logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bona tarda, són les 5. Nova oportunitat de seguir de Catalunya Informació, de posar-nos al dia pel que fa a l'actualitat també, per posar-nos al dia pel que fa a la mobilitat. Endavant. Doncs una única incidència a mig quilòmetre de círculos intensa a la TV Baixa 3022. El parelló s'està retirant un vehicle accidentat, encara es dona pas alternatiu.
Som-hi ara sí, principals arguments informatius en aquesta hora rebaixen les penes de presó per l'anomenat cas Isenda. 21 anys després de començar el procés, el Tribunal Suprem condemna dos anys i dos mesos de presó Josep Lluís Núñez i el seu fill. L'advocat Joan Josep Folqui haurà de complir 3 anys i 3 mesos i els exinspectors Josep Maria Huguet i Manuel Avella 6 anys de presó.
La presidenta del PP català, Alicia Reyes Camacho, i l'exdirigent del PSC, José de la Goza, no s'han presentat avui davant del Parlament per donar explicacions pel cas Método 3. Tant el PSC com el PP argumenten que no tenien l'obligació d'anar-hi, i Convergència Unió i Iniciativa per Catalunya avers han demanat al líder del PP que deixi l'esco de senadora, perquè ho és per designació parlamentària.
El Partit Popular ja compta amb un document propi de 90 pàgines per combatre el sobiranisme que acusa als independentistes d'inventar-se la història, falsejar la realitat i amagar les conseqüències negatives d'una Catalunya independent. L'argumentari elaborat per la FAE es preveu també una fractura social i la fallida econòmica.
Un moment emverteix el govern espanyol que no pot implantar un nou sistema de comptes per territoris sense negociar-lo. Abans, però, cal que faci públiques les balances fiscals calculades amb els mètodes actuals fins l'any 2013, ho ha reclamat el matí de Catalunya el president de la patronal catalana Joaquim Gai de Muntanya.
El jove que va morir ahir al centre de Sabadell, al Vallès Occidental, hauria ingerit cianur, potàsics segons han indicat fons de la investigació consultades per Catalunya Informació. El noi que prèviament havia disparat amb una arma de fogueig el pare d'un alumne del centre, Divina Pastora, portava el pot amb el verí a la mà.
La Comissió Europea i el Banc Central Europeu certificen que el rescat de la banca espanyola ha funcionat segons l'últim informe de la Troica. Alhora avisen que cal continuar amb les reformes i alerten que les diferents normatives sobre les hipoteques poden posar en risc l'estabilitat financera.
Es disputa l'Olimpiakos d'Atlètic Barceloneta de les Champions de Baterpolo, el darrer quart 8 a 7 pels grecs. S'ha iniciat un nou procés per triar nou president executiu dels clubs de bàsquet, però sense concretar terminis. A les 10, Barça llevant de tornada de quarts de la Copa, l'Espanyol cedeix Sergio Tejera a l'Alavés. Fins al final de temporada estan a punt de renovar Quico Casilla, i Cap de Vil estarà tres setmanes de baixa per lesió.
Tardan, fred moderat i temps insegur, ruixats, pluges febles a la meitat sud de Catalunya, punts de Lleida i a la Catalunya central, Navarà, per sobre d'uns 500 a 700 metres. Ara escolta, Estadiu d'Espanyol, sintonitza Estadiu d'Espanyol, la ràdio de Sant Just, llorar-te avui com tu. Estadiu d'Espanyol,
Oh, oh, oh
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'AFM i a tot el món a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Justi. Gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les set... Jordi! Jordi! Gràcies, gràcies, gràcies. Des d'ara i fins a les set del vespre això és la Penya del Morro. Bona tarda.
Avui al programa començarem com sempre parlant de les notícies de Sant Just i de l'actualitat del nostre d'Hembruguit municipi amb la Carme Perdoi i Torra. Carme, bona tarda. Bona tarda. Com t'aplaudeix el públic. Avui de què parlarem, Carme?
Doncs parlarem d'uns nous diàlegs creatius que comencen aquest divendres. Ah, molt bé. Molt bé. També parlarem de transport públic, de l'agricultor... Tens el guió, no? Sí, ja el tinc aquí. D'aquí uns moments ens posem al dia. A més a més, també avui amb l'Anna Rubira a l'Espai de Carretera Reial parlarem de les coses que passen a Sant Feliu de Llobregat. Com, per exemple, una cosa... No hem arribat al guió?
Anna Rovira. Anna Rovira. No hi ha la ròdio fora. Quina pena, quina llàstima. El guió de l'Anna no m'ha arribat, però avui entrevistem el Marc Rius, que és una iniciativa que ja fa trenta anys que es porta a terme. Veure el món per un forat. Aquest divendres presenta laos, dolços aigües, dolç somriure. Avui parlarem amb el Marc Rius. I atenció, perquè avui inaugurem un nou espai a la Penya del Morro.
Cada setmana, com a mínim aquesta és la nostra intenció, connectarem amb una persona coneguda, més o menys de la ràdio, és Sant Justenca, i ja fa bastant de temps que treballa a una de les revistes que marca tendència de Barcelona.
Estem parlant de la revista Time Out, estem parlant de Clara Narbion. I cada dimecres o cada dimarts, depèn de la setmana, ens explicarà les coses que surten a la revista de Time Out, que són molt interessants, marca en tendència. Avui, per exemple, ens parlarà de l'arquitectura de Barcelona, a més també de les lasanyes, i ens parlarà del Primavera Sound, que ahir vam fer tot un macro,
inauguració amb el cartell i tal. Veig això avui també avui al programa. I a la segona hora, com cada dimecres, al Casal de Jomes amb el Sergi Arrada, l'educació camina amb la Roser Arts, que avui ens explicarà com saber envellir al costat del nostre gos i acabarem amb el Sergi Pons des de Nova York. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
però abans de tot això, com sempre saludem la Cristina Vargas.
Que sabeu que la Cristina porta el Twitter i el Facebook de la Penya del Morro i amb ella comencem sempre repassant el més comentat del dia d'avui, perquè el Trending Tòpic marca una mica la tendència per a les notícies més comentades. Per exemple, avui ha sigut Trending Tòpic el diari ABC. Per què? Doncs perquè a l'apartat aula de sexualitat de la web d'aquest diari ha publicat un article que ha revolucionat les xarxes socials. I el títol és, atenció, com s'evita la masturbació.
Com evitar la masturbació, eh, Cristina? Sí, és l'últim post i el tercer capítol consecutiu que el diari publica en aquest apartat de l'edició web, l'aula de sexualitat, després de donar a conèixer i parlar en articles anteriors sobre què és la masturbació i és perjudicial, la masturbació? Molt. Com ho saps, Jordi? Bona explicació.
Després d'aquestes dues primeres entregues, les xarxes socials han fet ressò del tercer i darrer episodi sobre l'unanisme. Si anteriorment parlaven de la masturbació i els perills que comporta, en aquesta darrera entrega aborden les claus per evitar aquesta pràctica. D'aquesta manera, i segons la pàgina, l'equip de professionals que conformen el projecte d'educació de l'efectivitat i la sexualitat humana, que està escrit a l'Institut Cultura i Societat de la Universitat de Navarra, elaboren consells que són, suposadament, respostes a preguntes que els lectors plantegen sobre la vida sexual.
En aquest cas, assegurant que el primer pas per defugir de l'humanisme és tenir clar que no és una bona pràctica, ni necessària per la salut, i afegeixant que decidir no fer-ho doncs és possible i que aquesta negativa és una mostra de maduresa, valentia i de notabilitat, tot i que hi hagi persones que considerin anormal aquesta decisió. De fet, perdona que talli, però en el punt número 1, això directament de la pàgina de la web,
Protégete de la agresión comercial del erotismo ambiental con filtros en el ordenador. Entre aparentes y computadora.
También el ordenador en un lugar visible de tu casa, como la sala de estar, eligiendo con tus padres los videojuegos, haciendo uso moderado de la televisión y de las redes sociales. También ten cuidado con las series de televisión. Hay estudios que muestran cómo ciertas series pueden erotizar a los adolescentes, aunque no tengan contenido sexual explícito porque contribuyen a que la sexualidad acabe siendo más central en tu vida de lo que debería ser a tu edad.
A banda d'aquestes claus, ens donen algunes pistes per a la prevenció d'aquesta pràctica, com poden ser l'avorriment, la sensació de soledat, la por, l'estrès i el cansament. Diuen que a partir d'aquestes podem preveure si podem evitar aquesta pràctica o no. Per tal de sortir del que t'illan com a cercle viciós, el rotatiu aconsellable per protegir-se de l'agressió comercial de l'erotisme ambiental, com acaba de comentar Jordi.
amb filtres a l'ordinador, adoptar un estil de vida saludable, ocupar el teu temps lliure de manera constructiva i construir un grup d'amics saludable. Amb aquestes claus asseguren que serem preparats per l'amor sòlid i d'aquesta manera no permetrem que la masturbació resti qualitat a la capacitat de mà.
Molt bé. Veig que ho has dit convençuda, eh, Cristina? Per un moment em pensava que estaves escoltant... No, home, és que ells supereuen, no? Si ho diuen, suposo que... Bé, atenció, perquè a l'ABC, diu el Javier Reza Perona a Twitter, ens aclarim com evitar la masturbació, però no ens diuen si se'ns cauen els ulls o alguna cosa per l'estil quan et masturbes, que hi havia... És veritat, això era un rumor, que et quedaràs sec, però bueno.
Sí, un altre comentari, ens el fa el Fran Sanjurjo, que diu que això tingui la val de la Universitat de Navarra uns suspensius. I atenció perquè Marta Rojals, no sabem si és l'autèntica, l'escriptora, diu una decepció, no hi surten les mans lligades a l'esquena. A l'ABC, ¿como se evita la masturbación?
I acabem amb un altre comentari que ens el fa l'Eduard Cabús, que diu, no hi va hi haver relació entre l'article de l'ABC sobre la masturbació i que muntoromai les balances fiscals? Bé, gràcies Cristina. De res. Passem ara a coses de Sant Just d'Esvern, a l'espai actualitat, Sant Justenca.
Avui comencem parlant de la ciència i el disseny que assoneixen aquest divendres en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. La ciència. Bé, és una de les converses que organitza l'espai entre dues persones sobre el món artístic. Aquest divendres el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Giralt parlaran de maquetes i realitats. Carme Verduy, que a vegades també dissenya coses i és molt creativa, té més informació de tot plegat.
L'objectiu d'aquests diàlegs creatius és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com en aquest cas concret la ciència i el disseny, i la idea a més és obrir un debat amb el públic assistent. Els convidats d'aquest divendres com deia seran Quim Déu, dissenyador, i Ernest Girall, científic i va ser també Premi Nacional la Química del 2011, i tots dos parlaran d'aquesta idea del seu concepte del disseny a partir dels seus camps de treball i d'experimentació.
També una de les intencions serà demostrar que la creació contemporània és més dinàmica que en janrere i que ara no hi ha tants dogmes com abans. Això serà aquest divendres a dos quarts del vuit del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret que està situat al carrer Bonavista número 105 i és obert a tothom. Que bonic, no? Bé, doncs aquesta xerrada que té bona pinta aquest divendres a Sant Just. Canviem de tema, parlem ara del transport municipal.
I és que la gent que gestiona el transport municipal a Sant Jur està d'enhorabona perquè ha crescut el nombre d'usuaris dels autoburos L46, L10, JustMetro i JustTramp. L'àrea metropolitana de Barcelona ha publicat les dades de viatgers de les línies de bus que gestionen empreses com Soler i Sauret, Rosembús o Mont que donen servei al nostre municipi, Carme.
La línia més augmentada és el Justram, on ha crescut un 4%, que són un prop de 3.500 viatgers més que un any enrere. I d'aquestes, la segona línia en parada de Sant Just, que ha guanyat més passatgers, és l'ELA10, que ha augmentat un 3,4%, però és molta més gent, perquè el Justram i el Justmetro
o el just tram, especialment només l'agafa gent de Sant Just i el just metro també és gent de Sant Just i Mera la Vola, en canvi la 10 passa per molts més municipis. Per tant, aquest 3,4% són 50.400 usuaris més. Després, la línia d'autobús nocturn que passa per Sant Just, que és l'N12, també ha pujat un 3%, el nombre d'usuaris, i amb menor mesura, l'L46 creix un 0,7% i el just metro un 0,5%. Aquestes dades fan referència a totes les persones usuàries que fan servir aquests busos en parada al municipi, no només les de Sant Just.
Canvi de música i canvi de tema. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. Perquè parlem de la Biblioteca de Can Ginesta, altrement coneguda com la Biblioteca Joan Margarit. I és que la nostra biblioteca, la de tots, rep prou de 42.000 visites aquest 2013. Són menys que un any enrere. Què passa? Els senyors ja no van tant a la biblioteca perquè és ara. Ara ho descobrirem. Però, atenció, creix el nombre de persones que tenen el carnet de l'equip amic.
