Aquest vespre actua a la Sala Arts de Barcelona el cantautor irlandès James Vincent McMorrow, autor de la banda sonora de l'anunci de la Loteria Espanyola de Nadal. La cançó titulada Glacier la va tocar aquí a Catalunya Ràdio, al programa La Tribu. En el seu pas pel programa també va explicar que habitualment no li agrada cedir les seves cançons per anuncis, però que en aquest cas va fer una excepció.
Rebo moltes propostes per utilitzar les meves cançons en anuncis i dic que no en el 90% dels casos. Però m'agradava la gent que feia l'anunci i per mi ha estat increïble perquè significa que de cop milions de persones escolten una cançó meva. El concert inclòs a la programació del Festival de Guitarra començarà a tres quarts de nou amb l'actuació del taloner Rob Cunningham.
Fins demà!
Esports o del Serra. El Futbol Club Barcelona ha presentat aquest migdia l'acord amb Telefònica pels drets televisius de la pròxima temporada. Aquest acord també inclou un partit amistós a Llatinoamèrica disputant els pròxims 3 anys. El club ingressarà uns 40 milions d'euros per 3 anys per aquest contracte de patrocini a Llatinoamèrica. També es preveu que en els pròxims mesos hi hagi wifi gratuït pels aficionats que vagin a l'estadi.
A l'Espanyol, el capità Sergio García ha explicat que ha rebutjat l'oferta per anar al futbol xinès d'uns 20 milions d'euros per dos anys perquè considera que el club blanquiblau és com casa seva i vol ajudar a dur l'equip a la final de la Copa. Encara en futbol, aquest vespre a tres quarts de nou es juguen dos partits més d'anada dels vuitens de final de la Champions, Schalke Madrid i Basilea Porto. A la Lliga Sobaldambol avui es juga el Freikin Granollers Guadalajara a dos quarts de nou i a tres quarts de nou el partit de la Champions de Waterpolo femení entre l'Imperi a Italià i el Club Natació Sabadell.
Fins aquí les notícies. A l'escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio d'Esperm. 98.1. Ràdio d'Esperm.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Molt bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech, avui programa 1.576 de la penya del morro.
D'aquí una estona començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. A més a més també tindrem el més comentat a Twitter amb la Cristina Barrios. Cristina, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé. Avui el programa també amb la Clara Nervion, com cada setmana, de la revista Time Out, que ens explicarà algun article de la nostra revista d'Ossi i Cultura, la capçaleta del programa. Bona tarda.
I també tindrem, des de l'Espai Essència, la Caroline Capsteig. Avui no ve la Montse Ferraz perquè està malalteta. Jo que té la grip, des d'aquí li enviem una forta abraçada, però ens ha enviat la Caroline Capsteig, que ella sap sobre el tema de les doules i ens en parlarà de tot això avui al programa i la polèmica que hi ha hagut en les últimes hores. A més a més, també parlarem d'educació canina i acabarem el programa, com cada setmana, parlant
amb el Sergi Herrado del Casal de Joves, tot això avui, a la Penya del Morro. Vinga, va, anem cap al trending topic del dia. El trending topic del dia d'avui, el més climatí, amb la Cristina, el més comentat a Twitter.
Bé, avui un de... És que tenia tantes ganes que ja em passava al final. Ho sento, eh? Perdoneu, que tenia tantes ganes que és que m'he passat directament al final. Jo tinc versos a la cançó. És que he de reconèixer que avui no tinc el paper davant. Ja, o sigui, no xaps ni la teva pròpia cançó, eh? Bé, això resta punts de cada setmana que veig. O demà ja no la cantem.
No, no, i perdona una cosa, jo hi pensava que a la segona hora també la cantaríem i no va ser així. Home, són dos trending topics. No tenim l'Andrea. Escolta, va, anem cap al tema perquè avui Jordi Pujol Ferrusola és un dels temes més comentats a Twitter.
Per què? Perquè el jutge ha imputat el fill de l'expresident per la fortuna oculta a l'estranger, no, Cristina? Sí, la imputació l'havia demanat en aquest cas Manos Límpies després que l'expresident reconegués davant al jutge que el seu primogènit va administrar la seva fortuna.
La magistrada també ha demanat a Isenda que confirmi si les regularitzacions de les declaracions complementàries de la seva dona, Marta Ferrusola, i dels seus fills, Pere, Marta i Mireia, sobre la gestió dels fons que tenien en comptes d'Andorra. En aquest cas, Ferrusola haurà de comparèixer com a imputat als jutjats de Barcelona el proper dia 26 de març.
Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Alfons López Tena, l'exdiputat, diu que la UDEF rep documentació i investiga la connexió panamenya de Jordi Pujol Ferrusola i el germà de Felip Puig. Vinga, fem-ho gros, això, eh? Fem-ho tot gros, vinga. Un altre comentari, ens el fa pendreta poeta. Diu, jo solia tenir una vida, després em vaig comprar un mòdem, Jordi Pujol Ferrusola.
I el Sisko Bagges diu, ma, es va inaugurar un port a Argentina impulsat per Jordi Pujol Ferrosola. En fi, aquí no quedarà ni el Tato, eh?, que diu aquell. Gràcies, gràcies, Cristina. Anem ara cap a les notícies de Sant Lluís, espai d'humor del programa amb interrogants. Les notícies de Sant Lluís, amb l'Andrea Buenos Aires, està ben informat de tot el cas.
Bé, guanyem. Sant Just decidirà avui si es presenta a les eleccions municipals del mes de maig. Alguns rumors diuen que això ja està tot decidit, que és una mica així d'assemblea... Bueno, una mica... De pandereta. De pandereta, correcte. De panfetària i tal, que ja està decidit, però...
A veure què és el que passa. A més a més, també parlarem de poesia, perquè hi ha un acte dels 50 anys dels serveis bibliotecaris de Sant Just que organitzen amb el protagonisme de Joan Margarit i Lluís García Montero, dos grans poetes.
Però abans de tot això hem de parlar de l'escola Madre Sacramento que concretament 10 alumnes de quart d'ESO han investigat a la UPC si és possible, això ja ho vam dir un dia i estem tots atents a veure què és el que pot arribar a passar, si és possible instal·lar una colònia humana a Mart. Sí, amics, ha arribat el dia en què futurs científics injustecs descobrieren la veritat del planeta Mart.
Ho han fet en el marc del projecte Mar XX1, que vol dir Mar XX1, que ha comptat amb la participació de 108 estudiants de quart d'ESO de la comarca. Déu d'ells, de Sant Just.
Gràcies. Bé, Andrés, plau, actualitge'ns una mica aquesta informació. Ja l'hem donat fa unes setmanes, quan ho vam saber. Ara s'ha presentat el projecte. Clar, ara ja hem participat del projecte. Ara ja estem a mar, no?, una mica? Exacte, tenim un peu a mar. Tenim un peu a mar. Un petit pas per Sant Lluís, un gran pas per la comarca. Gràcies.
Doncs vam parlar d'aquest projecte abans que començés, ara ja l'han acabat i podem dir que ha estat un èxit. 108 estudiants a quart de sota, Sant Just, El Prat, Viladecàns i Sant Vicenç hi han participat i la Universitat Politécnica de Catalunya, juntament amb la Diputació de Barcelona, impulsen aquest projecte que té com a objectiu fomentar l'esperit científic dels alumnes de secundària i l'èxit escolar.
Durant els dies de treball a l'OPC, els estudiants s'han dividit per colònies o grups especialitzats per determinar tots els aspectes necessaris per poder instal·lar una colònia humana al planeta Mart i, també important, si podria sobreviure allà amb bones condicions. Un d'aquests grups, per exemple, perquè us en feu una idea, era el grup Aero, on es decidien... Aero. Grup Aero. També hi havia el grup de sostenibilitat, transport... Grup de sostenibilitat. Aero. Aero. Era més planetari. Clar, per l'aire, no? Aero.
Doncs en aquest grup es decidien qüestions com quins tripulants havien de viatjar a la nau i per què, com viurien aquests tripulants durant el trajecte que han calculat que duraria un any aproximadament i com aterrarien un cop arribats a Mart. Aquestes investigacions van concloure que seria possible instal·lar una colònia humana a Mart després d'un procés d'adaptació de 10 anys. A partir dels 50 anys la idea és que es pogués fer vida normal allà i viure en unes condicions òptiques.
Aquest projecte, Marc XXI, es va fer a les instal·lacions de l'OPC del 27 de gener al 12 de febrer. Cal destacar també que més alguns alumnes de Madre Sacramento ja hi van participar també l'any passat. Bé, alguna conclusió? S'ha arribat, Andrea, per tot això que has explicat? Doncs també ho acabo d'explicar. No t'ho quedis dins, no t'ho quedis dins. És que és molt important. Doncs que seria important, seria possible instal·lar... Seria possible, seria possible! Bravo! Bravo!
Sí, senyor. Seria possible instal·lar una colònia humana a Mart. Data estel·lar, 2034. Bàsic de Sant Junts d'Esvern. Els humans han arribat a Mart. Sí, sí. No, no, al contrari, jo estava parlant i m'ha interrompt la Cristina. Vull dir, que no és que arribes a la seva. De totes maneres, jo volia fer aquí una... Últimament em talleu les ales. Però, bueno, és igual, jo vaig a la meva, eh? Vull dir, no. No, no passa res, eh? No, i a sobre soc jo...
Estava concentrat amb el seu speech. No, no, és que estia concentrat. No, no, però t'has adonat que l'Andrea m'ha fet més casar a mi que el teu speech. Sí, perquè estàs més a prop, però això no té res a veure. De totes maneres, a veure si l'escoltem i no interrompem en la següent edició de la NASA.
Bé, en fi, total, que sí que es podrà, no? Viure a Mart i fer colònia i tot això. Però després d'un procés d'adaptació de 10 anys i a partir dels 50 anys ja es podria viure, la idea seria que es pogués viure amb condicions òptimes. Però sí o no al final, sí, no? Sí, però amb un procés d'adaptació llarga, que no és aterrar i vinga, ja a Mart.
En fi, inaugurem nova sintonia per un nou... Això ho seguirem? Parlarem més de Mart algun altre dia o no? Bé, potser l'any que ve si torna a repetir ara. A part amb la secció d'astrologia, amb la Concha Bringo, que demà tenim, eh? Per cert. Perquè vols fer una sintonia per parlar de Mart? No, ja tenim aquesta, Polo. Bé, parlant de sintonies, inaugurem nova sintonia de cara ja a les eleccions del 25 de maig, que és aquesta. A partir d'ara, quan parlem de les eleccions...
Utilitarem la sintonia de House of Cards, que és la sèrie de Kevin Spacey amb la carrera per arribar... Bueno, i ell ja hi treballa, a la Casa Blanca. En fi, en aquest cas, la Casa Marronosa, no? Perquè és l'Ajuntament de Sant Just.
En fi, anem a la qüestió perquè guanyem Sant Just decidireix avui si es presenten les eleccions municipals el mes de maig o no. Al llarg de les darreres setmanes la Plataforma Ciutadana ha fet diverses reunions on han tractat les prioritats per Sant Just i avui decidiran si concorren a les municipals. Andrea Bueno, que més informació de Tot plegat.
Doncs recordem que Guanyem Sant Just és una plataforma ciutadana que integra santjustencs i santjustenques que tenen com a objectiu que tothom s'impliqui en la vida política del poble i aconseguir que s'estableixi un diàleg dinàmic amb les institucions per tal d'elaborar conjuntament polítiques públiques. Al llarg de les darreres setmanes, Guanyem Sant Just ha fet diverses assemblees, diverses reunions, on han tractat aquestes prioritats.
