d'escena amb Josep Maria Mestres, amb qui va treballar a l'obra Un matrimoni de Boston, elementat la pèrdua de la intèrpret amb declaracions a la xarxa.
Molt dolorós plegat i, a la vegada, feliç d'haver compartit amb ella, amb una de les més grans actrius d'aquest país, i haver compartit amistat, i haver compartit vida, i haver estat feliços plegats, és el que et queda, no? I dolor, dolor perquè s'ha acabat com s'ha acabat. No és un dia gens feliç avui.
Les despulles s'analitzaran en estat incinerades en la intimitat al cementiri de Montjuïc. Protecció civil de la Generalitat ha posat aquest matí en prealerta el Pla de Protecció Civil Procicat per la previsió de fort vent de cara aquest dimarts a les comarques del Pirineu, pre-Pirineu i del Terç Sud de Catalunya. Es preveu que l'episodi s'allargui fins dimecres, afectant de forma més generalitzada tot el territori. També està activat el Pla NeuCat per la possibilitat de nevades intenses, sobretot al vessant nord del Pirineu. Previsió, Jordi Miralles, bona tarda.
Hola, bona tarda, nuvolositat en augment al llarg de les properes hores de tot el Pirineu i el Prepirineu, on demà s'esperen importants nevades per damunt dels 900 metres. També nevarà les comarques de Barcelona i de Girona per damunt d'aquesta cota i plourà per sota d'ella. A les comarques del sud i comarques de Ponent hi haurà nuvolositat variable i no esperem pas precipitacions. Les temperatures aquesta nit pujaran una mica però en canvi demà les màximes baixaran. Allà on bufi el vent, és a dir a la costa brava i a les comarques de Tarragona, la sensació de fred encara serà més marcada. També el vent bufarà a les comarques del Pirineu.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça i el Real Madrid s'enfrontaran als quarts de final de la Copa del Rei de Bàsquet. La competició es jugarà del 7 al 10 de febrer a Vitoria, al País Basc. L'exjugador de la penya i comentarista de la xarxa, Maria Fernández, creu que l'estat de forma de Joan Carles Navarro pot ser decisiu.
Serà un emparellament molt igualat, tot depenent de la presència de Navarro. Sí que és veritat que el Barça és un equip amb moltíssimes possibilitats i molt bons jugadors, però en aquest temporada estem veient una clara dependència de la figura de Navarro, i ara, sabent que està lesionat, haurem de saber si arriba o no en bones condicions. El vencedor de l'eliminatòria a Barça, Madrid, s'enfrontarà amb el guanyador del caja laboral, Caix Saragossa, a la resta de partits de quarts de final.
Són València Bascaté Estudiantes i Gran Canària Bilbao. En futbol a l'Espanyol aquest matí ha passat la revisió mèdica al búlgar Martín Petroff. S'espera que les pròximes hores signi el contracte i a la tardar sigui presentat com el primer reforç en el mercat d'hivern. Petroff complirà demà 34 anys. I també en futbol ja coneixem els horaris de la jornada 21 a primera dissabte 26 de gener.
A les 8 del vespre, Saragossa Espanyol, diumenge 27, a les 12 del migdia, Reial Madrid, Getafe, a les 7 de la tardar, Barcelona o Sessuna.
Què tal? Bona tarda. Ja sabeu que a la Penya del Morro aquí som molt teatreros i és per això que no podem passar per alt la mort d'una de les grans dames del teatre català. L'actriu en majúscules analitzaran, ens ha deixat aquest cap de setmana. Com a espectadors de teatre hem perdut un monstre escénic impagable.
les seves interpretacions magistrals a obres com escenes d'una execució dissabte, diumenge i dilluns o agost al Teatre Nacional de Catalunya, les seves pauses i els seus silencis plens de contingut dalt de l'escenari o les seves finíssimes intencions en cada frase sempre quedaran en el nostre imaginari teatral com a públic. Jo vaig poder entrevistar-la just ara fa deu anys, després d'una funció de l'obra Retorn al desert al Teatre Lliure,
i haig de dir que pel poc que la vaig conèixer va ser encantadora. El món del teatre i de la cultura d'aquest país estan de dol. Descansi en pau Anna Elisaran, l'Elisaran. Sóc l'Anna Elisaran i envio molts petons, molta sort pel que feu, la penya del morro, que trobo que és un nom fantàstic, i aquestes coses només ens les podem inventar els catalans, no?
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parlem i us saluda Jordi Domènech. Home, moltes gràcies a tota la gent que ens ha vingut a veure avui des de la bonica població de la costa Brava, l'Escala. Gràcies per venir a la penya del morro d'avui dilluns 14 de gener del 2013.
Avui al programa començarem com sempre repassant les notícies de Sant Just i l'actualitat del nostre municipi amb la Carme Verdó i a més a més també ens visitarà el Manel Ripoll, que ja sabeu que és col·laborador virtual de l'Arxiu Municipal i fa la secció d'Història de Sant Just. Avui continuarem amb curiositats de la cavalcada de reis i de la seva història durant aquest segle XXI. A més a més amb el David Ávila
repassarem les estrenes i les coses de la tele d'aquesta setmana i a la segona hora parlarem d'activitats paranormals i també tindrem la nostra particular tertúlia esportiva amb el Rafa Cano i el Sergi Pony. Sí senyor.
Tot això com sempre amb la col·laboració més que especial de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, molt bé. Sabies, Jordi, que una persona perpatlleja 10 milions de vegades a l'any? Una persona perpatlleja 10 milions de vegades a l'any? Veus? Com a mínim ja som milionaris en alguna casa. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just.
Carme Verdó i bona tarda. Bona tarda. Com ha anat el cap de setmana? Molt bé. Què t'han fet molts regals? Sergi. Atenció, perquè demà comença una nova companya. Molt bé. No ho sabem, perquè a la penya del morro ja sabeu que sempre, si hi ha algun col·laborador disposat a fer ràdio, aquí l'acollim amb els braços oberts. Atenció, si no, que li diguin a Manuel Fuentes.
Va començar a Ràdio Desvern, no a la Penya del Morro, però aquí a la ràdio. En fi, demà una nova campanya de donació de sang a Sant Just. El banc de Sang i Teixits tornarà a instal·lar-se al Casal de Joves per seguir recaptant sang. Ara que, després de Nadal, és molt necessària, Carme. Aquesta campanya es fa després de la primera marató de donants de Sang 2.0, que va ser aquest divendres i dissabte passat, i que ha sigut tot un èxit.
Sí, de fet, se n'ha aconseguit 2.737 donacions de sang durant aquesta marató d'aquest cap de setmana. I era el primer cop que es feia a través d'aquestes xarxes socials, i ha fet altres vegades l'any passat. De fet, s'havia fet els últims dos anys en una marató, però no hi havia aquest element 2.0, en què la difusió es basava, com dèiem, a través de les xarxes socials. Un plantejament que ha aconseguit que s'hagin fet aquestes
Més de 2.700 donacions en aquests dos dies. I demà el tràiler de donació de sang arriba a Sant Just. Doneu sang. Carme, a quina hora vindran? A les 5 de la tarda i fins les 9 del vespre.
Si vols que sigui sintètica ja ho deixo aquí. Tu sintètica? Alguna informació més? No. No? Per què no? Si vols que me'n doni més informació... Però per què? Jo no he dit això... No, de 5 a 9, com sempre. De la resta ja us ho sabeu. Però escolta, que no vos dir-ho? Què passa? No vos dir-ho? No, perquè ja està, ja ho sabem, de la resta. Ah, va, doncs vinga, passem-me la següent. De Sant Just no hi ha res més a dir, vull dir.
que vindran demà a la tarda, segur que no va anar aquest cap de setmana, però per fer-ho al casal de joves entre 5 i les 9 del vespre. És que era per aprofitar la música de dràcula, Carme, que hem posat. Ah, sang. Clar, sang, dràcula... No ho he identificat, eh. No passa re, tots tenim tardes que hem fet la mitjada més del compte.
Perquè diuen que... Cristina, sabies que fer la petiada més de 20 minuts o mitja hora ja t'altera el bioritme per tota la tarda, ja? Sí, a més quan t'aixeques, t'aixeques malament, no? Jo no la faig mai pràcticament mai per això, eh? Perquè no m'atreveixo a sentir... Avui n'has feta o no? No la faig mai. Va, Carme, passem a la següent informació. Perquè aquest divendres hi ha una assemblea del centre d'estudi, Sant Josep.
Bravo! Es tractaran els comptes per aquest any, sí senyor, i les activitats que vol fer l'entitat. Destaques la recerca sobre els desapareguts durant la guerra civil i un acte per explicar la nomenclatura femenina dels carrers de Mas Lluís, que em sembla que n'hi ha quatre. Exactament. Els 180 sòcils i sòcils estan convocats en aquesta reunió en què s'aprovaran els pressupostos per aquest any, que en aquest sentit seran més ajustats que l'any passat, perquè, per exemple, la subvenció que porta el consistori
Redueix, però també el Centre d'Estudis tindrà menys d'esperes que l'any passat, en què es celebrava un número més rodó d'aniversari. I a banda de qüestions econòmiques, també es parla de les activitats que el Centre d'Estudis vol fer aquest 2013. Algunes de les propostes són les habituals, com la missalània, la passejada a caçar per la Festa Major o la sortida amb els socis i sòcies. L'entitat té altres projectes en vent, en parlarem un cop s'hagi acabat aquesta assemblea, però un d'ells passa per seguir investigant sobre els desapareguts durant la guerra civil.
i l'altre es farà el dia 9 de març, que és aquesta petició de l'Ajuntament, que és aquesta explicació als veïns i veïnes del barri de Maslloví
Qui eren les quatre dones s'enjustenques que donen nom als carrers del barri, com eren Carolina Catasús, Maria Cinco Amigo, Emilia Guardia i Francesca Cortés. Qui eren? Ho sabem? Avui no ens ho han explicat en profunditat, per tant ja anirem parlant, però si teniu temps per... o si teniu una agenda a mà i voleu guardar-vos aquesta data, el 9 de març se sabrà tot sobre aquestes dones al barri de Mas Llull. Qui vindrà a explicar-ho? Xavier Bosch?
Per cert, el dia 8 de març és el dia internacional de la dona i ho lliguen per això. I per què no el 8 llavors? Perquè el 8 deu ser diumenge. Ho invento eh, no ho sé. A veure, es pot mirar? Sí, Cristina podem buscar el dia 8. Per cert, jo també volia comentar una cosa sobre aquest tema i és que jo sé com a mínim
Qui va ser la primera dona, quan l'has té constància, s'enjustenca de la història. Sempre que pots dius això. Que és Julià Quieta. T'agrada molt. M'agrada molt, Julià Quieta. 9 de març.
A veure si quin dia va ser. En què cau? Si acaba el diumenge? Perquè això a començament de l'any també mires les dates. Potser el teu aniversari, en què cau? En què cau el teu? El meu aquest any acaba el dijous. És aviat. Els nous divendres. 30. 30 què? No, 21, 21 de febrer. En fi, si no ho hem trobat o no? Bueno, hem trobat una cosa però no sé ben bé. Dic que el dia 9 de març és el dia internacional del DJI.
Sí, però a veure una cosa Cristina, és que estàvem parlant de... de quin dia cau de la setmana al 9 de mar. Això, el calendari de la barra de menú de Windows, a baix a la dreta. No sabia que existia aquest calendari. Sí, hi ha un calendari que va molt bé. No, no, no, en dissabte home. Ah, veus? Com que és dissabte, el dia nou. Desdeixen fer un dissabte en lloc de divendres. Perquè a la gent li anirà millor, perquè la dona com que és treballadora estarà treballant durant la setmana. I el dissabte no, per això ho fan durant aquell dia. Bé, atenció, perquè ara parlem del vial que ha d'unir Mas Lluís amb el centre del poble.
Ai, ai, ai! Mas Llull, Mas Llull! Centra, Vial! Efectivament, és un col·labrot ja que fa mesos i mesos que s'arrossega, no el tancarem avui, això sí que seria notícia, perquè el Vial que adoni Mas Llull, un barri que està més a prop del centre de Sant Feliu que el centre de Sant Just... Del centre no et pensis, eh?
Més o menys, no? Jo crec que més o menys. No. Suposo que més a prop de Sant Feliu, però vull dir... Podríem fer aquella cursa urbana agafant. La podríem fer entre Sant Feliu i Sant Just. És veritat. Qui la va fer l'última vegada? Helena Verdoi. Podria anar-hi. Atenció, perquè el Vial Catoní Masllui amb el centre de Sant Just no arribarà almenys fins al 2014.
