Ara escolta's, ràdio d'esvent. Sintonitza's, ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1. Ràdio d'esvent.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Molt bona tarda, senyors. I gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Aquest és el programa número 1.645 de la Penya del Morro. Gràcies, gràcies.
Avui al programa parlarem de les notícies que passen a Sant Just amb l'Andrea Bueno. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Andrea Bueno. A més, també, com cada dia, al Twitter, al Facebook, al Trending Topic, bé, a totes les tiquets del programa. Cristina Vargas, Cristina, què tal, com estem? Bona tarda.
Hola Cristina. Hola. Bona tarda Cristina. Que ha arribat ara. Avui també tindrem l'Àngel Cornejo per parlar de videojocs com cada dimarts. Atenció perquè entrevistarem l'Ignasi Balcells. Qui és Ignasi Balcells? Ignasi Balcells preneu nota perquè és el cap de cuina del Multigallardonat premiat Celler de Can Roca, millor restaurant del món.
Avui, avui en parlarem. A més a més també tindrem David Tàvila a la televisió, que entrevistarem avui l'Ivan La Banda també.
Tot d'estrella. La penya al morro, el programa Michelin, de la radiodisusió catalana. També tindrem el Marromero, que vol fer l'especial Eurovisió, que no va poder fer la setmana passada. I també les curiositats del Jordi Roca per internet. No el cuiner, el nostre. El bo, no?
El ternit topic del dia d'avui. El ternit maquí amb la Cristina.
el més comentat a Twitter.
La revista Restaurant Magazine ho va fer public ahir a la nit al seu rànquing a partir d'una votació feta per a gairebé un miler d'experts. Els germans Joan, Josep i Jordi Roca han tornat, com bé dius, al primer lloc de la llista després de baixar un graó l'any passat i situar-se al darrere del nom en recollir el premi Josep Roca.
ha volgut agrair a la seva família la paciència i el seu equip per ser el millor del món. No han estat prou els únics, els germans Roca han aparegut en la llista dels 50 millors al número 42 i per primera vegada trobem Albert Adrià amb el seu restaurant barceloní Tiquets. D'enguany Adrià també ha rebut el premi al millor pastisser del món. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Pilar Rahola diu, orgullosa de Catalunya, el celler de Can Roca torna a ser el millor restaurant del món.
Un altre comentari és Fairlane. Diu que un grapat de milionaris que poden permetre's menjar allà afirmen que el celler de Can Roca és el millor restaurant del món. I Menchu Rodríguez diu, eufòria del celler de Can Roca, el millor restaurant del món. En fi, d'aquí una estona nosaltres parlarem amb el Ignasi Bausells, que és el cap de cuina a Barcelona. Com han viscut aquestes últimes hores?
i també altres qüestions com per exemple si aquest home menja cada dia el celler de Can Roca, cosa que a mi personalment m'interessa saber. En fi, també saludem el mestre Mutent Roig i el xat de ràdioesbert.com que ens acompanya aquesta tarda. Carai, quanta gent avui, no? Avui ja molta gent, el mestre Mutent Roig. Bona tarda. Anem cap a les notícies de Sant Jordà.
Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenosi van estar ben informant de tot el que passa per aquí, oh yeah! Les notícies de Sant Just, com sempre, l'espai més esperat del programa, no? Qualca broma, hi ha molta gent que no sap el que passa. En aquest 1.000 municipis de prou de 18.000 habitants al costat de Barcelona,
parlarem de l'Ajuntament que fa una crida perquè entitats, escoles i clubs locals del municipi acompanyin la Flama del Canigó en el seu recorregut pels carrers de Barcelona i del poble. Ja estem parlant de la Flama del Canigó? Home, és que queda res. Però això és el 23 de juny.
Parlem de solidaritat i esports perquè ja s'han obert les inscripcions per córrer la segona cursa solidària Sant Just d'Esbern per Sant Joan de Déu. Però abans de tot això, hem de parlar de política local?
Perquè ha passat avui Loren Rey, per ràdio d'Esvern, el portaveu de Convergència i Unió, els darrers quatre anys al nostre municipi, a l'Ajuntament de Sant Just, també conegut com a... Loren Rey.
Té una veu molt característica. No la descobrirem ara. Imposa bastant. Considera que el govern municipal ha mantingut l'oposició al marge dels processos de presa de decisions i, a més a més, també ha explicat que el mandat que es tanca aquest dissabte, no, al proper, amb el nou alcalde, ha estat un difícil per als partits de l'oposició. Ha estat un difícil? Què vol dir això? Ha estat un mandat difícil.
Escolta una cosa, el mestre Mutenrochi, que és una mica la madre del programa, a través de la webcam veu el que jo no puc veure, diu que aquestes paies es ruen de tu quan t'equivoques.
I no només nosaltres, eh. Ahir ens vam riure a tothom. Perdona, diu Madura Domènech. A veure, perdona, jo és que ja estava llegint i no ho he vist. Qui s'ha rigut de mi mentre estava llegint? Jo. Tu, Andrea Bueno, t'ha rigut de mi, cara a la paret.
No vull bromes. No faig les notícies. No faig les notícies. Hem de parlar de la segona constada. T'agafen els teus papers. I el micròfon, agafa els teus papers al micròfon i te'n vas cap al record de pensar. No, no, no, t'ho dic de veritat. Pesa molt, pesa molt. Perdona, el mestre... És que no tira més el gable. El mestre mutant roig diu la d'ulleres. És tu, Andrea.
Agafes, te'n vas cap al racó a fer les notícies. Ho deia de veritat. Arribaré fins on el micro em deixi. A veure, et deixa fins aquí? Perfecte. Si em veu el Carles fent això... No, no, però avui no hi és. Home, és que, a veure, Andrea, com t'ho comprendràs, jo no puc permetre que un ullent del programa digui que jo no tinc madura amb l'editorial... És postureo, Jordi, ara estàs fent postureo. No, no, no. Bueno, en fi... Ahir no pensaves el mateix, eh?
En fi, anem a la qüestió. Què vols dir que ahir no pensava el mateix? Home, amb la secció, la millor secció de les set temporades de la Pina del Morro. Qui té bo que s'equivoca, Jordi? Tu sempre aprofites, Cristina, per escombrar coca a caca. Però ara estem parlant d'una altra cosa, que és la gent que riu de mi quan m'equivoco. Andrea, endavant. Si continues així, jo ja et dic que tinc unes quantes apuntades. A tu el teu. Andrea, anem a la qüestió, perquè avui ha passat que, com diem, Llorenz Rey de Convergència, no?
Sí, assegurar que el mandat que es tanca el proper 13 de juny ha estat un mandat difícil per als partits de l'oposició. Rai apunta que el mandat 2011-2015 ha estat un mandat que ha consistit més en trenpejar els moments difícils. Perdona, pots aixecar-te? Per què? Perquè per fer una mica més complicada. Però en sèrio, de veritat? Aixeca't, aixeca't. Què em poso de genoll? No, aixeca't un moment. Ara, ara, Andrea Bueno.
Apreneu col·laboradors del programa. Aquest és el casti per riure's del presentador quan s'equivoca. I de la noia d'informatius no. Si algú riu d'ella no passa res. Segons Llorenz Rey, el govern municipal no ha aconseguit millorar la tremesa d'informació.
i la comunicació amb els grups de l'oposició. Aquesta és precisament una reivindicació d'aquests partits des de fa anys, ja que sempre s'han queixat que, per exemple, rebia la informació que es tractava als plens municipals molt poc abans de les sessions plenàries. Per tant, considera que des del consistori no han pres els grups de l'oposició
Hi haurà membres implicats en el procés de presa de decisions en molts àmbits de l'actualitat de Sant Just. Rey no repetirà el mandat que ve a l'Ajuntament. Hi haurà laia flotats, que és la nova portaveu i líder de Convergència. No sabem si serà portaveu, això suposo que ho hauran de decidir des de Convergència i Unió.
Aquest mandat, per exemple, els caps de llista no han estat portaveus. En algun cas sí, però no sempre. Com dèiem, rei plega, després de vuit anys, com a cap del partit majoritari de l'oposició, el consistori Convergència i Unió. Estic cansada.
El mestre Muten Roxi diu ara m'agrades Domènec. Clar que sí. I la pròxima vegada que algú rigui de mi, de genolls, farà la secció. Diu, petons per tots. Adéu-siau.
Ara ja podem fer el que vulguem, no podem riure de tu. Ja hem marxat, tornem a la normalitat, ja podeu riure de mi tranquil·lament. Pensava fer ara créixer tots els audients que ens escolten i que ens veuen a través de la webcam anunciant al Facebook que l'Andrea estava fent per un càstig les notícies de peu i posant una foto. Ara si la fas seure ja...
Ja està, ja està. Jordi, se'ns van els ullents. Quina col·laboració, gràcies. Com us ullideu, les unes i les altres, m'agraden molt. Escolta, hem de parlar ara de la Flama del Canigó, com dèiem fa un moment, perquè justament l'Ajuntament està fent una crida perquè entitats, escoles i clubs locals acompanyin la Flama del Canigó en el seu recorregut pels carrers de Barcelona i pel poble.
Ja sabeu que cada any repeteix una mica la mateixa història, que és aquesta celebració que tindrà lloc el 23 de juny arreu dels països catalans.
No sé per què fan aquesta crida quan tothom sap que acabarà sent Lluís Segura, la persona que porti la clama. Des de Barcelona fins aquí a Sant Just perquè la van a buscar si no tinc maleter a la plaça de Sant Jaume, una clama que ve darrere dels països catalans, no? Sí, en concret s'encén el pic del Canigó, justament, i des d'allà es distribueix a tots els països catalans. És una festa nacional dels països catalans que té lloc el 23 de juny, abans just de la revetlla de Sant Pere, què t'ha passat? De Sant Joan, perdó? Emociono, emociono.
Cada any un grup de voluntaris i voluntàries va buscar la flama a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Des d'allà la porten amb torxes a Sant Just per iniciar un recorregut pels carrers del municipi. El punt final és el Parc del Canigó on es llegeix el manifest i s'encén la foguera. Des del Consistori Anguany estan fent una crida a la participació ciutadana d'entitats perquè s'animin a acompanyar a flama en el seu recorregut. Volen entitats, escoles, clubs locals i també persones de títol individual. Hi ha temps per participar-hi fins al 19 de juny.
i ho heu de comunicar en concret a l'adreça de correu electrònic.
Home, hem de recórrer un recorregut llarg, no? Quants quilòmetres són? Home, des de la plaça Sant Jaume fins a Sant Just, t'imagina't, no? No sé ben bé quants quilòmetres són, però... Google Maps ho diu. 10, més de 10. 10 quilòmetres, potser, no? Sí, jo crec que més. Bueno, ara tampoc és tant, no? Poses un ritme tranquil... Passem per la carretera de Sant, em sembla, eh? Pot ser, això?
Sí diria que sí. I tota la cartera coll blanc, la cartera espluga i arriben aquí a la benzinera. Ja fan el trencant cap amunt a Sant Just. La benzinera s'allunyen una mica. Per no petar-ho tot, no t'imagines? Han de fer un recorregut, quan van amb la flama del canigó, han de mirar totes les benzineres de Catalunya per no passar pel costat per si de cas.
Teniu calor aquí a l'estudi o no? Per què no poseu l'aire? No baixeu més graus encara? A quantes graus està això? A 24. Doncs no podeu baixar més. La normativa europea diu que menys de 24 o 23 graus.
