Elena López, bona tarda.
També comentar-vos a l'A2 retencions de 3 quilòmetres a Cornellà de Llobregat en sentit Lleida i a l'autopista AP2 al Papiol-Coast de 3 quilòmetres en sentit nord. Les rondes també amb força densitat de circulació. A la ronda de dalt aturades entre Guinaueta i Esplugues en direcció Nus de la Trinitat i a la ronda litoral aturades entre el Nus de la Trinitat i Badalona per anar en sentit nord. De moment aquesta és la situació. Molt bona tarda. I ara previsió del temps. Jordi Via, bona tarda.
Hola, bona tarda. Déu-n'hi-do el descens de temperatura que estem notant aquest divendres. Temperatures entre 5 i 10 graus més baixes en molts punts. A més a més, els núvols encara es mantenen a Barcelona, però amb tendència a trencar-se a mesura que avanci la tarda i el cel quedarà més net de núvols. El que resta és jornada. Tot i això, de nou aquest dissabte ens llevarem...
amb el cel bastant ennubolat, núvols més concentrats a la costa, en canvi més sol cap a l'interior, i temperatures baixes les que farem aquest dissabte a unes màximes, amb molts punts com a molt entre els 15 i els 20 graus. Diumenge encara es mantindrà aquest cel variable, amb núvols que ens aniran creuant, però en principi ja no esperem precipitacions com a molt alguna botellada aquesta nit i matinada a punts de la costa. De moment això és tot des d'aquí el Servei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa
Fins demà!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Moltes gràcies per escoltar-nos avui, últim dia de la setmana, 11 d'octubre del 2013. Des d'ara i fins a les 7, això és La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts.
al programa de les tardes de Ràdio d'Esberna. La Ràdio d'Esberna, com diu molta gent. En fi, avui parlarem de notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda, benvinguda al programa. Bona tarda.
ens veu quasi bé. Perdona, ahir vas estar a les festes de Sant Feliu amb la Mula. Em va agradar. Vaig visitar-vos i em va agradar. Una festa molt curiosa i molt bonica a l'hora. Carme, vas marxar a quina hora? A les 8 del matí? No, una hora normal. Sí.
Ja, la calma, donant-vos tot... No, no era aquest estil de música, eh? Home, perquè no volíem... Hi havia un grup que, justament, vindrà a festes de tardor. De papas en de papas, sí. Que avui ha aparegut, precisament, fas bé de comentar-ho, el cartell de festes de tardor la setmana que ve. No, la pròxima, 25 d'octubre i 26 a Sant Just d'Esvern. Escolta, podem treure aquesta música per les festes de...
De tardor, gràcies, sí. Si acas, posem una altra més, no sé, de músiques de festa de... de programa de tardor. Cristina, bona tarda, eh? Que no diguis res. Ara anem als cantitòpics. Què? Que encara no m'havies de saludar. No, no t'havia de dir res, per això t'ho dic. Però és que ha arribat el programa de festes de tardor i si no us importa, vaig a llegir-lo per veure qui hi ha i qui vindrà a Sant Just d'Esvern i quines activitats hi haurà.
Divendres, divendres solidari, titula així, el 25 d'octubre, a l'equipament de la plaça de la Pau, és a dir, l'anteriorment coneguda com la Vagoneta, a partir de les 10 hi haurà un taller de Zumba. Zumba és un ball d'aquests que tu t'agraden, eh, Cristina? Sí, molt. D'aquest ball. Que sí, Jordi, que fas exercici i... Sí, per això, per això. Una hora de Zumba són mil quilocalories menys, com a mínim.
Ho dic jo, eh? Després hi haurà també a les 10.45 actuació de Ball o Ball. No sé com s'han de dir, però és un grup, m'imagino, que venen a actuar. No sé què faran, però és una actuació, diu. A un quart de 12, The All Star Covers. No ets tan bona pinta, eh? Pel nom ja, anem a fer versions antigues.
De les estrelles, exacte. I a dos quals de deu, no ho són. No ho sé. Són? No sé qui són. Quan? Això el divendres 25 d'octubre a les festes de terror de Sant Jús. Avui ha aparegut el cartell. Si hi ha dos dies de concerts. Carme, ja estem repassant ara. No, si tu perquè sàpigues...
Ara estem repassant, com que ha parlat amb el cartell, què és el que hi haurà el 25 d'octubre. I el 26 d'octubre, el dissabte, l'activitat es trasllada a la pista exterior del compleix esportiu de la Bona Aigua. És a dir, el pavelló municipal recupera una entrega a tradició. A Sant Jus, que feia temps que no fèiem allà concerts, a les 12. Senyora Tomassa...
I a les dues de la matinada, de Papas and de Popos, que ahir, justament, aquí venia tot plegat, van tocar a Sant Feliu de Llobregat a les festes de tardor. Que, per cert, en nascem també amb el sumari que estàvem fent del programa. D'aquí uns moments entrevistarem l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, el Jordi Sant José, a la secció dels Gunis de Sant Just, amb el Dani Martínez i el Joan Xirivella Cocorellas.
I també tindrem l'Heli Capdevila a l'Antiagenda, que no hem de fer durant el cap de setmana. I a la segona hora, cinema, molt de cinema avui, eh? Primer amb el Jordi Roca a les estrenes i notícies de la setmana. Després, les coses importants del senyor Benito, que avui ens explicarà com combatre la mandra en dies de pluja, com avui, per exemple, que tots tenim mandra, no ens enganyem. I acabarem avui també connectant per primera vegada amb el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, on tenim el Sergi Arralla. Tot això a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
Però abans de tot això, comencem, com sempre, repassant el trending topic del dia d'avui. El més comentat a Twitter, Cristina, és Barcelona i 12 d'octubre, de cara al moviment que hi haurà demà i a les diferents manifestacions que hi ha convocades a favor de la Unitat d'Espanya a la capital catalana. La plataforma Som Catalunya, Somos Espanya...
Pepe i Ciutadans es desmarquen dels manifestants ultres que arribin a Barcelona dissabte per participar en aquesta manifestació de la plaça Espanya i que pujarà fins a la zona de Montjuïc i també a la convocatòria de plaça Catalunya amb motiu del Dia de la Hispanitat. Cristina.
Sí, tot i voler desmarcar-se de l'ultradreta, diverses organitzacions neones i falangistes han convocat, a banda de la manifestació prevista aquest dissabte, anar també a la convocatòria de la plaça Catalunya a la mateixa hora. Segons informa avui el diari Vilaweb, és el cas de la falange espanyola de les Jones, que ha convocat avui els seus militants per a manifestar-se també a la plaça Catalunya.
Un altre cas és el del Casal Tramuntana, del Clot, que des de fa uns dies es reparteixen folletons per l'actat per Barcelona i altres municipis com poden ser l'Hospitalet i Badalona. Però a banda dels folletons, Jordi, també n'ha sorgit una altra polèmica arran d'un vídeo promocional de la Concentració...
Ah, què ha passat? Doncs apareix un vídeo promocional on s'utilitzaven les paraules del grup Estopa i d'altres personalitats com Pau Gasol, Montserrat Caballé o Andrés Iniesta reivindicant la seva condició de catalans i espanyols. Per la seva banda... Em sembla que podem escoltar-lo, eh, el vídeo. Puta madre, pero somos españoles. Torna a posar al començament, perquè m'ha escoltat només puta madre. Mirem a veure si ho podem escoltar des del començament. Somos catalanes, de puta madre, pero somos españoles. Això ho va dir Estopa. Me considero catalán, pero también español.
Tenemos que estar unidos. No podemos estar separados. No podemos hacer cadenas. Me siento de Fontalvilla. Me siento español. Me siento catalán. Soy catalán, pero también soy español. José Manuel Lara. Voy al 12 de octubre.
El 12 d'octubre, yo voy. El 12 d'octubre, yo voy. Yo voy el 12 d'octubre. Yo voy el 12 d'octubre. És l'anunci, diu, si pienses com estopa, gasol, cavaller, iniesta o lara, ven el 12 d'octubre a la fiesta de la convivencia. Som Catalunya, Somos España, la plataforma 12 d'octubre. Demà a la plaça Catalunya han convocat aquesta manifestació. Cristina, llavors s'han queixat els estopa, per exemple.
Sí, per la seva banda, els germans Muñoz han fet un tuit desvinculant-se, així com també ho va fer el jugador del Barça, i ni està, l'utilitzar en un altre vídeo promocional, també per cert, que ja està retirat a internet, dones declaracions del jugador que va fer al programa de Trebet Teres el convidat. De fet, perdona que et talli, però estopa, el tuit que han posat és el meu germà i jo ens sentim utilitzats pel moviment 12 d'octubre, no sé per què ens han d'introduir en res de tot això, serà possible?
Aquest, exactament Jordi. A banda d'això, pel que respecta als líders polítics catalans, la presidenta dels populars, Alicia Sánchez Camacho, ha tornat a demanar avui al líder de la Unió Democràtica, Josep Antoni Durán i Lleira, i als socialistes que convoquin la seva militància per a la concentració de dissabte. Durán, tot i demostrar respecte als ciutadans que demà es manifestaran a favor de la Unitat d'Espanya, ha rebutjat acudir a la convocatòria perquè considera que ell es troba molt lluny del que defensen.
Des de Madrid, també, la vicepresidenta del govern espanyol ha demanat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'avui respecte i seny durant la celebració del 12 d'octubre a Catalunya. Més tuits que han fet aquest tema avui, Trent d'Intòpic. Per exemple, el del Partit Popular Català, Alice Sánchez Camacho, diu que no permetrem que relacioni la manifestació festiva de plaça Catalunya amb l'ultradreta, per exemple.
Un altre és el Josep Álvarez Picos, que diu Partit Popular, Ciutadans, Plataforma per Catalunya, falange espanyola, de les Jones, Espanya 2000. Coi, si aquesta és l'Espanya que ens estima i no vol que marxem, com serà l'altra? Gràcies, Cristina. Repassarem més Trending Tòpics a la segona hora. Passem ara a les notícies de Sant Just amb la Carme Verdeu.
El valor cadastral pujarà al nostre municipi però no es notarà en el rebut. Ho ha explicat el president de l'Associació de Veïns després que li ho expliqués en una trobada aquesta setmana l'alcalde. Això sembla allò del joc del telèfon. Segons Jaume Rui, l'IBI també s'apujarà en equivalència a l'IPC i més persones hauran de pagar el tribut de mobilitat. Una persona que es mou molt per Sant Just últimament és Carme Berdoi que té més informació de tot plegat.
Sí, segons Jaume Rui, l'alcalde s'ha guardat diferents entitats veïnals que no s'apujarà a aquesta factura dels ciutadans encara que s'incrementi el valor cadastral. Jaume Rui diu que l'alcalde els va explicar que aquest valor cadastral de Sant Just, com hem comentat altres vegades,
Està per sota del que estableix el mercat i que tard o d'hora això s'haurà d'actualitzar. Per tant, aquest valor cadastral s'incrementarà però no ho farà el rebut dels ciutadans. Estaven contents d'aquesta solució de moment. També explicats que com cada any s'apujarà l'IBI en relació al que s'incrementa l'IPC i ho havíem comentat també fa unes setmanes i com que l'IBI i el valor cadastral pujaran
També hi haurà més persones que hauran de pagar el tribut de mobilitat, que només paga el 25% de la població de Sant Just quan se pugi l'Ibi. Hi haurà més gent que haurà de donar aquest tribut, però segons Ruy, les associacions de veïns lluitaran perquè l'increment no sigui excessiu. Diu que els han garantit des de l'entitat metropolitana del transport que els contribuents no pagaran més del 5% del que paguen.
Ara. Segur, segur, eh? Segur. És una mica enrabassat o plegat, però si voleu més informació i llegir-ho tranquil·lament, o us espereu a la Vall d'Avers, que sortirà d'aquí uns mesos, o ara mateix a radiodesverm.com podreu trobar aquesta notícia i d'altres tranquil·lament ben escrites i amb la paciència de bastant l'estona que vulgueu llegint-les vosaltres mateixos. És la gràcia d'internet.
Parlem ara del Justram i també del Justmetro, els nostres dos autobuses preferits de Sant Just, que ens connecten tant amb el metro, a la zona universitària, com amb el tram baix, m'imagino, no? Sí, clar. A algun altre lloc. Sí, ara d'aquí dalt pots agafar el tram baix. Ai, l'autobús que et porta el tram baix, perquè potser ets gran i et costa caminar i no estaràs mitja hora caminant. Ja em faig gran, ja. Faig gran i ja necessito el Justram. O no, et ve de gust anar amb transport públic.
d'anar, que és molt bonic. O plau. Sí, com avui, per exemple. En lloc d'anar caminant, vas amb Justram. Atenció, perquè augmenta el nombre d'usuaris i usuàries, també, tota l'hora del Justram. I baixa lleument els del Justmetro. Són les dades del mes d'agost del transport metropolità de l'àrea metropolitana, que també mostren un increment dels viatges als autobusos L10 i N12. Per tant, la gent que surt molt a l'agost i a la nit.
Els autobusos que més han augmentat el nombre de viatgers els primers 8 mesos de l'any, en comparació amb el 2012, són el Justram i l'L10, que és el que va del Prat a Sant Feliu, i de fet ara arribarà fins a la part de Masllui de Sant Just, i el Justram ha incrementat els usuaris en un 8,87%, això són prop de...
5.000 persones en xifres absolutes i, d'altra banda, l'EL10 ha fet un 4% i l'autobús nocturn N12 també ha crescut una mica un 2,1%. I, d'altra banda, el Just Metro, com deies, ha baixat lleument, en percentatge serien un 1,5%, que són 7.000 usuaris menys que abans. Molt bé, doncs aquestes dades, no sé si vosaltres alguna vegada utilitzeu el Just Metro o el Just Tram. Jo ja sé sincer, no.
