Prèviament pels tècnics municipals perquè es puguin executar abans d'acabar l'any. Protecció Civil manté activada l'alerta del Pla per risc d'inundacions linuncat. El motiu és la previsió de noves tempestes generalitzades. El risc afecta sobretot a la meitat nord de Catalunya. Servei de Meteorologia de Catalunya, Esther Batalla, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. La tarda es presenta molt complicada amb xàfecs i tempestes que estan sent localment forts a alguns punts de Catalunya. De moment, per exemple, s'ha superat el llindar de forta intensitat a Vilanova del Vallès amb 30 mil·límetres en només mitja hora.
Aquesta possibilitat s'estén a pràcticament qualsevol punt del país, però sobretot a punts de la meitat nord. D'altra banda, tindran una durada curta. S'esperen fins a la nit, tot i que es puguin allargar una mica més. De mica en mica aniran minvant d'intensitat. I de cara a demà, una jornada molt semblant amb un matí per contra força solellat. I el creixement de nubulades a la tarda que seran xàfecs, sobretot a punts de muntanya.
Les temperatures s'han refrescat amb tot aquest canvi atmosfèric i estem parlant de temperatures que, com a molt, arriben als 31-32 graus a punts de l'interior, mentre que a punts de costa no s'ha notat tant, amb 30 graus de màxim a Barcelona. De moment, això és tot des de l'Acero Meteorològic de Catalunya. Bona tarda.
Bona tarda, us parla Jordi Pallarès. Barcelona espera que l'impacte econòmic dels mundials de natació sigui d'uns 125 milions d'euros, ho ha explicat l'organització en l'acte de presentació oficial de la cita que demà s'inaugura. En futbol, avui al centre d'esport Sabadell, viatge al Japó, on l'equip hi farà una part de la pretemporada. I aquest vespre, Tarragona dona la benvinguda a la bandera dels Jocs Mediterranis. L'acte tindrà lloc a les 8 a l'amfiteatre i serà obert a la ciutadania. Suposa el tret de sortida simbòlic cap als Jocs del 2017.
Notícies en xarxa. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa...
amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Molt bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Què tal? Com esteu? Benvinguts un dia més al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre això és la penya del morro. Vinga, bona tarda. Benvinguts. 18 de juliol del 2013. Saludem a l'equip habitual del programa al capdavant de la qualitat Sant Justenca. Andrea, bueno, bueno, bueno, bueno.
Hola, Andrea, què tal? Com estàs? Bé. Escolta, t'escolta una mica baixa, pot ser o no? Sí. Ara, ara millor. Hola, què tal? Puja't una mica de la cadina, eh? Que estàs una mica baixa. D'on ve la gent que ens acompanya i que riu avui a l'estudi número 1 de la ràdio? De Bellvis, del Pla d'Urnell.
Ben vist. Ah, vell vist. Una vista bonica des del Pla d'Urgell. Doncs bona tarda i benvingut al programa, també. Avui parlarem de Twitter i concretament dels tuits que fan alguns enjustents en aquesta xarxa social. I amb la Roser Arcs avui també...
Acabarem temporada amb ella, la nostra educadora canina. A la segona hora del programa tindrem els Gunis de Sant Just, el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que han fet segon d'ESO a l'Institut de Sant Just i que avui ens portaran precisament una de les professores de l'INS Sant Just, que és l'Isabel P. Joan, amb qui parlarem de moltes coses. I també avui entrevistarem un actor que no cal, no li fa falta presentació, que és l'Enrique San Francisco.
Saps qui és Enrique San Francisco? Hola, soy Enrique San Francisco. Que té com una veu així carajillera i molt castida. I per què, per què? I molt maco, perquè està fins diumenge al Teatre Bart de Barcelona amb l'espectacle Enriquecido. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
I al Twitter i al Facebook del programa tenim la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, Cristina. Repassem el més comentat a Twitter i a Facebook. Recordem també que si voleu comunicar-vos amb el programa, només cal que ens envieu un tuit a la penya del morro, un Facebook.
Avui el més comentat a Twitter ha estat, entre altres, José Blanco, perquè el Tribunal Suprem ha arxivat la causa contra l'exministre José Blanco, acusat d'un presumpte delicte de tràfic d'influències del cas Campió, que és el que ha dit al jutge quan ha acabat. Vinga, Campió, ja no pots anar cap a casa.
La gent a Twitter, que aquests dies és una festa tot, el que està passant a tot arreu, i la gent molt contenta i aplaudint. Què diu a Twitter la gent sobre aquest tema? Carlos Canyete, quina putada allò de José Blanco, veritat per us, jo ho sento de veritat, que l'hi farem.
Seguim amb el comentari de la Tunomama, que diu, el Suprem arxiva la causa contra José Blanco i pregunta, ara sí que han estat imparcials els jutges? Veritat? I acabem amb el comentari, si més no, que has fet similar al teu, Jordi, que fa el Gotición, que diu, José Blanco s'ha salvat de la presó com a campioques. Efectivament, efectivament. Aquí, tu, escolta, ningú va...
Ningú va a la presó. Bueno, sí, a Bárcenas. De moment ja porta uns dies. Bé, atenció. Un de quants? Un de... set dies, no? Més d'una setmana, segur. Més d'una setmana. No, no, però dic un que va a la presó de quants? Si a Bárcenas està a la presó, imagina't qui hauria d'anar cap allà, també.
En fi, avui també ha sigut trending topic Vamos 18J, perquè avui, a les 8 del vespre, tal com vam comentar ahir, que Ada Colau també impulsava aquesta iniciativa, hi haurà noves concentracions fent fora la màfia a les delegacions del govern de Barcelona i Madrid convocades pel moviment Vamos 18J, que avui és 18 de juliol, moviment...
creen tot de moviments amb el dia que coincideix, no? Sí, per això hi ha milers de moviments. En fi, la gent què diu sobre aquest tema, Cristina? Ànims del Gregorio Marañón, que diu, som molts millors i no ens rendirem. El Sofocles diu, sigui com sigui, t'agradi més o menys el teu futur, depèn de la unió i la persistència. I acabem amb el Javi Larrauri, que diu... Javi, perdona? Larrauri. Larrauri, eh? No sé basca, aquest noi. Que diu, de veritat vols ser espectador de la teva pròpia destrucció? I cita una altra convocatòria.
Gràcies, Cristina. Una posició per la Cristina, sí senyor. A la segona hora tindrem més 30 tòpics. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, Bueno, Bueno. Comencem parlant d'un tema que ja ens vam ocupar ahir perquè va passar el regidor d'Esports, Víctor Murillo, per Ràdio d'Esvern i va comentar que era una bogeria.
Sí, sí, sí, en paraules textuals, eh? T'has quedat amb això, eh? Perdona, va dir que era una bogeria que el govern volgués fer constar a la Seguretat Social totes les col·laboracions que es fan en les associacions esportives.
Aquí a Sant Lluís ens afecta perquè, lògicament, com a molts municipis de l'Estat, hi ha associacions esportives i avui hem sabut més coses sobre aquest tema. De fet, es plantegen les excepcions fiscals per als col·laboradors d'entitats esportives que cobrin menys que el salari mínim interprofessional.
Segons el diari Ara, el Ministeri d'Hisenda estudiarà que els col·laboradors que cotitzaran a la Seguretat Social a l'octubre estiguin exempts de declarar a Hisenda si perceben menys de 645 euros mensuals, que no tinc les estadístiques a mà, però m'imagino que són la majoria d'aquests col·laboradors de les entitats, no?
De fet, cobren en principi menys. Hi ha molts col·laboradors que cobren menys d'aquest salari mínim, que són aquests 645 euros al mes. O sigui, està dient Isenda que no ha de ser tothom qui... Ho estudiaran. Ah, ho estudiaran. Ho estudiaran. No han tancat la porta. Però això ho fan molt, eh? Abans de provar lleis, no? Tirant globus sondes d'aquest tipus i, a veure, depèn de com reaccione la gent, la majoria de vegades no fan casar res, eh? Si no, mira el ministre verd...
I després modifiquen coses. Això ho ha dit al diari ara. Això mateix. Què diuen concretament? Doncs que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ahir al ple del Congrés dels Diputats, va dir que no descartava les excepcions fiscals per als col·laboradors d'entitats esportives que cobrin menys que el salari mínim interprofessional, que són 645 euros al mes,
D'aquesta manera, els col·laboradors dels clubs esportius que passessin, que passaran, de fet, a cotitzar la Seguretat Social a partir de l'octubre estaran exempts de declarar Hisenda sempre que percebin menys d'aquest total. Aquest compromís per part del Ministeri d'Hisenda s'ha fet a instàncies d'Esquerra Republicana i de Convergència i Unió, que són tots els partits que estan impulsant aquests moviments socials i polítics en contra d'aquesta mesura que es pretén introduir a partir del dia 1 d'octubre.
Home, si això passa tal com estava previst, molts clubs hauran de tancar perquè l'àgicament no podran pagar els impostos de donar alta a la seguretat social, no? Correcte. I tot això el mateix dia que passava per Ràdio d'Esvern, com deies Víctor Murillo, regidor d'Esports, que rebutjava aquesta obligació que tindran els clubs de donar alta a la seguretat social als col·laboradors. Una norma que, com deia, imposa inspecció de treball i seguretat i queda entrar en vigor l'1 d'octubre d'aquest any.
Què passa? Oh. 5 i 13 de la tarda. Ah. Bé, canviem de tema. Ens ocupem ara de la següent notícia que, de fet, té poc a veure amb Sant Jus, és una notícia una mica més global perquè el Banc de Sang i Teixits de Catalunya fa una crida perquè es facin donacions de sang del grup 0 negatiu.
Sí, amics, les reserves d'aquest grup sanguini són molt baixes. De fet, segons el banc, només hi ha sang zero negatiu disponible per 3 dies, o sigui, fins diumenge de moment, quan n'hi hauria d'haver per 7 o 8. Tothom qui tingui zero negatiu, si vol fer una donació, què és el que ha de fer, Andrea?
Doncs, directament adreçar-se als centres on poden donar sang als hospitals. Els hospitals, per exemple, la Museu de Brogi, per exemple. Per exemple, allà tenen el seu apartat o la seva secció de donacions de sang que gestionen directament des del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. I és que durant l'estiu la sang és molt necessària per atendre emergències i accidents. Tot i això, sempre passa que durant l'estiu acostuma a baixar aquest nivell de donacions perquè la gent marxa de vacances. Clar.
I el Banc de Seny i Teixits... Sí, però ja feia dies que jo també he escoltat que el zero negatiu estava molt buscat. De fet, es calcula des del Banc de Seny i Teixits que a Catalunya hi ha 400.000 persones que són zero negatiu, però només 18.000 d'elles són donants. Per tant, des d'aquest organisme han impulsat una campanya de captació de zeros negatius amb el lema aquest estiu posat les ulleres detectores de zero. S'està fent molta difusió a través de les xarxes socials i als centres de donació...
Als principals hospitals hi haurà unes ulleres detectores per tal que els donants es facin una foto amb elles i les pugin a les xarxes socials. Com podem saber si som zero negatius del grup A, del grup B, fent anàlisi? Sí, m'imagino que fent anàlisi ja has de saber quin grup sanguini tens. Jo soc B negatiu.
ets ben negativa, jo no sé què soc. No ho crec. Per què? Aquest no és tan comú. Perdona, com pots dir que no saps què ets o que tu no creus? Això no és una cosa que diguis, no, és que avui m'he llevat que penso que... No, no, no, pot ser, no? Sí, sí, sí, no, totalment, però em sona que el meu grup és més comú. Et sona? Crec.
Sí, crec que és una B i alguna cosa Tu, Cristina, ja ho saps? Jo soc igual que l'Andrea, eh Què vols dir? Que tampoc ho sé O sigui, tampoc sabeu que no Però a veure, Jordi, jo no puc donar sang Però tu no pots donar sang, és veritat Jo us ho he comentat alguna vegada Però com a mínim saber quin grup Home, però si he de rebre Suposo que si vaig a l'hospital algun dia Algú m'acompanyarà, doncs ja ho diran
Qui t'acompanyi, no? O si no, els metges això ho miren. Ja m'ho dirà, ja m'ho dirà. Clar, això quan vas a l'hospital, si necessites sang, el metge t'ho mira. Quin tipus de sang t'ha de posar. No tornes a aprenyar el morro fins que sàpigueu l'Andrea i Cristina fins que sàpigueu el congreso. Perquè tant de bona no passi, però si alguna tarda...
Es necessita saber. Ho dic més per mi que per vosaltres. Jo necessito saber-ho perquè si ve algú aquí, no ho sé, la que veu roja o algú i pregunten, aquesta noia, l'Andrea, quin grup? No ho sé, no ho sé. O si no... O si passa alguna cosa aquí a la ràdio, que necessitem sang, no sabem quin grup sanguí ni tenim.