I a més, avui, a banda de decidir si concorren a les municipals, treballaran els eixos que la plataforma considera imprescindibles per a una societat justa, participativa i econòmicament sostenible. Que són? Temes relacionats amb l'habitatge, joventut, treball, medi ambient, gènere, entre altres. La decisió de presentar guanyem-se'n just a les municipals del 24 de maig es prendrà avui en una nova assemblea que tindrà lloc a la sala Isidore Consol de Can Ginestar a les 7 de la tarda.
I fins aquí l'actualitat de les eleccions municipals del mes de maig del nostre municipi. Continua la informació a la penya del morro i a Radio Desverbo com... Gràcies. És que si no, no quadrava la música.
Avui un dia tonto, eh? Dimecres, 18 de febrer, estem a mitjans de març, de març, de mes, perdó. De març? És dimecres, 18 de febrer. Ves com és un dia tonto? Vull dir mitjans de mes. Sí.
I per què Mars? Mitjans de Mars? Ah, sí, perquè fa un moment hem parlat del planeta Mars. En anglès és Mars. No, no, no es pot justificar. En fi, anem a la qüestió perquè els poetes Joan Margarit i Luis García Montero participaran a divendres a la celebració dels 50 anys dels serveis bibliotecaris del nostre municipi, Sant Just d'Esvern. A la seva dreta poden veure Canji en està. A la seva esquerra poden veure les morenes de Canji.
No, és que aquesta música sempre em recorda com a documental, saps? Quan veurem un documental com Déu mana al 30 minuts de Kanji Nesta, per exemple?
Tot és proposar-ho, no? Ah, mira, TV3 estava l'altre dia per aquí, eh? Ah, sí? Què dius ara? La pressa Can Preciós, hi ha una furgoneta. Jo l'altre dia la vaig veure també pel costat de l'Ajuntament. Què fan aquí, TV3? Què fan? Truquem a TV3. Eh, avui un dia, eh? Preparem el documental. Quin documental? No ho sabem, no ho sabem. Home, podria ser, podria ser, però potser hi ha algun altre factor més factible que preparem el documental de Can Ginestar. Ho hem d'investigar, això. A veure, fem una crida, fem una crida...
Veïns i veïnes de Sant Lluís, si algú de les persones que ens està escoltant ara mateix sap per què hi ha unitats mòbils a TV3 desplaçades durant els últims dies al nostre municipi, per favor, que no s'ho quedi per ell. Que ens truqui al 9-3... Olla, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Ha de colar o està baixant per l'escala, ara? Ah, no, perdó. Perdó, perdó. Ara!
Per un moment pensava que era Ada Colau, que baixava per les cales de Can Ginestar, on tenim aquí, davant de l'estudis de ràdio. Bé, en fi... Seria una resposta, eh?, perquè estarien aquí, seguint Ada Colau, potser. En fi, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I si ens truca alguna persona, encara que no sàpiga per què han estat aquestes unitats mòbils de TV3 al nostre municipi, rebràu un parell d'invitacions per anar al teatre aquest diumenge. Fins demà.
Què més voleu? Què més voleu, amics? Per anar a veure un concert de música dins del festival de Barna Sants. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Ah, és que jo ja m'ava per a... Decir-ho a TV3. És que no us interessa. És igual. Té les entrades, Pati. És que no puc anar-hi. Què? És que no puc anar-hi. És igual, aquestes són teves.
Home, tenim entrades. Va, truqueu, no sou tontos. 93-372-3661. 93-372-3661. En fi, alguna qüestió més. No hem dit res, no? Encara no hem parlat el tema. Clar, com que teníem aquest... Tot venia, perdona, d'aquesta música que recordava el documental del mes de Can Ginestar. Bé, recuperem la informació i el que estàvem comentant.
Els poetes de març, els poetes Joan Margarit i Lluís García Montero, diu que participaran, divendres, de la celebració dels 50 anys dels serveis bibliotecaris de Sant Just. Serà en un recital on presentaran els seus darrers poemaris. Andrea Bueno, per fi, pot donar la informació.
Aquest 2015 es comemora mitjegla des que es va crear la primera biblioteca pública a Sant Just i també aquest 2015 fan cent anys també a les biblioteques públiques catalanes i per celebrar tot plegat els dos poetes formaran part dels actes de celebració d'aquestes efemèrides. Tots dos presentaran els seus poemaris a la biblioteca Joan Margarit. Margarit i García Montero són amics des de fa anys i han fet diversos recitals poètics junts, un dels quals va tenir lloc a Sant Just fa uns quants anys.
El poeta andalús presentarà i recitarà alguns dels poemes del seu llibre Un velero bergantin, un assaig on reivindiquen les humanitats, la poesia i la literatura, i és que García Montero considera que actualment en alguns àmbits de la societat es devalua la cultura per no percebre-la rendible econòmicament. De la seva banda, Joan Margarit presentarà el seu darrer poemari, des d'on tornar a estimar. Tots dos seran els protagonistes d'aquest recital, com dèiem, que tindrà lloc divendres a dos quarts d'avui del vespre a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just.
Si voleu més informació de les coses que passen a Sant Just, estarà mateix a radiodesverd.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies Edició Vespre. Junt aquí, l'espai d'humor del programa.
Fem una posa per la publicitat. Perdó, perdó, però em nego a cantar-la dues vegades. La meva només és cantar una. Ai, Cristina, no tinguis nena petita. No, és veritat, tinc enveja de l'Andrea. No tinguis enveja per aquesta. Cançó més llarga, més vegades. Sembleu dues nens petites, eh? No és veritat. Jo no puc estar així, eh?
Jo no puc estar cada tarda a veure quina te cançó, quina no. A veure, Cristina, la teva cançó és més llarga que la d'Andrea. I a més, encara no tens els versos. Quan te'ls sàpigues, en parlarem. I tu, Andrea, tens alguna queixa? Bueno, puc fer-me-la, no sé. No, no, no. I ja, prou de queixes ja. Fem una pausa per la publicitat. Jo em prengo una tila i tornem amb la Clara Quatra, en l'Arvion, parlant de la revista.
Time out, que avui diu que vol parlar de l'eixample dret versus l'eixample esquerra. Què passa ara amb l'eixample dret? Ara ho sabrem. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe i també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. A l'escoltes, ràdio d'esperc. Sintonitzes, ràdio d'esperc. A ràdio de Sant Jús.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la penya del morro. De quina estona, per cert, parlarem del món de les doules, eh? Ara que han entrat amb força protagonisme en l'actualitat del país, ho farem amb la Caroline Capstey, que ens vindrà des de part d'Escència, perquè avui la Montse Farras no pot venir a explicar-nos com funcionen i què és el que fan ben bé les doules i tota aquesta polèmica que s'ha creat en les darreres hores, una mica en detriment,
Bé, més ben dit, de les llevadures en detriment de les doubles, no? En fi, en parlem de tot això d'aquí una estona, però abans tenim el telèfon, com cada dintre, gràcies a la Clara Narvion, des de la nostra revista d'oci i de cultura preferida, la capçalera del programa Time Out, que és... Time Out. Bona tarda, Clara. Hola.
Bona tarda. Hola. Hola. Sí, està la Cristina. Ha tornat. Ja heu vist que està la Cristina. Hola, Cristina, que tenia molts dies que no parlàvem. Sí, la veritat és que ha trobat la teva secció apuntant les meves coses de sempre per fer el cap de setmana i ara deia, jolín, ja feia temps, eh, que no?
Ja està bé, la Cristina ja s'ha recuperat. Aquesta setmana, Cristina, vas una mica retrobant amb tots els col·laboradors. Sí, és el retorn. Veus com et troben a faltar? Home, jo també, a tots ells. No, no, sí, sí. Bueno, escolta, anem cap a la qüestió, perquè com hem comentat, tenim una polèmica a Barcelona,
Ai, si comets com t'agrada el marro, eh? No ho saps prou, eh? Perdona, com us agrada vosaltres a Taimau? Perquè un dels articles d'aquesta setmana es titulat Eixample Dret versus Eixample Esquerra. Quien ganarà? En fi, com hem enfocat aquest article i per què parlem? La primera cosa que us explicaré és quin és el dret i quin és l'esquerra, perquè això no sé si tothom ho té. Clar, perquè no se sap si ho mires mirant el mar o mirant la muntanya. Clar, és veritat.
La dreta és de mirant la muntanya, de Balmes cap al Besòs, és a dir, tota la zona de Passeig Sant Joan, Serra Família, Passeig de Gràcia, etc. Ja comencem ja amb la polèmica. Balmes o Passeig de Gràcia? Balmes. Balmes, eh?
Val més. I l'Eixample Esquerra és tota la zona de Sant Antoni, fins i tot el trosset una mica quasi de Sants, que toca cap aquí, cap a Sant Holcindra Barcelona. Que Eixample seria Eixample Esquerra? Eixample Esquerra...
Ja sabeu que també es coneix molt com la dreta de l'eixample i l'esquerra de l'eixample, en aquest cas femení i amb A. Ah, aixample. Hem intentat decidir quin mola més i la veritat és que no ens n'hem sortit molt perquè amb tots dos d'eixamples hi ha coses molt xules i llocs molt mítics a veure. Ara va, comencem per l'eixample esquerra, va, si et sembla. Comencem per l'esquerra, va. Allà què podem trobar que sigui guapo?
Doncs mira, us recomanarem, primer per començar, uns quants restaurants, uns de molt, molt populars, com per exemple el Gelida, que no sé si coneixeu. No. Està al carrer Diputació a Morgell. Jo el conec molt perquè quan està mal ara està just al costat i fan cuina absolutament tradicional, d'aquesta de l'àvia, fan escudella, carndolla, molt mític. I fins i tot així d'aquestes que acabes una mica embufant, una botifarra amb seces,
i és un lloc molt mític i molt barat. També hi ha, per exemple, un una mica més modern, que és el Tarambana, que està al carrer Borrell, 148, i fa cuina mediterrània. I a l'Eixample Esquerra també trobem alguns una miqueta més cars i més bons, també, com per exemple l'Angla, del Jordi Cruz,
que és el senyor Masterchef, com tot sabeu. Que té aquella veu, no? Hola, sóc Jordi Cruz. Hola. I us recomano gas natural. Ens ha agradat molt, Jordi Cruz, som molt fan natural. Ens ha agradat molt, també. I té el seu restaurant que es diu Angla, que està a Càrrec de Got, 214. Ah, molt bé. I una coseta ara que us dic, que això és un petit secret que no odio molt alt, però hi ha un restaurant que han obert fa poc que es diu Disfrutar, que està al carrer Villarroel, 163,
que està dirigit per tres excarts de cuina del Bulli, encara no té cap estella Michelin, jo crec que en algun moment l'arribarà a tenir, i ara fan un menys de gust així de 60 euros i un altre de 90, són com dos tipus de menú. I sé que és car, 60 euros és una pasta, però és una bona oportunitat per provar plats a nivell d'estella Michelin a un preu que encara és assequible. I on està Villarroel, entre quin carrer i quin altre? És 163, no sé exactament a quina alça d'estar.
No sé, diria que és bastant amunt, com per Rosselló. Molt bé. Doncs què ha dit? Bé, tot això pel que fa... Jo tinc un secret també de l'Eixample Esquerra. Què passa? Ai, ai, ai. És el carrer Villarroel entre Aragó i Consell de Cent i hi ha una pizzeria que es diu La Vela Nàpoli, que és una, per mi, almenys de les més bones de tota Barcelona. Ah, sí? Doncs bé, escolta, també l'afegim a la recomanació... Davant del Cinemats Meriah. De la revista Timeout. Tot això pel que fa a l'Eixample Esquerra. Ara passem a l'Eixample Dret, si et sembla...
