a la setmana que ve es mantindran baixes. L'ex primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha estat condemnat a 4 anys de presó pel Tribunal Penal de Milà per un delicte de frau fiscal en l'anomenat cas Mediaset. La fiscalia demanava una condemna de 3 anys i 8 mesos de presó per Berlusconi, imputat en el procés juntament amb el president del Grup Audiovisual italià Mediaset, la companyia de la que és propietari, l'ex cap del govern italià.
El govern espanyol ha aprovat un reial decret que desenvolupa la reforma laboral i estableix que les empreses de més de 100 treballadors que hagin tingut beneficis durant els dos últims anys hauran d'assumir els costos de les prejubilacions i els acomiadaments col·lectius dels treballadors de més de 50 anys. La ministra d'Occupació, Fatima Banyes, ha dit que el govern espanyol pretén aixecostar l'edat real a la legal de jubilació. Amb aquest reial decret s'endurà una normativa aprovada per l'anterior govern que afectava les empreses de més de 500 treballadors. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla Roger Castillo.
L'Iker i el Xavi és més enllà de l'aeropeu, i jo em quedo amb que ells dos són la representació de l'equip espanyol i que van fer una cosa molt important a l'Ivell Humà, que és acostar-se, en un moment que a Barça, Madrid, Madrid, Barça, que tot el futbol estava molt pendent d'això i que estava molt encès tot, ells dos van, d'alguna manera, ficar davant de tots els valors humans abans de les crispacions. Jo crec que aquí és on realment es van guanyar al principi d'estúdia.
En tenis, Marcel Granollers ha caigut als quarts de final al torneig de València en pèdra contra Dolgopolov per 6-2 i 6-0. El barceloní no podrà defensar el títol aconseguit la temporada passada. Ràdio t'espera 98.1 Ràdio t'espera
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de radiodespern.com, comença un programa
amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro.
Avui al programa parlarem de l'actualitat d'en Justenca amb la Carme Verdó i d'aquí uns moments. A més a més també tindrem el Jordi Roca per repassar quines són les estrenes de cinema més destacades de la jornada d'avui 26 d'octubre del 2012. A més a més també avui al programa tindrem la secció de publicitat amb el Pol Rigabert i l'Anna Puntí al reclam, que es diu així la secció,
I a partir de la segona hora amb el senyor Benito, l'Agenda Juvenil i el que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Heli Capdevila. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Bé, comencem amb les notícies de Sant Just i l'actualitat Sant Justenca. Es fareu perquè la Carme Verdó ja està aquí parlant i encara no en tracta d'estudi. És una cosa que a mi la veritat és que, bueno, sorprens, diguem-ho així, perquè us imagineu que vosaltres heu d'anar a fer una cosa i no esteu quan us toca fer-la al lloc i alhora i ja està com de xatxerà.
Ens imaginem que deu estar parlant amb algú de direcció, de ràdio d'esver, o vegi algun compromís inel·ludible que no pot fer. Mira, vaig enfocar la càmera perquè la gent vegi que no m'ho estigui mentant. Efectivament, la Carme està a la porta, ara surt, parla una mica, es tanca la porta, allò ha fet com un intent i sembla que entra, però no entra! Acaben entrant i està fora i continua parlant. Jo m'espero, no tinc pressa, tampoc.
Carme Verdoll, bona tarda. Què passava? Estava narrant tot el que estava clar. De què parlàveu? Del ple municipal d'ahir. Què va passar?
que va ser molt llarg, va durar 3 hores. És veritat, 3 hores, cosa que a tu ja et va anar bé, eh, Carme? Què vol dir que em va anar bé? Mira, així estaves allà, feies una mica de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de... de...
Molta gent, fins a cert punt, perquè va passar una cosa, que és que hi havia molta gent, estava molt ple efectivament. Per què estava ple? Perquè no seia, etc. Però molta gent eren representants, no, treballadors de l'Ajuntament de Sant Just. Hi havia una moció que era per donar suport, que els augmenta la jornada laboral i els treuen la paga de Nadal. Llavors ells també van participar en aquell moment, van llegir un text corresponent.
i quan va acabar això, van marxar. Per tant, no van estar al ple. La seva part i ja està. El ple de l'Ajuntament de Sant Just.
Bé, repassem, perquè hi ha molts temes. Ahir va durar 3 hores, per tant, vol dir que hi havia molts punts a l'ordre del dia. Hi havia moltes coses que tant la ciutadania com també des de l'Ajuntament s'havia d'aprovar, s'havia de discutir... Home, la ciutadania no l'havia d'aprovar. No, home, però també podem allò que fan de precs i preguntes, no? De participar, vol dir que hi havia moltes coses. Per tant, anem per feina. Entre altres coses, l'Ajuntament va aprovar de forma provisional les ordenances fiscals per a l'exercici 2013. Això vol dir impostos que pugen?
Vol dir impostos, exactament. Què passa? Que no és definitiu. Això és allò que dèiem, que hi ha un mes delegacions. N'hem parlat, de fet, tant ahir com abans d'ahir, aquí també, al teu programa. Al meu programa? Quina sort! Recordem que aquest punt va tirar endavant amb el vot favorable de l'equip de govern i amb el vot contrari de tots els partits de l'oposició.
La regidora Dizenda va explicar les modificacions que hi hauria a l'any que ve en impostos, taxes i preus públics de Sant Just, com hem explicat també aquests dies. En general, la mitjana és que els impostos pugen en equivalència a l'augment de l'IPS, que es calcula que serà aquest any del 3,5%. L'equip de govern però congela l'impost de vens immobles. Alguns pugen però alguns es mantenen congelats, com és el de circulació, que ja està congelat des de fa temps perquè està al màxim.
o l'impost de vens immobles que queda congelat perquè recordem que al principi d'aquest any el govern espanyol ja va obligant a incrementar-lo un 10% i del que s'havia fet l'any passat l'any passat va acabar pujant més d'un 13%, per tant aquest any no es toca, queda congelat.
I això d'una banda. Es va parlar d'una taxa nova, que és la taxa del clavegram. I es va tractar tot plegat. Com comentàvem, tots els partits de l'oposició hi van votar en contra. Per exemple, el Partit Popular veia algunes incongruències relacionades amb l'impost de la plusvàlua.
Després també Llorenz Rey de Convergència Unió va dir que en realitat el que deia que l'IVIS congella, això que explicàvem, però ell considera que en realitat s'incarament i indirectament perquè se posa un impost nou, i també va considerar que el fet que l'impost d'activitats econòmiques, que és l'IAE, augmenti un 3,5%,
Com l'IPC considera que és per sobre d'altres impostos, és perquè no ens heu trobat cap altre tipus de reducció o bonificació pels empresaris que creïn llocs de feina a Sant Just.
la seva opinió que va presseguir el ple municipal. L'Ajuntament de Sant Just ho paga la meitat del sou de treball d'empreses que contracten treballadors.
és per grans empreses, perquè són les que facturen més de 10.000... 10.000 euros al mes? No, 10.000 milions d'euros l'any pot ser o és massa? 10.000 milions d'euros l'any. És que sempre m'equivoco. 10.000 milions d'euros és massa. Però empreses grans, no afecta el petit comerç. Aquest dia s'augmenta un 3,5% i això és per sobre d'altres impostos. Hem vist que a Libi no puja això, creuen que és perquè no s'ha trobat cap altra deducció que pugui ajudar
els empresaris. Ara llavors sobre un mes per presentar delegacions, a tothom qui vulgui, i les ordenances es preveu que s'aprovin definitivament, però amb les delegacions corresponents i incursions calgui al ple de novembre. Si voleu més informació en detall de tot plegat a ràdio.esber.com trobareu la notícia en profunditat.
Però en fi, el titular és que els impostos pugen de mitjana o en principi, si s'aproven el novembre, pujaran de mitjana l'equivalent a l'augment de l'IPC, previst al voltant del 3,5%. Això és el que en principi pujaran els impostos l'any que ve a Sant Just d'Esveri. Justament el dia que hem sabut una dada demolidora, dramàtica, un de cada quatre catalans,
Perquè em sembla que l'atur està més del 20% i tot l'estat espanyol al 25,02%. Per tant, un de cada quatre espanyols a l'edat de treballar a l'estat està a l'atur.
És una dada dramàtica. Parlem de més coses del ple de l'Ajuntament de Sant Just.
és qui té majoria de regidors al govern municipal. El ple va recolzar ahir també la resolució del Parlament aprovada el 27 de setembre sobre el dret a decidir lliure i democràticament el futur del país, Carme.
De fet, l'emoció la va presentar el grup de Convergència i Unió, una emoció que va donar suport a tots els grups de l'Ajuntament, Menys Via Democràtica i Partit Popular. És curiós el fet que el PSC, sobretot tenint en compte que el 27 de setembre, quan es va plantejar això i es va aprovar això al Parlament de Catalunya, el PSC, com a partit, va votar en contra, només Ernest Maragall va trencar aquesta disciplina de vot i va votar a favor, i aquí Sant Just s'ha decidit donar suport a això,
El que va explicar ahir el portaveu Joan Basaganyes o aquest matí l'alcalde Josep Arpinya és que el seu partit defensa doncs es consideren sobretot demòcrates i per tant consideren que el dret a decidir... Un moment, el seu partit no. La secció local de Sant Just.
Ells parlen de partit. Ells diuen que els partits dels socialistes és per sobretot demòcrata. Per això defensen aquest dret a decidir democràticament, demanen prou que sigui un vot vinculant, si es fa aquest referèndum. Per tant, volen parlar de referèndum més que de consulta. I també van voler matisar quan CiU va presentar la moció i va haver un parell de punts amb els que no ho compràvem tant. I CiU va ser generosa, segons les paraules de l'alcalde,
perquè va acceptar modificar o canviar aquest to de l'emoció perquè pogués aprovar-se també amb el vot de suport del PSC, perquè és important també d'aquest consens en una qüestió com aquesta. Per cert, les eleccions al Parlament de Catalunya el 25 de novembre, una altra notícia que aquests dies ha aparegut en diversos mitjans i avui fins i tot el TN migdia ha fet una peça amb el seu corresponsal de Londres comentant que hi ha molts catalans
arreu del món que demanen votar per correu i no poden. Perquè avui era l'últim dia per fer-ho i no podran. Hi haurà molts catalans que no podran votar. Jo és una cosa que també trobo gravíssima, no? Perquè som el Núñez, però és que no podran exercir el seu dret a vot perquè els consulats i les embaixades espanyoles arreu del món o els diuen que no pot ser o que els deneguen o els donen excuses o no contesten els mails o no contesten les trucades de telèfon
Jo ho trobo, una cosa increïble això. Caldria fer-ho mirar, no? Perquè si teòricament tu tens la nacionalitat d'un lloc concret, no? Vull dir, tu no ets, encara que estiguis a Londres una temporada, segurament no tens els mateixos drets com l'Ondineng, no? Hauries de poder exercir els drets de casa teva.
Però és que a mi em sembla de calaix que si estem en una democràcia precisament tant que defensem les llibertats i que tothom faci el que vulgui i afortunadament no estem com fa a vegades, sembla que no, com fa no sé, 300, 400 anys, ostres, jo és que quan he sabut això he al·lucinat. En fi, 5 i 17 de la tarda. La Fella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
Parlem d'una cosa més alegre, més espumosa, que diria Ferran Monaga, més lleugera, perquè ja estem a la recta final de les festes de tardor a Sant Just d'Esvern. Aquest cap de setmana tindran en lloc algunes de les activitats més multitudinàries de les festes. La previsió de pluja ha fet que canviï la ubicació de moltes propostes, com, per exemple, la del concert de la música del grup Riu, que avui, en lloc de tocar a l'aire lliure, al paradó, tocaran a la vagoneta, que allà s'està molt bé, perquè hi ha un clima molt favorable a que la gent
que la gent estigui a gust, molt a gust, molt a gust. A mi no és un espai. Quan la gent estigui molt a gust i ben ventilat i fresquet, dic la vacuneta. Perdoneu, volia dir l'equipament de la plaça de la Pau. Carme, pon-nos el dia d'aquesta recta final de les festes de tardor.
Doncs d'una banda això que comentaves, aquest concert amb el grup Riu, també un espectacle de màgia que es farà aquest vespre a l'equipament de la plaça de la Pau, més coses per avui. A les vuit es projecta l'audiovisual Cèl·l i gel, l'expedició al Pol Sud, organitzada a Sees, amb Robert Rodergas. A les vuit al local de la Sees, demà al matí, recordem que hi ha la mostra de Folles de Tardó, al centre social Al Milanari, a partir de les 11 del matí, a la tarda al barri de Mas Lluís,
Fa una festa organitzada per l'entitat veïnal d'aquest nou barri que comptarà amb la presència d'entitats que fa més anys que funcionen, com són els gegants, el drac de Sant Just, el grup de Bercussió a Bandanderà, la coral de Gospel de Sant Just...
