La idea és, sobretot pensant en la gent jove i en la gent que ha d'entrar al mar o que pot tenir hores d'entrar al mar, donar-li una sèrie d'opcions més econòmiques. El Club Nàutic té una plantilla fixa de 19 persones que durant la temporada alta s'amplia fins a la trentena. Previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya, Francesc Figueroa, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs hem d'esperar aquesta tarda de dijous que encara els núvols siguin abundants al quadrant nord-est. De fet, fins i tot no descartem que puguin deixar algun ruixat.
La resta de Catalunya, bàsicament, s'imposa el cel serè. Això sí, hi ha alguns núvols, evolució a punts de muntanya del Prepirineu, també del massís del port, també altres punts de la serrada litoral i perlitoral, però d'aquests núvols no esperem cap mena de precipitació. Per tant, en conjunt, domini del sol.
L'altra excepció sempre, o sol passar, és la vessant nord del Pirineu, la Vallaran, on allà està ennubolat, i encara van caient algunes precipitacions de caràcter feble amb cota neu, que encara és alta, uns 2.000 metres, però baixarà avui, al final del dia, i sobretot de cara a demà. I és que demà se'ns acosta un canvi de temps, que ja implicarà núvols al quadrat nord des del matí, litoral i perlitoral, a la resta s'imposarà el cel, serà...
de nou amb cobert el vessant nord del Pirineu, i a partir de migdia començaran, al migmatí, ja cauran alguns ruixats al quadrat nord-est, també al Pirineu i al Pirineu pel creixement de nubulades, en fi, que la tarda serà una mica més moguda. Sobretot Pirineu, al Pirineu i al nord-est, perquè la resta encara s'imposarà el cel bàsicament asserenat o poc ennubulat. Això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amador. En vol, ho acabem de conèixer, el jugador del Barça, Juanín García, ha anunciat que segueix el club blau granà per una temporada més. D'altra banda, hi ha novetats sobre la venda d'entrades per a la Copa Catalunya de Futbol que es disputarà dimecres vinent, 29 de maig, al Camp d'Esports de Lleida, amb el Barça i l'Espanyol com a protagonistes. Els preus de les entrades són de 20 euros, l'entrada a tribuna, 15 la de lateral i 10 la de gol. Els nens menors d'11 anys no pagaran entrades.
Notícies en xarxa. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com,
comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvear-me. Us parla i us saluda Jordi Domènech i us daré fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem a l'equip habitual, al capdavant de la qualitat Sant Justenca, Carme, Perdo i Torra.
Bona tarda, Carme. D'on ve avui la gent que ens acompanya de públic a l'estudi número 1 de la ràdio? De... Ballerana. Ballerana, que al costat. Ei, gent de Ballerana, sou guais. Sempre fa gràcia, quin sigui el poble que diem. Sí, perquè el que sé que tu inventes sempre fa gràcia, perquè penso, mira quina inventiva que té la Carme Berrotoll, que últimament no sortim del Baix Llobregat, tot s'ha de dir. Avui al programa parlarem de... Sí, ahir vam anar al Bages.
Ah, hi ha el Bages, són fruitors de Bages, que és un poble del Bages que ve gent a veure'ns sempre. En fi, avui al programa parlarem de diverses coses. Per exemple, parlarem amb la Gina Tosses, una de les redactores en cap de la Vall d'Avers, l'única revista mensual de Sant Just d'Esvern i que ja d'aquí uns dies està a punt d'arribar a totes les llars del municipi i ens explicarà quins són els continguts que tractaran, entre ells, per exemple, una entrevista
que ha fet la Clara Aguilar al grup, com es diu, Sweet Kids Brothers. Molt bé. Sí, és que, escolta, tinc un problema amb els auriculars, després me'ls canviaré. En fi, Carme, també tenim avui el programa, la Rose Arts amb Educació Canina, la Júlia Tmella i l'examen de la selectivitat, que ja el tenim aquí, avui amb més proves,
i també el programa Els Gunis de Sant Just amb el Dani Martínez i el Joan Cirivella. A més a més, també avui ens visitarà l'actor Adrià Collado, que molts el recordareu perquè és el company del Mauri a la sèrie Aquí no hi ha gent viva i que fa dos anys que viu a Sant Just. Ens explicarà els seus projectes professionals i acabarem parlant de llibres amb l'Arnau Consul. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
M'hi he dit...
A més, demanava al govern de Mariano Rajoy que actués fent una reforma fiscal amb la qual es baixessin els impostos perquè el procés de càstig per les classes mitjanes estava sent molt fort. De fet, Aznar continua sent trending topic, malgrat que han passat ja dos dies d'aquella entrevista. Què és el que ha comentat la gent sobre tot aquest tema durant aquestes hores?
Comentari de Susana Grisso responent, en aquest cas, a una pregunta de Toni Blanc sobre l'entrevista i diu... ¿Cómo, Toni Blanc? Yo he cenado con Aznar y charlado con él de temas de Estado y me parece una bajeza su manejo de la entrevista. Seguim amb el comentari d'indignació, en aquest cas, de la Txarana, que diu... Txarana, perdona, ex-Sant Justenca, també. Ja no veu aquí al municipi, però durant molts anys he viscut a Sant Just. Comenta... ¿Qué diu l'Aznar? Que si cal tornar a la política? Per favor. Però com pot tenir tanta barra aquest teu? És lamentable. Quina vergonya.
I acabem amb la creença de l'Andrés Rodríguez que diu lo de Aznar es una de esas cortinas de humo de las que tanto hablaba Rajoy cuando gobernava el PSOE. Hablar d'Aznar y no de la crisis o del paro. Avui també ha sigut un tòpic en tema esportiu el jugador Isco, perquè el Madrid ha fet una primera oferta per fer-se amb ell.
Ahir a la tarda es va organitzar una reunió al Santiago Bernabéu entre representants del Màlaga, del jugador i del propi Club Blanc, en què es va negociar el traspàs del futbolista. El preu serien 20 milions més Callejón. Tema esportiu a Twitter i del Madrid. Què diu la gent? Doncs la majoria de comentaris han anat dedicats i dirigits al mateix jugador. És el cas del López, que diu Isco Alarcón, que ganes tengo de verte celebrando los goles con la camiseta del Real Madrid. Un altre és el Francisco.
que comenta, el tren del Real solo pasa una vez, puede que sea un all-in, pero si te sales serás legendario. Y acabem amb l'agraïment del Pablo Martín, que diu, es como hubiera gustado que te quedases otro año, pero por lo menos lo disfrute. Espero que el Real Madrid no se lo cargue. Gracias, Crac. Gràcies, Cristina, per aquests 30 tòpics. A la segona hora, al començament més, passem ara a les notícies de Sant Just i ho fem parlant de la festa torneig d'aquest dissabte. Joan Petit.
Atenció, perquè ja anem sabent més coses sobre la competició d'aquesta associació, Joan Petit, contra el càncer infantil, i que l'acte central serà aquest dissabte amb aquesta festa Tornets. Una trentena d'equips d'hoquei participaran dissabte en aquesta tretzena edició i assistiran uns 240 nens
d'entre 3 a 6 anys en aquest acte lúdic, esportiu i solidari que es farà a la bona aigua. Per cert, també volia comentar que som molt petits, aquests nens, de 3 a 6 anys, els que participin al torneig. L'objectiu principal és lluitar contra el càncer infantil a través de l'esport. Coses a comentar. La primera és que al matí hi haurà un programa especial de ràdio d'Esvern, que es podrà escoltar a través d'internet i de la freqüència normal 9.8.fm amb la Carme Verdoi i altres estrelles secundàries...
de la ràdio. Carme, ja ho teniu tot preparat o no? S'està preparant. S'està preparant, eh? Sí, sí, sí. El que hi haurà, a més a més, són 240 nens i nenes aquest dissabte a la Bona Aigua que participaran en aquest torneig. Al matí també estaran participant d'activitats que hi hagi durant el dia a la Bona Aigua i l'objectiu concret de la festa d'aquest any és a cap de fons per ajudar en la investigació que fa l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica
de l'Hospital Valdebron sobre cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os. És una fundació, la Fundació Joan Petit, que lluita contra aquesta malaltia en general. Cada any se centra en un tema concret. Aquest any és aquesta qüestió que hem comentat. I és una fundació que va sorgir arran de l'experiència del Joan Petit, un nen amant de l'hoquei, que va haver de lluitar contra un tumor. Per això és un torneig d'hoquei i per això se centra
en nens i nenes d'aquesta edat de 3 a 6 anys. D'alguna manera, és un humanatge. I anem als nens i nenes que lluiten cada dia contra aquesta malaltia. I un dels objectius d'aquesta fundació també és justament que els nens i nenes entenguin en què consisteix el càncer i què representa.
Sant Just ara ha agafat el testimoni de l'organització de la Festa Tornets, que l'any passat es va fer a la Seu d'Urgell i el símbol, l'encena que no havíem comentat encara aquí a la Penya del Morro. Sí, una cullera de fusta. És una cullera de fusta, perquè és el que el Joan Petit utilitzava per jugar quan estava a l'hospital. Per cert, Carme, aquesta és una de les activitats més interessants d'aquest cap de setmana, però n'hi ha moltíssimes a Sant Just i avui ens hem assabentat que n'hi ha una altra.
Sí, hi ha la Festa de Botiguers, ajuda'm. També hi ha... Està lligada amb el Joan Patí, ja la Festa de Botiguers, sí. Hi ha la Setmana de la Taneu. La Setmana de la Taneu, correcte. I avui també hem sabut... La Festa de l'Esport. La Festa de l'Esport. És exacte, sí. És exacte.
Doncs avui ens ha arribat la promoció, aquí a l'Apanyol del Morro, que hi ha un espectacle de poemes musicats de Josep Carné, amb Sisko Cardona a la guitarra, Clara Aguilar al piano i Rosa Martínez a la veu. Això serà aquest dissabte a la tarda, a dos quarts de sis, a l'espai de Lliure Creació, Carme Malabé. Què està passant amb Sant Just? On és aquest escrai? És nou, jo crec.
És nou, és un nou espai de lliure creació de Carme Malanet. Dins del projecte Prop, aquest dissabte ens explicaran les seves motivacions per crear aquests tres joves enjustencs i musicant poemes de carner. En fi, de fet, és la inauguració de l'espai, d'aquest espai. Ah, molt bé, això. Sí.
T'enrevistaràs o què? Sí, sí. Alguna cosa farem, alguna cosa farem. En fi, passem a més activitats, perquè aquest vespre, d'aquí no res, hi ha una nova exposició al celler de Can Ginestar. Es titula Papers i dibuixes.
Aquesta música m'agrada per parlar de les exposicions que s'inauguren al celler de la Casa Modernista del Centre de Sant Just. És l'obra de l'artista Rosa Terruella, que es posa per primer cop al nostre municipi. És una mostra basada en la tècnica del gravat amb quadres de gran format i de tons sabris.
Sí, és una mostra que juga de fet amb el blanc i el grafit en blanc i negre, no és gaire colorista, i és una exposició fruit d'un procés que va començar el 2007 i influenciada per elements com la terra i el bosc. La terra i el bosc, que va anar pel camp i va dir, mira, agafo quatre pedres i quatre branquillons... És fruit de la seva inspiració. Exacte, una obra. De tota manera, creu que el paper de cadascú quan observi l'exposició sempre, doncs també, i la relació amb l'espai és important. Clar.
Ella, Rosa de Ruello, convina la seva activitat a Barcelona i a Polònia, on també ha exposat. Aquest vespre serà al celler de Can Genestà durant la inauguració, però també se la pot veure cada dissabte.
Per si algú mira l'exposició i té interès en comentar-la amb ella, ella hi serà. Es pot veure... Està molt bé. Quins dies? A quina hora? El dissabte? Pel matí o per la tarda estarà el dissabte? Dissabte només està oberta al matí. Ah, només està oberta al matí. Per tant, serà cada dissabte al matí fins al 16 de juny al celler. No, no, no. Està bé comentar-ho això, que estarà cada dissabte la pròpia autora aquí al celler de Can Gin està amb la seva exposició, perquè a vegades hi ha gent allà que està sentada o pel voltant i no sabem que poden ser ells. I si no ens agrada, correm el risc de dir...
Quina merda, per exemple. I llavors, clar, està allà al costat la dona, que ho sapigueu. Si aneu dissent al matí, mesureu els vostres comentaris. O no, com a mínim, tingueu la informació. Parlem ara ja, per acabar aquest espai de notícies de Sant Just, de noves activitats a Sant Just d'Esvern. Aquesta setmana, el Photoshopping.
És una iniciativa que pretén unir els comerços locals amb exposicions fotogràfiques. Una vintena d'establiments de Sant Just acolliran les properes setmanes una vintena també de mostres de fotos. Avui s'hi regura la primera. L'objectiu és que la ciutadania Sant Justenca pugui visitar. Què passa?
Tens problemes amb els auriculars? Jo també. Fem una crida. He estat escoltant diferents auriculars de la ràdio i no és per re, però això s'està enfonsant. Fem una crida al Departament Tècnic de Ràdio d'Esvern que solucioni el problema el més bé possible. Gràcies.