És greu. Això ho hauríeu de saber. Tu quin has dit que tens? Què? Tu quin has dit que tens? Jo tinc B... Espera que no se'n recorda. Jo tinc alguna cosa així. Jo tinc F4. Jo tinc B negatiu. Els oients us ho dic per si alguna vegada em passa alguna cosa que ho sapigueu. Molt bé.
Bé, alguna cosa més sobre aquest tema? Un últim apunt al respecte, perquè el grup zero negatiu és hereditari, per tant és molt probable que hi hagi persones del mateix grup entre els familiars més directes. Potser tu ets zero negatiu i el teu pare o la teva mare també. Doncs Cristina, potser tu ets zero negatiu i potser la teva mare, el teu pare o germans també ho poden ser. Molt bé, doncs informació de servei. I acabem amb una última notícia. Passem a Esport Local.
Concretament parlem del ciclista Sant Justenc Alberto Lozada, que, atenció, participa per primera vegada al Tour de França.
L'altura acaba diumenge, porten dues setmanes, però ho comentem avui. Sí, l'Osada competeix amb el Katusha Team i en la classificació general. Es troba... No, clar, escolta, ho comentem avui perquè ara ja està a punt d'acabar i sabem on està la classificació general. Si ho hagués dit el primer dia, hagués dit, va primer, va primer, vull dir, no ho sabem. Clar, es troba, ara ja ho podem confirmar més ja per on acabarà i tot plegat. Es troba en la posició número 89.
No, no, perdona. No, un aplaudiment. Hi ha molts corredors. Fes-ho tu, fes-ho tu. Aquí ha fet el... Que ho faci ell. Atenció, l'Ossada competeix amb el Katusha Tim, que és un equip japonès, no? I en la classificació general es troba en la posició... M'ha sonat, japonès.
89, Catuixa, o rus, Catiuscas. L'equip de Catiuscatim es troba en la posició 89 i els corredors arriben avui a l'etapa número 18 del Tour de France. Bueno, que no sabem si parlar frances té més informació de tot plegat. Sí, els corredors estan avui amb l'etapa 18, en principi estan a punt d'acabar. Ha començat a dos quarts d'una aquesta etapa i són 172 quilòmetres i mig, per això fes-ho tu, no?
És una etapa que va de gap a Alpe d'Huez i el Tour s'acabarà, com deies, en l'etapa 21, en un trajecte de 133 quilòmetres i mig que va des de Versalles fins als Camps Elisis de París. Oh, que bonic! Tot plegat. I al capdavant de la classificació hi ha el britànic Christopher Fromm de l'equip Sky Pro Cycling, seguit de l'espanyol Alberto Contador del Team Saxo Tinkoff.
Molt bé, doncs, Andrea, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb la Júlia Atmetlla i els tuits de Sant Just Desvern. Fins ara mateix! Ràdio Desvern, 48.1
Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu.
Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al Niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalnius.com. Restaurantalniu. Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits.
Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
5 i 23 de la tarda i parlem ara com cada dijous amb la Júlia Tmetlla dels tuits de Sant Just d'Esvern. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda.
A l'estil La Casa de la Pradera, avui has vingut, eh, Júlia? Molt bé, perquè ja estem al juliol, fa calor, eh, i has vingut amb un vestit aquest. Tu coneixes la sèrie La Casa de la Pradera? No, no, perquè clar, tu tens 18 anys, justament, no? Sí. Molt bé, molt bé, visca la joventut. Quina ràbia que fas, tens tota la vida paret davant, eh? Hi ha gent que ja se'n està passant l'arròs amb moltes coses. De totes formes, Júlia, no hem vingut aquí per parlar ni de tu, ni de mi. Ni de l'arròs. No, ni de l'arròs, ni de res.
senzillament de les coses que passen a Sant Just d'Esvern a través del Twitter. Hòstia, m'ha agradat això, eh? A través del Twitter. Molt bé, que de fet la Júlia ja sabeu que investiga totes les coses que parlen, no tots els tuits que parlen de Sant Just en aquesta xarxa social i si ens fem una mica una idea del mapa virtual i de la xarxa Sant Justenca a Twitter. Per on comencem avui?
Comencem per un tuit actual, actual, de fa poc temps. D'avui mateix, no? Sí, no? Sí. Del Sergi Seguí, què diu? Home, Sergi Seguí, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just. Diu, això que ha passat aquesta nit a Sant Just és normal...
Mare meva, quanta aigua. Ah, que és veritat, que avui he plogut molt. Escolta, tu dormis els llams, bueno, m'imagino que a Sant Feliu també, però espectacular, eh? Tenia la finestra oberta i metge cap corrents, però a tancar. Llams, trons, 3 a la matinada aproximadament. No, 3 en punt eren. 3 en punt, no? 3 menys 5, quan jo s'ha dit els primers eren 3 menys 5. I què feies d'esperc d'aquella hora?
No, no, m'han despertat. Ah, t'has despertat, ja. Vale, vale, vale. Tu, Cristina, no has notat res, no? Jo no m'he enterat. A mi m'han dit aquest matí que havia donat i tal. Però una forta, eh? I sí que em van donar un cop, vaig notar un cop el colze, però no... No, no, no, espectacular, eh? El que ha caigut a aquesta nit...
Jo sentia alguna cosa, però no sabia què era. I jo vaig dir, mira, segueixo dormint i ja demà m'ho trobaré. Eren trons, eren trons. En fi, sortosament no hem hagut de lamentar res, ni allò que sapiguem, no?, que haurà caigut, ni aquestes coses que acostumen a passar. En fi, continuem amb més tuits. Per exemple, el del Francisco José.
Diu, és una imatge de l'Instagram, hi diu Parc de Torreblanca i hi fica els càstags Sant Joan Despí, Sant Feliu, Sant Just, Love, Torreblanca i Parc. Oh, que bonic, no? Això es porta molt als tuits, Sant Just Love, que està molt bucòlic i molt bonic tot plegat. Per cert, la imatge d'Instagram que penges sobre el Parc de Torreblanca, que és el que es veu?
És la cova aquella que hi ha al llac, hi ha una cova, i a sobre la cúpula aquella... Però allò és molt romàntic, eh? Sí, allò és boníssim. Ai, que mono que és. Que estàs enamorada, Júlia. Ai, Júlia, que has anat alguna vegada allà a passejar per la cova del llac. Mira, no te'nueguis, no posis nerviosa.
Sí, però amb les amigues. Ja. Això és el que diuen totes. Bé, doncs segur que ja fas... Escolta, t'has posat vermella? En fi, més tuits de Sant Just, per exemple, el de Gina Pol, la primera tinent d'alcalde, que sembla que només tuiteixin regidors de l'Ajuntament, però no. Sí, sembla, sembla. Què diu la Gina Pol?
Diu, atenció, parelles de Sant Just, que fa 50 anys que conviviu, divendres acaba el termini per participar en homenatge a la festa major de Sant Just. Molt bé, ja sabeu que l'Ajuntament està buscant parelles que facin 50 anys perquè cada any durant la festa major se les homenatja com és degut. Jo els faria un monument també a les parelles que fan 50 anys per la paciència que han de tenir.
Sobretot. En fi, si alguna parella que faci 50 anys i ens estigui escoltant, es pot trucar també a la ràdio. Si parlem una estona, no? I ens expliquen el secret. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Sé que després no truca ningú, però vaja. 9-3-3-7-2-3-6...
Sisu. Va, continua amb més tuits. Per exemple, un altre cop el Sergi Seguit. Exactament. Vinga, Sergi Seguit, què diu? Diu, tot a punt per una nit de música de jazz a la fresca al Parc Maragall de Sant Just. Ah, sí, que això va ser divendres passat que vam fer música dedicada a Nina Simone. Es veu que també va anar molt bé de gent i música en directe. Demà es torna a repetir al Parc Maragall. Si voleu anar, ja ho sabeu, em sembla que a partir de les 10 de la nit hi ha música en directe i amb jazz i tal. Molt guapo.
Bé, més tuits. Sí, per exemple, l'Hockey Club Sant Just. Diu, bueno, ho va posar el dia 15 de juliol i diu, avui comença el casal d'estiu a la Bona Aigua de Sant Just en categories Benjamí, Alavi i Infantil. Ah, molt bé. Casals d'estiu, que jo me'n recordo quan feia casals d'estiu, que m'agradava molt fer-los. Tu en fas, Júlia? Jo en feia, també. Tu en feies, no? Quan era petita, sí. I tu, Cristina? Sí, però la qüestió no és saber si fas o no. Jo crec que tots els nens fan, no?
Home, no. Però de quin tipus? No té per què. Però la majoria de nens, alguna vegada, ni que sigui a la seva vida han fet, no? Un casal? Jo crec que ara s'està perdent més que abans. S'està perdent ara? Jo crec que sí, no. No sé. Jo cada juliol... Bueno, ara amb l'atur i les coses d'aquesta suposo que els parents també poden estar més amb els nens. No sé, no...
Ja depèn, depèn de la situació familiar, no? Però jo me'n recordo, primera quinzena de juliol fas això, segona quinzena te'n vas de vacants, te'n vas de col·lòries, no sé què. Ja t'organitzava, no havies acabat ja el curs i ja t'estaven organitzat. Escolta, sóc un nen, necessito descansar i fer una mica la meva. En fi, més tuits, vinga. L'Alba Pérez diu, és una imatge de l'Instagram també, on posa entrenos ràpidos, al apuntar-lo o a hacer-lo.
Si hi ha swim i bike hi ha una cosa que no anem bé. O estan nedant o estan bicicleta, no? Sí, perquè nedar amb una bicicleta a la piscina és complicat. Sí, sí, és difícil. Potser fan triatlo. Sí, això, oi triplete. Oi triplete. Ah, val, val. I a la bona aigua ho fa o no? Sí.
Un altre tuit de Gina Pol, que de fet és un ratull de santjust.cat, és el Twitter de l'Ajuntament de Sant Just. Exacte. La Gina Pol diu Felicitats Sant Just, Junts Podem.
I retuiteja el tuit de Sant Juscat que diu Sant Jus ja ha recollit 10.000 euros per la investigació contra el càncer infantil. Que tot això té a veure amb el torneig del Joan Petit, que és aquesta associació contra el càncer infantil, i que cada any es fa en una població diferent aquest torneig, en guanyes la tretzena i ha sigut Sant Jus. Més tuits, per exemple, ara o mai? Diu, hora de retirar-se, avui toca dormir amb bona companyia. Bona nit, Abecuqui i Sant Jus.
Ojo, que aquest... No, perdona, aquest... Aquest va triomfar. Aquesta. I és com que aquesta, saps si és aquesta. Per la foto era una noia, no ho sé. Ara no, no ho he posat, tampoc. Però amb una companyia, què vol dir? I que sortia la foto, a veure si sortia alguna cosa més. No, no, no hi havia foto. O sigui, la foto del... Ah, del perfil. Del perfil. Jo et dic una cosa. La gent que explica les seves aventures amoroses per Twitter...
Pots trucar a la ràdio? Sí, no. Per fer-ho? Que vull que truqui tothom. És molt poc pudor. Jo no ho faria mai, per exemple. Tu això, Júlia, ho faries? No ho fem mai? Jo al Twitter. I al Facebook?
no, allò de tenir una relació potser sí, però ja està ui no nena, que després quan ho deixes què fas? tu has de treure i s'entera tothom? per això no ho fiquis directament Jordi t'ho treus i ja està, no passa res s'entera tothom? hi ha una forma que no s'enterin que quan ho deixes en comptes de ficar estar soltero hi ha una forma que ho deixes en blanc i si ho tornes a ficar en blanc ningú s'entera de res ja està
Allò que diu, clar, a mi també trobo un poc pudorós, no?, quan entres al Facebook i et diu, tal ha roto con tal, o ja ha dejado d'estar, bueno... Jo quan veig aquestes coses penso i a mi què m'importa.
No, però no pot dir Facebook. No, no, si és que no l'utilitzo, eh, Jordi? Pràcticament, és a dir, si tinc fotos és perquè me les ha penjat algú o coses així, però jo no penjo res. Ets molt reservada, no? No, jo és que sóc de les persones que opina que si vull que alguna persona s'anteri del que faig, ja li diré jo. No he de publicar-ho a Facebook. Me'n vaig a fer bici 10 quilòmetres avui.
no és que hi ha molta gent que fa això a Facebook i em fa molta gràcia no li trobo la lògica jo a vegades aviso de coses perquè vingui la gent a veure si són esdeveniments o actes jo penso que tinc moltes amistats me'n vaig a la dutxa perquè aquestes coses es poden obviar ara no m'acabo de petar un gran nas això no cal hi ha gent que està malalta i no para i he escrit 200 tuits al dia
En fi, repassem més tuits de Sant Just d'Esvern, com per exemple... Cea Sant Just. Home, la Cea Sant Just, que és la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Què diu? Publicava l'11 de juliol, diu... Recordeu que avui de 8 a 9 del vespre us podeu inscriure al sopar de lluny... Lluny, lluny. Un sopar que no cau a prop. De lluny.
i una plena del dissabte 20 de juliol. Molt bé, doncs aquest dissabte que hi ha sopar de les Cees, que em sembla que es fan a un restaurant allà a la penya del... a la penya del Moro no, però... A la penya del Moro, aquí. No, però... Ah, és que la penya del Moro és un turó, no, Juli? Sí, sí, sí. Això és un problema, eh, Jordi? Perquè a mi moltes vegades em passa que em confonc. Bueno, escolta, escolta una cosa. Oi que sí?
