un vot a favor, 16 en contra i una abstenció. El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat per la Junta de Castella i Lleó contra la llei de restitució a la Generalitat dels papers de Salamanca. La sentència avala el retorn dels documents confiscats durant la Guerra Civil i custodiats a l'arxiu de Salamanca. La Junta de Castella i Lleó defensava que la llei aprovada el 2005 pel govern de Zapatero posava en perill la funció social de l'arxiu, per contra, el Tribunal descarta que està actid una privació arbitrària o irracional per a l'arxiu.
i considera que la restauració dels documents als seus propietaris té un interès constitucionalment legítim. Previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda, s'acaba l'abonança d'aquests últims dies i la previsió per aquest cap de setmana ens indica fortes ventades, ambient molt fred arreu de Catalunya, temperatures màximes que demà baixaran entre 6 i 10 graus respecte a les d'avui. De matinada plourà a tot Catalunya, demà al matí oferà a les comarques de Barcelona comarques de Girona i nevarà durant tot dissabte a les comarques del Pirineu amb una cota de neu.
que començarà al voltant dels 1.700 metres però baixarà fins als 800 metres de cara a la tarda. Cal dir que a la Vall d'Aran encara nevarà per cotes més baixes. El vent del nord serà molt fort, ratxes de més de 100 km per hora. Encara farà més vent de cara diumenge, les temperatures baixaran més, tot i que diumenge l'ambient serà més assolellat. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parlarà David Amador. Aquesta nit comença la segona volta de l'OK Lliga, amb dos partits a les 9 de la nit. El Reus rep el Vilanova i el Blanes juga a casa contra el Lloret. En futbol, sala, quinzena jornada, a primera divisió, a les 9 de la nit. Barça-Santiago, demà, a dos quarts de 7 de la tardà. Borella, Márfil, Santa Coloma.
En bàsquet, el River Andorra disputa aquest vespre la final de la Copa Príncep. Els andorrans s'enfrontaran al Burgos a les vuit a la pista de l'equip castellà. L'entrenador andorra, Joan Peñarrolla, creu que, per guanyar, ha de ser fidel al seu estil de joc. Una vegada aquí volem ser el que venim sent al llarg de la temporada i demostrar que som un equip amb amargments per intentar, fins i tot en un camp tan difícil com el de Burgos, davant d'un gran rival, de guanyar i d'endur-se en aquest títol.
I després de disputar-se el Mundial d'en Vol, aquest cap de setmana torna la Lliga a Soval. Avui, a tres quarts de nou, el gran Ullés visita la pista del Posada de Vigo. El Barça jugarà demà, dos quarts d'avui del vespre, a la pista de l'Ana Itasuna. Ràdio t'espera, durante 8.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.esvern.com
Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernus. Parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre això és La Peña del Morro. Carme Verdoi, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb un públic molt actiu ja des de la primera hora del programa. T'ha vingut avui la gent que ens acompanya?
Atenció perquè avui al programa d'aquí una estona repassarem les estrelles de cinema d'avui divendres 1 de febrer del 2013 amb el Jordi Roca, el nostre expert.
Cinematogràfic, a més a més també posat una frase que no s'ha dit mai, que és la festa del cinema català, que serà aquest diumenge els Premis Gaudí al Barcelona Teatre Musical. A més a més també continuarem parlant d'algunes curiositats del món del cinema i a partir de les 6 i 10, l'Agenda juvenil amb l'Eric Pomar, les coses importants de la vida amb el senyor Benitu, que avui ens parlarà de les alborratxes que l'Eli Capdevila
que fa l'antiagenda que avui també la tindrem com cada divendres li va recomanar i parlarem de la Riera i tot plegat. Tot això com sempre amb la col·laboració més especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal Jordi? Molt bé, aquí mira, fent programa. Per cert, sabies que la J és l'única lletra que no apareix a la taula perièdica dels elements? Ah, doncs és estrany perquè jo conec persones que el seu nom comença amb J i són un bon elements.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem parlant de les notícies de Sant Just. Què passa?
Bé, què passa? Doncs que l'actualitat Sant Justenca passa per una notícia que hem sabut avui, que comentàvem fa uns dies sobre els pisos de protecció oficial que ProMunça havia de judicar aquest dilluns. I atenció perquè salta la notícia, com deia aquell, s'ajorna el sorteig dels pisos.
Sí, sí, aneu fent, aneu fent, perquè els 54 pisos de Promunça del carrer Violeta Parra a Mas Llull, que és un barri que està tocant a Sant Feliu d'aquí de Sant Just, s'havien d'adjudicar dilluns, però Banquia, l'entitat que finançava el projecte, no podrà fer front a l'operació per ordre de Brussel·les.
Encara no hi ha data pels sorteig, però potser l'Ajuntament convoca els adjudicataris dilluns per explicar-ho. Carme, perdó, i què està passant aquí entre la banca, que ja només ens faltava això, i Brussel·les, que també ens faltava això, també? No, això, el tema aquest és bastant senzill. Brussel·les el que ha fet és prohibir a Banquia fer aquest tipus d'operacions, no només la de Sant Just, sinó en general, i això afecta, no s'obriu així aquesta operació, sinó que afecta Sant Just, perquè, però Montse,
En aquest cas, per construir aquests 54 pisos, el carrer Vilataparra 8, 10 i 12, que recordem que no estan construïts, sinó que s'havien de construir, fa 10 anys, si vols situem-nos més enrere, però Montse, mira, fem una mica de...
Fa 10 anys, Promunça va comprar els terrenys on s'han de edificar els pisos a través de la hipoteca que els va concedir Caja Madrid, que ara és bànquia. Perdona, aquí ja anem bé, perquè Promunça, per la gent que no ho sàpiga, és l'empresa municipal d'habitatge que gestiona els habitatges, fa concursos públics i també ha de demanar crèdits als bancs.
perquè l'ajudin amb la seva edificació dels habitatges. Això va passar fa uns anys. Fa 10 anys van comprar aquests terrenys. La intervenció d'aquesta entitat i la situació de crisi que tots coneixem, què ha fet aquest 2012 que Brussel·les s'hagi plantat?
i ha obligat també a Bànquia a fer aquest tipus d'operacions. Llavors, l'Ajuntament tenia aquest crèdit amb Bànquia per construir aquests habitatges i aquesta setmana, em sembla que va ser abans d'ahir mateix, van comunicar que no podien tirar-ho endavant perquè hi havia aquesta ordre expressa des de Brussel·les. Això, a fictes pràctiques, vol dir que l'empresa municipal d'habitatge ha perdut aquesta via de finançament però ja està buscant
Segons ha explicat aquest matí l'alcalde Josep Barpinyà, noves vies o noves vies de finançament per poder tirar endavant aquests pisos que s'havien d'adjudicar aquest dilluns. Havíem explicat aquesta setmana que s'havien presentat 66 sol·licituds, que n'hi havia 54, que eren adjudicataris de Sant Just i de Sant Feliu, i pels propers dies promunt-se això. Ja concertat reunions amb altres entitats bancàries per buscar finançament, com ara el Banc Santander i la caixa d'estalvis i pensions.
Fa més de cinc anys, no sé si recordareu, que a Sant Josep passava una cosa similar, amb el centenar de pisos que s'havien de construir. Però els judicataris ja havien pagat els seus pisos i els que es van negar a construir van ser els empresaris que havien de fer l'urbanització dels carrers del barri. És diferent.
Per pinyar aquella situació era més complicada que la d'ara. Sí, perquè bàsicament la gent ja havia deixat la pasta. De tota manera exacta. La diferència és aquesta. Si són 66 els que s'havien presentat, alguns quedarien fora. Encara no hi ha cada pis adjudicat per cadascú.
No, no, per això faran darrere l'operació que molta gent volia anar aquest dilluns i també es veurà afectada. Això sí, però els virus no eren per entrar allà perquè no estan fets. No, però si s'havien de fer, m'ho invento d'aquí tres anys, segurament ens haurà d'esperar més. O sigui que, també com sempre, qui surt perdent qui és? La ciutadania! Molt bé, un aplaudiment!
Bé, alguna cosa més sobre aquest assumpte? Això que dèiem, que en principi no és oficial encara, però el que no es descarta és, m'imagino que podrem acabar d'aclarir avui, o si més no, doncs evitar-ho dilluns, que aquesta reunió de dilluns, o sigui, aquest sorteig que s'hauria de fer públic, doncs mantenir els judicataris que vulguin per poder-ho explicar directament de primera mà a aquesta situació, perquè de moment queda aquest sorteig ajornat sine die.
Efectivament, ahir va haver ple a l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern i hi havia morbo polític per saber si el Partit Socialista d'aquí de Sant Just finalment donava o no
que suporta la declaració de sobirania i el dret a decidir, que va aprovar la setmana passada al Parlament de Catalunya. I atenció perquè PCC Iniciativa es va ensumar els vots a favor de Convergència i Junts per Sant Just. L'alcalde, Josep Perpinyà, que ell pertany al grup socialista, va dir que els límits de l'autogovern només els pot posar el mateix poble de Catalunya. Carme Verdoi, tens més informació? I no sé si Pere Navarro ha respost a Josep Perpinyà.
Serà que no, perquè dins del mateix partit socialista hi ha hagut altres 10 que ja han accelerat això mateix que en aquell cas va expressar aquests dies el PSC de Sant Just. Però no li faran pagar multa a l'alcalde? No és diputat. Si no sí que li farien pagar multa. En tot cas és una declaració que es va presentar conjuntament per part de CiU i de Junts per Sant Just, que recollia el preàmbul resumit de la declaració, un document que recordava
també per exemple les vegades que els catalans han expressat la voluntat de superar la situació de bloqueig dins de l'estat i què ha passat per arribar a aquest punt. També es destacava la manca de respecte amb les decisions de l'estat perquè fa Catalunya i la declaració es basa en principis com era la legitimitat democràtica, la transparència, el diàleg, l'europeisme i la legalitat. I el que dèiem, l'alcalde Josep Pinyà va assegurar que l'essència principal d'aquesta declaració és la democràcia, va defensar
que tothom té llibertat absoluta de manifestar-se i d'expressar-se i que, el que deies ara, els límits de l'autogovern de Catalunya només els pot posar el poble de Catalunya, defensen estar des del PSC de Sant Just a favor del dret a decidir i com una eina, en principi, ells l'entenen per aplicar el federalisme, però tot i això consideren que el camí per arribar-hi seria poder tirar endavant aquest dret a decidir.
PP i via democràtica van votar en contra. Sí, sorpresa, paren les rotatives. Atenció, perquè ahir a Twitter se'n va parlar una mica sobre tot plegat, com per exemple Jordi Pons, que és periodista de TV3, si no tinc malentès, que feia la següent pregunta a Sant Just d'Esvern, el primer ajuntament del PSC que aprova, et preguntava si és el primer ajuntament del PSC que aprovava la declaració de sobirania amb el suport de l'alcalde.
I l'Arnau Urgell li responia que Sant Joan de les Abadesses ho va fer divendres passat. Alguns municipis potser més petits havia aparegut ja tot aquest tema. Llavors Jordi Pons contraatacava dient gràcies, però Sant Just d'Esver potser és el primer al Baix Llobregat? Segurament sí. Pensem que el Baix Llobregat al principi...
La Línea Socialista, si és més propera a Pere Navarro, no? Segurament, segurament. Després també, per exemple, alguns tuits de regidors com Gina Pol, que deia al PSC, Gina Pol, primer tinent d'alcalde, i del PSC, que deia que Sant Just diu sí al dret a decidir i reclama consulta legal, l'alcalde referma que els límits de l'autogovern els posa al poble, després Sergi Seguí, de Junts per Sant Just, que deia a Sant Just també a favor
on deia que a Caldes el PSC també vota a favor de la moció de sobirania i que a Vilassar de Dalt, on també governa aquesta formació política, s'han abstingut. I Carlos Pérez també comentava ahir a través de Twitter que molt orgullós del grup municipal del PSC a Sant Just per votar a favor de la declaració de sobirania i el dret a decidir. I em sembla que alguna cosa més, com Manel Gómez, que deia que el ple de Sant Just és sobirà i és l'exemple bàsic de la democràcia, diu l'alcalde de Sant Just,
i a més a més citava el Twitter de l'Ajuntament, que és en Juscat, i el de Ràdio d'Esvern. I Bertran Cazorla deia, PCC, saps? Com que en dieu, PCC. Clar, això s'ha interpretat... És periodista, és el corresponsal de l'ACN, que és l'Agència Catalana de Noticis a la Baix Llobregat.