Jo el Just Metro l'havia utilitzat bastant, eh? Quan el movia en transport públic, abans de tenir moto. Ara que tens xòfer, ja no. No, abans de tenir moto i el Just Metro crec que és un bon autobús i un bon servei que hi ha aquí a Sant Just. I el Nit 12 també. Bé, no deixem de parlar d'autobusos i de serveis de Sant Just perquè volem parlar de la nova ruta que farà l'L10
que arribarà fins a Maslluí a partir de l'1 de desembre a través del nou vial, és a dir, del nou carrer, que ara comunica el polígon de Sant Just, l'ITB, amb aquest nou barri, fa dos anys, de Sant Just d'Esvern. Però atenció, perquè el president de l'associació de veïns de Sant Just troba excessiu que l'autobús L10, que arribarà a Maslluí, passi cada 40 minuts pel barri.
La polèmica està servida. Sí, amics, l'autobús donarà cobertura a la zona a partir de l'1 de desembre, després que aquest dilluns s'obris el vial, com comentem, però Jaume Ruí diu que és massa, que passi cada 40 minuts amb es llui. Esteu d'acord? No esteu d'acord? Podeu escriure les vostres aportacions al Facebook de la penya del morro. Cristina, fins i tot podríem escriure-ho al Facebook. Si la gent està d'acord o no,
També podria preguntar aquest al Vial Nou, no? Sí. Jo ja l'he agafat avui. Ah, sí, l'has agafat? Bueno, l'he agafat, he passat per allà. Has agafat el peatge. M'ha agradat. T'ha agradat? Sí, perquè sembla que fa bastanta pujada. Sí. A més, plovia una mica, vull dir, era com bonic, eh? Al moment semblava com que anaves cap a la muntanya. És una cosa divertida, eh? Puges pel Vial, és com una muntanya russa. No, no, i realment he descobert que s'arriba molt ràpid.
Està prop, ara. Molt recomanable. Podem preguntar, per exemple, què us sembla el nou vial de Maslluí i si creieu, com el president de l'Associació de Veïns, Jaume Ruí, que l'autobús L10 que passi cada 40 minuts és excessiu, per exemple. Aquesta seria la pregunta, Cristina, que no sé si l'has...
L'has agafat, si no pots anar al podcast i descarregar-te'l. Sí, ara me'l descarrego. Més o menys, Jaume Rui amb Y, el cognom. En fi, Carme, explica'ns una mica més, perquè aquí hi ha polèmica. Doncs Jaume Rui aquesta setmana s'ha reunit amb l'alcalde, Josep Arvinyà, i també li he transmès aquesta inquietud. Creu que els autobusos urbans haurien de passar cada 20 minuts com a màxim i que potser l'Ajuntament de Sant Feliu
També podria col·laborar en fer arribar el transport públic al barri de Mas Lluvi amb els autobusos urbans de la zona, ja que toca amb el municipi veí. També diu que l'ELA10... Té un mentor de Sant José avui, li podem preguntar a l'alcalde de Sant Feliu? Sí, doncs el podria preguntar-li. Sí? Per què no? Vale, vale. No, no, si no em ve de gust, no? Ja sabrem quines són les respostes. Però en preguntem, no? Igualment. No sé, no sé com vulguis. El president també diu que l'ELA10, que va del Prat de Sant Feliu, fa un recorregut massa llarg i amb una volta sense sentit.
És la seva opinió i per això ha explicat que l'alcalde també creu que l'entitat metropolitana del transport acabarà modificant el trajecte d'aquest autobús. Molt bé, doncs això és el que hi haurà o que hi ha a partir d'ara. No, en desembre.
El desembre, però vull dir que... Home, però millor que res està bé, jo crec. Home, evidentment, evidentment. És a dir, si no hi ha cap altra solució de moment, jo prefereixo tenir un autobús que em permeti arribar al paradó, encara que sigui, cada 40 minuts, que zero, no? O què? Home, sí, però és que excessiu vol dir que per ell passaria cada hora, l'autobús, només. No. Ah. A veure, perdó. Excessiu, cada passar més aviat. Ah, que és massa. 40 minuts, és molt. No, esperar. Clar, és excessiu a l'espera.
Jo trobo tant. Home, quan perdis l'automobileix per uns 40 minuts, veurem si és molt o no. Escolta tu, jo com la Carme, millor 40 minuts que res, això segur. Però és que amb el lluït, tanta activitat no hi ha tampoc. A veure si ara...
No, et dic jo, eh? Home, per si un veí vol agafar... Jo pensava que troba que era excessiu, que al revés, que era excessiu 40 minuts, que ella ho hagués posat una hora, saps? Que no hi ha tant de moviment a Masllui com perquè cada 40 minuts hagi de passar l'autobús. Et veig boc per Masllui, eh? Sí, sí. Has notat un cop? Avui vaig a Masllui, justament. Ah, sí? Sí, sí, sí. Què vas a fer? Hi ha activitat. Hi ha activitat, hi ha activitat. Privada. Privada personal, que no es pot dir, no es pot dir. És que és una cosa... Presa.
En fi, Carme, moltes gràcies. Recordeu que teniu més informació de les notícies de Sant Just. Estarà mateix a radiodesbert.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies de l'Uc Vespre. Carme, bona tarda. Bona tarda. 5 i 22 de la tarda i tot seguit ja rebem els gunis de Sant Just amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella que ja tenim aquí a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esbert.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu? Som originals de mena.
Què tal, nois? Bona tarda, benvinguts al programa, com esteu? Molt bé, Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Ja sabeu, ja seran els nostres oients que feu tercer d'ESO a l'Institut de Sant Lluís. Avui heu anat a l'Institut, malgrat faci fred i plou o no? I tant. Ai, sí, malauradament sí, Jordi, malauradament sí. Heu passat fred a l'Institut? Sí, una mica. Perdona.
Heu passat fred a l'institut? Una mica. Però per què? Que no hi ha la calefacció posada? Encara no. No, i a sobre a l'institut no ens posen calefacció en els grans. I només poder una vegada cada setmana... No, posen en un horari restringit per les retallades. No, no, però en el grup, en l'edifici vell gairebé no posen. I tant. No, jo crec que no, eh?
A mi, pel que m'han dit, no. Però, bueno, ens abrigarem molt i la manteta allà amb el folar i ja està, tu. Bueno, que jo sàpiga, a mi m'han dit que sí, però ho posen en una restringit perquè hi ha retallades, com ja saps. Sí, ja, ja. Bueno, doncs... A veure, Jordi, t'explico una mica el que portem avui. Avui portem actualitat de festes de tardor del nostre poble veí, Sant Feliu, amb el que parlarem d'aquí uns instants amb l'alcalde Sant Feliu.
Però abans escoltarem aquest petit videoclip de les festes on els veïns de Sant Feliu donen les opinions diverses i també on podreu trobar-ne el link a la vostra Facebook.
I a banda del videoclip, després fareu també alguna recepta de cuina, com acostumeu a fer? No, aquesta setmana no, que no. Avui no, avui no. No, perquè ens volem integrar bé amb aquest tema que és molt important. Com la setmana passada ja vau donar una recepta per festes, ja la podem agafar la mateixa i utilitzar-la. Escoltem el tràiler que han fet a les festes de Tardó. La festa de Tardó. La festa major.
Les festes de Sant Filo de Llobregat. Una festa tradicional de la Tardona. Oh, tal era èpic, eh? Molt xulo, eh? Fel de gallina. Amb quina activitat em quedaria? És difícil, eh? Una, només. No ho sé, ara en totes. No ho sé, totes, totes. Tot, tot, tot. Seguissi, jo voto pel seguissi. Jo també, eh? Tot, també. Arriba!
En fi, aquest és el tràiler que, per cert, ha realitzat l'Albert Bonet, també amic del programa. I per parlar de les festes de tardor i de tot plegat, tenim l'alcalde de Sant Feliu al telèfon, el Jordi Sant José. Alcalde, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Fins a quina hora va estar ahir, a les festes de tardor?
Vaig participar en el seguici en el primer. Després hi ha un segon seguici a la matinada, aquí ja em vaig batirar. O sigui, que vaig arribar a casa amb una hora relativament...
relativament raonable. La llàstima és que hem dit bona tarda i el dia avui ens casa d'acompanyar. Això ho comenta molt la gent, que és un clàssic, que sempre ha de ploure algun dia a les festes de Sant Feliu. Aquest any semblava que... No, no, a les festes de Sant Feliu, però sempre, eh? Siguin al mat, sempre a Sant Feliu, per festes plou. A veure què dirà l'alcalde.
És que saps què passa? Nosaltres tenim unes festes al maig, primavera, i a les festes de tardor, a la tardor, òbviament, com el nom dic. Clima mediterrani, règim de pluges, tardor i primavera. Per tant, la cosa és bastant previsible. El que passa és que són les nostres festes, els nostres dies, i el que hem de fer és esperar, vetllar, allò de dir, desitjar que no ens passin per aigua, o que ens passin per aigua el menys possible, si més no. Avui com ha anat la jornada? Amb què ha començat? Quina ruta ha fet vostè?
Avui, aquest matí, amb la pluja hem hagut de suspendre la major part d'actes. Aleshores, la que s'ha mantingut és el bany d'escuma, que és per la canalla, i avui era un dia especialment heroic, perquè posar-se amb l'escuma i després amb la mànega d'aigua, amb el fred que feia i la pluja que feia, això ja ha cobert, però ha lluit molt menys del que...
del que es podria esperar. Aleshores, hi he tret el nas un momentet per aquí i he passat un momentet per la plaça de la Vila per comprovar el muntatge del correfoc infantil d'aquesta tarda. Ara aniré justament a veure el correfoc infantil. D'aquí una estoneta aniré a assaig de castellers. Jo soc casteller d'aquí a Sant Feliu i demà teniu un dia gran.
I esperar, esperar, aviam que avui a la tarda sembla, sembla, sembla que no tindrem tota la interferència que hem tingut al matí amb les festes de tardor. Home, ara està clarejant, eh? Fa uns minuts que ja... Ara està clarejant. Jo he trucat, dic al correfoc. Almenys aquí Sant Josep. Sí, sí, es manté. Digues, Dani. Bé, Jordi, aquí... Jordis, perquè clar... Sí, sí, sí, tant que sí, tant que sí, cap problema.
A qui li heu otorgat el mocador aquest any? Perquè si no tinc mal entès, cada any se li otorga un mocador d'honor o un mocador d'or a una persona tan feliu. L'any passat va ser l'any Joan Arrespall. Aquest any, qui ha tingut l'honor de tenir aquest mocador? Doncs mira...
l'ha tingut d'honor el president de la colla de geganters de Catalunya, de les colles de geganters de Catalunya, que és un històric dels geganters d'aquí Sant Feliu, es diu Albert Moya. És una persona que durant... Vaja, jo em sembla que es fa des que es van crear les primeres colles de Sant Feliu, allò de dir principis dels 80, l'Albert està ficat fins al moll de l'os amb el que és la difusió i la promoció de les nostres festes, sempre portant un gegant al damunt,
o promovent la cultura gegantera. I aquest any, aquest mocador el decideixen els que han estat mocadors d'honor en els anys anteriors, i ho decideixen les colles, i han volgut homenatjar un líder i una persona absolutament indiscutiblement lligada a les nostres festes. I aleshores ha estat l'Albert Moya. Molt bé, Jordi, una altra pregunta. Quines activitats teniu preparades durant aquests dies de festa? De tot.
De tot. Des de competicions esportives que ens han caigut aquests dies fins a, sobretot, tot el que ens han muntat les colles d'aquí Sant Feliu. Aquí a Sant Feliu, ja ho sabeu, tenim moltes colles molt actives. I aleshores la festa de tardor és el temps en què llueixen més tota la seva activitat per tot el que s'han preparat. Demà, per exemple, tenim el Sarcavila amb totes les colles.
a la tarda tenim els castellers i després tenim el cor de foc el cor de foc de Sant Feliu és un cor de foc que hi ve molta gent de fora i després al vespre tindrem un gran concert a la plaça Lluís Companys amb gent de Sant Feliu que li diem justament Sant Feliu sona amb grups de Sant Feliu que tenen molt de renom i que volem que convoquin a molta gent de Sant Feliu i de la comarca aquí a la ciutat i tot això es munta
amb gent de Sant Feliu. Aquesta és una miqueta la gràcia que nosaltres hem volgut fer, que siguin les associacions les que portin el pes a la festa. Jordi, mira, que jo tenia una curiositat perquè jo avui mirant l'agenda per internet de les festes, he vist una activitat que m'ha sorprès molt avui a les 12, que es diu Discomòbil, al carrer Joan Maragall. De què tracta? El carrer Joan Maragall és un dels carrers del cas que estic de Sant Feliu.
que té una gent absolutament fantàstica i que fan moltíssimes activitats. Avui han començat fent una xocolatada. Ahir van començar les festes fent un sopar popular al carrer, moltíssima gent. I és tradicional que a les nits, que hi ha moltes, com deia, al Casal de Joves, o bé a la plaça Vius Companys, que hi ha concerts. Quan s'acabin els concerts, s'acostin al carrer Joan Maragall. Al carrer Joan Maragall sempre hi ha
un stand amb els mateixos baïns del carrer que està obert fins tard i amb disco mòbil, que és allò música de ball per poder ballar en un dels carrers històrics de la nostra ciutat.
Estem parlant amb l'alcalde de Sant Feliu, Jordi i Sant José, amb motiu d'aquestes festes de tardor que van començar ahir i que estaran durant tot el cap de setmana a la capital de la comarca. Vostè, alcalde, ja sé que a vegades és difícil mullar-se, no? Però quina és de les seves activitats preferides? Ja ha dit que és casteller, per tant, intuïm que demà és una... A què m'has tret la resposta de la boca? No.