Per tant això no s'entén. A priori és contradictòria perquè la gent no va tant però es treu més el carnet. Per tenir coses a la cartera. Jo com a mínim pertany a la biblioteca Sant Just. Ha baixat lleugerament. Un any enrere s'havien sobrat les 45.000 visites i aquest any han estat 42.000. De fet, de mitjanar l'any passat la biblioteca va rebre 164 visites diàries
i el que ha crescut una mica és aquest nombre de persones horaris que tenen carnet de l'equivament, ja s'arriba al 47,5% de la població que pot tenir-ne. Així l'equivament es consolida com un dels serveis públics més utilitzats al municipi i aquest any recordem que la biblioteca també ha celebrat el desè aniversari de la seva reinauguració. L'any passat es va fer prop de 53.000 préstecs, la meitat eren en llibres,
un 33% eren DVDs i un 7% CDs. De fet, el fons bibliogràfic s'ha actualitzat amb 1.770 documents nous, que és una acció que es fa amb l'aportació de la Diputació de Barcelona pel pressupost anual de 8.000 euros que és destinat a l'Ajuntament
i que s'ha invertit sobretot en novel·les i llibres infantils per incentivar la lectura. Recordem que també l'equipament organitza activitats com els babycontes, les hores del conte, els clubs de lectura, tertúlies literàries, recitals, presentacions de llibres i en total el 2013 es van fer una seixantena d'activitats. Bé, doncs un aplaudiment per la Biblioteca de Sant Just que està més viva que mai.
No marxis, perquè aprofito per comentar-te que tenim un sorteig per guanyar un menú per dues persones al restaurant El Mirador de Sant Just d'Esver. Concretament el menú de l'Escarxofa, només que l'Escarxofa del Prat de Llobregat. Només cal que ens truqueu al 933723661 durant les properes hores fins a les 7 de la tarda, perquè aquest divendres fem el sorteig.
3, 6, 6, 1. Atenció perquè ja tenim 7 participants que entrenarà al sorteig d'aquest divendres d'aquest menú per dues persones a les carxofes del plat de Llobregat al restaurant El Mirador, un restaurant comparable. Has anat alguna vegada Carme? Una vegada. Jo no he anat mai però té bona pinta perquè està amb unes vistes increïbles. Fa 10 anys eh. Que què?
Hi vaig anar. M'agradaria tornar-hi aviat. Estàs fent punts perquè si et toca anar-hi. No, vaig dir que no ho faria. Parètica, tu vas dir que no. Encara que truqui un ullet demanant que vagis. Exacte. I tu també, no Cristina? Jo no, ja aniré. A més he anat jo fa menys de dos mesos. Home, escolta tu. Vas fer el menú de bolets? No, en aquest cas no. Ai, no ho recordo Jordi. Home, no te'n recordes? Els postres sí, segur que me'n recordo. Perquè hi havia com un petit carro que et portaven amb la mostra de tots els postres i escollies.
I qui m'havia escollit tu? Un de xocolata. Jo hauria escollit una Macedònia. Com la del nou món. Però bueno, jo soc un clàssic. En fi, al restaurant El Mirador, a Sant Just des Bern, al costat del Walden, l'antiga Fàbrica Sanson. Allà podreu de costat aquest fantàstic menú per a dues persones del menú de l'escarxofa del Prat. Només cal que truqueu al 933723661. 933723661. I podreu guanyar aquests sorteig que farem divendres aquí al programa. 7 persones ja han participat. Si no participes és perquè no et donen la gana.
M'ha agradat el guió d'aquesta promoció, gràcies. Carme Verdoi, que vagi molt bé. A partir de les set al Sant Just Notícia d'Edició Vespa, i ara tota la informació que vulgueu a ràdiodesvern.com. Carme, bona tarda. Som-ne a posar per la publicitat i en aquests moments parlem amb l'Anna Rovira a l'Espai de Carretera Reial. Fins ara.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Diagonal.
50 anys del Concili Vaticà segon.
Veus de la Perròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la Perròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Encara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Ho faig fer inadaptada de primària perquè no ho faig al mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin.
Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 22, continuem en directe a la Penya del Morro i atenció perquè ara és moment de saber què passa a l'extraradi de Sant Just, als suburbis, al més enllà, a l'espai de carretera reial.
I és per això que cada setmana, del més enllà, de Sant Feliu de Llobregat, arriba l'Anna Rovira. Anna, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Anna. Em fa por, aquesta música. A mi em fa por l'Anna Rovira. Primer de Sant Feliu, cosa que ja era sospitar. I segon, arribar amb aquesta mena de jersei negre, malèfic, a portes... Jordi. Què passa?
Vinc d'un enterrament. Ah, sí? Sí. Però tu estàs bé? Jo sí, jo sí. Home, si no n'estaria aquí, però... No, perdona. Si estigués afectada, potser no podria fer la secció. No ho sabem, hi ha molta gent que ho porta molt per dintre, això. La Mercedes Milà, quan es va morir el seu pare, va fer el programa. Va fer el programa, no? Clar. En fi... No ho sé. Bueno, ja està bé de parlar de la vida de les persones. I ara avui parlem...
Avui anem cap a Sant Feliu de Llobregat per parlar d'una iniciativa que ja fa 31 anys que es porta a terme, no Ana? Doncs sí, estem parlant de l'iniciativa Veure el món per un forat, que aquest divendres presenta l'AOS, dolces aigües, dolç un riure. El primer país del centre perruquial. No, no es fa el primer país del centre perruquial. El primer país. A partir de les 9 de la nit aquest divendres. Aquesta iniciativa consisteix en que les persones que han viatjat, o n'hagin viatjat cadascú, expliquen les seves experiències a tota la gent que va escoltar-los. Ah, molt bé.
Per què ja que no ho pots viatjar tu? Potser tu hi vas després d'haver... Exacte, és com si viatjessis una mica, perquè t'explica les seves experiències. Per parlar sobre aquesta iniciativa tenim al telèfon el Marc Rius, que és la persona que ha portat i ha fet possible la iniciativa de Veure el món per un forat. Marc, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Un aplaudiment pel Marc Rius. A veure, Marc, explica'ns d'on sorgeix aquesta iniciativa del món per un forat.
Bé, això va sorgir al final dels 70, en aquella època viatjàvem i llavors sempre havíem de fer dinars o sopars amb els amics per després explicar el viatge, passar els dies positius, que en aquella època funcionaven dies positives, i al final va arribar un moment que em van dir, escolta, de tant fer sopars i dinars, per què no els ajuntem tots i fem tots d'una vegada? I llavors, en aquella època jo estava al set de Perruquiel,
La Joana Raspall era la presidenta, i el demanava a la sala per fer-ho, va dir home, si això és interessant pels teus amics també poden ser pels altres, i per què no el feu de cara a tota la gent? I per aquí vaig buscar altra gent que viatjava de Sant Feliu, i vam començar les sessions aquestes del Mont Baruforat. De fet, aquest cicle de xerrades, no sé quant fa que les feu, però quantes en porteu, ja? Bé, a veure, de xerrades en portem bastantes. Vull dir, són 31 anys que n'han fet,
i compta un promís d'unes vuit cada any. El que passa és que vam començar l'any 77 i va haver-hi el lapsus de cinc anys a finals dels vuitanta en què no es va fer. El 92 va tornar a remprendre i fins ara. De fet, i clar, són moltíssimes conferències, xerrades, sempre sobre viatges, no? Sí. La idea és explicar les vivències i l'experiència de la gent que viatja. I llavors, doncs, a més a més, això,
i si m'ho apoyes amb unes quantes fotografies. Perquè la gent se sent immersa amb tot aquest viatge que has fet. Has dit que feu 8 més o menys per l'any, cada quant es fan les xerrades? 15 dies, un mes? Bé, millor, aquest any hi ha 6 xerrades i pràcticament són cada 15 dies. Són a gener, febrer i març, i són cada 15 dies. I quina mitjana d'existència de públic tenen?
Hi ha un públic habitual i un altre que porta amics coneguts.
i després una altra part que ve interessada quan és un viatge que li crida l'atenció. Aquest divendres que vam comentar hi ha la xerrada de l'Aos, dolces aigües, dolç un riure. El que jo volia preguntar-te però és si tu alguna vegada n'has fet alguna, m'imagino que sí, no? Sí, durant els primers anys vaig fer-ne bastantes, sí. I d'aquests viatges que has fet tu, o de les xerrades que vas fer, quin és la que tens un especial record?
Home, a veure, nosaltres bàsicament sempre hem fet, crec que també a altres llocs, però amb els surers asiàtics. La Índia sobretot, doncs hi hem anat moltes vegades. I, bé, recordo un record maco també d'un viatge que vam anomenar a l'est de Java i que vam fer, doncs, tot el surer asiàtic fins a Borneu. Vam estar un mes i escaig i és d'un dels viatges, doncs, que guardo un bon record.
Sabries dir-nos quants països han passat pel món per un forat? Són masses. Ui, no ho sabria. No ho sabria dir tu. Hi ha alguns que s'han anat repetint al llarg de l'any. Bé, de l'any dels anys. I altres, que no millor, només s'han fet alguna vegada. Però és clar, vull dir, hi ha tantes maneres de viatjar com viatjar. Per tant, cada un té una visió i ve unes coses i te les viu d'una manera diferent. I quines són les destinacions que s'acostumen a repetir?
Bé, va per èpoques. Per exemple, hi ha hagut unes èpoques en què el surer asiàtic, Índia, Saïlan i la part del sud de l'Àsia, doncs, tirava molt. Després, durant uns anys, que l'Àfrica, Quèndia, Etiòpia, la zona del sud també de l'Àfrica, doncs, va tirar bastant. També una altra època, de Perú,
Fa una miqueta, suposo, que el camp, les generacions que van passant, doncs, a més a més, es van posant de moda, hi ha opcions més barates, i llavors es poden explotar. De fet, aquest divendres anava a dir que hi ha aquesta de laus, dolces aigües, dolç somriure, qui la farà? Mira, la farà dues parelles. Amb l'antí Colomer, l'Urso la Carrenyo, i la Pilar Marracer i en Joan Taus. Aquestes més són...
uns viatgers viciosos, perquè viatjar crea addicció. I llavors sempre comptes amb uns habituals, i que mentre la gent pot, va repetint, va fent. Normalment, el tipus de persones que van fer aquestes xerrades, explica la seva experiència, què són, gent que acostuma a agafar un viatge a través d'agència, van amb motxilla o...? Hi ha de tot. Hi ha gent que va amb agència, hi ha gent que va per lliure...
tu pots muntar el dòmen que sigui. No sempre són viatges exòtics, hem fet coses del Pirineu i hem fet coses de Mallorca. És explicar això, el viatge, la sensació, descobrir una zona, perquè tant pot ser coses exòtiques com coses d'aquí que les tens una miqueta desconegudes. En aquests 31 anys que portes organitzant el Montperon Forat, has vist canvis en la forma de viatjar des de l'any 77 fins ara? Sí, sí, esclar. Tot ha variat.
Abans sorties amb els bitllets d'avió que pràcticament caracterien l'OCA i no tenies mai la seguretat si el tindries. Tenies d'anar al destí sempre per reconfirmar per poder tornar. Avui dia amb internet les coses s'han facilitat molt. Hi ha també una estructura de comunicacions i hotels que abans no hi havia. Abans vaig dir que venia que agafaves la motxilla i marxaves.
Avui dia encara que es faci d'aquesta manera, però ja tens unes estructures diferents. Clar, i a més amb el mòbil, no? Aquí està. Pots connectar-te. Bueno, ara, depèn de quina zona, tot pot servir gaire, no? No, però vas per un hotel que té wifi, per exemple, es connecta i al mínim ja tens uns minuts, cosa que això, bé, tu sabràs millor que jo, però fa, què, deu, quinze anys era impensable, no? Oh, i tant.
S'ha perdut una mica aquest punt aventurer? Improvitzar. Això va a tenir per la persona. Evidentment, ara si vols també ho pots fer. El que passa és que ara tens més seguretat i tens més mitjans. Per exemple, fa aquells dies vam passar el viatge d'una parella que ha estat dos anys voltant pel món. Aquesta parella quan ha tornat
doncs tot el WhatsApp no tenia ni idea i havia quedat desfasat, només amb aquests dos anys. Imagina't, imagina't. En fi, clar, el tema del viatjar, com dius tu, comporta el tema de descobrir, no? I això és la idea, no? Deixem-ho descobrir i és una vivència personal que si no viatges costa molt de trobar. A més a més tu mateix tens uns límits
i et vas formant com a persona, la coneixes amb altres cultures, altres gent, i és molt rica en aquest aspecte. Els problemes estan ben canviats suposo, abans de tenir els problemes ja en tens uns altres, com viatges o són els mateixos en alguns casos? Bàsicament, fora d'algú que hagi agafat algun problema sanitari o que s'ha pogut resoldre, no conec cap problema fort.