Perquè a l'example de dret també hi ha llocs suculents i bons llocs per anar-hi a menjar, no? Ja, menjar i aprendre alguna cosa. Per exemple, comencem per la granja Petit Bo, que la trobareu al passeig Sant Joan, que és un dels seus més mítics, que és molt famós per esmorzar i fer el granja. Qui hi has anat, Jordi, tu? No l'has passat mai? No, no, no, no. I la Cristina tampoc? No, com dius que es diu? Nois, granja Petit Bo.
No, mira, m'estic apuntant aquí moltes coses. Ui, pots fer uns pastissos, nois. El Villarroel 163, el Gelida, ara m'apunto això a la granja. Us faig molts deures, soc conscient, que sempre que parlem per telèfon us poso molts deures i molts deures. Ens agrada, ens agrada. Per tant, tenim aquest, la granja aquesta, algun altre lloc així guapo per anar? Un altre molt mític, molt mític, us recomano, que em sembla que ja n'hem parlat algun cop, és
que amb Kenji, que és una taverna japonesa que fan tapes creatives d'inspiració mediterrània barrejat amb tot el món de la gastronomia del xapó.
que està al carrer Rosselló 325. Sí, la veritat és que escoltant tant les propostes que hi ha, tenen l'eixample esquerre com el dret, és difícil decidir-se, no? No millor, però vaja, són diferents els dos eixamples, estava pensant, però alhora, clar, també molt iguals. Gràcies per aquesta reflexió. Però és que és veritat, tampoc tantes diferències no tenen clara, no?, l'esquerra i el dret.
Bueno, no, però hi ha com aquest petit pic, que tu que ets més de Sant Antoni o de Sagrada Família, no? I tot és eixample, però jo crec que si vius, per exemple, de Sagrada Família, fa mandra baixar fins a Sant Antoni. Sí, és veritat, és veritat. I al revés, i al revés. Bé, doncs tot això és un article que trobareu a la revista TMO d'aquesta setmana. Si et sembla, passem a un altre article que també comenteu, com, per exemple, els restaurants grecs.
Tensió, perquè això... És que tinc molta gana, jo, aquestes hores, quan em truqueu de la Ràdio d'Esbèrnia, això sempre us proposo... Bueno, molts cops acabem caient amb coses de xocolata, de branà, no? Vol dir que si fessin la secció a l'una de matinada potser trucaríem a uns altres temes, no? Potser parlaríem de bars, possiblement. Clar, Mirteví, realitats. De totes maneres, parlem de restaurants grecs, que a Barcelona n'hi ha molts, i de molt bons, també. Doncs sí, com sabeu, la cuina greca és la típica cuina mediterrània, tots l'hem tastat,
I tenen plats típics, típics, típics que tots hem tastat, com per exemple l'hummus, el formatge fresc, el iogurt, l'escudella feta amb greix, etc. I ara hem descobert uns quants restaurants que ens faran descobrir una mica allò que no és tan, tan, tan típic.
Començarem per una cosa de berenar, que ja us dic, és que tinc molta gana. Sí. Que és el Locumes, que està al carrer Torrent de l'Olla, a La Gràcia. Sí. El número 569. Ah. I fan una cosa que es diu Locumes, que és la versió grega del donut. Ah. I aquest lloc és una cafeteria, i fan d'aquests Locumes, ja us dic, com donuts, de coses boníssimes, com per exemple...
una herba que es diu mastija,
que diuen que té un sabor absolutament inoblidable i que hem de provar en algun moment. Doncs escolta, l'Ukuma és... L'Ukuma, exacte. A mi m'agrada molt de restaurants grecs, que no sé si d'alguns de Barcelona passa, trenca plats. Això no ho hem vist, oi? Jo no ho he vist. Jo no ho he vist, això, aquí a Barcelona. No sé jo si deu ser una mica mentida, que ens expliquen. Acaba i trenques plats, vinga. Acabes de menjar, això deu ser un gust, això, no? Trenca plats.
plats i coses, però vaja, de moment a Barcelona això no ho hem vist. No ho hem vist. No ho hem vist. No ho hem vist. En fi, més restaurants greus que ens recomanen des de la Taimana? Més restaurant, un que es diu Nana Yoti, que està al carreto de Rijos 37. Sí. I tenen una mica de tot, des de la típica, típica manida grega fins la moussaca, que tot sàpig que és com una de l'assenya, però amb el barginia, que bona, eh? Molt bona, molt bona. Molt bona. Després, a veure si ho pronuncio bé, tenen un pasticcio...
Que passa al forn, també som-hi la lasanya. Oh, escolta, escolta... Ai, quina bona... Hauries de pensar-t'ho una mica, això, eh? Jo sí, perquè ho estic dient jo, jo estic veient les fotos, que vosaltres no les veieu, però jo sí.
No, és que tot això està molt bo. És que la cuina grega és molt guapa, molt caixonda i a més a més també és cuina mediterrània, no? Perquè també utilitzen molt l'oliva, els tomàquets, molts vegetals també, molts hortalisses, el formatge fred, aquestes herbetes que dius especials. Sí, un clàssic, no? De la cuina grega. I alguna cosa més ja per acabar el tema grec? Doncs mira, us recomano ja un últim, un últim lloc, que està a Sants, que molts cops parlem poc de Sants, és veritat, que és el Sibimoa,
I tenen una mica de tot. Es pot menjar, doncs, aquesta cuina que és una mica humil i a l'hora sana, no? Si casi que tu pots fer casa. Sí, on estàs? Perdona, per detall, on estàs? Ai, espera't, ara m'he perdut. Ho dic perquè, com que Sant és el barri que tenim més proper... Tu pots mirar al Google, que no ho posa. Sí, vale, vale, ara ho busco. I llavors el menú, què dius? I és que diuen que no pots perdre els postres perquè tenen un pastís de pastanaga. Oh!
Ja ho sé. Què no és el poder perdre? Per tant, s'ha d'anar al Cid B. Mua. A Cid B. Mua. O sigui, és Cid Espai. Una B. Només una B. Espai. Moi. Ah, Cid B. Mua. Ah, d'acord. Cid B. Mua. Sí, capaç de bar restaurant. Això està a... Ara ho entrem. Digues, digues, Cristina.
Estava pensant una cosa, Jordi, que la Clara aquí sempre ens proposa anar a molts llocs, a tastar coses i tal i qual podríem fer-ho al revés un dia, no? Que la Clara vingui aquí i nosaltres tastem alguna de les coses, no? Entre tots fem un pot o alguna cosa i comprem alguna cosa per tastar-la aquí en directe, no? Així ja... Ah, bueno, també, també em fa una degustació. Jo aquest dones grecs que estàvem parlant ara...
M'estan venint bastant de gust, eh? Sí, sí, la gent és que sí. Mira, hem entrat al Demois i diu que està a carrer Jaume Roig. Jaume Roig, al costat de l'Avinguda de Madrid, allà, entre Sants i Avinguda de Madrid, que hi ha un dels carrers que puja. Jaume Roig, número 21. Sí, això ho hem de fer. Hem de fer coses d'aquestes, perquè, per exemple, el programa del matí, que és el just a la fusta, que hi ha la Carme Verdoy, el dimecres, justament, clar, això no sé si ho saps, fan tast amb l'Astrid Goldstein del senyor de Can Madda,
Home! Sí, i avui justament han deixat aquí a la redacció el que els ha sobrat del matí. Imagina't el que han portat. El dissobra i tot, eh? El dissobra i tot. I clar, arribem a la tarda i és com, què ha passat al matí a la ràdio? I el que ha passat avui és que han deixat una mena de fuet amb pebre i amb unes espècies boníssim. El que passa és que vi poques vegades queda, eh? No me queden, doncs...
Ah, li foten al matí, eh? Hem de fer alguna cosa així. Per cert, Clara, encara hem de comentar les qüestions teatrals. Tenim quatre. Vols que ho fem ràpidament? Fem-ho ràpidet, sí. Doncs vinga, comencem per la primera, que també són algunes recomanacions d'aquesta setmana a la revista Taimau. Per exemple, s'estrena Vilafranca de Jordi Casanovas. Doncs sí, perquè no sé si sabeu que el dramaturg Jordi Casanovas va fer una trilogia sobre l'identitat catalana...
i aquesta és l'última que ja s'estrena. De moment no la podrem veure a Barcelona, però la podrem veure a Vilafranca, Vic Granoller, Sant Cugat, Vilacans i Manresa. O sigui que seguim la pista. L'obra es diu Vilafranca? Vilafranca. I l'estrena Vilafranca, no? Està bé. Molt bon buscar Jordi Casanovas. En fi, després també tenim una altra estrena de setmana, per exemple, Joc de Miralls. Joc de Miralls. Josep Vallapou, Eduard Farello, Aina Clotet i fins a 5 personatges.
que són uns joves i no tan joves que es troben a fer una classe de teatre en un petit poble i a partir d'aquesta classe de teatre descobrim les seves intimitats i està molt, molt, molt bé. És l'Espai Lliure, la Petita Lliure a Montjuïc. Ah, d'Espai Lliure, molt bé. Una altra recomanació, l'art de la comèdia. L'art de la comèdia, efectivament. Aquesta és un gran clàssic.
I de Filippo fa Lluís Omar, és a dir, que també 4 estrelles per aquesta peça que podeu veure al Teatre Nacional fins al Tot de l'Ori. Molt bé, i acabem ja amb una altra proposta teatral que és una cosa petita a la seca. Exacte, us vull recomanar una cosa molt especial que és un cicle de poesia que diu alcohol, però sense H.
Com si fos el cul, saps? Ah, que guapo, que moderns, que són molt moderns. I és un cicle de poesia, que va començar la setmana passada amb un recet del dos dies Marc que feia la Sílvia Vell i el Roger Mas, i continua a empadrar els Marc i Sales, i un Sant Justen, que per això us en volia parlar, perquè també actuarà el Margarit.
Ah, home, don Margarit, mira, justament en parlàvem ara, perquè participarà també aquest dium vendres de la celebració dels 50 anys dels serveis bibliotecaris de Sant Jus, i a més la biblioteca d'aquí del nostre municipi, ja sabeu que és seva, ell té la clau, ell porta el seu nom. En fi, Clara, abans de marxar, per cert, és que ho haig de fer, i la setmana que ve en parlarem una mica més a fons, però escolta això, sisplau. Saps què és?
Escolta atentament aquesta sintonia. Furor Jordi. Què? Furor. Sí senyora, furor. Parlem-ne, parlem-ne. Escolta, Clara, hem de fer un especial la setmana que ve, fes tu com vulguis, que et volem aquí, no ho sé, alguna cosa farem, eh?, per parlar-ne del tema, perquè la setmana que ve, el divendres, al Casal de Joves, hi ha furor organitzat. Tu ets de l'organització, Clara o no?
Que vagi molt bé. Gràcies, Clara. Una tarda. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant de les doles amb la Caroline Cupsteig. Fins ara mateix.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tosfer 98
Fins demà!
Regne final d'aquesta primera hora del programa, com cada dimecres parlem amb la gent d'Essència, tot i que avui l'ànima mater, que és la Montse Farràs, no està aquí físicament al programa i a l'estudio de la ràdio, perquè diu que té la grip, o sigui que des d'aquí li enviem una forta abraçada. S'està cuidant. S'està cuidant. Carola, bona tarda. Bona tarda.
Ja has vingut alguna vegada al programa i justament avui volem parlar sobre les doules, degut a aquesta polèmica que ha aparegut en els últims dies en detriment de les llevadores, una mica aquestes dues professions que ara sembla que estiguin confrontades i que no puguin conviure
les unes amb les altres. Les dues tenen a veure amb l'acompanyament de les dones embarassades, amb el part, amb la dona quan està a punt de donar llum. En fi, jo tampoc no vull ficar la pota i no vull dir coses que no sé. Per això estàs tu aquí, Caroline, i ens expliques una mica avui el punt de vista del programa de les doules, que a més és una professió que tu practiques. Sí. D'entrada, com és que tu vas...
