L'home va ser acusat de desordre públic i de resistència a l'autoritat i va ser detingut a comissaria fins les dues de la matinada. Dimeques al matí l'home va tornar a l'hospital de Santa Tecla i va obtenir hora per dilluns.
Més qüestions. Un incendi afecta des d'aquest migdia una zona forestal a Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà, segons han informat els bombers. L'incendi s'ha declarat a un quart de tres del migdia a la zona del Puig de Portugal. El foc està estabilitzat des de les tres del migdia i ha cremat una hectàrea i mitja, segons han informat els bombers de la Generalitat. A la zona hi treballen aquesta tarda dos mitjans aèris.
i 7 dotacions terrestres dels bombers de la Generalitat. No ha calgut fer cap desallotjament ni tampoc hi ha cap restricció viària a causa del foc. Els barcelonins posen una bona nota a l'Ajuntament i també a la majoria de serveis que es presten. Segons l'enquesta de serveis municipals 2013, al consistori li han posat un 6 de nota. Es tracta de la més alta que obté l'Ajuntament des de l'any 2004. Passa el mateix amb la satisfacció de viure a la ciutat de Barcelona que obté un 7,7%.
En aquesta línia, 8 de cada 10 ciutadans aproven la gestió municipal. Temps ara per a la previsió meteorològica. Servei Meteorològic de Catalunya, Clara Grosset. Bona tarda.
Bona tarda. Aquest dijous seguim amb aquest temps força estable que porta alguns intervals de núvols baixos a punts del litoral. Avui, a diferència d'altres dies, s'han dissipat ràpidament en conjunt ambient assolellat arreu, amb alguns núvols alciprims, i també nubulades a punts del Pirineu, més aïllades, menys desenvolupades, que durant la tarda però podran descarregar algun ruixat de caràcter feble i aïllat en aquest sector, a àrees del Pirineu tan sols. A la resta del país es mantindrà aquest ambient assolellat.
I de cara a aquest divendres seguirem encara amb temps estable, tot i que amb un lleuger augment de núvols de tipus alt i mitjà que podrien deixar el cel entrenyinat sense precipitacions. Serà de cara al cap de setmana, tant dissabte com diumenge, i hi haurà un clar augment de la inestabilitat amb núvolades i precipitacions que podran ser en forma de ruixat de tempesta intensa, sobretot durant el dia de dissabte i de nou la tarda de diumenge. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Notícies en xarxa. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa...
amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. No us parla i us saluda Jordi, Domènec, des d'ara fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. No, no te'ls sentim bé. Ah, perquè algú ha mogut els micròfons de l'estudi número 1.
De la ràdio, sí. Llavors, si això, estimats oients, no ho sabeu, però aquí a la ràdio hi ha molts micròfons, perquè tenim aquesta sort, eh? Que tenim com 52 micròfons en una taula molt petita, d'un metre i mig, i clar, en principi... Carme, perdó, ja tens el micròfon. Llavors, n'hi ha un, que deixa'm explicar als oients, que és el de la Carme, eh? Bé, la Carme, que és el del locutor número 1, que és el que està aquí, just davant, i avui aquest micro no estava en el seu lloc. O sigui que...
A fi, Carme, ja tens micròfon. Tens micròfon, Cristina, però què li passa ara? Que no sent ara. Ara no sent. Ja està. Ara sí. Fixa per això que això dels micròfons, aquest ball de micròfons... Deixa'm enfocar la webcam de radiodesvern.com perquè com a mínim la gent vegi la disposició... Perquè escolta, això és un gràfic per entendre com funcionen els micròfons de la taula 1 de Ràdio d'Esvern. Doncs fixeu-vos que sempre va bé, mai tenim aquest...
però que els dijous, tornem-te a fixar dijous que ve, perquè això és conseqüència d'una de les tertúlies del Just a la Fusta. Què passa? Què passa? Les tertúlies del programa del matí? La del dijous. Qui hi ha? Qui hi ha el dijous? Qui tens? Emilios Casóquia? No, hi ha Joan Algarra, Pere Oliver, Montse Larrea i la Santa Bàrbara, però no fan res dolent, simplement estan molt pendents de posar-se davant de la càmera, llavors els apreten tots una mica els micròfons...
i potser els barregen una mica. Ah, vol dir que els col·laboradors fan una mica el que volen, no? No, però ho mouen, perquè és veritat que són quatre.
Quan són quatre no hi caben, a la càmera. I llavors està bé perquè diuen, doncs posem-nos aquí... Volen sortir tots a la càmera, que si no, no surten tots per la webcam de radiodesert.com, no? És això. Bé, no és que vulgui... Vull dir, està bé sortir, no? Sí. No, no, no. Si no estic jutjant, només pregunto... Home, si està, és per sortir. Clar, clar. Si no, que no hi hagi càmera. Escolta, va, parlem del programa d'avui perquè tindrem... Gràcies.
No sé per què aplodeix la gent. Notícies de Sant Just d'Esbert. A més a més també tindrem la Clàudia Barberà amb el seu ja mític espai, la gravadora. Clàudia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Avui he sortit al carrer per preguntar a la gent de Sant Just què? Coses. Coses, en general, eh? Molt bé. Doncs ho descobrirem d'aquí una estona. També tindrem la Núria Oriol amb les notícies positives a la segona hora, a l'Arnau Cònsul, per parlar-nos de llibre. Avui sobre com fer-se fastigosa ment ric a l'Asia Oriental, un llibre que, sí, és bo que triomfa molt. I parlarem amb la Mireia Redondo, el Tot un món de moda, avui sobre la roba d'entretemps.
Ojo, noies, que això no interessarà. Sabia que us agradaria. Benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Però abans de tot això, com sempre, comencem repassant el més comentat a Twitter. Avui el primer trending topic dedicat al debat de política general, perquè ja sabeu que s'està duent a terme. De fet, ara mateix, si no tinc mal entès, el Parlament, aquesta primera sessió del debat de política general al Parlament. De fet, podem escoltar-ho una mica o no?
Després, aquest país diferent, cadascú el descriu a la seva manera. Vostè el descriu d'una manera... Artur Mas? Està constipat, no? Sí que està constipat. Però al matí no estaven constipats. Ahir vaig llegir algun tuit que ho deia. Jo també estic constipada. Però en el concepte estic d'acord. No és per fer-ho igual. És l'oportunitat d'or...
per fer-ho millor. Potser aquest serà el tall. Potser aquest serà el tall. Imagines que demà tot diu que l'oportunitat de fer-ho millor. I nosaltres l'hem escoltat en directe a la penya del president Mas. És que estem robant la senyal de Catalunya Informació.
Bé, Cristina, sí, explica'ns una mica què és el que ha passat, perquè després ens ha dit ahir el debat amb l'anunci de la FIDA, les retallades i la continuïtat del procés català. Continua avui aquest debat dividit entre quatre eixos. El primer, el procés d'emancipació nacional. El segon, el restabliment de les finances públiques. El tercer, la reactivació econòmica. I, en quarta posició, la regeneració democràtica. El líder d'Esquerra Republicana, per exemple, Oriol Junqueras, ha estat el primer interventor d'aquesta segona jornada de debat.
seguit pel líder del PSC Pere Navarro i Alicia Sánchez Camagó, presidenta del PP de Catalunya. Davant l'expectació de veure si el president feia esment a la tercera via plantejada els últims dies per Josep Antoni Durán i Lleida, després d'ahir en la seva primera intervenció no digués res, doncs avui ha aprofitat una resposta del líder del PSC Pere Navarro per referir-se'n. Mas ha replicat al primer secretari dels socialistes i també al president d'Unió Democràtica Catalana, Josep Antoni Durán i Lleida, que Catalunya està on està perquè les terceres vies no han funcionat mai.
Després que el socialista apel·lés al pacte, Mas li ha replicat que és el PSC qui no vol arribar a un acord i ha recordat que els socialistes bascos han donat suport al concert i no com ho han fet els catalans. Tot i això, el president ha demanat al PSC i al PSOE que concretin per escrit les seves propostes federals. Seguint amb el debat sobiranista, la líder popular ha sentenciat el seu discurs dirigint-se al president dient que el problema a Espanya és d'Artur Mas i al procés independentista i ha afegit que l'única via catalana és la via del diàleg.
La resposta de Mas ha estat contundent, demanant que no apelin més a la majoria silenciosa, i ha afegit que és necessària voluntat política i coratge per resordre el conflicte català i votar. Per finalitzar la seva intervenció, Artur Mas llançava una pregunta sobre els riscos de no fer la consulta. Com a resposta, que Masos ha reiterat les conseqüències d'una possible independència i ha fet referència a la polèmica del programa InfoKa,
assegurant que s'adoptrinen els nens i nenes de TV3 i l'escola. I després, Jordi, s'ha fet una petita pausa de dues hores per dinar, de dues a quatre. A les quatre ha tornat el debat a començar, ha estat amb Joan Herrera d'iniciativa. I ara segurament sembla que el president estava responent a Joan Herrera. Es preveu que continuï parlant Albert Rivera de Ciutadans. A veure com està ara la situació. Sempre!
I el que dic és, des de la presentació d'una revista on il·lustres diputats de Convergència i no hi van assistir, que hi ha un factor central, que és la desigualtat, sense la qual, precisament... I el que sí que li dic és, el seu govern no ho fa tot. Miri, fiscalitat.
Tinc el paper d'ingressos i retallades que plantejava Esquerra Republicana, mil milions d'euros. Bé, avui ha sigut un tòpic d'aquest tema, per tuits com, per exemple, el d'Oriol Amorós, d'Esquerra Republicana, que diu, la pregunta és senzilla, si al debat de política general podem debatre sobre si ens convé o no la independència, per què no ho poden fer els ciutadans amb les urnes, per exemple?
Perdona un moment. Ara, Jordi? És que no em sentia. També el Bert Rivera de Ciutadans diu, Mas diu que en 35 anys no s'ha tocat ni una coma del concert basc. Estic d'acord, és el moment de suprimir aquest privilegi i ser tots igual. I després Pere Bosch, que és diputat d'Esquerra Republicana, la rèplica d'Artur Mas a Alicia Sánchez Camacho és un dels millors fragments del debat de política general. Potser no és ell. Ha dit molts cops cutre.
Ah, sí. I no diu només, diu namers. I algunes... Està molt bé, eh? Hi ha gent que ho ha contat, això, a Twitter. Quants namers ha dit i quantes cutres... En fi, gràcies, Cristina. Repassarem més Trending Tòpics a la segona hora. Passem ara a la informació de Sant Just d'Esvern.
Bé, ja sabeu que aquells dies ara celebren els dies de la mobilitat, i a Sant Jus d'Esvern avui hi ha hagut una activitat que és la nostra preferida de totes. Ja us ho diem ara. Fins demà.
Perquè com cada any intenten demostrar que el transport públic és millor que el transport privat i fan allò, no? Un surt un autobús, una persona va amb autobús de Sant Just fins al centre de Barcelona i un altre agafa el cotxe també des de Sant Just fins al centre de Barcelona. Però atenció perquè el cotxe a Sant Just ha guanyat el transport públic a Sant Just. Bravo!
El cotxe ha trigat 34 minuts, que són minuts, fins al Palau Robert, mentre que el tramvia ha trigat més de 70 minuts. Bravo! De fet, tot s'ha de dir... Bé, tramvia i autobús, eh? Tot s'ha de dir que municipis com Esplugues o Sant Feliu ha guanyat el transport públic. Potser el que haurem de fer és anar fins a Esplugues per agafar el tram baix allà o l'autobús. Carme. Sí.
De fet, és aquesta cursa que es fa en diferents municipis de l'àrea metropolitana. Dolors Moreno, que és tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament, ha trigat aquests 34 minuts amb cotxe, des de Sant Just fins al Palau Robert de Barcelona. I Lluís Martínez, president de l'associació Amics del barri Sud, ha fet aquest mateix trajecte... Que vam entrevistar l'altre dia, que es va dir que estaven caient les parets dels centres cívics de Botus Pru. Doncs ha fet aquest mateix trajecte en transport públic i ha trigat aquests 70 minuts.
ell ha fet això que deies, ha anat en tramvia fins a línia 3, llavors ha anat fins la parada diagonal, on hi ha el Palau Robert, i el transport privat ha guanyat el públic, en el cas de Sant Just, almenys pel que fa al temps, ara s'ha de veure quin dels dos ho ha fet en despesa energètica i econòmica. D'altra banda...
A altres localitats ha guanyat el transport públic, per exemple, des d'Esplugues, ha guanyat amb un avantatge de 9 minuts el transport públic, i això que en principi està més a prop de Barcelona, també. I des de Sant Feliu, que també està més lluny que Sant Just, també ha guanyat el transport públic. Perquè està manyat, això, no? No, perquè a Sant Feliu tenen tren i Esplugues tenen uns quants... Uns quants autobusos més... No, tenen més línies de tramvia. El tram baix, clar, no, és que bàsicament, però el tram baix, per exemple, a Esplugues...
Clar, hi ha les tres línies que hi arriben, la freqüència és molt més ràpida. Si agafes el transport de Sant Jus, has de passar per totes plugues. I es plugues t'hi arriben tres línies, per tant, cada cinc minuts tens un tramvia. Ah, exacte. Exacte. Això serveix per demostrar que el transport a Sant Jus està fatal. Hi ha més activitats aquesta setmana, però si vols passem a la següent notícia que va d'això. Ja va a això, va a això.
Bé, aquesta cursa, com diem, ha tornat a posar de manifest la reivindicació de fer passar el tram baix pel carrer Laura Miró per tal d'unir a Esplugues i Sant Just amb menys temps i no haver-nos atracat tota la caràtera a Cornellà que va fent a TV3.