Per la gent que no sap que Masllui és un barri que queda més lluny que es pluga en paliu, pròpiament. Hi ha un polígon industrial pel mig. Hi ha un polígon industrial que és el de la Riera i a la ITB pel mig. Clar, és un merder, has de venir directament per allà, t'has de posar les xiruques i hi ha totes les coses pel·liologia per venir fins al centre del poble. Fins al 2014 no hi haurà però aquest traçat, aquest camí, aquest carrer, digue-li com vulguis, que ha de travessar el polígon.
Exacte. Els promotors privats ja estan urbanitzant el nou barri de Sant Just, però aquest carrer, que l'adonim al nuclear urbà, està previst per la fase final del procés. Els constructors el que hem fet és fixar un calendari en dues fases. La primera ha començat ara fa dos mesos. Recordes que van guanyar aquell contenci administratiu, que en principi l'Ajuntament havia de començar d'octubre, i al final van presentar aquell contenci, se'l van guanyar, però hi havia aquella obligatorietat que havien de començar en un termini de dos mesos, doncs veien començar.
i han organitzat aquest calendari en dues fases. La primera fase s'acabarà d'aquí a mig any, en principi, està previst, i la segona durarà vuit mesos més. I com que aquest vial està previst per la segona fase, és evident que, com a mínim fins al 2014, no hi haurà vial, tot i això, segons l'Ajuntament, les obres d'urbanització van a bon ritme, i si tot segueix així, aquest nou vial connectarà amb es Lluïm al centre de Sant Just a partir de l'any que ve.
Que no sigui el 2015. No, i entre altres coses els pressupostos no contemplen millores de carrers d'aquest 2015. No, però això és a part, perquè això estava contemplat. Veig que et va quedar molt clar. Jo m'ha quedat claríssim. Hi ha excepcions perquè el doctor Rivalta també s'està a punt de començar a arreglar. És a dir, no són grans obres, l'ha vinguda. Qui va ser doctor Rivalta, senyors?
Potser ho sap, Manel Ripoll. Justament el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, el nostre historiador per excel·lència. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda Jordi.
Qui va ser el doctor Rivalta? Ara t'ho sorprendré perquè és un dels que quan tornem a reprendre els carrers i elvingudes de Sant Just tractarem i va ser un doctor famós de Sant Just i molt estimat en el seu temps. I què era el... Com el doctor del poble en aquell moment. Com seria avui en dia qui tingui la doctora Paià o tingui la doctora Morató. Però t'has equivocat en una cosa.
No m'ha sorprès. De quin segle estem parlant? És del segle XX, ara no et sabria dir si és primera, meitat o segona, però va ser un doctor que segurament, si ens estigués escoltant gent ja entrada en anys, ens comentaria que el seu avi n'hi havia parlat o el seu pare l'havia tingut. Molt bé, Manel Ripoll Loma, que ho sap tot de Sant Just.
5 i 18 de la tarda acomiadem la Carme, perquè ha de fer coses a la redacció dels serveis informatius de Ràdio Desvern, que avui treuen fum. És un no parar, Carme, d'activitat frenètica a la ràdio, no? Sí. Molt bé. I a les 7, als Enjust Notícies, edició víspera, ara mateix, també, tota la informació que vulgueu, a radiodesvern.com. Carme, moltes gràcies, bona tarda. Adéu, bona tarda.
I com que cada dilluns comencem el programa, Cristina, ja ho saps perquè ja estàs feta tota una veterana de la penya del morro amb el Manel Ripoll, amb qui hem parlat fa uns moments, i com la setmana passada vam començar a parlar de la cavalcada de Reis i de la història, no?, perquè em sembla que...
S'havien fet cavalcades a Sant Just. Aquest any va ser la 61ena.
per on algunes històries i avui ho vam deixar? Ho vam deixar, vam explicar al principi els quadres enjustents que per primer cop al 1953 van engegar tot això i per tant durant l'any 52 ho van anar preparant tot i llavors ara seria agafar el fil d'aquesta primera cavalgada i veure algunes curiositats fins a les coses que s'han fet llenguany i que tots els ulls tindran més en ment.
De fet, com comentàvem, tot es va anar lligant durant l'any 1952, perquè el proper any, el 53, lògicament el 5 de gener, ses majestats poguessin desfilar pels carrers de Sant Just d'Esvern. Això ja fa 60 anys, Manel. Doncs sí, doncs sí. Doncs va ser, com tu comentes molt bé, durant el llarg de l'any 52,
Recordem, per si algú no ho havia sentit la setmana passada, que abans que es fes això i es va fer un parell de cops a la sala gran de la Teneu, com una performance, una actuació en què els majestats arribaven allà i la sala gran de la Teneu s'omplia de tots els nens en just temps, que per primera vegada veien els reis.
no desfilant, però sí a la població de Sant Just Desvern. Però la primera cavalcada va ser l'any 1953. Exacte. Llavors, en un principi, això es va haver de muntar amb els quatre s'enjustencs que vam comentar la setmana passada, Joan Lluc, Emili Serret, Pedro Machado i Arturo Almont, tots ells de les hores dels pisos, aquests s'enjustencs que havien arribat nous durant l'onada de gent que va arribar durant els anys 50, i tot això havia de passar pel filtre de la OJE
o dita OGE, que seria com el front de joventuts de l'època, controlada per la Falange, perquè totes les coses que es feien des d'un punt de vista juvenil o públic, havien de passar per aquest filtre. La censura del franquisme, en aquest cas, un dels seus organismes, la OGE.
Una de les imatges que t'he passat, perquè si vols la podeu comentar o... Sí, la puc posar a la webcam. Sí, les podeu veure. En tenim tres. Hi ha tres d'aquestes imatges. Ara l'estic posant a la webcam d'enradiodesbert.com per si algú té curiositat. Aquesta primera imatge que ens comentes, quina és?
No sé quina tens davant. Tinc aquesta, la que has passat de... Sí, són de les Ses Majestats. Sí, de la pàgina 548. Exacte, de les 548. Aquí veiem les Ses Majestats en una de les seves primeres actuacions durant la dècada dels anys 50 a dins de l'Església dels Sants Just i Pastor, perquè ho reconeixem perquè darrere veiem, al fons, els dos sants Just i Pastor, que són les mateixes estàtues que tenim encara avui en dia,
Sants que tenim avui en dia. I veiem aquí les majestats guarnides amb tots els seus atuents. I veiem aquí dintre molts diferents de com els veiem vestits avui en dia. O potser no tant, perquè les majestats tenen una manera de vestir.
diríem, clàssica. Clar, perquè porta la mateixa roba, no? Com que és màgica, no cal que es dutxin, és la mateixa roba de fa 2.000 anys. I què podem comentar d'aquesta primera fotografia? Doncs d'aquesta primera fotografia el que comentem és això, que és dels inicis dels anys 50 i és perquè també la gent que ens està veient per la webcam vegi les diferències que hi havia comparat amb avui en dia. Unes altres de les imatges que tenim es veurà també l'alcalde,
parlant, fent el típic pregó, ja no és una cosa que fes només l'alcalde per pinyar o la fes el seu entesemor de sort Ramon López o Lluís Segura, sinó que ja des dels principis, des que van arribar els reis de Sant Just, l'alcalde sempre agafava el micro i feia el seu despitx. I que aquesta vegada la clau al començament no s'havia trobat. Vas escoltar-ho, no? Sempre acaba passant que la clau s'amaga. Com que és màgica, es fa gran i petita, llavors es va fer petita en aquest moment. No, no, sempre no.
Aquest any em sembla que és la primera vegada que jo he estat allà també alguns anys al balcó i no havia passat gaire. No havia passat mai. D'on està la clau, d'on està la clau, em sembla. Al ser màgica, aquest moment s'havia fet petita. I escolta, Manel, la primera que va a l'Alcada, l'any 52 aquí a Sant Just, els reis també fan allò de ni nos ni nes de Sant Justi? O parlaven d'allò d'alguna cosa? Hi ha un petit escrit que després reproduirem.
i que els comentaven, ara quan després el trobin al llibre mentre anem avançant, doncs sí que feien aquest Ninos i Nines de Sant Justo, feien servir un italià arcaic, i ja des dels principis, doncs sempre n'hi havia un. Ja fa 60 anys que es fa, eh? Sí, correcte, correcte. Això, des que van arribar aquí, els van dir, quan arriveu heu de fer el vostre parlament i...
La cabalcada del poble permetia que els nens i nenes poguessin veure les carrosses.
en aquella època. Doncs molt diferents de com són avui en dia. Avui en dia les carrosses són propietat de l'Ajuntament i per tant és molt fàcil guarnir-les i és molt fàcil amb una certa entel·lació tota la gent que ho preparen tot pel dia que arribin les majestats estigui tot a punt, doncs fer-ho. Però a l'època no era així. Les primeres carrosses eren llogades i es llogava el que era la plataforma i normalment es llogava pel mateix dia. El mateix dia, pel matí, s'anava a buscar
i a última hora quan els majestats ja enfilaven cap a Orient, abans de començar a deixar tots els regals, ja s'havia d'anar a tornar a aquesta plataforma perquè anava per hores. Això provocava que la guarnició que hi podies fer era minça, no era com avui en dia que estan totes carregades amb molts llums, amb molta decoració... I també ho havies de fer ràpid, no? Una cosa que fos ràpida de col·locar i també de treure perquè si anava per hores a aquesta plataforma...
Una de les imatges que tenim és de l'any 55 i es veu aquesta plataforma estirada per cavalls.
La mecànica al camp encara no estava implantada a tot arreu. L'ensenyem a la webcam de ràdioesvern.com, tot i que la qualitat no és... És en blanc i negre les fotos de l'època. Això que tenim aquí és una fotocòpia, però perquè la gent es pugui fer una idea. Ara la posem a la webcam, que com dius tu, els tres reis, o qui només veia un per això? És una de les tres carroces. Cada rei ja tenia la seva carroça als anys 50. I es veu una estrella molt grossa, feta segurament de...
de fusta o de metall i que era aquesta estructura que era fàcil de poder col·locar i treure cada any i que es podia acoplar bé a aquesta plataforma, això és que era llogada cada any i que era tirada per cavalls a l'època. No sé si s'ha acabat d'apreciar gaire però hem fet l'esforç per arribar a la gent i que vegi la fotografia.
Avui amb el Manel repassant aquesta història de la Cavalcada de Reis que va començar per primera vegada aquí a Sant Just l'any 53. Algunes curiositats més d'aquests primers anys de la Cavalcada de Sant Just? Per exemple, estem comentant això, que anàvem amb cavalls. En principi, un cavall era suficient per tirar la plataforma durant tot el recorregut.
Ara bé, ja un cop arribaven a l'Ajuntament, quin és el primer carrer que en filen amb un cert pendent? Home, és que jo de carrer s'ho vaig fer malament. No riguis. Abans d'arribar a la llar d'Ensians, aquell carrer que fa tanta pujada, el carrer Badó. El carrer Badó, el carrer Badó.
Carrebadó... és que jo només sé plaça de Simbardeguer, plaça de La Pau i poca cosa més. I si vols la pinguin a la indústria, però ja està. El Carrebadó, el que rebava. Exacte, doncs, al moment d'haver de remuntar el Carrebadó, diguem-ne que el cavall no tenia prou força per remuntar tot el pes de la estructura, i en aquell moment teníem preparat un segon cavall, que l'enganxaven i llavors podien remuntar...
Feia aquest soroll, no?, perquè pel cavall de Lleguillo no puedo, n'agafaven un segon, s'enganxaven i entre tots dos aconseguien remuntar aquesta pendent del carribador. Cap a la sort que tenien un segon cavall preparat, perquè si no ja mires tu quin panorama, intentant pujar a la majestat del rei, que no pot pel carribador cap amunt, i llavors, clar, tothom allà dient, home, per favor. O sigui que, com a mínim, tenien un segon cavall preparat.
També jugaven per hores? El cavall i com sempre s'ha fet i posteriorment van ser els tractors, la gent que forma la comissió de festes de tot el tema de les majestats, sempre han estat molt lligats al camp i per tant eren cavalls cedits per les diferents masines de Sant Lluís d'Esvern perquè les majestats poguessin fer tot el recorregut com posteriorment quan es començarà a fer amb tracció motora i fent servir els tractors, doncs també són tractors cedits
per diferents masies de Sant Just d'Esvern, entre elles la masia de Camp Pedrosa on Pere Pedrosa era un dels que des de ben principi va col·laborar amb tot això i era un dels que cedia i conduïa primer els cavalls i després els tractors que tiraven de les carrosses de les majestats.
