Fins al 15 d'octubre d'aquest any s'han obert 321 expedients per actes incívics a Tortosa. En tot l'any 2012 se'n van tramitar 271. Les multes per sorolls, la col·locació de cartells en llocs indeguts i fer les necessitats fisiològiques al carrer són algunes de les infraccions més denunciades aquest 2013. Davant d'això, l'Ajuntament de Tortosa ha endegat una campanya informativa per afavorir la convivència a la ciutat. Rosa Ciiter, regidora de governació.
Hem editat un triptip i l'objectiu és sensibilitzar els ciutadans perquè continuïn amb un comportament cívic i millorar la convivència. I per combatre la reincidència, l'any passat ja es va modificar l'ordenança per endurir les sancions lleus, l'import mínim de les quals ha passat de 50 a 100 euros. Un moment ara per conèixer la previsió del temps. Servei meteorològic de Catalunya, Xavier Soler, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. A diferència d'ahir, avui les temperatures han baixat i de valent, sobretot a causa d'aquests intervals de núvols baixos que ara ja són presents en molts punts del nostre país, sobretot de les comarques de Barcelona i de Girona. De fet, les màximes en aquest sector no han anat més enllà dels com a molt 25 graus. De cara als propers dies esperem que els núvols, sobretot demà, siguin menys nombrosos i això facilitarà que les temperatures tornin a pujar una miqueta, no tant com els dies enrere, però encara
podran pejar un parell de graus més a partir de dissabte. Sembla que ens llevarem amb menys núvols, però durant la tarda ja podrien caure algunes petites precipitacions cap a les comarques de Borent. De moment, això és tot des del Servei meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa. Ara escolta, està el dium des d'estel,
la ràdio d'Esfer, la ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio d'Esfer, 48.1. Ràdio d'Esfer, 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, gent de Sant Just i també gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us saluda Jordi Domènech des d'ara fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Vinga, aplaudiments.
Avui començarem com sempre parlant de les notícies de Sent Just amb la Carme Verduy. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també avui al programa parlarem de diferents qüestions, com per exemple... Carme Percera, avui de què parlarem de les notícies de Sent Just? Doncs avui a les notícies de Sent Just parlarem de moltes coses, com per exemple que hi ha una vintena de persones que participen al grup d'ajudar mútua per famílies de persones amb malalties mentals. Eh, Jordi? Això és el que... Jordi.
L'autèntica Carme Verbeu. Bona tarda Carme. Ja saps que quan no estàs al teu lloc... Clar, però el meu lloc consisteix en estar aquí, viola, i a vegades una frase com ara, però normalment no, i després estar 10 minuts esperant. Doncs per estar 10 minuts esperant vaig avançant feina. Perdona, perdona. El teu lloc era estar quan comença la penya del morro aquí.
No, perdona, està en el que ja està. Si has estat en l'espera... Avui, per exemple, t'han preguntat què hi haurà. No hi eres. Quan t'han preguntat, no hi eres. Carme, perdó. Falta aquesta punta? No ho sé, d'acord. Parla-ho amb el director de Penya del Morro. Atenció, perquè avui al programa que hem de tenir moltes coses connectarem amb el Marc Marvà.
Avui també parlarem amb la Gina Toses de la publicació mensual de Sant Just, però amb el Marc Marvà iniciem un espai d'esport local a la Penya del Morro, on parlarem cada setmana del que tracten els Juguem a casa, el dilluns de 9 a 10, el programa d'esports
de la ràdio. A més a més també tindrem la Núria Oriol a la secció de Couching. Tindrem la Gina Tossas de la Vall d'Avers que ens explicarà quines són les novetats i els continguts d'aquest mes en aquesta revista mensual de Sant Just. I també tindrem llibres amb l'Arnau Cònsol i tot un món de moda amb la Mireia Redondo al final del programa. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Però abans de tot això, saludem la Cristina Vargas, que porta el Twitter i el Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Un aplaudiment per la Cristina. I també saludem la Mònica Condemines Poc, que ahir va anar gentil·lesa de la Penya del Morro i dels Súrtexs que van fer a veure la Família Irreal en la seva reestrena.
El teatre Victòria ens va fer molta il·lusió perquè va enganxar-nos una fotografia al mur del Facebook, del programa, on surt ella amb el seu marit, imaginem, a la persona al costat. Potser no. Per què dius marit? Jo no ho puc fer perquè és el seu marit perquè estan abraçant.
El seu germà, el seu amic, cosir, amant. O persona que passava per allà. Escolta, vine aquí i fes la fotografia. És molt conservador, Jordi. Moltíssim, no ho saps prou. Però que l'agraïm a ella i al seu marit.
que hagin posat la fotografia als veïns de la Penya del Morro, que estan molt monos, en un sofà i amb la família irreal al darrere de Menúria Absoluta. Per tant, gràcies, i a més a més posen que s'ho van passar molt i molt bé. Estem en família, gràcies a la Penya del Morro. Què he de dir?
Vinga va, repassem els trending topics d'avui. Avui el govern espanyol ha sigut un dels temes més comentats a Twitter perquè preveu nous ajustos pressupostaris per les comunitats autònomes de més de 8 milions d'euros en els propers dos anys, segons consta el pla pressupostari de les administracions públiques enviat a Brussel·les. Cristina Vargas, explica'ns una mica què està passant.
Doncs el govern de Mariano Rajoy preveu un ajust adicional de més de 8.000 milions d'euros a les comunitats per al 2014 i al 2015. En concret, l'executiu calcular que les comunitats hauran d'adoptar mesures correctores per un import de 4.068 milions d'euros al 2014 i per una mica més de 4.000 milions al 2015. Tot i que el document es especifica que encara s'està recabant informació sobre els pressupostos i els plans d'ajust, les línies generals apunten a un calcul total de 8.000 milions d'euros.
Pel que fa al 2014, del total dels 4.068 milions, 2.142 milions corresponen a mesures que afecten els ingressos, mentre que per la despesa preveuen que s'adoptin mesures per un valor de 1.927 milions, encaminades a un control dels vens i els serveis. I pel que fa al 2015, esperen que l'import de les retallades torni a pujar a més de 4.000 milions.
Vinga, números i vinga, retallades. Aquesta és una mica la previsió pels propers mesos. Bàsicament. Què diu la gent a Twitter? El PP Rufó diu que el govern xifra el nou ajust amb més de 4.000 milions d'euros i això que les retallades s'havien acabat.
Ja per acabar, Brahim Mohamed, que diu, més retallades, més patiment. 5 i 11 de la tarda, 5 minuts després de començar el programa, passem a les notí... Avui sí. Perdona, avui sí, és que abans d'haver dit 10 minuts, mai hem començat les notícies de 16. Cristina. No busquis suport o no hi ha... Busco la realitat. Això és com allò de... A més, mai véns al dia amb aquest suport. Un dia que ho he fet, trobo que m'has castigat injustament. Per tant, em revelo. Tu prens tot com un càstig. El càstig no és el nostre, en aquest cas.
Perquè hem d'escoltar les notícies de Sánchez, que ja és un bé de Déu.
Bé, atenció, comencem parlant d'un dia mundial, que va ser fa uns dies, concretament el 10 d'octubre passat, fa justament una setmana. Avui es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental. Com està sent just en aquesta qüestió? Doncs una vintena de persones participen del grup d'ajuda mutua per a familiars amb malalties mentals. Es convoca un cop al mes, des de fa tres anys, amb molt bona resposta per part dels assistents. Carme Verdói, té més informació de tot plegat.
Si l'educadora social de l'Ajuntament, Núria Boquera, creu que cal més consciència i educació en la societat per normalitzar la situació de les persones que pateixen una malaltia mental i de la dels seus familiars, i considera que s'han aconseguit molts avenços però que encara queda molta feina per fer per ajudar a afrontar la malaltia als familiars. A Sant Just existeix aquest grup d'ajuda mútua, existeix des de fa 3 anys,
i una vintena de persones es reuneixen el tercer dimarts de mes al centre cívic Sabadell d'Espriu per convertir experiències i dubtes. Les sessions les condueix un psiquiatre i es van desenvolupant arran dels testimonis dels familiars. No hi ha cap programa a seguir, sinó que és una cosa que es desenvolupa durant aquesta hora i mitja. La clau, segons explica Núria Buquera per fer ferona la malaltia, és tenir clar el diagnòstic i si algú vol participar d'aquest grup d'ajuda mútua s'ha de posar en contacte
Amb els serveis socials de l'Ajuntament es reuneixen el tercer dimarts de mes de 6 a dos quarts de vuit al centre cívic Sola d'Espriu. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Despert.
Parlem ara de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern i de les millores que hi ha en aquest edifici perquè s'ha acabat l'instal·lació de protectors de fusta que tanquen una cinquantena de bateries de contenidors de Sant Just. Carme, què vol dir això concretament? Parla'ns en català, perquè jo no m'ho vull entendre gaire. Bateries de contenidors vol dir contenidors junts. És a dir, per no dir contenidors... Ah, per no dir... Bateries de contenidors... Ens referim a les parelles de contenidors que hi ha al de...
I els protectors de fusta, potser no són just, però alguns quadrats que hi ha, com una mena de tanca, ja n'hi havia 20, i ara s'han col·locat una cinquantena de bateries més. És un acte que no suposa cap cost per l'Ajuntament, perquè és una millora del servei que implou el contracte de recollida de residus que es va adjudicar a l'empresa Urbacer el mes de març del 2012.
I la idea és que els protectors millori la senyalització i ordenació dels contenidors de residus, així com l'estètica i la intenció del consistori al mes de gener d'aquest any. Era instal·lar un centenar de tanques al llarg d'aquest any i l'any que ve. Per tant, de moment, hem instal·lat aquesta cinquantena de tanques.
Estarem atents, perquè avui no m'hi he fixat gaire i no n'he vist cap de nova, però si n'hi ha una cinquantena de fustes que acompanyen els contenidors, a partir d'ara ja m'hi fixaré. Parlem de cultura.
Perquè s'inaugura avui una exposició al celler de Kanj-i-Nastà, que de fet molta gent dirà home, perfecte, perquè així em trobaran les pedres aquelles que hi ha a l'entrada de Kanj-i-Nastà, però allò no són pedres, és art. Atenció, perquè avui s'inaugura l'exposició Sol i Sorra, de les artistes s'enjustenques Teresa Faneca i Mari Àngels González.
Ah, aquí és la... és Faneca, no? De la família Faneca. De Joan Faneca, de Bolras. Que són d'aquí Sant Just. Doncs potser sí. Mira, que bé, quina gracia. Carme, explica'ns més coses sobre aquesta exposició que s'inaugura justament avui. Doncs és una mostra de pintura que va acompanyada d'un muntatge també en paper japonès que acompanya aquesta mostra. La complementa el desert i en concret el desert del Sàhara. Són els protagonistes d'aquesta mostra. Perdona, el desert del Sàhara i també... Sí, el desert en general.
i en concret també el desert del Sàhara. Són els protagonistes d'aquesta mostra. Has parlat de coses japoneses, també. No, però és de paper japonès. És a dir, no hi ha retrats japonesos, sinó que també es fa servir material de paper japonès. És que no ho sabia, perdona, no ho sabia. No estic a la defensiva. Que no estic a la defensiva, que escolta.
Que no estic a la defensiva. Només dic que jo no sabia que hi havia un tipus de paper, que és com el paper mascher, o paper pinotge o paper japonès. Segur que l'has vist alguna vegada. Segurament sí, però no sabia que era japonès.