A més, un altre repte en transports al municipi és fer arribar la línia de bus L10 a Masllui. Una reivindicació històrica, la de transports públics a Sant Jus, que en dies com avui es fa més palesa que mai, Carme. Sí, de fet, aquesta és una de les conclusions que s'ha extret avui després de constatar que el tramvia fa aquesta volta innecessària, o si més no molt llarga, per connectar es plugues i Sant Jus. Segons el president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, Rica Riol, és una infraestructura que està desaprofitada
i per això des de fa mesos que reivindica, i ara hem anat parlant altres vegades, que aquest tramvia uneixi Sant Just i Esplugues per la Nacional 340. Sí, però no volen, l'Ajuntament d'Esplugues no vol. El que passa és que el que ens ha dit que ara almenys el pas que s'ha fet endavant és que Esplugues no s'hi nega en rotund, sinó que continua dient que prefereixen el rebre de línia 3 del metro, però des de la PTP, des de la Plataforma del Transport Públic, creuen que finalment Esplugues acabarà cedint, perquè creuen que totes dues opcions són compatibles.
Un altre dels arguments a favor del tram baix per l'Aurea Miró és que aquest carrer podria convertir-se en un gran eix comercial i és una obra que es podria acabar en un sol estiu perquè només seria construir 1.100 metres de tram. I a banda, com deies, de millorar aquesta connexió, un dels reptes pendents de mobilitat en la que una acció s'enjusta és la connexió... Ara, perdona, deixa'm dir una cosa. El dia que hi hagi obres, si és que hi ha obres...
Serà impossible durant mesos, i no sé quan durant les obres, d'aquests 1.100 metres que s'haurien de fer. Un estiu, diu. Un estiu? Diu que amb un estiu es fan. Amb un estiu ho fan. No, és un metro. No, d'acord, d'acord, però vull dir que s'ha d'aixecar tot el carrer... Llavors què proposes? No, no, no, proposo arribar a Sant Jurs per la Miranda, aquells dies, perquè serà impossible. En fi, digues, Carme. Dic que això, com de reptes pendents, és la connexió amb el barri de Maslluí, l'obertura del vial és imminent...
S'ha de fer en els propers dies, de fet, i això permetrà que la línia L10 també hi arribi. De fet, el ple d'octubre de l'àrea metropolitana de Barcelona ja està prevista aprovar aquest tema, i per tant, en principi, l'autobús hi hauria d'arribar abans de finals d'any. I pel que fa a altres línies d'autobús, com la del Just Metro, es veu que sí que s'ha estudiat, però que era massa car fer arribar aquesta línia fins a Maslluir. No es descarta, potser llarg termini, però de moment hi haurà la L10. Connecteu-me amb el Parlament de Catalunya. Ep, el PP. Ep.
I tampoc en Rodríguez Zapatero, en el Partit Socialista. Et doni res, eh? És així. És així. I aquesta és la crua realitat i això és el que nosaltres volem canviar de soc arrel. Soc arrel? Vaig al tema de beques, president. Partides obertes. Li sona? Miri, era allò que vostès es van compromet al mes de juliol i que no estan aplicant.
Eren partides obertes. M'agrada molt, eh? Has fet estudiar, t'ha vist molt l'Ada Oeste, em sembla, aquest home. Ha vist moltes pel·lícules d'Apa Xino últimament, també. El que han fet, altres llocs com Andalucía, amb una expressió, enfotent-se'n com va fer, perdoni l'expressió, la consellera Rigau, quan la interpel·laven sobre la matèria. La matèria. I vostès no ho han fet. I poden fer-ho. És triar. Potser les escoles de nit que s'agrenen si mantenien un concert o fem això. Gobernar és prioritzar i vostès no prioritzen
Precisament en aquells sectors més vulnerables, perquè precisament en la lluita contra la malnutrició que existeix a aquest país, no parlo de desnutrició, sinó de malnutrició, i que tot aquell que coneix escoles i escoles públiques i escoles públiques en barris complicats saben que està succeint, vostès no estan posant tota la carn a la grella, ni de bon tros.
De la mateixa manera, de la mateixa manera, el que li dic és... Ara, ara. Que el que han de fer precisament és rectificar i reorientar i fer una política diferent. Discurs èpic de gent enrere, eh? En directe. I que s'hi posen tota la cara a la greia, potser ens hi trobem. Sé que no existeixen tots els marges. Però vostès també, els dic, no els estem explorant. I el que els dic és que avui ens hem de situar en un altre lògic a nivell europeu. Perquè a nivell europeu la tendència és la marxa enrere. La marxa enrere a la velocitat de la llum.
del carregar-se el contracte social europeu. Això és el que està succeint i el que està passant. I el que ens estem fent és carregar la democràcia. I lamentablement el seu govern s'ha situat quan s'ha votat a Bruxelles, quan s'ha votat a Madrid, o quan no han votat aquí amb les lleis d'estabilitat pressupostària, amb la corrent històrica d'aquells que es carreguen el contracte social europeu. És així. Ara em diu que no amb el cap, però és que hi ha les hemoroteques, el que han dit, el que han votat, el que han fet.
No passa res, formen part d'aquestes famílies polítiques. Ep, no només vosaltres, els socialdemòcrates molt sovint també, el conemissari, el muni... Bueno, en fi, és una prova que tu poses qualsevol música darrere d'un... Sí, queda bé. Vaig posar una música d'amor. Amb una última reflexió, entorn al terreny nacional. President, estem d'acord en que la via no ha de ser unilateral. L'unilateralisme... Això et demostra que les músiques canvien el to. Sí, sí, sí. Estem d'acord en que el procés s'ha de fer des de la pluralitat. Molt bé.
A què esperem? Som-hi. Perquè, si estem d'acord en això, jo crec que els marcs han de ser els unitaris. La Comissió pel dret a decidir. El Pacte Nacional pel dret a decidir. I no la bilateralitat de l'acord de l'obert. Té una opció. Fer un relat i continuar amb la mateixa pràctica. Diu i Esquerra acorden, assenten, proposen, tiren milles. És una opció legítima. Però jo, sincerament, crec que el que hauríem de fer és una altra cosa. Parem a Big Star Wars.
Aquí hi ha més de 100 diputats del dret de sèrie amb una de les sensibilitats plurals diverses. Però decididament...
Els hi dic als 13 diputats d'Iniciativa Verdi d'Esquerra Unida, el que no acceptarem és l'Estatut 1. És com el Senat, el Senat de la Guerra de les Galàxies. En fi, Joan Herrera en directe a Parlament de Catalunya. Un bon exercici. Un bon exercici periodístic, que és canviar la sintonia de fons. Quan parlen els polítics, ja veieu, ens manipulen. És com es fan les pel·lícules, no? Les sèries. Les pel·lícules fan així, efectivament. Ja Joan Herrera i després es posa música. Bé, atenció, no deixem la política, en aquest cas una mica més a prop, perquè parlem de la...
Parlem de la política local de Sant Jus. Estan desanimats, l'Ajuntament, perquè avui tenen ple, avui s'ho ha passat molt bé. Avui debatran una moció d'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La presenta en conjuntament PSC.
PSC, Iniciativa, Junts per Sant Just i Convergència i Unió. La sessió plenària se celebra aquest vespre i, com sempre, els plens de l'Ajuntament l'últim dijous o cada mes oberts a tothom. Carme Berdoi, no sabem si hi anirà, però té més informació. Avui no. És una moció que ja se sap que tirarà endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores, em dic que la presenten quatre grups, però es debatrà al final del ple perquè, a més a més, PP i Vida Democràtica també han de decidir el seu vot i fer el debat corresponent. El ple compta amb 10 punts més...
També el torn de pregs i preguntes, un dels temes que es debatrà és l'aprovació del plec de clàusules per la concessió d'un equipament esportiu a una parcel·la del pla parcial de Mas Lluí. També es determinaran els festius locals de l'any 2014 a Sant Just i hi haurà pregs i preguntes. Ah, m'interessa molt quan tindrem festes a Sant Just. No, és el 16 d'agost, no? Ja està, poca cosa més, no? Ja demà t'ho explicaré. I allò que fan de les escoles.
Quines escoles? Doncs això, que quan són els dies de lliure disposició que tenen els diferents equipaments públics de Sant Lluís, que això també varia, depèn del municipi. Sí, això és veritat. Per això t'ho dic, això també... I també hi haurà prics i preguntes... Com que tinc tants fills que els porto al col·lec, m'interessa molt.
de regidors i públic. És a les set, ja ho sabeu. Molt bé, doncs moltes gràcies, Carme. Ja sabeu que tenim més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les set, als enjurs notícies edició vespre. Carme, bona tarda. Gràcies.
5 i 25, passem ara a la secció per excel·lència dels dijous a aquesta hora. La gravadora amb la Clàudia Barberà. Clàudia, bona tarda. Hola, la secció per excel·lència perquè és l'única que hi ha a aquesta hora. Sí, efectivament. Efectivament, Clàudia, benvingut al programa una setmana més.
I tu saps amb la gravadora de la... Bé, de la ràdio, no. És una gravadora, de fet, que tens tu a casa teva, no? Sí, mòbil, es diu. És un mòbil. Ah, ho fas amb el mòbil? Sí, perquè així puc enganxar a qualsevol persona en qualsevol moment. Ah. I quin mòbil tens? Un que grava bé i se sent la veu. Si l'esteu mirant per la webcam, el podreu veure. Si no, us l'haureu d'imagine. No saps quin és, el teu mòbil. Sí, un que és com un Hawaii, una cosa així. Ah, d'aquests xinus. Sí, d'aquests xinus. I què tal, va bé o no? Sí, d'aquests xinus.
Tecnologia Xina, apunta No, no, no, ho dic perquè això d'aquí un temps arrasarà tot arreu, no? Diuen, diuen Home, home, ben forts Avui he sortit del carrer com sempre i... Avui estem de celebració, eh? Perquè dins la meva secció es trena una subsecció Jo estic molt contenta Ah, molt bé, un aplaudiment per la subsecció de la Clàudia Home, home Vols sintonia nova per la subsecció i tot això també, no? M'imagino Ara te la buscarem Com es diu la subsecció? Premsa Internacional
Premes internacionals. Que és exactament tota la premsa que surt més enllà de Sant Just. Ah, efectivament. O sigui, es plugues i ja seria internacional. O sigui, per exemple, com diu, fet a Sant Feliu, internacional. Internacional. A Sant Just passen coses, sí, tots ho sabem, uf, moltes, moltíssimes coses, però potser estaria bé ampliar una mica, saps, les coses que passen i fer que els de Sant Just també opinin sobre coses que passen fora dels límits del poble, que també són allò que digus molt gran.
Els altres límits, sí. Bueno, si anem a buscar més límits, està bé. Sí, més enllà a veure què passa fora de sentit. A veure què opinem, si opinem alguna cosa, potser no opinem res. Què seria? Uf, uf, allò superinternacional, eh? O una segona galàxia, no? Sí, avui anem a secció galàctica, quasi, quasi, per la notícia que porto. Llavors, he pensat per la secció internacional. Obrim el diari, posem la tele a primera hora del dematí, un dijous, normal, com a vuit.
I anem a mirar el titular que surt, és a dir, el titular que tothom mira abans de sortir de casa per tenir un tema de conversa a l'ascensor, és a dir, que si ho posem al TV3 al dematí, diu, avui deia, Rajoy qualifica Gibraltar d'anacronisme que afecta la integritat territorial d'Espanya davant l'Assemblea General de l'ONU. Pam, no sap res més, però tu surts de casa ja sabent aquest titular i si et creus en algú ja pots començar a parlar d'algú. I si no has vist les notícies, també a través de Twitter t'has pogut assabentar perquè és trending topic, també avui, que és el nostre segon Jordi.
Ho saps tot. O sigui, amb aquesta frase ja tens tema de conversa. Llavors, jo he pensat que una bona manera de tastar l'opinió pública sobre les notícies del dia és agafar aquest trending tòpic o el titular que surti el dematí i preguntar a la gent què n'opina. Però jo us vull posar una mica en context, saps? Perquè tampoc és qüestió només de llegir el titular i tampoc explicar de què va la notícia. Res, anem a fer quatre punts sobre aquesta notícia. Us explico. Mariano Rajoy ha participat en les... Així m'agrada música, així com d'anècdota i de... D'anècdota perquè realment és el que ha anat a fer el Mariano Rajoy allà.
Total, que el Mariano Rajoy ha participat en l'Assemblea General de les Nacions Unides amb l'objectiu, una que es feia a Nova York, amb l'objectiu que Espanya sigui membre no permanent del Consell de Seguretat en el Vieni 2015-2016. Perdó, perdó. Coses, no? Coses. Coses de política internacional. Llavors, el president espanyol... El president aquest. Aquest que ja parla.
Que no ha dit res de Catalunya, saps? Ah, no? No, no ha dit res. Que estrany, no? Sí, se li ha passat per al·les. Són coses que passen a vegades. Jo sé que no li deu importar gaire el que passa a dins del seu propietat. No, no, però en canvi, saps? El que ha demanat és que Gibraltar, que Londres deixi de colonitzar Gibraltar i que torni a ser espanyol Gibraltar. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. És a dir, que no li interessa. El propi dins del que ell diu del seu país, saps?
Però vol més, saps? Saps com el parxís en plan sumo vente i anem menjant fitxes? Doncs això, vol anar sumant. I de fet, amb el Sàhara Occidental em sembla que ha donat suport també a que es faci un referèndum allà d'autodeterminació. És un nom una mica contradictori, saps? Allà sí i aquí no. Llavors, jo he estat pensant, és que Rajoy vol que torni sonar aquest himne, saps? Escolta, perdona un moment. Ah, un moment, és que estava pensant en això del Sàhara. Pensa, pensa. No, estava dient, potser el que vol, potser ens hem de fer berberts aquí a Catalunya.