Bé Manel, la veritat és que hi ha molta informació perquè estem als anys 50 però com va anar desenvolupant-se tot plegat al llarg dels anys també la cavalcada? Què ens pots explicar de tot això? Doncs el que podem anar comentant és que amb el temps, el que heu comentat, es va anar mecanitzant tot, el cam es va mecanitzar, per tant van aparèixer aquests tractors que ja ho feien tot.
més ràpid i menys complex. Continuem al 50 ja? No, això ja podríem estar ben entrats al 60, gairebé 70. La mecanització del camp arriba a això als anys 60 i 70. I per tant també arriba a la Cavalcada de Reis, en lloc d'anar arrossegats per cavalls, les carrosses de les majestats van arrossegats ara per tractors. També una de les coses que podem comentar és que al principi
Al principi anaven acompanyats per unes bateries només de 12 volts. Com si hi haguessin moltes piles per fer-les anar, aquestes bateries de 12 volts. I que per tant la llum que tenien al principi, quan van posar llum per primera vegada durant els anys 60, era més aviat escoeta. No és com avui en dia que tenim aquesta gran lluminositat. Hi ha un gasto que queda carrossa i només que el que vagis per exemple a la cabalcada de Barcelona o d'aquestes grans que és increïble. A Sant Just actualment des de fa 10 anys que es van col·locar
funcionen amb un generador elèctric de 220 volts, i, cosa curiosa, perquè això potser molta gent si no segueix tota la cabalgada no ho veu, en mig recorregut s'ha de repostar perquè funciona amb gasoil, i el gasoil va gastant, va gastant, va gastant, i més o menys quan arriben a final del carrer Bona Vista i encara en carrer Creu avall, és el moment de parar i carregar els generadors perquè si no,
faria figa tot l'efecte. Clar, que curiós, no? Són les interioritats de l'acabar alcalde de Tres. Això sempre es passa quan s'està a la comissió, doncs es diu, aquest punt clau d'aquí, recordeu que hi hagi el gasoil preparat per repostar i que pugui arribar fins al final tot el tema. I a quin punt és aquest? Doncs això, quan s'arriba a final de carrer Bona Vista i encara és carrer Creu, cap avall, aquell és el moment d'haver de repostar el generador.
De fet, també hem de comentar que actualment Manel parla de les tres carrosses de ses majestats, que ja és un clàssic des de l'any 52. A més a més, també hi ha una altra carrossa, que és per l'estrella, i l'altra pels regals, i encara una altra per la del carbó. Per tant, hi ha tres...
Carrosses més. Són cinc. Ho he escrit malament. Estrella i regals van juntar. On hi ha l'estrella hi ha tot de regals lligats al costat i al final de tot hi ha la del carreró. Aquestes són més noves i és gràcies també perquè a part de la comissió, la Unió d'Uquit tingués també participa i ajuda i una d'aquestes la van migfinanciar a ells amb l'ajuntament perquè les majestats estiguessin més ben acompanyades.
Ara avui dia ja no, perquè ja no existeix, però en el seu moment, i segurament a la imatge que hem ensenyat on es veia la carroça estirant-se, veiem uns nens al costat fent llum.
Això és perquè, a principis dels anys 50 i fins que arribaven aquestes bateries de 12 volts, no hi havia cap altra il·luminació que no fossin aquests fanalets o aquestes espelmes gruixudes com de processor que portaven i feien la mica de llum per als majestats en aquells moments. Posteriorment aquesta llum, al no fer falta, es va evolucionar a uns soldats que acompanyaven a peu caminant tot el trajecte
a ses majestats. Però un soldat de l'exèrcit de veritat? No, soldats reials. Com els patges reials que van sobre la carroça i reparteixen carmels. La Guàrdia de Ses Majestats. Com la Guàrdia Suïssa que té el papa de Roma, és la Guàrdia reial de Ses Majestats. Sí, d'Orient, no? Correcte, venien tots d'Orient. De blancs, de rossos i de negres. És molt curiós la història de Cabalcada, que Manel, no sé si ens hem deixat alguna dada per comentar així a grans trets, perquè clar, una mica l'evolució
amb tres imatges claríssima, la primera amb carrosses tirades per cavalls, després per tractors i finalment dues carrosses més, que és la que ara mateix... Correcte, i amb tota la lluminària que tenim avui en dia i totes les facilitats que hi ha avui en dia. Si bé això és el més conegut i és el que hem estat comentant... Perdona que talli, però estava pensant que la gent de la comissió també és una gent molt veterana.
és una gent molt veterana i la gran majoria són des del principi i ho tenen tot molt interioritzat i saben tot com funciona. I també és molt difícil entrar. És difícil, és complex. És molt complex entrar, és molt difícil, és una comissió que va quedar de reis.
és molt tancada en aquest sentit. És a dir, que no tothom qui vol entrar, entra. A veure, tothom pot sol·licitar entrar-hi. La comissió sempre, quan vas a les reunions de l'Ajuntament, ells sempre diuen, i el seu president al primer de tots, que ells no estan tancats de ningú i pot entrar tothom. Ara bé, un cop ets a dintre, poder prendre decisions o poder fer alguna cosa ja és més complicat. És molt difícil. És molt difícil. Per exemple, aquest any ja es va aconseguir, i és un logro haver-ho aconseguit, que els van d'andaran,
anessin al final de tot. Això va ser un logro dels joves que estem allà demanant que poguessin alguna novetat. Molt bé Manel, molt bé. Però és complet. A poc a poc Lluïtan és allò que dèiem del relleu generacional d'algunes entitats històriques de Sant Just que mica en mica s'ha anat produint com per exemple a l'Ateneu de Sant Just l'any passat amb el nou president Albert Macià però encara n'hi ha algunes
La gran majoria. Que és més difícil. És més complicat.
noves que es creen, evidentment qui la crea i qui la porta doncs sempre vol controlar una mica i és normal perquè si no tampoc funcionaria. Clar, clar, si la portes fa 60 anys... La tens interioritzada, no? La pots continuar portant. Tranquilament. Però clar, potser no veurem mai el Reis amb Twitter, recentjurs, no? De moment. És complicat. Jo, a l'Speaker d'aquest any, que va ser compartit, no?, hi havia el Lluís Segura i la noia... I la Raquel. Raquel de Manuel, home. Exacte, la Raquel de Manuel. Un petó sense escoltar.
Jo sempre els dic, podeu fer que els reis parlin via Facebook, que els reis parlin via Twitter, perquè són màgics, coneixen totes les tecnologies, són capaços de fer-ho servir. Però això depèn de l'Expicker que hi ha al moment, que filtra a la seva manera.
Les tecnologies que utilitzen ses majestats. En fi, Manel, moltíssimes gràcies per haver vingut una setmana més. Aquí tanquem la carpeta de la cavalcada de Reis. De fet, hem fet aquest incidiu de dos programes en els que estàvem fent sobre els carrers de Sant Just.
i la setmana que ve recuperarem l'origen i el nom i el perquè d'alguns carrers més, com el Dr. Rivalta que comentava. Per exemple, anirem fent alguns carrers més i ho anirem fent un parell de setmanes i llavors tornarem a parar perquè si no es fa molt fa xuc, anem recordant tots els carrers. Em sembla molt bé, Manel. És complex, però és una cosa que podem anar allargant al llarg de tot l'any, que la tenim allà, i que d'aquests programes diem, mira, recuperem, anàvem per la C. A partir de la C, quins carrers continuaven? Molt bé, Manel Ripoll Loma, que ho sap totes en just. Manel, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Adéu, bona tarda.
5 i 36. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el David Ávila. Parlant de televisió, ens parlarà, com no pot ser d'una altra forma, de l'estrena tan esperada, que avui vetrà tots els records d'audiència, tant al tres a la carta com a televisió, segur, segur, segur, de polseres vermelles. Cristina, tu vas veure la primera temporada?
No, perquè a més això del tema del càncer de vegades, però m'han parlat molt bé, és més, bueno, fins i tot a... no sé si era a Tele5 o a Antena3, que l'han fet en castellà, no? Antena3 l'han doblat i l'han fet un canal d'aquests digitals que té. De tot plegat en parlem amb el Tavi Tàvira d'aquí uns moments, després de la publicitat. Fins ara.
En vas! On vas? Ets de vidre? Albert! Oh, pot de cigrons! Albert vas! Cordons! I tu també! En vas de perfum? Patapum! Però tu de vidre ets! Però no ets cap en vas! I si no ets en vas, tu on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets en vas Albert no hi aniràs. Encara que vinguis de Murano, si no ets en vas Albert no hi aniràs.
El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Bizet nobles per la Penya del Morro o del Morro. La ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 40 de la tarda i des d'ara fins a les 6 connectem amb la xarxa, ja ho sabeu, connectem. També ara amb el nostre especialista en televisió, David Ávila, que tenim el telèfon, David, bona tarda. Molt bé, David, molt bé, aquí, aquí, a punt ja pel Pulseres Vermelles d'avui, que torna... Ai, quins nervis. La segona temporada. Hi ha molta gent que és molt fan, eh, de Pulseres Vermelles. Sí o no, David?
Jo, per exemple, jo en soc molt fan de la sèrie, em va agradar moltíssim la primera temporada i ja estic esperant a veure com serà la segona temporada. Diuen? Aviam, tinc un moment per explicar una mica com anirà i carregar-me tota la temporada o no? No, no, això no, home, que ja m'ho diuen escoltar que ho està esperant. De fet, mira, qui ja s'ha rifat és l'Andreu Rifé, eh, te n'ha de la broma, que és el cantant d'aquest tema Fil de llum que ja ha començat a sonar en algunes promos. A veure, escoltem-lo com sona.
Quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi. Que l'Andreu Rifé és actor. De la sèrie, sí. I que, a més a més, també és molt amic de l'Albert Espinosa, i que ara mateix també està al Teatre Nacional de Catalunya, actuant... Amb els nostres tigres, veuen llet, on també hi ha alguns actors de la sèrie, el TNC. Sí, l'amistat d'Andreu Rifé amb Albert Espinosa ve de molt lluny, perquè quan els dos estudiaven enginyeria,
Van fer un grup que es deia Los Pelones i ell era un dels participants a l'Andreu Arifet. Mira, ara ve el subidón de la cançó. Ai, quina emoció! Pulsores vermelles! Ai, David!
I fa dos anys que va acabar la primera temporada amb un èxit increïble. Ha comentat la sèrie que ha anat a Antena 3, doblada. A més a més també ha venut dels drets Steven Spielberg, no sé si ho farà o no, però s'haurà d'acabar de mirar. Sí, sí, sí, sí que ho farà, sí. I a més a més també doblada en molts idiomes en diferents països de tot el món. A França, a Grècia...
Ha estat un èxit mundial.
val el mateix que tota la temporada sencera de la pulsera. Ah, molt bé. O sigui que a Estats Units ja es veu que allà tenen caler, caler llarg. En fi, parlem una mica de tot plegat perquè la sèrie va ser creada per Albert Espinosa i Pau Freixas que és un dels realitzadors i també director de cinema que ha treballat molt amb Albert Espinosa com a la pel·lícula catalana Herois on el guió era de l'Albert Espinosa i com dèiem torna dos anys d'espera. Què és el que ha passat en aquests dos anys? Doncs mira, en aquests dos anys
Els polseres han marxat una mica de l'hospital. Ups, menys una, dues persones. Que són el Lleó i el Roc. El Lleó, no, el Roc és el que té el síndrome d'Esperger. Un altre dels nois, el Lleó, perquè ha patit diversos cancers i en el capítol d'avui sabrem si està curat del tot o no.
Un altre de les persones que ha marxat és el Jordi. El Jordi ha marxat i no ha volgut saber res més dels polseira.
perquè també ha marxat, és la Cristina, que va a França a prendre un curs de ballet. Que la Cristina és la noia del grup, no? És la noia del grup, sí. Que aquesta noia ja s'ha fet d'una dona, no? Una mica. Sí, sí, sí. Ha passat com... perquè ve les promosos, no? Aquesta noia ja... Ha crescut. Ha crescut, ha crescut. Ja t'han vingut anys, ja pots dir el que penses. No, no, no, escolta, no, perdona, no faltis, perquè anava a dir que és una mica com la noia aquella d'Hermione de Harry Potter, que la vam veure amb bons anys i ha anat creixent
Una cosa més sobre el tema? Tenim un tall de veu que ens has portat. Un dels protagonistes treballarà des de l'hagó a l'hospital.
