per tirar endavant la mesura. Esquerra Republicana continua treballant intensament sobre aquesta qüestió i aquesta és una qüestió que en aquests moments no està tancada i que de fet no estarà tancada fins que s'hagin superat tots els tràmits parlamentaris associats a aquesta qüestió que necessàriament impliquen també la llei de pressupostos i la llei d'acompanyament de pressupostos i per tant la posició d'Esquerra Republicana continuarà sent defensada per Esquerra Republicana mentre hi hagi espai de tramitació.
Justament, els sindicats es mostren optimistes i confien que a l'hora d'elaborar els pressupostos, la pressió d'Esquerra Republicana obligarà el govern a fer marxa enrere. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat en declaracions a la xarxa que el Congrés de Telefonia Mòbil és una oportunitat per a la ciutat i que ara cal treure el màxim profit de la capitalitat del mòbil. Estem davant d'una autèntica revolució. Jo crec que hi ha un abans i un després de ser la capital mundial dels mòbils.
i ara el que hem de fer és treure'n el màxim profit perquè no consisteixi en que només sigui un gran congrés, que ho és, sinó que hem de fer que els 365 dies de l'any es converteixin en treure profit d'aquesta situació. També en declaracions a la xarxa, Trias ha demanat al govern espanyol que es busquin fórmules intel·ligents per poder construir la línia nou del metro. Previsió del temps, Servei meteorològic de Catalunya, Ester Figueres, bona tarda.
Bona tarda. Ara la jornada ha estat més càlida que no pas la d'ahir, termòmetres que han pujat entre 3 i 4 graus. Ara mateix tenim 9 graus a Barcelona i a Lleida, a Tarragona 10 i a Girona tenen al voltant de 9 graus. Per tant, temperatures un pèl més càlides que sembla que demà encara pujaran un pèl més. La nit serà freda.
i el dijous es torna a complicar el temps amb precipitacions que poden arribar a superar els 100 litres en alguna localitat. Però ja ho anirem perfilant i de moment això és tot des d'aquí al Servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça juga aquesta nit la classificació per a la final de la Copa del Rey, contra el reial Madrid al Camp Nou, després de l'empataguna en l'anada al Santiago Bernabéu. L'entrenador barcelonista Jordi Roura ironitza sobre l'estat de forma de Leo Messi. Hombre, la verdad, menos mal que no está fino.
Menos mal que no está fino. A partir de aquí, pues, como todo el mundo, todo el mundo tiene margen de mejora, todo el mundo lo podemos gerar, todo el mundo lo puede hacer mejor. Qué hombre, que discutir o hablar de la campaña de Leo me parece fuera de bueno.
Mentre que el Barça disposa de tota la plantilla, el Real Madrid ha viatjat a Barcelona sense el Biol i Marcelo. Baixes per lesió d'última hora. I ja coneixem els horaris de la jornada 28 de primera divisió. El Barça rebrà el Raio Vallecano diumenge 17 de març a les 9 de la nit, mentre que l'Espanyol jugarà a Màlaga el mateix dia a les 12 del migdia. En envolt, el Barça Interesport jugarà als vuit anys de final de la Lliga de Campions contra el Silkeborg.
amb l'anada a Dinamarca d'aquí a dues setmanes i la tornada al Palau el cap de setmana del 23 i el 24 de març.
Ara escolta, Estradiu Desvent, sintonitza Estradiu Desvent, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio Desvent, Durant el 8.1. Ràdio Desvent, Durant el 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'AFM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Gràcies, moltes gràcies. Bona tarda, nois i amigues, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esver. Nos parla i us saluda Jordi Domènech. Home, com ens agrada, en aquests aplaudiments, de tota la gent que ens ha vingut a veure avui a l'escrit número 1 de la ràdio, per aquesta tarda, per estar nosaltres a la penya del morro. Carme Verdó, i bona tarda. Bona tarda. D'aquí uns moments, repassarem la qualitat senzillostenga del municipi. La gent que avui ens visita ve de...
Avui repassarem quines són les propostes per aquest juny fotogràfic que hi haurà d'aquí uns mesos a Sant Just d'Esbern, però a més també al programa tindrem com cada dimarts la Núria Oriol parlant de coutcing de l'actualitat. Avui notícies positives com per exemple que els bombers es neguen a participar en els desnonaments
que es fan a Catalunya. També tindrem les bandes sonores de Clara Aguilar, avui repassant la pel·lícula d'Amen Aver i la seva banda sonora Ágora, que és molt xula, i a la segona hora, com cada dimarts, connectarem amb el Casal de Jóves de Sant Just, que ja ha iniciat els cartells i també el concurs de cartells del dia de la dona 8 de març, que podeu votar al Facebook, hem portat un link de fet a la penya del morro i al Facebook, si voleu, m'agrada, podeu votar els que us agradin més,
i el guanyador serà el cartell oficial. A més a més també tindrem el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Sirivella. Avui amb dos convidats molt especials. Ja sabeu que fan segon deso a l'Institut de Sant Just d'Esbern. I avui parlarem de la televisió. És adequada la televisió pels menors d'edat en la que hi ha avui en dia? Us haurem d'aquí una estona a la segona hora. I acabarem avui parlant d'extreme ironing, hashing and bobsnorkeling. Què és tot això? La Cristina Vargas ens ho explicarà. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda.
La Cristina porta al Twitter i al Facebook del programa. Avui què ha sigut Trending Tòpic a Twitter? Destacar Carme Chacón de votar el seu desmarcament del PSC per no voler donar suport al Congrés de la proposta de resolució de la consulta sobiranista. Avui hi ha la votació aquesta tarda del Comís de Diputats i ella es desmarca del grup del PSC.
Exacte, i posa a disposició de Pré Navarro el seu escó. El seu càrrec, el seu escó. També he destacat Movistar, el hashtag Movistar no s'avergüenza un rato, deuta que ha acomiadat diverses persones de l'empresa, treballadors, ha degut a baixes mèdiques que havien agafat. Hi ha moltes persones que s'han ficat en vaga de fam per aquest motiu. I a més em sembla que hi ha una concentració avui a les sis o a dos quarts de set a plaça Catalunya. Cristina, gràcies.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya o era més penya que morro. Per cert, també saludem a tota la gent que ens està veient, sí, sí, veient, a través de la webcam de ràdio.esbern.com. Moltíssimes gràcies per fer-ho i a la gent que ens escolta de forma tradicional amb el 98.1 a Sant Just d'Esbern. Bona tarda a tots. Si voleu escriure'ns o dir-nos qualsevol cosa, ja sabeu que podeu fer-ho.
Comencem repassant l'actualitat.
Una iniciativa que relaciona fotos i comerç local per un altre i un plafó gegant, aquestes tres són en principi les propostes del proper juny fotogràfic que està preparant l'agrupació fotogràfica de Sant Just en col·laboració amb la Regidoria de Comerç i l'Ajuntament. A veure Carme, exactament això què serà, durà a terme, el juny fotogràfic a Sant Just?
És un mes que dedicarà a fer un munt d'activitats personales amb el munt de la imatge. No sé si recordes el novembre literari. Doncs mira, ara arriba el juny fotogràfic. Molt bé, m'agrada molt perquè cada mes hi haurà una presència o una entitat de Sant Just serà la protagonista. El novembre literari, per exemple, és l'escola d'escriptura de l'ateneu de Sant Just i de moment tenim el juny que també està ocupat per l'associació fotogràfica. Per tant, atenció, entitats Sant Justenques. Ara mateix hi ha deu mesos de l'any
que queden lliures per apropiar-vos i fer les vostres activitats.
Per exemple, l'agost del nucli, que hi ha la festa major... Home, novembre, cars, no? No, novembre literari està agafat ja. Els cars haurien de fer de desembre o octubre, haurien d'anar a una altra banda. Les festes de tardor, per exemple. Per exemple, la penya del morro, agafem el mes de març, que comença ara. El mes de març de la penya del morro ja farem activitats i coses. Estudiem això, que pot ser interessant. Doncs una de les idees d'aquest juny fotogràfic és la tradicional exposició a l'accés als jardins de Can Genesta.
Aquest any el tema girarà entorn als avis i nets i una de les condicions és que els protagonistes de les fotos seran avis i nets del municipi.
També, juntament amb la Rejudicia de Comerç, el que es vol tirar endavant és una iniciativa que anomenen Photoshopping. Photoshopping? Sí. A través de la qual una vintena de comerços, negocis i altres espais i establiments s'enjust acolliran una fotocreu... foto... exposició. Una... perdona... Pots tornar a repetir, perquè això ja va cap als moments per enmarcar del... Canziquipugi, ja t'ho dic ara. Que, per cert, Canziquipugi, programa de la ràdio Els Dijous de 89, que repassen les pífies nostres
i que fa dues setmanes que no les posem. Home... Sí, avui intentarem solucionar-ho... Les podem buscar, mira, les anem a posar d'aquí un moment. En tot cas, acolliran una exposició fotogràfica diferent. Això està relacionat amb el sorteig de 500 euros per gastar qualsevol d'aquestes botigues o negocis. Llavors, com anirà tot plegat? Doncs mira, a tothom qui vulgui participar se li donarà una mena de passaport, o butlleta, que haurà d'anumplint cada cop que visiti una d'aquestes exposicions i l'objectiu
és que visitin totes aquestes mostres i que, per tant, hagin segellat aquest passaport. Per tant, hi haurà fotografies exposades en els comerços de l'UBIK, de l'Unió de Botigues i comences de tot Sant Just. No és l'UBIK, és més enllà de Sant Just. Per exemple, ens parlava d'un concessionari d'automòbils, per exemple.
o una botiga de roba de nens, és bastant variat. M'agrada molt aquesta sinèrgia entre comerç local i activitats paral·leles que es poden fer dins dels comerços. I una altra idea és fer un plafó gegant amb fotos de gent de Sant Just.
Bé, de gang com, com a la façana del Walden farem un no sé, 100 metres quadrats, 300 metres quadrats amb tota la gent de Sant Just. Imagines 15.000 persones a la façana del Walden. Jo ho veig això eh, però vaja, si algú ho vol fer, endavant.
Mira, Carme, això que dèiem fa un moment, ja tenim els moments per enmarcar d'aquesta setmana, que encara no s'ha mes d'aquest dijous, el que ens diguis avui. Vols que els escoltem ara? Vinga, va. No és molt llest, no? Espero que no. I comencem parlant avui d'una bona notícia.
Sí, molt bona, després en parlarem ampliament, però vaja, us podem ja dir que el bus 157 tornarà a arribar fins a Coll Blanc. Que destacar que encara no hi ha data concreta per l'inici d'aquest canvi. Sempre igual, sempre igual. Que el 157 torni a arribar a Coll Blanc.
Això és blanc, no? M'agrada molt, aquest muntatge. Més qüestions per la mar del concurs internacional de fotografia que ja s'acosta. Ja està aquí, ja arriba. El concurs internacional de fotografia. Es podran començar a enviar les fotografies relacionades amb el tema José Ignacio Berta. Sí, seguro. El quart concurs internacional de fotografia de Sant Juste és oberta a tot el món. De veritat. De raó.
Aquests muntatges no són fàcils, són costosos a temps. I saludem el Carles de Randeci-Rius. Carles, bon dia. Demà tornem a preguntar. Gràcies, Carles. Bon dia.