No, potser perquè si ella els deixa... Ah, mira. Seria una opció. En fi, què dius? Que tens l'himne de... De Gibraltar, que és el que vol Mariana Arjoy. Posarem un tros abans que ens agafi càncer de cervell. A veure... Només un tros. Què dius? A veure, això és l'himne de Gibraltar, l'actual? Sí, així com èpic, saps? Gibraltar, Gibraltar... Sí, sí, sí, ara comences, estem preparant tot aquí l'orquestra. Us poso un tros, eh, només? Gibraltar, Gibraltar...
Ja pot ser que m'està agafant càncer. Però aquest és l'himne actual de Gibraltar o és un himne que hem fet? És l'himne que Rajoy voldria que sortís. És l'himne que... És molt espanyol també. Sortia la bandera espanyola al vídeo del YouTube de Noetre. A veure què diu? Que el canten? A veure què diu l'himne?
No sé, però jo no s'entenca, eh?
Diuen Gibraltar, Gibraltar Español, el orgullo de la nació. Ah, molt bé. I que volva ser que el peñón volva ser espanyol. Molt bé, molt bé. Sí, diu algo així, no és important. És el que li devia sonar el cap al Rajoy mentre parlava i per això deia aquestes bajanades que deia. A nosaltres ens interessa què diu la gent de Sant Just i què opina de tot plegat. Avui el baròmetre aquest l'hem fet, la gent que ha opinat és de la parada del Just Metro de zona universitària tornant cap a Sant Just.
A veure, és una universitària tornant a Sant Just amb el dos metro. Exacte. Que fa aquella volta, la diagonal, no? Exacte. Doncs la gent de Sant Just, que estava a la parada i que m'ha atès alegrament, ha opinat això sobre Gibraltar. Primer noi. Crec que no s'ha d'unificar perquè jo crec que seria un rotllo, jo crec que seria ajuntar aquests dos llocs que no tenen pinta per res els dos junts.
Es una opinió profunda.
Però aquí jo he vist un somriure. Tu pots tornar a posar al final, sisplau? Ostres, Jordi, se m'acaba d'occurre una cosa. Podríem presentar la Clàudia amb el Guillem. Sí, també. M'agradaria saber qui és el Guillem. El Guillem, no coneixes el Guillem. El Guillem és un nouvingut, que ara ja ens va dir que no, que no viu a Sant Just.
De Sabadell. Compra en Sabadell, no sé si m'interessa gaire. Vol integrar-se a Sant Jus i comenta les notícies cada dilluns amb nosaltres a la penya del Morró. Per què m'has posat el dijous a mi? Ja, ja, perquè no ho sabia. Ja farem alguna cosa. Tenen en comú que els dos utilitzen la secció per lligar.
Home, això és llegir molt allà. Això no sabem si la Clòdia... Ho acaba de dir el Jordi, eh? No, no, no. No, a veure, no et precipitis, Cristina. A veure, que si es poden matar dos pàjaros d'un tiro, doncs es fa. Veu? No passa res, no passa res. Això ja depèn de tu, Clòdia, però jo només he dit que aquest final... Tornem-nos a escoltar.
Una nota mental es diu editar una mica millor els talls de veu. A mi m'agrada, m'agrada. Què hagués passat després? Te'l trobes sovint? Perquè la gent quan aneu amb el just metro és normal que passin aquestes coses. Som assidus a les mateixes hores. No, però vull que coneixes la gent, et fas amic...
És important dir, no vull la unificació perquè és un rotllo Aquí ja t'ha enamorat Ja m'ha dit, hòstia, he pensat quin tio més profund Tu sí que penses Un rotllo patatero Ja hi ha molta gent per això al just metro aquest matí? Sí, deu-n'hi-do Sí, la gent treballa La gent treballa, està bé Tens un altre tall, no? Sí, una altra noia que ens ha opinat sobre el tema Una altra noia, escolta'm-la Sí, una noia
No crec que no és un tema important i no crec que hagin de estar parlant aquest tipus de coses en aquest moment.
La noia molt tejante. Ah, que hi ha coses més interessants per parlar que no això, no? Exacte. Diu, a mi això és que la veritat no m'interessa gaire. Jo no en sé de Gibraltar, jo vull que parlin d'altres coses. Ara, a mi que el Mariano Rajoy surti parlant de Gibraltar, què més em dóna, saps? Jo vull que parli de coses que a mi m'interessin. I quines coses n'interessaven? Doncs no ho sé. No ho sabem. Bueno, sí, sí que ho sabrem, perquè...
A la següent notícia, la tornem a tenir, la noia aquesta. Ah, què vols dir que es pregunten més coses? Home, home, home. Molt bé, molt bé. He dit que es trenava la secció, que era de subsecció, que era la internacional, però que la local, és a dir, les coses que passen a Sant Just, no les podem oblidar, són importants. Vinga, va, subsecció. Coses de Sant Just.
Perquè tothom sap que a Sant Just passen moltes coses. Molt, és una parada. És una parada. Obre Ràdio d'Esvern, que és l'organisme públic d'informació per excel·lència al Facebook de Ràdio d'Esvern. I t'informes a tot. Llavors, avui, com a titular, sortia. Aquesta setmana s'ha obert el termini per participar a Sant Just del carrer. Bravo! Sí, senyor! Sí, senyor!
Atenció, perquè si no tinc mal entès, Sant Jus del Carrer serà diumenge 27 d'octubre. Ah, exacte. Molt bé, ja ens ho podem anar a donar l'agenda. Bé, doncs són notícies felices, no passen coses depriments. No, no, tenim un Sant Jus del Carrer, ho podeu inscriure-us des d'ara, saps? Clar que sí. Llavors, vosaltres heu participat algun cop a Sant Jus del Carrer? Hem fet allò com a ràdio d'Esvern, el Pinyol i l'Oliva, fa anys. No, però jo volia saber de petits, posant paradetes i tal. No, no, no. No estàveu... No, no, bueno, no vaig fer-ho mai. I us agrada això de Sant Jus del Carrer? Està bé?
Sí, està bé, pot passar dia una estona i una volta. Jo durant molt temps m'ha fet mandra perquè amb l'esplai havíem d'anar molt d'hora al dematí a muntar i m'ha fet mandra. Però això estava al servei del municipi, al servei de la gent, al servei dels paradetes. Fèieu caixa o no? No. No gaire, no? Era més que res el fet de posar paradetes al carrer. Sí, i ni paradeta molts cops posàvem, ens posàvem allà directe.
A donar la cara, a informar i dir que a l'esplai fem coses. És veritat que hi ha pressió per part de gent. Heu de fer coses encara que no feu res. Exacte, heu d'estar. La qüestió és estar. És igual el que feu. Vosaltres poseu allà i ompliu un tros. Molt bé. Llavors li hem preguntat a la noia aquesta què opines sobre Sant Josep al carrer. Doncs escoltem, és el tracte tardor, no? Sí. Escoltem.
Crec que la festa de les Pradetes de Sant Jús està molt bé, ja que és una cosa que Barcelona no s'acostuma a veure i crec que està molt bé per fer societat al poble. Potser aquesta noia no...
És l'única persona que n'era de Sant Jus al carrer. La pots convidar el dia 27 d'octubre. A mi també, Jordi. A tu també, tu també. No, i a mi també. Faig broma. Tornarà aquest any el concurs del Pinyol d'Oliva? No, aquest any hi haurà una altra... Sí, queda llàstima. Aquest any hi haurà una altra cosa que no sé si es pot dir o no. Tu digue-la. Després ja et censuraran. Ja, però és que la ràdio ja fa temps que no participa directament
I aquest any segurament es farà un programa especial. Ja ho vas dir ahir, Jordi, això. Ho vas dir ahir, això? Doncs farem un programa especial dels 30 anys, o no, perquè potser no és a 30 anys, perquè potser és passadora, els 30 anys el sabrem al març, és un programa especial. Farem un programa especial a Sant Jus al carrer amb la Carme Verdoy i un servidor.
Gràcies per aquests aplaudiments que m'acabo de posar jo mateix. Jo tinc una proposta, Jordi. Ah, sí? Sí. Quina? El concurs aquest del Pinyol de l'Oliva el podríeu recuperar perquè realment era una tradició bastant així. Fes-lo tu. No, no, espera't, espera't que no he acabat. Però no per festes de tardor. Hauria d'estar instaurat.
A la festa major. A la festa major. Com una prova de contra grocs i blaus. Doncs mira, no és mala idea, eh? Perquè és una cosa que generacions i generacions de Sant Just s'han format per fer el Pinyol de l'Oliva. Està dient que als grocs se'ls dona millor que als blaus. Segurament. No crec, això està per veure. El que passa que el tema del Pinyol i l'Oliva és mític a Sant Just i molta gent a mi em coneix com a presentador del mític concurs del Pinyol i l'Oliva a Sant Just.
Cosa que em omple de satisfacció. Bueno, està bé. Està molt bé, està molt bé.
Alguna cosa més, Clàudia? No, fins aquí les notícies d'avui. Doncs ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies una setmana més per haver-nos acostat al que opinen els Sant Justenys sobre coses del món i també de Sant Just. Gràcies. La setmana que ve, més cosetes. Sí, tant d'ara. Saps de què parlarem la setmana que ve? No, depèn del que surti a la tele aquell dia. D'acord, molt bé, Clàudia, gràcies. Que vagi bé. Fem una pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments amb les notícies positives de la Núria Oriol. Fins ara mateix a la penya del morro.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, Sam Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu.
5 i 42 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro. Cristina, correcteu-vos un moment amb el Parlament, abans de parlar amb la Núria Oriol, a veure com està el debat de política general, que em sembla que està parlant el Berri Rivera de Ciutadans. Tot el dia plorant. Jo he estic cansat de sentir plorant aquest Parlament. Potser que comencem a governar, potser que comencem a buscar suports per defensar coses comunes, però tot el dia plorant, tot el dia buscant culpables, la veritat cansa molt. Jo crec que cansa i és sobre els ànims dels ciutadans.
Fa poc llegiu un llibre que deia que hi ha persones que són tòxiques, persones que està al seu costat, doncs t'encomana un sentit negatiu, no? Doncs també hi ha governs tòxics, governs que tot el dia ploren i encomanen un sentiment negatiu a la societat. Si vostès només ploren, només reivindiquen i mai governen, doncs això s'encomana. Si senten el senyor Oms cada dia en roda de premsa com a portaveu, doncs home, això s'encomana al final. S'encomana a la societat, transmeten aquesta sensació que tot és dolent, que tot és negatiu, que tothom està en contra de Catalunya...
Jo crec que la situació és complicada, portàveu i conseller de presidència, però també és complicada per Múrcia, per Madrid, i pels ajuntaments, i per la Unió Europea, i per altres països, o som l'únic territori del món que té crisi? O és més, al revés? La vida és molt complicada. La vida és molt complicada, la vida és molt complicada i molt dura. Albert Rivera, en directe al Parlament de Catalunya, en aquest debat de política general. No sé si estarà d'acord amb Núria Oriol, amb les notícies positives, perquè clar, tot està en catastròfic,
segons Albert Rivera, que era el que diu el portaveu Francesc Combs. Ho descobrim ara a l'espai de les notícies positives. Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Escolta, que bé escoltar-te una mica perquè ho estàvem escoltant ara el debat de política general i tot era mal rotllo, tu.
Però escolta, m'ho feu expressament. I primer a les notícies, allà, pam. I després em poses just aquella intervenció que comença. Que som uns pluramiques, que el govern és pluramiques, que és toxic... Tot negatiu. Exacte.
Exacte, dic que ho fan expressament. O potser ho fèiem perquè li digués, Albert, Albert, sisplau, necessites coaching per veure la positivitat de l'oportunitat d'aquest moment que vivim. És veritat, és veritat, perquè la Núria Aurella sabeu que és coaching i si voleu que us doni un cop de mà per aconseguir coses, que és el que fan els coachings...
Només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres us posem en contacte amb la Núria i us atendrà molt bé al seu despatx, que és allà a Barcelona, molt xulo. Núria, avui parlem de diferents històries. Comencem parlant de Lleida, que ha estrenat el centre d'investigació de la fruitea, referent a tot el món. Lleida, tema fruita, és el que toquen més, i han estrenat un centre d'investigació de la fruita.
Sí, però fixa't, o sigui, ja sé, direu, la vena de la Núria amb la fonte i l'agricultura, però és que és referent a tot el món, pioner, tot el món. Home, no ho podem deixar passar. Home! No, home, no ho deixem passar. Parlem-ne, parlem-ne, Núria. Què és aquest centre d'investigació? Doncs és això, que fan unes investigacions determinades, però en aquest cas no vinculades als transgènics, sinó vinculades a poder decidir
quin és el moment més òptim del sol, pels ratxos infrarrojos, per les humedats acumulades, etcètera, per fer una podada, una sembrada, fer una collita. Després també, per exemple, veuen que fins i tot en una mateixa extensió hi ha trams del camp
que pot estar en nivells diferents. Llavors, ells, per exemple, poden indicar, mira, aquestes hectàrees necessiten un plus de silici, aquestes altres hectàrees no, les de més enllà les hauries de reforçar d'una altra manera. I van donant pistes perquè en conjunt les collites siguin cada cop millor, però amb l'avantatge que com utilitzen tècniques molt avançades,
doncs aquests resultats els poden compartir amb científics d'arreu del món i que això reverteixi en la millora de la qualitat de les collites d'arreu del món. I ells són pioners, però els pioners haurien tingut la idea que unien els coneixements de la biologia, unien els coneixements de l'etnologia, unien els coneixements de molts, molts grups científics amb la capacitat tècnica que ara donen sensors infrarrojos,
GPS, etcètera, etcètera. O sigui, un referent a tot el món. I està en el Parc Científic de Gardeny. I no deixem el món rural, perquè també ens vols comentar que el Premi 2013 de Dones Rurals ha estat per Pedro J. García amb fotografies de dones índies i de la seva realitat. Sí, és un premi de fotografia que...
donen les dones del món rural, que penso que aquí la part més forta era unir dones i món rural, perquè la realitat de les dones del món rural a vegades és força dura a casa nostra en molts sentits per poder compaginar moltes tasques o fins i tot quan elles ja intenten aplicar nous coneixements a causa dels estudis que han fet, no?,
a la Terra i com són percebuts o rebuts per membres del seu entorn que a vegades, pel fet de ser dones, doncs, encara avui se les poden mirar amb recels o amb més escepticisme. Doncs bé, elles, molt decidides, van crear aquest premi de fotografia i enguany han decidit donar-li a Pedro J. García, que no és de casa nostra. No el conec, no em sona. De Jaén. Ah, és de Jaén? Sí, senyor. I aleshores, doncs,
li han donat perquè realment les seves fotografies són passioses, es poden trobar per web. De fet, ara mateix la Cristina l'està veient. Com són, Cristina? Doncs estic veient en què apareix un camp i una noia amb unes robes així molt típiques, no? I surt com agatxant-se, recollint una collita i treballant-la. En blanc i negre o color? Jo l'estic veient en blanc i negre. Aquesta és en blanc i negre, eh? Molt bé.