No, ho pregunto... Home, Jordi, deixa-li respondre a ell, si no pel que el truquem. No, no, no, jo et dic, imagino que serà aquest, però a banda dels castellers, a banda dels castellers, quina activitat, aleshores, que no acostumar a perdre's. Aviam, jo per raó d'alcalde em perdo poques coses. Però jo soc alcalde fa dos anys, soc ciutadà de Sant Feliu, em fa 50 esgits,
i me n'he perdut molt poc. Sempre assisteixo perquè m'agraden els concerts que fan els grups joves d'aquí a Sant Feliu. En alguna ocasió hi ha tocat algun dels meus fills i ara hi vaig perquè m'agraden molt veure els grups de músics d'aquí. Després de Sant Feliu tenim una qüestió que és interessant, que és l'Ateneu. Com vosaltres teniu l'Ateneu, nosaltres també el tenim. Hi ha un grup que és Contrabaix, que va néixer a l'entorn de l'Ateneu, que ens porta sempre a algun bon concert a Sant Feliu.
Aleshores, doncs, aprofito per anar a veure el transport en els de contrabaix. Demà a la tarda, em coincideix que em feia molta il·lusió i no podré anar-hi, que, com sabeu, el Sant Feliu... Bueno, si no ho sabeu, us ho dic. El Sant Feliu acaba de pujar a tercera divisió. Ah, molt bé. Demà tenim un clàssic, que és el Sant Feliu-Cornellà. Home, home... Em diuen que fa molts anys que no es fa Sant Feliu, però en aquella hora estaré jo fent allò de dir aguantant...
aguantant la gent que puja a Castellamunt per sobre meu, i aleshores no es pot estar ni ser reticant. No, no, clar, no es pot a tot arreu. Per cert, ara que comentava vostè, fa dos anys que és alcalde de Sant Feliu, s'imaginava que era això que està fent, ser alcalde, era així? O l'ha sorprès d'alguna manera? Home, sorpresa, tu t'hi presentes perquè et modin. Clar. O sigui que...
No, ja fa uns... O sigui, jo em trobo... Jo he estat molts anys mestre d'aquí Sant Feliu, mestre de primèria, mestre d'EGB, quan encara hi havia l'EGB, i aleshores, doncs, moltes vegades em trobo pares o alumnes, i em diuen, profe, qui li havia de dir que seria l'alcalde de Sant Feliu? Diu, sí, sí, qui m'ho havia de dir, quan era professor no m'ho pensava. Ara el que passa, després, quan ja em vaig apuntar candidat i tal, doncs ja tens aquesta perspectiva, i aquí Sant Feliu, no...
No era difícil de preveure que podríem guanyar l'alcaldia. Està bé. És una sorpresa, si m'ho miro, potser fa 25 anys, o 20 anys, però no una sorpresa si m'ho miro fa 3 o 4. Perquè la feina al dia a dia, que em volia referir això, és molt diferent del que vostès pensava o no? La gestió de l'Ajuntament?
És diferent perquè des de fora no te n'adones la quantitat de petitíssimes coses que poden absorbir el temps. Per exemple, tenim un bar que té problemes amb els seus veïns. La d'hores que pot arribar a consumir això és inimaginable fins que no hi ets.
o un conflicte entre una entitat i l'Ajuntament, o petites qüestions que no tenen gran transcendència, però que després s'acaben consumint molt de temps. Normalment les portes bé i s'acaben bé. Massa reunions, pel seu gust, en general? No és que siguin massa reunions, és que hi ha coses que són...
complexes per la quantitat d'interessos i de punts de vista diferents que intervenen. Aleshores t'has de veure amb molta gent per acabar-ho conciliant tot. En el cas que et comentava per un momentet, ahir vam tenir una reunió amb uns quants veïns d'un bar que estan disconformes. Però hi ha uns veïns que no hi veuen un problema, hi ha uns veïns que sí, després hi ha el propietari, després has de veure si efectivament hi ha unes molèsties, després has de comprovar, i aleshores al final
s'acaba resolent tot. Però el consum de temps que et porta això, quan tu veus és de fora, és impensable. Això és el que potser m'ha sorprès més. En fi, Joan, vols preguntar alguna cosa més de les fesos de tardor? Doncs endavant. Quin horari tenen les fires, tant dels catxaros com la medieval? Quin?
Les fines. L'horari, pregunta. L'horari. L'horari. Jo ara mateix m'enganxa que no sé si tanquen alguna, quarts de dues... És que no t'ho sabria dir exactament. És a dir, sé que portem un control d'horari important perquè estem al costat del barri de la salut i, per tant...
hem de vigilar, de generar la mínima molèstia, però hem acabat de... I ara mateix, mira, m'enganxa, si aquesta pregunta no me la sé. Mira, si vols t'ajudo una mica. Atraccions de fira i parades d'entitats, al carrer Mataró, les Garces. El 10 d'octubre, de 7 a 2 de la matinada. A 2, bueno, veus, fixa't, al final ens deuen 7, vinga, ja està, ara són les dues, millor...
11 d'octubre, l'11 d'octubre que és avui, d'11 i mitja a dues. El 12 d'octubre que serà demà, d'11 i mitja a dues. I diumenge... Ja està, ja està. L'any passat era quart de dues, vam mirar d'allargar una miqueta més, però ja està, les dues. Molt bé.
Per cert, Jordi, ja que el tenim aquí, recentment, de fet no fa ni una setmana, s'ha obert el vial del barri Mas Lluït de Sant Just, que connecta el polígon industrial amb aquest barri Sant Justenc. Què tal?
Sant Justeny perquè pertany a Sant Just, perquè tota la gent que hi fa fa vida a Sant Feliu. Sí, aquest és un tema ja de sempre. Com estan les relacions amb tot plegat? Perquè vam parlant amb l'Ajuntament de Sant Just sobre... Sí, sí, sí. Jo amb el Josep, amb l'alcalde Perpinyà, tenim una relació molt fluïda. Ràpidament em va comunicar l'obertura. Cada vegada que hi ha hagut algun problema pel qual s'enderaria...
l'obertura, o sigui, hi ha algun nou conflicte amb aquest litigi amb els promotors que ja s'estan carregant amb el Mas Lluí de Sant Josep, totes aquestes qüestions el mateix alcalde m'ha anat trucant. Tota la qüestió d'acordar alguns paràmetres o alguns criteris d'obres en el parc Júlia Quieta, que està al costat mateix del parc d'Europa de Sant Feliu, hi ha molt bona col·laboració, i això estic molt content, molt bona relació, molt bona col·laboració, tant entre els polítics com entre els tècnics, com
i els ciutadans de Sant Just que estan vivint a Sant Feliu, pràcticament, és a dir, estan de separar, per dir-ho d'alguna manera, una vorera d'un carrer des de Sant Just i l'altra vorera des de Sant Feliu. Sí, senyor. Llavors, vostè què demanaria a l'Ajuntament de Sant Just? O vaja... No, jo a l'Ajuntament de Sant Just el que voldria és que aquesta bona relació, bona cooperació i bon veïnatge que hi ha, que hauria de ser el normal i que no sempre es dona, que sigui sempre normal i que sempre es doni. I, per tant, jo crec que
Amb això anirem molt bé. Per cert, que avui ha passat per la ràdio el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, que és Jaume Ruí, i ha parlat sobre el bus L10, que arribarà ara, a través d'aquest vial, a Mas Lluí. I també s'ha preguntat si, des de Sant Feliu, alguns dels busos interurbans podrien allargar una mica més també el seu recorregut i arribar, per tant, fins a Sant Just a través d'aquest vial. Això és possible?
Amb això que comentava d'algunes qüestions que estem treballant conjuntament amb l'Ajuntament, amb els temes del disseny del parc, estem treballant amb temes de realitat, dels sentits de carrers, de circulació, de mobilitat, estem també mirant de veure si podem fer alguna proposta conjunta per temes d'autobusos, de línies d'autobusos. Recordo que uns mesos vaig anar amb l'alcalde de Sant Just, amb en Josep, demanar
per parlar del tema del tramvia, i vam anar conjuntament a demanar que el tramvia passés directament i dintre d'Esplugues oferint una alternativa perquè fos més ràpid la circulació a través d'aquest transport públic. Sí, però sembla ser que l'Ajuntament d'Esplugues no hi està molt per la llavor. No hi ha estat mai, però el que passa és que el que sí que va plantejar és que hi ha algunes qüestions de serveis, algunes qüestions d'encreuament, etcètera, etcètera,
es resolguessin en termes de Sant Just, amb la qual cosa hi hauria un efecte menor. Menor, però n'hi ha, perquè evidentment passes pel mig. No, el que em volia referir és que ho vam plantejar de manera conjunta. I aleshores, el que hàgim de parlar amb temes de mobilitat també ho plantejarem de manera conjunta. Per tant, totes les possibilitats les treballarem entre els dos ajuntaments. Llavors, és possible. Jo no veig que... Vam estudiar la possibilitat d'allargar alguns interns de Sant Feliu,
per que arribessin més amunt. Vam mirar la viabilitat del tema de la L10 i acabarem de veure d'ajustar alguns elements...
entre els dos ajuntaments, sí, no és descartable. D'acord. És que m'ho demanen dels serveis informatius, això, l'alcalde, perquè després això ho treuen. Estem aixecant massa amb el tema, això de Masjuí, ens hem de sentar en la festa major de Sant Feliu, home. Sí, que hem d'acabar que més l'alcalde té la gent ocupada. El que em digueu, eh. I nosaltres també. Home, no només l'alcalde, eh. Aprofiteu el temps i dispareu la barraca. Últimes preguntes, va, Dani, Joan.
Una altra pregunta. De què tracta l'oferta de la canya i la tapa? Es tracta que els bars que s'hi apunten ofereixen una canya i una tapa per un euro i mig. Es tracta d'afavorir una manera de participar i que afavoreix la mobilitat i el coneixement. Nosaltres fem una guia de tots els
de tots els bars que participen en aquesta promoció. Sí. El incluem en el programa de festes i, per tant, és una publicitat i un donar-se a conèixer en un moment en què hi ha moltíssima gent, i que és una qüestió força econòmica.
Aquí, en el cartell que heu tingut aquest any de les festes de tardor, hi apareix la garça, un animal típic del correfoc d'allà de Sant Feliu. Per què poseu la garça i per què esteu tractant aquest any tant animals de foc?
els animals de foc els tenim, ja et dic, tenim un correfoc brutal. Oh, i tant. Sí, sí, sí. Si jo soc timbaler d'aquí, del Drac de Sant Jus, i realment he anat diverses vegades a veure-ho, i és impressionant. El Drac, per viure un correfoc brutal. Sí, sí. I tenim una colla que justament, deixa'm fer un moment de publicitat, justament aquest any està fent 25 anys, que és la colla de Diables de la Salut, que és una colla de Diables de barri,
i que el diumenge faran un espectacle impressionant amb motiu d'aquest 25è aniversari de la Salut, i que dona molt la idea de la potència de les colles de foc a Sant Feliu.
La garça és... Fa molts anys a Sant Feliu ens deien els garces, com a Sant Joan els deien els paparres, i a Sant Jus no sé com us deien. Els rifenyus... Els guapos, no? Els guapos, els de Sant Jus. Els de Sant Jus eren els guapos, diria, eh? Haurien de mirar, eh? Els d'esplugues ens deien rifenyus i els d'esplugues cargolins eren els cargolins. Els cargolins i d'aquí ve el nom de la colla castellera. Efectivament, efectivament. Efectivament, sí. I la garça, bueno, tornem a la garça, era el nostre mal nom.
I aleshores la nostra bèstia principal de les colles de foc és la garça. I el que hem volgut aquest any és reproduir aquestes imatges de pel·lícules de ciència i ficció d'animals d'aquesta embargadura volant. I el que hem posat a baix, que no es veu massa, és la torre de la presó, que és un edifici antic que hi havia a Sant Feliu.
que en el qual poc de demà el reproduirem a la plaça de la Vila i tindrem un inici de correfoc més espectacular que mai. Ui, doncs això és complicat, eh? A quina hora s'obrirà la porta de l'infern? Avui del vespre, però...
com que de Sant Jus vindrà algú, que vingui bastant abans perquè a la plaça ja séu quina configuració té. Home, però és que els de Sant Jus i els de Sant Feliu també som llestos i ja sabem, ja tenim un lloc punt cèntric per anar-hi, com és el fabulós bar que teniu al cantó, aquell de la terrassa, perquè aquell és fabulós per veure-ho tot, eh? Es veu tot des d'allà. Però igualment hi ha tantíssima gent que han de retirar taula...
i aleshores aquest punt és privilegiat per una afluència mitjana. Quan ja és extrema, mal me lo pot. En fi, alcalde, moltíssimes gràcies, no tenim més temps. Ens ha agradat molt conversar amb vostè, perquè entre temes d'actualitat i festes de tardor crec que hem passat una bona estona, així que vagi molt bé aquestes festes de tardor, aquestes activitats que falten, i una abraçada molt forta des de Sant Just, que ja sap que hi ha una sempre...
gent de Sant Just que va cap a Sant Feliu, Sant Feliu també a vegades aquí a les festes de majors, o sigui que agermanats, com sempre. I els que tenim familiars de Sant Just, també de Sant Feliu venim a Sant Just. Molt tant. Alcalde, gràcies. Ja sabeu per qui parlo, ja sabeu per qui parlo. Sí, home, l'Èric, l'Èric, el nostre company. Sí, home, els dimecres ha fet la secció d'aplicacions mòbils. Alcalde, que vagi molt bé, moltes gràcies, una abraçada. Vinga. Adéu.
Tres quarts de cita a la tarda. Nois, ho hem deixat aquí. Molt bé, moltes gràcies. Divendres que ve. Adéu. I tornem d'aquí uns moments amb l'Eli Cartavila i amb l'Ampiagenda de la penya amb el morro. Adéu-te'n. Adéu-te'n.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
5 i 46 de la tarda. Parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. Eli Capdevila, bona tarda.
Hola, per a Serria. Hola, què tal? Com estàs? Molt bé, hola. Hola, què estàs a Pedralbes o a Serria? Doncs no, estava dinant, de fet. A Camp Meli. Ah, estaves dinant. Sí, l'Eli fa aquells horaris que pot, no? Bueno, sí, la vida, la vida és així. Què menges? Què estàs menjant? Peus de porc? No, pasta, pasta. Ah, pasta, eh?
