En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Us saludem des de Ràdio d'Esvernos per la Jordi Domènech. Hola, gràcies, gràcies. No, no cal, no cal. Està engravat aquest aplaudiment. Però gràcies, de totes formes. Des d'ara fins les 7 del vespre, això és La Penya del Morro. Oh, oh, oh, oh.
Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Un moment, Carme, para, para. Com et trobes, Carme? Perquè m'han arribat informacions que no has trobat massa bé avui. A cor obert!
Carme, com estàs? La gent ho vol saber, eh? Sí, la gent... El Twitter em va ple i el Facebook encara més sobre el teu estat de salut. Què et passa? Bueno, que no em... No em trobo en les meves millors condicions. Has estat en dies millors, no? Exacte. Però què ha passat? Podem explicar o no? Sí, que, bueno... Què?
Vols que ho expliqui? Bueno, que què ha passat una mica? No, que tinc mal de panxa. Però que has menjat alguna cosa malament? Sí, alguna cosa que no em va sentar bé. Però on ho has menjat, això? A una fira. A una fira? Que es feia a Sant Feliu. M'estàs dient que has menjat una cosa a Sant Feliu de Llobregat? A les festes de primavera, dedueixo, que són de fira que han fet aquest cap de setmana, i t'has sentat malament...
Crec que sí. Oh! Carme, això només et podia passar a Sant Feliu de Llobreguet. Molt de capital de comarca, però a les empanades, una com a mínim, estava malament. No t'ha passat a Sant Just, això, a la Festa de la Pau d'aquest dissabte? No. No hi vaig venir, per això. No vas anar? O sigui, no vas anar a la Festa de la Pau?
Ah, per cert, parlant de la Festa de la Pau... Un moment, un aplaudiment per la Carme. Gràcies per venir. Hi ha molta gent que ha anat al teu lloc.
Saps? Va, anava a dir una cosa, però no la dic perquè em posaria el gremi de funcionaris d'ajuntaments a la contra. O sigui que no diré res, si et sembla, sobre aquest tema. Per cert, que la festa de la Pau va ser aquest cap de setmana i saps que feien una activitat especial i és que, bueno, feien una recollida de menjar. 1, 2, 3, 4...
La Festa de la Pau a Sant Just d'Esvern, com cada any és una tradició, no sé si deu ser la sisena o setena festa ja, no? Moltes més. Moltes més, eh? Es va celebrar aquest dissabte passat a Sant Just d'Esvern amb actuacions com Els Pallassos Sense Frontera i quasi bé totes les entitats de Sant Just, doncs, bolcades en actes solidaris, amb exposicions també, no?, sobre camps de refugiats a Afganistan, si no tinc mal entès. I vaig estar parlant amb el Carlos García, que és un dels responsables de l'Esplai
ara mateix, i em va comentar que havien fet rècord, o que no sé si ho vam fer alguna vegada, però que no s'esperaven la recollida d'aliments que van fer, que van recollir molts i molts aliments, cosa que està molt bé i ens n'alegrem moltíssim.
John Lennon, give peace a chance. Era l'any 1964, quan... No, no sé què passava perquè no m'ho ha preparat, això. Després, una altra cosa. Avui fem coses al programa, sí, perquè ens hem encallat al sumari. Recordar que d'aquí una estona vindrà el David Àvila amb l'espai de la tele. A més a més, també hi ha la segona hora el Manel Ripoll amb l'història de Sant Just. Avui segurament acabarem el mític personatge del segle XX, mossèn Antonín Otenes, i les seves obres més destacades quan va ser mossèn a Sant Just d'Esvern durant la segona rep...
república, què rius, Carme, que hi m'ho sentes vegades, no? No, no, no, que m'ha fet gràcia el que deies, però... m'ha fet gràcia. Però m'ha semblat molt interessant lilluns passat. Per què t'ha fet gràcia? No sé d'Antonino Atenes. Has dit alguna cosa més després? No, una de les segures més mítiques del segle XX a Sant Just. Doncs m'ha fet gràcia. Doncs és veritat, vale?
I acabarem a la segona hora i al programa amb l'Arnau Cònsol i el seu espai de llibres, directament des de l'Escola d'Escriptura de la Taneu de Sant Just. Bona tarda i benvinguts a La Penya del Morro. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Aquesta sintonia és la de Game of Thrones, una sèrie que aquí al programa estem molt enganxats i que recomanem molt. En fi, va, passem a les notícies de Sant Just. Per on comencem, Carme? Mira, doncs parlem de la setmana de l'Ateneu, que concentra els seus actes. És aquesta setmana, però estan concentrats en el cap de setmana. La setmana de l'Ateneu! I expliquem una mica què hi trobarem, el reconeixement dels socis que porten 25 i 50 anys a l'entitat,
el vermut del soci i un esmorzar de forquilla, són algunes de les activitats més destacades del calendari d'actes de la setmana de la Taneu. I si vas amb ganivet? No, no. Ja no sé què vol dir, esmorzar de forquilla. No, no sé què vol dir. Un esmorzar, que en lloc de ser un entrepà o una pasta o un croissant, és en plat, això es diu de forquilla. Ah, val, val, ja m'entenc. No ho he sentit mai. Jo no t'ho juro, no.
Doncs... Carme, no et trobes bé, eh, jo ho sabem. Tot plegat començarà. Alguna Carme pot ser més lenta del que és normal. Sí, és veritat, eh? Sí, però no passa res. Vols que parem el programa per tu? No, no, no. Escolta, posem un ritme que s'ha de cuir, perquè la penya del morro, una altra cosa no, però adaptar-se a les situacions en sap un món. Avui fem un programa especial per adaptar-nos al cervell de Carme Verdoll. El tret de sortida es farà divendres,
Amb la inauguració de la Setmana de l'Ateneu, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Piquet, s'estrenarà l'exposició d'Arteneu i entre els assistents es sortejarà un quadre. D'altra banda, també divendres, es farà una tertúlia sobre el panorama de l'edició en català, organitzada per la secció de Cultura i l'Escola d'Escriptura de l'Entitat. Molt bé. Carles, millor així, no? Sí, sí. El quadre aquest, sabem quin és el que sorteja? No. És un domènec? No. I un dels actes més esperats, com dèiem,
és el lliurament de medalles als socis i sòcies que fa 25 i 50 anys que formen part de la Taneu, que aquest any són una dotzena en total. Ah, molt bé. I una de les novetats és aquest esmorzar de Forquilla, que es farà dissabte al Pati del Reure a partir de les 10 del matí. Costarà 6 euros pels socis i 7 pels qui no ho són. I també dissabte de matí hi haurà una audició de l'alumnat de l'Escola de Música, concurs de dòmino de cartes i de ping-pong. I diumenge, ballada de sardanes, vermut del soci...
I està encara diumenge a la tarda amb l'espectacle Mamà, vull ser artista, que interpretarà l'alumnat dels cursets d'iniciació al Teatre de Just Teatre. Això quan és, aquest diumenge? Sí. Deixa'm apuntar, perquè és allò de la Maica, no? Sí. Sí, sí. Diumenge, a qui nota? A dos quarts de vuit. Dos quarts de vuit, eh? És gratis? No ho crec. O sí? No ho sé. No ho tinc apuntat. Bé, doncs aquest diumenge a dos quarts de vuit, teatre a l'Ateneu de Sant Just, eh? Mamà, vull ser artista.
Que per ser aquí Concha Velasco va estar, ara en parlarem d'aquí una estona segurament, amb el David Àvila, però la Concha Velasco va estar aquí a Sant Just. Allò que diu el David Àvila, saps? Que són els famosos quan van a gravar els programes als platós de Buenafuente o de Gis Músic, etcètera, etcètera, i el David Àvila sempre ens diu, doncs el famós ha estat a Sant Just, paquirrin, resta o mexide, o anys enllaç han estat a Sant Just. I al cap i a la fi el que han fet és portar-los des d'un avant, no?, des de l'hotel, amb una furgoneta fins al plató.
En fi, mamà, quiero ser artista, eh? Havíem dit... Doncs venga, aquest diumenge t'aneu. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio 2 Verdes. És la Maica Dueñas, qui canta? Bones plumes. Ves?
Amb unes lentejuelas, mira la Maica, tu quan baixa per l'escenari de la Taneu. Mira quan baixa a la primera fila i li canta...
El president de l'Ateneu, Albert Macià. Bravo, bravo! Bé, en fi, doncs és una mica els assajos que estan fent en aquests moments a través d'un monitor que estem veient, una càmera instal·lada a l'Ateneu de Sant Lluís, perquè sabeu que amb la ràdio tenim càmeres i micròfons de tot arreu. Carme, amb quina notícia... Sí, apaga ja la tele de l'Ateneu. Amb quina notícia continuem?
Parlem ara de reciclatge. Iepa! Recicle que reciclaràs. És un dels 127 municipis catalans que recicla més. Visca! Vol dir que estem en 127a posició.
El no sé lloc exacte, el fòrum d'estratègia. A veure, és com una xifra, és com un titular estrany aquest, no? Perquè realment, si estem a la segona posició, és evident que estem entre el 127 que reciclem més, però si estem al 112... Potser és al 112, eh? Potser és al 112. Sí, s'han reconegut. Sí, i per què 127, exacte? És que està bé. Em sembla que són els que superen els objectius de reciclatge en més d'un 55%, que són 127.
Val, val, val. I entre ells ja s'han vist. Però així jo he fet més llami. T'ha interessat més. M'ha interessat una cosa, Bàrbara. El Fòrum Estratègia Catalana Residor Zero ha reconegut el nostre poble com un dels que compten amb un índex de recollida selectiva més alt i per això el fòrum va lliurar fa pocs dies al Regidor de Medi Ambient de Sant Just, Pere Oriols, un diploma de reconeixement al municipi i va agrair la col·laboració del veïnat
i també l'esforç del consistori. Hem parlat d'en Pere Uriol, se li ha preguntat sobre el tema de les plantes de reciclatge i la seva saturació. No hi hem parlat avui. Jo et convido a que... No, jo no, a mi no convidis. El convidis, tu. Podríem fer-ho, això, no? Però com que són temes de gent gran, va anar just a la fusta.
Per el que és jovent i canalla i circ, val a la penya del morro. Sí, és així. Bé, ara als oients tampoc no cal que expliquem la nostra vida, però el programa del matí de la ràdio, que és el just a la fusta i que el fas tu, Carme, feu coses destinades a un altre públic. Ni millor ni pitjor d'un altre públic. Adult. Adult, molt adult. En canvi, nosaltres passem de tot. La penya del morro. Però també has parlat amb l'alcalde alguna vegada. Sí, i en qüestions excepcionals.
Volies convidar el Llorent Rey, vas dir també. Sí, al final de la temporada. En fi, Carme, alguna cosa més de Sant Just? Mira, és una notícia que sortia avui al punt avui. Et trobes millor ja per això o no? Sí. Sí, eh? Un moment, torna a posar una mica així per la Carme. És que avui la Carme no es troba bé, sabeu? I va més lenta del que és normal. Que així de normal ja va lenta? No vaig lenta. L'heu sentit o no? No vaig lenta. Jordi. És broma, tonta. Va. Va.
La Federació Espanyola de Municipis vol que les poblacions de menys de 20.000 habitants es fusionin. A veure un moment. No aplaudim, si aplaudim li tallo la mà. O sigui, diu que la Federació Espanyola de Municipis, que els pobles de menys de 20.000 habitants es fusionin entre ells. Per tant, Sant Jus, que té 16.000 habitants, s'hauria de fusionar amb qui? Amb esplugues? Jo no vull que es fusionin amb esplugues.