I aleshores penseu que aquesta és una de les moltes iniciatives que impulsa el Centre Dolors, Piera, d'igualtat d'oportunitats i promoció de les dones. I ara ho acabem de rematar, de la Universitat de Lleida. Ah, amiga, clar, bé, és que a Lleida, tu, escolta, avui estem a Lleida, Lleida, eh?
Som amb Lleida a tot bé, tu. Que està amb molta força, eh? Sí, sí, sí. Moltíssima. Molt bé. M'agrada. Em fa, saps, a mi em conmou. Quan vaig veient que, a pesar de totes les dificultats o les males notícies, vam despuntar en iniciatives... Sí, i a més, perdona, i a més a Lleida, que a Lleida és pitjor sempre. Sí, tu és pitjor. No ho vull dir. Lleida, no per res, no s'enfadin els Lleida tants, però és conegut de sobres per tots que de les quatre capitals de província catalana...
Lleida és la més fluixeta, diguem-ho d'alguna manera. No, no, perdona, perdona, però no, no, no, això era històric. Jordi, això era històric, però ara no, eh? És un motor a tant cent per hora que ja potser serà... Si no dic que no, però tu preguntes a la gent de les quatre quines són les seves tres preferides...
I no sé si Lleida és una de les tres preferides. Home, si vas a Lleida potser sí. Home, clar, si vas a Lleida sí. Jo parlo en general de tot Catalunya. Doncs escolta, però és que falta estar atents al que està passant a Lleida, que estan donant-li una canya i és molt bonic que sigui. Molt bé, un aplaudiment per Lleida. Una cosa no treu l'altra, eh? Un aplaudiment per Lleida. Fins que Lleida, bravo!
En fi, canviem de tema. Parlem ara de LOKU. Què és LOKU? Organització de consumidors i usuaris. Molt bé, veus? La Cristina ja s'ho sap. Que no sigui una persona boja. He trucat diverses vegades. Atenció perquè s'organitza. Aquí és tonteries, diem. Aquí és tonteries, diem. Ens ho passem bé. LOKU s'ha organitzat per presentar-se com a actor a la propera subhasta de la Llum i aconseguir per a desenes de milers de persones preus més bons
de l'energia elèctrica. Aquesta notícia és bona, però em sap greu, però crec que no li donaran, o sí, Núria? A veure, jo mira, et diré, és bona, i a més a més també et diré algun punt de però, perquè alguns col·laboradors, quan estàvem aquí seleccionant notícies mútuament, ja ens les seleccionàvem en conjunt, ha dit, però jo et faré una reflexió, i jo també la faré, perquè he trobat que és molt bona, fixa't. Vols que et posin música de reflexió?
Oh, si tu vols, si tu vols, ja. Endavant. Gràcies. Mireu, sí que ho aconsegueix perquè és una entitat que pot anar com a actor per contractar el preu final de l'electricitat. Té aquesta capacitat, com abans l'han tinguda altres organitzacions de consumidors, per exemple, a Suïssa, on ha estat realment un èxit. Aquí a Catalunya, es presentaran ells?
Penseu que qualsevol persona de Catalunya que fins al 14 d'octubre es volgués apuntar per formar part, diguem-ne, del gruix de persones que van a aquesta subhasta, ho pot fer gratuïtament, m'explico. Vull dir, gratuïtament que s'hi apunta i, a més a més, sense cap contrapartida. Tu no cal que després et canviïs de companyia de la Llum si no vols, en absolut.
O sigui, amb això hi ha una total transparència i confidencialitat que vull dir que dona llibertat, no? Però t'hi pots apuntar gratuïtament. Després m'imagino que suposo que per continuar-se presentant, com que ja sabeu que aquestes subhastes es fan trimestralment, si no m'equivoco, suposo que aleshores...
Potser canviïn i demanin pagar o... No ho sé. Com una mesura de pressió, no? Sí, però fins ara és tot gratuït. Serà gratuït fins al 14 d'octubre. Llavors, el 4 de novembre informaran a tothom que s'ha apuntat de les possibilitats que ha donat aquesta subhasta. És a dir, tu dius jo he vingut d'Iberdrola i he vingut de Fexa, doncs jo he vingut de Gas Natural, etcètera. Doncs ells informaran i et diran, mira...
Podries sortir guanyant si et passessis a tal companyia. No, queda't on estàs perquè ara vindrà una contraproposta i potser abaixaran el preu, etcètera. La part que pot fer-ho la companyia, diguem-ne, no la que toca el govern. Llavors, això és molt positiu, perquè és veure que una organització ciutadana, en aquest cas molt concreta, de consumidors, doncs,
O sigui, s'erigeix com a actor i intenta començar a marcar la competència respecte a aquests grans monopolis que vivim al nostre país. Quina és la contrapartida? A veure, la contrapartida és, com ha observat molt bé una persona, és que tindrà un marge de rebaixa com d'un 4% de marge. I que, a més a més, està negociant amb les elèctriques tradicionals. És a dir, no està negociant en aquest moment...
amb temes d'energies renovables. Però és que l'Ocu diu, vaig a fer el que és immediat, o sigui, intentar rebaixar una mica el rebut de la llum i del gas per a desenes de milers o els que siguin de ciutadans. Respecte a l'altra part de les energies renovables que el govern actual central va penalitzar tant, ja Som Energia, que tirava endavant tota una iniciativa molt interessant i que ara ha quedat en suspens per la seva situació de precarietat, perquè...
posant tants impostos a les alternatives, no poden ser competitius. Però Som Energia està allà, que jo penso que en el seu moment les alternatives tornaran a agafar el seu paper, o és més, depenent de com vagi aquesta subhasta de l'OCU, podríem anar reflexionant de quina manera, amb una organització seriosa, anem desembocant per anar canviant algunes coses de...
del sistema en el sentit, per exemple, del subministrament, en aquest cas, energètic.
És una possibilitat. Sí, sí, sí, ha quedat clar. Per cert, Núria, deixa'm que connecti amb el Parlament un altre cop, perquè avui anem connectant... Però Déu meu, tornarà a plorar algú o tornarà a dir... No ho sabem, ja per si de cas, posem música. Queda Núria per animar-nos després. Sí, queda't un moment, a veure qui està parlant, em sembla que és Albert Rivera en el seu torn de parlar. Yo creo que no estaba el señor Herbert Barrera, no me suena. Sí que había muchos millones y millones... Sí, efectivamente, Albert Rivera, de Ciutadans, a veure què està dient. En castellà ara, ja ho veu. ...sin que nadie le regalara nada...
muchas horas y por muy poco dinero para levantar Cataluña. Pero bueno, pueden inventarse ustedes el relato como han hecho. En definitiva, esa Cataluña de todos que queremos. Esa tierra de oportunidades, sin fractura social, por la convivencia. Una Cataluña donde sea más fácil si puede ser montar una empresa, pedir un crédito, ser autónomo. Una Cataluña donde el 3% y el 4% sean simplemente cifras matemáticas y no sean mordidas a cambio de obras públicas. Una Cataluña, señor Mas, en la que quepamos todos, en la que estemos todos y en la que usted y yo
discrepando, pensando diferente, podamos convivir y hagamos todo lo posible para convivir con el resto de españoles y con el resto de ciudadanos.
de la Unió Europea. En fi, Albert Rivera, abocat per la unitat amb Espanya, cosa que tampoc no ens sorprèn, però anem connectant per saber com està el debat. I que, per cert, Jordi, no és el primer que parla en castellà, perquè aquest matí ja ho va fer Oriol Junqueras i després la Camacho. Home, a mi el que em crida l'atenció, amb aquella capacitat que em surt del coaching d'analitzar les frases per usar la neurolingüística, ha dit que podamos convivir a pesar de las discrepàncies,
i és com dient, ostres, ara en aquests moments no conviuen. Ja, ja, ja. Discrepen i no poden conviure. Ni així, imagina't, no? Imagina't. Va, un punt ironí, que no s'enfadin els oients, si són partidaris dels...
De l'Albert. Per cert, no, no, escolta, aquí les opinions, faltaria més, faltaria més que les opinions. Per cert, tenim tres minuts abans d'acabar la secció. Unes pinzellades sobre el TAO, que és el del lideratge per ser més creatius en la nostra feina. Què és això del TAO? Perquè a mi em sembla una mica oriental. És així?
Absolutament. Ah, doncs, però música oriental, no? Clar, d'acord. Pense que és des de la Xina, eh? Ah, el Tao. Però mil·lenària. Tao mil·lenària. Clar, de Lao Tzu. Lao Tzu, a mestre de tots. A mestre de tots. Què és el Tao, què és? No, bàsicament, a veure, és que ho he proposat en la línia que...
A vegades, quan estem parlant de lideratge, el líder faig, és visionari, s'avança els temps, té empatia, s'ha motivat el grup, moltíssimes coses, no? I ell posa l'accent en una reflexió que dic, va, diguem-la també, que diu, sobretot, sempre, que tinguem una ment de principiant, d'aprenentatge, és a dir, que encara que nosaltres...
coneguem moltes coses, haguem après moltes coses, doncs sempre mantinguem aquesta capacitat de dir, ostres, em puc buidar i d'aquesta manera puc sempre ser com un recipient en el qual van arribant noves idees, noves actituds, noves maneres de fer. No ho sé tot jo. No és que sap... O sigui, sabent molt, resulta que torno a l'actitud de principiant per poder ser encara...
molt més creatiu, simplificar la feina. Per què? Perquè aquesta actitud de principiant elimina el desordre de la ment. I d'aquesta manera, doncs, descobrim, a partir de ser conscient que sempre estem aprenent, que tenim una manera de treballar més directa, més potent, i que, a més a més, es torna més creativa. Es va molt més enllà.
del correcte i molt més enllà del que està de moda. I s'arriba molt més lluny. Sí, jo em pregunto, com ens podem buidar per estar sempre amb l'energia i la creativitat? Si et sembla, Núria, aquesta és una pregunta que em pots respondre la setmana que ve, perquè ara mateix...
T'ho anava a dir. T'ho respon la setmana que ve. Ara ja en telepatia estem, eh? Estem en més unitat que en el Parlament. Sí, sí. Núria, moltíssimes gràcies. Fins i jo els que ve amb més notícies positives. Una abraçada. Bona tarda a tots.
I nosaltres tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el butlletí de notícies generals. I a la segona hora anirem fent les connexions amb el Parlament, perquè em sembla que encara ha de parlar el David Fernández de l'Scub, per exemple, i també la rèplica del president, amb l'Arnau Cònsol parlant de llibres i la Mireia Redondo, amb tot un món de moda. Avui parlarem de la roba que ens hem de posar en aquests dies d'entretemps. Que això és un drama, ja us ho dic ara. En fi, fins ara mateix a la penya del morro...
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sass. La taxa turística ha recaptat més de 19 milions d'euros en els primers 8 mesos d'aplicació. Mas descarta les terceres vies perquè diu ja han fracassat. 3 de cada 10 conductors que han fet el curs per recuperar els punts del carnet tornen a cometre la mateixa infracció. La Cambra de Comerç de Reus presenta la primera fila de la coca de recapta de la comarca. Esports, la selecció espanyola d'hoquei patint s'enfronta d'aquí a un quart d'hora a França, als quarts de final del Mundial d'Angola.
Amat de Pol avui es juga al Mediterrani Terrassa masculí que completa els quarts de final d'anada de la Copa Catalunya. Començarà a tres quarts de nou. La taxa turística ha recaptat més de 19 milions d'euros en els primers vuit mesos d'aplicació, és a dir, des del novembre i fins al juny. L'executiu preveu que els ingressos es puguin doblar quan es comptin els mesos d'estiu. Ho ha anunciat el conseller d'empresa, Felip Puig, que ha subratllat que aquests diners es reinvertiran al territori.
Són recursos que es destinen i es destinaran íntegrament a la promoció i a l'activitat turística i que per tant revertiran en el territori perquè a part que hi ha una part d'aquest impost que es reverteix directament al 30% en les pròpies localitats, la resta evidentment té una visió més integral de promoció global, d'actuacions més mancomunades.
Fins al mes d'agost els turistes s'han gastat prop de 10.000 milions d'euros, un 10% més respecte a l'any passat. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha rebutjat el procés sobiranista i també ha reclamat al president Mas que comenci a governar Catalunya. En el debat de política general, el líder de Ciutadans s'ha acusat Mas de voler dividir Catalunya i ha rebutjat la convocatòria d'eleccions plebiscitàries.
Solo son plebiscitarias sobre su carrera política. Si usted se queda o se va. Si usted vuelve a perder escaños o no. Porque qué es esto de poner encima de la mesa y dividir una sociedad para condicionarlas a su carrera política. Porque el que se la juega en unas elecciones plebiscitarias es usted. Serán unas elecciones autonómicas, no se enganye. Aquest matí el president Mas ha descartat les terceres vies perquè ha dit que ja han fracassat.