Hi ha el cor 685 de la Unió Coral de Sant Feriu de Llobregat. Ui, que és el teu cor! És on vas tu, Carme? I demà estàs actuant. Sí, clar. Que coneixes gent que viu amb el Lluís? Que tens família allà? I per això us han portat? No, per això. Ah, no? Perquè sou bones, no? També hi va el cor del gospel. Quins temes cantareu? Es pot dir? Sí. Clar. Dones, que t'ho sé preguntant. Doncs, cantarem temes de Coldplay.
Què dius ara? Què dius? Què dius? Sí, sí, sí. Adrià, viva la vida. Que sou unes modernes? Fixi-ho. És que clar, és que sou unes popis, és que... Batiscafoc a Tiusques, d'Antònia Font, el California Dreaming també... Però què és això? Però què? I amb corau? És un espectacle pop.
És el que té quan ajuntes totes noies popis. I nois també que els agrada programes com Bestiari il·lustrat o han anat a l'Elogaval.
Entes l'ELO. No, l'ELIUGAB, l'Els Oreris en català, més d'una vegada a la vida. Clar, passa el que passa, que després fan concerts corals, popis. Bé, en principi no, i en final, tot això demà al barri Mas Llull, a partir de quina hora? Això és a partir de... la festa en general és a partir del dos quarts de sis, perquè hem dit que també hi ha activitats infantils, etcètera, llavors ja no t'hi fa rara, i aquests concerts són a les deu. A quina hora cantes tu, a les deu?
Però llavors feu competència als buos? No, perquè un cop s'acaba això aquí de dos quarts d'ons ja tothom pot anar cap allà. No es trepitgen els actes, diguem-ho així. Està pensat expressament. Perquè demà a la nit actuen els buos a Sant Just d'Esvern.
Bé, això serà al costat de la Casa Regional d'Extremadura. És veritat que es canvia del lloc, perquè s'ha decidit avui que es farà a la sala exterior del pavelló esportiu, a la pista del pavelló esportiu de la Bona Aigua. La veritat és que està molt bé.
A més a més abans actuarà també Escaparadaes i després la DJ Chica Barata. Tot plegat es farà a la pista exterior de la bona aigua per les probabilitats de pluja de demà no a la nit sinó potser a la tarda a l'hora de muntar que seria tot una mica complicat a nivell logístic. Et puc dir una cosa o no? Millor?
Sí, perquè farà molt la fred. I a part d'això, perquè això de buscar espais nous està molt bé, però l'any passat a les festes de tardor no la van encertar gaire, les coses com són. A més va ploure a mig concert, que el van fer al costat de l'escola d'arts gràfiques Antonio Algaró, allà darrere de la nova escola Montserrat.
que era un carrer com sense sortida i la veritat és que no va anar... no acaba de funcionar gaire. Què no volia fer per veïns o per què? No ho sé, no ho sé perquè la bona aigua... perquè ja fa molt temps que a la bona aigua no s'hi fa res. Aquesta és la veritat. A mi m'he de gos anar a la bona aigua. A mi també. Perquè recordaré quan tenia 18 anys o 20 anys. Potser sí. Home, potser en Pau... Jo també. Concert de les 10. Ah, sí? Sí. Ens veurem demà, Carme. Que fort.
Però no pots fallar, ve tota la colla. Ve tota la colla. No pots fallar, Carme, ve tota la colla. La colla passi colla. En fi, estem de festa major. Sí.
Hi ha més coses, eh? Sí, perquè diumenge hi ha el mític... Més coses dissabte? Dissabte hi ha l'obra del 2050 que interpreta en el Folio Pencil. Ah, és veritat, eh? Sí, a l'Ateneu de Sant Just d'Esber dirigits pel Roger Cònsul. Exactament. Un amic del programa i de tothom de Sant Just. Què passa? És amic del programa? De tothom. Sí, clar. No, de tothom m'ha fet riure.
Vigileu! Quatre aigües! Vigileu, carregolits! Tira'ns-ho, vigileu això! Va, puja! Vigileu, puja, puja! Ara, avileu això!
Bé, atenció perquè hi ha jornada castellera a Sant Just d'Esbern. Aquest diumenge al matí, a partir de les 12 del migdia, potser, davant de la plaça de Can Gynestà. I els cargolins intentaran fer per segona vegada, aquesta és la notícia. El 4 de 8, no? El 4 de 8, que tenen un hashtag... Sí senyora, tenen un hashtag a Twitter que m'agrada molt, que és el Sant Just de 8. I des d'aquí li direm tot el superpossible. Aniràs, Carme? Intentaré. No, no, no. A mi m'agradaria. Perquè passa que la 1 és un altre lloc.
M'agradaria veure un tros. Començarà tot plegat a les 10. A les 9 també hi ha les matinades amb el drac, rifenyo, gegants i gralles. A les 6 del matí. A més, canvien l'hora.
Què és mentida això? Dormirem les mateixes hores, el que passa que quan ens aquem serà una hora menys. Això és el mateix que ha dit aquest matí una persona que porta els matins. Qui? No, Jordi Basté. Jordi Basté ha dit això? Això em preocupa. Em preocupa perquè m'estic començant a quedar calb. Doncs a les 10 començarà al Sant Just el carrer, paradetes i entitats que s'apleguen al voltant de la plaça Camp Preciós, a les 12, com deies, la Diada Castellera, també hi haurà els Castellers de Sant Feliu i els Chics de Granullers a banda dels Desplugues,
i després a les dues arrossades de festa de tardor Can Genestà, per un preu d'11 euros. I bé, això durant tot el matí, que també hi haurà exposicions, jocs, espectacles infantils, dansa i música. Això al matí. I a la tarda hi haurà, a les 7, al Corlepom de Flors, oferirà un concert a Sant Joan d'Espí i de la Teneu de Sant Just, a dos quarts de 7, concert de la banda de música de Tarragona, a la sala municipal de la Teneu, amb l'espectacle de Mediterrània i Llatinoamèrica. La Mediterrània i Llatinoamèrica? O sigui, i algú vol entrades, ens regalem dues aquí a la ràdio i ningú ha trucat encara. Ah, doncs me les quedaré jo.
I deixa'm dir que tothom que hi vagi s'enjusta al carrer, diumenge, bàsicament perquè és a l'exterior i a la tàneu no farà fred a la tarda, que s'abrigui perquè sembla que farà fred d'hivern. Ah, molt bé, doncs que de fet és el que ha dit el Carles Hernández, que té Twitter, que és meteoròleg de Radí Desvern, que ha dit-ho a ràdio i que hem retitejat la Penya del Morro avui, Carme. Ja ho hem vist, ja ho hem vist. T'ha fet il·lusió o no? Sí, sí.
El Justa la Fusta, feu-vos followers, que només té 48 seguidors. No té gaire, ja sabem que no té gaire fans. Saps quants té? Perquè el Justa la Fusta té uients que no tenen Twitter. Saps quants uients? I quants followers té? 400, no? 431! Hem arribat aquesta setmana als 431!
Que fort, eh? I Ràdio Desver té 500 i escaig. Us imagineu que algun dia la penya del morro té més followers que la pròpia ràdio? Potser. La casa dels horrores, jo crec que té més que tots nosaltres. Sí, sí, sí. I Andreu Buenafuente té 1.200.000 followers. Ja, però no, té un programa de Ràdio Desver. Perquè no va voler, perquè va dir quan va venir a l'entrevista que li van fer la penya del morro fa un any i mig que...
Plantejava fer el programa al matí, Carme. Vas tenir sort, vas tenir sort que al final va dir que no. En fi, el Jordi Roca està per aquí o no? És que ha dit que... Jo no el veig. Jordi Roca! Està no se sent, és de fora, potser. Ah, no se sent? Fer-li senyal que hi entri. Sí que ho sent, sí que ho sent. Ah, va, va, va, va. No s'ho atreveix, potser. Per què no? Perquè em sap greu que no és el meu moment. Home, no. Home, però ja està. Això ho farem així, eh. A partir d'ara, els divendres ho farem així. Digue-li que no em sent.
No et sents? Sí. Jordi Roca, bona tarda. Avui les estrenes són un rotllo. Per què? Home, però què dius? Escolta, Carme, vés a cagar. Escolta, sí, ja pots marxar, no? Perquè a la darrera em veu fem i... A veure, un moment, a veure una cosa, Carme. Jordi, no el respectes, eh? No és cap cosa original fer les estrenes de cinema al divendres.
Ja, però és que no dic que sigui original. He dit que, com que al matí també ho fem, ja sé quina són, no vull dir que... Home, n'hi ha alguna que està bé, eh? Doncs a mi crec que cap m'ha interessat. Vols quedar-te? Vols quedar-te, Carme? No tinc molta feina. Només la del Ben Affleck, potser, però tampoc en accés. A més, la que menys m'interessa. I l'aquella que és el director de Miss Sunshine, potser no està malament. Aquesta pot estar bé, eh? Aquesta pot estar bé. En fi, passem al cinema, Carme, moltes gràcies. N'hi ha una que hi ha molta violència, que si poseu el tràiler jo al cap de mig minut ja me'n volia anar.
Ah, sí? És que tu ets una dona... I és la més bona, no, en teoria? Sí, en teoria sí. Com que tu ets una noia popi, d'aquestes pacifistes. No, perquè si fos popi, en aquest sentit m'agradaria molt Tarantino. Carme, que vagi molt bé. Adeu. Vinga, adeu, adeu. 5 i 27, repassem el cinema.
Bé, Jordi, avui comencem amb la pel·lícula aquesta que deia la Carme. Sí, de la del Ben Affleck. Ja, si no tenien cap ullent, ens la han rebentat tots els ullents, dient que les pel·lícules d'avui no tenen... Home, no són de les millors que s'han fet mai, però n'hi ha algunes que estan bé i comencem amb aquesta precisament de Ben Affleck, que no és que s'estreni, però sí que és el seu segon film com a director. Tenéis visita. ¿Han sacado a gente así antes? No.
Nos está pidiendo que confiemos nuestras vidas. Es mi trabajo y jamás he dejado a nadie atrás. Saben quiénes son y que están escondidos. Se acabó, Toni. Aquesta pel·lícula és Argo, un thriller dirigit i protagonitzat per Ben Affleck. Sí, la veritat és que com a director està molt millor que com a actor, com ens deia fa uns minuts.
i es basa en la història real en un article que va escriure el periodista nord-americà Joshua Birman que detallava com el 4 de novembre de 1979 a l'Iran quan es produïa l'anomenada revolució verda, una sèrie d'exaltats van decidir s'acostar a uns 53 més o menys ciutadans nord-americans. Què va passar? Que 6 d'ells es van poder escapar i van trobar refugi a l'ambaixada canadenca.
A partir d'aquí, Ben Affleck interpreta un gran inspector de l'Àsia que intentarà atreure del país en vida aquestes sis persones. Tothom qui l'ha vist diu que està molt bé, té bones crítiques... Sí, té molta acció, i és d'aquelles que t'agrada a tu, que no para ni un moment. Preciosa Mavis, con papi te quedarás. Y si un humano a hacerte daño quiere, yo le diré...
Aquesta està molt bé. La Carme no li agrada perquè ja és molt adulta, es dona molt madura, però és la pel·lícula d'animació d'aquesta setmana. Hotel Transilvània. Sí, simplement tracta d'això del Drácula, que té una filla la que estima molt i per tal que aquesta filla no pateixi i no contacti amb els humans,
un hotel només de monstres. Allà veurem d'entre d'altres a Frankenstein, algunes bruixes i etc. El problema vindrà quan un dels humans s'infiltri en aquest castell. Que és d'animació, no? Entenem? Sí, d'animació. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Tant si el Bània, per als més petits de la casa. Passem ara a una altra estrena, que és la Pequeña Avenida. Sí, molt maca aquesta, eh? Ah, sí? La música ja és bonica, perquè un piano, vulguis o no, sempre dóna sentiment. Sí, molt bé. Jo tinc un piano a casa, no sé tocar, eh? Ah, ja m'estranyava.
Si necesitas contarme algo. Si necesitas contarme algo. Hay una tumba. ¿Es de dibujo animat? No. Mandan a las mujeres a Italia, se casan con los viejos y luego se quedan con la herencia. ¿Seguro? ¡Te voy a matar, cabrón!
Aviam, és un gran drama d'aquells que notaran a tu una mica lenta, molt delicada, bastant exquisita i amb detalls molt i molt bons. L'argument simplement diré que és d'una dona xinesa que treballa a Roma en una fàbrica textil i que de Roma l'envien a una petita illa. Ella coneixerà un home gran que l'anomenen El Poeta i a partir d'aquí es desenvoluparà una història entre amb dos i també tota la comunitat respecte a ella.