A veure una cosa, no és la primera persona que em diu que és un problema? Ostres, cal dir el nom del programa. Avui he anat a la penya del morro aquest matí. La gent ho ha de diferenciar. Sí, Jordi, però és inevitable que a vegades vulguis fer referència a la penya del morro i sense voler diguis a la penya del morro. Això m'ha passat a mi. I què vols que faci jo?
Què podem fer nosaltres? És a dir, o ens diem la penya del morro, o la penya del morro es diu la penya del morro. Home, escolta, si la penya del morro, si l'Ajuntament de Sant Just vol canviar ara el nom del turó aquest que hi ha aquí sobre cap mèdic i li vol posar la penya del morro, per nosaltres seria tot un honor. I tant, i tant. Però que nosaltres canviï el nom.
Perquè la gent es confon. Però fins aquí podíem arribar. Oh, ja t'ho dic ara. Bé, però ho estic com alterat, eh? Ja ho veig jo. Necessito calmar-me una mica. Calma, calma. Sembla que hagis vingut de festa, Jordi. Ja, perquè... No, posem música tranquil·la. Això, música relaxada. Respira profundament i imagina... No, com era, com era... Jo me'n recordo, Jordi, el que em vas fer a mi.
Tanca els ulls. Tanca els ulls i no veig les xintonies i pots sonar aquí qualsevol cosa. De totes formes, volia dir que... De 4 a 5...
Hi ha un programa, que és l'Smooshes Club, que avui no sé si l'heu escoltat, però últimament es fot molta canya. Si sembla això, com es diu això, una història d'aquestes de rotllo escòrpia o les carpes. Hola, fa una aèrica. Mira, això no és broma, eh? Això és la música que posa Smooshes Club
que té poc d'esmus, de jazz i de club. De 4 a 5. Amb el Carlos Hernández. Tot això, clar, de 4 a 5. Estem preparant el programa abans d'arribar aquí. Clar, jo, escolta, m'atabalo. Sí.
M'he dit una mica de calma, per tant... Però o balles amb aquesta música o no? Home, és que no tinc altre remei. Jo estic a la redacció allà... Clar, per això véns així ara, Jordi, al programa. Per tant, jo... Que m'estic posant nerviós, gràcies. Jo necessito música tranquil·la. Així, així. Per tant, a partir d'ara... Més romàntica, no? Més de relax. Sí, a partir d'ara, Mujeres Club, per favor, que posi aquest tipus de música. Vull dir, continuem tranquil·lament. I parlem de Mastery Aisha.
Diu, cena solidària contra el càncer infantil Sant Jús, tal no de juliol, Hotel Esperia... A veure si, potser que estem... Bé, no ens adormim. Així, així, a veure. Sí, la versió del Brian Setger del Trencanous. Dèiem que Màster i Aixa, què és el que diu? Diu, això... Ué, no sé parlar avui, eh? Jo també estic... Cena solidària contra el càncer infantil, al Sant Jús, al no de juliol, a l'Hotel Esperia...
I fica la imatge del cartell on es veu el dibuix aquest d'un nen amb càncer, no? I l'escripció de Sopar Solidari i Joan Patit, amics Joan Patit, nens amb càncer.
Bé, més tuits, per exemple, Gina Pol, també, eh? Home, hi ha una clàssica. Sí, no, ja és. Feria temps que no sortia. Què diu la Gina Pol? Precisament relacionat amb el tornet Joan Petit i aquest sopar, eh? Sí, n'hi ha molts, eh? Aquest sopar de Joan Petit. Diu, el càncer no és juguet i cal més un còleg com Josep Sánchez de Toledo, del Val d'Hebron. Català de l'any, eh? Exacte, Català de l'any 2013. Molt bé.
També, OK Club Sant Lluís, que fa un moment parlàvem d'ells que feien el casal, i ara tornem a parlar d'ells que han deixat de fer el casal. Ja s'ha acabat, no? Serà abans del casal, jo crec.
Diu, bon detall, el postre del sopar solidari Joan Petita Sant Just, i penja en la imatge del postre, que és un flam amb un estic d'hoquei així de xocolata a sobre. Molt bé. Per cert, que d'aquí uns moments parlarem amb la Roser Arcs, la nostra educadora canina, i com que farem un resum una mica de les coses més importants que hem fet, Cristina, podríem penjar al Facebook, si algú té alguna pregunta sobre educació canina, que ens l'escrigui abans de les 6 de la tarda, perquè...
o que ens truqui al telèfon, podeu fer-ho també, estimats joients, al 933723661. Si fa poc que teniu un gos, una gossa, o teniu alguna pregunta, avui és el dia, perquè amb la Roser ja acabem temporada. En fi, perdona, Júlia, continuem amb...
Perquè això ja ho farem d'aquests moments, ja per anar preparant el terreny. Continuem amb més tuits, per exemple, l'Alba Pérez, no? Sí, diu Bajo del Mar, amb els hashtags que posa, diu Camp, Water, Swim, Sant Just i Bonaigua. Ah. I la imatge també és de l'Alba amb un banyador de l'equip d'Austràlia, dins de la piscina de la Bonaigua i està la imatge presa des de dintre de l'aigua. Oh, que xulo, amb un d'aquests mòbils que m'imagino es pot mullar, o una càmera d'aquestes, no? Sí, sí.
Bé, més tuits. Per exemple, el de l'Alba Pérez. No, i acabem ja, perdona, amb el tuit de l'Arnau Macià, home, que va guanyar precisament el cartell de Festa Major. Exacte. I que és la persona que va dissenyar el cartell i va guanyar un sopat per dues persones a la tasca dels rifenyos, no? Sí, sí, això deia, diu, després de guanyar el concurs de cartells, ara guanyo dos tiquets per la fiduada Festa Major. Home. I diu, a Sant Jus a menjar hi són blaus. Sí. Però...
Crea polèmica al tuit i en resposta a aquest tuit l'Aitor López diu Apareixen els tongus abans de començar la festa major de Sant Jús. Som blaus, vergonya. Clar, és que l'Aitor López que em sembla, no sé si encara ho és president dels apagallums de cama blanca, els dimonis de Sant Jús que són grocs.
I clar, ja està dient que hi ha tongo... És que els grocs sempre amb el mateix discurs, perdoneu, eh? A mi això és un tema que em posa molt nerviós perquè sempre estan a tongo, tongo... Escolta, tongo no. És que els glaus són millors. No riguis!
És veritat, és que els grocs no poden suportar-ho, això, però vaja. Home, jo dic una cosa, no és res, eh, Jordi, però hem fet dues setmanes coneixent una mica l'origen i la història dels grocs. Encara dels blaus no sabem res, per dir-ho, eh. Bueno, sabem res, no sabem res qui no vol, tampoc, eh, perquè està...
a la Wikipedia, a internet? Bueno, no sé si està a la Wikipedia, però potser... Fes-ho, fes-ho, però no és el mateix, Jordi. No és el mateix anar a la Wikipedia que explicar-ho a la penya del morro, home. A veure, va venir l'Imanol dels grocs durant dues setmanes a explicar coses d'aquest color i de per què estan contra els blaus aquí a Sant Jus. Ja sabeu que es divideix la festa major en dos colors i dels blaus no ha vingut ningú.
Què passa? Els blaus s'amaguen sota les pedres. De fet, havia de venir Sergi Bon, i això no és broma, i va dir que no podia.
Bé, en fi, esperem que aquest dimarts vingui el Ser Japón i ho arregli una mica perquè acabarà el programa de temporada i encara no haurà vingut ningú dels blaus a donar un consell d'explicacions. I això que la ràdio és blava, eh? I això que la ràdio és blava, efectivament, eh? Com no paren de... Sí, sí. Sí, les loies, les grupis del programa, eh? La ràdio és blava! Sí. I canji també! També, també. La ràdio és blava! Vale, vale. I canji!
Bé, i acabem amb un últim tuit que precisament contestava l'Arnau Macià, no? Exacte, l'Arnau li contesta a l'Aitor i li diu, així picant, no? Diu, ja brindaré la teva salut i a la dels grocs, Aitor.
Doncs, Júlia, moltíssimes gràcies. Que tinguis una bona tarda i també una bona setmana. I, escolta, dijous que ve ja serà l'últim dia.
D'aquesta temporada... Quina pena. Et fa pena? Sí, no. Que estressem nosaltres a la penya del morro. Ai, home, sembla que se'm vagi per tota la vida amb aquesta música. Perdona, és que no està clar encara qui continua l'any que ve i qui no a la penya del morro. No, tu treus la llengua, Cristina, però no, no, no està acabada. No, no, jo no, jo no, jo no, jo no.
La direcció de la penya del morro, que és un ximpanzé que tenim a l'estudi 2 tancat. Jo soc un simple missatger. Ell em dona un sobre tancat amb uns quants noms, que és la gent que continuarà l'any que ve o no. Si tu estàs dins d'aquest sobre, fantàstic. Si no, Júlia?
Ara ha sigut un plaer. Igualment. Bé, fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant de gossos fent un repàs de... Bé, a la Rosia també, una altra, que també... És que ara ja arriba el temps d'acomiadaments i de dir adeu a les persones. Les Rosiars, que també ens acomiadarem. Continuar l'any que ve? No ho sabrem. Si fa una bona selecció avui, potser sí. Si no, segur que no. Una pressió. Clar, clar, clar.
Fins demà!
El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa. Informa't del nostre menú especial celebracions al web restaurantalniusantjust.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Fins demà!
Tres quarts de sis de la tarda, recte final d'aquesta primera hora, i com cada dijous, de fet, cada dos dijous, saludem la Roser Arx. Roser, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, molt bé. La nostra educadora canina particular, que juntament amb l'Alberca Papell, es van tornant una setmana a un, una setmana a l'altre, i com que la setmana que ve és l'últim dijous que fem programa aquesta temporada, avui, Roser, és l'últim dia que tindrem amb nosaltres, també. Sí.
Sí, ja m'han dit, ja m'han dit que van caber, si la secció d'avui no va bé. Qui t'ha dit això? Un ocellet, no? Un ocellet, que passava per aquí ara, just ara mateix. Ja, ja, ja. Bé, doncs les notícies volen, eh?, aquí entre els col·laboradors. Sí, per tant, Roser... Ja ho té de ràdio, això, eh? Sí, jo només te'ls dic amb molts ànims i que intentis fer-ho el millor possible, com sempre. Com sempre, vaja. Són aplaudiments per aquí.
Escolta, però encara no. Encara no ens acompanyarem, perquè hem de fer tota una secció. Avui parlant d'aquest tema, sí, perquè podríem fer, ja ho hem comentat, un repàs dels temes més importants dels que hem parlat amb tu durant aquesta temporada, no?
Sí, vaig pensar, mira, com que és l'últim dia, anar a fer un repassillo de cosetes i si hi ha alguna pregunta... Per exemple, vam parlar un dia, ho tinc aquí apuntat, de la millora considerable, tan física com emocional, que porta a les persones a viure amb un gos. O sigui, els avantatges de tenir un gos o una gossa a casa. Sí, això ho vam fer a través de l'associació Gossos en Acció. És a dir, si tu te'n recordes, crec que la Cristina no hi era encara, aquí. Mhm.
I el que dèiem és això, ells es dediquen a anar a centres d'avis i a centres de discapacitat i llavors no fan necessitament teràpia perquè no treballen amb un psicòleg o amb un psiquiatre.
però sí que fan activitat assistida amb ells. Llavors, el que fan és això, doncs, motivar, motivar molt. És un gran estímul, un gos. I aquí vam derivar també a que... Mira, mira, diu que sí, no? No, què passa? Jo us explico què passa, que arriba l'Albert. Ah, arriba l'Albert, ara. Home, hombre, Albert. Avui tots, avui tots. Avui tots.
El podem saludar o no? Ah, està pujant, quan entri d'aquí us el passo. Ah, o sigui, perdona, mira els gossos que intel·ligents que són, eh? Si encara no entra per la porta i ja... Home, estan dient, ei, que ve l'Albert. Clar, que ho sàpigues, no? Val, val, val. Sí, doncs això que dèiem, que d'aquí vam derivar ja també al benefici d'una persona gran que viu sola, per exemple, el viure amb un gos el fa tenir unes rutines, el fa moure, el fa sortir al carrer, conèixer altra gent...
