Ara escolta's, ràdio d'esvent. Sintonitza's, ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desver, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro.
Us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies, gràcies. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just. D'aquí uns moments amb la Carme Verdó i que ja la tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Carme, bona tarda. Bona tarda. Ja t'has recuperat, eh? Sí. Què t'ha passat? Doncs que he estat malalta. Oh! Ja estàs bé per això, no? Sí. Ahir no vas poder venir? No. Que vas menjar alguna cosa el cap de setmana? No.
Que et sentis malament? No. No, eh? No, perquè abans m'has comandat que era una cosa de l'estómac. Que no em menjessis alguna cosa que... Doncs no. No, eh? No, no, no. Se sap d'algun motiu o estàs en observació? No, no hi anem ni al metge ni re. Molt bé, molt bé. Ja passa, no, aquestes coses? Sí, sí, sí. Ja està. Ja està, no? Com que ho tenen els altres, ja està. Molt bé, doncs és la filosofia.
Bé, avui al programa, a més a més, parlarem amb l'Anna Elias, treballadora social, que ens explicarà aquestes xerrades que durant ja fa anys, el cas Font Santa, va fent a molts instituts del Baix Llobregat sobre les drogues, les emocions, una mica, de tot plegat, què és el que fan i diu l'Anna en aquestes xerrades als joves del nostre municipi. Avui ho sabrem a la segona hora de la penya del morro. A la primera, volia dir, perdó. A més a més, avui al programa, amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez,
Repassarem la carrera meteòrica d'un dels grups amb més èxit del panorama musical català dels últims temps. Estem parlant dels amics de les arts. Amb ells repassarem com van començar i una mica qui són aquests quatre nois. A la segona hora, notícies curioses amb la Lilian, connexió amb el Casal de Joves de Sant Just, perquè ens expliquin quines són les activitats preparades durant aquests propers dies a l'equipament juvenil.
de la població i acabarem amb la tartulla esportiva, sí. Avui per ser amb un convidat perico molt canyero, que era el Josep Maria Marquès, i que jo crec que... bueno, és un personatge... escolteu, escolteu la tartulla, jo crec que us agradarà. En fi, bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Per cert, avui vull començar el programa felicitant el Marc Marvà i el Jordi de Juguem a casa, el nou programa d'esport local que es fa cada dilluns a ràdio d'Esvern. Ahir era el segon, de 8 a 9 del vespre, i van arribar a cotes d'una trentena de persones a la webcam mirant el programa.
A la webcam de RadioDesert.com. Per tant, moltíssimes felicitats, nois, que, per cert, nosaltres els tindrem el dijous a les 6 i 10 de la tarda, aquí al programa, a veure si podem aconseguir algun dels ulls.
que els escoltin també a la penya del morro el dijous. I la veritat és que el xat estava a tope. Per exemple va ser molt curiós. El Roger diu a la família, diu com esteu. El Roger diu digue-li al Jordi que s'apagui del micròfon. Està bé perquè la gent a casa estava donant consells tècnics. El Fede Martorell, que és qui estava ahir de tècnic de so al programa. I la veritat és que repassant els comentaris de la gent que deixava el xat de la webcam de RàdioDesvern.com
Pots seguir una mica com en el programa, no? Per exemple, diu, ha-ha, diu molt indirect, no? Amb les veus, no sé què. Diu, Toni Tio Bueno. Després, diu, l'únic que ho coneix, diu, sento més el tècnic de so que el Marc Bà i el Moré, i el Jordi Moré, eh? Una mica, dues vegades. Bona feina, nois. Bueno, en fi, una mica... tot això, eh? En fi, ja ho sabeu, eh? Si voleu.
Hi ha un que diu, per al pròxim programa, proposi una secció d'inflació a dimitació de personalitat de l'esport. Començant pel Jordi imitant a Mourinho.
El programa Esport Local, una hora, clar, hem d'omplir una hora de programa, és normal que acabin fent invitacions amb l'Oriño, també t'ho dic. En fi, enhorabona al Marc i al Jordi More, amb l'Esport Local, el juguem a casa, el programa Esports Locals, cada dilluns de 8 a 9, no us el perdeu. Vinga, comencem les notícies de Sant Just, comencem per les notícies de Sant Just. Carme, tu diràs... Doncs mira, comencem parlant del casal de primeravera de Sant Just, perquè encara es poden fer inscripcions per apuntar als nens i nenes d'entre 3 i 10 anys,
El període per fer-ho s'acabava divendres, però s'ha allargat uns quants dies més fins a aquest dijous, dia 15. Inscripcions que s'han de fer a l'escola de Bressol, municipal Marrex, que és on es farà el casal, i s'han de fer de 5 a 7 de la tarda. Els preus varien en funció de l'horari, de si també es fa servir el servei de menjador, però van entre els 49 i els 99 euros. Si voleu més informació també podeu trucar al telèfon 93 474
7474 ho ve adreçant-vos directament a l'escola de Barcelona municipal Marex de 5 a 7 de la tarda. Per cert, que ahir amb l'Arnau Cònsol, que ja sabeu és col·laborador del programa i que a més també està a l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Senjus, ens va comentar que tenen un club de lectura obert amb vuit persones, un màxim de dotze, que si algú s'hi vol apuntar encara pot fer-ho. Ens ho va explicar ahir i cada tres setmanes, em sembla que és més o menys,
o cada 3 dimarts conviden a un autor perquè expliqui l'obra i tot plegat i aquest divendres vindrà, ho dic perquè això ho podíeu fer notícia. Aquest divendres vindrà l'autor de plantes d'interior, segons el propi Arnau Consul, el nou Quim Monzó, molt més encara que Quim Monzó. Vindrà a Sant Just d'Esvern aquest divendres. Per tant també un punt d'agenda cultural al programa.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Carme, però on continuem?
Doncs mira, parlem ara de l'associació de veïns de Sant Just, perquè la junta directiva, finalment, continuarà dos anys més. Estan molt contents, eh, Jaume Ruí, que aquí, al programa, ens va comentar fa un parell de setmanes que no volia continuar, que per favor, per favor, si algú es presentava, i finalment, continua ell, no? Un aplaudiment pel Jaume Ruí, l'esperit aquest, amb ganes, eh, amb ganes enfront d'aquest segon mandat de dos anys, com a president de l'associació de veïns de Sant Just.
Exacte, els objectius pels propers dos anys són mantenir la mateixa línia que fins ara, tenint els socis i sòcies, potenciant altres serveis com els jurídics que ofereixen, i el president també ha explicat que pretenen incrementar el nombre de socis i estar en contacte amb els veïns i veïnes del barri de Mas Llull, que han creat també la seva associació del barri, per tant, doncs, intentar estar en contacte.
Com? Sí, exacte. D'altra banda, també, recordar que aquest dissabte es fa a Castelldefels l'Assemblea General de la Federació d'Associacions de Veïns del Baix Llobregat. A on? A Castelldefels? Sí. Tu aniràs? Jo no. Jaume Arruïlla té unes ganes boja d'anar cap allà, ja, eh? Sí, m'ho comentava també avui, diu sí.
Con locura, con locura per anar a la reunió d'associació de veïns al Baix Llobregat. Això deu ser, veieu que hi ha milers de persones en aquesta associació de veïns. T'ho he imaginat, el president de cada comunitat de l'escala, de tot el Baix Llobregat. En fi, passem a l'última informació de Sant Just. Tu diràs, Carme. Doncs acabem d'explicar que demà Sant Just Solidari celebra la seva assemblea anormal ordinària. L'ordre del dia preveu aprovar l'informe de l'any passat, les perspectives de futur,
la memòria de comunicació i sensibilització, i també la memòria de projectes. A més, explicant els projectes d'aquest any, ja es debatran els pressupostos, tant del 2012 com del 2011. Un altre dels temes de l'Assemblea serà modificar els estatuts per adequar-los a la legislació vigent. L'Assemblea es farà demà dimecres, a dues quarts de vuit del vespre, a la sala de les Golfes de Can Genestà.
Carme, moltíssimes gràcies. Avui no ho fem tal dia com avui fa un any, perquè era diumenge, o sigui que... D'acord. No ho farem. Ja ho farem un altre dia. Un quart de 7 de la tarda. Ja sabeu que teniu tota la informació de Sant Just a radiodesbem.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda.
I d'aquí uns moments amb l'Anna Elias, treballadora social del Cas Fonsant del Servei de Prevenció de Drogues, de la mancomunitat de quatre municipis del Baix Llobregat, que ens explicarà quines xerrades fa els instituts de Sant Just i Comarca.
Sense fer-ho expressament és l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tant amor, cerca sencerta i tant poca conjunció cremen fort les margarides que en totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també. Però això ja no és comestible, això ja són els versers. Mantenim la compostura, recusin els exclusius. Deliant les noves guies per no ser-nos desagradits. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé. I no perdre l'esperança de ser amics dels iraners. Però seguim trencant-nos fem-ho sense fer l'expressament.
És la rònia simbiós i algun dia n'aprendrem.
El Pau Vallvé amb el seu tema, els amics del Cirerès, 5 i 17 de la tarda. Tots seguits fem una petita pausa per la publicitat, però abans vull saludar l'Anna, l'Analia. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola Anna, què tal? Bé, bé, bé. Com estàs? Bé, aquí hi ha molta calor, no? Sembla que estiguem a la primavera. Ja estem, ja estem a l'estiu.
Clar, perquè ara és el que diuen els experts i els científics, no? Que passem de l'hivern a l'estiu directament, ja. Directament, sí, sí. Avui fa dia, eh, l'estiu. Ja no hi ha tardors ni primaveres. En fi, i de què parlarem d'aquí uns moments, Anna? Doncs parlem una mica de prevenció, no? Bueno, doncs de la meva tasca, la tasca més fonamental, no? Que jo faig el cas, no? La prevenció. Vas a fer la prevenció de què? De drogues. Ah, la prevenció de drogues. Sí, sí. Nosaltres sempre, bueno,
Moltes coses, no? I tractem, però la tasca principal són les drogues. Doncs vinga, va, avui parlem de bravenció de drogues i les xerrades que fas, també, a tots els instituts i els diferents elements que et vas trobar, no? Sí, sí. Pels instituts on vas jugar. Tela, eh, tela. Tela, de quins moments a la penya del morro. Ràdio T'Esper, 98.1. Ràdio T'Esper,
a Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer parejoves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de promuntza, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012.
trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant Al Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament! A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant Al Niu, al carrer Josep Ençalclavé 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Restaurant el Niu. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern.
Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jose d'Esvern. Va, vine, vine. Ai, potser faig oi que se m'ha fet la cursa a les mitjans. Amics, amigues, espero i o desitjo que la penya de l'esgalt, no del morro, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Hostienton d'Àlmatas. Ho juro pel Jerònimo Stilton.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
El Tiringuita, el Tiringuita, el Tiringuita, el Tiringuita...
