El Tribunal d'Unió de Pagèsos, Joan Cavall, ha dit que aquest model
que volen imposar les grans empreses lleteres va en contra del territori.
El model no és el model d'Estats Units, ni aquí a Catalunya.
Som un territori petit, molt arrugat i amb molt poques planes.
I parlem que si anem a un model de 3 o 4.000 vaques,
preferim una granja que només tingui això
o tot aquest volum de llet que el fa, per exemple,
tota la Cerdanya i l'Alt Urgell junts.
Esports, Marta García.
El Barça visita avui el camp de l'Arsenal
en partit d'anar dels vuitens de final de la Champions.
Som baixa, ara de Turán sancionat
i Sandro, Douglas i Bartra descartats.
El partit començarà a tres quarts de nou.
Una hora abans ho farà la TDP per Catalunya Ràdio.
També avui se juga un altre partit dels vuitens,
Juventus-Bayern de Munic.
En la competició juvenil, el Barça ja s'ha classificat
per als quarts de final, després de guanyar per 3 a 1
el Mígilan de Dinamarca en el miniestadi.
A tres quarts de nou també, el Barça l'assa jugarà
en la pista del Palma a la tornada de les semifinals
de la Copa de Futbol Sala.
Els blaugranes, que recuperen Sergio Lozano i Ferrau,
van perdre en l'anada per un gol a dos.
L'altra semifinal, a les nou,
enfronta el Pozo Murcia i el Rivera Navarra.
Els murcians van golejar per una vuit en l'anada.
Segona jornada d'entrenaments de pretemporada
de Fórmula 1, on Sebastián Fetel
ha sigut el més ràpid este matí.
L'astoria Fernando Alonso ha fet 100 voltes
amb el seu nou McLaren.
I l'equip espanyol de natació sincronitzada,
amb nou nadadores catalanes de les deu convocades,
se'n va avui al Preolímpic del Brasil,
que donarà plaça directa per als Jocs de Rio.
Per aconseguir-la, haurien d'acabar
entre els tres primers.
La competició es disputa del 2 al 6 de març.
Fins aquí, les notícies.
Ràdio Pestel, 98.1
Ràdio Pestel, 98.1
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortim.
Conduïm.
Vius Connectat.
Conduïm.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Pestel, 98.1
Ràdio Pestel, 98.1
La penya del morro.
Un programa amb més morro que penya.
Què tal?
Bona tarda, senjus,
i gent de l'estranger.
Com esteu?
Benvinguts al programa de les tardes
de Ràdio.
Després,
no es parla i us saluda Jordi Domènech.
Des d'ara, és un classet al vespre.
Això és La penya del morro.
Bona tarda.
Benvinguts al programa número 1792.
Avui, d'aquí uns moments,
parlarem de les notícies de Sant Just
amb la Cristina Barques.
A més a més,
també vindrem a l'espai de Carretera i Manta
amb l'Anna Rubida,
que viatjarem fins a Brussel·les.
El David Hàbila amb la televisió,
que avui ens va prometre
que ens diria quina estrella de la ràdio
podria tornar a la televisió catalana.
A més a més,
també a la segona hora,
un padre en apuros
amb l'Edu Martínez.
Avui parlarem,
continuarem parlant dels primers dies
que arriba a casa un nadó.
I també acabarem el programa
amb l'Arnau Cònsul,
parlant de llibres que el llibre té
i dels actes que tenen preparats
per aquesta setmana
amb el cicle
Veus del Sud.
I també tindrem
l'Aroa Carmona
a viatge voluntari.
Tot això avui
a la penya del morro.
Bona tarda
i benvinguts al programa.
Cristina Vargas,
bona tarda.
Bona tarda,
què tal?
Molt bé.
Hem de començar parlant
de les notícies de Sant Just,
com sempre,
i avui
de l'empresa
Vegan Air,
Veganar,
com és?
Vegan Air,
no?
Aquí és Aire Vegan,
que demana
a l'Ajuntament
tornar a vendre
els seus productes
a la plaça Mireia,
que és la plaça
que està situada
allà al Sant Pere Màrtir.
L'Ajuntament
ara es troba
a l'espera
de rebre una resposta
per part del Consorci
del Parc de Collserola.
A veure,
tema polèmic.
Què ha passat,
Cristina?
Explica'ns-ho tot
amb pèls i senyals.
Volem saber-ho.
Doncs comencem.
En aquest cas,
l'empresa vegana
que ofereix aliments
sense gluten
i sense lactosa,
entre d'altres,
ha demanat a l'Ajuntament
que se li retorni
el permís d'ocupació
a la via pública
i al lloc de feina.
Des del passat 14...
Els vam entreure,
els vam entreure.
Això diuen.
des del passat 14 de febrer
es trobaven ubicats
els caps de setmana
al Plaça Mirella,
amb Pere Martí,
com deies,
amb la seva foodtruck,
que és aquesta furgoneta
de menjar al carrer.
I asseguren
que arran d'una queixa
del propietari
del bar-restaurant
Espai Plaça Mirella,
que és el que està situat
a l'entrada
de la carretera
de les Aigües...
Competència il·legal.
Doncs el consistori
va decidir revocar
oralment
la sol·licitud
de la llicència
per motius de competència
i justifiquen,
segons expliquen,
que el consistori
concedeix permisos
de manera discreccional.
D'altra banda,
fons municipals
reconeixen
que l'empresa
va efectuar
el pagament
de la taxa
per ocupar
la via pública
i també va sol·licitar
la llicència
per poder realitzar
aquesta activitat
al parc de Collzarela.
Llavors,
perdona,
si estava tot en ordre
i els papers estaven bé,
què passa?
Una cosa és que paguis
la taxa
per ocupar la via pública,
és a dir,
que poden situar
allà la furgoneta
i una altra és
sol·licitar la llicència
però que encara no la tinguis.
És a dir,
necessites tenir la llicència
per part del consistori
per poder vendre
els productes.
Es poden ubicar
però ara per ara
no podrien vendre.
Però això, de fet,
no depèn de l'Ajuntament
sinó que depèn
del Consorci
del Parc de Collzarela.
Aquí està la cosa.
Llavors,
l'Ajuntament
va demanar
en aquest cas
un informe
al Consorci
del Parc de Collzarela
i ara es troba
precisament a l'espera
d'obtenir una resposta
per veure si finalment
poden aprovar
o no aquesta sol·licitud
perquè és una cosa
que, com dius,
no depèn
de l'Ajuntament
de Sant Just
sinó del Parc de Collzarela.
Ara,
el president del Consorci
no és Josep Perpinyà
que és l'alcalde de Sant Just?
No,
del Consell Comarcal
del Baix de Llebregat.
I del Consorci
ara no...
Ja no hi és
perquè jo recordo
que la figura
de l'alcalde de Sant Just
anava lligada
a diferents càrrecs
i entre ells
no sé si era president
del Parc de Collzarela
o es van tornant
entre els municipis
que tenen
termes municipals
al parc
i no sé si ara
li tocava l'alcalde
o el municipi de Sant Just.
No ho sé.
Bueno,
ha fet una campanya
de recollida de signatures
a través de Change.org
per demanar
a l'Ajuntament
poder vendre
els seus productes
a la via pública.
Però si no ha de vendre
l'Ajuntament,
això,
això ja no ha de vendre
l'Ajuntament.
Bueno,
en fi,
doncs veurem què és el que passa.
Qualsevol cosa
ja ho té.
Carros de Fuego.
Em feia temps
que no l'escoltava
mai,
aquest sentit.
Bueno,
l'hem posat per parlar
de l'espectacle
Rondalles d'Orfeu.
Que és una obra de teatre
que es podrà veure
aquest diumenge
a l'Ateneu de Sant Just
amb el grup
Puiggraciós.
No sé on són,
on són aquesta gent?
Són de...
Ah,
i ara m'acabas d'enxampar.
No sé si diria
Granollers
o per la zona d'allà.
Potser sí,
potser sí.
Vallès,
Vallès,
no?
Doncs,
per segon any consecutiu,
aquesta companyia
torna al nostre municipi
i amb aquesta vegada
amb aquest nou espectacle
Rondalles d'Orfeu,
que tot això s'emmarca
dins del circuit
Espai A,
que està organitzat
i fet per companyies
amateurs a Catalunya
que van per diferents ateneus
i aquest cap de setmana
venen aquí.
De què va l'espectacle
Rondalles d'Orfeu?
Doncs la funció
explica el mitjà d'Orfeu,
situant-lo en aquest cas
a la Grècia clàssica,
algunes de les rondalles
que ja podem avançar
que s'explicaran
parlant en aquest cas
de l'arribada
a Terres Catalanes
i també hi haurà
una rondalla.
L'arribada
de Terres Catalanes?
Sí.
De qui?
D'Orfeu.
Ah, d'Orfeu.
Sí, d'Orfeu.
Val, val, val.
I també parlaran...
Ah, d'Orfeu
a venir a Terres Catalanes?
Sí, alguna cosa així
m'ha explicat.
Si més no,
hi ha una de les rondalles
que sí que parla...
Alguna cosa així.
Que sí que parla,
en aquest cas,
de l'arribada
a Terres Catalanes.
Si més no,
perquè és un espectacle
una mica curiós
i intenten fer-ho
d'una manera divertida
i el que fan
és precisament
parlar de rondalles
de l'Emporda
i de Terres Catalanes
perquè combinen música,
que és el llenguatge universal,
com a element principal
d'aquesta obra.
Molt universal, la música.
I ho fan també
amb un teatre d'ombres.
Ah, xinestes.
Tot plegat, doncs,
serà un espectacle diferent.
Hi haurà una quinzena
de persones
que compartiran
precisament escenari
amb la representació
de les ombres
i tot plegat, doncs,
per destacar
aquest espectacle familiar
i musical
que, de fet,
el que volen
és combinar els contes
i les musicals
i les músiques
que, de fet,
tenen molt a veure
entre les músiques
catalanes del Mediterrani
i també
les antigues músiques
que hi havia a Grècia.
Per poder veure
aquest espectacle,
que, com has dit,
serà aquest diumenge
a les 6 de la tarda
a la sala del 50 anari
de l'Ateneu,
les entrades
tenen un preu
de 10 euros
per al públic en general
i de 8 euros
per als socis i sòcies
de l'entitat.
Bé, de fet,
estem mirant
algunes imatges
de la companyia
fent aquestes rondalles
d'Orfeu
i som quasi
una quinzena de persones
i la majoria
van amb guitarres
a veure si podem escoltar
algun fragment.
Serà en sí.
Això és de
Rondalles d'Orfeu.
Aquest diumenge
a l'Ateneu de Sant Just.
Home,
la música és maca ja, eh?
És una mica
rotllo sicilià,
rotllo italià,
una mica...
Però parlaran o no?
Aquest és el dubte
que tinc ara.
Orfeu va néixer
fa molts anys
a les muntanyes
de Pièria.
Ah, mira.
Era fill
de Polo i Caliu.
Ah, no ho sabia.
quan era petit
el seu pare
li va regalar
una lira.
Ah?
Un instrument musical
de set cordes pinçades
que tenia
un so
meravellós.
Una lira.
Que bonic.
Un dia
va conèixer
la jove nínfa
Eurídisa
i se'n va enamorar.
Ah, molt guapa.
Vivien l'un per l'altre
i s'estimaven
bojament.
Ah, que bonic.
M'agrada molt
perquè...
El dia del casament...
A més a més
tot això ho van representant
amb ombres xinesques.
Eurídisa va trepillar
un arbre...
no us hauré.
Està en espailers, Jordi,
de tot l'espectacle.
No cal anar, ja.
No cal anar.
I al final què?
Orfeu, desesperat...
Ara.
Va decidir anar
al més enllà
per buscar-la.
Sí.
Els entrebancs del viatge
els va superar tots
gràcies a la màgia
de la seva lira
i els encants
de la seva música.
Pipset,
no t'adormis, Anna.
Un cop vins
el rei Hades
i la reina
Persèfona,
encisats
per la seva música,
li van permetre
que s'endugués
la seva estimada
a Eurídisa
altre cop
al món dels dios.
Ah, molt bé.
Però amb una condició.
Que falta molt.
Orfeu
no podia mirar Eurídisa
fins que no arribessin
de nou
al món exterior.
Bé, no.
Són aquelles
rondalles llargues
gregues, eh?
Mitologia grega
és xula
però llarga a vegades.
En un instant
Eurídisa
desaparegué
per sempre.
Oh,
pobre.
Desesperat,
Orfeu
no parava
de tocar
i cantar
rondant
i vagant
pel món
i va jurar
que mai més
tornaria
a estar
amb cap altra dona.
Oh,
que bonic.
Quan les teves
amigues
i seguidores
ho van saber
el varen matar
i van llençar
el seu cap
a les aigües
d'un riu
anomenat Ebre.
Els gràcies
ja ho tenien això, eh?
Su pare,
Apolo,
que ho havia vist tot,
va decidir
que esfigar
les dones
convertint-les
en roures.
Ah?
De l'ira
que va llençar
l'espai
amb tanta força
que es va convertir
en una constel·lació.
Ja acaba,
ja acaba això.
I el seu cos
el va enterrar
a la falda
del món olí
on es diu
que els rossinyals
que hi viuen
canten
amb més dolçó
que en cap altre
indret del món.
Ara.
Oh!
Ara,
ja està.
Aquesta és la rondalla
d'Orfeu.
Escolta,
mala llet
tenen els grecs, eh?
Al final
et tanyen el cap,
les dones
es converteixin
en roures
i les lires
les envien a l'espai.
En fi,
doncs...
És la d'Orfeu
però recordem
que hi haurà
més rondalles
entre algunes d'elles
que parlaran
de Terres Catalanes
i de l'Empordà.
Per tant,
caldrà anar
aquest diumenge
a l'Ateneu
a veure
aquesta actuació.
Bé,
si voleu veure
més coses
teniu la rondalla
d'Orfeu
a YouTube
també.
Hi ha diferents vídeos.
No els posem tots
perquè no podem
posar-los tots.
No tenim tota la tarda
però com sàpigueu
que n'hi ha més.
En fi,
va,
que hem d'acabar
parlant d'una altra qüestió.
També literària.
Parlem de
Cal Llibreter.
Perquè Cal Llibreter
arrenca demà
amb el cicle
Veus del Sud.
Durant tres dies consecutius
la llibreria
acollirà presentacions
de llibres i recitals.
No, Cristina?
I el cicle
arrencarà demà
a les vuit del vespre
amb la presentació
de Ningú no ens espera
de Manuel Baixaulí.
El següent
a emportar la seva obra
al municipi
serà
Joan Tudó
Lladres
és el títol
del seu darrer
recull de contes
que es podrà escoltar
dijous
a les vuit del vespre
juntament
amb una petita degustació
de fragments
de la seva obra
i el cicle
acabarà
Passar a menjar?
No, degustació literària.
Home, literària.
Sí, sí.
I el cicle
no ho sabem, eh?
Però que ens ho digui l'Arnau
després si hi haurà
alguna cosa de pica-pica
però el cicle
acabarà divendres
amb la presentació
recital dels darrers títols
de la col·lecció
l'editorial Café Central
amb els mallorquins
Lucia Pietrelli
Jaume Munnar
Ribot
i Jaume Pons
a l'Horda.