Xargolins! Aquí ens teniu! No us tenim por! Bé, això és en cas que es fusionin, que no passarà, no? Ja podem avisar... Al principi, exacte, la Generalitat sembla que s'hi oposa. A més a més, aquesta és la proposta més radical a l'hora de pensar en la reorganització del territori català. Això afectaria Sant Just. Fem una cosa. Per què no ens unim als 6 milions de catalans en un sol poble? Sant Justunya.
Afectaria, evidentment, com deia Sant Jus, que compta actualment amb 16.253 habitants. Correcte. I segons aquesta proposta, de fet, de les 947 poblacions que ara pararan a tí Catalunya, només en quedarien 63. Home! Tots seríem d'Andorra o què? No, tots seríem potser de Sant Palau de Llobregat, llavors. Tot i això, l'opció... Bueno, estaria bé, perquè allò estaria en tota la capital de la comarca. L'opció que a mi ha sonat les últimes setmanes no és tan agosarada,
i pretén suprimir els ajuntaments que no superin els 5.000 habitants. La idea, aquesta idea, sorgeix d'un informe de l'Institut. Això, perdona, però això acabarà que els ajuntaments de menys de 5 habitants es fusionaran, perquè això ja es veu que van retallada o retallada, saps? Fins a zero. Clar, de fet, ara altres veus proposaven establir el topall més avall en els... Establir el topall. Establir el topall. És el límit.
A mi m'agrada el topall. A mi em sona com a drap. Un drap de netejar la cuina. Passa'm al topall. Establir el límit als 2.000 habitants. La Generalitat, però, de moment s'hi oposa, des del Govern català veuen amb bons ulls que racionalitzi la despesa i que pugui haver-hi agregacions, però es rebutja que s'hagin de fer de manera obligada. I, de fet, l'Associació Catalana de Municipis també suposa la proposta, però considera que és contradictòria
amb el model català. Per cert, al Twitter ja, com és una frase feta, no? No s'ha fet esperar, hi ha hagut reaccions. Una, no? Sí, una, però bueno.
Me n'han inventat les altres, però Carme, ara m'has resumptat la paradeta. No, a veure, perquè qui ha sigut qui l'ha esmentat? Ha sigut... L'Isma Cuevas. L'Isma Cuevas, correcte. L'Isma Cuevas diu, sí, home, eh? I què més referent a aquesta notícia? Cosa que està bé.
Bé, Déu-n'hi-do els tuits que hi ha hagut a les últimes hores, eh? Sant Just i parlant de Sant Just d'Esvern. Per exemple... Rebantalp 2012, que això no sé què és, però em sembla que és una associació o un concurs on el cau i participa, i no sabem de què. Diu, ei, diu, atenció, que sapigueu que... No existeix un nen en chocolate quiz, no destaca.
Diu, el cau de Sant Just és un dels més... de Sant Just d'Esvern amb d'apòstrof, és un dels més posicionats i a favor i... i tot plegat. Oh, sí? Sí. De què? A favor de què? No ho sé, d'una cosa del cau. Però, clar, aquí la cosa, que està molt bé, que sigui un dels més ben posicionats d'això que estan fent, però el tema està en que, clar, no ho han fet amb... han fet d'Esvern separat, amb apòstrof, Carme. Escolta, m'estàs encomanant algú, em sembla, eh? Sí? Sí.
S'enganxa. L'estil. S'enganxa l'estil. Després, per exemple, més coses. Va, diu, a Sant Just, atenció, eh, el 23 de juny plantarem la senyera a la penya del morro. Del morro. Del morro, perdó. Ai, he dit morro. Ai, com em pot passar això a mi? Perdó. Perdó, perdó, perdó. Oh...
És que no es poden estar buscant músiques, no, jo us ho dic ara, i fer programa i escoltant els tuits, veus? No es pot, no es pot, no es pot. Jo necessito... Centrar-te. Sí, o no fem els tuits, o què fem? O ja ho deixem aquí, Carme? Ho deixem aquí? No, continuar, home. Val, però llavors potser només posem una sola música, vale? Vinga, ja està.
Us aviso gens, només posem una música i així no em torno boig, i així puc dedicar-me a mirar els tuits. Per exemple, diu a Sant Jus el 23 de juny plantem la senyera a la penya del Moro. Diu, es veurà des de bona part del Baix Llobregat. Això ho diu el Freerider 68 i amb el hashtag tenim pressa i tenim solució. M'imagino que deu ser alguna cosa relacionada amb la independència de Catalunya.
Per cert, avui, Cheque 3, diu... No sé si són descomptes o què, però ho hem retuitejat, també està al timeline de la penya del morro.
Atenció, perquè demà ja sabeu que podeu donar sang a Sant Just d'Esvern. Ho hem retuitejat, ho han dit com Barcelona i altres twitters. Diu donar sang, demà pots donar sang a Sant Just d'Esvern, a Servià de Ter, al Prat de Llobregat, a Lleida i també a Rubí. Si voleu més informació, visiteu també el Trending Line de la Penya del Morro.
Atenció, perquè si esteu buscant un pis, diu... També hi ha l'enllaç d'això d'Himmo Central ES. I després, per exemple, diu... En què zona...?
No ha estat mai a Sant Just, no? Diu, en què zona més o menys gravaix el programa? Nosaltres li hem respost, com a servei de la ciutadania, quan pregunten coses a Sant Just. Diu, en el polígono l'hem posat just delante de la ITV, en la calle Espigolera. Una mica de servei, sempre al servei de la ciutadania, encara que no sigui a Sant Just aquest home.
També hem retiotejat una foto de la Gina Pol que va fer a la Festa de la Pau del dissabte i que es va celebrar a Sant Just d'Esvern. I atenció, perquè el juvenil del Castell Bisbal, de futbol sala, va vèncer el Sant Just 4-8 en el seu primer partit de Copa Catalunya. Felicitats al Castell Bisbal, doncs.
Per cert, retuit de tot és fosc perquè ha posat Passar per Sant Just i pensar en l'Andrea Jalabert. Hem de trobar un dia per veure'ns. La penya del morro hem posat.
Va, sí, quan vulgueu. Tonto es poco. També he posat coses al Twitter. Diu, el cel de Sant Just des de la terrassa de l'hotel és simplement de pel·lícula. I té raó, perquè a Sant Just hi ha molt bones vistes, des de Can Ginestat no sé a quin hotel parla, però clar, com que es veu tota la vall del Baix Llobrecat, fins a Sant Boi, Collbató i tal, doncs és molt bonic, és molt bonic.
Va, i acabem ja amb un últim tuit. N'hi ha més, eh? Si els voleu veure, els que parlen de Sant Lluís, heu de visitar el Twitter de la penya del morro. Diu... Són aquelles notícies que estan mig posades, saps? Que no... No plaudiu, que no sentim el que... No hi caben. I llavors ho han posat, eh?
Però mira, això de fet és una cosa del Twitter. Ai, del Facebook, perdó. Mira, diu... Però és molt llarg això, eh? Diu... Això és molt llarg, eh? Sí, bona música de coses espesses.
Diu, de la regidora Acción Social Gina Paul, que por fin dispondrán de una sede propia en el centro cívico Salvador Espriu, además de otro espacio de uso compartido para el encuentro de personas sordas, así como los cursos de LSC. ¿Qué es una droga? No, LSC, no sé qué es. Lenguatge, ¿no? Ah, lenguatge sord, cut. No, no ho sabem, perdona la meva ignorància. Lenguatge sord? Però en català. L-A-S-C.
Sí? Pot ser. I la seda què és? Català. Ah, llenguatge de sort en català. Val, val, val, gràcies, Carme. Llengua de sort en català. Sí, podria ser. Diu, avui a l'Ajuntament de Sant Lluís, després el president de Fesor... Ah, també està en català, després de la notícia. Home, doncs, no m'ho podia haver fixat, no?, i haver-ho llegit abans. Bueno, en fi, doncs, escolta, enhorabona, eh?
A Fesoca hi ha tota la gent que forma part d'aquesta entitat de persones sordes que tenen un nou local a Sant Just d'Esvern, el centre cívic Salvador Espreu. Per cert, avui... Ah, mira, estic mirant el xat, a veure si algú diu alguna cosa. I en aquests moments Arnau Macià ens està mirant des de Bombay. Tu!
Perdoneu, és que l'estic saludant amb vindús. Ell ja m'entén. No sé, potser podem fer una connexió. Potser en aquesta primera hora no, però després sí, no? Si és que sí, fes alguna cosa, fes una senyal.
Sí, no, que m'apunti al xat. Si pots a les 6 i... entre 6 i 7, vale? En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de Sant Just a ràdio d'Esvern. Diu, quan vulgui't. Quan vulgui't. Em va respondre amb Indy. Molt bé.
Vale, doncs, Macià, truquem després a la segona hora del programa, no sé, entre 6 i 17. En algun moment a veure si podem fer la connexió a través de l'Skype. Carme, gràcies, estava dient que merci per tot. Ja sabeu que a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació de Sant Just a radiodesvern.com. Fins després, Carme, gràcies.
Nosaltres fem una posa per la publicitat. D'aquí uns moments amb el David Avila parlem de tele i de tot el que es mou relacionat amb la petita pantalla. Un minut i arribem a dos quarts de sis de la tarda. Fins ara mateix.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, lloy, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostienton d'Almatàs. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Ai, porfa, quina maragull.
Sóc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro... Mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esveu i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. David Avila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com a tots?
Jo et veig molt bé, eh? Vull dir que... Trobo que el bon temps ja t'està favorit. Per la webcam em veus bé? Sí, tant i tant, i tant. Moreno... Oh! És que és un nou filtre que hem posat a la webcam de radiodesvern.com i llavors que es diu Moreno... Moreno así de primavera. I bueno, sí. Tu ets un pilota, David, això d'entrada. No, no, no. Què vols? A veure, què vols? Què necessites?
No, no, no, però això és com el filtre aquest que hi ha a Eivissa, que només hi poden passar la gent que està bona i ja està.
Doncs aquest és el mateix filtre de la càmera. Sí, tu et pilota, ets un pilota, David. Però bueno, sí, no passa res, ja ho sabíem. Però bueno, mira, com va dir aquell, quan et diuen coses bones has de dir gràcies i tirar endavant. Perquè hi ha molta gent que quan li diuen una cosa bona o el feliciten o no sé, li diuen quelcom així bonic, diu, ai no, vols dir? I a mi un dia em van ensenyar, i llavors vaig aprendre, que quan et diuen una cosa bona, escolta, digues gràcies i molt. Gràcies.
Vinga, va, parlem de televisió. David, no sé per on vols començar. Per cert, no sé per on vols començar, però jo fa uns moments hem llegit aquí al Twitter que hi havia una persona que volia venir de públic al programa de Buenafuente de Sant Just d'Esvern, no? Sí. Que no sabia on era i tal. Llavors l'hem respost. Com està el Buenafuente, per cert? Perquè avui he vist l'audiència i ha fet un mínim, no?
Un altre minimista. Crec que és un 8% d'audiència. I és molt, molt, molt poc. Creus que no aguantarà o què? Pregunto, eh? Jo el que crec és que faran els programes que estan estipulats, que no sé quants són, però seran molt pocs. Vull dir, crec que... Ho vam comentar fa un mes, però jo crec que aquest programa...