Estem parlant amb el Marc Rius, que és un dels responsables d'aquesta iniciativa, veure el món per un forat. Aquest divendres presenta l'AOS, dolces aigües, dolç somriure, que fa 31 anys que porten a terme, més o menys de forma regular al centre parroquial.
de Sant Feliu de Llobregat. Marc, jo volia preguntar-te alguna anècdota que t'hagi vingut al cap quan hem estat parlant ara d'aquests problemes o inconvenients d'alguns d'aquests ponents que podíem dir que fan aquestes xerrades. Home, mira, a veure, inconvenients o problemes. Mira, jo mateix vam tenir un accident d'avió a Campmandú. Un accident d'avió, vas tenir-hi? Vaig treballar a l'avió, però sort que no ens va passar res.
A veure, explica-m'ho jo. Quanta gent era l'avió? L'avió era un avió, no ho sé, devia haver-hi unes 60 o 70 persones. O sigui, era un avió gran. Era un avió gran, sí. Més que el vendú té el problema que...
és una miqueta com a Bilbao, has de passar just les muntanyes i aterrar de seguida. Clar, allà al Nepal, al Limala ja, estem parlant que si no arribes a la primera et passes una mica a la pista i ja... A més a més, a aquella època hi havia un avió diari i l'avió s'aprofitava per portar càrrega.
Si hi havia massa càrrega, llavors podies quedar sense bitllet perquè hi havia preferència de càrrega. I llavors què va passar? Estava plovent molt, vam aterrar a la mar de bé, però un cop va tocar a terra i va començar a lliscar l'avió, va fer acoplanying, va començar a relliscar, a girar-se, a girar-se, i l'avió anava a través de la pista però travessat. I al final de la pista hi havia el riu. I per reclarar-ho més bé, abans del riu hi havia una paret per protegir.
I llavors els pilots al final van acelerar i es van clavar contra l'exterior de la pista, que era tot un fengar, amb unes erres molt altes, i allà es van quedar clavats. Ostres, i clar, aquí quina ensurt, no? Sí, però com que no va passar res... Vull dir, nosaltres estàvem allò a la mar de curiosos i tirant fotos, fins i tot les arafates estaven... Mira que eren índies i que eren d'apell fosca, doncs estaven blanques...
I nosaltres, per allà com si res. Perquè això era només a terra el primer dia de viatge, no? M'imagino que aquest viatge a Katmandú i a tot el que és al Nepal i al Himala ja, va començar fort, va prometre allà. A veure, no era el començament del viatge, perquè normalment aquesta zona es feia venint de l'Índia.
És una bona entrada al país.
no millor les porten o galetes o porten alguna cosa relacionada amb el país. Perdona, això sempre és important, perquè el tema pica i càtering sempre reclama. És que la idea és igual que et trobaves a casa amb els amics i prenent el cafè els explicaves el viatge, doncs seguint aquesta filosofia és el mateix.
I aquelles persones que van per voluntat pròpia, sense tenir res a veure amb les persones que han viatjat i tal, què poden extreure d'aquestes xerrades? O què els diria vostè perquè hi vagi la gent? Mira, si tens curiositat per conèixer altres cultures, altres llocs, i conèixer gent que ha pogut disfrutar d'aquestes coses i qui t'ho fa viure, i si tens interès en aquestes coses, doncs que ho trobaràs.
Molt bé, doncs Marc, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé, i fins la propera ens veiem en algun avió de Cat Bandú. Vinga, com vulgueu. Molt bé, gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Ai, viatjar. Viatjar, com ens ha agradat aquest programa? Per cert, aquesta vendesonada, que algú ho pregunta, és de la pel·lícula Pixar. No, app, perdó, de Pixar. Aquella del Globo. La del viatge, no? Ah, sí, la del senyor gran, no?
I la casa amb globus. De fet, ens sembla que aquesta és la cançó del començament de tot, que explica la història d'amor entre ells dos, de l'home i la seva dona, que al final no acaba morint, tampoc ens hi expliquen res. Però és una cançó molt bonica que també et convida a viatjar.
M'imagino que vaig amb avió. Però sense accidents, eh? Què? Sense cap accident. Sí, sí. Vaig tirant el meu avió, vaig mirant, vaig saludant la gent de Sant Just. Hola, la gent de Sant Just. Mira, la gent del Walden, la gent del Barri Nord. Mira, la gent del Barri... Aquesta no és a Sant Just, però la zona és igual, no? En fi, són aquests espais de històries, les que fan grans, les persones i també la vida. Hem de viatjar més. Hem de viatjar més. Hem de viatjar més.
Bé, doncs, Anna, jo et convidaria que et quedessis aquí, si vols, perquè tu tens mòbil, oi? Sí. A continuació, la Cristina Vargas, que ara fa... Ai, ai, ai. A veure què explica. És que no sabia que ara fèiem això. És que tu... Sorpresa. Però no preguntes. No preguntes quan va, Cristina. Ah, no. No preguntes. Atenció, perquè la Cristina s'ha preparat algunes de les aplicacions imprescindibles per a la vida moderna i d'avui en dia, i tothom que tingui mòbil les ha de tenir al seu dispositiu. Android iPhone. Et diré si ho tinc.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Sóc original de mena. Per cert, que ens ha trucat una oient per participar al sorteig d'aquest menú per dues persones al Mirador de Sant Just. No l'hem pogut atendre perquè, clar, teníem entrevista amb el Marc Rius. Ara sí, ara tornem a obrir línies, ara. Tornem a obrir línies. Tothom qui en fi pot trucar.
El 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Tenim la línia ocupada perquè ara m'arrius. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Si voleu participar, ja ho sabeu, un sopar o dinar, un menú per dues persones al restaurant El Mirador de Sant Just d'Esberg. Divendres fem el sorteig d'aquí al programa. De moment ja hi ha 7 participants. En fi, Cristina, avui coneixem, com dèiem, les aplicacions que, segons tu, tothom hauria de tenir al mòbil, és a dir, les bàsiques per estar al dia i connectar amb tothom, no?
Sí, i ho farem de manera especial perquè farem també com un tipus de top ten, un ranking, començant des de les menys imprescindibles fins arribar a les necessàries i bàsiques per a tothom. Google Maps. No, però aquesta ja ve incorporada moltes vegades en determinats mòbils, sobretot en els d'Apple, no? Les comentem tant per Apple com per iPhone i com per Android en aquest cas, no?
però la Google en aquest sentit no la contemplem. De totes maneres hem fet un llistat de diversos aspectes i per tant jo crec que serà bastant complet. Comencem per estar connectat amb el món, no? Sí. En cinquena posició ens trobem amb LinkedIn.
Aquesta la tenia i la vaig treure. Jo em vaig donar d'alta per trobar feina o per estar una mica d'alta al món laboral. Sí, és una aplicació precisament que tu puges al teu perfil, et fas un compte com la majoria d'aquestes i el que fas és pujar al teu perfil, pots pujar al teu currículum i d'aquesta manera trobes altres persones o bé de la teva professió o d'altres àmbits laborals però que pots començar a fer relacions amb aquelles persones o bé per trobar feina o per qualsevol altre motiu.
Per exemple, en quarta posició, Cello. No sé si la coneixeu, és una aplicació per estar connectat amb els amics. És més coneguda entre la gent com el Walkie. És una aplicació que t'escarregues, té un botó rodó al mig de la pantalla que apareix, llavors es tracta que tu el prems, quan es posa en verd graves com un missatge i directament li arriba l'altra persona. Tu tens el mòbil aquí encès i potser t'arriba i de cop i volta sona
i comença a parlar una persona. Sona com un soroll, clar, com el so ambient i surt el missatge de la persona. El problema d'això, clar, aquí està el problema d'això. Jo porto el mòbil aquí, si tingués el cello connectat, que no el tinc evidentment, però si algú em volgués enviar un missatge ara, sortiria per antena, perquè s'escoltaria. O sigui, quan t'arriba sona directament. No és com el del WhatsApp que li has de donar per escoltar-lo. No, no, no, en aquest cas sona directament. Per això és millor el del WhatsApp, perquè d'aquesta manera
que a mi no és la privacitat que no ho escolta la gent quan ho reps. Per cert, en tercera aportació, Twitter. Imprescindible. Imprescindible per la penya al morro, sobretot. És veritat, perquè sempre comencem amb el Trendy Topic. Per això, i hem d'estar pendents tot el matí mirant quines han estat les tendències més comentades a tot Espanya per treure el Trendy Topic. De totes maneres, no tothom l'utilitza per coses laborals, moltes altres persones la tenen a moda personal, com és el cas, i el que fan és comentar o bé notícies o tenir converses entre amics, i pujar fotos,
Jo poso el que a mi em surt allà. No respons mai a Twitter. Gairebé mai. Si vull parlar amb algú ja tinc el WhatsApp o el Facebook. Seria com una alternativa al Facebook. Té la gràcia aquesta que s'afegen les piulades, el retweet i tot això. M'han repil·lat tantes persones i és la gràcia.
En segona posició, el Facebook i el Messenger. Sí, aclarim, Facebook per una banda, perquè jo crec que la majoria de joves adolescents i grans persones, i persones grans, tenen Facebook i d'una altra banda el Messenger, que és que tot i que el Facebook... Però no s'ha mort ja, el Messenger no ha acabat. No, és el Messenger del Facebook, que tot i que el Facebook ho contempla dins de la seva aplicació, hi ha una altra aplicació externa que no necessites entrar al Facebook per tenir les conversacions privades
És una altra aplicació que es diu Messenger Facebook, que a tota la descarrega hi ha comptes d'obrir el Facebook per tenir les converses privades, t'arriben d'aquella manera. Tens les dues opcions per això, però és molt més ràpid d'aquesta manera, les tens totes, surten a línia, seria un tipus de WhatsApp.
Bé, parlant de WhatsApp o Line o Viber o Skype, aquesta situació és el número 1 per estar connectada a tot arreu. Sí, les tinc totes. I són necessàries per parlar amb amics, família, gent del treball de la feina, perquè s'utilitza molt. WhatsApp, coneguda per tothom per enviar missatges, emoticones, imatges i de tot. Online és una altra modalitat, en aquest cas, segons l'Oriol ja ens va comentar que no funciona tan bé, però és una alternativa perquè hi ha moltes persones que no tenen WhatsApp. Gasta molta bateria online. Sí, en aquest cas ens podríem quedar amb el WhatsApp. Jo vaig borrar l'online.
I després, entre les altres dues, el Viber o l'Skype, doncs, mira, serien per fer videoconferències i trucar a persones, en aquest cas jo les utilitzo per les que estan a l'estranger. Però el Viber no és com el Line, més o menys? Sí, seria similar. L'únic que el Viber, a banda de poder enviar missatges i parlar amb algú, et permet fer trucades i videoconferències. Però el Line també et feia trucades gratis, no? Sí, però no videoconferències. És la diferència, per això. És una versió entre Skype i Line, no? Sí.
Bé, i abans de parlar amb la Clara Narbion, que d'aquí uns moments connectem amb ella directament des de la redacció del Time Out, per saber quines són les novetats de la revista aquesta setmana, parlem una mica també de les aplicacions de fotografia, perquè molta gent ja no té càmera per fer fotos, té el mòbil i després, doncs, amb diferents aplicacions les poden tunejar i les poden editar. Comencem per la cinquena d'aquest ranking, Rètrica.
Sí, Rètrica és probablement una aplicació que no la deu conèixer molta gent i que és una mica absurda, la qualifico així perquè es basa en una càmera fotografies, únicament. Per tant tu fas la fotografia, l'única avantatge que pot tenir és que et permet doncs retocar si els ulls et surten de color vermell, doncs et permet retocar-lo i d'aquesta manera enregistrar la fotografia de forma més bonica. La quarta foto dels col·legues.
Sí, és una aplicació que tal com indica el seu nom, et permet ajuntar diferents fotografies, et donen diferents estructures per muntar diferents fotos i d'aquesta manera aconseguir un col·legi amb diverses fotografies teves.
Sí, molt recomanable per mi perquè és una aplicació que fas una fotografia, la que vulguis, com si fessin aquí una dels micròfonos, i podem seleccionar per exemple el micròfon verd. Llavors amb el dit mateix el pintem per damunt i seleccionem aquella part i aquella part es quedaria de color i tota la resta en blanc i negre.
O a l'inversa. Que artístic, no? Sí, quedaria molt artística. I són xules aquestes fotos, sempre està bé tenir alguna d'aquestes. Sempre pots fer guai, no? La penges a Instagram després d'algun lloc i ja, soc guai. Després, en segona posició, My Cartoon. My Cartoon és una aplicació que s'utilitza bàsicament per fer fotografies de la gent i que surti com si fos una caricatura en aquest cas.