Perdonem, aquests muntatges... Un aplaudiment per l'Adrià Calvo i l'Elisenda Castis fa els muntatges. I la gent del Can Gikipubi, perquè són molt costosos i hi ha estats moltes hores. Això que hem escoltat en 40 segons... Bon temps. Porta dos o tres dies de feina 8 hores a temps complex.
Passem a veure una altra informació. Parlem de política.
Això què vol dir? Que hi ha regidors que quan estan embarassats s'agafen la baixa i poden votar o no els plens. Aquesta és el tema. Perquè fins ara se suposa que estan de baixa i no poden anar a treballar. A més a més també la defensa de l'autonomia local. Carme, per on anirà el ple d'aquest dijous a l'Ajuntament de Sant Just? Doncs són aquestes les emocions més destacades en principi i aquests són els punts que s'hauran de debatre dijous a la tarda, els 17 regidors i regidores.
una moció que presenta PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, no, totes dues les presenta l'equip de governs d'aquests tres partits i, com deies tu, demanen el detebot dels regidors electes en cas de baixa, per maternitat, paternitat o malaltia greu, i de l'altre, una moció que defensa l'autonomia local i del règim competencial local de la Generalitat. Abans de les mocions previstes pels últims punts de l'hora de la Lliga, també es votarà una sol·licitud envers la gestió
i execució de zones verdes a municipis com Sant Just, també altres llocs com Sant Cugat, Sant Vicent dels Horts o Muntcada amb la participació de l'àrea metropolitana de Barcelona. Muntcada també? És àrea metropolitana. No, no, no, és que això interessa a urgents com Helicopt de Vila que han estat escoltant zones verdes també a Muntcada. I l'última part, com sempre, precs i preguntes. Tot plegat començarà a les 7.
¿Val la pena anar aquest mes de febrer? Jo me'n reservaria per un altre. Aquest és un tema que també sempre ens... En teoria tots són interessants. De vegades ha passat que han aparegut molts ciutadans amb queixes i ha agafat més volada al ple finalment.
Com l'any passat amb la vagoneta, amb l'equipament de la plaça de la Pau. Tu hi vas ser en aquell ple? Jo vaig ser en aquell ple. És l'únic que has anat, no? Jo quan hi ha polèmica sempre estic allà. A veure què passa. Saps com van aquells veïns i aquella gent que mira les obres, que està al costat allà mirant com funciona tot? Doncs jo també. A veure què passa. Bé, 5 i 17 de la tarda i atenció perquè aquest diumenge podem dir que definitivament acaba el Carnestoltes a Sant Just.
Mira que ens agrada allargar-ho, eh? Ens agrada allargar-ho. Fem el concurs, la rua, una setmana després, a Sant Just d'Esver, del que fan els altres municipis, però encara continua.
Sí, encara coelja tot plegat perquè aquest diumenge clourà l'exposició Carnes Toltes, festa i disfresses. A més, van matar molt, eh?, a l'hora de posar el títol. Es pot visitar el sim de Can Ginestà i la mostra ensenya imatges de les quatre etapes de Carnes Toltes a Sant Just. La primera etapa, atenció, durant la república, la segona durant la postguerra, i després hi ha una que és als anys 80 i 90, que és la tercera etapa, i després ja l'última etapa és del 2007 al 2012. Carme.
Una mostra que han organitzat des de l'Ereixiu amb la col·laboració també de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just i poden veure aquestes fotografies que expliquen l'evolució del Carnestoltes, la manera de celebrar-lo.
el nostre municipi. Clar, perquè no és el mateix com es celebrava durant la república, per exemple, durant la postguerra, o als anys 80 i 90, o al 2007 i 2012, que són les quatre etapes. Per què rius? Què et fa gràcia? No estic rient, només estic constatant que efectivament no és el mateix. No, no és el mateix. Doncs l'horari és de dijous a...
No, fins dijous... A veure, a veure, a veure... Fins dijous. No, no, digue-ho bé, perquè després la gent n'hi ha perduda, n'hi ha que enginy està i no sabrà a quina hora. Mira, doncs fins dijous és de dos quarts d'ons al matí fins a la una del migdia. Dos quarts d'ons al matí fins a la una del migdia al dijous. I a les tardes de 5 a 8. De 5 a 8. Ho dic perquè el tema dels horaris és important, perquè jo tampoc ara no vull fer grossa la bretxa.
però em comuniquen que el servei informatiu va estar dient malament
l'hora de començament de la Rua de Sant Just. Però tampoc ningú es va queixar. Jo suposo que ho havíem agafat jo i l'Andrea d'algun lloc, però tampoc ningú ens ho havia dit, ho hem parlat fins i tot aquí al programa. Em sap greu no haver rectificat. Em sap greu a mi treure el tema ara, a tot ho ha passat, però com que estem parlant de Carles Soltes i tot plegat, el servei informatiu es veu dir que la Rua començava...
Aquell dissabte a les 6 i començava... Home, l'Andrea Bueno va arribar tard, per exemple. L'Andrea Bueno, clar, com que ella fa la notícia. El que passa que això tenim dues opcions d'aquí. O la gent és benévola i no posa el dit a la nafra i ens perdona els serveis informatius o el que seria ja una mica més greu, que ningú ens escolta. Carme, pot ser? Però dins de la mateixa ràdio. És a dir, jo he fet la notícia i t'he explicat a tu i mai m'havies corregit. I jo no t'he corregit, per exemple.
No ens escoltem entre nosaltres. Semblem ràdio silenci. Sabeu aquella ràdio de Lleida que es diu així? No he acabat l'horari d'això. Ja ho sé que no s'ha acabat, però era bon incís per deixar clar aquest tema. Fes de rates que ja la deixem aquí.
Bé, doncs com dèiem, aquesta mostra i aquesta exposició que acaba aquest diumenge, tenim des de dijous fins a diumenge per veure-la. Acabem de repassar horaris, Carme, que t'escolto. Les tardes fins divendres de 5 a 8. I dissabte obre de dos quarts d'11 a dos quarts de dues de migdia i diumenge de 12 a dues. És que clar, cada dia és una mica diferent, això. Clar, ja ho veig, ja ho veig. La millora barneri és les 12 del migdia.
Avui hem sabut que ja tenim data per la barbacoa de ràdio d'Esvern. Hi haurà brases, una mica de llenya i també hi haurà foc i carn.
No, este domingo no. Això serà dissabte 16 de març. El que passa que jo pregunto, això és una cosa interna de la gent de la ràdio. No sé si algú que ens estigui escoltant... Pots portar acompanyant? Ah, pots portar acompanyant. Està bé. Podem sortejar entrades per anar a la barbacoa? Perquè val 10 euros l'entrada. No?
Si algú vol participar a la barbacoa i conèixer tota la gent que fem ràdio d'Esvern i els famosos i les famoses com Carme Gardó i Cristina Vargas... També poden venir de públic. Exacte, també. I no pagar. I no pagar, veure com mengem nosaltres. Per cert, Jordi, que l'Heli Capdevila ja ens està preguntant pel xat si hi haurà calçots. No hi haurà calçots. És costallada.
La costallada costa. Si no seria una calçotada. A les 12 al mig tu aniràs a Carme? Intentaré, però aquest any tinc problemes.
Mira, l'Eli proposa un micromecenatge dels orients. No és mala idea, un mercami, un crowdfunding per fer la costellada i subversionar-la entre tots els orients de ràdio d'Esver. Perquè és important, home, si ens escolteu, que nosaltres estiguem ben alimentats i ben sants i ben forts per fer la ràdio, no? No és mala idea, ja ho mirarem.
En fi, ja sabeu que teniu un bit d'informació de Sant Just ara mateix a radiodesbert.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícia d'Edició Vestra. Carme, moltíssimes gràcies. De res. Que vagi bé. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Núria Oriol parlarem de la rebel·lió humanitària dels bombers que es neguen a desallotjar en persona els desaussis. D'aquí uns moments a la Penya del Morro. Pausa per la publicitat fins ara.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta minament musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb...
Em sembla que tinc cara. Sí, podem evitar-ho. 5 i 25 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro. Bona tarda, positiva tarda.
Perquè com cada setmana a aquesta hora sona la sintonia dels Monty Pies, don't always look on the bright side of life. És a dir, hem de mirar sempre el costat positiu de la vida per saludar la Núria Oriol, que ja la tenim al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda.
Mira, escoltar-te, riure, hem de ser positius perquè ens obliguem una mica a ser positius si no anem malament. Avui parlem de diferents notícies, aquesta rebel·lió dels bombers que es neguen a col·laborar en els desnonaments, a més també del New York Times,
que destaca la potència i la intensitat dels vins del priorat, que si ho diu el New York Times li hem de fer més cas que si ho digués la Vanguardia per exemple. A veure, jo et faria més cas a tu Jordi o a la Cristina, però ho diu el New York Times. A vegades som així d'aquesta manerota, a vegades no ens creiem, no ho dic per tu això, ni per res, però en general no ens creiem al que diem nosaltres
Però quan ho diuen a fora sí. I després, clar, clar, clar. Abans de tot això però comencem per la descoberta d'un material que s'anomena el grafeno. Sí? Que transforma de manera més òptima l'energia solar en elèctrica. A veure, què és això del grafeno? On s'ha descobert? Sí, perquè això ens interessa. Doncs escolta, ha estat un treball en triangules, si és a dir, i han participat tres universitats.
Una de les quals és aquí, a casa nostra. I aleshores... Quina universitat de casa nostra? Quina universitat de casa nostra? L'ADOS. Un aplaudiment. Que jo no sabia que era d'ADOS. Ona, tot al contrari. No, però pel que he dit jo m'imaginava d'una mica d'oralita. En fi, doncs escolta, és una bona notícia. I és un gran pas, no? També, Núria? Molt pas. Les energies renovables i l'energia que és antic, com molt bé dir les espacials, no? Fa molt poc.
és quan ho han pogut demostrar, perquè fins ara demostraïn que al final d'aquests d'una quantitat mínima i que realment, quan tornin a tirar endavant la seva vida, tinguin de nou dret a compra, si convingués. Saps el que vull dir? És a dir,
una solució molt global i molt humana, que no et desarreles el teu lloc. Clar, és això que dius tu, allò que et desarrela, que et sents malament, perquè jo estic convençut que molts professionals del sector, és a dir, molts bombers, que a més a més és un col·lectiu que en principi no és un col·lectiu com la policia, que té diferents funcions, algunes de seguretat i algunes contra els propis ciutadans, com per exemple les manifestacions,
sinó que els bombers són més de servei, ajudar la ciutadania en moments concrets i puntuals, es devien sentir molt malament i fatal quan anaven a treure la gent de les seves cases. És normal que ho hagin decidit i ho hagin fet.
Jo el que vull també destacar és que, a pesar de que vagi caient com un niàgara, unes catarates de notícies negatives, vull dir que es va reaccionant, es van prenent decisions, penso que molt bones, molt oportunes, i que van forçant canvis que acabaran donant fruits també de més.
i també serenitat i justícia a la societat. Aquest canvi no només a casa nostra, sinó a altres països com per exemple Itàlia. Avui ens inventàvem del resultat de les eleccions d'aquest cap de setmana i d'ahir dilluns.
a destacar que podríem dir que és com una mena de còmic, un showman, no? Com el que podria ser el gran Wyoming o l'Andreu Buenafuente, sense anar més lluny, que són crítics també, molt irònics, molt sàtirs amb el sistema i amb tot plegat, i que ha aconseguit ser el partit als 5 estrelles amb més vots, més de 8 milions de vots a Itàlia, tot i que pel sistema electoral i tot plegat ha sigut el tercer en número d'escons, però la veritat és que
Alguna cosa està canviant en la ciutadania. Jo també ho penso. No només nostra, sinó que en general. A veure si els maies tindran raó. Exacte. No, poca broma. I en lloc d'acabar el món, s'acaba un tipus de món que fins ara governava. Exacte.
