Ara escolta Estradiu Despert, sintonitza Estradiu Despert, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio Despert, 48.1, ràdio Despert, 48.1,
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de l'FM, i a tot el món, a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del món.
Què tal, com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara fins a les 7, això és la Penya del Morro. Gràcies. No, no, gràcies, de veritat. Avui tota la gent que ens ha vingut a veure des d'Igualada, la capital de la Noia. Moltes gràcies per venir al programa.
Últimament, cada dia ve gent d'un poble diferent de Catalunya, cosa que ens agrada molt. Si voleu venir, ens heu d'enviar un mail a lapenyadalmorro.gmail... No rigueu, que és veritat, lapenyadalmorro.gmail.com, com la gent de la noia que ha vingut, d'Igualada, concretament. La Lloll és d'Igualada, per exemple. Està aquí la Lloll? No, no està.
Bé, en fi, avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pons. Sergi Pons, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, Sergi, avui tens notícies de Sant Just preparades, m'imagino, no? Doncs sí, tinc notícies de Sant Just preparades i la veritat és que serà una cosa molt divertida.
Bé, doncs d'aquí uns moments... un moment, però que no passa res. Què? Però que no passa res. No m'atabalau, que estic començant el programa, de debò. No hi ha res pitjor, que està començant un programa i tot de gent dient-te coses. En fi, a més a més també deia que avui tindrem l'Edu una setmana més amb els Trending, uns dies més amb els Trending Topics. Edu, bona tarda. Molt bones. Bona tarda, bona tarda. A tu no t'imiten, perquè estàs aquí a la teva hora.
Home, l'autèntic Sergi Pons. Sergi Pons, va tard. Hola, bona tarda. Què tal? Hola, bona tarda. Una imitació molt distant de la realitat. En fi d'aquí una estona... Tira-te el pal, eh, Jordi. Que m'han vingut a dir que no és culpa seva que el Sergi no estigui enlloc. Bueno, no passa res. És culpa dels de dalt. És culpa dels de dalt, sí. De la gent que està aquí fumant a Can Gina està, no? Fumant cigarros, fumant cigarros. Però sempre és bon moment per fer imitacions. No passa res. Encara que no sigui culpa d'algú, està bé.
M'agrada molt. Gràcies. Que una cosa, que tu estàs aquí perquè la Carme no hi és, no? I què vindràs, cada tarda ara a fer les notícies? Cada tarda, és això? Sí, cada tarda de penya del morro, The Hill of the Leaves, de 5 a 7. Ah, jo pensava que m'hauria dit la Carme, que només era avui. No, no, no, demà divendres i ja fins la setmana que ve, que divendres 20 de juliol, acabem la penya del morro. Què dius, Jordi? Sí, sí, sí. Tampoc d'ara, eh? Això pot ser. Sí, home, me'n vaig de vacances. Demà, demà... Al·la, va, catxondeo. Això no, això no catxondeo. Però què és això?
Jo també me'n vull anar, eh. No, però no puc. Te n'anava a dir si volies un lloc als informatius de ràdio Esbern, que és teu. Va, és broma, és broma. No, no me'n vaig, no. Ah, no te'n vas. Jo no te'n s'hauria tirat mai, doncs. No te vayas todavía, no te vayas por favor. No te vayas todavía, que hasta la guitarra mía llora cuando dice adiós. Puc fer el sumari tranquil·lament o no? Vale.
A més, també avui tindrem l'Aranxa, Sánchez i l'Anna Rovira al nostre calaix de cultura particular. Repassarem algunes obres de teatre, segurament del grec. Dic segurament perquè encara no vam passar... És això? Aquest programa no té organització. Ni ordre ni concert. No, no, no. Bueno, concert sí, perquè avui tenim l'agenda de concerts. Amb l'Aranxa i l'Anna Rovira al calaix de cultura. I a la segona hora parlarem amb Lorel Jiménez de noves tecnologies i moltes més coses. Això es diu, quan no tens contingut, a la penya del morro.
El nostre petit homenatge a Òpera en taxants, que aquesta setmana ha començat a rodar 12 capítols més de la següent temporada. Tenim gent allà coneguda i ja se'n justecs treballant, o sigui que enhorabona per la feina.
Comencem amb les notícies de Sant Just.
Ara, tu diràs. Ah, d'acord. Què passa Sergi? Jo d'acord, no necessito un cafè, però tu potser necessites 3 o 4. Sí, és que estàvem mirant el Tour de França i llavors he pensat, ostres, que avui em toca anar per la tarda. Què fa el Tour de França? Com estan? Tour de França? Doncs bé, el líder és ara mateix Bradley Wiggins. I avui tenien una etapa de muntanya i estaven baixant molt ràpid. Estaven arriscant volts per mirar a trobar alguns segons el líder de la cursa.
Què passa per Sant Just al Tour de França? No, no, no és una notícia de Sant Just. Ah, va. Però com que m'ho has preguntat... Clar, perquè tu has dit que t'havies oblidat de venir aquí al programa. Bé, comença amb les notícies de Sant Just. Comença amb les notícies de Sant Just. La ubic. Correcte, la ubic, que no és la Universitat d'Ubic, tot i que es diguin igual, eh? És la Unió de Botigues i Comerciants. Ai, tu fas més bromes que la Carme.
Si tu em deixes jo et vaig fer. Jo aquí llibertat absoluta. Doncs Duran considera que la mesura tindrà més repercussió a les grans superfícies que seran les que ampliaran els horaris de les botigues, en canvi Sant just com que és bàsicament comerços de proximitat no ampliaran els seus horaris. Julio Duran opina també que els clients del petit comerç tampoc comprarien els dies festius encara que poguessin fer-ho. Sergi tu que saps com està el tema? Hi ha algun bazar xinès Sant just?
Sí que n'hi ha. Això no ho sabem per la notícia, ho sé de la vida, del carrer. Perquè tothom ha experimentat. Que són coneixements del carrer. La pregunta és, aquests treballadors dels barars xinès, quants n'hi ha, senyors? Una o dues potser, no?
A Sant Just crec que, a veure, a Besar el Cines ara mateix recordo un, el del carrer Bona Vista, i han obert una altra botiga de roba, també al carrer Bona Vista, però més tocant cap al carrer Creu, que crec que també és dels mateixos cinesos. L'Edu diu que sí, llavors. Està al meu carrer. Està al teu carrer, eh Edu? Molt bé, doncs així podem aconseguir una entrevista amb aquells noves.
No, perquè si... Doncs no estaria malament. No, clar, per veure no sé què opinen sobre aquest tema i si ells obriran més hores o no, no? Debutar aquesta llei. Que quan entraran en vigor, concretament? Això ho sabem? Doncs no.
No faig preguntes, que no saps si puc respondre perquè em deixes malament. Ho sento, Sergi, però és que una persona ha d'estar preparada, com tu, per tot. Bé, em deixes continuar? Jo sempre. Doncs la presidenta de l'UBIK assegura que el model comercial de Sant Just ha resistit bé la crisi. Perdona que et talli, Sergi, però com ha ajudat la presidenta de l'UBIK?
Júlia Duran. Doncs considera que el modeu comercial de Sant Just ha resistit bé la crisi ja que es basa en la proximitat entre client i venador. La Unió de Botigues i Comercians està planejant noves campanyes per incentivar que els Sant Justens es quedin a casa a l'hora de comprar. Com? Perdona, que es quedin a casa? D'allòs no poden sortir a comprar si es quedin a casa. Que es quedin a casa, que es quedin al seu municipi. Esperem que els oients
Ho hagin pillat, no? Sí, una mica més llestos que tot el Jordiol. Home, perdona, com que compregués de casa, pots fer-ho també a través d'internet. També ho heu comentat, la Júlia Duran. Mira, ara em fas una pregunta que em puc marcar un puntà. Vinga, vas, parca't un punt, Sergi. Vols que et busqui una sintonia pel punt del Sergi o no? El puntàs del Sergi.
Doncs Julià Duran també ha parlat del comerç a través de les pàgines web i ha assegurat que aquest ha estat un canvi de model molt important i que està afectant especialment els comerços de proximitat com els de Sant Just. Ara els clients compren a través d'internet i ja no surten tant de casa per adquirir els seus productes. Bàsicament són aquestes declaracions que ha fet Julià Duran. I també dic que initiatives com el Mercat de Nadal, que vam fer l'any passat, no sé si vau anar al Mercat de Nadal. Que ser un mercat que quan el vam fer? Per Nadal. Molt bé.
Doncs es veu que van ser molt positives per les botigues locals i es podrien repetir en guany. Per tant, també des de l'UBIK intenten generar iniciatives que també moguin una mica el comerç a Sant Just. És a estar, eh? Sí, sí. No es visqui en canvi de sintonia. Això vol dir que ja estem en una altra cosa, ja. Hola, amics. Bona tarda. Compre a Sant Just.
En un cit aquest abans em feien a la ràdio de l'Eubic. En fi, va, passem a una altra qüestió. Sergi, tu diràs... Jordi. Digue'm. Tu tens pis? Jo si vinc a un bis... No visc a sota un pont. Això d'entrada... No. Sí, tinc pis. Per què?
No, llavors potser no t'interessarà tant aquesta notícia que la diré, però segur que hi ha gent que ens està escoltant que sí que li interessa. Ah, doncs escolta. D'aquí uns instants, d'aquí un quart d'hora, es durà a terme el sorteig públic per l'adjudicació de nou habitatges de lloguer per joves a Sant Just d'Esvern. Ah, quin nervi, quins nervis! I si ens toca?
T'has presentat? No. No, doncs... És difícil que et toqui. Es tracta... Es tracta de la promoció del carrer Modolell 45 i carretera Reial 17. No són pisos nous, sinó habitatges que han quedat buits. L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinya, celebra que es puguin lliurar els joves del municipi. Mira, que de fet, aquí va anar el sorteig entre qui es fa? Entre els que van sobrar de Mas Llull o no se sap?
Bé, entre els que s'hagin presentat i vulguin... Ah, que ja es va fer, ja es va presentar això, no? Imagino que sí, no? No crec que es vagi avui allà... I... Bueno, és això, no? Sí, el sorteig serà dos quarts de sis de la tarda a la vagoneta. Per tant, a dos quarts de sis de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, sorteig públic... No, la vagoneta no el diu. ...de nou habitatges de lloguer para joves a Sant Just d'Esvern. El diu l'equipament de la plaça de la Pau. ...situats a la carretera reial 1-7.
Podeu trobar més informació al web promuntza.cat. Sant Just d'Esbern, 20 anys apostant per l'habitatge públic.
És veritat que ja no volen que es digui la vagoneta, sinó que volen que es digui l'equipament de la plaça de la Pau. Em sembla que han desistit una mica amb això. Ah, sí? Sí, perquè veuen que potser serà difícil canviar el nom popular de la vagoneta. És que és més llarg. En certa manera s'accepta que es digui la vagoneta, tot i que el nom oficial és, com ha dit, l'equipament de la plaça de la Pau. Exacte.
que nosaltres també ens podríem canviar de nom. Podríem dir l'equipament de Can Gynastat, per exemple, en lloc de ràdio d'Esbern. Sí. No? O l'equipament de sota on fumen els que estan a Can Gynastat. Correcte. Perquè l'equipament de Can Gynastat potser seria més la biblioteca. Exacte. A fi, Sergi, alguna cosa més sobre els pisos que avui sortegen entre joves, que són nou pisos, eh? Doncs no, res a dir sobre aquests pisos, però si vols, a parlar d'uns altres pisos. Ah, és una altra notícia? Sí. Som-hi.
Una cosa o no, però sintonies preparades sempre hi ha per canviar. Hi ha més sintonies que notícies, no? Sí senyor. Home, i tant, i tant. Sí, sí, sí. Home, pensa que tenim les sintonies de Ràdio Estudis Plugues, que vas aparèixer fa uns anys, i ens les vam passar totes. Vull dir, que vulguis o no, això ens queda, saps? Ai, mira, tinc la agenda de concerts aquí. Ah, sí? Sí. Però d'aquí. No ho sé. Està aquí sobre la taula. Un guió del programa del matí.