Pots escollir o bé que sigui com amb un retrat, com que sigui un dibuix animat o que sigui, mira, amb blanc i negre també o amb carbons. De moment d'aquestes no en tinc cap. Jo tampoc. Són per iPhone només? No, crec que són... La majoria són per totes les dues, tant per iPhone com per Android. I en primera posició, no podria faltar Instagram. Aquesta jo també. La majoria de gent, per no dir quasi tothom, utilitza per penjar les fotos. Els que tenen Blackberry no poden tenir això. Ah, no? No, no. Ni pagar.
Ah, no, clar, BlackBerry. BlackBerry ja no... BlackBerry ja no... BlackBerry ja està desparçada, no? Sí, sí, hi ha gent que en té. En fi, doncs Instagram, la xerra social número 1, per cert, en fotografia, on cadascú penja les fotos que li dóna la carna. Cristina, moltes gràcies. De res. Anna, que vagi molt bé. Adéu. Si vols quedar-te aquí, d'aquí un moment parlem amb la Carna Arbion. Jo vinc de casa. Vols anar a casa, tu? Sí. Escolta, no te'n pots anar, no te'n pots anar.
Moltes gràcies.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de coll serola, t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire purt. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Lligonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Lligonal. Smooth jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Serdei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
5 i 47 de la tarda recta final d'aquesta primera hora a la Penya del Morro.
Gràcies, gràcies per aquest aplaudiment espontani del públic que avui ens visita. Per cert, continua en marxa el sorteig d'un sopar o dinar, com vulgueu vosaltres, un menú de l'Escarxosa del plat de llobregat per dues persones al restaurant El Mirador de Sant Just. Si voleu participar-hi abans a les 7, 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1 i vendres fem el sorteig. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Ja venim a 7 participants.
Bé, avui com hem començat el programa, iniciem una nova secció que a mi em fa especial il·lusió. Cada setmana intentarem parlar amb la Clara Nervión, que concretament ja ha coneguda per tots i per la ràdio, perquè ha col·laborat en molts programes, en Justenca de tota la vida, és coordinadora de marketing i xarxes socials d'aquesta revista de tendències de Barcelona. Clara, bona tarda!
Hola, què tal? Hola, molt bé, molt contents de saludar-te. Intentarem cada setmana desgranar alguns dels temes que tracteu a la revista. Una revista que, per cert, us ho heu de comentar, que surt els dimecres al quiosc i els divendres amb el Periódico de Catalunya, no? Sí, exactament. Per cert, tema Primavera Sound, ahir es va presentar el cartell i ho vam fer d'una forma molt especial.
Doncs sí, la veritat és que aquests del Primavera sempre s'empesquen d'alguna forma original de presentar el seu cartell. L'any passat vam fer una gala com si fos uns Òscars i aquest any ens van convocar al Cine Maribor de Barcelona per passar-nos una pel·lícula. I a la pel·lícula ens anaven sortint amb samarretes, amb pòsters, els diferents confirmats d'aquest any del Primavera Sant 2014. Hi ha hagut sorpreses o no?
Doncs hem tingut de tot, Jordi. Si vols t'explico una mica les coses així més importants del cartell, que vam saber ahir. Sí, clar. Hi havia tres grups que ja sabíem, que ja estaven confirmats al llarg de l'any, que eren el Circuit Fire, els Pixis i Neutral Milk Hotel, que potser és un grup menys conegut, però és un grup que als anys 90 va triomfar molt i amb només dos discos al mercat es van fer absolutament grans. I ara tornen i tornen pel primavera.
I després van confirmar també grups que ja sospitàvem que vindrien, com per exemple els Nine Inch Nails, d'aquests que fan rock industrial i una mica de metal, van confirmar també Fools, els Escocesos Mokwey, van confirmar Shellac, que és un grup que ve cada any, cada any, cada any amb el primer son, per tant no era una gran sorpresa,
I després vam confirmar la reunió de Slow Dice, que feia molts anys que no tocaven junts, i Volcano Choir, que potser no us sona de res, però si us dic, bon hiver.
Aquest possiblement sí que ho sona, i és el grup paral·lel del cantant. De fet, el Primavera Sound és un dels principals festivals que hi ha a la ciutat Comtal. Quant serà, enguany, ho saps, això? Serà l'últim cap de setmana de maig. L'últim cap de setmana de maig, eh? I el recint del 29 al 31? Els dies grans, que són dijous i vendes i setes, seran al parc del Foro.
i després al llarg de la setmana fan altres concertets a l'Apollo, al Barça, en diferència a Barcelona. Com sempre molt buit i tot molt tranquil. Tot molt tranquil, res de gent. I a més aquest any també us volia comentar sorpreses, grans sorpreses, com per exemple el cantautor brasilè Caetano Veloso.
Sí, que en principi no ens pensàvem pas que fos un cantautor susceptible de venir al Primavera Sound, donat que no és indi o no és gaire música alternativa, però l'han confirmat també i ha sigut una de les grans sorpreses. De fet, això t'he de preguntar perquè al Primavera Sound, els qui dissenyen el cartell, els que són els responsables, en què es basen per portar aquests grups?
Doncs jo crec que hi ha diferents factors a tenir en compte. Un, que normalment els grups que porten o bé acaben de treure disc aquell any o bé feien molt que no s'havien reunit, aleshores és una al·licia en poder-los portar. En segon lloc, que els quadri per dates, perquè hi ha grups que no estan tocant en aquell moment, per tant és impossible programar-los. I en tercer lloc m'imagino que hi ha un factor econòmic, perquè si vols portar, per inventar-m'ho,
David Bowie, doncs potser aquest senyor hauria de pagar un milió d'euros. Aleshores m'imagino que ells també fan els seus balanços de tesoreria, si els arriba no els arriba. De fet, el Prevera Sound funciona molt i molt bé, any rere any sempre s'exaureixen les polseres. Sí, sí. I de fet, per quina edició van ja, Clara?
Ja no sé per quina edició vam, no tinc ni idea, però per moltes. Per voltes, per voltes, en fi. Moltes! És un dels festivals veterans de la ciutat, això sí. Ahir estaves acreditada com a Time Out, no? Ahir estava acreditada, sí, vam anar... vam estar fent tuits perquè la nostra comunitat de Twitter se sabentés de totes les novetats de temps real. Tu portes el Twitter de Time Out, no? Sí, entre altres coses. Quants seguidors teniu a Twitter a Time Out?
Doncs mira, diumenge vam arribar als 50.000. Què dius ara? Sí, sí. Ai, que em poseu un aplaudiment. Una bona setmana per començar la secció justament amb tu, Clara, del Time Out. Per cert, que en aquesta revista d'oci, també aquesta setmana, que avui ha sortit el Kiosk, parleu de la millor arquitectura de Barcelona. Sí. T'has ja comentat que no he llegit el reportatge i no sé si això va lligat al nom de Gaudí inevitablement.
Doncs la veritat és que no, li hem volgut donar una volta a la millor arquitectura a Barcelona, intentant un lligar... L'he cagat, va bé, va bé, no passa res. No passa res, no passa res. De fet, l'excusa per parlar de l'arquitectura a Barcelona és que el MAC va inaugurar una exposició dedicada al grup R, que eren un grup d'arquitectes que van començar a desenvolupar les seves teories després
una mica després del franquisme, i aleshores darrere d'això ens parlem d'edificis singulats, i és molt curiós. I us puc donar dos exemples molt ràpids. Sisplau. Un és l'edifici David, que està al carrer Arribau amb Tosset. No sé si el coneixeu. Jo no el coneixia. No, no el coneixia en un sonari. Doncs era una antiga fàbrica de cotxes, i la curiositat d'aquest edifici és que té rampes internes,
que pots anar amb cotxe fins a l'àptic. Fins al despatx. De fet, la pedrera també té una rampa, però no sé si per pujar a dalt o per baixar a baix sí. Jo diria que és per baixar a la pedrera, però amb aquesta pots pujar fins a dalt de tot amb el cotxe. Que fort, que fort.
Per cert, ara mirem bé al cap que l'edifici Godó, que està allà a la presa Francesc Macià, que hi ha Raco i la Vanguardia, a mi m'han comentat que hi ha un, no l'he vist mai, un heliport. Un heliport per si el senyor Godó, que desboc està dalt de tot, que té un edifici, un àtic petitet, de 10 metres quadrats. Segur, que és típic d'Espanya.
Ara! Exacte, exacte. El golfo és que no n'està ple de mal endreçada. Doncs es veu que té un heliport allà per si ha de sortir o arribar amb el helicòpter. Això no ho sé si és veritat. El que passa és que em sembla que està bastant vigilat el tema dels permisos de vols d'helicòpters per dintre de la ciutat, no? Jo crec que això és un rumor, però vaja... Rumor, eh, rumor, eh, rumor. Va benvingut, va benvingut. I l'altre edifici també curiós que vols comentar, Clara? Doncs us vull comentar un que em fa especial il·lusió perquè un dels deu edificis que destaquem
és la fàbrica de Ricard Bufill a Sant Justes Bern. Ah, molt bé. Time out a Sant Justes Bern. Aquí hi ha hagut una mica de mà a Sant Justen, no? A Sant Justen sempre estem per allà, intentem posar mà tot el que podem. Clar que sí, a Sant Justen estem allà. I la fàbrica, que és el taller d'arquitectura de Bufill? El taller d'arquitectura, exacte. Hi ha unes fotos i tot supermaques d'aquest edifici ple de plantes que hi ha al costat del Walden.
i molt curiós, de fet, i molt especial. I també ens han fet raó. Molt bé, doncs aquest reportatge, la millor arquitectura de Barcelona. I també, ja per acabar, perquè no tenim gaire més temps, aquests últims minuts, vull parlar d'una mica de menjar, de les lasanyes. També parleu de lasanyes, el Taimau? Parlem de lasanyes perquè estem farts d'anar a alguns restaurants i que ens les posin congelades. No cola, no cola. No cola. En fi, feu bé, feu bé.
Molts cops pensem que no és fàcil trobar una bona lasagna realment italiana, feta amb carinyo, quasi com si l'hagués fet la iaia. I us proposem 6 o 7 llocs per menjar lasagna de debò. Des de la més tradicional amb salsa bolognesa fins a alguna zona més...
una mica més modernes, amb formatge de cabra, amb carbassa, amb porro... Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Aquest home té una entrevista, aquest home té un nom.
I no t'ha convidat mai? Saps què passa, pobra, que a vegades li diuen quin morro, però a vegades també se'n van a menjar a les 11 del matí, perquè no té més temps.
Això és una mica... Clar, no disfruta, no disfruta. I menjar les senyals tota la setmana, no sé si no ens cansaríem. Això ho feia el Garfield. Ah, tens tota la raó. Escolta, Clara, ens ha agradat molt tenir-te avui al programa, i ens agradaria tenir-te cada setmana a la Penya del Morro.
Tu com ho veus això Clara? Doncs res, vosaltres em truqueu i aquí em teniu. Oh, que bé, estem molt contents. Clara, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i la setmana que ve ens expliques més coses sobre la revista, que amb aquesta excusa també ens posem una mica al dia del que passa a Barcelona, perquè estem aquí sent just, en el nostre món, desconnectats de la ciutat.
Això és un cop de just metro i baixar aquí al centre. Clar, moltes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu.
Bé, doncs ja ho tenim això, eh. Un minut, anem al punt de les 6 de la tarda, amb la Clara Nerviós, que hem inaugurat aquestes... M'ha agradat, eh. Per un moment he patit, eh. Per què? Perquè quan li has fet la pregunta, ha fet un petit silenci i dic, ai... Quina? Aquesta de que si la tindríem cada setmana. Ha fet un petit silenci i dic, ai, mira... Saps què passa? Que no ho hem acabat de lligar.
No hem acabat de lligar encara quin dia. Encara estem en l'equip de producció, que com sabeu són una desena de persones al programa. Estan acabant de mirar-se el dia que pot anar. Avui ha entrat perquè l'Erik Pomar que fa les aplicacions mòbils no ha vingut. Li enviem una abraçada a l'Erik que diu que està d'exàmens. L'Erik Pomar està d'exàmens.
Si la setmana vinent tira un altre examen, podem acabar les recomanacions de les aplicacions? Les tenim aquí i a la segona hora potser... A la RAB? Sí, perquè pensa que hem de connectar amb el Casal de Joves i el Sergi Rada, allò que fa, ai, no em molesteu, allò es penja ràpidament. Les Rosers, que és l'Educació Canina, que s'ha revaloritzat aquesta setmana, després ja la comentarem, que hi ha una gent que és molt fan de la seva secció, la Marta Serna, que va trucar ahir, i acabarem avui amb el Sergi Pón des de Nova York. Tot això a la segona hora de la Pena del Morro.
Fins ara mateix. Bona tarda. Són les 6.