Bé, passem ara a una... avui jo crec que anem per feina, eh? Sí, sí, sí. No, no, però escolta, s'ha de tenir ritme. Passem ara a la següent pel·lícula que també estrenava avui, Ruby Sparks. Podem escoltar-la? Ha quedat que tenim ritme? No... Esta es la verdadera e imposible historia de mi grandísimo amor. Se puede leer esto y creer que trata de magia. Pero enamorarse es un acto de magia. Supongo que tendrás nombre. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby. Ruby
¿Cosas más raras han pasado? Creo que esto es seguramente lo más raro que haya pasado nunca, jamás. Sí, aquesta és la gran pel·lícula per mi d'aquesta setmana. L'apuntava abans la Carmez dels directors de Pequeña Miss Anshen, que son el Jonathan Dayton i la Valerie Faris. D'aquí va l'argument un escriptor que es troba en una crisi creativa. Ai... Sí, comença a imaginar-se la que podria ser la protagonista de la seva pròxima novel·la, que és la Ruby Sparks.
El problema serà que s'enamorerà d'aquest personatge fins a tal punt que es farà realitat. Per tant, l'obsessió del creador, en aquest cas, de l'escriptor. I sobretot ens presenta una mica el dilema de si nosaltres tinguéssim aquesta possibilitat de dibuixar aquesta persona perfecta, com ho faríem perquè aquesta relació funcionés
i traspasses el que és la imaginació a la realitat. És una pel·lícula amb punts d'animació o no? No, no, no. És completament real. I Sure Antonio Banderas? Sí, Sure Antonio Banderas. Si fa de pare de l'escriptor. Bé, doncs la recomanació de la setmana pel Jordi Roca. Sí, per mi és aquesta, eh? Vinga, passem a la següent pel·lícula que es titula Vacaciones en el infierno. A veure si podem escoltar el trailer que tenim per aquí. Aquesta és la de violència que ve de la Carme. La Carme no aguanta més de 30 segons.
Ya lo hemos hecho, jefe. Cuando no es una cosa, es otra. Acaban surgiendo conflictos. Nunca sé cuándo vendrán a por mi hijo. Y lo bueno siempre se acaba. Ya, pues. No se lo permitiremos. En fin, mamá, me muero por volver. ¿Pero a quién pretendo engañar? No pienso volver.
Home, tu ja saps que jo sempre ho he llegit una mica, censuro per no ofendre la sensibilitat de ningú. És la nova pel·lícula del Mel Gibson, que està francament bé en aquesta pel·lícula. És un thriller d'acció absoluta en el que interpreta un citó de nord-americà bastant forrat que quan està fugint d'una persecució policial acaba a la frontera mexicana on l'arresten, allà passa una presó o un càrtel
d'un món que ell li diu al poble i a partir d'aquí es comença a desencadenar una sèrie de fets. Ell intentarà sobreviure i haurà de comptar amb l'ajuda d'un nen de 10 anys.
Molt mogudeta aquesta pel·lícula. Bé, aquestes són les estrenes d'avui. Segurament molta gent pensarà, vaja merda amb totes les estrenes. No, però vull dir que també això passa. Per què? Perquè la setmana que ve moltes de les distribuïdores es guarden les grans pel·lícules d'aquesta tardor perquè com que hi ha el pont del dijous 1. Exacte. Que el 2 fem programa, Jordi. Ah, sí? Sí. Que bé. Podràs venir o no? Sí, i tant. Bé, si no ja ho saps que no passa res. Però de totes formes,
que es guarden per la setmana que ve, entre altres, l'estrena de Skyfall. La nova de James Bond, que et diuen que està molt bé. Jo és que estic molt cansat, jo de James Bond. Però què dius? Sí, ja ha passat. Però, escolta, però... Hem d'evolucionar, hi ha coses que és el que et dic sempre. Ja estem cansats de James Bond, que es mori ja un dia d'aquest. Però què dius? Home, i tant. No home, no, però si James Bond... Que jubili. A més, el Daniel Craig, a mi m'agrada molt com el personatge com el...
Aquesta que no és tan fina. A mi m'agrada més el Pies Brosman. El Pies Brosman t'agrada més. Era més delicat, no? Sí, era com més elegant. A mi m'agrada el Daniel Craig, que és més d'acció. Sí, del reg, no? De fotres de... Efectivament. I a més a més diuen que el Bardem està increïble. Sempre l'agafen de dolent, no? No sé per què. Sí, home, diu que fa por aquest noi. Bueno, és que la realitat ja en fa.
Per cert, ara que estem parlant d'això, ahir vaig estar a un programa d'una altra ràdio, que em van convidar a un programa... Un moment d'autopromoció, no? No, és que és un programa de cinema que fan a Ràdio Moncada, que es diu In Film Trats. Em sona molt, eh?
Com l'Edgar o el Francesc. Em van acollir molt bé i em va agradar molt. Des d'aquí... En prendrem nota. Sí, sí, us el recomano. Molt bon rotllo, molt bon rotllo. Tenen una ràdio. Ràdio Moncada és molt divertit perquè tu entres i la ràdio està a la planta menys dos del mateix ajuntament.
Montcada és un poblet que mola molt, eh? Sí, estava allà abans d'arribar a Mollet i tot això. Home, bastant abans, eh? Bastant abans d'arribar. Era la teva primera vegada a Montcada, no? No, havia estat alguna vegada ja. Doncs anaves una mica despistat. Sí, però vaja, de totes formes, és molt curiós perquè Montcada Ràdio està al menys dos del propi ajuntament, que vaig pensar, això és tenir controlat els mitjans de comunicació del poble.
perquè al mateix ajuntament tens... Si hi ha alguna cosa que falla, baixa l'alcalde a la menys dos i dius que no funciona. Podeu ser ràdios agermanades, hi ha pobles que s'agermanen, doncs ara us podeu agermanar. Sí, ara ho farem. Ara ho farem a Radio Moncada. En fi, ja estan les estrenes. Passem ara a les notícies de Hollywood.
Bé, atenció perquè Arnold Schwarzenegger i la llegenda de Conan tor... és possible que torni? No, tornen. Ah, tornen segur? Home, quasi seguríssim. O sigui, 90% de fiabilitat, perquè després del seu pas pel món de la política, sembla que amb la nova pel·lícula Els mercenaris, que es va estrenar aquest agost i que va tenir bastant d'èxit, l'Arnold Schwarzenegger ha agafat allò una altra vegada al coquet per la interpretació i reprendrà un dels seus personatges més famosos dels anys 80, com és el Conan.
que aquesta pel·lícula la produirà Universal Pictures. Molt bé, doncs queda dit. Atenció, perquè James Cameron... ja està preparant una nova pel·lícula. Sí, sembla que hi ha més vida més enllà de Avatar. Ara mateix està immers en Avatar 2 i Avatar 3, però ell ha assegurat que el seu pròxim projecte, després de Avatar, serà l'adaptació d'una novel·la de Taylor Stevens que es dirà la... Com es dirà?
Ah, Informacionista, que no em surt mai. És una pel·lícula així d'intriga protagonitzada per un personatge històric que es diu Monroe. Mira, això és de la banda sonora de Batard. L'has reconegut, oi? Sí.
Bé, i acabem, no acabem no, i continuem d'allà amb el Gato Isidoro. Sí, el Gato Isidoro. Home! El Gato Isidoro, però aquest és el català. Baranguer, baranguer, és un gat entremaliat. Exactament. És aquest? Home, i tant! Què dius ara? Claro! Home, i ens ha passat, a passada dèiem que l'Snupi tindria la seva pel·lícula, doncs el Gato Isidoro ha dit home, jo també la vull tenir.
Així que la productora Waterman Entertainment ha decidit que aquesta tira còmica ha de tenir una pel·lícula pròpia. Escolta, estava buscant aquí la sintonia, el que passa que no... No la trobes? No la trobo. Home, és que... És la que jo dec, perquè no confondre amb el Garfield. Home, no, ni molt menys. Sí que és veritat que és taronja, també marronós taronja. És veritat. Que també està un pèl retxonxi, però... Escolta, però a veure si... Però no és el Garfield, eh, atenció. No, no, no és el Garfield, eh.
Això ja és antic, eh? És que és dels anys 70, eh? Que fort!
en el mundo de los gatos y si Loro es el amo, entre cubos de bastura el que mueve con soltura. És que jo això ho veia quan era petit. És que tu ets dels anys 70, aquí ets molt gran. Jo no soc dels 70. Home, quasi, seràs dels 79. Nadie le puede igualar. Tiene clase de verdad. En su heredón sueña con su amor.
És veritat, la Sònia era su novia fiel que le roba el corazón. Ah, que bonic, no? Està molt bé, està molt bé. Menys mal que t'agrada alguna pel·lícula d'animació per a nens petitets. Estàvem mirant si hi havia en català, que era baranguer, el d'Isidoro, que no sé si en català és baranguer o que sí, no? Jo diria que és Isidre, però... És Isidre, no? Ah, no, que és Isidro, en castellà existeix. En fi...
Comença un altre rodatge, la pel·lícula The Growing Up and Other Lies. Sí, mentre Nicole Kidman està ja immersa en el rodatge de la pel·lícula de Grace Kelly, que ve en el biopic d'aquest personatge d'en Brody, donarà vida en el seu darrer film a Lawson, un noi de 30 anys que passa el seu últim dia a Nova York abans de mudar-se al Midwest. I t'he preguntat, què pot fer una persona en el seu últim dia a la seva ciutat natal?
i després reunir-se amb els seus tres amics i donar una volta per contemplar els gataçals. No sé si tindrà gaire xitxa aquesta pel·lícula. Hiw Grant i Marc Lawrence junts de nou. Sí, hem fet ja moltíssimes pel·lícules junts. Bàsicament han fet tres. A més, ell era el protagonista, el Marc Lawrence el director i es tractava de comèdies romàntiques. I ara sembla que Hiw Grant tornarà a posar-se a les mans d'aquest director per protagonitzar una nova comèdia romàntica. Què passa? Qui és aquesta nena que canta? Fa com bo.
Així no té ulls. Aquesta música per parlar d'una de les sagues que més diners ha fet en els últims anys al cinema i també més por. Estem parlant de Paranormal Activity, que tindrem una altra seqüela. La setmana passada vam parlar que s'estrenava la quarta, que de fet encara està en cartellera, i com que ha captat més de 50 milions de dòlars en tot el món, la productora ha decidit
que no tan sols farà una cinquena entrega que s'estrenarà l'octubre de l'any que ve, sinó que farà un spin-off que s'estrenarà ja aquesta pròxima primavera. Bé, i acabem l'Espai de Cinema recordant que Londres reivindica la labor dels dissenyadors de vestuari. Sí, a mi em sembla molt bé això. Un gremi oblidat sempre. Totalment. I com diu la Meryl Steep, que ho tinc aquí apuntat, diu que el vestuari s'ho posa en mitja guerra guanyada a l'hora d'encarar un paper.
Aleshores des de Londres s'han ocupat de fer una exposició permanent amb alguns dels icones de vestuari més famosos com el gorro d'Indiana Jones, la bossa de Margaret Thatcher, etc. Doncs senyor Jordi Roca, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. La setmana que ve més estrenes, que tinguis un bon cap de setmana. Igualment, bona tarda. Bona tarda.
5 i 42 de la tarda, continuem en directe a La Penya del Morro i d'aquí uns moments parlem de publicitat a la secció del reclam amb el Pol Rigabert i avui dos amics perquè l'han apuntat noies que s'han portat de l'Uni. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Despert.
Ramona ha sigut sòcia amb Dret a Seient des dels cinc anys i l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel han passat per les Corts al Camp Nou han comprat una tele amb color
han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors. Gelats a la rambla i quan ella es despistava, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noces d'or.
Un tren via de tarda els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord amb Ramon van amb taxicosta en un ronyó. Però recorda, petons i mirades en un embalat de canet de mar, els cols d'en Covala piromusicals,
Matins a l'esglés hi ha mocadors al camp i quan duien els nens, que ja s'han fet grans, donen lluna de mel per al mar. I el nostre senyor li demana que se l'endugui a ella primer.
3 quarts de 6 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro. Saludem el Pol Rigabert. Pol, bona tarda. Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Has arribat al programa? Un divendres més acabem aquesta primera hora parlant de publicitat. Coneixes aquest tema dels...
Doncs la veritat és que no el coneixia. Estúpida Érica, és una història molt bonica, d'una parella que al llarg del temps tenen en comú el Barça i els agrada i tot plegat amb el Lluís Bòria, que va venir aquí al programa fa uns mesos, i el tema es diu Iturral de González, com l'àrbitre. I avui, de fet, Pol, veig que l'Anna Puntín no hi és.