Núria, pot ser això o què? Pot ser. Jo estic d'acord amb tu, eh. De fet, m'ho plantejava, dic, qui sap. A tal vegada tenim aquesta nova oportunitat?
I canvia el món cap a un nou estil. Més humanista, tornem a l'època dels humanistes, a veure si és veritat. Acabem ja amb una altra notícia positiva, perquè com comentàvem el nostre apreciat New York Times, que és el diari a capçalera d'aquest programa, destaca la put.
Clar, jo el tinc a la tauleta de nit, sempre me'l llegeixo abans d'anar a dormir, no entenc res però faig l'interessant. Doncs el New York Times destaca la potència i la intensitat dels vins del Priorat, Núria. Home, penseu que el Priorat porta, com més de 30 anys, un gran esforç per millorar la qualitat dels seus vins. Que no vol dir que no fossin bons, però vull dir que s'hi va posar fa molt, molt de temps.
A dir, que els nostres dins puguin ser una referència, puguin anar a l'exportació, va agafar també una mica de collites, que estiguessin a la Ribera d'Ebre, al Montsan, o sigui per proximitat, i va començar a fer caldos que es diuen de molt interès, i a poc a poc va anar guanyant reputació. Però arriba un moment que és clar,
El New York Times ho destaca una mica perquè ja desembarquin de manera, allò, agranel als Estats Units. O sigui, quan ho descobreix el New York Times és que nosaltres ja portem més de 30 anys fent la feina. És veritat. Home, perdona, però és això que dius tu. És que la feina ben feta no té fronteres i la feina mal feta no té futur.
Sí, és el lema del Lluís Bassat que va aparèixer al començament dels 90. Jo el que volia dir és que quan apareix una notícia d'aquestes, que a més ens fa gràcia, perquè és al nostre país, ens la sentim molt a prop, en un mitjà a més tan important com el New York Times o quan apareixen històries que parlen de nosaltres a la BBC, ens fa gràcia perquè és que en el fons som conscients que això tindrà una repercussió molt més gran de la que pugui tenir
a casa nostra, evidentment, no? Exacte, exacte. I a més a més, home, he rendit homenatge a un sector que a casa nostra és molt important, a l'esforç de moltes persones al llarg d'any. A més a més, és com valorar que nosaltres tenim unes riqueses tan, o sigui, agrícoles, vitícules, gastronòmiques, impressionants, i penso que això és molt positiu també per al nostre estat d'ànim, per la nostra autoestima com a
Com a ciutadans que som, no, de dir carai quantes coses ben fetes que arribem a fer però que ho diuen amb veu tan baixeta que esclar al final només queden les males notícies però quantes coses i quant de temps fa que les fem ben fetes. Sembla un anunci d'estrella això.
No ens amoïneu, no ens amoïneu. Perdona, però què tenim? La veritat és que volem estar contents perquè d'aquests dies hi ha el Mobile World Congress a Barcelona, que demà connectarem amb l'Oriol Jiménez, que era el nostre col·laborador de les noves tecnologies i que està allà a la Fira aquests dies, i farem una connexió en directe ja l'últim dia perquè ens expliqui com ha anat tot plegat. Però és que, clar, que això situa Barcelona,
al centre del món ara mateix, en aquest sentit. A més a més avui també hi ha el Barça a Madrid, que és el Camp Nou, que això també vol dir que és molt important. Perdona, la quantitat de notícies, la majoria d'informatius esportius obriran amb aquesta notícia a Barcelona, per doble banda. I després també no oblidem que l'altre dia el Jordi Roca a l'Espai de Cinema ens va comentar que faran una pel·lícula del Bulli i Ferran Adrià, amb una productora internacional també.
I sempre ho hem estat, el que passa que quan hi ha una amplificació de la notícia és el que dèiem al principi, ens ho creiem més.
Però estem allà i tant. És un país que val molt la pena. Només faltaria que alguns dirigents i els que gestionen els nostres recursos acabessin de rodonir una mica durant suport al tema dels serveis socials i tot plegat. Llavors ja seria la hòstia. No sé si algun dia ho arribarem a veure. Qui sap.
Qui en sabe, com deia aquell. Doncs Núria, moltíssimes gràcies una setmana més per les teves notícies positives i mirar-nos al món com a mínim amb una mica més d'optimisme, perquè noia... És necessari. És necessari, sí senyor, perquè em permeti insistir en una cosa. Com més caiguin notícies negatives i més aconsegueixin desanimar-nos
o que diguem, veus total, connectant amb la impotència i no podem fer res.
Més guanyen la batalla de la manipulació. No podran amb nosaltres, Núria. Com a mínim uns minuts cada setmana l'apanyen al morro. Perquè, escolta, entre les notícies de presumpte corrupció que cada vegada anem sabent més. L'altre dia el tema d'Urdangarin també. Però et pensa, o sigui, són reals. Però el que volen és que no hi hagi
ni rebel·lió. I en aquest cas, avui més que mai, és necessària l'actitud, l'emoció de la rebel·lia, la de l'oposició, la de actuar en contra per canviar les coses. Perquè, si no, l'altre és, de fet, el que volen aconseguir. Pensar que no hi ha res a fer, que cada vegada estem més envoltats de males notícies, porqueria, que d'aquí no ho acabarem mai i, per tant, doncs no fem res, perquè no ho acabarem mai ni s'acabarà mai. No ho permetem, eh? Perquè de debò que és una estratègia
estudiadíssim a les escoles de comunicació política, per exemple. Sí senyora, sí senyora, molt bé, Núria presidenta, Núria presidenta. I per cert, que per fer tot això el que està comentant la Núria, cal afegir Jordi que necessitem molta energia a nosaltres i per això, com s'acosta el mes de març, guanyarem una hora de sol, cosa que suposo que la Núria ens comentarà que és molt profitós per a nosaltres, no?
molt, molt, perquè realment aquesta llum directa sobre el cervell ens ajuda també...
a segregar més les hormones del benestar i de la serenitat ens ajuda. És a dir, sobretot ara, que quan hi hagin passat aquests fets que, per cert Jordi, t'han donat l'alegria del zinc amb els, una miqueta, una miqueta, com dèiem la setmana passada... Sí, que per cert, quan hi ha el canvi d'hora, això ho sabem o no? En fi, al final de mar. Ah, en fi, al final de mar, encara falta, però no està de més recordar-ho, que ja arribem temps millors del temps i de l'horari. Clar, és que ara ja es nota que s'ha allargat una hora del sol, sobretot a la tarda, i aleshores,
i quan passin més els freds que pelen a no ser que algú li encantin, doncs val la pena estar com un quart d'hora o vint minuts al sol, si pogués ser cada dia una estoneta. Són els primers ratxos que aquests ja estan com revitalitzant l'organisme, doncs ajudant també que els òrgans estiguin més...
més com preparant-se per al temps de primavera, ens ajuden a segregar aquestes hormones del benestar. O sigui que ens proposes que... I a més podem posar una mica d'oranet sense que ens faci mal la pell. La Cristina diu que sí, que sí, que... Sí, perquè estic molt blanca. T'ho convé molt. De totes formes, el que tu proposes és que ens llevem mitja hora abans, per exemple, i anem a la terrassa o a algun lloc amb sol i ens posem com les iguanes, allò que estan... Anem a veure, Jordi, i tu et lleves a les 12 del migdia? No, no, ens llevem al migdia.
Jo em llevo a les 13 del migdia els dies que haig de matinar, però normalment jo fins a les dues o tres començo ja a l'esmorzar.
Com està la cosa? Que fa temps que anem al lloguer al 7 del matí? Hi ha sol? Aquesta hora no hi ha sol. En fi, Núria Salvaso, moltes gràcies, que vagi molt bé i fins la setmana que ve. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. 5 i 43 de la tarda. La Penya del Morro. El 98.9 FM de ràdio desbordat. Aquesta música em posa...
Sí, no? És com que anem a fer alguna cosa important. Sí, anem a fer alguna cosa important. I efectivament, perquè d'aquí uns moments tenim la Clara Aguilar per parlar de les bandes sonores avui a Gora. Fins ara mateix, a la Penya del Morro.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'IVA... Tothom està marxant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remunciva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
L'apèlla del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desvern.
Som Jaume Sadon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Goton de Sant Just per la Penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i que molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
I tot seguit a la penya del morro, les bandes sonores de Clara Aguilar.
Clara, bona tarda, vinc al programa. Bona tarda, Jordi. Cada setmana repassem una banda sonora perquè tu, Clara, ets una melòmana d'aquest gènere musical. Home, home, home, tampoc ens passa. Home, perdona, sí. Aquesta temporada que cada setmana ens portes una banda sonora a fons, amb precisió quirúrgica, la destriem. I avui és el torn de la banda sonora d'Àgora.
Sí, crec que és la primera vegada que parlem d'Alejandro Menávar, aquí a la Penya del Morro, i vaig dir, mira, primera vegada que parlem d'ell, però no primera que del seu compositor, que és el Mario Marianelli, que em vam parlar quan vam repassar les nominacions als Òscars. Que tot té el cor robat, aquest home. Sí.
Bé, això, no l'espanteu, estimats oients, és una de les cançons que composen la banda sonora, cobertament, la pista número 12, About Experiment, i que, home, així, a primera vista, perquè jo t'he de confessar que no he vist la pel·lícula, que tampoc he escoltat la banda sonora, però em recorda una mica com a gladiator, no? Saps que l'han comparada? T'ho juro. L'han comparada. A més, després en parlarem, però aquesta veu, així, el principi que hem sentit... I veuràs que la música, en general, és tan solemne,
que fa la pel·lícula d'Èpica. La pel·lícula, per la gent que no l'hagi vist com jo, de què va? Es va estrenar el 2009, el director, com deia al principi, és d'Alejandro Menávar, i la seva gran protagonista és l'actriu Rachel West, que representa la figura d'Hipàtia d'Alexandria. La història se situa al 391, a Egipte, fa més de 1.600 anys,
i és una pel·lícula que va guanyar set premis Goya, incluent el millor guia original, que el van fer tant amb com Mateo Gil.
i que la va convertir en la segona pel·lícula més premiada d'aquella edició dels Premis Goya, és a dir... Jo t'he de confessar que no l'he vist mai per mandra, i també perquè penso que és una pel·lícula lenta, i no tinc ni idea, eh? És molt llarga. És molt llarga. Massa llarga, potser. L'he vist dues vegades, però... bueno, és que per explicar la història d'aquesta filòsofa matemàtica i astrònoma, que és Hipàtia d'Alexandria, doncs déu-n'hi-do. De fet, aquesta figura la va redescobrir,
Carl Sagan, en aquella sèrie que es deia Cosmos, Un viaje personal, i el seu llibre Cosmos, és qui va redescobrir una figura molt important en la història antiga. Perquè la pel·lícula de què va, tracta la vida d'aquesta dona, m'imagino. Però què va fer, concretament, aquesta dona? En el camp de la ciència, va redescobrir el que era la circularitat de les esferes, i tota una història matemàtica, i la història tràgica d'aquesta filòsofa que té un final
qui sàpiga de filosofia o de pensament o d'història de la ciència, sabrà quin va ser el seu desenllaç. I qui no, mira la pel·lícula. Abans de parlar de la música d'aquesta pel·li, seria interessant parlar de com van fer el guió per entendre també moltes coses. Doncs sí, com he dit, el van fer entre Amén Aver i Mateo Gil. I si la pel·lícula ves va estrenar el 2010, el seu guió es va començar el 2005. És a dir, per fer aquest guió d'Àgora,
Va necessitar una grandíssima documentació sobre l'Egipte de fa més de 1.600 anys. Hi van participar estudiadors de la ciència, estudiadors d'història antiga.
