meteorològic de Catalunya, Clara Bruset. Bona tarda. Bona tarda. Doncs per les properes hores encara esperem un temps molt tranquil, domini del sol amb algunes boires costaneres al litoral sud i algunes nubolades al Pirineu. No serà fins al llarg d'aquesta propera nit i matinada i fins demà divendres, al migdia, que ens creuarà...
Un sistema frontal força actiu deixarà el cel molt ennubolat arreu i algunes precipitacions que avançaran d'oestes puntualment seran intenses, sobretot demà divendres i a punts de les comarques de Girona i nord de Barcelona. Podran anar acompanyades de tempesta amb una cota de neu que baixarà dels 2.400 metres fins als 1.600.
tindrem un descens clar de les temperatures, tan mínimes com màximes. De cara demà a la tarda i vespre, la nebulositat mimbarà i quedarà restringida al sector central de litoral i prelitoral i també al vessant nord del Pirineu. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. El president del Barça, Sandro Rossell, ha anunciat aquest migdia que es presentarà a la reelecció en la pròxima convocatòria electoral
del Club Laurana prevista per al 2016. Tenim molts reptes apassionats per davant. Hem de seguir regant el jardí de la nostra masia. Hem de seguir apostant per un model de joc que mantingui l'excel·lència esportiva. Hem de treballar per enfortir la nostra economia i oferir als socis les millors propostes per tenir un estadi que estigui a l'altura del nostre equip. Són tots ells reptes de futur que ens inocionen molt a tots.
La nostra junta directiva seguim tenint molta il·lusió i per això us vull anunciar que el 2016 la meva intenció és presentar-me a la reelecció i demanar al soci que em segueixi donant la seva confiança per acabar amb tots aquests reptes que hem encetat. I la Unió de Federacions Esportives de Catalunya ha exposat de manera pública aquest migdia la delicada situació econòmica
de l'esport català. Les federacions esportives encara no han rebut el 50% de la subvenció prevista per al 2012 i preveuen una retallada del 60% de les aportacions de la Secretaria General de l'Esport per aquest 2013.
Ràdio Tosbert, 98.1 Ràdio Tosbert, 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Des d'ara i fins a les set del vespre, això és l'apenya del morro. Benvinguts al programa. Saludem l'equip habitual amb la Carme Bergó i el capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Carme, bona tarda. Bona tarda. D'on ve la gent avui que ens acompanya, que ja aplaudeix sense parar a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern? De... De... De Olots. La Garrotxa.
Avui al programa parlarem també, a part de Qualitat Sant Justenca, amb el Gerard Coneja. Com és això? Coneja? Coneja? Coneja, no? No, no, no ho dic bé. D'aquí un moment no ho explicarà la Júlia Esmella, que és un amic seu, que vol estudiar telecomunicacions, telecos.
Justament la setmana que es va fer la telecogresca, no tot és coincidència. En parlarem d'aquí una estona amb ell. A més a més també tindrem l'Albert Capapell a la secció d'Educació Canina, que avui l'Albert Capapell ens parlarà de dos casos concrets que ell ha tractat. Un va sortir bé i l'altre diu que no va sortir bé perquè els almos diu que no li van fer cas i per això no va sortir bé. A la segona hora del programa tindrem amb nosaltres el Joaquim Mudina, que és un dels actors de l'obra Mentides, encens i mirra.
que s'estrena aquest cap de setmana a Sant Feliu de Llobregat. Parlarem amb el Sergi Arrada, que, com ja sabeu, és el nostre corresponsal de l'Atlantic Film Festival, el primer festival online que es fa a l'estat espanyol, i acabarem avui parlant de llibres amb l'Arnau Cònsul, amb un especial. Si encara no sabeu quin llibre regalar, escolteu la secció, perquè avui parlarem de tot això per Sant Jordi. Bona tarda, i a la Mujer de Penyalamorro.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
I com cada tarda, amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Aplaudiments també per la Cristina. Repassem els trending topics d'avui. Per exemple, comencem per Exigimos nuestra ILP, perquè la plataforma d'afectats per la hipoteca ha retirat la iniciativa legislativa popular i ha acusat el Partit Popular de desnonar pròpiament la ILP i abocar el caos social i jurídic
però el govern assegura que no es pot retirar perquè pertany al Parlament. És un acte simbòlic. La gent ha reaccionat a Twitter de diferents maneres, Cristina. En primer comentar que un dels tuits més destacats ha estat la mateixa plataforma, en el seu Twitter, Afectados por la Hipoteca, on explicava la notícia dient retiramos la ILP porque el Partido Popular desvirtúa su contenido.
Arran d'aquesta notícia podem destacar alguns comentaris com el de Power Ranger Lolailo que diu exigimos nuestra ILP porque no queremos un nuevo robo de derechos humanos o també el del Juan Carlos que diu la ley del Partido Popular insiste en propuestas fracasadas y no de soluciones reales.
També avui ha sigut Trending Topic, Arias Canyete, ministre d'Agricultura, que és un altre personatge, que ja podem afallir a la llista de polítics que quan obren la boca la caguen, que últimament afloren molt. L'alimentació i medi ambient és ministre d'Agricultura, diem, i aconsella, atenció, prendre dutxes d'aigua freda per estalviar energia. Diu que ell es dutxa amb aigua freda. Es pensa que som idiotes, nosaltres també.
Doncs, com amb la resta de polítics, Jordi, els comentaris han estat en línies generals de burla, i podem destacar el de El Largo, que diu, cuando estoy triste me imagino a Arias Canyete dando grititos en la ducha y se me pasa. Un altre és el de l'humanoide. Oh, quina imatge, no? Arias Canyete en la dutxa. A mi no m'agradaria imaginar-ho. No, no, no, jo és que per un moment m'ho he imaginat i... Mira, que s'arrifant-se. Bueno, més tuits. Acabem-se de casa amb l'humanoide que diu, si nos comemos Arias Canyete ahorraremos de sobre para poder pagar una hipoteca cada uno.
Bé, doncs aquests són alguns tuits dels Trending Tòpics. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca. Parlem dels diàlegs per la independència.
Perquè el futur de les pensions a Catalunya és el tema del dotzer diàleg per la independència aquí a Sant Just. Aquesta tarda, de fet, Lluís Bonet i Manel Cardenya explicaran al Centre Cívic Salvador Espriu què passarà amb les pensions si Catalunya algun dia s'independitza. Segons Cardenya, les pensions no patirien. Carme Berdoi, tens més informació. Una conferència començarà d'aquí poca estona a les 6 de la tarda. Es farà al Centre Cívic Salvador Espriu.
I segons en Manuel Cardenya, que és un dels fundadors també de l'entitat Sobiraner i Justícia, que impartiran aquesta conferència, diu que els estudis que s'han fet respecte a tot el tema de les pensions confirma que les pensions no patirien perquè continuarien a vent-hi treballadors a Catalunya que seguiran cotitzant a la Seguretat Social. A més també recordar que existeix el Fons de Reserva de les Pensions, un fons que és on es guarda el sobrant de les cotitzacions i el qual es recorre quan no hi ha diners per pagar les pensions.
Segons Cardenya, l'any 2011 en aquest fons de reserva hi havia 66.000 milions d'euros. Manel Cardenya és un dels convidats d'aquest diàleg per la independència d'avui a Sant Just, també serà el Lluís Bonet, i ha explicat que les veus contràries a la independència fan servir aquest argument, entre d'altres, per estendre la por entre els pensionistes catalans. De tot plegat, se'n parlarà d'aquí una hora, un horari diferent del que fan normalment els diàlegs per la independència, a les 6 de la tarda, per tant, al Centre Cívic Salvador Espriu.
Bé, continuem parlant d'actualitat Sant Justenca i ara parlem del Futbol Club Sant Just i de l'Atlètic Sant Just. Sí, posem una mica una música així còmica per destensar. Atenció, perquè hem sabut aquesta setmana que entre aquests dos clubs, que són els que hi ha de futbol a Sant Just, no serà possible la unió entre ells a curt termini. Paren les rotatives, notícia d'última hora.
Ara els dos clubs han creat la figura del mediador que moderarà en possibles conflictes entre els dos clubs de Sant Just, Carme. De fet, el president del futbol club Sant Just, José Antonio Domínguez, va dir dilluns a la penya del morro que perquè s'oneixin tots dos clubs encara haurien de passar molts anys. 20 anys, va dir. Els conflictes i disputes entre les juntes de tots dos clubs fan que per ara aquesta unificació sigui impensable i per això també hi ha aquesta creació de la figura de dos mediadors de conflictes entre els dos clubs del municipi. Seran
José Antonio Domínguez i Miguel Ángel Parejo, les dues persones que mediaran en disputes entre clubs. Segons Domínguez, existeixen punts de conflicte entre els equips que, quan s'aborden, no arriben mai a bon port, i per això s'ha de crear aquesta figura. Com per exemple, quan han de decidir els horaris que han de tenir cada club a començament de temporada, al camp de futbol, per exemple. Exacte, i llavors per això han optat per triar una mica d'aquests moderadors entre clubs, com havia de diàleg,
entre tots dos clubs. Per tant, doncs, una figura, no?, una solució. Mediador. Exacte, que almenys per curt termini pugui servir per intentar calmar una mica els ànims. Sí, perquè ens va arribar a explicar que hi havia directius que sodiaven entre ells, eh? I que clar, això, fins que... Per una cosa van separar, no? Sí, suposo que sí. En fi, 5 i 13 de la tarda, abordem ja l'últim tema d'actualitat Sant Justenca, perquè atenció...
Les activitats de Sant Jordi arrenquen aquesta tarda ja a Sant Just. Preparem-nos, eh?, perquè estarem dies i dies parlant de les activitats de Sant Just i de Sant Jordi. Festa Insígnia de Catalunya.
Aquest vespre tindrà lloc la inauguració de l'exposició Bastiari de Foc al Baix Llobregat. Carme. Sí, serà al Celler de Can Genestà, una exposició que es podrà veure fins al 19 de maig i s'inaugura a dos cors de vuit al Celler de Can Genestà, com dèiem. A més a més també s'inaugura demà en aquest cas, però l'exposició embolica que fa fort del Carreau Blau, una mostra que es presentarà demà a la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau, que està formada per peces de reciclatge creatiu
de tot l'alumnat del taller d'arts plàstiques. I coincidirà aquesta activitat amb la de divendres als parcs que es farà a la plaça de la Pau, una activitat que es titula Juga, toca, mira, pensa i pinta. Oh, quantes coses! Tota l'hora? Sí. Doncs només ho poden fer noies. Que també té relació amb el motiu de l'exposició. Però això no és tot. Perquè aquest diumenge és la grat diada amb activitats que hagin d'estar durant tot el matí.
Carme, podem avançar en algunes coses el diumenge, estem a dijous. Sí, home, doncs hi haurà això, les parades de llibres, les parades de roses, alguns tastets de tallers creatius d'arts plàstiques i d'escriptura. Sí, diu que a última hora ha decidit també fer un tast de vins i espumosos, així com mig improvisat. Estaria bé. Perquè diu que el diumenge no en fa cap. Portes obertes a la casa de cultura, una mica també el drac sortirà pels jardins i es passejarà perquè tothom el vegi.
Però amb foc? No. Ah, pot ser molt perillós, els jardins de Can Ginestar, per un moment. Vull dir que pensa que els del drac un any van cremar una palmera del casal de joves de Sant Just. Vull dir que... Sí, és normal, això. Que és normal, que cremin una palmera... No, quan hi ha un corre-foc, mas passen gràcies a tots. Home, es va cremar una palmera del casal de joves de Sant Just.
Perquè no hi havia imatges. Això perquè no s'hauria de petar en aquell lloc, segurament. La persona que ho va fer no ho sabia, o estava mal muntat, o algú va dir que es podia petar allà i no es podia fer. Ojo amb els daltrac de Sant Just, que... No n'hem parlat, però dissabte, a Correfoc. Tenen molta festa a sobre, els daltrac de Sant Just. Sí, sí, a Correfoc, aquest dissabte. Correcte, aquest dissabte a la nit, just davant de l'esplanada del casal de joves, atenció, just davant de l'esplanada... No, es comença el plaça Bertagué.
Sí, però acabarà a la plaça, bueno, a l'esplanada de Gespa, al casal de Joves. Aparteu les palveres.
La gent del casal, no sé, que les emboliqui amb paper d'alumini o alguna cosa. Començarà a les 9 el Corre a Foc de dissabte. Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a partir de les 7 als Enjust Notícies, edició vespre. I ara tota la informació que vulgueu a radiodesbem.com. Gràcies, Carme, bona tarda. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Júlia Atmella i el seu amic, el Gerard, que vol estudiar Telecos a la penya del morro. Fins ara. No, a la penya del morro no vol estudiar Telecos, eh? A la seva vida. I que farem aquí el programa.