Doncs el desert era un tema que a les dues artistes els agradava, tot i no haver-hi estat mai. Per això els atreia també. Està molt bé. La Lluna m'agrada molt també. T'ho diré de veritat. Pots pintar-la. Tot i que el tema és el mateix, que desconecta el seu estil personal. Per exemple, també a l'hora de pintar, Mari Àngels González ha apostat més per plasmar
les figures en el desert i tot plegat. En canvi, Teresa Faneca ha optat per parlar del continent africà en general, la seva pintura. És el primer cop que s'exposen conjuntament al celler, tot i que ja havien treballat plegades a Fira d'Art, una fira que es feia els diumenges al Parador. Sí, ja no es fa. No, ja no es fa. I també a Artaneu, i la mostra s'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre d'aquí un parell d'hores al celler de Can Gynastà, on es podrà visitar fins al dia 24 de novembre. L'acte comptarà amb la presència de les autores i també s'oferirà una copa de cava a les persones assistents.
Home, doncs potser que hi anem, eh? A quina hora dius que és això? A les 4 de 8. A les 4 de 8. Mira, quan acabes tot l'informatiu és clar. Sí, eh? Carme, pots passar-t'hi? Puc passar-hi. I agafar una mica de copa de capa. Adéu-siau, Carme.
Que vagi bé. Avui tens pressa, aquestes coses. No, no. Ah, doncs m'ho sembla, eh. Sí? No, però és perquè he entrat tard, llavors, com que no m'ha agradat que m'hagis renyat. Però que no t'he renyat, però és que ja hi som. Escolta, és que a tu no t'han renyat mai. Has fet la nena aquella. Bueno, la nena aquella apareix quan... la broma que no ets tu, però a tu no t'han renyat mai. Tu creus que jo l'he renyat a la Carme? No, no, digues sincerament. Home. No, home no, perdona. Ja has anat un toc.
No li he donat cap som de tensió, però es nota que estem com a prefestes de tardor. Com que parés, ja hi som? No, però vull dir de concerts, ambient de cataganes, de festa, i la gent està tensa. No toco aquí una mica de tensió en general. Jo crec que el millor que podem fer és escoltar
dos o tres anuncis de publicitat, relaxar-nos una mica. Babilònia. Babilònia, que és l'anunci, que és el programa aquest del Txesco Ramos. Té una falca curiosa. Té una falca... La cançó. Que és, bueno, per tant, és un programa de cultura de Radio Esperm. Sí, sí, sí. Però la música incosta una mica. Doncs a mi m'agrada. Benvinguts a Babilònia, on la cultura... La falca està bé, però la música em cansa. La música t'agrada? Em poso nerviosa.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la,
La llum que es veurà d'avui.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Ràdio d'Esper, sintonitzes Ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just. 48.1 Ràdio d'Esper, 48.1 Ràdio d'Esper, 48.1
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Estem.
21 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro i parlem ara amb un dels presentadors i responsables del programa d'esport local de ràdio d'Esvern que és el Juguem a casa cada dilluns de 9 a 10 del vespre amb el Jordi More i el Marc Marbe. Marc, bona tarda.
Avui iniciem una sèrie de connexions fixes, que intentarem fer cada dijous, més o menys a aquesta hora, per parlar de l'esport Sant Justenc i també de l'esport local, a través i amb l'excusa del Juguem a casa, que ha iniciat ja la tercera temporada,
a la ràdio, com diem, els dilluns de 9 a 10. Per cert, abans de començar, deixa'm fer un altre, Marc, perquè hem vist la Vall d'Avers d'aquest mes, que acaba de sortir... Sí, mira, mira, acaba de sortir... És la Draco, no? No, no, perdona. Estàs molt guapo i molt sexy. A la fotografia de la secció d'esports de la Vall d'Avers, amb el micròfon, una pilota i uns auriculars de la ràdio.
No l'he vist, no l'he vist encara. No sé si està a les bústies ja, però jo no l'he vist encara. Com que aquí tenim fil directe amb la Vall d'Avers, t'haig de comentar que el titular és...
Hola, bonic! Sí, aquest és el titular. Diu que aquest mes presentem en Marc Marvà, periodista i esportista a Sant Justenc, de 23 anys. És el conductor ajuntament amb en Jordi Moré del programa Juguem a casa, de Ràdio Desvern, on desgranen setmanalment l'actualitat esportiva de Sant Just. Escolta, guarda't una... El Seba és un gran reporter de Sant Just, hem de dir.
Ja, ja, ja. Diu, et convido a un tallat a Can Ginestà i fent l'entrevista el tira per la taula. Això ho ha explicat, no? Sí, sí. Estic llegint textual l'entrevista que t'han fet a la Vall d'Avers als seus al·lis.
Ja, per això ho fas normalment. Es va caure el tallat i els nervis, els nervis de l'entrevista. Els nervis de la Vall d'Avers, és normal. Clar, clar. Diu, tot i no ser la primera vegada que li fan, està nerviós i tal. En fi, Marc, si voleu recuperar l'entrevista, allà expliques una mica quina és la intenció del programa, del juguem a casa, com funciona una mica el programa, etcètera, cosa que, amb el Sebas Elias també li agraïm, que fa sí.
ressò de programes de la ràdio. Per cert, ja que estem en aquesta endogàmia, perquè aquí ja no sabem si és la Vall d'Avers, la Penya del Mor, Ràdio Esbet, Juguem a Casa, Sebas Elias, que de fet és el nou fitxatge de la temporada, quina casualitat del Juguem a Casa, no? Sí, sí, sí. El Sebas era el Neymar del Juguem a Casa. Què dius ara, sí? Que vol dir que també es va canviant el pentinat cada setmana o què? Bueno, ens va portant en recerca d'himnes
i els hem penjat en Facebook.
Estem fent com va fer en el seu moment també el Tata Martino amb els seus. L'estem dosificant perquè arribi el moment important. Clar, que agafa una mica de to i de ritme, no? Perquè cada setmana potser no, allò no sembla que ve cada dues, però vaja, bon fitxatge. Tot això per parlar-ne. Va començar molt fort, va començar molt fort. Us recomano molt el himne del Rayo Vallecano per escape.
Ah, sí? Sí, sí. La gran rima era Somos de Vallecas y no sudan las tetas. Ah, està molt bé, està molt bé. A més a més, rima sonante, increïble. En fi, anava a encallar-me amb les tetes, però he pensat, deixa'm tirar, perquè juguem a casa, com diem els dilluns a ràdio d'Esver. De què heu parlat d'aquest programa passat? Com està una mica l'esport local? Posa'ns el dia.
Sí, doncs, aquesta setmana hem parlat del bàsquet de Sant Just, que el gran percente de totes les categories comencen aquest cap de setmana ja oficialment la Lliga, i va passar l'infantil, el seu entrenador, el Màscol i alguns dels jugadors on passaport el juguem a casa, i ens van estar parlant i explicant com es preveia aquesta temporada. Per cert, per tots els ullents de la ràdio, Jordi, ara m'ha vingut al cap, hem creat un supermanager
D'aquests és un programa de bàsquet i tenim un supermanager que es diu Sant Just. Juguem a casa i et pots donar d'alta amb el teu equip i incorporar-te amb la lliga que hem fet de Sant Just. Molt bé, molt bona idea. Quants equips hi ha de moment? El programa es diu Supermanager. De moment, equips, hem dit que som sis.
6 equips. Es comença per 6 i s'acaba amb 7. Estem allà. Estem allà. Estem allà. Per tant, vam passar a l'infantil del Bàsquet Sant Just, que comença aquest cap de setmana. Tenen reptes al bàsquet o què? Home, va estar molt bé l'entrevista, si l'escolteu, perquè, primer de tot, hi ha molt bon rotllo dintre de l'equip de l'infantil. Això és important.
Sí, home, explicaven que porten molts enjunts, que gran part són del canigó, i que, per tant, es troben després en el bàsquet de Sant Just. I un dels reptes que tenien una mica importants era a veure si aquest any es consolidaven, perquè, a veure si ho puc explicar bé, hi ha dues categories. L'any passat van ascendir a una categoria superior, llavors l'objectiu és mantenir-se en aquesta categoria del bàsquet infantil.
Aquesta és una de les qüestions que heu tractat. Estàvem mirant l'entrevista i hi ha un moment que trobareu a la pàgina 25 de la Vall d'Avers d'aquest mes.
La musiqueta significa que quan veus la Vall d'Averge sona aquesta música. Més que res, per la pregunta que li fa el Marc Marvà, que avui tenim al telèfon del Juguem a casa, diu quina història d'esportistes s'enjustengues que hagis narrat al Juguem a casa és la que més t'ha agradat o convogut? I llavors tu ho expliques a la revista. Recordo molt la problemàtica que hi va haver a mitjan de l'any passat d'un noi que va marxar de l'Atlètic Sant Just al futbol sala
que va provocar un petit enfrontament entre clubs. Aquesta musiqueta l'hauríem de canviar per una altra. Que tensió. El juguem a casa, vam aconseguir que els dos clubs, per una banda l'Atletics en Just i el Fútbol Sala, s'asseguessin davant del micròfon i posar-hi solució, tan adones del caràcter social de la ràdio. Un aplaudiment per aquestes declaracions.
Marc, tu, caràcter social de la ràdio, com va anar això l'any passat? Va haver-hi tensió o no? Sí, el que expliquem aquí és una mica exactament el que va passar. Va ser amb un noi i els seus pares van tenir un petit problema en l'Atlètic Sant Just, exactament, i van marxar al futbol de Sant Just. I llavors hi ha les problemàtiques que si un jugador s'ha donat d'alta amb una fitxa,
i després marxar a una altra federació, diguéssim. Una és la federació de futbol i l'altra és la de futbol sala. Total, que l'Atlètic no deixava jugar en aquest jugador a futbol sala. I a sobre hi havia una mica de mala remor. I els vam juntar i, com podem explicar,
No van acabar fent una abraçada, però jo crec que van acabar millor del que havien començat. Molt bé, escolta, un aplaudiment, un èxit del Juguem a casa. I de ràdio d'Esbert, també. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt emocionant. Sí, sí, sí, home, és veritat, eh? A part de la broma, te n'adones que... Home, les persones, no?, que estan darrere també de les coses, i a vegades també la ràdio, poca broma, però ara, ja que estem en aquesta endogàmia, té un...
Com un eix vertebrador, no? Passen moltes entitats per aquí i, vulguis o no, també es fa... es fa poblar. Marc, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i no sé si ja teniu a puny el programa de dilluns, o sabeu què tractareu. Sí, de cara a dilluns ja podem avançar, que el més segur és que hi hagi la directora i els membres de l'hípica Sol Solet... Home! ...del dilluns a la ràdio d'Esbern. Mítica, mítica.
La Ípica, aquí, a... Juguem a casa el dia 11 de 9 a 10, i tothom ja ho sap, que es pot escoltar el podcast, eh? Sí, sí, sí, el podcast de... de radiodesbern.com, allà, ràdio La Carta, i podeu anar. En fi, Marc, moltíssimes gràcies, que vagi bé, i bona tarda. Disfruta. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Molt bé l'entrevista, eh? Molt bé l'entrevista. Que vagi bé, Marc. Adeu.
Dos quarts de sis de la tarda. Això no para, eh, Cristina? Ja ho veig, ja ho veig. Tuguem a casa amb el Marc Marvà i ara connectem amb Sitges. Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els audience de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Un disseny nobles per la Penya del Morro o del Moro de Ràdio Desvern per potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 5 i 31 de la tarda, connectem amb Sitges.
I allà com cada dia, perquè aquest festival, aquesta edició del festival volia dir de Cinema Fantàstic i de Sitges, l'estem connectant cada dia amb la ciutat del Garraf. Sergi Arrada, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Sergi.
Símptomes de cansament, tens la veu rogallosa, tens ulleres, estàs cansat de dormir poc i veure tantes pel·lícules. Aquestes alçades, després de 6 dies de festival, quantes pel·lícules portes ja?
Doncs ja no sé, porto trenta i moltes. Tela marinera. En fi, Sergi, no sé si te'n recordes ja de les primeres que vas veure o per això utilitzes el teu Instagram, que podeu seguir-lo, Sergio Herrada Ruiz, amb totes les pel·lícules que vas penjant. Tu te'n recordes alguna o sort que tu escrius? Sí, la primera va ser Gran Piano.