Intentarà fer un lligam perquè et tornin a unir tots els polceres. Fa allò de reunir el grup que està dividido. Aquesta segona temporada serà una mica com l'ost. Una temporada de l'ost ho feien això. Hi havia un que els anava buscant. Atenció, escoltem algunes declaracions dels protagonistes de polceres vermelles que situen en context qui són, què diuen i quan estan preses.
Us ho explico. Aquestes declaracions estan preses fa un mes al Posa't la Gorra, que jo vaig tenir un capió de parlar amb ells, perquè van anar a assistir a l'acte, perquè els entrevistava la Mònica Terribas. Jo vaig aprofitar que anava per fer un altre encàrrec, i els vaig demanar una entrevista. I els vaig demanar tres o quatre preguntetes sobre la polsera, i molt amablement me les van seguir.
Doncs vinga, m'escoltem el tall ja històric de la ràdio de David Tapil. La temporada té uns personatges més madurs que han viscut més coses i llavors suposo que ens han anat fent noves animes per poder superar les noves coses que li van venir. Hi ha molts canvis en els personatges. Sí, jo crec que són més. Per exemple, el Jordi té un canvi molt fort. És una persona amb un camí extra. O sigui, ha passat a l'adolescència i a l'adolescència...
Ho està passant fatal. És com més fosca. Ja no són tan nens. Tenim una malaltia, anem a lluitar contra la malaltia. Molt bé David, gràcies per aquestes declaracions. Per si són macos així... Molt, molt, molt. I a més, s'anaven ajudant molt entre ells. Jo preguntava a l'Àlex Moner i a la Joana Vilaputx,
i el Miquel i la Joana m'agafava la jaqueta i em deia no, no, no, també preguntaria al Roc. Ah, molt bé. Saps? Com diem, ells també són pel·lagonistes. Molt bé, David. Anàvem recolzant-nos. Et vas emocionar, et vas emocionar al veure'ls i tocar-los o no? No, no, jo no, però hi havia tantíssima noia emocionadíssima que, vaja... Escolta, i no vas aprofitar-ho després per lligar? Perquè jo conec més d'un que ho fa, això. Jo conec a tants, saps? Jo he tocat a qual?
No, no, no, no. Un és molt professional. Després em renyes, després em renyes. Jo? Jo? Va anar molt pobra de mi, si no fas res. En fi, una cosa més de Pulseres? Sí, sí, dir-vos, que hi haurà nous personatges. Hi haurà un nou personatge que té una malaltia d'ossos que no pot créixer. Un altre... un altre... Aquest noi va donar la casualitat que va anar a una firma de llibre i de DVDs de Pulseres, de la primera temporada, i l'Albert Espinosa es va quedar enamorat d'aquest noi i li va dir
Tu participaràs en la segona temporada. Oh, quines històries. Una mica el món d'Albert Espinosa, també. Molt peculiar i el que pensa i les coses que fa. Dir-vos, també, que hi haurà una noia que compartirà pis, eh, que compartirà habitació amb el lleó, que ho coneixerem avui. Ai, una història romàntica, no? Veurem aquí... La primera nòvia del lleó.
No ho sabem, no ho sabem. I també hi haurà un noi que patirà la malaltia dels ossos de vidre, i, com a curiositat, dir-vos dues coses. Una, que ja la vam avançar la temporada passada, aquí a la Penya del Mourno, dir-vos que el Miquel Iglesias sortirà en aquesta segona temporada com a personatge de record. I la Torellonenca,
Marina Comas... Perdona, perdona, tu sempre que aprofites i es cumbres cap a casa, no? I tant, i tant, i tant. Molt bé, molt bé. Doncs dir-vos que a la Torallonenca Marina Comas també participarà en aquesta segona temporada i hi ha un capítol que està escrit pel Sergi Marra.
Doncs felicitem a tot l'equip del Pulseres Vermelles perquè, escolta, una sèrie que s'ha fet aquí i que ha crescut tant i ha tingut tant de ressò i tant èxit, jo crec que tots hem d'estar d'enhorabona en un canal públic com és Televisió de Catalunya. David, passem a altres històries, també de TV3, perquè després de la sèrie Pulseres Vermelles avui torna un dels programes més mítics dels últims mesos a la cadena. Estem parlant d'Àgora amb el Xavier Bosch. Avui amb qui?
Aquesta nit hi anirà el David Fernández, que és el portaveu de la CUP al Parlament. Un altre dels temes que es tocaran serà el tema de la prostitució amb l'escàndol del prostíbul per avall de la Junquera. Hi aniran un regidor i l'alcaldessa de la Junquera a parlar una mica de la polèmica que hi ha hagut durant aquestes festes.
Vam patir una temptat d'alguna forma.
Amb el Xavier Bosch, que feies entrevistes allà, ja ho sabeu. Per cert, que continuarem parlant de televisió, perquè un altre dels retons més esperats és Tocara Més Suena, que ja té posada la mirada a la final. Sí, tinc una exclusiva per vosaltres. Ah, mira. La recta final. Sí, sí, sí. Txinito-to, txinito-jo-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-
Per tant avui a dos quarts d'onze, Cristina, ja es veu que tu ets fan de Tocar a Més Suena, no? No és que sigui fan, però m'agrada. És un programa de viure familiar, bonic... Veus? Mira, David, David, has trobat una compinxa aquí, eh? I tant, Cristina, ens ho farem molt bé aquesta temporada tu i jo, els dilluns. Escolta, Cristina, si és que jo els dilluns regalava invitacions per a Tocar a Més Suena i amb bufetades per anar-hi de públic. Ah, no ho sabia. Doncs sí, sí, sí. Ja no regales, no, David?
Miraré, miraré, és que ja en queden tres programes gravats, i la semifinal i la final. Vos anar a la final, Cristina? Home, seria bé. Miraré, aviam a veure, a veure si es pot anar a la final. Mirareu, perquè el David és el nostre infiltrat de públic. Ja ho veig, ja ho veig.
També va posar la Núria Salvador, que és col·laboradora del programa. Tot a la Penya del Murro, on anem fent de públic a tot arreu els programes on el David ens porta. Si ho va passar bé o no la Núria? Té trampa perquè ella està malalta de la marató. És una cosa obsessiva i estranya que algun metge, algun dia ho hauria de mirar. De totes formes David, jo volia preguntar-te sobre el teu cara més suena, que ja t'he posat de la mirada a la final. Ja hi ha tres programes gravats, falten encara dos. Un dels èxits de la temporada, sense cap mena de dubte,
Hi haurà sorpreses aquesta nit? Serà un programa en què podem veure en Santiago Segura, que intentarà tornar a revalidar la victòria que va aconseguir fa un mes, que va fer de Rafaela Carrà, aquesta nit donarà vida al pallasso Fofito. Després, Arturo Valls serà David Bowie. Ángeles Muñoz, la cantant de Camela, farà el mateix amb Isabel Pantoja.
que el Morbo hagués estat, però crec que Maria del Monte... Una de les condicions que ha de posar és no fer d'Esa del Pantoja, i crec que no li va fer sense gràcia, a veure com la posaven. La cantant Rocco serà Nicki Minaj. Anna Simon donarà la vida a Carlos Drey-Gypsen. A Carla Drey-Gypsen. A Carla, és una noia... Com basteix la Carla, aquesta? Ensenyes pot o no?
o no? No ho sabem ara. Ho dic perquè molta gent, és que perden audiència. Si l'han escoltat, perden audiència i ho saben això. Sí, com també ho saben que el Pecos canta malament i l'han humiliat. Ai pobra. Sí, canta fatal. Bé, també un moment dir-vos que Maria del Monte encarnarà
Xabela Vargas.
Bé, camí cap a les 6 de la tarda, com cada dilluns repassem l'actualitat de televisió i, malgrat... bueno, no, però hem tingut unes paraules en començar el programa, David, per l'Analyserant, perquè, a part de saludar-nos, aquí al programa som molts teatreros a la penya del morro. I tu també vols repassar una mica la carrera televisiva, no?, de l'Analyserant. Doncs sí, bueno, doncs, dir-vos que...
No sé si ho heu comentat, però vull dir-vos que analitzant va ser una de les ganes d'anar al teatre, però també va tenir un pas polític per la televisió, on s'ha anat a poder veure en diferents projectes, com va ser la sèrie mítica de TV3, que va ser Laura. Laura amb la Lloll, que la protagonitzava, i que a més a més, et diré més, l'exterior de la casa de la Lloll, que vivia amb la Belle Folc, si no recordo malament, estava gravat aquí a un dels carrers per sota de la Rambla de Sant Just,
A tu què t'agraden aquestes coses David? Un dels exteriors, tot era plato, però l'exterior o les cortinetes entre seqüència i seqüència estaven gravades a una de les cases que hi ha aquí just a sota de la Rambla de Sant Just d'Esver. I l'analitzaran sembla que feia la criada, no, una mica? Sí, sí, sí. També va participar Porca Misèria o una altra sèrie que no va tenir gaire èxit que va ser la Via Augusta. El cinema
i el càncer amb un projecte de l'Albert Espinosa i del Pau Freixas.
La pel·lícula Foraster és on ella va guanyar com a millor actriu els primers premis Gaudí.
Fa 4 o 5 anys, ella va guanyar el de millor actriu i també interpretava, no sé si heu vist la pel·lícula o l'havíeu vist allà, que la van reposar aquest dissabte a la nit al Canal 33, una dona que moria de càncer també. I també era, els últims dies, una dona mal carada i tot plegat. Però vaja, l'Elisarant, una gran dama, sense cap mena de dubte del teatre.
que, com hem dit al començament, en l'imaginari de tots els espectadors, sempre la recordarem i ja forma part del Hall of Fame de les grans actrius catalanes. Perquè ella era d'aquí i nosaltres som un país petit, no? Però si hagués estat a Hollywood o hagués estat a Broadway, sense cap mena de dubte, hagués tingut un ressò més que internacional perquè la brillantó amb la...
que feia els personatges, és que era increïble, i quedaves garrotivat a la butaca, veient-la com traspassava el personatge, a la quarta paret t'arribava, però increïble l'Alice Aran. Totalment d'acord, totalment d'acord. També he de dir-vos que en aquest paper que va fer, l'últim paper que va fer herois, un dels fragments que parlava ella amb el seu net que tenia síndrome de Downs,
era sobre la mort i de com s'havia de superar la mort i tot plegat. I era un dels fragments preciosos. No sé si ho heu comentat, que l'han entrat aquest migdia, amb la més estricta intimitat, i on la periodista Elisenda Roca, que era una amiga molt propera de l'actriu, ha oficialitzat la felemònia i on han actuat els cantants Lluís Llach o la Marina Rossell, a més de fer alguns discurs amb Sergi Barbel.
Bé tu com que saps que m'agrada l'Anna Simón, doncs em poses notícies seves, perquè la concursant que és de Mollet del Vallès, per cert, de tu que ara més suena, prepara un nou concurs de màgia? Sí, no ho diu mai ella que és de Mollet, no ho diu mai, no aprofita mai en cap moment per dir que és de Mollet. Que és de Mollet, no ho sabia jo. Que li fa cosa dir que és de Mollet, no. No, ho diu sempre, sempre, a dos per a tres aquesta nit.
Estem en una terra i ja veuràs que ho dirà. Ah, sí? Segurament. Segurament ho dirà. Oi que sí? Sí, sí. Oi que sí? Sí, sí, segur. Ah, vale, vale, vale, no sabía. Doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, doncs, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones, dones,
i dir-vos que ara està preparant un programa dedicat a la màgia, que diu Per Orte de Màfia. És el que necessitàvem, eh? Ho trobàvem a faltar. A veure, què farà? Doncs mira, es farà de presentadora i anirà a la sexta. I podria arrencar aquest programa la tercera setmana de febrer, tot just quan acabi la seva participació, a tocar a Méssovila. Aquest espai... Sí, digues, David. Aquest espai s'ha gravat el pilot i els directius del grup Antena 3 estan molt contents. Aquest espai va de que uns mags presenten els seus números
I un jurat els valorarà. Els famosos que els valoraran, els participants, seran. L'Alaska. Perdona un moment, perdona que talli, però és que ara tots els programes nous que fan, tots són iguals, no? I algú fa alguna cosa i un altre ho valora, amb un jurat. O sigui, si voleu fer un programa i triomfar, feu això, perquè segurament arribareu lluny. Sí, sí, mira, la Trinca ja fa 20 anys que ho fan, això, de fer un programa i que algú els valori. Un dia farem un repàs de tots els programes que han fet així.
amb valoracions. No acabaríem. No acabaríem mai. Dir-vos que això que anirà, l'Alaska, l'Almorén Asfit i en Santi Rodríguez seran els grans. I els famosos que els ajudaran seran la Gemma Mengual i el cantant de... i el cantant de... de Frankie una mica que es diu Pitingo.