Bé, estem parlant del photoshopping, Carme. Sí, a veure, això és que el que es vol és que la ciutadania Sant Justenca visiti com a mínim 16 d'aquests comerços, on hi haurà exposada en la foto, ai, en la foto, diferents fotos, i participin així, si se'n visiten almenys 16, en un sorteig de 500 euros en compres a les botigues d'extraliments que formen part del photoshopping. Perdona, només visitant sense comprar res, eh?
O sigui, només visitant? Sí, jo crec que sí. O sigui, tu entres a la tenda... A ver, en algun lloc no pots comprar res perquè no és ben bé. Vull dir, vostè és un concessionari de cotxes. Ah, val. Ahir no es poden comprar cotxes, no? Bueno, vull dir que, clar, si cadascú ha de comprar... La idea és que es visiti. Es visiti prou. A ver, escolta, a ver, això ens interessa. Només visitant ja podem fer un recorregut. Per exemple, demà al matí, eh? No, és a partir de l'1 de juny, això. Ah, a partir de l'1 de juny, d'acord. Això sí que és juny fotogràfic. Això és a partir del dia 1 i fins a finals de mes. Molt bé. Ja, per tant, anirem parlant quan s'acosti.
En tot cas, el que sí que forma part també d'aquest juny fotogràfic és una mostra que s'estrena avui, una mostra de Quim Ferrero, que estarà al CIM i al Bar de Can Genestà, es podrà visitar fins al dia 16 de juny. I, d'altra banda, una altra de les idees, és una exposició als Jardins de Can Genestà, que també s'hi inaugura avui, a les 8 del vespre. Ah, molt bé. Sí, que és la mostra de fotos d'avis i nets. Sí que s'hi inauguren coses avui a Can Genestà, no? Tres exposicions. Hi ha tres exposicions de cop. Està molt bé, eh? Perquè Sant Jus, això sí que ho tenim. Passa l'hivern, la gent surt de casa i ho inaugura tot de cop.
I una altra idea que potser us semblarà interessant, que es farà un plafó gegant. Un plafó gegant? Amb fotos de gent de Sant Just que s'instal·la al casal de joves. Ah. Llavors tu aniràs un dia i diràs, mira, porto aquesta foto. Ah, però sí, jo vull portar una. Però no té perquè ser teva de tu mateix, eh? Vull dir, pots ser una foto a un altaveu i la pots portar. Puc portar una d'una situació compromesa? No, mentre no sigui ofensiu. Ah, perquè si aquí l'altre dia... Bé, justament l'únic que entendís que no va ser ofensiu. Ja, és que jo clar, jo anava per aquí, perquè ara ja vas veure uns col·laboradors d'aquí de la ràdio.
que estaven a tota la zona davant del lavabo, aquí a la zona de la fotovolcadora, i vaig aprofitar de fer una foto amb el mòbil. Doncs no, ha de ser... Llavors la idea és que tothom pugui portar la seva foto i a final de mes, el 30 de juny, es cridarà a tota la gent que hi ha participat i es farà una foto tots junts amb el plafó gegant. Molt bé, i això qui ho organitza? L'agrupació fotogràfica Sant Just, la unió de botigues i comerciants i la regidoria de comerç.
Tens ja... Jo tinc una fotografia pensada. Portaré una fotografia vostra, Carme i Cristina, mentre estiguem fent un dia la secció d'aquestes notícies. No té per què ser de Sant Just la foto, eh? No, no, no. Tens una foto de... La portaré perquè em dóna la gana a mi, no per res del món. En fi, ja sabeu que teniu més notícies inquietants i intrigants a partir de les 7 a l'informatiu vespre. Bona tarda. Carme, que vagi bé. Adéu. Adéu, adéu, adéu.
En aquests moments, 5 i 20 de la tarda, connectem amb la Gina Toses, que està a la Vall d'Avers.
I continuem a la penya del morro. Ens ocupem ara, com cada mes, centrem la nostra atenció en l'única revista mensual de Sant Just d'Esvern, editada des de l'Ateneu de Sant Just, la Vall d'Avers. I com cada setmana tenim una de les seves redactores, redactora en cap de la Vall d'Avers, que és la Gina Tosa. Gina, bona tarda.
Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda des de la redacció de la Vall d'Avers, no? M'imagino que estàs allà acabant de preparar tot plegat perquè la setmana que ve ja arriba a totes les llars de Sant Jurs aquesta revista. Aquest mes heu parlat de diferents temes, la portada dirigida al torneig Joan Petit, no?
Sí, exacte. M'hem volgut dedicar-li perquè segurament serà l'esdeveniment esportiu més important...
de Sant Just d'aquest any i ja portem, bé, el mes passat vam anunciar el que seria la presentació i aquest mes doncs hi dediquem portada com Déu mana amb el titular amb en Joan Petit, Més Fos contra el Càncer. Sí, de fet aquesta associació contra el càncer infantil que cada any dedica aquest torneig per lluitar contra el càncer infantil precisament a una població catalana diferent i aquest any és el torn de Sant Just. La portada com és, Gina?
A la portada tenim els dos ninos, diguem, que van estar...
presents a la presentació. Sí. Que un era un jugador de hockey, bueno, de fet els dos són jugadors de hockey, i un està assegut, l'altre està de peu. No sé, els que vam ser a la presentació segurament els identificareu. Molt bé. Doncs aquesta portada de la Vall de Verda, el proper número, que ja està a punt d'arribar, i per cert també del Torrent Joan Petit, aquest dissabte, justament 25 de maig,
Hi ha el torneig pròpiament amb les diferents competicions d'hoquei, em sembla, aquí a la bona aigua. Alguna cosa més que vulguis comentar sobre aquest tema, a part de la crònica especial de la presentació que es podrà llegir a la Vall d'Avers i tot plegat, Gina?
No, només que va ser una llàstima, esperàvem la presència de l'Èrica Vidal, i va ser el gran absent de la jornada, però bé, amb un vídeo d'alguna manera hi va ser i va donar el seu suport. Sí, de fet, l'Èrica Vidal és el padrí d'aquest torneig, i no va anar perquè estava convocat justament a la semifinal contra el Bayern de Múnich, eh?
que pel que es va fer allà ja podria haver vingut al torneig Joan Petit de Sant Just. En fi, parlem d'una altra qüestió que també comenteu a la Vall d'Avers en aquest mes, i és el bateig de la nova sala Isidor Cònsul, antigament anomenada les golfes de Can Ginestar. Exacte. Sí, vam voler assistir a aquest acte, i de fet molta gent de Sant Just ho va voler fer, que les golfes
es van quedar petites perquè realment estava plena. Perdona, les golfes no, ara s'ha de dir la sala Isidore Cònsul. Exacte, perdona, la sala Isidore Cònsul, parlem amb propietat. Clar. Sí, llavors vam estar allà el 24 d'abril i vam fer una crònica per la gent que s'ho va perdre o la gent que hi va anar i que ho vulgui recordar. I més que res res resaltem l'enginy que van tenir els dos fills, l'Arnau i el Roger,
que van presentar la nova pàgina web dedicada al seu pare i després van establir un diàleg parlant de literatura, parlant d'unes certes reflexions, que van establir un diàleg amb el seu pare. Era la veu gravada, muntada, de tal manera que es podia mantenir una conversa
i a tots jo crec que ens va deixar bastant sorpresos. Sí, va ser molt emocionant, tot plegat, no? A més a més també hi havia autoritats, l'alcalde, els regidors, en fi, i la sala a tope, a tope. A partir d'ara la sala Isidore Consol, gran editor que ens va deixar ja fa un temps. I acabem aquest repàs per alguns continguts de la Vall d'Avers d'aquest mes de maig amb una entrevista...
que ha fet la Clara Aguilar al Sweet Cage Brothers.
Com ens agraden els Sweet Cage Brothers aquí a la penya del morro. Sempre que tenim ocasió posem aquesta peça, és una actuació que vam fer en directe ja fa uns anys en un programa especial que vam fer aquí a Can Gina està. El Víctor i el Pere Puertas, que són els Sweet Cage Brothers, són de Sant Just i jo crec que ara ja podem dir que són els millors bluesmen de Catalunya i no sé si ja...
d'Europa, no? Perquè han guanyat segons en un dels millors concursos de bluesmans del món que es fa als Estats Units. Exacte, sí. La Clara és agosarada i els considera un dels millors duets de blues de tot l'estat. Ella ja abarca l'estat perquè sí, han quedat segons en l'International Blues Challenge que es diu, que és un concurs anual que es fa a Memphis.
i competien contra 80 projectes i ells han quedat segons. Sí, sí, no, no, increïble. A més a més, em sembla que un dels dos, no sé si és el Pere, que està vivint a Dallas, pot ser? Sí, exacte. I han fet l'entrevista amb el Víctor aquí i per Skype. Què explica en l'entrevista de la seva experiència allà als Estats Units?
Doncs el Pere, realment, és curiós perquè ens explica com ha volgut canviar-se el nom, perquè el tema del... Fins fa molt temps, quan ell era professor a Canigó, li deien Peter, però no li acabava d'agradar, no li acabava d'agradar, i llavors... Perdona, el Pere va ser professor a l'escola Canigó d'aquí de Sant Just de Música, entenc.
Sí, sí, sí. Sí, sí, exacte, va ser professor d'aquí. I els seus alumnes ja li deien Peter. Li deien Peter, sí, per tot aquest rollo del blues i tal, no? Li van convertir en anglès el nom. I no, però llavors aquí va ser, espera't, que aquí la Clara ho explicava, en Daninello, que és un saxofonista... Home, i tant, i tant, un dels grans també. Un dels grans, el va batejar com a Santos Puertas.
Santos Puertas? Sí. I es va dir Santos Puertas allà als Estats Units? Exacte, exacte. Es va dir Santos Puertas i aquesta és una de les anècdotes que ens explica entre moltes altres. Que bo, que bo. Doncs haurem d'estar atents a aquesta entrevista que té molt bona pinta en el proper número de la Vall d'Avers. Home, sempre que hi ha la Vall d'Avers i aquí també ho compartim, no? Cada vegada que hi ha un Sant Justenc
uns injustens que fan coses i tenen ressò, nosaltres ens sentim molt orgullosos, perquè l'altre dia això m'ho deien, diu, sí, diu, és que això fa poble, no, Gina?
Sí, sí, exacte. Nosaltres sempre estem a la casa dels talents i realment et sorprèn, no?, perquè Sant Jus, sent petit com és, hi ha gent que ressalta, hi ha gent que té projectes molt bons i, mira, i que travessen fronteres, no?, en aquest cas. Home, Sant Jus no és per re, però ara, a moda reflexió, és un poble molt especial, no?, perquè amb apena 16.000 habitants, però fan coses molt interessants. De vegades penso, si Sant Jus tingués...
no sé, 40, 50.000 habitants, com algun dels pobles d'aquí de la comarca, seríem l'hòstia o perdríem aquesta essència que només és característica perquè som pocs però ben avinguts? Gina, tu què penses? No ho sé, no ho sé, la veritat és que... Bueno, jo crec que seríem...
Seríem igual de poters i seríem igual de bons, però multiplicats. Multiplicat, no? Encara més. Hi hauria dos dinastoses o tres, no? Molt bé, doncs Gina, moltíssimes gràcies. Directament des de la Vall d'Avers que tinguis una bona tarda i ens tornarem a retrobar d'aquí tres o quatre setmanes parlant ja de la propera edició que serà el juny, que no sé si ja heu començat a pensar temes de cara al proper número.
Sí, sí, ja tenim temes, ja tenim temes. El que passa és que bé, ja us els presentaré en un seu moment. Val, no desvellir res, no desvellir res, eh? Que la redacció de la Vall de Perra està allà en conclava, reunida i secreta. En fi, Gina, que vagi bé. Moltes gràcies. Bona tarda. Adéu. Gràcies.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. I en aquests moments, en punt dos quarts de sis de la tarda.
I amb la seva simpatia natural i nata, que fa ràbia, Júlia Etmella, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, que portes la samarreta molt xula, que ja t'ho he comentat, amb un cor i a sobre les lletres Girls, just wanna to have fun. I que jo t'ho he dit, Júlia, coneixes aquesta cançó, quina és? I tu, no, no sé quina és. Ara sí, ara sí. És aquesta, la mítica. Cindy Lauper, dos anys 80. Com que ets jove, fa ràbia a matar, i ja no la coneixes. Però quants anys tens tu, Júlia? 17. Oh!
17 anys, a punt de fer... 18. No, no, no, no, no anava a dir això. No, no, 18, 18. No, no, no, no. Anava a dir... Sí, sí, treu la música del tot i del bon rotllo, perquè a punt de fer la selectivitat. T'ha canviat la cara i el bon rotllo que portaves fa un moment. No, avui no. Sí. Avui no, perquè tinc una bona notícia, Jordi. Ah, sí? Que s'ha suspès l'activitat? Tant de bo. No.
Però saps que es fa el juny i es fa el setembre, no?, per aquells que recuperen alguna cosa de batxillerat i tal. Sí, sí.
Doncs no he de recuperar res i la puc fer el juny. Ah, molt bé. Ah, molt bé. Anem de bona. Un aplaudiment. Has aprovat totes les assignatures de primer i de segon de batxillerat i, per tant, te'n vas directament cap a la fase final, que és la selectivitat d'aquí un país de tres dies. Millor fer-la el juny que l'on setembre, que t'hagis de passar tot l'estiu estudiant. Han suspès alguns per això o no? Sí, a tanta gent li ha quedat. Ostres, quin pal. Tu, Cristina, et va quedar pel setembre? No. A mi tampoc, eh? A mi tampoc.
