el president explicarà la versió del club després de la sanció que l'ha imposat la FIFA per presumpta incorporació il·legal de futbolistes menys d'edat i que li prohibís fijar jugadors la pròxima temporada. Més coses de l'actualitat esportiva. Avui es disputen els partits dels quarts de final d'anada de la Lliga Europa. AZ Almar Benfica, Lió Juventus, Basilea València i Porto Sevilla.
Les pluges es mantenen a les comarques de Lida i Tarragona i es desplacen cap a les comarques de Barcelona i Girona. La situació es mantindrà fins al vespre a les comarques del nord-est. A última hora entrarà el mestral amb força a les terres de l'Ebre. Demà hi haurà restes d'inestabilitat i al cap de setmana el temps millorarà.
. . . . . . . .
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi, Domènec, d'hora i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Avui al programa parlarem de diferents qüestions d'entrada a l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també tindrem amb nosaltres el Martí Ramírez de la secció de festivals, que avui ens parlarà del festival del Holi, que és aquest festival que fan sobretot a la Índia i al Paquistà, em sembla, dels colors que tiren aquestes pols i tot això. I avui ens en parlarà, perquè a Barcelona serà aquest diumenge,
I també tindrem les notícies positives de la Núria Oriol. A la segona hora, avui a l'espai de comerç local, parlarem amb la gent del Bon Rebost, que estan aquí al carrer Bona Vista, em sembla. Sí. I que, vaja, tenen molts productes de tot tipus. Es pot dinar, també. Es pot dinar, també. Ens explicarà a veure què és el que fan. Tindrem a la Susi Amor, el consultori sentimental.
I a l'Arnau Cònsul parlant de llibres. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. L'Apenya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Però, abans de tot això, comencem, com sempre, parlant del tema més comentat avui a Twitter, el trending topic número 1. Que agraïm a la nostra... No, agraïm a la Laura Camps, que avui no pot ser de forma física, però ho està, de forma espiritual, perquè ens ha enviat el trending topic. Diu que el més comentat avui a Twitter ha sigut Anna Mato.
perquè ha tornat a amagar la pujada de la despesa farmacèutica per amagar el fracàs del copagament. Anna Mató vol amagar a tot preu el fracàs del copagament de medicaments instaurats fa més d'un any. Aquesta mesura, que al principi va donar els seus fruits i va aconseguir reduir la despesa farmacèutica, sembla haver deixat de tenir efecte ja que al febrer el desembolsament del Ministeri de Sanitat en fàrmacs
va tornar a pujar per sisè mes consecutiu. Recordem que Ana Mato és la ministra de Sanitat. Un augment que el govern ha tractat d'ocultar. Concretament, la despesa farmacèutica va augmentar en 7,3 milions d'euros, 1,02 més per cent, encara que la informació aportada al respecte pel Ministeri de Sanitat no fa referència a això.
En el seu comunicat, remes divendres passat, el departament de Mato es limita a comparar les dades amb les xifres de febrer del 2012 molt superiors a les del mateix mes de l'any passat, per tractar de mostrar una millora que en realitat no existeix. Tanmateix, aquesta estratègia no és nova, ja que l'octubre del 2013 va fer el mateix i en veus de comparar les dades referents a setembre amb les obtingudes un any abans, ho va fer amb les del 2011 per amagar una pujada del 9,35% malgrat el copagament.
Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, Imapaleo diu, algun mosso lliure per aquí que s'ofereixi a reduir a Anamato? Gràcies. Lligant, lligant temes, eh? Zero corrupció diu, Anamato, la desnutrició en aquest país no es deu a factors econòmics sinó a dietes desequilibrades. I ja per acabar, Crip Radiohead diu, quan veig Anamato al trending topic és del cert que és per haver dit alguna tonteria. En fi, passem ara a l'actualitat s'enjustenca.
Parlarem de l'atur que ha baixat en 39 persones el mes de març a Sant Just i aquest vespre la CEAS, que recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Go to the Parade Eyes. Però abans de tot això, Carme, parlem perquè avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions democràtiques a Sant Just d'Esvern, no? Municipal, sí, sí. Sí, sí, a Catalunya.
Es van celebrar el 3 d'abril del 1979 i el dia 19 d'aquest mateix mes es van restablir els governs locals. A Sant Just també. El primer govern democràtic el formaven Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes. Estem parlant de l'any 1979, oi, Carme?
Sí, exacte. Unes eleccions que es van viure amb il·lusió per la majoria de la població, sobretot també per la gent que formava part de les llistes. De fet, alguns dels representants dels partits havien treballat en política des de la clandestinitat durant la dictadura i avui han explicat la seva experiència aquí a la ràdio, algunes de les persones que van formar part d'aquell procés democràtic ara fa 35 anys a Sant Just, com són Isaura Martínez, també de CDC, també Josep Lluís Soler, del PSC, i Josep Maria Mas Joan, del SUC. Ells han explicat una mica com ho van viure.
A veure, podem escoltar-los, no? Sí. Isaura. Sí. Que va ser la primera... No, la preparació. El primer, el primer. I va ser la primera cosa que vaig fer. Vaig entrar, m'ho van demanar per entrar a l'Ajuntament, bueno, suposant que guanyéssim, des de luego, que vaig aprendre moltes coses.
Abans d'entrar a l'Ajuntament portàvem ja, diguem-ne, un bagatge treballant en política, evidentment, a la clandestinitat. I aquí, Sant Lluís, concretament, hi hem creat un organisme que s'endeia la Comissió de Forces Polítiques, que es dedicava a fer un seguiment de l'Ajuntament que hi havia llavors i preparant, de fet, la plataforma per després. Bueno, amb intenció de governar, evidentment. Penso que les vam preparar molt bé perquè hi havia un conjunt de gent molt treballadora, molt pancona, i vam fer unes pancartes precioses i amb una certa aspiració una mica il·lusòria, vist des d'aquest moment, que podíem guanyar.
El primer govern democràtic es va formar finalment amb la llista unitària entre Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya, i el primer alcalde va ser Antoni Malaret, cap de llista del Front Nacional i Esquerra. I a l'oposició hi havia el Suc i el PSC. Però, de fet, tots també coincideixen amb destacar d'aquella època el consens al que arribaven les diferents forces polítiques, ja fossin del govern o de l'oposició. Per tant, aquests eren, que hem escoltat, els primers regidors,
de la democràcia, després de l'època franquista. Molt curiós i un bon document. En fi, camiem de qüestió.
Parlem del Sant Just actual perquè hi ha 39 persones que han trobat feina el mes de març a Sant Just perquè l'atur s'ha reduït en aquest nombre. És la primera davallada de l'atur al municipi en els 3 mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims 3. Ara la xifra de desocupatge a Sant Just arriba als 777. De fet, l'última... Una xifra màgica, no? Sí.
Gairebé, no? L'última davallada important a Sant Jus va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre del 2010, és a dir, ja tirem, com deies, 3 anys enrere, quan 33 persones van trobar feina al municipi. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi, i al Baix Llobregat i a Catalunya s'ha produït una tendència a la baixa. A la comarca ara hi ha 68.074 persones sense feina, quan el mes de febrer la xifra estava a punt d'arribar
A les 69.000 i a Catalunya la desocupació ha baixat, ho vam comentar ahir, en 5.100 persones. Parlem de documentals de muntanya.
Perquè aquest vespre la CEAS, que és la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just, recordarà l'alpinista Pau Escaler, projectant el documental Pau Escaler, Go to the Paradise, fent un joc de paraules en anglès, de Paradís i Angel, que és l'última síl·laba de Paradise en anglès. És un audiovisual sobre aquest escalador català que va morir en un accident fa dos anys. La projecció comptarà amb el seu director, Eduard Miguel, avui a l'Ateneu de Sant Just.
Exacte, organitza les seies aquest primer cicle d'autovisuals de muntanya i la idea d'aquest documental era recollir les experiències de Pau Escaler i del seu amic i company David Palmada i explicar als espectadors per què escalaven en gel. Però unes setmanes després d'acabar el rodatge, Pau Escaler va morir en un accident d'escalada a Gavarni i la idea del documental, per tant, es va haver de replantejar. Després de parlar amb la família de Pau Escaler es va decidir fer aquest documental i d'aquesta manera retre un homenatge a l'escalador per tal que tothom conegués per què arriscava la seva vida per la seva passió.
I per què? Per què arriscava? Si vols, sentim-lo. Perquè era la passió, no? Exacte, sí. En tot cas, els escaladors... No, no, no, el que podíem sentir el director era explicar-nos una mica el missatge, si vols, que vol transmetre aquest audiovisual. Més enllà del que sigui la qualitat d'imatge, que, evidentment, no podem competir en grans produccions, sí que molta gent s'ha creat amb el missatge, amb el discurs d'en Pau Escalera, perquè realment crec que transmet molt el que pensa la gent que fa...
es posa d'aquest nivell tan extrem. La reacció és sobretot pel contingut, pel missatge. Aquell documental, ell ho deia, perquè passa per molts festivals a muntanya d'arreu del món, com ara Bilbao, França, Pakistán i Eslovàquia. La projecció es farà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu i serà el que sentíem ara, el director Eduard Miquel.
Doncs si voleu saber més coses de les que passen a Sant Just, teniu la pàgina web santjust.cat i radiosbert.com, per exemple. Però si anem a radiosbert.com millor, perquè compten les visites directes. I també a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició Vespre Carme Verdeu. Gràcies.
De res. I que tinguis bona tarda. Igualment. Tot bé o no? Per què no? Ah, no sé, vaig aquí com que tens ganes de parlar més. Que t'has deixat alguna cosa al tinte? No, ho he explicat tot avui. Val, hi ha alguna cosa que diguis, no, mira, és que avui sent just, està així. Home, plou. Ah, aquí anem, aquí anem, plou.
Què fem? Fem trucada, no? Fem trucada, ja ho pensava. A més a més, no has fet els refrancs. No, no, dels mesos. Però portem ja com uns dies moguts i crec que et tocaria, aviat. Això, el 3.24 ens va copiar. Ja, ja ho ha dit el Carles. Sí, sí, sí. A veure, vaig a copiar, dic, vaig a trucar al... Ara no plou, no? No ho sabem si plou. No, ara no.
que tenim el... A veure, perquè hem de parlar, clar, amb la recepció. Hola, bona tarda. Hola, Benju. Hola, Benju. Què és la Tània de recepció? Tània de recepció. Quin nove per ser recepcionista, que em digui Tània de recepció? I quina veu, també, per dir-te, Tània. No, no, és la curtipat. Ah, d'acordipat, ja, tu. Que em pots passar amb el Carles Hernández del Servei Meteorològic, us plau? Sí, un moment. Vale, gràcies.
La ràdio es verna és molt gran, hi ha molts departaments. Extensions, no? No sona, no, la música, ara, de passar a extensió? No, de veritat. A veure si sona. Podria sonar? Tu, tu, tu, tu. Vale, perfecte. Que és el Lerit B o... Lerit B, sí. La ràdio... Se la dèm 30 anys i 30 anys amb Lerit B, eh? Ja estaré... Podríem canviar... No sé, jo l'usubmarín d'aquí. Bueno, a veure si passen... Sí. Hola, bona tarda. El Cau la cantava d'una altra manera. Què tal? Hola, què està el Carlos Hernández? Sí, jo mateix. Hombre, Carlos Hernández. Hombre, Carlos Hernández.
S'ha trigat, s'ha trigat. Estàvem fent pràctiques amb la recepcionista i vam fer agafar el motor de veu. Amb la Tània, eh? Amb la Tània, sí. L'està agafant, eh? L'està agafant bastant. Diu que està constipada. En fi, escolta, no, torna a posar la música una mica així tràgica, perquè avui, jo no sé aquí a Sant Just, però ha caigut una tromba d'aigua. He anat a Barcelona avui. Entre dos quarts de tres i dos quarts de quatre. Molt bé. Espectacular. Aquí també, em sembla, no? Aquí també.
Sí, sí, la intensitat... Si hagués estat una hora plovental com plovia, com deies tu, a dos quarts de tres... Seria el fin del món. 70 litres per hora. O sigui, és un dels avisos que tenia la intensitat, eh? Serien 70 litres per hora. És un dels avisos que havia del Servei Meteorològic de Catalunya, ara que ens la volen treure, que havia dit que la precipitació podia ser molt intensa en algun moment donat, i si s'allargava massa, podien caure fins a 20 litres per metre quadrat en només mitja hora. Realment són tempestes importants. Sembla que ha anat fent durant tot el dia...