És clar, perquè va ser l'estrena. Ah, és molt fàcil. No em preguntis quina vaig veure després. Escolti, The Philosophers és una pel·lícula que has vist on un professor de filosofia proposa als seus alumnes un últim exercici davant un desestrat nuclear. Un búnquer només podrà agrupar la meitat del grup. Per tant, és una pel·lícula d'humor o comèdia o què està passant aquí?
No, mira, es podria, si vols etiquetar-la d'una manera molt tonta seria un thriller filosòfic. Un thriller filosòfic? I la pel·lícula és una tonteria, eh, directe. Ah, si no val la pena, no? No, clar, és que és això, és l'últim dia de classe, una classe filosofia, el profe agafa els seus alumnes i els planteja aquest problema, no? A cada alumne els hi dona una professió i ells mateixos s'han de triar
Els 21 que són, fins a 10 sobreviuran dintre del búquer. Tota la pel·lícula és un debat filosòfic.
I què t'estàs esperant? Com algun gir al final o alguna cosa? És una pel·lícula plana que mentre l'estàs veient pel que comentes estàs pensant que això no té cap mena d'interès.
És molt enretinguda, té bon ritme i passa moltes coses. Tu veus el que ells debaten però no hi ha cap emoció ni cap intriga ni res. De filòsofers tu has posat a la teva crítica una altra pel·lícula que no pinta res a la secció oficial de Sitges.
Clar, perquè no té res de fantàstic i està a secció oficial, a competició. O sigui, són 21 alumnes alumnes aquestes debatint qui sobreviviria. Però tota la pel·lícula succeeix en aquesta aula? No, no, perquè es veu el que es planteja. A part, s'han tirat a Tailandia i a Java, no sé on per gravar la pel·lícula, perquè aquest exercici es fan tres vegades i que la cosa és un...
Un és un debacle nuclear, un altre és un volcà i un altre és un no sé què. I cada cop és un escenari diferent.
i sí que van anar allà a gravar els exteriors i s'han deixat una pasta amb viatges per les 3, que no sigui res. Per cert, una altra pel·lícula que també has vist a les últimes hores a Sitges, Sergi, és Only Lowbirds Left Alive, que només els enamorats acaben vius. De Jim Jarmusch, la proposta d'aquest cineasta que s'apropa al cinema vampíric sense perdre la seva personalitat.
Què t'ha semblat aquest Only Lovers Left Alive? M'ha agradat, la pel·li Jarmus m'ha agradat, però és que era bastant densa. Són dues horetes de pel·lícula, ritme pausat, molta música, personatges parlant tota l'estona. No t'esperis en plan anti-assassinats i tal. Ells deuen sang de xupitos. I si ets tant del Jarmus t'agradarà la pel·lícula perquè, efecte, manté tota la...
la seva personalitat, estar a la pel·lícula i tal, però bueno, si no t'agrada molt, et pots avorrir també. Però res a veure, no, amb Crepúsculo? No, clar, clar, clar, no, res a veure, res a veure. Els interprets són molt bons, la pel·lícula està molt ben rodada i tot això. M'ha agradat, eh, però... Estàs cansat també, tu, eh, de veure't on de cinem allà.
A mi em fan mal les cames. El Rambo aquest que feia el Santiago Real. No sento les piernes. Doncs aquest soc jo. Per què? Si ets al cinema, tot està assegut? Una cosa és que tu a la casa teva ja t'has assegut i una altra cosa és que...
una filera del cinema, que tens la Valdavana allà... Sergi, Sergi, que es fa gran, que no busquis gens més explicacions, que totes es fan gran. Atenció, perquè hi ha una altra pel·lícula que també... Atenció, perquè el Sergi es fa gran. Això ja ho sabem tots. Una altra pel·lícula que volia comentar és Big Bad Wolves, on un pare del qual la seva filla ha sigut assassinada i un policia segresten a sospitosos del crim per torturar-lo fins que confessi.
A la policia hi ha un policia que està convençudíssim que és ell.
i cadascú per separat vol segrestar-ho i tal, però al final ho fan junts i decidim això, torturar-ho fins que el confessi i digui on està el cap de la nena, perquè la nena està sense cap.
Ah, molt bé, molt bonic. Tot molt fantàstic. La nena de no sé si té 10 o 10 anys li fan de tot. La violen, li trenquen els dits de les mans, li arrenquen les ungles dels peus... Escolta, no cal entrar en detall d'aquesta hora de tarda. De fet, la tortura que li volen fer a ell és el mateix que li van fer a la nena.
Per cert, Sergi, no sé si avui també hi ha hagut algun tipus de problema tècnic a alguna de les sales de sitges. Seria el primer dia, no? Crec que no. Ah, sí? Sí, han hagut problemes i tècnics meus també. Per què?
perquè jo no tinc wifi a l'apartament i per demanar les sol·licituds de la invitació... A les 7 del matí, recordem que tots els periodistes ja esteu demanant les entrades que us pertoquen.
Penjar-ho tot a Instagram, per contestar a Twitter... Fa servir el meu mòbil total. El giga aquest de transferència de dades...
Es va acabar ahir al vespre. Oh, drama, drama absolut. Drama, dramon. Home, perdona, i tant, perquè clar, això depèn de la teva... Ràpidesa. No, no, del contracte que tens amb la teva companyia de telèfon mòbil, que allò dels 500 megas aquells... No, no, jo tinc un giga, jo tinc un giga. Tens un giga. Quan acabes el giga, pots pagar, depèn, 3 o 4 euros més, per exemple, per ampliar 500 megas. Per què no pagues? Paga, rata, que tens rata.
És que el tema és que no sé si demà, avui, no sé quan, es torna a posar a 0 perquè ja toca que es torni a posar a 0. Ah, d'acord. I clar, queda un dia per demanar invitacions, perquè el dissabte ja no es demana, es demana el divendres pel dissabte. I tot el que avui he trigat no sé quants minuts a aconseguir connectar-me a la web de les invitacions i estava tot agafat.
I drama absolut, perquè, clar, no pots anar a les pel·lícules que tu haguessis volgut, no? Bueno, al matí i demà no tindré cap problema, perquè entro amb l'acreditació, però a la tarda necessito les invitacions. I, bueno, he parlat amb un dels caps de premsa que és molt maco vell, i en principi em donarà les invitacions a la tarda. Molt bé. Vinga, va!
Perquè si no, truquem, truquem on faci falta. A part, em vaig entrar l'altre dia en una cosa que jo no sabia, l'Àngel Sal, el director del festival, ha viscut com 30 anys a Sant Just.
Què? Perdona? A Campmèlic. A Campmèlic? Ha viscut l'Anjul Cala? Ha viscut a Sant Just i ha viscut molt bé a Sant Just. Home, i tant. A Sant Just es diu molt bé. El director... A Campmèlic més. El director del festival de cinema de Sitges. O sigui, fa 30 anys que encara viu o no? Crec que no. El tema era què? Havia viscut.
Home, perdona, i això ràdio... Home, però és Sant Justenc, igualment. Sí, és Sant Justenc, si ha estat aquí trenta anys vivint, escolta, una entrevista l'hi hauríem de fer, clar.
Fins i tot jo soc de Sant Justenc i no he viscut mai a Sant Just. No ets l'únic, eh? A la ràdio també hi ha gent que va de Sant Justenc i no ha viscut mai a Sant Just. Com tu, com tu. L'Àngel Salà l'hem de portar un dia que el programa ho estigui més tranquil. Tu te l'has de guanyar.
perquè després a mi em fiquin una A ben grossa l'any vinent. Ja farem el que podrem, eh, Sergi? Tampoc no demanis peres a l'Olma. Home, jo confio en tu, Jordi. Ja, bueno, però és mal fet, ja, tot i que ja el cementiri està plena de gent que ha confiat en mi. Sergi, moltes gràcies, fins demà, descansable. Bona tarda. Adéu.
Fixa't quines coses. Els Sant Justencs i Sant Just és un poble que està en expansió. 5 i 42 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, Núria Uriol amb la secció del Couching. Sí, Cristina, perquè tu portes el Facebook i estàs pendent... Sí, clar, perquè... Perdó, sí, clar. Amb tantes coses, Jordi, hi ha moments que em perdo. No, home, no!
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver. Sóc Jaume Sadon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé.
Ja aniria a Berths, saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal i bona nit! 5.45 de la tarda, continuem en directe al 98.1 FM. També ja sabeu que podeu fer-ho a través de la webcam. Sí, sí, la webcam que tenim, el control número de la ràdio, a ràdio.esber.com. Connectem 3.45 de la tarda amb la Núria Oriol per escoltar les seves notícies positives.
Què tal, Núria? Bona tarda!
Bona tarda! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola! Hola!
A més també de la cafeteria Giulietta, inaugurada a finals d'agost a Barcelona, que té la distensió quilòmetre 0 i que funciona molt bé. Ara expliques què és això de la distensió quilòmetre 0. O per exemple de Jumeda, que ha creat una allateria social amb 5 treballadors. Però abans d'aquestes notícies,
Parlem de la primera, que està trobada una proteïna contra el desenvolupament dels tumors descoberta a Bellvitge. És important aquesta notícia en l'àmbit contra el càncer? També, molt important. Però totes ho són, encara que siguin les petites.
Són importants en el sentit que estan mostrant que en el peixí es comença hi ha gent, sigui emprenedora, sigui capaç de crear una molt petita empresa que ja està activant l'economia. I per això he volgut posar una sèrie de petites, bones notícies sobre empreses petitones creades.
perquè dic que no tot és la tecnologia, que vingui una gran firma aquí i desembarqui i contracti moltíssima gent, que ja sé que fa moltíssima falta. Però vull dir, si no, que també els petits gestos estan sumant-hi molt. De fet, aquesta notícia que comentem és important perquè s'ha trobat una proteïna contra el desenvolupament dels tumors. Què en sabem de tot plegat, Núria?
La notícia és molt recent. Potser fins i tot l'havíeu repassada vosaltres en el resum de l'actualitat, però sobretot he de dir que han trobat una proteïna a dintre, quan t'estàs estudiant, per batallar contra el càncer i altres malalties, i pot aconseguir capturar i fer aquesta informació que provoca el desordre celular.
I això és molt important perquè diuen que ja estem anant a que en deu anys potser tenim el tractament contra els Alzheimer. Però el que de debò fa que es curi o que s'aturi i es treni, no només en l'empti el procés, o no ja que el puguem curar.
o que el puguem prevenir. És molt important aquest descobriment. I imagineu-vos, amb tanta retallada, i s'ha descobert aquí, a casa nostra. Molt bé, doncs també li donem el valor que té. Per cert, parlem d'una altra qüestió. Solsona ha creat un grup d'estalvi per impulsar projectes per la comarca. Què vol dir i per què la destaques? La destaco, perquè ja sabem que per, sobretot, els emprenedors i petites i mitjanes empreses, resulta bastant difícil accedir al crèdit en l'actualitat.
La gent de la comarca vol fer coses per la comarca.
S'ha d'accedir a aquests grèdits que els bancs estan negant
Clar, doncs és una bona idea, que segurament altres municipis també i altres... S'agafaran. És que això es podria contagiar. Per cert, que parlant de la cafeteria Julieta, que va ser inaugurada finals d'agost a Barcelona, i té la distinció del quilòmetre 0. Què vol dir que té la distinció del quilòmetre 0? Vol dir que tots els productes que utilitza i que també ven, perquè té algun petit raconet on nosaltres podem comprar malmelades
que tenen la garantia que són de proximitat.