En fi, doncs una abraçada. És que jo crec que abans... Bueno, no sé, potser ho recordo moltament, però no li quedava ningú, no? És que jo crec que... A la meva escola, bastanta gent, eh? O sigui, et quedaven repeties directament, no? A mi, jo recordo que si et quedaven, ara les aprovaves i podies anar al setembre, però eren un o dos. O sigui, molt poca gent. I amb tots els respectes, potser una mica el més... A veure, a la meva classe, potser han sigut tres o quatre. Però els del científic, per exemple...
El munt de gent li ha quedat química, mates... Bé, hi ha la selectivitat d'aquí uns quants dies. Això ja ho tenim aquí, això. Això ja ho tenim aquí, Júlia. Sí, amiga. D'aquí un parell de setmanes ben bones hi ha la selectivitat. Milers d'estudiants de tot Catalunya i joves de 17-18 anys.
Està una mica cagaig de por, com la Júlia. Per això nosaltres ens proposem utilitzar aquest espai com a espai de servei per ajudar-vos. Vosaltres sí que heu d'estudiar la selectivitat i ajudar-vos amb què? Amb les preguntes que s'han fet en alguns exàmens durant anys anteriors de la selectivitat. No ens digueu que no som enrotlles.
Júlia, ja fa uns quants dies que anem parlant de diferents temes, com per exemple, economia, català, castellà, hem parlat una mica d'història, i l'altre dia ens vas portar l'assignatura de cultura audiovisual, només ens vas portar dues preguntes, i ens vam quedar amb ganes de saber una mica què es pregunten aquesta assignatura, que no és obligatòria, que per tant no és comuna,
i que, vaja, es fa només com a crèdit, no?, d'optativa, d'alguna modalitat, d'algun batxillerat enrotllat. A veure, Cultura Audio... Per què? Vosaltres... Tu a quin institut vas?
Jo al Verge de la Salut. Aquí a Sant Feliu de Llobrecat. I no hi ha aquest de cultura audiovisual? No. No hi és, no. Jo l'hagués fet, si no, però... Clar, jo que recordi ara. Aquí a l'Institut de Sant Jus, em sembla que... No sé si hi ha, com a mínim a l'època no hi era. Potser té alguna modalitat d'artístic. Potser sí. Supòs, ho deu ser això, perquè no... En fi, va, preguntes de cultura audiovisual, Júlia, què tenim avui? Va, comencem. Sí. La primera diu, què és, en la narrativa audiovisual, el fora de camp? Fora de camp...
Fora de camp, la Cristina. Cristina respondrà que ja estudia periodisme i producció. Perdona, periodisme també, no? Sí, clar. Quan estàs en un plató, per exemple, o en una pel·lícula o el que sigui, hi ha dues càmeres que estan enfocades en dos personatges, quan la càmera ha traspassat l'altre lloc, és a dir, se'n va a l'altre lloc.
i hi ha com un contraplà, doncs això se li diu fora de camp. Ah, com si canviés d'allò? La perspectiva, sí. Ah, vale, vale. Era això o no? Tens la resposta, Júlia? No, avui no. Avui no? Oh! No, perquè dic, com que, clar, ells ho saben tot, doncs dic, avui no els hi porto. Val, val. Però fora de camp no és quan un objecte que tu vols enfocar està fora de quadre? Quan un personatge deixa de... Sí, no? Jo també ho havia llegit, això, no? És fora de quadre, em sembla, Cristina. No sé si la podríem donar per bona, eh? Jo...
Mira, aquesta resposta l'he llegit i era com si el personatge quedava fora de l'escena, fora del pla. Jo també, això està fora de camp, no entra a quadro. Sí, jo penso que sí. Aquella cadira està fora de pla, no, l'hem d'entrar dins el pla, no. Vinga, nois, matxaques, aneu cap allà. Després, per exemple, més preguntes de cultura audiovisual.
A què fa referència, ara en l'àmbit televisiu, al concepte feedback? Ah, feedback. Amb les persones, jo ho sé, que és tenir feeling, per exemple, però en l'àmbit audiovisual, clar, quan tens feedback amb una persona... Ah, bé, clar, sí, sí, sí. Clar, tens un feedback, hi ha una anada i una tornada, hi ha coses així. A què fa referència en l'àmbit televisiu al concepte de feedback?
no ho sé. Resposta, no? Resposta. És allò de tornar enrere, no? No. Allò és un flashback. A veure, va, més preguntes. Sí, Julià, fatal, eh? Més preguntes. No, no, Jordi, però ho has de saber tu, que és un feedback. Jo t'he dit, en les persones sí que sé què és, però en matèria audiovisual no. No, no, no. Home, a més no tens la resposta. O sigui, jo em puc dir qualsevol cosa i tu diries, ah, sí, perquè no tens la resposta, no? Doncs mira, un feedback en l'àmbit visual és quan tu enfoques algú
I aquest altre també té una càmera. Et saluda, no? Des de la càmera. I també t'està enfocant a tu i llavors hi ha un feedback aquí. A veure, tercera pregunta. Anomeneu, com a mínim, aquesta te l'heu de saber, us l'heu de saber, perquè si no ja...
Anomeneu, com a mínim, quatre dels diferents gèneres televisius que podem trobar en una programació televisiva qualsevol. Per exemple, una sitcom, no? Ah, ara sí. Un late night. Jo és que només sé aquesta cosa. Un sálvame. No, per exemple, un reality, un talent show, un informatiu, no sé... Els dibuixos animats, què seria? Dibuixos animats? Una telemovie, sí, programació infantil, no? Dibuixos animats, sobrenes infantils, molt bé. Què més?
Un moment, telemóvil? Una pel·lícula. Una telemóvil és una pel·lícula que dura una hora i mitja però que ha estat concebuda sempre per passar-se a televisió, no al cinema.
Aquelles que diuen amb col·laboració de no sé què... Tornarem, s'ha fet, per exemple, telemúvies que s'han fet ara fa poca a TV3, Olo a Colònia, em sembla que també s'ha de fer, vull dir, són telemúvies que es fan... Sarrallonga, Sarrallonga. Ah, vale, vale. Sarrallonga era telemúvies, sí, de dos capítols. De dos capítols, sí, allò que fan algun capítol. A veure, més preguntes. La següent. Aquesta... Jo no. Què és un píxel?
Home, això ho sabem tots, no? Tu no ets que és un píxel, Júlia? Home, sí, els quadradets aquells. La mínima expressió d'una imatge digital.
Ah, però els quadradets. Quan vaig a digital està feta de milions o de megapíxels, a no ser que tinguis la Game Gear, que és el que tenia jo, que era una consola molt petita, que tenia només 4 megapíxels, saps? I amb això ja són 8 píxels. Tenies un tabagot xí i quadradets. Efectivament, efectivament. I llavors amb 8 píxels ja havies d'imaginar-te que allò era el gran paisatge del món. Jordi, una aclaració perquè he trobat allò del fora de camp...
I teníeu raó, eh, vosaltres? El que jo he explicat és el salt de càmera. És el salt de càmera. Ara m'he quedat així i dic fora de camp. Doncs ho tenia claríssim. És el salt de càmera, que és quan la càmera passa a l'altra banda i és un salt de càmera. I el fora de camp és quan hi ha una acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera, que és això que explicàveu vosaltres.
Cristina, no passa res, això t'honora com a persona saber encaixar les derrotes, els fracassos Home, és que amb tant contingut ja arriba un moment que el cervell fa uns circuits És el que em passa a mi quan em preguntes per feedback, no? Això de confondre coses ens pot passar a tots, sobretot a la Júlia Atmetlla Bé, i acabem ja amb més preguntes, no?
Sí, la cinquena és, què és un muntatge en paral·lel? En paral·lel? Això és un muntatge que, per exemple, es pot fer al Molino de Barcelona, que està en aquella avinguda, o és un muntatge que es pot fer al Teatre Apolo o al Teatre Condal, que tot és un teatre d'aquella avinguda de Barcelona. És així o no? No, crec que no. No, o... No, és un muntatge que es fa...
En paral·lel. En paral·lel, molt bé, nena. Tu aprovaràs molt, eh? Sí, t'ho pregunten això. Jo, quan hagis fet comunicació audiovisual, ja tu m'he d'explicar. Jo t'ho explico. Un mutatge en paral·lel és quan tu tens dues accions o dues trames i les vas combinant a l'hora. Per exemple...
nosaltres estem aquí fent ràdio però que passen en moments i llocs diferents i les vas alternant nosaltres estem aquí fent ràdio i a Can Ginestar en aquests moments estan demanant alguna cosa al bar i si a més a més allà al bar estan escoltant la penya del morro per exemple doncs alhora la imatge és el que està passant aquí i després el que està passant allà intercalat
Ah, vale, sí, com fan a les sèries, no? Que deixen com una trama oberta i van canviant. Ara, dos trames paral·leles, claro. Bé... Muntatge, muntatge, jo... Clar, clar, clar. I l'última? L'última és...
Ara hem parlat d'audiovisual, tele i ara expliqueu en àmbit cinematogràfic el flashback. Ara sí, no? A veure, Júlia, què és un flashback? És quan el personatge recorda coses que li han passat anteriorment i torna al passat, no? Ara recordo una cosa que em va passar fa temps. I com es diu tornar endavant?
Hola, no sabia, eh. Cristina? Forward o alguna cosa així. Flash forward. Això ho vam aprendre tots quan vam veure la sèrie L'Osc, eh? Cada cop i volta. Ah, no l'ho he vist? Jo tampoc. Fins la tercera temporada tot eren flashbacks i a partir de la quarta ja tot eren flash forwards, que és el futur i el que passarà ja. I no hi ha el present.
Sí, també hi havia present, però per fer un flashback has de partir del present, Júlia. Si no, ja no seria un flashback. Bé, i acabem avui a la secció de la selectivitat parlant d'història. Atenció perquè avui selecciono unes preguntes que poden sortir a l'examen
que a més la signatura... No em miris, Cristina, que tu vas a buscar ja a la Wikipedia. Però quan no té la resposta... Ja se't veu quan on vas. Jordi, tu tens el guió? El Jordi sí que l'està a buscar. No, no, ni estic busquant ni tinc la resposta. En fi... Avui portem una pregunta que jo crec que entrarà a la selectivitat d'aquest any. Ah, sí? Sí. Tu tens aquesta sensació? Sí, jo sé segur...
Que entraràs a l'activitat d'aquest any. Qui ho ha dit això? Ningú m'ha inventat jo. Tu has inventat tu? La pregunta quina és? Qui és Huert?
Però com va entrar això? Però si... Què té a veure amb la història? Jo vull que entri. Mira. Però què? Aquest home, quan continuï fent tonteries, entrarà a la història. T'ho asseguro jo. Ja, ja, ja. Si no és que ha entrat ja. Sí, per la porta del... Ha entrat pels anals de la història. Concretament. De totes formes... No, però entrarà perquè morirà guillotinat per alguna cosa així. Ja, ja, ja.
Jo li adelanto des d'aquí. Sí, sí, sí. Molt bé, enviem missatges positius i bonics a la vida. En fi, aquesta pregunta és evident que no sortirà, Júlia. Evidentment que no, però s'havia de fer. Era una broma teva? Sí, era una broma meva. Era per anunciar-ho ja. No, no, perquè avui deixa't explicar un feedback. Ai, un flashback. Un feedback. No, un flashback.
Avui a Història hem estat parlant d'això de l'últim segle i tal.
i estàvem parlant de l'11M i tot això, i tot el que va passar a Maznar i tal, i a mi jo ho sento molt, però és que tot el que va passar a Maznar passarà el mateix, però ara en contra d'Isa Aceves es dirà obert. O no? No, no, no, jo aquí no estic pròpia, perquè mires a mi com busquen, em sembla molt bé unes reflexions que fas. Júlia.
Si vols, canviem la secció i muntem una taula de debat polític. No, no, no. Perquè et veig enfadada i emprenyada, eh? Jo estic molt d'acord amb tots els polítics, em cauen igual de bé tots. O sigui, siguin del PP, del PSOE, d'esquerra, d'on siguin. Però... Però... Però s'està emprenent una mica.
Bé, és un sentiment generalitzat, no estàs sola. Sí, per això ho dic. També ho dic. Tens preguntes per això o no? Sí, anem a les preguntes sèries. La primera és, expliqueu quin tipus d'estat era el franquista i la repressió que va exercir sobre els vençuts.
Veig que avui tot és monotema, eh? No, no, és el que... Sí, Aznar, Huert, Franco, eh? Veig que... Està bé. No, no, que és broma, que és broma. Huert, Huert, no. No, no, és el que surt a les activitats... Escolta, és el franquisme. Home, evidentment, el tipus d'estat franquista era una dictadura, no?
Sí, una dictadura maquillada. Era una forma de govern en la qual el poder es concentrava en torn de la figura d'un sol individu. És el que diria jo. Generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es diu...
o l'autoprogramar-se el poder, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, per exemple, i una propensió a exercitar arbitrariamente el comandament en benefici de la minoria que li dóna suport.
la independència del govern respecte a la presència o no de consentiment per part de qualsevol dels governants i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder. Bàsicament així és el que diria jo, eh? A primera entrevista. Més o menys seria un bon començament i es podria continuar parlant del senat romà en caros de guerra o l'estat d'emergència, no?