és una llarga llista que van ajudar aquests dos a fer el guió. Narciso Gagai va participar al guió, exprofessor de Filosofia a l'Institut de Sant Just d'Esbern. No, em sembla que no, no, per la cara que poses. A més a més fins aleshores Alejandro Menábar s'havia encarregat de fer les seves bandes sonores, però aquesta vegada va decidir per encarregar-li el Mario Marianelli. Per què?
Sempre, com has dit, ell havia fet les composicions i s'havia ajudat altres compositors, com, per exemple, Mariano Marín, Abre los ojos, que és de les primeres pel·lícules d'ell, o Mar adentro, com va fer amb el Carlos Núñez. Però, aquesta vegada, per primera, decideix deixar-ho en mans d'un altre compositor, que és Quimes Quimens, com Dario Marianelli. I, de fet, a mi anava a explicar-ho a la caràcter del CD, que declarava d'ella que no es va veure en cor d'afrontar el projecte de fer
una banda sonora d'una gran pel·lícula que és que... és que és una gran producció. No es va veure en cor. Mira, ho deixarem en mans del gran Dario Marianelli. Home, cosa intel·ligent, no? Per part de Menaba, tot i que li havia funcionat també molt bé, però m'imagino que està al capdavant d'una producció, que em sembla que era una coproducció europea, no? En molts països i moltes productores i moltes subvencions de molts llocs implicats. És que és molt espectacular. Clar, és que és una gran producció. No sé quants extras, l'escenari. Clar, és que és recrear l'Egipte de fa 1.100 anys.
Per cert, quina és la relació entre la banda sonora i la protagonista que m'imagino ha de ser molt especial, perquè la Raquel Wage està tota l'estona... Què fas? És una gran actriu, pensava que anaves a dir alguna cosa i dius que sí, que anaves a aprovar el que anaves a dir. A part de gran actriu està tota l'estona present a la pel·lícula.
Sí, és molt important. Ella és la gran figura de la història. És una figura femenina que lluita constantment per descobrir secrets de la veritat científica, diguéssim. Per tant, la música de Marianeli acompanya aquest caràcter que l'envolta a ella, que és la saviesa, la racionalitat, com li vulgueu dir. I, en certa manera, la música va transmetent al llarg de la pel·lícula el patiment que va tenint ella, que pogués indicar aquestes veus quan són les escenes més dramàtiques, sobretot cap al final.
O sigui, transmet una força i una energia que és molt espectacular. Per exemple, com aquest tema que estem sentint és Have you ever scared yourselves? Què vol dir això? Have you ever... Us ho heu preguntat alguna vegada a vosaltres mateixos? És la que estem sentint, no? Sí, senyora. És que ric, ric perquè... Per què? M'agrada molt el teu anglès. Escolta, has dit una paraula a la ràdio? Sí, l'he dit amb la baixa. Home, per favor, sisplau, que ara aquí la...
Mira, mira, quina ens veus. Home, és una banda sonora molt xula, molt guapa, tot s'ha de dir.
i que segurament va costar una pasta a carregar-la i a realitzar-la. Perquè no n'hem parlat mai d'això en aquest espai, però ja que parlem de bandes sonores, quant val carregar una banda sonora a un compositor, Clara? Com val? No ho sabem. Ostres, doncs ara mateix no tinc la xifra, no m'atreviria a dir-te-la. Però podríem investigar-ho això, no? Perquè jo conec compositors catalans que han fet coses. Si vols algun dia podem fer una... una cosa i segona, una entrevista o alguna cosa. Vale.
De fet, aquesta cançó que estem sentint és de les més tranquil·les, que genera una mica de misteri, però n'hi ha d'altres que fan moltes percussions i generen molt més de ritme que aquesta. Que no és el cas that the truth is eliptical, la veritat és elíptica. Relacionat, clar, tot amb les matemàtiques i tot plegat. Aquest tema que sentim és aquest. En quin moment apareix, concretament?
És un dels moments més importants, podríem dir, d'aquesta pel·lícula d'Àgora, perquè és el moment en què ella comença a provar allà amb el tema del sol, posa dos pals, i comença a descobrir la circularitat elíptica que està a la terra. I, a més a més, ara si parlem d'instruments, aquí per exemple estem sentint principalment l'orquestra de corda, i més endavant sentirem el duduc, que ara t'ho explicaré què és, i l'arpa, que dona un caràcter molt personal.
Això és el duduc? Exacte, exacte. Això és el violoncel, eh? Això és un violoncel, però... I el duduc és un instrument de la Mediterrània o...? El duduc és instrument de vent propi d'Armènia, tradicional.
Doncs trobo que està molt ben sincronitzat amb la banda sonora, i per cert, ja que estem parlant de la banda sonora d'Agora Wifi en aquest especial, a la secció de les bandes sonores amb tu, Clara, com definiries el tipus de banda sonora? Jo crec que t'ho he dit al principi, jo bàsicament em veurà parlar del cap que és una música solemne, no? És allò majestuosa.
que és bastant diferent d'altres coses que he sentit d'ell, del Dario Marianelli, com per exemple Orgull, Prejuicio o Expiación, que va guanyar dos Oscars gràcies a aquestes pel·lícules, i allà era una banda sonat molt més que sempre fa servir el piano. És molt típic d'ell. En canvi, en aquesta banda sonora d'Àgora no trobem piano. Els instruments que predominen són, òbviament, l'orquestra de corda sinfònica, però també tenim arpa, que l'hem sentit una mica abans, moltes percussions,
Aquestes veus solistes que van fent aquests jamecs i que transmeten un seguit de patiment, això mateix, i el duduk, que és aquest instrument tradicional propi d'Armènia. I així es descobre la forma elíptica de la tema.
La banda sonora amb el descobriment de científics i matemàtics dels 390 situat a la ciutat bonica d'Alexandria, que allà ja hi havia en aquell moment, m'imagino que això la pel·lícula també ho recrea, la fantàstica i mítica biblioteca d'Alexandria. És que, clar, hi ha un moment en aquesta pel·lícula, en fet hi ha una cançó que ens sembla que es diu així, o té relacions amb aquest, que és Library, que és el moment en què es crema i destrossen la llibreria. De fet es diu The Library Falls, que és la llibreria
Ara, ara.
Uf, clar, ella, bueno, és que s'està perdent un de l'arxiu més important de tota l'història antiga. Sí, sí, és que fins al moment era una mica com els arxius actualment potser del Vaticà, no? Perdona. No parlem del Vaticà. Perdona, però la biblioteca del Vaticà és una de les biblioteques, per no dir-ho, em sembla que el més gran del món i amb més arxius històrics de fa centenars d'anys. I en aquell moment era, doncs, la biblioteca d'Alexandria que es va cremar tota. Mira, mira com pugen les cordes.
Oh, les flames ja van... jo m'imagino les flames que van corrent per la catifa i es van encenent per les diferents. Oh, tots els papirs cremats. Música celestial, allò.
Mal rotllo. Mal rotllo. El colòso en llames també. Em queda bastant clar. Anem acabant i parlem una mica del compositor Dario. Dario, sí, deu ser Dario, tens raó.
Aquí el guió, a la primera pàgina posa Mario Marianelli i a la segona posa Dario Marianelli. Doncs és Dario Marianelli. El Dario, que va néixer a Itàlia, no? A Pisa, exacte, el 1063, i ell va estudiar piano i composició a Florença i a Londres. Ho hem dit abans, té dos Òscars per expiació en el 2007.
aquella pel·lícula de la Keira Nine Lake d'aquella, i per orgullo i per jució, que és la... Perdona, no diguis així, però és una nena molt maca i molt guapa. Sí, sí, si passa que mai he sentit el seu cognom, sempre he dit alguna cosa de més per dir-ho. No, perquè ho fas com així, com... No, no, és perquè em costa molt dir el seu cognom. Si soc aquí algun noi guapo, un actor d'aquest, sí que t'hi recrees, a canvi ara no. Com sou les dones. En fi, i deies que ha fet algunes bandes sonores importants, no? Sí, i per acabar ja, per tant, l'última menció sobre aquest compositor,
Dic que l'últim que hem pogut sentir i veure al cinema és Geneira, que jo no l'he vista, però Anna Karenina, que de fet està nominat aquest diumenge als Oscars. Atenció, seguidors d'Ario Marianelli, que està nominat, ajuntament, clar, amb noms com John Williams i molts altres, que ja veurem com acaba la cosa.
Bé, per tant, una altra banda sonora que arxivem a la nostra discoteca particular. Alguna cosa més per acabar, Clara? M'hi recomanaria que s'éssim sentint aquest crescendo que està a punt de començar, que és l'últim tema que desenllaça la història dipàtia de l'Alexandria. Clara, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve amb més bandes sonores amb la Clara Aguilar, que ets tu mateixa. Gràcies, Jordi.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern.
Adéu Clara, adéu. D'aquí uns moments connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícies generals. I atenció perquè Cristina avui juga al Barça contra el Madrid i trobo que hi ha poc ambient. No ho notes tu? Jo crec que sí. Altres anys notava com més nervis, més ganes del partit. La gent més neguitosa, no? Tu creus que tindran raó els de la caverna mediàtica i entre els colers hi ha Kangelo?
Home. Home, podria ser, podria ser. En fi, tornem després de les notícies, fins ara.
Bona tarda, us parlem Sònia Queri i Ramon Companys. Carme Chacón és l'única dels 14 diputats del PSC que ha anunciat que aquesta tarda el Congrés no trencarà la disciplina de vot del grup socialista i no votarà a favor d'una consulta pel dret a decidir pactada amb l'Estat. Per aquest motiu, Chacón ha posat el seu escó a disposició del primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro.
En alguna otra ocasión he tenido que decidir entre mi compromiso con los ciudadanos y mis convicciones o someterme a la disciplina de partido, y siempre que lo he hecho me he equivocado. Y hoy tengo muy claro que no voy a optar por la ruptura entre Cataluña y España, que no voy a dar apoyo a las resoluciones de los tres partidos que han puesto en marcha un proceso de soberanía de Cataluña, de ruptura de Cataluña con España, y por lo tanto voy a optar por el compromiso que asomí con los ciudadanos de entendimiento entre Cataluña y España. Así...
Así he comunicado mi decisión al primer secretario y he puesto mi escamio a su disposición. Per cert, que Pere Navarro ha dit aquesta tarda que és l'exministre de defensa i cap de llista dels socialistes catalans del Congrés, Carme Atzacón, qui ha de decidir si deixar l'escor de diputada. A tot això, el trencament de la disciplina de vot dels diputats del PSC ha provocat que alguns dirigents del PSOE parlin obertament de trencar relacions. Alfredo Pérez enrubalcaba, però descarta la ruptura, tot i que parla de revisar la relació.