No, no he pogut venir avui. Què ha passat? Doncs mira, tenia coses a fer a Vic. Però bueno, he portat dos substituts que crec que ho faran molt bé. Que són el Robert i el Ramon, oi? Bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Escolteu, sentiu-vos com a casa vostra. També esteu estudiant publicitat, vosaltres? Exacte. Sí, esteu a tercer, els dos. A tercer, eh? Molt bé. També tenim el senyor Benito, que el senyor Benito no el coneixeu, però us el presento. Senyor Benito, bona tarda.
és una mica l'expert en publicitat perquè aquest home va tenir un passat en aquest món i en aquest ofici i llavors de vegades és la veu de l'experiència total que no se li ha de fer cas. Pol, avui per on comencem? Avui parlarem de Nike.
i que haurem que ha sigut una marca que ha fet moltes coses bé, amb el seu conegut Jazz Duet, però que també n'hi ha hagut moltes que no les ha fet gaire bé, no ha tingut gaire sort, diguéssim, escollint alguns dels esportistes. Després veurem, com sempre, una curiositat, aquest que avui deixen ell, i finalment, amb una cançó.
doncs, us sembla que comencem escoltant alguns dels anuncis així de Nike? Perfecte, si escoltem l'Anns Armstrong, roda. D'acord, el vaig traduir mentrestant, perquè està en anglès, llavors anirem fent i després ho expliquem. Aquest és el meu cos. Puc fer el que vulgui amb ell. Puc forçar-lo. Estudiar-lo. Castigar-lo. Tothom vol saber com ho faig.
Què, com ho faig? Estic a sobre de la bici, 6 hores d'aviat suant. I tu, com ho fas?
A veure, això és mentida, no? Esclar, sentir aquest anunci ara sembla una comèdia, no? Però per les notícies que han sortit... 6 hores se les passava. Segur. Ara, en quin estat? Que es drogui quan arribi a casa o una altra cosa, no? Sí. No, a veure, el que és curiós és que aquest anunci va sortir el 2001, em sembla.
I clar, aquest anunci ara sembla broma. Per què? Perquè la Unió Ciclista Internacional ha tret els cèptors de França per un historial de dopatge i de drogues, diguéssim. Veieu com la publicitat és mentida? Bueno, per un cas, no hem de generalitzar.
Això sacseja la comunitat ciclista no només perquè era un mite a nivell esportiu sinó també a Nike perquè l'havia escollit a nivell d'autosuperació perquè va passar un càncer testicular i va poder superar-ho i tornar a la cima en 7 anys però es veu que no, que va tenir una ajuda especial de drogues. Això ha afectat bastant a Nike.
De fet això anava a dir, aquí és un debat interessant, perquè aquí afecta més el ciclista, ara recuperant aquest anunci de l'empresa Nike que havia esponsoritzat. Aquí surt molta gent perdent amb el tema de la publicitat també i tot plegat. Què opineu?
Clar, on surt Nike perdent, perquè sembla que hagi recolzat una història d'upatge, no? I també surt l'àmbit de som perdent, perquè, òbviament, ha de tornar molts milions d'euros al Tour de France. I a sobre tenen una fundació que també se n'haurà vist esquitxada.
És el problema, no? La Fundació Livestrong, que tots portàvem la polsera de petits, que era groga. No recordeu una polsera groga que la portava molta gent? Una cosa que sí que podem dir que ha fet bé l'Armstrong és que ha deixat la presidència d'aquesta ONG així no afecti aquest escàndol a aquesta ONG i que la causa segueixi, no? Perquè això sí que ho ha fet bé, jo crec. La lluita contra el càncer no se li pot desmereixre, en aquest sentit. Tenim una altra... Digueu senyor Bonitú, digui. Rumoreja que el castigaran en que torni a córrer els sectors.
El que no sé és com ho va fer.
que han passat tots aquests controls durant tants anys i que no el pillessin. De fet el que expliquen és que tenia darrere seu tota una gran maquinària amb moltes persones, amb molts científics i enginyers que precisament el que feien era crear drogues i substàncies dopants que no estaven reconegudes en la llei dopant internacional.
Feta la trampa. Durant molts anys vaig prendre el que ell prenia. Estaves a la trama de la droga.
fer la penya del morro dues hores diàries, si no... És molt dur. No ho aguanta tothom. Passem al següent anunci de Nike, també un altre mit ha caigut, no? Un altre cas, que no és la primera vegada que li passa això a Nike, sinó que hi ha hagut altres casos, a part de Lance Armstrong, i és que ja fa un parell d'anys, hi va haver el cas de Tiger Woods, que fins aquell moment va ser un atleta molt conegut i era el millor del món, i estava molt respectat, però veurem que es va corrompre.
A veure, per molta gent potser no. Veiem una mica com ho va tractar aquest tema Nike perquè veurem que ha sigut una mica diferent que l'Ams Armstrong. Així com l'Ams Armstrong l'han expulsat de Nike i li han rescindit el contracte, amb Tiger Boots ho van aguantar i veurem com ho han fet. Sí, vinga, tinc la traducció aquí i jo si ho vaig fent. Vamos allá. Sóc més propens a ser inquisitiu
establir diàleg. Vull averiguar què estaves pensant, vull averiguar quins són els seus sentiments i si has après alguna cosa d'aquesta experiència.
Això els hi deia amb elles. No, exactament. Aquest anunci és ell, en blanc i negre, un primer pla de Tucker Woods, i aquesta veu en off que li va dient què és el que ja ha passat. Diu que aquesta veu era la consciència. És el joc de veure la consciència o el seu pare, perquè es veu que la veu se sembla molt el seu pare, i hi ha aquest joc que potser és el seu pare que li parla.
Home, el Tiger Woods és el Tiger Woods gràcies al seu pare. Això no ho sé jo. El seu pare es va proposar que fos un gran golfista, el número 1, i des dels dos o tres anys el tenia matxacat, però matxacadíssim. Això s'hauria de parlar fins al tema de maltractaments. Doncs per recordar una mica com va acabar Tiger Woods en aquesta situació que el Nike va haver de fer tot això que acabem de veure,
És que Taylor Woods va ser protagonista de molts escàndols sexuals que van provocar que es separés de la seva dona.
I a més va estar involucrat en demandes de paternitat. Hi havia gent que deia que tenia un fill seu. El senyor Benito també li passa el mateix. Jo vaig donar la paternitat del Tiger Woods. Jo podia ser fill del Tiger Woods. En fi, per què creieu que hi ha aquesta diferència? És a dir, moralment és menys reprobable el que va fer Tiger Woods que el que ha fet Lance Armstrong i també aquí entra allò de la moral americana, no?
Segurament no, el fet de l'Ams Armstrong és un tema purament d'esport, Nike i esport, estan completament lligats al tema de Tiger Woods, és un tema personal evidentment, és una controversia però és un tema purament personal. Clar, i de fet, a Tiger Woods el que li va passar és que va tenir tantes infidelitats amb la seva dona que això el va afectar
a la seva professió, però el problema no era que estava fora de l'ofici. No anava lligat. El golf és un esport. Aquí sempre entrem en nous debats. Aquest és l'altre debat. La meva pregunta és, el director de marketing de Nike segueix sent el mateix?
Ara ja està. Està mirant d'esponsoritzar algun càrtel de Colombia o alguna cosa d'aquestes? Ho han solventat bastant bé. També el que crec és que l'Anns Armstrong ha sortit aquest escàndol quan ha acabat la seva carrera. Llavors no pot demostrar res a nivell esportiu. Al cap i a la fi Tiger Woods sí que pot seguir demostrant coses a nivell esportiu i netejar aquesta imatge. Potser era un altre motiu.
De fet, ja sé que això no està previst, el que ara posarem, però estic recordant el cas d'un altre esportista que també es queda retratat amb la publicitat. Us en recordeu?
Maradona. Maradona, que feia un anunci a Espot Anti-Drogues que diu, si t'oferecen droga, di simplement no. Bueno, un altre. Aquest anunci era institucional o era...? Aquest anunci... Sí, em sembla que era una campanya institucional en contra de droga. Sí, institucional. De la Generalitat. Quines paradoxes. No, és que, a veure, ell ho deia bé, el pas que el van tallar.
perquè ell deia simplement no acabo de tomar. Abans de passar a la curiositat del Ramon, alguna altra cosa sobre Tiger Woods? Si potser amb Nike no va perdre el contracte i ho van saber solventar, hi van haver múltiples marques que tots coneixerem com Gillette, Gatorade i Golf Digest,
que sí que li van... ràpidament li van tallar el contracte i això li va suposar perdre uns 25 milions de dòlars, aproximadament. I Catàliga Woods no és l'únic, no?, que hi ha hagut més de Nike que han perdut. No m'ha portat el contracte, ha estat en perill el contracte, com seria el Rooney o el Ronaldinho, Kobe Bryant.
gent que tenia relació amb Nike, però que coses personals han fet que parellés una mica... No estàs collint bé, Nike, últimament? Jo, per això, quan em van oferir Nike, vaig dir que no. No ets un bon referent, potser.
Bé Ramon, tu tens una curiositat d'una altra marca per això, que no és la de Nike, que continuem en el món de la publicitat, és Chanel. La controversia no és tan heavy, però també hi ha controversia. Què ha passat? L'últim anunci de Chanel número 5 és el primer anunci d'aquesta marca, d'aquest producte.
que està protagonitzat per un home, Brad Pitt. Ah, sí? Sí. I, bueno, bé, Txanet número 5 és famós, és conegut per haver fet moltes campanyes amb actrius de Hollywood molt conegudes. La primera de totes o una de les primeres, Marilyn Monroe, no? Exacte. Senyor Benito, que vostè va fer la comunió quan... Se'n recorda, eh? Me'n recordo, me'n recordo. Tinc uns pòsters d'ell encara, eh? Sí, Marilyn Monroe va dir la frase que ja no de... que ja només dormia amb Txanet número 5. És veritat. Sense roba. Sí, sí.
I bé, doncs aquest anunci és una curiositat perquè és un home i el discurs en si de l'anunci també és curiós. És un discurs semi-filosòfic que ell surt parlant a càmera parlant del que s'intueix que és la colònia que es pot associar a una dona. És un sol pla en blanc i negre, és una cosa bastant estranya.
I bé, les raons, ara ho parlarem. Per què ha generat controvèrsia? No només perquè és un home, sinó també perquè és un home que representa la masculinitat. I no és un home afaminat, al contrari. Llavors, aquesta colònia només l'utilitzen dones. Per què ha sorgut Brad Pitt i no una dona?
Un producte que mai portarà a ell. O no ho sabem. A la seva activitat pot fer coses estranyes. Per tant, aquí el debat en el món de la publicitat és com és que després de tants anys han agafat un home, en aquest cas, a interpretar, que no sé si és metrosexual, brepit o més donat a posar-se perfums, no? Aquí les bromes ara d'aquest noi m'imagino que a Hollywood en deuen anar. Han fet moltes bromes, crec, no?
I una altra curiositat d'això, Ramon, què havia passat abans amb altra gent que havien escuit de Channel? Tenent en compte que el tema del dia avui són la mala sort amb les marques conegudes i amb les estrelles, sí, Nicole Kidman quan va fer l'anunci va també a la seva carrera, quan després de l'anunci, probablement és casualitat, però va acabar en picat.
Bé, en fi... I quin text diu aquest de Brad Pitt? Clar, el text... Diu text o no? Sí, és un text, però no, realment no és un text. Parla de l'estí, de temes molt generals i molt amb mi. Sí, el paral·lelisme entre la dona i el perfum, no? I diu, encara que l'estí canvi, jo sempre et vull al meu costat. I no sabem si és pel perfum o per la dona que el porta, diguéssim. Crec que juga amb aquesta ambiguïtat. El que no sabem és si Brad Pitt dorm només amb gotes de xandall. Potser l'Angelina Jolie dorm a un sofà a part i...
No està a la botella. Potser té problemes herèctils i només... S'ha estrenat aquí aquest anunci o no? Sí, està en totes canes, però està posant subtítols, no l'han volgut traduir. Avui estem a les unes anglès. En fi, ja acabem amb un tema musical, no, Pol? Doncs sí, és ni més ni menys que l'Anna del Rey, que s'està fent molt coneguda.
Rana de la Lei, perquè hi ha gent que es confon les lletres i diu Rana de Lei i això no és el seu nom. I que és la nova imatge que era d'Ache Lleme, no? Sí. A veure, tots els posters de Barcelona i Catalunya, segurament, surt l'Anna del Rey. I jo opino, a part del que dic, les llengües que estan molt guapa, i que aquells llavis, signo, paratge, no, són molt macos. Home, tens una mica model xupa-xupa, eh? Ara que veus. Sí, sí. Però, vaja, l'Anna del Rey, que va venir a Sant Just l'any passat,
perquè com que vam gravar el programa de Buena Fuente, que el graven aquí al plató del terrat que tenen al polígon, i va venir a cantar, podem dir que l'Anna del rei és Sant Justenca de tota la vida. En fi, Robert, Ramon, moltes gràcies per venir, ja sabeu que podeu venir quan vulgueu, i Pol, ens veiem la setmana que ve, senyor Benito, no se'n vagi. Vinga. Són les 6. Notícies en xarxa.