No et pots enrotllar, no et pots enrotllar massa, perquè es volies explicar la repressió sobre els vençuts i clar, llavors... Bueno, clar, clar. No, no. Què diries sobre la repressió? Perdona? Què diries sobre la repressió? Home, doncs que tothom que estigui en contra d'aquest sistema i del partit polític que governa i del sistema autoritari, les passa putes. Això és real. Això és una primera, ja, també. És una primera, sí.
Això ja per començar. Jo crec que et ficaria en un deu ja. Amb les passa putes ja. Bueno, escolta, Júlia, ho hem de deixar aquí avui. No tenim més temps. La setmana que ve parlarem. La Cristina s'havia preparat la següent pregunta. Per què ho he fet? Estic dolent, eh? Estic dolent, Cristina, que volies parlar tu.
de la divisió. Home, ja la tenia aquí amb tu per fer tota l'explicació dona. Ho sento, no tenim més temps. El pròxim, el pròxim dia. En fi, Júlia, que vagi molt bé i fins dijous que ve. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments connectem amb la Roser Arts, la nostra educadora canina per parlar de gossos i coses. D'aquí uns moments a la penya del morró.
Fins demà!
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Experts.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Fa un mes... La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Entre de generia verds, saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Recte final de la primera hora del programa i ho fem com cada dijous parlant de gossos a la nostra secció d'educació canina.
Aquesta setmana, amb la Roser Arts, continuem parlant del tema que vam deixar ja fa uns dies, que és quan arriba un gos a casa i hi ha nens, o al revés. Roser, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, molt bé, bona tarda, vingui al programa. Escolta, avui fa un dia fantàstic, no sé com l'esteu vivint aquí a Vilanova, però m'imagino que al costat de la platja, el xiringuito, allà fa de bon estiu, no? Encara no, encara no. Ara, quan pengi el telèfon, agafaré els gossos i cap a baix, mira't.
Bé, doncs això ens havíem quedat. Què passa, no?, quan hi ha nens o hi ha un nadó, o al revés, eh?, quan tenim un gos i tenim un fill. Sí, sembla que vam tancar bastant bé l'última setmana el tema de quan arriba el nen i tenim un gos, anem al cas contrari avui. Quan arriba un gos a casa, però els nens ja estan a casa, no?
Exacte, un o diversos nens. Què és el primer que hem de tenir en compte, Roser? El primer que hem de tenir en compte és que l'entrada del gos, tenint en compte la redundància, que el primer que ha de tenir un gos és seguretat a l'espai, l'entrada ha de ser molt tranquil·la. Clar, quan hi ha nens, això és una mica complicat. Llavors, seria interessant anar a buscar el gos amb els nens.
D'acord? Que ja entrem tots a casa. O sigui que no estàs parant això tot a la porta... No, perquè això també carrega els nanos de ganes i de... I de nervis, no? I de emoció, no? I tot allà, el gos! I clar, jo m'imagino l'estampa típica, no? Si hi ha dos nens o no sé, els que siguin, allà a sobre del gos... Tot agafant-ho i agafant-ho, clar, diguéssim que això és el que no hem de fer, no ha de passar. Això no.
Val, val, val. O sigui, tranquil·litat i calma. Interessant també comentar-los a mode de joc que li parli un fluixet. Que fer entendre, sobretot si és bé bé, és un cadallet, fer entendre que és un bé bé, exacte, que és petit, no?, i que l'han de tenir cura i han de cuidar-lo com si fos fràgil. Val. Al principi, més que res perquè ho entenguin, perquè no serà exactament així, però...
D'entrada... Parlar-li fluixet uns quants dies, no?, com a mínim? Bé, l'arribada a casa. Ah, només l'arribada. I a poc a poc ja n'hi ha temps. Mira, l'ideal... Em sembla que la vam explicar, aquesta situació. L'ideal és quan arribem de casa...
l'adult porta el gos, assenta els nens al sopar i llavors els deixem el gos una estona. Una estona són dos minuts, tres minuts, a l'osubo, cinc minuts. I s'estan coneixent tranquil·lament, eh? Exacte. Llavors, és interessant fer participar els nens de les activitats. Caçem amb el gos, ja siguin les rutines de posar menjar o treure el carrer... És molt interessant també que el temps que passin junts
siguin més aviat tranquil. El tema del joc, fins que el gos no és adult, millor que no hi estiguin massa. Per què? Perquè crea situacions d'excitació, i el gos pot arribar a associar nens a excitació, i això a la llarga podria portar problemes. Llavors, és millor d'entrada allà, que si un dia s'escapa i s'esbre la situació, s'esvera, però que de norma,
sigui més aviat tranquil·la. Molt bé. I d'això anem prenent nota la primera vegada que arriba el gos a casa i hi ha nens, eh? Exacte. Llavors, què més podem fer? Bé, li hem de donar temps de descans al gos, d'alguna manera, que soni malament, hem de protegir el gos dels nens. Perquè és molt fàcil caure a la roda que el gos és com un peruix, no? O com una joguina.
Llavors, no. I com ho podem fer, això, per exemple? Doncs el que et deia, compartint coses tranquil·les. Per exemple, una bona siesta. Una bona siesta amb el gos és fantàstic. O sigui, deixar que el nen es faci la siesta amb el gos després de dinar és ideal. És una activitat ideal. Milloraran el vincle i estan compartint una estona de molta tranquil·litat. Tema passejos.
Hem comentat algun cop els jocs d'olors, d'amagar coses, o el tema de l'olisqueo que dèiem algun dia, això d'anar tirant trossets de franc foraterra cada vegada menys. Tot això ho pot fer el nen. Inclús, algun dia hem parlat de jocs, podem fer-los, reciclar material per fer jocs pels gossos. Quin tipus de material? Doncs des de corda, fent usos grossos fins a...
cartrons, els rotllets de cartó del lavabo o de la cuina. I ampolles de plàstic? Ampolles de plàstic, sí, sí, sí. Tot això que se'n pugui fer un foradet i pugui posar menjar dins i el gos ho pugui treure després, tot això molt interessant. Anem amb compte amb els materials, molt millor el cartró que el plàstic, per exemple, però, bueno, en un moment donat, per jugar no passa res. Els podem fer participar, ja deia, de les rutines de la higiene, que els respallin,
que li posin, no sé, hi ha alguns que porten colònia. Jo no els hi he posat massa vegades, però existeixen colònies per agossos, doncs si el volen posar una mica net també poden.
Tenir molt en compte que tot això sembla ara... Cuidado, perros con niños, cuidado. Però no, en realitat és molt interessant que un nen visqui amb un gos. Primera, perquè és més conscient de quines són les etapes de la vida, no? Perquè jo estiu molts més anys que nosaltres, per tant, és molt fàcil que s'enfrontin a l'amor d'un gos sent nens. És una manera d'entendre la vida coherent i natural, no?
guanyen paciència, perquè no és tan fàcil comunicar-se amb un gos, per exemple, guanyen autoestima, perquè agafen responsabilitats i els porten a fora a passejar, o tenen el control. D'aquesta manera també autocontrol amb ells mateixos, perquè per tot això que hem dit, que se li han de dir les coses amb cura... És interessant que els nens...
No el prenguin com... Clar, si ho veuen a casa, ho faran. El tema que sempre donem les ordres de manera molt militar, no? Amb els gossos.
Doncs això, bueno, tira una mica per terra aquesta idea. També s'ha d'ensenyar una mica als nens, no?, a estar amb el gos i a tractar el gos. Però moltes vegades potser ens podem trobar que els pares o els adults que estiguin a la família, per ells també sigui la primera vegada que estiguin amb el gos. Exacte. Hi ha alguna manera, així, eh?, general per donar quatre pistes de com es pot tractar bé el gos? Home, sí, sobretot els primers dies...
deixar-li una mica de marge, permetre-li, permetre-li coses, perquè ella es trobi a gust i a poc a poc ja... És com qualsevol altra convivència, en realitat. I anirem trobant la confiança i nosaltres anirem coneixent-lo amb ell i ella amb nosaltres i coneixent els límits de cada un. També els gossos, sobretot si els que fem joves, passen una edat que també proven, busquen els límits, igual que els nens. Vull?
Molt bé, doncs tot això referent a quan un gos arriba a casa i també hi ha nens, no sé si vols afegir alguna cosa més o podríem ja donar per tancat aquest capítol? Bé, no, ja n'hem parlat bastant. I és més del mateix, en realitat tot el que anem parlant, si parlem de por, si parlem de gosses, si parlem tot això, és bastant aplicable a qualsevol gos que entri a casa.
Sempre això, permetre una mica, donar espai i fomentar un bon vincle, que no estigui basat en la por i en el control, el vincle amb el gos, perquè és que guanya ell, però també guanya amb nosaltres, molt. El que dius tu, utilitzar el sentit comú, moltes vegades, és el millor? Sí, sí, és tal qual, en realitat, sí, és coherència, és tenir coherència i ja està.
I en el cas que tinguem un nadó, per dir-ho d'alguna manera, si el cadell també és petit, clar, quan arriben moltes d'aquestes coses que comentàvem ara, doncs no es poden arribar a fer, no? O sigui, en el cas de fer la ciïsta i tot això, però a l'hora de passejar, doncs potser no estan així, no? I aleshores del creixement... Sembla que hem parlat d'etapes de creixement de gust. Tingueu en compte que un cadell, la prioritat de fer ajos i tot això en quant a conductes higièniques, de fer la caca i el tipi fora...
Comença els 4 mesos, ben bé. Nosaltres ho intentem abans, però en realitat el gos està preparat això, els 3-4 mesos. Que fins al llavors sempre està a casa, o si surt... Jo, el consell, que sempre tenir un nadó i un cabell alhora, ens informem molt bé de les dues coses.
Sí, és que això anava a dir, és una pregunta aquesta, Cristina, que no sé si Roser, tu sabes millor que nosaltres, s'ha adonat alguna vegada, no?, perquè és un casco molt excepcional, és a dir, si tens un nadó, jo crec que no... l'últim que faràs és agafar un gos o un cadell, no? Home, no t'ho sé dir perquè no és el cas, no soc mare, però, vamos, si algun dia em plantejo ser mare, penso que serà una cosa que em plantejaré de manera única, no?, m'enfocaré molt en això. Llavors...
Però és possible també? És a dir, seria bo o seria negatiu tant pel nou com pel cadell? Jo crec que és ideal perquè creixerien junts. De fet, sí que conec cadells, cadells, cadells, potser no, o cadells que entren i el nen és petit, té 3 o 4 anys, i realment acaben creant-se amistat entre aquell nen i aquell gos, no? I tenen un enteniment que moltes vegades els pares no entenen. És perquè...
Perquè pensem, amb el tema de la comunicació, penseu que el llenguatge que fan servir els gossos, ja n'hem parlat algun cop, les senyals de calma i tota la pesca, és molt universal, en realitat. Nosaltres, quan tu entres en un ascensor i no coneixes la persona i hi ha una mica com de conflit, perquè ets una mica tínid a sobre, no entraràs directe mirant-lo als ulls i dient bon dia. Igual ho diràs per lo bajín i et posaràs a rascar el paperet que està arrencat del...
Doncs d'alguna manera els gossos fan això, i els nens és un llenguatge que el tenen encara desenvolupat, sobretot abans de parlar. En realitat és molt bo que creixin amb gossos, però fent les coses ben fetes, com tot.
Doncs, Roser, moltíssimes gràcies. Una setmana més per les teves informacions tan útils del món caní, que, juntament amb l'Albert, són els nostres dos educadors canins. Si alguna vegada teniu gos o gossa i voleu algun tipus de consulta, us podeu posar en contacte amb el programa a través de lapenyadelmorro arroba gmail.com, lapenyadelmorro arroba gmail.com, i nosaltres traslladarem el vostre cas, la vostra pregunta...
a la Roser. I si voleu ja una visita, també tranquils, perquè us faran la visita els nostres educadors canins. Que vagi bé i que et digui una bona setmana. Roser, bona tarda. Bona tarda. Adéu. I tots aquí ens connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de les 6 de la tarda i a la segona hora. Atenció, perquè tindrem el Dani Martínez i el Joan Sirivella, els nostres gunis de Sant Jús, a també l'Adrià Collado, actor de sèries com Aquí no hay quien viva o Lo que se vecina, i l'Arnau Cónsul, parlant de llibres d'avui
A la penya del morro, bona tarda, fins ara mateix. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El cotxe elèctric no aconsegueix la implantació esperada a Catalunya. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, ara mateix només circulen uns 900 vehicles d'aquest tipus. Una xifra molt lluny de la previsió que feia el govern català i que situava en l'horitzó del 2015 la circulació d'uns 75.000 cotxes elèctrics. El fet que siguin més cars i els desavantatges respecte dels vehicles de combustió...
