La pretensió de l'Ajuntament era obtenir un ingrés extra en aquest context de crisi. De fet, un contracte amb l'associació cannavica barcelonesa d'autoconsum havia de portar a les arques municipals més d'un milió d'euros en dos anys.
La Fiscalia Anticorrupció considera que la venda de participacions preferents per part de Bànquia no són delicte i en conseqüència no pensa demanar cap investigació. Considera que en la comercialització de preferents de l'entitat no hi va haver intenció d'enganyar ni un pla dissenyat i preconcebut per alterar el preu d'aquests títols. L'opinió de la Fiscalia val també per les entitats que es van fusionar per formar part de Bànquia, com ara Caixa Laietana i Caja Madrid. Per tot plegat, la Fiscalia suposa admetre a tràmit les querelles que ha rebut pel cas el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu.
Bona tarda, us parla David Amador. Amb Ater Polo, l'Atleti Barceloneta s'estrena a la final a 4. Els mariners s'enfronten a partir d'un quart de nou a l'amfitrió, l'estrella roja de Belgrat. Els de Santi Fernandet rebran el suport d'un centenar de seguidors que s'han desplaçat a la República de Sèrbia. D'altra banda, en futbol, el porter Víctor Valdés ha explicat les raons per les quals no renou el seu contracte amb el Barça.
s'ha mostrat agraït al club. Sé que mucha gente ha podido pensar que yo cometí una irresponsabilidad, se ha podido sentir decepcionada porque yo diga que mi etapa en el club finaliza el año que viene y desde aquí pido mi más sincera disculpa, no era mi intención, sino todo lo contrario, ir de cara al aficionado como siempre he ido toda la vida, con sinceridad, con transparencia, que es lo que en este caso merecía.
I el pilot català Marc Màrquez ha patit un accident durant la primera jornada d'entrenaments lliures del gran premi d'Itàlia al circuit de Mugello al de Cervera, que ha caigut a 300 km per hora. Només ha patit un fort cop a la barbeta. Notícies en xarxa.
Ara escolta's, ràdio despert. Sintonitzes, ràdio despert. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio despert, 98.1. Ràdio despert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech, de dret fins a les set del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem l'equip habitual. Al capdavant de l'actualitat Sant Just, tenc la Carme Verdó i Carme, bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda, Jordi! Bé, veig que fas aquesta veu d'imitació rara. Per tant, això vol dir que no estàs en directe ni aquí ara mateix, no? Doncs efectivament, no estic aquí ni en directe. Bé, gràcies.
En fi, avui al programa repassarem el cinema amb el Jordi Roca, anava a dir la cartellera cinematogràfica, també història del cinema, el senyor Benito ens acompanyarà amb les coses importants de la vida, la riera antiagenda, l'agenda juvenil de l'Edith Pomar, en fi, com cada divendres, final de setmana, a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Bona tarda!
Comencem repassant els trending topics del dia d'avui. Cristina, bona tarda. Bona tarda, com sempre, amb la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa. Avui repassem trending topics. El més comentat a Twitter ha sigut Raquel Sánchez Silva, perquè ahir al migdia la dona de la neteja de la seva casa va trobar mort el seu marit Mario Biondo al domicili on residia la seva parella al càmera italià de 36 anys,
Segons tots els mitjans, per causes que es desconeixen va morir, tot i que hi ha rumors que apunten que va un suïcidi. El proper 22 de juny feia un any que es van casar i avui això ha sigut un tòpic.
Sí, comentari. Resto me gire. A veces la vida es jodidamente trágica. Un besazo a Raquel Sánchez Silva. Segunda la Rosa, comenta. A todo el amor del mundo, Raquel Sánchez Silva. Una mujer profundamente buena y llena de luz. Esperanza Gracia també ha fet un altre comentari dedicat a Raquel Sánchez Silva. Tiene que horror, pobre. Su marido muerto al año de casarse, con 34 años. En aquel cas, ha cambiado la edad, bueno, a la seva edad. Y acabemos con un comentario de María Patiño que dice que cuando uno descubre el amor y te lo arrebatan de golpe.
Un beso enorme a Raquel Sánchez Silva. Avui també ha sigut un tòpic Eurodisney. Per què? Doncs perquè Isenda ha certificat que la trama Gurtel va pagar part del viatge que va fer la família d'Anna Mató a Eurodisney del 29 d'octubre al 2 de novembre de l'any 1998. Per tant, una altra activitat més afegida directament dels fons públics. Presumptament no, perquè Isenda ho ha certificat. Per tant, això és així.
En fi, una indignació més perquè aquests continuen amb els mateixos càrrecs, ella continua de ser ministre, aquí no passa res i tots tranquils. En fi, Cristina, què diu la gent a Twitter? Doncs davant aquesta indignació que comentes no hi ha altra cosa que fer que brumejar amb aquestes coses i és el comentari que ens ha fet al parado 6.000.000 4.000 que diu, el juez Ruz se plantea imputar a Mickey Mouse y llamar a declarar a Tio Gilito por presunta financiación ilegal de Eurodisney.
Una altra comentària a la línia és d'un elan, que diu, si no t'entres de nada de lo que pasa delante de tus narices, que alguien me explique cómo puedes ser ministra de Sanidad, dirigit cap a Anamato. I acabem amb el Marco Rodríguez, que diu, entiendo la ministra, hay detalles que se nos escapan. Yo no sabía que tenía el DVD de Titanic, ella se olvidó de lo del Jaguar y de Euro Disney.
En fi, Cristina, moltíssimes gràcies. A la segona hora repassem més trending topics. Passem ara a l'actualitat s'enjustenca. Comencem parlant de la setmana que ve perquè s'obrirà la convocatòria per adjudicar tres pisos socials
a Sant Just. Al ple del mes de maig d'ahir va aprovar aquesta convocatòria per famílies en risc d'exclusió social. També es va parlar d'aparcament de condemna de la violència masclista i dels sous dels regidors de l'Ajuntament de Sant Just. Té més informació de tot plegat perquè a més va estar al ple la Carme Verdoll. Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal el ple d'ahir? Fem primer la crònica i després la contracrònica, no? Perquè ahir va ser un ple mogudet.
Intents. La crònica oficial, què diuen els detectius? Doncs que aquests tres pisos cada dia s'assumen els tres que es van educar l'any passat. Arran de la primera experiència s'han millorat alguns punts de la nova convocatòria. És un punt que es va aprovar per unanimitat. També incluïa l'aprovació de les bases d'adjudicació i del calendari. Segurament la setmana que ve s'obrirà la convocatòria i hi haurà temps fins al 5 de juliol per poder-hi inscriure-s'hi. En principi la intenció és que les famílies ja estiguin vivint el mes d'octubre.
Aquesta gent que riu em desconcentra. Perdó, eh? Un moment. No t'agrada? És la música del Drácula y Eyer. No, Eyer sí, però quan riuen... Perquè ahir va ser un ple una mica així com faixó i... No t'agrada la música? No, no, no. Deixa-la, quan riguin pararé. Si no li agrada la música... No, que sí que sí. Tens raó, no és música de ple. A veure si aquesta música de ple...
En ple animat, no? Ha dit que va ser un ple tens. Intens, he dit jo. Intens. En fi, un ple animat, Carme. Què més va passar ahir? Doncs que es va aprovar el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcaments del mil·lenari, un canvi que implicarà que l'Ajuntament, a través de les empreses municipals ProMunça i ProExa, gestioni aquestes onades blaves d'estacionalment regulat. Fins ara ho feia una empresa privada.
i a peticis de l'empresariat de la zona Sant Just Portallagona, els carrers d'aquest polígon es regularan amb zona verda. D'altra banda, el ple també ha aprovat la modificació de l'ordenança de la via pública amb terrasses i balladors i pel que fa a la lluita contra la violència masclista a nivell municipal, s'assoprimiran els cinc minuts de silenci institucional que es feien cada últim dijous de mes al migdia a les portes de l'Ajuntament. En lloc d'això, a partir del mes que ve, cada ple farà una declaració
institucional contra la violència masclista. Per unanimitat es va aprovar l'única moció que es va presentar ahir al ple. La va presentar el Partit Popular i reclamava transparència en les dades econòmiques de l'Ajuntament. Per això al web municipal ja es poden consultar les retribucions anuals brutes dels regidors i regidores del govern municipal. Ells van defensar des del govern municipal que mai s'havien amagat aquestes dades i que ja s'han publicat en diferents ocasions però que entenien
Aquesta petició del Partit Popular i que, de fet, es va aprovar per unanimitat, aquesta moció, i que sí que calia fer-les de manera més constant es podien dir, per exemple, els dos únics regidors amb dedicació exclusiva de l'Ajuntament de Sant Just, que són l'alcalde i la primera tinent d'alcalde. Exacte, Josep Perpinyà cobra més de 59.000 euros l'any, Gina Pol uns 43.800, Víctor Murillo en cobra gairebé 41.000 l'any per 32 hores setmanals,
i la resta de regidors que fan una dedicació parcial de 21 hores 26.300 euros. Són seus bruts. Què vol dir això? Que s'hauràs de comptar? Exacte, quan no hi ha el saonet. I tot plegat. Trobareu les dades detallades al web municipal. Bé, Carme, això és la crònica oficial, diguem, de tot plegat. Bueno, i tot això... És veritat.
Però jo vull la contracrònica, allò que m'agrada a mi. Com va anar tot plegat? Per què has dit que va ser un pla intens? Va ser un pla intens entre altres qüestions perquè es van tractar 16 punts. Hi havia molts temes, aquests que hem anat repassant que eren molts punts concentrats.
en diferents qüestions que ja les hem entrat passant, també apareix aquest tema de la part econòmica, que no va ser tensa, però sí que és veritat que és un tema que va ser interessant que justament tots es posessin d'acord, per exemple, i en aquest sentit, un cop es va acabar de parlar de l'emoció, el representant de Vida Democràtica li va dir
amistosament i gairebé amb simpatia, i la gent va riure, li va dir al portaveu del PP que li semblava curiós que el PP demanés transferència. El que ell va respondre que entenia el seu comentari.
Però que s'intentava fer la feina ben feta des del lloc local, que és el que ells podien fer, i que era evident que amb aquestes distàncies la cosa canviava, però que ell també lamentava els casos negatius que hi havia.
Es va parlar també, per exemple, dels militars que hi ha per Colxarola. Sí senyora, això és un tema que preocupa bastant i força últimament. Gràcies a Twitter hem vist algunes fotografies, denúncies, la gent que està una mica enllà. Què passa amb els militars que per la banda de Sant Feliu Colxarola... I què van dir? Va demanar al regidor Sergi Seguí, perquè l'alcalde també forma part del consorci del Parc de Colxarola, per això li va demanar i ell ha comentat que ja s'estava mirant tot aquesta...
Tot aquest tema, perquè d'alguna manera, el fet que passin pràctiques amb armament, ell ho rebutjava també. És un moment en què estàs amb la família passejant un dissabte, un diumenge pel matí, i veus allà que estan fent les maniobres... El tema és que és legal. I llavors s'han de mirar aquestes mesures i veure de quina manera poden frenar una mica.
i per exemple l'altre veí va dir que hi havia un estop que li semblava molt perillós. Atenció, això sí que m'interessa. No, perdona. Hi ha un estop? Vaig demanar que a veure si hi podien haver polícies i que si hi hagués polícies cada dia farien multes perquè tothom assaltava aquest estop. Segurament n'hi ha més d'una a Sant Jose, que passa això, però concretament a quina referia? Parlava del carrer Industria amb Carles Mercader.
A la rotonda aquesta que hi ha aquí, just davant del Frankfurt, on hi ha el Capra o una mica. És un tema que ha sortit de l'Andres Plensa. Jo no estic a tothom salsalça.
No hi ha res pitjor que intentar dir-li a una persona que no està fina i equivocar-se a l'hora de dir-li. En fi, Carme, però jo tinc una justificació, eh, perquè estic així avui. Ja, ho has explicat. Jordi Roca, què passa? Ja m'estan mirant des de la redacció... Vas anar a un lloc, no? Vaig anar a la Patum, a la Patum de Berga. Escolta, espectacular. I hi has anat mai o no? Home, clar! Com puc?
Ja vaig anar fa molts anys, vaig anar l'any passat i vaig tornar ahir. No sabia que hi anaves. No m'ho havies vist. No t'explico tota la meva vida, Carme. Però el que no saps que aquí a la Penyal Morro sempre que és Patum, posem les músiques... Vam trucar a Radio Verga, em sembla. L'any passat ho fa un parell d'anys per saber com els anava la història. Home, aquí som molt fans de la Patum. Ahir és un dels millors dies per anar. És la Patum completa, com diu Menja a la Mit.
i la veritat és que no sé si heu anat alguna vegada a l'APATUM, Carme? Tampoc, eh. No heu anat mai a l'APATUM? Perdona. Estem pendents, realment. Heu d'anar una vegada a la vida, ni que sigui. Aquesta festa que ja porta més de 600 anys d'història a casa nostra i a més està declarada com a festa patrimoni de la humanitat, de l'Unesco, bueno, una cosa així. Sí, molt bé.