Acabarà el juny. Oh, quina ràbia, eh? Perquè mira que ens agrada a nosaltres aquí el programa. I a més està des de Sant Jus d'Esvern, no? I tot el que sigui recolzar a la feina de companys. En un moment en què està la cosa d'estar enfumada, escolta, doncs que sigui benvingut. Bueno, en fi, doncs veurem a veure què passa amb el Buenas Noches i Buena Fuente. Va, comencem amb la secció de tele parlant de la pel·lícula que amatrà aquesta nit la sexta 3, El Bola.
La sexta 3, la setmana passada ha començat un cicle, els dilluns, de pel·lícules guanyadores de golles. La setmana passada va emetre El truco del manco, i aquesta setmana toca El vola, la paraprima del director Acero Mayas i protagonitzada per Juanjo Ballesta. Aquesta producció va guanyar l'any 2000 diferents golles, com el de millor director novell, millor actor revelació, vull dir que va guanyar moltíssim.
No sé si ho has vist, tu, el volant. No l'he vista, no l'he vista, però tothom diu que està molt bé, o sigui que avui és una bona oportunitat per fer-ho, eh?, el Sexta 3, canal temàtic de cinema, que, per cert, ha de competir des de fa un parell de mesos, no?, amb el canal de Paramount Channel, on també, anteriorment coneguda com l'Otra, i que ara mateix també són els dos canals que fan cinema. Algú sap com van d'audiències, si li ha tret Cher o no,
A la sexta 3 per a Mount Channel? Jo crec que no, jo crec que Cher no li ha tret, però totes dues van molt bé. Per a Mount Channel acabava d'iniciar les seves...
les seves emissions, ha doblat l'audiència que hi havia anteriorment. Sí, però et dic una cosa, repeteixen massa les pel·lícules. No sé si és que tenen poques, però el paciente anglès l'han fet com 50 vegades ja. El paciente anglès, Beetlejuice, i ja està. I alguna altra, i llavors el van repetint tota l'estona. No sé si algú s'ha adonat d'això, però vaja. Ah, sí, i una de John Wayne de l'Oeste, que són les tres que sempre van repetint.
i després Lola corre Lola, que també l'he vist allò bastantes vegades, també, vull dir que... En fi, a veure, aquesta nit estarem a tindre el vol, a veure com va l'ambient, sí, ho comentarem la setmana que ve, però jo crec que és una molt bona pel·lícula per recomanar a tots els oients de la penya del morro. A la mateixa hora, a la 1, avui podrem veure la miniserie de El Conde de Monte Cristo, que no l'han passat mai, amb Gerard Depardieu.
Sí, és una trama que això, que no s'ha fet mai a la televisió. No, és nova. La televisió espanyola està molt fomuda, i ja vam dir que no estrenarien cap sèrie.
fins al 2013. De fet, tu, David, vas pronosticar i augures també que aquest estiu serà un estiu molt dolent per la tele, perquè no hi haurà res nou, sinó que tots seran refregits i serà, doncs, tornar a emissió a pel·lícules, etcètera, etcètera, no? Tant a Televisió Espanyola com a TV3 serà un estiu molt, molt sec. Vull dir que hi ha candeletes que...
televisivament parlant, amb cantaletes que arribi al setembre i puguem ja començar a veure coses noves. Perquè, de moment, el que pinta el juliol i agost és bastant, bastant pobre. Però bé, parlem del conte de Montecristo. Va, parlem. Aquesta nit, Televisa Espanyola emet el clàssic d'Alejandro Dumas, el conte de Montecristo, però aquesta vegada protagonitzat Gerard Depardier i Ornella Muti. Podem veure, serà una miniserie,
que l'entremetran tota seguida. O sigui que si l'endemà no heu de matinar, podeu veure les 4 horetes del compte de Montecresto. Aquesta producció tracta l'història d'Edmond Dantes, que és un senyor empresonat injustament i que dintre de la presó li diuen on hi poden trobar, on pot trobar el tresor. El troba i un quant cop surtit de la presó el troba i es proclama compte de Montecresto. I a partir d'allavors...
es comencen a haver-hi alguns alguns que d'altres es comença aquí a embolicar el troca. Molt bé, doncs què he de dir? Aquesta nit a Televisió Espanyola la miniserie El Conde de Monte Cristo, que en principi són dos capítols i no sé si els faran seguits o demà fan un altre o... No, no, no, no, no, no, no, no. Els dos capítols els remetran seguits aquesta nit. Mira, mira, perdre't el cor del gran nord Fuig del que creus ser et pot fer sentir bé
Escolta, aquesta no és la sintonia de Gran Nord, la nova sèrie de televisió de Catalunya que fan els dilluns a la nit i protagonitada pel Roger Coma? Sí, sí, sí. Crec que la podem escoltar, la podem escoltar tota sencera, si vols. Ah, la vols escoltar sencera? Perdona. Ah, sí, ja que dura poquet, doncs va, escoltem-la. Ah, però perdona, per què? Per la lletra o alguna cosa? Perquè, després us ho explicarem. Ah, ara, a veure, anem a prestar atenció a la lletra i a la sintonia de Gran Nord.
Mira, vine, perdre't el cor del gran nord. Fuig del que creu ser, et pot fer sentir bé. Vine, crida i canta fort, abraça el teu destí.
Oh! Què, David, estàs content? Oh, sí. T'agrada aquesta... Sí, sí. Sí, sí. S'assembla una... Bueno, no sé si sona, no, però... Que són els Lacs on Busta? No, no, no. Aquest grup és un grup fictici creat per la... creat expressament per la sèrie de televisió, el Gran Nord, que es diuen El Sex Desperri.
Ah, el cec d'Esterri. Escolta, podem fer una promoció amb la música aquesta i la salutació del Roger Coma, no?, al programa. A veure, a veure com tira això. A veure, a veure, no ens n'encallem, eh, tampoc, ara. Per la penya del morro, la salutació més morro que es pugui fer des d'aquí, des dels Gaudí, soc el Roger Coma i espero que us vagi tot molt bé. Oh, gràcies, Roger. Gràcies.
Hem fet un llibre. Per què hem posat la sintonia del gran, no? No ho sé, tu sabràs. Jo diria que estem encallats aquí, amb la sintonia fa 10 minuts. Tranquil, tranquil, tranquil, que ens encallarem en un segon. Perquè des de la setmana passada, aquesta seria, va ser un gran èxit d'audients. Què dius ara? Va ser un 23% d'audients. Caram, doncs ens en agrem molt.
També s'ha de dir que venien després del Cracòvia, però... Sí, escolta, perdona, hi ha moltes sèries i molts programes que han anat després del Cracòvia o el Polònia, que és un altre programa també amb molta audiència, i tampoc no han tingut aquest esrossegament, no?
Bueno, doncs va ser un gran èxit d'audiència i també va ser trending topic a Twitter. També va ser trending topic a Twitter? Doncs escolta, jo vaig llegir, jo no vaig veure la sèrie, malauradament, el primer capítol. Malauradament. Bueno, escolta, perquè m'agradaria per comentar amb tu això, però no ho vaig veure i ja em vaig preguntar, bueno, què tal el Gran Nori i tal? I molta gent no li va acabar de convencer gaire, eh? No li va agradar gens.
Però gent. Però va tenir molta audiència, no? O sigui, avui... Llavors, què passa aquí? Seguidors del nostre programa, com una uïdora nostra que li tenim molt de carinyo, que és la Marina Raurell, va escriure barbaritat d'aquesta sèrie que no li havia agradat gens. Però no només ella.
Vull dir que totes les xarxes socials en van anar ple... O sigui, va ser trending topic, però del disgust que tenia la gent al veure-la, no pas per lluar-la i tal. Bueno, veurem com va d'audiència, perquè, no sé, van amb... Saps? Vull dir, la gent... Jo crec que baixarà. Jo crec que baixarà.
Però també crec que hi haurà aquest efecte amorbo de... A veure si continua sentant dolenta. Però escolta, això em sap greu per la gent que està treballant allà a Gran Nord i tot. És que jo no l'he vista, no puc opinar, no puc opinar. Bueno, doncs, jo també et dic una cosa. Vaja, un capítol i amb un capítol que tinc prou. Oh, home! Sí, sí, sí. Una sèrie de Diagonal Televisió, protagonitzada... Estàs bé, David? No tussis. Protagonitzada pel Roger Coma i també l'Aina Clotet.
Bé, vinga, passem a una altra història, perquè avui, com que és dilluns, i com cada setmana, a Discovery Max, un d'aquests canals de la TDT, que ja ho són tots, no, ara? Tampoc no cal dir-ho. Podem veure American Chopper amb L'Oquillo al capdavant. Cada setmana intento portar-vos una petita curiositat d'aquests canals com més minoritaris.
I avui us parlo d'American Chopper. American Chopper... American Chopper, que sembla un anunci de la competència d'aquests que fan del Houston Molinero, no?
Sí, sí, sí, quasi... T'ha agradat o no? T'ha agradat la broma? Sí, potser, potser, potser. Gràcies, gràcies. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va,
I que, en certa manera, et fan recordar a les Harley Davidson. No sé si tu tens una Harley. Crec que ets bastant motero, tu. Sí, bueno, una cosa... No saps el motero que jo arribo a ser. Jo tinc una de 50, que és una Tifon 50, que és una de 50 centímetres cúbics, però que molt motera no és, ja t'ho dic ara. És una cosa, així, per anar per ciutat...
que no s'aguanta per enlloc, ja fa com 7 o 8 anys que la tinc, i bueno, està allà, saps? Però tampoc no... Jo no em definiria motero, eh? Sí. Doncs, en fi, si t'interessa el món de les motos, i si t'interessa saber una mica com es costumiten aquestes motos, l'has de veure American Shoppers.
I s'ha de dir que abans de començar el programa, el cantant Loquillo farà una introducció al que podrem veure-la. Loquillo, eh? Una de les persones amb més sentit de l'humor del panorama. Uf, sí, sí. Audiovisual. Sí, sí. No, que he vist l'anunci... A veure, tampoc... Ell no té perquè... No ha de tenir sentit de l'humor, no? Però, clar, és com molt canyero, no? Volen vendre una imatge així com d'ell i el programa...
Doncs un programa per... No sé si per un target de tius durs, moteros, amb barba i Los Ángeles de l'Infierno, nena. Per tant, un programa fet a la teva mida, David.
Jo aquesta nit miraré el número uno, evidentment. Ah, el número uno mires aquesta nit, tu? Aquesta nit miraré el número uno. A veure, explica'ns... I ve aquesta nit a visitar el número uno, aviam. Rafael? No, aquest Rafael no. Aquesta nit ve a visitar el número uno al cantant Antonio Orozco. Ah, Antonio Orozco.
Tampoc obrim una ampolla de cap que vindrà un cantant internacional. És important i està bé, però tampoc els ha costat massa el bitllet de pió amb l'Antonio Rosco. I cantaran els tuets la Natàlia Jiménez de la quinta estació amb un concursant que es diu Jadel i David Bustamante cantarà amb una concursant russa que va ser eliminada ja fa un mes.