El govern assegura que la supressió d'una paga extra pels funcionaris aquest 2013 és una imposició de l'Estat. El portaveu Francesc Homs diu que no tenen marge de maniobra perquè no són capaços de solir l'objectiu de dèficit que marca Madrid.
Perquè, escolta, i tot el que estem fent no és una decisió alternativa a una altra, és per pura imposició absoluta. No hi ha marge. No és una decisió que el govern pugui prendre o pugui no prendre. No és una decisió que el Parlament de Catalunya pot prendre o pugui no prendre. És que s'ha de prendre sí o sí. Després hi ha formacions polítiques que tenen el coratge de ser-hi, perquè és la realitat. D'altres, com que ja saben que ho fan els que tenen el coratge de ser-hi, doncs s'hi arrepengen.
Els sindicats, però, es mostren optimistes i confien que a l'hora d'elaborar els pressupostos, la pressió d'Esquerra Republicana obligarà al govern a fer marxa enrere. El Departament de Salut ha confirmat la mort d'una nena de 3 anys a Sabadell, al Vallès Occidental, a causa d'una meningitis bacteriana. La nena feia AP3 a l'escola PIA del municipi que ha activat els protocols preventius habituals
En aquests casos, s'endebrot infecció entre la família, els mestres i companys de classe. La direcció de l'escola ha emès un comunicat per fer pública la informació i manifestar el condol a la família de la nena. A més, ha ofert ajuda als familiars i als seus companys. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat en declaracions a la xarxa que el Congrés de Telefonia Mòbil és una oportunitat per a la ciutat
i que ara cal treure el màxim profit, ha dit, de la capitalitat del mòbil. Estem davant d'una autèntica revolució. Jo crec que hi ha un abans i un després de ser la capital mundial dels mòbils i ara el que hem de fer és treure'n el màxim profit perquè no consisteixi en que només sigui un gran congrés, que ho és, sinó que hem de fer que els 365 dies de l'any es converteixin en treure profit d'aquesta situació.
També en declaracions a la xarxa, Trias ha demanat al govern espanyol que es busquin fórmules intel·ligents per poder construir la línia 9 del metro. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. L'esquiador paralímpic John Santacana ha aconseguit, juntament amb el seu guia Miguel Galindo, la seva tercera medalla d'or als mundials que es fan a la Molina, al BASC, a Finquat, a Moncada i Reixac, a guanyar l'or a la modalitat de Gegant. En futbol, el Barça rep el Real Madrid a les 9 de la nit a la tornada de semifinals de la Copa del Rey. Els blaugranes tenen l'avantatge de l'empatagona aconseguit al Bernabéu. L'entrenador barcelonista Jordi Roura qüestiona l'àrbitre d'aquesta nit
El que és una evidència és que amb aquest àrbit els nostres ombros són bastant més dolents que amb qualsevol altre àrbit, els nostres percentatges baixen molt i sense anar més lluny, l'últim president, l'únic partit de Lliga que hem perdut, l'hem perdut amb aquest àrbit i evidentment tots tenim una mica la memòria, la permissibilitat que va tindre l'última final que vam jugar amb el Madrid a Copa.
Això ho tenim present i ho sabem. Mentre que el Barça disposa de tota la plantilla, el reial Madrid ha viatjat a Barcelona sense el viol i Marcelo baixa es per lesió d'última hora. Encara en futbol, la selecció catalana UEFA ha arribat a Dublín sobre l'horari previst i ja està preparada per disputar el partit Amistos contra Irlanda demà a la tarda.
Anem amb l'Albert Sintras per jugar als vuit anys de final de la Lliga de Campeons contra el Silke Bork amb l'anada a Dinamarca d'aquí a dues setmanes i la tornada al Palau al cap de setmana del 23 i el 24 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. La fotografia serà una de les protagonistes del mes de juny a Sant Just. La agrupació fotogràfica torna a convocar al juny fotogràfic, un mes que es dedicarà a fer un munt d'activitats relacionades amb el món de la imatge. Una de les idees és fer l'exposició a l'excés dels jardins de Can Gynastà aquest any,
El tema girarà entorn als avis i nets. Una de les condicions és que els protagonistes de les fotos siguin avis i nets d'aquí Sant Just. D'altra banda, conjuntament amb la regidoria de comerç, volen tirar endavant una iniciativa que ha anomenat Photoshopping, a través de la qual una vintena de comerços, negocis i altres espais i establiments a Sant Just acolliran una exposició fotogràfica diferent. Això estarà relacionat amb el sorteig de 500 euros per gastar a qualsevol d'aquestes botigues o negocis. A totes les persones que hi vulguin participar
una mena de passaport o butlleta que hauran d'anar omplint cada cop que visitin una exposició. I encara en clau fotogràfica, el cim de Can Gynastacull fins aquest diumenge una exposició titulada Carnestoltes Festa i disfressa es la mostra ensenyar imatges de les quatre tapes de Carnestoltes al municipi durant la república, durant la postguerra, als anys 80 i 90,
i els últims 6 anys, del 2007 al 2012, una mostra que han organitzat des de l'Araixiu amb la col·laboració de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just, per veure, per tant, fotografies de l'evolució del Carnestaltas del nostre municipi, i ja estarà al Centre d'Interpretació de Can Genestà, fins aquest diumenge.
I acabem d'aquest bullet explicant-vos que dijous es celebra el ple municipal corresponent al mes de febrer. Dos dels punts més destacats que hauran de debatre els 17 regidors i regidores són dues mocions que presenten els grups que formen part de l'equip de govern, PSC iniciativa i Junts per Sant Just. D'una banda reclamen el dret a vot dels regidors electes en cas de baixa per maternitat, paternitat o malaltia greu, i de l'altra una moció en defensa de l'autonomia local i del règim competència local de la Generalitat. L'última part de la sessió es dedicarà al torn de premsa i preguntes per part de regidors i del públic assistent al ple municipal
Serà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. I de moment això és tot. Més informació a les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. InformatiuComarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
I a continuació, a la penya del morro...
Els debats amb el Dani i el Joan. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda
Si vols alguna gogó a la classe perquè ens animes més a l'estudi. Quan ens tens Dani? 13. Ja demanes gogó ja, no vull saber que demanaràs d'aquí uns anys. Anem al tema perquè avui veig que no heu vingut sols. No Jordi, avui portem els nostres dos convidats, els guanyadors de semifinal de la gira,
El Jose i la Daniela. Home, bona tarda Daniela i Jose. Bona tarda. Que ja us vam tenir al programa la setmana passada. Els nostres audience recordaran que vam parlar de la vostra selecció entre més de quasi mil candidats en aquest càsting i concurs de Disney Channel. I vaja, avui, que per cert, va ser aquesta setmana, no? Que vau anar? Sí. I podem saber com us va anar tot plegat?
Com va anar? Ens vam quedar que divendres teníeu una masterclass a Madrid i dissabte teníeu la gala final. Com us va anar tot plegat? Comencem per la masterclass amb els actors de la sèrie La gira de Disney Channel. Va anar molt bé. A més, són molt simpàtics els actors. Es porten molt bé.
Molta cosa no podem explicar perquè ens han dit que no podem explicar molta cosa. És confidencial tot. Allò que vau firmar amb molts papers a la tele que us deien reservar els drets d'imatge i coses així o no? No. No vau firmar res? No. Doncs allò si no vau firmar res, podeu explicar-ho, no? O no? Home, si els ha dit que estiguin en silenci, en silenci. Però jo crec que si ens podrien dir la data de quan sabrem els premis, no, José? Els finalistes. Sí, el guanyador es sabrà.
Al 5 d'abril. Al 5 d'abril. D'acord. Via Facebook, via... Via televisió. Molt bé. Ja ho informarem, els urgents de tot plegat. Avui, però, de què voleu tractar, Dani? Ara tractarem durant... El Joan millor que ens ho expliqui, que ho sap millor. Doncs mira Jordi, la secció d'avui tractarà d'una entrevista sobre la televisió que veuen els joves d'avui dia.
El Jose i la Daniela. Per tant, avui parlarem una mica, aprofitant que tenim dues estrelles, que a més aneu... Clar, això la gent no ho pot veure, però aneu amb les sudaderes aquestes, no?, de la gira que us van donar allà a Disney Channel, molt xules, de color groc, i que fa ja tres dies que no us la traieu de sobre, no?, una mica, o què? Bé, doncs avui parlem una mica de televisió i tot plegat, perquè... I també Jordi,
El cara a cara era de quins són els canals més vistos. Amb la següent agrupació, és a dir, el Jose i jo estarem a favor dels canals i de la televisió. I no obstant, la Daniela i el Joan estaran contra de la televisió. Hi ha canals que no són adequats per a nens. Això és veritat. Abans de l'entrevista i del debat, et voldria preguntar i comentar-te com cada setmana que ens fiquessis avui de cançó
Avui escollim aquesta cançó.
Encara que sigui molt vella aquesta cançó, perquè és més balleta, que no és de les més noves. Vella, vella, vella. Comparada amb què? Són comparades amb un Charleston dels anys 30, del segle passat. Però porta 3 o 4 anys, ja, per fi, circulant. Que no és el Gangnam Style, que és més antiga. I jo vull dir que ens hem d'anar renovant una mica, com ells es van anar renovant, perquè no fa 50 anys que han estat en aquest concurs.
s'han anat renovant i han pensat idees innovadores per fer això, per posar-se en el concurs aquest i tot. Molt bé, molt bé, molt ben lligat, Dani. Sí, sí, pensa molt, eh? Sí, està molt bé. Bé, doncs va, comencem per aquest debat... Gràcies. Sí, sobre el tema dels canals més vistos. Sí. Que, per cert, vull recordar que teniu tots entre 13 i 14 anys, no m'ho imagino. Sí. Va, doncs vinga, va, comencem. A veure.
Quins són els programes de la tele que mireu? Primer el Jose, sisplau. Jo, bueno, el programa que més miro de tots és la MTV. La MTV. Sí. Val. Gandía Short? Sí. Tu mires Gandía Short? A veure, sí. I t'agradaria saber com els de Gandía... Què passa, Gandía Short i tal? No, no, no. Ah, vale, vale. I com és que mires la MTV Gandía Short? Doncs perquè, bueno, t'entretén. Sí? Durant bastant temps i és divertit.
I el programa que més t'agrada de la MTV, quin és? Es diu MTV Tuning i és que tuneja en cotxes. Ah, és veritat. Ja l'he vist jo una vegada que és molt xulo, que agafen cotxes que són un desastre i estan molt malament i els converteixen en autèntiques joies automobilístiques. Ara la mateixa pregunta la dispararem a la Daniela. Divinity i MTV. I quins programes mires?
Tu casa juicio... Tu casa juicio? Ojo, de què va aquest programa, tu casa juicio? Bueno, doncs... doncs és una parella que tenen una casa i el seu... bueno, el noi o la noia no vol la casa i un altre se'l vol quedar. I aleshores venen dos nois, un busca cases per vendre i l'altre ha de cobrar la teva casa, te l'arregla i això. I al final se sap si se la venen o no.
El programa t'agrada molt a tu, eh? Que t'agradi a ser advocada o jutge en un futur? Nooo... Te'l pregunto, eh? Divinity, el canal per a mujeres. A veure, jo ara... la pregunta que us faré ara ja us l'he fet fa no res, no? Quin és el vostre canal de televisió preferit, no? Però la Daniela, que ha donat dues opcions, especifica'm quin dels dos t'agrada més, Divinity o MTV? Divinity.