Què és una doula? Quina diferència hi ha entre una doula i una llevadora? Perquè jo ben bé la diferència no la tinc molt clara. No tenen absolutament res a veure. Això és molt important. Les llevadores són unes professionals sanitàries. La doula única, amb maiúscules, és un acompanyament emocional de la mare.
Però parlem en el moment del part? No, no només en el moment del part. Amb aquesta polèmica ha sortit sobretot el tema del part. És amb tota la maternitat. És abans del part, durant el part i de posterior, amb el puerperi també. Tu com és que vas decidir fer-te d'oula? Perquè és una professió que ara comença, una mica a conèixer, o fa pocs anys, però fa 20 anys em sembla que no s'existia aquesta professió.
Abans potser no hi havia tant la necessitat, perquè vivíem en una societat molt diferent, no? No sé si esteu casats o teniu nens, però... No, jo no estic casat i tinc nens. I al meu cas tampoc, eh? Ni sé si esteu aquí, on estan els vostres pares, no? Si ara tinguéssiu un fill, tindríeu algun recolzament? Tindríeu...
una xarxa de dones al voltant que us podria ajudar amb això. Clar, per això va fer s'enfocar a les dones, que han de ser les mares, o també els pares. Perdona, un embaràs no és de la dona, també els homes acompanyen i tenen un paper important. Evidentment, per això ho preguntava. Llavors, clar, és aquest suport, aquest recolzament emocional...
Un acompanyament emocional és el que és. És diferent aquest acompanyament, ara que parlava tot just el Jordi, del paper de l'home i de la dona en l'embaràs, és diferent el recolzament que necessiten en aquest cas les dones del que necessiten els homes, que és el que més demana cadascú.
Depèn de cada moment, també. Jo, per exemple, per la meva situació personal, ja no acompanyo amb el parc, ja no puc fer guàrdies. I llavors jo, sobretot, ajudo moltíssim, acompanyo les mares per preparar-se per al parc i després amb el postpart, que és importantíssim.
I allà els homes a vegades se senten molt perduts, perquè és la mama que està amb el bebè i si està fent pit, el pare no sap ben bé què és el que ha de fer. I la doula ja pot acompanyar moltíssim a ajudar que tothom entengui què és el que han de fer. Per exemple, anem per aquí. El paper del pare, ara que has comentat això, uns dies després que neix el nadó. Quin ha de ser?
El paper del pare és de protegir aquest vincle que hi ha entre la mare i el fill. És importantíssim que protegeixi aquell vincle que és tan, tan important. I a més entenc que a l'hora que el pare protegeixi el vincle entre mare i fill...
alhora està creant un altre vincle entre mare-fill i també pare, és a dir, és com reforçament dels vincles entre els dos, en aquest cas mare i fill, que és el nucli del pare, i a més a més el pare, que també és una pare essencial perquè tot allò fos possible, per tant, és com un vincle damunt d'un altre vincle, seria una cosa així.
De fet, qui no hagi estat acompanyat d'una doble és molt probable, com nosaltres o jo mateix, que ens quedi molt lluny, que no sapiguem qui és això. De totes maneres, la gent que ha estat en una doble ho agraeix moltíssim, no? Tenim cartes de testimonis, per exemple, que així ho constaten.
Sí, podem mirar una família que ha estat acompanyada per una doula. Sempre partem de la base que és una doula que sap el que està fent i que no hi ha una mala praxis. Jo estic parlant d'una doula que fa exclusivament de doula. Però això els dona moltíssima ajuda, moltíssim suport, perquè ells puguin entendre això que està canviant tan dràsticament. De ser parella, ara són una família, hi ha un bebè. Mira, si et sembla, tu has portat alguna d'aquestes cartes. Et faràs que llegim una?
No, cap problema. Doncs mira, llegirem aquesta del testimoni del gener del 2011, de la Clara, de fa quatre anys, concretament, que diu, querida Caroline, han sido muchos los momentos que he pensado en ti después del nacimiento de Sofía y siempre llegó a la misma conclusión. Sin ti no lo hubiera conseguido. Va a hacer nueve meses y ha sido mucho más. Tu trabajo fue impecable. Supiste en cada momento lo que quería, anticipaste cada necesidad.
Fui una aliada en la lucha contra mi ego, conmigo misma, contra mis miedos. No me dejaste caer, solamente me dejaste vencer. Tu presencia fue tranquilizadora. La experiencia ha sido inspiradora. Ha cambiado mi vida. Nunca podré expresar con palabras el sentimiento de gratitud que tengo hacia ti. Gracias.
Déu-n'hi-do, no? Carola, quan escoltes això, què penses? Ara aquesta noia és una doula austràlia. És una doula austràlia. De fet, també hi ha com una, no sé si llegenda o creença, que per ser doula has de ser mare abans.
Té molt de sentit, no? Si tu has sigut mare, si tu has passat per aquella experiència, és molt més fàcil que puguis acompanyar amb aquelles emocions. Parlem ara de les mares i hem llegit justament ara una resposta que donaven al teu treball en aquest cas.
Però hi ha una altra, que és de la Virginia de l'octubre de 2011, que en aquest cas reflecteix també una mica el paper del pare. La llegim, si et sembla, Jordi. Diu, quería dar las gracias a Caroline por el apoyo que recibimos de ella, mi marido y yo, en uno de los momentos más importantes de nuestras vidas. Nos ayudó a pasar del miedo y la incertidumbre a la confianza total, sobre todo en nosotros mismos.
És possible, Caroline, la compaginació d'estar amb una doble i amb la llevadora que et toca a l'hospital, que és una mica...
Rubell de l'ou, no?, que aquests últims dies s'han generat aquesta polèmica. Les llevadores tenen la seva tasca i jo, personalment, no tinc absolutament cap intenció de ficar-me en la seva professió ni en la seva feina. Òbviament és imprescindible. Una doula no pot assistir a un part. No té ni els coneixements ni absolutament res per fer-ho.
I tampoc és la seva funció? Per suposat que no. Des de l'ignorància t'ho pregunto. Sí, m'agrada molt que insistim molt en aquest tema, perquè és molt important deixar-ho ben clar. Una doula acompanya emocionalment a la família, a la mare.
La doula no sap si està de part, no sap res mèdic realment. Només aquest acompanyament emocional. Només en maiúscules. És possible que una mateixa parella o una mateixa dona que estigui a punt de donar llum rebi indicacions contradictòries per part de la llevadora i en aquest cas si també ha decidit estar amb una doula?
Més que de la llevadora, que jo crec que les llevadores saben perfectament què és el que han de fer, és també a vegades dels familiars. Tothom té un nen i tothom diu, ah, mira, el que has de fer és això, és l'altre. Sí, però això ja va més enllà una mica del tema de llevadora i doble, perquè a totes les famílies passa. A més, amb les mares, les que són les noves àvies, per dir-ho d'alguna forma, sempre estan dient, mira, a mi em funcionava molt això, a mi m'anava molt bé això, també.
Però és per això, que la doula és un acompanyament emocional. Llavors és donar-li la consciència a la mare que ella trobi les seves pròpies solucions. Una doula mai dirà no tinguis una cessària, sinó que una doula acompanyarà la mare que vulgui tenir una cessària. És diferent. Per això ho porto més a aquest camp que no al camp de les llevadores.
Per tant, al fil de la resposta del Jordi, justament que tu deies, entenc i dedueixo que més que competència deslleial, seria una mica complementària. És a dir, si no hi ha una mala praxis per cap de les dues professionals, no tenen per què haver-hi conceptes contradictoris ni coses contradictòries. Per tant, seria una mica complementació d'un treball amb l'altre. I per què s'arriba fins a aquest punt? Sí, com ha sorgit la polèmica? Ara es vol, des del sindicat de les llevedores, es vol eliminar la figura de la doula a Catalunya. Com s'arriba fins a aquest punt?
El tema és que la formació no està arreglada i això fa que hi ha molta mala praxis. Hi ha noies que fan de doules però ni realment fan de doules i sí que potser poden fer una mala praxis. Aquí al Centre d'Essència de Sant Jús heu fet tallers, n'heu parlat del tema de les doules?
Jo acompanyo a les mamars que hi ha allà com a doula, i llavors simplement els dono l'espai per poder-les escoltar i acompanyar-les amb això. Això ho deia, per si algú vol més informació de tot això, pot anar a Espai Essència, per exemple, que és aquí a Sant Just, i a la pàgina web essenciadivulgació.com, on allà també trobarà tota aquesta informació. Sí.
En fi, Caroline, no sé si vols afegir alguna cosa més o alguna cosa que tu tenies al cap i que diguis, mira, m'hagués agradat també deixar clar això, perquè nosaltres ja hem d'anar acabant aquest espai. Sobretot, Jordi, el tema que és donar-li a la mare, tornar a donar-li el poder a la mare de poder parir i poder prendre consciència de la seva maternitat. I decidir, també. Ella, exacte, ella, ells, la família, prendre les seves decisions i es acompanya perquè ells puguin prendre-les.
Ja per acabar, un home, tot i que ja sabem Jordi, perdó, però que acostumeu a tenir menys sensibilitat que en aquest cas les dones, no? Pot arribar a ser doula? Doulo, doulo. Doulo o com es digués, no sé, però podria acompanyar també el que és la part més psicològica, més emocional a una altra família, si ha estat pare també? No conec cap.
No conec cap. Normalment és una xarxa de dones els que porten això. És la sàvia del poble. De fet, com vosaltres, les que heu sigut mares, ningú es pot entendre en aquest sentit. I a un home, jo crec que ara és difícil moltes vegades entendre què és. Bàsicament perquè no ho hem viscut ni ho viurem mai. És un altre rol, el de l'home. Així com també hi ha coses que a les dones tampoc no podeu viure que vivim els homes.
En fi, clar, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, Caroline, per haver portat una mica de llum a tota aquesta història, que ens sembla molt interessant, i recordeu que teniu més informació també, si voleu, a essencedivulgació.com. Nosaltres fem una pausa, ara per escoltar les notícies de les 6 amb Catalunya Ràdio, i tornem a la segona hora amb l'Educació Canina, que avui amb l'Albert Capapé parlarem de l'esgotament físic i del cansanci. Fins ara.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Us informa Kilian Sabrià.
El desplegament de l'agència tributària fa un nou pas. El projecte de llei relatiu al personal de l'agència ha passat al primer tràmit parlamentari amb el rebuig a les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el Partit Popular i Ciutadans. Parlament, tres de sales. Bona tarda. Aquests dos grups diuen que el projecte només respon a les ànsies independentistes i acusen el govern de la Generalitat de voler fer una agència paral·lela a la de l'Estat. José Manuel Villegas, diputat de Ciutadans. Es una pieza más dentro de esa locura separatista en la que este gobierno está metido
Les esmenes s'han rebutjat amb el vot de tots la resta de grups. Teresa Sales, Catalunya Ràdio Parlament.
Notícies breus, Montse Quadreny. El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, creu que la reforma puntual de la llei de l'avortament és una garantia perquè les menors puguin estar acompanyades pels seus pares. La iniciativa presentada pel grup popular preveu que totes les menors d'edat hauran de tenir permís paternal per avortar. L'oposició rebutja la reforma perquè creu que va contra les dones més joves i vulnerables.
Mentrestant, un centenar de persones protesten davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona contra aquest projecte de llei de seguretat ciutadana que també forma part de la polèmica d'aquests últims temps perquè consideren que retalla les llibertats i el dret a vaga. Barcelona, Marc Jurado.