El govern espanyol ha aprovat avui la creació d'una comissió per reformar les administracions públiques que té com a primer objectiu fer una auditoria completa de les competències que es duen a terme a l'estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments.
Aquesta remodelació total, que pretén evitar duplicitats i millorar l'eficàcia, comportarà reduir empreses incloses les que depenen de la Generalitat. La portaveu del govern, Soraya Saem de Santa Maria, fins i tot ha parlat de les anomenades embaixades catalanes. Me preguntaba por un caso concreto qué es el de las embajadas. Indudablemente
Este es uno de los puntos, formamos parte de las tareas que ya viene haciendo el Ministerio de Asuntos Exteriores, que indudablemente en el informe se abordará. Sobre todo porque, ¿cómo somos más eficientes? Pues probablemente teniendo unas embajadas, buenas embajadas, bien dotadas, que nos puedan representar bien a todos. Eso por un lado, pero por otro lado porque los ciudadanos tienen que conocer
¿Cuál es el gasto de recursos que generan determinadas competencias que se ejercitan y puedan valorar muy bien dónde se va su dinero? La comissió encarregada de l'Auditoria proposarà canvis d'estructures, de competències i de procediments a una altra comissió formada per l'Estat i les comunitats autònomes. Vol engestir la feina el juny del 2013.
El Consell de Ministres ha aprovat també un reial decret que desenvolupa la reforma laboral i ha regulat els acomiadaments col·lectius del sector públic. Les empreses majoritàriament públiques només podran fer acomiadaments i no expedients de reducció de jornada o de suspensió temporal de feina. Ho ha explicat la ministra de Treball, Fàtima Banyés. Sólo en el caso de que ese ente público tenga ingresos en más de un 50% del mercado podrán acceder a medidas colectivas de suspensión de contrato o de reducción de jornada.
El govern vol frenar les prejubilacions i els acomiadaments dels treballadors més grans. Ara, les empreses de més de 100 treballadors que hagin tingut beneficis durant els últims dos anys hauran d'assumir tots els costos de les prejubilacions i els acomiadaments col·lectius dels empleats de més de 50 anys. La ministra diu que vol evitar discriminacions injustes per motiu d'edat i apropar l'edat real de jubilació a l'oficial. S'enduré així una normativa aprovada pel anterior govern que afectava les empreses de més de 500 treballadors.
L'atur a batur xifres record tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya, segons les dades de l'enquesta de població activa del tercer trimestre. Més de 840.000 catalans en edat de treballar no poden fer-ho. La taxa d'atur, doncs, és del 22,5%, la més alta de la història de l'enquesta. Al conjunt de l'estat espanyol hi ha més de 5.700.000 desocupats i la taxa supera el 25%, és a dir, una de cada quatre persones no pot treballar.
Nova oportunitat per aprovar les ordenances fiscals de Girona per l'any vinent i evita així que el Govern de Convergència i Unió hagi de prorrogar les actuals taxes i impostos municipals. Aquesta hora comença un ple urgent convocat amb aquest motiu i tot apunta que les abstencions d'Iniciativa i la coordinadora d'Unitat Popular permetran tirar endavant la proposta convergent. Girona, Sònia, Tuber, bona tarda. Bona tarda. Les ordenances fiscals del 2013 es van dur a votació en el ple de dilluns, però Convergència i Unió no va aconseguir els suports necessaris.
perquè tots els partits de l'oposició hi van votant contra, excepte la CUP, que es va abstenir. Després de mantenir converses amb els ecossocialistes durant aquesta setmana, la situació es pot desbloquejar amb el pla que comença a aquesta hora.
Iniciativa ha confirmat que canviaran el seu sentit de vot i s'abstindran. I Fons de la CUP també han explicat que es tornarà a abstenir, de manera que les noves ordenances tiraran endavant. La congelació de les actuals taxes no agradava a ningú, perquè l'Ajuntament hauria d'assumir tota la pujada de l'IVA imposada pel govern espanyol i no es podrien tirar endavant algunes millores proposades, com ara l'increment de la bonificació de l'IVA a les famílies nombroses o el fraccionament dels tributs periòdics. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador, el mig campista del Barça Xavi Hernández i el porter del Real Madrid Iker Casillas reben avui el Premi Príncep d'Estúries dels Esports a Oviedo amb declaracions a la xarxa al campió olímpic i exdirector de relacions institucionals del Barça, Manel Estiarte, avalorant la qualitat humana dels guardonats.
El Iker i el Xavi és més enllà de l'Europèu, i jo em quedo amb que ells dos són la representació de l'equip espanyol i que van fer una cosa molt important a l'EUMA, que és acostar-se, en un moment que Barça-Madrid-Madrid-Barça, que tot el futbol estava molt pendent d'això i que estava molt encès tot, ells dos van, d'alguna manera, ficar davant de tots els valors humans abans de les crispacions. I jo crec que aquí és on realment es van guanyar al principi d'estudis.
En ciclisme, la Unió Ciclista Internacional ha declarat deserts als cèptors de França de l'any 99 al 2005 que havien estat en poder de Lanes Armstrong desposeït dels títols acusats de dopatge. L'UCI també demana al taxar que torni els diners guanyats amb els premis. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. El ple municipal va donar llum verda ahir a les ordenances fiscals provisionalment per l'exercici 2013, un punt que va tirar endavant amb el vot favorable de l'equip de govern i amb el vot contrari de tots els partits de l'oposició. Ana Torrella, regidora d'Isenda, va explicar les modificacions que hauria l'any que ve en els impostos, taxes i preus públics de Sant Just. En general, la mitjana és que els impostos puguin en equivalència a l'augment de l'IPC, que es calcula que serà del 3,5%.
L'equip de govern congela l'impost de vens immobles perquè a principis d'any el govern espanyol el va obligar a incrementar un 10% als municipis que no haguessin fet la revisió cadastral després del 2002, una norma vigent pels anys 2012 i 2013. Per tant, la quota que les famílies hauran de pagar de l'IVI l'any que ve serà la mateixa que aquest any. També preveu un congel a l'impost de circulació i, d'altra banda, l'impost d'activitats econòmiques augmentarà el corresponent a l'IPC, que és un 3,5%.
Una de les novetats és que s'ampliaran les bonificacions a l'hora de pagar impostos de basme general com l'IVI. Enguany també s'elimina la bonificació a les persones que tenien domiciliat al pagament aquests impostos. Per tant, en el cas dels que quedin congelats, com el de circulació o l'IVI, se'ls apujarà un 1,5 respecte l'any passat.
Més coses, els concerts de festes de tardor canvien de lloc per evitar la pluja. Avui, el concert del grup Riu i l'espectacle de màgia que s'havia de fer el parador es traslladarà l'equipament de la plaça de la Pau. I demà, el concert de bus, escaparadais, ladija i xicabarates faran finalment a la pista exterior de la bonaigua per les probabilitats de pluja a la tarda. L'hora va muntar els equips de so i la logística de la festa. Aquests concerts els organitza el Núclin, les segones festes de tardor on participen. Aquest cop, a més, han tingut un paper destacat a l'hora de dissenyar el programa General d'Activitats,
i, per tant, continuaran tenint aquesta tasca per les properes festes. I acabem aquest bulletí explicant-vos que els cargolins d'Esplugues volen repetir el 4 de 8 de Sant Just aquest diumenge. Fan una crida a la ciutadania perquè s'apunti a fer pinya i ajudin a aconseguir aquest repte. El setembre van fer per primer cop aquest castell, que es coneix com el carro gros. El concurs de castells de Tarragona ho van intentar, però no se'n van sortir. Els castellers participaren diumenge
A l'actuació que es farà a Can Ginestan, a la mar de les festes de Tardó, on també actuaran els castellers de Sant Feliu i els xics de Granollers. A la colla de Cargolins d'Esplugues hi ha molts enjustents i per aquest diumenge animen a tothom a fer pinya per revalidar aquest quadre d'avui. Tothom qui vulgui també pot anar a l'assaig que els Cargolins fan aquest vespre de 9 a 11 a Lanau al carrer Àngel Guimara d'Esplugues. També podeu visitar el seu web www.cargolins.cat.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre.
El corría nunca le enseñaron a andar. Se fue, las luces pálidas. Ella huía de espejismos y horas de mar.
A aeropuertos unos vienen, otros se van Igual que alicias en ciudad El valor para marcharse no iba a llegar Llueve en el canal
Dejarse llevar suena demasiado bien.
6 i 10 de la tarda, amb Betusta Morla i el tema Copenhague. Senyor Benito, què li sembla aquest tema? Força interessant.
Últimament veig que el nivell de la música està pujant. Estic com una mica sorprès. ¿Fa com el Les Armstrong? ¿Fa com l'Amstrong vostè? No, mai. Fa temps que no.
Bé, la lletra de Betustamorla, que a mi personalment m'agrada molt, deixar-se emportar, sona massa bé, mai saps on acabaràs, eh, senyor Benito? Vostè li passa això moltes nits, però ara no parlarem. No, no, no, perquè hem de presentar... Ja anava a frencar i... Hem de presentar els continguts de la segona hora, d'aquí una estona parlarem del capítol final d'aquesta setmana de la Riera, a més a més també tindrem l'antiagenda de l'Helicup de Vila, que avui ens destaca una fira de la Rata Fia,
A la noia. Però abans de tot això tenim l'Èric Pomara amb la seva agenda juvenil. Bona tarda. A la meva secció no la farem.
Eric, avui què ens portes? Avui us porto les festes de la tardor d'aquí de Sant Just. Com cada any tornen les festes de la tardor, les paradetes i tot això, el que es fa sempre. Els castellers... Us dic, res, quatre activitats que es fan. Per exemple, el divendres dia 26 d'octubre, a partir de les... Avui? Avui ja s'ha fet això.
Bueno, clar, ja s'ha fet. Ja s'ha fet. Ja s'ha fet. Bueno, què era? No hi havia caigut, eh? Era la castanyada i el teatre a l'escola Canigó. A l'escola Canigó, però era públic, era per tots els nens.
de 3 a 10 anys. Ostres, no hi havia caigut, eh? Bueno, no passa res. Eric, mira, aquestes coses passen. No pateixis. Mentre no sigui una cosa de fa dos anys, per exemple, encara és actualitat. Però com va dir aquell, què som, senyor Benito, comparat amb el que... O sigui, què és un suspir amb la història de la Terra? Sí, que és una pixar comparada amb la immensitat de l'usea. Ara.
En fi... Perdó, eh? Escolta, pot tu sí que posa el... Eh? Eric, aquest diumenge però... Era un efecte sonor. Ja, sí, a tu se li diu efecte sonor. A veure, Eric, aquest diumenge dia 28 d'octubre, aquest diumenge a les vuit del matí a la plaça Camoapa, què trobem? Doncs trobem la sortida de BTT amb bici a tot terreny. Ah, alguna vegada has anat amb bici per Colserola, Eric? Sí. I què et sembla?
És llarg, però està bé. És xulo. No, és veritat, perquè... Ha sigut molt honest, eh? On vas estar de collserola, te'n recordes? Amb bici? No, fa dos anys que jo hi vaig anar. Fa dos anys, eh? Una vegada i prou. No és aquell lloc on surts cada cap de setmana amb bici? No. Bueno, surto de... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga... ga
Fa temps que no surts. Durant tota la setmana s'aguanta i el dissabte i diumenge ca una que en principi no sabem què passarà, però d'entrada, ara que parlem de festes a tardor, els concerts que hi ha aquesta nit i demà s'han aplaçat a un recinte, a un lloc cobert.
a l'equipament de la plaça de la Pau a dins de la vagoneta. En fi, també aquest diumenge important, Eric, a partir de les deu del matí què hi ha a Sant Just? Doncs al voltant de la plaça Camp Preciós hi ha a Sant Just al carrer. Com a un clàssic, no pot faltar paradetes, entitats oferint els seus serveis, serveis oferint-se les entitats...
