i potenciar Wellington els objectius del grup IAG. Segons han informat avui des de Londres. A tot això, el grup ha anunciat també avui l'acomiadament de 4.500 treballadors d'Iberia i una rebaixa salarial d'entre el 25% i el 35% davant les pèrdues milionàries de la companyia. Els sindicats ja han anunciat que aquest pla no es pot negociar. Representants dels Ministeris de Presidència i d'Economia s'han reunit amb caràcter d'urgència per intentar arribar a un acord urgent sobre els períodes d'ajornament de les execucions hipotecàries.
Això després que aquest matí una dona s'hagi suïcidat a Baracaldo, a Euskadi, quan la comitiva judicial era a l'immoble per procedir al desnonament. Davant l'imminència de ser desnonats a l'octubre, un home de València i un altre de Granada també es van suïcidar. Ja aquesta mateixa setmana el Partit Popular i el PSOE es van reunir per intentar pactar una reforma de la llei.
Bona tarda, us parla Joan Barberà. Dilluns, el jutjat social número 2 de Terrassa tindrà lloc al judici pel cas Anna Terrés. L'exseleccionadora de natació sincronitzada va demanar la Reial Federació Espanyola de Natació i el seu president, Fernando Carpena.
En futbol, Gerard Piqué es perfila com la gran novetat a l'11 titular del Barça per jugar aquest diumenge contra el Mallorca. Precisament parlant del conjunt mallorquí, el seu ex-tècnic Gregorio Manzano assegura en declaracions a la xarxa que Falcao encaixaria perfectament al conjunt blaurana. Tipo extraordinario, noble, sencillo, humilde y trabajador y buen tipo. Yo creo que su rendimiento no está pasando desapercibido de los grandes equipos de Europa y me temo mucho que quizás pueda ser
que no termine en Atlético de Madrid, però, de verdad, hay que jugar tanto en Barcelona como en Madrid como en cualquier equipo de Europa, eso está claro. En hoquei patins, destaquem que comença la competició europea. Aquesta nit, el Barça rep l'Igualada en partit de la competició continental.
Sintonitzes ràdio d'Espert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Espert, 98.1. Ràdio d'Espert, 98.1.
Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amiques? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és, la penya del morro. Bona tarda, benvinguts i moltes gràcies. Gràcies. Gràcies per escoltar-nos un dia més.
Avui al programa començarem parlant de l'actualitat Sant Justenc amb la Carme Verdó. Carme, bona tarda. Bona tarda. Avui l'actualitat passa per l'arrencada de la campanya electoral i com ens afectarà aquí a Sant Just d'Esvern. Ho sabrem d'aquí uns moments amb la Carme. A més a més, també avui repassarem les estrenes de cinema amb el Jordi Roca, com cada divendres. També ens visitarà el Pol Ricaverri, l'Anna Puntí, a l'espai del reclam, la publicitat de la penya del Morro.
I a la segona hora, amb l'agenda juvenil de l'Eric Pomar, el senyor Benito, que ens agirà un fragment de l'Odissea i l'anàlisi de text que a ell li agrada. I acabarem parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'Eli Capdevila. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Ja estem en campanya electoral.
Campanya electoral! Tenim sintonia real, eh? O és aquesta? Home, la de la penya del morro és aquesta? Ah, n'hi ha una, informatius. N'hi ha una, informatius? Algun dels blocs. Suposo que té un. De totes formes, si no et sap greu, Carme, la penya del morro conserva la seva independència.
dins del mitjà de comunicació que és ràdio d'Esvern. I si no la veig... 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya.
Uh! Això va fort. En fi, arrenca la campanya electoral. Aquesta mitjanit els partits polítics amb representació a Sant Just ja han començat a penjar els cartells als espais acordats. A partir de la setmana que ve els representants de cada partit passaran per ràdio d'Esvern per parlar de les eleccions del 25 de novembre, no, Carme? Exacte. Serà això a partir de dilluns que ve. De fet, des de dilluns fins a l'IA 23.
i serà en ordre inversa la representació política al Parlament. Per tant, els primers que passaran per Ràdio Desver en dilluns seran els membres de la CUP, que de fet és el primer cop que es presenten a les eleccions de Parlament. Per tant, evidentment, no tenen representació política. Perdó, perdó, m'està posant nerviós aquesta música. Sí, per això, a mi també. Posar alguna cosa més slau. Sí, més slau. No, no.
No, aquesta tampoc, és eleccions, sí que és veritat que els partits ja van molt a saco avui, però no, tampoc. És que no és fàcil trobar una música per la campanya, perquè clar, també tots els mitjans de comunicació estan a tope...
Aquesta m'agrada. Vinga. És fresca. Sí, és fresca i m'agrada molt. 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Queda bé, no? M'agrada molt. Doncs aquesta nit, això que deies, a més, ja heu vist que hi ha col·locada la propaganda electoral en molts carrers de Sant Just. I bé, també recordem que Sant Just tenen dret a votar 11.502 persones de cara a les eleccions.
Hi ha alguna novetat, com per exemple la inclusió del nou col·legi electoral a l'espai veïnal de Maslluí, on podran votar el veïnat del nou barri de Sant Just, els que s'havien empadronat abans de l'estiu del 2011. I on estarà exactament aquest col·legi electoral? És on tenen la seu de l'Associació de Veïns, que és un espai que va cedir l'Ajuntament fa uns dies.
I, per tant, en total hi haurà 10 col·legis el 25. Això ja en parlarem, perquè encara falten 15 dies, en realitat, de campanya. I recordar una mica alguns actes que hi ha aquest cap de setmana, actes que els partits polítics ens han fet arribar, que els fan aquí a la ràdio. Per tant, doncs, els destaquem. D'una banda, avui, Solidarita per la independència fa una conferència a les 7 de la tarda a les golfes de Can Ginestà, i és un acte on vindrà Núria Cadenas... López Tena, ve López Tena? No, Núria Cadenas, número 3 per Barcelona. Uh-huh.
Demà dissabte, Solidaritat també instal·la una carpa de 9 a 2 a la plaça de la Pau. Diumenge n'hi haurà dues, un al Parc Canigó i un altre al Milenari, també de 9 a 2. Un altre vertit que fa actes de campanya aquestes setmanes en just és Convergència i Unió amb una carpa davant del mercat municipal. Demà dissabte, de 10 a 2. I el PSC també prepara una carpa avui al Parc Maragall i demà n'instal·larà una altra durant la cursa dels Cards de Coixinets.
Bé, canviem de tema, continuem parlant de política santjustenca i és que com cada un parell de divendres, em sembla, l'alcalde de Sant Just s'apropa a Ràdio d'Esvern i comenta coses que passen del municipi i de l'actualitat. I avui hem sabut que l'any que ve no es faran inversions als carrers de Sant Just d'Esvern. L'alcalde assegura que comentaran les partides en serveis socials però que les inversions als carrers no hi tindran cabuda per prioritzar el manteniment
d'aquests serveis. Carme, això concretament què vol dir? Doncs és el que ha explicat aquest matí, ha dit avançat una mica com funcionarà o com s'està elaborant, perquè encara no està acabat aquest pressupost que l'està redactant de cara a l'exercici 2013. S'ha dit això, que el que ha dit l'alcalde és que no hi haurà cap altre, o sigui, no hi haurà, segons ha dit, cap altre cas com el de la vagoneta, és a dir, no es preveu que hi hagi cap tancament d'equipament, no seria correcte.
que siguin, sí, seccions d'aquesta mena. Escolta'm el que ha dit sobre inversions. Exacte, parlar justament d'això que deies, d'aquesta prioritat. Que, efectivament, necessita inversions, però en aquests moments el que no farem és endeutar-se, diguem-ne, per coses que, en alguns casos, demanant comprensió, doncs la gent ho entén. Creiem que serà un pressupost que aguantarà els serveis públics, però ja avanço això, que les inversions...
que són principalment en via pública, que parlem de nous carrers o equipaments nous, etcètera, això no existirà. També contrastant les reivindicacions dels veïns de la plana Padrosa-Vell-Soleig i el que dilluns va dir el rentapeus, el portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, Llorenç Rey. I per tant, el que es prioritza són aquestes necessitats socials i també dic que no hi haurà aquestes inversions als barris l'any que ve.
Bé, doncs, això és el que ha comentat. Per cert, que si voleu escoltar l'entrevista sencera, m'imagino que precisament... Bé, el podcast... Però ja hi és, no? No ho sé, el podcast de radiodesverb.com aquest matí del Just a la Fusta. En fi, canviem de tema. Atenció al semàfor. Uuhuuu! Marta!
Quins nervis s'acosten ja als cars de coixinets aquest cap de setmana, 36a edició, i ho fa amb rècord de participació. A més a més, 130 cars es tiraran en rècord de participació els últims 5 anys. Això ho hem d'anar recordant, perquè potser hi ha molta gent que es pensa... Ten raó, ten raó. I hem de recordar que als anys 90, per exemple, van arribar fins a 200 cars. 130 cars es tiraran pel carrer Freixas i Creu del Padró, i el circuit, de fet, ja està pràcticament enllestit. Carme...
Exacte, en total són 130 cars, l'any passat n'hi havia 122, per tant s'ha augmentat en 8 cars i s'han augmentat en els últims anys, i a més aquest any s'introdueix, ja ho hem anat comentant aquests dies, la categoria mixta. Les bales de palla ja estan col·locades gràcies a l'organització dels cars i la col·laboració de l'esplai, i aquest any, com dèiem, 8 categories, 130 cars, per tant, 260 participants. La novetat d'aquesta categoria mixta, i també cal destacar que en fèmines són 22 cars, aquí sí que s'arriba a rècord de participació, per tant, doncs,
val la pena destacar-ho, i també la categoria de carxondé, o el recorregut, també, com sempre, 600 metres, amb aquells dos revols tancats, que acostuma a concentrar-se més gent per veure aquesta cursa, i tot plegat, doncs, preparat, pendents una mica d'aquest temps, que sembla que segurament s'aguantarà, finalment, tant per demà dissabte com per diumenge. El servei de meteorologia de ràdio d'Esberna diu que potser acaben quatre gotes el diumenge al matí. Però poca cosa.
I he dit que, a més, a partir del migdia, que és allò que es pensava que plauria, finalment sembla que no, tot i que també ens han advertit que mirem molt les previsions actualitzades. Tot plegat, doncs, a partir de demà a les 10 comencen els entrenaments, fins a les 6 de la tarda, per tant, dia intens, i diumenge de 9 a 3 la cursa. Per cert, que tota la gent que vagi a la cursa aquest cap de setmana pot tituejar, tuitejar, a través de l'etiqueta del hashtag Cars2012, que ja està en funcionament i que ja n'hi ha alguns com aquests.
Per exemple...
Cars de coixinets, que diu, envieu tweets i fotos a Instagram amb el hashtag Cars2012, precisament. Farem un reportatge entre tots com aquesta foto. I pensen una fotografia de l'Egnar, que és Jordi Aceiton, a l'Instagram, on es veu com efectivament arriben una d'aquestes boles de palla. Després, per exemple, un altre, Iris Osorio, que també és d'organització dels Cars, diu, sento cars al meu carrer, ja estic al·lucinant amb el hashtag Atenció al Semàfor o Cars2012. És que la gent està molt nerviosa. És que és normal, és un esdeveniment únic a Sant Just.
Per exemple, Vendrell, us David Vendrell al Twitter, diu, ja són aquí, Cars 2012, atenció al semàfor. I fotografia, també, que l'ha retuitejat Cars de Coixinets. Soc el negre, diu, primer any estrany, ja tenim tot preparat per demà, només falta el dorsal.
Increïble! Cars 2012. Atenció al semàfor i amb el hashtag Seniors Masters. I adjunta una fotografia al Twitter on es veu el seu car, que ens imaginem deu estar al taller de casa seva o al pàrquing, que és on el fabrica. I la veritat és que és un car aquest molt xulo, eh?
És de color blau, escolta, té molt bona pinta. Ara el retuitejarem al Twitter de la penya del Morro. Deixa'm recordar-te també que des de les 5, per tant, des de fa un quart d'hora ja està en actiu, fins les 4 de la tarda de demà diumenge, no es pot aparcar els carrers freixes, crea del Padró, bona vista entre Sant Josep Vivador, Josep Modulell, Dolors Modulell, el carrer Mercat, carrer de l'Església i Canigó. I a més a més també, òbviament, el just tram que passa per tots aquests carrers es veurà alterat.
Fins demà!
Bé, fa un moment comentàvem aquest tuit de l'Irisosorio que deia, estic al·lucinant, sento ja cars baixant, i el propi Just for Salva li diu, Irisosorio, diu, això és una malaltia, tranquil·la, que en un parell de dies estaràs curada, calculo que el diumenge tarda t'haurà passat tot, perquè, clar, són de l'organització i estan treballant molt durament durant les últimes setmanes, sobretot aquesta setmana també, per muntar, perquè no és fàcil fer del carrer Freixas un circuit urbà, en aquest cas, perquè els cars de coixinets puguin trepitjar les
Com veus ja, és el llenguatge una mica que s'utilitza també des de la megafonia. Exacte, faig celebració. Per cert, Carme, també vull comentar que ja que tinc l'honor i el plaer de ser l'speaker dels cars de coixinets, aquest any també introduïm una altra novetat, a part de llegir els tuits i els hashtags amb el Cars 2012, tothom que estigui donant el circuit...