L'alcalde diu que espera que l'emoció de suport a la declaració de sobirania i el dret a decidir tiri endavant. Aquests eren alguns tuits que vam poder llegir ahir en aquesta xarxa social parlant del que havia passat al ple de l'Ajuntament de Sant Just. Canviem absolutament de tema.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus? Sou originals de meni. Sí senyor. Sí, perquè posem la música dels set nans de la Blanca Neus, perquè parlem de transport. L'Ajuntament reclama a TMB
que el bus 157 torni a tenir parada a Coll Blanc. És la repetició que fa el govern municipal arran de les queixes de les persones usuàries d'aquesta línia i que ja hem recollit moltes vegades aquí al programa a través de Twitter o altra gent que ens ho ha comentat, que va canviar el seu recorregut a l'octubre, cosa que a Sant Just ens va fatal, perquè per anar fins a Pla d'Espanya, a part que trigaven menys,
Hem d'agafar dos autobusos ara. I clar, això ens va molt a la contra. Carme Verduy, què és el que passa exactament? Doncs fa quatre mesos que el 157 va canviar el recorregut per la nova planificació de línies a Barcelona. Aquest autobús surt de Sant Joan d'Espí i des de l'octubre acaba l'itinerari a la parada del tramvaix Ernest Lluc. Abans els canvis, la línia arribava fins al Passeig Marítim.
i segons publica el bulletí d'aquest mes, d'aquest mes i el que ve, l'Ajuntament reclama que es torni a restablir l'itinerari original o almenys s'allargui fins a Coll Blanc per connectar directament amb el metro, perquè des d'Ernest Llucs s'han de caminar 400 metres per arribar a la parada de metro de Coll Blanc o bé, com tu deies, agafar un altre autobús. Per tant, el que és el bulletí recull les declaracions de la regidora de transport de l'Ajuntament, Gina Pol, en què afirma que la nova xarxa s'ha dissenyat pensant només en Barcelona.
i és el que s'ha reclamat per tant a TMB, veurem si hi ha resposta i a banda d'aquesta petició l'Ajuntament de Sant Just està treballant amb el Consistori de Sant Feliu i l'àrea metropolitana de Barcelona per definir el recorregut de la L10 perquè aquest autobús arribi a Masllui. No cal ser Sandro Rey per saber la resposta de l'Ajuntament de Barcelona, perquè... No, jo no veig tan descavellat que el 157 potser no fins a un baseig marítim, però allargar-lo 400 metres, és a dir per enllaçar amb el metro,
La idea que acabi Ernest Lluc és perquè m'imagino que quan es construeixi la parada de metro de Ernest Lluc ja creuen que hi ha aquest enllaç. Però mentre no existeixi... És que no té cap mena de sentit. I no es podria fer... retornar a ficar el 158? Que feia el mateix recorregut? Si ha modificat el 158 ja era per l'altre recorregut. No, perquè el tema de transports i línies... M'imagino que... Era massa.
Consideraven que no el sortia com tant. No, és que era el mateix recorregut que el 157. Si ara hi ha coiblant. Per això, potser... Si han modificat el 157, podrien retomar una mica el 151. Jo crec que és més difícil encara. Bé, jo no sé per què, però penso que... Tant de bo m'equivoqui, però penso que amb aquestes coses de transport i tal... Jo aquesta la veig més viable. Són difícils, són difícils de dur a terme, perquè una vegada es mouen les coses... Són desparades Jordi.
Potser no es passa fins a l'octubre que ve. No vull vendre fum. Deixem aquí l'actualitat.
5 i 20 de la tarda i tot seguit parlem de cinema amb el Jordi Roca. Estrenes com per exemple Wee Hitchcock, El último desafío, Mapa, El Way Way, Never Sorry o notícies de Hollywood d'aquí uns moments. Ah, aquí el tenim aquí. Hola Jordi. Hola. Acabes de posar bé tot plegat i comencem després d'aquesta salutació de gent que et volia dir hola Jordi.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Visent mobles, per la Penya del Morro o del Morro. De ràdio d'esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Oh, fuet. Bueno, mare meva. Cinema amb Jordi Raquel.
Jordi, bona tarda. Bona tarda. Has anat al cinema últimament per això o no? No, perquè... Ah, molt bé, molt bonic, molt bonic. Però m'has de deixar parlar, home. Jordi Roca, un col·laborador que fa un espai de cinema i que no va al cinema. No, perdona, no ets el primer ni ets l'últim. No, però jo tinc una raó de pesa aquesta setmana per no haver anat al cinema. Com a mínim ets sincer.
Això sempre ha estat per sobre de tot. A veure, digues, què passa? Quina és l'excusa? No, perquè vaig anar al teatre. Ah, molt bé, molt bé. I què vas anar a veure? Doncs vaig anar a veure... molt content amb l'obra, eh? Molt bé. Vaig anar a veure el Teatre Capitol, la millor nit de la meva vida. Amb la Mercè Montalà, molt bon encriu. I l'Oriol Casals. T'he de veure una mica amb el teatre perquè tu tances els ulls i és com si estiguessis escoltant la Julia Roberts.
Perquè ella és l'actriu de doblatge de Julia Roberts, la Merced Montalà. Sí, sí, sí, sí. Em va agradar. Em va agradar molt. Molt sexual, l'obra, per això, eh. Home, sí, és del que es tractava, és del que anava a l'obra. Bueno, té una reflexió a estar amb ell al darrere, que està molt bé. Llàstima, jo us la recomanaria a tots, però ja s'ha acabat.
Ah, s'ha acabat ja. Sí, s'ha acabat el diumenge i ara vaig anar a veure Lloin Extremis, però està molt bé i tant de bo la tornin a fer, eh, perquè ella ho fa molt i molt bé, bueno, tot sembla que ja és una gran actriu, però està molt bé en el paper. I ell també. I l'Oriol Casals. L'Oriol, que es sortia als Nois d'Història, també està molt bé. Sí, sí, sí, també ho fa molt bé en el seu paper.
Bé, doncs l'obra de teatre, que ja no es pot anar a veure, però vaja, t'ha salvat. No, però des d'aquí demanem que torni a fer, home. Sí, que això passa molt ara, eh, que quan una obra funciona la torna a posar a altres espais, com per exemple Smiley, que no s'hagi vist Jordi. No, no l'he vist. Te la recomano molt. Sí? Qui la fa? La fa... Està dirigida pel Guillem Clouard. Sí. I la fan a la sala Fleicher i a partir del 14 de febrer, que és el dia dels enamorats, la passen al Teatre Lliure,
de Barcelona i és una obra que està molt bé. La veritat és que a mi m'agrada molt una història d'amor, però diferent, molt maca i molt bonica. Si a tu no t'agraden les històries d'amor. Aquesta sí, per això és diferent i bonica. I que, per cert, el seu autor i director, que és guionista de La Riera, també, el Guillem Clua, és un dels nous dramaturs d'aquesta nova fornada que hi ha últimament de generació de teatre a Barcelona, el tindrem el mateix 14 de febrer al programa. Molt bé. Molt bé, molt bé.
Bé, comencem per la primera pel·lícula que comentem a l'espai de cinema. Escoltem el tràiler de Hitchcock, biopic, que tu ja vas avançar a la penya del morro. I tant, jo m'ho avanço tot. Escoltem el tràiler, a veure si tenim sort. Todos albergamos ocultos pensamientos de violencia y horror. Solo soy un hombre agazapado en una esquina con mi cámara. Observando.
Señor Hitchcock, usted es el director más famoso de la historia del cine, pero ya tiene 60 años. ¿Por qué no lo deja ahora que está en lo más alto? Esto es un suplicio. Me sale la pone a solo de mirarte. Está perdiendo el juicio buscando su siguiente proyecto. Necesito algo fresco, algo diferente. Era el cuchillo que segundos más tarde cortó en seco sus gritos y su cabeza. Encantador. Doris Day debería protagonizar el musical. Buenas tardes.
Bé, efectivament, que és un biopic de l'obra, bueno, de la vida, més ben dit, del director cineasta Alfred Hitchcock, però perquè em pugui escoltar el trailer també barreja una mica la seva cinematografia. Sí, és a dir, ens centra en un moment molt concret de la seva vida, que és just abans de fer psicosis, i sobretot el que ens intenta explicar o narrar és més que la seva vida cinematogràfica, que és la seva vida personal, és a dir, la seva relació amb la seva esposa i també realitzadora que l'ajudava
Ha portat a terme i a idea aquestes pel·lícules. La pel·lícula estava agradada en un llibre que ja va escriure en el seu moment els detalls romàntics entre aquesta peculiar parella de Hollywood.
Home, aquesta banda sonora és mítica. Tu que ets molt jove no ho saps, però és aquella d'Alfred Hitchcock. La banda sonora t'encanta. Podries fer unes accions del teu programa de banda sonora. Mira, m'ho pensaré. Potser li diré a la Clara Aguilar que ja la fa.
Eh, Jordi, tu també, pioner, on els hi hagi. Això parles pífies, no?, de cinc de tampons. Exacte. Que, per cert, no, volia comentar una cosa, ja no sé què era. Ah, sí? Que una curiositat, Cristina, que després comentarem més curiositats, però del Facebook, és que a ell em sembla que sempre feia cameos, no?, a les seves pròpies pel·lícules, i va ser un dels primers, per no dir el primer director, que sempre apareixia en algun moment, doncs, al costat del protagonista llegint
un diari o hi ha una seqüència, un tren. Una de les gràcies de veure les pel·lícules de Hitchcock és saber en quin lloc estarà. Una mica d'on està Wall-E i d'on està Hitchcock.
Atenció perquè arriba una pel·lícula d'Arnold Schwarzenegger. Deixa'm dir que el protagonista masculí que interpreta Hitchcock és Anthony Hopkins.
com a la seva dona, la Helen Mirren. És veritat, és veritat. Que és la que va guanyar l'Òscar per The Queen, etc. També hi participa la Scarlett Johansson, que segur que t'agradarà saber-ho. Sí, sí. I la Jessica Biel. Molt bé, com coneixes, Jordi? Home... Arnold Schwarzenegger presenta una pel·lícula.
Efectivament, es diu l'último desafió i torna a l'acció comercial amb Moon Western, també, com Django, com Django, no?, una mica divertit i violenta. Escoltem el tràiler i després ens comentes més coses d'aquesta obra mestra, segur, del cinema contemporani. Vamos a morir.
Hola, Sherif. Casi no le reconozco con ropa de calle. Es mi día libre. Será un fin de semana tranquilo. Tenemos un problema. Son miembros de un cártel con armas pesadas que van hacia la frontera. Y hay muchas posibilidades de que pasen por su zona. ¿Pero no es de que era un western? Es un western. Pero si habéis culto con murals de motor, ¿no? Sí, lo que nos espera. Sí, no. ¿Ah? No permitiré que ese tipo atraviese nuestro pueblo sin luchar.
¿Cómo mola? ¿Cómo estás, Sheriff? Ah, viejo. Aquest no és el mateix actor del platja, no? D'Ernest Schwarzenegger? Perquè no em sona. No. ¿Quién diablos eres tú? Soy el Serp. Oh, te veo muy cachas. ¿Te has estado entrenando?
En fi, aquesta pel·lícula que s'estrena avui es diu El Último Desafío, que al Schwarzenegger ja va protagonitzar una pel·lícula de Desafío Total, bueno, com a mínim aquí. Bueno, no té gaire idees brillants i sempre poden utilitzar el mateix tipus de pel·lícula, és a dir que aquesta, per a tots els amants de l'acció, està realment bé. Sí, Schwarzenegger és el protagonista, com molt bé has dit, de la pel·lícula, i dona vida a un xèrit que porta tota la seva vida lluitant contra el narcotràfic. Arriba un moment que ja es fa bastant grandet i avantajubilar-se,
Diu deixar la gran ciutat per marxar cap a l'oest i allà està en un poble on ell creu que tindrà una vida més tranquil·la i per tant els efets dels xèrips seran petites baralles quotidianes entre els veïns del mateix poble. El que passa és que just en el moment en què hi ha terra en aquest poble hi ha un narcotraficant que quan és traslladat en una furgoneta de l'FBI s'escapa
Es vol passar a Mèxic i ha de passar forçosament per aquell poble. A partir d'aquí s'haurà d'engegar tot un dispositiu per aturar el dolent de la pel·lícula que per cert és molt curiós és Eduardo Noriega. Ha passat ara a Hollywood amb aquest paper bastant destacat perquè és el gran dolent.
d'aquesta pel·lícula, de no el Schwarzenegger. Que sempre fa com de dolent, perquè hi havia una pel·lícula fa uns mesos que la van estrenar també amb una coproducció europea, no sé quins països intervenien, creu un thriller, sembla que l'havíem comentat aquí també, eh? A un tren, no? I era el dolent també de la pel·lícula. Sí, normalment sol fer aquests papers, però més secundaris. Aquí és que és protagonista junt amb el Schwarzenegger. És antagonista, home. Sí, sí. És com el Bardem, el gens bon, doncs aquí ell és ell, no?
Exactament. Concentra aquí tot el pes de los villanos. Sí, sí, molt bé. Eduard Noruega, que no m'ho deia. La seva pel·lícula es diu Mapa, i el tràiler... És un documental, eh? ¿Sabes esa sensación cuando estás sin trabajo, sin pareja, no sé, sin rumbo, y una mañana te levantas muy temprano? Todo sigue dormido y tú ahí sin saber qué hacer, intimidado por el silencio.
Y de repente lo ves muy claro. De repente entiendes que tienes que cambiar tu vida y marcharte lejos. ¿Qué es amb els andes? ¿Sabes esa sensación cuando estás muy lejos de casa? Y una mañana te levantas con el sol. Amb la de Cans se'n passa això. La Cristina fa una cara molt rara. Sí, sempre fa cara rara.