En podrien ser alguns dels motius. Si més no, així ho creu el professor del Departament d'Enginyeria Elèctrica de la UPC, Ricard Bosch, ho ha dit a la xarxa. De base, ni que les bateries han millorat molt, són cares i sobretot que l'energia n'acumulen bastanta menys, o sigui, de l'ordre de 10 vegades menys, comparat amb un dipòsit d'un hidrocarbúrtic tipus benzina. Després també ens trobem que el temps de recàrrega
també és un hàndicap. Carregar un dipòsit de 10 litres de benzina pots trigar un minut amb una benzinera. Un minut no el trigues amb un vehicle elèctric. Per cert, l'empresa de vehicles elèctrics Going Green ha inaugurat una nova planta a l'Hospitalet de Llobregat destinada a la producció i distribució de motos elèctriques.
Es tracta d'una fàbrica de 1.200 metres quadrats amb una capacitat de producció anual de 5.000 motocicletes que es preveu que s'exportin bàsicament tant a la resta d'Europa com als Estats Units. La posada en marxa de la planta suposarà la creació de 50 nous llocs de treball en 3 anys.
El conseller delegat d'Anesle a Espanya, Bernard Meunier, ha anunciat aquest dijous una nova inversió de la companyia Girona. El grup agroalimentari suís destinarà fins al 2015 44 milions d'euros per renovar completament la factoria gironina de cafè soluble, un dels referents del grup Europa. Tenemos dos fábricas en Girona, la primera inaugurada en 1968, que fabrica el café soluble, y luego la nueva planta de café en cápsulas Dolce Gusto.
La primera planta que construimos hace 40 años la vamos a renovar completamente y poniendo las instalaciones totalmente al día con las últimas tecnologías tanto en producción de café como en materias medioambientales.
La inversió no suposarà nova contractació, però la companyia assegura que garantirà l'ocupació actual de la fàbrica pels pròxims 40 anys. La planta, construïda l'any 1968, compta ara amb una plantilla de 400 persones i, juntament amb l'altra planta, exporta el 74% de la seva producció a 70 països d'arreu del món.
Deu famílies de Tordera al Maresme es beneficien del programa d'arranjament d'habitatges de la Diputació de Barcelona. Tordera especialment s'han prioritzat les persones majors de 65 anys amb discapacitat i les majors de 80 anys que viuen soles o amb altres persones grans. Ràdio Tordera, Lluís Sabater. Bona tarda. Ho explica el regidor d'Atenció Social i Serveis a la Persona, Jordi Camó. Llavors, aquest programa, el que contempla és poder canviar
de dintre l'habitatge, no sé, adaptar banyeres a plats de dutxa, vull dir, o sigui, temes de l'accessibilitat, vull dir, si hi ha alguns esleons, doncs, poder-los convertir en rampes, vull dir, i de fet el que pretén és millorar la qualitat de vida d'aquestes persones dintre el seu propi habitatge.
El programa permet que aquests arranjaments no tinguin cap cos per a les famílies, ja que són obres subvencionades per les administradores promotores del programa, com la Diputació de Barcelona. Un avió de la companyia britànica EasyJet, procedent de Barcelona i amb destinació a Berlín, ha efectuat aquest migdia un aterratge forçós a l'aeroport de Malpensa, a prop de Milà, a causa del trencament del vidre d'una finestra. Això ha provocat la despressurització de la cabina, però sense que ningú hagi quedat ferit.
Bona tarda, us parla David Amador. Amb Aterpolo a dos quarts de set d'aquí a menys de mitja hora comença la final de la Lliga Femenina entre el Sabadell i el Mataró. El partit es disputa a la piscina maresmenca de Joan Serra. D'altra banda, el jugador del Barça d'Ambol, Juanín García, ha anunciat que renova per un any més amb l'equip blaugrana. L'extrem lleonès de 35 anys finalitzava el seu candidat.
contracte a final d'aquesta temporada. En futbol, Oriol Alcina, director tècnic del Llagostera de segona B, s'ha compromès també amb el Palamós de tercera per dirigir la parcel·la esportiva del conjunt del Baix Empordà. Alcina compaginarà els dos càrrecs. D'altra banda, el jugador de l'Espanyol, Víctor Álvarez, ha estat operat amb èxit del problema cardíaco que patia i del qual va estar controlat al llarg de l'any.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Una trentena d'equips d'hoquei de Catalunya i de fora de Catalunya participaran aquest dissabte de la tretzena Festa Tornet Joan Petit i assistiran uns 240 nens entre 3 i 6 anys en aquest acte lúdic, esportiu i solidari
que es farà al complex esportiu municipal La Bonaigua. L'objectiu principal és lluitar contra el càncer infantil a través de l'esport i de les donacions que a mica en mica s'han recollit a Sant Jus per col·laborar amb el projecte d'aquest any de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Un projecte que va néixer arran de l'experiència del Joan Petit, un nen amant de l'hoquei que va haver de lluitar contra un tumor. D'aquesta experiència va sorgir la idea de fer una festa amb jugadors d'hoquei per homenatjar animals, nens i nenes que lluiten cada dia contra aquesta malaltia.
Un dels objectius d'aquesta fundació era que els nens i nenes també entenguessin en què consisteix el càncer i què representa. I Sant Just ha agafat aquest any el testimoni en l'organització de la festa Torneig, que l'any passat va tirar endavant la seu d'Urgell. El símbol de la celebració és una cullera de fusta, perquè el Joan Batit la feia servir per jugar quan estava a l'hospital. I el símbol de cada any s'hi afegeix també un padrí, que aquesta edició és el futbolista del Barça i veï de Sant Just, Érica Vidal, que també ha lluitat contra un tumor.
Dissabte ara celebra aquesta festa a partir de les 10 del matí a la Bonaigua. I aquest vespre s'inaugura una exposició al celler de Can Genestà. Es titula Papers i dibuixos i és obre de l'artista Rosa Tarroella que exposa per primer cop a Sant Just. És una mostra basada en la tècnica del gravat amb quadres de gran format
i de tons sobri. Esta rovella combina la seva activitat a Barcelona i a Polònia, on també ha exposat, i aquest vespre serà al celler de Can Genestà durant la inauguració, però també se la podrà veure cada dissabte a la mostra. Papers i dibuixos s'inaugura a dos quarts de vuit.
I acabem aquest butllet explicant-vos que aquesta setmana arrenca el Photoshopping, una iniciativa conjunta de l'Europació Fotogràfica Sant Just, la Unió de Botigues i Comerciants i la Regidoria de Comerç que vol unir els comerços locals amb exposicions fotogràfiques. Una vintena d'establiments a municipi acolliran les properes setmanes, una vintena de mostres de fotos d'autors de Sant Just i de fora de Sant Just. L'objectiu és fer que els ciutadans i ciutadanes en visitin com a mínim 16 i així participaran en un sorteig de 500 euros en compres
a les botigues i establiments que formen part del photoshopping. Avui també s'inaugura una altra mostra vinculada amb el Juny Fotogràfic, una exposició de Quim Ferrero, que trobareu al cim, i al bar de Can Ginestà, i es podrà visitar fins al dia 16 de juny. I damunt això és tot, més informació a les 7 als Sant Jus Notícies, edició vespre.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny nobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 10 de la tarda, benvingut a la segona hora del programa.
D'aquí una estona passarà pels estudis de Ràdio d'Esvern l'actor Adrià Collado, entre altres de les sèries com Aquí no hay quien viva o La que se avecina. A més a més també tindrem l'Arnau Consul per parlar-nos com cada dijous de llibres i entrevistarem el Francisco Vizcaíno, president de l'UQI Sant Just, dins la secció dels Gunis de Sant Just, amb el Dani Martínez i el Joan Sirivella. Abans de tot això, però...
Cristina, repassem els trending topics del dia d'avui a Twitter, perquè també ha sigut el més comentat en aquesta xarxa social. Blesa, Miguel Blesa, va cobrar mig milió d'euros del PP mentre presidia Caja Madrid. El PP ho nega i el PSOE demana explicacions. Què comenta la gent a Twitter, Cristina? Comentaris com la pregunta que fa la periodista Ana Pastor, destaquem, i diu Blesa cobrando como asesor del Partido Popular mientras era presidente de Caja Madrid. 600.000 euros sobre qué asesoraba?
Seguim amb el suposat cas que planteja l'Oriol Durant, que diu, imagineu que Blesa, Aznar i Vilajonga haguessin estat companys de Pupitre i d'aquí uns anys ho fossin de cel·la? I acabem amb el comentari de l'Antonio Rodríguez, que diu, molt rara l'explicació del Partit Popular sobre pagos a Blesa. Després del que diu Genova sobre contratos de Bárcena-Sepúlveda, ja no me creo nada.
També ha sigut trending topic avui el Primavera Sound, aquest festival, que ja ha començat al Fòrum de Barcelona, amb la música moderna, guai, cafapasta, camisa de quadres, sí, i bigotets moderns. Cristina, què diu la gent? Doncs de bigotets va el primer comentari, és la comparativa que fa el Tomàs Fuentes, que diu, a diferència de la edició portuguesa del Primavera Sound, en el de Barcelona solo llevan bigote de moderno en los hombres. Sí.
La Raquel, en canvi, diu, todo el mundo hablando del Primavera Sound y mi madre incitándome a ir al Sensation 2014. I acabem amb la indignació de la Juani, que comenta que Camela notó que en el Primavera Sound me parece indignante. Sí, molt, molt indignant. Sí, sí, 12 de la tarda. Gràcies, Cristina. Passem ara als gunis de Sant Just.
Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda, Jordi. I Joan Xerivella, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Ja sabeu que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esvern i aquesta setmana heu canviat de dia. Normalment veníeu els dimarts, avui ja comencem una nova etapa els dijous aquí al programa i cada setmana, com ja heu vingut fent durant la temporada, porteu un convidat per parlar amb ell, fer preguntes i entrevistar. Avui qui porteu? Avui portem...
Bé, avui farem una entrevista al president del hockey Sant Just, Francisco Vizcaíno Recio. Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa, Francisco, que m'imagino que amb motiu d'aquest torneig, no? Aquest torneig del Joan Petit, per això l'heu convidat i, home, la primera pregunta és obligada a hores d'ara...
Francisco, com esteu al Location Jus? Esteu nerviosos per la gran festa d'aquest dissabte contra el càncer infantil amb els amics de Joan Petit? Estem molt nerviosos, però molt nerviosos, no? Sí, perquè 5 minuts abans d'entrar aquí parlant per telèfon ja després de dues hores amb una o l'altra, com pots imaginar, estem ultimant tot el que...
Se pot fer a última hora perquè, evidentment, portem molt de temps fent coses, o sigui, la previsió és important, però sempre queden coses a última hora. Què és el que hi ha d'última hora així? Doncs mira, hem de mirar de... Precisament hem hagut d'agafar unes porteries noves perquè fem quatre partits a l'hora, que això, si voleu, després us explicaré, i per tant, clar, teníem sis porteries, hem hagut d'agafar dues de noves i ara resulta que venen sense la xarxa.
I col·locar la xarxa en una porteria porta el seu temps. Després van pensar, ostres, les hem de col·locar demà, que no ens quedi pel dissabte, no? O sigui, com et sembla això. Però al principi tot anirà bé, no? Estic convençut que sí. Sí, segur que sí, segur que sí.
Dani, tenies una cançó preparada per parlar amb el Francisco. Sí. Avui tractarem una cançó titulada The Final Condom de Europe. Sí, que la traducció és el compte enrere, el compte enrere final, que és una mica també aquest compte enrere pel torrent de dissabte. Sí, i jo, bueno, el petit comentari que fem sempre és hem d'arribar al final per superar les nostres metes, no?,
com fan els nois amb càrcer, que fan tot el que poden per superar aquest problema. Bé, i així comencem aquesta entrevista d'avui. I la primera pregunta, Dani, la tens per aquí? Sí. A veure, espera. Per què aquest any s'ha decidit que el poble on es faria el tornet Joan Petit seria Sant Just d'Esvern?
Aquesta pregunta et permetrà que m'allargui una miqueta. Intentaré ser curt per aquesta. Per què? Perquè és potser una de les coses més importants. Perquè no s'ha culminat, però s'està formant un club de hockey amb mona base. Som un club que té més de 50 anys. Van celebrar el nostre cinquantenari l'any 2009. Vam agafar des de fa quasi 10 anys ja una nova junta a aquest club.
I ens vam posar com a repte que teníem que ser un club que els nostres jugadors que juguessin finalment a la competició sènior fossin majoritàriament de la base. I per fer jugadors sèniors de la base havíem de fer escola. Per tant, vam treballar al principi molt per formar una bona escola. Ens va costar i finalment, durant tots aquests anys, s'ha consolidat que tenim una escola molt numerosa. Tenim quasi 30 nens, o neva variant.
Què vol dir això? Que estem ben preparats per poder fer aquest torneig, que és un torneig dirigit cap a nens de 5 a 5 anys d'escola que mai han jugat al hockey de competició. Som molt petits, no? Tenen de 3 a 5 anys els participants del torneig d'aquest dissabte. Molt petits, molt petits perquè el hockey és un esport que requereix el seu aparentatge des de molt petit, perquè com que s'ha de tenir molt bona competència amb el patinatge, doncs el joc després és...
més o menys en funció de la competència de patinatge que estigui. Llavors, com que el hockey a Catalunya és un esport que té molta afició i, per tant, és molt competitiu, doncs requereix que els nens comencin a patinar des de molt petits. I, de fet, en les altres edicions de Joan Petit, també els participants del torneig eren de 3 a 5 anys?
