Santa Tecla de Tarragona. Són 10 dies que s'ompliran amb desenes d'actes.
Tarragona, Manel Sastre.
Bona tarda. El primer acte d'avui inclou el nomenament del perpetuador.
Enguany reconeix la comissió assessora sobre el seguici popular.
El protagonista d'avui, però, serà l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros,
que cridarà el primer visque a Santa Tecla des del balcó abans d'encendre la primera tronada.
Fins el dissabte 24 s'han programat més de mig milió d'actes.
D'Agoña Floria és la regidora de festes.
Sí, és un dels moments més emocionants, aquells que et posa la pell de gallina,
quan diem allò de visque a Santa Tecla, tarragonins i tarragonines, l'artista comença.
I són 10 dies amb 500 actes, moltíssima participació.
Convido a tothom que ens vingui a veure.
És un moment de retrobament, de fer ciutat, d'ensenyar ciutat
i que tothom s'ho passi d'allò més bé.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Esports amb Marta García.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, l'audiència provincial ha ajornat la decisió
sobre l'acció de responsabilitat contra la porta i alguns directius més.
Una decisió que estava prevista inicialment per a este pròxim 21 de setembre.
Neymar, per la seva part, confirma contactes amb altres clubs durant aquest estiu,
però remarca que ha preferit quedar-se en el Barça.
El Brasil es reconeix que espera estar entre els tres finalistes a la pilota d'or
després d'haver guanyat l'or olímpica aquest estiu.
Una delegació del Barça se reuneix avui en Zuric amb el president de la FIFA,
Jan Infantino, per mirar de reconduir les relacions malmeses
amb el màxim organisme mundial després de la sanció de no poder fitxar.
El capità de l'Espanyol, Javi López, s'ha entrenat avui ja amb el grup.
El Juàr va haver de ser substituït en l'últim partit de Lliga
per una forta contusió en la cama esquerra
que li ha impedit entrenar-se amb normalitat alguns dies.
Ara ja està recuperat i, en principi, no tindrà problemes per Juàr Dumanji.
I en la jornada d'avui dels Jocs Paralímpics de Rió,
el nadador de Vilafranca, Toni Ponce,
s'ha classificat per la final del 100 Braça amb el 7 a registre
i l'Egarenca Sarai-Gascón ha entrat en la del 100 Papallona amb el quart temps.
Els catalans Òscar Salguero i Miquel Luque
han guanyat dues medalles més esta passada matinada.
Fins aquí les notícies.
A l'escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
Durant el 8.1
Ràdio d'Esbert
Durant el 8.1
Ràdio d'Esbert
Durant el 8.1
Cap cigarret per la finestra
Cap barbacoa
Cap descuit al camp
Cap xoc en foc
Cap foc al bosc
Cap foc al bosc
Cap foc al bosc
Junts cap foc
Diputació de Barcelona
Generalitat de Catalunya
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara, la informació del Baix Llobregat
Al teu ordinador o dispositiu móvil
InformatiuComarcal.com
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després, internet
Radiodesbern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esbert
Cada dia
Més a prop teu
Ràdio d'Esbert
98.1 FM
98.1 FM
98.1 allal·l
9211
Ràdio de'sbert
98.1 xincom
La ràdio d'Espert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio d'Espert, 98.1.
Ràdio d'Espert, 98.1.
En directe.
Des de Can Ginestar, comença La Penya del Morro.
Bona tarda, família. Benvinguts i benvingudes al programa 1909 de La Penya del Morro.
D'aquí uns moments parlarem dels nous projectes de la Regidoria d'Educació de Sant Just amb l'Andrea Bueno, dels serveis informatius.
I, a més a més, també rebrem el nostre politòleg de capçalera, Pau Rama, amb qui parlarem de Rita Barberà.
També rebrem l'Arnau Cónsul de Can Llibreter i coneixerem-nos cursos per als joves al Regne Unit, Hongria i altres llocs d'Europa,
amb l'Aroa Carmona, el viatge voluntari.
I, com cada temporada, parlarem de gossos amb l'Alberca Papell a l'Espai de Filosofia d'Ogville Beach.
Andrea Bueno, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui, la dada de la tarda, justament, és que, no sé si la coneixies, les persones...
Escolta, no faig això, a veure.
Ah, no, no, suposo que no, tu sempre portes dades interessants, que jo no conec.
Les persones caminem al llarg de la nostra vida l'equivalent a donar tres vegades la volta al món.
En sèrio?
Tenint en compte que jo ja he superat el meu primer terç de vida i, per tant, jo ja porto una volta al món,
a aquestes alçades jo ja he d'anar per Turquia.
Si voleu, busqueu-me allà.
Bona tarda i benvingut al programa.
Com comentàvem fa un moment, treballar en el projecte educatiu de la ciutat
i donar suport a les escoles en el seu dia a dia són dos dels reptes de la regidoria d'educació d'aquest curs.
El regidor d'educació, Justo Salva, preveu que els propers anys el nombre de nens i nenes inscrits a escoles sentjustenques s'incrementarà.
Això ho ha dit avui el Justa La Fusta, el programa de les mañanes de la ràdio.
Sí, amb la Carmen Berdoi.
Aquesta setmana representants de la regidoria d'educació de Sant Just han visitat les escoles i l'institut
per tal de comprovar que el curs ha arrencat amb normalitat.
El regidor assegura que les classes estan plenes i que l'ocupació és molt alta.
A Montserrat, per exemple, s'han posat en marxa dues noves línies a P5 i altres s'han desdoblat.
I també ha parlat de l'increment de nens i nenes de Sant Justa aquest matí al programa.
El Mas Lluï és un barri clau pel que fa a l'augment de nens i nenes al poble.
El curs passat, de fet, es va obrir el debat sobre si els infants del barri podien matricular-se a l'escola Sant Feliuenca,
que està a tocar del barri, i no a un centre Sant Justen, que estan més lluny del barri.
Segons fa salva, administrativament és complicat, però segura que traslladaran aquesta problemàtica,
aquesta petició, aquesta demanda, a la nova directora dels serveis territorials d'ensenyament properament.
Pel que fa a les retallades en educació, per part del departament,
de les quals s'han queixat aquesta setmana diversos directors Sant Justencs,
fa salva apunta que el consistori fa tot el possible per contrarrestar els seus efectes.
Apunta que l'Ajuntament no té gaires competències en matèria d'educació als centres,
però sí que n'assumeix la responsabilitat.
Tot això s'ha mostrat satisfet de l'alt nivell educatiu que hi ha a les escoles de Sant Just,
i, per cert, que aquest any no se celebrarà la conferència inaugural del curs escolar.
Ah, no? Per què no?
Perquè el ponent havia de ser el periodista Carles Capdevila, fundador i exdirector de l'Ara,
però ha hagut d'anul·lar la xerrada per motius personals.
Per tant, en principi, la conferència s'anul·laria.
I quan havia de ser?
Doncs sempre acostuma a ser a finals de setembre, a principis d'octubre.
No es posposa, s'anula i punt.
Sí, això és el que ens han informat.
I un altre dels objectius de la regidoria, com comentaves,
Aquest curs és potenciar el projecte educatiu de ciutat,
que s'està fent conjuntament amb la Diputació,
i que té com a objectiu fer entendre que tot ciutadà i tot espai pot ser educador.
Per tant, que no només s'educa a l'escola, sinó que a qualsevol espai pot ser educador.
Aquí a la ràdio l'eduquem moltes vegades.
Home, sí. Sant Just és ciutat educadora des de fa 8 anys.
La ràdio també podria ser ràdio educadora.
La ràdio és ràdio educadora.
Rèc.
Rèc.
Rèc.
Rèc.
Rèc.
Rèc.
Rèc.
Rèc.
Rèc.
Bé, hem de parlar ara d'animals de Sant Just.
Aquest estiu, amics dels animals, s'han instal·lat caixes niu per a ratpenarts...
Ratpenarts.
...als horts de Can Cardona.
Sabia que és la notícia que estava esperant.
Sí, sí.
És curiosa.
Amics de la fauna animal de Sant Just, que sapigueu que s'han col·locat 4 caixes niu
per tal d'afavorir la creació de colònies d'aquests animals, dels ratpenats.
O de ratpenats.
Aquest gran desconegut, ja que contribueixen al control dels mosquits.
Per tant, poca broma, perquè el ratpenat de Sant Just és un ratpenat.
O sigui, gràcies a ells no hi haurà tants mosquits tigres que ens acribillin l'estiu que ve.
També podríem posar potser alguna caixa aquí a la ràdio, perquè Déu-n'hi-do...
No, és que hi ha algun col·laborador que ja sembla que podria viure dins d'una caixa d'aquestes.
Mare meva.
Sí.
Els nius són de fusta certificada, de boscos explotats de forma sostenible, tenen una doble càmera i poden allotjar entre 100 i 200 ratpenats per caixa.
Què em dius ara?
Sí.
Però si són molts.
Ja, sí.
Parlem de 4 caixes, estem parlant de quasi mil ratpenats.
Sí, sí, sí.
Què és això?
El ataque de los ratpenados?
L'entitat Galantos ha supervisat tot el procés i ha proporcionat les caixes niu.
És un nou mètode que posa en marxa el Departament de Medi Ambient de Sant Just per controlar la proliferació de mosquits al municipi i alhora fomentar la presència d'espècies autòctones.
L'any passat ja van instal·lar caixes niu per a ocells a diferents espais verds del poble.
I ara, el Consell, des del Consistori asseguren que els ratpenats no són perillosos ni agressius, només cal evitar tocar-los amb les mans, ja que com la majoria d'espècies salvatges poden mossegar si se'ls molesta.
A veure si l'alcalde serà Bruce Wayne.
Ho dic perquè tan ratpenats de cop al nostre municipi, curiós com a mínim, no?
Sí, jo encara no n'he vist prou.
Aquí? A l'alcalde?
No, a l'alcalde sí, ratpenats.
L'alcalde potser és el superhéroe mascarado de Gotham, por la noche, de Sant Just.
Oh.
Clar, per això ho deia.
Ah, clar.
Un ratpenat és un murciòlogo.
Parles de Batman.
Ho sabies d'això o no?
Sí, clar.
Un aplaudit per l'Andrea, bueno.
Bat, en anglès.
Bat, bat.
Bat.
Bat.
Bueno, anem a altres coses.
Vinga, va, canviant de tema.
Has localitzat ja el Bougan, Rayo, no?
Què? No.
No, no, no.
Migracions.
Aquest és el títol de la nova exposició que s'inaugura avui a Can Ginestà.
No, s'ha inaugurat.
Què?
Ja s'ha inaugurat.
Calla, calla, que no tens ni idea.
Doncs, efectivament, fins al 9 d'octubre es poden veure migracions del col·lectiu Ain't Art.
Les quatre artistes del grup representen en aquesta mostra l'experiència d'haver sortit del país d'origen, no, Andrea?
Sí, les artistes són Isabel Ribas, Inés Rabanal, Carmen Perea i Teresa Diego.
La idea...
Perdó, no es conec.
No, doncs són molt simpàtiques.
Van venir ahir la Isabel i la Carmen.
Oh, molt maques.
Molt maques, tu.
Sí, la idea de crear migracions va sorgir fa uns tres anys, quan el drama dels refugiats encara no ocupava totes les portades dels diaris i dels informatius.
Les artistes d'Ain de Art volien tractar la realitat de la migració des del punt de vista plàstic i volien fer tractar les migracions de països pobres a països més desenvolupats.
Però la crisi dels refugiats va esclatar enmig del procés creatiu i van decidir, doncs, incorporar aquesta temàtica per tractar-la més a prop al drama de la migració.
Les tècniques artístiques que s'han utilitzat per crear aquesta exposició són tècnica mixta, oli sobre paper, aquarel·la, fotografies i pintures digitals.
No és la primera vegada que exposen aquí a Sant Just.
Fa tres anys van exposar la mostra Mirades d'Àfrica, també de caire social, i ara Any d'Art ha tornat amb aquesta exposició, Migracions,
que es va inaugurar dijous passat al celler de Can Ginastà i que es clourà el dia 9 d'octubre.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, si voleu anar-hi, ara ja podeu fer-ho a Can Ginastà.
Tu hi has anat, Andrea?
No, encara, no he pogut anar-hi.
No sabem com és per això.
M'han dit que és bastant espectacular.
Ah, sí?
Que hi ha quatre quadres tot just a entrar o quatre fotografies enormes d'aquesta temàtica i bé, m'agradaria anar-hi, a veure si després tinc temps.
Demà, potser avui no puc.
Avui?
No ho sap.
Per què no?
Avui, quan acabi l'informatiu i coses, vaig al cine.
Vaig al cinema, eh?
Sí, m'ha viat.
Què, però...
Doncs avui crec que et toquen mascotes.
Mascotes?
Sí.
Què és aquesta pel·lícula?
Una pel·lícula d'animació.
No la conec.
Com que no, es va inaugurar fa setmanes.
Es va estrenar fa uns dies?
Sí, fa setmanes, eh?
Però és d'animació?
Sí, sí, sí.
I qui la fa?
Doncs no ho sé, surten dibuixos animats, però no sé qui l'ha dirigit, ni de quin estudiés, ni res, però m'han parlat molt bé i bé.
Qui?
Vaig amb gent, vaig amb gent.
Els teus amics?
Sí.
Xonis?
I animadors.
Com que animadors?
Som un amic animador que diu, l'hem d'haver-la, l'hem d'haver-la, l'hem d'haver-la, l'hem d'haver-la, doncs anem-hi, va.
Un equip animador?
Un amic, no sé parlar.
Què vol dir, un amic animador?
Un amic que és animador gràfic.
Ah, val, val, val.
Sí, i que li motiva molt aquestes coses i anem amb tot.
Molt bé, Andrea, bueno, que et vagi molt bé al cinema.
Moltes gràcies, Jordi, a tot programa.
Com t'haurà anat, recordeu que teniu més notícies ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 als 100 lliures notícies edició vespre.