Els programes de música no s'acaben mai, no? Mai cansen a l'audiència. Sempre n'hi ha. Bueno, ha de saber audiència, aquest programa, el del número 1, tot i que està aguantant molt bé el típus contra l'imbatible Gran Hermano. La setmana que ve en parlarem molt de Gran Hermano, perquè s'estava a punt d'acabar. No, anava a dir que, ostres, el format de musicals, que potser va iniciar No Operació Triunfo, perquè tota la vida s'han fet això, i sobretot a les gales de
de Cap d'Any i per Nadal, als anys 90, i cada dissabte, amb allò que feien, Noche de Fiesta, la Concha Velasco, també. I des músics, durant molts i molts anys. És un format aquest que la gent no s'encança. Així com altres programes, potser els veus ara i diries, home, aquí ja patinem una mica, amb el tema de la música es va renovant i la cosa continua amb èxit.
Doncs bueno, jo almenys m'alegro perquè hi tinc molt bons amics treballant en aquest programa i espero que els continuïn anant molt bé. Sí, home, sí, home. A més? Sí, sí, sí. No, no, no, anava a dir que sí, que tothom que tingui feina, escolta, ens alegrem que la tingui i la conservi. I tant, i tant, i tant.
Doncs passem a... Ja que hem repassat una mica el que faran avui, aquesta nit, passem a repassar una mica el que faran dimarts. Demà, eh? Atenció, perquè a MTV arriba Misfits. Tenim el tràiler. Vinga. Son jóvenes. Son diferentes. No tenían nada en común hasta que algo cambió sus vidas para siempre.
Son inadaptados. Son misfits. Muy pronto en MTV. Muy pronto mañana, señorita. A veure, què és això de misfits? Misfits és una sèrie d'acció, és una sèrie com d'humor, en què els personatges tenen superpoders. En els personatges què, tenen? Tenen superpoders. Ah, tenen superpoders. No s'ha fet mai, tampoc, això, eh?
Bé, però és com si fiquessis els joves, els personatges dels joves, amb superheròis. Per tant, per un públic més aviat jove, no? Sí, sí, un públic jove, i és una sèrie que està arrasant a tots els canals on s'ha fet, fins i tot el 3XL, que és un canal de TV3, també s'està fent i està sent molt bons èxits d'audiència. Jo al 3XL veig Bola de Drac, jo, de tant en tant.
Sí, jo vaig veure un parell de capítols, però crec que hi ha coses que més val no recordar-les.
Més val tenir els records, ja. És que fan mandra, fan mandra, però bueno, no és tan friquí com jo. En fi, Misfits, que és una sèrie que arriba demà a l'MTV on es podran veure... Demà podrem veure ja la tercera temporada. La tercera temporada, són 8 nous capítols. Sí, en què els personatges tornaran a patir un gir en la seva vida, quan els seus poders desapareixen. Home! A més, en la colla...
Arriba Rudy, que surt de la presó per haver robat un cotxe i s'haurà d'integrar en la colla dels mítics personatges d'una sèrie que tu no t'has perdut ni un sol capítol durant les dues anteriors temporades. Pot ser o no? Quina Misfits! No, sí, no l'he vist mai. Ai, ai, ai.
David, no l'he vista mai, em sap greu, però... De les propostes que estic passant, no has vist res. Jo, és que és molt difícil que encertis les propostes, o sigui, que un dia em pagis un guió i tot ho hagi vist, eh? És molt difícil, perquè no miro molt la tele, i llavors...
Ja ho veig, ja ho veig, però intento, he tassat de tot, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, de tots, ja tens raó, David, em sap greu, però és que no, no, no et vull mentir, no et vull mentir, no et vull mentir, no et vull mentir, David, i si no ho he vist, no ho he vist, perquè tu ja, de vegades ja faràs el guió buscant una mica de tot per veure si a mi em col·les alguna cosa, no?
I jo sempre atrec coses com el de bola de drac que no està ni aquí. En fi... Però jo també ho vaig ficant, eh? També algunes vegades bola de drac... No, no, però escolta, no has de fer per mi la secció, eh? L'has de fer pels oients... Pels oients que tenen un gust tan selecte com el teu. Oh, que... Doble pilota, bipilota.
Bé, en fi, atenció, perquè... Abans de calar la secció, em recordes que t'he de donar les gràcies per existir, Jordi. Tu sí que tens sentit de l'humor, eh? Te'n fots de tu mateix, que això està molt important. A veure, atenció, perquè aquest dimecres, 16 de maig, acaba una sèrie que sí que l'he vista, mira, per on, una mica, però vaig canviar el canal ràpidament. Es deia Con el culo a l'aire, que la fan Antena 3, i que després de 13 capítols acaba aquest dimecres, 16 de maig.
Sí, bé, doncs, El conèrcule a l'aire és una sèrie que s'han donat fot de la crisi, on tracta d'un grup de gent que per x qüestions se n'han hagut d'anar a viure en un càmping perquè no han pogut sobreviure a la crisi econòmica. I aquesta sèrie està protagonitzada, entre d'altres, per Maria León i d'altres actors molt i molt coneguts del panorama del cinema espanyol i de les sèries espanyoles. Molt bé, doncs queda dit. Parlem de més... És una sèrie que a mi...
T'ho he de dir que vaig començar a veure-la, em va començar a fer gràcia. Ah, sí? A mesura que van anar passant les setmanes, cada vegada em feien més mandra, i és avorrida. Jo la vaig enganxar fa un parell de setmanes i vaig pensar que, efectivament, intentant fer gràcia i no me'n feien, no? I llavors ja vaig pensar, home, potser no cal. Potser al començament sí que era més divertida o potser m'hauria agradat més. Ojo, és la meva opinió, eh? Tornen, eh? Vull dir que ha sigut l'èxit de la temporada. Han tingut una bona audiència, no?
i tornarem la temporada que ve amb nols capítols i esperem que els guionistes vinguin amb energies renovades i que... Bueno, no, escolta, jo que facin el que vulguin, eh, vull dir, mira, si els han anat bé, me n'alegro moltíssim, és que ningú té la veritat absoluta i que nosaltres opinem, per exemple, que no ens acabi d'agradar i els han anat bé d'audiència, però això vol dir que no vol dir... que no vol dir res, David, no? I al cap i a la fi la gent, doncs, mira el que li acaba donant la gana, que és com ha de ser i faltaria més.
Per cert, parlant de sèries espanyoles, torna Hospital Central, la sèrie més veterana de la història de la tele, i tenim l'anunci de presentació. És un personatge tant problemàtic, perquè careix de vocació, que és el més important que es necessita per realitzar la seva professió, a part de conflictes personals que tindrà que ja se sabrà poco a poco. Porque es un enfermero de 25 años...
Es un ligón, es muy bueno en su trabajo, es bastante eficaz y se lo toma muy en serio. Siempre por eso va a fijarse en la figura de Vilches, que para él es como el referente a seguir. También van a chocar un poco porque son dos personajes que les gusta saltarse las normas.
Bé, doncs, Hospital Central, que torna, eh, David? Aquest dimecres, o ja ho va fer la setmana passada? Ara vaig una mica perdut. La setmana passada va tornar amb els dos últims capítols perquè la gent es tornés a situar i perquè va tornar a agafar el fil. Però els nous capítols comencen aquest dimecres. Què és la vintena temporada d'Hospital Central? Mare meva, 20 temporades, eh? En una sèrie en la que han fet tots els actors d'Espanya. Sí, correcte.
Estic d'acord. Puc dir-ho o no? Sí, sí, sí. Tots han passat tots, és veritat. Que em dic tots? He estat jo, no, Jordi? Què vols dir? Que vaig participar jo? Explica una mica com va anar la... Que em fas una entrevista, ara?
Em posa nerviós, bueno. No... No sé, a veure, tampoc no... No sé si és greu de sant la meva experiència d'Hospital Central, però molt bé. Vaig anar allà un dia i em van donar un guió, unes setmanes abans, llavors jo vaig anar a l'autobús, vaig anar cap allà, em van venir a buscar a les 6 del matí amb xòfer on estava allotjat...
Sí, perquè vaig demanar jo, eh?, per contracte. I... En sèrio? No, home, no és broma. I fan a tothom, perquè són els platós aquests, que no sé, és que no me'n recordo, Fuentcarral, no sé, m'ho estic inventant, no sé on és. Sí, són a Fuentcarral els estudios Picasso. Picasso, sí, que entraves als estudios Picasso i era molt curiós perquè, clar, doncs hi havia com uns pòsters, tamany bastant gros, eh?,
No diré un metre, però quasi, d'alçada. I, doncs, amb imatges de padre de família... No, médico de... Médico. No, padre de família, no. Padre de família és el Peter Griffin, no. Doncs això, com es diu? Médico de família, Siete Vides, també no sé si era... Periodistes, bueno, i moltes sèries, no? Llavors, clar, tu anaves...
Quan anaves cap al Camarino, no?, i cap als passadissos dels Lluís Picasso, pensaves, hòstia, aquí s'han fet moltes sèries, no?, realment, per Telecinco, i que han tingut un ressò i molt d'èxit, no? I, no, la veritat és que, si vols matar dia, t'explico més coses, però va ser una bona experiència. Va estar molt bé. Pot ser que hi tornis o et van matar? Sí, demà. Demà torno. No, el meu personatge era molt...
No, no em van matar, per sort no em van matar, però mira, jo vaig fer-ho la mateixa pregunta perquè em interessava molt i a la meva mare més, i llavors vaig dir, oi, això, que té futur el meu personatge? Diu, mira, de los 15 anys, perquè això ja fa 4 o 5 anys que vaig fer-ho, de los 15 anys que llevamos haciendo Hospital Central i les 15 temporades, diu, solo ha repetit capítol un personatge.
Sí, endavant.
Una sèrie que també t'he de dir que ja m'avorreix molt, molt. Em fa molt pesada, ja. Vull dir que ja no... Jo és que no l'ha vist mai. Només vaig veure el meu capítol perquè sortia, però tampoc no sabia qui era. Al principi estava molt bé, però a mesura que han anat passant les temporades s'ha fet molt llarga, repetitiva... Ja...
En fi, tot apunta que si no té èxit serà l'última temporada, una temporada que arribarà als 300 episodis. 300 episodis, eh? I en aquesta temporada la trama de la sèrie estarà de més actualitat que mai, ja que veurem la privatització d'una planta de l'hospital i el copagament i tot. Ah, va, molt bé. Alguns dels personatges que entraran en aquesta nova temporada. Nani Jiménez.
Qui és? És una actriu? És una nova actriu que ha talgut en aquest necsec que hem ficat nosaltres, que això va ser a la presentació. Aquesta noia que és una eina adaptada, que li costa entrar dintre de l'hospital. Després, un actor així jove, que és com molt guapet i que enamorarà a totes les noies d'Espanya, que es diu José la Muñoz. Sí, l'hem escoltat, eh? Em sembla, la promo, no? I com a actrius més conegudes, la Marregueras... Ah...
altres actrius que apareixeran seran l'Anna Belén i altres que continuen com són el Pablo Carbonell o el Jordi Rebellón com el paper que ha encarnat durant tants i tants anys
i que jo crec que un cop hi acabi a l'Hospital Central li costarà trobar feina. No, no, que és molt bo, no, no li costarà. És molt bo, però ja la gent, això passa com a la Carmen Matxi, que jo quan veig fent els anuncis de iogurts, jo ja no penso en la Carmen Matxi, sinó penso en una altra.