Veus del Sud
perquè fa referència
a les illes
o no?
Jo entenc que
Veus del Sud
és per aquest últim dia
sobretot en referència
a aquests tres autors
que venen a recitar
diferents poemes
que doncs com dèiem
som...
Ah, no, perdona
ja ho tinc aquí, eh?
Diu que mentre a Barcelona
s'omple de mòbils
els enjus aterraran
narradors, asesistes
i poetes
vinguts
dels diversos suds
dels països catalans.
Correcte, correcte.
D'aquí que eren mallorquins.
Clar.
Doncs per tot plegat
a més
aquest festival de poesia
que hi haurà
divendres a Cal Lliverte
comptarà també
amb la presència
de l'editor i poeta
Antoni Clapés
la jornada...
Antoni Clapés?
Sí, Antoni Clapés.
No, no, no.
No el del senyor Marcelí?
No.
Vale, vale, vale.
La jornada començarà
a dos quarts de vuit del vespre
i serà la cluenda
del cicle Veus del Sud.
Molt bé, doncs tot això
aquesta setmana
que el llibre té.
De totes maneres
l'Arnau Cónsul
que vindrà després
a la ràdio
a la ràdio
del programa
d'aquí una estona
ens explicarà
una mica més de profunditat
cada acte
i com anirà això
perquè serà demà dimecres
dijous i divendres.
En fi, ja sabeu
que teniu més informació
de les coses que passen
a Sant Just
ara mateix
a ràdio d'esbert.com
i a partir de la set
del Sant Just Notícies
a l'editor vespre.
Cristina Vargas,
moltes gràcies.
A vosaltres, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Adéu, adiós, adiós.
Que diu l'Oriol, adiós.
Bé, parlem ara
amb la...
Ai, amb l'Anna...
Anna Rovira.
Anna, estàs una mica
dormida avui, eh?
Què notes?
Què notes és un cafè?
No m'agrada el cafè.
Ui, quina hora dormida
que tens.
No, és dormida,
és constipat.
Ah, estàs constipada?
Sí.
És que hi ha una passa, eh?
Que no et trobes bé?
Si no en trobo
és per una altra raó,
però estic constipada.
Que vas sortir de festa ahir?
No.
I per què no et trobes bé?
Doncs quina raó és?
Tens els baris.
Ai, què vols que fem?
A veure, para un moment
al programa.
No!
Calla, què vols que fem
una mica de psicologia?
No, no, no, no.
És que no et veig bé, eh?
A veure, avui
Anna Rovira passa
pel divà de Jordi Domènech.
Hola, Anna, bona tarda.
Bona tarda.
T'escolto,
sóc totuïdes.
Avui no has dormit bé?
Sí que he dormit bé
i tot m'he aixecat aviat
perquè no tenia son
i per més, no m'he mogut del llit.
Mics mogudes.
No.
Nics en blanc.
Nics que no saps
què fer.
Nics que t'aixeques abans
perquè la vida
ja no és vida.
La vida
no té cap mena de sentit.
Anna Rovira,
la vida
sí que té sentit.
Ningú ha dit que no.
T'esbaixa.
T'esbaixa d'energia.
No.
T'esbaixa de moral.
No.
Agafes angustipats.
Si t'esbaixa d'energia
no hagués vingut amb bici fins aquí.
No hagués vingut mai.
La bici et cansa.
Estàs farta de la bici ja.
T'agradaria tenir un cotxe
o una motocicleta
i d'aquí ve
aquesta
s'expervació negativa
que tens.
Correcte?
No.
Doncs què et passa
perquè t'estic intentant ajudar
i no t'obres.
És que estàs molt tancada.
és que no t'obres a anar a rodar.
És que no em passa res.
Estic constipada i ja estàs.
Ah, ja està.
Ah, vale, vale.
Ja està.
Fa part de la bici.
Estic constipada i ja està.
Bé, d'acord.
Bé, doncs farem una pausa
per la publicitat, Anna.
i amb aquella alegria
que et caracteritzi,
que et caracteritza,
parlarem avui
d'un país
que és potser...
Més que un país
és una ciutat, eh?
Més que un país
és un club.
Sí.
No,
és una ciutat,
correcte,
la capital de Bèlgica,
Brussel·les, no?
Exacte.
Vale,
doncs aquí és un moment
de penjar el morro.
Fins ara.
Prenem-te alguna cosa,
un copé o alguna cosa,
un té.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Cinema sense fronteres.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
ràdio.
Ràdio Tosfell
98.1
Ràdio Tosfell
98.1
5 i 24 de la tarda,
avui a carretera i manta,
Brussel·les, capital de Bèlgica.
Anna Rubira, bona tarda.
Bona tarda.
Et rebem amb l'himne de Bèlgica,
que molta gent potser no el coneix.
Silenci.
Bèlgica és un país europeu.
Bé, és que no serà lletra.
Avui seguim per Europa
i anem a un dels centres més importants
de la Unió Europea i també de l'OTAN.
Parlem sobre Brussel·les,
que és la capital de Bèlgica, no, Anna?
Sí, i a veure,
què hem de visitar
i què és el que no ens podem perdre a la ciutat?
A veure, jo no vull entrar amb el rotllo
perquè sé que avui estàs baixa i tal,
però a veure, ja, Brussel·les fa mandra ja.
És una ciutat que fa mandra d'entrada.
No!
No?
A mi el centre m'agrada molt.
Bé, no, si tu has...
Jo no he estat, eh?
Jo vaig estar un dia.
Va.
Per tant, jo vull tornar-hi.
O sigui, va ser com un aperitiu.
Ja, ja, ja.
Però sí, o sigui, el que és el centre
i del que ara parlarem...
Aquest és la conegudíssima Gran Plaç.
Sí.
Ah, vale.
És molt maco.
Aquests carrers són molt xulos.
Ja, ja, ja.
Bé, a veure, és el centre de la ciutat, Gran Plaç.
Exacte.
És una plaça d'aduquins,
sota d'aduquins, del segle XVII.
I podríem dir que els edificis que l'envolten
són més o menys d'un estil gòtic
i alguns són de gran interès.
Per exemple, el Hotel de la PIL.
Ah, que vol dir ajuntament en francès.
Exacte.
El Hotel de la PIL.
És l'ajuntament.
Oui, c'est moi.
I és l'edifici...
Aquest edifici es va construir...
A veure...
A veure...
El 1456.
Sí.
I és l'edifici que més destaca
per la torre,
que té a sobre d'uns 96 metres d'alçada.
Oh!
I a l'altre d'aquesta torre
hi ha una estàtua de Sant Miquel.
Sí que és alta, aquesta torre.
Sí.
O sigui, més o menys per l'edifici de la plaça
són de la mateixa alçada
i es veu com a un punt de la plaça
sobre sobre aquesta agulla.
La Sara Família, quan l'acabin,
diu que arribarà al...
Bueno, 105 metres,
és una cosa així, eh?
Tot i que serà molt alta.
Home, vols dir?
Sí.
Per què?
Ah, no, no, no.
No el feia tan alt,
jo, aquesta agulla, però bueno.
Sí, bueno, tu has estat allà, eh?
Sí.
No ho sé.
Bueno.
En fi.
I hi ha un altre punt important,
també, de la plaça,
que és la Mission du Rua.
Exacte.
Que és la Casa del Ré.
La Casa del Ré.
Que, a veure,
en principi no era la Casa del Ré.
En principi crec que era...
Era una...
fa molts i molts i molts anys...
Ah, que has posat un conte?
Quan la plaça encara no era plaça
i no hi havia n'aduquins,
on hi ha ara mateix
la Mission du Rua,
que has dit tu,
sí.
Hi havia una penaderia.
Val?
Feta de fusta.
En Bolanjuri.
Exacte.
En Bolanjuri.
Crec que era una penaderia, eh?
Oui, c'est molt.
I llavors, més tard,
va ser la Casa del Duc,
perquè llavors no hi havia rei.
Ah.
I llavors, Bèlgica,
crec que es van accionar
a l'imperi espanyol
i no sé què,
i llavors va passar a ser
la Casa del Ré.
Ah.
I després van separar
i van seguir tenint els seus reis.
Molt bé.
Perdó.
Sí.
Llavors, la Casa del Ré
i la Massió Duó,
o com vas dir que es deia?
Duó.
Duó.
Duó.
Perdó, perdó.
Duó, duó, duó.
Doncs la Casa del Ré
va ser construïda,
o sigui, tal com la coneixem ara,
el 1536.
Molt bé.
No aquella de fusta del pa.
Llavors, va ser feta
com a residència dels reis,
però des del 1887
és el museu de la ciutat.
Una de les parts
que a mi més m'agrada del museu
és la part que ens posen
tots els vestits
del famós Manec and Pish.
Què?
El Manec and Pish.
Perdó?
El nen que fa pipí.
Però això em sembla molt,
que és molt famós de Brussel·les, no?
Sí, és molt famós.
Mira, és l'únic...
Bueno, mira, aquí tenim
el nen que fa pis.
És l'únic que hi ha, no?
Allà, quasi.
Després en parlem.
Després en parlem d'això.
Manec and Pish.
Perquè, sí, en el museu de la ciutat...
No, perdona, fan de mal dir.
Manec and Pish.
El nen que pixa.
Això què és?
Això és un monument...
Ja et diu molt de la ciutat, eh?
Que això sigui el monument principal.
A veure, aquí...
Bueno, després et explicaré una cosa.
Bueno, digues, digues.
A veure, sí.
A veure, en el museu de la ciutat
es posen un munt de vestits
i molts més que no hi caben
i llavors n'hi ha pantalles
que tu pots anar mirant
tots els vestits que té.
Llavors, n'hi ha un del Barça
i el que a mi més em va agradar
és un que hi havia d'Uvèlix.
Ah!
És que soc molt fan de l'Uvèlix.
Sí.
I em va agradar molt, aquest de l'Uvèlix.
Molt bé.
I fins i tot hi ha un torero...
Bueno, hi ha de...
Perdó, m'has de dir que és una figura
d'un nen que fa pipí
que li posen diferents vestits?
Sí, cada dia el vesteixen...
Potser hi ha algun dia a l'any
que no porta roba.
Però això què és?
O sigui, l'estàtua és d'un nen despullat
que fa pipí, no?
Ah, però tapeu-lo, tapeu-lo.
El vesteixen...
Per exemple, jo vaig anar
i era el dia d'Ucraïna
i portia aviat la bandera d'Ucraïna posada
i vestida amb una bufanda d'Ucraïna.
Perquè no es refredi, ho fan.
Clar, perquè no són costipis.
Però, perdó, només samarreta
i pantalons no?
No, clar, pantalons no.
I samarreta tampoc.
He dit bufanda.
Ah, bufanda, perdona.
En aquell cas, però, clar,
si va d'Uvèlix,
doncs tot va vestit d'Uvèlix.
Sí, la pirlila li deixen a l'aire, eh?
Sí, clar, si no pot fer pipí.
Ja, ja, ja, clar.
Si no, fa...
S'està situada en un dels carrers
que arriben a la Gran Plaç
i és una estàtua d'uns 50 centímetres,
no és gaire gran,
que representa...
Perdona, perdona.
Com a nit ara.
Sempre passa, això, eh?
Des que fem aquesta secció
ja veiem que normalment
els llocs importants,
les estàtues són una merdeta d'estàtua.
Home, a veure't,
què t'imaginaves?
Estàtua d'un nen alçada
com el David de Miguel Ángel?
Un xorro, un xorrazo.
Però veig que no.
No, no, no.
La sireneta de Copenhague,
també, tu en parles de sireneta,
vas allà i...
Hòstia, és que petita.
Sí, és petita.
Clar, això és com allò d'Europa
que deia
Ai, m'ho imaginava més gran.
No recordes?
Però sempre el mateix.
Quan tu també vives a Teruel,
per exemple,
dius el torico,
arribes allà
i dius el torico, el torico,
arribes i res,
és una columna de 30 metres d'alçada
i al dalt de tot, res,
un toro petit, petit.
Vull dir que aquestes coses passen, eh?
Com Ròmulo i Remo a Roma.
Jo me'ls imaginava més gran.
Veus, clar, tot, tot, tot.
És així.
Bueno, en fi,
m'anegampis,
parlem d'aquesta estructura.
Això, de 50 centímetres
i és un nen despullat
que fa pipí en una font.
Lleig.
Pipí en una font.
Llavors,
com que té molta importància
per la ciutat,
molts exèrcits
van intentar robar-la
perquè és bastant antiga
l'estàtua.
Ah, és com un símbol.
I el cert
és que al final
va ser un exconvicta
el que va aconseguir robar-la.
Què dius ara?
Un presoner?
Un exconvicta.
Bueno, un expresoner, vaja.
I va ser el 1619.
Clar, tota la gent
estava consternada
perquè ja no tenien allà
el Marekampish.
Ah, dones el Marekampish.
I llavors,
el 1619
van col·locar
una altra idèntica
al mateix lloc
que és la que hi ha ara.
Menys mal, menys mal.
I...
El perquè d'aquesta estàtua...
No se sap.
No se sap?
No, hi ha com moltes llegendes.
Ah, no, no.
Hi ha una llegenda
que diu que
hi haia com una manifestació
de gent pel carrer.
Espera, un moment,
que et poso música de llegendes
per fer-ho una mica més
en Nenkampish.
Posa...
Ara, vinga.
Les llegendes.
Són de por?
No.
Ah, no són de por?
No, no, no.
Ah, veiem...
Veiem bé.
N'he llegit tres ja,
només me'n recordo d'una.
I no són de por?
No.
Una no l'he entès.
Una no sé què d'un exèrcit
i no sé què molt raro.
Llavors, hi havia un altre...
Molt informat,
molt preparat a la secció.
No, hi havia un altre
que veia que
hi havia com una manifestació
de gent pel carrer
i no sé què.
Llavors, aquest nen
tenia pipí
per anar a pixar
a la casa.
Què passa?
Que en aquella casa
hi havia una bruixa
i el va transformar en pedra.
Ah, veus?
Perdona.
No és de por?
Home, perdona,
si hi ha una bruixa
en una llegenda
no serà de riure,
si et sembla.
Sí, la típica bruixa
d'una casa abandonada
i fantasmagòrica
del centre de Brussel·les.
Una manifestació qualsevol.
Un nen que té pis.
Una llegenda.
M'anec en pis.
Però si ho poses a Wikipedia
et surten la majoria
de llegendes que hi ha.
M'estàs raptant, no?
A que vagi a...
Clar, sé que ho faràs,
sé que ho faràs.
Vale, vale,
doncs digue,
Jordi,
és a la d'aquí.
El que també és cert
és que no és únic
aquest Manec en pis.
Ah, no?
No, o sigui,
l'original és a Brussel·les,
però jo he anat
a altres ciutats d'Europa
i n'hi ha rèpliques.
En pobres així perduts,
dius, ostres,
un Manec en pis.
Com és això?
No ho sé,
però crec que va ser aquest estiu
que m'ho vaig veure
per Suïssa,
en un poble del Tirol.
Perdona,
a Barcelona
es veu que hi ha un Manec en pis.
Mira, veus?
Sí.
Vull dir que...
No, Manec en pis, no.
No ho sé, no hi és, eh?
No, Manec en pis.
No, un poble del Tirol,
jo recordo un,
amb sota la paret,
més petit que l'original,
i re,
una fuga molt petita
i allà l'anem pisant.
I un altre lloc,
també el recordo,
però ara no recordo
exactament a quin lloc era.
Diu que l'11 de setembre del 2014?
Això sí que és misteriós.
Posa una música misteriosa.
Això on?
D'on parlem?
de l'11 de setembre del 2014.
Diu que el Manec en pis,
l'original,
el de Bèlgica,
de Brussel·les,
diu que el van vestir
de timbaler del Bruc.
Sí, pot ser.
Sí, té moltes disfreses.
Però qui decideix això?
La comissió de disfreses
de vestits de Manec en pis?
Suposo que sí,
que potser tenen...
Deuen tenir un calendari
de tants remarcades
durant l'any.
Diuen, mira,
avui toca,
avui els hi podrien vestir d'això.
Bueno,
Manec en pis.
Diu que n'hi ha una
a l'Avinguda de Berge de Montserrat 71
que s'han repartits pel món.
És curiós, és curiós.
Una plaga.
Sí, sí, total, total, total.
Bueno, en fi,
alguna cosa més sobre...
Bueno,
la història del Manec en pis
no ho has trobat.
No ho has trobat.
No he entès gaire l'entrellat, eh?
No, home,
és que estava buscant
el de Barcelona.
Bueno,
és que n'hi ha diferents llegendes.
Una era aquesta,
del nen que pipí
a la casa de la bruixa
i el va transformar
en un estàtua,
en pedra.
Ah,
mira,
el Manec en pis.
És a dir,
que això traduït
és l'Humanet que pipixa.
Perdona,
això és,
bueno,
una mica
poc consistent.
És una estàtua de bronza
que fa 61 centímetres d'altura.
Bueno,
tu has dit 50 i escaig.
Sí,
he dit 50.
Depèn del dia,
creix més o menys.
Potser depèn
de qui n'hagin medit.
L'original
o la rèplica que hi ha ara.
Està situada
al centre històric
que representa un nen petit,
un nuet,
veus?
Un nuet,
un nuet,
que pipixa sobre una font.
Ajuntament amb la plaça Major
es tracta d'una
de les principals
atraccions turístiques.
Bueno,
això ho sabem,
això ho has dit tu ja.
Volem saber
d'on ve això.
Referències.
Manicampis,
la web d'ajuntament,
atraccions turístiques,
Family of Pissing,
estètues.
M'agrada molt això.
Saps els enllaços externs
que et posa la Wikipedia
al final de tot?
N'hi ha un que posa
famílies d'estàtues pigiant.
I si escrius
llegenda del Manicampis?
Ah.
Clar,
potser acabarem abans.
Perdona,
buscar bé Google
és un què, eh?
Sí, sí,
és un màster això, eh?
Què feu estudiar
a la universitat d'aquestes coses?
Doncs sí,
jo vull estudiar-ho.
Ah,
llegendes, no?
Sí.
Llegendes.
Legends.
Bueno,
mentre la busques
t'expliquen una cosa
perquè el Manicampis
no està sol a Brussel·les.
Ah, no?
No.
Té la seva parella.
Qui és la Manicampis?
Janèkampis.
Què?
Exacte.
Janèkampis?
Sí, Janèkampis.
Què és això?
Sí, mira,
a veure,
ubiquem-nos un altre cop
al centre de la Gran Plaç,
val?
I si anem al carrer oposat
on està el Manicampis,
ens trobem a la Janèkampis,
que és la verslifa venina
de l'estàtua
i va ser creada
ja molt més tard,
és molt de...
Podria ser a la teva època, Jordi.
Què dius ara?
Va ser creada el 1987.
Ah, sí?
Què podies ser així?
I parlem d'un restaurant.
Ah?
O sigui,
que avui en dia
jo aniria a veure els dos.
Ah, està bé.
Estaré bé.
La nena allà està de genolls.
Sí, sí.
O sigui, de genolls.
Sí.
Com les nenes fan pipí.
Sí.
Ja ho saps?
Bueno,
però està bé, no?
Aquesta,
crec que no la basteixen, per això.
Si hi ha el nen que fa pipí,
la nena que fa pipí.
Clar, per què no la nena?
Que passa que la nena,
que està posada així com de...
Vull dir,
agatxar...
Ajupida.
Ajupida, no?
Clar, sí, sí.
Escolta, mira,
he trobat ja...
Les llegendes?
Les llegendes que circulen
sobre el Manacampis, eh?
El que els brusalencs
també criden...
Petit Julián es diu,
i és que els seus orígens
diu que són incerts.
Diuen que el petit
es deia Godofredo
i el de Bonarbante,
qui amb tant només dos anys
ja era el senyor d'aquelles terres.
Dos anys tenia ja, eh?
No obstant això,
va haver de defensar-la
davant les oestes
dels senyors de Grimbergen.
El petit diu
que ho van posar
en una cistella
i ho van penjar d'un arbre
per evitar que li passés gens.
Jo he dit una versió aquesta,
però aquesta versió
és la que l'ho he impès.
Espera, espera't,
però acabem amb l'arbre que diu.
Però el nen aprofitava
quan passaven els soldats enemics
per sota
per orinar-los damunt.
Finalment,
hòstia,
una mica...
una mica fort, això, eh?
Finalment,
les tropes de Grimbergen
van perdre la batalla
gràcies al nen
que es pixava sobre els soldats.
Aquesta és una mica
la primera història.
Sí.
Després n'hi ha una altra
que diu
una segona llegenda,
explica que...
que, perdona,
aquesta primera
és una mica marrana, eh?
També.
És com...
És un nen que fa pipí,
la sàlcula.
És el timbaler
del buruc de Bèlgica.
D'allà,
que fa pipí,
no amb un timbal.
Per això.
Anem a la segona llegenda.
Una segona llegenda
explica que,
estant sitiada
a la ciutat de Brussel·les
del segle XIV,
van col·locar
unes metges explosives
al costat
de les muralles
de la ciutat.
Aquesta és la que jo...
El petit Julien,
quan va veure
el que pretenien
i aprofitar
en un moment
de descuix,
es va provar
fins als explosius
i va apagar
la metge
amb el seu pipí,
evitant així,
clar,
la invasió de la ciutat.
És un heroi.
Tindria sentida aquesta.
Sí.
Potser la més creïble
de totes les històries
és la que diu
que el fill
d'un famós
escultor
que es va perdre
i el que posteriorment
van trobar...
Aquesta és la segona.
I ara la tercera
diu que és la més creïble
de totes,
o sigui,
fins això era tal.
I la més creïble
diu que era el fill
d'un famós escultor
que es va perdre
i el que posteriorment
van trobar orinant
a la cantonada
en la qual avui
està l'escultura.
Bé, que s'ha acabat.
Va, que és una història?
Ja està.
Vinga, cap a una altra cosa.
Cap a una altra cosa.
En fi,
Anna,
alguna cosa més
sobre Brussel·les
que hem d'anar
cap al David Avila?
Sí, a veure.
A veure,
que allà a Brussel·les
hi ha el Museu del Còmic,
però si no voleu entrar
a museus,
no serà museus
i tal,
però us agrada
els còmics,
us recomano
que passegeu,
com dic sempre,
pel centre de la ciutat
perquè,
si us fixeu
a les façanes,
moltes,
hi ha pintures enormes
de còmics
típics
de Bèlgica
i un d'ells,
com no,
és el del famós
belga Herger,
el Tintín.
I veus per allà
les façanes
de la ciutat,
doncs,
diferents còmics
i és xulo.
Llavors,
un altre lloc
que tampoc us podeu perdre
és la Catedral de Brussel·les,
que és d'estil gòtic
i va ser construïda
al principi del segle XIII
sobre una església
romànica del segle XI,
o sigui,
veu que no els agradava
i vam tirar terra
i vam ficar aquesta.
Llavors,
a l'interior
no s'ha gens recarregat
i és un fet
que jo agraeixo
perquè a mi
les esglésies recarregades
i molt decorades
no m'agraden
perquè m'agrada més
veure l'estructura
i l'arquitectura
que no passen
als retaules
i totes les coses
que recarreguen
molt les esglésies.
M'agrada més
veure la pedra
i com està treballada.
I per últim,
perdó,
us recomano
un lloc
que no us podeu perdre
que és l'Atomium,
que va ser construït
per una exposició universal
igual que va passar
amb la Torre Eiffel
a París.
En principi
va ser molt criticat
pels ciutadans
però avui
és un dels monuments
més representatius
de la ciutat.
O sigui,
tu dius,
Bruxelles,
li prengues
amb el mànec en pis
i l'Atomium.
Llavors,
l'Atomium
era el pavelló
principal de l'exposició
que es va fer
el 1958
i representava
un àtom de ferro
de 102 metres d'alçada
amb 9 esferes
de 18 metres de diàmetre.
Llavors,
cada esfera
està connectada
amb un tub
que dintre
hi ha unes escales mecàniques.
Llavors,
a veure,
maco,
maco,
maco,
doncs no és
però és típic.
Llavors,
jo vaig anar a veure'l per fora
i ja que estàvem allà
i no hi havia cua
que diuen que no hi havia molta cua
vam entrar a dintre.
Des de dintre
sí que es deuen bastant bé
les listes
que hi ha des de,
a veure,
no està a la ciutat,
des de les afores
i allà,
justament al costat
de l'Atomium
hi ha el que seria
com un Catalunya miniatura
però d'Europa.
Una Europa en miniatura.
Llavors,
des de dalt l'Atomium
el poig,
ara no cal pagar entrada.
És un fet curiós.
Tu has estat a Bèlgica, Jordi?
No,
no he estat a Bèlgica,
no,
i no et crida.
No,
no em crida gaire.
No?
A veure,
he estat a Bèlgica.
Perdona,
pensava que he de ser a Brussel·les.
Jo he estat a Anvers.
Això és a Bèlgica, no?
Crec que sí.
He estat a Bruges, també.
Bruges,
això és un lloc on he d'anar.
Això és a Bèlgica, també, no?
Sí.
Perdona,
llavors sí que he estat a Bèlgica.
Però us ara no.
Aquí vas agafar molts anys,
ja no me'n recordava.
Fem una cosa,
Anna,
tu has estat a Bèlgica?
Jo sí.
Has estat a Bruges?
No.
És que a Bruges
és un lloc que tinc molt falta.
És un dels llocs més bonics
que hi ha ara a Bèlgica.
Ja ho sé.
És com una mena de conte,
perquè totes les cases
són així com punxegudes.
Saps què passa?
La gent m'ho diu.
Llavors arribaré allà i diré
jo, m'esperava més, saps?
Ah,
saps el rotllo Hansel i Gretel?
Sí.
Doncs això,
és molt bonic,
a vegades arribes amb el tren,
vens d'envers,
envers és un poble de pas,
és una ciutat que no té gaire història,
però a Bruges
és una de les coses més boniques
que hi ha a Bèlgica.
Doncs tu arribes allà,
llavors és com una mena,
hi ha ponts,
saps?
Hi ha les cases així...
Hi ha canals, no?
Clar,
hi ha els ponts a sobre els canals
i a dins hi ha les cases,
que les cases són com d'aquestes de...
Són de xocolata, les cases.
Sí?
Te l'has provat, tu?
Sí.
Te les pots menjar,
i algunes són d'anís,
d'altres són de vanilla,
d'algunes són de...
Xocolata?
Xocolata també,
xocolata tot,
xocolata blanc i tal,
i llavors, clar,
és molt bonic perquè és que fos un conte.
Jo ara potser ho estic...
Clar, potser hi vaig i dic,
doncs el camí d'en Jordi
i no té xocolata a la casa, eh?
I la xocolata era una altra potser,
però bueno,
no passa res.
Estava molt bé,
vaig arribar a un tren
i vaig passar-m'hi un parell de dies
i la veritat és que des d'aquí
recomanem...
Però en dos dies
no et va sobrar temps?
Que si em va sobrar temps en dos dies?
Sí.
Està a la Bruxelles o no?
No.
No, és que vintimana un dia es veu,
em van dir,
i dic, bueno, no ho sé,
no ho sé, eh?
Bueno, escolta,
mira,
avui és curiós
perquè hem començat parlant de Brussel·les
i hem acabat recomanant Bruxelles.
Un punt per d'aigua.
A veure,
tampoc és tan gran,
veig i no, eh?
No, no, no ho creguis.
De fet,
jo estava a París
i un dia vam dir
agafem el cotxe a la Bruxelles
i veus el que vam fer,
vam posar i baixar.
Sí.
Està, pim-pam.
Bueno, pum-pam.
Bueno, escolta,
alguna cosa més,
Anna?
No.
Que diguis per aquí, no?
No, no, no.
Ja tens.
Cuida't, ser de tot, eh?
Sí, sí.
Els mocs.
Els mocs i totes aquestes històries
i ens retrobem,
si vols,
i a D-D,
dimarts que ve,
a la mateixa hora,
al mateix Bat Canal,
a Carretera i Manta.
Sí, sí.
L'espai de viatges
de la Panyau.
Adéu,
bona tarda,
gràcies.
Esperem una pausa per la publicitat
i tot seguit,
Continuem amb Més Penyar el Morro.
D'aquí uns moments,
l'Arnal Cónsul
per parlar de llibres.
Fins ara mateix.
La Penya del Morro,
cada tarda de 5 a 7
a Ràdio Desverd.
Ràdio Desverd,
98.1
Ràdio Desverd,
98.1
Avui,
a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Fins ara.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
És el senyor Facebook, és Marc Zuckerberg, que ja està a Barcelona,
que t'envia les memòries de la gent.
Això no sé si ho has vist alguna vegada, que et diuen...
Fa 5 anys de la vostra relació.
Ara ja comença a ser una cosa bonica el Facebook.
Sí, a més, ara crec que hi ha com dient...
avisen si hi ha de coses que no vulguis que et recordem.
Com, per exemple, que jo què sé, que hi tinguis alguna amistat amb l'altre.
Parles o alguna parella o alguna cosa així.
És que, clar, és que fa 5 anys, potser la relació que hi havia entre la gent no és la mateixa que hi havia ara.
Clar, jo, per exemple, explicava històries de llibres.
Vaig descobrir una saga que es deia Joc de Tron.
Ah, sí, és veritat, és veritat.
Bé, però escolta, no parlem de tu i de mi avui, David, sinó que parlem una mica de televisió.
Sí, no deixis aquesta música així, com Tristona.
Bé, Tristona, és l'off-història, eh?
Em respectem.
A veure...
Sí.
Què, què?
No, que escolta, que comencem amb una semi-mala notícia.
Què passa, ara?
És que el TV3 acomiada...
Demà acomiadarà el seu director Eugeni Seller.
Què em dius, ara?
Bueno, alguna cosa he llegit, alguna cosa he llegit, però l'ha acomiadat o ell ha marxat pel seu propi peu?
Però la cadena l'acomiadarà demà, vull dir que demà ell marxa.
Però diu que no es caien bé amb el Puigdemois, no?
No ho sé, això no ho sé.
Mira, ara no sé si es podria dir.
Em sembla que no s'ho portava.
No, tu pots dir el que vulguis.
No ho sé, home, però jo vull dir veritat, vull dir que no ho sé, no ho sé, són rumors.
No, per això mateix tampoc m'he volgut llençar la piscina.
Fas bé, fas bé.
El que sí que s'ha dit és que...
Ja em llenço jo, gràcies, company.
Hi havia com certes divergències entre Junts pel Sí i Convergència.
Ah?
I suposo que abans de tot plegat, doncs l'Eugeni ja deu haver dit, doncs mira, si no us poseu d'acord...
Fuera!
I si hi ha gent que no m'hi vol en el govern, doncs me'n vaig.
Dir-vos que tot això ja sona un nom amb molta força, que és el del cap d'informatius de TV3, Jaume Paral.
Sí.
I segurament serà anomenat o aquest dimecres o a la pròxima reunió del Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Ah?
I el seu relleu en el cap d'informatius serà David Bassa, que és el cap d'informatius de Catalunya Ràdio.
Bueno, vinga, doncs la Corpo, que hi ha canvis, i TV3 també, eh? Vinga, 4 anys portava l'Eugeni Sellent, eh?
Que abans va ser director de Ràcú i després se'n va anar a un altre lloc, no?
Sí, no. Va ser director de Ràcú als seus inicis i després va marxar cap a TV3 a l'abril del 2012, o sigui, gairebé fa 4 anys.
Vale, vale, vale.
I després a Ràcú hi havia hagut el Sorrelló, va ser l'Eduard Pujol, que havia sigut el cap dels programes de la cadena.
Molt bé.
Ah, per cert, es va acomiadar amb una piolada que posava així, eh?
Dic, final d'una etapa, gràcies a tots els que m'heu acompanyat, content i satisfet de la feina feta, visca TV3.
Ah, molt bé, no? Ah, doncs mira, bé.
Després també va enviar un comunicat intern als treballadors en el que donava les gràcies per haver-los ajudat,
que va agafar les regnes de la cadena en una situació complicada, en crisi econòmica, que va haver de fer retallades,
però que tot això, gràcies als treballadors, han pogut fer una grandíssima feina.
Molt bé, perfecte. Després, més coses, perquè també tenim, per exemple, una polèmica a la delegació de televisió espanyola a les Canàries.
A veure, David, què ha passat concretament?
Doncs sí, avui tractem la informació televisiva sobre els despatxos, ja que a la delegació de les Canàries més de la meitat dels treballadors
no van tenir feina durant tot l'any passat i van cobrar.
Per ser més precisos, el 56% dels treballadors d'aquesta delegació no van tenir cap activitat durant el 2015.
Aquestes dades han sortit a través d'una auditoria interna que ha fet televisió espanyola
i que ha deixat en evidència el malbaratament de recursos públics.
Com a conseqüència de la inactivitat, l'informe ha constatat que el 86% dels recursos tècnics que té televisió espanyola a les Canàries
no es van fer servir durant tot un any.
Home!
Tot el 2015.
Home!
Però això què és?
Si posem el focus d'atenció a Catalunya, aquest informe diu que el 18% de la plantilla
va estar de braços plegats durant el 2015 i el 36% dels equips tècnics que hi ha a Sant Cugat
es van fer servir per sota de les seves possibilitats.
Sí, perdona, està infravalorat i infrautilitzat, com dius tu, les instal·lacions de televisió espanyola, no?
I a sobre cada mes cobrant i dels diners públics.
Llavors què hem de fer ara?
Doncs això són unes nades que han sortit publicades d'una auditoria interna.
Suposo que ara aquests dies estem esperant amb canvis de governs i hi haurà canvis, aviam a veure què.
També, en el cas de Madrid ha passat que el 13% del personal assignat a programes no va tenir cap activitat
i el que és pitjor, el 66% dels equips tècnics tampoc en va tenir cap ús.
Però això què és? Això és una vergonya.
Home, i tant, 18% de la plantilla a Catalunya, braços plegats durant el 2015.
El 36% que hi ha a Sant Cugat s'han fet servir per sota de les seves possibilitats.
El 13% del personal assignat a programes no va tenir cap activitat.
O sigui, que són funcionaris de la comunicació una mica, no?
Sí, sí, sí. Mai millor dit.
Tot això aquí ho ha destapat, a veure.
Això ho ha destapat el confidencial, s'ha fet una auditoria interna i aquestes dades les ha destapat el confidencial.
Perdona, la dada que és d'emolidora és que més de la meitat dels treballadors de la delegació de Canàries,
com deies al començament, no va fer res, no va tenir cap activitat durant l'any passat.
Què, anaven a la redacció o anaven a treballar a les instal·lacions i no feien res?
Bé, no ho sé, suposo que anaven, o miraven, fitxaven, si havien de fitxar, miraven el diari i tornaven.
Hòstia, que fort.
O fitxaven, fitxaven, marxaven i tornaven.
Ja, ja, ja.
I havien de tornar a l'hora de marxar.
Jo al·lucino.
A veure, perdona, és que Televisió Espanyola és una mica un cas expedient X en general, eh?
Vull dir que allò necessita una reestructuració a fons, però bé, perfeta.
Però sap greu.
A mi no em sap greu, què vols que et digui, noi?
No, a mi em sap greu perquè...
Televisió Espanyola veig...
No, perdona, ara, és que m'ho estic d'un tema que fa temps que tenia com una cosa a dir,
ni que la vaig a dir.
Televisió Espanyola és una televisió carca i antiga.
Sí, però és una televisió que podria jugar...
Estic d'acord amb tu, però és una televisió que s'hauria de despolititzar.
Tenen treballadors i talent de sobres per fer programes bons,
com ja s'ha demostrat en el cas de Cachitos.
L'equip de Televisió Espanyola de Sant Cugat fan coses brillants
i durant tota la seva història n'han fet.
i podrien seguir explotant-ho per aquesta via.
A mi em sap greu perquè a les televisions públiques
i s'ha de lluitar per tenir unes televisions públiques dignes.
Sí, senyor.
Bé dit, David.
Molt bé.
I dic que les televisions privades i les ràdios privades
estan molt bé que hi siguin i que també fan una molt bona tasca.
Però s'ha de dir que les televisions privades i les ràdios privades
treballen per uns empresaris.
I les televisions i ràdios públiques treballen per nosaltres.
Molt bé, sí, senyor.
Al servei del poble.
Com Ràdio 2B.
Per cert...
Ara he fet la falca, però no.
Escolta, una cosa...
Per cert, per cert, un moment.
Saltem-nos la notícia de Supervivientes.
Què em dius ara?
No has parlat de Supervivientes?
Sí, ja tens, sí.
Però parlem d'una notícia referent a Sant Just,
ja que has parlat de Sant Just.
Què passa?
A veure...
La tens a la pauta, la tens a la pauta.
Sí, un moment, perquè estic buscant la...
Ara estava buscant la música.
Hi havia una música que volia posar això, però no la trobo.
Tens una música?
Ah, sí, sí, calla, sí que la tinc.
Tu, escolta això.
Saps què és o no?
Què et sona?
Oh, Operación Triunfo.
Oh!
Operación Triunfo.
Va, cinc anys.
Sí, perquè...
No, és que aquí vaig a la tema.
Perquè diu que l'acadèmia on es va gravar Operación Triunfo
està en venda.
Sí, sí, sí.
Home, jo el trobo fort, eh?
És una nou industrial que va acollir els triomfitos
de totes les edicions, de fet, no?
Sí, sí, sí.
Mira, el 21 de febrer del 2011
es va tancar aquesta porta de l'acadèmia
per sempre més.
I tens un call del Carlos Lozano?
T'explico, no, no, això és una altra cosa.
Ah, vale, vale.
T'explico.
Aquesta nau, mira, té tres plantes.
Després us passaré l'enllaç perquè el pongeu a les xarxes.
Es veuen tipus com quan es ven un pis
a aquestes pàgines web.
Sí.
Doncs es poden veure les diverses habitacions.
Hi ha buides,
però sí que es pot veure el lloc on assajaven en Bustamante,
el lloc on es maquillaven...
Perdona, està tot buit,
sembla una pel·lícula del Balagueró
i que diuen que, de vegades,
si tu t'apropes de nit,
entre les 3 i les 4 de matinada,
se sent com el manoguís toca el piano.
I es veu, perdona un moment,
que és que la llegenda no acaba aquí, d'aquesta nau.
Clar, per això no la venen.
Perquè després diu que es veu la Nina
que es mira al mirall
i fa...
Què canta millor que jo?
Va, tot.
Que ens canta, que ens cantarà.
No, us explico una mica què té aquesta nau.
Mira, té una superfície de 3.000 metres quadrats,
un terreny de 2.570 metres quadrats,
oficines de 800 metres quadrats,
una altura de 8 metres,
8 lavabos,
un despatx,
entrada per camió,
vestuaris...
M'interessa molt per a mi.
El preu.
El preu.
El vols saber?
Què? Sí.
Té un preu de
1.600.000 euros
per a qui el vulgui comprar.
Perdona,
podríem anar a Ràdio d'Esverna allà, no?
A veure.
Daríem unes reaccions molt grans,
per exemple.
Però bueno,
i després dir-vos que
si no el voleu pagar trinco-trinco,
podeu llogar-la a 3.000 euros al mes.
Sí, no,
m'interessa molt,
m'interessa molt.
Bé,
passem l'enllaç,
que ja el penjarem al Facebook del programa.
Si a algú li interessa,
l'Acadèmia d'Operació Triomfo...
Que està aquí a Sant Jús.
Que està aquí a Sant Jús,
està en venda,
val?
I el tall del Carlos Lozano,
a què ve això?
El Carlos Lozano,
que està tancat a la casa de Gran Hermano,
doncs el Carlos Lozano,
en aquella edició mítica d'Operació Triomfo,
va tenir un record...
Quina, la primera?
La primera.
Va tenir un record per Sant Jús d'Esverna.
Què dius?
Ya llegó el momento,
dice Bisbal,
pero antes de empezar,
me gustaría como lo agradecer,
vamos a ver,
a toda la gente,
el Ayuntamiento y Ciudadanos de Sant Jús d'Esverna.
Què dius?
Cuidado,
por el apoyo que nos han dado
a Operación Triomfo,
lo bien que nos han tratado
y lo bien que nos han cuidado.
¡Oh!
¡Oh!
¡Oh!
Lozano,
de bien Sant Jús d'Esverna,
bé.
Amb 50 milions de personas
i va a citar...
¿Qué 50?
50.000 milions de personas.
Això va sortir a tot el món.
A tot el món.
Escapell de gallina,
emoció màxima.
Pots tornar a posar-ho?
Ja llegó el momento,
dice Bisbal,
pero antes de empezar,
me gustaría como lo agradecer,
vamos a ver,
a toda la gente,
el Ayuntamiento y Ciudadanos
de Sant Jús d'Esverna.
Ah, Sant Jús d'Esverna.
Cuidado, por el apoyo que nos han dado.
Oh, así,
a ti, Carlos,
a ti.
Perquè ara els programes
de jazz music
diuen
aquí en Barcelona
i no,
és Sant Jús d'Esverna.
Ah, Sant Jús d'Esverna.
Parla de molt.
Com diu aquell,
Sant Jàs d'Esverna,
que ho diríem a Ciutad de Notícia
de Telecinco.
Sant Jàs d'Esverna.
Bueno, escolta...
Per cert,
la setmana que ve
us portaré
talls
i molt bons
de Carlos Lozano
ficant la pota
a Operació en Triunfo
que eren
sensacionals.
Bueno, escolta,
i em parlava...
No hi havia d'happings
en aquella època,
però,
de debò...
David,
tenim un minut i mitja
per acabar.
ahí, Josep Pedrerol,
l'autèntic,
va aparèixer al Cracòvia.
Va quedar retratado,
no?
Escoltem-lo, va.
A veure si podem escoltar-lo.
Vinga.
Así no, eh?
Ya has tenido
un minuto de gloria, ¿vale?
Ya has tenido
un minuto de gloria.
Esta es mi sección.
Ah, perdona,
pero así no.
Así no.
Josep Pedrerol,
la verdad,
nunca llegaría tarde.
Hoy has quedado
suplantado.
Venga, vamos.
Primer, primer tristac.
Venga, vamos.
Dale.
Los gags de Pedrerol
al Cracòvia
sonar el millor de la temporada.
Aquest Pedrerol
els mereix un òscar.
No,
no t'equivoques,
no.
No merezco un òscar,
merezco
todos los premios posibles.
No.
Bueno,
humor, humor.
El Pedrerol,
això l'ha revitalitzat, eh?
I tant,
i tant,
i tant,
i tant.
Com es diu l'actor
que limita,
l'imitador?
Raül,
Raül López.
Fa,
m'encanta aquest noi,
fa molt bé.
I després,
ahir,
un altre dels gags
que es va ametre
va ser
l'Aerocitis fals
amb
un fals,
Alfons Arús,
i un altre fals,
Víctor Amela.
Escoltem-lo.
A veure,
et sembla que l'Alfons Arús
li van la banda.
Anem amb la Cracotúlia.
Hòstia,
molt bo.
Molt bo, eh?
Molt bo, també.
Senyor Amela,
bona nit.
Anem amb el gac del Cracòvia.
Què li sembla?
M'ha agradat, eh?
A mi m'ha agradat
perquè té referències clares
a Francisco de Quevedo
i a la literatura barroca.
Un acompanyament
per la literatura barroca.
De seguida,
parlem de Quevedo
a la tertúlia literària,
la literatúlia.
Però abans,
anem amb Pedrerol
fent de Bruce and Springsteen.
Bé, escolta,
molt clavat
a l'Ivan Lavanda,
eh, a l'Aruç?
Sí.
Molt clavat.
I l'Ivan Lilla
està molt clavat
amb la descripció física.
Potser faltava polir
una miqueta més
l'imitació,
però també estava molt bé.
De què?
Del Víctor Amela?
Del Víctor Amela.
Sí, sí, sí.
Bé, en fi,
dediquem-nos a abraçar
als companys del...
Del Cracòvia,
un aplaudiment.
Del Cracòvia.
M'agrada que em l'inviten,
a l'Aruç.
Bé, escolta,
David Gondó és aquí.
Moltíssimes gràcies
una setmana més
per haver-nos acompanyat
i dimarts que ve,
ja veure si tant de bo
podem ja
restablir l'horari habitual
que és el dimarts
després de les notícies.
Tot i que aquesta hora
m'agrada plorarte
perquè, clar,
són les 6
i ja no, saps,
ja t'haig d'acomiadar,
vull dir,
no allarguem el comiat
perquè ja...
A veure,
però si vols
em puc quedar
fins a la segona
i a la tercera.
No, no, no,
perquè ara hem de connectar
amb Catalunya Ràdio
i ja no tenim més temps.
Ho dic la setmana que ve.
Bona tarda.
Fins la setmana que ve,
aix ve.
Adéu, adéu.
Adéu, una abraçada
més forta.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sebrià.
El líder socialista espanyol
Pedro Sánchez
ha anunciat
que accepta les condicions
que el president de Ciutadans,
Albert Rivera,
ha posat sobre la taula
per un acord d'investidura.
Pedro Sánchez ha dit sí
a fer la reforma express
de la Constitució espanyola
que li ha reclamat Rivera.
Sentim ara la proposta
de Rivera primer
i l'acceptació després
de Pedro Sánchez.
Sé que esto que he pedido aquí
no es sencillo
para el Partido Socialista,
pero también les digo
que Ciudadanos
no está dispuesto
a renunciar a esto.
¿Para qué va a estar Ciudadanos
en un acuerdo de gobierno
si no es para que los españoles
vean un cambio político?
Cuando hay voluntad de cambio,
hay voluntad de acuerdo.
Si estas son las propuestas
que permitan culminar
un acuerdo
entre el Partido Socialista
y el Partido de Ciudadanos
de Albert Rivera,
nosotros decimos que sí.
I mentrestant Esquerra Republicana
reclama la convocatòria
d'un referèndum
a l'escocesa
per situar-nos
abans d'un any
a canvi de la seva
abstenció a la investidura.
És una de les condicions
que plantegen els republicans
després de les converses
que han tingut aquesta tarda
a Madrid
amb Podem.
Madrid, Jordi Prats.
Bona tarda.
El portaveu d'Esquerra,
Joan Tardà,
ha recordat a Podem
que la línia vermella
dels republicans
és el dret de decidir.
Les hemos animado
a no rendirse
si ellos consiguen
un acuerdo
con el Partido Socialista
de manera que el Partido Socialista
se comprometiese
a la celebración
de un referéndum
a la escocesa
en el plazo de un año.
Es posible,
creo que muy posible
para serles honrado
que nosotros
podríamos abstenernos.
Jordi Prats,
Catalunya Ràdio Madrid.
Notícies breus,
Montse Quadreny.
El vicepresident del Govern
i conseller d'Economia,
Oriol Junqueras,
assegura que les empreses
catalanes en general
estan en bona forma
i destaca la potència
de les tecnològiques.
Ho ha dit
durant la seva visita
al Mobile World Congress,
fida de Barcelona
a l'Hospitalet
de Llobregat,
Marc Jurado.
Bona tarda.
Malgrat els efectes
de la crisi,
el conseller Junqueras
creu que les empreses
catalanes
i sobretot
la indústria tecnològica
tenen bon múscul.
Estem parlant
de 12.800
empreses
vinculades
al sector tecnològic,
a les telecomunicacions,
a les tecnologies TIC.
Estem parlant
de 84.000
persones
ampliades a Catalunya,
84.000
treballadors.
Estem parlant també
de 14.000
milions
de facturació.
Marc Jurado,
Catalunya Ràdio
Mobile World Congress.
A dos quarts
de 8 per cert comença
el segon torn de vaga
als autobusos de Barcelona
s'allargarà fins a dos quarts
de 10 i es preveu
que afecti un 30%
del servei,
tal com ha passat
amb altres convocatòries.
Demà ni torna bé
una de metro
de tot el dia,
amb serveis mínims
del 50% en hora
a punta del matí
i la tarda
i del 30%
la resta del dia.
Uns mínims
que fixa el govern
i que avui
la seva portaveu,
Neus Monter,
no ha descartat ampliar.
Els quatre
presumptes jihadistes
atinguts
aquesta matinada,
tres a Ceuta
i un al Marroc,
planejaven fer
atemptats a Espanya.
Fins i tot
ja havien avançat
en les gestions
per adquirir
el material
per dur-los a terme.
Així ho ha manifestat
el ministre espanyol
de l'Interior
en funcions
Jorge Fernández Díaz.
Tenia
avançades
gestions
hechas
per adquirir
armes
i material
que eventualmente
serviera
també
per fabricar
explosivos
destinados
a la comisión
de esos
atentados
terroristas.
El govern belga
ha anunciat
el restabliment
temporal
dels controls
fronterers
en França
amb previsió
d'un possible
flux
de refugiats
que podrien
marxar
d'un gran
camp
situat a Calé
just a l'entrada
del túnel
que comunica
el territori
francès
amb el Regne Unit
i això
perquè el govern
francès
ha més
una ordre
per l'evacuació
parcial
del camp
frenada
temporalment
a l'espera
d'una ordre
judicial.
El conseller
de Cultura
Santé Vila
fixa en 298 milions
d'euros
el pressupost
que ha de tenir
el seu departament
aquest any
per regenerar
les polítiques
culturals
actuals
i impulsar
noves accions.
En la seva
primera compareixença
al Parlament
com a conseller
de Cultura
també ha avançat
que a mitjà termini
vol aconseguir
el 2%
del pressupost total
del govern
de la Generalitat.
L'any l'any
torna a ser
a Barcelona
per oferir a l'auditori
dos concerts
demà i divendres
no queda ni una sola entrada
al final
el pianista xinès
no dirigirà a l'OBC
però sí que s'ha compromès
que la pròxima visita
a Catalunya
tocarà peces
de compositors d'aquí
catalans
també de compositors espanyols.
Barcelona
Blay Mercè
Bona tarda
Expectació
per la trobada
de Lang Lang
amb la premsa
un músic encantat
de tornar
a ser a Barcelona
ciutat
on inicia
la seva gira
espanyola
on hi farà
dos concerts
el de divendres
amb l'OBC
que finalment
no dirigirà
per un canvi
de programa.
Lang Lang
ja pensa
en la següent visita
que farà a casa nostra.
Ara estic treballant
en les suïts espanyoles
del Venice
i les Goyesques
de Granados
de manera que
a la propera visita
interpretaré
aquests compositors.
Aquest cop faré
Rachmaninoff,
Mozart,
Tchaikovsky,
Chopin i Bach
però la pròxima
seran
Granados i el Venice.
Granados a Venice, yes.
És un fragment
d'una entrevista
als sentits
de Catalunya
Informació.
Lang Lang
també ha explicat
que durant la seva estada
té intenció
de visitar
algun directiu
o jugador
del Barça.
Martí Cuní,
Blai Mercè,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Esports, Marta García.
El Barça
juga avui
en el camp de l'Arsen
a l'anada
dels vuitens
de final de la Champions.
Són Baixa
d'aturant sancionat
Sandro Douglas
i Bartra,
descartats.
El partit
començarà
a tres quarts de nou.
Una hora abans
ho farà
la TDP
per Catalunya Ràdio.
També avui
se juga
un altre partit
dels vuitens,
Juventus-Bayern de Munic.
En la competició juvenil
el Barça
s'ha classificat
per als quarts
de final
al superar
per 3 a 1
el Mígilan
de Dinamarca.
El Barça
l'assa
jugarà
en la pista
del Palma
a la tornada
de les semifinals
de la Copa de Futbol Sala.
Els blaugranes
que recuperen
Sergio Lozano
i Ferrau
van perdre
en la nada
per un gol a dos.
El partit
serà a tres quarts
de nou.
A les nou
l'altra semifinal
enfrontarà
el Pozo Múrcia
i el Rivera Navarra
amb avantatge
pels murcians
per un a vuit
de la nada.
I l'alemanja
Bastian Vettel
ha sigut el més ràpid
en la segona jornada
d'entrenaments
de pretemporada
que s'està fent
en Fórmula 1
en el circuit
de voltes
en un dia
que en tota la pretemporada
l'any passat.
A les set
hi tornarem
al Catalunya Vespre
un Catalunya Vespre
previ a la TDP.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
són les 6 i 7 minuts
us parla Cristina Vargas.
Les competències
un model de gestió
de l'equip humà
és el nou taller
gratuït per a empreses.
Els consistoris
juntament amb els serveis
locals de català
i promoció econòmica
de Sant Feliu,
Sant Joan d'Espí
i Sant Just d'Esbert
organitzen aquest nou curs
que es farà demà.
Les inscripcions
ja estan obertes
i es poden fer
omplint el formulari
que trobareu
al web
promocióeconòmica.santjust.net
Més coses,
els mèdicis de banquers
a Mecenes
és el títol
de la conferència
que es farà dijous
a l'auditori
de la residència
de la Mallola.
L'historiador
Salvador Claramunt
serà l'encarregat
de conduir la xerrada
que organitza
l'aula d'extensió
universitària
per la gent gran
del Baix Llobregat.
Ahir es parlarà
de l'explicació
de com els mèdicis
van passar
de ser botiquers
a banquers
i també
de la seva desaparició
al segle XVIII
per la manca
de descendència.
Tot plegat
serà a partir
de les 6 de la tarda
a l'auditori
de la residència
de la Mallola
situat al carrer
Raval de Sant Mateu
46-48
esplugues
de Llobregat.
I una punt més
el Consorci de Turisme
del Baix Llobregat
ha reditat els cupons
per Gaudí
de propostes
en família.
Són uns descomptes
i promocions
per visitar
els principals
atractius turístics
de la comarca.
Es podrà visitar
l'actripte de Gaudí
de la colònia
Güell en família
per 14 euros.
Entrar gratis
al Canal Olímpic
per fer activitats
d'oci
a l'aire lliure
o fins i tot
també aconseguir
entrades gratuïtes
al Museu
de Matemàtiques
de Catalunya
i obtenir
un 50%
de descompte
als tallers familiars.
Aquests cupons
es poden adquirir
a través del web
del Consorci
turisme
baix llobregat
punt com
barra cupons.
I fins aquí
la informació local.
Nosaltres tornem
amb menys d'una hora
a partir de les 7 del vespre
amb els
Sant Just Notícies
d'edició Vespre.
Ara escoltes
l'àdio d'Esbert
sintonitzes
l'àdio d'Esbert
la ràdio
de Sant Just
98.1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
M de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Plaza
o
inee
bringing
l'anima
l'anima
l'anima
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Què tal? Bona tarda. Són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la Banyà del Morro.
Bé, d'aquí uns moments parlarem amb l'Arnau Cònsol, com cada setmana de llibres de Cal Llibreter
i aquest cicle de les veus del sud que comencen ja a partir de demà i cada dia al centre del carrer Bona Vista de Sant Just d'Esbert.
Parlant de llibres, també tindrem l'Aroa Carmona, del català de joves,
que avui ens comentarà algunes qüestions de viatges voluntaris a l'ICUC,
aquests viatges d'intercanvis europeus per gent jove i tal.
Bé, d'aquí uns moments en parlarem.
Però abans de tot això tenim el Padre Napuros, per excel·lència del programa,
que és l'Edu Martínez.
Edu, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, què tal?
La secció Un Padre Napuros, aventures d'un pare novell.
No ho sé, no ho podíem...
Perdona, la secció.
Podríem dir-ho així.
No, a veure, la secció és aquesta, eh?
Ara no em veus canviar la cosa.
Per cert que, si voleu, podeu consultar, perquè heu de ser pares,
o teniu, jo què sé, el vostre nen o nena té pocs mesos,
l'Edu, que ja tindrà un nen de dos anys,
i està esperant ja un segon, que està allà, que ja està la Clàudia, que està allà, no?
El vam demanar a Amazon ara fa nou mesos.
L'altre dia i està allà...
I ja la furgoneta ja està a punt d'arribar, ja...
Bueno, si voleu, us podeu posar en contacte a través, per exemple,
del telèfon de la ràdio, que és el 93-372-3661,
93-372-3661,
o, si no, també a través de la webcam de RadioDesvert.com,
on allà podeu escriure tots els vostres dubtes sobre aquesta qüestió,
a RadioDesvert.com.
La web de la ràdio, doncs, és aquesta, no té més misteri.
I del que parlarem avui?
Avui...
Avui parlarem de queques i llantos, que et sembla.
Molt bonic, molt higiènic, molt higiènic.
És el que és, eh?
Escolta, abans d'entrar m'has dit,
abans de començar, recorda'm que t'expliqui una cosa.
Pots creure que no m'ha anat del cap?
No m'ho crec, això, Edu.
No, jo el que volia fer era...
No sé si els teus oients...
Veus, no, són de la ràdio, són de tots.
De la família.
El teu programa, el teu programa.
Bueno, els nostres oients acostumen a ser els col·laboradors d'altres seccions del programa, eh?
Ja, els vostres oients, suposo que sabien que era el teu aniversari fa poc.
Felicitats, nen.
Bueno, gràcies.
33 tacos.
A veure, una cosa, tampoc no cal anar-ho dient, eh?
Vull dir, ja està.
Podries ser pare, eh?
Què?
Podries ser pare.
Podries ser pare i mare, també, tota l'hora.
Podries ser mare i mare.
I vas fer una cosa molt bé, per pares.
Ah, sí? Gràcies.
Vas fer una cosa molt bé per pares, que és fer, en comptes d'una festa, a partir de les 9 de nit,
que ja, te'n pots oblidar quan ets pare, o mare, en general, eh?
Sí.
Quan ets pàtern, doncs vas fer un vermut.
Sí.
I això és molt bona idea.
Bueno, a veure...
Instaureu, sisplau, la gent que vingui, col·legues, amics, amigues...
Ho vaig fer per tu, eh?
Que siguin pàterns, en general.
Ho vaig fer per tu, eh?
Instaureu vermuts fiesta.
Ho vaig fer per tu, perquè sé que...
Molt bona idea.
Et convé i tal.
Perquè podem anar, ens podem mig tajar.
A veure.
Això sembla que no, però és un puntillo, ahir, que fas el vermut.
Perquè era diumenge, també.
Què has de fer, un diumenge?
Què has de fer?
Un sopar?
Un vermut.
Què és una cosa que fas?
Un dinar llarg.
Un vermut, doncs queda bé.
Ara ja, fins d'aquí set anys, no?
Que cada 20 diumenge no fareu res.
I més, és més, ens vas convidar i tot.
Sí.
Que això va molt bé.
Sí, sí.
Tot, tot, tot.
Però vas fixar-te que...
Bravo, Jordi.
Sí, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Però, bueno, tampoc no.
No, no passa res.
Seria un moment, seria una...
No, sis.
Que no cal, no cal, no cal.
No cal.
Jo, perquè...
És que, bueno, és el que tinc.
Si jo pogués, jo convidaria a tots els meus amics
a fer un creuer pel Mar Mediterrani, tot junts, tota l'hora.
A tots cinc.
A tots dos, que sóc tu i el Bernat, el teu fill.
Bueno, mis amigos.
Però, bueno, com que no els tinc, només puc convidar a Pinky,
la bebida per a niños, el cava.
Bueno, escolta, Edu, hem de continuar parlant...
Fem parlant de...
Fem parlant d'alimentació, tema teta,
que és un debat que, bueno, s'enceta i...
Correcte, correcte, s'enceta.
Sí, no sap com m'acaba.
Perquè estem parlant de les primers dies que arriba el nadó a casa.
Arriba el bebè, el bebè...
Tu sabies que el nen perd un 7% del seu pes?
Què dius ara?
Sí, és una cosa que et preocupa, quan el nen...
Clar, tu ho vas dient, no?
El nen s'ha engraixat, i si no ho saps, resulta que el...
En el teu cas, al cap de 30 anys,
després torna a recuperar un 150% del pes.
Un 7% que vaig perdre, deia, clar.
Però això què dius?
O sigui, perdre el pes des de l'hospital a casa?
O no, o quan?
No, durant els primers dies.
Ah, sí?
Sí, les primeres revisions et perds un 7%.
Ah, no, o sigui, no t'enfantis.
Ah, no, o sigui, no t'enfantis.
A veure si es va fent com el que...
Benjamín Baton, no?
Però fent petit, petit, el nen...
No, en aquest cas...
És normal perdre pes...
És normal les primeres setmanes.
Les primeres setmanes perds una mica de pes de com ha sortit d'allà...
I una altra cosa molt curiosa, que tu no sabràs...
Què?
Que és el meconio.
Perdona?
El meconio, nen.
Meconio?
Però això...
Què és el meconio?
Això és una paraulota.
Veurem alguna cosa, deixem el meconio per més tard...
Ah, vale.
Que ens truqui qui sàpia què és el meconio.
A veure, sí, que hi rebrà un detall del programa.
Hi rebrà un meconio.
Un me...
Què dius? Un meconio?
Un meconio...
Guardaré el meconio del meu segon nen per aquesta persona.
Sí, no sé si estem...
Jo no trucaria, eh?
Jo no trucaria, eh?
No, no, és problema.
Que truquin, que truquin, que truquin.
Que truquin.
9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1...
Alguna cosa caurà del programa, potser.
Potser sí.
Vale, escolta, Edu, avui parlarem d'alguna cosa en concret o tot és avançant?
No, no, no, no.
És avançant, no, no.
L'allanto.
Però fa com paneta.
Aquests primers dies...
Ja, bueno, no.
Per què?
Parlar del plor, home.
El plor d'un bebè és un dels sons més esgarrifosos que hi ha a la humanitat.
Home, clar, el plor d'un bebè és un...
Perdona, el plor del teu bebè és glòria bendita.
Perdona, però un bebè plorant per mi és un nen...
Sobretot si és el teu veí, no?
Clar.
I són les 3 i mitja a la nit i és garrifós.
És com que el nen, no sé, sembla que ho estigui passant malament, no?
Saps el punt...
Vull dir, té un punt així...
Diguéssim que hi ha com fases del plor.
Sí, vull dir, el nen, abans de plorar...
Vinga, aquí tenim un bebè.
Aquest nen no sembla que ho estigui passant bé.
Tu què diries que li passa?
A veure, silenci.
Tu de què creus que pot plorar un nen?
Té gana.
Té gana.
És el típic.
És el típic.
Un clàssic.
Aquest nen té gana.
Els que no tenim fills, es plora.
Vinga, gana.
Doncs pot ser que no.
Perquè hi ha diverses opcions de plor.
Ah, sí?
Sí.
Hi ha diverses coses.
O sigui, no...
Pot tenir gana.
No tots els plors de bebè són iguals.
No.
Ah.
No, no, no.
Per exemple, ens pots il·lustrar amb diferents fonoteques de...
Ah, home, clar, i tu?
Home, si ets un pare, tu et vens aquí a aconsellar...
Fa aquest ploc, que has fet ara, tu...
Muà, muà.
A veure, com és?
Muà, muà.
Muà.
Allargant les as, al final...
No, perdona, però tu...
Muà, muà o...
Muà, muà, muà, muà, muà.
No.
Muà, muà, muà.
No.
Això no és.
Això no és.
Això és un nen amb...
Sigues una mica seriós.
Això és el bebè del harpo.
No.
No, a veure, això seria...
El guà, muà.
Exacte.
Ara tens el...
Com és?
Muà.
Muà.
Muà.
Fa com una espècie de...
Muà.
A veure, sembla això, el curso de Pepa Rubianes.
A veure, i si fa el nen...
Muà, muà.
Saps com?
Muà.
Muà.
Més o menys, jo crec que més o menys aquests tons tot arriben a ser el mateix.
A veure, a veure...
Que passa a ser...
Ja no és pló, és...
És ràbia absoluta continguda.
No m'estàs entenent, perquè el nen et diu això, en realitat.
No m'estàs entenent.
Clar, clar, clar.
Que arriba...
Passa d'aquest muà, que més o menys és acceptable, et passa a aquest...
Muà.
Perdona, quin mal rotllo.
Sí, una cosa...
Això ja és.
Muà, muà.
Però el part, et pot donar molta estona, això.
Muà.
Et pot donar molta estona.
Però això, perdona, és un nen que no només té ganes, sinó que té pipi a sobre.
No, és un nen que té ràbia.
Ah.
I és perquè no l'entens.
Ah.
Perquè no saps quin tipus de plor o què li està passant.
Bueno.
I tu, en el teu cas, dirai, també li posaries un biberón.
O la teta en el seu...
Sí, sí.
La meva teta també.
No, la teva no.
No.
La parella.
La mare.
O la mare, o el que sigui.
Sí, o el biberó, el biberó.
Doncs tu li poses...
I no seria això.
No.
Perquè poden ser.
Ah, a veure.
Ojo.
Gana.
Ah.
Panyel brut.
Perdona, pots-te'n repetir el so?
Gana.
Sí, no, no, no, el so de...
Mué.
Sí, amb aquest so, eh?
Amb el mué.
Amb el mué.
És començament de gana.
Vale.
Llavors, quan ja passa el...
Muà!
Hòstia, però això...
Això?
Això es vamos a morir.
Això és un nen que...
Aleshores, ja no tinc gana, estic enrabiat, de veritat.
Però això és un nen que és com...
Fins que és tornar a calmar i llavors li pots donar això.
Pots donar-li el biberó, li pots donar la teta.
Vale.
Li pots canviar el penyal.
Ah.
Ah, si no ho havies pensat, tu.
No, no havia pensat.
Clar, però això de...
Perdona, no cal que plori, ja amb l'olor, normalment ja ho saps.
No et pensis, jo tampoc pensis que quan són tan petits no...
Bueno, menys el meu fill, si algun dia en tinc, que segur que fa olor a roses.
Sí.
Merda de roses.
Això és un clàssic.
Necessita dormir.
Dormir.
Això també és un clàssic, que pots provar de posar-lo al cuco.
Això en parlarem, eh?
Escolta, perdona.
Desprunes, cucos, de ser...
Perdona, quantes coses, no?, que pot dir-te un plor?
Encara, encara.
Encara podem tenir braços, necessita braços.
Què vol dir, braços?
Braços és braços, necessita que els atenguis, que els juguis amb ell, que els distreguis.
Perdona, jo sé fer el balconet.
Què és el balconet?
El balconet, agafes el nen amb braços, però d'esquena al pit, o sigui, te'l poses,
i llavors ell mira cap a fora, com si diguéssim, i llavors ell posa les seves manetes i els seus bracets
per sobre les teves mans, i llavors li fas com un balconet.
Ah, molt bé.
Saps?
I això és el balconet.
I li fas una cançoneta, oi?
Sí, i llavors tu tires tot de plantes, per exemple, per sobre els braços, i és un balconet en jardí.
Aquí?
Sí.
No, però jo t'ho recomano, amb terra i tal, i després ja...
Ho veurem el Pere.
Sí, no et dones...
I l'última, i definitiva...
I l'última, i definitiva...
Què?
S'han de treure el balconet, ja.
Què?
Pare, ja, el balconet.
Bona, bé, és prou.
Ja està, ja està.
Tira el balconet.
Són plantes diverses, potser.
Bona, bé, bona.
L'última...
Què?
Colicos.
Hòstia.
Què són els colicos?
Tu saps què són els colicos?
Fa mal rotllo, un coli, no?
Un colico, pel bebè...
Un colic.
Són gasos.
Ah.
Que se'ls hi para els tres mesos.
Els tres mesos de vida...
Sí.
En principi, el pediatre et dirà...
Sí.
Que els tres mesos...
I sí que està bastant comprovat.
Perdona, això és un colic?
Això és un colic.
Ah, perdona.
No, però no són gasos.
No són gasos tipus el teu, que són podrits.
Li dic pet, eh?
No.
No?
Són gasos que tenen per dins que van movent-se, diguéssim.
Oh, exacte.
Les criatures...
I realment, en aquest moment, aquest sí que et fa patir.
Per què?
Perquè fa una pesta allò que està patint.
No, perquè la nena està patint...
Ah, està patint, està patint.
Però clar, com saps si és un colic?
I llavors què has de fer, si és un colic?
Què has de fer?
Molt bona pregunta, Jordi.
Gràcies.
Sembles un...
Saps que ja hem tindic de fer preguntes a l'estat.
Molt bé.
Sí.
Com ho pares?
Una molt bona opció, hi ha com diverses opcions, una molt bona opció és fer el balconet
que dius tu, però a punt de caure.
Saps el balconet aquest que m'estaves dient tu ara?
Doncs te'l poses a la barana, amb les cames obertes entremig, i li fas un meneo de sexe.
Ara mateix no m'estan veient als ràdiodies.
Jo li dic al Superman.
Però és com agafar-lo amb el braç estirat, posar-li el cap a la teva mà, i els braços
i les cames penjant.
I llavors calma i es relaxa.
Una altra molt bona opció per passar còlics és la cinta aquesta, que no me'n recordo,
perquè tu haig de portar una teoria, que són portadores...
Mètrica, mètrica.
No, no, no.
Cinta de córrer.
No, no.
Cinta del cap.
Cinta de mètrica.
Maria Cinta Monteguts.
La cinta...
La professora de l'institut, Maria Cinta.
Clàssic.
Un record.
Què fa? No sabem què fa.
Està bé, no?
Està bé, no?
Està bé, no?
Està bé.
Una celebració.
Està el penges com un cangur.
Ah.
Com un cangurito.
Ah, val.
Una granoteta.
Sí, sí, sí.
El penges de la cara teu...
Perdona, però un còlic...
I aquests còlics es passen.
Vale.
Recomanació pels còlics.
Quants còlics?
Agafeu una cinta, no d'institut, sinó de penjada de portadora.
Hi ha una mitjana de còlics o no, per saber-ho una mica?
Pot ser d'això, com sempre, depèn del nen.
Sí.
Pot ser que tinguin cap, pot ser que tinguin vols.
Però els tres mesos es para.
Però no és perillós, eh?
Els tres mesos, para.
O sigui, al partir de tres mesos...
Compleix els tres mesos i n'ha acabat.
Ah, està bé.
I llavors hi ha les altres opcions.
Gana, apanyal brut, necessitat de dormir, o braços...
Perdona, perdona, que sàbi, que és el cos humà, eh?
L'evitre és que sí, eh?
És un pla, nen.
Un aplaudiment pel cos humà, va.
Molt bé, ja, vinga.
Escolta, alguna cosa més a tenir en compte?
Perquè he d'anar a cabany a la secció, eh?
Quan el...
No, al final no s'ha vingut casar el meconio.
Vols que et digui que el meconi?
Ah, sí? A veure, tenim una trucada, a veure.
Ah, no.
El penjat?
El penjat, el penjat.
Hola?
Hola, bona tarda?
Hola.
Hola.
Hi ha algú en casa?
No, el penjat.
No hi ha ningú.
Ah, s'ha decidit.
Alguien llama?
Coge el telèfon, coge el telèfon allò.
Ràpido.
Coge.
No hi ha ningú, sí.
No hi ha ningú.
Hola.
Bueno, en fi, total, què és un meconi?
El meconio és...
No, meconio.
Com es diu?
Meconio.
Meconio.
Meconio en castellà, no sé com és en català.
És de mal pronunciar.
Meconio.
El meconio.
El meu conio.
El meconio seria en català.
El meconi.
El meconi.
El meconi.
El meconi.
Mi-coni.
Ami grega.
El meconi.
El meconi seria tot el que el nen em drapa a la panxa de la mare.
Oh.
I és la primera cagadeta.
Que és com petroli.
Aquí t'acabes de canar, qual?
A veure, això és el meconio?
Això és el meconio.
Però de la primera de totes, del primer dia.
La primera, la primera, la primera.
Que és tot el que ell ha absorbit.
La primera caqueta.
Sí.
Ai.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Caqueta.
I és una caqueta negra com de petroli.
Ai, que bé.
És com una gota de petroli.
Molt bonic tot, eh?
Molt bonic.
Si la guarda.
Sí, i fi, eh?
Us tenen protecció molt fina.
Fina.
Fina, fina, fina.
I segura.
Bueno, perdona, això se para.
Això se para, eh?
Això se para.
És l'experiència més bonica de la teva vida.
Ara.
Tens meconio.
Fina, fina.
I flors.
Molt bé.
I si no és fi.
Molt bé.
Edo Martínez, moltes gràcies.
Un moment, no marxis.
No?
No marxis perquè saps què passa?
Que hem de trucar a l'Aroa Carmona.
Hombre, l'Aroa.
I llavors, ara faré una porra per la publicitat.
Jo la trucaré.
No és segur que avui tinguem l'Aroa.
Val.
Llavors, per això, si no, et quedarà d'acabes.
El podem xerrar una estona?
Sí.
Hombre, quina buscar el diari?
Ves a buscar el diari ara.
Ara, vés a buscar el diari.
Però, un moment, això en cas de que l'Aroa no estigui...
No, Edu, que potser t'ha marxat.
Vull dir que estem.
Un moment de dic que tu no hi ha un moment de dic que estem.
Un moment de dic que tu no hi ha un moment de dic que estem.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música,
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
No, Edu, que potser no hi ha un moment denne.
Aquest dimarts, a les deu del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook.
A Twitter, La Penya del Morro.
A Facebook, La Penya del Morro.
Com veus, som originals de mena.
Un minut i arrem a dos quarts de set de la tarda.
Continuem en directe a La Penya del Morro.
I d'aquí a uns moments tindrem l'Arnau Cònsul, que ens parlarà d'aquest cicle de veus del sud,
on diversos autors, assagistes i poetes literaris vinguts dels diversos suds dels països catalans
estaran a la llibreria de Cal Llibreter aquest dimecres, dijous i divent.
Des d'aquí a una estona ens explicarà l'Arnau Cònsul el programa.
L'Aroa Carmona diu que ara mateix acabo de fer la moto per venir cap a Sant Just,
o sigui que jo crec que avui ja no parlarem amb ella,
però vaja, demà, de totes maneres, vindrà gent a la ràdio i els entrevistarem,
que són participants de l'ICUC a Sant Just d'Esvern.
Són, de fet, diferents joves d'Europa,
que estan en un intercanvi juvenil d'aquest programa, que és l'ICUC,
que continua creixent i no para,
i demà ens vindran a visitar a la tarda aquí a Sant Just
amb l'Aroa Carmona i l'Imanol López,
que són els dos que porten aquesta activitat al nostre municipi.
De totes maneres, mentre no arriba l'Arnau, Edu Martínez, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, eh?
Sí.
A veure, no t'emocionis, eh?
O sigui, véns a omplir un forat, eh?
No és que t'hagués trobat...
No, no, no.
No, perquè tu ets el col·laborador del Padre Napur.
Vols que et parli d'un llibre que li he comprat a l'Arnau?
Quin?
Ah, l'Arnau Consul.
Ah, aquest llibre té, quin?
Li vaig comprar el llibre de La digestió és la qüestió.
Que és una mica el micònius, aquest, no?
Exacte, correcte, però de grans.
T'explica com fer caquita, que tenim dos fínters...
Com tu?
Per tu i per mi?
Sí, sí, sí, sí.
Ah, sí, no té res a veure.
T'explica l'intestí, l'important que arriba a ser i la poca importància que li donem.
Edu, tu ets un bon tema?
O sigui, tu només parles de caques i de...
I un bon català parla de caques.
No, perquè això és un tòpic com una casa.
O sigui, un bon català no...
És mentida.
Perdona, un bon català no ha de parlar de caques.
Però ho hi ha de demà.
Que algú truqui, si us plau, qui no parla de caques a l'hora de dinar.
Deixa'ls oients i en pau, que no truquem.
No truqueu, no truqueu, no truqueu.
A veure, Edu, tens aquí el diari.
Què fa?
Un bon pare que fa també llegir el diari tant en tant, no?
Bueno, quan pots.
S'ha de dir que aquesta part, precisament, és complicadeta.
El poder-te posar-hi així, tranquil·lament.
Ara, escoltar-la, la notícia d'última hora que diu que Ciutadans i PSOE...
Han pactado.
Han arribat a un acord o no?
Han pactado.
Però això què vol dir?
Això vol dir que tenen cent...
Cent...
Quants?
Cent trenta?
No arriben?
Cent trenta?
No és suficient, cent trenta, no?
No, perquè falten quaranta i pico diputats per arribar.
Per tant, haurien de pactar.
En Podem.
Esquerda Unida, que em sap que no el veurà ni en pintura Ciutadans.
Esquerda Unida i Ciutadans diu que sí, que s'entendran molt.
Molt, molt, molt.
Sí, té la pinta.
Molt, molt, molt.
Després em sap que també Podem.
Podem em sap que també té molt bona relació amb Ciutadans.
No, està molt bé, eh?
Pedro Sánchez...
Em sap que apunta molt bé, això del govern aquest.
Sí, apunta que s'entendran segur, eh?
Bé, bé, bé.
Diu que hi ha hagut un...
Després no en fotien d'aquí, de Catalunya.
Un acord entre el PSOE i Ciutadans per dir la investidura,
però els caldran més partits, els liberals, diu que reclamen suprimir diputacions...
No, els liberals, els Ciutadans.
Diu que reclamen suprimir diputacions i aforaments...
Partido pirata.
Però també, a més, és que diu que necessitaran els vots del PP.
Però si és una cosa...
És que ara...
A veure si ara voldrà el Rivera fer PSOE, PP, Ciutadans.
El president de Ciutadans diu que ha firmat aquest dimarts que són a prop de l'acord,
ja han acordat, de fet, no?
Vull dir que ja està fet això.
I diu que, per exemple, hi ha algunes reformes, com, per exemple,
limitar vuit anys els mandats del president del govern espanyol,
que fins ara no hi havia límit.
Ara, això sí, ara, això sí.
I tu podries estar vint anys.
Després cobren el que cobra un ex-president.
Són reformes noves.
Després, per exemple, Rivera diu que està convençut
que s'obrirà la ponència de reforma constitucional
per reforçar el pacte.
I diu que són reformes que el PSOE ha acceptat
i que, bueno, fa que el partit s'estigui plantejant votar sí
a la investidura de Pedro Sánchez.
Tot i que això, ja hem dit que fa un moment,
que ha sigut...
No arribarà.
No arribarà.
Ha sigut que sí, eh?
Com?
Que no arribarien els diputats.
Bé, falta més.
De moment ja tenen els ciutadans,
dient que sí...
Correcte, correcte.
I per què no truques a l'alcalde i preguntes?
a l'alcalde i a l'alcalde i a l'alcalde...
Escolta, l'alcalde...
Perquè no et fiques en aquest embrolli, no?
No és tan fàcil, eh?
A l'alcalde sempre està en les seves reunions.
Té un cabinet de comunicació.
No, es truca allà a l'alcalde i...
Escolta, l'alcalde...
Sóc el Jordi Almena, no?
Ah, no.
No funciona així, això.
No, a més vull dir, ja, un protocol i tal.
Vull dir que no...
Però què vols que et pressis?
No, seria trucar-lo i preguntar-li.
Escolta, com ho veus, això?
No sé si tant...
Així, no?
O Guillermo.
El Guillermo segur que t'ha agafat el telèfon.
Guillermo francés.
Guillermo francés segur que t'ha agafat el telèfon.
Sí, però Guillermo francés...
És que no tinc el telèfon aquí, ara.
Guillermo francés ens estàs escoltant segura.
Segur, segur, segur ens estàs escoltant.
Sí, és amic del Facebook, de la Pernodon Morro.
Que truqui ell, no?
Truca...
Mira, això m'agrada.
A l'adiu d'esbèl.
En nom de truque a nosaltres, que truqui ell.
Truca'ns.
O qualsevol dels socialistes que tenim al govern.
A veure, Edu, tu estàs fent una crida
a que qualsevol polític de Sant Just truqui a la Pernodon.
Truqui i doni l'opinió d'aquest personat.
No tens gaire criteri, tampoc.
És actualitat.
Tu, qualsevol.
Qualsevol.
No, però qualsevol, qualsevol, no.
Perquè saps quin polític, expolític de Sant Just...
Ràdio de qualitat.
Vaig llegir l'altre dia...
Periodisme d'investigació.
Vaig llegir l'altre dia que està fent nous contactes.
Sí.
Un així al tot alemán...
Et sona?
Pablo...
Pablo Barranco.
Pablo Barranco?
Resulta que la talla es va ajuntar amb Pegida.
Aquell moment, Pegida.
No és broma, eh?
Veig que està llegint a la directa,
o pots buscar ara mateix.
Sí, sí, sí.
Que diu que està, bueno,
doncs està intentant fer amiguetes allà a Alemanya.
Ah, sí?
Ah, molt bé, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Diu que està intentant refondre un altre cop
Plataforma per Catalunya.
Plataforma per Catalunya o...
Aquí hi ha un dia democràtica.
Perquè va acabar amb dia democràtica.
Sí, no va acabar tot bé.
Que diu que el dia següent
estava molt disponible per tothom.
I la cosa és que ara
s'han anat adonant unes voltes per Alemanya,
per això de Plataforma per Catalunya,
perquè com l'altra ja se'n va anar tan bé.
Ah, molt bonic, no?
Sí, sí, sí.
Vaig estar llegint la teva.
Ho podeu buscar qualsevol dels...
L'home, perdona, Pablo Barranco,
un dels homes més integradors
que jo conec de Sant Xur d'Esverde.
Integrador, però bueno, tothom, tothom, tothom, tothom.
Vinga, va.
Veniu, veniu.
Veniu, veniu, que farem un partit
que integrarem a tothom qui vingui.
I ara, amb el tema dels refugiats...
M'ha trucat, ja, diguem-ho.
Què?
M'ha trucat, diguem-ho.
Para.
Com el mòbil tens?
A l'LG.
Doncs ja és hora que te'l canviïs.
No, no.
És broma, ho dic perquè ara semblava
que fàssim un anunci d'aquests de programa esportiu.
El Mobile World Congress.
Però hi ha el Mobile World Congress,
que tu tens aquí una notícia...
No, no, no, no, el Zuckerberg...
A veure, a veure.
Zuckerberg.
Zuckerberg, reina.
No, no, perdona, perdona.
Zuckerberg.
No, Zuckerberg.
Zuckerberg.
Zuckerberg.
Zuckerberg.
Renya les operadores.
Per què?
Perquè diu que internet ha d'arribar a tot arreu
en pla altruista.
Ah, perquè diu que hi ha 4.000 milions de persones al món
que no tenen internet.
Que no tenen internet.
De fet, a tota Àfrica, per exemple, què?
I si no tens internet...
Ja, ja, ja, ja.
I a Aèrica.
I com es connecten a Facebook?
Clar.
I a Cornellà?
Què?
Clar.
Què?
Què?
Què?
Què?
Què?
Què?
Llavors, aquest home...
Tranquil, tranquil.
Llavors, aquest home diu que abans de gastar diners amb el 5G,
que és la tecnologia que arribarà...
Amb el Movistar, que segur que et posa un complemento de 5G,
20 euros massa al mes, o no sé què.
El 5G anirà tan ràpid que els WhatsApp t'arribaran abans que tu els enviïs.
O sigui, el WhatsApp ja sabrà què vols enviar, ja.
Sí, o no?
Sí, de lo ràpid que anirà el 5G.
Quina alegria.
I llavors diu que, clar...
És la mateixa persona que diu que ha vist a la seva filla recent nascuda.
Tornem a un paper en apuros.
Vinga.
Tornem a un paper en apuros.
No, pares, estàs en monotema.
Que ha vist...
No, no, és que...
No, no, és que...
Ara diré una cosa, jo, dels padres en apuros.
quan un és pare, tot el dia està parlant de la mateixa.
Bé, jo ara faig la meva versió...
Aquí tens el contra.
Jo et faré una...
Un contra papi.
Un soltero en apuros, et faré jo.
Un soltero rodeado de papis.
Per donar una mica l'altra visió externa,
perquè a vegades esteu una mica...
amb la vostra cosa.
Però bé, eh?
La cosa és que el Zuckerberg ha sigut papi.
Sí.
I diu que la seva filla només l'ha vist per realitat virtual.
Per?
Realitat virtual.
Ah, bueno.
Que jo em pregunto.
Però perdona, perdona, un moment.
Tu ets un tio multimillonari...
No, encara no has sortit, potser, de la mare.
No, no, no, no.
Està dins del fetus i...
No, no, no, no, no, no, no, no.
No l'ha vist encara en persona?
No l'ha vist en persona.
Però quan fa que ha nascut.
Per res, per res, per una setmana, jo què sé.
Fa una setmana...
I encara...
O sigui, ha vingut a Barcelona abans que anar a veure la seva dona a l'hospital.
Però tu ets el multimillonari, un dels multimillonaris més famosos, amb més pasta, amb més jets privados del món,
i no ets incapaç...
I ets incapaç d'agafar l'avió i anar a veure la teva filla, perquè ho estàs veient en realitat virtual?
O sigui, perdona, això vol dir que...
Tu eres tonto, tio.
Mira, sentència.
Jurkeberg és tonto, però tonto tonto.
Potser prefereix estar a Barcelona que anar amb el seu fill.
Tonto.
Qui prefereix estar en un lloc, abans que amb el seu fill, tonto.
Acabat ja la història, hombre.
Què vol dir en realitat virtual?
Que ha fet un Skype amb el Madó?
No, no, no, realitat virtual, tipo...
Tots en recordes el Star Wars.
Ah, perquè porta les ulleres aquelles.
El Star Wars?
Sí.
Que hi ha un holograma.
Sí.
Més o menys és això.
L'R2-2.
Més o menys és això.
No?
Hi ha un...
I es porta les ulleres i veu la seva filla.
En comptes d'agafar-la i fer-li el corpito, com deies tu...
Sí.
Pues no.
El tio va i es fota les ulleres i diu que està en la seva filla.
Marc Zuckerberg és un Jedi.
És un tonto com una catalana.
Bueno, bueno, no t'enfadis, no t'enfadis.
Les coses són com són.
Però així no és la teva filla, tampoc.
No és el teu...
Però és que...
Com pot ser que tinguis 4.000 milions d'euros i no siguis capaç d'agafar-te un avió i anar-te a veure la teva filla?
No, perquè està liat, està liat.
Està liat, està liat fent què?
Fent què?
Doncs està liat fent Facebook.
Fent footing a Barcelona, per exemple.
Fent footing a Barcelona.
Vas veure les imatges davant de la...
Amb el guàrdia, suposo que és amb el segureta, no?
Primer surt davant de la sala de família i després surt el castell de Montjuïc.
Que la gent deia, Zuckerberg no s'enganyis perquè portes la samarreta sense suar.
Llavors, tiu, una patajada, eh?
No, no, no.
Es veu que diu que hi ha gent que això és postureo, que el tio va baixar la sala de família a fer una volta per allà.
De fet, amb el cotxe el van portar fins a Montjuïc, va fer una volta per Montjuïc, van penjar dues fotos i ja està.
Perquè diu que la gent que està malalta i no té poca feina van estar mirant la samarreta del Zuckerberg
i no està prou suada com per haver fet els 10 quilòmetres que separen la Sagrada Família del castell de Montjuïc.
Molt bé.
Ara, la gent també té poca feina, eh?
Perquè mirar-te això, ho dic, poca feina, tens.
Bueno, potser...
No, no, jo només ho dic.
Jo ho deixo anar aquí, pal indignado.
No tenen fills, no tenen fills.
Jo ho faig indignado.
Bueno, en fi, Edu, hem de deixar-ho aquí.
Hem de deixar-ho, ja?
Tu m'estaves calfant, ja.
Si no has dit res.
Perquè anava a parlar...
¿Cómo que no?
Si no has dit res.
Anava a parlar aquí del...
Què tens aquí?
Què tens?
Mira, ara el ministre interior...
Què passa?
Diu que ha agafat...
Bueno, no m'hi ficarem això perquè potser surto aquí...
Què passa?
Es posado.
Sí, bueno, una cosa perquè segur que...
Diu que ha agafat 4 persones que anaven a atentar aquí a Espanya.
Ah, tema seriós, ojo.
Tema seriós.
A veure, què diu?
No, no, ho he sentit ara a les vostres notícies, perdona.
Sí, bueno, les nostres, són les de Catalunya Ràdio.
Que conec a Catalunya Ràdio, què diu?
Connecteu amb Catalunya Ràdio, si ho diuen.
Vinga.
Repetir.
Per exemple, tota la indústria de l'alimentació...
No, res.
Ah, està en el Mobile World Congress.
Ah, és qui era?
El Dani Jiménez, d'aquests.
Qui no, el Dani Jiménez, a veure?
Sí, només s'estan i pleitats, el que passa és que...
Ah, aquell, hòstia, aquell científico loco.
Que els encanta als nens, eh?
Sí.
Un gran programa pels nens.
Però, a vegades, no és que és més nen, ell o el científico loco?
L'Andre Guim...
A veure, què diu el científico loco?
Estem començant a investigar.
Estorgo, que sort la com ho ha fet, el Dani Jiménez.
Ja, fluixet.
No ho sé.
Bueno, en fi, programa de tardes de Catalunya Ràdio, un aplaudiment.
Els de la tribu, no?
Els diuen o no?
Els de la tribu.
La competència directa.
La tribu.
Bueno, deixem els indis aquí.
Tu què en penses dels mòbils, ara?
Dels mòbils?
Home, però és que sense mòbil no ets ningú.
I del coltan?
Què?
Coltan.
Què és coltan?
No saps què és el coltan?
Una pràctica...
Vindré a fer classes d'ètica, eh, xaval?
Coltan?
Coltan.
És el que porten els mòbils que foten unes atrocitats a Àfrica.
Tota Àfrica.
Per extreure aquest mineral que no t'ho posen mòbil.
Ah, és un mineral, el coltan?
I ho porten totes les taules...
Perdona, que no sigui cobalt.
Coltan?
No, no, no.
No, no.
Al final, Mar, tenen un medicament.
Ah, m'he vist jo.
Bé, i què passa?
Que tots van plens d'Àfrica...
Atrocitats.
Atrocitats.
Això és diamantes de sangre, eh?
Vull dir aquella secció que...
Una vista.
Mira, ja ve l'Arnau Cónsul.
Eh, avui s'ha de...
Arnau, espera.
L'hauríem de saludar...
No, no, no, no.
No.
Estic acabant.
L'hauríem de saludar...
No, calla, calla, Edu.
Avui no és el dia, perquè l'Arnau, pobre, ha vingut.
Ha vingut.
No, estic acabant.
No, calla, no.
Avui només ha vingut res.
No, no.
L'Arnau...
Estic acabant aquí un minutet.
No, no, no, no.
L'Arnau, pobre, que avui es mereix que tu no diguis res i jo tampoc, perquè ha vingut a la primera hora i l'he enviat a casa i ha tornat a venir ara.
En sèrio?
Hi ha hagut un fallo...
A veure, porteu el realitzador.
No, no, no.
Mira, en aquest programa...
Mira, avui és el programa 1793.
Què faràs pel 2000?
La setmana que...
Pel 2000 ja passa.
Això és el programa aquell, ja va passar, eh?
Més enllà del 2000.
La setmana que ve...
I pel 1800?
La setmana que ve fem el programa 1800.
Aquí anava jo, el divendres que ve.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
I què faràs?
No ho sé, encara, en un moment.
Com a, no, no, no.
I mira, durant els vuit anys de programa...
No, vuit anys no.
Ja nou o deu temporades, ja no sé quines temporades portem.
No m'havia passat mai el que, pobre avui, l'Arnau...
Va, va, menys lobo.
No, no, t'ho juro.
Ara ho estàvem dient.
Arnau, et demano...
És un paio.
L'Arnau, és un paio.
Què?
L'Arnau, és supermacu.
Arnau, et demano disculpes en nom de la penya del morro.
Surto un palet i foto dos hostis al realitzador.
Calla, calla un moment, que estic parlant.
En nom de Ràdio d'Esvern, també Gina Pol i Josep Perpinya.
Et demano disculpes perquè regidora de comunicació i alcalde, respectivament,
per això que ha passat avui i que ha sigut un error de producció.
i que, sí, em sap greu perquè has vingut a la primera hora...
Per la literatura es fan els quilòmetres que calgui.
Això, això també, això també.
Però, en fi, Edu, vols ser tard, eh?
On vas tu?
Què fa?
A público accionant-se.
Bueno, és un home a vermut amb un jersey marró de collal
aplaudint com un ximpencer.
Però, bueno...
No torno la setmana que ve.
No, no, torna, torna.
El que faig que la Clòdia apareixi ja.
No, home, no m'ha vist la teva dona per fotre bronca, eh?
Va, que hem de fer la secció.
Edu, tu què fas?
Aquí de sota en vas?
Vaig a cuidar el nen, que és el qual d'estar cansada ja.
Un clàssic.
Estic.
Bueno, Edu, que vagi bé.
Gràcies.
No ho posem a perdre, eh?
Aquest és el que abans feia birres i ara s'ha no olvidat, ja.
Sí.
Aquest capítol, no?
Exacte.
Ara és que fa la secció aquella d'un padre en apuros,
aventures d'un pare en novell.
Edu, que...
Que vagi bé.
Bona tarda.
Bona tarda.
Vinga, adé.
Bona tarda.
Va, que hem de parlar de diferentació.
I és que comença una setmana carregada de literatura a Cal Llibreter.
Mentre Barcelona s'omple de mòbils, a Sant Jurs aterraran narradors,
assagistes i poetes vinguts dels diversos suds dels països catalans.
Demà dimecres, dijous i divendres, dins aquest cicle de Veus del Sud.
Arnau Consul, excel·lentíssim, Arnau Consul. Bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal?
Què tal?
I content de ser aquí altre cop.
Sí, ja m'ho penso, ja m'ho penso.
No ho sé, perquè aquest cicle val la pena venir.
Venint només a veure el cicle, jo us diria que us apuntéssiu a tots, al clàgia.
Que mira, si n'heu de triar un, doncs vosaltres mateixos el que us vagi més bé per conveniència.
Clar, tot això serà...
Teniu dimecres a les 8, dijous a les 8 i divendres ho hem fet a dos quarts de 8.
Com que som poetes, acabarem començant a les 8.
Però per això ja ho anunciem mitja hora abans.
De fet, tot això serà que el llibre té els centres neuràlgics de llibres del carrer Bona Vista,
allà davant de la cestalleria Ballar.
Allí mateix.
I seran quasi bé les primeres activitats que feu, no?
Sí, després de la inauguració, que pròpiament no va ser un acte literari,
tot i que evidentment hi va haver dos discursos molt literaris i de dos literats i molt coneixedors de literatura, vaja.
El primer acte pròpiament serà aquest de demà, i m'agrada que sigui amb el Manel Baixauli.
I m'agrada d'una banda, perquè el Manel Baixauli, mira, jo l'havia conegut quan encara ell no era ningú,
i va publicar una novel·la que es deia L'home manuscrit, que era una novel·la raríssima,
que havia guanyat un premi i una mica l'editorial per això l'havia publicat,
perquè era alta literatura i havia guanyat un premi i dius, bueno, vendrem quatre,
però és d'aquells llibres que fan goig del catàleg.
I després va resultar que va ser no un bestseller, però va començar a guanyar premis i premis,
la gent el va començar a llegir i va descobrir l'alta literatura,
perquè és un llibre realment que necessita, requereix un lector exigent.
De fet, vindrà a conversar sobre Ningú No Ens Espera,
un recull d'assajos sobre el fet d'escriure l'art i la literatura
que, de fet, avui es conrea i es fa pel món.
Sí, sí, i m'agradaria llegir el primer, diguéssim, d'aquests articles, assajos,
un tros, perquè és una declaració de principis del que ell creu que és l'art i crear.
Endavant.
D'entrada, el títol és Lectors del món, amb una admiració, com volguem dir ell.
Això és un manifest, que ha dit, no?
Directament. No em surt la paraula, però us ho diré aquesta.
Això va ser un manifest.
Ras i curt, ni Sant Jordi ni la Fira del Llibre faran que compre cap dels llibres
que figuren com a més venuts. No crec en les audiències.
Les majories no tenen raó, ni en literatura, ni en cinema,
ni en música, ni en res.
Gran mestre d'errors és el poble, diu Lluís Vives.
L'obsessió per les audiències. Fatídica malaltia de la nostra època.
Les detesta, les audiències.
Compraré els llibres que em donin la gana
i els que em refreguin per la cara en uns sis o llistes de més venuts, no.
Ho confesso, he llegit algun d'aquests llibres.
Per curiositat, per morbo, amb bona predisposició, amb intenció que m'agradi.
Error! Immensa pèrdua de temps.
Brossa!
El xicot, la xicota, el dolent, l'amic del xicot, la intriga poerit, la prosa inconsistent,
tediós estereotip, avorrit, xiclè, lectors del món, uniu-vos.
Un fantasma recorre el món.
La banalitat.
Capgireu aquest ordre, aparentment inamovible.
No ho oblideu, el poder és vostre.
Del que decidiu comprar depèn l'actitud dels editors, de la premsa, dels llibreters.
Si massivament compreu, posem per cas, si això és un home, de Primo Levi,
editors, premsa i llibreters públics citaran al màxim si això és un home.
I quin grandíssim llibre el de Primo Levi.
Jo el regalaria a tots els adolescents del món, o millor el regalaria a tot el món perquè llegís.
Llibre que transforma el lector, llibre vacuna contra la banalitat.
Un no és el mateix que era quan l'acaba de llegir.
I així n'hi ha uns quants.
Compreu, llegiu Conrad, Beckett, Kafka, Folkner, Tolstoyevski, què digueu ara?
Massa densos? Massa obscurs? Massa difícils?
Que preferiu buscar distracció en la lectura?
Més distracció encara?
No és ja prou distracció la vida quotidiana?
Un no res ens distreu i ens desvia, que en un no res ens ocupa, diu Montaigne.
Per què tenim cap a banda de perpentinar-lo?
Quant voleu pensar si no és ara?
Tindrem segles, mil·lenis, per no pensar.
Els nostres avantpassats ja no pensen.
Tot arribarà.
Pensem ara, doncs.
Pensar és un narcòtic eminent, diu Benjamin.
Pensar significa transformar, diu Brecht.
Per cert, compreu i llegiu Montaigne.
Escriu sobretot i de tot entreu trellat, lúcidament, brillantment, amb seny únic.
Substituïu els llibres d'autoajuda pels assaig de Montaigne,
que a més d'útils són alta literatura.
Lectors del món, transformeu-vos.
Compreu i llegiu llibres abisme, llibres d'himnosi, llibres interrogant.
El plaer és més intens quan és més profund, quan deixa empremtes sòlides.
Oh!
Bé, doncs aquestes són les primeres paraules d'aquest assaig, que és el Ningú no ens espera, del Manuel Baixauli,
i que demà estarà a Cal Llibreter dins d'aquest cicle de Veus del Sud.
Arnau, d'on neix això de Veus del Sud?
Perquè són tres dies, que demà, passat i divendres, aquí a la llibreria de Cal Llibreter a Sant Just, com dèiem.
Per què Veus del Sud?
Anem a fer un exercici de sinceritat.
La veritat és que, de casualitat, quan encara estàvem fent obres i muntant els primers lleixes i doblegat,
diferents editors, contents que s'obris una llibreria nova, ens van oferir actes.
I n'hi va haver dos que es van solapar i ens ho oferien al mateix dia.
Vam haver de trucar uns i a l'altres per fer mans i mànigues justament a l'acte de divendres i l'acte de dijous.
Tots dos ens ho farien per dijous.
Vam haver de moure, que un fos dijous, l'altre divendres.
I de sobte ens vam adonar que un era el Joan Tudó, que es ve a presentar el seu nou llibre.
Que vindrà el dijous, no?
Vindrà el dijous.
Lladres, on allà parla de la indignació i la ràbia acumulada...
Són contes.
...en els canvis que ha patit el món occidental els darrers anys i en Vironia, en punt de farsa,
toca el crostó, allà on fa més mal.
Contes breus i ben esmolats.
Sí, sí, sí, vindria a ser això, justament.
Això dijous, eh?
Hi ha el títol, eh?
Lladres.
Lladres no només és els que ens han robat els bancs i la crisi, que també, sinó els
lladres de...
Doncs potser té a veure amb això que diu Baixauli, no?
Amb aquests que ens estan robant el temps perquè ens l'omplen de foteses.
Tot això, però, mentre Baixauli ho fa amb aquests manifestos, amb aquesta prosa quasi
bé agressiva, Joan Tudó, nascut a la Senya, a la borda del riu Ebre, doncs ho fa amb
contes.
Contes d'alguns molt petits, però d'aquests que sempre donen un tom al final i que val
molt la pena de llegir.
Clar, de sobte ens adonàvem que teníem uns mallorquins, els del divendres, i teníem
el Tudó.
I vam pensar, mira, això de l'Ebre i tals...
I poc després vam saber que el Manel Baixauli també havia de venir a Barcelona i vam ser
nosaltres que vam dir, escolta, ja que el Manel Baixauli que viu a València, a Sueca,
vaja, ve aquí, no faria pas una doble estada i voldria passar per Sant Just.
I va costar convèncer-los perquè el Manel Baixauli no és molt donat a fer presentacions
i perquè, clar, pensàvem, però Sant Just, qui vindrà?
I nosaltres li hem promès que vindria molta gent.
I, bueno, ens l'estem jugant, però, en fi, li hem promès.
Bé, doncs vindrà, vindrà molta gent.
I, clar, de sobte ens va demanar que teníem un valencià, un Ebreng i dos mallorquins.
O sigui, perdona, neix una mica de la casualitat dels diferents actes, no?
Jo doncs hem dit, escolta, va, reivindiquem el Sud, que últimament el Sud surt als telenotícies
perquè s'embutxaquen diners als polítics i perquè tot és corrupteles i perquè tot és tant a València com a Mallorca,
i a l'Ebre, pobre, surt perquè li tallen l'aigua.
Dius, escolta, no, el Sud probablement és on ara mateix s'està fent la literatura de més qualitat.
I ara m'estic llançant al pou perquè algú em dirà, eh, però jo estic bastant amb aquesta afirmació, eh?
A València i a Mallorca, fins i tot et diria que el català és un català molt més, molt menys contaminat que el català central.
Sí, home, segurament, segurament, de totes maneres, això serà com dèiem el dijous amb el Joan Tudor
i el divendres teniu una tripleta amb la Lucia Pietrelli, no?
Sí, sí, el divendres pot ser un espectacle pur.
I el Jaume Pons.
D'entrada perquè són...
Per què?
D'entrada són dos poetes que venen a presentar llibres nous, que són la Lucia Pietrelli i el Jaume Munar.
Només això, dius, home, dos llibres nous de la col·lecció Jardins de Samarcanta,
una col·lecció blanca, molt neta, molt polida, que tot el que treu realment són petites joies,
doncs ja d'entrada dius, home, mira, dos poetes vindran a recitar, ho explicaran, ja val la pena.
Mallorquins, mallorquins a mitges, ja ho veurem, eh?
Però clar, que a més a més, qui presenti els llibres amb la seva passió desbordada habitual
sigui el Jaume Ponsalorda, també mallorquí, vull dir,
ja només perquè vingui el Jaume Ponsalorda ja valdria la pena agafar cadira i no moure's.
Home, poeta, novel·lista, traductor, agitador cultural i, com dius tu, serà el mestre de cerimònies
per donar a conèixer aquesta excepcional col·lecció de poesia Jardins de Samarcanta.
I a banda, clar, també, doncs això, dels dos, ja he dit, diu, mallorquins a mitges, eh?
Perquè Jaume Munar, efectivament, sí, Jaume Munar Ribot, sona com a mallorquí, però si llegim bé això de Lucia Pietrelli,
Lucia Pietrelli dius, home, mallorquí de què?
Doncs mallorquina nascuda a Candelara.
Candelara, a la costa de l'Adriàtic, efectivament el nom no enganya, és una noia italiana,
afincada des de fa 7, 8, potser 10 anys a Mallorca, mallorquina, per tant, d'adopció,
perquè ja ha publicat dos novel·les excepcionals,
la segona de les quals va sortir fa poc i va guanyar el Premi Sant Joan, doncs, en català.
Ella segueix publicant també en italià i, a banda, ha tret ja 3 llibres d'en poesia en català.
Per tant, és una veu italiana, no ben bé del sud, jo diria que Candelara està més o menys a la nostra ratlla,
però, tant, si val, ve de Mallorca.
I només el fet d'algú italià que s'ha fincat a Mallorca i que s'atreveix a publicar en català
i s'atreveix a fer-ho amb molta qualitat, doncs, home, la veritat,
ja també per això és com el tercer motiu de dir que aquest acte, això serà un festival.
I sí, crec que ho serà, pot ser una autèntica festa.
Molt bé, doncs, escolta, Arnau, estarem atents.
Ja ens explicarà la setmana que ve com ha anat aquest cicle de Veus del Sud
i que serà també l'estrena, esperem que moltes activitats que el llibre té,
recitats, lectures, amficonferències, debats, tot això sempre amenitzat.
De cara al març ja en anem a pensar algunes, però vindrà el seu moment.
Al voltant de la literatura.
Arnau, que vagin molt bé, moltes gràcies per venir
i ens trobem dimarts que ve amb el que el llibre té a la Penya del Morro.
Ho hem de deixar aquí ara mateix.
Agraïm tota la gent que ha fet possible a la Penya del Morro d'avui.
la Cristina Vargas, de les notícies de Sant Jus,
l'Anna Lovira, carretera i mans del David Avi de la tele,
l'Edu Martínez, d'un Padre Napuros, l'Arnau Consul, amb Calle i l'Efe.
Tornem demà a partir de les 5 de la tarda.
Us ha parlat també Jordi Domènec.
Adéu-siau i fins demà.
Bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.