Sobretot el dia de demà, que és una mica potser el més pesat, perquè clar, demà dissabte hi ha les baixades dels cronos que es tiren, un a un, i durant el matí i dos a la tarda, perquè saps com funciona això? És a dir, el car, en diferent categoria, que tingui millor temps, sortirà abans...
a la graella. Això és per fer, per exemple, els sis primers, sortiran primers de les seves sis graelles respectives de cara ja als quarts de final o vuitens de final del diumenge, com a la Fórmula 1, que fan la Q1, la Q2, la Q3, doncs el mateix demà amb els cars de coixinets. Doncs bé, demà i també diumenge la gent podrà demanar cançons a Megafonia a través del hashtag Cars2012. Què et sembla? És xulo, eh?
Jo crec que sí, perquè així, d'aquesta manera, serà més interactiu la gent que estigui allà escoltant els cars i s'hi envia un tuit dient, doncs ara jo vull, per exemple, escoltar, no sé, els catarres.
Podrà sonar tot? Podrà sonar tot. La gent podrà demanar el que vulgui. Ara, potser ja haurà un filtre. Home, depèn de què demanin. Vull dir, es pot demanar Guillermina Mota? Home, a veure... Home, la podem posar que sigui un moment. No, no, no, te la demano. No, no. Dic si es pot demanar. Ja ho sé, però sí, home, si la gent vol demanar Guillermina Mota, el que podem fer és dir, bé, hi ha una persona, que és la Carme Berdoi, que ha demanat Guillermina Mota. No!
Un còctel que els homes faci obrir la gana, tant per menjar... I llavors dic, després... Bé, moltes gràcies, Carme, per escriure'ns. Ja sabeu que podeu fer-ho i ja està. I llavors ja passarem un altre cop als catarres, no? Sí, efectivament, eh? Si vols, marxem... Sí, a on? A on? Bueno, si m'acomiades ja, podem marxar amb els consells que donaven...
al programa que va fer la penya del morro especial de cars de coixinets, on van explicar aquests consells Sergi Pón, Esquerra García, Jonas Bassó i Just Fossalba. Bé, és l'ultimant? Intro. Ah, intro. Això de la por jo crec que és un mite dels cars. Sembla que és molt atrevit, però jo crec que la gent que ens hem tirat, un cop estàs dintre el car, potser aquesta sensació de perillositat es perd una mica. Hi ha diferència entre si ho veus des de fora de la barrera i si estàs...
com a pilot o copilots, llançant tancades. El dissabte, la primera baixada, es passa una mica d'angúnia. Jo, com a mínim, quan baixava, que ja fa molt de temps, passava una mica d'angúnia la primera baixada. Jo passava l'angúnia, sobretot, just abans de la sortida, quan entra la tensió, el semàfor, el semàfor es posava a verd, aquells 30 segons, se'n feien 30 segons, feien 3 segons, era buf.
A mi em fa nervis de sentir això ja. A mi també. Imagina tota la gent i els corredors quan escolten, perquè això ja és demà, aquest so. Atenció al semàfor. Per la gent que no ho sàpiga, aquest és el Jaume Jalabert, que està de speaker a la sortida de Cars, perquè és un circuit de 600 metres amb una pendent d'un 4%.
i que des de l'esplanada de Canigó, un dels punts més elevats del centre urbà de Sant Just d'Esvern, baixa el carrer Freixes fent una zigazaga, el primer rebola a l'esquerra, després la recta de Creu del Padró, una última... una zigazaga ja per arribar a la recta de davant de tribuna, per dir-ho d'alguna forma. I, clar, quan escolten aquesta veu d'atenció al semàfor, tots els participants, aquest any, 260...
es posen nerviosos perquè és quan ja han d'empenyar amb tot... Home, tot de l'hora no. Clar, no, no, sí, sí. No, tot de l'hora no. Només els que estan a la graella de sortida, clar, perquè tu ets
Han d'empènyer tots. Imagina't, 260 de cop. Primer hi ha una recta d'uns 100 o 150 metres on s'ha d'empènyer el que corre, empènyer el car i l'altre és el pilot, en aquell moment no ha de fer res, i el primer rebol a l'esquerra ja és el complicat. En fi, que per cert, quin és el millor lloc per posar-se quan vas d'espectador als cars de coixinets? A mi m'agrada l'última corda. L'últim rebol de tots? O sigui, ja un cop passa l'arribada, que són ja els pillos. No, home, no.
Ah, sí, exacte. No, però abans de l'arribada. O sigui, just a l'arribada. Sí, aquell típic, no? Davant del part del mil·lenari, no? Molt bé, Carme, doncs, demà hi seràs? No, diumenge. Home, diumenge és el dia fort, eh? Diumenge, la gent que no hagi anat mai i ens estigui escoltant, a partir de les 12, una del migdia, és quan recomanem anar-hi, perquè és quan hi arriben ja les semifinals, és a dir, els millors de cada... Casa. Sí, sí, de cada sèrie.
Carme, que vaig... Dimarts que ve fas especial o no? És veritat, sí que hem de fer... Fem un especial dimarts que ve. És veritat. Ara no tenia present, però sí, sí, farem un especial per valorar com ha anat aquesta 36a edició de la cursa de Cars de Coixinets, que, repetint, podreu seguir a través de Twitter el hashtag Cars2012. Carme, moltes gràcies. De res. Nosaltres fem una petita pausa i tornem d'aquí uns moments amb el cinema, amb el Jordi Roca. Fins ara.
Ràdio Tosbert, 98.1. Ràdio Tosbert, 98.1.
El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar al kit de vot Braia trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
5 i 24 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda.
I és que cada setmana, com sempre, parlem de cinema, de les estrenes d'avui divendres. Per què em mires amb aquesta cara, Jordi? No, perquè avui et veig molt bé, hi ha molta il·luminació i et veig. Ah, sí? Sí, normalment no et veig mai, és com si no parles amb ningú. No, això, jo t'explico què passa, perquè com que fa aquest dia de me, a fora, no hi ha tanta llum, i llavors la que hi ha aquí ressalta més. Ah, molt bé.
Que, per cert, si voleu veure quina cara fa el Jordi Roca, el podeu veure a través de... Sí, home, això sempre ho fan, a través de la webcam. No fingeixis sorprendre't, perquè ja saps que tens una webcam i que, a més, tu et maquillas especialment, no? I tant. A radiodesvern.com el podreu veure. En fi, comencem amb les estrenes d'avui. La primera és Todo Silencio. Todo Silencio? Todo Silencio, sí. És un drama del director de Los Girasoles Ciegos, que és el José Luis Cuerda, una pel·lícula espanyola.
He pensado en ti más de lo que crees. Te has decaseado, este pueblo te ha dejado vivir, cabrón. Pero te juro que voy a por ti. ¿Y a qué esperas para ser mariscal? Todo lo mejor nos queda del mar.
Vete lejos, hijo. Al infierno. Si puedes un poco más lejos. Això al pare li diu al fill, no? No, no són pare i fill, com que li diu hijo. No, no, no. És una manera de parlar, i ho dic moltes vegades, però això no vol dir que biològicament sigui el teu fill. En aquest cas, la pregunta que es fa a la pel·lícula és més o menys fins a on arribaries tu per una mort d'infància, no? Què estaries disposat a fer?
ens situa a una Galícia actual on hi ha una banda de narcotràfics que fa que imperi en el poble la llei del silenci. Sí, no s'ha fet mai, una pel·lícula situada a Galícia amb els refons de narcotràfic. Sí, però és un drama fictici que no té res a veure, no és cap història real ni pretén aprofundir en aquest cas, sinó que ens parla una mica dels amors d'infància i de com repercuteixen quan un amor d'infància torna, quan tu ja ets una persona adulta i tens una altra parella.
Els amors d'infància, el que en la meva època es deien amor platònic. Bé, jo no considero que sigui el mateix, però... No, perquè pot ser un amor platònic que no és d'infància, no? Exactament. Bé, passem al següent ràdio, després d'aquest apunt de la consultoria sentimental de Jordi Roca, perquè també avui s'estrena la pel·lícula Baby Call. De acuerdo con la sentencia, no se le dirá donde vivir si no tendrá forma de averiguarlo. Ahora llamando a Andrés.
Fa ràbia, eh, la mare, ja? A més, tota aquesta història... Ui, què passa? És que es veia venir... Es veia venir que alguna cosa no funcionava.
Si no hago caso, mamá se enfadará. No te preocupes. Tu mamá es muy comprensiva. Uy, que mal rotllo. No digas nada o será peor. L'argument de la pel·lícula, no sé si coincidència, casualitat o altres coses, coincideix una mica amb una història semblant basada en fets reals que, bueno, entre cometes, que van tractar la setmana passada a l'Hormiguero. Ai, a l'Hormiguero, què dic jo. A Quarta Milenio. És a dir,
És una dona, una mare amb un nen de 8 anys que decideix marxar perquè el seu pare, és a dir, el pare d'aquest nen, l'ha agredit. Aleshores té por i per evitar que torni a passar alguna cosa pitjor la mare decideix emportar-se el fill. Aleshores per tenir-lo controlat compra un intercomunicador d'aquests i a partir d'aquí s'arriba a un extrem que no explico més perquè és una pel·lícula de por i ja veurem què és el que passa
i... Com és que s'estrenen tantes pel·lícules de Pò últimament, Jordi? Bueno, perquè és el novembre, no sé, són coses que passen Brats, sí, companyia, home, és que l'altre dia vaig estar molt a gust de la publicitat, home, veniu-vos de cine, també És veritat, és veritat A més, ho has dit, just en el moment són coses que passen i just en aquests moments estan ja entrant a l'estudi de Ràdio d'Esvern l'Anna Puntí i el Paul Rigabert Hola, bona tarda, nois, què tal? Com esteu? Bona tarda
Hola, bona tarda. Us escoltem una mica baixos, eh? A veure-ho. Sí? Ara? Ara, bona tarda, benvingut. Ara ens sentiu? Sí, benvingut a la penya del morro. Què tal? Farem un híbrid avui, no? Ho veig? A mi ja saps que m'agrada molt tot això. A mi també. La secció de publicitat, el reclam, la farem després. De què parlareu avui, nois?
Avui, denuncis de xampús. Ah, denuncis de xampús. Interessant. Quin xampú utilitzeu? Bé, és igual. Després ho parlem. Després en parlarem, perquè estem amb la pel·lícula aquesta que hem comentat. El següent tràiler que posem i la següent pel·lícula de la qual parlem que avui també s'estrena és Buscando a Amish. De acuerdo con la sentencia, no se le dirá donde le vi si no tendrá forma de averiguarlo. Ahora llamando a Amish.
Guai, has comprat un walkie-talkie. No és un walkie-talkie, és un intercomunicador. Però aquesta ja l'hem posat, no? Sí, t'estàs equivocant de tràiler, però no passa res. T'ha agradat a tu l'altra pel·lícula. Home, saps que aquesta és una pel·lícula d'amor, una mica així, llonya, no? El que jo volia preguntar-te és com és que s'estrenen tantes pel·lícules de por?
aquests últims dies perquè és Halloween sí, suposo que és una mica l'estela de Halloween i ara és una època que toca fer aquest tipus de pel·lícules bé, doncs reproduïm el següent tràiler que ara sí és En la casa ha sigut demasiado lejos usted me animó a continuar con esto pero olvida a los Rafa seguiré escribiendo sobre ellos esto acabará mal lo presento esto acabará mal humilló a mi hijo en público la has cagado corregí su ejercicio
Boníssima, eh? Aquesta pel·lícula és la gran aposta d'aquesta setmana. Es tracta d'un thriller psicològic en el que un professor, bueno, després hi ha una mica la seva classe perquè creu que el nivell
del jovent d'avui en dia, no és l'adequat. Tot i que sí que es troba amb un alumne una mica especial, ell és professor de literatura, i el convida a escriure una història, una història que, de tan real que sembla, potser arribarà així. D'on és aquesta pel·lícula? És francesa. És del director, que el tinc aquí, François Ozon. Ah, sí, home, François Ozon, eh? Quina la vida, home. Però està molt bé, és molt interessant, i per ser aquesta pel·lícula és la que va guanyar la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià, aquesta passada edició, i és molt, molt recomanable, està molt bé. És de l'Adrien Brody, o no? No, no, no és de l'Adrien Brody.
Perquè n'hi ha una que també em sembla que es trenaran ara, que també han dit que està molt bé. I el protagonista era un professor. Sí, aquesta la van estrenar la setmana passada. El professor, no? Sí, sí, sí. Per cert, heu anat al cinema últimament, ja que esteu aquí? Sí, sí, sí. He anat a veure Argo. He anat a veure... Jo crec que està molt bé Argo, eh? Sí, a mi m'agrada molt, la veritat. Lo imposible, perquè l'Argo s'havia d'anar a veure. Un clàssic. Looper també he vist.
Ah, hi haig d'anar-hi. I volia anar a veure lo siniestro, perquè m'agraden les de por, però no he trobat encara ningú que m'hi acompanyés. Home, doncs escolta, en Jordi podries anar-hi, tu que no hi vas mai. Poder acompanyar-la algun dia. Tothom m'ha dit que no, tothom que li ha preguntat, nois i noies, i tothom diu, ai, és que de por, pagar per passar por, i dic, ai, però...
Entres més, saps? Després surts i encara tota la nit hi vas pensant. No li agrada passar por. Home, les espècies de por estan molt bé. És un gener que també m'agrada molt. Estan ben fetes, eh? Sóc jo, que potser sóc més gran, però allò d'anar a veure pel·lícules de por així amb parella i agafar-te i tot plegat ja no es porten, això. No es porten. I vas amb un amic i li apretes el braç a tota la pel·li.
T'hi cabi mal, de Brasi. El Jordi és de la vieja escola. Jo sóc de la vella escola. Un clàssic, eh? Jo només vaig a veure pel·lícules de por, si som noies, però per agafar-me i per passar-les per sobre o alguna cosa. De bona tàctica. En fi, passem a la següent estrena, no? Sí, aviam si per fi ens poses la de Buscando a Amish, que sembla que no tens ganes. Quina? Buscando a Amish. Ah, Buscando a Amish. És la pel·lícula de l'amor d'aquesta setmana. Ah, val, clar, és que és un romàntic. Clar.