El cop d'ull, primer de tota aquesta hora, la situació a carreteres i autopistes. Equip Viany, endavant. Tenim trànsit lent a la Ronda Litoral, a Cantonis en sentit Trinitat, i cues a la Ronda de dalt, a Vall d'Aure també en sentit Trinitat. També lentitud ja, i alguna aturada a la P7 a Barbera en sentit sud, a la B30 també a Barbera també en sentit sud, i força densitat en alguns trams de la C58 a Montcadera, sac en sentit sud. Encara hi ha incidències a la T, baix a 30, 22 al parelló, on s'ha seguit donant pas alternatiu.
Catalunya i quatre comunitats autònomes més escenifiquen el seu rebutge a la LOMC just abans d'entrar a negociar amb el ministre Berth el desenvolupament de la seva reforma. La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, acusa el ministre d'actuar en precipitació i volent imposar les seves idees.
El PP ja compta amb un document propi de 90 pàgines per combatre el sobiranisme, que acusa els independentistes d'inventar-se la història, falsejar la realitat i amagar les conseqüències negatives d'una Catalunya independent. L'argumentari elaborat per la FAE es preveu també una fractura social i la fallida econòmica.
La presidenta del PP català, Alicia Sanchez Camacho, i l'exdirigent del PSC, José Zaragoza, no s'han presentat avui davant al Parlament per donar explicacions pel cas Método 3. Tant el PSC com el PP argumenten que no tenien l'obligació d'anar-hi, i Convergència Unió i Iniciativa han demanat a la líder popular que deixi l'escó de senadora perquè ho és per designació parlamentària.
Centenars de persones es concentren a aquesta hora davant l'embaixada espanyola a Brussel·les contra la reforma de l'avortament que planteja el govern de Mariano Rajoy. L'acte l'han convocat diverses associacions europees a favor dels drets de la dona.
les espanyoles generen l'economia submergida. La crisi ha fet pujar el frau en 60.000 milions, segons un informe tècnic del Ministeri d'Isenda, que xifra en 230.000 milions. El volum total de l'economia submergida. Catalunya és la cinquena comunitat menys castigada per aquest frau.
El Tribunal Suprem rebaixa les condemnes contra el constructor Josep Luis Núñez i el seu fill per delictes de suborn en el cas Isenda. També condemna a 6 anys de presó en lloc de 13 els exinspectors capitostos de la trama, que a canvi de diners als anys 90 afavorien empresaris perquè paguessin menys impostos.
Un de cada tres infants de l'Estat està en risc d'exclusió social, quan fa dos anys eren un de cada quatre els menors en el llindar de la pobresa. Segons Aift Children, un 34% dels infants espanyols viuen amb risc d'exclusió més de 2.800.000. Catalunya Informació Esports
El Barça busca l'accés a les semifinals de la Copa en un partit contra el Llibanya amb l'avantatge de l'1-4 de l'anada. El partit començarà a les 10, a les 9 ho farà la TDP. També avui, a partir de les 8, l'Ètic de Bilbao i l'Ètic de Madrid, els madrilenys, van guanyar per una cerona de nada. Entre avui i demà es podria fixar una data per al judici per l'acció de responsabilitat contra l'expresident del Barça, Joan Laporta, i si procés podria implicar altres exdirectius com Rosselló Bartomeu.
En l'Espanyol, sessió de Sergio Tejera, l'alabès fins a finals de temporada, i Joan Capdevila, que estarà tres setmanes de baixar per una fractura en una costella. I en Batalpolo, derrota de l'alètic barceloneta 9 a 8, i en la piscina de l'Olimpiakos en partit de la Champions. Tot i això, els mariners seguien sent líders del seu grup.
Pel que fa al temps, tarda amb fred moderat i atmosfera més inestable amb óbuls i roixats i pluges febles a la meitat sud de Catalunya, punts de Lleide i la Catalunya central. Navarà per sobre dels 500-600 metres. A la nit, les precipitacions m'hi envaran. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, passen quatre minuts de les 6. La ciència i el disseny uniran aquest divendres en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'espai s'organitza periòdicament en unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Aquest divendres el dissenyador Quim Déu i el científic Arnè Giral parlaran de maquetes i realitats.
d'aquests diàlegs creatius és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com poden ser en aquest cas la ciència i el disseny. A més, la idea és obrir un debat amb el públic assistent. Aquest cop conversaran sobre maquetes i realitats a partir de la idea del disseny des dels seus camps de treball i experimentació. Una de les intencions en aquest diàleg serà demostrar que la creació contemporània
És més dinàmica que anys enrere i que no hi ha tants dogmes com abans. Aquest diàleg artístic serà divendres a les 8 del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret al carrer Bona Vista 105 i és obert a tothom.
Creix el nombre d'usuaris dels autobusos L46, L10, Just Metro i Just Tram. L'àrea metropolitana de Barcelona ha fet públices les dades de viatgers de les línies de bus que gestionen empreses com Soleil Sauret, Rosembús o Mont, que donen servei a Sant Just. La línia més augmentada del nombre d'usuaris és el Just Tram, on ha crescut un 4% que són prop de 3.500 viatgers més que un any enrere. La segona línia, en parada de Sant Just, que ha guanyat més passatgers, l'L10,
ha augmentat un 3,4%, cosa que es tradueix en 50.400 usuaris més. I la línia d'autobús nocturn que passa pel municipi, l'N12, també ha pujat un 3% en nombre d'usuaris.
i acabem amb aquest bitllet explicant-vos que aquesta hora comença una conferència que imparteix l'ICI a Casals sobre els reptes de la neurorobotica. La robòtica aplicada a les necessitats de les persones amb problemes físics és el tema d'aquesta xerrada que es fa organitzada per a l'Ajuntament Universitari per a la gent gran del Baix Llibregat i es fa, com dèiem,
a la vagoneta. La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es avancen dia a dia i que gràcies a aquesta ciència els usuaris poden controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial. De tot plegat se'n parlarà a aquesta hora, a partir de les 6, com dèiem, a la vagoneta. I de moment això és tot. Més informació a les 7 del Senyors Notícies d'Edició Vespre.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire purt. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Diagonal.
50 anys del Concili Vaticà segon.
Veus de la parròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la parròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a les ons en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com. Ara escolta's pràvio d'Esper, sintonitza's pràvio d'Esper, la ràdio de Sant Just.
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona parlarem amb el Sergi Pons, des de Nova York, com cada setmana ens envia la seva crònica, que avui anirà sobre la Superbowl. Es veu que és una histèria, es veu que és el fenomen a la ciutat, tothom està muntat un escenari especial a Broadway. I he llegit alguna cosa que hi ha polèmica amb l'anunci?
A més a més també tindrem la Roser Arts com cada setmana per parlar d'educació canina avui sobre la bellesa del gos amb ve baixa. Vol donar un punt de vista positiu i algun consell de com acompanyar en els últims dies o les últimes setmanes de vida els gossos. I també connectarem amb el casol de joves amb el Sergi Arrada. D'aquí uns moments l'hem trucat ara mateix i em diu no, diu truqueu-me d'aquí uns minuts. D'aquí uns minuts ja truquem Sergi però no t'escapes.
Abans de tot això, com sempre, repassem el Trending Topic. Avui també ha sigut el més comentat a Twitter, Susana Díaz, perquè la presidenta andalusa emmudeix davant les preguntes dels mitjans sobre el conveni signat d'UGT pel qual els socialistes andalusos rebrien diners dels cursos de formació. No ha dit res, no?
Bàsicament, si estàvem acostumats a extents declaracions davant els mitjans de comunicació, avui Sussana Díaz ha evitat a una vintena de periodistes que esperaven preguntar-li un cop acabat l'assumpte informatiu amb l'alcalde de Toledo, Emiliano García Pech, per aquests acords assignats amb l'UGT i que haurien permès al PSOE cobrar les subvencions de l'UGT andalusà pels cursos de formació.
Seguida per un nombrós grup de personal de seguretat, Díaz ha sortit d'aquest esmorzar i s'ha dirigit cap a l'hotel sense contestar cap pregunta. De la mateixa manera ho ha fet la Direcció Nacional, que tampoc ha volgut fer cap tipus de declaració al respecte, i en concret ha estat al número 3 del partit,
Qui ha esquivat les preguntes per evitar confirmar o no si Susana Díaz va ser qui va signar els acords amb la UGT dient que aquesta qüestió la van aclarir ahir a la seu del Partit Socialista Nacional i també a la seu de l'Andalús. En aquest cas Jordi, per tant, no tenim ni resposta ni de l'un ni de l'altre. Què diu la gent a Twitter, per exemple, Susana Villaberde. Susana Díaz eludeix aclarir el seu pacte econòmic secret amb UGT.
Un altre comentari, no sabem si és familiar o no, però és l'Alberto Villaverde que diu que Susana Díaz no era aquella qui deia que un president ha de donar sempre la cara? Bé, doncs avui ha fugit de la premsa. Ah, perdona, i David Borrego diu que currículum vitae de Susana Díaz, presidenta a dit de la Junta d'Andalusia, socialista de Saló i implicada a la trama dels eros, de vergonya. En fi, Cristina, gràcies. De res. Bé, connectem ara amb el casal de joves de Sant Just.
Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clapes a la barba. Un físic portant os.
Sergi Arrada Ruiz. Bona tarda. Com estem? Bé. Avui una mica liatge al Casal de Juba, o em sembla a mi? Sí, sí, liadíssim. A veure, a aquesta què passa? Si no teniu cap mena de tas d'oli, no? No, però...
T'ha vingut una altra cosa. És que sento soroll de fons aquí. Sí, sí, m'estic tancant ara. Ja saps que a mi m'agrada tancar-me. Sí, ja ho sé. Ets una persona... No tancada. Solitària. A veure, explica'ns, perquè què està passant avui, casal? Doncs ficarem uns miralls a la sala de dalt. Com?
Uns miralls? Sí, per les classes de dansa que fem. Ah, d'acord. Dic que no sigui per tu o per la gent que esteu al casal normalment i mirar-vos lo guapos que sou. No, no cal, ja ho sé. Ja anava bé, el del físic portant tots, que hi fa el moment, perquè ja anava per aquí. O sigui que continuen les remodelacions? Continuem, continuem. Al casal de Joves de Sant Just, no? Sí, de fet, aquest matí hem tornat a anar a l'Ikea i hem comprat més mobles.
Ah, sí? Qui ha comprat la Quimel? Quin moble que aneu? No es diu Eric. Ah, molt bé, molt maco el moble Eric. I on l'utilitzareu el moble Eric? Al despatx, al despatx. Al despatx, eh, per posar els fulls i les vostres cosetes. Sí. Escolta, i aquests miralls, que xulo, que xulo o no? Què són, un mirall, dos miralls? Un mirall de 3 metres amb unes guies que...
perquè com que a la sala de dalt es fan molts aniversaris i es juga molt, doncs quan no calgui s'amagarà darrere d'unes fustes per unes guies i quan se les treu es treu. Ah, molt bé. Molt gran, no? Sí, sí, sí, un mirall enorme. Tres metres? Tres metres. Qui el netejarà el mirall?
La persona que hi ha al casal. Sergi, explica'ns, a part d'aquesta novetat que és d'ara mateix, que estan acabant de pujar el mirall a dalt. Agafant mesures i tal. Explica'ns quines coses hi ha previstes pel casal de joves de cara als propers dies.
Doncs bueno, ja hem tancat la votació de la pel·lícula del cinema més jove. Ah, és veritat. Ara vam tornar-se a dir... Això és el cinema Clotopia? No, no és el cinema Clotopia. No, no és el cinema jove, ja ho hem après. La gent pot votar, no? Jo podria votar, podria. Ja hem tancat la votació, perquè la pel·lícula és aquest dissabte. Sí, a quina hora? Ja has de dir quina és la pel·lícula. Ai, ai, quins nervis, quins nervis. A veure quina és. Ahora me ves. Ahora me ves.
La pel·lícula guanyadora entre tota la gent que ha votat al Facebook del Casal de Joves, una pel·lícula que tu has vist i que creus digne candidat a ser la protagonista d'aquest cinema jove d'aquest dissabte? Jo no és la que hauria triat, però és una pel·lícula molt aviat pel cinema jove, perquè és una pel·lícula molt enfocada a un públic adolescent. De què va? Ara m'hi ves? Ara no m'hi ves.
És un thriller amb màgia i tal. Ah, molt bé. Però és de lladres, no, en principis? Sí, és un barreig entre lladres i mags. Són mags supertelevisius. Rollo David Copperfield, no? Sí, però a més roben.
Ah, molt bé. Doncs això serà aquest dissabte... A les 6. A les 6 del vespre. A la tarda, sí, i gratuït, en versió nul·plada. Ah, molt bé. Perquè com que els joves no es deixen... Encara que no siguem joves, podem anar-hi?
