Previsió del temps, Servei Català de Meteorologia, Manuel Álvarez, bona tarda. Bona tarda. Les properes hores es presenten bastant més tranquil·les que les que vam tindre ahir, només ruixats que afectaran a punts del Pirineu, Prepirineu, nord de les comarques gironines, i també a partir del vespre, sobretot, n'arribaran ruixats que afectaran a l'extrem sud de Catalunya i altres punts del litoral de Tarragona.
A la resta, ara mateix, el cel es presenta força ennobolat, sobretot a la meitat és, mentre que més aponent i a la Catalunya central el cel es manté bastant més assolellat. Les temperatures avui han baixat en general, tracta aponent on es mantenen si fa no fa sense grans canvis. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. L'exeleccionadora de natació sincronitzada natarres ha assegurat a la xarxa de comunicació local
que el president de la Federació Espanyola, Fernando Carpena, la va apartar del càrrec perquè Terrés va detectar aspectes irregulars en la gestió del dirigent. Jo estava agafant una quota de poder que a ell no l'era de gens. Aquest senyor fa quatre anys que està a la Federació, jo en feia onze, més tota la col·laboració d'abans. Per tant, la mediocritat amb la qual ha estat actuant durant aquests quatre anys, jo l'he deixat al descobert més d'una vegada.
Hi ha hagut moments on he vist coses que no m'agradaven i les explicacions de comptes que no em quadren. Estic pagant el fet de ser valenta.
En bascat avui es disputen dos partits pendents de la jornada 33 de la Lliga ACB. Un quart de nou al Barça visita el Lagunaro. Si els blaugranes guanyen aquesta nit, s'asseguren la tercera plaça. Falta d'un partit per disputar-se. I a partir de les 9, el joventut de Badalona rep la visita del líder, el Real Madrid. I en marxa, pendents de la pluja, els X Games, els Jocs Olímpics dels esports extrems, que es disputen fins diumenge a Barcelona. Notícies en xarxa.
A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just i resta del món. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies. Des d'ara fins la seta del vespre. Això és La penya del marró.
Avui al programa començarem parlant de l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A més a més, també avui al programa parlarem amb la Júlia Atmella i en especial atenció de tota la gent que està fent segon de batxillerat arreu de Catalunya perquè d'aquí res, tres setmanes, ja vindrà la crisi absoluta amb la selectivitat i continuarem repassant més exàmens de selectivitat com ja vam fer fa uns dies amb la Júlia Atmella si estem prou preparats o no. Tant ells com els que ja la vam fer fa anys
La passaria mare, la selectivitat? En fi, avui al programa també parlarem amb l'Alberca Papey, d'Educació Canina. L'altre dia vam parlar de diferents mites i llegendes que envolten el món dels gossos i les races, com per exemple, si un gos de tamany gran pot viure en un pis. Doncs avui també continuarem parlant de tòpics del món caní. I a la segona hora del programa entrevistarem i parlarem amb l'Esther Andorrà, editora de llibres de poesia, que és important, no, Carme?
L'Abreu, no? Fins senyora, l'Abreu, perquè parlarem de la setmana de la poesia a Barcelona amb l'Arnau Cònsul, per tant farem una especial i també dedicarem especial atenció al món del teatre, perquè parlarem amb el Bernat Muñoz, que és director de la companyia Camaleonic i que té dues obres al llentiol i que fa més de tres anys...
que estan amb la mateixa. Una cosa també excepcional avui en dia a Barcelona. Avui ja veieu que és un programa que es podia dir La Penya del Morro i Cat FM. Bona tarda i benvinguts a La Penya. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Comencem repassant trending topics del dia d'avui. Atenció perquè xurra aquesta bonica població de Múrcia. Per cert, Cristina, bona tarda. No t'he saludat. Bona tarda. Quin micrófons tens, el taronja? Bona tarda, Cristina. No, no, doncs no... Què més que no t'escoltem? A veure, Cristina, bona tarda. A veure... Ui, no, no. No tens el micròfon, potser. Hi ha problemes importants. A veure, que pari el programa. Cristina, bona tarda. Bona. Hola, Jordi, bona tarda. Ara, ara. Home, Cristina. Bona tarda. Que amb això de xurra ja se'ns ha anat tot.
Sí, ha costat, ha costat, efectivament. Amb la Cristina, que està al Facebook i al Twitter del programa, com cada tarda, si voleu comentar-nos qualsevol cosa, també podeu utilitzar el xat de radiodesvern.com. Com comentàvem, els trending topics. Avui ha sigut la única població de Múrcia, xurra, trending topic. Per què? Perquè... A veure, un moment. L'obispa de Cartagena, l'obispa, ha destituït el sacerdot de Xurra,
Després que estiguessin circulant per la xarxa unes fotos en les que presumptament apareixia el sacerdot Francisco Javier Ruiz practicant sexe oral. Amb qui? Amb un altre home que està agenollat al costat d'uns arbres, com una mena de pineda, unes fotografies que havien sigut trending topic i tothom les ha comentat.
Cristina, per què mires així amb aquest riure del picar? Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Perquè, clar, te donen fregants a les mans, acudis ingeniosos, a veure què diu. Comencem amb el comentari graciós que deixa la coneguda Berta Collado, que diu Última hora, el cura de xurra se muda a Berga, cerca de Barcelona. Dice que allí sus genitales se sienten más comprendidos. Clar, m'imagino que també les bromes amb els noms xurra, s'assembla molt a xurra, per exemple, també anar florit avui a Twitter. Més comentaris de la gent.
Sí, segur. Sí, segur. Sí, segur.
Ah, ben vist, ben vist. En fi, avui això ha sigut la comidilla del dia a Twitter i a més les fotografies que són molt fàcils de trobar, no? I qui les ha publicat? No ho sé, no ho sabem. L'altre. Anònim, l'altre, l'altre, no? L'amant, no ho sabem. En fi, canviem de tema. Avui també ha sigut trending topic David Beckham, perquè als 38 anys aquest futbolista que ara milita el PSG ha anunciat la seva retirada del futbol professional un cop finalitzi la seva temporada a França, amb 38 anys, eh?
Comencem amb el comentari, no sé si ha encertat o no, d'Azote Culeca, diu... Ojo, això, si s'ha encertat o no, ho haureu de dir vosaltres.
Carme? A mi no m'agrada gaire. Home, és atractiu i és guapo, però... És atractiu, però què vols dir? Ja és un home gran, no? 38 anys. No, home, es conserva bé, però no ho sé, a veure, tampoc és per tant, no? Més comentaris? Seguim amb l'opinió del Jorge, que diu...
I acabem amb el comentari de respecte que li dedica el Jordi Iglesias que diu David Beckham se retira un icono d'una època. Su valor comercial seguirà su propio curso. Gran caballero del fútbol.
Gràcies, gràcies Cristina. Repassem ara l'actualitat Sant Justenca. I comencem parlant de Jordi Calvo, expert en armamentisme, que farà una xerrada a l'Ateneu de Sant Just properament. De fet, ha comentat, entre altres coses, que pràcticament tota la banca tradicional finança empreses
d'armes. Així ho afirmen diversos estudis i demà ho explicarà a l'Ateneu, expert en armamentisme. Calvo també troba incoherent que els bancs tinguin una part de responsabilitat social corporativa quan sembla que no la compleixen, Carme. Jordi Calvo vincula la banca i les empreses armamentístiques, una relació que creu que ve de lluny però que fa 7 o 8 anys que s'analitza en profunditat. És un economista que pertany al centre de l'AS i al centre d'estudi de moviments socials
i que assegura que totes les empreses necessiten finançament per tal de tirar endavant els seus projectes, i això també inclou les empreses d'armes. Han presentat un estudi que es diu Banca Armada, que és un concepte que defineix les entitats financeres que participen en el negoci de les armes, on les quals hi ha incloses pràcticament tots els grans bancs coneguts. De fet, diu que la banca ètica és l'única banca que, per contracte, assegura que els seus clients no invertiran en armes o en indústries que perjudiquin el planeta,
i considera, com deies ara, incoherent també que part de responsabilitat social cooperativa de la banca tradicional, és a dir, obres socials i tot plegat, quan després sembla que no la compleixen en aquest sentit, invertint en la indústria armamentística. També diu aquest economista i expert en aquesta matèria que als mitjans de comunicació no els agrada tractar aquesta relació entre bancs i empreses d'armes perquè també molts d'aquests mitjans reben finançament de les entitats financeres i per tant tot va bastant lligat. Se'n parlarà demà
En dos quarts de nou del vespre, la sala Piquet de l'Ateneu. És una bona xerrada, no? Té pinta de ser molt interessant i també tots aquests temes tabú que no es parlen avui en dia però que passen. Perquè, clar, com va dir aquell, el diner, no? És l'amo del món i el poder. I el poder també, el poder també.
Parlem ara del torneig Joan Petit, ja s'aveu organitzat per aquesta associació contra el càncer infantil. Fins al dia 26 de maig hi ha hagut diferents actes que culminaran amb el torneig aquí a Sant Just d'Esvern i ja s'ha adjudicat la samarreta signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça en la subhasta que es va obrir fa uns dies. Ara queden encara però quatre articles per subhastar.
Tot plegat per col·laborar en la recerca en oncologia infantil de la Vall d'Hebron. Carme. Sí, queden les dues samarretes signades pels jugadors del primer equip del Barça d'hoquei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra, una altra samarreta de l'Espanyol, signada per tots els jugadors del primer equip de futbol i un estic signat pel primer equip d'hoquei del Barça. Uns diners que es destinen al projecte de detecció de cèl·lules tumorals en sang i el moll de l'os, l'objecte de la Festa Torneig Joan Petit aquest any a Sant Just. L'objectiu.
Ho està realitzant el grup de recerca translacional en el Kansas del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron i que coordina, com vam comentar ahir, el doctor José Sánchez de Toredo, que dimarts va ser escollit justament català de l'any 2012 per votació popular. D'aquesta subhasta, per tant, la samarreta del Barça ja està adjudicada. I la resta s'ajorna, o sigui, s'allarga aquesta subhasta,
perquè no havia augmentat, no? No havia ningú licitat, bàsicament. Exacte, i recordem que es fa a nivell internacional i que s'hi pot accedir fàcilment a través del web santjust.cat. Quin preu de sortida era? 195 euros, em sembla, les samarretes, l'estig i tot. Cada cosa de 195. Molt bé, passem ara a una altra activitat i amb aquesta ja acabem les notícies santjustenques i parlem d'aquest dissabte i demà es lluï.
i el primer brindis va, per companys i companyes, el segon anirà, pels que els han crescut banyes. Perquè aquest dissabte hi ha un vermut popular al barri de Maslluí, aquest barri que està al nord, bé al nord, al oest, és de Sant Just, tocant a... Tota l'hora, oest i est a l'hora, de Sant Just tocant a... Està la mateixa línia del Gualden, de fet, eh? Ah, sí?
Sí, l'altre dia m'hi vaig fixar, estàvem a Esllui i vaig dir, mira, el que passa és que hi ha molt de tros que ho separa. Hi ha polígon i tot, però està al sud de Sant Jús, tocant a Sant Feliu. Doncs, efectivament, ja aquest vermut popular organitza l'entitat veïnal que portarà la beguda, com a dada, i demanen que cadascú porti alguna cosa de menjar.
Aquest és el titular, Carme. Ho dic perquè cadascú ha de portar alguna cosa, que algú digui, ah, doncs hi portaré una Coca-Cola. Està bé, no, no, no, porteu ganchitos, no? Exacte, perquè ja hi haurà beguda. És un vermut que convoquen des de l'entitat veïnal, una entitat força jove, que de moment són uns 30 socis.
i cobren justament el dijous a la tarda, és a dir, avui, i estan oberts perquè tothom qui vulgui pugui passar pel local, de 6 a 8 del vespre, al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, i informar-se d'activitats que es fan al barri, també d'altres qüestions més logístiques, com ara en quina situació està...
les obres, quan ha d'arribar el vial i totes aquestes qüestions que poden preocupar el veïnat del barri. Una pregunta, si no portes res de menjar, per exemple, pots anar a beure Coca-Cola i altres verdures, no? Home, llavors és un vermut sense menjar, no? No, no sé, jo pregunto. No crec que demanin entrada. Una altra pregunta que em passa pel cap. Si no ets del barri Masluí, pots anar també i no portar menjar? Vas fer l'entrevista, l'altre dia tot, això ho podies haver preguntat? Sí, però és que no vam parlar del vermut. Sí. Ah, sí? Sí.
Crec que sí, no? Gents? No, no, gens, eh? Gents vam parlar. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesvern.com i a partir de les 7 als Enjust Notícies, edició vespre.
Bona tarda. Bona tarda, Carme. Som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Júlia Atmella repassarem els exàmens tipus d'algunes matèries i assignatures de la selectivitat d'enguany. Jo ja fa temps que la vaig passar, tu també, Cristina, em sembla. La Júlia està ja nerviosa perquè d'aquí tres setmanes té la selectivitat, però avui en dia passaríem la selectivitat nosaltres i els que estan a casa la passarien? D'aquí uns moments ho sabrem. A la penya del morro. La Júlia fa que no amb la mà, eh?