És molt val veure amb un gos. Sí, sí, i de fet, com dius tu, l'associació Gossos en Acció, que se'n va per aquí per allà, no sé si hi ha diferents gossos, amb gent que no en tingui... Sí, tenen ara mateix tres gossos, més un dels nostres que els han servit, que també anem a teràpia, fem alguna exhibició amb ells de moda representatiu perquè la gent vegi la feina que fem. I on se'n van concretament?
de Garraf i Baix-Penedès, sobretot Baix-Penedès. Són del Vendrell, l'associació és del Vendrell, tenen la seva Calaceli i es mouen per aquí, per aquesta zona d'aquí, Cunit, Vilanova fan alguna cosa...
al Vendrell, al Segur, a Calafell... Sí, sí. I on van a residències? Comentaves... Sí, a la residència Santa Anna, per exemple, que és una residència d'avis que hi ha aquí a Segur, a Calafell, i van pràcticament cada setmana, a l'estiu fan una pausa. Clar, i això als avis els encanta, no? Els encanta. De fet, quan hi ha alguna baixa d'un gos, perquè també, clar, com que fan tantes coses, hi ha vegades que no els poden du tots, hi ha algun que ha de descansar, depèn de la sessió, sobretot amb nanos tetraplègics el gos es desgasta molt. Mhm.
Llavors els avis s'enfaden, s'enfaden perquè no va. Perquè no va el gos, sempre pregunten per ells. Bé, doncs mira, un dels avantatges que vam comentar en el seu moment de viure amb gos que potencia la part física, emocional també, de les persones. Un altre dia vam parlar també de l'enriquiment ambiental pels animals, no? Sí, si us en recordeu vam anar al Jardinet dels Gats, que és una associació de...
que mantenen una colònia de gats que hi ha allà sota l'escola Massana, en un pati, al Raval, crec que està, crec que aquella banda és el Raval. Davant del Teatre Romea està. Sí, home, i tant, al carrer Hospital està el Teatre Romea, em sembla. Correcte, doncs just davant del Teatre Romea hi ha una plaça i si mires al fons es veuen com unes reixes d'un pati i si us acosteu veureu que està ple de gats allà. I vam visitar-los i vam aprofitar per parlar de la...
de la millora també de cara als animals, el pensar en donar-los una mica d'enriquiment ambiental, que tinguin coses a fer al seu voltant, ja sigui en una protectora, com és aquest cas, o sigui a casa. A casa també podem ajudar, doncs...
posant els joguets adequats, movent les rutines d'horàries per si, bueno, a lo millor la rutina si a l'estiu fa calor al migdia és millor baixar-lo més tard, una sèrie de coses. Un gos avorrit és el pitjor que hi ha, no? És el pitjor que hi ha, un gos avorrit és el típic que et trenca el sofà o bordo tot el dia o s'ha de buscar alguna cosa que fes.
Clar, ell mateix se l'ha de buscar i millor proporcionar-li a nosaltres les eines perquè estigui tranquil i bé. Ara que estava pensant en això, Roser, és millor que tenir només un gos o dos per el tema de la companyia? Jo soc partidària de més d'un. I t'ho dic no perquè ho hagi estudiat, perquè hi hagi algú que digui això és així per això o que hi hagi una base científica, però sí que és veritat que he viscut.
en moments de la meva vida només amb un animal i en altres amb més d'un. I, per una banda, la meva tranquil·litat quan surto de casa, que ja els estic passant amb ells, perquè sé que quan tenco la porta hi ha una mirada que es troba, saps? I per l'altra, doncs, exacte, hi ha la companyia, el contacte, totes aquestes coses que hem dit que no tenim en compte i són necessitats bàsiques, no?
També una secció interessant, tot això, però les que vam parlar va ser, ja fa, perquè ho sap, la de les carícies, la importància del contacte amb el gos. La importància del contacte i de com aquest contacte, perquè hi ha molts gossos i molts propietaris que la interacció a nivell de carícies
està basant l'excitació. El fet d'acariciar sempre és un moment de jugar i d'estar desbarat. I el que hauríem de buscar perquè vivim a casa i la convivència sigui tranquil·la
i benestant per tots dos, per totes dues bandes, és que aquests moments d'acarícia fossin moments tranquils, no?, a nivell de massatge, o d'estar una estona al sofà, o a terra llegint un llibre amb ell, no?, que és més important el contacte amb si que el fet d'acarícia, no?, partint de la base d'aquells són cànics i nosaltres.
venim del primat, els primats es toquen s'acaricien, s'agafen els cànids no, els cànids es toquen però en contacte, és una cosa molt més passiu això també enriqueix això fomenta el vincle d'una manera molt bèstia molt bèstia inclús amb nens que també en vam parlar fa més poquet amb nens és un bon moment perquè estiguin el gos i el nen junts un moment de tranquil·litat o de massatge
De fet, amb el tema dels nens, també li hem de dir uns capítols per parlar aquí al programa de com portar aquest canvi, tant si és uns nens que no tenien gos fins a aquell moment i arriba un gos, com al revés. Com al revés, exacte. També, si us hi fixeu, en realitat les pautes de les que parlem sempre són molt similars, no? Tranquil·litat, respecte...
empatia, tot té a veure. Segons l'edat del gos o de la persona que interactuï amb ell,
ho mourem d'una manera o d'una altra, però, bàsicament, l'essència sempre és la mateixa, no? Mira, jo sempre et dic el mateix, Albert, també. Us dic que no tinc gos, jo. Per tant, soc un pur ignorant i espectador i oient d'aquesta secció. He après coses, clar, jo em conec una mica la teoria, he de tant escoltar-vos. Sí, però... És el nostre ambaixador, Sánchez. Sí, però la pràctica, clar, em falta molt, no? I la teoria de la pràctica sempre sabem que hi ha un pas. Però una de les coses que tinc més clar...
és que un gos necessita una mínima estabilitat, que el tema dels canvis i de tot plegat, això no ho porten gaire bé i, per tant, sempre s'ha d'ajudar d'alguna forma a que el gos estigui bé i tranquil. Hi ha una màxima, l'educació canina, que és que tot torni a la normalitat, no? No passa res si hi ha un esverament, no passa res si ja passa algú fora i el gos esvera i borda o m'espega algú que té per allà, no? Però...
Sempre hem d'intentar que després d'aquesta punta d'activitat hi hagi una baixada, no?, tot torni a la normalitat i tot torni al repòs. D'una manera com a la vida mateixa, no?, amb nosaltres. No, no, si és que jo t'asseguro que soc millor persona i visc més tranquil·la i millor des que sé tant de gossos. Oh! Que, per cert, avui hem posat el Facebook del programa si hi havia alguna persona que ens volia preguntar alguna cosa.
sobre tot aquest tema i no hem tingut cap resposta. Sí, Jordi, sí, tenim una pregunta. Ah, jo començava a pensar que no ens escoltàvem. No, i tant que sí. Des de la festa jove ens pregunta un noi que es diu Dani i diu el meu gos espanta amb les tempestes i es posa sota el llit. Què faig? Home, aquesta nit, perdona, tots els gossos de Catalunya nerviosos a matar. Sí, què hem de fer quan hi ha tempesta amb els gossos?
Doncs mira, donar tranquil·litat també, intentar minimitzar al màxim el so a casa, tancar portes sinestres si podem, inclús podem ajudar posant la tele o posant música, no molt forta, que no sigui molt estolendosa, i tembis de rutines, o sigui que evidentment que no se surti al carrer en un moment de tormenta forta, i tranquil·litat a casa. Sobretot en un moment així, quan hi ha tanta por, sempre tenim també l'opció de les flors de Bach i de la homeopatia o de l'ortomolecular,
Però, a part de tot això, el que sí que podem fer és fer de referent, el que havíem dit algun cop d'un bon referent, tranquil, i no ignorar, perquè el gos està necessitant com a mínim una mirada en aquell moment, però sí estar tranquil, donar-li normalitat al moment. Home, els gossos són molt empàtics, no? Vull dir que... Hi ha de tot, com les persones. Com les persones. Clar, jo et dic que la teoria me la vaig aprenent a poc a poc, però si hi ha algun gos que...
també que, com que ells observen tant, nosaltres parlem molt, i clar, quan parlem, comuniquem que van fora, però no estem rebent en aquell moment tant, i ells es passen tantes hores en silenci i observant, que només per això ja tenen un grau d'empatia molt més gran que el nostre. Ho deia perquè, si nosaltres estem tranquils, normalment el gos també ho estarà, a la mínima que ens podem començar a alterar pel que sigui,
Això també li arriba al gos, que s'ha de tenir en compte. En fi, avui amb la Roser Ars estem fent un repàs de la seva participació cada dues setmanes com a educadora canina al programa. Si teniu alguna pregunta més, tenim quatre minuts abans d'arribar a les sis, o sigui que espapileu al Facebook o trucant-nos al 933723661, que és el telèfon de la ràdio.
Per cert que també un dia vam parlar sobre els primers dos anys del gos, que van fer allò, aquelles etapes... Has parlat de les etapes, i bueno, l'important de les etapes, més enllà de conèixer-les, que també, de conèixer què passa a cada etapa...
és saber quins problemes podem tenir, com resoldre'ls, perquè quan acaben aquests dos anys, el gos és adult. I llavors, si ha tingut un bon recorregut durant aquests dos anys, el gos té totes les eines per enfrontar-se al món i viure tot tipus de situacions tranquil·lament i equilibradament.
Si això no ha estat així, que a la ciutat sol passar que alguna no acaba de tancar, bueno, si en la convivència no hi ha problemes, no passa res. I si en la convivència sorgeixen conflictes, doncs normalment venen per aquí. A no ser que hi hagi un component emocional molt gros a nivell de pors o ansietats, que també n'hem parlat, o alguna cosa més greu com algun neurològic, no? Digues, digues. No, no, digues, digues, perdona, perdona.
No, això que normalment... Normalment, quan hi ha algun conflicte, sol venir de les etapes o d'alguna cosa mal condicionada. No, jo anava a dir que... És que hem parlat de moltíssimes coses. Moltes, moltes. Ui, les que queden, eh? Ui, i tant, i tant. Són repàs una mica pinzellades per sobre, que si algú té interès... Ara ja és tard, eh?
Però hi ha els podcasts de la penya del morro, que mira, que els pots buscar els dijous de la temporada, la primera hora dels dijous. Al final de la primera hora sempre hem tingut l'Alberto La Roser. Per cert que també... Del Llop.
Com? Del llop, recordo que ho vam parlar. Sí, sí, no, perquè clar... I dels orígens... Quan parlàvem, exacte, dels... Amb l'Albert, això, amb l'Albert, crec, perquè va parlar dels gossos de Pemba... Sí, exacte, exacte. I vaig sentir-lo aquest. De fet, això també venia una mica de les races, no? Ara t'ho anava a dir... Avui amb tu... Una cosa que em va semblar molt interessant de fer amb vosaltres i que no m'havia plantejat mai de sortir així com del no res amb l'Albert és el tema del parlem de races, no? Sí. Em va agradar molt perquè vam...
Em vaig mirar les races des d'un altre punt de vista, no? Home, vam parlar amb tu del gos pastor, del bòxer, del husky sibarià, del retrievers, correcte, també una mica amb l'Albert i amb tu, dels gossos potencialment perillosos, vull dir que vam fer unes fitxes xules, xules, que també estan per la Facebooka. Bueno, estarà allà, si finalment tinc la sort i l'orgull de tornar a
A l'última secció ja seguirem, ja teníem moltes arrasses. No sabem què passarà l'any que ve. Roser, serà misteri. A veure què diu la gent. La Roser, que hauria de tornar l'any que ve o no?
La gent és més d'aplaudir que de comentar les coses, eh? També t'ho dic. En fi, Roser, ho hem de deixar aquí. Ha sigut un plaer que hagi estat amb nosaltres durant aquesta segona temporada a la penya del morro. Moltíssimes gràcies per tot. A vosaltres. Si tu vols, nosaltres t'esperem al setembre amb els braços oberts.
Ah, i de totes maneres, no ens podem deixar tan bé que vam parlar dels casos que jo vaig trobar molt interessant, el poder conèixer com ells treballaven. Ah, sí, és veritat. He tornat a veure l'últim que vam parlar, el de l'ansietat, i va millorant, eh? Diventa unes flors i estan seguint les pautes i ha millorat. Ja no es porta tan malament amb la parella, eh? Sí, casos reals, eh? De gossos que tu has tractat com a educadora canina i que també a través d'aquesta experiència ens has fet arribar a la penya del morro i que esperem també...
continuar escoltant el setembre en la nova temporada del programa, que com diem, Roser, t'esperem. El dijous et va bé l'horari aquest encara? Fantàstic. Molt bé, doncs Roser, moltíssimes gràcies, un petó i que tinguis un molt bon estiu. Bones vacances. Igualment, bona tarda. Bona tarda.