Doncs sí, també cal destacar que a la plaça Vardager, a partir de les 7 i mitja del matí fins a les 3 de la tarda, hi ha el punt d'informació de l'Ajuntament de Sant Just i també venen els tiquets per la paella popular, que es farà el mateix dia, el diumenge, a les dues i mitja que en Ginestà, que val 11 euros, i en cas que plogui, que és possible que plogui,
ho ficaran al complex esportiu de la Bonaigua. Ja ho sabeu, aquest diumenge al matí tots s'han just a disfrutar. Fa uns anys tu potser no ho vas viure perquè eres molt petit i potser no havies ni nascut però Ràdio Desvern també tenia la seva paradeta i te feia una cosa que era molt divertida, que era anar a fer el concurs del pinyol i l'oliva.
i llavors posava una moqueta de quatre o cinc metres que deu estar per aquí a la ràdio aquesta moqueta i hi estaven totes les freqüències de ràdio des del 87.7, que no sé si n'hi havia recuat en aquell moment fins a l'última de totes, que és Radio Tell, no? Deu ser la 106.6 o alguna cosa. I llavors hi havia totes les freqüències, llavors el 98.1 era la de la ràdio, estava marcada de color blau, la franja que li corresponia a tota la tela
Com una mena de termòmetre marcat i si tu encertaves el pinyol al 98.1 t'emportaves el pot. El pot d'olives? Sí, en algun premi hi havia. El pot de diners perquè valia un euro o dos euros per participar. I el pinyol com el tiraves?
Sí, sí, sí, una cosa molt sana, molt saludable i que s'ha perdut malauradament. Sí, sí, ja fa anys. De fet, aquí a la ràdio encara hi ha el rumor, bo, el rumor no, circulen encara pots d'oliva d'aquella època. Sí? Sí, perquè no es van obrir mai i ja arribarà un dia que s'obrirà sol. Les olives faran.
i saltaran del pot. En fi, Eric, passem si et sembla... passem si et sembla comentar la festa de Halloween del Casal de Joves la setmana que ve? I tant, ja sé que he sigut molt pesat i encara avui ho acabaré de ser-ho, amb la festa jove, però és que només queden pocs dies perquè la festa jove és al dimecres a la tarda, a les cinc i mitja, al Casal de Joves. Tu, junts dels organitzadors, per què heu decidit fer festa jove
La festa jove, aquesta vegada per Halloween, quan em sembla que ja en porteu un parell o tres, no? Aquesta és la tercera que portem. Doncs mira, primer de tot ens ho vam proposar al casal de joves.
de començar a fer la festa jove, vam dir que valen, vam fer la festa jove la primera, la festa jove edició estiu, i ara la festa jove edició Halloween. Suposo que la propera serà el Nadal. La fem cada tres mesos o així. Sí, feu-ne cada trimestre i hi haurà alguna peculiaritat a destacar per a aquesta festa de Halloween? D'entrada pot anar només gent, en principi, de 12 a 16 anys. Bé, sí, ara ho hem canviat. Des d'uns 10, 11, 16 anys. I quines són les activitats que hi haurà?
Doncs moltes coses. En aquesta festa també hem introduït una mena de gincana. Sí, que ja en Eia ja us ho explicarem, en Daniel ja us ho explicarà tot. I bueno, hi ha des d'un túnel del terror fins al joc de pesca pomes, al joc, per exemple, de fer una mòmia en un rarràs, que aquest té pinta de ser molt xula, de ser molt xulo, perquè tot això va per grups. Què és una mòmia de rarràs? Fer una mòmia en un rarràs.
Què era això? Sí. Doncs... Sí. Aparem maquines. Tornem enrere, per favor. A veure, què vol dir això? Una mòmia en un ras-ras. Això és una mòmia ràpida. És bastir el Daniel o bastir algú... Amb paper gènic. Amb paper gènic. Ah, val, val. I qui ho faci més ràpid... premi. La festa jove de Halloween.
Aquest dimecres al Casal de Joves de Sant Just, a partir de quina hora i fins a quina hora? A partir de les 5.30 si tot va bé. Què vol dir això? Home, que pot haver-hi algun imprevist d'última hora. Per cert, hi haurà xupitos de sang? Sí, coquet de sang. També s'ha de dir que si veniu disfressats o disfressades, te'n regalem un.
Tu també disfressaràs, Eric? Jo no. Tu no? No, no em disfresso mai. Tu ets més xulo que ningú. No? Jo em disfresso, sí, sí que em disfressaré, sí. Ah, sí? D'Eric. D'Eric. Senyor Benito, vostè es disfressava quan era petit? Ui, i tant. De què? Bueno, jo no em disfressava, no? Ah, sí? Sí.
Tenia uns pares una mica que xuntos jo. Però era una mica massa que xuntos. Què portava a la seva època? Perquè a la seva època no hi havia Halloween. No, a la meva època la disfressa era carnaval. Que llavors era carnaval, no carnaus toltes ni res. Era carnaval i punto. Hi havia castanyada, tots sants. Sí, hi havia castanyada i tots sants però no ens disfressàvem. La castanyada i tots sants...
Cui amb castanyes i boniatos i una mica de moscatell. Ja està, era castanyada. I ara el Halloween i tot això. Les disfresses eren a Carnaval. Carnes toltes, eh? Sí, Carnaval, però llavors tampoc no. És que estava prohibit, llavors, a Carnaval. Disfressar-se. Disfressar-se i les festes de Carnaval.
Si només es podia fer en llocs tancats. En fi, després de... Bueno, eren temps foscos, eh? Ja està, ja està, ja està. Era com un Halloween parlamentent, no? Vull dir, era com un... Després va haver-hi... Home, i depèn de qui surt ara, també, algun vicepresident del govern. Ai, del govern del Parlament Europeu. Ah, bueno, aquest sempre està de carnaval tot el dia. Sembla una mica... Que bastant dràcula! En fi, Eric Pomar, alguna cosa més? Sí, una cosa més.
També dir-vos que també agraïm molt els col·laboradors perquè és la gent que posa pasta i us dona coses. Això diria que són els productors, que en aquest cas són els productors, és el cas del de Joves. És el que vull dir, que moltes gràcies als col·laboradors, no sinó als organitzadors, sinó als col·laboradors, que en aquesta festa l'he introduït la gincana, necessitàvem col·laboradors.
a les de jo i s'han oferit i molt bé. I ho han fet gratis de tamori. Encara no ho han fet, esperem que ho faci. Gratis de tamori. Tot això serà aquest dimecres, Eric, alguna cosa més? Si voleu estar a l'última, a la pàgina del Facebook és www.facebook.com barra festa jove.
Eric, moltes gràcies per la setmana que ve. Adéu!
Música antiga per una secció antiga.
Està molt bé aquest tema. Quina és? Li agraden aquestes cançons d'ant any de Walt Disney? Sí, té una certa marxeta. El Disney fa bones cançons. També li agradarà aquesta. Una que m'agrada és aquella de la Sirenita.
És xula, eh? Això ja sembla la primera pedra. La sé en castellà i tot, eh? Ah, sí?
A veure, digue-l'hi. Abracabula, màgicabula, todo se arregla con solo decir... Molt bé! I en català? A la seva època no hi havia català. Una que m'agrada molt és aquell tema de la sirenita que canta el Sebastian. Ah, la de... Bajo del mar. No, no, aquesta no és. Aquesta, que és un calypso.
L'altre dia vostè parlava d'un calipso, això és un calipso.
En fi, 6 i 23 de la tarda, d'aquí uns moments parlarem de la Riera, últim capítol de la setmana, però abans dediquem 3 minuts, senyor Benito. 3? Sí, ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig. Ho faig
ens van dir escolteu, la penya del morro, molt jajajaj, però hauríeu de dir, i també de la regidoria d'educació, hauríeu de fer alguna cosa així... Més culta. Més nostrada. Més experiments, una mica més elevades. Per tant, ara, si no ens escolteu, m'estima a tu i a ells, ho entenem perfectament. Ara podeu anar a fer una pausa, podeu anar al lavabo, podeu anar...
A la nevera, a fer allò que es fa a mitja tarda, no? Agafar la nevera i dir-te que ja, que això també es fa molt. I trobes el mateix? Sempre el mateix, eh? Que fa mitja hora. Una mica de pernil. Sí, perquè jo l'obro i penso a veure si haurà canviat, i no, continua tot igual. Hi ha aquell tros de pernil cuït, no?, que està recuït ja. Sí senyor, sí senyor. En fi, fem la secció de viatge cap a Ítaca, l'Odissea, amb el senyor Benito. Molt bé.
Com que és una versió d'en Carles Riba, i com que és una cosa que la rejudiria de cultura ens demana, que mantinc la versió d'en Carles Riba perquè hi ha uns mots que es poden mantenir i llavors es poden descobrir perquè hi ha gairebé en desús.
Són molt poètics, són molt macos i són molt nostres, i són molt interessants de conèixer. Deia que al rèl de la manifestació de l'11 de setembre, aquest viatge cap a Itacán, vam dir, home, hauríem d'estar una mica informats, a veure què és el que passarà. Ara ens trobarem amb una cosa, ara hi ha un episodi, que vam dir que estàvem en el viatge a Telémac, concretament estàvem en la...
Jo diria amb el còmple bé dels deus. Fem una mica de repàs. Estem en el còmple bé dels deus. Atenea, que és la que protegeix Ulises, és la protectora d'Ulises i la que vol que Ulises torni a casa. Llavors li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu a son pare, que és teu, li diu
Fics-hi ara el paral·lelisme. I ell diu, ho voldríem que quasi tots els deus volessin tornar a casa, però n'hi ha un que s'ho posa. Llavors no ho podem fer. Fet aquest preàmbul, tornem enrere, diem que l'altre dia ens vam quedar
que passava això, Atenea li parla a Zeus. Zeus li explica una cosa de la Gamenon i de l'egist i tot això, i l'Atenea li diu que ell va morir perquè s'ho mereixia i punt. Però anem cap a Ulisses, que és el que ens interessa, i comença dient això. Li ha fet aquesta interpel·lació i diu a Atenea. És per Ulisses, el savi, que el cor a mi se m'asderna. Pobra, que lluny dels seus pateix, afanja en una illa, a banda i banda banyada.
On és el llombrígol pel pèl·lic? Una illa tota d'arbrades i té l'estatge a una deia, filla d'aquella ant maliciós que de tota mar coneix les fundàries. L'hi està dient on està, no? L'hi està dient on està. Ulisses n'està en una illa. Hi està en una illa
que és la filla d'un atlan. Doncs, la seva filla, la filla de l'Atlan... No cridi, no cridi, que no escolta proval, o què? No, ara em pujo el volum. Pugi el volum dels auriculars, perquè estarà tot just. Hola, hola. Ara, ara. Ara, perquè estava cridant, no? Sí, sí, estava cridant. Estava projectant. És que és l'Odissea, eh? És un tema heroic. És un tema heroic, jo li estava posant heroisme. No estem llegint un conte aquí, Montse. No. Estem llegint l'Odissea. Vull dir, s'ha de fer amb un total. Molt bé.
Hem perdut una gent que teníem a la web. Ha marxat ja? Sí, una ha marxat. Molt bé, gràcies. Està fent rècord, vinga. Doncs la seva filla té pres aquest miser que plora. Sempre l'està fatillant amb dolços i àvils discursos per si dir taca o té que s'oblidi. Però el que és Ulisses es deleix per veure no fos sinó el fum que s'enfila del seu terrer.
i desitja la mort. I tu, ara interpel·la Zeus, i a tu no se't gira d'una vegada el cor olímpic? No t'avallia vora les naus dels àrgius amb les seves ofrenes ulisses a l'espaiosa Troia? D'on ve que estiguis contra ell? Zeus. Llavors, quan li explica allò de que tot sí, però n'hi ha un que no. I qui és aquest que no?
És el deu de l'oceà i el que aguanta la terra.
Sí. Mira, tenia doble funció. Una feina... Sí, estava ploriampleat. Doble remuneració. Escolta, aguantar les columnes de la terra és fàcil. No és fàcil. I no pot deixar la seva feina, no? No. O sigui, aguantar el seu lloc de treball... T'hi vaig fer una posa per fumar. No. S'apunta a terra. S'aguanta aquí. Val rotllo. Vostè s'aguanta. Per què? Perquè diu, exposidor el qui la terra té, que li guarda un aire inestroncable pel cíclo, perquè de l'ull va xorbar-lo.
El divinal polifem. Qui ens ha dit que ja li va avui de l'ull. Aixurbar-lo. Hi ha paraules molt maques. Aixurbar-lo.
Heu sentit aquesta paraula? Aixorbar? Òltimament no. Jo havia dit enxovar. Enxovar és apretar-se, no? Aixorbar-lo vol dir treure-li un ull. A fer-lo tuerto. A fer parlar de polifem? Clar, clar. Fer-lo orb. I una altra paraula molt maca, que és aquí dalt, que diu...
Esderna. Que el cor a mi se'm esderna. Se'm trenca. Esdernar és trencar. El cor se'm esderna. I ojo que potser torna la noia.
o t'esderna la cara o se'n va allà per sempre. En fi, senyor Manito, tenim re un minut, eh? Res, ja estem, ja estem. No li podem dedicar tot el programa, eh? Bueno, doncs, resumeixo, llavors, a Teus li dius...