Bona tarda, la concentració s'emmarca en la jornada d'acció mundial en defensa del dret a vaga i la convoca en el sindicat Comissions Obreres i UGT, entre altres, que reclamen que la vaga no és un delicte. Joan Carles Callego, secretari general de Comissions Obreres. Nosaltres considerem que aquesta llei de seguretat ciutadana, tal com està avui formulada, és inacceptable. És una concolcació greu als drets i a les llibertats democràtiques que tant ens han costat lluitar i aconseguir. És un atac, en definitiva, al lliure exercici del dret d'expressió, del dret de manifestació...
Marc Corado, Catalunya Ràdio, Barcelona. La Fiscalia ha demanat que es repeteixi el judici pel setge al Parlament del 2011 amb l'argument que els magistrats que van dictar sentència van actuar sota una politització extrema. Va ser l'Audiència Nacional qui va decidir absoldre 19 dels ben acusats. El Parlament i la Generalitat, que també estan personats en la causa, només volen que el predicte es canviï i sigui una condemna, però no són partidaris de repetir el judici.
Ha desaparegut el sumari del cas dels ordinadors esborrats de Luis Bárcenas. El cas es va arxivar el 2013 perquè el jutge no va considerar que el PP hagués comès cap delicte, ni de danys ni d'encobriment, quan va buidar completament els discos d'ús dels ordinadors que el seu extresorer tenia a la seu central del partit. Però les acusacions van recórrer, van recórrer aquest arxivament, i ara s'han trobat que els jutjats que tramitaven el recurs han perdut tota la documentació d'aquell sumari. L'Audiència Provincial de Madrid ha ordenat una investigació per aclarir què ha passat.
22 soldats ucraïnesos han mort als combats dels últims dies a Nevaldzeve. Aquesta xifra l'ha donat a l'exèrcit ucraïnès, que ha afegit que el nombre de ferits és d'un 150. Aquest balanç de víctimes l'han fet públic després que el mateix president ucraïnès, Petro Poroshenko, anunciés la retirada del gruix de les seves forces d'aquesta ciutat.
Aquest matí les forces armades d'Ucraïna, amb la Guàrdia Nacional, han donat per acabada una operació perquè les unitats abandonin de val saber. Tom Hanks tornarà a interpretar el professor de simbologia religiosa Robert Lanyon que es va fer popular amb el Codi de Vinci.
Hanks protagonitzarà Inferno, basada en el sisè best-seller de Dan Brown, un llibre publicat fa menys de dos anys, Fernando Berni. El rodatge de la pel·lícula començarà a finals d'abril. Segons confirma a través d'una nota oficial, l'estudi Sony Inferno la dirigirà Ron Howard, que ja havia fet el Codi de Vinci i Àngels i Dimonis. En aquesta continuació de la saga, el personatge Robert Langdon es desperta amb amnèsia en un hospital italià i, juntament amb una doctora, intenta recuperar la memòria i salvar la humanitat d'una plaga. Inferno, que s'estrenarà l'any que ve,
També la protagonitzarà l'actriu anglesa per City Jones.
Esports o del Serra. El Barça presenta l'acord amb telefònica pels drets televisius de la pròxima temporada i també un altre acord amb aquesta empresa de patrocini per Llatinoamèrica durant els pròxims 3 anys. El club ingressarà per aquest concepte uns 40 milions d'euros i inclou també un partit amistós a Sudamèrica.
A l'Espanyol, el capità Sergio García ha explicat que ha rebutjat l'oferta per anar al futbol xinès d'uns 20 milions d'euros per dos anys perquè considera que el club blanquiblau és com casa seva i vol ajudar també a dur l'equip a la final de la Copa. Encara en futbol, aquest vespre, tres quarts de nou, es juguen dos partits més de nada dels vuitens de final de la Champions.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i gairebé 6 minuts, us parla Andrea. Bueno, Guanyem Sant Just decidirà avui si es presenta a les eleccions municipals al maig. La plataforma Ciutadana integra Sant Justencs, que tenen com a objectiu que tothom s'impliqui en la vida política del poble. Al llarg de les darreres setmanes, Guanyem Sant Just ha fet diverses assemblees on han tractat quines han de ser les prioritats per Sant Just i avui decidirà si concórrer a les municipals. A més, treballaran els eixos que la plataforma considera imprescindibles
com ara habitatge, joventut, treball, medi ambient, gènere, entre altres. L'assemblea de Guanyam Sant Jou serà avui a les 7 de la tarda a la sala Egidor Consulta Can Ginestar.
Més coses, l'equip de govern farà balanç demà dels quatre anys de mandat municipal. L'alcalde i els portaveus dels grups de govern retran comptes davant dels ciutadans i ciutadanes de tots els projectes que el Consistori ha tirat endavant en el període 2011-2015 i dels que no s'han pogut desenvolupar. Durant la sessió, els ciutadans podran formular preguntes i plantejar opinions als representants polítics.
L'acte de demà servirà també per presentar un document on es recullen les accions que s'han prioritzat aquest mandat des que es va signar el pactat de govern. Aquest document es pot consultar al web santjous.cat i també es repartirà totes les llars del municipi els propers dies. La valoració del mandat tindrà lloc demà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Egidor Consul de Can Ginestar.
I un apunt més per recordar-vos que el celler de Can Mat engega avui un nou curs monogràfic sobre les varietats de raïm i els processos d'elaboració del vi. Seran tres sessions que tindran lloc al casal de joves i a més una jornada extra amb activitats diverses a un celler. Avui tindrà lloc la primera sessió que tractarà els vins d'ecopatge, és a dir, vins elaborats amb diferents varietats de raïm. Es tastaran tres vins blancs i tres de negres. El curs seguirà ja el mes de març amb dues sessions.
El preu del monogràfic de vins és de 32 euros i cada sessió serà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. Podeu demanar més informació a l'equipament al 9-3-371-0252 o al seu web casaldejoves.com. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'Esvern.com. Bona tarda.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no el podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. O no?
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe i també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12 ara mateix i nosaltres que comencem la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona connectarem amb el casal de joves de Sant Just perquè ens expliquin quines són les activitats de cara als propers dies. Esperem parlar amb el Sergi Arrada i, a més a més, també tindrem d'aquí uns moments l'Albert Capapé, que avui ens parlarà sobre l'esgotament físic i el cansanci en el món dels gossos. Però, abans de tot això, Cristina, anem cap al trending topic de la segona hora.
Perquè avui un dels temes més comentats de Twitter ha sigut Arturo Fernández, perquè l'expresident de la patronal madrilenya CEIM va utilitzar la seva targeta Black de Caja Madrid als seus restaurants per ser més econòmic, no?
Cristina? Sí, així ho ha defensat el propi Fernández en el tercer dia de compareixences a l'Audiència Nacional pel cas de les targetes opaques. En el cas de Fernández, doncs, els 37 milions d'euros que es va gastar en la seva targeta opaca, 10.500 els va fer, en aquest cas, els va utilitzar en els seus restaurants. Fernández, doncs, ha assegurat... Molt bé, tot queda a casa, no? Veig que aquí era un bon negoci. Bon negoci.
Doncs en aquest cas Fernández ha defensat aquestes despeses argumentant que són conseqüència de les seves relacions institucionals que desenvolupen els seus restaurants perquè eren seus i perquè li sortia més barat. Fernández ha estat un dels quatre imputats als que no se'ls ha demanat fiança civil perquè en el seu cas ha retornat ja tot el que va gastar.
Bé, patxorra al quadrat, eh? En fi, Helena Ressano diu a Twitter el que li passa a Arturo Fernández des de Traca i Mocador justifica les seves despeses amb la seva targeta black als seus propis restaurants perquè eren econòmics i li feien bon preu. En fi, és que això ja és el sumum de...
Home, si a sobre no li fan bon preu en el seu propi restaurant, imagina't, eh? No, però ho tenia tot atado i llena atado, eh? Sí, sí, un altre comentari, en aquest cas, és el Pablo Tilox, diu, gràcies a que Arturo Fernández pagava amb la targeta Blac, es mantenia en molts llocs de treball, i d'això ningú diu res. I per acabar, una reflexió que es fa a Xavi Limón, diu, Arturo Fernández, dius el puto amo o simplement un gilipolles? Bé, això cadascú ja, sí, que escolleixi quina versió creu. Jo ho tinc claríssim, eh?
Sí, un quart de set de la tarda i ja tenim al telèfon l'Albert Capapé i un dels nostres educadors canins, com cada dimecres a aquesta hora. Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Molt bé. Escolta, avui, com dèiem, per cert que avui no tocaria la Roser fer la secció, no? Sí, sí, l'únic que, com a Vilanova, es viuen d'una manera molt especial al carnaval.
i la Roser és una persona molt implicada en Vilanova i en el Vilanovin, doncs està implicada també en el Carnaval. Sí, però m'estàs dient que la Roser encara està de ressaca del divendres. No, no, no. A veure, és que, clar, a Vilanova sumen també. No, el que vull dir és que en aquestes setmanes, no només amb la Roser, amb molts Vilanovin han de plaçar molts plans que tenen durant tota aquesta setmana de Carnaval. Perquè no poden. I és clar, perquè estan molt plens amb el Carnaval i se li aplaçen tots cap a aquestes setmanes.
La salut també passa, factura, i l'edat també. I tant, eh? Però, bueno, Roser, des d'aquí també hi ha un petó i una forta versada. A mi m'agradaria saber, Albert, si vosaltres, en el vostre cas, ja que la Roser continua la festa, doncs disfresseu els vostres gossos. Personalment, no. Crec que van prou disfressats quan ja li poso a l'Ernest per anar al carrer i ja els disfresso prou. És partidari, ara que és carnestoltes, disfressar els gossos i gosses?
No, no gaire, no gaire. No som gaire, però tampoc soc anti, eh? O sigui, no vull ni una cosa ni l'altra. Però no et fa gràcia, per exemple, haver un bulldog francès vestit de pallasso? És divertit, som molt gracessos. El que passa és que jo, quan veig... O sigui, 3 segons primers, potser són divertits, però el que veus la cara del gos intentant treure-se allò o intentant fugir d'aquella disfressa... Tens raó. És una mica com el bombero torero, eh? Vull dir que estem rient a costa, potser, d'un animal, eh? Que això, ojo, no? Va per aquí. Home, depèn de qui és, no? Perquè hi ha gossos que...
Sí, sí, ho accepten molt bé i, de fet, ho tenen com un ritual. Hi ha fotografies que n'hem de buscar, que el Google... Sí, sí, sí. Podrem ser una secció sencera de quins ho estan passant bé i quins no ho estan passant bé. Exacte, de gossos disfressats i disfressats per gossos i també la cara aquesta que molts tenen quan estan disfressats, que, en fi, és tot... Jo li veig la cara i és com una mica d'incomunitat, però, en veritat, Albert, que, a banda que es vulguin treure el vestit, la disfressa, en aquest cas, què passa?
Jo crec que primer que de tot els molesta molt a nivell físic, perquè són coses que no estan acostumats ni molt menys a portar-ne. I després, segurament, si tinguin una miqueta de vergonya, entre cometes, podem entendre com no sé què tinc i m'han de portar al carrer així, no? I la resta del món m'ha de veure així vestit. Clar, perquè és una cosa que no estan acostumats, no? Exacte. Normalment tu pensa que inclús quan a un gos se'n fa mal i li han de posar una vena o alguna cosa més aparatós,
ja li molesta, tot i que tingui dolor a aquella pota o a aquella extremitat, ja s'ho intenta treure, afegit més quan no tenen cap tipus de dolència i nosaltres li estem posant alguna cosa que potser a ell o a ella li molesta. Perdona, és que estic rient perquè he buscat al Google perros disfrazados.
De veritat, eh? O sigui, estic veient aquí unes coses incredibles. Mira, gossos disfressats de menjar, gossos disfressats de superherois, gossos disfressats de... Veig un gos que està disfressat de cheerleader. Bueno, en fi, jo això... Hi ha un vídeo molt bo que ho volem visualitzar, així en plan conya, que és un gos que li posen una disfressa d'aranya gegant. Sí, sí. Ai, sí, l'he vist, amb potes i tot. I aquest gos...