Recte final, veure què dic, recte final, si ja hem de connectar ja, sí, sí, els últims centímetres per arribar a la meta. D'aquesta primera hora de la Penya del Morro, connectem amb les notícies de la xarxa. D'aquí uns moments, la segona hora, amb els gunis de Sant Just, el Dani Martínez i el Joan Xirivella, avui amb la professora de català de l'Institut de Sant Just d'Esvern, Isabel Pijuan. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Maria Josep Guitart i Joan Catà. Les dues cooperants de Metges Sense Fronteres segrestades a Quènia fa 21 mesos, Montserrat Serra de Palafrugell i Blanca Tibó de Madrid, han estat alliberades segons fonts diplomàtiques. Les dues noies van ser capturades el 13 d'octubre de 2011 per un grup d'homes armats quan viatjaven en un vehicle per un camp de refugiats de Quènia.
Des de l'inici del captiveri, les dues cooperants estaven retingudes a Somali. Es preveu que en les pròximes hores volin cap a Madrid. Segons assegura Metges Sense Fronteres en un comunicat, les dues cooperants es troben en bon estat de salut.
Montserrat Serra, de 40 anys, és molt coneguda a Palafrugell perquè col·labora amb ONGs locals com Àfrica Viva i forma part de la taula municipal de solidaritat i cooperació. A més, és professora en un institut de l'escala. El de la Montserrat i la Blanca és el segrest més llarg de ciutadans de l'estat espanyol a l'estranger. El Parlament insta la Generalitat a prohibir l'ús del Burk en espais públics i han votat a favor tots els partits menys iniciativa i la CUP, que hi han votat en contra...
i Esquerra, que s'ha abstingut. Parlament Montcarvajal, bona tarda. Bona tarda. Convergència i Unió, el PSC, el Partit Popular i Ciutadans han votat a favor de prohibir l'ocultació del rostre en espais públics. És a dir, no es podrà anar amb burca, ni casc de moto o passamuntanyes a les manifestacions. El diputat de Convergència i Unió, Lluís Guinó, ha dit que serà un ajut per als ajuntaments que tenen ordenances iguals, com el de Lleida, que el Tribunal Suprem li va anular. El que es necessita, bàsicament, és que els ajuntaments tinguin el suport...
la coordinació tècnica, la coordinació jurídica, la protecció jurídica del govern de Catalunya per tirar endavant des d'aquesta perspectiva la cobertura legal necessària en relació amb aquestes ordenances. El Partit Popular ho ha celebrat perquè és el que farà també en breu el govern central. Ha dit, només iniciativa i la CUP ja han votat en contra. Estan contra el Burka, però troben que prohibir-lo serà perjudicial per les dones.
El govern català ajudarà els pagesos que vulguin instal·lar xarxes antipedre als seus camps de conreu per evitar els danys de les pedregades. L'anunci l'ha fet el conseller d'Agricultura Josep Maria Pellegrí en declaracions a la xarxa. El que hem de fer és intentar assegurar-nos la producció. Per assegurar la renda hem d'assegurar la producció i per tant el que fem és això. Prioritzarem amb una sèrie de punts de més aquelles explotacions, aquells titulars que vulguin prioritzar l'instal·lació de xarxes antipedre a les seves explotacions.
La subvenció serà del 40% amb ajudes de la Unió Europea. Enguany, en poc més d'un mes, les comarques de Lleida han patit quatre pedregades. I avui ha començat el primer tractament de l'any contra la plaga de la mosca negra. Per primer cop l'insecticida es llença al riu des de barques i no pas en helicòpter. El tractament ha començat a Escó, Ràdio Tortosa, Mireia Curtó.
Aquest matí s'ha iniciat el primer tractament contra la mosca negra al tram final de l'Ebre. L'operació s'ha iniciat aquest matí a la població d'Escó a partir d'on s'aplicaran més de 2.000 litres d'insecticida BTI. Però en guany, a diferència dels estius anteriors, el tractament s'aplicarà mitjançant una embarcació.
ja que tot i que el procés serà més lent, segons les previsions tècniques els resultats seran més efectius. Raül Escosa, director del CODE, ha explicat quin ha estat el recorregut de l'operació que durarà tot el dia d'avui i els resultats del tractament que ja es sabran demà.
Hem començat a les 8 a la zona d'Escó, ja portem 4 punts i acabarem a Vinalló. Este producte en 24 hores ja actua, el que no hagi actuat en 24 hores ja no actuarà. L'elevat cabal del riu els primers mesos de l'any havia impedit fins ara l'aplicació de l'insecticida per controlar les larves, fet que ha ajudat a fer més notòria l'activitat de l'insecte entre els habitants del territori.
Bona tarda, us parla Jordi Pallarès. Al Tour de França es consoliden les opcions de podi de Joaquim Rodríguez, que ha tingut una actuació destacada a l'etapa reina. Ha finalitzat quart a poc més de dos minuts del guanyador, el francès Christophe Roblón. El ciclista de parets del Vallès es col·loca ara 5 a la general i té el podi a poc més de mig minut. En les dues properes etapes, també de muntanya, té terreny per seguir escalant posicions.
Barcelona espera que l'impacte econòmic dels mundials de natació siguin d'uns 125 milions d'euros, ho ha explicat l'organització en l'acte de presentació oficial de la cita que demà s'inaugura. La participació és de rècord, amb més de 2.200 esportistes de 181 delegacions. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, diu que la ciutat aspira a l'excel·lència. Aquest cop ens hem marcat un repte.
Volem que siguin els millors mundials de natació de la història, no sé si ho farem, però aquesta és la voluntat i estic convençut com a alcalde que ho podem aconseguir. Aquest vespre Tarragona dona la benvinguda a la bandera dels Jocs Mediterranis. L'acte tindrà lloc a les 8 a l'amfiteatre i serà oberta a la ciutadania. Suposa el tret de sortida simbòlic cap als Jocs del 2017. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5, us parla Andrea Bueno. El barri Centre celebra el seu sopar d'estiu dissabte al vespre. Avui és l'últim dia per comprar els tiquets per assistir-hi. Des de fa 14 anys, els veïns i veïnes del barri organitzen aquest sopar a la fresca al carrer Bonavista per trobar-se abans de les vacances.
Fa 14 anys, aquest grup de veïns del barri van decidir fer un sopar al carrer per tal de reunir-se i passar una bona estona a la fresca, però, mica en mica, el sopar s'ha anat convertint en tradició i fent-se gran. Cada any, de fet, hi van unes 300 persones. El sopar començarà a les 9 del vespre, al carrer Bonavista, davant del mercat, fins al carrer Marqués de Monistrol. Consistiran pa amb tomàquet, amb botits, truita, begudes, coca i postres, entre d'altres, i després començarà la festa i el ball,
amb un DJ. Com dèiem, avui és l'últim dia per comprar els tiquets per 14 euros als adults i 7 als nens i nenes fins als 12 anys al Fort de Pavila Seca, a la Granja Carbonell o al Bonrebost. Parlem d'un altre sopar. El sopar de Lluna Plena de la Cea es tancarà oficialment al curs de l'entitat aquest dissabte al restaurant Can Ribas. De Santa Creu Dolordà és el desaniversari d'aquesta activitat. Dissabte, el punt de trobar de Sant Jus serà la cadena del final del carrer Tilès a dos quarts de vuit del vespre.
En principi s'han tancat el període per fer les inscripcions. El Sopar de Lluna Plena tancadons al curs de les CEAS, però el que ve ja té pràcticament totes les activitats preparades i organitzades. Una de les més destacades és el cicle temàtic de conferències i excursions que girarà entorn la mineria a Catalunya, passat, present i futur. La primera xerrada del cicle serà el 18 d'octubre. I a més, pel curs que ve, les CEAS introduirà dues activitats noves, excursions en família i un grup per córrer per la muntanya,
I no faltaran les activitats tradicionals com les matinals, la caminada popular, la marxa de regularitat fulgens i banyors, entre d'altres. I acabem recordant que el Casal de Joves arrencarà al setembre un curs per aconseguir el carnet de monitor de lleure infantil i juvenil. És un curs que impartirà a la Fundació Catalana de l'Esplai els divendres a la tarda al Casal i els dissabtes durant tot el dia al Centre Cívic Salvador Espriu. De fet, d'aquí pocs dies comença el període per fer les inscripcions.
El curs comença la segona quinzena de setembre i s'allargarà fins a finals de novembre. Són 100 hores de teoria que s'hauran de complementar amb pràctiques en alguna empresa del sector. Trobareu més informació al web del Casal de Joves, casaldejoves.com, o el de la Fundació Catalana de l'Esplai, esplai.org. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Joves Notícies edició vespre a partir de les 7. Fins aleshores, molt bona tarda.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Jus, 98.1. Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits.
Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschools.
A Saint Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduria el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i
Un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. 6 i 12 de la tarda.
Benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro, 10 hores fins les 7 al vespre. D'aquí una estona parlarem amb l'actor Enrique San Francisco, que està al Teatre Barts de Barcelona fins aquest diumenge, amb el seu espectacle Enriquecido. I també tindrem el Guni de Sant Jus, el Dani Martínez, que ja el tenim a l'estudi número 1. Dani, bona tarda. Bona tarda.
Hola, bona tarda, que avui ens portes una convidada molt especial que d'aquí uns moments descobrirem, però abans de tot això tenim els trending topics d'aquesta segona hora del programa amb la Cristina Vargas.
I és que avui, Cristina, també ha sigut trending topic. Els següents temes. Els emis, Jordi, perquè ja coneixem els nominats. Podem destacar com a millor sèrie de drama Breaking Bad, Dauton Abbey, Games of Thrones, Homeland, House of Cards, Mad Men. Molt bé. I com a millor actriu seria la Connie Britton, Claire Zanes, Michelle Dockery, la Vera Farmiga... No conec cap, jo, eh? Jo tampoc, eh? L'Elisabeth Moss, la Kerry Washington o Robin Wright.
Si de cas, comencem amb els comentaris, perquè n'hi ha de molts. La Valent Frias comenta, Fox International Channels obteix 76 nominacions als Emmys per sèries de Fox TVS i Fox Crimes, i dues produccions de NGS. La Judit fa un altre comentari i diu, les nominacions d'aquest any als Emmys em tenen especialment empipada, però no especifica per aquí. I acabem amb el comentari del Gonzalo Fuentes, que diu, nominacions als Emmys d'Awards 2013, i pregunta, American Horror Story com a miniserie, i no nominen a Jessica Lange?
Bé, en fi, doncs un dels premis em sembla que els més importants de les sèries, i com que en Nord-Amèrica ara mateix ja les sèries tenen més diners, quasi bé, i més producció que una pel·lícula, és el gran referent audiovisual. Per cert que avui també ha sigut trending topic, un dia més, el tour, concretament als Alps, perquè s'està disputant la 18a etapa d'aquesta competició. Els Alps dueix, concretament, eh?
El Sergi López ens fa un comentari sobre l'afluència de públic i diu, amb la gent que s'espera demà s'ompliran 10 Bernabeus i 8 Campnows. El ciclisme, el Tour i els Alps són diferents. L'Oriol Penedès diu, en quin quilòmetre comença a pujar l'Alp d'Oell? Pregunta i acabem amb el comentari de la Inara Hernando que diu, avui és en majúscules la festa del ciclisme. Molt bé.
Molta sort a l'Alberto Lozada, eh, Sant Justenc, que el tenim allà corrent al tur. En fi, un quart de set de la tarda, passem ara a la secció dels Gunis de Sant Just. Dani, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, molt bé, aquí, al programa, tranquil·lament. S'està posant una mica lleig al dia. Sí, sí. Una mica lleig, sí. Una mica lleig jo. En fi, avui el Joan no hi és amb nosaltres. No, mira, el Joan...
Ha desapareció el mapa. Ha desapareció el mapa? Però li ha passat alguna cosa. Què vols dir que ha desaparegut el mapa? Era una broma de guni a guni. Era un titular, era un titular, però no ens hem de preocupar. No, no. Ah, val, val, val, d'acord. Avui, qui ens portes a l'espai dels gunis? A banda d'un pastís, eh, Jordi? Sí, és veritat. Un pastís que has fet veure per la webcam. És veritat, un pastís.
1913, 2013, any Espriu. Això ens pot donar una pista, ja, potser, no? Poder, poder donar una pista, sí. Avui portem, o porto, a Isabel Pijuan, coneixedora de Salvador Espriu i professora d'Institut Sant Just. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Isabel, benvinguda al programa. Potser una de les persones que més sap de Salvador Espriu de Catalunya.
Bé, això al principi, doncs, no sé, jo almenys he estat una persona que sí que he treballat molt l'espriu, he escrit llibres, articles, entrevistes especialitzades... La veritat és que m'he consagrat a l'estudi de la seva obra
També he estudiat altres temes, però sí que Déu-n'hi donar les publicacions que tinc. Ho dic perquè, per exemple, el diari Ara, enguany, va fer una publicació, un suplement, em sembla, referent a Salvador Espriu, i no m'ho vull equivocar, però tu estaves com a autora d'aquest suplement o no? No?