Jo soc molt amic del seu germà, de l'Ismael Álvarez. No deixis de dir-ho. Queda un minut per acabar la secció i jo et volia preguntar algunes coses perquè vam comentar aquí que vam ser, com dius tu, allò que t'agraden els primers a dir que el Bonafuente tornava a TV3.
Però han sortit rumors que va a Telecinco, a veure, què passa? Falsos. David, què ha passat? Ell mateix, bueno, ell, que és una productora, que viu al Terrat. I va vendre programes a les diferents cadenes. No està quedat en cap cadena, i va vendre diferents programes. I un dels programes que ha anat a vendre, i un dels programes que ha sigut a Telecinco. Estan estudiant el projecte, però Andreu Guanafuente,
presentarà la gala dels Premis Gaudí al mes que ve. En directe per TV3, 3 de febrer. Un programa TV3 segur, no? Un programa TV3 setmanal, segur. Això a partir del mes de febrer o març, potser.
Sí, i això va fer que... Més mar d'abril que no pas febrer. Jo també ho puc dir. David, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Ens retrobem... No, no, ens retrobem la setmana que ve amb més tele. Bona tarda. Vinga, bona tarda. Bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Queri i Ramon Company. Unió Democràtica vol sumar els màxims suports a la declaració de sobirania del Parlament, especialment el del PSC. Ho ha deixat clar la porta veu del partit Marta Llorenç, que fins i tot no ha descartat a jornal a votació si és necessari. Nosaltres veiem com a molt important, imprescindible, potser no és la paraula, però creiem que és molt important que el PSC es pugui sumar amb aquest acord de proposta de resolució
que faci efectiva el dret a decidir per tant la consulta. Creiem que és molt important que el PSC s'hi pugui sumar i per tant, per part d'Unió Democràtica, farem tots els esforços. Com m'imagino, faran tots els altres partits polítics per facilitar i afavorir que el PSC es pugui sumar en aquesta proposta.
També Esquerra Republicana ha admès que és important buscar el suport de més formacions, tot i que només estan disposats a incloure matisos en el text ja presentat. Des del PSC, Pere Navarro admet discrepàncies amb el PSOE pel que fa al dret a decidir, però queu que finalment s'arribarà un consens.
És evident que conservem una discrepància, que és la discrepància que té a veure amb el dret a decidir, però és evident també que com amb la reforma constitucional no renunciem a continuar dialogant amb els responsables del PSOE, de continuar expressant els nostres arguments, de continuar explicant quines són les nostres propostes, i estem convençuts que també, fins i tot amb això, podrem avançar posicions que ens portin a un acord en el futur.
Navarro també ha anunciat que els socialistes catalans presentaran la seva pròpia proposta centrada en el projecte d'Espanya Federal i el dret a decidir, que defensa amb la intenció d'aconseguir el suport tant d'iniciativa com d'unió. El document es podria fer públic aquesta tarda. El president del Port de Barcelona, Sixta Cambra, ha anunciat que pensen recórrer la multa que els ha posat la Comissió Nacional de la Competència Barcelona-Montcarbajal. Bona tarda.
Bona tarda, president del Port de Barcelona. El CIX de Cambra acaba de dir que recorreran la multa de 100.000 euros perquè assegura que el port treballa amb transparència i afavorint la lliure competència.
Tot i que entenem que l'import, l'ascenció és simpòlica per alguna manera, però així tot nosaltres recorrerem perquè entenem que el Port de Barcelona s'està treballant, no només no contrarotació al revés, sinó per clarificar i afavorir al màxim l'activitat del transport terrestre amb la màxima transparència il·luminació.
La multa fa referència a uns fets del 2006 que la Comissió Nacional de la Competència entén van ser conductes anticompetitives en el sector del transport de contenidors per carretera, ja que dues associacions autoritzaven els camions que podien entrar al port i quins no. Al món del teatre, la televisió i el cinema, com i edat, l'actriu analitzaran amb una cerimònia laica al territori de les Corts de Barcelona.
El director de escenes, Josep Maria Mestres, amb qui va treballar l'obra Un matrimoni de Boston, ha lamentat la pèrdua de la intèrpret en declaracions a la xarxa. Molt dolorós, plegat, i a la vegada feliç d'haver compartit amb ella, amb una de les més grans actrius d'aquest país, i haver compartit amistat, i haver compartit vida, i haver estat feliços plegats, és el que et queda, no? I dolor, dolor perquè s'ha acabat com s'ha acabat. No és un dia gens feliç avui.
Les despulles d'analitzaran han estat incinerades en la intimitat al cementiri de Montjuïc. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça i el reial Madrid s'enfrontaran als quarts de final de la Copa del Rei de Bàsquet. La competició es disputarà del 7 al 10 de febrer a Vitòria, al País Basc. El vencedor de l'eliminatòria a Barça-Madrid s'enfrontarà al guanyador del caja laboral Caixeragossa.
L'exjugador del joventut de Badalona i comentarista de la xarxa, Mario Fernández, ha analitzat el quadre.
Aquesta part del quadre és la menys agraïda, perquè, d'entrada, Barça-Madrid, qui passi segurament penso que Caja Laboral guanyarà contra Cai, aleshores serà una semifinal amb classe vor a final. I per altra banda del quadre, clar, està València Estudiantes i Bilbao Gran Canària, que a ulls públics són qui menys renom tenen. Per tant, jo penso que la part del quadre on ha quedat emparellat el Barça és menys agraïda en aquest sentit.
En futbol a l'Espanyol aquest matí ha passat la revisió mèdica al búlgar Martín Petroff. El Barça, mentrestant, ja prepara el partit de dimecres al Camp Nou, a l'anada dels quarts de final de la Copa del Rey de Benalmàlaga. I ja coneixem els horaris de la jornada 21 a primera, dissabte 26 de gener a les 8 del vespre. Saragossa, Espanyol, diumenge 27 de gener a les 12 del migdia. Real Madrid, Getafe, a les 7 de la tarda. Barça o Sassona.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El vial que adoni el barri de Mas Llull amb el centre de Sant Just ha d'esperar fins al 2014. Els promotors privats estan urbanitzant el nou barri de Sant Just, però aquest carrer que l'adoni amb el nuclear urbà del municipi està previst per la fase final del procés. Els constructors han fixat un calendari en dues fases,
Ha començat ara fa dos mesos i encara queda mig any per acabar-la i la segona serà de vuit mesos més. Tot i això, les obres d'urbanització van a bon ritme i si tot continua al ritme establert, el nòvio el connectarà amb es Lluïm al centre de Sant Just a partir de l'any que ve.
2.737 donacions de sang s'han fet durant la Marató de Donants de Sang 2.0, que és el cap de setmana a Barcelona. Era la primera vegada que es feia aquesta iniciativa, que s'ha impulsat gràcies a les xarxes socials i al web maratodonants.cat. Des del banc estan satisfets amb aquestes donacions, però continuen insistint en que la demanda de sang no s'atura i que és molt necessària cada dia.
Per això, les campanyes dels municipis catalans són bàsiques. Demà serà el casal de joves, de 5 a 9, perquè tothom qui vulgui pugui donar sang, no només la gent jove. Podeu col·laborar amb les donacions si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos. Cal tenir en compte que entre donació i donació han de passar com a mínim 3 mesos.
I acabem aquí bullet explicant-vos que el centre d'estudis farà la seva assemblea general ordinària aquest divendres. Els 180 socis i sòcies estan convocats a la reunió en què s'aprovaran els comptes d'aquest any i les activitats i iniciatives que l'entitat vol tirar endavant. El que fa el pressupost és més desajustat que l'any passat perquè, per exemple, la subvenció que porta el consistori es redueix. Això sí, el centre d'estudis tindrà menys despeses que l'any passat. A banda de qüestions econòmiques, l'assemblea es parlarà també de les activitats que el centre d'estudis vol fer aquest 2013.
Algunes de les propostes són les habituals, com la miscel·lània, la passejada que es fa per la Festa Major i la sortida amb els socis i sòcies. L'altre acte que es farà és una explicació als veïns i veïnes de Mas Llull sobre qui eren les quatre dones Sant Justenques que donen nom als carrers del barri Carolina Catasús, Maria Cinta Amigo, Milia Guàrdia i Francesca Cortés.
Tot plegat es debatrà aquest divendres a l'Assemblea del Centre d'Estudis Sant Justencs, que es farà a la sala de les golfes de Can Genestà a les 7 de la tarda. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícies, edició vespre.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Molt mala. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Bizet nobles, per la Penya del Morro o del Morro. La ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. 6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Peña del Morro.
En aquesta segona hora, Cristina, tindrem el Sergi Pony i el Rafa Cano, que ja estan aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No sé, estem aquí pel que tu ens diguis, Ordi. No sé exactament què farem, però... Perdona, la tertúlia esportiva com cada dilluns... A disposar. Clar, perquè... Ja, però no ens has dit que ens retallaves.
No, he dit que començarem més tard avui la tertúlia esportiva perquè hem de parlar... Sors retallades. És que les retallades afecten a tot arreu, fins i tot. Ens hem d'estranyar el cinturó. Sí, són temps difícils. No hi arriba el petit. Hem arribat ja al pou, no? A l'arbre és més gran. Aquest arbre és més gran? Sí, sí. Escolta, l'hauríem de pudar aquest... oi que sí? No ho sé. Un moment, aquí hi ha un... És de plàstic. Un moment.
A veure, aquest arbre, com correcte, Rafa, és que els orients potser no ho saben, vaig enfocar-ho amb la webcam perquè la gent ho vegi, és que de debò t'ho dic, que aquest arbre ha crescut una barbaritat durant l'últim mes, ha crescut molt, jo el Rafa Cano, que està a l'esquerra meu de la meva vista des del control, jo ja tu no et veig gaire. No, no, no, semblo Rambo.
Què ha passat? Això s'ha de podar o es podria podar? No ho sé. És de plàstic o què? No ho sé, però tu dius que estem com a la selva a la ràdio, perquè hi ha un arbre, l'estudi número 1, que va creixent i creixent i aquí ningú fa res ni el poda. Doncs a mi com dius aquest que està sempre al xat, eh? Em presenta així perquè estic molt sovint al xat. No, perdona, no t'ho dic, això.
T'ho dic... Ah, bueno, quan et presento a la persona. Que dius mira és el del xat. En directe no, en directe no, han diferit. Doncs això no va dir que quan miro el programa pel xat, que jo sóc molt fan, m'ho connecto a la tele, m'estiro el sofà i veig a través de la webcam. I la persona que està asseguda on està ara mateix el Rafa Cano, la Zoe encara la veuríem una mica, però el Rafa Cano és que no el podem arribar a veure perquè està tapat.
Per aquesta planta. Per què passa això? O sigui, què passa? Que qui ha posat la planta aquí no sap que creix? Si més no podem desmentir algunes males llengües que deien que era de plàstic. Sí, potser sí, que era del xino, no? De totes formes, deixa'm dir-te que ara a la webcam de radiodesperm.com ja hem fet un plano millor i que això ja sembla Jurassic Park. O sigui, que... Sí, hem posat la... No és de plàstic, eh? No és de plàstic, no? No, jo em fulla seces.
O sigui, és que aquí el jardiner no passa per aquí, perquè passa per Can Gina està, pels jardins que hi ha aquí just davant del pàrquing de la policia local, passa per l'aventura d'Indústria, i per tots en juny ho poden, però a l'estudi número de ràdio no poden res.
Què ha passat això? Què és això? Un re... El meu vibrador. Potser ha trucat el regidor de... De sardinaries i salves. Si ens està escoltant el director de la ràdio, el director de la ràdio, no ho sé, l'autoritat competent, és que no sé qui és, per favor que faci alguna cosa, perquè podem fer-vos de la penya del morro si volem.
Però això pot ser una desgràcia natural si comencem a tallar nosaltres mateixos les branques. És que a veure, hi haurà un dia que no podran ni entrar els tertulians o els convidats. Sí, sí. És una mica com Jumanji. Perquè us feu la idea. Sabeu aquella casa que estava tota plena de rails i tot? Arribarà i ens menjarà. S'ha de triar què volem a dintre l'estudi? Una planta o convidats?