Bé, l'Anna que m'ha demanat aquesta cançó de Georgi Dant per començar la secció, com que graia estem així en un ambient molt estiuenc, acabem de fer-ho bé, no? I posem el Georgi Dant. Que morro que tens. En fi, amb l'Anna, si a més s'ha quedat molt bé perquè parlarem de drogues amb el Georgi Dant de Fons, no? Que no sé si té alguna cosa a veure. Bueno, no sé, no? Però vaja, a l'Anna ja sabeu que és treballadora social del Cas Fonsanda.
que és el servei de prevenció de drogues de Baix Llobregat, de 4 municipis de Baix Llobregat. Cornella, Espluga, Sant Just i Sant Joan d'Espip. I que cada setmana ens visita i avui volem parlar una mica del que tu fas, més concretament el cas Font Santa, que són aquestes xerrades per diferents instituts i no se si també vas a escoles.
Bueno, sí, també, a veure, dintre del cas Fonsendo tindríem el que és l'assistència, les persones que es ponen un tractament per deixar les drogues i després hi ha un programa, que és el programa de prevenció, n'estem, el juís i jo, que és fer prevenció en aquests quatre municipis. I a part de fer moltes coses, de fer fulles informatives, ara tenim la pàgina,
La pagina web, prevenciódrogas.cat. Segur que vol anar, val molt la pena de debò. El pes que té el programa és la prevenció que fem a secundari i també fem a primària. Seria per una part formació o xerrades pels profes, també pels pares.
Realment el número més gran són les prevencions que fem des de primer de la ESO fins a segon de batxillerat pels instituts. Per exemple, l'últim institut on has anat? Aquest matí. Aquest matí, eh? I on has anat? A Cornellà. A Cornellà. Quin institut és? Ho dic, bueno, sí. Ah, bueno. Sí, el Francesc Macià. El Francesc Macià, eh? I com ha anat la xerrada? Doncs bé, bé, perquè era primer de la ESO, no? Comptem que és veritat, no? Que es nota molt, és molt curiós, no? A primer de la ESO,
Sí, que em puc trobar amb alumnes que estan molt recebiats en el tema aquest de les drogues, però també em trobo amb nens de primer de so que no tenen ni idea de quatre coses que han escoltat i després que tenen la informació i pensen que hi saben molt, però que després quan tu comences a parlar o et pregunten t'adones que potser
tenir una informació clara agafant de la tele, d'internet tal, potser et fas una mica de lío. Però això també passa quan de la ESO. Hi ha nois i noies que hi saben molt i després ens adonem que no. En general hi ha molta desinformació sobre aquest tema? O hi ha molts inputs que desvien molt la informació amb el tema aquest de tele, internet? Jo sempre el dic, perquè quan presentem i quin és l'objectiu,
La prevenció és informar. Informar i intentar amb la informació conscienciar. Perquè sí que és veritat que tenim molta informació. A internet poses qualsevol cosa i t'expliquen temes de drogues. A la tele. Després la tele és molt perillosa. En el sentit que si posem alguna sèrie d'aquesta, no ho sé, física i química, coses d'aquestes, la imatge que es dona de les drogues, precisament,
no seria la de conseqüències negatives. Quines imatges que últimament no s'ha rebut? Jo aquestes... no sé ni si la donen, crec que ja no eh. Però quines imatges donava? Com de bé, de guai. Bueno, molt de festa. Això surt d'una festa i lo típic, no? El botelló, no botelló, a tope, no? I la gent passant-se superbé i tal. I no és així?
La majoria dels casos, el tema de les drogues, et pot portar a una situació molt diferent a la de diversió i a la de passar-ho bé. Informar sobre tot d'això, de què pot passar. Hi ha una edat, sobretot a l'adolescència, que un no és capaç de posar-se en situació que a mi em pot passar. I és veritat, a tots ens ha passat. Jo amb 14 anys no tenia
i por que a mi em passés el dolent. Sembla que sempre passa als altres. I conscienciar una mica els joves que també ens pot passar a nosaltres. Les drogues són tòxics i són tòxics als 40, als 20. El que passa és que és veritat que només a nivell físic per a metabolisme no és el mateix el consum d'alcohol amb un noi de 13 anys, que és la mitjana en què s'està iniciant la gent.
a consumir alcohol que una persona amb 20 anys. Primer, perquè en principi amb 20 anys tens més consciència i segon, que a nivell físic el teu cos no es tancarà.
No té la suficiència de maduresa i t'afecta molt més, això està clar. Perquè avui en aquesta xerrada que has fet, noies de Primer D'Eso, que és l'antic que se té, d'EGB, que jo tinc ganes de mirar així. En general quines preguntes et feien sobre el tema de les drogues? Bueno, parlo no només que no es sentin, sinó en general, el que en tots els instituts. A veure, em trobo amb...
Em preguntes com, per exemple, quan parlem una mica del tema del coma etílic, hi ha una gran desinformació, no parlo de gent de primer des. Parlo de tercer, quart, i t'arriben a preguntar, però realment et pots morir per veure molt?
Home, si et quedes molt parada, però va molt bé que facin aquesta pregunta, perquè si és el moment de poder-ho aclarir, perfecte. Perquè potser no som conscients fins a quin punt l'alcohol és perillós. I a més amb el tema de l'alcohol que sempre odiem, aquesta doble vertiente que com ho veiem que el consum d'alcohol és tan normal entre cometes.
doncs no hi ha consciència. Si no hi ha consciència social, com pot haver-hi consciència en gent més jove? Perquè per agafar un coma atílic, què hauries d'aprendre? A veure, aquesta pregunta... Tu preguntes això o no? No, sí, sí, no, i a més després hi ha moltes preguntes que dic no contestaré perquè no sembla això que començar a fer apologia de les drogues, no? I no estem per això, no? No, m'han fet la pregunta de
Si em fumo dos porros de hachís agafaré un bon col·locot i et quedes així una mica avui. No he vingut per això. Perdoni senyoreta, sap on puc aconseguir marihuana, no? Sí, coses d'aquestes. A totes les classes hi ha el típic persona que ha d'estacar per aquestes preguntes. Però tu què fas? No respons, no? No, perquè és entrar en un joc que no... O també, saps el que em trobo molt?
Puc veure que aquestes persones poden ser consumidors, que després és quan li doncs el toque al profe, i jo recordo que hi ha un protocol de detecció de consum, doncs és quan et fan un pols.
Tu comentes i et cometen a entrar en un debat perquè ells defensen potser les drogues. I tu et poses en la posició que són dolentes. Clar. Intento aclarir i donar informació però mai em posaré a debatre. No és el moment. Però sí que trobo que ja hi penses aquesta persona segurament
és que és perquè consumeix. I si detectes, vosaltres del cas Font Santa, feu alguna cosa? A veure, als instituts hi ha un protocol de detecció de consum. En principi, normalment els tutors o els profes, que són els que estan dia a dia amb ells,
poden fer aquest protocol, i ho fan, que és comentar-ho a direcció, trucar als pares, fer una entrevista... Aquest és el protocol que segueixen tots els instituts de Catalunya.
No, no de Catalunya, nosaltres amb la nostra competència. En principi sí que tots els municipis tenen, però nosaltres parlo del nostre. Diguem que a Sant Just passa això. Hi ha un protocol. Si la direcció del centre intueix o sospita que hi ha algun alumne que té contacte amb drogues, existeix el protocol i llavors truquen els pares. Truquen els pares i ens truquen a nosaltres. Es fa una entrevista.
i si es considera, després de fer una entrevista al noi i a la família, que aquesta persona potser que estigui consumint, abans que això es pugui allargar i pugui arribar a ser una dependència, doncs es fa tractament. I aquí a l'institut de Sant Just, per exemple, s'ha activat aquest protocol els últims mesos o els últims anys alguna vegada? A veure, això... Això no pots saber, no? Bueno, sí, sí, però em refereixo...
En general, quan ha passat, quan ha hagut algun cas, sí que s'ha activat. Nosaltres pensem que tenim el programa de menús, que molts arriben derivats d'instituts. Jo et dic perquè el que es fa en santa cada any, feu públic les dades. A la memòria. No és cap cosa que s'hagi d'amagar.
Potser no s'ha d'amagar, però així parlo més en general. I parlem dels quatre municipis, però sí que els pares poden estar contents. Jo dic que és injust perquè parlo del que es fa en santa en general. Però els pares poden estar contents que existeix aquest tema.
En principi i en teoria pot estar controlat. De fet, hem començat a parlar una mica de la xerrada que fas els nois i noies, però també comentaves que fas xerrades als pares. En principi és més en Lluís. Aquesta tasca ja... Jo soc més amb els joves i en Lluís més amb els pares. Va per una altra línia. Potser no és tan...
parlar de les drogues directament, si no m'esperessis més tot el que és comunicació, límits, com crear autoestima. Pensa que potser el consum de drogues és el símptoma d'algú, d'algun problema,
digue-li problema, digue-li trauma, digue-li falta de límits, digue-li falta d'autostima del nen o de la persona més gran, dona igual. Per tant, normalment sempre hi ha un problema darrere, no sé si familiar, però vaja, en molts casos sí, no? O personal, o sigui, mira, pensa que hi ha molta gent, i ara parlo també dels adults, hi ha molta gent que refugia, per exemple, en el consum d'alcohol, fins i tot perquè la persona és tan tímida, podria ser, és tan tímida que veu que
Quan es veu dues cerveses es desniveix i pensa que és més fàcil relacionar-me. I fas aquesta relació de quan ve que estic més content i em trobo millor i d'aquesta manera ja estàs creant una adicció. Jo crec que és molt interessant la feina que feu, que és informar. Tampoc no jutgeu ningú.
I bueno, que penseu, no? Per què els instituts ens criden? Qui creieu que és l'objectiu que jo vingui aquí, no? I em diu, o per a que no consumam-vos o per a que deixem-vos... No, et quedes aquí. Dic, home, si en una sessió cada equis temps jo pogués aconseguir que el que ho fa o no ho faci o el que...
encara no n'hi ha ofert, no ho faci, que estaria contentíssima. Clar, però dividir-me entre 30 alumnes és molt difícil. No pot ser. Però jo crec que aquesta troba molt interessant com a mínim el tema aquest d'informar. És a dir, tu donar la llibertat de dir a la gent, no? Fes el que vulguis, però que sàpigues que si segueix així pot passar això.
Jo sempre escoltant això de com la informació és poder o així. O sigui que si tu saps les conseqüències que pot tenir, jo crec que és més fàcil poder prendre la decisió. És veritat que quan més jove ets és més difícil prendre una decisió. I sobretot donar una altra informació que no la del carrer.
riuen, no? Perquè vosaltres penseu que si algú us ve a dir donen una calada a aquest porro i que veuràs que col·loco o no sé què, us dirà però vés en compte perquè després això et pot crear dependència i això et pot portar molts de problemes, o sigui això aquesta informació al carrer no te la donaran, no? I menys el que tu està dient, no? Que segurament que és el que més consumeix.
Molt bé, doncs la rima de Bob Marley, molt adient, molt adient. Agraeixo també que ens hagis portat a Bob Marley avui al programa i que hagis vingut a explicar-nos tot això. Aquesta tasca que es fa des del cas Fonsanda, moltes vegades desconeguda per molta gent, però jo personalment, a títol individual, penso que és molt interessant.
I de fet jo quan anava a l'institut també em feien xerrades. Sí, però a mi no, no. A tu no? No, no, no. Jo em van fer xerrades i tant al col·le com a l'institut. I de drogues, de tabac també recordo sobretot. I de sexe, de sexe també recordo alguna. Jo tinc l'esperança que algú queda. Sí, les més divertides són de sexe. Ara, el dia que ho posi en pràctica ja trucaré a la persona que va venir.