No veig que estiguis brindant un es, però no... No, encara no, és un poc tard. El cambio de vida que buscabas no va a ser en Sudamérica o en ese viaje.
que simplement... El Marroc, és el Marroc. Tampoc, tampoc. Està pel Marroc, no? No, no, no. Digues el continent o... La Índia, és la Índia. La Índia, molt bé! És la Índia. Que això fa molta gent també, viatges espirituals, no? Cap al país. Sí, avui en dia hi ha dos tipus de viatges. És a dir, gent que quan està cansat de tot agafa els trastos i se'n va a Londres, és una possibilitat, i l'altra quan volen fer, com tu dius, un recorregut espiritual, que marxen a la Índia. Són com els dos destins
Desinacions preferides de la gent que de cop i volta un dia per l'altre vol marxar. I aquest documental, que es diu com un comentat... Mapa. Mapa, es tracta d'això o no? Sí, a veure, abans de tot dic que avui, és que avui s'estrenen només dos documentals i dues pel·lícules. Normalment s'estrenen entre 7 i 8.
i avui no sé si perquè potser les tres primeres setmanes de gener s'han estret moltíssimes pel·lícules de molt pes, aquesta setmana és una miqueta més fluixeta. Aquesta setmana no hi ha pel·lícules romàntiques. No. I t'ho dic perquè esperen el 14 de febrer. També pot ser així. A ells no va malament, però bé. Ja ho sabem. Que aprofitin una data massa comercial per treure la llum comèdia romàntiques. Tot i així... Home, és una bona opció, no?, per fer-ho amb la parella, anar al cine i tot això. Bueno, però si se celebra Sant Valentí. Jo és que sóc bastant antic. Bueno, però sí, clar.
L'amor s'ha de celebrar tots els dies de l'any, eh? Bueno, però en especial l'acut dia aprofites per fer coses diferents o que no acostumes a fer. És a dir, si la gent, per com està la situació econòmica ara del cinema, que ha pujat bastant, intenten no anar molt habitualment al cinema, doncs és un dia perfecte per anar amb la parella i fer una escapada. Però per això ja tenim Sant Jordi i no fa falta Sant Valentí, home.
Que per cert, deixeu-me comentar una cosa sobre Sant Valentí i és que aquest any 14 de febrer... Què faràs? No, jo no penso dir el que faré, però si voleu anar gratis al teatre a veure... A veure què? L'obra de la cubana que està al Teatre Tívoli, Campanades de boda, només cal que aneu... Està molt bé, tothom ho diu. Si voleu anar gratis, regalen 500 entrades dobles. Déu-n'hi-do.
Jo hi puc participar o no? Tu hi pots participar. Nosaltres no regalem res. A vegades al programa regaleu coses i he vist col·laboradors que es queixen de no poder-hi participar. Aquesta vegada ja no és una cosa nostra. Ho hem llegit aquest matí que regalen 500 entrades dobles a les 500 primeres noies.
Tu pots anar amb alguna noia. No sé si noies o nois també, però el que hem de fer és anar amb vestit de núvia a la mà, a la guixeta del teatre.
Què? Pot ser un vestit de nòvia de nina? No ho especifica. Ser vestit de la comunió, no? Clar, home, és que si no t'has casat ni res... És que un vestit de nòvia costa diners, eh? Ja podeu anar buscant tothom qui vulgui anar a la família, a cosins, avis, àvies, tietes i tietes, pares o mares, vestits per a casa.
A més avui en dia els vestits són molt moderns així que pot ser qualsevol. Qui t'exigeix que sigui d'una determinada manera. Dius que això és un vestit de novia perquè jo em vaig quedar així. I és un vestit normal. És una boda ibisenca i vas amb un vestit normal. Si vols casar amb un corse, per exemple, el que tu vulguis, una mica és la cosa.
En fi, ja ho sabeu, 14 de febrer, apunta-t'ho per si voleu anar de 12 i mitja a una i mitja al matí. Home, jo crec que això val la pena, dues entrades gratis per anar a veure campanades de boda que els preus no baixen de 25 euros. No, no, no, ja ho sé, ja ho sé. Ai, mira que bonic. Bé, atenció perquè... Espera, home, deixa'ns comentar de què va mapa. Ai, ens passes el següent, home. No era un documental? Sí, és un documental, és de Leon Siminiani, que és un realitzador de televisió en la vida real, de veritat.
que d'un dia per l'altre és acomiadat i també el deixa a les seves parelles, aquelles coses que es passen a la vida que todo lo malo viene de golpe. Però és el productor i el protagonista? Sí, i el director, és ell amb la seva càmera que va gravant aquesta experiència. És com un gran hermano personal. L'avantatge és que ell és realitzador i per tant en el tema de les imatges visual en sap bastant més.
La història o el que és que ell descobreix que al final, quan ell marxa a la Índia, la Índia no troba el que estava buscant, sinó que el que ell necessita està a Madrid, que és on ell viu. Per tant, ens intenta il·lustrar una mica com moltes persones intenten fugir dels seus problemes marxant a un altre lloc, però clar,
en realitat els problemes marxen amb tu perquè els tens tu i no enlloc. Ara, molt bé, molt bé, home, psicologia de butxaca, però aquesta és bona, perquè hi ha molta gent que diu no, jo me'n vaig a que està millor. Perdona, si no estàs bé aquí, no estàs bé enlloc. Anem al segon documental, que era el segon de la setmana, que també és una mica de viatges, no?, perquè marxem cap a la Xina.
Jordi, què et fa gràcia? La frase que he dit? Home, és veritat. És que... Escolta, no, vaig a trobar-me. Si no trobes aquí, no et trobaràs enlloc. Acabem amb un altre documental, en aquest cas nord-americà, de la directora Alison Kleiman, però que tracta del primer film sobre l'artista xinès de renom
internacional i activista Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei. Ai Wei Wei.
Ah, molt bé, molt bé. Hola, som un oient d'Apolla al morro. Ara molt, el programa. Cada tarda, cinc o set. A ràdio.
No està doblat en català ni en castellà, és a dir, està subtitulat per a tots aquells que el voldríem anar a veure. I aquest home, Lai Weiwei, és un disident molt important a la Xina, és un dels més reconeguts a nivell internacional i el que ens mostra, a través de l'art, és quin és exactament el sistema polític, com tots ja sabem, comunisme, que existeix a la Xina.
Doncs ja està, no? No té més misteri. No cal escoltar-lo fins al final.
5 i 37 de la tarda, continuem en directe i tot seguit repassem algunes de les notícies de Hollywood que amb més gràcia li han fet a Jordi Roca. I a més avui tenim porra, eh? Ah, sí, per als premis Gaudí. Ai, sí, quins nervis, els premis Gaudí que ja arriben aquest diumenge i que presentarà el teu estimat Andreu Buenafuente al Barcelona Teatre Musical a 1.600 persones de públic.
Ja aniràs Jordi? Jo sí. Mira com ho sabia. El dilluns. El dilluns ja. El dilluns ja. El dilluns ja. El dilluns ja. El dilluns ja. El dilluns ja. El dilluns ja. El dilluns ja. El dilluns ja.
La veritat és que sí, perquè en una entrevista aquesta setmana el Daily Mirror ha dit que tots els personatges que hagin participat en algun moment a la saga X-Men tornaran a la nova pel·lícula que s'estrenarà el juliol de l'any que ve, és a dir el 2014.
es basa en aquest cas, la pel·lícula és, aviam, que la trobi... Sí, X-Men Days of the Future Pass, que ens explica... Sí, home, el meu índex és molt bo, eh? Ens basa en un còmic de Marvel de 1984 en el que perillen tots els superherois o monstres, com li vull dir, mutants, perquè hi ha un altre ésser que els està aniquilant. Aleshores, el que sí que ens ha revelat és que hi haurà...
sals en la història, tant en el passat i en el present, i aquí és on coneixerem i on tornarem a veure mítics personatges com per exemple la Halle Berry en el personatge de la Tormenta, el James Marsden com a Cíclope o la Janet Jones com a Emma Frost. Per tant, tots aquells que siguin fans d'aquesta sega estan d'anar a Urbano precisament per això, perquè a tots ens agrada que els actors que han protagonitzat algunes de les pel·lícules tornin a la nova entrega. A tu t'agrada X-Men? A mi m'agrada X-Men. Crec que és una pel·lícula bastant bé.
Atenció perquè Wall of Warcraft arriba a la gran pantalla a aquest mític joc d'ordinador. I també de rol. No hi he jugat mai. Tu sí Jordi? Jo sí. L'Àngel s'enfadarà si no ha jugat a aquest joc. No soc tan friqui com et pensaves. Atenció perquè l'atenció al cinema del popular videojoc Wall of Warcraft
Ja té directors. Home, serà el gran Duncan Jones. Sí, que és el fill de... David Bowie. Ah, molt bé. Per això hi ha molta gent que no ho sap. Sí, va dirigir The Moon. Exactament, que va guanyar el festival de desitges. Molt bé. Molt bé, Jordi. Sempre un examen, eh, això. De Jordi cap a Jordi. Al final del curs sempre li faig un examen a Jordi. I va treure bastant bona nota, l'última vegada. Molt bé. La gent es pensava que no escoltava, i jo no escoltava, però em va passar de xugat al Jordi i vaig fer una trampa.
Què passa sobre aquesta pel·lícula? No, res, simplement que Hollywood Reporter ha confirmat que el Duncan Jones serà el director i que, per tant, es portarà a la gran pantalla aquest videojoc multijugador que és World of Warcraft. World of Warcraft, eh? Exactament. Ja està, no? Sí, nota més. Passem a la següent informació, perquè a mans de la sèrie El Séquito,
No, salta a la gran pantalla. Com has vist la sèrie original? Si dius el sé Kito, potser ningú el coneix. Perquè avui dia la gent es veu totes les sèries per internet. Exacte. I tu després dius aquí que no entenen els trailers en anglès, però...
En fi, es diu Endura i segurament així molta gent sabrà de quina sèrie parlem. Però en xinès Jordi sí que no ve avui. No, en xinès no. Clar, no s'hi podia fer més. Han d'anar introduint noves llengües. Gràcies. Aleshores, la Warner Bros serà encarregada de fer aquesta pel·lícula que posarà punt final a la sèrie, tot i que ja es va acabar, però s'ho posarà un capítol a part i sí que tancarà per sempre ja aquesta història. L'hova del film és que tornaran tots els personatges de la sèrie, ja estan confirmats, i també el mateix director i guionista
que va fer les 3 temporades d'enturaig. Per tant, tots els seguidors d'aquesta sèrie estan avui d'enhorabona. I atenció, perquè inaugurem una nova subsecció a l'Espai de Cinema. Rumors sobre les noves pel·lícules de Star Wars.
Efectivament ja sabeu que Disney va comprar... És una de les notícies de l'any. Tu indien fa molts dies i no em vols fer cas. No home, jo ja et dic que sí. I Ben Affleck no dirigirà, és el que hem sabut avui, la nova entrega de Star Wars. Home, menys mal eh. Jo veia per allà la continuació de la saga si Ben Affleck finalment dirigia aquest film. Ah. Sí, home, perquè com a actor està bé. Va dir Jargo.
Sí, però és que Me Argo no és una pel·lícula que m'agradi gaire, tot i que... De Me Argo no m'agrada, no? Home, hagués estat un fracàs, segur. Jo crec que sí. I serà finalment, tot i que en un primer moment havia dit que no, que no pensava posar-se a la direcció a realitzar aquest film, si serà JJ Abrams... Què dius ara? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. El que compa general el seu projecte de Star Trek amb el de Star Wars i que ja ha firmat el contacte amb Lucasfilm per ser el director de la propera pel·lícula. Que bo.
Bé, doncs veurem què passa una bona tria del director. Perquè això depèn de qui l'hi donis, efectivament potser ja... Home, entre Abrams i Ben Affleck no hi ha color. Exacte, efectivament. 5.42 de la tarda, home, s'incorpora a la taula octogonal de l'estoni número de la ràdio, el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda.
Sí que funciona, sí. És vostè que a vegades sí que no... Bueno, estic situat a l'octogon del West. Sí. Escolta, una cosa. Estem comentant coses de cinema. Vostè, Modéris. Atenció, perquè tigre i dragó, que m'agrada molt ja el títol, de tigre i dragó en català és tigre i drac, hauria de ser. Ah, sí. 7 anys més... Bé, o dragó potser també és bàlid. També, eh? És bàlid, eh? Perquè ara t'hauríem d'escobrir que lladrà, lladrà, que és el que fa un gos, és bàlid també en català. Ah, molt bé. Sí, el català estrany, passa'l.
No, però va evolucionant la llengua a mesura que les persones van parlant i el diccionari... Abans es deien lladrucs. Però sí que és veritat ara que dius això, que dragó és correcte, el que passa que no es refereix a drac sinó a un altre tipus de llangardatge, però dragó és correcte. És correcte, clar que sí, com el dragó que hi ha al pergüell. Atenció perquè el tigre... I el dragó també. Tigre i dragó set anys més tard. I dragó en rojo, en hospitalet.