No, no, jo no. Depèn de quin convidat. Jo, però és una planta, eh, també. No, és veritat. Vigileu que com que comenci a sortir elefants, després tindrem el rei aquí i serà tot bo. Oh, l'humor sempre apunyent de Rafa Can.
Bé, deiem que la tertúlia avui la comencem una mica més tard, perquè bé, entre altres coses, li he dit a Rodríguez, que és un pilar bàsic de tertúlia, avui no puc venir, perquè li estan fent la boca del dentista, m'ha dit. Ja li preutarem. I què és fer la boca del dentista? No ho sé, és que tu vas allà i... El truquem i li preguntem. No home, no, que no pot parlar, no pot parlar. Potser ara sí que pot parlar. Potser estan aquells moments de nervis previs a l'operació. Sergi, no sé si l'altre dia vas escoltar la secció de fenòmens paranormals que van fer.
No ho sé, perquè n'escolto tantes que ja perdo el compte. Sí, crec que sí que la vaig escoltar. És que em confon entre fenòmens paranormals i la de misteris.
L'altre dia vam parlar de la làpida que hi ha a sota la catifa de l'entrada
I tot això venia derivat de la Cristina que ens explicava històries misterioses sobre Poltergeist i coses així.
En principi es va quedar pendent l'altre dia, la que vam comentar del Poltergeist de Vallecas, però jo no sé si la qualificaria com a Poltergeist. No Ruiz Mateos, el Poltergeist de Vallecas. T'he fotut el Rafael i el Sergi perquè ells són una mica fantasmes a vegades.
El fantasma número 1 és l'Edou Rodríguez, que no ha pogut venir. Ja que no ha vingut, aprofitem per... Per criticar-lo. Imagina't que és fantasma, que no hi és, no? Bona, eh? Aquesta és molt punyent. És del mateix gigonista que el Rafa Cano. Podríem dir que no parlem de Poltergeist explicitament, sinó de fenòmen paranormal.
Aquest és el cas de Vallecas que va succeir al 1990 i la protagonista és una noia, Estefania Gutiérrez.
Noi. Bueno, és un nom molt comú. Un cognom també molt comú, no? Sí, sí. Ah, bueno, la noia té 18 anys. Va fer, amb les seves amigues de classe, es veu que van fer diverses sessions de Ouija, no? I en unes de... La Ouija? Van fer la Ouija? Sí, de Ouija. Ja anem malament, ja, eh? El taulell, el got... Sí, sí. Són ganes de buscar-se problemes. Correcte, correcte. Doncs, en una d'aquestes sessions es veu que la professora les va enxampar. Ah.
Estaven en una sala de l'escola i de sobte es veu que la professora devia sospitar alguna cosa i en una d'aquestes les van xampar. En aquell moment en què la professora va obrir la porta, els testimonis, és a dir, les companyes, la pròpia Estefania i la professora van assegurar que el got es va trencar i va començar a sortir fum negre del got. Què dius ara? Del got? Sí. Mal rotllo, no? Mal rotllo, mal rotllo. Fum negre del got? Sí, però el pitjor de tot és que el fum
No se'n va anar cap a l'aire ni cap a dalt, se'n va anar cap al nas de l'Estefania. A partir d'aquell moment es veu que la noia no va tornar a ser la mateixa ni va tornar a comportar-se igual. Es veu que estava molt nerviosa, temorosa, tremolosa.
Va començar a patir diversos atacs d'epilèpsia, catalèpsia. I com us imagineu que va acabar? Com un tio. De l'Espanyol. Encara pitjor. Aquesta és la informació que estava apuntant-la. Acabava d'haver un partit de l'Espanyol amb aquesta noia.
Home, que sapiguem, no? En principi, no? Nosaltres fem buija, eh? Una cosa és jugar a la buija, que ja té nassos, però mirar un partit a l'Espanyol... On vas a parar? I què va passar? Doncs, bueno, els atacs d'atlèpsia, quan passen a catalèpsia, poden provocar la mort súbdita. I això és el que li va passar a la noia, que va morir.
Oh, hòstia, quin mal rotllo, no? Jo pensava que... No hi ha trampa, ni res aquí? En principi no. O sigui, no sé... Ah, això no acaba aquí. En principi no. L'altre que vam veure sí que tenia trampa. Aquí era la dona aquesta que estava a Enfield, que estirava el terra... Perdona, com que ens vas explicar que era tot mentida, avui ara estava buscant aquí la trampa, no n'hi ha? No, home, sí, va morir directament la noia, no...
És una mica, perdoneu, com... Jo estic una mica cagat, sí, d'arrencament. És que, una pregunta.
Tu Rafa, que saps molt del CAC, perquè al Rafa, normalment la seva secció de l'Espanyol li donen un límit de temps. M'han proporcionat. I mira que porto coses. No pots parlar gaire estona de l'Espanyol perquè si no els ulls es cansen de parlar d'Espanyol. Espanyol! Espanyol! Mira què passa. Jo li volia preguntar al Rafa si sap si existeix alguna mena de limitació per a aquestes seccions sobre fenòmens paranormals. Jo estic escoltant la ràdio i algun dia
No sé, se m'aparèixerà un fantasma o em passarà... jo què sé. Home, jo que soc... Home, jo soc molt aficionat a les ràdios del misteri. Començant pel senyor... Iker Jiménez. No, no, no, no. Miguel Blanco. Miguel Blanco? Sí. Espacio en blanco. Un programa que te va a dejar negro.
Jo quan viajo als meus viatges a les Estremadures, baixo 40 podcasts d'aquest tio i em tiro 12 hores de viatge.
Escoltant... Espacio Blanco. Això està per allà a Extremadura? No, està a Saragossa. A Saragossa. No em situo gaire. Per tant, el viatge terrorífic d'un català que visita Espanya, no? En aquest sentit. De totes formes... I a les fosques, perquè jo viatjo de nit. Mira, jo dic una cosa. Aprofito per comandar que em vaig trobar a un oient del programa, ahir aquí a Can Ginesta, que jo ania a veure el Barça a les 9 del vespre,
que em va dir que ens havia escoltat parlant sobre el que havia passat a la làpida, no sabem si és una làpida, a la pedra marcada amb 666 a sota de la catifa de Can Ginestar, i em va dir que volia esperar la història com acabava,
perquè va aparcar el cotxe i tot i fins i tot es va quedar tancat al cotxe esperant a veure com acaba la història. La gent té curiositat per saber aquestes coses. Això enganxa la gent. Per què? Perquè som morbosos. Perquè som persones que no en tenim prou amb la raó i volem deixar anar la imaginació. Potser és que la vida és massa avorrida, no? Bueno, també és una altra manera de veure-ho. La vida d'aquí, hem d'imaginar-nos altres vides paral·leles. Tu vida paral·lela, podríem fer una secció?
Una, sí, una la podríem fer. No, no, no, és com el que diu el Rafa. Podem fer coses i després no ho fem. Paral·lelos. Dóna'm idees. Paral·lelos, molt bona. No, però unes... Misteris de Sant Just.
Ostres. Però això ja existia, no? Jo la vaig escoltar, aquesta secció. És la que confonia amb la de... No era cap secció, allò. Allò va ser un fenomen terrible. Unes paraules meves de dir, mira, doncs passa això a Sant Just, però no res més. Però vaja, si algú sap alguna cosa misteriosa, alguna casa, no sé, de la plaça Maragall... Si torna a posar la música... Què passava per exemple? No quedava molt bé. Home, jo crec que d'obrir unes masies,
Deu tenir la seva història. El Walden ha passat de tot.
Suposo que deu ser millor, no? Abans de construir un edifici d'aquesta magnitud, suposo que passen les màquines aquelles, però ara seria fantasma. Què ens hem d'explicar sobre el camp de futbol de Sant Just?
Què amaga? Per què vam posar gest artificial en aquell moment? I per què està tan a prop del cementiri? Ara! Ara! Ara! Ara! Ara! Ara! I per què vam posar... vam tapar tot amb una gest artificial? Per què amaguen? Per què amaguen a sota l'Ajuntament? Per què? Per què? Clar. En fi, són preguntes que segurament quedaran... Tots els ho fem alguna vegada a la vida. ...sense resposta. Va, comencem la Tartulla Esportiva!
Bona tarda!
Perquè parlarem del Barça, parlarem també, a més a més, del cas Alexis, que no sé si un cas Alexis o no, però Sergi Pon, quan tot va bé, sempre hi ha algú que toca una mica la pera, que és el Sergi, que ens has dedicat una cançó especial a l'Alexis, que es titula Tens un paquet, que ja el nom ja et diu moltes coses. Ja et diu, sí. A més a més també... Ja diu per on van els tiros. Escoltarem declaracions de Pellegrini, parlarem de Maurinho, tindrem el Gerard Piqué i... Bueno, el tindrem.
Escoltarem declaracions també. Tu ho deixes anar i mira, si cola cola, no? Perdona, hi ha molts programes de ràdio i esportius que fan tindrem i tal i dius, bueno, si cola cola... Jo també faig el mateix. Coca-cola. Et diré més, tindrem el Gerard Piquet, tindrem el Mangal avui. El Mangal, el programa. I no sé si... bueno, i el Rafa Canó. Amb el Martín Petro. Amb el Martín Petro, venga. Martín Petro. Cristina, vas fer el partit del Barça ahir? Sí.
Sí o no? Sí. I què et va semblar en general? Bueno, bé. Bé, no? Sí. Tampoc que si m'interessi molt el futbol, a mi tampoc generalment. Vale, gràcies. El veig estones, el puc estar mirant una estona després per fer una altra cosa. Fora d'aquí. Perdona, tinc el mateix dret que vosaltres a opinar, eh, d'això. I tant, i tant, i tant. Com t'arrafa buscant-se amics. Sí, sí, com ets, eh? Com venen. Escolteu, hi ha Gipau, hi ha Gipau,
T'ho heu d'opinar, encara que no ho sapiguem. És una mica el que has vingut a dir, no, Cristina? Sí, bàsicament. La planta es passa aquí, en totes les seccions de tots els programes i ningú li diu res. Però tranquil·la, perquè no ets la primera col·laboradora d'un programa esportiu que opina sense tenir idea. Això no et preocupis.
Mira el Rafa Can. No ho dic per ningú d'aquí ni d'aquesta ràdio precisament. Que també ho diu de fora.
T'has fet amb molts amics ara. Tothom s'ha desfet analogis cap al Barça en el partit d'ahir. Però creieu que va ser el millor partit dels últims anys, Sergi? Així que m'ho comprova. Com ho veus tu? Home, jo crec que va ser un molt bon partit i jo crec que el millor de la temporada sí.
o del millor de la temporada. A mi em costaria trobar, ara mateix no trobaria un partit millor en tota temporada. Home, el Barça ahir va fer un... potser contra l'Espanyol. Em sap greu que t'hagués res aquí a comentar-ho. No vaig veure l'Espanyol. Jo el de l'Espanyol el vaig veure molt avorrit. Molt avorrit per part d'aquí. Per part de l'Espanyol, no va fer res. No va tenir rival el Barça. El Malaga sí que va ser un rival.
Sí, sí, però jo crec que el Barça encara fa millors partits quan es troba un rival que li planta cara, amb tot el respecte per l'Espanyol, que no li va plantar res. Clar, perquè en la segona part del partit del Barça Espanyol va ser, en la segona part va ser una aixecada de peu del Barça. És veritat, és veritat.
i l'Espanya no va poder fer res. Va ser molt seriós.