Amb l'Aïda, no? Amb l'Aïda, clar, clar. Bueno, com el Peris i tants, eh, i tants. Per cert, vull acabar parlant de Toni Cruz i Josep Maria Mainat, que han creat Racest Televisió, una fàbrica de creació audiovisual. Han deixat gest música, s'ho van vendre, i ara han creat una nova productora. Sí, és una productora en la que...
els dos extrincurs el que faran serà crear formats de televisió i vendre els altres productors com poden ser des Música en la qual ells els guiaran per on s'han de fer els formats
Per tant, han muntat com una mena d'assessoria externa de televisió, no?, perquè ells directament no produiran, sinó que el que faran serà, ei, mireu-vos això que hem trobat a Tele Bombay, per exemple, que tenim l'Arnau Macià, que a la segona hora connectarem amb l'Índia, avui. Doncs el que fan és com una mena de pont o d'enllaç, si ho entenc bé, no? Sí, sí. Bueno, també s'ha de dir que, i també suposo que crearan algun tipus de format,
Ells han sigut els creadors de programes de tan èxit com són O per fer un triomfo, Cròniques Marcianes, o Amor a primera vista. O Amor a primera vista, també. Aquest no sé si és un format comprat. Ah, sí.
Pot ser veritat. Jo sé que el van produir ells, em sembla, eh? Si no recordo malament, eh? Això sí que ho van produir. Lluna de mel, o... Betes i films, eh? Perquè, clar, la trinca, ja ho sabeu, eh? Que van... No descobrirem ara la trinca i com va començar. La trinca i qui són Jazz Music. No ho descobrirem. Però això també... Home, i el moment que sempre diem... Jazz Music és una productora que ha treballat gran part
tres quartes parts de la seva carrera, aquí a Sant Just. És veritat, és veritat, és veritat, s'ho coneixen bé. Per cert, tenim 30 segons per connectar amb les notícies de la Com. Doncs 30 segons us dic. El programa del Paco García Guado, el de Hermano Mayor, que us vaig dir que havia fitxat per la sexta,
Mediacet, o igualat l'oferta, i ha hagut de tornar cap a Mediacet, tot i tenir les promos ja firmades i el programa emparaulat. Jo també vull dir una cosa, que Kilian Jornet o Núria Feliu són nous convidats del convidat de l'Albert Hon per la tercera temporada. David, fins la setmana que ve! Com Ràdio, notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem amb el Verses i Marta Patricio. La Borsa Espanyola ha tancat cessió amb una caiguda del 2,66% i ha tornat a registrar un nou mínim anual. Els valors bancaris han caigut amb força i han arrossegat l'IBEX 35.
ha liderat les pèrdues amb una caiguda superior al 8%. També altres valors bancaris com el Banc Popular, CaixaBank o el BBVA han caigut al voltant d'un 4%. Mentrestant, la prima de risc s'ha relaxat lleugerament, tot i que continua disparada. Està situada en aquests moments al voltant dels 475 punts. Tot plegat
s'atribueix a la inestabilitat política de Grècia i també a la reforma financera aprovada pel govern central divendres passat. Tot i això, el govern central rebutja que les tensions al mercat del deute espanyol estiguin causades per aquesta reforma del sistema financer. Segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el repunt de la prima de risc està causada per la crisi política de Grècia.
La incertidumbre se debe fundamentalmente, como comentaba anteriormente, a las posibles repercusiones que está teniendo el tema griego. Es decir, eso está afectando a lo que es el conjunto de la Unión y al conjunto de los países. Por lo tanto, ese es el tema que tenemos que resolver. Pero vuelvo a repetir, España ha hecho todo lo que estaba en su mano desde el punto de vista de la convicción de que esto es lo que teníamos que hacer para España y para el conjunto de la Unión. De Guindos ho ha dit des de Brussel·les, just abans d'entrar a la reunió de l'Eurogrup, una trobada on està explicant en aquests moments...
La reforma financera i on també es tractarà de la situació de Grècia. L'Agència Catalana del Consum ha obert expedients a les entitats financeres que han donat participacions preferents. Tal com ha explicat el president de l'agència, Alfons Conesa, l'objectiu és comprovar si van informar els clients de manera adequada.
per arribar fins al fons de tot el que és les participacions preferents des del punt de vista de la competència que té l'Agència Catalana de Consum, que no en té cap més què és les relacions de consum entre l'usuari i l'entitat. I fa referència en aquelles que afecten a la informació, en els aspectes contractuals i en els aspectes precontractuals, lògicament, si tota aquesta informació s'ha fet correctament.
Aquestes participacions són productes del risc lligats als beneficis de les caixes que es van crear davant la impossibilitat que tenien.
de llançar accions. Es calcula que hi ha mig milió de persones afectades. L'aerosport Igualada arriba als 20 anys amb rècord d'expositors. Tot i això, el certamen d'aviació esportiva ha patit en guany una retallada del 20% del seu pressupost. Igualada, Anna Suárez, bona tarda. Bona tarda. Més de 300 helicòpters, avionetes i tota mena d'aparells d'aviació ompliran l'aeròdrom d'Igualada-Òdena el cap de setmana del 26 i el 27 de maig amb l'aerosport. Pere Carles, president de la Fira d'Igualada...
destaca un augment en el nombre d'expositors d'aquesta edició. Però seran 52 en comparació amb 38 al 2001. És curiós que en moments de dificultat, com aquests que dèiem abans, ara la crisi ens està afectant tant, doncs això demostra que la Fira, a part de ser l'única que es fa a tot Espanya, té un pes important en aquest sector. I d'aquesta manera ens permet anar molt segurs
a la convocatòria. L'aeresport és l'única fira d'aviació esportiva que es celebra a tot l'estat i enguany arriba a la seva vintena edició. Com ràdio Igualada. Pel que fa als serveis, coneguem si a aquesta hora hi ha algun problema en el funcionament dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el centre d'informació Transmet Marta Espinosa. Bona tarda.
des del Centre d'Informació Transmet. Situació tranquil·la i sense incidència, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Situació, com dèiem, de plena normalitat. Aquesta hora, a metro, autobusos, tramvies, també als ferrocarrils de la Generalitat i a les línies de tren de Rodalies a Catalunya. És tot de moment des del Transmet. Bona tarda. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. El Badalona jugarà contra el Tenerife fent la fase d'ascens a la segona divisió A després del sorteig que s'ha fet a Madrid. L'equip de Manolo Marquet jugarà l'anada aquest diumenge 20 de maig a l'estadi del Centenari, la tornada diumenge 27 a les Canàries.
Per pujar a segona B, aquests són els duels. Eliminatòria de campions, Atlético-Saluqueño al Prat, els duels de Quartz, Pontevedra, Espanyol B, La Pobla de Mafumet, Laredo i Manlleu, Les Palmes, Atlético. D'altra banda, el defensa del Roma, José Ángela Saurata, com ràdio, que se sent afalagat pel presumpte interès del Barça. En aquell patins, el Barça es pot proclamar avui campió de Lliga, si guanya el Calafell al Palau Blaugrana, i en tenis en joc el Masters 1000 de Madrid, el català Albert Ramos...
Ha caigut a primera ronda davant l'argentí David Nalbandian en 2-6, 6-3 i 6-4. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. La Setmana de l'Ateneu concentra els seus actes en el proper cap de setmana, el reconeixement dels socis que porten 25 i 50 anys a l'entitat. El vermut del soci i una esmorzada a forquilla són algunes de les activitats més destacades del calendari d'actes de la Setmana de l'Ateneu.
El tret de sortida es farà a divendres amb la inauguració de la Setmana de l'Ateneu, dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Piquets. Estrenarà l'exposició d'Arteneu i entre els assistents es sortejarà un quadre. D'altra banda, divendres també es farà una tertúlia sobre el panorama de l'edició en català organitzada per la Secció de Cultura i l'Escola d'Escriptura de l'Entitat. Una de les novetats d'aquest any és una esmorzada de forquilla al Pati del Reure dissabte a partir de les 10 del matí que costarà 6 euros pels socis i 7 pels quina ho són.
I diumenge a les 12 del migdia hi haurà ballada de sardanes al Pati del Reure i a dos quarts de dues de migdia es farà el vermut del soci al mateix lloc. L'obra d'altra banda s'acabarà tot plegat a les dues quarts de vuit de la tarda amb l'espectacle Mamà, vull ser artista a la sala del cinquantenari, una obra que interpretarà l'alumnat dels cursets d'iniciació al teatre.
A partir de l'estiu, l'Ajuntament s'encarregarà del servei de consergeria de la sala cinquantenari de l'Ateneu. És l'acord al qual han arribat el consistori i l'entitat després que l'Ajuntament va plantejar reduir l'ús de la sala a la meitat per a verit i costos. Després de diverses converses, la negociació conclou amb canvis en la responsabilitat d'obrir i tancar la sala. Per tant, a partir del 30 de juny, l'Ateneu deixarà de gestionar aquest servei i l'assumirà l'Ajuntament.
I acabem aquest bullet explicant-vos que la Federació Espanyola de Municipis vol que les poblacions de menys de 20.000 habitants es fusionin. Segons el diari El Punt Avui, aquesta és la proposta més radical a l'hora de pensar actualment... a l'hora de pensar la reorganització del territori català. Això afectaria Sant Jus, que actualment compta amb 16.253 habitants. De fet, segons la proposta de les 947 poblacions...
que ara per a la T Catalunya només encadarien 63 si només es mantinguessin les de més de 20.000 habitants. La Generalitat, però, de moment s'hi oposa. Des del govern català veuen amb bons ulls que racionalitzi la despesa i que hi pugui haver agregacions, però es rebutja que s'hagin de fer de manera obligada. De fet, l'Associació Catalana de Municipis també s'oposa a la proposta perquè considera que és contradictòria amb el model català. I això és tot de moment. Més informació a les 7 als Sanyors Notícies, edició vespre.
Fins demà!
We jumped a little in the middle of the night We jumped a little in the middle of the night We can never go home again
Bona nit
Fins demà!
The last town on our tired faces We can never go home again
Bona nit.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1
Què tal? Bona tarda, com esteu? De 9, 6 i 12, com cada dilluns, en aquesta segona hora, parlarem d'Història de Sant Just amb el Manel Ripoll, que ja el tenim a l'estudi número 1 de la ràdio Manel. Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui, per cert, farem el tercer capítol de mossèn Antoni Notenes, no? Exactament, farem la tercera entrega. Sí. M'he de sort si ho podem acabar, i si no, i si se'ns allarga per la setmana que ve, estic intentant fer contactes per poder parlar amb Montserrat.
Amb Montserrat? Amb el monestir. Amb el monestir de Montserrat? Sabeu el senyor que hem estat buscant aquí la informació, Hilari Reguer, que és qui va fer la introducció de la nova edició que es va fer de les noves històriques de Sant Just i la miscel·lània que va escriure, doncs era el nebot de mossèn Antonino i l'arxivet em va comentar que estava...
que estava de Monjo, de Frara, a Montserrat, i que si tenia algun dut o alguna cosa, doncs podíem enviar un e-mail allà a Montserrat perquè li passessin i li preguntarem... Ah, molt bé. I el podem entrevistar i tot, en directe? Li preguntarem a veure si aquesta hora li pogués anar bé, perquè és una persona, és una estudiosa, ha fet molts llibres, i jo no sé si aquesta hora li va bé o no, però ho comentarem. Sí, un moment.
D'aquí una estona parlarem de la figura de Montseny Antoni Nottenes en aquesta tercera entrega dels Sant Justencs il·lustres, com gairebé podríem dir personatge mític del segle XX. A més a més també parlarem en aquesta segona hora amb l'Arnau Cònsol, parlarem de llibres, però a banda de tot això, com hem comentat fa uns moments, connectem amb Bombay!