I just quan comentàvem aquest matí amb els diferents programes, just a la fusta, i l'informatiu migdia, que dèiem, sembla que hi hagi com una barrera en tot el que és la conca del Llobregat, perquè aquí no cau res, i fins i tot en el moment que fèiem l'aprovisió del temps a l'hora de l'informatiu, sortia el sol, que ja dius, hosti, és que no tinc cap tipus de credibilitat. No, ni una. Però no, no, cap al migdia la cosa... Sí, perdona, ara estàs que el traiem pit, no?, una mica, si ho entenc bé. Ah, sí, traiem pit, sí. Vale, vale, d'acord. Llavors, cap al migdia, de cop i volta, doncs, ha començat a créixer tempestes, just en aquesta zona on no estava precipitant,
Allò que es diu al radar amb els colorins, us en recordeu com està... Sí. Allò hem arribat a tons grocs, gairebé laronges, però és que a Barcelona... A l'Iles, eh? És aquest, el paio aquest de Capital, doncs havien cors vermells, o sigui que en alguna zona de Barcelona ha hagut tempesta molt. Molt, molt, molt. Jo t'ho dic jo, allò semblava una mica... Què has fet? Dic que en qualsevol moment apareixerà l'arca de Noé. No, res. De veritat, perquè ara estan d'estrena, no, aquests? Han estrenat Barco. Ah, sí? El Noé, sí, la pel·lícula. Ah, no, no, no, no, l'he vist ara.
Ah, és molt xula, diuen. Ah, sí? Sí, sí, de ficció. Sí. Bueno, ficció, ficció. Bueno, bueno, ficció. No volia entrar jo amb temes d'allò. Bueno, en fi... Bueno, escolta'm, el fet que... No, un moment, que contesto la Carme. Què he fet? Doncs res, agafar el cotxe i venir cap aquí. Ara, la gent... La gent... Clar, clar, és que jo vaig amb moto. Ah, bueno. Bueno, escolta, jo què he sigut? No, no, avui vaig amb motobús. Ah. No he comprat un billet senzill aquest matí. Ah, sí? No em portava la T10. Està car, eh? No, poca cosa més. Dos hores amb 15. Quanta!
El conductor, perquè a més a més no la portava, però perquè me l'he deixat, m'he equivocat, i li ha sabut molt de greu cobrar-me'l, eh? Per què? Perquè he tret una targeta, m'ha sortit com que el títol estava esgotat, perquè m'he equivocat, no tenia una altra casa, i llavors ell m'ha dit, no, si vols miro a veure si... si està arrugada només, dic, no...
Jo et dic una cosa. Dic, no, no, és igual, donem un... Dic, donem un millet xantill i ell en plan, vostres, tal... No em volia dir el preu... Jo et dic una cosa, és que els conductors d'autobús són els que donen la cara i han de dir que val dos quinze, ells no posen el preu. I jo crec que els sap greu que valgui dos quinze... Clar, ells no tenia T10 per vendre, tampoc. Li dic, tens T10? Diu, no, tinc... Una mica pobre, no? Total, a la tarda he vingut amb T10, eh?
Home, clar, és que si no... Si no, 4 euros en tenta per la pluja, eh? Sí, sí, sí, el mal de la gràcia. En fi, doncs escolta, Carles, demà què? Perquè, clar, o aquesta nit... Demà no, les properes hores és la notícia, demà és igual. Però demà... Ah, bueno, clar... S'acaba el món.
No, ara hi ha tempestes a la ciutat de Barcelona, bastant importants, que a Barcelona hi ha pluges molt importants, i a la recàmera n'hi ha unes quantes, o sigui que cap a la noia, cap a Garraf, podrien arribar a les portes aquest moment. Ah, per cert, un moment, jo volia connectar, ara se'ns ha passat ja, ara queda fatal. Home, no, ara no. Ja és molt tard, ja, no? Ara és molt tard.
És molt tard. Jo volia conèixer-me el president del Barça, que es feia roda a la premsa. No, què penses? Estem parlant del temps, encara. Ja ho sé, per això... Ja, però jo soc comodint. Quan se li correix una altra idea a un altre espai... No, no, no, fora. ...posarà al llarg del matí, pràcticament arreu, només a la tarda... Mira, el temps. Parla del temps. Silenci, silenci. El temps de que té informació, això coincideix. ...en força més sol i amb més bona visibilitat al nord-est del territori... Té raó, no, Carles, és que no digue-ho, eh?
La cota neu en les immediates hores, amb tendència a baixar cap als 1.800 metres, 1.600 de cara a la propera matinada, i esperem que la majoria d'aquestes precipitacions ja no vagin acompanyades d'aquesta pols del Sàhara, que ha arribat a donar... Ah, és veritat, no? Tu no he dit res del pols del Sàhara? Sí, al matí. La ciutat de Barcelona, el pronòstic de que el cap de sàhara continua sent de molta més estabilitat, de sol i de temperatura pujant. No ho sabem, confirmem-ho. Carles, confirmes el meteoròleg de Catalunya Ràdio? Vale.
Sí, sí, sí, si té tota la raó el cap de setmana ha de ser bo, fins i tot demà divendres tret alguns punts que hi pugui, alguna tempesta, el cap de setmana ha de ser de sol i temperatures molt agradables. Tota la península? És que a mi només m'importa un país. No, no, no, però avui plaurà o no? No m'he entès i això encara. Escolta, parlo de Portugal. No, em puc parlar. No sabem si plaurà avui a la tarda. Però si ho he dit l'home, diu que hi ha una estabilitat, no? No, això està parlant de demà, senyor. Ah, Carles, què, plaurà avui o no?
Tornem-hi. Doncs aviam, hi ha tempestes molt importants cap a la Noia, el Garraf, el Baix Panamé, tot això s'apropa cap aquí. O sigui que aquí aquesta tarda, aquest vespre, encara a les properes hores pot haver tempestes importants.
Molt bé, Carles, que tinguis una bona tarda. Bueno, dono les quatre dades importants pel poble. Portem 20 litres per metre quadrat, que és el destacat, és el que havíem previst aquest matí. Ara és moment de pit, també, eh? Sí, és veritat. Treus pit, eh? És veritat. T'ho he preguntat, eh? I ara, a partir d'ara, tot el que caigui, doncs, és el que no havia previst. Molt bé, molt bé, Carles, està bé. Alguna dada més? Quanta gent a temps ha posat el peu a un vessal de Sant Just? No, jo el que recomano ara, avui, és que la gent tregui les estelades perquè queden fetes una birria.
i demà les torni a posar quan jo deixi de prou. Mira, ara es veu la senyera a la penya mal moro, però fa una estona no es veia. Ja que estem aquí a la ràdio, aprofitant els micròfons de la ràdio, faria una crida als amics de la senyera...
Perquè s'ha desmuntat un dels trossos que aguanta la senyera, sobretot el de baix. No és el mateix que els amics de la senyora. Aquesta és una altra entitat que està amb les golfes de Can Ginestar. Doncs la senyera només s'aguanta per la part de dalt de tot. Ha perdut el suport de baix i sembla que hi hagi un drap. No és una bandera, és un drap volant. Això ha estat culpa del vent que m'ho fa amb una servició. Escolta, vols que truquem a l'ANC de Sant Just?
Podríem tocar-los i avisar-los. Potser ja estarà avisat. El que passa és que el plovent així qui puja. Jo no, ni tu tampoc. Ells potser sí. I a més qui pugi, després potser li... Oh, després ha d'abaixar-se. No, no, li rebenten la roda potser. Ah, probablement. Sempre puja el mateix. Clar, per això t'ho dic. En fi, Carles Hernández, bona tarda i gràcies. A reveure. Au, au, au.
Sí, Carme, ja està. Alguna cosa més? No, no. Tot això ha vingut. Ha vingut a que... Alguna cosa més i tu dius, bueno, el temps i tal. Vols que fem alguna cosa? Avui no has fet la crida de la música del temps, de la pluja? Quina crida? Sempre que plou dius, ei, oients, a veure si voleu cançons de pluja. No m'has fet avui? No, avui no ho he fet. Però vaja, podem fer-ho ara. Si alguna persona que ens estigui escoltant vol escoltar algun tema concret, només cal que ens ho faci arribar.
a lapenyadelmorro.com que ens envia un mail i nosaltres posarem la música. Per exemple, jo soc molt de quan està plovent, per exemple, aquesta, aquesta és molt de pluja, que sona d'últimament James Bloom. De pluja aquesta, eh? Sí. El vidre, les gotes que acaben pel vidre. Algú plorant, no? Algú plorant. Un cafè. Un cafè que plora. Carme Verdoi, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda.
Bé, doncs som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments... Amb el Martí Ramírez parlem del festival del Holi, que és un festival molt xulo que hi haurà aquest diumenge i que ve de la Índia a Barcelona. Fins ara mateix a la penya del Morro.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals també. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. No va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desferro.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Quatre minuts i arrem al punt de dos quarts de sis de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro. Ja teníem nosaltres el Martí Ramírez. Martí, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Bé, avui, com hem comentat, parlem del Koli Festival, que, per qui no sàpiga, és un festival hindú que celebra l'arribada de la primavera amb una pluja de colors. Exactament. A veure, explica'ns una miqueta de què va tot això, perquè em sembla que aquest diumenge és quan se celebra aquí a Barcelona, després d'haver-se celebrat també en diferents ciutats catalanes, com Sabadell, em sembla, fa un parell de setmanes, no? Exactament, Jordi. Doncs el Koli Festival tracta una mica de...
Com tu molt bé has dit, és una festivitat hindú que celebra l'arribada de la primavera i consisteix a portar roba blanca, més aviat vella, i l'objectiu és que quedi tota plena de colors, tota plena de pigments, de pols de colors, de pintura... Llavors, entre els participants es fa una guerra de colors i de pintures i es tiren tints de colors...
amb l'objectiu que era combinacions i barreges de colors estranyes. A més a més es porten també pistoles d'aigua, globus d'aigua, tot de colors, eh? Cups amb pols de colors i també tothom s'ho tira un a sobre els altres, no? Exactament, jo crec, m'ho imagino com un camp de batalla que tothom agafa globus, pistoles i s'ho comencen a tirar entre ells i queden tots xops amb aigua de colors.
Bé, la veritat és que jo he vist imatges i té bona pinta. Sempre he pensat que m'agradaria anar a veure com és el Holy Festival. Doncs aquest diumenge tenim l'oportunitat, perquè arriba la quarta edició a Barcelona. Exactament. Arriba aquest diumenge i es celebra de 6 de... No, perdona.
He posat 6. Aquest diumenge 6. Aquest diumenge 6. És d'abril, clar. Des de les 11 del matí fins a les 6 de la tarda a l'Avinguda Cardenal i Barraquer entre els carrers Paramarina i Jorge Manrique. Atenció perquè la cursa del Corte Inglés també és aquest diumenge. Exactament. Que la gent no s'equivoqui o potser primer van a joli i després fan la cursa del Corte Inglés, no? O al revés. O al revés. Primer fan la cursa i després... 10 del matí, no? A les 9, aquí no surts.
Comença a les 9, jo la faig. A les 9, eh? Tu la fas? Sí, sí. Molt bé. Doncs a les 9 del matí i després... A les 9, ben d'hora. Doncs sí, amb dues hores potser per fer-ho, no? Sí, i tant. I després te'n vas cap allà i t'aixo amb una mica de colorets. Efectivament, efectivament. Bé, parlem una mica dels orígens del festival.
Per allò hem dit, el Holi és una festa hindú que se celebra l'arribada de la primavera amb aquesta pluja de colors. Per cert, d'aquí uns moments parlarem amb el director del festival que ho fa aquí, organitza a Barcelona, que és el Xavi Pasqual. Però abans, d'on ve tot això? Perquè, clar, l'objectiu del Holi quin és?
L'objectiu és promoure l'alegria i l'amistat perquè els participants que van al festival oblidin el fred i l'hivern i donin pas a la més colorida estació, que és la primavera. El sentit d'acabar amb la roba tota xopa i el cabell tot ple de colors.
és donar a entendre que a aquesta festa tothom és igual i que s'han de deixar enrere tot tipus de diferències socials, de diferències de classe o d'origen. I aquesta festa s'associa a la celebració divertida i desenfadada i alegre que en fa tothom i que la idea és passar-s'ho bé.