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària.
El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda. Amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a buit.
Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
5 i 20 de la tarda.
Durant tota la temporada, cada dijous, la Júlia Etmella ens ha anat portant amics i amigues seves que ens explicaven, o ens volien, on han explicat, vaja, què és el que volen fer la temporada l'any que ve i quins estudis volen cursar, tenint en compte que fan segon de batxillerat i, per tant, ja l'any que ve estareu a la universitat, tots i totes, no? Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Exactament. Però fa un parell de setmanes que li hem donat un gir a aquesta secció perquè ja s'apropa, ja és aquí...
La Tori. La selectivitat. Ai, pobra, si està nerviosa ja amb aquesta música, Jordi. No m'estranyen, només escoltar... La selectivitat. Mira, mira, mira, ja es pot...
I és que no m'estranya com ella, milers d'alumnes i estudiants a tot Catalunya aquestes setmanes no tenen una altra data que els primers dies de juny, que és quan hi haurà la coneguda selectivitat o també coneguda com la destrossa alumnes.
És una por incomprensible, és un temor irracional. Sí, sí, el que... Gràcies pels ànims, eh? M'agrada molt, moltes gràcies. No, no, no, però estic intentant traslladar el teu sentiment i el de milers de catalans i catalanes de cara als propers... El meu sentiment és el mateix, és el del suïcidi. Què dius? Home, no, home, no. Després de passar els trimestrals, ara pensant en la selectivitat és com...
Sí, hagués de pujar a l'Everest. Quasi, quasi. Doncs no pateixis. Aquí estem per ajudar-te, Júlia! Sí, ho farem de la següent manera. Fa un parell de setmanes ja vam parlar de tipus d'examen, no? Em sembla que vam fer Història, Català i Castellà. Exacte, vam parlar de les assignatures de la fase general. Sí, sí.
I ara parlem de les assignatures de la fase específica. La fase específica, què vol dir això per a la gent que no estem entrat en matèria? Són les assignatures que no són les comunes a totes les classes, no? Per exemple, català... Ui, català no. Català. Ui, català. Català. Perdona, perdona. És que l'absor d'aquests són els que provoca la selectivitat.
És normal, aquest dia d'estar dislèxica, estàs fatal, però nosaltres no pateixis, et comprenem i estem amb tu. Estava explicant que eren això de les... Sí, les assignatures són les que són comunes a totes les classes, el català, el castellà, la història, l'anglès, aquestes. Ah, filosofia també. Filosofia també.
I aquestes són les que fan, faci el batxillerat que faci, són les que has de fer segur. I després hi ha unes altres assignatures, com geografia, economia, mates, física, química, etcètera. Que són específiques depèn de la modalitat de batxillerat que hagi escollit, les fas o no, no? Exactament. Entenc que, per exemple, el batxillerat físic farà matemàtiques, física... No hi ha físic, eh? Escolta, jo fa temps que no estic posat en la matèria... No!
Jordi! Jordi! No cal, no cal. Jordi! No, gràcies, gràcies, ja he fet el que puc. I, per exemple, altres com el batxillerat de Ciències Socials, aquest ja me'l conec més perquè és el que vaig fer jo, doncs tenen altres assignatures tipus... Economia. Economia, economia, eh? Escolta, avui quins examens has desportat? Quines matèries específiques? He portat del batxillerat social perquè sigui més fàcil.
I he portat... Ah, bueno, i del batxillerat... Suposo que deu ser del... És que no sé en quin batxillerat es deu fer això. Suposo que deu ser l'artístic. No, perquè... Cultura audiovisual. Cultura... Hi ha una... Que que guapo, no? Hi ha una matèria que diu cultura audiovisual. Suposo que es deu fer l'artístic. Per exemple, com es diu l'amic de Bob Esponja? Preguntes d'aquest tipus o no? No, mira, que et faig una pregunta d'aquest tipus. A veure, tens algun exemple per aquí?
Sí, les vols veure ara o les vols veure després? No, ara, clar. Va. Què em portaràs? Cultura audiovisual, què més? Geografia i economia. Geografia, hòstia... Economia d'empresa. Economia d'empresa. Plorar, eh? Quin pal. Bueno, en fi, però escolteu, per un moment ens hem de posar la pell d'aquests alumnes que estan fent batxillerat i, de fet, vosaltres teniu avantatge perquè són temes que no us venen de nou. Heu tractat aquest any, no? O no? Suposa que sí. Suposa que sí. Clar, això també depèn de cada institut. Però, Jordi, el problema és que t'entra un llibre sencer
Tu no t'estudies, jo soc incapaç d'estudiar-me en llibre sencer. Però el que has de fer és estudiar grans temes de la humanitat. I llavors, a partir d'aquí, no? O sigui, els professors vostres no us diuen, mira, per exemple, quan... Hi ha més possibilitats que entre una cosa o una altra, no? Clar. Sí, però la professora d'Economia és en plan... Entra tot. Entrarà això, sí, sí, no et diu. Entra tot.
Us dic que entrarà, eh? Vale, va. I tots preparats allà amb el boli per marcar-ho i et comença a dir tots els punts del llibre i tu... No cal que m'ho diguis, diguem que entra tot i ja està. Sí, però amb això ja he fet 15 minuts de classe i només li queden ja 40 per acabar. Exacte. Sí, Júlia, no te'n veus per les rambes. Anem a què ens interessa. Estem parlant de cultura audiovisual.
que per cert, l'Heli Capdevila, que ens segueix avui a la webcam, cosa que li agraïm, i que podeu fer tots també, si voleu, a través de radiodesvern.com i anar comentant les coses, que així ens feu companyia, no ens sentim tan sols. I tant. Clar, mira, és com la gent també, no ens sent sola. Diu, esta la sé, però clar, no sé a quina pregunta refereix, sí, a la de... Bueno, encara no hem fet, hem fet només una. A la de fer la selectivitat. No, hem fet només una, qui és l'amic de Bópez Poca. Sí, ara, qui és el... Com es diu? El Patricio, no? Ah, sí, sí, a veure, el Patricio.
No, calamardo, diu aquí. Calamardo? No, perdona, el calamardo és el jefe. No, no, també és a mi, que és com el company, no? Com?
El company de feina El company de feina és Calamardo I el seu amic és Patricio Per tant l'Eili es pensava que s'havia de resposta I l'ha cagat No hagués passat la selectivitat De la pregunta que jo us hauria posat A la secció de cultura audiovisual Vinga, atenció Primera pregunta cultura audiovisual
Quins són els colors fonamentals amb els quals la televisió produeix les imatges en color? Home, perdona! Està xupada aquesta! Sí senyora, violeta, no? Rosa, pels programes del cor...
Per les notícies de successos... Negre. Negre. És això, no? Vermell, verd i blau? Sí, estupendo. La penya del morbo aprova amb bona nota. No, no, de moment un punt. Ah, no gaire. Són els colors primaris additius que li diuen. Ah, sí, home, clar. Home, i tant. Sí, home, qui no coneix els primaris additius. Evidentment. Molt bé.
La següent pregunta és, i això per treure un 10 ja a cultura audiovisual, si te la saps Jordi, el fico un 20 i tot. A veure, a veure, a veure. Que és una... És que no sé ni llegir.
Steadicam. Home, això també ho sabem aquí, em sembla. Steadicam vol dir quiet i és una càmera que tu la pots portar per aquí i per allà. És que no sé com explicar-ho. Bàsicament els operadors d'Steadicam han d'estar molt forts perquè pesa com 15 o 20 quilos un Steadicam i són aquests planos que tenen una continuïtat i que no tremolen. És una càmera independent. Què, estic aprovat amb aquesta explicació? No.
Oh, però com que no? Home, hauries de dir que és un tipus de suport per càmera lleugera, que és una armilla, no un cinturó, i llavors si vols dir que els homes que l'hem de portar estan molt forts perquè van als gimnàs i tal...
Jo hagués començat per aquí, saps? Per el gimnàs? No, clar, clar. Jo hagués començat dient, l'home que l'ha de portar ha d'estar molt fort, és més, jo porto estudicamps, saps? Perquè mai se sap, potser et toca una professora a l'hora de corregir la selectivitat i diu, epa! Li fas un missatge subliminal d'allà. Clar, clar. Bueno, en fi, tens més preguntes de cultura audiovisual?
No. No? No tens més? No, tinc més de geografia. Oh, quin pal. Eh, va, el pròxim dia et porto l'examen sencer de cultura. No, el problema que hi havia en agafar-ne més de cultura audiovisual és que et fiquen fotos, et fiquen coses, i llavors, clar, no et puc portar aquí la foto, perquè no la veu ningú. Com et diu el presentador del TN Vespre, per exemple, no? Júlia? El presentador del Pellicer, no? Molt bé, aprovada. Estarà aprovant tot l'examen que faria jo de cultura audiovisual, eh?
Bé, passem a una altra matèria, per tant, geografia, que també tens una pregunta de geografia. Sí, de geografia només una, perquè també et surten mapes, taules, les coses... La resposta és el delta de l'Ebre. Pot ser o no? No, aquesta és la resposta al teu examen, no? Ah, sí, sí, exacte. Jo el meu examen de geografia, per exemple, faria... Què és més alt, Tibidabo o Montjuïc? Per exemple... Tibidabo o Colxarola, no?
No, home, a Tibidabo no és el nom geogràfic de la muntanya. Suposo que la sabeu, no? A veure, a Júlia.
que és més... No saps què és? Què és més alt, si colzarola o Montjuïc? A mi si em dius colzarola o l'Everest, potser t'ho dic, però... Oh! Home, Julià, no estàs aprovant la meva visió de la selectivitat? Geografia no, no? Julià, en aquests casos has de dir un, perquè tens un 50% de probabilitats de provar. Colzarola...
Sí senyora, correcte! Veus, he de provar soc i llavors... L'altre dia vas llegir un meme d'aquests que corren per internet. Sí, saps què és, no? Sí, sí, però m'agrada, m'agrada, m'agrada molt gràcia. Meme, hola, soc... Sóc un meme! Doncs vaig llegir, diu, si quieres volver locos a tus alumnos, diu, fes un test, els professors, eh, li deia, estava dirigit, diu, fes un test on totes les respostes siguin correctes i siguin veritats. Saps allò del test tipus...
Respond només una, no? No, no, no, que totes les preguntes que tu facis... Ah, d'aquests de verdadero falso. Clar, veritat fals, veritat fals, que totes les preguntes siguin veritat, que això es vol que es torna... Comences a pensar, no és possible, no és possible, alguna ha de ser mentida, i comences a revisar, alguna canvies i clar, la cagues. Són els coneguts professors trollers.
L'Eli que et devia preguntar si això del meme entraria a audiovisuals. Jo sí. Jo crec que sí. No, no, per mi sí. O sigui, el meu examen... Estic fent una foto. Jo estic fent un examen alternatiu que... Jo a tu el presentaria, eh, els concets aquests que fan a la televisió. Irene Rigao tramola. Jo estic fent un examen aquí que... Examen alternatiu. Examen alternatiu. Examen dels indignats. Jo faria el teu, eh, Jordi, crec. Sí, home. Sí, però, clar, perquè és fàcil. Excepte, si fiques la geografia ja...
Quina és la pregunta real de geografia? La pregunta real de geografia és definiu els conceptes energia primària i energia renovable. L'energia primària és aquella que prima per sobre les d'altres. No, no, l'energia primària és aquella que és un recurs natural i que s'esgotarà. En canvi, l'energia renovable és aquella que no s'esgota mai.
com l'eòlica, la solar o la de combustió, per exemple. T'he vist bé donant exemples, t'han faltat els exemples de l'energia primària. Gràcies per l'exemple Sol-Nor. Sí, i l'energia primària són els recursos naturals que s'esgotaran, tipus el petroli, el carbó o el gas, correcte?
Quasi. No me la proves aquesta? Perdona. No, perquè mira, l'energia primària...
tot i que algunes s'esgotaran, el sol o el vent també són energies primàries, que són les que s'obtenen directament de recursos naturals. I aquestes... De fet, l'Heli Capdevila et diu, la solar s'esgotarà també algun dia, no? Exactament. Sí, concretament, d'aquí milers de milions d'anys! En fi, Júlia... Això esperem, eh? Sí, home, tal com estan les coses... Escolta, si s'apaga el sol, mira, demà...
Està apagat, eh, en realitat. Què dius? Sí. Però si l'altre dia va ser una notícia que deia que el sol havia fet una flamarada d'aquestes... Ah, jo vaig veure... Home, fa temps, el de la notícia... Et veig fatal, eh, de geografia. No, sense això.