Després també fan uns pastissos increïbles, ja us vull cantar eh, perquè realment hi gira un gran cuiner. Home, tinc la sensació que tu... Un gran pastisser reposter i fa uns pastissos. Escolta, tinc la sensació que ho coneixes de primera mà, explica'ns una mica on està situada aquesta cafeteria Julieta. Fan cupcakes, que això està molt de moda ara també. Sí, mira, hi fan uns browns, els diu menja.
És que, escolta, mira, jo què va ser, que vaig llegir la notícia i vaig dir, què carai, estan a plaça Tituant, de Barcelona, on tenim la parada de metro línia vermella, doncs, línia vermella o línia... És que sembla que hi ha les dues, em sembla, no? O les dues. Tituant. La dos i la u, sí. I llavors...
Vaig anar cap allà i vaig llegir a conèixer persones que són capaces, en plena crisi, d'obrir una cafetaria amb un estil sacs provençals.
de que et trobes en un joc molt relaxat, que a mi també et treu una habitació a part perquè els pares puguin deixar els nens una estona que juguin, etcètera. Que guapo, que guapo, no? Molt guapo. I jo vaig anar allà i els vaig felicitar per la iniciativa, vaig estar parlant. Amb l'energia i la vitalitat que et caracteritza vas presentar a la cafeteria per falsitar-los. Sí, i vaig dir que m'encanta que heu tingut aquesta iniciativa, com us va el negoci, ens va dir,
No hi estem sorpreses, ens va molt bé, que vaig dir, quina gran alegria, m'encanta. Escolta, i no vas dir que ho parlaries a la Penya del Morro i et van convidar a un Cupcake? No, jo vaig dir, jo faré difusió a les xarxes, llavors jo vaig pensar en posar-ho a la pàgina web, que ho tinc pendent de fer, però després dic, avui, avui els enviaré un vell i els diré, escolteu,
L'he parlat a la penya del morro, a aquesta ràdio, podeu escoltar-ho, i llavors ells us coneixeran també. I a veure si es donarà un like. O sigui que farem una cosa bonica per a tots. Home, una cosa bonica per a nosaltres seria que ens enviessin un cupcake, per exemple.
Em faria especial il·lusió. O sigui, s'ha d'anar a buscar i enviarem algú que vagi a buscar un cupcake a la cafeteria Giulietta, que no és ben bé on està situada, que està a prop del mercat de la Barceloneta o què? A Plaça Tatuan número 4. Ai, perdona, perdona, perdona, jo és que estava despistat.
Perdó, i per què havia situat jo a Barceloneta? No ho sé, m'ho he inventat. Suposo que això de pensar d'enviar algú, hauràs dit, apa, anirem al port. Perdó. No passa res. Em passa sovint. En fi, parlem de Jumeda. Ha creat una... Jumeda o Joneda? Jumeda.
Sí. Ha creat una lleteria social amb cinc treballadors. Explica'ns tot això. Perquè donen el sal, ja sabeu, a l'àrea dels entorns de llida, donen el sal per poder també vendre iogurts i formatges frescos. Llavors això és fantàstic, perquè doncs s'han decidit també, veus, un negoci que ve de Remedets, fer una associació, contracten a cinc persones, a més a més cinc persones que ja tenen feina,
i ofereixen productes de gran qualitat, amb venda també, tipus quilòmetre zero, no? Sí, sí, sí. Per dir-ho. Clar, clar, clar. I tiren endavant. O sigui, mira, un altre negoci iniciat, en ple any 2013, i que està funcionant. Està molt content. I també t'aniràs cap a Jumeda, a veure'ls. Tantes coses. Si em vols, ja tinc una ocasió, me n'hi vaig, jo t'adudo. Clar, o què, vés-hi. I els hi parlo de la penya del morro. Sí, home, sí. Escolta, que ens enviïn llet cap aquí, també.
...formatges també, que ens interessen molts. Per cert, sempre amb la Núria dediquem uns minuts, una estona de la secció a parlar una mica de coaching, que ja sabeu que ella és coach. Si voleu aconseguir els vostres objectius, ella us pot ajudar. Només cal que ens envieu un mail a lapenyadalmorro.gmail.com i nosaltres us posem en contacte.
Núria, avui vols parlar de temes, no sé si transcendentals o no, però importants a la vida. Aquí al guió veig quins són els teus valors més importants de la vida. Això és un tema per reflexionar-hi cadascú tranquil·lament a casa i fer no sé si una llista, però dels valors més importants per nosaltres.
Ens hem de comportar d'acord amb aquests valors que per nosaltres són importants?
Sí, veus, Jordi, tu ja ho dius. És que m'encantes, perquè ja fem el costat de passar en el cautxin, que apuntes, generalment, apuntes una idea i l'altra persona és la que realment la desenvolupa. Perdona, perdona, a veure, no em vull tirar tantes medalles a sobre perquè està aquí el guió apuntat. Jo no m'estic inventant res. No, no, però és veritat, sí. No, però tu el que has dit, potser reflexionem un calma a casa. Això com a exercici està bé, perquè...
La qüestió és que... No, és que ho accepto. Si estem alineats amb aquests valors, realment ens és molt més fàcil aconseguir les coses. I m'explico d'una manera molt senzilla. Una persona pot dir, per exemple, que li agradaria aconseguir més èxit i reconeixement a la seva feina. Per exemple? Per exemple. Però ho té més fàcil d'aconseguir, a banda que ella mateixa es valori i aprecia el valor de la seva feina, si aquesta feina que desenvolupa o la que vol desenvolupar
està armonitzada amb aquests valors inters propis. És a dir, si una persona, per exemple, no dona gaire valor al treball amb equip o gaire valor al fet de treballar amb perseverança per un objectiu, etcètera, aquesta persona estarà entrant en contradicció amb ella mateixa per aconseguir un objectiu. Diguem, els valors estan a sota més profunditat que els objectius.
igual que la relació de parella. Hi ha persones que, al final, quan diuen que voldria una parella així i així i aconseguir-la, però en el seu valor més profund, el que compta és la independència, és la individualitat. I, per tant, al final, dedueixen que potser no volen una relació de parella o no tan convencional. Perquè té massa valor aquesta individualitat que volen preservar.
a un gran preu. I llavors potser és quan comprena per què o la seva parella és diferent o potser perquè en realitat no tenen parella. A veure, aquí quinto de manera molt ràpida i molt superficial. Molt genèrica, ja t'entenc. Núria, on vas? Però vaja, que també hem de saber què és el que nosaltres donem prioritat amb el nostre comportament clar i amb els nostres sentiments, no?
I demanar una mica el que nosaltres donem també, no? Sí, perquè nosaltres moltes vegades sentim coses i potser no ens adonem quines són les coses que nosaltres ens fan sentir malament o ens fan sentir feliços i això també és una mica el coneixement que tenim cadascun de nosaltres.
Però clar, això és molt bonic i la veritat és que... Quin exercici, ràpidament, Núria, en un minut ens podries explicar que podem fer a casa nostra per conèixer-nos una mica millor. Jo he apuntat això de fer una llista de valors i prioritzar-los, per exemple, no? Numerar. Doncs mira, jo valoro molt la independència, la responsabilitat, valoro molt la generositat, valoro molt la solidaritat, no sé, eh? I posar-los en ordre, per exemple, això seria un exercici.
Això és un exercici. Llavors, tu, per exemple, saps les columnes. Aquí em pots escriure així. Aquí te'n surten més fantàstics. Realment, el que és important per tu. Llavors, completem amb un tema, amb un camp, amb una detectació que podrien ser estudis, feina, relació de parella, relacions d'amistat. Podria ser la salut, també. Podrien ser el tema oci, el tema... O sigui, centrat en un tema i llavors digues,
Jo què vull aconseguir en aquest camp, com a objectiu? Què m'agradaria aconseguir? Agradaria. No parlem de valor. També prioritzant-ho. 1, 2, 3, 4, 5. Llavors, llegeix els teus objectius i compare'ls amb els teus valors. I mira si són harmònics. Perquè si no són harmònics, hi haurà més resistència per part teva, com un ser autostabilitatge, perquè es pugui realitzar. Llavors, em diràs, canviar els valors, canviar els valors,
és més difícil perquè és l'emoció, el pensament més la creença que impregna fortament la nostra personalitat, la nostra persona. Però tu t'has de plantejar si realment el que convé és canviar valors, interrogant, o el que convé és canviar objectius.
Segurament la resposta és canviar objectius, Núria. Segurament, segurament. Que després es canviem és difícil. I els valors encara més. Ens costen molt. Núria, moltíssimes gràcies. Ho hem de deixar aquí. Ara, després de les notícies de la xarxa, repassarem les ofertes de feina i t'acomiadem fins la setmana que ve. Gràcies, Núria. Bona tarda. A vosaltres. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Connectem amb la xarxa i d'aquí uns moments, la segona hora de penya de morro, parlem amb la Gina Toses de la Vall d'Avers, també de llibres amb l'Arnau Cònsol i de moda amb la Mireia Redondo. Fins ara mateix. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Pere Sanz i Albert Sanz. L'Associació Catalana de Municípis denuncia a la xarxa la voluntat centralitzadora de l'Estat amb la llei de reforma local. Malestar els ajuntaments davant la possibilitat que el govern no els pagui els diners que els deu abans de finals d'any. Xavier Trias comunica als alcaldes pirinens que Barcelona manté l'aposta pels Jocs d'hivern, però amb més opcions per al 2026. Esports. En futbol, la UEFA ha sancionat, en 3 partits, el jugador del Celtic que va agredir Neymar.
Es tracta d'Escot Brown, aquí l'àrbitre va expulsar per agredir el brasilet del Barça. El Barça de bàsquet debut avui a l'Euroliga. El Palau l'hauran a les 9 de la nit contra el partisan de Belgrat.
El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha denunciat la voluntat centralitzadora de l'Estat amb la Llei de Reforma de l'Administració Local, que debat aquesta tarda el Congrés dels Diputats. La Cambra Baixa debat les esmenes a la totalitat presentades per l'oposició. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, s'ha mostrat pessimista respecte la possibilitat de modificar la norma presentada pel govern central.
molt optimistes, no ho podem ser, perquè l'epiconadura de l'estat espanyol el que pretén és borrar, centralitzar i eliminar qualsevol punta de possible organització que pugui tenir qualsevol comunitat autònoma, en aquest cas la catalana.
La nova llei obliga els ajuntaments a dirigir-se a l'estat per decisions com ara crear una empresa municipal o un consorci. A més, es limita el nombre de regidors i els seus sous. Malestar del món local després que la Generalitat hagi advertit que està en perill el pagament abans de finals d'any dels deutes que té amb els ajuntaments. L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, reclama des de la xarxa que es busquin fórmules per garantir el pagament del deute que la Generalitat té amb els ajuntaments. Crec que és una notícia nefasta.
i espero i desitjo que, evidentment, es trobi alguna via de solució, perquè hi ha ajuntaments, en aquests moments, en aquest país, que tenen grans dificultats deguts no a la seva economia, sinó als compliments de la Generalitat de Catalunya.
El govern català ha avisat que la retallada de 1.700 milions del fons de liquiditat autonòmica de l'executiu central pot variar al calendari previst perquè la Generalitat pugui pagar als ajuntaments. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha explicat als alcaldes del Pirineu que en aquests moments no hi ha consens per celebrar els Jocs Olímpics d'hivern l'any 2022 i ha obert la forta a presentar candidatura el 2026. L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha confirmat en declaracions a la xarxa que Trias encara no ha pres cap decisió.
S'espera que l'alcalde de Barcelona anuncii la decisió final la setmana vinent.
Catalunya ha patit aquest estiu més de 200 incendis que han cremat 450 hectàrees. En el 80% dels casos els bombers han arribat en menys de 20 minuts. Ho ha explicat el Parlament de Catalunya el conseller d'interior Ramon Espadaler que s'ha mostrat moderadament satisfet. Resumint tanquem una campanya en balanç positiu si la comparem amb els dels darrers anys, per damunt de tot cal destacar i això...
