Ràdio d'Esvern. Comença un programa...
Amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts. Avui ja és divendres.
Sí, tranquils, perquè fem programa, encara que sigui divendres, ja tinguem temps d'anar a la platja. Començarem, com sempre, parlant de Sant Just, amb les notícies, amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també, avui tindrem la secció de l'Àngel Cornejo amb els videojocs o el Jordi Roca amb el cinema. Un aplaudiment per ells dos, sí senyor. En aquesta primera hora de programa.
A més a més, també ens visitarà el senyor Eduard Benito, altrament conegut com el senyor Benito, que ens parlarà de moltes coses. I també tindrem a l'antiagenda l'Eli Capdevila, que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Que, per cert, l'Eli ja sabeu que ho penja la seva secció. També la podeu veure a elisendacapdevila.wordpress.com I ja l'ha penjat, eh? Allà ja podeu avançar-vos i veure què és el que tractarem a la segona hora en aquesta antiagenda de la Penya del Morro.
Gràcies, gràcies, gràcies. I també parlarem de la Riera, que està molt interessant últimament, oi, Carme? No. Ah, no? No, no, jo m'ho volia queixar de fet avui a la secció. Ah, sí? Sí, doncs a la segona hora parlarem de tot això. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. Vinga, un aplaudiment per nosaltres, tu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Com que els aplaudiments són gratis, eh, Carme? T'has fixat o no?
Que són gratis? Sí. Si haguessin de pagar un cèntim per aquest aplaudiment, t'asseguro que en aquest programa no hi hauria aplaudiments. Ja m'ho crec. Gratis? És gratis? Vaig sentir que renovaries els aplaudiments. Carme, vas sentir coses. Vaig sentir que renovaries els aplaudiments. I els riures, no?
El riure és no sobre els l'adiments. On ho vas sentir, això? En un lloc secret. Ai, en un lloc secret. Me gusta como está empezando esto. Era un lloc secret d'aquí Sant Just? No. Oh! Estava jo, també? Sí, clar, ho has dit tu. Ho vaig dir jo, ho vaig dir jo! Gràcies, ho vaig dir jo.
Sí, deuria ser una reunió de continguts del programa de Penya del Morro. Sí, hi ha molta gent. Sí, tots els avionistes del programa, productors, coordinadors de convidats, tot l'equip que forma més de 100 persones aquest programa, eh? Poca broma. No, és mentida, de veritat, uns són a vintena. Carme, repassem notícies de Sant Just? Vinga, hi ha moltes coses avui, eh? No, Carme, amb aquests ànims no, eh? No, no, són ànims reals. No, no, no, doncs ànims de veritat. Va, Carme, repassem les notícies de Sant Just? Vinga.
No. Jordi, que et tinc molts ànims. No, ha de ser. Vinga, va, d'acord, sí, fem-ho. No és el meu estil. No, és igual, però ara m'agradaria que ho fessis. Doncs no ho sé fer. Contracta una altra persona perquè t'ho faci. Escolta. Va, Carme. Soc el Sergi Pont, per veure si t'ho fa més alegre. Oh, què passa aquí? Que hi ha gelos i enveges. Mare meva. Sí, sí, sí. És la segona opció que tindries, no? No, no, no, estic notant aquí una certa gelosia. Sí, sí.
Bé, per la gent que no ho sàpiga, Sergi Pont ja fa un parell de setmanes que fa l'informatiu migdia a ràdio d'Esvern. I la Carme Berdoi està clar que està gelosa de com fa l'informatiu migdia i de com fa les notícies i com les redacta i com les edita. Perquè si no, no haguessis fet aquest comentari típicament de dona. Deixa'm que ho digui també, per altra banda. Sí, dona la raó. Ah, em dona la raó, eh? Doncs ja, dona'm la raó i en tinc prou per començar amb les notícies de Sant Just.
Perdoi. Doncs mira, comencem parlant de la notícia d'aquestes que t'agraden a tu. Què passa? Quina és? Té relació amb dos arbres de Sant Just? Dramàtic és poc. Atenció, perquè ha saltat la notícia avui als informatius de Ràdio d'Esvern.
No, no, és que han trucat agents i han enviat e-mails. És que era el Tom sense jornalista que buscàvem a les notícies fa temps. Sergi Pont ho ha encarnat. Atenció, perquè és possible, Carme, digue-ho tu, perquè jo no m'atreveixo a dir-ho. Doncs dos roures centenaris estan a punt de ser talats a Sant Just.
Els arbres formen part d'una finca privada situada al carrer Catalunya, a prop de la Rambla de Sant Just. L'Ajuntament ha mirat d'evitar l'eliminació d'aquests roures, però la postura del propietari, que és evidentment qui té l'última paraula, perquè no són uns arbres municipals, sinó que estan en terreny privat, ha estat intransigent. El propietari vol dividir la finca en dos i en la planificació de l'enderroc s'inclou la tala d'aquests arbres i, legalment,
està autoritzat a fer-ho. De tota manera, el que explicava aquest matí el cap de l'àrea de Política Territorial, Habitatge i Medi Ambient de l'Ajuntament és que els roures són compatibles amb aquesta reorganització de la finca i per això s'havia insistit en que no es destruïssin finalment. Fins ara diverses associacions, així com veïns de la zona, han mostrat el seu rebuig a la tala d'aquests roures.
però, com diem, doncs, en principi és una cosa que serà imminent. Sí, en exclusiva per la penya del morro, tenim el propietari dels... És molt difícil de parlar-hi. No, no, no, és que nosaltres l'hem trobat, malgrat tot, i el tenim al telèfon. Es diu... Bueno, no el podem dir el seu nom, és que no el podem dir, per tant, li direm senyor anònim que vol tallar dos roures a Sant Lluís. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Què passa? Que vol tallar dos roures centenaris, no? Sí, mira, els tinc aquí. Ara jo estic parlant des de la finestra del meu saló, que és un saló molt gros, on hi tinc un cap d'un búfal, un cap d'un cèrvol, i tot està com tapissat, i tot en pells, i aquí davant tinc els roures i tinc dos operaris, que són molt baixets, per cert, com a dada. Sí, és el mateix en metres 60...
Per què riu? No, no riu. No riu que és molt seriós, eh? De fet, a la meva senyal començaran a tallar. O sigui que si ningú ho empedeix, que no ho impedeix ningú, perquè ja ho han intentat. No es pot impedir, no?, al principi. S'ha intentat dialogar amb vostè, però... Va venir l'alcalde Josep Perpinyà. Sí? Em va oferir un sàndwits i un framforç, i jo vaig dir que no, que no. O sigui que jo estic a punt de tallar l'arbre. O sigui que, nois, quan vulgueu, endavant. Sí.
Ara! Ara! Així! No! Vés a la dreta! Vés a la dreta! Bé, en aquests moments, en directe, per vosaltres ho faig, eh? Per la ràdio. Està tallant el roure centenari, que és el Miquel. Perquè jo els hi poso dos noms. Com es diuen? Miquel i Jaume. Molt bé. Ja està! Ja han tallat. Molt ràpid, no? Això per ser centenari? Sí. Ah, no, mira, ha tallat més.
Doncs res, jo continuo aquí a la meva, eh? Molt bé. I què anava a dir, també? Que no m'agrada la natura. Oh, ha pensat? Oh, quin home, no? Bueno, en fi, sí. Exclusiva a la penya del morro, eh? Exclusiva a la penya del morro, l'home que talla els arbres.
Una mica, no sé, una mica intransigent, eh? Jo no he parlat amb ell perquè em feia com coses, saps? Sí, sí, sí. Era autoritari, eh? Sí, tenia molt respecte. Home, si tenia dues persones baixetes a la seva disposició... Sí, sí, no m'ho entes, això. Sí, jo tampoc, eh? Ha quedat una mica com allà... En fi. Carme, repassem més coses. Mira, ara fem una mica d'agenda, perquè hi ha algunes coses aquest cap de setmana i val la pena destacar-les. D'una banda, recordem que aquest vespre es fa una xerrada sobre les mines de Collserola. Ah, molt bé, eh?
dins del cicle de l'Aigua com a font de riquesa que organitza les Cees. I recordem que al voltant de 30 mines estan situades al terme municipal de Sant Just i amb la xerrada també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda d'aquestes mines. La invertiran, com dèiem, Júlio Ochoa i Francesc Riera al partit de les 8, avui al local de les Cees. Més coses per demà.
El Centre Estudi Sant Justec s'organitza una sortida per conèixer els indrets més destacats de la Guerra del Francès al municipi. Epa! Ens agrada molt la Guerra del Francès, el programa. No! No! És que, de veritat, el seleccionador musical de la Panyol Morro sempre pensa en el mateix. Ens referim a l'altra Guerra del Francès, eh? Vull dir que...
Sant Just va tenir un paper estratègic en aquest conflicte bèl·lic que demà s'explicarà una mica. De fet, també, per exemple, des de la zona on avui se situa la carretera Reial van dirigir-se diversos atacs a la Barcelona ocupada pels francesos. L'itinerari començarà a l'església de Sant Just a les 9 del matí i arribarà al límit per les plugues i l'excursió combinarà trams a peu i en tramvia. Per tant, qui tingui interès en anar-hi cal portar un títol de transport públic. Molt interessant, eh?, aquesta sortida.
Jo potser hi vaig. Quin dia és, Carme? Si hi vas jo també vindré. Demà a les 9 del matí. Ui, no puc, eh? És una hora una mica... Tu aniràs o no? Però m'agradaria, no, no, vull dir que... Lo trobo molt interessant. Bé, aquests són alguns efectes que escoltem que són autèntics, eh? Ràdio Esvern ja estava en el... Mai més ben dit. Molt bé, Carme, sí senyora. Eh, a la guerra del francès... Mira, això és una mica ja... Cony, hòstia, això ha estat fora, això, eh? Uh!
Oh, prou, sí, fa mal, fa mal, eh? És que és com molt real, passa un tramvia. Bueno, en fi, t'imagines que estiguéssim així? No, no m'ho imagino. Tot i que aquests dies es deien franc tiradors pels terrats. Què dius, ara? Barcelonins. Ah, Barcelona, aquí no, aquí no reuneixen els líders mundials del darrer. Oh.
Tot arribarà. Espera, espera, que abans de canviar la notícia, encara continuem amb una punta agenda. Quan dius tot arribarà, vols dir per la visita que farà Artur Mas? No, no, a parlar, eh, avui? Doncs jo sí. Molt bé. És que tinc moltes coses. No, no, digue-ho, digue-ho. No, Artur Mas visitarà Sant Just d'Esvern. Però això és veritat o no? Dilluns al migdia. Aquest dilluns! President, visca Catalunya! Visca!
Artur Mas visita Sant Just d'Esverg. Anem a rebre'l amb pebrots, patates i més hortalisses de Sant Just. Per què? Un agraïment. No, no, per tirar, no. La gent em diu per tirar, no. Antigament es feia, això. Donatius. Donatius, i mira, és com allò, benveneu, Mr. Marshall. Benveneu, Mr. Mas. Qui aniràs? A quina hora és? A quarts de dues. No puc, a aquella hora. Estic preparant la penya del morro.
Digue'm una altra hora. A les 10 de madí? No puc, tampoc. Estic preparant la penya del morro. En fi, doncs aquest dilluns, Artur Mas... President! Gràcies.
Vindrà Sant Just d'Esvern i què farà? Podem saber-ho? Sí, a veure, expliquem-ho. Se celebra aquest any el 25è aniversari de l'Escola de les Gràfiques Antoni Algaró i el dilluns té un acte de commemoració d'aquest aniversari i llavors es farà en aquest acte i hi participaran, evidentment, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, també la consellera d'Educació, Irene Rigau, que era el president de la... Que m'agrada molt com l'inviten al Polònia. Sí, de la Generalitat Artur Mas.
i més gent encara, vull dir, el president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, que és Bernat Gómez, el president de la COE, que és Joan Rossell. Què dius? El president de la COE, que és la jefa de les empreses del món, no? Sí, sí, la patronal. Oh! Anireu vosaltres? Del món no. Els informatius aniran? Sí. I el president... Però perdona, si l'informatiu és a la una... Bueno, per l'inform... no ho sabem, però per l'informatiu més que no...
I el president de Foment del Treball. També? Joaquim Gaina Montellar. I no cal dir-ho, l'alcalde de Sant Juny. Ja l'hem dit. Cal dir-ho perquè ja l'hem dit. No, no, estarà bé, eh? Millons en parlarem amb més profunditat. Molt bé. Explicarem com ha anat aquest acte, etc. I Carmen de Mairena. Seran tota la gent que anirà... És una màxima. Carmen de Mairena ha dit que no pot anar. Doncs ja ho explicarem, eh? Sí. Sí.