Vingueu tots els deus, que aquest posidor, per més que vulgui, no podrà contra nosaltres. Nosaltres, que som més, decretarem que Ulises torni. S'ha fixat el paral·lelisme amb allò que deien que sí Catalunya marxa, hi hauria d'haver unanimitat per entrar a Europa, que no sé què... Això vol dir que a l'Odyssè ja passava això, no? Ja passa això. Ja passava a l'Odyssè. És que som... Això és profecia. És sí, clar que és sí.
En fi, senyor Benito, doncs deixem el conclou dels déus de moment, eh? Viem el que passarà la setmana que ve, que és que Zeus mana a Hermes, que és el missatger, el déu-missatger, que porta bones ales als peus. Sí senyor, que després el romà es coneix com Mercuri. Sí senyora. Però bueno. I aquí es coneix com a Hermes i a Gifontes. Té dos noms. Hermes i a Gifontes. Llavors, Zeus l'envia cap a la illa d'Oxija, que és on està Ulisses.
Per donar-li el missatge. El missatge de dir-li ara ja pots començar a marxar a casa. Que fins ara no. No, fins ara estava allà. Fins ara estava allà lluitant a... no em vull equivocar... Troia? No. Sí, va lluitar a Troia. Fantàstic, eh? I després de Troia... Estem fent una bona feina per la gent, eh? I a Atenea se'n va a Itaca a parlar amb Telemac. La setmana que ve, Hermes i Atenea de viatge.
Bé, doncs escolti, fem una pausa per la publicitat. Posem aquell tema que li agrada a vostè. Com és que no tinc gana? Ai, clar. Ja el tinc aquí, és que sabia que hi ha hagut el mouse de l'ordinador. A veure si el trobo. Mira, ja el tinc aquí. I d'aquí uns moments parlem de la Riera amb la Carme Verdo i amb vostè mateix, senyor Benito. Em sembla bé? Sí, perfecte.
Mambo Italiano. Mambo, Mambo Italiano. Go, go, go, you mixed up Siciliano. All you calabrese do the Mambo like a crazy weather. Mambo, don't want a tarantalla. Mambo, no more mozzarella. Mambo, Mambo Italiano. Try an enchilada with a fish bacala. I love how you dance.
La feja del mor. Cada tarda de cinc a set. A ràdio d'esverra. Mira que fer olor a la migdiada.
Shake it, baby, shake it, cos' I love it when you take a meal. Mama say you stop or I'm gonna tell a papa and a aged roll. You don't have to go to school. Just make a weed and feed the bambino. It's like a vino. Kid, you're good at looking, but you don't know how to cook until you age.
6 i 33 de la tarda, tot seguit. Parlem del col·laborat dels migdies a Televisió de Catalunya. Benito, ho ha fet els deures vostè? Sí, senyor. Ha vist el capítol d'avui? Sí, senyor. Li ha agradat la riera? Darrerament està molt de cap a caiguda. És com una riera seca. Una riera del maresme. Esperem la torrentada.
Bé, d'aquí un moment s'hi corporarà la Carme Verdoi, que ja la veig com està venint cap aquí. I senyor Marido, ja ha hagut una seqüència avui, que ha sigut com una mena de teràpia parella, no?, un grup, entre el... Me'n vaig al lavabo i no estic parlant del...
del Sergi Mateu, sinó de l'altre, del Fermí Reixac. Fermí Reixac, que ha tingut la seva... amb la seva dona. Sí, sí. Una mica de rifirraf, eh? Sabem que l'home... No, no, no cal que te'n vagis. Tu et quedes. Davant de la meva filla podem parlar que tu vulguis. Ui, ui, ui. I això ja... Ja que, eh? Doncs això a la nit també l'interessa.
Bé, de fet, de fet no hi ha res a parlar. Ja ho tinc decidit. Ui, ui, ui, pam, pam, pam. Acabaré per tenir un ronyó compatible. Ah. Ho he intentat per la via legal, però... No em faig esperar massa, m'hi puc passar anys. M'agradaria que em fessis costat, sí. Puc pagar? Però això és il·legal, no? Basta, força il·legal. Però no aquí sí, eh. Allò que te'n vas de viatge i t'adorms i et treu un ronyó, no? Això és una llegenda urbana. Una llegenda urbana, sí. La meva filla que m'estima molt.
És l'última escena? No, diu que pagarà per un ronyó. Ah, si, si, si. Escolta, jo també ho estic passant molt malament. Calla! Si també vol un altre òrgan. Eh? Perquè ella vol un altre òrgan. T'estimo, t'estimo, bojaria. Carme, eh... Aquí lo dejo eh. Escolta. Que era un òrgan o un membre?
Potser es va l'operar. No, no puc acceptar que compres un ganyau al mercat negre. No, no. Li és una aberració, ho trobo horrorós. Si ho faig per la via Argal em passaré enganxat a una màquina molt temps. La pregunta és això.
Si compro un ronyó al mercat negre que li donen embolicat allò amb el paper d'Astraz, que li diria... Que li diria no sé què... Passi per caixa. És curiós que ell digui aquesta frase i em quedaré enganxat a una màquina molt temps quan treballa a un casino. Ja no, no? No. A veure, silenci.
No m'agrada que estiguem així, m'has d'entendre. Si sempre esteu igual, deixeu-ho. Clar, no us enteneu. Enteneu la vida totalment al revés. Des que es van casar, des del ritual sintuista aquell, tot ha anat malament. No s'entenen. Fins demà. Ja no viuen junts? No. Sense parar?
Des de la malaltia al papa ja no hi ha un juny. És penós eh. Escolta... És un matrimoni que t'hi dones. Per què no es deixen? A què diu la filla? No et costaria res fer-li costat. Li fot una canya? Saps perfectament que ho farà igualment. Quedaries la mar de bé si li donessis suport. Plasca. Però no. Una vegada més no n'estàs a l'altura. I tu sí oi? Ja n'has a un? Segur que el teu home en té a mi. No hi és res. Perquè si depengués de tu. Mira, a partir d'ara...
Espero que callis i no ens posis pels en les rodes. I que moris. Perquè farem el que ha decidit mon pare. Aquesta també és. Oooh.
Aquesta de més de qualsevol opinió és inviable. És del morro fort aquesta. En fi, passem ara a una de les últimes seqüències. Quina és? Jo no he vist la segona part avui. I avui la primera ha sigut forta. Ha sigut a la cuina? Sí, surt alguna cosa de la cuina. Ah, hi ha un moment que presenta el nou cuiner.
Ah, vale, vale, para, para, para. A veure, què ha passat? Presenten el nou cuiner, ells el presenten, mira el nou cuiner, no se que, i què passa? Hi ha una persona, la cuina, que fa una cara estranya quan el veu. I aquesta no és altra que la Ima, la pastissera. Fa una cara com... Sempre es coneixen tots allà dintre. Tenies que haver salido tu, aquí. A veure... Ara que ets subxef, que no et pugin el fons. Això mai se sap. Per cert,
Esclar, ara tu ets a dia tu, tu ets el subxef. Jo demà no puc venir. Per què? Doncs mira. Ja comencem. Últimament no tinc temps per estar amb en Quico i demà hem decidit que passarem el dia aquí. És un nòvio. Té un nòvio? Jo per estar bé a la feina haig d'estar bé amb la parella. Però que diu aquesta ara? No puc treballar. Heu sentit això? Que dius? Has de venir.
Ai broma. Quin susto. Susto eh, quin susto. Quina en surt. Vaig a fer tot això. Clar, és que sou la bèstia. No, vols dir, m'havies espantat. I tu ets contents. Home, més natural és que m'has cagat. Salva. Home, és l'actor Felix Pons. On és? On sorties? Hola, Carola. I ella és la Nora.
En Pitu i en Joan. Hola, que tal com esteu? Amb qui es li agrada? Amb el Pitu. No hi ha massa gais en aquesta serie, prou. Pitu doble. I no hi ha cap lesbiana. Seguim sense lesbiana. Ojo que hi ha música, això vol dir que passa alguna cosa. Veus? A la cara de la Imba. Com se'l mira? Ella és guapo? No ho sé. Jordi?
Sí, és macot. Si vols t'explico com funciona tot. Va vestit de xulo. El vestuari ja diu molt el personatge. Va més aquest així i tal. Ell ja s'ha quedat com una mica prendada, eh. O no? Sí. No, no, és que fa cara d'espantada. I acaba aquí ja. Ja està. És allò de dir... ara aquest desballarà el secret de la ima. I parlant de secret...
Fort, Jordi. Hem descobert una mica un secret, eh? Què ha passat? T'agradarà, eh? Ah, sí? Sí, el... el Flaquer... que estava sota sospita. Me'n vaig al lavabo. Ah, la filla. Doncs vés amb compte si he anat al lavabo. Sí, no t'ajupis, eh? Així està el Flaquer. Com? Com? El pare? No t'ajupis. Sergi Mateu? M'està encargolant tot una mica, eh? No t'ajupis, si és massa. Sergi Mateu és homosexual? La filla li... Com fa que acaba tenint aventura?
La filla li treu aquesta microconfessió. Diu, però és molt bona la frase perquè diu, bueno, ho vaig fer però només una mica. I no em va agradar. I no em va agradar. Jo sóc marica una mica només. Però una mica que ho dius. La punteta? Tampoc he dit res més, que sóc bon filla. I que era... No, no van donar més detalls. No van donar més detalls si rebia o donava alegria. Mai donen aquest detall quan parlen d'això. Perquè no volen. Perquè no és el lloc, potser.
No, perquè me'n tenen un amor casto i puro. I què més ha passat? Però és que el senyor Maní t'ha dit que passen més coses d'aquest tema. Hi ha un altre secret. Què ha passat? Clar, llavors tots ens han quedat com tranquils. El secret era el dalt d'allò. Llavors el Flaquer té una conversa amb la tieta. I li diu, mira tieta, ja n'hi ha prou, no em farà més xantatge i tal, perquè la meva família ja li ha dit a la meva que soc...
que he tingut aquesta relliscada homosexual i batieta, se'n riu i diu, ha, ha, ha, si has dit això. Però no saben tota la veritat. I què deu ser? Alguna cosa de sexe sexual? Sí, no, no sé... Sí, perquè de diners ja seria avorrit.
Potser era un xulo. Potser l'altra persona també la coneixem.
No, perquè ha sortit ja. És un antic amic. És un antic amic. Un actor que diu... Treu el... Cosidor o una cosa així. Cosidor, cosidor. Cosidor, cosidor. No, l'actor, l'actor es diu... Cosidor em sembla. Cosidor. Sí. Joan Cosor. Joan Cosor, aquest Cosor, Cosor. Em sona el nom. Sí, sí, home. És típic. No t'ho sabria dir. No, potser no, potser no. En fi... És un que feia als principis de TV3, vam fer un programa que es deia...
Engega el micro i pica l'estard. Engega el micro i pica l'estard? L'estard. I pica l'estard. Que era sobre informàtica, era el principi de la informàtica. Que divertit, t'estaria bé recuperar-lo. Sí, i era un programa que t'ensenyaven a fer anar-lo una mica a l'ordinador, que devien ser els abstracts i els spectrums. I com es deia? Engega? Engega el micro i pica l'estard.
O sigui, aquest senyor que surt és un any, ja. Ah, clar. És de la meva edat, eh? És de la meva edat. D'acord. De sigui, visiu i els calificatius, eh? No, no surt, eh? No, clar. No surt al YouTube, això. Deu ser del 83, això, no? Això és tot especificat. Deu ser del 84. Ho hem de deixar aquí, perquè ja hem de parlar amb l'hèlicap de Vila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Que vagi bé. Bona tarda.
6 i 43. Què no hem de fer demà dissabte i demà passat diumenge? Ens ho explica l'Eli Capdevila, l'antiagent d'Eli. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Hola, bona tarda, Eli. Molt bé. Bona tarda, Eli.
Eli Capdevila, senyor Benito. I així podríem estar fins a les 4 de matinada, però se'm trencaran els tirants, que deia Groucho Marx. A veure, Eli, parlem una mica del que no hem de fer a l'antiagenda, perquè avui tenim un parell d'activitats. La segona, que a mi em fa una mica de lluiu, però mola. No, no, que és molt guai. He vist el cartell que han fet de Barcelona.
Ara en parlarem abans però parlem d'aquesta festa de la ratafia de l'any...
Elí? No havia passat mai, encara. Hem perdut l'Eli, senyor Benito. Home, doncs que no podem comunicar-nos amb ella. Elí? Elí? Estàs aquí? Elí? Fem una cosa, pari de fer-li idiota. Escolta, pari de fer-li idiota, perquè jo no he sortit mai a Catalunya Ràdio, per exemple, quan he perdut una trucada, que me n'he afuentat i no me l'he llegit fent.