Sempre, és un principi i té un sentit perquè l'origen, que ja sabeu que és la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer, doncs ve perquè el Joan, el Joan Petit, el nen que va tenir el càncer, era d'aquesta etat, estava en aquesta etat d'escola. Ah, està bé. Molt bé. Què aportarà el club de Ukei a la festa? Doncs nosaltres el que aportem amb aquesta festa és,
de part de l'organització del torneig, perquè en realitat aquesta festa, aquesta 13a festa, torneig, Joan Petit, nens en càncer,
És una festa que no fa el Hockey Club Sant Lluís, és una festa que farà Sant Lluís, el poble de Sant Lluís. Doncs per què? Doncs perquè durant molts dies es fan moltes activitats. Activitats com, per exemple, una jornada que es va fer per informar el que era el càncer infantil, entre d'altres. Hi ha hagut xerrat.
A totes les escoles s'ha treballat el tema del càncer infantil, a totes les escoles de Sant Just. A l'institut vam estar fent allà que van venir el gegant...
el gegant Joan Petit va venir a la cadira de la Vidal i va ser molt entetingut. Us vam fer una xerrada a l'institut també? No, això va ser a Sant Jordi, que van venir... A religió sí, eh? Sí, a religió ens van donar l'auca i tot. Però aprofunditzant una mica aquest tema, per què una cullera? Que ara la tenim aquí a l'estudi 1 de Ràdio Sberda. Que és el símbol, no? Sí, és el símbol. Per què la cullera? Doncs perquè el Joan, quan estava a l'hospital,
doncs estava a l'escola i no podia fer escola de hockey i llavors amb el seu pare es van inventar una forma de jugar a hockey amb la cullera que tenia per menjar i llavors
cada dia jugaven per això es va quedar com a símbol la cullera al llit de l'hospital amb les culleretes i amb papers em sembla que eren amb volades de paper l'estic de fet a l'auca també fa referència una altra pregunta quin és l'objectiu final d'aquesta festa? molt bona pregunta m'agrada molt que em facis aquesta pregunta perquè realment el torneig
realment és l'excusa. O sigui, aquesta festa, en realitat, la seva finalitat és doble. Per una part, conscienciar a tots els nens, i a la gent, però a tots els nens sobretot, del que és el càncer infantil, pel que el coneguin, i que se sàpiga que es pot combatir, per una part. I després, per l'altra part, és recaptar fons...
per poder fer investigació perquè cada vegada tinguin més exercis els metges i cada vegada es pugui vèncer la malaltia. De fet, en aquest moment, segons l'última informació que tenim, ja es curen un 80% dels nens que entren en aquesta malaltia. Llavors, s'ha de continuar treballant per poder incrementar aquest tant percent. I, de fet, nosaltres, amb la tercera festa torneig, el que fem...
és que participarem en un projecte d'investigació que precisament el dirigeix el català de l'any Sí, ho he vist per la web també Exactament, el Sánchez Toledo i llavors és un projecte d'investigació que precisament mira de remediar el càncer infantil i tots els fons que recaptin durant tot aquest temps les empreses, els comerços aniran cap a aquest projecte
Quines són les activitats que hi haurà aquest dissabte a la Bona Aigua? Perquè això començarà al matí i no acabarà fins al vespre. Sí, a la Bona Aigua, l'Ajuntament amb encert,
Doncs s'ha previst fer també la festa de l'esport, no? La festa de l'esport és una festa que es fa més o menys cap a aquesta època. Però es fa cada any, no? Es fa cada any aquesta festa de l'esport. Sí, que és una festa molt tradicional d'aquest any. Molt. També porta també, deu ser, la dotzena o la tredzena edició, no? Sí, sí, sí, també. Es feia últimament a la plaça de la Pau. A la plaça de Camoapa, perdó, que nosaltres diem habitualment la plaça del Ninot, no? Però que és la plaça de Camoapa.
Llavors aquest any el que hem volgut és fer-la aquí i coincidirà amb les activitats que fan els nens que fan Joan Petit i les activitats de la resta de nens del poble. Però esclar, si vosaltres esteu amb això del Joan Petit, qui estarà a la paradeta de la festa de l'esport? N'hi ha.
a vora 100 voluntaris que s'han prestat a ajudar-nos. Això s'ha d'agrair que no ens oblidem. No, de hockey no, de hockey i de tot el poble. Hi ha de tots els altres esports i també gent del poble que s'ha volgut sumar. A la web precisament sabeu que s'anunciava si voleu ser voluntari i tal. Jo vaig voler col·laborar, però saps què passa? Que vaig mirar-me les instruccions i com tenies que ser qualificat i era fins a una certa edat i jo
Sóc encara jove i no vaig poder. Gent de fora de Sant Jús vindrà aquest dissabte? Vindran a vora mil persones de fora de Sant Jús. Mil persones a la vora. Això ho podeu suposar que és un treball logístic molt important, que està fent l'Ajuntament, que he de dir també que està treballant molt bé. Això ho he de dir perquè és així. Aquest miler de persones que vindran de públic, vindran a col·laborar?
No, a veure, aquesta festa, en realitat, aquí el poble el que tindrem que mirar és de quedar bé, perquè haurem d'atendre aquestes persones, no només al complex, sinó també fora, donant-li menjar, donant-li accés a pàrquing, no sé si us ho ha donat compte que s'ha habilitat... Sí, s'ha obert allà, la hípica aquella. Sí, on estaven els cavalls per poder aparcar. Per què volen mil persones? Perquè venen 24 equips d'arreu de Catalunya...
que cada equip ve amb 10 nens, nens d'aquestos petits, un entrenador i un delegat. Més la família, aquí. Exactament, nens venen de cada un d'aquestos 10 nens, vindran la família, que es calcula que vindran a vora 3 persones per cada nen, si tenim...
Jaio, que sempre és una gràcia. 240 nens de 24 que multipliques per 3, imagina't aquí la quantitat de gent. Home, segurament, sense por equivocar-nos, serà un dels actes més multitudinaris d'aquest any a Sant Just, no? Doncs sí, se'ls fa comentar això, no?
No és fàcil o no és habitual que hi hagi en un event tantes persones juntes. Per tant, l'assumpte logístic ha sigut molt important. Participa la Corroja, la Guàrdia Urbana, participen els voluntaris, reproducció civil, o sigui que hi ha una moguda interessant.
En el compleix, bàsicament, el que farem els del poble és atendre a la gent que ve de fora, que vindrà amb els seus nens a participar en aquesta festa de torneig. Joan, Dani, hem d'anar acabant, per tant, un parell de preguntes més. Sí, li fem l'última pregunta. Passa el temps de la ràdio. Això és un cas una mica així excepcional. En el cas de què plogués, com es faria això del torneig? No està convidada la pluja. Afortunadament tenim avui en dia...
unes predicions meteorològiques bastant encertades, tot i que nosaltres estem en un país difícil per això, i sembla ser que pel dissabte apunta que no plourà. Bueno, molt bé. Sí, perquè, esclar, si dius que heu comprat, que teniu, quantes, sis, no, ara? Teniu sis porteries, no?
Vuit porteries, perquè es jugaran quatre partits alhora. Però esclar, a Val no podeu posar-vos a dalt, perquè a dalt és parquet. I us haureu de posar les dues pistes de baix, no? No, el torneig es farà a la pista de baix, perquè a la pista exterior es farà la festa de Cloenda.
Que participa un conegut vostre. Sí? Sí. El Jordi. El Jordi Domènech. No, em demana si podia presentar-ho jo mai. I tant. Bé, doncs això serà aquest dissabte a la Bona Egua, en aquesta festa, torneig, ja l'acte final de Joan Petit. Què passa? Mira, crec que abans d'aquest acte, el dia anterior hi ha alguna altra cosa. Explica'ns una mica. Demà divendres. Demà divendres hi ha una cosa molt interessant.
Per què? Molt interessant. Perquè participarem amb els divendres al parc. Aquest divendres estarem a la plaça Maragall fent un entrenament habitual d'un equip Benjamí, dels petits, però a més a més portarem els nostres monitors amb bastants patins, perquè tenim patins perquè nens del poble, si volen,
podem provar, els deixarem els patins, podem provar i els ensenyarem com han de patir. De qualsevol edat, els nens, eh? Demà a la tarda, al Parc Joan Maragall. Petits, més aviat, eh? A la plaça Joan Maragall. Ah, petits, eh? Els petits, petits. Fins de 8-9 anys, diem, va. Me cachis. Bé, doncs, moltíssimes gràcies, Francisco, per venir al programa. Aquest dissabte estarem tots allà durant suport a la festa Tornet Joan Petit, que, de fet, ja durant tot el mes, eh? Hem anat informant aquí a la ràdio de totes les activitats que hi ha hagut, també de la subhasta, les xerrades,
En fi Aquest matí també hem fet una entrevista A un col·laborador del hockey Aquí al Just a la Fusta Per tant tot això Aquest dissabte amb la festa final I cloenda Tornet Joan Petit Me deixes tornar a les gràcies Des d'aquí Això és una feina molt important Jo no volia oblidar-me
de tots els que faran que això sigui possible, i són tots els clubs, entitats esportives del poble que s'han abocat a participar, tots els comerços del poble que han participat ficant les seves urnes per poder recollir diners. La festa jove, nosaltres fem una festa aquí al Casal de Joves, i nosaltres vam aportar 40 euros al Joan Petit. Tot suma, tota la gent de l'Ajuntament que està treballant molt per que aquesta sigui possible.
I tots els empresaris que aquest mes de juny esperem fer un sopar i esperem que col·laborin tots també per poder aportar. Gràcies a tots ja d'entrada. Home, la veritat és que quan hi ha bona voluntat i energia positiva i per una causa tan bona jo crec que tot sortirà no bé, molt bé. En fi, moltíssimes gràcies i Dani, Joan, fins la setmana que ve. Gràcies. Jo crec que em quedaré la cullera, perquè m'ha agradat molt la idea. Sí, sí, sí. Vinga. Adéu.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de menys.
Avui passa per la penya del morro un Sant Justenc que fa pocs anys, tot s'ha de dir, s'ha fincat al nostre municipi i que és un reconegut actor de la petita pantalla. Ha treballat en moltíssimes sèries, però la que li va donar el salt definitiu va ser a Quinoa Quien Viva, on interpretava un dels personatges principals, l'advocat gay, parella a la ficció del Mauri.
Adrià Collado, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda a la penya del morro. Em fa molta il·lusió que estiguis aquí. Podem dir que ets Sant Justenc o no? D'adopció. De fet, vaig venir a viure Sant Just, farà cosa d'un parell d'anys. És a dir, que estic encara en fase d'adaptació, però estic encantat d'estar aquí. Home, no sé si en fase d'adaptació ja totalment adaptat, perquè jo estic vist moltes vegades passejant pel poble, als cars de coixinets, no sé, prenent alguna cosa...
Sí, això és la meva dona, que és d'aquí de Sant Just, i va fer tot el possible perquè vinguéssim a viure aquí, ho va aconseguir, i evidentment s'ha d'aprofitar, s'ha d'aprofitar el poble. Jo és que sóc de tota la vida de Gràcia, llavors tenia una certa recança, no?, a sortir del meu lloc, no?, però realment s'hi viu molt bé, estic encantat, tenim la muntanya al costat, tenim de tot, fantàstic. Home, Gràcia és com un poble, no?, també. Sí, sí, també. Jo vivia a la part de dalt, més cap a Vallcarca, però sí que és veritat que tenies un tir de pedra, doncs,
doncs gràcia, no? Però no deixa ser un poblet que està al costat de Barcelona, vull dir que és fantàstic, realment, és una situació privilegiada. Estàs bé, Sant Just, cap queixa, aprofita ara, eh? Cap queixa, cap queixa, cap queixa. Bé, parlem de la teva feina, que de fet fa molt poquet, acabes de rodar una pel·lícula. Sí. Com ha anat això? Doncs mira, aquesta pel·lícula la vam rodar al mes de gener, de 2013, és una TV Movie, o sigui, una pel·lícula per televisió, que es podrà veure per TV3, que es diu Cendres,
i diguéssim que és una barreja entre una espècie com de thriller o algo així com el caso per entendre'ns hi ha morts, hi ha cadàvers s'escapa una mica diguéssim del que es coneix com la típica TV movie de bones intencions sinó que en aquest cas intentem que sigui una mica més canyera Tu feia temps que no treballaves en català? En català he treballat poquíssim Sí, perquè des del principi vaig començar treballant a una sèrie
que es deia el Joc de Viure, TV3, i després he anat fent coses a TV3, però coses com esporàdiques, sobretot alguna TV Movie, alguna cosa concreta, no? Però des d'un bon principi ja vaig començar a fer la meva carrera, si és que et pot dir així, a Madrid, no? I vaig començar fent pel·lícules, sobretot a Madrid, no? Doncs amb...
amb Mensaca, el corazón del guerrero, o sobreviviré, o l'arte de morir. I llors ja, per aquestes coses, em vaig afiançar més treballant a Madrid. Però no és una cosa tan poc volguda, sinó que em va portar una mica cap allà. Llavors, tot just acabat Mensaca amb... Mensaca era? Crec que sí. Tot just després de Mensaca em van oferir aquí no i canviva, com deies abans, i llavors ja vaig començar la carrera a Madrid. I sempre que puc vinc aquí a Barcelona a fer alguna cosa com m'ofereixen,
però sí que és cert que hi ha com una espècie de l'actor que està a Madrid, sembla com difícil que torni a Barcelona, quan en realitat està aquí mateix, un cop d'Ave. Per què passa això? Perquè a vegades sembla que quan hi ha un està a Madrid, aquell està a Madrid, ja està triomfant, ja no cal ni que el truquem. Home, si bé, és cert que normalment quan fas una sèrie a Madrid estàs bastants mesos, normalment una temporada pot ser de 5 o 6 mesos, en el cas d'Aquino i Ken Viva, eren bastant més llargues, estaven bastants mesos,
I a la que s'ha vecinat també. Eren molts mesos per fer una temporada. Llavors, clar, si estaves 6, 7, 8 mesos a Madrid treballant, difícilment ho podies combinar amb una sèrie catalana...