Jordi, què és el que passa? Perquè, clar, l'estem esperant ja. Sí, home, és que des del 2006, això, aviam, anem a centrar-nos. Aquesta pel·lícula és, com es diu això, quan són cinc sagas, o sigui, cinc pel·lícules, trilogia, una pentalogia, exactament. Doncs eren cinc pel·lícules... Que és el prop de la penicil·lina, ja. De les quals només s'havien fet quatre, i l'última es va estrenar el 2006.
Per tant, home, tots els fans de la sèrie, ai, d'aquesta Pantologia, que estaven esperant l'última entrega, en tinc que esperar pràcticament vuit anys per arribar a veure-la, i ara... Perdona, Jordi, que et talli, però jo porto vuit anys sense poder dormir, esperant ja l'última de Tigre i Dragon. No t'emborris, perquè hi ha molta gent que és molt fan d'aquesta pel·lícula.
Anem al tema perquè hi ha alguna cosa més sobre Triguer Dragó? No. Els fills de Grace de Mónaco estan en contra del seu biopic. Tu què t'agrada molt del biopic? Home, és que és l'únic que hi ha darrerament. Les notícies de pel·lícules dedicades a biografies de persona. Grace de Mónaco, que és una mica el somni de qualsevol... Dóna les efectes.
No home no, què dius senyor Benito? De qualsevol persona que vulgui ser princesa i que no hagi nascut amb sang reial. Home, podria ser qualsevol altre tipus de princesa, perquè Grace de Monaco va morir. Bueno, t'has de fer periodista i ja està. Les dones li feien feina, jo li recordo que eren un bestseller a l'Ola i al Lectures, que parlàvem de la Grace Kelly.
Aquestes revistes hi ha la teoria que sempre venen el que no mai tindràs, que és com viuen amb la corrupció i maten elefants. Jordi, els fills de Grey's de Mónaco em deien que estan encantats. Sí, d'aquest biòpic que protagonitzaré ja s'està rodant aquests dies a Mónaco, la protagonitza la Nicole Kidman, que està molt ben caracteritzada com a Chris Kelly. Home, és que la Nicole Kidman deixarà de córrer.
La família real de Monaco ha enviat un comunicat en què expressa els seus rebuig total d'aquesta pel·lícula.
i que no té res ni de biopic ni de realitat. Però sí que fan el Hitchcock, no? Sí, avui l'estrenen. Però com que ells no són familiars de Hitchcock, són familiars de Grace, per això ho comentem aquí. No apareixi coses. No, perquè hauria de sortir la Grace Kelly amb Hitchcock.
Va ser una de les seves actrius, no, actrius fetiche. Jo diria que abans de la Tipi Fedren... Clar, però és que ens narra la seva vida ja com a reina de Mònaco i no com a actriu. Es va fer reina de Mònaco gràcies a fer allò que atrapa un ladró.
amb el Gary Grant. Parlem de Hollywood i d'Els Òscars. Com que no? Engeguem el seguici de pronòstics cinematogràfics que conclourà amb Els Òscars. Ah, però abans parlem de la festa del cinema català.
Serà aquest diumenge amb la festa dels Gaudí. Jordi, què comenteu sobre aquesta gala? Simplement, tu ja ho has dit molt bé, que ho presentaran en una buena fuente, Samatra per TV3, aquest diumenge, 3 de febrer, i el que farem aquí és donar a conèixer quatre o cinc categories i fer una porra perquè qui encerti
Comencem. Qui ha millor pel·lícula?
Boscaraiba? Un moment, aquí vull fer un altur. Què passa? No ho sabia, però ja que tenim aquí un membre de l'acadèmia, que el senyor Benito apareix al bosc. Vostè és de la Guàrdia Civil, no? En quantes secundes apareix? 4, em sembla. Diu alguna frase?
Quina frase diu? No, no l'han posat a la pel·li.
11-23, no? Heu de dir que la que creieu que guanyarà no és la que voldríeu, eh? La que creieu. Mira, jo no he vist cap de les 4, però penso que guanyarà... Va, jo m'arrisco. A veure'm. Blancaneu jo crec que no la voltarà. No. Perquè penso que no. Llavors anem per desgast. Fènix 11-23 tampoc la guanyarà. El Joan és el director de l'Acadèmia, eh? Sí, molt bé això. L'alboda secreta, afortunadament.
I després el Bosch i els Nens Salvatges. Va, jo voto pels Nens Salvatges. Jo voto pels Nens Salvatges. Si algú vol participar des de casa pot fer-ho a través del xat de radiodesbert.com
Va, atenció, millor film en llengua estrangera. Sí, que en llengua estrangera vol dir... castanyol. Castanyol, sí. Perquè després hi ha millor film europeu, val? Com que el Joel Joan, que és una patentista... A veure, hi ha Rec 3, Red Lights, del Radio Cor 3, de Pelayos o una pistola en la mano. Ostres... En cada mano. Perdona, perdona una cosa, és que... Sergai, no? Sí, Sergai. I de Pelayos, eh, està el dia. Red Lights, Reborders i Paco Plaza, Rec 3. És que tots els directors són d'aquí, a més, et diré.
O sigui que... Lengua estrangera, però... Jo diria que una pistola en cada mano. Sí? Una pistola en cada mano, dius tu?
Rec 3. Jo dic Red Lights. Sí? Un de cada? Un de cada, va, per fer una mica diferent. Clar, per variar, perquè abans ja compartim el premi, si no. Efectivament. Atenció, perquè passem ara al millor director. Al millor director, sí, tenim el Ballona, per L'Impossible, el Pablo Berger, per Blancaneus, el Cesc Gai, i el Joan, amb el Sergi Lara, per Fènix. Jo dic Juan Antonio Ballona, per L'Impossible. Sí, clar, jo també. Home, digueu.
Tu també creus senyor Benito? Sí, sí. Tots al ballona? Sí. Veig que quan jo dic una cosa primer em copiau tot. Sí, sí, sí. Vosaltres fixeu-vos, eh? Sí, sí, sí. És un efecte de contagi. Fiu morro, Jordi. Ara deixa que diguem nosaltres primer. Aviam si et copies després tu. No, jo ja he passat això, perquè el millor film de llengua extranjera he dit primer i jo no m'he copiat. És que avui és dia de cobrament, no? Sí. Pots passar per casa, eh?
Atenció, perquè millor actriu protagonista. Aquí tenim la Mariana Comas, dels Nens Salvatges, l'Àngela Molina, de Blancaneu, Maria Molins, al bosc, o Maribel Verdú, també per Blancaneu. Tio, senyor Beni, tu ara visquis. Maria Molins. Maria Molins, pel bosc. Com és companya de raparsos. Jo, Àngela Molina. Àngela Molina, per Blancaneus, diu.
I tu? Jo de Maria Molins també. També? Sí, que ara és vostè el que es copia de Senyor Benito. Ah, mira! Senyor Benito ara qui es copia, eh? No, perquè avui es dia de cobrar, jo el senyor Benito porta la caixa al diners. Atenció, millor actor o protagonista? Tenim Àlex Brandemult per El Bosc, Nil Cardoner per Fènix, Àlex Casanovas també per Fènix,
i Àlex Mune pels Nens Salvatges. És a dir, tenim tres Àlex que competeixen en aquesta categoria. És a dir que un Àlex surt segur. Jo votaré per un Àlex, o no? Perquè potser... Home, n'hi ha un, eh, n'hi ha el Nil Cardoner, que potser que guanyés, però hi ha tres Àlex. Bé, Cristina, Déu tu primer, que després és el que us copiem. Jo ja el tinc pensat, per això, eh, ja t'ho dic. Senyor Benito, vostè què? Jo em prendo molt. Home, també tiren cap a casa tota l'estona? No, no, no. Mira, al Casanovas, diré jo.
Jo dic que prende molt també. Prende molt també? Si que està una copia del senyor Benito. He dit que ja el tenia pensat, eh? Te riu la cinta que podeu escoltar-ho. Els Premis Gaudí, eh? Segur que fan una cosa així, eh? Esperem que sigui millor que l'any passat, eh? Senyor Domènech, avui no només cobrarà, sinó que tindrà un sobre. Ni que fos del Partit Popular. Quin perill, eh? Jo sóc el tresorer. Sí, ja, ja. Ets una mica... Eduard Várcenas Benito.
Des del Barcelona Teatre Musical comença la cinquena gala dels peris. El spot està força bé. Ha tingut un xist. M'han explicat interioritats de l'esport.
Aquesta categoria és molt interessant.
Sí, i la d'actriu secundària també. Vinga, va, aquí hi ha... Millor actor secundari ja, Eduard Fernández, per una pistola en cada mano, Francesc Corella, pels Nens Salvatges, Pere Ponce, pel Bosc, i Lluís Villanueva, per Fènix. Escolta, els quatre actors són molt bons, i a mi m'agraden molt. A mi em passa moltes vegades que els que són de secundaris m'agraden més que la categoria de principals. Bé, un clàssic seria dir Eduard Fernández, però Francesc Corella és un actor espectacular. Pere Ponce, també. Home, en el Bosc ho fas més, també. Sí, està força bé.
A veure, clar, jo estic molt indecís. Jo votaré... Saps què penso? Que l'Edward Fernández no l'hi donaran, perquè com que sempre guanya premis, la gent pensa que no el votem, que això també passa, no? Jo em poso en la pell del qui ha de votar. Llavors, mira, jo votaré el Francesc Corella. Com tu amb ell. Francesc Corella. Vostè també, senyor? I tu? Això és plaer. Vosaltres han passat les preguntes abans de l'examen o què? La Cristina diu Edward Fernández, eh? Molt bé, molt bé.
Què passa? Què són els premis, Gaudí? Atenció, perquè el millor actriu secundari ja tenim a... Home, l'Aina Clotet, per als nens salvatges. Aina Clotet. Sí. Molt bé. La Candela Peña, que a mi m'agrada molt, per a una pistoleta en cada mano. La Clara Segura, que també és un molt bon actriu, per als nens salvatges.
Jo estic entre dues, no sé si la Clara Segura o l'Anna Wagner, no ho sé ara. Jo estic entre la Candela Peña o Clara Segura, i com que la Clara Segura...
Si tu agafes Clara Segura, jo agafo... Però què és aquest trepitgeig de votacions? No és que jo agafi Clara Segura. La setmana que ve seran secretes, us passaré uns sobres abans de començar. No és que jo agafi Clara Segura, és que jo voto per la gent de Sant Just i Clara Segura, que és sant justenca, voto per ella. Voto per la Clara. Voto per la Clara.
Home, no se'n justen que no n'assegures. I acabem ja amb millor pel·lícula d'Europa. Quines tenim que aquestes ja no les hem vist ni de broma, no? Sí, com que no les hem vist, home? Tenim dins l'Amazon, de Franços de Font i tant, en la casa es va estrenar fa molt poc. Ja no l'he vista. Tenim l'Abre, de aquí, Kaurismaki. Tenim Intocable, que és la que va guanyar els Oscars l'any passat però que ha entrat a la categoria d'aquest any dels Gaudí, i Lo Imposible, de Bayona.
No, no, no. Aquí no cal fer porra, no? Evidentment guanyarà Le Havre d'aquí, Carius Maki. Jo diria que seria L'Havre. És molt bona, eh? És una revolució cinematogràfica. Val la pena, eh? Guanyarà L'Impossible, penso, eh? Penso, penso. Potser m'equivoco, però jo voto per L'Impossible. No, no, jo L'Havre, sí. L'Havre, L'Havre. L'Havre i l'Sieja.
Bé, doncs acabem aquí la secció de cinema. Jordi, moltíssimes gràcies, com cada setmana. I la de Hanecken no l'han posat? No, perquè entrarà per l'edició de l'any vinent. No, escolti, no és Heineken, és Haneke. Jo és que sempre... Clar, és confond... Ah, per això cada cop que vull anar a la pel·lícula surto amb una...
amb quatre ampolles de més. Atenció perquè comentem algunes curiositats del món del cinema. Quedeu-vos, sisplau, perquè donareu joc quan parlem de l'actriu més assassinada de la gran pantalla. L'actriu que més assassinada ha sigut Cristina... Paula Maixa. Paula Maixa. La coneixeu? Ho sona? No, no, ni idea. Home, si l'han matat al minutor en totes les pel·lícules. No, home, és un actriu francesa i es veu que es va especialitzar al llarg de la seva carrera en interpretar papers de víctima.
Ten és així a veure si endevineu quina és la xifra de vegades que va morir. En el total de les pel·lícules. 53. Més amunt. Més amunt encara? Síííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííííí
Evidentment és molt probable que en moltes de les seves pel·lícules aparegués més d'una vegada i morís més d'una vegada. És a dir, va interpretar diferents papers on apareixia morint-se diferents vegades a banda de ser la protagonista. Això està molt bé, és especialista en morir. Bé, atenció, perquè ara repassem alguns rècords de pel·lícules. Per exemple, el film més llarg de la història.