25 en principi, però jo he posat... Posa 21 o 20, home, que si no ens morirem. En fi, alguna cosa més sobre la flama del Canigó? Doncs no, que teniu temps, com dèiem, fins al 19 de juny per apuntar-vos-hi.
Cuidau. Compte. Suor. Corre. Esforç. Superació. Solidaritat. Segona. Sant Joan de Déu. Ara unim tot això perquè aquests conceptes hem de parlar de solidaritat i esports perquè ja s'han obert les inscripcions per córrer la segona cursa solidària a Sant Just d'Esver per Sant Joan de Déu.
El 60% dels beneficis es destinaran a la recerca en malalties infantils. Per cert, avui al Telenotícies heu vist que a Sant Joan de Déu han obert una nova planta pels ingressats allà?
Sí, es veu que Xavier Hernández i la seva dona a la boda van posar llista de noces en lloc de regals i coses així, doncs van recaptar diners i fons econòmics per destinar-los a aquest nou hospital de Sant Joan de Déu. Doncs mira al final els seus ferits, no? Són com l'Angelina Jolie i el Brad Pitt de Catalunya.
Aquesta segona cursa solidària a Sant Just dels Bern per Sant Joan de Déu l'organitza el club atletisme a Sant Just i serà obert a totes les edats, fins i tot en nens i nenes nascuts l'any passat. Serà un recorregut de 5 km per categories superiors i per els més petits recorreguts adaptats a la seva edat.
El club atletismà de Sant Just, com deies, donarà el 60% de la quantitat recaptada a través de les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que el destinarà a favor de la recerca en malalties infantils. El preu de la inscripció a la categoria Open Promoció, la dels nens i nenes, és de 2 euros, i a la categoria Open Popular és de 8 euros amb xip groc propi i de 10 euros amb xip de lloguer, que s'hauria de retornar al final de la cursa.
Les inscripcions s'han de fer a través del web championship.cat i col·laborant l'Ajuntament i l'Obra Social Sant Joan de Déu. La segona cursa solidària de Sant Just se celebrarà dissabte 4 de juliol a partir de les 7 de la tarda. Al termini d'admissió, les inscripcions finalitzen el 30 de juny o quan s'arribi el miler d'inscrits. El llorament de dorsals es farà el dia 3 de juliol, de 6 a 9 del vespre a la bonaigua o el mateix dia de la cursa abans de la sortida. I trobareu també més informació al web clubatlantisme.es.
Doncs aneu, inscriviu-vos i correu i canseu-vos. Aneu a esport. 5 i 23 de la tarda, continuem en directe, i ja hem d'acabar la secció de notícies de Sant Just. Oh, quina llàstima, quina pena, no? Però no patiu, perquè les notícies continuen ara mateix a ràdiodesbert.com i a partir de les 7, al Sant Just Notícia Edició Vespre.
I després hem de fer una pausa per la publicitat, però abans hem d'acomiadar com deumana la secció d'humor del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Vinga tots, des de casa cantant també. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno sí, ara està ben informat de tot el camp.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Àngel Cornejo, que en el món dels videojocs ens comentarà coses sobre l'Ego Worlds, que arriba per sorpresa a Steam Early Access, que no tinc ni idea del que vol dir. Steam és un cantant. No, no, Steam S-T-A-M, que de fet és una plataforma de videojocs online per PC. Però vaja,
Ara no us explicarà l'ant de Cornejo. No cal ara saber qui més que ningú.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Tres minuts, arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe a La Penya del Morro de Ràdio Desvern, una estona més, i com que a dimarts tenim l'Àngel Cornejo per parlar-nos de videojocs, avui via telefònica. Àngel, bona tarda.
Bona tarda. Hola Àngel, bona tarda, com estàs? Fa una estona hem començat parlant de Lego Walls, que ha arribat per sorpresa aquesta plataforma de videojocs per PC online, que és Steam. Però què és Lego Walls? Que ens hem quedat una mica així quan ho hem comentat fa un moment.
El què, perdona? No em sents bé, no? No. No passa res, és un clàssic de tot plegat. D'aquí uns moments hem de parlar amb el cap de cuina del Xavier de Can Roca. No ens escoltarà bé.
Bueno, escolta, és que han canviat, Àngel t'explico, han canviat, això ho has d'explicar cada vegada. Però serà de per vida? Com? Serà de per vida això? Jo crec que té pinta, té pinta de ser per vida. Home, però s'hauria de solucionar d'alguna manera. Llavors què fem? No fem trucades a la ràdio per exemple o què?
No em pregunto, perquè és que no sabem quina solució prendre el programa. Engel, estem per mirar un telèfon fixe, perquè és que han canviat totes les línies de ràdio d'Esvern i ara en lloc d'anar per fixe anem per una operadora que només va per mòbil.
Nooo! No sé què has dit, però vaja, s'entén tot perfectament. És el millor que tu a mi, o què d'això? Jo crec que quasi, eh, quasi. Bé, avui espera't, perquè tenim totes les seccions per telèfon al programa i... Totes, totes? Què? Totes, totes? Sí, tenim l'Ivan Lavanda, tenim el... El Palau, el Romero, Palau, bé. El Marc Romero vindrà per telèfon, també, sí, sí. O sigui que avui serà un dia molt bonic, com m'agrada.
Telefònica i ràdio, desvern tota l'hora. En fi, Àngel, fem el que puguem. Fes un esforç. Sí, ho fem, ho fem. Què és Lego Worlds? Què és això? Bàsicament, i ràpidament, tots sabem que és Minecraft, no? Minecraft, sí, és aquell joc que tu has de construir el teu propi món.
Per un moment, imagina't que Minecraft ho converteixes en peces de l'ego. Ah, una combinació boníssima.
És un món que tens un món buit, completament infinit, amb un infinit de peces de LEGO, que pots crear virtualment com vulguis. És un món de LEGO virtual. I a partir d'aquí, pots començar a crear. Crear, crear, crear tot el que vulguis. Imagina't aquesta revolució d'aquest món. Una cosa més tan important que...
No sé, jo m'imagino que com que jo era petit, no?, és el meu somni fet realitat. Perquè jo quan era petit començava a muntar peces que no se m'acabaven. Clar, quan anava muntant, li deia que m'ho compres menys, que m'anava a la merda. O sigui, són peces infinites de l'ego per muntar el que et doni la gana.
Clar, aquí comença. El joc ha arribat a sorpresa perquè no està complet. El joc no ha arribat a Steam, sinó a Steam Heavy Access, que és com una espècie de comunitat que té aquest joc. Abans d'hora, aleshores t'ho pagues, en aquest cas de Lego són 15 euros, t'ho pagues i llavors tindràs un joc incomplet. Què vol dir incomplet? El joc està sense, però pot tindre, per exemple, el món online no existeix, pot donar missatges,
I el que proporciona una mica és veure com funciona, els programadors veuen quina acceptació té, i també veuen els errors que pot tindre, i els errors el dia demà, quan ets a la penta, tu ja el tens, el repel·lit de gratuitament, o inclús tens continguts especials que no tindries abans. És com dir, una mica de tester de conillínies, vaja. La gent ja ho ha provat, quines han sigut les reaccions dels gamers?
Jo, la veritat és que estàs llegint crítiques, la gent ho posa molt bé, però sobretot per això, no pateixem que el que volem és que això tindrà peces infinites i muntades de tot el que vulguis. Diuen que hi ha un mojo que tu directament llidons i et creu una ciutat, no? El rotllo aquest no tinc res i començo a crear?
o després tinc el rotllo que he après un motor i em crea una petita ciutat, un petit poble, i a partir d'aquí jo ja evoluciono o creo el que vull a sobre, destrueixo... A més, el tipus de joc, la diferència amb Minecraft, és com els legos mítics que tenim a totes les consoles, no?, com el Lego Batman, Lego Mario, etcètera, és a dir, poden controlar minucos...
Per tant, aquí és un joc que ja podem jugar-ho. Sí, podem jugar-ho. El que passa és que no s'ha dit res encara si s'hi ha tirat consoles i tal. De moment no em serveix. Quant costa? 15 euros. 15 euros.
Bé, escolta, i no deixem a Lego perquè el MMO Lego Universe va tancar pels costos que suposava evitar que la gent... A veure, que creguis penis. De què m'estàs parlant, Àngel? No sortim del món de Lego perquè ahir mateix, quan es va presentar Lego Worlds, la companyia va fer unes declaracions i una d'elles era el motiu del tancament de l'MMO Lego Universe, que tenia una idea semblant a la nova llicència. Què és el MMO Lego Universe?
MMO és com a jocs tipus World War I. Lego Universe es va crear fa temps. La idea que tenia la companyia de Lego era crear aquest Minecraft per visual. La forma de crear i muntar el que més creaven.
Què va passar? Que el que ells van crear va ser d'una espècie de joc on ja estan totes les ciutats formades, és a dir, el joc tenia localitzacions, tenia un mapa, com si fos un World of Warcraft, no? I tornava a ser necessitat de jugar, de lluitar, guanyar, fer les coses, tot online, amb un equip, i el que tu muntaves eren els teus equips, les teves armes, els teus cotxes, això és el que tu muntaves, el que feixia el joc.
L'Ego va voler tota la seva campanya perquè això era un joc per nens. Que és el que passa amb l'Ego? Que encara que sigui per nens, allà la gent són bones. Perdona, perdona. Pots tornar a repetir aquesta última frase, si us plau, Àngel? Estava mirant una altra cosa.
i que l'ego a dia d'avui, encara que només sigui per nens, no només els nens hi juguin, o només els nens tinguin interès. L'únic que té l'ego és que té llicències molt bones, el que deia Harry Potter, Star Wars, Marvel, Batman, i té llicències molt fortes. I llavors què va passar? Que aquest joc va entrar molt petita gent que no tenen nens. I no se li va acudir de la cosa començar a fer penis. O sigui, fer penis gegants amb peces de l'ego.
Això mateix, llavors en un primer moment la companyia el que va fer va ser crear una espècie de... va programar el joc perquè al moment que sortís en forma de pènic, d'acord? El joc automàticament l'August es borregui i ja està, no passa res. Per això és impossible.
Això era impossible perquè va estar per prohibir-ho perquè la ment perversa dels gamers que entren a dibuixar penis al món de l'ego trobaran altres formes per dibuixar penis d'una altra manera. Lògicament, la gent va trobar una altra forma. Llavors, quina va ser la solució de l'ego? Va tenir que posar gent, com si tot contracten, i et diuen t'ho has de dir un divendres, vuit hores treballant, i el teu treball és entrar dintre les partides, dintre els servidors, buscar tot tipus de peces en forma de penis i esborrar-lo.
Ja, però això és que no té gaire sentit perquè és com buscar una agulla en un paellet, no? Vull dir, clar, és una cosa impressionant. I al final teníem més gent buscant penis a dins de l'univers de l'ego que no treballadors muntant el programa.
Això mateix. Vam veure que a cap de les xarxes, el tindrà en el següent espai una denòmina, només per esborrar penis perquè els costava més que mantenir el joc en línia. Vam tancar, i ara el boquet que han tancat era la Walls, que no està només enfocat a un públic més petit.
Suposo que tindrem un tipus de control, però potser no és tan heavy com hagi sigut amb el Jimny. Si fa un moment hem parlat de l'Ego Worlds que ja ha arribat, la gent també podrà construir tot tipus de coses sense que l'apareixin. Minecraft ja és això. Per cert, hem de parlar de Nintendo?
Perquè Nintendo ha llançat la web oficial del 30è aniversari de Mario en espanyol. Seguim amb aniversaris, ara amb el mític Mario, que aquest any fa 30. És a dir que va néixer l'any 1985, Mario Bros? Sí, el 1985. De fet, poca cosa a dir sobre Mario, ja sabem tot d'ell.