No per obvi, podem deixar de dir-ho, que afortunadament no lamentem cap víctima mortal, i tenim un nombre d'actàries cremades sensiblement inferior del que ha estat les darreres campanyes, molt similar al que havia estat el 2010 i el 2011, però en cap cas això no ens ha de satisfer.
Espadaler ha dit que el model dels bombers està esgotat i que espera arribar a acords amb els sindicats aquest hivern per adaptar-lo. L'associació de concerts de Reus al baix cam incrementa els espectacles tot i perdre gairebé el 100% de l'aportació pública pels concerts de gran format que ofereix anualment el Teatre Fortuny. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bona tarda.
Bona tarda, actuacions de qualitat sense el suport de les institucions de casa. L'Associació de Concerts de Reus mantindrà l'alt nivell d'anteriors edicions al Teatre Fortuny amb la participació de formacions vingudes a Polònia, Macedònia o als Estats Units. Marc Moncos i director artístic de l'entitat ha explicat com han lligat un pressupost de 60.000 euros.
Ens hem espavilat i bàsicament per fer aquesta temporada, diguem doncs, dels Boots Concerts de gran format a baix de l'Estat de Fortuny, tenim esponsorització doncs de França, de Mèxic, d'alguna institució doncs de la Fundació BBVA, digues, Caixes Catalanes.
L'orquestra de cambra de Silècia donarà el tret de sortida al festival el proper 25 d'octubre, en conmemoració de la setmana de Polònia. El Suprem diu que l'estat haurà de compensar la concessionària Castor si es tanca el projecte. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ja va xifrar al voltant dels 1.700 milions d'euros el cost aproximant d'aquest projecte. L'activitat a la planta Castor, recordem, està paralitzada des de finals de setembre. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Una vintena de persones de Sant Just participant del grup d'ajuda mutua per familiars de persones amb malalties mentals que es convoca un cop al mes des de fa tres anys. L'educadora social de l'Ajuntament Núria Boquera creu que les malalties mentals ja no són un tabú però que sí que continuen sent un estigma. Creu que cal més consciència i educació a la societat per normalitzar la situació de les persones que pateixen una malaltia mental i la dels seus familiars. De fet, considera que s'han aconseguit molts avenços en aquest àmbit.
però que encara queda molta feina per fer. Quan una persona és diagnosticada amb una malaltia mental, els familiars i persones més properes acostumen a desconeixer a què s'haurien d'enfrontar. I per afrontar la malaltia als familiars, en just existeix aquest grup d'ajuda mutua des de fa tres anys. Una vintena de persones es reuneixen el tercer dimarts de mes al Centre Cíclic Sabadors Prius per compartir experiències i dubtes.
Un grup de veïns i veïnes de Sant Just ha recollit més de 200 minatures a la campanya, diguem-ne, a l'augment del cadastre a Sant Just. Una campanya que van iniciar el passat 8 d'octubre i en poc més d'una setmana ja han aconseguit el suport de més de 200 persones. Podeu seguir l'evolució d'aquesta campanya. A través del compte de Twitter, Cadastre va rebaixar Sant Just. Alguns veïns de municipis queixen que amb una pujada del cadastre
a Sant Just pagarien més que uns altres. El president de l'associació de veïns de la plana Vell Solet, en Jovollejo, creu que el criteri en què es va fer l'última revisió cadastral l'any 96 està equivocat i prefereix esperar el 2016 quan els valors s'actualitzaran directament a tot l'estat. Recordem que l'equip de govern està estudiant la possibilitat de fer o no fer aquesta actualització del valor cadastral, segons insta el govern espanyol, fer-la, però suposaria pujar els impostos, cosa que el consistori vol evitar. La junta de l'associació de veïns
Es reunirà aquesta setmana amb el veïnat per decidir quines accions tiren endavant i de moment se'n reunitja amb l'alcalde del municipi i amb representants del principal partit de l'oposició, Convergència i Unió.
Avui s'inaugura una exposició. És l'acte més destacat d'avui.
i el protagonista d'aquesta mostra és el desert, tot i que el tema és el mateix, cadascuna té el seu estil personal i és el primer cop que s'exposen conjuntament al celler, tot i que ja havien treballat plegades a Fira d'Art, una mostra que es farà els diumenges al Paradó i també a Artaneu. La mostra es podrà veure des d'avui fins a 24 de novembre. I de moment això és tot i més informació a les 7 del Senyors Notícies d'Edició Vesprà.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara amb útils. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tan d'èxit de públic que està complint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Vilaubregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Hola, bona tarda. Com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Home, perdona, és que amb aquesta música que m'heu posat, no sé, m'han posat una música aquí com molt intimista, no? De programa de la mitjanit. No podem posar una música de programa de tarda normal i corrent?
Ara, home, ara tu. Escolta, això és... La gent s'adormirà a casa, això és la penya del morro. Benvinguts a la segona hora. Des d'ara i fins a les 7 del vespre parlarem de moda amb la Mireia Redondo, que ja sabeu que és la meva estilista personal. Sí, perquè té feina, jo t'ho dic ara.
Avui parlarà de dress code i chic. Què volen dir aquestes dues paraules en el món de la moda? Em explicarà d'aquí una estona. A més a més també tindrem l'Arnau Consul de l'Escola d'Escriptura de la Teneu de Sant Just amb la seva secció de llibres que també ens visitarà però abans de tot això repassarem també amb la Gina Tossas des de la Vall d'Avers quines són les novetats d'aquest mes i una novetat molt important i és que s'ha digitalitzat tota la revista
de la Vall d'Avers ja es pot trobar contingut online i també tenen un cercador que ens explicarà com funciona. Abans de tot això, però Cristina, ens posem el dia a Twitter del trending topic de la segona hora. Estic buscant la... Per què no trobar-la? La sintonia, no? Ah, aquí, ara. Està aquí.
Perdona, això és de la copa de vi blanc que m'acabo d'aprendre. Ja no veus, Jordi. Què? Ja no veus. No, no, ja veig coses, però em costa més processar. La culpa és de l'Street Goldstein i del celler de Capmata, que cal dir jous bé i deixa una ampolla de vi per la ràdio, perquè fa la secció del programa al matí del Just de la Fusta. En fi, avui ha sigut Trending Topic COE.
OE, OE, OE. La Confederació d'Organitzacions Empresarials, la COE, proposa a l'executiu reduir a 6 les modalitats contractuals, incluent que l'acomiadament sigui gratuït durant el primer any dels contractes fixos, segons publica avui el diari 5 dies. Això ha generat cert en Renault a Twitter. Què comenta la gent? I explica'ns una mica què és el que ha passat concretament, Cristina.
Doncs la Confederació d'Empresaris proposa reduir les modalitats contractuals abans d'enceixir l'anunci que va fer al Ministeri de Treball sobre que estaven treballant en una simplificació administrativa dels contractes. D'aquesta manera i segons la proposta de la Confederació, hi hauria l'opció de contracte fix a temps complet o contracte fix a temps parcial, contracte temporal per obre el servei, contracte temporal eventual interí, contractes formatius per la formació, l'aprenentatge i en pràctiques i el contracte de relleu.
Una altra de les peticions de la patronal és l'existència d'un període de provat d'un any, quan fins ara era de 6 mesos, per als nous contractes indefinits i que durant els 12 mesos l'acomiadament fos gratuït i acausal. Si faciliten les coses a l'empresa per acomiadar i posar una cosa més difícil als treballadors i als seus contractes. Doncs a banda de tot això també demanaven pels acomiadaments objectius que l'empressari ofereixi l'oportunitat que el treballador canviï el seu contracte a temps complet per una altra jornada parcial com a alternativa a l'acomiadament.
Què he de dir? Perdona, que hem de llegir els tuits. Saps què passa? Estic llegint el xat de RàdioZone.com i m'he despistat per un moment. Clar, com hi ha una rubita alta sexy que t'està dient Jordi Pibon, me molas mogollons. Ja s'ha anat, no, Jordi? Jo ja m'he despistat, m'he despistat.
Que va aparèixer l'altre dia, avui ha tornat a aparèixer, cosa que agraïm, que ens segueixi la meva mare, jo sé, ella, que s'ha posat. Comentar que, per exemple, Joan Coscubiela, d'Iniciativa, diu que l'acomiadament lliure i gratuït en el primer any de contracte de COOE és una aberració social que precaritza encara més les condicions laborals, per exemple?
La Carme Arango també comenta que la proposta de la COE sobre l'acomiadament lliure és el que es coneix com a globus sonda, lliçó 1 del curs de manipulació política. I la Lola Aila per acabar diu a la COE recordar-li que l'esclavitud d'Espanya es va volir al 880 quan s'instaura el patronat. Què és el que voleu?
En fi, algun dels comentaris. Gràcies, Cristina, de Twitter, sobre aquest tema. Passem ara a parlar amb la Gina Tossas de la redacció de la Vall d'Avers, que la tenim al telèfon per comentar la publicació l'única mensual que hi ha a Sant Just d'Esvern d'aquest mes d'octubre i també per den novembre. Gina, bona tarda.
Hola, bona tarda. Parlem de la Vall d'Avers i de la portada. La Vall d'Avers està a punt d'arribar a totes les llars. L'hem rebut avui a la ràdio i la portada apareixen quatre mòbils, que la majoria són d'un iPhone.
Però vaja, són de nova generació, amb l'horari que posa 3 i 6, 3 i 5, i el titular, a l'institut es toca el 2 a les 3. Gina? Exacte. Que s'ha agradat molt. És un joc de paraules. Realment el que volíem era anunciar que la jornada intensiva, que a partir d'aquest any s'ha començat a fer a l'institut,
De fet, com ho tracteu? La jornada intensiva genera dubtes. Sí, és un article que va fer la Clara Aguilar. El que planteja és tot el debat que s'ha creat a partir de la jornada intensiva, des de veus que diuen que és favorable, ja que ens equiparem els horaris que es fan a Europa.
de fer totes les classes juntes i després a l'estret o a l'Europa, potser inclús abans, no? Se'n van a casa i se'n van a dinar i ja s'obliden de l'escola. I en canvi, hi ha altres que diuen, bé, això seria possible si aquí els horaris dels pares també fossin intensius i algú se'n pogués fer càrrec després dels adolescents quan tornen a casa, no? Llavors, tot aquest tema està plantejat aquí i, a més, la Clara també,
La gent de la ciutat ha anat a buscar opinions de dietistes, perquè ja no poden dinar a l'institut.
que es mantenien l'institut i que es creia que era una dieta molt saludable. Home, és un debat interessant, no? I, a més, una rutina que ha canviat també per moltes famílies que s'estan adaptant quan no fan ni gairebé un mes començar l'institut. Exacte, exacte, sí. Tot això és anar veient com ho estan manejant.
i jo m'imagino que d'aquí uns mesos segurament ja es podrà parlar amb els pares i tal, i amb com se les han empescat per poder tirar endavant.
Per cert, també ens agrada molt, i ens fa molta gràcia, la següent informació que tractarem de la Vall d'Avers en general, perquè és la història de Sant Just, com tituleu vosaltres, a través de la visió de la Vall d'Avers, en un clic, perquè s'han digitalitzat tots els números de la revista des de l'any 1979.
a la seva publicació inicial, fins al 2012 es pot cercar qualsevol paraula que aparegui en els articles publicats a la Vall d'Avers durant aquests més de 30 anys de publicació. Gina, això és una feinada i que a més a més heu fet, ja porteu mesos buscant, darrere d'aquest tema, no? Com ha anat tot plegat? Explica'ns-ho.