Es tracta de Tratamiento contra el Imsonio. I dura ni més ni menys que 87 hores. És a dir, més de 3 dies seguits veient una pel·lícula.
I tu després et queixes de que mor és lenta. Jo el que havia sentit d'aquella del Peter Greenaway que eren les maletes de Thule, una de 24 hores o no sé quantes.
La pel·lícula es va projectar sencera només una vegada, però ja és molt una vegada. Imagina les persones que van anar a veure aquest film, que està format per una única seqüència, on es veu que apareix el poeta Ligrovan.
i apareix llegint una composició de 3.400 pàgines. O sigui, una comèdia destornillant amb un ritme trepidant. Atenció perquè passem ara al film que s'ha trigat menys a rodar, concretament amb 24 hores, Cristina. On creieu que és? A quin país es va rodar? A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya. A Espanya.
No, però segur que en alguna cosa hi va participar. Cal afegir que es va rodar només un dia perquè en la seva majoria la pel·lícula està composada per escenes d'altres pel·lícules.
que havien estat descartades d'anterioritat. Per això es pot veure a la pel·lícula que tant l'Omni com el protagonista quasi mai són el mateix a les diferents escenes. I et pots arribar a tornar una mica bo. I ara hem parat del rodatge més curt però el rodatge més llarg de la història quin va ser? Doncs mira, és tan llarg que encara ni s'ha terminat de rodar. No s'ha acabat encara? No, de debò, de debò. És una història sobre la vida de Matahari
que es veu que es va començar a rodar al 1974, i 39 anys més tard encara no s'ha acabat. El motiu d'això és perquè es va començar a rodar quan Calista Carradín, que és la protagonista, tenia només 3 anys, i per intentar acabar-la va anar bé d'esperar que creixés una mica, per anar rodant mica en mica, i per això encara estan... Ostres, que fort. Bé, escolti, per anar acabant alguna cosa més, com per exemple, el film més car de la història, que és d'adonçar que estan més diners.
Sí, es tracta de la versió russa de guerra i pas, feta al 68, russa. Us ha agradat la meva acutació? Perquè algú no sap què és el més car. Dic que ens han gastat més diners. No ho sap jo. Perquè algú no sap què és més car. Doncs es veu que la Cinta va requerir una inversió... La Cinta va requerir una inversió de 560 milions d'euros. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Bé, doncs fins aquí les curiositats del cinema. Gràcies, Cristina. Agraïm també la presència i la col·laboració del Jordi Roca la setmana que ve amb més estrenes del 7è Art. I també comentarem si aquesta porra que hem fet dels premis Gaudí a la festa del cinema català l'hem encertat. Jordi, fins la setmana que ve. Gràcies. Tornem després de les notícies de les 6, connectem amb la xarxa i després amb el senyor Benito i més coses a la penya del morro. Fins ara.
Bona tarda, us parlem Sònia Queri i Ramon Companys. El president Artur Mas ha convocat una cimera contra la corrupció per la setmana que ve.
en el control d'elecció pública com ara la presidenta del Parlament, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el fiscal superior, els síndics de greuges i de comptes i el director de l'ofici antifrau. Jo la setmana que ve convocaré aquí al Palau de la Generalitat una trobada amb tots aquells organismes que d'una manera destacada a Catalunya intervenen sobre el control d'elecció pública. El control d'elecció pública o d'elecció política en el seu conjunt d'elecció institucional fonamentalment.
seran convocades en aquí mateix per intentar fer una reflexió conjunta, un anàlisi conjunt sobre aquesta situació que s'està produint i, per part meva, demanant que s'aportin idees. El president Mas opina que els polítics imputats, en algun cas, no han de dimitir perquè la imputació no és delicte. La vicepresidenta del govern central, Soraya Sáez de Santa María, s'ha negat a respondre múltiples qüestions
sobre el cas Bárcenas i com aquest afecta l'executiu amb l'excusa que el govern és una cosa i el partit n'és una altra. La número dos de l'executiu ha defensat l'actuació de Mariano Rajoy i ha dit que donarà explicacions demà com a president del Partit Popular davant el comitè executiu. Llevo 12 años trabajando con Mariano Rajoy Brey. En la oposición, primero en el gobierno, en la oposición y después en el gobierno.
Y yo lo que he visto en estos 12 años ha sido siempre una conducta ejemplar, nunca le he visto saltarse una norma y siempre ha dado ejemplo a los que trabajamos con él de una vida recta y de una vida al servicio público. Per cert que la fiscalia anticorrupció ha informat que investiga la possible existència d'una caixa B al Partit Popular després de descobrir-se els papers de l'extresorer Luis Bárcenas.
Els fiscals proposen el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruiz,
que cridi a declarar l'exdirigent popular i que reclami a Isenda un informe urgent sobre la seva situació fiscal des de l'exercici del 2007. El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat per la Junta de Castella i Lleó contra la llei de restitució a la Generalitat dels papers de Salamanca. La sentència avala el retorn dels documents confiscats durant la guerra civil i custodiats a l'arxiu de Salamanca. La Junta de Castella i Lleó defensava que la llei
Aprovada l'any 2005, el govern de Zapatero posava en perill la funció social de l'arxiu. Per contra, el Tribunal considera que la restauració dels documents als seus propietaris té un interès constitucionalment legítim.
Només a Catalunya es diagnostiquen prop de 33.700 casos de càncer cada any i es preveu que al llarg de la vida un de cada dos homes i una de cada tres dones acabin desenvolupant aquesta malaltia. Dilluns es celebra el Dia Mundial contra el Càncer i en guany la jornada se senta a trencar falsos mites que envolten aquesta malaltia. Barcelona, Arnau, Olmos...
Les falses creences que envolten el càncer es divulgaran a través de les pantalles de les sales d'espera dels centres sanitaris de Catalunya. Combatre aquests mites pot ajudar les persones afectades de càncer. Ignacio Blanco és membre de l'Institut Català d'Oncologia. Un dels primers que hem pogut recollir és el que molts pacients ens diuen que si els seus progenitors i els seus pares han tingut un càncer, ells també ho tindran. La resposta en aquest mite és que no.
Realment, encara que ara parlem molt de genètica i càncer, realment només una petita part dels càncers poden ser hereditaris. Tot i que la taxa de mortalitat dels malalts de càncer es redueix un 2% cada any, prou de 16.000 persones moren anualment a Catalunya per aquesta patologia. És per això que s'ha fet una crida a adoptar hàbits de vida saludables que ajudin a prevenir la malaltia. Amb tot, els especialistes en oncologia asseguran que la prevenció i la detecció precoç
són indispensables per lluitar contra el càncer. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Aquest vespre ha tornat la Lliga a Sovaldambol després de la disputa del Mundial. A la setzena jornada, el gran Ullers visita la pista del Posada de Vigo a partir de 3.45 del vespre.
El Barça juga demà a dos quarts de vuit a la pista de l'Ana Itasuna de Navarra. Amb basquet el River Andorra disputa aquest vespre la final de la Copa Príncep. Els andorrans s'enfrontaran al Burgos a les vuit a la pista de l'equip castellà. En futbol serà la quinzena jornada, primera divisió a les nou de la nit. Barça-Santiago demà a dos quarts de set. Borella-Marfil-Santa Coloma.
I aquesta nit comença la segona volta de l'Oquell Lliga amb dos partits a les 9 de la nit. El Reus rep el Villanova i el Blanes juga a casa contra el Lloret. Notícies en xarxa. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Sa jornassi n'he dit el sorteig per adjudicar els 54 pisos de la nova promoció pública de venda a Mas Llull previst per dilluns. El motiu és que l'empresa municipal d'habitatge, ProMunça, tenia un crèdit en bànquia per finançar aquest projecte, però ara aquesta entitat bancària no pot tirar endavant cap operació d'aquest tipus per ordre expressa de Brussel·les. Una prohibició que no només afecta aquest crèdit en ProMunça, sinó en qualsevol altre cas. L'entitat bancària ho va comunicar ahir a l'Ajuntament, un crèdit que havia de servir per finançar l'operació que l'empresa municipal d'habitatge
de construir els 54 pisos al carrer Violeta Parra, 8, 10 i 12. Aquest dilluns s'havia de fer el sorteig públic per adjudicar aquests 54 habitatges perquè s'havien acceptat 66 sol·licituds. Fa 10 anys, però Montse va comprar els terrenys on s'han d'edificar aquests pisos a través de la hipoteca que els va concedir Cajamadrid, Cares Bank, que a la intervenció d'aquesta entitat i la situació de crisi
ha fet que el Brussel·les s'hagi plantat i hagi obligat a aturar a Bànquia. Per tant, ara l'empresa Municipal Habitatge ha perdut aquesta via de finançament i el que estarà fent a partir dels propers dies és concertar reunions amb altres entitats bancàries per a buscar aquest finançament, com ara amb el Banc Santander i la Caixa.
Més qüestions, el ple de Sant Just dona suport a la declaració de sobirania i al dret a decidir, aprovada pel Parlament la setmana passada. Convergència i Unió i Junts per Sant Just van fer una moció conjunta donant suport al text i els vots a favor s'hi van sumar al partit dels socialistes i iniciativa via democràtica i partit popular i van votar en contra. El regidor de Junts per Sant Just Sergi Seguí va llegir la moció que recollia el preàmbul resumit de la declaració, un document que recordava a les vegades que els catalans han expressat la voluntat de superar la situació de bloqueig, bloqueig, anàlisi de l'estat i què ha passat per arribar a aquest punt. Una moció que també destacava
La manca de respecte en decisions de l'estat pel que fa a Catalunya, la declaració es basa en principis, com ara la legitimitat democràtica, la transparència al diàleg, l'europeisme i la legalitat. L'alcalde Josep Barbinyà assegura que l'essència principal de la declaració és la democràcia i ha de defensar que tothom té la llibertat absoluta de manifestar-se i d'expressar-se, a més d'afegir que els límits de l'autogovern de Catalunya només els pot posar el mateix poble de Catalunya.
I acabem aquest bolletí amb un apunt cultural. L'entrepà de Sabado-Giral i el talent de Jordi Nob, que són els llibres que es presentaran demà al Barra Llibres, que es farà al celler de Can Mata, una iniciativa conjunta del celler, l'escola d'escriptura de la Teneu i la Breu Edicions, que vol acostar els llibres de la col·lecció de narrativa Cícuta al públic seny justent, combinant-ho amb un tas de vins. Un dels llibres que es presenta, com dèiem, és l'entrepà de Sabado-Giral, una història romàntica amb molta ironia que explica el fracàs d'una relació amorosa situada a la manresa dels anys 80. En canvi, la del talent
de Jordi Nob, que passa en bona part a Lisboa, nucli de les avantguàrdies del segle passat. Tots dos autors seran presents al Barre de Llibres de la Mar, recitant alguns fragments de les seves novel·les, publicades l'any passat per la col·lecció Cicuta de la Breu Edicions, uns llibres que es podran comprar demà mateix a preu de cost, igual que altres llibres de la mateixa col·lecció editada per la Breu. A més a més, tot plegat anirà acompanyat d'un tas de vins gratuït, amb una explicació del procés de l'elaboració i del seu resultat final.
Els vins la comèdia anexa i te la dedico tot plegat a partir de demà, a les 11 del matí, al celler de Can Mata. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 al Sánchez Noticias d'Edició Vespre.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOC. informatiucomarcal.com Mitz Electrònica ara és BITZ.
Pits, molt més que nits electrònica, ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 48 punts.
Aquest indicatiu té més ritme que l'anterior.
6 i 10 de la tarda, benvingut a la segona hora de la penya del morro Cristina, bona tarda. Bona tarda. Algú un missatge per Facebook, via Twitter, via chat, perquè és no parar no? Missatges no, però m'agrades molts. Molta gent fica m'agrada les publicacions que anem ficant, sí, durant tota la setmana sí, sí. Publicacions que anem fent, van ficant m'agrada, m'agrada. I que els hi agrada, per exemple, avui que han posat? Volem saber noms i noms de les persones que posen m'agrada al Facebook.
Que hi ha gent que està malalta també. Eric Pomar, bona tarda. Bona tarda. No sé, tens Facebook tu Eric? Sí, sí. I també d'aquells que veus tot el que veus, m'agrada tot, m'agrada tot o no? Va, tot o no. M'agrada el que m'agrada. Ara s'està l'actiu, home. És veritat, és veritat. Ho has trobat ja?
Podem comentar d'educació canina, l'Albert Capapell, la Roser Arts, els va agradant diverses seccions, l'Elisenda Capdevila també va donant... És curiós perquè la secció d'educació canina, com que la fan ells,
Està bé que posin que m'agrada. No, però no només a les seves Jordi. També piquen a unes altres. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Vostè també et va posar m'agrada. Evidentment. A tot arreu, no? A tot arreu. Vostè el que fa és compartir a través del seu Facebook la publicació del podcast que fem cada divendres, no? Com que surt vostè, vol saludar la gent que està escoltant ara, per exemple, a través del podcast? Hola a tots els que m'escolteu, a través del podcast, amb una mica de... Com es diu? Podcast?
pot ve de pot i de cas, de cast. Quina explicació, Jordi. Anem al tema que ens interessa. No ho sap prou.