I la tradició hindú també inclou, a part d'aquesta guerra de colors, que es facin unes fogueres per consumir tots els pensaments negatius. Però això, a les edicions d'aquí, de la que es farà aquest diumenge a Barcelona, i la que s'ha fet a Sabadell, això no entra dintre del pla.
Bé, de fet, hi ha una persona que és una de les organitzadores, podem dir que és el director del festival. Ara ens explicarà què és el que fa realment, que és el Xavi Pasqual i el tenim al telèfon. Xavi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Xavi, que ens fa atendre'ns. A veure, tu què és el que fas concretament en aquest festival?
Doncs bueno, jo soc la persona que estem durant tot l'any intentant captar els recursos econòmics per poder dur a terme el festival, després me n'ocupo de la programació.
I me n'ocupo, doncs, de l'estratègia de comunicació. I, mira, no me n'ocupo de més coses perquè no puc. Però, vull dir, si cal, acabo penjant pòsters, també, vaja. Sí. A veure, un moment, perdona un moment. Martí, què passa? Perquè aquí tenim un malentès, em sembla, no? Bueno, el Xavi Pascual és el director del Festival Estrenes. Ah! Que vam parlar la setmana passada. És veritat, calla. A veure, a veure un moment. Sí, para, para, para, para. Para el meu programa. Para el meu programa.
Xavi, perdona'ns un moment, eh? Però clar, llavors, és que estàvem parlant, que hi ha hagut un creuament de telèfons, potser? No. La teníem pactada per avui, aquesta entrevista. Ah, és veritat, és veritat, és veritat. Perdó, jo, en tot el meu culpa, m'he equivocat, perquè saps què passa? Que no sé per què, Xavi, em pensava, perquè estàvem parlant del festival del Holi que hi ha aquest diumenge, a Barcelona.
I em pensava que justament tu eres el director del festival del Joli i no ets del festival d'estrenes que ja vam parlar la setmana passada que es fa a Girona i que de fet deixa'm reconduir un moment la situació perquè està a punt d'acabar el festival d'estrenes.
Doncs no, estem a la meitat. No des d'una, eh? No, escolta, no d'una. Jo crec que el millor ja serà que marxi, no de la ràdio, sinó de la professió en general. Ja no torni mai més i us pugui deixar... No, no, Xavi, disculpa'ns, però vaja, efectivament, esteu a la meitat. Quines són les expectatives del Festival Enguany? Nosaltres, vull que sàpigues, hagi passat tot això ara, que ja en vam parlar la setmana passada, sí, abastament, amb els grups que venien...
Sí, home, amb tot el que feu. I, vaja, no sé, quines expectatives, com estan anant aquestes enmig festival? Bé, bé, contents, estem molt contents, sí, sí, tant i tant. I les expectatives és que hi haurà més assistència que l'any passat. I, vaja, contents perquè el festival s'està consolidant. Bé, soc el Martí Ramírez. Et volia preguntar si ens podries donar una xifra sobre el nombre de gent que es preveu que vingui al llarg d'aquests dies del festival.
Bé, nosaltres hem posat més o menys unes 12.000 entrades a la venda i suposo que encara queda... O sigui, estem a la meitat, és a dir, hem fet un cap de setmana de concerts, queda aquest i queda el següent, no? Però jo crec que rondarem a les 9.000 i pico entrades venudes...
més tots els concerts que hem fet d'accés lliure, que estan tenint més assistència que l'any passat. O sigui que segur que augmentarem xifres. Ja sé que ets el director del festival i per tant potser no et vols mullar gaire, però tu quina creus que és l'estrella? La grupa estrella o la parleta que hi anirà com a mínim més gent?
No, bé, no és muy armo, no. O sigui, el festival no és un festival d'autor, o sigui, no és un festival que hi hagi un senyor que programa coses que li agraden a ell, sinó que el festival el que fa és agrupar els llançaments discogràfics o els inicis de gira o els espectacles diferents que podrem veure durant aquesta temporada. Llavors, doncs,
cadascú té el seu públic i hi ha artistes que entenen molt, altres que entenen menys i altres que no entenen i que per això precisament els programem perquè gràcies al festival els vegi molta gent i aviam. No em mulles, veig. Et puc dir que els concerts que estan esgotats, la setmana passada vam esgotar els concerts de Pets, vam esgotar el concert de Macedònia...
Vam esgotar concert de Joan Colomo, aquesta setmana està esgotat Joan Dausà, està esgotat per Ribeco Melade, segur que esgotarem Mishima... Vaja, tots aquests artistes, doncs home, si esgoten és que hi ha molt de públic que els vol veure, no? És molt difícil preparar, organitzar un festival d'aquestes característiques? És a dir, quan fa que esteu ja preparant sobre el terreny perquè tot surti bé durant aquestes setmanes?
No, doncs pràcticament quan l'any passat vam acabar el festival, a partir del maig juny ja estàvem pensant en què podíem fer, o sigui que pràcticament hi ha un any de feina per poder organitzar un festival d'aquest tipus, sí, sí, tranquil·lament. I més quan no disposes dels recursos només acabar, és a dir que...
que nosaltres el pressupost del festival té unes xifres d'uns 200-210 mil euros, però no és que tinguem els 200-210 mil euros, això és el que costa. Llavors nosaltres hem d'intentar agrupar el màxim de diners possibles perquè, vaja, amb la venda d'entrades puguem recuperar la inversió. Com us financeu? Teniu subvencions, per exemple? Sí, tenim ajudes de l'administració i tenim algun patrocinador...
i tot això representa un 35-38% i la resta fins arribar a aquests 210.000 euros és el que hem de fer amb la venda d'entrades
si la venda d'entrades no va bé, doncs podem dir que nosaltres hem de posar diners de la nostra butxaca. Estem parlant amb el Xavi Pasqual, director del festival Estrenes de Girona, ja em va quedar clar, Xavi, i sobre el festival que s'està donant aquests dies a la ciutat catalana, i m'agradaria saber si hi ha algun dels grups que hi ha aquests dies, són molt exigents els catalans, demanen coses, moltes coses, o no gaire? No, els grups catalans...
Jo crec que tenen clar la situació que estem vivint ara mateix, els esforços, és a dir, és que si ho demanés, depèn que demanéssim, és que no els hi posaríem, saps què et vull dir? Clar. Per demanar que demanin, no? Però vull dir, home, si som una empresa que estem arriscant, doncs mira, si t'he dit que tenim de 210.000 euros...
el 38% vol dir que estem arriscant el 62%, no? O sigui, 210.000 euros pel 62% són 130.200 euros que està arriscant la nostra empresa. Bé, doncs si algú demana alguna cosa que no ha de demanar, que es quedi a casa, saps què et vull dir? Clar, arriscant 130.000 euros vull dir, clar, és que les coses estan com estan, o sigui, hi ha una crisi econòmica molt important, això fa que la gent...
no tingui tants diners la cultura o la música queda amb un ordre de prioritats no és de les més prioritàries i costa molt omplir recintes i que les coses més o menys funcionin i jo crec que això tothom que viu a Catalunya ho sap
I, vaja, d'alguna manera jo crec que tothom és prudent, no? Sí que és veritat que en gires internacionals sí que s'acostuma a veure més aquestes demandes, no? Va demanar això, si no, no venia, no? Però també al final tot s'està acabant, perquè, vaja, o sigui, a no ser, a no ser, lògicament,
Si tu fossis una persona que vens 4.000 entrades en un recinte de 4.000 i tots ens guanyem molt bé la vida, doncs si em demanes alguna cosa ja t'ho donaré, perquè jo voldré que estiguis content, tu voldràs estar content,
I tots haurem fet negoci, vull dir que clar, també depèn del context en què això es demani. Sí, això pel que fa al tema econòmic, però jo també em referia una mica més, per exemple, si no sé, algun capritxo, eh, tipus, no sé, alguna mineral francesa al camerino. No, però és això el que et dic, els capritxos valen diners. Clar, també. Si em pots demanar que en el camerino vés una plata de sushi i, bueno, si has venut totes les entrades i a tots ens va bé, dic, va, doncs vinga.
li donarem el capritxo del sushi. Però a Catalunya no passa això. Veig que ets un bon negociant, eh, tu? No, bé, només que un bon negociant soc realista, no? Llavors, doncs...
Jo també m'agradaria tenir un Ferrari i tinc un Fiat Bravo, no? Clar, jo per demanar... Cadascú ja amb el seu. En fi, Martí, no sé si vols preguntar alguna cosa més. Jo volia saber també si ens podies comentar ara que parles del tema econòmic, com afecta la crisi econòmica a l'hora d'organitzar un festival com l'estrenes.
Doncs mira, fa una destrossa important, no? De cada entrada, el marge que tenia el promotor, que podia ser entre un 6 i un 8 o un 9%, doncs amb l'augment de l'IVA vam passar de pagar un 8 a pagar un 21%, és a dir, 13 punts, és a dir, que el marge del promotor d'entrada se'l va encargar, no?
Tot això afegit que hi va haver fa dos anys aquest augment del 18 al 21, o sigui que hi va haver un any que vam tindre que suportar 13 més 3, i tot això afegit que des del govern de la Generalitat, almenys per moment, o sigui per aquest moment, el 2014,
no hi ha una línia d'ajuts a festivals. Doncs, bueno, imagina't com està afectant la crisi. Hem de fer meravelles i trapecis per poder tirar endavant els projectes culturals avui en dia. Doncs, Xavi Pasqual, director del Festival Estrenes de Girona, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Bona tarda. Vinga, igualment. Adeu, adeu, adeu.
Bé, 5 i 40 de la tarda. Escolta, quina confusió més tonta, no?, que he tingut. Sí, però... Estàvem pensant amb el Festival Holly, que estàvem parlant, clar. Bueno, en fi, sí, sí, a veure, mira, que tinc el paper aquí ben clar, que posa Xavier Pasqual, director del festival a Estrenes. Jo m'he quedat... Estrenes no havia llegit. M'he quedat director del festival. I ho estàvem parlant del Holly, l'hem trucat mentre justament estàvem parlant d'això. Clar, tampoc no l'anàvem a penjar, pobre home. Recomparem el Holly un moment, o què? Sí, sí. Vinga.
Una secció avui puzle, que avui anem cap endavant. Exacte, és la secció flashback de la penya del morro. Parlem d'algunes curiositats, perquè tornem a situar els ullets, estàvem parlant del joli, que era aquest diumenge entre les 11 i les 6 de la tarda a Barcelona. Algunes curiositats del joli, per exemple. Volia comentar que aquest diumenge s'utilitzaran colors d'origen natural portats expressament de la Índia,
Per exemple, perquè us feu una idea de les quantitats de pols de colors que poden haver-hi aquest diumenge, a l'edició de l'any passat, a Sabadell, que també és un dels llocs que està tenint bastanta força aquest festival, es van utilitzar uns 450 kg de colorant. O sigui, que no és poqueta cosa, eh? Que aquí ja es repartirà bastant de color. Home, és gairebé mitja tonelada, no? Mitja tonelada, sí, sí, efectivament. Sí.
I també és un tipus de festival que pot arribar a congregar molta gent, potser unes 3.000 persones, més o menys. De fet, la presidenta del festival a Barcelona, que és la Sònia Esplugues, diu que esperen un 25% més de participació, sobretot gràcies a la popularització que ha tingut aquest festival darrerament.
Sí. No, no, digues, digues. I que això, que la gent no s'estranyi si aquest diumenge hi ha gent que pengi fotos al Facebook plena de colors. Clar. Acabem les pistoletes i els globus. Efectivament, efectivament. Bé, doncs això serà, com diem, aquest diumenge al matí, concretament a l'avinguda Cardenal i Barraquer, entre els carrers Pare Mariana i Jorge Manrique.
Martí, moltíssimes gràcies. Moltes narreres. Que vagi molt bé i la setmana que ve ja parlem d'un altre festival i... i parlarem amb la malaltia Pasqual. També, de les trenes. Que vagi bé, Martí. Molt bé. Fem una pausa per la publicitat, que tot torni al seu lloc i recuperi la normalitat del programa i d'aquí uns moments parlem de les notícies positives amb la Núria Oriol fins ara mateix a la penya del morro.
Sintonitzes pràdio d'esperc a la ràdio de Sant Just.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Grobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Tres quartes, sis de la tarda. Passem ara a les notícies positives de la penya del morro.
Núria Oriol, bona tarda. Bones, bones. Hola, hola, bones.