És una feina que l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat ha fet per nosaltres. Nosaltres no ens hem dedicat a anar pàgina per pàgina digitalitzant. És la nostra feina i agraïm molt la col·laboració de l'Arxiu Comarcal, que ho està fent amb totes les publicacions del Baix Llobregat. I és una proposta que ve des de l'apartament de cultura de la Generalitat, que per la seva part ho està fent amb totes les comarques
comarquals de Catalunya. Per tant, això ho subvenciona el Departament de Cultura o la Conselleria de Cultura de la Generalitat, no? Exacte. Exacte. Totalment. I com ha anat el procés? Us van venir a picar la porta fa uns mesos, fa un any, fa mes... Vosaltres heu donat tots els exemplars, perquè no sé quants... Doncs números sí, es pot mirar com han anat a la portada. Número 377. Heu portat aquests 350 números allà o com ha anat la cosa?
Sí, sí, va així. Jo ara no sé si... És un tema que ha portat la Teresa Rabater, que és la dissenyadora de la revista. No li dic directora, ella no voldrà mai que li diguem directora. Mai vol ser la directora de Teresa, però és la dissenyadora, la que maqueda, la que organitza, la que gestiona, la que coordina, coordinadora. La que coordina és la coordinadora. Jo crec que fins que nosaltres no vam començar a digitalitzar la revista, que ho vam fer per la web,
A la web també hi ha la revista digitalitzada en algun lloc. Però sí, jo crec que les van portar tots i cada un dels exemplars de la revista allà a l'arxiu i ells ho han anat digitalitzant. Quina és la pàgina web que ha de visitar la gent per poder buscar qualsevol article que han aparegut durant aquests més de 30 anys a la Vall d'Avers? Doncs mira, la gent el que ha de fer és posar a la web xac-premsa, xac-amics.
Punct cultura punt gentcat punt cat. Fàcil no seria eh. No. XACPremsa punt cultura punt gentcat punt cat. Estem entrant aquí i de fet posa com base de dades. Premsa digitalitzada és una web del Departament de Cultura llavors hi ha una cerca simple, una cerca avançada i allà què hem de posar?
Llavors allà el que hem de fer, és que jo ara ja em trobo... vam fer la cerca i tot, però el que hem de fer és aparèixer en el mapa de les comarques de Catalunya, cliquem el baix llobregat, llavors se'ns obre un cercador, típic cercador. Llavors hem de clicar l'opció en les comarques i publicacions seleccionades.
Sí. Llavors, un cop cliquem això, se'ns descliquen, se'ns desseleccionen totes les opcions i nosaltres llavors ja marquem. Baix Llobregat, Sant Just, Vall d'Avers i en el desplegable marquem la Vall d'Avers. I tu has buscat alguna cosa per il·lustrar-nos avui de com funciona això?
Sí, jo m'he permès buscar la ràdio d'Esvern. Home, ràdio d'Esvern, què has trobat? He pensat que us interessaria. Espera, deixa'm que saludi l'Arnau Cònsol, que s'incorpora al programa des de la taula octoconal de l'estudi número 1. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Que si no t'he malentès, ara no m'equivoca, eh? Però tu a la Vall d'Avergir vas estar col·laborant durant un temps. Sí, sí, sí. A l'apartat... A la secció fixa. A la secció fixa, no? Vull dir, el que fan la Gina Tossas i la Clara Aguilar, que és el debat a bat, d'on sembla que tu portaves, pot ser això o no?
La meva secció llavors es deia Altrament. Altrament, eh? Jo amb l'Ignasi Pàmias. Amb l'Ignasi Pàmias, d'acord. Gina, has buscat ràdio d'Es Berni, què has trobat? He buscat ràdio d'Es Berni i he trobat un primer arcticte el març del 1983. El març del 1983, que perdona, és quan va néixer la ràdio? És quan es va... exacte, pel que he llegit, és quan l'alcalde va donar la seva aprovació i va aprovar el projecte per fer la ràdio.
Home, però perdona, és curiós que treguis també aquesta dada d'araculació, perquè justament aquesta temporada és la trentena de ràdio d'Esvern, que celebrem 30 anys aquí a la ràdio. O sigui que... Escolta, orgullosos i contents. És casualitat, ja ho sabia, i jo pensava que us faria gràcia. Sí, doncs sí, que bé, que bé, que bé. Alguna cosa més que hagis trobat? Sí, bé, després he trobat...
que anunciaven el llançament, la primera emissió. La primera emissió, que fort. Perquè, clar, va estar un any que sí, sí, que si no, que sí, que si no, fent les obres d'aquest Ginestà i tal. Sí senyora, sí senyora, que de fet, tothom qui vulgui, pot anar, com diem, a aquest cercador, que ho podem penjar al Facebook de la Penya del Morro, perquè també la gent ho sàpiga, i no és només qualsevol tema, qualsevol nom, no? Per exemple, si posem Ginetossa, segur que apareix, el Nou Cònsol, no?, per exemple, o qualsevol altre.
El 28 de novembre...
a les 7 i mitja de la tarda, a les dues quarts de vuit, el presentarem tot aquest projecte, és a dir, que qui vulgui pot venir i li explicarem... Quan, perdona, quan això? Serà el 28 de novembre, que ja us ho direm si no més endavant. Encara falta. Encara falta, sí. Però bé, que sàpiguen que si algú es fa un embolic amb el tema de la web i això, que el podem explicar bé i tot en persona,
el dia 28 de novembre. Faig bé de dir-ho, perquè, per exemple, al xat de ràdio.com, Anna Botella diu que és més difícil entrar en aquest lloc que trobar-ho al l'hi.
Sí, repetim l'adreça xacpremsa.cultura.gencat.cat. Aquest és el lloc web. Per cert, ja saludo l'Anna Botella, que ens fa molta il·lusió tenir-la com a urgent al xat de ràdiodesbent.com. Diu, hello, Jordi Domènech, I like very much your radio program.
La Paquita diu que la Ràdio Desvern té la mateixa edat que Jordi Domènech.
En fi, són preguntes que no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. En fi, Gina, moltes gràcies per haver-nos atès un mes més. I per cert, també, mira, ho estem endugant, amics, eh?, amb la Vall d'Avers i la Ràdio d'Esver, perquè ja ho hem parlat abans amb el Marc Marvà, que l'hem trucat a la primera hora de l'entrevista que li fa els Seves Elies,
de l'apartat de l'esport local que substitueix el Sergi Pón als esports de la Vall d'Avers i parla del Juguem a casa, el programa d'esports de Ràdio Desvern, que va de 9 a 10 del vespre, amb una fotografia molt xula, a l'entrada de la ràdio del Marc Marvà. Això és com si estiguessin enrotllats, no?, Ràdio Desvern i la Vall d'Avers? Perdona, perdona, i no... Aprofito per dir gina amb dos petons, eh? Clar, és que el Jordi va fent, va fent, i no deixa que...
Perdona, això no és veritat. Per cert, i Arnau, no només acaba aquí la col·laboració, perquè ja podem anunciar que la Pella del Morro col·laborarà a la Vall d'Avers, el proper número ja. Vinga, vinga. Amb una secció que estem acabant de perfilar amb els guionistes del programa. En fi, Gina, moltes gràcies. A tu, Jordi. I que vagi molt bé. La Vall d'Avers, la nostra revista de capçalera. Bona tarda, Gina.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veu? Sou originals, també.
Fins aquí el programa d'avui.
Parla per tu, Aventura. Tu vas a Catalunya Ràdio o vas a RAC1 i et demanen un bio. Tu no pots anar a la Mònica Terribas i dir-li que no.
No tens guió. Però no és la Mònica que t'arribes. No, però no perquè sigui la Mònica que t'arribes. Em sembla molt bé que tu tinguis guió, però quan en aquells temps, els col·laboradors de la ràdio d'Es Bern i també de la Vall de Verdes eren Ignasi Pàmies i jo mateix, arribàvem 3 minuts abans i el Carles Hernández, que ara fa el temps en aquesta sentacaça, llavors feia com de tècnic general i ens deia, avui què? Tu ves punxant que nosaltres ja parlarem.
Hem de parlar de com funcionava la ràdio abans. Nosaltres li dèiem una sessió com de free jazz. Els grans músics de jazz que fan improvisen a partir de què? Dius re menor. Així es feia la ràdio abans, sense cap mena de sentit, parlar per parlar. Era una mica omplir per omplir.
M'estàs dient que la penya del morro i la ràdio que estem fent... Recordes que és un programa que ha guanyat un premi menció de qualitat als Premis Radioassocio Catalunya? És igual, no entrarem en aquest tema. M'estàs dient que està tot molt encorsatat i està tot molt... Fora de sintonies!
El programa ara està a lo loco, desencorsatat. Vinga, doncs enconcertem. Però jo no parlava que tu estiguessis enconcertat. Ara em fas molt nerviós. Encorsetat. Deia que has de ser més lliure. Dóna el guió, fora el guió. Què estem fent ara? Improvisar. Què fèiem la setmana passada? Improvisar. Fa dues setmanes no improvisàvem perquè t'havia enviat un
Bueno Jordi, més d'alguna vegada t'has trencat els papers aquí en directe i has deixat el guió. Perdona, és que els puc trencar ara mateix. Aquest és el guió. Escolta, tu què vols? Fora. No hi ha guió al programa. A Pallà del Morro no hi ha guió. Però a veure, tu què vols, per exemple, per trencar amb l'audiència? Vols una novetat? Vols una... Com en diuen, això? Perdona, Albert Einstein, que avui veig que tenim tot d'oïens il·lustres al xat de ràdioesdorm.com. Molt vius, també.
Dius en el sentit de llestos, eh? Diu, clar que sí. Diu, així es preparen els bons programes. Olé tu. Sense contingut ni res. I després diu, la Cristina ho està mirant amb una cara de I'm flipping totally. Perquè el relax in cap li han posat alguna cosa? No, perquè Cristina està fent ràdio així, a lo loco, desinteressada. Atlèctica, ràdio d'ara, d'avui dia.
La ràdio és novetat. La ràdio és el primer mitjà de comunicació que arriba a tots els llocs, el primer informat. Fins i tot abans que internet. Si aquí internet és més ràpid, no. El primer és la ràdio seguirà sent la ràdio. Vols una notícia nova? Com en diuen d'això? Notícies noves. Breaking news. Notícies que es trenquen. Novetats. Primícies. Vols una primícia, així sense sintonia? Estem fent ràdio moderna. Qui vindrà al novembre literari?
Ah, no ho saps? Ho vols? Posa'm una música. Ràdio moderna. Ràdio del dia. Ràdio contemporària. Ràdio sense guió. Ràdio sense escaleta. Amb Arnau Cònsol a la penya del morro.
Protadiscos! Però jo hi posaria en Jordi Domènech, també, perquè aquí la gràcia és anar fent diàleg. Va, vols un nom gran? Sí. Va, Mario Serra. Oh!
Perdona, això és la mare dels guillons i del contingut, una onaprimícia. Si m'estàs dient que en Mario Serra vindrà a Sant Just el ja mític novembre literari organitzat per l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just. I per l'Ajuntament, per la regidoria de l'Ateneu en si. Vols un altre nom? Treu la música. Vols un altre nom? Toni Xuclar.
Oh! El mític sexofonista, Toni Xuclar! El productor musical, hi ha tot un disc sobre alguns poemes d'Espriu que ell mateix ha musicat i vindrà amb la Gemma Omet i ens cantarà. Bravo, bravo! Carnau! Carnau! Carnau! Carnau! Vols un altre nom? Un altre nom encara? Vols un altre nom? Vols un altre nom?
Salvador es priu, però ell no vindrà. Això que és aquest nom és una mica pissarric, aquest últim, eh? No pissarric. Jaume Pons a l'ordre. Ara sí, jaume Pons a l'ordre. Massa primícies que al meu cos ja li costa d'entrar-hi només una, imagina't ja tantes. Escolta, escolta, escolta. Què passa, què passa? Novetat editorial. Pilar Sant Pau. Pilar Sant Pau també.