De fet, has continuat jugant? Els nens ara tenen jocs i coses per continuar jugant o no? Sí, i tant. I la Marió? Per això dic que a sobre a més han incrementat el nombre de persones i seguidors que té. Els nens petits seguim jugant, sense problemes.
Bueno, és el mític, també si tu véns un nen, el lligament d'un mare és un joc violent. I sí que hi ha gent que, com que va creixent, potser ja no li crida tant.
Però una mica la gent que ens agrada el videojoc i seguim jugant... Vull dir, serà un bon joc. Perquè, de que puguem ser més infantils, el bo que té el Mari és que la dificultat que li proposa és una dificultat molt grandida per a una persona que no sap jugar videojocs, però si vols complir el joc al 100%, el 100% és una dificultat molt difícil. Llavors, això compensa perquè els jugadors grans segueixin jugant i els jugadors petits poden aconseguir tot el joc al 100% perquè potser n'hi ha pocs que també juguin.
Bé, per tant, aquesta nova web, que és l'oficial d'aquest 30è aniversari de Mario, i que està en castellà, aporta alguna cosa nova? El que aporta a la web és una mica, a veure, amb la gent que no se piga és una mica la història. El que han fet ha sigut crear una història que comença a 1987, perquè el primer joc de Super Mario, que va sortir a 85, no es deia Super Mario, es deia Jumpman, encara no en tenia nom, i llavors la història comença al 87,
i va passant. Tots els jocs han sortit... Jocs normals. Quan dic normals, vull dir els jocs d'història de Mario. Parlo del Mario Kart o el Mario Party, els d'aventura, i comença des del primer, fins arribar al 2030, que va ser l'últim que va sortir per la Wii U. Llavors, cada cop que passem per sobre, el Ticà surt un vídeo,
Una mica, al passar el colzó per sobre, com si en lleurem el millor en gran, en sol... Està bastant curiós per saber els passos, els camins, els distàncies que ha tingut Mario des del primer que es veia molt putes en quatre pixels fins a arribar a l'últim. Per tant, els diferents logos que ha tingut, per exemple, Mario des del començament de tot. A més, també es pot veure una secció dedicada a Mario Maker, que és el nou joc de Mario per a aquest any.
Amb Mario Maker es prepara una petita secció del meu joc, que el que vam comprar aquest nou joc, l'anomeno que és la tablet, des de la tablet podem crear els nostres mons. És a dir, podem crear pantalles noves i aquestes pantalles, pujar-les a internet perquè la gent després les agafi, i la idea va ser un joc infinit. És a dir, el joc hi ha d'haver unes pantalles amb una història com qualsevol Mario Clàssic, però aleshores, si ens en acaben, sempre podem pujar a la comunitat les nostres o a far l'altra gent. Una idea molt bona.
Per cert, jo me'n recordo quan era petit que hi havia hores de Sonic o de Mario. Sembla que els anys han demostrat que Mario ha guanyat la part de Sonic i de Sega amb diferència, no?
El problema que va fer la Sega és que va demostrar que tenia més potència, no amb vendes, però sí amb idees. I el que li va passar és que va treure les consoles massa ràpid, és a dir, Sega sempre va anar davantada de gràfics, per exemple. Sí, home, va treure la GameJerk, que jo tenia de petit la GameJerk, que era una portàtil, ja ho sabeu, amb colors. Vull dir que això era una cosa increïble per a l'època.
Però també et treia tota la llum de càrrega, no? O sigui que gastava dues piles. Aquell any jo recordo que vam gastar com 30.000 euros en piles. Anava amb mil euros la cosa. Tenies un carregador, a més a més, també, que li donava energia, però sí, sí, gastava moltíssim. Sí, però era carregada aquella i xupava més que la nevera. Sí, sí, sí, sí. Posaves la GameJer i el micro a l'hora i petava els ploms de casa.
Bueno, cal dir que tot i així, encara que cega l'accent econòmic, també va anar a pique, perquè, bueno, la realitat, no? I cega van anar a pique, va fer el típic de, bueno, d'accent d'aquestius, i en vez d'otre la consola, van anar a nostres jocs d'altres màquines. I així, això, a dia d'avui, a l'avui, bueno, a l'inici de l'1 d'octubre, a l'1 d'octubre, han dissenyat jocs pels marisònics, que són els de les olimpiades. Marisònics. A les olimpiades, que n'hi ha, en joc que són les marisònics, que són els de les olimpiades, amb la competició de marisònics.
S'han ajuntat en alguns llocs, no? Aquella rivalitat que hi ha hagut durant tants anys al final... Tu de qui ets, no? Mira, ha fet un joc comú i tant amics, no? Sónic i Mario. En Mario parla o no?
Bueno, diu mamma mia. I el Sònic què diu? No diu res. El Sònic sí que parla. El lloc sí que parla. Si ara sí que te veu. Està pensant quina conversa deuen tenir entre Sònic i Mario.
A més al marit italià, perquè quan vam fer el que comentàvem de fer Jamman, jo sabia qui n'havien posat-l'hi, li van trobar una semblança a un acte que tenien a Nintendo, al Japó, que era italià, i era un raconet, robonet, amb el bigoti, llavors li van posar, i el que jo deia a Mario, li van posar a Mario per això.
Home, Luigi sí, no? Perquè és més italià el nom, no? De Lluís, no? Però Maria no m'ho has pensat, que era italià. Ara ja té pinta, eh? De... com de pizza així, amb la pasta i les coses d'aquestes. És un pizzer o un lampista? Perquè suposo que és un fontaner, no? Bueno, però a Itàlia fan de tot. És un... digues, Angel?
és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner és un fontaner
Una novetat va apanyar a dins dels videojocs, que és agafar un shooter i convertir-lo en un pernens. Però el que ha agafat és que en un joc molt desjugador, és a dir, 4x4, per tallar els de... no sé, molt dematats, la idea de comunicar els duties, imaginar la sang i tal, el que disparen les pistoles és pintura. Ah, perdona, és com una mena de paintball.
Sí, però té moltes dades de disparada a l'altre part. Aquí guanya el que el mapa aconsegueix posar més pintura. Més pintura on? En general o als parets dels edificis? Als parets, al terra, llavors. La gràcia d'aquest joc és que els personatges són com nens calamats. Llavors poden posar-se per sota la pintura i anar carregant les seves pistoles. I, bueno, la gràcia és que hi ha des de bazocas, francotiradores, etcètera, hi ha un montón, no? I els personatges són partides molt ràpides, molt alenes,
A més, tot el que vas aconseguint, tot el que vas guanyant, de fet pots comprar roba, pots anar a la moda, no sé què. És una quantitat pitjada, molt guai, que hem creat, molt simple, però que és superadictiva. I el que aconseguim entrant amb això és una novetat, que el que ha costat es votar, el primer dia es va votar i no ha sortit. I és curiós, no?, perquè han creat un shooter, no?, però que pot jugar tothom, no hi ha d'infrareda violent.
Per tant, és per tots els públics on hi ha la pintura com a principal arma. Es diu Splatoon, i atenció perquè avui ens estem parlant perquè han robat un camió ple de còpies d'aquest videojoc al Regne Units.
Això diu la cadena Game. Els usuaris anglesos havien reservat la seva versió especial i van començar a rebre trucades de destendes on l'empresa assegurava que un dels camions on anava gran part d'aquestes edicions havia sigut robada.
Què està passant? Mercat Negre d'aquí? La cosa és que Nintendo normalment va bastant a poc a poc amb el tema de l'edició espacial i va molt en compte, perquè molts cops fa edicions espaciales. I aquesta edició l'únic que portava l'espacial era recordar les fibres d'amigues aquestes de Nintendo, que les feien per una pasta, per internet... Per cert, Àngel, que havies de portar i encara estem esperant, perquè a mi m'agradaria veure'l.
Amb la Cristina no s'ha d'escapar ni una, i a la mínima sempre aprofita per... Bueno, quan torni d'abordos, me'n recordo. Tot això és Platon al Regne Unit. Tu hi has jugat al joc, Àngel?
i si me l'he comprat i tot el dia d'avui, ahir, perdó, vaig estar jugant i vaig estar encantat. És que no podia parar. El mateix d'aquestes partides que dius, va, va, una mes i ho deixo. Una mes i ho deixo. I no pots. És que no pots. A quina hora t'has anat a dormir? S'haurà de veure. A quines plataformes està, Àngel? A la Wii U només. A la Wii U, eh? Perfecte. I a quina hora has anat a dormir, ja que la Cristina t'ho pregunta? A què, però? A quina hora has anat a dormir?
Ah, no, m'heu d'anar a dormir aviat, les dues, així. Molt bé, doncs Àngel, moltes gràcies una setmana més per haver vingut avui per telèfon al programa. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments entrevistem l'Ignasi Bausells, que és... Ah, mira, ha penjat. Molt bé, adeu Àngel. Va, ja has dit que se'n vagi. Clar, clar, bueno, volia convidar-me després al partit internat. A més, d'aquí uns moments entrevistem l'Ignasi Bausells.
Abans però, Jordi, tenim un missatge per tu. Què passa? I és que hem penjat a Facebook la foto de l'Andrea d'aquest càstig exemplat que li has fet. Al Facebook l'has penjat? Evidentment. Però què dius? Sí, sí. I només cal dir-te que el senyor Duarban i tu diuen la disciplina per sobre de tot. Molt bé, senyor Domènech.
Ah, mira, la gent li agrada que faci el càstig. I els càstigs, per si fos poc, tenim l'Street Ghosting, el Marc Romero Palau, el David Ávila, el Manuel Ripoll i el Daniel Martínez, que els agrada aquest càstig i els agrada veure l'Andrea fent les notícies a peu. Veig que això s'està incorporant al programa. Cristina, tu saps el següent. De càstig? Què he fet jo ara? A sobre que t'informo. Per parlar, per parlar a Cristina. Mira, perquè la gent li agrada. Si vols callo, eh? No, no, no. Veig que la gent li agrada, per tant, ja pensaré alguna cosa per tu.
De totes maneres, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments entrevistem, com dèiem, el cap de cuina del millor restaurant del món, ja per segona vegada, després d'un parell d'anys, l'Ignasi Baussells. D'aquí uns moments, a la penya del morro. Ens en anem, mateix.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
No, no.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
No, no, no.
Anem cap a les 6 de la tarda, continuem en directe escoltant aquest Vico's The Night de Patty Smith que unes hores abans d'anar al Primavera Sound la setmana passada va decidir passar-se pel que dies més tard tornaria a ser el millor restaurant del món.
del celler de Can Roca, com ja sabeu, amb els germans Joan, Josep i Jordi, que han tornat al primer lloc de la llista, després de baixar un graó l'any passat i situar-se al darrere del Noma de Copenhague. Avui nosaltres tenim al telèfon el cap de cuina del celler de Can Roca, que és l'Ignasi Beussells. Ignasi, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. T'agraïm que ens hagis atès, perquè m'imagino que aquestes últimes hores deuen ser una bogeria, no? La veritat és que sí, han sigut una bogeria, però bueno, com que estem tan contents és que no em preocupa que sigui una bogeria. Com han sigut aquestes últimes hores? Perquè m'imagino que molta gent us deu estar enviant missatges, trucades, clar, d'arreu del món, no?