Andrea, bona tarda.
Que vagi bé, bona tarda.
Fem una pausa per la Públi i d'aquí uns moments retorna el nostre politòleg de capsulera particular, Pau Rama.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Primer van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram.
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Cap cigarrer per la finestra.
Cap barbacoa.
Cap descuit al camp.
Cap xoc en foc.
Cap foc al bosc.
Cap foc al bosc.
Cap foc al bosc.
Junts cap foc.
Diputació de Barcelona.
Generalitat de Catalunya.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Sintonitzes ràdio d'Esvern.
La ràdio de Sant Just.
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esvern.
98.1.
Ràdio d'Esvern.
Durant el 8.1.
5 i 20 de la tarda.
Continuem en directe a la penya del morro de Ràdio d'Esvern.
I com cada temporada, i ja en fan unes quantes,
tenim el nostre politòleg de capçalera que torna, Pau Rama.
El Retorno.
Pau, bona tarda.
Bien allà, com has dit, que rincona mi.
Bé, hem de parlar una temporada més de política, com dèiem,
i en guany, de fet, tu vas venir ja,
quan va començar tot el tema de la diada i tot això, no?
Vas venir ja en ple...
Doncs crec que vas començar el 2013.
El 2013, bueno, un parell d'anys després, potser.
Però vaja, que han sigut uns anys carregadets,
i la cosa continuarà, perquè hem de parlar de la diada.
Després de la diada amb manifestacions independentistes
a diversos punts del país,
s'ha obert un nou debat sobre el full de ruta seguida.
L'anèssim ja debat del debat, eh?
Exacte.
Però comencem primer fent una valoració d'aquestes manifestacions, no, Pau?
Sí, ara, la manifestació d'aquest any,
crec que tots ho hem vist, va ser...
va tenir una menor participació,
però també hem de tenir en compte que el context era diferent
als anys anteriors.
Era, per una banda, les persones estaven menys motivades a anar-hi,
perquè el 2012 al 2013 estava tot començant,
hi havia més il·lusió.
Després teníem el 2014, que va ser el 9-N,
eren les ganes d'anar a votar,
i el 2015 teníem el 27-S, que eren les eleccions,
aquelles eleccions plebiscitàries,
i, per tant, era un altre objectiu
que empenyia la gent a anar-hi.
Has rebut el WhatsApp aquest que circula
sobre els diferents eslògans i lemes
de les manifestacions des del 2012?
No, pensar que et referies
a un fet així amb emoticones de ciutats a Catalunya.
No, eh...
Diu, 2012, Catalunya no ho ha estat d'Europa,
2013, cap a la independència,
2014, ara és l'hora,
2015, via lliure,
2016, a punt,
2017, som-hi,
2018, ara en sèrio,
2019, ja, quasi, quasi,
2020, de seguida,
2021, en 5 minuts surto de casa,
2022, la culpa de tot és dels poscos,
2023, ho tenim a tocar,
2024, parem un momentet a fer pipí,
2025, de vegades el trajecte és més important que el destí,
2026, apocalipsi zombie,
2027, estem ja buscant aparcament,
2028, en quan acabi de consultar el Facebook,
m'hi poso,
2029, la Confederació Interprenetària en roba,
2030, si us plau,
2031, va!
2032, quan realment desitges una cosa,
l'univers sencer conspira per fer-la realitat,
2033, criogenitgem-nos,
2034, Memento Mori,
2035, Skynet,
concertada,
2036, no pareu mai de somriure,
2037, piano piano,
si arriba lontano,
i, finalment, 2038,
Petri Fiu.
Doncs una mica els lemes, no?,
que ja es preveu que siguin d'aquí fins al 2038.
És que és una miqueta això,
és aquesta història de sense fi,
i en aquest any, doncs això,
jo crec que ha faltat un punt,
alguna cosa que empenyés la gent a sortir al carrer,
perquè, per exemple, políticament parlant,
què teníem de destacar?
Doncs només, entre comences el només,
la qüestió de confiança plantesada per Puigdemont,
i aquesta qüestió de confiança
ja estava bastant encarrilada abans de la diada.
I, sincerament,
opinió meva,
no crec que la manifestació
hagués empès a Junts pel Sí i a la CUP
entendre's.
Si seguissin entès com sembla que s'entendran,
vindria a ser per qüestions pròpies.
Bé, anem a repassar
algunes de les declaracions dels líders polítics
sobre la diada.
Perquè, què és el que van comentar?
Doncs, si no et fa res,
escoltem primer Junqueras,
el vicepresent del govern,
ara què diu?
Estamos convencidos que esta
es la última diada nacional de Catalunya
antes de la independencia de nuestro país,
y por lo tanto,
una jornada importante,
muy importante,
una jornada más
en el camino democrático
para que los ciudadanos puedan decir su futuro.
Desgraciadamente no constituyen
ninguna sorpresa
y que se enmarcan en una actitud
que ya resulta demasiado tradicional
y que contribuye a explicar
por qué tantos ciudadanos de Catalunya
tienen la percepción,
tienen el convencimiento
de que las estructuras de poder
del Estado,
los ministros
y algunos altos funcionarios,
pues han desconectado
de las necesidades
y de los derechos
y de los intereses
de la inmensa mayoría
de los ciudadanos de Catalunya.
Bé, doncs això és el que deia
el vicepresident Junqueras,
que està convençut
que serà ja l'última diada
abans de la independencia.
Ho ha dit ell, eh?
Sí, això és un discurs
una mica en la línia
del que ja ha dit altres anys.
Vale.
És d'aquest any, per això, eh?
No és del 2013, això.
Sí, sí, però...
Val, val, val, val.
Exacte, per allà anem.
Bé, tenim més declaracions.
Sí, la de la coordinadora general
del Partit Demòcrata Català.
Partit Demòcrata Català.
Antigament conegut com Convergència.
No, i futurament amb un altre nom.
Segurament.
Perquè suposa que no van acceptar
el registre de partits, no?
No, i a més a més,
els demòcrates de Catalunya,
aquella decisió d'Unió Democràtica,
ja els van avisar d'aquesta qüestió,
que competien amb el seu nom
i que en un principi
ja els van dir que li van suposarien problemes
i tot i així van seguir endavant.
Bé, escoltem-la a veure què diu.
Marta Pascal, coordinadora general del PDC,
que és el Partit Demòcrata Català.
Una frivolitat més del senyor Margallo,
equiparar aquest procés
sobiranista independentista,
la nostra voluntat de tenir un Estat propi,
tenir la capacitat de poder-lo comparar
amb un atac terrorista,
em sembla, senzillament,
un sin sentit
i em sembla,
fora de lloc.
Nosaltres som conscients
que el interès per part del govern espanyol
és situar el procés polític català
entre un conflicte en Catalunya contra España,
España contra Catalunya.
Això no és així.
Este és un moviment
que té a fer les coses bé,
de fer-las des de la perspectiva democràtica,
des del sentit comú,
des de la il·lusió,
i, per tant, no vamos a deixar
que ningú d'aquestes declaracions
puguin, per una part, alterar aquesta hoja de ruta
i, per una, per una,
posar nerviós a algú.
Nosaltres vamos a seguir explicant
el que queremos fer,
vamos a seguir buscando la complicidad
de Europa
y de las instituciones internacionales,
pero estamos muy convencidos,
insisto,
de que lo que hacemos
lo estamos haciendo bien,
lo estamos haciendo
interpretando el anhelo
y los sueños del pueblo catalán.
Pascal,
el que feia referència
al començament
eren les declaracions de Marcaio,
no?
Sí,
que, possiblement,
en parlarem d'elles,
però avancem
que era vinculació
de terrorisme
i independentisme.
I, si vols,
ja acabem
que vam iniciar aquesta ronda
abans de parlar
del Dui i el Rui,
que parlem ara
de Colau.
També va parlar
l'alcaldessa de Barcelona.
Sí, perquè, per primer cop,
apareixia en la manifestació.
Y es muy lamentable
que justo pocas horas
antes de la diada
hayamos tenido que escuchar
una vez más
a un ministro
del Partido Popular
intentando generar
crispación,
haciendo afirmaciones
absolutamente
antidemocráticas,
faltas de ética,
intentando mezclar
terrorismo
con una reivindicación
democrática,
popular
y pacífica
como es
la reivindicación
del derecho
a decidir
en Cataluña.
No solo es lamentable,
no solo es reprobable,
sino que es profundamente
irresponsable
y en cualquier país
democrático normal
esto significaría
una dimisión inmediata.
Lamentablemente
me temo
que esto no sea
inocente,
que no sea casual,
porque el Gobierno
del Partido Popular
lleva muchos años
en las instituciones
y todavía es más grave
que con tanta irresponsabilidad
intente generar
crispación
el día antes
de la diada.
Sin embargo,
una vez más
desde Cataluña
saldremos pacíficamente,
alegremente,
pero también
reivindicativamente
a las calles
y celebraremos esta diada
democráticamente
y en convivencia
como lo hemos hecho cada vez.
Són unes declaracions
molt semblants
a les que ja feia
Marta Pascal,
d'aquestes
del ministre Margallo,
però ja,
com dèiem,
després d'iniciar
la diada,
s'ha iniciat
aquest debat
entre el RUI,
que és el referèndum
unilateral
per la independència,
i el DUI,
que és la declaració
unilateral
d'independència.
Tot l'unilateral,
no, aquí?
Sí,
perquè
quan el que tens
davant
no parla,
doncs actues
per la teva banda.
Clar.
No serà diàleg, no?
Sí.
Bé, doncs
comencem pel president Puigdemont,
que va dir que
convocaria
un referèndum
el 2017.
Bé,
escoltem-lo
i ja veuràs
el que diu.
El que hem de fer
és
triar
el millor instrument
que acrediti
aquella majoria
que validi
les decisions
a favor de la independència
que pren el Parlament
de Catalunya.
Aquest és un...
El millor instrument
és el referèndum,
per descomptat,
que sí.
Aquí i a tot arreu,
perquè és el mecanisme
que tots els països
en la situació
en què es troba Catalunya
i l'estat espanyol
trien
per verificar
els suports
que té
aquest desig.
aquest és l'instrument perfecte
per comptar-nos clarament,
sense dubtes.
sense dubtes.
I és evident
que si
és un instrument
factible,
segur,
integrador,
participatiu,
mai l'hem defugit.
Tant és així
que hem de continuar insistint
a l'estat espanyol
que en té una bona part
de la responsabilitat
que aquest és l'instrument
de què ens hem de dotar
com a demòcrates.
Però,
en qualsevol cas,
les urnes hi seran.
I seran en el temps
que vam dir
a l'inici del mandat.
Aquells famosos
18 mesos
que a l'inici
semblava
que hi seran.
Això és juny
del 2017.
Això és el juny
del 2017.
S'acaba,
diguem-ne,
creiem raonablement
que hem acabat
tota la feina
que ens vam
comprometre a fer
i que vam explicar
al Parlament
i al poble
que faríem,
estructures d'estat,
tot el paquet legislatiu.
Per tant,
estarem a punt
per aquella pantalla democràtica
que sempre hem dit
que era imprescindible
per verificar
les decisions.
Aquest procés
comença a les urnes
i ha d'acabar a les urnes
i seran,
com m'han dit
alguns dels juradors,
els ciutadans
els que decidiran
què volen fer
amb el futur polític
d'aquest país.
Per tant,
juny-juliol 2017,
referèndum?
A veure si el referèndum
es materialitza
o es convoca,
però en tot cas
haurem acabat,
haurem culminat el procés.
Si és un referèndum,
que és un instrument
en el que hi ha
un amplíssim consens
ciutadà
també dintre de les files
de demòcrates
del no,
doncs,
fantàstic.
Si aquest és un vehicle
que entre tots
deduïm
que potser no és
el millor mecanisme
perquè no és factible,
tenim clarament
el full de ruta
que ens situa
unes eleccions
constituents
per desenvolupar
la república.
A veure.
A veure.
Digues.
El resumint,
el que diria
Puigdemont
és que
l'opció A
seria el referèndum,
però que s'ha de fer
amb certes garanties.
Llavors,
en cas que aquestes garanties
no es compleixin,
doncs,
l'opció B
seria la que tenen
posada
en el pla,
en aquest full de ruta,
que són
les eleccions
constituents.
Per tant,
podríem dir,
després d'escoltar
el president Puigdemont
a l'entrevista
que li va fer l'altre dia
de Matita Catalunya
a ràdio,
la Mònica Terribas,
que aquest juliol 2017
o hi haurà
un referèndum
o hi haurà
unes eleccions
constituents.
Efectivament.
Perquè o una cosa
o l'altra.
Sí,
les dues a la part,
no?
No,
això no podria ser.
Bé,
doncs veurem
a veure com es desenvolupa
en els propers mesos
aquesta història.
Però vaja,
per activa i per passiva
sempre
ens trobem
amb el mateix mur
que és l'estat espanyol.
Exacte,
el mur que escoltarem ara
amb la vicepresidenta
que ja ens podem imaginar
que és el que diu.
En primer lloc,
aquesta proposta
només genera
divisió
i ruptura
entre els catalans.
Jo crec que Catalunya,
igual que el País Vasco,
és molt més
que els polítics independentistes.
I proposicions
com aquesta,
l'únic que fan
és sembrar la fractura
en una societat
que, com la vasca,
és una societat
molt plural.
I quan un presenta
iniciatives
com aquesta,
el que fa és
tensar
i fer sofrir
a la societat
a la que gobierna,
que crec que és la última
aspiració que té
que tenir un governant.
En segon lloc,
és ilegal
i la llei
és la expressió
de la democràcia.
Jo no conozco
altra fórmula
en què els governants
digan
als governants
com han de regir-se
que en el respecte
a la llei.
I en tercer lloc,
me parece
una proposta
oportunista.
