Primavera Persona. El 8 i el 9 de maig el Festival Primavera Persona tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que acollerà aquesta quarta edició basada en espectacles que giren al voltant de la implicació personal que un artista té en la seva obra. Blai Mercè.
El certamen programarà concerts, monòlegs, lectures i altres espectacles amb artistes de culte de la música independent com els britànics The Monochrome 7, la francesa Laetitia Sadier d'Esteriolab i John Langford, líder de Demecons. Com és habitual, també participaran escriptors com la britànica Caitlin Moran o el barceloní Eduardo Mendoza i altres creadors com el còmic canari Ignatius Farra i el periodista literari Xavi Ayent. La informació relativa a les entrades i els horaris de les sessions es donarà a conèixer aviat.
Javier Mascherano reconeix que Barça no passa pel moment més brillant, però diu que són molt competitius. Mentrestant, Gerard Piqué s'ha estranyat que no sancionin Cristiano Ronaldo, que ahir va tenir un gest de menyspreu cap a un assistent. Curiosament, el Madrid ha presentat alegacions perquè li treguin la targeta que va veure el portuguès quan l'àrbitre va creure que simulava un penal.
L'Espanyol juga aquest vespre a les 10 al camp del Vilarreal. Són Baixa, Salva, Sevilla i Fuentes per targetes. Tornen Álvaro i Duarte. El partit del Madrigal l'oferirà Catalunya Ràdio dos quarts de deu. La jornada de Lliga Primera es tanca amb els partits Atlètic de Bilbao-València i Elx-Getafe.
Víctor Sánchez ja és oficialment nou entrenador del Deportivo en substitució de Víctor Fernández, a qui van destituir ahir. A la Champions d'Embola, avui quarts de final anada a Zagreb-Barça a les 8 i ofert per Esport 3. La pilot de motos Laia Sanz ha fitxat per KTM i deixa onda. Amb la marca austríaca disputarà el Mundial d'Enduro i el de Raids. I a la Lliga Femenina de Bàsquet, avui segona semifinal, Conquero 1 i Girona, les catalanes dominen 0 a 1.
Fins aquí les notícies. Ràdio Tesfet 98.1 Ràdio Tesfet
Gràcies.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
L'Abella del Morro, un programa amb més morta de pell.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Ens parla i us saluda Jordi Domènech. Després fins a les 7 del vespre, aquest és el programa número 1607 de La Pella del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Saludem, com cada tarda, l'Andrea Bueno, dels serveis informatius, que d'aquí un moment ens explicarà quines són les notícies d'última hora de Sant Just. Andrea, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda.
Hello. Avui també el programa amb la Cristina Vargas, com sempre. Tot el que la meva àvia no sap, que és el Facebook, el Twitter i el Training Office. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Avui també el programa amb la Concha Baringo, parlant d'astrologia. Avui parlarem del planeta regent de Sagittari, que és Júpiter. Sí, vull dir perquè és una secció, aquesta de Concha Baringo, que jo cada dia em costa més a seguir, eh?
Per què? Home, perquè parla de coses molt profundes d'astrologia. Clar, perquè no coneixem d'aquí va el tema, però per això està la conxa. Per això està la conxa per explicar-nos-ho. Avui parlarem de Júpiter. Com t'afecta Júpiter a tu, Andrea? A mi? Sí. Bé, suposo que... No ho saps? No. Hauràs d'escoltar la secció.
Avui al programa, a més a més, també parlarem amb el senyor Benito. Tinc una notícia per a ell que li vull comentar, i és que ha mort un home aplastat per la làpida de la seva sogra. A veure què opina. M'interessa la... Sí, sí. Com a...
Què estaria fent, el senyor? El senyor Benito? No, el senyor, aquest que mort. No ho sabem. Ho descobrem d'aquí una estona. També avui ens visitarà l'Anna Rovira a l'Espai de Carreteres Reial. Tindrem el Pau Marcos, mama estil B des d'Oxford, perquè com que tenim l'Aroa Carmona a Islàndia, tot és viatge, tot és viatge. Vinga, va, cola, cola i vinga. I també acabarem, en principi, perquè no he dit res, l'Arnau Consul, de Llibres...
tot això d'avui a la penya del Morro. Som-hi, som-hi, som-hi, que fa bon dia. El trending topic del dia d'avui el tenim aquí amb la Cristina el més comentat a Twitter. Ah!
Bé, atenció, perquè el món s'està tornant boig. Ja fa dies que ho estava percebent, però avui definitivament. A Milà, concretament, ja ha estat detingut un home acusat de frau que ha matat a tres persones en un tiroteig al Palau de la Justícia de Milà mentre li estàvem fent el judici. Entre ells han mort el jutge, l'advocat i no sé si el fiscal, no, Cristina?
Sí, en aquest cas la Carassó, però, ja ha estat detingut a les afores de Milà, després de fugir en moto de la seu judicial, on, en principi, com has comentat, l'home d'entre 46 i 57 anys que havia de ser jutjat per frau, ha obert foc contra les persones que eren a la sala en el moment del judici. Els trets, però, han ferit de mort a tres persones, entre elles el jutge del Tribunal d'Apel·lació i un altre advocat. També, segons apunten algunes informacions, una quarta persona hauria mort, però, en aquest cas, a causa d'un infart i podrien haver-hi diversos ferits.
I un testimoni també ha mort. Com? Un testimoni també ha mort. El jutge, l'advocat, un testimoni i l'home aquest pobre que... De l'infat. Alto, senyorita. Que deuen aquells. Home, jo trobo... Si més no...
Esperpèntic. Hi ha moltes preguntes al voltant d'aquest... Com pot ser que hagi entrat un home que se l'està a punt de jutjar amb una arma? Com és... Què passa, Cristina? Diuen que no, que no havia entrat amb l'arma, que l'arma la podria haver aconseguit a dins del guàrdia jurat que és en principi l'assegurat que tenen al palau. Perdona, m'estàs dient que un dels policies, dels carabinieri, que estava a dins del palau de justícia, o el guàrdia jurat de la sala...
Pel que he llegit, no hi ha Caria Vinyeri, ni policia, ni cap... És a dir, qui porta la seguretat del Palau de Justícia a Milà és, en principi, uns guarders jurats que porten arma. La seguretat privada, rotllo pro-segur i aquesta gent. Sí, seria una cosa així, pel que he llegit. Llavors, no sabem, o no se sap en aquest cas, si li ha robat, se l'ha agafat sense que s'adonés o com ha estat, o fins i tot, mira, jo què sé, si el guarder jurat tenia algun vincle o alguna relació l'he pogut fins i tot donar, no? Són supòsits, eh?
Són supòsits, m'estic inventant, no tinc ni idea. No se sap encara com s'ha pogut fer amb l'arma, però se suposa que ha estat per aquest guardi jurat. Encara hi ha més preguntes sobre el cas, perquè, per exemple, ha estat una hora amagat, diuen, no?, dint del Palau de Justícia, on estava amagat. I després ha fugit, quan la policia ja estava en principi desallotjant tot el Palau de la Justícia. Home, hi ha gent que diu que la justícia és cega, però tant...
Per no trobar-lo, no?, a dins del palau. Bueno, en fi, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Pepe Castro diu, si els 13.000 han estat dins de l'edifici, quina xapussa el sistema de seguretat? Arcs? Detectors? Què passa? Però vaja, és que no ho sabem, no ho sabem perquè potser és el que diem, un guàrdia jurat dels que hi havia dins la sala, doncs en un moment que estava despistat i han agafat l'arma, ja em diràs tu.
I a més això, destacar que ha estat a pocs dies d'aquí que se celebri l'Expo, que en principi se suposa que el Palau de Justícia de Milà hauria de ser un dels espais o llocs de més seguretat de tota Itàlia, per tant. En fi, jo estic, que no ho sé, jo estic cagat, eh? Em fa por sortir de casa entre els llihadistes que van detenir ahir l'altre dia el que va passar... Bueno, en fi, jo, sincerament, eh? M'estic...
Doncs, de taxa va a la següent pollolada. Ens la fa el Carlos Guarín, jurador, i diu... Avui s'han presentat lamentables atacs a seus judicials a Afganistan i a Itàlia. A Itàlia mor un jutge de l'audiència de Milà. Sí, correcte, és el que comentàvem. I ja per acabar, un altre tuit sobre aquesta notícia. El Madre Sabubu diu... Un altre tema. Jo no sé, però ho veig tot...
M'han rebassat. Sí, ho ets fatal. Però vaja, va, posem una mica d'humor amb l'espai d'humor del programa, que són les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Bueno o... Sí, sí. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno o sí, per estar ben informat de tot el camp.
Passa per aquí, oh yeah. Bé, avui parlarem de les seies de forma especial, de tres coses sobre aquesta entitat. El cicle d'audivisuals de la muntanya, la conferència que preparen sobre arqueologia i també els socis que han assolit un cim a l'Himàlaia del centre d'excursionisme d'aquí de Sant Just. Però també parlarem dels poetes Anna Gual i Ramon Buixeda, que seran els convidats del proper recital de poètic a l'Ateneu, com sempre, ja sabeu, t'has de vi i de poesia...
Però abans de tot això hem de parlar de la nova jornada de treball de la xarxa temàtica La memòria de les ciutades. Poca broma perquè ja sabeu que és un projecte que lidera l'Ajuntament de Sant Just a nivell estatal.
La memòria de las ciudades. ¿Cómo conservar el patrimonio del mundo mundial? Màlaga diu que acull avui i demà la tercera trobada d'aquesta xarxa amb representants de la dotzena de ciutats que hi participen i el més important es decidirà qui guanya el concurs sobre els vídeos que molta gent de la ràdio hem participat de Memòries de Cates en Moviment. No, Andrea? Estem tots pendents d'aquesta decisió. Tu vas participar. I tu també, Cristina. Sí, sí.
Jo no podia. No podia perquè en aquell moment estava en el ajo. Sí, exacte. Recordem que la primera trobada va tenir lloc el maig passat a Sant Jús, municipi que lidera el projecte, i la segona a Barcelona. Sant Jús lidera aquesta xarxa des de fa mesos a nivell estatal per tractar la manera en què les ciutats recuperen la seva memòria històrica.
El Sergi Seguí ha anat cap allà? Doncs sincerament, no ho sé. Imagino que en principi... Sí, anava Sergi Seguí, Lluís Montfort i altres tècniques. Tècniques d'educació i cultura, eh? Cap a Màlaga. Mal temps no fa a Màlaga ara. No, això està bé. Programen bé, això. Sí, està bé. Doncs a Màlaga avui i demà... Avui i demà... Amb el caloret. No, no! El caloret! No!
Andrea, se l'ha escapat, eh? Dono fer que no ha estat intencionadament. No, Andrea. No, no has pligat ben a posar-la, eh? Andrea, una cosa, treu la cançó. Doncs anime. Vam dir ahir que ja ha prohibit tornar a dir el caloret en aquest programa. No, dono fer que no ha estat intencionadament, eh? Aquesta vegada l'ha sortit a l'ànima, Andrea. No ho ha pogut evitar. No tornaré a fer mai.
Perdona, sigui intencionat o no intencionat, ja sabeu que tenim un dispositiu que si algú diu la paraula mal dita, vol de mort, dispara la cançó. Per tant, demano, sisplau, una mica de coherència. Pensava que ara vas a posar una penyora o alguna cosa així. Posem un euro, després anem de sopar o ja ho veuràs. No cal castigar, no cal castigar. Em digues, Andrea, endavant.
Doncs això que avui i demà a Màlaga reuniran representants dels municipis i ciutats participants, com ara Alcalá de Guadaira, Saragossa, Ribas, Bacià Madrid o Santiago. Alcalá de Guadaira, una ciutat que ara no sé on queda.
Alcalà de Guadaira diria que és Sevilla, no? És Sevilla, eh? Diria que sí. És Sevilla, d'acord. Sí, per tal de parlar de conceptes i experiències vinculats amb el patrimoni i la memòria de les ciutats. I, a més, està previst que es reuneixi el jurat del concurs Tats de Memòries en Moviment per resoldre i atorgar els premis als vídeos participants. Molt bé. Estim a presentar, recordem-ho, un total de sis vídeos. Perdona? La major part de Sant Justens. Sis vídeos, no. 26. Ah, 26. He dit sis. 26, perdó, 26.
En fi, ens veurem què és el que passa amb aquest projecte que lidera l'Ajuntament de Sant Just per parlar sobre com conservar i com parlar del patrimoni que tenen totes les ciutats i tots els pobles. Caminem de qüestió i parlem ara de les CEAS. Avui, entitats de Sant Just. Les CEAS.