La Càmera de Comerç de Reus ha presentat la primera fira de la coca de recapte de la comarca. El Gremi confia que la iniciativa doni un impuls al sector. Anem cap al Baix Camp, Reus Digital, Joan Marc Salvat. Bona tarda.
Bona tarda. Reus celebrarà aquest cap de setmana la primera edició de la cocada, la fira de la coca de recapte al Baix Camp. Oberta al públic, la iniciativa vol posar en valor aquesta menja tradicional i el bon fer dels forns de la comarca. Per Joan Cabré, president del gremi de forners al Baix Camp, les coques són el segon producte més exitós. Potenciar un dels productes nostres ho trobem bé i més amb els temps.
Per 9 euros, els assistents podran gaudir de 3 racions de coca, escollir i un tas de Biovermut.
Tres de cada deu conductors que han fet el curs per recuperar els punts del carnet tornen a cometre la mateixa infracció per la qual van ser sancionats. El director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, ha detallat que es tracta de persones que han anat perdent els punts progressivament o que surten d'una condemna per un delicte contra el trànsit.
Però és veritat que quasi un 30% són persones que continuen reincidint i per tant sobre aquestes persones hem de fer un estudi reeducatiu diferent perquè en el fons la finalitat de la recuperació dels punts és fer una reeducació que permeti que aquestes persones no siguin reincidents. Amb això el que estem fent és treballar amb la facultat de psiquiatria de Vall d'Hebron.
D'altra banda, Isern ha destacat que el grup de menors de 30 anys ha reduït en un 80% la mortalitat de les carreteres en 10 anys. La cooperativa agrícola de Garriguella, a l'Empordà, una de les cooperatives vitivinícoles amb més tradició i més extensió de vinya de la denominació d'origen a l'Empordà, celebra el 50è aniversari i fa una clara aposta pel vi de gamma alta. S'ha tret al mercat una producció limitada de 4.000 ampolles. Ràdio Vilafant, Iolanda Falcón. Segons ha explicat l'enòloga de la cooperativa de Garriguella, Natàlia Durant,
L'objectiu és la qualitat més que la quantitat. Per això, aquesta aposta pel vi de gama alta sota el nom de gerissenca, antic nom de Garriguella, que inclou un negre selecció 2012 i una essència gerissenca de raïm moscat. A més, de cara a aquest any s'està treballant en l'elaboració d'un vi blanc fermentat amb barrica i un rossat modern amb un color francesat semblant als vins de la Provença. Fer vins de producció limitada però d'una extremada qualitat, seleccionant
les veritats típiques de l'Empordà, intentant jugar molt amb garnatges, amb censor carinyena. L'acte central del 50è aniversari serà el proper 19 d'octubre i comptarà amb la presència del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pellegrí. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. El transport privat des de Sant Just torna a guanyar el transport públic en la cursa de transport interurbana que s'ha celebrat aquest matí. Dolors Moreno, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament, ha trigat 34 minuts amb cotxe des de Sant Just fins al Palau Robert de Barcelona i Lluís Martínez, president de l'associació Amics del Barri Sud, ha fet aquest mateix trajecte en transport públic amb més del doble en 70 minuts. Martínez ha anat en tramvia fins a la línia 3 de la metro i des d'allà fins a la parada diagonal
on hi ha el Palau Robert. D'altra banda, altres localitats ha guanyat en transport públic, per exemple, des d'Esplugues, amb un avantatge de 9 minuts, i també des de Sant Feliu. Tot plegat posa de manifest de nou la reivindicació de fer passar el tram baix pel de la carretera Laurea Miró per tal d'unir Esplugues i Sant Just en menys temps. De fet, aquesta és una de les conclusions que s'han extret avui després de constatar de nou que el tramvia fa una volta innecessària per connectar Esplugues i Sant Just.
Per això, des d'Efameros, que es reivindica que aquest tramvia uneixi Sant Just i Esplugues per la Nacional 340. Sant Feliu i Sant Just ho van donar-hi suport. L'Ajuntament d'Esplugues no ho acaba de veure clar. El ple municipal de setembre aprovarà l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La sessió tractarà una moció presentada per PSC Iniciativa Junts per Sant Just i CIU
per adherir-se a aquest pacte que tirarà endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores. La moció es debatrà al final del ple i PP i Via Democràtica hauran de decidir el seu vot. Tot plegat es decideix avui, a les 7 comença aquest ple, l'hora del dia compta amb 10 punts, més al torn de pregs i preguntes. Un dels temes que es debatrà és l'aprovació del pleg de clàusules per la concessió d'un equipament esportiu a una parcel·la del pla parcial de Maslluí i també es determinaran els festius locals de l'any 2014. Tot plegat, com dèiem, començarà a les 7.
I acabem aquest bullet explicant-vos que el Casal de Joves fa avui i demà jornades de portes obertes. La idea és mostrar les activitats que s'hi fan a través d'exhibicions i classes obertes. L'oferta és molt variada. Per menors d'edat hi ha des de tallers de dibuix, teatre social, disseny de moda, hip-hop, cuina i robòtica.
I també hi ha altres tallers per totes les edats, com ara el de guitarra, sensual dens, dansa del ventre, trapezi i fotografia, entre d'altres. Avui hi ha una classe oberta de swing a un quart de set de la tarda, i un quart de vuit es farà la de Bollywood, i aquest trimestre també s'ha programat un curs d'instruments electrònics. D'altra banda, davant, un quart de set, hi ha una classe oberta de robòtica i un quart de vuit de dansa del ventre. Els cursos costen entre 20 i 40 euros en funció del taller i de l'edat, i si voleu més informació...
Podeu adreçar-vos avui i demà al Casal en les jornades de Portes Obertes o consultar el seu web www.casaldejoves.com I de moment això és tot, més informació a la seta dels Senys Notícies, edició vespre.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Sodom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Com fer-se fastigosament ric a l'Asia Oriental. Correcte?
Emergent. Emergent, perdó. Emergent i oriental, també, no? I abans, però, repassem els trending topics de la segona hora amb la Cristina.
Avui la ONU, l'organització de les Nacions Unides, ha sigut el més comentat a Twitter. Per què? Perquè el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha demanat a l'Assemblea que el dret a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental hi ha fet referència sobre el conflicte amb Gibraltar i ha demanat un lloc com a membre permanent del Consell de Seguretat. O sigui, pel Sàhara Occidental, dret a la lliure determinació per altres pobles...
No. Cristina, què diu Mariano Rajoy? Doncs Mariano Rajoy ha subratllat en el seu discurs aquest dijous a l'Assemblea General de l'ONU que Espanya dona suport a una solució política justa, duradora i mútuament acceptable que prevegi la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental, tal com ja va fer fa un any ara. El president espanyol també ha parlat del conflicte amb el Regne Unit sobre Gibraltar i ha demanat reprendre el diàleg bilateral i la cooperació regional.
I a banda de repassar altres qüestions d'actualitat, Rajoy ha reivindicat un lloc per Espanya com a membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU durant el període 2015-2016. Però no serà fins a l'octubre de l'any vinent quan es decidirà quins països s'incorporen als dos seients del Consell, els que opten a Espanya, Turquia i Nova Salanda. Això serà una mica com als Jocs Olímpics.
Efectivament, atenció perquè hi ha hagut tuits que han fet un tòpic a aquesta qüestió avui, com per exemple el de Galleto Fontanedo, que diu, Mariano diu a l'ONU que Gibraltar és un anacronisme, no com els toros o la religió catòlica, que són coses molt del segle XXI. Sebong diu, digue'm del que presumeixes i et diré de les teves mancances. Rajoy a l'ONU, a l'ardea de la cooperació espanyola. I també Mariano Rajoy, és l'autèntic el propi Mariano?
Sí, però no ho signa ell. L'he portat l'equip, no? Ha portat el Twitter. Espanya ha demostrat, en fet, estar preparada per servir a la ONU des del seu Consell de Seguretat, amb el hashtag Assemblea General. Gràcies, Cristina. Arnau, no t'importa, connectem un moment amb el Parlament de Catalunya. Per favor. Sí, posem-nos drets, perquè avui estem fent gastar un gasto del satèl·lit increïble. Anem a veure com està, al mig del parc de la Ciutadella, aquest debat de política general. Després em diu...
Està parlant ara l'Arturma, el president. Tenim tota la llibertat per decidir els nostres pressupostos. Senyor Rivera, no és veritat. Perquè l'exemple que vostè posa d'Europa respecte a Espanya no es trasllada d'Espanya respecte a les autonomies. Recordi això quan analitzi el tema aquest. Recordi-ho això, perquè és molt important. Què ha fet Europa amb Espanya des del punt de vista dels dèficits? Què ha fet?
Li ha donat molt més marge, que vol dir molt més temps, per anar complint. Perquè s'adonen a Europa que si no li donen més marge a Espanya, Espanya no complirà. Quan parla d'Artur Mas sempre porta aquesta música com de president. I ha fet Espanya amb les autonomies. És molt a l'oest, això, no? Sí, sí, una mica sí. Que vol dir que en lloc de repartir l'esforç sobre tothom, han decidit que la factura principal... És com el Barack Obama català, eh?
I què vol dir les autonomies? La sanitat, l'ensenyament, els serveis socials, en el nostre cas la seguretat pública, la inversió pública, la cultura, etc. Vol dir això. I vostè creu que això és just? A mi m'agradaria que algun dia a vostès sentir-los dient que l'estat espanyol s'està equivocant en el repartiment del dèficit.
Perquè igual que a ells se li donen més avantatges a nivell europeu per complir millor, ells haurien de repartir aquest dèficit d'una manera més justa. I això no ho fan. I quina és una manera justa de fer-ho? Doncs allò que ja hem estat defensant des del govern des de fa molt temps, oi que pesem un terç de la despesa pública de l'Estat? Està malament, eh? Està malaltor. És un homenatge, això. Un homenatge aquí. Per favor. Ah.
El gran pare. Això és tan descavellat, això ser victimista. No, home, el gran pare. Ah, el pare. D'això depèn que en aquesta casa els pressupostos tinguin... Pare convergent, pare de la noció, l'home de qui esculpirem a les muntanyes de Montserrat, diguéssim, independents, la seva afígia. La seva cara, d'acord. I això no és victimista. Això no és victimista. Això té la pura lògica.
Si això fos d'aquesta manera, si a nosaltres ens donés un terç del dèficit que tindrà Espanya per l'any 2014, la Generalitat de Catalunya compliria en aquest moment amb els objectius de dèficit que ells mateixos ens imposen. Artur Mas, que continua contestant Albert Rivera. D'aquí una estona connectarem, perquè parlarà David Fernández, de l'ESCUP.
Però abans tenim l'Arnau Cònsol per parlar-nos de llibres avui amb un títol molt suggerent, Com fer-se fastigosament ric a l'Àsia emergent. Arnau, per què ens vols parlar d'aquest llibre avui?
Perquè m'ha sorprès, m'ha sorprès moltíssim. Ha sigut una lectura d'aquest estiu, d'aquestes que es fan ràpid, que és breu, són 174 pàgines, lletra bastant normal, no és allò petita i atapeïda. Una editorial nova, que ja sabeu que a mi m'agrada repescar llibres d'editorials petits que estan intentant fer un forat al mercat, al costat dels dinosaures, que fa anys que es mouen i que es van agrupar uns entre els altres. Els dinosaures del planeta, vull dir, eh?
I bé, en aquest cas és Edicions del Periscopi, que a més a més ha triat un disseny que m'agrada molt. Potser alguns de vosaltres els haureu vist perquè criden molt l'atenció. Han tret només sis o set llibres, però han invertit d'alguna manera portada i contraportada. De manera que el resum típic del llibre està al davant i darrere res. Vull dir, posa Edicions del Periscopi, hi ha una gran fotografia, no hi ha ni el títol ni res. En fi, crec que és un disseny prou atrevit, de banda...
i a banda crec que molt atraient. Home, t'ha tret a tu, que tu ets una persona molt viscuda amb el tema de llibres. En general és una cosa que agraeixo, perquè potser un dels petits dèficits o mancances que jo veig amb aquestes editorials petites és que normalment van de la pinta underground, una mica en plan cup, el cup de l'edició. Les editorials cup del món de l'edició. Doncs aleshores fan llibres petits, llibres aleshores que...
directament un... Ja veu la sensació, són d'una editorial petita. Això no vol dir que el contingut no estigui bé, però de vegades allò tapes rugoses, d'un tamany diferent, lletra tapeïda, com vulguem dir. Si tu t'agrada llegir i vens amb nosaltres, underground, t'ha de ser igual. Has de superar el fet que el llibre potser no siga... El llibre es trenca la pàgina, no? I tu veus aquest llibre i penses, no, això d'una editorial petita no és. Fins ara no la coneixia o han canviat el disseny perquè tens la sensació que això és d'un grup potent, no?
En fi, més enllà d'aquesta consideració purament formal i estètica, que si de cas després podem parlar amb la Mireia... Seguint amb l'estètica, la portada té alguna cosa a veure amb el llibre, perquè veiem aquí una ciutat, suposo, de l'Àsia, i apareix com una ampolla amb un peix dins.