Agenda de concerts. Ah, sí, deu ser de programar al matí. Sergi, podem anar, per favor, al tema o no? Sí, sí, sí. Vinga, va. El secretari general d'UGT Josep Maria Álvarez i l'alcalde de Sant Just Josep Arpinya van signar ahir la declaració conjunta per la construcció de 30 habitatges públics a Masllui. Caram, quants habitatges no a Sant Just últimament que es donen i s'han regalat? No, però... És una bona notícia, no? Sí, molt bona, perquè és un dels problemes més importants. Més greus. I que preocupen els joves, eh, el tema de l'habitatge. A sortir una notícia ahir em sembla que era
que la mitjana a Europa està als 24 anys, 23, més o menys, de marxar de casa, i a Espanya està als 29 anys.
Edu, tu quants anys tens? 16. Bueno, doncs fins aquí 13. Oblida-te'n. Queda mitja vida que se'ls fa. Efectivament, marxar de casa. Es fa llarg, però és el que hi ha. Si no ves anar a Finlàndia, que a Finlàndia els 22 ja se'n van ja. En fi, Sergi, digues, perdona, no em volies interrompre o vols dir ara que no em volies interrompre? En realitat, te'n mories de ganes. Sergi, no ho sé, ho he dit per dir.
En fi, Josep Perpinyà destaca l'esforç que ha fet el sector públic per organitzar una zona molt cotitzada per l'empresa privada abans del boom immobiliari. És a dir que abans l'empresa privada volia construir amb eslluir i fer-ho molt ràpid.
i ara, en canvi, ja no els interessa tant i és l'empresa pública la que ho està tirant endavant, això del que va dir Josep Pinyà. L'Ajuntament ha facilitat al Llar Unió Catalònia, l'empresa promotora de l'UGT, la transmissió d'una finca per construir una trentena d'habitatges de protecció oficial en règim general en forma de cooperativa. Ara comença el procés de cerca de socis per formar la cooperativa que permeti engegar el projecte. L'alcalde de Sant Just calcula que aquest procés podria allargar-se entre sis i vuit mesos. No és el primer cop?
que aquesta promotora actua a Sant Just. De fet, el gener d'aquest any ja van adjudicar 93 habitatges construïts en dos edificis de Mas Lluís. I d'altra banda, a principis del 2013, l'empresa municipal d'habitatge ProMunça té previst també construir un nou edifici amb 54 pisos de compra i lloguer, seguint el compromís del pacte de govern en matèria d'habitatge per aquest mandat.
Mas Lluís, que es anirà un plin de pisos i hi haurà habitatge per tots aquells que vulguin emancipar-se. La pregunta és, arribarà un dia que hi haurà més gent vivint a Mas Lluís que no pas al centre de Sant Just del Prat? Sí, ho vas dir ahir, eh? Sí, per això. Però la pregunta continua sense resposta. Jo no sé. Pensa-ho al Twitter. Què? I em deixes dir una altra cosa? M'he deixat la notícia però crec que estaria bé dir-ho. Home, no ho sé. Serà un petit apunt només. A què digui l'Edu? Edu, tu què dius? Va, deixa-l'hi. Va. Gràcies Edu. Són meravellosos. Gràcies Edu.
Però em canvies de sintonia o no? Ah, vols l'altra sintonia? Sempre canvies de sintonia.
Si s'hagués de pagar un euro cada vegada que veus la sintonia del Peña del Morro, jo crec que estaríem arruïnats ja. Sí. Doncs mira, el que volia explicar-te ara és que el dia 21 de juliol, crec que és el 21 de juliol, sí, el club de futbol Sant Just organitza un torneig de futbol 7 de 12 hores. Que és dissabte, dissabte 21. Sí, correcte. I les inscripcions es tanquen el dia 15 de juliol i és per això que volia anunciar-ho
Ràpidament, perquè si algú té ganes d'apuntar-s'hi, doncs diríem que tampoc té molts dies. Li queden 4 dies per apuntar-se. Per tant, si algú ens està escoltant i vol formar un equipet de futbol 7 i jugar el dia 21 a les 12 hores del club de futbol Sant Just, que s'espavili, que li queden 4 dies per fer-ho. A fcsanjust.com pot demanar més informació i inscriure's, i també trucant al telèfon del club, que ara mateix no el recordo, però...
Però vaja, que en tenen, en tenen. Sí, sí, sí. Per cert, una cosa Sergi, un moment, per cert, per cert, per cert, per cert, tants apunts, tants apunts, eh, que sembla que no tinguis programa propi tu. A veure, eh, perquè Sergi, cada migdia, i ara cada vespre també, no? Molt bé, Sergi.
està amb el Sant Just Notícies. Vull dir que és una mica el monopoli informatiu de Sant Just, el de Sergi Pons en aquests moments. Per tant, si voleu col·locar alguna notícia, truqueu i parleu amb ell. Però jo volia comentar que... Sergi, tens equip tu de futbol sèrio o no? No, jo no jugaré. Però per què no el fem? Fem-ho un? No, no el jugaré perquè hi ha... Fem-ho un, vagi amb l'animet. Hi ha les castelleres i totes. Però aviam. Jo volia fer-ho un. M'ho penso, m'ho penso. Va, pensa tu, va Sergi. Ara bé. Jo puc jugar o no? Va, fem-ho. Aquest per cert.
No has volgut escoltar-lo i pots fer tirar enrere. Val 200 euros la inscripció. Però què dius? Per equip. Per equip. Perdona, un moment. Retiro el que he dit. No, home, no em vagis fent uns moments. 200 euros! 200 euros, no!
A veure, per equip, quantes persones? Fins a 15, fins a 15 persones. 200 euros entre 15, doncs va. 200 entre 15. Són 15. Són 10 euros. Uns 15 euros, no? Entre 10 i 15 euros. 13 euros. Més o menys. 13, 14 euros. Hi ha un altre per cert dintre d'aquest per cert. Però si guanyes, pots anar a sopar al restaurant del camp de futbol. Oh, que bé!
Ara has tornat a canviar d'opinió? Sí, sí. Però, però, però, diu que t'hauràs de pagar tu les gambes. Però, però, però... Què, què, què? Podràs xupar el cap de les gambes.
Però, però, però, les campes diuen que estan contaminades. En fi, i així no acabaríem mai, com diu aquell, podríem estar fent l'esquadra de matinada però se'ns trencaran els tirants. Sergi Pons, fem una cosa, si algú vol, per exemple, són deu persones a l'equip i els hi falten cinc i no volen pagar tant, que això també és un altre.
Podem, la penya del morro. La penya del morro. És el que t'estava dient fa una estona, i m'has dit que no. Sí, però la penya del morro d'equip de la penya del morro i d'ullents també. D'ullents també. Perquè els ullents són com un mes de l'equip. No, és que sense els ullents no podríem fer el programa. No rigueu, és veritat. Ara, per exemple, hi ha 9 persones mirant el xat de ràdio Torpongó. Una menys que l'habitual. Sí.
Vols dir que tu no estàs mirant el programa avui, no? Va, nois, que hem de fer algunes coses. D'entrada, m'hauria de repassar, però és que no ens queda temps, ja, perquè tenim els trending topics, tenim també el tema de l'agenda de concerts i el calaix de cultura i tot plegat, i volia repassar què és el que va passar a Sant Just d'Esvern tal dia com avui fa quatre anys, en una secció típica ja coneguda per tots, Remember when Sant Just d'Esvern fa quatre anys.
Què vols marxar, Sergi? No, em pregunto si he de marxar, si em fas fora puc marxar. No, no, no, no. Queda't si vols. Perquè... i sobretot m'he de preguntar si per què fa 4 anys, justament, no? Sí, però... Doncs perquè va ser quan vam començar a posar les notícies al servei de ràdiodesbent.com que tenim. Per tant, les notícies més antigues disposades a la mà. Vinga, va, 11 de juliol d'aquell any, per exemple, l'equip d'arquitectes de la caixa de pensions és l'encarregada de construir 60 pisos del lloguer Parre Joves a Sant Just.
i ja havia presentat al consistori una proposta formal sobre com seran els edificis. Fa 4 anys i és una realitat això ja. Em sembla que hi ha una persona d'aquí a ràdio que ja pot gaudir d'un d'aquests pisos. La tur al Baix Llobregat va augmentar el mes de juny un 21% en comparació amb el juny del 2007. En un any la tur va augmentar un 20% la tur d'un mes a un altre.
I ja per acabar comentar que fa 4 anys l'Ataneu tancava aquell any el curs i ja no proposava més activitats fins al setembre. Després dels números rectes que ja s'havien realitzat, molts erran de la commemoració del 90è aniversari de l'entitat. Per tant, l'Ataneu de Sant Just que aquest any ha celebrat els seus 94 anys. La valoració general de Josep Maria Marquès, un altre canvi, perquè ara mateix hi ha el senyor Albert Macià, que és el president de l'Ataneu de Sant Just, diu que era positiva. En fi, això el que passava és que Sant Just fa 4 anys
Sergi, moltes gràcies. Vols quedar-te? Vols quedar dels trending topics, també, o no? Però és que, saps què passa? Que com més estona em quedi, més difícil serà que puguis fer una entrevista. El programa d'avui no vas dir que volies una entrevista? Sí. Ah, que la busques tu. Sergi! Sergi!
T'ho intentaré gestionar, si vols. Tenim dos temes pendents. Una nova pitjoria que s'ha obert a Sant Just. Això no és broma, eh? No, és veritat. Intentarem aquesta tarda aconseguir descomptes pels ullents de la penya del morro. I després també el tema dels barars xinesos. A veure què opinen ells. Aquest crec que s'haurà de madurar una mica més.
Tu veus més factible l'altre, no? Sí, Tàlia està aquí a la vora i la China una mica més lluny. És veritat. Doncs en fi, Sergi, confiem en el teu criteri. Sergi Pon, que el podeu escoltar a partir de les 7 al Senyors Notícies, edició vespre, o ara mateix a radiodesbert.com.
Sí, em podeu escoltar... Parla, parla un moment, parla, digues a algú. Veus? Em podeu escoltar ara mateix com les notícies, que aquí és una navelló de Sant Just, han anat a registrar. No fas broma? No. Ja no toques lo que l'Helena, oi, Sergi? S'ha perdut una mica. Com és que s'ha perdut?
Doncs perquè no el trobo. L'he buscat per tota la casa i no el trobo. Perquè el Sergi tocava l'Horlele. En un altre moment ja ens en parlarem. Sergi, gràcies. No tindràs entrevista aquest ritme. Bona tarda, que vagi bé. Adéu.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veu? Som originals de mena.
Camí cap a dos quarts de sis de la tarda, és moment de repassar els trending topics d'avui, els temes més comandats i les paraules més utilitzades a la xarxa social Twitter. Comencem per tems trending topics mundials, per exemple avui Radio One, ha sigut trending topic? Sí. Però que és una ràdio... Del Regne Unit, que té molt d'èxit. Ah, sí? Res comparat amb l'èxit de la Penya del Morro. Ara, ara t'he vist bé, ara t'he vist bé. Continues un dia més. Gràcies. De res. Té molt d'èxit al Regne Unit.
I bé, han anunciat que Chris Moyles abandona la BBC Radio One Breakfast Show. Ah, és una mica... un show despertador, que es diu, no? Un matinal d'aquest tipus... Deu tindre molt d'èxit. La gent quan s'aixeca deu posar a la ràdio... El matí o la mare que va parir o Fricandó Matine, no? Un d'aquests... com es diu això? Programes despertador. Doncs el regna un nit, per això.
que té molt d'èxit, i ho han anunciat, i la gent s'ha mostrat molt trista per aquesta decisió, però encara no ha donat detalls de la seva marxa, les donaran les pròximes hores, i han anunciat que Nick Grimshaw ha estat confirmat com el seu substitut. Molt bé, doncs com que és una notícia que tampoc no ens interessa gaire, perquè ens sembla aquí, també avui ha sigut Trending Topic, per exemple, cara, amb una paraula d'Espanyola, no? I Espanya ha sigut Trending Topic, relacionat amb l'economia i la política i l'aparició avui de Mariano Rajoy,
al Congrés dels Diputats perquè el hashtag congreso o les paraules IVA, IRPF o Diputaciones han estat trending topic a nivell mundial també. Doncs sí, aquesta notícia sí que ens toca el prop i ens afecta, ja que s'ha decidit que es pujarà a l'IVA, hi ha diversos tipus d'IVA.