Ja sabeu que les seies i la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Lluís S.E.A.S. Avui segueix el segon cicle d'audiovisuals de muntanya de l'entitat. A quina hora serà, Andrea? A les 8 del vespre es projectaran dues de les pel·lícules del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló 2014.
El festival projectarà aquests llargmetratges a una vintena de municipis catalans, dels quals Sant Just és el primer. Aquest despre es podran veure a la sala Piquet de l'Ateneu, Missió en Antàrtic, que és una pel·lícula guanyadora del Premi Gran Valera, la millor pel·lícula d'esports de muntanya. Perdona, has dit que Sant Just és el primer a poble? En què?
en projectar aquests llargmetratges del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. És un festival internacional que arriba a la 33a edició. Molt interessant, que sempre fan projeccions de documentals i algunes pel·lícules relacionades amb la muntanya i l'alpinisme. I m'estàs dient que Senju serà el primer lloc després del festival on es projectaran aquestes pel·lícules.
De fet, el festival es farà el mes de novembre i a partir d'ara, a partir de la sessió d'aquest vespre, començaran un circuit per tot Catalunya on projectaran diferents documentals del festival de l'any passat. I Sant Jus ha sigut escollida el primer poble per projectar-ho, no? Sí. Un aplaudiment per nosaltres. Per tant.
Bé, això a quina hora serà, Andrea? Doncs a les 8 del vespre i un apunt més per destacar que després de Missió en Antàrtic es podrà veure Guides i Sí, que és una pel·lícula guanyadora del Premi de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya a la millor fotografia. És a les 8? No conec, no conec. Doncs mira, avui a les 8 i l'entrada és gratuïta. Ah, molt bé, molt important, molt important. Bé, i no deixem les celles perquè s'està preparant una conferència sobre arqueologia que també es farà demà, no, Andrea?
Sí, és una conferència sobre el 1714, una de les conferències que fa les C.A.S. No s'ha anat fent mai, a Sant Just, sobre aquest tema. No, però les C.A.S. aquest any està fent conferències i excursions sobre el 1700, s'ha quedat de successió tot plegat, i demà es donarà a conèixer la vida quotidiana de l'època a través de l'arqueologia, la impartirà la professora d'arqueologia cristiana, Júlia Beltrán de Heredia, i parlarà dels milers de peces que s'han trobat al Born, de Barcelona, que reflecteixen com era la vida de la ciutat fa 300 anys.
Les troballes arqueològiques, se sap, són el reflex de societats anteriors a la nostra i les que s'han trobat del 1700 a Barcelona explicant com vivia la gent aleshores i quins costums i tradicions tenien. Al Born s'han trobat més de 4.000 objectes i milers de peces fragmentades, per exemple, objectes de l'interior de les cases, jocs infantils, estris de cuina i peces vinculades amb les religions i les supersticions.
Que fort, això del 1714. Sí, del 1700, de fet. També s'han trobat biberons, rellotges solars i ulleres, entre en molts altres objectes. La llec ja una mica passada, eh? Probablement. La biberó. A veure, anem amb compte perquè no sé que estigués dins de la nevera, cosa que dubto.
Potser s'han trobat una nevera del 1500, també. En fi, tot això, per tant, una conferència sobre arqueologia. I atenció, perquè no deixem les CES, perquè aquesta notícia, per mi, és molt important. Orgull Sant Justenc. Potser és una d'orgull Sant Justenc, una de les que més avui, perquè recentment socis de les CES, de la SES, Secció Excursionista de la Taneu de Sant Just, han assolit un cim.
Però no, què em diré jo, el Tagamanent. Ni la penya del Moro. O la penya del Moro. O mira, si molt m'apures el Puigdemal. No, no, no. Un cim de l'Himalaya. Bravo, bravo. Fees, fees, fees, fees, fees.
Ai, orgull, orgull Sant Justenc. Perquè, sí, jo m'estic tatuant tots els orgulls Sant Justenc aquí, el braç esquerre, i aquí ara m'he fet una muntanya de l'Himàlaia en honor a aquests Sant Justenc i socis de les Ceres que van anar a fer-la. Qui són aquests herois ja nacionals del nostre poble?
Doncs són una dotzena d'expedicionaris que el passat 4 d'abril van fer el cim del Calapatar, a l'Himàlaya, un pic de 5.580 metres. Xupa-te, xupa-te, Sant Feliu. Doncs, entre aquesta dotzena d'expedicionaris hi ha els enjustencs Germán Català, Anna Torrella. Un a un. Com es mereixen? Parlem català. Hi ha més, eh? O sigui, direm uns quants, només. Germán Català, l'Anna Torrella, regidora d'Hisenda de l'Ajuntament,
Regidora d'Igenda Bruna i Marc Català Bruna i Marc Català Entenc que són germanes i Patrícia Delgado, per exemple I Patrícia Delgado, entre molts altres Sant Justenc i Sant Justenques que han fet un dels cims més importants del món L'Himalaya
I, a més, un apunt més perquè... A més, a l'ascensió, al Calapatard, també els van acompanyar els xerpes... Calapatard. Xauan. Xauan. Enigma. Enigma. Maida. Maida. I Sónem. I Sónem. Sí. I en arriba el cim, cal destacar que els companys de la Seas també hi van plantar la senyera de l'entitat. La senyera.
de les teves. Tot amb aquesta veu té com un... És més guai, no, tot? Sembla més èpic. Tot relatiu, el que entenguis per guai. El que entenguis per guai. Sí, queda bé, queda bé. En fi, doncs escolta, un aplaudiment, un aplaudiment per aquests injustencs, eh?
el nostre homenatge i petit, no sé, reconeixement des d'aquest humil programa a aquesta dotzena de Sant Justens, més els 3 o 4 xerpes, que són els que carregaven tot el... Que tenen un paper molt important. Home, evidentment, sense xerpes no es podria pujar-li mal, i t'ho dic.
Perquè jo un dia vaig voler anar i no tenia xerpes i vaig haver de tornar. Què dius? Sí, sí, sí, fa uns anys. En fi, de totes maneres, queda de dit i ara acabem ja amb... Escolta una cosa, que és mentida això, eh? El què? Que jo no vaig voler... Ah, no? No, no vaig anar ni malament. I anava allà, pobra. Forever alone. No, fent-me fotos, però al final no ho ha de ser.
Escolta, parlem de poesia o què? Vinga, endavant. Si parlem de poesia, posa la música de Jacás. Per què? Perquè Jacás són els poetes del dolor.
A veure, no, perquè m'anirà a vos posar aquesta cançó que tinc a la mà. Els poetes Anna Gual i Ramon Buixeda són els convidats al proper recital poètic a la Taneu de Sant Just. L'acte anirà acompanyat d'una degustació d'un vi del Penedès. Gentilesa del celler de Can Magda. Tot plegat, això serà aquest dissabte al vespre, no, Andrea?
Sí, l'Escola d'Escriptura de la Taneu organitja aquest acte amb la col·laboració al celler de Can Mata i de la Taneu de Sant Just. Una de les convidades és la poetessa Anna Gual, autora de tres llibres elevats per la crítica i reconeguts en certamen com el Premi Nacional Miguel Hernández. Són Implosions, L'ésser solar i Símbol 47. Els seus poemes han estat traduïts al castellà, al croat, al francès, l'italià i l'anglès. De la seva banda, Ramon Buixedes, autor de dos volums poètics, La pell fina, Premi Josep Maria López Picó i El Sadàs.
Aquest recital poètic amb en Agualdo Ramon Buixeda es maridarà, com sempre, amb un vi, en aquest cas, el vi boig-roig, un ancestral rosat... Que boig, el roig. Un ancestral rosat del celler Mascandí, de les Gunyoles de Vinyonet del Penedès. Tot plegat serà dissabte. Inicialment estava previst a dos quarts de vuit del vespre, però com juga el Barça han decidit avançar-lo a mitja hora. Doncs serà dissabte a les set de la tarda a la sala Piquet de la Tarda.
Perdona, has dit que hi ha un poema que es diu no sé què solar? Un llibre, un poemari. Com has dit? L'ésser solar. L'ésser solar? Sí. Té alguna cosa a veure amb l'astrologia o els planetes? Mira, no t'ho dius. Tenim la Conxa Baringo aquí. Conxa, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Propa-te una mica al micròfon, així et podem escoltar millor, que ja està a punt per la seva... Bona tarda. Bona tarda. Per la seva secció ja habitual d'astrologia dels dijous. Hi ha llibres de poemes sobre, com sé jo, Júpiter o Saturn o...
Bueno, seguro que tiene que haber en algún idioma, pero yo los desconozco. No sabem si això va per aquí o no. De totes maneres... Tu podries fer un ràpid, Jordi. Jo ho podria fer. L'ésser solar. L'ésser solar. Podríem fer un. Però no, davant de la conxa no gozo. De totes maneres, d'aquests moments, amb la conxa, ja que l'hem presentat, he comentat que avui parlarem de la gent que és sagitari i sobretot del seu regent, que és Júpiter. Júpiter.
Dit això, ja sabeu que podeu escoltar les coses que vulgueu a les 7, al Sant Just Notícies edició Vespre, i també les notícies de Sant Just ara mateix a ràdio d'Sverm.com. He fet un mix raro de dues coses, però bueno, perquè no sempre és el mateix. El riu és el mateix, però l'aigua va canviant cada dia. Per favor, mira de poeta, un poeta. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenos Aires.
Per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh yeah. Vinga, fem una pausa i tornem d'aquests moments parlant d'astrologia. Fins ara mateix, a la penya del morro. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem
I a més, li treus dues rodes.
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Fins demà!
Dos quarts de sis de la tarda, Conxa, bona tarda. Com han anat les vacances de Setmana Santa? Bueno, pues muy bien, Jordi, muy bien. Molt bé, me n'alegro, me n'alegro. Bé, de nou una setmana més amb un nou regent, no? Sí, vamos a hablar de Júpiter como regente de Sagitario.
Sí, recordem, però, que abans de les vacances de Setmana Santa vam parlar de Plutó, com a regent d'Escorpí, i, lògicament, després d'Escorpí, els signes i el horòscop ve Sagittari, i és per això que avui continuem amb Sagittari, i el seu regent, com diem, és Júpiter. Sí.
Sí, però me dice Laura que teníamos pendiente terminar Scorpio. Ah, sí, la veritat és que ara també ho comentà, no me'n recordo, però vaja, si hem d'acabar Scorpio, ja ho farem la setmana que ve. Exactament. Tranquil·lament, i avui... Que no cal, tampoc. Sí, sí. A més, que vam fer la primera franja, perquè si no recordem malament, Scorpio lo dividimos por años de nacimiento...
de tal any a tal any, i hicimos varias franques, comenzamos con la primera y las últimas no. Cristina, però tu d'Escorpí t'interessa. Claro, bueno, però que jo amb la primera franja més o menys em podia identificar una mica i ja està. Si comencem una cosa l'acabem. Exactamente, hay que hacerlo completo. Aquí ha habido un lapsus con esto de las vacaciones. Claro.
Y entonces pues me ha pasado por alto y he pasado directamente. Que problema. Pues faena. De totes maneres, avui ens centrarem en Sagittari i, com diem, en Júpiter, no? Sí. Júpiter, què podríem dir per començar parlant de Júpiter? Pues mira, Júpiter es el gran benéfico. Ah, sí? Porque siempre da. O sea, es el planeta que siempre da. Y el signo de la expansión mental y de la abundancia. Per tant, Júpiter és molt generós. Sí.
A la nostra carta astral, on tinguem Júpiter, haurem de saber que és un apartat generós de la nostra vida. Quan triga a fer la volta al zodíac? Això vol dir també la volta al sol, o no? Sí, la volta al sol. És el zodíaco, justamente, de la volta al sol. Quan triga a fer la volta al sol? Pues mira, 11 años con 86. O sea, casi 12. Casi 12. Clar.
O sea, más de tres cuartos. 11 años y más de tres cuartos. Això vol dir que cada any Júpiter passa per un signe diferent. Perfecto. Por eso cada año se dice que es el año del signo por donde pasa Júpiter, porque como de expansión, todos los nacidos en ese signo tendrán ese año, será expansivo para ellos. En aquest moment, per quin signe està passant Júpiter aquest 2015? Pues en este momento está pasando por Leo.
Ah, o sigui que la gent que és Leo... Estan expansius. Estan expansius i això en principi és positiu, no? Claro, siempre es positivo de no ser que lo tenga mal aspectado. El sol que entonces le dará exceso porque siempre pasa que cuando...