De geografia no. De geografia sí, perquè... M'estàs dient que el sol està apagat? Sí, ho van dir fa temps. Al temps, a TV3 ho van dir. Van dir que el sol estava apagat. Tomàs Molina va dir que el sol estava apagat? Sí, alguna cosa vaig sentir jo, que el sol no... Sí. A veure, Júlia, que et truco el Tomàs Molina, eh? Que està a TV3 ara, eh? No, va dir que estava apagat, però no que estava... O sigui...
que feia poc que s'havia apagat però que els rasos de llum continuaven arribant perquè potser ens estan arribant els rasos de llum de fa 1.500 anys.
Júlia, has de contestar les teves fonts, em sembla, perquè el sol està vivito y coleando. No, jo què sé, jo vaig veure... Sí, t'ho prometo que vaig veure que em vaig traumar i tot, si no, no ho diria. Però potser no era que estava apagat, sinó que jo què sé. Escolta, truquem a TV3 o no? Truca, truquem a preguntar. Truquem al Tomàs Molina, li presentem. Però és que a mi em sembla... A veure, perdona, és que em sembla que farem un ridícul espantós. No, però és que... Ai, no sé, Jordi, t'ho prometo que jo em vaig traumar, però...
Igual no va dir que estava pagat en plan...
apocalíptico, allà... No, igual va dir que... No, és que un moment, jo crec que per la imatge de Ràdio d'Esvern, primer... Per la penya del Morro és igual, i la nostra també, però per la Ràdio d'Esvern, jo crec que truca a TV3. Això ho hem fet alguna vegada, eh, per preguntar... Però per preguntar si el sol està pagat, jo crec que és una mica... Una mica tonteria, pobre Tomàs Molina, que jo està enfadada... Busca-ho per internet. Va, bueno, ja ho buscarem, no? Va, va, busquem-ho, busquem-ho, sí. En fi, passem a més preguntes... És una curiositat, jo tu prometo que vaig... Ai, no sé, Jordi... Igual vaig somiar, eh?
Diu que Lely Capdevila ha vist moltes dimensions desconegudes i el sol és perillós.
Bé, passem ara al gruix avui de la secció, que ens preocuparà l'economia... Vaja pal, uu, fora! Sí, comencem per l'economia d'empresa. Primera pregunta que pots sortir a la selectivitat. Ah, és un test ABC? Sí, és un test ABC. Ah, d'acord, m'agrada. He fet quatre preguntes així, així que t'agraden molt. Ja, ja. Bé, a veure, la primera pregunta. Va, el passiu corrent d'una empresa és... Perdona, perdona, el què? El què?
El passiu corrent. El passiu corrent. Un balanç? Vocalitza, Júlia. El passiu corrent. Pensava que no ho havies entès. No, és que no ho he entès, per això t'he demanat. No, però pensava que no sabies el que era. No, que no havia entès el vocabla. Què passa? Què t'has posat a vista ara? Júlia, què et passa ara? No, no, res, que t'ho volia explicar. Em feia il·lusió. Júlia, què et passa? Res, que et volia explicar què era el passiu corrent. Què és el passiu corrent? És una part del balanç. Què?
És una part del balanç. Però el balanç fiscal o el balanç positiu? Del balanç... Del balanç econòmic. L'Heli Capdevila ens envia ànims, diu... Jo vaig treure un zero en mates a l'estadística i vaig passar la cel·le amb nota. Així va. Així va tot. Així va tot. En fi, va, comencem. El passiu corrent d'una empresa és... És... A. Tot el passiu exigible. B. El net patrimonial. C. El passiu exigible a curt termini.
o D, el passiu exigible a llarg termini. Doncs tu no repetis. No, a veure, el passiu corrent d'una empresa és tot el passiu, el net patrimonial, el passiu exigible a curt o el passiu exigible a llarg termini. Jo diria la C, no? Tu dius la C, dius tu, eh? Jo crec que també. El passiu corrent. A tu també? Home, perdoneu. Per tant, és correcte. No és el passiu corrent, és el passiu exigible, o sigui...
El passiu corrent forma part del passiu exigible a curt termini. Bueno, com que tu ets la resposta, és la correcta, no, Júlia? Sí. Va, molt bé. Escolta, passem-ho ràpid, això. A veure, la següent pregunta... Què dius, Júlia? Aquí pringaràs, ara, Jordi. Ara no te l'haig ben més, eh? No, no, perdona, però és que jo he pringat a totes, jo. Ara no te l'haig ben més. Va. Si multipliquem l'import de la ràtio de tresoreria pel passiu corrent, no obtindrem el disponible...
el disponible més realitzable, el passiu a curt termini o l'exigible total de l'empresa. A veure, però això s'ha de tornar a repetir perquè... M'estic tornant una mica boig. L'elo. A veure, què diu? Va, si multipliquem l'import de la ràtio, que no és la ràdio... Ah, la ràtio d'Esbert, per exemple. Sí, de tresoraria pel passiu corrent, n'obtindrem A, el disponible...
B. El disponible més el realitzable. C. El passiu a curt termini. D. L'exigible total de l'empresa. No ho sé, però en el cartabarcenes tot això ho posaria en un sobre. No, no ho sé, no ho sé, Julià. Tria una, tria una, va. Doncs la... La C, la C, va, la C. La...
No, la B. És la B. És la B. És la B. És el... Té fatal, eh? Té fatal. Dóna el disponible més al realitzable. Escolta, Júlia, per què ens tortures d'aquesta manera? És que sé que no les desertareu. Ja, però has portat més preguntes d'economia d'empresa que no pas de cultura individual, geografia... Perquè d'un tipus tés així... Clar, però és que aquestes les sabeu i les gràcies que no les sapigueu per no aprovar-vos. La gràcies és que quedem en ridícul, no? Bé, tercera pregunta. Va, una més fàcil, eh?
Perdó, era broma. Rescollona, la tia. Però jo no ho estic passant bé, eh? Eh, Júlia, i tu tampoc ho passaràs bé. No ho passaré sense bé, és que per això em ric. Està bé, està bé. Pensa que el Carme després d'això t'ho torna, eh? M'estic cagant, ja. Següent pregunta, vinga. Els crèdits de funcionament o comercials tenen per objecte finançar l'actiu corrent, finançar l'actiu no corrent, finançar la totalitat de l'actiu...
O cap de les tres respostes anteriors no és correcte? Els crèdits comercials tenen, un crèdit comercial finançant l'actiu no corrent, la B, la B, jo dic la B. No ho sé, m'ho he inventat, eh? A mi me les podeu tornar a repetir? No, home, Cristina, no podem estar... Ostres, però és que, a veure... A veure, els crèdits de funcionament o comercials tenen per objecte finançar l'actiu corrent, l'actiu no corrent, la totalitat de l'actiu o cap de les respostes anteriors és correcte? L'actiu corrent.
La B, eh? La mateixa que jo. Tu has dit el no corrent. Jo he dit la B, tu he dit la A. I la resposta és? La A. Va, va. Ha guanyat la Cristina. Ha guanyat la Cristina. Home, això ha de pensar una mica i és bastant lògica. Gràcies, gràcies, eh? Gràcies. Bé, i acabem ja amb l'última pregunta. Va.
L'operació amb la qual un banc anticipa el pagament al tenidor d'una lletra en la data d'avanciment s'anomena... Perdona un moment, Júlia. A veure, és que ja em costa... Una lletra és el... Localitzar, a més. Una lletra és com un... Un què? Un què? No ho sé. És igual. L'operació amb la qual un banc anticipa el pagament al tenidor d'una lletra en la data d'avanciment...
S'anomena. Molt bé. Escolta, Júlia, m'agrada molt aquesta pregunta. Ho dic de veritat. Ben vocalitzat i... Vaig ràpid perquè no... A veure, respostes. La A, finançament de l'actiu corrent. Sí. La B, descompte d'afectes. Sí.
La C, cancel·lació del deute, que això veu que no. I la D, concessió d'un crèdit, que jo tampoc. A veure, jo dic la B perquè descompte d'afectes, va, ja està. Vinga, a la Boleo, a Boleo. Tu què dius, Cristina? Ostres, doncs la mateixa, Jordi. La B també, eh? Sí, l'heu encertat tot.
A boleo, sí, sí, sí, sí. A boleo. Bé, l'Eli Capdevila ens il·lumina una mica sobre tot plegat i el tema d'economia d'empresa. Diu, jo per això tinc un gestor perquè no tinc ni idea de cap de les preguntes que esteu fent. Efectivament, que és el que fa la gent normal i corrent. Exacte.
En fi, la setmana que ve tindrem més preguntes de selectivitat i altres matèries. Les pròximes seran de química, física, mate... No, no, no. Per què? Per què ens fas això? A mi m'agraden les de geografia. Sort, Jordi, que vaig fer el batxillerat tecnològic. Tu vas fer el batxillerat tecnològic? Sí. I vas acabar fent periodisme? Sí, coses de la vida, mira. Oh, oh, oh.
Ara arribarà el proper dijous i totes les de física, química i totes aquestes les suspendre, veuràs. Jo no en tinc ni idea. Jo no me'n recordo, eh? Jo tampoc. Per cert, mira, el Sergi Pont diu que ell també va fer... El tecnològic. El tecnològic i va acabar estudiant periodisme. Coses de la vida, també, no? Mira, quina casualitat, no? És que potser el tecnol... No, no, no, ho dic perquè... És molt curiós que dues persones tan properes...
que es veuen cada dilluns a la tertúlia esportiva, perquè el Sergi és un dels col·laboradors habituals d'aquesta secció, hagin fet el tecnològic i després hagin fet el de periodisme. I estiguin aquí a la ràdio, no, Jordi? Qui està perseguint aquí? No, no, i et diré més, i que vinguin els dos el dilluns, que és el dia que se t'està acumulant més la feina, Cristina, amb el nouvingut, que és el Guillem. I tu també, Cristina...
El Guillem Cabeza, el nou veí de Sant Just, que es vol integrar al poble i que ve cada dilluns d'explicar coses que passen al municipi, no para de tirar-li la canya i els trastes i els té gust cada dilluns. Sí, però molt de paraula i després els fets no els veig, eh, Jordi? Perquè el sopar encara no... Vas molt agressiva, vas molt agressiva. No, perquè jo el vaig veure posat en el tema i... Jordi, et vull que em portis un noi. Ai, ai, ai.
Convidem els dilluns. Vine, va. Que hi ha molts nois. Jo crec que això s'està convertint en la penya shorts. Fem una pausa per la publicitat. La Cristina engegarà l'aire acondicionat, que li ha pogut donar la calor. I tu, Júlia, conviaves ja fresquet de sempre. Jo aniré cap a casa. La setmana que ve, més històries de la selectivitat.
Amb aquesta música, dona com rotllo, no? Ai, no, per favor. Examen A, B, O, C. Júlia, que vagi bé, gràcies. A vosaltres. Fem una pausa per la publicitat, re, molt breu, perquè d'aquí uns moments tenim l'Alberca Papell parlant dels mites i els tòpics dels gossos i del món camí. Fins ara mateix, del món camí, no, del món camí, fins ara mateix, a la penya del morro. A les contres del viudespèl.
Sintonitzes ràdio d'Espern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Espern, 98.1. Ràdio d'Espern, 98.1.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
o ve al web www.museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top Bebé Amb Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
5.46 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, parlem ara de gossos a l'espai d'educació canina. I tenim al telèfon l'Albert Capapé i Albert, bona tarda.
Hola, bona tarda, Jordi. Bona tarda, el nostre educador caní particular. Fa unes setmanes vam estar parlant sobre diferents mites i llegendes que envolten el món dels gossos, com per exemple si un gos de tamany gran no pot viure en un pis o si els gossos han de fer molt exercici físic. I avui continuarem una mica amb aquesta temàtica i amb aquests tòpics. Per exemple, si et sembla bé, Albert...
Podem començar pel primer que tenim apuntat, que, per exemple, diu que un gos sap quan ha fet alguna cosa malament. Això és veritat o no és veritat? Pot arribar a interpretar-se com que és veritat, perquè realment els gossos fan una mena de senyal a nivell corporal, fan una mena de gestos que van molt encaminats a intentar calvar-nos quan nosaltres estem enfadats.
I quan estem enfadats coincideix que és perquè ha fet algú que o bé ha trencat alguna cosa que no hauria de trencar o bé ha agafat alguna cosa o ha fet un forat. Per tant, vols dir que reben les energies negatives també, en certa forma. Exacte, és més aviat que ells interpreten el nostre llenguatge a nivell del ser humà aquest està enfadat i d'alguna manera, d'alguna hipotètica manera, podria arribar a relacionar un gos extraintel·ligent que és per a alguna cosa que ha fet ell.
Però realment el que fan molts gossos, que sí que és veritat que fan un llenguatge corporal a nivell d'orelles cap endarrere, cua entre les cames, caminen lent, aquest llenguatge corporal va molt més encaminat a tranquil·litzar-nos a nosaltres, directament. Per tant, un gos, en principi, això sí que és veritat, quan ha fet una cosa malament, ho pot arribar a assumir. Ho dic perquè jo a vegades no ho sé, no ho sé ni jo, si he fet una cosa malament... No ho hem d'entendre així perquè per començar hem de pensar que el gos no té el concepte de bé i malament. No té moral.