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz el funk, el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club
T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a buit.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo
Però hi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. El Jordi va tenir una... Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
Entre la llaneria verds, saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Bon Nadal, sí, i bona Pascua. Sí, i bona Pascua. Sí, i bona Pascua. Sí, i bona Pascua. Sí, i bona Pascua. Sí, i bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona Pascua. Sí, bona
algunes professions a través dels seus amics. Per què? Perquè som guais. I perquè tu tens molts amics, potser ets la noia més popular de Sant Feliu de Llobregat. Evidentment. Llavors ella aprofita i diu, doncs veniu a la ràdio que parlarem una mica del que voleu estudiar. I amb aquesta excusa també coneixem les professions pels alumnes o els estudiants que estiguin en aquesta tessitura, en quart d'ESO, primer de batxillerat, i no saben ben bé què és el que volen fer en un futur. Avui, Júlia, qui és convidat
Avui he convidat un bon amic que es diu Gerard Comenja i és un estudiant de segon de batxillerat. De fet, si què? Que no és de Barcelona, ell. Ah, no és de Barcelona? Ni de Rodalies ni d'això. Ah, d'on és? D'on és? Anem a fer una classe de geografia, va. Si no és de Barcelona, ni Rodalies, ni d'això... No és. No és, no? A veure... No. Classe de geografia, eh? Sí. La capital del Pallars Lluçà... Trem!
No sé si faltaria de xuleta allà. Correcte, correcte, correcte. Va, saludem-lo. Gerard, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Home, tren, per favor. Home, sí, bona terra allà dalt, eh? Home, per favor. I tant, i tant. Què ens podries dir, per exemple, per vendre'ns tren en 30 segons? Home, per vendre'ns tren, doncs...
És la capital de Pallars-Ussalla i hi ha tota la cavitat del Pirineu. Vale, molt bé, amb això ja ens has convençut, eh? Anirem dos que patrem aquest cap de setmana. I tant. Sí, que de fet tu dius que vols estudiar telecomunicacions. Sí, alguna enginyeria, però no ho tinc molt clar. Ja ho decidirem dependre de les notes i tot això. Perquè com funciona això de les notes? Entre quina carrera i altra estàs? Estic entre telecomunicacions i enginyeria industrial, bueno, enginyeria mecànica.
Però també no sé què fer, al final. Quines notes necessita per cada un? Per Telecos va variant, depèn de l'any, però l'any passat va ser un 9,1. Però Ingenieria Mecànica un 8,2. Tot varia. Aquestes són baixes, eh? Sobre 10, no, no? No, sobre 14. Sobre 14. A la meva època era tot sobre 10. Bé. I per què has escollit aquesta carrera?
Perquè tinc diversos familiars que també han treballat això i m'ho han explicat com funciona, llavors no se m'agradaria els seus passos. De què treballen els teus familiars? Una fa enginyer civil, una altra fa enginyer química i una altra enginyer telecomunicacions. I de què t'agradaria treballar? Jo més d'industrials o telecos, depèn, ja on decidirà de prendre la nota.
Perquè tu ja tens clar la professió, perquè clar, estudiar una enginyeria i a més aquestes, no?, de telecomunicacions i tal, després hi ha professions molt diverses, no?, hi ha diferents sortides dins d'aquest àmbit. Sí, també, però jo un cop que vam anar a fer una excursió en el col·legi i vam anar a Collserola, no sé, i em va agradar com funcionava tot allò i em vaig com mig encaminar per allí. Però amb quina activitat concreta a Collserola?
Bueno, és que controlen tot lo de TV3, les senyals i tot això. Ah, la torre de Collserola, vols dir? Sí, sí. És que jo per un moment me l'imagina passejant per allà, dic, a veure si vols ser guàrdia forestal. No, no, no, tot el tema de les antenes, les emissions i torre de Collserola, perquè arribi bé la senyal a TREMP. Bueno, si a TREMP agafa alguns canals poc, però bueno. Sí, s'haurien de ficar repetidors.
És diferent, és molt diferent. Hi ha alguns canals que no arriben, no? Sí, a Trem, què? Com ha estat la cosa? De què? De televisió? Sí, per exemple. No, no, arriba bé, però depèn d'alguns canals, si costa arribar el senyal, però bueno. A més, funciona normalment. TV3 es veu a Trem, no? Sí, sí. Per saber-ho. Doncs Jordi, com hem dit, ell viu a Trem i ha de venir aquí a Barcelona a estudiar la carrera, no?
I jo li volia preguntar si estàs nerviós o alguna cosa per venir aquí. No, jo vaig molt tranquil i tot això dependrà de les notes. Però, home, prefereixo anar a Barcelona que tinguin a Lleida. Evidentment. Per què? Perquè, no ho sé, a mi Lleida no m'acaba de convèncer i a sobre tinc tota la família a Barcelona. I on viuràs quan vinguis a Barcelona, si vens? El primer any havia pensat d'anar a una residència amb un amic meu...
I el segon any ja m'ho instal·laríem en un pis amb uns quants amics més. Però a una residència potser no podeu estudiar perquè hi ha molt d'ambient a la nit. A més, això és el que... l'important, no? Això és el que busqueu, no? Sí, sí, però també estudiar perquè si no ens fotem fora d'allí.
Clar. De fet, a la residència... Però tenen unes normes molt estrictes. No sé si t'has mirat algunes. Sí, sí. Vaig anar l'altre dia a Barcelona i vaig mirar unes quantes. Sí? A veure, què has descobert? Quines són així, eh? Per si algunes està escoltant i també té pensant venir a una residència a Barcelona a estar-hi una temporadeta. Quines coses curioses et van sobtar de les residències que vas estar? Doncs, bueno, vaig anar a col·legis majors, que són més residències així per estudiants que s'agrupen de diferents formacions...
Com medicina, etc. I allà vas fent els teus grupets i és com si fossis com de colònia, si fos com un col·legi normal. Pater Plan, es pot adentrar persones que no siguin de residència? Sí, pots portar amics, però tenen uns horaris restringits. Tenen uns horaris restringits. Ah, o sigui, a partir de les 9 o 10 de la nit ja han de marxar. Sí. Per tant, si alguna vegada hi ha algun lígueu o alguna cosa, com a mínim s'ha de simular una mica, no? Sí, sí. S'ha de simular.
A casa d'un altre ell. Clar, ja està, també. I hi ha horari límit per vosaltres, els que en principi aneu a dormir allà, per entrar a la nit? No, no, d'això depèn de les residències. A les que vaig anar jo...
no hi havia límit. Home, perdona, no és per re, però anar a una residència i que et posin un límit per entrar... Home, hi ha moltes que a determinada hora tancen i els grims no hi entres, eh? Perquè això deu ser que ho paguen els pares i llavors deu dir, vés aquesta, que com a grims sabrem, no? L'hora que hi entres. No estarà controlat. Sí, però fan seguiment, fan bastant seguiment. Ah, sí? Sí. Bueno, si no vens a menjar i tot això, sí que ho controles. El de dormir ja no tant. Però menjar per què? Perquè els teus pares paguen...
Les tarifes del menjar, llavors, si veuen que et saltes tots els dies i te'n vas a un restaurant, doncs els teus pares és com si ensessin els diners i t'han d'avisar. I les residències són mixtes, no, imagino? Sí, però on vaig anar, bueno, ho divideixen, les habitacions. Aquesta descarta...
Bueno, bueno, però també pots passejar pels passius on ja les noies i tot això. Ah, va, va, va, va. Deu-ne separat, deu-ne separat. Té la... Clar, dius, aquesta nit, mira, tinc ganes de passejar, vaig a estirar les cames pel costat oest, no? Sí, sí, allò no ho vigilen, eh? Ja, no ho vigilen. I tu pots escollir el company d'habitació o no? Sí, però... Depèn, si no en tens cap company per elegir, t'agrupen, depèn de les afinitats que tu tinguis. Vull dir, si jo faig enginyeria, m'agruparà en un d'enginyeria.
o sigui que va més per l'estudi que estem fent que no pas si et portes bé o no amb la persona que això tampoc no ho saps però després veient com estàs amb la meva persona pots demanar el canvi i què et fan? com un test abans d'entrar o què? no, no, fiques l'enginyeria o qualsevol carrera que vulguis fer i t'agrupen amb les diferents persones que vulguin fer el mateix que tu
Tu ja tens més o menys decidida quina residència aniràs l'any que ve? No, perquè hi ha algunes residències que van per nota i no ho sé. Ah, o sigui que a sobre hi ha l'afegit de la nota. És a dir, la residència dels més intel·ligents, no?, a un lloc i... Sí, el que passa és que agrupen... La residència que vaig mirar jo toca amb una de medicina i els de medicina tenen notes molt altes i els que necessiten...
Els que tenen notes més baixes ja no poden entrar. Bé, estem parlant avui amb el Gerard Comenja, a la secció d'Amics de Julià Atmella, perquè vol estudiar alguna enginyeria, potser telecomunicacions, i no sé si tu, Julià, has buscat algunes matèries o assignatures de la carrera perquè el Gerard, quan l'any que ve vingui a Barcelona a estudiar, vagi preparant-se. Sí, hem buscat algunes assignatures de la carrera de telecomunicacions, i algunes d'elles són electrònica, física, informàtica, disseny digital...
Una assignatura només d'àlgebra, que jo no l'aguantaria, això, ni de broma, i una d'economia i management, que jo no sé exactament per què és... Per tocar una mica totes les tecles, no? Perquè, de fet, aquestes matèries, de totes aquestes que hem dit, quina d'entrada és la que et fa més ràbia, ja? No sé, àlgebra, perquè també hem tocat algun matemàtiques i jo crec que seria aquesta, però les altres no les he vist molt, però bueno... I economia?
A mi, a mi crec que és interessant fer-ho perquè també posar-te els molts negocis i tot això també és bàsic. Ai, Jordi, saps què m'ha passat? Què t'ha passat?
Que se'm fa molt estrany parlar-li a Barcelona i sempre li parlo. Com, com? Com li parles? Com li parles? Tu li parles amb accent del Pallars? Sí, sí, sí. I ara em feia super raro parlar. No, doncs parlar-li. Parlar-li amb accent del Pallars. Nosaltres marxem un moment a fer un cafè? No, no. No, no, ja està. M'ha fet gràcia perquè se'm feia molt estrany. Escolta, perdona, et dic una cosa. El Pallars és un accent molt xulo i molt guapo. A mi m'agrada molt, eh? Sí, està molt bé. Jo no em
canviaré l'any que ve. No, home, no. No canvis mai, no canviïs. De fet, hi ha una obra de teatre que es va acabar aquest diumenge passat al Teatre Nacional, que no sé si et vas assabentar, Gerard, que es deia Una història catalana on passava a sort i tenien el Pallarès i els actors van haver d'aprendre i a fer el text amb Pallarès a la sala gran del Teatre Nacional, i la veritat és que va ser una obra molt i molt xula. No ho sabia, no ho sabia jo. Vale.
Sí, Júlia, alguna cosa més sobre tot el tema de telecomunicacions? Perquè, per exemple, coses bàsiques a l'hora de venir aquí quan vingui a estudiar telecomunicacions. Saps què és la telecogresca? Sí, sí, ja m'he enterat. L'altre dia, al Fòrum de Barcelona, em sembla que uns 50.000 estudiants
van omplir aquest recinte per la festa més multitudinària que hi ha ara mateix. El tema de festes, tu què t'imagines l'any que ve? Com t'ho imagines, Gerard? Home, jo soc de fora i per aquí tenim les festes justes, però jo crec que l'any que ve ens ho podem passar bastant bé allà baix.
La idea és... Veníem esperit festiu, no? A Barcelona? Sí, jo crec que sí. Però també a estudiar, a estudiar. Sí, clar, clar. No, això ho has de dir, per si està el teu pare al tema d'escoltant-te, que sempre queda bé. Sí, sí. No, no, queda clar.
Doncs, escolta, Gerard, moltes gràcies i res que... Escolta, de què es coneixeu? Perdoneu, eh? Que no us pregunti aquí intimitats. No, som amics de xic que ve aquí amb els seus pares. Ah, sí? En un poble de prop a Trem, llavors no em coneixen. Perquè el meu pare és d'allà. Ah, quin poble vas? Palau de Noguera. Palau de Noguera. Tu és al costat de Trem. Dos minuts està, més o menys, sí.
I quines activitats fas allà? Espera, espera, però que ho digui com parla amb ell, amb el Jordi, no pot anar-se sense parlar així. Clar, és veritat, a veure, no sé, explica'ns en Pallarés quines activitats fas allà dalt, a veure. Res, doncs vaig a l'hort. Sí? Perdona, a veure, perdona, vaig a l'hort, això és d'aquí també, eh? Això també és el que sent central. No sé què fem, doncs sortir de festa i anar a les festes majors i no sé, anar a avall no, perquè no en tinc.
M'agradaria, eh? Estàs parlant amb Pallarès, ara? Sí, una mica. Una mica, eh? No noto molta diferència. No, perquè no se'm note molt, però una mica sí, no? Una mica sí, una mica sí. Escolta, Gerard, ja que tenim aquí, abans de marxar, algunes claus del Pallarès, per si volguéssim aprendre'n? Algunes paraules, algun dialecte? No ho sé. Jo...
Si vaig a l'inca de Barcelona ja t'ho diré quines són les paraules clau que no entenen, no entenen. No, però més o menys tot normal. S'ha canviat molt, eh? S'ha perdut molt el Pallarès. Ah, sí? Sí. No, però em sembla que, no sé si és el cas del Gerard i si ho has demanat, però la selectivitat, tu hauràs de baixar a Lleida a fer-la? Sí. I allà també pots demanar que l'examen de català te'l facin en Pallarès o no? No, no, un examen, com a tota Catalunya, igual.