Sí, sí, companys de la cuina d'arreu del món, també amb missatges, amics, tothom de l'agost sap, venen a tu a felicitar-te, perquè el que veig és que és una cosa que la gent estima molt, i ens dona un reconeixement que durant anys han anat a treballar amb els tres germans,
i que ara el tenim, aquest coneixement, i que anem a disfrutar. Tu ets del cap de cuina, quant fa que has d'estar treballant al servei de Can Roca? 5 anys. 5 anys. Ara. Sí, fa 5 anys. I des que vas entrar vas ser cap de cuina? No, vaig entrar, vaig començar a la partida de peixos i vaig estar uns mesos, no sé si uns 8 mesos, més o menys. Després em vaig, em van fer un apartament d'investigació i desenvolupament de nous plats
i noves tècniques d'investigació. I ens va deixar anar allà durant un any i després em vaig passar a la cap de cuina, amb el Joan Hernán Luchet, que és el meu company. I com va ser que vas passar a cap de cuina? Perquè clar, cap de cuina és una de les persones que té més responsabilitat dins del restaurant per sota dels germans, no?
La veritat és que treballant, dia a dia, en Joan Tues, de la partida Peixos em va oferir fer plats nous, vaig haver de fer en plats nous, i un dia em va dir si volia fer cap de cuina. No m'acompanyi, clar, per mi va ser una oportunitat. Quins són els plats que vas crear?
Al final, el que passa és que coincidem amb els teus germans, amb el meu germà, perquè ja fa molts anys que treballem amb ell, ara tenim una noia que és coreana, que és la nostra, i ara està ella, però estem constantment creant plats i fem tots dos. Llavors, ja t'ho diria a ningú, però n'hi ha 50.000 més. Quant de gent treballeu a la sèrie de Can Roca?
Doncs, a la cuina som 35 persones, els que són més o menys persones en plantilla, d'altres són gent que ve a fer pràctiques, a aprendre una mica la cuina o que li fa molta il·lusió venir-se allà ja des d'estudiants, a gent que està en el món de la cuina, però bé, més o menys a aprendre. Doncs, d'aquests n'hi ha uns 25. Déu-n'hi-do, més d'una cinquantena de persones que esteu aquí cada dia. I tothom cuina o com us repartiu una mica els papers?
Tothom cuina, al final. Tenim la cura de partida en l'àrea de servei i l'àrea de producció. Aquests de producció dediquen a fer totes les bases dels plats que després nosaltres donem al servei. Llavors, com que tenim aquesta divisió, tenim la meitat del que és producció i la meitat dels serveis.
En el servei tenim quatre partides, unes quartos freds, unes pastisseries, unes camps i unes peixos, que serien de partida de la gent que anava aquí. Escolta, Ignasi, tu menges cada dia el celler de Can Roca? Jo menjo a Can Roca, al restaurant dels pares. Ah, al restaurant dels pares. I allà menges cada dia, o sigui, a veure, tu... Bueno, és l'origen, la qualitat suposo que serà també la mateixa. No, el cuina em supera, jo estic encantat.
Però potser és una cuina més casolana, no? No, és una cuina totalment casolana. És un restaurant que fan menús de 10 euros, que és accessible per tothom, i que ens fan el dinar per als 50 treballadors que hi ha al sèrie entre cambrers i cuiners, i ens cada matí a les 12 anem tots i demanen allà, i després tenim el seu propi servei.
No només el premi que ens han donat és pel restaurant dels pares que ens aguanten a nosaltres cada dia. Els pares, per tant, tenen el restaurant només pels treballadors o a part també n'hi ha per la gent que ho fa? No, no. Els es prenen el restaurant perquè són clients. Perquè ells obren a fer menús de 10 euros. O un plan cada dia. El que passa és que ells fan el nostre dinar també. Girem a les 12 al migdia
Hi ha dues o una, és com la nostra veïna, i necessitem anar cap al públic. M'imagino que també els pares, superorgullosos. I tu també, una gran família, la que esteu creant una mica aquí a Can Roca. Tu també et sents part d'aquesta família? I tant. Jo crec que totes les que tenen anàlisi en tenen part de la família. Sempre diem que és un restaurant familiar, al final, perquè som tots una família.
i el grup humà que tenim és tan genial que és que no... que s'està superagut treballant aquí. Escolta, eh... No, no, ja m'ho penso. De dues maneres, vosaltres us esperàveu tornar a ser el millor restaurant del món una altra vegada? No, no, de veritat, jo no m'esperava. Si em sorpreses, no m'esperava tant, no? No m'esperava, darrere del món. Allà sempre estàs allà, no?
a l'espectativa de ser-ho. Però que de l'U al 15, no? Són molt bons, llavors. És indiferent que vagi a l'U o no. Has anat al Noma de Copenhague? No, i m'agradaria anar-hi a menjar, de veritat. Però no he anat, no. El teu plat preferit del Seri de Can Roca, quin és? El meu tot igual, un llenguado mediterrani. Un? Llanguado mediterrani. El llenguado mediterrani.
Sí. Per què? És un clàssic, és un clàssic que a mi m'encanta. Però el cuineu d'alguna manera especial o...? Com el feu? Bueno, és un plat que s'han buscat els sabors del Mediterrani. I bé, és un plat que té cinc salses, una de taronja, una de pinyó, una de bergamota, una de fumoll... i totes estan emocionades amb oli d'oliva.
i ens allengueu el crema a la roda, que és un aparell que ens cau a punt i ens ha baixat a temperatura i ens van fer que el peix no es passi de cucció i tingués una textura molt bona i amb un dictat gust a l'hora de caure-l'hi. Llavors el marquem a la brasa i ja està. És molt senzill, però per mi és un plat excel·lent.
I què es menjaria? Combinant-lo amb les diferents salses que acabes de comentar o amb totes a l'hora o donant una o com recomanes? No, esclar. Comences des de baix, has de fer una salsa, proves l'altra, l'altra i l'altra, i al final que m'encanta presentar-se. No, perquè la combinació és bona. Aquest era el plat que t'agrada més del Serra de Can Roca, però hi ha algun altre que destaquis, que diguis, mira, aquesta temporada hem fet aquest i a la gent, per exemple, li ha agradat molt.
Bueno, aquest entornada han fet un jarret a la seva temperatura, un jarret de l'adella...
i un toller ducratantòfona, que la gent l'hi estan cantant i a mi m'agrada molt per la textura que aconseguim amb la carn, amb la coixereta del buit que fem, i que estan baixes. L'altre dia, com comentàvem, va passar la cantant Patty Smith, per aquí al celler, que va cantar en directe, ho vam veure perquè ho va penjar a Instagram. Quines estrelles internacionals han vingut al restaurant i has tingut l'oportunitat de servir i conèixer de prop?
La veritat és que a vegades estic tan enfeinat que no sé si hi ha algú o no hi ha algú. Sé que a vegades hi ha hagut gent, hi ha hagut gent, hi ha hagut polítics, algú ha hagut, no? Però el president del Barça o... Però la veritat és que aquí estàs enfeinat. No hi crec en cap.
La feina és cuinar, i està clar que estan més per això, i d'aquí l'èxit també, suposo.
Sí, sí, de veritat, com que estic considerant, ho pot fer jo. Clar, no t'ho estàs adient, ha d'haver feina, no? Ho preguntàvem només per curiositat. Estem parlant, com dèiem, amb el Nacho Bausells, que és, doncs, el cap de cuina del sèrie de Can Roca. Abans d'acabar, perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio per escoltar les notícies de les 6, no sé si tu ets seguidor d'aquests programes televisius que han sortit últimament, tipus Top Chef, Pesadilla sent la cocina, etcètera, etcètera. Bueno, sempre l'acabes.
fent tapping a la tele sempre acabes enganxant. Molt bé, no ho segueixo, però sempre l'enganxo. I què et sembla, per exemple, Masterchef, per exemple, amb el cru, etcètera, etcètera? Bé, bé, em sembla bé, és divertit, és un programa, a la gent li agrada molt. Només fa falta veure l'audiència que té. I jo trobo que està bé, que és una oportunitat que tenen de cuinar
M'agrada que hagin fet aquest programa. No sé si he participat o no, perquè això ja és personal. M'agrada el programa aquest.
La gent que hi va va molt motivada a donar-ho tot. Però no els hi foten molta canya? Perquè el León come gambas? És el que anava a preguntar. Va haver-hi un plat molt famós que era el León come gamba, que era una patata mig cruda que va fer un noi amb una gamba i tal. Li van fotre molta canya. No, i si s'han plantejat el fet d'incorporar-ho al celler, clar, imagina't. O sigui, algú fins i tot ja els hi ha pogut demanar. Ja li he dit que va fer un tastre, un pit. Ah? Sí, sí.
Sí, si ho veieu a l'Instagram segur que surt. Però ara a fer un... com en una hora el deuen com a gamba. Mira, veus? Molt bé. Fet reconeixement aquest noi pobre que el van humillar. Vaja, el van deixar pel terra. Per cert, abans d'acabar, mira, l'Abram, al xat de radioset.com ens diu que parli del postre del Barça o el gol de Messi. Això és alguna cosa que se n'escapa o què? No, això era un postre que en Jordi va fer
En humor al gol que va fer el Messi a Getafe. Aquell gol, no? M'imagino que... Escolta, perdona... I parlant, que el van menjar...
Com el de Maradona, potser hauria de fer un altre, com el de final de la Copa del Rey, no?, de l'altre dia, perquè també va ser espectacular. Ja diré a en Jordi que podríem, que podríem provar a fer-ne, que en tenim un altre a la feria, en què hi diu. Molt bé, doncs, Natxo, ho hem de deixar aquí, perquè ja ho tenim més temps, moltes gràcies per haver-nos atès, i enhorabona també a tota la família Roca, i una vegada més al millor restaurant del món, aquest orgull també que tenim nosaltres. Que vagi bé, bona tarda, Natxo. Adéu-siau.
Què li en sabria? Diagnostica en el primer cas de diptèria a Catalunya després de 28 anys. Es tracta d'un nen de 6 anys d'olot que està ingressat a la Unitat de Cures Intensives de la Vall de Brom de Barcelona. Salut. Ha confirmat que el nen no estava vacunat contra aquesta malaltia infecciosa que pot arribar a ser mortal. El director general de l'Agència de Salut Pública, Antony Mateu, ha explicat a Catalunya Ràdio l'estat de la criatura.
La situació en aquests dos moments és destable dintre d'una situació bastant complicada. Per tant, s'està fent tot el possible i més el que es pot fer en aquestes situacions per intentar recuperar davant d'una situació d'una malaltia, en aquest cas, que és el primer cas que tenim pràcticament després de 30 anys a l'estat espanyol.
Salut ha localitzat totes les persones que van tenir contacte amb el nen i ha pres les mesures pertinents per evitar que pugui haver-hi més casos. La malaltia la provoca un bacteri i es contagia a través de la respiració amb les gotes d'aigua que es desprenen amb la tos o quan s'esternuda. El bacteri infecta sobretot la boca i la gola i acaba formant una membrana que obstrueix les vies respiratòries.
Notícies breus, Montse Quadreny. L'exalcalde de Santa Coloma de Grameneta, acusat pel cas Pretòria, ha negat al Parlament que hi hagués tràfic d'influències. Ha comparegut a la comissió contra el frau del Parlament. Mercè Alcocer. Verdomeu Muñot, exalcalde de Santa Coloma de Grameneta, ha llançat pilotes fora i ha dit que no s'encarregava de res. També ha justificat el fet de viure a la zona alta de Barcelona en lloc de Santa Coloma.
El problema no es dónde duermes, el problema es lo que sientes y lo que eres capaz de sufrir por una ciudad. Y eso no digo yo, pero los alcaldes Montilla, Rolles y Serra, por razones diferentes y en momentos diferentes, desde luego lo han hecho.