Sí que té moral, però no és un concepte de... Bueno, això seria també una miqueta de filosòfic. No, però m'agrada perquè mai hem parlat de la psicologia dels gossos. Però clar, a nivell animal no podríem parlar fins i tot, com a mínim, com al món dels gossos, que el gos fa alguna cosa malament a consciència. El nostre concepte de bé i mal, per començar, ja és completament diferent del seu. Clar, un animal té l'instint, que no sap si està bé o malament, només el segueix.
El segueix, exacte. I ell valorarà si allò està bé o malament en funció de quines conseqüències li comporta. Però no pel fet d'allò que sigui algo prohibit o algo que no es pugui fer o algo que estigui malament, sinó que ell simplement ho farà. Després dependrà de les conseqüències que li comporti el que ell relacioni que té algo a veure. Però ja et dic que és molt, molt difícil que si un gos, per exemple, trenca algú quan no hi ha ningú a casa o al cap d'una estona vingui algú i el gos vegi aquell llenguatge corporal, o sigui que la persona vegi aquell llenguatge corporal en el gos,
El gos no estarà relacionant què és perquè ell ha trencat allò. Però llavors no aprendrà que no ho ha de tornar a fer per nosaltres? Probablement acabarà aprenent-ho a base de la convivència, d'anys de convivència, i no sabria si ha decidit directament un aprenentatge del qual, perquè és molt més fàcil que relacionar, per exemple, coses que hi ha per terra, que abans no hi eren, quan hi ha coses per terra i ve el meu amo, la gent s'enfada, no li agrada veure coses per terra.
Però no té el concepte de que, ah, vale, jo estic trencat jo fa una estona quan jugava. Home, molt interessant, eh? Tot plegat avui una mica a la moral dels gossos, a la penya del morro. Sí, però tota una música així com hi ha de reflexió, de filosofia... Home, també hem de pensar que a nivell d'emocions sí que estem parlant, però ja no dels gossos, sinó a nivell d'animals en general, que està mostrant-se que tenen emocions, que tenen determinats sentiments. El que sí que no tenen és a nivell de...
raciocini, per dir-ho d'alguna manera, perquè el ser humà té més desenvolupat o més desenvolupat el cervell. Li permet fer més connexions o més complexes. Però, perdó, els gossos catalans sí que tenen seny. Correcte. El gos d'atura català té molt de seny. Bé, doncs aquest és un dels tòpics. El tema, és a dir, que, bueno, conclusió, segueixen una mica l'instint... No, que no ens enganyi, la conclusió jo crec que seria una mica que no ens enganyi al fet que
Nosaltres veiem que el gos fa un llenguatge corporal com de culpa, perquè aquest llenguatge no ve relacionat cap al que ell ha fet, sinó cap a tranquil·litzar-nos a nosaltres perquè estem enfadats. Bé, què he de dir? Passem a més tòpics del món dels gossos. Per exemple, l'altre dia vam començar a parlar una mica sobre quan un gos pixa, si està marcant territori, perquè altres gossos no entrin. Això és veritat o no és veritat?
No, no és veritat, és quasi bé al contrari, també. El que fa un gos quan pixa és deixar la seva targeta de visita, deixar el seu ADN d'alguna manera. Ells tenen molta informació amb el nas, amb les olors. Per tant, ells deixen la seva marca perquè tots els gossos que passin per allà en aquell dia o en aquell moment o dies després...
la notin i l'ensumin i diguin per què ha passat fulanito que té tal edat, que està castrat, no està castrat, és mascle, femella, i ja reben informació. És com la targeta de visita dels humans. Exacte, és molt habitual que un gos, quan arribi a un lloc nou, que no és habitual, o que per primera vegada li porteu a un lloc nou, intenti pixar ràpid, o el més ràpid que pugui, si el nervi li permeten. Perquè és la seva manera també d'assegurar terrenys,
I si per aquí passa un gos que ja no el conec i entre nosaltres no hem tingut relació, com a mínim ja estar informat de qui soc. Per tant, no és per marcar territori, sinó senzillament per dir, ei, estic per aquí a la zona, eh? Sí, de fet, als ser humans també tenim aquest costum o aquest hàbit estrany a vegades. El què, d'anar pixant pels llocs? No, de deixar la nostra marca als arbres, de deixar la nostra marca a les paules quan érem nens, és una mania. No sé si té molta relació amb...
amb el fet de deixar allò aquí, a nivell social, que jo he estat aquí. És com allò, no? Que se'ns ha demanat a la Lluna. Hem deixat una nota, ja, no?, d'aquí hem arribat. Jordi was here, no?, una mica, que els americans diuen, no? La Cristina ha estat aquí. Cristina, què vols preguntar? És cert que si li dones al gos de cara a l'hivern una aspirina, evites que agafi refredats?
Doncs aquí ja sí que m'agafes perquè a tema veterinari sí que no et puc aconsellar gaire. És que hi ha moltes persones que automediquen el seu gos, no?, per prevenir... Jo sí que ho desaconsello per complet, això igual que les persones, jo suposo que el metge també ho diria. Si jo ja desconec qualsevol medicament per mi, ja he d'anar a un doctor perquè em digui de què va la cosa o una doctora, a un gos que és un animal diferent, amb una fisiologia diferent, jo no m'atreviria fins a aquest nivell.
O a mínim demanaria explicacions o preguntaria al veterinari, que estarà més informat. Més tòpics del món dels gossos que estem tractant avui amb l'Albert. Per exemple, els gossos són gelosos?
Ho dic perquè es dona una situació sovint en les parelles que atenen gos que estan al sofà, per exemple, i de cop i volta arriba el gos, es posa pel mig o s'estan abraçant, ja no et dic fent altres coses, i arriba el gos, no? Què passa? El gos també vol participar de la festa o com va?
Bueno, d'alguna manera sí i no, d'alguna manera el gos vol participar a la festa, però el seu paper seria més aviat evitar un conflicte potencial que s'està a punt de produir en aquesta família. Com?
Clar, ells a nivell, pensa que a nivell de llenguatge corporal, el que veuen és que dos certs que ells tenen apreci s'estan abraçant. Ells a nivell d'abraçades i de contacte van molt diferents quant a nosaltres. No entenen que... Nosaltres som primats i és molt natural per nosaltres abraçar i acariciar i tal. Ells no tenen les potes ni el sistema preparat per entendre-ho.
Però també els agrada que els hi abrassin a ells? Que els hi abrassin, sí, però que els hi abrassin, jo et diria que ho arriben a tolerar molts, perquè molts ho acaben entenent com un acostum habitual en el seu propietari o propietària, i ho acaben tolerant, però la cara que posen, nosaltres, clar, tu penses que quan abraves el gos, habitualment la cara no la veus, la deixes endarrere, i el que estigui darrere, si pot dir quina cara poses, normalment és que o ve d'aguantar el tidón,
I poca cosa més, o a vegades badallen o passen la llengua pel nas, que són senyals d'incomoditat, per dir-nos d'alguna manera. Per exemple, més tòpics. Els gossos són llops? No.
No hi ha cap a... No, bàsicament, perdona que et talli, bàsicament perquè té un altre nom, no? És llop o gos. Sí, sí, sí, però tot i així és una creència que jo m'estic trobant encara a dir que hi ha gent que compara el seu gos amb un llop. Amb un llop? Clar, a nivell romàntic jo crec que és superxulo, no? Pensar que teníem amb nosaltres un llop o un llop domèstic. Però per que es portin una miqueta una petita decepció, aquest tipus de mentalitat o aquest tipus de gent
el que hauríem de pensar és que tenim ben més aviat una rata gran, per dir-ho d'alguna manera. Home, clar, és que canvia molt, canvia molt. Clar, estem parlant d'un animal carronyer, estem parlant d'un animal, és un caçador, és un depredador, però sobretot és carronyer. Clar, és que segons quins propietaris jo crec que prefereixen dir que tenen un gos que sembla més a un llop que no passa a una rata carronyera. Clar, clar, per això dic, però és que la informació que maneguem, quan estem parlant que el nostre gos és un llop ens porta a pensar i...
Un ideal ja i una filosofia de vida que tampoc és la que ells necessiten, perquè realment tampoc viuen com viu una família de llops a la naturalesa. Són animals més solitaris, també. Per cert, que ens apunta aquí el Sergi al xat, tu coneixes la frase de Nietzsche, l'home és un llop per l'home, no? Sí. Llavors, podríem dir que el gos és un llop pel gos? No, al contrari. Al contrari, el gos és el millor amic que pot tenir un gos.
I el llop és un llop pel llop? Tampoc. És el mite, és una altra gran mite sobre els petits, sobre aquests animals, no? Perquè, en veritat, un llop és també el millor amic, segurament, per un llop o per una jove. De fet, es necessiten entre ells per anar sobrevivint.
Bé, alguns tòpics del món dels gossos que avui hem anat de xifrenant amb l'Albert. No sé si tens algun que se'ns ha quedat al tinter per acabar. Jo un per puntualitzar, que també ho trobo sovint per defensar aquest tipus de collars, els de pinxos, o diguem-li, de pues o com vulguem dir.
que és el que et diuen, no, és que aquest collar no fa mal. És el tema dels collars de pinços, que hi ha un tòpic que diu que no fa mal, i això és mentida. Sí, s'utilitzen pel gust, però en veritat no els hi fa mal, perquè, clar, no, pobrec, no li vull fer mal. Però és que realment, sí, òbviament fan mal, perquè estan dissenyats per fer mal. I el que hem de pensar és que si no fessin mal, no funcionarien, perquè aquest collar, aquests sistemes, a nivell d'ensinistrament, aquesta filosofia...
si no funciona, si no castiga i no fa mal, no té l'efecte que suposa que té allò, no para una conducta. Llavors seria algú inútil. L'humiris per un humiris és algú inútil. Per tant, quan algú ens diu no, porta un collard de pinjos però tranquil que no fa mal. Mentida.
Mentida. Però en aquest cas s'hauria d'utilitzar com a rectificador, no? Seria més adient per un ensinistrador, no per una persona que porti el seu gos pel carrer? No, jo no ho recomanaria ni per un ensinistrador ni per ningú. Simplement perquè no és gaire respectuós cap a la integritat de gos. Molt bé, doncs Albert, moltíssimes gràcies, una setmana més i d'aquí un parell de setmanes tornem a parlar de tot el món que n'hi ha i tot plegat, d'acord?
Molt bé, un abraç a la fórmula a tots. Que vagi bé. Gràcies, bona tarda. I nosaltres us deixem aquí, tot seguit connectarem amb la xarxa i a la segona hora del programa que parlarem amb l'Esther Andorrà, editora de llibres de poesia, a més d'anelles poeta, parlant de la Setmana de Poesia de Barcelona amb l'Arnau Cònsul i també parlarem de teatre amb el Bernat Muñoz, director de la companyia... Tinc per aquí, Cama Leónic.
que està en el Teatre de Llentiol amb durs espectacles. Un d'ells, el Divan, ja fa més de 3 anys. Una cosa inaudita també de Llentiol. En parlarem tot plegat d'aquí una estona a la penya del morro. Fins ara mateix.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El gran Junquera Aulet Shopping ha obert portes avui amb una superfície de 12.000 metres quadrats d'establiments i 2.000 places d'aparcament gratuïtes. Aquest és el primer centre Aulet de la demarcació de Girona i està pensat sobretot per captar els clients francesos de l'altre costat de la frontera. L'alcaldessa de la Junquera, Sònia Martínez, ha explicat en declaracions a la xarxa de comunicació local que amb la seva presència es diversifica el model a la zona.
Potser no és exactament ben bé el model, però sí que diversifica el model comercial que tenim. Aleshores també hem de captar, intentar captar tots els clients, ja no només de Catalunya, sinó també de França, i jo crec que això ens diversifica. Actualment té el 75% de l'espai ocupat amb 41 botigues de sectors com el tèxtil, la restauració, la perfumeria i ja ha generat 400 llocs de treball. La previsió és crear-ne 150 més d'aquí a un any quan estigui a ple rendiment.
Aquesta tarda les classes s'han tornat a reprendre amb normalitat a l'escola d'enginyeria de Terrassa després que un miler de persones hagin estat evacuades preventivament al matí en detectar-se una forta olor d'origen encara indeterminat. Segons que han explicat els bombers, diverses persones han començat a sentir marejos i picors a la gola. Un miler de persones han marxat de l'àrea afectada entre estudiants, professors i personal d'administració i serveis.
Tot i que en un principi es pensava que l'origen podia ser una fuita química, els bombers finalment han eliminat aquesta hipòtesi i no es descarta que provingués del clavegram. La Comissió d'Investigació sobre la gestió de les entitats financeres ha ajornat l'aprovació del calendari de compareixences fins la setmana que ve. Parlament, Albert Garcia, bona tarda.