Boníssimes, boníssimes tardes. Boníssimes tardes, passades per aigua com un ou dur. Sí, això t'ha de dir. No sé si la gent que ens està escoltant des del cotxe, per exemple, atrapat a la Diagonal de Barcelona... Mira, una il·lusió, eh? Sí, unes tardes, escolta, boníssimes, no? És a dir, s'està fent neteja, s'està fent neteja, ala. Ah, clar, veus, tu sempre treus coses positives de tot, no? Exacte, sobretot perquè ara mateix no em trabo dintre d'un cotxe. Ah, sí? No, no em trabo. Ah, va, va.
Estan dins del cotxe. Però, clar, moltes vegades, quan no ha estat patint una situació de malestar o difícil o malament, no sap veure-ho, això, no? No sap veure que, per exemple, la part positiva d'estar al cotxe atrapat al mig de la diagonal perquè està plovent, per exemple, m'ho invento, és que el cotxe quedarà més net quan el portis a casa. Ui, sobretot si no li cau el fang del Sàhara. També, també, eh? També, clar, clar. Però...
És veritat que si feia temps que no el tui a netejar, diu, mira, ja tinc l'excusa. O s'ha rentat, o l'acabo de netejar, o el porto, mira, i ho tinc fet. Però clar, això et dic que una persona està atrapada, quan està malament una persona, moltes vegades no sap veure les coses positives que hi ha, no? No, és a dir, ara m'escolto el programa La Penya del Morro, que tenen un morro que se'l trepitja, em diu, quin gust, els altres dies no tenia temps, perquè ja havia arribat. Per exemple, ah, veus? Ah, ah, ah.
Sempre s'ha buscat les coses, clar, les coses positives de tot plegats. Per cert, que va, parlem d'algunes notícies així en clau positiva. Eh, però el que tu dius és molt important, eh, Jordi? Jo ara feia broma, broma, però és més important del que sembla. Això, no, és veritat, perquè tu et sents com atrapat, impotent, no? Tant ell com ella, eh? Vull dir, enfadat que les coses et torcen. I llavors dius, ja ara què faig?
I tenir plans ben preparats val la pena, des de les mòbils que agraden. Des de fins i tot portar algun escrit, sigui perquè tens un petit llibret o ja ho portes directament al teu e-book o al teu mòbil o el que sigui, de temes que t'ajudin o que t'ho facin passar bé. I és aprendre-s'ho d'una altra manera, perquè si no realment acabes...
amb una sensació de frustració molt alta, i molt alta, que et pot fer arribar traient foc pels queixals. No, no, i tant, i tant, i tant. En fi, comencem parlant avui d'un nou sistema energètic a base de fusió láser, que això és el futur, una mica, la música de Regres al Futuro, perquè és un nou sistema energètic a base de la fusió láser. Què vol dir això? Sí, mira, que...
Resulta, han estat en el Centre Nacional In-Nation Facility dels Estats Units, que experimenten la fusió a partir de l'ús de láser de gran potència. Doncs mira, ells ara diuen, ja podem iniciar una fusió a partir d'uns elements, t'estalvio els noms per no trebar-me i semblar que porto una patata a la boca, una fusió, són capaços de generar una fusió a partir de components de l'hidrogen.
Per tant, és com crear minisols que poden crear immenses quantitats d'energia neta. Llavors, ells ja ho han aconseguit, diuen que, clar, el gran problema que es troben, de moment, és que han d'aconseguir que s'estabilitzi. És a dir, quan posen en marxa la fusió laser, de moment ha donat bon resultat amb l'experiment que han fet, però és petit, petit, petit. Si és
a una quantitat en gran escala per generar energia per poder il·luminar una ciutat complerta o coses per l'estil, doncs clar, han de garantir-ne totalment l'estabilitat. I això és el que encara no tenen solventat ni ells ni el centre d'investigació sobre fusió que existeix a França, que els dos estan treballant en la mateixa línia. Però vaja, diu que...
És qüestió de temps, o sigui, d'uns anyets més, i ells estan segurs que ja està, que ho podran donar en el mercat i és una energia 100% neta. Home, doncs això està molt bé, eh? Perquè sempre hem defensat des d'aquí que tot el que és la investigació en el camp de les energies renovables, tot el que són energies, vaja, o produir energia.
a través de matèria que no sigui limitada, que és el gran problema que hi ha ara mateix. El que passa és que sempre tinc la sensació que fins que no s'acabi el petroli o s'acabi aquest tipus d'energies no renovables, no es posarà en marxa realment la maquinària per utilitzar les altres, no?
Sí, perquè hi ha molts interessos econòmics, no? I hi ha molt poder, vull dir, amb el tema del petroli... Clar, és així. Ara, quan ja s'acabi el petroli a la terra, llavors ja, ens haurem de tota aquesta gent que ha fet aquesta feina paral·lelament, jo crec que tindrà la seva oportunitat, no?
Segur, seguríssim. L'important és tenir-ho tot a punt pel moment en què es puguin convertir en projectes ja econòmicament viables i assequibles a la majoria de la població. I que també, clar, l'administració i les institucions apostin també per aquestes energies, no? Home, quan es trobin tan ben canonats que ni petroli ni gas o coses per l'estil acabaran apostant-hi. O sigui, perquè és que si no, la veritat,
No sé qui quedarà. Clar, ara, ara. És que potser no queda ningú ja, eh? És això, mira, mira. En fi, atenció. En fi, positius, siguem positius. Parlem d'altra qüestió, perquè una de les primatòlogues més importants del món, la doctora Jane Godall, ha complert 80 anys. Sí. I ja saps que ella és, vaja, una dona extraordinària. Ha defensat el tema de la vida, l'hàbitat dels ximpancers i d'altres primats arreu del món.
ella continua pellugant-se al final ja va crear una fundació per treballar aquests temes i la veritat és que es continua pellugant molt és superactiva per conscienciar-nos que la diferència entre els primats i nosaltres cada vegada es redueix més per això amb això que tu dius que potser ja no hi som és veritat i potser és el planeta dels ximpancers perquè han estat més intel·ligents que nosaltres com la pel·lícula del planeta dels címics és allò
Perquè ells estan evolucionant, o sigui, molt a poquet a poquet, és veritat, però és que l'home tampoc és que fes una evolució espectacular, va trigar milions d'anys. Van evolucionant i ella amb investigacions descriu fets d'una gran tendresa i d'una gran profunditat, fins i tot el fet que algunes ximpancers poden consolar...
a una ximpencer femella que ha perdut la seva cria i la consolen. O sigui, hi ha l'acte de consolació amb abraçades, comprenent el seu dolor, fins que alguns primats en algun moment han començat a enterrar els seus morts. O sigui, que comencen a tenir comportaments que dius, ostres, la qüestió està també agafant un gir que ens comença a fer interrogar sobre...
Aquesta vida animal, què està passant, com creix, com evoluciona? I ella, sens dubte, ens demostra científicament que hi ha unes emocions en aquests éssers vius, en aquests i en els altres, i que bé, mereixen un gran respecte i, a més a més, ella, clar, defensa...
el seu hàbitat, que sovint és cremat o arrasat, vol evitar que hi hagi les caceres furtives, ell ha estat amenaçada de mort moltes vegades i en parir de mort també moltes vegades, i el centre de la seva vida ha girat entorn d'aquest món i ens està deixant un llegat...
absolutament fascinant i sobretot té una gran autenticitat per part d'ella. De fet, mira, estic buscant informació sobre la Jane Goodall, que el 1960, aquí ve un dels grans descobriments que va fer, després d'observar el comportament dels ximpanzés durant mesos, un dia va descobrir un d'ells introduint un pal que prèviament havia tallat i desfullat en un termiter, que és on hi ha les termites, per treure-les i poder-se-les menjar.
Fins aquell moment es considerava que l'única espècie capaç d'utilitzar eines era l'espècie humana. Amb aquest descobriment l'any 1960, les seves observacions sobre el conducte instrumental dels ximpanzés, els seus hàbits de caça, la seva intel·ligència o les seves emocions i la seva personalitat individual van revolucionar la biologia i també la nostra percepció sobre altres primats. I segurament aquí és com molta gent va fer el link amb Darwin, que segles abans
havia ja pronosticat que l'ésser humà venia justament dels primats. En fi, sí, sí, tot té una referència en aquest camp Jane Goodall, que justament avui compleix 80 anys i també li tenim aquí al programa un especial record. Canviem de qüestió i parlem ara...
de la col·lecció de contes Aprendre, que s'uneix el Dia Mundial de l'Autisme i el Dia Internacional del Llibre Infantil. A veure, què és això del Contes Aprende, en castellà? Sí, sí, en aquest cas és una iniciativa en castellà. Doncs mira, que sempre s'havia tractat els dos mons de manera separada. I el que s'ha dedicat és treure, o sigui, s'ha decidit treure persones que formen part de l'associació...
de l'autisme, de familiars que tenen persones amb autisme, etcètera, van decidir poder explicar la història de l'autisme i també explicar històries que poden arribar als autistes perquè tenen uns colors molt determinats, més brillants, unes formes molt definides i tal, en una col·lecció. Llavors, la col·lecció té una doble funció, per un cantó donar a conèixer
els infants, que és l'autisme, i d'altra banda és una col·lecció de llibres específics per nens autistes. És a dir, nens que aquests llibres estan pensats per encara cridar-los molt més l'atenció, perquè els llibres habituals, ni que siguin infantils, no els hi arriben, o sigui, els hi arriben poc, necessiten moltíssima, moltíssima estimulació. I aquests llibres, en canvi, ja de per si és com si els estiguessin estimulant molt.
i és una iniciativa clar pionera la primera vegada que fa i a més a més vull dir que posa en primer terme temes que a vegades doncs és això o hi passem de llarg si no et coneixem a ningú proper o fins i tot no sabem com afrontar-los o com explicar-los mira i fa les dues coses alhora fa pedagogia
perquè els nens, la infància i els pares comprenguin l'autisme i al mateix temps fa la pedagogia amb les persones autistes perquè són uns contes que els estimulen molt amb ells. Bé, i avui acabem parlant a la secció de notícies positives amb la Núria Oriol de la creativitat, perquè tu dius que la creativitat s'aprèn, no només és innata, no?, que també s'ha d'exercir. Sí, sí.
Això pensa que molts experts ho afirmen i jo m'he decidit a fer-ne una síntesi, o sigui, contracció. Sí, s'aprèn i jo trobo que això és fantàstic, no? És a dir, que ara hi ha investigacions no només al suport d'un pensament filosòfic, sinó que ja van encaminades a dir que realment
Nosaltres hem de trobar el nostre element creatiu, siguem de ciència, siguem de lletra, siguem un emissari esquerre, siguem un emissari dret. I llavors, fins i tot les darreres investigacions, que això em va cridar molt l'atenció i em va agradar, diu que si nosaltres trobem la nostra pròpia zona creativa, podem arribar a tenir connexions amb la vida tan intenses com les que va tenir Einstein o Mozart.
perquè és la intel·ligència creativa, per dir-ho. O sigui, no és el coeficient intel·lectual de soc més o menys intel·ligent, sinó la persona que explora, la persona que s'arrisca, la persona que creu en el seu propi talent, que pot ser ser riure, que pot ser escriure, que pot ser dibuixar, que pot ser investigar, que pot ser crear molt bones relacions, mil coses. El problema ve quan, diguem-ne, algú comença a mesurar
Ja des de l'escola, els infants, algú, vaja, el nostre sistema tendeix a mesurar els infants amb uns paràmetres que a vegades no els permet descobrir què tenen el talent, perquè diuen matemàtiques, uf, no li surten bé. Llengua, home, no gaire. Dibuixa, home, què vols que et digui? Resulta que aquesta persona era especial en moviment corporal, és a dir, pel ballet, pel gimnàs o per l'esport. A l'inrevés, oh, carai, ha sortit que és molt bon física...
i amb els altres temes no és gens bo, doncs vinga, l'enfocarem a la física, però, bueno, l'enfocarem a la física, si aquesta persona realment s'apassiona per la física, perquè potser et diu, no, la física em surt bé, però a mi m'agrada més un altre aspecte, que probablement serà científic, això sí, però que li agradi més un altre, és a dir, la capacitat de detectar el taler dels infants, i llavors...
al mateix temps que, clar, aprenen moltes coses, aprenen a desenvolupar-lo i, sobretot, a confiar-hi. No tenim més temps. Fem la setmana que ve. D'acord. Són les 6. Són les 6.
ens interessem per la situació del trànsit equip viari. Doncs encara molt complicada. Recordem, dues persones han mort aquesta tarda en dos accidents de trànsit, una a la C-37 a Valls del Camp i una altra a la Nacional 2 a Tordera al Maresme. D'altra banda, destaquem retencions encara importants al mateix Nus de la Trinitat, totes les vies que hi van aparar. La ronda a dalt des del Nus del Llobregat fins a l'altura pràcticament del Nus de la Trinitat en aquesta direcció. També es van detallar de la N340 Tarragona al Camp Clar per neteja de la via.