Jo crec que
Puigdemont
tensa la cuerda
perquè la CUP
l'està obligant
a adoptar
determinades
medidas,
estic parlant
de la izquierda
més radical
per poder
mantenir-se
més allà
de la moció
de censura
o de la cuestión
de confianza
que el mateix
ha planteat.
Jo crec que la combinació
entre oportunisme
radical,
populisme
com el de la CUP
independentista
i la proposta
de Puigdemont
fa molt daño
al conjunt
de la societat catalana
i en general
al conjunt
dels espanyols
perquè és moment
per la estabilitat,
és moment
per pensar
en tots els esforços
que ha fet
la gent
a lo largo
de la crisi,
en el que això
vale,
en empleos,
en empreses,
en bienestar,
i me parece
oportunista
i absolutament
injusto
amb els catalans
que
aguantar
una qüestió
de confiança
mereix tanta divisió,
tanta fractura
i tant sofrimento
perquè ho ha hagut
en les famílies
catalanes.
Després,
crec que és un moment
perquè cada un
no sàpiga
on ha de estar
i, després,
el govern
estarà
en la defensa
de la llei
i en la defensa
del conjunt
dels catalans.
Veig que continuen
amb el mateix argument
de sempre
que això
divideix
i fractura.
Jo pensava que
havíem sopat
d'aquesta etapa
no,
però veig que
les famílies
catalanes
continuen
encara més
dividides
que mai
per aquest procés.
Sí,
realment l'argument
és molt pobre,
l'hem sentit
moltes vegades,
ja amb això
de Junqueras
que tenia un discurs
que li podrem sentir
del 2013,
doncs el de Santa Maria
és exactament el mateix,
però absolutament
punt per punt
tot és igual,
això de
la llei,
inclús de la llei
està per sobre
de la democràcia,
sincerament costa
d'entendre
des de qualsevol
punt de vista,
resumint-ho tot,
la posició de
Puigdemont
era referèndum
sí,
si té garanties,
si no,
eleccions
constituents,
la CUP està més
per al Rui
que diu que és
el referèndum,
que diu que és
més d'una qüestió
de voluntat
i té també
suports dintre
d'aquest Rui,
té suports
per part d'alguns
membres d'Esquerra
i per part del govern
espanyol
doncs la que hem de sentir
és el no,
no, no,
sense aportar
cap altra alternativa.
Ni referèndum,
ni eleccions
ni constituents,
però res tampoc,
no?
Res.
En fi,
passem ara
cap a una altra qüestió.
perquè hem de parlar
de gente bien
com, per exemple,
l'exministre Sòria
i Rita Barberà.
El nomenament
de l'exministre Sòria
i posterior pas enrere
ha fet que l'oposició
en massa
demanés explicacions
després d'haver-lo
descartat
per anar
al Banc Mundial.
Sí,
ara,
resumint-ho tot,
Sòria
va dimitir
després de tenir
preses
offshore
pel tema de Panamà,
va mentir,
finalment dimités,
ara,
demagatotis,
perquè aquest concurs
no va ser tan concurs
com es va dir,
sinó que va ser
una cosa més
d'amagada,
se'l va posar
en una miqueta
doncs
bastant nomenat,
no va ser,
deien,
un nomenament polític,
no ha sigut un nomenament polític,
ha sigut tot,
un enrenou,
un mal càlcul
d'estratègia del PP,
el qual
no és més que un exemple
d'un govern
que està en funcions
però que no actua
com a tal.
És a dir,
es nega a donar explicacions
per coses
que sí que hauria de donar
explicacions.
Un govern
en funcions,
diguéssim,
que està, diguéssim,
per pagar els comptes
i mantenir la cadira calenta
mentre no agafa
el relleu
el següent govern.
En canvi,
el govern
en funcions
que portem ara,
doncs,
està fent més
que pagar factures
i, per tant,
hauria de donar explicacions
de quan
fa decisions
polítiques.
Aquest argument
de nosaltres
hem sortit
d'un congrés
anterior
i ja no en regim
per un congrés
de diputats
posterior,
democràticament
no té cap sentit.
Bé,
el cas Sòria,
per tant,
és l'últim exemple
d'un govern
en funcions
que no actua
com a tal
i que es nega
a donar explicacions.
Parlem de Rita Barberà
que també,
otra que tal baila,
ha deixat el Partit Popular
després de la seva imputació
per blanqueig.
Sí,
Barberà ha deixat
la militància del partit
després que el Tribunal Suprem
obrís una investigació
per presumpte
blanqueig de capitals
en la seva etapa
com a alcaldessa de València.
Tot i així,
s'ha de dir que
manté el seu escó
de senadora
perquè no ha renunciat
ja que podria entendre's
com una assumpció
de la culpabilitat
i ella manté
que no existeix
contra ella
cap testimoni directe
d'incriminació
en el blanqueig
i per això ha acceptat
la baixa del PP
per poder actuar
en plena llibertat
sense estar sotmesa
a cap disciplina
en l'exercici
de la seva defensa.
Paraules seves.
De totes maneres,
aquesta tarda
em sembla que
el Parlament Valencià
en bloc
demanarà
que retorni
l'escó
que representa
el Senat
i que, a més a més,
és un escó
que està triat
des dels diferents
parlaments
autonòmics
de l'estat espanyol.
Em sembla que
hi ha alguns escons
del Senat
que, efectivament,
doncs,
es decideixen
a les accions
generals,
en aquest cas
el 26J,
però l'escó
que ocupa justament
Rita Barberà
és un escó,
em sembla que són
els 55 o 56
en total,
dels 250
i escats
que té el Senat
espanyol
que decideixen
directament
els parlaments
autonòmics.
I, per tant,
ella està ocupant
aquest escó
designada directament
pel Parlament
Valencià.
I em sembla
que aquesta hora
de la tarda
s'estava
votant
una moció
perquè des del Parlament
els polítics
demanaven
a Rita Barberà
fins i tot
inclòs
al Partit Popular
tots els grups
de la cambra
que tornés
l'escó.
Ja veurem
finalment
què és el que fa.
Recordem que
l'escó
pertany a la persona
i no al partit
i és decisió
purament seva.
Clar, però si
ella decideix quedar-se
haurà d'anar
al grup mix
perquè ja no pertany
al Partit Popular
i s'ha anat de baixa
i llavors
haurà d'ocupar
les últimes files
de les bancades
que es diu
del Senat
juntament
amb Compromís
per exemple
o Bildu
o...
O Partit Democràtic
de Catalunya.
O per llavors
de Catalunya.
És a dir, la vore
enrodejada
de partits...
Clar, que ella
ha anat despotricant
durant tot aquest temps.
En fi, anem
cap a una altra qüestió
anem cap a la
quadratura testicular.
Va.
Bé, repassem
les pixades fredaters
del món
de la política
de la setmana.
Per on comencem,
Pau?
Doncs mira,
si vols comencem...
Comencem forts,
eh?
S'ha de dir
que el curs
comença bastant fort
i si mantenim
aquest nivell
ens espera
una temporada
entretinguda.
Avui totes
giren al voltant
del catalanisme
i l'independentisme
i comencem
per José Domingo,
exdipotet de Ciutadans
al Parlament
i membre
de la Directiva
de Societat Civil Catalana,
organització
unionista.
Domingo va opinar
sobre la cançó
de la manifestació
Endavant les Atxes
i malgrat que la gent
de la Tortúlia
el va corregir
des del principi
dient que era una frase
feta sense contingut violent,
va seguir amb la confusió.
Les atxes
en català
no són les atxes
en castellà.
Endavant les astrals,
no?
Exacte,
no s'està dient això.
Llavors,
segons el que explica
el lingüista
Víctor Pàmias,
contràriament al que
molta gent pensa,
les atxes
no són d'astrals,
sinó els ciris
grossos
que tradicionalment
obrien el pas
en determinats processons
de Setmana Santa.
Primer passaven les atxes
i després la resta
de la processó.
Era l'indicatiu
que la processó
avançava.
Talment com en la construcció
d'un castell,
quan les gralles
comencen a sonar,
quan pugen els terços.
Terços amunt.
Ara és un crit d'ànim
determinat
per emprendre
una decisió valenta
i decidida,
quan ens donem ànims
per emprendre
una acció
malgrat les dificultats
que s'esdevenen.
Doncs això
endavant les atxes.
Si José Domingo
no ha entès
aquestes alçades
al món independentista
que és un moviment
pacífic i democràtic,
crec que s'hauria
de fer mirar.
Mira, això que escoltem
de fons
és aquesta cançó
oficial de l'11S
de fa uns dies
i que justament
es diu així
Endavant les atxes.
Creada per pitot.
S'incorporas
d'en peus
i amunt
que tot ara
es concentra
en un sol punt.
No sents
esmull
el somn
i duem ben closa
dins del punt.
Arriba el gran
moment
d'empeny
els enganatges
ser fortes
i valents
i anar
a les atxes.
Bé, doncs endemà
a les atxes, eh,
el tema
de la diada.
Més coses,
perquè hem de parlar
d'una nova comparació
entre l'independentisme
i el nazisme.
Sí,
el regidor
de Ciutatans
de Sitges
va publicar a Facebook
una marxa de torxes
i una altra
de similar dels nazis
i convidava
a trobar les diferències.
El demanari
d'explicacions
ha dit
«Mai he vinculat
el nacionalisme català
amb el nazisme.
No he volgut faltar
el respecte a ningú,
sinó descriure
que la manifestació
de torxes
guarda relació
amb expressions
concretes
d'altres moviments
radicals
i històrics
del passat».
Polèmica
vinyeta
del diari
El Espanyol
Has de dir
que, com deia,
les comparacions
amb el nazisme
són del segle passat.
Ara,
el nou dimoni
és el terrorisme
i amb aquest
comparen
l'independentisme.
En aquest diari
vam fer una vinyeta
on una torre
amb els colors
de la bandera d'Espanya
i d'una semblança
bastant a les sorres
bessones
rebia l'atac
d'una avioneta
amb una estelada,
una escena
que clarament
eludia
els atacs
terroristes
de l'11S.
I els dos quadrats
de la setmana
són per...
José Manuel García Margallo
ministra d'Afers Exteriors
amb funcions
per la conversió
de la independència
i el terrorisme.
Les seves paroles van ser
«D'una crisi se'n surt.
Un atac terrorisme
terrorista se supera,
però la dissolució d'Espanya
és absolutament irreversible».
Bé,
camí de qüestió.
Si et sembla bé,
comencem fent un repàs
als diaris
perquè aquí hem trobat
molts humoristes
per sorpresa.
Sí,
una miqueta.
La Razón,
el diari
de Francisco Maruenda,
va fer la portada
«Diada Made in Taiwan»
o «Made in Taiwan».
Per què?
Doncs perquè moltes
de les estelades
venen d'aquesta illa.
A la Razón
van fer la següent reflexió.
Si un vol un estat propi,
només pot adquirir
productes del seu país.
Veus?
Exacte.
Aquesta és la reacció
que volia.
Llavors penso jo,
llavors Espanya
què fa
amb tots aquests productes
que importa?
Però aquest raonament
no és nou
perquè altres exemples
els tenim.
Mira,
les samarretes independentistes
de la diada
seran altra vegada
«Made in Marroc»,
«Bot Populi 2016».
La Pela és la Pela.
El Marroc fabrica
les samarretes
per la independència
d'Espanya.
Alerta digital 2013.
Doncs,
com diu Àlex Uhtier,
el diari ara
confonen
independència
i autarquia.
Però la Razón
no va acabar aquí, no?
No, home, no.
És el diari de Maruenda,
sempre van carregats.
En el seu empeny
per desinflar
la manifestació
independentista
any rere any,
han acabat
contradient-se
si mateixos.
Escolta,
és un mell
davall de xifres,
però
és bastant senzill
de seguir.
2016.
Puigdemont
demana
un referèndum
pactat
en una diada
que es desinfla.
Mig milió
menys
que el 2015.
La Guàrdia Urbana
la quantifica
en 815.000 assistents.
És a dir,
el 2015
hi havia
1.315.000
els d'aquest any
més
els que s'han
marxat
que deia
la Razón.
Però el titular
de l'independentisme
del 2015
deia
es desinfla
en 400.000.
Si sumem
tots aquests
desinflaments
que ha dit
la Razón
dona com a resultat
que el 2014
hi havia
1.715.000
persones.
Manifestació
massiva,
però
que aquell any
el diari
citant la delegació
del govern
va dir que hi havia
hagut
500.000 persones.
Llavors
volem desacreditar
el rival
han acabat
fent el ridícul.
Bé,
tampoc ha tingut
sort
Ciutadans
amb el seu cartell
a Galícia.
No,
molt mala sort.
En un sol cartell
electoral de Galícia
hi havia
3 errors.
Això sí,
ocupava tot l'autobús
perquè es veiés bé.
La bandera gallega
estava al revés.
Els noms d'Albert Rivera
i la candidata
estaven l'un
en lloc de l'altre.
Sota d'Albert Rivera
posava Cristina Losada.
I per últim
el lema
estava malament.
En comptes de
Galícia merece mais
ha escrit
Galícia merece ser mais.
Joaquim Colli
i Fernández
tenen una pica
baralla
a Twitter.
Sí,
Joaquim Coll
és el vicepresident
de la Societat Civil Catalana
i ha piulat
donen xifres
a manifestants
físicament impossibles.
Els separatistes
s'independitzen
de la realitat.
Llavors,
David Fernández
de la CUP
li ha respost.
hi ha un recompte
d'ahir
gens subjecte
a debat físic.
500 a l'acte
de Ciutadans,
100 a l'acte
del PP,
23 d'extrema dreta,
total
723.
Dades
dels organitzadors.
Bé,
doncs,
fins aquí l'espai
d'avui,
primera temporada
de política
amb el nostre
politòleg
de capçalera
el Pau Rama.
Pau,
que vagi bé,
bona tarda.
Bona tarda.
i fins i jocs que ve.