Bona tarda. La reunió en què la comissió havia d'elaborar el pla de treball ha quedat desconvocada per discrepàncies en el sistema de votació. La propera reunió tindrà lloc dijous de la setmana que ve, un cop acabi el ple, o bé dilluns 27. La presidenta de la comissió, la popular Dolors Montserrat, ha explicat que avui s'ha donat ordre als serveis tècnics de la cambra perquè agrupi les compareixences per blocs d'entitats, de manera que el procediment pugui ser més àgil. La comissió es reunirà cada setmana, dilluns o dimarts al matí, de forma alternativa, i les primeres compareixences començaran al juny.
Grups com Iniciativa i com Esquerra volen que compareguin directius de totes les entitats financeres, tant les nacionalitzades com les que no ho estan, i que, a més de les preferents, s'analitzin altres productes de risc que s'han comercialitzat com a subordinades o deute hipotecari.
Un centenar de professionals es congregaran a Emposta en les dinovenes jornades d'oficines de turisme de Catalunya. S'ha escollit Emposta per celebrar la jornada perquè coincideix amb l'inici de la festa del mercat a la plaça, un dels atractius turístics que es volen potenciar a la capital del Montsià. Emposta a Ràdio Manel Ramon. Aquestes jornades són una bona oportunitat per donar a conèixer els professionals de les oficines de turisme els atractius de la ciutat Ones Celebren. Això ho explicava el regidor de turisme de l'Ajuntament d'Emposta, Francesc Paz.
I la finalitat, bàsicament, ha sigut per donar a conèixer tots els actius turístics que pot tindre en posta, no? Des del paisatge meravellós que disposem, les platges quilomètriques, l'encamp del Poble Nou, i com no, també les magnífiques instal·lacions esportives que disposa en posta, que també ha servit perquè l'Agència Catalana de Turisme ens autorgui la destinació de turisme esportiu.
El divendres serà el torn per a què intervinguen empreses i entitats vinculades al territori per exposar quines són les accions que ofereixen i com es promocionen. Hi haurà, per tant, ponències sobre el Parc Natural del Delta de l'Ebre com a recurs turístic i la Carta Europea de Turisme Sostenible, la revista digital Terres Magazine i, d'altra banda, també es presentaran tècniques online de promoció de la marca Terres de l'Ebre. Finalment, les estratègies de posicionament sobre la
Bona tarda, us parla David Amador. En marxa, els X Games, l'equivalent als Jocs Olímpics dels esports extrems que es disputen fins diumenge a Barcelona. La competició està pendent de la pluja, que ha afectat algunes proves. L'estadi Olímpic, preparat amb la sorra per a les proves de motos i ral·lis, s'havia enfangat. El halfpipe de verd han estat assecant els vessals de la competició d'esquateboard.
Escoltem el director dels X Games, Josep Maria Casanovas, en declaracions a la xarxa de comunicació local. Sí, portem uns dies tortícolis, el cor se't pot sortir de lloc, portem uns dies complicats. Afortunadament, les previsions han anat millorant, ara estem ja amb portes obertes, no plou, la previsió és que vagi millor i pel cap de setmana també donen sol. Amb la qual cosa, no sé si el fet d'estar amb els dits creuats moltes hores ha sortit d'alguna cosa, però entre tots esperem que això sigui un éxit segur.
El mal clima del matí però no ha afectat els entrenaments dels skaters i dels pilots de BMX i en cap cas no el trata el programa. Durant aquests tres dies s'espera que més de 140.000 espectadors gaudeixin de les 17 proves d'aquests esports extrems. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. La subhasta de Joan Petit s'allarga fins al dia 26 de maig. La samarreta signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça ja s'ha adjudicat i lliurat al seu comprador i ara queden només 4 objectes per subhastar. Són les dues samarretes signades pels jugadors del primer equip del Barça d'hoquei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra, una altra samarreta del Real Club Deportiu Espanyol, signada per tots els jugadors del primer equip de futbol,
i un estic signat pel primer equip duquei del Barça. Els diners recollits es destinaran al projecte de detecció de cèl·lules tumorals en sang i moll de l'os, l'objecte de la festa Tornet Joan Petit d'aquest any a Sant Just. Pràcticament tota la banca tradicional finança empreses d'armes. Aquesta és la conclusió que s'extreu de diversos estudis que explicarà demà Sant Just a l'Ateneu
Jordi Calvo, economista i investigador sobre moviments socials, pau, armamentisme i economia de defensa. Calvo serà el conductor d'una tertúlia sobre la banca i el negoci de les armes. Corgani Calvo explica que la vinculació entre banca i empreses armamentístiques ve de lluny, però fa 7 o 8 anys que s'analitza en profunditat. Es tractarà el que s'anomena banca armada, que és el concepte que defineix les entitats financeres que participen del negoci de les armes.
Jordi Calvo parlarà d'aquesta vinculació demà al vespre a dos quarts de nou en aquesta tertúlia que ha organitzat la secció de cultura de la Taneu a la sala Piquet. I acabem aquest butllet explicant-vos que l'Associació de Veïns de Mas Lluí organitza un vermut popular per aquest dissabte. És una de les iniciatives que ha engegat aquesta entitat, que és força jove,
i que compta amb una trentena de socis i sòcies. L'entitat es reuneix els dijous de 6 a 8 del vespre al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, al seu local, i si voleu fer-vos socis d'aquesta associació, podeu fer-ho per 25 euros l'any més d'euros de matrícula. També podeu escriure un correu electrònic per informar-vos de les activitats que organitza l'entitat a l'adreça maslluí arroba santjustgmail.com. Aquest dissabte organitzen aquest vermut popular a les 12 del migdia davant del seu local,
I l'entitat convidarà a la beguda, cadascú ha de portar alguna cosa de menjar. D'altra banda, també han engegat un curs sobre cos, postura i salut els dimecres del vespre i han creat també un grup per sortir a córrer. I de moment això és tot. Més informació a les set del Sant Just Notícies edició vespre.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic, del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al Centre de Lleneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal, sí, bones pesques. Sí, sí, 11 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona parlarem amb el Bernat Muñoz, que és el director de la companyia de teatre Camaleoni, que ja fa tres anys que fan el divan, el Teatre Llentió, el de Barcelona. Tot un rècord en aquest teatre. I a més a més també parlarem de més qüestions, com per exemple de llibres i de la setmana de la poesia, amb l'Arnau Cònsul, que de fet el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Com valoraràs la setmana de la poesia que va acabar ahir justament a Barcelona? Bé, malament...
Home, espero valorar-la bé. No sé quina és l'opinió, però a mi em sap fer-ho, no? Sí, a més ens acompanyarà l'Esther Andorrà, que és l'editora de l'Abreu, una editorial especialitzada en poesia, per parlar-ne una mica de tot plegat. Però, abans de tot això, i com sempre, quan comencem la segona hora, repassem el més comentat del dia d'avui a Twitter.
Avui Google Plus ha sigut el més comentat. Per què? Perquè fa uns minuts s'ha iniciat el primer dia de congrés per desenvolupadors de Google a la bonica població nord-americana de San Francisco, on ja sabem que incorporarà a Google Play un Game Center, que també apareixerà Play Music, que és com una mena de Spotify Pro de Google, o Google Educació dins de Google Plou. Jo no entenc res. Plus, de Google Plus. Ah, Google Plus, va, Google Plus, va, va.
Aquí posa Plau. Ja, Jordi, és que... I redessenyaran, a més a més, la pàgina també de Google Plau. Cristina, què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Doncs ja hi ha comentaris al respecte, com és el de l'Israel, que diu, està ben rara l'actualització de Google Music. Una altra opinió és el de l'Alonso Arellano, sobre Google Plus, que diu, no me termina de començar el nuevo diseño de Google Plus.
I esperant és el que està fent l'Eduard Alterriba, que diu, amb ganes de descobrir les noves característiques del nou Google Maps. Molt bé, doncs tot això és el que comenta la gent, i clar, Twitter també, lloc, com es diu, pioner de les tecnologies per autonomàcia, doncs tothom allà. Per cert, Arnau, aquí comenta en el xat que si vas muntar tu l'acte de Salvador Alsius la setmana passada sobre el diàleg per la independència, jo crec,
que no. No. No, això va muntar l'Assemblea Nacional Catalana, com tots els diàlegs per la independència, els que pregunten diu, crec que l'Arnau és qui ho muntava, diu, va estar molt bé l'acte de Salvador els Ius. Bueno, gràcies. Perquè no ho has muntat tu. No, perdó. Com a simpatitzant de l'Assemblea Nacional Catalana.
Per cert, l'Ele Capdevila també diu massa Google en una sola frase, eh?, quan hem comentat abans el tema. Per cert, acabem amb un altre trending topic, que són d'aquests que no se sap ben bé d'on sorgeixen i que són xorres a matar, com per exemple el de les meves deu confessions, perquè avui la gent s'ha animat a confessar coses de Twitter. Què diu la gent? Que no ens importa, però bueno, què diu? Doncs l'Ele Álvarez diu, mis diez confessions, no me gusta empezar las conversaciones no es por orgullo, sino porque pienso que estoy molestando. Ah.
Una altra és la Marta que diu, al igual que cojo muy rápido confianza con la gente, la pierdo. I acabem amb la Fabiola que comenta, todas las noches me acuesto recordando cosas que ya pasaron y otras que quisiera que me pasaran. Jo també tinc una confessió per fer, després la tuitejaré amb aquest hashtag, que és que no m'importen aquests hashtags que són trending topic de merda a Twitter. No, però és curiós, eh? És curiós aquesta que no li agrada començar les converses. Vas a comprar el pa...
No perquè diu, què voldrà? Sempre és ella. Potser l'exemple no era bo, però vols dir alguna cosa a algú i l'estàs mirant i l'altre pensa. No et xata, deixem de mirar, no? I com es trobin dos que no volen iniciar converses... Ah, bueno, sí, llavors ja, sinó diàlogo de sordos. Esperem que no hi hagi... Mira com enganxo temes, eh? Esperem que no hi hagi hagut massa diàleg de sords durant aquesta setmana de la poesia a Barcelona. Link patrocinat per l'escola Matías Prats.
Arnau Consul, bona tarda de nou. Ara sí, ja entrem en matèria. Parlem de la setmana de la poesia a Barcelona. Què tal? Com ha anat tot plegat? Tenint en compte que ara en parlarem, eh? Es va canviar la direcció. Fins ara eren Eduard Escofet i Martí Sales. I aquest any amb Sam Abrams i Eduard Ferrés al capdavant. Sam Abrams, amic teu.
El deixaràs bé, suposo. Sí, l'Eduard Ferrer el conec una miqueta, però també el deixaré bé, eh? Jo ja et dic, tinc la sensació que fins l'any passat tot plegat havia funcionat bé segons l'organitzador principal, que no deixa de ser l'Ajuntament de Barcelona, s'havia perdut públic. Això és el que els antics directors Eduard Escofet, Martí Sales, denunciaven com a fals, deien que en realitat no s'havia perdut i que en canvi n'havien guanyat molt via el que comentava la Cristina, no?
les xarxes socials, que havien sigut capaços d'entrar a internet, al món de Twitter, al món del Google, amb... O sigui, entrar-hi la poesia, diguéssim. I, home, jo suposo que això no s'ha perdut. Crec que sí que aquest any ha guanyat presència pública i, en tot cas, jo puc parlar molt bé de l'acte de Cloenda, que es va fer dimarts al Palau de la Música, un Palau de la Música ple, per assistir a un recital final que jo crec que va tenir...
Alguns potser ho criticaran, però jo crec que va tenir una gràcia, és que va tornar a la poesia pura. Ah, sí? Com va anar aquest recital? Alguns potser diran que era auster, altres m'ho van qualificar com a sobri, però finalment, acostumats potser que últimament la poesia, per intentar treure's aquesta llufa que té sobre de cosa avorrida, que és d'escoltar, que no hi ha dinamisme, doncs clar, t'hem dit al contrari, no? Per exemple, n'hi ha uns aquí a Sant Jus, il·luminats, que hi posen vi, no? Sí, sí, senyor. Doncs ja hi vi, dius, bueno, fins aquí...
N'hi ha d'altres que ja ho acompanyen de música. Dius, bueno, també lliga bé, ja sigui que cantis, ja sigui que no, però bueno, donen una cosa més d'espectacle. Això, i sobretot en la setmana de poesia, no només aquí, a tots els festivals arreu, aleshores s'amplia i aleshores la poesia ja anava amb performance. Anava amb música més contemporània, anava amb dansa. Arriba un moment ja que hi haurà més disciplines paral·leles que la pròpia poesia. Probablement jo crec que el que volien denunciar, sense dir-ho, només fent explícit,
de cara a l'espectacle que van organitzar Sam Abrams i Ernest Ferrés en aquesta...
al Palau de la Música, un marc incomparable, que en el fons eren un recital de sis poetes, era justament això de dir, anem a la paraula un altre cop, si us plau, traguem a sis poetes i que els sis poetis llegeixin i punt. Hi havia un mínim decorat darrere, que en el fons eren molt austers. De fet, eren com uns relaps dissenyats, això sí, per Perico Pastor, poca broma, però no hi havia voluntat ni de fer jocs de llums, ni amb ombres, i ara entra un... No, no, no.
sortia un poeta, llegia 6, 7, 8 poemes, depèn de l'extensió, uns o menys llegiments, altres menys. Tots aquests poemes estaven recollits en un llibre, això ja es feia anteriorment, i la gent d'entre el públic, a banda del llibre, quan entraves, et donaven una mena de...
de l'amparet d'aquestes amb pinça, que aleshores podies col·locar i aleshores podies mirar o anar llegint. De manera que realment l'únic que feies era seguir la poesia, a no ser que et perdessis tu ja dintre del teu món i diguessis, mira, és igual, que llegeixin a mi no interessa. Però podies realment fer això i no perdre tant res més. Ara no voldria fer gaire la pota, però aquest llibret estava editat per la Breu Edicions o no?