Bé, allà, Manel, no sé si ho saig, però tenim una mena de corresponsal que, de tant en tant, no sempre... Perquè, clar, allà la vida a Bombay és molt estressant. Ara ens ho explicarà un sant justenc, que és l'Arnau Macià. En aquesta, em sembla, ja tercera o quarta connexió que fem amb Bombay. Arnau, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda des de Bombay.
Bona tarda des de Bombay. Ara, ara, ara. En fi, com estàs? Com estàs vivint aquests dies? Hem parlat ja de moltes coses i avui a mi m'agradaria parlar... Abans de res, estàs bé? Tot bé? Per si t'està escoltant algú de la ta família?
Estic molt bé, estic molt bé, Jordi. Anem fent molt més adaptat, ja, vull dir, ja estic acostumant-me al ritme d'aquesta megalòpoli. Sí, a més, jo que et veig per l'Skype, per aquesta connexió és per Skype, veig que tens com un punt de color vermell aquí al front, no? Aquest punt què és? És religiós, no? Sí, aquest punt... Crec que jo t'ho veig comenta l'última connexió que vam fer, eh? Veig que no estàs molt atent. És l'Skype, és l'Skype.
Suposen majoritàriament les dones un cop casades. És veritat. Per això el portes tu, no? Per això el porto jo. Parlem una mica de costums, de la Índia, Bombay, una de les ciutats, potser la ciutat més gran del món, amb 20 milions d'habitants, el menjar. Què és el que es menja, com t'alimentes, etcètera, etcètera?
Bé, doncs el que es fa molt aquí, per començar, és demanar servei a domicili. El servei a domicili cal pensar que estan 3 mesos de l'any amb el Monzó, que estarem 3 mesos de l'any amb el Monzó, que molta gent no surt ni de casa, hi ha un servei de menjar a domicili, i no només menjar, es pot comprar absolutament de tot i t'ho porten a casa.
i aquest és una part important de la meva alimentació. L'altra part important és que jo, per sort, estic vivint en el barri de l'Anderi i just en el carrer Unvis, que està ple de tendes de fruita i de verdura, amb la qual cosa baixar a comprar uns pelots, uns tomàquets que realment són molt bons,
i m'ho puc cuinar a casa, doncs, encara sou molt més econòmic. I què és el que demanes via servei a domicili? Estava pensant, molta gent que viu aquí, a Catalunya, vivim també una mica com a Bombay, no?, perquè també recorrem molt a les pizzas, no?, a altres tipus de servei a domicili. Tu què és el que demanes? O sigui, un cop a Barcelona de servei a domicili es demana pizza, es demana, com a molt, els restaurants, no?, poca cosa més. Sí.
Aquí tots els restaurants tenen carta i t'ho porten a domicili amb unes bandejes ben maques i pots demanar de tot, de tot. Hi ha molta cosa... Aquí es menja molt picant, evidentment, i et porten tot el seu joc de salses amb cada comanda que fas, vull dir, es menja molt de tot, realment. La cuina índia és molt variada i molt bona. A tu quin és el plat que t'agrada més o que hagis descobert últimament?
Doncs està molt bo... Mira, segurament el plat que he provat més, que he menjat més aquí, és el chicken tikka masala. Chicken tikka masala, eh? Apuntem això perquè jo m'ho demanaré la próxima vegada que vagi a un hindú de Barcelona. Doncs és un plat a base de pollastre, cuinat al tandoori, que és un estil de forn que tenen aquí a l'Índia.
i molt picant, però és un picant així com dolç, està molt bé. Molt bé, eh? Chicken tikka masala. La paraula chicken molt índia no és, no? Però és que realment l'idioma indi utilitza moltes paraules de l'anglès, moltes, moltes. De fet, esquerra, dreta, els números... Números no sempre, però l'idioma indi barreja moltes paraules de l'anglès. Has après indi ja?
Alguna cosa... Encara no, encara no. Alguna cosa... Algunes paraules, algunes cosetes, ni que sigui, per quan em poso en un rickshaw o en un d'aquests taxis atòmics de tres rodes, perquè no em timi ni aquestes coses, doncs el parell de frases ja les tinc apreses. Per exemple, una, quina seria?
Bye-bye, Lefty, que vas, vas. Bye-bye, Lefty, que vas, vas. Això vol dir adeu, no? Bye-bye, vol dir adeu.
Vas, vas. No, no, no, vai, vai. Vas, vas. Ah, vas, vas. Atura't, atura't. Ah, atura't. Vas, vas, vas. Estres, clar, clar, que bo. Que bo, que bo. Doncs, escolta, Arnau, avui ho hem de deixar aquí, perquè tenim el Manel i també després l'Arnau Cónsul amb les accions de llibres, però vaja, ha sigut una pinzellada. Són aquests miniclips que anem fent
de la vida de Bombay, de tant en tant aquí, a la Penya del Morro, amb... Perdona. A la pròxima edició de la Vall d'Avers, deia, la Gina Toses, col·laboradora també del programa, està preparant una entrevista amb mi. Per tant, podran saber més coses de la vida de Bombay a través de...
de la nostra revista del Port. Exacte, doncs mira, millor, millor, perquè aquí a la ràdio, clar, no tenim temps, i són moltes coses, no?, les que es poden explicar, i a la Vall d'Aver, doncs mira, primícia, eh?, primícia, a la secció de Sant Justens pel món, la gent ha entrevistat l'Arnau des de Bombay. Escolta, que vagi molt bé, cuida't molt, i el Monzó, quan us arriba, el Monzó?
Doncs ara, a partir de mitjans de maig, ja pot començar a haver-hi alguna pluja, de moment encara no ha plogut, però la part forta del Monzó està prevista de cara a mitjans de juny. Molt bé. Anava a fer un gag, però no cal, no?, perquè és molt típic. En fi, Arnau, gràcies. Que vagi bé. Adéu, bona tarda. Sayonara. Que vagi bé. Adéu.
Bé, doncs aquí uns moments, fem una pausa. Manel, ho tens tot a punt, no?, allò del mossèn Antoni Notenas? Tot preparat. Doncs vinga, fem una pausa i tornem d'aquí no res a la penya del morro per parlar del mossèn Antoni Notenas. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquests són els vents de l'hivern de Manford & Sons que ens acompanyen a aquesta hora de la tarda a la penya del Morro.
Deixeu-me agrair al Manel, que avui hagi esperat uns minuts més per la seva secció, degut a aquesta connexió que hem fet amb Bombay. Manel, gràcies, eh? No, de res. Mira, ha anat així amb Bombay i és Bombay, tu. Les connexions internacionals han de tenir primícia sempre. Exacte, és el que té. Ara sí, ens centrem en la història de Sant Just, amb el nostre, com ja sabeu, Indiana Jones particular, Manel Ripoll.
Avui farem la tercera, i no sé si... No, encara potser no. Última entrega, crec que no, de la vida de mossèn Antonino Tenes.
Que, com ja sabeu, va ser una figura molt important al Sant Just d'Esbert durant el segle XX. Va estar molts anys, més de 37 anys, a la parròquia de Sant Just i Pastor, que, vaja...
Va ocupar també part del període republicà i, sobretot, de la dictadura franquista. Vam descobrir fa uns dies que mossèn Antoinotenes tenia una devoció especial per Sant Just perquè moltes vegades van oferir-li marxar fora.
però va decidir quedar-se a exercir com en mossèn aquí, al nostre poble, malgrat no haver nascut a Sant Just d'Esvern. I després també vam descobrir per què el poble l'estimava tant, entre altres coses, com una anècdota a tall de pinzallada. Li van oferir marxar a Terra Santa, per dir-ho d'alguna forma, ells tenia uns diners estalviats, però va decidir amb aquests diners, en lloc de marxar a Terra Santa, un viatge que segurament
Doncs tenia moltes ganes de fer, li hagués marcat tota la vida, invertir-los amb nous bancs i amb obres a la parròquia de Sant Just i Pastor. Per tant, ja veieu que és un personatge molt interessant i que va fer...
tres obres capdals, la setmana passada, ajuda en Manel, perquè me'n recordo vagament, sé que va fer el cor de l'església, no? Exactament. No hi havia un cor de coral on es cantés, i ella en va formar un, aproximadament amb una vuitantena, 90 persones, i després també va fer una altra obra que vam repassar la setmana passada, no?
Doncs sí, és el seu llibre, la seva obra prima, que són les notes històriques de Sant Just d'Esvern i la seva parròquia, en el qual ja més endavant li dedicarem un programa sencer, però aquí hi va recopilar tota la informació que es guardava a la parròquia.
sobre el nostre poble, sobre Sant Just d'Esvern, i hi ha detalls des de principis de l'any 1000, 1040, 1050, fins a la seva època. O sigui que no només mossèn, també podríem dir primer gran historiador de Sant Just d'Esvern, recopilant tota aquesta informació de tants segles anteriors en les seves memòries de Sant Just d'Esvern. I encara hi ha una tercera cosa, que és el que comencem repassant ara, que són les Escoles Núria.
De fet, podríem dir que, juntament amb la recopilació de la informació històrica Sant Just d'Esvern i el cor que va crear, aquesta seria l'altra tercera gran obra que va deixar llegat a Sant Just d'Esvern, a l'església de Sant Just i Pastor. Què és això de les Escoles Núria?
Doncs les escoles, Núria, de fet, si tots preguntem a casa o segurament molts dels oients que ens estan escoltant, doncs segurament o bé els fills o bé els pares hi hauran anat perquè va ser una de les escoles, podríem dir, més importants que hi va haver aquí a Sant Just d'Esvern i que es va crear el 5 de novembre de 1933.
Sobretot, l'important a destacar, o el que a mi m'ha cridat... El 1933, eh? Per tant, clar, l'Escola de Núria, per qui no ho sàpiga, doncs, clarament, dins de la filosofia republicana, no? Dins d'aquest... No? O no? L'estic errant. No, sí. És que no sé per què, però a mi em sona que hi ha unes escoles que es van crear a l'època republicana, i per això et dic això, i no són a l'Escola de Núria, no? El que es va fer a l'època republicana un dia tractarem totes les diferents escoles...
que es van crear, hi havia els estudis vells, després es va passar cap als estudis nous, i també es va crear en la pròpia Taneu, tenia la seva pròpia escola, i el que es va fer en ple període republicà, que és el que a mi més em va sobtar, quan des de la república es va, entre cometes, prohibir que les esglésies o les congregacions poguessin exercir aquest dret a l'ensenyament, perquè es buscava com un ensenyament més laic,
més separat del que serien els estaments eclesiàstics, doncs a Correcuita, això sí que després llegirem un petit fragment que el mateix mossèn Antonín ho va deixar per la posteritat, doncs a Correcuita es van crear aquestes escoles Núria per, entre cometes, intentar donar un servei educatiu diferent del que es proposava des del govern republicà.
Per on vols començar parlant de tota aquesta història de l'escola sonorià?