Com a Txota Catalunya igual, eh? Perquè el tema de la transcripció fonètica, per exemple, que és un dels exercicis que no sé si us faran o no, clar, és diferent la fonètica del Pallarès que un altre dialecte o el central o el gironí. No, jo ja he estudiat la fonètica i ho hem fet al metó general, com a tots els jocs.
Amb el general, amb el central. Sí. És que jo tenia una coneguda que era d'allà, ara no me'n recordo, d'Esterri, d'Esterri de Neu era. I ella va dir que sí, sí, que ella va demanar canviar. Ah, pel tema de la fonètica? Pel tema de la fonètica i que ella volia ser examinada en Pallarès. I li van dir que sí, que sí.
però bueno, això fa anys, eh ha canviat, ara ja no es pot fer això això és un gasto, ja en fi, doncs Gerard, moltes gràcies que vagi bé i res, disfrutar del dia aquí a la muntanya quina enveja, eh, que ens fa tot bona tarda igualment, igualment doncs Jordi digue'm si vols aprendre això a paraules d'en Pallarès hi ha una sèrie de llibres, a veure, són per nens però són, a mi m'agraden bastant perquè hi ha paraules diferents, no?
Que és de l'editorial Carambola, crec, que tenen un CD i t'expliquen totes les... O sigui, et llegeixen el llibre en pallarès, mentre tu pots anar llegint el llibre i té dibuixet i coses molt guai. Ah, molt bé. I quin exemple de paraules podríem trobar? Te'n recordes? Doncs com per exemple roig, o sigui vermell... Gua, és que n'hi ha un munt. No sé... Ai... Com es deia patata? Ai, no me'n recordo. No sé, n'hi ha bastantes.
que per cert no li hem preguntat al Gerard que el teníem aquí sobre la sèrie Gran Nord que era del Pallars i que em sembla que el dialecte se'l passava una mica per la faixa en fi, Júlia, moltíssimes gràcies a vosaltres que vagi molt bé i ens tornem a retrobar la setmana que ve bona tarda
5.34, fem una pausa per la publicitat. D'aquí uns moments a la penya del morro, la secció d'educació canina. Parlem amb l'Albert Capapell avui sobre dos casos concrets que ell ha tractat. Si teniu gos o us agraden, no us ho perdeu. Fins ara. Ràdio Tesper 98.1 Ràdio Tesper 98.1
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esverns.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Who let the dogs out? Who let the dogs out?
5 i 37, continuem en directe. Arriba una de les seccions preferides de la Cristina, eh, Cristina? Sí, sí. Perquè t'ha agradat molt els gossos i com cada setmana parlem amb l'Alberca Papay o la Roser Arcs. Ai, què tindrem avui? Un dels nostres educadors canins. A veure, bona tarda.
Hola, bona tarda. Home, Albert. Bona tarda. Albert Capapell, molt bé, que avui, llavors com has de fer un moment, ens vols parlar de dos casos concrets que has tractat. Un es va solucionar bé i l'altre, malauradament, no va anar gaire bé. I tu dius perquè l'amo, els amos no et van fer cas. Sí, i bueno, textualment potser no és així, perquè sí que van fer una miqueta de cas, el que els vaig dir, però bàsicament van fer una mica el que van voler. Llavors van...
però això m'agrada, no m'està bé i no va funcionar bé la cosa. Clar, home, la gràcia dels educadors canins també és que si et fan la visita els hi feu cas, no?, una mica, perquè si no ja em diràs tu. De totes formes, comencem pel primer cas. La protagonista era la Lola, eh?, una gossa. Una gosseta jove, una gosseta d'uns 15 mesos aproximadament, perquè era una gosseta de protectora, però neta i molt gran.
Una combinació complicada per una propietària que no arribava a passar 60 quilos. Perdona? La propietària de la gossa no arribava a 60 quilos, una noia baixeta i primeta, i llavors tenia certs problemes quan la gossa passejava, tirava molt de la corretja. Clar, no podia quasi bé mantenir-la, no? Correcte, la gossa passejava a ella, d'alguna manera. Sí, sí, sí. I aquí era un problema perquè la noia ja havia tingut
problemes d'esquena, de fet, tenia problemes d'esquena per culpa dels passejos amb la gossa, sinó que, a més, també era més greu perquè la gossa, quan veia un gos, intentava, diguéssim, llançar-se cap a ell i bordava. O sigui, per tant, la gossa... Exacte, aquest era el problema que tu vas anar a investigar i a solucionar, eh? Que tirava moltíssim de la corretja i que, a més a més, també, a part, bordava els altres gossos. Aparentment, tenia un comportament...
Segons em descrivia ella per telèfon, agressiu cap a altres gossos. Però mai s'havia arribat a barallar, que també és una dada important quan et comenten algun cas de comportaments agressius o algun cas de conflictes. Llavors tu vas agafar el cotxe i te'n vas desplantar a casa, no? Correcte, vam anar a veure la gosseta. Com va anar la primera trobada? I cal dir també com a dada interessant,
que és una noia que venia una miqueta desencantada amb el tema de l'educació canina, perquè ja havia rebut la visita d'un ensinistrador fa uns mesos abans que jo, i la cosa no va anar bé. Ah, o sigui que... Sí que va fer, en aquest cas, sí que va fer el que li van dir, segons em va dir ella,
i la gossa no va respondre com en teoria ja li havíem comentat. Per tant, aquí ja era l'última oportunitat, no? I confiant en tu. Per mi és una mostra de bona fe cap a que això es pot solucionar. La mentalitat d'aquesta persona continua enfocada en que jo crec que es pot solucionar amb un educador.
És una situació complicada, perquè sí que podríem parlar de que, ostres, quina pressió que ara jo puc tenir en aquest sentit, perquè pot ser que moltes coses que li digui jo coincideixin o no. Però ja et dic, a mi el fet que una persona hagi trucat a un ensinistrador o a un educador i quedi desencantada i que si torni, ja em parla molt i molt bé d'aquesta persona.
Per tant, tenim molt a guanyar, en aquest cas. Molt bé. Llavors, tu quins consells li vas donar? En aquest cas concret, que tiraven moltíssim de la corretja, tenim una gossa grossa... És curta del que jo en principi tenia pensat, perquè va ser pràcticament un passeig, amb la noia i la gossa. Per l'entorn on elles normalment passejaven, que no hi havia problemes, vam estar fent un passeig. Van ser unes pautes bastant senzilles.
Normalment, quan introdueixo canvis en una sèrie de rutines, perquè la persona, vulguem o no, ja té uns horaris i unes rutines, intento sempre que siguin els mínims canvis possibles. Tant per la persona, per ser realistes, hem de pensar que una persona no està disposada a canviar 100% de la nit al dia els seus hàbits. Ni pot. I un gos tampoc, o una cosa tampoc ho accepta bé. Molts canvis de cop, el que sí que suposen, són molt express en aquella situació. Una situació nova, molt desconeguda...
I llavors hem d'anar amb molta precaució quan fem canvis. I per tant, els canvis, li vas dir que els anés introduint paulatinament, no? No de cop i volta, fins i tot el mateix passeig no calia, no? Exacte. El passeig aquell de C, un passeig més. De fet, a mi ja m'anava bé perquè volia veure com era un passeig. Normal, per dir-ho així, amb ella. Llavors sí que va donar l'oportunitat d'agafar jo una estona la corretja. Jo portava la meva eina de treball principal, que és una corretja llarga. Sí.
I li vaig fer el canvi. Arribat a un punt del passeig, vaig canviar la corretja que ella portava curta per tenir més control sobre la gossa. I clar, estem parlant d'una gossa gran. No oblidem, en ple centre urbà, que et creues en gent, et creues en gossos, constantment... Era Barcelona, això, o una altra ciutat?
Vilanova i la Geltrú. Ah, Vilanova i la Geltrú, eh? També hi ha una ciutat que si vas pel centre també hi ha gent, no?, pel passeig i per tot arreu. Per la Rambla, sí, sí, hi ha molts transitats i la noia cada cop anava reduint més aquestes rutes de passeig. I van fer això amb un canvi de la corretja, la Gossa ja va tenir el primer canvi cap a B, en aquest sentit. Perquè nota, no?, el canvi de persona i l'actitud.
ho noten molt, sobretot el canvi d'estat d'ànim que porten a darrere o a l'altra part de la corretja. La noia estaríem parlant que ja sortíem una certa precaució en el sentit d'anar vigilant inclús quines persones creuaven per una banda per evitar-les, si hi havia gossos al voltant, ja diguéssim que sortien alerta. I per exemple, només canviant la corretja, aquí hi hauria algun canvi d'actitud del gos?
Va haver un canvi important perquè la gossa va veure que tenia possibilitat de fer moviments que abans no havia pogut fer. En el sentit que si excreuàvem algun gol o alguna persona, la mateixa gossa podria escollir i evitar-la. I llavors la noia ja va veure que el problema no era tant de la gossa, sinó com una espècie de malentès entre elles. Perquè la gossa també volia evitar unes situacions desagradables. El que passa és que la noia no ho veia amb la suficient antelació. Llavors la gossa ja es veia dintre del conflicte i havia de reaccionar.
també vas fomentar que la gossa olorés al terra. Això per què ho vas fer? Això és per potenciar la seva manera de relaxar-se, natural que tenen, i d'evitar situacions conflictives o incòmodes. Pensa que si jo estic mirant cap endavant, tinc molts estímuls que em poden cridar l'atenció. En el moment en què començo a olorar al terra, els estímuls desapareixen, em centro en un pam de terreny.
que a més el tinc molt, però em permet inclús descobrir olors que potser no havia ni donat compte que estaven allà, poden ser interessants. I com vas fer-ho? Com fer que un gos o una gossa aconsegueixi centrar-se al terra i olorar-lo, en lloc d'estar dispers amb la vista? La manera més fàcil de fer-ho amb un gos és llançant trossets de menjar al terra, tipus trossets de Frankfurt o pins com a peix que portem nosaltres de menjar, i tirar-li a persones que estiguin trossets de menjar
tallada, una gespa, unes espadretes, perquè ell o ell hagi de buscar una miqueta amb el nas. Però en aquest cas no va ser necessari, perquè ja només s'enyalant el terra, amb la mà, si hi hagués una moneda d'un euro, només en aquest gesg la gossa ja anava a buscar allà el terra. Una pregunta, perquè tinc molta curiositat, que potser no va molt relacionat amb l'última, però he de fer la pregunta. Els gossos, quan s'oloren el cul, també es relaxen llavors?
Sí, però no és una situació de relaxació. No busquen en aquest moment relaxar-se. És com una salutació per ells? El fet d'utilitzar el nas ja et mantén cal o no. Però seria com una salutació d'ells? Sí, sí, completament. El fet d'olorar-se és el de salutació que tenen. Va. Estem parlant de la gossa Lola, aquest primer cas que avui estem tractant, sí, perquè acaba de sortir bé, gràcies a la intervenció de l'Albert. Gràcies a la propietària, eh?
Ah, però perdona, tothom es va donar-li uns consells. I els consells. Clar, perquè la Lola tenia un problema, que tirava moltíssim de la corretja i bordava amb els altres gossos. Només el fet de portar la corretja llarga, també, perdona aquest tall, perquè ja va impedir que la gossa tirés tant de la corretja. Clar, clar, clar. De fet, jo et volia preguntar, que aquest problema ja veig que més o menys ja es va solucionar, però el d'abordar els altres gossos, què vas fer? Simplement guanyant aquest espai que la gossa volia prendre, abans de trobar-se amb aquell gos, simplement volia guanyar-se una distància per observar-lo de lluny.
El que no volia la gossa, en veritat, era apropar-se de cop a aquell gos, perquè llavors sí que havia de reaccionar sense conèixer. Llavors, permetent-li durant un cert temps, uns dies de marge, de fer aquest arc que ella volia fer quan veia un altre gos, va apropar-se a poc a poc a ell, o sigui, en qüestió de dies va començar a interactuar de la manera normal. També cal comentar que la gossa estava en una etapa important de la seva etapa de creixement, els 15-18 mesos, estaríem parlant d'una etapa de por que possiblement estigui relacionada amb aquest
en aquest sentit, en la interacció amb altres gossos. Si en aquesta etapa nosaltres no intervenim, com amb tantes altres que hi ha, aquesta etapa passarà i no passarà res, diguéssim, no quedarà res traumàtic en el cervell de la gossa. Si intervenim potser massa o intervenim malament, sí que podem prollongar aquesta etapa i ens trobarem potser amb gossos grans, adults, amb problemes que no li toquen per la de què tenen.
A part de tot això, alguna cosa més sobre la Lola abans de passar a la Zoe? Bé, simplement comentar que avui han passat uns mesos des que vaig anar a veure la Lola, això va ser per Nadal. Sí. Avui dia ens veiem quasi cada 15 dies, perquè fem passejos en grup i ella és una més del grup de...
com a 15 gossos que tenim allà al voltant, i és una de les gosses més estables i més tranquil·les del grup. Molt bé, molt bé. Un aplaudiment. Un aplaudiment per l'Albert. Vinga. També cal dir que és per iniciativa pròpia de la propietària, eh? Això també cal remarcar. Sí, sí, sí, que no. I es va interessar tant que es va voler seguir.