Avui, Eric, ens portes un món sobre rodes. Doncs sí, tres personatges d'una altra època arriben carregats amb les seves eines, rodes, cargols i claus de tot sobre l'escenari. Ah, però això què és?
Doncs és com una mena de circ, màgia, equilibris, humor, música i això sobre el nacional. I això on es fa? Això es fa al centre cultural de Terrassa. Ah, molt bé. Terrassa, mala raça, mala pell, tots dermatòlegs del Vallès. Per què ens ho recomana això?
Perquè poques vegades s'hi troba que en un mateix espectacle s'hi pugui recopilar els equilibris, acrobàcia, humor, tècnica de professionals i música. És veritat, és veritat. Molt bé. I quan es fa aquesta obra? Doncs es fa només una única sessió d'aquest diumenge 3 de febrer a les 6 de la tarda al Centre Cultural. Per tant, aquest diumenge a les 6 de la tarda qui vulgui anar a Terrassa i el preu?
Doncs si teniu el carret de sopar és gratuït, però tant els que no ho són i els de majors d'edat són 7 euros per persona. 7 euros per persona? I segur que vol més informació? Hi ha alguna pàgina web on poder adreçar-se? Sí, www.fundacióct.cat
Molt bé, aquesta és la recomanació de l'Èric d'aquesta setmana, aquest diumenge, a les 6 de la tarda, al Centre Cultural de Terrassa, al món sobre rodes. Èric, moltíssimes gràcies! Que vagi bé! Adéu-siau!
Bé, atenció, perquè un quart de set de la tarda... Sí, mira, què s'ha après? Què? Què s'ha après? Jo no he après re, de debò, li dic. El que passa que hi ha cançons que animen a aquesta. I aquesta a mi ho feia com vaig dir. Aquesta també. Aquesta també.
El senyor...
Bueno, anem via del tema perquè la setmana passada, ja sabeu que l'hèlicap de Vila sempre encumana, encarrega, li demana al senyor Benito que busqui alguna cosa. Busqui alguna cosa. I aquesta setmana, la setmana passada, li va demanar que busqués el que era un almorratx. Sí, el coqueteret queda al vall de l'almorratxa. Al vall d'almorratxa o de les almorratxes, també es diu. Sí, de les almorratxes, sí.
Borratxes no. Al morratxes. No confondre. Hauríem de començar la investigació al vall, tothom sap que és un vall, no cal dir res més, però sí que hauríem de saber... Però de quin tipus? Vall popular, tradicional ja es lliurem.
És un ball, molt bé. Escolta, i llavors què és el que hem de saber? Què és un almorratge?
Vé de l'àrab, que es diu Emoals. Més que té alguna cosa a veure, que m'ha fet algun d'allò. Llavors, un almorratge és un recipient, aquí ho diu, un recipient decorat fet de vidre. És com si diguéssim una mena de satrillera amb molts brocs. Jo he vist fotografies al Google aquest i aquestes coses.
No vull ofendre ningú, però és un d'aquests objectes que si te'ls regalen dius... És un pongo? És un pongo. I és un recipient per posar-hi perfum. I ara diguéssim què és el ball?
Per què serveix un almorratxa? Últimament s'utilitza per posar-hi perfum. I avui en dia es fa servir pel vall de l'almorratxa i prou. I si vols amagul i regales un almorratxa perquè és un símbol de...
Però escolti una cosa. No sé, ara no em ve la paraula. No, però és un bongo d'aquest. És un poc, és un poc. És una cosa que per regalar les vegades... Però vostè, escolti una cosa, ha investigat o no? Sí, jo he fet una investigació. El que passa, mira, jo aquesta setmana la veritat és que he anat molt ple de cosetes, tenia moltes coses a fer, i li he encarregat la investigació als meus dos becaris. Tinc dos becaris. Ah, sí? Com es diuen? El senyor... bueno, el Merda Sec em va donar permís per tenir dos becaris. Com que són becaris, no cobres. Ja, ja, ja. I mira, van fer-ho. I com es diuen?
Un es diu Pròcul Roig i l'altre es diu Rómul Vampets. I l'han ajudat o no? Jo com que els hi vaig haver de dir amb el mòbil no tenia porta massa cobertura i vaig dir que m'havia de trobar això del mall de l'Almorratxa.
I amb Procul Roig va començar una línia d'investigació i em va portar un escri que deia L'Almorratge és una dolència de l'anus. Però què diu? Però què diu? Vaig dir que no va prou bé. I diu que el principal símptoma de les hemorroides és el dolor al redor de l'ano i sangre roja brillante en las heces. I llavors li vaig haver de tallar la investigació. No, Procul, Procul, prou, prou. No anem bé, no anem bé.
Em sembla que com fos el morratx amb una altra paraula. L'hi vaig dir pel mòbil, no hi havia cobertura. L'altre va tallar aquí. I el Rômul van petx... Tampoc va ser massa reïgida. El meu error va ser donar-li carta blanca. Tu ho fes, és més espaviladet.
El Ròbul és més espaviladet que el Pròcul. I va trobar, per tant, alguna cosa sobre la marxa. I va fer un treball de camp en diverses discoteques.
Un dia li presentirem l'estudi sobre aquests locals, això està en marxa. I va trobar diverses coses. Un moment, deixa'm que pari un moment, allà no trobarà, perquè el Vall de l'Almorratxa és una cosa que vostè diu que és típicament catalana, que és una tradició. A discoteques avui en dia ho dubto molt que a la zona hermètica de Sabadell, per dir-ho d'alguna forma, es balli l'Almorratxa allà. Això deia jo, quin tipus de ball?
Jo li vaig donar carta blanca perquè començés una investigació improfundís. Va trobar diverses coses. Primer va trobar... Ell va intentar de totes totes ballar amb la més borratxa, que tampoc era el cas. I no se'n va reigir. I després algú li va dir que el que havia de fer era tirar-se a la bebida.
Tirar-se a la bebida. També va anar a buscar la borratxa, però no va ser la manera. En fi, escolta una cosa. Jo, a la vista dels resultats, jo vaig avaturar la investidura. Jo vaig dir prou, prou, prou. Li anava a dir que aquests dos becaris que té, jo no sé si els tornaria a contractar mai més.
Ara estan fent feines de neteja. Vaig tenir que fer-me càrrec de la investigació i vaig decidir què era.
Vaig tirar mà del Google aquest, vaig posar cosetes, va sortir a Wikipedia. Tot ho té, no? Tot ho té. Com el Google. El senyor Google també a tot ho respon. Qui ho va dir l'altre dia que si Google ara parés s'acabaria el coneixement en el món?
Segurament. Gran part del coneixement. Hauríem de tornar una mica a les enciclopèdies, no?, d'abans. Sí, sí, sí. Jo encara en tinc, eh? Sí, jo també. Jo tinc enciclopèdies de... Però, bueno, jo abans de consultar-les, el primer que faig és al senyor Google, evidentment, que fiques la pregunta fins i tot i ja et respon, és a dir, sí, sí. Ha sigut un avantatge fonamental. Però, bueno, no deixin d'investigar les enciclopèdies, són molt interessants. Surtant, però, quan els portes i algunes taules cavallen i coses així, van molt bé. Això va molt bé, molt bé. Jo tinc l'espasa,
La enciclopèdia es passa. Ah, pensava que era l'Arma. Mítica, on hi hagi més de 100 homes. Per fer una paret, no? Sí, per fer una paret d'un dròstoli. On volen apetar? Ha trobat alguna cosa? Sí, al baix de l'amorratxa. Al morratxa, digue-ho bé, perquè sembla que es diu amorratxa. Al morratxa o morratxa, sense l'alt.
és un afegidor dels ara veigant. El que és el més popular, el més famós i el més reconegut és el de Gironella o això ho diuen ells. Aquí és l'autèntic. Aquí ja entrem en llocs que fan molts municipis. Aquest és el bo, aquest és el nostre. El nostre és l'autèntic. Ara vindrà la guerra del xató. Aviam qui dels tres municipis que se'l disputen és. O quatre. Ara ja som quatre en litigi. Ah, sí? Del xató? Sí.
Jo li dic pel meu ordre de preferència. Vilanova, Vilas i el Truc. Sitges, el Vendrell i Vilafranca. Tots 4 estan amb litigi per disputar-se pel xató originari del xató. El xató què és?
La vaig escarola amb una salseta que no és la mateixa que dels calçots. No, però que és com mel, no? No, mel no. Però és dolça o no? No, ja perquè allà has queixat. Però de totes maneres, els de Vilafranca guanyaran perquè són qui tenen més gent. Llavors, per tant, com més gent tens, més ressò.
Vostè el vol pensar? Jo el puc parlar de Viva Nova. El van fer l'emborratxa. Alguna conclusió ha arribat a tot plegat? Ara arribem, ara arribem. S'ha treballat amb el xató i amb el no sé què. Són coses que van juntes. Perquè és un home de cultura. És que obro portes. Vostè ha de dir que jo no sóc dispers, sóc de cultura. Moltes gràcies. Té un cafè pagat, senyor Cristina. Ah, merci, merci. Ja li diré més d'aquestes, home.
Amb tres ja és un whisky. Ah, mira, és bossavero, és bossavero. Els premis s'acumulen. Senyor Benito, vostè veig que no es disperseix, és de cultura. És de cultura. Jordi, que vols un cafè també? No, gràcies. No, ell ja va al sobre directament. Senyor Benito, vol anar al que ha de fer ja? Per favor, per favor, sisplau, li demano, per favor. En què consisteix el Vall de l'Alborratxa? Perquè és el Vall del Banyut. El Vall del Banyut? Sí.
Què és el Vall del Banyut? És el vall de l'Escarni del Banyut. De l'Escarni del Banyut? Banyut, Banyut. Banyut, de Banyes, de Banyes, de Banyes. Sí, sí. De Quelemona los Cuornos. Què diu ara? Sí, perquè és un vall que, fixi's vostè, es balla. Els integrants del vall hi ha una nòvia que s'ha de casar, un nòvi, un senyor feudal, que és el que mana, sobretot ells, i els altres comparses. Llavors, comença el vall la nòvia
i el senyor fa un dalt que l'agafa. Llavors fan un passeget, van ballant, i darrere, el nubi sol. Això simbolitza...
El dret a cuixa. El dret de pernada. Per nocta nocte. Què vols dir? Que el primer d'allò li fotia el faudal. Ho vaig aprendre a Braveheart, això, jo. Sí, sí, sí. Que és l'home faudal, que abans havia de tastar la noia, no? Tocava tot aquest. Sortosament, hem avançat una mica i avui dia ja no passa. Afortunadament. Jo crec que se'n va encarregar més d'un de faudal, d'aquest. Segurament. De manera distreta, pam! Ai!
Si això avui en dia passés, que diria si el president de la Generalitat, potser. Sí, imagini't. Bueno, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. I clar, llavors, simbolitza aquesta posada Marcela del dret a cuixa. És que m'ha vingut una imatge ara amb el Xavier Trias. Sí, sí, no. Sí, s'hi ha trobat, s'hi ha trobat. Però passem ràpid, passem ràpid. Llavors, el feudal,
L'almorratxa l'omple d'un líquid, diguem-ne perfum, i va ruixant a tothom com si els volgués fertilitzar amb el seu esperma. És així? És així, no? No, no, això està tret. Però el que hi ha dins l'almorratxa és esperma, no? No, no, és un líquid simbolitzat. No, és aigua ros o l'oli de rosa.
Està en el suport tècnic. Moltes gràcies. A veure si l'aconsegueixo i després anem. En aquella època estava molt malalt. No m'hauria estranyat.
Clar, o sigui que també podíem dir que això que tira també podia ser l'efa del Duque, com aquell que vivia a En Palma Do. Això és desietagrògic allà, ho diu per Iñaki Urdangarín, que és com firmava els seus esticlos. Era ingeniera, com t'ho dic. Has d'anar a l'agulatge. Escolta, és un catxondo. Jo de vostè el contractaria. El convidaria, no? Com a col·laborador virtual. A veure, com ens podem firmar lML?
Palma Do Cañaki Urdangarin, signes males. Com a el duque empalmado, referents lògicament al duque de Palma, que és el títol que ostenta, jo crec que és d'un gran sentit de l'humor. Molt sentit de l'humor. Sabeu per cert que li han demanat que li retirin aquest títol. D'entrada ja li han retirat el carrer.
Per la gràcia que va fer. Vull afegir que ell té molt sentit de l'humor i també tota la gent que paga, i que paguem, vaja, les seves vacances, any rere any i l'escola dels seus nens a Boston. Atenció perquè, senyor Benito, no sé si ha acabat ja amb el tema del morratge. Crec que sí.
De l'afegir que aquest ball encara s'està fent. Sí, al Lloret de Mar també. A Fildes ho feien a Sant Pol. La festa de Sant Pol amb el Moro Musa i no sé qui més. Un dia parlarem dels moros a la costa de Bellantubi. D'on ve l'expressió? Moros a la costa?