En fi, Anna, moltíssimes gràcies. Igualment. Des del Servei de Prevenció de Drogues de la Mancomunitat d'aquests quatre municipis que hem comentat abans, entre ells, Sant Just d'Esbern, el cas Font Santa. Si voleu més informació, teniu la pàgina web prevenciodrogues.cat, una pàgina on no només es parla de drogues, perquè a més a més allà també hi ha... doncs, poden donar consells per teràpies, terapeutes familiars, relacions...
emocions, una mica de tot, psicologia en general, com a mínim, us respondran. Si envieu un mail, us respondran per qualsevol dubte que tingueu. Anna Elias, moltes gràcies. Molt bé, gràcies, adeu.
The roof flies over our heads We'll share the shelter, yeah Oh, yeah Off my single bed We'll share the same room, yeah Oh, Japropa, the bread Is this love, is this love, is this love Is this love that I'm feeling?
Oh, yes, I know, yes, I know, yes, I know now. Oh, yes, I know, yes, I know now.
See, I wanna love you. I wanna love and treat you. Love and treat you real. I wanna love you. Every day and every night we'll be together. With the roof right over our heads.
5 i 38 de la tarda continuem a la penya del morro.
I tot seguit com cada setmana parlem d'un grup musical del treball d'investigació exaustiu que fan el Martí Ramírez i el Pau Marcos. Bona tarda, nois. Bona tarda. Què tal? Ja seu. Una pel·lícula per vosaltres. Avui quin grup ens porteu? Avui els Amics de les Arts. Ah, els Amics de les Arts. Els hauríem d'haver fet fa unes setmanes, però hem dit
Volem fer-ho diferent, ho fem més tard i així la gent recupera l'entrevista al podcast del programa. Que no està penjada. La poden recuperar allà o la primera de totes?
Va ser el Joan Enric del podcast que tenim a la penya del morroc on hi podeu entrar a través de radyodesvern.com. Va ser la del Joan Enric Barcelona, que és la primera de totes. Doncs mira, la primera i en breu suposem que estarà penjada a l'altre. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. L'equip tècnic de la penya del morroc està treballant ara mateix. Ara mateix. Ara s'hi posen. Ara s'hi posen, eh. No donen la vasta, no té feina, pobres. Bueno, és que a la redacció aquí hi ha un trafegui per la redacció. Increïble.
En fi... Ah, els Amics d'Azars. Mira, això que estem escoltant és de l'últim CD, no? Espècies per catalogar. Més que costó. Doncs sí, és. No, Pau? Sí. No, sí, sí, és. Aquest seria el single, el primer. El single. En fi, els Amics d'Azars. Bueno, començarem repassant una mica els seus inicis i la formació del grup.
Els Amics de les Arts és una banda de folk-pop en català, nascuda l'any 2005 a Barcelona, i està formada per Eduard Costa, com a veu, i també toca el xilòfon, Joan Enric Barceló, com a veu i guitarra, Ferran Piqué, com a veu, guitarra i bases, i Dani Alagret, com a veu i piano. Molt bé. L'home que treballa fent de gos A les festes infantils Treu la pols a la disfressa
Com podem veure, salta la vista que el seu punt fort d'aquest grup és la música vocal, ja que tots els seus components canten en les cançons, a part de participar tocant diferents instruments, com hem dit, cadascun toca un diferent, com sona el piano, la guitarra o el baix, i els acompanyant amb xilòfons, però també amb un casú.
El kazoo és una cosa que és com una trompeta que fa això. Vaig haver de mirar qui era i quan vaig veure... És una mica de mani, és instrument d'aquesta mania. Així va la cosa. Si voleu que cantem algun tema amb el kazoo, es porta molt. Últimament sí, no?
el casú. Bon Barley. Sí, sí, hi ha moltes coses. Seguim amb els Amics de les Arts. Doncs això, seguim amb els seus inicis però amb el seu primer disc, el seu primer treball, que es van gravar i autoditar ells mateixos.
Seu primer treball és Catalonautes. Ah, molt bé. Publicat el 2005. I inclòia 4 cançons pròpies. Era una demo. Que, clar, aquí hem de diferenciar entre singles, demos, àlbums i tot això. Ah. Era una demo, inclòia les cançons 36%. Demo sembla allò de... Sí, sembla més de videojocs. Allò que venien a la revista de la Prey i jugaves 10 minuts. Que sempre, sí, només 10 minuts i dius, vull jugar més i no pot ser. Era limitada i llavors et deien, doncs, compra't el juego. Correcte, correcte.
Bé, doncs no sabem si era una demo per això perquè només eren quatre cançons. Aquestes quatre cançons eren aquesta que hem comentat, 36%, dissabte qualsevol, Flaquers Nocturs i Mecano's Creed del segon origen. Fem referència al llibre, suposem. I aquesta primera demo els va fer guanyar el primer premi dintre del festival Sona 9, que premia a grups de novel·les de la música catalana i en català. Mira, això és la intro del primer disc dels Amics d'Arts catalonautes.
Això no són ells, no? Això és un vídeo, eh? Calla, calla, això és un vídeo. Ah, això és un vídeo que es pot trobar al YouTube. Però té relació amb ells o no? Sí, surten ells. Són el Joan Enric fent el mono. Sí, sí, està bé. Bueno, en fi. Bueno, en fi, seguim explicant. Van guanyar el Sona 9 el 2005 i l'any següent, el 2006, van publicar la seva segona demo
de forma autònoma un altre cop amb la seva, tenien la seva pròpia productora que es diu, es deia Pistachos Récords. Pistachos Récords, eh? Es mateixos van fer la seva producció. Pistachos Récords. I aquest tema és el 36% que comentàvem, dels primers que van fer les amistats. Doncs ara seguim conversant. La divisa no favoreix ningú. Els sentiments són hipoteques.
Falten coses, eh? Només tenim un piano i la veu. Aquests són els orígens dels amics d'Azars, no? Sí, això és el principi. Ja es veu que és la base i han anat perfeccionant. Les veus són ells. Mira, aquí hi ha coses a mirar.
Som un SEA, amb molts nafons perduts. Doncs seguim parlant de la segona demo, que el seu segon treball, titulat Rolot Polar, i comptava amb cinc noves cançons. Tampoc tenia molts treballs, que eren L'Atlàntic des Freda, Doctorat en Romàntic medieval, Tren Transsibària, Coses de Nens i Tintin al Congo. No hi estic interessat,
Ens sembla que de Tintina al Congo també la tenim, eh? La podem trobar. La podem escoltar. Sí, però vaja... Tampoc queda fer ara, ara, ja, això? No, no, no. Ho podem seguir i després la poses. Bueno, doncs com ha dit el Pau, el 2005 va començar la seva carrera, però no va ser fins a l'any 2008, amb el llançament del que seria ja el seu primer disc, titulat Castafiore Cabaret. Ah, sí.
una autoedició seva, que el grup va començar a sentir-se i a fer-se conegut per aquí a Catalunya.
La rima ABBA està molt bé. Sí, està molt bé trobada.
En fi, aquest és del Castafiore Cabaret, d'aquest album, sí, sí, sí, del Tintina, el Congo, com es diu aquí, el YouTube. En fi, tot i això no va ser fins al 2008, no? Sí, és el que estan comentant, el 2008 van començar a tenir èxit, amb el que va ser el seu primer treball, com molt bé has dit, Castafiore Cabaret, i també en el mateix any, el 2008, quan començaven a tenir èxit,
La revista Under Rock dedica un reportatge al grup regalant juntament amb l'edició de la revista aquest primer disc, que era una edició especial que regalaven. Aquest tema es diu a vegades, que aquí ja els vam començar... Atenció a la lletra.
Si m'adormo amb vent del pla, ho sento molt, ho sento molt. Si deixo pèls a la dutxa, ho sento molt, ho sento molt.
A més un videoclip curiós també, que està gravat al pis on es van conèixer. Els seus videoclips són una mica curiosos i peculiars. Sí, sí. Home, dos d'ells han estudiat interpretació al Col·legi del Teatre. El Joan Enric i el Ferran Piqué.
Per tant ja, aquí al 2008, ja vam començar a treure una mica el camp, no? Aquí ja comencen a fer-se anotar en el panorama musical català, i cançons com Deja Vu, a vegades... Aquesta. Exacte. O el código de Vinci són les que formen part d'aquest primer treball complet, que compta en un total de sis noves cançons. O sigui, com veiem, anaven traient poquetes cançons.
I, a més, els va permetre començar la seva primera gira de presentació, anomenada Castafiore Tour, que els va portar per diversos festivals, sobretot per Catalunya, el País Basc i també van anar al País Valencià i a les Balears.
Bé, i després del seu segon disc, que ja arriba a ensenyar que és el 2009, ja van petar, no? Doncs sí, va ser el que ja els va catapultar directament a les primeres planes del panorama musical català, i és aquest segon disc complet, per dir-ho d'alguna manera, Bet & Breakfast, que van començar a preparar i a gravar l'estiu del 2009, i van publicar a finals d'aquell mateix any. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial,
Descinem la francesa a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de Gresca. Aquesta la coneixeu, no? Sí. No se'ns va fer tard. Genluc, Genluc. Ai, Genluc. No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar. Que al pis hi tinc un quarto, però és pres per convidats. Aquí apareix una noia per això, no? Sí senyora.
Molt bé, Martí, un aplaudiment per a Martí. En fi, que els Amics de Desars amb aquest àlbum ja van triomfar, no? Van sortir al panorama musical, un nou grup. Qui són aquests amb el Bettenbreakfast l'estiu del 2009? Doncs sí, hi ha cançons com aquesta que estem escoltant,
l'home que treballa fent de gos o 433, que aquest està més en cara del futbol, doncs l'àlbum va aconseguir una bona xifra de vendes, pensem que és 2009 i a tothom es descarrega la museu, o sigui que venguin àlbums, no està malament, i sobretot gràcies a la seva prova, sobretot gràcies a la promoció que fèiem per internet, al que se'ls escoltava, a les xarxes socials, que es van comentar molt també, i també, bueno,
Els mitjans de comunicació catalans, que sempre TV3 i totes les ràdios i tal, sempre han ficat bastanta música catalana. Sí? Els ajuden a promocionar-se, també. Si ets un grup català i cantes en català, i les portes obertes. Sí, a TV3 fan tot el que vulguis, em sembla.
Home, aquest disc va funcionar molt, va funcionar molt i a mi m'ha agradat. Sí, a més el seu estil, aquest estil folk, aquestes lletres treballades i a més pensades, eh, perquè són divertides però t'expliquen alguna cosa, t'expliquen tenen uns renafons, una moraleja que seria castellà. Clar, això és de la vida quotidiana. Sí. Doncs va fer que enganxessin entre el públic. Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Amb tots els desitjos, en pogués triar un de sol. Jo voldria ser en son Goku, jo voldria ser un heroi. Per poder anar amb no Bolkington,
Està bé la lletra, eh. Avui portes tu la samarreta de Son Goku. Sí senyor, sí senyor. Jo sóc molt fan del Son Goku. A més, cada vegada que em pregunten d'on l'has tret, em fa el xulo i dic de Tokio.
