que comprin un habitatge per un preu superior als 160.000 euros. El Ministerio de Economía y Competitividad, y yo creo que tenemos que poner sobre la mesa lo que sean iniciativas para poder contribuir a que esa acumulación de activos mobiliarios que hay actualmente en España pueda ir saliendo a lo largo de los próximos años. Des de la patronal espanyola, el seu president Joan Rossell s'ha mostrat escèptic davant aquesta possibilitat, recordant quins han estat els efectes de la bombolla immobiliària.
Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpte autor de 12 robatoris amb força a escoles de Badalona, un d'ells un centre de Teixí. L'home de nacionalitat espanyola i veí de Badalona actuava sol accedint a l'interior de les instal·lacions forçant una porta d'accés o trencant una finestra. Un cop a l'interior sostreia ordinadors portàtils, càmbres de fotografia i diners en metàl·lic. Alguns d'aquests diners per cert eren en sobres que els mestres guardaven per fer excursions. Raquel Moreno, bona tarda.
Bona tarda. La investigació es va iniciar el passat mes d'octubre després de detectar un increment de robatoris als centres docents durant la nit quan la instal·lació estava tancada. Després de recollir prou indicis, es va procedir a detenir l'home de 34 anys. A qui també se li atreveixen dos robatoris amb violència i intimidació. La detenció el passat 7 de novembre va ser possible gràcies a la col·laboració ciutadana, segons ha explicat el sergent de Mossos d'Esquadra Badalona, Marc Sandros.
El vam trobar amagat en una zona de Matolls al costat de les Vies del Dren i a partir d'aquí se'l va detenir, se li va imputar un fet delictiu i a través de les diferents empremtes que el grup de científica va anar recollint, el van anar relacionant amb 12 fets delictius. Durant les investigacions els Mossos van revisar el domicili del presumpte autor dels robatoris on hi van trobar material del que s'havia sostret, el detingut acumula ja 12 antecedents policials i va passar a disposició judicial davant del jutge que en va decretar llibertat provisional.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Joan Barberà. El Barça juga d'aquí a poc menys d'una hora, a partir de les 6 de la tarda, al camp de l'Espàrtac de Moscou, en partit de la Lliga de Campions. Ja hi ha 11 inicials confirmats dels blauranes Valdés a la porteria, Alves, Piqué, Mascherano, Jordi, el Van Defensa, al mig del camp Xavi, Busquets i Niesta, i el trident ofensiu Leo Messi, Cesc Fabregas i Pedro Rodríguez.
Hem de destacar que l'Espanyol ha presentat delegacions davant al comitè de competició per les expulsions d'Hector Moreno i Sergio García al camp del València. En cas que no acceptin el recurs, els podrien sancionar amb dos partits a cadascun.
Ràdio T'Esfer, 98.1. Ràdio T'Esfer, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern al 98.1 de l'EFM i a tot el món a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernus. Parla i us saluda Jordi Domènech. Moltes gràcies, de veritat, perquè aquests aplaudiments del començament del programa a mi, buis o no, sempre m'agraden. Avui el públic ens ha vingut a veure des de la búnica població de Manlleu. Sí senyors?
Camendeu està a Osona, a terra de la plana de Vic. Avui el programa d'aquí uns moments. Repassem com cada tarda l'actualitat s'enjustenca amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Avui parlarem d'aquest diumenge que celebra el dia contra la violència masclista i a Sant Just l'acte central, però serà dijous.
Però avui ja s'han fet coses. Bé, doncs en parlarem d'aquí uns moments de tot plegat. A més a més, també durant aquesta primera hora parlarem amb la Núria Oriol a la nostra secció particular de Couching. Avui, com podem ser positius a la vida, Carme, malgrat com està en la situació? Jo crec que és una secció que, Carme, a tu t'aniràs especialment bé avui. Per què? Per què? A més a més, també avui...
Perdona? De quin tema parlareu? De com ser positius a la vida. Escolta, jo soc molt positiva. Si, si, si, per això t'anirà bé. Positiu i positiu, quadrat positiu. Jo crec que si. No comencem, no ens encallem ja al començament del programa, que si no això sembla un altre, un, altres programes de la ràdio. A més a més també al programa avui les bandes sonores de la Clara Aguilar. Has vist la, Clara Aguilar, perdó, has vist la banda, la pel·lícula The Hours?
Les hores? Sí, fa molt de temps. Doncs avui la podrem tornar a recuperar com a mínim el seu esperit a través de la seva banda sonora. A la segona hora el Sergi Arrada del Casal de Joves i avui estrenem un nou espai al cara a cara del Dani Martínez i el Joan Chirivella que fan segon deso a l'Institut de Sant Just i avui parlaran de quina festa és millor, la de Sant Feliu o la de Sant Just.
Tu quina creus que és millor? La de Sant Just, evidentment. Jo crec que la de Sant Feliu. Però el cara a cara no l'hem de tenir tu i jo. El tenen ells que fan segon d'ESO, que és la gent que fa cara a cara. Carme, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda a la penya del morro. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just.
Com comentàvem, aquest diumenge celebra el dia contra la violència masclista, una jornada internacional per reivindicar la lluita contra aquest tipus de violència. S'enjust l'acte central, però serà aquest dijous, encara que aquest matí ja s'ha iniciat una altra proposta simbòlica que inclou drets destacats de municipi, Carme. Sí, anem per parts, comencem per avui. En aquest matí, membres del Centre Occupacional i d'Esproceat,
han enganxat les petjades liles que van des del Parador, des del Mercat Municipal i des de Can Gynastà fins a la plaça Bardeguer. Amb aquesta iniciativa el Consell de les Dones vol fer present el problema sobre la violència de gènere, vol fer visible i d'aquesta manera conscienciar la població i intentar aturar aquest tipus de violència. És un problema que afecta moltes dones i per tant cal ser-ne conscients, per això d'una banda es fa això avui i aquests altres actes que has comentat. L'acte central és dijous,
sota el lema avançant contra la violència masclista, els alumnes de l'institut faran una lectura de textos amb acompanyament musical, també actuarà a l'escola de dansa en Renata Ramos i París, i també amb una cançó de la compositora s'enjustenca Clara Peya, que es diu El Butxi, que parla sobre la violència contra una dona. Es llegirà també un manifest contra la violència masclista, això serà dijous a les 7 de la tarda a la plaça Bardeguer, i finalment diumenge
Es celebra el dia contra la violència masclista, aquesta jornada internacional.
I bé, diumenge del dia però l'acte es fa dijous. Doncs tot el nostre suport a tots aquests actes que conmemoren o que... a vegades aquest llenguatge, no? Celebren el dia, conmemoren... Home, la veritat és que aquesta és una de les xarxes encara que hi ha la nostra societat. Per tant, tot el nostre suport en contra de la violència masclista. Aquest any 28 dones han estat ateses al circuit de les dones víctimes de violència d'aquest gènere i 12 són casos nous.
En fi, no em deixarà recordar-ho, eh? No em deixarà recordar-ho. Hola, amigos, aquí Luis Tosar, y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro. ¡Ey, Luis Tosar! Muchas gracias, compañeros. Eres un crack, tío. ¡Mala madre!
Bé, parlem ara de Proexa, que són els... No? Per què? Per què? Per què? Per què? Però què passa? És l'anterior. Què vols dir que és l'anterior? Aquesta és la número 3. Ah, i hem de fer la 2 ara? Sí, la 3 ja l'hem fet. I ara fem la 2, doncs. Vinga! Oooh!
Atenció, perquè Sant Just també celebra aquests dies la Setmana Europea de la prevenció de residus. Demà es farà l'últim taller i, aia, fem el tapar... per reaprofitar aliments. A més, a finals de mes es farà un taller de decoració nadalenca amb materials reciclats i naturals. Per cert, parlant de decoració nadalenca, Can Gyn està al bar de l'Edu, d'aquí de Can Gyn, i ja han començat a posar el passebre. No, només la taula, de moment. 20 de novembre. I la muntanya. 20 de novembre i ja han començat a posar el passebre.
En fi, Carme, aquesta setmana europea de la prevenció de residus en què consisteix i com ens afecta? Doncs també és això, no? Es tracta de recordar a la població l'importància de no generar residus i a Sant Just això es fa amb aquests tallers que són gratuïts. Se n'han fet uns quants i ja ho hem anat comentant. Per exemple, de fet, on vas parlar la setmana passada amb el Casal de Joves i justament la setmana passada hi havia un d'aquests tallers de reaprofitament de les restes d'aliments per fer menús econòmics i bons.
En aquest cas demà es farà el centre social al mil·lenari a les 7 de la tarda. I s'ha fet també a banda del Casal, al centre civil de Maragall, i aquesta demana també ahir es va fer a l'espai Mas Llull. A banda d'aquest taller, el 28 de novembre, el dimecres de la setmana que ve, es farà un curset d'idees i propostes per guarnir la llar amb materials naturals reciclats i de rebuig. I lo del Nadal. Era això? Era això!
O sigui, per guarnir a llarg, amb aquests materials reciclats, hem de comprar boles al Chino o al mercat de Santa Llucia.
Ja estem a Nadal, eh? No. Com que no? Però si està tot ple de llumetes al carrer... Però no estan cess. Però ja... El moment que ho posen ja és Nadal, ja. O sigui, ja fa una setmana... Mira, a partir del 10 o 14 de novembre aproximadament, ja van començar al centre de Barcelona a apurar totes les llums de Nadal. Al Corte Inglés també. Però no estan cess. Per què ho fan, això? Per fer-te venir ganes. I que tinguis vaca o ensenyin ja.
Va, que ho ensengin ja. En fi, repassem ja l'última notícia del dia de l'actualitat Sant Justenca, que passa com cada dia aquesta setmana prèvia a les eleccions. És estrany, eh?, parlar d'eleccions amb la música de jingle bells de fons, que per cert són el gambo jazz band que ens agrada molt aquí a la penya del morro. Jingle bells, jingle bells, jingle all the way.
o metges a les eleccions al Parlament. Maia Sant Bernadet. Eleccions al Parlament d'aquest diumenge, sí. Bé, doncs, va, parlem. Farem-nos seriosos. Parlem de les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest diumenge. 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya.
Avui ha passat la número 1 de la llista d'Iniciativa per Catalunya vers el Baix Llobregat Candela López al Just de la Fusta, com cada dia, i entre altres coses ha comentat que recolzen Iniciativa per Catalunya vers el referèndum per la independència, Carme.
asseguren que la ciutadania ha de decidir quin model d'estat vol i consideren tot i això que ara no era el moment de convocar unes noves eleccions al Parlament perquè per poder organitzar aquest referèndum, aquesta consulta, el Parlament ja tenia prou majoria, és a dir, hi havia Convergència, Esquerra i iniciativa, ja hi havia una majoria suficient per haver tirat endavant aquesta consulta.
En aquest sentit també critiquen el govern d'aquests dos anys de CiU perquè consideren que s'ha encarregat tot el que fa a polítiques socials i pel que fa a les mesures d'australitat dictades des d'Europa. Des d'Iniciativa consideren que al nostre país es poden adaptar altres mesures que no es canyenten, que no facin patir tant als ciutadans i ciutadanes. D'altra banda, tot plegat són
és una mica la visió general d'iniciativa respecte a tant al govern anterior com a propostes de futur i també destacar la partit popular.
i divendres Convergència. Totes aquestes entrevistes que les podeu trobar també a la pàgina web. No es poden trobar a la pàgina web. Cada dia trobes només l'entrevista que s'ha emès aquest dia. Està molt bé perquè és l'únic mitjà de comunicació que ho fem.