En fi... Espera, espera. Què passa? Ah, hi ha més coses del ple? No, no. És una cosa que, de fet, podem continuar comentant el següent titular. A veure. Sant Just per la Independència va lliurar ahir a l'alcalde les 800 signatures que es van recollir al municipi fa mesos per pertànyer a l'associació de municipis per la independència, Carme. Era la intenció principal de l'entitat que ahir al vespre va organitzar una concentració a les portes de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I aquí, si vols, fora de la crònica oficial també, deixa'm dir-te que personalment em va semblar que va ser un moment tens. Va ser un moment tens? Aquest matí l'alcalde m'ha rectificat i m'ha dit que ell no diria que fos tens, però sí que es va posar seriós. Però bé, en tot cas, el que va passar va ser que s'havia fet aquesta concentració dos quarts de vuit a les portes de l'Ajuntament i llavors, els membres van just per la independència.
van assistir al ple, van explicar el procés que van engegar fa mesos per demanar l'adhesió del consistori a l'AMI, un procés que finalment no va acabar amb aquesta incorporació, anem a la taula en aquestes setmanes, aquests dies, perdó, d'aquesta setmana, i segons Sant Just per la Independència, el motiu va ser el poc suport dels partits del govern municipal. De fet, si vols, podem sentir un dels seus integrants, Roger Consul, llegint un manifest a la sessió on es denunciava la sordesa, segons aquesta entitat, de l'Ajuntament de Sant Just en qüestions relacionades
El que passa que jo vull preguntar-te si això va ser a dins del ple, si va ser a dins del ple. El torn de preguntes del ciutadà... Estava acordat que es faria? Escoltem-lo.
rebaixéssim les nostres peticions i encetéssim la segona etapa d'aquest procés amb la voluntat contínua de diàleg i de debat presentant una moció ara no d'adhesió a l'ami, sinó una moció per donar suport a la celebració d'un referèndum sobre el futur nou estat català, ens van denegar de nou el seu vot positiu o la seva abstenció amb la qual haguéssim guanyat la votació.
Fins d'aquí normal, no? Explicava el Roger Cònsol de l'Assemblea Nacional Catalana. Explicava la situació exacta. La situació que s'havien trobat amb els partits que governen l'Ajuntament. Llavors els portadors dels partits municipals van respondre d'alguna manera a tota aquesta situació i la Calda de Sant Justo va fer de manera contundent. De fet hem sentit uns 30 segons d'un discurs d'uns 5 minuts. Recordant que el ple municipal va tirar endavant a principis d'aquest any, hi ha aquella emoció
a favor de la declaració de sobirania que es va aprovar al Parlament català el 23 de gener i va recordar que era un gest diferent del PSC català i va instar que no se'ls acusés de no ser un ple democràtic perquè sí que ja havien fet un gest
defensant una consulta a favor de la sobirania. Aquest va ser el moment que es va posar seriós? Tot va ser seriós. El manifest va expressar una sensació de molèstia que hi havia a part de l'entitat i llavors es va expressar d'aquesta manera. Davant d'aquestes paraules, l'alcalde aquest matí també tornava a sentir-lo defensant aquesta posició del ple
Aquella moció és el màxim que pot optar un poble, on es parlava si del dret a decidir, si del referèndum i si a reconèixer la sobirania del poble de Catalunya a escollir el seu futur. El que passa és que no ho vau presentar vosaltres, aquella moció, i no hi éreu a la sala ningú. Però aquest ple municipal, amb 14 vots a favor, votava el màxim que pot fer un municipi. I allà ens vam trobar gairebé tots. Hi va haver un debat molt interessant.
L'alcalde retreient en aquest cas que no hi eren quan es va fer el tema i que ahir sí. Exacte, des d'Iniciativa per Catalunya el Lluís Monfort va defensar també la postura del seu partit recordant que iniciativa són els grups que va aprovar també aquesta declaració de sobirania i des de Converència Unió el seu president Miquel Obrador va donar suport a les paraules de l'alcalde
I d'altra banda, perquè també l'Assemblea va retreure CiU, que ha presentat una moció per afegir-se a l'AMI fa més d'un any sense comptar amb ells,
va dir que a l'hora de fer-ho si no van comptar amb l'Assemblea ja va saber que les emocions només les poden presentar els partits polítics. Per tant aquí jo veig que hi ha un objectiu més o menys comú de l'Assemblea Nacional Catalana i també d'alguns partits polítics, com per exemple la Convergència, però que s'han retret que han anat per vies separades o que no han comptat un amb l'altre a l'hora de dur a terme aquest procés que és adreir-se, sumar-se,
aprovar les mocions als municipis per la independència. Exactament. I d'altra banda, Sergi Seguir, regidor de Junts per Sant Just, va destacar errors de totes dues parts, dels partits polítics municipals per no haver estat capaços de trobar punts d'acord i de Sant Just per la independència, els va dir patllenguatge que van fer servir ahir en aquest manifest. I per últim, des del PSC, el portaveu del partit Joan Basseganya es va retreure que s'exigís més de vegades als ajuntaments que no a les administracions superiors, que en tot cas serien les que després haurien de liderar el procés cap a una consulta.
I després del ple municipal, l'acte de Sant Just per metge de vendència va continuar a les portes de l'Ajuntament, on es va explicar el que havia passat del ple, perquè es van lliurar, a més a més, quan es va acabar el ple, també aquestes vuitcentes signatures, i un cop a baix, a les portes de l'Ajuntament, es va explicar aquesta situació i l'acte es va acabar amb l'himne dels segadors.
Doncs gràcies Carme. Acabem amb una última notícia perquè avui ens estem allargant. Jordi Roca ens matarà que ha de fer el cinema. Hi ha hagut un ple. Deixa'm parlar amb el Jordi Roca. Jordi, bona tarda. Et sap greu? Un parell de minuts més.
Menys, menys. No, no, per la Carme tot el temps. Sí, és més curt, això és un moment. Això és un moment, eh. Però jo sé que ho allargo, farem sintonia... Ja. Va. Atenció, perquè demà està previst que un miler de persones corrin la primera cursa popular nocturna de Sant Jordi de Bernis.
Des del club del latisme La Sansi han confirmat que de moment hi ha apuntades 966 persones i que part demà se'n reserven 34 dorsals més d'última hora. Carme, com anirà tot plegat i què és el que diuen des de l'organització en aquesta primera cursa popular? Han confirmat aquestes dades molt positives perquè de fet et deien l'altre dia que en principi volien tancar 900 i al final doncs han ampliat una mica més i encara hi ha aquesta trentena que reserven per arribar doncs potser demà
Aquest miler, un recorregut de 5 km pels carrers de municipi, recordem que col·labora amb la recerca en oncologia infantil a Sant Joan de Déu, es fa consultar el recorregut a la web teresvidobles.sanjust5k.com, passarà per tot Sant Just, una cursa assequible per totes les edats i em sembla que també hi ha corredors professionals, corredors que tenen la intenció d'anar amb la família tranquil·lament,
és a dir que serà segurament també una festa en aquest sentit. A més a més hem anat retutejant aquests dies al Twitter de la Penya del Morro, algunes de les fotografies, per exemple, que marcaran la cursa de demà, no sé com es diu tècnicament, però com la porta aquella inflable, que és per on passarà la cursa, que es veu que l'estrena en justament demà, i ho fan aquí a Sant Just. Demà també els dorsals podran recollir demà dissabte, des de les 3 de la tarda fins a dos quarts de vuit,
a la sortida al carrer Salvador Espriu. Molt bé, doncs Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Ja sabeu que teniu més notícies del Sant Just. Igualment. Ara mateix a radiodesbert.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies d'Edició Vespre. Carme, bona tarda. Bona tarda.
5 i 25 de la tarda i tot seguit parlem de cinema amb el Jordi Roca.
Jordi, bona tarda. Bona tarda. Que és bona persona, eh? Que s'ha dit un païll de minuts del teu espai. Per la Carme pel que sigui. Per la Carme que faci falta, no com altres que se'n van de festa i sempre pringen els col·laboradors del divendres. Perdona, però què vols dir? Potser ens unirem, reunirem firmes als col·laboradors del divendres perquè el presentador és un dia de la setmana que no sol estar a l'altura. Perdona, però què estàs dient?
Què vols dir que no estic a l'altura? Home, els divendres no dones tot el que dones els altres dies. Això no és veritat. Al contrari, si m'ha agafat més il·lusió encara. En fi, va, parlem de cinema. La primera pel·lícula que comentem avui és Re second tres, l'última part de la còmica trilogia de Las Vegas i tot plegat. Escoltem el tràiler. Es impresionante.
No fa gràcia, jo, ja. Soc d'un molt pati. Jure hiperjure que jamás volvería. Tranquilo, esta noche acabará todo. Alguien debería prender fuego a este sitio. ¡Uuuh! ¡Me gusta! Sarah, can you remember me? I'm the one that picked the object. Sarah, can you remember me?
Una pel·lícula molt esperada per moltíssima gent, perquè tant la primera com la segona, a mi m'ha fet molta gràcia que vostè et digui. Ja, ja, és que va justament a un públic com tu. O sigui, tu ets el públic objectiu d'aquest tipus de pel·lícules. Idiot amb dos neurones, no? No. Que li costa una mica. No, no, no, això no. Potser és gent molt intel·ligent, però que...
Totalment respectable, li agraden les comèdies barates, sense cap sentit. És una comèdia barata, que és respectable. Hi ha comèdies i comèdies, i aquesta comèdia està ben feta, té gir, de guió... És la pel·lícula més creativa que he vist mai. Perdona, Jordi, tu no l'has vista, pel que veig. Sí, sí que l'he vist. La primera em vaig tenir plena.
Això és una sorpresa contínua. Jo estic tremolant a veure què vindrà després. Està molt bé, per riure i passar l'estona. Dins de les comèdies s'han de diferenciar els diferents tipus de comèdia. Jo crec que aquesta està bé, que n'hi ha d'altres que són comèdia, tipus Ben Stiller, per entendre'ns.
que no... allò sí que estic d'acord. Tu t'agraden aquestes? Home, clar, són molt millors que aquestes, perquè com a mínim... No, no, perdona, com a mínim no són tan pretensioses com aquesta. Perdona, jo crec que és al revés, que aquelles sí que pillen l'espectador d'idiota. En canvi, aquestes com a mínim no agafen l'espectador com si fos imbècil. En fi, Jordi, què ens has adonat d'aquestes coses? No, en aquest cas, com que són tan originals, en situa dos anys després,
de l'última pel·lícula, allò que se'l passava, no? Però això ja vas de cul, ja, quan expliques la pel·lícula. No, si l'explico bé, vull dir... A veure, que per molta gent és molt graciosa, i per tant em sembla molt bé. O sigui que no l'estic criticant. És a dir, és necessària perquè hi ha un cert tipus de públic que demana aquest tipus de contingut. Per tant, perfecte.
En aquest cas, després de dos anys d'haver-se reunit en el seu últim viatge, el Phil Estoo i el Dub viuen una vida més o menys tranquil·la, feliç, etc. Però la que és una mica l'ovella negra del grup, que és l'Aleth Helms, és l'Alain.
Doncs se li acaba de morir al pare i aleshores està passant una època una mica d'orilla. Difícil. No acaba de trobar el seu lloc al món. I no m'ho diguis, la idea d'emportar-se'l perquè es distreia una mica a Las Vegas? No, a Las Vegas no. Home, jo no desvetllaré el destí, eh, la destinació, perquè és una sorpresa, és un gir de guió. Per què no ho saps? No, sí que ho sé. I aleshores, així sí que diré que acaben a Las Vegas, eh, al final de la pel·lícula. Tot torna.
I bé, doncs això, com que està tan deprimit i fa com tu que no es pren la medicació i té unes condicions una mica rares, doncs els seus amics intentaran ajudar en aquest... M'està dient que jo estic deprimit i que em prenc medicació? Home, dedicar-te a ser la medicació, no? No sé per què, però... Ja fa anys, ja fa anys. I això doncs que s'embarquen en aquest nou viatge esbujarrat d'aventures, etcètera, que portarà
a un públic com tu a riure fins... A més no podem. Doncs res a contres, avui al cinema. També s'estrena una pel·lícula d'Espanyola, ara aquesta és que és esperada o no? On dius que tampoc era esperada? Perquè la meva mare avui m'ha dit que la vol anar a veure i que està com... Perquè la teva mare, a diferència de tu, té un criteri. Està parlant d'Hijos de Caín. Necesito tu ayuda. Te largaste sin dejar ni rastro. 15 años sin saber nada de ti. Y esto es todo lo que me tienes que decir. No podemos con él. Así que sí que lo va.
Un loquero para confirmar que estoy pilado. ¿Sales jugar al ajedrezico? En dos minutos te doy una paliza. Veo que te gusta mucho el ajedrez. Juega de una vez y deja de rayarme. La terapia te va a llevar tiempo. Yo solo quiero lo mejor para mi hijo y que volvamos a ser una familia. Quiero que me enseñes a jugar bien. Seré el mejor. Este crío no me gusta. Es peligroso. Creo que está pidiendo ayuda a Gritos y quiero saber por qué.