Volem ser una pausa
per la publicitat
i d'aquí uns moments
parlem de llibres
amb l'Arnau Cònsol
de Cal Llibreter
i l'exposició
que ja tenen ja,
estan a punt d'inaugurar,
si és que no ho han fet
ja en les últimes hores,
a Cal Llibreter
al carrer Bona Vista
de Sant Just.
Fins ara mateix.
Ràdio Tosbem
98.1
Ràdio Tosbem
98.1
Quan arriba el bon temps
és important prendre
les mesures de seguretat
adients per gaudir plenament
del mar i les platges.
Evitem les insolacions
i no ens banyem
si estem cansats.
Vigilem els nens
quan siguin a l'aigua
i fem cas dels socorristes.
Les banderes
ens indiquen l'estat de la mar.
Són com els semàfors.
Van de la verda,
groga i vermella.
Agentcat.cat
barra
seguretat, platges
i trobaràs els consells bàsics
per evitar els riscos.
I davant d'una emergència
truca al 112.
112.
La Generalitat
al teu costat.
Ara escoltes
la ràdio d'Esbem
sintonitzes
la ràdio d'Esbem
la ràdio de Sant Just
98.1
98.1
Ràdio d'Esbem
98.1
Ràdio d'Esbem
98.1
Cami cap a les 6 de la tarda
i és hora
de connectar
en directe
amb
Cal Llibreter,
la nostra llibreria
de capçalera
d'aquí de Sant Just
amb l'Arnau Consul
que ja el tenim al telèfon.
Arnau,
bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal?
Com estàs?
I bon any.
Bon any.
Bon any.
Bon temporada.
Com estàs d'això?
Ràdio és temporada, no?
Bona temporada,
bon curs,
bon nou curs radiofònic.
De fet,
Arnau,
estava pensant
que vosaltres
heu començat
la temporada
que el llibre té
molt fort,
també, no?
Molt fort o molt
Sant Justenca.
Sí, senyora.
Sí, senyora.
Jo crec que fort
i Sant Justenca
a hores d'ara
ja són sinònims.
Sant fort just.
Atenció,
perquè ara mateix
esteu,
em sembla que
la inaugureu avui,
d'aquí menys
d'un parell d'hores,
una exposició
de fotografies
d'en Ton Gasull,
que just a la veja
acaba d'entrar
per acabar
d'ultimar
els últims detalls.
Home,
doncs,
escolta,
que podíem parlar...
Sí, sí,
és d'aquestes exposicions
que evidentment
que et fan molta gràcia
perquè si no
no la tindries a lliberia,
però és que a més
és que és un regal.
Home,
perquè clar,
un de sobte s'adona
que comença a muntar actes
del gener o el febrer
quan vam obrir,
a qui coneixia,
doncs,
perquè és membre
del club de lectura
i doncs,
a algú de Sant Just
fent fotos,
tal,
no sé què,
i després te les enviava.
I penses,
clar,
jo com a mòdul
tens temps
de fer-me quatre
amb el mòbil
i no,
però és que és algú
amb un bon equip
preparant
i que tregui
totes magnífiques.
I al cap d'uns mesos
un dia li vaig dir
bueno,
un dia farem una exposició,
no?
I diu,
no, no,
ja la tinc al cap,
l'exposició.
I l'exposició és aquesta,
avui,
i diu,
sí, sí,
el que m'interessa
és el moment aquest
d'aquesta relació
quasi màgica
que es produeix
quan,
bueno,
un lector
s'acosta a l'autor
i li demana
la firma.
Home,
un moment emocionant.
Què diu l'autor?
El teu nom?
Sí,
és veritat.
És veritat.
Aquest és el títol
que trobo que està molt ben trobat
de l'exposició.
El teu nom.
Per tant,
són instantànies
de quan...
És instantànies de,
clar,
fan un repàs
de tots els actes,
i autors
que hem tingut aquí
en aquests nou mesos
i, bueno,
clar,
va barrejat,
perquè, clar,
ell té tantes fotos
de tots els actes
que té els que
per la mirada,
per l'expressió,
pel detall
i sembla més curiós,
no?
I comença.
La primera foto és
un lector
amb el llibre a la mà
i una mà que surt,
no?
I que es dedueix
és clar,
l'escriptor,
és l'escriptor mirant
cap a algú
que li està preguntant
el nom ara
i després detalls
de com,
doncs, bueno,
hi ha qui fa la signatura
més gran,
una altra que fa dibuixos,
no?
Que posava un tampó
amb la signatura
i un dibuixet
perquè d'una guineu
perquè el llibre
es deia
de les guineus,
no?
Sí,
hi havia un truc
que dèieu un autor
que no firmava
gaires llibres
que estava al costat
d'un altre autor,
això per Sant Jordi,
que tenia una cua
molt llarga,
molt llarga
a la seva parada
i llavors ell
diu que s'entretenia més
a fer les dedicatòries
més llargues
perquè així aguantava més
la gent i la cua,
saps?
Llavors, per exemple,
un que té una cua
Escolta,
que tens el ton per aquí?
Està per aquí el ton?
Tinc el ton per aquí,
està col·locant els últims detalls
i ara no el vull
no el vol estar
però confito per dir
una mica la frase
que l'exposició
té dos parts
i tot aquest procés,
no?
Des que el lector
dona el llibre
fins que l'autor
li torni
i el lector
se'n va
amb el llibre
a llegir
que li ha posat,
no?
Correcte,
correcte,
perquè molts
se'n van mirant.
Una sèrie
d'unes 15 fotografies
diria
i després
una última verdad
que és els autors
que ho encapçaleva
amb una frase
que diu
la Nagual
la poetessa Nagual
que diu
sempre em sorprèn
no puc evitar-ho
amb la màgia
que implica
tot el procés
que va de l'escriptura
solitària
i erràtica
al lector
en teus
ja està.
Sí,
escolta...
És el que xoquen
en aquest moment,
no?
Vull dir,
el tio que s'ha estat
allà dos anys
o tres o vuit
escrivint
davant del seu ordinador
fosc,
abandonat de la família,
no?
La dona se vol separar
i tal,
fins al moment
que ve algú
i aquesta mena d'acte
normalment som més d'un
i es forma una cua
i clar,
l'altre dius
hòstia,
aquesta explosió social
després d'un temps
allò tancat
amb una història
que m'ha fet viatjar,
no?
Clar,
és un moment màgic
que tu també has experimentat
amb el teu llibre
de General Prim.
Per exemple.
Clar,
i també et va passar
una cosa semblant,
també.
Bé,
això és molt curiós,
sí.
Per cert,
quins són els escriptors
que estan retratats
i que estan aquí
a les fotografies?
Doncs mira,
des del Josep Pedral
qui obre la mostra
per casualitat
perquè evidentment
no va ser el primer
però ja et dic
que la sèrie
no és cronològica,
doncs el Francesc Gelon,
la Maria Sevilla,
el Sebastià Portell,
el Miquel Adam,
el Manel Baixauli,
la Sílvia Alcàntara,
el Jaume Monar,
el Jaume Pons de l'Orda,
te'n podria dir més,
eh?
A veure,
la Susana Luja,
el Sebastià Portell,
el Joan Tudó.
Vaja,
i totes que han...
Clar,
tots aquests han anat passant,
eh?
Sí, sí,
agrada.
Sí, sí,
dius,
Déu-n'hi-do,
la feina que hem fet,
doncs no.
La Montse Prat
no ha arribat a temps,
no?
La Montse Prat
no ha arribat a temps,
clar,
sortirà a l'exposició
l'any que ve.
Clar,
ho dic perquè volia parlar
del...
El Bar Romera també,
ara me'l deixava.
Sí,
és que volia parlar
del Tars de Poesia i Vi
que hi haurà demà
a l'Ateneu de Sant Just
a partir de les 8 del vespre
amb la Montse Prat,
Sant Justenca també,
que presenta
el seu nou llibre
i flamant llibre
de poemes,
no?
El seu nou i primer.
Sí, sí.
Un moment.
Què tal?
Ja l'has pogut mirar
una mica, tu?
Poquet encara,
la que ens va arribar
encara fa no res,
fa 3 o 4 dies.
Sí.
I és allò
que entre una cosa
i l'altra
els tenim tots aquí
ben guardats
i demà sí que
farem un aparador
i evidentment
anirem cap al vespre
a l'Ateneu,
no?
Clar,
ho dic perquè...
Atenció,
que no es confongui ningú.
Com que creiem
que pot haver-hi
molta gent,
primer perquè els tastos
de Poesia i Vi
van creixent ja,
en poc dir.
Sí, senyor.
I segon perquè,
home, crec que aquesta vegada
se'n poden arrossegar
molts altres,
no habituals,
el que faran serà
venir a veure la Munça.
Sí.
Doncs, bueno,
dic que m'ho ateneu.
I està anunciat
a la sala Piquet
però crec que a última hora
ho acabarem fent
a la sala del cinquantenari.
Sí, home, molt bé.
No és que pensem omplir
tant de bo.
Home, home, però és més que...
Però més allà
fer-ho com hem fet
altres vegades
que és posar
la gent a dalt
de l'escenari.
Sí, sí, sí.
Es crea un clima
i, bueno,
i que si de sobte
no hi cap,
tens tota la resta
de la sala
per anar en cada gent.
També, també.
Clar, perquè, de fet,
el seu nautor
a Sant Justenca
hi haurà aquí
un moviment important.
Portareu llibres
també per vendre allà o no?
Sí, sí, esclar.
Aquesta és la idea.
No ho fem a la llibreria
però ho organitzem
com a llibreria, no?
Sí.
Perquè, bueno, ara...
Vaja, d'alguna manera
és també el tracte
que un estableix
amb l'editor
i, evidentment,
amb el poeta
que més allà
demostra la seva feina
doncs, home,
si més a més
en pot vendre uns quants...
Sí.
Perquè...
Doncs és el que...
Perquè, clar,
ara aquí
fa com gràcia,
ara també parlarem
del cas de la Silvana,
que a més a més
és directament
de Cal Llibre Té,
però que la Munsa,
com que és Sant Justenca
i també acaba de treure
el seu llibre,
és possible
que Cal Llibre Té
siguin una de les llibreries
on vengui més la Munsa,
que segur que vendrà molt
a altres llocs, eh?
Això, en tot cas,
bueno, clar,
d'entrada,
sent que el llibre
es presentessi aquí
i que tot just
acaben d'arribar
a les llibreries,
allà va fer l'altre dia
un Facebook
dient a totes les llibreries
del país
on es podia trobar,
doncs,
clar,
d'entrada segur
que aquí serà un més,
bueno,
tant de bo,
això,
que aleshores després
hi haurà fotos
que circularan
pels Twitters
i els Facebooks i tal,
doncs, bueno,
a mi ni la gent ha dit,
ah, mira,
aquest l'han presentat
a Sant Just,
a veure si el tenen a...
Jo soc de Girona,
però a veure
què tenen aquí, no?
També, també.
I sí,
a Girona
no ho podrem trobar,
la llibreria Geli.
Ah, mira,
llibreria Geli,
que és de la consellera,
l'exconsellera de Sanitat.
Ves a saber si no som família.
Ah,
ho anava a dir,
perquè ella era de Girona,
no,
l'exconsellera Marina Geli.
Bé,
doncs,
tot això...
És una llibreries històriques
de Girona.
Sí,
no,
és que jo a Girona
no conec gaire llibreries,
la veritat.
És una ciutat,
Girona.
Sí,
jo no,
això ja...
aquí arribàvem,
aquí arribàvem.
Bé,
per tant,
demà aquest tast de poesia i vi...
Aquest tast de poesia i vi,
què és això?
Comencem els tastos de poesia i vi
a l'Ateneu,
que és una cosa
que l'any passat
amb l'organització de la llibreria
havíem deixat una mica abandonat,
en vam fer un només
i tenim ganes
de,
home,
que seguirem fent molts actes
a la llibreria,
però no abandonar l'Ateneu,
que d'alguna forma
ha sigut el nostre bressol.
Clar.
No?
Per tant,
doncs,
bueno,
comencem a l'Ateneu
i, bueno,
i aniran venint
i això que deia,
doncs,
aquest Sant Just,
aquest setembre,
Sant Justenc.
Sí, per què?
Avui, exposició
de fotogràfos Sant Justenc
d'actes que hem passat
a Sant Just
per l'últim any,
demà,
Poetesa Sant Justenca,
dijous que ve,
també doble actuació,
de fet,
triple Sant Justenca,
perquè presentació
de la Silvana,
llibretera Sant Justenca
i...
Quan serà?
El dijous.
El dijous que ve.
I lectura
de dos actors
de Sant Just,
de fragment,
i serà la presentació
en la qual,
sobretot,
no s'acostuma a fer
amb les novel·les,
si amb els llibres de poema,
que per això són recitals,
no?
Doncs sí, sí, escolta.
Roger Cónsul, no?
No diem recital,
però sí, sí,
d'una banda,
Roger Cónsul,
sí,
de la casa.
Sí.
I de l'altra,
doncs,
també de la casa,
clar, segura.
Home,
molt bé,
meravellós,
meravellós.
Escolta,
no s'ha plantejat,
Sergi,
seguir regidor de cultura,
directament passar-se,
posar-se la cadira
i la taula del seu despatx
a qual llibre té?
Bé,
podríem llogar-li un espai,
si calgués ser.
No,
ho dic perquè...
Podíem arribar a parlar.
No,
ho dic perquè esteu concentrant
un boom
i una quantitat
d'activitats literàries
i culturals
que, escolta,
esteu fent competència
al mismíssim
que en Ginestà,
com diria
Joan Gaspar.
Vull dir que...
Poc a broma.
No és que sigui la intenció,
però...
Sí, sí.
No per la paraula competència,
sí el fet de fer actes,
no ens n'amaguem,
no?
Com a aquell llibretel
que arribem a la llibreria
després de, clar,
de quatre anys
de muntar actes a l'Ateneu,
al principi eren deu,
i els últims dies,
clar,
hi havia vegades
que eren 80
i la gent ens deia
escolta,
i dius, no,
nosaltres muntem actes.