Dietista de Sant Just i la Sant Pau. Aquí està, aquí està, aquí està. Bé, per tant, tenim que el novembre literari en primícia, per ràdio i a la Penya del Morro, l'Arnau Consul, tot s'ha de dir, atrapat, perquè s'ha vist atrapat, que no tenia guió, ha hagut de tirar d'un clàssic, que és les novetats i les primícies. Folipopo Gròs. Folipopo Gròs, això ho tenies pensat ja dir-ho d'aquí uns dies o has hagut de dir-ho avui? Com es diu això? Embarcat per les emocions.
Màrius Serra, quin dia vindrà a Sant Just? 21 de novembre. Has parlat també de Toni Xuclar. Quin dia vindrà? 16 de novembre. Has parlat també de Salvador Espriu. De quin dia es parlarà d'ell? El mateix 16 de novembre. Amb un festival especial que inclourà la música de Toni Xuclar, un cabaret espriuant al qual participaran alguns del grup de pastorets de Sant Just i els grups de pastorets d'Estarrilàneu, que estan com a germanats.
i vindrà Sam Abrams a parlar-nos de Salvador Espriu. Serà un tòtum, un festival espriu. Doncs escolta, molt bé, enhorabona, i per tant tenim Mario Serra, Toni Xuclar i... què m'hi has comentat? Pilar Sant Pau. Ah, Pilar Sant Pau, és veritat. Perdona, em deixava la Sant Justenca. Pilar Sant Pau, de quin dia vindrà?
Ara parlo de memòria i diria que és el 8 o el 9. Aquest novembre literari no sé si heu encarat d'alguna forma especial. Ho hem encarat d'alguna manera a fer-ho més gros.
A l'Ajuntament es veurà un event respecte dels altres.
Ja estem al tercer, vol dir que l'any que ve hi haurà un quart, i ja no un acte cada setmana, sinó fer-ho més gros. No es tracta de fer-ne quatre perquè hi ha quatre setmanes al novembre, sinó de fer-ho créixer. Quines diferències hi ha entre altres novembres literaris, a part de pròpiament els convidats que són uns altres?
D'entrada això, no fem quatre actes, en fem uns quants més ja amb voluntat de fer cicle, de fer... no aprofitem i diem va, una acta cada setmana, sinó no. D'entrada comencem el 30 d'octubre, fem créixer, diguéssim, i dura fins al 30 de novembre, realment un mes exacte. Amb què començareu el 30 d'octubre? Doncs un acte jo crec molt, molt, molt, molt interessant, que és la presentació del llibre
que recull els millors relats del curs d'escriptura
no et diria de l'escola d'escriptura, tot i que també, però dels nous autors s'enjustencs, dels alumnes que van començar aquí a Can Gynastà, i que són noms tan coneguts a Sant Junts com Palmyra Badell, com Carmen Navarra, com Josep Maria Carronell i com Xavier Pueyo. Són autors s'enjustencs que publiquen el seu primer llibre i que el presentaran amb la presència de Joan Margarit,
que recitarà una sèrie de poemes sobre el fet d'escriure, la novetat d'escriure, doncs una mica farem un acte sobre l'escriptura en si. I a partir d'aquí, quan dius de fer-se gran vol dir que cada dia hi haurà una activitat o un acte diferent, o quasi cada dia? No, tampoc. De moment no. Això, quan arribem al setè o al vuitè cicle, potser ja arribarem, quan això sigui una cosa gran, quan ens subvenciona la Generalitat ja, en un país independent, evidentment,
Doncs al millor creixerem fins a aquests extrems. De moment no arribem a l'extrem del festival de poesia de Sant Cugat, que ja és una cosa enorme, que comença la setmana que ve, que justament homenatgen un poè de Sant Justenc, o en tot cas que viu a Sant Just ben arrelat com és Joan Margarit, això seria la tercera notícia que volia abordar, però ja l'avanço. És la novetat de fer... bé, comencem el 30 d'octubre, després ja veurem dues presentacions i no només una, la de la Pilar Sant Pau, la de...
el Màrius Serra, que ve a presentar-nos el Premi Sant Jordi, per donar una novetat si voleu relativa, però un Premi Sant Jordi, poca broma, no és qualsevol cosa, la presència, doncs, del Joan Margarit, i aquest festival Espriu, aquest és l'any Espriu, d'alguna manera, entrem en aquest acte oficial que ha durat tot l'any, que la gent pot pensar, oh, però n'estem farts, Espriu, no n'estou farts, però són just, perquè avui no s'ha fet res, s'ha fet una obra de teatre, doncs ara fem un festival.
Escolta, ens hi sumem de manera doble. Molt bé, doncs són algunes de... I, evidentment, un recital de poesia per tancar el dia 30, i, evidentment, la presència del Paco Camarasa al Club de Lectura Negra, i una trobada de clubs de lectura, això ho organitza la biblioteca Joan Margarit. Escolta, per no portar guió, Déu-n'hi-do, Arnau, les primícies que ens has portat i ens has donat a la Penya del Morro, sobre aquest novembre literari, que any rere any, i, bueno, el tercer, ja,
És el tercer. La gent busqui aviat el cartell.
en aquests casos importants, no n'hi ha prou en fer un cartell on es recollin tots els actes, no, justament s'ha demanat al dissenyador, per exemple, que crec que és el mateix que va fer el d'aquest any, les festes de tardor, home, darrere hi veus algú que pensa i que té ganes d'explotar el públic i de dir-li, que aquí fem una cosa important. Arnau, perdona que et talli, però és que no ho faig jo, ho fa Risto Mejide, que també ens visita al xat de radeodesbert.com,
Hola, Risto. Hola, Risto, no sé si el saludaràs quan llegi el que ha escrit, diu, xaval, t'enrotlles més que una persiana. I què és la ràdio sense guió? Ara, enrotllar-se com una persiana. Risto, que listo. Deixa'm saludar la Mireia Redondo, que s'incorpora ja al programa de Tot un món de moda, Mireia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda Mireia, què tal, com estàs? Molt bé, molt bé. Avui tenim gent al xat de RàdioDesvern.com que està molt crítica amb tot el que anem fent. Per tant, no t'ho dic perquè vagis en copda. Anirem en compte. No sé si Arnau, tens alguna cosa més sobre el novembre literari? No ho hem fet aquí, ho anirem recordant la setmana rere la setmana, quan les coses es puguin concretar una mica. Això és un esquelet, només.
Hem anat desgranant una mica el que hi haurà el 30 d'octubre amb aquest primer acte del novembre literari que no només seran 3 o 4 com altres anys sinó que n'hi haurà molts i que n'hi haurà més. I en tot cas sempre amb la col·laboració del celler de Can Mata i això que vol dir? Doncs vol dir xampany i cala grandís per a tothom.
El Risto Mejide diu, deixa hablar a la pobra chica, que tiene un guion. Home, això és veritat, eh? La Mireia Navarro, avui ha vingut a redondar... Ui, ui, ui... Escolta, mira que no té guion. És que, per favor...
T'has quedat sense moda? T'has quedat sense diccionari? Saps el que ha estat això? El Vic s'ha pres abans d'entrar a la segona hora, a la mitja part. Està pensant en el bàsquet que el Barça juga aquesta nit.
És la Cristina Terra. Ja veig que no heu deixat ni una gota. Perdona, sí que n'hi ha aquí fora. A la redacció de la ràdio de fet convideu... La buida? No, n'hi ha una mica. És l'Street Goldstein, que ve als dijous a la ràdio i deixa una ampolla de vi. Avui vi blanc del Penedès. Molt poc afruitat, perquè és més sec. És la Carme. És que l'has provat molt. He fet un glopet i mira, ja va així la cosa.
Escolta, sí. Mireia, et demano disculpes, Mireia Redondo, però és que jo, no sap que tinc Mireia Navarro, però és que tinc un problema. En directe potser sí. Jo crec que alguna vegada t'hauria de dir Mireia Navarro. Amb la meva presència potser no. És que la Mireia Navarro era una col·laboradora del programa que ara és directora de ràdio Cornellà. I llavors, mira, no sé per què, sempre tinc a Mireia Redondo. Redondo, Redondo, Redondo, tot un món de moda.
La Mireia cada setmana ens porta una mica la moda a la ràdio i a més també el teu objectiu és intentar vestir-me bé i estilitzar-me cosa que tindràs difícil.
No. Avui què et sembla? Porto un jersei així... Veig algú verd a sota. Sí, fatal, mal combinat. Per què pregunta això? Ja ho sé, ja ho sé. Porto una samarreta verda i després un jersei lila. Perdona, vert i lila combina. El Joker de Batman anava així. Ver lila negre, texà i bamba. Sí, texà d'aquest estil.
Si surt la samarreta per sota del suéter, és camufla. Encara queda bé, no? Ho he pogut salvar. Com vas vestida tu avui? Jo hi porto samarreta de coll, de barca, que es diu més obert, amb unes pedres al coll, mitja màriga, ratlles blanques i vermelles. Aquestes pedres deuen pesar.
Això no pesa res. Això està enganxat a la samarreta. Fa l'efecte del collar, aquest que es porta tan gran amb pedres ben a prop del coi, però és enganxat. És una fal·lia de... simula ser pell, però no ho és, no? M'han tret cap animal. Perdona, simula ser pell? Sí, és això que es diu poli-piel. És una espècie de pell, però no és pell real, i unes bambes de plataforma d'aquestes Victòria que m'encanten.
Aquí em pregunten, en Rista Mestridi diu, i los gallumbos, Jordi, blancos o con corazones? Ni uns ni els altres. Gris, gris. Avui parlarem de la moda i la música, de com conviuen aquests dos gèneres i mons del moment. I al diccionari tenim dress coat i chic.
Quina t'agrada més? O quina saps menys? Home, una persona xica és una persona com guai, no? Clar, això és el concepte estàndard que s'utilitza per moltes coses. Comencem parlant de dress codes. Quina prefereixes? Dress codes. Què vol dir dress codes? Es pot deduir, no?
El codi de vestir, no? Depèn de com vesteixis, estàs dient una cosa o una altra, no? Més que res, el concepte de dress code no és com ho portes tu cap als altres.
la norma de vestiment. Per exemple, una boda té un dress code molt diferent a una reunió de feina, a una barbacoa amb els amics al camp o a un programa de ràdio, doncs, per exemple, ara mateix o a qualsevol evento que hagis de participar-hi. Si sempre anem a qualsevol desdeveniment dels que has comentat, igual, tenim un problema, no? Home, si vas vestit a la boda amb traje de la feina, encara.
Però si vas a la feina vestit en un vestit llarg de boda potser no hi acaba. Clar, clar, clar. A no ser que el jefe... Però tens un problema. En principi no... Clar, llavors, cada situació, cada moment té un dress code diferent. Hi ha algunes situacions que ja se sap. Per exemple, una boda, doncs, mai, o quasi mai, serà un dress code de Texans, gorra i bambes. Que no sigui una boda, doncs, molt diferent o molt... Temàtica, no? Mira, jo ara vaig estar a una boda, al final d'agost,
on tothom anava amb traje i tal, i totes les noies també anaven amb vestit llarg, però hi va haver una que ho va malentendre, i es pensava que era una boda hippie, que és el pitjor que et pot passar. O sigui, tu et passa això, Mireia, i t'agafa alguna cosa. I clar, tothom anava amb tacons, les noies, amb el vestit llarg i tal, i ella anava amb una faldilla, una blusa i unes xancles, com aquell qui diu, unes sandàlies. Llavors, clar, dress code aquí,
Va veure moltes copes de cava molt ràpid. A més, no era prop de casa seva. O a Barcelona. Vaig a casa amb camió, era lluny. Estava una hora i mig en cotxe. Has d'assegurar que realment l'abastiment d'aquestes trianes és la que has de portar.
Primer pas. Ella va dir que li havia preguntat al seu nòvio i li va dir que era bé. Ella tranquil·lament va anar i es va morir. El nòvio encara ho va arreglar perquè portava camisa i va agafar una corbata que no sé d'on i encara tira. Ella ho va passar malament. Dress code és important. I nosaltres li podem dir a una persona que no està al dress code.