Amb pel·lícules sempre es pot combinar més, no? Jo sempre he intentat combinar pel·lícules amb televisió. Bé, parlem de Quina Iquem Viva, que per cert, aquest any 2013 ja fa 10 anys que va començar. De fet, va ser tot un fenomen social. Com recordes aquests primers anys? Perquè tu vas marxar, no? Vas tornar després... Sí, sí que és veritat que la gent d'abans... Jo soc una mica marcial, en aquest sentit. Sí, perquè recordo que jo vaig fer la primera temporada... Sí.
després teníem un projecte amb un grup d'amics que és una pel·lícula que es diu Aislados que ens en vam anar a Eivissa, que ho vam produir nosaltres llavors sempre he tingut aquesta cosa d'intentar no estar molt temps en un lloc però sí que és cert que hi havia la possibilitat d'anar a fer aquesta pel·lícula i després tornar i de fet a la següent
a la següent temporada em van tornar a trucar i llavors ja vaig estar totes les temporades fins al final. La veritat és que la jugada em va sortir bé perquè vaig poder fer el meu cinema amb amics, no? O sigui, tu mateix vas dir, no, no, yo lo siento, no puedo seguir, me voy. No, volia fer aquesta pel·lícula, m'havia incorporat ja a la sèrie, tenia...
Sí que hi ha un punt, és que clar, sona com malament dir-ho, però un punt com rebel de dir, no, jo ara vull fer això, faig això, i intentar sobretot no estancar-me en una cosa concreta, intentar... Jo t'anava a dir, no necessita alguna cosa a veure en Casallarta o... No tant això, perquè jo crec que en aquest país no sé si és... és que no sé si és fàcil o difícil en Casallarta, el que passa que també tenia en compte una cosa que és difícil fer una cosa realment d'èxit, i en el cas d'Aquina i Quim Viva...
ja es pot dir amb la distància, va tenir molt d'èxit. I de fet, la gent encara em para avui en dia al carrer dient que segueix veient els capítols. Posa't les repeticions a la Nova o a la Neus, no sé, alguna d'aquestes... Tu com ho reps tot això? No, jo ho rebo bé. En la línia del que deia, que a veure, encasellar-te, a veure, si fas una sèrie que té èxit, que funciona, que tot ha anat bé, que és absurd dir qualsevol cosa dolenta sobre el tema, al contrari, el que passa sí que és estrany
que després de tants anys la gent encara és una mica... sembla com el verano azul, l'efecto chanquete, que sembla que chanquete no ha mort o nunca, però és una mica el mateix, però... Clar, la gent el refereix a tu igual de jove, que fa 10 anys... Sí, però després com la que s'avecina realment, diguéssim que l'evolució... M'he fotut vell també a la tele, vull dir que la gent també et veu i el cabell se m'ha fotut blanc, però...
Però jo ho he vist molt bé i, a més a més, sobretot perquè, com deia abans, ho he pogut combinar amb altres coses. Sí, home, sí, sí. No, vull dir que he pogut fer pel·lis de terror, pel·lis, drames, vull dir que he intentat sempre combinar-ho. El teu personatge de Fernando Navarro, te'l vas preparar d'alguna manera especial o a la tele és tot tan ràpid que, noi, no tens ni temps de preparar-t'ho com al cine? Doncs, en aquest cas, vas ser... A més, recordo que quan em van trucar...
em va trucar el meu representant, jo estava a Eivissa, i em va trucar el meu representant oferint-me una sèrie, que en aquell moment, clar, el referent que teníem de José Luis Moreno era per fer el Noche de Fiesta, aquest tipus de coses més de revista, no? Llavors, clar, la sorpresa va ser monumental. El que passa que jo estava a casa uns amics, allà enmig de la muntanya, passant de tot, em van enviar el guió, vaig llegir el primer guió i realment vaig dir, hòstia, això està bé, això té conya, no? Sí.
I efectivament, vaig dir que sí, no m'ho vaig plantejar excessivament, senzillament em va semblar interessant la proposta. A més a més, feia de parella el Luis Merlo, que és un actor excel·lent, que l'havia vist en teatre i em semblava un actor acollonut. I sempre és tirar-se a la piscina perquè mai saps si una sèrie funcionarà o no funcionarà.
Però bé, com que tampoc passa res, perquè si no funciona te la treuen i vas a una altra cosa. Ho sento que ho digui així, però és que és veritat. És que funciona, no? Sí, i llavors vaig anar a Madrid i la veritat és que molt bé, molt bé. Per cert, has parlat de José Luis Moreno, l'has conegut en persona alguna vegada, imagino que sí. Sí, sí, sí. És tan dur com diuen a l'hora de treballar? A mi no, a mi no. Ja sé que té fama de dur, però sí que és cert que jo, en el meu cas particular, no puc tenir cap queixa perquè el tio és simpàtic, agradable...
baixava poc a plató, ell tampoc s'hi miscullia, perquè són els seus, vull dir, l'Alberto Cavallero, l'Aura Cavallero, que són familiars seus, és el seu tiet, doncs són els que realment portaven tot el pitote de la sèrie, llavors realment baixava de tant en tant, molt agradable.
sí que és cert que té una fama, però en el meu cas particular jo no puc dir res dolent sobre ell. Això vol dir que en el teu cas no pot dir res, però que... No, però això són les llegendes que corren a tot arreu, vull dir, a tothom li arriben coses. De totes maneres, jo estic en una professió que el que no rebi algun tipus de crítiques és perquè no està a la professió, perquè tothom, tenint un càrrec públic i a més a més algú que té poder, doncs evidentment sempre...
sempre és un niu de crítiques, no? Després, amb el canvi de cadena, d'Antena 3 de Telecinco, va arribar la que s'avecina, on ja aneu, continua encara, no?, amatent-se, rodant-se... Jo no hi soc, ja. Ah, ja no hi ets tu? No, a més a més, és la primera vegada que ho dic així públicament, perquè ningú... Mira, no ho he dit, exclusiva. Exclusiva per la pell a la pell. Fins ara estaves, no? Sí, sí, sí, vaig estar la temporada passada, el que passava era un contracte de vuit capítols, llavors...
no se sabia si renovaria o no renovaria, en el meu cas vaig fer la pel·lícula aquesta per TV3, ara segurament m'aniré a Mèxic a fer una altra pel·lícula, vull dir que tampoc hi ha, és a dir, no s'ha plantejat, però tampoc hi hagués hagut possibilitat, vull dir que, bueno. T'agradaria canviar una mica la teva trajectòria professional i dedicar-la més al cinema, que no pas a la televisió, a partir d'ara? Però si no hi ha cinema en aquests moments, està fatal... No, a veure, saps què passa? Que clar, el que coneix la gent és la sèrie, però jo
He fet quasi més cinema que televisió. No, perdona, tu has treballat amb directors com Ventura Pons, el perquè ha tot plegat, amb Carlos Saura, Buñuel i la Mesa del rei Salomón, i fins i tot vas participar a la pel·lícula Evita amb Madonna i Antonio Banderas l'any 96. Això... Va ser el primer que vaig fer pràcticament. Això m'ho has d'explicar. Com et va sortir aquesta feina? Doncs, a veure, en un principi s'havia de rodar la pel·lícula Evita a Barcelona i fer una sèrie. Sí, hi havia una previsió...
I llavors es va fer un càsting pels actors catalans barra espanyols que havien de treballar allà. Finalment van decidir anar a rodar a Londres i a altres localitzacions, però aquest càsting va quedar allà. Llavors hi havia una esceneta molt petita, és quasi una anècdota, això que jo sortia a Evita. Llavors hi ha una escena que l'Antonio Banderers estava veient una pel·lícula antiga, llavors en aquesta pel·lícula en blanc i negre necessitava un actor...
amb un look allò que es diu ara latino, no? Com que jo era moreno, no tenia cabell blanc com ara, doncs els va semblar que era dient, me'n vaig anar a Londres, vaig estar només dos dies a Londres, o tres, crec recordar,
el dia anterior a rodar amb una febrada de tres ous, i no, però res, va ser una experiència divertida, vaig conèixer la Madonna. Vas conèixer la Madonna? Sí, sí, sí. Què et va dir? Què li vas dir? Em va dir que no fumés a la seva presència, bàsicament, sí. Jo fumava allà a aquella època, i res, va ser un intercanvi d'impressions, en aquell moment em va dir que havia... Don't esmog.
No, m'ho ha dit el segurat de 3 metres que tenia. Ah, el segurat. Sí, evidentment. Cap problema, només faltaria, no? Però ella em va explicar que estava preparant una cançó que es deia La Isla Bonita, clar, que en aquella època... Va, aquesta, una anècdota, una anècdota. No, no, però clar, aquestes superproduccions, no? Marxar a Londres amb estrelles, amb seguretat... Sí, però tu ets l'últim mono, ja, eh? No sé que tinguis ja un cert estatus, evidentment,
Però bueno, va ser una experiència bastant maca. Per cert, que abans has comentat que vas començar a TV3 treballant, els nostres espies ens han dit que la primera aparició va ser a Espanya, pot ser? De goll de gom o no? No, no crec que fos la primera. És que en aquella època, clar, quan comences la professió et van donant paperets petitets...
Vaig fer una aparició a l'Espanya. Què feia a l'Espanya? Te'n recordes o no? Sí, feia d'un Latin Lover. D'un Latin Lover, també. Sí, que tenia un lío amb la Carme Conesa. Clar, és que tu sempre et donaves els papers de guapo, perquè, a part, que ets guapo... Gràcies a tu. Sí, ara després ja farem un cafè. No, però que tu vas començar treballant de model, també? Sí, estava en una agència de models d'aquí de Barcelona, que es deia Grup, i és que, clar...
Sobretot a l'època d'estudis feia diverses coses. Feia de model, també vaig estudiar Història a la universitat, i a partir del tercer curs d'Història també vaig apuntar a una escola de teatre. Llavors intentava combinar una mica les tres coses. Fer de model per guanyar una mica de pasta, perquè evidentment... I feies desfilades i tot? Sí, desfilades en vaig fer algunes, algun Gaudí, alguna cosa, però sobretot el que feia és molts, molts, molts, molts anuncis. Això sí, campanyes, el de...
Campanyes grosses, el Bullo una sopa, que es va fer molt famós al moment, i era un d'aquest, el Rufles Matutano... Adrià, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa, per haver-te passat una estona per la penya del morro aquí a Ràdio d'Esbert, la teva ràdio també, a partir d'ara, que vagi molt bé, i res, ja en t'anirem seguint, i diré, mira, un Sant Justenc, mig gracienc, mig Sant Justenc, que va fent les seves cosetes. Bona tarda i gràcies per venir. Bona tarda, moltes gràcies.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi.
Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Tres quarts de set de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i connectem amb el carrer. Sí, sí. No, Cristina, no riguis, perquè l'Arnau Consul, que ha de venir cada dijous, fa la secció els dijous de llibres, ja sabeu que és de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Lluís i, a més a més, també col·labora a la revista Sàpies i és de l'Institut Ramon Llull, avui em diu, no, és que truca'm, truca'm, que no puc venir, no puc venir. Diga, a veure què passa. Arnau Consul, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Es fa un partit, Arnau Consum, que fa carrer. Però des de lleig, jo entenc. Ja, ja estàs al carrer, no? Avui amunt i avall. Mira, i no em costa el carrer, eh? És Portal de l'Àngel. Home, perdona, el carrer mític de Barcelona, el que s'ha de passar a Catalunya. Sí, sí, m'he trobat aquí una manifestació, gent que protesta perquè no compreu en les tendes, que exploten a nens i no sé quins mercats.
I això m'ho trobo just després que la primera trucada que ha provat la producció del teu programa, he preferit no agafar-la perquè estava dintre un fara jo. Ja, ja, ja. I he pensat... A veure si encara m'agraves alguna cosa. Perdona. Però això té alguna cosa... Ja, ja. Això té alguna cosa a veure amb l'enfonsament d'aquells edificis, no? De la Índia.
que haver-hi fa unes setmanes, oi? Exactament. Estàs fent el joc al sistema. I n'hi adereixo absolutament, però clar, que vols que sigui. Jo vull tenir una presentació al Consell de Cent. Ah, al Saló Consell de Cent de Barcelona? No és que tingui, estic anant. Estàs anant cap allà, eh? A quina hora és? Amb una obra important de la qual ara us parlaré.
La presentació és a les 7, però sí que ja encara en plaça catedral, eh? O sigui, a punt d'arribar a carrer al Viso. Ho tinc bé. Em sembla bé que anem fent aquesta crònica de com arribes al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume. Sí, sí, sí. I mentrestant, explica'n una mica què és el que presentaràs allà i en qualitat de què vas. O sigui, jo vaig en qualitat d'enxufat a mig del... Sí, sí.