Amb José Coronado, Maria Molins, David Solange i també l'aparició del català Julio Manrique, que de fet està dirigida pel Jesús Montlleó, que no sé si és un director català. Sí, sí, sí, està rodada aquí a Catalunya. És un thriller, no? Sí, és un thriller que està molt bé. Jo no soc gaire fanàtic de José Coronado, però s'ha de dir que amb aquesta pel·lícula, i també la que ja va protagonitzar, com s'ha acabat d'estrenar la tardor al cuerpo amb Belén Rueda,
Se li dona molt bé aquest tipus de gènere, que no és policíac, sinó que és un thriller de misteri entorn als problemes que té el fill de Jesús Coronado, que no se sap ben bé quins són. És part del misteri de la pel·lícula. Els seus pares, que són José Coronado i la Maria de Molins, desesperats, trucaran a Julio Manrique, que en aquest cas es fa de psicòleg per intentar esbrinar
que és el que li passa a aquest nen, que és tan intel·ligent, tan excepcional i tan poc social. El kit de la qüestió serà 1 si s'aconseguirà salvar el nen o no, 2 es brina el perquè el nen es comporta d'aquesta manera i 3 si la família aconseguirà superar
tota aquesta situació. Una pel·lícula que està molt bé i que l'única cosa per mi que li falla és el títol, L'Hijo de Caín Kaoma. No crida gaire l'atenció. Sí, no, i a més a més ara hem preguntat a la Cristina amb tota la raó del món què és religiosa. No, no és religiosa i no té res a veure, per cert, i per últim que està basat en el best-seller d'Ignacio García Balinio, potser també per aquí s'ha agafat aquest títol que es diu Estimat Caín. No sé si té bona pinta o com ho veus. Té bona pinta, és una pel·lícula que ja sé que he últimament sigut molt crítica amb les pel·lícules espanyoles però que pot estar bastant bé
i que, sobretot, aconsegueix mantenir el misteri i també el ritme del film fins al final. Per tant, bastant interessant això d'indegar una mica les característiques humanes. Avui la vaig a veure. Ja t'ho diré. A veure, m'ho dius la setmana vinent. Ja t'he dit jo que la teva mare ja en té. En fi, també has d'estrena avui Juego de... No, 360, Juego de Destinos, una producció britànica del director Fernando Meirelles basada en la reconeguda obra d'Arthur Schnitzler, La Ronda. Aquest és el tràiler.
Un sabio dijo una vez, si hay una encrucijada en la carretera, tómala. ¿Qué pasa? Tenemos que acabar con esto. Se le olvidó mencionar qué dirección había que tomar. Si te estás preguntando dónde estoy, me he ido a Brasil. ¿Quién sabe cómo serán nuestros caminos? ¿Hacia dónde nos llevarán? Hola. Hola, cariño. Estás preciosa. Gracias. Haciéndome estas preguntas. Es mi hija, Julia. ¿Ha desaparecido? Sí.
o si todo podría haber sido distinto, si alguien ante esta misma encrucijada habría decidido tomar un desvío diferente. ¿Solo se vive una vez? ¿Cuántas oportunidades tenemos?
Què fem, marxem a Brasil ja tots o què? No, no, no. Home, és una pel·li que trau aquesta, no? Sí, molt interessant. Jo, justament, amb El Hijo de Gaín diria que són les dues grans pel·lícules de la setmana. És d'aquelles pel·lícules que entrecreuen diverses històries diferents però que totes tenen un cert punt o un cert denominador comú. Ens situa també a diverses ciutats de la geografia mundial diferents, com són Post Denver, Bratislava, Rio, Londres, París, etc.
i ens intenta ensenyar una mica com són les relacions amoroses romàntiques de ple segle XXI. Tot això a través d'una pregunta, i és que hi ha un home de negocis que en un moment determinat ha de decidir si és o no infidel a la seva dona. Si ho és o no, farà que la vida de moltes altres persones donin un gir.
és per tant com a vegades actes que no depenen de nosaltres ens influeixen directament i tenen conseqüències cap a nosaltres. Però la pel·lícula t'ensenya les dues opcions. Exactament, perquè la pel·lícula al final torna, fa 360 graus fins al principi, si aquella persona hagués decidit la cosa contrària. Per tant, una pel·lícula bastant interessant. Els actors, l'Anthony Hopkins, que és bastant reconegut, el Jude Law, el Ben Foster...
Per tant, crec que una pel·lícula bastant interessant. Pensava que sortia la Nicole Kidman. No surt la Nicole Kidman en aquest film. La persona que doble és la Nicole Kidman. La veu, pot ser. Una pel·lícula bastant interessant, sobretot, per pensar tots aquests temes de fins a quin punt les accions dels altres ens poden influir. Podríem dir que és una versió de l'Efecte de la Mariposa però en persones, en relacions.
Bé, atenció perquè també canviem de pel·lícula. Des de Corea del Sud ens arriba un thriller del director Choi Dong-Hoon, que ja tremolo jo al escot del trailer perquè Jordi... Ja es veu que això serà en versió original, no? La pel·lícula es diu El Gran Golpe. Que empiece el espectáculo. Os he hecho venir hasta aquí, porque todos sois profesionales y seriosos. ¿Cuál es nuestro objetivo? El objetivo es la lágrima de un solo. ¿Por cuánto la venderás? Por veinte millones.
¡20 millones! ¡20 millones! Primero, aseguraos sitio en la mesa. La pareja japonesa debe gastar un bastón en el juego. Segundo, estudiad el local, la distribución y las rutas de los de seguridad. ¿Qué me manda a mí solo? Con permiso. A continuación, Tiffany. Opay, sigo. Tiffany ya ha llegado. Viene con dos guardaespaldas y dos maletines. Me dirigen al casino. Jenny Gold, Salpano, esta noche os toca juntos. ¿Por qué te la quitas? Voy a trabajar.
Bé, el gran golpe, com diem, directament des de Corea del Sud, amb una trama que no havien vist mai a la història del cinema, molt original, la posada en marxa d'un pla mestre per donar el gran cop del segle en un casino per part d'uns lladres. Jordi, no els ha arribat Oceans Eleven a Corea del Sud o què? És el que hem de dir, és exactament, podríem dir, no sé si em plagi, d'aquest film amb una particularitat, només una. I és que aquests deu lladres, a diferència de tota la saga de Oceans, que actuaven junts, units, per la força, al supergrup, que sempre s'estimen aquí no,
Aquí representa que tots estan contractats per una mateixa persona, tots han d'aconseguir l'objectiu però a l'hora de la veritat cadascú intentarà escombrar cap a casa sense que els altres se n'adonin en compte. Aquí està una mica la gràcia de la pel·lícula i per cert no et posis gaire amb ella perquè ha sigut el film més taquiller de la història de Corea del Sud. Surt el Gangnam Style? No, no surt. Si és de Corea del Sud pots fer un camí. No, no. Sempre portes el mateix i no surt en cap pel·lícula que jo et presenti. Parlem ara de...
Mi gran aventura sexual. Directament des del Canadà ens arriba aquesta comèdia molt sensual firmada pel director Sean Garrity. Escoltem el tràiler. Quieres casarte conmigo? No puedo pasarme el resto de mi vida acostándome solo contigo. Hemos terminado. Aquí estás. Necesitas un adiestramiento intensivo.
Creo que es mejor que tú y yo no hablemos. ¿Estás acompañada? ¿Necesitas un maestro yodai? Sí, sí, necesito un yodai. Hay una diferencia entre un stripper y una prostituta. Pensaba que sería como una clase. Como profesora y alumno, he pensado que deberíamos empezar con unas indicaciones. ¿Qué haces?
Bé, Jordi, aquest és el tipus de comèdia que a tu t'agraden. Ja ho veiem. És graciós al pobre heroi que li demana matrimoni i l'altre li diu mira, és que no només vull anar a la llit amb tu, saps? I el deixa. Imagina't que et passa això, no? Tu fas la gran preparació per demanar-li matrimoni i mira, que no m'hagi passat ja alguna vegada. Ah, no ho sé, si vols explicar-ho tu mateix. A veure, a mi no m'ha passat mai perquè jo mai he rebut un no per resposta.
Bé, parlem ara de... A ver, si no puc fer el xulo aquí, ja dius on el faig. A veure, Jordi, aquesta pel·lícula, què? M'agrada la pintura sexual, de què va? Sí, a veure, és una comèdia que indaga una mica la vida sexual de les parelles. En aquest cas, contra el que sol passa habitualment, l'home és un desastre absolut allit, és així. I punto. Aleshores, la seva dona, com que el sexe és una part important de la parella, decideix deixar-lo, perquè a més a més té una amant. Aleshores, ell, amb l'ajuda d'un amic, se'n va fins a Toronto, on coneixerà un estriper que...
li faran una mica de mestre de tot el tema de la sexualitat. El problema és que passarà de ser un noi una mica aturadet a tot el contrari i no sabem si acabarà recuperant la seva dona perquè, amb aquesta stripper, practicarà salomasoquisme, travestisme, entrarà al món dels salons dels massatges, per tant, s'alliberarà, potser, massa pel que és recuperar la seva... No, com he de dir que podria estar molt millor si no fos perquè s'han autocensurat una mica massa i no aprofundeixen prou
amb el tema capçal de la pel·lícula. Però tot i així, ja està per riure bastant. Per qui la recomanes, aquesta? Home, doncs, per tots aquells que els donin un humor una mica més diferent, el que no sigui res secó en Las Vegas, no tan absurd.
una mica més per pensar, per reflexionar, doncs que hi vagi. Sí, per què dius? Per què dius Jordi? Què dius per pensar, per reflexionar? Perdona, ara negaràs de totes les nostres audience que seria una cosa per reflexionar, per pensar-hi. I home, si t'hi va la teva vida amorosa amb ell, més val que hi vagis. Potser més d'una prendrà alguna cosa. Passem a veure la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que de fet és un documental d'una pel·lícula. Quina? Ah, sí, Madres de Mayo.
Però què m'entén això? Què és això de la puta?
Aquest és el tràiler? Sí. Molt bé. Ens ha quedat molt clar. Era per ambientar. Gràcies per portar-lo, perquè sense el tràiler a vegades sí que és veritat que no en fem una idea. Perdona, saps d'on ve? Ja només pel tràiler. D'Argentina. Saps que la protagonista és un home o una dona? Home, escuta, si et poses així... Avui estàs molt sofista que diuen. I que sap parlar, no?
En aquest cas és un drama amb tota regla d'aquells per plorar tres anys seguits. El director és el mateix que el protagonista que és el Pablo Iotic Giants en el món de la política dels anys 70. Allà coneixerem Ernesto que és un activista polític que quan la seva dona Paloma es queda embarassada doncs decideix deixar tot aquest món una mica perillós per dedicar-se completament al seu futur fill. Quin és el problema? Doncs que just quan deixa la militància política els agresten els dos
i els sotmeten a unes tortures realment fortes i cruels. La pel·lícula per això ens està com dividida en dues parts i la segona part ens mostra com aquest fill que ha nascut i ha estat separat d'aquesta parella i donat a una família burgessa
intenta retrobar els seus orígens i esbrinar què va passar amb els seus pares. Encara ens queden un parell de pel·lícules més per acabar de repassar les estrelles de la cartellera d'aquesta setmana amb el Jordi Roca. Aquesta setmana déu-n'hi-do les pel·lícules que hi ha. Sí, portem dues setmanes que es van estrenant entre vuit i nou pel·lícules. Per tant, déu-n'hi-do. La següent és un documental, de fet, en una vegada més, a Espanya diu, em sorprèn, amb un documental inclassificable. Aquest tema és de què va la vida. Ara, Jordi, ens ho explicaràs, perquè molt il·lusionat no et veig.
Mi marido se curó. Yo le debo todo a la vida. En lo más grande que tenemos. ¿Se cree en el mal? Sí, sí que creo que hay mucho. Yo creo que el dolor sirve para valorar después cuando estás bien. En una sociedad de la imagen, yo no doy la talla ni la imagen. Tú no estás atacada de la fuerza del mal, del malino.
Si te deseo su muerte. ¿Por qué he sido yo y no otro? Bé, aquesta és el... He rigut perquè m'ha fet gràcia la frase, perquè aquí, que l'escoltem, no veiem el tràiler, no veiem la senyora, ha estat tret de context. Jordi, és un tema seriós, veig, perquè m'has fet callar i que no riguis. No, sí, no era un tema per riure, i menys amb la situació que malauradament patia aquella senyora. En aquest cas és un documental molt oportun en els temps que corren, sobretot aquesta setmana que hem sabut
Segurament les escoles tornaran a l'obligatorietat de la signatura de religió, i el que ens fa és intentar doctrinar-nos una vegada més. Jo ho explico aquí, a la Penya del Mor, perquè tothom ho sàpiga. Gràcies, gràcies. Un aplaudiment pel Jordi. No, em prefereixo, perquè s'ha d'adonar veu a tothom, però, sincerament, és un documental fet per l'Església, en el que ens ve a dir, al de sempre, que la creació, tal com l'entén la ciència, és mentida, i que aquí l'únic que existeix és Déu.