Acabem amb l'última punt d'agenda, que és que aquest diumenge... No, no, però tinc una altra cosa a dir, eh? O sigui, això és la segona notícia. Serà molt ràpida, l'altra. I aquesta també. D'acord. L'última punt és que diumenge, setena fira de l'intercanvi, casal de joves, recordem-ho, organitzada pel ioga, per fomentar un comerç basat en el basc canvi de productes, o també, doncs, qui tingui interès en oferir serveis, també pot participar-hi. A partir de les 10 i fins a les 2, a més de les 11 hi haurà classes gratuïtes de ioga,
I a la una, una vermutada popular. Molt interessant. Doncs vinga, com que ja ho hem dit algunes vegades, no cal dir-ho més i marcat d'intercanvi.
Acabem amb aquesta notícia. És la hora, és la hora. Esportiva, eh? Què passa? L'hoqueig Club Sant Just tindrà un equip femení d'hoqueig. Què dius ara? Dissabte demà debuta el mini femení en un partit avistós contra el club d'hoqueig i golesa. El club està treballant tot l'any en aquest projecte que per fi veurà la llum i el partit serà per tant històric pel municipi perquè és el primer equip femení de la història de l'hoqueig Sant Just. Oh! Moment històric per l'hoqueig Sant Just.
Que bonic, no? Sí. Sí, sí, té molt bona pinta.
Carme, no riguis. No riguis, Carme. És la cançó que em feia gràcia. Ah, va, va, que el lokei tingui una sensació femenina està molt bé. Ja, recobrem de música així de sempre. Sí. Està molt bé, està molt bé. Més a més, recordem que hi ha l'Atlètic, no? També, femení. Sí, lokei a Sant Just. Suposo que dilluns o un dia o altre, d'aquests en parlaran, també el juguem a casa. Segur, segur, segur. Ja parlarem amb més profunditat.
Ja està, no? Ah, ja està, Carme, ja està. Veus tanta història? Sí, tanta història. Jo tenia tuits i tot per dir. Va, els fem o no? Si vols. Dos minuts, va, dos minuts de tuits. Jordi, Roca, no em senten a fora, no? No. Doncs dos minuts de tuits a la penya del morro. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de mena.
Bé, atenció al Víctor Sare, que li diu el Josep Vinaixa. Hola, Josep. Muy bien. De camino a Sant Just. Hoy grabamos cinco programas de Ahora Caigo. Patonets. Creu Roja diu... Això potser us interessa, eh? El 10 de maig, la Creu Roja Esplugues de Llobregat i de Sant Just d'Esbert faran un homenatge als seus socis i sòcies. Ho hem retiutejat, també, aquesta activitat de la Creu Roja d'Esplugues i Sant Just, que són conjuntes.
Atenció, ofertes de viajes, intercambios en Sant Just d'Esvern. Però no hem llegit quina mena d'intercanvi són. Potser és la fira. Ah. Potser sí, no ho sabem. Potser sí. Després, atenció, sí, deixa aquesta música perquè anirà bé pel següent tuit, sí, de Sant Just, que diu, la Dorian Omen fa Going to bed. Des de l'Esperia Hotel, Sant Just d'Esvern.
Quan va a dormir, no? Segurament, nosaltres li hem posat good night. Potser ha tingut gel-lac. Gel-lac, sí. Good luck. Després, atenció, si t'hi solicitudes. Diu, mudança en Mayo en Barcelona en Sant Just. També hem retutejat que dos roures centenaris estan a punt de ser telatges. Sant Just, per cert, en primícia, a la penya del morro, hem entrevistat...
Hem entrevistat el propietari. Anònim. Anònim. No ho diguis perquè potser hi ha algú que creu que és veritat. Bueno, és un gag de la penya del morro, una broma, l'hem tingut al telèfon i tot. Abans ja s'ha entès, però encara potser hi ha algú que diu, ostres, vull sentir-ho, vaig a recomanar-ho tant. Doncs escolta, m'heu escoltat.
Doncs teniu el podcast. Per això ho deia, perquè ho escoltés en el podcast. Ha estat un gac molt divertit, fet per la Compània Teatre de Penya del Morro. Us recomanem que l'escolteu. Està els primers 10 minuts del programa del podcast de Penya del Morro. Eh, Carme? Ara he de dir això, perquè si no sembla que... Ho deia precisament perquè la gent ho mirés. Més tuits. Per exemple, diu que encara... Oi, Carme! Aquí us han posat un piropo, no? El Twitter...
Que estàs contenta? És pel Sergi, aquest piropo, bàsicament. Home, i diu Carme Abeté. Sí, però perquè... Per què? Per no deixar-te malament. Com sou les dones, eh? Doncs mira, ara no el penso llegir. Després diu, atenció, David Hàvila, si voleu llegir-lo, ara veu a la penya del morro a Twitter. El David Hàvila diu, un presentador, que és el col·laborador, el David, dels dilluns de la tele de la penya del morro, diu, un presentador català molt conegut, i fa molt, molt, saps, amb tres os, va participar en una pel·lícula porno
Del Conrad Son, el nom, el dilluns, a la penya del morbo. És un sensacionalista, no? Sí, tot m'agrada. M'agrada perquè si hem de fer sensacionalisme... No és diferent, aquest sensacionalisme. Si hem de fer sensacionalisme, fem-ho de nosaltres, saps? No ho fem de coses que passen a Sant Just.
Com el Roux, per exemple. I ja per acabar, l'Heli Capdevila, que ha posat el seu espai d'antiagenda, ja ho hem dit, al Twitter. Gràcies a tota la gent que comenta la penya del morro i el Twitter, eh? I la que també ens segueix per radiodesverb.com. Dit això, Carme, tens alguna cançó predilecta per escoltar?
Perquè si no jo tinc una... Ara m'agafes així una mica... Doncs vinga, afuera. Carme, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé. I d'aquí uns moments hi ha Jordi Roca amb el cinema. Fins ara. What she wears, what she wears, what she wears. They're singing on my shoulder.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bé, una cançó que li agrada molt, eh, el Jordi Roca. Oi que sí, Jordi, bona tarda. Sí, bona tarda. Saps qui és o no? No, jo ja saps que de cançons mai sé... És que no sé mai qui és, o sigui, no conec a cap cantant del món ni a cap títol de cap cançó. Doncs aquesta noia es diu... Espera, que la vaig a buscar. Ah, o sigui que tampoc ho saps. Jo t'ho he preguntat perquè com que tampoc ho sabia... És que no tinc gens de memòria per la veritat, eh, pels noms de cançons ni grups, res, soc completament nul amb això. Es diu Something in the Water. I de què és?
Jordi Roca, Jordi Roca fa cinema Jordi Roca, Jordi Roca fa l'espai del cinema Cada tarda a la... No, cada tarda no, cada divendres Si no t'hauria de fer un atac de corda Cada divendres a la penya del morro Jordi Roca, Jordi Roca
No faig la pilota perquè no deixaré de cantar la cançó perquè tu m'ho diguis. En fi, t'agradava, eh? Com que ets així molt tu. En fi, avui s'estrenen 5 de les pel·lícules a les nostres sales. 5 o més de 5? No, més de 5. Doncs aquí en el guió m'has posat 5. No, perdona, t'he posat 6.
5,1. Ah, vale, vale. Diu, avui tenen 5 noves pel·lícules, això és el que parlo jo. En fi, no perdrem la nostra vella amistat per una tonteria com aquesta. Comencem per American Pie, el reencuentro. Sí. Doncs tenim el tràiler. A veure quina pinta fa. Es algo magnífico veros a todos juntos de nuevo.
Bona moment, hi ha hagut una frase i molta música, eh? Eh, tíos, ¿tenéis que mirarla tanto? Sí, nunca nos cansamos. Estan mirant pits o culs, no? ¿Podéis señalar en qué dirección ha ido? ¿Éramos igual de impresentables en esa época? No, éramos más maduros. ¿Qué está haciendo? Va a plantar un pin. ¡Cacieta el culo!
Vamos, papá, han pasado tres años. ¿No crees que ya va siendo hora de que salgas un poco? Un chupito. Te lo agradezco, Steven. La verdad es que no. Beba, beba, beba, beba, beba. En fi, un altre capítol de la saga American Pie que hem vist tots. Vaya pista. American Pie, el reencuentro. ¿Quién és usted? La madre de Steven. Ah, yo soy el padre de Jim.
Que t'agrada, tu, aquestes pel·lícules? Sí, no... Perquè si tenies interès en escoltar el tràiler sencer, no? No, sí, home, clar, ja que el tenim... Aviam, no em desagraden, tampoc és allò que sigui un fan que estigui esperant que s'estreni una d'aquestes pel·lícules, però, bueno, tampoc està malament. Vull dir, et dius unes estones, no és una mica fàcil, però, bueno, està bé, no?
A més, a mi em fa gràcia... No et fa, eh? Pel personatge aquest que et crees, quan estàs davant del micròfon, no et fa per tu. Què vol dir que no fa per mi? És que tu tens una idea preconcebuda de mi, que és molt diferent de la que realment soc. Però bé, a mi em fa gràcia... Per què no et mostres tal com ets? Sí. Molt bé. Doncs... A mi una de les coses que em fa gràcia, que segurament li passa a molta gent moltes vegades, és que ja quan es fan una mica grans...
i veuen els que creixen, la joventut que ve al darrere i no es reconeixen i, en veritat, feien exactament el mateix. Correcte. I ara es veuen ridículs, podríem dir, d'aquesta manera, no? Jo, a la teva edat, també feia el mateix que tu. Ah, sí? Sí. I què feies? Coses. Ah, molt bé. Sí, sí, sí. Aleshores, això, és el reencuentro, la gràcia de la pel·lícula. És precisament aquesta, que estan tots els protagonistes. Recordem que la primera pel·lícula d'American Pie es va estrenar el 99. Uh-huh.
I, si no recordo malament, després hi havia un altre el 2003 i un altre el 2006. American Pie 2, no? Sí, després American Pie 3. I després aquesta, el que passa, que sí que és veritat que entremig de les quatre oficials, diguéssim, d'American Pie, sí que s'han fet algunes versions només amb alguns personatges, però per DVD. És a dir, que no s'han estrenat als cinemes, a la gran cartellera.
Bé, passem a la següent pel·lícula que s'estrena. Sí, en aquesta no tenim trailer. No, però es diu El hombre sin pasado. Sí. Fa com por, no? Sí, la veritat és que sí. Perquè, a més ara ho parlàvem, tots tenim un passat, no, Jordi?
Encara que no ho vulguem reconèixer. No, no, no, si jo ho reconec, mira, arriba l'Àngel, potser és just per entrar. No, deixa't l'estar, que faci el que vulgui. És que jo em sento sol ara aquí, acostumat a sempre amb tanta gent. Sempre, sempre, el que he exagerat aquí ets. Clar, que per cert, la meva amiga de la setmana passada us envia records, m'ha dit que està allà a la Cibeles celebrant la lliga. Ai, quina gràcia, un aplaudiment per la... Com és la Rosa? Rosa, sí, d'Espanya.
Com es deia? Es deia Mari. Ah, sí, la Mari. Això, la Mari. Mari, gracias, eh. Si no lo estoy escuchando, oye, que vaya bien. Que vaya bonito, ¿no? Bé, és una de les poques pel·lícules que ens arriba de Corea del Sud. És una pel·lícula d'acció bastant emocionant.
i amb una història personal una mica dura. L'home és impassador. Sí, el nom del protagonista és Taeshik, un típic d'allà, que aquí no ens sona, i bé... Però això em diu Jaime García, saps? Sí, potser sí. Aleshores, això, és un prestamista que viu sol en un edifici i només té una amiga, que és una nena de 10 anys, que és la filla de la seva veïna. Quantes té, ell? Ell, doncs en deu tenir uns quasi 40. Això és il·legal, això és bastant il·legal, eh? No, no és il·legal.
Aleshores, què passa? Que la mare és ballarina exòtica i arriba un moment que es posa amb lius perquè trafica amb droga i guarda la droga a casa de l'home. Aleshores, entren a casa de l'home, li destrossen la casa i, a més a més, segresten a la mare i a la filla. A canvi, el teixic aquest, per recuperar i per fer que alliurin les dues noies, haurà també de fer una mica de trepitjoll i veurem com se n'en surt i, a més a més, destaparà un passat una mica complicat.