Aquest nou disc que van publicar a finals de l'any 2009 i que els va donar la fama va suposar l'inici també de la seva gira de presentació titulada B&B o B&B com li vulgueu dir i també li va suposar el premi Under Rock de La Crítica com a millor disc de l'any 2009 i també van guanyar entre altres premis el premi a millor cançó per la cançó titulada L'home que treballa fent de gos i el premi a millor disc català de l'any concedit per Radio 4
i que em sorprèn.
A mi m'agrada molt també el tema 4-3-3, que no sé si està molt bé. És el tema del futbol. Bé, tot això és del Bettenbreakfast, però ara acaben de treure un nou disc, de fet fa un poc més d'un mes que està al mercat, que és l'especies per catalogar.
Doncs sí, és el disc que han tret aquest 2012 i amb el que pretenen seguir sent un grup capdavanter dins del panorama de la música catalana, però també obrir-se nous horizons. No sé si van fer algun concert a Japó i a Tòquio i tal, em sona. Sí, em sembla que van sortir a l'exterior una mica. Sí, van promocionar-se i amb aquest nou treball volen seguir amb 12 noves cançons, entre les que trobem Méssia Custó, que és el primer single que ha dit abans el Martí, La Fer Sofia, Carnaval, Arquitecte o El Matrimoni Arnau Fini.
Aquests són alguns dels temes que es poden escoltar dins del més nou dels Amics de les Arts. Aquest disc, publicat aquest mateix 2012. I en els treballs anteriors, una petita curiositat, que recollien cançons de l'home que va matar Liberty Balance i l'home que treballa fent de gos. I aquest té la tercera part d'aquestes cançons, que és l'home que doble a Bruce Willis. És com una triologia de cançons. Els homes que fan coses, no? Exacte.
A mi m'agrada molt aquesta cançó. ...patarà un aviós entre el parc, i la gran patacada dona pas amb silenci brutal. Els vianants s'hi aproximen, primer tònics, després expectants, que cada segon que passa té més números d'aver-la pel mar.
I quan la porta, finalment s'obre, la gent crida i comença a aplaudir. Tots dos saluden, es besen i ell li diu... Bé, ara ja som més que a mi. Bé, està explicant el final de la pel·lícula. Tapos dos Willys. Tapos dos Willys.
M'agrada molt aquesta cançó a mi també, és molt enllenyosa. De fet, no l'escoltarem tota, si voleu la podeu trobar a Spotify, l'home que doble amb Bruce Willis. Al final de la cançó explica com l'actor de doblatge es troba amb l'autèntic Bruce Willis i què passa quan es troben. Està molt bé. En fi, que aquest és el meu treball dels envidats, es peces per catalogar.
Exactament. I aquest nou treball segueix amb el seu estil d'explicar a través de les cançons situacions de la vida quotidiana o de fer referència a temes importants de la vida com pot ser la paternitat o la relació entre pares i fills que en aquest nou disc d'Especies per catalogar hi ha cançons que recollen aquestes situacions i les expliquen a través del ritme.
Sí, si es pot comprovar, que amb el ritme ho expliquen molt. Alguna cosa per acabar amb els amics? Sí, ho volíem comentar també que tenen una pàgina web que està molt bé, està molt ben parida, s'ha de dir. La diem des d'aquí, és elsamicsdadesarts.cat. I que a més a més és plantilla WordPress d'aquestes que funcionen molt bé. I en ell ja hi podeu trobar tota la informació sobre el grup, ja sigui de la discogràfica, lletres, que estan en català, en castellà i traduïdes també a l'alemany, al xineix i al japonès.
També hi ha imatges, hi ha vídeos, hi ha calendari de concerts, així que és una pàgina que està molt bé per a tots aquells fans. Us convidem a visitar-la. Exacte, hi ha els fans que vulguin saber on hi ha concerts i quin dia, doncs, consultant la pàgina web i ho trobaran.
per dir-li gràcies per les aventures, per tot el camí que hem recorregut junts. Per cert, tenim tres minuts per acabar aquesta primera hora del programa, i mireu, tenim el Juan, que és un nou col·laborador del programa, per dir-ho d'alguna forma, vendrà els dimarts i dijous a la Penya del Morro, és de l'Institut de Sant Just, per provar si li agrada la ràdio o no.
Li hem encarregat que ens escrigui alguns trending topics del dia d'avui. I per què són trending topics? Vosaltres que esteu malalt de Twitter potser també us interessa. Abans però, mira, ens acabem de sabentar també ara mateix a través del Twitter.
Ha mort l'escriptora Teresa Pàmias als 93 anys, segons ha anunciat a RAC1 justament aquesta tarda. Tothom ha comprat els llibres de Teresa Pàmias. Home, va venir a Sant Just. És una escriptora en català molt important. El nostre condol per la família, lògicament, Pàmias, nascuda a Balaguer, l'any 1919 va ser galardonada amb el Premi d'Honor
de les lletres catalanes. Era un dels temes que es comenten ara mateix al Twitter. També n'hi ha d'altres. Hi ha algun que és una mica més alegre. Sí, per exemple, no sé si ho sabíeu, però el hashtag estacionespatrocinades avui ha fet foror perquè el metro de Madrid ha accedit al patrocini de les estacions a partir d'avui dimarts 13, la parada Sol es dirà SolGalaxyNode.
Ah, fantàstic. Sí, un aplaudiment per aquesta idea. Molt bé. De Madrid. Sol Galaxy Note. I els diners que recullin seran per pagar els mestres d'allà de Madrid? Sí, els reparen a tots un smartphone d'aquests. No tenen mestres, però tothom. Ara que no regalen smartphones a 0 euros, doncs mira. Exacte. I llavors que la gent amb l'estacionés patrocinat ha fet molts tuits, fins i tot de Sant Just, diuen que l'alparador patrocinat per Nike Sant Just Do It,
Sí, està molt bé. Per exemple, Baracaldo de Pollo Gallina Blanca. Està molt ben buscat, aquest. Està molt bé. Per exemple, Retiro a los 67 años, que és la parada de metro de Madrid de Retiro. Està molt bé. Per exemple, diu que un altre trending topic d'avui és Mou i Cristiano del Real Madrid. Per què? Perquè diu que Cristiano Sancho el futuro de su entrenador, que es diu del més destacat,
de la roda de premsa que ha fet avui, és o que... Doncs sí que han dit poques coses. Sí, diu que Cristiano Ronaldo afirma que el Mourinho es quedarà l'any que ve allà. Bueno, ja veurem això. Sí, sí, sí. I després també Mou i Cristiano també són trenant tòpic perquè han felicitat a Messi pel seu repoker. Sí, això ho he llegit, però després ha entrat el Marc Aialàs i no surt. És estrany.
Després diu, tal com ho anunció la revista de Lectures, el pròxim mes de juliol hi haurà la boda d'Iker Casillas i Sara Carbonero. Ens hi convida? Això també és Trending Tòpics. No ho sé, no ho sé, no ho sé. Per la lliure ens hi convida. Que vi ser per a tothom. Sí, sí, sí. I miesta portarà els gelandes, les postres. Bueno, gràcies, Juan, per aquests Trending Tòpics del dia. Moltíssimes gràcies. I també, Pau i Martí, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adéu. Com Radio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem Albert Sasi i Marta Patriciol. L'escriptura catalana Teresa Pàmies ha mort als 93 anys a Barcelona. Nascuda a Balaguer a la Noguera, va publicar novel·les i reportatges, tots ells basats en la seva vida, com Testament a Praga, amb el qual va guanyar el premi Josep Pla o Sives a París Papà, el seu últim llibre.
és informar al difunt sobre la figura de qui va ser el seu marit al polític i exsecretari general del SUC, Gregorio López Raimundo. Al bordel de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes ha explicat a Com Radio el paper que ha jugat Teresa Pàmias en aquesta comissió. Des d'un primer moment, diguem, ens va donar suport, va comprendre la conveniència, diguem, que es fes aquesta restitució d'aquestes cartes, que...
i que es conservaven amb aquestes cartes, cartes que l'hi havia tremès ella.
Teresa Pàmies va militant el comunisme des de jove i va viure a l'exili a diferents països d'Europa i d'Amèrica Llatina. L'any 2001 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També va ser distingida amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat i la Medalla d'Honor de Barcelona. Un dels seus quatre fills és l'escriptor Sergi Pàmies.
Convergència i Unió aplaudeix que el govern central hagi decidit assumir la totalitat de la nova reducció del dèficit pactada amb Brussel·les i no les comunitats autònomes. Congrés Albert López, bona tarda. Bona tarda. Convergència i Unió insisteix que l'anterior repartiment del dèficit entre les administracions era injust i desproporcionat i perjudicava les comunitats. Ara, però, amb el nou objectiu del 5,3% del PIB, els nacionalistes catalans celebren la decisió del govern Rajoy. Josep Sánchez Llibre.
Esta es una decisión que les honra, que a nosotros también nos ha gustado, este planteamiento creemos que es el que se corresponde a la realidad, ya que es la administración que ha del Estado la que puede hacer un esfuerzo más importante del que le corresponde o que le podría corresponder o del que se le podría adjudicar a las comidas autónomas.
Des del PSOE alerten que es posa en risc el progrés d'Espanya i reclama al govern que revisi aquest nou objectiu de dèficit. Continua el debat a la cambra baixa amb els arguments ara del Partit Nacionalista Masc. Com Radio Congrés, els diputats. Treballadors del col·lectiu de presons fan talls puntuals al trànsit a la plaça de Catalunya de Barcelona, just davant de la Direcció General de la Funció Pública. Ho fan per protestar contra retallades del sector. Unitat Mòbil de Com Radio Barcelona, Raül Cuadrado i Laura Álvarez, bona tarda.
Bona tarda. La concentració que ha començat fa una hora i mitja al davant del Departament de Justícia al carrer Pau Clarís s'ha traslladat ara a la plaça de Catalunya i ara mateix el trànsit està tallat entre la Rambla i el portal de l'Àngel. Hi ha unes 200 persones que protesten contra aquesta tisura del col·lectiu d'interins. Casa i Convergència i Unió no es fan rera. Es podria aprovar demà al Parlament amb la llei d'acompanyament als pressupostos.
Segons fonts sindicals, el col·lectiu de presons recordem la retallada del 15% de sou i feina d'habilitar a diuen la qualitat del servei que es dona als centres penitenciaris i sobretot asseguren serveis de rehabilitació dels interns, com Radio Barcelona. La Fiscalia Anticorrupció està estudiant la possibilitat de demanar una afiança d'almenys dos milions d'euros per al duc de Palma, una petició que es formalitzaria
un cop l'Agència Tributària aporti l'informe que quantificarà els ingressos perseguts per Iñaki i Urdangarin. Per ara, els investigadors apunten que el gendre del rei i el seu ex-soci, Diego Torres, van desviar al voltant de 6 milions d'euros de fons públics.
Bona tarda, us parla Jordi Cervantes. El segon capità del Barça, Xavi Hernández, diu que la plantilla blaugrana no està preparada per a la marxa de Pep Guardiola. En aquest sentit, l'ex tècnic del Barça, Terry Benevols, assegurat en declaracions de compra, diu que entendria que Guardiola es prengui un any sabàtic. Benevols, que s'ha preguntat què ha de fer ara el de Sant Pedó, que ho ha guanyat tot, té molt clar que és el millor entrenador del món.