A partir del 15 d'octubre, la inscripció dels nedons al Registre Civil es podrà fer des de l'hospital o aprovat avui la Comissió de Justícia del Congrés. La reforma del Registre Civil estableix la tramitació electrònica tant dels naixements com de les defuncions. Els metges seran els responsables d'identificar els nedons i de certificar-ne l'afiliació materna.
L'atur registrat baixa a Catalunya de 21.000 persones el maig, gràcies sobretot a la temporada turística i a la campanya agrària. S'ha reduït en tots els sectors, sobretot als serveis. Els sindicats alerten que una gran part dels nous contractes són temporals i de curta durada.
El govern ha aprovat el reglament que regula l'impost d'operadores d'Internet amb l'objectiu de fomentar l'audiovisual aquí a Catalunya. La primera liquidació es cobrarà a partir del 1 de juliol, amb efectes retroactius des de l'entrada en vigor de la taxa el 10 de desembre del 2014. A partir de les hores, aquest impost finalista es gravarà mensualment. Les companyies operadores d'Internet hauran de pagar una quota fixa de 0,25 cèntims d'euro per cada connexió contractada a Catalunya, import que no podrà repercutir en la factura a l'usuària.
Sofia Coppola abandona la direcció de la nova versió de la Sireneta amb actrius i actors reals. L'autora de Lost in Translation es desvincula del projecte aferrant per deseminences amb l'estudi Universal segons explica en diferents mitjans nord-americans.
Sembla que Sofia Coppola no ha convençut els productors en la tria de la protagonista per aquesta nova versió del conte de Hans Christian Andersen. Coppola s'havia decantat per la filla dels actors Ethan Hawke i Ima Thurman, que hauria interpretat la jove sirena que es converteix en humana per amor. En un futur, recordem, s'han d'estrenar diverses adaptacions d'altres pel·lícules animades de la Disney, com ara La Bella i la bèstia, El llibre de la selva o Peter Pan.
Esports, Oriol Rodríguez. El tècnic del Barça, Luis Enrique, vol que l'equip segueixi les rutines de sempre de cara a la final de la Liga de Campeons, aquest dissabte, i assegura també que buscaran la possessió de la pilota al partit. Andrés Iniesta diu que estarà a punt per Berlín, tot i que avui ha fet treball específic. Mentrestant, Xavi Hernández veu com un signe de llibertat d'expressió el fet de xiular l'himne espanyol i afegir que, en lloc de sancionar, les autoritats haurien de preguntar-se per què xiula. Precisament al Barça ho menajarà Xavi, demà quarts de dues del migdia a l'auditori,
en directe a Catalunya Informació. Abans, a dos quarts de nou del matí, Carles Pujol serà al matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Tarribas. El club l'ha anunciat avui també que ha renovat Jordi Alba fins al 2020 amb una nova clàusula de rescissió de 150 milions d'euros. I aquesta hora en joc, partits de quarts de final del torneig de Roland Garrós. De moment va Brinca a guanyar a Federer per 2-16-0 i Songa a guanyar també Nishikori també per 2-16-0. Doncs tot això a aquesta hora i d'aquí una hora tota la resta, tota l'actualitat al Catalunya Vespre.
Fins aquí les notícies.
Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno, el portaveu d'estiu. Els darrers quatre anys a Sant just, Lloren Rey, considera que el govern municipal ha tractat l'oposició com a grups col·laboradors, més que no pas com a part participativa d'un procés de presa de decisions. Lloren Rey assegura que el mandat que es tanca el proper 13 de juny ha estat un mandat difícil per als partits de l'oposició. Rey apunta que el mandat 2011 a 2015 ha estat un mandat que ha consistit més en trampejar els moments difícils que no pas de construir i planificar el Sant just del futur.
Sí, sí.
Més coses aquest matí han començat els treballs a connexió de clavegueram a la plaça Antoni Malaret. Per això avui i demà al carrer Creu, entre els carrers Montserrat i Ataneu, romandrà tallat el trànsit. Únicament es permet accedir als wals i els veïns i veïnes i queda modificat el sentit de circulació dels carrers Montserrat i Ataneu. Les obres duraran fins demà cap a les 7 del vespre. Per tant, aquella hora el trànsit habitual quedarà restablert. D'altra banda, també per aquest motiu, els contenidors d'escombraries a la zona s'han traslladat els carrers Ataneu amb major i Montserrat amb major.
I acabem parlant de Cultura, nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'escultor barceloní Marcel Camps inaugura dijous a l'espai del carrer Bona Vista la seva exposició Portes Obertes, una nova proposta que es podrà visitar únicament durant 4 dies. S'inaugurarà dijous a quarts de 8 i només es podrà visitar fins diumenge, divendres de 5 a 8, dissabte a 12 a 2, dia 6 a 8 i diumenge de 12 a 2.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició Vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
No, no, no, no.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2. Ràdio T'Esper 98.1 Ràdio T'Esper
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona tindrem amb nosaltres el Jordi Roca per repassar algunes curiositats que ha trobat per internet. També amb el David Ávila entrevistarem l'actor i cantant de música. Bueno, una mica de tot, un totterreny. Li van la banda avui al programa. I, a més a més, també d'aquí uns moments amb el Marc Romero, que diu que vol fer un especial d'Eurovisió. Ja s'ha acabat i ha passat tot a la febre, ara ve el Marc Romero i ens farà d'Eurovisió. Però, abans de tot això, anem cap al trending tòpic de la segona hora.
perquè avui Cristina, un dels temes més comentats de Twitter, també ha sigut prenafeta. L'exsecretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya ha defensat l'honorabilitat de l'expresident Jordi Pujol avui en la Comissió d'Investigació del Parlament de Catalunya. Sí, justament Lluís Prenafeta, acusat per tràfic d'influències subhòries blanquets de capitals, en el cas Pretoria ha comparegut avui a la Comissió de Freu al Parlament.
En aquest sentit, ha reconegut haver cobrat feines a l'estranger, però assegura que no ho ha regularitzat. Ara pararà afegit que viu exclusivament de la pensió. A més, l'exsecretari de Presidència ha posat la mà al foc per l'expresident Pujol, assegura que es creu la seva versió, que són amics i que no es mereix la lapidació que ha patit perquè no ha comès cap delicte.
I també, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió?
Un altre comentari és del Pau Duran i d'Aro, diu abans d'anar fent, però amb la feina feta prena feta tot molt pujolesta. I el Tico Sallés, periodista, diu amb dos collons prena feta, tilla els periodistes de paràsits amb l'etiqueta Parlament. En fi, gràcies Cristina. De res. I quan ja ha passat tota la febre d'Eurovisió, ens pensàvem que estàvem tranquils i sense cap mena de problema, arriba el Marc Romero i ens en parla. Marc, bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Què passa? Has començat criticant aquí que si ja ha passat la febre i no sé què... Eurovisió va ser fa un parell de setmanes. Ja, però el que passa que ens va arribar la notícia d'última hora del senyor Key que havien tret el banc i jo ens he dit que almenys parlem-ne un dia d'Eurovisió.
Quin banc? Què dius? Home, Jordi, la setmana passada, dimarts passat, que anava a l'Spot i falla tota la història, no te'n recordes que vam estar fent? Parlant del senyor aquell. Parlant del? Del senyor aquell, home, que ens va enviar la carta. Ah, ui, però jo no me'n recordo, això ja, parlant de la ràdio Vintage.
Esclar, per això em dic que com que no vam poder parlar... Ah, val. Ho posposes, ho posposes. Però és que al veredisme hi ha vegades que les coses caducan i les has de deixar enrere. Bueno, no passa re perquè... No, no, no com... No passa re, no passa re, perquè... Avui em puc aprofitar perquè estàs per telèfon i com que no va molt bé no em podràs contestar.
Entrem en la qüestió perquè avui farem un análisis ja deu mesos més tard d'Eurovisió del que ha passat. Comencem aquest análisi.
Marc, aquesta anàlisi en fred... Perdona, Marc, traguem la llança a favor teu. El fàcil és anar a l'Eurovisió el dia següent, o el cap de dos dies, el dilluns i març. Ara, això que estem fent ara té mèrit radiofònic. Ara! Vinga, Marc. Per on comencem?
Comencem parlant del resultat i d'algunes xifres curioses i parlem del guanyador. Jo pensava que em posaries aquí la cançó, però la emoció no vull.
Hi ha cançó o no? Hi ha música? Que no, que diguis al guanyador i potser després hi entra la música. No hi ha Spotify, eh, no t'ho havia dit això. Perdona, eh. Ah! Mira, mira, ja és per la piscina. No, que sí que hi ha... Calla, Marc. Calla, tonto, calla, que sí que hi ha. Quina il·lusió n'és. Bé, escoltem el guanyador, que és... Mans Elmerlow. No calla, ara parlo jo. Mans Elmerlow amb el tema Heroes.
Tu com la vas veure, Marc, per cert, d'aquesta cançó? De quin país, perdoneu? Suècia. Ah, pensava que era Austrià o Austràlia, no ho tenia molt clara. No, no. Digues, Marc. Doncs jo la vaig veure per la tele, evidentment. Jo, hi ha una cosa que crec que és molt important, tenint en compte, és que la televisió és l'únic dia en la música, o dels pocs dies, diguem, on hi ha temps i hi ha diners per fer moltes coses.
i l'únic que es va sentir aprofitant molt i molt bé de tot el show que havíem muntat amb aquella pantalla d'alerts i tot això sobre l'escenari va ser ell, Mans el Merlou, perquè no sé si heu pogut veure... No me'n recordo, fa com dues setmanes, ja. Bueno, jo te l'explico d'en Jordi, perquè jo tinc millor memòria. Ell el que feia era a través d'una sèrie de... Ah, sí, que jugava amb les pantalles, no? Correcte, jugava amb les pantalles
Per exemple, apareixia el dibuix d'un nen, tocava la mà, coses així. Edurne va fer una cosa similar, però no tan currat com el Sech. M'està dient que va guanyar aquest home amb mans zelmerlou suec perquè va jugar amb una pantalla? Sí, més o menys, més o menys, perquè al final ja ho havíem parlat més un cop, que sonàvem a cançons
A veure, calla, calla, que esperem la cançó.
Bueno, aquesta és la cançó. A mi, diré una cosa, ni fred ni calor, eh? Aquesta cançó, a mi, normal. De totes maneres... A mi no em desagrada, però crec que hi havia cançons millors, de totes maneres. Com, per exemple, la russa, no? Polina... Polina Gagarina. Sí, mira-la.
Pensa una mica, a veure si cal fer una mica de rimar la cançó. A mi... a mi Jordi aquesta realment no m'agradava. Però... Però és la Rosita Mirant, el gran d'amores del grup Il Volo, i aquesta la trobo horrible.
Em canvies un tema a l'altre d'una forma espectacular.
No, ja t'acabo de dir que no. Però no m'has dit que era una de les competències del... Sí, bueno, jo t'estic dient, que va quedar segona. Ah, va quedar segona, d'acord, d'acord. Per cert, mira, el David, a través del David que sempre està tot arreu, ja sabeu, està aquí a la ràdio... És com teu. Sí, sí, sí. D'aquí una estona vindrà, entrevistarem l'Ivan Lavanda, però està al xat, està al xat de la redacció de la ràdio, ara, a l'ordinador, i diu, el Vallarida i d'Urne treballa sent just, els programes com tu que ara més suena o per fer un triomfó.