¿Cuánta sucra? Home...
Sí, bastant. És una pel·lícula molt lenta que no t'agradarà gens a tu. Es posa una mica en la manera de sentir... Perdona, que vols dir que no tinc sensibilitat. Home, no, no gaire. Home, perdona, no ho saps. Home, aviam, l'audiència de Penyalmorro ja sap que si no parlem del Hobbit a tu no t'interessa absolutament res. Home, ho sap tothom, no passa res, cadascú té els seus gustos. En aquest cas es posa una mica en l'amor des del punt de vista de l'home. És a dir, una mica de falta de tacte i de sensibilitat.
I ens parla de com es trenca una parella perquè la dona considera que l'home no la té a la prioritat que l'hauria de tenir. A partir d'aquí, l'actor principal... Com sou les dones, eh, Ana?
Home, és que la frase que tu no has escoltat bé els tridents, però li diu, què és més importante, tu família o jo? I diu, home, mi família. I on la dona aquí s'enfada una mica i marxa. I a partir d'aquí l'home l'haurà d'anar a buscar. És que les famílies a vegades també són un mal rotllo, eh? A vegades no aproven la relació que tens. Els sogres. No? Els sogres anar, eh? Un tema delicat. Sí, bastant delicat, però bueno. Ui, que tens sogra.
No en parlarem aquí. Bueno, bueno, tampoc el crida aquí. Escolta, que no pasa re, por favor, por favor. Pasem a la següent pel·lícula que avui s'estrena. Sí, que aquesta t'agradarà. Sí, cridem tant també, que és Los Amos del Barrio. ¿Me agradarà aquesta? Sí, segur. ¿Es chunga? Sí. Home, Los Amos del Barrio te pinta, eh? Sí, sí, molt chunga. ¿De qué barrio eres tú? De Sanfe. Todos los días me pregunto qué puedo hacer por Glenview.
Por eso creé el club de corredores, las clases de italiano en el centro de mayores, y la patrulla de barrio. ¡Bum! Un poco de marcha. Y una vez roto el hielo, lo que me gustó... Es una película urbana, ¿no, veiem? ¿Rumana? Urbana. Ah, urbana. No.
Perquè ho diguis tu. Home, és que... En què et bases perquè dic que és urbana? Ja es veu, el rotllo hip-hop, rap... Jo m'imagino el cotxe passant per davant dels carrers. Anna, sí o no? No, doncs pols, sí o no? Precisament... Ara potser hauria de veure les imatges, però... Home, és que precisament és un barri residencial amb cases, vull dir, no hi ha cap edifici, no hi ha re que et faci pensar que és urbà.
No, sí, és el desert, si et sembla. Home, tampoc és el desert. És una zona residencial. És l'Amazònia. Ai, senyor. Sí, no ho arregli, Jordi, perquè no en tens raó. Bueno, en fi... A més, una d'aquestes comèdies esperpèntiques sense cap mena de sentit que et pot fer riure. És de Ben Stiller, del Vincebone i també del Jonah Hill. Fa mandra ja, eh? Només dir Ben Stiller, a mi ja... Home, dins del món aquest de la comèdia que fa Cirona està bé, tampoc.
És tan dolent, però sà com ha encasellat una mica, no, aquest home? Bueno, ha vist aquí que té tirón, que s'hi guanya diners, i per què no? En fi, que a mi m'agrada molt, eh, Ben Stiller, amb pel·lícules com Zoolander. Però si és de l'estil, aquesta. Ja, però és que hi ha una vista a una, vista a totes. En fi, va, passem pel següent, el següent tràiler, reality? Reality, reality, sí.
¡La llamada no está! ¡La llamada sí está! ¡La llamada está allí! ¡Ya está a punto de llegar! ¡Ya está! Venga, que este es el último café antes de ser famoso, campeón. Escúchame, el programa está empezando, pero no han dado señales de vida, ni me han llamado, ni nada. El programa empieza, no te preocupes, tú tranquilo, si les has gustado, te llamarán.
¿Quieres volver a tu ser? Está todo en tu cabeza. ¿No ves la que estás liando? ¡Despiértala! Yo no quiero volver a nada, ¿me oyes? Te digo lo que pasa y tú no quieres entenderlo. Que sí, que se le ha ido la olla.
Bé, és una pel·lícula italiana, diuen que evoca una mica l'essència de Fellini i que ens critica tot el que és el món del reality i la telerealitat, no? Es tracta d'un pescador de Nàpols que intenta entrar al Grande Fratello, que és la versió de Gran Hermano italià. Grande Fratello. Sí, i com a partir d'aquí se li puja la fama al cap i comença a viure un drama personal.
Bé, de totes les estrenes d'avui, amb quina... En la casa. Ens hem de quedar, en la casa, eh? S'ha d'anar bé a veure. Sí, sí, és un thriller psicològic que juga molt amb els límits de cadascú i també amb tot el que és aprendre i fins on hem d'arribar en aquest sentit. Per tant, està molt bé, eh?
Bé, doncs, un cop fet aquest repàs a les estrenes d'avui 9 de novembre del 2012... No, no és que, per cert, avui també s'estrena l'última del Joel Joan. Ah, sí, que no l'has comentat? Home, clar. Perquè ja ho sap tothom, no?, que avui s'estrena, no fa falta tampoc dir-ho. Home, escolta... El senyor Pepito em mira amb cara de... Te voy a matar. No parlem del Fènix 12-13? Home, ja...
A mi l'història em sembla molt interessant, i més perquè és una mica una pel·lícula d'anúncia, però a mi, Joel Joan, com que no em fa gaire gràcia... Home, si està al teatre... Deu ser l'únic, no? Home, jo crec que hi ha bastanta gent. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda a tothom.
Això és una mica... Can pixar, no? Can pixar amb la llisca d'això. Home, això és com un dinar de Nadal en el que va entrant tothom. Està molt bé. El teu dinar de Nadal passa això. Va entrant. Pots beníssim. Hi ha gent que arriba als galets. Hi ha gent que arriba als canelons. En fi, doncs, home, jo penso que... Els bricors no els veig jo. No, no, no. Però les neules sí. Estan allà sota la teula. No, el que jo volia dir és que, home, a mi Joel Joan com a actor m'agrada molt.
A mi, a vegades. Surt com actor aquí o no? No, no, no, és el director de la pel·lícula. És el director de la pel·lícula, eh? Omb, ara fa allò del nom, que m'han dit que està molt bé l'obra de teatre. Està basada en la pel·lícula que es va estrenar fa re, eh? Que ja en vam parlar aquí. Sí, exactament. M'agrada que m'escoltis. Perquè després tots els col·laboradors sempre us poseu en contra meva i dieu que no us escolto mai. Un dia que t'escolto vull sentir-me orgullós. En fi, passem a les notícies de Hollywood.
Bé, que per portar-me la contrària, avui la primera no l'has posat de Hollywood, Jordi. Home, clar que no. Està molt bé, eh? Ni la primera ni l'última. Concha Velasco ha estat premiada, senyor Benito, de la seva quinta, Concha Velasco. Bueno... Què he dit de Concha Velasco? Bueno, jo la vaig veure quan va fer aquella pel·lícula Les xicades de la Cruz Roja. Sí, que s'ha fet, vamos, 58 gràcies a aquesta pel·lícula. Amb el Toni B. Blanc i tota aquesta gent, eh? Home... El dia de Sant Valentín, coses d'aquestes.
Sí, home, jo crec que a mi és una actriu que m'agrada bastant. Sí, és bona actriu. Que ho fa molt bé, sobretot en aquests papers que són potser més de dolenta, de malvada, de gran dama, crec que s'hi troba bastant.
I ja portava molt de temps reclamant una mica que fos premiada i que li donessin un Goya i finalment li donaran al Goya honorífic a tota una carrera. Sí, però ells va saber sortir-se d'aquell cine que es posa... Sí, home, i és una de les poques actrius, jo crec, de la seva edat a nivell d'escena espanyola que continua estant a la cresta una mica de l'aula, eh? Sí.
I que ho ha passat molt malament a la seva vida. És el comentari típic de tieta. És que un actor, sé que vosaltres no hi estareu d'acord, però un actor, a part de la seva feina, també el fa gran una mica el que és la seva vida. Aleshores, també la Concha Velasco l'ha ajudat molt en aquesta vessant. Ara diuen que té molts deutes. L'altre dia mirava per Sálvame, em sap greu. El que et fa més gran són els anys.
Això fa grat del tot. I els deutes també. Diuen que el seu exmarit li va deixar molts deutes. Li han hagut d'embargar la casa, ella ho nega, però no ho sé. Curiós, eh? Parlem ara també d'una altra joia prehistòrica, anava a dir, però... Perdoneu, heu acabat ja la tertulia de perruqueria. Treguin lectures ja aquí. Treguin lectures i a Lola i vagin fent la permanent, eh?
Prefegiu les seves coses, senyor Domènech. Jo ja entenc, t'ho tira. A veure, va, Sylvester Stallone ha fitxat a Nicolas Cage. Sí, perquè, bueno, representa que ara ja està preparant la tercera part de Los Mercenarios. Van dir que tothom estava molt content perquè a la segona part es deia o es remorejava que s'havia fitxat a Nicolas Cage, però no va ser així per problemes d'agenda. I sembla que finalment sí que de cara a la tercera part, perquè la segona va tenir molt bona acollida als cinemes,
Sí que comptarà amb Nicolas Cage perquè ha sigut el propi Sylvester Stallone, que el seu Facebook ho va fer públic i ha dit que ja tenen un acord tancat. El d'hi fitxar, què vol dir? Com la policia que et fitxa? No, com en el món de l'esport, que et fitxen. Et compren. Sí, perquè ara com que arriba al mercat d'hivern, senyor Bonito, és el que passa. I entre els dos què faran? Una neurona.
Senyor Manito, escolti, no falti, perquè vostè coneix... A mi em fa molta ràbia la gent que... No, no, no, que comença a criticar gent de, per exemple, Hollywood o lluny d'aquí i no sap... Sap de qui és nebot? Sap de qui és nebot, el Nicolas Cage? És que no ho sé ni m'interessa. És nebot del... Com es diu ara? Francis Ford Coppola.
Gràcies per aquesta dada imprescindible. Sonava, però no. Va, anem tirant per això. Ara ja quadra tot. Senyor Benito. No sé què fa el Cirvester Estalón, però bueno, ja quadra tot. Senyor Benito. Ja anem. Pot estar cinc minuts sense dir res? Bé, atenció perquè es prepara una seqüela, Jordi, interessant. Sí, bastant curiosa. Estem acostumats a veure grans sagues com la de Crepúsculo, El senyor de los anillos...
pel·lícules que en un principi tots sabem ja quan fan la primera part que n'hi haurà una segona i una tercera, i aquest cas és totalment diferent perquè es tracta d'una de les pel·lícules que es diu Hotel Marriott, que es va estrenar aquesta primavera amb tots aquests actors i avaterans, que era una comèdia on un grup de jubilats marxava a l'estranger de viatge, i que està molt bé, i me n'alegro jo que tingui també una segona part.
Bé, continuem repassant un parell de notícies més. La primera és que l'actor Daniel Creix, el podem veure a Skyfall, ara mateix al cinema. L'heu vista ja, l'última de James Bond, o no? No, és que vaig veure que durava dues hores i mitja i va fer una mica de mandra. Sí, que sobra mitja hora, eh? Això és veritat. Es fa una mica llarga. Sobren dues hores i mitja. Home, què dius? Home, no, a mi m'agrada molt. Home, Javier Bardem és el millor dolent de la història de James Bond, sense cap mena de dubte. Ple de guinyos, el James Bond clàssic.
Cosa que a vostè, senyor Benito, li agradaria molt, tot i que no vull saber la seva opinió ara. Bé, parlem de Daniel Kretsch perquè s'ha unit a l'elenc de The Monuments Men. Doncs sí, és el pròxim projecte de George Clooney. Els homes monument. O sigui, el George Clooney fa una pel·lícula que és diria els homes monument. Sí, perquè ens parla, està basada en una història real, d'un grup d'artistes, d'intel·lectuals que durant la segona guerra mundial traficaven amb obres d'art.
I acabem amb dos festivals de... Què passa? No, no, no. De cinema local. Ah, sí, sí, sí. I els seus hereus signaven manifestos, no? Exactament. D'aquests intel·lectuals. Sí. El primer... El primer és el filmets Badalona Film Festival. Ah, hi surto jo. Ah, sí? Ja ho sabia. El que ens faltava ja per... Toma, castanya. Home, doncs potser que en parli ell, no? No, no. Senyor Benito. Senyor Benito.
A veure, per favor, aquestes grupis que s'ha portat a casa, no... Bueno, estan una mica desanimades perquè no els he donat la propina i... Ja, ja, sí, sí. Menos la boscaperocita. A veure, vostè en què participa, Filmetx? En un curt, ja en curtmetratge. Sí, un festival de curtmetratges, en aquesta edició... En el que jo, perdoni, però protagonitzo, eh? Ah, sí? Com es diu? Història d'un error. Molt bé. I està nominada en alguna secció oficial?
No ho sé, no ho sé. Bé, ho investigarem de cara a la pròxima setmana. Que és vostè, no? Història d'un error. Sí, va ser un error. Per cert, també n'hi ha un altre que és a Molins de Rei. Sí, aquí hi ha de Molins de Rei. Bé, aquest del film ens comença la setmana que ve, el divendres que ve, i aquest de Molins de Rei ja s'acaba aquest diumenge.