A més a més, el que em desagrada del documental és que t'ho intenta vendre des d'àmbits científics o amb filòsofs o persones del món de la raó intentant de fugir una mica sempre els capellans o aquelles persones que són més dogmàtiques a la fe. I tot i això, home, si tu hi creus em sembla molt bé, però si no, no és creïble. Jordi, per una vegada, sense que serveixi de precedent, ens hem posat d'acord amb alguna cosa.
Per cert, ja sabeu que els Estudis de Ràdio Desvern estan al costat de Can Gynestà, i avui hi ha una boda, em sembla, d'aquí a 15 minuts. Sí, amb catifa vermella i tot. És que no para de passar gent, que potser no ho veieu pel reflex del vidre, sí, perquè a l'estudi número 1 tenim uns vidres que donen...
Mira, ara arriba el senyor Benito. Jo aquest home no el veig gaire modat per anar a una boda. Arriba una mica més tard, ha quedat a la boda el senyor Benito. Ha anat al Pujapica. Ara li direm a Enric que ens expliqui si ha passat per la boda o no, perquè hi ha moltíssima gent que va molt ben vestida i que està aquí passant per la Casa de Cultura.
Jordi, no fes aquesta cara perquè... Què passa? Home, depèn dels gustos. No t'agrada com anam vestits? He vist un vestit violeta, així, molt guapo i molt xulo. Home, he vist alguns convidats que... Ja, però és que això també... Però això va a gustos, eh? Vull dir, no és cap crítica. Però per què normalment vesteixen tan malament, sobretot elles? Perquè els... Bueno, els nois també. No, no, no, no. Perdona, he vist un parell o tres de nois que eren, vamos, els pitjors de la Saramoria, sens dubte.
Corbates liles i verdes, no? Per què fan aquestes coses? No, pantalons grocs, sillons i americana blava. Perdona? Pantalons què? Groc, sillons. Pantalons grocs? Com el micro, el veieu? Tu imagina la fusió del micro d'aquell groc amb aquest blau. Però com pot ser això?
Bé, doncs si voleu veure una mica... Tot això està passant ara a Can Gynastà, eh, que ningú s'emfadi. Amb tot el cariño i amb tot el respecte. No, no, que cadascú ha d'anar com vulgui, sens dubte. Efectivament, però si voleu veure la desfilada... Posa música a la desfilada. Si voleu veure la desfilada a Can Gynastà, a aquesta tarda...
Bé, ja tenim el senyor Benito. Què fa aquest home? Però això és normal. Aquest home té una edat ja i fa aquestes coses. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. No, perquè segur que no té cap problema. Mi marido se curó. Yo le debo todo a la vida.
Una altra vegada no sisplau Jordi. Que et paga la conferència episcopal? No, el senyor Benito ja ho ha destorat tot. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Del casament? Més aviat sí, del convit ja eh. De l'operitiu diguéssim. I què tal? Tenen bon pica pica muntat o no? Perquè és que estem tota la tarda, ara comentàvem, veiem passar tot de homes i dones disfressats. I he hagut de fer un acte de samarità, de bon samarità, i he hagut d'acompanyar una noia des de la parada. Què diu ara?
Marquès d'ongonistrol fins aquí. Què em diu? Perquè estava perduda, no sabia on era Can Gina. Escolta, és allò, vai tu.
Aquí veig alguna cosa. Un principi. Les noies i les dones no pregunten a qualsevol quan estan perdudes. Normalment el primer que passa, que troba que en aquest cas ha sigut vostè. I com ha acabat? L'ha acompanyat? L'ha acompanyat. Escolta, que anava sola? No tenia parella per anar a la boda. No tenia parella. Vull dir que avui afanyis una miqueta a acabar el time aquest de la ràdio.
Per aquí he quedat amb la senyoreta aquesta. Anem una miqueta ja per feina. I acabem ja amb una última pel·lícula que també s'estrena avui. Jordi, Todo irá bien, un thriller que ens arriba des de Dinamarca dirigit pel director Christopher Boe. Todo irá bien, aquest és el tràiler, escoltem-lo.
Tengo que averiguarlo. ¿Estás implicada? ¿Qué te pasa? Solo puedes ayudarte a ti mismo. Bastante tienes ya con eso. Todo saldrá bien.
Ah mira, veus? Això sempre m'agrada. Quan veig la frase que dona títol a la pel·lícula, en aquest cas, tot anirà bé. De fet, és un drama, no? No, és un thriller. En aquest cas, no sé si tot acabarà iendo bé, com diu el protagonista, ja ho veurem. Juga amb tot el tema de, ja s'ha vist, recorrent el món del cinema, quan un personatge li fa creure que tot allò que ha viscut
és mentida, és a dir, entra una mica en el món de fer-li creure que està paranoic. En aquest cas, ell d'un dia per l'altre, quan torna a casa de treballar, atropella un home. Com que li fa tanta por i es posa tan nerviós, cosa que no és justificable, marxa. El deixa malferit allà, tot i que truca de manera anònima a urgències perquè algú
Mal fet, mal fet. Tot i això, baixa del cotxe i s'emporta, no diré el per què, la motxilada d'aquest home on a dintre hi troba unes imatges d'uns soldats danesos torturats.
Aleshores ell li comenta aquest fet d'aquestes fotografies a la seva germana que és periodista de la televisió estatal i a partir d'aquí comença un thriller bastant apassionant a saber què volen dir aquestes fotografies, els interessos per recuperar-les perquè li fan creure que tot això no ha existit i la seva dona
amb perill constant i amenaçada per culpa d'aquestes fotografies. Per tant, una pel·lícula pot estar bé. Fins aquí el repart de les pel·lícules que avui s'estrenen. Passem ara a les notícies de cinema. La primera, Barcelona, torna a acollir la mostra de cinema peruà. Doncs sí, l'auditori de la Casa Amèrica de Catalunya torna a acollir, després de dos anys de descans, la quarta mostra de cinema peruà, en aquest cas es titula Una mira del sur,
amb 5 sessions que ja van a arrancar el passat 24 de màgiques perllongaran fins al proper 7 de maig. Això està molt bé, a mi em sembla molt bé la distribució d'aquest festival perquè ho fa per temàtiques, és a dir pel·lícules sobre cuina doncs o en l'àmbit gastronòmic serà un tema, sobre música un altre, el curto matratge, la ficció, l'educació, per exemple, bilingüe, etc.
Blancaneu guanya el premi Ariel a la millor pel·lícula iberoamericana.
Això, que no ha triomfat en cap altre lloc, ni tan sols aquí, però sí que finalment, en aquest últim festival, s'emporta aquest guardó amb millor pel·lícula. La Canieves no ha triomfat aquí? No. No? Va guanyar si va guanyar el Gaudí. El Gaudí, però aquí... I el Goya, no? El Goya no se'l va emportar.
Bé, Ridley Scott produeix Springsteen and One, el documental on parlen del fan de Bruce Springsteen. Doncs sí, pot estar... digues, t'he venit o què passa? No, no, no, és que és l'època de tu tira, eh. És com... sap aquell avi que tens a casa, per exemple, que fa comentaris tota l'etona? Hi ha les notícies... No, no, i qualsevol nom que conegui, dic, mira, goita-ho. Ah, sí, mira-la, mira el que fa ara. O Bruce Springsteen. En fi, digues, Jordi. Doncs això, la productora del Ridley Scott és l'encarregada de...
Portar a terme aquesta pel·lícula on els fans del bosc explicaran totes les seves experiències, a més incloure nous temes i també, òbviament, els més mítics. Per tant, tots els fans de Springsting tindran aquesta pel·lícula.
Com ha acabat així, ben empaquetadet, les notícies... Tot i que encara n'hi havia una que fa tot quatre setmanes que la rosseguem, que mai comentem. I és que s'ha descobert en Reus un rotllo d'una pel·lícula... És que clar, a mi aquesta em fa molta il·lusió, i mai no pots dir... Però escolta, no la vam dir la setmana passada, ja. No, no, no la vam dir la setmana passada. Home, això està molt bé.
No tenim temps, eh Jordi. No tenim temps, si no passa res. Bueno, hi passaré la Cristina perquè algun dia ho inclou així. De totes maneres, jo com ha fet el Jordi abans, també li cedeixo, eh. Un dos minutets per... No, no, no. Aquí jo intercedeixo i ja em sap greu, Cristina, però... Hi ha col·laboradors de primera com tu i la Carme i de segona.
Gràcies Jordi, et convidem a que et quedis a la secció d'Història del Cinema on avui amb la Cristina repassarem els primers gèneres
El Satè Art. Estem parlant del cinema musical, per exemple, o el cinema d'aventures, el cinema de terror, el drama i tot plegat. Com va començar tot això que el Jordi Roca sempre diu? Això és una comèdia, no? Avui en dia tot és drama, tot és no sé què. Doncs avui ho repassarem amb la Cristina. Ens situem als anys 30, no, Cristina?
Sí, a la dècada dels anys 30 i seguim parlant d'aquesta data d'or, dels grans estudis on tot era exagerat, que ja vam comentar la setmana passada. I justament, amb aquesta novetat, si no us en recordeu, que vam comentar del color, que apareixien les primeres imatges en color, que ja havia aparegut al cinema sonor, els gèneres, evidentment, es van anar bé de començar a implantar.
Podríem destacar com els primers serien el cinema musical, el cinema d'aventures, el western, el cinema de terror, entre altres, que van ser els que primers, d'alguna manera, van començar a fer les primeres pel·lícules. Posteriorment van anar sorgint d'altres, però això va ser mica en mica. Per tant, si us sembla, comencem parlant una miqueta del cinema musical, que va ser un dels més destacats.
El fet que hi fos possible incloure música i coreografies a les pel·lícules suposava un actriu molt gran per a la gent i els espectadors tenien per tant aquest tipus de pel·lícules molt bona resposta. De totes maneres, com ja vam comentar Jordi, si us en recordeu, aquestes pel·lícules també tenien un punt negatiu i és el fet que molts actors i actrius s'havien de preparar molt bé pel fet que no sabien cantar o la seva veu no estava del tot preparada.
Això ja passa avui també, fan entrenaments especials i tot plegat. Meryl Streep em sembla que se'n va anar a practicar, per exemple, un accent determinat per una pel·lícula. Això ho va fer bastantes vegades, un parell o tres de vegades. La decisió de Sophie va ser una.
i aquesta del Memòries d'Àfrica va ser una altra. De totes maneres, tot i aquesta preparació necessària que havien de fer els actors i les actrius, com a la gent li va agradar tant i va ser tan positiu, doncs la majoria d'estudis van decidir incloure aquests números musicals a la majoria de les seves pel·lícules, ja fossin el gènere que fossin. Fins i tot, podríem destacar alguns estudis, com seria la Metro Golden Mellor, van fer treballs com
Hollywood Review, que era un tipus de documental on començaven a desfilar els seus actors i actrius davant les càmeres i cadascú interpretava un número musical diferent. La pel·lícula anava d'això, era com una sèrie de números musicals un darrere l'altre. Era un escenari únicament i anaven desfilant cada actor i feia el seu paper, en aquest cas un número musical, ballava, cantava... Com els programes de cap d'any de TVE espanyola, per exemple. O TV3.
De totes maneres, una de les primeres cites musicals va ser el Desfile de l'amor on un coreògraf de molt èxit de Broadway es veu que va posar de moda les escenes aquestes on apareixien una dotzena de noies que ballaven de manera sincronitzada. Això que ara es coneix molt i que segur que a vosaltres us agrada també molt. De totes maneres, cal destacar que una de les parelles que van tenir més rellevància en aquest gènere
per tenir la companyia RKO i van ser Fred Astaire i Ginger Rogers, van protagonitzar pel·lícules com, per exemple, Volando a Río de Janeiro, La alegre divorciada o Roberta. Era curiós que en aquella època, pels qui no els coneixia,
L'aparellat a les pel·lícules es veia que tenia molta química ballant. Per això vol dir que havien tingut alguna affaire fora dels estudis. La qüestió és que es comentava que fora dels estudis no es podia ni veure que era bé. No sabem si perquè havien tingut alguna affaire abans o no. De totes maneres a la vida real no se suportaven. Alguna cosa va passar que ella li va dir que no o ell va començar a ballar després de fer l'acte. No ho sabem.
però va passar una cosa rara. De totes maneres, a banda d'aquesta parella, també podem destacar Judy Garland, de la Metro Golden Mellor, que és l'altre estudi, amb pel·lícules com El Magodeo. Pel·lícula friqui, on vas, ja, sí, eh? Perdona. Amb personatges que, bueno...
Qui se'ls va inventar? L'home d'Ujjalata. I el lleó... No ho fa malament, no? Perquè estem sentint ara Over the Rainbow, que és justament ella, però va estar treballant molt i es nota com... I és la mare de...? Ai, això no ho sé. De tuit de Minewe. És la mare de Jarlans, sí.
Es va casar amb Vincent Minelli. Aquesta pel·lícula, la del Mago de Os, té raó, que és molt rara, perquè és que hi ha l'home aquell, que perd oli, que és l'Alemneu Jalata. M'hauria agradat estar a les reunions de guió, perquè ja hauria de córrer una substància. No, però això és una pel·lícula infantil. I tant infantil. Mira quina veu.