Divinity Més perquè té més selecció de programes o perquè està fet per les noies? Bueno, és de tot una mica. I al jocs només tens l'MTV o hi ha més arrels? Hi ha per exemple l'antena 3 o l'antena 6? NEOX, també l'antena 3.
Jo he dit ara el 3XL, però recordem que el 3XL ja fa uns mesos que està tret de canal. Comparteix programació amb el canal 33, no? No, però no existeix, el 3XL no existeix. Tenc raó, és el Club Super3 el que comparteix programació amb el mateix canal de TT amb el 33. Com fa uns anys.
En 7 o 8 anys continuava igual. Dani, vosaltres us mulleu també o no? Quins són els canals de televisió que us agraden més? Per mi, Telecinco. Telecinco, tu? La Factoria de Ficción. La Factoria de Tele i tot això? Sí. Però salva, salva-me o no? Bueno, alguna va a ganar, però el que més m'agrada és la que s'avicina. Jo miro que no tinc canal preferit. A mi m'agraden tots els canals, no? A mi m'agrada veure de tot.
Però si t'hauria d'especificar series no podria, però ara et diré unes quantes. A mi m'agrada una sèrie que es titula Castle, que va d'una policia que inspecciona un terreny i un home ferit o mort, una víctima i un problema i un cas que hi ha. Però darrere d'aquesta policia hi ha un escriptor anomenat Castle que va anar allà per saber els fets que hi ha per escriure'ls.
o a un llibre i així també treure'l als seus llibres i tot. Això em recorda el cas de la senyora Fletcher. I jo a la Fletcher també la mirava. A mi s'escrita un crim, home. Escolteu, sí, s'escrita un crim. Ho dic perquè ara m'heu tret un pes de sobre.
Imagineu que jo ara ja em sentia aquí un viejuno i un vell. Però veig que si us en recordeu de la Fletcher... Home, la Fletcher. La Fletcher li passa una mica com el Castle, que sempre a totes llocs on va hi ha un mal rotllo. I tu Joan, què dius? Doncs mira, a mi les meves sèries preferides, no sé. La sèrie que molt m'agrada és Pulseres Vermelles. Home, un clàssic. I Panaman.
Com? Panaman, una sèrie nova de la TV3. La vam anunciar aquí fa uns dies. És veritat, d'hores d'esceses dels anys 60, no? Em sembla que era d'una línia aèria. Que també es tracta que una de les espeses és espia. I és com Tipo el Càstel. Molt bé, molt bé. En fi, voleu preguntar-l'hi alguna cosa més abans d'anar a començar el debat sobre si la tele és productiva o no i s'ha de mirar? Mira Daniela, primer tu. Quantes hores al dia dediqueu a la televisió? Fuà... No sé... Ah, hi ha no moltes.
perquè t'envien els estudis. No ho sabeu, no? No t'ho sabria dir. Entre una i dues hores, tres hores o quatre? No sé, o depèn del dia. Una hora segur, no? Sí. Però això depèn del dia. Si tens exàmens o no sé... I tu, Jose? El que dic la Daniela, que depèn del dia. Si tens més deures o exàmens per estudiar, la mires menys, però jo diria que...
Dos horas o així, máximo tres horas. Joan et faré una pregunteta. Jo ara et diré tres antenes, tres cadenes de televisió famoses i tu em diràs, vosaltres em direu quina és la que us agrada més. La primera seria Disney Channel.
que ja sabeu que és on està el programa aquest de la gira i tot això. Potser està escoltant la gent de Disney Channel que haurà de quedar bé. Haurà de quedar bé, haurà de quedar bé. El Clan, que el Clan és el programa de la televisió en espanyola. Clan TV, sí. I el Divinity, ja jasmentat per aquí. Ara el Jose començarà com abans hem fet. Digue'm quin d'aquests tres. Doncs a mi d'aquests tres és el Disney Channel perquè Clan no el miro i Divinity tampoc.
Us ho hem posat molt difícil a propòsit. Has quedat bé perquè algú de Disney Channel deia que aquest noi ens fa la pilota que guanyi el concurs de la gira. I tu Daniela?
Shake it up! I Divinity també. També està molt bé, Divinity. Bé, escolta, passem una mica al debat ara, perquè si no no ens quedarà temps per fer una mica de discussió i tema. Més que res, que vosaltres plantejàveu, Dani i Joan, avui si la tele és convenient o no és convenient i si hem de mirar la tele o el que posen a la tele és adequat o no, no? Sí, per als joves de la nostra edat.
Jo no sé el que opina la Daniela, però hi ha canals com La que es vecina,
Pulseres vermelles, no del tot, però crec que és una mica fort que ho vegin els nens petits. Ho sembla fort que ho vegin nens, per exemple, o no? Jo tinc un lema... Per desgràcies les meves, dic jo. És un lema d'aquests que... És veritat? A veure, si jo ja tinc una desgràcia perquè la gent és una mica masoquista, no? Tornar a mirar una cosa que t'està passant a tu. Però veieu pulseres vermelles o no? Sí, sí.
Si em fa problemes, imagina't un nen petit, és molt fort. Hi ha programes que són una mica verts per a nens de la nostra edat. Ghandiashore. I alguns trossos de la que s'ha de dinar també. Ghandiashore jo crec que està dirigit als pesadors de més de 18 anys. Sí, però com que està en un canal que la gent pot posar-lo.
Per tant tu Joan i tu Daniel em sembla que defenseu que la televisió no s'hauria de veure o directament desaparèixer, no? Segons quins canals, sí. En canvi vosaltres Dani i Jose dieu que no. Nosaltres estem a favor de la televisió. Perquè, a veure, estem a favor de la televisió perquè jo crec que si no hi hagués la televisió molta gent no treballaria. I la crisi que hi ha ara estaria encara pitjor. Per què?
perquè el Francesc Mauri no podria treballar. L'Albert Tom no podria treballar. Molts no podrien treballar. La Sara Carbonero no podria treballar. Hi ha programes que no són adequats per a nens.
Tu defences la gent que té feina. Per què té a veure això amb el que estem dient de si la tele és adequada o no? Això era una intrucció Jordi. És adequada, jo opino, ara el Jordi i el Jordi. El Jose dirà la seva opinió. Jo opino que la televisió és adequada perquè hi ha uns documentals que sempre va bé per estudiar i per memoritzar coses que poguessin agafar un full.
i llegeixes, només és possible que no et quedi. Però si et mires un vídeo, només és possible que no et quedi. Ets una amant dels documentals de l'Òscar. No, no, no. És el que cregui Jordi perquè és mentida. A mi sí que m'agrada. Ell m'és de veure moltes sèries. Els documentals també he vist a vegades. I les sèries també estan molt bé. Per passar el temps, com ha dit el Jose, està molt bé. Ara li dono la paraula a Jose a veure què comenta. A veure, un exemple. Un dia d'hivern que està plovent, tampoc pots quedar
Pots jugar un joc de taula, però tens la televisió, te la poses. Fa companyia, no? Sí. Però està molt bé que serveix per distreure's i tot això, però hi ha coses que no són adequades. I jo conec, ara una anècdota posem, jo ara conec, ara no diré, es mantaré noms ni res, conec gent que per no tenir por, un dia que està fent feina a casa o al seu lloc de treball i no hi ha ningú allà,
doncs el que fa és s'agafa la televisió, l'engega i comença a treballar per no tenir por, perquè així no escolten els sorolls. I jo conec gent que... Hi ha molta gent que viu sola i deixa la televisió encesa, per exemple, mentre estàs fregant els plats o estàs fent les coses... O la ràdio també. La ràdio també fa una mica de companyia, no? Per tant, veig que no ens acabem de posar d'acord, però hauríem d'anar acabant ja el debat perquè ens hem passat de temps, o sigui que... A veure, ara esmentarem... Com ho rematem, això?
A veure, que la televisió és adequada per... doncs per això, per a l'estudi, com hem quedat una mica, no? També per a la gent que està treballant, perquè si no els trauríem el treball. Però hi ha programes que no del tot. I jo crec que si ens veiem la televisió, ens la veiem, perquè abans estava, doncs, amb blanc i negre, no? I ara està amb color, doncs això també és un abans i una cosa que també... A veure, què em comentes tu, José? Sí, jo crec que...
Que la televisió està bé, perquè et distreus i... I passes el rato, nois. Sí, i que, bueno... Però la televisió seria com un... Revolucionaria bastanta gent. Jo ara preguntaria... Us heu pensat alguna vegada què faríeu sense televisió? És el que anava a dir. Una setmana, ara anava a preguntar jo. Què faríeu una setmana sense televisió? Us ho pregunto a nosaltres cinc. Jo ho entenia, perquè és com anar d'un campament. Tu també s'aguanta. Ho miro per internet.
S'aguanta però, clar, tens l'ordinador. I tu, Jordi? Home, jo no podria veure sense televisió. No podria. Jo tampoc podria perquè m'ajuda també a desconnectar-me de la feina, de l'escola i tot. M'ajuda a desconnectar de tot això. Bé, acabem ràpidament amb una ronda de preguntes que com aquells de l'APM, que pregunten la televisió és cultura? Doncs amb aquesta pregunta acabarem avui la secció. José, la televisió és cultura per tu? Alguns programes. Daniela, la televisió és cultura?
Jo el mateix que el Jose. Depèn de quins programes. Jo opino igual que ell. Jo crec que sí que la televisió és cultura.
I no en una cosa no, en tot, perquè a mi és una sèrie, mira el que sigui, segur que quan acabi la sèrie hi ha una paraula que no coneixies mai. Segur, però t'ho asseguro. Perdona una mica, és com aquesta secció, que hi ha coses que potser no sabíem que vosaltres pensàveu... Com que jo soc guapo, per exemple, no? No, això ho sap tothom, que no tens àvia, també. És una expressió feta, aquesta.
A veure, una persona es tira floretes a sobre d'ell mateix i diu que sóc molt guapo, sóc el millor, com tu Dani. Se li diu que aquesta persona no té àvia. L'àvia és el que fa tot això, no? L'àvia és la persona que et diu que és el meu net, que guapo és aquell.
Independentment que tinguis àvia o no. Aquesta persona sembla que no tingui àvia. Doncs sí que tinc àvia i es vol a man de la ràdio. Molt bé. Com és la teva àvia? Mercè. Doncs Mercè, una salutació per tu. Ho deixem aquí. Dani, Joan, moltes gràcies per venir. Adéu.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
A punt, a punt, a punt d'arribar a dos quarts de set a la tarda i com cada dimarts fem la nostra connexió habitual amb el Casal de Joves de Santjust.com, bueno, Casal de Joves de Santjust.com, Casal de Joves, que té la pàgina web, casaldejoves.com amb l'Alejandro Fernández, que ja el tenim al telèfon, Alejandro, bona tarda.
La penyita, no? La penyita del morro. La penyita del morro. Perdona, hi ha molta gent que no sap d'on ve el nom de la penya del morro i que l'altre dia em vaig trobar a dir que ja sé què és. Perquè a Sant Just tenim un turó amb restes Ibers i feu referència al turó. Dic, sí, sí, sí. Perquè hi ha la penya del morro i nosaltres, com que fem una mica de broma, fem la penya del morro. Saps? Alejandro? Sí, t'escolto fluixat, eh? Ah, sí? M'escoltes millor ara?