És un festival de terror que també està bé. No, no, està molt bé el Monts de Rei, eh? Home, i a més que jo no sabia portar uns 30 anys de fensa, eh? Sí, senyor, sí, senyor. És allò de 14 hores de terror? No, no, no. Això també ho feien, em sembla, aquí a Molins de Rei. No, però en aquest cas no. Són 4 dies, va començar ahir fins diumenge i bé, funcioneu amb un festival normal en què hi ha competicions de pel·lícules de terror. En fi, Jordi Roca, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Què fas, et quedes, te'n vas...
Jo no tinc guió ni res. No sé si em podeu fer arribar el guió del reclam, sisplau. Sí, el secretari Pol. No, no, el Jordi Roca, que és la nova becària del programa.
Bé, què fa? Però què fa? Que no veu que tenen microfones? Gràcies. Bé, avui comencem la... Posem una mica d'ordre, posem una mica d'ordre. Anna Puntí, bona tarda. Bona tarda, ja m'he presentat. Pots rir a veure, bona tarda. Bona tarda, avui tinc una mica lluny, l'Anna, però bueno, ja ens arreglarem. Si no ens enfadem. Vol que em canviï? No, no, ja que no. Comencem la secció de publicitat ara i aquí, fins a les 6, de la penya del morro. Vol callar? No, no, no.
Avui ens heu comentat fa uns moments, Anna i Pol, que parlarem dels anuncis de xampús. Sí, doncs hem triat aquest tema i aquest producte perquè és un... el xampús tothom em fa servir, bé, això espero. Hi ha molta varietat, molta gamma i molts tipus de xampús. M'agrada el teu apunt, això espero, que utilitzeu xampús. El que passa que ara que s'acasta Nadal o durant tot l'any també ens bombardeixen contínuament com si fóssim uns marranos tots, no? Sí, bé, és el típic. És el que hi ha.
Són anuncis de... Bé, els anuncis de xampus i els de cosmètics en general apel·len a aquest interès que tothom vol ser més atractiu pels altres i per això n'hi ha molts i, com dius tu, tot el rato ens estan bombardejant amb anuncis d'aquest tipus. Si et sembla, podem escoltar el primer? Sí. Que no sé si el tenim... És un anunci de Pantent protagonitzat per una noia molt habitual en anuncis últimament. Qui és? Que és la Sara Carbonero? Molt bé. Exacte. Jo era gaire difícil. Mejor que mi Pantent.
¿Sabes cuál es este producto misterioso? Es el nuevo Pantene completamente reinventado. Me costaba creer que fuera verdad hasta que lo probé y descubrí un pelo notablemente sano. Ahora mi pelo se ve sano. Com real, Jordi. Nuevo Pantene. Pruébalo y decide. Gràcies, Sara. Escolta, a mi m'ha convençut aquesta noia, eh?
Perquè és ella o per l'anunci? Perquè és ella. No sé dir què ven. Doncs l'anunci és molt... un format estàndard, no? La noia famosa, doncs, que patrocina un producte i perquè la gent, doncs, vulgui ser com ella, perquè la gent es pensi que provant aquest producte, doncs, arribarà a ser Sara Carbonero, que no crec, però bé.
I la noia que surt l'anunci també és bastant estàndard, perquè últimament està sota les pedres, en anuncis també de Pantena Aqualite, de Kellogg's i de Ford Focus. Surt la sala carbonera de tots aquests? Sí, ha passat de ser una periodista de Telecinco a ser la xica anuncio per excel·lència. Xanam, Déu-n'hi-do. A tots vosaltres, avui estic en minoria, però crec que hi esteu a favor. A mi em cansa una mica aquesta noia. A mi m'agrada molt el perfil que té. A mi no m'agrada gens. Té com un perfil així grec, molt...
Jo n'he vist en persona gens guapa. A mi personalment m'agrada perquè té aquest punt exòtic. A mi el que més m'agrada és la conversa que té. Una conversa fluïda. Pots parlar molts temes amb ella. Estàvem parlant de l'anunci, no d'ella, eh? Senyor Benito a mi m'agraden molt els petons que fa. Sí, sí, sí. Aquella tendresa amb el petó... Però bé, una curiositat sobre... I per cert, parlen somnis, eh? Sobre l'enredada que se'm voy a portar. Sí, sí.
M'encanten una mica els peus, per això. Una altra curiositat sobre la Sara Carbonero i aquest tipus d'anuncis és que en el seu contracte ella va exposat, que no pot aparèixer somrient, vull dir, una mica de rialla però sense somriure. És que no té una bona entradura aquesta noia, eh? No, a més que per això és perquè ella vol mantenir el seu estatus com a periodista seriosa,
i que pensa que si riu massa, doncs la gent ja no se l'aprendrà en sèrio i ho té posat en el seu contracte. A vegades no se l'aprenen en sèrio per altres coses. Sí, però no li calia. I a més a més, també una altra cosa que té un dels requisits que surt en el seu contracte és que en els anuncis no se li poden veure les orelles. Vull dir, aquesta noia té un complex que, si us hi fixeu i mireu tots els anuncis aquests que us he comentat de xampús, de Ford Focus, doncs les orelles mai se li veuen. I amb els de xampús és difícil, perquè quan fa rodar la melena...
Doncs s'han de veure una mica i no, eh? De petita a la classe deien, ¿qué es el viento? Las orejas de sal en movimiento. Pot ser, no ho sé, però se li hauria de preguntar. Jo crec que té complex. No, no, de totes formes, és curiós perquè ara que m'hi fixo, amb molts anuncis de xampús a la història de la publicitat...
Han estat protagonitzades per periodistes, perquè jo recordo una, també fa uns anys, que deia, jo, com a periodista, tengo que llevar el pelo limpio. Que dius, bueno, jo, que si no ets periodista, doncs n'ha fet una merda, no? En fi, us sembla que passem al següent anunci? Sí, passem ràpidament a un anunci d'Herbal Essence.
Escoltem-lo, doncs. De fa quatre dies, eh? Hi ha una noia a la dutxa, que s'està posant el xampú al cabell.
Sí, al final es veia una parelleta, molt bé, aquest és divertit, una parelleta al sofà, com veient aquesta noia de l'anunci, que també és una mica metapublicitat, no? Sí, bueno, tal com has apuntat, sí, és bastant antic, és de l'any 94 i a més a més és del Perú, no és d'aquí Espanya, però, bueno, precisament,
El que volíem parlar era una mica dels inicis i de com ha anat evolucionant. Si jo va ser la primera vegada que una marca de xampoos anava tan directament a apel·lar el sexe, doncs, perquè sí que n'hem sentit d'altres anuncis, però parlen del sexe, però no tan explícitament. I aquest va ser el primer cas on es va fer. Però jo, tu ho has provat, això, Pol? Jo no. T'agafa com aquí un algú o no?
Jo no, però potser s'hauria de provar. Llavors, diguéssim que ara s'està fent aquí un paral·lelisme entre el plaer d'un orgasme i l'utilitzar el xampu, tal com la sent. I la seva està encomentat al seu moment. És veritat. Perquè un xampu que et provoqui això, doncs, és curiós. I si això ho feia... Sense piles. Si això ho feia realment per què? Per destacar els aspectes beneficiosos del producte, que pot provocar aspectes naturals. I a Espanya s'ha anat suavitzant una mica, que dius...
Si aquest anunci es va fet tan antigament i ara que teòricament hem evolucionat més i ja no hi ha tants tabús, doncs ara ja no es destaca tant això d'aquest orgasme, sinó que s'utilitzen personatges famosos, com hi ha hagut la Edurne aquí a Espanya i també hi ha hagut la Michel Genè...
Recorren a famoses. Recorren a famoses i conserven molt poc el soria aquest de l'orgasme. Mira que era l'originalitat de la marca. Sí, tothom la recorda per això. La marca Herbalessens també és aquella que hi ha una cascada i hi ha una noia que també s'està fent allà. I pot ser que la marca d'Herbalessens utilitzi més noies amb melenes roses i en canvi pantents sempre surtin morenes? La pregunta de Jordi Roca.
Bé, senyor Benito, vostè què opina? Bé, alguna cosa més sobre aquest anunci d'Herbalessens que hem escoltat? On hem al següent? Podem anar al següent, però apuntant això que has dit, fa poc es va llançar una cosa que era rubies contra morenes. I vam treure un xampú especial per les roses i una especial per les morenes. Sí, era Timotei. Que el de les roses era més car, no? Però sempre hi ha hagut la rivalitat de rosa-morena. Morena, morena. Sí, morena.
Tens dubte. Llavors, en l'ideari de Hollywood, del cine, molt antic, fixa que les roses eren la dona, a Nord-Amèrica, la rosa era la dona ideal de casa, etcètera, i la morena era la perversa. Això m'ha tingut, i això igual ve de l'edat mitjana.
Entremig erien els trobadors i podríem rescatar alguna cosa, potser de Petrarca, amb la dona delicata. Senyor, no s'inventi coses. Ja, ja, és que no s'inventi coses. No, no, m'ho invento, no m'ho invento, però és cert, és cert. Per justificar una cosa, el segle XX se'n va... Una miqueta més enrere, ja ho sap que jo ho tinc. Com el Marguenda, que diu.
No, però és cert, hi havia aquest doble... Prefereixo ser perversa que tonta. Aquest doble to. Anna, torna a dir la frase. Prefereixo ser perversa que tonta com una rossa. Per això que hi ha problemes amb les sogres. Vostè és de les que diu allò de les xiques buenas van al cielo, les males a totes partes.
Ho podria dir, veus? Bé, el passat, o el present oscur, he d'anar a punt que no ho descobrirem ara, tampoc. Passem al següent anunci de Champús, que és de protagonitat per Fernando Verdasco. Segur que l'heu vist i segur que us agrada molt. Fernando, ¿qué tienes en la cabeza? Concentración. Eficacia y protección. Satisfacción. Tradición. Precisión.
Aquest anunci li demana a Fernando Verdasco què li passa pel cap i va dient adjectius de les diverses situacions on es troba a l'esport, concentració amb la parella, passió i al restaurant precisió. I al final diu això, tengo de todos menos caspa.
I jo, des del meu punt de vista, no sé què n'opineu, però és una actuació bastant lamentable, i l'anunci és bastant... Falta de creativitat. Fem una cosa, deixem uns segons els rogents perquè riguin de l'eslògan, no? Que en la cabeza tengo de todo menos caspa.
És el que tenen els testimonials, no? Si segons quin testimoni agafis... Sí, però el Rafa Nadal, que tampoc sap actuar gens bé, el posen amb els anuncis que no digui gaires coses, perquè el Verdasco sí que fa molta pena. I fa l'efecte contrari. Comprar-te això, penses, no me'l compraré perquè no vull ser com ell, i tant que reinclo, no sé com definir-ho.
Vosaltres, com a futurs publicistes, què opineu que, clar, a vegades heu d'utilitzar esportistes d'elit que no són actors i davant de la càmera són un xurro patatero, no? Doncs intentar-ho dissimular o fer-los dir això. Quatre coses. Que es vegi la seva imatge però que no parlin gaire perquè és on perden. Dos paraules. Calisse o tres paraules. Calisse para todos, no? I ja està. I els hi costa molt, eh?
S'ha de vigilar molt a qui esculls, perquè si no també et pots sortir al Marc Gasol o a Càcer, que li fan dir bastantes frases i no se l'entén gaire, el pobre. I parlant d'aquest anunci de Verdasco, a la web anunciosmalos.com va ser escollit el pitjor anunci pels seus usuaris que podien votar
I que això, que en aquesta web també us convido a visitar-la, perquè pots penjar qualsevol anunci que no t'agradi, que t'indigni, i la gent el pot votar i mira. Però tu no repetir la web. Anunciosmalos.com Bé, el següent, no sé si estaria al top one o al top five d'anunciosmalos.com, és aquest que ens porta el Pol. Quina marca? Doncs sí, us porto un anunci d'una marca turca, que és un xampu que es diu Biomen.
Per un moment, per un moment. El que passa és que aquí ens falta el component visual que és bàsic per entendre aquest anunci. Surt.
Aquest que hem escoltat és Hitler, Adolf Hitler, en blanc i negre, no? És un speech dels que feia ell a les SS Onfos i l'han doblat a sobre. Sí, l'han doblat en turc i a sota està en alemany, però evidentment no deia això originalment. No?
Doncs el creador d'aquest anunci... Clar, perdona, és una mica Hitler d'estatint que compris l'anunci. Si no el compres, tu mateix, no? Si no el compres, prepara't, perquè... Això sí que és posar una pistola al cap del consumidor. Una mica els pèls de punta els fosa, eh? Sí, sí. Ja t'ho dic jo. Doncs diré el que diu, la traducció és, si no portes roba de dones, no hauries de fer servir xampú de dones. Aquí està el xampú per homes de veritat. Biomen.
A l'home, el creatiu que se li ha acudit això... Bueno, ja ha marxat, no? La Turquia ja està deportat. Ja han plogut crítiques de tot arreu. Sobretot la comunitat jueva de tot el món s'ha queixat moltíssim. Això sí, ell es queda ben ample quan diu que, quan defensa el seu espot i defensa la seva idea...
I diu que no, diu que ell ha fet que aquest producte existeixi, que ara la gent en parla i que gràcies a aquest anunci la gent en parla i que qui no hagi entès la broma, doncs que no s'ho mereix. Home, polèmica n'ha creat, segur, perquè... Home, polèmica n'ha creat, però jo no crec que... Sí que és important que la gent coneixi un producte, però també s'ha de mirar de quina manera. A vegades el fi no justifica... Segur que no aniran a comprar. Això segur que no. Jo crec que els ha perdut com a públic.