Doctor Bosch, si entrevisten a un especialista en sanitat. Normalment diuen, normalment diuen. Hem perdut la trucada, la intentem recuperar en aquests moments. I normalment hi ha un productor que en aquests moments s'ha tornat a trucar. Què passa? Que en aquest programa, com que jo sóc jo mateix qui truca, i estic parlant alhora pel micròfon presentant el programa, llavors, fem una cosa, llavors aquí hauríem de...
o trucar, que ja ho estic fent. Però nosaltres estem aquí per innovar. Ja veuràs com d'aquí a poc ho fan a RAC1 i a Catalunya Ràdio. I què hem de fer? El Fuente, el Fuente és dirà, Eli. Eli? Eli? I de cop i volta apareixerà la veu, no? Home, això podríem... Hola, Eli. Ho podríem provar, això, eh? Podríem provar-ho, eh? I a veure si... Ho veuràs com... dient, per exemple... Com qualla? Eli, Eli, bona tarda. Hola, hola. Hola, hola. Ah, mira, Eli. Hola, hola.
On estaves? Estava aixecada, no? Què ha passat? Saps allà on surten els avions els saïens aixecables? Una mica així, no? Sí, he sortit disparada. Però vaja, no passa res perquè estàvem parlant de la festa de la ratafia que hi ha aquest cap de setmana, convertiment, a la moneda comarca de la Noia, eh, capital... Escolta'm, no. Igualada. Però escolta'm, no, és la setmana que ve.
Jo us he fet activitats aquesta setmana, però ja pensant en la setmana que ve. Si no la setmana que ve se m'acumularan, que hi ha molts tants i moltes coses. És veritat, és veritat. No pot ser, això. Amb bon criteri. Parlem de les coses que hi ha la setmana que ve. Per exemple, aquesta vuitena festa de la ratafia de la noia aigualada. De fet, hi ha una llegenda, cosa que justifica que jo està bé a aquesta fira. Perquè a vegades fan les fires i no és perquè les fan. En canvi, aquí està justificat.
Què diu la llegenda, Eli? La llegenda diu que si arriben ja els vols de tots sants, tots els ratafiaires ja han hagut de massar prou les coses, com per prendre-les i començar a veure ja tots els morts de la família, eh? Uau! Sí, sí. Associa tot el tema de la ratafia amb el tema de tots sants, absolutament. Que cuida Dito. La ratafia és molt català, això de la ratafia. Sí senyora.
Així tal qual, com a ratafia, eh? Altres coses són els licors aquests, els tomacals... Ara, en comptes amb la ratafia, perquè depèn de com, et fot una estracada que... Una tralla de vin... Baixa de cop, eh? Jo volia fer una reflexió, eh? La ratafia és un producte molt nostrat, eh? Molt. Molt nostrat. Ara, si ens encrem de cara a Europa, jo no sé, eh? Tindré la veritat, perquè no està ben bé l'alçada del whisky, eh? Que és una altra comunitat que també es vol assentir.
que té també la seva gràcia, perquè això de la ratafia cadascú es fa la seva, no? Sí, sí, sí, sí, això sí. És una cosa que tu vas barrejant a hierbes, diguem-ne. És una mica com la Wikipèdia, no? Que algú fa el que vol, fa afegint coses i escriu el que li dóna la gana. També m'ha agradat això, la ratafia és com la Wikipèdia. Farem un tuit, farem un tuit de la Penya del Morro. Ara és un producte nostrat, això sí. Per això de fet es fan tants concursos, perquè de fet cada casa té la seva ratafia pròpia. Llavors, clar, tu com a catador de ratafia,
Jo crec que és una de les professions més arriscades d'aquest país. És un repte. Hi haurà un concurs de ratafia casolana, llavors? Sí, sí, sí. A la festa de la ratafia aquí d'Igualada hi haurà un concurs. Però és que em penso que gairebé a totes les festes de ratafia, que n'hi ha bastanta, hi ha concurs. Perquè ja et dic, és bàsicament això, com que cadascú té la seva,
la gràcia és donar-la a tastar als altres. He llegit que el concurs compta amb un jurat format per prestigiosos anòlegs de la comarca.
I no estem parlant de hobbits. Ratafiòlegs. Clar, clar, ratafiòlegs. Exacte, això ja et dic que quan anem de cara a Europa, ja serà una especialitat pròpia del nostre país. Atenció, perquè també hi ha xerrada sobre aquesta temàtica, senyor Benito, si vol aprendre'n, per exemple, o un tast popular, que això també té bona pinta. Sempre és bo. Acompanyant de... És igual, tot el que és gratis... Allà que hi anem.
La frase mítica, i aquí quedais. Doncs aquí senyora Ratafia gratis. Sabem la timologia de la paraula Ratafia o no? Sí, ve del grec ratos, gent que no pagava, gent que no era confiant-se.
Home, sí, podem buscar-ho si vol, però vaja... No, era una curiositat, eh, si és que venia de... Doncs busqui-ho a casa seva quan arribi, després del programa, eh. I després també, curiós que igual ha de associar, en tot el tema de la rota, sí, amb les cançons de taverna, que també m'agrada molt. Ah! El tema de la cançó de taverna és interessant. Sí, home, aquí sempre que... Parla amb el geològic... La para de taverna en si, i el lloc en si taverna, és bastant interessant.
com a concepte d'espai on no passar el cap de setmana. Home, aquí sempre quan parlem de taverna sona Jaume Arnella amb la ronda del vi. Mira, a la Viquipèdia, veus? Diu que la Ratafia és una beguda alcohòlica. Està feta... fins aquí un aplaudiment, eh?
Està feta d'aguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, sembla una recepta d'una bruixa d'aquesta de la pel·lícula.
Un bebedizo. Una nou moscada, una pell de nou verd a partir de tallets i un bossí de canyella d'Holanda. I a més a més, tot això de tallets en un bossí que alguns afageixen un brot de menta i de Maria Lluïsa. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan,
que és quan les lletres estan en el seu millor moment, tot i que es fan per tots sants i es consumeix a partir de Nadal. La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica on es produeix el licor. Per exemple, la zona de la Garrotxa, on és molt popular, les variants sobre la ratafia són les nou verdes només es verlen, el temps de maduració de ser 40 dies,
I també és molt com ofegir-hi sucre. Estava buscant la paraula d'on ve, però no trobo la rotació.
A l'Aragó es fa una retafia local, que es diu retazia.
Retafia. Retafia, que conté cireres nous, clavells vermells, també fan el que volen ells, un tros de canyella. Són les cireres no estan mal no? No, estan molt bé. I atenció perquè la retafia també, escolta, estem aquí viatjant a través d'aquest record, també se la ve a Itàlia, concretament a Brussel·les i a Piemont, a Suïssa, on fan la retafia a Badaraco, del cantó del Tichino, a França, a Polònia, a Lituània, a Austràlia i a Bolívia.
No entenc Bolívia. Segons una llegenda italiana, la Ratafia s'hauria començat a fer l'any 1000. Tot i això, de moment, la referència més antiga que s'ha trobat és del 1600, al monestir de Santa Maria de Sala d'Andorno a Piemont, Itàlia. Per tant, no és ni l'origen més antic que hi ha en els escrits català.
A Santa Coloma de Farnès, i clar, a Santa Coloma, s'han trobat dues receptes de ratafia de Francesc Rosquelles l'any 1842. A Santa Coloma sí que hi ha fida de la ratafia aquesta setmana. Si voleu fer tot el tur podeu anar aquesta setmana a Santa Coloma i la setmana que ve igualada.
Perdona, aquí hem destapat el caso Watergate de la Ratafia. Perquè ens estan veient que la Ratafia és un producte català de tota la vida i estem veient que les primeres encíclices són de l'any 1600. I aquí no són a Catalunya. Clar, home, escolta, fora tu. Jo mai més provaré la Ratafia. Renego de la Ratafia a partir d'ara. Passem a una de les altres activitats de la setmana que ve. Aquesta, aquesta, aquesta mola. Posa'm la música de terror ja.
La Ruta de los Altares 2012. Atenció, Eli. Explica'ns què és això de la Ruta de los Altares, Eli. Com vés a Déu per tots sants no és només una tradició nostra, evidentment, sinó que a Mèxic es celebra molt, i a més és una festa molt alegre, allà.
perquè és el moment en què les famílies es reuneixen amb els morts, amb els seus éssers estimats. Sí, molt alegre, eh? Molt alegre. No, ells viuen d'una manera superalegra i passen tres dies fent festes i els munten uns alpars espectaculars.
en homenatge a aquests familiars que ja no hi són. I jo, no ho sé, jo tinc una veu que és mexicana i un dia m'ho explicava i ell ho vivia com si fos la cosa més meravellosa del món. No, amb molta normalitat. Allà, de fet, els cementiris estan plens de calaveres, però no de veritat, que són com ornaments i tal, i allà tenen una veneració...
Sí, té una veneració per la mort i això ho han traslladat aquí a la comunitat mexicana de Barcelona per la setmana que ve a la ciutat Comtal. Sí, hi ha un recorregut espectacular composat per, em penso, que són 20 altars diferents a 20 llocs de la ciutat.
que permeten fer aquest homenatge als desapareguts. A l'altar està dedicat a alguna cosa diferent. Per exemple, n'hi ha diversos dedicats a la Xabela Vargas aquest any. A la Casa América de Catalunya tenen un dedicat al Tisner.
N'hi ha fins i tot un, el Fantàstic, que és un bazar que hi ha... És una botiga que hi ha al carrer Joaquim Costa, que venen moltes coses mexicanes, d'artesania i tal, molt curiosa, i si no la coneixeu és un lloc molt friqui i molt interessant. I allà hi ha un altar dedicat a la Dona Summer. Dona Summer, que era mexicana, que era de Guanajuato? No, no, però com s'ha mort ara fa poquet. Li han fet aquí un altar. És que, bé, ja està. Tu li pots dedicar un altar una miqueta a qui vulguis, es veu.
De fet, el dia dels morts és una de les festivitats més arraigades i torsionals de Mèxic. Un dia, uns dies, en els quals els vius i els morts comparteixen... L'espai. ...enyorances, records, anels, aspiracions, ideals... Aquí això em sorprèn. Menjar, també comparteixen menjar. És costumant, el cementiri.
De fet, el dia dels morts a Mèxic comença el 31 d'octubre quan es posa una ofrena a cada casa i arriben les ànimes dels nens, que són els morts més petits.
De fet, des del nostre punt de vista europeu, és una mica macabre tot això, perquè aquí és molt tabú parlar de la mort. Potser no tant com fa uns anys, però té el seu públic restringit i els seus moments puntuals, com els enterraments, però normalment no hi ha aquesta veneració.
D'exaltació, no? Es viu més com una cosa de separació, no? Però ells no ho viuen així. Ho viuen d'una altra manera, molt diferent. I es veu que el dia següent, el de novembre, arriben les animes dels adults. Primer els nens, després els adults, i el 2, després de la convivència de vius i morts, s'anuncia amb 12 campanades que els difuns se'n van, perquè són molt educats.
Hem vist el cartell que està festivitat, a mi m'agrada molt, sobretot veure calaveres, escalets ballant la sardana, fent uns castellers o portant una bici del bicing.
Sí, una calavera, una escaleta amb la Sant Marretà del Barça... Aquí hi hauria una cançó del bonet de Sant Pedro, que era una cosa de la rumba del cementer, i una cosa així. Se'n recorden? No. No. No, no, no. Falten la tapia. Sí. Bueno, però sí, però és bastant antiga. Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si voleu veure... Si
Bé, doncs avui ho deixem aquí, i a més ho acabarem amb la Xabela Vargas, que l'escoltem de fons, home, un record. I, Eli, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Moltíssimes de res. Bon cap de setmana, ens tornem a escoltar la setmana que ve. Bona tarda. I tant, i tant. Adéu, Eli. Adéu.
No sé qué tienen las flores llorona las flores... Senyor Benito, bona tarda. Que vagi bé. I amb aquest ambient de Xabela Vargas marxem. Tornem el dilluns a partir de les 5 de la tarda a la Penya del Morro. Adeu-siau. Adeu-siau. Llorona las flores del Campo Santo.
que cuando las mueve el viento llorón aparece que están llorando, que cuando las mueve el viento llorón aparece que están llorando.
De mi llorona, llorona, llorona, llévame al río. De mi llorona, llorona, llorona, llévame al río.
Con tu reboso llorona porque me muero de frío. Tápame con tu reboso llorona porque me muero de frío.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui divendres 26 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'Ajuntament aprova de forma provisional les ordenances fiscals per l'exercici 2013. Aquest punt va tirar endavant amb el vot favorable de l'equip de govern i amb el vot contrari de tots els partits de l'oposició. Els impostos pugen de mitjana l'equivalent a l'agument de l'IPC previst al voltant del 3,5%. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.