Home, clar, si tu, per exemple, coneixes un sopar a casa teva i dius doncs, intenteu venir ben vestits o vull que vingueu amb camisa o el que sigui, doncs si algú ve amb xangles i banyador li diràs, doncs no és complet el dress code que en aquest cas era vestit i mudat. Mira, jo això ho faré jo. A partir d'ara, si algun dia faig un sopar, no ho sé, si algun dia faig un sopar a casa i vaig a algú que no m'agrada com el vestit, li diré, no passa amb el dress code que era necessari per venir a casa meva. Exacte.
No és que és un manual, però se sobrentén que en algunes situacions has d'anar vestit amb un dress code concret. Ja sabem que és dress code. Per cert, txic és l'altra paraula que també portes avui al diccionari. Què vol dir txic? Txic, 20 dies, sembla molt a paraules com guai, com un cul, o per dir que et queda molt bé, que et queda diferent, que et queda original, que et queda maco.
però originalment la paraula venia de l'estil sobretot bohemi, bohemi francès, va començar el moviment una mica i llavors ja va sortir la paraula, però és que avui dia ja es fa servir per tot, per roba, per ungles, per accessoris de polseres o de bols o el que sigui, però el que diferencia a una persona quan li dius xic o d'una altra que no consideres tan xic és que té una característica potser que la fa diferenciar de la resta, per exemple.
Tu, per exemple, avui la samarreta verda... És xic. Tens un toc xic perquè vas molt diferent, més o menys com els dies de ràdio. Perquè ara estem ja entrenant al tardor. I llavors ja em poses el seny... Perdona, no riguis, que aquests dies és un drama... És l'època de fer el ridícul. Sí, però, per exemple, estic pensant que la noia hippie de la boda no seria xic tot i que anava diferent.
Ben vist. No, són conceptes. Anava xic, però no anava al dress code adequat. Què és més important, anar xic o anar al dress code per tu? Anar al dress code, no? A quants segons la situació, home. Si és una boda, un acte així, anar al dress code i si vas pel carrer... Exacte. Anant cap a la boda aniràs molt xic, perquè...
Normalment per al carrer la gent no vestia de boda, però quan arribes a la boda aniràs amb el dress coat i aniràs amb l'entonació homogènia. Però és important anar una mica xic dintre sempre del dress coat? Sembla. No, clar. Semblem, no sé, químics aquí amb paraules. No, clar. No, no, perdona.
El dress code és com una espècie de manual, tot i que no hi hagi un llibre que et diu que has d'anar així, així, així... Però en una boda, per exemple, amb una noia s'ha d'entendre que no anirà vestida blanc perquè la núvia és l'única que ha d'anar. Pots portar, per exemple, un vestit molt diferent, és a dir, o molt... Sense anar estrafolari o... Bueno, arribant una mica... Quina va dir, després ja la típica creu que es vesteja una cosa així... Per exemple, Agatha Ruy de la Prada es pot considerar xic, però...
Hi ha opinió personal. Té un dress code a part. Exacte, tot el nen a part. És roba que és difícil de portar, perquè un vestit amb tot de cors enganxat de plàstic és difícil. És difícil d'anar amb moto sentat amb allò o amb cotxe. És una empresa que no te la poses. M'agrada molt que estem parlant aquí de dress code així ja, com que sou superintegrats. I el paisley? I el paisley què? És veritat. 12 minuts i arribem al punt de les 7 de la tarda i arregla el final del programa i també de la sessió i parlem de la moda i de la música.
Com conviuen aquests dos mons, Mireia? Perquè moltes vegades sembla que... que marquen tendència, no? Els cantants ja a nivell multinacional, a nivell mundial, són els que hi hem de seguir? Són Coolhunters, allò que parlàvem la setmana passada, ells? Clar, és el meu plantejament d'avui. La música, és a dir, un cantant d'un grup o un cantant sola,
És cantant però predica la seva manera d'estir. És cantant, movell i és de tot. Ara mateix els cantants fan anuncis, fan de tot. Avui volia parlar de la Miley Cyrus, que és una noia molt joveneta que venia del Disney Channel. Justament ahir a la nit feien a la MTV el documental. El vaig veure una estona. Em va sorprendre molt, vaig veure tot el documental i em va sorprendre perquè la noia projecta una imatge
cap al públic, cap als fans, que realment és tot un muntatge, perquè ella és una persona normal. Tens el que cap del món de Hollywood, és una noia que té la seva família, que viatja amb els seus pares als concerts, que fa assaig, rega assaig, que vol millorar-ho sempre, que vol sorprendre els seus seguidors, que vol estar sempre al número de les llistes, que vol tenir contents. És una noia
que lluita per aconseguir el que li agrada. I sobretot, aquesta noia és un exemple de canvi, com poden ser molt desavui, però d'un canvi d'imatge, de cabell, de roba, d'estil, de música, perquè abans era actriu i ara és actriu i cantant, però més cantant, de estil, abans a la web, a www.tomomodo.com hem pujat avui un post parlant d'això, del canvi que ha fet, i no només...
Aquesta és molt bona, aquesta cançó. Que el videoclip va estar impactant. Va haver-hi molta polèmica i fins i tot moltes escoles i universitats van fer imitacions. Miley Cyrus ha canviat tot el mel, és la imatge que volia donar quan era una actriu de Disney Channel. Era com una princesa i ara s'ha tornat com... L'estil Britney Spears. Era la bona nena i ara s'ha tornat la noia...
explosiva, dolenta, més un... Què passa que no sé si cola gaire aquest dress code que ha intentat portar ella ara mateix, no? No, ella ara és autèntica, és a dir abans quan estava a Disney Channel doncs havia d'anar vestida. Modosita. Exacte, més tranquil·la, ens ensenyava molta panxa perquè era com una ídol de nens de la seva edat. Ara ha sortit ja d'aquest target i el seu target és tothom, perquè ja és encantant. I els nens que ell tenien crescut?
i ara ja els deu haver aquest altre. Han crescut també amb ella. Perquè Dres no seria en aquest cas. Però aquí també hi ha el morbo també, no? De veure una nena de la Factoris Channel que ara va una mica més... És com aquella con mutxa marxa. La Letizia Sabater. Aquesta teniu una edat ja però sí. Jo crec que és diferent. No, no estic comprant els models. Pobre jo també projectava pels nens una imatge que després els que no érem nens deia però on vas. Pels nens no sabien això. Com la Xuxa, la Xuxa Park.
Vull dir que en el fons això és una cosa que es fa. Home, forma part de l'evolució també, perquè un cantant no serà tota la seva vida, igual que no cantarà sempre a balades. Els pallassos de la tele sempre van ser iguals, però bueno, això és clar, estàvem parlant d'una altra època. Ara anava un bon internet, intentant introduir-nos a la conversa. Sí, perquè clar, fa estona que anava veient com elles dues anaven monopolitzant. Jo també, a veure, jo odiava aquesta acció, jo em sento una mica orfa, no sé què dir. Però ja està, ja sou dos, home.
La Lletitia Salaté i la Suixa, les nostres aportacions a l'espai de moda. Que per cert, 12gabana ens diu ara al xat de RadioEsvern.com, diu Jordi vas peor vestido que Lady Gaga en el videoclip de Poker Face. Lady Gaga també és una altra, no?
Aquesta seria una mica extravagant. Aquesta extravagant es queda curt, però per dir-ho finament. Per tu una persona que va vestida amb tot de carns i entrecots és extravagant.
Busca un exactiu. Estrany, raro, friqui, ganes de trigar a crear atenció, ganes de provar noves coses, que les barreja jo crec que una mica tot. Té el valor de fer-ho també, que és complicat. Però Lady Gaga no marca tendència ni marca moda, per exemple. Home, té els seus seguidors. Jo no crec que cap persona que vegi es posar aquest vestit de cards que portava, no ho sé, però... Però menjar que no el deu a ni vendre. És que per això... És que finalment allò va ser una cosa puntual.
El momento del evento, i per fer rassó, i per sortir el dia següent als diaris, per pujar fans... Jo crec que ni la colònia aquella amb molors estranys no es va arribar a vendre mai, tampoc.
Un aroma amb perfuma a semen, a sang... Sí, sí, ho vaig sentir. Però va ser la notícia. No crec que s'arribés a comercialitzar mai, perquè no friquis, sinó que tanquin directament la persona que vagi a comprar-ho.
Si comercian en això, més d'un comprarien. Jo et dic una cosa, jo per curiositat el compraria per veure com olora. A mi a mi no m'ha costat. Per curiositat? Bueno, no comprar-lo, però potser anar a la tienda de colònies i olorar-ho. Cristina, tu has de dir que compraries una ampolleta de perfum que portés sang, esperma i romaní. Que portés no.
Fes olor de sang, esperma i romaní. Tot barrejat tampoc. Jo crec que va ser la cosa que van dir que portava això, realment no devia de portar aquestes coses.
I d'aquí era la sang. L'esperma no crec. L'esperma no crec que fos de la Lídia. Però insisteixo, era per fuma. No que fos. A veure, tots hem llegit o hem vist la pel·lícula de Perfum. No, perdona, tu vas al Cèfora, al Triangle, per exemple, i pots olorar coses.
Per això, i a totes les més fumades. En Pobol que vulguis que més d'una persona anirà a veure-ho. No molt lluny d'allà, al barri xino. Escolta una cosa, jo crec que hauríem d'acabar el programa aquí, perquè s'està desmadrant una mica. Per què has escrivat el guió? Per què he escrivat el guió, clar. Dolce Gabbana diu Cristina, demana-li al Jordi, que segur que el té.
Cristina, si la Penya del Morro fos un programa amb molta, molta audiència, avui què seria Trending Tòpica Twitter? Sense dubte, el xat, per primera vegada. El xat, oh! Sí, perquè hem tingut el Resto Mezquive, l'Alberense, l'Anna Botella, la Paquita, el Dolce & Gabbana, ara. Moltes gràcies! Molt comentari.
Acabem la penya del morro, agraïm tota la gent que ha fet possible el programa, la Carme Verdoia, les notícies de Sant Just, també el Marc Marvà del Juguem a casa, la Núria Oriol de les Notícies Positives, la Gina Toses de la Vall de Verge, també a la segona hora, l'Arnau Cònsul amb la seva secció molt treballada avui, guionitzada de llibres. Arnau, gràcies, bona tarda. Fins dius que ve. I la Mireia Redondo, de tot un món de moda. Mireia, gràcies.
Que vagi bé, adeu-siau i bona tarda.
Flamella Balmorro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec.
No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs.
Prou lluny, benvolgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tua senyal és l'absent romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant.
i que simpàtics que s'ho es veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o m'intento i t'asseguro que m'ho mou.
Prenc que encara vull, sense remei, tot trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar. No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessiu créixer amagat, amagat en mentides.
amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en soc molt joves per tenir res massa clar, amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que es franci un dia, et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans,
o el meu dit reseguint-li la columna vertebral. Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar.
Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Ben volgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment de comiar d'armes parant.
No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre sort, però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Fadaré d'homes serios, esperaré darrere de dret, mentre tu li facis brometa. Veig que en els teus casals, mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem-ho bé, avui marxarem i ell em dirà que petis vell, i pas a pas ja estaràs tan lluny.
Bona tarda, són les 7 del vespre.
Una vintena de persones de Sant Just participen del grup d'ajuda mutua per familiars de persones amb malalties mentals. Es convoca un cop al mes des de fa tres anys amb molt bona resposta per part dels assistents i el passat 10 d'octubre es va celebrar per cert el Dia Mundial de la Salut Mental. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint, però de seguida altres informacions destacades en titulars.
Un grup de Sant Justenc recull més de 200 signatures en una setmana. Amb la campanya, diguem-ne, l'augment del cadastre a Sant Just.