Continua la compareixença del president del Barça, Josep Maria Bartomeu. De moment ha confirmat que la FIFA la sanció la va decidir el passat 28 de novembre del 2013, però que fins ahir no la va comunicar. Ha confirmat també que l'expresident Sandro Rossell va demanar un canvi a niixa normativa per la qual ara el sancionen i s'ha mostrat contundent al defensar el model del Barça. Textualment, Bartomeu ha dit que la masia no es toca, és un model que funciona des de fa 35 anys. També ha confirmat que no hi ha actitud passiva per part de ningú del club, però sí que han detectat que externament
S'intenta fer mal al Barça i que investigaran per saber qui és. Suspesa temporalment l'aplicació de la sentència del castellà en 3 escoles de les 5 que havien de fer el 25% de les classes en aquesta llengua als grups, on ho ha demanat un alumne. La consellera d'ensenyament considera que això eximeix els directors de fer canvi respecte a la llengua en què s'imparteixen les classes.
Mario Draghi no concreta cap mesura per combatre els riscos de deflació. El BCE, el Banc Central Europeu, que ha deixat els tipus d'interès al 0,25%, sí que està unit per fer servir tots els instruments disponibles per fer front a una inflació baixa que duri massa. Totes les borses europees han rebut amb guanys les paraules del president del BCE.
El president de la multinacional farmacèutica Grífols dona suport explícit al president Artur Mas en el procés sobiranista. Víctor Grífols l'ha animat a no arronsar-se tot i les dificultats. El president de la Generalitat ha visitat la nova planta d'aquesta multinacional a Parets del Vallès. Les víctimes de la dictadura franquista denunciaran demà davant dels tribunals argentins exministres de Franco que van signar condemnes de mort a l'època.
Gerard Quintana, Miguel Ríos i Joan Dausà actuaran el dia de Sant Jordi a la Fàbrica Damm de Barcelona. Serà la segona edició d'una trobada que arreneix una vintena d'actuacions de petit format, presentacions de discos, llibres i també xerrades.
I pel que fa al temps, la pluja continuarà avançant des del sud del país cap a les comarques de Barcelona i Girona, on s'espera que sigui més abundant al llarg de les pròximes hores i ja de cara al vespre. Localment no es descarta alguna tempesta de caràcter moderat. Descens les temperatures amb una cota de neu que baixarà cap als 1.800 metres. Temporal marítim, sobretot, a la costa nord del país.
L'actualitat ara mateix ens porta, novament, cap a la sala de premsa del Camp Nou, la sala de premsa Ricard Maixencs, on tenim a Xavi Campos, seguint esta compareixença del president del Barça, Josep Maria Bartomeu. Xavi. Segueix la compareixença, explica a Bartomeu que el Barça no s'ha saltat la normativa des del moment que la FIFA va notificar al Club Blaugrana que hi havia alguns jugadors del futbol base que no podien disputar partits. A partir d'aquell moment, fa un any aproximadament,
es va retirar de la competició oficial i només s'han entrenat i han jugat tornejos. I ara parlar de Ter Stegen i de Lidovitz, que són dues incorporacions tancades i que veurem si es poden inscriure l'any que ve. En el cas que la FIFA digui que no, ho farem al tas i demanarem, en tot cas, sempre mesures cautelars per poder tenir una finestra de fitxatges. Esperem un micro millor. A dia d'avui, vostè pensa que Ter Stegen jugarà el Barça la temporada que ve?
Ah, porter, a part del porter. No ho sabem, perquè al final hem de decidir quin porter fitxarem. No sabem quin serà el proper porter de la temporada que ve, no ho sabem. Hi ha diferents porters, hi ha converses molt avançades, moltíssim avançades. Crec que en Donizio de Reta va dir-ho fa uns dies que pràcticament estem a punt de tancar un porter, però...
anirem esperant que continuï la temporada i el moment que ens pertoqui començar a comunicar els nous fitxatges, que com hem dit sempre, segur que hi haurà un central i hi haurà un porter com a mínim, doncs ho anirem dient.
Bona tarda, són les 6 i 5.
Avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El 3 d'abril del 79 van tenir lloc els primers comissis després de la Guerra Civil i la dictadura i el dia 19 d'abril es van constituir de nou governs locals democràtics. Les primeres eleccions democràtiques del municipi van viure amb il·lusió per la majoria de la població i sobretot per les persones que formaven part de les llistes. Alguns dels representants ja havien treballat en política des de la clandestinitat durant la dictadura. Sant Just va guanyar
Les eleccions al sud, però finalment el primer govern democràtic es va formar amb la llista unitària entre Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya. El primer alcalde va ser Antoni Malaret, cap de llista del Front Nacional i Esquerra.
Aquest vespre a la CEES recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Goto de Paradise, un audiovisual sobre aquest escalador que va morir en un accident a la muntanya fa tot just dos anys. La projecció forma part del primer cicle d'audiovisuals de muntanya de la CEES i comptarà amb el seu director Eduard Miguel. La idea inicial del documental era recollir experiències de Pau Escaler i el seu amic i company David Palmada i explicar als espectadors per què escalaven en gel. Però unes setmanes després...
d'acabar el rodatge, però Escalé va morir en un accident d'escalada a Gavarnia. La idea del documental, per tant, es va haver de replantejar. Després de parlar amb la família, es va decidir fer el documental i d'aquesta manera retre un homenatge a l'escalador per tal que tothom conegués per què arriscava la seva vida per la seva passió. El documental ha passat per molts festivals de muntanya, d'erre del món, com ara Bilbao, França, Pakistan i Eslovàquia i es podrà veure avui a la sala Piquet de la Taneu a les 8 del vespre, un acte on també hi assistirà el director, Eduard Miguel.
I acabem amb aquest bolletí explicant-vos que més de 50 parelles s'han apuntat al torneig de Padel Solidari del Club Can Mèl·lic per col·laborar amb la Fundació Toret. Ja s'han tancat les inscripcions per participar-hi i les últimes dades disponibles d'ahir a la nit parlen de 52 parelles inscrites. El torneig arrenca dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve, 12 d'abril. La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics. La Fundació es va crear l'any 2005 però venia precedida per una associació amb 30 anys de trajectòria
amb el mateix objectiu. Tot plegat començarà aquest dissabte i el campionat es divideix en categories femenina, masculina i mixta. Es jugaran dos partits com a mínim. I de moment això és tot. Més informació a partir de les set de Sant Just Notícies, edició vespre.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot tirar. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ràdio 8.1 Ràdio 8.1
La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverd. Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona ens invitarà l'Arnau Cònsol de la taller d'escriptura de la Taneu de Sant Just per parlar-nos de llibres com cada dijous. A més a més, també tindrem amb nosaltres la Susi Amor, la nostra consultora sentimental, per si algú té algun dubte. Però abans de tot això, com cada dijous, parlem del comerç local de Sant Just.
I aquesta setmana volem parlar de la xarcuteria Bonrebost, que trobem al carrer Bona Vista número 87, al barri centre, i és per això que tenim la seva encarregada al telèfon, la Sonsoles Vic. Sonsoles, bona tarda.
Hola, bona tarda, són soles? Hola, bona tarda. Ah, bona tarda, perdona. Et sentíem una mica baixa. Per cert que tu estàs al Bonrebost ara, no? Estàs a la botiga? Sí, sí, estic aquí, estic treballant. Estàs sola ara mateix? Sí, ara mateix sí, ara mateix estic sola. Ho dic perquè si entra algun client, atén-lo, vull dir que no passa res.
Vale, d'acord, moltes gràcies. No, home, vull dir, a veure, aquí en principi cada setmana en parlem amb algun comerç, però tampoc no volem anar en contra del comerç, no?, i en contra dels clients. A veure, parlem de bon rebost, va, perquè ja és una xarcuteria més o menys mítica, no?, coneguda ja per tot Sant Jus, esteu al carrer Bonavista, allò que privilegiat...
pel que fa al comerç, hi ha moltes botigues, podríem dir que és gairebé l'eix comercial de Sant Just. Què oferiu al Bon Rebost? A veure, quina diferència tu diries que teniu envers altres xarcuteries? Bueno, en un principi tinc una gran variació de productes de tot a mena, italians, espanyols, sobretot me decanto molt por producto català,
Ara estic fent una ampliació de formatges molt gran. Pots trobar, doncs, bueno, no ho sé, no em demanis un molt, molt raro, però quasi-casi, des d'un Cabrales, que per aquí no es troba gaire, formatges italians, una borrata que la gent no coneix molt... Jo soc molt fan del García Vaquero.
O és un clàssid? M'he ajudat una mica. Què dius? Per què? Em pensava que em diries un mencher una mica més sec, una mica per combinar amb un tinto una mica en cos, vull dir, una coseta, sí, un vaquero, el típico, a veure, que no és mal formatge, eh, no vull dir res. Jo, però perdó, tota la vida a casa, García Vaquero, i... Sí, és un formatge de tota la vida, el tinc, eh, el tinc. Ah, és tota la vida, però vols dir que, a veure, que és de gamma baixa, no ho veig? No,
No, no, no. No deixem cap formatge malament. És un tipus de formatge corrent. Ah, és corrent, eh? És el que trobes al súper... Ja, clar, potser hauria de millorar una mica. Vaja, és que em recomana. Si a mi m'agraden el García Vaquero, què em podries recomanar? Llavors, són soles. Però com t'agraden? A mi... A veure, jo tinc clients que a mi quan venen a comprar un formatge sempre em diuen...
Adiós, perquè hi ha moltes preguntes a fer, com t'agrada? A mi semissec, més o menys. Un semissec. Fort, suau, que et deixi un bon paladar, que sigui suau, que també... No, que sigui suau, que sigui suau. Continua perquè no m'he cansat. No, que sigui suau, perquè si és molt fort, jo després ho noto molt, saps? I llavors no m'agrada, no m'agrada. O sigui, fort, fort, no, suau, més aviat. Llavors hi ha un casa de campo, que és un semi, és d'Obellapur...
i és molt suau. Ah, vale, doncs escolta, m'ho apunto aquí, Casa de Campo, veus? Vinga, però tendràs que vindre aquí perquè només està aquí. T'has fet venir bé, eh? Clar, és que tu ets una bona comerciant. Són soles, quants anys fa que esteu aquí amb el Bon Rebost a Sant Just?
Jo ja es farà 10 anys a l'agost que estic aquí. La meva antiga jefa va estar a 33, vull dir, és una botiga, abans d'ella estava una altra senyora, la Patrocínia, que tothom la coneixerà a Sant Just. Com es deia? Patrocínia. Patrocínia. Sí, la Patrocínia, era com un tipus colmado, i ella, bueno, no sé quan s'estava, però també, vull dir... Però també és de El Bon Rebost?
no, Bonrabos ho va posar la meva eschefa, la Salvadora ella és la que va fer es va quedar aquest tipus colmado ell va reformar una mica i va fer una mica la charcuteria selecta que llavors per aquí, per Sant Lluís no trobaves foats o algun formatge diferent del García Vaquero i tu llavors que vas comprar-li o t'ho va traspassar? m'ho va traspassar, sí, sí això és una botiga de lloguer i jo estic aquí de lloguer i ella em va traspassar el negoci
Clar, perquè abans es deia colmados, no? Sí, abans eren colmados, el que hi havia. Hi ha molta diferència entre el colmado i el que és una xarcuteria avui en dia, o no? Colmado seria el tipus súper. Perquè tu pensa que aquesta senyora, la patrocinia, per el que m'han explicat, jo no estava, venia fins i tot la yeguma granel, el vi amb botes. Vull dir, és... Clar, era una altra època. Estem parlant de fa 30-40 anys, no? Més, més.
Més, perquè la meva jefa va estar 30. Jo ja porto, o sigui, 40, doncs posa uns 50 anys enrere. Clar, clar, clar. Era diferent. Sí, sí. Estem parlant, en tot cas, avui amb la Sonsolés Vics, del Bon Rebost. A veure, què és el que més demana la gent a la vostra circuitaria selecta? Bé, jo, el meu punt estrella és el pernil d'agla. Pernil d'agla, eh? Sí, jo és el que més venc, amb molta diferència de tot.
Quan vens, per exemple? No sé com ho calculeu, amb potes, això, a la setmana? Pues amb potes te podria dir que venc unes 4 ben bé. I la gent que et demana potes senceres o normalment tallat, no? No, això ja no existe. Ara són ventes minoritàries. Però per Nadal tampoc? Bueno, per Nadal sí, però ara és los 100 grams, los 150, vull dir, és...
Més venta d'anar consumint durant la setmana. La gent ja no carga... I, a més, no s'han tornat molt pràctics, les cuines són petites, tu no pots tindre ja una pata al mig de la cuina durant dies. És més còmode vindre 100 gramets, 100 gramets. Clar, clar, clar. I tornes, quan se t'acaba, tornes. A quan està el pernil de clar, ara?
Tens dos. A 92 se l'he tallat a màquina i a 96 se l'he tallat a mà. A mà, sí, perdó. A mà, eh? Bé, ja clar, hi ha molts productes de xarcuteria. Per exemple, dius que també tireu molt cap als productes catalans, com per exemple, que m'imagino, llonganisses... Llonganisses de Vic, turmatges d'aquí de Sort...
formatges del bergadà, hi ha molta cosa. Pa muntanyes també o no? Perquè això és un altre tema que clar, és que d'Embutido n'hi ha molt, no? Hi ha moltes coses, no? Sí. D'Embutido hi ha molts, molta variació i a veure, busques, jo també el que busco molt és que sigui molt natural.
Llavors, si no tinc una certa confiança que són productors que no tenen gluten, que no tenen lactosa, que han passat els seus controls, no m'arriesgo. No m'arriesgo. Soc molt, mira, no sé com pots dir-me, no? Però amb això sí que prefereixo marques que m'asseguren.
Ah, t'estan trucant, em sembla, pot ser? Bueno, si no t'importa, continuarem amb l'entrevista, eh? Molt bé. No, perquè, clar, la gent demana també, perquè també serveix a domicili, no?
Sí, sí, sí, també faig repart a domicili, també em truquen i ho porto a casa. Ho portes tu mateixa? Sí, bueno, jo o el meu marit, depèn de l'horari. Clar, negoci totalment familiar, no? Sí, sí, sí. I això de compaginar el tema de la casa i de la feina, com ho porteu? Bueno, ahí va.
ho deixarem ahir. No entro, ja no entro, però clar, és un tema aquest complicat, perquè tots els negocis familiars, jo sempre escolto la gent que està amb negocis familiars, que escolta, no hi ha més... Bueno, perquè no tens horari. El problema de quan és una cosa, a veure, quan tu treballes per un altre, quan surts per la porta, te n'oblides. I ja està, i te'n vas, i el dia següent tornes on l'has deixat. Ah, clar.
Jo si me tinc que quedar mitja horeta me la quedo perquè és el meu negoci i m'interessa. Arribo a casa i potser vaig amb un de factures. Vull dir, són diferents històries i a casa a vegades vas més coixa, a vegades els domenys és el dia que aprofites.
I llavors també t'enfades perquè dius, ostres, i jo quan disfruto, quan surto. Clar, clar, clar. De fet, això m'ho deia una persona també, que estava en un negoci familiar, però estava amb els germans també i els pares. I deia, clar, és que surto de la feina i arribo a casa i en lloc de desconectar em trobo la gent que tenia la feina, no? Clar. I llavors una mica, doncs, escolta. Sí, sí, és el problema. Però bueno, problema.
No. No el problema, és el que hem decidit, no? Clar, clar, exacte, exacte. En fi, per cert que es pot menjar? Em sembla que pot ser això que últimament teniu com una tauleta o m'ho sembla a mi? No, no, no hem posat, és una cosa que tinc ahir pensant però no...
És com una banceta, m'has llegit el pensament. No, doncs mira, no t'ho he llegit, senzillament que abans parlant avui, preparant l'entrevista, mira, avui tindrem el bon rebost i tal, no sé, algú aquí a la redacció ha comentat, mira, doncs sí, perquè em sembla que tenen últimament una tauleta i la gent pot menjar i picar, no, això no, eh? No, no, no. Fent safates per portar-los, bueno, safates, per encargo de formatges, d'embotits...
i jo sempre estic oberta d'una cosa per tastar, però taules i cadires i això encara no hem arribat. Durant aquesta estona no t'ha entrat cap client a la botiga? No. Això és habitual o com va la clientela normalment? Últimament aquesta zona centro que tu deies que és eje comercial està com una mica paradet. Què em dius ara? El carrer Bona Vista no acaba de...? El dematí sembla que té una mica més de vida, però a les tardes...
Això s'està, no vull dir així, dràstica, però és com si s'estigués morint, no? És una cosa que dius, on està la gent. I, de fet, a més, avui el temps no acompanya gens, no? No, això també, avui està plovent, la gent no surt. Jo, de totes formes, comença a tindre feina a partir de dos quarts de set o així, que és quan la gent surt de treballar, també. A les set, és quan comença a vindre més gent, per això que et dic, que, clar, la gent que treballa i vol comprar, és a l'hora que venen, no?
Alguna vegada t'han demanat alguna cosa molt estranya? Que recordis alguna curiositat en aquests 10 anys que portes tu al capdavant?
Doncs així, així, raro, raro, no. No, eh? Que jo recordin, no. Molt bé. Doncs escolta, Sons Soles, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. A vosaltres per trucar-me. No, home, no. Que vagi molt bé i ja em passaré, eh? Formatge Casa de Campo. Ja m'ho he apuntat. M'ho he apuntat. Quan vulguis, te deixaré tastar-lo. Ah, perfecte. Sons Soles, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu.
6 i 24 de la tarda, continuem a la penya amb el morro i d'aquí uns moments... Què passa? Què dius? Era la teva tieta? Ah, molt bé, és la tieta del Carles Hernández. Oh, d'acord, eh?
Bé, 5 minuts. Fem a punt de dos quarts de set de la tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments què tindrem? Llibres amb l'Arnau Cònsol o el consultori sentimental de la Susi Amor? Això només ho sabrem després de la pausa de la publicitat. Ara escoltes plàdio d'Esbert, sintonitzes plàdio d'Esbert, la ràdio de Sant Junts.
Ràdio Tosfer, 98.1. Ràdio Tosfer, 98.1.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
6 i 28 de la tarda. Tenim l'Arnau Consul aquí a l'estudi, que acaba d'arribar just ara mateix. Arnau, bona tarda. Bona tarda. I també tenim la Susi Amor al telèfon. Tenim dues seccions a l'hora. Susi, bona tarda.
Bona tarda. Depèn del que soni ara, jo estic aquí com una mena de màquina, la sintonia que soni serà la secció que farem primer. Perquè heu arribat a l'hora. Diem que heu arribat a l'hora. La màquina decideix. La màquina decideix. Home, jo em pensava que les dones teníem preferència, no? A veure, tenim una màquina, esteu d'acord els dos o no? Juguem, juega la verdad. Tu vas a juega, tu juega.
dones tenim preferència, però, bueno, tu manes, en aquest cas, no? No, jo no mano, mano la màquina. Preto el botó, eh? Preto el botó. Ai, ai, ai. La sintonia sona. Susi, amor! Susi, amor!
Gràcies, Arnau. Gràcies. L'ordinador és feminista. És la ordinadora. Bé, Arnau, no te'n vagis. Pots quedar-te aquí igualment, de totes formes. Després ja farem la teva secció. Això m'ha agradat, això, eh? Una mica com el... Mira, el suspens, eh? En fi, l'ordinador ha decidit que fem la secció de la Susi on mor. El nostre...
Això significa que l'Arnau ara haurà d'estar callat tota l'estona? No, callat no. Pot parlar, pot parlar. Com que cada setmana, la Susi Amor ens resol els nostres dubtes sentimentals. I, de fet, Susi, per això et tenim aquí, perquè també responguis a l'audiència, que envien un mail a lapenyadelmorro.com. Ens pot fer arribar els seus dubtes i qüestions sobre l'amor, les relacions i una mica la vida, no? Perquè què seria la vida...
sense l'amor. Pujar música. Bé, dit això... Sí, Jordi, jo, perdona, abans de que entrem amb les cartes del Julien... Tenim dues cartes, avui, eh? Del Pere de Sant Just. Sí, em deixes per això comentar-te una petita cosa? Sí, endavant. Mira, com que porto no sé quant temps fa que ja ens coneixem i que...
i que estic aquí col·laborant amb tu o a la ràdio, que en el fons tot és una excusa per apropar-me a tu, perquè estic bojament enamorada de tu i tu no em fas cas. Ja, però és que, escolta, dir-ho, dir-ho, dir-ho. Perdona, deixa'm acabar, sisplau, perquè m'està costant molt fer aquest pas. Sí, ja ho veig, ja ho veig, costa molt. Sisplau, aleshores, que sàpigues que, com sempre diem, els trens quan passen, passen, i decidi que a partir d'ara l'home de la meva vida serà Arnau. Què dius ara?
I bé, Jordi, algun dia havia d'obrir-te la realitat, la porta, els nassos... No, no, és que estic desesperada cada vegada que estic a prop teu. Em sento fatal, Jordi, perquè jo t'estimo i no hi ha manera que em facis cas. I al final he dit, mira, saps què? Doncs l'Arnau, tio, ja està. Mira, això a mi em sembla una rabieta de... com es diu això? D'espitada en català? Com es diu això? De què? Una rabieta de què? D'espitada.
Tu veus que jo no et faig cas, i com que no et faig cas, agafes el primer que trobes aquí. A sobre, per exemple, el respecte a l'Arnau. Que en aquest cas és l'Arnau, que aquí ni pinxa ni corta res, que no ensenya a mirar d'estar aquí a l'estudi.
Perdó, o sigui, no, a veure, clar. No, Ric, perquè em sembla surrealista aquesta escena i aquest numeret que m'estàs muntant, Susi. Jo no entenc, no entenc per què muntes el numeret. A més, des del primer dia et vaig dir, és que tu estàs aquí per atendre els oients, per dir-los què els passa. O sigui, el nostre ja va passar, ja està. No cal tornar-hi cada vegada. I tu, vinga, RQR, RQR. Bueno.
Jordi, l'amor flueix i no pot deixar-lo passar, així com així. Exacte, i jo ja t'ho he dit. I per sort, els meus trastos estudiats en els últims programes han estat escoltats. I tu pots riure tant com vulguis dintre la teva paixera, però l'amor ara el veuràs des de fora, la paixera. Gràcies, Arnau. Jordi, et perdona aquesta oportunitat.
A veure, jo no... Jo prefereixo no dir res. No ho sé. Això no m'esperava. I et dic una cosa. No quedarà així, Susi. Què vols fer? Vols fer allò que fas tu? L'amor és molt boníssim. No, boniquíssim. L'amor? L'amor és el millor que hi ha a la vida, i tant. I tu el tens aquí a davant i no l'estàs aprofitant, Jordi. No, però...
Bueno, no et posis així, calma't una mica, que hem de donar resposta als oients també. Perdona, però és que m'estic tot el dia mentalitzant-me d'aquest moment i ja ho heu deixat anar i la veritat és que ara m'he quedat molt a gust.
I ara, si vols, anem amb els oients i siguem cèl·lics. Sí, perdona, que és veritat, no?, que utilitzes l'Arnau com un qui utilitza un Kleenex, que l'utilitzes, l'agafes i després el tires, i tu, l'Arnau, fas aquí cara que ha d'estar bé, que ha d'estar bé, això. Bueno, perdona, però escolta'm, l'Arnau, per això meu, no em té la culpa de res. Ara, a sobre tu, no em parlis malament d'ell, eh? No, no, no, no parlo malament, però aquí em mira amb una cara de pena i em va dir, no, sí, jo, mira... Bueno, els Kleenex tenen la seva utilitat. Arnau, defensa't.