Doncs escolta, Albert, enhorabona, eh? Per cert, aprofito aquí per fer la falca, eh? Si voleu que l'Albert us vingui a solucionar algun problema, ja que sigui d'actitud, no sé, del que sigui, amb el vostre gos, o esteu una mica perduts en algun sentit, o veieu que reacciona de forma estranya...
Si voleu, ens podeu enviar un mail a lapenyadelmorro.com i nosaltres ja us fem d'enllaços, posem en contacte amb l'Albert Cavapell o la Roser Arcs, que són els nostres educadors canins. Parlem ara d'un cas que, lamentablement, ja comencem pel final, però no va acabar bé, perquè tu ens has comentat...
que de fet no van seguir gaire els consells que tu vas donar i per això tu ja vas veure que també és el pitjor i efectivament. A veure, podem-nos en situació. Quin gos era la Zoe? La Zoe és un gos, és una gossa que actualment està a Alemanya o per allà a l'alt, crec, en un país que la van adoptar. És una coca espanyol, adulta però jove, que tenia al voltant de 3 anys.
molt protectora a casa, depèn de quins recursos que tenia ella, i estem davant d'un domicili, que podríem dir estàndard, d'una parella jove, al voltant de 30 anys, amb una nena petita. Una nena petita, eh? La nena quan ens tenia, per tant, o té? La nena ara tindrà potser ja 3 anys i mig, 4, i quan vaig anar allò que farà un any i mig, començarà a caminar, no arribarà als 2 anys.
Estava en aquella etapa també que ho volen trastejar tot amb les mans, ho volen conèixer tot. I necessiten atenció. I el problema quin era concretament? El problema era que hi havia un complic entre la gossa i la nena. Quan la nena s'apropava o la nena tenia certa tendència a currar la gossa fins que ja no tenia una sortida viable i la gossa grunyia. I als pares els va començar a preocupar que la gossa grunyís a la nena.
Per tant, aquí la relació entre la gossa i la nena, que també anava creixent, i també preocupant, perquè la gossa, evidentment, no deixa de ser un animal, i la nena, efectivament, és això, té dos anyets, i està tot just descobrint el món, vull dir que també necessita algú que li vagi ensenyant les coses. Hi ha un detall que no he comentat a la nota que us he passat abans, que m'ha vingut al cap, que és curiós perquè la noia, la mare de la nena,
Va comentar al mateix domicili de la visita que era curiosament que fora de casa, quan passejaven, la gossa protegia la nena. Simplement tenia el problema quan estava a casa. O sigui, el problema era a casa. A fora es portaven bé, com si diguéssim, i a casa la gossa grunyia a la nena. Exacte. I per quin motiu passa això? Doncs en principi podien ser moltes coses. A l'inici d'aquest comportament poden ser vàries. En veritat, el motiu no crec ni que el sàpiguin ells de per què era.
Però això és un cercle viciós i es comença a retroalimentar. El primer que vaig haver de preguntar és què feien quan la gossa grunyia la nena. Perquè de la nostra reacció dependrà que la gossa continuï aquest comportament o no. La reacció era la que haguessin fet pràcticament tots. Castigar una miqueta la gossa, un copet al morro, una renya així, una miqueta... Agosarada i ja està, i fora. I ja no hi ha conflicte. Aparentment s'ha solucionat la situació.
però el conflicte continuava. Exacte, el conflicte, i no és que només continuava, sinó que anava més. La gossa començava a ensenyar dents, no ensenyar dents, intentava pujar una miqueta, perquè jo vaig veure aquella situació, i la gossa realment ni tan sols es podia considerar una amenaça, allò, perquè ho estava intentant evitar, de fet no volia amenaçar, però es veia obligada. Ella creia que estava obligada a fer-ho. Tenim tots aquells antecedents, i a partir d'aquí tu quins consells vas donar a la família?
Per començar, els vaig dir que deixessin de renyar la gossa quan grunyia. Hem d'acceptar que vivim amb un gos, amb un animal, tenen una sèrie de comportaments i llenguatge propi i això no hem d'aprendre malament. No hem d'intentar humanitzar el gos perquè intenti parlar el nostre idioma. Ell estava parlant en el seu. Era simplement intentar averiguar què volia dir en el seu idioma. Llavors vaig dir que respectessin la seva manera d'expressar-se si era grunyint
que apartessin a la nena, perquè hi ha una situació que em van descriure de diverses vegades que li va passar era estar a la cuina preparant alguna cosa o al bany, preparant per banyar la nena i de cop sentir la gossa que grunyia i anar ràpid al banjador, i llavors hi veien la situació. I llavors, tu, el primer consell és, en lloc d'apartar el gos o tocar el gos, és al contrari, apartar la nena, no? Exacte. Per què això? Exacte.
Perquè la gossa ha d'entendre que hem entès el seu missatge. Ha de veure que l'estem intentant comprendre. La gossa no té la culpa que la nena, entre cometes, li molesti. La gossa tindrà els submetius o les seves... Potser estaven en una etapa de gel i no li venia de gust jugar. Però hem d'entendre que la gossa també pot dir que no en un moment determinat i allò ho hem de respectar. Sí, però això potser no et dona confusions i, per exemple, algú pot pensar que ara està donant més importància al gos que a la pròpia nena i filla?
Jo, segons es pugui veure, sí, però segons ho veig jo, el que estan fent és al contrari. Li donem tota la importància a la nena, perquè si continua aquella situació, realment tenim un animal i la reacció pot ser imprevisible. En un moment determinat, els gossos faran el possible i el impossible per no mossegar. Però no sabem ben bé què és el que li pot portar un comportament d'apartar a la nena i un cop...
pot ser delicat. Per tant, tu aconsellaves quan passis aquesta situació, que la gossa grunyi de la nena, apartar la nena, no? I llavors treure-la, diguem, de la zona de la gossa, perquè així es cal més la gossa. Facilitar-li la sortida de la gossa, de la situació. Aguantar un moment a la nena i en aquell mateix moment que la gossa ella mateixa s'apartaria. Si realment estàs molestant a tu i jo m'aparto, tampoc. Doncs també facilitar-li la sortida de la gossa. Algun altre consell que donessis a la família? Senzillament que intentessin evitar els
els de raconament, perquè ells podien conviure tranquil·lament amb la gossa a casa i la nena, però situacions que la nena anés a acurrar la gossa, que les evitessin, tenien certs espais al menjador, eren com trampes, en aquest sentit, per la gossa, i vaig jugerir que les canviessin o que intentessin evitar-lo d'alguna manera, posant alguna cosa davant o... Molt bé. Llavors, aquí ja anem resolent una mica què és el que va passar. Per quantes visites vas fer tu, en aquest cas?
Aquest cas va ser només d'una visita. Quan vaig sortir vaig pensar que segurament hauria de tornar. Perquè en aquesta situació el normal és que la gosa inclús comença a grunyir més fort. Durant els primers dies, curiosament el que va passar, em van trucar preocupats perquè la gosa havia començat a grunyir més fort. Està seguint el que vaig comentar perquè si comencem a entendre'ns la gosa dirà ara comencem a parlar el mateix idioma.
Ara he de començar a reduir aquesta... Quan jo estigui segura que m'entens, començarem a parlar. Ara estic cridant, doncs ara començarem a parlar. Sí, però els propietaris feien cas del que tu els hi vas dir i en situacions d'aquest tipus de tensió amb la nena petita, treien la nena petita de davant de la gossa o no? Sí, però castigaven. Quan la gossa va començar, diguéssim que si la distància crítica...
de la gossa i la nena era d'un metre, la gossa quan va veure que es començava a entendre amb els propietaris, va començar a grullir a dos metres, quan la nena estava a dos metres. El propietari, perquè aquí va ser el noi, s'ho va prendre d'una manera una miqueta personal i va dir, la gossa m'està vacil·lant, no vol que la nena visqui aquí,
i va començar a corregir un altre cop a la gossa. Clar, perquè tu defenses la teoria que, vaja, s'ho hauràs comprovat, no?, que malgrat que passi a dos, tres, quatre metres, arriba un munt que això ja relaxa. Sí, és simplement que quan el gos exerciora que allò està funcionant, que ara ja té un ordre i que hi ha una comunicació, allò desapareix, aquell conflicte queda resolt. Perquè no és tant el conflicte amb la nena, és el conflicte que, ostres,
Aquí a mi m'estan, per dir-ho d'alguna manera, putejant diàriament, i ningú posa renei, al contrari, la estan incentivant. Llavors, tenim aquesta situació, et van trucar al cap d'uns dies, perquè ells van intentar fer-te cas, però continuaven castigant, ell continuava castigant a la gossa malgrat això, i finalment què és el que va passar? Per què va sortir malament tot plegat? Doncs va passar que la gossa va acabar no grunyint ni mossegant.
Va acabar mossegant a la nena. Probablement, si seguien en aquesta línia, acabaria passant. Per tant, ja estaven avisats. Un gos mossega sense avisar, aparentment. Què passa? Que el gos no va veure de què. Si seguien tenint el missatge, més aviat el contrari. I va dir, ja que no em serveix parlar amb tu, directament passo al plan B. I si el plan B no funciona, ja tractarem a veure de quin és el plan C, però...
Li van obligar, entre cometes, de passar-se el plan de grunyir, perquè si grunyo em castiguen, llavors no grunyeixo, i quan la nena em molesti, mossego. Per tant, la gossa va acabar mossegant la nena, i m'imagino que, no sé si la família... Bé, el pare es va desfer de tot plegat, de la gossa... Exacte, va arribar al punt ja incontrolable, que em va trucar la mare concretament, desesperada si podien donar el gos ja en adopció, era molt urgent perquè ja havia mossegat, i que no...
No estaven disposats a donar-li una altra oportunitat. I el van donar en adopció. Exacte. Una llàstima, no? Bé, segons lo miris. Clar. La gossa, per el que jo sé ara avui per avui, està molt tranquil·la vivint a Alemanya o al país nord i que hi hagi anat, perquè va anar tot mitjançant una associació de protectora de la raça cóquer, que va ser el còquer en aquell moment que va intervenir. Sí.
i ells li van buscar un millor destí, mira, va tenir millor sort. Si estigués en una protectora pobreta tancada en una garjola, doncs diria que sí, pobreta.
però els que estan d'un vigili segurament estigui millor. Sí, potser ha canviat per millor, no?, també, la gosseta. És un viatge molt llarg, però mira. Aquest és un tema, eh?, el de quan una parella que té un gos tota la vida, per exemple, i arriba un nen, no?, un nadó a casa, no tothom ho sap portar bé i aquest és el cas. En fi, un tema interessant que si...
Parlarem llarg i tant, perquè jo tinc història d'aquí. No, doncs escolta, quan vulguis, ja saps que ens agrada escoltar les teves històries. Jo ara tinc dos gosses a casa i una, la segona que va arribar per Nadal, és per aquest motiu, precisament. És per aquest motiu. És per un domicili que va arribar un nen i ja no hi havia puest.
Sí, perquè això passa molt, eh? Malauradament. Oi que sí? És una situació que la gent té gos, llavors quan arriba el nen o la nena, doncs es fan del gos. I ja no hi ha lloc. I ja no hi ha lloc. I si llavors hi ha una altra nena o una altra nena, què passarà amb el primer? Clar. Sí, sí, sí, està clar. Bueno, en fi, Albert, moltíssimes gràcies. Una setmana més. Ja ho sabeu, eh? Si voleu els seus serveis, lapenyalmorro.gmail.com Ens envieu un mail i us posem en contacte. Bona tarda i bona setmana, Albert.
Bé, doncs recte final, ja hem acabat ja aquesta primera hora, ja d'així, d'aquí una estona a la penya del morro, després de connectar amb la xarxa i escoltar el bolletí de notícies generals, el que farem serà parlar amb el Sergi Herrada, que era el nostre corresponsal del primer festival
online a l'estat espanyol, on es poden veure pel·lícules que no tenen una distribució normal i que no s'han estrenat als cinemes. I també parlarem amb el Joaquim Mudina, que és un dels actors de l'obra Mentides, encens i mirra, que s'estrena justament aquest cap de setmana a Sant Feliu de Llobregat. I també amb l'Arnau Cònsol, el nostre col·laborador especialista en llibres, on parlarem, sobretot, de Sant Jordi i quines recomanacions fer de cara al proper dimarts 23 d'abril. Fins ara mateix, a la penya del morró.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El futur centre comercial d'Oulets que es construirà als terrenys de Can Alemany, de Viladecans, al Baix Llobregat, tindrà unes 150 botigues que oferiran productes de primeres marques amb descomptes de com a mínim el 30%. Així s'ha indicat aquest matí a la presentació del projecte pel que fa als llocs de feina que comportarà el responsable de l'empresa Neimber a Espanya, Eduardo Ceballos, ha explicat que les contractacions es pactaran amb l'Ajuntament.