Doncs comentant una mica això, que es creen el 5 de novembre de l'any 33, com hem comentat en aquest període republicà, aquest període tèrbol, que provoca que córrer cuita entre mossèn Antonino i un grup de santjustencs, doncs es creï aquestes escoles. De fet, el tema pedagògic, tot el nivell pedagògic estava molt ben orientat i tenia un nivell òptim, per no dir excel·lent,
ja que mossèn Antonino era la persona encarregada de traçar les línies mestres que es donarien a l'ensenyament en aquesta escola i tenia uns grans col·laboradors com la senyoreta Sinteta i el senyor Bullic que van estar molts anys al darrere de...
d'aquesta escola i donant-hi servei actiu. De fet, en aquesta escola hi concurrien nens i nenes de tots els nivells socials i, per tant, també s'ha de dir que tenia un gran mèrit a l'hora de donar gent de diversos sectors del poble. El que seria, avui en dia, que Andrian tenia un factor integrador, era un factor integrador, tenia aquesta vessant integradora, doncs es veia molt reflectit en les escoles Núria, ja que hi podia anar tant gent del poble i poc,
poble, fills del poble, com immigrants, fills immigrants andalusos o murcians. mossènantonino en aquest aspecte acceptava tant gent d'una banda com de l'altra i, per tant, aquí s'hi feia aquesta mescla i hi havia aquesta heterogeneïtat que li donava també aquesta riquesa a les escoles Núria. De fet, com a detall i curiositat, estudiaven utilitzant el sil·labari català de Pau Romeva. Això al principi de l'època republicana potser no s'opta tant, però després veurem que inclús
en els moments que hi arriba la dictadura i que s'imposa fer-ho tot en castellà, mig de magatotis, quan es podia i quan se sabia que aquell dia no hi hauria inspecció, no hi hauria ningú vigilant per allà, es tornava a recuperar aquest xil·labari perquè els nens poguessin agafar aquesta dicció al català. A més a més, també comentar...
En el text que vam fer servir la setmana passada, en què llegíem, doncs, que havia fet com un petit testament pels futurs successors a la parròquia en el seu règim, els futurs mossens que hi poguessin haver, doncs ens va deixar un petit detall del cor parroquial i ens deia l'estimat que era per ell, tot el que hi havia fet, com estava avui en dia perquè qui arribés, doncs veiés que era l'important, i va fer el mateix amb les escoles Núria. De fet,
deia el següent, referent a les escoles Núria. Això ho deia el propi mossèn Torino, sí, ho va deixar escrit. Mireu com a nina dels vostres ulls les escoles Núria. No són, no, cap obra superflua, perquè sí, fruit d'un caprici personal. Preparades des de molt de temps i encara no prou, les lleis laiques del govern republicà ens van gairebé forçar a establir-les l'any 1933.
Només 10 i una altra persona saben prou bé el que va costar fundar-les aleshores i mantenir-les avui en dia. Però hem pogut palpar durant aquests anys passats el gran bé que podíem fer i feien aquestes escoles nostres.
Per tant, un gran defensor i també impulsor d'aquestes escoles i per això podríem dir que és la tercera gran obra que va fer aquí a Sant Just d'Esbert. De fet, als anys 41-42, el 1941 i el 1942, les escoles Núria van estar a punt de desaparèixer.
degut a un considerable augment del cost de la vida, no Manel? Doncs sí, aquests anys van ser molt complicats, són els anys posteriors a la postguerra i com qualsevol època posterior a una guerra, el cost de la vida augmenta molt i es genera una inflació molt elevada perquè els productes són molt complicats de trobar i per tant tot és més car, qualsevol cosa que es vulgui comprar és molt més cara.
I això provoca que amb els diners que tu tenies abans de la guerra no tinguis mai prou per fer front al cost que tenen avui en dia. I això també li va afectar a les escoles Núria. I si no hagués estat gràcies a les donacions que va fer la Fundació Germana Esmodulell, les escoles Núria no haguessin arribat a...
als nostres dies. En fi, doncs, aquesta és la tercera obra, eh?, de Sant Antoni Notena, juntament amb la recopilació d'informació de la història de Sant Just, en un llibre també que es va editar, i, a part, doncs, el cor de l'Església, que fins aleshores Sant Just no tenia un cor de Can Gregorià, era? No, era més que res, era un cor que cantaven, o sigui, sobretot,
preparaven cançons pel culte i es feia servir sobretot en ocasions especials, com per exemple per Nadal o per Setmana Santa o en època o en funerals, doncs aquest cor anava ensajant i anava preparant totes aquestes cançons i en moments indicats, si no a cada missa de diumenge potser no hi anaven, però en els moments claus durant l'any apareixien per donar un culte més...
més ric aquell dia o donar-li una solemnitat a la festa que es celebreix. Bé, amb l'excusa de repassar la vida de mossèn Antoni Notenes, també el Manel ha volgut una mica investigar què va passar durant la Guerra Civil al nostre poble.
Ja sabeu que la Guerra Civil Espanyola va enfrontar els republicans i els franquistes entre l'any 1936 i l'any 1939, guanyant, posteriorment al 39, els franquistes amb Franco al capdavant i amb els 40 i escaig anys de dictadura. Què va passar durant la Guerra Civil a Sant Just d'Esvern? Quin paper va tenir mossèn Antoni Nutènes durant aquests anys tan dramàtics i tan lamentables...
Què li va passar al nostre poble? És veritat que hi va haver dos bàndols, que això va perdurar durant la història. Manel, què ens pots explicar? Què en sabem? Un tema molt interessant, per altra banda, i que avui posem sobre la taula i tenim aquí a la penya del morro. Doncs sí, la veritat és que quan vam parlar ja una mica de l'altre senjustent que hem tractat aquí ampliament, que era...
a l'alcalde republicà, en Daniel Cardona, doncs ja vam desgranar una mica algunes coses que havien passat. De fet, Daniel Cardona posteriorment també va haver de fugir i es va haver d'exiliar no una, no dues, crec que fins i tot tres vegades ho vam comentar que va haver de fugir a França per exiliar-se, però ell fugia perquè el perseguien els franquistes. Aquí, en canvi, mossèn Antonino el que haurà de fer és marxar a l'inici de la guerra per les
i pels aixecaments que hi haurien des de la part republicana que obligarien el mossèn a haver de marxar tot i que ell des d'un bon principi no tenia intenció alguna de moure's de la parròquia
Mira, per cert, parlant d'això i de la guerra i d'aquells anys i tot plegat, l'Arnau Macià ens comenta que el Ramon Mendoza, que és l'enllaç de Camuapa i Sant Just, diu que acaba de penjar el Facebook, fa res, diu la internacional cantada en català.
Per tant, si algú té la curiositat de poder-la escoltar, des de Nicaragua. Sí, efectivament, diu, veia programa més internacional que estem fent avui, és veritat, eh, Manel. Però vaja, no perdem els referents i estem parlant d'emoció d'Antonino Tenes, no? Què comentà, Manel? Doncs sí, doncs comentem el principi de la guerra, sobretot,
Tot a Sant Just comença el 21 de juliol del 1936, quan, i tot i que mossèn Antonín no s'ho esperava pas, es declara un incendi a primera hora del matí a la pròquia del Sant Just i Pastor. Es va incendiar l'església de Sant Just i Pastor. Doncs sí, a primera hora. De fet, en el llibre que hem extret nosaltres tota la informació, qui ho escriu, que era el nebot de mossèn Antonín, el senyor Hilary Regué, doncs comenta...
Comenta exactament que el seu primer record que té de la Guerra Civil és d'aquest dia, del 21 de juliol del 1936, que ell, en llevar-se, va veure que ja hi havia a casa seva a primera hora del matí mossèn Antonino. Ell comenta que realment venia amb freqüència a casa seva, però mai tant d'hora pel matí. A més, el que també li va sobtar molt és que aquell dia mossèn Antonino va arribar
a casa seva, a casa dels seus pares, va arribar vestit de seglar. Això vol dir que anava vestit com una persona normal, no portava ni la sotana, o sigui, anava vestit com un... De civil, podríem dir. Sí, de civil. De ciutadà, no? És a dir, no portava... La sotana ni els tres característics que l'identificaven com a mossèn i estava repenjat a la porta de...
i a la finestra d'aquella casa, amb llàgrimes als ulls, veient com s'estava cremant la parròquia per primera vegada aquell 21 de juliol. Se sap qui va incendiar o què va passar amb aquest incendi? Els republicans, sí, sí. No tropes republicanes, sinó...
A veure, el que va passar durant la Guerra Civil va ser que en molts punts d'Espanya Franco es va alçar i una sèrie de militars li van donar suport i es van alçar. Això aquí a Barcelona no va passar perquè en vez de tenir més força els favorables a Franco, van tenir més força els defensors de la República i això va provocar que els anarquistes, que anaven com si haguessin una mica la seva bola, doncs comencesin a ressar i a cremar tot el que
anava com si haguéssim més a favor o més de la banda franquista. Jo sempre he sentit a dir, i a més és veritat, que l'Església es va posicionar...
a favor dels franquistes? O no va ser així? Els altres estaments de l'església des de Madrid s'hi van posicionar... Clar, és que una cosa, com sempre, són les jerarquies, la gent que té el poder... Després, la gent del poble, mossèn Antóni Notenes, per exemple, aquí a Sant Just d'Esvern, és molt diferent el que puguin decidir els seus superiors del que ell pensi. Per tant, aquesta imatge primera, colpidora, la de l'església de Sant Just...
cremant-se aquell 21 de juliol del 1936. Bé, de fet, això va ser, lògicament, imagineu-vos, molt dramàtic, però és que, a part, allà dins hi havia una d'aquestes tres obres que hem comentat que va fer
mossèn Antonio Tenes, que és la història de Sant Just, recopilada a través dels segles i dels segles, i que hi havia molts documents, no, Manel, allà quan es va cremar? Doncs sí, la veritat és que mossèn Antonio, en una primera... la seva primera idea era no només fer aquestes notes històriques que ens han arribat avui en dia, sinó que ell volia fer una monografia històrica, per tant un document molt més ampli, amb tota aquesta documentació que es va perdre en el moment...
en el moment d'aquest incendi a l'església i als recintes parroquials. Estem parlant de més de 6.000 paperetes que hi havia amb tota la documentació que hi havia a la parròquia des de l'any 1000. Més de 150 gravats i els seus clixés, gravats de com era la parròquia al principi,
les diferents obres que s'hi van fent, com eren els retaules que hi havia hagut... Tot això es va cremar i es va perdre? Tot això es va cremar i es va perdre, i si no hagués estat, perquè una sèrie de santjustencs que anaven a missa i mossèn Tonino publicava tota una sèrie de fulls parroquials cada setmana, cada 15 dies, anava publicant...
i des de feia un temps ell anava publicant que tenia en ment crear aquesta monografia històrica i anava fent com avançaments. Deia, avui he recopilat aquesta informació i ja l'he passat a net i per tant us explico que tenim aquesta documentació que parla d'això i parla de l'altre i publicava alguns d'aquests gravats, publicava algunes d'aquestes paperetes que ell ja... Per tant, una mica com l'Avent de Sant Just, no? Sí. Avui en dia, no? Una va fent per fer cicles. Una va fent publicacions...
Clar, era diferent, lògicament, perquè no ho editava, sinó que ho explicava. Els seus feligressos... No, no, sí que feia uns petits fulls perruquials i uns petits fulls, com un díptic, i ho tenia allà perquè els feligressos ho agafessin. I gràcies que alguna d'aquestes famílies els van a guardar en tots i els va a guardar a casa seva, tot i que la majoria d'informació es va perdre, aquesta que havia publicat aquí i que aquesta gent havia guardat li van servir per tornar a començar de zero aquest.