Hi ha un, no directament, però sí que, si no el peix, tot i que hi ha un peix que surt en un moment, l'aigua sí que té un pes important en l'argument del llibre. En tot cas... Perquè, sí, aquest llibre de què va? Aquest llibre de què va? Aquest llibre d'entrada, l'autor és Moshin Hamid, nascut a Lahore, Pakistan. Lahore, Pakistan, qui no coneix Lahore? 1971.
si un autor jovenet, total té 42 anys, potser encara no els ha fet jove, ja se'l considera als Estats Units i a Anglaterra com un autor de futur un autor talentós que tindrà futur i de fet ha tingut molt bones crítiques i d'entrada ja ho diu clar si no és que n'estàs escrivint un un llibre d'autoajuda és un oxímoron
Aquesta és la frase que dius, home, vols dir que és massa atractiu? Doncs un oximor és una cosa que no té sentit, no? Que és contrària a ella mateixa, no? Com vulguem dir, un llibre i autoajuda no van. Un llibre no és autoajuda. Un llibre hauria de ser al revés, no? Això és la seva tesi d'entrada. I, de fet, tot el que fa al llarg d'aquesta novel·la és...
imitar i, d'alguna manera, carregar contra els llibres d'autoajuda. El títol, Com fer-se fastigar com és un home enric a l'Àsia emergent, d'alguna manera ja busca el de dir com superar una crisi matrimonial i no morir en l'intent, que seria un títol típic i característic. Vols aprimar? Pregunta'm com. Com aprimar-me? I no perdre la gana, al revés, de fet. Sí, sí.
Doncs una mica és això. A partir d'unes referències al principi de cada capítol, que diria que són 12 o 13, ha de dir, si això fos un llibre d'autoajuda, doncs ara et diria que això i allò, i et diria que tu... Tot l'argument va explicant-se a un tu, que teòricament és el lector, el qual va ensenyant què hauria de fer.
per això, per fer-se fastigosament rica l'Àsia emergent. I tota la trama, on passa... Perdona, és mentida. Si algú es compra el llibre amb aquesta intenció, no ho aconseguirà. O... Que és la crítica que ell també vol fer, no? Si tu compres un llibre amb aquesta intenció o amb el que et diu el títol, possiblement tampoc ho aconseguiràs. O no? Jo crec que la clau de tot està en aquest adjectiu, que probablement és el que més destaca el títol. Fastigosament... Com fer-se rica l'Àsia emergent, us ves...
Bé, un títol més, no ho sé, però aquest fastigosament és probablement el que un s'atura de dir, coi, té conya aquest títol, aquest llibre, no? I exactament és això, vull dir, per ser ric a l'Àsia emergent, que d'alguna manera s'està referint... Què s'ha de fer, què s'ha de fer? De manera directa o indirectament a l'Índia i a algun d'aquests països, no diu mai el nom de la ciutat on passa això, però un constantment es pot imaginar Novadell, Bombay...
Tot i que ell sigui pakistanès, més aviat... Bangladesh, Bangladesh. Bangladesh no sé si és tan rica. No sé que m'ho estic inventant, eh? No, no, però en canvi la Índia sí. La Índia té a fer fins i tot un equip de Fórmula 1, per tant, poca broma. Podria ser Malàcia, podria ser Indonèsia, no? Però jo t'he endit a imaginar-me i això passava a Bombay. Perdona, i què s'ha de fer, llavors? Clar, són 13 passos, no els explicaré tots, perquè si no perds la gràcia, i el primer ja veus, que va de conya, perquè un dels primers passos, potser el segon que et dius, és a dir, mira, si neixes amb un suburbi...
d'un suburbi de la ciutat, o sigui, un poblet que està a prop d'un suburbi d'una gran ciutat que pot tenir 20 milions d'habitants. Ves-te'n a la ciutat. No, que et ve més tard. El primer de tot és procurar ser el tercer fill d'una família. Sí, és curiós, perquè, clar, si ets el primer, a partir dels 8 anys et posaràs a treballar i la salut et quedarà marcada a partir dels 15, per tant, no viuràs més de 40 anys.
Si ets el segon i, a més a més, ets una noia, et casaran els 9 o 10 i no tens res a fer. Dependrà de si el casament és bo, doncs seràs més o menys ric. Però normalment, si neixes amb un suburbi o un suburbi, el casament mai serà amb un multimilionari, no sé que neixis una bellesa del món. Per tant, procura ser el tercer o el quart fill perquè, bàsicament, a casa teva no fotran ni cas i tu podràs anar a aprendre la vida del carrer. I a la vida del carrer hi ha coses interessants.
I a partir d'aquí ell comença un petit escorruptel que li procura una sèrie de diners extres a parts dels que està obligat a donar a la família perquè ell també ha de treballar. No tant com el fill gran, pot anar una mica més a l'escola perquè ningú considera que l'escola sigui important. Per tant, apren una miqueta més. I a partir d'aquí ell mateix s'anirà muntant la vida, acabarà vivint al centre de la ciutat, acabarà coneixent la manera de fer negocis, en aquest cas amb l'aigua. Amb l'aigua.
l'aigua serà la font d'ingressos d'aquest home. Què fa? Doncs això que en algun moment, i ara que no m'escolti ningú, ni que es pensi que soc racista i tal, però...
Saps allò, aquella teoria que a vegades segur que us ha arribat aquí a la penya del morro, sou molt avançats? A veure. De dir, és que jo amb algun paqui tinc la sensació que l'aigua que em venen l'han posat d'alguna font? Perdona. Això... Sí. Això t'ha arribat, això? A mi m'ha arribat. A mi no, jo tampoc. Jo he sentit que hi ha moltes llaunes, per exemple, per això ja no dels paquis o dels xinesos que venen llaunes als llauners, que diuen que venen amb vaixell i que les rates es pixen.
a sobre de la llauna però no només els sinos i els paquistaners en general però els llauners, clar, diuen que més però és que diuen clar, jo això no ho penso, jo compro aigua perquè és lo típic que les dons de la nit un dia no tens aigua, què tens per anar a comprar aigua jo compro molt els llauners a Gràcia, a la matinada
Està molt bé. Doncs en tot cas, a mi m'havia arribat la teoria que moltes d'aquestes ampolles que venen tan i tan barates en packs, penses, i això com ho aconsegueixen? Doncs no, és perquè en realitat les reomplen. Ah. De, bueno, doncs d'alguna font que hi ha per aquí que el xerol anem un. Perdona, perdona, això no... Jo no ho penso. Jo no m'ho crec. En tot cas, el llibre ho diu. No us heu preguntat mai com és que... Sí, sí, sí. I fa aquesta pregunta... Que a mi m'havia arribat d'una altra banda. I a partir d'aquí, d'aquest negoci amb aigua, l'home es comença a fer ric.
Molt bé, què t'ha dit? Són les 6.24, connectem amb el Parlament de Catalunya, Arnau, un altre cop, Samilla, parla el president, posa música al Turmas, a veure què és el que comenta i el que diu. No sé si el podem escoltar.
i ara es posarà les botes i serà culpa meva per haver-lo incitat a més a més però em pot dir moltes coses però crec que l'única cosa que no em pot dir és que jo he vingut aquí a salvar la meva carrera política em pot dir moltes diguem-les totes jo les encaixaré esportivament però dir-me que jo he vingut a salvar la meva carrera política quan em vaig presentar a les darreres eleccions dient
Si tenim la força que hem de tenir per tirar endavant tot això, jo soc molt conscient que això no ha de ser mai en benefici d'una persona ni d'una formació política. Vol dir que l'última cosa amb la que puc estar pensant és amb la meva carrera política. I sap per què? Perquè jo la meva carrera política, per bé i per malament, ja la tinc feta. Això sí. Vostè no. La pensió que cobrarà quan se'm vagi de president? Segur.
Jo ja em conformo amb la meva trajectòria política. No aspiro a res més. Només aspiro a una cosa, que és acabar aquesta trajectòria política fent el millor servei al conjunt del poble de Catalunya. I avui entenc, potser m'equivoco, però avui entenc que el millor servei en el poble de Catalunya és prendre decisions difícils cada dia, demostrant coratge i sense por, però amb la màxima sensibilitat,
perquè les coses importants del país segueixin funcionant, i crec que això ho estem aconseguint, i segon, donant la veu al poble, perquè aquella gent que estigui a favor, fins i tot de la independència de Catalunya, la pugui votar democràticament, i aquells que estiguin a favor, com vostès, del mateix estat ocuo que tenim a dintre de l'estat espanyol, també el puguin votar.
Amb això en tinc prou. Jo estic per aixecar-me. Bravo! President! President! Aquestes paraules, aquesta negativa... Català de la informació. És el periodista català que està allà donant la informació, lògicament.
i el president ha acabat, no?, com allò, com saludant a la gent, el Barack Obama català, jo ho hem dit abans. En fi, amb un ull posat avui a la penya del morro al debat de política general, per cert ja sabeu que podeu comentar tot el que vulgueu a través del xat de radiodesvern.com i, atenció, tenim comentaris!
Sergi Pont, home, Sergi Pont, Sergi Pont. Déu, ja prou del mas, no? Diu mas, te quiero, quiero mas, de lo que tú me das, regálame un beso y no te arrepentires. Diu el Sergi Pont al...
Va bé cap patillero, no? Anau, com valores tu aquesta... El comentari o la música de fons del mas? Jo crec que és un bon producte de màrqueting. Quan surt el president al Congrés, la de Gistert s'hauria de plantejar. Tu fas una música així i... Ei, ei, ei, ni l'Albert Rivera. No, perdona, és que abans hem fet la prova a la primera hora del programa, quan parlava l'altorn de Joan Herrera, i hem anat canviant les músiques
A veure què passava, us he posat una música com d'amor, una altra música d'atenció, una altra música així com més èpica, i canvia molt el discurs. A veure, qui està parlant ara? Està parlant algú? Perquè podríem posar, per exemple, no sé si és el president o no, però podríem posar música de... Si parla de Manu Chao, no? Sí, Manu Chao, també, també. Cotxilles. Què? Però de vegades tenim moltes ganes de fer coses. Però mira, ves. Per tant, vostè que és conseller d'educació... Música d'amor, posem-hi. Podria aplicar una mica això a la seva conselleria.
Però l'idea del president, que està parlant amb el president, si em permet. President, no tenim cap intenció de convèncer-lo ja. Hem arribat a la conclusió que vostè segueix. És un divorç. Però hi ha mort. Però hi ha mort. Sí, però hi ha mort. Però dóna'm una dama un poquitó més, com deia el Sergi Ponte. Diu, per què et penses... El Sergi diu que el Jordi es posa música de fons quan parla a ell. Diu, perquè ens oblidem del fons del missatge, que sovint deixa molt que desitjar.
Tu, Sergi, sí que deixes molt que desitja. En fi, per cert, el Sergi pregunta, el Facebook també ho ha fet d'apanyar el morro i ara al xat, si s'accepten propostes pels reptes del Jordi. Allò que vam començar l'altre dia trucant al casal de joves fent-nos passar per un satànic que volia fer un taller de satanisme i ouija al casal de joves de Sant Just. I la resposta és que sí, o sigui que tothom qui vulgui propostes pot fer-ho cap mena de problema.
Sortirà el bisbe de Solsona i tocarà la cresta. Que sorti, que sorti. Allò que va dir, no? Que feia sis mesos que no la ficava, no? Que l'anava tocant. Que l'anava tocant, això. Que treta del context era molt bonica. En fi, els dimarts... I dir-li, Jordi, que això és el que anaves a dir. Els dimarts a la tarda. Els dimarts a la tarda és quan fem el repte del Jordi a última hora. En fi, Arnau, tens alguna cosa més sobre el tema llibres?
Torna a recomanar molt aquest llibre, però no, no. A banda d'això... Sí, no, és que clar, fa dos. Arnau. A veure, es podria donar una exclusiva, si vols. Ah, home, sí, sí. Com ets a es vendre, eh? Termina corralat i l'única forma que tens de tirar és amb una exclusiva. Però és que m'has tallat la manera de lligar-ho, clar. Ah, va, va, va. Perdó, perdó. Doncs no lligo. Exclusiva d'Arnau Consol sobre el món literari a la penya del marró. Sí, sí, sí. Endavant, Arnau.
Sembla que falta molt temps, però ja tenim aquí el novembre literari, tercera edició. És veritat, home, això sí que ens fa lluny.
Per qui no ho sàpiga, un seguit d'actes que es fan a Sant Just el novembre i relacionats amb la literatura. Per això es diu novembre literari. Fins ara ens hem limitat a l'organització a muntar... Sí, l'any passat va venir l'Albert Sant Espinyol. Sí, i l'anterior al Jaume Cabré. I l'anterior amb el Jaume Cabré. Doncs aquest any ens ho hem posat difícil. Perquè, clar, a veure, no calia ser molt llest per dir... Escolta, l'any 2010, quan surt el...
2011, quan surt el Jo Confesso, aquest és el llibre de l'any. Victus, pum, llibre de l'any. I a què tenim aquesta renta literària? No tenim un llibre clar. Per tant, estem aquí discutint amb diferents editorials per a veure qui pot ser l'autor, no només un autor de primer nivell literari, sinó que, a més a més, pugui atreure bastanta gent a Sant Just. Que no és fàcil, tots ho sabem. Qui podria ser? Per tant, bueno, estem... Lo fietxe barria, per exemple.
La tenim en cartera. Passa que està molt a fons, eh? Però bueno, potser ja acabem caient. Et sorprendries a la gent que tindríeu si portéssiu a la Lucía Chivarria, o t'ho dic jo, a un dimarts literari. Per cert, que... Aquesta vegada és això, ja no seran els dimarts.
I probablement ens atrevirem a anar més enllà i, en comptes de fer un acte per setmana, que és els 4-5 actes que havíem fet els altres anys, fer-ne més. Què dius, ara? Més actes, encara? Però, escolta, tireu la casa per la finestra, no? Sí, sí, sí. I encara que la gent estigui farta d'Espriu, perquè surt de tot arreu, no sé si Ràdio Desdán també fa la frase del dia d'Espriu, que fa moltes... No, no, nosaltres fem els trending topics.
Espriu és trending tòpic del dia i surt Espriu. No, no, no. Home, sí, sí. Si Espriu és trending tòpic, sí, però si no... Ha sigut Espriu trending tòpic algun cop? No ho crec, no. És possible, eh?, que hagués fos trending tòpic. Bé, el cas és que, malgrat que tothom, molts dels nostres oients estiguin farts de sentir Espriu i dir, bueno, que s'acabi ja l'any Espriu i comencem-ne un altre el 2014...
Sant Just només ha dedicat un acte en el qual van anar-hi 15 persones. Què dius, Anna? Potser eren 17. Perdona, perdona. Hi ha hagut algun altre acte a escriure? A mi m'han dit que només un, eh? Just Teatre va fer el... Com es diu això? Ai, no em surt ara. Quina ràbia. Però si hi vaig participar-hi, jo.
l'obra d'Espriu, de l'Antígona. L'Antígona d'Espriu Radioteatre. Ara m'ha sortit, perdoneu. I quants eren? Estava plena, eh? Sí? Bastant ple, bastant ple. Jo volia ser provocador, però... En tot cas, a banda de l'Antígona d'Espriu,
que tenia present, justament és i d'una tertúlia, també es va fer la Teneu, no hi ha res més. Aleshores estem mirant la possibilitat de fer una mena de debat, conferència... Per què no fas allò que feu vosaltres, que és amb el celler de Cap Mata? També, però va a algun vidarenys. Clar, algun vidarenys, alguna cosa. Ho dic perquè, mira, que hem de rebre un tuit ara del celler de Cap Mata, amb l'Astrid Goldstein, el capdavant, que diu, nois de la penya del morro, som nosaltres aquests, què passa? Diu, heu pogut tastar el vi que he dut al matí?
Perdona. A mi no me n'han donat. A Street, jo, no me n'han donat a mi. Jo tampoc he rebut cap vi. O sigui, avui ha vingut l'Estric Olsen i ha deixat un vi aquí, no l'hem pogut provar. Vi i l'interrogant. Escolta una cosa... L'interrogant és el que tinc jo. Què n'han fet i qui se l'ha begut? Deixa'm parlar amb la Carme Verdoi, que ella està als matins. Podem trucar a la Carme? Sí, home. Sí, home, perquè ens diguis què és el que ha passat. Hola, bona tarda, què és la Carme? Què tal? Carme?
Hola, Carme Berdoig, dels Espresos Informatius, un aplaudiment per ella. Mira, acabem de rebre un tuit de l'Astrid Goldstein a la penya del Morro, del cellar de Capmata, que diu, nois de la penya del Morro, heu pogut tastar el vi que he dut aquest matí?
Molt bo, eh? Què? Que està molt bo. Perdona, on està? D'aquí fora hi ha una ampolla. On no l'hem pogut tastar. Jo us el recomano, què passa? Sí. Ara el Carles el servirà. Ara, mira, ara entra, perdona, ara entra el vi, ara. Ara entra el vi, ara entra el vi. Però, clar, el Carles està bé detestat aquest matí. Clar. T'ha estat aquí conjunt i... Sí, sí. Ens ha de sorprès molt agradablement. Clar, és que ens ha posat, perdona, és que l'ha dit Goldstein del celler de Camp Mata, ens ha acabat enviar aquest tuit i dic què ha passat. Escolta, quin...
Per mi no hi ha, no? Ja ho veig. No, no, t'has quedat sense Jordi. Ha de passar res. A l'Astrid no li diguis que ho provem amb got de plàstic, d'acord? No, no, no. Vabeu, vabeu vosaltres. Tu també, Carles. I, de fet, avui ens hem abordat també els tres tipus de raïms amb què està fet aquest vi. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, fem una cosa. Em queden pels oients o no? Dic per si algú estigui aquí. Ai, mira, gràcies, Carles. Els dos primers, eh? Els dos primers.
tenen 20. Una copeta perquè ja no queda més. Escolta, què diu l'etiqueta? Si l'omplim per la meitat del got, 3 segur. Mireia, bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda, acostes una mica el micròfon. No s'ho creu, entra i li serveixi. Això passa sempre i dic no, això no es fa normalment. Això és la penya del morro, ja t'ho he dit abans que podia passar qualsevol cosa. Tots un dia canapés. Sí, però escolta, què brindeu? Esteu brindant? Salut, salut! Bueno, escolta, jo també brindo, però ara arriba aquell moment que hauríem de dir què és el que sentim. Per exemple, no sé, mira ja, tu què sents quan proves el vi? A veure...
Està molt bo, la veritat. Té bastant de cos, no? Té bastant de cos. És molt agarnatxat, eh? Sí, es nota que té garnatxa, probablement carinyena, també. S'ha de estar on també té bastant de cos. A veure...
Estic aquí encara. Carme, perdona, no ens en recordes, que ja paguem un club i ja oblidem tot. Carme... Té raó l'Arnau, eh? Què diu? Que tenia garnatxa i carinyena. Què més té Arnau? Queda una altra. Jo diria que cavernet, però no en puc estar segur. Què dius? Domini. Escolta, Arnau, a veure...
Sí, escolta, és que pensa que l'Arnau fa ja moltes sessions al celler de Can Mata de llibres i de la literatura. No té res a veure que tingui l'etiqueta a 3 centímetres d'alt. L'heu cregut, eh? L'heu interrogant? Clar, clar, clar. En l'havíem cregut. Sí, per cert, que el Sergi diu al xat, diu, Carles, Carles, ovació pel Carles que acaba d'entrar.
Bé, ara sí que penjo. Sí, sí, Carme. Adéu, bona tarda. Que tens molta feina a la redacció. Què fas avui? Què estàs fent? Amb què obrireu l'informatiu vespre? Amb el transport públic. Ui. Què? Jo he vingut una mica i deixa'm allà que vagi tocat. Carme, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. En fi.
Bé, doncs gràcies. Gràcies al cellar de Can Bata i a l'Estrit Goldstein, que li podem respondre que sí, que efectivament ens ha arribat una mica i que l'hem begut. En fi, Arnau, acabem aquí la secció dels llibres. La setmana que ve més sobre el novembre literari, que de debò que estany, vaja, és que no sé si hi haurà cap sent just que s'hi pugui perdre. És que us aneu superant any rere any, no? Aquesta és la idea. Clar, aquest és una mica el tema. Per cert, coneixem un moment amb el Parlament de Catalunya, que avui hi ha el debat de política general, per saber com està tot plegat.
I d'aquí uns moments tindrem la Mireia, que tenim aquí l'estudi número 1, per parlar-nos de moda avui sobre quina roba ens hem de posar ara a l'entretemps. Que això ja t'ho dic ara, que m'agrada molt, perquè és un drama. Aquests dies no sabem què posar-nos. Per intentar conviure dintre d'aquest país que es diu Espanya.
Això sí que ho trobarà, però no ho trobarà. No em demani esforços. Albert Rivera. No pots posar el de la CUP? És que aquest em mola... Bueno, és que això no ho decidim nosaltres. Això és en directe el que va. Potser abans de les 7. Si abans de les 7 hi ha el David Fernández de les CUP, l'escoltarem. Si no, doncs hi ha un altre gran moment. Fem una posa per la publicitat i tornem d'aquí un moment a la penya del morro. Ràdio TASFEM 98.1 Ràdio TASFEM
BABILÒNIA
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Connecta't al català.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
6 i 40 de la tarda, parlem de moda amb la Mireia Redondo. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda.
Clar, com que parles de moda, no? Sí, però té de dir que la sintonia del programa Tot un món de moda no és aquesta. Què vols dir? Que està fent una petició. Estic demanant, reivindicant, suplicant. La sintonia del Tot un món de moda, vols? Seria la banda sonora de la pel·lícula Sexo en Nova York.
Sí, Sex and the City, no? Ara la busquem perquè em diuen els companys de so que estan darrere de la cançó, que soc jo mateix i buscant-la. Aquesta t'agrada? Vinga, va, posem-li la seva.
Sí, no? L'altre és com molt antiga, no? Potser? Bueno, que és vintage es porta, però... Clar, com que tu ets de la moda, tu t'ho soluciones així. Mira. Ah, mira, no? Clar. Bé, no em fico. Dic que tu t'ho soluciones a ti, no? Així. Perdona, el vi aquest... A mi em va fatal. No dic que tu t'ho soluciones així, no? El que no es porta sempre diu que és una cosa vintage.
És que sempre es pot recuperar. Ja, això és... Tot allò que tens perdut per allà d'armari que veus que no t'ho pots posar, segur que és recuperable. Bé, avui hem dit que parlaríem de què portar durant l'entretemps, Mireia. Tu com vesteixes d'entretemps? Jo és que tinc un problema. Saps què és l'entretemps per començar? Sí, és allò, no? Ni fred ni calor. Bé, seria primavera i tardor, però clar. Primavera i tardor, però clar. Fins que arriba pròpiament nit, fins que se'n va i comença la següent, és aquesta època que fas el ridícul, que t'abrigues més, que t'abrigues menys...
És l'època ridícula de l'any. Sí, és l'època ridícula, però cada vegada dura menys aquesta època ridícula, perquè passem del fred a la calor en un moment, no? Sí, però no és d'un dia per un altre que et desperta i us dius que fa fred. El problema és que ara un dia fa molta calor, l'endemà fa bastant de fred, el proper fa una altra vegada fred, després calor una altra vegada... La calor que ha fet avui...
Sí, sí, ja està. Jo pensava que estàvem llentrant a la tardor. Però a les 8 del vespre et fa faltar una jaqueta. Per exemple, si vas amb moto ja no vas com al ple mes d'agost o juliol. Jo porto pantalons llargs que, per exemple, la setmana passada no em portava. Ja fa dos o tres dies que me'ls poso. Veus, si avui et porto curs. Però maniga llarga dalt. Llavors, la cinésima sopar no quadrem, tu i jo, per res, no?
O jo passo fred a les cames o tu passes calor. Ho dic perquè, clar, què hem de fer, llavors? Obrim l'armari, què ens posem aquests dies? Has de fer el que puguis. El consell bàsic és fer el que puguis. Intentar combinar el que tens, el que trobis i el que puguis comprar, si és que pots anar a compres. Però el consell bàsic que jo donaria és
vestir-te el més pràctic que puguis, en el sentit de... Tens fred? Agafar... Agafar coses de fred. Sí, però sense passar-se a l'extrem de dir agafo jaquetes d'aquestes de borrego, no cal, perquè encara no fa aquest fred. Es pot donar que es donin... Hi ha jaquetes més primes, però són jaquetes. Seria qüestió de portar potser una samarreta de tirants, o amb màniga curta, fins i tot...
I amb una jaqueta, no?, per poder-te abrigar si tens una miqueta de fred, no? Un folar, un folar sempre ajuda. Si al vespre dius, mira, donant el dia fa calor i no el fa servir, però al vespre segurament t'anirà de luxe perquè tens una mica de fresqueta i t'ajudarà. I a més, les noies, per exemple, porteu faldilles o porteu vestits d'aquests, no?, que aneu amb les cames... Això amb una caçadora també s'arregla molt fàcil. Sí, però si tens fred tens totes les cames, això... Clar, l'altre problema, per exemple, són les mitges. Clar, quines mitges et poses? Ara cap.
Perquè ara fas molt el ridícul. Molt, francament. Sí, perquè fas calor, no? No, home, perquè veus que les cames brillen, que encara tenen aquell to d'estiu, que encara pots ensenyar el moreno, no està blanc nuclear, però la mitja fa com nosa, no? Allò que veus la cama i dius...
De fet, passaràs molta calor, prova-ho. Però, per exemple, o a la nit, no? Si surts a la nit... Home, a la nit podria anar bé. No, no, diu que no, eh? Més que res per abrigar, no? Fa que no, fa que no m'acabar. De fer cas a tot el que dic, però... Per abrigar, tampoc? Jo crec que encara, encara no. De fet, ara està l'estiuet aquest de Sant Martí, que es diu que és com una espècie d'oasis d'estiu, però que no, perquè estem entrenant a la tardor. Però sembla que tinguem així una mica d'estelló, d'estiu. Sí, sí.
O sigui, a la nit... Per tant, si ens posem faldilla sense mitges... Jo aguantaria una setmaneta encara 10 dies sense mitges. 10 dies sense mitges, no? No me les poso fins al 15 d'octubre. Pots esperar. Fins que no caiguin les fulles, faci aquella olor a otoño o tardor. Allò humid, no? Això humid, exacte.
No, ho dic perquè, clar, és un problema que ens posem aquests dies pel tema del fred, pel tema del canvi, que ara a més del matí és el que dius tu, no? Al migdia fa calor, després si no tornes a casa fins la nit, per exemple, ja quan arriba el vespre et mors de fred. Què fas? Per això, o folar, o una caçadureta, o unes aquestes una mica més primes.
Clar, tema moto també és un drama, perquè si vas amb la moto, per exemple, has de portar mániga llarga, però després, què fas amb aquesta mániga llarga? És que això condiciona. Perquè et condiciona allà durant tot el dia, si només l'has utilitzat per desplaçar-te. Jo hi vaig empantar l'ocurs, amarrat la mániga llarga i a sobre portava una americana, perquè a les 7 i mitja, 8 del matí, no fa la calor que feia l'agost o el juliol al matí. Però si portes l'americana, perdona, empantar l'ocurs. A veure, Mireia, tu és la noia... Això és estupendo, això. Aquest és el problema, realment. Això es porta.
Sí, es porta, però el problema realment és que de la part superior del cos ho tens més o menys resolt, però el problema és què et poses a sota? És a dir, si vas en bandals curts, pots passar una part del dia bastant bé, però potser una altra part del dia comences a tenir una miqueta de fred.
Però si et poses pantalons llargs, per exemple... Pots tenir bastanta calor. Bastanta calor i després està aquella part bé. Clar, què et portes? Una muda? El bolso? El pantaló mitja cama, el que era el pantaló pirata, aquell que es portava fins al genoi. Però ja no es porta. Diguem-ho, no es porta. Cristina, t'agrada aquesta secció, em sembla? Ja ho veig, ja ho veig que t'agrada. Per cert, que dins d'aquesta secció de tot un... Pots treu la sintonia? Sí, per favor. Dins d'aquesta secció del tot un món de moda, amb la Mireia, que és la nostra experta...