Aquí encara no ha pregut el tornado, no? Que se l'emporta tot allò? No ho sabem. Un tornado, no? Jo no l'he vist sencera. No l'he vist sencera. Silenci, silenci.
Jo no en tinc molt de música Jordi, però jo crec que tampoc per l'època ho feia bé. Que no ho feia bé? Que sí, home, que ho feia bé. Per això dic que jo no en tinc molt de música d'això del to i el timbre, però jo crec que ho feia bé. Però si ningú deia que no, què he dit que no?
No, no. Però ho comento per veure que no opineu vosaltres. Jo crec que sí que ho feia molt bé. La pel·lícula és molt surrealista però ella canta molt bé. Gràcies Cristina, ho hem deixat aquí avui. La setmana que ve continuarem amb més gèneres com el cinema d'aventura. Senyor Benito, prengui nota. Ja arriba el Gary Cooper, el Zorro, amb totes pel·lícules curioses.
Acabem aquesta primera hora de la Pella del Morro. Moltes gràcies Jordi Roca, un divendres més per haver estat amb nosaltres i haver-nos explicat les pel·lícules i la cartella cinematogràfica. Escolta Jordi, que això t'ho volia comentar... ara ho comentarem si vols. Vols canviar l'espai l'any que ve? Què vol dir canviar què? Canviar l'espai. Allò que fessin, anem a fer una altra cosa. Perquè potser ja portes molt de temps i a vegades un... No podem renegociar el contracte. Podem renegociar-ho, no? El videoclub.
Sí, ho podem fer. Gràcies, Jordi. Tornem després d'escoltar les notícies de les 6 a la segona hora.
Bona tarda, us parlem, Manuel Carbajal i Ramon Companys. Des de fa una hora, el president de la Generalitat, Artur Mas, està reunit amb els alcaldes de Cornellà, Sant Boi, Viladacans i Gavà. Una reunió que van sol·licitar els alcaldes amb la finalitat de trobar una sortida conjunta que permeti potenciar econòmicament la zona.
Barcelona, Albert García, bona tarda. Bona tarda. Els alcaldes de Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Gavà van demanar aquesta trobada amb el president Mas després de confirmar-se que el projecte d'Eurovegas no s'instal·laria a Catalunya ni, per tant, a aquesta zona del Baixo Bregat. L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha afirmat, en declaracions a la xarxa de comunicació local, que les circumstàncies que van promoure una certa inversió es mantenen i reivindiquen les potencialitats de la zona. Eurovegas va passar basada en una iniciativa del govern que nosaltres simplement donat que era una inversió
No vam manifestar cap posició fins que no es concretés el que era. Nosaltres el que venim a demanar és que nosaltres tenim una zona que per una part té moltes possibilitats, però per altra té una situació de tur molt gran i necessitem decisions ja i compartides. Els alcaldes de Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Gavà aposten per una agenda conjunta amb el govern català per trobar sortides a la zona.
El vent, la pluja i el fred que fa setmanes afecten Catalunya no sols podrien provocar que es malmatessin els cultius, sobretot de cireres, préssecs, albarcocs, cereals i arròs, sinó que també podrien comportar el risc de malalties al camp. Així ho alerten tant el Departament d'Agricultura com els sindicats agraris. Malgrat tot, en declaracions a la xarxa de comunicació local, el SOTS director del Departament d'Agricultura, Joan Gòdia, ha volgut llançar un missatge de calma als agricultors.
Esperem que el temps canviï i, a mesura que s'atanci l'època de recolecció, es facin més bons temps i faciliti aquestes tasques. I pel que fa a malalties, també, que estiguin molt atents a les espacions d'avisos, els avisos que es fan des del departament, per poder fer front a tractaments o a mesures que es diguin des del departament, i que aquestes malalties es puguin controlar.
Des de Sages, alerta que si el temps no millora es pot perdre la collita de cereal que aquest any es preveia bona. El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha decidit rebutjar el projecte de plantació de Can Navís impulsat per l'Ajuntament de Resquera a la Ribera d'Ebre amb l'associació can nàvica barcelonesa d'autoconsum. La jutgessa ha estimat el recurs presentat per l'advocacia de l'Estat contra la creació de l'empresa pública municipal que havia de cedir els terrenys per la plantació.
així com el contracte pel qual l'associació cannavica havia de portar més d'un milió d'euros en dos anys a les arques municipals. Segons l'alcalde de Resqueira, Bernat Pellissà, la resolució judicial no aporta arguments contundents ni clars per anul·lar els acords presos per l'Ajuntament.
Nosaltres entenem que ha de ser el Tribunal Suprem de Justícia que faci una bona argumentació tant si és en sentit positiu com és en sentit negatiu. Però sobretot que hi hagi una bona argumentació i el que sempre hem defensat sempre, que no. No admitem un perquè no. Admetrem un perquè no, però ben argumentat i que s'intentin donar solucions.
L'alcalde de Resquira també considera que tot plegat és fruit de la politització provocada pel context de confrontació que hi ha entre Catalunya i l'Estat.
La Fiscalia Anticorrupció considera que la venda de participacions preferents per part de Bànquia no és un delicte i en conseqüència no pensa demanar cap investigació. Considera que en la comercialització de preferents de l'entitat no hi va haver intenció d'engany ni un plat dissenyat i preconcebut per alterar el preu d'aquests títols. L'opinió de la Fiscalia val també per les entitats que es van fusionar per formar Bànquia, com ara Caixa Laietana i Caja Madrid. Per tot plegat, la Fiscalia suposa admetre a tràmit les querelles que ha rebut pel cas el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu.
Esports en xarxa.
empat a 0 al marcador. El partit es disputa el municipal Joan Baptista Milà de Sant Boi. A un quart de vuit es jugarà la segona semia entre les Illes Balears i Andalusia. El capità del Barça, Carles Puyol, ha comparegut en roda de premsa per explicar la seva operació de genoll de fa uns mesos. El defensa ha dit que durant el procés va pensar en la retirada, però no en fitxar pel Milan.
No, de irme a Milán no, de no poder seguir jugando a fútbol sí, pero de irme a Milán no, mi idea está muy clara, quiero seguir en el Barcelona y cuando no pueda seguir en el Barcelona, si tengo ganas de seguir jugando a fútbol y no tengo la fuerza para seguir aquí o el club cree que no tengo que seguir y yo quiero seguir jugando a fútbol buscaré otras opciones, pero ahora mismo por mi cabeza solo pasa el Barcelona y creo que lo que más me gustaría es retirarme aquí.
I amb basquet avui el Barça juga el primer partit de semifinals dels play-offs de l'ACB. Els blaugranes s'enfronten al Gran Canària a partir de les 9 de la nit al Palau. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. La setmana que ve s'obrirà la convocatòria per adjudicar tres pisos socials a Sant Just. Al ple de mes de maig va aprovar ahir aquesta convocatòria de tres habitatges amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió amb poc recursos. A més, l'Ajuntament disposa d'una altra per situacions d'emergència. Aquests pisos assumen els tres que ja es van adjudicar l'any passat. És un punt que es va aprovar per unanimitat i també s'incloia a l'aprovació
de les bases d'adjudicació i del calendari. La setmana que ve s'obrirà segurament la convocatòria. El periodo per presentar les sol·licituds s'acabarà el 5 de juliol i la intenció és que les famílies ja hi estiguin vivint el mes d'octubre. D'altra banda, el ple va aprovar el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcament al mil·lenari, un canvi que implicarà que l'Ajuntament, a través de les empreses municipals ProMunça i ProExa, gestioni aquestes onades blaves d'estacionament regulat.
ho feia una empresa privada. A més, a petició de l'empresariat de la zona Sant Just porta iagonals, carrers d'aquest polígon es regularan amb zona verda. Avui és el Dia Mundial Sense Tabac, per això Sant Just es celebra aquesta setmana la Semana Sense Fum. La iniciativa la coordina l'àrea bàsica de salut per consciència de tothom dels efectes negatius del tabac.
de prevenció a les escoles. Avui s'ha instal·lat una parada del CAP a l'institut i també s'ofereixen proves per fumadors a l'ambulatori. Des d'ahir es fan espriometries al centre d'atenció primària adreçades a fumadors de més de 50 anys. Des del CAP us recomanen per comprovar quin és l'estat físic de cadascú. Per fumadors de totes les edats es mesura el nivell de monòxid de carboni a tothom que ho vulgui. A més a més, avui també hi ha hagut una parada de l'ambulatori a l'institut i s'han ofert aquests controls.
Avui es celebra el dia amb un diàleg sense tabac, però podeu consultar el web sanjustancarafumes.blogsut.com per conèixer més activitats i iniciatives per deixar de fumar, un blog que es va obrir fa un parell de mesos i des del cap animant a tothom a participar-hi per sumar esforços en la lluita contra el tabaquisme. I acabem aquest bitllet explicant-vos que un miler de persones correran demà a la primera cursa popular nocturna de Sant Just des del club de l'atisme a la Sansi
Els organitzadors han confirmat que de moment hi han apuntades 966 persones i que per demà se'n reserven 34 d'orçals més d'última hora. Hi haurà més de 300 nens i nenes i més de 600 persones adultes. És un recorregut de 5 km pels carrers de Sant Just que col·laborarà amb la recerca en oncologia infantil a Sant Joan de Déu. Les inscripcions s'han tancat però hi ha aquestes 34 inscripcions d'última hora per demà i els orçals també poden recollir demà mateix de 3 de la tarda a dos quarts de vuit a la sortida al carrer Sabadeus Priu.
No, no, no, no.
Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia-sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milenari. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. InformatiuComarcal.com Les últimes enquestes de mitjons de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbarnada. I tu t'apuntes.
No et quedis fora de joc. Escolta la Desvernada els divendres a les vuit del vespre i els dissabtes a les dotze del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Molts petonets des de la botiga Oton del Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol.
Des de Top BB en kits enviem una forta salutació per La Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. 6 i 12, benvinguts a la segona orada, La Penya del Morro.
D'aquí una estona tindrem l'Eli Capdevila perquè ens expliqui què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda. Atenció, perquè hi ha festa al Bruc, recordant tot el que va passar amb el Timbaler. Ho sabrem al final d'aquesta segona hora del programa. A més, també tindrem el senyor Benito, que avui ens vol parlar sobre el canvi climàtic, i l'Erik Bomar,
Avui ha sigut també lsmi, que és el salari mínim.
interprofesional. El banc d'Espanya ha proposat contracte aturats per sota del salari mínim interprofesional com a mesura excepcional. 645,30 euros, recordeu, que és el més, és el salari que ara mateix està estipulat com a mínim, un dels més baixos, sense cap mena de dubte, de la Unió Europea. A veure, Cristina, què és el que diu la gent a Twitter? Comentaris. Antonio Maestre diu, lo que reduce el paro divinamente es la esclavitud.
La Clara Martín, contratar por debajo del salario mínimo interprofesional para frenar el paro, es la forma moderna de decir, como sé que estás jodidísimo, debes aceptar condiciones penosas. I acabem amb el Víctor Cortés que comenta, también os digo que el Banco de España podría dar ejemplo y hacer lo que propone, contratar por debajo del salario mínimo interprofesional. Venga, ustedes primero.
A més té WhatsApp, que justament sigui un banc qui proposi aquest tema. En fi, també avui es trenca el Dia Mundial Sense Tabac, perquè avui 31 de maig, com cada any, és aquest dia. Cristina, la gent a Twitter què diu? Comentaris de tot tipus. Comencem amb el Roberto Rodríguez, que diu, estic per pensar que el Dia Mundial Sin Tabaco és un invento de Philip Morris.
Seguim amb el José Antonio Rivera, que diu, un cigarro contiene 4700 compuestos tóxicos. Donant informació, seguim amb l'Anna Saffer, que diu, fumar no te da ni personalidad ni madurez, te da cáncer. I acabem amb el Mauricio Gutiérrez, que diu, casi cuatro meses ya de haber dejado el vicio. ¿Quién dijo que no se podía? Bé, gràcies, Cristina. De res. Tots aquí al programa parlem amb l'Èric Pomar.
Eric, què tal? Bona tarda. A tu ja per la cursa de demà o no? Jo no córreré, segurament. Home, però com pot ser? Com a molt la faré un rató caminant. Senyor Poma, almenys una miqueta. Jo i l'esforç no som comparibles. Les coses aquestes, eh? Li fa mandra, no? Vostè amb la seva joventut hauria de ser un primer en córrer. En fi, Eric... Darrere d'algú, però córri, córri. Cap a alguna cosa, no? Cap a alguna cosa, córri. L'oposadar és córrer, no? Com a la pel·lícula aquella de Forresgap, no?
En fi, parlem efectivament de la cursa popular de Sant Just d'Esbern. Eric, què ens pots comentar d'aquesta cursa? Que per primera vegada es farà demà al vespre al nostre municipi.