Bé, una pel·lícula d'acció, ja ho has dit tu. Sí, d'acció, però també hi ha drogues, però també amb una veritat, un passat del personatge. A tu tot et fa mandra, eh? Va, passem a la segon pel·lícula, a veure si m'animo una mica més, que ja pel nom ja t'ho dic ara que no, Bajona, el sexo de Los Ángeles. ¿Qué te ha pasado? ¿Estás bien? Sí, sí, sí, sí, tengo una novia alucinante. Hola, Carla. Ray? Me gusta, Carla. Es una tía de puta madre.
Si quieres a alguien, no le prohíbes ni le atas. Lo mejor es que cada pareja encuentre sus propios límites. ¿Cómo te va con Bruno después de su aventurita? Mejor que nunca. Venía a buscar a usted ir a comer. Invito yo. ¿Y qué hago? Ponlo a prueba.
Para mí, Carlos, es lo más importante. Es mi sitio. És una pel·lícula española, ¿no? Creo que este juego se te está yendo de las manos. Bruno y tú os queréis, porque estás separados. Si no arriesgas en la vida, ya estás muerto. El chat continua fent molta mandra. Aviam, és un drama romàntic, com molt bé has dit, és espanyol, del director Xavier Villaverde.
en què hi participen els protagonistes són l'Àstrid Vergés Frisbee, l'Álvaro Cervantes i el Llorenç González. La història és un triangle d'amor, no podem desvetllar exactament si el triangle... No ho facis. Que no ho faig. Si el triangle serà a tres bandes o només seran els dos nois els que s'enamoren de la mateixa persona i d'alguna manera el que s'intenta qüestionar la pel·lícula és quins són els límits de l'amor vertader. Això sí que m'interessa. El que passa és que, aviam...
La pel·lícula en si, l'argument està bé, però és que és molt pobra. És destrossar una gran idea, ja ho sento molt dir-ho, però és així. És un argument bo, però després la posada en escena... És molt comercial, no? Sí, i és molt pobra, saps? No acaben d'aprofundir en el tema ni en l'assumpte, sinó es queden amb alguna cosa molt banal. Passem a la següent pel·lícula que l'estrena avui, que es diu L'Isle Léonie, que és francesa i parla de la gent que viu al Lleó.
Todos deseamos lo mismo, más o menos. ¿No? No. Una vida grata y tranquila. Tener una familia feliz y... amigos con los que poder contar. La policía acaba de detener a Sers. Sers no puede venir. ¿Quieres que le dé algún mensaje? ¿Por qué eres el cartero? Guárdate.
Morirás como un perro abandonado por todo el mundo. No malgastes saliva, comisario, no diré nada. ¿Qué esperas? ¿Que Momón mueva el culo para sacarte de aquí? ¡Basta, basta, fuera! Team trailer més epic. Inactivo o no, sigues siendo un delincuente, Momón. No te dejaré respirar. Te amargaré la vida hasta que me entregues a tu amigo. Y ese día lo perderás todo. Mujer, tu casa, tus hijos, tus nietos...
No creo que seas capaces de portarlo. Hay una cosa que debes saber, comisario. Si un día perdiera todo esto, no me quedaría mirando. ¡Oh! Quin misterio, ¿no? Sí, sí. No, la veritat és que és la gran aposta aquesta setmana. Si haguessin d'apostar per una pel·lícula per novembre, jo apostaria clarament...
per aquesta... Cavall o ganador. Sí, és un drama una mica a l'estil del gènere dels gàngsters i es basa en les memòries d'Edmond Vidal. Aquest home vivia en un barri de gitanos, però després, gràcies a la seva feina, va millorar econòmicament i va poder sortir d'aquest barri. Tot i això, el van empresonar per una cosa tan tonta com robar unes cireres amb el seu millor amic, que es deia, aviam si ho trobo, ser sutil.
Aleshores, a partir d'aquí, darrer d'entrar a la presó, van entrar a formar part del crim organitzat. Era una banda real, molt coneguda, que es deia Los Lioneses. Per tant, basat en uns fets reals. Sí, sí, en fets reals. Aquestes pel·lícules m'agraden perquè sempre fas el comentari de... Hosti, que fort que això hagi passat. No, no el faig mai, però sí... No, no, tu, eh? Quan un va a veure'l, sempre fa... Jo, com a mínim, faig un comentari, o quan vaig a una telemóvil d'entena 3 a diumenge a la tarda, al final de tot, aquesta pel·lícula està basada en un cas real. Ja. I penso, hosti, que fort. M'agrada més.
Doncs el cas és que, bé, que entren en el crim organitzat, era una de les bandes més famoses dels anys 70 a França, però una espectacular detenció va acabar amb la banda. Aleshores aquest, el protagonista, que és el Momon, viu tranquil·lament, representa que la pel·lícula ja té 60 anys, té la seva parella, els seus fills són nets, vamos, tot perfecte, quan de cop i volta torna aquest amic seu de la infància al sotel i fa que tot es capgiri. Molt bé, passem a la següent pel·lícula, que jo ja he vist una mica el tràiler i et dic ara que no m'acaba de convèncer molt, eh?
Los diarios del Ron. Puerto Rico. Viene en busca de una historia para un artículo. Es Johnny Depp. Tu currículum, ¿eh? Tranquilo, no te habría pagado el hotel si no te hubiera contratado ya. Pero encontré el paraíso terrenal más extraño. ¡Eh, ha llegado! ¿No dijiste que tenías tele? La tiene el tío que vive ahí enfrente.
Yo tengo prismáticos. Un lugar donde los secretos salen a bailar. No le mires el peluquín. I el vudú. Obra milagros. Intenta ser una peça còmica, no? És una mica Jack Sparrow, però sense vaixell i sense ser pirata. Només conserva el ron, no? Sí, exacte, exacte. Jo era el primer que vaig pensar. Creia que eras una sirena. Soy de Connecticut. Manos pa' arriba.
Es una preciosidad. Estaba mirando la embarcación. Todos hemos montado en ella. Es una experiencia inolvidable. Puede que todo esto parezca una mera alucinación, pero es la pura verdad. Creo.
Saps quina pel·lícula em recorda? Quina, aviam. També del Johnny Depp, eh? El que passa potser no tant, i sobretot amb aquesta frase i cua final de lo mejor me lo imagino todo yo o no. No sé com es diu ella, Sexo y no sé qué en Las Vegas, que són ell, el Johnny Depp i un altre, que van barrejant tot tipus de drogues i l'aventura que viuen durant una setmana, no? O quatre dies a Las Vegas. Sí, ell és un periodista. Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la de Hunter S. Thompson, que porta el mateix títol,
I, bueno, parla d'un periodista, que és el que interpreta el Johnny Depp, que, cansat de Nova York, viatja fins a Puerto Rico. Allà estarà... Per què rius? Per què llegeixo el tros de Guillodó després? Que últimament no llegeixo mai. I, bueno... Bueno, menys que t'ha rigut, que avui et veig molt down. Bé, doncs això, que està treballant a Puerto Rico...
que està treballant a Puerto Rico, el diari que a mi em fa una mica de gràcia, el San Juan Estar, i aleshores sí, allà coneixerà una noia que està casada amb un empresari immobiliari. Aleshores s'enamora d'ella i a més a més haurà de decidir si desvela davant de tothom els xanxullos d'aquest empresari o bé els ajuda a aconseguir un bon negoci.
Bé, tenim 5 minuts per acabar la secció. Passem al següent tràiler i últim, després les notícies del Hollywood. Safe. Safe. Safe. A salvo. Ah, a salvo. A salvo. En los suburbios de la ciudad de Nueva York, hay gangsters, asesinos y policías corruptos. I Jordi Roca, también. La persona más buscada de toda la ciudad. Jordi Roca.
És una niña de 12 años. Jordi Roca. De què va aquesta pel·lícula? És un thriller d'acció. No, acció ja veiem que n'hi ha. Bueno, veiem, escoltem que n'hi ha més ben dit. Aviam, l'argument no té tampoc molt, vull dir... És d'aquelles pel·lícules que van passant coses però no acaba passant res. Puedo memorizar cualquier cosa. Me enseñaron un número muy largo.
¿Y te pareció que ese número tenía algo de especial? No era un número aleatorio. Era una secuencia. Bueno, en fi, qui protagonitza aquesta pel·lícula, Jordi? El Jason Statham és el protagonista, que és l'únic que sosté la pel·lícula i simplement intentarà protegir de tot el món una nena que ha memoritzat un codi molt important per la mafia rosa. Simplement això. Que, per cert, estic una mica cansat que totes les pel·lícules passin a Nova York. Vull dir, no sé per què totes han de passar allà, com si no hi hagués més món. A Chicago podrien passar també, no? Sí, clar, o a Las Vegas.
Bé, en fi, doncs fins aquí la secció. Dius que la gent de Penya del Morro està esperant poder entrevistar la Marina Sals. Clar. Tots els oients ho demanen, que l'entrevistis un dia. A més, si és amiga teva, no? Sí, un dia. Ho tindràs fàcil. Ah, que fas com volguem dir que no em creus, no? No, però algunes pel·lis, algunes notícies sí que volem repassar, eh? Ah, però jo és perquè m'envies ràpid. Si l'Àngel t'està esperant, ja, poc. Ah, m'està esperant l'Àngel, no? Sí.
Què fem? Vols fer-me una notícia? És que em sap greu perquè tinc un dilema ara. O sigui, tu has preparat unes notícies... Però que les guardem per la setmana acabada, tu no et preocupis. Tu recicles. Home, no, però si hi ha coses importants que n'haurem de parlar. Com per exemple que Scarlett Johansson està casada... No està casada. Què passa? Res, simplement que no està esperant cap fill. Per què el titular és Scarlett Johansson? Perquè està d'enhorabona. Està d'enhorabona? Per què? Clar...
Perquè això, perquè a part d'estrenar el seu de refil, que ha anat molt bé, els Vengadores, ja té estrella de la fama. Ah, vale. Bueno, pues me n'alegro molt. I los Juegos de l'Hambre, que també han triomfat a Espanya, eh? Sí, sí, sí, això sembla... Però on estàs, los Juegos de l'Hambre? Ah, aquí. Sí, sí, sí, sí. Pues això... Avui t'estic fent jo el test, a tu, eh? No, escolta'm, pues que ja ho vam parlar fa molts dies, que estava sent un dels millors estrenes de taquilla de tot el món, però ara havíem de comprovar si a Espanya ho seria, i sí, però...
També t'he de dir, perquè t'ha saltat la notícia, que la millor estrena des del que portem d'any a Espanya ha estat Los Vengadores. I ja per acabar, Penélope Cruz i Javier Bardem, que estarem junts en una pel·lícula. Doncs sí, exactament això. Junts amb Angelina Jolie i Brad Pitt.
Per no parlar del Festival de Cinema de Sitges, també, que ja han anunciat que... Avui què? M'està sent la vida impossible? Tindrà una retrospectiva a Tarantino, no? Del 4 al 14 d'octubre, no? Sí, exactament. A més, la temàtica em sembla molt adient perquè està entrant en el concepte de la fi del món, aprofitant tota la història dels maies. Doncs queda dit.
Amb aquest tema de Pulp Fiction de Guanyalantino, que ben lligat, Jordi. Molt bé, felicitats. Acabem la secció d'avui. Que vagi bé fins la setmana que ve. Adéu. I d'aquí uns moments, efectivament, l'Àngel Cornejo amb els videojocs a la Penya del Morro. Fins ara mateix.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.com. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. 3 quarts de 6 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro, Àngel Cornejo. Bona tarda. A punt de parlar de videojocs? Això diuen. Som-hi.
Un senyor, un aplaudiment per l'Àngel. Per què? Perquè avui et veig bé, eh? Estic guapo. Què t'has fet? Com sempre, no. M'he fet de què? T'has fet alguna cosa? T'has fet el cabell així com més llarguet, no? No, el que passa és que tinc a la perruqueria, però em fa mandra.
I llavors porto sempre la gorra. Llavors, de portar la gorra se'm queda el cabell aixafat. Portes gorra? Ets un gamer, tio. Però no porto ninguna gorra del Mario ni res d'això, eh? Ah, vale, vale, vale. Atenció, perquè aquesta setmana hi ha poques novetats. La farem amb el tema de videojocs a les botigues, però avui anunciarem algunes novetats de cara al futur. Comencem amb... Bueno, d'aquí una estona, eh? Perquè abans comencem... Sí, comencem amb una novetat de la setmana passada, que és el Prototype.