L'expansió morosa de la costa ve més o menys del Maresme. Vostè es fixa que hi ha poblacions que són arenys de mar i arenys de munt. Vilassar de mar, Vilassar de munt, Premià de mar, Premià de munt. Doncs resulta que el Premià de munt... Montgat de mar, Montgat de... No, aquest ja no és Jordi. Barcelona de mar, Barcelona de munt. No, tampoc. No, perquè és Colxerol allò. Ah, Colxerol.
Doncs això bé perquè a l'època de les inversions, els monos sempre són com dolents. És una expressió políticament molt incorrecta. Molt incorrecta. Però d'aquell temps era així. Llavors què passava? Venien, eren com pirates, els pirates de la costa, eren més aviat moriscs. Llavors venien a la costa i la gent deia que eren monos a la costa. Llavors agafaven totes les pertinences i se'n anaven a la població damunt.
i deixaven la de mar lliure. Respecte a aquesta expressió es veu que s'ha fet un escrit i s'ha enviat a la Real Acadèmia de la llengua espanyola demanant que s'extregui del diccionari perquè la recull perquè és ofensiva. Això de... Mors en la costa, no hi mors en la costa. Perquè es considera que és una mica ofensiva de cara a aquest col·lectiu.
Ara sí que n'hi ha, perquè abans potser... Ho dic perquè tot evoluciona, no? Segurament, si no hi hagués tanta immigració, no haguessin demanat de retirar-ho. També com a moltes poblacions, hi ha la torre del moro. La torre del moro? És veritat, és veritat. En molts llocs hi ha la torre del moro, que era de vigila. O també hi ha la penya del moro. Sentiu, tenim la penya del moro.
No hay morros en la costa. No hay morro que por bien no venga. Bé, 6 i 28 de la tarda, Carme Verdois té que estar escoltant. Tot seguit anem a repassar el que ha donat de si, el capítol d'avui de La Riera de TV3.
Que per cert, d'aquí una estona parlarem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda amb l'Eli Capdevila, que ens porta algunes coses, però abans repassem la Riera Carme. Bona tarda. Bona tarda. Avui, per on, què voleu fer? Voleu fer l'última escena? Perquè m'han dit que... Vostè tria. Sí, no, no, el senyor m'he trobat que sí. Sí? Sí, perquè l'altre és com d'amor i fa mandra, no? Fa mandra l'amor, no? Sí, perquè... Però vinga, perquè la Nora és el primer amor que li surt bé a la Riera, no? Sí? Li surt bé?
Jo li diria que de les declaracions d'amor tant a la ficció com a la vida real és de la més estúpida que he sentit amb la meva vida.
Comentem-la. No tinc gaire temps avui. Anem a fer-ho. Quan hagis de marxar marxa. Anem al tema perquè avui què ha passat amb aquesta relació d'amor odi que havíeu vosaltres?
Ah, prefereixo veure-ho, no? Sí, sentim-ho. Ah, no t'assabents. A veure, es van com enamorar la Nora i el Salva.
I llavors l'Imma també estava enamorada del Salva i li va dir, saps què, feia la Nora, deia mentides i es veia mentida que tenia un fill amb càncer malalt. Joc brut, no? Sí, la Nora s'enfada moltíssim, el Salva va dir, com pots fer això, ets miserable, bla bla bla, però avui al Joan li ha dit, escolta, Salva, això és una excusa, en realitat tot el que vols és intentar no lligar-te però encara estàs enamorat de la Nora. I després d'aquesta reflexió, ha tingut jo aquesta escena,
Cap a quin minut és? És la penúltima potser. Anem a veure si ho trobem. Mentre es diu que el Claudi va enviar un cigari per apallissar el seu fill. Cosa que vaig amb els meus temps. Era el meu pare directament que ens atonyinava. Està sola a la cuina ella mirant coses i de cop i volta arriba
És que és comentable aquesta no? Si, si, si. Ha arribat. Hola. Trobo que avui la Nora va especialment maquillada. No volia demanar perdó. Volia demanar-te perdó. Mira, tota aquesta història del nen malalt m'ha transversat molt. Normal. Hòstia, m'ha sabut molt greu que mentissin amb una cosa tan forta. Però jo ho he fet fatal, ho he fet fatal. He sigut molt poc professional.
Però tu no rompes aquí davant de tots. Per la feina. I no pot ser. Perquè el primer va per aquí no? Però esclar s'han de deixar fora de la feina. I jo no ho he saput fer. Autocrítica. Ella no diu res eh. Monòleg diu. Molt bé doncs. Molt bé doncs. Però si així podem tenir una relació laboral. Ja, però és que a banda de la relació laboral tu i jo teníem una altra cosa. No vull dir que som amics. Teníem, teníem. Reiem molt junts i... Havíem consumat. No és que teníem moltes coses en comú.
Jo sempre que veig la Nora penso agafar les campanades ara. Que dius? Música? A mi m'agradaria recuperar-ho. Però no és fàcil. No pots superar que sigui una mentidera. No, no ho dic per això. Ho dic perquè a tu et costarà superar que jo t'hagi tractat tan malament aquests dies. Com s'està baixant els pantalons no? Una mica.
Perdona-me. No sé que dir-te. Mira, jo que... És que aquesta situació em cansa molt. És esgotadora. Està mentint o no ho sabeu? Està molt orgullosa ella. Que canvia de postura si li cansa. En plan dona. Si, si, perdona. No li costa gaire. Està mentint, si li és igual. Espera, espera, a veure. Doncs... Vinga. Ja està. No hi pensem més.
És que jo no vull que siguem amics. Ah, que vols? No. No, mira, precisament ahir em parlava amb en Joan i té raó, és una excusa per distanciar-me.
Perquè en realitat m'agrades, m'agrades molt més del que jo voldria. Però esclar, com que tinc aquesta mentalitat de no lligar-me i de fer aquesta puta filosofia de solter. Però esclar, després arribes tu i m'ho fots tot per terra i jo no sé que collons fotre ja. Tranquil, tranquil. No di tacos d'entrada, no di tacos. Jo no. Està liat. No m'has entès oi? Home no. És claríssim. No gaire. Això és molt femení. Què volies dir? És una declaració.
Torna, torna a posar l'alcaldessa del mort. És una declaració de merda, ja ho sé, però... Sí? Això que li pregunten al Bárcenas. Com que no ha volgut tenir mai cap relació amb cap tia, doncs no li he dit mai res a ningú i... Mai. Està mentint, està mentint. Però amb tu és diferent, Nora. Ui, amb tu és diferent. Hòstia. Has de creure que és diferent aquesta frase. Ei. Però que no passa res, que no passa res. Escolta'm, jo entén perfectament... Les tants tòpics, eh. ...que ens he tractat, no vulguis...
Deixem-ho córrer. Som amics. Som amics. Va ser conversa. L'he dit bé. Salva. Un moment. Poques paraules. Espera un moment. M'estàs dient que... En canvi de la sintonia vol dir que això va bé.
Ara es fan un petó. Canten i tot. Què diu la lletra?
Ah, que li importa la filosofia del solter. Que bonic! Sembla polseres vermelles, ja. Ells s'hi han hagut de posar violins, aquí. Però clar, ara què passarà? Ja està, aquesta història. Que bonic, no? Ara haurien de descobrir alguna cosa d'ell, ara. El que està clar aquí és que algú mentirà aquí.
Jo crec que és ell. Ell és més mentider que la Nora. Potser ell ha tingut un fill malalt. I per això li ha afectat tant. Però la Nora no s'ha trobat mai amb ningú que tingui més mentider que ella. No. Un bon gir. Perquè ell diu que és la primera vegada que em trobo amb això. Segur que s'ha trobat 50.000 vegades.
El Sergi, que ens està veient des del xat de ràdiojuan.com. Bona tarda, dic que avui has vist la Riera. Si vols comentar alguna cosa darrere, fes-ho ara, perquè ja anem a passar al següent espai, que és l'antiagenda de la Penya del Morro.
Carme, moltes gràcies. De res. Tu fas l'informatiu vespre? Sí. A la 7? Sí. Molt bé. Jo volia fer una apreciació sobre la Riera. No trobes que van ja molt directes, ara? Fan com el resum del resum, no? Sí, sí, sí. Un tema, un tema. Per exemple, amb la Mireia, no? Tot el tema de l'adopció ja s'ha, com, matat. No entenc... No entenc qui és la intenció. No és millor, això, que no pas que a d'allà... Sí, clar, clar, clar, no? Això sí, eh? Però ens sorprèn aquest canvi.
El Sergi diu que torna al Jofre. Es veu que torna al Jofre. Ho feia molt bé, sí, a l'assetjador aquell. M'agrada molt aquell nen com ho feia. Era un personatge dolent, però feia molt millor que alguns adults. És un gran cantant d'òpera. Es vol dedicar a l'òpera.
A més del Sergi, eh? Sí, i ve de la passió de Dolés, em sembla. Podríeu combinar-lo, és divertida la història. I jo ho diu, eh, que bo cantant. Quants anys té? Jove, 17. Per cert, diu que el tema del Gabriel aquest ja cansa. Qui és? Hi ha temes molt pesats, ja n'estem fins als ous. Qui és el Gabriel? Jo no ho veig.
No hi ha cap Gabriel a la rira. Potser és a confós que no estigui parlant del barco. O potser és del grup Batea, el senyor. No, que és Enric Batea. Enric Batea. Enric Batea. El Gabriel i la Maribel. El Gabriel i la Maribel, no sé qui són. La Maribel ja no hi és. No hi és. Quin Gabriel? No sabem. Sergi, per favor, comenta coses coherents. No, algú a Pérez, diu. Ah, no?
El de la barra del bar. En fi Carme, moltes gràcies, passem uns moments a l'antiagenda de l'hèlicap de Vila.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els audience de Sant Just i també a la Penya del Morro. Disseny mobles per la Penya del Morro o del Morro. La ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbem.
M'agrada molt la salutació de l'Alejandro, que diu, sóc l'Alejandro, una solució per la penya del morro. Jo estic aquí, diu, però no diu d'on està. Alejandro, sí que gràcies. De totes formes, tot seguit, sis i quaranta de la tarda. Estem bé avui, eh? Estem a gust divendres, a la setmana, no Cristina? Sí, oita. I tot plegat. I quina millor manera d'acabar la setmana que parlant del que no hem de fer, justament durant el cap de setmana amb l'Eli. Cap de Vila, Eli, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
i també del concurs d'estalladors a Torrelles de Llobregat. Això és el que vindrem avui a la penya del morro i a l'antiagenda. Va, comencem per aquesta fira de la Candelera, aquí al costat, a Molins de Rei, passat Sant Feliu de Llobregat. La cita, com diu el refrany, és obligada al primer cap de setmana de febrer a anar a Molins de Rei,
A la cita de la Candelera. El Sergi diu l'antiagenda, probablement la meva secció preferida. 9 de cada 10 artistes. No veig la relació entre els artistes i l'antiagenda. 9 de cada 10 regidors de cultura de municipis de Catalunya. I el que no sap és que la recomana 10 de cada 10 gegants.
Parlem de la Fira de la Candàlira de Molins de Rei. Què hi podem veure?
Doncs de fet és una de les files de la candelera més grans de Catalunya, i com jo sé que a tu t'agraden aquest tipus de dades, es veu que aquest any esperen més de 500.000 persones. Va, va, va. Arribarà fins aquí, eh. Mira, perdona, jo penso anar, eh. Sí, home, però tu... I quants més? Ah, doncs mira. 500.000 persones és mig milió de persones. 499. Però Jordi, que ni en tres dies van passant, eh. Va, va.
I de fet, a més a més, el recinte final em penso que tot plegat fa 50.000 metres quadrats. A veure, amb això d'aquestes xifres... Expositors gairebé mil, 900 i escaig, gairebé mil expositors. No, un dia ens arremangarem les mànigues i anirem fins al fons. Fins al fons, el tema... O sigui, els sobres del Bárcenas seran res amb la investigació que farem a la Penya del Morro. No, jo t'ho dic ara...
De la xifra que has hagut, dóna el que li dóna la gana. O sigui, després de les exposicions... Home Jordi, per què creus que sempre es diu segons tal? Perquè els puc adonar les xifres, doncs que mira... Però és que aquí queden segons ells mateixos, o sigui que la credibilitat, zero. Però és el que passa amb aquestes coses que són perilloses, perquè després d'aquest any, quan no hi haguin les xifres, ha de ser una mica més grans, perquè si no no hi ha èxit.
Perquè sigui un èxit, aquest any han de pesar 600.000 persones. Jo he fet una qüestió aritmètica. Diu que al Palau aquest són 50.000 metres quadrats i pensen pesar 500.000 persones, o sigui que toquen a 10 persones per metro quadrat. Més densitat que el metro.
La primera deurem veure ja 50.000. És això que deiem, se'ls invada les mans.
No, la candelera és que a mi m'encanta. La candelera és aquella època de l'any, m'agrada molt perquè els americans també tenen la seva pròpia candelera. És aquella època de l'any en el qual, ja diu el refranc, si la candelera plora l'hivern és fora, si la candelera riu l'estiu és viu. Està fent molt de salt per la candelera, vol dir que tindrem un hivern estel·lar.