Sí, som nosaltres, aquesta gent. Tenia aquesta pasta fresca, eh? Anem al tema perquè avui hi ha moltes coses amb l'antia gent de la penya del morro. Comencem parlant de la zombie walk.
Que per cert, després connectem amb el Sergi Arrada des de Sitges a la part final del programa perquè ens expliqui com ha anat aquest primer dia del Festival de Cinema Fantàstic. Atenció perquè la Zombie Walk serà demà 12 d'octubre i no ens referim a la gent que es reuneixi des de la plaça Espanya fins a Montjuïc. Calla, que també estan a l'antiagenda. També estan a l'antiagenda? Ara ens ho explicaran. Escolta, Zombie Walk, ja mítica coneguda per tots a Sitges, no Eli?
Sí, de fet, tampoc porta tantes edicions, però, bueno, de fet, sí, és una de les activitats que té més èxit de les activitats paral·leles, que té més èxit del festival, i, a més a més, des d'ara sí que fa uns quants anys tenen un servei de maquillatge, amb el qual tu pots anar... És veritat. Sí, no cal que l'hagis maquillat de casa del zombi, si tu no en saps, no tens traça, no tens temps, o el que sigui, pots anar allà, i des de les 12 del matí fins a les 7 de la tarda hi ha maquillatge gratuït.
És a dir, que... Però hi ha una cua o alguna cosa? Sí, les 350 primeres persones que arribin. Uf, imagina't, imagina't. Home, de totes maneres, maquillar 300 persones... És un pal.
Ha de ser tremendo. A mi em diuen de fer aquesta activitat. Jo soc el maquillador. Un broche i tira, que vas. Quants maquilladors n'hi ha? Dos o tres. Però pots comptar.
Home, a veure, si... Perquè no és un maquillatge normal, és un maquillatge de fantasia. Això vol dir que tu has d'estar tranquilment, com a mínim, què? Mitja hora? Han de crear la vena allà a horta, trencada i tal, i una mica de cervell que surt, per exemple, no? Coses d'aquesta hora, això. Clar, clar, clar. T'han de posar un tall, t'han de posar el coll, t'han de posar...
Això tranquil·lament és mitja hora per persona, com a mínim, com a mínim. En fi, no, no, però jo crec que faran alguna cosa més així ràpida. Una lluna i tira que te vas, com a la Ciutadella, a la Mercè, i ja està. Una calavera, un poc, de cara blanca, no? Jo crec que sí. O una línia vermella i això és la sang, ja està, saps? Jo és el que faria, vinga, tira, va, no emprenyis més, nen. Per cert, també parlem d'una altra activitat que hi ha aquest cap de setmana, concretament a Montblanc. Sí.
Sí, parlem de Montblanc Medieval? És el Montblanc Medieval perquè... Sí, és Clicània. Montblanc Medieval és la pàgina web. Ah, val, val, perdona. Sí, perquè és que allà... Perquè resulta que Montblanc... Sí, és un Montblanc Medieval. Els bolis. Els, perdona? Les bolígrafos, les plumes, Montblanc. I aleshores Montblanc com a ciutat no té domini.
i llavors s'han inventat Montblanc Medieval no s'han inventat que Montblanc fan allò del Sant Jordi exacte, però són fet venir bé així perquè normalment és el nom de la població ah, vol dir que l'Ajuntament ha comprat el domini Montblanc Medieval en lloc de Sant Jus.cat que vindria a ser el domini de l'Ajuntament de Sant Jus Montblanc Medieval quan devien anar a comprar el domini es van trobar aquell de los bolis i a més a més segurament no devia ser fàcil
d'obtenir. No, però, perdona, això també fas marca, eh? Perquè acaba que entres a Montblanc o busques alguna cosa a Montblanc i ja saps que hi ha el tema medieval i hi ha la fira i tot plegat. I nosaltres n'estem parlant ara, quan n'hauríem de parlar de Clicània, per exemple, que és, veus, els hi va bé, que és fira de clics de Playmobil. Sí, una cosa perillosa, perquè, de fet, pels nens està bé, perquè, bueno, és una coseta...
allò que tu compres com una joguineta. Què passa? Però quan ja comences a tenir una edat, ja comences a ser col·leccionista, i estàs amb el tema dels clics, et pots gastar molts quartos amb aquesta història. Sí, senyora, sí, senyora. A més hi ha clics que, depèn de com siguin els dants que tinguin, l'edició limitada, tot puja això amb més de 1.000 euros, eh?
Sí, complimentos. No va solo clic. No, no, no. Vull dir que hi ha una mica... En fi, això serà aquest cap de setmana, 12 i 13 d'octubre, a Montblanc, per sisè any consecutiu. Sí. De fet, hi ha diversos concursos. Un és el més típic i tòpic, que és el de diorames, que tu vas allà amb la teva maqueta i amb els teus propis clics.
I muntes allà el que vulguis, un barco pirata, un concierto de acelerer o el que et doni la gana. Ah, tu pots muntar el teu diorama tranquil·lament? Tu muntes el teu diorama i participes a un concurs de diorames que hi ha aquí. I quin és el premi?
Que de fet és el que fa la gent adulta. Suposo que el típic... Concurso de dioramas. Inscripciones. Ens interessa molt. Perdona, aquí som grans fans del clic de Playmobil. Tota la vida que jo tenia... Bueno, hi havia el barco pirata, després hi havia l'oeste. Diu que hi ha quatre categories en el concurs. A veure, quines categories són?
Escutillera, participants de fins a 6 anys. Marlet, participants de 7 a 11. Torra, participants de 12 a 16. I Muralla, participants de més de 16. Ah, Muralla. I aleshores, per participar al concurs d'inscriure, esclar, per participar. Ei, Artur, la inscripció costa 2 euros. Ah, ojo, ja comencem. No, però a veure, tampoc no és molt, eh? Vull dir, 2 euros està bé per... Els participants no podran rebre ajuda externa de cap persona. Ah, ojo.
Ostres, però un nen petit potser necessita... No, no, no, ningú, ningú... Només els inscrits, eh? Jo veig algú que l'està ajudant, aviso el durant... Home, perdona. Si està a les bases, està a les bases. Per cert, per exemple, pots utilitzar catapultes per derribar altres diorames, altres clics?
Com si hi hagués allò, potser la guerra entre... Guerra dels mons entre Clíos. Per exemple, els del pirata contra, no sé, els de l'època medieval, no sé, dic jo, per inventar-m'ho. Pregunto. Això ho posa a les bàsiques? No. En principi no, en principi no. És una competició neta.
En fi, aquesta setmana, si voleu morir informació, montblancmedieval.cat, la pàgina web de Montblanc, Camporat Medieval, al final. Per cert, canviem d'activitat, deixem els clics i passem ara a la festa del bolet de ceba.
No de seva, el vegetal. Aquí està, aquí està, aquí està la cosa. Clar, és seva al costat de Tona, em sembla que està això, eh? A Osona. Sí, sí, sí, se sonant cap a Vic. Efectivament, eh? La festa del Bolet, que va des del seu Inis, sí, va tenir una afluència de 6.000 persones fins l'any 2007, que va tenir 12.000 visitants.
Com us heu donat les xifres... S'han incorporat nous al·licients i activitats per als d'assistents, com per exemple, Eli, a la Fira del Bolet de Ceba, què hi podem trobar? Jo ho he posat plàgicament perquè hi ha un tast, es reparteixen 2.000 racions de bolets,
T'han dit, perdona, trobo que van justets, eh? Qui no corre vola. O sigui, 5 de cada 6 persones es queden sense bolet a la festa del bolet de Seba. 5 de cada 6 persones...
Van a ceba, volent tastar un bolet, i no en poden. I no poden. I no poden. Per tant, clar, hi ha les xifres i dius, oh, 2.000 racions, però clar, t'estan dient que tenen 12.000 visitants. O digues que teniu 2.000 visitants, o digues que teniu 12.000 racions. O a parques molt a propers, o ja, si ets dels que hi ha parques a la carretera, ja saps que allà...
No, però escolta, una ració també la poden dividir entre diverses persones. Tampoc no cal que sigui una ració per persona. Potser aquest any, que n'hi ha tants bolets, que es veu que la cosa... Sí, aquest any serà boletaire, aquest any, eh? Sí, sí. Que cada any diuen el mateix, després no hi ha mai, però bueno. La gent sempre està a la que salta amb aquest tema. Potser aquest any allarga el tema de les racions.
Aquest any una llarga. Potser fa el 2003. En fi, això és el que passa a Ceba aquest cap de setmana, ja a la festa del bolet. També s'organitzen activitats com conferències, concurs de bolets... Sí, aquí està. Concurs de bolets, què és? Agafa un bolet i ve que el tira més lluny, per exemple. Caçar bolets o tamany. Ah, o tamany, eh? La qüestió de tamany o de... Sí, sí.
Però això ja has de ser molt micòleg per fer aquestes coses. Eli, hi ha una última activitat, no? Espera, deixa'm que parlem d'IKEA. Parlem d'IKEA, perquè aquí què passa? T'has colat? No, és una antigenda absoluta. I què obre portes el dia 12? Normalment és un festiu, els comerços tancen. Fas bé de dir-ho, per tenir-ho en compte.
Hi ha algun comerç que obre, com és el cas d'Ikea. És el pitjor dia del món per anar a Ikea. Sí, senyor, sí, senyor. No aneu. Demà, o sigui, per favor, l'antiagenda és una conya, l'utilitzem per dir que no hem de fer el cap de setmana, però amb aquesta excusa parlem de les activitats que hi ha. Fins aquí hi arribem. Ara, aquesta sí que no hi aneu. No aneu demà a l'Ikea perquè està a rebentar. Tries com
4 hores, no? No hi ha un nen, però estic convençuda que estaran a patar tots. Sí, sí, segur, segur. Qualsevol, eh? Del Gran Via, el de Badalona, bueno, en fi. Igual, el de Sabadell és igual. Estan tot bé. Bé, això per una banda. I també, la volia deixar aquesta per l'última, perquè Eli... Posa'm música de por. Vinga.
Atención, amigos. Demà, Dia de la Hispanitat, 12 d'octubre, i hi ha la manifestació de l'ultradreta que ja està convocada a Barcelona. Eli, aquesta també és una activitat d'antiagenda que la coles aquí, la plataforma La Espanya en Marcha, en la que estan integrades formacions com Democràcia Nacional o Falange, tot molt democràtic. Tot molt democràtic.
I que si passés a altres països d'Europa, segur que ningú diria res. Bueno, de fet, passa ja, a Grècia. Jo tinc una mica de por, eh? Mamamiedete. Ha convocat una manifestació en Barcelona per el Dia de la Hispanidad, que té preocupades les autoritats. No, no. Estan muy tranquilos porque vengáis los de la ultraderecha a Barcelona. Teniu tots els autocars que la lloc aquí.
i està l'IKEA abierto. Sí, estem molt tranquils. Escolta, podíem fer la manifestació a l'IKEA, total, allà no podrien avançar, es quedarien parats. El recorregut està marcat allà. Seria una metàfora de les seves idees polítiques i també dels seus dots de front de cervell, no? Estan allà parats sense poder moure's. Atenció perquè diu el Dia Espanida que tiene preocupadas las autoridades por los posibles enfrentamientos que pueden desatarse. Ja ho diu ell mateix. No sé de què tenen por.
Perdona, sí, sí, sí. Ells no tenen por. Ells no tenen por, no? De momento, interior ya prohibido parte del trayecto de la manifestación en la ciudad condal. No se sabe cuántos ultradereches acudirán. Bueno, en fi... Sí, una activitat també per no anar, eh? Home, sí. No sé, no sé, eh? Fins i tot...
penso que pels catalans que se senten espanyols aquesta en concret aquesta manifestació en concret no seria tampoc la seva com trobo a faltar el Pepe Rubianes i els seus menudos hijos de la gran puta en aquests moments de Pepe Rubianes Pepe, te echamos de menos Pepe vuelve en presencia de espíritu o lo que sea
Té de les rajades aquelles que foties quan ve un faig allò ja l'olor que desprende de hijo de puta, d'allò que el Peper Rubianés. Allò del Peper Rubianés és un bon... Mira, podríem haver rescatat algun monòleg del Peper. El dilluns ho fem, això ho fem al dilluns perquè demà... A posteriori, ja. Sí, hi haurà imatges a tots els informatius, eh? Segur, segur que... Segur, va. I esperem que no passi res. Esperem que no passi res, esperem que no passi res.
Eli, cap de vila, moltes gràcies. Una setmana més per l'antiagenda. Que vagi molt bé. I aquest cap de setmana, si aneu a l'Ikea, segur que a l'Eli, ni a nosaltres ens trobaré. Que vagi bé, bona tarda. Una abraçada, bona setmana. Nosaltres tots aquí et connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals. I tornem a la segona hora amb el cinema del Jordi Roca, amb el senyor Benito i les seves coses importants, que avui ens parlarà de com combatre la mandra als rius de pluja. I connectarem amb Sitges. Fins ara mateix.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sanz i el Versas. Lleida reclama les infraestructures pendents el mateix dia que se celebra el desè aniversari de l'AVE entre la capital del Segrià i Madrid. La Generalitat demanarà al govern central per via judicial més informació sobre els sismes a les terres de l'Ebre. La Fundació Barcelona Comerç accepta l'ampliació d'horaris comercials en àrees concretes de la ciutat. I en esports en tenis, Rafa Nadal ha superat en dos sets el suït La Brinca.
I demà jugarà a les semifinals del màster 1000 de Xangai contra l'argentí Juan Martín del Potro. I avui comença el que lliga masculina. Amb els dos primers partits, tots dos, a partir de les 9, Blanes-Lleida i Vilafranca-Liuret. Lleida celebra el desè aniversari de l'arribada de l'alta velocitat a la ciutat. Des de l'Ajuntament destaquen les inversions que han acompanyat l'AVE, mentre que els empresaris lamenten que no s'han assolit les expectatives promeses. En declaracions a la xarxa, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, assegura que s'han acomplert amb escreixen les expectatives.
fonamentalment hem tingut una capacitat de captar inversions importantíssimes, de desenvolupar molts projectes per part dels professionals de les Terres de Lleida, de desenvolupar un turisme de negocis, que ara Lleida és la segona ciutat de Catalunya, la primera després de Barcelona amb congressos i convencions.