La dada, eh? La dada televisiva. Escolta, Marc, escoltem Grande amore il bolo, que tu que ets un romàntic i un sensiblero, o sigui, un... Que no! Que tampoc l'agrada, que no l'agrada cap ni una. Ara està en di d'Urne. Escolta, podem escoltar... No sé si l'estem escoltant. Sí, podem escoltar Grande amore? No molt. Grande amore. Amore. Solo amore.
Per tant, Itàlia va quedar a tercera, no? Sí, mira, va quedar, en primer lloc, Suècia, amb 365 punts, Rússia, segona, amb 303, Itàlia, a tercera, amb 292 punts. I Austràlia? Austràlia va quedar cap enrere. Que era el país convidat. No, no, no, t'he enganyat, t'he enganyat. Perdona, Austràlia o tinc per aquí? No ens enganyis.
Australia va quedar cinquena, m'he equivocat, a comuniar amb Anglaterra, que va quedar vint-i-quatrena. Escolta, ja que hi som amb el tema, algú sap si l'any que ve també convidaran a països de fora? Cada any conviden, crec. Cada any conviden, eh, Jordi? Per tant, lluny com a Austràlia, ens sembla que no ho havien fet mai, no? No, és el primer cop que participava,
Va quedar cinquena, eh, cinquena. I jo et dic una cosa, Jordi, m'avancen el guió, però bueno, és una rata que a mi m'agrada molt més, per sobre de les guanyadores o d'aquestes 3 que hem parlat.
perquè era una cançó molt diferent, era una cançó molt divertida i també la posada en escena era l'estancura... Perdoneu, perdoneu. Aquí hi ha molta gent que va d'aquest expert a Eurovisió i no ho és. Que no ens enganyin. Per exemple, el David Ávila diu que no, que aquest any s'ha fet de forma especial convidar un país. Clar, perquè són països d'Europa sempre. No, però altres anys també hi havia algun altre país convidat. Que no és Europa? No ho sé, això ja. Jordi, sí.
Jo diria que sí. Diu que això s'ha fet pels 60 anys del festival d'Eurovisió. I perquè Austràlia segueix molt el país. Jo en aquest cas, i sense que serveixi de precedents, crec que el Marc és el de la música.
El David com que és a altra televisió i això és que aquí hi ha un conflicte d'interessos, de decepcions... Sí, perquè aquí li pertocaria. El David fa la televisió i llavors el Marc fa música. Com hem de fer això? No, no pengis. Diu que Austràlia segueix molt el festival que té molta audiència i per això l'han convidat aquest any. Però que a mi no em sona que es convidessin altres països altres anys de fora de la... A mi em sona.
Però, com que tinc la dina d'aquí davant... És la dada, és la dada. Busqueu, mentrestant jo poso la música èpica que diu el guió. Escolta, Jordi. Digue'm. Crec que ara ens hauríem de posar... No, o sigui... Crec que l'artista és una artista fent molta conya i tal... Sí. Però vaja... Crec que ens hauríem de posar d'en peus... Per què? Aneudir una persona... Què dius? Que cada any queda amagada darrere de les càmeres. Els tècnics de so. No, no, no. Els de les llums.
No, no, tampoc. El compositor? Tampoc, tampoc. No ho sé, aquí, l'home que escombra la catifa, després d'Eurovisió. No, és el tio que escombra, que ens toca representar Espanya, nostra pàtria, perquè Jordi... Crec que ens hem de posar d'enfeus perquè, per a gairebé el gran esforç de representar-se cent anys rere anys, aconsegueixen superar-se, i sí, l'adurne,
no està al davant de la clasificació, això és perquè no s'ho mereix. Com va quedar per això? Va quedar... Vint-i-unena. Vint-i-unena. Amb 15 punts. I és que, a fer ballant, va quedar per davant nostra. I perdona Marc, perdona Marc, però com vas dir que quedaria dur, tu?
No, no, jo no, que les apostes veien. I allà, però tu vas dir al programa que quedaria més amunt, no? No, no, no, jo vaig dir que les apostes veien que quedaria entre els dos primers. Les apostes. Ha sigut una mica bluff, no, Dürne en general, però vaja, també... Esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esportiu, esport
Per cert, Peter Brostrom, això ens ho diu el David Habil, eh, a través del xat, diu, autor de la cançó d'Amanecer, ha carregat contra Ràdio Televisió Espanyola. Oh! Oh! No sabem per què, però ha carregat. David, sisplau, expliques per què. Bé, eh... Jordi, Jordi, avui què fem de dades? Què passa? Tu ara ens vas a donar 3 punts.
Ja n'hi ha els veïns. Aquelles macropotències del sud d'Europa com són Grècia, Portugal i Espanya... S'està trencant ja tot. Com es nota la crisi que ha patit. Crec que ens hauríem de posar en dos per una altra persona i això està fora de bio, perquè veig que estic al dia. Senyor Cascull, la persona que ha donat els punts, què passa? Ara.
perquè no sé si ho preguntarà però l'any passat va ser al 8 points al 12 points goto
Diu que el tio aquest va carregar per posar traves a la cançó i no ajudar-la a l'Aidurne. Diu que l'any passat va quedar novena.
Està picant el vidre per entrar i entrevistar-lo amb la banda. Tinc dues cançons que jo recomano del festival d'eurovisió. Australia, que s'ha utilitzat i va semblar una molt bona cançó. Guy Sebastian, els Vigualnois. Tonight Again, es veia la cançó.
No sé si la podem posar, però si no és igual. És aquesta, és aquesta, és aquesta.
Això era el que veies tu quan vas per la zona hermètica de Sabadell. Per què us dic que és això? Potser va quedar molt avall. No crec que s'ho mereixi, que va quedar tan avall. Perquè trobo que durant tot el festival va ser un festival molt lenta, molt avorrida.
i les poques múdules que hi havia semblava molt copiades. En canvi, a Austràlia, com a Regne Unit, vam plantejar una cosa més activa i diferent, i bueno, a Austràlia li va anar bé, cinquena, però al Regne Unit no. Al Regne Unit és aquesta. Eh, doncs té el seu rotllet, aquesta cançó, eh, per ballar?
Bé, doncs sí, Marc, potser aquestes dues són de les poques diferents que hi havia durant tot el festival. Has fet una bona triga, eh? Bueno, eh, res. Bueno, no t'ho puc mirar. Marc, és igual. És que no et sentim bé. I tu, per allò que has de dir, ja deixem-ho aquí. Marc, moltes gràcies. Vinga, vosaltres. Que vagi bé, que vagi bé. Bona tarda.
Escolta, un aplaudiment també per les diners telefòniques que tenim a ràdio. Ens agrada molt treballar en aquestes condicions. És molt divertit, eh? Sí, sí. És molt divertit perquè mai saps per on anirà la cosa i ens obliga a estar més concentrats encara fent el programa. I és emoció pels violents. Jordi, ara què passarà? Es penjarà? No es penjarà? Exacte, es penjarà, no es penjarà. Ens n'entenem millor o pitjor? Pitjor.
Escolta, quatre minuts i arribem al punt de dos quarts de set a la tarda, fem una pausa de re, i d'aquí uns moments tenim l'Ivan La Banda. Quan dic de re, vol dir que... re, o sigui, és que diré més. Sonar un indicatiu i després ja tenim l'Ivan La Banda. Ja està. Sí, passa, passa, David, passa, passa.
Un nau frecant la tempesta, un ferit que molesta, un soldat que vol guanyar una guerra tot sol. Estic sol, no tinc res.
Aquesta cançó que estem escoltant és la banda sonora del musical guapos i pobres que podem veure des del passat 14 de maig al Teatre Goya de Barcelona i que per cert acaba aquest diumenge. Entre les veus hi podeu reconèixer l'Helena Gadel, la Mariona Castillo, el Jorge Velasco i molts més i la banda que tenim al telèfon. Iván, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa. Acabeu ja aquest diumenge. Com està anant aquest guapos i pobres Algoia? Bé, bé, un viatge bastant curt. Però finalment acabem aquest diumenge amb una raó de bastant molt bé.
De fet tu dones vida a l'Albert, un jove que decideix canviar de vida, deixar l'agència de publicitat per un escriptor. Parla'ns una mica del teu personatge. T'ha resultat fàcil, difícil a l'hora d'assejar-lo? És un personatge més aviat clar? Has tingut molta dificultat o no? No, dificultat no. Bé, la que suposa que l'obra s'aixeca en quatre setmanes. Clar, és un procés molt express.
i es podria imaginar que combinant amb el Polònia, amb el Cracòvia, amb els sonatges i la ràdio i tot plegat, doncs bueno, dormir, el que se'n diu dormir, poc. Per això t'anava a preguntar com t'organitzes tu el teu dia a dia, deus tenir una agenda que ni l'Obama, no? És veritat, no li va tant disciplinat, per tant amb això no tinc problemes. Però bueno, el personatge...
Bé, és un tio que ha deixat la seva feina estable per fer el que ell creu que ha de fer a la vida que és escriure un llibre. I en aquest context de crisi, doncs s'hi ha enfilat a la piscina i no us diré si en surto o no, perquè, bé, per això... per això és la meva feina. Una mica arriscat, no? El paper també. No sé si no crec que t'hagis vist en aquesta situació, però t'has pogut inspirar en alguna persona que et coneguis per adaptar-te més al paper o com has intentat fer-ho?
Home, aviam, saltos de fer n'hem fet tots, suposo, i qui no n'hagi fet n'hauria de fer a la vida, perquè la veritat només n'hi ha una, i per tant, tots hem arriscat en algun moment. Però així com el d'aquest personatge, jo no me l'he vist mai. Sí que conec gent, però bé, al final, en definitiva... Vull dir, cadascú porta la seva pròpia vida i cadascú... Això no vol dir que l'Alberto faci aquest salt, no vol dir que...
una altra persona que faci d'una altra manera sigui menys important, diguem-ho. Estem parlant del musical guapos i pobres, que es pot veure com hem comentat al Teatre Goya. Has comentat que ho veu assajar amb quatre setmanes, perquè qui ho conegui sap que quatre setmanes és que és una bogeria estrenar una obra, no? Professional, amb tan poc temps... Sí, és bastant bogeria. Com és que només teníeu quatre setmanes? Que no hi havia prou diners a la producció o com ha anat això?
No, suposo que els diners que vivim a Barcelona en un context estan durs. Dins d'això, una obra on hi surten 8 actors i 5 músics és bastant complicada de mantenir. Ells, els creadors, els productors...
i malauradament no ha pogut tenir la vida que esperaven que tindria. Clar, jo no t'ho dic com a cosa negativa, senzillament em resulta curiós perquè a més tu ets un tio que has fet molt de teatre i has trepitjat molt d'escenari i que no sé si és l'obra que potser menys estona has assajat. Bé, no et pensis, eh? Ah, què em dius ara? N'hi ha algunes que... Moltes vegades fem substitucions, per exemple, o menys així, i en batalles, diguem, ens reforcen una mica la bèstia, com si hi ha de Lumière,
El paper vaig deixar tres hores d'un dia, tres hores d'un altre dia i ja vaig sortir a fer la funció. Però escolta, Ivan, no tenies el penganillo que tu anava dient? Perquè a vegades els covers això ho tenen.
No tenies ningú? Un pinganillo que t'anava dient la substitució, el que havies de fer, el que havies de dir... No, bueno, ser professionals tracta d'això, no? La feina se la porta de casa. No, ho dic perquè jo sé de casos que han hagut de fer una substitució a correcuita d'avui per demà i han agafat amb un pinganillo a l'actor electriu i li han anat dient una mica què és el que ha de fer perquè l'obra ja la tenien, no? Parles per experiències, Òrdia? No, no, no.