Júpiter està mal aspectat, sigue dando, lo que pasa es que da en exceso. Por ejemplo, te pongo un ejemplo. Si quieres agua y está en buenos aspectos, pues me da el agua que necesito. Pero si está en aspectos desarmónicos, me manda una tromba de agua que casi me ahoga. O sea, que me da tan bien, pero en exceso. Per tant, depèn de quin pol sigui negatiu o positiu, o depèn de la dinàmica que portem, ajuda per anar cap a un lloc o cap a un altre.
Exactamente. También quería decir que hoy, por ejemplo, está a 12 grados 35 de Leo. Con lo cual nos quiere decir que esto aún dura en Leo seis meses. Seis meses más, ¿eh? Más o menos. Y después ya pasará al següent signe. Que será virgo. Que es verge, correcto. Quin beneficio dona Júpiter el signe que es troba, com diem, a la carta natal?
Pues donde se encuentra tiene buena suerte y le gusta disfrutar de las horas de ocio. Bé, escolta, jo crec que ja hem fet una presentació de Júpiter com Déu mana i ara sí que entrem una mica en profunditat amb els diferents aspectes de la gent que és sagitari. Comencem, si et sembla, la gent que és sagitari i que té Júpiter a Aries. Sí, muy bien. Pues vamos a empezar por este Júpiter pasando por Aries.
que es heroico, ardiente, generoso y tiene habilidad ejecutiva, talento de liderazgo y un fuerte deseo de liberar de acción. ¿Perdona? Sí, porque claro, como Júpiter es de alguna manera expansivo y Ares es el inicio...
pues necesita, o sea, se juntan las dos fuerzas que son de fuego y hace que se expanda totalmente. Júpiter és foc també, no? És sagitari, és foc. És ràpid, mentalment, aquest tipus de sagitari?
Mucho, mucho, porque es súper rápido mentalmente y además es capaz de analizar errores del pasado, que esto no lo tiene todo el mundo y sacar provecho de ellos. ¿Y suelen tener nuevas ideas? Sí, tiene capacidad de iniciar, por eso está en Aries, y es innovador en filosofía y en educación, sobre todo.
Moltes vegades has parlat dels àries com un punt egocèntric, que es miren molt a ells i tal. L'estat Júpiter en àries és alguna cosa, és algú egocèntric en aspectes desarmònics? Claro, si sobre todo en aspectos inarmónicos tiene una tendencia a ser egocéntrico, imprudente e impetuoso
ya está ateo, porque justamente es lo contrario de las creencias religiosas que daría Júpiter, pues se iría al otro lado completamente a ser ateo. Bé, caminem de signar ara i passem a la gent que és sagitari però que té Júpiter a taura. Com podríem dir que són aquests?
Bueno, pues estos son muy prácticos porque son tierra y son expertos en tratos financieros y depende de cómo esté aspectado puede ser genial en inversiones y finanzas. ¿Tauro estaría inclinado a tener un negocio propio? Claro, le iría muy bien en un negocio de su propiedad trabajando con el dinero de otros, como agente de bolsa o como banquero. A més, té coneixement del que necessiten les altres persones.
Sí, esto es muy buena cosa y en buenos aspectos tiene una profunda comprensión del verdadero valor de la vida y del gusto al lujo y al dinero y a lo que puede gustar a los demás, pero más que por el dinero en sí, es por lo que puede lograr con ese dinero. Eso es importante, porque no va por el dinero, sino él quiere tener dinero para poder obtener
Pues todo lo que a él le gusta, que no es lo mismo. O sea, es para gastarlo, no es para retenerlo. M'imagino que a aquest tipus de sagitari no li agrada que el pressionin, no? Nada, a Tauro no le gusta nada, pero nada. Le disgusta, más bien se podría decir que le pressionen. I les preocupacions d'aquest tipus de sagitari amb Júpiter a Tauro?
Pues Júpiter, como también es la justicia y la religión, pues le preocupan todos los que son temas mentales y de justicia y de religión y de, por ejemplo, partidos políticos también. Muy bien. Y, escolta, en aspectos inarmónicos, ¿cómo se comporta? Pues mira, en aspectos inarmónicos tiene gustos extravagantes, se va al otro extremo, demasiado indulgente consigo mismo y muy perezoso.
Bé, doncs escolta, deixem els taurons rere i continuem ara amb més sagitaris. En aquest cas, els que tenen Júpiter a bessons. Sí. Com són? Pues mira, són autodidactes, diplomàticos, de mente amplia y de gran originalidad y agudeza mental. Puede convertirle en una persona muy comunicadora y creadora de ideas.
Clar, recordem que Bessons és la comunicació per excel·lència. Expansión en la comunicación sería traducido literalmente. Clar, quines habilitats solen tenir? Pues expresar sus habilidades de muchas maneras. Podría ser dueño de una boutique, escribir, enseñar filosofía, dirigir un negocio. Aquí apuntes que... Peluqueros también hay, todos los artistas peluqueros, por ejemplo, también los que hacen esculturas, escultores... Clar.
Pintores, tots aquests també entran dins del tauro. Una sensibilitat especial, no? Aquí apuntes també que solen tenir germans. Sí. Que curiós, no? Claro, perquè Júpiter en Géminis, que és la casa 3, indica els germans i Júpiter sempre és expansiu, per això generalment els sagitaris solen tenir diversos germans.
Y generalmente estos hermanos además viven fuera de su ciudad natal o en el extranjero, porque Júpiter también indica lejos de la ciudad natal o en el extranjero, sí. Y a més a més también dius que tenen tendencia a contraure més d'un matrimonio. Claro, esto es muy curioso, porque dirías, bueno, pues aquí de que estamos hablando de Géminis y de Sagitario, ¿por qué no sale lo del matrimonio? Pues yo os lo explico.
Pues resulta que justamente el opuesto a Géminis es agitario, con lo cual la pareja de Géminis es agitario.
Y claro, si el regente de Sagitario está en Géminis... Ah, claro. Pues entonces Géminis, además... O sea, ya Júpiter suele indicar tres. Y Géminis indica múltiplos de dos. Con lo cual, claro, ¿qué significa? Que va a tener muchos matrimonios. Que va a explotar. Jo ho entenc que aquí va a ser una implosión. I escolta, ja per acabar amb el tema de Júpiter a Bessons, coses a millorar, aquests tipus de Sagitari, en aspectes inharmònics...
Pues mira, tiende... Sí, las pretenciones normales tendrías a ser un intelectual... Pero pretencioso, sí. Y debe de aprender a dominar su inquietud, porque es demasiado inquieto. Al ser Géminis necesita moverse y comunicar. Y claro, entonces todo lo que es la ideología no necesita ningún movimiento, sino que lo tiene que vincular a la comunicación.
Bé, continuem amb la Conxa. Justament, com cada setmana, parlem d'astrologia i aprofunditjant sobre els diferents signes. Avui, amb especial atenció, a Sagittari, el seu regent, com ja estem escoltant, és Júpiter. I continuem amb una altra. Veiem com es comporta Júpiter amb cranc. O sigui, la gent que és Sagittari i que té Júpiter a cranc. Clar, això també...
S'ha de donar una circumstància molt especial. No sé si hi ha algun oient que ho sigui. Pues esto sucede cada 12 años. Claro, cada 12 años. Cada 12 años y hay una persona, ¿no? Hay un año que todos los nacidos en ese año tienen Júpiter en cáncer. ¿Y cómo son, aquests? Pues muy generosos. Claro, claro.
Son muy generosos y les gusta mucho, tienen gracia, simpatía y también tienen una habilidad para las relaciones públicas tremendas porque, claro, son muy sensibles y entonces esto le hace que, bueno, que se lleve a la gente de calle. Y, de fet, dius que también solen ser bons venedores. Sí, ya lo creo. Puede sobresalir en los trabajos de venta también. Por la comunicación, por la facilidad que tiene, además...
Sabe cómo entrarle al vendedor, o sea, el que quiere vender sabe cómo entrarle porque conoce el mecanismo de su mente y encima tiene facilidad para la comunicación y por eso vende todo. ¿Y con la familia? Bueno, a la familia esto le encanta. O sea, lo que más le puede gustar a Cáncer es la familia. Es muy generoso con su familia directa y suele favorecer el buen ambiente y también demuestra un gran amor por los niños. ¿Y le agrada invitar la gente a casa seva?
Mucho, mucho. En su hogar, con amigos y parientes, es donde él se encuentra más feliz. ¿Y tema diners? Bueno, lo maneja muy bien y puede ganar mucho dinero con bienes raíces. I abans de passar ja a la gent que té el Sagittari Júpiter a Leo, amb aspectes inharmònics, aquests Júpiter en cranc.
Puede ser demasiado sentimental Nos vamos al otro extremo demasiado familiar Que no quiere salir fuera de su familia Y como hemos dicho antes Siempre dará exceso Siempre todo lo que sean pasos O sea, aspectos inarmónicos Pues da exceso en el lado contrario Bé, ens queden un parell de signes Sobre Júpiter Per acabar amb Sagittari avui El primer és Júpiter a Leo La gent que és Sagittari i que té Júpiter a Leo Com es comporta?
Bueno, pues el Júpiter es servicial y ambicioso, puede enfrentarse con casi todas las situaciones y le iría bien introducirse en un ambiente político.
I gaudeix de la vida també? Mucho, mucho. Mucho le gusta la buena vida y sus muchas habilidades le convierte en un actor innato y en una persona pública. I en aspectes inarmònics, coses que potser hauria de millorar una mica? Puede ser demasiado presuntuoso y arrogante con tendencia a ser excesivo en todo. I la salud?
Bueno, pues también si hace excesos puede tener problemas con el corazón y también con la obesidad.
Porque claro, es de alguna manera expansivo. Clar, sembla una broma perquè vaig aigui riure per tot el nas, però bueno, és així. I acabem ja amb l'últim d'avui, que és com es comporta la gent que és sagitari i que té Júpiter a verge. Com són aquests? Pues obtiene la cooperación de los demás y fija criterios elevados en todo lo que hace. Claro, darte cuenta que Virgo es tierra.
Entonces es muy práctico. Entonces él va a analizar muy bien y va a potenciar muy bien esa expansión. ¿Sol ser estudiós? Mucho. Es un estudioso innato con elevados ideales y debe vigilar su tendencia a esperar demasiado de los demás. I quan aquests sagitaris que tenen Jupiter a Verge analitzen molt les coses? Sí, es muy analítico y práctico y amable, pero a veces está limitado
Por exceso de análisis se ralentiza mucho el inicio Entonces esto no le conviene Y también en los afectos le cuesta, le cuesta sacar los afectos Tot i que cuida molt els detalls, ¿no? Mucho, mucho Por esto entra en conflicto con la expansión a veces I és exagerat amb la neteja i l'ordre? Sí, ya lo creo, excesivamente limpio y ordenado I en aspectes inharmònics, com es comporta?
Sí, pues puede ser perezoso, desaliñado y bohemio. Bé, tot el cotxe, fins aquí, unes setmanes. Avui parlem de Júpiter, el planeta generós per excel·lència de tots els que anem tractant.
La setmana que ve tancarem amb escorpí, i després ja anirem continuant amb aquest sagitari. Llavors ens quedarà, si no m'equivoco, capricorn, i després ja aquari i peixos, per acabar aquesta ronda profunda.
És un altre nivell, això que estem fent les últimes setmanes. És un nivell ja d'espeleologia astral. Però vaja, Conxa. Muchas gracias, Jordi. No, a tu per venir. I ens veiem la setmana que ve. Y gracias a todos los oyentes y a todas las personas interesadas en estos temas. Os esperamos en Esencia para informaros de las actividades que realizamos. És veritat, esenciadivogació.com. Conxa, que vagi bé i bona tarda. Muchas gracias a todos. Adéu.
I tot seguit nosaltres que parlarem amb el senyor Benitu sobre una cosa curiosa, i és que ha mort un home aplastat per una làpida de la seva sogra. Parlem tot seguit. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Fluso. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverno.
Rec de final d'aquesta primera hora del programa i, com cada dijous, tenim a l'altra banda un mestre, un líder espiritual, un Buda contemporani. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Benito. No cal que m'entaboni més, eh? Ah, no? No, no, no. Em deu 30 euros. Jo encara no he cobrat, eh? No has rebut el mail aquell que li vaig enviar?
No els hi ha hagut. Ah, bueno. No sé què em passa en el correu, a la safata d'entrada, no és això? Sí, la bústia d'entrada. Escolta, ha mirat el correu brossa? El grossa? Sí, la brossa de Nadal. La safata grossa. Sí, no, no, no, el correu brossa. La bústia de la paperera de reciclatge. El correu brossa deu ser una cosa més poètica, no? Sí, allà està el coset a la seca.