Tenim el superreduït, que és d'articles de primera necessitat. Com són el pa, no? El pa, les verdures, els diaris, tot això. Diaris i revistes. També estan en... jo això no ho sabia, avui ho he descobert. Diaris dius bueno, s'ha d'estar informat, però les revistes també. Revistes també tenen un llibre superreduït del 4% i estan contemplats dins aquest grup d'articles de primera necessitat, que curiós. Doncs aquests es mantenen igual, l'IVA, no pujarà.
Després tenim el tipus d'IVA reduït que puja del 8 al 10% i que són com per exemple alguns productes alimentaris, sanitaris, els transports que pot afectar el turisme, la majoria de serveis d'hostaleries i la construcció de noves vivendes. I finalment tenim el tipus d'IVA general que puja del 18% al 21% i són els que no estan aplicats en cap dels altres dos tipus.
Bé, la veritat és que avui no és un dia de bones notícies, eh, perquè... No, no. Pujaran els preus, s'encarirà la vida i, va, ja em diràs tu, com sempre, els més perjudicats som nosaltres. En fi, els ciutadans, això ha provocat molta indignació popular, no? Doncs sí, per diversos motius. Per exemple, el primer és que el govern va dir que pujaria... va pujar l'IRPF per no haver de pujar l'IVA i ara, després d'haver pujat l'IRPF, també pujant l'IVA,
el que provoca que la gent estigui bastant crispada. Després van dir que el govern pujaria a l'IVA ja que Espanya es pagava poc en comparació amb altres països. Per exemple a França em sembla que hi ha un 19% d'IVA. Sí, i a Holanda també. I a Espanya es pagava el 18%, però en canvi Espanya, clar, el 18% tenies com a salari bàsic, bàsic, 640 euros. Però a França i a Holanda tens 19% d'IVA però tens 1.400 euros de salari bàsic.
I ara es veu que... Sí, sí, i a Holanda també, que tenen un 19% i el salari bàsic però és de 1.446 euros. És que és més del doble que el que té el salari bàsic d'Espanya. I ara a sobre el tens més amunt. En fi, a mi em posen molt nerviós, aquests temes, però vaja...
Per cert que un cop Rajoy va dir mentre el PSOE governava Espanya que pujar l'IVA és el sablazo del mal governador. Sí, s'ha quedat una mica retratat en aquest sentit, però jo crec que ho ha fet perquè s'ha vist obligat a fer-ho. S'ha vist obligat perquè és una de les condicions que la Unió Europea, Alemanya i Merkel li han posat, no? Perquè si no, no els deixava aquests diners per la banca, per molt que s'empenyin a dir-nos que no ha estat un rescat, sinó que ha sigut un crèdit. En fi, quan entrarà en vigor l'IVA?
Doncs segon l'agència F entrarà a partir del diumenge o el dilluns i destacar que Inditex ha estat la primera empresa que ha dit que absorbirà la pujada de l'IVA i no pujarà els preus. Ah, ostres, Inditex, que és el grup Zara, un dels més importants, em sembla que és el grup més important.
de facturació espanyol, o sigui que diu que no pujarà l'IVA o no pujarà els preus i que ells es faran càrrec de l'IVA. Doncs sí, això mateix. L'Eli diu que tots aquests anys pensant que et produïa el programa un mico i resulta que tens un productor com Ilfo diuenim Sergi, voto pel bazar xinès versus pizza. Sergi, ho has sentit això o no?
Bé, i acabem ja amb una altra història. Ah no, per cert, per cert, una cosa per acabar aquest tema. Alguna altra cosa que s'hagi decidit avui el congrés, Edu? Sí, diverses coses, com per exemple s'anuncia l'eliminació de la deducció pel compre d'habitatge. Sí, un moment, posa'm música d'aquest així de... no sé, és que jo ja no sé què posar, perquè és que són notícies que a mi
Jo no sortiria a casa. Em molesten. Em molesten, m'indigna molt, perquè sempre som nosaltres els que acabem patint totes aquestes històries. Sempre la hem de pagar nosaltres. Tot el que ells fan malament ho acabem pagant nosaltres. Els banquers, els que gestionen...
I després he dit que van cobrant molts diners. Bueno, en fi, és igual. Però vaja, dèiem que més coses que avui s'han decidit al Congrés, més retallades en altres àmbits. Sí, bé, dic que aquesta mesura que acabo de dir ja va ser adoptada per Zapatero i que va ser durament criticada pel PP. O sigui que l'havien criticat abans, però ara en aquesta situació s'ha vist obligat a adoptar-la. També hi ha la reforma, la tributació ambiental i puja a la imposició del tabac.
es suprimeix la paga de Nadal dels funcionaris. O sigui, no hi haurà paga extra pels funcionaris, el que farà que s'enfadin molt, segurament. Sí, diuen que els hi posaran el que haurien de cobrar aquest Nadal a la jubilació, però d'aquí tres anys, quan es jubili, en fi. I alguna altra última que vulguis? Bé, dir que el govern espanyol defensa que les diputacions han de tenir molt de poder. O sigui, han de tenir més poder.
Sí, en fi, Edu, moltíssimes gràcies. La veritat és que fer programa com la Penya del Morro, en un dia com avui, no és fàcil, però vaja, Edu, moltíssimes... Espera, que falten els tendis tòpics d'Espanya. Ah, però aquests no són els tendis tòpics de... No, no. Fas els tendis tòpics d'Espanya, encara? Bueno!
Bé, ho hem de repassar ràpidament Edu, em sap greu. Bàsicament també m'imagino que van amb la mateixa línia, però una mica més atallats. Per exemple, el primer, l'etiqueta amb el hashtag RajoyDimisión, directament. Doncs sí, perquè tot el que hem dit al congrés, la gent enfalada, la situació espanyola...
Clar, la gent aquí demana la dimissió de Rajoy, el problema és qui fiques després a governar el país. També avui ha sigut rendint tòpic Noche minera o marxa minera. Sí, perquè ahir, com sabeu, hi ha una marxa minera cap a Madrid, deguda que el govern vol eliminar les subvencions als miners, i això podria provocar que haguessin de tancar mines i 300.000 miners es podrien anar al carrer. Van arribar per la nit i van arribar amb un crit, van cridant, van arribar cridant,
Si esto no se arregla, guerra, guerra, guerra. Per cert, ahir van arribar a Madrid, no, dius? Sí, a les 11 i mitja. Molt bé. També avui ja acabem ja amb aquest trending topic, nuevo 20, que és una xarxa social. Tu ets el 20 o no? No. Aquí a Catalunya ja ho vam parlar un dia, no està gaire instal·lada o instaurada com a Madrid, per exemple. Pot ser, pot ser. En fi, doncs ha aparegut aquesta nova, bueno, s'ha remodelat, es veu, no, aquesta xarxa social. Sí, aposta per més privacitat,
en vez de que sigui només pels joves, també permet per totes les edats. A més, realitza aquest canvi bàsicament per fer-li la competència a altres xarxes socials, com per exemple Facebook. I pel que respecta a Espanya, continuarem utilitzant la mateixa versió web de Twenti que coneixem, mentre que a la resta d'Europa ja està disponible la nova versió per defecte.
Molt bé, doncs Edu, moltíssimes gràcies. Recordeu que tens Twitter tu, Edu? Jo sí, Twitter, sí. Quin Twitter tens tu? Jo... Edu Rodríguez Puyoles, crec. Creus? Sí. Bueno, fem una cosa. Si voleu seguir l'Edu al Twitter, Edu Rodríguez Puyoles. Sí. Molt bé, Edu. Demà t'ho confirmo. Moltes gràcies, fins demà, que vagi bé. Adeu, adeu, adeu.
Aquest tema de Yeah, yeah, yeah, song de Flaming Leaps, d'aquí uns moments Laranja Sánchez i l'Anna Rovira amb el calaix de cultura a la penya del morro 5 i 37 de la tarda.
If you could walk the world without a festival switch, would you do it? If you could make everybody poor just so you could be rich, would you do it? If you could watch everybody work while you just lay on your back, would you do it?
If you could take all the love without giving any back Would you do it? And so we cannot know ourselves Or what we really do With all your power With all your power
Fins aquí el programa d'avui.
5 i 40 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro. Aranxes, Sánchez, Ana Rovira, bona tarda. Bona tarda. Què feu? Què feu? Ja, ja ho veig. Però ho veieu normal, això, vosaltres? Sí, si hi ha un globo de l'estudi ens hem de posar a preparar. Ens hem de posar a jugar. Ja ho veig, ja ho veig. Bueno, en fi, calaix de cultura amb Aranxes, Sánchez i l'Ana Rovira.
Aquesta no és la nostra sintonia, eh? Què? Aquesta no és la nostra sintonia. Ah, i ara voleu la vostra sintonia. Clar, com sempre. En directe, a la penya del morro, a aquesta hora de la tarda.
a través també de la webcam de ràdiodesvern.com i a tot el món. Parlem de teatre, d'exposicions i l'agenda de concerts al calaix de cultura de la Penya del Morro amb l'Anna i l'Aranxa. Bona tarda. Bona tarda. Hola. Hola. Hola. Sempre igual. Sempre igual. Sí, vosaltres, no?
En fi, Anna, avui de què parlarem? En el penúltim calaix de cultura us portem uns monòlegs sobre les dones de 30 anys. Passarem una mica de por a anar al circ. Veurem una exposició que a alguns segur que els hi porta molts records i acabarem amb la genda de concerts i la recomanació musical de la setmana. La feia del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern.
Bé, comencem amb una obra de teatre còmica, Confessions, de dones de 30, i que es pot veure ja a la sala 2 del Club Capitol, i que, de moment que sapiguem, no té data límit de tancament. Jo no l'he sabut trobar, la data límit. L'obra ha estat en països com Mèxic, amb més de 4.000 representacions, a Brasil amb més de 100.000 espectadors, i a Argentina on ha estat més de 3 anys en cartell.
També ha passat per Colòmbia, Veneçuela, Panamà, Uruguai i Estats Units i ara arriba a Barcelona. De fet, hi ha una frase més o menys així còmica, no?, que és la llei motiu de l'obra. Sí, sí, la frase és, quan tens 10 anys et porten al llit i t'expliquen un conte. Quan en tens 20 t'expliquen un conte i et porten al llit. I quan passes la barrera dels 30 ja dius, deixa't de contes i porta'm al llit.
Quants anys teniu vosaltres? Vint. Un tio. O sigui, esteu a l'edat de...? Explica-me un conte. Quina edat estàs? Jo cinquanta, no estic aquí jo. En fi, és una obra que tracta sobre la crisi dels trenta de la dona. Les actrius parlen dels problemes homonins més comuns un cop superen els trenta anys. Quan segons elles comences a sentir una angoixa en pressió social, la saber que tot ha de ser en aquell moment o mai. S'ha de triomfar?
S'ha de tenir un fill, s'ha d'aconseguir un home i si no ho has fet ja, malament. En fi, no sé si és veritat o no, però vosaltres de moment aquesta pressió no la teniu, no? No, no. No, només cal veure's la cara. Qui són les intèrprets d'aquesta obra? Meritxell Huertas, Mónica Pérez i Yolanda Ramos. I estan dirigides per Edu Pericas, tot i que el text original és de Domingo Oliveira.
En fi, quant valen les entrades, Anna? Les entrades van des dels 19 fins als 22 euros. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Anireu a buscar-les? O aneu a veure-les vosaltres? Jo vull anar a veure-les. Sí, jo també. Ah, sí? Us interessa, eh? Sou una mica el tàrgit, no? El públic fa maní, no? Sí. Home, jo vaig veure, la gent comentava que era per anar amb amics, no amb parella. Amics per riure. Molt bé, doncs ja anireu amb els vostres amics.
Què passa, ahora? Ah, que parlem de l'obra de teatre. Sí que hagis! I és que aquesta setmana fem un viatge terrorífic fins al Port Vell, on es representa fins al 15 de juliol.
Aquesta obra de teatre, maleïda. Bé, maleïda, no ho sé, dic jo. En fi, a veure. Jo crec que t'estàs equivocant, eh Jordi? Ah si? Ja ho veuràs, ja ho veuràs. Tot comença en una nit de tempesta sobre el cementiri dels Urrós. Home, de moment tot va així. Quan des de lluny se sent apropar-se un tren. D'aquests descendeix un singular passatger amb la seva maleta a la mà. Sobre l'escenari podem veure un cementiri gòtic amb gàrgoles i tombes dins un ambient terrorístic. Oh, quina por, no?
La idea és fusionar les tècniques clàssiques del circ amb el teatre i el cabaret, gràcies als jocs de llum i sons, la posada en escena, la tretzo i el vestuari. El vampir no es ferà tu, és l'encarregat de guiar els espectadors a través d'artistes com una mòmia, un pallasso, un assassí, una nena posaïda,
una vampira, un boig, una monja carnicera, un motorista fantasma, el dimoni i una viuda negra. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'hi ha cap més. O sigui, totes les malèfics del món, perquè no n'
Ticosis és la segona obra de la companyia de circo de los horrores. Ah, va. Comença a queixar. L'autor i director del muntatge és Suso Silva, que es premi nacional del circ al 2003. Una de les claus de l'espectacle és la barreja còmica de cabaret, màgia, teatre i circ, i la interacció dels personatges amb els espectadors. Alguns trucs que podem veure sobre l'escenari ens poden ser familiars, ja que alguns han sigut agafats de pel·lícules, com per exemple del film Una Tarder para el Circo, de Germans Max,
on surt una noia caminant amb el cap per baix desafiant la gis a la gravetat. Aquest espectacle no només és una altra volta per molts els teatres de Barcelona i Espanya, sinó que unes 20.000 persones de Miami ja l'han vist. L'espectacle té una durada de gairebé dues hores i el preu de les entrades està entre 15 i 40 euros, tot i que podem trobar alguns dos per un per bars i tot això.
Perdona? Per bars? Podem trobar dos per un? Sí, és que a bars hi ha restaurants a Barcelona i hi ha flyers de dos per un. Tu n'has vist algun? Jo sí. Per exemple, perquè si hem de començar a mirar tots els bars de Barcelona... Pel reval hi ha bastant. El reval, eh? Sí, el reval hi ha bastant. Ho tindrem en compte. Bé, doncs què t'han dit les dues obres de teatre? Ara passem a l'exposició de la setmana.
I és que el Museu d'Idees i d'Invents de Barcelona, un museu molt xulo, eh? Per cert, el MIBA, que està allà a la plaça de Sant Jaume, just al darrere de l'Ajuntament de Barcelona, per qui no s'aplica el bar. Jo tinc els gratis en aquell. Per què? Perquè mai estam a treballar al turisme i heig d'anar. I encara no he anat, encara no he anat. Doncs donen nants, donen nants.
No només tinc dos. La Martina per mi. Ja parlarem de si continueu la temporada que ve.
Què faràs un Jordi Mas aquí? Un Sergi Mas. Què era un Sergi Mas? Que et truquen i et diuen, perdona, és que no entres en els plans de la següent temporada, ho sento. Has de marxar. Que què ha passat? No ho he sentit això. Sí, que no segueix a la com. No segueix a la com? No. I ell ho ha dit ell, s'ha queixat i tot? Bueno, és que li van dir quan li faltava molt pocs dies.
perquè acabés el temporal. Ai, doncs no m'he sabentat d'això. Ahir va fer l'últim programa. Ahir va fer l'últim programa? Sí. Tothom estava revolucionat amb ells. Ah, sí? Ostres, doncs mira que feien allò amb mas esports, no? Sí. Que n'hi ha pena que se'n vagi, eh? Que ell parla així. Que n'hi ha pena? És veritat. Bueno, en fi, doncs una abraçada al Sergi Mas, que és amic del programa, que també el vam entrevistar durant un any. Que vingui aquí ara.
Sí, sí, sí. Jo la Jamaica encantada, eh? Faig així l'esport amb l'Espanyol encantada. Sí, jo ho veig, ja. En fi, doncs que no es passi el mateix que Sergi Mas a vosaltres. Vinga va, posa la música al TVE, que m'agradava. Sí, aquesta exposició als grans invents del TVE estarà, com diem al Museu d'Irees Invens de Barcelona, una exposició temporal però que estarà fins al 10 d'abril de l'any que ve, per tant serà un temps llarguet.
Aquesta divertida exposició acull 13 dibuixos originals de Ramon Sabatés, que als anys 60 es va incorporar com a dibuixant de la secció Los Grandes Inventes del TVO. Que perdona, deixa'm dir una cosa, no sé si ho sabíeu, però Ramon Sabatés va passar els últims anys de la seva vida aquí a Sant Just d'Esvern, a la residència Nostra Señora de Lourdes. I què passa? Que ets un enferm de Sant Just d'Esvern. Malalt. Un enferm. Un enferm. Un enferm. Un enferm. Un enferm.
Ets un malalt mental és injust. És un malalt mental és injust, Jordi. Jo parlo català com a Sergi Mas. Que n'hi ha pena que parli així. Que n'hi ha pena que estiguis enferm. Enferm, home, sí, estic enfeim. De que avui no sortirem d'aquí eh. És que fas por com rius així.
T'ho diu molt. Què dius? Que t'ho diu. Estàs enferm. Si us plau seguim. Si us plau. Ullents, si us plau. Ullents enferms.
No ho tingueu en compte. Són els últims dies, la gent està nerviosa. Fa calor. Estem acabant temporada. En fi, que us haig de comentar que no sapigueu. Doncs el Ramon Sabater, a mi jo li tinc un especial apreci i carinyo, perquè em va fer un dibuix. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, i llavors el Ramon Sabater... Bueno, el que deien, que s'ha incorporat, com a dibuixant, seguint l'exemple de nit, tínez, benjam,
No, Benenham i Tur. Benejam. Benejam. Bueno, és que jo no sé com es pronunci jo. Bueno, però és que tu has dit Benen... t'has animat a donar N, no t'has reservat amb la pronunciació, tu has dit Benenham. Pots dir Beneham o Benejam, això. En fi, són alguns invents que sortien a la contraportada del mític TVO dels anys 60 i que cada setmana n'hi havia un de diferent, oi?
Sí, i algun dels estranys i impossibles invents que es poden veure són la vaca voladora, el palau de camina o el massatge musical del famós professor Franz Copenhagen. I és que aquells invents van marcar la infància de molta gent i això ho demostra que avui en dia ha quedat dintre del llenguatge col·loquial la frase d'això sembla un invent del TVO.
I quan es parla d'una cosa molt estranya, la gent diu això, i fins i tot el nom de la mateixa revista, TVU, que va néixer el 1917 i va durar fins l'any 1998, va arribar a fer-se servir per anomenar tots els altres còmics. Per tant va marcar molt la revista i els inventos del TVU. Gràcies a qui ha sigut possible aquesta exposició? No sé, volia preguntar-ho. Ha estat gràcies a l'acord al que han arribat al col·legi d'enginyers.
tècnics industrials de Barcelona, que ha cedit les làmines originals del dibuix al MIBA. Per acabar, dir alguna cosa? Qui vulgui remenorar la seva infància, ensenyar-li als seus fills amb què es divertien quan érem petits, només han d'anar al museu d'idees i invents de Barcelona i entrar, perquè l'entrada és gratuïta i segur que s'ho passaran molt bé. L'entrada gratuïta d'aquesta exposició? Per tant, l'aranja, que vagi gratis, jo també hi aniré. No, però a veure, el museu no és gratis. L'exposició és gratis. Molt bé, molt bé. Anirem.
Comencem l'agenda de concerts amb aquest grup de música que ja escoltem de fons, Love of Lesbians, que actuen demà dijous 12 de juliol al poble espanyol de Barcelona. La banda procedent de Sant Vicent dels Horts, formada a la tardor del 1997 per Santi Balmes,
Jordi Roig, Juan Ramon Planell, Oriol Bonet i, més tard, Julián Saldar... Riga. Saladrigas. No. I Dani Farré. Presenten en directe els temes del seu nou disc, La noche eterna, los días no vividos, on trobem temes com, si tú me dices Ben, yo digo Affleck... Lo dejo todo, ah. Nada, científicamente muertos, los seres únicos o Belice, entre l'altres. Les entrades estan per 23 euros. Aquest tema és l'ambre impossible.
No, perdó, el hambre és invisible.
En fi, passem a un altre concert d'aquesta setmana, concretament el dia divendres 13. Aquest divendres és 13? Sí. Oh! No, és igual, és igual, va. Aquest divendres és 13, ja ho tenim això, doncs si voleu anar a la Sala Music Hall de Barcelona hi trobareu Hyperpotamus. Que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que que
Molta gent el denomina l'home orquestra, però la veritat és que Jorge Ramírez és molt més que això. Nascut a Tòquio, tot i que té la nacionalitat espanyola, té dos àlbums al mercat on trobem temes com The Camino, In the Time, The Unhappy Edenist i Seahorse for Dagon. Les enrere estan per 11 euros.
Bé, m'imagino que la veu, les veus que se senten i s'escolten aquest tema... Però si hi ha dos veus que ho volen fer tot sol. Es grava i torna. En directe es pot gravar. Sí, sí, sí. Hi ha sintetitzadors d'aquests que es graven la tornada i tal. O pots posar la base teva. Exacte, ells a sobre ho van fent. Molt bé, molt bé. Passem al segon concert, que és també aquest divendres. Helena Gadel actua a la sala Ludegas.
Elena va donar el pas de la fama gràcies al concurs de televisió per fer un triomf. Té dos treballs al mercat i també ha fet carrera al teatre musical participant en Gris, la musical de tu vida i Maricel. L'artista catalana presenta en aquest concert els temes del seu darrer àlbum, Tocant fusta. Les entrades estan per 12 euros.
Té una veu molt maca, l'Ena Gavella. En fi, continuem, perquè, si no, no arribarem. Aquest dissabte, 14, Cali i el Dandy. Qui són aquests? No els conec. Actuaran... El de Yo te esperaré... Com? No has escut la cançó de Yo te esperaré? Són aquests dos. Són un dubbet format per dos germans colombians, Alejandro i Mauricio Renguifo, que es van donar a conèixer al seu país amb el tema Volver.
i hem aconseguit fama internacional amb el single Jo t'esperaré. Aquest tema té més de 20.000 descàrregues per internet. Aquest duet també ha posat el tema de l'Eurocopa del 2012 amb la nova versió del tema Gold, que té el 5 versionat amb 9203. El concert cantarà en temes del seu primer àlbum, 3 a.m. i les entrades estan per 22 euros.
També aquest dissabte, perdó, aquest dissabte, 14 de la nit, Zoé, toquen a la sala Apollo de Barcelona. Són una banda de Mèxic, oi? Sí, formada el 1995 i liderada per León, La Guerri. La banda té cinc discos d'estudi i un MTV en plat. El concert és un gran tema com Peace and Love, Veneno, Vía Láctea, Miel o Poli, entre d'altres. El 2011 vam guanyar dos Grammys Latinos com a millor cançó i millor àlbum. Les entrades estan per 18 euros.
Què passa? Que és una cançó que arriba... Tard. Poc a poc. Dilluns 16 tenim com cada dilluns a la sala... Perdó, perdó, m'he colat. La nit del 15, és a dir diumenge també a la sala Bicul de Barcelona. Tindrem en directe a Mateo Moreno, que ja escoltem de fons. Nascut a Uruguai el 1977, porta tota la vida sobre l'escenari. No només com a cantant en solitari, sinó també com a músic de diverses bandes. Al concert es poden escoltar temes propis com El reloj,
Desierto digital, simple o desplegandome, entre d'altres. Les entrades estan per 8 euros. En fi, què passa? Que moro. No moris, home, sí, sí. Si mors, morrem directe, que farem una mica més... Més audiència. Parlem de xou. No, no, és broma. El dilluns 16, tenim com cada dilluns a la sala Jamboree de Barcelona, al What the Fuck Jazz Session.
Una festa per tots els amants del jazz pur, del jazz improvisat, però també per aquells que li agrada el funky o el blues. Les entrades estan per 5 euros. Ah, doncs trobo que són molt econòmiques, eh? Estan a 4 si la compres a la web i 5 a taquilla. Per cert, per cert, ahir vaig estar al Parc Central de Nou Barris, a Barcelona, en una d'aquestes sessions que fan música als parcs.
Ah, sí? Gratuita, dimarts i dijous, algun altre dia del cap de setmana, durant el mes de juny ho han estat fent, el mes de juliol ho estan, també ho faran, i també durant el mes d'agost, si voleu més informació, bsn.cat, molt recomanable, gratis, allà tranquil·lament, a les 9 de la nit, poca gent, una mica de jazz, i la veritat és que va ser molt molt xulo.
En fi, continuem repassant concerts de la setmana, per exemple, dimarts 17 de juliol a la sala de resmetats, la setmana que ve tenim en directe a The Cult. Sóc una banda britànica, formada als 80, on impera el so de les guitarres. La banda fa una parada a Barcelona i a Madrid dins de la seva gira mundial, Choice of Whisp on Tour, on presenten l'àlbum amb el mateix nom. For the Animals, Wildflower, Lucifer i el seu hit She, Shells, Santuari sonaran al concert. Les entrades estan per 36 euros.
Bé, i com que no tenim més temps, acabarem amb un últim punt, i és que recordem que la nit del 14 de juliol, és a dir, aquest dissabte, si no, ets equivocat. Pot ser o no, Orança? Ens hem saltat el dimecres dia... Sí, per això, com que no tenim més temps... Ah, vale, vale, vale. Com que no tenim més temps, repassem... Recordem que el 14 de juliol, a Montjuïc, tenim un conjunt de concerts gratuïts, amb grups com Sidoni, Berry Track, Tracks, The Pinker... Berry Txàrrec. Sí, Txàrrec.
De Pinker Tones, falsa alarma, Manos de Topo, Le Petit Ramon, Brixton 64, Dulce Pájara de Juventud o Burt Pommel. També dic que el cap de setmana tenim la Fira de Mostres de Montjuïc de Branderi on no només podem trobar les últimes tendències de moda alternativa, perdó, sinó que per la nit podem gaudir de concerts com de Marat Rodríguez, La Casa Azul, Human League o la DJ Miranda Makarov, entre d'altres. Els preus van des dels 25 fins als 45 euros.
I acabem amb la recomanació de la setmana. Aquesta vegada Arantxa ens portes un grup que no se si s'escober fa poc, però vaja que són de Barcelona. Tenen nom de color. Si, si, si. I es van formar al 2008. Es diuen Cian. Si, són Cian.
És una banda de Barcelona, forma de, com has dit tu, el 2008, i ells són Javi Fernández a la veu, guitarra i piano, Gorka Dresbach i Jordi Navarro a les guitarres, Sebastián Limongui a la bateria i Antonio Lara al baix. Tenen dos àlbums en marcat, tot i que ha sigut l'últim, Històries per no romper-se, el que posa a la crítica del seu costat. Una veu deixada, bones lletres i guitarres amb inspiració britànica, fan que molts companyin aquesta banda amb Sidonia o Beto Ustamorla. Han tocat en escenaris de tota Espanya,
Però sempre com a segons de cartell o teloneros de Amaral o James Blount. Te deslizas, turistas heridos o en mi nave, son el skits d'aquesta banda. Si voleu més informació a la pàgina web somosciant amb y.com. Anna, Arantxa, moltíssimes gràcies, fins la setmana que ve. Adeu!
Bona tarda, són les 6. Us parlem, Leia Casasús i Marta Patrició. La borsa espanyola ha reaccionat positivament a l'anunci dels nous ajustos del govern central i ha tancat la jornada amb números verds. L'IBAX 35 ha pujat 1,17% i es situen als 6.800 punts. També la prima espanyola manté la tendència i en aquests moments se situa als 538 punts bàsics.
Recordem que avui el president Mariano Rajoy ha anunciat una pujada de l'IVA del 18% al 21%. Els aturats tindran menys prestacions, es reduirà el nombre de regidors en l'administració i es retallarà el sou dels funcionaris que no cobraran la paga extra de Nadal. Segons el Govern central, l'objectiu és estalviar 65.000 milions d'euros en dos anys. Pel que fa a les reaccions des de Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una crida a la Unitat per superar la crisi.
Des d'aquestes mesures, això ja ho anirem veient en els propers dies i en les properes setmanes. Però més enllà d'això, el que és important quan en una societat hi ha dificultats importants, és fer pinya des de baix. Veurem què donen des d'aquestes mesures, això ja ho anirem veient en els propers dies i en les properes setmanes. Però més enllà d'això, el que és important quan en una societat hi ha dificultats importants, és fer pinya des de baix. Des de l'àmbit empresarial, la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, Joan Rossell,
ha dit que són dures però adequades a la situació econòmica. Aquí, paulatinamente, vamos a tener que ir haciendo las cosas. Lo que es importante, lo que es trascendente, lo que es necesario, que tengamos una hoja de ruta concreta. Yo creo que a partir de hoy está claro que tenemos una hoja de ruta y que va a ser difícil, pero no va a ser imposible. De la seva banda, des de la cambra de comerç de Barcelona diuen que les retallades van en la bona direcció, tot i que demanen que l'augment de l'IVA al turisme, que passarà del 8 al 10% s'apliqui després de la temporada d'estiu per no perjudicar el sector.
I els bombers de la Generalitat treballen en l'extinció d'un incendi forestal que s'ha declarat en una zona no habitada dins del terreny municipal de Vilavera, a la Conca de Barberà. Fins a la zona s'hi han desplaçat deu mitjans aeris i una vintena de terrestres. L'incendi obliga a tallar la carretera C-14.
La Generalitat ha arribat a un preacord per adquirir accions de l'estació d'esquí Ballter 2000. La mesura permet garantir la viabilitat de l'estació d'esquí del Ripollès, que estava en perill pel deute que acumula. Girona, Sònia Tuber, bona tarda. Bona tarda. La direcció de l'estació d'esquí Ballter 2000 i el govern català negocien des de fa mesos per intentar trobar una solució als problemes econòmics que té la companyia i que en posaven en perill la viabilitat.
Segons han confirmat fons de la Generalitat, ara s'ha arribat a un preacord per al qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat adquirirà una part majoritària de la societat Ballter 2000, que podria rondar el 60%. La resta de l'empresa continuarà sent de l'antiga propietat majoritària, que és una empresa de construcció gironina i d'altres petits accionistes entre els que hi ha a l'Ajuntament de 7 cases. En els propers mesos es culminarà l'acord definitiu que permetrà mantenir oberta l'estació.
Des del govern català han reconegut que la situació actual de deute que arrossega Vall d'Aran dificultava la continuïtat. Ferrocarrils de la Generalitat ja és propietari i gestiona 4 estacions d'esquí més al Pirineu Català. Vall de Núria, La Molina, Portainer i Espot, com Radio Girona. És moment ara de saber si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el servei d'informació transmet Marta Franco.
En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat pel que fa al funcionament del metro, a autobusos, tramvies, ferrocarrils de la Generalitat i a rodalies de Catalunya. Així ens indiquen aquests operadors, així que de moment cap incidència a destacar des del Centre d'Informació Transmet. Bona tarda.
Bona tarda, us parlo Gerard Costafreda, el president del Barça, Sandro Rossell, advertit avui en la presentació de la Supercopa de Catalunya que Barça i Espanyol han de jugar el 31 de juliol, que difícilment podran comptar amb els jugadors internacionals. Nosaltres intentarem estar amb el millor equip possible, els calendaris que no ens han ajudat massa, els jugadors tindrem molts de vacances, de fet molts arriben el dia anterior, per tant estarem
amb tots aquells jugadors que el Tito Vilanova consideri que poden estar per participar.
Thomas Weckler ha guanyat la decena etapa. A la general Bradley Wiggins segueix al capdavant i en tenis Tommy Robredo ja és a quarta final del torneig de Bastat després de guanyar el brasilé Joao Souza. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. La liberalització dels oraris comercials afectarà poc els comerços de Sant Just, segons ha assegurat Júlia Duran, presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Sant Just. Júlia Duran opina que els clients del petit comerç tampoc comprarien els dies festius si poguessin fer-ho. La presidenta de l'OBIC assegura que el model comercial de Sant Just
ha resistit bé la crisi ja que es basa en la proximitat entre el client i el venedor. La Unió de Botigues i Comerciants està planejant noves campanyes per incentivar que els enjustencs es quedin a casa a l'hora de comprar. Iniciatives com el Mercat de Nadal han estat molt positives per les botigues locals i es podrien repetir enguany.
El club de futbol Sant Just organitza un torneig de 12 hores de futbol set al proper 21 de juliol. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de juliol i les places són limitades. Els equips poden tenir un màxim de 15 jugadors i el seu preu d'inscripció és de 200 euros per equip. Els guanyadors podran gaudir d'un sopar al bar del camp de futbol. Per inscriure's o obtenir més informació podeu trucar al telèfon 93 499 01 99 o enviar un correu electrònic a fc.santjust.com.
El secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, i l'alcalde de Sant Just Josep Arpinyà, van signar ahir la declaració conjunta per la construcció de 30 habitatges públics a Maslluí. Josep Arpinyà destaca l'esforç que ha fet el sector públic per organitzar una zona molt cotitzada per l'empresa privada abans del boom immobiliari. L'Ajuntament ha facilitat al Llar Unió Catalònia, l'empresa promotora de l'UGT, la transmissió d'una finca per construir una trentena d'habitatges de protecció oficial en règim general en forma de cooperativa.
Ara comença el procés de cerca de socis per formar la cooperativa que permeti engegar el projecte. L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinya, calcula que aquest procés pot allargar-se entre 6 i 8 mesos. D'altra banda, a principis del 2013, l'empresa municipal d'habitatge ProMunça té previst construir un nou edifici amb 54 pisos de compra i lloguer seguint el compromís del pacte de govern en matèria d'habitatge.
Aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a la partida a les 7 del Senyors Notícies Edició vespre. Podeu seguir la informació local a través del web www.radiodesvern.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin una molt bona tarda.
Bona nit!
Què tal, bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Moltíssimes gràcies.
Quin públic més xulo que tenim, eh? Avui, directament des d'Igualada, la capital de la Noia. Molt bé.
Amb aquest tema de The Strokes, Undercover of Gagnes, hem començat aquesta segona hora de programa. Per cert, que d'aquí una estona ens visitaran l'Elia i la Maria del Cau de Sant Just d'Esver, a l'agrupació Escolta Martin Luther King, que ens explicaran com els ha anat una mica aquest final de temporada i algunes de les colònies, convivències, campaments, si que li convulguis, que han fet aquests últims dies amb nens i nenes del Cau. En fi, Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda. Oriol Jiménez, com estàs? Bé.
Què passa? Parlem de noves tecnologies amb l'Oriol. Avui no portes cap samarreta d'aquelles que portes tu de... I'm downloading i tot allò o...? No porto samarreta d'aquestes. No? Quina...?
No et portaves una d'aquestes l'altre dia? Jo porto totes les meves samarates on regalaves. Avui porto unes plugues, perquè no sé on ha sortit. Suposo que en algun lloc la regalaré jo.
Aquesta color verd, no? És el color dels plugues. Repassem algunes coses de noves tecnologies. Oriol, si et sembla, per exemple, podem començar parlant de l'era dels robots controlats mentalment. Com qui no vol la cosa. Tothom ho estava esperant. Com qui no vol la cosa. Com qui parla de les notícies que passen a Sant Just. Doncs ara parlem de l'era dels robots controlats mentalment. Oriol, de què estem parlant, exactament?
És una de les coses que té l'air al postpc. Ja ho veig, ja. A veure, l'experiment que s'ha fet. Els ordinadors controlats per al Parlament estan bastant més avançats del que la gent podria esperar. Jo sempre ho dic com a exemple, tu podries anar ara mateix a Barcelona i comprar com un casc, que tu et poses al cap. Què dius, Oriol? Que estàs dient? És boníssim. I pots controlar el ratolí, amb el pensament.
Allò té un programa que t'entren una mica, em sembla que costa uns cent i escaig euros. Vull dir que està més avançada la cosa del que cabria esperar. Una mica com a l'estil d'Art Vader, no? Sí. Use the Force, Luke. Utilitza la força, Oriol. I una mica es passa això.
Portes aquest cas que això va molt bé i ajuda molt a gent discapacitada físicament i limitada també en aquest sentit i que només amb el pensament ja pot situar el mous a la pantalla. Jo tinc una teoria i és que els humans no estem preparats.
per l'adaptació, o sigui, d'acord que ens adaptem i estem... Preparats per al que ve, eh? Sí o no? No avui, vull dir, però... No estem preparats per tot això, o sigui, això està passant ara, realment, i tu com dius, bé, pots anar a comprar aquest casc on, a través d'unes zones o el que sigui, et pot llegir la ment, com dius tu, i pots moure el mouse, o amb els ulls... I després hi ha software que només amb el moviment del rodolí pots escriure sense anar de tecla per tecla, i ens ho pots optimitzar sobretot per a, en aquest cas, gent que no pot escriure amb les mans. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, no estem preparats.
La raça humana no està preparada per tants avanços tecnològics tan ràpidament. És que amb els últims 50 anys hem avançat més que no pas amb 4.000 anys d'història. El servei encara és un misteri. L'experiment ha estat el següent.
Dos universitats, una francesa i una israeli. I llavors, un dels científics de la universitat israeli s'ha col·locat en una màquina d'aquestes que et fan una ressonància, que és una manera de poder llegir els seus serveis, s'ha col·locat allà, i simplement pensem en moviments. I ho emetien aquestes senyals digitalitzades fins a França.
Llavors ha controlat el robot que estava connectat a la Universitat Francesca, la ha connectat des d'uns quants milers de quilòmetres i ha funcionat, sí, sí, l'experiment. Ha funcionat l'experiment i de com te'n pot controlar? No, la novetat fins i tot... Tu pensa que en el cas aquest, que pots comprar a Barcelona, ja podries controlar un robot de manera una mica... Clar, podem controlar el ratolí, pots controlar el robot, com qui diu. Però la novetat és que el científic estava pensant en moviments. No estava pensant en una sèrie de comandes després establertes, sinó que ell estava pensant que es movia.
i mateix, sense fer-ho. I el robot feia els moviments, o sigui, la novedat és que una mica han aconseguit decodificar les senyals, i a poc a poc n'hi han decodificat més senyals o més maneres d'entendre el cervell, i en aquest cas han aconseguit entendre que el cervell estava pensant en aquesta sèrie de moviments. Oriol, això que estàs dient és molt fort. Però t'ho imagines. Però és que, perdona, de totes les notícies que has donat aquest any,
La més forta a mi em sembla aquesta, que a través d'un pensament, és a dir, una cosa que no és física. Un pensament d'experiència. A través d'un pensament que no hi ha cap mena de cable, no hi ha res. Només l'ordinador ha llegit
digue-li la zona cerebral, digue-li els pensaments, digue-li telepatia, digue-li l'energia que desprèn el nostre cervell, digue-li X, és igual, però el fet és que una màquina ha sabut llegir això. Tu imagina't, estàs al sofà i només penses i el robot va a la nevera, tu l'estàs controlant, t'agafa un refresc,
No, ho necessitem. Tu fas broma. Tu fas broma això. Estic una mica cagat. La primera aplicació que sap bé el cap és la dels invidents, t'ho imagines? Una persona que no es pot moure pot controlar un robot humanoide, no? Que et pot ajudar, no? Exacte, i per tant adaptat. El fet que el robot sigui humanoide és perquè el robot així pot interactuar amb el món com una persona normal i el món està preparat de moment per a persones normals.
I sí, sí, les possibilitats són infinites. Aquesta seria la primera, suposo que... És que, Oriol, encara no em faig la idea. O sigui, això és molt fort, això és molt fort, perquè... Podries jugar a bàsquet, quant a tu mateix. No, no, és que et dic una cosa. El futur és això. Els Jocs Olímpics són tot d'atletes i esportistes sentats a una banqueta... Pensant. Pensant en què pot fer el seu jugador que està al camp. Llavors, són 10 robots, 5 contra 5, jugant entre ells. Aquest és el futur de la humanitat.
En fi, això ha passat i, concretament, en aquesta universitat, que, a veure, l'anècdota, que una estava a França i l'altra a RL, això tampoc no és notícia, que es passin les dades de França a RL. Clar, és la gràcia, és una mica també una de les aplicacions que es parla, que també es fan operacions a distància, també, ja, això és més normal. Home, és que, perdona, però ara ja, no sé com es diu, eh, tècnicament, però que hi ha molts cirurgians i molts, bueno, tu saps, també,
Molts doctors, que a l'hora d'intervenir en una operació quirúrgica, no toquen el pacient per res, perquè són uns robots que fan microcirurgia i que són com uns braços, i el doctor està al costat amb una gran pantalla que va fent els moviments a través d'una càmera i tot plegat. Em sembla brutal, perquè tu imagina't, els millors cirurgians del món podrien estar en un edifici.
I els hospitals del món podrien subcontractar el servei a distància i tu trucaries i avui un cirurgià saps què et vull dir no? Sí, està clar, ho entenc perfectament. És l'aprofitament del cirurgià i no només això, sinó que allargues la seva vida útil com a professional. Perquè suposo que arriba una edat en el pols d'un cirurgià o el que sigui, aquí amb una màquina que és superprecisa. No ho sé, jo veig que en medicina
Clar, i molt miliós, la medicina, les aplicacions... La nanotecnologia. La nanotecnologia és el futur dels nanos del circ. Va, va, Oriol, per favor. Oriol!
Bé, passem ara a un altre tema, i tornarem perquè s'ha recorregut segur aquest. En fi, una altra història. La FIFA aprova el Select Eyeball per... Escolta, què passa? Que totes les aplicacions que tenen ahir davant són com guais, no? No és una aplicació. Bé, doncs és un sistema informàtic, diguem-ho així. Però es diu Eyeball. Vull dir que tot el que té... És una mica cútra, eh? Sí, posa-li eye i serà més guai, no? En fi, doncs la FIFA ha aprovat el Select Eyeball per evitar els gols
Fantasma. Ja era hora, no?, una mica, perquè ja fa molts i molts anys que des de diferents estaments del món esportiu i del futbol, sobretot, estava reclamant una mica de noves tecnologies en un sistema que estava quedant ja obsolet, no? Sí, la notícia és que això que la FIFA accepta, i perquè com mai parlem de futbol, doncs aprofitem el que hi ha a la notícia,
Però mai em sembla que està molt tancada en introduir noves tecnologies, cosa que a mi em sembla que és totalment deliberada per crear marro.
O sigui, tot. El fora de joc. Simplement que la repetició puguis després anul·lar una cosa com es fa en el tènic i com estan fent. I que el tènic s'ha canviat, jo crec. L'oll de Falcó. Jo penso que el futbol és un dels esports com està estructurat. Més rancis i més putres. I és el que mou més masses i un dels que mou més milions al món. Jo això no ho entenc. No entenc com s'ha estancat tant aquest esport.
i no ha deixat pas les noves tecnologies. I ja no només això, sinó també el sistema, com funciona, amb el tema aquest de Mourinho, que sabíem ahir sobre el dit a l'ull, i tot plegat, què és això? No, mira, amnistia per tothom, com que hem guanyat l'Eurocopa i tal. En fi, això no té ni salta ni volta, és a dir, és un esport
No ho sé, està gestionat com fa cent anys, quan es va crear. Suposo que és tot aquest circ que quan s'acaba el partit continua fent el joc. Continuaria igual, potser. No ho sé, en el tenis ja ningú diu... Però igualment els tenistes continuen trencant raquetes, els tenistes continuen ficant-se amb l'àrbitre... Però no tant.
Jo crec que no tant, no? No ho sé. Jo l'altre dia vaig veure com trencava una raqueta. Sí, una cosa és que et cabrissis amb tu mateix, però en un món hi ha que immardeu amb l'àrbitre o que... Això va passar l'any passat amb el Rafa Nadal, amb un àrbitre que em sembla que era també espanyol i va dir que no tenies ni idea, fíjate bien, no sé què. I la qüestió és que el Select Eyeball què serà Oriol?
Bé, doncs és una pilota que té com uns cables dins i per sistema d'inducció és aquest sistema que et permet cargar, o sigui, el sistema d'inducció permet comunicacions inelàmbriques.
o també escalfar l'aigua per bullir macarrons, com també les plaques d'inducció, no? Sí, però que ja estàs barrejant aquí les plaques de macarrons amb... Sí, després del partit pot servir per cuinar-les. Ah, està molt bé. Doncs permet que uns altres cables situats, suposo que és sota, a la línia de gol, no? Sí. Doncs detectin si la pilota ha arribat a passar o no ha arribat a passar.
Bàsicament és això. És la pilota que té un microchip i ja està. Clar, això també tira una mica la teoria que els sisè hàrbitres, aquests hàrbitres de fons de porteria, que han purat fa un parell de temporades, no serveixen per re. Per re, per re. O sigui, ha sigut un 0 a l'esquerra, realment, aquest tema.
Doncs això ha sigut el que ha donat de si, aquesta select... Ai, vol que no sé quan començarà. S'estrenarà oficialment... Els dos olímpics? No, a Brasil. A Brasil? Al Mundial. Ui, amb ui! Bueno, perquè ja tens... Màgnum!
Tu vas conèixer aquesta sèrie o no? No, no. Magnum era un investigador privat que em sembla treballava a Hawaii i tenia un Ferrari Testa Rosa. I que era com una mena d'investigador privat, a l'estil de Raymond Chandler i totes aquestes línies.
d'investidors de tota la vida i que, vaja, feia això. Magnum, magnum pi, no té més. Que per cert, l'Amborghini ha tret un mòbil i un tablet, no? Molt bé, és el que faltava ja pel duro. Sí, la notícia és una mica que és com que tothom es vol apuntar a la festa, no? Però és que són cutres, a la meca.
Són Android o no? Sí, són Android, però no han fet cap software personalitzat ni cap plus. Tu l'engegues com si engeguessis al Galàxia. Però a veure, Oriol, tu saps que totes aquestes històries són de cara a la galeria. És a dir, tinc un mòbil Lamborghini. Mira, em sembla que el mòbil val 2.725$. Per tant, ja és per un tipus de gent que els agrada dir que s'ho han gastat amb això.
També hi ha iphones que estan banyats en or o al diaban i almenys tenen un mòbil més modern. És molt estrany el que ha fet la marca italiana, perquè han fet un disseny tipus Lamborghini, aquestes línies rectes i triangulars.
però han posat uns components interns a nivell de xip i a nivell d'android molt antics, una mica rants, és molt raro però sí, molt car. És la notícia que tothom vol aquí. S'aprofiten una mica de, no sé si la ignorància de certes... El que tu dius, 2.700 euros. El marge respecte a fabricació jo crec que els costa 100, 100 dòlars fabricar-los. El marge ha de ser brutal per als quatre que ho compri.
En fi, doncs el mòbil de Lamborghini, que m'imagino que deu ser vermell i tal, no? No, no és com... És negre? No, és color or. Ah, color or. I negre, el tablet és com negre, no sé, platejat... Dones ganes de comprar-lo, eh? Sí, sí, sí. El podem trobar a l'EFNAC a partir de la setmana vinent. Ah, sí? No.
Home, Oriol, doncs seria per anar-te a fer de ja només. No, ja, però... No es pot, no? M'imagino On Demand, allò que fan, no? Per internet i tal. En fi, va, passem a un altre tema. I és que el 84% dels smartphones a Espanya són Android.
Bé, doncs ja és inapel·lable, no, Oriol? No cal dir res més. Creus que algun dia, jo crec que la penya al mor, d'aquí un parell d'anys, direm el 80% d'espanyols ja són Android, no?
Ja s'han instal·lat el microchip, ja s'han actualitzat, tu diràs si jo tinc problemes amb el meu... Com ho veus? Home, vols dir que nosaltres ja serem bionics d'Android, no? El nostre sistema operatiu serà Android. És que em fa por a mi tot això, jo no vull parlar d'això. L'helicopt de mi la diu Ole per Android.
Exacte, hola per Android, perquè ja... Espanya és un cas sempre estrany en les estadístiques de mòbil. Però a Espanya sempre, per què és un espanyol diferent? Sempre en tot, no? És una cosa molt curiosa. No ho sé, per exemple, també vull una altra notícia, que tu hem titrat la seva aplicació d'Android i l'han tret abans per Android i per Blackberry que per iPhone. I no només això, sinó que hem tingut molt més èxit en Android, molt més, un èxit exagerat.
Després BlackBerry i després iPhone. Bueno, coses rares, passen coses rares. Però què vols dir, que a la resta del món en principi la gent està més pendent d'iPhone? No, en la resta del món Android té un 60% i va cap a dalt, però parlàvem que fa un mes o dos tenia Android al 70% d'Espanya, ara té el 84%, no només això, sinó que el Nadal passat, el mòbil més vengut va ser una BlackBerry.
Jo me'n recordo que vaig anar a fer l'última conferència a BlackBerry Europea, a Amsterdam, i BlackBerry posava l'exemple a Espanya. Hi ha tots els seus números globals, milions, intentant dir que no estan perdent diners. Espanya era referència, no? Exacte. Això depèn de tots els inversors. Això és estrany, exacte. Sí, està molt bé. A Espanya som els primers venadors. Això, clar, és que realment amb el context econòmic mundial, i després d'escoltar Mariano Rajoy avui i tot plegat, no sé si és una certa garantia. En fi, l'helicap de Vila diu al xat perquè Android és gratis.
Bé, sí, és gratis. I el market d'Apple gairebé tot es paga. Bé, sí. Potser que a Espanya siguem una mica més... Per cert, ahir sortia una... on ho he vist això? A la pàgina web yonkis.com, la web de referència de la Penya del Morro, vaig estar veient...
Hi ha un anunci que surt de la Gran Bretanya, que no sé si és la imatge que tenen els espanyols, els del Regne Unit. Allò, sortia una veïna que no sabia parlar gaire.
que tenia un accent molt marcat d'aquí, deia, hello, can I use your internet, please? Una cosa per l'estil. I llavors diu, sí, sí, i tant, of course, no sé què. Llavors de cop i volta venien, com tot d'amics espanyols, a utilitzar l'internet d'aquella casa. O sigui, una mica la imatge que tenien de la gent que viu a la península ibèrica. En fi, curiositat al marge, el 84% d'esmàrfons a Espanya són Android.
Per cert, la gent de PEL com està? Perquè quan vam començar aquesta secció fa un parell d'anys i hi havia molta rivalitat. I ara sembla que la cosa s'ha normalitzat. Jo crec que no s'ha normalitzat perquè Android està guanyant molt el mercat.
Apple una mica està vivint, jo crec que és cert que gent d'Apple i Steve Jobs encara vivís sentiria així, deu tenir la sensació... Però de què saps? Tu què saps? La història és com que es repeteix. Apple va començar triomfant amb els ordinadors de sobretaula, els ordinadors dels PCs. Apple va obrir el mercat de PC i va haver un moment que triomfava exageradament.
i va entrar a Microsoft, va copiar, va fer Windows i es va menjar al mercat. I han estat anys que encara que ells van inaugurar aquell mercat han estat com relegats. I una mica jo crec que hi ha d'haver gent que tingui la mateixa sensació, que la sensació d'haver obert un mercat que ara vingui a Android i que, clar, Apple sempre no vol rebaixar el preu, té una sèrie de coses que no vol fer, però al final la gent... No és tonta, no? No, no és tonta i no vol pagar, bueno, no vol pagar el doble si pot pagar la meitat pel mateix. No? Una mica.
A veure, no ho sé, jo soc defensor d'Android totalment. I sí que és cert que a l'inici, això també, els primers anys que és sobre aquest mercat, potser ara passa amb la tele, potser la passa amb el tablet fa poc, surten molts fabricants que et venen un tablet de 100 dòlars, i l'iPad costa 600, però el tablet de 100 dòlars no és vàlid, no és útil.
I els donen aquestes diferències, però quan el mercat es normalitza una mica, i tu i ara encara que un Android sigui dolent, un Samsung barato, que són molt baratos, però més o menys tira, funciona amb el WhatsApp, pots navegar, tens aplicacions, tens el langri verd, encara que sigui, home, no és un iPhone, saps què et vull dir? Però hi ha un Samsung barato o tira bé, saps què et vull dir? Sí, sí, sí. Bueno. No, no, no, no. És una mica, jo crec que... T'entenc perfectament, eh? Si Apple no treu i no ho farà, un mòbil barato no pot competir contra això. Ha de ser una marca premium, com un Mercedes, que no està mal, és el seu mercat.
Una mica com el Lamborghini aquest, que hem vist ara que ha entrat al mòbil. Per 2.825$ hi ha gent que va néixer per ser d'Apple i serà tota la vida Apple. I hi ha gent que volem gastar poc i tota la vida volem gastar poc.
Molt bé Oriol, moltíssimes gràcies, la setmana que ve més noves tecnologies en l'últim capítol ja. Per cert, Oriol, tu vindràs l'últim dia de la Penyal Morro, no?
On és? Vas posar que sí, divendres 20 de juliol. Que comandaràs alguna de les notícies més impactants de l'any, no? Doncs sí, crec que ja sé quina. La d'avui? No, no, no. Serà una més barra. Sí, perquè això no ho hem comentat, però l'últim dia de la temporada de la Penya del Morro, divendres 20 de juliol, farem un programa especial aquí a la ràdio. Sí.
I ens reunirem tot amb la major gent possible que fa la penya del morro. Per exemple, el Sergi Pont, l'Oriol, l'Arancha Sánchez, l'Anna Rovira, Rafa Cano... En fi, farem uns quants. El Jordi Roca també vindrà. Molt bé.
L'Eli Capdevila diu que sí, sí. Vaig a enviar un missatge pel Facebook a tots els col·laboradors del programa. De 6 a 7 de la tarda, no sé, farem una cosa, que ho estem preparant, però per donar un tancament de temporada a la Penya del Morroc, com Déu mana, divendres 20 de juliol, la setmana que ve. Oriol, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Adeu, adeu.
La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern.
Doncs una abraçada ben forta de Pere Iquilloé, a saludar Radius Ver i tota la colla del morro. I endavant amb les atxes i que no pari la cosa, i anar fent bullir l'olla. Una abraçada ben forta. Don't worry when people say we're not true. Enough is enough in this garbage.
El mític, l'inigualable Michael Jackson amb el tema day don't care about us, que vindria a dir no, no els importem gaire, eh, no els importem gaire. Un títol molt adient avui per com està la política espanyola.
All I wanna say is that they don't really care about us. All I wanna say is that they don't really care about us. Beat me, hate me, you can never break me. Will me, thrill me, you can never kill me. Shoot me, sue me, everybody do me. Kick me, cut me, don't you black and white me. All I wanna say is that they don't really care about us. All I wanna say is that they don't really care about us.
They don't really care about us
Fins aquí el programa d'avui.
6 i 37 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro.
Mira, salta la següent cançó de Michael Jackson que teníem aquí a la llista, Hold My Hand, Do It With Akon, no sé qui són. En fi, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments continuem el programa i parlarem amb l'Elia Fosalva, la Maria Salvany i el Martí Monfort, que ens han vingut a visitar al programa, que són del cau de l'agrupament Escolta Martin Luther King, de Saint Joseph's Band. Vaig a obrir els micròfons perquè això és una festa. Hola, què passa?
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa re, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint.
Les influències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recordeu, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta.
És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bueno, la postura de la plataforma és ben coneguda, que és normal, és a la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quart d'onja, la revetlla. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les deu i la una, just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Va, vine, vine, et faig oi que se m'ha fet la força a les mitges. Amics, amigues, espero i o desitjo que la penya de les Galpes, no del Morro, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tiento Dálmatas. Ho juro pel Jerònimo Stilton.
Sóc l'Àngel Llàcer, i a la penya del morro, mira, mola, que vols que t'hi digui, i us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esvern, i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitgeu. La penya del morro, un programa amb el més morro que penya, o i la més penya que morro. 6 i 40 de la tarda.
Com us heu comentat, avui estic content perquè tenim la meva companyia al programa, l'Elia, la Maria i el Martí. Bona tarda nois. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com esteu? Què ha passat? Expliqueu-nos-ho, perquè això us heu vist ara aquí de cop i volta en directe contra la vostra voluntat, no?
Sí. Jo fa 10 minuts estava a la perruqueria. Esplugues. Que t'has rapat el cabell? Sí, una mica. Ah, molt bé. Escolta, estàs molt guapo eh. Et deixaré això pel pèl perquè no m'he pogut ni passar per casa. Bueno, ja li direm. Després recolliu una mica, si us plau, Martí. Més en compte, home, que és una taula aquesta. Una taula neta. En fi, us hem convidat, per si no ho sabeu, Elia.
Bona tarda. Bona tarda. Però què passa? Que fins ara t'ha quedat nervis. En fi, us hem convidat perquè ens parleu una mica del Cau de Sant Just d'Esver. Mira, la gent a tothom. És tu mateixa, és tu mateixa.
Escolteu, ara que sento les vostres veus, no sereu les grupis de la Penya del Morro vosaltres? Som vosaltres les grupis?
Ah, quina gràcia, Elia. I tu també, Martí? Jo també, sí. Oh, quina gràcia. És la fan número 1. Oh, que bé, que bé. En fi, no, jo us volia... us hem convidat a veure, per fer una mica de balanç, de repàs, de com ha anat una de les entitats juvenils més importants, no?, que hi ha... No digui la més important. Home, també hi ha l'Sply. No tant, no tant. Com? És una mica grocs. Però... A veure...
Aquesta rivalitat que hi ha entre l'Sply i el Cau de Sant Just continua vigent encara? No, i ara. Però hi ha un nucli d'uno que a vegades segueix lluitant per diferenciar-nos, però... Vosaltres que sou més de independència al Cau de l'Sply o tot junts i la unió fa la força? No fotem, no fotem, no fotem.
Ui, ui, ui, aquí vaig anar bastant radical, no? Bueno, una cosa és que ens entenguem, els joves, que estem tant al CAO com a l'Esglai, perquè som amics del poble i tot, però, bueno, que escolta el seu projecte, la seva entitat i endavant. Uuuh, quin mal rotllo. L'Eli diu, espai versus CAO, el núcleo. Vosaltres què sou? Vosaltres, al CAO de Sant Just què feu, bàsicament? A veure.
A part d'aquests tòpics vosaltres sou caps, no? I escoltes. I escoltes, efectivament. L'Elia i el Martí sou dels Castors. La setmana passada vau anar a Colònies.
Ara ens explicareu com va anar. Campaments. A veure, com funciona això? Hi ha diferència entre colònies i campaments? No és el mateix? A veure, jo crec que és més vocabulari que una altra cosa eh. Si, bueno, això són els meus aspectes tècnics. Colònies, dorms en una casa de colònies, amb un sostre. No ho se eh.
Vull dir, els de l'Splay per exemple aquest dia compartíem espai amb ells una mica, estaven en un terreny molt proper al nostre i més o menys feien instal·lacions com nosaltres i coses molt semblants i suposo que deien que anaven de colònies ells. Vull dir, que crec que és més com de cap i monitor, colònies i campaments. Ja, vols dir que si els de l'Splay van de colònies, vosaltres feu campaments, no? Exacte. Exactament. Per portar la contrària. Va, va, ja vaig per on va la cosa. Mira, l'Elis diu, ui Jordi, que estàs amb el nuclidu.
Una relliscada i et queda sense grupi. És veritat, per això. L'esbut tracta bé i el martell també. Com va l'entitat del Cau? Perquè així com a mínim la gent dels informatius pugui treure algun tall d'això. Alguna valoració que feu? El Cau com estan els nens, els caps, tot plegat, com funcionen? Tres horaries... Jo rebo jo. El Cau ara mateix jo crec que està en un moment molt xulo.
de nens. A nens estem a petar, o sigui que no ens podem queixar. I també de caps, que fa 3 anys sí que estàvem una mica allò apurant, apurant, i ara de cop som 14. I això és molt xulo. I amb moltes ganes, som molt nous, però volem tirar-ho endavant i donar-ho tot. I a què creieu que hi ha aquesta com rebifada pel cau de Sant Just? A què es deu, la rebifada? Sí, a què creieu que es deu, vaja. Que era un moment que o rebifàvem o ens apagàvem del tot. És el que deia Maria fa 3 anys, hi havia 3 caps, o sigui 3 minutots,
Per portar cinc grups de nens. Clar, els grups de nens ha rebentat. Tenim vuit anys de nens i tenim llista d'espera. I era un moment molt crític. Era això, o treiem gent de sota les pedres o el caos s'havia de plantejar tancar-se. I com ho vau fer per portar tants nens? Bueno, és sobretot, jo crec, feina de la generació abans de nosaltres, perquè nosaltres sí que ens hem trobat aquí una mica com, hòstia, que bé que hi ha nens, que tal i qual, però sobretot la gent d'abans de nosaltres que s'ho va currar.
i van escampar que el cau existia per les escoles i pels altres llocs per omplir-ho. I clar, ara tenim aquesta sort. Clar, i la seva bona feina és el resultat de la gent que hi ha ara. Sí. Bé, això també. Durant l'any quines són les activitats que feu? Martí. Home, durant l'any no, doncs es van fent el cada dissabte i el cau a les tardes i llavors es fan un cop al mes, una matinal
que és una excursió de dissabte al matí o diumenge al matí. I un cop al trimestre, més o menys, una sortida, que és de tot el cap de setmana. Llavors, a més a més, es fan altres activitats, es participa a les festes de tardor, a les basses de Sant Pere... De les sortides que heu fet aquest any, amb qui no us quedeu durant l'any? Jo em quedo amb els campaments que hem de fer ara.
És que tot l'any és un compendi molt gran però campament és com el moment més especial, que estàs 7-10 dies amb els teus nens, com més aïllada del món, que realment només estàs tu amb els teus companys i amb ells. I no sé, es viu tot molt intensament. Perquè vosaltres, Elga i Martí, vau estar amb els castors del Cau. Quants anys tenen els castors? Entre 6 i 8 anys. Ah, que petits. Sí. Adorable. Martí i tant. I on vau anar?
Vam anar a les Lloses, tocant a Ripoll, a uns terrenys molt xulos. Teníem un riuet a la vora, vam anar als Gorks, estàvem allà acampats. Grans intendents. I quines són les activitats que es fan, per exemple, amb els castors? Què vau fer? Vam fer moltes coses. No se sabria ara dir. Vam començar, el primer que vam fer són les instal·lacions, que és preparar, per exemple, la taula o papereres o coses així,
per poder viure millor en els campaments. Però preparar vol dir construir-ho. Hi ha fustes, hi ha eines i uns altres de mà. Veu construir les taules i tot també? Ostres, que interessant. I abans de menjar, m'imagino que cantàveu algunes cançons, no? Quines cançons cantàveu? Bàsic. Per exemple? Per exemple. Per exemple? Però ho hem de cantar ara? Bueno, no cal, però vull dir que... no sé, com feien les cançons?
Bon profit és la paraula clau d'aquesta cançó. Com fa la bon profit? Jo sempre he tingut una espina clavada que sempre m'hauria agradat anar al cau. Mai és massa tard. Jo t'asseguro que sí. La setmana que ve què dius Sergi? Si hi ha alguna trucada passeu-me-la.
La cançó de Bon Profit. La cançó de Bon Profit. Perfecte. Però llavors sempre m'ha quedat el dubte aquest. Per exemple, la cançó de Bon Profit. Quina és? Bueno, n'hi ha diverses, no? Per fer-ho sempre a mi. Aquesta és la difícil. A la mà dreta. Aquesta no me la sé jo. Jo tampoc la sé a la mà dreta. I Galería ens la canta.
Que jo no agafo el to eh. A mi sempre em renyen que no agafo el to. No passa re, no passa re. Si penseu que això és la penya del morro, no ho escolta ningú. Home! Va. Diu. A la mà dreta la forquilla, a la mà esquerra el ganivet. Mengem la sopa amb la cullera, sí, moltes gràcies igualment. Bom bom bom, nyam nyam, bon profit.
nyam nyam bon profit nyam nyam bon profit moltes gràcies igualment
Escolta'm molt bé, m'ha agradat molt això, eh? M'ha agradat molt, m'ha agradat molt. Mira, després, ràdio a la carta, que la Penya del Morro es pot escoltar sempre que vulgueu. No ho volem. No, no, no, jo ho escoltaré i... no, no, me l'avui... Abans de sopar, Jordi, te l'has de posar. Abans de sopar amb la gent del pis, no? Exacte. Hem de fer-ho. M'ha agradat molt la idea. Pensa que cantada amb 40 nens és molt més èpica, eh? I una guitarreta i... Ah, no, no, ja m'ho penso. I també vau fer jocs de pistes i tot allò o no?
Sí, joc de nit és el que mola més. Jo vull destacar una activitat molt xula, que van fer els llops, que són el grup una mica més gran, que van compartir amb l'Sply, perquè l'Sply estava molt propers... Epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa, epa
Què ha passat? Com ens hem de veure això? No, per això he de dir que era una criat competitiva que intentava demostrar qui era millor. Oh, però escolta, o sigui, mira que és Gran Catalunya i veu anar just al costat de la Casa de Colònies. Escolta, això, però què és això?
Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era. Això ja no és el que era.
I la pregunta que ens fem a la penya del morro és ara aquests punts que han guanyat l'Sply passen als grocs de Sant Juli? Nooo! Per què no? Doncs és totalment extraoficial, aquest. Però escolta, sou conscients que això no se sabia i ara se sap? Vull dir que... S'ha escapat. Bueno, és que he de dir que se li ha escapat a la Maria perquè en el seu passat obscur va anar a l'Sply.
Això millora cada vegada més. Leli, el xat de ràdio d'Esperm.com es diu Jordi, això hauràs de seguir la temporada vinent, aquesta rivalitat. Ja fa temps que promet aquesta rivalitat. Fins i tot el dia de Tots Sants, el 28 de desembre, vam fer una notícia falsa aquí a la ràdio, a la Penya del Morro, dient que el Cau i l'Sply, per motius econòmics i retallades, s'unificava. Quin mal gust. S'ho va creure molta gent. Sí, sí, de debò s'ho va creure.
Però vaja, jo vull incidir en això. Maria, tu ets una trànsfuga, no? Una mica. Perquè vas estar a l'Sply i ara estàs al Cau. I Martí, tu també? No. Martí! El Martí li diuen de tot perquè ve del poble del costat. Llavors ja per això porta com una creu. Tu et desplugues, no? Jo soc desplugues. Amb orgull.
No, el que jo volia preguntar és que què va passar Maria? Què va passar? De fet ho vols saber realment? Perquè aquí entra el germà Gran Fo Salva. No, no tan gran al mitjà. Mira, per què diuen si és una espia encoberta? Home, tant, no tant. No, no, a veure, això va ser que jo havia d'entrar de monitor a l'Sply. I aleshores al just, upa, em entra un dia pel carrer i em diu Maria, Maria, era l'any aquell que necessitaven caps de sota les pedres.
va, vine, que et necessitem i jo bona persona, doncs, i bueno, va, i estic aquí més encantada que... que macos que són el cau. Per un moment, l'esperit del cau és a la penya del morro. Això està molt i molt bé. O sigui que, si ho entenc bé, sempre a punt. Sempre a punt? Sempre a punt? Tant com puc? Res o mitges. Mare de Déu! Porteu un folari de cantinflora!
No, però jo el que volia dir és que si ho entés bé, just fos Alba, anava... pel carrer, assegint a tothom. Perseguint, assegint i robant futurs monitors de les colles. Correcte, correcte. Supervivència. En fi, jo tenia un munt de preguntes per aquí que me les han preparat als serveis informatius de ràdio d'Esver. No he fet ni una, per tant no estaria bé fer-ho. Per exemple,
Els blaus guanyaran aquest any? Per descomptat. Toca, toca. Més que res que toca. Un moment, què passa Sergi? Sergi, els serveis informatius... No sé què he fet preguntes, eh? He fet preguntes. Per als informatius un balanç de l'any. Un balanç de l'any. Balanç de l'any pels serveis informatius de ràdio d'Esbern. Ja més o menys l'hem fet, però vaja, són els un dins minuts. Va, un balanç de l'any. Martí, Elia, Maria. Balanç de l'any molt positiu, no?
Molt positiu. Vam començar amb molta gent nova, molts caps nous, i ho hem tirat endavant, cada cop estem més integrats, els nens estaran encantats de la vida, seguiran la majoria l'any que ve, i que ho patem bastant. Tot i així, hem tirat tots els projectes endavant i tot ha funcionat molt bé, però potser si em treu una pinzallada negativa, és que som realment un equip de caps que potser ens manca experiència. Al ser tots molt joves, tenim tots entre 18 i 25 anys, però d'adults. 25 és el Justo Salva. Exacte, i el Juster Sergi. La resta som molt joves i sí que en moltes situacions
Es nota la falta d'experiència però d'altra banda ho compensem amb altres coses. Amb ganes, il·lusió i energia.
Mireu, jo us demano una última cançó per acabar. D'aquestes que canteu. Perquè la de Bona nit, per exemple, no sé si canteu alguna de Bona nit, com que s'acaba el programa... El carrer, potser. És una... Com? El carrer, potser. El carrer, potser. Però no és de Bona nit. No, és de Bon Dia. És de Bon Dia. Bueno, doncs canteu-la també, la que vulgueu. Sí. Va, i acabem el programa amb vosaltres o no? I tant, home, i tant, i tant. M'agrada molt. Mira, el titular és Com a balanç.
Perdó, perdó, perdó. El titular de notícia és que l'Elica ens està apuntant avui cosa que li agraeixo a radiodesver.com al xat on tothom pot escriure el que li donen la gana. La frase és com a balanç que ho petem. Aquest és el titular que sortirà a radiodesver.com. Seria una mica la paraula clau, efectivament.
En fi, amb quina cançó acabem el programa avui, així, amb aquest esperit clau? Ai, esperit clau, amb aquest esperit cau. Sí, clau i clau. Bastant clau, bastant clau, oi? Ho petem, oi? La penya del moro també ho peta, oi? Perquè és blava. Sí, agraït. Prou, prou.
Les grups del programa, eh? Que apareixen de tant en tant i aquí, veus, i van dient... La ràdio és clava! I cangi també! La ràdio és clava! I cangi també! La ràdio és clava! I cangi també! Sou vosaltres, eh? De cop que fas això, rebentes la meva dignitat. Però és que sou vosaltres, vull dir que no té més misteris.
Sí, home. Bé, no el sé tots, eh? Sí. Però, m'està passant per la ment, això. És una mica... Ets tu, Elia, ets tu, eh? Se n'havia adonat. Ho reconec. Ho reconeixes que ets tu, no? Després d'aquest mal moment, que no volia fer-vos-ho passar, però bé, ha sigut així. Amb quina cançó acabem el programa avui, va? Amb El carrer, potser. Amb El carrer, potser? Sí. La cançó d'El carrer, potser.
Quina és aquesta cançó? Ens agradaria i Carles Sergi Pons. Que bonic! Sergi Pons, molt bé. Doncs vinga, com vulgueu, endavant, la cançó del carrer potser. Hauríeu de durar dos minuts i mig. Uau, no és tan llarga. És circular, és d'aquelles que... La aneu cantant i així ja empalmarem amb els Enjust Notícies, edició vespre, amb el Sergi Pons justament, que serà molt bonic. Que romàntic. Jo me n'aniré i ell vindrà i contrariu cantant la cançó.
M'acomiado, tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, gràcies a tothom que ha escoltat la Penya del Morro, i us deixem amb l'Elia Fosalva, la Maria Salban, el Martí Montfort, de Castors i Pioners, del Cau de Sant Just, cantant, eh, potser. Un, dos, tres. Si surts al carrer, potser busquen algú com tu. Si no saps que al món hi ha molta gent, n'hi ha que porten un pilot i o trenades al cap.
N'hi ha que ballen al ritme de mil timbals. Troba algú, digues-li hola. Hola. Saludeu-vos, piquen amb les mans. Dúneu-vos un cop el cul, feu un petó amb el nas. I convida'l a cantar i ballar aquest vals. Si surts al carrer, potser buscant algú com tu. Si no saps que amunt hi ha molta gent. N'hi ha que porten un bigoti o trenes el cap.
N'hi ha que ballen al ritme d'Iltimals. Troba Agudí, digues-li hola. Hola! Saludem l'Agustí, que anem les mans. Bravo! Bravo! Ara, escolta, es previu desbent. Si tu n'hi ets, es previu desbent.
La noia dels dits prims li arquejava la màniga i la cua dels dofins li somreia i veia. Vine, vine capotxeta,
Vine, vine i dorm amb mi. La noia dels dits prims i la corona d'ortigues. La noia dels dits prims i l'estona feta amb ida. La noia dels dits prims i el del to de l'Albergínia. La noia dels dits prims i ara no té cap amiga.
La noia dels dits prims feia escarnia amb la veu tova i remoia plans de roba per robar-li el corbetí.