La Càmera de Comerç de Lleida, de la seva banda, lamenta que no han arribat tants turistes com s'havia previst i ha reclamat millorar el servei de rodalies. Durant aquests 10 anys, més de 4 milions i mig de viatgers han utilitzat els serveis de l'alta velocitat. Un miler de Mossos d'Esquadra vetllaran per evitar alteracions a l'ordre públic en els actes del Dia de la Hispanitat a Barcelona. El dispositiu començarà aquesta nit a les 10.
I la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Santamaria, ha recordat que el 12 d'octubre és una jornada de celebració i ha demanat a tothom respecte i sensatesa. La Generalitat demanarà, a través d'un requeriment judicial, més informació al govern central sobre els sismes de les terres de l'Ebreu. Ha avançat el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, en una visita en post al Montsear. Anem cap allà. Ràdio Enposta, Manel Ramon. Bona tarda.
Bona tarda. El govern de la Generalitat demanarà més informació sobre l'episodi de sismes a les Terres de l'Ebre a través d'un requeriment judicial després de la negativa del govern central de donar més informació sobre el tema. I per tant, com que nosaltres creiem, i no perdim mai la perspectiva, això ho fem des de la perspectiva que som autoritat competent, l'autoritat competent en matèria de protecció civil, i que aquesta informació és important per gestionar la nostra responsabilitat i competència per aquesta raó,
doncs donarem aquesta informació per un altre camí que serà el requeriment judicial. Aquestes declaracions ha fet el consellent la seva visita a Emposta on ha signat un conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit del Departament d'Interior i l'Ajuntament d'Emposta per a l'adhesió al sistema d'informació i atenció a les víctimes i afectats d'accidents de trànsit i també d'assistir a la reunió de la Junta Local de Seguretat.
Els Mossos d'Esquadra busquen dos lladres que han entrat en un pis d'Olot a plena llum del dia. Els lladres han tocat el timbre del pis, situat al carrer Bisba Lorenzana. Al pis hi viu una parella d'edat avançada que en un primer moment no han obert la porta, després però han obert per comprovar si hi havia algú al replà. Els lladres que estaven amagats s'han empès la porta, han entrat, han lligat la parella i han regirat el pis buscant joies i diners.
La Fundació Barcelona Comerç ha comunicat que accepta l'ampliació d'horaris comercials en àrees concretes de la ciutat de Barcelona sempre que les zones siguin pactes prèviament amb l'Ajuntament. Els botiguers limiten aquesta ampliació als festius dels mesos de juliol i agost, o coincidint...
amb esdeveniments rellevants com el Mobile World Congress. El canvi d'opinió de la patronal es dona després d'haver conegut un estudi realitzat per la Universitat de Barcelona sobre l'efecte positiu que tindria en vendes aquesta liberalització dels horaris comercials a la ciutat. El cinema a l'Alhambra de la Garriga, el Vallès Oriental, comença a pensar en el dia de demà un cop es digitalitzi la sala. Per això ha iniciat la campanya Més Alhambra per repensar el funcionament del cine. Ràdio Silenci, Jordi Roig, bona tarda.
Bona tarda, a l'espera de saber si es recapten els 50.000 euros necessaris per digitalitzar el cinema a l'Ambra, comença la campanya Més a l'Ambra, que pretén fer partícip a tota la societat civil de la Garriga del futur de la sala. Entre les propostes es planteja oferir altres activitats com concerts, trobades d'entitats o qualsevol esdeveniment que ajudi a dinamitzar el cinema. Josep Maria Miró, gerent del cinema a l'Ambra, recorda que les activitats han de ser el complement a la programació cinematogràfica. La nostra idea és continuar oferint cinema a l'Ambra,
de divendres i dilluns, com sempre, però, a part d'això, intentar complementar altres dies amb altres activitats que també el poble se'n beneficiï. Recordar que l'Alhambra va començar el mes de juny la campanya SOS Alhambra per recollir 50.000 euros que permetin comprar un projecto digital per salvar l'únic cinema local del Vallès Oriental que en guany celebra el seu centenari. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Augmenta el nombre d'usuaris del just tram i baixa el lleument als del just metro. Són les dades del mes d'agost del transport metropolità de l'àrea metropolitana de Barcelona en relació amb mitjans de gestió indirecta. Mostren també aquestes dades un increment dels viatgers dels autobusos L10 i N12 que passen també pel municipi. Els autobusos que més han augmentat el nombre de viatgers són en aquests primers 8 mesos de l'any en comparació amb el 2012.
Són el Justram i l'L10, que és el que va del Prat a Sant Feliu. El Justram ha incrementat els usuaris en un 8,87%, que són prop de 5.000 persones, i l'L10 ha fet un 4%. L'autobús nocturn N12 ha crescut d'un 2%, i el Justmetro, que ha baixat, ho ha fet en 1,5%.
Més qüestions al règim de perpetuïtat dels nínxols i tombes del cementiri de Sant Just seguirà sent de 99 anys per a tothom. Des de finals del 2011, l'Associació de Veïns ha rebut reclamacions del veïnat a qui havia canviat el període de perpetuïtat a 25 anys. El president de l'entitat, Jaume Rui, ha explicat que processos com herències o traspassos de tombes en altres proprietaris feien canviar els anys de la perpetuïtat.
patuitat d'un nínxol, per exemple, de 99, que és el que està establert llei, fins a 25. I ara s'ha aconseguit corregir-ho. Segons Rui, aquest canvi potser ha estat error de lents dels cementeris metropolitans que no ha respectat les clàusules dels propietaris.
I acabem aquest butllet explicant-vos que el valor cadastral pujarà a Sant Just, però els santjustencs no ho notaran en el seu rebut. Així ho ha confirmat el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rui, després que li ho expliqués en una trucada aquesta setmana, l'alcalde Josep Perpinyà. Segons Rui, Perpinyà ha assegurat a diferents entitats veïnals que no s'apujarà la factura dels ciutadans encara que s'incrementi el valor cadastral. Això, però, contradiu la intenció del govern espanyol. Rui ha comentat que l'alcalde els va explicar que el valor cadastral de Sant Just
Està per sota del que estableix el mercat i que tard o d'hora s'haurà d'actualitzar i, per tant, el valor cadastral s'incrementarà, però no el rebut dels ciutadans. I com cada any, a més a més, també s'apujarà l'IVI en relació al que s'incrementi l'IPC, cosa que també farà que algunes persones hagin de pagar el tribut de mobilitat. Ara només el 25% de la població de Sant Jus paga aquest tribut. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sant Jus Notícies edició vespre.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Dicen nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Doncs efectivament aquí estem, 6 i 11 de la tarda. Benvinguts a la Panya del Morro en aquesta segona hora. Des d'ara fins a les 7 connectarem amb Sitges, perquè ja sabeu que tenim el Sergi Arrada. Avui primera connexió des del Festival de Cinema Fantàstic. A més a més també amb el senyor Benito, que ens explicarà com combatre la mandra en els dies de pluja. I el Jordi Roca per parlar-nos de cinema, que avui es troba una mica solet. Jordi, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda. Et trobes sol avui, no? No, amb vosaltres en tinc suficient. Sí, però el senyor Benito... És un drama, eh? Avui... Perdona, perdona. És un drama. El senyor Benito avui diu, no, és que no puc perquè tinc un ensatge no sé què.
ja no ve. Després, la Júlia amb ella tampoc vindrà. Perquè diu que estic a les festes de Sant Feliu de Tardó. Jo me n'hi vaig ara corrents també i estic aquí complint. Escolta, què està passant amb els col·laboradors del programa? Jordi? Que em tenen mania? Que m'estan fent bullying? No, no, no. És que aquí vaig jo. Què us hi fas?
Jo et tracto molt bé. Ja saps que jo sou molt obert, els vull a tothom aquí, criguin tots els plaures de la penya. No han aguantat ni dos... Amb aquest nou format de temporada, que és el mal senyor Benito, el Jordi Roca junt amb la Júlia... No han aguantat ni dues setmanes, Jordi. Si la setmana que ve no venen tots, no cal que tornis. No cal que tornis.
En fi, passem a... No, no, aquí el problema ve així, eh? Peten seces que... On s'ha de guanyar el lloc, evidentment. Allà fora hi ha 40 tius com tu... I millor. Escolta, t'imagines que ho diguis, això? A mi no m'ho he dit mai, però de veritat, eh?
És bo que hi ha gent que ho diu, això. Jo moltes vegades ho dic, eh, Jordi? Tu dius perquè, clar, tot és així de follonera. Vinga, va, passem al trending topic de segona hora. Avui el més comentat a Twitter ha sigut la mort de l'expilot de Fórmula 1, Maria de Villota, que ha estat trobada morta a l'habitació de l'hotel on s'allotjava a Sevilla, segons sembla, per causes funerals, en principi... Ai, funerals, perdó. Ah, sí, funerals. Causes naturals, perdó, perdó. Segons sembla, en fi, Cristina, que ens pots explicar de tot plegat.
Sí, doncs la primera dona espanyola que va ser pilot de Fórmula 1, Maria de Villota, de 33 anys, està trobada morta aquest matí a una habitació d'hotel a Sevilla. La notícia saltava a primeres hores del matí quan el servei d'emergència rebia una trucada per assistir a l'esportista. Les circumstàncies de la mort no són clares, però la policia ha informat que tot apunta, com bé deies, a causes naturals.
La filla del pilot Emilio de Villota tenia previst participar avui divendres en un cicle de conferències organitzat per la Fundació Lo que de verdad importa, on els ponents en principi explicaven les seves experiències. En el cas de Maria, les ganes i l'esperit de superació després de l'accident que va patir el 3 de juliol de 2012.
a Gran Bretanya, on va perillar la seva vida i a partir del qual va perdre l'ull i va patir fortes lesions al cap. A banda del Congrés, David Llota també dilluns presentaria el seu llibre autobiogràfic, La vida és un regalo. Després de conèixer aquest terrible succés, el ministre Huert ha anunciat que Maria David Llota rebrà la medalla d'or al mèrit esportiu.
Fernando Alonso, pilot, diu, avui és un dia molt trist per l'esport espanyol, ho ha fet a Twitter, diu, ens deixa una lluitadora d'enorme somriure, una abraçada per tota la família, descansi amb Pau Maria. Una altra és el jugador del futbol Club Barcelona Andrés Iniesta, que diu, molt trist per la notícia d'avui, el meu més sincer condol per la família de Maria de Villota.
I ja per acabar, Laia Sanz, que és la corredora de motocross, molt trista i sorpresa per la mort de Maria de Villota, difícil d'assumir que ens deixi una persona jove i lluitadora com ella, descansi en pau. En fi, ens deixarà el llibre, el llibre que el dilluns surt a la venda i que segur, segur, segur serà un èxit de vendes. Un quart de set de la tarda passem al cinema del Jordi Roca.
Amb el seu frac, el seu barret de copa. Que elegant, Jordi Roca. No soc el muñeco del Monopoli, eh? Ah, no? Perdona, doncs tens una idea. Una retirada, no? Sí, com que parles de cinema i fas aquestes coses... En fi, Jordi, avui parlarem de diverses pel·lícules que s'estrenen, com per exemple El Mayordomo, que no és aquella del Mayordomo su mujer i altres coses de meter. No, no, no. El Mayordomo su...
El pie de pàgina també s'estrena avui, Prisioneros, Zipi Zape, però això no es va estrenar la setmana passada. No, sí, sí, això és un error, és The Bling Ring. The Bling Ring, val, val, val, val, que és un thriller de Sofia Coppola, no? De Sofia Coppola, sí. Comencem però per Caníbal, és una producció espanyola signada pel director Manuel Martín i és un thriller que està situat a Granada, on hi ha un sastre molt prestigiós. Escolta'm el tràiler i després ens dius si val la pena gastar-nos 10 euros per anar-la a veure o no.
Construir una historia de amor con la materia del mal. ¿Qué ocurriría si el demonio se enamorara? El amor puede...
Cambiar el futuro, incluso puede cambiar el presente, ¿no? Pero lo que no puede es cambiar el pasado. Es decir, tú te enamoras de un nazi, enamoras de un asesino, te enamoras de alguien perverso y esa persona no puede dejar de ser quien es. ¿Cuál es el único sentimiento, la única emoción que puede viajar hacia el pasado y tratar de cambiarlo? Y desde ahí construir el futuro.
A veure, la gent aplaudeix perquè es porten reflexions filosòfiques i sempre diuen que t'ho ducos interessants. Ojo, perquè això què és, un docu-reality o...? No, no, no, aviam, això té una explicació. La primera és que el tràiler en si de la pel·lícula només era música i, per tant, aquí a la ràdio no ens aporta res i jo he agafat un tros de l'entrevista del director que li van fer motiu de la pel·lícula i que reflexiona sobre ella. Aleshores, jo us pregunto a vosaltres dos...
Quin creieu que és l'únic sentiment capaç de transformar o canviar el passat? Us llenço la pregunta. L'amor. No. Ell ja ha dit que l'amor només pot modificar el present o el futur, però no el passat. Sí, no, però tu... La culpa. No. És que el passat, perdona, el passat no es pot modificar. Sí. Perquè el passat ja ha passat. Però el pots canviar. Tu no has vist el Ray León? Bueno, però quan el pega que fa... El pasado está... Te he dado, pero está de pasado. Sí, pero no existe.
Mufasa. Sí, però hi ha un sentiment que intenta remediar una mica el que tu has fet en el passat. La culpa. No, la culpa no. Si és remediar, la culpa no és. El perdó. Exactament. És que jo he hagut de demanar tantes vegades perdó, per tant d'intestades que he fet la meva vida, que el perdó és l'única cosa. Sí, que l'exclusió del perdó la té les gràcies, això, jo ho saps, no? Sí. Que les gràcies al cap de 200 anys i dius, perdó, perdó, i ja està.