En las últimas inauguraciones que hemos realizado en Coruña hace dos años o en Francia el año pasado, en la ciudad de Ropenheim, hemos firmado convenios de colaboración con las oficinas de empleo locales, realizando también procesos de reclutamiento coordinados con la oficina de empleo y con las marcas que se implantan dentro del centro, realizando también formación de algunos empleados. Por ejemplo, en el último centro que abrimos en Francia hace un año ahora, en abril de 2012,
De 750 puestos directos que entraron al inicio, más de 700 provenían de estos convenios con la administración local. El nou espai de 25.000 metres quadrats crearà 1.000 llocs de treball directes. Des de Territori i Sostenibilitat, el conseller Santi Vila ha garantit que els nous accessos, des de la C32 i la millora del servei de Rodalies fins a Viladecans, estaran enllestits abans de l'obertura final del 2015.
Avui, des del Departament d'Interior, Ramones Padaler ha dit que espera conèixer quina és la xifra final de dèficit que permetrà al govern central a Catalunya. Asegura el conseller que amb la xifra actual del 0,7% la lluita contra el foc és materialment impossible aquest estiu. De fet, afegeix que amb aquesta xifra no podran airar-se ni un sol helicòpter.
Ja assenyalo que els mitjans que hi puguem esmerçar tenen una relació directa amb el dèficit. Pretendre afrontar una campanya d'incendis aquest estiu amb un 0,7% de dèficit és materialment impossible, en els termes que ho hem fet històricament. Pretendre fer-ho amb un dèficit d'1,5% és objectivament difícil. Durant la campanya forestal del 2012 els bombers van fer 1.000 serveis més que l'anterior i van intervenir en 865 incendis forestals, gairebé el doble també que el 2011.
Les previsions per aquest any indiquen que les intenses pluges caigudes durant les darreres setmanes faran créixer el sotabosc.
La plataforma d'afectats per la hipoteca ha retirat la iniciativa legislativa popular per l'adhesió en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social. Les entitats promotores d'aquesta ILP han pres la decisió com a mesura de protesta per considerar que el Partit Popular ha aprofitat la tramitació parlamentària del projecte de llei per eliminar les principals peticions d'aquesta iniciativa. Xavi Martínez, portaveu de la plataforma en declaracions a la xarxa de comunicació local.
que és una proposta de mínims i és irrenunciable. Davant de la seva estratègia, que era com dir públicament que fusionaven l'ILP amb les seves propostes, el que la plataforma diu és que no utilitzaran aquest esperit de l'ILP per intentar explicar cap a fora, cap a l'opinió pública, que han fet un reflexiu entre l'ILP i les seves propostes, perquè això és mentida.
Per cert que, segons ha donat a conèixer, a l'Institut d'Estadística de Catalunya l'any 2011 hi havia 448.000 pisos buits, és a dir, un de cada 10 pisos estava buit. El 76% eren habitatges principals i el 12% eren secundaris. Per comarques, les que tenien més habitatges principals en desús eren el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb més del 85% d'aquest tipus de residències.
A l'altra banda hi ha la Cerdanya, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallar, Subirà, el Baix Penedès i l'Alt i el Baix Empordà, on els habitatges secundaris buits superen el 50% del total.
Bona tarda, us parla David Amador. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local el migcampista, l'espanyol Joan Verdú ha rebutjat una oferta milionària per marxar a l'Aràbia Saudita, on li haurien ofert un contracte per tres temporades amb més de dos milions d'euros per cadascuna d'elles. La intenció de Verdú, però, és continuar a l'espanyol. D'altra banda, la Unió de Federacions Esportives Catalanes, l'OFEC, ha mostrat el seu malestar de la situació que viuen els diferents organismes del país.
Les federacions encara no han rebut el 50% de la subvenció prevista per l'any passat i preveuen una retallada del 60% de les aportacions de la Secretaria General de l'Esport per aquest 2013. En declaracions a la xarxa, el president de l'OFEC, David Moner, demana solucions.
Hi ha federacions que estan disposats a entregar les claus i això simbòlicament entregar les claus vol dir tancar la seva activitat. Nosaltres des d'aquí ho evitarem amb el possible, però perquè tenim autonomia financera pròpia i per tant ho estem defensant. Però el que és indiscutible és que l'administració pública ha de rectificar substancialment la seva actuació i no estem disposats a aguantar més indefinidament
En bascat el Barça ha jugat tres quarts de 9 la seva continuïtat a l'Eurolliga. Els de Xavi i Pasqual disputen a Grècia el quart partit dels quarts de final contra el Panatina i Kos. Si perden, els blaugranes quedaran eliminats de la competició continental. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Avui hi ha un diàleg per la independència de Sant Just. El diàleg planteja què passaria amb les pensions i Catalunya esdevé un estat propi. Per explicar-ho, Sant Just per la independència ha convidat el Lluís Bonet i Manel Cardenya de l'Associació Sobirania i Justícia. Comença ara mateix a les 6 de la tarda. Si Catalunya s'independitza, les pensions no es perdrien, és el que diu Sant Just.
Manel Cardenya, que assegura que els estupis que s'han fet respecte a aquest tema confirmen que les pensions no patirien perquè seguiran havent-hi treballadors a Catalunya que continuaran cotitzant a la Seguretat Social. A més, també ha recordat que existeix el fons de reserva de les pensions. De tot plegat se'n parla a aquesta hora. A partir de les 6, com dèiem, el centre cívic Salvador Espriu.
La Taneu recordarà en bona tertúlia demà als 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu, 1911-1916. L'enginyer industrial Andreu Valls conduirà aquesta tertúlia que ha organitzat la secció de cultura de la Taneu i que explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia. Les centrals de la zona de Capdella i Trem van permetre per primer cop suministrar energia a gran escala a les fàbriques de Barcelona i Rodalies. Tot i això, la decisió d'establir-les allà, el Pirineu català anava en contra del que pensava molta gent,
ja que no veiem possible que l'energia produïda arribés a la capital catalana. El fet d'haver construït aquelles centrals hidroelèctriques abans de la Primera Guerra Mundial va permetre abastar energia a les ciutats catalanes d'una manera més econòmica. D'una altra forma, l'energia hauria d'haver estat generada amb carbó o bé molt més cara de mala qualitat. La tertúlia serà demà a 2.09 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
I acabem aquest butllet explicant-vos que des d'aquesta tarda Sant Just estarà immens en les activitats de Sant Jordi. Durant més d'una setmana al nostre municipi hi haurà activitats de tota mena per a tots els públics. D'entrada aquest vespre es farà la inauguració de l'exposició bestiari de foc al Baix Llobrecat al celler de Can Genestral. Al Baix Llobrecat hi ha una trentena de bèsties de foc diferents, pràcticament una per municipi,
i el Dac de Sant Just al Rifenyo és una de les més noves. La mostra s'inaugura avui a dos cos de vuit al celler de Can Genestà i es podrà veure fins al dia 19 de maig. I de moment això és tot, més informació a la seta Sant Just Notícies, edició vespre.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Experts.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio de Sber, 98.1. Ràdio de Sber, 98.1. Ràdio de Sber, 98.1.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio de Ciutadans.
Efectivament, aquí estem 6 i 11 de la tarda. D'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrada. Ja quarta connexió, em sembla, durant aquesta última setmana, sobre l'Atlantida Film Festival que es porta a través de Filmin.es. Però abans de tot això, repassem més trending topics d'avui per saber com està l'actualitat. Per exemple, avui Waco ha sigut també trending topic, ja ho sabeu, desenes de ferits.
en una explosió a la West Fertilizer, una fàbrica de fertilitzants a la població de Huaco, Texas. Cristina, què és el que ha comentat la gent? Podem destacar el comentari d'Àlex Sintec, que diu... Un altre seria el cas d'Aliquer Jiménez, que recorda l'infer que torna a Huaco perquè diu...
Que és una secta que van matar una setmana i mig de persones, justament demà fa 20 anys. Doncs recorda aquesta tragèdia, en concret Líquer Jiménez, i afegeix, en aquest cas, que torna a l'imper amb aquesta explosió cagut. I acabem-se de cas amb l'Eduardo Suárez, que comenta...
apareix un vídeo on es veu un veí que va gravar concretament aquesta explosió i comenta, aquí el vídeo d'un vecino de Huaco que gravó l'explosión. En torno a los 30 segundos del vídeo, estremecedores. I uns dos graus a l'escala de Richter, com si fos un terratrèmol. Déu-n'hi-do. En fi, també avui ha sigut trending topic el tenista Rafa Nadal, perquè s'ha classificat pels quarts de final del torneig de tenis de Monte Carlo. Els seus seguidors també han reaccionat a Twitter amb diferents missatges.
Evidentment, felicitacions, com és el cas de Mauricio Colmenero, cal dir que no és el protagonista d'AIDA. Ah, és un que es fa dir així, no? Sí, exacte. Que diu, Fernando Alonso, Sergio Ramos, Sirque Casillas, Rafa Nadal, Pau Gasol, Iniesta, Jorge Lorenzo, així no les gastamos en Espanya, grandes. Un altre seria el Ramiro Luna, que en aquest cas diu, Montecarlo, el que no admite sorpresa alguna és el imbatible Rafa Nadal. I acabem amb una pregunta, en aquest cas, de Uchi, que diu, ¿cuando le cambian el nombre a l'ATP de Montecarlo por ATP Rafa Nadal?
Bé, moltes gràcies, Cristina. Tot seguit passem a repassar algunes de les últimes pel·lícules que avisa el Sergi Arrada al Festival Atlantic Film Festival, que es pot veure a través de Film Imponés, el primer festival online de l'estat espanyol. Sergi, bona tarda.
Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Sergi. Molt bé, molt bé, molt bé. Content de saludar-te. Va, repassem algunes de les pel·lícules que has vist últimament. Per exemple, Després de Lucía. Recordem, per cert, que són pel·lícules totes que no han trobat una distribuïdora i que, per tant, no s'han estrenat en circuit comercial. Parlem de Després de Lucía. Què tal, aquesta pel·lícula? Doncs molt bé. És una pel·lícula mexicana, que va guanyar...
el premi de millor pel·lícula a la secció Una certa mirada, de Cants, perquè és la segona secció oficial de Cants, i també va guanyar el premi a San Sebastián de Nuevos Horizontes, i és una pel·lícula mexicana que tracta d'un adolescent que es trasllada amb el seu pare a viure a un poble de Mèxic,
i com comencen a fer-li bulli, no?, a l'escola. Oh, que és la nouvinguda, no?, una mica, també, clar, del col·le. Bueno, sembla que comença bé, que es fa amb un grup d'amics i tal, la conviden a una festa, en la que ella es lia amb un noi, i la graven en vídeo. Oh, i això ho pensen al YouTube i a tot arreu? Al WhatsApp i tot un hotel. Per tant, el fet de convidar-la tenia ja unes segones intencions, no?,
No s'aclareix mai. O sigui, també és el mateix noi del que ho fa, però sembla que una noia també està irlosa, que ella es lia amb ell, i bueno... El tio és idiota, no? També una mica, no? Vull dir que ja es veu que allò ja ho fa amb mala fe, no? Vull dir que aneu amb compte també, mig d'aquestes...
de borratxera, que molta gent també aprofita per fer fotografies de... Mira un liu d'una nit i després ho pengem al Facebook. Són molt graciosos. Sí, molt graciosos. Els amics són molt graciosos, a vegades, eh? A part, la pel·lícula és bastant realista i cada cop va més. O sigui, comença el vídeo, però després tothom s'apunta a fer-li de tot a aquesta noia i, bueno, al final és bastant impactant. O sigui, és una pel·lícula forneta, eh? Sí. Comença lenta,
però cada cop comença a emmerdar-se més la història i tal, i al final és contundent. Bé, ens l'apuntem aquesta, eh? Contundent però previsible o...? El què? És contundent però previsible?
No, no, no, és contundent i prou, i aquí ho deixo. Després de Lucía, aquesta pel·lícula que també deia que ens l'apuntem i que, de fet, no sé si es pot veure en algun altre lloc que no sigui film imponés o només totes aquestes són de l'Atlantic Film Festival. A veure, algunes pel·lícules, ara no sé si després de Lucía també, es projectaran, de fet, la setmana vinent en el Festival de Cinema d'Autor de Barcelona, que comença...
el dijous. I, per exemple, Hotelo, que ja vam comentar, una que comentarem ara també. I aquesta, ara no estic segur si també la passaran. Per cert, els protagonistes són coneguts? No, no. De fet, fan servir actors no professionals. La noia està impressionant. Crec que és la seva primera pel·lícula. I, no, no, molt bé. Bé, passem a una altra, que és Cole Gell. Cole Gell...
va guanyar el Premi de la Crítica al Festival de Toronto, una pel·lícula sueca basada en Fets Reals, que és un escàndol polític que va passar els anys 70, una cosa així, que va implicar gairebé a tots els polítics suecs amb una trama de prostitució, també amb menors, per allà pel mig,
Va acabar amb l'assassinat del primer ministre, o no? No. Doncs ara, no ho sé, a la pel·lícula no surt, això. No, no, segurament no. És que em sonava que també hi havia un cas d'aquests fa molts anys a Suècia, on també va passar una cosa per l'estat. Oh, era Finlàndia, potser m'equivoco, eh? Ara no em vull confondre, però sembla que era Finlàndia. Aquesta és sueca, la pel·lícula. No, allò que et dic jo va passar a Finlàndia, que també va commocionar tot el país fa, no sé si, 20 o 30 anys, que van matar el primer ministre finnès.