Què és això del prototype que ha sortit per Xbox? Com sempre et preguntaré, has jugat la primera part? No, no sé què és. No tens ni idea. No tens ni idea. La primera part va ser un dels jocs que jo més esperava. Ah, sí? Sí, quan va sortir fa uns 3 anys. Menys mal que no el vaig comprar, que el vaig jugar, el vaig posar...
I als dos minuts estava a la tienda i havia tornat al joc. Era durantíssim. Mare meva. Era durantíssim. Però de què anava a Prototype? A Prototype és un joc que es diu... És un tipus sandbox, com a GTA, tu tens el món obert, tens les missiós quan pots anar per on vulguis. A mi m'agraden aquests jocs. Us va d'un tio que genèticament el milloren, no sap molt bé per què, i llavors tot l'exèrcit, tots els Estats Units van contra ell i es troba a la ciutat de Nova York. I una mica d'escapar i saber què li ha passat.
Tot això, molt bé, molt divertit. Si tenim en compte que el joc va sortir 3 anys després de Grand Theft Auto IV, i que només es podia jugar a la illa de Manhattan, de Nova York, només existia Manhattan, no existien les altres illes, i gràficament era pitjor. A més, tot protegeix el gatell del comandament, i amb això ho feia tot el personatge. Corria, saltava, no tenia ningú de gràcia. Que cutre, no? Era molt cutre. Això sí, el joc va agradar a la gent i va vendre bastant. No onde? Prototype. Prototype. I ara surt el 2, que dices, es más de lo mismo...
un tio que també li passa el mateix, però alhora ha de lluitar contra el protagonista de l'1, que li va tocant els collonets mentre juga. Què anava a dir? Val la pena o no? Perquè els gràfics són millors que van millorar. Home, sí, els gràfics han millorat. Menys mal, menys mal. Però jo, sincerament, jo no pagava 70, no pagava ni 20 euros. Ni 20 euros? Ni 20 euros.
A la gent que els va agradar el primer, endavant, perquè és totalment igual que el primer. Uns gràfics millorats, però el tipus de joc i les missions són igual que el primer. Per cert, quan sortirà el Grand Theft Auto V? De què t'importa? Possa bé.
Vull saber, perquè la gent ja està... Està preguntant, està preguntant. Està preguntant molt, eh? Bueno, la veritat és que no s'hi sap. Però, però, però, et diré... Però, però, però, et diré que es va rumorar que s'anava... Bueno, quan es va anunciar van dir que sortia cap d'any, o sigui a finals d'any o a principis del 2013. Després es va dir que sortiria fins a març del 2013, no sortiria. I les últimes notícies que van arribar van ser dels analistes, que es diu, aquesta gent que no sé què ha estudiat, i analitza quan sortiran els jocs
No sé qui els paga. I van dir que el 23 d'octubre sortiria. Lògicament, Rockstar no ha confirmat res. Molt fan de Rockstar aquí, eh, jo? Sí, tu ja ho sé. Tu no, no.
Tu no tant. Jo sí. No, no, no. A mi sí que m'agrada Red Dead Redemption. No m'agrada que m'expliques els finals. No, però jo, escolta, jo no t'explico. No, no ho vaig explicar tampoc al final. Segur? Segur. Bé, parlem ara de més coses. Un altre dels novetats d'aquesta setmana arriba amb el nom de Sniper Elite Version 2.
Un joc pels amants dels jocs de francotiradors. És que no té gaire a dir, el joc. És un joc de guerra, però en aquest cas controlem un personatge que sempre aporta un francotirador. A mi m'agrada molt l'opció que hi ha el Modern Warfare, per exemple. És igual. Sí, de francotirador. Quan estàs avorrit de tot, és l'únic que fas. És molt curiós perquè dintre del món de la guerra, a la gent li tira molt el tema del francotirador. I per això existeixen aquests jocs.
i no són uns superventes com un Call of Duty, però són jocs que es venen molt bé i a més no són jocs per res dolents. Però clar, està molt limitat si només ets francotirador, no? Bueno, però pensa que et pots moure i tal. Ja, però la gràcia de... A veure, tens moments en plans que et surts un tio i l'has de matar a curta distància, no? Però clar, la gràcia i la idea del joc totalment és el franco.
Si no... Jo, sincerament, només el francotirador l'utilitzo quan ja m'he passat per exemple al joc, o jugo amb una altra persona, o tal cosa així. Llavors, hosti, va ara, els dos amb francotiradors. Jo és que vaig tan de pro que agafo sempre francotirador. Però de cara a cara. Toma. Ja us ho he dit, l'Àngel és un gamer. O un bocas. Que també pot ser. No van lligats, no, aquests dos conceptes? No.
Per cert, hi ha gent que es fa dir... Què és un gamer? Perquè hi ha molta gent que s'ho pregunta, això, eh? Què és un gamer? Exactament, un gamer està més enfocat a la gent que juga a jocs d'ordinador. Normalment a jocs que juga al tema Diablo, World of Warcraft... Tots aquests jocs que estan enganxats o juguen massas hores al dia són el que denominem gamers. Els que juguen 4 o 3 hores al dia són friquis. Clar, són així.
Però, bueno, igualment els gamers inclús guanyen diners, guanyen la vida jugant a partides. Ah, perquè els proven a... No, no, no, no. No proven un joc. No, no. Vull dir, hi ha gent que cobra per jugar al World of Warcraft. Però per què? Perquè equips, patrocinis... Vull dir, fora d'Espanya, tota aquesta gent són equips esportius. Hi ha una categoria que es diu Electronic Sports, que són jocs olímpics iguals.
O sigui, es fan competicions, estan federats i guanyen calés. Fan del seu hobby, no? Sí, per exemple, a Corea es va firmar l'altre dia un acord. Dos de les principals grans cadenes del país emitirà partides de Diablo. Ai, perdó, de Diablo, de Starcraft 2. Què dius ara? Com si fossin allò que fan a les 4 de matina de pòquer?
Un rotllo així. Ostres. I sembla una tonteria. Hi ha gent que es grava en directe mentre es juga i potser només quan es grava en directe té 5.000 espectadors de gent mirant com juga. Gent que és, com es diu, de l'élite jugant. Doncs això, hi ha gent que ho fa. Però clar, això amb jocs de rol, no? Normalment són jocs de rol. Aquest estratègia, rotllo Starcraft, Diablo, rol estratègia. Bé, doncs mira, va bé que traguem aquest tema ara perquè la següent notícia té a veure amb els jocs de rol.
Bueno, t'ha saltat una, però a tu rotllo, eh? A tu rotllo. Ai, perdó, és veritat, és veritat. No, no, si vols, jo aquesta me la salto, eh? No, no, no, després l'agafem. Però abans, ja que tenim la música dels senyors dels anillos, pels amants i jugadors de rol, que sapigueu que el món de The Elder Scrolls obre la porta per un grandíssim joc online. No tens ni idea. No, per ordinador, per ordinador, per això, eh? Sí, però bueno, saps què és Oblivion? No. Skyrim?
Què? Skyrim. No. Tindries que saber-ho. Per què volia saber? És el mínim, no? És el mínim per fer la secció aquesta, no? Si no, no em mereixo ni parlar aquí, no? Bueno, és una... Skyrim és un joc que jo crec que hem parlat d'aquí, perquè és un joc que va sortir al novembre.
És més, va sortir el dia del meu aniversari. Ah, felicitats. Sí. Ara, no? Al novembre. Gràcies. Ja m'he perdut. Sí, no t'espisti. Estàs parlant d'aquest joc. Va sortir al novembre, vam parlar aquí, i és un joc de rol que ha tingut molt d'èxit, i ara mateix és impossible trobar les tendes des del novembre. Que es diu The Elder Scrolls Skyrim, vale? The Elder Scrolls és com el...
el títol que té la saga, i després se'n qualifiquen el país on estan. És un molt gran, existeix a la regió d'Oblivion, la regió d'Skyrim, diverses regions. I ara aquestes regions s'ajunten per poder jugar en un joc online dins d'aquest país. És una cosa que ha demanat molta gent molts cops i mai s'havia adonat, perquè sempre... És un joc de rol molt gran, però sempre ha sigut en solitari. I ara, per fi, per primer cop, serà online i per molta gent. En el moment només per PC i per Mac.
Té bona pinta, eh? Té molt bona pinta. Això t'anava a dir, perquè... Puc dir una cosa? És que ho diu, ho diu moltíssim, està aquí a la ràdio i que em toquin els collons amb el mòbil. Parla bé, parla bé, que et truquin, no? No, no, no em truquin, el WhatsApp, tio. El WhatsApp és un càncer, tio. Però, un moment, no, un moment. És veritat, però què passa? No ho sé. T'escolten per la ràdio i diuen, t'estic escoltant. Sí, a més de parlar amb aquí... Qui és, qui és? Però sí que és gent, gent. Mireu, mireu, mireu.
Qui és, qui és, qui és? Què diu, què diu? Anem a llegir el WhatsApp.
És molt lent, tu. El 3G que no va. Ah, era el 3G que no va, eh? Optimitant de WhatsApp, buah. Bueno. Ja hem cagat. No. Home, és la meva senyora, em sembla. Però referent al programa o no? Sí, segur. S'estarà queixant. Ves obrint això i ho mirem. Ah, ho mirem. D'acord? Ai, ai. Què diu, què diu? Del programa, què diu? A veure, potser parlar de mi? No. A veure, no. Què diu? Perdoneu, eh, gent. Diu que Olivia no és una regió.
Bueno, és un món diagòlic. Veus, és que jo t'anava a dir, eh? Com es diu la teva senyora? Marina. Marina, jo li anava a dir. Li anava a dir a l'Àngel que això, però he pensat... Clar, tu ho sabies. Jo ho sabia. Per això, per això. No cal dir-li, perquè ja ho ho era ell mateix, no? Sí. I efectivament, mira, t'has adonat. Gràcies, Marina, eh? Si vols enviar més whatsapps, com vulguis.
S'ha anunciat el nou Call of Duty Black Ops 2.
No? Sí. Horrible. Què passa? Tu estàs en contra de Call of Duty bastant. Quan puguis, quan et dignis, agafes i mires el tràiler del joc i veus com no t'agrada. Vale, ja ho miraré. Arriba però el 13 de novembre, encara falta molt. Però s'ha anunciat, no? S'ha anunciat, no? És veritat, que és un dimarts, que m'agrada perquè dimarts 13, no? Clar. Està bé, està bé. Això vol dir algo. Sí, vaig a llegir el guió que has escrit, Àngel, diu les primeres imatges fan bastant de fàstic
I serà una guerra més moderna de l'actualitat. Per tant, podem dir que està ambientat en un futur no lluny. Exacte. Hi ha ciència-ficció, no hi ha àliens, però potser les armes tiren l'assers. No, en principi les armes són més o menys normals, però per exemple, els helicòpters es veuen molt més moderns, no es veuen ales ni coses així.
Sí, no? T'estàs escoltant? Sí, sí, t'estàs escoltant, home, que hi ha aliens, no? No, aliens no. Alans, has dit. A més, perdó, perdó, és que estimbrant la música, estimbrant la música. Què música? Si no hi ha música. Sí, mira. Una cosa molt curiosa, i que a més me'n vaig recordar tu quan vaig veure el tràiler, és que... Sí, sí, sí, és curiós, eh? A mi? Sí, quan... Hi ha un moment que el tio va sobre un cavall.
Però en plan Red Dead Redemption, allà... I no... I quan vaig veure em vaig recordar, tu. Un tio amb cavall, et penses en mi, no? Sí. Què passa, que em veus cara de cavall, jo? Vale, gràcies, jo també t'estimo, Àngel. Bé, doncs, no sé si hi ha alguna cosa a mi, que em sembla que no. Sí, no has de preguntar. M'has portat els meus jocs? Quins jocs?
Però si m'ha agradat serà la setmana passada. I els altres, els que van 3 mesos? No, no, només et dic un dels altres de fa 3 mesos, eh? El Bulletstorm. Segur? Sí. Bulletstorm us et dec. De Burnout? Mira, et dic el que et dec. De Burnout? Te vaig tornar al Burnout. Segur? Sí, sí, sí, sí. Et dec Bulletstorm, Ghostbusters, però m'ha agradat serà la setmana passada. I després, que està bé, m'ha agradat, eh? Vaig jugant.
I després l'altre, com es diu? El de lluita de dos. Sí, normal. Sí, però es viuen calces i pits. Això està bé. Sí. I el de Siders? Te'l vaig tornar ja. No. Sí, no. Te'l vaig tornar, Àngel, t'ho juro. Mira, si no, ho buscaré després a casa. Ho buscaré jo també. Busca també tu i es trobem al mig. Àngel Cornejo, gràcies. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda.