En tot cas, ha estat difícil compaginar-ho tot això, com dius, també amb el Polònia musical, perquè tu estàs allà també. Sí, bueno, vam acabar Polònia el 3 de maig, va tenir molt d'èxit, i la setmana següent ja es trenaven obres. En definitiu és una qüestió d'organització, i afortunadament amb això ja ha crescut molt.
a optimitzar la meva agenda. A tu et deuen fer molt de cas a tu, no? Perquè quan dius que jo aquesta setmana no puc, perquè tal i qual, i llavors ja... s'adapten. Clar, s'adapten, home. Bueno, no, val dret, el que em agrada a tu soc jo, vull dir, evidentment, hi ha feines adoblades, per exemple, les que has de dir que no, perquè no...
No tinc el do de la ubiquitat, però res no sé, per agafar-nos altres i intentar-ho combinar només possible. Ara has fet esmena el tema del doblatge. La setmana passada vas estrenar una pel·lícula i tot plegat. Com estàs fent l'experiència de doblar les grans produccions de Hollywood?
Bé, jo faig oblatge fa molts anys que en faig i n'aprenc molt. Jo crec que és una de les disciplines d'actor de les que més aprenc. I clar, jo que soc bastant sinàgil anar al cinema o que la gent vagi al cinema i senti la teva veu amb boca d'actors.
que ho estan petant, doncs mola, la veritat. Ivan, tu dius que aprens molt del doblatge, d'interpretació i tal, però el doblatge té un punt de sobreactuat que no sé si aquest registre serveix en altres àrees. Entenc el que dius, això respon sobretot a una convenció, a la convenció que hi ha al doblatge. Però ara hi ha una tendència a naturalitzar-ho, hi ha una tendència a imitar molt el que fan els actors originals en el nostre idioma.
I soc una mica fini d'aquesta tendència. Vull dir, jo procuro sobretot ser el màxim fidel a l'original, respectant els tons, respectant tot. No m'incluc massa dintre d'aquesta convenció del doblaje de tío. Com estàs? Sí, sí. Hòstia, Robert, tio. Però, de totes maneres, quins són els personatges els quals més o menys et podem veure ara al cine? Perquè el dublatge té això, que moltes vegades no reconeixes, no? La persona que tens. Exacte.
Són bastant dúctils i molt poques vegades em reconeixen.
o coses d'aquestes. No sé, ara, per exemple, fa poc vaig estrenar... es va estrenar Mad Max, on faig un dels protagonistes, i molt poca gent m'ha reconegut. No m'ha reconegut ningú, però... però vaja. Quin personatge fas de Mad Max, ho saps o no? Un noi que es diu Naxx. Naxx, ah, d'acord. Sí, un noi rapat, vaja. Allà a la pel·li tot són rapats, eh? Sí, sí, no, però bueno, és el que té més text. Ah, vale, vale.
De ser los rapados... Val, val, val. Escolta, Ivan, tu abans has fet esmena que has compaginat el tema de l'obra de teatre del Polònia musical amb la preparació del Guapos y Pobres, però també a la vegada has estat fent el Cracòvia i el Polònia, i a més si li sumes tot el tema del doblatge, d'anuncis, sèries, pel·lícules... No para. D'on treus el temps lliure?
Bueno, no en tinc. O en tinc, com per exemple, que avui... Bueno, sempre aniré a prendre alguna cosa, que són les petites restones que...
que tinc per mi. Mira que és maco l'Ivan. M'ho passo molt bé. Forma una mica del meu espai personal. Anava a dir que mira que és maco l'Ivan perquè una estona que té lliure va i la dedica a fer entrevistes. A veure els meus amics i els meus pares, cobre't.
I tu que utilitzes tant la veu a tot arreu, te la cuides d'alguna manera per cuidar-te la veu? Dormir, dormir tot el que pugui. No fumes, no surts de nit.
Bé, entre unes coses i altres acostumo a dormir 3 hores. Hòstia! Això és molt poc! Els cants de mare per dormir, sí. Sí, sí. Però hi prens alguna cosa, energicil o... Vitamina C. Leutrons. Clar, una cosa energètica, no? Has de menjar bé perquè 3 hores són molt poques. Veus? Això sí que en prenc. Vull dir, complement vitamínic. Exacte. Ara! Sí, droga natural.
De totes maneres, ja ens ha quedat clar que fa moltíssimes coses, de totes has dit que t'ho passes molt bé, però suposo que n'hi ha alguna que és la teva preferida. Quina seria, d'aquestes? Home, no crec, de cap a l'òbvia. El típic que pregunta. Té l'ocine, el diàtrex. Cada cosa té la seva tècnica i el seu punt. Jo a mi que sóc com un nen, és com si, no ho sé,
Què t'agrada més? Disneylandia o Port Aventura? Disneylandia. Home, amb l'edat, els culs, no? És veritat. Cada cosa té la seva cosa.
Estem escoltant l'Ivan Labanda, que s'ha posat en la pell del Luis Enrique, i interpretant el Copa, el Lliga i Champions. Se n'ha parlat molt de futbol, no en parlarem, perquè com que ja estem a dimarts i ja se n'ha parlat tant de futbol, no en parlarem més. Però, escolta, tant amb la política com amb el futbol, s'està vivint un moment molt dolç per fer les imitacions, oi, Ivan?
Bueno, déu-n'hi-do, home, tenim materials, allò és el que diu molta gent que, bueno, els guions s'havien escrit objectament. Sí, sí. La política ens ho estan posant bastant fàcil. El que més que afortunadament tenim un equip de guionistes brillant que en treu tot el molt del sud possible. I això és un gran què. Tu això ho penses a vegades quan veus el polític de torn que diu alguna cosa? Dius, hòstia, és que els estan donant el gag fet. Sí, sí, això ho diu la gent bastant. I tu també ho penses o no?
Home, tenim una classe política que lamentablement ens dona molt de material. Clar, però per exemple, tu acostumes a encertar per on aniran quan surt l'Iceta, que és un dels que tu imites, per exemple, o al Junqueras i tal, quan surt de la palestra diu alguna cosa i dius mira, jo crec que aquest gag pot anar per aquí, després t'arriba el guió i dius veus, jo ja m'ho pensava, això t'ha passat algun dia? No, no tant això, però sí que de cop i volta diuen coses o fan coses que...
Si això que jo he vist no hi surt el gag, em sembla que ho incorporaré.
pot tenir certa gràcia. En fi, tot ajuda. Escolta, sentíem l'Ivan Lavanda cantant el Copa i Lliga Champions. En aquesta cançó tu has de forçar molt la veu a imitar el Luis Enrique també. És un dels personatges més complicats i què fas quan et toca fer aquests personatges i en els que has d'utilitzar tant la modulació de la veu? Com, perdó? No entes la pregunta. Luis Enrique és un dels personatges més difícils que has imitat?
Home, no, aviam, és complicat, sobretot quan has d'estar allà a partir de les 6 del matí per gravar. Clar, és una veu molt rascada, és una veu que la pateixo sobretot quan has de combinar-la fent funcions de musical tan exigent. La partitura és tan exigent com guapos i pobres. Però bueno, afortunadament, vull dir, jo porto treballant amb la veu que és ben petit,
i ha sol·lit una tècnica que em permet jugar. És arriscat però contra l'ovalla. Estem a punt d'acabar l'entrevista. Un parell de preguntes ràpides. La primera, has participat en el projecte de l'equip de l'APM, amb el Pinyairo. Què ens pots explicar d'aquesta web sèrie?
Promet molt i no puc dir res més. Pel que hem vist, el Manel fa una mica d'ell mateix, no? És com si la seva vida estigués interpretada per ell mateix i la gent li va dient, no sé si homopeema o no, però el Manel fa d'ell mateix. Tu fas divend la banda, per exemple? Jo faig un personatge que és igual tendències.
No us puc explicar més perquè si no ens fallarem una mica coses que no s'han de fallar. Però el tendència és que sempre va a l'última, no?
Ho deixo en l'aire. Oh, quin secretisme! I, escolta, una altra cosa que... Ja m'agradaria poder parlar-ne, eh, perquè estem molt, molt engrescats amb aquest projecte. Però tinc ordres que encara no. Sabem quan sortirà de llum, això? Per això o no? Com, com? Quan sortirà de llum, em dic Manel? Doncs no ho sabem encara. Sabem que està, però no sabem encara quan.
Escolta, i una altra cosa que ens ha arribat és que un altre dels projectes que possiblement veiem a l'Ivan Lavanda, no sé si és cert o no, pot ser que et veiem a la propera temporada a l'obra El Petit Príncep? Què em dius ara? Com a pròxims notícies, no? Substituiràs l'Àngel Llàcer? És molt probable però encara no puc dir res, tampoc.
Els telèfons en aquesta ràdio no funcionen però algunes coses sí que ens arriba la informació per altra banda. En fi, Ivan, ho hem de deixar aquí. No et volem molestar més. Moltes gràcies per haver-nos atès. Recordeu que guapos i pobres al Teatre Borres fins aquest diumenge encara teniu temps per anar-la a veure. Que vagi molt bé i moltes gràcies per haver-nos atès. Molt bona tarda.
Moltes gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu. Moltes gràcies. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
Bona tarda! Hombre, Jordi Roca, quant fa de temps! Escolta, però si hi ha temps que no ens veiem ni sentíem, quedes d'espeny durant tot aquest temps?
Vull dir, aquest bullying que m'esteu fent amb l'estona que el telèfon no funciona, què vol dir, exactament? Com estàs, Jordi Roca? Home, molt trist, molt trist, perquè, esclar, no us falta l'aprenyal. Molta us falta la Cristina, i, esclar, a veure. Ja m'ho penso. Bueno, escolta, t'haig de dir que ha sigut reciproc i que nosaltres també t'hem trobat a faltar.
No ha sigut culpa nostra, ha sigut culpa de Telefònica i les avaries i boicots que hi ha hagut. Tots aquests talls s'han produït al voltant de l'Arapa de l'Ajuntament Municipal i jo no sé si alguna cosa hi té a veure o no.
Vaja, no ho sé. Però tranquil, anava a dir que no et preocupis, Jordi Roca, perquè ara mateix ja tenim línies telefòniques a la ràdio. Podem parlar amb tu, no t'entenem res del que dius, però podem parlar amb tu. Ah, molt bé. Sí, sí, sí. Això no és nou, tampoc. No, no, però això tampoc no és culpa teva, perquè és, bueno, la tècnica, els telèfons mòbils, bueno, en fi, tota aquesta... Però la tècnica què vol dir, que fer un tècnic nou al programa?
No, vol dir que han canviat el sistema... A veure, torno a explicar-ho ja per l'última vegada. Això ho explicarem ja fins que em mori, no? O fins que enviïn els telèfons, que quan no ho canviaran, ens morirem nosaltres abans. Si us hem dit, més informatius els col·laboradors, perquè és fins i tot el dia de les novetats. Ah, mira, estaria molt bé, això. Què et penses, que això és la Renfe o què? Que la gent no m'han informat.
Posa una queixa. El tema està en que han canviat tot el sistema telefònic de la ràdio. Fins ara teníem una operadora, ara tenim una altra i fins ara anàvem amb una línia fixa i ara tenim una línia mòbil, cosa que no ens permet escoltar bé el telèfon. Bàsicament és això. Tu Jordi Roca ens escoltes bé?
Sí, sí. Bueno, és normal. El Jordi Roca té una dificultat d'afegir que ell ja normalment no ens escolta a nosaltres, perquè estem bastant per les seves coses a la seva secció. Està parlant amb nosaltres, tu ara està fent els papers... Clar, jo soc un home que fa moltes coses a la vegada.