Realment no està patint perquè pràcticament s'està movent com un joc i és interessant veure la reacció de les persones que veuen aquest gos. És una d'aquestes bromes de camaraculta nord-americanes, que les posen a les 11 de la nit a sota un pont on la gent passa. Jo no reconeixo, jo tampoc vaig veure un gos, el primer que veus és un animal molt gran i molt estrany.
Perdó, estic veient dos gossos, que també són bulldogs francesos, no ho tinc mai entès, que van de Batman i Robin, eh? O sigui, no, no, de veritat, estic veient unes coses... No, però això són muntatges, perquè hi ha un pòster que circula, també, aquest el deus conèixer tu, que hi ha com no sé quants chihuahuas, i tots estan disfressats, un d'Einstein, l'altre de Michael Jackson, però això són...
Ah, doncs no el conec, no el conec la imatge. Sí, és una... Llavors, per exemple, n'hi ha un altre... Hi ha una, aquí, perdona. De lleó. N'hi ha un que és de lleó, que aprofita el palatge, deu ser un d'aquests, així, japoneros, no? Que aprofita el palatge. Sí, hi ha races que es presten molt aquest tipus d'avis fresa, eh? Per exemple, el Chouchou, que és aquest famós amb la llacua d'Ila...
Sí, correcte. Ella pràcticament és un lleó. Perdona, aquí estic veient ja la mare de totes les disfresses de gossos, que és un gos disfressat d'un altre animal que en aquest cas és de cocodril. O sigui, és un gos que està... Crítida identitat. Correcte, que el seu cap està dins de la boca del cocodril. És una cosa que jo no hauria pensat mai que plauria.
I pensem en què veuran els altres gossos en aquest animal. És que, en fi, hi ha de tot. Jo recomano que si us venen els gossos, doneu una volta amb perros disfrazados. Però no t'ho perdis, perquè hi ha un munt de tipus de disfreses. Hi ha unes que són totes del cos del gos, que li ocupa tot el cos.
I després hi ha unes altres que representen també personatges de pel·lícules o el que vulguis, que només els hi posen per damunt del cap i les putetes de davant, llavors tu el veus de front i sembla com el personatge de la pel·lícula. Clar, i sembla que estigui de peu. Perdona, hi ha allò de Superman, he fet aquí dos xihuahuas disfressats de monja. Bueno, en fi, feu una volta, feu una volta que us agradarà, eh? Si ho poseu a Google, perros disfressadors. Albert, en aquest cas, l'última cosa, Jordi, si volem disfressar el nostre gos...
Què és millor o què seria millor pel gos? La disfresa de tot el cos o només la de la cara? Jo crec que en principi la de la cara, però sempre hem de tenir en compte de fer-li amb un procés. És a dir, si volem disfressar-ho per Nadal o per Carnaval, ara que he vingut, o per alguna data concreta, les setmanes anteriors, anar fent-li una miqueta de... Primer li poso una estoneta, perquè no sigui només aquell dia, perquè si no el pobre gos no sabrà què fer amb ell.
Bueno, jo vaig a la meva, ja em coneixeu. Estic veient aquí... Hi ha un amb... Amb un puro? No pot ser. I un amb la cara pintada, eh? Saps aquest cantant heavy que porta la cara blanca i negra? El de Cris. El Chihuahua ha pintat així, eh? Pobret. En fi, mireu-vos-ho perquè potser rieu unes totes...
En fi, anem cap al tema que avui volíem parlar, si et sembla, Albert, perquè avui dèiem que la secció la centraríem en un païll de temes, no sé si tens pel segon, però el primer segur que sí, que és l'esgotament físic i el cansanci dels nostres gossos versus una mica la relaxació que també poden tenir. Aquest seria el titular. Per què vols parlar d'aquest tema, avui? Perquè jo m'he trobat sovint amb...
propietaris que es limiten a llançar molts cops la pilota o a córrer molt amb l'animal sobretot amb animals joves i que arriben persones que, jo podria dir una anècdota de persones grans grans vull dir d'una edat d'entre 60 i 70 anys que no estan físicament en el seu millor moment i que com tenen un gos fan una sèrie d'activitats físiques i d'esports i tal perquè pensen que és el millor que poden fer pel seu animal perquè el veuen molt actiu, el veuen amb molta energia
i pensen que, bueno, si jo canso aquest animal, aquest animal tornarà a trengir la casa i es portarà bé. Llavors, una miqueta, jo el que volia avui era treure aquesta mitologia o aquesta mita de l'exercici físic una miqueta del cap dels nostres oients. De fet, aquí al programa, en aquesta secció, alguna vegada ens has comentat que no és tan lúdic com ens pensem el fet de tirar una pilota de tenis, per exemple, o una branca, i que el gos la vagi a buscar i la porti, perquè, de fet, estem estimulant...
per una banda estem sobreestimulant un animal físicament perquè li estem creant una dependència d'aquella pilota o d'aquella pedra i per una altra banda una altra cosa pitjor que és que l'estem aïllant del seu entorn real no està prestando atenció a tot el que està passant al seu voltant que potser hi ha més persones, hi ha més gossos
hi ha olors que són molt interessants i que no està podent ensumar perquè està perseguint una pedra o una pilota. Clar, llavors tot això ho hem de tenir en compte, que el gos potser no s'està passant tan bé, sinó que al contrari, s'està sobreexcitant, s'està sobreestimulant i està fent un esforç físic que és més del compte, i després, clar, tot això ha de baixar a l'estat natural i de repòs del gos, no? Correcte. I una miqueta amb la idea era aquesta de, si el que realment volem és un animal tranquil,
a vegades ens estem donant que és
Fem el contrari, o sigui, fem un animal molt actiu, un animal físicament molt potent, quan el que estem intentant aconseguir és que un animal sigui tranquil, que camini al costat nostre, que no estiri de la corretja... Clar, el pitjor seria això, fer-ho expressament, no? Perquè arribi a casa i no causi problemes de convivència, o arribi a casa i estigui tranquil i no molesti. Però això és molt més freqüent del que ens podem pensar, sobretot amb això, amb persones que tenen companys d'animals gossos i gosses molt joves.
que entre l'any i mig, al voltant de l'any i mig, dos anys, l'animal aparentment té molta energia, que vol córrer, vol jugar, vol fer moltes coses, i nosaltres tenim la gran idea de dir, ja l'hi oferim nosaltres, i ens dediquem a anar a un lloc determinat i tirant-li 100 o 150 vegades la pedra, la pilota o el pal, per fer-lo córrer, i amb la idea de si realment s'està cansant, i quan torno cap a casa l'animal...
va molt més tranquil, perquè realment està cansat, està esgotat físicament. Però no estem aconseguint l'objectiu.
És possible, Albert, que això passi perquè ho fem un símil amb els nens petits, amb els infants, en aquest cas, que tu els portes a qualsevol parc, en aquest cas, juguen, juguen i juguen, i després, evidentment, quan arriben a casa de tant desgast físic, doncs estan morts i, bueno, se'n van a dormir, dormen tota la nit del tirón, etcètera, etcètera. Completament d'acord. I et diria més, inclús amb els adults, existeix la creença que si jo estic estressat, m'apunto a un gimnàs i em relaxo. I em desestreso, sí.
A veure, i és una miqueta contradictori, també, perquè si el que estic fent al gimnàs... A veure, tu pots anar al gimnàs, entrar en una sauna i estar-te mitjuret en una sauna i realment surts relaxat. Però si vas a l'exercici físic, a les màquines, o a córrer, o alguna cosa així, durant una estona, el que acabaràs és esbotat o esbotada, físicament. Però no estaràs relaxat. Si tu tens problemes en aquell dia perquè t'ha passat alguna moguda o alguna història al treball, continuaràs tenint-los un cop estiguis tranquil·lament a casa cansat, però continuaràs fent tombs allò al cap
O sigui, no és la manera de relaxar-nos. Nosaltres, per relaxar-nos, sempre tenim la imatge del típic spa, d'un lloc on hi ha un mesatge relaxant. Això és relaxant. Passar-te una estona a la platja, tombada, al sol, també és una estona relaxant. Però és una activitat física, és una cosa esgotadora.
Correcte. Llavors, què és el que proposes per relaxar el... Pensava que anaves a dir, Jordi, portar els gossos a un spa. Bueno, escolta, no ho sé, eh? Potser sí. Bueno, mira, podem començar una franquícia d'espas per tota Catalunya i feria un negoci, eh? Perdona, perdona. Tu saps millor que nosaltres. La gent està malalta amb els gossos. I això podria ser... Hi ha hotels per gossos, home. Hi ha perruqueries, hi ha un munt d'històries. I un spa per gossos, ojo, que no és cap tonteria, eh? Això existeix? Existeixen, eh? També t'ho he de dir, he de trencar una miqueta la màgia perquè algun existeix.
No com a tal, no s'anuncia com un spa per gossos, però sí que és un lloc amb unes instal·lacions molt ben preparades, amb piscines, amb diferents... No seria ben bé com un spa per persones, perquè no els cal fer un massatge en xocolata, per exemple. Però sí que tenen determinades coses que a ells els permeten...
relaxar-se més, diguéssim, de manera més natural. Clar, evidentment això ja costa bons diners i potser la gent que ens està escoltant prefereix coses que puc o tingui a mà a casa. Albert, tu què recomanes perquè els nostres gossos estiguin relaxats i estiguin tranquils sense haver de recórrer aquestes pràctiques habituals que ens comentaves, com tirar pedra... Principalment, jo el que recomano, que és una cosa que tothom tenim a mà i podem fer qualsevol moment, és fer un passeig realment relaxant per l'animal.
És a dir, que sigui un passeig complet, bé sigui el del matí, el del migdia o el de la tarda, on l'animal tingui l'oportunitat de, primer, estar una estona sense la corretja. És superimportant en aquest punt perquè quan ells no tenen la corretja és quan realment ells gaspen l'energia que creuen que tenen que gastar.
sobretot quan estem parlant d'animals joves, que de seguida que els deixes la corretja fan 3 o 4 carreres i salten. I també això els deu alliberar, no?, en certa manera, vull dir que això també el relaxa, el fet de no tenir la corretja tota l'estona allà. Clar, ells pensa que tota l'estona que poden estar quiets, tombats i tal, durant el dia, ells van acumulant una sèrie d'energies segurament que l'han de deixar anar més tard o més d'hora.
I aquest moment de deixar-la anar segurament és el moment d'estar al carrer, amb altres gossos, amb més persones, però si nosaltres... Hi ha dues opcions, que és o fer tot un passeig lligat de 15 minuts al voltant de la meva zona on visc,
i tornar cap a casa, aquell passeig no el relaxa, perquè pràcticament l'únic que fa l'animal és fer pipi, fer caca, i tornar cap a casa. O també existeix l'altre tipus de passeig, que me'n voy al parque de enfrente, li tiro la pilota tantes vegades com cregui necessari, i torno cap a casa. I llavors el que estem fent amb aquesta altra opció és, no només estem gastant l'energia que el gos tenia, que potser és entre 1 i 100, potser era 20 aquell dia, sinó que estem fent que gasti 100. O sigui, hi ha 80 d'energia que el gos no hauria gastat, però nosaltres li hem generat perquè després ho gasti.
Llavors, aquest cerc, clar, és el que el dia següent aquell animal voldrà tornar a gastar aquell cent d'energia. Tot i que potser no els tingui tan acumulats, però és una activitat que tant la berenalina com altres substàncies que hi ha a la sang, li diuen que és una activitat molt divertida. És el que parlàvem aquell dia, que sí que sembla que el gos s'estigui passant bé perquè ve amb la pilota o amb el pal i ve quasi somrient.