Bé, doncs aquest és el repàs d'alguns dels anuncis més destacats en el camp del tema del xampu i tot plegat. Senyor Benito, un moment que vull explicar una cosa, perquè ja sé que no he tingut temps, perquè la campanya electoral ha començat no fa ni 24 hores, però jo us proposo, si la setmana que ve us va bé, fer un recull de diferents anuncis de diferents partits polítics de la campanya pel 25 de novembre. Ho teníem pensat, ja. Com ha dit amb l'Anna de la setmana que ve portar preparat alguna cosa?
Li anticipo que jo he vist el del PSC i em sembla que és una mica rèplica de l'obra de teatre Pàtria. Ah, sí? Diria. Jo l'he vist així d'esquillada, però diria que sí, eh? Jo he vist el cartell d'Artur Mas i m'ha semblat una mica el de la vida de Brian. Sí, bueno. Una mica... Aquest també gasta champú. Artur Masciànic, eh? És un acudir que ha circulat molt, sí, però vaja, és veritat. En fi, doncs en parlarem la setmana que ve a la secció del reclam amb l'Anna Puntí i el Pol Rigabert. Moltes gràcies per haver vingut.
Jordi Roca, què t'ha semblat l'experiència? Molt bé, ja saps que m'encanta aquesta secció. A mi també, a mi també m'agrada molt. Que us vagi molt bé i fins la setmana que ve. Bona tarda. Molt bé, bona tarda. Adéu. Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, ha demanat avui als sindicats que, de cara a la convocatòria de la propera vaga general de dimecres vinent, expulsin els piquets violents, ja que considera que la situació està molt crispada. Fraile també ha criticat els sindicats que pel dia 14 facin una crida a aturar el consum. Avui, que més que mai...
estem intentant assolir el dret a decidir en l'àmbit polític, els sindicats no ens donen opció al dret a decidir, sinó que ens imposen una balada de consum. Em sembla que això és absolutament incoherent. A tot això, els petits comerciants de Girona i els empresaris del petit i mitjà comerç de la demarcació de Tarragona ja han anunciat que no secundaran la vaga del dia 14, ja que asseguren que la situació econòmica de molts dels seus negocis no els ho permet.
Representants dels Ministeris de Presidència i d'Economia s'han reunit avui amb caràcter d'urgència per avançar en la modificació del procés d'execucions hipotecàries. Abans, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubal, que ha enviat aquest matí cartes adreçades als màxims responsables de l'Associació Espanyola de Banca i la Confederació de Caixes per demanar-los la paralització dels processos de desnonament hipotecari fins que hi hagi una nova regulació. També el secretari d'organització del partit, d'Escar López, ha demanat al govern que pensi primer en les persones.
Es muy urgente conseguir esa modificación de la ley de desahucios que estamos negociando con el gobierno. Es muy urgente y hay que hacerlo ya. Pero mientras se consigue la modificación de la ley hay que exigir a los bancos que no apliquen ni un solo desahucio más hasta que haya una nueva ley en este país. Eso es lo que tenemos que plantear. Eso es lo que estamos planteando. Evitar verdaderos dramas personales.
Totes aquestes reaccions s'han produït després que aquest matí una dona s'hagi suïcidat a Baracaldo, a Euskadi, quan la comitiva judicial era a l'immoble per executar el desnonament. És el tercer cas en menys d'un mes. Els altres dos van ser a València i a Granada. El govern central ha augmentat un 28% les ajudes a allotjaments de temporers i altres iniciatives referents als fluxos migratoris a l'agricultura. Aquest any seran de gairebé 900.000 euros a tot l'estat dels quals una tercera part corresponen a Lleida. Marta Serret, bona tarda.
Bona tarda. Lleida rep un 30% de les ajudes que el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social destina a l'allotjament de temporis. Aquestes subvencions s'incrementaran un 28% aquest any respecte al passat i seran de gairebé 900.000 euros a tot l'Estat. La subdelegada del govern, Imma Manso, ha dit que també es pagaran més ràpid. Les ajuts de l'any passat se pagaven al febrer d'aquest any. I aquest any s'ha fet ara un real decret llei perquè es pagui d'emergència aquests ajuts d'aquest any abans d'acabar l'any.
Crec que això també és una notícia important i després una altra cosa important és que el 30% aproximadament dels ajuts de tot Espanya es destinen a Lleida. Mansou ha dit en una visita als allotjaments de Torres de Segre i Alcarràs, que tenen capacitat per 200 persones i que durant l'any s'utilitzen per altres serveis, per exemple per necessitats socials.
Previsió del temps, Jordi Miralles. Bona tarda. Hola, bona tarda. Núvolositat entre variable i abundant. Hores d'ara a tot Catalunya, núvols que al llarg del dia han donat precipitacions de caràcter feble i que al llarg de les properes hores encara en poden donar a qualsevol punt de Catalunya, sobretot comarques de la meitat nord del país. De cara de màgia no plourà, tindrem moltes més clarines, però a la tarda algun rossiat pot afectar l'àrea del Pirineu. Diumenge es tornarà tapar el cel a la costa sud i central amb precipitacions febles que també afectarien l'àrea del Pirineu, amb temperatures que baixen una mica dissabte i de forma més important de cara a diumenge.
Esports en xarxa
Bona tarda, us parla Roger Castilló. Avui comença la Lliga Europea d'Hockey sobre Batins, la màxima competició continental. Hi participen quatre equips catalans i el campionat comença aquesta nit a partir de les 9 amb un duel català entre Barça i Igualada al Palau Blaurana. El Liceo Gallec és l'actual defensor d'aquest títol. En motociclisme, el circuit de Xesta València acull aquest cap de setmana l'última prova del campionat del món. Avui s'han disputat els primers entrenaments lliures i Marc Márquez ha estat sancionat per un avançament temerari durant la sessió matinal.
El pilot Cerberí, que ja és campió del món de Moto2, sortirà diumenge des de l'última posició de la Graella.
En futbol, el defensa del Barça, Dani Alves, diu que Messi té un do i que si no es canvia el format de la pilota d'or, la seguirà guanyant mentre jugui. També ha admès que està lluny del seu millor rendiment i diu que la filosofia del joc del Barça és invariable. Carles Puyol ja ha pogut entrenar amb la resta de companys. El central ha fet la sessió amb el grup només cinc setmanes després de lesionar-se a Lisboa. Caldrà veure, però, si arriba a temps per al partit de diumenge al camp del Mallorca. A la sessió preparatòria d'avui també han participat Cristian Tello, Miguel Ángel i Quintillar del B, mentre que Thiago continua fent treball al marge.
Montoya, mentre n'és la novetat, en la llista de Del Bosque. El selecció espanyol l'ha convocat per l'amistós de la setmana vinent contra el Panamà. Per contra, han encat fora d'aquesta llista Xavi, Piqué i Puyol. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest cap de setmana tornen els cars de coixinets a Sant Jús. La cursa arriba enguany a la seva 36a edició i ho fa amb un rècord de participació respecte als últims anys. 130 cars tiraran pels carrers Freixes i Crea del Pedró, és a dir, un total de 260 corredors. Aquest any, a més, s'introdueix una nova categoria, la categoria mixta, on participaran 6 cars. A més a més, també cal destacar
que aquest any amb fèmines s'ha arribat als 22 cars apuntats. En aquesta edició, com dèiem, la categoria mixta és la novetat, però també es repeteix la categoria de carxondeo per donar una intenció més festiva diumenge a la cursa. El circuit ara ja està pràcticament enllestit, les bales de palla ja estan col·locades gràcies a l'organització dels cars de coixinets i a la col·laboració de l'esplai. I tot plegat començarà demà dissabte amb els entrenaments, verificacions i cronometratges a partir de dos quarts de deu del matí fins a les sis de la tarda. La cursa serà diumenge
de 9 a 3 i des de l'organització asseguren que la cursa es farà tant si plau com si no només es suspendria si plogués molt i fos perillós baixar amb els cars. L'organització recordem que ha creat també el hashtag Cars2012 a Twitter per publicar fotos i tuits que cada setmana que tothom els pugui veure. A més a més es llegiran per megafonia en temps real. Recordem també que amb motiu de la cursa des de les 5 de l'avui a la tarda i fins les 4 de diumenge no es pot embarcar els carrers freixes Creu del Pedró
Bona vista entre Sant Juret Vivador, Josep Modulell, Dolors Modulell, el carrer Mercat, carrer de l'Església i Canigó. A més, el servei del Justram també es veurà alterat. I la CES continua avui amb el seu cicle de conferències del paleolític a la romanització. Aquesta setmana, Anna Gomez Bach, investigadora postdoctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, acostarà a les persones assistents
el Neolític i els primers pagesos. Al Neolític van sorgir les societats productores i l'Ana Gomes ha explicat que abans els sisers humans sobrevivien amb el que tenien al seu atorn, però després van començar a domesticar animals i recolectar els seus propis aliments. La conferència serà avui a les 8 del vespre al local de les Seas, a l'Ateneu.
I acabem explicant-vos que aquesta nit hi haurà nou assassí de cinema amb Cineclub Utopia, el Casal de Joves. La pel·lícula que es projectarà és I a hora d'onde vamos de la directora libanesa Nadine Labaki. L'assassí s'emmarca en un cicle contra la violència de gènere, tot i que la pel·lícula no tracta ben bé d'aquest tema. Parla de la guerra i dels integrismes religiosos en toda comèdia i en clau, això sí, de gènere. Serà a tres quarts d'onze de la nit a la sala d'utopia de Casal de Joves i l'entrada costarà tres euros.
I de moment això és tot. Més informació a partir de la set del vespre, al Sant Just Notícies edició Vespre.
Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts.
I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Fins demà!
And your mom would stick a fork right into daddy's shoulder And dad would throw the garbage all across the floor As we would lay and learn what each other's bodies were for
Fins demà!
Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel
Fins demà!
Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Des d'ara i fins les 7 del vespre parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Eli Capdevila. A més a més, també tindrem amb nosaltres la Carme i el senyor Benito per parlar de la Riera. Abans de tot això, comencem amb l'Erik Pomar. Eric, bona tarda. Bona tarda.
Perquè l'Eric ja sabeu que cada setmana ens prepara cada divendres l'agenda juvenil del cap de setmana i avui ens portes una mica de màgia, veig pel qui. Doncs sí, d'entre avui de les altres coses, sí, un espectacle de màgia que es diu Entrepinses. I aquest espectacle de màgia, Entrepinses, de què va? Doncs és un espectacle multidisciplinari en què l'art del fonabolisme, la màgia al piano, els jocs malabars musicals
I els equilibris sobre un monocicle d'aquests gegants es combinen de manera, diguéssim, explosiva. Caram. Amb audiovisuals, tecnologia, teatre i guitarra. Bé, doncs té bona pinta. On es pot veure aquest espectacle entre pinces? Doncs això es fa aquest diumenge, dia 11 de novembre, a les 6 de la tarda, al Centre Cultural de Terrassa. I quan val l'entrada? Doncs això val 8 euros, però amb el carnet de sopa és gratis.
I si algú vol més informació, hi ha alguna pàgina web on assistir-hi? Sí, www.fundacióct.cat. Eric, t'agraden els espectacles de màgia? Perquè a mi m'encanten, eh? Jo sóc molt fan. Sí, mi també. Fa un temps vam tenir aquí al programa l'Antonio Díaz, que és un dels mags també que ha sortit de nova fornada i nova generació fa poc, amb el seu espectacle La increïble història de Mister Snowman,
A més va guanyar un premi nacional de màgia amb la seva companyia i també era molt bonic. El que passa és que, pel que comentes, això és un estil David Copperfield, no? Sí, se'n ve a més. Màgia així, amb grans efectes i tot plegat una mica. A lo grande. A l'estil McLari, que també amb el... No sé si l'heu vist al McLari. Jo sí, jo sí. Per la tele només. Per la tele promès, eh? Va.
A mi m'agrada més la màgia de prop, allò de la màgia més íntima. Més tamarís, no? Més tamarís, sí. Recomano sempre un local que està al carrer Junqueras. Ah, sí? A l'edito de la caixa? A l'edito de la caixa, sí senyor. Que es diu el rei de la màgia. El rei de la màgia, sí, home. A més, van obrir fa poc. Fa poquets, fa poquets. I bé, fan espetals de màgia que jo us en sembla que és o alguna cosa per l'estil. En fi, Eric, passem a la següent proposta familiar del cap de setmana? Sí, vinga.
Doncs és la Fira Mediterrània de Manresa. Home, Manresa... Fira una mica apartat, eh, del Mediterrani. Bueno... Manresa, eh, queda una mica... No, que també té influència mediterrània. Doncs és la quinzena edició de la Fira, que és un mercat que presenta espectacles inspirats en els trets culturals de la propi de Catalunya i del conjunt de territoris al voltant del Mediterrani.