D'aquí uns moments tornem. Després de les notícies d'àmbit general, el bolletí del Sant Just Notícies amb la Carme i a la segona hora de la Penya del Morro. Amb l'antragenda de l'Eli, el senyor Benito. I també parlarem de la Riera. Fins ara mateix. Ah, per ser aquest tema no cal ni dir-lo, no?
Directament de la pel·lícula, la banda sonora de Ghostbusters, els caça-fantasmes, interpretada pel rei Parker Jr. If you're seeing things running through your head, who can you call? Yeah!
I ain't afraid of no ghosts. I ain't afraid of no ghosts.
Hola, amigos, aquí Luis Tosar, y mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro. Hola, sóc el Manel Lucas, i vull saludar la Peña del Morro, de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Hola, sóc el Jaume Balagueró, una salutació molt forta per tots els oients de la Peña del Morro.
Hola, sóc el J. de Bayona i això és una salutació per la penya del Morro. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les sis, us parlem al Bersas i Marta Patricio. L'Ajuntament de Caça de la Selva està negociant amb parlamentaris gironins perquè negociïn i trobin una solució a la decisió del govern central de no acceptar el pla d'ajust d'aquest municipi presentat. En declaracions a ComRàdio, l'alcalde del municipi, Enric Beguer, ha confirmat que caldrà fer noves retallades. Segurament l'Estat no ens apagarà el que ens pagava cada mes i això vol dir que
que el pressupost que teníem passa per fer reflexions d'altre cop que, com sempre, són dures d'aprendre. El govern central ha rebutjat el pla d'ajust de caçar perquè considera que no preveu prous inglesos per poder pagar la despesa corrent i els serveis públics del municipi. Tampoc també s'ha rebutjat el d'anglès.
La Generalitat assegura que Catalunya no es veurà afectada per la mesura aprovada avui pel Consell de Ministres de recuperar les competències sancionadores a les conques hidrogràfiques. Ho acaba d'explicar el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, la Unar Carculer. Unitat mòbil de Com Ràdio a Barcelona, Xavi Navarro i Laura Álvarez. Bona tarda.
Bona tarda. Efectivament, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Leonardo Calcoli, acaba de dir que la competència policial, és a dir, aquella que s'encarrega de tasques d'inspecció, control i també sancions, entre moltes altres, a les conques hidrogràfiques compartides amb d'altres comunitats autònomes, com és el cas de la Conca de l'Ebre, en el nostre cas, en el cas de Catalunya, ja estava en mans.
de la Generalitat des de l'any 1985. D'aquesta manera, Calculer ha especificat que el que avui ha aprovat el Consell de Ministres és la derogació d'una disposició adicional, en concret la 14a que es va afegir al text reforç de llei d'aigües aprovada el 2001. En total, què vol dir tot plegat? Doncs que les comunitats autònomes que tenien conques hidrogràfiques compartides amb d'altres comunitats
A partir d'ara aquest control de les conques passarà a mans del Ministeri del Govern Central. Això, però, recordem, no afecta Catalunya, només afectarà, només canviarà l'estatus quo en el cas d'Aragó i Andalusia. Com Ràdio Barcelona.
La borsa tanca per segon dia consecutiu amb verd, encara que amb guanys tímids de quatre dècimes, i es desmarca d'aquesta manera de la resta de places europees, que cauen més d'un 1% en general. Tot i això no aconsegueix arribar als 7.000 punts i es deixa un 3,8% aquesta setmana.
De la seva banda, la confiança en l'economia espanyola es tradueix amb una prima de risc mantinguda als 416 punts. Avui s'ha posat en marxa una nova línia d'autobús que coneix les ciutats de Girona i Perpinyà. La línia té 6 freqüències diàries i, a motiu de la inauguració, tots els passatgers que reservin bitllet fins l'11 de maig...
Només pagaran 99 cèntims pel trajecte. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. El nou servei d'autobús entre Girona i Perpinyal ofereix la companyia Frogbus i uneix les dues ciutats en una hora i mitja. La promoció d'inauguració permet reservar bitllets per només 99 cèntims i a partir de l'11 de maig el preu serà de 9 euros l'anada i la tornada. El director general de transports i mobilitat, Ricard Font, ha remarcat la millora de les comunicacions entre la Catalunya Nord i Girona
que representa el nou servei. Era un repte pendent la comunicació transfondera aquesta entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud i nosaltres valorem molt bé la iniciativa, valorem molt bé el preu, les freqüències i les oportunitats que ens dona d'aquesta connectivitat, en aquest cas Nord-Sud, que és el preludi també de l'esperada connectivitat Nord-Sud completa amb alta velocitat i amb els diferents serveis que es puguin produir en el futur amb aquesta connexió.
Els responsables de la companyia Frogbus han assegurat que esperen augmentar el nombre de serveis en els propers anys, com Ràdio Girona. Més d'encara sobre serveis, sapiguem si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Transmet Marta Espinosa, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments, situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors...
de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. No es registren problemes, segons ens indiquen, com dèiem, els operadors de metro, autobusos, tramvies, també els ferrocarrils de la Generalitat i trens de rodalies de Catalunya. Al marge d'aquesta informació, res més a afegir des del Transmet. Bon cap de setmana.
Bona tarda, us parla David Amador. El tècnic del Barça, Pep Guardiola, s'ha ratificat en les paraules de dimecres quan va dir, després que els xiulessin dos penals contra el Malagà, que arribaven tard aquests penals, fent una crítica pública de les actuacions arbitrals que els han perjudicat. Guardiola serà homenatjat demà al Camp Nou en el comiat a l'estadi com a tècnic blaugrana. Seran el derbi contra l'Espanyol. Xavi i Piqué estan descartats. El conjunt barcelonista a l'Espanyol, el davanter Sergio García, no podrà jugar contra el seu exequip a causa...
de molèsties físiques. Caluche és la novetat en la convocatòria de Pochettino, on no hi és Tievian. En vol derbi català en la jornada 27 de la Lliga Soval a partir de les 9, Barça Granollers. A motociclisme, entrenaments lliures, el Gran Premi de Portugal. A MotoGP recordem l'Australia Caixa Stoner ha aconseguit el millor temps.
El còmput global de les dues sessions, amb moto 2 primer, Scott Riding, seguit d'en Marc Márquez i Tomàs Luti, Toni Elias 4, Pol Espargaró 5, i amb moto 3, millor crono, per Miguel Oliveira, seguit de Sandro Cortés i Luis Salom Maverick Vinyales, estat 4. Com Ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
L'atur baixa en 10 persones el mes d'abril, ara n'hi ha 780 sense feines. Són dades que ha fet públiques avui el Ministeri de Treball que també indiquen que són una desena més que ara fa un any. Aquest és el segon mes consecutiu de baixades al municipi. El descens també ha estat general al Conjunt de Catalunya, en què el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació és de 635.721 persones, unes 2.500 menys que al març.
Al Baix Llobregat, però, l'atur continua enfilant-se i aquest mes ha tornat a créixer en 150 persones i ara són més de 69.500 les que no tenen feina a la comarca. Dos roures centenaris estan a punt de ser talats a Sant Just. Els arbres formen part d'una finca privada situada al carrer Catalunya, prop de la Rambla. L'Ajuntament ha mirat d'evitar l'eliminació dels roures, però la postura del propietari ha estat intransigent, segons ha explicat
Aquest matí, el cap de l'àrea de política, Territorial, Habitatge i Medi Ambient, que és Josep Maria Luqueti. El propietari vol dividir la finca en dos i en la planificació d'enderrucament s'inclou la tala dels arbres. Legalment està autoritzat a fer-ho. Fins ara, diverses associacions, així com veïns de la zona, han mostrat el seu rebuig a la tala dels roures.
I acabem amb aquest bolletí amb una punt d'agenda. Júlio Ochoa i Francesc Riera parlaran avui de les mines de Collserola dins del cicle sobre l'aigua com a font de riquesa, organitzada per les CEES. Al voltant de 30 mines estan situades al terme municipal de Sant Just, tot i que actualment gairebé no s'aprofita l'aigua que recullen. El seu valor arqueològic és molt elevat. Amb la xerrada també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines. Júlio Ochoa opina que constitueixen un gran patrimoni pel municipi i que cal fer-ne una redescoberta a catalogació
i preservació. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Senyors Notícies. Edició vespre.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
A l'escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1.
La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
6 i 12 de la tarda, què tal? Moltes gràcies per aquests aplaudiments espontanis i naturals de la gent que ens acompanya avui de Manlleu. Un aplaudiment per vosaltres, sí senyor.
En aquesta segona hora de la penya del morro ens visitarà el senyor Benito, que ell diu, jo entro quan em dóna la gana. Bueno, doncs ja entre quan vulgui. Clar, no és un home gran, no se li pot portar la contrària, i a més a més té bigoti. Ens parlarà de coses importants a la vida, també de la Riera, però abans de tot això, juntament amb la Carme, la Riera, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'espai de l'antiagenda de l'Heli Capdevila.
Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé, Igor. Doncs mira, aquí fem programa a punt de acabar ja a la setmana. Ai, que bé. Sí, sí, sí. Està molt bé, perquè els vendres a la tarda és com...
Passes de tot. Però, bueno, sempre amb respecte... Ja vas amb bermuda, ja, ja. Sí, doncs mira, poca broma, que ahir vaig ser, vaig tenir l'honor de ser el primer a la ràdio de la temporada que estrenava shorts. Home, i això que era dijous. I això que era dijous, ja tinc unes ganes de platja. Avui ja no et vull veure, ja, avui ja no et vull veure, quina vergonya.
Oh, sí, perquè... A més són allò, no?, que t'ho poses un dia i els portes quatre mesos, que és el meu cas. Els homes som així, què vols fer-hi? I són d'aquests, així com de texans, que són de tres quarts, eh? Mmm, molt bé, molt bé. O sigui, que encara no vas a la moda. M'han dit a mi que la moda, aquest any, la temporada, és de portar-los molt curts, que es vegi una mica la natja. Eh? La natja ferret?
Aquesta. No, a veure, o sigui, que es vegi, o sigui, molt curt, molt curt, fins a dalt de tot, els homes també. Molt curt, molt curt, allò, que es vegi gauta, rotllo una mica, seria Bruno, saps? El personatge aquest. No, no, bueno, espera't, perquè acaba d'entrar el senyor Benito, que ell és un expert en moda, i a més a més... Ah, bueno, ell ens ho dirà, això. Sí, a més acaba d'entrar, mira, amb uns shorts d'aquests de l'estil Bruno. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Veig que vas a la moda, senyor Benito, no?, amb aquest xort. Qui he sentit jo, ara? No sé què, de les natges i... Sí, que vostè, com va a la moda, amb aquest bigoti que té i aquest cos, bueno, molt... Bueno, què t'he de veure? Sí, doncs que porta, porta, doncs això, uns xorts a la moda, ara, no? A més, som d'aquí, això de color verd fosforito, cosa que està molt bé. Dóna'ls a tret. Verd pistaccio pujat.
Sí, dona'ls ha tret, aquests shorts. Dona'ls ha tret, aquests shorts. O de la meva botiga. Quina botiga? Bueno, la que tinc a la botiga habitual, on jo em compro les coses de moda. Venen directament de Nueva York, diu. Sí, això és el que et diuen. Diuen, eh? Sí, això t'importa molt. Això ve de Nueva York, saps? I clar...
Veus? Sí, veus gent vestida com la veus. En fi, avui parlem a l'antiagenda, el que no hem de fer aquest cap de setmana, d'una de les festes, això li agradarà, senyor Benito, més perroflautes, segons l'Eli, de Catalunya. Sí. Sí. Eli, aquesta festa és la trobada dels baudenencs. Sí, senyor. Qui són els baudenencs? Són els que viuen a et baudar.
Que fan cada any una trobada, aquesta és la dotzena, i llavors convoquen a tota la gent que ha viscut al poble, de fet és una festa dianual, ni més ni menys, i bueno, tornen per trobar-se amb els seus antics veïns. I per què dius que és la més perraflauta de Catalunya? Mira les activitats que tenen, eh? Tenen música en viu, dansa, xerrades, malabars...
cellers de cuina. Jo crec que és tot el tema aquest de malabarisme i tal, eh? I que aquestes trobades... És veritat, és veritat. Estic d'acord amb tu perquè m'estic fixant ara i diu que s'inaugura també el mercat rural Coopera, eh? Coopera, amb K. Iniciativa... Sí, clar, és veritat, Coopera, amb K. Iniciativa que tindrà lloc cada primer deumenge de mes.