Escolti, senyor Benito, anem a la qüestió, perquè, miri, hem preparat unes quantes notícies per vostè. Com bé? Sí. Mira, ha mort un home... No em parlarà d'un avió que ha caigut i aquestes coses, no? Ha mort un home... No, en principi no, però és una miqueta macabra, perquè ha mort un home aplastat per la làpida de la seva sogra.
Stephen Wojtek és un veí de Throop a Pensilvània, al nord-est dels Estats Units, i que va perdre la vida la setmana passada en ser aplastat per la làpida de la seva sogra en el cementiri de la localitat. Mala meva. Tal i com recull el Washington Post, Wojtek estava adornant la sepultura de la seva sogra amb motiu de la Pasqua,
Quan la làpida va cedir sobre ell. No, és que... Poca conya, eh, amb la sogra. La seva dona estava... Poca conya. Clar, la seva dona estava al seu costat i encara que va acudir a demanar ajuda, no va poder fer res ja per salvar la seva vida. Ja, ja, ja. És que el pes d'una sogra és el pes d'una sogra. Això no se'l treu de sobre. Clar, això vol dir que potser amb la sogra val portar-se bé amb vida, perquè després...
Això mateix, amb vida constantment, i a la mort també, però amb vida més clara. Home, aquest home jo crec que l'amor torni, no? Sí, jo crec que aquest home alguna cosa havia fet perquè va anar a netejar la làpida. Estem parlant d'un tio que va netejar la làpida de la sogra. Ah, ja sé. Imagina't el càrrec de consciència que ha de portar aquest. Llavors ja la sogra va aprofitar en un... Bé, clar, del més enllà, trasvida i tal, i va fer...
Diu l'obispe d'Scranton, que és Joseph Bambera, que va emetre un comunicat lamentant la mort d'aquest feligrés. En aquestes circumstàncies, diu, algú que aquest home, l'obispe d'Scranton, considera inimaginable. O sigui, és una cosa que, al principi, no acostuma a passar, no? Sí, bueno, però, aviam, no acostuma a passar allò. O sigui que...
Els cristians, molts cristians van morir lapidats. És veritat, és veritat. Això igual és una tradició que ara es torna a posar en moda, la lapidació. Sí, però és una lapidació del més enllà, aquesta, si de cas no. Una lapidació interdimensional. Ho dic perquè, a més a més, en aquesta població no estan per tonteries, perquè aquest home que va morir, pobre, va ser enterrat al mateix cementiri on va perdre la vida.
Mare meva, hòstia, això ja és el colmo del cinisme, eh? Això ja és el colmo del recochineo, que dirien en castellà. Sí, ho dic perquè, clar, no sabem si va... Home, el costat de la sogra, no? Ja, ja, ja, el costat de la sogra, per més inri, mai més ben dit. Deu haver-hi un terratrèmol allà, una tensió no resolta, eh?, que diria un dramaturg.
Aquí hi ha una tensió no resolta. Hi ha alguna cosa que ja ho resoldreu al mes enllà o ho deveu estar resolent? No, potser? Clar, clar, clar. Hem pensat en vostè que potser li agradaria... Bueno, d'aquí què podem extreure d'aquí? Dos coses, eh? Jo extreuria ja, si ens ho voti prontos, la primera. Porta't bé amb la sogra. Sí, correcte.
La tercera, no la matis injustificadament. Ja, però això ja és presumptament, no? Aquí no sabem què és el que va passar. No, no, jo ho dic en termes generals, agafant el cas per fer-ho generalitzar-ho, el cas concret per fer-ho...
general. I després, clar, evidentment, no li posin mai una bàpida a la sogra. Això és del gènere tot, eh? Perquè després tu l'hauràs d'anar a netejar i després pot passar el que li va passar a Stephen Boytac. Ah, això mateix. Jo recomanaria cremar la incineració. La incineració, val. Llavors te vas portar les guardes d'allà amb una orneta, amb una capsa, o les tires a la llar de foc, eh? Vull dir que és igual allò... El que tingui menys perill, no?
Sí, s'ha de buscar sempre el mínim ritme. Una altra notícia que hem trobat aquesta setmana, que ja deixem el tema de la sogra, perquè s'ha trobat un home a Platja d'Aru. Els Mossos han detingut un veí d'aquesta població del Baix Empordà que es va inventar que l'havien entrat a robar a casa per cobrar l'assegurança.
No serà el primer que ho fa, eh? No, això és més vell que... L'home, però, ho va fer de manera tan maturcera que de seguida se li va veure al lleutor. D'entrada, perquè quan va anar a comissaria va dir que el robatori havia estat el dia abans, però va portar fotografies dels objectes sostrets, com ara televisors, consoles i joies, preses tot just una estona abans de presentar la denúncia.
Això què vol dir? Que l'home em van robar ahir però va presentar fotografies fetes una hora abans del dia següent del suposat robatori. Llavors la policia va dir data de modificació de l'arxiu de la fotografia que s'ha fet al mòbil fa una hora i m'està dient vostè que li van robar ahir. Però d'entrada diu que quan va anar a la comissaria va dir que el robatori havia estat el dia abans però va portar les fotografies d'objectes sostrets. I per si no n'hi hagués prou...
Igual era que la màquina estava malament de dia. Diu que l'home potser tenia això de mirar, no? Bé, ara, després, vostè vagi pensant les conclusions, que ara no l'explica. Ah, val, anem fent les conclusions. Perquè l'home va explicar que el lladre havia forçat la persiana del balcó per entrar, per si no n'hi hagués prou, i quan els agents d'investigació van anar al pis, de seguida van veure que era mentida perquè la persiana estava intacta.
Estava igual. El detingut té 35 anys, viu a Platja d'Aro, i el dia 11 de març, pels voltants del migdia, va anar fins a la comissaria de Sant Feliu, de Guixols, per denunciar que aquest lladre li havia entrat a casa. Anava borratxo o no? Bueno, no ho sabem. En principi, diu que s'havien emportat 3 consoles de videojocs, 2 tauletes, un ordinador portàtil, una videocàmera, 3 rellotges i diversos joies.
Collons que ell tenia un magatzem aquest o què? Clar, que tot això d'amagar l'armari després, no? El mosso petós que obre la porta de l'armari i li cau tot i ja... Caso resuelto. Els Mossos van obrir una investigació i van veure que hi havia alguna cosa que no quadrava perquè al cap de poc van detenir l'home per simulació d'aquest delicte i per haver intentat estafar l'assegurança.
Mare meva, això és el més perillós. El detingut diu que no té antecedents, va poder marxar poc després, això sí, amb una citació judicial sota el braç per anar a declarar davant el jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia. Senyor Benito, a veure, conclusions d'invaloració... Conclusions així d'una manera ràpida. 1. Dir-li a aquest senyor que en deixi els psicotròpics de banda. Psicotròpics d'hidros i alcohol fora, això ja no. I que es regeneri en aquest sentit.
La segona, jo diria que en els casos aquests, que jo sé, sempre han explicat algun cas d'aquest, i l'he viscut, eh? Ah, sí? Si un dia l'hi explicaré, ho vaig viure, eh, això? Expliqui, expliqui, perquè clar, això hi ha molta gent que pensa, aquí jo puc veure negoci amb el tema de l'assegurança, perquè si ho cobreixen, per exemple, que se'm talla un dit, doncs mira, em tallo el dit i dic que jo què sé, que me l'he tallat... Bueno, això també va passar ara fa poc, que va haver-hi un paquistaní que va agafar i es va tallar una cama.
Ah, què em diu ara? Sí, ja li portaré jo la notícia. Ah, on? Aquí a Espanya, a Catalunya. Si un paquistaní d'aquests que no llaves, sap...
i va dir, calla, què farem? I va agafar, va sospir unes pòlisses, no sé què, bé, el detall, ara no me'n recordo, però va agafar i xaca! És una realitat molt dura i molt cruel, perquè, clar, això vol dir que la gent ho està passant malament. Però no va la gent en llançar parts del cor, eh? No, no, perdona, o sí, perquè em sembla que va ser assalt, que també van enganxar un home que va anar a un ambulatori i van dir, mira, m'he tallat el dit,
i no tenia el dit, i els Mossos van investigar i van trobar el dit, això ho he comentat alguna vegada, ja em sembla, van trobar el dit a la paperera de davant de l'ambulatori. Que havia sigut l'home mateix per voler cobrar l'assegurança, per tant, home, no dic que ho faci tothom, però dic que és una realitat molt dura la que viu, no? L'automutilació hi és, també hi ha un cas d'automutilació, ara ja no se'n fa sentir tant,
Però hi havia una sèrie de gent que es llançaven en el semàfor, en el cotxe. És veritat. I així els atropellaven i cobraven. Això ho he vist en alguns països de Sud-amèrica, d'aquests vídeos que circulen per internet, d'un tio que portava una càmera al cotxe i veieu com... Ell estava parat, eh? Estava parat. I ve un ciutadà caminant i es tira sobre el cotxe.
I llavors al tirar-se diu, me ha atropellado usted, caballero, i l'altre està parat sense moure's amb el cotxe. No, ho dic perquè, clar, aquestes coses, la gent és molt pilla, no, Benito? Clar, molt pilla, molt pilla. El que passa és que, clar, he fet de la trampa, he fet de la llet, bueno...
Un altre consell que... No, no, que la gent és molt pilla, però hi ha alguns que no en tant, perquè fa pocs dies va sortir una notícia a la tele d'uns joves que tornaven de festa, estaven en un pis, i ves a saber com, però es va... Bueno, es veu que el pis es va incendiar, no se sap ben bé com es va provocar l'incendi, però per la finestra van començar a sortir bitllets de 50, 100 euros, etcètera, etcètera.
Es veu que tenien, no sé si, espero no dir-ho malament, però crec que tenien més de 8.000 euros en el pis i van sortir. Per tant, aquests jo no sé si hauran cobrat el seguro o què, però ja em diràs tu que fan uns joves en un pis que tornen borratxos, comencen a sortir bitllets pel balcó, no crec que li cobreixi ningú. Bueno, senyor Benito, alguna conclusió ja per arrematar aquest tema? Quan tens que fer aquestes coses no les facis tu mateix. Agafes un col·lega i li dius tu, mira, vine aquí...
Perquè tu pots trucar al telèfon de lladres de guàrdia. Sí, però abans que tinguin segur, no? No, sí, però hi ha un servei de lladres, de cacos. Hi ha un servei de cacos d'urgència. Tu els truques i dius, oi, necessito un caco. Passen moltes coses, eh? Perquè no poden entrar ni en casa, que vinga un caco.
Per exemple, una altra cosa. M'he oblidat la combinació de la caixa forta. És com una mica el telèfon, el 112 per cacos, no? Ah, per cacos. Hi ha una casa que està ple de lladres, de gent que està disposada a ajudar el ciutadà que vol cobrar l'assegurança. Cobren una miqueta un horari, però t'ajudem a tu, a falsejar-te. Que no puc obrir la caixa forta, que portin un caco, porta un caco i cric, cric, cric.
I que bé, Paul Newman i Robert Redford, no? Això mateix. Que necessito això, robar-me a casa meva. Sí, sí, ha quedat clar. Hi ha unes categories, eh? Caco Guanteblanco, Caco...
Reventar puertas... De diverses maneres. Igual que farem una taxonomia. El que sostrae la cartera en plena calle... Com l'equipo A de Cacos. Senyor Benito, ho hem deixat aquí, no tenim més temps avui. De totes maneres, ens ha quedat al Tinter una notícia que ja deixo el titular per la setmana que ve, que és la Guàrdia Civil. Diu que ha enviat a 15 agents de l'Urdes amb totes les despeses pagades.
Però, bueno, això ja ho comentarem la setmana... Però és que això ni nada l'úrdia és el que arregla amb aquesta gent. Senyor Marito, gràcies. Fins demà que ve. Bona tarda. Bona tarda. Us informa a Kilian Sabrià.
El president de l'Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya afirma que no els consta cap pràctica extremista clara a les mesquites catalanes, Maria Núria Rebella. Mohamed El-Gaidouni ho ha dit en unes declaracions a Catalunya Ràdio. Cada mesquita depèn de cada imam, però en general nosaltres no ens consti de forma clara una pràctica que s'hi ha en aquesta línia d'extremisme.
Ara bé, admet que no estan d'acord amb totes les idees que es difonen a les mesquites catalanes. Ara mateix podem no estar d'acord amb algunes idees que potser dificultin la normalització de la pràctica religiosa al país nostre, però això no és suficient per alarmar tot el que va fer el ministre d'Interior del govern espanyol.