Doncs, per exemple, la música, el teatre, el cir, la dansa, tot això. Tot el tema del Mediterrani. Hi ha molta gent que, parlant sobre aquests dilemes de la independència, de Catalunya, correcte, d'on se sent un? Jo és espanyol, jo sóc català. Em vaig trobar, no sé si li vaig explicar això a vostè, o t'ho he explicat a tu, Eric, alguna vegada, una persona que em va dir, no, és que jo em sento de la Mediterrània.
del Mediterrani. Algú que així hem d'aconseguir l'independència del Mediterrani serà... Em sentit ampli, eh? Sí, serà complicat. La noia era valenciana. Clar, que potser aquí ja dius... Sí, sí, sí. No me toques les tronches. Però bé, de totes formes, si algú vol més informació, hi ha una pàgina web també on es pot veure... Ara, jo poso sobre la taula, fa poc, el Joan de Sagarra, en l'article de l'avantguàrdia d'aquest diumenge,
deia que va estar amb una tertúlia i van intentar trobar els tres trets característics de català, d'identitat catalana. I no els van trobar. No els van trobar. No n'hi ha, no? Sí, n'hi havia tants que dius, els tres que defineixen l'identitat catalana. Potser amb la Mediterrània ens trobaríem, no? Més característiques comunes, gent així... Ulisses. Ulisses, no? Els Almogàvers, no? En fi, Eric, la pàgina web és... www.firamediterrania.cat
Atenció al semàfor. Bé, i parlem també de la cursa de cars de coixinets, Eric. Això sí que no ens ho podem perdre de cap de les maneres. Per tant, oblidem tot el que hem dit fins ara. Aquest cap de setmana a Sant Just arriba la 36a edició de l'emblemàtica i mítica cursa de cars de coixinets, Eric. Explica'ns alguna cosa sobre la cursa.
Doncs, a més, una cursa... T'explico més o menys el que és la cursa. Sí, clar. Doncs, com ben dies del coixinet... Expliqui-me'l a mi, que jo no l'he vist mai. Ni sé de què va. Ni sé el que és un coixinet. Un coixinet és el que va dintre d'una roda. Allò que fa que giri, no? A l'aire. Com que a l'aire? El que va dintre d'una roda de un pneumàtic és un aire, no? No, dintre de la llanta, entre l'eix de la roda, o sigui, entre l'eix de la transmissió i això, i a la roda...
Primer, el que està més en fora és la goma. Després va la llanta i després va el coixinet. El coixinet, sí. Que és el que fa que giri la roda. Exacte, senyor Benito, sembla que vostè també... Ah, és el que li deien rodamiento a bolas.
Sí, sí, que porta boles dintre, sí. Rodament a boles. Sí, tècnicament es diu rodament a boles. Curse de cartes de rodament a boles. En castellà hauria de dir-se, no? O rodament a boles. Rodament per pilotes. Ai, bueno, això és una altra cosa. Bueno, explica'm, explica'm. Bueno, doncs... Estic frisós, eh, per saber... No l'apreti, pobres... Treballar-se de pressió és el pitjor que hi ha. Eric, tranquil·lament. Doncs això es farà on sempre, on s'ha fet durant 36 vegades.
Que és el carrer del Padró i el carrer de Freixas. O sigui, entre aquests dos. D'acord? I sempre s'han fet. I consisteix en que un car... Saps el que és un car? Fins aquí arribem. Home, és una cosa que costa diners. Sí. No, no, un car. K-A-R-T. Ah, un car. Un car. No, un car. En ingles no. Una estructura. Ah, un cotxe. Que porta... Vehicle, vehicle. Bé, més o menys. Biplaça. Biplaça.
Sí, i es tiren des de dalt de tot, des de la plaça del Canigó, pum, revolts, revolts, ara ja sòstia, se la peguen i això. Home, no, home, no, això és el que normalment passa. No, esperem que no, esperem que no hi hagi cap trompada, Eric, no no siguis... Van amb protecció, suposo. Sí, home, esperem que sí.
I arriben fins aquí i es tracta de... El que baixar més ràpid és el que guanya. Sí, senyora, aquesta és l'explicació de la cursa de cartes de coixinet. Jo no ho hauria fet millor, és veritat. Quan i tu ho prengui nota. I fan un soroll una mica endemoniant, no? Sí, són els coixiners que toquen l'espai. Escolti, per què no ve vostè aquest diumenge al matí? Es vol tirar? Sí, sí.
Bé, és que... No, no, no, és que les inscripcions s'han acabat, ja. Ah, el catxi. Per tant, ja no pot inscriure's, però podria venir. Jo, de petit, tenia un patinet de coixinet. Explica la història, explica la història, perquè ja veig que no se'n pot estar. No, tenia un patinet... Clar, no teníem tant poder adquisitiu per tenir un cotxe, però ens fèiem un patinet de dos coixinets. I anàvem pels carrers. Ro, ro, ro, ro. Eh?
La postguerra va ser molt llarga, eh? Ja l'hi dic jo. Eduard Benito... Oliver Benito Twist, no? L'imagino allà amb una boina... A més, érem bastants, era amb una penya bastant gran allà al...
al barri, diguéssim. La penya del Moco. Sí, la penya del Moco. I fotíem un soroll bastant espectacular. Clar, no m'estranya, no m'estranya. En fi... Bueno, era una anècdota... Sí, ja hem vist que no es poden estirar més. Eric, moltes gràcies. Hi ha alguna pàgina web, no? Hi ha una pàgina web dels cars abans de marxar? Carsdecoixinet.org
Doncs Eric, moltíssimes gràcies. Vostè hi participarà. Què? Vostè hi participa. Jo no hi participo. Jo mai. Mai ha participat l'Eric. No. Si hi ha una, per exemple, hi ha una festa de disfreses, ell tampoc no se disfresa mai. Tampoc. Ell només grava vídeo, no? Exacte. És el documentalista videogràfic. Sí. Eric, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu, adéu.
6 i 20 de la tarda i aquesta temporada el senyor Benito ara baixa la música el que fa és explicar-nos i llegir-nos i després analitzar l'Odissea d'Homer el que passa que jo no sé si ara que estem en campanya electoral és legal
Llegir l'Odissea. Sí, perquè és una odissea per tots. Ah, per tothom, no? Tothom hi participa. Val, val, val, d'acord. Avui, on ens havíem quedat? Podem ser breus, avui, una mica? Sí, seran breus. De entrada li haig de dir que aquesta sintonia m'agrada molt. Sí? Què és, concretament? Ah, li agrada, eh? Molt, molt. Li agrada. És de l'estil...? La guerra de les calàxies. Com? Això no és la guerra de les calàxies, no? No, això no...
Però vostè quin món viu? Això no és la Guerra de les Galàxies, no? Perquè la Guerra de les Galàxies és una altra. En canvi, la Guerra de les Galàxies comença amb aquest. I això comença amb un. Ha vist la diferència o no? Sí. I la que a vostè li agrada, que és la seva sintonia de l'espai de l'Udissea, és aquesta? Podríem fer-la com a himne de la Mediterrània, no?
Concretament, aquesta sintonia és del musical Camelot, de Broadway. Un clàssic. Un clàssic.
És tot èpic, eh? Sí, clar. I fantasiós. Sí, molt fantasiós. Aquella amiga seva de València no voldrà que l'himne de la Mediterrània sigui aquella orxatera valenciana? No, no, no. Potser... Potser vol que l'himne de la Mediterrània, aquesta amiga de Valenciana, vol que sigui una altra.
Prou, per favor. Senyor Benito, podem fer l'espai? Pot buscar l'orxatera valenciana? És un caprici, eh? No! No! Bueno, va, vinga. Saps el Rubianes quan feia allò de no rotundo? No! No me sale de los huevos, saps? Vinga. Va pa allà. Bueno, ens havíem quedat que ja...
Atenea li havia demanat permís a Zeus perquè Ulisses fes el retorn. Zeus li diu que sí. Ella diu, jo me'n vaig avisar a Telèmac, que és el seu fill. Llavors, Atenea ha arribat a Ítaca, s'ha trobat al Festival dels Pretenents i ha trobat a Telèmac el fill. Atenea, com que és una dea, té la virtut i té la potestat que la vegin uns i no la vegin altres.
O sigui, Atenea la veu telèmac, però no la veu ningú més. Ah, està bé això, no? Entra allà... Home, a mi ja m'agradaria tenir aquesta habilitat, no? Moltes vegades... No hi vaig perquè no vull que sàpiga en què hi ha anat, però m'agradaria veure-ho. Això mateix. Vostè, per exemple, ha anat a algun míting de campanya?
a la seva vida? No. No mai, eh? Perquè jo és una curiositat que tinc aquesta. I ara és el moment, no? Perquè són gratis aquests... Estaria bé. Vol que faci un repàs dels mítings? Podem anar... Anem-hi? Anem o no? Jo ho he dit de veritat, eh? Home, jo tinc molt d'interès per tot el que ha passat al nostre voltant. Podríem fer una crònica dels mítings. A més, ara es porta molt també el tema Twitter i entre els periodistes que segueixen les campanyes. Ahir ja estava veient uns quants que segueixen, per exemple, la campanya d'Esquerra Republicana.
que sí, s'enviaven tuits entre ells, el Cristian Segura i un altre, i clar, perquè la gent, això no ho sap, però en campanya electoral són 15 dies que quasi bé segueixen el polític tarda i nit, i clar, vulguis o no, també et fas amb la gent i amb els periodistes que fan la campanya, i durant aquests 15 dies es crea un vincle i una amistat entre els periodistes que és més interessant que el propi discurs del polític. Per tant, estaria bé això, anar a un míting i parlar amb els periodistes, no?
Ara ho arreglem. Ja decidirem. Quin és el proper míting que hi ha així important? Avui Sant Just n'hi ha. Amb els grans, jo diria que no són interessants. No? Com que no? L'últim míting de convergència, de campanya, han llogat el Sant Jordi. Per veure-ho, no? Jo diria que hem d'anar una mica als mítings marginals. Els del PP. Jo una vegada vaig veure...
que no hi vaig quedar, ja que diu de míting, el senyor Portavella, que és d'Esquerra Republicana, amb una plaça que es diu la Plaza Goya, que està a la ronda Sant Antoni. Sí, home, que hi ha el Teatre Goya. Que hi ha el Teatre Goya, davant. I que no hi havia ni deu, no? A les 10 del matí, intentant fer un míting, i clar, hi havia tres pobres... Aquí que doneu, no? Aquí que dais. Perquè no va i va.
En fi, vostè vol els contramítings. Els contramítings. És dolent, vostè, eh? O sigui, vostè vol el plaig de... Artur Mas, una plaça, no?, d'aquestes que no hi ha ningú del Verdum. Al costat del passeig Verdum, no? Amb els coloms i tot plegat. Vostè és dolent, és dolent. En fi... No, però vol que fem la ruta aquesta? Sí, home, jo ja li dic que sí. La ruta del Bacalau, no? Periodisme d'investigació. Sí. Una investigació. L'actualitat de la campanya. Benito en Domènec, no? Podem fer un tuit? Podem fer un tuit? Vale, vinga, va. Això li deixo
a les seves mans. La nova tecnologia... Val, val, val. Ja ho farem, això. Ara s'enrotlla. Ara se'n gira feina, perquè la setmana que ve està ple de mítics a tot arreu. Els matins com el té vostè? Bé, força bé. Descansadet. Ja quedarem amb algun. Vinga, som-hi.
En fi, comença o no ja el viatge de l'Odissea? Perquè és que portem com quatre capítols i encara no hem començat el viatge. Home, sí, l'Odissea ja l'ha començat fa anys, eh? Però va sol, ell. Va sol. Ah, va sol. Sí, no se'n recorda que el tenim allà, a l'illa... Està esperant el vistiplau. Clar, està a l'illa d'Oxixa, retingut per la ninfa Calipso. Llavors, ara és la tenia... Calipso para todos. Calipso para todos. Ara, des d'ara endavant, Calipso para todos. Benja.
Llavors l'Atenea li va al telemac i li diu, bueno, va, ves a veure, i li diu això. I el que és a tu et donaré un consell de raó, si en vols creure. Amarina un vaixell de vint rems, el més apte que tinguis, i surt a la llengua del pare, que tant ja dura que és fora, per si te'n parla algun dels mortals o una veu recollies de les de seus, que són les que porten la fama entre els homes.
De primer, vés a Pivos, i el noble Néstor pregunta. I des d'allí, Esparta, el casal del Ros Menelaus. Recordem que Menelaus és el que va liar tot el pollastre de Troia, eh? De la vella Helena, no? De la Helena de Troia. Era dona de Menelaus. I li va posar als cuernos l'Helena al Menelaus, i el Menelaus la va liar a part de... La va liar amb un atac de banya. Home, normal, també, eh? Va, va.
que no li cabia el casc. Sí, sí, exacte. I diu, hòstia, però aquí la vam liar. Que és el darrer que ha vingut dels aqueus de llòrigues de bronza. Un moment, podem aturar-nos un moment aquí? Un moment. Vinga. De moment, m'agrada més aquesta traducció que la que teníem la setmana passada. És la mateixa, eh? És la mateixa? Sí, versió Carla Riba. Ah, bé, doncs hi ha aquí cagada meva ja per començar. No, l'he fet una lletra una mica més gran.
Aquí el que estem veient és que li està donant un consell una mica cómo hacer tu propio armada, ¿no? Una mica cómo hacer tu propio ejército. Ecos. Vale, pues venga, continuem. El tio diu, agafa un... No, no, no, ja està, ja està. Llavors diu, si del teu pare sents que es parla de vida i tornada, tu, valdament consumit,
Tens encara un any de paciència. És a dir, que si sents que el teu pare és viu, tingues un any de paciència, que el tema va per llarg. Tu no corris. Ara... Però això què li diu, això? Això li diu Atenea Atelema. Atelema, que és el fill d'Ulisses. Clar, és a dir, ara tu te'n vas a veure el Néstor i el Nene Laus, a veure què et diuen, perquè Nene Laus va ser l'últim que va sortir de Troia. Ah, per tant, no. O sigui, Ulisses està per de desconegut una mica. Clar.
Ulisses no saben on és. No sabem on és, no? Jaustalèmac va en la seva búsqueda. Va en la seva búsqueda. I l'últim que l'ha vist ha sigut Menelaus. Què diu? És el darrer que ha vingut dels aqueus de llòrigues de bronze. D'armadures. Armadures de bronze. Si vés allà, aviam què et diuen. Si et diuen que ha palmat...