Amb el mercat diu que es vol recuperar l'artesania local i tradicional i propícia a la vegada la promoció i el consum de productes respectuosos amb el medi ambient. Sí, perquè allà veurà, això ja s'havia convertit en una bestiesa.
Vull dir, havíem deixat tot el tema de la tradició i tal, i era rotllo Kihabara aquest de Japó, que tu això ho saps, s'havia convertit en això, saps? Ah, no pot ser, no pot ser. I llavors el que volen és recuperar una mica les arrels. Em cau bé la gent de Beudar, eh? No, ens podíem situar una mica a Beudar, on... On està Beudar, això? Ho sabem, Eli? Ai, un segon. És que ara ens hem intentant posar un cinturó de seguretat amb una mà i amb l'altra, eh? Eh...
A la garrotxa! T'acompanyem, Eli, musicalment parlant.
La sortida del pàrquing. Això és ràdio especialitzada, només per l'Eli, que està escoltant el telèfon mentre va amb el cotxe. Llavors va per les curbes de no sé on. Del pàrquing. Escoltant això. Vinga, Eli, tot per tu, vinga. Viaje con nosotros y quiero gozar. Viaje con nosotros a milion lugar y disfrutez.
Con l'helix en el cotxe. Molt bé, doncs... No, estic buscant... A veure si podíem trobar, no sé, la biblioteca de... De Baudà. Fan la rossada, també. Fan una fantàstica rossada popular. Eh... Perquè això... És allò una festa absolutament veïnal i fantàstica. On està Baudà? Ho has dit, no? Sí, a la Garrotxa, a la Garrotxa. Ara que s'hi fan missa, eh? Mm...
Fan missa, clar. Fan una missa. Fan una missa a les dotze, troben tots els boldenys i fan missa. En fi, està complicat trobar el Google, eh? Sí, sí, no et pensis que és un lloc tan fàcil de trobar, eh? Només apareix cada dos anys quan van els veïns. Ah, vale. Perquè això de la festa vi anual? Sí, sí. Què vol dir? Vi durant tot un any prenent vi?
Imagina't com va ser... Va ser venir tu? No, targeta groga, targeta groga. Home, i tant. Directe. No, no, no. Home, vinga. Apa. No, és que estic aquí, diu, educació, centres de culte. A la guia del poble, el primer posa centres de culte, Baudà.
L'església. Ah, l'església, església i tal. Mitjans de comunicació. Va, per favor, que hi hagi una ràdio, així podem trucar. Ah, no, però posar el punt diari, diari a Girona. Però què és això? No, home, anem a equipaments públics? Va, anem a equipaments públics. Així trobem un telèfon, perquè a mi m'hauria de trobar... Uns engronxadors... Sí, però no té... Un programat pels nens... No té... Ah, veu? No ho té, eh? Home, que és molt petit, molt petit, molt petit.
És molt petit. I tot i això, la foto és de molta gent, eh? He votat una foto, no? I escolta'm. És veritat. De fet, mira, Baudà té... Quants habitants? 170 habitants. Imagina't.
Imagina't. L'Ajuntament... Quan fan una arrossada popular, la fan a casa d'algú. Clar, exacte. Quan el fan els plens de l'Ajuntament, no? Cada setmana fan un diferent. Matins de dilluns a divendres, de nou a dues, per trucar a l'Ajuntament, estan tancats. Ah, i tardes? No, però dijous, només. No, només dijous. Bueno, en fi, ho hem intentat, no ha pogut ser. Si Beudà no ens vol, passem a una altra festa. Ah, i tant. Truca un número al zar. No, no, perquè és que...
Hi ha moltes poques possibilitats. Tens 70 habitants i penso saber si tenen telèfons. Atenció, anem... Sí, no ho sabem. Carme, posem en Beudà, sisplau. Posa'm el tretge de Beudà. Passem-me una altra. He de moure això, eh? Semerito, té una teixeta groga, no jugui un foc, perquè, clar, a la mínima pot ser que no acabi l'hora avui, eh?
Atenció, marxem a la bonica comarca, veïna també de la Garrotxa, el Ripollès. Perquè aquest cap de setmana a les Lloses, bonica població, fan la festa del Pi de maig.
Què és això de la festa del pi de maig, Eli? Doncs aquestes noves expedicions, la qual hi ha un pi plantat a mig de la plaça, un pi que té bastant alt, que només té fulles, diguem-ne, a la part de dalt, i els habitants de les lloses es dediquen-se a tots els joves, a pujar el pi a braç. Què dius ara? Pi amunt, sí senyor. Però escolta, torna't el mal que deu fer això a les mans, que et deuen quedar-hi. Nens, d'on véns, nen, de pujar el pi? Diu, sí, de pujar el pi. Sí, sí, sí, noi...
Tremendo, tremendo, tremendo. Diu que, com en temps immemorials, els veïns de les lloses continuen celebrant l'arribada del bon temps, amb aquesta tradició... Pujant al pi. Pujant al pi, correcte. Celebrando l'arribada del bon temps i el reneixa de la natura a la primavera amb la festa del pi de maig.
Aquest arbre, molt alt i repelat fins a la capçada, es planta a la plaça de Matamala. I els més agosarats intenten arribar al capdamunt. La diada es completa amb concursos de xerrac. Això és general, eh? Sembla un gag, però és així. En què els talladors demostren les seves habilitats. Marina Puig Corvé, regidora de festes, confirma la bona salut d'aquesta diada.
Cada any hi ha més participants, tant per pujar a l'arbre com en la resta de concursos. Diu, la festa es completarà amb una fira d'artesans del poble i la comarca del Ripollès bla, bla, bla, bla, bla. Molt bé. Molt bé. Doncs escolta, la fira... T'has deixat.
Que al final hi haurà el dinar popular i el concert de cordionistes del Pirineu. Què dius? Que un concert de cordió té un fred important. A la marinera, eh? A més, això fa molt de tradicionaris, no? I de la branca, l'any més ben dit, així. Perquè l'acordió es toquen molt els Pirineus, eh? Sí, sí, totes les vaques toquen. Benàs que... Què fan, Pep?
Clar. I el primer ve de pujar en el pis i no, pues toca l'acordió una estona. Què ha dit? Eli, m'agrada molt... Clar, jo sé que no ho deixeixes tu, això, però sí que ho decideixes que es facin les festes, però estan molt ben escollits els temes d'avui i a vegades que hi ha setmanes que no hi... Sí, culturalment Catalunya no dona més de si i aquesta setmana, escolta, m'agrada molt perquè tenim ara una... Bueno, espera't que estic buscant aquí una cançó de dient, ja la tinc preparada. Segona jornada gastronòmica de la patata.
i la teoria de l'evolució que venim dels micos quina aberració és evident que l'home ve de la patata de la patata de la patata
Aquesta segona jornada gastronòmica de la patata serà a Sant Vicenç de Montal i acaba el 31 de maig, Eli. Sí.
De fet, a mi m'agrada ser perquè Sant Vicenç de Montal és un dels pobles del Maresme on hi ha les urbanitzacions de més pasta de tota la costa, diguem-ne, així propera a Barcelona. Ja, que vol dir que potser no seria el més adient fer una jornada gastronòmica de la patata, hauria de fer del caviar, potser, o alguna cosa. Som un país de contrastos, som un país de contrast, en el lloc on hi ha més quartos de...
Jo crec que després de Sant Cugat, aquests municipis, que normalment sempre sonen allò de...
i que facin una jornada gastronòmica de la patata, que és una cosa tan... Tant de la teva. Ara el Raval diu que faran també del caviar. També, de la llagosta. Tot a la ramada del Raval, sí, de marisc i de caviar, no? De ostres. I d'ostres, i fer un contrapunt així, distret. Diu que la patata havia estat un dels productes històricament més arrelats a Sant Vicenç. Ah! Sí, del maresme, molt importants, les patanopatitos. Perdona? Sí, sí, sí.
Veu que van començar a exportar patates a Anglaterra. Perquè en producció i Anglaterra va començar a comprar patates de mataró. És la primera vegada a la meva vida que escolto el concepte matarós-potaitós. Jo no ho he sentit mai. Festa familiaritzat. Sí, sí, sí. Aquí diu que a mitjans del segle XX es van exportar massivament sobretot als mercats anglesos. L'ampli ventall de possibilitats culinàries que ens ofereix la patata...
fa encara més atractiva aquesta iniciativa. Sí, molt bonic. Ara que les més reconegudes sempre han sigut les del Papiol, eh? Home, però jo soc coneguda per això de Sant Vicenç Amuntal, aquí Amuntal, de les seves jornades astronòmiques.
A veure si rascar aquí una mica de terreny, eh? El Papiol ara només és conegut pel peatge, poca cosa més. Bueno, per les patates del Papiol. Ja li explicaré la fórmula. Però si vas allà al Papiol dius, jo no vull pagar patates. Patates. No, no pagues. Molt bé, doncs Eli, a més a més també, d'això m'ha de dir, com cada setmana, que l'Eli s'ho curra molt perquè escriu tota la secció, i no només el que diem aquí, sinó amb més profunditat d'altres actes...
al seu blog, alisendacapdevila.wordpress.com Visiteu-lo, que val molt la pena. Per exemple, podeu trobar aplecs. Ara fem allò que ens agrada molt, que és el final, que és una mica d'una corrulla d'aplecs i de coses que fan per Catalunya. Venir tu. Venim. Estic content, eh? És que m'estava com dormint. Lloret de Mar, aplec de la Sardana. Ripoll, si concurs de colla sardanistes...
Tarragona, plec de la Sardana. Ah, molt bé. Després, caminades i curses populars. Aquí ho veuràs, senyor Bonito. L'Ella, caminada dels tres pobles. Calella. Està bé, no? Seria graciós que tres pobles veïns fessin caminades conjuntes, no? Però no. Festes majors i altres festes. Moncada i Reixac, Eli! Moncada i Reixac! La festa de la dansa, tu! Sí.
Atenció, perquè a Lleida hi ha la festa major de maig, també a Terrassa hi ha la festa de la Creu, etcètera, etcètera. Bueno, i també hi ha fires i mostres, eh? El Giamasí, el Picat, l'Arbós, a Badalona, mira, Barcelona, fins al 6, Biocultura. Ah, i a Falset, la Fira del Vi, eh? Ah, la Fira del Vi, a Falset? Sí, senyor. Molt important. Mira, no la posar perquè jo tinc allò una especial predilecció pel tema de Marçà, Falset.
Ah, sí? Però dic massa seriós parlar amb tia gent d'allò. Com coneix això, senyoreta? Sí, i tant, i tant. I tant, i tant. Ara que haurem de parlar, vostè i jo, si jo venim tot dia, veig, eh? I tant, jo veig que sí, eh? Bé, ja us deixo que segur que teniu moltes coses de les quals parlar.
No, Eli, doncs ja us passeu el telèfon, el WhatsApp, eh? Vostè no té WhatsApp, senyor Benito. No. Ni falta que li fa, no? No sabria fer. Tinc un fax i encara no sé com va. Un petrifax, tens. Sí. Eli, moltes gràcies. Vinga, una abraçada. Que vagi bé, una abraçada.
6 i 28 de la tarda. I amb aquesta ampulositat... ...arribem a la secció més esperada de totes les setmanes. Parlem de la Riera.
A trabajar. A trabajar. Me gusta la gente cuando va a las 6, 7, 8 de la mañana, todo el punto apretado en el metro. Vamos a trabajar. Y la gente, pipi, pipi, pipi, pipi, con el conductor de primera. Y un homenaje al Pepe Rubiales.
Una pregunta, té més vídeos, senyor Jiménez? Té més què? Si vostè té més vídeos que pugui veure, sempre explica el mateix. No, perquè fa gràcia. No, està bé, està bé. Satán! Carme, perdó, bona tarda. Bona tarda. Ui, t'estàs dormint, eh? Sí. Per això t'has demanat un cafè? Sí.
No, vull dir, no és un... No és una cosa lenta, dormir-se. No, vull dir que és simplement que no m'hi veres un cafè i llavors el meu cos ho ha recordat. Però noia, és que tingui molta son. Carme, com vius-te un dia a dia? Com és un dia a dia, Carme Verde? La gent vol saber-ho, eh? Ens ho pregunten molt.
Què fas? Quants cafès prens? Intento no passar de 3. No, no passo mai de 3. Home, Déu-n'hi-do, eh? No, no passo de 3. Cafetera, eh? Sí. Llavors, algun dia, com molt extra, he fet un quart, però això potser passa un cop al mes. I ara, últimament, en faig dos. Molt bé. Se n'ha bé? Sí, ens va fantàstic. Senyor Benito, vostè, quants cafès fa el dia?