I em sonava això. Però vaja, a Suècia, fa 25 o 30 anys, va haver-hi aquesta trama sobre pornogràfica i tot això? Bé, és un adolescent que els serveis socials la fiquen com en un albert per joves amb problemes i tal, que li donen com molta...
Libertat, anys 70 a Suècia, saps? Allà era un altre món. I amb una amiga que ja es coneixien de fora comencen a escapar-se per les nits, i comencen a la festa i tal, i acaben ficant-se en tota aquesta trama de prostitució, que implica, ja et dic, polítics, empresaris i tal, tot el món...
l'era important de pensar tant a Suècia Sí, de fet la història és verídica és basada en fets reals, això ja enganxa i la pel·lícula què tal? Doncs està molt bé, la reconstrucció està molt currada la fotografia, el vestuari està superaconseguit potser és una mica llarga perquè són més de dues hores crec que són dues hores i vint però està molt bé està molt bé
I, bé, com que aquí no és una història molt coneguda, doncs enganxa bastant. Bé, doncs també avui, escolta, portes pel·lis que t'han agradat, eh, veig? A veure si tindràs el mateix també de la següent, que és Dollhouse, que és una mica la casa de nines, no? Doncs aquesta no. Aquesta no, eh? Ja deia jo que anava massa bé, massa bé. A veure, Dollhouse, de què va? Dollhouse és la primera pel·lícula dirigida...
per la filla del Jim Sheridan, el director d'El nombre del Padre, per fer una pel·lícula irlandesa. I tracta d'uns adolescents, nois i noies, un grup de cinc, crec que són, que entren a una casa de Megaluxa, que no estan els propietaris, i comencen a muntar una festa allà dintre, a fer-la malbé, pintar les parets, no sé què, trencar coses... A lo Projecto X o què?
no la venen com una barreja entre los educadores la pel·lícula alemana del Daniel Brühl però tampoc té res a veure la venen com que hi ha un final sorpresa que és sorprenent la pel·lícula però és que la pel·lícula no té molt sentit els papers que fan que fan els actors no s'expliquen bé no entens per què fan les coses que fan
La sorpresa que diuen, quan ho veus, dius, però què sé això. Aquesta pel·lícula no ha guanyat cap prèmia, cap festival, no? Ni em sembla que ve recomanada enlloc, o sí? Bueno, vaig estar mirant a internet, tampoc té moltes males crítiques. A la web, que tu quan veus la pel·lícula també la pots portar, i a primer punt és, donar la teva opinió, la gent sí que la posava una mica a caldo.
Però si fiques a IMDB o a Film Affinity o webs d'aquestes que pots veure com crítiques i puntuacions de pel·lícules i tal, no la deixen del tot malament. Curiós, eh? Si més no, de totes formes, aquesta pel·lícula, eh? Dollhouse, que no la recomanes i que ja ho dius ara tu, que no s'estrenarà tampoc, no?, als cinemes convencionals? Doncs mira, jo sorprès si s'estrena aquest. Home, faria ràbia, no?, que aquestes estreners i, per exemple, les altres dues que ens has comentat i que t'han agradat,
i que nosaltres ens fiem del teu criteri, sí, com la Después de Lucía o Call Girl. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. No sé si vols afegir alguna cosa més. Quan acaba ja tot aquest festival, l'Atlántida? Acaba dilluns amb la pel·lícula del fill del Fernando Trueva, que també podrà veure al Festival d'Autor. Que el fill també tindrà tant de ritme com el seu pare a les pel·lícules o no? No ho sé, ja parlarem la setmana vinent. I em vull despedir, no sé si us heu fet ressò de la notícia que hi ha altafilms
la distribuïdora i productora espanyola de cinema que està supermalament. No, no n'hem parlat. Què ha passat? Explica'ns-ho. Doncs ahir i avui han sortit moltes necessitats socials, moltes notícies, el president d'Altafilms dient, perquè també són els propietaris de la cadena de cinema Renoir, han avistat encara la gran majoria de sales de Renoir, que Altafilms està fatal, que estan veient...
que fan, a part també són copropietaris de film imponers. A film, de fet, ja estan mirant d'altres maneres de distribuir pel·lícules i tal, però, clar, la gran majoria de pel·lícules amb versió original que arriben a Espanya o a Barcelona...
gairebé l'esport de tot a Santa Films. No, i perdona, doncs m'estranya molt aquesta notícia perquè és un mercat que últimament ha anat pujant molt. Les sales del Renoir, que és també una de les sales mítiques on es fan versions originals a Barcelona, sempre estan... Bueno, sempre que he anat jo últimament, estaven a petar, eh? I quan dic a petar, vol dir plenes, plenes, eh? Versió original. Sí. Jo també pensava que el Floridà Blanca, que és el Renoir que queda aquí, de fet el Renoir Les Corts ja va tancar. Va tancar, això te n'anava a dir?
jo sempre que he anat del turbat bastant ple, de fet, és el cinema que més graig, i, bueno, de moment diuen que el Floride Blanca no tanca. Però, bueno, i a veure com està la cosa. Es parla molt de la pujada de l'IVA, es parla molt de les ajudes i la retallada espital...
Però el tema és que Altafilms està sobreta ferida de mort. De fet, l'Heli Capdevila a la webcam, si algú també té interès en ampliar aquesta informació, ens ha posat un link de la notícia de cultura del país sobre aquest article que explica tot això, Altafilms, fin d'una vella pel·lícula. Diu que la distribució de cinema no comercial...
trontolla per tot arreu. En fi, Sergi, moltes gràcies, que vagi bé i una forta abraçada. Bona tarda. Cuida't ara. Cuida't d'aquí cinc minuts, eh? Cuida't. Que vagi bé. Adéu.
I d'aquí uns moments parlarem amb l'Arnau Consul, el nostre expert en llibres, ja sabeu que és de l'Escola d'Escriptura d'aquí de l'Ateneu de Sant Just, a més de treballar a l'Institut Ramon Llull i col·laborador habitual de la revista Sapiens, per parlar de les novetats que ja arribaran i els més venuts segurament farà seva porra per Sant Jordi. I d'aquí uns moments també parlem amb el Joaquim Modina, actor de l'obra Mentides, encens i mirra, que es fa aquest cap de setmana a Sant Feliu de Llobregat. Fins ara mateix, res, quan dic ara mateix ho diria, a la penya del morro.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Teatro. Lo tuyo es puro teatro. Falsedad bien ensayada. He estudiado.
6 i 26 de la tarda. Volem parlar d'aquesta obra de teatre que s'estrena al Centre Perruquial de Sant Feliu de Llobregat, aquí al costat, dissabte a dos quarts de 10 i diumenge a dos quarts de 7 del vespre, concretament al carrer Pi i Margall número 8. L'obra es titula Mentides, encens i mirra
i que va estar al Teatre Borres, l'obra amb molt d'èxit, durant dos anys. Intentem parlar amb un dels actors, perquè l'acabem de trucar ara mateix i ens ha dit, espereu un minut, sisplau, i no sé si encara està llest. Joaquim? Sí, hola. Hola, bona tarda, Joaquim! Hola, bona tarda! Gràcies per atendre'ns. Aquesta era una trucada important, que era el director...
Sí, no, bueno, estàvem retocant alguna cosa encara de l'estrena. No, però l'estrena ho teniu d'aquí dos dies, què esteu retocant? Aquí mateix, home, sempre hi ha coses a retocar i l'assaig d'aquesta nit encara acabem de polir, demà descansarem i dissabte a tope. Bé, explica'ns qui sou vosaltres.
Bé, nosaltres som la companyia Enric Borràs, de Sant Feliu de Llobredat, perquè pertanyem al centre parroquial, val? Aleshores, doncs, bé, som una companyia que té diversos directors, i en aquest cas el Josep Llamí és el que dirigeix aquesta obra. Sí. I som sis actors que, a més, som amics i que, bé, teníem moltes ganes de treballar junts per passar-nos-ho bé i tal. I, bé, ens vam embrancar ara fa un any amb aquesta història. Vam escollir aquesta obra...
vam contactar amb l'autor de l'obra, que és en Luis Iborra. Sí, que de fet és autor i també és director teatral i guionista de televisió, entre altres, per exemple, de la mítica sèrie, ja, aquí no hi quem viva.
Aquí no hi ha qui en viva, la que s'avecina, escenas de matrimoni, etcètera, etcètera. Sí, sí, sí. I una notícia, si en primícia que et dono, és que el senyor Iborra dissabte ve a l'estrena. Ve a l'estrena, molt bé, no? Un aplaudiment, tu. Escolta, està molt bé, perquè clar, no us va faltar dir-ho, però sou un grup de teatre amateur, és a dir, clar, que no guanyeu diners amb això i que no sou...
professionals i que ho feu perquè us dona la gana i, home, que vingui l'autor de l'obra és tot un orgull, no? Sí, o sigui, el nostre director va contactar amb ell perquè l'obra estava en castellà, evidentment, i li va demanar el permís per traduir-la al català, per adaptar-la una mica, ens va dir que cap problema, ens va dir que li faria gràcia venir a l'estrena i ha arribat el moment i la veritat és que no ha fallat. I això us posa més nerviosos, us tranquil·litza o què?
Home, la veritat és que és un plus afegit de responsabilitat. Clar, pensa que estem parlant d'un senyor que ha sigut guionista i director de diverses gales de Premios Goya. Clar, imagina. Escolta, però potser us veu, potser us veu i decideix que el presentis tu l'any que ve o alguna cosa. Bueno, mira, sempre pot surgir alguna oportunitat. Què? Un home que ha treballat amb Jordi Rebellón, Elisa Montmantilla, Angel Pardo...
Clar, nosaltres hi posarem tot el que tenim, evidentment. No, però segur que ho fareu molt bé, perquè quants dies assageu a la setmana, vosaltres? A veure, amb el projecte que ja et dic va començar fa un any, en principi anem més relaxadets i tal, però els tres últims mesos diríem que
vam començar en dos dies i estem ara en quatre dies per setmana. Això acostuma a passar, no?, en l'ambient de... quan assages coses així amb companyies de teatre amateur, que al començament la cosa va més relaxada, no?, i al final ja, avui ja quedant i tot, ja per últimes hores, no? Ja veus el toro, que ve el toro i dius, meca,
Sí, això passa molt, eh, també. I l'última o dues setmanes, no sé si és el vostre cas també, que us ha passat, que esteu assajant ja fins a hores ja intempestives. Sí, bé, sempre. En realitat ens assajem de 10 a 12, perquè és l'horari que tenim, però, clar, aquestes últimes setmanes, aquestes 12 s'acaben a la una o una i pico. Quants anys porteu a la companyia aquí a Sant Feliu, vosaltres? Bé, la companyia en si porta molts anys. Jo, concretament, porto fent teatre uns 4 o 5 anys, només.
Va, parlem una mica de l'obra. Mentides en Sensi Mirra. Que, de fet, transcorre en una nit de reis en un lloc apartat del sud, se suposa que és Andalusia. Bueno, nosaltres l'hem traslladat, eh? A Tarragona l'he posat, no? Cap aquí, eh? Al sud de Catalunya l'he posat, no? Sí. Davant el mar, que quan puja la mareia queda aïllat i es converteix com una mena d'illa, no? Exacte. I a partir d'aquí, a veure, quins personatges hi ha? Què és el que passa? Vale.
Tinc temps d'explicar tot això? Sí, home, clar, clar, home, clar. Soprendo. Doncs bé, en principi, a veure, hi ha sis personatges, eh? Són sis amics, llavors, clar, són sis perfils totalment oposats, eh? Vull dir, parlem de... L'amo de la casa és un rentista, o sigui, és un milionari que viu de renta, que en aquest cas soc jo. Després tenim...
Una noia que pren pastilles a tot a dojo i drogues i que està superexcitada sempre. Després tenim un cuiner que és gai, després tenim una presentadora de televisió en pla diva i després tenim un gigoló vingut a menys i una garrepa total. Quina fauna, no?
Sí, exacte, imagina't, tot això barrejat en una taula i amb una mica el que és al final la veritat. Quin còcter. Clar, però ells són amics, es coneixen ja abans o no? Sí, sí, ens coneixem de tota la vida. És una colla de... Però se suposa que és un retrobament, no? Exacte, tots estem sobre els 50 i ens coneixem des dels 30, vull dir que portem 20 anys, jo porto 20 anys organitzant aquest sopar. Mhm.