Doncs aviam és una cursa nocturna que és en teoria la primera que es fa aquí a Sant Just d'Esver. Nocturna però de nit no serà. Bueno no, del vespre diguéssim. De fet estiu així nocturna, ja ho has dit bé, el que passa que serà de dia perquè ara fins al quart de deu. Ja està de dia. Doncs a partir dels cinc anys
es van fent com equips i classificacions i recorreguts especials per a cadascú d'ells. Hi haurà obsequis i tot, per exemple, les samarretes i tot això que et venen amb el dorsal que tu compres, que també cal dir que un tant per cent d'aquest valor del dorsal va destinat a una investigació de la Fundació Joan... Ai, perdó, de l'Hospital Sant Joan de Déu, això.
i els recorreguts van des dels 800 metres per als infantils que per exemple el meu germà de 7 anys i la meva germana de 12.
fan 800 metres. I després a partir dels 13 anys, que a mi això és per allò que no ho faig, que ja són 15 quilòmetres. Ja sé per on vas Eric. De fet, a veure com funcionarà tot plegat els inscrits, que avui hem sabut que són a la vora d'un miler, la veritat és que serà impressionant veure pels carrers de Sant Just, podeu consultar per ser el recorregut,
a la pàgina web Santjust5k.com veure tantíssima gent per Santjust. És una cosa que no s'ha fet mai. Ni quan el Barça va guanyar la Champions online. Tanta gent als carrers de Santjust. Què és el que hauran de fer els participants demà per fer la cursa? Demà partir a les 3 de la tarda.
es recolliran els dorsals juntament amb la samarreta i el xip on es realitza la sortida que és al final del carrer Salvador Espriu de Sant Just. I es poden recollir des de les 3 del migdia fins a les 7 i mitja del vespre. Anem als horaris, quins són? Doncs per als infantils de 800 metres des dels que tinguin 5 anys fins a 12 és a les 7.45 de la tarda. I per als adults majors de 13 anys
La sortida tindrà lloc a les vuit i mitja del vespre.
No sé, em sembla que arriba pel Parc Maragall també, al barri nord. No sé si és al carrer de la Creu, o quin és el carrer que puja. Em sembla que un tros de la Rambla també. Demà a Sant Just, al vespre, està tot tallat, ja ho diem ara, i tot paralitzat per a aquesta cursa. I la categoria, beyond the Seniors, a quina hora comença?
Com que tenen més de 13 anys començarà tot a les vuit i mitja.
de ràdio d'Esver, juguem a casa, per totes formes hi ha un... és que està en el xat, em sembla que és d'ara això, que ho hem de posar, que diu, això serà la bomba, diu, correu, correu ninetes. Que el burro està malalt. Què ens ho diuen nosaltres senyor Benito, ninetes? No, això és un tros d'una estrofa que cantava el Pied de la Serra, correu, correu ninetes, que el burro està malalt. Deu ser d'una cançó popular. Doncs va per aquí, clar, com que és una cursa popular, hem agafat una cançó també popular.
En fi, servidors plau. Bé, efectivament, si hi ha una pàgina web, Eric, que ja ho hem comentat, senjust5k.com on tothom pot comentar veure el recorregut, fotografies, obsequis, el tema d'inscripcions, que encara n'hi ha 34, que justament demà es poden fer efectives si no ho heu fet encara.
Alguna cosa més a comentar, Eric, sobretot això? Bueno, recordar-vos que, per exemple, com la gent com jo, que no ens agrada córrer, també es pot fer caminar en un trosset. És a dir, que... Ara, ara. Ara, ara. Ara ho hem vist, ara ho hem vist. Bueno, també recordar-vos que a Berga, al Berguedà... Ep, què passa? Què passa, a Berga? Que hi ha la Patum, lògicament, de cada any. Home, hi ha la Patum, hi ha la Patum! Tu hi has anat, Jordi? Ho sabia, senyor Domènech? No, no ho sabia. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Aquesta música, que cada any me la posa, ja l'hi dic, està entremig de Moros i Cristians i Sant Fermin. Que s'ho facin mirar. Aquesta música no és una centenària, no. Hauria de ser l'himne de Catalunya, el Patumaire.
Deu que està emparentada amb moros i cristians del coi. I fa qui del xocolatero? Escolta, és que n'hi ha moltíssimes, eh? La de Turs i cavalls, la dels Nans vells, els Nans nous, el saldar plens... Per cert, Eric, mira, també en un missatge, des del xat, els de Juguem a casa, diuen... Eric, a córrer. Et volem dimarts al Juguem a casa i que t'expliquis tot. Vinga, va. Ah, has dit que sí? Home, no, no, no, home, no penso córrer.
Ara, una forma que per cert, lligant temes de forma petillera a l'estiu Matías Prats, la petum també és una bona forma de fer esport. Tu saps la suor que perds allà dins? Aquella aglomeració. Hi havia gent ahir que no s'havia dutxat feia mesos, jo crec.
No, no, no, ho dic de veritat. Tant com sardines a dins de tota la jauna. En fi, m'ho recomanava la Patum si no heu estat mai, jo no en canseguiré mai de dir-ho, si no heu estat mai, una vegada la vida s'ha d'anar. Vostè va estar a la Patum del 1532, no? Quasi, gairebé, gairebé. És quan van fer els ninotetres aquells. L'hem estat decidint. Mira, posa aquest.
Vostè de fer els nans vells, no? Vostè que recorda la Patum així? Quines vivències té? A part de la barreja, que li va fer oblidar tot. És que m'ho veia això. No he passat de la barreja. És Anís i Mistel a la barreja. Mare meva. Sí, sí, allò era puja... Mare meva, eh? Un dia hauríem de fer les begudes típiques de les festes populars, perquè ara vostè diu la barreja aquesta.
Per Sant Joan a Menorca i totes les festes menorquines, la sapomada. A les Santes de Mataró també tenen una que ara no me'n recordo com es diu.
I també tenen una beguda especial. Una ampolleta de 33 centilitres, d'aquestes petites d'aigua, que l'omplien de barreja, 5 euros.
5 euros, una ampolla d'un litre, 12 euros. Jo me'n recordo els bons temps de les secaucades de Menorca. Que valia ser a Pallof aquesta, com un durot o dos duros. Tenim prou. Que per cert, això que escoltem de fons tan solemne és el ball de l'Àliga.
Que també és un ball mil·lenari, una persona que porta la figura de l'Àliga, es posa al mig de la plaça, milers de persones al voltant, i fa un ball, movent els peus al dret, ara a l'esquerra, i de cop i volta... Imagineu l'atenció del moment, tothom demanat... silenci quan entra l'Àliga, tothom està acompanyant-la, milers de persones seguint-la al centre de la plaça, a la plaça de Sant Pere, a l'Ajuntament, allà al centre de Berga,
I de cop i volta la copla en directe canvia el ritme, canvia el to.
i tota la plaça seguint l'Àliga cap a la dreta, cap a l'esquerra, tothom saltant, tothom cantant. I l'Àliga, que porta una cua de metre i mig, em sembla que és, fa unes voltes sobre ella mateixa, que obliga a tota la gent que està a les primeres files a baixar-se perquè, si no, corren el risc de que els talla el cap. I no és broma, l'Àliga...
Reis de gallina, eh? Reis de gallina. Jo ja m'hi trobo, ja m'hi trobo. Una vegada la vida, com a mínim, s'ha d'anar a l'apetum de merda.
Bé, doncs moltíssimes gràcies, Eric. Per cert, també hi ha una pàgina web, no?, de l'Apatum. Doncs sí, l'apatum.cat. Molt bé. Eric, tu hi has anat alguna vegada? Jo hi vaig anar... bueno, jo hi anava cada any, fins l'any passat. Ah. Bueno, cada any. Farà 3 anys. O sigui que ja has anat, no? Ja he anat, ja he anat. Ja has saldat ja com a bon català el teu... Exacte. Amb el gorro i tot allò. Efectivament. Doncs, en fi, Eric, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona setmana. Igualment. I ens retrobem divendres que ve. Bona tarda. Bona tarda.
Gràcies.
5 minuts darrere amb el punt de dos quarts de set de la tarda continuem a la penya del morro i ara amb el senyor Benito cada setmana ja saben els nostres ullents que ens proposa un tema que ha investigat prèviament amb els seus confidents i els seus informers una mica a la seva manera. Avui senyor... Rigurosament, eh? Rigurosament científica.
Malauradament ara ja no es porta aquesta manera d'investigació. Ho trobem a faltar. Aquesta, aquesta. La especulació atípica. Atenció, perquè avui el senyor Benito ens vol parlar del canvi climàtic. El canvi climàtic. Són coses que estan a l'ordre del dia. Ja veu que jo li porto a tema. Ja fa anys que el canvi climàtic comença a córrer... Clar, fixis que estem a 31 de maig.
i sembla que estiguem al març que hi ha la dita aquella que diu març marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove s'hi pot i clar, hi havia una altra dita que deia febrero lluvioso y marzo ventoso nos traen a mayo florido y hermoso, però això no ho hem vist. La gent també ho aplaudeix tot eh
Tenen sensibilitat, no com vostè. Vostè és pur mercantilisme, lo seu. Està dedicat al mercantilisme. I la poesia se li fot un trepito. Segur un capitalista sense sensibilitat. Ja, ja, ja. Tot per l'audència, tot per l'audència. No, senyor. Canvi climàtic. Què passa amb el canvi climàtic? Per què és d'actualitat? Per el que he dit. 31 de maig està anant al Pirineu. Estan obertes les pistes d'esquí. On s'esquí? On seria esquí? Per què puïmorem? Força a 15 euros.
Avui el veig combatiu. Avui en dia la gent hauria d'estar a la platja. Hi ha molta gent que sembla que estigui a la platja.
Ah, això també, això també... Con un morenillo que me llevo... No, no, no, parlo mentalment. Ah, mentalment... Bueno, jo també. Cada dia veig, eh? Cada dia veig. Ja li puc dir que les meves amistats que freqüento sovint estan a les vames. Estan ja. Estan ja.
Tu els he preguntat alguna cosa. El canvi climàtic va començant per aquí. Què és el canvi climàtic? Bueno, les dues paraules ho diuen, no? Canvi vol dir que és una cosa que era i ara no és. I climàtic, què vol dir? De clima. Què és el clima? El clima és el temps, no? És el temps, les condicions meteorològiques... Per mi el clima és Tomàs Molina. És el Tomàs Molina? Buscadors de bolets... Això mateix. No, això també és clima i meteorologia. Meteorologia són aquells fenòmens
que fan un clima. El clima és tota aquesta mena de fenòmens que es donen en un moment determinat. Ara estic improvisant. L'estiu. Vostès en recorden quan estudiaven que deien clima continental, clima mediterrani, clima de no sé què. La tundra. Aquesta m'agradava molt. La taiga. Jo me'n recordo. El clima continental és de...
Veranos calurosos i veranos rigurosos. Això els passa a l'estepa castellana. Té alguna cosa, la frase de, intentem crear un bon clima? Home, va per aquí, va per aquí. Té alguna cosa a veure? Cada cop pot ser desert, pot ser tondrat. Això explicat una miqueta, en termes meteorològics podríem dir.
que es troben en l'anticiclón de las Azores, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,
El canvi climàtic ens beneficia el canvi climàtic? No. O sí, o no. Com es produeix el canvi climàtic? El canvi climàtic es produeix quan l'home del clima és un déu. Totes aquestes coses, perquè estem perdudíssims amb això de la ciència i la relacionalització, estem perdudíssims.
Els grecs, els llatins i els antics ho tenien claríssim. I el que passa això del clima? Això és un déu que fa moure el clima, ja està. El leolo fa moure el vent, el nosguer fa moure el bar. Per què hi ha un canvi climàtic? Perquè el déu del clima li surt dels nassos.
No ens han portat bé. Però això era abans. Aquest era el plantejament que trujaven els grecs, els romans... Era molt més pràctic. Si ho diu Déu o aquest Déu... Resignació, humilitat i conformitat. Entren els científics. Els científics no es posen d'acord. Què passa? Hi ha hagut un canvi climàtic. El clima és una qüestió de percepció. Perquè vostè diu, estem a hivern. Per què estem a hivern? Perquè fa fred.
Estem a l'estiu. Per què estem a l'estiu? Perquè fa calor. Ja està. Estem en entratemps. Per què? Perquè ja ens rebaixes. Són aquestes coses. I quan podem anunciar, de veritat, que s'està produint un canvi climàtic? És a dir, ara s'està produint el canvi climàtic o no? No. No? No. Perquè els experts diuen que sí. Sí, bueno, uns diuen que sí, els altres diuen que no. Però clar, fer feinament, fer feinament, això hauríem d'esperar milenis i milenis.
No parlem el telèfon del senyor Benito.
Ah, mira. En tal època hi ha una paperiglaciació perquè tal igual. Ara no estem en glaciació. No, ara està en camí d'una glaciació. Però si s'estan desfent els pols i els aix verds. Sembla contradictori. Sembla contradictori, però s'estaven agafant emprenzida. Ens confiem i dient mira això es retiren.
El fred te'n retira. I quan el fred t'ha vist que tu et confiaves que et retirava, pam! Escolta, una pregunta. El canvi en la prehistòria, ja ho heu comentat una mica, no? Això ho deien els deus... Això va ser posterior a la prehistòria, però bueno... A la prehistòria com es preveia el temps?
A la prehistòria de temps se'ls en fotia tres pitos. Perquè no tenien paraigües, no tenien necessitat de saber si plouria o no. Coneixent-lo hauries dit que tenien paraigües de pedra. No tenien paraigües. És curiós perquè amb l'elmer de seca hem estat investigant totes les pintures ropestres i no hem trobat ni una punyetera pintura que tingués un paraigües. Per tant, deducció. A la prehistòria no hi havia paraigües.
Per què ara necessitem saber si ploure o no ploure?
Per agafar el paraigües de casa. Però ara com que dius no tenien paraigües... Per agafar el paraigües té raó, té raó. Però també per saber si hem d'estar... si agafar la moto o el cotxe, per exemple. O quina roba et posaràs. Que això és el mateix, no? És el paraigües. És la metàfora del paraigües, no? Clar, clar. Com que no ho necessitem... L'exemple històric, què? Sortia i sortia. Diu, mira, plou. Ah, plou. I on es ficava amb una espelunca, altrement dita cova,
i allà s'hi quedaven. Avui amb el senyor Benitu estem parlant del canvi climàtic i de tot plegat. Com sempre, a ell li agrada una mica reprendre el fil a través de la història i jo li volia preguntar si les piràmides, per exemple, amb els egipsis, allà ja passava alguna cosa en especial amb tot el canvi climàtic. Això s'especula. Per què van fer aquestes piràmides? És un misteri.
Vam veure el misteri d'Estonhen, perquè tot això era el fil de l'Estonhen. Ah, sí? d'Estonhex? Clar, d'Estonhex. És que m'agrada que vostè tingui una gran pronúncia. Jo no vaig estudiar anglès, quan era jove. És una deficiència.
Hi ha molt de especulació. Vam avançar una cosa, que allò de Stonehenge, les piràmides, etcètera, eren llocs de vacances. Ens mantenim amb aquesta d'allò, però alguna utilitat més hauria de tenir.
La pregunta era, per què es van fer aquelles piràmides, tres piràmides, altes, altes, vés a saber tu. Vostè ja està? No. Fa enfredar, eh? Sí. Tu et poses a sota la piràmide i dius, mare meva. Aquest és la piràmide de Keops? Keops, Kefren i Nichkerinos.
Què fèiem? Què fèiem? Què frent. Ah, què frent. Mentre és què fèiem. Com el suplement de la vanguardia. Anem a l'altre. Anem al més ràpid. Escolta, no s'han baixat per les branques? Allò ja era com una mena d'observatori climàtic, clar. Però ho van posar en un lloc que, més aviat, el clima és constant. I van dir, bueno, per què fots això? M'haig de dir que cada dia sol i sol i sol. Si ho haguéssim posat al centre d'Europa, per exemple, el lloc del millor, perquè des de la peràmide ja veus ja tot el que són els Pirineus i més enllà,
i després tornava cap a països baixos. I si l'haguessin posat a les alçons, ja tindrà. I vostè, en el seu autosoderia d'amasclar història, Moisés també tenia la seva gran missió.
La seva gran missió va ser... És que no sé si era... Què té a veure això? Està aquí el guió amb el canvi climàtic. Clar. Moisè, recordem-ho, vivia a l'Egipte. Com a Egipte hem dit que era un clima bastant estable. Que l'altre dia vam fer los 10 mandamientos del Julius Bruegner.
És una gran pel·lícula, tot això em ve d'aquella pel·lícula
El germà del Charlton Heston era l'Edward H. Robinson. Era un gran editor. A vegades ja quan entres aquí al lavabo de ràdio es verd, que vas a la porta oberta, jo ja veig que intenta com separar les aigües de la pica. Què fa aquest home? Ara ho entenc tot. És messiànic. Llavors, què li van dir? Estava en un lloc on la clima era estable.
A més aviat feia calor, plovia, la temporada de pluja... 40 anys al desert, potser va plorar un dia com a màxim. O cap. Llavors li van dir, tu, Moïses, agafa uns quants homes de confiança i ves temporall a veure a trobar un lloc on hi hagi més pluja. I el tio va agafar la porta.
Es va equivocar de porta. Jo ja ho dic jo, que el Moïse es va equivocar de porta i va agafar la porta que dona el desert. Hauria sortit a la Vesopotània, que hauria estat millor. Però que ell va sortir i va tapar el desert. I se'n va estar 40 anys buscant una localització, en termes publicitaris, en termes de producció cinematogràfica, una localització, una loca.
Estem parlant de la localització. Va haver d'estar 40 anys al desert per trobar un lloc on plogui.
Escolti, senyor Benito, anem al tema, no perquè bàsicament ja hem d'acabar, perquè hem d'amassar a la riera, si no tindrem temps, i volia preguntar-li, avui en dia, perquè tot això és molt bonic, però ens serveix sempre el passat per mirar cap al futur. Com es proveu el clima i els fenòmens meteorològics que s'esdevindran? És a dir, com vostè... Bueno, amb sistemes científics normalment fallen. És a dir, això és l'onar la gran mater... Amb jo, si ara tornés a néixer, si tornés a néixer, em diuen, què vol ser, meteoròleg?
perquè encara que la cagui es va estirant endavant. Demà plourà? No plou, bueno, igual. Des del temps, que no sé què, una miqueta és això, és aquesta ciència que nosaltres intentem, des de la nostra racionalització, volguer dominar la natura, i la natura és indominar-la, és indominar-la, i que diríem que és castellà. Aquí la història...
del canvi climàtic explicada pel senyor Benito. Tot el que han escoltat evidentment és mentida. No és mentida. I és una mica la transdiversació del seu món. La història tal com no se l'ha contat. Perquè la història, sàpiga vostè, que és una gran manipulació dels fets. Què em diuen? Que sempre l'expliquen els que van guanyar. Els que tenen interessos que tothom cregui que allò va passar com ells diuen.
Bé, tot seguit parlem de la Riera, per tant, també cridem a files a Carme Verdoi, si us plau, Carme Verdoi, Carme Verdoi, acostis al locutori número 1 de Ràdio Desvern, gràcies. Carme Verdoi, a recepció, per favor. Sí, sí. A recepció, no, al locutori número 1 de Ràdio, perquè parlem de la Riera... Mira, hòstia, estaves com en el programa, no, Carme? Estaves com en el programa, no?
A vegades a la redacció de la Ràdio Albert no escolten el programa. Què dieu? Veus què dieu? No ho sap. Què estàs escoltant al programa? De fons. Està molt baixets. Estem molt baixets. No pots opinar del que t'està semblant al programa, no? Fins ara, Carme? No, massa avui. No, massa. Hauries d'haver hagut de fer l'avís. Per favor, per favor, que per la veritat ja va ser gran. A cura de recepció. Calli! Sembla que siguem un càmping.
Parlem de La Riera, una sèrie que avança menys. Aquí hi ha un espai al guió que no s'ha omplert. En fi, Carme, que avança menys, per exemple, que El Vial de Mas Llull. Aquest seria un bon gag.
A veure Carme, anem al tema perquè la Riera últimament està desnudada ja que estem hi entrant les últimes setmanes de la temporada. Ara queden dos mesos no? Això dura fins al 20 de juliol. Bé, què tal? Què ha passat avui així d'interessant? Perquè us veig que no voleu parlar o què?
El seu marito mira cap allà. La Carme m'ho ha deixat a les ungles i la Cristina, que no ho ha vist... Ho hem parlat abans, però la setmana anterior sí que estava interessat, no? Hi ha un front obert, hi ha un front... Bueno, aquí... La Cristina veig que està interessada. No, sí, perquè la setmana passada va ser allò de...
va ser la disputa aquella que va haver-hi a la cuina, que van matar el noi. Ah, mira, no hem tocat el tema aquesta setmana. Va ser allò que es va enterar i van anar a buscar-lo i a parlar més. Una altra discussió també va haver-hi. Jo he sortit poca cosa de cuina, eh. La noche de los cobardes. El recurs fàcil, que és una escena on hi he sortit Pérez Quillué, no? No, perquè és molt pesat el tema Lídia. És repetitiu, eh. Continuen amb allò de ara sí, ara no i tal. Fem la primera, doncs.
Surt Jo mai mai Joan deusà a la Riera, avui també ha sortit. No, aquesta no eh. No us ha agradat? La primera quina és? La del Nil. La del Nil? Sí o no? Sí. Doncs vinga, la primera. La primera eh, adjudicat. La màfia russa. No, no. Aquesta no és la primera. Perdó, aquesta és la primera eh. És que és la de manza de careta. Ah no, això és el resum. Això és el resum d'ahir. Això és el resum, calla, calla. És el minuto trenta més o menys.
Que em fa tan feliç. Està plorant Mercè Santpietro. Primera vegada d'història. Que no veia aquest magret o què? Ara comença la careta i ara ja comença l'escena número 1 amb les gavines, el mar, aquests paisatges del maresme tan característics on només hi ha plàstic. Perquè són els hivernacles de les flors i de les roses. Hauria de posar, aviam si la troba, una cançó que tocava el Gato Pérez que es deia qui cull la patata.
Va, ja, busquem per la setmana que ve. Què truca a la porta, silenci? David Salvos a cap allà, sí? Aquesta és la primera escena. No és aquesta la segona. Ah, és que potser he de dir aquesta escena. No, avui hem parlat un altre cop, el Nil... Ah, és que és del mig, clar, clar. A mi m'ha agradat molt el Joan de Zou, a veure què diu, silenci. No, aquesta és la meva filla. Ah, sí? No té cap gràcia. No, aquesta és... No ens portarà enlloc. Jo sempre que miro el Joan de Zou penso a veure si tocarà la guitarra ara. No ens portarà enlloc aquesta escena, eh? No ens portarà enlloc, eh? Triant una altra.
La careta ja, mira la careta. Més cap endavant. Un moment, si no m'atabaleu, per favor. Avullo, tu avullo. Escolta, i què era això? Que no hi ha preparat? Home, al final han passat coses amb el Nil, no? Per què vagi que n'hem preparat? Bueno, a veure, si de cas aniré descrivint la careta. És que avui l'última escena no tenia força. Ara, Carme Riera veu per la... Carme Riera? No, com es diu? Mercè Riera, perdó. Carme Riera és l'escriptora aquella. A veure.
Tinc una impressió que ens passem el dia treballant. Aquesta no està mal eh. Jo també he vist. Ella li va ser infidel. I ell per despit també. Ella va frenar-ho amb el Claudi. I ella vol el perdó d'ell que ell ja fa últimament passa d'ell. I per què no sortim a sopar fora? No, perquè li vas fotre cuernos. Diuen que s'hi menja molt bé.
Però induït pel Claudi eh. I va frenar, no van acabar fent res. No, però ell... Em pensava que havíem parlat de tu. Per favor. Va, fes un esforç, no podem continuar així. Escolta, t'he dit mil vegades que em vaig equivocar. No m'hauria d'haver ni plantejat anar-me a la llit amb en Claudi. Va ser un error. Ho sento, ho sento. Però et vaig demanar perdó i em vas perdonar, m'has de perdonar. I què, i què? Però ell ja ho sap. Que ell també. Sí, sí. Juro que et maleiria. Mira, veus, ell va amb aquesta línia de la Cristina.
Tu no m'has de perdonar res a mi. Ah. Perquè això sí que me n'he anat al llit amb un altre. T'he estat infidel Lídia. Mira, perdona, la catifa de la boda, les que m'estan anant. Jo no m'ho he comentat, jo he vingut a la boda a Can Ginesa. Que tant se te'n fot? Esclar que no. Però sé que ho vas fer perquè estaves emprenyat. És que això a vegades fot més, no? Que no pas que t'hagi fotut els cuernos, que tu l'hagi fotut i l'altre passi a tu. Més igual. Clar això. Està molt dolent. Que dius? No tinc ganes de veure't.
Perquè no puc ni mirar-te la cara i tu em parles de migdiades i de superromàntics. Ah, qual oi? Em sento com una merda collons. El migdia. Aquí jo he refegit el Pérez Quilloé, que puja estava al set del costat. El migdia de superromàntics al migdia. Per aturar continua. Estàs a sentir-te culpable. A tu rellis que tot oi? T'ho porto ben poc Lídia. Però que dius? Home, només t'importes tu. Si m'estimessis de veritat. Ara, ara. Si estiguessis enamorada de mi, t'afectaria que me n'hagués anat al llit amb un altre.
Però a tu no. No, t'ho vaig confessar i et vas quedar tan ample. No, això no és veritat. És que la que m'ha afectat. Això és la típica, eh. No, si que m'ha afectat, me la mostrau. Que me l'haguessis de tornar. Però... Però he intentat oblidar-ho i tu hauries de fer el mateix. Ja. De fet no li he de preguntar cap detall. No li he de preguntar cap detall. No, la mare d'en Bruno què? També t'ho has tirat de l'esquena o encara et fots? Ara qui té a veure en Claudi aquí? Et penses que sóc idiota o què? Quan em vas explicar el que...