No, és que no he fet res. És aquella típica broma. Per això hi ha molta gent que en moltes ràdios que ho fan. Diuen m'escoltes millor i diuen sí. I és mentida. I no toquen res. A veure, ara millor o no? Una miqueta. Una miqueta millor. A veure, així ja o què? Vale. Vale. Vale.
Sí, sí, ens petarà a tots a la ràdio. Parlem de coses que passen al Casal de Joves de Sant Just. Primer, un record pel Sergi Arrada, que continua malalt. Sí, pobret, que el tenim de baixa. Hi ha molta gent que diu on és el Sergi? Què li passa? Està de baixa? Que es recuperi aviat?
una abraçada des d'aquí. I dit això, comentar un parell de coses. La primera, que aquesta setmana ja ha començat les votacions pel cartell del dia de la dona, que, com sabeu, serà el 8 de març, però que aquesta setmana ja es decidiran els guanyadors o el començament de la setmana que ve, perquè em sembla que tenen fins aquest divendres per votar tothom qui vulgui a través de Facebook, no, Alejandro? Sí, senyor, això mateix. De fet, fins al 1 de març, aquest divendres,
Tothom que sigui amic del Casal, o sigui, qui no ho sigui, que es faci amic...
Quants amics teniu al Facebook, al Casal? Digue'm. Quants amics teniu al Facebook, al Casal? Doncs ara m'agafes, però no sé si voltem als 2.800 o algo així. Què dius, quasi més de 3.000 amics. Molt bé, no? No ho sé, no ho sé. T'ho dic ara així com de... No, no. Però teniu un po rellot. Pot ser, pot ser. La ràdio, mira, que ho tinc per aquí, al Facebook de Ràdio Desvern tenim 2.973 amics, tu.
A punt a punt d'arribar als 3.000, Alejandro. Mira, 3.218. Ui, ens guanyeu, ens guanyeu per 300, no? Aquestes 300 persones qui són? No són amigues de la ràdio. En fi, llavors dius que a través del Facebook del Casal, com funciona la gent, què és el que pot fer per votar aquest cartell? Doncs bàsicament, bueno, hi ha un link de lo que serien els cartells participants en el concurs.
llavors és anar mirant i el que t'agradi li cliques un m'agrada. Serà per vot popular, el que més clics de m'agrada tingui guanyarà. Fins aquí, d'acord. Van començar, em sembla que, ahir, les votacions, són 16 cartells en total que es poden votar i no sé si hi ha algun que ja està destacat. Doncs tenim crec que un, que és del nostre amic Eric,
A Leripomar? Ha fet una bona campanya, no em sembla? Molt bona campanya, crec que té... ara t'ho diré, però crec que té al voltant dels 30. Dels 30 ja, eh? Sí, sí. 32. Aquest sap vendre's bé, eh? S'ha de vendre's bé. Clar, aquí m'imagino que és important el tema aquest de... Voteu, no? I tot plegat. Ens agradaria fer una mica de... bueno, comentar... Sí, el que passa és que això és una mica com corta i pega, no? Aquest?
És un col·laix. És el Wallen, no? Sí, el Wallen a la dreta, després hi ha una fletxa del Casal de Joves, una mena de puzzle, és una opció. Què passa que hi ha com molt d'espai lliure a baix a la dreta, no? S'hauria d'omplir aquest espai.
És un concepte, no? És un concepte, però potser el 40% està per omplir, que no sigui que ho has d'omplir tu mateix, que també pot ser. Nosaltres sí que vam demanar que deixessin la part de sota per ficar els logos.
Home, aquí teniu molt d'espai. Aquí teniu molt d'espai. Potser l'opció és que aquesta persona, anònim 1, pensa que si surto guanyador, que cadascú posi el que vulgui, si es troba els carteris per Sant Just. I llavors també pot dir, mira, què tal? O saps com missatges d'aquells. O signatures. El següent és l'anònim 2, que també és un col·laix.
M'agraden els núvols. Què és això de l'anunci d'Evacs? Som de l'estil dels núvols. Anem repassant el següent. L'anonim 3 què passa?
S'ha quedat pel mig. Apareix un ninot blanc que porta un cartell que diu el dia de la dona. Apareix un dit al costat que et dic el casat de joves
i amb el text habitual com en un pergamí a sota. Molt sobri, molt elegant, amb el fons de color blanc. Passem a la 9M5, que sembla que hi ha tot de fotografies de dones famoses i no tant. El muntatge està ben fet aquest. Veig la Nicole Kidman aquí a dalt a la dreta. L'Angelina Jolie. Que semblava una mica la carpeta que jo tenia.
Tot de fotografies de noies maques, perquè és el dia de la dona. Un altre, el següent, que és l'anònim 6, una mica més reivindicatiu, amb el fons de color lila, també un clàssic, que és el color feminista, i també amb aquest puny en forma de logo femení. L'anònim 7 és com un tipus de col·legi on hi ha diferents punts, hi ha el símbol de la dona,
Hi ha fletges, apareix Feliz Día de la Dona, Felicitant, Yeah, Things I Love... És com una mena de cartell, com un mural. Sí, un mural. Sí, sí, és el suror de les notetes. Un post-it, un clip, encara que no trobem aquella de comprar quatre quilos de fruta.
El següent també és petitet, no acabo de veure gaire. Apareix com una platja, hi ha un cor dibuixat i com un paisatge així. Bé, passem ara al del saudònim Aronaix, que és com molt cuqui. És molt princess, no? És veritat.
Està molt bé. Jo us recomano que li doneu una ullada a tots aquests. Per exemple, el biquini. Aquí ja tenim una mica més d'aquesta dissenyada. Aquest té 4 magrades i posa exhibicions a mesa.
No es pot tenir tot. Tens disseny? Es pot corregir. Aquest està molt bé perquè és molt modern. Molt fiestero amb aquests estampats de colors grocs, liles, una noia amb uns auriculars de color blau que és una mica com de batard. A més si avancem una miqueta cap a davant, Epsilon té 9 magrades
I el cartell està prou bé també. És un cartell així on apareix una noia flamenca i amb un raig de llum. I fica tota la informació i està molt bé també.
Ja anem acabant, perquè estem fent una cosa molt friqui, que és anar comentant coses de gent que la gent no pot veure. Home, sí, es poden ficar, si ens estan veient per la webcam, obrem el Facebook del Casal de Joves... És veritat, és com interactiu, no? És que estic al cotxe, doncs para el cotxe i t'entres a un cibercafè. A mi hi ha un parell que m'agraden també, que serien les wi-fis, que no sé si veieu que és com en blanc i negre, però amb la lletra rosa, molt...
I apareix a sota l'esquerra la dona del cartell vostre del concurs. Així amb el braç com fent força. Sí, el disseny està prou bé. Les wifi també ens agraden a nosaltres. Després hi ha una altra que és Macarena Macarena, que també, no sé, pel color. És molt com Technofashion, no?
Després m'agrada molt el seu dònim Locellito Panchito, que és com una mena de segell en general. El porter és com un segell d'aquesta carta. Després hi ha la Mafalda, que surt la Mafalda, un clàssic també dels PowerPoints.
Si algú voti el que li doni la gana, però voteu. Al Casal de Joves i al Facebook podeu trobar aquests cartells que el guanyador... Quants es sabrà, Alejandro? En principi, nosaltres, el veredicte es farà públic el mateix 1 de març... Divendres, no? Aquest divendres. Sí. O el dilluns.
o aquest dilluns, o al final de setmana o a començament de la setmana que ve sabrem qui són els guanyadors i quin disseny de tots estarà repartit per tots s'enjust amb els cartells. A partir de quan podria estar repartit per s'enjust? Volem que el dilluns mateix ja comença a penjar-ho perquè si l'activitat es farà el dia 8 i el dilluns em sembla que és 3, per tenir tota aquella setmana el dilluns és 4.
Molt bé, doncs fantàstic. Per cert, hem parlat del cartell i tot plegat, encara falta un parell de setmanes pel dia de la dona, però ja sabeu quines activitats hi ha al Casal de Joves, Alejandro? Doncs sí, Déu-n'hi-do. Estem aquí fent el timing per veure si podem quadrar tot perquè tothom volia col·laborar. Puc avançar una sèrie de coses, però no totes. A veure.
Sabeu que s'estan reunint aquí uns joves de gent de salut? No, no ho sabíem. Doncs els divendres es reuneixen aquí uns joves de l'institut amb una noia que és l'Elaya que fan de gent de salut.
Parlen sobre temàtiques d'addiccions i prevenció. Ah, doncs és molt interessant perquè tothom que té dubtes o els joves de Sant Just que tinguin dubtes s'adrecen a aquesta noia i de forma confidencial els hi resol. Podria ser, però fan més dinàmiques. Al principi fan com dinàmiques de grup i després tracten alguna cosa.
els mites sobre les drogues, per dir-te-ho, per després poder ser un referent dins del seu grup d'amics. Seria una mica com la continuació de l'exposició Controles? Sí, és que era complementària, ens va venir de l'u. Però aquesta gent que s'està reunint des de fa temps aquí al Casal, divendres,
projectaran un vídeo fet per ells sobre el tema de la dona i la igualtat. I hem preparat una sorpresa. I això quin hora serà el mateix dia 8 de març?
Això, clar, encara no tenim bé el timing, i no sabem, no et puc dir, doncs serà a les 6 o serà a les 7. Jo recomano a tothom que vingui a partir de les 6, que és quan obrim portes, i que són dues horetes d'acte, o sigui, tampoc és tant, tant, tant. Després també hi haurà una funció de teatre social? Sí, que també fan ells... Bueno, sabeu que tenim un grup de teatre social aquí que normalment col·labora amb nosaltres en les diferents activitats que fem,
i bueno, s'han creat una obra de teatre per aquesta ocasió i també l'exposeran i després faran com un mini debat, un mini fòrum amb el públic que està molt divertit i molt guai. I alguna cosa més així que també llegi el dia de la dona? En principi, aviam, tindrem una exhibició de hip-hop, tindrem...
Dos Masters Class, una de Sensual Dents i una altra de Bollywood. Perdona, la primera que has dit què és? Sensual Dents. Ah, oju, Sensual Dents. Aquesta t'agrada, eh, Jordi? Jo aniré a veure, a mirar-ho. Home, perdona, què passa? És una miqueta bai de cabaret, molt femení. La veritat és que és molt divertit, perquè ja ho vam fer aquí.
un curs amb una tallerista que és la Violeta. No hi ha sensual dents per homes? No tio, perquè no tenim aquesta gràcia. Jo si vols et puc fer el taller Pathetic Dents. Pathetic Dents sí que encaixaria molt amb lo nostre. Home, Alejandro, però si el Jordi en algun cas volés participar a la masterclass aquesta? No puc. No pot? Home, ho podria intentar, sí, sí.
Potser els hi tiro enlaire tot. Els hi trobaria de focus i protagonisme i no pot ser. És el seu dia, no el dia del Pathetic Dents. Ja ho veurem, sento el dents, m'agrada. Els podem fer una entrevista a aquestes noies? Això que fan? Qui és algun dels tallaristes que fa una masterclass o com funciona? Portarem la Violeta, que és la nostra tallarista.
perquè ja ho fèiem al trimestre passat, a les classes de sensual dents, i ara volem tornar a oferir-ho, i per la gent que hi hagi per aquí aquell dia, doncs que ho t'estim, que ho puguin fer, i el boca a boca fa que després surti en grups i...