Ah, no sents, Isabel? Tenim problemes, Jordi. No em sents, no? Ara, ara, sí, sí. Sí, espera. Saps què passa? Que estem al final de temporada. Sí. Tenim problemes. Ara, ara, ara. Sí, escolta, Isabel, és que passa que estem al final de temporada...
I hi ha els elements... Els micros i abans d'aquella manera, no? Els micros, els auriculars... Mira, ara t'explicaré un truc, perquè ja fa anys que ens coneixem amb aquesta emissora. Si no et va bé, mous el cable. I no és broma, eh? Mous una mica el cable, què ni així? És que tenia el connector que falla i li he canviat a l'altre i ja està. Ara suposo que sí que sent. Ara ja va perfecte. Ja va bé, ja ara? Ja va bé? Bé, ja va bé.
Fantàstic! Perquè et sentíem una llunyania... Com la del Salvador Espriu, eh? Jo t'estava comandant el suplement del diari Ara... Que vas fer... I com que em miraves amb cara que no sabies... Perquè ja se manava la llunyania tan enllunyada... I que havia de t'existir ficant la pota i no va sortir...
No, però sí, no? Vull dir que, en referent a aquest tema, t'ha sortit molta feina aquest any. La veritat és que em vaig sentir molt honorada perquè el diari ara va triar entre totes les antologies que hi havia sobre Salvador Espriu, la que jo havia publicat en l'any 95, edicions 62, la va reeditar i la va distribuir el dia 20 de gener d'aquest any, com a inici de l'any Espriu, doncs arreu de Catalunya i fora de Catalunya i tot.
Per tant, això per mi ha estat motiu, la veritat, de molta satisfacció. Bé, ara el Dani començarà a fer-te les preguntes que tenia preparat, però jo volia també posar una mica en situació els oients, perquè sabem tot plegat on estem. Dani.
Que és professora teva. Sí, i ex-teva. Sí, però què l'has portat? Perquè posi bona nota? No. Ah, vale, vale, d'acord. Comencem l'entrevista que es dividirà avui en dues parts. Es dividirà l'entrevista sobre Salvador Espriu i sobre l'Institut de Sant Just. Ah, molt bé. Doncs vinga, comencem parlant de Salvador Espriu, doncs va. D'acord. Des de quan estudies a Salvador Espriu? Fa molts anys.
De fet, jo el vaig conèixer personalment, sí, veritablement, va ser un goig conèixer-lo, i jo diria que va ser un fet que va canviar la meva vida, perquè possiblement, doncs, si no hagués conegut l'Espriu, no hagués estudiat Filologia Catalana, potser anava per una altra Filologia, no? I, en canvi, doncs, conèixer l'Espriu em va portar cap a un camí que jo, la veritat, no tenia previst. Com era l'Espriu? El vaig conèixer 16 anys, jo, el Semblador Espriu. I com era ell com a persona?
A veure, una cosa era l'espriu i la imatge que donava externament d'una persona a vegades molt seriosa, pessimista, tristoi, i l'altra cosa era quan parlaves amb ell. Era realment agradable, fascinant, fins i tot rialler, divertit.
És a dir, una mica tenia aquests dos registres i veritablement sobtava, no? La imatge d'un home fins i tot tètric, que podia donar sempre parlant de l'amor i meditant sobre l'amor, i després l'espriu divertit, caustic, a vegades mordàs, però també líric, tendre, en fi, és a dir, era molt curiós, eh? Tot un personatge, no?, realment. De fet, tenia una ambivalença molt curiosa, eh?
I això sí, era una persona que realment, si veia que tu t'interessaves a debò per la seva obra i realment no anaves allà, com hi havia gent que anava a buscar pròlegs per llibres de geologia o de matemàtiques, que era ben bé aprofitar-se del nom espriu, si veia que tenies un interès autèntic, ell es volcava i era superamable,
Per mi va ser, la veritat, no només el Salvador Espriu, sinó com un membre més de la meva família. Perquè, home, Déu-n'hi-do, no?, el lligam. Jo volia preguntar-te si el Salvador Espriu en vida ja va disfrutar de molt d'èxit, o si després de mort se li ha reconegut més encara la figura. Com ho veus? Jo crec que al revés. És a dir, l'Espriu va passar de ser un autor de culte per lletra ferits i lletra ferides...
a convertir-se en el poeta nacional de Catalunya, sobretot a partir de l'any 60 amb la pell de brau. Aleshores va ser catapultat a la fama, es va convertir gairebé en un símbol de la resistència cultural catalana davant el franquisme. Però un cop va morir a partir del moment que es van fer uns homenatges arran de la seva mort, que va ser el 22 de febrer del 1985,
Es van fer uns homenatges i aleshores es va acabar de parlar de l'Espriu. Aleshores semblava que l'Espriu no tocava, no? Fins que una mica s'ha anat reprenent la memòria de Salvador Espriu. I clar, avui és l'any apoteòsic, diríem, del que és els actes d'homenatge pel centenari del naixement. T'ha fet ràbia tot això, tu?
A veure, jo crec que realment la memòria de les nostres personalitats i dels nostres literats hauria de ser molt més constant. No només per unes efemèrides i la resta de temps com si un buit en què no sembla que aquesta persona s'hagi perdut. No l'oblit, però sí amb un cert ostracisme. Jo crec que almenys jo la modèstia de les meves possibilitats
Sempre, doncs, anar contribuint una mica en publicacions, conferències, actes dedicats a l'espriu, doncs, en fi, aportar unes aportacions al llarg del temps, no només esperar un centenari, no? Què és el que més t'agrada als seus textos, com a coneixedora, que has fet llibres, d'ell, antologies, més ben dit?
Què és el que més t'agrada? A veure, de l'Espriu, si dic que m'agrada tot, potser és molt fort, però jo crec que és la veritat, no? M'agrada molt la seva prosa, crec que la seva prosa, les seves narracions són impactants, les narracions de preguerra. M'agrada molt la seva poesia, tot i que l'Espriu es considerava que era més narrador que poeta. La seva poesia crec que arriba als cims de la lírica amb el seu estil espriu, eh?
en el sentit d'aspre, dur a vegades, però d'un simbolisme total. També m'agrada el seu teatre. Jo crec que el missatge que transmet l'Espriu, que és un missatge realment que t'arriba a l'ànima i m'agrada en la seva totalitat. És a dir, fins i tot articles que va escriure, que podien ser obres menors, es demostra que és un autèntic critic literari, quan fa pròlegs d'altres autors i tal.
Què vas sentir en el moment que et van escollir la teva antologia per l'any Espliu? Una gran satisfacció, la veritat. Quan em van trucar d'edició en 62 i em van dir que havia estat escollida i que m'havien fet aquesta distinció, realment per mi va ser motiu d'una gran satisfacció. Són aquelles coses que, en fi, que t'honoren profundament, no?
la vida quotidiana està plena moltes vegades de contínues lluites, i sembla a vegades una carrera d'obstacles, i de tant en tant que et regalin amb una cosa així, doncs és digne d'agraïment. Home, de fet, si no t'hi m'entens, has fet també, però t'has una torner, i el que et falta encara, perquè clar, justament estem a la meitat de l'any, per mitjans de comunicació has estat per aquí i per allà, on has anat?
Mira, doncs avui mateix acabo d'acabar aquest matí un seminari sobre Salvador Espriu a la Universitat de Barcelona, a les aules de la gent gran, un seminari que ha durat tres dies i que aleshores també sembla ser que ha agradat molt. Fins i tot es volia per allongar la setmana que veia fora, a termini, i clar, no ha pogut ser per qüestions d'organització interna. S'ha atajat una feina, tu, aquest any, increïble, no?
Sí, la veritat és que sí, tinc planificades, conferències, actes relacionats amb l'esprit. I el més important, potser, per tu, quin creus que és, o de conferència o de seminari? A veure, jo crec, Jordi, que tots són importants, perquè per mi és igualment important, doncs, la veritat...
anar a la Universitat de Barcelona com he anat avui, una activitat que ha sortit anunciada en el web de l'any Espriu, com, per exemple, anar a parlar amb una associació de veïns d'un barri de Barcelona. O a la Taneu, no?, com vas venir. Vaig venir aquí amb molt de gust, per cert. Home, clar, jo m'imagino que... Aquí jugues a casa, no? Quan veig aquí a la ràdio, quan estàs a la Taneu de Sant Just...
Em sento com a casa, molt ben tractada, això per descoltar. Per exemple, a Catalunya Ràdio, no?, també, abans sentia que havies estat. Sí, sí, a Catalunya Ràdio hi he anat, i he anat també amb la presentació de cadascun dels meus llibres, amb entrevistes que m'han fet, i tant. I clar, això és l'any espriu, com tots els anys, diguem, que hi ha un autor, passarà.
L'any que ve. L'any que ve ja la gent, és el que comentam fa un moment, no? La història ens diu que aquests autors que són l'autor de l'any per recordar tota la seva obra i tot plegat, l'any següent sembla ser que ja ningú se'n recorda. Jo espero que no passi això. Espero que no torni a passar això. I jo lluitaré la modestia de les meves possibilitats perquè això no passi. Perquè aleshores no pot ser que un silenci absolut, que en guanyi un esplendor d'actes,
I després, altre cop, el silenci, no? És a dir, ja sé que venim d'un silenci, però no tant, eh? Però en aquests casos concrets no ha de ser. Sí, sí, esperem que no, la veritat. Com és la feina que s'ha de fer per una antologia? És una feina complicada perquè significa conèixer profundament l'obra i el mateix temps, saber valorar què és l'essencial. Jo em vaig plantejar quan vaig fer aquesta antologia...
que era l'essencial que un lector, que no tenia per què ser un estudiant de filologia, un lector, diguem, quotidià, havia de saber de Salvador Espriu. És a dir, no sé, la narració, el meu amic Salom, i teoria de Crissan, l'assatge càntic en el temple, en la poesia, un fragment de la primera història d'Ester, que és al final, que és meravellós. És a dir, aquells textos bàsics que venen a ser, diríem, el fonament
de la coneixença de l'obra de Salvador Espriu.
I després, a partir d'aquí, ja es poden fer moltes més virgueries. Perquè jo també tinc llibres de crítica literària i d'interpretació de l'obra de Salvador Espriu, amb premis literaris que vaig guanyar en el seu moment i tot plegat. Però, clar, l'antologia és això, és una altra manera, diríem, de treballar. Isabel, si ens estàs escoltant algú que, per exemple, no hagi llegit res d'Espriu, i dic, ostres, ara m'estic quedant impactat. Qui era aquest home? Qui era aquest autor? Què recomanaries per començar a descobrir-lo?
El meu llibre preferit, el meu llibre preferit d'Espriu, el que trenca tot l'estereotip que era un poeta de la mort, aquell llibre que ens diu que l'Espriu ens incita a benviure, realment hi ha fruit de les coses de la vida quotidiana, llibre de Sinera. Llibre de Sinera. Llibre de Sinera, 1963. A les obres completes, a totes maneres hi és, eh? Llibre de Sinera. Jo recomano tots els llibres d'Espriu, però començar per llibre de Sinera, en què diu
que aprofitis l'instant, que gaudeixis de l'hora gestat a les vinyes, del blanc senyal de la barca en el mar, un llibre d'una poesia entranyable que realment, com deia l'Espriu, que la poesia ens havia d'ajudar a ben morir però també a ben viure. Que de fet molta gent coneix i sap que Cinerà és Arenys. Això és un èxit?
A veure, pels cotillers d'Arenys segur que és. Realment, he estat fent a la gos en aquests moments, al mes de juliol, no? A veure, però atenció perquè és veritat que Cinera és Arenys però no és Arenys al tot. Cinera és la visió mítica que té de l'Arenys de la seva infantesa en què Salvador Espriu estava passant allà als estius en el famós carrer de la Parera,
o del bisbe a casa on hi havia el casalot de la família. Aleshores, és la visió familiar, entranyable, també i d'un temps que s'ha acabat per sempre, amb uns personatges que ja no hi són i que formen part d'aquest sostrat mític. És a dir, Cinera és veritat que és Arenys, però és molt més que Arenys. És la percepció i la vivència personal d'Arenys, per part d'Espriu,
sobretot en la seva època d'infantesa i jovenesa. Arenys al revés, no? Sí, sí, sí. Cinera, de fet, és Arenys posada al revés i canviant la Y per I llatina, no? Que, de fet, això ho han sabut exprimar i aprofitar molt bé. Sí, perquè jo aquest dia vaig anar justament Arenys i tota l'autopista posen Cinera, Arenys, any espriu. I els recorreguts que tenen de dins, les plaques, no?, dels diferents espais. Ara ja sembla que Arenys ha passat a dir Cinera.
i aquesta puntualització és la visió particular d'una època no és essencialment l'arenys de mar actual encara que es vulgui fer veure no és exactament això dos quarts de set de la tarda continuem a la penya del morro amb el Dani que com cada setmana ens porta algú de Sant Just avui amb la Isabel Pijuan una gran estudiosa de l'obra de Salvador Espriu
i que, a més a més, també és professora a l'Institut de Sant Just i que, mira, una cosa més que compartim tu jo, Dani, que l'hem tingut com a professora. Tu encara la tens, jo la vaig tenir en el seu moment quan vaig anar i m'has comentat que volies parlar també de l'Institut. Sí.