Molt original, el trobo molt original. Però a través del podcast, per exemple, sí que es pot recuperar. Allà te la pots descarregar i tot. El podcast sí, però... A la pàgina web no? No, molt bé. Per cert, Carme, que mira, ens expliquen l'hèlicap de Vila diu a Barcelona les llums s'ensenen aquest dijous. Ah si? Quina emoció.
Home, doncs trobo que és massa d'hora. No, no, jo crec que ja fan tard. Ja fa prop de dues setmanes potser que les hauríem d'haver penjat. No sé, fa calor. Mira, és així. Tots els carrers? Sí, sí, sí. Només el centre. No, no, no. A Barcelona s'encenen aquest dijous. Hauríem de saber quan s'encenen les llums. Sí, sí, doncs ja preguntarem. No, no, no, és que et dic una cosa. Truca. Vaig a trucar ara mateix. Vaig a trucar ara a l'Ajuntament de Sant Just de Bern. Qui ho porta? No ho sé. Però qui hi ha ara a la centraleta? Fa temps que no truquem, eh?
Però pots trucar a premsa si vols. Comunicació de gent ara. Hi ha gent a comunicació? Bueno, fem una cosa. Clar que això no estava preparat. No es pot fer. Perdona, perdona, que no es pot fer. Anem a trucar a l'Ajuntament de Sant Just. Anem a veure quan s'ensenen les llums. No? A Sant Coreta no sabran.
Jo crec que serà a partir de desembre. Primer de setmana de desembre, aposto. Estem trucant ara mateix a l'Ajuntament a veure qui ens atén ara. Home, hi haurà algú, no? No, ara. Ja et dic que hi ha gent. És un dimarts. Són les 5 i 17. Mira, aquesta és la música que posen. Jo sempre em poso nerviós quan vaig a trucar a l'Ajuntament. Sí, m'agafa com un... Potser és per la música. Potser és per la música, no?
Què tal l'emoció que et posen? Deu haver molta feina ara. La gent que vota per correu i tot això. No vota per l'Ajuntament, van a correus. Però és que l'Ajuntament és com... És com la institució... Després arriben al lloc on hi ha seus electorals, no a l'Ajuntament. No es compten els vots de l'Ajuntament. Allò que dius, que demani per algú de comunicació.
No sé si ho sabran, t'he dit com a exemple que allà hi havia gent. Algú de premsa no? Algú de premsa d'Ajuntament. Algú de premsa o d'urbanisme? Urbanisme o comunicació? Bé, estem trucant a l'Ajuntament de Sant Just en directe, quan són les 5 i 18 de la tarda, perquè ens expliquin una mica a quina hora, a quin dia, s'ensenen les llumbre de Nadal. Ajuntament de Sant Just, bona tarda. Hola, bona tarda. Què em pots fer amb algú de premsa o comunicació, sisplau? A veure un moment, no sé si algú aquesta tarda. Ah, gràcies.
A veure, qui passa? Qui hi ha? Qui hi ha de comunicació? Potser no hi ha ningú ara. Hola, bona tarda. Mira, soc el Jordi de la ràdio. Sí, digue'm. Trucava perquè estem fent el programa de la Penya del Morro en directe. Hola, amb qui parlem? Amb José Luis, l'alcaldia. Hombre, José Luis. No, mira't què passa, que estaven parlant ara de les llums de Nadal, que a Barcelona s'ensenya en aquest dijous.
Tu sabries o saps quan s'ensenya aquí a Sant Just? Perquè ens ha sortit el dubte. Ja estem fent el programa amb les notícies amb la Carme. No sabria dir-te ara. No saps. No. I no hi ha ningú per aquí que... Te podria dir que la Montse ara vindrà o la Sílvia a veure si ho sap i si vols la truco després. No estan per aquí la Sílvia o la Montse? No, és que ha baixat un moment i la Montse ara vindrà, que està fora. És l'únic que treballes tu ara, no?
Quasi, quasi. Informació jo i quasi ningú més. Jose Luis, per ser-hi, aquest tenim aquí. Quina és la teva tasca a l'Ajuntament de Sant Just perquè dius que estàs al Gabinet d'Alcaldia, no? Sí, jo faig de secretari al senyor alcalde. I al senyor alcalde té l'agenda molt plena o què? Doncs bastant. I aquestes dates ja a finals d'any bastant plenes. Què ha fet avui l'alcalde, per cositat, eh? Ha fet algun acte de campanya electoral. Ha fet alguna reunió interna.
i està fent una reunió a la Generalitat. A la Generalitat, molt bé, no? Sí, sí, no acaba tard. Ja ho veig. Molt bé, molt bé. Mira, aquí al xat ens diuen, envia-li un tuit a la Gina Pol per contactar. Amb el tema de Twitter, no? De què rius, José Luis? No, no, no, cap gràcia. Els tuits, sí... La gent està molt informada, ara és molt avançada i molt útil.
Sí, no, perdona, però a l'Ajuntament de Sant Just ara teniu un Twitter que fa poc que l'he posat en marxa, que és SantjustCat, no? Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs escolta, no molestem més. Perdona per aquest atracament i quan s'apiga... És que això ens interessa molt, eh? És el que hauríem portat de nosaltres a la penya del Murro. No, no, quan s'ensenen les llums de Santjust d'Esbern, val? Molt bé. Molt bé, José Luis. Un aplaudiment per José Luis. Gràcies, que vagi bé. Adéu, adéu.
Molt bé. No, molt bé no. No hem resalt el dubte. No hem resalt el dubte, volíem saber-ho, però vaja, ja ens posaran en contacte amb nosaltres. Esperem, no? Doncs això és un protocol que fins aquí deu dies... No, jo crec que trucaran, eh. Molt bé. Bé, parlant de tuits, passem als tuits de la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus? Som originals de mena.
Per cert, parlant del Twitter de l'Ajuntament de Sant Just, que és santjust.cat, l'altre dia van tuitejar una cosa molt curiosa, que ens en volíem fer ressò en aquest espai, ja sabeu que al Twitter de la Penya del Moro retuitegem i parlem de tot allò que passa a Sant Just, i van enganxar un link on hi havia un gràfic
que comentava les persones que més parlen de Sant Just d'Esvern a Twitter. Carme, no sé si t'hi vas fixar o ho has vist. Sí, sí, està bé. És molt curiós perquè en primera opció trobem Ràdio d'Esvern, que és qui tuiteja més sobre Sant Just. En segona opció veiem la Penya del Morro, que som nosaltres! Som nosaltres! En tercera opció, Just a la Fusta, programa també de Ràdio d'Esvern.
Entre la panya del morro, ràdio d'Esvern i Justa de la Fusta s'arriben quasi bé al 45% de tuits que es parlen de Sant Just d'Esvern. Què passaria si no tuitegessin aquests tres comptes a Twitter? Sant Just desapareixeria de la xarxa.
Després continua Celler de Can Mata, en quarta posició, en cinquena posició, qui tuteja més coses de Sant Just o com a mínim, des que ho van provar les estadístiques, que fa unes setmanes, Carles de Coixinets, que entra fort a la llista de gent que tuteja més coses de Sant Just.
Seguits per Sergi Seguí, regidor de cultura i de xarxes. Clar, vulguis o no. Està bé. Ell està entre els primers, perquè si no, em quedaria malament. Ser regidor de xarxes socials no pot ser. Després, per exemple, Astrid Goldstein, també és el senyor que es mata. Tweeteja molt sobre Santjust. Després, Gina Pol, regidora, primer atinent d'alcalde i regidora de comunicació, entre altres. Pep Creus, seguits d'AlbaixCat, SantjustCat,
A continuació, Bernat Macià, l'ateneu de Sant Just, ja anem per ordre. Lluís Montfort segueix, que també és regidor d'Educació de l'Ajuntament de Sant Just. I continua la llista Anna Villasol, el Josu Sant Just, el Pep Cortés, el Quim Brufau, sí, Sant Just, que ens imaginem que deu ser solidaritat, no?
per la independència. Després Anna Turosan, Gina Tossas, Just Solidari, Espai Latent, Clara Aguilar, col·laboradora del programa, i a més a més també del Canxi Qui Pugi, i Toni Ciernan. Tota aquesta llista és la gent que tuiteja més de Sant Just d'Esvern.
Enhorabona a tots i moltíssimes gràcies perquè, vulguis o no, ens fa molta il·lusió que la gent escrigui tuits sobre Sant Just perquè, també, així nosaltres els anem retuitejant al Twitter de la Penya del Morro. Com, per exemple, l'espai A, que diu, la flor d'Alveria representa l'ateneu de Sant Just d'Esvern aquest diumenge. O sigui que, també ho hem retuitejat, ho hem comentat, o les ofertes de feina penjades al blog del Servei d'Informació Juvenil de Sant Just d'Esvern
tutejades pel Casal de Joves, es necessiten monitors de lleures, venedors de botigues i em sembla que també hi ha un altre de marketing, però vaja, ho hem retuitejat al Twitter de la Penya del Morro. O també hem tutejat a la Jasna Roaga, fue mi vecina durante tres años cuando vivía con mi hijo en San Just. Ja veieu que aquí explico una mica una història personal. Diu, y era más pesada que un collar de melones.
Bona nit, no? Sí, la gent, jo crec que no és conscient que Twitter és una xarxa pública. Després, per exemple, també hem tutejat una conversa, o un tros de conversa, concretament entre l'Albert i el Digamacuserat, que es diu Twitter, que diu ara sóc a Sant Just, després esplugues i diu tu mateix.
I atenció, Ingrid Vejer, que diu... Amb el hashtag TocaraMessuena, número 8, que ja sabeu que és aquest programa d'Antena3, i que graven aquí els platós que tenen a Sant Just d'Es Bern, els de Gés Músic. I ja per acabar, comentar que, per exemple, Sáenzías li diu a l'Anna Macià, diu... Segur que et deu anar molt bé sols sabent que no és el maleït i és Sant Just.
En fi, si voleu enviar-nos qualsevol tuit, ja sabeu que a nosaltres també, si és de Sant Just, el retutegem, però si és de la campanya electoral no, perquè és una política que hem seguit aquests últims dies, fa que si no haguéssim agotat res i tot allà, bueno, haguéssim trencat les estadístiques de la gent que parla de Sant Just, tots els partits polítics. Vas parlar de Sant Just per això amb campanya electoral, eh?
En campanya electoral? No es parlava de visita de... És veritat, és veritat, d'Elisia Sánchez Camacho, home, era la número 1, una candidata... Mira, si vingués Artur Mas, Junqueras o tots els candidats, Quim Església, Herrera... Amb representació parlamentària entenc, no? Sí, sí, sí, si en el número 1 doncs ho haguéssim fet, home, era destacat.
Però no era la tònica com a mínim de l'editorial, del Twitter de la Penya del Morro, perquè a vegades també s'han d'explicar aquestes coses amb el tema de Community Manager i tot plegat, que amb això de les eleccions haver-hi hagut polèmica, però l'altre dia es donava circumstància que donava el debat.
Hi havia molts candidats que anaven tuitejant a l'hora que parlaven al seu Twitter personal. Avui he escoltat l'Albert Rivera que deia que això no és seriós, que com a mínim posin com Obama, que no són ells o que és l'equip i tot plegat, perquè si no, no acaben de saber utilitzar les xarxes socials, perquè una de les avantatges és
la dialèctica cara a cara i tot plegat. Com es diu això? La interacció amb els usuaris. En fi Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més notícies de Sant Just. Ara mateix a ràdio.es.com i a partir de les 7 del vespre, els Sant Just Notícies. Bona tarda, Carme.