Ah, val, val, val. Una pregunta, això té a veure amb allò del dia de la marmota o no? Sí, senyor. És exactament el mateix. Ah, que home, que jo havia quedat feliç... És el dia després que ho sabré. El dia de la marmota és demà. Ah, demà és el dia de la marmota, que demà segur que a les 6 de 3 posen atrapada en el tiempo. Sí, per graficar-la sempre. Que sempre ho fan, eh. Tenim el trailer per aquí de atrapada en el tiempo, que a mi és el primer que m'agrada molt. M'aixeveu a escoltar-lo o no? Sí. Entro ahora de tres, dos, uno...
Esta es una ocasión en que la televisión no consigue captar la auténtica emoción de que una gran ardilla pronostique el tiempo. Es el día de la marmota. Sigue siendo solo una vez al año, ¿no? No, no, no. Tú no, que estás atrapado. Es el día de la marmota. Otra vez. Bueno, ha visto la marmota esta noche.
Bé, aquest és el tràiler que podeu veure també al blog de l'ElisendaCapdavila.wordpress.com, que l'Eli sempre penja cosetes i mai ho diem, però acompanya les notícies que dona l'antiagenda, doncs amb vídeos, amb cançons, amb cosetes i amb fotos, i aquesta vegada amb el tràiler. És que estic rient perquè veig el Bill Morray matxacant, sí, matxacant el despertador.
És l'antiagenda absoluta aquesta, despertar-te el mateix dia a la mateixa festa durant tota la vida. Imagina't. A mi m'agradaria que em passés amb els tres toms. Home, si sentia bonic i d'això no estaria malament, no? La cursa de carretons, no? No, la cursa de cars, no? Cada dia has de fer l'speaker a la cursa de cars. Hòstia, seria molt fort, eh. Però si ja ho sabem qui guanya. A més, sempre passa el mateix. Guanya el Nil Barrera i un Joan Vestaoche.
Anem al tema perquè també tenim més candeleres com per exemple a Calafell, a la Mella de Mar, a Castelló d'Empúries o a Valls a l'Alcà. Totes aquestes poblacions d'aquest cap de setmana estan de festa i enhorabona per decidir si l'hivern serà llarg bàsicament o no, no? I a més a més relacionat amb això hi ha també tot aquest tema que t'he posat o temàtica del tema dels ossos i de la cassera d'ossos. Què passa de la cassera d'ossos? Que vinga el rei, vinga el rei. La festa de l'os.
I és que a tot el que és la part dels firideus, en comptes de fer aquesta cosa, aquestes fires de la candelera, el que fan, el que tenen, és una traducció relacionada amb la caça de l'os. Llavors, el que fan ara és que un del poble es disfressa d'os i la resta, quan es disfressen de països, el van a caçar. Perdona, ara, perdona, no, para, pàralo! M'estàs dient que un del poble es disfressa d'os?
s'amaga per la contrada i pel voltant i després se'n van els altres a buscar-lo com si ho haguessin fet i amagat. Estem parlant d'un home que té família i fills i ha vestit dos.
L'agafen i l'apallissen entre tots. Doncs mira, en comptes de fer-lo amb els ossos de veritat, mira, ara que una persona es fiqui a la pell de l'os. No m'hi has ben dit, la veritat és que sí, però és còmic veure un home... No crec que li donin bé. Home, a veure...
però s'ha d'escapar. Els pobles són molt greus. I algú que li tingui una mica de ràbia i sàpiga qui és, la persona segur que aprofita. Mira que han aconseguit la gent que defensa els animals. Ha aconseguit que al final siguin els propis homes els que acabin rebent. Està molt bé. Té una mica a veure amb aquesta tradició amb el fet que es creia o la creença que cap a la primavera, començava el mes de febrer, els ossos deixaven d'hivernar.
I aleshores és per això que es fa tota aquesta història. I això el Vallespí, això ja et dic, allò, els Pirineus toquen-me en la part de França. Teniu tot el mes per veure-ho, perquè hi ha diversos pobles que ho fan, això. Sí, a Prats de Molló, per exemple, no?
Em veig molt llest aquest cap de setmana però que a banda, ja et dic, durant tota la resta de caps de setmana d'aquest mes es fa un poble amb un altre. I és una tradició molt arrelada allà. De fet, per exemple, Arles de Tec serà el proper cap de setmana. Home, és una bona... Tu pots fer una excursió cap al Pirineu i cap a aquella zona, no? Perquè a més tot això és tocant a França, la vessant de Puigcerdà cap amunt, no? Una zona molt bonica. I el proper cap de setmana, el primer dels tres pobles que organitzarà és la Festa de l'Os,
Serà a Prats de Molló el 24 de febrer. I a Arles de Teix també es celebra el carnaval local, que és el bou vermell. Aquí ja no entro. Aquí ja no sé què passarà. Passem a una altra festa popular d'aquest cap de setmana. Festes populars de Catalunya.
Atenció, perquè tenim la vall de Vianya, la comarca de la Garrotxa, on hi ha, aquesta li agradarà, senyor Benito, la sisena Fira del Ferro, o del Ferró, com se'n diu, això? Del Ferró. Ah, Ferró. Aquest cap de setmana, el recinte final i els carrers del voltant del centre, cosa que m'agrada molt la puntualització. Zona d'aparcaments senyalitzada. Veus, perquè hi arribeu, que no parqueu per allà l'era. Efectivament, efectivament. Què és això de la serena del Ferró, què és això?
Sí, a veure, a mi em queda l'atenció perquè jo que soc així de ciutat, el tema del ferrón no el domino gens ni mica, gens ni mica. I aleshores és com el tema gastronòmic, i aleshores em pensava, què serà això? Unes mongetes o una cosa així? Clar, no. Resulta que és una mena de farinetes. Farinetes? Sí, una mena de farinetes és una mena... és una tritura en el blat, diguem-ne, és com una mena de farina de blat. I a partir d'aquí això es cuina de mil maneres diferents.
M'estan entrant ganes ja només d'escoltar-lo. Atenció perquè cada any ja en vencís l'Hospital Nou de Viany. Hi ha d'haver una fira d'aquest plat tradicional de la cuina Garrotxina. On es poden degustar diferents productes fets amb aquest cereal. Hi ha llocs on fan migues i coses d'aquestes però és que allà a la Garrotxa amb el plat de moro triturat fan ferro.
fan tota una sèrie de plats i tota una sèrie inventiva, cuina d'aprofitament inventiva. Potser algú pensarà, aquesta música que heu posat de fons, que és com romana, és més romana que medieval, el que passa que algú us pot preguntar... És el que anava a dir, neu de xulos, però música romana perquè l'heu vist a les pel·lis.
El trompadeig aquest el compartíem.
Jo veig més aquí una curia romana que no pas un juglar, però no passa res. Si és romà és romà, si és medieval és medieval, si tot el no estàvem allà no ho sabem. El tema està en què? Hem posat aquesta, que és romà en principi, perquè té relació a aquesta fira de l'amplea programació d'enguany, d'estar a la presentació d'un nou gegant.
que és un gegant romà per la relació de la zona amb la via ània, que era la via romana. L'espai d'exhibició de feines del camp, una zona gastronòmica amb tallers per als petits i demostracions de cuinetes de vi i cava. I aquest gegant com és?
L'Àniu. La Via Ània. Vostè sap què era la Via Ània, no? D'on expliqueu. Era una via que connectava la Garrotxa cap a Empúries, si volies sortir cap a... i ja està. El que és la 340. També hi havia peatges. El que era a l'eix del Pirinei.
El que és ara l'Eix Pirineu. És veritat, és veritat. Com es diu la central? Hi ha l'Eix Central que va de Girona de Cervera i el de dalt l'Eix Pirineu que va de la Vall d'Aran fins a Figueres. I aquesta era la Via Ània. No confondre amb la Via Augusta o la Gran Via, no?
Ah, això m'he dit. I l'havia a la lletana. Parlant de coses de Roma, diu el Sergi Camanel, el mític grup de música català. Vam fer una cançó que es deia Roma. Ho diu com a alternativa per posar-la. Sí, també ja la buscarem i la posarem quan passem de Roma.
La cançó comença...
Bé, doncs tot això ho podreu veure, com diem, a la Fira del Ferró, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa, aquest cap de setmana. I continuem amb una festa que es fa justament aquí al costat.
A Torrelles de Llobregat on, si no m'equivoco, hi ha Catalunya en miniatura. Sí senyor? Sí, un dels grans complexos turístics del nostre país. Hi ha la festa major de Sant Pau aquest cap de setmana i una mostra d'oficis del bosc i el 30TC, que aquí és on anem, concurs d'estranyadors. Segur amb la informació torrelles.com. Però Eli, què ens pots avançar ja de tot plegat?
Us puc avançar el tema aquest del concurs d'estalladors, que a mi em crida l'atenció, és allò de recuperar oficis, i aquí del que es tracta, en aquest cas, és d'estallar, que és obrir amb tan sols unes cunyes, uns tascons i una massa, una pila de quatre troncs. És a dir, no hi ha destral. Directament a saco, no? Directament a saco. Tu poses la cunya com més o menys pots,
I a partir d'aquí t'hi dones amb una massa i vinga. És molt rústic aquest tipus de jocs amb troncs. Està molt bé això. Els nens els agraden molt també. No en compta perquè pot saltar una estrella o alguna cosa. A què passa que tu a la fotografia del teu blog has posat uns que estan com serran?
aprofiten i fan com una mica d'exhibició de tot plegat. De les bones. Exacte, he posat aquesta perquè em semblava més espectacular, perquè totes les altres que he trobat del tema de l'estrellador era ja amb la fusta pilada. Suposo que això els pascos ho hem de considerar una mariconada. Segurament, segurament. De fet, això serà l'una del migdia, a Can Balasc de baix, que vostè ho preguntava, senyor Benito, arrencarà aquesta trentena edició del concurs, que és la dotzena edició nacional de Catalunya.
Té rang nacional, aquest concurs. El Sergi diu que la festa dels oficis del bosc copeta i que ens fotrem la Fiesta Padre. Veus? Doncs ja està. El concurs anirà acompanyat de mostres d'oficis, busqueters, de gent que viu al bosc, m'imagino, i activitats diverses per petits i grans.
Sant Pau a Torrelles significa un retorn a la tradició en tots els seus sentits. La caminada popular, que és la 21. No, no, tira, tira. Reunirà el diumenge a 3 de febrer centenars de persones en una ruta perquè ho diu l'entorn natural. Centenars de persones vol dir que n'hi ha quatre. Això ja és com a dada, no? Ja. Perquè no home, sempre n'hi ha un molt. N'hi ha unes cent i en aquestes són quatre. En aquestes són quatre centes i en aquestes són menys. Bueno, en fi, no, que és broma. Però agafar una cursa d'orientació
L'orientació nocturna és una cosa que a mi sempre m'ha interessat molt perquè, clar, l'orientació nocturna, jo, qui no en tingui més orientació, és per allà pel bosc i hi ha les begones oli. Depèn de quina discoteca vas a Barcelona, també hi ha busques que fan orientació nocturna. Són unes marxes divertides, jo n'he practicat diverses. En fi, ho hem de deixar aquí. Eli, moltíssimes gràcies una setmana més, que vagi molt bé.
Bona tarda! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu!
però ja havia pensat quin va ser el tema dels romans, però ja que m'ho he empatat, ja és igual. Començarem amb el quanta roma ha fuit ipsa ruïna d'oquet. Quedis amb això. Gràcies. I el pitjor?
Quan he cantat jo, no? Sí, no, no, Jordi, que ho has fet bé. La part de la Riera. Ah, que on? Perquè no m'entero de res. Ah, perquè no veus la Riera? No, clar, m'he de ficar a veure-la ara per enterar-se una mica. Ja ho veus, ja ho veus jo. Clar, és que... És el risc que corre aquesta reacció. Que si no la veus no te n'has de veure. Imagina't jo, que l'haig de comentar i jo no me n'he de veure. Va, doncs ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies, doncs ha fet de possible la panya del mordo d'avui. La Carme a les notícies de Sant Just, el Jordi Roca al cinema,
També l'Èric Pomara, l'agenda juvenil. Senyor Benito, gràcies per les autoritats i els commentaris. L'Èrica Davila, que l'hem tingut a l'entegent del final del programa. I també la col·laboració més especial de la Cristina. Cristina, fins dilluns. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana, Jordi. Adéu. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys, viuria en un imperi, tindria un esclau i amb fores al pati.
i una estàtua de marbre dedicada a mi. Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys no faria olat xampú al teu cabell d'aurat.
ens feriríem veus als teus, brindaríem amb soldats i ens despertaríem carro pujant per l'empedrat. I els turistes
Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 1 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
S'ajorna el sorteig per adjudicar els 54 pisos de Promunça del carrer Violeta Parra amb es Lluís. S'havien d'adjudicar dilluns però, abans que l'entitat que finança el projecte no podria fer front a l'operació per ordre de Brussel·les. Encara no hi ha data pel sorteig, però l'Ajuntament no descarta convocar els adjudicataris dilluns per explicar-ho. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars.