I tot seguit al programa comencem i inaugurem una nova secció que jo tinc moltes ganes de fer.
Perquè és veritat que els últims mesos, per no dir quasi bé ja anys, estem immersos en aquest malestar general, sobretot aquests inputs negatius que ens arriben de tot arreu, començant per les notícies, continuant per tot el que està passant, en fi...
Volíem donar-li una mica la volta, no? I moltes vegades, quan la gent està com perduda, el que fa és anar a un coaching i visitar un coach perquè l'indiqui, l'ajudi a aconseguir els seus objectius. I nosaltres hem pensat, home, si l'actualitat està fatal...
li hauríem de fer coaching a l'actualitat, i és per això que vam buscar una professional en aquest sentit, que és la Núria Oriol, que porta molts anys d'experiència, i a més a més també té una consulta, i la tenim al telèfon, i cada setmana ens visitarà per parlar una mica de tot plegat. Núria, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Núria, bona tarda.
A veure, què és un coach? Què feu, les persones que feu coaching, a què us dediqueu? Doncs no fem màgia ni coses estranyes. Senzillament entrenem, entrenem amb l'altra persona, amb uns objectius concrets que s'han marcat i ho intentem fer de la millor manera possible, és a dir, que sigui la mateixa persona la que descobreix el seu propi potencial. Ja sé que això sona com molt sentit,
Però a l'hora de la veritat és una eina molt poderosa perquè el més gran entrebanc per canviar som nosaltres mateixos. Aleshores, si nosaltres som capaços de descobrir aquestes possibilitats de canvi dins nostre, formular-les i esmerçar-nos per tirar-les endavant...
aleshores es torna tot molt més senzill i aquest canvi es fa d'una manera més ràpida i més positiva. O sigui que ja ho veus, entrenem, entrenem molt. Home, de fet, coaching ve de la paraula coach, que en anglès vol dir entrenador. Sí, sí, és que va començar aplicant-se un entrenament personalitzat als esportistes d'elit i després va anar derivant cap al món de l'empresa, cap a la política, però fins i tot ja s'ha estès...
a totes les persones en general que sentin interès en utilitzar aquesta tècnica. Ara comentaves això de l'esport, Cristiano Ronaldo, que diu que està trist, potser necessita un coaching. Segurament sí, però ho ha de decidir ell, perquè si no, no resulta. Aquí és el kit de la qüestió. Bé, nosaltres al programa el que sí que hem decidit és comentar una mica com està l'actualitat amb tu, Núria, perquè l'actualitat està fatal, no? O m'ho sembla a mi?
A veure, l'actualitat té coses que estan d'una manera molt, molt difícils i, a més a més, de la manera que es dona la informació, doncs encara ens ho presenten com més difícil perquè, malauradament, els mitjans de comunicació estan una mica forçats a seguir unes tendències sobre aquesta dinàmica informativa i, aleshores, presentar-nos les coses des d'uns punts de vista en què tot allò que s'ha de bé
amb caràcter més agressiu, més negatiu, que ens comporta abatiment, que ens pot fins i tot, no sé, molestar, inquietar, irritar, doncs que sembli que és inevitable. I això tu creus que des dels mitjans d'informació ho potencien? Ho potencien, a veure, ells ho potencien perquè com a mitjà de comunicació que són,
amplifiquen moltíssim la informació que reben. No dic que la seva intenció de molts d'ells sigui potenciar-ho, però que han hagut d'acceptar que, de moment, la jugada és aquesta. I fora d'alguns columnistes, fora d'algunes persones més independents que hi col·laboren, no es fan denúncies en aquest sentit. Perquè, si no, és allò que t'assenyalen la porta i diuen «darrere teu 50».
Sí, bé, jo crec que la millor forma és posar-ho en pràctica, començar i entrar en matèria per veure alguns exemples. Val. Bé, avui comentarem un parell de notícies. La primera és aquesta tensió creixent durant les últimes setmanes que hi ha entre la Xina i el Japó per aquestes illes, no?, que depèn dels japonesos les anomenen d'una manera i els xinesos les anomenen d'una altra. Sí, dia 8.
per la Xina i Senkaku pel Japó. Però no és per això que s'estan barallant pel seu nom. No, no. No, sinó perquè té recursos marítims i patrullers molt importants, molt importants. I ara volen el control. Aquestes illes geogràficament estan situades, com t'ho diria, a uns 2.000 quilòmetres al sudoest de Tokio. És a dir, que en realitat estan...
tan lluny i tan a prop d'un país com de l'altre. Més a prop de la Xina, geogràficament. Però també és veritat que, històricament, després de la Segona Guerra Mundial, han pertanyut al Japó. I aleshores, finalment, el Japó va decidir que les comprava oficialment, el govern les comprava, i ja oficialment pensaven a ser un espai del Japó
de manera legítima, perquè fins aleshores eren de propietat privada. De fet, el Japó, el govern japonès ja ha pagat una suma de diners, em sembla? Sí, 20,5 milions d'euros. Per aquestes illes, que estaven en mans d'un sol individu, era un grup, és igual, d'una propietat privada, i ara, per tant, legalment, podríem dir que aquestes illes pertanyen al Japó. Sí, això és el que es pot dir legalment. El que passa és que abans que passés tot això...
en els anys 30 del segle passat, imagina't, del segle passat, eh?, doncs, pertenien a la Xina. I Japó va invadir Manxúria, tot això molt abans de la Segona Guerra Mundial, i ja van començar les malevinences en el segle XX, entre la Xina i el Japó, perquè són dos països que s'han portat fatal, fatal, però de tota la vida, al llarg de la seva història.
I aleshores això ha obert velles ferides. I aquí és on anava una mica la reflexió sobre la realitat, que primer que les velles ferides es poden heretar, passar d'una generació a una altra. És fàcil fer-ho, perquè són idees que anclen profundament a l'interior de les persones, sobretot com van associades a humiliació, a ressentiment, a injustícia, a impotència per no poder fer res.
i és fàcil que això sigui així. Decidir qui té raó, si la Xina o el Japó, és una lectura molt simplista? Doncs jo diria que una mica sí, perquè anem a veure, si Japó, diguem-ne, és la part que va causar uns grans estralls durant la Segona Guerra Mundial en tota la seva àrea d'influència asiàtica, que inclou la Xina, quan s'acaba la Segona Guerra Mundial, els Estats Units
fan una mena com de pacte de no beligerància, de dir, ets, aquí qui ets, tots tranquils, detinguts, aturadets i pacífics. Clar, diu, però aquestes illes les controlo jo i te les tornaré cap als anys 70, més o menys. I clar, i la Xina no va dir res, va dir, bé, si el Japó no té exèrcit, perquè no en té, és una de les condicions que li van posar, i li han dit que estigui calladet i pacífic, jo no m'hi fico.
Però, clar, quan li torna les illes, resulta que al cap de poc temps es descobreix que tenen aquestes perles tan grans, marítimes i de petroli, i aleshores es tornen com un element més covejat, més desitjós, i aquí venen els problemes. És a dir, que d'alguna manera podrien pensar que en algun moment van ser xineses, van perdre aquesta legitimitat, com tantes...
Tants països han passat de mans els uns als altres o tantes zones, acaben estant en mans americanes, finalment japoneses, i es desperta l'interès, curiosament, quan comencen a ser interessants o poden ser-ho econòmicament. Mentre això no estava a la vista,
ja et dic que hi havia bastant indiferència entre qui era la propietat de les unes i de les altres Bé, això ens porta inevitablement a una primera conclusió que ja sabíem però que no és tan malament recordar-la tant tant que és que els diners, ens agradi o no, mouen el món, no? Sí, els diners mouen el món sobretot en el que és el camp de la matèria i els pensaments i les emocions mouen el món de cara a les actuacions de les persones que no sempre estan mogudes pels diners
que aquesta és una part també important. I com es pot solucionar aquest conflicte? Home, això forma part més d'un coaching, de 5 minutets. Solventar-ho. A veure, existiria la possibilitat que s'arribés a un acord perquè si aquesta explotació...
de riquesa és... A veure, es comprova, es determina que la basca té, es determina fins i tot que és sostenible, perquè també aquí ve l'altre, que continua amb la línia del petroli, no és gaire sostenible en el nostre planeta. Però s'arribés a un acord de dir que es poden compartir els beneficis de les explotacions. Però, clar, això és donar un pas que va més enllà, que és aquella línia que diuen de les negociacions de...
D'acord, anem a la recerca que tots dos guanyem, el win-win. I quan està un molt carregat de ressentiments, tornem, o de ganes, fins i tot d'ànsies, de tornar a mostrar una certa prepotència, com un desig de... Ara és la meva oportunitat de demostrar que no tot va estar perdut. És el meu moment de la victòria, és molt difícil. Realment passaria per un diàleg, un reconeixement mutu,
que fins i tot a vegades això significa recuperar moments de la història i ser capaç de reconèixer que s'ha actuat malament, i a partir d'aquí, doncs, voler compartir, voler compartir. I el tractament informatiu que s'ha donat aquesta notícia, com l'has vist? Anem a veure, és un tractament informatiu que, dintre del que cap,
quan vam parlar tu i jo de quina notícia escollíem i al final ens vam posar d'acord en aquesta, dintre del que cap ha estat bastant ben coberta, per això, perquè no fos de les més manipulades o que tenim sobre la taula, no? Ha estat bastant ben coberta perquè molts mitjans han recordat això, que hi ha una tensió creixent que s'envia en vaixells de guerra per part de la Xina a la zona,
I que Japó diu, ah, però jo no tinc exèrcit, sí. Però els Estats Units es va comprometre de manera bilateral que l'ajudaria en qualsevol acció bèl·lica. Per tant, és molt incòmode perquè els Estats Units estarien com forçats a intervenir. No, la notícia s'ha donat amb bastanta correcció.
El que passa que... Home, perdona, aquest és un detall important, no? Molt important. Perquè si sembla que, així ho diuen les imatges que ens arriben els últims dies, aquestes manifestacions al país cinés estan tirant, com es diu això, pedres contra els establiments i les empreses japoneses. I si hi ha algun conflicte que va una mica més enllà, Estats Units s'hauria de posar a favor del Japó, no? Sí.
Sí, sí, és de la manera que es va acordar després de la Segona Guerra Mundial, per dret internacional, el qual significa que qualsevol negociació que hi estigui ficada als Estats Units no serà parcial, perquè hi és una part molt i molt implicada, per molt que vulgui dir el contrari. Bàsicament perquè està obligada, es pot dir, a utilitzar la força si Japó és atacat o agredit.
El que passa que, això sí, els mitjans de comunicació xinesos van començar incitant amb aquestes manifestacions anti-nipones que els ciutadans sortissin al carrer amb les poques possibilitats que tenen de manifestar lliurement alguna mena de pensament i van incitar fins i tot a un ús agressiu de la seva força. Per tant, és normal també, podríem dir-ho així, que quan surten els xinesos al carrer a manifestar-se
també surtin moltes emocions amagades, no?, perquè hi ha moltes coses que no poden sortir al carrer si aniran a manifestar-se. No, absolutament, és que no poden sortir per gairebé res que tingui a veure o en termes de democràcia o de drets humans. Clar, per tant, el govern també el que fa és obrir la veda, no?, i sap que quan autoritzen una manifestació hi haurà incident segur.
segur, i més en aquest tema. Bé, doncs hem fet aquesta radiografia amb una mica més de tranquil·litat, cosa que a mi t'agraeixo, Núria, sobre aquesta notícia, perquè a vegades, clar, és que en un minut i mig, que és el que duren les peces, els informatius, tampoc no tenim temps per saber què és la realitat d'aquella notícia, com per exemple una altra, que és la segona que avui comentem...
I que no té res a veure amb aquesta, i és una mica més propera, eh?, aquesta notícia, la recerca de la Fundació Pasqual Maragall en un estudi de detecció precoç sobre l'Alzheimer, que estan realitzant, no sé si s'han realitzat, amb 400 voluntaris. Sí, és que aquesta és la positiva, per veure que no totes són negatives, encara que els mitjans de comunicació, com deien abans, en fan un predomini de les negatives, no perquè no existeixin, però primer en fan un predomini...
perquè ells consideren, i el Xaru ho confirma, que tenen més audiència, que hi ha un seguiment, i que la gent oblida alguns dels seus propis problemes sentint tant i tant els problemes dels altres. Però aquesta és de les bones notícies que passen, com tantes d'altres. Se n'havia d'escollir alguna, i vam pensar en aquesta, tu i jo, Jordi, perquè era pensar que era l'estudi més important que es fa en el món pioner,
amb una població d'entre 33 i 63 anys que no té la malaltia, que és sana, però que sí que té parents amb aquesta malaltia de cara a cercar els factors que la causen i d'aquesta manera, abans que es manifestin els símptomes, trobar el tractament que guareixi la malaltia o bé que retraci l'aparició dels símptomes on pugui canviar el curs, millorar els resultats, no? I doncs és una iniciativa que es du a terme des del nostre propi país
que és veritat que demana el voluntariat com un acte també de generositat i que ens ve a dir que a vegades les situacions més difícils, personals i vinculades al tema de la salut, que són molt difícils, doncs poden acabar-se convertint en un motor perquè ens surtin coses positives per a la pròpia vida i per a la vida dels altres.
perquè l'Alzheimer és una malaltia que, tant per la persona que la pateix com pel seu cuidador o cuidadora, doncs fa estrall, fa estrall. Realment és molt esgotadora i devastadora. Però bé, que en aquesta línia de marc de fons, que sabem que hi ha aquest dolor, doncs cada vegada s'està aprofundint més, anant més enllà, i es calcula que segurament en 5 o 10 anys
comencen a haver-hi ja uns tractaments que canviaran moltíssim la situació, la qualitat de vida, tant per les persones que ho pateixen com per els seus cuidadors més directes. Que ja sé que a vegades 15 o 10 anys per qui ho pateix diu, home, diu gràcies, però vull dir que seran tractaments molt més definitius. Però, a més a més, amb l'alicient de saber que cada any surten millores, en aquest camp, cada any.
La veritat és que és una notícia molt interessant aquesta i, com dius tu, un exemple de com una cosa a priori, i que ho és, no ens enganyem, negativa, també es pot tornar en positiva ajudant, en aquest cas, aquest estudi, amb més de 400 voluntaris, que fins al moment és l'estudi més important d'aquestes característiques que s'ha fet mai sobre la malaltia de l'Alzheimer i gràcies a la Fundació Pasqual Maragall.
Sí, senyor. Molt bé. Doncs, Núria, no sé si vols afegir alguna cosa més. Mira, a mi m'agradaria afegir que, a pesar que estiguem submesos a un bombardeig de notícies negatives, que jo recomano...
no desconnectar del tot, però desconnectar de moltes d'elles i posar-les en qüestió. Sempre preguntar a qui interessa que es doni així la notícia? A qui està interessant? A qui està beneficiant? Això d'entrada i després, que triem trobar bones notícies també en el nostre entorn, no només les que ens puguin donar els mitjans, sinó en el nostre entorn més immediat, els més propers de la família, els nostres veïns, el nostre barri...
en les associacions o entitats en les quals estiguem participant, que ho intentem, trobar aquestes bones notícies. I recordar una frase del Víctor Frank, que va ser supervivent d'un camp d'extermini nazi, i que a mi m'inspira moltes vegades, i jo la comparteixo, esperant que pugui també inspirar molts dels oients, que diu que quan no es troba en les nostres mans la possibilitat d'una situació...
de canviar una situació que ens produeix dolor, sempre podem triar l'actitud amb la qual afrontem aquest dolor. I aquest sí que és un punt clau, i un punt clau que es treballa amb el coaching, és a dir, triar l'actitud. Això era allò que et deia, no? És molt més poderós en el camp de les accions i decisions de la persona, és el més poderós,
més que els diners que, evidentment, belluguen el món. Fantàstic. Aquestes són unes pinzellades del que ens espera durant aquesta temporada cada dimarts, aquesta hora, amb la Núria Oriol, que ella és coaching, amb la qual anirem comentant aquestes notícies de l'actualitat que ens rodegen pertot arreu. Si esteu interessats també en els seus serveis, perquè tu també tens una consulta, no?, on estàs amb gent i els ajudes,
aconseguir els seus objectius i tot plegat, només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com lapenyadelmorro arroba gmail.com i us posarem en contacte. Núria, no tenim més temps avui, que hem de parlar amb el casal de joves de Sant Just, amb el Serbio Rada, que ens explica...
des del Casal de Joves, i res, la setmana que ve, més notícies de l'actualitat, des d'aquest punt de vista, més tranquil i més optimista. D'acord, doncs fem-ho així. Que vagi molt bé, gràcies, Núria, bona tarda. Que vagi molt bé, bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Poster.
Camí deia cap a les 6 de la tarda. Continuem amb la penya del morro de Ràdio d'Esvern i també continua aquesta temporada amb nosaltres. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz
Bona tarda, Fergie!
Sessió nova del curs? Primera sessió del curs, efectivament, des del Casal de Joves de Sant Just, el Sergi Arrada sempre ens informa, i ho farem aquesta temporada, els dimarts a aquesta hora, de les activitats, tallers i coses, la vida que passa al Casal de Joves de Sant Just, aquest equipament juvenil de Sant Just, del barri sud. Mira, ja tens fans ja, només amb aquesta entrada, que et fan, Sergi? Sí. Tens fans ja, eh? Diu, el moment més esperat de la història de la ràdio, diuen aquí al xat. Sergi.
Home, però és que és normal. Ja, ja, ja, ja. Bueno, en fi, que per cert, m'han comentat una cosa. Sí, eh? És veritat que aquest estiu... Però no m'ho dic. L'intimista d'entrevista de Sergi Arrada. És veritat que aquest estiu et parava la gent pel carrer.
i et deia, Sergi, errada, Ruiz! Home, tant pel carrer com... No, al camp de futbol de Sant Just. Al camp de futbol, home... A la festa major. Ah, perdó, et sembla poc, això, quan es concentra la major població dels santjustencs. Durant la festa major et paraven i t'ho deien, no, Sergi? Sí, sí, després els dos dies de barraques amb cap de futbol, cada cop que passava pel davant...
Comencem amb el Sergi Arroba Ruiz. Ja, ja, ja. Molt bonic. I tu, Sergi, què els hi fes? La secció del Casal de Joves, després, o no? El que, perdona, és que sento molt malament avui, eh? Després, deia que si els hi feies la secció del Casal de Joves, després.
No, no, no, jo reia. Ell s'hi deia que havien de començar des del principi, no? Un home, unes idees. És veritat, és veritat. Unes clopes a la barba. Si et sembla bé, mantindrem, eh?, perquè hem vist que ha fet fortuna aquesta intro teva i llavors la mantindrem a la temporada. Si et sembla bé, sembla bé? A mi em sembla fantàstic. Vale, doncs vinga, va. Repassem coses del casal de joves. A veure, quan comencen els tallers, el més important de tots? Comencen a l'octubre. Vale. Ara ja hem obert inscripcions...
Però encara han estat les agendes perquè, bueno, puc avançar, eh? Això no ho sap ningú. Hem canviat el format de l'agenda jove. Ah, sí? Sí. I què vol dir, això? Doncs que ara serà com una mini revisteta. Ah.
Hi ha un article, hi haurà la programació, un calendari trimestral... Per tant, deixa de ser una mena de flyer o de díptic, no?, podríem dir? Sí, i ara serà com una mini-revisteta de setze pàgines en aquest primer número. Déu-n'hi-do, i que de quan sortirà? Continuarà sent trimestral, però, bueno, hi ha un espai obert a que la gent que vulgui pugui publicar, no sé, un escrit, un grafiti, un còmic, un tal...
Que fareu la competència a la Vall d'Avers? No, no, no. No té el caràcter informatiu de la Vall d'Avers. I què hi haurà d'aquestes 16 pàgines? 16 pàgines per omplir són moltes, eh? Bueno, canvia el format de lletra també, eh? Què vols dir, que és lletra 22?
Sí, hi ha més colors, saps? Hi ha imatges, fotos i tal. I, bueno, és la programació del casal. Hi ha un calendari central de tot el trimestre amb totes les activitats que es fan als tallers, perquè tothom s'aclari. I després, doncs, això. Hi ha una petita entrevista, hi ha un petit article amb fotos i això. Hi ha algun tema central, aquest primer número? Bueno, en aquest primer número ens centrem en un Sant Justenc molt estimat,
en general, i pel casal de joves en concret, que és l'artista Iñaki Beascoa, que és un dels autors dels grafitis de fora del casal, ha sigut tallerista d'aquí, de tallers de còmic, de grafiti, i sempre ens dona un cop de mà. I hi ha una entrevista amb ell, imagino, a més a més també hi deu haver les activitats del primer trimestre, perquè és trimestral aquesta revista, que té nom, per cert? Bueno, continua sent a gent de jove, de moment.
La gent de jove, eh? Sí, sí, continua sent la gent de jove del Casal. Molt bé. I hi ha més coses, a part de l'entrevista amb el Vescoa? Bueno, hi ha un article, un grup de música, que ara ho està petant molt, com el nucli a Sant Just. Quin...
El nucli és injust? Sí, el nucli ho està patant molt. I que he fet un article a un grup de música que ara també ho està patant molt com el nucli. Ah, val, val. O sigui que has aprofitat per... Sí, he aprofitat per fer propaganda. Del nucli, ja ho veus. Jo soc molt d'això. Sí, per la gent que no ho sàpiga, és aquest conjunt de ciutadans injustencs, no?
que a títol individual organitzen, entre altres coses, la Festa Major de Sant Just i també la Festa de Tardor, que per cert, ara fa una estona en parlàvem, sabem qui vindrà a aquesta Festa de Tardor. Perdona Jordi, t'estic perdent tota l'estona i ara sí que no t'estic sentint res. Hola? Suposo que estàs dit una cosa molt interessant. Sí, com sempre. Però no t'estic sentint res. Però què passa? Ara, ara, ara. Hola? Ara sí que et sento.
O no. Em sents bé o no? Ara sí. Clar, és que si no deia res també és normal que no em sentissis. Et deia que si ja sabem quins grups vindran per la festa de tardor. S'està acabant de concretar, vale? Puc avançar que hi haurà un grup conegut, vale?
i un altre de menys conegut. No puc dir noms perquè s'estan acabant de concretar i no vull que la gent es faci falses esperances. Els Amics de les Arts? No. Manel? Tampoc. Love of Lesbian? No. Però què és, és així pop català o més electrònic? En plan català, però conegut. En plan català... I així que dona marxeta. La Pegatina? Aquest és un possible.
Ah, veus? De moment ja n'hem traient. I xarango és una altra possible. Home, xarango, què dius ara? Home, doncs escolta... I ara t'he tornat a perdre. M'estam boicotejant la connexió d'avui, eh? Escolta, allò em sembla molt bé. La cosa està entre xarango i la pegatina. Doncs està molt bé. I es tornarà a fer? On es va fer l'any passat darrere l'Escola d'Arts Gràfiques? Perdona, que ara la Montse m'està també boicotejant, eh?
Es tornarà a què? Sí, es tornarà a fer les festes de tardor i els concerts on es va fer l'any passat just darrere... No, es farà el polígon. Ah, val. El polígon? Sí. A on del polígon? Al costat del tanatori? Al carrer paral·lel del camp de futbol.
pel darrere? Sí. O sigui, on hi ha el tanatori de Sant Just. No, aquest és el carrer del camp de futbol, el següent. El següent i allà els platós del Buenafuente i de Gés Música. Per això portarem algun grup així conegut perquè la gent... Sí, escolta, i com és que s'ha decidit canviar l'ubicació?
Bueno, perquè ja no va acabar de convèncer la gent. Tens tota la raó. Així que troben nous espais i tal, fins que trobem el joc. I a més va ploure, i això vols m'ajudar. També, també va ploure. És veritat. Que per cert, quin cap de setmana seran les festes de tardor a Sant Just? Les festes de Sant Just? Doncs mira, miro ara un calendari. Comencen exactament el 19 d'octubre i acabaran el 28 d'octubre.
Bé, doncs veurem en els propers dies quin és el grup que es confirma, si xarango o la pegatina en aquestes festes de tardor. I l'altre, que no és tan conegut, també el sabeu ja o no? D'aquests ja no en recordo. No és tan poc conegut ja que ni te'n recordes. Molt bé. Doncs Sergi, t'anava a comentar que ens hem enganxat amb això del nucli, però que la nostra trucada era per parlar una mica dels tallers del casal de Joves Sant Just.
Però vaja, tampoc no em preocupa, perquè com que la setmana que ve tornem a connectar i els tallers no comencen fins l'octubre... Per això, la setmana vinent parlem de tot i hi ha moltes sorpreses. Molt bé, doncs, per cert, tu què prefereixes que vinguin? Xarango o la Pegatina? No tinc ni idea. Això no em demanis que em mulli. Ja, perquè què vol dir? Que no els coneixes?
Eh? No els coneixes. Què m'agradaria o què crec? Quin t'agradaria? El xarango. Ah, xarango t'agradaria, eh? Sí. Molt bé, doncs ara busquem algú de xarango per posar. En fi, Sergi, moltes gràcies, que vagi bé, i a veure si podrem millorar les connexions la setmana que ve, perquè m'ha deixat una mica preocupat, això. Sí, sí, sí, he sigut el telèfon que tinc a l'Ambri, que m'han passat, que no se sent. Però esteu bé al casal de joves, no, malgrat tot?
Un home, unes clapes a la barba, una sordesa. Sergi, que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu.
Sota la pell, la nit descalça.
Camí cap a les 6 de la tarda, connectarem d'aquí una estona amb la xarxa, antigament coneguda com a Com Ràdio, per escoltar el butlletí de Notícies Generals i després el butlletí del Sant Just Notícies. I a la segona hora la tenim carregada a contingut a la Penya del Morro. Parlarem de l'Esplà i parlarem de la colla castellera d'Esplugues, que és possible que facin i aconsegueixin per primera vegada en la seva història el 4 de 8, aquest diumenge, a la Festa Major d'Esplugues. I també parlarem amb la Pilar, la directora del Cas Font Santa...
sobre algunes qüestions.
T'he dut tot el que tinc, tot el que he dut, que dins el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit. I tu tens tota la màgia. D'on l'estret? Quin és el secret? Torna'm-la quan no hi és, la trobo a faltar. Un instant, els 40 lladres.
T'he dut tot el que tinc, tot el que educa, dins el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit i tot el temps ho tens, tota la màgia. D'on l'has tret? Quin és el secret? Torna'm-la quan no hi ets, la trobo a faltar. On estan, o no, els 40 lladres? Veig la penya del morro a Twitter i Facebook.
A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de mena.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Ramon Company. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mascolei, defensa sense complexos que Catalunya s'hagi d'acollir al fons de liquiditat autonòmic demanant més de 5.000 milions d'euros. Des del Parlament, on compareix a petició pròpia Mascolei, ha recordat que Catalunya sempre ha estat generosa amb les finances d'Espanya.
També ha anunciat que per l'any vinent caldrà demanar un nou fons de liquiditat. Mont Carvajal, bona tarda. Bona tarda. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha fet públic que després d'aquest rescat Catalunya en demanarà un altre pel 2013 i no en descarta encara un altre. I ja és obvi que necessitarem un altre mecanisme extraordinari per al 2013. O sigui que anirem lligant mecanismes extraordinaris una rere de l'altre.
El PSC Esquerra iniciativa que continuen demanant la compareixença del president Artur Mas per explicar les condicions polítiques a les que el govern central sotmetrà el català a canvi dels diners han coincidit també en celebrar que Mascorell digui ara que la culpa d'aquesta situació és la crisi del Totxo i del Partit Popular i li recorden que totes les retallades i les polítiques d'austeritat les aprova precisament el Partit Popular amb Convergència i Unió.
A 48 hores de la reunió que han de mantenir a Madrid els presidents Mas i Rajoy, i després de la multitudinària manifestació de l'11 de setembre, el rei Joan Carles ha emès una carta a través del web de la Casa Reial on implícitament es posiciona sobre les demandes que arriben des de Catalunya. Diu el rei que, en plena crisi econòmica, el pitjor que poden fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres o aprofundir ferides.
Des del govern català, el seu portaveu Francesc Homs ha dit que la generalitat no se sent al·ludida i que tradicionalment el que es fa des de Catalunya és aportar solucions i no plantejar quimeres. Nosaltres podem plantejar, i de fet fa molt temps, que des de Catalunya es plantegen un conjunt de propostes. De fet, Catalunya està aportant contínuament solucions que no són, en qualsevol cas, quimeres.
El Partit Popular considera que el missatge molt encertat, ja que, diuen, reflecteix el que sent la majoria del poble espanyol. Des del Parlament Català, tots els grups estan reaccionant. Aquesta tarda, el missatge del rei. Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. La portaveu d'Iniciativa, Dolors Camats, ha afirmat que el rei s'ha situat fora del lloc i fora de la Constitució, que no li atorga un paper polític. Per aquest motiu, preguntaran al govern central si estava assabentat a la carta. La portaveu d'Esquerra, Anna Simó, ha anat més enllà i ha comparat el rei amb un personatge de dibuixos animats especialment mal
Carlos un cop més ha disparat a tort i a dret i arran de nou al tret. Jo m'atreviria a dir-li Juan Carlos Nodoyuna, en homenatge a aquell senyor, el Pierre Nodoyuna, que va fer les delícies dels que ara estem al voltant de la quarantena amb dibuixos animats. Recordeu los locos, esos de los catxarros i aquelles coses.
Juan Carlos no deia una. Per contra, el portaveu adjunt del PP, Santiago Rodríguez, ha dit que el monarca ha fet una defensa del model democràtic i de l'estat de dret que es posa en entredit amb la manifestació de l'11 de setembre i el posicionament d'Artur Mas. Des del PSC, Xavier Sabater ha reivindicat un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya basat en el federalisme davant els que volen portar el país a un carreró sense sortida.
El president del grup municipal socialista, l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha assegurat en declaracions a la xarxa que no està preocupat pels acords que puguin tangar Convergència, Unió i Unitat per Barcelona en les negociacions sobre el full de ruta de la ciutat. No sé què ha de fer pensar el senyor Portavella que allò que pot proposar ens hagi d'incomodar a nosaltres. Vaja, no és cert que ell hagi canviat molt. Hem pogut no només governar, sinó el mandat anterior va ser, diguem-ne...
Em sembla que anirem al soci preferent del govern. Ell no va voler entrar al govern i es va quedar en una posició, diguem-ne, més externa. I, per tant, a mi em dona la sensació que és perfectament factible. L'abstenció dels socialistes s'ha deixat en mans d'Esquerra Republicana a l'aprovació del pla d'actuació municipal. Segons acabem de saber, és una notícia que s'acaba de produir. L'històric dirigent del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo, ha mort avui a Madrid. Tenia 97 anys.
Bona tarda, us parla David Amadona. El Barça s'entrena de cara al partit de demà contra l'Espartac de Moscou a la Champions. El tècnic barcelonista Tito Vilanova té els dubtes de Jordi Alba amb grip i Alexis, que va patir fa uns dies una petita lesió muscular. Vilanova, d'altra banda, no creu tenir una pressió afegida pel fet que el Barça hagi arribat a les semifinals de les últimes 5 Champions.
Sí, he arribat quatre vegades. Vull dir que intentarem arribar-hi a la quinta, estan aquí al club, però no me suposa cap pressió. No, ni això ni altres, ja ho vaig comentar, ni altres. La pressió me la poso jo mateix, no de fora. Per cert, el Real Madrid s'estrena avui a la Champions. Els blancs reben el Manchester City al Santiago Bernabéu a partir de tres quarts de nou del vespre. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Des d'ara i fins les 9 del vespre, el Casal de Joves acoll una nova campanya de donació de sang del Banc de Sang i Teixits. Les donacions continuen sent necessàries perquè els hospitals en necessiten de manera periòdica. Les donacions al nostre municipi han crescut en els últims anys gràcies a les campanyes que s'estan fent a les escoles i universitats. Des del Banc de Sang i Teixits demanen que ningú s'ho descarti i que en cas de dubte assisteixi als punts de donació de sang per preguntar si és possible donar-ne. D'altra banda, recorden que no cala tant d'ajú
i que es pot fer vida normal abans de donar sang. Fins les 9 del vespre, el banc de sang i teixits estarà instal·lat al casal de joves de Sant Just. Ahir es va estrenar el nou programa de política de Ràdio d'Esvern, el Rentapeus, i ho va fer amb una entrevista amb Montse Molinero, de Sant Just per l'independència, i Jaume Marfany, membre del secretariat permanent de l'Assemblea Nacional Catalana.
Des de Sant Just per la Independència continuaran impulsant els diàlegs per la independència i a partir del mes d'octubre, el primer dijous de cada mes, es durà a terme una conferència amb un personatge rellevant de la vida política catalana. El primer dijous d'octubre, a partir de les 8 de la tarda, l'alcalde de Vic i el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila de Badal, serà el protagonista del primer diàleg a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
I acabem aquest butlletí parlant de Sant Jus Solidari, que encara hi ha una nova etapa en què disposarà, a partir del gener, d'un nou local a l'edifici de les escoles. Sant Jus Solidari vol obrir la porta a noves formes de voluntariat i facilitar informació a totes aquelles persones que vulguin dedicar el seu temps lliure a vehicular el seu sentiment solidari. D'altra banda, la rebaixa de les aportacions econòmiques de la Generalitat pot posar en perill projectes que ja estan en marxa. L'existència de Sant Jus Solidari, però, no està en perill perquè es basa en el treball voluntari.
I això és tot. De moment, més informació a partir de les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
6 i 10 de la tarda, benvinguts en aquesta segona hora de la penya del morro. Ai, moltes gràcies, gràcies per ser aquí. Hem començat amb el tema de Nora Jones, fantàstica veu Chasing Pirates.
En aquesta segona hora, fins a les 7 del vespre, us acompanyarem parlant de diferents qüestions, algunes de Saint-Just, d'altres no d'en. Per exemple, parlarem de l'Esplai ara mateix amb el Carlos Garcia i alguns altres membres de l'Esplai que ens explicaran com preparen ja aquest nou curs que està a punt de començar. Les inscripcions per l'Esplai em sembla que són...
la setmana que ve, en aquesta entitat de lleure juvenil de Sant Just d'Esverg. I a més a més, també parlarem amb el Rai Batlla, que és el cap de la colla dels cargolins d'Esplugues castellers, ja ho sabeu, del poble veí, on, per cert, hi ha molts santjustencs que són castellers d'Esplugues, perquè a Sant Just no hi ha colla castellera, i ens explicarà com encara l'actuació prevista per aquest cap de setmana, diumenge, a la festa major d'Esplugues, on intentaran fer un rècord, que és el 4 de 8...
mai assolit per aquesta colla castellera. Però, abans de tot això, parlem de tabac. I és que tenim amb nosaltres una de les psicòlogues del Servei de Drogodependències de la Mancomunitat Font Santa, la Pilar Ripoll. Pilar, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa...
Ja sabeu que, de tant en tant, anem parlant amb gent de la Mancomunitat Fonsanta, que és aquest servei de drogodependència, on es tracta de tot tipus d'addiccions, i a més a més que també donen servei a quatre ajuntaments al Baix Llobregat, entre ells el de Sant Just d'Esvern. I avui volem parlar, perquè jo m'ho preguntava l'altre dia, amb tot aquest tema de la crisi que ha pujat els preus...
amb l'IVA i tot, tant per cent. L'augment del preu del tabac ha fet que hi hagi més gent que vulgui deixar de fumar? Això ho heu experimentat al cas Font Santa? Bé, de nivell de tractament, la veritat és que l'increment del preu sí que fa plantejar a la gent una mica el fet, ostres...
m'ho podria... m'està pujant ja molt el pressupost, no? I sí que és veritat que no majoritàriament la gent ve per això. Jo penso que sí que deu reduir la gent que no té una addicció, sinó que fuma, però que no té una addicció ja adquirida.
I això pot ser que sí. Però evidentment que segur que hi ha gent que ho deixa, que diu, bueno, però ho tinc plantejant. Segurament és gent que s'ho està plantejant ja. Ja que parlem d'això del tabac, jo tinc la sensació que cada vegada hi ha menys gent que fuma.
Pot ser això, comparat amb els 90 i estem al 2012, per exemple? Sí, evidentment. Cada vegada hi ha més consciència del que el tabac implica. I llavors, per tant, la gent pren la decisió, no? O sigui, que sí que és veritat. Per contra, a vegades es veu més gent fumar pel carrer perquè en els centres cada vegada no es pot fumar dintre dels recintes i llavors dona la sensació que veus més gent fumar perquè pel carrer pot ser que es fumi més gent.
Però, veritablement, sí que està reduint el fet de deixar de fumar. I si alguna persona vol deixar de fumar, vosaltres teniu uns tractaments, doneu un servei per fer-ho. En què consisteix aquest servei? Si una persona vol deixar de fumar, a l'ambulatori d'aquí de Sant Jus, a l'àrea bàsica, té professionals que segur que el poden ajudar. O sigui, perquè...
El tema del tabac, com a droga, nosaltres en el centre d'addiccions també ho fem, però també heu de saber que en els ambulatoris hi ha professionals que també ho fan, o sigui que això també és important tenir-ho en compte. Aquí Sant Just és un dels municipis que es va fer una campanya...
És veritat, és veritat. Supergran i molt maca. Sant Just encara fumes. Exacte, a Sant Just encara fumes. I per tant, penseu que és un municipi que això s'ha treballat moltíssim i des de l'ambulatori. Per tant, els professionals de la salut us cuiden, us cuiden, eh? No, és que ara que comentaves això, estava buscant perquè per aquí a la discoteca de Ràdio d'Esvern
Em sembla que hi havia, recordo, haver vist com una mena de CD, amb una cançó fins i tot. Sí, sí, sí. Sant Just, encara fumes. Sí, sí, sí. Una cosa increïble, no? Va ser una campanya de tot arreu, de totes edats, i s'ho van muntar molt bé, molt bé. La veritat és que va ser...
Doncs el que deia és, a nivell de centre de tractament, nosaltres allà el que fem és a nivell d'ajudar la gent a deixar de fumar en grup. O sigui que la persona venen i llavors iniciem un grup on a les primeres sessions se li diu a la gent
recomanacions i quines estratègies per estar sense fumar i després arriba el dia que es diu el dia D i aquell dia ens despedim de la cigarreta. I tenen èxit? És a dir, hi ha un percentatge elevat? Sí, aviam, amb el tema del tabac diríem que costa bastant. Però el tema de l'èxit o no èxit, a vegades quan la gent deixa de venir
Nosaltres, clar, fem tractament, el tema de la investigació és que està una mica... No pots fer un seguiment moltes vegades, però a vegades sí que...
Saps que hi ha persones que han deixat de fumar. A mi en aquell moment van deixar de venir i al cap d'un temps elles han deixat de fumar. M'entès no han tornat a venir i han deixat de fumar. Per tant, sí, hi ha un tant per cent. Hi ha un tant per cent, però es va fer un estudi, una mica de seguiment en respecte al tant per cent i veritablement la gent que acabava el grup, perquè clar, hi ha gent que a la tercera sessió...
Perquè, clar, un té unes expectatives. Bueno, aniré allà i què en faran, no? Sí. I aviam que en facin alguna cosa per si... No. I clar, no, no, no... Home, a veure, d'aquest tema se n'ha parlat molt, s'han fet molts articles, moltes revistes, sempre surten estudis...
Sobre la gent que vol molts llibres també d'autoajuda. Sí, sí, i tant, i tant. Jo recordo també les pastilles, els parges. Sí, sí. O sigui, hi ha un camp explorat enorme i se n'ha parlat moltíssim. Però jo tinc la sensació que al final...
es resumeix en que si un vol, deixa fumar i ja està, no? El que passa és que és cert que el tabac és una droga molt addictiva, no? I, per tant, tu has establert una relació amb això que sembla que...
Hi ha gent que és com una pèrdua, la vivència és d'una pèrdua. I llavors s'ha de veure, cada persona és un món, encara que fem un tractament grupal i tal, amb cada persona és cada persona, vull dir que això és molt important. I hi ha tota una sèrie de recursos que són ajudes.
com per exemple els parxes, com pot ser les pastilles, però això sol no deixa que tu deixis de fumar. Hi ha una decisió que al final has d'aprendre tu. Has d'aprendre a viure sense la cigarreta. No, no, queda clar. En fi, Pilar, moltes gràcies per venir. T'agraeixo que hagis estat amb nosaltres. Per cert, dóna molts records a tota la gent de la Mancomunitat Font Santa, que a nosaltres de la penya del Morro i de Ràdio els venim molt de carinyo.
I molt d'estima per les col·laboracions que... De fet, tu ja és la primera vegada, és la primera vegada que vens i ens coneixem. Espero que no sigui l'última. Molt bé. I redona records a l'Anna i a tota la gent de parlar. Molt bé, d'acord. Doncs repartirà. Sí que, per cert, volia apuntar que si algú vol informació sobre, per exemple, perquè també es tracten altres addiccions allà... Sí, exacte. El telèfon del Cas Font Santa és el 933734152.
és un centre de tractament de tot tipus d'addiccions, que pot venir la persona que les pateix i algun familiar que la persona no vol venir però el familiar està patint per aquesta situació. I el tema del tabac, recordeu, a la vostra àrea bàsica segur que també us poden atendre i també en el cas Font Santa. Molt bé, doncs Pilar Ripoll, psicòloga del Servei de Drogo Dependències de la Montcomunitat Font Santa, gràcies per venir i que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda.
Bona nit.
A l'escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert
Hola, sóc el Manel Lucas i vull saludar la penya del morro de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Gràcies, Manel. 6 i 20 de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern. Ens ocupem ara dels castellers d'Esplugues perquè aquest cap de setmana tenen un repte que és aconseguir per primera vegada la història el 4 de 8.
I per parlar de tot plegat tenim el cap de la colla dels cargolins, el Rai Batlle, el telèfon. Rai, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Rai, què tal? Bona tarda, Rai, sí, senyor. Bona tarda.
Rai, què tal? Com esteu encarant aquests últims assajos, aquests últims dies per aconseguir aquest 4 de 8? Un castell que no heu fet mai i que tinc entès que és un d'aquests anomenats gama extra, no? Gama alta. No, gama extra no seria, de gama alta sí, però de gama extra no. Perquè quins són els de... És que jo ja t'ho dic. Sí, no, mira, gama extra serien a partir de 9, els 9 que es diuen una mica més complicats, els castells de 9 i de 10 són ja...
Gama extra, però nosaltres anem a fer un 4 de 8, que no està considerat gama extra, tot i que és un castell força important. Home, però com si ho fos, no? Home, per nosaltres és quasi un gama extra, sí. Nosaltres hem 18 anys d'història, no ens ho hem plantejat mai.
I res, ara estem encara en aquesta festa major, última setmana d'assaig, amb moltes ganes, amb molta il·lusió de poder-lo portar a plaça diumenge que ve. Escolta, i per què creus que ara ha sorgit poder fer-hi la possibilitat del 4 de 8 amb tants anys d'història, els cargolins? Doncs, bueno, és una mica una cosa d'anar fent feina any rere any i, bueno, una colla castellera, els objectius s'assoleixen principalment si tens un volum de gent important.
i la feina d'anar fent rany rere any, anar picant pedra cada any i aconseguir cada vegada una mica més de gent i tècnicament anar millorant.
i res, hem sigut possible que aquest any ens ho puguem plantejar. Tu t'imaginaves, per exemple, fa cinc anys, poder estar a les portes d'aquest cap de setmana històric per vosaltres? Home, imaginar sempre t'ho imagines. Tota la vida que formo per la colla, doncs sempre he tingut aquesta il·lusió. És una cosa per la que anem treballant sempre, el que passa que, ja et dic, de vegades ho veus molt lluny,
Però sempre hi és aquesta il·lusió d'algun dia poder-ho aconseguir. El que passa, clar, una cosa és una il·lusió i una altra cosa ja és quan estàs a tocar, en una setmana de tocar. Tenim tres assajos aquesta setmana per encarar ja la recta final. I aquests últims assajos com han anat? Bé, divendres vam fer un molt bon assaig, vam col·locar dos usos en el 4 de 8, que és una prova molt bona.
ens va donar molta confiança i ja fa dies, des d'abans de l'estiu, que estem fent el 4-7 net assaig, que són les proves que són el normal abans d'encarar un castell com aquest. Divendres l'assaig va anar bé perquè hi havia Fideuà després? Sí, la veritat és que per poder fer un assaig de 4-8 necessitem molta gent...
i amb una collega castellera i més a la nostra ens costa arrossegar la gent i aleshores per poder portar gent per exemple divendres passat vam fer una fideuà que convidàvem a tothom a una fideuà després d'assaig
i això va fer que vingués un gruix de gent important i ens permetés de fer les proves de pinyà que necessitàvem. Home, jo t'he de confessar que jo vaig anar el divendres a l'assaig i em vaig quedar després a la Fideuà, cosa que us agraeixo, em vau tractar molt bé, i la veritat és que va ser una experiència, i vaja, també em va sorprendre molt els assajos d'una colla castellera, en aquest cas els cargolins, com és la vostra, perquè vaig tenir la sensació, ara ens ho diràs,
que s'assejava com el castell per parts, no? Bé, bé, sí, sense el castell mai es fa assaig, no es fa mai el castell, un castell límit mai el fas assaig. Assages la pinya, la part de baix o també la part de dalt. Normalment et deixes un pis sempre per fer, ja sigui la cotxa d'ovenxaneta o la pinya, que són els castells nets.
I això et permet anar treballant totes les bandes del castell, totes les parts del castell, per poder després encara amb confiança i amb seguretat el castell que tires a plaça. Quanta gent sou als cargolins? Home, als cargolins estem fluctuant, però estem parlant sempre d'entre 120 i 150 persones. Pense que per un 4 de 8 es necessiten, com a mínim, per tenir una mica de garanties, has de moure 120 persones, a part de la canalla.
Aleshores, clar, moure tot aquest volum de gent és difícil, és molta feina i, com tu deies, una fideuada de tant en tant ajuda. Aquesta setmana, per exemple, tenim tres assajos. Avui tenim un assaig i dimecres tenim un assaig especial en el qual a tothom que vingui també li convidem. No el convidarem a cerveseta perquè el seu dimecres creiem que ahir no el convidarem a fideuà, perdó, però sí que convidarem una cerveseta a l'acaba d'assaig. El dimecres i el divendres que tenim l'últim assaig, sí que el fem obert al Robert Brillas ja en plena festa major.
Si algú vol venir a l'assaig d'avui o de demà, per exemple, què és el que ha de fer? Res, presentar-se a la nau, al carrer Íngel Guimarà, a les plugues, i presentar-se amb un sorriure a la cara i serà molt ben acollit i molt ben tractat. I res, per nosaltres seria un plaer que qualsevol persona que ens estigui escoltant es pugui acostar, pugui conèixer la colla castellera.
I res, només afegir que la colla que estaria a Desplugues actualment està formada per molts rifenys, vull dir que es trobarà com a casa. T'anava a dir que Déu-n'hi-do els Sant Justencs que hi ha, no? Sí, els Sant Justencs va ser molt important ja fa uns anys l'entrada d'un grup nombrós de gent de Sant Just que va rebifar una mica la colla i en aquest sentit estem molt agraïts.
Malgrat tot, ells no tenen intenció, no?, de fer una colla castellera, sent just? No, perquè és molt complicat, és molta feina, és molt difícil arrossegar gent, moure gent, i la veritat és que es troben molt a gust a la nostra colla i no crec que s'ho plantegin en un temps proper, vaja. Tu com a cap de colla, perquè estem parlant amb el Ray Batlle, el cap de colla dels cargolins d'Esplugues, quina és la tasca més difícil i més
més complicada que tens? Bé, una mica la tasca és tenir content a tota la gent, perquè estem parlant d'un volum de gent molt gran, de gent de tot tipus d'edat, des de nens petits, de gent gran, de diferents cultures, de diferents nivells econòmics i amb diferents... Bé, són tot tipus de persones diferents i has d'intentar que tothom senti a gust, que tothom es senti important, que tothom tingui una feina important a la colla i es senti valorat.
I aquesta és una mica la feina més complicada a nivell de colla. Quants anys portes com a cap de colla, dels cargolins? És el meu segon any. El teu segon any. I t'imaginaves, perquè clar, fa molt poquet, no? T'imaginaves que seria així la tasca del cap de colla? Bueno, és difícil de respondre. Jo estic a la colla des dels seus inicis, la conec bastant bé.
Sabia molt bé el que significava, el que passa que sempre et sobrepassa una mica, no?, perquè són moltes coses, sobretot molta responsabilitat i molta pressió, i significa estar pensant dia i nit en els castells, encara que cada vegada és la feina i el temps no t'ho permeti, però ja has de dir que moltes hores...
I, bueno, és una mica això. I en què penses quan no estàs a l'assaig? Què és el que et passa pel cap sobre el fet casteller i sobre els cargolins? No, home, sempre hi ha cosetes a nivell tècnic o potser canviar coses que has fet malament o coses que penses que es poden millorar o simplement de vegades hi ha gent que té un mal dia i s'ha enfadat o gent que li passa malament pel cap o que té problemes i és intentar ajudar tothom i estar una mica per tothom.
I també temes de la colla en general, si s'ha d'organitzar una fideuà o s'ha d'organitzar una altra campanya de qualsevol tipus, doncs sempre tens alguna cosa del cap per anar-li donant voltes. No et deixa pensar en una altra cosa massa. Ja ho veig, ja ho veig. El que passa és que tu no cobres un sou, no?, com a cap de colla? No. Allà, els castellers, lo maco que és és que tots ho fem perquè ens agrada, altruistament, i és una cosa que ens omple i que disfrutem.
I jo sempre dic que si haguéssim de posar un sou, hauria de ser un sou molt alt, perquè per compensar tots els maldecaps que tenim, amb un sou petit ningú ho faria. Aleshores la millor manera és que no hagi sou i així ho fem tots per voluntat. I d'aquests dos anys que portes com a cap de colla, quin és el millor moment, el millor record? Home, jo espero que el millor moment pugui ser aquest diumenge que ve.
Jo treballo per aquest diumenge perquè sigui el millor moment, però si no em quedo amb milions de records, amb milions de sentiments de la gent, de veure l'alegria de la gent, de conèixer molt bé un gran volum de persones i tot el que transmeten, de veure com la gent s'ho passa molt bé la colla, com disfruta.
I això és el que t'omplava allà. Per cert, que ja anem acabant. Demà a la tarda entrevistarem la Pilar Díez, que és l'alcaldessa d'Esplugues, aquí al programa, en un nou espai que farem parlant d'Esplugues i Sant Feliu. Perquè clar, estem a Ràdio d'Esvern, això és en just, no? I demà entrevistarem la Pilar Díez. Què tal l'Ajuntament amb els cargolins?
Bé, és una lluita constant. Ells diuen que ens donen tot el que poden, nosaltres sempre demanem una mica més, i res, suposo, com totes les entitats, estem lluitant i apretant amb ells per aconseguir una mica més. Què us agradaria que us donessin? Home, ara mateix tenim un greu problema de cara a l'any que ve.
perquè ens quedarem sense local d'assaig, ells estan fent un poliesportiu molt maco per fer gimnàs, per fer futbol i per fer vòlei i moltes esports, però que no és gens adequat per fer castells i ens volen col·locar allà i la veritat és que seria un gran error que ens col·loquessin allà, passejar, perquè no és un lloc adequat per fer castells. Per què? Ja haurem de treballar per poder aconseguir algun altre lloc local d'assaig per la temporada que ve. I per què no és un bon lloc un pavelló d'esports?
Bé, perquè nosaltres estem amb canalla, estem amb molta gent, i un pavelló on es juga a futbol no és un lloc adequat. Nosaltres necessitem tenir estructures fixes, un terra atenuant que utilitzem, utilitzem una xarxa també per fer els assajos, i allà on ens volen col·locar tot això no serà possible. I si no arribem a un acord, ens posarà un pas enrere de cara a nosaltres.
Per això volem fer el 4 de 8, per tenir una mica més de pes, per poder apretar a l'Ajuntament de cada l'any que ve. Home, demà que parlem amb ella li podem comentar aquest fet, perquè ja que ens ho has dit, a veure què diuen i si s'ho han repensat, no? No, ja dic jo, que segur que no s'han repensat, segur que et dirà que ens han preparat un polisportiu la Mar de Maco molt adequat per totes les activitats, però en cap moment s'ha pensat en un polisportiu per...
Per fer castells, si no, ja et dic, només per fer-hi esport. Està clar. En fi, doncs, moltes gràcies al Rai Batlle, el cap de la colla dels cargolins d'Esplugues, amb qui estem conversant, i també li donem tot el nostre suport, i també a tots els cargolins, eh?, que estan als castellers.
siguin de Sant Just o d'Esplugues, és igual, perquè és la colla que tenim més a la vora. I també li tenim molt de carinyo per la quantitat de Sant Justens que hi ha allà treballant, per aquest 4 de 8 que tant de bo s'aconsegueixi aquest diumenge, no?, em sembla que és el migdia, davant de la plaça de la vida de l'Ajuntament Esplugues? Sí, correcte, aquest diumenge a les 12 a la plaça de l'Ajuntament. Molt bé, doncs allà hi serem. Molta sort i que vagin bé aquests últims assajos.
per aconseguir aquest 4 de 8, un castell de gamma alta. El primer de la història seria si s'aconseguís pels cargolins. Tarda, moltes gràcies.
6 i 33 de la tarda, continuem en directe a Ràdio d'Esvern. Mira, aquí al xat posen i que vagi pel pau al 4 de 8. És veritat, tota la raó del món. En fi, fem una pausa musical i d'aquí uns moments parlem amb el Carlos García i altres integrants de l'Esplai ara mateix, de Sant Just d'Esvern, perquè ens expliquin com encara aquest nou curs que ja començarà inscripcions i xerrades a partir de la setmana que ve. Fins ara mateix aquí, a la penya del Morro.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Aquest tema que ens aproxima a les 6.40 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM. Ja sabeu que també ens podeu seguir per internet a radiodesvern.com. Marcia Ball, the party is still going on. És a dir, la festa continua. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I en aquesta recta final del programa, avui tenim uns convidats molt especials perquè han tallat una reunió que teníem per estar amb nosaltres, cosa que els agraeixo moltíssim. Són el Carlos García, la Clàudia Barberà i l'Imanol López, que els tenim aquí al locutori número de la ràdio. Bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, benvinguts. A veure...
Vosaltres sou integrants, sou de la cúpula, podríem dir, de l'esplai ara mateix. Quins formalismes, tu. Home, és veritat, no? Home, t'ha dit que som especials, eh? Només entrar, ja. La crem de la crem. Això ho diu un blau, eh? No comencem, perquè si comencem pels blaus i grocs, em sembla que aquesta festa major va quedar clar qui va guanyar, no? No m'estiris de la llengua, Jordi. Tinc un blanc. Aquest agost tinc un blanc, jo. No recordo.
jo tinc un blau ja parlarem d'aquí una estona abans m'agradaria parlar de l'esplai i d'aquest nou curs que ja està a punt de començar com ho teniu? hi ha inscripcions i tot plegat? jo els deixo parlar ells dos que són més entesos que jo jo m'he de jubilar doncs de moment la setmana que ve el dia 24 i 25 es poden inscriure els nens que estaven l'any passat que els hi donem així com prioritat
en plan, ja que estàveu, us podeu continuar quedant. Sé que us vull quedar. I el dia 27-28, que és dijous divendres, hi ha els nous fitxatges d'aquest any, de 5 a 9 de la tarda. Sí, és que entren, eh?, perquè tenim molta demanda. Tenim molta demanda, sí, sí. Tenim una llista d'espera de... Cues i cues, ja estan acampant a la plaça La Pau. 500 persones. Ja no ets indignats de les plaques.
L'esplai és una de les entitats juvenils i de lleure que hi ha a Sant Just. Què és el que ofereix? Què és el que feu? Per exemple, imagineu-vos que és la primera vegada que ara mateix ens està escoltant algú i que no té ni idea del que feu a l'esplai. Què feu? Són millors que el cau. Partim d'aquí. No, no. Una afirmació una mica bèstia. Però, home, és una mica difícil d'explicar. L'esplai, molts cops, aquestes coses s'han de viure.
Intentem transmetre coses als nens, als joves, inclús, perquè n'hi ha de grandets ja. I els monitors. I els monitors, també. Hem d'aprendre moltes coses encara de la vida. De quina edat a quina edat estan la gent del cau? Des dels sis fins a... He equivocat, he equivocat. Ah, ha fet un error, no? Ha fet un amago, aquí. No, de debò, és que... No es pot, no es pot. És que ni vosaltres ni la gent del cau, també. És que sou impossibles. A veure, l'edat, sí, que la gent de l'esplai.
Va del 6 fins al 17. A partir del 5 sí que aquell any fan 6 fins al 17. Fem concessions, són bones persones. I quanta gent hi havia l'any passat a Desplai?
És difícil de quantificar. Com que és difícil de quantificar? Perquè de vegades se'n sortien nens de sota les pedres. Estàvem parlant sobre uns 70, més o menys, aproximadament, de nanos. Home, Déu-n'hi-do, no? Hem crescut en qüestió de pocs anys. Tot una remontada important. Com us organitzeu a l'Esplay? A l'Esplay tenim una sèrie d'esplayades, que són els grups d'edat,
els noms que se'ls dona són petits, mitjans, grans i joves, o premònics. Són molt originals. Després cada esplaiada es posa el seu nom, com per exemple mitjans, es posen mitjons, aquestes coses. És l'únic que té un altre nom. O joves... Joves en joves, o coses d'aquestes. Llavors, les edats, segons la...
Segons el grup d'edat... Va rient, eh? A mi em desconcentra. A veure un moment, perdoneu. M'ha quedat l'atenció el grup de joves i joves. Hi ha una retòrica de les paraules darrere. Està molt bé. I quines activitats feu durant l'any? A veure, normalment nosaltres ens passem dissabtes, o sigui, les setmanes normals que fem dissabte, a part hi ha les extres de cars, etcètera, que els nanos ja més grans ens ajuden a muntar el circuit
Després, cada trimestre, fem una sortida de cap de setmana sencer i una com a mínim d'un dia puntual, com pot ser un dissabte o un diumenge, perquè a prop.
I després, el primer trimestre, tenim l'excursió de la neu, que normalment és la primera. A vegades no hi ha neu? A vegades no hi ha neu. Escrirem fulles, per sobre. Escrirem fulles, sí, sí. Guerra de fulles, guerra de fulles. Perquè on aneu a fer l'excursió de neu? Això varia. Normalment a la Molina. A la Molina. Sí, sí. I què va passar? Que l'any passat us vau trobar cap a Buenai i no hi havia neu? No. Bueno, no és que no hi hagués neu. Hi havia massa neu. Hi havia massa neu i no ens deixaven pujar a dalt de les pistes. Llavors el que vam haver de fer va ser improvisar una guerra de fulles a...
Va estar bé. Al poble... Sant Joan de les Sabadeses. Aquí al xat ens diuen que si no hi ha neu, no hi ha neu.
Per favor, sisplau, volem saber l'autor d'aquesta frase cèl·lebre. A veure, us puc donar algunes pistes, si voleu. Sergi, poder? És una persona que és blava, ja us ho dic d'entrada. Va, té imaginació, té imaginació. Per ser blau té imaginació. I a més, també és del cau.
Just, enjust, enjust. I porta rastes. Ah, clar. Qui és? Un monitor amb rastes del cau. Ex-monitor. Ah, ex-monitor. És veritat, ex-monitor, és veritat. Això s'està posant molt interessant, aquesta part de la programa.
Home, a veure, jo crec que és el conegut ja per tots, Sergi Pons. Sergi Pons. Sergi, guapo. Dels informatius de Ràdio d'Esvern, que està aquest mes de setembre aquí. En fi, per cert, ja que parlem d'ara del cau, dels blaus i tot plegat, i sona aquesta música...
Vosaltres, una entitat eminentment groga, per no dir una de les grans entitats grogues que té Sant Just, perquè no sé si ho sabeu, els oients que ens estiguin escoltant, a la festa major divideix entre grocs i blaus, i el cau és blau i l'esplai és de color groc. Aquest any, per això, van... No et toqueu els micròfons, per favor. Aquest any, però, vau perdre...
Jo vull recordar una cosa, sisplau, en aquest punt. Qui va guanyar l'any passat? Sembla que això s'oblirà ràpid.
T'has oblidat molt ràpid. És la segona rajola que dius, que hi ha davant de l'Ajuntament? Sí, no? I encara hi ha una rajola blava, com han dit? O soc jo? L'any passat... A veure, això és el tercer any que es fa. El primer any hi va haver un empat tècnic, cosa que... Tongo. Deixa'm dir, que efectivament va haver-hi un tongo que haurien d'haver guanyat els blaus. Com aquest any. Per cert, que he vingut aquí com un dimoni, no? De cop i volta...
La consciència groga. És la consciència groga? Sí, exacte. Consciència groga, bona tarda. Molt bona tarda. Això sí que és l'exclusiva de la penya del morro. La consciència groga a Ràdio d'Esvern. A veure't.
Gràcies, gràcies. A veure, sí, tenim nosaltres la consciència groga, que m'imagino que és un esperit de color groc, que anima els grocs a aconseguir i a guanyar la festa major. Estàvem parlant del primer any, consciència groga, que havien d'haver guanyat els blaus, però com que era la primera festa major, es va decidir fer una mena d'empat per cada B. Què opina vostè? No opino sobre aquestes coses. Crec que els blaus sempre haurien de perdre. Fins i tot en els entrenos.
Bé, veiem que la consciència groga està conscienciada pel color, lògicament, i que fuma molt, no? Bueno, nosaltres a la consciència groga li diem cervesa, però... Ja, ja... Està bé, està bé. Fa honor al nostre color. I l'any passat, efectivament, van guanyar els grocs, l'any passat sí que van guanyar els grocs. Uuuh, important per trobar-ho. Un aplaudit.
I aquest any, no aplaudiu tant, no esteu tan contents, perquè van perdre els grocs justament pels claus. A banda de la competició i tot plegat, veu saber encaixar el joc i la derrota o no? Pregunto, eh? I ho dic molt seriosament, eh? Costa, costa, costa. A veure, està costant, eh? A mi fins que no passi mig any una miqueta això no ho acabaré soparant. Jo no dormo a les nits.
Sort que ha vingut l'estiu i llavors entre una cosa i l'altra t'animes, te'n vas porar. Ho dic perquè va venir molta gent, clar, en aquest cas, home, els blaus també l'any passat, eh? Però en aquest cas, groga, que ho va tenir molt mal perdre.
Que tots hem preixat Consciència Groga. Consciència Groga? Ens la rescata. A veure, Consciència Groga, bona tarda de nou. Molt bona tarda. Hi ha molta gent que va tenir molt mal perdre, que es va enfadar, però es va emprenyar molt, fins i tot volia... No envia tot a prendre pel sac, però quasi bé. Què opina vostè, Consciència Groga, d'això?
No em facis parlar. Però jo el que voldria dir és tirar-lis un missatge als blaus. És un repte. Aquest any, prepareu alguna cosa, sisplau. Els grocs n'estem farts. De què estem farts? De preparar coses. De preparar activitats. Que els blaus no preparen res o què? No preparen res. Un dia, un dia. Jo d'aquest punt he de sortir a defensar una miqueta els blaus. Sí, que preparen coses. Sí, un superheroi.
Un superheroi vam preparar. Tres carros robats del caprabó i unes mitges. Ojo a la perruca que era de teo amb blau. Això és un punt a favor. I la samarreta està molt currada. Això és un aplaudiment pels blaus, en aquest sentit. Groxbusters.
Home, perquè tothom sap que els grocs tenen un punt una mica fantasma i se'ls havia de que saber. Mireu, hi ha un... Home, ha aparegut, perdoneu, la consciència blava al xat de ràdio. Hombre, què tal, col·lega? La consciència blava és més tranquil·la, és més... Diu, nosaltres sí que n'estem farts, diu, el superheroi us va rebentar.
Diu, no eren robats, diu, valen 50 cèntims. No posen ni un euro, posen el de 50 cèntims, tu. Sí, sí. En fi, la història d'entre els grocs dels blaus, que jo no sé si esteu d'acord amb mi, però penso que estaria molt bé que s'impliquessin més entitats que no només en general, eh? Com es diu? Les Pla i el Cau...
ui, bandandarà, etcètera, etcètera, sinó altres entitats més històriques, com per exemple el Mimmento, eh? El Centre d'Estudis Sant Justens, l'Agrupació Sardanista, l'Ateneu, no sé, les CEAS, etcètera, etcètera. Això ho heu... s'ha intentat o...? Això és una lluita que portem... Sí. Temps... Bueno, no et diré temps, perquè en realitat posar-nos-hi fons... Tampoc. Sí.
Però és una lluita que es porta des de fa temps i... Jo crec que és una feina que s'ha de fer també amb nucli per intentar potenciar més que l'altra gent del poble. Sí, és que ben bé no és feina de l'esplai, això. Però, bueno, com que també estem al nucli i n'hem comentat, no? Sí, en fi. Jo ho sé, al marge de l'esplai, eh? Vull dir que... Sí, sí, no, s'hauria...
Ara intentarem posar-nos-hi, suposo, el nou curs del nucli. No, intent. Ràdio d'Esbert també podria fer alguna cosa. Jordi Domènech sortia. Jo llunxo aquí el prego. Uns monòlegs per la tarda. No, el prego que vau fer l'any passat.
Jo allà vaig ser molt fan i opino que hauríeu de tornar a repetir-ho. Oh! Un me gusta, un me gusta. M'agrada. Moltes gràcies, eh? La veritat és que... Home, sí, podríem fer alguna cosa, podríem fer alguna cosa. El que passa és que el pregó, clar, no podem fer-lo per l'any. Pregó no, però un resum de l'any...
Ah, això sí que estaria bé. Sí, no, no. Un resum de l'any... Dintre de cada pregó i tot, eh? Sí, no, és veritat. Alguna cosa es podria fer, clar. És que va ser molt distret, eh? No, però mira, ara se m'acut que, per exemple, no hi ha això de la jornada del rentapeus que es fa...
Organitza l'esplay. Organitza l'esplay i tal. Doncs es podria fer, per exemple, també un 20 minuts o 10 minuts allà a l'escenari i es podria fer el resum de l'any de la penya del morro, per exemple. Un pregó alternatiu amb la penya del morro. Home, pregó alternatiu no, perquè tampoc no volem fer ombra a les autoritats i a Ricard Bofill. No, però... Gran discurs. Es podria fer. Gran retòrica. Gran retòrica.
És veritat, és veritat. Per cert, des de l'esplai, valoreu la festa major positivament, com va anar tot plegat o què?
Jo crec que aquest any s'ha notat el canvi i ha sigut el punt d'inflexió. S'ha consolidat el nostre dia com a festa i, a part, la festa major com a festa major de Sant Just. Aquest any s'han pogut veure tots els actes, que hi havia bastanta gent, hi havia més gent que els altres anys. Està començant a canviar, la gent es queda ja per festa major. Abans, si coincidia, coincidia. Potser és la crisi. Anem a dir que hem crescut. Però caga, eh? Quan el 2 d'agost veus la barra plena. Sí, sí.
I després amb el corre a bars també va ser espectacular. Passar 60-180 tíquets i les persones que van seguir sense tíquet també va ser...
acollonant. I a més, mediàticament, a TV3, a RAC1, fins i tot, no? Unes entrevistes a RAC1 a les 3 de la matinada, a les dues, interessants. No tenim el tall aquí, però, Carlos, tu se't va escoltar el programa de la tarda del versió estiu, amb un estat d'eufòria. Bueno, no sé si és d'eufòria o no, però... Jo, si vols, t'ho explico. És que hi havia un entrevistador, que era una gran persona, em va venir i em va dir, sisplau, Carlos, crida...
perquè no sé si s'escoltarà amb el concert de fons. A part, el dia abans ja estava fònic, el dia abans, i era a les dues del matí. I jo a les dues del matí m'acabava de llevar a les dues del matí, saps? Sí, sí. Home, algun dia recuperarem aquell tall. Davant teu, perquè estarà llacridat. Preguntaven si Sant Just era un poble pijo, em sembla. I tu, Sant Just és un poble pijo! Sóc el teu 75%. Exacte, exacte. Sí, sí, recordo el tall. Efectivament.
Hi ha gent que te l'ha comentat? M'han comentat més el de TV3, no sé per què la repercussió... Home, normal, normal. Bé, i ja per acabar aquests últims minuts, m'agradaria tornar als orígens, que és a dir, a l'esplai. Hem comentat el tema aquest de les inscripcions. Com està? Perquè l'any passat em sembla que van venir menys nens dels previstos. Pot ser això?
A les inscripcions? No, en general, es van inscriure als Play. No, al contrari. Des de fa 3 anys o així no podem arribar a un límit baix que dius a partir d'aquí només creixerem. Llavors portem 2-3 anys que estem amunt. Teníem de petits, per exemple, el grup de petits no podia entrar més gent. Físicament no es podia.
i què és el que expliqueu els pares en aquestes xerrades informatives que fareu la setmana que ve coses quipis bàsicament els valors que treballarem com ho farem i com ens organitzem i quins són els valors de l'esplay estem entrant en temes densos no no no jo us ho pregunto de veritat créixer una mica ser una mica autònom
Una mica responsable. Saber el que valen les coses. Compartir. Com guanyar-se. Anar a la muntanya. Superar-se. Ser més... Ser més tu. Trobar-se. Descobrir-se. Descobrir. Prendre valor, realment, és així.
A través de les experiències. Tot a través... Res explicats. Això no ho ensenyen a l'escola. I de totes les activitats que feu durant l'any, vosaltres en quina creieu que els més petits, en aquest cas estem amb els més petits, disfruten més? Disfrutar... Jo crec que la que més disfruten i més aprenen, jo t'ho dic des del meu punt de vista, perquè aquest any passat havia sigut monitor de petits, i on més creixen, és a les colònies d'estiu, perquè òbviament és on tens més temps per treballar el tema de...
que comparteixin entre ells, que creixin com a persones emocionalment, etc. I realment allà és on disfruten, perquè tenen temps lliure per estar amb els companys, és on creen vincles entre ells i amb els monitors, i l'entorn també ajuda moltíssim, que no té res a veure amb estar al centre del poble, amb el que veus cada dia, sinó que estàs en un altre lloc apartat. I a més a més també hi ha les primeres experiències amoroses, no?,
Parla tu, Carlos, va, que això en saps. Carlos, què ens pots dir de les primeres experiències amoroses a l'esplay, no? Home, poder l'esplayada de petits no és la més indicada. No, no, ja no parlo de... Potser parlo ja dels més grans, eh? 15, 16... Per què et penses que venen de campaments? Últimament ja creixen una miqueta ja amb els valors aquests inculcats dins... Inculcats. Sí, sí, sí. Bé, no...
no sé què vols que et digui. No, no, però vull dir... Es descobreixen. Sí, es descobreixen. Es descobreixen. Això tothom qui ha passat per l'Splai més o menys ja ho ha experimentat, no? Els campaments o no? Pregunto, pregunto, eh? És que no ho sé, eh? Vol fons cotilleus? De fons, eh? Vull dir... No parlarem. Prensa groca de l'Splai, aquí. Home, a veure... Prensa groca, eh? Prensa groca, eh? I clar, Rosa, no? Perquè sou grocs, no? De fet, no, jo sempre he volgut fer una secció...
de xafarderies en justanques. El que passa que és inviable. Falten fonts, falten fonts. És inviable perquè, clar, no és que faltin fonts, al contrari, no hi ha ningú, tampoc... Bé, sí, però, clar, és com que hi ha, no mal rotllo, però potser de divertimento. Jo recordo que fa uns anys hi havia un programa que es deia La Font del Gat, que això sí que ho feien.
i que comentaven tot de coses que passaven a l'Institut de Sant Lluís, i aquest s'havia liat amb aquesta, aquest amb aquest, i aquest de l'esplai, no sé què... Però després els pagaven quan sortien de la ràdio? No, perquè és que feien una cosa... Anonimat. El senyor X. Sí, sí, sí. Diu, apunta't a l'esplai a veure si trobes el teu príncep blau, diu...
Aquí diuen príncep o l'acudit del dia, tu. La consciència blava comenta, eh? La consciència blava s'està lluint, eh? Sí, sí. El que passa que en aquest programa de ràdio, jo dono idees per si feu algun programa de ràdio algun dia a Sant Just, vosaltres. No sé per què ho dirà. No, ho dic perquè el que feien era agafar una persona que no coneixia ningú, que no era ni d'aquí a Sant Just i que era totalment externa al poble,
I llavors, entre tots, li deien quatre coses, i ells s'apuntaven un paper, entrava per telèfon i deia... M'han dit que... I això... Uh, que gran, eh? Sí, això podia estar... Eh!
Jo ho deixo com a... Qui feia aquest programa? Vull dir... Quins eren els autors? Eren anònims. Eren anònims, però és que fora de micro ens ho comentes. El programa aquest el feia l'Edgar Costa i era... Bueno, fa molts anys, fa molts anys. Però vaja, que clar, després es va perdre una mica tot això, que a la penya del morro som més seriosos. Però escolta, si vosaltres... Vosaltres participareu a la ràdio o no? A un programa...
Bueno, pot ser que ens liïn una mica, eh? Pot ser que ens liïn una mica, potser. I Manol i Clàudia potser us tindrem per aquí aquesta temporada, eh? Em sembla? Potser ens veieu. Potser sí, potser sí. En fi. Una mica. Una mica. De nosaltres. Sí, sí, sí. Moltes gràcies per haver vingut, eh? Carlos García, Clàudia Barberà i Manol López de l'Esplai ara mateix. Un aplaudiment per ells. Si ho sabeu...
Moltes gràcies a tu. Que vagi molt bé i que, res, que tingueu un bon curs a l'Esplai. Moltes gràcies. Per cert, el curs vol apuntar alguna cosa? Què és el que ha de fer? Teniu alguna pàgina web o alguna cosa per l'estil? Que vinguin el dijous i divendres de la setmana que ve, que és 27 i 28, a l'Esplai, que està a la plaça La Pau, de 5 a 9 de la tarda. Sí, estarem allà. Estarem allà, esperant-los. Que vagi bé, bona tarda, gràcies. Gràcies, bona tarda. Bé, doncs aquí acabem la penya del morro d'avui.
Gràcies a tots per haver-nos escoltat. Diu, quina secció faran? L'audiència vol saber ja. No, no, no secció, eh? Em sembla que és dins d'un programa de la ràdio, però vaja, ja en parlarem. En fi, us deixem ara amb l'informatiu vespre. La Carme Verde al capdavant dels Sant Lluís Notícies, que us ha acompanyat durant aquestes dues hores també Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Adéu-siau.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 18 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just Solidari obre perspectives arran de la ubicació al nou local de les escoles. Pretenen obrir la porta a noves formes de voluntariat, així com obrir una botiga de distribució de productes de Gambia i Nicaragua.
No obstant això, la reducció de subvencions posa en perill alguns projectes