Guardiola ha mostrat la manera de seguir endavant sense haver de pagar grans quantitats de diners. Això demostra que no són jugadors el que busca, són tècnics. No soc jo qui ha de dir qui substituirà a Guardiola, però ell és el millor. No hi ha ningú millor que ell per fer la feina que fa el Barça.
Per avaner vols, el Barça guanyarà la Lliga de Campeons. A l'Espanyol, el davanter Sergio García ha explicat ara com que l'equip vol lluitar per ser a Europa la temporada que ve i que els tres propers partits de Lliga són molt importants. Un Sergio que diu que ha rebaixat en dues setmanes la seva reaparició perquè ja ha treballat i s'ha esforçat per retallar els plaços previstos. Encara en futbol avui es disputa amb partits de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campeons, a tres quarts de nou, Inter de Milà, Olímpic de Marsella i Bayern de Múnich, Basilea.
Bona tarda, són les 6 i 5. La Junta Directiva de l'Associació de Veïns de Sant Just continuarà dos anys més. Divendres va tenir lloc l'Assemblea General de l'Entitat i els responsables de l'associació repetiran en els seus càrrecs perquè no us va presentar ningú per rellevar-los.
Pels propers dos anys de treball som mantenir la mateixa línia que fins ara, continuar tenint els socis i sòcies i potenciant altres serveis com el jurídic. El president de l'Associació de Veïns també ha explicat que volen incrementar el nombre de socis i està en contacte amb els veïns i veïnes del barri de Maslluïa. Més a més, una de les intencions dels propers dos anys és intentar atraure el jovent del municipi a l'activitat de l'entitat.
Sant just solidari celebra demà dimecres la seva assemblea anual ordinària. L'ordre del dia preveu aprovar l'informe de l'any passat i les perspectives de futur, la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes. També s'explicaran els projectes d'aquest any i es debatran els pressupostos tant del 2012 com del 2011. Un altre dels temes de l'assemblea serà modificar els estatuts per adequar-los a la legislació vigent. L'assemblea anual ordinària de Sant just solidari es farà dimecres a dos quarts de vuit del vespre a les Golfes de Can Genestà.
I acabem aquest bitllet explicant-vos que encara es poden fer inscripcions per apuntar als nens i nenes d'entre 3 i 10 anys al Casal de Primavera de Sant Just. El període per fer-ho s'acabava divendres, s'ha allargat uns dies més fins i joves dia 15. Les inscripcions s'han de fer a l'escola de Barcelona municipal Marex, que és on es farà el Casal de 5 a 7 de la tarda. El Casal es farà durant les vacances de Setmana Santa del 2 al 5 d'abril i els preus van dels 49 i els 99 euros depenent de l'horari i de si es queden a dinar o no.
ho gestionarà els serveis d'Esplai de la Fundació Catalana de l'Esplai. I això és tot de moment més informació a partir de les 7 del Senyors Notícies, edició vespre.
The streets and the trees Over the docks down below They'll bark at our shadows As we float by on the breeze Till night we fly
I'm wondering why I've been missing you.
6 i 9 de la tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Per cert, el Javier Bejar ens comentava al Twitter fa un moment, diu, propera parada s'enjust iPad 4. Diu, si continuem així. Ho dic per això de Sol Galaxy Note. Bona tarda, tens tota raó. Javier, bona tarda, gràcies per inscriure'ns al Twitter de la penya del morro.
Durant aquesta segona hora de ràdio, fins a les 7, tindrem la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, el Sergi Pons, a més un convidat especial avui que és molt perico, jo crec que no deixarà indiferent, ja ho veureu, era el Josep Maria Marquès, que a més a més treballa pel Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb tot el tema del món casteller, molt interessant, i també connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just perquè ens expliquin quines són les novetats
de cara als propers dies en aquest equipament del nostre municipi. Però abans de tot això, com que a dimarts han començat a la segona hora, les notícies curioses amb la Lilian Rodas. Lilian, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Com estàs?
He vist que abans de fer així, com que tenies una mica de calor, teniu l'aire condicionat per aquí, em sembla, eh? No sé si és el mando? No, és igual. Ah, és igual, eh? En fi, Lilian, va, parlem com sempre de notícies curioses. Avui en portes tres. A veure quina més rara que l'altra, no? La primera és que un jove britànic ha alimentat el seu gos, que té un gosset, a través del Twitter.
Si ho entenc bé això, cada vegada que rep un, em menciona a Fit Tobi
el dispensador de menjar del gos sobra com el compartiment i de cau una galetita. Cada vegada que a la seva pagina apareix el tweet cau una porció de galetes triturades. Molt bé, molt bé, la gent ha de pensar totes. És així com el jove britànic ha inventat aquest curios sistema per alimentar el seu gos a través de twitter des de qualsevol part del món.
La gent està malalta ja eh, ja t'ho dic ara però vaja. Està bé, està bé. Sí, mira, utilitzar les noves tecnologies per alimentar el gos a distància. Aquest sistema, que a més té una càmera de vigilància, va sorgir quan el jove de 30 anys es va enfrontar a un dilema. Que com anava a alimentar el seu gos i passava molt de temps treballant fora a casa. Ah, exacte. Mira, li comentarem a la Roser Arcs, que és la nostra educadora canina, que ve cada dijous al programa a donar-nos consells
Pels nostres gossos i tal. Aquesta notícia me la guardo. Me la guardo per ella. És una idea. Així que va dissenyar aquest sistema d'alimentació, diu, i que al principi el Tobi no entenia el que estava passant.
Però ara es posa sota el dispensador i espera que surti les seves galetes? Sí, allò és com els gossos de Pavlov, no? No sé si ho coneixes, Lilian, un científic que va demostrar que... va fer... A veure si ho explicaré bé això, eh? Perquè a vegades això de ser científic costa una mica.
Va agafar l'home i tenia el seu gos. I cada vegada que li donava menjar, primer sonava una alarma i li donava menjar. I li donava menjar.
fins que va arribar un punt que només fent sol l'alarma al cap d'uns dies o setmanes o mesos, el gos ja feia salivera sense haver vist les galetetes. M'explico no? És un experiment d'aquests que per rutinària ja s'havia adaptat i ho havia fet. No, és que els gossos són. Això també ens passa a nosaltres. Si fessin la prova aquesta del cadàver i ens fan alguna cosa...
En fi, hi ha algun per acabar d'aquesta notícia del jove britànic que alimenta el seu gos a través del Twitter? Doncs que l'únic que li preocupava era que els seus amics, com que els va fer gràcia això, li enviaven tweets al gos. Ah, molt bé. I el gos s'ha mort? No, es va posar molt bé. És clar, no m'estranya, imagina't. I ha posat restriccions al Twitter, o sigui que només ell pot.
Pots donar menjar als... Home, clar, és que jo també ho he pensat això abans. Qualsevol que li enviï un tuit a aquest gos vol dir, no? Aquesta conta que pot menjar. En fi, va, passem a l'altra cosa.
El Javier Behar, que ens està seguint a través del Twitter avui, diu això del gos anglès ho havia vist el senyor del regreso al futuro. Ah, sí? Sí. Diu això ho havia vist el senyor del gos anglès al regreso al futuro. Doncs mira, l'home aquest... Sí, sí. El Javier Behar, que és molt fan del regreso al futuro, eh, perquè sempre ens comenta coses d'aquesta pel·li fantàstica per altra banda. En fi, ara parlem del rellotge més car del món. On es pot trobar i quan val?
Doncs es pot trobar a Suïssa. A Suïssa, clar, clar, clar. I és un rayotge de polsera amb més de 1.200 diamants incrustats. Caram, vas tu. 6 dels quals pesen més de 3 quilats, durant un gran valor de 5 milions de dòlars. I on està exhibit tot això? Està a l'exposició de Bassworld, que es inaugura a Suïssa. On dius que era això, Lilian? A Bassworld. Bassworld. Bassworld. Estava a Asilea, a Suïssa, no? Sí.
i bé, que atraurà les personalitats més influents de la rellotgeria i joieria durant una setmana. I el rellotge, que és l'únic del seu tipus, va ser elaborat amb 1.282 diamants, que en un conjunt pesen més de 140 kirats, muntades en un apulcerador blanc. I la seva fabricació va prendre 14 mesos de treball i va mobilitzar 12 talladors de diamants, així com 5 incrustadores. Molt bé, doncs el rellotge més car del món, si el voleu veure, heu d'anar a Bachelor World, a Basilea Suissab.
Bé, i tornem a parlar de gossos per acabar amb les notícies curioses, perquè han registrat un gos perquè voti a les eleccions dels Estats Units. O sigui, la gent ja està fatal, ja. Jo t'ho dic, la gent amb els gossos està molt malament. Què ha passat, Lilian? Doncs que com les eleccions presidencials als Estats Units s'estan acostant, els candidats busquen el major nombre de vots. I, doncs, davant la febre de les votacions, en Nou Mèxic s'ha registrat oficialment com a lector un gos, anomenat Budip.
L'amo del gos Jaurador va dir que no va ser difícil aconseguir el dret de vot per la seva mascota. I va dir que es va acostar a una cabina de registre de votants a una universitat. I els va dir la data de naixement i el nombre de l'assegurança social que va inventar per al gos. I en dues setmanes ja els van lliurar una targeta de registre de votants. I doncs, per la seva banda, l'oficina... Jo no et dic res perquè t'estic escoltant i estic al·lucinant. O sigui, un gos que té una targeta de registre per poder votar a les eleccions nord-americanes.
L'oficina de l'Ajuntament del Comptat de Bernalillo diu que on va ser registrat el gos va dir que cada dia revisa minuciosament tots els formularis però que casualment el gos se'ls va passar. I doncs ara el propietari l'acusen de frau electoral i assegura que no té intenció de votar en nom del Budi però fa una seriosa advertència. Diu que tindrem un munt de gent registrada per votar sense dret per fer-ho.
Sí, sí. No sé què aplaudiu, perquè jo sóc algú una mica surrealista, però no deixa de ser divertit. En fi, Lílian, moltíssimes gràcies, una setmana més, dimarts que ve, més notícies curioses. Ah, no, que dimarts que ve fas el rànquing de coses, no? Sí. Doncs fins dimarts que ve, Lílian, gràcies. Adéu. Adéu.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer parejoves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just.
Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant Al Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant Al Niu, al carrer Josep Ençalclavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058.
La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esquadra.
Hola, soc el Manel Lucas, i vull saludar la Penya del Morro, de Ràdio Desvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenir morro és més important que mai. Hola, soc Mercè Montalà, saludo la Penya del Morro. Molts petons a tots. Muà, muà, muà.
6 i 20 de la tarda, continuament dret al programa, i tot seguit connectem amb el Casal de Joves de Sant Just. D'aquí una estona, la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, Perico, Sergi Pons, i avui, un convidat que jo crec que no us deixarem diferents, eh? És Perico, però és molt Perico, eh? Molt Perico. O sigui que, col·lis, atenció, amb Josep Maria Marquès d'aquí una estona a la Penya del Morro. Abans, però com us deia, connectem amb el Casal de Joves de Sant Just.
Sergi?
Però tu no ets el Sergi Arrada. No, no el Sergi Arrada. Saps la Montse? No tinc clapes a la barba. No tens clapes a la barba? No. Montse, però què està passant? Què passa? Que el Sergi en aquests moments està ocupat i ara vindrà.