Aquest llibre, ja no fer-ne una monografia perquè no tenia tota la documentació, però sí que fer unes notes històriques que ens han pogut arribar avui en dia. 6.000 paperetes, 150 gravats, una pila d'interessants documents referents a la vida del nostre poble i també de la parròquia, els quals estaven tots molt ben classificats i preparats per publicar la que s'hauria anomenat
monografia històrica de Sant Just d'Esvern van desaparèixer en qüestió d'hores, que va ser el temps que es va cremar i es va incendiar l'església de Sant Just i Pastor, que m'imagino estava situada on actualment... Sí, sí, la parròquia des del primer document que hi ha que en parla del 981 ha estat sempre situada en el mateix lloc, en el mateix emplaçament.
Bé, Manel, ho hem de deixar aquí, eh? Molt bé. Ho hem de deixar aquí. La veritat és que molt interessant tot el que ens has explicat i jo crec que el que ens explicaràs...
No sé si és més interessant, fins i tot, del que ha passat, no? Perquè mossèn Antoni es va negar a abandonar els terrenys perruquials, però vaja, tot això ja serà el dilluns que ve, en el pròxim capítol d'Història de Sant Just d'Esvern, avui centrats fa un parell de 13 dies amb la figura de mossèn Antoni Nutenes, i avui hem començat ja l'etapa de la Guerra Civil, molt interessant, per altra banda, què va passar a Sant Just d'Esvern,
La setmana que ve descobrirem una mica més ja, en aquests tres anys, la postguerra i després ja els últims anys de la vida de mossèn Antoni Notenes. Com excusa la seva figura, repassar què és el que va passar durant aquests anys. Manel, moltes gràcies. Que vagi bé. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda.
Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la Penya del Morro. Salut. Ei, sóc Miquel Àngel Andete, de Senyor Cor Brutal de València i una salutació i molt de rock and roll per a la Penya del Morro.
Bon dia, bones tardes, bon mestre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Hola, sóc el Valent Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del morro. Yeah!
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Fins demà!
3.47 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro de Ràdio d'Esberra amb aquest tema de la Marcia Ball. The part is still going on, volem dir, eh? La festa continua. I a la penya del Morro també, perquè tot seguit al programa parlem de llibres amb l'Arnau Consul. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Ara, ara, ara.
Ara vas, que ens ha costat. Ha costat, però ja ho tenim aquí. De l'Institut Ramon Llull, l'Arnau, ja ho sabeu, col·laborador habitual de la revista Sapiens i, el més important, del taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Arnau, avui de què parlem a la secció de llibres?
Doncs escolta, ni que ens haguessin posat d'acord, eh?, aquest tema que m'ha agradat, tu, sobre que la festa continua. Estem en plena setmana de poesia de Barcelona. És veritat. I per tant, fa uns quants dies que dura, però segueix. La festa continua. Sí, sí, sí, sí. The poetry, no? The poetry goes on. Goes on, exacte. Seria aquest el títol, eh? Molt bé. Escolta, doncs posem la Marciavol encara de fons.
Si continua la festa, que no pari. En fi... Sí, sí, sí, per a tots aquells que els agradi la poesia, mira, és un festival. Jo pensava que la poesia, no sé per què, però la relacionava molt amb la primera setmana de... Bueno, la relaciono, no, és que el Dia Internacional de Poesia és el 21 de març, no?, quan comença la primavera. Efectivament. Aquell dia vam celebrar el dia, crec que ho vam comentar i tot, i hi havia aquí un recital de Sant Just, i tot va ser molt bonic. Sí, senyor. Però a Barcelona, des de...
no em tira de la piscina de dir quants, però em podria fer perfectament 12 o 15, ja comença a tenir un cert pes, això. Se celebra la Barcelona Poesia, o la Setmana de Poesia, i és això, dura una setmana, amb això no enganyen, tot i que, de fet, és de dimarts a dimecres, per tant, és una setmana i una nit, perquè diguéssim que...
La inauguració sempre la fan el dia abans, no?, el dimarts al vespre. Hi ha un acte inaugurat al Palau de la Música i després, durant una setmana, hi ha actes diversos per tot arreu, de tota mena, bàsicament recitals, però també, doncs, homenatges a poetes, també conferències, també concerts, que poc o molt tenen la poesia com a tema. En fi, vull dir...
És això, un festival de poesia. Cada vegada va creixent més, cada vegada té més èxit de públic. I home, ens enganxem bastant a la recta final, eh? Perquè avui, dia 14, ens queda 3 dies. Per qui vulguin encara disfrutar d'algun dia d'això, de poesia, i que fins ara no se n'arriuen assabentar, diu, merda, ara m'enganxen els fichats del ventre, tranquils. Tenim 3 dies i el millor està per arribar. Ah, sí? Per què? Per exemple, el millor què és? Home, el millor, per exemple, podria ser...
Una de les coses que jo espero en gràcia és, per exemple, el dimecres, que Josep Pedrals, que és un poeta, que jo crec que un dia el portarem aquí a Sant Just perquè reciti, que és col·laborador del diari Ara, cada dia fa un petit poema sobre un tema d'actualitat. Ah, sí, és veritat. És un tema que rima fàcil, un home d'allò que fa una poesia molt popular, però això no vol dir que no sigui culta, viu jove, deu tenir...
que seria el 34 o el 35 anys, doncs ara s'ha dedicat a fer una obra de teatre de caràcter pitarresc. Pitarresc de Serafi Pitarra. Per tant, és això. Albert i de caràcter... Pitarra... Popular... No vull ficar la pota, però era una mica així com comèdia, no bo de vil, però quasi, no? Més o menys. Sainet, personatges que entren, que surten, mals entesos...
Justament. I a banda, tocant temes d'actualitat, ni que siguessis de rasquis, i que la gent rigui pel groc gros. El títol de l'obra és En comptes de la lletera. I aleshores, amb això de la lletera, i la lletera com un llet,
Crec que hi ha això, tu ho has dit, una sèrie de mals entesos. Però han d'estar una obra que no només serà allò hi-hi-ha-ha, sinó que ens donarà alguna coseta més. Això és dimecres, i en tot cas, qui vulgui més referències i de lloc, hora, preus, si el carnet jove, si el carnet d'estudiant, tot això ho trobarà a la web de Barcelona Poesia, que és la de l'Ajuntament de Barcelona, bcn.cat,
barra Barcelona Poesia. Home, doncs, escolta, té bona pinta això que has comentat, eh? Aquest té bona pinta, eh? Té molt bona pinta, eh? És una mena de... A veure, salvant totes les distàncies, que tampoc no és una cosa nova, però sempre s'hi està ben fet i amb gràcia, que jo penso que sí, una mica com els... Bueno, en el seu moment, no? El Burladero, que vam fer també en teatre. Avui en dia és el Polònia, eh? Per excel·lència, el programa de tele, on es comenta l'actualitat... Exactament.
Es comenta l'actualitat amb la sàtira, amb la ironia que caracteritza tant aquest tipus de programa i que, per altra banda, jo trobo a faltar molt avui en dia, que hi hagi més coses d'aquest estil. Sí, la veritat és que és una cosa que els catalans durant una època teníem, per exemple, en Pitarra, després hi havia un ve negre, per exemple, i ara ha quedat...
reduït, que no és poc, a la televisió i al Polònia i al Cracòvia, però poca cosa més. El jueves... Ah, i el jueves, evidentment, per suposar. Però és veritat que el cucut hi havia, no? Hi havia el cucut, hi havia aquell de la torratxa, hi havia diverses...
Publicacions que vivien d'això, de l'humor i de fer codiço a la realitat i de riure's del mor i del qui és vella. Doncs en comptes de la llatera, no? En comptes de la llatera, jugant amb allò del conte de la llatera. Exacte. Això mateix. Per qui vulgui una cosa més culta, fins i tot d'allò de dir... Jo és que, quan vaig a poesia, fas aquell gest, eh? Per quedar bé, no?, amb la gent i tal. Exactament. Hi ha un diàleg entre els cultíssims poetes
Pergin Ferrer i Antoni Marí. Això és te la fina, eh? A l'estànding, això és el nivell. Vaig a no entendre res. No, però et dic una cosa. Això serà, bueno, serà finíssim, eh? O sigui, serà una disbauxa
Un ritme, una alegria, una comèdia fantàstica, eh? Com un soprengui, sí. Era ironia. Quan serà, això? Això és el mateix dimecres, també. Té pinta d'una espessó a matar, eh? El mateix dimecres, dius?
Sí, sí, sí. Vaja, que tot això també, com diu l'Arnau, ho podeu trobar a bsn.cat barra Barcelona. Alguna cosa més, Arnau, sobre aquests últims dies de la Setmana de Poesia? Home, avui, per exemple, qui vulgui córrer una mica hi ha una sessió de poesia i mestissatge, per exemple. Hi ha...
previst per demà un dels diferents homenatges que s'ha anat fent al llarg de la setmana, per exemple, n'hi va haver Pierpaolo Pasolini, n'hi va haver a José Agustín Goiti Solo, doncs n'hi ha un encara previst del poeta llatinoamericà Nicanor Parra, presentat com un anti-homenatge. Ah, un anti-homenatge? Aleshores, com serà, no ho sé.
no puc perquè encara... Treure els draps bruts de la vida d'aquest home o què?
Doncs podria anar per aquí. Podria anar per aquí, no? O generalment és un títol que pretén buscar la polèmica ja d'entrada i així la gent fa, com serà, com serà? Com a sketch. Després no deixa ser un homenatge, clar. Però com a sketch és bo aquest, eh? Un anti-homenatge. I llavors repasses... La polòmica Nora era brut, no es restava, no? Sí, exacte. Per exemple, no? Tenia una olivètica que no hi havia manera. Exacte. En veritat, ho copiava tot, no? Treure les misèries en lloc d'un homenatge. Molt bé.
En realitat, era un negre que li escrivia, no? Sí. Ostres, escolta, doncs mira, jo ja estic escrivint ja, i què es pot dir al meu funeral? Això sí que m'agradaria. No era tan bo com semblava. Això pot ser molt catxunto, eh? Està molt bona idea, aquesta, eh? Saps? No era tan bo com semblava, i llavors diré totes les misèries que he passat per la vida, saps? Allò és l'antifuneral, també, una mica. Ah. Bueno, en fi, sí, sí, sí. Mirem-ho, això, mirem-ho. Arnau...
El deixem aquí avui, gràcies, que vagi bé. El deixem aquí. Vinga, merci, una abraçada. A vosaltres, que vagi molt bé. Adéu, bona tarda. 5 minuts i arribem al punt de les 7 de la tarda. Fins aquí la penya del morro d'avui.
Agrair tota la gent que ha fet possible el programa d'entrada a la Carme Verdó i a les notícies de Sant Just. A la televisió, David Avila. A la segona hora, Història de Sant Just amb Manel Ripoll. Hem connectat amb Bombay amb Arnau Macià. I acabem de parlar amb Arnau Cònsul a la secció de Llibres.
Oh, quin final més èpic, no? De l'òpera El trobador, el tema del Puella Pida. Us deixem ara amb Jean Pechehan Ho, de The Bombay. Mira, tu, quina casualitat, royal...
Tornem demà a partir de les 5, una tarda més, deia, a la Penya del Morro. A les 7, les notícies de Sant Lluís. D'aquí 3 minuts amb la Carme. Que vagi bé. Adéu-siau. Ai, m'acomiado de tots vosaltres per avui. Jordi Domènech. Que vagi bé. Txanpe txanhu.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.