Doncs sí, senyor, ja fa uns quants anys. No, justament perquè ens en parli una mica també de què li va semblar tot plegat i si aquest acte de la poesia, que va retornar una mica a aquesta austeritat, li va agradar, tenim el telèfon a l'Ester Andurra, que és poetessa, editora de la Breu Edicions i, vaja... I col·laboradora de casa, eh? I col·laboradora de casa també. Sí, sí, sí. Era de fa anys als programes que feies tu de literatura, el tot s'aprofita i tot allò, o no?
També, també, de tant en tant l'enredàvem i li deiem, tu vine, no, de poesia no, que ja ho fem l'Ignasi i jo i encara ens trauràs aquí protagonisme, tu parla de cine, li deiem. Home, saludem-la com Déu mana, Esther Andorra, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Hola, bona tarda, benvinguda a la penya del morro. Què et va semblar aquest últim acte que estàvem comentant ara? Per mi va ser una mica monoto, perquè com a registres, o sigui, vosaltres sabeu el que comentàveu, música i, a més, o menys escenografia...
Vull dir, l'austeritat de voluntat poètica pot ser una bona manera de maquillar l'austeritat en què no hi ha calés, en pagar, segons quines coses, però que ja em sembla bé, no? Si estem tots arretallades, doncs no ens ho endeutarem fent coses que no podem fer. Però a l'hora de recitar, doncs, potser hi havia coses de 3 anys, sobretot en l'acte del Palau,
Quan portaves dos minuts feien gràcia, però quan portaves vuit deies que acabi ja perquè era molt performàtic i hi havia gent que a xocar molt. Però, en canvi, aquesta vegada tots eren molt narratius i amb una línia molt semblant. Jo m'agrada, però vaig trobar certa varietat.
A l'hora de fer la tria. De fet, això és degut bàsicament també al canvi de direcció que comentàvem ara fa un moment, fins l'any passat amb la Dora Escofert i el Martí Sales, que em sembla que tu els coneixes bé, sobretot el Martí Sales, no?, perquè li has publicat algun llibre. Sí, no publicava el Martí, eh? Perdona? He publicat el PP Sales, que era el seu tiet. Ah!
Ah, val, val. I ell va fer-ne l'edició, amb nosaltres, però vull dir, cap dels dos... Sí, perdona. De moment, eh? Sí, no, no. L'Eduard el publicarem a la Tarló, si tot va bé. Però vaja, que els coneixes, no? Em venia a referir. I ara amb el Samabrams i l'Eduard Ferrés. Què t'ha semblat? L'Ernest Ferrés sí que l'hem publicat. Ah, val, l'Ernest Ferrés. Què t'ha semblat aquest any, aquest canvi de direcció, la setmana...
de la poesia aquí a Barcelona, com la valoraries? A veure, hi he pogut anar poques coses a l'hora de valorar. Més que res, m'han arribat notícies des de fora, perquè nosaltres des de la premsa teníem coses que ens contraprogramàvem amb la mateixa setmana. En canvi, als dos anys, com teníem la informació amb més temps, podíem evitar solapar-ho, però aquesta vegada ha sigut així. Jo el que he trobat a saltar, i ara no ho he trobat, és la festa.
La festa? Sí, la festa. La festa fent mai. La setmana, en general, aquests darrers anys, acabaves a la plaça del rei, acabaves a la virreina, bueno, a la virreina, hi havia com bolos bastant desfadats que acabaven una festa que la gent empalmava a les nits.
Vull dir, que era una manera d'arribar a la poesia amb la gent que anava a un recital sense saber-ho gairebé que s'ho trobava. Anaven pel carrer, anaven per les places o sabien que hi havia una festa i es trobaven amb un recital. I era una manera, doncs això, jo no sé el balanç de públic i tot això com serà, però aquesta vegada ha sigut
com més seriós, més oficial, més com un recital que comença i acaba, però no tan interactiu amb el que és la... bueno, el que conec jo, la vida de la ciutat. Saps què vull dir? Però, per exemple, altres anys també hi havia totalment a les generacions i aquesta vegada també, perquè hi havia...
Recitals, el que vam fer de la Fundació Tàpies, que sí que vaig anar, era l'espectacle de la Junada de l'Estàndard, que no estic dient així com malament, el títol oficial era tot de poemes de poetes femenines, la Junada de l'Estàndard, i allà hi havia tota mena de generacions, hi havia, no sé, Josefa Contínso, que ha fet xerrar ahir, amb...
amb Anna Vallbona, amb Mireia Calafell, autores molt diferents. I escolta una cosa, quan dius tanta festa que hi havia altres anys, que no ho nego, en soc conscient, però no creus que s'havia arribat a un massa enllà de dir, està bé que la poesia sigui una festa, però potser no ens oblidem de la paraula, no? Que és el que crec jo que aquest any hem volgut destacar. Finalment la poesia pot ser festa o pot no ser-ho, és poesia. I la festa és una altra cosa.
però és que també hi havia... Era com una combinatòria, hi havia reciclades, o sigui, purament lectura. I no havia de... No havia justament desplaçat molt a un tipus de públic? O sigui, s'havia convertit en una festa molt jove, cosa que està molt bé, perquè segons com és el públic que pot estar més allunyat, cert sector de la joventut, eh? No, no ho tinc d'acord, eh? Vull dir, potser es pot pensar... O sigui, és que jo el que no havia de fer una persona misma és la ningú, perquè...
Una altra cosa, tu pots programar, si el que tu ensenyes quan programes i el que finalment prospera, pot ser que no estigui llunyat, pot ser el que menys t'esperes que tu tenies la programació ideal que tenien al cap tant uns directors com els altres. Que també depèn de moltes circumstàncies, d'agendes, de disponibilitat...
El que hi ha el rumor, que no sé si és veritat, és que cada any canviarà la direcció del festival. Això no m'ha agradat, amb això estic d'acord. Jo crec que cal un trajecte i un temps i poder fer les coses ben fetes, que sigui durant bastant temps. Perquè si tu al juny o al juliol t'encarreguen el festival de l'any 20-20,
i no saps ben bé ni quan serà ni coses d'aquestes doncs a la cosa pràctica a l'hora de programar-ho trobo que és molt difícil D'aquell manifest que van fer l'Eduard Escofet i el Martí Sales estic d'acord amb un punt amb altres crec que s'anaven massa enllà però en tot cas el punt aquest de dir què és això de tenir només criticàvem aquest punt diuen que cada any canviarà nosaltres n'hem tingut 3 d'anys i considerem que és poc hi hauria d'haver un mínim de 4
No sé quin hauria de ser el mínim, però clarament crec que un no. Això anava a dir, un no. El mínim, de mínims. Per mínim, han de tenir una expectativa mínima de tres anys o així, i si hi ha un compromís s'acaba, i si no, no. Però no són maneres. No, ja estic d'acord. I també, per exemple, nosaltres, des de la Breu Edicions, ens vam trobar per la premsa, que anunciàvem que l'any que ve publicarem el Premi d'Els Florals
Però nosaltres no hem tingut cap notícia... No, no, és que no hem tingut cap notícia de part del festival, ni de l'E-Cub, ni de ningú, no? I, clar, llavors es questionen com una... Però heu trucat després vosaltres al festival o a l'E-Cub per confirmar aquesta notícia que va aparèixer als diaris? No. Bé, em pregunto si els hem dit a Proedicions, que és qui el publicava fins ara, no? Sí, les dades ens han comunicat, i a mi em recordava que en les èpoques dels segons que ens van, realment era l'oportunitat de pensar, no?
I pensava que quan algú diu això ens pensem que s'ho estan inventant, però en aquest cas us jurem que és veritat. I amb això que reivindicaves de la literatura totalment sense performant nua,
Tampoc, o sigui, jo no hi vaig poder anar, però aquest any s'ha programat un espectacle de dança amb poesia, la de Martí Noi. Vull dir que ells tampoc han fet una programació absolutament tancada a la cosa interdisciplinària. No, no, jo he parlat de l'últim, eh? La teniu a lunes amb el Toni Marín.
amb Toni i Marie, perdó, perquè fessin una lectura de pe a pa, no? Vull dir que tots, i la Mireia que la feia, estava tan programada el 2012 amb un espectacle CFFB com ara. Vull dir que el panorama literari, sobretot el que és d'aquí, són els que són. Tampoc deu ser que ningú hagi vist mai ningú, perquè, per sort, a Catalunya tenim un gran panorama poètic.
Per cert, ja que tenim, estem parlant amb l'Esther Andorrà, editora de la Breu Edicions. Alguns llibres que tingueu ja a punt de sortir del forn? Nosaltres fem dues tongades i el que hem fet és la gran tongada d'abril, març d'abril. Sí, per Sant Jordi, que ara hi ha el desert. Sí, ara hi ha el setembre. Sí.
Ell ho dirà, però consti que en aquest març-abril hi ha un llibre seu que es diu Afamats, que val molt la pena. Home, des d'aquí el recomano, eh? Tenim tota la mala intenció, el dia que anau amb la programació, de portar-los tan just. Evidentment. No hem tret quatre poamaris, i el que dèiem, també és una línia així que nosaltres normalment traiem...
Sembla mentida, però jo des de vuit anys de portada d'editorial era totalment inèdita, o sigui, és com si una que ja comença, sóc jo, no? Però, en canvi, hi hem fet un polemari ultracolós de l'Albert Forns, que ha sigut una coincidència feliç, que la vegada que guanyava el Premi Documenta i el publicàvem a Empúries, ha fet el polemari.
I la Silvia Rodríguez, un poamari que es titula Pianos i túnel·les, és el tercer llibre que treu i el segon que treu en la breu edició. És jove, però hi ha una trajectòria que ha començat a tenir una bitllona de la seva obra. I a la vegada, que ens encanta reivindicar els senyors,
que normalment gent que som sagrada ens venen amb els projectes més bojos que els altres ni ens sumen, no? Que és un poemari que es titula Voluntàries de Sebastià Bonet, el professor universitari de sintaxis, i que és un experiment matemàtic o literari brutal, no? I precisament el dimarts es va fer un homenatge a la Universitat de Barcelona, al Departament de Filologia, perquè ara es jubilarà,
I coincidia que vaig tenir que marxar abans per anar corrent cap al Palau, no? Allò que vaig quedar amb les ganes de quedar-me més estona. Però a vegades passa això, que a la ciutat de Barcelona, tot l'any, no només la Setmana de Poesia, hi ha quantitat de programació i t'has d'anar ubicant a combinar la teva poca...
Això és cert i val la pena remarcar-ho ara, en aquest sentit. La poesia a Barcelona és una societat molt viva. Canviem de tema, però continuant amb la poesia, jo sempre he escoltat que la poesia no dona diners. Tu, com a editora d'aquest gènere, com va el negoci? El negoci va. Que hi ha molts negocis que teòricament donarien diners i que seguyen altres coses i ja han plegat.
El que passa que el negoci, nosaltres, l'associació cultural, la breu edició, ens ens anem de lucre i ni tenim sous, ni tenim lloguer, ni tenim despeses que farien que ja n'haguessin començat a existir. Sí que hi ha per part nostra, com a editors, un voluntarisme o com li vulguis. Quanta gent sou a l'editorial, per fer-nos una idea? Quan som? Sí.
Som Mar Romera, Ignasi Pàmies i jo, som tres. Tres persones. Tots treballem amb altres coses i a les nostres hores lliures, però també, clar, no només publiquem poesia, també publiquem una col·lecció de narratius cantera, que traiem títols, i de narrativa autòctona també en traiem dos. De la col·lecció que traiem més títols és la poesia, precisament, la que sembla que és arriscada, com li vulguis dir.
Però penso que hi ha moltes edicions que s'han tirat el curs, però que s'exhaureixen i hem de fer segones, terceres, quartes edicions. Quin és el best-seller de la Breu Edicions? El best-seller... Best-seller estan bastant empatats amb una traducció que vam fer de Les Balades, de François Villon, un poeta medieval feta per Andreu Subirat, el format i el romanç de Josep Pedràs,
I una altra traducció, que és el Minuts d'Ora, que vam publicar ja fa potser tres anys, que va produir Ignasi Pàmia. I sobretot, si és així, són poemaris que, a part d'estar molt bé, són els que estan més relacionats a la de fer una presentació oral, no?