Home, llavors hauríem de canviar una mica la introducció que hem fet, no? No, perquè ja el tens aquí, mira, mira, ja arriba. Ja està aquí, ja? Ja arriba, ja arriba. Ah, vale, vale. Tu no l'has posat. Ah, tu no l'has posat? No, però si, li poso cada setmana a ell, Montse. Digue'm. Que li poso cada setmana a ell. Ah, ah, vale, vale. La Montse, gràcies, director del Casal de Joves. Merci, fins una altra. Adéu. Adéu, adéu. Sergi Arrada? Sí. Hola, bona tarda. Molt bona tarda.
Sí, és que t'hem fet la introducció que fem sempre, que no la tornarem a repetir. Sergi Rades, et unesclapes a la barba. Allò que fem i ha aparegut. Diu no, no sóc el Sergi Rades, he aparegut la Montse. Sí, ha estat molt bé. En fi, Sergi, des del Casal de Joves, com estàs? Primer que tot. Molt bé, estava penjat.
Estic una mica penjat avui. Què estàs fent? Les teles aquestes que feu? Sí, tallar les teles. Que teniu alguna exhibició o alguna cosa per l'estil? Tallers. I cada vegada que hi ha taller, pengeu i despengeu? Sí, perquè és la salutopia i cada dia hi ha una cosa diferent. És veritat. I avui ja... Perdó, avui estic fatal. Avui hi ha taller de teles? I com van les tallers en general? Aquesta és l'última setmana del trimestre de tallers.
i això avui acaba a Teles, acaba a Cirque, que és acrobats els equilibris, i bé, han anat força bé. El de Cirque, el trimestre anava una mica fluix, anava que s'apuntava molta gent i tal, o sigui que van bé, van tirant. Bé, és normal que deixem els mesos aquests de fred i comença a fer bon temps i la gent fa més tallers a la primavera estiu?
El segon trimestre jo crec que és el més actiu a l'hora de tallers. El que ve ara, eh? El segon trimestre, amb el bon temps, la gent comença i com que fa un temps preu, és bastant popular. Si es parla d'una classe, per ells... Ah, ja. No li passa res, no? No s'hi passa res, sí. I quan comença el bon temps... Ah, sí? Hi ha com una...
que aquí aprenen i tal, però millor tenen companyies o tenen bolos i tenen històries, quan arriba el bon temps, falten les classes. Hi ha una fugida massiva, no?, d'alumnes. Bueno, a veure, tampoc... és que sigui molt massivitat, però bueno, no sé, si hi ha 10 o 12 persones apuntades, doncs la mitjana baixa a 6, 7...
Vale, o sigui que són dies com més pontos. Que curiós, no? Està plegat, escolta. Si, si, si. No, no, està bé, està bé. En fi, i aquests dies al Casal de Joves què? Com ho teniu? Doncs tenim molt bé. Aquest divendres tenim Cinecropopia. Ah si? Quina pel·lícula? Incendis.
Ah, la pel·lícula, l'adaptació teatral que ara mateix està fent... La Clara Segura. Al Teatre Romea, amb l'actriu Sant Justenca, Clara Segura. Exacte. Que ens han comentat que no està gaire bé de veu i va molt a tope, o sigui que una abraçada a la Clara Segura des de la penya del Moro, si ens estàs escoltant.
I aquesta és la pel·lícula que diuen molt bona pel·lícula amb un final encara millor que projectareu aquest divendres al Casal de Joves de Sant Just. Sí, jo l'obra de teatre no l'he vist, sabia que es basava en una obra de teatre, però la pel·lícula és impressionant.
Bé, doncs potser s'haurà de veure, no, Sergi o què? Jo la recomano, per mi és una de les millors pel·lícules de l'any passat. Jo fa temps que no em passo pel cineclop utopia, jo sé que sempre dic el mateix, però que no em passi aquesta vegada, eh. No saps què passa? Que jo sempre dic que em passaré, em passaré i moltes vegades no em passo, però perquè així és més sorpresa per tu, Sergi.
I el dia que vingui es fa més il·lusió, oi que sí? Sí, em caurà la llagrimeta. Sí, que no serà que hi hagi una altra cosa. No, no s'encaurà res més. En fi, Incendis, eh? Una pel·lícula... no desvellis gaire, però de què va? Bueno, comença amb... es mor la mare d'un jove i una jove, no? I quan van a sentir el testament de la seva mare,
Es queden boca barats perquè reben dues obres, un destinat a un pare que ells creien que havia mort i que s'entenen que no, i un altre destinat a un germà que ni tan sols sabien que existia.
Aleshores, el fill passa una mica de la història, perquè no estava molt a prova amb la seva mare, i diu, mira, això és una... diria més d'ella, però la filla decideix que no, que llavors sapigué què és el que s'amaga aquí al darrere de tota aquesta història, i decideix viatjar al Pròxim Orient,
No expliqui res, ja està, ja està. Fins aquí, fins aquí. En fi, doncs incendis, a quina hora, i em sembla que són 3 o 4 euros? Aquí vendres, a dos quarts d'onsa de la nit, pel mòdic preu de 3 euros. 3 euros, fantàstic, eh?
I bueno, oberta a tothom que vulgui venir i pagar. I pagar, no? Sí. Està bé. I a més a més a dins també es fa tenir una mica de refrigeri, allò que torneu vosaltres. Sí, hi ha un petit soroll de bar, em refresco si hi ha aigües i tal. I crispetes. Molt bé, Sergi. Doncs el cineclub Potopia que com sempre no para aquest divendres amb la pel·lícula Incendis. Segons el Sergi, una de les millors
de l'any 2011 al cinema. Alguna cosa més així a destacar, dels propers dies al Casal de Joves, Sergi? Aquest diumenge tenim aquí el coci d'Extremeno, de la Casa Regional d'Extremadura. Hombre, els nostres amics de la Casa Regional d'Extremadura, que vindran a fer el coci d'Extremeno, no, el diumenge? Sí, el diumenge passat van tenir la Calçotada d'Esquerra Republicana, i aquest diumenge el coci d'Extremeno. Vinga.
Aquests són els de la Casa Regional d'Extremadura, eh, Sergi? Els de Sant Lluís? Sí. Tu també cantes amb ells o no? Jo estaré. No, jo no canto amb ells. Per què no? El dia del cosido no canten, eh. Ah, no canten, només mengen. És que ja ho hem parlat moltes vegades amb el seu president, que a la Casa Regional d'Extremadura només es reuneixen per menjar unes comilones que te cagues.
Submandant de forma espectacular. Jo també vull ser extremenys. Doncs jo estaré aquest diumenge. Vale, doncs et porto un tàper i ja me'l passaràs. Vale. Molt bé, Sergi, moltes gràcies. Bona abraçada. Que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu.
I nosaltres, que escoltem aquesta noia, les As, amb el tema GV, i tornem després amb la tertúlia esportiva. Fins ara mateix.
Jo vull l'amor, la joia, la bona humor. No és el teu argent que farà el meu bon dia. Jo vull treure la mà al cor.
Allons ensemble, découvrir ma liberté. Obliez donc tout vos clichés. Bienvenue dans ma réalité. J'en ai marre de bonne manière, c'est trop pour moi. Moi, je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France, excusez-moi.
Finis l'epocrésie, moi J'me casse là J'en ai marre des langues de bois Regardez-moi d'outre manière J'vous en veux pas J'suis comme ça J'suis comme ça Je veux de l'amour, de la joie De la bonne humeur Ce n'est pas mon argent Qui fera mon bonheur Moi j'veux crever La main sur le coeur
Allons ensemble découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité.
de l'avant humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le coeur. Allons ensemble, découvrir ma liberté. Oubliez doncs que je ne suis pas là.
Gràcies, gràcies, moltes gràcies. Com cada setmana acabem el dimarts amb la nostra particular tertúlia esportiva. Saludo de la meva esquerra a la meva dreta el senyor Rafa Cano Perico, que està més content que mai. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé, molt bé.
He avisat una cosa. Què passa? Teniu el wifi una mica xungo. Gràcies Rafa, ja pots marxar. També tenim amb nosaltres el Sergi Pons. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Ex director de la tertúlia. Sí, és veritat. Què passa? Perquè les últimes quatre setmanes portaves tu la direcció de la tertúlia esportiva i avui ja has fallat. Al final vam decidir que un tio que toca la guitarra no pot ser director de res.
Un tio que surt aquí fent la cantarella amb la guitarra no... Com el Joan Eloi, no? Molt bé. Fantàstic. I a més a més avui tenim un convidat que d'aquí uns moments us el presentarem i el desvetllem. I jo crec que, home, l'hauria de presentar Rafa Canó.
Sí, avui canvia direcció, com es nota, perquè ja no va al final de tot la secció de l'Espanyol. Comencem amb ella i amb el Rafa Cano, perquè home, val la pena, hi ha moltes coses que... molts condicionants que així ho demostren. El primer és que avui tenim un convidat perico, no, Rafa? Sí, sí, i no de pedra, no? Com sempre dius tu. De pedra? Que no és un convidat de pedra. Jo dic que és un convidat de pedra. Quan mai em vas atingir, un convidat que he tingut jo dic que és de pedra, eh? Bueno, bueno, bueno. Però si a cas, el convidat os. Que és aquest convidat que tu preguntes i fa... i respon, sí.
Tenim amb nosaltres Josep Maria Cortés, un veí d'aquí de Sant Just, de la coordinadora de castells també, i més coses que tu has apuntat, que jo em perdo. Jo sóc perico, tinc el cervell una miqueta petit. Consell de cultura popular de la Generalitat representant els castellers Josep Maria Cortés, bona tarda, he vingut a apanyar el morro.
No puc dir ni si ni no, no? Per no ser convidat a... Molt bona tarda, estic molt content de poder venir aquí. Bueno, adeu! M'ha fet molta il·lusió. Tu mateix, Josep Maria, sentes com a casa. No sabíem que teníem un Sant Justenc tan il·lustre entre nosaltres.
No, bueno, de Sant Justens i l'Ustres n'hi ha molts, jo no. Home, això és el consell de cultura popular de la Generalitat, no? Sí, però justament això em ve per Valls, perquè vaig ser president d'una colla castellera a Valls. Una colla, eh, com si... Sí, bueno... Les colles eren importants a Catalunya. Sí, sí, sí, com que allà n'hi ha dos i, clar, és una de les dues. La bona. La bona, clar.
A la bona. A la jove, llavors. Ja, molt bé. Que bé que has posat els convidats a la butxaca des del primer minut. He estat a punt de dir... Pilota. L'altre, però no me'n recordo com es diu. Vila Blanca. Per sort, per sort, aquest no és un programa de castells, no és el quarta ronda per sota. Va haver-hi una secció de castells, a la penya d'en Morro, si no m'equivoco. A casa de la quarta ronda, precisament. A casa de la quarta ronda, a la penya d'en Morro, si no m'equivoco. A casa de la quarta ronda, a la penya d'en Morro, si no m'equivoco. A casa de la quarta ronda, a la penya d'en Morro, si no m'equivoco. A casa de la quarta ronda
del 2009. Per això vam fer amistat. De fet, també esteu a la colla castellera per ICA, no? Vosaltres? Sí, bueno, som els fundadors. Què dius? Som els fundadors? Sí, sí. Només fa una vegada perquè la gent creix i no farà mai més. Suposo. Sí, era només per la inauguració del camp. Per aquesta única ocasió vam decidir agrupar-nos
gent de totes les colles, gent que moltes vegades no ens ajudaríem mai a la plaça, com és el cas de les dues colles de valls. I aquell dia ens vam unir tots per un fi impressionant com és la innovació del camp de l'Espanyol. Clar, això només ho pot aconseguir l'Espanyol, no? Jo crec que sí. Aquest esperit de germanó, clar, vas a altres camps i com que la meitat del camp s'abralla contra l'altra meitat no podrien fer un castell. Perdona, de qui parles ara?