Sí, tu sí. Per què no aniràs? Què? Per què no aniràs? Perdona, no ho sabem. Potser vinc i vaig. Vale. Potser vinc i vaig. Vale, doncs t'esperem. Si tu no arribes, no comences. No. Si no he arribat, a la ciri 5 aneu tirant. Vale. També t'ho dic.
Aquest dissabte no puc. M'agradaria molt anar-hi. No te'n fotis.
Bé, després hi haurà el sopar del Cau, que això no... Però bé, que sapigueu que després hi ha un sopar. Això serà aquest dissabte. Perquè no tenen el local i potser s'aprofiten és que anen a dormir, que ho sàpigues. Clar, amb jo ens ocupen el Casal. Potser diuen, no, és que fem un sopar, tranquils. I el diumenge ja els teniu instal·lats i tota la setmana. Però vaja, en principi no, que en denala teniu, diuen. Ho sabies això, Sergi?
A sopar del cau només pot anar gent del cau. Si ens posem un fol·lar així quadribarrat de blau i verd, potser cola com a castós.
No t'agrada la idea, eh? Alguna cosa més que sigui d'interès públic? Estem buscant menors de 18 anys. Jo entro per poc aquí, però ho digues. No edat mental, eh? Estem buscant menors d'edat que vulguin organitzar la festa del Carles Toltes aquí al Castell d'Aix.
El que passa que li heu dit que en principi hi hauria de participar més gent, no només ell sol. Per tant, hi haurà una festa de carnes toltes per menors de 18 anys del Casal de Joves? Exacte, una setmana després del carnes toltes d'aquí de Sant Just.
Si no et tinc mal enterat, és el 22 de febrer. El 22 es celebra...
la Rua i tal, aquí a Sant Just, que ho han avançat, i nosaltres ho fem una setmana després, el dia 1 de març, per la tarda, vespre, aquí al Casal de Joves. Molt bé. Què és el que hi haurà previst per la gent que hi vagi? Clar, és que per això busquem joves, perquè ells triaran el motiu de la festa, si volen que hi hagi un concurs, quin seran els premis, o sigui, ho han de pensar tot,
Una mica idees brainstorming per aquesta festa. I que vulguin estar aquí muntant una mica tot el botarro. De fet, m'imagino que un dels requisits serà anar disfressat, per exemple.
El que perdonem no t'he sentit ara. Que un dels requisits de la festa de Carnestol al Tres Joves serà de distressar-se. Clar, serà de distressar-se. Sí, s'ha d'aprendre a triar si volen un motiu general o que tothom es distressi com vulgui. No sé, moltes coses. Molt bé, molt bé. Tant d'aquestes com algunes de les... vaja, de les dividers que es fan al caral de Joves de Sant Just. Què més teníeu, Sergi? Doncs també ara, al febrer, comencem un altre concurs de cartells. Un altre? Sí, aquest enfocat amb el Dia de la Dona. Sí.
i també és un concurs per menors d'edat, ja 100 euros de premi, és un val de lavabos per matèria l'escolar, i és per estudiants de Sant Just Desvern, i han de fer el cartell,
que serà el carter del dia de la dona del Casal de Joves. Bé, de fet no és la primera vegada, no? No, l'any passat ja ho hem fet. Ja es va fer l'any passat. El que passa que el veig de votació potser serà diferent, no? No es votarà. Sí, ja no es votarà per Facebook. Sí, que està bé. I hem après. Sí. I votarà la regidora de gènere de l'Ajuntament. Oju! Un membre del Casal de Joves. Sergi Rada.
i una professora de l'institut. L'assumpte, potser, no ho sé. L'Àngel, segurament. L'Àngel. L'Àngel Mustienes. No es perd ni una, tampoc, l'Àngel Mustienes. En fi, doncs Sergi, hi ha alguna cosa més així? Bueno, d'un lloc, no? No, no, ja ho sé, però és que avui tens temps.
No, però és que Sergi, avui tens temps per comentar el que vulguis i un dia que tens temps no l'aprofites. Bueno, no ho sé. Tot bé, la família bé, Sergi? La família bé. Jo bé. Per cert, ja t'ho vaig comentar, no, que vaig venir a fer una visita al casal l'altre dia? Sí, sí, sí. Està molt bé. Ja vaig a un casal, ja no val que torni fins aquí un any, no? No, vull dir, a veure, ja fer la visita de rigor, hola, què tal? Una l'any, no? Hi havia molt de moviment al casal de joves?
Hi ha molt de moviment. Hi ha molt de moviment. No sé com aguanteu de bon rotllo. A vegades els nens i nenes, nois i noies, no diré que són una mica pesadets, però s'ha de tenir una paciència especial. Sí, sí, sí. Però jo després de tant temps de coneixe't tu, ja tinc la mà... Clar, clar. Tu, simpàtic, i tu, simpàtic. Escolta, gràcies, que vagi molt bé. I ens tornem a retrobar dimecres que ve, si vols. Vinga. Adéu. Adéu.
Em sap greu perquè hi ha hagut una oient que ha trucat fa una estona per participar al sorteig d'aquest menú de l'escarxofa del Prat de Llobregat pel restaurant El Mirador de Sant Just i no l'hem pogut atendre perquè estàvem fent l'entrevista amb el Marc Rius, és a dir, trucaré més tard i no ha trucat encara. I després la Clara fa un poc, potser ha trucat, també ha entrat per telèfon, per tant si ha trucat no l'hem pogut agafar. Ara amb el Sergi.
A la ràdio no només tenim una nina de telèfon, hi ha dues.
L'entrevista no, però si és un col·laborador sí que podríem parar. Per exemple, si hagués sigut el Sergi Arrada, que jo per això estava llarg en la secció, perquè volia que truqués algun uient per tallar-li la secció, ningú no ha passat, el podem tallar i el podem parar. En principi, si és col·laborador, per exemple, en aquests moments tenim la Roser Arcs, per parlar d'educació canina, que avui ja hem comentat, que ens parlarà sobre com enfrontar els últims dies o setmanes d'un gos.
Si algú truca durant el seu espai pararem el programa per atendre la trucada.
No sabeu què farem. No ho sabem, no ho sabem. Des de Nova York, les trucades Jordi, complicades eh, per tallar-les. No sabem, vos destrueu i ja veurem si parem o no la trucada. En fi, fem una pausa i tornem ara mateix amb la Rosers Educació Canina. L'espai amb més audiència de la Penya del Morro.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar aniria a la velocitat que diguin.
Sí, podem evitar-ho. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
T'espero. 98.1 Ràdio t'espero.
6 i 25 de la tarda i ja tenim els gossos, els gosos que porten, això no dic que... Vas a sentir aquesta sintonia en un altre lloc, eh, Jordi? Què dius, en una altra ràdio? Sí, crec que sí, eh. Perdona, per... què? O no sé si era ràdio o era tele, però l'utilitzaven també per alguna cosa... M'està dient que les sintonies de la Penya del Morro les utilitzen altres mitjans de comunicació que no són ràdio d'esver, perquè mira, si és un problema de ràdio d'aquí... Ah, sí, però quin programa hi tenen, saps?
No ho recordo ara, és que tampoc sé ni si era per la tele, per la ràdio o quan algú no ho vaig veure. Catalunya Ràdio? No ho sé, no ho sé. Què era? Catalunya Informació? Home, no ho crec, no que Catalunya Informació fiqui. No ho crec, no. No s'entenia. Què fan a Catalunya Informació ara, a veure? Bona tarda. Hola, bona vespre.
El Corte Inglés, us ofereix la informació... Molt bé, el Corte Inglés fa esports. Bona vesprada. És que ara, quan connectem amb Catalunya Informació, els bulletins sempre... Ja pot, no? M'haig de saber de què et parlen. En fi, tenim el telèfon. Com que cada setmana diem... Roser, bona tarda.
Bona tarda a tothom. Bona tarda Roser. Deixa'm, abans de començar, que et feliciti i que et faci extensió la felicitació de tot l'equip del programa, perquè tu no ho saps, em sembla que no ho saps, però ahir va trucar un ahuyent, perquè fem un sorteig, un sopar o dinar per dues persones al restaurant El Mirador de Sant Just,
i li vam preguntar, va dir que li agradava molt el programa, que moltes gràcies, que estava molt bé, la Marta Cerna, que va trucar ahir i va dir que la seva secció preferida era la d'educació canina. Oh, molt bé, jo li he regalat també, que guai. Escolta, moltíssimes felicitats, pensa que ara, no sé si la Marta avui n'està escoltant o no, però que hi ha gent que li interessa què passa amb els gossos. I no és l'única, eh. Que bé, molt bé. Què et fa il·lusió això?
Molta il·lusió. A més, sempre t'he de dir que no t'ho hem dit mai, però... Sempre tenim allà el dubte. Què, heu de sentir la gent o no? És un dubte recurrent. De fet, jo, pobra la Marta, i en un moment li vaig dir... Escolta, és una broma que s'ha trucada o què passa? I ella... No, no, que sou de veritat i que us feu molt gràcies i tal. Diu... Bé, no, merci. En fi, queda dit. Fins aquí ja l'autobombo, ja treu la posició aquesta... Home, hem d'anar al tema, però vaja, que ho sàpigues, i tant tu com l'Albert, que compartiu la secció d'educació canina, que com a mínim una persona us escolta.
Molt bé, doncs ja val la pena fer-lo. Bé, atenció, perquè avui no parlaràs tant com a educadora canida, sinó d'un tema que et toca una mica més personal, no? Sí, em toca de prop. I hem comentat que avui vols parlar sobre la bellesa del gos amb ve baixa, és a dir, quan un gos es fa gran, i fins i tot com acompanyar els últims dies o les últimes setmanes de vida d'aquest gos o gossa, no?
Sí, sí, perquè... bueno, és que ara m'hi he trobat, no?, i he vist que hi ha coses que es poden... que se'm pot fer una reflexió, treure conclusions i dir-les, no?, perquè poden ajudar. Jo tinc una... Si voleu, us ho explico ja directament al Tremont Matèria. Sí, sí, sisplau. Bueno. Tinc una boxer de prou de 12 anys, que ja l'hem operat fa uns 6 mesos d'un càncer, i ara se li ha tornat a reproduir ja de manera molt agressiva.
i estem esperant, perquè no poden operar-la i llavors estan antiinflamatoris i ella està molt viva, està molt bé, però ja sabem que va de baixada això amb relativ poc temps. Per tant, ja sabeu que és terminal.
Exacte. I llavors, vosaltres, com ho encaixeu, no? Perquè a més, clar, des d'aquest punt de vista, també què podem dir a la gent que no estigui escoltant? Clar, avui m'he plantejat, ostres, aviam no és que un hàmster no sigui, vull dir, per un crio que es mor un hàmster és això, però amb el gos no vius tants anys i comparteixes tantes coses, que al final hi ha una vinculació efectiva bastant gran. Evidentment. I es passa malament. Llavors, bueno,
No sé, jo el que sí que dic, i des de la meva serenor també, d'estar-ho vivint amb la meva gossa, és que sempre s'hauria de treure un caliu positiu a les coses, no? I, bueno, si voleu, comencem pels consells, que anem-hi per pràctica, que no caigui res a la butxaca, i després parlem una mica més, doncs, de tot el tema aquest més emocional, inclús de com... Sí, sí. ...com es comiro a casa amb els nens i amb els gossos i tal. Comencem pels consells, a veure, què recomanes a la gent que es trobi en aquesta situació? Aquests consells són igual per tots?
És a dir, que aquests consells són iguals per tots els conjurs. Depèn del cas. Jo ho he adaptat una miqueta, ho he generalitzat una mica. Ara ho veureu, però bueno, si hi ha dubtes, aneu fent preguntes i anem traient. A veure, el primer i més important, jo crec que això, tinguin el que tinguin i sigui de vells o per malaltia o pel que sigui, és un lloc que sigui molt còmode. O sigui que realment estiguin còmodes, que no sigui un lloc de pas, que sigui un lloc on per ells puguin estar tranquils i fora d'estímuls...
Molt potents, no? A nivell de telèfons i corredisses i crits i tal. Això ja també com a tònica general per les setmanes que puguin venir.