Escoltem, anem amb matèria perquè una setmana més tornem amb les notícies més sorprenents. Som-hi. Avui comencem amb un hotel no apte per a tots els públics. Què estan parlant? Un hotel sexual? No, home, perquè aquest sexual es pot fer a qualsevol lloc, a qualsevol minut. No, estem parlant d'una revolució en el món del turisme i que jo crec que ja estan parlant aquí a Catalunya
a ficar un hotel d'aquestes característiques. Anem a parlar fins a Japó, i s'acaba d'inaugurar fa un mes, un hotel que diu Mitsui Garden Yotsuya, que té un... Sí, jo t'ho repareixo, eh? Mitsui Garden Yotsuya. Vale, vale, vale. És japonès, això? Un hotel de Japó, que s'ha ficat aquest nom, però l'estradiant no és el nom de l'hotel, que podria dir-se així o podria dir-se de qualsevol altra manera,
El per què està l'estimeta que tu tens? Perquè no hi pot entrar, perdó. Perquè és difícil de concentrar. Ah, i qui pot entrar? Només...
Només hi poden entrar les dones, és un hotel íntegrament femení, que a homes tenen entrada prohibida per atenció. Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perd
Vull dir que... ja està. Bueno Jordi, espera't que acabi el Jordi Roca, perquè jo el deixo parlar, no com a altres. Llavors ja després replicaré el que hagi de replicar. No, no, no, no, no, no, no, que repliqui res. A veure... No expliquis a la gent que és la persona molt justa, eh. A veure si hauré de tornar a la paltarèstica. Gràcies Jordi. No em pico, no em pico. Només... no tu. Escolta, a veure, digues Jordi, va, tonto. Acaba ja amb el que la queig.
Senyor Domènech, no totes les dones i homes d'anar. Només aquelles que tenen una finalitat concreta. És a dir, tu només n'hi pots donar a fer una cosa, que és plorar. Quina? Plorar. I a quin mal rotll un hotel, no? Un hotel que està especialment dissenyat per dones que, perquè clar, ja potser això de mostrar els sentiments no està molt ben vist. Aleshores, crec que les dones puguin anar a plorar tranquil·lament... I no hi ha promes?
Els homes no poden plorar, està molt mal vist que el Japó no plori. Perdona, això no és veritat, ho estàs fet de màniga? No, no, perdona, perdona. Hi ha molts ministres... Perdona, això no és veritat, perquè jo... Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. Perdoni vostè. No, però hi ha ministres japonesos que quan la caguen surten allà de la premsa, es posen a plorar.
Lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho, lo siento mucho,
Escolta, Jordi Roca, per tant... No només això... Escolta'm, no només això, sinó que més, per a aquelles dones que vulguin disminuir el plor, hi ha tractament, que treuen les bosses que et provoquen els plors, hi ha maquillatge i tot, per a aquelles que tenen ganes de plorar però no saben com fer-ho, els recordem pel·lícules, com, per exemple, el moviment per recordar, o, per exemple, però que són molt emotives allà i que et provoquen plors a la gent.
El diari de Bridget Jones, i les pel·lícules d'una mica així. Les puentes de Madison. Et dic una cosa, és molt sa plorar. És veritat, i si hi ha persones que els costa més que d'altres, és una bona iniciativa intentar estimular aquests plors d'alguna manera. Hi ha molta gent que no plora mai, però dius que s'ho traies d'una altra manera. No, però és positiu, perquè a l'hora de plorar traiem no sé si són les salts o no sé quines històries del cos que és necessari treure.
s'agrega un líquid ocular que després ens va molt bé per posar-nos les lentilles. Escolta, més coses, parlem ara d'un esportista sense límits, i no estem parlant de mi mateix, estem parlant d'una altra persona, oi Jordi Rotten?
Jo vaig de l'ordinador fins a la fotocopiadora i de la fotocopiadora a l'ordinador, d'aquí a la redacció de la ràdio. Un sprint, bueno, bueno, increïble. I l'altre dia vaig anar...
El Primavera Sound. I a Can Gina està per una cervesa. I em vaig aprimar 3 o 4 quilos anant d'entre concert i concert, escenari a escenari, perquè allò és molt gran. Vaig aprendre que els moderns també... S'apripen. Ja sé que tenen de fer els moderns.
I el posto meu cansa molt. I cada vegada que agafes una cervesa, et fas un selfie amb la cervesa? Això també cansa molt perquè totes les bíceps són els exercicis que estan fent els moderneig de merda.
No, jo no sóc un modernet. No, home, no. No, Jordi, no t'equivoquis. Jo em vaig deixar picoti i vaig fer postureu primavera per passar desapercebut entre els milers de persones i que no em reconeguessin, saps? Bueno, Jordi, total, que tenim un home que no sóc jo, això ja ha quedat clar, que és un esportista sense límits.
Sí, exactament, en aquest cas estem parlant de Playa Anglera i el Cret de la Norte d'America, i és un dels que més se les han conegut d'aquests que tiren, com es diu, els pals d'aquests. Espera't. Els pals? No, la javelina. La javelina, no? Què?
Com es diu la malina catalana? Ara ho estic buscant aquí.
però el que va fer l'home va lligar la javelina a l'adent de la noia amb un fil i la va tirar de tal manera que clar, l'adent va sortir d'aquí també. La nena també. Oh! Home, fort, no? Home, perdona, i aquells que li posen l'adent enganxat al cotxe i tiren i coses d'aquestes que s'han vist també? Ai, sí. És una mica el mateix. Perdona, és com aquella pel·lícula de Naufragó també, de Tom Hanks, que està a la illa i per treure's l'adent agafa un patí i amb la cotxilla del patí se la posa aquí i fa xac!
i se la treu. Tot molt educatiu i també molt bonic. Sort que el pare no es va equivocar amb la javelina aquesta perquè si no pobre nena encara li hagués donat l'ull. Javelina en català diria que es diu javelina també.
Ah, perfecte. Aleshores ho hauríem de fer. Perdona, he posat el Google Traductor i de javelina en castellà. Vostè és un home de recursos, vagi al diccionari. No, espera Jordi, que t'ho explico. Perquè el Google Traductor et posa com sona en català, com s'ha de pronunciar. Sí, anem a escoltar. I volem escoltar o no?
Perfecte, ja està! Ui, perdona, eh, Jordi. Deixem que et digui que crec que no, eh. Que què? Que no? Que crec que no, eh, perquè el dia que és el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, acabo de posar javelina. I no, no, no, no. Per què? No s'ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca. Perdona, amb JA, V, E, L, I, N, A...
Perquè si és com t'ho diu el Google, no. Si és que no diries que sí, si és que no, eh. No, és que havia posat V alta. Ah, vale, vale. A veure... Javelina. No, no. Javelina. Javelina. Bueno, doncs el Google té mal interpretat això. Javeline tampoc, és que no, no. Estic provant de totes les maneres, no hi ha cap ni una. Ni V alta, ni V baixa, ni G, ni J, ni A, ni A... Javelina. Vale, que sí, que sí, que no.
Escolta, Jordi, hem d'acabar amb una última notícia. Hem de parlar d'una notícia molt trista. Concretament, posa la música de notícia trista, vamos a morir, perquè... Escolta, com és?
La terrible mort de Mr. Happy. No vull bromes. No vull bromes. Mr. Happy ha mort. Jo tampoc vull bromes, senyor. Què ha passat? És un tema molt senzill. En aquest cas parlem de Gerdot, un home de 37 anys, que ha acudit aquest malpassada a una comissaria de policia de l'estat de defensa.
ha d'aclarar, atenció, que havien matat a Mr. Happy. Hòstia! O sigui, l'assassí de Mr. Happy. Però ara la pregunta que estan fent tothom és, qui coll era Mr. Happy? Doncs Mr. Happy, com t'ho ha explicat el propi guas d'assumpte, és el seu millor amic imaginari. Com? Exactament. El senyor Geller ha acusat el seu millor amic d'embrutar casa seva
per prendre droga, de prendre alcohol i de no poder-lo suportar més. Així que va decidir, després de 30 anys que el fa clar company, assassinar, estrangular-lo, el seu millor amic.
que es deia Mr Happy. No s'ha sentit tan culpable que va decidir anar a la comissaria de policia més propera per confessar el crim. En fi, descansi en pau, Mr Happy. L'amic imaginari del senyor Joff Gaylord. Tu imagina't que ets el policia i que reps la policia. He matat el meu amic imaginari.
Veu aquesta ambulància aquí? Pugi dalt, que el portaran a un lloc on potser es podrà trobar Mr Happy, Mr Sat i tots els seus amics imaginaris. En fi, Jordi Roca, amb aquesta trista notícia acabem la secció d'avui. Moltes gràcies i que tinguis una bona tarda.
Igualment. Què fa? Jordi Roca, és que jo no sé si és el telèfon que va tard, és a dir, que no m'escolta o... Bueno, sí. Estàs emocionant. Què? Estàs emocionant. Escolta, pot ser que... Blàter ha dimitit o no?
De la UEFA? Ara ho miro al... Ara... Notícia d'última hora, això? Notícia d'última hora? No ho sé. Bueno, escolta, Cristina, hem d'acabar el programa, com sempre, si la Penya del Morro tingués molta audiència. Avui, què seria Trending Tòpic a Twitter?
Avui crec que com ha estat també realment a Twitter els hi toca el celler de Can Roca i l'Ignasi Bausells en aquest cas també per haver-nos concedit aquesta entrevista perquè tenim a casa nostra el millor restaurant del món. Avui hem parlat amb el cap de cuina del celler de Can Roca, poca broma.
Aquí, t'he de dir una altra cosa, si és tendència també a Twitter a aquesta hora que Blitzer ha dimitit com a president de la FIFA. El que dèiem, eh? Notícia d'última hora. En fi, volem veure què és el que passa. Curiós també perquè l'acaben de reescollir i segurament té molt a veure amb el presumpte frau i cas de corrupció que també hi ha hagut en aquest Estament Mundial. En fi, nosaltres ho hem de deixar aquí i agrair a tota la gent que ha fet possible la pèrdua del morbo d'avui. Amb l'Andrea Bueno als serveis informatius.
L'Àngel Cornejo als videojocs, el Masso Bausells, cap de cuina del celler de Can Roca, que avui ha entrat molt amablement explicant-nos com han viscut aquestes últimes hores tornar a ser el millor restaurant del món, el Marc Romero a l'espai de música, el David Ávila també, l'actor Jordi... no, perdó, Ivan La Banda, que avui hem entrevistat l'Ivan, i el Jordi Roca ara al final. Jordi, gràcies.
Gràcies. Ben retrobats, ben tornats. Nosaltres tornem demà, a partir de les 5. Cristina, moltes gràcies per tot. Demà. Que vagi molt bé. I agraïm ara amb l'informatiu vespre. Amb l'Andrea Bueno. Adéu-siau, bona tarda. Ara escolta Estàvio d'Esper. Sintonitza Estàvio d'Esper. La ràdio de Sant Juny.
I'm in heaven.
And my heart beats so That I can hardly speak And I seem to find The happiness I seek When we are out together Dancing cheek to cheek Yes, heaven
I'm in heaven And the kids that hung around me through the week Seem to vanish like gamblers, like it's a streak When we are together, dancing cheek to cheek
Reach the highest peak But it doesn't thrill me half as much As dancing cheek to cheek Oh, I'd love to go out fishing In a river or a creek But I don't enjoy it half as much As dancing cheek to cheek Now mama dance with me
I want my arms about you.