I clar, evidentment, quan segons què tu llegeixen i et quedes tan entusiasmats, doncs hi ha un alt percentatge que compris de llibres. Són uns que han rodat moltíssim. Però en canvi això no és contradictori amb el que comentava abans, perquè clar...
Dins del festival de poesia, sigui qui sigui que el fa, potser que hi hagi poetes que no vulguin fer, perquè no saben recitar, o perquè els hi dona la gana, o perquè no els hi combina, que hi ha poetes que gairebé no donen la cara ni la veu, no? I això no impedeix, com, no sé, nosaltres vam treure el 2009 un poemari de Marmes Déu, del qual només vam fer una presentació perquè ell...
renunciar a la promoció i a donar la cara, però igualment no s'ha d'ajudir l'edició. És a dir, que a vegades no és només una conseqüència d'aquesta oralitat, sinó que el llibre de per sí ja s'ho val, no? Doncs, Ester, moltíssimes gràcies. Arnau, no sé si vols afegir alguna cosa més. Bueno, jo només afegir això, jo crec que la clau d'una editorial com l'Abreu, vista des de fora però propera
és justament la molta mobilitat que fan dels llibres, que és una cosa que moltes editorials més grans han perdut, perquè han renunciat a les presentacions, i l'Abreu no només fa presentacions, sinó fa recitals, o sigui, presentacions que van més enllà. No veu un senyor i parla de les gràcies, sinó que un cent... S'han convertit en obres de teatre. Ah, sí? Sí, el Furgatori i l'espectacle, els dos es van convertir l'any passat en espectacles teatrals a partir del poemari. Mhm.
Anunciem que vindràs a Sant Jús, no?, ja que hi ets. El dia que trobem la data... Principis de juny, diguem que abans del 15 de juny, o sigui, durant la primera quinzena de juny, el poemari Afamats, d'Ester Andorrà, serà acompanyat d'algun vi que ja veurem,
a l'Ateneu de Sant Just. A l'Ateneu de Sant Just, eh? Sala Piquet, probablement. Aquest maridatge de poesia... Jo m'agrada més dir tast de poemes i vins. Això del maridatge a mi no m'acaba bé, saps? Està molt bé aquest maridatge, m'agrada molt aquest maridatge de poemes i vins. Està molt bé. Doncs, Esther, si tens la gent d'aquí, ho acabem de tancar ja, això, eh? Perquè veig que...
Arnau, vull dir, aquí, negociant en directe i acabant de tancar-ho en directe. Tu has dit que la primera quinzena no pots? Diu que no pots la primera quinzena. Ja et dic que la segona millor. La segona millor, però tenim Sant Joan entremig, eh? Sí, però bé.
Mira, el 21 de juny, el 21 de juny podria. Clar, però és el cap de setmana a Sant Joan, eh? Un moment que estem traient tots l'agenda, tu també l'hauries de treure. Aquí traiem tots l'agenda, no ho sé, ja trobarem la data. Home, segons com podríem negociar de fer-ho al pati, no? Allí a l'Ateneu, a Paix del Pati del Roure, seria maco, eh? Sí, pati del Roure. Ah, a mi em faria il·lusió. A tu et faria il·lusió, no? No, molt bé. Bueno, ens podíem mig anunciar-ho, tot i que, evidentment, haurem de demanar permís al restaurant, però seria maco. És un petit detall. Voleu que el truquem i fem una línia 3, ja? No cal.
Esther, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i que tingui una bona tarda. Que vagi bé, molt bé. Adéu. Adéu.
6 i 35 de la tarda, ja anem acabant ja avui aquesta secció especial de llibres amb l'Arnau Consul, com cada setmana, parlant de la setmana de la poesia de Barcelona. Arnau, tens alguna recomanació per acabar? Doncs mira, precisament un llibre que ara que hi penso, passant-me'n recordat en directe, em va recomanar l'Esther, precisament. Ah, sí? No és un llibre de poesia,
Tampoc diria que fos una novel·la. A veure si la tenim l'Ester al telèfon, encara. No, ja he penjat. En tot cas, perquè estaria bé veure... Perquè hi ha algunes coses que... Bé, algun dia aquests, potser el dia que vingui, després si anem a Sopal, i preguntar, escolta, què és el que més t'ha agradat? Com has vist aquesta cosa amb aquell altre?
És un llibre amb un títol prou curiós, que es diu La llebre amb ulls d'ambre, o la llebre amb ulls d'ambre. Què està dient? La llebre, aquest conill més gran, de bosc, que corre molt, amb ulls d'ambre. Amb ulls d'ambre. Ambre què és? El castellà en deien àmbar, eh? Per tant, amb uns ulls d'un color així de color mel. O els mosquits de Jurassic Park.
Exactament. De fet, l'ambre a tota una degeneració, jo m'incloc, comença aquí. Sí, sí, sí. No sabia què era. Però dins dels ulls del conill també hi ha un mosquit? No, això ja no. Podria ser. Podria ser perquè, en tot cas, la llebre amb ulls d'ambre...
Que al principi dius, què serà, no? A què es referirà aquest títol? La protagonista serà una llebre? No. És un netsuke. Perdona? Netsuke. Netsuke. Que sona a què? A japonès, no? Sí, senyor. És com japonès, això, no? Sí, senyor. Aleshores, hi ha un tipus de ceràmica feta amb porcellana, però també amb fusta japonesa, molt antiga, que consisteix en una cosa així com molt petita...
però molt detallista, unes figures que es fan i que, bueno, tenen molt de valor. Són com unes nines així mones? No ben bé, jo diria que tenen la mida d'un clauet, per entendre'ns, perquè poden representar des d'això una llebre, que aleshores als ulls li han posat dos taques d'ambre, per entendre'ns, com a...
Tot i ser molt petits, un llaurador que s'espanta una mosca que el té sobre el nas. I aquest objecte de la tradició japonesa, quina relació té amb el protagonista? Ara sí. En realitat és una relació tangencial, per entendre'ns. O sigui, passa que hi ha tota una col·lecció de netsukes que va transcorrent tota una història.
la història d'una família jueva que comença a Odessa, l'actual Ucraïna, un port del Mar Negre, que es comença a fer rica i decideix que s'ha de situar en les dues ciutats europees més importants del moment, que són Viena i París. I aleshores és el desembarcament d'aquesta família, els Efrusi,
en aquestes dues capitals, en un moment en què totes dues capitals estan creixent i s'estan convertint, doncs, Viena, la gran capital que ja ho era, però encara més, de l'imperi austro-hongarès, i París, doncs, amb la ciutat posterior a la Revolució Francesa, posterior a la Tercera República, però que està creixent en art, és la gran ciutat de l'art, és on estan anant a parar tots els impressionistes, Monet, Manet, Degas...
i on hi ha un jove escriptor que es diu Marcel Proust, que volta per allí. Sona, no? Sona algú. Doncs tot aquest ambient de totes aquestes dues ciutats, vist a través dels que seran els mecenes, perquè és una família de banquers molt rics, efrussi, que d'entrada a ningú els sonarà, a mi tampoc em sonava, si un busca la Wikipedia els troba, doncs sí, sí, van a existir, tot plegat és una crònica familiar, potser sonarà més als Rothschild. Als Rothschild. Als Rothschild. Als Rothschild.
Rothschild, no? Hi ha un estil, que a mi em sonava una mica, que eren els Rothschild, i aquest sí, ja se'n diu un estil Rothschild, que és, o Rothschild, doncs és una família paral·lela. Molt bé, doncs aquesta és... I aleshores és una gran crònica de finals del segle XIX i de tot el segle XX d'una família jueva a París...
on viuran aquest ambient impressionista, i després a Viena, on primer estaran molt bé, construiran grans palaus, i després resultarà que vindrà un senyor que es diu Adolf Hitler, austríac també, i començarà a fer el que va fer. Per tant, és pujada i decadència d'uns netsuques que comencen com una col·lecció de rics molt rics, que compren les cosetes que venen del Japó a finals del XIX,
i acabaran tornant al Japó a acabar de la Segona Guerra Mundial. Una mica també, com es diu, el declivi d'una dinastia, el naixement i declivi d'una generació. Realment acaben amb una branca col·lateral de la gran família, els netsuques aquests, ja et dic, tornant al Japó mig per casualitat, i el que és, finalment, és una gran crònica d'una gran saga familiar i una enormíssima lliçó d'història.
Ho hem de deixar aquí, Arnau. Per cert, la setmana passada, quan vas venir dijous a Eduard Márquez, l'autor estava fent una sessió amb els dos clubs de lectura de la biblioteca que van fer el sopar final de temporada. Per tant, ja fins l'any que ve, la temporada que ve, ja no tenen més llibres per llegir. Estàs tu? Hi vas anar o no? No, jo tinc la competència.
Tots la competència, no? I a més tenia aquí un compromís que procura no saltar-me mai a la penya del morro. No, no, que és el taller d'escriptura de la Taneu de Sant Llús. I el club de lectura. Que també teniu un club de lectura allà. Vosaltres també acabeu ara o continueu? De moment nosaltres vam fer una sessió aquesta setmana. Sí.
i ens hem compromès a llegir una obra de Salvador Espriu durant el juny, i segons veurem si el juliol encara ens va bé, i si no li va bé ningú, deixarem pel setembre i triarem un clàssic, allò, 700 pàgines per llegir durant tot l'estiu, o potser encara en farem un de petitet. Salvador Espriu, per ara, ja, per el començament de juny? Sí, sí, per ara.
De fet, hem d'acabar de triar. Aquesta vegada vam dir que ho faríem via internet per buscar bé quines hores d'estriu podríem triar. Si una novel·la que es diu Laia, si el llibre de contes, que és el que a mi m'agradaria que sortís, però hem de triar ells, que és Ariadna, el laberint grotesc. Doncs, Arnau, moltíssimes gràcies. Una setmana més i ens tornem a retrobar dijous que ve a la secció de llibres i literatura a la penya del Morro. Arnau, bona tarda. A tots els dos, bona tarda.
6 i 40 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments acabem el programa parlant amb una altra disciplina cultural, la teatral, amb el Bernat Muñoz, director de la companyia Camaleoni, que amb el divan ja fa 3 anys i ara fa uns mesos. No entiendo lo que me dices. Està al teatre Llantiol de Barcelona. D'aquí uns moments en parlem i de si ha afectat molt o no l'augment de l'IVA als teatres. A la penya del morro...
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja, avui. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1.
Recte final de la penya del morro d'avui.
Cristina, tu vas al teatre sovint, alguna vegada? Sí, algunes vegades. Avui parlem, coneixes el Teatre Lletiol de Barcelona? Avui parlem d'aquest petit teatre, un teatre històric de la ciutat, situat al costat de la Rambla del Raval. És un cafè teatre, per qui no hagi estat mai, petitet, molt mono, és mític ja de Barcelona, on han passat una barbaritat d'actors.
i espectacles durant els més de 30 anys que porta funcionant aquesta petita sala de Barcelona. Avui parlem d'una companyia, Camaleonic, que ha tingut en cartell una obra durant tres temporades amb molt d'èxit, que es tracta del divan, i que, a més a més, també estan fent doplet aquestes setmanes perquè tenen una segona, que és No entiendo lo que me dices. Tenim el seu director al telèfon, que és el Bernat Muñoz. Bernat, bona tarda.
Hola, bona tarda, Bernat. Benvingut al programa. Per cert, que m'han dit que estàs al metro de Barcelona.
Sí, però bueno, estic intentant reubicar-me de la manera que no hi hagi problema de cobertura ni res. A quina parada estàs? Perquè depèn de quina... Entre Rocafort i Espanya a vegades es perd la cobertura, no sé... Sí, no, estic a Clot i ara mateix estic al vestíbul, així que jo crec que no hi ha problema. Ah, val. Ah, val. Doncs has parat un moment per atendre'ns, cosa que t'agraïm. Això d'estar 3 anys amb la mateixa obra del Llentiol, el divan, és com una mena de rècord, no? Una cosa única, quasi. Home...
Jo diria que sí, no han vingut els del Guiné a mirar-ho, però en principi poques hores han aguantat tant de temps. Home, esteu un dia a la setmana, però hi ha molts espectacles que no han durat d'això ni de conya, no? Tu quin creus que ha sigut una mica la clau del divan? Home, la clau per aguantar 3 anys és que ens ha vingut gent.
No, no sé, jo crec que és un humor bastant fresc, que és una obra en què la gent es pot sentir bastant identificada amb algun dels seus personatges, amb les coses que els hi passen, i jo crec que és una miqueta això, el fet que és una comèdia divertida, també molt actual, molt de les coses que ens poden passar al costat. El divan tracta del que els hi passen als pacients d'una consulta psicològica, no?
Ah, exacte, sí, són quatre pacients que rep, ja una psicòloga rep quatre pacients nous i, bueno, arrel de les coses que aquesta psicòloga va sentint, doncs comença a relacionar els pacients entre ells.