No, no sé, te'n vas a vegades a tribunes de camps d'aquí a prop i el minor número 5 estan tots insultant l'entrenador i els jugadors. I són els seus. A camps com a les Plugues, per exemple, vols dir? Sí, al Cornellà. A camps a prop, no? En fi, bueno, els pericurs, esteu contents? Avui parlarem una mica de l'Espanyol, ja que tenim un pericurs, s'han dit, que us tenc tan il·lustre.
I el Rafa Cano? Avui comencem parlant de l'Espanyol perquè va guanyar 5 a 1. Quants anys feia que no veia una maneta jugant a casa? Mai. El camp de l'Espanyol mai ha hagut una maneta, perdona aquest camp, perquè altres sí. Però aquest mai havia hagut una maneta tota la història que té el Cornellà del Prat. I a part va ser històric per moltes coses.
El primer hat-trick que fa la seva història, dos gols de Coutinho i el segon.
El número, el minut 21. El minut 21 que és quan tota l'afició de l'Espanyol aplaudeix... El minut Jarque. Em recorda Jarque, no? Impressionant, o sigui... Peina gallina. O sigui, impressionant. No hi ha paraules per... A veure, després del gol del Coro, jo crec que... I el gol de Jhonatas Dominguez? Domingos? Domingos, al final de la UEFA. Després d'aquests dos gols, jo crec que és el tercer més important que s'ha fet últimament. Josep Maria, a tu què et sembla que els dos fitxatges
D'hivern són els que estan marcant en aquest últim partit les diferències? Demostra que la política de fitxatges de l'Espanyol és excel·lent i també d'aprofitar el que deies del 5 a 1 crec que en època de crisi és molt important optimitzar els recursos. Per tant si amb un gol aconsegueixes 3 punts és la línia seguida de l'Espanyol.
Aquest dia ens vam deixar anar. Però tornant... Jo com que vinc del Munt dels Castells, estem molt acostumats al cos a cos amb l'altra colla. Clar, o sigui, amb el futbol també l'aplico molt. Hi ha equips que fan...
5, 7 i 8 gols, però després acaben en segons de 10 punts. I el soc i es cap. Les plugues, les plugues també. A la Lliga de Semana Regional. Et vaig canyonar tota la setmana. Et vaig canyonar amb el Barça perquè el Rafa, no sé si per la contaminació culer que respira a la ràdio o a la tertúlia, està molt moda d'aquest sentit. I tu ja vens fotent canyó al Barça. M'ha estat punxant a fora. M'estan motivant. Què passa, que sense el Barça no sou res espanyol, no?
No, home, serien més... serien més els Barça d'Itàndia. Us imagineu que no hi hagués el Barça per un moment o què? Home, podria... ja ho faríeu. La meva proposta sempre ha sigut que el Madrid i el Barça se n'essin a jugar una... una lliga europea i nosaltres ens quedéssim a la lliga. No hi veu un entrenador de l'Espanyol que va dir que el seu leitmotiv era guanyar el Barça? Paco Flores, potser, eh? És possible, però jo crec que el leitmotiv de totes les grans de Barça... Jo crec que tot el leitmotiv... Home, aquest home ja es podria morir si s'acabava el Barça.
No, home, però jo crec que el leïn motiu del Barça és guanyar el Barça. Ah, i del español és guanyar el Barça. Això està clar. No només això, home. L'equip ha de tenir els seus propis objectius de per si, a part del Barça. Sí, però bueno... Aquest és molt important, eh? Sí, exacte, perquè aquest és més motivador encara que els altres. Jo crec que guanyar el Barça, que és el Barça,
Igual que tots els equips, jo crec que, a part de quedar en una posició a la tabla important o a UEFA arribar o a Champions, és guanyar el Barça o el Madrid. Podríem dir que l'Espanyol-Barça és com Santa Úrsula de l'Espanyol? Exacte. I a Sant Úrsula, clar, ho queda un o l'altre al davant. Però quan hi ha el concurs de Tarragona, per exemple, fa dos anys, van sortir declaracions de gent de les dues colles,
I el nostre objectiu és quedar per davant de l'altra colla. És que quedaràs últim, però bueno, si ells queden darrere, millor. Clar, ja no és anar a guanyar, és quedar davant de l'altre. Tot i així vull afegir que suposo que també ho comparteix el Rafa, portem dies molt tristos.
Perquè des de fa una setmana, no?, el perdre al Santiago Bernabéu, tenim aquest sentiment de culpa que el Barça no guanyarà la Lliga per culpa nostra. Clar, tots els amics colers portaven dies animant-me, dient va, que... Se't veu molt trist i molt preocupat, eh? Sí, sí, sí. Ha costat dormir aquests dies. Sí, molt, molt, molt. Moltíssim. Sí, molt. Una cosa que no podeu, no?, ja. Esteu tan cansats que no sabeu ni el que esteu dient, no? És molt curiós que l'Espanyol portava una malarratxa d'uns quants partits i s'havia col·locat quart.
I ara que guanyes 5 a 1, i va 8è. No entenc res. Perquè no han acompanyat els tornats. El Sasson ha guanyat, l'Atlètic ha perdut, que això ens ha anat bé. I l'Atlètic ho ha guanyat també, em sembla que ho ha guanyat també.
No han acompanyat molt, però és igual. La setmana que ve, si guanyem l'Atlético i l'Atlético perden, es posem a una altra vegada a UEFA. Jo crec que acabareu en llocs d'Europa, a UEFA o Champions, aquesta temporada. Porta mal la sort parlar d'això, no? No parlem, no parlem, és una pregunta inalegual. Tu seguies preguntant, Jordi, que porta mal la sort. No, jo ho pregunto perquè... No, no es respon a això.
Esteu d'acord que si alguna temporada l'Espanyol ha d'ocupar aquests llocs d'Europa és aquesta temporada o no? Com d'altres, el que està clar és que entre el primer i el quart hi ha 30 punts i entre el quart i el 17è n'hi ha 10. Per tant, som tot un munt de gent que estem allà
I bé. Si som la pinya de la... Jo us veig, encara que no voleu dir res, però els vostres ulls us delaten. Veig que aquí... Home, a veure, aquí no li agrada estar a aquelles posicions que no es poden dir. Escolti, ara... A tots. Com un tabú, no? Has d'apartar, és ordi com el Manuel Fuentes. Encara em penjaran el telèfon, no voldrem anar mai més. El calendari ens afavoreix, també. Si tu mires...
Igual com tots els colers estan pensant en aquest moment, estem a 7 punts, perquè quan juguem contra el Madrid guanyarem. Per tant, realment estem a 7 punts. Nosaltres, com que encara hem d'anar al Camp Nou... Adéu, adéu. Adéu.
No estan a 10, però els 3 punts del Madrid ja els compten. No podeu parlar de l'Espanyol sense parlar del Madrid? Perquè això és una tertúlia, en principi, només en aquesta secció de l'Espanyol. No, però era per posar exemples de rivalitat. Ah, val, val, val. Sí, sí, sí. Llavors, com que els jugadors del Barça sembla que només se motiven amb un equip, per això posava aquests exemples. I, clar, nosaltres encara hem de tornar a jugar amb el Barça. Per tant, no sé, potser s'ampliarà la diferència. Exacte.
Us veig molt crescut, eh? Us veig molt pujadets. Amb aquesta banda som dos pericos i un culer. No estem acostumats. Aquí hi ha un vidre, oi o si no? No, no, no, però... És veritat, a les tertúlies de ràdios i de tele normalment aquesta diferència no es dona. Segurament el Consell Audiovisual de Catalunya, el CAC, ens multarà per aquesta tertúlia de web. No, no, no.
Ho dic molt seriosament. Jo no ho penso pagar. Ja li passarem a la regió de comunicació d'ajuntament. El director, no? Ara ha tornat a canviar el director. En fi, no, però l'Espanyol, bueno, esteu allà, no sé si voleu afegir alguna cosa més. Bueno, gol de Tamudo, gol de Tamudo. Com comprendreu, tenim altres temes, eh, a la tertúlia. No, va marcar un gol Tamudo, que jo conto el gol com si fos nostre.
6 a 0. Molt bé. Fa molt ben vist, aquest. No, perquè a més és l'únic jugador, a part de ser el millor volejador de la història català, a part d'això, és l'únic que ha marcat a tots els camps de l'Espanyol. A tots. Allà a Sarrià. A Sarrià, a Montjuïc. I els companys. Jo des de la meva ignorància de no perico,
Sempre em queda una mica el dubte de quin cos li ha quedat a Tamudo després de marxar a l'Espanyol, perquè tothom el rep molt bé com al gran heroi de l'Espanyol, però també ha marxat per la porta del darrere. Com torna a Cornell al Prat?
Bueno, el que diu ell, no, sabent que l'afició l'estima i ja està. No té res més, no té cap lectura diferent. Faré una petita aprensallada, que no tots ens l'estimem tant. Jo parlo en general. En general sí, és evident.
Però clar, jo soc dels qui m'ha quedat, jo com a bon català que sempre miro la pela, hòstia, hagués pogut marxar, donar uns dinerets al club, no? I llavors em sortia molt bé, i va preferir estar un any assegut mirant com els resultats, sense donar ni un euro a l'Espanyol, per a ell guanyar-ne més a l'any següent.
Tot i així, hem d'estacar que aquest any, dels exc pericos que ens han fet gol, com ho han fet tots, crec, és l'únic, això no ens ha condicionat, els punts. No. Sí, perquè Lluís García... Lluís García ens va fer volar tres. L'únic partit que ha guanyat el Saragossa, no? Tota la temporada. El Saragossa ens ha guanyat els dos pericos. Porta 7 punts i 6 contra l'Estaria. Porta 14, no sembla, però el 50% és el 50%. Exacte, l'hi hem donat. Però la pregunta que està fent tothom, i aprofitant que avui tenim dos pericos aquí a la Tartúlia, creieu que nosaltres, eh?
La gent de la meva generació, per exemple, una trentena, veurem guanyar l'Espanyol al Madrid? Creieu que això algun dia... Mira, t'asseguro que si la setmana que ve jugués una altra vegada amb el Madrid, guanyaríem.
Quina mena de seguretat és aquesta? Tu què penses? Que vam sortir a donar els punts o què? No, no, però el que ha passat aquest diumenge ha sigut per això. Perquè el Pochetti no s'ha cabrejat. Que el Pochetti no tira més al Madrid. Sí, i ho ha dit. Perfecte. Jo no estic d'acord amb ell.