El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que representa 170 llocs de culte, demana al ministre de l'Interior que es rectifiqui. Fernández Díaz, en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, va assegurar que la meitat de les mesquites més extremistes de l'Estat es troben a Catalunya.
Notícies breus, Montse Quadreny. El jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruth, ha processat 11 als càrrecs militars i policies marroquins per delictes de genocidi al Sàhara Occidental entre els anys 1975 i 1992. Madrid, Àngels Lafuente.
Bona tarda. El jutge Ruth ha pres aquesta decisió a instàncies de la Fiscalia basant-se en les declaracions de 19 víctimes directes que confirmen la veracitat dels delictes comesos i denunciats amb el suport de documents d'identitat de l'època o fotografies de les lesions causades per les tortures. A l'abril del 2012, arran de la reforma de la llei de justícia universal, Ruth va rebutjar, arxivar aquesta causa perquè, quan van passar els fets, denunciats en els anys 70 i 80 al Sàhara Occidental era territori espanyol. Àngels La Font de Catalunya, Ràdio Madrid.
L'ayatolà Ali Khamenei, líder suprem de l'Iran, exigeix l'aixecament de totes les sancions per accedir a firmar l'acord definitiu sobre el programa nuclear iranià. Ho ha dit avui en un discurs televisat. Khamenei també ha afirmat que encara és aviat per celebrar res, en referència a aquest preacord sobre aquesta qüestió, assolit ara fa una setmana a l'Osana amb sis potències mundials. Res no està tancat encara. Res del que s'ha fet entre les dues parts és vinculant. Quina postura puc prendre?
Si algú em pregunta si estic a favor o en contra, li diré, no hi estic ni a favor ni en contra.
Artur Mas demana als socis de la Unió Europea que forcin Mariano Rajoy a negociar sobre el procés sobiranista per evitar una declaració unilateral d'independència. Declaracions que ha fet a l'agència de comunicació nord-americana Bloomberg. Mas, que avui tanca el seu viatge oficial als Estats Units, ha volgut deixar clar que la DUI és un últim recurs. Sempre és una opció última que en aquest moment no hem de posar sobre la taula perquè les coses s'han de fer de manera diferent.
Artur Mas, hem sentit que feia aquesta declaració als Estats Units, mentre aquí, al país, hem sentit foment. Invertint, diu que invertirà més diners en la millora de les estacions de Rodalies d'aquí, de Catalunya. Això ho diu el Ministeri. De fet, ho anuncia la ministra Pastor dins d'un nou pla d'àmbit estatal que complementarà el que ja va impactar el govern espanyol i la Generalitat Madrid, si feixes.
Bona tarda. La ministra de Foment no ha volgut concretar quants diners adicionals suposaran respecte al Pla Cordat l'any passat, però assegura que beneficiaran especialment les estacions catalanes. Hay una parte muy importante, muy importante, le diría, que son estaciones en Cataluña.
Dia negre a les carreteres lleidatanes amb dos accidents mortals, a Covells, a la Noguera i a Bellvis, al Pla d'Urgell, amb dues dones mortes. Lleida, Rafael Ventura. Bona tarda. Al migdia, la conductora d'un turisme ha mort en topar el seu vehicle amb un camió en una carretera local al terme de Covells, a la Noguera. A primera hora d'aquesta tarda, al terme municipal de Bellvis, al Pla d'Urgell, un turisme ha sortit de la carretera i ha topat contra un mur. Ha mort l'acompanyant de 95 anys i veïna de Bellvis. El conductor de 90 anys, Ferit Greu, l'ha trasllat a l'Hospital Arnau de Vilanova de la ciutat de Lleida.
Rafael Ventura, Catalunya, Radio Lleida.
La Universitat Catalana d'Estiu ha estrenat avui la seva seu permanent a Prada de Conflent, que han batejat amb el nom de Centre d'Estudis Transfrontarers Pau Casals. Girona, Fèlix Martín. Bona tarda. Un dels impulsors del projecte, el geògraf i professor universitari Joan Bacat, ha destacat que és un centre inèdit i transfronterer, pensat sobretot per a la joventut. És un projecte de futur, català i europeu, dirigit a la joventut,
principalment els alumnes de les escoles i dels instituts, els estudiants, és a dir, els futurs ciutadans europeus, que conviuran aquí i tindran un contacte directe amb el país i la gent. El nou centre ocupa tres edificis i ha costat més de 5 milions i mig d'euros. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Òscar Fernández. Dani Alves refusa l'oferta de renovació que li ha fet el Barça. El brasilè demana com a mínim dos anys garantits, però el club només li ofereix un any ampliable depenent del seu rendiment. En principi no hi ha d'haver nova oferta blaugrana, però ni Alves ni la seva representant no es tanquen la porta a seguir negociant. Encara el Barça, Javier Maixerano reconeix que l'equip actual no juga de manera brillant, però destaca el seu nivell competitiu.
L'Espanyol de la seva banda juga aquest vespre al seu partit de Lliga al camp del Vilarreal. Sergio González podria fer rotacions per dosificar l'equip. El partit es juga a les 10 i el transmetrem en directe des de dos quarts de 10 a Catalunya Ràdio. Avui també s'han de jugar un parell de partits més de primera. A les 8, Atletic Club València i a les 10, Ells Getafe.
A la Champions d'en Vol, qui juga avui és el Barça. A les 8, a la pista del Zagreb, croat, és l'anada dels quarts de final. Recordeu que l'exblograna Veselin Bujovic és l'entrador del Zagreb, un equip que està invicta a la seva pista, a l'Arena Zagreb, un pavelló amb capacitat per a 15.000 persones.
A més a més d'això, a la volta al País Basc de Ciclisme, segona victòria del Purito Rodríguez a la quarta etapa, la d'avui. No hi ha canvis a la general, això vol dir que el Purito continua sent segon amb el mateix temps que el líder Sergio Luis Enau. Laia Sanz ha fitxat per la marca austríaca KTM. Disputarà amb ells el Mundial Femení d'Enduro i també la pròxima edició del Dakar. A les 9 d'avui, en bàsquet femení, l'Espar City Leaf Girona es juga l'accés directe a la final davant del Conquero de Huelva.
I a més a més, a la Lliga CB de bàsquet, la bruixa d'Orman Res ha arribat a un acord amb DJ Sealy per ser el substitut del lesionat Mario Little. Doncs tot això a les 7, al Catalunya Vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts. Us parla Andrea Bueno. Nova jornada de treball de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats que lidera a nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Malagar acull avui i demà la tercera trobada de la xarxa amb representants de la dotzena de ciutats que hi participen. La primera trobada va tenir lloc al maig a Sant Just, municipi que lidera el projecte, i la segona a Barcelona.
A Màlaga avui i demà es reuneixen representants dels municipis i ciutats participants com ara el Cala de Guadaire, Saragossa o Santiago de Compostela per tal de parlar de conceptes i experiències vinculats amb el patrimoni i amb la memòria de les ciutats.
Recordem també que segueix obert el termini per presentar reclamacions pel que fa al cens electoral. Fins al 13 d'abril es pot consultar la inscripció al cens vigent i presentar reclamacions si s'escau davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Es pot consultar el web de l'ENS si es disposa de certificat digital a través de la pàgina cd.ine.gov.es. Presencialment es pot consultar l'Ajuntament en horari de matí i també el dia 13 a la tarda. El dia 17 d'abril s'exposaran les rectificacions.
I acabem parlant dels nous horaris a Can Ginestar i al Centre Cívic Joan Maragall des de l'1 d'abril. Pel que fa a Can Ginestar, l'horari de matí és de dilluns a dijous de 10 a quarts de 2 i de tarda de dilluns a divendres de 4 a 10. Els dissabtes obren de 10 a dos quarts de 2 i de 6 a 8 i els diumenges de 12 a 2 i de 6 a 8. A l'estiu l'horari serà diferent i de la seva banda des de l'1 d'abril. Al Centre Cívic Joan Maragall obren de dimarts a dijous del matí de 10 a 1 i a la tarda de dilluns a divendres de 4 a dos quarts de 9.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvingut a la segona hora de la penya amb el morro.
D'aquí una estona amb l'Arnau Cònsul en la secció de llibres, que vindrà a parlar-nos del recital d'aquest dissabte de tarts de vins. I a més a més també tindrem d'aquí uns moments la peça setmanal del Pau Marcos a la secció Mama, estic bé des d'Oxford. I també a l'Anna Rovira a l'espai de carretera reial. Però abans de tot això hem d'anar cap al trending tòpic de la segona hora.
Perquè avui ha sigut un dels temes més comentats a Twitter i és We Can, perquè Artur Mas ha apel·lat a l'eslògan d'Obama i el We Can, the people, we the people, per reivindicar el procés sobiranista català en una conferència que ha donat una universitat dels Estats Units, no?
Sí, el president ha comparat el Jesse Wiccan Obama i el We The People, que encapçala el preàmbul de la Constitució nord-americana amb la voluntat dels catalans de decidir el seu futur el pròxim 27. Perdona, és que li donen fet els gags a Polònia, eh? Clar. Ja l'ha tornat vestit de Jefferson, per exemple, no? O de Bram Lincoln.
En aquest cas, com comentaves, ho ha fet en el discurs que ha pronunciat avui a la Universitat de Colòmbia davant d'unes aproximadament 300 persones, on a més d'explicar la història de Catalunya, ha volgut destacar que als catalans no se'ls va permetre votar en un referèndum, tot i tenir una majoria a favor més àmplia, en aquest cas, que la d'Escòcia. A tot això, Mas també ha afegit que no ha vingut a queixar-se, sinó a explicar que els catalans somien en un futur diferent on Catalunya tingui un estat independent.
Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Marquès de Muriac diu la gent que critica el tema de Yes We Can del Mas i ni tan sols envida el discurs. Aquesta gent.
Un altre comentari, és més català, diu Jess Weekend, fer que els independentistes no aconsegueixin el son d'una minoria amb el hashtag ara sommajoria. I l'Aurora Teadora diu això de Jess Weekend és com Podem, no? Podem en el cas que ens deixis opinar i manifestar. Gràcies, Cristina. De res. I nosaltres que hem de parlar amb l'Anna Rovira, que ja tenim aquí. Anna, bona tarda. Bona tarda. Què et passa? Sexy like you. Sexy like you.
Bé, recordeu que la Rovira l'última vegada que vam tenir contacte amb ella va ser quan estava... Tintre d'un cotxe. Amb dues persones més, anant cap a... On era? Dènia, no? No. Un tinyent, no? Un tinyent. Ah, i Dènia és el festival. És el festival. Sí, que hi havia gent com Ocas, Grases, Charango... Durant tres nits, 3.500 persones van estar en aquest festival, al sud del País Valencià...
El límit amb malacanis. Què tal, Anna? Com et va anar? Molt bé, això està molt bé. Va ser molt divertit. Estàs recuperada allà o no? Perquè és un tute, eh? Anar amb cotxe, tornar amb cotxe. Quantes vas vencer? Quatre o cinc, com a mínim? Més, diria que més amb cotxe. Però quantes aturades vau fer? És que ens va passar de tot, amb en Capellà, saps? Com? Que els hi va passar de tot. Ah, sí? Què us va passar? Ves a saber, tinc curiositat ara. És que... L'hem ajudat, quasi, quasi, un amafogàs a la residència. Què? No ha vist...
Senta saber-ho. Què? Veus fer un testop a un home que l'estava fugant d'una residència? No, no, no. O sigui, l'home... Nosaltres anàvem per la carretera nacional i vam dir, no em pagarem, anem per la nacional, ja arribarem. Al final vam acabar pagant de lo que hi havia. Fem tot ara la nacional, de cop i volta, para el cotxe de la noia que la conduïa i diu, qui és un home que queia? I dic, però què dius? Que no hi ha ningú a la carretera. Que sí, que sí, que sí. Doncs allà de Coneta, un home a terra, però un home gran, de 90 anys, tenia aquell home que ens va dir...
Doncs clar, no el podien deixar allà al mig, aquell home. Però què feia sol, l'home de 90 anys? Doncs anava a casa seva, ella es va escapar de la residència d'Avis, d'un poble, i anava cap a casa seva, 20 quilòmetres caminant pel mig de la carretera. Però és que ell no ens va dir que s'havia escapat. Però tenia una malaltia alzheimer o alguna cosa així. No, no, no, ella estava bé, eh? I què us va dir? No, no, clar. Acompanyant-me a mi casa, que està 20 quilòmetres.