Estaves furiosa. Li fa més ràbia que s'hagi embolicat amb algú el Claudi. Estàs gelós? Hauria estat. És que és veritat. Estàs desvariant Miquel. A mi se me'n fot el que faci en Claudi. A mi només m'importes tu. Mentida, mentida, mentida. Ell fa una mica de paperina també. Demostra-m'ho. Demostra-m'ho. Veus? Fets no paraules. Jo deia Montilla. Mira. Mira. No vull que tallis aquesta relació malaltissa que tens amb en Claudi.
I que deixis estar la guerra pel casino. Què fas senyor Benito? Què dius? La guerra. Tampoc no ha sigut una frase tan mítica. M'ha afectat. Què? Que se'l confiti al casino? Què? Em vas dir que et centraries en l'Adrià i en mi i encara no ho has fet. Ho estic intentant. Ho estic intentant Déu. Molt bé. Molt bé. Què? Molt bé què? Doncs, si vols que acabi la guerra amb en Claudi...
No pot ser, això no s'ho creuria ella, és que no s'ho creuria ella. Avui ho he intentat.
Està mentint? Molt dius, de veritat. Ho he intentat al final del capítol, però no ho he aconseguit, perquè Claudi és molt Claudi. Ah, no, és veritat. Has vist la Riera, avui tu? No, però ja ho he vist. No tancaran, aquí fins aquí. Però és que no tenen químic, aquests dos? No. No? Potser és expressament. En fi, fins aquí el capítol de la Riera. Ell no m'agrada a mi. No. L'actor, vols dir? Molt sucet, eh? Un personatge que ha d'anar a joc, però no li acaba de treure, no?
Home, tens l'Anna al segon davant i jo crec que hauries d'apartar-ho una mica, noi? Serà la segona, no estem parlant de... Aquesta història s'allargarà, però ella intentarà fer l'esforç de deixar-ho amb el Claudi, cosa que no aconseguirà, perquè li vindrà el Pere Quilloé i li farà.
El migdia. Avui ell ha dit que ells dos estan al casino perquè estan l'un i l'altre, si no n'hi serien. En fi, Carme, moltes gràcies. De res. Bona tarda. Adéu.
Rec de final del programa Últims Minuts del divendres. El divendres no, del nostre programa. I tenim l'Eli Capdevila per parlar del que no hem de fer durant aquest cap de setmana al telèfon. Bona tarda!
Bona tarda. Bona tarda. Aquest cap de setmana hi ha moltes activitats, per exemple a la festa del Timbaler al Bruc, que està al costat de Montserrat i que s'ha d'anar. També tenim la Fira del Comte a Sant Julià de Ramis per coentistes com vostè. O la Fira del Pam Tomàquet a Santa Coloma de Farnès i després una activitat curiosa a Barcelona.
Ja ho sabem, relacionada amb la marca Nocilla. Abans parlem del timbaler del Bruc. Abans també, una curiositat. No, és més ràpid. Sobre l'estàtua del timbaler del Bruc que va sortir del poble del Bruc. L'altre dia va sortir amb una samarreta de l'Espanyol. Li he de dir que és l'estàtua més escalada de tot Catalunya.
Més escaladors s'hi han pujat a sobre de l'estàtua. Sempre que surt aquest tema té la dada. És que jo avui vaig pujar moltes vegades. En fi, Eli, efectivament hi ha la festa del Timbalé del Bruc aquest cap de setmana, no? Sí, i a més a més de fet tindrà dues ofenes plurals.
Des de demà dissabte a les 9 comença l'assumpte i comença tot el tema del campament militar dels francesos i el mercat.
I aleshores hi ha la caverna del Subatent, que és una cosa que a mi m'agrada molt. Allà hi ha un esmorzar fantàstic, també, pa amb tomàquet que ens fa la viada, botifarra negra, botifarra blanca, tí del grup... És una mica com el del traginer aquest, no?
Tot aquest cap de setmana el Bruc amb aquesta festa del Timbaler on es recorda la batalla corresponent del 1808 contra les tropes franceses. El 4 de juny del 1808 una columna francesa va sortir de Barcelona en direcció a Manresa, Lleida i Saragossa i el dia després es van tallar pins i van caure fosses
per barrar pas als francesos, a la gent d'aquí, no? Als catalans. Els efectius de la columna francesa diuen que sumaven 3.800 homes. I que el resultat de l'emboscada estratègica del dia 6 de juny, un dia després, fou la retirada de la columna francesa amb 300 efectius morts. Però la pregunta és, això del timbre del Bruc és una llegenda o va passar de veritat?
Ah, és absolutament cel, de veritat. Home, no estàs perdonant. Crec que no van a l'escola, vostès. Segur. Un timbal que aleshores... i els fan fos fugint, que eren 3.800. Fugint. En fi. Sabeu si més o menys els que hi van a la festa aquest cap de setmana? Perquè el diador, el diumenge, de fet, hi ha una superdesfilada
De tot un grup de recreació històrica napoleònica. Home, això ens interessa molt. La gent de l'associació napoleònica de Toulouse, que abaixa amb tot de França, amb tots els trajes, els uniformes i tot plegat, i fa una destilada per aquí.
Home, això té molt bona pinta, aquest diumenge al Bruc a quina hora? A dos quarts d'ons al matí. Ah, doncs una hora prudent, està bé, surts a les 9, a dos quarts de 10, no? I també vas cap allà al Bruc, que també hauràs d'aparcar tot el que és a Cabrera de Mar. És el que anava a dir. Sí, perquè estarà tot i tot bé com sempre. Però vaja, bé, doncs quedarà dit. Atenció perquè també hi ha la Fira del Conte aquest dia, aquesta setmana.
A Sant Julià de Ramis, el gironès. Sí, és maco això, fan molts, molts i molts contes des d'avui mateix, tot el dissabte i tot el diumenge, contes de tot tipus clàssics i no, fan un homenatge també al germà en prim, expliquen contes com el pato cert, la caputxeta, ja fan contes amb llenguatge de signes.
I és una història xula si voleu anar amb els crius, perquè realment hi ha un fotimer d'activitats per ells. Gairebé totes estan pensades per ells, perquè la que és més tard és a les 7 de la tarda. Molt bé. És recomanable per això, per a tothom, que tingueu nenes i vulgueu allò...
introduir-los al món de la narració oral i del conte és un bon lloc per anar. I a la pagina web també, firadelconte.cat allà podeu trobar tota la informació de tots els actes que celebren, com diu Leli, molt interessant també per la canalla. També és curiós els nens en català que es diguin canalla. Per què? Perquè en castellà té un altre significat, no?
Passem ara a una altra activitat que es fa a Santa Coloma de Farners. Efectivament, estem parlant de la fira del pa amb tomàquet. Per cert, aquest són els obeses, que tenen un tema que és molt bo, que es diu pa amb tomàquet.
Bé, aquest cap de setmana, la fira del pa amb tomàquet, què ens pots explicar? Doncs us puc explicar que passa el tard de Sant Salvador, de Santa Coloma de Farnès, allà a la selva, que hi ha tot el mercat del vi i del formatge, a més a més, acompanyant aquesta fira del pa amb tomàquet, que durant tot el dia s'ha de degustar amb botig, carn a la brasa.
amb anides, mongetes, tothom tot el dia. És a dir, no ens tothom. És igual a la vegada que arriveu. Encara que parqueu lluny, quan arriveu podreu gaudir de tot plegat. I a banda hi ha totes d'activitats tradicionals, fires, castells inflables...
Tallets de cuina... Bueno, en fi... Gegants? Cantava de maneres, no? Cantava de maneres... Bueno, sí, hi ha una cerca vilera que ho llegeixo aquí. De fet, amb l'excusa del pantomaca t'utilitzen tots els referents catalans, no? Tradició nostrada... Fins i tot hi ha un premi que es diu el satrill de plata, que és un premi honorífic que deuen donar algú del poble, no explicar gaire més res del satrill de plata, però...
Bé, doncs, home, està bé. Si teniu gana, que cada setmana, ja us podeu anar a la fira del pa amb tomàquet. Home, és humil. El pa amb tomàquet és un menjar humil, diguem-ne. Però és una de les coses més espectaculars que tenim. I molt únic, home. Perdona, un bon pa. Amb un bon tomàquet, un ratllet d'oli. I a la que surts de Catalunya és complicadíssim trobar un pa amb tomàquet. I tant, i tant. Després ho trobes a faltar. Molt bé, doncs, per cert, ja acabem ja amb l'activitat estrella de la setmana.
No, filla, busca batre el rècord Guinness amb l'entrepà més llarg del món el pròxim 1 de juny, és a dir demà a Barcelona. A veure, Eli... No sé si n'heu parlat ja d'aquesta activitat. No, no, estava esperant per tu. Perquè és una d'aquelles activitats molt de la penya al morro, també. Sí, una persona que n'ha destacat ja com a la preferida de la setmana. Això passarà davant de l'Hospital del Mar,
a Barcelona, tot el passeig marítim. De fet, tenen un gest que estupendo, que és un quilòmetre de nocilla. Sí, i aleshores és una acció que fa Nutrexpa, juntament amb el banc dels aliments, i han pensat de fer així com una mena d'animació, fent aquest entrepà. Un entrepà que després es repartirà a l'hora d'abrenar.
A mi la nocilla m'encanta. Nocilla al sol.
és l'aliment pitjor que ens portem bossa. A més té com un... El ganivet allà anirà bé. Sí, té una textura difícil de... Fàcil de catalogar però difícil d'expressar. Fa massa calor. Avui aquí n'estem tornant una mica, a Sant Just. Perquè us entra el sol allà de ple per la finestra aquesta que teniu. Jo se'n passo molt sovint per les torres mafres. Heu d'haver dit que avui allà feia fred.
Com que aquest estiu no hi haurà calor, encara farà més fe que a l'hivern, és el que diuen els de la meteorologia francesa. Vostè ha estat atent a la meva secció, no? Efectivament. Vostè ha volgut parlar del canvi climàtic i es toca al revés d'ell. En fi, Eli, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i que tinguis... Que passi, jo a més t'ho pregunto, però tu vas a algunes d'aquestes activitats, que recomanen? Jo em demaniré a la meva filla si t'apunta. Ah, vale, a quina hora és? A la tarda.
No, Quilo Nostilla, no, pel matí. El matí, eh? Sí, mirar a veure com fan el procés d'obrir un pal a un quilòmetre de llarga. Fes fotos, que no queden els robianes. Fes fotos. No sentiu mal cap, aquest, no? Molt bé, Eli, moltes gràcies, que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
movent els braços d'una banda a l'altra, ballant, Jordi, molt animats. Encara porto barreja a la meva sang jo, saps? En fi, acabem el programa, agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdois, a l'actualitat Sant Justenca, el Jordi Roca al cinema, l'Èric Comar a l'Agenda Jovenil, que avui ens ha recordat que demà hi ha aquesta primera cursa popular a Sant Just d'Esver. Ens esperen un miler de persones. Demà, al vespre, si teniu la intenció de venir amb cotxe o passar per Sant Just,
Tengueu paciència, perquè hi haurà moltíssims carrers, per no dir quasi bé tots, perquè és un circuit de cinc quilòmetres que va des del barri nord fins al barri sud a Sant Just, i estarà segurament tot parat. Recordar-ho. A més també al senyor Benito, gràcies per venir, fins la setmana que ve. Moltes gràcies.
El Carme parla també l'espai de la barriera i l'Eli cap de Vila a l'antiaigenda. I Cristina, com sempre, amb la teva col·laboració més que especial, al Twitter i al Facebook. Bona tarda. Bona tarda, gràcies. I us ha parlat Jordi Domènech. Que tingueu un molt bon cap de setmana i que disfruteu. Tornem dilluns a la Penya del Morro.
98.1, l'àmbit ràdio d'espera, 98.1.
No acepto más, pero lo presiento, tendremos que parar el tiempo. No acepto más, porque lo presiento, tendremos que parar el tiempo. No acepto más, pero lo presiento, tendremos que parar el tiempo. No acepto más, porque lo presiento, tendremos que parar el tiempo.
Te miro y sonrío, suena una sirena, acaricio tu cara y mi muñeca.
Haz aquel ruidito que me recuerda Que hace ya un año que caí de bicicleta Te miro con un ojo y te veo borrosa Te miro con el otro, estás tan hermosa Apunto directo a tu oído y susurro ¿Te quieres quedar a pasar el día conmigo? Tú dices que sí, me pongo tan contento Tanto que no siento el peso de mi cuerpo Me acerco al lavabo, me miro al espejo Me brillan los ojos, joder, que estoy quedando calvo Estoy preparado para entrar en acción
Hoy tengo planeada una gran producción. Lástima que sean más de la una. Tendremos que llamar al señor Molina. No setto más, pero no presiento. Tendremos que parar el tiempo.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 31 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
La setmana que ve s'obrirà la convocatòria per adjudicar tres pisos socials a Sant Just. Al ple del mes de maig, va aprovar i obrir aquesta convocatòria per a famílies en risc d'exclusió, tant més a parlar d'aparcament, de condemnar la violència masclista i dels sous dels regidors de govern. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim amb altres informacions destacades en titulars.
Sant Just per la independència va allureir l'alcalde de Sant Just les 80 signatures que es van recollir al municipi fa mesos per pertànyer a l'associació de municipis.