Però ja et dic que avui està el Pochettino i demà està qui sigui. Però Rafa, el Pochettino anirà al Madrid realment o no? Que va, això és una habladoria. Ah, per això. Us fa ràbia que l'Espanyol, ara en sèrio, sense bromes, us fa ràbia que l'Espanyol porti quinze o vint anys sense guanyar al Madrid? Sí, molt, molta. A mi molta ràbia, però també vull afegir que si els jugadors del Barça sortissin només una quarta part motivats del que van sortir els jugadors del Madrid contra l'Espanyol,
Realment el Barça-Espanyol, clar, aquest semideu que hi ha, argentí, que diuen que és de la Masia però no parla ni català, doncs aquest semideu, ostres, aquell dia n'hi va córrer. I si l'Espanyol, quan surtis cada partit motivat, com quan juga contra el Barça, també segurament potser guanyarà lliga, no? No, i allà hi sortim quasi tots els partits. També l'altra reflexió de fons,
És sobre la Lliga en general, o sigui, el sistema de la Liga fa que el Barça i el Madrid s'emportin la immensa majoria de l'alcalde, i llavors, si el fitxatge d'hivern, podem arreplegar jugadors que no volen els grans equips, i al final tenim més o menys bons resultats, però portem uns anys i portarem molts més anys, que el primer i el segon estaran a 40 punts de la resta. A més, el Barça i qualsevol equip, el Camp de l'Espanyol i més el Barça, perquè hi ha molta més pressió, quan ve el Barça al Camp de l'Espanyol,
és una pressió impressionant. Jo crec que això ho reben els jugadors i acollona una mica. Jo crec que quan surt el Barça al Camp de l'Espanyol surt una mica a dir
que us ho posarà difícil. Avui m'estic adonant que el Rafa és un perico moderat, eh? Sí, sí, jo també. Estàs caient aquí uns punyals cap al Barça. Jo anava a dir el mateix, també. No, jo sóc bastant moderat. Josep Maria és un perico molt... Canyero. Molt canyero i ens agrada molt que hagis vingut avui a la tertúlia. De debò t'ho dic, eh? No tornaré, però bé.
I tant, i tant, però no aquesta ràdio. Si vineu quan vulgui, Josep Maria, ha sigut un plaer que parlessis una estona amb nosaltres. Jo et convido que et quedis fins al final, que estarem uns deu minuts més, i parlem una mica del Barça i tot plegat, i si vols dir qualsevol cosa també. Gràcies per venir, Josep Maria. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Bé, continuem a la tertúlia esportiva. A continuació, com cada setmana, o quasi bé cada setmana, el Sergi Pont fa una cançó de l'actualitat, de futbolística i de lliga i tot plegat. I avui, Sergi, ja estàs a l'escenari, ja estàs pujat a l'escenari. Sí. Quina cançó faràs? Sobre què? Doncs avui és una cançó d'un grup que es diu Dandy Warhols. Dandy Warhols? Dandy, Dandy. Ah, Dandy, Dandy, Dandy.
No en tinc ni idea. Ho buscaria, però no hi ha wifi. A mi em va el wifi aquí. Tants perics s'aturen les línies. És un wifi que restringeix l'entrada. Sergi, d'on diu Orchols i com es diu el tema?
El tema, bueno, no li he posat nom. I la cançó d'ells, com es diu? Bohemian Like You, crec que es diu. Bohemian Like You, una cançó desconeguda. Segurament molt mal pronunciat, però bueno. Bohemian Like You. És una cançó que més o menys ha sonat per la tele en algun anunci i això. No és desconeguda al tot. L'important no és la música, és la lletra. Sergi Pon, amb tots vosaltres, Bohemian, com ell. En aquest moment ja està l'escenari, està col·locat.
El Barça. El Barça és a quarts. Hem superat els alemanys. A Europa ja ens espera. Som l'equip amb més tremperes. Sí senyor, no ens pararan. Ni als árbits ni al Madrid. Ja som camí de munic, Barça. En Messi se surt.
el petit home i no en té prou si en fa cinc millor que quatre per això ell és el crac del Barça Festival això és brutal ho explicarem als nets jo vaig veure jugar al gran Lionel Messi Lionel Messi Lionel Messi ets petit però més gran Leo Messi Leo Messi Leo Messi ets lo puto crac
Sí, culers, seguim sent el millor equip d'Europa. No us deixeu enganyar. Apagueu ja punto o pelota. No en saben ni un borrall. Visca el Barça! Visca el Barça! Visca, visca el Barça! Visca el Barça! Visca el Barça! I visca el Barça!
Sergi, et superes cada vegada més. Enhorabona.
Si és un semideu, perdona que et corregis, és un déu, sencer. Ja ho he vist, ja ho he vist. La samarreta ho posa, no? La veritat és que, clar, Messi porta una xifra mal accentuada a l'esquena. De fet, bé, no sé si esteu d'acord amb mi, però Messi és increïble el que està aconseguint, i amb els cinc gols l'altre dia, els dos també, contra l'Sporting, a punt d'igualar el millor...
golejador del Barça, el César, que tampoc no sé si és una gran dada, però... Home, si em volguessis veure la història del Barça, no està malament. No està malament, no? Que és increïble, i més amb l'edat que té Messi crec que té 24 o 25. 24. 24. 24. És increïble. I, a veure, marcar 5 gols en un partit, jo no ho havia vist mai. No ho havia vist mai, la veritat. Bé, no ho havia vist mai amb el Barça o el Camp Nou. Sí, sí, sí. Potser en altres categories sí, però...
És increïble en un partit de vuitens de final de la lliga de campions. Això també em fa pensar una mica de quin és el nivell d'aquestes competicions o quina és la diferència de nivell. Home, Guardiola va dir a la roda de premsa que li agradava més aquestes competicions perquè d'entrada no hi havia el soroll. El soroll del tema d'àrbitres i tot plegat. Vull dir que no la penya del morro repassa més al cap de setmana i la sensació és que... Joan Maria, tu què opines de Messi? De veritat.
De veritat. Estem davant d'un jugador excepcional això. Tots hi coincidirem. Com a perico, em dol una mica, i com a catalanista independentista que jo soc, com molts pericos, doncs em dol, ostres no, quan diuen, és que aquest noi de la masia, ostres, quan surten aquests nois de la masia que m'hi ho tan petits, no tenen un detall de parlar català, no cal que facin un castellà. Per mi això ja els hi perdonaria.
Però sí que podríem tenir un catamèdia d'implicació amb el país. Mira, Iniesta està fent un esforç per parlar en català. I mira, els mitjans es diniciïn moltes vegades en català. I com a jugador què et sembla? Com a jugador ja t'ho he dit abans, és excepcional. El que passa és que la té aquests dies foscos, aquestes taques,
L'exemple d'Espanyol. Aquell dia no va córrer, no va tocar cap pilota.
El contrari de Cristiano Ronaldo, que lo millor fa 4-5 gols, ara potser no és el millor exemple, però es farta fer gols contra els equips més petits i després arriben els partits importants i sempre s'ha criticat que no se'l veu quan més el necessita el seu equip. En canvi, crec que Leo Messi és justament el contrari. El dia que se'l necessita, ell apareix.
No, no, la veritat és que, home, jo discrepo totalment amb tu, eh. Josep Maria ja em permetràs, però amb el tema aquest... El català és veritat, eh, però jo sí que estic d'acord. Sí, però, bueno, això ja... Vull dir, això ja entra que depèn de cadascú, no? Perquè si comencem a repassar, per exemple, els jugadors de l'Espanyol que parlen català, potser ens emportaran... Nosaltres no fem bandera d'això, principalment. Sí que nosaltres tenim, doncs, hi ha molta diversitat.
Hi ha espanyolistes que són més fatxes o més espanyols. Una mica que la és desastre. No, no, no. Tenim una llibertat. Sempre ho he dit. Tenim llibertat d'escollir el que volem ser i punt. Que la és desastre. Tots estimem. Mira, a la final de València vaig sentir el president Pujol, que llavors era encara president, que ho explicava i deia veient l'efició de l'Espanyol he vist Catalunya. Diu perquè hi havia gent amb banderes anticonstitucionals. Va amb el guió Lutxos i tal, quatre. Diu he vist banderes espanyoles, cinquanta.
He vist senyeres, 4.000, i després he vist 400 estalades. Si ho féssim ara, potser serien 4.000 estalades. Amb 10 anys ha canviat molt. Creieu que hi ha més perico independentista que no perico com l'Aguilutxo? Sí, i tant. Te convidarem un dia a venir al camp i podràs veure... Acabaràs que vam anar a un partit que no sé si és la millor mostra. No, li vaig deixar els carnets de l'Espanya al Madrid.
Al costat teníem un al Madrid. No van anar al millor. Ja t'ho dic ara. Ja els convidarem un dia. Perico independentista sembla com dos termes que... No, per vosaltres, perquè vosaltres sempre traieu la connotació d'Espanyol.
Com si el nom del club fos algú que digués alguna cosa. Jo tampoc ens enganyarem. Jo soc cano i no és per això tinc canes. Tens el que vull dir-te? Alguna sí, Rafa? Ets familiar del músic de... Tu és domènec i no per això... Cada dia es diu menjar. Perdoneu que us digui, però últimament sí.
Sí que segurament tenen raó, ells coneixen molt millor l'Espanyol que nosaltres, però jo crec que també hi ha un sector de l'afició perica, que són d'aquests que els agradaria ser a Madrid, però com que viuen aquí, per no fer-se la barça es fan de l'Espanyol. Tens tota la roda del món, tota la roda del món. L'últim Espanyol-Madrid,
Un home, soci de l'Espanyol, que el tinc sempre al seient del costat, anar amb la bufanda del Madrid i insultar els jugadors de l'Espanyol fins i tot. I és soci de l'Espanyol. A tot el camp passa això. Aquest perfil és veritat. Hi ha gent que no és del Barça, per exemple, o és del Madrid i tal, i llavors com que viu aquí a Catalunya o a Barcelona, i vol veure futbol de primera divisió i anar a l'estadi i tal, clar, al Camp Nou no anirà, perquè no és gens del Barça.
i llavors es fa de l'Espanyol. I aquest també és un perfil que existeix. I també perquè hi ha més possibilitat de ser soci de l'Espanyol que ser del soci de l'Espanyol. Un perfil una mica odiat, no, suposo, pels pericos de veritat. Sí, molt, molt. Perquè aquesta gent té dos equips, l'Espanyol i el Madrid. No, té un equip.
No tenim més temps. Gràcies per haver vingut al programa. Ja portarem 3 o 4 més del Barça.
Avui m'ha agradat molt perquè ha sigut molt, gairebé 80%. Home, ja que venia el Joan Maria no tindríem aquí pobra. Jo ho agraeixo moltíssim. Mira, convida el senyor director. No, no. Ah, perdona. S'ha notat el canvi de director, eh? Sí, sí, s'ha notat. Bueno, per un mòdic preu podem continuar així. Ja et deixaré el carnet.
Rafa Cano, moltes gràcies per haver vingut. Que no per dir-se Cano té moltes canes. Avui ho hem descobert. És la frase de la tarda. I Sergi, gràcies per la cançó. No remon una vegada més. I us recordo que aquesta cançó la podeu veure al Youtube també, al canal de la Penya del Morro, si us ve de gust. Que vagi bé i bona tarda, nois. Bona tarda.
i nosaltres acabem la penya del morro aquí tornem demà a partir de les 5 com sempre gràcies a tothom que ha fet possible avui la penya del morro el programa de les tardes de ràdio d'esvern que vagi bé