Això farà estar el gos bé. I suposo que conegui, no tan bé com podria ser el llitet que estigui acostumat o alguna cosa així. Exacte. Necessiten molt de mimo, però tampoc no moltes carícies. Perquè és allò de dir... ara m'agobies. Pensant en una persona malalta no ve de gust que t'estiguin a sobre petonejant i grapejant tot el dia. Necessiten molt de mimo i molt de carinyo, però és més des d'un...
d'una manera més energètica, per dir-ho així, que no pas tant de física. Podria ser, en aquest cas, amb mirades, per exemple. Sí, inclús el contacte, el contacte no el s'ha de perdre. El contacte, el sentar-te amb ella o amb ell, inclús que comparteixi, la Xena dormen, les dos pilotonades amb més sobre ella, la Nina i la Ganser, que són les altres dues gosses que estan convidint, que no és que ell, però és un gos jove, no té encara els dos anys, té 20 mesos,
i l'altre és una bossa adulta de 3 anys i mig. I diem que està a la trentena. Facilita i acomoda el màxim l'espai. Exacte. I l'entorn. L'entorn en general no només a nivell de decoració de mobles sinó també a nivell d'estímuls sonors sobretot. I de moviment. Llavors, una altra cosa important, no tots els casos són així, de fet jo
pensava que anàvem cap aquí, però sembla que ara amb els antiinflamatoris de moment aguantem, els passejos al carrer, deixar-los una mica a gust del gos, dins la mobilitat i la motivació que tingui el gos. Si el gos està motivat per anar-hi, doncs amb la calma, i si no pot moure's gaire, doncs sortir, fer un tipi color i una miqueta, que vegi que se senti viu, una mica, no?, i cap a dalt. I si vol sortir, com és jo, la Xena, per exemple, portàvem dos dies que semblava que no,
i ara els antiinflamatoris que li han canviat l'arriba i fan una mica i vam sortir i no volia tornar a casa. Vam fer una volta més llarga de lo normal perquè també considero que...
que si vol fer-la l'aprofitem avui. I en aquest cas, si el veiem molt desganat i molt pensit, es pot evitar aquest passeig i deixar-ho per un altre dia? Jo penso que sí. I inclús sempre és més agradable quan estan així grans al solet cada nit. Llavors, la gent al vespre, per exemple, l'última hora no baixa. Les altres dues baixen a fer un pipí ràpid i allà no baixa.
i llavors el que fem, per si de cas, no cada dia ho fa, però a vegades sí, en una zona que ella ja algun cop, quan no s'ha trobat bé, ha anat allà, hi posem uns viaris, per facilitar la recollida i donar-li la comoditat a ells, perquè hi ha gossos que s'hi senten fatal perquè saben que a casa un no s'ha de fer pipi, no? Llavors, per treure'l i fer-li comoditat i facilitar-nos la recollida, doncs uns viaris, o algú que ho sàpiga, que n'hi ha alguns que ho saben, la sorreta, o el que...
Els empapadors, hi ha diversos sistemes. Hi ha més cosetes. El tema del menjar i l'aigua, el menjar més o menys com al carrer.
Més o menys amb el carrer. I jo, inclús, jo amb les meves ho faig, això. Quan hi ha algun que es fa gran i ja li queda foquet, és en plan capritxet, si vol un trosset de pa li dono, si vol un espàrrec li dono, si vol una mandonguilla també li dono. En principi... Dins del que pugui tolerar el gos, clar. Dins del que pugui tolerar el gos. No negar-hi res, no? Una mica...
Sí, de capritxet, una miqueta estem parlant que queden dies en el millor dels casos, setmanes. La veritat és que el que estàs dient, home, més sincerament, ho trobo molt bonic, no? Perquè, de fet, és com... Bueno, penseu que és una manera de que algú s'està còmode i nosaltres no el veiem patir tant, nosaltres tampoc patim tant, i d'alguna manera la sensació a casa no és tan greu, no? És algo molt més natural, que al cap i a la fi tots venim aquí per acabar marxant, llavors...
El que passa és que a Occident hi ha una visió de la mort, un pèl tètrica, i bueno, costa, no? Però jo a mi si d'alguna cosa m'ha servit també viure sempre amb animals és per poder entendre això en algun moment de la vida, no? I considero que és un molt bon aprenentatge també de cara als xavals, als nens,
Llavors, si hi ha altres gossos a casa, sobretot si tenim gossos joves, donem-li espai al més vell. Donem-li espai, deixem hores que pugui estar tranquil, i en tot cas que comparteixin estones de calma. Si els gossos que tenim són gossos que ja són adults o ja tenen un cert autocontrol i no agobien, poden estar amb ell perquè se'n faran molt el càrrec. De fet, veure com els altres gossos gestionen
la malaltia del gran, ajuda molt a entendre que és molt natural, perquè ho veus que no ni dramatitzen ni estan tot el dia sobre el gos, estan, simplement acompanyen. Acompanyen d'una manera molt clara i molt estable, molt ferma, però només acompanyen. El gos és conscient de tot això? Tu creus? Jo penso que sí. Jo penso que sí. No és una dada científica, però penso que sí, perquè...
Mira, ara n'he viscut ja, de meus, allò que hagi pogut veure intensament tot el procés. Sí. 5. 5 pèrdues, eh? Sí, 5 pèrdues, ja. Déu-n'hi-do. Home, sí, sí, la veritat és que som unes quantes. Sí, bueno, no som pèrdues, som... al cap dels anys som ganàncies, eh? Perquè comences a comptar i et donen molt més del que perds quan se'n van. Encara amb els anys segueixes parlant i nosaltres que ens hi dediquem encara prens, no? Encara... Hòstia, aquell quan feia allò, quan... Sí, sí, sí, sí.
És una malaltia que no es morirà de vella.
La decisió s'ha de prendre en consens.
amb els que convisquin amb el gos, no? Els que tinguin una vinculació més forta amb el gos i amb consens, perquè és una decisió que és una mica complicada, no? Clar, i que cada cas ja, això ja m'ho imagino, que és únic i cada cas s'ha de mirar ben bé, però aquí el més important que és que el gos no pateixi en cap moment? Jo crec que sí, que quan deixen de tenir qualitat de vida,
A nivell de dolors, de fer-se pipis i caques a sobre, de no voler menjar... Va haver-hi un dels gossos de casa meva, jo no vivia a casa, però ma mare va viure una situació a casa amb ma mare, que la va acompanyar durant uns mesos molt dolents, i van agafar molt de vincle amb aquest gos.
i quan ja estava al final, ja com no volia, no volia, jo me'n recordo d'entrar un dia a casa i dir-li, mama, aquest gos se'n vol anar ja. Clar. Veure-li la mirada de... jo ja en tinc prou. Clar, perquè s'ha d'estar patint, no?, perquè si a més se li acumulen les malalties o se li acumulen, doncs, vaja, el que sigui, doncs clar, no està feliç, no està feliç. No, hi ha un moment que potser... a mi em passa bé això. I jo tinc una bossa que tu la veus,
i la tia està potent de musculatura encara i té una vida a dintre que al·lucines que tot ho vol olorar, tot ho vol conèixer, tot ho vol veure però això se l'està menjant per dins i arribarà un moment que els ordres no funcionaran o no funcionaran bé i poc a poc això anirà creant altres problemes i arriba un moment que ho veus pràcticament t'ho diu amb la mirada per tant s'ha de tenir també aquesta sensibilitat especial s'ha de tenir aquesta vista de dir que el gos cada vegada va pitjor i ja no remunta
Sí, intentar ser una mica fred mentalment i treure una miqueta la part emocional per decidir amb objectivitat si el gos pot o no pot, ja. Home, això és difícil, amb moltes circumstàncies, no?, perquè el tema de la gestió de les emocions a vegades, ostres, en sobrepassen, no?, però s'ha de tenir el cap fred. Avui estem parlant amb la Rosi Arts, la nostra educadora carina particular, sobre com afrontar aquests últims dies, aquestes últimes setmanes d'un gos,
Parlaves d'alguns consells com deixar espai, per exemple, si hi ha altres gossos que tinguin el seu propi lloc... Sobretot si tenim algun gos que a vegades són joves o falten etapes per tancar i són més moguts. I no perquè siguin moguts, perquè en un moment donat és un tema d'empatia, jo crec.
Jo he vist que en una que té 20 mesos i que hi ha moments, a més es porten molt bé i han jugat molt i l'ha criat molt la gran en aquesta, i hi ha moments que la molesta. Però abans de dir res, l'altra, que sí que és adulta i és la que ha viscut des que va arribar amb ella també,
Es posa pel mig, de manera molt sutil i molt tranquil·la, i se l'emporta, i juga un retom d'ella, i ja està. Si això és així, funciona així, i es veu que la gossa o el gos, que està malalt o que està vell, no té un empatiment, no l'agobien constantment. Fins i tot això d'una vidilla. L'altre dia ens va passar, va caure... Bueno, una de les gosses va olorar el gosset al sofà. I com que són així, alguns, doncs...
No hi havia manera perquè volia saber què hi havia allà sota.
Viva i fix, aviam què collet ho està passant aquí, que jo vull saber també. Exacte, clar. I el tema de les sortides al carrer, per exemple? Les sortides al carrer és això que comentàvem, una mica sobre la marxa, el que necessiti jo o ella necessiti, i amb calma, avui hi haurà alguns que per mobilitat podran i altres que no podran tant, llavors amb calma per mi.
El tema de no aguantar-se el pit i la caca,
o s'ha de prendre la decisió o queda poquet ja per prendre-la. Doncs queda clar. Si vols afegir alguna cosa més Roser, amb tot això que estem parlant avui, que s'ha tancat el Tintet. Sobretot això, que sigui un moment molt trist, que és una pèrdua i totes les pèrdues fan mal, però que quedem-nos amb això, que al final si fas balanç pesa sempre més el bo que el dolent d'ells.
I d'alguna manera aquí hem de mantenir la compostura perquè els hi hem de tornar a això. I ja estan, no hi ha més. Doncs Roser, moltíssimes gràcies avui pel teu testimoni directe del que està passant a la teva bossa. Molts ànims, molta sort. I si necessites res, doncs aquí estem. Molt bé, moltes gràcies a tothom. Molt bé, Roser, gràcies. Una saluda això de l'Albert. Bona tarda.
Sí, sí, 42 de la tarda. Escolta, Cristina, teníem algunes aplicacions, abans de connectar amb Nova York, que no ens hem de perdre si volem estar connectats amb el món que ens envolta. Aplicacions del mòbil imprescindibles segons Cristina Vargas. Abans, però, què fa anar Catalunya Informació? A veure.
Atenció perquè, com dèiem, aplicacions, per exemple, justament, de comunicació. Cristina, per exemple, de ràdios, de diaris, de pàgines web informatives. En la cinquena, justament, poses tenir l'aplicació de Catalunya Informació o de RAC1. Sí, bueno, són dues per posar algun exemple, però podrien ser qualsevol altra. En aquest cas, alguna ràdio. Si Ràdio Desvert tinguéssim, també se la podríem descarregar. Perdona? Ràdio Desvert té aplicació?
Té una aplicació mòbil que es pot trobar per disposició d'Android. En quarta posició, algunes aplicacions tipus diaris. Podrien ser el periòdic o la vanguardia.
Depèn de cadascú, del tipus de diari o la informació que vulgui rebre. Jo tinc la del diari ara, mira, t'he de confessar. I el peredico també, depèn del diari. I tinc la web també, imagina't si tinc aplicacions. Home, és que és molt important, Jordi, tenir aplicacions d'aquest tipus, jo crec, perquè tothom necessita estar informat i estar una miqueta al dia del que succeeix en el nostre entorn. Si t'agrada, sí. Si t'agrada, sí.
No, però tot i que no t'agradi tampoc, mira, no està de més tenir-la per si un cas algun dia necessites mirar alguna cosa o recórrer en aquest cas. En tercera posició tenim el 324. Sí, seria un altre d'aquestes que també ofereix les notícies del dia, a més a més permeten, com totes les anteriors, doncs anar buscant notícies antigues, en el cas de l'Ameroteca o... No, perdona, i té vídeos de les notícies i també el directe del 324, que tu ho pots veure a través del mòbil, el que està matent aquest canal de 24 hores de la Corpo.
Després, en segona posició, el canal Parlament? Sí, és una aplicació del... Jo m'avorreixo una mica. Perdona que et digui, tenia l'aplicació del canal Parlament. El mòbil ja diu molt de la persona. Per què? Home, jo no la tindria, jo no la tinc, vaja. No està de més, pot seguir les sessions que es fan diàries al dia al dia i minut a minut, per tant suposo que...
Potser és una mica més professional, no? Aquesta seria en aquest cas, però de totes maneres, per totes aquelles persones que vulguin estar informades minut a minut és una aplicació perfecta per conèixer tot el que succeeix al Parlament. Després tenim l'aplicació de ràdio d'Esbern, el número 1, que jo ja ho sabia que ho tenies preparat, i després la de Gencat.
Sí, Generalitat de Catalunya, que també ens aporta moltíssima informació, no de notícies, sinó també d'actes culturals i de tot tipus que es pot trobar a través d'aquesta aplicació de la Generalitat. Molt bé, doncs aquestes són algunes aplicacions per a la informació. A veure, connectem amb Catalunya informació un moment. El ministre verd al desenvolupament de la reforma. La consellera d'Ensenyament... Irene Rigau. I volen imposar les seves idees. Avui juguen a Barça, a les 10.