Bueno, si et diuen que és viu, tingues un any de paciència. Allí diuen, ara, si el que sents dir és que és mort i que ja no respira, torna llavors, de seguida, a la cara terra paterna.
i apila-li un sepulcre, i a sobre fes-li unes honres, moltes, com es pertany. Hi ha un marit, la mare ja dona. Bé, tot això es palla perquè, evidentment, ja sabem que no està mort. Bueno, però ara mantenim la intriga. Clar, clar, clar. Perdó, perdó. Si el veus mort, torna, fes-li les honres fúnebres, i dóna-li un nom a la teva... O sigui, dóna-li esposa a la teva mare. Sí, no, aquí, la qüestió, senyor Benito, veig que és no parar, sempre fer coses. I diu...
Aquí és que ve una cosa que és... Quan aquestes coses tindràs acomplides i fetes, posa't llavors a pensar en el teu esperit i el teu ànim, com els pretendents dins el teu casal mataries.
com? és que aquí ja ve la part interessant ella li ha dit si sents que ha mort t'ho torna i fes que la teva mare escasi que és el que estan esperant però diu quan aquestes coses tindràs complides i fetes
Posa't llavors a pensar en el teu esperit i el teu ànim com els pretendents dins el teu casal mataries. Vé per un ardit o de front, i cal que no vagis més amb jocs puerils, que no ets d'edat per anar-hi. És que no sents quina glòria ha tingut entre els homes orestes, el divinal?
Des que ha mort el matador del seu pare, el cautelós Eixist, que el pare il·lustre va oxir-li. Veu com enllaça allò que ahir hem dit l'altra vegada? Per què sortia a la gent? Perquè així li dona peu a dir-li a Telèmac que si la cosa no va bé, carrega't a tots els... Tant si va bé com si no va bé, carrega't als pretendents.
Això és el que li diu, venjança pura. I fixa't que li diu, o ve amb un ardit, ve una estratagema, o ve de front. De cara, pam, pam. Per situar els oients, ara Orestes és un pretendent? No. Ah. Orestes és el fill d'Agamennon. Ah. Agamennon. Sí, sí, sí. Ui, ui, ui. Sí, sí, sí. I que Agamennon ha estat mort pel clitemnestre, que clitemnestre s'havia casat a Magist.
Agamemnon havia vingut de Troia amb Cassandra, que era germana... Jo m'he perdut fa estona, eh? O sigui, total, aquí el que veiem és que Atenea la desagrega, l'hi diu a Talemac, fill d'Ulisses, nen, espavila, munta't un vaixell i vés a la recerca, no? Perquè ell anirà a la recerca de son pare, tindrà notícies...
veurà que el tema de l'Ulisses no s'ha perdut i mentre es guanyarà temps perquè Ulisses torni i es puguin, entre tots, fer la venjança contra els pretenents.
Seguirem, seguirem. Això ho deixem aquí. Senyor Benito, moltíssimes gràcies. Veurem què és el que passa a la continuació, perquè això és com una mena de colabrot. És un colabrot, però un colabrot. Ja li agradaria a TV3 tenir un colabrot d'aquell. Sí, perquè de moment TV3 té la Riera.
És com una mediterrània, però petita. Sí, és més d'aquí, no? És més d'aquí. En fi, d'aquest moment s'incorporarà la Carme Berdoi per parlar del capítol d'avui. Vostè l'ha vist últimament? Sí, avui sí, avui sí. I què li ha semblat? Bueno, flugeixa una mica. Ah, sí? Sí, per totes vegades. Per totes vegades? Per totes vegades. Flugeixa... Han repescat un tema que ja diríem que està mort, com és el tema d'allò, com es diu...
del Mauri, d'aquell Toca Nens. Bueno, d'aquell Toca Nenes. Sí. Un tema una mica escabrós, aquest. Sí, ja la tenim oblidat. Ja l'han tornat aquí. Jo no sé si volen lligar-ho amb alguna cosa de l'Artur Mas i la pederastia. Què dius? Però què dius? Què està dient, senyor Benito? No, home, no. Jo veig que tot té segures intencions, aquí. No, no, no. Escolti, mira, això no és cap segona intenció. No? Targeta groca. Home...
No, home, però un símil, no? Hòstia, independència, Espanya... Calli, calli, que vostè també... Tot allà, vinga, vale. Veu més coses de les que hi ha. Sí? A veure, qui són aquells? I ara què? Tirats sense benzina en mig d'una carretera on no hi passen. Ui, això és boníssim. Això té tela, eh? S'han quedat sense benzina, tirats. Eh? Tens GPS, potser podem mirar on hi ha una benzina. Ella és la del restaurant, no? Anava a trucar a la grua. Ex-restaurant. Sí, ara està al casino.
Amb una grua, només perquè no tinguem benzina. Aquest cotxe està fatal. Un moment, pareu, pareu, perquè hem d'introduir-ho. Un moment, un moment, pareu. Aquí ja té. Aquesta noia és la Marina, que està al restaurant, la vam fer fora, va trobar feina al casino, i s'ha enamorat, o s'ha encapritxat, no?, d'aquest noi, que és... Un gigoló. Un gigoló? Un gigoló. Això... Posa una mica de música així, i per tota l'escena la posaràs, perquè...
Llavors ella no ho porta gairebé, eh? Que, bueno, que ell sigui, en realitat, que ell sigui Gigoló. Però ella ho sap o no, que és Gigoló? Ella l'ha conegut sent Gigoló. O sigui, venia Gigoló i diu, ah, sí. Gigoló vol dir que cobra per fer sexe. Sí, sí, és la seva feina. I con la pasta, eh? I com l'ha conegut? Com la pasta? Quasi no. I llavors, ella aquesta tarda la tenen lliure per estar junts.
I ha passat això. Però què vol dir per estar junts? Bueno, li he dit, puc venir a dormir a casa teva aquesta nit? I li he dit, no, aquesta nit tinc feina. Tinc feina. I ella ha dit, ai, doncs com va anar-hi? Com va ser l'experiència? I ella diu, és que no vull parlar. Diu, ai, ai, ai, jo ho accepto. Bueno, fa arribar. Però un moment, però un moment, estan com, estan iniciant una relació. Sí, sí, sí.
Jo, que sàpiga, és dels pocs casinos del món que hi ha xixolos de plantilla. Però no és de plantilla. Passa per allà. Cada dia. Podrien haver-hi senyoretes de companyia. Anem a escoltar, si us sembla bé, aquest fragment t'interessin. Què? No sé com recarot. No sé amb la capera. Escolta, estàs segura que l'has omplert? Esclar, que l'estic segura. El dipòsit.
Per què no vagi a treballar, no? Sense benzina, en mig d'una carretera no hi passa ni un ànima. Home, ell és guapo. És aquest tipus. Potser podem anar a donar una benzinera. No, no anava a tocar la grua. La grua, ets boig o què? No ens gastarem ara la pasta amb una grua només perquè no tinguem benzina. Marina, aquest cotxe està fatal. És l'Octaví Pujades. Ja, ja, sí, sí, sí. Potser que l'he vist algun cas. La grua val el diner? Si tens segura o no, no. Si tens segura o no.
És que em sentirà. Em va dir que estava perfectament i aquest motor està fet una merda. Ho sento molt, tio. És que ara ja som massa lluny de Sant Climent per tornar a peu i tampoc vull deixar el cotxe aquí sol, saps? Potser podem esperar que passi alguna cosa, no? Que no passa a ningú, no? Estan una mica apartats al mig d'un bosc, una pineda. Una mica ridícula. A la tarda anaven a Santa Cristina d'Aro. Ah, sí?
Sí, però precisament avui que no ens tenim una tarda per nosaltres. També és mala sort. Ja, és molta mala sort. Que difícil, eh? Potser no ha estat mala sort en un cinc camí. Com ara què? No ho saps? No. Li cobraran, no, no? No. Va, no paris. Va. Si no confesses. Has sentit o no? Molt bé.
ens ho hem perdut, tira endarrere ens hem perdut el més interessant silenci, silenci si no confeses què ha dit? si no petons no sé què fes no, tira endarrere a veure no hi ha més petons si no confeses si no confeses ah, si no confeses molt bé confesa què? d'acord no hi he posat benzina hem sortit en reserva vull estar tranquil
A tu et sembla normal manipular-me així? Ho fas amb tots els tios amb els que surts o què? No, només amb els gicolons. És que ha estat un impuls. Em mania molt de gust passar la tarda amb tu i he vist que se'ns faria curt. A més a més, només d'imaginar-me que havies d'anar... Marina, no em pots sabotejar la feina encara, que no t'agradi. Ja, ja ho sé. Ja ho sé, ho sento molt, no ho tornaré a fer, perdona. Sí, clar. Ho embolico tot, sempre faig igual. Sóc un desastre. Va, va, va, va. Ai, ai, ai.
Hòstia, quina merda, ho sento molt, la veritat. Tranquil·la, que passa res. I ara què? Hi pots anar, encara que sigui tard o és pitjor? Ah, frena. A veure, si encara estaven anant cavallant, no? És el que n'he entès. Era la nit, això? És el dia, encara? Vinga, fan un petó, s'han fet un petó. Saps el que m'ha costat més tot aquest temps?
Bé, doncs aquesta és una de les escenes més divertides de l'estat. Vol que hi ha un moment? Sí, era la música que tocava. Però escolta una cosa. No, no, no, no. No, no, no. Vaig a posar-me seriós. No, no, no. Prou defectes, ja. Prou, ja estic cansat, ja. Escolta, estem fent ràdio. Pegu-me amb el fuet, sisplau. No. Va. Això vol dir que quan parla un, no parla l'altre. Ah, sí? Clar. Ah, jo em pensava que això era, vinga, tertúlia. No, no.
No, no és una tertulia. Ha de respectar els torns i si algú està parlant, ha d'escoltar. Ara faré com feia jo teatre a Quilcanigó, que feien segon de primària. Ha d'escoltar. D'acord? D'acord. Ei, ei, ei.
En fi, aquesta és una de les trames potser més divertides i més sucoses que hi ha ara, no? Tota l'escena està una mica agafada pels pèls i imagina tot el capítol. Això és el millor que ha passat. Això és el millor que ha passat avui a la vida, no? El que passa que jo estava pensant, que segurament és el debat que han fet els de divendres a TV3,
Perquè a partir d'ells, ells el que fan és, a partir d'això, ho traslladen com a la vida real, una mica, no? Ja és el que et pregunto, o sigui, aquest home només cobra les feines que farà altres noies, com si diguéssim. No, no, ho dic perquè... Amb ella també. Com? Amb ella també. No, a ella no li cobra, però a ella també li cobra. Que passa que ella és ric.
No? A ell també li cobra? No, home, no No li ha cobrat mai ni el primer dia No, però li passa fitxes del casino No, no, no El meu pare és taxista Ah
Ha agafat un camí? No, no, no, és que jo moltes vegades no sé si pagar-li o no, quan m'acompanya a llocs, quan acaba dic, papa, no sé si pagar-te. Què? Jo crec que l'has de pagar. Jo crec que no. Jo he parlat amb el seu pa i diu, tinc un fill que és un galtes, puja al taxi i no paga. Això és un dilema que no només em passa a mi,
sinó a les empreses familiars, no? Quan tu t'aprofites del treball de la teva família, no es paga en un moment. Per exemple, si el teu pare o la teva mare té, per exemple, per cas, una tenda... Bueno, si és un bar, ja has triomfat, eh? Però si és una tenda de fotocopiadores...
Les fotocòpies te les fas al col·le, no? Vull dir que tots hem conegut, quan anàvem al col·le, per exemple... Jo no estic d'acord amb aquest ritme de vida. Això passa. Això passa, Carme. Hem viscut per sobre les nostres possibilitats dels nostres pares. De les fotocòpies. Hem fet massa fotocòpies. Massa ciclostil·lats, que es deia en la seva època, el senyor Benito. És de fa molts anys. Quan el senyor Benito era gran... I xerucòpies. Com? Xerucòpies. Xerucòpies? Anaves al banc...
Els bancs et deien, farem una xeroscòpia, o si portava la xerocòpia, no sé què, una fotocòpia. He fet amb una màquina que es deia Xerox. La xerocòpia. Bueno, escolta, senyor Benito, cada dia prenem una cosa... De l'any que... Correcte. Cada dia prenem una cosa vella, amb el senyor Benito. Quan s'escrivia màquina en paper de carbó. Això vostès no ho han vist, no? Sí, jo tinc una màquina d'escriure a casa meva, a l'entrada. La letra 32. Ah, sí? Sí. I la letra és per escriure, encara? La gent, quan ve, pot dir hola.
En lloc d'un pòstit tenim una maquina d'escriure. És que no hi ha res com si popi, modern... Ara m'ha sorprès. M'ha quedat allò que fashion. Quina és? Una lettera 32? Sí.
La que teníem tots, eh? No és gaire original. Va ser la independència de l'escriptura. Jo ja la tenia, però conec gent que se l'ha anat a comprar, eh? En botigues, per tenir-la a casa seva. Ah, cony. Sí, com Viviana Vallbé i tal, no? En fi... No calen tan lluny. Jo en tinc una, eh? No, no, no parlo de ningú de la ràdio. Vosaltres? No, jo no. Jo tenia el meu avi. Ah, cony. Jo en tinc una.
Encara pots fer un negoci, vostè, senyor Bonito. En fi, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, Carme. I res, la setmana que ve més riera. Bona tarda. Bona tarda. Ah, bueno, hi ha el tema del... Però ara un moment. Hi ha el tema del foquer, eh? Treu un moment, treu un moment. Sí, sí, sí. No, no, no, no, és que no hi ha més temps de voler. És per la setmana que ve el tema del foquer. Per la setmana que ve, va, tira l'indicatiu. I per la setmana que ve diu el secret. No trepitgeu l'indicatiu, va. Ràdio Tesfem 98.1
Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa.
Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar al kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
6 i 45 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i com que divendres acabem la setmana, que ens agrada molt també acabar la setmana, amb l'Eli Capdevila a l'Antia Agenda. Eli, bona tarda.
Avui estàs en alguna fira o en algun lloc? No, avui no. Avui no, eh? Avui no, avui no. S'hi agafen embranzida per això, perquè el cap de setmana es planteja interessant. Ah, sí? Com per exemple? Sí, com per exemple, és que estic molt interessada en una activitat en concret, que és la fira de l'Aperdiu. Ah? Sí. És una fira que es fa a Maillà, que és una fira que es fa des de molt antic,
De fet, el 1300 ja va ser quan es va concedir a Vilanova de Mallà el privilegi de celebrar una fira. On està Vilanova de Mallà? On està? Això està... Mira, eh? Espera't. No, home, saps què passa? Jo m'hi posta en internet aquest que faig cada setmana. Sí, que l'acabem de retuitejar ara mateix, eh?
Allà jo poso els planos com ho lleguen, la pàgina de l'Ajuntament i tot plegat. És veritat, eh? Nosaltres acabem de retotejar ara mateix el post, per tant, si voleu més informació sobre el que explica l'Eli, la trobeu també a Twitter i a internet, eh? O sigui que... En fi, a Vilanova de Maià hi ha festa grossa aquest cap de setmana. Pensa que és un lloc, és un poble molt petitet i que arriba a les 12.000 persones amb aquesta fira.
No està mal, eh? De fet, he penjat també un vídeo on es veu com hi ha una gran cua de cotxes, de pixapins, com jo, que estan a totes les eres, les carreteres i tot aparcat. I després d'anar caminant 3 quilòmetres més enllà de la fira. Però el que més m'agrada és que és una fira on es veu tot el tema de la perdiu, que es veu que hi ha molts tipus de perdius diferents, eh?,
I no només hi ha perdius, sinó que hi ha tot tipus d'ous curioses, això sí, vives. Ah, això t'anava a dir? T'anava a preguntar? Perquè les perdiures estan vives o mortes? Vives, vives. Mira, això és a la Noguera, a la Noguera, eh? Vilanova de Maillà. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, Eli!
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Està molt tonto avui. Què li passa? M'han canviat la medicació. Està hormonant o alguna cosa. Vilanova de Meia. Hi ha una paret enorme per fer escalada que és maquíssima. Sí, senyor. Allà no el trobarem si algun dia no sabem on està. Això mateix.
És una de les activitats, allò quan el lloc que vulguis estarà buscant, he estat mirant així la web de l'Ajuntament, i és una de les activitats que recomanen allà, tot el tema de l'escalada. Sí, és un aparell gansa, eh? Sí, sí, sí. Que gran part de l'any el dediquen al tema de l'escalada i a viure de l'escalada. Bé, això que escoltem de fons són imatges amb so, el que passa és que les imatges no les podem veure lògicament, però del vídeo Eli que has penjat.
Sí, està molt bé, perquè trobo que la gent... És la fira de la perdiu, aquesta. Ah, que està escalant? No, no, no, no. Aquest és l'ambient que hi ha, eh? És de fira, eh? Llavors hi ha tot aquí un home que passa amb una caixa de cartró, que ens imaginem que deu haver un parell de perdius vives a dins. Aquí veiem una gàbia amb un... Això què deu ser? Com un colom, no? Un colom mal girat. Hi ha perdigots. Jo no sé que són ben bé els perdigots, però vull dir que m'interessa, vamos. Trobo que...
A veure què diuen, a veure què diuen. Ostres, ha agafat la gallina i vinga, agafa la caixa, tu. Mira, la tanquen, aquest el sol. Oh, com l'han tancat. De cara ara al medal, diguem-ne que depèn de com, és el moment de comprar, no? I d'engreixar aquests animals per anar a fer després la docentativa. Sí, sí, és aquest animal allà, eh? Comprar un animal per engreixar-lo i per després menjar més, no? Bueno, això, clar, quan el compres al súper, què et tancar?
És la història de la humanitat, sí, sí. És allò que diuen, el gall dindí es pensa que l'home és un ser boníssim, perquè li donen de menjar cada dia, fins que arriba un dia amb un ganivet i el pela. És el revet, no? Sí, sí.
En fi, doncs tot això serà, com diem, a Vilanova de Mallà, la Noguera, durant aquest cap de setmana. Si voleu més informació, també teniu la pàgina web Vilanova de Mallà, que s'escriu Mella, eh? M-E-I-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L-L
I doncs, bueno, encara no sé quin tema és, senyor Monegal. Vol anar al gra. Concurs de torradors de castanyes.
Això es fa a AMER, que jo sé que és una d'aquestes boniques opcions que t'agrada. De tant en tant, n'en parlem bastant, eh? Sí, AMER, m'agrada molt AMER. Per això jo sé que t'agrada i dic, bueno, no puc... A mi m'agradaria ser d'AMER només perquè em preguntin, d'on és? I dir, d'AMER. És que, obvio. És igual, AMER. Clar, diu, d'on és? Jo soc d'AMERI, AMERI.
De fet, Amor està situat a la Selva, que és comarca de Catalunya. Al costat d'anglès i la cellera. Sí? Sí. En fi, concurs de torradors de castanyes a Amor. Què podem trobar? De fet, hi ha tot el que és la fira tradicional, aquestes típiques fires. Festa major, Sant Martí, hi ha molts llocs que s'han de festa major aquest cap de setmana. Digue'm una mica tiquis-miquis, però no és una mica tard per fer la fira de la castanya, quan ja passa una setmana, a tots sants?
Bueno, no, aquí van tirant llarg, eh? Van tirant llarg. I van fent tot el tema de productes de tardor. Bolets, moniatos... Un clàssic, eh? Carbasses... Allò que arribes al poble i a la fira, que baixes al cotxe, fa com una fressa, eh? Fa com fred i res. I aquest és fantàstic perquè es pot apuntar a tothom. Bueno, em penso que has de tenir més de 15 anys, simplement, eh? Llavors vas allà i et faciliten tot. Et donen una torradora per les castanyes, et donen castanyes, et donen una llenya...
I au, vinga, quan comença el concurs, pim-pam, anar torrant. I al final fan un berenar amb totes les castanyes torrades. Molt bé. De fet, diu que es farà també l'entrega de l'entrega. És que com som d'amor. Es farà l'entrega de la medalla d'or de la vila al músic Joan Parés i Clarà.
Home, això és l'acte institucional. Joan París. No, no, és Joan París. No, perdó. M'ho dic perquè... Llavors vol dir que té un amic que és damer. No, no, tinc coneguts... Fils predilecta. No només fills damer. Fils predilecta. Perquè tinc coneguts que són d'anglès. Molt bé. Escolti, sí. Es pensa evident que no ens interessa. Bé, Eli, doncs aquesta és una opció pel cap de setmana. Si no, aneu als
els cars de coixinets, que és l'estrella, Sant Just... Aquí teniu una cita ineludible. No has vingut mai, Eli? Jo t'ho recomano un dia. Sí, m'ho recomanes? Sí. Ja ho hem parlat, però el diumenge quatre gotes és el que... Una estona que perill... La gent dels cars que estirin paraigües. I aquest cap de setmana no hi ha trobades de gegants?
Home, jo ja entro amb el tema esbarri i tot això, eh? Però... Jo trobo... La setmana que ve, si vols, faig un especial a Plex. No, no, és que jo trobo que els gegants deben ser uns personatges amb Alzheimer, no? Perquè cada setmana els han anat trobant.
Però què diu? Però què està dient avui? Avui està un manatge. No li facis cas, no li facis cas. La targeta blava. Abans li trec la targeta groca, ara li trec la targeta blava i li queda poc ja per la vermella, que és ja l'expulsió definitiva del programa. Segurament, entre la setmana, tots els gegants es perden. Llavors, el cap de setmana els hem de trobar. Trobada de gegants!
I entre la setmana fan perduda de gegant. Perduda de gegant. L'ajudo i tot, l'ajudo i tot, eh? Gràcies, gràcies. Home, jo també, a mi ja se'n convida. Jo quan s'enfonsa el programa ens enfonsem tots. O no s'enfonsa ningú. Una cosa no, però solidaritat i corporativisme a la penya del morro sempre. Explica de cor. Perquè no hi ha res més llets que deixar el col·laborador sol.
I que s'estimvi. Perquè a mi a vegades m'ha passat això, eh? Jo estic fent el programa i veig que el col·laborador va amb el cotxe davant d'un precipici, rellotet amb el Luis, eh? Que dius, això no ho salva ni Déu. Però sempre hi ha una mà caritativa, que és la meva, que sempre va al rescate. És pietós, eh? És bona persona, eh? Tot i que a vegades, més bé un col·laborador penso... Que s'estimi. Que s'estimi.
A veure on vol parar, que vagi parlant. Sí, sí, sí. I a vegades estic tentat de marxar al lavabo i tot. Però bueno, aquest és un altre tema que ja parlarem un altre dia. Eli, ràpidament, repassem altres festes d'aquest cap de setmana i altres fires majors, com per exemple... Sí, quatre coses més que us he posat aquí, eh? Ja veu.
Ai, sempre una de vi, vinga. A Porrera, que fan els cellers de Porrera, de ruta. Allà està el llac. Empriorat. Empriorat, un llac. Empriorat, un llac. Doncs fan tota una ruta aquesta setmana per tots els cellers d'allà. Molt bé. Imaginem que ell té Batllac, no? No sé si és que tenia un i després el va canviar. Per què va canviar a Llac? No ho sé.
de l'etiquetatge, no? Sí, va canviar, un que es deia Batllac, després se'l va vendre i va tenir un altre, no sé, és una cosa realista. El món de les vinyes és complexa, també. És complexa, perquè si no ho fas bé, vens d'una taquitatge... Els de la Trinca també tenen vinyes, no? Sí. I el Serrat. També el Serrat? Ja siguem, eh? Tothom té vinyes menys nosaltres, però com li hauríem de dir? Quin maritatge li hauríem de dir?
Jo és que no tinc ni idea de catar. Vostè, senyor Benito, que té un nas així prominent, potser ho sabria millor que jo. En fi, doncs, a Porrer, a Porrer, a Priorat, podeu veure vi, a sa llista porrera.com trobareu més informació i, home, també a Vilafranca del Penedès hi ha coses, no? També, sí, senyor. També relacionat amb el tema del vi al cava, a Vilafranca hi ha un festival de cinema, aquest cap de sabana també, que és el most
Festival. El most? El most tu? Sí, sí, sí. I és un festival dedicat a pel·lícules relacionades amb el món del vi, del cava i demà. Que sembla que hi hagi moltes, però escolta'm, Déu-n'hi-do, eh? No, no, ja ho veig, ja. I a Roses, ja, acabem amb Roses, no? A Roses. A Roses fan una activitat que es diu dels morts. Com? Perdona, com es diu que t'hem perdut? La nit dels morts.
És un túnel de terror que fan allà a la Ciutadella de Roses 100 persones, 100 actors i, bueno, escolta'm, no està malament. És una mica la competència de la dansa de la mort de Verges o què?
No, perquè diríem que és una cosa més moderna, això. Això del túnel del terror és una mica més modern, no? Sí, això és modern. És un túnel del terror? Escolta... Hi ha el telèfon i tot aquí... I et passen per tota la ciutadella d'allà de Roses, amb els actors disfressats i tota la pesta. Oh, que guapo. Segur més informació, embranzita.com barra nit dels morts. Eli, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes de res, home. I res, ens torciem. Ens tornem a escoltar divendres que ve.
Sí, senyor, abraçada a tots dos. Bé, nosaltres ho hem de deixar aquí, senyor Benito. Moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més. Moltes gràcies, senyor Domènec, per acollir-me un dia més. Sí, home.
Tornem dilluns a partir de cinc de la tarda i ens trobem
Aquest cap de setmana a la cursa de cars de coixinets. Si passeu per megafonia podeu saludar-me i em farà molta il·lusió. Molt bé. Que vagi bé. No em dubti. No, no, no. Alegria, si queréis tener cantar. Alegria de vivir para disfrutar cantar. Cantéis ser felices.
Si la canción que yo canto no te llena de alegría, por más cosas que te diga, no sirve de más. Si no tienes quien te quiera, ni a quien decirle te quiero, buscar amor con dinero, no sirve de más.
Si eres tan inteligente que nadie puede entenderte, enfadarte con la gente, no sirve de nada. Si al sol no puedes tumbarte, ni en paz tomar una copa, decir que estás en Europa, no sirve de nada. No sirve de nada, no sirve de nada, no sirve de nada. Cantar a la vida si queréis tener cantar.
¡Alegría de vivir para disfrutar cantar! ¡Cántese feliz! ¡Cantar conmigo para tener cantar! ¡Alegría de vivir para disfrutar cantar! ¡Cántese feliz! Si para olvidar las penas necesitas tomar vino, no lo hagas buen amigo. ¡Oh, sin lejos!
Si le paras a una rubia, cuando vas por la autopista, y luego es un estopista. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, divendres 9 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Arrenca la campanya electoral aquesta mitjanit. Els partits polítics amb representació Sant Just han començat a venjar cartells als espais acordats. A partir de la setmana que ve, els representants de cada partit passaran per a Ràdio d'Esvern per parlar de les eleccions al Parlament del 25 de novembre.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim però altres informacions destacades en titulars. L'any que ve no es faran inversions als carrers de Sant Just. L'alcalde assegura que augmentaran les partides en serveis socials però que les inversions als carrers
no hi tindran cabuda per prioritzar...