No, o sigui, que li hem preguntat què feia allà i ens va dir que, res, havia marxat de l'hospital, que estava a l'hospital i havia marxat. I clar, ens sabien si havia marxat de veure algú o havia marxat de l'hospital, perquè era el pacient. I clar, i quan ens va dir, i li preguntàvem per què estava a l'hospital, ens va dir que no, que jo hi ha anat un infart, jo pensant, aquest home se'ns vol el cotxe. Com va acabar la situació? Bé, al final ens va dir que el deixéssim en un bar on treballava el seu net, que no hi era el seu net, però el coneixien i allà van trucar a la família, nosaltres vam marxar, però era molt surrealista la cosa, eh? Us veu desentendre.
Home, no ens l'emportaríem de festival. No, no, no, l'home ens va dir que el deixéssim a aquell bar. Nosaltres vam deixar allà i vam explicar la situació als que hi havia allà, que els coneixien a l'home i llavors... Però va constatar que el coneixien, no? Sí, sí, sí. I van trucar al seu net. Perdona, això és delicte omissió d'auxilio, eh, potser. És que no ho sabia. És que clar, l'home anava sense... Però no. Sense res. Clar, i dius, a veure... Va constatar que el coneixien. Sí, sí, sí. Ah, el coneixien. Sí, allà treballava el seu net. Vale.
Però clar, era molt raro, és com truquem a la policia, però clar, vull dir, aquest home ha marxat de les llences sense que ningú ho sàpiga, ningú sap on està aquest home. Que no havia sortit a la presó. Alguna cosa més us va passar durant aquelles tornades, baixant cap a un tinyent amb l'autopista? No, baixant cap a un tinyent no. I de tornada? No, de tornada tampoc. I allà? Allà, no. Sí, però no us vol explicar. És igual, queda allà, el que passa a un tinyent queda el tinyent. Queda el tinyent.
Però va estar molt bé, va estar molt bé. Sí, se veu la cara, se veu la cara. Sí, sí, sí. Ai, fill, que ets una pillina, Anna, pillina. No, però la gent era molt simpàtica. Sí, molt. No, la gent que organitzaven el festival, supersimpàtics tots. Però que hi havia més de 3.500 persones, no?, a l'acampada i... No, no, o sigui, la gent que va passar pel festival van ser 3.500. A la vegada no ho sé jo, això que havíem, eh? Ah, va, va, d'acord, d'acord, d'acord. Que potser un anava un dia, un altre a un altre... Sí, podíem comprar en tràs de diferents... Sí. Podien anar tots els dies, no?
Clar, si podies comprar dos dies o per dia. Escolta, i els Ocas, gràcies, què tal en directe? Molt bé, ja els havia vist, són molt divertits. I xarango? Xarango? Jo també els havia vist ja, però... Què dius ara? No ho sé, hi havia alguna cosa que no m'acabava d'agradar. Què dius ara? Sonaven raro. Per què? No ho sé. Potser era alguna cosa dels waffles? Potser, eh, potser. Però no ho sé. Però la resta sonava bé. Sí. Llavors no eren els waffles. Perdona, em vas dir que xarango no va estar a l'alçada?
Potser jo m'esperava molt, a veure, que no ho sé. És que l'últim gol que es veig ara va ser allà la Mercè, que no sentia res, llavors millor que la Mercè segur. Ah, vale, vale. Jo és que no sentia res a la Mercè, però no sé, em sonava la veu rara, no ho sé. Bé, doncs aquesta és la història, és la història de l'Anna Rovira al festival.
En fi, ara hem d'anar cap a l'agenda... Oh, quina mandra, fa mandra, eh? Anar cap a l'agenda de Sant Feliu, Esplugues... I a més, aquesta setmana no hi ha gaire cosa. No. Però vaja, hem d'anar igualment. Comencem l'abril amb pocs actes, tant a Sant Feliu com a Esplugues. Carretera Reial.
Amb Anna Rubidal. Anna, comencem, com diem, amb el que fan a Sant Feliu. Avui a les 8 del vespre s'inaugura l'exposició Qui a tricomies glisser. Jo tampoc entenc el títol, però, bueno, es diu així. És una exposició on hi ha obres de la beca dels anys 90 de l'artista Rafael Plaza,
I està instal·lada a la planta baixa del Palau Falguera. O sigui, només entrar, el Palau Falguera deu estar allà, com el hall. No sé per què, potser no hi ha prou sales. Potser sí. Més coses. El divendres hi ha una altra exposició, eh? Aquest cop, però el primer pis també del Palau Falguera. Exacte. I també s'han esgut al vespre la inauguració de l'exposició i es tracta, l'exposició va sobre el Barça, els còmics. Com? Sí, el Barça, els còmics. És una exposició del Barça? Sí. Ah, molt bé. Però que parec i còmics. Deu ser curiosa. Està bé, està bé.
Un copilatori de còmics, no? Sí, suposo que sí. Però s'han fet còmics del Barça? No, no, no crec que siguin còmics del Barça, sinó que en algun còmic surti potser un partit del Barça, o saps? Que el personatge vagi a... Perdona, perdona, a campeones d'Oliveraton... Eh, acabaven jugant al Barça. Jugaven un partit contra el Barça, eh? Oliveraton i companyia. No, no, i jugava al Barça. Oliveraton jugava al Barça. Va acabar pitjant pel Barça. Sí, sí. És veritat, és veritat.
Però que no es deia Barça, crec que es deia Catalunya o alguna cosa així. Catalònia? Sí, crec que sí, eh? Parlem del final dels 80, quan es va crear Oliver i Benji. Ja, però aquests nous capítols no són del final dels 80, eh? Són més nous. Ah, no? Es van fer pel Mundial de Coreia Japó, aquest. Ah, van fer com una mena de... Remember. Un remake, un remake. L'experta, no, Anna?
És que jo mirava molt Oliver i Benji. En fi, van més coses perquè també tenim sobre la taula una altra història, és un concert del Sigle Contrabaix, també demà a dos quarts de deu de la nit a l'Ateneu de Sant Feliu.
Actua amb Parets Reyes i Gypsy Roots Bands, que són un grup de rumba catalana, i el fet de les entrades va des dels 8 fins als 12 euros, depenent de si ets soci o no ets soci, s'acobres anticipada o no. M'agrada el nom del grup de Gypsy Roots Bands, que no tinc ni idea com sonen perquè no us esculten mai, però ja pel nom molen.
Sí, però tenir un nom en anglès és com que no t'hi pagines rumba catalana. Ja, però Gypsy és gitano, clar, Roots, Urban. No sé si tenen alguna cosa Spotify o... Tu ho has buscat? No, no ho he buscat. Bé, doncs... Busca-ho tu. Home, clar, ara he posat Gypsy... Clar, m'apareixen els Gypsy Kings, però no són els Gypsy Kings. Estem parlant del Gypsy Roots Band, que no sé si tenen alguna cosa... Home, ara que diu això de Roots, allà al festival hi havia un grup que es deia Train to Roots.
Ah, què vol dir Roots? No ho sé. Aquests eren de Sardenya, però eren guai. Té pinta d'ordinador, Root. Un router. Més coses. Passem ara al dissabte, perquè hi ha dos actes musicals. El primer, a les 3 de la tarda, al Palau Falguera. És un acte que a mi m'ha semblat molt curiós, perquè no ho havia sentit mai. Hi ha la setena trombada de flautes de Catalunya. Què?
Sí, és com curiós, no ho sé, és graciós. Flautes de Catalunya? De quin tipus? Flautes, no deia res. Flautes en general. Potser sí, travesseres, no travesseres, no ho sé, però em sembla graciós l'acte en si. I per cert, ara quan veia cap aquí... Ai, quins records, jo tocava la flauta a l'escola. Em sent cara a la cançó, eh? Si t'agradaria una flauta o la toco. Jo no, jo no. Jo em sabia el limbre de l'alegria de Beethoven.
Jo el sol si do re, sol si do re. Però quina cançó és aquesta? No ho sé. Sol si do re. No, sol si do re si sol si la. Quina memòria. Sol si re re do. Sol si do re si sol la sol. Ja som aquí. Ja m'ha arribat. Ja m'ha arribat.
Ja som aquí, ja m'ha arribat. Jo em sabia també l'himne d'alegria que era si, si, do, re, re, do, si, la, sol, sol, la, si, si, la, la. Jo no sé què em sabia, jo no em sé res. Sí, jo també me la sabia així, les cançons. I l'himne del Barça, no? No. Ai, hi ha persones que tocaven l'himne del Barça amb el flauta. Parlem de Barça, no? Una mica hi era flauta. Bé, més coses, perquè hi ha un altre acte aquest dissabte a les 5 de la tarda. Potser no és tan musical com l'altre primer, eh?
Acabarà a les 9 del vespre, però de 5 a 9, eh? Sí. En casal de joves de Sant Feliu fan un torneig de videojoc Just Dance. Ah, i què vol dir això? Que hem de començar a ballar? Sí. Ah. Crec que és allò que tens com un mando a la mà i que la tele detecta i llavors balles, com la tele diu. Ah, amb l'Ui. És com una competició. Sí, crec que és amb l'Ui.
Bé, i acabem ja amb els actes de Sant Feliu aquest diumenge a les 12 del migdia a la plaça de la Vila. Hi ha un concurs de sardanes? El concurs de sardanes que es fa cada any. Aquest any s'ha adelantat, només feia més tard, i l'organitza l'agrupació cultural folclòrica amb la copa principal de Terrassa posant la música. Visca.
Però són sardanes tradicionals, no? Sí, però... No són com els de la contemporània. No, no, la contemporània ve més tard a Sant Ferriu. Ah, sí? Ve per l'apleg de la salut. Ah, acostuma a venir? Sí, sempre ens toca a nosaltres les barbes allà amb la soca i ens la toca. I després toquen sardanes. Però sardanes com aquesta? Sí, sí, sí. Les versions que fan. Ah, no, això és la Guerra de les Galàxies.
A mi una cosa que m'agrada molt dels concursos de sardanes, no n'he vist gaires, només he vist altres a Sant Feliu, però hi ha un moment que és com la sardana perduda o alguna cosa així. Com? No ho sé ben bé. La sardana perduda? Sí, o sigui, els concursants, o sigui, els grups, han d'anar comptant ells, o sigui, sense... Mentalment. Sí, llavors endivinar si ho fan bé o no. Llavors, qui ho faci primer i ho endivini, doncs té més punts. Però endivinar el què? És que jo no sé com es compta.
Les sardanes. Però, o sigui, quan van curts, quan van llargs... Sí, si els dius el nom de la sardana, doncs ja ho saben. Però en aquestes veu que no els hi diuen o així. Ah, i han d'anar comptant. I han d'adivinar-ho a veure si quadra al final, quan s'acaba la sardana. I si quadra, doncs el primer que ho tingui i tal, doncs guanya. Jo no ho tingui cap.
Poca feina, eh? Poca feina no, això deu costar molt, eh? No, no, però vull dir, en el sentit de dir, hòstia, aquí ja no saben què fer per inventar coses noves amb la sardana. A mi m'agrada que facin versions modernes. Sí, està bé. Canten ara? I ara Jones. Ara sí. Ara sí.
Amb aquest so tan agradable, eh?, de la sardana, de la copla. La gralla, no?
Indiana, vés a buscar el San Graal a Montserrat. Eh, que la setmana passada vam fer una pel·lícula, Indiana Jones, a la tele. Sí, l'última groada. Jo la vaig veure. Que no l'hies vist tu. Sí, però bueno, mirem-ho un altre cop, tu. Bé, ara anem cap als actes d'Esplugues, perquè tenim més coses, bueno, poques, per això. Dos actes destacats. El primer, avui mateix, a dos quarts de deu, al Casal de Cultura Robert Brillas.
que Esplugues, que ja comencen amb els actes de Sant Jordi, i fan un recital de poemes, que també faran una lectura d'un manifest, i actuarà el duo Jaume Calatallut i Vicente Monera. No el conec. Monera o Morena? Monera. I estarà organitzat pel grup d'estudis d'Esplugues. Bé, i acabem ja amb un acte a Esplugues d'aquest dissabte. Es tracta d'una marxa nòrdica per Esplugues.
I surt des del centre esportiu Les Moreles i hi ha dos torns. El primer és a dos quarts d'onze i el segon a les dotze del migdia. Perdona, què vol dir marxa nòrdica? Jo t'explico, perquè he vist un vídeo a internet que m'expliques i no ho entenia. En principi, marxa nòrdica... No és córrer, eh? No es fa la neu.