No ara, sinó jo l'he vist tota la temporada, encara que algú pensi que no, jo penso que malgrat les lesions... Què vols dir algú? Tu, i tu i l'Edu. Que quan el Piqué i el Puyol estaven lesionats, que són el pal de Paller,
Estic d'acord amb tu que l'equip com a conjunt ha mantingut un nivell molt alt durant tota la temporada.
coincideixen que l'equip està en un moment de forma i que, a més a més, els seus jugadors més importants, com són Piqué, Puyol, Xavi, Busquets, Iniesta, Messi, tots els jugadors que coincidirem que són els titulars, estan en un moment de forma excel·lent. És a dir, tots estan finíssims. Al cent per cent. Al cent per cent. I clar, quan sonés el gran equip i el gran treball que hi ha darrere del Barça, i que, a més a més, les seves estrelles estan en un moment excels,
Doncs el resultat és el que vam veure. De fet, hi va haver un moment que vaig apagar la tele, el so de la tele, vaig posar música així com de vals, saps? I perdona, no sé si és un exercici que heu fet alguna vegada, però jo t'ho juro que ho he fet a casa. Quan el Barça està jugant en un bon partit, apago el Puyol, el Bernat Soler, llavors deixo anar la música. Llavors van jugant, mira, Xavi, Iniesta...
ara Messi, ara Busquets Recupera... Camara lenta, no? Camara lenta. No, camara lenta no. Pots gravar-ho i després passar-t'ho amb camara lenta, si vols, amb el DVD. Però la veritat és que és una meravella i jo crec que... vaja, és que jo no em cansaré mai de repetir que som uns privilegiats d'estar veient aquest Barça fet a casa nostra, perquè són d'aquí l'esport rei del món, o sigui que això, clar, dius, no, mira, és que juguen a criquet, no? No, hi ha dos passos de casa nostra.
No, hi ha dos passos. Hi ha quatre metres d'aquí. De la teva encara més. I de la meva més. S'enfaliu, estan allà s'enfaliu. Però no tothom opina el mateix que tu, Jordi. Ah, no? No. Ahir vaig anar a veure el Barça-La Penya barcelonista de Sant Just d'Esvern. Ah, sí? Vaig anar a veure el partit d'allà.
i s'ha de dir que hi ha un sector bastant gran, que potser és del 95% del públic, que és bastant crític amb el Barça. I entre els quals es troben Edu Rodríguez i el seu pare.
Ostres! Marta, avui has d'estirar una mica de porqueria a sobre. A la família i tot, eh? Sí, sí, a sobre de la... Estàs atacant uns noms enjustecs. A veure una cosa... A veure, què feu vosaltres el dia que jo no vinc? La setmana passada no vaig ni. Suau, suau. Suposo que vau aprofitar. Escolta, el programa, i ho sabràs. Parlem d'escoltar el programa, la Helicopt de Vila, que també és molt atenta al que diem, ens comenta a través del xat que sota d'algú al dent diu que hi ha un cementiri indi. Segur, segur.
Això no ho sabem, tampoc. En fi, el que estàvem dient, que tenim algunes declaracions, per exemple, de Pellegrini, perquè és que no ho diguem als culers, això? No, però és que compta, ja veuràs què diu Pellegrini. No sé si l'he escoltat. No escoltem-lo i després... Jo no escolto mai re, no escolto mai re. A veure què diu.
Llegabas, donde prácticamente nos sentíamos muy cómodos dentro del campo de juego, y un error muy tonto nuestro permitió al Barça abrir el partido. Con esa sensación de tranquilizarme, después de los cuatro minutos, era una muy buena jugada, hicimos el 2-0, entonces... La jugó a placer el segundo tiempo con un marcador tan amplio, así que en ese aspecto me quedo con la sensación de que pudimos haber hecho algo más si no cometiéramos un error tan tonto como lo metimos en el primer gol.
No, son todos los partidos distintos, además que todos los partidos de Barcelona hay que tener una grava concentración importante, hay que tener un nivel de juego que les permita a ellos no hacerse poseedores del balón como hicieron ahora con el marcador más amplio, por eso me equivoqué. Si vols, recapitulo una mica el que ha dit Pellegrini amb quatre paraules. La vam cagar en el primer gol i per sort vam perdre el partit, però després ja el Barça... Home, com pots dir això? No. És que no va haver-hi el partit, aquest home? No. Home, què he de dir, també? Tu, Rafa, vas veure el partit?
Jo he vist el resumen, però ja... I et sembla que el resumen del partit seria la vam cagar en una jugada puntual? Ho vaig escoltar per la ràdio, eh, per això. No, no, no. En favor, home, ja n'hi ha un tip, senyor Pellegrini. No, no, no. Com a mica de seriositat. Perdona, vols enviar un... Fem com a punt de pelota. Vols enviar un missatge a Pellegrini? Aquella és la teva càmera. A veure, qual és la meva càmera? Aquesta. És que només tenim una, que és la webcam. Senyor Pellegrini? Sí, sí, va, va, però, hòstia, senyor Pellegrini, m'està escoltant.
Me parece vergonzoso vergonzosas las declaraciones que hice ayer después del partido ante el Barcelona. ¿Cómo puede decir que perdieron el partido por un fallo? Es que es increíble. Se les dieron un baño, un rapa, polvo de arriba abajo, señor Pellegrini. Váyase al Real Madrid otra vez, señor Pellegrini. Váyase, venga.
Perfecte. No és que... Perdona un moment, perdona. Deixem que faci la pel·lipilla, per acabar i aprofitar els últims segons de la cançó. Sergi Pons, el nostre Tomas Roncero. Que Sergi Pons té tota la raó, perquè a part va ser un error, va ser un error, està clar, de la defensa, però la va agafar Messi.
I agafar-la també va tenir la seva velocitat, i el que té més, sí. Velocitat i velocitat. Només té això a menys. És que anava a dir una paraulota, però està aquí de... És com bais, velocitat i prou. El Barça va ser tan superior que si no marca en aquella marca el següent i si no a l'altre o a l'altre o a l'altre.
el control absolut del partit. El Malaga només va xutar un cop a porteria i va marcar gol. Jo sí que comprenc les declaracions de Pellegrini en el marc d'una setmana en què s'ha enfrontat tres vegades amb el Barça i clar, no pots dir-li a la seva afició que és impossible guanyar aquest equipo. Pensa que ara té l'excusa de l'anada i la tornada de vuitens a la Copa del Rey. Hi ha molts entrenadors que sí que de partida a les rodes de premsa sí que
Comencen dient que el Barça és un equip molt superior, no pretenem guanyar-lo, però intentarem jugar el millor possible. Molts entrenadors diuen això. Pellegrini no pot anar i dir els seus aficionats.
Si passa d'aquesta eliminatòria es torna a veure la mateixa tònica...
Jo crec que no tindrà més remei que dir bueno senyors, no tenim res a fer. En fi, d'aquí una estona el Sergi ens ha preparat una cançó especial amb el seu K'lele parlant d'Alexis que es titula Tens un paquet? Sí. I a més a més, no, deixa'm comentar que jo crec que ens hauríem de deixar de tocar ja als colers i passem a parlar amb la gent per ICA i de l'Espanyol, que últimament també s'està trucant una mica.
És la millor careta d'entrada?
de tota la penya del mor. No, no, no, de la radiodifusió catalana. Exacte, ja, bueno... Espanola. Bueno va, Rafa Cano, que ja veieu que no té modestia a part. No, no tinc ma abuela. Atenció, perquè està content també, no? Vull dir, com estàs... Bueno... Som-hi com un anís, perquè l'Espanyol va aconseguir la seva primera victòria de la temporada, pot ser? No, home, no.
Alguna més. De l'any, no? De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final. De l'any final.
i el Mallorca per sota amb 17 punts vells. I serà un partit bastant complicat perquè Mallorca ve d'empatar.
D'empatar, no? Sí, amb el Madrid. Ai, no, perdona. De guanyar, no? No me'n recordo, és un només de l'Espanyol. Rafa, quan et demanis un salut, digues que ve d'empatar, guanyar o perdre. 1x2. Ve de fer un gran partit. Sí, sí, un gran partit. Sí, molt, molt, molt. A veure, sala de dades, un moment, que ho miro, dos segons. Ah, sí, de perda, de perda, de perda amb el Valladolid.
Ja t'ho deia, ha de perdre. O sigui que perfecte per nosaltres. La lectura del pròxim partit. Rafa Karn prèvia del partit tenint en compte que el Mallorca havia guanyat. No m'he provat cap prèvia. Vaig a salto de mata.
Després d'aquest... Com es diu?
Tu ets un entremac. Escolta, per què no expliques les coses que t'has preparat com a mínim? Sí, m'he preparat comentar el partit del Celta, que va ser un gran partit, un Estuani amb una nova posició perfecta, va donar el pase de gol al Sergio García, alias Falete, que per cert que tu deies Falete, no li digues Falete,
A una ràdio que jo escolto molt, Ona Abans. Ona Abans. Ona Abans. La COPE, la COPE. No és Ona. No és una catalana? No, és aquesta. És ràdio Barcelona? No. Com Abans. A veure quina és? La que vaig near, cony. A la com ràdio. A la xarxa, a la xarxa. La xarxa.
Bueno, quan van cantar el gol, van dir... Falete? Però tu per què li dius Falete? Perquè s'assembla. S'assembla físicament. Amb la cua, gitano... Una mica gros. No, gros no. Fem un parèntesi, perquè quan diu Falete vol dir Sergio García. Sí, Sergio García. El niño. El niño al de golf.
Jo personalment vaig veure un canvi, un canvi positiu, a part de tenir en contra el conjunt arbitral i en tema de jugada, de més força al davant.
El joc de l'Espanyol és tirant el joc anglès.
I a l'Espanyol li passa com sempre, el que surt favorit al Camp de l'Espanyol surt perdent. Els equips que som del nostre nivell, si ve al Barça o al Madrid és una cosa diferent. Has buscat alguns tuits en aquesta xarxa que poden explicar el sentiment pericu, no només el teu, així l'entenem una mica.
El primer tuit, tots estan tutejats al voltant de la duració del partit o al final. El Sergi Mas va tutejar bien, bien, bien. 1-0 Real Club Departivo Español.
Un tuit original, eh? Sí, sí. I compartit per al mosperico. És un sentiment. És un sentiment. L'afició és un sentiment. L'Ander Miranbey va dir... Home, l'Ander Miranbey, que va estar aquí al programa. Sí, sí, l'Ander Miranbey... A veure si tornes. A veure si tornes. Sí, exacte. L'Ander Miranbey, a veure si tornes. Compatint, eh? Sí. Vols la càmera per donar-me un missatge a l'Ander Miranbey?
Valander Miranbey, persona olímpica, va dir una cosa... Persona olímpica, que era la torja, no? Olímpicament persona. Va dir alguna cosa que jo crec que és una mica abusarat, però bueno, és el seu pensament. Diu, diu, diu. Bardú, Sergio García, recorden el millor de la Peña y Tamudo, amb les seves diferències, i Estuani, per la banda com a Lluís García.
Potser massa, no? Sí, s'ha passat una miqueta, però no és igual. Si es tira per l'esqueleton, es té que passar. És un tio que viu al límit. És un tio que està allà fregant el impossible. Un periodista com vosaltres, sobretot com el Sergi, no com el tu.
Un dia vaig a una cosa, un dia. Olímpicament presentador.
en una altra vida, no? Ah, segurament sí. Tot divertit, no? Edu de Batlle. Edu de Batlle, que és el que... Anem a la casa. Periodista de RAC1 o no? Periodista de RAC1. De RAC1, molt bé. I després el periodista de la com, ja com a últim, tuit... De la xarxa, perdona, parla amb propietat perquè és la xarxa ara. De la xarxa. De la xarxa. Quan ha canviat. Antigament he conegut com a comradio. Vale, pues... Prince, anteriorment he conegut com a Prince, no? Sí, sí. L'artista...
Eduard Cabré va dir victòria fonamental de l'Espanyol sobre el Celta amb un estuani descomunal gran feina de tot l'equip fora del descens gran jornada
Doncs enhorabona a la Facitats Rafa i a tot l'especió al programa, hombre, com fa Ferran Monegal, hombre. Recuperem, sí, un clàssic de penya del morro que fèrems que no ho fèiem quan li torna la gana. No, però no et pensis que fa tant, eh? En aquest programa. També hi va haver un parèntesis que vaig fer al Just a la Fusta.
Tu ets una mica com el Celades. No em vaig anar cedit. Te'n vas anar a Madrid i després vas tornar al Barça. No hi ha cap jugador que hagi fet això. Sergi, avui ens prepares una cançó que la gent que estigui interessada en veure-la...
No, el podcast es pot escoltar. El podcast es pot escoltar. Però no podrem veure el guapo que ets i les rastres que ja no tens. Atenció, perquè el Sergi està pujant ja a l'escenari de la panya del morro amb el seu ukelele.
Ja estàs a l'escenari i... Molt bé que encara n'ha arribat. Sí, puja. Ara sí, ara sí. Tenim un tècnic de so. Home, xaval, li pots pujar el micròfon vermell? Li pots posar... Sí, enfocat. No, no, però què fas? No piquis. Ja ho pots dir jo, perquè aquests tècnics d'avui en dia... Aquests micròfons volen 500 o 600 euros, de debò? Que sí? No, no, que t'ho dic.