Però abans, si no... Tenia una última pregunta. A veure si es podia llegir algun poema, algun fragment que li agradés de la seva antologia, no? A veure, jo crec que si hi ha un poema que gairebé és obligatori llegir sempre, perquè l'Espriu deia que era com la vaca cega de Maragall. El seu poema, per excel·lència, és assatge càntic en el temple. Et sembla bé aquesta música?
O si no, la canviem. No, ja em sembla bé. Perfecte. Doncs comencem. Oh, que cansat estic de la meva covarda vella tan salvatge a terra i com m'agradaria d'allunyar-me'n nord-enllà on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores...
A la congregació els germans dirien desaprovant, com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret. Mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei de l'antiga saviesa d'aquest meu arit poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort.
Car soc també molt covard i salvatge i estimo, a més, amb un desesperat dolor, aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Els peròs d'Espriu són terribles, terribles. Hi ha molts poemes que van amb peròs. Primer et diu una cosa i després et diu la contrària i t'arriba l'ànima. La veritat, aquesta Catalunya que és, en fi, carregada d'efectes, també ara t'entén,
però que, malgrat tot, és l'única que coneixem, la nostra, i la que estimem sempre. També, clar, aquest poema que el teu saber ja de memòria, també recites a les conferències on vas? Sí, sí, la veritat és que a mi m'agrada fer les conferències i després, doncs, recitar.
I, bé, recitar es va aprenent amb els anys. Es nota, eh, la pràctica, perquè Déu n'hi do, eh? Sí, sí, un accento final amb molta pressió. Bé, Dani, ara sí, no? Parlem de l'Institut. Sí, vinga.
Com van les preparacions pel curs vinent? Explica'ns-ho una mica. Doncs mira, estem treballant contra la imatge que al professorat fem dos o tres mesos de vacances. Això no s'ho trobem mai de sobre. Això és el tòpic. També l'Espliu tenia un conte que es deia tòpic.
Doncs realment és tot el contrari, encara tenim reunions i encara avui he atès uns alumnes de la meva tutoria, és a dir que encara estem fent, preparant el curs i deixant-ho tot a punt, perquè vosaltres us hi trobeu a gust, aprengueu molt i us sentiu molt còmodes en el centre i el vostre ensenyament-aprenentatge arribi a bon port. Quants anys fa que ets professora a l'institut?
31 cursos. 31 cursos. Bé, ja m'explicaràs el secret per no avorrir-te, per no cansar-te, perquè cada any, més o menys, si fa no fa, el tamari és el mateix. Doncs hi ha un secret cantat a altes veus, que és que cada classe sigui per tu única, nova i repetible. Encara que repeteix. A mi no m'agrada gaire repetir ni vells, és a dir...
Però si he de repetir tres primers de batxillerat o dos segons de batxillerat o tres quarts d'ESO, és igual. Cada classe és un món diferent, únic i amb les seves característiques determinades. Això ho pregunta el Jordi perquè...
Es deu pensar, com fas per aguantar el Dani dos anys? Jo no puc aguantar-lo ni un. No, home, no, però què dius? Home, què dius? Mal pensar tant. Ho dic perquè jo, per exemple, vaig estar un any al Canigó fent classes de teatre i jo ja en vaig tenir prou, saps què vull dir, també? Vull dir que, en aquest sentit, jo els professors us admiro perquè tots hem sigut alumnes, tots sabem una mica...
El que s'ha d'aguantar, ja. El que s'ha d'aguantar. Mira, és veritat que aquesta feina no és fàcil i que hi ha moments de tot. Hi ha moments durs, però hi ha moments d'unes grans gratificacions. Com per exemple? Per exemple, és molt gratificant lluitar contra el fracàs escolar, fer innovació pedagògica i aconseguir
que aquestes persones que realment no se'n sortien se'n surtin i tirin endavant és a dir, la veritat lluitar contra el fracàs i realment fer que l'alumnat aprengui, tiri endavant
cadascú a la mesura de les seves possibilitats, és una gran gratificació. Per cert, què opines de la nova llei que vol tirar endavant el ministre Bert? Sense comandari. Ho dir perquè ajudarà a lluitar contra la fracara escolar? I sobretot fomentarà l'ús del català. Sense comandari.
Sense comentaris. Per mi és una vergonya absoluta i espero i desitjo que no s'implanti mai. Home, de fet, ahir, justament, els partits de l'oposició del Congrés ja van firmar una mena d'escrit, dient que tant vam sortir el PP de la Moncloa, aquesta llei, si és que finalment tira endavant, es derogarà i que tot el que s'ha fet, fora. La vergonya és que és una cosa increïble. És que sembla ser que ni els ministres del franquisme, del tard o franquisme, s'havien atrevit a arribar tant enllà com ha arribat aquest senyor, eh?
amb unes coses, però ja no només amb el cas del català, que és una vergonya, sinó amb altres coses, amb el tema de beques, en fi, aixecant una pulseguera amb coses que no hi havia problema, però increïble. I els professors de català, aquí a l'Institut de Sant Just, heu parlat de què passaria si aquesta llei s'aplica, faríeu resistència passiva... La veritat és que n'hi hem parlat perquè creiem que això no arribarà mai, eh?,
i menys com estan les coses en aquests moments, i l'ombra del Bárcenas que és allargada i totes aquestes coses. Però, en fi, està clar que jo crec que ja no només els professors del Departament de Català d'aquí de l'Institut,
Jo crec que des de la mateixa Generalitat s'ha dit molt clarament que hi hauria una insubmissió amb aquesta llei, perquè si arribés el cas que no crec que arribi. Dani, tenim dos minuts i mig. Molt bé. Quina és la teva feina de cap de departament? A veure, els caps de departament, més que ser jefes o jefes, com diem en el castellanisme...
Són coordinadors o coordinadores didàctiques entre el professorat d'aquest departament. Aleshores, no és que menem. El que fem és realment coordinar, consensuar, pactar
des de programacions, criteris de qualificació i d'avaluació, les lectures dels diferents cursos... És a dir, d'alguna manera, és una tasca de coordinació. Quin és el teu objectiu com a tutora? Perquè suposo que tots els tutors deuen tenir un objectiu, no? Com a tutora i com a professora, lluitar contra el fracàs escolar i anar per l'excel·lència educativa. I
sobretot fer-ho en cursos que per mi signifiquen un repte pedagògic més gran per practicar la innovació educativa i aconseguir realment que a través d'uns mitjans innovadosos es pugui arribar a aconseguir l'ensenyament-aprenentatge del meu alumnat.
Bé, ara, Jordi, una miqueta de musiqueta, com sempre. Ah, una miqueta de música, vols? Sí. Molt bé. Ara tenim un petit detall per la Isabel. Ah. Doncs, si et va bé, Jordi, posa'm Sants Impotents d'Elèctrica de Drama. Dharma. Dharma, això de Dharma. Dharma, Dharma. Això sí que és un drama. Que a la Isabel li agrada molt aquest grup. Ah, sí? Sí.
No, no, és que el Dani em va venir... I per què no? I per què no? Em va venir, no? És que li posarem una cançó sorpresa a la Isabel i tal, de la xica d'Arma. Bé, doncs ha estat un plaer que hagis estat amb nosaltres Isabel. Per mi també. Esperem que t'ho hagis passat bé. Com dius tu, quan vens d'aquí, sempre juguem a casa. Com a casa, com a casa. Ens coneixem tots i ja saps que sempre que vulguis les portes de la ràdio les tens obertes. Doncs molt agraïda i fins a sempre.
Dani, la setmana que ve, últim programa de temporada. Sí, molt bé. Que vagi bé. Dilluns un altre cop. No, dilluns? Dimecres, dimecres, dimecres. Que vagi bé. Vinga, adeu.
6 i 40 de la tarda, fem una rep, petita pausa per la publicitat i d'aquí uns moments acabem el programa amb l'Enrique San Francisco, actor que està al Teatre Arts de Barcelona amb el seu monòleg Enriquecido a partir de demà i fins diumenge. Tornem ara mateix. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Lluís d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Ràdio Tesperc
Bona nit.
Avui passa per la penya del morro un actor que no li cal presentació. Va néixer a Madrid i ha combinat teatre, cinema, televisió. De fet, ha estat nominat dues vegades als Premis Goya com a millor actor de repartiment i l'hem pogut veure col·laborar recentment a l'Hormiguero amb Pablo Motos, per exemple, o a la sèrie Cuéntame de televisió espanyola. I estarà demà i fins diumenge al Teatre Barts de Barcelona amb el seu monòleg Enriquecido. Enrique San Francisco, bona tarda, bones tardes.
Com va això? Tot bé? Sí, molt bé. Molt content de tenir-te. I la primera pregunta és obligada. Com estàs? Perquè he llegit que t'has fracturada la cadera cayendo por unas escaleras. Sí, ara estic una mica putut, però bueno, espero que... però un dia estaré bé, no sé. Estava hablando en catalán, però te hablo en castellano, perquè luego sí te hablo en catalán, que hablaba bastante bien...
Voy a estar una hora para ver si me acuerdo de la paraula. No, pero... Me he falsillado la cadera y ahora ya, bueno, voy ya al silla. Sí. Y con muletas, porque esto tiene un proceso así. Me caí y entonces me tuve ahí y me quedé ya. Ya de ahí fui al hospital y me operaron. Ya, pero ¿vas a hacer el espectáculo igual en Barcelona? No, lo hago igual. O sea, al de con muletas me siento y ya está. Un monólogo puedes hacer. Lo que no puedes hacer es una función. Ya, hombre, yo conozco más de uno que se hubiera cogido la baja ya, ¿eh?
No, no, yo bajando a mí, mi trabajo y el público me arregla la cadera, macho. Porque, de hecho, no es la primera vez que actúas jodido, perdona que te lo diga, porque en 2002... No, ya lo sé, no, no, ya me pasó, ya tuve accidentes, pero es normal, tío. Si hago moto y motos dos días desde los nueve años, yo me quedé en Barcelona y hago nueve años, estamos con la moto y llevo toda la vida igual, luego para 20, luego y tal, y ¿quién no se va a dar una hostia? Es imposible no dársela.
Lo que pasa es que la de la moto fue mi mala. Porque me arrastró, la moto pesaba 300 kilos, entonces me pastillo la meseta tibial, que es el juego de la rodilla, y eso ya fueron cuatro años y operaciones y nada que ver, vamos. Pero tú no aprens, ¿no? ¿Veis, Enrique? Sí.
¿Enrique? No va a ir a, no va a ir a. Ah, perdón. No aprendo mucho, no aprendo mucho. Oye, ¿estás bien? ¿Qué te pasa? No, no, nada. Estaba aquí porque me estaba riendo con dos amiguetes y me ha adelantado. Ah, te digo todo serio. Sí, he salido a la puerta porque no había cobertura dentro del restaurante. Estoy aquí tomando el fresco. Oye, ¿pide un vaso de agua o algo? Porque me sale mal. No te preocupes. Tranquilo, no hace falta, hijo. Vale, vale.
Te veo tocado, te veo tocado. No, no creas. Si me miras en persona, te gustaría más. Vale. Oye, vamos a hablar del espectáculo Enriquecido, porque es de... Bueno, es un monólogo, hora y media, hablas de Dios, ir de compras con tu mujer, por ejemplo, del dinero. Un poco dramático todo, ¿no? Bueno, un poco dramático esa situación que estamos viviendo ahora, pero de eso no quiero hablar. No, no, es un todo en clave de humor, o sea que...
De dramático, mira, yo lo que creo es que la gente ahora tiene que ir al teatro a divertirse porque no están las cosas para contrarramas, ¿no? Porque para eso tienes el telediario, a ver si me comprendes, ¿no? No hace falta que yo haga nada, ¿no? Lo que quiero es que la gente se divierta y no voy a hablar tampoco de políticos porque hay una saturación, ¿no? Que prefiero manejar conceptos, aunque suene pedante, más universales, ¿no? Como son las mujeres, las madres, la reflexión sobre ellos...
Y otra de las reflexiones es que durante el tiempo que he estado con Mareciente he llegado a la conclusión de que el cuerpo está mal pensado. ¿Ah, sí? Y sí, entonces sobre eso ha hecho un monólogo y es lo que estoy haciendo. Yo quiero que la gente se divierta. Nano, que está la cosa, todo el mundo, con los chistes de Marcenas, de la política y tal, que desde luego a mí me parece lamentable todo, pero no quiero ahora también participar en eso. Prefiero que haya una hora y media donde nos olvidemos
desgraciadamente que es lo que tenemos de esa mierda, ¿no? Eres como Shakespeare o los autores griegos, ¿no? Que hablan de los temas universales, del amor, de la guerra... Sí, efectivamente, me gustan más esas cosas, por lo que son... Sí, sí, la verdad es que sí. Sí, sí, ya lo veo, porque tema política, ya veo que siempre dices que no te gusta hablar... Y si tú quieres que hablemos de política, nos podemos ir hablando hoy. Yo lo que quieras, lo que pasa es que he leído que no votas desde hace como 30 años, ¿no?, por ejemplo.