I sí, no em cal defensar-me. No li cal, no li cal. Escolta, Susi, a més a més, és que l'Arnau ja li està bé ser un clínic, saps? No, jo els porto els clínic, sempre a la butxaca, perquè... S'ha de tirar, no? No, s'ha de tirar, no, té la seva utilitat quan, no sé, s'ha de mucar o s'ha d'eixugar, no sé, les babes. Les babes, sempre les babes. No és pràctica, que és l'Arnau, he tingut bon ull, he tingut bon ull.
Sí, esclar. Escolta, com a mínim tinguem el respecte de no fer-ho, això de don meu. O sigui, no parleu... No, ara tirarem la cortina. Ah, gràcies. Tranquil que això s'ha acabat aquí, eh, Jordi? Què? S'ha acabat, això aquí. No, però s'ha acabat. No, s'ha acabat. Si a mi, si a mi no... No m'importa, ja t'ho dic moltes vegades. Sí, clar. Com a mínim ho podries admetre que aquest mor de ràbia ara mateix. No, no mor de ràbia, no. No, no, jo estic tranquil. Mira, pell fina. Anem a les preguntes dels oients, se't sembla?
Sí, sí, siguen professionals, que tu que estic esperant jo ser professionals, aquí tu mesclant i dient-me que no t'importa res, anem a les trucades, sisplau. Jordi, calma i respira a fons. Anem a la primera. Diu, hola, sóc el Pere de Sant Just, tinc 70 anys i m'he enamorat de la meva veïna.
Coincidim... No diu quants anys té la veïna, eh? Coincidim els matins tot passejant el gos. No m'he atrevit a proposar-li res. He perdut la pràctica amb aquestes coses. Creus que soc massa gran per aquestes coses? Gràcies, Susi. Sempre teu, el Pere de 70 anys de Sant Jus. A veure què diràs, perquè uns consells dones, tu. A veure... Home, està clar que l'amor no té edat, eh?
Aleshores, el Pere, en aquest cas, que relaxis, penso que és normal que s'atabali en una edat així, però ha de ser valent. La valentia ja està en totes les edats, en tots els casos, en tots els sexes, en tots. Jordi? No, no, jo estic d'acord. L'amor està present a tot arreu. Jo estic d'acord que l'amor no té edat i mai és tard per enamorar-se, per exemple. Exacte, aleshores jo crec que el Pere podria procitar un dia d'aquests que van a passejar el gos
Doncs per aproximar-se a aquesta noia i dir-li el que sent o proposar-li d'anar a sopar o alguna activitat. Alguna activitat per trencar una mica el gel. De fet, això és un clàssic, no? Lligar, per exemple, amb el gos. Exacte. Qui no s'ha comprat un gos justament per sortir a lligar pel parc, per exemple?
Exacte, jo tinc casos de clients que odien els gossos i es compren un gos per lligar. Home, perdona, jo no tinc gos, però es veu que et lliga molt. Tu tens gos, Arnau? Sí. Tu sors a passejar amb el gos? Sí. Perdona, però és que a l'Arnau no li cal un gos per lligar.
Sí, exacte, jo faig, disfatge el gos, perdó, eh, vull dir que ha de sortir a passejar, passeja i... I jo després ja truco a la Susi i et tinc, no ens cal el gos. No, no, no, no li cal el gos, Arnal. Quina tonteria porteu a sobre vosaltres dos? No ho sé, però Jordi, que sàpides que a partir d'avui a tu et cauran 10 gossos. Què? Quants?
10. 10 gossos. No passa res. Per l'oportunitat de la teva vida. Has posat distància. Veig que has posat distància important, però no passa res. Jo continuo a la meva i ja està. De fet, Arrau, tu que portes gossos, ens podies explicar si alguna vegada...
Què és el que es porta? O sigui, en l'ambient de gossos per lligar? Es porten els Jack Russell, els, no ho sé, l'agrador, també. Sí, perquè a més de part modes, això, eh? Sí, últimament, per exemple, es veuen bastant salxitxa. Jo crec que és perquè enfopien, eh? El tequel. Jo vaig tenir el primer tequel de Sant Jus i ara se'n veuen molts. Aleshores, a partir d'aquí, un fa la lectura que vol, eh? I un noi diu, jo porto un gos salxitxa.
ja estàs dient que vols mostrar-se exacte, vols mostrar, igual que una samarreta de ratlla significa que busques tema un gos salsitxa si hi ha codis d'aquests subliminals que tu potser ets una persona una mica tímida a l'hora de llançar-te el que passa és utilitzar codis el que passa és que aquests codis pots entrar en el llenguatge si el desconeixes evidentment no fas res però per exemple l'Arnau ho sabia això del gos salsitxa
Clar, llavors, per exemple... Però el de la samarreta ratlles no el sabia. Samarreta ratlles, què vol dir? Que vols lligar? Sí, exacte, i si la portes de quadros vol dir que ja estàs lligat. Ah, però perdona, això entre la comunitat gai i lesbiana, lesbiana ho sé, però gai segur, també tenen diferents llenguatges, depèn d'on portis el mocador. Si tu portes, per exemple, el mocador a la mulleca esquerra, és que aquella nit estàs lliure. Però Jordi, si tu... Perdona, però com ho saps tot això, tu?
Perquè m'ho han explicat. Ah, vale, vale. Si portes el mocador aquí al coll, és que vas molt desesperat, per exemple. Si portes el mocador ja al cap, deu ser una boda. En fi, passem-la després. En fi, Susi, avui estàs entenent moltes coses.
No cal que vagis machacant, eh? I fent la ferida grossa, tu tampoc, Carnau. Anem a la següent consulta. Posar música des del començament, que aquesta música m'agrada. Hola, Susi. Torno a ser jo l'Anna. Desplogues.
L'altre dia es va posar en contacte amb una amiga meva, o més ben dit una examiga meva,
dient que tenia una relació amb el noi de 18 anys. Doncs vull que sàpiga, perquè sé que ens està escoltant, que ara ell està amb mi i que el que van tenir ells va ser una relliscada. I a més, ell m'ha dit que va ser ella que el buscava desesperadament. Així doncs, li demano, aquí et torna a baixar el to, des d'aquí, que ens deixi viure tranquil·lament la nostra relació i que se'n busqui una altra. Susi, gràcies per oferir-nos aquest espai on poder desfogar-nos. Gràcies.
És un colabrot, això, que ja anem sa mare, sa mare. Jo no sé si tallar-lo aquí, ja, el colabrot. Home, si les oients ha necessitat de tenir aquest espai per desaugar-se, jo no ho trobo malament. El que passa és que ens estem ficant en un terreny una mica complicat. La setmana passada ja ho vam comentar, hi ha un conflicte entre dues amigues aquí, i el que vaig recomanar, que veig que no ho hem fet, és que quedin elles i ho intentin resoldre. Mhm.
Aleshores, aquest noi, jo li diria a l'Anna que vigili, perquè em sembla que el que està fent amb elles és una mica estar jugant, estar jugant. Primer amb l'Anna, després amb l'altra, ara torna amb l'Anna...
Jo demanaria que ni que fos amb pseudònim aquest noi tingués la valentia d'escriure'ns. Sí, sí, és un noi de 18 anys. No, no escriuen molt. Amb un tuit en tindríem prou. Potser sí. Un text de 140 caràcters ja en tindríem prou, no? Que explica una mica què és el que està passant aquí. Ah, sí, sí. Doncs veiem si ens està escoltant ara aquest noi. Sí, que és valent. No direm el teu nom ni revelarem la font.
exacte, si intentarem ser el màxim... Home, aquest noi té una entrevista perquè clar, aquesta porta de cap aquí hi ha dues dones ja madures desplugues que s'estan barallant per ell, pel noi de 18 anys que després el noi de 18 anys que no es digui porta i me'n vaig, que això també a vegades passa en fi i també jo a l'Anna i a la seva amiga potser els demanaria que algun dia ens truquessin directament
per poder tenir un diàleg més obert. Sí, home, i tant. Perquè a vegades, quan la qüestió comença a ser tan recargolada...
seria més fàcil, doncs, un tu a tu directament, no? Molt bé, doncs, Susi, ho hem de deixar aquí, eh? Ah, sí, ja està, Jordi. Sí, sí, a contracor, eh? Perquè jo estaria parlant hores i hores i hores amb tu. I després del que m'has dit avui, setmanes i setmanes. Però mira, ho hem de deixar aquí. Que vagi molt bé i cuida't molt, eh? Moltes gràcies. I des d'aquí volia enviar un petó a l'Arnau.
Truca'm ara a les 7 i 5. A les 7 i 5, eh? Adéu, que s'ha d'acabar això, eh? Adéu, adéu. Adéu, adéu. Fins ara.
Sí, sí, 42 de la tarda, fem una rep, petita pausa, i d'aquí uns moments, la secció de llibres amb l'Arnau Consol. Posa i gel. Què? Posa i gel. Sí, sí, sí. Avui, mira, ja el tenim aquí. Avui, de què parlaràs, Arnau, per fer un nextcoming que es diu, un titular... Avui porto tres llibres, un que ja havia portat, dos de relativament nous, en fi, però i una notícia, una notícia bonica. Sí? Sí, sí, sí. I nova, eh? Ah, doncs en aquests moments, a la penya del morro. Fins ara. Fins ara.
A l'escoltes Ràdio Desbend, sintonitzes Ràdio Desbend, la Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desbend, 98.1. Ràdio Desbend, 98.1. Ràdio Desbend, 98.1.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Fins demà!
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda. Bé, Arnau, ja parlarem tu i jo, eh?, després del programa. Avui et sembla bé que comencem per la notícia o què? Sí, mira, escolta, tu manes aquí avui. No, comencem per la notícia, eh? Sí, sí, sí. Si no vols, no, eh? Què passa? Aquestes moix, ara? No, estava pensant... Què? Bueno, quan acabes ja...
M'han de trucar, m'han de trucar a les 7. Tens una trucada? És que potser no la pots rebre, a les 7, la trucada. Perquè jo ja parlo amb tu unes coses. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No per arribar el mail. Ah, no, la sintonia l'has posat. No per arribar el mail de reunió? Va, parlem d'aquesta notícia i què dius? És una bona notícia, a part, no? És una bona nova, allò que fa pre-Sant Jordi a Sant Just, bàsicament, eh? Sí, sí, sí, una mena de pròleg, d'inici, d'anar fent boca, eh? Xup, xup. Dijous que ve, que serà dia 10 d'abril, tindrem a Sant Just un autor important. En principi, una sessió...
privada, però que obrirem el poble i per tant deixarà de ser privada.
Es tracta de Joan Lluís Lluís. Joan Lluís de nom, Lluís de cognom. Un autor nord-català, que viu a Perpinyà o per Lli-la-Vora. I, en fi, probablement és l'autor més important de la Catalunya nord. I del qual vam recomanar un llibre fa, no ho sé, fa cosa o un mes, un llibre que es deia Les cròniques del Déu Coix, que era un llibre que parlava que dels Déus Romans només en va sobreviure un, que era Volcà,
i aleshores explica com es matamorfosa en home i va passant pels segles i aconsegueix sobreviure i arribar al segle XX i, d'alguna manera, i entre moltes cometes, va cagant-se en el déu omnipresent i omnipotent que els hi ha pres tota la preponderància dels deus antics. De fet, la majoria els ha fet morir, menys ell, que ha sigut el més viu de tots i ha pogut sobreviure, no?
Una crònica o un llibre de contes, històries, realment molt intel·ligent, que fa tota una reflexió sobre la religió, un llibre realment apassionant, que torno a recomanar moltíssim, publica a proa les cròniques del Déu Coix. Doncs ves el llibre que llegirem i farem en sessió la propera trobada del Club de Lectura de l'Ateneu de Sant Just, que normalment fem amb dimarts, i toca dimarts que ve. Però, parlant amb l'autor, es va mostrar molt disposat a venir...
i aleshores va dir que el dimarts no podia venir i que podria venir el dijous. Bé, els lectors del club els hi va a tots bé. L'ajuda de la regidoria de Cultura, tot s'ha de dir, aprofito per agrair-li al Sergi a seguir tot el que hi ha fet, fa possible que el Joan Lluís Lluís, que ha de venir des de Perpinyà expressament, pugui venir, pugui ser aquí i faré una trobada a la Sala Piquet a les 7 de la tarda
I, en fi, jo crec que és una molt bona notícia, però és un autor que probablement sona molt com a articulista a l'avui, al punt, com a autor d'alguns llibres de reflexió sobre llengües mortes, d'autors de contes, d'alguna novel·la prou curiosa, com, per exemple, «Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos», o «El dia de l'os», que va guanyar el Premi Creixells, «Aigua Fang», que va ser premi de la crítica serradora el 2008,
Doncs, en fi, tenir un autor d'aquesta talla, poc conegut, però pel gran públic, però que, en canvi, crec que val molt la pena, i aquesta novel·la ho val molt, i que serà un dels llibres importants d'aquest Sant Jordi, crec que, de debò, fa poble i fa país. Aquí, a la Viquipèdia, i si ho dic a la Viquipèdia ja va a missa, diu que està considerat com un dels millors novel·listes del Rosselló, trencant amb el complex d'inferioritat que afectava una part dels escriptors d'expressió catalana en aquest territori.