Sí, és veritat. Mira, el Carles què diu? No, no diu res. Per sort no ho ha sentit. Perquè no n'estan escoltant a fora, però és que el cap de nit darrere et veu fent això i t'entreu a tallar el sou. A veure, atenció, Sergi, ja estàs a l'escenari i quina cançó ens electaràs? A veure, és una cançó... és una versió d'una cançó de Nadal, d'una Nadala de Manel, que dius, bon moment per fer una Nadala, no? Era el Camell d'Orient aquella? Sí, correcte. Molt bé. Bon moment per fer una Nadala, ara que ja ha passat el Nadal.
Aquí a la Penya del Morro som així. Molta penya i molt de morros. Molt de Nadal i molt de morros. I la cançó es titula...
un paquet xilè o tens un paquet, com vulguis. Pots triar, imagina't, us deixo triar el títol i tant. Home, jo prefereixo tens un paquet, encara que sigui el títol de pel·lícula de porno. En fi, Sergi, quan vulguis, tens un paquet. Un paquet xilè aterrat al Prat, més de 30 quilos al Barça pagat, ve de l'Odinese del calçó italià.
Diuen que lluern allà on va, regats, assistències, esprints, cops de cap, el noi promet molt. El paquet de buta contra el Real Madrid fa alguna coseta no tant com han dit. Bastant piscinero i una mica tronc, s'escalfa Isaac Cuenca al costat.
El paquet xilè es posa al sandall i es que fa banqueta. Ja fa un any i mig que li donen pesset, potser avui marca, potser ho faci bé. Sense la pilota és un gran davanter, doncs que es dediqui als escacs.
Si vols jugar al Barça, t'hi hauràs d'esforçar el cor ahir. Però... i el paquet xinlès segueix sent titular. I el paquet xinlès segueix sent titular. I el paquet xinlès segueix sent titular. Sergi Pons! Oh! Bravo! Bravo!
De l'última part no me'n recordava, de la cançó. Sempre hi ha alguna part que hi ha un lapsus. No passa res, Sergi. No tris per terra. Home, això està molt bé. Pobre Alexis. Amb quin titular et quedaries? Home, jo em quedo amb aquell que no va fer alguna cosa al Bernabéu, però poca cosa més. És que potser la carrera d'Alexis del Barça es pot refinir així, no? És veritat que es dediquin els escacs, no? Aquest m'ha agradat a mi. Sí, aquest està molt bé. És veritat, em fa molta gràcia quan diuen això. Sí, Alexis, clar, amb la pilota als peus li costa, però sense pilota és un crac.
Doncs a veure, si no sap jugar amb pilota, doncs que es dediqui als escacs o a l'esqueleton, com l'Ander mira amb ell. Si corre molt i no sap jugar amb la pilota, esqueleton. Decida fàcil. No, no, la veritat és que ja ho hem vist. No, no, no, no, no cal, gràcies. Va, passem a una altra qüestió, recte final ja de la tertúria esportiva de la Pella del Morro. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per Ràdio Desvern.
Bé, parlem una mica del Madrid i també de la roda de premsa de Gerard Piqué, perquè les declaracions que tenim del Defensa Central del Barça van una mica en aquesta línia i també parlarem de Mourinho i tot plegat. Escoltem el que ha dit el de Sant Just, podríem dir?
Viurà fins a estrelles, ara. Ara viurà fins a estrelles. Sabies què? Tinc una exclusiva. Què dius, ara? Bé, potser ja ho sap tothom, eh, però... És el que el Piqué s'ha comprat a la casa del costat d'on s'està construint la seva només perquè no li molestin. No, però es la farà del pla, no? No, és el que s'ha comprat un solar només per no tenir veïns. En sèrio? I és el que va fer comprar el solar el propietari, o sigui, l'antic propietari de la casa que s'ha comprat ell.
El primer soler que hi havia i el segon espai...
obrir-lo i tenir com més jardí o alguna cosa de no tenir veïns. La casa de Gerard Piqué. Construye tu casa de muñecas. Casas con Encanto. Sí, casas con Shakira. Atenció, perquè tenim a Gerard Piqué i les coses que ha comentat a la roda de premsa d'avui. A veure què diu. Me acuerdo que cuando Madrid ganaba a Mo se le permitía todo.
Vino aquí al Camp Nou y le puso el dedo a Tito y cuántos partidos de sanción tuvo? Cero. Y uno. Entonces, ahora que el Madrid pierde, que Mourinho se carga y que a un compañero de vuestra habitación ahora lo criticáis. A mí no me parece correcto. Bueno, pues lo siento.
Mourinho siempre ha sido así. Desde el primer día que llegó siempre fue así. El problema es que Mourinho que cuando ganaba se le permitía todo y ahora no. Y lo digo también para los de Barcelona. Cuando el Barça no lo hace todo bien, tú lees las portadas de Mundo y Sport y parece que siempre el Barça lo hace todo bien y el Madrid todo mal. Al final el periodista cuando pierde la imparcialidad
es cuando creo que se empiezan a hacer las cosas mal. He partido en Pamplona y no me pareció... Rajada. Sí que es verdad que no fue un partido bueno, pero no me pareció que el Madrid tirara la liga, ni mucho menos. Yo creo que la actitud de los jugadores que saltaron al campo fue muy buena. El problema es que luego, fútbol, no hubo mucho, pero es que el Madrid nunca se ha basado en jugar un buen fútbol. Yo siempre he dicho que el Madrid, hasta que matemáticamente no...
No es temor, no es para ganar. Siempre lo consideraré un rival.
Una cosa que he de dir un moment, eh? Molt bé, perquè a TV3 avui han donat les declaracions de Piqué i aquest... han tallat una miqueta el final de quan veia els periodistes, quan veia la imparcialitat. Fins i tot aquí, no? Sí, sí, han tallat això, suposo que per no oferir sensibilitats a Barcelona. O els mateixos periodistes, perquè una cosa sabuda, que a TV3 els periodistes esportius són molt impartials.
Perdona que et digui una cosa, però la imparcialitat no existeix. És molt difícil ser imparcial. Tothom té alguna opinió respecte a alguna cosa. És una cosa personal. Sempre les transmissions esportives són d'un equip o d'un altre.
Qui sigui demana, no? És clar, d'imparcialitat de zero a Jordi Grau hi ha un punt d'intermit. Sí, no, jo estic culpant d'acord, de fet... A la penya del morro no hem tingut cap problema amb posar aquestes acabacions. No, no, no. El tindrem ara a l'esportista. Exacte. No, de tota forma, això del... Vindrà Piqué, no? Això del periodisme... És que, a veure, el periodisme esportiu també no... Tampoc molt periodisme no és, tampoc. No. O sigui, és més opinió,
S'han d'omplir hores i hores de programes cada dia. S'han d'omplir diaris, hores de ràdio, programes de tele...
hi ha les declaracions, però s'acaba on s'acaba, no? I per això jo penso que el periodisme esportiu moltes vegades és de tot menys periodisme. Mira el Pedredol, el que fa el Bernadets. No és un periodisme, no és un periodisme, allò és un xou. Allò és un xou. Mira, fins la mare del Sergi i tot.
Però què ve això? Què ve això ara? No ho sé. Diran en bala que per la meva família. Ja, perquè és una persona en criteri, també veu aquestes coses. Ara arregla-ho. Escolta, volíem parlar de Mauriño. Has portat aquí... Em sap greu dir-t'ho ara així i en directe, però és que no el trobo per enlloc. No, no, està una carpeta que diu Música es tertúlia o alguna cosa així. Ah, Música es tertúlia, val. I llavors, si per parlar de Mauriño... Has pogut obrir? Sí, per parlar de Mauriño, tu vols que posem això?
Hòstia, i ara què? Aquesta és la teva gracieta. Tinc el dia maquinero, tu. Una de cal i l'altra d'arena, eh? Perquè fas lo que l'hele. Perdona, què té a veure aquest mix de bengal amb morillo directament, no?
Home, Mourinho ja... Però aquí no som fanats. No, però aquesta no és una tertúlia periodística, veieu, veieu. Perquè si no, tindríem un problema, eh. Si aquesta no és una tertúlia periodística. No, el que jo volia posar sobre la taula amb el cas Mourinho és... malgrat aquest malestar que hi ha, troia, amb el mancalaire, que torna nerviós. Torna, torna. No, no, no, no, no, no. No, no, no, prou ja.
Malgrat de mar aquesta situació que està vivint a Madrid i tot plegat, jo penso que en Piqué, que no, ens hem de refiar i que Mourinho fa el seu xou. La Lliga ja està perduda. Per a ell finalment acaba guanyant-la perquè pot passar. No, no, no, podria ser. Jo penso que serà perquè el Barça se la deixa perdre, no per altra cosa.
De totes formes, com que ells tenen la Lliga perduda i tot plegat, i com diu el Piqué, una mica és el show de Mourinho, perquè es parli d'ell, potser, però estan a la Copa i estan a la Champions. Veurem què passa, no? Sí, però el Piqué no ha dit... Tot el que ha dit ha sigut opietat. Això no ha descobert.
Per cert, aquestes declaracions de Piqué amb Guardiola jo crec que no les hagués dit. Ha variat una mica amb Tito ara. Està més suelto, no? Piqué normalment és dels jugadors que s'ha atrevit una mica a plantar cara. Però també és veritat, no sé si amb Guardiola ho hagués dit. Home, és un tio més extrovertit, això sí, no? És un tio que a part d'estar amb la Shaquille...
Ja em diràs que té a veure amb les declaracions. No, és veritat. És el rotllo de la folclòrica i el torero. És veritat. Beckham i Victoria Adams. Exacte, un futbolista amb una cantant que són Beckham i Victoria Adams. Però és nostrat o aquí no passa el que passa. És veritat, és això. I a part és un tio que li va el joc, o sigui, se sap
Se sap que és un jugador de pòquer i que va als cassinos a jugar. Li va a la marxa. Li va a la marxa. O sigui, és un tio que... Surt de nit. Surt de nit. Bueno, que és jove. Es salta a senyals de trànsit. És jove. Bueno, és veritat. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cotxe. Corre molt amb el cot
Quan n'ha de dir, algú ho diu. Diu el que pensa. No és molt llevantant. I ara Guardiola ho deia. Ja ho parlava ell. Tira un sermó de dos hores.
i deixava tot el periodista sense preguntes. No m'imagino a Pedro, dient això que va dir Piqué. No parla català. Ni a Iniesta, ni a altres coses. Sobretot per son, em refereixo. No, però tornant un moment al teu Mauriño, jo crec que és que aquest home ja no sap què fer perquè el fotin fora. Vull dir, no sap què fer perquè el fotin al carrer i li pica el Mauriño, a ell s'està tota la setmana pensant
Per què fiques això de polseres vermelles? Per què t'ha acabat el programa? Per què t'ha acabat el programa? Deixa'm acabar un moment amb el Mourinho. Jo crec que aquest home està durant tota la setmana pensant com la lio aquest cap de setmana perquè em fotin fora. I primer ha dit, deixaré el Sergio Ramos a la banqueta. Sempre hi havia algú que defensava. Va dir, molt bé, doncs ara, deixaré Iker Casillas a la banqueta. I ha sortit algú que defensa.
Molt bé, ara diré que és que al principi de la lliga ens van robar els partits i ha sortit algú que l'ha defensat. És que Mourinho està pensant, bueno, és que la veu i allò em si se'n foten fora. Però és que sortirà algú que el defensarà. Bueno, però és necessari, perquè per molts periodistes i colers Mourinho és una peça clau per tenir joc, per poder parlar per tot. Per vendre diaris. Nosaltres quedem amb això.
Bé, doncs ho deixem aquí. Rafa Cano, Sergi Pons, moltes gràcies per la tertúlia excursiva d'avui. Agradeït tota la gent que ha fet possible el programa, com la Carme Berdoll, l'en qualitat Sant Justcenca, el Manel Ripolla, la història de Sant Just, o el David Ávila a la televisió, i amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. I com diu el Rafa, efectivament acabem amb una qüestió trista, però és perquè la cançó ens ho porta, acabem.
amb el tema, que segurament serà un dels més escoltats dels propers dies, si no ho és ja, de polseres vermelles, que avui torna a segona temporada a TV3. Us deixem amb les notícies de les 7. Bona tarda i fins demà.
Quan sento que res té sentit, que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomançar. Quan sento que no queda res pel que sempre he lluitat i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre aprendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera,
Bona tarda, són les 7 del vespre.