Són uns tres. Uns tres cafès, també? Jo soc el menys cafetero de tots, ja veig. Perquè et lleves més tard. Jo abans, no, vull dir, quan no treballava al matí tant d'hora, només en feia un al matí, i ara en faig dos. Sort que vosaltres us lleveu ben d'hora, ben d'hora, perquè si no... Està bé, també llevar-se més tard, eh? Jo no ho dic com una cosa d'un víctima. No, no, jo ho sé. Jo ho dic com a cosa guardiola, que va dir que ens havíem de llevar d'hora, d'hora. D'hora? Jo...
A què no se'n lleva, vostè? Jo sempre tinc aquesta impressió. Quan em llevo, dic, coi, que dona que t'has llevat. Jo també, eh? Però quina hora es lleva, vostè? Quarts de què? Quarts d'una? No, d'una, no. Quarts de 12? No, de 10.
Si tothom triés una hora, si tothom es pogués triar l'hora en què es llevaria, triaria aquesta. Jo triaria l'hora que... Ja està tot una mica engegat. Ja la cosa està una mica engegadeta. Jo, si pogués triar, triaria l'hora de... Bueno, quan he acabat de dormir. Natural, natural, si pogués triar. Jo vaig estar un temps llevant... A les 6, eh?
I li asseguro que les coses encara estan per fer-se. Allò que diuen els carrers no estan posats, és cert, eh? Tot un altre ritme. Tot un altre ritme... Jo una vegada també em vaig llevar... Una, eh? Vaig decidir que no ho faria més. Una vegada també. Un cop, eh? Em vaig llevar a les 6 també. I escolta, és horrorós, eh? Com diu el Pablo Carbonell, les calles no estan puestes. No estan puestes. Bueno, mira, parlem de la Riera. Parlem de la Riera. És molt interessant, molt emocionant, molt... Bueno, com sempre, avorrit.
Veus? Jo he dit al Jordi abans que està una mica... Està una mica, sí. Una mica van assolar, per començar. Sí. I... I els temes són molt avorrits. Són molt avorrits. Jo ahir el vaig veure sencer, per exemple, i vaig tancar enfadada al final. Eh? Sí. No me'n recordo en què anava. No, no, no vaig acabar-lo, de potser. Però sé que mitja segona part, perquè avui vaig dir ja en tinc prou. Per cert, Montserrat Carulla, eh? Ah, sí, ha sigut una mica el més, diguéssim...
No ho fa tan bé com m'acostuma a fer-ho, no? No. Potser és que li dóna un poc paper. Sí, m'ha semblat com... No, no, ell també ho fa una mica desganat. Doncs mira, saps què? Farem una cosa. Jo et donaré un taló per te l'hi donis al teu pare. Però aquesta vegada... Això és resum del teu... Anem directament ja la se... Anem, perquè això ho podíem titular... Que no hi ets tota.
Com es diu, en la família aquesta, els Mateus? Els Flaquer. Que guapo està el Rubén, què és cas, algú? És el més guapo i espavilat de tota la família. Salta a la vista, oi? És una missa, no? És una missa, és una missa. Potser que anem passant cap a missa? Sí, és especial. Sergi Mateu, eh? I el Sergi Mateu no ho ha dit, però ho hagués tingut que dir, el bufet, bien vale, hi haurà missa. Però ells són de missa, igualment. Sí, però... Tampoc no era tan exagerat. Clar, és una cosa... Si van a missa sempre. Sí, sí. No ho sé.
Vols dir que no estan provant guionistes? És que estan fent coses estanyes. La Deora Conejero està canviant de personalitat. El Prats també. El Prat aquell també és estant... Poc sentit, eh? La cuina no surt, que sempre té una joc. Va fer molta ràbia veure't tan derrotat.
Però és recuperar la dignitat, no? Oh, i tant. Aconseguir que en Claudi vengui a la seva part no és poca cosa. Vale, parem aquí. Com està la situació de l'home que s'ha de morir? Ahir el va tirar, Claudi, de la cadira de rodes. Potser el millor de la setmana, no?
Veure un home que s'està... Carme, no. Carme, no pots anar dient això o en un lloc públic com aquest? Per un moment. A mi em vols fer riure, saps? De tirar un home de la cadira de rodes. Sempre fa gràcia, no? Quan cau un home de la cadira de rodes, sempre fa gràcia.
No, a veure, ara ho vull arreglar, perquè sembla que... Bueno, no ho sé, Carme, jo... No em va fer riure perquè no és a la cadira de rodes. Jo estic escoltant la ràdio i escolto una noia, va, pot tenir la veu maca, el que vulguis, però diu, si a mi és el que em va fer riure més, quan va caure de la cadira... No em va fer riure perquè no és a la cadira de rodes. Ah, val.
No, perquè vaig trobar estrany i absurd. O sigui, vaig viure de l'absurde... De l'absurde de caure del cadè de rodes. No. Doncs això passa. Que sapies que, a veure, hi ha gent que quan comença... Jordi, que no és això que estàs dient tu. És que el Claudi el va empènyer perquè estava enfadat i ho vaig trobar absurd i fora de lloc.
Ara, si tornes a passar, riuria? És a dir, si davant teu una persona empeny una altra que està a una cadira de rodes al tira-terra, riuries també? No, però aquesta setmana hi ha hagut trets, també. Hi ha coses estanyes. De foguets, eh? Tics com l'exacte, de col·laborats d'aquest. Vostè creu que un assassí ha anat espantar algú? Això, deixa'ns explicar, perquè va ser bo, va ser... És que no ho he vist. Què va passar? Es notava molt que era tretja o què? Ho van dir els mateixos, no calia.
O sigui, la mercediera i Claudi diu un home d'aquests que no té frase i fa un tir, un tret. Llavors... Un home que no té frase com vostè, eh, senyor Bonito? Vostè és un d'aquest grup.
Però jo tenia un omatopeies. Sí, havia de dir alguna cosa. L'home que no té frase però té un omatopeies. Sembla un títol d'una obra de teatre d'Albert Espinosa. L'home que no té frase però té un omatopeies. Fem-ne una d'aquestes. Sí. De què? D'obra de teatre? Sí. Vols ser protagonista? Vols ser protagonista? La fem ara. Vull ser un omatopeies? No, avui no. No, Marcà Riera, això. Llavors s'espanta molt. El Claudi li diu no passa res. Llavors...
Sense... No sé si li mira la cama o li mira el tret o... O només ho endevina. Però sense que vingui a tomb, diu... Tranquil·la, mare, és de foguetx. Sí. Com si una persona normal i corrent saps que és diferenciar si és de foguetx o no, no? I a part que et diu molt poc de la riera, no? Però mira, aquí tenies... Sona diferent, eh? Si és de foguetx que si és de veritat. Tenim un parell de pistoles aquí a l'estudi. A veure si vosaltres podeu diferenciar si és de foguetx. Jo te l'ho he dedicat. He estat la primera...
Ho veig. Home, és fort, aquesta. I ara tenim una altra. Aquest és de salvar el sol del rai. Sí. Això és una mica més... De molesta, eh? Aquesta és de molesta. Sí, és pinyau, pinyau, eh? Pinyau! Sí, bueno. Doncs, si no he dit, ho he encertat, eh? Sí, tinc aquest chorizo per vostè. En fi... Les de veritat fan un so sec. Fan una cosa així, eh? Pum!
Si vols, mirem l'escena, eh? Sí, és que la volíem mirar, he parat perquè m'expliquéssiu com estava la situació i m'ho he explicat de tot menys com està la situació de l'arma que estan cremades. És interessant, eh? Que m'expliqui el senyor Benito millor. Jo? Sí. Bueno, estàvem ja cap al final, eh? Hi ha aquesta mena de relació, Lídia-Prat, Prat-Lídia... Que el Prat és el director del casino, eh? És el director del casino. I la Lídia és la dona del Pere de Quillué. No,
No, no. Però és sòcia del casino i s'està conxorxant amb el Prat per fer-se amb tot el casino. Però pel mig s'ha ficat la Judit, que aquesta sí que era ex-ex del Claudi i ara tornen a ser parella.
I la Judit, bueno, el Prat està apadrinant la Judit. Una mica la té al seu vol perquè la Judit... Està com enamorat. I la Lídia aquesta està amb la mosca darrere l'orella perquè ella feia tota la feina perquè tenia la part del Prat, eh? Part, Prat, Prat, Prat. La part del Prat. Molt bé. Escolta'm la seqüència. Ah, bé, doncs... Sí, sí, sí. És complicat, però si el saps tractar, acaba sedint. De qui parla? De l'Alquillo. Ara ja no ens aturaran.
Ara. Podrem controlar el que es diu. I serà molt més fàcil treure'ns de sobre en Balló i mon pare. Vaig passar uns molts dies, però m'han tornat les forces. Vull seguir endavant. En tinc motius. Quan va pujar a cadire i li van tornar les forces. Ah, sí? Ah, doncs si aquesta és la teva decisió, molt bé. Vull viure més. Hi he estat pensant, i encara que sigui amb unes molèsties que em volia estalviar, vull arrepar-me la vida tant com pugui.
Vull veure en Claudi com se'nsorra. Em vull quedar amb el casino. A més ara no soc sol. Hi ha una persona que m'ajuda a veure les coses. Que està al meu costat. Està molt enamorat, eh? La Judit. De Laura Conejero. Sí. Em sembla perfecte. Tothom necessita algú a prop. I aquesta ja veu... I més en la teva situació, esclar. Però... Tu creus que hi estàs confiant una mica massa? Vull dir que no deixa de ser la dona d'en Claudi. I la Judit és una dona més aviat feble i influenciable.
Sí, això jo ho sé. No, no, no. Però és igual. La vull al meu costat i no penso canviar d'idea. Tu mateix. Bé, jo hauria d'anar a passar. Encara no he acabat. Oh! Ara... Mira, sé que si he arribat on sóc, és gràcies a tu. En sóc plenament conscient. Has estat al meu costat quan la resta de socis em volien denunciar. Va, on vols anar a parar, Balló? M'has donat suport a notacions importants. Prats. Prats, on vols anar a parar? I vas a tu.
Qui em va fer reaccionar perquè continués lluitant. Va, Prats. Sé que aquest suport t'ha costat la relació amb ton pare. M'imagino que és molt dolorós. Però... Les estiren molt. He pres una decisió. És perquè hi ha crisi. Vull que siguis la meva hereba. Era el que volia sentir jo. Ho dius de debò? Jo no t'he demanat mai res. És una conya marinera.
Potser sóc un fill de puta, però també puc ser agraït. A més a més... Que és maco. T'ho mereixes. I això aquesta frase... I si no, que quan jo no hi sigui, faràs un bon ús. Potser que sóc un fill de puta, però sóc agraït. Sí. Hem arribat un missatge, eh? Tirant des del mòbil. Ets l'Areva que estava buscant. L'Areva... Ai... Mandra, eh? Una mica, versat. Sí. I això ve durarà fins al Julià.
En fi... Jo receptaria format un còmplex de tots els guionistes. Espavir-ne una mica, eh? O ginseng, o no sé, o directament alcohol. Avui hi ha hagut una escena que t'hagués agradat, Jordi. Ah, sí? Joan Cros es plorant. Què dius ara?
Joan Cros es prorant? Sí, ha trencat un vidre amb la seva mà i s'ha fet mal. Home. Perdó. Però s'ha fet buba. Escolta, no la podem recuperar, aquesta escena. No ric perquè s'hagi fet mal. No, no, ja ho sabem, ja el coneixem, Carme. No, no, ja no cal que justifiqui. Sí, la Carme li agrada tot el que era així sadic i tot això. No, però és estrany trencar un vidre amb la mà. Ja està. He trencat un vidre. No, però és perquè té un problema, eh, aquest senyor. Com ho diria, això, el senyor Marito? Té tots els lladres. He trencat un vidre com...
Com es diu la... Mercè. Aquest home és una mica patètic, eh? No, ell, el personatge que fa... I a part del feeling que hi ha entre ell i Mercè Viera, jo crec que els demanaria una mica d'esforç. És zero. Són actors bons, se suposa. És zero. Però entre els actors mateixos no hi ha feeling? No, no. Bé, entre els personatges, no? Els personatges... Toda l'estona s'estan abroncant, no? Si entre actors no hi ha feeling, no n'hi haurà mai, eh? Pot ser, pot ser. No ens deus això.