La cosa és la història de la literatura catalana. No fa massa vam presentar aquí mateix la història crítica.
que lògic és el que sortís després de la història de la literatura, no? O sigui, surt la història amb diferents volums, que fa Enciclopèdia Catalana i fa l'Editorial Barcino, amb l'ajuda de l'Ajuntament de Barcelona, o sigui, això bàsicament vol dir fotcalès. Sí, però tu vas de públic o vas allò que fas tu? Jo vaig de públic. Ah, vas de públic, eh? I has sigut el coordinador d'aquesta magna obra, que crec que té quatre o cinc volums, i que, bueno, doncs això, explica...
els grans hits i els grans moments, però també els petits. Què ha sigut? Màrius Serra? Màrius Serra ha sigut? Qui ho ha fet tot o no? Àlex Broc. Àlex Broc, eh? Àlex Broc, no. Aleshores, Àlex Broc, jo el conec, amic de la família. Ah, molt bé. I ens va fer un correu d'aquells que s'envia...
A 1.300 persones, per veure si algú t'omple. 1.300 no, perquè al saló de 100 no acaben 1.300 persones. No, però per omplir-lo necessites enviar 1.300, que 1.200 facin directament, vagin allò...
enviar-ho. Sí. Escolta... Ara no em surt. Sí. A l'espam, no? A l'espam. A l'espam. A l'espam. Escolta, i que hi haurà... I si els diguin home, estaria bé, m'interessa. D'aquests cent cinquanta, els seus no poden, o no se'n recorden. Ja, ja, ja. I els altres cinquanta ja acaben anant. O sigui, estareu... Aquesta vegada soc d'aquests cinquanta finals. Estareu al Broc, tu i el Xavier Trias, no? Una mica?
Molt, la meva mare també xerà. Ah, val, d'acord, d'acord. I està, si compta la presència, atenció, posa uns tambors, posa una música de llopompa i circumstàncies. Val, jo tinc per aquí. A veure, digues, qui serà? Sí. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya. Home, Artur Mas i Gavarró. Sí, senyor. No hi ha de dir res. Sí.
No ha de dir res, però estarà la primera fila. Jo suposo la primera, no em deixarà anar-hi. Per la foto, no? Si fos per mi, jo mateix, li anava a fer anar... Per allò, Sant Lulès, a la penya del morro, eh? Sí, home, sí, una salutació d'Artur Mas. Això ho estic arribant a la plaça Sant Jaume, eh? Es portarà moltes simpaties tenir una salutació d'Artur Mas a la penya del morro. Segur que molta gent es fa del programa. Escolta, doncs això serà d'aquí uns moments. I aquest llibre, aquest... Bueno, aquest, no he dit totxo, però vaja, aquesta gran...
Enciclopèdia de la literatura catalana. Què comença des de... Comença des dels trobadors, per entendre'ns. No, abans, abans, dels trobadors. Els trobadors, ja. Les cançons d'amor i tot plegat. Aquest primer volum crec que corresiona a l'Ola Badia, que és...
una de les persones que ha d'estar convidada a parlar, per entendre'ns. El llibre del Feig, també, de Bernat Desclot, amb Jaume I. No, Jaume I. Bernat Desclot seria la crònica, Bernat Desclot, que seria la segona crònica. Ah, val, val, val. La de Ramon Montaner i, finalment, la de Pere III. Però la Ciara i jo, des de Pere III,
començo a explicar la literatura catalana, fins per exemple a Màrius Serra, que he vist que és un exemple. Bueno, és que no entro, eh? No, perdona, aquí... Escolta, que has d'entrar ja, has d'entrar ja? No, encara puc aguantar, però vull dir que no tindria temps, eh? No, no, no, és que el primer és el primer, eh? El programa, depèn del morro, ja saps que és secundari. Jo crec que és important dir que, a més a més, en aquest acte és prou important l'obra que es presenta,
Insisteixo, la història de la literatura catalana, amb molts volums que algú pot dir a mà, però una altra història de la literatura catalana, no en teníem 25? No. No en teníem, encara. Llavors, això és important remarcar-ho. Hi havia un diccionari, que tu pots buscar els autors... Diccionari dels autors de tota la història. Però hi havia la història crítica, per entendre'ns, és el pas que hauria de venir després...
de la història pròpiament. Però la història de la literatura catalana que fan ara, que avui presenten, que presentaran d'aquí 5 minuts o 10, perquè sempre fan una mica tard, que és d'actes oficials. D'aquí 10 o 7? Doncs, clar, no la teníem.
i aleshores d'avui és un acte magne, tan magne que insisteixo, està al Consell de Cent per tant Ajuntament de Barcelona però hi haurà el molt honorable i evidentment hi haurà si hi ha molt honorable l'Ajuntament no hi enviarà el regidor de Cultura evidentment hi haurà el senyor Trias i evidentment és més que probable que això Ferran Mascarell, el regidor Jaume Siurana i altres que evidentment autoritats diverses del qual jo crec que a partir de les
de la fila 15 o 16 podrem seure al públic normal, que és un lloc al cul d'arribar. Perquè, evidentment, les 15 primeres files són autoritats. La Floi Nata, de la política catalana i cultural, avui. Hi haurà Núria de Gispert, president del Parlament, vestida de fada?
no està prevista. Ni vestida de fada ni sense vestir. Perquè, clar, tu penses que mentre el president és en un acte, no presideix. I aleshores l'autoritat màxima del país passa a la segona autoritat i és, en aquest cas, Núria de Gispert. Vestida de fada o de pugilla catalana. Això és igual. Ja haurem vuit de poder. Escolta, m'interessa aquest tema... Com es diu, per cert, el compendi? Història de la literatura catalana. En aquest cas és senzill.
Ah, història, si no es van matar gaire, eh? Posar-li el títol? No, vull dir, és una cosa senzilla. Hi ha volum 1, volum 2, volum 3 i volum 4, crec. Aquests sí que tenen uns títols més concrets, perquè donen allò dels trobadors a Tirant-lo Blanc, diria que és el primer. Però aquest no és el títol. Hi ha un títol més Literatura Medieval i no me'l sé, ho reconec. Per tant, la història de la literatura catalana amb 4 volums, cada volum deuen ser 5.000 pàgines, com a mínim.
Potser tantes no, però posa-hi el que 3.000. En tot cas, ho miraré més endavant. I la setmana que veus ho dic, allò, volum a volum. Home, hem de parlar una mica del tema. Escolta, i ja, abans de passar a una altra qüestió que volia preguntar-te, ja estàs arribant ja a la plaça Sant Jaume? Sí, sí, es fica aquí davant, eh? El dels urbanos és cert. Em van mirant, volguem dir, aquest que es passeja a Montllavall parlant amb un mòbil, no podria anar allí al costat del...
Escolta, tu... Passa mal a mi si et molesten i jo els hi dic i els explico que estem en directe a la penya del morro que per favor que es mantinguin a l'espera del que facis tu, si de cas. Escolta, Arnau, alguna recomanació?
Alguna recomanació? Perdona, perdona, perdona. Està rient molt el que és un guarda urbano? Fa cara de belga, podria ser holandès i diria que no porta les ferveses correctes per l'hora que és. Ah, és que per un moment pensava que era un d'aquests. Els policies ara se'l miren també, però ha passat ràpid cap a l'altre costat, que al carrer Jaume I.
No, és que per un moment pensava que era un d'aquests de la Guàrdia Urbana que estava rient. Dic, no sé de què riu, aquest home. No, no, no, no. Ja et dic, o belga holandès, eh? Aquesta risa, Jordi, sí que era malèfica. Ah, aquesta sí que era malèfica, exacte. Bé, doncs, Arnau, ja per acabar la connexió, tenim dos minuts perquè ens recomanis algun llibre? Mira, et recomano moltíssim un llibre de contes que tinc a la meitat, que es diu Knock en Steve. Knock en Steve, però en català, eh? Sí, sí, sí, sí. Knock en Steve, és el nom d'un poble americà. Ah, val.
L'autor d'aquest volum de contes es diu Donald Ray Pollock. Crec que em vaig recomanar un fa temps, que es deia El diagoni a cada pas. Aquest és el primer volum d'aquest bon home, Donald Ray Pollock, un autor que fins als 52 anys va ser camioner.
I després ho deixa tot per l'esquerra. Ell era camioner i de sobte, clar, havia vist tantes coses voltant per un camió d'aquests, per carreteres, en vez de saber quins llocs de Déu perduts a Nord-Amèrica, ell és d'aquest poble, és d'un Noganskis, que està més o menys allí on Déu ha perdut l'Espardenya, al comtat d'Ohio. O sigui, a l'estat d'Ohio, més o menys a cada estat Déu ha perdut l'Espardenya un parell de dos, no? Sí, senyor, sí, senyor. Aquí a Catalunya també ho fem a algun lloc.
Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més. Allà més.
de càncer, recordo una mica a Bukowski, la gent que li vagi la marxa, la literatura dura, dura en el sentit de, saps allò que es posa dur, aquell membre, bueno, paro aquí, perquè allò surt moltes vegades. La gent que estigui passant per una mala època, que llegeixi molt, que encara l'acabarà d'enfonsar. No és un llibre per posar-se en mat, perquè jo recordo una primera imatge, el primer conte, vaig estar a punt de deixar el llibre, per sort no vaig ser, perquè m'està agradant, està molt ben escrit,
I una de les imatges més terribles que crec haver llegit mai, no és violent, ni és sexe, ni és res, es pot dir. És un senyor que va amb el cotxe, s'adona que s'ha deixat a casa el cassó que sempre fa servir, el cassó, la tassa, diguéssim, la típica, i llavors porta amb ampolla de whisky, no vol beure morro perquè creu que no està bé, llavors agafa el cendrer ple, el buida...
però es fot el whisky al cendrer del cotxe. Oh, quin fàstic, quin fàstic, sí. I aleshores, de sobte, escup i, bueno, una colilla, diguéssim, una borilla que no havia caigut. I, de sobte, saps allà la set regira? Sí, sí, sí, no, no. Bueno, hi ha gent que li mola, això. Doncs mira, és una recomanació.
Amb aquesta imatge tan bonica, acabem la secció i el programa d'avui. Sí, moltes gràcies. En directe des de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Ara sí que et deixem i ja pots entrar al Saló de Cent a escoltar i veure aquesta presentació de la història de la literatura catalana que es farà d'aquí uns moments a l'Ajuntament, al Saló de Cent amb el senyor president de la Generalitat.
Entre altres, com es diu això? Autoritat. Autoritat, entre elles, Arnau Consul, representant ja tot el Sant Just i l'escola escritura. Avui aniré amb el barret del més literari que tinc, que és Secció Penyalmorro, eh? Clar que sí, home. Aviso. Clar que sí. Gràcies, Arnau, que te vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Adéu.
Bé, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... Sens dubte l'exclusiva de LQSA, la que s'avecina, que ens ha donat l'Adrià Calvo. Ah, sí, és veritat, és veritat. L'Adrià... No, l'Adrià Calvo no. Ai, perdona, l'Adrià Collado. L'Adrià Collado, clar.
Albo, és del canji qui pugui, que segurament avui, no sé si hi ha programa, esperem que sí, de 9 a 10 del vespre els podeu escoltar. Cristina, moltíssimes gràcies i, com sempre, recordar que aquest programa no seria possible sense la participació de...
Carme Berdoia, la qualitat s'enjustenca, la Júlia Atmella, avui repassant les selectivitats que tindrem d'aquí un parell de setmanes, també amb la Vall d'Avers i la Gina Tosses al capdavant, la Resguer Arts, Educació Canina, i a la segona hora el Dani Martínez i el Joan Xirivella, els nostres gunis particulars, entrevistant el Francisco Vizcaíno, president de l'Hockey Sant Just, i també l'Adrià Collado, actor de Quinaquim Viva i la que se vefina, que com diu la Cristina, han de donar l'exclusiva, que no participarà en la següent temporada, i acabem
amb l'Arnau Cònsul i la seva secció de llibres. Cristina, moltes gràcies i fins demà. Que vagi molt bé, bona tarda. Si us ha parlat Jordi Domènec, us deixem ara amb la informació de Sant Justenca amb l'informatiu vespre. Que vagi bé, bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquerra.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 23 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Una trentena d'equips d'hoquei participaran aquest dissabte de la 13a Festa Tornet Joan Petit i assistiran uns 240 nens d'entre 3 i 6 anys en aquest acte lúdic esportiu i solidari que es farà a la bona aigua. L'objectiu principal és lluitar contra el càncer infantil a través de l'esport. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars.
Més de 60 comerços i artesans de Sant Just participaran aquest cap de setmana de la fira Botigues al carrer, una fira que s'organitza per exposar productes santjustencs i alhora també per recaptar fons pel projecte de la Festa Torner Joan Petit. Aquest vespre, nova exposició, el celler de Can Ginestà es titula Papers i dibuixos i és obra de l'artista Rosa Tarroella que exposa per primer cop a Sant Just. És una mostra basada en la tècnica de gravat amb quadres de gran format i de tons sobris.
Aquesta setmana arrenca el juny fotogràfic amb el Photoshopping, una iniciativa que pertén...