La marxa nòrdica? No, a se'n fer on vulguis. Ah, sí? Asfalt, sorra, a la platja, a la muntanya, on vulguis. Les coses de raquetes de neu. No, no, no. Portar una bufanda i un gorro. No, no, no. I has de suar molt. No ho sé, no ho sé. Segons el que jo he llegit i m'he informat, o sigui, és com anar a caminar per la muntanya amb pals, però en comptes de portar els pals al davant per ajudar-te, o sigui, per arrepenjar-te, no. Tu portes els passos paral·lels, rectes al cos,
I llavors amb els pals t'impulses des de darrere i mous, fas el que sigui de braços i el que sigui de cames. Suposo que amb això estic nòrdic en plan com si anessis esquiant però vas caminant. No ho sé. Ah. Però sí, és una cosa així. És a dir, en comptes que el pal... El pal no va davant. Clar, empeny des de dalt, empeny des de darrere. Llavors fa que caminis més ràpid. Sí, fa que caminis més ràpid també. Sí? Sí, sí, sí. Ah. Sí, sí.
Bé, doncs aquesta és l'activitat per majors de 16 anys, per cert, que hi haurà aquest dissabte al Centre Esportiu de les Moreres. I el que fan, o sigui, és la caminada per camins saludables desplogues. Ah. I per què per majors de 16? No ho sé. Un de 15 no pot anar-hi?
Bueno, no. Suposo que no, perquè t'has d'inscriure i si no ets major de 16... Ja, però que no passa res, és a dir, un nen de 15 potser també podria practicar, no? Sí, pot anar al costat però potser no s'inscriï. O sigui, tothom ho pot fer, fins i tot un nen de 8... No, no, però que pensava que potser era per una qüestió, jo què sé, hi ha determinats espots que recomanen que per seguretat no els practiquin nens de segures quines edats. Home, jo crec que no, eh?
Anna Rovira, moltes gràcies fins la setmana que ve i nosaltres que connectem amb el Pau Marcos des d'Oxford amb una secció més de Mama, estic bé Pau, quan vulguis
Bona tarda, una setmana més des d'Oxford, com sempre amb l'Adrià Nortiz. Bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. I des d'on avui us parlarem d'un lloc diferent. Per poc no és un país diferent, però es va quedar a les portes. Avui aprofitem la secció per parlar-vos d'Escòcia i especialment d'Edimburg, ciutat que vam visitar la setmana passada i que ens va agradar molt.
Abans de parlar de la ciutat, però, us explicarem una mica el viatge. Bàsicament, per si el voleu reproduir, si veniu a viure a Anglaterra o, simplement, si esteu de pas però teniu uns quanties lliures. Nosaltres vam anar fins a Ditburg des de Londres, amb autobús. Sabem que no sona gaire agradable ni còmode i realment no ho és. El viatge es va fer llarg i, a més, per estalviar-nos, pagar dues nits costals, vam decidir viatjar de nit.
El que vam fer va ser sortir de Londres la nit de divendres sobre dos quarts d'onze de la nit i arribar a Dimburg a les 8 del matí del dia següent. Vam viatjar amb una companyia de la qual ja us hem parlat, Megabus, i l'anada i la tornada ens va sortir per menys de 40 lliures per cap. Això sí, les nits que vam passar tant de l'anada com la tornada no van ser les més agradables de les nostres vides. L'autocar era un dels estrets, anava completament ple i encenia les llums cada vegada que parava, que era cada dues hores més o menys. Això sí, al final ens va portar al destí.
Bona nit.
Un cop a Edimburg i després d'esmorzar ens vam posar a visitar la ciutat. Sincerament, vam cometre l'error de no haver-nos preparat gaire al viatge, així que segurament ens vam deixar força coses. L'únic que havíem fet abans d'arribar era mirar les fers exteriors del Mikimoto i un espanyol és en Edimburgo bastant penós. Per sort, una amiga havia estat d'esmorzar a la ciutat i ens va fer una llista de llocs imprescindibles que sí que van poder veure. A més, tot i ser la capital, no és una ciutat excessivament gran. És molt fàcil moure's a peu i tots els llocs importants estan al voltant del centre històlic.
La ciutat sembla construïda al voltant de l'estació, tot i que, evidentment, el castell d'Edimburg hi era abans. I la ruta turística surt precisament del castell i baixa fins a la residència de la reina per la Royal Mile. Tot està bastant encarat al turisme, però és un passeig força maco. Hi ha algunes esglésies, botigues de whisky, gent tocant la gaita, atraccions turístiques, una mica com unes petites rambles. A més, també hi ha restaurants i pubs on poder provar el plat típic escocès, els haguis, que és una espècie de botifarra esparracada amb puré de patata.
A part de la Royal Mile, l'Edimburg està ple d'esglésies i cementiris, on es poden fer molt bones fotos si el dia acompanya. Carton Hill és un altre dels llocs que cal visitar amb un monument a Escòcia i alguns edificis importants. I a més, està connectat a Princess Street, que és el carrer comercial de la ciutat. I allà mateix hi ha l'Escotis National Gallery, que és gratuïta com la majoria dels museus al Reino Unit. I per acabar el dia, si us sentiu amb ganes, podeu caminar fins al port, on hi ha la Royal Village Britannia, que és un dels vaixells de la reina. Això sí, hi ha una eureta de vaixells desvaixes.
A Dimburg només ens hi vam passar una nit, però ja ens va servir per veure que l'ambient nocturn de la ciutat és bastant millor que el d'Oxford. Com a la major part del Regne Unit, tot tanca a les tres, però com a mínim hi havia més opcions i més gent pel carrer. El que vam fer va ser anar a Grass Market Square, on antigament s'executaven els condemnats a mort i on hi ha força pubs. Vam decidir que s'havia de provar el whisky escosès al més pur estil, totalment sol, i després d'un got en vam tenir prou.
A part dels pubs, per la mateixa zona, hi havia força llocs on sortir. No ens va donar temps de descobrir-ne gaire ni de saber com van anar els preus, però us podem dir que si esteu uns quants dies a les ciutats, doncs opcions no us en faltaran. I una altra cosa que vam veure és que els escocesos no veuen gaire més que els anglesos. Tots veuen bastant i les escenes que hem vist a Oxford també les van veure d'Imburg. Així que per nosaltres queda desmentit el mite de l'escocès borratxo després de l'experiència on us.
Fins demà!
Hi ha algunes coses més a comentar, començant pel tema de l'allotjament. Un cop a la ciutat vam veure que a Dimburg està ple de hostels i a més també hi ha molts hotels normals com el que vam estar nosaltres. La nit ens va sortir a 50 lliures amb una habitació triple bastant bona, amb esmorzar inclòs i a 20 minuts caminant del centre. La pena és que la gent de l'hostal no anava amb el vestit típic escocès.
I ho diem perquè vam veure uns quants homes amb faldilla i tota la indumentària. No sabem exactament si per tema de feina, per gust o per atracció turística, però no es feia estrany veure homes amb alquil. Això sí, si el voleu comprar ja és un altre tema. A les botigues de souvenirs el venen a partir de 30 lliures, però evidentment no són de la millor qualitat. Els preus a les sastreries bones solen ser força més primitius. Música
Fins demà!
Deixem aquí a Dimburs, sense explicar-vos la tornada, perquè va ser igual d'incòmoda que la nada. Us recomanem preparar les escapades una mica millor que nosaltres, perquè anar a l'aventura està molt bé, però ens vam quedar amb la sensació de perdre'ns força coses. Això ja ho anirem millorant, de moment el primer viatge llarg al Regne Unit està superat i podem dir, mama, estic bé. Mama, estic bé.
I nosaltres que ens n'alegrem, moltíssimes gràcies, Pau, que vagi molt bé. Fins la setmana que ve amb més peces del Mama Estic Bé des d'Oxford. Uns joves catalans vivint a l'estranger, que és de fa uns mesos. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i ja tenim a l'Arnau Consul aquí, a l'estudi número de la ràdio. Arnau, què tal? Bona tarda. Espera't, que no tens el micròfon encès. Et saludava perquè necessité un titular per la secció d'avui.
Apocalipsi. Què diu?
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menys. Bé, jo encara no m'he recuperat d'aquest titular. Arnau Consul, què tal? Com estem? Estàs bé per començar? Ja...
De fet, no he volgut ser... Surt Bebe Pasqua i a la primavera fa sol i està més animat del compte. Què has dit concretament, perdona? Apocalipsi, ua! Però és una mica... No, no, no, són set us i set as. Jo no les havia contat, ho ha fet la Cristina, i hem dit set i set, no? I més que un titular, que sí, també ho aprofito, és el títol d'un llibre, te'l puc ensenyar perquè vegis que no menteixo. Ostres, és veritat, Apocalipsi, i a part, dues paraules, ua, tot junt, no?
Ua, seria la segona paraula, i apocalipsi, una paraula que no cal explicació, tothom sap el que és l'apocalipsi. Perdona, és un títol impactant. És molt impactant, aquest títol. És un títol molt impactant d'un diari de rodatge. No és una novel·la, tot i que es pot llegir pràcticament com una novel·la, també hi ha un munt de fotos, perquè el que t'expliques són una sèrie d'efects reals, seria una crònica, més aviat. O això, un diari de rodatge d'una pel·lícula
que, en fi, dius, potser molta gent no l'ha vist, però n'heu sentit a parlar, si més no, del seu director. I és d'aquells rodatges que un intueix, ja abans de saber-ne res, que, home, devia ser curiós, si més no. Però es tracta de la història del rodatge d'Història de la meva mort.
La pel·lícula Història de la meva mort d'Albert Serra. Sí, Albert Serra. El gran, curiós... Estrambòtic. Estrambòtic, fins i tot, Albert Serra. Doncs aquest diari de la meva mort, oi, perdó, Història de la meva mort, és una pel·lícula en la qual, diguéssim que els protagonistes eren Casanova, el gran seductor Casanova, i el conte Dràcula. Un personatge que podia ser una mena de mix entre tots dos.
I que Albert Serra, fidel a la seva filosofia, tu has dit estrambòtica, diguem-ne això, doncs va decidir que rodava amb la seva trup d'actors habituals, que són actors no actors, però tots són de banyoles i tots són amics de tota la vida. Vas veure el convidat que va fer amb l'Albert Dom o no? No el vaig veure, però devia ser estrambòtic també, no? Molt bé, recomano molt. Entre altres coses va comentar que ell no volia treballar amb actors perquè no els odia.
perquè no els suporta. Per tant, treballem amb amics seus, que no són actors, però que d'alguna manera hi treu el suc suficient o el que ell considera suficient. Bé, doncs aquest grup d'actors més...
a un paio prou curiós de la literatura catalana. Vicenç Altaió, poeta, estudiós... A més a més, durant molt temps tenia un càrrec al KRTU, l'Organisme de la Generalitat. En tot cas, no tan curiós com aquests personatges amics de l'Albert Serra, però dintre del món literari català, algú que va remenar les cireres, però a banda era això, un poeta gairebé deïsta, surrealista...
li va dir que, home, ell podia ser el protagonista, podia fer d'aquest Casanova, que no és el Casanova seductor que tots tenim al cap, sinó que el Barcelona el que feia era agafar Casanova, quan ja es ve allí de crèpit i està retirat amb un castell, ja no pot lligar, ja no és el que és, i per tant... I li va dir, tu tens cara de Casanova de crèpit. I Vicenç Altaió va dir, ah, vale, però jo no sóc actor, diu, és igual, tota la meva trup, tampoc. I a tota aquesta trup, amics de Banyoles, Vicenç Altaió...
Els va portar a Romania. I allà van rodar la pel·lícula... La pel·lícula Història de la meva mort, que de fet ja és com això. Una de les parts era dràcula. Aquesta pel·lícula s'ha estrenat? Es va estrenar ja fa un any. No va ser ni tot. No va ser ni l'oportunitat d'anar-la a veure. I tu l'has vist a la pel·lícula o tampoc? No l'he vist. I clar...
La pel·lícula d'Albert Serra diuen que has de tenir molta paciència, o com a mínim saber que no vas a veure una pel·lícula amb un argument, sinó un seguit de... Fragments de planos sense inconexes. Sí, però que en tot cas, un cinema diferent. Cinema és evident, però diferent, aleshores has d'estar disposat a deixar-te seduir per aquest cinema. El poca broma que va guanyar Gaudís aquest home, eh? Precisament. En el seu moment. No amb aquesta pel·lícula, sinó que una d'interior, que era els tres reis d'Orient...
I el cant dels ocells, no? El cant dels ocells, que els protagonistes són els tres reis. Correcte, correcte. Aquest home veu molt, també, de... Clar, no li arriba ni a la sola de l'Espardenya, de Dalí. Intenta ser, jo crec, un Dalí cinematogràfic, això com surrealista, fent el seu personatge i tal...