Bàsicament, pràcticament, només ens veiem aquesta nit a l'any, però, bueno, és tot com una tradició i com una història que es converteix en el que és la realitat, no?, que els grups aquests, tot és molt maco i tot és molt bonic, però després, per darrere, quan dos estan, treuen tots els draps del sol de l'altre, en fi, tots sabem els problemes de tots, tots sabem tal, i clar, és una mica una història del que és la realitat, no?, i
En realitat, el Ramon, que és el protagonista, el que vol és... Aquest any vol canviar ja tota aquesta història i organitza una història que apareixeran els Reis Mags amb la finalitat de recuperar la il·lusió d'aquells anys...
de joves i, bueno... Sí, però no té bona pinta, eh? Jo no he vist l'obra, eh? Però no té bona pinta. Ho dic perquè, a vegades, amb el tema d'amistat encara més, quan vols dir la veritat i les coses a la cara, és pitjor, no? No, no, és que, precisament, és això. L'obra estilla de comèdia, però, clar, és una comèdia agradolça, eh? No és una obra que estiguis allà rient a carcajada tot el rato, sinó que
hi ha moments molt diferents, vull dir, surten plors, surten proposicions, surten alegries, surten... En fi, hi ha de tot barrejat. Seria una comèdia... Ai, seria una comèdia dramàtica, no?, en principi? Sí, sí, sí, en realitat sí, perquè ja et dic, també té un format aquesta obra que és de molt diàleg, de molt monòleg cara al públic, cada personatge s'obre en el públic, diguéssim,
amb tota l'escena darrere i llavors després es fa un gir, deixes el que estàs explicant al públic i llavors interactues, segueixes fent l'obra. Llavors això també, cadascú ho va explicant a la gent, a els espectadors, una mica la seva visió de totes les coses i tal. Estem parlant... No, clar, què has de dir, no? Estem parlant amb el Joaquim Modina, que és un dels actors de Mentides en Sensi Mirra, que com hem comentat es representarà aquest dissabte a dos quarts de deu i diumenge a dos quarts de set
al centre perruquial de Sant Feliu, que per cert, quant val l'entrada? L'entrada crec que està a 11 euros. 11 euros està l'entrada, eh? Jo et volia preguntar, perquè clar, vosaltres sou d'aquesta companyia d'aquí de Sant Feliu, ja hem comentat amb Ater, i que a l'hora de fer les obres no sé si teniu problemes amb l'escenografia, amb els decorats i amb tot plegat. Vosaltres com ho heu empescat aquesta vegada? Què és el que heu fet?
Sí, a veure, aquesta vegada el que hem fet és... Bé, jo tinc un fill que es diu Marc Odina, que està estudiant escenografia a l'Institut del Teatre. Home! Home! Escolta, acabàrem-los tu, i tant! Llavors, en realitat, ell i una companya seva de l'Institut han muntat tota la història i la veritat és que ha quedat molt bé. Però, per exemple, l'anterior obra que vam fer, que va ser Casablanca,
Un clàssic. De la pel·lícula, basada en la pel·lícula? La pel·lícula la vam passar al guió a teatre, sí, en català també. I en blanc i negre també, al teatre. No, no, era en color. Era en color, ah. Sí, representar per tot aquest... Bueno, vam fer la ruta de concursos, vam guanyar bastants prèmits. Sí, perquè esteu al circuit de companyies de teatre amateur? Sí, sí, sí, sí.
I on heu actuat? Perquè, clar, això et permet un ventall d'actuacions que, escolta, que quasi bé és una gira professional, que ja els agradaria molts professionals... No, perdona, ja els agradaria molts professionals actuar en molts teatres on s'actua dins de la gira de teatre amateur, eh? Sí, sí. Nosaltres, ja dic, a veure, normalment ens marquem entre 8 i 10 representacions, perquè, clar, tampoc... Això ja representa un any, bàsicament, i llavors entre un any que portem preparant-ho
Més un altre any que vas disfrutant-ho, diguéssim, després ja tanquem projecte i obrim una altra cosa. Molt bé. Estàvem parlant això de l'escenografia. Com és l'escenografia? Per curiositat, eh? Bé, en realitat és una... A veure, tot transcorre a l'interior de la casa del Ramon, que és el millonari. I llavors hi ha una finestra, un gran finestral que es veu al mar, diguéssim.
És una obra que dura una hora 45, una hora 50, tot seguit, sense... Sense mitja part, eh? Sense mitja part, i pràcticament estem tots a dalt de l'escenari tota l'estona. O sigui, allò entrant, sortint, no? Una mica bo debil o què? Bueno, no, no, ja et dic, no és de carcajada, eh? La gent, quan es pensa... Jo a mi no m'agrada dir que és una comèdia, per això la gent...
Va amb la idea de riure molt i després al final, doncs no. Hi ha alguns gags i tal, doncs bueno, amb el tipus d'autor que has vist que tenim, doncs ja t'imagines, no? Però no és una obra d'allò... Pots estar amb un somriure tota l'obra, però no és de carcajada perquè al final surten coses que tots ens passen i que tots tenim a dins. Joaquim, ja que tenim aquí, tu ets en Feliu de Llobregat?
Jo soc nascut a Esplugues i vi casant feliu des que em vaig casar ja fa 26 anys. Home, podríem dir ja que estàs feliu, no? Sí, sí, sí, no.
No, jo t'ho volia preguntar perquè tu com veus el panorama cultural en la capital de la... estem a Sant Just nosaltres, però estem al costat, vull dir, ja saps que hi ha un flux entre Sant Feliu, Sant Just, Sant Feliu, els pobles del voltant, com veus tu la cultura i tot el tema a Sant Feliu de Llobregat? Home, de Sant Feliu de Llobregat concretament hi ha molt de moviment cultural, ja no només a nivell teatral, que realment ja t'he comentat abans que hi ha
diversos grups, amb diversos directors, i vull dir el que és la companyia, inclús altres grups que no són del centre parroquial o de la companyia Enric Borràs, però a part d'això també hi ha un gran moviment cultural a nivell d'associacions i de colles, tot el que és la cultura popular, suposo que heu sentit a parlar de les nostres festes de tardor, de tot el que representa, i bé, tot i que vivim moments de crisi i de poques ajudes per tot arreu i tal, però cada any sortim al carrer i
i la liem bastant grossa. Sí, home, ho sabem, ho sabem de bona... de primera en mà, de primera en mà.
Sí, i a més aquí al programa també tenim molts col·laboradors que són de Sant Feliu i hem anat moltes vegades i la veritat és que, en fi, un plaer com sempre. Doncs Joaquim, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, ja ho sabeu, aquest dissabte i aquest diumenge, dissabte ho tinc per aquí a dos quarts de 10 i diumenge a dos quarts de 7, Mentides encens i mirra al centre perruquial Sant Feliu de Llobregat, 11 euros amb la companyia... Enric Borràs. Enric Borràs, que sí, que vagi molt bé i moltes gràcies.
Que s'animin la gent de Sant Just, que segur que passarà una bona estona. Molt bé, gràcies, bona tarda. Adéu, adéu.
6 i 39 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro. He sortit un moment a buscar la revista de la Vall d'Avers, que ja la tenim aquí. Fantàstica, eh? La vaig ensenyar un moment a la webcam de radiodesvern.com amb una rosa, com ens va anunciar la Gina fa uns dies, redactora de la revista. L'única publicació mensual
de Sant Just per regalar també aquest dimarts. Tu regales la revista i ja està. Per cert, que tenim amb nosaltres l'Arnau Consul. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Arnau.
És que tinc aquí la revista, perquè m'agradaria llegir una mica algun fragment, o bueno, ja ho farem potser un altre dia, ho farem una, estava pensant un altre dia, però de l'article Un dia qualsevol del Lucas Font, que parla de la barbacoa justament que vam fer els de Ràdio d'Esvern justament fa el 2 de març, és a dir, ja fa unes setmanes, i ens posen la fotografia, la vaig ensenyar aquí,
a la webcam de radiodesvern.com, on estem aquí a les afores de la ràdio, doncs fent la barbacoa i tot plegat. I a mi què passa, que era un col·laborador simple allà un minut i per això no m'ho hau dit o què? Perdona, perdona, a veure, què vols dir que no t'ho vam dir? Mentre per la premsa que hi va haver una barbacoa. Perdona, perdona, hi havia cartells per tota la ràdio que posava barbacoa i costellada. Que us vau posar el dia que jo feia la...
La secció per telèfon, no? No, perdó, dues setmanes abans anuncia. Arnau, no et vas entrar, tu? Arnau. La comunicació és el problema. És de la ràdio. De fet, llegiré un fragment que diu... Diu, el Carles, el Marc i el Jordi, principalment, s'encarregaven de fer la carn mentre la resta de convidats, unes 40 persones, van fer l'espera més amena amb cerveses i aperitius.
O sigui, queda reflectit qui va treballar i qui va venir a fer l'aparitiu i el vermut. En fi, dit això, va, passem a la secció de llibres d'Arnau Consul.
Bé, Arnau, també nosaltres caurem en el tòpic. Parlarem dels llibres que segurament seran els més venuts, els que se'n parlaran més aquest dimarts, dia de Sant Jordi. Per on vols començar? És que hi ha molt, eh? Hi ha molt, no? Jo recomanaria als oients que si a casa casualment compressin l'avantguàrdia, doncs ahir...
Els dimecres, vaja, surt sempre el suplement Cultures. Normalment parla de coses molt modernes i fa reportatges que a vegades hi pots estar més d'acord o menys o el que sigui. Tendències? Sí. I sempre hi ha dues o tres crítiques de llibres.
allò per anar seguint l'actualitat, de vegades va bé, n'he fet ús en aquesta secció. Bueno, i fa un especial llibre, fa un especial Sant Jordi, i el gran reportatge central és, bueno, tot una sèrie de col·lecció de les novetats d'aquest any. Ah, doncs bé. I les col·leccions de narrativa estrangera, narrativa catalana, narrativa, no ho sé, en castellà, després, assaig, històric... Els llibres mediàtics dels periodistes esportius, que aquest any diu que tiraran molt al Barça, eh?
Com que això els afecta una mica directament, no ho posen així, però si tu en busques, els trobes tots. El del Pere Escobar, no? Per exemple. No sé si ha tret llibre, però segur que ha tret. Un recull en articles, no. De contes del Barça. Aquí no, aquí intentarem parlar de llibres. En principi, no mediàtics, però vaja, novel·les. Per on comencem, Arnau? Per on comencem? No ho sé, narrativa en català, per exemple. Narrativa en català, vinga. Vinga, va. Narrativa en català.
Doncs, per exemple, el de Lluce Rames. Mira, em fa gràcia. Ah, sí, eh, d'entrada? Sí, sí, sí. Per exemple. Per exemple, no? Vull dir, perquè, d'entrada, també he de dir que no soc massa fan seu.
va treure aquella novel·la de títol curt, Ego Surfing, que em van parlar de la pràctica aquesta que té certa gent, sembla que cada vegada és més habitual, de posar el teu nom al Google i a veure quantes pàgines surten. Tu vas dir que jo provaré amb tu i després amb la Cristina. No, amb mi no, jo no. Els tres ho provarem, a veure què surt. Bueno, bueno, mira, si et fa gràcia. Doncs clar, després d'un títol tan curt i fins i tot d'una paraula que va saltar de...
de l'argot, de la gent que va amb això del 2.0, d'una certa edat, però que d'aquí va saltar una mica la fama, i ara hi ha egosurfing, és una cosa que si més no s'utilitza, la gent sap el que és, i per tant se li ha d'agrair a la Lluïsa Ramis, que més enllà que la novel·la estigués bé o no, doncs va fer famosa una paraula, doncs ara s'ha posat, s'ha apuntat a la moda
d'aquests títols llargs que no s'acaben mai, no? Això algun dia ho vam comentar, que hi ha una tendència. El primer va ser Albert Espinosa, jo crec, eh? El primer de tots, no? En posar així com títols llargs i llargs, o no? L'home que no estimava les dones... Com era aquell? L'alvidó de benzina, no? L'home d'alvidó de benzina i un lluní que no sabia què fer... I que aquell dia la va deixar la seva mare. Exacte. Tot allò que una tarda morim les bicicletes.
I dius, carai, tot això és un títol, és la primera frase del títol. No, no, no, és el títol. Tot allò que una tarda morim les bicicletes. Que és de verano azul. Bueno, bueno. I el llibre comença igual o...? El llibre no sé com comença. Perquè potser si l'inici és el mateix i que agafen la primera frase com a títol, no? Jo diria que no. En tot cas, crec que va també cap a verano azul una miqueta. És un llibre que és mig autobiogràfic, mig novel·la,
i en què Llucia Ramis reflecteix tota una generació, que evidentment és la seva, quan s'incorpora a la vida professional cap als anys 90, i que s'incorpora sabent que són una generació superpreparada, el jasp que ens havíem de menjar al món i tot plegat, i ara ve la crisi, i allò que va començar, començo com a becari, però jo després menjo el món, segueixen sent becaris, s'aproven als 40,
i la Peca no saps com es va estar estirant, i són becaris, i alguns fins i tot, com la protagonista, que no sabem si és ben bé la situació de Llucia Ramis, o la protagonista de la novel·la, que sé sempre, però no ho és del tot, doncs se n'ha d'anar a Palma un altre cop, on viuen els pares, perquè ja no li doni per pagar el pis. Per tant, es torna a instal·lar a casa dels pares, que és allò que havia deixat de fer als 24-25 anys,
Perquè formava part de la vida, no? Sí, sí. Hi ha molta gent que en 35 ha tornat a atacar els pares, eh? Doncs això una mica és aquest desencant juvenil, em diu, eh? Desencant juvenil. Una mica quan ja ha passat...
La joventut, com fins i tot les bicicletes, això, s'han acabat. S'han acabat ja per l'estiu. Escolta, he fet Ego Surfing, de nosaltres mateixos. Ah, sí? Quins són els resultats? Ara us ho dic. Un moment ja parlant d'Ugami, perdoneu-nos, oients, però podeu fer-ho a casa també, a veure si teniu més resultats. Arnau, he posat Arnau Consol al Google i apareixen 647.000 resultats, aproximadament.