Camí cap a dos quarts de sis de la tarda. D'aquí uns moments parlem amb la nostra coach particular, la Núria Oriol. Avui al programa el dedicarem a parlar de com treballar les afirmacions i el perquet de la seva importància d'aquí uns moments a la Penya del Morro i després les bandes sonores de la Clara Aguilar. Avui amb les Hores. Fins d'aquí uns moments. Ràdio Tespènt, 98.1. Ràdio Tespènt,
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagat, Quim. Ho has fet mil cops. De veritat, no pateixis. Vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Què?! Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
2 quarts de 6 de la tarda.
I com cada setmana, a aquesta hora, els dimarts, parlem amb la nostra coach particular, que és la Núria Oriol, i ja tenim el telèfon i sempre ens saluda amb un riure, ja ho veureu. Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda.
Ja em sabia eh, és que ja ens comencem a conèixer malgrat ser una secció que hem començat aquest any i amb l'objectiu de trobar les coses positives que sembla que no però sí, n'hi ha i moltes i ens envolten per tot arreu. De totes formes, avui, perquè la setmana passada ens vam quedar sense temps, culpa meva,
Podem parlar de com treballar les afirmacions i el perquè de la seva importància, que ens va quedar una mica el tinte. A veure, Núria, això és com un llenguatge de coach, no? Què vol dir això? Sí, saps qui passa? Que sovint anem parlant i home, la majoria de nosaltres pensem una miqueta el que diem. La majoria de nosaltres. Però aleshores resulta que hi ha un pas més, que és escoltar això que diem.
Perquè aleshores t'adones si realment el que acabes de dir tu vols que sigui una veritat per tu important. Per què? Perquè la manera en com nosaltres descrivim el que ens està passant, el que veiem que passa fora, les relacions amb els altres, doncs de fet està descrivint la nostra manera de veure la vida. I això ens va conduint a poc a poc a actuar d'una manera determinada
a sentir d'una manera determinada, etc. O sigui, és un dels elements influenciadors, no l'únic. És a dir, el que nosaltres diem amb veu alta, vols dir? Sí. El que pensem també, però quan ja donem el pas a dir-ho amb veu alta, és com si nosaltres ens poséssim a escriure una novel·la. És en el moment que som creatius a la màxima potència.
i escrivim una novel·la o sobre nosaltres, sobre nosaltres i els altres, el món que ens envolta, i volem que aquesta sigui la novel·la, la història de la nostra vida? Aquest seria el punt. Perquè si ens escoltem, allò que dèiem de l'exercici de cinc minutets, escoltar-nos què diem i com ho diem, com ho diem també pel to, si és un tony segur, trist, alegre, esperançat, dubitatiu, fort, agressiu,
hi poden haver-hi molts matissos. Amb aquest com ho diem, també estem acabant d'explicar aquesta història. I aleshores tenim moltes pistes per descobrir, fins i tot, una cosa tan senzilla que és... quin paper estem jugant a la nostra vida i com ens estan veient els altres. Tenim més pistes a les mans, per saber-ho. I és molt bo perquè una persona que només diré el nom, perquè m'ha dit que, sisplau, que només digués el nom la senyora Carme,
que us escolta i té 68 anys. Home, un petó per la senyora Carme. Un petó. Sí, i tant, em fa molta il·lusió. Sí, ha dit que... va decidir que feia l'exercici d'escoltar-se 5 minutets. Ah. I diu... i em vaig quedar molt sorpresa. Perquè... diu... vaig veure que jo soc una persona que diu que no tinc conflicte amb els altres. Diu, però és que en realitat vull no tenir conflicte. I aleshores quan parlo, diu, vaig veure que...
utilitzava molt el condicional. Com si fos molt prudent amb els altres. Diu, jo em vaig quedar sorpresa. Diu, perquè en realitat no tinc conflictes, però soc conscient que moltes vegades, diu, potser soc una d'aquelles persones que sempre, diguem-ne, els altres pensen que pots comptar amb ella perquè t'acabarà dient que sí, o que passa molt desapercebuda, que dius, no, no hi havia ningú... Ah, sí, la senyora Carmellera, però...
No és que ha d'estar aquí precisament, no? Llavors em deia, diu, és que si canvio la manera de parlar, diu, tindré conflictes, em deia ella?
I jo vaig dir que aprofitaré per respondre-te al programa, no? Ja que l'escoltes. Home, doncs la veritat és que ens agradaria saber també quina és la resposta que dones, no? Perquè jo també fa estona que tinc ganes de preguntar-te com hem de parlar, quina és l'actitud que hem de tenir i com hem de canviar si és que volem canviar després d'escoltar-nos una estona parlant.
A veure, hem de parlar sent nosaltres mateixos sempre, és indiscutible, però el que t'ho has dit és molt maco, que és si volem canviar... Jo què proposaria, no? I jo, per exemple, a la senyora la Carme li dic, ets molt respectosa, ja me n'adono, però pots canviar més el condicional pel present, o sigui, jo vull fer, jo proposo... O sigui, fins i tot en un futur aniré a tal lloc
No m'agradaria anar, que és el que ella va dir, que s'escoltava dir, podria fer, si vosaltres estiguéssiu d'acord, ella va veure que era... Com si ella no prengués les decisions, no? Exacte. Ser com delegant tot. Per no molestar ningú. Per no molestar. I llavors jo li vaig dir, mira, al principi sorprendrà. Hi haurà persones que si tu li dius, vaig a tal lloc, en comptes de, et fa res que vagi a tal lloc? Que és el que diu que acostumava a fer ella.
sorprendrà molt, perquè en aquell moment pot dir, no, queda't, que necessitaria que m'ajudessis o necessito que m'ajudis. I llavors que ella fos capaç de dir, a veure, si el cas no és greu ni important, doncs t'ajudaré més tard perquè ara vaig a tal lloc, o vaig a fer això. Això al principi sí que xocarà una mica, però ella, com que ja demostra una dulçor i un respecte molt macos de font, si és persistent, si persevera,
se n'adonarà que anirà fent més la seva vida i que els altres al final tendiran a respectar-lo. O sigui, al principi rebrà una resistència, eh? En el moment que vegi que hi ha algun tema que més que consultar-lo el decideix gairebé, o que el consulta però igualment després decideix una altra cosa, tindrà conflicte, però des de la seva amabilitat i amb molta cura i carinyo i afecte,
doncs ella el que ha de fer és perseverar en aquest camí seu, no, d'explorar per prendre més les decisions, per viure més la seva vida i dir... i dir, és que és veritat, em sento com atrapada sent molt complaent amb els altres i sobretot això de no tenir conflictes, doncs en tindrà una miqueta de conflictes per resistència al canvi, però si persevera,
La respectaran molt més després. Aquest és el punt. Sí, de fet, estic veient que també és una mica donar un pas endavant, no? Que a vegades també és necessari per no quedar-se en segon pla o sentir que la teva vida no la dirigeixes tu i que vas fluint per aquí i per allà i et deixes emportar. És important, no? També dir que aquí estic jo. Sí.
és molt important, sobretot quan, diguem-ne, aquest Aquí Estic Jo va acompanyat de... i sé que esteu aquí, vosaltres, o sigui, tots els altres. I això no té per què separar-nos, sinó enriquir-nos. Però en moltes persones, Aquí Estic Jo, és molt important assumir-ho i provar-ho, perquè justament són persones que han estat massa utilitzades.
i que tenien poc a veure amb el que ells desitjaven.
L'ideal seria que diguessin què et semblaria si, és a dir, que introduissin la invitació a la participació dels altres. O sigui, per marcar dos extrems. Clar, per tant, podríem dir que hi ha aquests dos extrems oposats, no? Els que demanen permís, deixen fer, i els que poden anar manant tota l'estona. I, vaja, sembla que no puguis discutir i és així, punt, no?
De fet, jo crec que amb aquests exemples, no que posar-ne concrets, com dius tu, però tots coneixem persones d'aquesta manera. Tots tenim al nostre voltant persones que saps que no és que siguin influenciables, però vaja, que potser no et posaran molta resistència i d'altres persones que són una mica més un mur. I tu creus que nosaltres podem saber com som nosaltres escoltant-nos parlar? Una mica sí i tant. Per exemple, no és tant que facis tu l'exercici a soles,
sinó que tu t'escoltes parlant una estona amb els teus amics, a l'ambient dels teus amics, i començaràs a veure si tu ets la persona que està cohesionant el grup, si ets una persona amb la qual compten per tirar endavant projectes, per passar-s'ho bé, per ser consolats...
És a dir, començaràs a veure quin paper estàs jugant, que no vol dir en absolut que sigui negatiu. T'anava a dir que pot ser perillós això, eh? Perquè a vegades ens podem sorprendre i dius, ostres, potser estàvem millor abans que no sabia que tenia aquest rol dins del grup. Ah, bona aquesta, eh? És que, mira, en el moment en què prenem consciència d'alguns detalls de les nostres vides,
Certament, certament, a vegades dius, per què no tirem enrere? I sembla com si res de tot això hagués passat, no? Però el fet de adonar-nos-en, sobretot quan tu pots anar-ho mirant amb afecte, perquè, mira, les pautes limitants que en diem, les coses que ens costen, que quan ens adonem ens dolen, ens fan mal, ens deceben, ens fan enfadar, el que sigui,
Si les anem tractant amb afecte, si les anem assumint, prenem com a encaixar-les amb més serenitat, que realment, per exemple, aquesta és una de les nostres tasques. Encaixar quan veiem els obstacles d'una manera, ajudar a encaixar a l'altra persona aquests obstacles perquè llavors ja els pugui saltar. O sigui, hi ha un fons de serenitat, de cordialitat,
fins i tot com de sentit de l'humor envers les coses que nosaltres percebem com a negatives, però que no, que tenen tot el seu perquè i la seva justa mesura. Doncs si ho fem d'aquesta manera, després veiem que s'han convertit en una font d'enriquiment molt gran a la nostra vida. Ens tornem persones més complertes, molt més complertes. I una altra, per exemple, situació en la qual ens podríem escoltar és quan parlem amb el nostre cap de feina, ell o ella, perquè també ens farà veure
Fins a quin punt la nostra relació és cordial, és bastant de tu a tu. És molt interessant tot plegat perquè vegi que la senyora Carmen no és l'única que ens escolta. També l'Eli, el xat de ràdiodesvern.com ens comenta que gran la Núria.
Felicitats. Per cert que no se si vols afegir alguna cosa perquè jo tinc apuntada una frase que vaig escoltar l'altre dia i vaig dir que aquesta frase crec que l'hauria de soltar i l'hauria de dir a l'espai de coutcing de la Penya del Morro a veure que opina la Núria. Va, doncs digue-la, digue-la i tant. Diu que si una cosa no m'ha sortit com jo voldria o com jo pensava és perquè ha de venir una cosa millor.
A veure, saps per què aquesta frase és sí? Perquè és allò que dèiem que quan nosaltres anem cap a una direcció, en la connexió de les neurones, entre elles, una connexió positiva cada vegada la reforcem. I en canvi, si estem reforçant sempre inputs, pensaments i emocions negatives, les reforcem. Això per un cantor, és a dir, que si nosaltres ens diem en vindrà una de millor,
ens estem predisposant a veure oportunitats que no vèiem pel fet que dius, ostres, ara això no ha sortit com volia o realment és una decepció molt gran que no em surti. Bé, això que esperava. I llavors ens quedem tan ensimismats amb això negatiu que no veiem les altres oportunitats. I després que hi ha un altre efecte molt curiós, que quan tu ja estàs, que saps que conscientment tens el paper protagonista de la teva vida,
en el sentit que, a veure, no estic parlant ja existencialment que tu decideixes tot i ho pots tot, no, sinó que tu t'estàs treballant la vida per gaudir-la, per agrair-la, per viure-la intensament, per obrir-te als altres, etcètera, i veure la seva grandesa, per dir-ho d'alguna manera, és molt curiós, però sí que vas detectant que sovint
d'un fet que és negatiu, o fins i tot és una contrarietat, no cal que sigui contundentment negatiu, acaben arribant coses molt positives que no t'esperaves. I també podríem deixar anar una altra frase, i és que quan una cosa em surt com vull, puc pensar que també arribarà alguna cosa que no vulgui tant. Perquè, diguem-ne, a la nostra vida ens velluguem amb anar integrant polaritat.
Clar, potser tenim el dia i la nit a la natura. I tenim, doncs, també la foscor i la llum. Sí. I... El blanc i el negre. El blanc i el negre. El llit i el llang. Sí. I aleshores, si, per exemple, tu aconsegueixes, a veure, pots aconseguir una feina que desitges molt, molt, molt, realment potser la gaudeixes tant que no te la dones de...
les coses que renuncies o que has de renunciar o que a partir d'ara no pots fer per complir amb aquesta feina d'uns canvis que t'ha introduït. Però si és igual, si al cap i a la fi era el que desitjava. Sí, però és molt més ric quan nosaltres ens adonem que també arriben uns canvis limitants a la nostra vida pel fet d'aconseguir coses que volíem, perquè això
Ens ve a confirmar que quan ens venen les coses que no volem arriben canvis positius a la nostra vida. Ens fa estar connectat amb un cicle on tot flueix més.
Doncs Núria, jo m'aniré apuntant frases que trobi per aquí i per allà i a vegades te les aniré tirant. A veure què et semblen. Em semblen fantàstics. Sí, avui aquesta, si una cosa no surt com jo voldria és perquè ha de venir una cosa millor. Més optimista que això, no hi ha res a la vida.
En fi, Núria, ho hem de deixar aquí avui. Moltíssimes gràcies i la setmana que ve més coaching amb la Núria Oriol. Que, per cert, si voleu que la Núria us atengui de forma privada i personalitzada, també podeu fer-ho a través del nostre correu electrònic. Ens envieu un mail i nosaltres us posem en contacte amb la nostra coach per si voleu fer qualsevol consulta o qualsevol dubte. No, Núria? I tant, que sí, Jordi. Doncs vinga, fins la setmana que ve. Gràcies. Tinc la propera setmana vosaltres.
Continuem a la penya del morro i tot seguit és temps per les bandes sonores de la Clara Aguilar.
Clara, bona tarda, benvinguda al programa. Avui, el titular de la banda sonora que ens portes, quin seria?
És una banda sonora que va estar anomenada els Oscars, els Lobos d'Or, entre l'any 2000 i 2003, però no va guanyar aquests premis, sinó que va guanyar un BAFTA. És la banda sonora de les hores del compositor Philip Glass.
Avui desgranem, ens hi fixem, disseccionem la banda sonora de la pel·lícula. Home, és el que fas, Clara. Sí, sí, però m'has de fer molta gràcia. No riguis, perquè home, és que les bandes sonores, com sempre diem aquí, són un actor més de les pel·lícules i a més la Clara sempre es cull unes molt bones bandes sonores.
per relaxar-nos també. Això sembla molt, no? El que portem últimament és que abans hi pensava, he dit, no et recorda una mica la del piano, del Michael Neiman? Sí que me'n recordo. I li diuen, eh, per això, en aquest home, en el Philip Glass, que tenen similituds. Philip Glass, eh? Philip Glass. És l'autor de la banda sonora. Home, sí que s'assemblen, però vaja, és que són dos grans bandes sonores. Va, parlem de la pel·lícula, és una pel·lícula britànica, que ha estat Unidenka? Exacte, és un mig-mig allò britànica i d'estats units.
És una pel·lícula del director Stephen Aldry, que es va estrenar l'any 2002, que segurament la recordem perquè les protagonistes són Nicole Kidman, Julianne Moore i l'altra de Meryl Streep. Quines tres grans actrius, eh? Sí senyora, que a més la Nicole Kidman portava com un nas postís. Sí, un nas postís, perquè ella havia fet de Virginia Woolf. És una pel·lícula que de fet es basa en el llibre del Michael Cunningham, que es diu The Hours,
És com la història que barreja tres vides de tres dones d'èpoques diferents. Per què ens entenguem? La primera és Virgina Wolf, que és la que fa el paper de Nicole Kimmer, com es diu amb aquell nas postís.
Que em sembla que va guanyar un Òscar, o va estar nominada? Pot ser, perquè a Hollywood els agrada molt totes les actrius i els actors, que s'han de posar coses a la cara. Mira, la D. Piaf, és veritat, li van donar un cop a fer la mom. I a la Charlize Theron, a Monster Ball, que també tenia la cara així com... No m'agrada. Llavors diu, quin gran actor que es posa pastissos a la cara, llavors li donen un Òscar. Llavors la Nicole Kidman diu que interpretava la Virgina Wolfe. Una dona dels anys 20.
Ella representa la història d'una dona que s'ha casat amb en Leonard, que té una sèrie de depressions i frustracions típiques del personatge literari, que era la Virgina Wolf.
La segona, que és Laura Brown. Per tant, si ho entenc bé, la Nicole Kidman interpreta la mateixa Virginia Woolf, que és l'autor del llibre. Està escrivint el llibre mentre passa la trama de la pel·lícula. I a la vegada, aquesta obra que està escrivint la Virginia Woolf, l'està llegint als anys cinquanta, el personatge Laura Brown, que és el que encarna la Julianne Moore, la dona als anys cinquanta, mare de família, que també... Totes les tres personatges, no diguéssim, també la Clarissa Bachman, que és la del 2001,
Tenen en comú una personateta que no és tan còmodes amb la seva vida, amb el paper de la dona en si. I a més, la Merle Street, que és la contemporània, ella és una dona homosexual que fa referència a Vigina Wolf, que es deia que hi havia història de... Que era lesbiana, vaja. Sí, exacte.
Bé, doncs aquesta és la banda sonora, que obertament és el track The Hours, es fa dir així i que acompanya en molts moments aquesta pel·lícula.
Una pel·lícula d'aquestes tres dones que s'entrecreuen les seves històries situades en diferents moments de la seva vida.
Parlem ara de la banda sonora. Què he de dir del compositor i de l'hora de composar i de musicar aquests sentiments d'aquestes tres dones i les seves trames a la pel·lícula.
Home, jo crec que és complicat perquè, com sempre, es fa una adaptació d'un llibre, portar-ho a la imatge de la pantalla també es fa difícil, però també, sobretot, haver escollit aquest compositor, aquest compositor que Philip Glass s'emmarca dins del casanomen el minimalisme nord-americà que fa una música especial. Això ens sona a banda sonora, vol dir que es pot sentir perfectament i ens agrada, però té coses molt, molt estranyes al Philip Glass.
Com va treballar per fer la banda sonora, Clara? Doncs va treballar amb el seu ajudant, que de fet ja ha treballat anteriors vegades, el que és el Michael Resman, que van decidir, com deia abans, adoptar una mena de fórmula a l'estil del Michael Neiman, que recordem que vam parlar-ne aquí, que és el compositor de la banda sonora del piano. I per què diem que van treballar amb la fórmula d'aquest compositor? Doncs perquè van utilitzar el piano i el quartet de corda, aquí hi ha una orquestra,
una mica aquest format del piano fent la melodia principal de la banda sonora i després de la corda que va amb els canvis de ritme, els canvis de tempo durant tota la banda sonora. A més a més, és a dir, el que van treballar en Resman, que és aquest ajudant, era qui s'encarregava del piano perquè el Glass mai fa d'interpret de les coses que comuna el Nick Ickman, que també treballa moltes vegades amb ell, que és el que dirigia el quartet d'aquest d'acord.
Has suspirat, Clara. És que tens molta informació avui em sembla, no? Sí, sí. És que és una banda sonora que m'agrada molt també, eh, com el piano de les primeres que vaig allò conèixer i que tocava al seu moment. És que en aquesta secció jo sempre tinc un idioma que és, clar, la informació que portes és molt interessant, però la banda sonora també, no?
S'ha de sentir, no? Em fa por parlar massa de vegades i trepitjar-la, però ho penso a vegades. Escolta, estem a la penya del morro, també hem de dir coses. És molt maca aquesta banda sonora.
Què et suposa? Quines sensacions et transmet? A veure... Home, a mi em porta com una mirada d'increixendo, no? Has de pensar que són tres vides, tres dones, allò intenses, allò d'angoixa... La banda pretén ser una mica ara, perquè em sembla que estem sentint de poetes o quina estem sentint ara? Sí, sí, correcte, de poetes.
Aquesta és el principi, però hi ha moments que és allò de dir drama absolut, tensió, angoixa, melanconia, que es traslladen amb les vides d'aquestes tres dones. Sí senyora, a mi aquesta concretament em porta com... Va com creixent alguna cosa, saps, dins meu. La vaig escoltant i creix alguna cosa i a més a més cada vegada com més...
Surt el Jordi actor ara, eh? No, no, no, però et vas fent com gran, no? I vas com... Ostres, tu, i... I és per posar-te la... I és veritat que sí que surt el Jordi actor, però perquè... Me l'imagino com en un exercici teatral dalt d'un escenari... I tu passejant... És molt inopotent, aquesta... No, fem una cosa. La gent que està a casa, que faci la següent prova, que és que ara la deixarem uns segons...
Ara s'acaba em sembla. Ara és quan s'acaba, fantàstic. Posa el Morning Passengers. Morning Passengers. Doncs ara posem aquesta que dius tu, la de Morning Passengers i que la llum de casa seva s'aixequi d'on està i camini una mica. Que camini amb la sensació que li produeix la música. Pugeu una mica el volum de la ràdio i ja veureu com és una experiència nova i diferent.
Potser aquesta no és tant per fer el que comentava. Ara t'he tirat una dolenta. És d'un moment de la pel·lícula que és al principi. La Júlia Mura està allò davant de la càmera. La música és agradable fins que ella comença a fer unes cares rares que dius que alguna cosa falla. No es veu allà cuinant, per la seva família, el seu marit, els seus nens o la típica dona de casa dels anys 50.
I de cop d'ella comença... bueno, això és el principi de la pel·lícula, no, tampoc puc explicar-ho molt, però la música acompanya aquest canvi que fa ella, d'aquesta metamorfosi de... bueno, jo tinc una vida i després això no sé si estic contenta amb tot això que tinc, no? Filipe Glas és el compositor de la banda sonora Les Hores, la pel·lícula que avui ens... la banda sonora, vaja, que ens ha portat avui la Clara. Qui era? Qui és Filipe Glas? Què havia fet?
Mira, no t'ho creuràs, jo tampoc m'ho vaig creure que no ho vaig veure, però va ser un músic que al principi va viure allò en poques coses, va fer de taxista molts anys i fins que es dedicava la seva allò a les estones lliures, a la música, tenia un òrgan petitó, i fins al cap d'uns anys que tenia 23 anys, que va tenir una VEC allò per estudiar música i tal i qual, que no va començar allò a professionalitzar-se i a treballar en el món de la música. A més a més,
Ell no ve de família de músics, però el seu pare tenia un taller on tenia unes radios molt antigues i allà va sentir moltíssima música i ell sempre ho diu, que sentia tots els gèneres, des del rock, el country, el blues... És un home que ha tingut molt coneixement musical i després ha acabat fent el que ha acabat fent, que és una música, com i d'abans, molt minimalista.
Doncs Clara, moltíssimes gràcies per haver vingut una setmana més al programa. Em deixem una estona perquè la gent la respiri, perquè les bandes sonores s'han de respirar, no? Sí, sí. Tu que ets una gran amant d'aquest gènere musical, com recomanes que la gent hem d'escoltar les bandes sonores? Jo crec que les bandes sonores no s'han de sentir fent masses més coses, perquè la gent tendeix a pensar que és per posar de fondo, no? Allò que si estàs treballant o estàs llegint... Jo llegint sí que ho faig, també.
Però sempre penso que el que estic llegint s'adacui al que estic sentint. Mira, a mi em passa el mateix. Perquè llavors és com un llenguatge més, si no, t'alterarà. Tens tota la raó del món. A mi em passa el mateix. Ai, que bé! No, no, és que no sé explicar-ho, però ja ho explicaré un altre dia. Clar, que vagi molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies Jordi.
L'estiu de l'estiu de l'estiu.
Hola, soc el Manel Lucas i vull saludar la penya del morro de Ràdio Desvern. Crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai.
Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la Penya del Morro. Salut. Ei, sóc Miquel Ángel Andete, de Senyor Cor brutal de València, i una salutació i molt de rock and roll per a la Penya del Morro.
Bon dia, bones tardes, bon vespre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de Ràdio Desvern. Hola, soc el Valet Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio Desvern. Ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del morro. Yeah!
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. La sis de la tarda, els jugadors són a sobre del terreny de joc, a punt de començar aquest partit.
els onzes que presenten els dos conjunts. Eric, comencem per l'onze de Tito Vilanova. Avui amb Víctor Valdés sota pals, amb Dani Alves al lateral dret, amb Jordi Alba al lateral esquerre, amb una parella de... Bé, para, para, para, treu la xarxa, treu la xarxa, sisplau, gràcies. Sí, és que avui hi ha champions jugant al Barça, està a punt de jugar, per tant, correu, aneu ja a veure com jugar al Barça, que nosaltres continuem amb la penya del morro i d'aquí uns moments el bulletí dels enjust notícies de les 6. Fins ara.
T'espero, 98.1 Ràdio t'espero, 98.1
Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso a enslet. I arriben l'Hector i la Clara, porten la nena adormida al cotxe. I obro la porta a la Judit,
Avui, ben sala, m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla. Quan sona a taula, treca el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm.
Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit i afageix. Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú ho veu.
I aquell d'art em va ensinat, se m'ha clavat el cor i ho reconec i faig un glob. I veig que tots riuen de cop però la Judit aixeca el got. Em mira i diu jo mai mai no he pensat.
que seria més feliç al teu costat. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat. I jo em congelo i he llevat.
Bona tarda, passen 3 minuts de les 6. Avui Sant Just ha començat un conjunt d'actes contra la violència masclista. Aquest any s'han atès 28 dones al circuit d'atenció a les víctimes de violència de gènere. D'aquests casos, 12 són nous. Diumenge se celebra el Dia contra la Violència Masclista, una jornada internacional per reivindicar la lluita contra aquesta xacra. Un dels objectius és sensibilitzar la població. De fet, a Sant Just ja s'intenta
des de fa temps, per exemple, amb els tallers de cua d'educació a l'institut o bé amb els actes de rebuig institucional que es fa cada últim dijous de mes al migdia a les portes de l'Ajuntament amb cinc minuts de silenci. Aquest matí, membres del Centre Occupacional Caviga i membres d'Espòsia han enganxat les petjades liles que van des del Parador, des del Mercat Municipal i des de Can Genestà fins a la plaça Bardaguemb. Aquesta iniciativa que es fa des del Consell de les Dones vol fer present el problema sobre la violència de gènere.
I d'altra banda, dijous, es fa l'acte central a Sant Just, sota el lema avançant contra la violència masclista. Els alumnes de l'institut faran una lectura de textos amb acompanyament musical. També hi haurà actuació de l'escola de dansa Renata Ramos i París, i amb una cançó de la compositora sanjustenca Clara Peia, que es diu El Butxi, que parla sobre la violència contra una dona. Tot plegat serà a partir de les 7 de la tarda i s'acabarà amb un manifest que es llegirà a la plaça Vardaguey.
El celler de Can Mat organitza avui un tas de vins acompanyat d'un recital de literatura alemanya. Es tracta d'un off novembre literari, aprofitant que aquest mes s'està celebrant aquest cicle. En concret, es tastaran Rieslings del celler Huanheisbarzen, d'un poble d'Alemanya. És una bodega familiar amb 500 anys de tradició vinícola situada a Rail, un poble dedicat tradicionament al cultiu del vi. Durant el tas hi haurà el propietari del celler, Alex Barzen, i tot plegat s'acompanyarà amb el recital de literatura alemanya, Càrrec, Dignasi i Pamies. L'activitat serà avui a les vuit del vespre
El mateix saler de Can Marta és gratuït però l'aforament és limitat. Acabem amb aquest bitllet explicant-vos que el proper dissabte es liuren els premis als guanyadors de la 36a cursa de cars de coixinets. L'acte es farà al cas de les joves i a més s'hi podrà veure el vídeo de la cursa de setmana passada. La Penya del Morro va emetre el segon programa especial dels cars amb la presència de corredors i membres de l'organització.
Ara la següent cita pels corredors de Carts de Cuixoneig. És dissabte que ve, a les 6 de la tarda. Serà el lliurament de premis de la trentena edició. I, a més a més, com cada any es farà al Casal de Joves, on es podrà veure també el vídeo de la cursa. I, de moment, això és tot. Més informació a les 7, al Senyors Notícies, edició vespre.
Hi ha dradons de sucrebols sense motor i un mur de vindre sense mala intenció i els àngels riuen i els àngels riuen així. El fàstic peren és un miratge curiós, la pena màxima títol d'una cançó i els àngels riuen.
i els àngels riuen així. Persegueixes esperances com si fossin pastanagues, la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba i els àngels riuen, però a vegades floren així.
I vomites l'àrima i et queden els gossins i seguiu escoltant seguireu disfrutant com els anys el riuen i els anys el riuen així
et desmarques amb paraules i reps la pilota. Pilotes et falten per poder deixar-la i els àngels riuen i els àngels riuen així i les esquerdes gegantines les cobreixes amb mentides que rellisques que t'aixeques, corre, corre que et trepitgen i els àngels riuen però a vegades ploren així. Ai, ai, ai, ai,
Bum, bum, bum, bum, bum...
Benvinguts a la segona hora del morro.
Sí, sí, el Dani i el Joan, el Dani Martínez i el Joan Xirivella, que faran un cara a cara fan segon Desso a l'Institut de Sant Just, i avui, en aquesta nova secció que inaugurem, faran el primer cara a cara sobre si és millor la festa de Sant Feliu o de Sant Just d'Esverns. Però abans de tot això, i com que avui l'actualitat esportiva mana perquè passa per la Champions, a aquesta hora s'està jugant l'Spartak de Moscú, Barça, partit de tornada de la lligueta de Champions,
A Moscú. I a la penya del morro hem tirat la casa per la finestra i hem enviat a Sergi Pont, periodista contrastat esportiu on els hi hagi, perquè ara mateix, si no tinc mal enter, està a peu de gespa de l'estadi on juga el Barça. Sergi Pont, bona tarda!
Bona tarda! Espresiva! Espresiva! Bé, Sergi, explica'ns una mica com s'estan vivint aquests primers 10 minuts d'aquesta part del Barça. Què està passant? Partidàment, molt de fred. Compte que la terapia de Temesi, mira, corna. Doncs bé, deia que amb molt de fred aquí a l'Estadi Los Niki de Moscou, de veritat que es nota...
que estem a Rússia. A quina temperatura esteu? A quina temperatura esteu, Sergi? Bé, estem fregant als 0 graus. Per tant, ni fred ni calor, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que bé, que
De moment, diria que s'està dominant el Barça, déu-n'hi-do, són dos minis fructors, i l'Esparta del Moscou intenta sortir al contra amb homes ràpids com, per exemple, Emenike o amb les passades amb Ria Furado. Per tant, el Barça haurà d'anar molt en compte amb aquests contratacs d'Espartac de Moscou. Però, de moment, no es patina sortir del Barça avui. Juga Piqué o Puyol? Juga amb Piqué i Maserana. La liniació és la següent. Si vols, faig un resum d'aquesta liniació. Home, ja que has anat...
Hi ha més que un resum, te la dic sencera. Un resum de l'alineació. Perdona, un moment, com es fa un resum d'una alineació? Doncs dient el porter un defensa, un mig campista i un davanter. Sí, però és una mica una informació sense sentit, no? No hi ha resum. Clar, perquè clar, però vaja. En fi, endavant, Sergi. Te la dic sencera, eh? La porteria, Víctor Valdés. A la banda dreta, Jugar Alves. A l'esquerra, Jordi Alves.
Com a centrals, Ikei Maserano. Al mig del camp, Busquets, Fàbregas i Xavi. I al davant, Iniesta, Pedro i Messi. Per tant, a l'iniciació podríem dir de gala, o pràcticament, dels millors jugadors que té el Barça avui per enfrontar-se a l'Espartat de Moscou. I suposem que Tito Idanoba li dona molta importància a aquest partit, perquè avui, si el Barça guanya i el Celtic no treu un bon resultat davant del Benfica,
Podria ser que l'última jornada ja no tingués sentit. És a dir, que el Barça ja fos primer matemàticament. Sergi, tu que estàs a peu de gespa, per cert, una gespa artificial. Ens podries explicar com estan responent tu que estàs a prop els jugadors del Barça amb aquesta gespa? Doncs la veritat és que no... no es veu diferència. I compte perquè ara hi ha una jugadora del Barça a poder posar-la sense despertar a Moscou. I deia que no... aparentment no sembla que hi hagi molta diferència. Els jugadors del Barça s'estan...
amb comoditat sobre aquest terreny. Hem de dir també que és la mateixa gestor molt semblant que la que tenen a la Ciutat Esportiva de Sant Joan de Si. Per tant, a les joves de la Barça tampoc és una novetat, aquest terreny. Doncs escolta, Sergi, gràcies per aquesta connexió en directe des de Moscú. Tornarem a connectar amb tu més tard, et sembla, cap a la mitja part? Sí, espero que no tinguem problemes de connexió des de Moscou.
Som lluny i potser hi hagi algun problema de connexió, però si tot va bé, tornem a connexar al final de la primera part. Sí, perquè ara a Moscú quina hora és? Ara a Moscú són les... un quart de deu, ben bé. Com que Messi ha fet una jugada ara, li ha entrat la pilota, que el Barça cada cop s'acosta més a la porteria. Per tant, jo auguro que a la propera connexió potser anem guanyant.
Bé, doncs tant de bo sigui així, pels culers també. Sergi, moltes gràcies i que vagi bé. Records a Joaquín Maria Puyol, que et deus tenir per aquí a prop, eh? Molt bé, sí, ara el diré. Gràcies, Sergi, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu.
En fi, per tant, el Barça que empata a 0 en aquests minuts inicials, tot i que cada vegada s'anava aprovant més a la porteria, un quart de 7 de la tarda. Mira que fem tonteries aquí a la penya del morro, eh? Després tornem a conèixer amb el Sergi perquè ens explica com va aquest partit. Home, un dia que el Barça coincideix amb la nostra hora, com a mínim parlem-ne d'ell. Per cert, que d'aquí uns moments connectem amb el Casal de Joves de Sant Just. Parla publicitat i tornem d'aquí uns moments.
Per cert, que l'Eli Capdevila, que avui està molt activa al xat de radiodesbert.com, com sempre que ens escolta, diu que li ha agradat molt la secció de la Núria de coaching, però que al final s'ha perdut una mica. No passa res, no pateixis, Eli. Ja et passarem el mail de la Núria perquè et trobis una mitjana.
i diu, ai, sí, espero trobar-me en els propers cinc minuts, si no malament. A vegades potser és veritat, amb la Núria parlem de coses de forma molt ràpida. En fi, fem una pausa per la publicitat, tornem d'aquí uns moments amb el Casal de Joves de Sant Just. Fins ara.
La nova promoció d'habitatge públic a Sant Just Desvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Llull. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web
Radio T'Esper, 98.1. Radio T'Esper, 98.1.
Un moment. Un moment, és que he entrat tard, eh? Sergi, Sergi, bona tarda. Bona tarda. Sí, un moment. Para, para, para. És que he entrat tard malament, eh?, amb la sintonia. Molt malament. Sí, tornem a fer-ho, sisplau. No t'importa, no? Bueno, aquí estem per perdre el temps. Que tens pressa, avui, o no? Me ensueiga. Tornem a fer la sintonia i fem l'entrada del Casal de Joves amb el Sergi Arrada.
Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz.
Molt bona tarda, Sergi! Ara sí, home, ara sí, des del Casal de Joves de Sant Just, com cada setmana, el Sergi, que ens explica quines són les novetats que hi ha en aquest centre juvenil de Sant Just d'Esbern, que sabeu que està situat al barri sud. Sergi, com va anar, per cert, el cineclub Utopia l'altre dia? Doncs bé, va anar força bé, i després vam fer un fina fòrum allà a la mar de maco. Quanta gent va venir, per curiositat, eh? Uns eren 20. Bueno, està mal. Sí, sí, bueno.
Avui em sé més. Falteves tu. Ja, perquè no et vaig gaire animat, eh, Sergi? Amb el cineclub utopi, últimament... No, sí, sí, sí, però, clar, ja ho hem parlat. M'agradaria que vingués més gent, però ja no sé més què fer. Creus que algun dia el cineclub utopi desapareixerà? Bueno, totes les coses tenen el seu cicle, no? I tal. I hi ha coses que comencen i que s'acaben. El teu programa de ràdio també s'acabarà algun dia.
Tu creus que aquesta va ser l'última projecció del cineclopotopia? No, no serà aquesta l'última. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va
No, perquè no... Bueno, com que no vinc al CineClub Utopia, tu fas el mateix i no penses veure'm de speaker. Exacte. No, la veritat és que sí, va anar molt bé. Aquest any, malgrat la pluja, perquè el diumenge al matí va haver-hi una hora que s'haurà d'haver de parar, la primera hora, de fet, després ja va anar tot ràpid i va anar molt bé. Va haver-hi molta participació, tant de públic com de cars, més que l'any passat, i això va pel·lante, va cap amunt, els cars. Clar que sí. És que és una activitat...
que té molta solera i que té molts anys enrere, no? Home, pensa que aquesta era la 36a edició. Vol dir que... Què vol dir? Jo no he nascut nosaltres encara. Tu sí, jo no. Jo no. Fa 36 anys que hi havia els... Jo no, hi era. Com que no? No. Tu no ets dels 62? No. És igual, perquè després diuen que parleu molt de vosaltres al programa i doneu poca informació del Casal de Joves.
A més a més hi ha alguna activitat més? Aquesta setmana sobretot tenim el dels cars. Els divendres tan sols tenim quan hi ha cine a club i el dissabte tenim el dels cars de cuixinets.
Com? Perdona? Pots tornar a explicar-m'ho? Les nostres activitats així, oertes al públic i tal, sempre són el dissabte. Els divendres els sols són quan... quan... escenoclub i tot això. I aquest dissabte, on ja tenim l'entregada de premis, doncs no hi ha cap altra activitat. O sigui, per tant, avui podem comentar que només, entre cometes, només hi ha aquest cap de setmana al Casal de Joves l'entregada de premis. Sí.
Així que ja podem tornar a parlar de nosaltres mateixos. Escolta, Sergi, deixa'm fer una prova perquè jo estic convençut que avui o no ens escolta ningú o molt poca gent perquè...
Sí, l'Eli està comentant coses però de la primera hora. Està dient que no només m'he perdut, perquè saps què passa? Sergi t'explico, nosaltres fem un espai de coaching, no sé si ho sabies això, el programa? No. Fem un espai de coaching que a tu t'aniria molt bé, per cert. Sí. I de coses positives i reafirmar-se un mateix i tal. I l'Eli estava comentant que al final de la secció avui s'havia perdut una mica.
No es trobava a si mateixa. I que no s'acabava de trobar. No, al final... Ara l'hem fet la broma. De debò, tranquil·la. Ha perdut a si mateixa. No, nosaltres l'hem fet la broma de que tranquil·la, que ja et passarem un mail de la Núria perquè és coaching, perquè es trobi i tal. I ella diu, ai, sí, espera trobar-me en els propers cinc minuts, si no malament. I llavors després diu, no només m'he perdut, sinó que ara m'he deprimit. El pobre. Sí, el que passa que diu, no, no m'he deprimit amb el Sergi. Vull dir, ha sortit tu i això ha tornat cap amunt, saps?
Ets una mica el salvador del programa. I com a bomba del programa, Sergi, avui què ens portes? Bé, doncs la setmana vinent tenim el dia de la sida, perquè ja en parlarem en profunditat. Ja, escolta, que rius. Bé, sí, no sé què vols que et digui. La setmana vinent, el dia 28 de novembre, a partir de les 7 de la tarda, tenim
El Consell Municipal de Joventut, aquí al Casal de Joves, amb la presència del regidor de joventut, Lluís Montfort, molt present a les xarxes socials i que ens escolta molts dimarts, ens escolta...
a la nostra secció. Sí, no Lluís Molfort, que hi ha gent que diu Lluís Molfort, és un tio que està a catxes, no. Lluís Montfort, que és el regidor d'educació de l'Ajuntament. I de joventut. I de joventut, que a vegades la gent també està una mica desobicada. Molt bé, Sergi, i per cert, podran anar a tot el que vulgui o no? Sí, aquesta vegada hem fet un evento de Facebook obert a tota la ciutadania de Sant Justes Verts,
i hi pot venir tothom. Esperem que aquest sigui un consell molt multitudinari. Què és el que es pot fer en el consell? Ja que és la setmana que ve, podríem començar a parlar-ne una mica, no? Doncs bueno, es parlen dels temes que en principi interessen al jovent d'aquí de Sant Just, i bueno, també es parlen de pressupostos municipals destinats a joventut, es decideixen qui...
El Pla Jova, no? Les accions que es fan al Pla Jova es decideixen molt en el Consell de Joventut, quines accions s'han de fer en el municipi, totes aquestes coses. Molt bé. És molt important venir al Consell de Joventut. No, no, i tant, i a més, a més, aquest any, poca broma perquè es va fer, tu saps millor que jo, o no, l'enquesta a l'Institut de Sant Just, on jo... Què?
entre joves de 16 i 25 anys i allà era molt curiós perquè el Lluís ens va passar les respostes que havien donat alguns joves sobre Sant Just i què havien de fer. Jo vaig penjar al Facebook o al Twitter. No, no, no. Però jo et dic una altra cosa que és... L'última pregunta era com tema lliure, saps? I llavors la gent escrivia el que li donava la gana.
No, no et sona això tu? No. Em deixes uns segons? Sí, esclar que em sona. Era l'última pregunta. Era l'última pregunta? Sí, que depèn de la franja d'edat, doncs era que pensaven que mancava, no? Aquí a Sant Just. Exacte, exacte. I de fet, bé, ho tinc aquí a la redacció, els fulls. Me'ls deixes anar a buscar un moment? Sí. Vale, doncs els vaig a buscar. No pengis.
Per cert, que l'Eli, i ara m'ho respon, pregunta si ja us han portat el forn. Ara m'ho respon.
Sergi! Ja he arribat! Ja estic aquí! Hola! Bé! Escolta, per cert, que m'acaben de comentar que han marcat el Barça, Sergi. Uau! Escolta, podries estar una mica més emocionat, no? No, que sí, que sí. Tu veus que avui, per això, la gent no en sent... molta gent, no? Sí, per això t'ho deia, com que clar, per això t'ho deia. Gol del Barça! Moltes gràcies!
Entre el minut 1 i el minut 30 acaba de marcar el Futbol Club Barcelona. Ha sigut Alves. Ha sigut Alves. Ha sigut Alves? Sí. Hòstia, que fort, no? Mira. Sí, ja ho veig, ja. Doncs molt bé, ens enlagarem pel Barça i pels colers. Com ha sigut el gol? Ara t'ho dic. A bote pronto llegó el disparo de Alves. Y dic que han rozado el balón. Imposible de todos modos repeles el golpeo.
Escolta una cosa, a veure... Un wordstar llegint això? Marca.com. Ah, vale, doncs escolta, està bé, està bé. Bé, doncs gol del Barça, per tant, s'avança el marcador abans que acabi d'aquesta... La posició és afrodrena i el domínio és incontestable. Eso sí, el Esparta que encuentra muchos espacios cuando recupera y sale a la contra. Cuidado con eso.
Bé, doncs l'anàlisi tècnic d'aquests primers minuts del partit per Sergi Arrada des del Casal de Joves de Sant Just. A tot això, Sergi, estàvem parlant d'algunes respostes que havien donat alguns joves de... Primer, abans de tot, eh, l'Eli, que és la que sempre ens escolta. És veritat. Segurament l'anirem a comprar de mal forn, Eli. Demanem a comprar el forn? Sí. Ah. Mira. Què et sembla? Bé o no? Sí, però quin tipus de forn serà? Doncs per cuinar.
I on el posareu? Això ho hem d'acabar de decidir quan ho comprem. Segurament ho ficarem amb alguna història que tingui rodes. Per cert, l'Eli diu, gran secció. I després diu, quins nervis, demà tindrem forn. A veure, Eli, no t'equivoquis, perquè al principi el forn és per la gent del Casal de Joves, no? Ah, sí. Però els usuaris també podran utilitzar-lo o no? No, només els tallers i les coses. I si no, els treballadors sí.
Clar, jo sí. Mira, anem a repassar algunes respostes que han donat els joves de Sant Just. Ho dic perquè ho sàpigues, per exemple. Diu, quines coses t'agradarien que es fessin a Sant Just per millorar la vida dels joves? Responen entre 12 i 15 anys. Una resposta diu que hi posessin un centre comercial amb cinemes i activitats d'oci. Sí, això seria allò més. Després una altra diu posar una bolera. Un cinema i un casal que es facin tots els esports.
Un altre diu, res, ens hem d'adaptar al que tenim. Fes comentari o no? Un altre diu, no, ho sé, ja fan moltes coses i trobo que estan molt bé. Un altre diu, acuna matata.
Sí, viure i ser feliç. Després diu que els impostis no siguin tancats. Atenció perquè els joves de 12 i 16 anys ja comencen a preocupar-se pels impostos. Doncs noi o noia, encara es posa això quan siguis més gran ja veuràs. Després, per exemple, un diu jugar al paintball, que és un joc de tirar-se pintura amb pistoles. Fer festes un cop al mes per joves de 12 a 16 anys i jocs divertits. Alguna cosa a dir, Sergi, des del casal? Bueno, les demà festes es fan les que es poden fer.
No és l'equip moci. Ja no es poden fer el tipus d'activitats que feien abans. La programació es fa amb més de cap. M'agradaria que fessin un skatepark per als patinadors perquè el desplover és molt petit. Tenim un skatepark mòbil. Fútbol callejero. Tenim aquí les porteries. Més activitats esportives. En cada dia tenim badminton, bàsquet i futbol.
Atenció, aquesta t'agradarà. Diu, donar més diners al casal de joves. Així hi ha més material. Exacte. Aquesta m'ha agradat molt. Aquesta t'ha agradat molt, no? Jo et volia donar un aplaudiment. I una altra diu, ficar més badulaques. Ja, aquí tenim una pròpia.
Sí, més espais pels joves, un altre fronton, una piscina sense pagar, més bancs i més fons per beure aigua. Atenció perquè potser hauríem de canviar una mica tot el disseny urbanístic de Sant Just, si haguéssim de fer cas a aquesta persona. Després diu, un centre comercial petit, a mirar, veus? I així incrementaria el turisme al nostre poble estimat Sant Just d'Esvern amb bolera i cinema full HD i 4D. Aquest també té una...
Té bona intuïció, m'agraden les respostes que donen els joves de 12 a 16 anys de l'institut de Sant Just d'Esvern a la pregunta que és el que faries a Sant Just d'Esvern. Una altra diu, fiestes nocturnes mejor trabajades, con grupos que conozca el pueblo, DJs, grupos conocidos y que acaben tarde, mínimo a las 5 de la madrugada.
Una altra proposta, fer un parc d'atraccions i coses d'aquestes. Escolta, Sergi, està bé, m'agrada aquesta secció, d'anar comentant algunes propostes, perquè és que n'hi ha moltíssimes, imagina, tots els que es van entrevistar, perquè quants joves van ser? 500? No.
A l'IH de Sant Just vam entrevistar tota l'ESO, al Madrid Sacramento vam entrevistar tota l'ESO, i després vam avisar els jovenils, els usuaris d'aquí al Casal, vam avisar pel Facebook i tal perquè tothom de Sant Just pogués fer-ho.
Per cert, l'Eli diu que el Sergi està llegint el marca i passa de tu a Jordi. Ja m'he adonat. Jo anava llegint i tu no sé què estaves fent, però vaja... perquè veis que no soc l'únic que noto.
Sergi abans em descoloca i jo no sé què dir. Ho hem de deixar aquí. Tornem la setmana que ve que comentarem les respostes de 15 a 26 anys, et sembla? Fem molt bé. Sí, cada setmana podem fer-ho això. Anem fent respostes i les anem comentant. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda.
Què, què dius? I a la Eli per escoltar-nos una vegada més. Sí, home. Sí, sí, sí, la veritat és que està molt bé, cosa que li agraïm, i animem que ho continuï fent, així com tothom que ens està escoltant avui, que deuen ser milers de persones tenint en compte que el Barça juga. Atenció, perquè m'informen que el Barça acaba de marcar el... Atenció, para, para.
Gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! Gol! Leo! Messi! Messi, Messi, Messi! I Messi, Messi, Messi, Messi! Amarricat el crac argentí pel Futbol Club Barcelona! En aquesta primera part, Sergi, tens més dades d'aquest gol de Messi?
Sí, sí. Pase de Messi para la carrera de Iniesta. Recorta el Manchego y dispara. Rechace de Dícan y Messi en semifallo. Marca el segundo para el Barça. Goal! Goal!
Bé, en fi, Sergi... A més, ella està a un gol davant Mistelroy en la tabla de goleadores históricos de la Champions. Bé, gràcies per aquestes dades tan fines. Vull recordar que d'aquí una estona connectarem amb el Sergi Pons, que el tenim a peu de gespa del camp. Tornaràs aquí amb el Sergi a Rada? No, home, no, tu no, ja et deixo en Pau. No, perquè tu tens el Marc a davant i ella està allà al camp, que té més merit. En fi, Sergi, moltes gràcies. A tu. Que vagi bé. Adéu, adéu.
La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, tampoc. Continuem a la penya del morro i ara mateix inaugurem una nova secció al programa.
I és que cada setmana a partir d'avui el que farem serà un cara a cara per defensar dues opcions totalment contradictòries però serà especial perquè és un cara a cara amb uns vells coneguts del programa que són
El Joan, bona tarda, benvingut al programa. I també el Dani, bona tarda. Hola, bona tarda Jordi, com estem? Molt bé, que vosaltres dos feu segon deso a l'Institut de Sant Just. Sí, segon deso. L'objectiu d'aquesta temporada és venir cada setmana i fer una mena de debat. I avui hi ha un debat que em sembla que fa especial il·lusió, els dos. Perquè avui parlarem de quina és la millor festa major.
Sant Just o Esplugues de Llobregat? Dani, tu estàs a favor d'Esplugues o de la festa major de Sant Just? Jo de Sant Just a tota la vida, defensant el meu poble darrere. I tu, Joan? Jo d'Esplugues. Tu d'Esplugues, eh? Visca Sant Just i visca el Barça. Molt bé. No, l'Espanyol. No em vinguis amb tonteria, eh, Dani? Encara no ha començat el debat i ja estem discutint. Sí, bueno, doncs, com sempre,
Jo estimaré el meu poble i el Joan intentarà defensar Esplugues. Intentarà defensar Esplugues. Bueno, Dani, deixem-nos de xerrar, perquè ja saps que Esplugues és el millor poble de la Festa Major. I comencem aquest debat cara a cara. Jo, en aquest moment, començaré jo i diré una cosa de la Festa Major. Jo crec que a la Festa Major tenim una cosa que els altres pobles no fan, que és...
com el que estem fent ara el Joan i jo, un cara a cara entre dos equips. Que és el blau i el groc. Que això jo crec que és molt... Com molt... Que hi ha pocs municipis que ho facin, no? Sí. Que és molt, diguéssim, rural, una cosa tradicional. Molt original, també. Sí, és molt original i és molt divertit. I és a poc cost. Perquè és molt barat, tot és gratuït,
i la gent s'ho passa molt bé. Bueno, Daniel, això, algú darrere ho té. Ja comences amb xulito. Però no amb altres coses, eh, perquè la Festa Major d'Esplugues té una fira espectacular, i aquí a Sant Just no hi ha res d'aquestes coses que... Però també t'he de dir una cosa, que perquè sigui una festa major, xula, guapa i divertida, no fan falta que xarros d'aquests. Bueno, però la Festa Major d'Esplugues cau al setembre, amb millors dates, perquè la gent està aquí. I a Sant Just la gent sembla que la canses, Daniel.
Sí, se'n va de vacances. Però ara hi ha un problema. La crisi és econòmica. La gent acostuma a anar-se o de vacances al juliol o no se'n va de vacances. Però la gent que té casa al poble se'n van. I els que no se'n van de vacances es queden aquí i aprofiten les activitats barates o gratuïtes perquè els seus fills i ells mateixos
puguin disfrutar de la festa major del seu poble. Jo conec molta gent que està contra la festa major de Sant Jose perquè diu que no val res. Ja, poder per tu o pels teus compis no val res, però... No vinguis a fer la pilota al teu poble. No, la pilota no. No. La pilota no. Jo estic defensant el meu poble i el que crec
i el que crec que jo haig de defensar. Joan, una pregunta. Tu per què creus que la gent s'estima més la festa major d'Esplugues? Perquè hi ha moltes activitats més divertides, hi ha una fira que als nens els agrada molt, coses així. Sí. I en canvi... Home, això és veritat. A Esplugues hi ha més oferta, no? Fins i tot em sembla que munten un parell d'atraccions. Sí, sí, sí. I a Sant Just no. I també a Esplugues hi ha molta més gent que a Sant Just, eh? Això també s'ha de dir, eh?
Sí, potser sí. El que sí que he de reconèixer és que els pluges estan molt més ben cuidats que Sant Just, ho tenen molt més arreglat. Però què vols dir? A què tenen més cuidat o més arreglat? Els parcs i tot. Tu creus que els pluges estan més cuidats que Sant Just? Sí, estan ben cuidadets. Però sense...
Ai, perdó, sense treure el límit que estic defensant a Sant Just. A mi també el que m'agrada molt de les plugues és que al dia de la Festa Major fan un castell davant de l'Ajuntament. Sí, però és que nosaltres a les festes de tardor venen dos o tres colles, no sé... Però Dani, no estem parlant de les festes de tardor, estem parlant de la Festa Major. Però barrejis els conceptes que són totalment diferents. Potser sí, però a Sant Just
Fem coses que els plogues no fan. Ah, sí? Com quines? La farinada. Bueno, però... Tenim que tallar. Però aquí també veig jo... La farinada què és? La farinada és un joc de bombardes... Ah, sí, home. ...entre dos grups. Amb aigua, no? No, no, no, no, no. Amb farina, farinada, farinada... Sí, home, però em pensava que en tireven aigua i després es podien posar la farina. No, no, no, amb farina. I després el que es fa, a part del mil·lenari, es fa el famós joc d'aigua.
i llavors allà hi ha activitats d'aigua, venen... no sé si són els bombers i reguen una mica també, i hi ha allà unes piscines gegants... Bueno, però explocació no ho fan, perquè mira, ho estic llegint al programa. Sí. Però a Sant Just també tenim la famosa bicicletada de la Festa Major. Ui, bueno, veus tu, bicicleta.
No val per re. Com que no val per re? No. Joan, tu creus que una bicicletada no té sentit? No. És que la gent surti amb bicicleta tot junts... És molt maco. Allà quan els nens... No, perquè hi ha perill que la gent es faci mal. No és veritat. No, mentida. Perquè si van ben posats, si van amb els catxarros ben posats i tal... Ens passa com quan vam anar de colònies, que més d'algú es va acabar pujant una rampa. Què va passar? Què va passar?
El hamacucos d'avui dia. Això quan va ser? A l'institut o no? Sí, quan vam anar a la Garrotxa, a Primer. La gent, com que era muntanya, es donava uns pinos que no veies a les pujades.
Quan aneu caminant? No, amb bicicleta. A l'octubre vaig tenir una bici.
Em vaig fer un piño que no veies, però això és normal. I se li va punxar la roda. Això que no m'expliqui. I la roda se li va punxar perquè... Joan, podem integrar-nos al tema de la festa major, sisplau? Un moment. Aquí, a les festes de Cardo, els senyors del carrer, van deixar un vidre i a ell se li va punxar la roda a la bicicleta. No van deixar un vidre. Perquè veis que no netegen els carrers. Però això ja no és culpa del noi aquell. El que va passar és que, amb l'aventurada que va fer,
el mirall aquell que feia dibuixos se'ls va volar i els molts guarros no ho van netejar. Però això ara és fora de tema. Podem centrar-nos en la Festa Major? No té gaire cosa a veure amb el tema de la Festa Major que estàvem comentant. De fet, ja hauríem d'anar acabant el cara a cara. Vull recordar que si algú vol votar algun de vosaltres dos, pot fer-ho a través de Facebook.
Sí. Jo, per acabar, no, perquè... Algunes conclusions finals al debat. Algunes conclusions finals. Jo, sincerament, Sant Just és un poble que jo me l'estimo molt perquè aquí va néixer i tal. I jo el defenso. Jo també he nascut i, bueno, Daniel, no vinguis amb xerra beques d'aquestes. El que vull definir és que a Sant Feliu,
No estem parlant de Sant Feliu. Jo vull fer una comparació. A Sant Feliu fan una sardinada per 7 euros. I aquí a Sant Just fan una botifarrada d'un plat boníssim.
Està boníssim i costa 5 euros.
La segona vegada que escolto això de Rural, molt rural, Sant Just no és tan poc. Estem comparant Sant Just amb Esplugues. I Sant Just amb Esplugues, el que té de comparació, que Esplugues és més gran i Sant Just
Per dir-ho d'alguna manera és més rural. Perquè té més a prop que toquem amb Collserola, amb la vall de Sant Just, tenim la muntanya més a prop i tot això. Ara ja t'hem escoltat a tu amb aquestes últimes inclusions. Últimes paraules. Sí, últimes paraules Joan, per què creus tu que la festa de les Plugues és millor o és més estimada que la festa de Sant Just? És millor perquè hi ha molta més gent, la gent s'ho passa millor, cauen més bones dates... Deixa'm parlar al Joan. I jo també vull dir una altra cosa que si no no sé si sabeu que...
que també fan una paella gratis a la plaça de la La Vila. Fixa't, això que he dit a la Sabatú de la cuina, és gratis, eh? De gratis, res. I també vull dir una altra cosa, que aquí a Sant Just abans feien moltes més festes i un sopar a la plaça Camoapa, que l'han retallat i tenia molt d'èxit. Per tant, cada cop aquí s'estan fent bé unes coses. Sí, Joan, però... Tu ara aquí has dit allò de la paella gratis, però... Nois, tenim 30 segons per acabar, eh?
Hi ha activitats, esplugues, que costen molts diners, com per exemple la fira. I a Sant Just hi ha la gincama. Que val dos euros. Aquella val dos euros, però ella està. I hi participa un munt de gent. I després les activitats que fan cara a cara, blaus i glaus, la meitat són, més de la meitat, o gairebé totes, menys la gincama, són gratuïtes.
i els dos euros de la Gincama donen igual. També se n'ha de pagar, estem a les mateixes. Una atracció de la Fira val de dos a tres euros. Ja et gastaries un euro més. I amb aquell euro més et podries comprar un pan recineig. No us exciteu tant, sisplau, perquè ja hem arribat al final del debat. Jo ara el que voldria dir, Jordi, als nostres locutors, als nostres uients, els hi voldria comentar,
Jo he dit una cosa de la festa major que no és veritat. Que no és veritat. De la festa major de Sant Just. Què has dit? Hi ha una cosa que tu has dit de la festa major, de tots els arguments que has utilitzat tu per defensar que la festa és millor que les plugues i no és veritat. Que no és veritat. Ara, a casa, el que heu de fer vosaltres és esbrinar quina és l'activitat que
no es fa a la Festa Major de Sant Just. I que tu has dit per argumentar. Bé, la setmana que ve no explicaràs quina és. Sí, la setmana que ve us ho direm. Ara, Jordi, si em deixes dir unes paraules... I també direm el debat que ha guanyat. Hem d'acabar ja, eh, Joan, digues. Doncs que des de l'institut estem fent una campanya de solidaritat per poder ajudar els pobres. Ah, sí? Sí. Molt bé. I en què consisteix aquesta campanya? Doncs en recollir aliments, anar a cantar els avis per Nadal, coses típiques. I esperem que tota la gent de l'institut porti aliments a l'institut. Moltes gràcies.
per col·laborar si és que col·laboreu. Doncs Joan, Dani, moltíssimes gràcies per aquest primer cara a cara d'aquests dos estudiants que fan eso, segon des de l'Institut de Senyors, ens retornem la setmana que ve, que vagi bé. Vale, adeu, Jordi!
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu? Som originals de mena. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquerra.
Give me a second, I need to get my story straight. My friends are in the bathroom getting higher than the Empire State. My lover, she is waiting for me just across the bar. My seat's been taken by some sunglasses asking about a scar. And I know I gave it to you months ago. I know you're trying to forget.
But between the drinks and subtle things, the holes in my apologies, I'm trying hard to take it back. So if by the time the bar closes and you feel like falling down, I'll carry you home.
No I know that I'm not all that you got
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esver. Mira que fer-ho a l'hora de la migdiada. Home, l'hora de la migdiada o no, perquè ja són les 6 i 49 de la tarda, continuem a la penya del morro, recte final, connectem amb Moscú.
Per saber aquesta última hora entre el Barça i l'Espàrtac de Moscú, que juguen avui a aquest partit de lligueta, de fet de tornada, de la fase prèvia de la Champions. Amb el Sergi Pon, que el tenim al telèfon. Sergi, bona tarda des de Moscú!
Ui, és que estàs lluny, eh? A veure si podem aconseguir un millor senyal, perquè el Sergi Pon porta ja tota aquesta primera part a peu de gespa. Sergi, explica'ns una mica quin és l'ambient que hi ha ara mateix i com s'ha viscut aquesta primera part, que el Barça va guanyant 3 a 0. Doncs sí, ara mateix, la ruïta de senyal al final d'aquesta primera part, els jugadors enfilen ja el camí dels vestidors,
Pots parlar amb algun dels jugadors? No, no tenim accés des de la nostra posició als jugadors. Ja miraríem la final de partida, trobant una declaració. En qualsevol cas, ara mateix no és possible. I, com diem, el Barça està guanyant 0-3 amb gols d'Alde, el primer, després recollint un refús a Ramatamol des de fora de Déu ensucreuat. El segon l'ha marcat Messi, també recollint un refús a la frontal de la gran. I el tercer també està a favor de Leo Messi.
que ha arregatat el porter, per tant el Barça muent, ballant per 0-3, però no extra de trobar la seva essència. Perdona? Com? Com? Perdona? El Barça no troba la seva essència, no? No troba la seva essència, exacte. Essència, espai de vida. Està guanyant amb certa comoditat,
Però no està desenvolupant el seu millor joc. Diríem que li falta una mica de fluïdesa i que també està patint els atacs de les portes de Moscou. Per tant, li falta una mica de seguretat. Potser hauria de contractar els serveis de seguretat integrada en Airpro. Però a veure, Sergi, però què és això? Qui ens està colant aquí? Anuncis de publicitat del poble? Home, no. Jo t'ho estic explicant, que està passant a la gesta d'Ester Ilusniki de Moscou.
A veure, matem que els jugadors estan els respirors aprenent la lliçó de Tito Villanova, com si fos just l'estudi, l'acadèmia d'estudi de fanjos de CERN. A veure un moment, Sergi, què fas com els que fan PURITO, PURITO REITS i fan tot allò? No està mal, no està mal. Sergi, a part d'això, et diuen que Messi està a punt a punt d'aconseguir un nou rècord, o no?
Sí, li queden 5 gols per batre la marca de Müller, de gols en un any natural. Li queden 5 gols i 9 partits per aconseguir-ho. Per tant, si tenim en compte que la mitjana de gols per partit de Messi últimament és d'un gol i mig per partit, diríem que ho té força a l'abast. Avui de moment porta dos gols i jo no descartaria que en marqui algun altre. Messi avui no està tenint un partit tampoc molt vell, no està apareixent molt,
Però, vaja, dues aparicions que ha tingut no ha fallat. Per tant, el més fi de sempre. Jo també et volia preguntar-te sobre la gespa del camp. Sabies en algun moment alguna dificultat, perquè és gespa artificial, com sense anar més lluny, la que tenim aquí als camps de futbol de Sant Just? Doncs jo crec que Barça no està causant aquesta característica de l'estai de les parts de Moscou, i no n'estic veient amb problemes per això.
L'únic que està creant problemes crec que són les contres de l'Espartó de Moscú. Jo crec que el Barça està deixant molt espai entre línies, entre el mig del canvi de defensa, i aquí sí que estem patint una mica. Per tant, doncs el Barça ha d'anar en compte amb aquesta circumstància. Bé, doncs això és l'última hora des de Moscú, on el Sergi Pons està retransmetent i buvint aquest partit en directe per Ràdio Desbert. Per cert, has anat en tren o has fet alguna cosa rara, com el Puyol o no?
No, no, he anat a Mediò. Les companyies no patrocinen, per tant no diré la marca. No, clar. I he anat a Mediò amb un vol regular. Per cert, el futbolista que va marcar més gols en un any natural és Torpedo Müller. Sí, exacte. No confondre amb Juanito Müller, que em sembla que aquest era un atlet espanyol... Qui era?
Feia esquí de fons. No confonguem. Doncs Sergi, moltíssimes gràcies. Aprofito la mitja part per anar a fer una cerveseta. Canvi, fer una cerveseta al bar de referència. Tot això, tu canvies amb diners o amb tiquets de regal? Tiquets de regal. Vas aquí a l'EDU i et donen un parell de birres gratis.
Molt bé. Molt bé, tu sí que vius bé, Sergi. Escolta, que vagi bé, bona tarda, i gràcies per atendre la trucada de la Penya del Morre. Molt bé, home. Molt bé. T'ho sabies? Que diguem bé, aquí a Moscou i a cada d'hora partit. Molt bé, Sergi, gràcies, bona tarda. Adéu.
Sí, avui hem fet una mica de circ, eh, a la penya del morro. Ai, sí.
5 minuts i anem al punt de les 7 de la tarda, ho hem de deixar aquí, tornarem nosaltres demà. A partir de les 5, agraïm tota la gent que ha fet possible el programa avui amb la Núria Oriol a la secció de Coaching, també la Carme a l'actualitat Sant Justenca, la Clara Hilar a la banda sonora del Sergi Arrada al Casal de Joves, també el Cara Cara, que és una secció que hem inaugurat avui amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esbern i el Sergi Pón desplaçat
a l'estadi de Moscú. Tornem demà a partir de les 5. Que vagi bé. Bona tarda. Us deixem ara amb les notícies de Sant Just.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esver.
C'est au Manhattan, fast food, Dakar, Sénégal, cinéma, le Paris, demain je serai parti, la gare, Dakar, Bamako, Mokti, y'a pas de problème, tout va bien, aujourd'hui je me parie, j'ai confiance en Moussolo, Gao, l'Algérie, Tunisie, l'Italie, y'a pas de problème, j'aime au Manhattan, fast food, Dakar, Sénégal, cinéma, le Paris, ascensor pour le ghetto, il est mille mille à Tokyo, il est cinq heures au Mali, quelle heure est-il ?
Ombra hanidó. I l'Emilià d'Oriol, i l'Esquerró Malí, que l'han retit. Ombra hanidó.
Au, mulume, tucu, valla, tucu, duna, cana, nina, ñancore. Au, mulume, tucu, valla, tucu, duna, cana, nina, ñancore. Au, mulume, tucu, valla, tucu, duna, cana, nina, ñancore. Au, mulume, tucu, valla, tucu, duna, cana, nina, ñancore.
C'est au Manhattan, fast food, d'haka. Sénégal, la grand-mère a l'hôpital d'en tête. Tout va bien, cadre, moi ici, toi là-bas. Le visa au consulat numéro 39, y a tant, y a tant. A l'état civil, déjà l'an 2000, déjà 2000 ans. Au Manhattan, fast food, d'haka. Sénégal, cinéma de Paris. Cinéma de Paris.
Il est minuit à Tokyo, il est cinq heures au Mali Quelle heure est-il au Parc des Dames? Il est minuit à Tokyo, il est cinq heures au Mali Quelle heure est-il au Parc des Dames? Dakar, Bamako, Rio de Janeiro Où est le problème, où est la frontière? Entre les murs, se faufiler dans l'ascenseur Accenseur pour le ghetto Au Manhattan, fast food, Dakar Sénégal, cinéma, le Paris
No, no, no.
Bé, bé, l'incueïna, l'incueïna, sí que l'incueïn jo. Bé, bé, l'incueïna, l'incueïna, sí que l'incueïn jo.
A mi m'agraden les noves cançons.
Oh, i és, ara, 5 h. 0... 0... 8...
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició d'avui, dimarts 20 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquesta setmana s'ha estrenat un itinerari simbòlic