Anem cap a Mollet. Ràdio Mollet no farà pas qual. Bona tarda. Bona tarda. Amb l'ordre judicial alemà, el consistori Molletà espera poder desallotjar el més aviat possible a les aproximadament de deu persones que a hores d'ara encara romanen a dintre del local des de divendres, quan hi van entrar després de l'apregària de les dues del migdia, que des del passat del 10 de juli el porten a terme diversos cops al dia a les portes de l'Ajuntament com a mesura de pressió. Ho explica l'alcalde de Mollet, Josep Montras. Imeatament que tinguem.
L'autorització judicial, efectivament, farem el desllotjament perquè la norma no permet utilitzar aquest local com un centre religiós. El que fa els arrersos que els membres del HUDA porten a terme? A les portes de l'Ajuntament, Josep Montres ha dit que fins ara no s'han plantejat desallotjar els participants per afavorir la negociació. Ara, però, les coses podrien canviar. Mentrestant, a cada vegada que arresen, sobra un expedient informatiu que acabarà en sancions administratives per a ocupació il·legal de la via publicada.
Moment de la previsió del temps. Servei meteorològic de Catalunya. Clara Bruset, bona tarda. Bona tarda. Seguim en una situació meteorològica molt tranquil·la. Domínia del sol a pràcticament tot el país, excepte les terres de l'Ebre sud de Tarragona, on hi ha intervals de núvols baixos, que amb el pas de les hores es van trencant a la nit. Es tornarà a fer més compactes i també hi ha punts de muntanya del país. Hi ha algunes nublades poc desenvolupades que no esperem que arribin a deixar precipitacions. A la resta es mantindrà aquest cel cereide. Ara aquest dimarts esperem pocs canvis.
Les novetats seran aquests núvols baixos que s'aniran fent cada vegada més compactes. No descartem alguna precipitació a les terres de l'Ebre durant la matinada. Serien fenòmens, però febles i locals. De cara a les temperatures, avui han quedat lleugerament més baixes al centre del dia. Màximes de 28 graus a Girona i Lleida i 26 a Barcelona i a Tarragona. Doncs demà seran forces semblants o lleugerament superiors. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa.
Ràdio T'Esper, Durant de 8.1 Ràdio T'Esper, Durant de 8.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'AFM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla Ioselio de Jordi Domènech des d'hora i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro.
Quisena temporada, segona setmana. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui parlarem de les notícies de Sant Just, com cada tarda amb la Carme Verdei. Carme, bona tarda. Bona tarda. Alguna notícia d'última hora que haguem de saber a Sant Just? D'última hora no. Doncs jo tinc una, que no és festa. Bé, avui també... Tampoc és festa, Barcelona. No, tampoc és festa. Demà sí que serà dur, no? Tothom fa festa, com cada any, i nosaltres no. Avui al programa també parlarem de més coses, com de teatre amb el Roger Cònsol, que el tenim aquí a l'estudi. Roger, bona tarda.
Per què no et sentim? Roger, bona tarda. Perquè estic munt. Ah, bona tarda, molt bona tarda. Clar, els actors han d'arribar sempre a l'última fila. S'ha de projectar. S'ha de projectar, s'ha de projectar. Avui també tindrem el Manel Ripoll amb la història de Sant Just, el nouvingut Guillem Cabeza, que ens explicarà notícies del municipi des del seu punt de vista, i després la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, el Sergi Pons i l'Edu Rodríguez. Bona tarda i benvingut. Ara teniu el marró.
La penya del morro. Un programa amb la més morro que tenen. O era més penya comú.
I com sempre, al Twitter i al Facebook del programa tenim a la Cristina Vargas. Cristina, hola, què tal? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Repassem el Trending Tòpic del dia d'avui perquè, entre altres, Catalunya, Partit Popular, Partit Popular de Catalunya han sigut els temes més comentats en aquesta xarxa social perquè el Partit Popular i el Partit Popular de Catalunya criden a constituir un gran pacte polític i social contra el desafiament independentista. Cristina.
De manera pràcticament simultània, la secretària del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, han fet una crida a tots aquells que estan en contra de la independència de Catalunya per articular-se en una plataforma que aglutini partits polítics i societat civil.
Cospedal ha anunciat que el seu partit buscarà un acord amb el Partit Socialista de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i Ciutadans per defendre una Catalunya espanyola i una Espanya amb Catalunya. Enfront del camí que segueixen partits com Convergència i Esquerra. Més la majoria silenciosa. L'objectiu d'aquest acord és frenar les iniciatives que suposen l'aïllament i la separació de Catalunya de la resta de l'Estat. Davant aquesta proposició que ha fet el Partit Popular aquest matí a la roda de premsa del Parlament, el portaveu dels socialistes catalans del Parlament, Maurici Lucena,
ja ha deixat clar que el PSC descarta sumar-se al front sobiranista que provosa el PP i aposta per una línia més federalista. Atenció perquè Carles Buenaventura diu a Twitter que ja sabem que el PP, Ciutadans i el PSC estan contra la consulta o votaran que no quan es faci, però la gran traïció final vindrà d'unió iniciativa per Catalunya Verge. Comentari d'opinió personal d'aquest home.
Un altre és el del Marc Gonzalo, que diu que la política econòmica social demòcrata cristiana es comença a conèixer en el dia a dia de Catalunya. És imprescindible la seva participació. I un altre tuit que ha fet trentint tòpica aquest tema avui, el del Miguel, diu que Catalunya, amb 7 milions d'habitants, ja té gairebé el mateix ego que els 40 milions d'Argentins. L'estat propi és viable. Gràcies, Cristina. De res. Repassarem més trentint tòpics a la segona hora. Passem ara a les notícies de Sant Just amb Carme Verdei. És nou això, no? És nou. Sí, t'agrada?
M'agrada més aquesta nova versió.
Comencem amb les notícies de Sant Just parlant de l'Ajuntament i de la Generalitat perquè aquesta última deu al primer 950.000 euros
A l'Ajuntament de Sant Just. Són uns diners que els Consistori va avançar dels fons pròpits per la construcció de les escoles. Atenció!
El tema delicat. El Consistori està a l'espera de saber si el govern de la Generalitat reconeix que deu aquests diners. Per tant, encara no sabem si la pròpia Generalitat diu sí, sí, ho devem. O diu no, no ho devem. En principi diu que sí. En principi diu l'Ajuntament que no ho sap. Tot plegat mentre el Consistori treballa en les ordenances i el pressupost pel 2014, Carme.
Sí, exacte. No sé si recordaràs que la setmana passada la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, anunciava que la Generalitat pagaria els ajuntaments a qui els degués diners abans d'acabar aquest any, però en aquesta llista que s'ha publicat l'Ajuntament de Sant Just no hi és. Però com pot ser que no hi som? Ara l'Ajuntament, justament per això, el que fa és reclamar un certificat que acredita que el govern deu aquests diners a l'Ajuntament de Sant Just,
Per aquí em diuen que és una mica allò, hi ha un paper, una factura, a nom de la Generalitat. Això és el tràmit d'aquests, el que fa és lentir tots aquests processos.
i s'espera que l'Interonto els confirmi que s'enjust figura com un dels municipis d'aquí, la Generalitat deu aquests diners. Que no sigui que la Generalitat hagi fet aquesta llista i potser els ajuntaments no s'assabenten i si cola cola i diuen que no estan a la llista, ja no ens ho deuen. Com deies aquests 950.000 euros seria difícil no?
Aquí perquè l'Ajuntament de Sant Juli és molt despert i està molt atent a tot el que passa, però més d'ajuntament se li treuen diners i potser no surten a la llista i l'interventor passa i no ho sé. Bé, en tot cas aquests són els diners que va costar la transformació de l'antiga Escola Montserrat amb l'equipament de les escoles al carrer Montserrat i fa dos anys que es va formalitzar la sol·licitud d'aquesta subvenció.
i a banda de la Generalitat també hi ha una altra empresa pública i ho ha estat llobregat, per exemple, que deu diners a l'Ajuntament de Sant Just, al voltant de 400.000 euros... Home, que et pagui tu, que et pagui!
I tot plegat, d'alguna manera, és el teledalfons davant de la tasca de l'equip de govern de cara a l'elaboració de les ordinances i el pressupost pel 2014, que recordem que l'octubre hi ha un ple en què es debaten aquestes ordinances fiscals i aquest pressupost. I l'Ajuntament deu diners, algú, també? L'Ajuntament deu un 30% del pressupost d'ingressos, tot i que, comparat amb els altres ajuntaments, el que recorden és que són uns comptes que consideren que estan sanejats perquè el màxim que es permet és un 75%.
i per tant, és gairebé la meitat. I elles, des de l'Ajuntament, asseguren que les prioritats de les partides del 2014 continuaran sent el manteniment dels serveis bàsics, polítiques socials i educació, i també diuen que es tornaran a convocar subvencions per l'ajuda, per pagar-li determinats col·lectius, igual que aquest any. Tot plegat, com dèiem, es començarà a conèixer més àmpliament a partir de finals d'octubre, que és quan hi haurà aquest ple, en què dèiem que es debat, és a dir, encara quedeu més ben bé.
Molt bé, passem a una altra informació. Atenció, perquè les masies de Sant Just, mira, amb aquesta música tan bonica i egocòlica, seran les protagonistes de les jornades europees del Patrimoni 2013. Ah, sí? No ho sabia jo, això. Molt bé, no? Les organitzen... Ah, clar, Sant Just, d'Europa en general. Val, val, val. Les organitzen el Centre d'Estudis, l'Arxiu i l'Ajuntament. A més, el Centre d'Estudis Sant Just Tengs participarà aquest dissabte d'un acte d'homenatge als morts a la batalla de l'Ebre. On es farà aquest acte d'homenatge?
No es fa a Sant Just. No es fa a Sant Just, això ho tenim. Es fa a La Fatarella. Molt bé, aquí t'he vist bé, ben sortida. Home, a La Fatarella, a poc vagandesa, terra alta, clar, a batallar l'ebre. En fi, va, parlem d'aquestes jornades europees del Patrimoni 2013. En què consisteix, en Carme? Doncs es fan cada any arreu d'Europa i cada municipi, doncs, el que fa és potenciar parts del seu patrimoni no riqui. El que no riqui? Que està molt bé, però és que està molt bé, no? Sí, i per què et fa gràcia? No, perquè estava reient un negui que em van explicar ahir nit, va. Molt bé.
Doncs en aquest cas, aquest any divendres tindrà lloc un itinerari per a la història de Can Gynastà amb Coral Torra, que és autora de l'article sobre la mesia que apareix a la XVIII a Missalània. Que és modernista, Can Gynastà. Explicarà els orígens de Can Gynastà, si a través d'un petit recorregut acabarà a la sala del CIM amb una presentació d'imatges de l'edifici en temps del Studó, que és una de les famílies que va utilitzar Can Gynastà com a torre d'Estigüell. És veritat, és veritat. Me'n recordes quan vam parlar d'abril? Sí, sí, i amb el Manel Ripoll també a Història de Sant Just n'hem parlat algunes vegades.
Se'n parlarà de tot plegat i Coral Torre, com dèiem, serà la guia d'aquest recorregut per la masia de Can Ginesta i per les famílies Duran Tudó i Modulell. Això serà divendres a les 7 de la tarda, se sortirà de la plaça dels Estudis Vells i dissabte al matí a dos quarts d'onze es visitaran les masies de Can Mèlic i Can Cuscoll. Des de Can Ginesta es farà una passejada per visitar aquestes dues masies que estan situades
a la riva dreta de la riera de Sant Just amb explicacions de càrrec de membres del centre d'estudis. A més, no deixem de parlar del centre d'estudis Sant Justeix perquè aquest dissabte, com diem, participarà en un acte d'homenatge als morts a la batalla de l'Ebre. Exacte, un acte... Què passa? Un acte? ...que organitza el Memorial Democràtic.
i 5 Sant Just Tengla han perdut la vida en aquesta botella del llibre, per això, doncs, participaran d'aquest acte. Molt bé, doncs queda dit. I ja per acabar comentem una altra última notícia de Sant Just, perquè el nostre municipi s'assuma a la setmana de la mobilitat sostenible i segura sota el lema Aire Net... Fes el pas. Fes el pas, fes el pas. Dijous, missa... no, perdó, panteja't tu, és que m'ho has escrit amb oli, Carme, no ho entenc. No m'entens la lletra, eh? No, no ho entenc, va. Dijous torna, missa? Sí.
Torna a la cursa de transport interurbana de la regió metropolitana de Barcelona. Que no sé si recordes que es fa cada any i l'any passat el menys va guanyar el transport privat, saps? Menja en el que fa rapidesa, perquè sempre es valoren també, evidentment, altres ítems i no va guanyar en el cas d'eficiència i tot plegat, però sí que amb rapidesa, tant pel que fa, tant la que sortia de Sant Just, del centre de Sant Just com la de Mas Llull,
Va guanyar el transport privat. Hi havia unes persones que van agafar l'autobús per arribar al centre de Barcelona i unes que van agafar el cotxe.
Va arribar abans del cotxe. Volíem demostrar que amb transport públic es podia arribar abans dels llocs i els va sortir el tiro per la culota. Això és així. Aquest any ho intenten. Aquest any no sé d'on se surt. L'objectiu és aquest, demostrar els avantatges econòmics i energètics del transport públic i reivindicar-lo per Sant Just.
que facin trampes, que el cotxe privat surti més tard o alguna cosa i després així de quedar a la galeria. No, perquè es fa des de diferents municipis de l'àrea metropolitana i suposo que a alguns el sort millor cal a Sant Just. Llavors, al cap de setmana el parc ciclista es fa un taller per aprendre a anar amb bicicleta i diumenge es fa una acció conjunta amb 6 municipis més de la comarca que és una passejada amb bicicleta. Hi ha inscripcions, això es poden fer de manera gratuïta al mateix dia a la passejada en els punts de sortida i se sortirà des de Sant Just a dos quarts d'ons a del matí
Des del Parc del Perdó. S'acaba per això al Parc Torreblanca. És una bicicletada així curta. Hi haurà avituallament, animació, en sorteig de bicicleta, estàvem entre els participants i és la desenedicció d'aquesta activitat. Doncs gràcies Carme, ja sabeu que si voleu més informació la teniu ara mateix a ràdio.esber.com, tot el que passa a Sant Just i a més a més també a partir de les 7 al Sant Just Notícies. Edició vespre Carme, gràcies. De res. Bona tarda.
Bé, ja tenim el Roger Cònsol per parlar-nos de teatre. Roger, benvingut de nou. Un titular per la secció d'avui abans de passar a la publicitat. Un titular? Sí. Doncs el que no us podeu perdre i el que heu d'anar-hi ja. Ja. Perquè s'acaba la setmana que ve. S'acaba la setmana que ve ja? Ja. Ja, ja. Ja!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant Alneu?
Dina amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El neu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial de celebracions al web restaurantalnews.com o al telèfon 93 473 40 58. 5 i 20 i a aquesta hora de la tarda parlem de... teatre.
No, no, no.
Això és el que diuen els Sanjustencs quan troben Roger Consult passejant pel carrer Bona Vista. Des de l'altra banda del carrer em diuen Teatro. Mira, mira, mejor actuación. Escolta, Roger, que ja sabeu que el Roger és un Sanjustenc il·lustre, entre altres coses, sí, ja ho havies de dir. Els grocs sempre ho heu d'estar xulo. Home, clar, per quin guanyat, per quin guanyat. Ja, ja, ja. Però estic parlant amb un micro blau.
Vam fer una reunió l'altre dia. Els desprogats ja han començat.
Mare de Déu, no em posis pressió. No, no, que va, però els esplugues ja van començar la setmana passada o fa dues setmanes o tres. Em sembla que, a més a més, ja tenen el nou guió escrit des de fa mesos. Però, paro, paro, aixeco el dit, aixeco el dit. La tradició d'esplugues és canviar de pastorets cada any. I nosaltres no sé si podem parlar de tradició com a pastorets, perquè l'hem fet un any. Llavors la tradició d'aquí potser és una altra, encara. És mantenir-les, fer-les sempre la mateixa?
La mateixa però amb variants, amb diferents que surt i amb... Potser que t'hagi un musical, potser que t'hagi alguna cosa del 1714 i unes ovelles, uns crestats. Ja en parlarem, ja en parlarem. El que sí que puc dir és que el protagonista el farà el Sandy Solano. Molt bé, no?
Avui parlarem de tres obres, el Crèdit, que es pot veure a la Villarroel, el titular seria el Nou Mètode de Gronholm
El titular és la part primera del titular que he fet abans, que és el que us petarà. El que no us podeu perdre o el que tothom us dirà, no us ho perdreu, no us ho perdeu. Com l'antre dels Ferestegs i no sé què. Jordi Buixaderas, com has dit, Jordi Bosch, dirigeix... És com el Jordi, si t'hi fixes, eh? Perquè Jordi, que el seran. Jordi Bosch, Jordi Buixaderas. A mi no m'han cridat per anar a fer res. Hòstia, tio.
Després també hi ha els músics del Silenci, que és la companyia Moomentshans. Jo t'explicaràs que fa 40 anys que fan el mateix espectacle, no? Més o menys no. Però sí que porten 40 anys sobre l'escenari i ho celebren amb una gira mundial que...
Va arribar a Barcelona la setmana passada i s'hi està fins la setmana que ve, diumenge 29. A més, també parlarem d'un troze invisible d'aquest món. Però si és invisible no sé si ho veurem. És un actor només, és un monòleg. No, és un actor i un actriu de la qual no me'n recordo el seu nombre. M'he de recordar-me. Bueno, no sé si m'he de recordar. Però encara no l'he vist jo i tampoc puc dir si m'he de recordar o no.
Posa la fitxa tècnica i hi posa Juan Diego Boto i una xica. Potser aquesta noia li porta l'aigua en un moment. Molt xungo aquest. Comencem per l'obra que ho petarà aquesta tardor. Intentarà ser el nou Mètode Grunholm. De fet, el Jordi Galceran i el Sergi Balbel ja no és la primera vegada que després de l'èxit del Mètode Grunholm ja fa alguns anys han intentat trobar la fórmula
i aquesta vegada ho torna a intentar. Home, el que és clar és que el poker d'assos amb el qual juguen, Jordi Calzán com a autor, Jordi Bosch, que és un actor histriònic i un actor còmic impressionant, el Jordi Buixaderes, que està en tots els registres, però que còmic... Jordi, Jordi Buixaderes.
Amb aquella veu. Que jo me'l poso als documentals del 33. I te dorms. La cabina derriba des d'Àfrica. Amb aquella veu que té el Bochadera. Jo soc molt fan del Bochadera. El que està bé també és que, com gairebé sempre, el Jordi Galsaran agafa temes d'actualitat per fer una comèdia. Passa que no la gent digui que ara parla del crèdit, que algú vol un crèdit. Efectivament, parla't sobre això. El títol ja diu el què de la cosa.
Però que la gent no digui, ostres, tu ara jo no vull parlar de la crisi. No, no, no. És una comèdia, alta comèdia, un festival de la comèdia, com publica avui el periòdico, i serà el que ho petarà. Per què? Per què ja ho estan dient, això? Doncs perquè a l'estrena...
es veu que veurà molt i molt bé, que va agradar tant, les crítiques que l'han deixat impressionant. I sobretot, i això és la mare dels ous, la mare dels ous. La mare dels ous. Això pot ser una secció del programa també. La mare dels ous. Teatro. La mare dels ous. El que serà la mare dels ous és que es veu que les entrades anticipades, o sigui, la vent d'anticipada d'entrades estarà molt i molt bé.
Si creuen que funciona una cosa, deixen un marge d'un mes per prorrogar dos mesos.
I si ho han detallat per alguna altra cosa, segurament l'any que ve la tornarem a veure o a la Villarroel o en un dels altres del grup Focus. El que està bé és saber que aquesta obra va néixer fa dos anys el primer torneig de dramaturgia catalana que el Jordi Casanovas es va inventar pel festival temporada alta l'any 2011. Que és molt divertit això, no saps com funciona.
No ho sé, però tu m'ho explicaràs. Sí, perquè jo vaig tenir l'oportunitat de tenir una persona... Tinc un amic que va participar, que és el Lletjar García, dramatur ja conegut per tots a cara seva, sobretot. I llavors és molt divertit perquè et demanen a 6 dramaturs que escriguin una obra de teatre i que escollegin tants actors com personatges llegits a l'obra.
i el públic vota qui ha agradat més.
va guanyar els tornets de dramaturgia de l'any 2011. Una versió del crèdit que durava 40 minuts. I clar, no us penseu que anireu a la Vall de Roel i hi estareu 40 minuts al teatre, n'estareu hora i mitja ben bé, sinó que llavors l'Anna allargada. Això és una de les coses que preocupava més. I a més a més, sense entrar acte, no?
Sí, sense entreacte. Perquè quan és hora i mitja no cal entreacte. El tema dels entreactes a mi m'interessa això. Quan es decideix, quan es posa a mitja part, quan es posa a mitja part, per exemple... Quan el cul lo resiste o quan el director és malament. Hi ha una frase del Llobreu Xomars que diu que m'ho ha passat fantàsticament amb aquesta obra de teatre, sobretot a l'entreacte. Aquesta és una de les frases que està poblant tot Barcelona.
És molt bona iniciativa del Teatre Nacional de Catalunya.
Veus? Hi ha molt Oscar Wilde. Hi ha també una del García Lorca, diu que el teatro és la poesia encarnada. Els entreactes, les mitjanes parts, per què es posen? Perquè llavors hi ha obres de dues hores que tiren soles. Sí, perquè si el muntatge és prou àgil i el director creu que el públic no ha de descansar... Però és una norma de doble fil, no?, fer una mitja part, perquè, clar, la gent descans fa deu minuts, se'n va fora, i has de començar molt alt.
quan tornis de la mitja part, perquè si no... Tal com comencen els pastorets de Sant Just, per cert. De la mitja part, i que ho petem. De la segona part comença superalta la senyora crota l'allà. Alguna cosa més sobre el crèdit? Si només dir-vos que el Jordi Galceran té una com un allò... ara no surt la paraula. Ajuda el Jordi, sisplau. Té una barreta màgica, té una flor al cul.
El que diu és que a ell li agrada que els espectacles, perquè tinguin sort, s'estrenin més o menys a Madrid i a Barcelona. Si alguns s'enjusten o s'enjusten que ens escolteu per internet.
doncs s'està a Madrid o ha d'anar a Madrid i no es vol perdre el crèdit, pot anar a veure El Crédito. Al Teatro Arriaga i interpretats en aquest cas pel Carlos Hipólito i el Luis Merlo, no confondre'm el Luis Merlos, si és clar. Un home ho ha perdut tot entre un banc per demanar un crèdit amb la val només de la seva paraula. I a partir d'aquí una successió de gags infinits.
que us portaran a riure cada minut o cada dos i molt aplaudida serà el gran èxit de la temporada. Quins actorassos, tant a Madrid com a Barcelona, Carlos Dipólito increïble. Jo crec que els actors es peguen per fer una cosa del Jordi Galzeran, a part perquè saben que tindran un sou alt durant dos o tres mesos per anar fent, anar fent, anar fent. Home, és agraït, els textos del Jordi Galzeran estan pensats molt per una obra de teatre. Ja us he començat al principi dient, no és una obra que va de la crisi, és una gran comèdia
Jo no volia parlar de la crisi, volia fer una obra de teatre.
De fet, no hauríem de parlar perquè, clar, la companyia Moominchance, que, com hem dit, va néixer fa 40 anys, fills de l'escola Le Coq, de quan l'escola de Coq començava a petar... Quan el Le Coq estava... Quan el Le Coq estava quasi bé fent la mateixa escola que ell mateix va crear, de mestre i d'alumne... Sí, que un dia en parlarem de les millors escoles d'Europa... Sí, que ha creat molta escola, també, i molts...
va anar a Sergi López, analitzaran, analitzaran, van anar a Le Coq. Exactament, Le Coq, l'internacional de Jacques Le Coq. La companyia, en moment xinès, és una de les pioneres del teatre no verbal, amb llenguatge no verbal, sinó gestual. I s'ha especialitzat, o es va especialitzar, amb el tema de la màscara. Però no una màscara com el que ara podem tenir tots al cap, la comèdia de l'art, o una màscara de cuir, o una màscara de paper maixé, de cartrópedra, no.
Màscares de tot tipus, màscares de plastilina, màscares de cartró, màscares de plàstic, màscares que són una composició de rotllos de paper de vàter. Màscares que són de tot el cos o de més d'un actor que porten una sola màscara. Màscares que ho és una bossa de plàstic i que juguen com si fossin unes papallones que tenen forma humana. És un espectacle deliciós per tota la família.
D'una hora, hora i deu. És una perla. És humor blanc. Tu passes molt bé, és un espectacle molt poetic.
Aquesta música li va molt bé, també. Penseu que no, ells, tot i que siguin els músics del silenci, no hi ha música i no parlen. O sigui, estàs una hora i deu, així, en silenci. I quin és l'objectiu? I només, l'únic que se sent són els riures de l'espectador a cada moment, perquè és molt clown, és molt poètic. Perdona, això s'ha d'anar a veure, ja.
I acaba el 29. Aquest diumenge que ve. Però què volen aconseguir amb aquest tipus d'obra? Perquè si el Crèdit volia fer com una crítica social, aquest tipus com criticarien? Jo crec que estan més enllà del veí del mal. És un teatre per a tots els públics. Hi poden anar nens petits que estaran meravellats i persones grans, soles sense nens.
per veure un altre tipus de cosa, i és per veure que la tendresa, els conflictes del dia a dia amb persones que no coneixes o que sí, amb els teus pares, amb la parella, amb intergeneracionals, i després tot el que tu et pugui parlar aquesta mena de misteri, que això em volia parlar perquè jo crec que l'Eco, i en parlarem un dia, té un estil
No un estil propi, però et fan estudiar un estil que es diu el misteri, de personatges que dius i això d'on ve, de quin planeta ve.
Jo crec que a la companyia Moment Chance aquestes màscares surten d'aquest estil del misteri, perquè són com uns llavis grans, petits monstres. Quantes màscares hi deu haver a l'espectacle? Tranquil·lament n'hi ha centenars. Dos. Centenars o dos? No, dos centenars. No, però ben bé unes trenta, quaranta diferents, o sigui, decenes. Hi ha una història, són historietes. Són historietes i són sobretot relacions entre màscares.
Hi ha un que està fet amb papers de paper de vàter. Un plora i un plora i li donen el mateix paper de vàter.
o no, o tampoc. Alguns sí, alguns sí. Alguns ho trobarem, alguns ho trobarem. Només dir-vos que jo crec que el currículum d'aquesta companyia parla sol i us ho he dit, una companyia que fa 40 anys que va néixer, que feia 15 anys que no venia a Barcelona, que ara estan fent aquesta celebració dels 40 anys amb una gira mundial i que sobretot el seu llançament va ser l'any 77 quan Broadway es va rendir als seus peus. Per tant, és una oportunitat de veure una gran companyia del teatre internacional i de que fa històrica
Abans, aquí, el Tricicle em sembla que va néixer l'any 79, per exemple, o l'any 80, al principi dels 80, que ja fan teatre no gestual. Doncs ells l'any 77 ja ho petaven a Broadway, no? I a partir d'aquí... Bé, doncs l'obra és Els músics del silenci, de la companyia Moments Sancs, com diem, i ja es pot veure el Barts. Barcelona Arts.
El Paral·lel. I per qui li hagi agradat una mica aquesta descripció, i que no us ho perdeu perquè és una parleta d'aquestes que venen de tant en tant, una o dues vegades l'any com a màxim, i a vegades al grec o a vegades a temporada alta, i en parlarem també, els tres actors de la companyia, o els tres homes i dones de la companyia,
s'han inventat un taller de màscares pel públic. Just abans de començar l'obra, no tots els dies fan un taller on ensenyen les seves tècniques per construir màscares. La màscara és un tipus d'exercici teatral que pels actors moltes vegades ho fan, no? Tipus cos... Sí, sí, i que es veu molt poc aquí a Barcelona. Aquí a Barcelona estem molt acostumats al teatre de text. Aquí hi ha estudis de teatre, per exemple, que s'inspiren amb le coq i tal, i alguna...
i sí que hi ha assignatures, l'Institut del Teatre, la Màscara, Màscara Neutra, Montse Bonet també està per allà. En fi, passem ara a l'última obra que ens recomana el Roger, Un trozo invisible de este mundo.
Jo crec que la música hi escau, també, perquè no és ni molt menys tan plàcida. Ara no sabem si hi ha un actriu o és una... Vull venir l'any que ve. Vull venir l'any que ve i el 10 de lluny que ve, també. Vindràs, vindràs. No pateixis. Un Trozo Invisible de este mundo. Es pot anar al Teatre Lliure de Montjuïc amb una noia i Juan Diego Boto. Ho dic una noia perquè... Perquè no sabem qui és i no sabem si surt. Ja està tancat la taula, ja. I a mi m'han dit que és un monòleg, però si està al programa de mas, segur que surt per allà. També es pot veure fins aquest diumenge.
Exactament, fins al dia 29 de setembre. És el gran èxit de la Sala Matadero, una sala artxic coneguda de Madrid, de l'any passat, que després d'estar a la Sala Matadero va anar de gira per tot Espanya, ha tingut molt d'èxit i ara ha arribat d'aquestes dues setmanes per iniciar la temporada del llibre. De què va aquesta obra? Aquesta obra agafa cinc personatges que expliquen la seva pròpia història. Cinc personatges que són reals,
Són casos reals, d'ONG, de casos personals, i les porten a escena a Juan Diego Boto, qui ha escrit i qui interpreta i entén.
per monòleg, o gairebé com a monòleg, aquesta història, un trozo invisible de este mundo. Tu has vist l'obra, Roger? No, no, no, jo dic que la noia no sabem ni si ha sortit, o sigui, imagina't si l'he vista, o sigui que no. Ho dic perquè si hi ha alguna persona que n'estic escoltant i hagi vist l'obra, podria trucar també. Oh, fantàstic. I que ens diguis, no, no surt cap noia, o sigui, sí, surten, surten 3, maca. 5 personatges, una gent de policia que pensa que en aquest país no hi cap ningú més.
Una altra història. Un jove que relata la seva experiència davant la tortura argentina
que havia de sortir, perquè com quan Diego Voto, argentines sempre parlen sovint de la dictadura de Videla, i com aquest personatge, tornant a la lectura, va decidir marxar als anys 70 de la seva Argentina perquè hi havia aquesta dictadura militar. Però totes aquestes experiències... Hi ha una trucada? Sí, que hi ha una trucada. Mare de senyor! Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda a la secció de teatre. Bé, com et dius?
Carme Verdoi. Home, Carme Verdoi, un aplaudiment. La Carme Verdoi. Havies vist l'obra de teatre, Carme? Ah, sí? Que tu era la mateixa que estava escrivint al xat de ràdio. Sí, estava comentant. Sí que surt la noia, però ella no ho fa gaire bé. Diu que fa un dels cinc monòlegs. A veure, explica'ns aquesta obra, ja que l'has vista Juan Diego Boto. No, ho he explicat bé. És guapo, eh, Juan Diego Boto. M'agrada molt. Jo vaig enamorar d'ella, Martín Ache. Ah, és veritat. Es va estancar aquest enamorament, però després d'aquesta obra m'he tornat
Ah, sí? Potser has de mirar les històries del Cronin per desenamorar-te. Ho fa molt bé, en aquesta obra. Segur. T'has fet gran perquè ara té 20 anys més el Júlio Boto, no? Que jo? Sí. No, que tu no ho sé, que tu no ho sé. Que en aquell moment vols dir. Que martinatges segur. Llavors, sí, aquesta noia... Tenim un dilema. Jo crec que la noia... No està d'alçada del Júlio Boto. Però és un monòleg o no és un monòleg? Són 5 monòlegs. Són 5 històries que són 5 monòlegs. Llavors, la tercera...
Ho fa ella. I llavors, jo crec que potser el fet que aparegui ella no ho fa tan malament. Comparat amb tota la resta, que és només Juan Diego Boto, crec que perd bastant. Carme, només en fa un. De monòleg només en fa un, i amb aquest que interveu la noia no interveu el Juan Diego Boto. No, no, no. Va agradar l'obra, Carme? És estrany, és estrany. És com una mena de... un pedàs. I mentre ella fa l'obra ell, mentre ella fa el seu monòleg, ell toca com un instrument. Quin instrument?
Ara ens pensem com que va de la imigració i de les experiències dures que han hagut de passar aquests casos, que no és només de drama, hi ha molta ironia i humor.
Sí, però és bastant drama, eh. Ah, sí? No, no, vull dir que sí que s'ha explicat així, perquè ells ho estan fent a la seva manera, suposo, no? Ho han de vendre d'alguna manera, perquè si vens un abradí que és un drama... I ho sortiràs llorant, no? Però jo saps que tothom m'aplaudia, vull dir que m'agrada molt, m'agrada molt. A mi em va agradar, a mi em va agradar. Què passa que... Que a tu t'agrada tot.
No és veritat. La noia no em va acabar de convèncer. És gairebé perfecte. Què et sembla la secció de teatre? Bé, l'altre dia no la vaig fer sentir. Molt malament. Avui m'ha agradat. Avui està molt pitjor que l'altre dia.
Sí, que t'agraïm perquè... Sí, perquè teníem un dilema, no sabíem si érem monòlegs, si érem sortida noia, 2, 8 o 5. Carme, aquestes són les redaccions als serveis informatius? Sí, sí. Alguna notícia, així, d'última hora, de ràdio d'Esberna... Mira, no, ens desmentirem una notícia, si vols, això t'agradaré a tu. Sí, ja, ja, és el del cuponazo, no? El del cuponazo. Digue-ho, digue-ho, el cuponazo, que no ho hem dit. Que havia sortit aquests dies, potser heu llegit que la ONCE havia deixat 1,1 milions d'euros a Sant Just. Com? Perdona? Oh, bravo!
1,1 milions d'euros en just. Un cupó que es va vendre al bar del Camp de Futbol aquest divendres passat.
Què passa? Que la persona que ho va vendre també té aquest bar i llavors hi ha hagut aquesta confusió. I qui ho publica? La BF. No, però la BF ho publica directament des de l'agència EF, és un teletip. I què has fet Carme? Has trucat tu personalment al bar per preguntar-ho? Jo no. Qui ha trucat? Ens n'ha anat algú altre d'aquí a la redacció, no? Pregunteu, pregunteu. Pregunteu qui ha trucat. A mi em sembla que un Jordi. Un tal Jordi.
He trucat jo! He trucat jo! Treball d'investigació! Tranquils! Que per un dia que faci la trucada de producció, no crec que tindrem els quets. Gràcies Carme, que vagi bé! Que vagi bé, adeu! Digues teatre! Teatre?
Bé, Roger, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. Ens ha agradat molt començar els dilluns amb tu, amb energia positiva i amb l'energia del... Piatra. Que maco que ets. Roger, gràcies. Bon vespre, bona setmana. Calla, calla, un moment, això és total. Quan ja estàs acompanyant la gent i et queden coses encara. Però m'has demanat una cançó. He demanat una cançó però ja sí, ho aguantem la setmana que ve.
La setmana que ve parlarem d'una obra que encara es pot veure al Versos Teatre, amb entrevista i tot, el senyor Ricard Ferrer, actor d'aquesta obra, i el títol es diu Els guapos són els raros, de l'Enric Cambrai. Com la cançó de Manel? Ostres, sí. Quina casualitat. Quina casualitat. I a més, són quatre, els actors, i mira, el Ricard em va dir, diu, vaig a prendre a tocar l'Ukelele per a aquesta obra, o sigui, ha hagut de veure els Manel allà. Doncs en parlarem la setmana que ve. Gràcies, Roger, bona tarda. Bona tarda. Seguirem també el Manel, que el tenim aquí, Manel, bona tarda.
Avui controlarem l'espai d'Història de Sant Just parlant de les mines d'aigua que hi ha al nostre municipi. Ho fem d'aquí uns moments després de la publicitat, et sembla? Em sembla.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Segona edició de la història de Sant Just aquesta temporada amb el Manel. Ja sabeu que és col·laborador habitual de l'arxiu municipal d'aquí del nostre municipi de Sant Just. I la setmana passada, de fet, aquesta temporada, hem iniciat el tema, bueno, la secció, volia dir, parlant de les mines d'aigua que n'hi ha moltíssimes a sota del nostre municipi. Grans coves, algunes més petites.
Canals... Vam arribar a la conclusió que Sant Just està foradat per sota i hi ha moltíssimes... Em sembla que n'hi havia una trentena, no?, aproximadament, de mines d'aigua, de curre corregut, de llat recorregut, que ja vam repassar la setmana passada i que tenen totes un nom, estan catalogades i que la majoria corresponen al seu nom, fan referència a la masia, per exemple, o al tros de carrer per on passen per sota de Sant Just.
Ja vam comentar quines són les mines, també els tipus de pous. Entrem una mica en la seva història, Manel. Avui què ens vols explicar? M'imagino que quina és l'utilització que han tingut al llarg de la història aquestes mines d'aigua pels habitants que han viscut a Sant Just, no? Sí, una mica el que intentarem repassar són els diferents documents en els quals s'ha anomenat aquestes mines perquè veiem la importància estratègica que tenien en la seva
En el seu moment, quan se'n feien un granús, avui en dia, com ja hem comentat, la majoria estan en desús i en un procés de degradació bastant avançat, però en el seu moment van tenir molta importància, com els documents de l'època aniran comentant.
Per on vols començar? Perquè els primers habitants sempre anem a ells, que la referència com a mínim fa fe en que tenim aquí a Sant Just, que són els Ibers. Correcte, ells serien els primers que, potser no les mines directament, però sí, les fons naturals que brullaven d'aigua i aquesta aigua d'aquestes fons venia d'aquestes mines, doncs van ser els primers a utilitzar-les. Aquests serien els Ibers que estan allà a la Penya del Moro i les
Fons que havien fet servir serien la Font del Brollo, la Font del Rajolí, que estaven situades no molt lluny d'on ells estaven i, per tant, eren aquestes primeres fonts que van utilitzar els Ibers. Ja posteriorment...
Els usos que em feien bàsicament eren ells per recollir l'aigua. Sí, perquè ells estaven situats a la Penya del Moro, que és un territori elevat, i llavors precisament estaven situats allà perquè estaven lluny de tot el que seria la Riera de Sant Just i els diferents fons que hi havia perquè en aquella època eren fons d'infecció bastant elevades. Llavors les tenien lluny expressament perquè ells anaven allà i agafaven l'aigua que necessitaven, però no ho tenien molt a prop perquè eren focus d'infecció.
Per tant, els IVARs són els primers que van utilitzar aquestes mines d'aigua. Avancem una mica perquè també en el Sant Just medieval hi ha documents o, vaja, hi ha proves que acrediten que les mines d'aigua ja tenien un ús més freqüent.
Correcte, el primer document que trobarem que parlen d'aquestes aigües que passaven per sota Sant Just serà un document registrat a la Pia Almoina del segle XVI en el que es fa referència una sentència en el que es parla d'una d'aquestes rieres que passaven per Sant Just i es sentencia qui serà la persona que en podrà fer ús d'aquesta riera.
I quin podia fer ús d'aquesta riera? Aquesta riera en feia ús en Guillem Arnau de Pastó, que és qui li van donar aquests drets per poder fer servir aquestes rieres. I aquest home, Guillem Arnau de Pastó, té alguna cosa a veure amb Sant Just i Pastó? Qui jo sàpiga no, però és curiós, no, el nom? Sí. Però és la primera persona, el 1451, en què podrà fer ús d'aquestes mines d'aigua, concretament,
de les que hem comentat la setmana passada, les dues que tenien més extensió, que era la mina de la Torre Blanca i la mina d'Arasma i Falguera. Això és important perquè aquest dret surt per primer cop ara i posteriorment, al llarg dels segles, diferents persones
faran ús d'aquest dret que es va donar per l'ús d'aquestes mines d'aigua per dir que ara jo he comprat aquest dret, per tant tinc el dret de poder-la fer servir. Home, de fet la guerra dels recursos naturals, sobretot la guerra de l'aigua, no? Aquí, en aquest cas de Sant Just, però de tots els territoris del món, no som una excepció nosaltres d'agafar el que et dona la natura i sobretot l'aigua, que és el que és necessari més per viure, i també com gestionar tot plegat i la població, no? Que a Sant Just
ha anat augmentant també lògicament a través dels anys. Estem al segle XV, però ja no és fins al segon terç del segle XIX, és a dir, 400 anys més tard, que continuem trobant més documents que acrediten l'ús que s'havia fet de les mines d'aigua aquí a Sant Just.
Tot i així, tenim un petit interrogatòrio que es va fer al rector del poble al 1789 que era Don Alonso de Castilla que l'he trobat bastant interessant perquè va venir un senyor, un auditor de l'Audiència de Barcelona, es deia Francisco Zamora i li va fer una pregunta referent al tema de l'aigua i com que estem tractant tot aquest tema de l'aigua doncs he trobat interessant
perquè veurem com era aquest Sant Just del 1789 amb la resposta que ens donarà al mossèn de l'època.
Era més que res per saber com estaven diferents temes d'actualitat.
Des de Barcelona, els diferents pobles que hi havia en colindans, quina situació es trobava. I això està escrit de l'any 1789, i el de Sant Just també el tenim, aquest document? Més que el document, el que tenim és... això ho va recopilar mossèn Antonino quan va fer aquell llibre d'història de Sant Just.
I ell tenia guardat els diferents mocents, diferents anotacions que havien deixat de l'època i una d'aquestes anotacions era la d'aquest mocent que comentava aquesta entrevista o aquest interrogatori que havia tingut. Seria molt interessant tenir tot el document sencer d'aquesta entrevista de com era Sant Just a l'any 1789 des del punt de vista d'aquest rector.
No sé si només hi ha fragment re. En aquest cas tenim aquest fragment. Un dia hem de dedicar-li un capítol a aquest mossèn perquè una de les coses molt bones que va fer, ara en sortim una mica, però una de les coses molt bones que va fer, ell venia de, com diu el seu nom, venia de Castella i el van ubicar en aquesta parròquia d'aquí de Sant Just i va donar totes les seves possessions i tots els diners que ell tenia per la parròquia i per poder arreglar la parròquia i fer-la avançar molt en aquesta època. Va ser un mossèn
molt generós en aquest aspecte i totes les posicions que tenia se les va vendre i amb aquests diners va arreglar molt la parròquia en aquells moments. Anem a saber quina és la resposta que va donar quan li vam preguntar sobre l'aigua de Sant Just. Va comentar, solo pasa por medio de su término una riera que no recibe otras aguas que las que se precipitan de las pendientes que hay en él.
Esta riera corre de norte a mediodía y aunque el curso hace desde sus orígenes hasta invocarse en el Llobregat, a oriente de San Feliu, del mismo nombre, es solo a cinco cuartos de hora. Està explicant on està situada aquesta riera per la persona que sàpiga més o menys on és. En aquella època no hi havia Google Maps.
Comenta que això és interessant. Diu que en temps de lluvies copioses és molt sobrat per causar alguns danys al poble, com els que va causar l'avenida de l'any 1777. Com avui en dia, normalment no porten molta aigua, però sí que en el moment que hi ha una crescuda sobtada per unes pluges molt fortes, causen moltes destrosses i menys aquelles èpoques que no estava canalitzada i està bastant...
bastant cuidat que no pugui ocasionar tots aquests mals. Parla també de les fonts que hi havia i comenta que en aquella època 20 són les fontes que s'encontren en tot el distrito que ocupa el termini d'Este Pueblo, les més d'elles poc abundantes però totes d'aigua molt cristal·lina i saludable, encara que no se coneix una altra qualitat particular.
amb el tema de l'aigua, la Riera, que se n'extreia l'aigua i les fonts que hi havia al llarg del territori del poble. Curiós, eh, el document del 1889 sobre com s'utilitzaven en aquest cas les mines d'aigua aquí a Sant Just d'Esvern.
De fet, el mateix document, com deies, es tractava de saber com estaven els pobles del botó de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat no era una excepció, i també hi havia un veí que havia comentat com utilitzaven l'aigua, o com era l'aigua, de Sant Just d'Esver. I comenta el savent, diu, el agua que se bebe es de fuente, que se dirige por medio de un conducto de los montes de San Justo.
cuya fuente es propia de la casa de don Josef de Falguera.
pero con la obligación de darle al público para abasto de lo pueblo. És aquesta mina que hi havia d'Arasma i Falguera que passava per sota dels seus domínis i ella en podia fer ús però un cop havia acabat l'ús que ella en feia l'havia de repartir a la resta del poble tal i com es comenta aquest veí del poble. Però l'aigua era per beure, no era pels animals ni pel reg. En principi en feien un ús sobretot per beure-la, també en feien un ús per regar però aquí sobretot parlen de l'aigua cas.
que es bevia i el que és important és que diu que és aigua de font que utilitzen ells per beure, per tant és una aigua ja que com comentava eren cristalines i saludables, per tant era una aigua d'una qualitat important per a l'època. Posteriorment, ja al 1794, completament cinc anys més tard, Erasme de Gònima va reclamar els drets adquirits recentment per compra, allò que deies tu, que després la gent sobre el document aquell primer del Seila 15
que deia de qui eren aquestes aigües i aquestes mines i el subsòl de Sant Just i tot plegat. Tota la gent ho anava reclamant sobre la riera de Sant Just. Exacte, tal com comentes d'això són les dades que en tenim. Després ja entrarem al segle XIX. Aquí hi ha bastantes dades i arribarem fins on puguem. Sí, home. D'acord? Una altra de les...
Hi ha una petita descripció, ja n'hem llegit un parell, aquesta potser ja no faria falta, del segle XIX, el diccionario geográfico estadístico histórico, feia una mica de tot, ja que feien un diccionari, feien una mica de tot. També parlava una mica de com era aquesta aigua i comenta bàsicament la fertilitat del terra, que era aigua que servia bastant per poder regar, també la que se n'extreia
de la Riera explicar l'orientació que estava respecte al Llobregat. Aquí sí que diu que alguna d'aquestes aigües tenia alguna virtut coneguda per curar certes malalties. Alguna d'aquestes aigües que tenia més ferro o que tenia algun mineral doncs que era bo per certes...
per ser desenfermetats de l'època que es poguessin venir a tractar amb aquestes fonts d'aquestes aigües.
Més que aigües termals, eren aigües que tenien més minerals que l'aigua normal i tenien unes propietats que podien ser més interessants per curar certs tipus de malalties.
Ara ja és tot això a partir del segle XIX. Tindrem el 1860, que ja es comença a trobar força documentació sobre l'obertura de minats, o sigui que es comença a anar a través de les mines que es coneixien a buscar-ne algunes altres d'extres. Això és el que vam comentar la setmana passada, que és un fet que diferencia bastant Sant Just de la resta de municipis, perquè Sant Just no disposava de cúifers ni disposava aigua directament
del riu Llobregat i, per tant, l'ús de les mines serà emprat amb més insistència que la resta de poblacions veïnes. Home, perquè, sobretot això que comentaves, que aquí es dona circumstància, potser perquè estem més a prop de Colserola, potser per la geografia també, més de muntanya, pujar, baixar, de Sant Just, es dona aquesta coincidència, però del Baix Llobregat, o dels pobles que tenim com a mínim aquí al voltant, Sant Just, pel que ens comentàvem la setmana passada, és el municipi que més mines d'aigua té a sota seu.
Sí, sobretot en aquesta època es veu això, que a l'obertura d'aquests minats si hagués sigut una cosa que s'hagués fet a tots els municipis hi hauria tots ells que tindrien documentació que faria referència a l'obertura d'aquestes mines i no és així, és un cas excepcional per aquests dos temes que hem comentat. Bé, Manel, tenim dos minuts i mig abans d'acabar la secció, no sé si vols comentar alguna cosa més, sobretot plegat.
Aquí parla de diferents coses que s'aniran fent, diferents concessions d'aigües que s'aniran fent al llarg del segle XIX, els diners que costava fer tot això. El més interessant i perquè la gent se li queda una mica al cap és el que va passar l'any 1892 en què va aparèixer l'empresa local que exportava aigua a poblacions veïnes i que es deia Sociedad de Aguas Potables de San Justo d'Esvern.
Aquí hi ha una imatge de Sant Feliu que en les tapes que es posen a les cloques encara hi havia aquest nom d'aigües potables de Sant Justo d'Esvern i que en aquella època tota la gent que en volia extreure aquesta aigua pagava una poli senual per poder fer ús o perquè la companyia li subministrés aigua a casa seva.
Doncs Manel, si et sembla, la setmana que ve podem continuar... No, no, no, no, no. La setmana que ve... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
De les menes d'aigua hi haurà més coses al segle XX, com les que no hem pogut explicar al segle XIX, però la setmana que ve, com que el cap de setmana 5-6 és el cap de setmana ibèric, farem una espècie de visita virtual a la penya del Moro i explicarem a la gent alguna de les coses que podrem fer durant aquest cap de setmana ibèric i que també ens podran venir a veure a la penya del Moro.
Bé, doncs això serà, afortunadament, dilluns que ve ja m'espantaves, eh, pensava que deies, no, no, no, que no hi haurà secció. Que ja no torno més. Ah, correcte, hi haurà cosa per l'estir. No, no, no, perquè ja allò del cap de setmana ibéric, no? Exacte, que serà els 5-6 i llavors el dia 30 doncs ens ho explicarem perquè tothom ho sàviga. Fantàstic, doncs farem una pausa, eh, perquè també, tanta aigua, escolta, també t'avala la gent. La setmana que ve parlem de la penya del moro i el seu llaciment Ibar, motiu, d'aquest cap de setmana Ibar que hi haurà el primer cap de setmana d'octubre
a tot Catalunya amb molts municipis que fan moltes històries. Exacte, en diferents municipis que hi ha tot això. A Sant Just d'Esber no oficialment, perquè no es paga prou, però sí perquè hi haurà el Manel a la Penya del Moro el primer cap de setmana d'octubre, el dissabte. Sí, diria que sí, el dia 5. El dia 5 d'octubre, el matí, tota la gent que hi vulgui, ja ho sap, us ho podeu apuntar a l'agenda perquè us informarà sobre les restes i el llaciment d'hivern de la Penya del Moro a Sant Just.
Manel, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé fins la setmana que ve. Fins ara mateix a la segona hora de la penya del morro. Morro. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i el Versas. El govern revisarà el preu dels peatges a aquesta tardor.
Entre d'altres es rebaixaran els peatges de la C32 al Garraf i al Penedès. La prolongació de l'autopista C32 entre Blanes i Lloret del Mar estarà feta a aquesta legislatura. Catalunya acaparà el turisme estranger a l'Estat en rebre 11 milions de turistes en els primers 8 mesos de l'any. Bona actuació de les colles castelleres a les festes de Santa Tecla de Tarragona. Esports, la selecció espanyola d'Ukeipatins juga avui contra Òstria en la segona jornada del Mundial d'Angola. El partit començarà d'aquí mitja hora a dos quarts de 7.
El govern prepara un nou model per calcular el preu dels peatges. El secretari d'Infraestructures, Ricard Font, ha reconegut a la xarxa de comunicació local que l'executiu treballa en un nou pla que faci més homogènic i equilibrat el preu de circular per les carreteres de pagament. En cap cas, però, es planteja la possibilitat de fer gratuït el servei. El nou sistema de calcul rebaixarà el preu de peatges com el de la C32, el Garraf i el Penedès. Són declaracions de Ricard Font a la xarxa.
Gratuitat de viatges, cost zero, això nosaltres en aquest moment no ho considerem. Considerem sempre que ha d'haver-hi un pagament per l'ús de les vies d'alta ocupació. Ara, ha de ser un pagament homogènic i ha de ser un pagament que respongui a les característiques de la mateixa via i el retorn que té l'usuari per utilitzar-les.
En els últims mesos, a comarques com el Garrafo o el Penerès s'han engegat diverses campanyes de mobilització per aconseguir la rebaixa dels piatges. A més a més, avui també hem sabut que la prolongació de l'autopista C32 entre Blanes i Lloret de Mar, a la comarca de la Selva, serà una realitat aquesta legislatura. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha assegurat que s'aconseguirà pacificar la Nacional 2. Aconseguirem, en definitiva, també anar pacificant, fins i tot la Nacional 2 en el seu tram més del litoral del Maresme,
que continua tenint una excessiva utilització i per tant, masses riscos de sinistralitat i de problemes.
L'obra tindrà un pressupost de 60 milions d'euros que assumirà la concessionària Bertis. Catalunya torna a ser la destinació turística preferida a tot l'Estat. Aquest mes d'agost han vingut 2.200.000 persones i això suposa un increment del 12% respecte de l'any passat. Barcelona en concret també ha registrat un augment en el nombre de turistes que ha arribat al 80% d'ocupació d'apartaments turístics el mes d'agost. Així ho ha assegurat a la xarxa el vicepresident de l'associació d'apartaments turístics de Barcelona, Fran Granados.
Ha pujat l'ocupació 3 punts i ha estat una sorpresa molt agradable perquè quan vam fer les nostres estadístiques a l'inici de l'estiu teníem unes perspectives del 69% d'ocupació per l'agost. França i Rússia són els països que més han contribuït a aquest creixement del turisme a Catalunya.
L'aposta del president del Comitè de Govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, per la via confederal, quan es faci la consulta, centra l'actualitat política. El portaveu parlamentari de Convergència i Unió, Jordi Turull, considera que Duran manté el compromís amb el programa electoral mentre que el portaveu socialista Maurici Lucena veu un acostament de Duran a les seves tesis.
S'ho pot agafar per aquí o s'ho pot agafar per allà. També és evident que el compromís amb la consulta és inequívoc. Es nota molt, quan un llegeix l'article, que ell és favorable o seria favorable amb una consulta a aquesta via, és a dir, a reformar l'Estatucuó però a evitar la trencadissa. I la presidenta del Partit Popular català, Alicia Sánchez Camacho, proposa crear una plataforma amb partits i societat civil en defensa de l'unitat d'Espanya.
A la diada de Sant de Tecle de Tarragona, els xiquets de Tarragona han completat una brillant actuació descarregant la tripleta màgica. Reus digital, Josep Cartanyà, bona tarda. Bona tarda. La colla de joves xiquets de Tarragona han aconseguit descarregar el 3 de 9 o el 4 de 9 i el 5 de la Bonforra, l'únic gamma extra que s'ha vist a plaça.
La jove volia fer història amb el Pilar de Vuit amb Folri i Manilles, però l'ha fet llenya quan pujava a l'acotxador. Un castell que la jove tornarà a intentar abans d'acabar la temporada. Els xiquets de Tarragona han complert el subjectiu i han descarregat el 3 i 4.9 en forra i el 5 de 8, una tripeta màgica que tanca una gran temporada. Roger Peró, cap de coll dels metalacers. Sortim d'haver fet esta major amb 8 castells de 9 descarregats. Per a nosaltres és un bagatge brutal. I la manera com els estem fent, sense agonies, mai anem al límit, sempre tenim recursos. Jo crec que la colla està posicionant per començar a pensar en el sal endavant.
El que fa les coses petites destaca el 2 de 7 dels cassers de Sant Pere i Sant Pau i el 7 de 7 del xigues del Serrallo. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
La Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just, uns diners que el consistori va avançar dels seus fons propis per la construcció de l'edifici de les escoles i que el govern català havia de cobrir. Ara la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ha anunciat que la Generalitat pagarà els ajuntaments a qui degui diners abans d'acabar l'any, però l'Ajuntament de Sant Just no figura de moment en aquesta llista. Per això el consistori fa un toc a la Generalitat, reclamant un certificat que acredita que el govern deu aquests diners a l'Ajuntament de Sant Just.
Està a l'espera que l'interventor els confirmi que efectivament s'enjust figura com un dels municipis que la Generalitat deu a aquests diners, 950.000 euros que van costar la transformació de l'antiga Escola Montserrat en l'equipament de les escoles al carrer Montserrat.
Aquest dimecres comencen les obres de millora de l'avinguda Doctor Rivaltas. Faran el tram que va des de la carretera Reial fins al Parc Joan Maragall i els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edifici de la carretera on aparquen els veïns i es connectarà pels vianants amb el passatge de Sant Jertrudis. També s'introdurà millores perquè fa l'eficiència energètica perquè es posarà un enllumenat tipus LED de molt baix consum amb telegestió per controlar el nivell lumínic i optimitzar la despesa. Mentre d'unir les obres
L'aparcament de terra, al qual s'accedeix des de la carretera reial, quedarà anul·lat. El que sí que es garantirà és l'accés del veïnat a casa seva i el pas de vehicles de seguretat o emergència. L'Ajuntament de Sant Just preveu que els treballs s'acabin el mes de gener. I acabem aquest bitllet explicant-vos que la SES arrenca el cap de setmana les seves excursions en família. Serà aquest diumenge amb una sortida a les Fonts de Collserola
excursions que s'adrecen a nens i nenes entre 7 i 12 anys i on també s'hi poden participar pares i mares i avis i àvies. La idea és fer-les l'últim diumenge de cada mes. Aquest diumenge se sortirà a les 9 del matí des del Parc del Paradó amb cotxes particulars fins a Camp Marlès i l'itinerari serà d'uns 7 quilòmetres. Caldrà dur calça d'adequat entre païcant i plora i qui no estigui federa a l'hora de treure és una segurança temporal que costa dos euros en 20. Ja us ho podeu apuntar i al web de la CEAS, en just.nord.ceas, trobareu més informació.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada a la primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo.
Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda, i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. Restaurant El Milenari. Ràdio d'Esfer, durante vuit, un, un... Ràdio d'Esfer, durante vuit,
Sí, sí, de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morró.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos un dia més. Avui tindrem la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, l'Edo Rodríguez, Sergi Pons també. I també tindrem el Guillem Cabeza a la secció del nou vingut, com cada dilluns. Però abans de tot això, Cristina, que, per cert, el Guillem Cabeza no ha arribat encara. No, no hi és, aquí. No ha arribat. Deu estar a punt d'arribar. Em té por. A què? Perdona? Que em té por. Et té por, dius? Jo crec que sí. Ara parlarem de tot plegat abans, però repassem els trending topics de la segona hora.
També polític, perquè Felipe González, l'expresident del govern espanyol, avui ha parlat sobre Catalunya i el debat sobiranista i independentista. Arriben noves declaracions de l'expresident, on assegura que la independència de Catalunya és impossible.
Sí, la independència a Catalunya com a objectiu és impossible. Aquestes han estat les paraules que l'expresident del govern espanyol, Felipe González, ha dit aquest matí a l'esmorzar informatiu organitzat pel forum de la nova comunicació. Fent referència a les aspiracions independentistes del govern català,
afegit que cavalcar cap a la independència pot provocar una fractura política i social que costi soldat 30 o 40 anys. I a més a més Jordi destacar que ja ho hem comentat abans que en relació amb aquestes declaracions el portaveu del grup parlamentari socialista Maurici Lucena doncs fent referència tant a Rodríguez Zapatero com a Felipe González ha anunciat que aposten més per demanar una tercera via en aquesta consulta que no fos ni el seccionisme ni la Unió i demanen per la via de la línia federalista en aquest cas.
Tu ets qui ha fet rendir un tòpic aquest tema. Per exemple, Joan Carral, Díu González i Zapatero estan en contra de la independència de Catalunya però no en contra dels expresidents de sucoses assessories. I amb el hashtag pocavergonyes. Salvador Cardús diu citant a Felipe González. No es pot cavalcar cap a l'impossible i diu exacte, no es pot durar la independència si no és que a la consulta surt un no. I la guionista Dolors Boatella diu he vist passar el palcarisme de Felipe González amb un carret ple de coure.
Gràcies Cristina, aquesta és la sintonia que ja sona de la secció del nou vingut, del Guillem Cabeza, però... El nou vingut no ha vingut. El nou vingut no ha vingut. Efectivament, el Guillem Cabeza és un nou veí de Sant Just que fa uns mesos... aneu-lo trucant ja. Ja t'ho sé, truquem-lo, per favor.
És un veí de Sant Just que fa mesos que viu al nostre municipi i que intenta integrar-se d'una manera diferent, com venir a la ràdio i explicar-nos les coses que passen a Sant Just. Però, amics i amigues, no hi és. Per tant, l'estem trucant, no? Truquem-lo. Estem trucant al Guillem ara, a veure què passa, perquè, escolta'm...
No sé què passa però aquesta setmana hem començat la temporada que els col·laboradors fallen, un dia ve un, no sé què, trucant. Saps el que ha passat Jordi? La setmana passada com li vaig dir al Guillem que no sabia lligar i entre que jo li faig por aquí a l'estudi, no sap com lligar-se a la Carme i a l'Andrea ja ni la veu, doncs mira, ha decidit ja ni venir al ràdio. Mira, el tenim ja. Hola, Guillem.
Bona tarda. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu. No aplaudiu
Eh, posa música de coses importants. D'excusa. D'excusa, d'excusa. No és una excusa, Jordi. A veure, digues. Estic en kilòmetres, no us heu dit lloc encara per un estic. Després comproverem, perquè penseu de fotos en directe pel... Pel Twitter. ...però la cosa és... A veure, què diu ara. A partir d'ahir, estic en un lloc...
Molt important dins de Catalunya, de Barcelona també. Estàs en un lloc molt important de Catalunya i de Barcelona. El fòrum. Molt important. El fòrum. Un lloc amb gent de tot el món, un lloc cosmopolita per excel·lència. El Raval. No. Un altre lloc. Més la Rambla tampoc a les dues de la nit, no. Mira, perdona, el David Ávila diu al xat. Jo també vaig fallar, com tothom a Contracorrent, però jo vaig complir enviant la secció a temps, diu. El David Ávila que ens n'és fallat ja. No, no n'has fallat, no?
Aviam, Jordi, jo vull saber l'opinió que tenen tots els veïns de Catalunya, tu del món, del nostre programa, de la Pena del Monro. Ah, val, val, m'agrada... Tenim en aquest camp directe, estic al Camp Nou, atenció, anem a desbalejar-se aquest. Estàs al Camp Nou? Ara mateix entro, entro per la porta del Camp Nou. Ah, sí? Al costat de les oficines de Barça TV, atenció. Que està el Tata, està el Tata Martí, no? Anem a mirar, anem a mirar. Estem ara mateix a Carauan. Sí? Ara tinc les paretes a la meva dreta. Sí? Però què fa el Camp Nou?
Sí? Sí. Perdona, us puc fer unes preguntetes? Però si són lamanys. A la ràbia? Oh, són anglès, us diria, i ningú? Jo l'anglès ho tinc com una botella, m'enténs o no? Ja. Un moment, us puc fer un moment, que ara hi ha molta gent. Ara hi ha com algú turista aquell sense... Un jepurès. Sense sostre. Bé, ara ja, però és impossible. Perdona, estem en directe a Ràdio Sentius, el millor programa de Ràdio Sentius, us puc fer unes preguntetes? Ràdio d'Esbern. Ràdio? Ràdio sobre el Barça.
Però si, escolta, però una cosa, Guillem, però Guillem, si aquí trobaràs tota la gent d'estrangeres i tota la guiris, no, no... Aviam, la Cristina sap que aquí no es lliga amb un universal. El teu, el de l'amor. L'amor. Com em coneixeu? No, doncs jo hi vaig marcant. Vaig marcant, diguem-ne, vaig amb una samarreta molt agrapada. Has vingut a lligar el Camp Nou?
Bueno, podem intentar també. Estàs oberta tot, avui tu veig. Comencem ja, entrem aquí. Però entrem a on?
Primer directament a l'escalda de mitra. Sí, home, les guixetes són molt xules, les del Camp Nou, que han fet últimament. Si tenim el Guillem Cabeza al Camp Nou, que no sé ben bé tampoc què està fent allà, perquè a més tothom és estranger. Escolta, pregunta, ja que és aquest equip, pregunta el típic que pregunten quan fan connexions al Camp Nou. Quins jugadors del Barça coneix la gent, per exemple? Comencem, Mariam. Aquí ja... A veure.
Un reporter de la ràdio sempre ha d'explicar què és el que veu. Has de ser els nostres uns. Escolta, Guillem. Guillem. Guillem.
Ville, para un moment, para un moment. Escolta'm. Què? Que tu havies d'haver vingut avui aquí al programa. Com, com no et sento bé? Espera't un moment. Surt de la tenda. Surt de la tenda. Tu havies d'haver vingut aquí al programa a fer una secció del nou vingut. I estàs al Cap Nou parlant amb japonesos i amb gent que no vol parlar amb tu. Vale, m'has cuidat, m'has cuidat.
He perdut el tren. He perdut el tren. Metro. Bus. He d'agafar tres combinacions. Sóc de Sabadell. Com? Vinc amb molta humilitat al teu programa. Com? Perdona? M'estàs dient... Per un moment. M'estàs dient que tu no ets de Sant Just d'Esveral? No, no, de Sant Just. Ho sento. Era una broma. Va començar a ser una broma. Em vas proposar una secció. Com?
Però això és veritat? Tu no vius aquí al Walden de Sant Just i vens aquí a explicar-nos les coses que passen de la ràdio i tot allò que fas tu, les notícies... És mentida? Mira, no sóc l'única que menteix, eh Guillem? Tu ets un tio de Sabadell? De Sabadell Centre, exacte, de Sabadell. Sabadell Centre? Ho dic perquè la Cristina es situï en un altre dia, però sí.
Tu no deixes passar ocasió, no? Llavors, fillem, quan vam sopar junts, al pis que vam anar del Walden, de qui era? Ara.
Ara, ara, ara, ara. Jordi, em estàs ficant. No, a mi no em liis. Escolta, Guillem, una cosa. No, escolta una cosa. Guillem, no, no. No, no, no. Ens has tingut enganyat a tots? Jo sincerament estic decebut ara. No tinc paraules. I només et puc dir una cosa. Això no quedarà així, Guillem.
No, no, no. Guillem. Guillem, ja parlarem. Ara hem de donar pas a la publicitat. Veurem si continua sent el novingut. No, no vull cap samarreta al Barça. Són molt cares a més. No vull que gastin els diners amb una samarreta al Barça. Guillem, no, jo...
Tindrem una reunió amb el director de la ràdio, perquè jo em sento com a responsable del programa que hem estafat a l'audiència, que hem defraudat els nostres... calla que estic parlant... que hem defraudat els nostres ulls i... em sento malament. Parlarem amb l'Hector, amb la regidora de comunicació i amb l'alcalde, si cal, també, perquè hem estat... que vols callar que estic parlant? Parlarem amb gent que haig de parlar perquè hem estat estafant i mentint a la gent, dient que...
Bàsicament es m'han dit tu, però jo com a responsable estic darrere. Vols callar? No hi ha res pitjor que anar a parlar i tenir un tio que pel telèfon... Per tant, Guillem... No, no, no. Estic molt seriós. Ja en parlarem de tot això. Si no parlo és perquè estic al costat d'unes ostesses d'aquestes del Barça i estic mirant. Guillem.
Ja parlarem. No, no, no. No, no, no. Escolta un moment. Tenim publicitat. Tenim publicitat per tirar. Tenim publicitat i ja parlarem.
Què? Jo em faig fora ja. Bé, ja ho veurem. Ja ho veurem. Has de parlar amb aquesta gent que t'he comentat, amb aquestes persones i decidirem tots el que farem. Va, Guillem? Guillem. Guillem. Guillem. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, Cent Patric Prescul.
A Saint Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Ara escolta l'estadi d'Esvern
sintonitzes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just, durante 8.1. Ràdio d'Esper, durante 8.1. Ràdio d'Esper, durante 8.1.
Segueix l'Apella del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apella del Morro. A Facebook, l'Apella del Morro. Com veu? Sou originals, també.
Efectivament, aquí estem, 5 i 24 de la tarda, com que a dilluns, la tertúlia esportiva del programa, amb el Sergi Font, aquí saludem Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. A més a més, que per cert, avui és l'última tertúlia, no?, que tindrem amb tu. Va, potser dilluns tinc. Ah, sí? Sí. A més a més, també tindrem el... bueno, tenim ja l'Edu Rodríguez. Edu, bona tarda. Bona tarda.
Hola Edu, benvingut i el Rafa Cano. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda Rafa. Atenció perquè... Bona, la Cristina. Cristina, que també tenim... Hola Jordi. Anava a dir atenció perquè parlem del Barça, del Madrid... Hi ha una altra persona dintre l'estudi que no ha saludat. Ah, home, doncs la saludo, és la Zoé. Zoé, bona tarda Zoé. Hola. Hola.
És la contartuliana esportiva més jove de la radiodifusió catalana. No trobareu una persona que parli del Barça, d'esport, de l'Espanyol, tan petita. Zoé, tu quants anys tens?
Quina professora de l'anglès tens?
Si m'ho has dit abans. Ella ve perquè és la fan número 1 del seu pare. Comencem la tertúlia amb diferents històries.
Perdó, va perdre. Va guanyar a 0-4 contra el Rayo. Volia dir que va perdre la possessió, això sí, després de 316 partits. Hem d'estar preocupats per aquesta dada, que a més se li va dir, el tata va dir que no li preocupava, que segueix una mica com l'any passat. Com és el partit, Edu?
Jo a l'equip vaig veure una primera part fluixa de l'equip en general, però una segona part que quan va marcar el 2-0 ben aviat al Barça a la segona part i això em va permetre l'equip jugar molt més tranquil i molt millor.
Valdez va tornar a salvar l'equip a la primera part amb el penalti salvat. És una dada preocupant, que Valdez s'estigui parlant d'ell contínuament. Messi va tornar a jugar un bon partit i Pedro va estar perfecte a l'atac. L'equip en general no va fer un mal partit, a mi no em va desagradar, però sí que encara té un llarg recorregut on pot millorar bastant.
Com és que entre el barcelonisme hi ha no aquest ambient de decepció però que no acaba d'agradar el joc del Barça? Però escolta, l'altre dia contra l'Ajax 4-0, contra el Rayo 0-4, en fi, són massa perfeccionistes els col·legues? Jo crec que és un etern debat i a part també jo crec que al Barça li falta algun partit de nivell, realment. La Supercopa sí que van ser dos partits de nivell, el que passa és que estan a l'inici de la temporada
Potser tampoc es poden fer gaire valoracions. A partits de nivell tampoc, perquè sí que ha jugat contra València, Màlaga i Sevilla bastant juntets, seguits a l'Atlètic, i és un equip petit, que això és el que preocupa. Sí, però el València no és el València dels últims anys, el Sevilla tampoc. Jo crec que al Barça li falta trobar-se amb algun examen
Si es veu que l'equip se'n surt, tornarà a agafar confiança.
Són jugadors que han guanyat moltíssim les peces importants de l'equip.
que es relaxin i no corrin tant o no pressionin tant i solucionin els partits amb la llei del mínim esforç. Un partit on marquen tres gols el Pedro és un partit estrany. És un revulsiu. I encara va poder fer un altre que va estar sol contra el Porteca.
Jo soc optimista perquè penso que on no arribi, en el cas que Messi no estigui en el millor moment o Xavi o Iniesta, arriben altres de l'equip. I també l'altre dia... Amb això vol arribar el Tata.
que està deixant fora la convocatòria els jugadors importants perquè els jugadors veïn estant en forma contínuament i quan un estigui una mica menys però l'altre estigui fresc físicament, per exemple demà, 6 febrer es baixa la convocatòria. 6 febrer es no jugarà contra la real societat. Jugarà al Camp Nou, oi? Sí, a les vuit de la nit. Partit complicat.
Són interessants, la Real és un rival que en les últimes temporades el Barça mai ha sumat 6 de 6 contra la Real Societat, bàsicament perquè no ha patit bastant les últimes temporades, però també recordo ara, no sé si va ser la temporada passada o fa un parell, que va guanyar el Barça 2-1 i ha patit moltíssim al final del partit. O sigui, serà un partit difícil demà, però serà un partit difícil.
Demà el Barça juga contra la real societat, no? Sí, sí. Tu com que ja estàs... Mira, que per cert, aquí em pregunten al xat de radio, el David diu, com és que han deixat el Sergi?
Tu ja estàs pensant en altres coses, no? Quin David? El David Ávila. El David Ávila. També tenim el David Pedros. El David Pedros, però ja no col·labora al programa. Ja fa temps, ja fa temps. Doncs, bé. Ja ho explicaré el pròxim dia. Ja ho explicaràs. Jo ho explicaré el pròxim dia. Encara vindré un dia més. Se'n va a veure a altres lligues. Quins misteris.
La penya del morro m'ha enviat allà perquè hi ha un avacant al futbol dels Estats Units. Si t'ho ha de pagar la penya del morro, va bé. El Barça, esteu preocupats realment pel Barça? No. Jo sóc el contrari que tu, Jordi. Tu què opines, Cristina? Jo sí, estic una mica preocupada. I acostumo a ser més pasdimista, bàsicament perquè si venen alegries no es mira això que t'emportes.
En canvi si ets optimista com tu després et portes la patacada. Tot i això sí que crec que és possible que es puguin relaxar els jugadors i que es relaxin una temporada però tot i això jo crec que acabaran fallant en algun partit segur que punxen. El problema és que pungin en un que sigui important.
L'any passat el Barça va punxar els dos partits més importants contra el Real Madrid i va guanyar la Lliga amb 100 punts. Sí, però no sempre ha de succeir el mateix. O sí, perquè als altres 18 equips el Madrid li costa bastant. Jo estic d'acord que el Barça, quan realment es veurà si és un equip competitiu, és quan tingui partits de nivell i els devà guanyar, aquests partits. El problema vindrà si no els guanya.
Si no es guanya a la Lliga ho tindrà complicat perquè ja està vist que és una Lliga on s'escapen molt poquets punts i per tant els punts que es disputen entre Barça i Madrid tenen un valor extraordinari.
El que apunta Edu també amb l'Atleti de Madrid, que és bastant fort. Sí, molta tonteria amb l'Atleti, però l'any passat va estar fins a la jornada 33 o 34, i aquest any de moment va... No sé si el podem considerar un outsider a les dues primeres places, l'Atleti de Madrid, però sí que és veritat que en els duels directes serà un rival dificilíssim. El que va és que jo crec que l'Atleti de Madrid sí que es deixarà més punts pel camí.
Respecte al nivell del Barça ara mateix, jo he criticat aquest equip com juga ara mateix. Jo l'he criticat bastant les últimes setmanes però sí que crec que aquest equip és un equip molt poc acostumat a jugar al nou sistema que vol implantar el Tata Martino.
a vegades anar combinant entre quedar-se tancat a la darrera i sortir al contraatac i a vegades controlar el partit. És un equip que defensivament li costa i això només anem per la jornada 5 i és un procés lent on a l'equip encara li faltaran uns quants mesos per començar a adaptar-se a aquest estil. Sempre s'ha dit que al Barça li costa especular amb els resultats. És a dir que no sap jugar a defensar.
No, el que va és que també ho ha fet, jo crec que s'haurà d'especular amb el resultat. No ho ha fet de la mateixa forma que ho fan altres equips, però al Barça hi ha hagut partits on ha utilitzat el control de la pilota per matar el partit. I això, quan el Barça ho ha sabut fer en partits importants, realment té mèrit. Per exemple, el partit contra el Paris Saint-Germain, que el Barça va poder superar amb un gol en els últims minuts, recordo que els últims minuts de partit
Realment es va veure un Barça que va saber matar el partit, tot i que el PSG s'ho estava jugant tot i estava atacant fins al final, però va saber mantenir la pilota lluny de la zona de perill i el PSG no va tenir cap ocasió. Si el Barça sap fer això també, aquest altre estil de joc,
doncs pot ser molt més competitiu, inclús. Home, és que nosaltres venim d'uns anys, ja ho hem comentat més d'una vegada, aquesta reflexió de l'exquisitesa futbolística amb Guardiola... El tiquitaca. ...que hem viscut, sí, sí. És que, clar, és que nosaltres som uns privilegiats del que hem viscut durant aquests anys. I això és impossible que duri tota la vida. És que és impossible. I a més que vull dir, el preu dels avonaments els aniran pujant, si això va durant tota la vida. Exacte.
Les notícies dels socis no estan per alegries. Ja no només la gent que va al Camp, sinó també la gent que ho veu per televisió, la gent que és coler, que és líder del Barça, que hem nascut aquí... En fi, hem sigut uns privilegiats que hem vist el millor futbol, o potser un dels millors futbols que s'han fet a la història d'aquest esport, i s'han fet aquí, a pocs quilòmetres, al Camp Nou, amb Messi i companyia. Clar, evidentment, aquests jugadors es fan grans, ja tenen més edat, es cansen,
ja no se'ls pot exigir. Tu no pots exigir el mateix a l'Iniesta que al Neymar, perquè l'Iniesta pensa, escolta tu, jo soc un tio que he guanyat aquí molt d'escor i potser ja no arriba. Potser se'l l'he d'exigir més, no ho sabem. No ho sé. Perquè l'Iniesta és un jugador que, per la trajectòria que porta, ja se li pot demanar que es carregui el pes de l'equip a l'esquena, igual que a Messi, per suposat, o a Xavi.
En canvi Neymar encara està en procés d'arribar a ser aquest jugador. Jo sempre penso el mateix. El que cobren és per menjar-se de la Jespa. Si són massa grans... Sobretot Iniesta amb el que cobrarà ara, que són 12 més 3. Iniesta és igual o Messi o el que sigui. Mira, el portento de Pujol, que és un tio que es deixa la pell al camp, el Piqué no ho fa, això.
El Piqué, des que no està a Puyol, és com si... Bueno, estan tots de cacondeu amb el tema de la Shakira, que li fos molta canya, i el tio està cansat. Home, a mi el tema del que corren els jugadors és un altre debat. Em sembla molt apologic. És el preu. Són persones i totes, encara que jo cobrés... Si aquest programa l'estiguin escoltant 10 milions de persones...
Té una responsabilitat en veure's amb tot, amb persones que... Però és que per això cobren el que cobren, segurament. El que passa és que són persones normals i corrents, que tenen els dibuixos i que ara si s'enamoren es desamoren i van al bar a fer caca.
Clar, per això t'ho dic, això del semés i tot. I de més qualitat, no? El paper deu ser més finet. De billet de dólar. El David està obsessionat amb ser un vaix, Sergi. Puc preguntar al Sergi si se'n va fer-li un petó a l'escut del Barça a la piscina de l'Iniesta? No, no. Al David, que escolti el programa de la setmana que ve, que revelarem.
Aquest secret. Si vols saber-ho, doncs que escolti la samarreca del programa. Fent ganchos, no? Això em va... Estem aprenent a tots ja, Fernàlia. És el sort que havíem quedat, Jordi. Sí, sí, sí. Diu que és broma. Diu, vagis on vagis i espero que tinguis tota la sort del món. Però bueno, que el contacte continuarem tenint. Moltes gràcies. Per cert, el Celta l'any passat veu perdre, eh, a casa de...
El Sadat. Ah, i el Sadat, dic... A Balaidos. A Balaidos, perdona. El que més que... Ja el Barça ho tenia... Vam empatar. Vau perdre 3 a 2. 3 a 2... L'any passat. Vam empatar. Vam empatar, potser. Vam empatar l'últim minut. El Barça es va deixar por. No, no, vam empatar. Tu estàs dient el Camp de la Real Sociedat o el Camp de la Celta? El Camp de la Real Sociedat. El Camp de la Celta vam perdre. El Camp de la Real Sociedat sí que vam perdre... El Camp de la Celta vam empatar l'últim minut. Segona jornada de Lliga, si no m'equivoco, contra la Real Sociedat. Demà jugar contra la Real, no contra el Celta, eh, el Barça?
Contra el Celta també es va deixar punts, però això és un figues d'un altre paner. El Rafa només li interessa el que passa a l'Espanyol? No, no, no, és que... No, em marca aquí que... Marca Malamenya. Marca no. Marca Malamenya, sí. L'estadística marca que posa, ara t'ho diré, que estic buscant... Mentre el Rafa busca, seguim parlant del Barça. Calleu una mica, sisplau. O sigui, jornada número 20, el dia 19 de gener,
Mentre estiguis a la teva llibertat, els vins canvien de mi sola. No canvien, se'n van anar al lavabo a fer caca. És que és teològica, no? És que era la referència que teníem més propera. Per cert, tema Iniesta. Ja que és Iniesta, creieu? No sé si creieu que Iniesta ha estat molt bé amb Martí, perquè no compta amb ell. Això que comentàvem fa un moment, que segurament Iniesta no...
El que hauria de fer la seva feina és pressionar i córrer com fan els altres. Però l'estil de joc d'Iniesta no és un jugador que s'hagi caracteritzat mai per la seva gran pressió que ha fet als rivals, sinó per trencar, desbordar, trencar línies...
Les passades, etc. Què opinau? De moment, no sé si hi ha quasi ni esta, però sé que de moment hi ha cinc partits de Lliga i n'hi ha estat titular en un. Potser no és el València o el Sevilla de temporades passades, però sí que han sigut partits que dius, dada la qualitat dels equips del futbol espanyol, sí que són equips que es posarien entre els cinc primers, potser els deu primers.
Aleshores, que hagi jugat només un partit, jugant al Barça contra partits, contra València, Sevilla, Màlaga, aquesta última jornada contra el Rayo, etcètera, sorprenent com a mínim. Sí que és cert que potser Iniesta no s'ha caracteritzat per jugar a tanta pressió, però sí que crec que Iniesta, en aquest joc de contraatac, de buscar la passada més concreta, pot ser bastant efectiu.
No sé, potser és un perfil de jugador, Andrés Iniesta, que no és exactament el que busca Martino per la posició que ocupa. El que veig és que a mi em costa bastant de creure que quan el Barça començés a jugar-se realment les garrofes en totes les competicions, sobretot a la Champions, Iniesta s'haguessi la banqueta. Jo crec que és un jugador que, posis o no el posis, et dona un rendiment superior a gairebé la majoria de jugadors
Potser sí que busca més verticalitat com la que podria oferir un jugador com Cesc.
L'altre dia potser no, sí que és veritat.
No es va acabar de resoldre el partit. El partit de l'Àgex va ser bastant flux. El Cesc, abans del partit de l'Àgex, en general és com el Guadiana. Ara ve, ara va, ara està aquí, ara està allà. És més de una continuïtat que a mi m'agradaria veure algun dia. Com el Guadalquivir, potser. Que té una continuïtat, que no sempre està allà. El Tajo, la feina.
M'agradaria veure una vegada, però tinc por que el Cesc sigui sempre aquell jugador que no ha estat mai en una línia continua.
Hi ha cas Cesc o no hi ha cas Cesc? Estava al Barça, va sortir del Barça, ara està al Barça, suposo que sortirà del Barça. Jo crec que això no només depèn de ell, també depèn de l'entrenador, de la resta de companys i una mica de tot. També evidentment per ell, però també crec que té alguna cosa a veure tant l'entrenador a les posicions que el posi i també de la resta de companys, del joc que puguin fer amb ell i comptant amb ell.
En fi, passem a, perquè ens obliga, al CAC, Conselleria Divisual Català, a parlar una mica. Portem 3 anys amb la mateixa broma. Però no cansa. A mi no em cansa. És que al ser veritat... Sí, vinga va, seguim. Parlem de l'Espanyol amb Rafa Cano. Aquest és l'himne que ens ha agradat molt escoltar-lo.
Per cert, Rafa, vaig anar a passejar al centre de Barcelona l'altre dia, a la plaça de Catalunya, que hi ha la Mercè, molt bonic i molt buit, també, i vaig veure que hi havia un perico de... Un nom, eh? Sí, sí, de... Com es diu?
Era una figurita d'aquesta de Rambla. Exacte, una figureta d'aquestes, molt molt curiós. Era un perico perico o era un perico perico? Era un perico perico. No era un perico, era un perico perico. Volava, no? Sí, perquè hi havia com una fira d'entitats i tal a Catalunya i llavors hi havia un... Em va fer una mica de llàstima perquè ningú es volia fer cap foto amb ell.
Jo el vaig saludar per això. És que estava mal col·locat, perquè al costat de les font de canaletes ja em diràs que fa un pàrico. Ell se la va voler escoltar, la foto. Se n'està buscant. Ell va venir la properia i va dir, fem una foto i vaig dir, no. Tu ets el de la penya del morro. Morro, morro. Qui mor? Sí, moro per veure't. A veure, refanem el tema, perquè ja hem consumit els 50 partits del teu temps. Com sabeu, avui juguem un partidàs... Per quatre o feu per quatre o no?
A la Gàbia. És a les deu? A les deu, a les deu, per quatre. Jo aniré al camp. Són partits de Lliga no oberta, encara. M'han convidat. Potser que això era una peça de museu. No tallem el referat. El tema aquest és de... Bueno, hi ha crisis i tal, pan i circo. És veritat. El tema de quatre partits divendres, dissabte, diumenge... I toma pan i boja. Per molt que diguin que així... Avui deien el Radio Marca, que és la ràdio que escolto jo, perquè és l'única que fan esports.
Seguits. El que parlen només del Madrid i del Barça, però és igual. Com totes. El càctem és de... Un segon de l'Espanyol. Com deia, segurament que al partit no el veuran molta gent i no anirà molta gent, i llavors, per l'horari...
que el fan, i a ser dilluns... Bé, és festa a Barcelona, però a Cornellà, no? No, perdona, és que no és festa a Barcelona. És demà. Demà sí, demà. Demà és festa a Barcelona. Clar, és com si fos un diumenge, no? Tens raó, tens raó, tens raó. Clar, emetre que la gent anirà perquè és festa a Cornellà és com dir que l'Espanyol ja no és de Barcelona.
No, jo ho dic una mica en conya, per fer la conya. Però bueno, és igual en definitiva. Sí, sí, però aquí aprofitem qualsevol conya. Que són festes de Barcelona són més importants que anar a veure l'Espanyol. I suposo que segurament estarà avui al camp. No ho sé, espero que no, perquè un Espanyol Atlètic és un partit molt interessant, perquè, per exemple, sobretot pels pericos, perquè l'any passat
L'any passat vam quedar a un punt d'ells per sobre nostre, 45 de l'Atlètic i 44 de l'Espanyol, i en tota la història dels enfrontaments han estat bastant igualats. 160 partits en tota la història, 60 guanyats per l'Espanyol, 33 empats i 67 redots derrotats. La jornada 23, que és la més propera,
Vam guanyar 0-4 a la catedral. Aquest és l'últim partit que vau fer a la catedral. Sí, exacte. Vam empatar 3-3 a casa. Amb gols d'Hector Moreno, Verdú, Callanollés, Víctor Sánchez, Estuani. I per part d'ells, Aduriz, amb dos gols, i Llorente, que per ser Aduriz, ja porta, només a l'Espanyol, sis gols. Però aquesta temporada no porta cap. A veure si trenca...
La mala ratxa i ens fot a nosaltres... Escolta, com es treballa en l'Espanyol, Rafa? Eh... Bueno, intermittent. Com a guadiana? Sí. Com a guadalquivir, com al tajo. Com al tajo, eh. No, no, jo el veig... Veig un... Veig com l'Aguirra ha dit en roda de premsa avui... Un whisky a dormir? No. Veig un equip madur però que li manca alguna cosa.
Un equip que va molt bé al contraatac, que a aquest partit li va bé perquè l'Atlètic és un equip que és molt de controlar pilota, i a l'Espanyol li va bé, perquè jugàvem un punta només que el Sergio García, i li manca també posar el pizza aquest, que és un 10,
Com a central, com a mig punta defensiva. Un minut, Rafa, un minut. M'estan trucant del CAC. Ah, sí? Doncs que es esperin. Te'n estàs jugant, eh? Podrien ser tres programes de sancions, Rafa. Sou-vos del CAC, espereu. A veure, jo penso que el partit pot ser... A veure, jo crec que us recomano que el veieu, principalment, perquè serà un partit molt interessant.
perquè ja ho he comentat abans. L'estadi és bonic. L'estadi és molt bonic. Ara ja no és el primer més... El que passa és que et faran convidat, també. Més nou que Carles.
Qui m'ha convidat avui? Avui el bisbe de Solsona. Un capullo. Un capullo. Que el bisbe de Solsona... Un sucapullo. Que el bisbe de Solsona no... Capullo. Rafa, hi ha un sentit? Estàs jugant dues sancions, la del CAC i la del bisbe de Sant Paliu. I la meva per no insultar la gent. I un fatxa. Que no tingui... És que per moltes coses que ho diguis... Però és que estem a la mateixa secció i estem parlant del bisbe de Solsona que d'un fatxa. Va, vinga, va, Rafa.
Rafa, alguna cosa més sobre el tema? Res, res, però ja està.
Sergi, tu vas aquí fotent-li canya al Rafa perquè tu et peses a Nova York, però jo m'ho haig de quedar aquí, saps de què ve? M'he de quedar aquí aguantant les meves pataletes, ara. Dóna-me les al·lidacions. Vinga, va. Ràpidament. A la porteria Casillas, San Fuentes, Moreno, Coloto, Isabel López... Aquí sí que Casillas situa. Simao a l'esquerra, Mitjà Camp, Pardo de López, Pizzi i Víctor Sánchez de Drastuani. Punta, Sergio García. Per l'Atlètic. Arreira a la porteria.
Va, Rafa, prou. S'ha acabat.
Rafa, gràcies. No t'enfadis, eh? No t'enfadis. Escolta, acabem parlant del Madrid i també dels transesports. Va guanyar el Madrid 4-1 contra el Getafe. En definitiva, parlant de transesports. Perquè, bueno, a més a més, perdó, Bale es va lesionar. Es va lesionar l'escalfament.
Tenim totes les reportatges que ha passat. Una possible causa podria ser la pressió o el no haver jugat durant tant de temps. La pressió de jugar al Bernabéu al seu primer partit i haver estat 3 mesos sense jugar ni entrenar a futbol. O potser com que ha marxat del seu país té metis. El Madrid el posa directament com a titular després de 3 mesos sense jugar. Per quant de temps està de baixa aquest home? No crec que sigui greu.
A mi em fa por, pot fer molt bona feina.
Potser no val el que han pagat, perquè... No val, no val el que han pagat. Molt bona, aquesta. No l'havia fet ningú encara. Per cert, va guanyar fàcilment contra el Getafe al Madrid i Cristiano Ronaldo supera a Hugo Sánchez i es situa com a cinquè màxim golejador de la història madridista. Com a dada. Sergi, què dius? Que et fa més por veure el Cristiano Ronaldo? Per igual.
Cristiano Ronaldo ja ha demostrat moltes coses que potser Bale no ha demostrat encara i ja veurem, perquè és molt difícil arribar a aquest nivell, però crec que és un jugador amb perfils unidad. I perquè parla de pesca del Barça també, Cristiano ja el coneix una mica més, i Bale és com un factor sorpresa, perquè l'enfrontament Barça contra Bale no ha jugat mai, mai s'ha entrat.
Sí que el coneixen, el seu estil de futbol, però és un factor nou. És un gran jugador i amb ell, Isco, que està fent una gran temporada a Isco. De fet, és del jugador... Isco és un altre fitxatge excel·lent, a Madrid, excel·lent. Jo crec que en relació qualitat-preu, Isco és un millor fitxatge que d'ell.
Tot i que no hem d'oblidar que amb Bellisco i Cristiano al Madrid té una davantera impressionant en tot arreglo. Per cert, quan juga contra el Barça al Madrid?
26 d'octubre. És ja això, no? Fins a un mes. I aquí al Camp Nou? Es parlava que podríem jugar a les 12. De la nit? Del matí al matí. A més crec que coincidirà amb el canvi d'horari perquè és l'última setmana d'octubre.
Per cert, Betel guanya el Gran Premi d'ahir i ja sentència al Mundial, no? Pràcticament. Ahir va guanyar el Gran Premi de Singapur. Ja té 60 punts sobre Fernando Alonso. Bé, són 3 victòries consecutives de Betel.
7 al campionat, 5 de les últimes 7 carreres, és cert que Alonso ha quedat segon en les 3 últimes. Està al màxim del que pot fer però la diferència entre VTB i els altres és una cosa fora de sèrie.
Ahir va haver-hi Safety Car cap a la volta 30 i quan es va reunir de la carrera Betel es va escapar però com un coet li vas treure pràcticament el que són 30 segons en 15 voltes, a dos segons per volta. Un Ferrari que s'està jugant el títol no pot perdre dos segons i mig quasi per volta contra Sebastian Betel.
A l'Euskadi trenca les negociacions amb Fernando Alonso i l'equip basc desapareixerà.
Les disputes, l'equip no volia que es marxessin d'Euskadi, Alonso volia ficar la seva seua a Astúries, a més Alonso volia treure tot l'estaf, Escautel no volia que l'estaf s'amnés i total, que l'equip s'ha anat a Norris, i aquí crec que és més culpa de l'equip d'Euskadi que no d'Alonso, perquè al cap i a la fi és Alonso qui està posant els diners i està salvant l'equip, un equip que hagués anat a Norris i Alonso no fica els diners, o sigui que és una mica... Les persones amb què estan negociant?
Si estan disposats a qualsevol cosa... Si potser Alonso vols un equip totalment diferent, no ens crec que cregui un equip nou. Per cert, Bàsquet d'Espanya finalitza a tercera a l'Eurobàsquet dominant, dominant per les sorpreses, França amb un gran Parker campiona.
Sí, potser no va ser el gran Parker. A la final no va ser un gran Parker, va destacar més Batum o Dió, però les semifinals va fer un partides, als quarts de final va classificar el seu equip i França, per mèrit pels jugadors que tenen, es mereixia guanyar un campionat així.
Bé, i un últim punt abans d'acabar la tertúlia. Aquí tenim tres persones que van estar ahir a la diada històrica dels cargolins d'esplugues. Un casteller i dues persones més. Efectivament. Va comentar que ahir es va fer història als cargolins d'esplugues, que els hi tenim molt de carinyo, perquè ja sabeu que hi ha molts enjustengs, entre ells el cap de colla.
Lluís Monyos i Jonas Bessó i que ahir va fer un dia històric perquè van fer en una mateixa diada el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 8 carregat i descarregat als dos castells.
En fi, increïble l'ambient. I el 7 de 7. Sí, sí, sí. Dia històrica i només felicitar els cargolins. Enhorabona. Gràcies. I donar-te les gràcies a Ordi, també, en nom de la colla, com a cargolí, tant a tu com a totes les persones que van venir a donar un cop de mà, perquè un bossí d'aquest 4 a 8 també és vostre, i més que vingui una persona
Ja més amb la implicació que va tindre, que el tio li va posar allà i va estar ben col·locat. Jo el vaig tenir al costat. No fa la pilota que jo vaig anar allà perquè volia fer història. Te vas donar un pit, jo me'n recordo del pit que vas donar. Vaig estar a la pinya. Dóna pit.
fer històries, una cosa que s'ha de fer alguna vegada a la vida, i a tothom que encara no ho hagi fet, que vingui al Castell de les Pugues. Està bé aquesta falca, mira. Em vaig passar molt bé, em van tractar molt bé, i la veritat és que em vaig sentir a la pinya l'emoció que es viu des de dins d'un castell, que sincerament no havia sentit mai, en una diada amb tota la gent aplaudint... Per retransmetre un castell des de dintre una vegada. És veritat. Un piràs. No era la mateixa emoció. No es pot comparar la festa de Sant Jordi, que vam viure aquí fa uns anys,
amb el que era ahir la Diada d'Esplugues. Per cert, alguna cosa més ja per acabar, ràpidament. No, no, res, res, que ara vas vindre a la paella. No, no vaig venir a la paella perquè estic fent dieta. Estic fent dieta. Atenció, perquè juguem a casa, és veritat, aquesta nit, a les 9 del vespre, amb el Marc Marvà i el Jordi Moré, que avui venen a la ràdio als Sub 60.
I diu Sergi Pón, New Yorker. Et diuen els de Juguem a Casa, el xat de ràdio. No me'l penso perdre. El Marc Marvà i el Jordi Moré, el programa d'esport local de Ràdio Desvern, cada dilluns, a partir de les 9 del vespre, al Juguem a Casa, avui amb el Sub 60. En fi, moltíssimes gràcies per haver-nos escoltat. Acabem el programa, ja. Cristina, si la Penya del Morro... fos un programa amb milers i milers d'ullents, avui què seria Trending Topic?
Guillem Mentider. Guillem Mentider, eh? Sí, perquè la secció del qui creiem que era el no vingut de Sant Just, ni és no vingut... Ni és de Sant Just. Ni és de Sant Just, ni ha vingut avui. És veritat. En fi, doncs agraït tota la gent que ha fet possible... Ja parlem amb la Guillem la setmana que ve. Agraït tota la gent que ha fet possible la Penya del Morro, la Carme Verde i les notícies de Sant Just, el Roger Cònsol, l'Espai de Teatre, el Manel Ripoll, la història de Sant Just i la segona hora, el Guillem Cavesa, també el Sergi Font. Sergi, gràcies. La setmana que ve. La setmana que ve. Edu Rodríguez, que vagi bé. La setmana que ve. Rafa Cano, bona tarda.
Adéu, bona tarda. Gràcies. No t'enfadis, eh? No, no, si no estic enfadat. Soe, Soe, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Aquí també, a la Cristina, el fill del programa. Cristina, que vagi bé. Fins demà. Fins demà, bona tarda. Que us ha parlat amb ell, Jordi Domènech, un plaer. Gràcies, gràcies per escoltar-nos. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'informatiu Vesta i amb la Carme Verdoi. Un programa que, per cert, jo no he perdut mai. Que vagi bé. Adéu-siau, bona tarda.
Gràcies per atendre'ns.
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milanari.
One, two, three, four. Now Dan Tucker was a fine old man, washed his face in a fine drain, combed his hair with a white weave.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem ara una nova edició del Sant Just Notícies d'edició vespre d'avui dilluns 23 de setembre. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just. Uns diners que el Consistori va avançar dels fons propis per construcció de les escoles.
Està a l'espera de saber si el govern reconeix que deu aquests diners tot plegat mentre l'Ajuntament treballa en les ordenances i el pressupost pel 2014. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint per altres informacions destacades en titulars.
Aquest dimecres comencen les obres de millora de l'avinguda Doctor Rival, tant de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació, i es canviaran el llumenat per un altre de més eficients. Calcula que els treballs s'acabaran el gener. L'agrupament escolta Martin Luther King a la busca del local aquest curs. L'Església no el renova l'assessió de l'espai actual i de moment no els acaben de convèncer les opcions que els ha ofert l'Ajuntament.