Sí, sí, desde hace 30 años, sí, sí, efectivamente, y no miento, es verdad, a lo mejor es un error por mi parte, pero me da igual, qué joder, o sea, yo me devuelvo hacer siempre un día votear sobre su día, y no vuelto a votar, o sea, luego no voté ni a Adnan, ni voté a Bajoven, ni voté a nadie, ¿no? Y mira, y luego visto, visto lo que he visto, me alegro, a ver si me entiendes.
porque así por lo menos no me he tenido que levantar por la mañana, pero te quiero decir con eso que es un error a lo mejor no votar porque es un voto que se utiliza, en fin, ya sabes todo eso que cuentan, pero es que te quitan las ganas, macho, ¿me entiendes? Ya, ya, ya, que después dicen que claro, que no tienes derecho a quejarte, entonces tú lo haces bien porque después no te quejas en tu espectáculo, porque como no votas, ¿no? O sea, que si no votas no tenemos derecho a quejarnos. Quiero decir, que encima tenemos que otra dictadura más, ¿no? Hay que votar por cojones porque si no...
Las pasas putas, pero tampoco te puedes quejar. O sea, que las opciones son maravillosas. Fíjate lo que me acabas de decir. Oye, Enrique, tú eres un tipo que cae bien. Se te ve natural, sincero... Yo te digo la verdad. Yo lo que te contesto te lo digo con el corazón en la mano, aunque suene así un poquito cursi, pero es así. Bueno, porque tú eres un tipo que se te ve gamberro. Lo que pasa que... Sí, lo soy, lo soy.
Sí, ¿tienes como cara de enfadado con el mundo un poco? Sí, cabreado con muchas cosas, pero bueno, lo único que hago es que cada vez que me lo quieren adornar, digo, no, no, esto no tiene adornos, esto es así, o sea, tú cuentas esto y eso es la teoría, luego en la práctica lo que hacéis es esto, y esto que hacéis es algo que no resiste un análisis, entonces es lo que si me lo preguntan se lo digo, ¿eh?
pero no voy por ahí gritando ni amargado, ni reivindicativo, ni deches, ¿no? Pero claro, en cuanto me hablan pues tengo que decir lo que opino, porque me parece que tienen una jeta que no es normal, ¿me comprendes? Sí, y aparte, con la voz que tienes, ese tono, ese timbre... Muy femenina, ¿no? Sí, sí, sí, muy femenina, como muy castizo también, ¿no? Es que te acompaña todo... Es que yo soy nacido en Madrid y criado en Barcelona... Sí...
Y luego mi familia es toda de comillas, de Cantabria. O sea que yo no sé ni de dónde soy yo, vamos, es una mezcla, pero me encanta todo, ¿no? Barcelona, por ejemplo, me vuelve loco porque me cría aquí, todos mis amigos están aquí, estudia aquí el bachiller, todo aquí. ¿Y qué es lo que te gusta más de Barcelona? A mí, la catalana.
Ya sabías que te iba a contestar eso. Bueno, no. Ahora yo me lo preguntas. Que no lo sé. Si yo lo supiera, no te lo preguntaría. De hecho, hablando de... Hay muchas más cosas que me gustan. Era una broma, pero... Pero es un piró por lo que he dicho, hombre. Sí, sí, claro. Pero bueno, seguro que si en Radio Madrid te entrevistan y te preguntan qué te gusta de Madrid, ¿qué dices? ¿Las madrileñas también o no?
de Madrid, las madrileñas, bueno, o sea, que están más morenitas aquí, ¿eh? Sí, sí. Aquí están más morenitas. Sí, porque tenemos la playa y... Claro, joder, es que vivir al lado del mar no es lo mismo, ¿eh? No, no. Oye, hablábamos de tu perfil, que yo creo que tienes un perfil muy marcado como actor y que además le has sacado mucho rédito y mucho provecho. Eres como único, ¿no? No hay... Bueno, tengo una cara rarísima, ¿no? Entonces, yo no sé, si tengo una cara que rosa entre...
La psicopatía, la dejadez y por otro lado, pues no sé, a lo mejor inspiro algo de ternura, no lo sé. Mala gente no soy, está feo que yo lo diga. Perdona, yo no te conozco de nada y mala gente no me parece porque es un tío encantador. Que por cierto, hemos leído tu biografía en el programa y hemos visto que te alistaste a la legión española y llegaste a ser francotirador.
Sí, claro, es que, mira, francotirador te elegían porque tenías que tener cualidades y entonces era una manera, escucha, ser francotirador que era muy jodido, pero de que te quitaran, por ejemplo, te rebajaban de guardias y no tenías servicios de cocina ni nada de eso.
Era más duro en cuanto al ejercicio físico, pero no cumplías servicios ni de cocina ni hacías guardias. Hombre, tenías que tener buen ojo, ¿no? Sí, bueno, eso nada, había una selección y el que tenía pulso y valía pues le cogían. A mí me cogieron y dije, joder, no voy a comerme más cocinas, que ya me lo comía bastante porque la región es un sitio que hay cuidado, es que...
Tú me entiendes, ¿no? No, porque no he hecho la mili. Pero te imaginas que no es un... O sea, no es un vergel eso, no es el paraíso. Así que te quiero decir que... Y de franco tirado el pozo estabas todo el día haciendo deporte y disparando. Pero oye... Y no ibas a la cocina ni te comías guardias y guardias y guardias, que es horrible. Claro, pero ¿alguna vez entraste en combate o algo? ¿O solo era en ejercicio? No, no, se hacía combate con fuego real a veces y con balas trazadoras nocturnas, pero no, no, no. Tú eras...
No tuve la... O sea, afortunadamente no tuve esa desgracia y si hubiera tenido que entrar, pues si tengo que entrar y estoy en el ejército y es mi país, pues es lo que hay que hacer, pero afortunadamente no me pasó, ¿no? A ver, no, es que me parece curioso el dato este de francotirador, porque claro, como dices tú, tienes que tener pulso, temple... Sí, tienes que tener una serie de cualidades que tampoco hay que ser un genio, pero te quiero decir que, joder... Y luego son muchas horas diarias, mucho más deporte todavía y tal, pero...
Mira, mejor, ¿sabes? Que no estar metido en guardias, cocinas, movidas... Joder. Era como un poco... Físicamente requería todavía más esfuerzo, pero sin embargo te evitaba de muchos servicios que eran bastante jodidos, con perdón. ¿Has hecho algún monólogo alguna vez de esta época o no? No, no, pero es una época que yo recuerdo maravillosa. O sea, maravillosa del aspecto de que no soy un experto mental, no conocí, tuve unos amigos maravillosos...
y luego la experiencia humana si la superas es algo enriquecedor ya sabes que en la vida te dicen que lo que no nos mata
Nos hace más fuertes. Es verdad. Y ahora a mí me van a matar las hostias. Ahora voy a bajar a por un paquete de tabaco, ¿me entiendes? Sí, sí. Y me voy a romper la cadera. Esperemos que no me rompa la cabeza, hijo. Bueno, sí, oye, para ir terminando, porque me has comentado que estabas aquí medio comer y tal, tampoco te quería entretener. Sí, no pasa nada, yo sigo comiendo ahora. Me estaban comiendo unas munchetas con chipirones bonitos. Hombre, hombre, ¿dónde estás? ¿En qué restaurante estás? Estoy en el Zarco, en el restaurante Zarco.
¿Dónde está el restaurante? Franco, ¿dónde está el restaurante? Cerco me pregunta que estamos. Buenos Aires.
Urger, Buenos Aires. Urger, Buenos Aires. Vale, vale, a la xampla, el ensanche. Oye, te quería preguntar ya para acabar un poco y hablar de los monólogos y tal, que llevas ya más de diez años con este tema. ¿Los monólogos, los tuyos, te los escribes tú siempre? No, no, los monólogos que yo hago están escritos por ocho personas que eran escritores de la comedia, que era el coordinador entonces, Pablo Motos, y partes de los monólogos escritas por mí también.
Pero no solo estoy yo, no, no. Si te dijera eso te mentiría y eso no se puede hacer. Claro, claro. Es malo, ¿no? Porque te vas a infierno. No sé, malo no sé. Yo desde luego no puedo.
Porque no me parece bien, por respeto a la gente que ha escrito y que lo ha hecho además yo creo bastante bien, ¿no? Digo yo que es así. Sí, sí. Oye, y por cierto que tú con tus espectáculos de monólogos, porque ya llevas unos cuantos también, en Barcelona has estado ya también, estuviste hace unos años, te has pateado toda España, ¿no? Arriba, abajo, con los bolos. Bueno, me la he pateado más bien con funciones de teatro más que con monólogos. ¿Ah, sí? Con monólogos muy poco.
Con funciones de teatro, pues desde que, vamos, si te cuento, imagínate. Claro, porque ahora, ¿en qué época estás? ¿Te apetece viajar? ¿Estás cansado? ¿Estás en la tele? Bueno, ahora no estoy para viajar, pero, por ejemplo, el hecho de viajar y tal me alegra la vida, ¿no? Y cuando estás en un estado totalmente estático, que yo soy una persona que me cuesta mucho parar quieto, pues lo mejor es estar trabajando, aunque luego tengas que emplear un esfuerzo bastante...
Bastant futur, ¿no?, por la meva part, pero hay que hacerlo, porque además, por otro lado, bueno, eso te recompensa, ¿no?, y...
El esfuerzo que hagas, yo creo que aunque lo paséis mal, luego la pierna te lo agradece, porque esto es así. La traumatología, yo ya me roto mucho los huesos, es lo peor que hay, macho. Sí, pero es como el puyol del Barça, ¿no? Sí, joder. Se rompe, pero bueno, está ahí... Está ahí el hombre y además, oye, y que no falte porque es de puta madre, el tío juega muy bien. Sí, sí, pues es un poco... Me quedo con esto, ¿eh? Es el puyol de la comedia. Y ya está.
Això està bé, sí. Clar que sí. Doncs Enrique, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé i fins diumenge el Teatre Abars. Una abraçada molt forta i cuida't molt, cuida't molt, sobretot. Moltes gràcies, gràcies a vosaltres i un pató per tots. Molt bé, gràcies, que vagi bé, bona tarda.
Acabem el programa ja, Cristina... Déu, Enrique, Déu. Acabem el programa, Cristina. El millor per tu de Penya del Morro avui ha sigut? Avui m'ha passat una cosa molt curiosa. Però què m'estàs dient? Què t'ha passat? Sí, i és que quan hem començat amb els tuits de Sant Just, doncs he pensat, just en acabar, dir que mira, doncs crec que avui se l'emportaran. Però a mesura que m'ha anat avançant en Jordi, m'he adonat que és que no puc escollir avui. Oh, què vol dir? Que t'han agradat totes les accions del programa? Totes. Bravo! Bravo!
I no només això, no només la Cristina llena de totes les accions, que és com si salinen els planetes, no ha passat mai a la temporada, sinó que, a més a més, hem d'afegir que l'Eli Capdevila ha dit bravo per l'entrevista a l'Isabel. Felicitats, rica, bravo! Doncs amb aquest estat d'eufòria i d'alegria, marxem i us diem adeu i fins demà!
No, sense abans, agrair tota la gent que ha fet possible el programa. Avui, com l'Andrea Buen, els serveis informatius, la Júlia Atmella, els tuits de Sant Just, la Roser Arts, l'Educació Canina, el Dani Martínez i la Isabel Pijuan, els gunis de Sant Just, també el nostre convidat, l'Enrique San Francisco, i, com no pot ser d'altra forma, la Cristina, amb els tuits i el Facebook.
Cristina, gràcies. Que vagi molt bé. Bona tarda. Aquí us ha parlat Jordi Domènech. Acordeixem ara amb l'informatiu Vespre amb l'Andrea Bueno, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena. La Penya del Morro
Bona nit.
Fins demà!
There's no stopping us right now. And there's no stopping us right now. And there's no stopping us right now.
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El Banc de Sang i Teixits de Catalunya fa una crida perquè es facin donacions de sang del grup 0-1. Les reserves són molt baixes, només hi ha sang 0-1 disponible per 3 dies.
quan n'hi hauria d'haver per 7 o 8. Aquest grup sanguini és un grup universal. Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies edició vespre d'avui dijous, 18 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Es plantegen les excepcions fiscals per als col·laboradors d'entitats esportives que cobrin menys que el salari mínim interprofessional. Segons el diari Ara, el Ministeri d'Hisenda va assegurar ahir el ple del Congrés que ho estudiarà.