És la nostra animatge, no? Tot plegat. Cada setmana ens portaràs un parell de paraules de la moda una mica curioses i estranyes per nosaltres. Estranyes... Habituals per tu, per exemple. Diferents. Avui parlem del fitting i del sitting. Ah!
Bé, comencem pel... Però tot això, ho has de dir, ha englobat dins del que veníem parlant de les Fashion Weeks, perquè si el treus a context llavors té meeting i seating, tenen altres conceptes. Fashion Week, la de Nova York és del 5 al 12 de setembre, la de Londres del 13 al 17 de setembre, la de Milán...
la del 8-23 de setembre i la de París és la que està ara fins al 2 d'octubre que ja vam descobrir la setmana passada que són passarel·les perquè així la indústria sap per on anirà la tendència s'activi per la pròxima temporada ara estan venent l'estiu del 2014
Estàs molt posat, eh, Jordi? No, no, perdona, això és perquè la setmana passada va explicar... Cada setmana et faré la pregunta del diccionari de l'anterior, a veure si te'n recordes. No cal, no cal, però és que, mira, aprofito per fer una herenga personal, perquè els col·laboradors es pensen que venen aquí i que diuen les coses i jo no m'entero. I hi ha moltes vegades que és veritat que no m'entero, jo ho accepto, perquè estic amb les músiques, estic aquí pensant què dir i tal, però la majoria de vegades, no ho sé...
A mi ara, de moment, em consta que per almenys... Veus, a tu sí, no? No, i el senyor Benito també, i hi ha moltes altres accions, Jordi, home. Sí, sí. Però per què t'ho prens malament? Si tothom t'ho diu bé, de debò. Pregunta-li què és Paisley. Paisley, sí, home, el Paisley és un tipus de teixit que es fa a Escòcia, prové d'Escòcia, i són com llàgrimes, no? Molt bé, exacte, un aplaudiment per com ho fes. Bé, escolta, no estem per parlar de mi, sinó per parlar del fitting. Què és el fitting?
Et pots imaginar alguna cosa del que sigui el fitting o vols provar? Fit és un tipus de... Get fit, per exemple? Va per aquí o no? És a primar-se? Clar, és això. Si ho treus de dins del context, el que seria moda, fashion week, té un altre significat totalment diferent. Perquè fit pot ser des d'entrenament fins a posar-se en forma, dins del món de l'esport. Però dins del món de la moda, el fitting seria la prèvia...
a fer la desfilada o el desfile de qualsevol marca dissenyador una setmana abans que es faci la setmana de Fashion Week. És a dir, és com una prèvia. Com la preparació, no? Com un assaig. Exacte, és com un assaig, però es diu fitting. I això és el fitting. Exacte, es prou en totes les models que tenen el seu...
la seva fitxa, per dir-ho d'una manera, amb la seva roba, el seu pentinat, les sabates, la mida... Recrea l'ambient, la llum, el so... Perquè si estigui perfecte, no? Exacte. Però no és una prova jo de dir, no, aneu vestides normal... No, no, si ho fos en tot, com si en aquell moment hi hagués públic, ho proven, per no deixar res per l'últim moment...
Per tant, no hi ha públic en el fitting. No, o sigui, no està oberta... Home, ara ja ho sabem, per si alguna vegada reu alguna invitació per anar a un fitting, ja sé què és, eh? Aquesta desfilada sense res. Exacte, pot ser que rebis invitacions, perquè normalment no està obert al públic, perquè, per exemple, si és Chanel, no deixarà entrar a tothom, però normalment tenen com una llista reservada o de gent que potser no pot accedir a la desfilada oficial...
doncs la passen, entre cometes, al fitting. Per cert, aquí algú hi hagués posat que es prepara a recrear l'ambient, la llum, el so, com serà la desfilada, les models, també proven el maquillatge, la roba i les sabates. I aquí entre parèntes hi dius importantíssim el tema de les sabates. Quants vídeos al YouTube has vist de noies desfilant caient-se, desguinçant-se al turmell? Això és perquè no han fet un bon fitting? No em sabria dir. No crec que tingui res a veure, jo crec bàsicament és que en aquell moment...
Sí, suposo que deu ser un mix max dels nervis, suposo que també...
Però clar, se suposa que en el fitting aquelles sabates ja les han provat. Clar, exacte. Per això dic que és important que en el fitting es provin la talla, la mida, si els hi fan a mida, si els hi han d'arreglar alguna part. És a dir, això és la base de tot el vestiment, perquè pot portar una pambela de 5 quilos, però si les sabates no li aguanten, no podrà caminar. Clar, però jo crec que és problema realment de les sabates, perquè n'hi ha algunes que caminar amb elles és una mica complicat. Sí. Perquè, Déu-n'hi-do, jo dic algunes que...
La noia comença a tremolar, anada cantonada, cantonada, i al final cau i dius, mare meva, és que no m'estrany amb les sabates que bota. Per cert, avui la segona paraula que aprenem a l'espai de moda és... Sitting.
Seating, amb dues ters, eh? Seating i seating, no? Exacte. Seating, home, a veure... Són els dos gerundis. Seating, sit, vol dir seure. Sí, exacte. Però dins, tornem... Dins del món de la passarel·la, per exemple, vol dir... No sigui el que ho has llegit. Ah, mira, el previ, quan entra la gent a la passarel·la i la col·loquen. Exacte. Ah, mira. Escolta, Cristina, vaig molt posada per la teva moda, també, eh? Exacte. Bueno, més o menys, lògica, no ho sé.
No, sí, sí, exacte, és el moment en què obren les portes, entra tothom, jo més o menys ho vaig comentar la setmana passada, hi ha el front row, que és la primera fila, que normalment és quan la primera gent que entra és bloggers, dissenyadors, gent d'influència, per dir-ho una manera.
Entren, senten en primera fila, a partir d'aquí, doncs, la segona, la tercera, premsa, fotògraf, càmeres, etc. Però va tot com en un ordre, és com una boda, que arribes i veus el paperet que posa el teu nom, la revista o el diari d'on vens, o la productora o el que sigui, posa el teu nom, el teu paperet i t'has de sentar. I tu tens el teu bioc i no t'has de moure d'allà, perquè al darrere tens un altre, la dret a l'esquerra...
Home, no perdràs el lloc, perquè allà t'han assenyat el teu lloc. No, home, però potser són tan estrictes que durant la desfilada no deixen, o que s'aixequi ningú. Home, és un bon ritual. No, durant la desfilada no pots aixecar. Per això dic, a veure, si t'entra i has d'anar, doncs... Ja vas preparat. En principi, vas preparat.
cosa que us convidem a tots els oients que tingueu dubtes sobre la moda, què posar-vos, sobretot plegat ens podeu fer arribar les vostres qüestions a lapenyadelmorro arroba gmail.com per exemple, o a través del xat a radiodesvern.com i el Sergi diu que perquè quan m'has preguntat a mi què és el que porto jo posat i com em vesteixo diu uf, si em veiessis a mi tot l'any és època ridícula per mi allò que comentava abans d'envestir-se entre temps però això ens passa més als nois que a les noies, no? o depèn
Al teu nòvio no li deu passar. Al teu nòvio no li deu passar perquè tu estàs allà, allà al costat. Chitxant. Clar, però els nois en general, tu, veus, no, que vestim fatal... Home, jo vaig empadistir, no visc cap noi amb uns arceis així de llana, que dins quina urticària que m'està agafant. Clar, clar. Però, bueno, sí que potser teniu una mica més de tendència a tirar el ridiculisme sense ofendre'us, però...
Si som ridículs, no diguem-ho. Tenim més dificultat ara d'escollir, diguéssim, un outfit, que és tot un conjunt de roba. No us dediqueu més d'un minut. No saben ben bé combinar peces de roba. Si no ens ho mirem, l'outfit de casa meva. La frase no l'has fet gaire bé. Gafo el primer que trobo a l'armari. L'outfit és el que portes tu a sobre.
Ah, perdona, l'outfit és el que jo porto a sobre? És el conjunt de sabata, pantaló, vestit o el que sigui. Aquesta paraula no l'hem fet ara. Jo te la pots estudiar i la setmana que no... No la sabia, a mi em dius, no, és que mira, tens un fitting de mà, ja sé el que és. Ara, l'outfit, aquesta paraula... Tens deures, estudiar la paraula. Estàvem amb el tema del fitting, que ja sabíem que era això de posar la gent en solfa abans d'entrar. Per cert, ja per acabar, i enllaçant una mica també amb el que deia el Sergi, i això que comentàvem avui, que és el tema central...
què porta durant l'entretemps, que és un drama. Quina època costa més trobar la roba adequada? Home, jo crec que és més difícil. Quan acaba l'estiu i comença la tarda d'hivern, que no pas quan ja acaba la primavera i comença l'estiu, perquè ja estàs a la primavera, que tens ganes de colors vius, de samarites de mania curta, de tirants, de, no sé, de posar-te les cames morenes ja i ensenyar uns pantalons curts que no ara, que no et ve de gust, tapar-te o abrigar-te o passar fred o anar amb un borrego i tres capes tipus una ceba i
Jo crec que és més difícil l'època d'ara, que estem ara, que és l'època ridícula màxima. Ridícula màxima, eh? Per tant, si algú se sent aquests dies malament... Ridícul que passi per aquí. O ridícul, perquè no es posa bé la roba, que no pateixi, que senzillament no és el tema. Per cert, avui està passant com una cosa així estranya amb el xat de RadioEsvern.com, perquè el Fergi està comentant coses que hem comentat nosaltres ja fa 10 minuts.
És que és possible que no estigui aquí, perquè ha fet un comentari abans. Ara, per exemple, acaba de posar, diu, estàs entrant en terreny pantanós, faldilles, mitges, ja sé per on vas punyar. Això ho hem fet nosaltres fa estona. Sergi, és una prova només. Ara són les 6.54 per nosaltres.
A veure quan llegiré això, a veure a quina hora serà, i posa-ho al xat, sisplau. Nosaltres hem d'acomiadar el programa i acabem, no sense abans connectar amb el Parlament de Catalunya. A veure, que ho estem fent avui tot el dia, acabem ja en l'última connexió, a veure si està parlant ara el diputat de l'ESCUP, David Fernández, o no, amb el seu torn de paraula. A veure si podem connectar amb el Parlament. Què?
El debat de política general a Catalunya Informació... Hi ha ràdio d'Esvern. És clar, perquè estem agafant la senyal de... Podem veure com van vestits? Així, jo de pas comentem. Així, aprofiten el tiro. És ràdio i no, però bueno, els rullos van sempre molt igual, els no molt trajats, i les dones tampoc no. Si les polítiques tampoc s'arrisquen molt, no? No, no s'atreveixen. A veure què diu. David Fernández, de l'Scup, escoltem-lo. Des de fa dècades. Deu reflexions...
llargues o curtes, i algunes preguntes concretes. Abans, això és un brot verd. Què? Què ha passat? Primera reflexió. Som on som, i més val saber-ho i dir-ho. Des dels primers mesos de compàs, en aquesta cambra de la Unitat Popular, hem dit que ens sentíem una mica a Matrix. Aquella pel·lícula de ciència-ficció, potser no tanta ficció, on hi ha dues realitats que conviuen, molt antagòniques,
la realitat del poder i la realitat del carrer. En s'hem pres la píndola vermella i... És com el neo de la política catalana. En quatre grans blocs i segurament per un principi fluidià de realitats cal saber. La Camacho? No, no, queda molt lluny.
perquè també hi ha un llenguatge... La Camacho és el... Jo no compararia. Com es diu? L'esmin d'aquell, no? L'agente Smith. La CUP. També faria els mateixos quatre blocs, però canviant els títols. Respecte al procés polític, diria en primer punt, absència encara en aquest país, en aquest poble, de sobirania política i econòmica. Quina música portaria? Està posada la Madrix. No és la famosa de Madrix, però aquesta és la de Madrix. La societat europea contemporània, també la catalana, per suposat, un frau
Estava parlant David Fernández amb la samarreta de Madrid. No sabem si posen samarreta de Madrid perquè no ho veiem. Home, posa 20 anys. I posa 20 anys a la samarreta però no veig el que posa sota. 20 anys. 20 anys de Madrid. No ho sabem. En fi, ho hem de deixar aquí perquè és tardíssim i la Carme que ha de fer les notícies d'aquí uns moments ja ens farà fora. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic?
Parlament versus música. Parlament versus música, per què? Home, Jordi, perquè has estat durant tota la primera hora connectant amb el Parlament i jugant amb les músiques que tindria cada polític. Bueno, perquè ens ho passem bé, eh? En fi, gràcies a tothom per haver escoltat el programa. La Carme Berdoia, la informació santjustenca. La Clàudia Barberà, l'espai de la gravadora, escoltant les opinions dels santjustencs. També les notícies positives de la Núria Oriol. L'Arnau Consul, la seva secció de llibres. I ara fa un moment, la Mireia Redondo, amb tot un món de moda. Mireia, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Gràcies.
I com sempre al Twitter i al Facebook del programa la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Fins demà. Que vagi bé. Ho deixem ara amb les notícies dalt a les 7, amb la Carme Berdoi al capdavant. Un programa que, per cert, l'informatiu vespre, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem aquesta hora una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous 26 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El cotxe guanya el transport públic des de Sant Just en la cursa de transport interurbana, que s'ha celebrat avui. El cotxe ha trigat 34 minuts fins a Palau Robert, mentre que en tramvia i metro la durada ha estat de més del doble. Municipis com Espluga o Sant Feliu ha guanyat el transport públic. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui, resumim però altres informacions destacades en titulars.
Aquesta cursa torna a posar de manifest la reivindicació de fer passar el tram baix pel carrer Laurea Miró.