Però és un somriure molt enganyós, és un somriure fisiològic, de sonrisa de l'estrès. És un somriure forçat. De fet, Albert, jo el que volia comentar és que molta gent no és conscient d'això. Molta gent no sap que, per exemple, està fent passar una mala estona al gos
I és pitjor encara, creient-se que el gos us ho està passant bé, perquè dius, mira, és inconscient, ho ignora, no ho sap, però clar, es pensa que està passant-ho bé i el gos està patint i no ho està passant bé. Saps el que passa? Que les pel·lícules aquestes que surt el gosset i surt el gos dient, tira la pel·lota, tira la pel·lota, tira la pel·lota, han fet molt de mal. Han fet molt mal. Bueno, a això hi ha moltes pel·lícules d'animació d'aquestes, no? Tipus així de Pixar...
Sí, també t'hauria de dir, i podríem fer un dia algun tipus de criba de pel·lícules, perquè hi ha algunes que són molt bones, pot dir que no siguin de gossos, perquè ara em ve al cap la de Com ho entrenar a tu, Dragón, em sembla que és d'ella, que era una pel·lícula d'animació per nens i no per nens, que realment és un procés d'ensinistrament del que era el drac de la pel·lícula, molt similar al que podríem estar parlant d'educació, nosaltres.
amb un procés molt respectuós, amb temps... Jo no l'he vista, però m'han parlat molt bé d'aquesta pel·lícula. Jo no l'he vista, també. No volia parlar ni volia dir-ho perquè dic, a veure si la cagaré, però jo no l'he vista, però m'han parlat tan bé d'aquesta pel·lícula... Aquesta és la típica pel·lícula que ningú ha vist, però escolta, és l'hòstia, no? Jo tinc un amic que sí que l'ha vista, eh? Igual l'única persona que l'ha vista i l'està dient a tothom. Vale, vale, vale, tens un amic, eh? L'hem trobat, una persona que ha vist como... Però bé, realment és un amic que, hòstia, és un amic que a més es dedica a recursos i que a més la pos
Posa fragments de la pel·lícula en algun dels seus cursos per empatitzar, sobretot, entre nens i animals. Ah, que guapo. Molt bé. Doncs escolta, ens apuntem, eh? Hi ha 10 hores per la setmana que ve. Veure com ha tornat a tu, Ragón, i llavors substituïes Drac per gos i ja tens una mica la secció de l'Albert d'avui. No, fa troma. Albert, moltes gràcies. A vosaltres, com sempre. Què passa, Cristina? Ja, ja s'ha acabat. Què, vols preguntar alguna cosa més? Home, molt.
Moltes, podria tirar-me tota la tarda aquí. No, sí, ja ho sé. Va, fem un bon ostrac, si vols. Vols fer una altra pregunta? Sí, per favor. Mira, Albert, el fet de fer-li massatges al gos, aconseguim amb això realment que es relaxi, perquè en el meu cas, la meva gossa, quan li començo a tocar una miqueta la part inferior del cap, el que seria el coll, el baixa més encara i quan paro de tocar-la ve la mà i llepa una mica.
Correcte. Per mi és un molt bon senyal que estàs fent el massatge molt bé. Realment, els massatges són una activitat superrelaxant i superrecomanable per fer amb els nostres animals. I quan fan una coseta així, un comportament de dir, quan li retiro la mà, ella o ell em torna a posar el cap, el que ens està indicant és que primer ho estem fent molt bé i segon no hem escollit bé el moment de parar de fer-ho.
perquè probablement el fet de retirar la massa de cop si li estem fent un massatge molt agradable i li retirem la mà ostres, és com el qui li trenca en un espavell i anem a un partit de futbol i paren l'emissió just quan van a marcar gol el problema és que si porta mitja hora ella vol més encara i sempre vol més el que hauríeu de calibrar en aquest sentit és començar potser d'una manera com ho estic fent sempre i a partir, si en comptes de fer mitja hora a partir del minut cinc començar a baixar aquell massatge
O sigui, a relaxar una miqueta més la mà, a fer una miqueta més moviments lents, retirar la mà un segon i tornar-la a posar, de manera més progressiva, que no sigui, retiro la mà i s'acaba el massatge perquè, ostres, es queden amb el clímax. Veieu, sempre aprenem coses amb l'Albert Capapé i aquí a la secció d'educació carina. Si també voleu fer alguna pregunta, com la Cristina, teniu un mail a disposició, la penya del morro. La següent l'envio, no? Sí, enviem el mail, sisplau, lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres...
Li traslladarem als nostres educadors canins, a la Roser. I estarem encantats de contestar-ho. Sí, sí, sí. Alguna m'heu fet? O l'Alberca Papets. En fi, Albert, moltes gràcies. Recorda la Roser, Roser, millora't. Millora't. Millora't, eh? Passa el facture.
aquests dies... Que estuïri la gola que està fent molt de fred últimament. Sí, clar, clar, clar. Avui és dimecres de cendre, a més a més, amb el tema aquest d'avui... Sí, correcte, correcte. Per això deuen estar de dol els del carnaval. Clar, clar. Avui diuen que s'enterra la sardina, però jo això no ho sabia, és el primer que heu escoltat, que té un doble significat, enterrar la sardina. Ah, sí?
Pobre sardineta. Què? Pobre sardineta. Bueno, que es veu que s'ha acabat ja la festa, s'ha acabat el Holgorio, la sardina, saps? Cravallera cap amunt i ja queda guardada. Això ho vaig escoltar. I a partir d'ara, 40 dies sense menjar carn, eh? Veus? És que tot està racionat. És que és això, és això. Ara comença la quarenta. Ells enteren la sardina i... És igual. Albert, moltes gràcies. Que vagis bé. A vosaltres, Jordi. Un abraçó a la porta. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
6 i 33 de la tarda. Continuem a la penya de la morro. Què fas, Jordi? No et veig, eh, les mans? No, no, no. Estic aquí. Tinc aquí les mans, eh? Les mans no me les veus perquè estic pujant la música de la taula de som. I baixant la música. I movent el cursor, també, de l'ordinador per tirar algun tipus d'efecte com aquest.
En fi... No és per trencar el moment, però jo diria que és un dels efectes que més s'agrada, no?, utilitzar. Bueno, és un dels que està primers, eh? Ah, va. De fet, aquí... Però no està primer perquè sigui el més utilitzat, no?, com a les llistes que es fan que els primers són els més escoltats o coses d'aquestes. De fet... És per selecció pròpia. Això ja són interioritats al programa i tal, però els efectes, el primer de tots que està posat... Hi ha un blog... Ho explicaré amb veu així de ràdio amb la música...
Hi ha un bloc d'efectes que el primer arxiu és el d'aplaudiments. Després hi ha el de riure. Després hi ha l'escratx. Després hi ha el de... Bueno, sat, tuba, que és com una tuba trista. També es posa... També es posa molt aquest aspecte.
Després tenim el fail, amb un gel, una caixa registradora. Ah, el gel també t'agrada molt. Un fuet, el llit, un xampany, un drum, com un tambor. Sí, són alguns dels efectes, i la que hi ha en el vàter ja per acabar, alguns dels efectes més utilitzats del programa.
Podria fer una història algun dia amb tots els efectes, sense parlar, un efecte rere l'altre. T'hauria de fer, no? Espais 1, no? Així que es dedica, això, eh? En fi, me n'ho he de fer una pausa per la publicitat. Ara sonaran uns efectes d'aplaudiments. No, no, gràcies a tots.
I d'aquí uns moments connectem amb el casal de joves de Sant Just per saber quines activitats tenen de cara els propers dies en aquest centre. Què tenim? Tenim coses al casal de joves d'aquí uns dies? Us sabrem d'aquí una estona. Fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes esclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Hola.
Bona tarda, Sergi! Què tal? Com estàs? Què tal? No havíem parlat encara des que has tornat a Islandia? No. Però tenim a l'Aroa cada setmana, que no pateixis, que ens fa un resum de com va estar anant el viatge i el que te contaré Morena, perquè demà torna l'Aroa a explicar-nos com va anar aquest viatge que van fer, bueno, una mica los tres mosqueteros de...
De joventud, exacte, de Sant Lluís, la Bònica Parra, el Sergio Herrada i la Aroa Carmona, eh? Molt bé. En fi, tu estàs bé per això, no? Jo estic perfecte. No, això no dubtem, ja. No dubtem. M'has fet la pregunta perquè ho diu el guió de rigor. Escolta, parlem de diferents qüestions que hi ha de cara als propers dies al Casal de Joves. Comencem per l'audició dels tallers de música.
Bé, és un clàssic, eh? Més o menys per aquestes dates. En fan un cada trimestre, Sergi? No, fem dos a l'any. Fem com l'edició d'hivern i l'edició d'estiu. I ara toca una mica l'edició d'hivern, tot i que avui no ho sembla, per exemple, eh? No, jo estic en maniga curta, ara. Però mira, perquè tu ets un home calorós. De totes maneres, Sergi, deia que a l'audició dels Terres de Música d'hivern, quan serà aquest dissabte? És aquest dissabte, es comença al matí,
perquè pel matí actuen els més petits, els feies de música, després fan una parada a les dues per dinar, i tornem a les quatre amb ja els joves i els més grans. Per tant, procediment habitual, un clàssic, l'escaleta del dia serà aquesta, primer els més joves, i després ja una mica els més granadets, i no sé si a la nit hi haurà algun tipus de concert o formació de trios o quartets que faran algun tipus d'actuació.
Sí, al final sempre toquen els profes, van fent una amiga amb session i tal, però tot s'acaba a les 10. Tot això és gratuït? Sí. Tot això és gratuït, eh? I serà aquest dissabte. A dins o fora del casal? A dintre. A dintre, la versió hivern. A dins, la versió estiu, fora.
Bé, doncs, els tallers de música, amb l'Olega Masjuan, eh, també, doncs aquí l'enviem una salutació amb tots els alumnes. Tu hi seràs, Sergi? Alguna vegada hi has estat, no? Sí, jo estaré a la tarda. Com vius tu aquesta jornada, aquesta experiència? Bé, està molt bé, perquè durant tot el dia passen un munt de gent per aquí, perquè, clar, amics familiars...
coneguts, o sigui, bé tothom. I està, durant tot el dia, la sala plena, es va marxant gent, arriba de nova i tal, i és tot el dia
La sala plena, que passa per aquí a mi, passa amb 300 persones. 300 persones? O més. I a més, amb músics, no?, que també toquen. En fi, un casal de joves que estarà molt musicat, molt animat. Aneu l'hora que ja aneu, sigui matí o tarda, justament per veure aquestes actuacions. Música gratuïta, de qualitat, amb els alumnes que estan als tallers de música de Sant Lluís. Aquest dissabte, el casal de joves. Ja hem fet la falca.
Vinga, això ho tenim. Sergi, per cert, que hi ha una altra cosa, perquè la setmana que ve, ja sé que tenim el tema dels microcurtmetratges, que ja n'hem parlat del programa, i també el curs de Cervesa Artesana, que nosaltres aquí vam entrevistar el president del Birrot, que així és com es diu la nova associació, que és l'associació Cervesa de Sergi Ustenca, però li van canviar el nom i ara ho van decidir fa uns mesos. Però a mi m'agradaria, abans de parlar de fer aquestes pinzellades, parlar una mica del furor. Oh!
Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo. Furo.
Remedios Cervantes. Bé, doncs aquesta era la intro d'un d'una de les gent d'aquest programa que va fer furor justament a final... Gràcies. Me l'he preparat tota la tarda. A final dels 90, presentat pel Caparrós. He vist, perdó, he vist Barlem Burró, eh? El equipo de los chicos. Hoy nos acompañan Emilio Sánchez Vicario. Emilio Sánchez Vicario. Chiquitos.