I, bueno,
vas veient que, home,
i que hi ha una demanda,
no només de llibres,
sinó això,
d'actes culturals.
I tant un com l'altre,
doncs la Silvana
com a professora
de taller d'escriptura
i a mi que, mira,
muntar xou
sempre m'ha agradat,
doncs dius, home,
no deixarem pas de fer-ho
ara,
si no és el contrari.
A més a més,
ara ja no cal quadrar gent
de...
No, no,
escolta,
tinc el meu local,
per tant,
endavant, no?
Ho feu quan us dóna la gana
que això també és...
Sempre procurant
no coincidir amb la Champions,
perquè encara no li podem
fer la competència.
No, dimecres que ve...
Evidentment, procurant
no coincidir
que per això el novembre
l'iterari va néixer, no?
Clar.
A veure,
hi ha molts actes
del novembre
i no ens xafem.
No, no, no.
I per tant,
doncs sí,
mirant a gent
des de veure
què fa Can Ginestar,
que fan el...
Sí.
A l'ADNU,
evidentment,
que fan el Salvador Espriu
o el Joan Maragall
i a veure,
combinar-ho.
Molt bé, doncs...
I inevitablement
hi ha dies que et xafes,
però a veure.
Va, escolta,
dimecres que ve jugo
el Barça
contra l'Electrico de Madrid.
Per això l'acte
el Sant Dijous.
El Sant Dijous,
molt bé.
Doncs l'altre dijous
que ja ho veurem,
que serà un acte
també multitudinari.
Aquest llibre té?
Ho fareu?
Ho farem a l'Ateneu,
també.
Ah, ho fareu a l'Ateneu,
perquè anava a dir,
aquests dos primers actes
del setemà a l'Ateneu.
Sí, feu bé, feu bé.
I, en fi,
ja en tenim preparats,
que no patiu.
No, ho veurem,
ho veurem aquí
un gran èxit.
En fi, doncs, Arnau,
parlem la setmana que ve,
que suposo que ja estaràs
ja a punt a punt.
Crec que el...
No m'has preguntat
per llibres,
però va de soar, no?
Tenim dos autors
enjustencs que s'estrenen,
un amb poesia,
l'altre amb novel·la.
Sí.
Correu-hi.
Clar, no, no,
és que, de fet,
avui ha sigut una mica...
És que hem de connectar
amb les notícies de les 6,
però aquesta presentació
d'aquests dos llibres
d'autores enjustenques...
En parlarem amb més calma
entre els programes.
De moment, això va,
els títols.
Sí, i a més a més,
que sapiguem que demà
ja a les 8 a la teneu
aquestes de poesia
amb la Montse Prat
i dijous que ve
aquest llibre té
amb la Silvana.
Els títols dels llibres
que t'això
ja ens donen pistes?
Home, sí,
podem dir-los, va.
El de la Silvana és...
A veure, tu el saps?
El de la Silvana és
La mecànica de l'aigua
i el de la Montse
Els secrets de les paraules.
Sí, senyor.
Títols prou contundents
i que diuen...
I molt xulos.
I ben prou.
Ens agraden molt.
Doncs escolta, Arnau,
la setmana que ve
i l'altra ja en parlarem
abastament de com
m'han anat aquests actes.
Potser toquem
feien entrevistes
a les autores, no?
A mi m'encantaria.
Em consta que avui
hem passat per Ràdio de Gràcia.
Avui la Montse ha pressat
per Ràdio de Gràcia.
Ja, em consta, em consta.
Doncs ja ho farem.
Arnau, que vagi bé
una abraçada
i endavant del curs
i el Cal Llibreter,
com diu aquell,
endavant les atxes, eh?
Que és l'expressió...
Endavant les atxes,
sí, que és molt violent,
es veus, eh?
Sí, es posa molt de moda
i és molt agressiu.
És el que utilitzes
per tallar el cap d'un conill,
no?, un atxe.
Que vagi bé, Arnau,
cuida't.
Vinga, una abraçada a tots.
Doncs connecteu amb Catalunya Ràdio
per escoltar les notícies de les 6
i tornem després
amb l'Aroa Carmona
i el seu viatge voluntari.
Fins ara mateix.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda,
us informa Kilian Sabrià.
Carles Puigdemont,
el president de la Generalitat,
ha donat avui ple suport
als organitzadors del 9N
després de rebre
l'exconseller Francesc Om
que declara dilluns,
concretament dilluns,
davant del Suprem
i de saber que
el Tribunal Superior de Justícia
ha desestimat els recursos
de Mas, Ortega i Rigau.
El president s'expressava
en aquests termes.
Tot el suport
i dir-li que no només
no estarà sol
en la declaració,
tampoc estaran sols
en el cas dels judicis
i no estaran sols
l'endemà dels judicis
i l'endemà de les sentències
perquè la seva feina
es va fent nom del govern.
Puigdemont afirma
que el govern
no va vulnerar cap llei
ni cap norma
amb la consulta del 9N
sinó que, ben al contrari,
va reforçar
l'estat de dret.
Notícies breus,
Montse Quadreny.
Cada cop hi ha més veus
al Partit Popular
que demanen públicament
que Rita Barberà
deixi l'escola senadora.
Només la número 2 del partit,
Maria Dolores de Cospedal,
ha defensat
que ja ha fet prou
abandonant el partit.
Avui,
les Corts Valencianes
aprovaran amb el vot del PP
una petició
perquè l'exalcaldessa
entregui l'acte de senadora
de designació autonòmica.
Els sindicats francesos
han intentat mantenir viva
la protesta contra la reforma laboral
amb la convocatòria
d'un centenar de manifestacions
a diverses ciutats del país,
a més d'aturades
en sectors com el transport
o fins i tot la televisió.
Segons la Confederació General del Treball,
unes 40.000 persones
s'han concentrat
als carrers de París
on hi ha hagut alguns detinguts
i una desena de ferits
entre policies i manifestants.
La policia rebaixa
la participació
a unes 14.000 persones.
L'Ajuntament de Barcelona defensa
que es regulin els lloguers
i es posi un preu màxim
a les zones de més demanda.
L'alcaldessa de Colau
també vol que es faci
un llistat públic
on s'indiqui
quin és el topall.
Colau també troba imprescindible
que es torni als lloguers
de períodes de 5 anys
tot plegat
per evitar l'efecte bombolla
que hi ha ara.
Molta gent s'ha adonat
que els lloguers abusius
són la principal font
ara de desnonaments
presents i futur.
especialment a la ciutat de Barcelona
on sabeu que s'han disparat
els preus del lloguer
ja alertàvem
d'una possible bombolla
a la ciutat de Barcelona
i les dades
han anat confirmant.
Doncs encara una altra cosa
els treballs arqueològics
del carrer dels Ferrés
al nucli antic de Tarragona
posen al descobert
no els fragments
de la graderia del Cis Romà
i una important ocupació medieval.
Les troballes ocupen una zona
on fins fa poc
hi havia horts urbans abandonats.
Tarragona, Manel Sastre.
Bona tarda.
L'excavació ja està a la recta final
s'ha pogut certificar
que els elements
de la grada del circ
que han aflorat
corresponen al sector septuatrional.
També s'ha descobert
una part de la plataforma
que formaria part
del sistema de voltes
de fonamentació
sobre el qual
es recolzaria
la graderia
i el seu pòdium.
L'arqueòloga municipal
i mateixa ell
detalla també
la importància
de l'estructura medieval
localitzada.
Són unes estructures
que estan responent
a una àrea industrial
utilitzant aigua
per a aquesta activitat
industrial
que encara no podem definir.
Manel Sastre,
Catalunya Ràdio,
Tarragona.
Només hi ha una candidatura
a presidir
l'Acadèmia Espanyola
del Cinema
que viu un buit de poder
des de la dimissió inesperada
fa dos mesos
de l'actor Antonio Racines
i la candidatura
és la de l'actual
presidenta en funcions
la figurinista
Yvonne Blake.
Madrid,
Lali Ferrer.
Bona tarda.
Yvonne Blake
és una de les dissenyadores
de vestuari
més populars
del cinema espanyol
i de Hollywood.
En cap sala,
l'única candidatura
opta a dirigir
l'Acadèmia del Cine.
Decapitada
des que el mes de juliol
va dimitir
de manera irrevocable
Antonio Racines
que va denunciar
la inoperància
organitzativa
de l'entitat.
Yvonne Blake
ha treballat
de figurinista
en una cinquantena
de pel·lícules.
El seu currículum
té un Òscar
i quatre goies.
Els seus números dos
són el director
Mariano Barroso
i l'actriu Nora Naves
protagonista
de Pa Negra.
Lali Ferrer,
Catalunya Ràdio,
Madrid.
Esports, Marta García.
Neymar reconeix contactes
amb altres clubs
l'estiu.
El Damanter Brasiler
també ha explicat
que en guany
espera estar
entre les tres finalistes
a la pilota d'or,
destacant que ha guanyat
l'or olímpica
amb la Canarinha
l'estiu.
L'Audiència Provincial
de Barcelona
ha ajornat la decisió
sobre l'acció
de responsabilitat
contra la porta
i alguns directius més
i la decisió
estava prevista
per a este pròxim
dimecres 21 de setembre.
La reunió entre el Barça
i el president
de la FIFA,
Gianni Infantino,
ha permès oficialitzar
la represa
de les relacions institucionals
entre les dues entitats
segons explica
el club blaugrana.
Unes relacions
molt refredades
des de l'ascensió
de la FIFA al Barça
quan no li permetia
fitxar la delegació
l'encapçalada
al mateix president
Josep Maria Bartomeu.
Javi López
s'ha entrenat ja avui
amb el grup.
El capità de l'Espanyol
el van substituir
en l'últim partit de Lliga
per una forta contusió
en la cama esquerra
de la qual ja està recuperat.
I en la jornada d'avui
dels Jocs Paralímpics de Rió
Legarenca Sarai Gascon
disputarà la final
del 100 Papallona
on ha entrat
amb el quart registre
i el nadador de vida
Franca Toni Ponce
s'ha classificat
per a la final
del 100 Brassa
amb el 7 temps
analitisme Melanie Vergés
s'ha classificat
per a la final
dels 400 llisos
després d'aconseguir
la seva millor marca personal.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda
són les 6 i 5 minuts
us parla Andrea Bueno
treballant
el projecte educatiu
de ciutat
i donar suport
a les escoles
en el seu dia a dia
són dos dels reptes
més destacats
de la regidoria
d'educació
a aquest curs.
El projecte educatiu
de ciutat
és un projecte
que educació
fa conjuntament
amb la Diputació
de Barcelona
i que té com a objectiu
fer entendre
que tot ciutadà
i tot espai
pot ser educador.
Per tant
el PEC
pretén materialitzar
el fet que no només
s'educa a l'escola.
El projecte educatiu
compta amb 4 línies de treball.
Sant Just
és ciutat educadora
des de fa uns 8 anys
i ara la regidoria
i la Diputació
estan elaborant
el projecte.
La idea és que la ciutadania
pugui dir la seva
posteriorment
a l'hora de determinar
les actuacions
que hauria de contemplar
el PEC.
Més coses
al centre d'estudi
Sant Justens
participarà
aquest cap de setmana
de les Jornades
Europees de Patrimoni.
Se celebren cada any
durant un cap de setmana
per posar en valor
el patrimoni cultural
d'Europa.
De fet,
aquest any
d'edició es dedica
a les persones
que treballen
per al coneixement,
la difusió
i la conservació
del patrimoni
agrupades com a
comunitats patrimonials.
En aquest sentit,
demà,
el centre d'estudis
ha preparat una conferència
amb Estera Txuel
a les 7 de la tarda
a la sala
a l'edició del cònsul
de Can Ginestà
sobre la protecció
del patrimoni.
I dissabte
hi haurà una visita
a la ruta Jujol
de Sant Joan d'Espí
però, malauradament,
ja no s'hi pot apuntar
ningú més.
I un apunt més.
El Sant Justens
Tom Gasull inaugura
avui a aquest llibreter
l'exposició
El teu nom.
Es tracta d'una mostra fotogràfica
que recull la interacció
i les emocions
entre autor i l'actor
en el moment
de la dedicatòria
d'un llibre.
L'exposició consta
de dues sèries d'imatges.
La primera es titula
El teu nom
i mostra la relació
entre l'escriptor
i l'actor
que acturan textos,
expressions i textos
que il·lustren
des del llibre
del llibre
per signe
fins a l'instant
en què l'actual recull
i assegureix
la dedicatòria personalitzada.
La segona sèrie
es diu
Els autors
i és una selecció
de retrats espontanis
dels escriptors
parlant de la seva obra.
Totes les imatges
s'han pres a Sant Just
durant el primer semestre
d'aquest any.
La mostra s'inaugura
quarts a vuit del vespre
que el llibre té.
I això és tot de moment.
La informació local
tornarà en menys d'una hora
més ampliada
als Sant Just Notícies
edició vespre a les 7.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
ràdio d'esvern.com
i al Twitter i al Facebook.
Que vagi bé.
Bona tarda.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet
ràdio d'esvern.com
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'esvern.
98.1
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Per marxar de vacances
tranquils aquest estiu,
la policia local
de Sant Jús
recomana seguir
una sèrie de consells
per tenir els lladres
ben allunyats
de casa nostra.
No deixar correspondència
a la bústia,
instal·lar un rellotge
programable de serveis
o sensors de llum,
comprovar el bon funcionament
de l'alarma de casa,
assegurar que portes
i finestres
reuneixen
les mínimes condicions
de seguretat,
no guardar cap joc de claus
a la part exterior de casa
i deixar un telèfon
de contacte
a alguna persona
de confiança
perquè pugui revisar
l'habitatge
o retirar la correspondència.
Davant de qualsevol
moviment sospitós,
comuniqueu
a la policia local
al telèfon
93 473 10 92
o ve a urgències
al 061
o als Mossos d'Esquadra
al 088.
El Zika és un virus
present a molts països
de l'Amèrica Llatina.
Les embarassades
són un grup de risc
per la possibilitat
de transmissió
al fetus.
Se'ls recomana
no viatjar
als països afectats
i utilitzar preservatiu
durant tot l'embaràs
en el cas
que la seva parella
hi hagi viatjat.
I si ens desplacem
als països
on el virus és present,
prevenim les picades.
Al nostre país
tots els casos
són importats,
però cal controlar
la proliferació
del mosquit tigre
buidant els recipients
d'aigua
de les nostres terrasses
i jardins.
Troba més informació
a canalsalut.gencat.cat
o trucant al 061.
061.
La Generalitat
al teu costat.
Cap cigarret
per la finestra.
Cap barbacoa.
Cap descuit
al camp.
Cap xoc en foc.
Cap foc
del bosc.
Cap foc
del bosc.
Junts cap foc.
Diputació de Barcelona
Generalitat de Catalunya.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils,
GPS
i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ara escoltes
ràdio d'Esbem.
Sintonitzes
ràdio d'Esbem.
La ràdio de Sant Just.
Durant
8.1
Ràdio d'Esbem.
Durant
8.1
Ràdio d'Esbem.
Durant
8.1
Ràdio d'Esbem.
Un certo olikaanding.
Quién va a dir?
Ràdio d'Esbem.
Un cinc.
Ràdio d'Esbem.
2,8
fins a les 7 del vespre, d'aquí uns moments parlarem
amb l'Aroa Carmona, ara el nostre espai habitual
que torna la temporada de mes, que és el de viatge voluntari
gràcies al Servei de Mobilitat Internacional per Joves
de Sant Just d'Esvern. Avui coneixerem alguns cursos
de formació per joves de la Unió Europea
a Montenegro, per exemple, al Regne Unit
o a Budapest, però això serà d'aquí una estona
amb l'Aroa Carmona. Mira, hi ha dues senyores que ara
arriben els vidres que tenim aquí a Can Ginestà.
Hola, senyores, bona tarda, què tal, bé?
Va, molt guapa, molt elegant, sí, amb aquest bolso de color blanc
que portem, molt guapa, sí. Bé, i a més a més també
que un any més estem molt contents
de parlar de gossos
amb l'Albert Capapell.
I és que aquesta temporada hem canviat de dia, el tindrem els dijous
per parlar d'educació canina a l'espai de filosofia Dogville Beach.
Albert, bona tarda.
Hola, bona tarda, Albert.
Ui, espera, perquè sembla que
comencem bé, comencem bé la temporada.
Albert, bona tarda.
Yo te iba a decir, me dije que ya la mochilita con la línia.
Ui, espera.
No, un moment, és que anava...
Estic temptat de posar el que diu
el telèfon, però veig que...
Hola, Albert.
Que sembla que té el telèfon obert
però crec que no és conscient
que ha d'entrar per una ràdio
a parlar, ara mateix.
Sí, sí.
A veure.
Vale, fem una cosa...
Pareu, pareu.
Truquem-lo.
Tornem-lo a trucar, tornem-lo a trucar.
Tornem-lo a trucar i que ens expliqui
a veure què està fent.
Fins demà!
Tornem-lo a trucar, tornem-lo a trucar.
Tornem-lo a trucar, tornem-lo a trucar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'agrada com a sintonia de la secció?
M'agrada molt!
Escolta, si vols la podeu deixar com molt rockera i tal, no?
Sí, si et sembla, fins que hi hagi un altre millor, podem anar a la secció.
Perfecte, cap mena de problema.
Bé, Albert, molt content d'haver-te... de tenir-te una altra temporada més aquí al programa.
Ja en són unes quantes, eh? Ara no em facis dir quantes.
Sí, jo diria...
Què passa amb cotxe?
Sí, que és la quarta, potser?
Perdona, estic al carrer. Jo diria que comencem... sí, potser la quarta o la cinquena.
Pot ser la quarta o la cinquena, mare meva.
Bé, hem de parlar...
La primera temporada que vam començar, amb la Roser, era allà el 2012.
Bé, doncs, ja, efectivament, sí, sí, la quarta o...
2012, 2013... sí, sí, sí, sí, la quarta o cinquena.
Bé...
Jo t'asseguro que més.
Hem de parlar una temporada més, com dèiem, de gossos, una mica de tot, d'educació canina.
Ja sabeu que teniu el mail del programa per si voleu explicar qualsevol cosa, a lapenyadelmorro arroba gmail.com,
lapenyadelmorro arroba gmail.com, sobre i relacionat als vostres gossos,
i nosaltres ho li passarem a l'Albert.
Per cert, que avui vols parlar sobre raons per anar a passejar amb el gos per la muntanya.
El que passa que, Albert, tenint en compte com estan les últimes hores, previsions meteorològiques i tal,
els canvis de temps, jo et volia preguntar, afecten els gossos, també, o no?
Afecten, i molt.
Ah, sí?
És una molt bona pregunta, sí.
Segurament els companys que estiguin sentint, que tinguin algun gos o gossa a prop aquests dies,
hagin notat, o hagin percebut, un canvi important en el seu estat anímic.
Estan molt més nerviosos quan venen tempestes, i més quan la tempesta ve, com aquestes vegades,
aquests canvis de temps que puyen, que baixen les temperatures.
I a la nit, tempestes elèctriques, amb llamps espectaculars que s'han pogut veure...
Són els que més inquieta, diguéssim, no?, els animals.
No acaben, potser, d'entendre el que està passant.
I els gossos, com alguns animals, també detecten abans si hi ha una tempesta?
És a dir...
Sí, sí, sí.
A mi, mira, és una cosa que m'encanta d'observar.
Perquè, òbviament, nosaltres estem informats per les notícies i pels pares meteorològics.
Tomàs Molina.
Però si no estiguéssim, una persona que conviu amb un animal, jo, no sé si amb tot,
però amb un gos em puc dir que ben segur, sabríem també perfectament,
el mateix dia o un dia abans sabríem quin tipus de temps tindríem el dia següent, si canvia o no, bàsicament.
perquè, igual que una persona que pateix de les articulacions, també nota un malestar o un mal,
doncs als gossos els passa igual.
I, de fet, també els gossos grans, els adults o ancians, podríem dir, també el noten molt.
Per exemple, un gos que té artrosi, el dia d'abans o la nit d'abans d'una tempesta o d'una baixada de temperatures importants,
el veurem molt aixafat, no trist, però pràcticament que no es mou gaire,
o que li fa una miqueta de cosa aixecar-se i tornar-se a geure.
Es nota molt, és una pregunta que sembla molt evident, no?
Jo ja saps que sempre et pregunto des de la ignorància, des de la vessant d'una persona que no ha tingut mai gos
i, per tant, era simplement curiositat.
Però deixem que sigui una persona que no ha tingut mai gos, però que està molt més capacitada per tenir-ne, potser, que molts del que em tenen.
Que després de 4 anys, puguis o no, jo no puc marxar, llavors t'escolto, saps?
Bueno, però també ets una persona en criteri, tio.
Si després de 4 anys podrien estar entrant per una orella i sortint per l'altra.
És veritat, sentit comú, no?
Segur una cosa he après, sentit comú amb aquestes accions.
Sí.
De totes maneres, avui volíem parlar, efectivament, de raons per anar a passejar amb el gos per la muntanya.
A veure, raó número 1. Per què hem de portar el nostre cos a passejar per la muntanya?
Bé, no sé si estarà sentint o estareu podent sentir el soroll ambiental que tinc al meu voltant.
Sí.
Una moto, no? Ha passat ara fa un moment.
Una moto, un cotxe, una furgoneta...
Sí.
Un cot, vale?
La ciutat és una...
És un món, és un entorn...
Sí.
...que està ple d'espímols adversius per algú.
Sí, és veritat.
Un entorn on el gos pràcticament no pot exercir de gos.
No pot fer res.
Sorolls, es fa obstacles...
Ferenes, ara una moto sense el tub d'escapament, ara passa un nen cridant...
No es pot ser gos a la ciutat.
Una maleta de rodes.
No es pot ser gos a la ciutat, no.
Clar.
En canvi, quan anem al camp o a la muntanya o a un entorn més natural, tot, tot, tot, completament tot el que es trobi al nostre gos serà molt més assumible, molt més natural, molt més fàcil d'entendre.
No crearà una preocupació afegida a la que ella té.
Jo, quan parlem d'això, estem parlant sempre de gossos que tenen... Òbviament a qualsevol gos li va bé anar a la muntanya a passejar.
Però, sobretot, aquests gossos que tenen un problema en Barcelona, perquè viuen en tres centres de Barcelona o de Tragona o alguna ciutat molt gran i no trepitgen gaire per a la muntanya.
I són gossos que, constantment, quan anem a passejar amb la corretja, aborden, intenten allunyar les motos, intenten allunyar els ciclistes que passen pel carril bici...
Clar, perquè tenen una mica de por, fins i tot, no?
Bé, realment, tot parteix d'aquesta por, que en la majoria dels seus casos és una por que parteix del desconeixement o de no entendre allò que està passant.
I com que no entenc allò que està passant i el meu company humà s'està preocupant, jo intento allunyar allò que em preocupa.
I aquesta és la resposta que veiem moltes vegades d'aquell gossos que va a la corretja intentant menjar-se el món, intentant bordar tothom, intentant que no s'apropi ningú...
Principalment a la muntanya ens traiem d'un plomàs, entre cometes, aquest fet.
Perquè a la muntanya, el gos, tots els estímuls que pugui rebre seran estímuls que entengui, que no li creïn un malentès, una sensació inquietant.
Clar, doncs tot això és un bon motiu per portar el nostre gos a la muntanya.
En primera raó, seria una realitat comprensible pel nostre gos. La muntanya, en un entorn natural, és una realitat assumible.
Punt número dos, a veure, per què?
Punt número dos, doncs realment hem de començar a pensar en el terreny.
Alguna vegada ja ho hem parlat aquí a la secció, però avui m'agradaria repetir-ho, que mai ha estat més,
perquè a la muntanya el terreny és irregular, a part que és natural, és irregular.
Puja baixa, té diferents nivells, té diferents arbustos...
Llavors, per una banda, hem d'entendre que la muntanya és un lloc, un gimnàs natural.
L'hem de veure com això, com un lloc on el nostre gos, simplement pel fet de caminar per allà,
està fent una activitat que moltes vegades, quan anem al parc, a alguns parcs de la ciutat,
veiem aquestes persones tirant-li pilotes i tirant-li pals al gos perquè corri.
Sí, ja ho he comentat alguna vegada que, clar, potser això no seria la millor pràctica, no?
No, però parteix d'aquesta desinformació, no?
Per una banda, sabem que l'animal ha de fer exercici,
i per l'altra banda, li fomentem una activitat antinatural.
Llavors, quan estem tirant el pal o la pilota, em refereixo,
llavors d'anar a la muntanya, ens veu d'aquestes dues situacions.
El nostre gos farà exercici, perquè només el fet de caminar, pujar i baixar per aquell terreny,
ja és un exercici en si, i a més contribuirà a la seva motricitat.
Clar.
Que això és una cosa que no sempre tenim en compte.
Sí, i de fet...
Que el nostre gos... digue'm.
No, no, a diferència de tirar-li el típic pal i que el vagi a buscar i ens el porti
i fer-ho així com 30.000 vegades, no li causarem aquest estrès, no?
Has comentat que li ho fem quan li fem això de tirar el pal i que ens el vagi a buscar o la piloteta de torn.
Exacte.
Tindrà una utilitat real aquell exercici, que serà simplement portar-lo ell cap on ell vulgui.
Ensumar alguna cosa, asseguir algun animal, asseguir un altre gos que li està convidant a fer una aventura per la muntanya.
Llavors aquell exercici tindrà molt més sentit, de fet serà l'exercici.
No haurem de fer res més.
Correcte.
Bé, per tant, el punt número 1, doncs, és efectivament per canviar una mica d'aires com comentaves,
el punt número 2 és per fer exercici.
Punt número 3.
La temperatura.
Ah, temperatura, molt important això, sí senyor.
La temperatura del terra.
Sí.
Ara estem acabant l'estiu i potser en aquests dies que comença a refrescar ja no ho estem notant tant.
Però, òbviament, durant els dos, tres, inclús quatre mesos que pot durar la calor d'estiu,
els nostres gossos que passegen per la nostra ciutat estan trepitjant ciment.
El ciment no fa altra cosa que emmagatzemar la calor.
Molt d'escalfor, sí, sí.
Si hem de pensar que això ho ajuntem amb el fet que els gossos regulen la seva temperatura en gran part pels coixinets que tenen els peus,
per aquestes espècies de...
Esponges.
Esponges.
Esponges, exacte.
Esponges, exacte.
Esponges sota els peus, com no ho dic jo.
Doncs sí, per aquestes parts suen.
Aleshores, imagina que això que utilitzen ells per regular la temperatura
es fan contanta directa amb l'asfalt o el ciment de la vorera que deu estar a 50 graus.
Clar, no? I a més a més és que l'asfalt tampoc no és el millor.
Ja sé que no hi ha el remei, eh?, si pots ser la ciutat,
però clar, no és el millor, potser, com es diu això, terra, no?, per poder passejar.
Clar.
Clar, l'asfalt, per exemple, està pensat pel que està pensat.
Hem d'entendre que l'asfalt té una funció molt evident que és que la goma dels neumàtics s'agafi,
que no es rellisquin, diguéssim, que quan plogui allò continua igual.
Llavors estem parlant d'un material que és molt abrasiu amb la pell.
i més si tenim en compte que les temperatures a les quals està sotmes,
com li està donant tot el dia el sol i allò no té cap mena o cap mitjà per evacuar temperatura,
allò està molt i molt i molt calent.
Llavors el nostre animal sortirà al carrer acalorat,
perquè normalment ja tenen entre un grau i dos de temperatura corporal més que nosaltres,
més que els humans.
És a dir, si nosaltres estem a 36 i mig,
ells estan sobre 39 o 38 i mig.
amb aquesta temperatura li afegim això al terra,
un terra super calentat, completament pla,
que també això apropia, òbviament.
No és tan al cost d'un gos, per entendre'ns, és un petit 4x4.
És com si tinguéssim un mini tot terreny a casa.
Llavors estem fent que aquest tot terreny bàsicament es mogui per un terreny pla.
i això atrofia a poc a poc els seus músculs o part de la seva musculatura,
que a la llarga pot ser que acabi donant-se la situació que el nostre gos camini de forma determinada,
no sàpigui...
Per exemple, jo he conegut gossos que no sabien trotar.
Sabien caminar, però no sabien trotar.
No sé ben córrer, no?, una mica?
Sí, però ja, exacte, el gos té com a diferents maneres de caminar, no?
I la seva manera natural, per defecte, és el trote, que li diuen,
que és aquesta manera de caminar com a saltet.
És més ràpida que la vals humans, perquè estan passes més curtes,
però és més ràpida que nosaltres, però està, diguéssim,
més enfocat a optimitzar el moviment.
Quan el gos està caminant, està carregant molt la seva musculatura,
i això és el que constantment estan sent els bussos que passegen de la corretja per la ciutat,
estan contenint aquest moviment natural,
estan educant el seu cos d'una manera que no està preparat,
i això és el que comporta aquest atrofiament o aquestes artrosis,
potser una miqueta avançades.
Bé, estem parlant amb l'Alberca Papey,
que ja sabeu és el nostre educador caní particular,
una temporada més,
que hi ha gent que potser dirà,
home, aquest home està parlant de forma molt tècnica,
però és que són qüestions molt importants a tenir en compte,
i a més avui estem fent un especial de raons per anar a passejar amb el gos a la muntanya.
Mira, Albert, et presento, no sé si la coneixes,
l'Aroa Carmona, que ja la tenim aquí.
Aroa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Albert.
Benvingut al programa.
Hola, bona tarda.
Aroa Albert, Albert Aroa.
L'Aroa, que vindrà també els dijous per parlar-nos cada setmana,
com la temporada passada de viatges voluntaris i tal.
Aroa, tu tens gos?
No.
M'encantaria, però és una gran responsabilitat un gos, eh?
És veritat.
I jo faig viatge voluntari.
Ja, tu estàs tot l'any fora quasi bé, no?
Llavors no pots tenir gos.
Llavors, Albert, tenim més motius?
Però jo tinc una pregunta per l'Albert.
L'ho puc fer?
Sí, endavant.
Vale.
A mi m'agradaria molt regalar-li a la meva àvia un gos, eh?
Però mai he regalat gossos.
No.
Vull dir, no.
Jo no estic familiaritzada amb el món dels gossos,
més enllà de veure'ls i ai, que macos.
Llavors m'agradaria saber on puc trobar, perquè m'agradaria adoptar-lo, o sigui, adoptar-lo,
no comprar-lo, perquè hi ha molts gossos que necessiten famílies, no?
I no sé a on dirigir-me.
Com ho faig?
A veure, per la teva zona en principi, per la zona on esteu,
podríeu recorrir al mateix Ajuntament i informar-vos a veure si teniu el servei de protectora municipal.
Cada cop hi ha menys municipis amb aquest servei, però encara en queden alguns.
Diria que no.
No crec que sí, no?
Diria que no, però...
A la festa a la tardor, Jordi...
Perdó, a les paradetes de Sant Just, sempre hi ha una protectora, no?, que ensenya.
Però no són de Sant Just, em sembla, eh?
Diria que són dels plugues.
És que també pot ser això, perquè hi ha cada cop més, eh?
És una manera molt evident en què cada cop més municipis s'han desentès d'aquest servei,
del servei de la gossera municipal, per entendre'ns, o del recollir d'animals i el cuidar d'animals,
i han traslladat a petits nuclis del voltant, de manera que hi han centralitzat 4, 5 o 6 municipis grans,
centralitzen la seva protectora en aquest lloc.
Mira, doncs potser seria trucar a l'Ajuntament de Sant Just per...
Les plugues.
Sí, jo crec que la millor opció és trucar a l'Ajuntament i allà mateix us poden informar si és que en teniu alguna o hi ha algun conveni.
Acabo de trobar-ho. Això ho porta la gent de HelpGuau.
HelpGuau.
Sí, sí, sí. I, de fet, hi ha un telèfon, que és el 9-3-7-5-6-11-14.
Després me'l dones, que no t'impoli, Jordi.
Pota't el bé, 9-3-7-5-6-11-14, i allà podràs trobar tota l'info que vulguis.
Vale. Mira, ja ho tenim, Albert. Perfecte, Jordi.
Bé, avui estàvem parlant amb l'Albert de diferents raons per anar a passejar amb el gos per la muntanya.
Ens havien quedat amb la tercera i encara ens falten dues per acabar, Albert. Quina és la quarta?
Mira, la quarta és una molt evident quan anem a la muntanya, que és que a la muntanya les corretges no existeixen.
O no haurien d'existir, millor dit.
Si existeixen, però no haurien d'existir.
El gos està en libertat, clar, el gos està a les seves anxes, que es diu.
Clar, està al seu medi, està al seu entorn. Ell controla, o ella, controla molt millor, tot i que no hagi anat mai, està molt més preparat per aquell entorn que nosaltres.
Llavors hem d'entendre que la corretge l'hauríem de deixar al cotxe.
Un cop deixem la corretge al cotxe, començarem a conèixer aquell animal que no hem conegut fins al moment.
Perquè normalment quan...
No, no, hem de dir que hi ha molta gent que potser té por deixar la corretge, perquè pel que sigui, tota la vida ha portat el gos a passejar, no?, quan està fora, o a l'aire lliure, o en un entorn que no és controlat, com podria ser un pis, o una casa, o un interior,
perquè, clar, no sap si al gos se li pot escapar, això? És normal que passi?
Això és superhabitual, Jordi. Jo és el que més em trobo i, de fet, és pràcticament el que més m'he dedicat en els últims mesos, que és a treure aquesta por a la majoria de gent,
perquè, per diferent raó, no?, perquè en primer lloc, a veure, un gos es pot escapar, òbviament, un gos pot marxar, com qualsevol,
però hem d'entendre que un gos que ja té un vincle, que té una bona relació amb aquella persona, no abandonarà aquella persona sense més, no marxarà així a la torera i digui aquí els pedais,
principalment perquè aquell gos té una relació ja no només efectiva, sinó que també té una relació de comensalisme.
El nostre gos ens necessita més per viure i, llavors, és una miqueta estúpid pensar que el gos marxarà així perquè sí.
Sí que pot ser que s'allunyi, sí que pot ser que faci alguna aventura i el perdem de vista, en funció de l'edat, sobretot en gosos joves,
tenen més tendència, potser, a fer aventures, però marxar, el que és marxar i escapar-se, no he conegut cap.
Llavors entra aquí el següent pas, el següent pas que és quan aquesta persona que té por deixa el seu animal, el deixa suelto i comença a observar-lo,
és quan comencem a aprendre, quan comencem a conèixer aquell animal, que moltes vegades tenim la tendència a pensar que el nostre animal,
com quan anem passegem amb la corretja pel poble a bord d'altres gossos, pensem que automàticament, quan estigui solto,
en comptes de bordar anirà a mossegar els altres gossos i es fotran algun liu i tal i qual.
I no té per què.
és el contrari.
Efectivament.
Bé, doncs aquest és el punt número 4.
El gos a la muntanya és lliure i no té la corretja que l'ofega a la ciutat.
I el punt número 5 i últim, Albert, quin seria?
És una miqueta la conclusió de tots aquests.
Hi ha moltíssimes més raons per portar-lo, perquè aquestes són molt generals.
Però la cinquena seria, bàsicament, que ens serveix per enfortir el vincle, per millorar aquesta relació.
Ah, molt bé.
Que mai està de més.
Sempre tenim una molt bona relació, però sempre la podem millorar.
I si sempre ho podem millorar, per què no fer-ho?
No espero.
I també és una mica d'excusa per rodes mateixos i marxar a la ciutat i anar per la muntanya a respirar.
I era fresc, també.
I tant, i tant.
Bé, doncs, Albert, moltíssimes gràcies.
Una setmana més.
Que vagi bé.
I ens retrobem dijous que ve amb més filosofia d'Olguil Beach amb el nostre educador Caní, l'Albert Capapé.
I que vagi bé.
Adéu-siau.
Bona setmana.
Molt bé.
Bona setmana, Jordi.
Bona setmana a tothom.
Adéu.
Aroa Carmona.
Viatges internacionals.
Joves.
Experiències.
Cursos.
Training purpose.
Simpatia.
Energia.
Felicitat.
Què?
Felicitat.
Calla.
Tot això...
Vale, hem tornat.
Ara, Carmona.
Què passa?
Ara.
Escolta'm.
M'encanta gent a pausar per la publicitat, perquè si no, no tenim els ingressos de tots aquests
anuncis de la Generalitat, que sigui el foc, que sigui la campanya del virus Ica, eh?
Tot això ho hem de posar.
Encara?
Virus Ica?
Sí, no?
I el de la platja també el posarem ara.
El de la platja neta.
Sí, clar, perquè a platja neta no, que quan veis a la platja ves amb compte i aquestes coses.
Ah, pels taurons?
No, pel sol.
Ah, pel sol.
Ah, pel sol.
Clar, quan tu és morena i així rabiosa.
Clar.
Ho he de fer a posar per la publicitat, però d'aquí uns moments, amb l'Aroa, parlarem com cada temporada del programa de viatges voluntaris.
Viatges voluntaris.
Viatges voluntaris.
Viatges voluntaris.
Avui on anirem?
Avui anirem a molts llocs.
Ah, molt bé.
Gràcies per la teva concreció.
De res.
El Zika és un virus present a molts països de l'Amèrica Llatina.
Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus.
Se'ls recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella hi hagi viatjat.
I si ens desplacem als països on el virus és present, prevenim les picades.
Al nostre país tots els casos són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins.
Troba més informació a canalsalut.gencat.cat o trucant al 061.
061. La Generalitat al teu costat.
Smooth Jazz Club.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Sol o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com.
Ràdio d'Esvern.
A l'escoltes, ràdio d'Esvern.
Sintonitzes, ràdio d'Esvern.
La ràdio de Sant Just.
Durant la 8.1.
Ràdio d'Esvern.
Durant la 8.1.
Ràdio d'Esvern.
Jordi.
Què passa?
Jo pensava que em donaries la benvinguda amb una altra música,
que l'hauries baixat durant l'estiu. Estim molt de temps, eh?
Però si és la música que s'utilitza per parlar d'Europa,
de viatges, dels joves, del Parlament Europeu...
Molt carca, aquesta música.
Brussel·les, Bèlgica, les grans institucions europees,
com el Parlament, que serveix per moltes coses...
Mira, aquestes coses serveixen per financiar les coses que jo faig.
Sí, senyor. Ara, ben dit, ben dit, ara.
Però les coses que jo faig són molt més divertides.
I aquesta música és molt carca.
i ara ja comencem?
Em rebel·lo.
Quina música... Ui, em rebel·lo.
Quina...
Que has vingut en rebel·lona?
Home.
Aquest estiu.
Els estius donen molta canya.
Quina música vols que posem, a veure?
No ho sé, eh? Una més animosa.
Una més animosa?
Vols que busqui animosa al Spotify?
Eh...
Bueno, és el que estic fent, eh? Ja he buscat.
Mira, la primera cançó que surt di...
Showing results for animosa.
Què és això? Aviam.
Sí, vale.
No sé, animosa és el que has dit tu.
Et dius una més animosa.
Doncs ja posem una més animosa.
És que animosa no existeix.
La primera es diu...
Animada.
Part.
És que animosa no n'hi ha cap.
Bueno, hi ha una que es diu animosity.
Animosity.
Sí.
Aviam, posa aquesta.
Anem a escoltar-la.
Però clar, no sé, és...
Eh...
Bueno...
Comença el...
Hi ha un horicòpter.
Uh!
No et serveix?
No et serveix?
Home, és massa roc.
És animosity.
Són d'uns que es diuen rànsit
i que la portada és un grafiti d'un tio amb una pistola a la mà que l'apunta.
Hòstia, les meves coses són divertides, però...
Vale, fora, fora, fora.
Treu.
Treu.
Eh... a veure, després també n'hi ha un altre que és...
eh... que es diu animosity d'un altre, de Johnny Rain.
Aviam, aquest.
Johnny.
Ah, mira.
Bueno...
Home, és guai, però és una mica...
És música...
És com de música de joc independent.
A veure.
És trap!
Això és trap!
Això és trap!
És trap?
Bueno...
S'assembla.
A veure, hi ha un altre que es diu...
Sí que és trap, eh?
No és animosity, és animós.
És...
Jo ja no ho sé, jo tinc por ja de posar...
mal, mal, mal, mal, mal, mal...
Per què és això?
Eh, guarda't aquesta.
El dia de Halloween la pots utilitzar.
Ah, sí, el dia de Halloween sí, però a mi no m'acaba de convencer gaire.
No, no, no aplaudim perquè a mi no m'agrada.
Bueno, jo crec que Spotify se lembra i les coses senzillament.
Ja.
I això vol dir que has de posar algú com...
Happiness.
Happiness.
Paris.
Ah, Happiness.
Segur que hi ha una llista d'aquestes.
A mi jo sempre...
Són molt fantanistes de Spotify.
Playlist.
Mira, Happiness Songs.
Veus?
De Nicholas Martin.
Vinga.
Un home que es diu així i que en el seu moment va fer moltes llistes.
No, però la primera cançó de Happiness Songs.
Va, i a cada viatge voluntari posem una entradilla d'una cançó diferent de la Happiness.
Happiness.
Un home.
Un home.
Un home.
Un home.
Un home.
Un home.
Sadness, no?
A veure, posa una altra perquè estàs miguites inflants.
Mira.
Bueno, va.
No està mal aquesta.
Vinga, va.
Viatge voluntari amb Maroa Carmona.
Ei.
Avui cap a on anem, Maroa, i què és el que teniu?
Perquè recordem que una vegada més és el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Jus,
que està situat al Casal de Joves i que és l'Aroa, bàsicament ella mateixa,
doncs li podeu preguntar qualsevol cosa.
Bueno, és l'Aroa, no és només l'Aroa.
Per exemple, ara marxarem a Noruega i és també l'Imanol.
Ah, molt bé.
O estem fent altres projectes i si surten aprovats, doncs també serà el Sergi.
Ah, molt bé.
I les signatures són de la Mònica.
Ja, per tant, sou uns quants, no?
De Servei de Mobilitat Internacional.
O sigui que aneu cap a Noruega, ara?
Sí, a l'octubre.
De fet, et diré una cosa.
Allà fa molt fred a l'octubre.
Segurament.
No te'n vejo.
Ah, bueno, vale.
Ja posaré fotos a l'Instagram.
No, no, no.
Pensa el que tu vulguis, però vaja, allà tindreu 4 hores de sol, només ara, eh?
Ui, quina pena, oi?
Sí, sí, ho passareu un fatal.
Mira, viure allà et diria, vale, que no m'envegis.
Tot i que si et dic el sou, potser sí que m'envejaries una altra cop, eh?
Quin sou?
El que guanyaràs vosaltres?
El que hagués guanyat sí, hagués viscut allà, saps?
Ala, ala, ala.
O el que guanyaria sí, visques allà.
Però, com són només 7 dies, si són 7 dies d'experiència amb o sense sol, ja
em diràs, ja em diràs si m'enveges o no.
Ai, doncs clar que t'envejo, com vols que t'envegi?
Per favor.
M'he que anar a Noruega, quan la gent estem començant ara a treballar i comencem la temporada.
És una feina molt dura, eh?
Va, calla, calla ja a la boca, perquè...
Mira, vaig haver d'anar a Noruega a principió de setembre.
Just, o sigui, les meves vacances, ojo, attention al dato, eh?
Les meves vacances les vaig acabar 5 dies abans per anar a la visita prèvia d'organització
de Noruega i vaig canviar en menys d'un dia i mig de marge de 46 graus a Marrakech a 14 a Hauhenson.
No em fas cap mena de pena.
Mira, que ploro.
Si el que volies era fer pena, menys em fas.
Això és molt bens, eh?
Menys em fas.
Bueno, és tota la llista que has demanat, eh? Aquestes temes deus supergal.
Supergal a sobre, vinga.
Bé, doncs hem de parlar, efectivament, de diferents cursos d'entrenament que diuen ells que es fan a través de...
Entrenament. Sembla militar, això, Jordi.
Doncs escolta, un training curs, tradueixo molt català, per favor.
Un curs de formació.
Un curs de formació d'entrenament que fan des de la Unió Europea
i tenim el primer a Montenegro.
Yes! I, a més, aquests quatre que direm són per gent de 18 a 99 anys.
He fet el guinyo de 99 anys, però que si hi ha algú de 100 que els vol presentar endavant, eh?
També. Per tant, són joves per tot, bueno, a partir de 18 anys per tots.
A partir de 18.
Comencem amb un que hi haurà entre el 21 i el 25 de novembre a Montenegro.
De què anirà aquest curs?
El Cherry on the Cake, que jo ho interpreto com...
La cirereta del pastís, no?
El pastís, no?
Sí, exacte.
Bueno, que és la traducció i, a més, té sentit, no?
Nosaltres també ho diem així.
Clar, clar, també ho diem.
És com la cirereta del pastís.
És el que li falta alguna cosa perquè sigui ja sublim.
El sublim.
Exacte, no?
Doncs, de fet, té molt de sentit aquest títol, perquè aquest projecte...
Per exemple, perdona, perdona, perdona que et talli, eh?
Sí.
Per exemple, un pastís sense cirereta li falta la cirereta del pastís, no?
Vale, públic.
M'agrada aquesta risa.
Aquest riure enllaunat, perquè era molt necessari, eh, Jordi?
Sí.
Jo no...
Has après molt, molt de programes de Telecinco.
Sí.
D'estius.
Vinga, va, anem a la cosa.
Vale.
Doncs, com tu deies, de la cirereta i el pastís i tot plegat, realment té molt de sentit
aquest títol, perquè aquest projecte va dirigit a aquelles organitzacions o a aquelles
persones que estan fent intercanvis juvenils o que han fet, com jo, per exemple, o que volen
fer, eh? El que passa és que el pròxim ja és més dels que volen, vale?
Aquí ja ho enfoquem més als que ja han, sí? Per diferència una mica.
Per ensenyar tècniques de visibilització i de dissemin...
Com es diria això?
Dissecció.
Disseminació.
Disseminació, exacte.
Disseminació.
Artificial.
Del seu Youth Exchange.
No.
No, no, no, real.
Natural.
Natural.
Sempre, natural.
Bombo, just.
Quan ha de ser, quan ha de ser.
Exacte.
Per tant, si algú vol anar-hi, què és el que ha de fer allà?
S'ha d'introduir a Salto Youth, s'ha de registrar com a participant de Salto Youth,
que és una pàgina pública, és una base de dades de la Unió Europea.
ha de buscar pel cercador filtrat aquest training course per participants a Espanya.
Aquest li sortirà com una de les opcions, que es llegeix una mica els requeriments, ta, ta, ta,
i que es crigui, bueno, que es crigui, que apliqui, que es diu, que es crigui a l'organització que ho gestiona.
Anem ara cap al Regne Unit, que també tenim un altre training course, cursos de formació entre el 22 i el 26 de novembre.
Es tracta del Multilateral Training Course for Newcomers in Youth Exchange, que és per nouvinguts, no?
Aquest sí, és per nouvinguts.
L'altre, que està més enfocat a d'aquells que ja saben fer intercanvis juvenils, com enfatitzar la seva visibilitat,
perquè si hi ha la crem de la crem, va de la introducció d'aquests intercanvis juvenils
i, per tant, és un bon moment, a part de per enterar-se com es fan, com es gestionen els documents,
les deadlines i tota aquesta mandanga, doncs per conèixer partners, no?
Per conèixer socis, que són el que necessites primer abans de fer qualsevol intercanvi juvenil.
Correcte. Bé, doncs si voleu, també podeu contactar a través de casalsantjust arroba gmail.com, no?
És casaldejovesantjust, tot junt, arroba gmail.com.
Ah, val, casaldejovesantjust.
Sí, tot junt.
Tot junt.
És llarg, eh?
Bé, anem cap a Budapest, Hongria, perquè hi ha un altre curs de formació entre el 28 de novembre i el 4 de desembre.
Què vol dir l'Audet? Recarregada?
Eh, sí.
Doncs Democràcia Recarregada, que té una mica de títol de Matrix, però no.
Se suposa que ha de ser un diàleg entre el públic, les autoritats públiques i la gent jove, és a dir, entre les institucions i nosaltres, no?
Bé, el que volen és una mica que participants a diferents indrets es reuneixin per parlar sobre les estructures de la democràcia en el seu nivell, o sigui, en els seus municipis, diguéssim, i que entre tots puguin crear certs plans i certes activitats per després proposar aquestes institucions i una mica que s'associïn més als wills, com es diu això?
El que la gent realment vol, saps?
Bé, doncs, tu ho recomanes per això?
A més a més, és xulo perquè també, sí, jo sí que ho recomano, perquè és una temàtica que és difícil, realment, no?
I és difícil, a nivell nacional, parlant la mateixa llengua, imagina't, a nivell internacional, on les situacions de cada país són diferents, la història, per tant, com cada persona veu la situació del seu país és diferent, i a més es fa tot en anglès, no?
O sigui, per començar és una cosa que és molt interessant, perquè t'estàs, o sigui, és una challenge, no?
És un repte.
Un repte.
I a més a més, és interessant perquè també t'ensenyen diferents maneres de crear projectes autofinanciats que tinguin uns criteris que després tu puguis argumentar quan els vulguis exposar davant de, jo què sé, d'alguna institució pública al teu municipi, saps el que vull dir?
Sí, sí, per tenir els recursos, no? També per aplicar tot això dins de la gestió de joventut de l'Ajuntament.
I el suport i també donar-te compte a les bones pràctiques que es fan a altres països.
Exacte. Bé, canviem de país.
Anem cap a Espanya, perquè...
Escolta'm una mica, aquesta cançó m'agrada, eh?
És que és la ciència espanyola, no? Una mica, les sevillanes de Triana.
Hi ha un curs de formació que no diu la ciutat de l'estat espanyol, que es farà, però que serà entre el 13 i el 19 de novembre.
Concretament, és un curs de formació multilateral per donar suport a la qualitat de la mobilitat dels joves com tu, que treballeu en mobilitat internacional, no?
Sí, i la diferència aquesta amb els dos primers, que també treballen sobre el tema de l'Erasmus Plus, és que aquest és una mica més gran i no només està focalitzat en els intercanvis juvenils,
sinó en totes les accions que es duen a terme dintre del programa de joventut de l'Erasmus Plus.
Que no és només una, sinó que està a l'IBS, al voluntariat europeu, està a part de trainings i youth exchanges també tens.
És que em costa molt pensar en castellà quan porto tot el rato escrivint i pensant en anglès, eh?
Doncs diu en anglès, eh?
Hosti, mira que no tinc un bon nivell, eh?
Què faré quan tinc un bon nivell?
What's the name?
If you want, we can speak in English all the time.
No, because my English is not best, you know?
We can do it like, Bouga and Radio.
Saps qui són aquests, o no?
La ràdio, que parlen en anglès tot l'any, que són Bouga and Radio.
Ah, aquells, però són uns que fan com classes, el ràdio.
Sí.
I ara, hosti, un escoltat a la ràdio.
Hello, Aroa, how are you?
Oh, yes, llavors comencen.
I'm sitting in a chair, silla, chair, fan això.
I'm sitting.
I'm sitting.
No, I'm sitting.
I'm sitting.
Very good.
Hello, how are you?
Very good.
Està molt bé, m'ha agradat molt a mi.
Jo vull ser professor de...
És molt graciós, aquella ràdio.
Jo vull ser l'opultor de Bouga en ràdio, què s'ha de fer?
Trucar.
Has de, sí.
Trucar.
Bueno, enviar un currículum amb una foto així prominent.
Ja, ja, ja.
Potser.
Bé, doncs aquest curs, si ho voleu també, com tots els altres, podeu informar-vos al casal de joves, no, Aroa?
Sí.
I l'única cosa que volia així afegir a cada curs molt, molt ràpid són les dates de finalització, de presentació de la sol·licitud.
A veure.
Llavors, la primera, la deadline, és el 20 de setembre.
Val, per anar a Montenegro.
Sí, per anar a Montenegro, tenim cinc dies, i la selecció es farà el 30 de setembre.
Molt bé.
El segon, el que es fa a United Kingdom, la deadline és el dia 25 de setembre.
Val.
Val.
I la data de selecció és el 7 d'octubre.
Uh-huh.
Val.
La tercera, el que es fa a Budapest sobre democràcia, la deadline és el 25 de setembre també.
però la selecció es farà el 14 d'octubre.
Ells s'ho prenen més amb calma.
Uh-huh.
I a Espanya, la deadline és el 2 d'octubre i la selecció es farà el dia 18.
Molt bé.
Això s'ha de tenir molt en compte perquè un cop està tancada la selecció, ai, la deadline, ja no hi ha res a fer.
Doncs ara, Carmona, des del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Lluís per Joves, una temporada més.
Moltíssimes gràcies per venir al programa.
Moltíssimes gràcies.
Esperem dijous que ve.
Escolta, Jordi, i quan estiguem a Noruega, podríem trobar la manera de fer-ho?
No, no, no vull, no vull, em nego, em nego.
Doncs seria, li donaria un puntasso aquesta ràdio, eh.
Et dic jo que d'aquí a l'estrellat o a les ràdios municipals.
Si és per la ràdio, si és per la ràdio, llavors sí.
Aroa, gràcies.
De res.
Que vagi bé.
Nosaltres hem de marxar agraïm tota la gent que veu sobre l'Apanyola del Morro
i recordant-vos que d'aquí uns moments ja tenim les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno
i els serveis informatius amb les notícies de la seta Ràdio d'Esbert.
Tornem demà a partir de les 5. Adéu-siau. Bona tarda.
Ràdio d'Esbert
Sintonitzes
Ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Ràdio Despert
Sintonitzes Ràdio Despert
La ràdio de Sant Just
Durant el 8.1
Ràdio Despert
Durant el 8.1
Ràdio Despert
Durant el 8.1
Ho he fet tants cops malament
Ho he fet tants cops malament
Ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal
I el cotxe va
Poc a poc
El cotxe va
Poc a poc
El cotxe va
Però jo, jo ja m'hi he estimat
I fer l'amor
I fer l'amor
Costa molt
I fer l'amor
Costa molt
I fer l'amor
Costa molt
Si vull fer-ho amb tu
Tu és teixat
Oh, tu és teixat
Tu és teixat
Oh, tu és teixat
Les ratlles del
Banyador
Les ratlles del
Banyador
Són com tu i jo
Cada un
Cada un
Cada un
Cada un de un color
I ens ven drogant
Tant en tant
Ens ven drogant
Tant en tant
I ens droguem tant
Que al final
Ja rosa
Ens fa estranj
Twist and shout
Oh, twist and shout
Twist and shout
Oh, twist and shout
I un regal
Per Nadal
I un regal
Per Nadal
I ja és normal
I cantem tant
Malament
I cantem tant
Malament
Però cantem tant
Que al final
Ens queda normal
I ningú
Creu en tu
Nú
I
Que al final
În tu
Amen
Ai
remo