Però, bueno, és el que hi ha. I acaba de treure aquest llibre, que justament es diu això. No, no, no. Perdó, m'he equivocat. És més divertit, encara. Perquè Jaume Pons a l'orda, poeta, ha vingut a Satjús a recitar, és un poeta, a més a més, l'any passat va fer una traducció de Whitman, de la qual, poeta del segle XIX, en vam parlar, o de cavall del XIX i del XX, americà, però del qual ha fet...
quatre o cinc edicions a l'editorial i que ell s'ha dedicat a recitar per tot arreu amb moltíssim èxit Jaume Pons de l'Orde s'emmet tot un personatge que algun dia haurem d'entrevistar aquí potser podria ser a propòsit d'aquest llibre perquè això jo crec que s'ha d'explicar doncs imagineu-vos Jaume Pons de l'Orde que evidentment coneixia a Vicenç Altaió no l'Albert Serra però l'admirava perquè considerava que era un llenguatge nou ell també com a poeta intenta buscar coses que no s'hagin fet doncs convidat
per el propi Albert Serra anar a Romania a veure com rodaven aquesta mescla estranya de pel·lícula entre Dràcula i Casanova decrèpit i ell hi va
Sí, sí, sí. I això el que fa és un diari de rebatge. I quan comença? Comença el dia que es troben tots a l'aeroport del Prat i agafen l'avió. I el primer que explica és ja que l'avió, doncs, un dels actors fetitges del Bercerra, el Geroni Pau, doncs, vol aconseguir que algú
del grup, o algú que va a l'avió, també hi van tècnics de so, hi van tot plegat, ja han tingut problemes per embarcar tots els trastos, evidentment, perquè en portaven de més i els havien de facturar, doncs vol aconseguir que algú, perquè ell no, li digui a la safata a...
El follo al... Què? Per la paraula. Què dius? Aquí. Al lavabo de l'avió. Al lavabo de l'avió. Per una sèrie de diners, ara no recordo quants són. Però això què és? I això vol aconseguir que algú li digui a l'hostessa. Com el jacàs català. O el que li diu.
No, que el que li diu li digui això i que ve de l'hostessa com reacciona. Això és una mica... Perquè, clar, l'Albert Serra pot ser particular, però els actors amics seus dels bars d'infant, d'adolescència... Això em sona la notícia que... Estan molt tocats per la tramuntana. Molt. L'altre dia, sí, entre plans i cada que és, va néixer... Ai, va néixer... Vam parlar una notícia l'altre dia sobre el rodatge de James Bond.
que la van pillar molt grossa a un avió, un jet privat. Eren 150 persones al rodatge. I, vaja, clar, el que passa és que l'avió només era per ells. Aquí el problema està en que el Bercerra i el seu equip viatjaven amb altres persones que anaven en aquest avió comercial irregular. En fi, doncs uns gamberros surrealistes.
Que van aconseguir, però, rodar una pel·lícula, que ara que ho ve, aquesta història de la meva mort, que el Festival de Locarno, que potser no és dels quatre més coneguts, Can, Berlín, Sant Sebastià, però donen un premi, que és el Lleopard d'Or, que és una broma amb el de Venècia, però en tot cas és un festival de cine reconegut, doncs li vam donar això, màxima distinció, el Festival de Locarno, que es fa a Itàlia,
I, en fi, jo crec que la manera d'explicar exactament què és el llibre i què va ser l'experiència per Jaume Ponsalorda, que és algú que no és gens convencional, però que, clar, es va trobar que ell era del tot normalet amb el grup amb el qual li havia tocat conviure durant un temps...
i que fa pràcticament un dietari dia a dia i que va fent... El llibre està ple de fotografies, de moments del rodatge, la gent estirada per aquí, vestits d'època, més o menys. Bé, el mètode d'Albert Serra de rodatge, segons Pons a l'orda, d'alguna manera es pot resumir així.
Caos, descontrol, desorganització, no planificació, no forçar, improvisar i enregistrar aquesta lassitud. El punt bàsic de viure en la crisi constant, el desordre absolut. Qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment. Per tant, cal estar atent sempre. No hi ha talls, no hi ha principi ni final.
Des del primer dia es filma tot. Els no actors haurien d'estar caracteritzats i a punt sempre. No són actors, són titelles. No hi ha interpretació, sinó creació. Una personificació i obeeixen la crueltat de la dictadura de l'art fins a les màximes conseqüències. Tals són les ordres del gran magnànim Serra. I això és perquè l'art exigeix sacrificis.
Ai, però, mira, és que ara m'he quedat amb les ganes de saber si la proposició aquesta algú va aconseguir que la fes, a la noia. Cristina, hauràs de llegir. Ho va aconseguir i ho han filmat. Hauràs de llegir. No, que l'avió no es pot filmar, home. Com que no.
No queda clar si està filmat o no, en tot cas... Home, si deien que no hi ha ni principi ni final per les filmacions... Això és abans de començar... O sigui, no ha de començar, clar. Però podria portar una càmera, diguem-ne... Això no ho especifica el llibre, però és una bona qüestió. Dius, potser ja està filmant a l'avió, perquè sí, Casanova, segle XVII, XVIII... Però i què? Amb una pel·lícula d'Albert Serra no pot anar amb avió a Casanova? No.
Clar, per exemple... De fet, penseu que aquesta pel·lícula, he estat llegint abans unes crítiques, ell la va rodar amb 3-4, amb Cinemascope, no? 79 HD. Exactament. I un cop rodat va decidir que no, que no li agradava el format. I que, per tant, tallava. Tallava. I el tallar, evidentment, prescindia de bona part dels laterals del que havia rodat...
Però és igual. És igual, és Albert Serra. És igual. És igual. D'acord? Jo crec que et dic una cosa. És que a mi aquest home em genera una miqueta de rebuig i de coseta perquè penso que ho fa per ell tot això. O sigui, jo crec que... Home, clar, les restes són ditelles. Clar, per això, si ho fa ell, que ho faci ell i per les seves coses. Vull dir que jo, en principi...
no treballaries amb ell no treballaria perquè no vol treballar amb actors per començar i després ell eh i després no crec que vagi mai a una a veure una pel·lícula d'aquest home perquè tinc la sensació que ho vol fer tot una mica que li és igual com dius tu Arnau i que no ho fa pel públic sinó que ho fa per ell però si ho fa per ell escolta que li vagi bé
Sí, sí, de fet, la pel·lícula següent, o potser dues després de les que va rodar, era sobre Hitler llegint tots els seus discursos. Tots els discursos de Hitler, que evidentment són hores de discursos, doncs llegits per un no actor... A Marwenda ho ha vist això o no?
No ho sé. Un català llegeix per la pel·lícula. I aquesta de Hitler que era un únic escenari, un únic personatge i ja està. Sí, sí, sí. I evidentment... Diferents plànols. Aquests discursos en veuen off i després no sé amb què anava organitzant. Però la pel·lícula era això. I una provocació em penso que dura com 12 o 13 hores o 14 o així. I es va projectar tota a... No sé, a Cassell, diria. Aquesta és...
barbaritats d'art que fan a Cacel art contemporani. Ara he dit una barbaritat jo mateix, però... Està bé, està bé, no passa res, és Albert Serra. En tot cas, crec que el títol d'aquest diari de rodatge només volia ser Apocalipsi. Bé, escolta...
Molt bé, gràcies al Mau per aquesta interpretació del títol. De totes maneres, deixa'm comentar que abans que marxi volem parlar de l'acte que anirà acompanyat d'una degustació d'un vi del Penedès, gentilesa del celler de Camp Mata aquest dissabte en el proper recital poètic de l'Ateneu.
Amb els poetes Anna Gual i Ramon Buixet. Això serà dissabte, a quina hora? Finalment, a les 7. A les 7, sí. Havia de ser dos quarts de vuit. Potser en alguns llocs, en alguna agenda, està anunciada dos quarts de vuit. Però a les vuit juga el Barça a Sevilla. Això vol dir que a la sala del costat, a la sala del cinquantanari, hi haurà una gran... La penya veurana.
Pantalla perquè la gent no vulgui veure. Perdona, aquest llibre és un gran pla, el fet d'anar primer a les 7 a veure el text literari i després ficar-se a la penya de blau. Sí, a relaxar-te. O potser al revés, cadascú que faci el que pugui. Depèn, depèn. Però en tot cas, sí, vam conseguir dos cors d'avui, tindrà que comença 5 minuts tard, un arriba, un no, evidentment no hauríem acabat, el recital 20-25 minuts és massa curt, però una hora és una durada correcta.
comença el partit, s'acaba, suposo que el propi Brugit ja ens indicarà, nois, heu d'acabar, i entre mig, algú després d'haver escoltat poesia, d'haver pensat en el sexe dels àngels, o tot el que ens portin, però més a part, a Nagual, amb el seu símbol 47,
el llibre que presenta, i Ramon Boixer d'El Seràs, tots dos publicats per l'Abreu, més, doncs, el que hi aporti, el Roig Boig, perquè aquest és el nom del vi que està estarà. El Roig Boig. Un ancestral rosat del Penedès, com tu has dit. M'agrada el títol. Roig Boig. El nom del vi m'agrada. Sí, sí, matria del celler de Can Mata, que evidentment, doncs,
ja explicarà els motius de per què ha triat aquest vi o no. Un dels motius és que hi ha anaguales de Vilafranca al Venedès i els roigbots no el fan ben bé Vilafranca, però és a partir del costat. Perdona, no és fàcil, perquè des d'aquí la feina de l'Àstrid, en aquest sentit, ja porta un parell d'anys, potser, no? Des que feu els tasts poetis. Jo diria que més a ella des del primer. Entre dos i tres anys, diguem-ho així...
bons, un tast per més, aproximadament, posa entre 10 a l'any, va, posa per fer números rodons, o què? Posem-hi 8. Ah, val, 8. Són més de 20 i no sempre només un, però vaja, entre 20 i 25 segur que ha hagut de trobar 20 o 25 vins diferents sempre.
i que acompanyin bé l'acte poètic, ja sigui pel títol del llibre, per què parlen els poemes, per l'autor de l'origen de l'autor. Escolta, poca broma, eh?
I després, a més a més, escolta... I bons tots. Boníssims tots. Portats sempre a la temperatura dient. I no t'oblidis que, a més a més, fa una sessió setmanal al programa... Al Just a la Fusta. Al Just a la Fusta. És veritat, al matí. Aquí sí que hi ha alguna vegada que he portat un vi al matí que després, gairebé per petició d'alguns dels assistents a aquests tastos radiofònics...
ha portat alguna de les sessions poètiques però hi ha hagut moltes vegades que no s'ha repetit que sumen vins diferents l'àstrid jo crec que arriba a casa seva i tot és bé jo crec que deu haver-hi vins jo crec que a casa seva deu beure aigua ja
No ho sé. L'hi preguntarem. Fa temps que no beu aigua. No, no, perquè és la part de formació professional. En fi, doncs això serà com diem aquest dissabte amb els poetes Anna Gual i Ramon Buixeda al proper recital poètic de l'Ateneu a les 7 del vespre amb l'Arnau Consol aquí present al capdavant de tot això. En fi, hem d'acabar ja el programa. Cristina...
Sí, la penya del morro tingués molta, molta audiència. Avui, què seria, Trending Tòpic? Concentració i flautes per aquesta representació que hem fet tu i jo. Ha agradat, ha agradat. Sí, sí, podríem repetir-la. I, si és més, podríem fins i tot convidar alguna vegada, ja que per sempre parlem dels recitals poètics, algú que vingui aquí amb l'Àstrid, fer un tast nosaltres, que ens toquim una mica, no? I així ja nosaltres deixem això del sol si torre de banda. Tot molt llesta, tot molt llesta.
En fi, gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui amb l'Andrea Bueno, serveix informatius i les notícies de Sant Just, la Conxa Beringo a l'espai d'astrologia, el senyor Benito de la segona hora amb l'Anna Rovira, el Pau Marcos i l'Arnau Consul amb qui acabem, Arnau. Gràcies i la setmana que ve a vosaltres. Que vagi molt bé i, com sempre, al Twitter, Facebook i trending topic del programa, la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Fins demà. Fins demà, que vagi molt bé. Que us ha parlat també Jordi Domènech que s'ha complès com cada tarda. Ho deixem ara amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno i les notícies de Sant Just.
Fins demà. Adéu-siau.
Pegueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, som originals de mena.
Fins demà!
La vida no són tres dies i aquí tots n'hem viscut més. Tenim temps, agafa aire i pren tu.
Fins demà!
La vida no són tres dies, si aquí tots n'hem viscut més, tenim temps.
Fins demà! Fins demà!
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.