L'Eli al xat diu que la igualtat aprendre pel sac, no? Com? L'Eli al xat de ràdio2r.com, que ja saps que la gent pot anar opinant, diu que la igualtat aprendre pel sac, no? Que només poden noies. Home, aquell dia és especial per elles, no? Ja, ja, ja. No farem jo què sé.
Un taller que no vagi adreçat a ella. Escolta, la violeta la podríem convidar al programa, no? Perquè ens ensenyi a fer sensual dents a la ràdio. Seria difícil, però sí. No, per tant, tenim la webcam. Aquell dia, jo t'ho dic jo, que si ho anunciem ho petaríem la webcam. Segur.
I sobretot si balles tu Jordi. Mira, l'Eli diu sensual dents per homes ja. Ja ho veurem, ja ho veurem. En fi Alejandro, alguna cosa més pel dia de la dona i d'activitats del que és el de joves de Sant Just? Mira, l'únic que et diré és que també hi ha una sorpresa dels nois que estan fent el taller de cuina i que estarà molt bona. Això vol dir que faran un pastís o unes cookies o alguna cosa. Amigo. Tu ho saps? Jo sí.
I el forn què tal, com va? El forn és una passada tu. Estem tots aquí, és el millor que hem comprat mai. És la millor inversió del casal de joves de la història que fa ja 20 anys el casal, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perd
Home, jo et puc dir que sempre que soc aquí quan fan el taller, sempre jo què sé, o el Dani o qualsevol de la classe, sempre surten a donar-nos a l'Esteban, al Sergi o a mi per tastar algo. I sempre pillem.
No he vingut a demanar informació al casal de joves.
A més, fa oloretes. I crida l'atenció. I tota la gent com a corbs. A veure, què és lo que deies aquí? Una frase mítica que no pot faltar en qualsevol fira gastronòmica.
ni cap estant que expressi on es donen coses. En fi, aquestes són algunes activitats de cara al proper 8 de març que avancem ja aquí a la penya del morro. O sigui que Alejandro t'agraïm moltíssim aquesta connexió d'avui i res, records al Sergi i també a la Montse i a tota la gent del Casal de Joves i que vagi molt bé fins la setmana que ve. Molt bé, família. Que vagi bé, gràcies Sergi. Gràcies, bona tarda.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. 12 minuts, arribem al punt de les 7 de la tarda, d'aquí a dues hores i 12 minuts, amics i amigues, hi haurà el que s'anomena El Clásico. Jo ja començo a estar nerviós, eh?
Hi ha una bogeria sempre que juga un Barça a Madrid. Avui hem comentat que avui no tant. A mesura que avança l'hora de partíquets a les 9, la gent es va posant nerviosa.
Aquesta del casal de joves, tas de cookies, senso al dans... Sí, s'ho passen molt malament. Per cert, que no, ja recte final del programa, comentar un parell de coses. La primera, que al Facebook de Ràdio Desvern, ja sabeu que anem penjant les notícies dels serveis informatius, n'hi ha algunes que passen sense pena ni glòria,
i que la gent no les comenta ni posa magrades ni res, però n'hi ha d'altres que sí, com per exemple la que comentàvem fa uns dies, la del bus 157, que tornarà a tenir parada a Coll Blanc a partir del mes de maig.
i atenció perquè hi ha hagut 8 persones que han posat m'agrada i també s'ha generat una mica de debat al Facebook per exemple l'Angelo Vallejo diu que seria genial per rentabilitzar la línia és que arribés també a l'estació de trens de Sants
i tothom podria anar de vacances amb tren. Des de Sant Just, com fa anys, per escrit i amb reunions, venim reclamant a l'associació de veïns de la Plana Pedrosa Vell Solets, que és un barri de Sant Just d'Esbern. I el Jordi Porta, però, li respon. Jo, des de Coll Blanc, amb el metro són 6 minuts, i així estalviem recursos públics que fan ben falta per altres sectors. I l'Àngel li respon.
Jordi, sí, són sis minuts, raó de més, per no anar carregat amb baletes fins al tren, que també et pot portar a l'aeroport i altres línies gent rentables i suprimir-les. És tan senzill com optimitzar el que tots faríem amb temes prioritaris de casa nostra. I atenció perquè s'afegeix la conversa la Jennifer Déu, que què diu, Cristina? Afortunats els de Cull Blanc no pas com els de Mas Llull. Deu ser que l'estalvi de recursos és molt més gran per aquí dalt que no el que tenim ni que res.
Efectivament, perquè no tenim ni carrers. L'Anjo respon, Jennifer, no es demana per color blanc ni per sans, és per tots en just la connectivitat. I el tema de Mas Llull és un greu error de plantejament urbanístic de vendre vivendes sense els serveis mínims, com és el que diu la llei. I la Jennifer li respon a l'Anjo.
Doncs ja fa dos anys que estem aquí i tot està igual. Quan dieu que és per Tots Sant Just el tema del 157, permeteu-me a dir que des d'aquí és dificilíssim arribar a qualsevol parada d'aquest bus. Així doncs, per a Tots Sant Just no és nosaltres com... Ui, perdona. No és... Nosaltres som Sant Just també. Sí.
És que aquí es lien cada vegada que fiquen algunes coses. Almenys paguem com a residents de Sant Just. I l'Àngel li respon. Per això et deia que es va fer malament donar-vos l'habitatge sense la comunicació del barri. Tu t'anava una mica relacionat.
Bàsicament es van protestar vestits amb la seva comparsa de senyals de trànsit amb la pregunta i amb una pancarta ben grossa per quan aquest carrer, per quan aquest vial que ha de connectar de forma molt més pràctica per no haver de fer tota la volta fins a la carretera d'esplugues i de la nacional.
que se'n va fins a Sant Feliu de Llobregat de forma més ràpida. En fi, un tema que acueja i que, a mesura que passa el temps i les setmanes, també els veïns de Mas Llull cada vegada estan més cansats.
En fi, pocs minuts per arribar a les 7 del vespre. Cristina, com que avui saps què passa? Que el fàcil que seria parlar del Barça. Evidentment, tothom parla del Barça. Seria parlar d'esports, però hi ha molts esports i la Cristina ha fet una investigació en aquest sentit.
que tenen poca a veure amb els esports usuaris. De fet, el futbol, el bàsquet, la natació, per exemple, són esports que tenim molt a mà. Però la Cristina ha descobert altres pràctiques esportives que es poden practicar a nivell competitiu o fins i tot entre amics. A banda dels esports més comuns, els que has comentat que tothom els coneix, existeixen un munt d'esports emergents que amb els anys han anat sorgint de la comunicació de diferents tasques
o activitats, és a dir, és qüestió de combinar una activitat física amb alguna tasca que normalment acostumes a fer a casa o en algun lloc i a partir d'aquí es crea un tipus d'esport que moltes persones s'estan sumant cada vegada més a practicar aquest tipus d'exercicis.
Com per exemple, l'Extreme Ironing, el Bojasky, el Bogey Snorkeling, el Hashing... Tot això, perdona, és que són nom molt complicat. Sí, una mica estrany. Cristina, mira, jo em sap greu, però com que ja estem acabant el programa, si et sembla, Cristina, t'emplasso. A veure quina proposta em faràs ara, Jordi. No, jo crec que potser t'agrada.
Tant plasso a fer-ho tranquil·lament un altre dia. Que tinguem més temps. I per l'avui del Barça a Madrid. Que aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaàààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà
Aquesta és l'excusa, no? És l'excusa perquè, a més a més, la Lele ens pregunta que ella està bastant nerviosa, que si estem nerviosos nosaltres també, pel Barça a Madrid, i que diu que si avui Pepe està convocat, que ahir no ens va poder escoltar i va una mica perduda. Cristina, jo crec que Pepe està convocat, no? Perquè no va jugar al partit de nada que estava sancionat, però ja se li va acabar la sanció.
Per tant, Pepe... Home, jo et dic una cosa. Pepe, el terror de los niños... Si no hi és Pepe, no hi haurà pals ni cops de peu ni coses d'aquestes. Home! Pals? Perdona, m'estàs dient que Pepe juga amb un pal? No, però va fotent...
Va fotent cops i va repartint una mica, no? Si no hi ha Pepe, qui ho farà? Seria un bon gag del Cracòvia, ho deixem sobre la taula. A veure si ho agafen, no? Pepe, abans de sortir al camp, escorcollat per la policia, o els àrbitres, amb un art detector, i llavors hi treuen tots els pals, les porres, els botocans, els cubotans, que era allò que portaven els Mossos, que també era il·legal, un arma blanca, en fi.
Veurem què és el que passa. Jo ja començo estant nerviós. Tu què creus que passarà Jordi? Creus que guanyarà el Barça o perdrà? Jo crec que avui el Barça passarà, però patirem. Molt, eh? Patirem bastant. Jo no ho tinc tan clar que passi. Mira el que et dic.
No em miris així que em fas por Cristina, no em miris així que em fas por. Bueno, en fi, sí, sí, sí, perquè aquesta mirada de pedratran... No, però és veritat, no ho tinc gens ni mica de clar que no... I no per al partit perdut, no, amb el Milan, sinó perquè, bueno, el darrer partit amb el Madrid ja va ser una mica... Cristina, gràcies per la teva postura al programa. Sí, ho hem de deixar. Mira, no tinc més temps ja per parlar de tot plegat. Ho hem de deixar aquí.
Això és que vols marxar ja, no, Jordi, cap al camp? Sí, comença a les 9, per cert, que no el fan per la televisió on obert. Si algú el vol veure per la petita pantalla haurà d'anar a un bar o a algun lloc on el facin, com per exemple. Em sembla que no és així que anar al Plus o taquilla de pagament, però vaja, veurem a veure què passa finalment. Que, per cert, aquest dissabte també hi ha un Madrid-Barça, serà el Bernabeu, però, i a les 4 de la tarda. En fi, ho hem de deixar aquí. Cristina, el millor del programa per tu?
Avui se l'emporta les bandes sonores de la Clara. Les bandes sonores amb Ágora. Tens tota la raó del món. El compositor Dario Martinelli i el director de la pel·lícula Alejandro Menavar. Segur vol recuperar la secció?
Agraït tota la gent que ha fet possible el programa, la Carme Verdoia a l'actualitat Sant Justenca, la Núria Oriol al còtsing de l'actualitat, la Clara Aguilar a les bandes sonores, l'Alejandro al Casal de Joves, el Dani Martínez i el Joan Sirivella, i avui els convidats el Jose i la Daniel a tots de Segond Deso de l'Institut de Sant Just, el cara a cara debat que hem fet sobre la televisió, i com sempre amb la col·laboració al Twitter i al Facebook de tu mateixa, Cristina. Ah, gràcies Jordi. Fins demà a les 5 de la tarda.
I per cert que l'Eli també agraï la seva presència i els seus comentaris del xat. Diu que segur que amb el Mobile World Congress algú el passa en streaming el partit d'aquesta nit. Segurament un xinès amb una tablet. Segur, segur. Aquest ho crequeix en tot. Tornem demà a partir de les 5, com deia, i us deixem ara amb les notícies de l'actualitat. Se'n justen cada informatiu. Espero que vagi molt bé. Adéu-siau.
Ràdio T'Esper, durante 8.1.
Ramon ha sigut soci amb dreta seient des dels cinc anys i l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel han passat per les Corts al Camp Nou han comprat una tele amb color
han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors gelats a la rambla