I s'ha acabat. De totes maneres, d'això va la pel·lícula. En aquest cas, és un sastre molt prestigiós de Granada que, en el seu temps lliure, es dedica a matar estrangeres o noies amb les que no té cap relació i menjar-se-les, perquè ell l'únic que fa és de menjar, diguéssim, l'única dieta que segueix és menjar dones. Fins que s'enamorarà d'una d'elles i veurem
Si pot triomfar l'amor o no entre una persona que objectivament és malvada i una noia que és normal, una noia normal i corrent. Bé, jo crec que no l'he vist, eh? Però sembla que sí i al final se la menja, segur, eh? No ho sé. Bé, no ho sabem, no ho sabem. Ser en espanyola segur que... Que se la menja. Intolenta. Bé, la pel·lícula? Sí. Segons el ministre verd, no? No, segons jo. Ah, ojo. Cristina, s'allien que les produccions espanyoles... Mira, a mi em tiren cap enrere, Jordi, que vols que et digui. Què dius? Però escolta, això no... Home, la majoria de produccions espanyoles...
Cristina, però... Si l'agafa una merica segur que triomfa aquí. Sí o no, Jordi? No busquis complicitat. No busquis complicitat. O sigui, estàs dient que tu al cinema espanyol no t'arà cap pel·lícula. O sigui, tu la marca espanyola que volen vendre del cinema, del cinema de l'Estatallar, no la compres per res. Per res, cap pel·lícula. A veure, alguna sí, pot ser que alguna sí que n'hi hagi, però en línies generals, doncs no. No.
Però el que passa, jo crec que no és això, és que no deixen florir la creativitat de veritat, és a dir, estan subvencionades altres produccions que intenten copiar estils de Hollywood, que per fer això ja ho fan els de Hollywood, però això no vol dir que no hi hagi talent en el país. No, no, jo no parlo dels actors. No, no, i dels guionistes. És a dir, jo no parlo dels actors. Evidentment a Espanya poden haver grans actors i actrius, però estic dient bàsicament que a mi pel·lícules fetes, produïdes aquí...
Serien diferents si haguessin estat prohibides a Amèrica. És que asseguríssim, Jordi. Bueno, ja tenen un altre concepte de realització. Aquí a vegades també, segons què, que hi ha un noi, espabilem una mica que... Eh? Vine. Escolta, vine, entra, entra. Entra un moment, Sandra. Entra un moment, Sandra. Entra un moment. Ai, Sandra,
Mira, avui he comprat, vaig fer una mica de publicitat, he comprat coacoles i he vist totes en nom de Sandra i pensava, però ostres, això per què? Doncs mira, ara tens el motiu. Entra, entra, entra, Sandra, perquè enriquiràs el debat que estem tenint, perdoneu, és la Sandra Navarro, del Godiva Bonaparte, que és un programa de Ràdio d'Esvern. Sandra, què tal, com estàs? Bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Benvinguda a penya al morro. Bona tarda.
Escolta, és que estàvem tenint un debat molt interessant ara sobre el cinema espanyol i la presento a la Cristina, que la Cristina és la col·laboradora habitual del programa, està cada tarda fent el programa amb nosaltres, i estava dient que qualsevol pel·lícula...
No totes, Jordi. Un moment, deixem de preguntar-li a qualsevol pel·lícula que la marca Espanya, però de cinema espanyol, el tira una mica enrere com a espectadora. I, Sandra, tu estàs molt involucrada en una escola de cinema...
que comença a tenir un cert prestigi a Barcelona. I una productora també. I una productora que és banda part, que està a Barcelona i que us veu ascendir d'alguna forma d'un altre lloc. D'un altre lloc. D'un altre lloc. Vull per situar els oients, que és una escola de cinema. Tu com ho veus tot això? El cinema espanyol? Sí. Perquè clar... És l'etiqueta clàssica, crec que una mica d'abans. Sí.
D'abans. No de fa molt, però sí que és veritat que en el subconscient de molts espectadors tenen un cliché molt concret sobre el cinema espanyol, que evidentment és com tot, ni és del tot cert ni tampoc és fals. Què hauria de passar per potenciar una mica aquesta imatge, no et diré que rinclona, però d'un cinema espanyol amb poc ritme, en pla... És que no és veritat això tampoc.
Pensa que ara, a més, tenim la demostració amb Lo Impossible, hi ha moltes pel·lis al Reg de Balagoró. Sí, però per exemple, Lo Impossible ja té una horta americana, una producció que s'assembla més, potser, en el que estem acostumats aquí. La realització... És molt diferent. Sí que hi ha pel·lícules que es poden descartar una mica del que parlaves abans, justament d'aquest clitxer no més antic, que en aquest cas sí que es diferencien, no?, i són produccions espanyoles també. Però la majoria continuen en la mateixa línia que fa uns anys.
L'Albert Serra és espanyol per tu? És cinema espanyol? No sé qui és l'Albert Serra. Sí, home, l'Albert Serra, el Cant dels Ocells, el Premiat Ara, que fa un tipus de cinema que li era molt al Jordi Roca, no? Sí, de totes maneres, potser també perquè ens arriben un tipus de pel·lícules comercials que no és tan poc el reflex del que és el cinema a Espanya, és a dir...
Hi ha certes pel·lícules avui que si no surt el Mario Casas i els arguments són una mica fluixos, doncs no arriben els gans. Potser també passa per això, perquè hi ha altres pel·lícules que estan en uns altres circuits, que són espanyoles, que sí que estan molt millor.
Clar, llavors jo crec que en el fons entre nosaltres ens trepitgem. Fins i tot quan parlem de cinema espanyol som els primers a no valorar-lo. Per mi, en general, tenim aquest problema i aquest prejudici. Això passava també amb la música catalana fa 5 anys i de cop hi ha hagut un gir brutal amb la gent de Vic.
amb tots els cantautors que estan sortint ara i és una nova ola, una nova ola en plena crisi com és possible que a Madrid fins i tot a Ràdio Nacional d'Espanya, que és un gran referent a nivell de música i de tendència i sé que m'estic anant de lloc però per anar al cinema, estan al·lucinant amb el fructífer que està sent la gent d'aquí.
Vull dir, jo trobo que és un debat que en el fons no ens ajuda a ningú, ni a les productores, ni a les escoles, ni als estudiants, ni als cinèfils. No, jo no estic d'acord que el cinema espanyol sigui catalogat en un sentit pejoratiu. Crec que hi ha casos i casos com el cinema italià...
que també des de l'època de Fellini i tot això de la xinecitat tampoc sembla que hagin aixecat gaire el cap igual que aquí l'època dura del cinema espanyol en Berlanga, Fellini etc. però són cicles i jo crec que també hem d'entendre hi ha noves realitzadores que també estan fent coses interessants
Em sembla que com es diu la pel·li, que està guanyant premis d'una noia d'aquí catalana. La Maria... Com es diu? Sí, la que va als Òscars, de fet. Sí. Aquesta noia no és la pandèmia, però té un nom així com la Plaga. La Plaga. La Plaga, pot ser.
Vull dir, és que era l'òbvio, no? O el clàssic dir que el cinema espanyol, clar, què ens referim? A Torrente? És que, clar, jo crec que això no... Però, per exemple, fa dues setmanes va estar en aquesta nova pel·lícula del Mario Casas, etcètera, les bruixes de no sé què. Home...
Jo crec que potser ara estem tancant un cicle amb noves generacions, però fins ara ens havíem emmillerat massa potser amb Hollywood, intentant copiar produccions de Hollywood, que per això ja ho fan ells i segurament ho fan millor. Potser ens hauríem centrar més en el que sabem fer nosaltres i posar un segell. I què és el que sabem fer nosaltres? No ho sé, això ho haurem de buscar. Però no copiar, per exemple, jo què sé, és que fa poc també comentàvem aquí una pel·lícula que em sembla a todo gas o a tope o així, que era...
Una còpia, però tal qual a l'espanyola. Per això ja tens la nord-americana, que segurament amb molts més diners la producció és molt millor. Jo crec que tots els camins condueixen al Roma. Tots són bons. Hi ha moltes maneres d'expressar-se. És com intentar ballar el camp, no?
En el món de l'art, si et ve de gust fer una americanada d'acció tipus Lo Impossible, etc., em sembla molt correcte i molt digne i em sembla que té molt de valor que aquest director jove se'n vagi a tot arreu i hagi aixecat una pel·li d'aquesta envergadura. El Santiago Zanú també ho estan intentant, que el conec personalment, un noi que té golles que està intentant mirar cap a fora. Tenim un problema en aquest país i no és la qualitat dels nostres productes, és que no se'ns valora, en general, en res.
ni en escultura, ni en cinema, ni en música. Nosaltres mateixos, els mateixos polítics, no es recolzen. Aquest ja és un altre debat. Llavors és molt difícil que tu a casa teva, si la teva mare i el teu pare no et valoren, et sentis valorat i donis el millor de tu. Perquè no et faciliten les eines per desenvolupar-te i que tingui la confiança de dir, hòstia,
Tens potencial, anem a tirar endavant. Jo he anat a mercats internacionals de cinema i el cinema colombià s'omplen la boca. De cinema colombià. Tu saps algú de cinema colombià? No, no, no tinc ni idea. Has vist alguna pel·li? Oi que no? Mexicà encara. O argentí encara alguna. Bueno, argentí, mexicà. Doncs està passant. Això està passant. L'únic que no ens entenem. I aquí el problema que tenim com sempre és que molts artistes triomfan a fora i a partir d'aquí sí.
que és que jo estic cansada des que soc molt petita que veig això i em sembla que és una mica frustrant treballar
Sandra, escolta, moltes gràcies, eh? Mira la gent, mira la gent, com a plaer jo el teu speech. Ha estat bé que entressis, o sigui que t'agraïm. Per cert, que vens d'un festival, ara, no? Vinc de Sant Sebastià i me'n vaig demà a Sitges. Demà a Sitges, molt bé. Escolta, que ho diu a bona part... Ha recolzat el cinema fet aquí. Molt bé. Que, per cert, d'aquí una estona nosaltres connectarem amb Sitges, també, perquè tenim el Sergi Arrada, que és el nostre corresponsal de la Panyar al Morro i de Ràdio d'Esvern, avui amb la primera connexió.
En fi, Sandra, gràcies per passar-te pel programa. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Bona tarda. 6 i 27. Continuem amb més estrenes d'avui. Per exemple, El Mayordomo, un nou drama que ens arriba directament des de Hollywood. Nunca había entendido bien todo lo que sufristeis.
Hay todo un movimiento del Black Power en marcha. He dado luz verde para que se carguen a esos hijos de perra. ¿Sabes qué van a hacerte? Te van a matar. En este país nos tratan como perros. ¿No te gusta el presidente? Tienes que irte. ¿Qué? ¡Fuera de mi casa! Lo siento, señor mayordomo. No pretendía burlarme de su héroe. Todo lo que eres y todo lo que tienes es gracias a ese mayordomo.
Quin tràiler més èpic. I després aquests tràilers potser et venen coses que no són. Això també passa a vegades. Això és super èpic i tot. I això sí que fan les produïtores nord-americanes.
Escolta, el major d'home, el director Lee Daniels, que patrici ja preixos, ens presenta la història de Cecil Gaines, interpretat per l'actor Forrest Whitaker, un jove que intenta escapar de la segregació racial del sud dels Estats Units en busca d'una vida millor. Doncs sí, és una història basada en una novel·la amb el personatge aquest del majordom de la Casa Blanca, en fets reals, vull dir...
i que ens explica una mica, doncs, això, com va viure ell, doncs, molts aconteixements polítics de l'època. Pensa que ell va ser majordom de diversos presidents, com Kennedy, per exemple, o també com... com, aviam, que se m'olida... Reagan, Reagan. No, una altra, espera.
Ah, Luther King, perdona. Luther King, sí. S'emmarca aquesta pel·lícula una mica en tota aquesta onajada de pel·lícules que últimament venen, com Criades i senyores, que es va estrenar l'any passat, o també Lincoln, la lluita i la discriminació racial, no? Una pel·lícula que la Vanguardia la cataloga només amb una estrella, tot i que jo crec que és la pel·lícula de la setmana. Però bé, aquí hi ha una mica de discrepàncies entre jo.
i el que fem. Per mi és molt èpica, té actors molt bons, se'n parlarà segur als Oscars, i jo aposto clarament que aquest home, el Forrest Whitaker, que és el gran protagonista, estarà, si més no, nominat el millor actor.
Bé, més pel·lícules que també s'estrenen avui, per exemple... Què tenen per aquí? Mujer Conejo? Sí. A veure, què és això de la Mujer Conejo? Bueno, escoltem el Tales, echem-la, perquè ens arriba des de l'Argentina amb la directora Verónica Chen. Ens mostra la vida d'Anna. A veure què diu Mujer Conejo? Jordi, portes unes coses últimament. Yo no soy china. Todos esclavo de la ley. No puede ser tan fácil que una persona desapareca así. Ándate lo más lejos posible.
Estos son conejos mutados genéticamente. Se alimentan de carne.
Tengo mezclados. Te vas con lo opuesto, no pasas por tu casa y no hablas con nadie. Bueno, a veure, posa música també èpica. Escolta tu, avui, doncs com així èpic. De què va aquesta pel·lícula? És una pregunta una mica estranya, però per això m'agrada que sigui estranya, que sigui una mica diferent i que ens porti un argument bé, si més no, a destacar. En aquest cas, és una argentina xinesa, que això ja, doncs home, no sé, també és curiós, no? Perquè quan veus una argentina t'esperes que tingui accent argentí, però bé.
En aquest cas, ella és una funcionària estatal que se n'adona que la policia està controlada per la màfia xinesa i que, per tant, és corrupta. Ella intentarà denunciar-ho, fer que tothom s'adongui compte, però se li girarà en contra. La policia la perseguirà i ella haurà de fugir de la ciutat al camp. Perdut al mig del camp es trobarà amb un batalló, podríem dir, de conills carnívors que poden acabar amb la seva vida.
Les ovejes assassines Sí, doncs el mateix però amb conills Passem a una altra pel·lícula, és una comèdia Que està present avui també a la nostra cartellera De la mà del director Josep Seder Es diu Pie de pàgina És un film israelià Irònic sobre la competitivitat La llei dalt, l'amor i les difícils raons Entre un pare i un fill Escoltem el trailer
A veure, Jordi. La via de pica. Això és anglès o amb què parlen? Quin idioma és aquest? No m'escoltes bé?
En aquest cas, la pregunta que ens fa la pel·lícula, que ens arriba des d'Israel, és vosaltres creieu que hi ha coses més importants que la veritat? La veritat. El perdó?
No, perdó, no. No sé, és una pregunta, eh? Vull dir, potser sí, potser no. Home, la veritat és molt important. Hi ha moltes coses importants, eh? A la vida no només hi ha una cosa important. Sí, perquè no sempre és necessari saber la veritat. I moltes vegades... Bueno, a veure... Clar, això té molt... Escolta, avui és vingut filosòfic, preguntant-nos coses... La veritat és important ser on és, però no és el més important a la vida. Com no hi ha una sola cosa important a la vida. És una filosofia polièdrica. Però segons... També depenent del temps, eh? És a dir, en segons quins aspectes o...
quines situacions concretes sí que pot ser la cosa més important o no si parlem de política potser sí que és el més important si parlem d'un altre aspecte si parles d'una relació que sigui sentimental és molt important ser honest amb un mateix per començar si no ja no pots tenir ni amb la planta ni el gos que tens a casa
Clar, la veritat és molt important. Jo hi soc d'acord. Vull dir, tu passes la veritat per davant d'una relació o passes la relació per davant de la veritat? No, no, s'ha de passar la veritat. Depèn de la relació que tinguis, eh? Això també... No, no, això ja... Jo sempre he pensat que la veritat és el més important. Faci mal o el que sigui. Però sí que és cert que depèn de la relació... Jo crec que de vegades has de passar la relació per davant de la veritat.
Jordi Roca, tu que has tingut moltes relacions d'una nit, esporàdiques... Sí, i d'un matí, també. I d'un matí, i de pocs minuts, en aquells moments, la veritat no cal que passi per davant de la relació. Tampoc no cal dir-ho... Home, jo per mi, la veritat, passa per davant de tot, sincerament. Sí.
Sense veritat on vas? És a dir, si jo és això que prefereixo no saber-ho i ser feliç, no. Jo prefereixo saber-ho. Jo també, jo també. Doncs ja està. Sí, però determinades persones potser prefereixen no saber-ho. Ah, clar, això també és una elecció. Clar, per això dic que potser si tu li has de dir alguna veritat a alguna persona has de pensar en aquella persona que potser prefereix que en deposis tu la relació que no pas de la veritat.
Escolta, això sembla l'ofici de viure, amb aquesta música, allò que fan a Catalunya Ràdio, amb el que es pari Hernández, qualsevol moment entrarà per la porta aquí, amb vestit allò que acaba de monjo... Sí, clar, és molt relatiu. En aquest cas, perdona, ja acabo amb la pel·lícula. El que ens narra, diguéssim, és la relació entre un pare i un fill, els dos es porten molt bé, són científics, el que passa que el pare està una mica abandonat, és a dir, ningú el reconeix i encara que el fill té una carrera ascendent. De cop i volta...
el govern israelià anuncia que li donen el premi més important de ciència al pare i aleshores veurem quina és la relació que s'estableix de competitivitat entre ells dos. A més a més, quan finalment el govern israelià s'ha equivocat al donar la notícia i el fill no li vol dir al pare, perquè és la il·lusió de la seva vida. En fi, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que és l'altre gran film nord-americà de la setmana, Prisioneros. Escoltem el tràiler.
¿Por qué no me lo dices? Esto no está bien. ¿Por qué no ha sido él? Las niñas siguen ahí fuera.
És un thriller de Denis Villeneuve amb dos actors de luxe, Hugh Jackman i Jake Gyllenhaal. De què va la pel·lícula, Jordi? Sí, a veure, aquesta pel·lícula el torno remetant al que fem de la Vanguardia perquè li doni 5 estrelles, cosa quasi impressionant que li doni 5 estrelles, que vol dir que és imprescindible anar-la a veure.
en una pel·lícula com aquesta que tot i això està molt bé. És un thriller que ens manté l'atenció al cos i que ens narra de com un pare intentarà buscar a la seva filla i a l'amica de la seva filla després que desapareixin en una nit d'acció de gràcies. Veurem què és el que passa al final i sobretot el que ens intenta també fer reflexionar una mica avui és quins són els límits que un ha de passar o no quan vol aconseguir alguna cosa. És a dir, està justificat tot el que fa el pare per trobar les nenes o no?
I acabem ja amb la pel·lícula de l'última que repassem de la setmana, dirigida per Sofia Coppola, que es diu... Bling Ring. Bling Ring. Molt bé, escoltem el tràiler i després ja en parlarem. El país siente una fascinación enfermita por casos a los bonos, Clyde. Todo se reduce a una mala elección. Los amigos que el... No puedes llevártelo. Pero le caigo bien.
Creo firmemente en el karma. Y creo que esta situación se vio atraída a mi vida para darme una lección importante. Para crecer y desarrollarme como ser humano espiritual. Quiero gobernar un país algún día. ¿Con las víctimas? Sí, con todas las víctimas. ¿En serio? ¿Qué le dijo Lindsay?
Està protagonitzada per Emma Watson, no? Sí, sí, sí. La noia de Harry Potter, que, bueno, ja sempre serà la noia de Harry Potter, eh? Pobre Hermión, home. Sí, la Hermión, això. Què, bona pinta o no? Home, a veure, està bé. És una comèdia, la sefe de Coppola també normalment és garantia de bones pel·lícules. Com a actriu no tant, però com a directora... A mi m'agrada més com a directora que com a actriu. A mi també, a mi també.
En aquest cas, també està basada en fets reals i és un grup de noies que fa anys es dedicaven a robar les cases dels famosos i quan les van detenir van aconseguir haver recaptat 3 milions de dòlars. O sigui, que déu-n'hi-do. En aquest cas, ens intenta fer veure una mica la vida esbojarrada d'aquest grup de noies que capitaneja Emma Watson. Per tant, una pel·lícula divertida. Bé, doncs bona pinta, eh? Si Sofia Coppola està darrere. Passem ara a les notícies de Hollywood.
Mira, tant que reivindiquem aquí Jordi al cinema espanyol, també hi haurien d'haver i no, notícies del cinema espanyol. Això jo et demano perdó. No només de Hollywood? No, per això ho demano perdó, perquè jo sempre dic notícies de Hollywood i el Jordi sempre porta notícies en general del cinema. Llavors no sé per què dic Hollywood jo. Per què dic Hollywood jo? Perquè tens molt de Hollywood. Perquè hi ha més notícies que ens arriben de Hollywood que no pas de... Bé, normal, eh? Bé, notícies de cinema.
Montoro Agita, el setè art. Home, sí. Ho parlàvem abans, el ministre, per negar que l'augment de l'IVA cultural hagués ensorrat el sector i justificar una mica la davallada dels ajuts, doncs no se li va ocórrer una altra cosa que dic que els problemes del cinema espanyol no només tenen a veure amb les subvencions, sinó també amb la qualitat de les pel·lícules. El podríem haver convidat aquí per debatre amb nosaltres, amb la Sandra, perquè va dir bàsicament que no tenien qualitat les pel·lícules, coses que després el Wersica va dir que sí que n'hi havia de qualitat en les pel·lícules espanyoles.
I després s'espera que la gent, com jo, com tu, que som espectadors, que anem a veure-les, que tinguem una bona opinió respecte a les pel·lícules que es produeixen aquí i que la dirigeixen a persones d'aquí. És a dir, jo crec que partint d'aquest ministre ja... És el que deia la Sandra, que si el teu pare ni la teva mare ja et tens estima...
Sí, de totes maneres, l'Albert, el d'Educació i Cultura, sí que ha dit que a ell li agrada personalment molt el cinema espanyol. I per cert, també, que el Josep Maria Pau ha respost a través de Twitter i ha dit que ell també vol opinar perquè la qualitat del govern és ínfima. També avui ens fem ressò de l'adeu a una de les grans figurants de l'escena francesa.
Sí, el director de teatre i cineasta Patrice Chereau va morir aquest dilluns a París a l'edat dels 68 anys després de lluitar contra un càncer de pulmó. Ell era fill d'una família de pintors i també era reconegut no tan sols com a director, sinó també com a director d'escena, d'òpera i de teatre. Un dels seus films més aplaudits, per qui ara no hi caigui, és L'Homblecer, el 1983, on amb bastanta profunditat i sobretot amb molta elegància va divulgar la seva homosexualitat en una època on, francament, era tabú i no era fàcil.
És una pena que avui el senyor Benito no estigui amb nosaltres, perquè aquesta notícia li agradaria. Han escollit a Scarlett Johansson com la noia més... Per què no em surt aquí ara una sintonia? Sí, la més sexy del món. Sí, la més sexy del món. No, perquè estàveu buscant una sintonia. Una sintonia de l'Scarlett. Sí, no la trobo. Bueno, en fi... Home... Scarlett Johansson, la noia més... M'he trobat. La noia més sexy...
del món, segons la revista Squires. Sí, i a més a més, per segona vegada, és l'única actriu nord-americana, i també del món, que ha aconseguit per segona vegada ser considerada la dona més sexy del món. Jo la trobo molt sexy, eh? Scarlett Johansson? Jo cada dia menys, sincerament. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolti, vostè sap qui és Scarlett Johansson?
M'anem? No, això no el sento gaire bé, no el sento gaire bé. On està? Sé que estàvem parlant, bueno, jo estic ara recollidet perquè fa un temps així ens puc de pluja, saps? Sí, sí. Com és que no ha vingut, que l'estàvem esperant per fer la seva secció? Ja, ja, però, bueno, és que sap què? I ha encès la llar de foc i...
A qualsevol cosa li deia refoc, que jo he estat a casa seva i allò és... Ho he estat a casa seva. És un cendrer amb quatre papers. Bueno, sí, encès un caliquenyo per fer brasa, però bueno. Sí, clar, clar. Escolta, només el trucàvem per saber si està viu, perquè hem patit per un moment amb el senyor Benito, amb la pluja, i és una persona gran que no rellisqui i estrenqui alguna cosa.
No, no, no. Val, val, val. Els seus seguidors poden ser tranquils.
Sí, van estar tranquils. Aquesta és Carlin Johansson. En la meva opinió, és una tadorra, eh? Ui, ui, ui. Home, se l'ha dit, com pati això? Té menys estiu. Té menys estiu con la farabona. Escolta, escolti, però si l'Esquerra de Johansson... A mi m'agrada molt l'Esquerra de Johansson. Jo què sé, sí. Vostè qui és més de Marilyn Monroe, Abba Karner, que són de quan vostè va fer la comunió. Abba Karner ja són palaves mayores, eh? Sí, per això mateix. El top del top, eh? Sí, no, és que...
No mengem les deeses. Perdoni? No, no, no. Mencionem les deeses. La vegada n'està dalt de tot, que és el cim. Avui en dia, per vostè, l'actriu més guapa que hi ha és Rossi de Palma, per exemple.
Bueno, té un seu encant, eh? Veu? Ja ho sabia jo, eh? Ja ho trobava encant a les coses. Sí, que el té un encant molt gros, eh? Té un encant de nasos. Sí, bueno, bueno. Escolti, escolti, sí. A l'ofàcil, a l'ofàcil, eh? No, ja està. A l'ofàcil, vinga, va. Hem de deixar-ho aquí, eh, senyor Benito? Sí, ja? Sí, sí, sí. Jo li puc fer una pregunta, senyor Benito, o no? Sí, és que hem de contactar amb sitges que... Ah, molt ràpid, eh? No, que jo també he de marxar, eh? S'enferirà corrent. Jo també me'n vaig passar feliz, també.
No, senyor Benito, vindrà la setmana que ve perquè el meu lloc per illa i volia saber-ho. És veritat, això? No, sí, sí, sí. Ah, menys. Bueno, crec que sí, crec que sí, eh? Bueno, creu. Però no us inventi coses. I l'altre dia, quan vaig a aquesta casa, sí, vaig veure la llar de foc que té com a sandrè i quatre papers. Vaig veure la llar de foc que té com a sandrè i quatre papers. Vaig veure la llar de foc que té com a sandrè i quatre papers. Vaig veure la llar de foc que té com a sandrè i quatre papers. Vaig veure la llar de foc que té com a sandrè i quatre papers. Vaig veure la llar de foc que té com a sandrè i quatre papers. Vaig veure la llar de foc que té com a sandrè i quatre
Mira, tenia... Només tinc un joc de calçotets, només. I els tenia estesos. I s'han mullat. Escolti, escolti, escolti. Jo tinc uns mínims d'anar a presentir. Escolti, escolti, deixem-ho aquí. No puc anar de qualsevol manera. No puc anar amb els calçotets produts de tota la setmana. Ha quedat clar, ha quedat clar. No cal ampliar més el detall. Jo crec que no cal ampliar més el detall i si són els calçotets encara menys. En fi, senyor Benito, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda a tothom. Bona tarda a tothom.
Jordi Roca, moltes gràcies. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada des de Sitges, la primera connexió de la temporada de la Panya del Morro amb el Festival de Cinema Fantàstic. Fins ara mateix a la Panya del Morro.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
6 i 45 de la tarda, recte final de la penya del murro d'avui divendres. Ja teníem ganes de tornar a dir connectem amb el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Allà hi tenim el Sergi Arrada. Sergi, bona tarda. Molt bona tarda.
Avui es nota que el temps s'ha posat una mica propici perquè comenci ja aquesta edició del festival, que no sé si ha emmarcat molt la gent o no. Bé, això està ple de premsa, de gent, les projeccions estan bastant plenes també d'espectadors i tal, o sigui que, bueno, ha arrencat amb força.
Quines pel·lícules has vist avui, Sergi? Quin primer tas has fet de tot plegat i com estàs veient Sitges en el seu primer dia? Doncs, bueno, ja he vist unes quantes, ja coneixeu... Ja portes ja 30 pel·lícules, no? Ja, primer dia, o què? 33, no? Sí, sí. Què has vist? Anem per parts, perquè aquest any també no t'ho hem pogut mirar, però ho vas penjant al teu Facebook també i al Twitter...
Sí, Instagram, Twitter, Facebook. Val, si algú vol anar-te seguint, per exemple, Twitter, quin és? Sergio Guioba es errada. Val, Instagram?
Sí, perfecte. Sergi Rada, tot junt. I després el Facebook, clar, s'han de fer amics teus, si volen, no? Sí, però això ja no. Que et busqui. Això ja no. Tu sí, tu sí, la ràdio també. Jo també, poca cosa més. L'alcalde de Sant Just també. Jaume Figueres, que està allà. Has vist el Jaume Figueres, per cert, o què? Encara no, no he tingut.
Saluda el de la nostra pa quan el vegis Comencem per les pel·lícules La primera que has vist, quina és? Gran Piano, que és la pel·lícula que inaugura el Festival de Sitges del català Eugeni Mira És la seva tercera pel·lícula Les seves dos anteriors també s'havien projectat aquí a Sitges en edicions anteriors És la primera pel·lícula seva que puc dir que m'ha agradat amb totes les lletres M'ha agradat Gran Piano
De què tracte? És molt entretenguda. És com un joc d'estil una mica homenatge també al Hitchcock de l'Hombre que sabia demasiado. És un pianista que es va retirar després d'una gran cagada en un concert de piano. Ha estat cinc anys fora de circulació.
i ara torna, perquè és un concert homenatge del seu mentor en la música, i quan s'asseu allà al piano, a la seva partitura, troba un missatge escrit, que és en plan, si la cagues moriràs, no? Que de fet el pianista és el hijabut, no? Sí, exacte, el pianista és el hijabut, i hi ha un francotirador a la platea,
que l'amenaça a ell i a la seva nòvia, que és una actriu molt famosa a la pel·lícula, a la vida real, i ha de tocar una partitura que en principi és pràcticament impossible de tocar i si falla, doncs morirà. Això em sona a pel·lícules de l'estil tipus... No sé com es diu, la trucada aquella telefònica, no? Última llamada. Ah, sí senyor.
Sí, sí, sí. El hombre que sabia demasiado, perquè ja l'escena clau de la pel·lícula també és en una òpera, que en principi quan la cantant o el no sé quin músic toqui no sé quina nota, no?, mataran a un polític, no? Per tant, una bona... Sí? Dies, dies. Sí, sí, no, no, que és molt entretinguda, no es pren molt seriosa a si mateixa, no?,
d'una locada dura, no s'allarga en res, i està molt ben feta, molt ben dirigida, tènicament està molt bé, molt recomanable. Per tant, una bona pel·lícula per obrir el festival, eh? Sí, sí, sí. Perfecte. Elija Wood, em sembla que s'ha passat avui per aquí, també. A més, aquesta pel·lícula la van gravar els estudis que hi ha a Sabadell. A Terrassa, perdó. A Terrassa, sí. Sí, al Parc del Cinema Audiovisual de Terrassa. Has vist l'Elija Wood per casualitat o no?
El vaig veure l'any passat. L'any passat també va ser-hi aquí, perquè precisament crec que l'any passat, quan va venir, estava rodant Gran Piano i va aprofitar que estrenava una altra pel·lícula seva. La Sant Justenca, Clara Nervion, va penjar Twitter una fotografia amb l'Elija But al bar del vinil, a Gràcia, que se'l va trobar també.
I es veu que venia, no sé si de tant en tant a l'Apolo i punxava... Sí, encara li agradarà l'Elija But, venir a Barcelona de tant en tant. Mira, l'Eli Capdevila, que també s'incorpora a través del xat, diu... Bueno, estem parlant de Gran Piano, que sembla ser que t'ha agradat, Sergi, i que, per tant, bona nota.
Si et sembla, passem a la següent pel·lícula que també has vist avui, que és Why Don't You Play In Hell? del director Sion Sono. Sí, és un director japonès que és bastant kamikaze, sempre està més estrenant en les seves pel·lícules aquí a Sitges. Què vols dir, kamikaze?
És que has de veure una pel·lícula seva per creure en el que estàs veient. Home, d'entrada, la imatge que tu has penjat a Instagram, on podeu seguir el Sergio Rada Ruiz, anava a llegir tot el teu nickname, on aniràs penjant totes les pel·lícules que vegis amb una petita ressenya, és impactant. Es veu d'esquena una noia... Una nena, de fet.
una nena amb una piscina plena de sang i com ella avança a través d'aquesta piscina. Tot molt bonic, no? Sí, en realitat, allà es veu una bassa de sang i no es veuen bé què és. Això no és una piscina, és casa seva, que ella arriba de l'escola i està tot el menjador ple de sang i ella rellisca i va relliscant.
Fins al final, on es troba ja tot ple de cadàvers. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula? Bé, és una escena del principi gairebé, però tampoc és el punt de partida. És que es creuen moltes línies argumentals, molts personatges. Per un cantó hi ha una baralla entre les dues bandes de yakuza, que és la màfia japonesa. Per un altre cantó hi ha uns adolescents, que després hi ha un salt de 10 anys, que ja són més grans, que volen fer una pel·lícula.
I per un altre cantó, doncs, està la filla, que és la nena aquesta, que després també fa gran amb els 10 anys que passen, que ja volia ser actriu, que de fet feia un anunci d'Antifric, que era molt famosa ja quan era petita, i ara vol ser actriu quan és gran. De fet, mira, l'Heli Capdevila diu Niños y Miedete, un clàssic, no? A més, amb el cinema japonès de terror, que ja ens tenen acostumat a aquesta combinació.
Bueno, la pel·lícula no és terror, eh? Hi ha molta sang, rius molt, hi ha molta violència, també. Sí, rius molt, molt, molt, eh? Quan veus tota la sang... Sí, però és que l'escena de després... Bueno, és que tota aquesta sang l'ha fet la seva mare, però no perquè la seva mare s'ha mort, perquè la seva mare ha matat
a quatre mafiosos que venien a matar-la, ella. Ah, amico. I ella agafa el ganivet i se'ls carrega a tots. En aquesta secció també aviso que... Spoilers alert de tot arreu, eh? Vull dir, que aquí comentarem les pel·lícules perquè ja que nosaltres no podem veure-les, tenim el Sergi Arrada, que és els nostres ulls i les nostres orelles, a les pel·lícules de Sitges. Per tant, de fet, aquestes pel·lícules, alguna vegada hem comentat, però tu creus que aquesta trobaràs sortida comercial, per exemple? No, aquesta no. Gran Piano 6 s'estrena a final de mes, el 25,
I Why Don't You Play In Hell ho dubto molt. Jo crec que cap pel·lícula, si on són, no s'estrena del cinema aquí. Crec que alguna es pot trobar amb DVD, però...
Estrenar-se no s'ha estrenat cap. És la gràcia també de Sitges, no? I a més, escolta, hem donat el clau perquè aquí cada vegada hi ha més seguidors d'aquest tipus de gènere i tota la vida n'hi ha hagut. En fi, Sergi, no sé si vols comentar alguna cosa més. Ah, mira, diu la Eli, diu que explica el final sense complexos, que normalment no tenen distribució. Ah, mira, és el que estàvem comentant. Al final, què?
No, jo no explico finals. No expliques finals, eh? Jo no explico finals. Són marcada a la casa. Bueno, però res. Espoilers fins a un cert punt. Ho estava venent aquí com a espòilers que no passa res. No, home, està fent-te una crida perquè la gent em segueixi i ara explico el final i ja em gorra ja a tothom. Escolta, et pregunta l'Eli si aniràs a Jugo de Tronos i a aquesta sala especial que han fet de televisió.
Bueno, sí, és una sala a l'Hotel Melià, que es diu Tramuntana, que durant tot el festival aniran allà fent presentacions de sèries de televisió. De Juego de Tron es torna a passar el nou episodi de la tercera temporada, el de la Boda Roja. Boda Roja, molt bonic també.
Vindrà el cap de família dels Lannister Que fa poc aquell home, eh? Que té com un ull, no? Té un ull raro La editorial Gigamés Que és la que treu els llibres en castellà aquí a Espanya Regalarà pòsters també de la sèrie Perdona, quin dia serà la bogeria Game of Thrones a Sitges? Ara no ho sé, ara m'agafes que no ho sé La setmana que ve, no? Potser és demà Si vols el dilluns t'ho dic Vale, diguem-ho quan parlem dilluns
Però avui no ho sé. Demà és la Fomby Walk. Sí, senyor. Ja ens ha comentat l'Eli abans, a l'antiagenda, a partir del vespre i tot plegat. Començaran a pintar a maquillar i tal a partir de les 12. De fet, agafaran números i només agafaran els 250 o 350 primers.
i estaran des de les 12 fins a les 7 de la tarda maquillant i pintant a la gent que vulgui. Tu no hi aniràs perquè mai has anat a la Zombie Welcome de Zombie? No, jo surto del cinema després a veure 7 pel·lis, ja soc zombie... Ja, una mica sí. Bé, escolta, al final, tema d'acreditació de premsa, que la gent també ens ho preguntava. Has tingut algun problema, estàs a la B, eh?, mitjans petits. Estic a la B... Bé, bé, bé. Bé, bé. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé, bé. Bé, bé, bé, bé, bé. Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé,
Estan els matins, que són passis de premsa oberts a públic, jo amb l'acreditació entro i ja està, però després, a la gran majoria de pel·lícules de la tarda, necessito demanar invitacions. Aquest any només tinc 20 invitacions per tots els dies, i es demana a partir de les 7 del matí. A les 7.05 tota la premsa del CC del Deficit s'aixeca,
obre l'ordinador i espera 5 minuts actualitzant la pàgina i se'n surten. I després es torna a dormir, no? I és el més ràpid guanya. Avui he sigut un dels afortunats que he aconseguit les 3 entrades que volia i la resta dels meus amics ni cap ha aconseguit cap entrada. Escolta una cosa, un aplaudiment per l'organització i la facilitat que posen a la premsa. De debò t'ho dic, eh? Així que, adeu bé. Adéu bé.
Ara, no regem molt, perquè aquesta gent és capaç de l'any que ve dir, no, no, pues escolta, no teniu acreditació. En fi, Sergi, molts ànims des d'aquí, de ràdio. Mira, l'Eli, per cert, diu el tema d'acreditacions és una me. Sí, ja té raó. Sobretot quan a les sessions de tarda hi ha cadires buides, que no s'entén, que és una altra cosa també que explica l'Eli. I que ens diu que el dia Game of Thrones serà aquest diumenge, diumenge 13...
Sí, a les 4 de tarda, amb Sitges viu, presentació de la sèrie i projectació d'un episodi, que ja us he comentat que és l'últim, de la tercera temporada, amb la presència del actor Charles Dance, i que és un acte obert al públic, que segur que està buit, diumenge, a les 4 de tarda, a Sitges. No hi ha dit ningú. En fi, Sergi, ho hem de deixar aquí, perquè ja estem fora de temps. Moltíssimes gràcies, i el dilluns tornem a parlar en algun moment que tinguis, entre pel·li i pel·li, del que has vist i de com va tot. I t'anirem seguint a Instagram, Sergio Herrada, Ruiz, no us ho perdeu. Sergi, gràcies, bona tarda.
Avui anem molt tard, eh? Cristina, si la Panya del Morro fos un programa amb molta, molta audiència, avui què seria Trending Tòpic? Cinema, perquè ens ha invahit tota la segona hora, ara amb la connexió del Sergi Arrada amb el Festival de Sitges i al principi amb el Jordi Roca amb totes les estrenes i també amb el debat que hem fet aquí sobre cinema.
Amb la Sandra Navarro. També agraïm la presència de la Carme Verdo i la qualitat Sant Justenca. El Dani Martínez de Joan Crivella, que avui hem parlat amb l'alcalde de Sant Feliu, Jordi Sant José, sobre les festes de tardor. L'Eli Capdevila, que està alçat. Eli, moltes gràcies per veure'ns i també per la secció de l'antiagenda. Demà no aneu a l'Ikea, sobretot. I a la segona hora, com diu la Cristina, amb el Jordi Roca Cinema, el senyor Benito, que hem fet una connexió en fogàs amb ell per telèfon. També li agraïm
la seva presència i, Cristina, moltes gràcies per la teva... A vosaltres. Com va dir això? Col·laboració més que... Com ho dic allò, a vegades? Col·laboració a Twitter i Facebook. Sí, no, però jo et dic, Cristina, una col·laboració... Més que especial? Més que especial, sí senyora. Amb la col·laboració més que especial de Cristina Nargues. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. I us ha parlat, jo riu de l'humana, i torna'm lluny a partir de la set i la setmana amb l'informatiu vespre, un programa que per set jo no em perds una. Que vagi bé, adéu-siau.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Fins demà!
Bona nit.
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El valor cadastral pujarà a Sant Just, però no es notaran el rebut. Ho ha explicat el president de l'Associació de Veïns després que li ho expliqués una trobada aquesta setmana a l'alcalde del municipi. Segons Jaume Rui, l'IBI també s'apujarà en equivalència a l'IPC i més persones hauran de pagar el tribut de mobilitat.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim per altres informacions destacades en titulars. I comencem a explicar amb vos que augmenta el nombre d'usuaris del Justram i baixa lleugerament el del Justmetro.
Són les dades del mes d'agost del transport de l'àrea metropolitana que també mostren un increment dels viatges dels autobusos L10 i N12. El president de l'Associació de Veïns de Sant Just troba excessiu que l'autobús L10 que arribarà a Maslluir passi només cada 40 minuts pel barri. L'autobús...