He posat el meu nom també i el meu nom apareix, Jordi Domènech, 1.860.000 pàgines al Google. I atenció Cristina, perquè hem posat el teu nom i Cristina Vargas, 12.600.000! És la més famosa, la Cristina, de nosaltres tres. Bravo, bravo!
Com et sents? Igual. Igual, Jordi. És que mai havia fet això de buscar-ho, eh? Ah, doncs mira. És així. Sabe que sortiria més que ningú. Sí, ja està. I ara m'ha deixat a mi el col·laborador que no li deu millor. Tu t'has fet. A veure, jo també us confesso, si jo hagués sabut que jo no hagués quedat el primer, no ho hagués fet. No ho hagués fet.
Bé, continuem repassant llibres que han de venir i que al principi seran novetats i triomfaran aquest Sant Jordi, perquè estem fent recomanacions o estem fent una porra? En aquest sentit he fet una recomanació perquè crec que aquest llibre, que retrata bastant el que és la meva generació, doncs pot tenir gràcia. Tot i que insisteixo, no l'he llegit, no vaig llegir o surfing, la Llucia Ramis em feia una mica de ràbia, però malgrat tot...
Crec que aquest pot estar bé i, per tant, el deixo per aquí. Algú que no sap ben bé què comprar, està entre els 35 i els 40 i tants anys, ha començat a tenir fills, la feina no li permet arribar a finals de mes i s'està plantejant tornar a viure a casa dels pares, els pares que ara ja són avis i que ja li agafen de cangur perquè no en té per pagar el cangur. Aquesta és la seva novel·la. Recordeu-me el nom. Tot allò que una tarda morir amb les bicicletes.
Bé, una altra recomanació de cara a aquest dimarts. Quin llibre ens recomanes? A més, sens dubte hem de parlar, ja en vam parlar, però el recordo, Plans de futur, de Màrius Serra, Premi Sant Jordi, és segur un dels llibres que més es vendrà. Podríem parlar de La dona d'aigua, de la Núria Esponellà, una aclamada novel·la...
que parla de la Banyoles del segle XIX, de costums i un amor adúlter entre dos banyolins. Una miqueta allò Madame Bovary a Banyoles. Pude, sí, però mira, escolta. 50 sobres de Grey, l'estany... Bueno, no sabem com està d'escenes pujades de to. Només que hi ha un amor fora del matrimoni. Adúlter. Per si algú no hi ha entès, lo d'adúlter vol dir fora del matrimoni. A veure, jo apunto aquí. Plans de futur, Mario Serra, la dona d'aigua, què més?
No sé, Mónicas Gustova, per exemple, que amb aquest nom direu i és... Qui és? És de xeca. És tenista. Mónicas Gustova és una... Per exemple, exactament, de tenista xeca, per exemple. Clar, clar, clar, correcte. Doncs no, és una autora xeca, això sí, traductora del xec al català i del català al xec, però que escriu novel·les directament en català. Fa molts anys que és aquí, és una...
És una dona que, dintre la societat literària, evidentment, és un... No sé si dir-ne un referent o algú com a mínim conegut, perquè és aquesta curiositat de catalans que en realitat tenen una origen de fora, en aquest cas denotat clarament pel nom d'entrada, no? Perquè dius Mòniques Gustova, de Valls, no. Bé, de Txèquia, però només creu fer 40 anys que és aquí. I novel·lista, poeta, ara treu una novel·la a proa que es diu La nit de Bàlia.
una història d'amor entre un nord-americà i una russa l'any 1945. Ui, Guerra Freda. Comença la Guerra Freda i una història d'amor que no deu ser tan freda, sinó tot el contrari. Ei, molt bé. Molt ben vist, eh, Arnau? Aquí t'he vist.
T'he vist finet, t'he vist finet. Bé, alguna recomanació més? Podríem parlar del llibre La Pilar Rahola, però amb el salto, vale? Ja sé que ho havíem posat al guió, però amb el salto. Com es diu el llibre, ni que sigui? El carrer de l'embut. El carrer de l'embut? Aquest, el gòtic. No ho sabem. Segur, perquè vaja, si és estret, no serà l'Eixample. En fi, però una novel·la que voldria parlar...
Que és, per exemple, quan arribi el pirata i se m'emporti. I dius, això sembla romàntic. Això podria ser l'aspiració d'un xavalín o d'una xavalina. Allò de dir, estic allà mirant al mar i ve un pirata i se m'emporti. O sigui, la gran aventura. També té títol de cançó de Sabina. També. És el títol d'una novel·la de Lluís Anton Baulenes. Conegudíssim novel·lista, guanyador del Sant Jordi, del Ramon Llull, del Carlemany, de tots els títols, de tots els premis que s'han inventat i reinventat.
gran novel·lista, en tot cas és dels que està a la meva escuderia com a preferits. Doncs bé, publica RBA, és llargot, d'aquests que us agraden les novel·les totxos, doncs té 429 pàgines, i ens retrata el raval de les classes populars i les aventures entre un avi,
de més de 90 anys, i un home de 50, que és homosexual, que arriba d'entrar al barri... Un retrat curiós d'aquest Raval, que potser ara ja no és tant, perquè ara podríem dir Pakistan, però d'aquell Raval que va ser i era un...
Un petit cau d'aventures prohibides, per entendre'ns, eh? Sí, acabem aquí un moment les recomanacions, perquè, Arnau, abans d'acabar, m'agradaria parlar d'una iniciativa que es durà a terme la setmana que ve i que, a més, des d'aquí, tot el nostre suport. Perquè a la sala de les golfes de Can Ginestar passarà a dir-se oficialment Sala Isidore Consul, que era el teu pare,
D'aquesta manera Sant Just homenatjarà l'editor i escriptor que va ser veí del nostre municipi durant molts anys. Això serà aquest dimecres, un dia després de Sant Jordi, que canviarà el seu nom, que fins ara li dèiem les golfes de Can Ginestà, pel nom d'Isidor Cònsul, com a homenatge a aquest crític literari, editor i veí de Sant Just. Escolta, Arnau, com et vas assabentar que li posaven el nom del teu pare a les golfes de Can Ginestà?
La veritat és que d'entrada voldria agrair que em donés aquesta oportunitat el gest que va tenir l'Ajuntament. Sembla que és una proposta que ve directament des de l'alcalde Josep Perpinyac, ho proposa el ple de l'Ajuntament i el ple ho aplaudeix en el sentit que ho voten a favor.
I, evidentment, abans de plantejar-ho ens va demanar permís. Mira, he pensat això, m'agradaria, jo crec que l'Isidor s'ho mereix, si no hagués sigut que a la biblioteca ja li vam posar nom potser hagués estat bé, nosaltres li vam dir, a veure, el Joan Margarit d'alguna manera és com molt més injustenc i d'altra, home, és un nom molt més ressonant i ara no canviarem quan la biblioteca fa no res que porta nom, no?
I en canvi ens va fer també gràcia perquè les golfes no deixen de ser una mena d'anecs de la biblioteca, com si fan molts dels actes que la biblioteca, perquè s'hi ha guardat silenci, òbviament, no hi tenen cabuda. Home, allà es fan moltes presentacions del llibre, moltes conferències. Per tant, conferències de taula redones. També diu que de tant en tant hi fan els casaments per civil. El Josep Perpinyà, l'alcalde, ens va fer aquesta petita broma.
i el cas és que la meva mare en particular li va fer molta gràcia de dir vulguis que no el Joan Margarit i el meu pare eren forts amics i per tant que estiguin tots dos vinculats sota el mateix sostre que hagin estat la gran casa cultural del poble la veritat és que fa il·lusió de per si que se'n recordin i que tinguin aquest gest ja sigui per posar-hi una sala o per posar el nom d'un carrer però en canvi crec que té molt més sentit una sala on s'hi faran actes on hi haurà vida que no pas un carrer que segons com
podria quedar fred. O sigui que, sincerament, insisteixo i torno. Moltes gràcies. Home, a partir d'ara li haurem de dir sala Isidor Cónsul. Sí, la gent suposa que durant molt temps li seguirà dient les golfes, els noms costen d'imposar, però oficialment, si no, aquí a la ràdio sí. Aquí a la ràdio hi haurà un nom a l'entrada... Exactament. I per tant, a poc a poc, se suposa que la gent anirà fent seva la sala i li diran la sala Cónsul o la sala Isidor...
Com la Margarit Encara la gent diu la biblioteca D'aquí un temps anem a la Margarit I escolta, a la família us donaran les claus per quan entreu com vulgueu? O no ho sabeu? Ho estem discutint encara Ho estem discutint perquè un dia allò que has d'estudiar I a la biblioteca hi ha molta gent Me'n vaig dalt Promes a banda, efectivament, tot un detallaç I això serà aquest dimecres Aquest dimecres, llavors us descobrirà la nova...
diguéssim, decoració que ja hem fet, que bàsicament consisteix en les parets, haver-hi posat una sèrie de frases o cites seves, similar a aquella que hi ha del Joan Margarit a la porta de la biblioteca, i després n'hi ha una altra a dins. Doncs amb un estil similar n'hi ha a les quatre parets. Alguna molt gran, perquè és un lema petit. Recordes alguna? L'ànima és la llengua. És aquesta que d'alguna manera es pot llegir d'una manera molt nacionalista, no? Al fons ho és. És una mena de... Tot i que està tallada d'un text
que potser el context seria un altre, com a lema funciona molt bé, com aquella del Joan Margarit que diu la llibertat és una llibreria. Doncs l'ànima és la llengua. A partir d'aquí, que cadascú interpreti el que vulgui, tal com jo ho entenc, és que l'ànima d'un poble...
és la llengua, i per tant reivindiquem la llengua, que és una cosa que els catalans tenim bastant atirada, perquè si volem ser alguna cosa és perquè tenim una llengua pròpia. Això serà aquest dimecres, a més a més hi haurà l'alcalde, la regió de Cultura, i s'aprofitarà l'acte per presentar el darrer llibre de Carme Riera. Sí, de fet l'Ajuntament ens va dir, escolteu, carta lliure per fer el que vulgueu el dia de presentació,
D'alguna manera, i en té moltes cometes, només ens van imposar que parlés l'alcalde. Evidentment, només faltaria. Llavors vam dir, escolta, mira, pensar en un acte molt senzill i aprofitarem per fer dues coses. Evidentment, agrair tot aquest gest, que l'alcalde expliqui el per què d'aquesta decisió.
Aleshores vam dir, mira, s'acaba de fer, tot i que encara no l'hem fet pública, una web que es diu isiderconsul.cat, en la qual no només hi ha la biografia del meu pare, sinó que si estan penjant, és allò que està en construcció, però ja es pot entrar.
tots els articles que va fer, que són milers, i que per tant queda com una pàgina en què la gent pot arribar, doncs, no sé, si necessites saber alguna cosa de Joan Margarit, cliques i en un futur probablement sortirà el link a Joan Margarit dintre la pàgina d'Editor Consul on hi haurà 53 articles sobre Joan Margarit i, bueno, evidentment és una font d'informació, no? Per cert, ja per acabar, perquè ho hem de deixar aquí, tu creus que aquest reconeixement era necessari?
No sé si era necessari. Per mi, evidentment, és una font d'agraïment, és una oportunitat de dir... Per mi és magnífic que et plantegi una cosa així. No l'havíem demanat. Si no s'hagués fet, doncs, ni haguessis pensat. I el fet que t'ho proposin, doncs... No sé si és necessari o no aportar lleuja interiorment.
Molt bé, Arnau, moltíssimes gràcies. Acabem el programa. Cristina, el millor de La Penya del Morro per tu ha sigut? Les recomanacions de llibres i de pel·lícules avui. Molt bé. Agrair a tota la gent que ha fet possible La Penya del Morro, la Carme Verdo i l'actualitat s'enjustenca, la Júlia Etmella i avui el Gerard, que vol estudiar telecomunicacions, que han passat pel programa, l'Albert Capapé i Educació Canina, el Joaquim Udina, de l'obra de teatre.
Mentida d'encens i mirra que es fa aquest cap de setmana a Sant Feliu. També el Sergi Arrada parlant de l'Atlàntida Film Festival i ara amb l'Arnau Consul que hem acabat. Fins dijous que ve, Arnau. Gràcies. A vosaltres. Bona tarda. Tornem demà a partir de les 5 també amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, Cristina. Bona tarda. Adéu.
. . . . . . . . . . .
Hemos tenido veinte años, todos, y vamos a triunfar. Y mírame, mírate, míranos la penita que damos.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 18 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. El futur de les pensions a Catalunya és el tema del dotzer diàleg per la independència a Sant Just. Aquesta tarda, Lluís Bonet i Manel Cardenya expliquen aquesta hora de fet al Centre Cívic Sador Espriu què passarà amb les pensions si Catalunya s'independitza. Segons Cardenya, l'Artenya, les pensions no patirien. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però resumim ara altres informacions destacades en titulars.
La Taneu recordarà amb una tertúlia demà els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu. L'enginyer industrial Andreu Valls explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia.