canviar d'escorta es va fer el 27 de febrer, cinc dies després. I acusat Sánchez Camacho de mentir en això i també quan afirma que ell va aparcar el seu cotxe davant la casa del director de l'agència de detectius Método 3 hores abans de ser detingut per la Policia Nacional.
La resta de formacions polítiques també han valorat aquest migdia la decisió de Camacho de renunciar als escortes del cos dels Mossos. Des de Convergència i Unió, Josep Antoni Durán i Lleida ha dit que la presidenta del PP català és poc responsable i assegura que la decisió respon a una estratègia per tapar la investigació del seu dinar amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola. No ho fa per raons de seguretat. Ella mateix reconeix en l'escrit que li dirigeix el conseller d'Interior que no té cap queixa sobre la seguretat. Seguretat que li ha garantit els Mossos d'Esquadra.
sinó que ho fa per raons polítiques. I quan es pren una decisió d'aquest tipus per raons polítiques, òbviament és recusable l'actitud que està mantenint la senyora Camacho perquè per raons polítiques no de seguretat opta per una policia i no per l'altra.
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, alerta del creixement de les queixes per qüestions de drets socials i també de la creixent desafecció dels ciutadans envers les institucions. Tot plegat a la seva compareixença aquesta tarda davant la comissió parlamentària. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, Rafael Ribó ha explicat que les actuacions de la institució han crescut l'any passat un 40% en conjunt i que les queixes per qüestions socials s'han multiplicat per dos els dos últims anys. Rafael Ribó alerta que si continua les retallades els drets socials quedaran molt tocats.
Vull advertir solemnament per l'encàrrec que tinc de vostès i de l'Estatut. Si anem a les reduccions que s'anuncien de dèficit públic, trossegarem drets socials a Catalunya. No som paraules, som fets. I a la institució en tenim totes les proves que vulguin. Som al límit de tocar el cor del sistema de drets socials a Catalunya.
Ribó també ha lamentat la manca de diàleg entre el govern català i el govern central a l'hora de resoldre qüestions com l'atenció farmacèutica o la reducció del salari dels treballadors públics. Avui comença la preinscripció escolar pel curs vinent. Les famílies que vulguin escolaritzar els fills en centres públics o bé concertats hauran de presentar la documentació entre avui i el dia 22. Al curs vinent s'oferiran 6.200 places més a l'etapa de primària i en total s'oferiran més d'un milió 66.000 places repartides arreu de Catalunya per garantir així l'escolarització de tots els infants.
la davallada de la natalitat, però farà que s'eliminin gairebé 3.400 places de P3, és a dir, el primer curs d'educació infantil, i això obligarà a tancar més de 120 grups a tota l'etapa.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça s'entrena d'aquí a una hora a les 6 de la tarda de cara al partit de demà al Camp Nou davant el Milan en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Els blaugranes han de remuntar el 2-0 en contra de San Siro. En ciclisme, Joaquim Purito Rodríguez és tercer a la general de la clàssica tirer-adriàtica. 37 segons de líder, Vincenzo Nivali.
Avui, victòria per Sagan. Demà, última etapa, una contra-rellotge de 9 quilòmetres. I en bàsquet, dirigents del Joventut de Badalona i el jugador Tony Gaffney es reuneixen aquest vispre després que el nord-americà es va negar a viatjar, recordem, amb l'equip aquest cap de setmana per uns deutes econòmics pendents. Notícies en xarxa.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, durante 8.1. Ràdio d'Esbert, durante 8.1. Ràdio d'Esbert, durante 8.1.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desver. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins les 7 del vespre. Això és La Penya del Morro.
Saludem l'equip habitual del programa amb la Carme Verdó i el capdavant de l'actualitat Sant Justenca, que repassarem d'aquí uns moments. Carme, bona tarda. Bona tarda. Mira com t'aplodeix el públic, com sempre. Avui he vingut molt guapa i amb un vestit molt elegant, Carme. Que d'aquí una estona el podreu veure, la gent que ens vegi a través...
de ràdio d'esvern.com i la webcam que tenim instal·lada. A més a més, també avui repassarem un capítol més de les escoles a la història de Sant Just d'Esvern. Avui l'escola Montserrat, de començament de la primera meitat del segle XX i una mica més enllà. I també tindrem el David Hàvila, això ho farem amb el Manel Ripoll, per cert. I també tindrem el David Hàvila per parlar-nos de televisió i a la segona hora la tertúlia esportiva. Avui amb el Rafa Cano, el Sergi Pont, l'Edu Rodríguez, els seves alies...
tot això a la penya del morro bona tarda i benvinguts al programa la penya del morro un programa amb més morro que penya o era més penya que morro
Bé, comencem repassant alguns tuits d'avui i trending topics. Cristina, què tal? Com estàs? Bona tarda. Hola, bona tarda, Cristina. Anem al tema perquè ja ha hagut en aquesta xarxa social temes molt destacats, com per exemple els Mossos. Avui han sigut trending topics. Per què? Exacte.
Doncs on estan trending topic degut a la polèmica aquesta que hi ha hagut amb el director general dels Mossos d'Esquadra, el Manel Prat, i la presidenta del Partit Popular de Catalunya, l'Alicia Sánchez Camacho. Que ara escoltàvem el que ha passat, les declaracions d'una i altra part. Per això ha sigut trending topic els Mossos.
Exacte. A més, podem destacar un Twitter de la presidenta del Partit Popular, Alicia Sánchez Camacho, dient que... L'ha escrit ella o el seu equip? Bueno, això ja no ho sabem. Suposem que el seu equip, que és qui l'hi porta, normalment acostuma a ser. No ho sabem. Barack Obama, quan escriu ell, fa B-O...
És el que fa Durant també. Quan el fa ell, posa Durant. Si no, no posa Durant i fent temps gros. En aquest cas, únicament ficava... Los Mossos de Esquadra no se merecen un director general que miente. Por eso pido su dimisión inmediata. Molt bé. Atenció perquè avui també ha sigut trending topic 11M, perquè justament avui fa 9 anys de l'atemptat a l'estació de Totxa.
Exacte, van morir prop de 200 persones debut a aquest atemptat que comentaves Jordi i encara avui des de Barcelona a través de Twitter molta gent està enviant missatges de suport cap a les víctimes i cap als familiars.
Bé, doncs gràcies per aquests trending topics. Passem a l'actualitat Sant Justenca. Comencem amb el procés de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil primària i d'educació secundària obligatòria que ha començat avui. El període per sol·licitar plaça pel proper curs 2013-2014 s'acaba el dia 22 de març. Els criteris per assignar la puntuació són els mateixos que els darrers cursos, oi, Carme?
Sí, tenir, per tant, germans es clori des del centre segueix sent el criteri que més punts atorga a l'hora de fer el barem, que et dona, per tant, 40 punts. També la proximitat del domicili habitual compta i pot atorgar entre 30 punts si està a l'àrea d'influència del centre i 10 punts si és el mateix municipi del centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d'influència. Aquests matisos també es manté el requisit que va entrar en vigor fa un parell d'anys,
si no recordo malament, que és que també donava 5 punts si, a més de germans, el pare o la mare han estudiat també el centre pel qual es presenta la sol·licitud. Tots aquests criteris es poden consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat, www.gencat.cat i es poden fer per tant per les escoles Montseny, Montserrat Canigó, també Madrid-Sacramento, aquí Sant Just i també per ESO, el batxillerat i el primer cicle infantil és més endavant, ja anirem parlant també de les dates i de tot plegat.
Bé, inaugurem una secció titulada Programes amb noms estranys de l'Ajuntament de Sant Just. Sí, perquè 6 empreses s'han acollit al programa POFI. És el programa a través del qual l'Ajuntament paga el 50% del sou que rebin els treballadors que contractin les empreses del municipi. Aquest matí han tingut una trobada amb l'alcalde i el regidor d'Ocupació. Carme, com ha anat tot plegat?
Doncs no sé si recordareu que en vam parlar ara fa, em sembla que ja des de l'octubre que estem parlant d'aquesta proposta, que l'Ajuntament volia intentar proposar aquesta mena de conveni o aquest projecte que vincula tant sector públic com sector privat. És el programa POFI. Sí, sí. I que sembla ja que s'ha portat en marxa i de moment s'hi han acollit aquestes sis empreses.
És un programa que vol arribar, que pertén en principi arribar a un nombre limitat de persones perquè també hi ha un pressupost concret per tot plegat. En principi seria per una vintena de persones aproximadament durant sis mesos. De moment sis empreses ja s'han acollit a aquest programa i bé aquesta iniciativa vol servir per ajudar a trobar feina també persones aturades a Sant Just en empreses del municipi o que desenvolupen la seva activitat al municipi.
I, per tant, la crisi ha fet que tot plegat hagi fet canviar el perfil de la gent aturada aquí a Sant Just. Parlàvem aquest matí que potser fa uns anys, fa quatre anys, la taxa de Sant Just era molt mínima, era un 4%. En canvi, ara, ho vam comentar la setmana passada, s'ha arribat al màxim històric d'aturats almenys inscrits també a Sant Just, que són 826 persones. Això també fa que hi hagi
Un perfil de persones sense feina, amb llarga experiència professional i amb bona formació, cosa que facilita justament també l'interès de les empreses, potser, per aquesta proposta. Doncs, per parlar-nos una mica més sobre aquest tema, tenim a la nostra espera estones perdudes en economia, que és el Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Vols afegir alguna cosa sobre el programa Pocsi?
A part del nom, que és molt graciós, sembla nom d'agost. M'agrada. Hauríem de saber les sigles a què corresponen, no? Perquè suposo que correspondran programa, oficina, fofito i miliqui. Manel, què volies? Però no sé si ho sap aquí la Carme, si no, un altre dia ja ens ho comentarà. Dispara. Dos coses. Primer, quines empreses són en què es pot treballar? I, segon, quins són els requisits exactes? Perquè quan ho va presentar l'alcalde semblava la panacea, sense ànims de criticar ningú.
però quan han presentat els requisits, les empreses que hi són, en vés d'així la panacea, sembla una broma de mal gust. Les empreses, en principi, o sigui, això està oberta que qualsevol empresa, en principi, l'empresa s'hi ha de poder acollir, hi ha un màxim de sou...
I una de les empreses és en Antena Produccions, per exemple. És una de les empreses que s'hi ha acollit. Crec que eren 1.200 euros el que hauria de ser el sou mensual. Les altres que vaig veure semblaven com empreses, no sé com explicar-ho, com que fossin de l'Ajuntament però sense ser de l'Ajuntament. O sigui, empreses externes però que presten serveis a l'Ajuntament. O sigui, com si, entre cometes, com que ningú ho vol fer, haguessin obligat aquestes empreses que tenen convenis a l'Ajuntament
a fer-ho. Era aquest pla concret o era el tema dels plans d'ocupació? Era aquest programa. Això és el pofi, el pofi. Doncs, de moment, en principi... Tu tens els noms de les 6 empreses? Només tinc aquest com a exemple. Però, en tot cas, en principi, està obert i encara una empresa que vulgui pot anar a promoció econòmica i demanar-ho. Clar, Manel, qualsevol ciutadà pot anar allà i a l'Ajuntament i demanar-ho. Però, de moment, les 6 empreses que hi ha són aquestes que l'Ajuntament han adherit. Estan vinculades. Faig això, no? No.
Sense ànim d'ofendre ningú. No, no, no. Constructiu. Sí, sí, sí.
Passem a una altra qüestió, també Sant Justenca, perquè el col·lectiu Artejust prepara un debat per demà a la tarda sota el títol Què que ara en passa amb la cultura a Sant Just? S'organitja amb motiu de l'exposició Cossos de Dolors Puigdemont, que de fet ja es pot visitar al celler de Can Ginestà i que l'altre dia ens va atendre molt amablement al programa el dijous a la tarda. Carme, què ens pot explicar de tot plegat?
Es tractaran temes com el passat, el present i el futur en l'àmbit cultural, els espais, els llocs i activitats dedicats a la cultura i també propostes concretes i immediates pel que fa a l'art. Una de les propostes, per exemple, pel futur de l'art i la cultura a Sant Just és el treball en xarxa entre entitats, de manera que entre totes portin a terme idees conjuntes. És una manera de part endavant. Habrà l'art i la cultura aquí al municipi
i també el treball entre entitats. I el debat de demà serà a les 7 de la tarda, a la sala de les golfes de Can Ginestal, moderarà Clara Aguilar, col·laboradora de la Penya del Morro. Ja no. Ja no, perquè demà acaba, ja, és l'últim dia. Doncs, de la Terminal. Ai, la Terminal no. No, no, no. Demà és col·laboradora encara de la Penya del Morro, però a partir de dimícres no. Per tant, això ho fa com a col·laboradora de la Penya del Morro. I participaran Marta Valada, Marcel Camps, Xita Camps,
amb Toni Mercader, Cristina Moreno, Maria Teresa Pisonyet, Dolors Puigdemont, Nolasc Riva i Janira Romero. Caram, quanta gent! Ja tindrem temps per parlar tot alhora. La Clara ho moderarà, no? Sí, té feina. En fi, doncs això serà demà a partir de les 7 a les golfes de Can Gin N'està.
Un quart de sis de la tarda. Carme, moltíssimes gràcies per aquestes informacions. Ja sabeu que en teniu més ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les set al Sant Just Notícies edició vespre. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Adéu, bona tarda. Bona tarda. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de ment.
Un quart de sis de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro de ràdio d'Esvern i ja l'hem escoltat fa un moment. Tenim aquí el Manel Ripoll, el nostre historiador predilecte de Sant Lluís. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, Manel.
Per cert, Manel, abans de començar amb la secció i entrar a fons amb el proper capítol d'Escoles de Sant Just, que avui repassarem la història i l'inici i origen una mica de l'Escola Montserrat, sobretot, m'agradaria que ens parlessis d'aquesta pàgina web que corre per Sant Just, que és la de històriadesantjustdesvern.tk. Aquesta pàgina web la portes tu i què penges allà?
Bueno, la temporada passant vam parlar una mica Estava under construction, no? Ara ja no està under construction Ara està en construcció de veritat Estava sota la construcció, no? Ara està acabant-se de perfilar
I allà el que de moment es pot trobar són els temes dels que hem anat parlant de moment aquesta segona temporada i linka directament al podcast de la ràdio perquè el projecte final és tallar només la secció i pujar-la però de moment, com que això demana temps, poden escoltar tot el programa sencer de Pallà del Morro o avançar al tros d'història si els agrada la història.
I escoltin aquells 20 minutets que fem, com a mínim de la segona temporada, perquè fiquem els dies i de què hem parlat. Si els agrada un dia d'aquells, entren, com expliques tu molts cops, al podcast de la ràdio i escolten el trosset que vulguin quan ells vulguin. Per tant, tot això que anem fent d'aquests fascicles, aquests capítols d'Història de Sant Just, els poden escoltar quan vulguin, els hi doni la gana, a través del podcast de la ràdio. Tot això a través de la pàgina web Història de Sant Just d'Esbert.
que, a més a més, estàs content, perquè tu portes la pàgina i els del centre d'estudis han posat un link a la seva web, no, Manel? Sí, la setmana passada, bueno, sí, la setmana passada, el dijous, els vaig anar a veure i els hi vaig estar proposant diferents...
acords de col·laboració, no?, amb l'historiador en cap de Sant Just. Sí. Què és? Jo. Ah. T'ha agradat, eh? T'ha agradat molt. No, però l'historiador en cap de Sant Just va anar a proposar els acords de col·laboració. Se t'estan baixant els fums des que fas la sanció, Manel, eh? Però bueno, tu ho sabràs, tu ho sabràs. No, no. Simplement els hi vaig dir que ells, a la Vall d'Avers, fan uns escrits d'història i els hi vaig dir que si volen, com que jo tinc tot això escrit, si algun dia volen que col·labori, els puc ajudar. Perquè, per exemple, la...
el president del centre d'estudis. Sí. Qui és? Pere Fontgrassa. Sí, senyor. Desconeixia que hi havia hagut una batuda de llops a Sant Just. I jo dic, perdoni. Home, com no pot saber-ho, això, no? Si és el president del centre d'estudis, que sap moltes altres coses. Segur que Maria Quintana, però, que és del centre d'estudis, ho sabia. Maria Quintana, quan ho vaig dir, va fer veure que mirava cap a una altra banda. Volguem dir...
Bé, en fi, doncs Manela... I això és el millor que un dia em veieu allà. Sí, està molt bé. I a més a més també... Estem treballant en el programa fent això, fent coses. No, perquè és que veig que aquí també volies comentar abans de començar, que això penso que és interessant també, sobre uns mails amb noms d'historiadors. Què és això?
Això és, a veure, com que a vegades els oients en deuen tenir ja molt sentit, no?, o sigui, jo parlo, parlo, parlo, parlo, però sempre senten la mateixa veu, diuen, aquí Sant Jus no hi deu haver ningú més que sàpiga, dic mentida. No, perdona, perdona. Sí, però a més, nosaltres també diem que ja Jordi Amigó, per exemple...
darrere, el col·laborant. I el centre d'estudi darrere. Quan hi ha qualsevol informació que tu desconeixes, t'adreces directament a l'arxivet municipal, per exemple. Però sempre senten la meva veu aquí parlant. Llavors, per trencar una mica el gel i fer algunes altres coses...
Doncs tenim dues persones que durant la temporada, segurament passat Setmana Santa, quan hagi concretat data amb ells, vindran aquí a la ràdio i ens portaran un punt de vista diferent al meu. Ens explicaran, per exemple, tenim dues persones, una és Baïda Sant Just, que és el senyor Julio Ochoa. Julio Ochoa seria com el meu mestre. Un aplaudiment per Julio Ochoa, sí senyor.
Rubienes diria Julio Ochoa, Ochoa, Ochoa. Però, com que no hi és, no ho diria. I el segon? El segon és Olga Esbert. Comencem parlant pel segon. Parlem d'Olga Esbert. Ella és historiadora...
I està investigant un tema que aquí la temporada passada vam parlar i va ser bastant interessant. Vam estar parlant aquí de la misteriosa desaparició d'aquell mosaic romà a principis de segle XX. Ah, sí, és veritat? La informació que vaig treure era d'una miscel·lània d'algú que havia fet unes indagacions. O sigui, havia tret la pols dels primers papers...
i n'havia parlat. Que era un mosaic romà que estava a dins d'una finca i que el van traslladar a un museu de Barcelona a començament del segle XX, però que aquest mosaic es va trencar tot durant el trasllat i després ja mai més s'ha sabut res més. Però les fotografies que hi havia allà i que havíem parlat donaven a entendre que algunes fotografies semblava que s'havia tornat a reconstruir.
I era estrany que s'hagués esmicolat tot i hi haguéssim fotos tan ben reconstruït. Bé, que no estava del tot clar. I Olga Esbert s'està dedicant ara a recopilar més informació, o sigui, no només mirar la primera capa, sinó anar més enllà, i està traient tota una sèrie de documentació de què és el que li va poder passar aquest...
aquest museig romà. Això encara no està publicat perquè ella està fent el treball, però molt amablement ha accedit a venir un dia aquí i explicar-nos per on apunten les seves investigacions sobre aquest tema. Molt bé, doncs l'Olga, tenen un aplaudiment per l'Olga, tu. Molt bé, tota la gent que ajuda a que la secció Història de Sant Just de la Penya del Morro tiren davant. Doncs ja en parlarem quan sigui l'ocasió. Ara, però, ens centrem en el que ja havíem obert la setmana... Bueno, fa unes setmanes, estem en el capítol amb els blogs d'Història de Sant Just parlant...
de les escoles que hi ha hagut al nostre municipi. Estàvem situats a mitjans del segle XX, més o menys, perquè anem endavant, anem endarrere, perquè parlem de diferents escoles. L'última que vam parlar va ser les escoles nacionals, que eren les que havíem posat...
les del règim franquista, les joventuts de la falange, i no sé si volies comentar alguna cosa més sobre les escoles nacionals per rematar-ho. No, no, no les rematarem. Avui ens dediquem a les escoles nacionals encara. Encara, eh? Sí, perquè diríem que de totes les que hi ha aquí, és la que més anys va durar,
perquè us vaig comentar que les van construir l'any 25. De fet, en aquest llibre de la miscel·lònia que estem fent servir per parlar-ne, a la pàgina 65, que es veu la fotografia d'aquestes escoles nacionals, i aquí, en aquestes fotografies, veiem sobretot, que és pel motiu que continuarem parlant-ne, perquè el que sempre fem últimament és, el primer dia que parlem d'una escola, parlo de la història d'aquesta escola, i el segon dia parlem de les imatges que ens han quedat, perquè les imatges parlen per elles soles. És més important la història que t'expliquen les imatges...
que la història que t'han deixat escrita. De fet, si algú vol ara mateix mirar la pàgina de ràdio d'Esvern.com, on tenim la webcam, nosaltres anirem posant les fotografies que comentis tu, Manel. Correcte. Comencem per aquesta de la pàgina 65, com dius tu, on hi ha la vista de les noves escoles de l'any 1925, no? Sí, de fet, d'aquí...
12 anys, aquest edifici farà 100 anys. Aquest edifici, si algú avui en dia passeja pel carrer de la Creu i passa per aquesta cantonada, carrer de la Creu, amb carrer Ateneu, això és la cantonada, carrer de la Creu, carrer Ateneu d'avui en dia. Aquest edifici és exactament com el veiem aquí. La façana és la mateixa. L'edifici aquest s'ha conservat perquè és l'edifici de les escoles de tota la vida. Però si us hi fixeu, no hi ha res més construït aquí. O sigui, el 1925 això era l'extraràdio del poble, quasi.
Està buit, això. Està buit, està tot buit. La cera d'enfrente, no?, que hi hauria les escoles, no hi ha res, hi ha un camp, és tot erm, i més avall d'aquestes escoles és tot erm l'any 25, eren tot camps i vam decidir que hi posarem unes escoles, però no hi havia res més.
jo vaig aguantant la webcam i també el que ho estava veient tot de terra evidentment no estava empadrant ni molt menys l'únic que s'havia empadrat era la carretera reial perquè passaven els carros que vam explicar aquí un dia i tota l'atracció motora però la resta de carrers si volies d'un cotxe com si anessis per Collserola següent fotografia continuem parlant una mica amb tot això aquí amb les fotografies això ens parla molt i veurem
el tema que l'any 26, la primera fotografia que tenim aquí, que és la següent, o sigui, passant pàgina a la pàgina 67, tenim que el 1926, que és la primera imatge que tenim, imagineu-vos, aquests nens avui en dies eren els nostres avis i àvies de la meva edat, serien els meus avis, que estaven aquí anant a escola. Recordo que tot es pot veure ara mateix per la webcam de RadioDesvert.com, eh? Aquí el que veiem, sobretot, veiem
El que vam explicar l'altre dia, tant als estudis vells com aquí, en aquestes escoles, veiem totes les nenes d'edats més petites, 5-6 anys, fins 15-16 anys, 14-16 anys, totes anant juntes a una mateixa classe i sempre, com veiem aquí, les nenes amb la seva professora, ara hi ha aquí la mestra en gràcia, doña Laieta s'havia jubilat, i si passem pàgina...
Doncs veurem els nens a la pàgina 73, perquè la primera foto que tenim dels nens és de l'any 30, o sigui, hi ha 4 anys que pel que sigui no hem estat capaços de recopilar fotos de nens. Hem de pensar que aquesta foto era una foto l'any i no tots els nens la podien comprar, perquè no tots els nens tenien els diners per comprar aquesta fotografia.
D'acord? I aquí veiem els nens, també, des de 5-6 anys. Trobo que això del 1927 van tots amb el mateix pentinet, t'has fixat? Sí, sí, van com les mamzels que fan allò d'en vas on vas. Era l'estil de l'època, que van tots vestits igual.
I la roba també, no? Era com un tipus d'uniform o una cosa així, no? Bueno, el problema que tenim aquí amb les fotos és que ho veiem clar i no sé els tons. Pot ser que fossin tons diferents, però o ho veus clar o ho veus fos, que és el que té la foto en blanc i negre. Molt bé, Manel, anem repassant més fotografies perquè n'hi ha unes quantes avui, eh? Sí, avui ens tractem una mica amb això del carrer de Creu. Quina és la següent? Avancem ara fins a la pàgina 79. Més que res pel que ens fica el literal del peu de pàgina, potser no cal ensenyar la foto...
perquè és igual que la que hem vist abans però de l'any 34 però el peu de pàgina és molt interessant perquè ens diu la mestra senyoreta Montserrat
amb les seves 72 alumnes al pati de l'escola. És a dir, una sola mestra amb 72 nenes. Avui en dia els mestres es queixen amb raó que els sobrepoblen les aules de 25 a 30. Imagineu-vos l'any 34, d'acord que l'educació és diferent, però una sola mestra amb 72 nenes. Déu-n'hi-do, eh? És una bestialitat. Segurament tenir alguna altra ajuda, o sigui, devia tenir algú que ajudava, però tenir 72 alumnes...
i d'edats diferents és una mateixa classe on hi ha potser nenes de 5, 6, 7 anys fins a 11 i 12 clar, sí, sí, vull dir jo tinc algun coneixement d'això i avui en dia es fa en les escoles rurals però en les escoles rurals hi ha 10 nens
N'hi ha 4 de 5-6 anys potser, 3 que tenen 8-9 i uns altres que tenen 12-14. Amb 10 nens o això, tu fes això, tu fes allò, tu fes allò i més o menys controles. Però imagina't amb 72 alumnes. O sigui, eren més que mestres, eren herois d'ensenyar a tanta gent alhora.
Continuem repassant aquestes fotografies que traiem, com bé diu el Manel, d'imatges de grups escolars de Sant Just d'Esvern, un llibre del Pere Brull i l'Àngela. I per on continuem, Manel? Ara ens centrem ja a la foto que hi ha a la pàgina 81, que aquí el que veiem, perquè és curiós, fins ara hem vist fotos sempre dins el centre escolar.
Ara començarem a veure fotos de les excursions que feien aquells dents a l'època. O sigui, avui en dia, quan acabes quart d'ESO, suposo, o quan acabes sisè de primària, fas la gran excursió, te'n vas... No sé si avui en dia ja se'n va anar a Mallorca a aquestes edats o se'n va anar a Portaventura, però feien l'excursió d'anar a Portaventura o l'excursió d'anar a Mallorca. A l'època, l'excursió de l'any 1933-1934 d'aquest curs era anar al Tibidabo. Què dius, ara? I no hi anaven com hi aniríem nosaltres que nosaltres. Ens diuen, anem a Portaventura, amb què anem? Amb autocar, per exemple. Tornem lligats, tots tranquils. Aquests
Exacte. Tenien 5-6 anys fins... Bé, aquí suposo que són els més gans, però no, no, hi ha nens petits. 5-6 anys fins a 14-15, tots, des de Sant Just, amb el mestre, i algun monitor, algun pare que acompanyava, a peu, d'aquí fins al Tibidabo. I que anaven per aquí, per la carretera de la Bona Aigua i tot això. Sí, sí, sí, sí, correcte, correcte. Anaven per la carretera de la Bona Aigua, arribaven fins allà, fins al Tibidabo. És un bon tros, eh? És un bon tros, i és un parell d'altres d'hores.
Com a mínim. En una excursió del dia també hem de tenir en compte perquè això jo a vegades ho parlo amb gent més gran i em comenten que avui en dia no tenim l'hàbit aquest de caminar tant. És veritat. Però ells a l'època, la meva àvia m'ho explicava i la meva mare a vegades també m'ho explica i gent de les mateixes edades m'ho explica que ells cada dos per tres anaven caminant d'aquí a Collblanc, a Collblanc aquí caminant. L'autobús era un luxe. I anaven caminant d'aquí a Sarrià i de Sarrià tornaven.
Ens hem tornat més sedentaris, no? Bastant més. El cotxe ha portat moltes facilitats, però ha fet que no tinguem aquell fons físic o aquella capacitat d'anar caminant amb un lluïc o uns nens. O sigui, avui en dia et diguessin, els nens aniran al Tibidabo. Ah, molt bé, Mautogard. No caminant. Esteu bojos, els voleu matar. Què voleu que ens tornin morts? És veritat, és veritat. Avui en dia no. O sigui, seria impensable que es pogués fer aquesta excursió. Vos dir que som més dèbils, no? Físicament, potser, que els nostres avantpassats. Ens hem assedentat. Ens hem acomodat. Molt.
Bé, repassem més fotografies de les escoles nacionals i el seu pas per Sant Just d'Esvern. Manel, per on continuem? Doncs anem avançant una mica més i si passem a la pàgina 91, mentre anem ensenyant aquesta altra fotografia, que també veurem gent anant al Tibidabo, en aquest cas, i veurem les nenes, perquè no només com hem vist ara els nens, anaven al Tibidabo, sinó que els nens hi anaven de trentat i també les nenes feien la seva excursió al Tibidabo. Aquí no són 72, són menys aquí. No, aquí són menys perquè són les més grans també. Les nenes sí que potser les nenes de 5-6 anys
no podien igual tenir aquesta capacitat física per anar-hi. Els nens també hem vist que eren més grans. Segurament els de 5-6 anys tampoc hi eren allà, els nens. I aquí veiem les nenes ja d'una edat més avançada. Segurament aquí haurien de ser 12-16 anys, però bé, nenes de 12 anys també...
Però anaven dies diferents o al mateix dia separats? Jo crec que anaven dies diferents, eren activitats diferents. En aquelles èpoques hem de pensar que els nens estaven a una aula, les nenes a una altra, i dubto, no ho sé perquè no he vist imatges, i això haurien de preguntar algú que hagués viscut l'època, però dubto que inclús al pati estiguessin barrejats.
No ho sé, eh? Estem parlant també que aquestes són les escoles públiques de l'Ajuntament, o sigui, això no són les escoles religioses, d'acord? Això són les públiques, aquestes són les progressistes, però tot i ser les progressistes, separem nens i nenes perquè l'època...
atorgava això, que nens per una banda, nens per una altra, perquè rebien educacions diferents. Per cert, vegi a la pàgina següent, la 93, una fotografia d'unes nenes que estan fent una taula de gimnàstica en una excursió a la salut de Sant Feliu de Llobregat. Estava pensant que, evidentment, no s'anaven a Port Aventura, perquè primer que no existia, però no s'anaven molt lluny, sinó que s'anaven a llocs on tenien a la vora. Sí, on llocs on poguessin anar, clar, caminant. Era impossible que l'any 42, estem parlant l'any 42, farà 39, 44 anys que s'ha acabat la Guerra Civil.
quan s'havia acabat l'Agrà Civil feia 4 anys no pensis en llogar o no tocar si hi havia excursions de tot era impossible llavors l'excursió què era? inclús aquí ja no van anar ni al Tibidabo on se'n van? en plena època de postguerra se'n van a la Salut un dia a fer una excursió i aprofiten a la Salut que estan a l'aire lliure i tenen un espai molt gran per fer una mica de gimnàsia o sigui
Imagineu-vos l'època, o sigui, anaven a la salut, a caminar, a passejar, i després te fotre la caminada, perquè si vas tu ara d'aquí s'enjusta a la salut. O sigui, no trigues cinc minuts a arribar a la salut. No. Trigues una estona, quan arribessis allà, tu et podries sentar i descansar. Sí. Que et diguin, ara fica't a fer gimnàsia. Esclar. La faràs tu. Esclar. No, però escolta, estava molt...
Estaven molt en forma. Molt en forma i molt preparades, tant els nens com les nenes. En fi, anem repassant més fotografies. Manel, per on continuem? Comentar-vos aquí amb aquestes fotografies que moltes d'aquestes fotografies que us hem ensenyat per aquí, si algun dia les voleu veure en aquesta miscel·lània i busqueu què és el més divertit, buscar els noms de la gent...
Jo ho vaig estar buscant i he trobat el meu avi, he trobat el germà del meu avi, he trobat... Si vosaltres busquéssiu, trobaríeu Domènecs, trobaríeu... Sí, jo no he trobat un Domènec abans, eh? Hermínia Domènec he trobat. Jo trobo Ripolls, que són cosines del meu pare. Freixes, mira, Pilar Freixes. Potser era... Trobes molta gent. Rosalina Campreciós. Trobes tot de gent... Tu ets originari de Sant Just? No. Del carrer Freixes. O sigui, tu no tens familiars de Sant Just. No podràs trobar ningú. Però la gent que sigui d'aquí Sant Just, si busca...
Dirà, mira, aquesta és la cara que feia el meu avi quan tenia 10 anys. Sí, sí, sí, no. És graciós. Josep Sanchís, Josep Marcós... Perquè, clar, en fi... On els ha vist sempre de grans... Però a les fotografies d'aquest llibre estan tots els noms posats, no?, de totes les fotografies, perquè, a més, hi ha desenes i desenes d'alumnes dels diferents anys. Per on continuem, Manel? Continuem avançant amb les fotografies. Aquesta fotografia de l'any 95... Sí. Perdó, com que ens hem anat tan ràpid a lo del Tibidabo... Sí. Disculpeu-me, tirem unes fotografies enrere... Vale.
perquè hi ha una persona que, com que ens hem animat amb això del Tibidabo, m'he oblidat jo de parlar-ne, la foto a la pàgina 85, tenim el professor Manuel Pardo Palahí, i a la foto anterior, a la 29, tenim la professora Carme Pérez Verdú, que si les mireu les cares d'aquestes professors, i professor i professores, són molt joves aquests professors, d'acord? Estem...
just abans que esclati la Guerra Civil, d'acord? Estem l'any 35, són amb dues fotografies, l'any 35... Ho posa a la web, que ve? D'acord, doncs aquí veiem si és la noia és la Carme Pérez i si és el noi és el Manuel Pardo. És el noi. És el noi, doncs és Manuel Pardo, aquest noi que esteu veient aquí i que havia entrat aquí a les escoles tot rejuvenant l'esperit d'ensenyament i fent un ensenyament, doncs estem en època republicana, un ensenyament més progressista, un ensenyament diferent del que es venia fent abans
que hi havia hagut l'època de la dictadura de Primo de Rivera, és un ensenyament diferent i que van intentar rejuvenir l'ensenyament aquí a les escoles de Sant Just. El noi aquest, al cap d'un any, el cridaven a files, o sigui, els seus nens van deixar de tenir-lo, aquest mestre, perquè era jove, tenia edat d'anar...
El van dur republicà i el van cridar a files aquest mestre, o sigui, ni que fossis mestre ni que tinguessis una obligació com era ensenyar als nens i la teva feina, en aquell moment de la guerra es para tot, deixem l'educació, l'important és tothom que tingui edat de combatre a files.
Siguis mestre, siguis metge, siguis artistista. Feia una mica la cara de collonit, eh? Ja ho devia veure, que curs 35-36 diu, d'aquí res, se m'acaba, això. Sí, sí, sí. Molt bé. En fi, doncs, també tenia en compte el mestre Manuel Pardo Palahí, que estava amb aquests alumnes al pati de l'escola. De fet, ens ho fica aquí, eh? Curs 36-37. El mestre Manuel Pardo Palahí, durant la Guerra Civil, poc abans d'incorporar-se a files. O sigui...
aquí deu ser l'última fotografia que té amb els seus alumnes perquè d'aquí se'n va anar a files jo torno a posar la foto però passem a la següent Manel sí, sí, sí
canviant de tema, i hem oblidat de parlar d'aquest tema, algunes de les altres fotografies que tenim per aquí, la veritat és que són totes ja fotografies de les escoles nacionals. Clar, aquí va avançant molt el tema. Pàgina? Hi va avançant, per exemple, l'any 43, tenim una senyora ja molt més gran, d'acord? Pàgina, Manel, pàgina? Ai, 97, perdó. No, no, escolti perquè la gent que estigui a la webcam de radiodesver.com ho pugui veure, la pàgina 97, d'acord?
Sí, veiem aquí hi ha professors més grans i més que ara us ensenyo aquesta fotografia perquè se'ns va quedar alguna cosa per explicar l'altre dia i no molt després d'aquesta fotografia perquè això és l'any 43, jo us estic parlant ja de l'any 48, de fet podem buscar una foto de l'any 48 a veure si la tenim no la tenim
No, aquesta fotografia era la mestra senyora Júlia. Correcte, sí, sí. Envoltada dels seus alumnes al pati d'interior de l'escola. Correcte, doncs pocs anys després, l'any 48, estem mirant si tenim alguna fotografia, però ja no la tenim, però segurament aquestes nenes, l'any 48, continuaven a l'escola.
doncs vam a l'escola nacional del carrer de la Creu aquí ens comenten els historiadors que ja no era una escola en si sinó que era complementària al que s'havia ja edificat a la planta baixa del carrer Montserrat és a dir, que ja tindrem els orígens de l'escola Montserrat l'any 48 de fet, en època franquista un cop ja entren els nacionals a Barcelona i es fan amb el domini de tot el bàndol republicà
l'any 48 és evident, la guerra s'havia acabat i havien guanyat uns i no havien guanyat els altres, doncs aquests edificis de les escoles nacionals del Creu de la Creu, juntament amb la planta baixa del que serien avui en dia les escoles Montserrat, que ara han estat rebatejades a l'àmbit de les escoles per aquest motiu, perquè des de l'any 25 allà hi han estat sempre escoles,
Doncs es va passar a anomenar ja Nostra Senyora de Montserrat. Per tant, tots els alumnes que haguessin anat a l'escola Montserrat que sàpiguen que l'origen de la seva escola és de l'any 1948. O sigui, de les actuals, que avui en dia hi ha, perquè tot i que s'ha traslladat d'edifici i segueix existint, és la més antiga de les quatre que ens queden. És l'escola històrica del poble, és l'escola de la gent... A mi no m'agrada qualificar...
classificar la gent, però... A veure què diràs, ara, eh? No, no, ho diré amb molt respecte, perquè després em diran que pixo fora de test, però aquesta és la meva opinió com a historiador amateur.
la gent que va anar a les escoles nacionals era la gent amb menys recursos econòmics a Sant Just com la gent que avui en dia va al Montserrat va al Montseny, va al Canigó i no va a escoles de pago o a escoles concertades que no vol dir que tinguin pocs diners els agrada aquest tipus d'educació sí, exacte, molta gent és lliure i opta, llavors hi ha gent que sí que no pot escollir però hi ha gent que pot escollir i fins i tot porta a la pública igualment la gent que tenia menys recursos o que preferia aquest tipus d'educació
no religiosa, era una educació laica no religiosa i pública, doncs els portava a aquests llocs. Posteriorment, en els propers programes parlem de l'Ateneu que va tenir la seva escola, aquesta escola es pagava i es pagava bastant més del que es pagava aquí. O parlarem de les escoles Núria, les escoles Núria eren unes escoles religioses que hi anava la gent que tenia més diners i més recursos i els hi podia portar i podia pagar aquest tipus d'educació. Jo no diré ni millor ni pitjor, era més cara.
No, diguem que les escoles nacionals eren les escoles posades per l'Ajuntament, és a dir, pel règim en aquell moment franquista, i, per tant, eren les escoles públiques que, evidentment, si algú volia anar a un altre tipus d'escola, havia de pagar més, perquè no era pública, avui no té més misteri. Com avui en dia. En fi, Manel, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre les escoles nacionals, perquè, si no, ja tancarem el tema ja.
i diem adeu, per tant, a les escoles nacionals. L'únic que hi ha curiós, si vols, fica a la pàgina 107, que vam parlar la setmana passada d'aquest mestre, el Josep Gras Baixurto, que vam parlar que era un mestre així molt estimat com el senyor Rivalta. Perdona, aquí sembla... Aquí són granadets ja, eh? La fotografia, clar... El que passa és que...
Tots aquests mestres... No, no, és un mestre i els seus alumnes de grans. Com? El mestre i els alumnes de grans? Sí, sí. O sigui, aquí algú millor reconeix el seu avi, perquè estava només amb els mestres. La setmana passada vam parlar que el mestre Josep Gras Baixurto va estar molts anys aquí a Sant Just i que quan ells se'n van a Esplugues, molts alumnes se'n van anar cap allà perquè era un mestre molt estimat, com va ser el doctor Rivalta en el seu moment, mossèn Antonino, una d'aquestes persones amb personalitat al poble.
Doncs quan es va jubilar l'any 54, els alumnes que havia tingut de petits li van fer com una festa, com un recordatori, es van trobar amb ell i aquesta és la fotografia de l'any 54, o sigui, aquí aquests senyors ja feia com 30 anys que havien deixat d'anar a l'escola, no tenien per què fer-li aquest...
reconeixement i van quedar amb ell perquè de l'UB que els havia ensenyat de l'UB que s'havia portat aquest mestre amb els seus alumnes l'any 54 qui és el mestre d'ells? Josep Graix Baixurto que en vam parlar la setmana el més gran de tots que porta ulleres que està al mig amb les mans plegades que se'l veu més gran que els altres
Aquest senyor que porta cavamulleres que està al mig vestit de negre amb corbata fosca. Aquest senyor és el mestre Josep Gras Baixurto i tots els seus alumnes a l'època. Per exemple, el meu avi, el seu mestre havia estat aquest. El mestre del meu avi era aquest senyor d'aquí. Molt bé. Bé, bé, Manel, doncs tot molt bonic, eh? Molts endius tenc tot plegat. Sí, no? Fent poble. Molt bé.
I aquesta, per tant, les escoles nacionals, que tanquem la carpeta d'aquesta escola que va haver de Sant Just i la setmana que ve ja obrirem una altra escola que potser no sé si ens és més familiar, com dius tu, amb les escoles Núria o... Primer entrarem...
amb les escoles de l'Ateneu, perquè aquestes són les grans desconegudes, com a mínim jo, desconeixia que l'Ateneu havia tingut unes escoles i van durar molt poc, van durar des del 4 de febrer de l'any 1924 que es van inaugurar i per tant feien bastant la competència a les escoles nacionals, són coetànies i només es va aguantar fins l'any 33.
A partir d'aquí va deixar d'existir aquestes escoles que van estar aquests 9 anys, doncs en parlem d'elles perquè mereixen tant respecte com totes les altres escoles que han tingut al poble. Evidentment, això serà la setmana que ve que parlarem d'aquestes escoles que hi havia situades on actualment, o vaja, i també en aquell moment, hi havia la Taneu de Sant Just. Manel, moltíssimes gràcies. No marxis, perquè m'ha dit un ocellet que et quedaràs a la Tartulla Esportiva avui també, així que t'esperem per la segona hora. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el David Hàbila per parlar de televisió. Fins ara.
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Són Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal!
5 i 43 de la tarda, tot seguit connectem amb el David Avila per parlar de televisió. I em sembla que ja el tenim al telèfon, David, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Bé, molt bé, avui la veritat és que estem millor que mai, perquè fa solet i després dels últims dies que hem tingut pluja, jo ho noto, eh?, que la gent està com més relaxada, més simpàtica, menys tu, David. Doncs agira, agira el temps, eh?, demà torna el mal temps. Ah, sí?,
Sí, sí, sí. Demà diuen que un altre cop baixen les temperatures i torna-li. A part de ser expert en televisió, també ets meteoròleg? Una mica, una mica. Per cert, quan organitzaràs el Harlem Shake de la ràdio? Eh, Jordi? Sí, ja vam dir-ho que ho faríem, però no crec que ho fem mai. No, però ja vam fer-ho als de la segona hora, ja de RAC1, i ja ho han fet ells.
Ja deleguem el Quim Morales i companyia. Bé, David, parlem una mica de televisió. Comencem la setmana parlant de Cracòvia, que ja té la mirada en el partit de la Champions. Escoltem el tràiler d'aquesta setmana. Un tren sale de Bilbao a 100 km por hora y otro de Barcelona a 120. ¿Quién llegará primero al Bernabéu? Benzema, porque vamos a 116. ¿No os ha hecho gracia? Pues lo voy a decir tampoco.
Sergio, felicitats. Moltes gràcies. Olé, olé, olé i olé. I encima he marcado yo, para que después digan que solo tengo la cabeza de adorno. Sí, Sergio, pero era penal o no era penal. Mira, como dice Hunter, penarte o no penarte. Esta es la cuestión. En fi, això era de la setmana passada, però la línia anirà encarat cap al partit de demà del Milan, no? Sí, però jo us faig un regal de cara a la segona hora de la tertúlia de futbol. Ah?
tinc el nou himne que preparen els del Cracòvia. Home, doncs escolta, em sembla que els espectadors d'Esport 3 el van poder veure i escoltar l'altre dia, també en primícia, i doncs ens l'enviaràs o no, David? Sí, ara mateix, ara mateix, quan acabem, us el passo. Va, enviarem-li, i així el podem posar a la segona hora de tertúlia, que és una mica com, sabant totes les distàncies, aquell Copa... Com era allò? Copa Lliga i Champions. Efectivament, David, que van fer uns anys... Sí, efectivament...
Copa, Lliga i Champions. I ara han intentat fer una cosa semblant, però només amb el partit del Milan, no? Sí, es dirà, ens fotrem 4 al Milan. Bueno, ja ho veurem, ja ho veurem, això és el que diu la cançó. Després ja demà, ja ho veurem. Hi ha una versió del water feeling dels Black Eyed Peas. Sí. I got a feeling, no? I got a feeling.
Sí, que també és una cançó molt nova, aquesta, eh? Va, atenció perquè Telecinco, com ja vam comentar, estrena aquest dimecres el seu programa de piscines. Una setmana i mitja més tard que Antena 3. Ho farà amb Jesús Vázquez i Marta Simonet. David, què ens pots explicar del programa on també es trena una piscina, però Telecinco? Sí, guai, te'ls explico. En aquest programa...
que és una còpia d'un format americà, però aquest format americà, a diferència del d'Antena 3, els famosos els fèiem fer diverses proves. Però a Telecinco han decidit que no, que només els farà tirar-se donatíssim. Aquesta vegada, per diferenciar-se del d'Antena 3, decidirà anar amb parelles. El jugat serà... Ai, digues, digues, Cristina. No, és que em sobte això que... Ho han decidit pel fet que no van poder estrenar-ho el mateix dia que volia estrenar-ho l'Antena 3, o...?
Hi ha una història aquí al darrere. Voleu que us l'expliqui? Sí, sí, sí. Volem, volem. A veure, explica, explica. Va passar. El divendres 1 de març, José Javier Básquet va anunciar en directe al Salva Medellux que se matria aquest dimecres, el 2 de març, al programa de les piscines. I Antena 3, en una pausa, va anunciar a contrallum
que s'emetria el dilluns passat al programa de les piscines, quan no estava ni gravat. I el van haver de gravar el diumenge. O sigui, van gravar ràpid i corrent perquè ho havien anunciat i ho volien fer davant de Telecinco. Sí, però Telecinco tampoc ho havien anunciat d'una manera falsa perquè Antena Teresa es confiés i ho amatés més tard i fossin ells els primers. La jugada els va sortir malament i...
Antena 3 va sanar el programa aquest dilluns amb un 26% de quota de pantalla. Això t'anava a dir perquè els va sortir molt malament la jugada Telecinco perquè Antena 3 va ser tot un èxit, com dius tu, amb un 20% de mitjana i arribant a punts de 40%, que això és una autèntica bestialitat avui en dia en el món de la televisió. Quin va ser el moment més esperat? El de Falete, m'imagino.
El moment en què es va tirar a Falete del programa. Sí, que la gent feia moltes bromes a Twitter, arriba el tsunami, Falete... Va ser trending topic fins i tot. Efectivament, efectivament. I us puc avançar, ja us ho puc dir ara, que Falete sortirà en totes les gales del programa. A totes les gales sortirà Falete, no? En totes, vull dir que això s'explotarà, aquesta nit ja surt, es tirarà amb la Tonya Salazar...
i aprofitaran aquest nou fenomen. Bé, veurem perquè, al principi, alguna diferència del programa de Telecinco amb el d'Antena 3, el de Telecinco que es trena aquest dimecres, és que salten a l'hora. En parella. En parella. Us les dic, eh? Lídia Lozano i Raquel Mosquera, Antonio Rossi, el periodista, i la model Mònica Pont, l'actriu Natàlia Millán i l'exmiss Espanya, Verónica Egalgo, la concursant d'Hombres i Mujeres i Viceversa, Tamara Gorro, i el tertulià Nacho Montes,
el Ginet Álvaro Muñoz Escassi i la presentadora Sònia Ferrer, la regidora del poble... Ah, sí. Sí, Olvidos. I Alessandro Livi, de Gran Hermano 12 més 1, el cantant Dobus Fortu i Dani, de Gran Hermano 12 més 1, i Beatriz Trapote i Víctor Janeiro. Per cert, Beatriz Trapote, un company de Fórmula TV, ens va passar unes declaracions i a veure si les podem escoltar bé què diu del concurs.
Bueno, muy bien acogidos, la verdad, muy contenta con la experiencia. Y lo importante es eso, de quedarnos con el buen rollo que tenemos todos y que hemos superado todos y cada uno de los 18 concursantes un reto, cada uno en su nivel. Pero por supuesto que nos hemos visto una evolución desde que hemos comenzado el concurso. Bé, de fet, David, m'imagino que aquí el Morbus t'ha servit, no? Perquè, clar, veurem a veure si fa tanta audiència com el d'Antena 3, el de dimecres de Telecinco. Si no, són misteris de la tele que no s'entenen.
Aviam, a veure què passarà i què no passarà. D'entrada, jo crec que els famosos més importants els tenen a Antena 3. Antena 3, jo també ho penso bé. Així, ara que escoltava el càsting, pensava que era millor, o com a mínim tenia més suc pel públic, en general, el d'Antena 3. Veurem què passa. Sí, en aquest concurs, per cert, hi ha el coach, hi ha el corredor de borsa, Josep Ahran, vull dir que...
Bé, veurem què passa. En fi, doncs això serà aquest dimecres, el programa de Saltar a la piscina de Telecinco. Passem ara a parlar d'una sèrie de Walking Dead que s'estrena la tercera temporada aquest dijous a la sexta i atenció perquè arriba amb tres mesos de retard per als amants d'aquesta sèrie de zombis. Com és que s'han d'anar-hi tres mesos? Bé, per coses de les cadenes que decideixen emetre-ho per quan els hi va bé i tal. Però a la Fox es va estrenar a l'octubre.
a la Focs d'Espanya. Vull dir que després la gent es queixa, després els directius de les cadenes es queixen que la gent es descarrega les sèries i tot. Escoltem el tràiler. Va. ¿Qué os parece? Impresionante. Esto es muy romántico. ¿No echamos un polvo?
The Walking Dead. Este lunes estrena de la espectacular tercera temporada.
Bé, jo jo dic una cosa, David, ja he vist la tercera temporada, aquests 7 capítols. Sí, sí, aquí l'hem vist allà i jo no sé si ho penso el mateix, Cristina, però a mi m'agrada molt, eh, la tercera temporada. Sí, molta intriga i molts canvis. Sí, exacte, m'agrada tant que la quarta no m'està agradant. Ai, jo encara no l'he vist. Sí, imagina't si m'agrada la tercera. O sigui, la tercera, hi ha un canvi molt xulo. No diguem re, no diguem re, però la gent que li ha vist Walking Dead jo crec que li agradarà la tercera.
A més, al final, Jordi, no creus que són més enganxadors que no pas de la primera? Els finals de la capítol? Sí, sí, i tant, i tant, la veritat és que sí. En fi, això serà aquest dijous a The Walking Dead amb la Sexta. Alguna cosa a comentar? Bueno, dir-vos com a curiositat que la Sexta l'havia d'haver estrenat, estava anunciat pel dilluns passat, però com que vam veure que s'estrenava el programa de les piscines, no li volien treure audiència al programa de les piscines i van dir que l'estrenarien aquesta setmana.
Bé, parlem d'un altre programa que també s'estrena la nit d'aquest dijous. Discovery Max ens presenta Mundo Hacker, on podrem evitar els perills de la xarxa. David. Un molt bon programa, que ja es pot veure a través de la xarxa, però la cadena Discovery Max ha pagat per processar un programa de producció pròpia on Antonio Ramos i Mónica Valle seran els carregats de mostrar-nos que en aquest món on tot passa per internet hi ha més perills dels que ens pensem.
Aquest programa durarà unes 8 setmanes i ens ensenyarà a estar molt més segurs a l'hora de navegar per internet. Molt bé, doncs queda dit. Per cert que José Luis Moreno ha anunciat que possiblement tindrà el seu propi canal de televisió? Bé, sí. Ho va anunciar l'altre dia i segurament alguns dels rumors que corren és que com que InterEconomia està passant una de les situacions més crítiques
de la seva història, es podria dir que el productor es podria agafar les freqüències d'aquesta cadena i quedar-se en una llicència. Per tant, InterEconomia desapareixeria del tot i arribaria un nou canal que aprofitaria pels canals i pels multiplex i tot això de les llicències de la TDT, on va ara InterEconomia. Sí, però això és un dels rumors que corren. Però què es diria, Moreno TV o què? Qui lo sap, qui lo sap. De moment, el que ha anunciat, el que està preparant...
És un reality que ha gravat al Teatre Musical de València per veure com es porten a terme tots els espectacles que està fent. En Filipe Moreno, us explico una safarderia que em va donar permís per explicar-la. Qui te la va donar permís? Un recent convidat que vam portar a la Penya del Morro. Sí, què va dir?
Ens va dir que, us en recordeu fa poc, va dir... Algú molt important de la televisió em va dir que no en volia. És ell, el José Luis Moreno. Era el José Luis Moreno, que va començar a dir, ha dit, no vull aquest altre. Per què no? Doncs mira... Sense motiu ni res. Sense motiu, també. A veure, José Luis Moreno, a veure, no explicaré res, que no se sàpiga, però no té molta bona fama, no?, dins l'ofici i la professió.
Doncs mira, va fer això, i mira que amb el Christian Galvez, ell vam posar un tall de mostra i tot plegat que hi havia molta amistat, i ell va dir que el volia, però el José Luis Moreno va dir que no. Fins i tot va anar amb una cambrera del motel, que hi ha prou d'aquí. Sí, a l'hotel on estan allotjats molts dels convidats que venen a gravar els programes aquí al Polígon.
Doncs també va dir que tampoc la volia veure. Tampoc la volia, tu. I a qui vol aquest home. A qui vol, a qui eres. En fi, doncs ja veurem el que passa. Per cert, que no volem marxar sense parlar abans de la que està cayendo, que ens vas dir que era un programa que començaria aquesta setmana a la Sexta, presentat per Ana Morgade, però, i també a més amb els del minor i absoluta, que tu tenies entrades per anar al pilot, però la Sexta l'ha suspès.
Baita, sí, dijous passat em van trucar i em van dir això, que s'havia suspès per falta de pressupost i que de moment quedava a la nevera. Aquest programa comptava com a jurat, Berto Romero, Queque, Yolanda Ramos i José Mayús. A més de tenir com a presentadora l'Anna Morgade. Per cert, que l'altre dia em van dir... Ai, no sé si us pot dir això, ara. Bé, que TV3 ha comprat un format d'uns monologuistes amb jurat. Et sona alguna cosa, tu?
Ostres, doncs, ja ho miraré, ja m'ho diré. Investiga, que això és fresc d'aquesta setmana, David. Ara no sé si es podia dir, això. Bé, és igual. Jo vull fer un... Ara que dius de monologuista. Faig un regal. Regalo 5 entradas dobles a totes les persones que truquin al programa de la penya del morro o que envien un correu al programa per anar a publicar un programa pilot presentat que tindrà com a presentadors o com a col·laboradors el Xavi Franquesa o el Dani...
Rovira? Sí, sí. Doncs 93-372-3661 o, si no, lapenyadelmorro arroba gmail.com. Si voleu, envieu-ho avui mateix, perquè demà ja no. Per quants serien les entrades?
Per quants serien les entrades aquestes? Per dimecres gravarà a l'antiga fàbrica d'Estrella Damm i com a regals pel públic hi haurà molta sordesa. Ah, molt bé, està molt bé. Allà fan moltes coses, a la fàbrica d'Estrella Damm, perquè demà el Buenafuente i l'Albert Ohm presenten un cicle de conferències conjunts parlant de diferents històries que no tinc aquí a mà, però es veu que faran diferents conferències, diferents cicles i ho presenten demà a la fàbrica d'Estrella Damm.
Doncs mira, s'ha acabat l'activitat i ara hem d'aprofitar aquella... A tothom arriba allà, no? Molt bé. Per cert, una cosa, a quina hora serà això dels monòlegs? Perquè la gent que sàpiga que vulgui trucar, no? Sàpiguen l'hora que haurien d'anar.
A les 8 del vespre. A les 8 del vespre, ja, molt bé. Doncs l'apanyadelmorro arroba gmail.com. David, més cosetes. TV3 tanca les delegacions de Perpinyà, els Pirineus, l'Ebre i el Pallars per la crisi econòmica del sector i també les retallades en el pressupost de la televisió pública catalana. Doncs sí, ja ho has dit tots. Vull dir que és exactament això.
I ja per acabar, i així... No, perdona, no ho he dit tot, perquè des d'aquí una salutació als companys com Pere Cudonyan, per exemple, que jo crec que els espectadors de TV3 li tenim molt de carinyo, que sempre es fan les cròniques des de Perpinyà, li han tancat la delegació, per tant, s'ha quedat sense feina, o també la Ewa Clausó, que també estava en una de les altres delegacions a Televisió de Catalunya. En fi, què volies comentar per acabar? Que l'estival d'Eurovisió i la Copa d'Ebre i passa el divendres i no coincidirà amb Eurovisió
I que el son de Morfeo està, amb el tema contigo, està al final, en la posició número 30 del 39. Vull dir que no pinten massa bé les coses. Però què vols dir, que ja han començat les votacions d'Eurovisió? Les porres d'Eurovisió i tot plegat. Quin dia serà això pels amants d'aquest festival?
Doncs això serà pels finals de maig. Ah, que falta, que falta molt pels finals de maig. Bueno, ja en parlarem quan arribi. Posarem el tema, posarem el tema de... Segurament serà el 25 de maig. Escolta, doncs investiga sobre el pilot aquest, a veure què ha passat amb TV3, que diu que són monologuistes amateurs i que hi ha un jurat especial, que és com un reality de monologuistes, que no sé si és ja de cara a l'estiu o no sé quan, en fi, ja veureu.
En fi... Sí, investigueu, David, jo t'he donat un ganxo. Au, que vagi bé. Per cert, és la primera formalitza que volgui jo. Sí, falsitat, David. Nosaltres hem de fer una pausa ara per connectar amb la xarxa i tornem després a la segona hora amb la tertúlia esportiva. Fins ara mateix. Bona tarda, David. Bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Kerr i Manel Carvajal. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha advertit que és impossible elaborar uns pressupostos amb un dèficit amb l'objectiu del 0,7%. Mascolell ha demanat un acord perquè el govern espanyol no acabi actuant com un virrei de Catalunya. Perquè una cosa és afrontar les dificultats de la crisi i una altra fer-ho sota l'afegit d'actituds coercitives i disciplinàries per part del govern central. El govern central ha de saber que ja sigui per disseny conscient, ja sigui per accident,
es pot trobar fent d'una manera declarada de virrei de Catalunya. No ens agradaria que se arribés en aquest punt i, evidentment, no ens agradarà si arriba i ens sorprendria que fos agradós a una tensió per al govern central.
De la mateixa manera, el conseller ha reconegut que no té sentit elaborar uns comptes públics que no tinguin en compte l'objectiu de dèficit, ja que actualment tresoreria i pressupost es confonen i l'únic finançador de la Generalitat és el tresor públic. Convergència i Unió podrà aprovar aquesta nit el pressupost de l'Ajuntament de Girona gràcies a l'abstenció del Partit dels Socialistes.
D'aquesta manera s'evita la qüestió de confiança que l'alcalde Carles Puigdemont ja havia inclòs en l'ordre del dia del ple. En declaracions a la xarxa de comunicació local, la portaveu del grup municipal de socialistes Pia Bosch ha explicat per què han canviat el vot. Finalment hi dedicaran 300.000 euros a polítiques d'ocupació, 200.000 al pla de xoc contra la pobresa infantil...
reduiran a un terç la despesa per nosaltres totalment superflua de llums de Nadal, reduiran els diners que estan dedicant a informes externs que nosaltres no entenem de cap manera, i per tant aquest canvi en allò que finalment afecta els ciutadans és el que a nosaltres ens ha portat a canviar el vot. Pia Bosch ha culpat l'equip de govern de no haver tingut la voluntat de negociar els pressupostos fins a l'últim minut.
La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ja utilitzava escorta de la Policia Nacional abans de sol·licitar el canvi oficial de cos policial. El director dels Mossos, Manel Prat, ha confirmat aquest migdia que agents dels Mossos van identificar el passat dia 22 dos agents de la policia que protegien la líder del PP català quan acompanyava el seu fill a l'escola. Prat diu que la sol·licitud oficial per canviar d'escorta es va fer 5 dies després. Es descobreix a les immediacions d'un lloc on la senyora Sánchez Camacho hi assisteix amb...
el seu fill i veiem que hi ha aquestes persones que estan seguint la senyora Sánchez Camacho, les identifiquem i aleshores resulta que elles es presenten com a membres del cos nacional de policia, simplement això.
De la seva banda, Sánchez Camacho ha demanat la dimissió de Manel Prat per la seva actuació en la trama d'espionatge. Camacho diu que qui menteix és ell. La líder dels populars catalans no creu que fos casualitat que Prat es reunís amb una periodista que al mateix dia s'havia trobat amb el director de l'agència de detectius justament abans de fer-se efectiva la seva detenció.
I la previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya, Francesc Figueroa, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs hem de parlar d'un temps certament complicat i que aniran en augment aquesta complicació, sobretot de cara i dimecres. El que queda d'avui dilluns, doncs, arribant nubulades pel terç oest, també pel terç nord,
que de manera aïllada deixaran algun ruixat o alguna tempesta, en conjunt d'intensitat feble, només en aquests sectors, perquè el que és la zona central del litoral i perlitoral només arribaran quatre núvols i en conjunt s'imposarà el cel serè. De cara a demà, tot el Pirineu, Prepirineu, comarques interiors de Girona, cel molt a nublar tota la jornada, amb precipitacions intermitents, amb ruixats que aniran caient aquí i allà.
d'intensitat feble, però de nou podran repartir-se alguna tempesta i també alguna calamarsada. La resta de Catalunya de matinada passa un front, alguna precipitació és possible, irregular, però el sent de la jornada farà un bon sol. Això sí, tornaran a augmentar els nuls al final de demà dimarts. Per tant, complicació. I les temperatures demà baixaran una mica i ho faran encara més, sobretot dimecres. Això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amadoral. El Barça s'entrena aquesta hora de crear el partit de demà al Camp Nou davant el Milan. A la tornada dels vuit anys de final de la Lliga de Campions, els blaugranes han de remuntar el 2-0 en contra de San Siro. El tènic barcelonista Jordi Roure confia en passar a quarts de final.
Yo creo que el partido allí, ciertamente, yo creo que fue para nosotros muy severo, fue severo, tal y como se disputó el partido, y por tanto nosotros tenemos la esperanza, la ilusión y las ganas de mañana poder competir, poder darle la vuelta y poder sacar la eliminatoria. Roura també ha dit que cal esperar l'evolució de Xavi Hernández per saber si pot o no jugar. Demà recordem que el Milan té la baixa del davanter Pazzini, lesionat.
I a l'Espanyol segons ha pogut saber la xarxa, el Club Blanc i Blau ja ha iniciat converses amb el mig campista Joan Verdú per renovar el jugador barceloní. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Tret de sortida del procés de preinscripció va segon cicle d'educació infantil, primària, educació secundària obligatòria pel proper curs 2013-2014. Hi ha temps per demanar la plaça fins la setmana que ve, el dia 22 de març, i els criteris
per assegnar la puntuació, són els mateixos que els últims cursos. Per tant, tenir germans escolaritzats al centre continua sent el que més punts dona a l'hora de fer el barem, un total de 40. La proximitat del domicili habitual també compta i pot donar entre 30 punts o 10. I també es manté el requisit de 5 punts si el pare, mare o germans han estat escolaritzats al centre pel qual es presenta aquesta sol·licitud. Tot plegat es pot consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat, www.sanjus.cat.
Comença avui, com dèiem, les llistres es publicaran l'11 d'abril, l'endemà es farà el sorteig i a partir d'aquí començarà el període de reclamacions. L'oferta definitiva de les places es publicarà el dia 17 de maig i la llista d'admesos el dia 24. L'alcalde de Sant Jus i el regidor d'Ocupació i Innovació han rebut aquest matí a les empreses del municipi que formen part del programa POFIS, el programa que l'Ajuntament es va començar a plantejar l'octubre, a través del qual el consistori
pagarà el 50% del sou que rebin els treballadors que contractin les empreses al municipi. De moment, sis empreses s'hi han acollit. És una iniciativa que pretén servir per ajudar a trobar feina a les persones aturades de Sant Just en empreses de municipi o que desenvolupin la seva activitat a Sant Just. De fet, amb la crisi, el perfil de persones que han perdut la feina ha canviat molt. Ara hi ha més gent amb llarga experiència professional i amb bona formació. Aquest procés per acollir-se, el programa BOF encara és obert. Si voleu més informació us podeu adreçar a l'Oficina de Promoció Econòmica de Sant Just
al carrer Campa de Rosetes sense número. I acabem amb aquest butllet i explicant-vos que el col·lectiu Artes Just prepara un debat per demà a la tarda sota el títol Què carampassa amb la cultura de Sant Just? S'organitza motiu de l'exposició Cossos de Dolors Puigdemont que es pot visitar al celler de Can Ginestar. Es tractaran diferents temes com el passat, el present i el futur en l'àmbit cultural, els espais, llocs i activitats dedicats a la cultura...
i propostes concretes i immediates pel que fa a l'art. Una de les propostes és el treball en xarxa entre entitats, de manera que entre totes portin a terme idees conjuntes. És una manera de vertebrar l'art i la cultura i el treball entre entitats del municipi. Tot plegat començarà demà a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Genestal. Modrarà Clara Aguilar i participaran també Marta Valada, Marcel Camps, Xita Camps, Antònia Mercader, Cristina Moreno, Maria Teresa Pissuñé, Dolors Puigdemont, Noel Asgriva i Janira Romero.
I demana això és tot més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. El home està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Jo, que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre s'ha t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1 a.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Ràdio T'Esperm 98.1 Ràdio T'Esperm
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
I com cada dilluns tenim la Tertúlia Esportiva, des d'ara fins a les 7 del vespre, saludem a l'equip habitual de la Tertúlia, Manel Ripoll, bona tarda, Manel. Hola, bona tarda. Edu Rodríguez, bona tarda. Bona tarda. El Seves Alies, que també el tenim aquí, Seves, bona tarda. Molt bona tarda.
Ui, que per les vostres cares de moment ja la cosa... Veig aquí pessimisme, eh? També tenim el Sergi Pont. Sergi, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, tot és content, eh? Optimisme absolut. Sí, sí, segur, segur. I la Cristina. Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Que comencem repassant trent dins tòpics perquè, atenció, ara mateix, Gennart Piqué o Futbol Club Barcelona s'entren dins tòpics. Per què això, Cristina?
Doncs, per una banda, Gerard Piqué, per unes declaracions que ha fet, demanant més suport per part de l'afició, i confiant en que poden superar el darrer partit, el proper partit, contra el Milan. I passat Sàmpions, ho comentarem, si de cas aquí a la tertúlia esportiva, per veure que en pensen els col·laboradors. Efectivament, ho comentem ja mateix, perquè a mi m'agradaria preguntar-vos les sensacions que teniu una mica al partit de demà, i sobretot després d'haver vist el partit contra el Depor al Camp Nou, amb el qual va guanyar el Barça 2-0.
A veure, ràpidament, sensacions per demà, que en 24 hores, una mica més de 24 hores, ja estarà sonant l'Hitma de Champions. Pell de gallina, eh? Com ho veieu? A veure. Home, no sé, jo crec que hem desoptimistes, no queda un altre. Jo crec que tenim jugadors per creure en aquesta remuntada.
I jo veig que demà pot ser un dia històric pel Barça. Encara que el dissabte visquéssim el conegut com cementiri blaugrana, que li diuen així al Camp Nou,
crec que el Barça... Perdona, no tot el Camp Nou, una zona, no? Una zona, sí. On hi havia els Almogales. Una zona, però ells es referien a tot el Camp Nou. Sí, de fet... Després segurament ho parlem més a fons. Sí, més tard en parlarem pel tema aquest de la grada d'animació, que està portant polèmica tot plegat, però jo us pregunto per les sensacions del partit de demà. Jo soc optimista 100%, crec que passarem. I tu creus que passarem, eh? Sí. O sigui, el Barça, recordem que va perdre 2-0 contra el Mila en el partit de nada, per tant, demà...
Si el Milan marca un gol, s'ha de guanyar per 4-1. Això ja ho tenim clar. Sí, sí, això ja ho sabíem. Què et penses? Que ara si deies això diria, ah, no, no, ara ja no. Ara canvi d'opinió. És informació pels oients que segur viuen a Mart i no s'entera aquests dies del que passa, doncs ja li expliquem.
I després, també, que, per exemple, si arribem, clar, 2-0 durant tot el partit, anem a penals. Això també queda clar. En fi, eh? I jo evitar-ho. Sí. Sebas, tu quines sensacions tens per demà? A veure. Estarem al Camp Nou. En cas de pròrrogar i penals, el Camp Nou tirarà l'equip per endavant. Jo soc optimista fins a cert punt. Veient l'equip com està, no ho sé, no ho sé. Però jo confio en la remuntada. Confio. Si no...
A veure, aquí veig molta cara de circumstància, molta resignació. Veient els últims partits... No us veig gaire animat. Edu, tu què creus? Jo crec que després d'aquests partits demà l'equip sortirà a per totes i tot el que li ha sortit malament o tota la sort o potser falta d'actitud en algun partit que ha tingut
demà ho traurà tot endavant i, com ha dit el Sergi, pot ser una gran nit històrica i jo crec que passarem. Inclús passarem sense cap problema. Ara, també et dic una altra cosa, crec que passarem, que a quarts ens tocarà el Madrid i ens fotran fora. Ara, vinga! No, jo penso que... Sí que ho sé, perquè jo tinc males sensacions. És que jo penso que demà no passem. Perdoneu que us ho digui. Jo estic amb tu, Jordi. És que jo penso que no passem. Quin pessimisme, de veritat. I després ens diuen a nosaltres, a mi i al Sergi,
que som pessimistes aquí a la tertúria. Vau veure el partit del dissabte contra el Depor? I a la primera part va fer més ocasions l'equip que en uns 3 o 4 partits anteriors. I en 6 substituts. Va fer bastanta llàstima dissabte el Barça. Jo crec que si ens basem en la lògica, demà és bastant difícil remuntar. Vull dir, veient com ha jugat el Barça els últims partits i quina és la tendència...
i quin és el resultat que porten de Sant Siro, demà és bastant, bastant, bastant difícil, per no dir pràcticament impossible, remuntar a l'eliminatòria. Ara bé, mira, sempre ens queda l'esperança, no? Jo prefereixo anar demà a l'estadi pensant que remuntarem que no pensant que ens eliminen, perquè per això em quedo a casa. Vull dir, és més una cosa d'acord que de cap. Jo pensant en l'èpica, perquè si pensem de forma racional...
No n'hi ha ningú a l'estadi demà. No, no, és veritat. O sigui, veure, si ens passem amb els últims partits de l'últim mes o estirant des del camp de la Real Societat...
si estirem aquests últims partits, perquè a part del Getafe tot ha anat bé, no, el següent, doncs ens hem de mirar des d'altre punt de vista, des del punt de vista de l'èpica, i que tenim uns jugadors que són capaços de fer el que van fer a Stanford Bridge, d'acord que és al Camp Nou, el problema és veure remuntades al Camp Nou, però tenim equip molt més boca, per exemple, l'equip del Macanudo Pizzi, no se li acosta ni a la sola de la sabat aquest, i va ser capaç de remuntar. Sí, però aquell equip va remuntar un partit, eh?
No un eliminatori. No, era un eliminatori del rei, amb l'Atlètic de Madrid. Sí, sí, però un partit que se li va posar 0-3 i va acabar guanyant. Vale, vale, però va remuntar. Sí. I vam ser capaços de remuntar, que jo ho estava veient avui aquí, un partit època bengal, amb Kluivert, Figo, Rivaldo i Dani, va marcar Dani. O sigui, si va marcar Dani aquell dia...
aquest dia pot marcar l'exis tranquil·lament fent el gol de la remuntada. De fet, jo, un dels temes que volia proposar a la taula, em sé que el tens apuntat en el guió aquest que t'he passat, tan cutre, que et passo cada dia... T'ha de veure amb la remuntada o no? Sí, volia preguntar una mica les remuntades històriques que recordem, per agafar moral que era el partit de demà, eh? Sí, jo no recordo cap. Tu no recordes cap? Sort de Barça TV, que aquest dia n'estan passant totes remuntades, eh? Contra el Goteborg, del Pizzi Alonso...
no hi ha cap que t'emocioni quan no recordis que posis la pell de gallina el Barça no ha sigut un equip de grans remuntades el Barça fora de casa sí, el problema és a casa fora de casa hi ha que a Sherlouten que vam fer aquell gol a l'últim moment i ens va permetre seguir endavant però jo tampoc era una remuntada és que clar, és que jo et dic una cosa gran remuntada el gol d'Iniest a l'últim minut allò no és una remuntada, és un gol a l'últim minut però et permet remuntar-les la situació això sí que és una remuntada
Remuntes un resultat advers que t'estava eliminant. A veure, remuntada. O per exemple, la final de París per vosaltres és una remuntada? És una remuntada. Jo estava allà. Per mi no. Jo entenc remuntada com un dia que has de sortir a fotre un 3-0. Per exemple, un Göteborg per mi és una remuntada. L'últim precedent diria que és aquest que has comentat tu, Manel, que és el 5-1 al Chelsea i la pròrroga. Sí, perquè venien d'un partit de nada desastrós.
Remuntada, l'últim precedent és l'any passat contra l'Arsenal, o fa dos anys que ve de perdre 2-1 a Camp de l'Arsenal i el Barça li fa un 4-1 aquí a casa. Per exemple, això és una remuntada. 2-1 no, 2-2, eh, crec. 2-2 era. No, no, vam perdre Camp de l'Arsenal, 2-1 i vam remuntar 4-1 a casa. Sí.
Aquella nit de Vampers Sí, que va marcar en dos minuts a l'Arsenal la remuntada De dues formes, mireu, a Cracòvia ja fa uns anys van treure allò del Copa Lliga Champions no recordeu, per donar moral i finalment es va aconseguir guanyant els tres títols i aquesta vegada han fet la cançó de la remuntada exclusiva pel partit de demà que en exclusiva l'altre dia van passar a Esport 3 i que el nostre company David Hàbila d'Expert en Televisió ens ha fet arribar
La cançó de la remuntada és una versió de l'Alicota Feeling de Black Eyed Peas i que fa així, dels Cracòvia, que sonarà aquesta nit a TV3. Ja anem malament perquè la cançó ja està... és vintage, aquesta cançó. Ja comença amb pessimisme. Es fotrà un gol. Es fotrà un gol. Es fotrà un gol. Es fotrà un gol.
La lletra no varia molt, tampoc. I els intèrprets, tampoc. N'he vist de millors, eh?
Prost contra el Milan, no ens frena res. A veure una cosa. Si això de ser la cançó de la repuntada...
Ja et dic ara que no ho passem, eh? A veure, amb tot el carinyo del món, companys de Cracòvia, TV3. No... No va res, això. A mi no m'anima. A mi no m'anima, no m'anima, tu. A més, la gota feeling. Bueno, en fi, això és el que hem fet de Cracòvia. És que jo estic veient que hi ha un ambient demà que la gent no ho té clar, eh? Quina és l'última remuntada que recordo jo? Quina? La del Getafe.
que vam guanyar 5-2 aquí i allà vam perdre 4-0. No us en recordeu, d'aquesta? Allò va ser una... La de remuntada va ser allò. Va ser una remuntada. No volíem fer optimisme aquí, avui. No, no, no, és que jo us dic una cosa. Veig a la gent molt acollonida i ho dic de veritat, eh? Veig a la gent que sí, sí, no, no, aquest Barça ens ha donat molt i ara no ho podem dubtar d'ells més que mai. Això és una cosa, ara, però en el fons...
Jo crec que la gent pensa que no passarem i veu que no passarem. El Barça és molt capaç de passar de mà i té molta qualitat per passar de mà. És veritat que ha tingut uns mals partits últimament però no s'ha de perdre la confiança en aquest equip.
Jo estic segur que demà... Jo estic segur que passarà o no passarà, però demà farà un partida a salvar-se. Jo d'això estic segur. Jo crec que no, perquè és que veient la tònica i l'actitud dels últims partits, això no és una cosa que vagi d'un dia per l'altre, el tema de l'actitud. No és una cosa que diguis, mira, doncs el 31 de desembre estic a tope i a l'1 de gener tinc un bajón. O al revés. Això és una cosa que va... Però amb el partit del Madrid, que és el més proper, el partit del Madrid de Copa, hi ha una gran diferència i és que el partit del Madrid l'equip no ha de sortir a remuntar un eliminatori i al minut 13 et fan un gol...
I això afecta suficientment a l'equip que ja no té ni temps de reaccionar i quan ja li fan el segon és quan l'actitud baixa. Demà han de sortir a per totes. No, no, però és que això és evident. El que passa que el Barça, per molt que vulgui sortir a per totes, perquè contra el Milan també, per exemple, va intentar sortir a per totes, el primer atac que els arriba és gol. I això està passant en els últims perdits importants. I clar, això és que no pot ser, perquè això és desesperant. I llavors jo demà, tant de bo m'equivoqui, eh? I tant de bo vagi per un altre ambient.
Però jo crec que demà costarà molt. Demà crec que es patirà molt i crec que no serà un partit gens plàcid pel Barça. I tant de bo arribem al minut 30 de la primera part sense cap gol encaixat del Milan. Perquè és que, si no, ja us dic ara que la gent no acompanyarà. Perquè a més jo he estat també com a espectador al camp als últims partits i la gent està nerviosa. És que la gent...
Quan la toca Pinto, hi ha aquell ronron. Quan la toca Alexis, quan la toca Cesc, per exemple, i no és broma, perquè quan hi ha cagades d'aquests jugadors, o pèrdues de pilota, o mals controls, la gent està nerviosa al camp. És així, és així.
Ara que parleu de Pinto, després de 14 partits encaixant gols, amb Pinto es va deixar la porteria a 0. No creieu que hauria de jugar contra el Milan? Aquest és el davant, no? Quants gols ha fet el Deport Cue de Lliga? Ha fet 17 gols. I més que es faltava és que haguessin marcat.
no fa pràcticament ni mig gol per partit pràcticament és fatal que hagués fet gol al Camp Nova al Dé però llavors sí que paga i vamonos no, però tots els que has dit no jugaran demà ni Pinto, ni Cesc, ni Alexis el que passa és que jo en aquest sentit no sé si ho vaig acabar d'entendre d'una banda els tècnics havien de reservar els jugadors titulars però d'altra banda també si era realment un partit per agafar confiança que no sé si ho veien així des de la banqueta
si poses tots els jugadors suplents els titulars no guanyaran gaire la confiança i els suplents no crec que juguin jo crec que la lectura positiva que es pot fer
és que de fet l'eliminatòria està perduda. Vull dir, si es perd l'eliminatòria es dirà que ja la van perdre allà. Per tant, no treguim res a perdre, no? I té molt a guanyar. Es tracta de l'actitud de demà. A Winger es poden fer coses, però això depèn dels jugadors. I jo et dic, o es posen les piles o no hi ha res. I jo no trobo cap indicador ni cap indicatiu que em digui que els jugadors demà sortiran amb les piles posades.
Jo crec que demà és la gran nit de Messi. Fugint de les lògiques, Messi ha estat fora en aquests últims partits importants. Llavors demà és quan ha de donar un cop sobre la taula, demostrar que és el millor jugador del món. De fet, avui llegia que Messi aquests dies ha estat entrenant no amb els titulars sinó amb els equips teòricament suplents del Barça perquè no estava al seu estat òptim i els suplents del Barça faren un tipus d'entrenament que li anava més bé a ell per demà
està al màxim és una evidència els jugadors del Barça des de fa X partits han fet un baixón jo crec que és físic més que moral és un baixón físic jo crec i han estat intentant sobretot des de l'eliminació amb el Milan d'aquests jugadors claus i un era Messi perquè ha sortit aquí però estic segur que amb Iniesta estic segur que amb Xavi que estava tocat i amb altres jugadors amb Piqué que també l'he vist últimament bastant lent
que els han estat fent entrenar com ficaven amb Messi, amb aquest equip suplent o amb aquest altre tipus d'entrenament, potser més físic i menys de pilota, menys tàctic, perquè demà...
Jo no dic que estiguin al 100%, però estiguin més del que han estat aquestes últimes setmanes. Veurem què és el que passa. També hi ha un altre tema important que m'hauria posat sobre la taula. El tema del públic, perquè ara escoltàvem, per exemple, a Piqué, que era trending topic a Twitter, precisament perquè demanava el compromís del públic. Com veieu el Camp Nou que reaccionarà demà? Com sortirà?
Són estratègies perquè la gent vagi al camp i compri la seva entrada que val una pasta. Sí, però la gent anirà igualment. Demà... Us fareu una pregunta més clara. Jo tinc una teoria. A tu has entès, no? Que demà, jo crec que a passar dels partits últimament i de la trajectòria de l'equip, demà el públic
Jo crec que s'oblidarà una mica de tot això i ens ho juguem pràcticament tot a una nit, a un partit. Jo crec que el públic estarà des del minut 1 al minut 90 amb l'equip, passi el que passi. Jo no ho crec així. Jo crec que si veiem un gol del Milan o l'equip segueix jugant com últimament...
el públic començarà aquell ronron habitual, no?, aquells tribuneros que estan a l'esquena. Aleshores crec que l'afició s'equivoca i s'equivoca greument, perquè aquest equip ha donat molt i no pot ser que en un mes l'afició passi de creure's que l'equip és el millor del món a ser un cementiri com ficava a la pancarta. Totes les opinions són respectables, però jo crec que això és un error de l'afició.
Ara bé, és que la gent del Barça, o com a mínim, la meva generació igual no tant, però les de després estan com mal acostumades a que aquí es guanya sempre i si no es guanya la Champions és un fracàs. Vull dir...
Arribar a vuit anys de final de la Champions contra el Milan, no és el millor Milan de tots els temps, però arribar a vuit anys de final d'una Copa d'Europa i perdre-la, això avui en dia és el pa nostre de cada dia, però recordem que hi van haver 20 anys del Barça als anys 70 fins l'any 74, no van guanyar res, guanyaven...
de tant en alguna Copa del Rei i alguna Recopa, però no guanyava res. Perquè només es classificava el primer per la Lliga de Champions. Sí, sí, no, no, evidentment, però era una Recopa no cada any, que ara volem la Champions cada any, a veure, això és impossible. No, bé, clar, però després quan es juga es vol guanyar. No, però jo el que volia dir és que... No, però no volem la Champions, volem passar de 8 anys. El tema aquest de l'afició, jo cada vegada penso més que és una mica una necessitat que es crea...
és com un artifici de la gent de pensar que l'afició té un paper vital. Perquè el futbol és un espectacle on l'aficionat es vol sentir part participativa dels resultats del seu equip. La gent té un equip i vol participar d'alguna manera en els resultats del seu equip. I llavors hem de creure que demà, si el camp està ple i animem molt i d'això, doncs potser l'equip remunta i haurem remuntat entre tots.
Però jo crec que cada vegada té menys influència, això, la veritat. Només cal repassar, quin diríeu que és el partit de la temporada, de cada temporada, on el públic està més al costat de l'equip? Contra el Madrid. Contra el Madrid. Doncs els últims anys, quants partits s'han guanyat el Bernabéu i quants s'han guanyat el Camp Nou contra el Madrid? Sergi, jo encara me'n recordo del 5 a 0 el Madrid, el Camp Nou, que l'estadi...
i el 2-6 contra el Madrid i el Bernabéu són completament diferents el partit contra el Madrid i el partit de demà són completament oposats però parlant d'afició oi que ho veus que el partit contra el Madrid normalment és un dels que l'afició sempre es diu l'afició del Barça és molt passiva i només en les grans cites és una afició realment que està a sobre de l'equip
un dels partits és el del Madrid per posar un exemple d'un partit que es repeteix molt sovint doncs jo veig que contra el Madrid això passa i en els últims anys en els últims 10 anys per dir-te alguna cosa
Doncs s'han guanyat potser més partits al Bernabéu que al Camp Nou. Si realment l'afició fos tan important i tan decisiva, això no seria així, no? Bé, parlem un moment de l'afició en general, perquè jo també penso que no té res a veure l'ambient que es va viure, per exemple, aquest dissabte, en partit de Lliga contra el Depor, amb l'ambient que hi haurà demà...
al Camp Nou. És que res, res a veure. Però quina influència greus que tenen el resultat o en l'equip? Jo crec que el Barça poca o normal, perquè això ho parlàvem l'altre dia, que ja el tenim al telèfon, el saludem, que és el Rafa Cano. Rafa, bona tarda.
Hola, bona tarda, bona tarda, bona tarda. No, és que això parlàvem l'altre dia amb el Rafa, que el públic del Barça és un públic reactiu, és a dir, que reacciona el que veu. Per exemple, si el Barça genera un corner o una ocasió de perill, la gent s'anima i comença a cridar...
Barça-Barça, però fins que els jugadors, o el que passa al camp, no hi ha alguna cosa, el públic no reacciona, és un públic reactiu, en lloc de ser un públic actiu, com per exemple els de les aficions britàniques o d'Anglaterra, que no paren d'animar des del minut zero i abans que la pilota es posi en moviment. Això és així, és el públic del Barça. Llavors, per què tenim el Rafa Cano aquesta setmana, a part de parlar de l'espanyol? Perquè, Rafa, tu vas viure una experiència una mica en camp contrari, mística, aquest cap de setmana, no?
Sí, sí, una mica, bueno, diferent, perquè, clar, vaig estar al Camp Nou. Vas anar al Camp Nou, Rafa? Sí, sí, em va convidar una persona. Ostres, i com estàs? Estàs viu o què? Ja van recollir les plumes? Estic viu, bueno, una mica...
Tens una crònica des d'un punt de vista pericol de com va anar tot plegat? He fet una crònica una mica peculiar, que volia començar a llegir
Escolteu atentament, sisplau. La crònica d'un perico al Camp Nou aquest dissabte a la nit. A veure com surt això. Aquell cap de setmana, com cada 15 dies, em preparava per anar al futbol. Però aquest cap de setmana no era l'estadi dels meus amors. Aquell dia vaig visitar la mort d'altres, al Camp Nou. Us preguntareu, què fa un perico en el camp de l'equip rival de la ciutat? Una gran persona i millor locutor i actor en van comidar.
Qui, qui, qui? Normalment es diu al revés, no? Sí, jo també estic d'acord. No talleu, que això m'ha agradat. A veure, continua. Vaig fer-me el meu bocata. Vaig agafar els auriculars i una barreja de fruits secs. I, ala, a veure culers a Dojo. I sabent que en aquella hora el meu equip, el dels meus amors, li va caure un ratllo a Vallecas. Vaig fer-me...
Sí, exacte, sí. Va perdre. Ja has fet el resum del partit, eh? Sí, sí. Vaig fer dia cap allà. Sí, sí, vaig agafar el Trump. Amb mi anava aquell 10% que tots sabeu. El Trump estava ple de gent estranya. Tenia por. Em descobriria...
i pensava, fes el millor paper de la teva vida, Rafa. Avui ets l'enemic infiltrat en zona contrària, l'espia. Vaig col·locar-me els auriculars en el foral d'auditiu i vaig sintonitzar una ràdio del règim, Catalunya Ràdio i el Pujal. Tenia que fer el meu millor paper. Poc després llegiria, propera parada, zona universitària. Baixava del vagó,
Caminava cap al camp i baixant, des d'allà es veien les seves entranyes. Entre obres i molts culers intentava no tocar a ningú.
i la marea blaugrana augmentava exponencialment. Rafa, Rafa, para, para. Però què estaves? Entre hordes de zombis o què? Però Rafa, què dius? Jo m'imagino aquí com si fos aquí... Escoltant la ràdio del règim. Escoltant la ràdio del règim, Catalunya Ràdio. Estava estudiant zombis. Què estaves allà? Com si t'hessis en un camp de concentració o alguna cosa? Va, continua, continua. Tot és més accelerat, però és igual, ja em perdonaré.
Després d'una caminada vaig arribar al punt de trobada en el que trobaria la gran persona i millor locutor i actor. Qui és? Ah, no ho sé, no ho sé. Arribava amb temps. Onades i tsunamis culers passaven al meu costat. La veritat de jo vaig quedar impressionat. Això sí que és veritat. Impressionadíssim.
És veritat, la resta era mentida. Això dona molta credibilitat a les històries. La frase d'això és veritat, però a l'Espanyol què passa? Que tanta gent no va? No, van 20.000. 20.000, clar, això eren, clar, tsunamis de 40.000 persones. I això que dissabte hi havia molts guiris, eh? Sí, sí, però era la veritat, ja t'ho dic jo. Bueno, bueno, perdona. Perico era bárbar. Sí, va, continua. És molt més llarga la...
La crònica? Què? Una mica, una mica. No passa res, no passa res. Vinga, va. Això són 5 minuts i així ràpid, si no, si m'entalleu... És veritat, la culpa és nostra. No t'anarem més. Vinga. 10 minuts després va arribar l'actor locutor i persona. Quiqui. Per la ràdio deien que avui farien escorcolls, molt semblants als dels aeroports. Van passar la primera boca i res de res, bastant normal. Van fer un mini-tour...
Pels voltants del Camp Nou vam veure que s'ençaven els culers, les zones pudents de l'estadi, el pont que unia aquesta zona on el meu guia recordava una història amb el Ronaldinho i una visita flash a la tenda del Coliseu Coler. Em van marcar per entrar, un celler que encara porto. Passo de rascar-me la mà, només faltaria que em sortís una ronxa. La tenda, molt xula, molt culer, però molt xula. Teníem de tot.
Pots tenir una vida completa i culer, o completament culer. Ja d'entrada a l'estadi, ens van escurcollar, ens va escurcollar, perdona, una rosa amb botos al javi. Va agafar la bossa a l'exconlocutor persona i, sorpresa, va treure els calçotets suats i més uns bitxons.
Para, para, para. Qui és l'acto famós? Para, para, para. Rafa, però... No, però és una crònica amb molts pèls i detalls de tot, no? Sí, sí, clar. I això que encara no han ni començat el partit. T'ho he començat el partit. Continua. Eh, silenci. Patria d'escaçotets suats mesos mitjons, com el mac que treu algun conill.
La segureta es va deixar caure a terra i jo vaig agafar-los pensant que era la funda del casc. Això és veritat, eh? Correburo que tot el que està dient... Com ho saps tu? Perquè jo soc el locutor que diu. Digues Rafa, digues. Home, ja estàs espaiant la sorpresa. Vam riure i vam anar a seure a les localitats que aquest locutor, actor, persona i cachondo ocupa des de fa 20 anys.
Per resumir el partit agafaré una paraula... No, no, no, que sí que sí, fa més de 20 anys, però bueno, és veritat, que sí que sí. Per resumir el partit agafaré una paraula a qualsevol del diccionari. Trutnyu. Molta crítica constructiva del soci culer, sobretot d'un senyor un parell de fileres més amunt. I molt de guiri. Al costat nostre van ser uns nois d'algun barri obrer d'Islanda. Un d'ells es va fer una foto...
amb el flamant nou mòbil d'aquell moment... Però això no ho fan mai, com d'espanyol o què? Persona, actor i locutor, i després nosaltres a ells, molt macos, molt maco tot. Semblava que estiguessin tots de visita a la Sagrada Família. I per cert, aquests portaven una ampolla de cervesa. On els va parar la Rosa? A l'estadi més segur de tot a Europa?
Suposo que després del moment que el Sotep va quedar inoperativa. A la mitja part, visita familiar, bocata i segona part. Els de Belfast ja no hi eren. Jugades impressionants dels cracs, el millor Puyol, quina entrega, un deport d'apò i amb la sortida de Messi niesta i Busquets, un salt de qualitat espectacular al joc culer. L'afició amb un tant per cent molt elevat de guiris com el partit, apagadíssima. Va acabar el gran partit, ens van acomiadar i cap a casa, a recuperar el meu paper vital.
el de Perico, encara que espero fer aquest paper alguna vegada més, encara que la meva filla Pita em digui, però papa, on vas al Camp Nou? Tu no ets de l'Espanyol. Bravo! Bravo!
Bé, doncs aquesta és la crònica de Rafa Cano Perico. Déu-n'hi-do. Sí, per tercera o quarta vegada, no? Anaves al Camp Nou. Bé, Rafa... Tens preguntes dels periodistes? Bé, si són preguntes... Jo, més que res, li volia comentar dues coses. Una és que jo si bon dia et faig la contracrònica, perquè jo acostumo a anar...
al camp de l'Espanyol de Tarentan i la meva nòvia acostuma a venir al camp del Barça de Tarentan i és molt exagerat el que has fet jo dos coses només una positiva del camp de l'Espanyol que ara que parlem de l'afició nosaltres no tenim i és una vergonya és el fet que al camp de l'Espanyol deixin entrar a la corba jove tota una sèrie de gent que al camp nou no deixen entrar jo no dic que al camp nou hagin d'entrar però al camp de l'Espanyol entren
equivocat, eh? Primer deixa'm parlar i després segueixes. A veure, aquí... He anat al camp de l'Espanyol... També vull dir una cosa, que això ha sigut una crònica en pla humorística i ja està, eh? De manera que et veig molt seriós. No, no, no. Jo he anat al camp de l'Espanyol molts cops i tenen dues coses molt bones. Una, una afició que anima com el Camp Nou no ha animat en sa vida, perquè tenen una curva jove que anima com el Camp Nou no sap què és animar. O sigui, jo quan vaig allà no soc de l'Espanyol i a mi se'm fica la pell de gallina com animen perquè sembla un camp anglès.
això és perquè ells se van animar i nosaltres no i dos tenen una seguretat que el camp del nou és una broma perquè jo cada cop que vaig al camp de l'espanyol m'escorcollen de dalt a baix perquè ja s'oloren que soc culer escorcollen de tot per igual et miren a tot arreu i l'altre dia que al camp del Barça van dir que farien el gran escorcoll
em van mig tocar però com si tinguéssim por de mirar si portava algú o no quan al camp de l'Espanyol els importa tres pitos i et miren a tot arreu això ho tenen que nosaltres no ho tenim però això depèn de la zona jo al camp de l'Espanyol entro al lateral i al camp del Barça entro pel lateral
I al camp del Barça, normalment, ni em toquen, em miren la bossa, o em pregunten què porto la bossa. Diu, vostè porta un entrepà? Jo sí. Diu, vale, passi. Diu, gràcies per creure'm, però podria portar allà dintre una vengala, o podria portar un ganivet. O una entrepà de... Una llima, no? Una llima. A veure, una cosa, és que tant al camp de l'Espanyol, que entren unes 40.000 persones, com al Camp Nou, que entren unes 70-80.000 de mitjana, és que, a veure, és que és impossible...
escurcollar tothom de forma com s'hauria de fer si realment es volgués fer-ho ben fet. Els aeroports també passa a molta gent i els escurcollen a tots. Però es podria fer més bé. Home, però per fer-ho s'haurien d'obrir les portes 3 hores abans. No, obren les portes 3 hores abans. Però perquè no és tanta gent que hi van...
Al camp del Barça, si volguessin escorcollar tothom, haurien d'obrir 3-4 hores abans per tothom que passi per cada porta. És impossible que escorcolli a tothom perquè a l'aeroport és de forma esglourada que passen milers de persones durant tot això. Jo no dic que escorcollin a tothom, però jo dic que, com a mínim, aquell que vegin que té una pinta X...
S'ha mirat una mica. Aquest és un altre. Aquest és el de tema. A mi l'altre dia, per primer cop a l'estadi amb 25 anys, em van escorcollar. Per primer cop a la vida. Per què? Perquè a mi em van veure cara de nano jove o cara de nano no tan gran.
i em van escorcollar perquè ja no tan jove em van escorcollar en canvi el meu pare que va arribar a novembre junts aquest cop ell portava la motxilla que jo sempre porto i li vaig dir t'han obert la motxilla papa, t'han escorcollat perquè dic ho han fet a tothom si m'han fet a mi i el meu pare diu ni m'han escorcollat la motxilla sempre m'han preguntat què porta vostè la motxilla i li dic que els entrepans i ni me l'han fet obrir no, amb això té molta raó jo vaig amb el meu pare molt sovint i com que és veritat que els joves els escorcollen més doncs tots els temes que entrem així legals els porto el meu pare
i jo entro primer, amb una motxilla on no hi porto res, me la miren, només porto un entrepà, i amb el meu pare, després amb tot l'arsenal. Molt bé, molt bé. Sergi, aquesta gravació, que sàpies, que va directament ja cap als Mossos, després ho veus. En fi, Rafa, ara parlarem de la grada d'animació, perquè hi ha hagut polèmica amb el Barça i tot plegat, però res, gràcies per aquesta...
una petita observació. Ah, sí, home, i tant, i tant. Jo, bueno, me'n recordo d'ahir, de tota la marea, el tsunami, tot el rotllo aquell que desjantava i tal, i l'entrada va ser molt suau, cosa que al camp de l'Espanyol no passa mai, ni amb 15.000 persones. Jo faig cua sempre que entro al camp. Sempre que entro a l'estadi a l'Espanyol faig cua. Sempre. Perquè és el que diu, ei, hi ha escurcois i et miren tot. És que no pot passar ni una ampolla d'aigua. Et treuen el tapó, el tap i tot el rotllo. O sigui, és bastant...
No sé, potser és un tema que com és nou, la gent és nova també, treballa molt millor i al camp del Barça com que està un pot més relaxat.
Home, jo porto molts anys d'anti i jo, amb experiència, dic que al Camp Nou el que fan és totes les bosses que hi ha, totes, no sé que se'ls escapi, perquè, clar, potser a vegades entren 4 o 5 a l'hora amb 4 o 5 bosses i només hi ha 2 o 3 per vigilar. Hi ha un que s'escapa i se'n va. Mira, és així perquè... Si ets un murri... Llavors, a totes les bosses, el que volia dir és que totes les bosses les miren, totes les bosses. I una puntualització. I després també et fan treure el tap, eh?, de les ampolles d'aigua. Sí, una puntualització també i amb això acabo.
Jo vaig al camp, bueno, a l'estadi, a Sarrià, des de Sarrià vaig al camp de l'Espanyol, bueno, peix el futbol, d'acord? Tota la vida a l'estadi, tota la vida l'aficionat de l'Espanyol ha animat l'Espanyol. Amb curba, sense curba, amb el que sigui, sempre. I una altra cosa, a Montjuïc es van tancar la porta número 8 i allà van tancar la gent radical de l'Espanyol, o sigui, els brigats blanquilabes.
Després es va fer una grada d'animació, que és la grada jove. Les brigades blanques i blaves no estan a la grada jove. Això que quedi clar, perquè la gran majoria de capullos que estaven allà estan barrejats amb la gent. I per això a la resta de l'estadi hi ha problemes amb aquesta gent.
Perquè si treus una estelada o una bandera catalana o una senyera o el que sigui, aquesta gent que va amb les banderes d'Espanya són els problemàtics, els que creen els problemes. Per tant, m'estàs dient que els radicals, o que això ja estan a tots els camps, seguidors d'aquest tipus més radicals, com podria ser els boixos nois, alguns dels boixos nois al Barça i tot això, a l'Espanyol no estan tots junts, sinó que estan dividits per tot el camp de Cornellà.
No, però la grada jove no té ni li han posat una barrera perquè no tenen coses i tal. No són radicals, aquesta gent. Animen a l'estadi. No, però jo no parlo de la grada jove. Jo parlo d'aquests que tu m'estaves dient que ja estaven de forma... El que tenen prohibit és ser grup.
o sigui, tenen la possibilitat d'entrar a l'estadi però no poden fer grup, no poden agrupar-se o sigui, estan repartits per la grada és el que va fer una mica el Barça amb els bossos nois van diluir, no van deixar d'entrada els que eren socis n'hi havia alguns que entraven sense ser socis perquè n'havien entrades de la Junta aquests no podien entrar com qualsevol persona normal que no és sòcia i la resta, doncs, entraven
normal, com qualsevol altre soci, però... Bé, de fet, això ens porta a parlar d'aquesta grada d'animació que ha portat tanta polèmica, sobretot els últims dies, i que li crem aquests últims minuts de la tertúlia. Rafa, moltíssimes gràcies, i que vagi, bueno, l'Espanyol 2-0 contra el Rayo, eh? Sí, sí, li va acabar un Rayo. Rafa, gràcies, que vagi bé. Adéu, adéu, bona tarda.
Bé, Sergi, com comentàvem ara mateix, la grada d'animació està portant polèmica. Posa'ns una mica en antecedents què és el que ha passat fins aquest dissabte passat amb tota aquesta grada, també aquest projecte que volia iniciar el Sando Rossell, va firmar amb diferents grups d'animació del Barça, entre ells alguns membres dels boixos nois que tenien antecedents.
penals, i que fa 4 o 5 dies el club de la mitjanit, en Pere Escobar al capdavant, va treure la llum i va fer públic aquests contractes. Quin és el que ha passat, més o menys? Això que has explicat tu. Ja està. Ja està explicat. No, home, Sergi. No, doncs, diríem que aquesta grada d'animació que existeix ja, que de fet no és una grada d'animació, però la gent que està...
en aquesta zona on s'anima, que són els almogàbats, doncs s'han vist agraujats una mica per aquest tema i pel fet que l'agrada d'animació sembla que no tira endavant. Però aquesta agrada d'animació havia d'estar ubicada on estan els almogàbats actualment, que és el Gol Sud, a la primera graderia, o sigui, darrere la porteria del Gol Sud. I llavors han anunciat una treva d'animació...
que durarà de moment tota la temporada amb l'excepció del partit de demà perquè ells diuen que és un partit en què s'ha de donar el suport de l'equip però suposo que tampoc s'ha de perdre casualment no van anar el del Depor que és l'últim si passem a quarts
Si passem a quarts, vindran o es quedaran a casa? Excepte la Champions. Els partits bons vindran, no? A mi m'agradaria parlar també de què opineu sobre els propers dels mitjans de comunicació. En aquest cas, el club de la mitjanit amb Pere Escobar al capdavant de Catalunya Ràdio, que posa a la punta de l'huracà, assenyalant a Sandra Rossell, publicant aquests informes i aquests contractes.
el contracte de Sandro el que passa que jo l'he trobat una mica sensacionalista sincerament el paper de Pere Escobar perquè un dels punts principals i que vaig estar llegint el document atentament era tolerància zero amb la violència el que passa és que el Barça va donar unes entrades sense saber a qui anaven a parar i això és una mica el que van treure la llum i per tant a mi em sembla
que és de justícia que també es faci transparència en aquest tema i si no ho fa la pròpia Junta, doncs que ho faci una altra. Per cert, Sant Rossell l'única cosa que ha elevat la gestió de la porta, l'única, va ser la tolerància zero amb els radicals.
i ha sigut entre ell i tornar als problemes. Per tant, senyor Rossell... Home, la veritat és que això a mi m'ha semblat fatal, no? Perquè és que sembla que el Rossell, a vegades, tingui la sensació, que té ganes de carregar-se tot el que ha fet a la porta. I ja sigui que es digui violència zero, violència zero en la violència, ja es digui un altre tipus de qüestió. Jo espero que s'hagi que aquest error que ha comès el faci créixer com a president i el faci...
A partir d'ara veure que hi ha coses que s'havien fet molt bé i jo estava molt content de quan ara, a l'última època de la porta, anaves a l'estadi i jo estic més a la zona de gol, o sigui, estic a la lateral però més a prop de gol nord que de gol sud que hi ha els Almogaves. Estava més a prop on hi havia tots els bojos i tota aquesta gent tan pesada.
i aquesta gent a la porta les va treure durant molt de temps no hi eren i allà tu podies estar veient el partit animant de forma normal sense problemes i de sobte des que va començar la temporada o des que va arribar el Rossell de tant en tant no sempre veus aparèixer certs individus que dius i aquest paio com és que entres i en principi tenen prohibida l'entrada i ningú deia res i clar eren aquestes entrades que a més a 10 euros
Si em donen la entrada a 10 euros, també porto un amic meu, que per 10 euros tots portem amics que animaran el 200%. Això, clar, a 10 euros... El que no pot ser és una broma. Això és que són els Mossos d'Esquadra amb el Barça, que entri gent al Barça que tenia la prohibida d'entrada i després que té antecedents penals i judicis
Sí, sí, inclús que tenien permís penitenciari. És que això no pot ser. Una persona que ha sortit a la presó el cap de setmana... I va a l'estari. Una cosa bona que s'havia aconseguit en aquest club, que era erradicar la violència, ara sembla que s'està escolant mica en mica i poc a poc. I jo penso que això no pot ser, no? I tothom està d'acord...
Vaja, eh? I llavors no entenc aquesta postura de Sandro Rossell i la directiva al capdavant permetent això. És que jo no acabo d'entendre-ho perquè hi he pensat i no ho sé. I és més, la directiva sempre que... Bé, una de les seves promeses electorals va ser aquesta gala d'animació...
i que, segons diuen, ells mateixos no s'ha pogut acabar de fer mai per reticències dels Mossos. Sempre ho han venut com nosaltres ho tenim tot molt ben pensat, però els Mossos són molt exigents amb les Mossos de Seguretat i no ens deixen treure endavant. Doncs escolta, vist el que s'ha vist, ole pels Mossos, tu. És que si s'hagués fet la grada d'aquesta animació, aquests que ens entraven infiltrats a 10 euros haguessin estat allà liant-la, això els Mossos deien que no. Era una grada d'animació encoberta. Clar, clar.
Era una grada d'animació on els Mossos deien que molts noms que s'havien presentat a la llista de gent tenien antecedents i que això no podia ser. I a més a més, molta grada d'animació però van perdre. Si haguéssim guanyat, doncs mira, almenys van animar bé. Jo continuo sense entendre i potser una de les possibilitats sigui que Sandró volia guanyar, fos com fos, les eleccions i va pensar si signo aquest conveni abans de les eleccions
amb diferents grups d'animació, que ells també arrosseguen molta gent i són socis, segurament obtindré més vots. Ara s'ha trobat entre l'espasa i la paret, perquè evidentment no li pot donar més peixet a tots els grups violents i a tota la gent violenta que havia firmat, però per altra banda tenia un acord previ, i per tant també és una gent que sincerament no m'agradaria a mi tenir tractes,
perquè la porta, les amenaces que va rebre per telèfon, les pintades als seus fills de la família, és que és l'única situació que puc entendre, que Sander Rossell està entre les persones de la paret, perquè per una banda ha firmat un contracte amb uns violents i delinqüents, no tots, alguns només, dels que estàvem abans de les eleccions, i l'altre és que els Mossos li diuen que no pot ser, que tornin a entrar gent que té antecedents dins del camp.
Estem tornant una mica a situacions pretèrites. Això em recorda una mica anys de Núñez, anys de Gaspar, on això estava a l'ordre del dia. Perdona, allò era pitjor, perquè els boixos nois tenien unes claus en una habitació a dins del Camp Nou, on guardaven les banderes, els bombos... De fet, guardaven coses que allà, jo tampoc no vull dir...
Això i altres penyes que també ho tenen, per exemple. Sí, home, està clar. El que passa és que, clar, també no sé si tenien bengales o tenien qualsevol tipus, que allà la directiva en aquella habitació ni entrava ni sortia. I que, a més a més, el cap de seguretat en aquell moment del Camp Nou estava al corrent de tot això, que per això després es va destapar tota l'afer dels micròfons quan va entrar a la porta a la nova presidència del Barça i tot plegat, perquè hi havia una trama que volien...
que estava allà en fi jo el que tinc clar és que sí, podem fer fora els violents s'han de fer fora els violents però el que vull també és una gran animació al Camp Nou i no m'agrada anar al camp com vaig anar aquest dissabte
I em vaig trobar que ningú animava i el camp semblava. Sí, però això va amb la veina de la gent. O sigui, tot el que sigui artificial no funciona. Perquè fa uns anys van intentar canviar l'himne del Vots per tu, del Barça, amb el Laporta, que el posaven abans del partit que dos per tres. Ningú cantava, la gent s'enreia i tot plegat.
Tot el que ve de fora o imposat per la directiva o que és artificial, que no surt de la gent, no funciona. Per exemple, jo estic a la segona graderia, al Gol Nord. Allà comencen totes les onades.
quan el Barça va guanyant 3, 4 a 0, 5 a 0, 6 a 0, comencen allà. Per què? Perquè hi ha un tio que és baixet, un metre 60, amb bigoti, que es posa a dret mirant el públic i ell sol és capaç d'agafar centenars de persones i començar una onada. I ell és el que comença. Això la gent ho compra, és una cosa que és espontània, està molt bé i tot això que és espontani... Estic totalment d'acord.
Ara, intentar posar una grada d'animació, intentar que ara aquest és l'himne de la remuntada, ara aquest és l'himne... Estic totalment d'acord. Tot això no funciona perquè és que ve de dalt i llavors el que no surt espontàni del públic, el públic públic ho rebutja. Estic totalment d'acord i a més a més...
crec que hem d'acceptar una mica quin és el nostre tarannà, vull dir, tampoc no hi ha res de dolent, som un públic fred i que només respon en les grans ocasions. Som així, tampoc no passa res, no ens hem de fustigar per això. Sí que és veritat que sempre es va intentar fer això del boig per tu, aquest de...
Que era un himne, això va sortir fatal. Es va intentar fer com els camps anglesos que diuen el nom dels jugadors. Bé, doncs aquí fem una altra cosa, que és que cada cop que diuen un nom, la gent diu, ué, doncs mira, serà més soso, però és el que fem aquí. El que es fa últimament ara, que això està bé, per exemple, que és que donen la primera frase de l'himne i després la gent continua a capel·la.
quan surta. Això està bé, és una mena de júnior bocalón, pell de gallina i, bueno, està bé, està bé. Ara, tot i així, o sigui, jo, estant una mica amb la sintonia... Sebas. Sebas, es nota que soc nou, eh? Estant amb la sintonia del que diu el Sebas, d'acord que el trener del Barça és aquest i jo l'he viscut sempre i només sento que animen quan vas a una final de Champions o a una final de Copa. I el camp nou és així, molt silenciós. Però crec que no hauria de ser tan complicat si un camp com l'Espanyol...
però és l'exemple que tinc per comparar. Són capaços de tenir un paio amb un micro i uns bafles darrere la porteria que diu la cançó que s'ha de cantar i la comença a cantar a tota la curva i després tot l'estadis contagien. No crec que fos tan complicat tenir 100 persones
que seguides per un que amb el micro diu que cantem per animar 100 persones canten i 14.000 es contagien que es pogués fer el camp nou però això ja passa perquè l'oleleolala quan comença és una onada que arriba des del gols però a vegades surt d'aquests grups d'animació
estan tot el rato cantant i la gent no s'enganxa moltes vegades jo crec que hem d'admetre que una mica és el taranà no passa res jo tinc una teoria no tenim temps molt ràpidament el Camp Nou com el Bernabéu són camps molt grans hi ha 90.000-100.000 persones
Jo no sé si el Bernabéu passa, que estiguin animant també tota l'estona. I on vaig a parar és que hi ha tanta gent, tanta gent, que a vegades, ostres, és molt difícil que 90.000 o 100.000 persones es posin d'acord amb una cosa. Però a Wembley no són 90 o 100.000. I aquesta és la qüestió. És molt gran Wembley, eh? Wembley que són 80.000. Wembley juguen finals, només. No ho sé. En fi, ho hem de deixar aquí. El David Avila deia al xat, el tema de l'himne del Boig per tu...
I hi ha una història al darrere que, si voleu, us l'explico. Bueno, hi ha un si acaso un altre dia no l'expliques. Agrair tota la gent que heu vingut a fer la tertúlia esportiva. Manel Ripoll, moltes gràcies. Moltes gràcies. Vindu-nos que ve, Edu Rodríguez. Remuntarem. Sí, això t'ho anava a dir perquè, clar, teníem l'himne de la Champions preparat per aquí. Una forra. Sí, una forra ràpida. Passarem o no passarem ràpidament, Manu? Passarem. Edu? I tant que passarem. Sebas? No em mollo.
Sí, sí que passarem. Sergi. Jo què sé si passarem o passarem. Cristina. No. Jordi. No podíem fer una ronda. Tampoc. Jo crec que no passarem. En fi. Fins la setmana que ve. Que vagi bé. Bona tarda. Us deixem amb l'informatiu vespre i la Carme Berdoi al capdavant. Que vagi bé. Adéu-siau.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern Calça a terra