Gràcies, companys de Catalunya Informació. Gràcies, gràcies, gràcies. Cristina, connectem amb Nova York i amb el Sergi Pons a la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Sóc Jaume Sadon Coll, farmacèutic del carrer Tudor número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé. Al Centre de Llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! Ja comencem. Falten encara 12 mesos pel Nadal.
Allà hi tenim el Sergi Pons, que a la setmana ens explica les coses que passen a la ciutat dels grates cels de la costa est dels Estats Units. De qui no coneix? Nova York? O com a mínim no coneix algú que hi hagi estat? Que això ja fa molt... O no haurà estat? O coneix algú que ha estat a Nova York. Sergi Pons, bona tarda!
Sí, bon dia des de Nova York. Avui tornaré a parlar d'esports. Em sap greu que no siguin aficionats als espectacles amb pilotes, perquè l'altre dia ja vaig parlar de l'NBA, però és que aquesta setmana és gairebé obligat parlar de la Super Bowl. La Super Bowl, no sé si haureu sentit de parlar, suposo que alguna vegada sí, és, ras i curt, la final de l'NFL, que és la Lliga Nacional del Fútbol American. És com la final de la Champions League, perquè ens entenguem pels americans. Però la pràctica de la Super Bowl acaba sent
l'espectacle televisiu més gran dels Estats Units i un dels més grans del món. Si més no, és un dels que mou més diners del món. El que mou més diners del món, m'atreviria a dir. Aquest any se celebra Nova York. Bé, de fet, se celebra Nova Jersey, que està a pocs quilòmetres de Manhattan, a l'altra banda del riu. Però, per tal de promocionar esdeveniment en una ciutat de més renom, Nova York també exerceix, diríem, de seu. De fet, Broadway,
és aquests dies l'escenari d'una mena de pare d'atraccions dedicat exclusivament a la Superbowl. Ahir van acabar de muntar i a partir d'avui ja es pot disfrutar d'aquesta mena de circ que han muntat a Broadway entre Times Square i Herald Square. Aquest diumenge a la Superbowl? Broadway és com un carrer que creua Manhattan i entre aquests dos punts s'ha construït un gran pare d'atraccions de Superbowl. També els grans magatzems estan venent productes
Escolosius d'aquesta Super Bowl fent subhastes de samarretes de productes de jugadors. Per tant diríem que Manhattan s'està tanyint amb el color de la Super Bowl aquests dies previs.
el partit que jugarà diumenge. Els equips que s'enfronten són els Seattle Seahawks i els Denver Broncos. Però els Estats Units tendeixen a simplificar els equips sota el nom de l'estrella o el jugador franquícia, com ho anomenen, que en el futbol americà sempre és el quarterback, que és el jugador que ocupa la posició que s'encarrega de dirigir els partits i que decideix totes i cadascuna de les jugades. És el que decideix la tàctica de la següent jugada,
i la resta de jugadors li fan cas. Per tant, seria el jugador més important de cada equip. En aquest cas, els protagonistes absoluts de diumenge seran Russell Wilson, del Seattle Seahawks, i Peyton Manning, dels Denver Broncos. Manning té 37 anys i és un autèntic ídol als Estats Units, amb una història pràcticament de pel·lícula, cosa que també ens agrada molt als americans. Manning va seguir jugant després de superar una lesió al coll,
que va estar a punt d'obligar-lo a retirar-se. Aquest any ha batut tots els rècords de la NFLA després de passar per aquest tràngol i ha conduït el seu equip a la Super Bowl. A veure si la guanyen o no, però de moment ja estan aquí. Peyton Manning és el tercer esportista més popular del país, només superat per dos jugadors de bàsquet que segur que us sonaran més.
Lebron James i Michael Jordan. Deixant de banda la faceta esportiva, està clar que la Super Bowl també destaca per ser l'esdeveniment esportiu que genera més diners. Com he dit al principi, una anuncia de televisió de 30 segons durant el partit costa 3 milions de dòlars. Una cifra brutal, 7 mil dòlars per segon. És gairebé una tradició a les cases, als llars dels Estats Units, reunir-se i celebrar festes amb els amics per veure aquest partit.
independentment, inclús de si el teu equip hi juga o no. Clar. Això és el que explica que els anuncis valguin tants i tants diners, perquè és un esdeveniment que pràcticament no es perd ningú... Veu tothom, no? ...aquí als Estats Units. Especialment els que són americans, americans, no tant els immigrants. Els americans no acostumen a perdre aquest partit. Tu també ho veuràs, no? Això repercuteix també en altres àmbits, com per exemple... Això és que sí. ...que el cap de setmana de Superbowl és el que es ven
El que es venen més televisions de tot l'any també és un dels dies en què es ven més cervesa i més pizza a domicili. La gent demana pizza. I les conseqüències que en els dies següents són senzilles. El dilluns posterior a la Superbowl, el 6% dels empleats nord-americans no va a la feina perquè
Diu que està malalt. I la venda de antiàcids augmenta un 20%. Vull dir que després de l'eufòria de la Super Bowl, el dilluns arriba una relaxació de la gent que vol descansar després de les festes que s'han fotut veient el partit. L'actuació musical a la mitja part del partit que probablement serà un dels moments que arribarà a tot el món, que es veurà a totes les pantalles de les notícies.
o dels programes esportius, és un dels moments més esperats. I anirà a càrrec, aquest any, de Bruno Mars, que ha convidat els Red Hot Chili Peppers a acompanyar-lo en aquesta actuació. Un cartell que pot semblar poc glamurós, però això és el que es diu tenint en compte algun dels noms que s'han passejat per la Super Bowl els últims anys. Per exemple, U2, el Rollings, Madonna o Michael Jackson, que va protagonitzar l'any 93,
un dels espectacles més recordats en els 47 anys d'història de la final de l'NFL. Va cantar tots els seus hits i fins i tot va actuar al costat de 3.500 nens que li van fer els coros. Una actuació espectacular de Michael Jackson, d'aquelles que recorden amb el Moonlight típic de Jackson. Bé, doncs estic segur que les xifres d'aquest partit tindran el seu espai en molts trens notícies a casa nostra.
Però el que jo no tinc tan clar és que ningú sàpiga qui ha guanyat el partit. I és que aquí pràcticament això és el de menys. L'espectacle sempre passa per davant i especialment a la Super Bowl. Per tant, jo us explicaré jo qui ha guanyat. Fantàstic, Sergi. T'esperem la setmana que ve. I tant, cap problema. Molt bé, doncs ens veiem la setmana que ve. Adéu.
Sergi Pons, Sergi Pons, ja viuen a Vallor. El Sergi Pons, a sol al carrer. Atenció perquè Cristina ens acostem ja al final del programa. Avui no ha trucat cap bullent per participar al sorteig d'un sopar o dinar per dues persones al Mirador de Sant Just.
Encara teniu demà, demà i el mateix divendres, una hora i mitja per poder-ho fer. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 si voleu participar al sorteig d'un menú per dues persones al restaurant del Mirador de Sant Just. Cristina, en Franxinatre avui ens acomiadem i també preguntant-te si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència. Avui què seria Trending Topic?
Avui, time out. Per aquesta nova secció que hem inaugurat avui, que esperem que es quedi avui, que la tinguem sempre amb la clara nervió en parlant. No tenim clar del tot, que vindrà cada setmana. Sí, home, en principi cada setmana sí. El problema és definir quan, el dia.
De totes maneres, sí com sigui, tindrem segur a la Clara Nervión parlant dels continguts de la revista Tamau, que d'aquesta manera Jordi ens apropa una miqueta més a Barcelona, cosa que fins ara no feien, perquè sí que miràvem els suburbis de Sant Just, però ja a Barcelona mira, és l'estranger o alguna cosa... La quarta dimensió.
Aquí acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verduy a l'actualitat Sant Justenca, l'Anna Rubira a l'espai de carretera real, també el Marc Rius que organitza aquestes xerrades de viatges aquest divendres també al centre parroquial de Sant Feliu de Llobregat.
A la Clara Narbion, que avui ens va fer la primera secció des de la redacció del Time Out de Barcelona, per saber quines coses passen a la ciutat de Gondal, i també a la segona hora, el Sergi Raval, que és el de Jóves, la Roser, Art, Ciutadocació Canina, i el Sergi Pons, des de Nova York. Gràcies, gràcies a tots ells per fer possible la Penya del Morro.
I també agrair la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Que vagi bé, fins demà. Fins demà, a les 5 de la tarda, i tornem, que us ha parlat també Jordi Domènech, que us deixem ara amb l'Informatiu Vespre, un programa que, per cert, jo no em perduré mai. Que vagi bé, adeu-siau.
Permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig ben volgut jo reconec què hi faig.
No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient amb discos que al final no et vas endur.
i en un somriure que fa sola caminant. I en aquella foto antiga, oblidada en un calaix, heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l'abstir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant.
Ni benvolgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'ho es veu i quin mal devia fer i m'ho imagino i m'intento i t'asseguro que m'ho prengue encara avui.
i sense remei tot trontoll i mossegon. Quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar. No saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessi ocreix amagat, amagat en mentides.
Tinc dubtes emprenyadors en cada intuïció pogàs d'una vida millor. Amagat en sóc molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans.
o el meu dit reseguint-li la columna vertebral. Benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre sort, però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec.
i ens esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa. Veig que en els busques alts mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem a Déu i marxarem i ell em dirà que petits vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul
D'un institut, ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls, sortint tu i jo, direi, aquí als senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc.
La sang just, burabla, buit, buit, buit.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire purt. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Diagonal.
Bona tarda, són les 7 del vespre. La ciència i el disseny s'uneixen divendres en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. És una de les converses que organitza l'espai entre dues persones sobre el món artístic. Aquest divendres el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Giralt parlaran de maquetes i realitats.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim però altres informacions destacades en titulars.
Dues mocions sobre la independència i el dret a decidir i una altra sobre la reforma de l'administració local s'entraran al ple del mes de gener a l'Ajuntament. Demà se celebrarà la sessió que també demanarà qüestions energètiques als equipaments municipals.
Creix el nombre d'usuaris dels autobusos L46, L10, Just Metro i Just Tram. L'àrea metropolitana de Barcelona ha publicat les dades de viatgers de les línies de bus que gestionen empreses com Soleil Sauret, Rosembús o Mont que donen serveis en just.
El mil·lenari compta ara amb 6 pisos buits que estan a disposició de la gent gran de Sant Just. 6 dels 84 pisos del complex han quedat buits, amb la qual cosa qui estigui interessat i compleixi els requisits els pot ocupar de forma immediata.
Bona tarda, la ciència i el disseny s'uniran aquest divendres en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'espai l'organitza periòdicament en unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Aquest divendres el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Giral parlaran de maquetes i realitats.
L'objectiu d'aquests diàlegs creatius és buscar punts d'unió entre matèries diferents com poden ser la ciència i el disseny. La idea és, a més, obrir un debat amb el públic assistent. Els convidats d'aquest divendres seran Quim Déu, dissenyador i Arnau Giralt, científic i premi nacional de Química 2011. Tots dos conversaran sobre maquetes i realitats a partir de la idea del disseny des dels seus camps de treball i experimentació. Quim Déu ha explicat al Just a la Fusta que el títol del diàleg té un sentit que la gent descobrirà al final del debat.
El treball que fa l'Ernest, que és un científic, és un treball si més no creatiu i un procés d'investigació que dona uns resultats, i pel meu cantor, jo no soc científic, soc dissenyador, també tinc una sèrie de processos amb una mena de resultats, amb una mena de dues maquetes, i una vegada s'acabi el debat, la gent ho atendrà per aquella imitació.
Segons Quim Déu, el treball que fan tant ell com Giral segueix amb processos similars, tot i que els resultats i altres complexitats els fan diferents. El procés, definitivament, és similar. Hi ha unes menes de complexitats tecnològiques que ho fan diferent. Però el que seria l'ideològicament, el procés és molt similar. El que passa és que la paraula disseny, afortunadament i desafortunadament, s'utilitza ara per tot. És que és una cilla raríssima, posa-te dissenyó.
El resultat que disseny també és la cadira que ha estat tota la vida. Algú va pensar com fer-la i el fet de pensar com fer-la vol dir que s'ha dissenyat. Una de les intencions de Quim Déu i Ernest Giral en aquest diàleg serà demostrar que la creació contemporània és més dinàmica que anys enrere i que no hi ha tants dogmes com abans. Bastants anys enrere es deia que això és art i això és cultura, això no és art, això sí.
El quadro abstracto esto es arte, el quadro de la casa del ciervo esto no es arte. Aquests debats penso que estan una mica caducats. El plantejament que penso que aconseguirem o que volem transmetre és que la creació contemporània és una creació molt més dinàmica, molt més oberta i sense tanta frontera o acotació com era abans.
El diàleg artístic entre el dissenyador Quim Déu i el científic Arnè Giral serà divendres a les 8 del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret al carrer Bona Vista 105 i és obert a tothom.