No ho sabem, no ho sabem. No, no, són els personatges. A veure, si trobem l'escena... És cap al mig, no? Sí. Mira, a veure. Un vidre no és res. Es pot desvincular. Has trencat el vidre, eh? Oh! Toni, t'has fet xap. Què fa? Un vidre no és res. Un vidre no és res.
No, m'he tancat amb ella. No, perquè té por que li entrin a la ropa. T'hi acompanyo, de veritat. Home, no m'estranya, si va trencar els pizzicats seva... Aquest va veure el Cabo del Miedo. Sí. I té el síndrome del Cabo del Miedo. Després, com plore. No, és el Cabo del Miedo. Plore després, per això. Ah, no, jo plore. Abogado. Abogado.
En fi, fins aquí la destripada de la riera a la penya del morro. No va començar així, eh? Si ho vau enganxat, va començar sent fan aquesta secció. Qui?
La secció? Es diu l'estripada. No, avui es diu així. No sempre. Avui es diu l'estripada de la penya del morro. No, de la riera a la penya del morro. Potser la setmana que ve es diu la lluança de la riera a la penya del morro. La pujada dels altars. La pujada dels altars, sí, sí. I vida i mort de la penya del morro, també. Carme, gràcies. Bona tarda. Bona tarda.
Senyor Benito, agafo un bocador. Primer agafo un bocador i segon... No, no vull fer-ho així. Oh, per favor. Escolti, quina cançó vol escoltar? Perquè ja entrem en el món de les coses importants de la vida. Jo l'he demanat una cançó que és aquella Esta tarde, Villover. Esta tarde, Villover. Deu ser del Manzanero. Tinc una de la versió de Los Panchos. Posa aquesta, sí, posa aquesta. I l'Eddie Courtney?
Com? Los Panjos y la Edi Gorni? No, no, no, Los Panjos Sols. Vale. De què va aquesta cançó? Pues sí. Fins ara, senyor Benito. De què ens parla avui les coses importants a la vida? Del mimetisme. Esta tarde vi llover Vi gente correr Y no estabas tú
La otra noche vi brillar un luceo azul y no estabas tú. La otra tarde vi que un ave enamoraba. Daba besos a su amor ilusionada.
y no estabas. Esta tarde vi llover, vi gente correr, y no estabas tú.
El otoño vi llegar al mar hoy cantar y no estabas tú. Yo no sé cuánto me quieres, si me extrañas o me engañas. Solo sé que vi llover y gente correr y no estabas tú.
Esta tarde vi llover vi gente a correr y no estabas tú. En otoño vi llegar al mar hoy cantar y no estabas tú. Esta tarde vi llover
Escolta, els panxos tenen canons molt xules, eh? Molt xules. Sí, sí, sí. Tot el tema de bolero, el tocan molt bé. Com que eren tres, no? Eren tres, sí. Normalment hi havia una noia que cantava. Per això li diuen los panxos i l'Eddie Gorni. La panxa, no? Eddie Gorni. Era la que més temes va fer amb ell. I això va molt bé. Tot el tema dels boleros...
Tampoc cal que faci com aquells macarenos que canten a l'orella de la partener quan ballen, eh?
Si tu me dices ben... Allò que se'ls menja a l'orella, amb el baf. Amb la saliva i... Amb el baf. Si tu me dices ben... I que s'acaben de prendre un carajillo de nís i foten aquelles... Senyor Benito. Avui, a les coses importants de la vida, parlem de... El mimetisme. El mimetisme o l'art de passar desapercebut. Això mateix. Que...
Sí, sí, sí. De ser-hi com si no hi ets. Exacte, exacte. No donar la nota. No donar la nota. Que ningú s'entén i que estàs per allà. Una mica a l'art del Camp Maleó. Ah, això mateix. I n'ha fent la teva. Que no és el seu cas, eh, senyor Domènech. Com? Que no és el seu cas. No, jo sempre dono la nota. És l'antípode de tot això. Ja, ja, ja. Però jo, si vull, puc passar per sabut, també, eh? Bueno, ho preguntaria a la policia. Eh...
Bueno, doncs, avui parlarem d'això. He parlat desapercebut o no he passat desapercebut, senyor Benito? Vostè no s'havia adonat que estava aquí. I els oients tampoc, perquè vostè ha continuat com si no hi fos.
Sí, sí, és veritat, eh? Ho ha fet molt bé. Com ho ha fet? Com ho ha fet? Es tracta de pensar, no parlar. No parlar. Clar, es trobar a la ràdio. Com penses per ser votada a la ràdio? I a la tele com ho faria? Doncs a la tele, marchant del plató. Marchant del plató.
No pot marxar. Ah, no vull marxar? No. Clar, la gràcia és passar desapercebut, però sense amagar-se ni res. No sé fer això. Com que sempre porto desapercebures d'un color viu, o vermelles, o verdes... Aquí ve perquè vostè no ho pot fer. Jo no puc fer-ho, jo. Té que tenir una certa discreció, un estar... No, ja ho tinc, perquè per passar desapercebut aniré espollat,
Sense roba, llavors això segur que passos ha percebut. Bueno, no m'he cap pillat això, eh? Tampoc. A veure, el camuflatge. Què és això del camuflatge i per què parlem avui del camuflatge? Mira, era... Bueno, el fet... Parlem perquè ha sortit de la notícia que a mi m'ha esgarrifat una mica, eh? Ara que han fet aquesta cimera del banc central europeu, doncs hi ha hagut un increment de forces policials i alencems represores.
No oblidem policia, igual repressió. Això sempre ens ha de quedar clar a tothom. I hi ha hagut... O sigui, jo veig que la policia no juga net. La policia demana que el ciutadà jugui net. Per favor, no feu alderulls, no trenqueu els vidres, no feu no sé què. Uns ho demana això, uns ho demana. Nosaltres hi creiem bastant i no ho fem. Alguns.
Però llavors el policia què ha dit? No sé. Diu, calla. Aquests, per més que els hi diguis, no fan cas. Doncs agafarem i ens disfressarem com ells. Com uns d'aquests, com se'ls diu d'aquests un esvalutador. Sí, un antisistema. Un brètol, un antisistema. Brètol, que a mi m'agrada molt quan diuen, és un brètol, ha fet una brètolada. Però això és de jardí d'infància, per favor. Fagin servir paraules més bones als periodistes, facin servir paraules contundents. És un fill de
No m'ho imagino. Un brètol. No, senyor Benito. No, és que no m'ho acabo d'imaginar. Busquem el diccionari. Hola, bona tarda. Bollet informatiu de Catalunya Ràdio de les 6. Avui una colla de fills de puta han trencat l'Starbucks Coffee.
Vostè vol això. Vostè vol això. Que els periodistes facin això. Com aquella cançó del Raimon que deia anem dient les coses pel seu nom. Ah, val, val, val. Ja està. Brètol, és que tot ho fan descafeïnat. Com aquesta conya de dir-los a la policia catalana Mossos d'Esquadra. Mossos d'Esquadra com si fos...
Com si fos una cosa, no sé, innocent. No, no, innocent no tenen res. Som policia. El veig alterat, eh? Molt. Què passa? Que treballa a prop de l'hotelars i li hem tocat els nassos amb el DNI aquests dies? Ah, molt, molt. Sí, no? El veig com... Sí, sí, sí. Per cert, me'l vaig haver de renovar el dimecres. I què, què, què? Eh? I se'l va renovar? Bueno, me'l van renovar ell. Ah, va, va, va. I vostè va arribar allà, no?
Nombre. Nombre, per favor. Que et tiene que declarar. Això no, això és diferent. En fi, els morts d'esquadra... Ara t'ho diuen en català. Tregui tot el que té a les butxanques, que pugui ser perillós.
Jo tinc una cosa perillosa, però no la tinc a la butxaca. A prop de la butxaca, bossa d'esquadra. Bé, tota aquesta conya. Llavors, la notícia, què era? Es veia la fotografia sortit gairebé tots els mitjans. Es veien uns mossos d'esquadra, àlies policia, bueno, uns policies àlies mossos d'esquadra,
Vestits de brètol, emmascarats, però fixis aquí el detall, perquè diu, bueno, dolents del tot no ho sabem i els posarem un braçalet. Ah, aquells que portaven braçalet eren mossos. Jo em pensava que eren els capitans, com el fullol, que es posa un braçalet. Mira, els capitans dels brètols.
Clar, tu estàs a la manifestació, allò que comences a merdir, allò que dius, m'estic calentant, m'estic calentant, oi, i vas amb un del braçalet, oi, nene, tu. Perquè l'altre dia, clar, jo estava allà a la manifestació aquesta, i jo em posava darrere dels que portaven, perquè són els capitans, elles diran què hem de destrossar. Què hem de fer, què hem de fer.
Jo ja veia que estaven com parats. I mirant i fent fotos amb el mòbil. Això no hi jugaré. No, no. Tu t'acostes confiat. Et vas escalfant durant la manifestació i vas amb un d'aquells i et dius, venga, vamos a romper un escaparate o què? Hòstia.
Aquest ho vam a mover-lo. I cada munt et trinquen. Per això no és just. No, no, no. Per tant, avui parlem... Però bueno, aquests volien... Però és que no tenim més temps, eh? No? Vull dir... Però si no en fes res, que sí. Bueno, i ho deixarem per un altre dia. Fa per la setmana que ve, no? Vostè és molt... Vostè és molt catxon des de bon dia. Per què? Vostè té l'art de no fer res, també, eh? El mimetisme. El mimetisme de fer veure que fa coses.
No, però a que dóna el pego. El què? Sí. Jo per què no m'allegeixo? Però segur que deu posar el mateix que a l'anterior. Com?
Passen coses d'aquestes. L'altre dia parlarem més extensament del mimetisme i l'art de l'escaqueig. I aquest ara, el passat és apercebut. És molt important. Doncs de setmana que bé en parlem. En parlem a fons, perquè avui no tenim gaire temps. Què més podem fer? No, el que li anava a proposar és que ja estem a recta final del programa. No, un moment, no se'n va-li. Tenim algunes cançons de Raimon, ja que vostè l'ha citat. He pensat quina millor manera d'acabar
La setmana que, doncs, escoltant a Raimon, no? Sí. Bueno, cantautor, valencià, mític, on els hi hagi. Mític, molt bo. Amb temes com aquest. Tenia jo aproximadament 18 anys. En castellà? I tenia unes ànsies immenses de sentir-me junto con els que querían transformar la sociedad en la qual nos ha tocado vivir. Que il·lus, no? Entonces yo...
La infiniuïtat de l'adolescència. Això és com allò, que diu, avuela, on aneu? On aneu, fill? Diu que avui és 11 de setembre, anem a demanar la independència per Catalunya, la manifestació de l'11 de setembre. I quan tornes a casa, la dona et diu, què? Us l'han donat o què? Ingenuen la dona, no? És el vent. No vull pagar. No, no vull pagar.
El vent, la cara al vent, el cor al vent. Quina potència dint xorro, eh, Raimon? El jutge al vent, al vent del món.
A més, és com una mena d'himne, eh? Perquè té un ritme així... De marxa, eh? Sí, de marxa militat. Oh, Raimon. Bé, aquest és un dels temes que us pot agradar, Raimon. Després també un altre, que és el mític, també. Diguem-no. Diguem-no.
Escolta, i m'ha acabat com molt cumbres, no, a la setmana?
Sí, una mica, eh? Com el protestant, no? Ara només falta allò el convallal, les deu pometes teu pomer... Deu pometes no ho conec. El vall de Sant Ferriol. El vall de Sant Ferriol. No el conec, això. Això és convallal, tot, eh? Això és convallal. I el Aymar aneu a missa. Què era això? A veure. Oh, mira com caguen les cometes.
10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes, 10 pometes.
Senyor Benito, gràcies. Bona tarda. Bona tarda, senyor Menex. Que vagi bé i que tingui una bona setmana, eh? Bon cap de setmana. Adéu, adéu. Gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa. Avui, la Carme a les notícies, el Jordi Roc al cinema, l'Àngel Cornejo als videojocs, l'Eli Capdevila a l'antiagenda. Ah!
I el senyor Benito, a les coses importants de la via, també, que ens ha acompanyat durant tota l'hora. Us ha parlat Jordi Domènec. Tornem dilluns a partir de 5. Tingué un bon cap de setmana i, si podeu, aneu a la platja, home, que ja fa temps d'anar a la platja. Oh, I heard that your dreams came true. Guess you gave me things I didn't give to you.
Old friend, why are you so shy? Ain't like you to hold back or hide from the light. I hate to turn up out of the blue.
Never mind, I'll find someone like you. I wish nothing but the best of you too. Don't forget me, I'll fail.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 4 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just.