De fet, també comentàvem que esteu amb No entiendo lo que me dices. Exactament. Això també de portar dues obres, no?, a l'Antiol. Sí. M'imagino que esteu en dies diferents, no? De fet, esteu el dilluns amb el divan i el dijous amb el No entiendo lo que me dices. Exactament. Com va sortir, sí, aquesta segona obra? Doncs, bueno, va ser quan nosaltres vam, després de dos anys i mig amb el divan, vam pensar que, bueno, potser ja també tocava fer un petit canvi.
i vam proposar al teatre que, en aquest cas, escriva un text nou i similar, una miqueta a l'altra, quan ha contingut, diguem-ne, també és una comèdia molt esbojarradeta, i el que vam proposar, doncs, escolta, mira, et sembla bé que muntem una nova obra i fem com una mena de canvi natural de companyia, i es va dir que sí,
i endavant. De fet, el Lletiol, mira, per exemple, l'Heli Capdevila, aquí a la webcam i al xat de radiodesvern.com, ens diu, el Lletiol, si no el coneixeu, aneu-hi. Escolta que el Lletiol està tota la vida, estarà també tota la vida, no? Perquè sembla que, no ho sé, però què té el Lletiol d'especial? Tu que ja estàs afincat allà fa tres anys, ets com ja després del lluri i el segon amor, sí.
Doncs mira, el Llentiol, clar, és una sala que té... que ha fet 31 anys, justament ara... Nosaltres, quan estàvem al divà, hem compliat el 30è aniversari. I, bueno, és una sala d'aquestes emblemàtiques de Barcelona, que encara hi ha gent que desconeix, però està molt bé. Bueno, és una sala molt l'encant, molt...
Millor petitet, però... Però, bueno, que pots prendre alguna cosa mentre estàs veient l'obra. Sí, home, això del cafè de teatre, que durant molts anys, i encara ara, em sembla, que no sé si hi ha algun altre teatre així petitet on es pugui prendre alguna cosa. Bueno, potser...
No estava pensant al Teatre Neu, la sala de sota, que sí que pots entrar... Exacte, per exemple. Amb una cervesa, però vaja, que tampoc no és un fet gaire habitual anar a veure teatre. Per això l'ambient que hi ha és especial i una cosa que potser molta gent no sap, si no heu anat al Lentiol, una vegada a la vida, si sou de Barcelona, jo crec que s'ha d'anar. Jo crec que sí. Si podeu fer-ho dilluns o dijous, millor. Home, evidentment. Evidentment.
Però sí, a més, és una sala per on han passat gent com Ricicle, com Rubianes, Màgic Andreu... Només entrar hi ha una mena de vitrina amb tots aquests il·lustres que han començat a Llentiol, Alberto Romero, per exemple, per les noves generacions, que també va començar a Llentiol. Vull dir que és una sala per on han començat moltes companyies o molts còmics que són...
molt, molt coneguts. Sí, i l'Eli diu, i quan es podia fumar, no te digo anar. Quan es podia fumar, suposo que la cosa canviaria una mica, perquè en un lloc tan petit la concentració de fum hauria de ser bastant important. Clar, només podíem veure l'espectacle, la gent de la primera fila, perquè ja més cap enrere no es veia. De fet, també hi ha una altra cosa que volia preguntar-te, que si no ha estat mai, el tema del... perquè vosaltres sou quatre encara, però pel tema dels camerinos,
Que allò és un passadís estret, com aquell que diu, just darrere l'escenari. I a part que allà hi ha l'atretjo, maquillatge, vestuari, de totes les companyies que estan a llantió cada setmana. Com us organitzeu? I aproximadament uns 20 espectacles. Exacte, com us organitzeu? Bé, doncs amb molt de carinyo i estan molt primets tots.
Sí, no, no, perquè clar, allà el follon que hi ha, perquè a més a Lentiol té programes dobles i triples, algunes nits, a les nou esteu vosaltres, per exemple, avui, amb No entiendo lo que me dices, després venen uns altres, i això passa cada dia, clar, allò és una mica com el camarote de los hermanos más, no? Una mica, una mica, sí, la veritat és que és una mica caos, però bueno, dintre del caos està tot bastant ben organitzat, és a dir, cadascú té més o menys el seu espai, i les companyies
En el fons ens coneixem tots i ens respectem. Us porteu bé o no? Sí, sí, la veritat és que sí. Normalment ja acostuma a haver-hi bon rotllo, mentre nosaltres, per tant, no... Però potser vosaltres, com que porteu tant de temps, us tenen una mica de ràbia. Dius, mira aquests. Ah, home, jo crec que no. Espero que com a màxim en siguin respecte. Escolta, parlem d'aquesta segona obra, que no n'hem parlat tant, que és No entiendo lo que me dices. Una comèdia d'embolic en plan bodevil...
A més a més, també hi ha una història d'amor, no?, de permits. L'has escrita tu? Com treballeu a la companyia? Tu l'escrius, una primera proposta, després els assajos es poden canviar coses, o com ho feu? Sí, sí, sí, ni molt menys. És un text tancat. De fet, portem aproximadament, bueno, portem des del setembre amb aquesta obra i el text continua evolucionant, vull dir que...
I el mateix Ivan també, després de 3 anys encara provem de fer bromes noves. Encara canvieu coses dalt de l'escenari en directe. Sí, sí, més que canviar, doncs, bueno, provem una mica, doncs, ah, mira, avui se m'ha pogut fer una mica d'improvisació, fer aquest gag o fer alguna cosa.
si veiem que funciona, doncs la podem incloure, si veiem que no, doncs, mira, l'hem trobat, no funciona, no passa res. Clar, tu com potser com a director, autor de l'obra, i també actor, tens més avantatge perquè pots fer el que vulguis, però potser un altre actor a l'hora de l'obra, no?, a l'hora de canviar coses, està una mica més... No, pensi que soc jo el que més em mou tu, respecto una mica amb el text. Clar, perquè és teu, no? I són els altres actors els que vam fer més de les seves,
Sí. Però, bueno, també perquè em coneixen tant com soc i jo sempre penso que, bueno, un guió és justament això, és un guió, no és pas una bíblia on tocar la paraula de ser sagrada. Alguna sí, evidentment, per un sentit d'història i per coses, però el text, en principi, sempre és un text obert i de vegades fins i tot ens permetem el fet d'interactuar amb alguna persona del públic, alguna vegada ens ha passat
que també ens ha dit algun comentari sobre l'obra, trenquem la quarta paret sense problema. Ah, sí? O sigui, que això també és un clàssic, no sé per què despropici, que la gent també, moltes vegades, clar, és que els actors estan molt a prop del públic, perquè estan amb tauletes allà prenent alguna cosa, el públic, no els actors, i, clar, sentiu directament el que estan dient moltes vegades, no? Absolutament, absolutament. No, no, i de vegades, sense cap pudor, l'espectador es dirigeix a nosaltres, o sigui, no tenen cap problema.
Sí, sí, com si estiguessin parlant... No, no, jo estic allà i clar, llavors nosaltres aprofitem i... Te'n recordes algun cas així, més o menys especial, que dius, mira, aquell cas és que jo crec que no s'emborrarà ja mai de la memòria. Home, va haver-hi un amb el divan, el que passa és que no el puc explicar molt perquè llavors us desfer-li una coseta de l'obra. Hi ha com una petita...
sorpresa per dir alguna cosa, i hi havia una dona gran entre el públic i va reaccionar això, en plan de... Però que li va dir a l'actor, ho veus, algú així com ho veus? I l'actor, sí, sí, jo ja m'ho imaginava. Oh, que bo, que bo. Interpel·lant directament a l'actor, ja, trencant la quarta paret, no? Que bo, no? I l'altre com a personatge dient, sí, sí, ja, té raó, senyora, té raó. Efectivament, sempre, sempre, des del personatge, però, exactament, amb el públic...
amb tota llibertat, vull dir, i sabent que això, que em preguntaves, els textos són completament oberts, i moltes vegades algun actor, escolta, mira, que he pensat que aquí, què et sembla si en comptes d'això dic l'altre? Dic, bueno, vale, provem-ho.
Si funciona, ja tinc, no tinc cap problema. Tot el que sigui per millorar, va bé. Estem parlant amb el Bernat Muñoz, com diem, director de la companyia Camaleoni, que ja porta tres temporades ben bones al teatre Lentiol amb diferents espectacles, sobretot amb el divan. A vosaltres us ha enganxat de ple l'augment de l'IVA al teatre, que va ser fa uns mesos. Com us ha afectat tot plegat?
Bé, jo crec que no ens ha afectat tant l'augment de l'IVA, en el sentit que, clar, els nostres preus, de fet, ja són preus ajustats, amb la qual cosa la pujada ha sigut bastant mínima, no? Jo crec que la pujada de l'IVA afecta més amb un preu més alt d'altres sales. El nostre cas és un preu molt, molt, molt ajustat, amb la qual cosa la pujada és bastant petita, no? Ens afecta més poder el fet que la gent s'estima més a lo millor... Bé, ja hi ha una...
Una pobra tradició, diguem-ne, d'anar al teatre aquí a Catalunya, amb la qual cosa això ja és una afectació natural de sempre. I després el fet que, clar, si la gent no té feina o tal, poder... li costa una miqueta més venir al teatre. Això sí que s'ha notat una baixadeta, però jo crec que no és tant pel preu de l'IVA.
Tot i que és un tema que... Sinó perquè la gent, clar, ja no té tants diners com abans, no?, i a l'hora de retallar hi ha el pressupost familiar... Clar, el pressupost de retallar per, entre altres coses, posar l'oci, i en aquest cas el teatre... Sí, sí, evidentment, la cultura, malauradament, i és així, no?, perquè clar, hi ha coses bàsiques i moltes vegades la cultura és el primer que retalla. Exacte, sí, sí, no s'acostuma a considerar una cosa bàsica...
ni tan sols, evidentment, per governs, perquè, tot i que no ens hagi afectat, trobo que la pujada de l'Iva és una massacre per la cultura. De totes maneres, no només el Llentiol, altres teatres també ofereixen ofertes i descomptes molt atractius perquè tothom que pugui vulgui anar al teatre a veure aquestes obres. I tant, i tant. No, no, no. Crec que nosaltres, en aquest cas, també fem esforços d'ajustar molt els preus perquè la gent pugui continuar veient teatre
I moltes vegades la diferència qualitat-preu no és la que la gent es pensa. De vegades és, ah, això és molt barater, no deu ser molt... No, no, no. Hi ha coses molt interessants a baix preu. Per tant, no... La gent hauria de discernir una miqueta amb això, no? De dir, bueno...
Una obra que costi 30 euros no vol dir que sigui millor que una que en costi 10, no? Evidentment. De fet, la gran web, eh?, on també hi ha molts descomptes, atrapalo.com, i allà també trobareu per anar a veure el divan, o no entiendo lo que me dices. Els dilluns i els dijous, al Teatre de Lletiol de Barcelona, la nostra recomanació del dia d'avui. Digues. Correcte. A la web de Lletiol també podeu fer entrada. Sí.
I mira, et faré, ja que estic en antena, et faig una promo especial per la gent que ens estigui escoltant. Home, que bé, que bé. A veure, quina és la promo? Doncs mira, tant atrapa-lo com a la web de Llentiol, l'oferta és a 10 euros. Doncs pels oients del vostre programa els hi deixaríem a 8. A 8 euros? A 10.
Vinc de part de la Penya del Morro. Ah, mira. A 8 euros. Molt bé, doncs, escolta, fantàstic. Moltíssimes gràcies. Qualsevol de les dues obres, eh? Sí, sí, el divan els dilluns a les 9 de la nit i... A les 8 i mitja el divan. Ah, dos quarts de 9 i a les 9 els dijous no entiendo lo que me dices. Ah, exacte. Molt bé. Doncs, escolta, Bernat, ho hem de deixar aquí perquè, si no, el servei informatiu ens farà bronca. O sigui que moltíssimes gràcies per tot i, res, que vagi molt bé. Una obra serà molt forta. Molt bé.
Cristina, acabem el programa. El millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... Entrevistes d'examen. En definitiva, doncs, tot el programa. Tot el programa avui! Oh! Tirem la casa per la finestra. Que vagi molt bé. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Agraïm tota la gent que ha fet possible. La penya del morro avui, l'Heli Capdevila, el Xat i el Sergi Pont també i tota la gent que ha fet possible el programa. Que vagi bé. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda.
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Comencem aquesta hora a l'informatiu vespre del Sant Just Notícies explicant-vos que pràcticament tota la banca tradicional finança empreses d'armes, és el que firmen diversos estudis i demà ho explicarà l'Ateneu Jordi Calvo, expert en armamentisme. Calvo considerar incoherent que els bancs tinguin
Una part de responsabilitat social corporativa quan sembla que després no la compleixin. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint per altres informacions destacades en titulars. S'allarga la subhasta de Joan Petit fins al dia 26 de maig. Ja s'adjudica la samarreta signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça i ara queden quatre articles més per subhastar.
Tot plegat per col·laborar en la recerca en oncologia infantil del Vall d'Hebron. Demà, Últim Dia,