De quin any és això? Antonio Canales. Això és 97-98, no? Doctor Cabeza. Finito de Córdoba. I Carlos García Hinsfield. Bé, en fi, per què parlem d'això al casal? Perquè justament la setmana que ve, divendres, a partir de les 11 a la nit, es munta un furor del bueno, que diria Mourinho, al casal. Sergi, és la primera vegada que es fa això al casal, no? Sí, no és la primera que es fa tan just. No?
Però sí que és la primera que s'ha sigut de manera més oficial i dintre del casal de joves.
Això, que no és la primera vegada... Mira, justament abans hem parlat amb la Clara Narvion, que com cada dimmigra ens fa la secció del Time Out, i ja no ens ha volgut dir gaire cosa, perquè ja anàvem tard. Però ara tu que et tenim aquí, això neix d'un grup d'amics que es reuneixen o s'han reunit en algunes edicions de la Festa Major de Sant Just, just abans del dissabte de concerts, em sembla que és, o no sé si divendres, de Barraques, aquí a Can Ginestar, que fan com una mena de furor espontani. Això és així?
Bueno, va començar a Can Ginestar, sí, a la terrassa, però no va començar a festa major, eh? Si van començar un dia les clares, l'ola, les basses i aquesta genital, allà a cantar a Can Ginestar. A una taula d'allà a prop van començar a contestar i van fer com un furor...
Bé, espontani. Espontani, no? Aleshores, la festa major passada, de manera extraoficial, però sí que ho van convocar per Facebook, van fer també un furor, que és el que tu dius, no? És un esdeveniment, correcte. Exacte. A Canji també era, o no? Sí, sí, a Canji. Era també de manera espontània, però una mica més organitzat. Clar, per qui no sàpiga la mecànica del joc, com funciona furor? Doncs hi ha diferents proves musicals.
Hi ha dos grups. A la televisió hi ha un grup de nois i un grup de noies. Correcte. Aquí suposo que no ho farem així de sexista. Sí, eh?
No sé exactament com ho farem al final. Perquè guanyarien les dones, està clar. Em ven molt de gust a mi, eh? Jo m'estic a punta a punta. És que com que les noies estaven totes al cinema veient les sombres del Grey aquestes... Què dius? Doncs hem de fer... Vés en compte amb un comentari fàcil que després truquen oients i diuen que no els hi haurà els comentaris que es fan als programes de la ràdio sobre 50 sombres de Grey, eh?
Sí. No, no, no. Va passar això, la setmana passada, eh? Va passar. Sí, sí. No, no, però escolta, cap problema, això. És com dir, mira, els friquis s'arrossegaran per anar a veure... El senyor dels anells, no? Quan s'estreni, per exemple? No, això ja s'ha acabat, eh? Star Wars. Star Wars, per exemple, no? Home, aniran, aniran. Arrossegats o no, ja no ho sabem, però... Llavors, és com dir, una mica, les dones també s'arrossegaran com a locos per anar a veure... Jo he dit arrossegar-se, eh? Ah, no he dit arrossegar-se, tu? No, jo he dit que aniran. Aniran sense arrossegar-se. No, però...
Escolta... No, no, no, d'acord, d'acord. Això com funciona? Com funcionarà això? Hi ha diferents proves. Alguna, potser, es diu una paraula i has de... A veure quin grup comença a cantar abans la cançó o una cançó que tingui aquesta paraula a dintre. Ai, que guapo, jo vull fer-hi això.
O falten paraules dintre d'una cançó, o hi ha diferents proves. Escolta, per què no fem aquí a la ràdio la setmana que ve, amb algunes de les protagonistes? Ja convocarem a les basses Alvarez i Nervions, que vinguin a aquest programa. A veure si tens sort. Sí, segur que no, no? Això serà més difícil que tu vinguis al Cineclub.
A veure, perdona, perdona, si jo al cineclub vaig anar, vaig ser l'últim. Ja ho vaig tancar després, no sé que ho sé. Bueno, i per cert, que jo estic fent coses ara pel cineutopia, que nunca antes se n'ha hecho. No em facis parlar, eh? Exacte. Exacte, diu. Escolta, total, que això serà divendres que ve. A veure, anem al tema que m'interessa. Adats, que m'interessa, a mi, adats. Bueno, adats, inscripcions...
Podem venir tots? Sí. L'hi deia a tu, l'hi deia a ella, eh? Ha de ser el major de 18? En principi sí, però els de 17, així, suposo, també podran entrar. Després, a veure més preguntes, cal inscripció prèvia? Farem inscripció allà. S'ha de... O sigui... A matura la gent vagi arribant, que els vagi col·locant en el grup que cregui...
Vale, hi haurà micros i música. Hi haurà micros, hi haurà un presentador... Què dius? I copresentador... Ah, escolta, qui serà el presentador? Ah, ja ho veuràs. Bueno, aquí surt el cartell presentant. La Clara Nervion. I qui més? I... Ah, sí, i el Nola Escriba. No. Ah, no és el Nola Escriba? No. És el Marc Alburnar. Ah, el Marc... Home, Marc Alburnar, home, escolta, tu...
Hem d'anar, hem d'anar, hem d'anar. Jo vull anar, jo vull anar. En fi, això serà el divendres que ve a les 11 de la nit. Encara falta, però jo anem a escapar amb motors perquè ens veiem molt de gust i ens fa molta gràcia. Clar, hem de fer gàrgores abans de venir. Ah, per escapar la neu. Clar. Ah, val, val. Perquè clar, això t'anava a dir. Bueno, no, si hi ha micròfons en principi no s'ha de cridar. Perquè aquí a Canji quan ho feien no hi havia micròfons, no?
No, però la sala és diferent, això és més gran. Clar, hosti, escolta, pot haver-hi molta gent, eh? Però és igual, es tracta no de cridar o no, es tracta d'entonar bé i cantar bé, no? Clar, i de ser el primer a encertar la cançó, de començar a cantar, després el públic es pot animar a començar a ballar o a cantar després amb el grup corresponent. Ah, sí, que m'agrada molt allò. Que bonito, que bonito. Tore, ero, tore, ero.
Com, perdona, li dius? Torero, torero. Això no, aquest no me'n recordava. No? No, aquest no el tenia gaire... Hi ha algun altre, a part del Que Bonito? No us en recordeu? Eh... Hi havia més, eh? Hi havia més, sí. Oh, quina ràbia, a veure si podem trobar algun, perquè ho veig de YouTube. Furor, però no ho sé. Cantos del público, posa alguna cosa així. Sí, cántics, no? Cánticos. Claro, cánticos.
Cantes, no, Càntic. Però tu creus que algú s'ha dedicat a fer un vídeo d'una recopilació de Càntic? Però hi ha un programa sencers a YouTube. Clar, però per trobar el moment just on cantaven, segur que el que més s'ha cantat de tots era aquest que deies tu, Jordi. Sí, potser sí. És el més sonat. Segurament.
Tot això és el divendres que ve. Ja en parlarem, però d'entrada, si algú vol inscriure's, que vagi el mateix dia. És possible que hi hagi overbooking perquè la gent, com jo, estiguem il·lusionats i emocionats. Clar, a la que s'omplin les places, que ara no sé exactament quantes són, la resta ja serà públic, eh? Per tant, hem d'anar allà, si volem participar, a tres quarts de onze, com a mínim, no? Quarts, eh, al casal de joves. Aquest divendres, no, al següent.
La pregunta del milió de dòlars. Sergi, si hi ha més gent al furor que al Cineclub Utopia, et farà ràbia? No. No? No. Però repetirà, no? A tu té una ràbia que vingui més gent al cinema que al teu...
Eh, tranquil·lo, eh? No et piquis, com et piques tan ràpid? No, no, sinó a tu t'hem topat, eh? Ja ho veig, ja ho veig, però escolta que són blaus, tots són blaus aquí, eh? Ja, ja, però dius coses que sembles grocs. No, no, no, ah, sí, perquè vull fer mal rotllo, com els grocs. Bé, escolta, Sergi, vols refegir alguna cosa més? Hi haurà premi pels guanyadors?
Això és una sorpresa. Escolta que no ho sap. Sucall. Escolta, ja deixem el tema de furor, ja en parlarem la setmana que ve i intentarem portar, no sé, el Marc Albornau o la Clara, que vinguin aquí i ens ho expliquin. I que cantin. Clar, que cantin també i farem un furor aquí al programa. Abans de desconnectar, Sergi, concurs de microcultmetratge es continua de cara al dia de la dona, 8 de març. Sí, acaba el cap de setmana de la setmana vinent...
és per menors de 18 anys, microcurt, de fins a 3 minuts de duració, amb clau de gènere.
I, bueno, hi ha 100 euros de premi en un vale de la FNAC. Més coses. El curs de cervesa artesana. De fet, seran dos dissabtes, un ja... Tres, tres dissabtes. Ah, tres dissabtes. I després uns altres al cap d'unes setmanes, perquè s'ha de fermentar la cervesa. Això ho fareu al casal de joves. Quina és la primera sessió? La primera sessió és d'aquí a dos dissabtes, el dia 28. Sí?
Que de fet és la sessió més llarga, que és gairebé de tot el dia, des de les 11 fins a les 6. Matí i tarda, que em sembla que a més a més també hi haurà un dinar per la gent que vagi al curs. Després faran tota la fermentació de la cerveja i tal. La segona sessió és d'aquí a dues setmanes, que és quan embotellaran.
I l'última sessió serà un altre cop d'aquí a dues setmanes, que és quan obriran les ampolles i faran allà una cata i tal. Bé, doncs tot això que et diem serà el 28 de febrer, les inscripcions encara estan obertes. Hi ha alguna persona que s'hagi apuntat? Jo crec que sí que s'han apuntat. El tema és que no ho gestionem des d'aquí, perquè s'ha gestionat directament l'associació Biroc.
i vindran directament la setmana vinent. Molt bé, doncs això serà, com diem, el dissabte 28 de febrer i durant 3 dissabtes. Si voleu venir informació també en podeu trobar, i de tot el que hem parlat, a la pàgina web de casaldejoves.com. Sergi Arrada, moltes gràcies, una setmana més. A tu, una reçada. Que vagi bé.
Bé, doncs hem arribat al final del programa, Cristina. Si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter? A banda de la dualitat, que ha estat un programa molt dual, molt enfrontat, posicions diferents i tal. Esquerra d'eixample, dreta d'eixample. Doules versus llevadores. Sí. Alcansant-s'inversus, el relax dels gossos. Sí, és veritat, és veritat.
Furor, furor. Furor, furor, correcte. Homes contra dones, un grup contra un altre, més alts contra baix, etcètera, etcètera. Però en aquest cas se'l porta d'oules. D'oules, eh? Avui tenim tòpic. Molt bé, doncs nosaltres acabem el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible. La penya del morro. L'Andrea Bueno, servei informatiu. I la Clara Narvion de la revista FMAU.
Hola, la Caroline Capstey, que avui ha vingut a representar la gent d'Essència parlant de les doules. I a la segona hora, l'Alberca Papé.
Parlant d'educació canina, i ara fa una estona el Sergi Arrada des del Casal, amb tota l'actualitat i activitat pels joves de Sant Just. Com sempre, el Twitter i el Facebook, la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Fins demà, que vagi bé. Gràcies, bona tarda, i us deixem ara, com sempre, amb l'informatiu Vestre, amb l'Andrea Bueno al capdavant. Us ha parlat Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, que segueu molt feliços. Adéu-siau.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de menys.
I can't believe you let me down But the proofs in the way it hurts For months on end I've had my doubts
Fins demà!
I'm not the only one You've been so unobtainable Now sadly I know why Your heart is unobtainable Even though God knows that I'm You say
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
I know I'm not the only one.
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.