Absolutament d'acord. És també un activista a favor de la llengua catalana i un divulgador del que considera el genocidi lingüístic comès per l'estat francès. En fi, doncs la setmana que ve vindrà Sant Just, el dijous, a quina hora? A les set, a la sala Piquet de l'Ateneu de Sant Just. I bé, si heu llegit el llibre, molt millor, perquè estareu atents una mica a tot el que s'hi parlarà. Si no, doncs en fi, podeu venir directament a escoltar i després de la tertúlia específica sobre el llibre, evidentment obrirem torn de preguntes i de debat...
sobre llengües catalanes, l'estat francès, l'opressió, que estic segur que a ell li encantarà de parlar del tema. Bé, com deies, portes un parell o tres de llibres, els tens aquí sobre la taula. Comentem-lo ràpidament, o si no també per la setmana que ve, eh? No, escolta, crec que és una novel·la que val molt la pena d'un autor probablement més conegut, que és Toni Sala, autor de...
Per exemple, algú recordarà allò que es deia Rodalies, que era una mena de cròniques que passaven el tren entre Mataró i Barcelona. Cròniques d'un professor de secundària, que era una novel·la que en el fons explicava tots els problemes que es trobaven d'això, els professors de secundària. Una mena de biografia del Floquet de Neu, jo crec que aquesta era la menys reaixida de totes, però en tot cas un autor...
de Sant Feliu de Guíxols, de l'any 1969, que s'ha anat fent el seu públic, s'ha anat fent gran, comença a considerar-se realment un autor important i acaba de publicar una nova novel·la que es diu Els Nois. I l'ha publicat a l'altre editorial, de la qual ja vam parlar, un editorial d'aquestes petites, que porta Eugènia Brogi. I, en fi, segons sembla, és molt arriscada perquè parla d'un drama, que és la mort en un accident de dos germans, accident de cotxe, dos germans de vint i pocs anys...
en una d'aquestes carreteres de vidreres, o sigui, les selves secundàries d'aquesta selva que pràcticament ja és Empordà, i aquestes carreteres, aquesta plana, on molts tindrem la vista, la visió de polígons industrials, dones que seuen en un marge, amb cadires plegables, esperant el que sigui, camioners que s'aturen... Doncs, en aquesta...
societat catalana amagada, en aquesta mena que quasi bé podríem ser no manzlant, com en dirien els anglesos o els americans, doncs aquesta notícia impactant, brutal, l'expliquen quatre testimonis. D'una banda, un banquer, que no sabem ben bé què hi fa, però és un banquer, que té una visió dels fets, la nòvia d'un dels dos morts, un amic i, finalment, un transportista, o entenguem, un camioner.
Amb aquests quatre contrapunts, amb aquestes quatre visions, doncs realment se'ns retrata, ens esteixo, aquesta mena de barbària soterrada que hi ha sempre sota l'aparent normalitat que hi ha en aquests pobles que troba un quan agafa carreteres secundàries. Realment.
Una molt bona novel·la que consolida el Toni Sala, si algú tenia algun dubte de si era algú que anava per bé o no, i que ara trata molt aquest món també, del desdoblament de l'edat nacional 2, que alguns demanen, altres no, les prostitucions que ja no s'hi val, però malgrat tot segueixen...
per tant molta gent reconeixerà aquest món com un món que ha vist si no en pròpia veu quan se'n va a la platja o a casa dels avis a l'interior de l'Empordà doncs sí un món que veu les notícies i que malgrat tot no sap ben bé què passa doncs bé, en aquests mons hi passen coses d'aquestes per exemple accidents i morts de joves a 20 anys
Bé, un altre llibre que tens sobre la taula. Doncs en aquest cas, res a veure... 1914-2014. Exactament, és per entendre l'Europa del segle XX. És un llibre curtet que publica Pòrtic... Que és el que va llegir Miquel Calçada abans de fer l'Aferres Exteriors Últim, que no sé si el vas veure. Doncs no el vaig veure. Estava molt bé, eh? Era una mica entendre Europa i les guerres que hi ha hagut a Europa durant el segle XX. Doncs bueno, si em vau tenir prou amb el programa del Miquel Calçada, doncs em estava molt bé, però per aprofundir-ho, doncs la visió sobretot d'un periodista com és Agustí Pons...
especialitzat últimament en fer biografies de personatges importants, com Pere Caldés, Nòria Aurelia Campany, Estor Luján, biografies aquestes que tenien 500, 400 pàgines, eren tutxots. Aquest llibre és tot el contrari. Tot just 120 pàgines, potser una miqueta més, posen-hi que 150, i explica realment què és el segle XX. I és significatiu que el comenci el 1914,
Home, de fet, la Primera Guerra Mundial va començar el 1914. Comença el 1914 i molta gent considera que, en el fons, és el que fa realment d'afrontir-se entre els dos segles, no? Vull dir, un segle no comença un dia, comença l'altre, i llavors, probablement, la Primera Guerra Mundial és la fi d'un, el començament de l'altre, i realment el segle XX comença amb la fi de la Primera Guerra Mundial i les conseqüències terribles que porta, perquè com a guerra és molt diferent de les que s'ha viscut el segle XIX. I a partir d'aquí, doncs, bueno, l'auge de tiranies, l'auge de la...
d'esquerra, la segona guerra mundial l'auge i la caiguda del comunisme d'altres totalitarismes de la democràcia, la societat benestant i això que ell tanca evidentment el 2014 perquè és on som ara i bé, no sé si provocativament també posa com a punt de tancar aquest 2014 que potser ens porta a algun lloc o potser no
En tot cas, un retrat realment que es llegeix molt ràpid i que de debò dona les claus per entendre històricament el segle que hem deixat endarrere i que per tant tots hem viscut més o menys temps.
Bé, doncs ho deixem aquí. Aguem el programa de la penya del morro, agraïm tota la gent que ha fet l'ha fet possible. D'entrada, la Carme Verdoi a l'actualitat senjustenca. A més a més, també avui hem tingut el Martí Ramírez a l'espai de festivals, el Jai Pasqual, director del Festival Estrenes de Girona. La Núria Oriol a les notícies positives. I a la segona hora, les Sonsoles Vics del Bon Rebost a la secció del comerç local. La Susi Amor al seu consultori. I amb els llibres de l'Arnau Consul. Arnau, moltes gràcies per la setmana.
A vosaltres. Que vagi bé. Bona tarda. Espera't, que tenim una reunió. I us ha parlat també Jordi Domènech, que ens retrobem demà a partir de la 5 de la tarda. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Bona tarda. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de mena.
Fins demà! Fins demà!
El dos devia mordar quan ha sortit. Tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall del sensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clar, són des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de Vallcà
Que soli un roc en roc abaixin les persianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta, sota una luna clara. El barri d'on tranquil·leliè que hagi arribat el dia gran. La cara de l'endresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cap.
Fins demà! Fins demà!
que ve l'amor que ve l'amor ressonant com un exèrcit de timbals l'amor ja es va propagant com un incendi forestal Teresa Rampell avui l'amor per fi retorna a la ciutat Canina decidida entre billars Teresa Rampell
Detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importa tant ni sembla ni amb tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates. I mentre et cantem milenys d'homes al món en cabardina de passeig. Somien en trobar una dona en la teva casa.
veniu vista estressat molts talentins i no hi ha un prejureries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor ressonant com un incendi de timbals l'amor ja es va trompegant com un virus tropical Teresa Rampella, avui l'amor
La morra torna a Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan vaig.
I reconeixes una força vitiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La volta torna Teresa i ja diries que comences a durar.
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. Es van celebrar el dia 3 d'abril de 1979 i el 19 d'aquell mateix mes es van restablir els governs locals. A Sant Just el primer govern democràtic el formaven Esquerra Republicana i el Front Nacional, Convergència i Sant Tristes. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim però altres informacions destacades en titulars.
L'atur baixa en 39 persones el mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els tres mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims tres anys. Ara la xifra de desocupats al municipi arriba als 777.
Aquest vespre, d'aquí una hora, la CES recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler, Gouto de Paradise, un audiovisual sobre aquest escalador català que va morir en un accident fa dos anys. La projecció comptarà amb el seu director, Duart Miguel.
I més de 50 parelles, en concret 55, participaran al torneig de Padel Solidari del Club Camp Mèl·lic per col·laborar amb la Fundació Toret. El torneig s'acabarà dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve. 12 d'abril es farà per recaptar fons per les famílies de la Fundació.
Bona tarda, avui se celebren 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El dia 3 d'abril de 1979 van tenir lloc els primers comissis després de la Guerra Civil i la dictadura i el dia 19 d'aquest mateix mes es van constituir de nou governs locals democràtics. Sant Just Notícies.
Les primeres eleccions democràtiques a municipis van viure amb il·lusió per la major part de la població i, sobretot, per les persones que formaven part de les llistes. De fet, alguns dels representants dels partits havien treballat en política des de la clandestinitat durant la dictadura. Avui han explicat la seva experiència i el just a la fusta a algunes de les persones que van formar part d'aquell procés democràtic. Ara fa 35 anys a Sant Jus. Isaura Martínez, de Centristes de Catalunya, Josep Lluís Soler, del PSC, i Josep Maria Mas Joan, del Suc.
I va ser la primera cosa que vaig fer. Vaig entrar, m'ho van demanar per entrar a l'Ajuntament, bueno, suposant que guanyéssim, des de luego. I vaig aprendre moltes coses. Abans d'entrar a l'Ajuntament portàvem ja, diguem-ne, un bagatge treballant en política, evidentment, a la clandestinitat. I aquí, Sant Lluís, concretament, hi hem creat un organisme que s'endeia la Comissió de Forças Políticas. Intenció de governar. I amb una certa aspiració una mica il·lusòria, vist des d'aquest moment, de què podíem guanyar.
A Sant Jus va guanyar les eleccions el SUC, llista liderada per Francesc Omedes, tot i que no va tenir prou suport per governar. Finalment, el primer govern democràtic es va formar amb la llista unitària entre Esquerra Republicana i el Fond Nacional, Convergència i Centristes de Catalunya. El primer alcalde va ser Antoni Malaret, cap de llista del Fond Nacional i Esquerra. A l'oposició hi havia el SUC i el PSC. Josep Llussolet, el PSC ha explicat per què finalment va governar aquesta coalició. L'Antoni Malaret volia ser alcalde a totes-totes,
I, per tant, hi va haver manera de posar-se d'acord les forces d'esquerres. I llavors va haver-hi allò que em dèiem el pacte, que era absolutament increïble, que era, amb tot el respecte, sembli saura, però l'OCDE, Convergència i el Front Nacional de Catalunya. El resultat, alcalde, Torrent Malaret. I, per tant, frustració per part dels d'Iniciativa i del PSUC. Val a dir que podíem esforçar més la màquina. Estic d'acord amb el Josep Maria. Si véssim tingut més experiència, tots plegats.
De fet, s'han entristes de Catalunya liderat per Pere Pedrosa, va decidir donar suport a l'alcaldia d'Antoni Malaret, una decisió que els va fer quedar malament amb algunes forces d'esquerres. N'ha parlat a Isaura Martínez. Nosaltres, com que teníem un cap de llista, que era un home molt conegut al poble, que era Pere Pedrosa, doncs ell va semblar que, com a cap de llista, donar suport a l'Antoni Malaret, que era una persona molt conegut al poble i que havia defensat molt bé totes les circumstàncies catalanistes, doncs ens va semblar que donant suport a ell quedàvem bé amb el poble.
Clar, vam quedar malament amb els socialistes i amb els d'iniciativa, però clar, havíem de fer una cosa i vam fer aquesta. La manera de fer política ha canviat molt en els últims 35 anys d'aquella època. Els integrants de l'Ajuntament de Sant Jus recorden el consens al que arribaven les diferents forces polítiques ja fossin del govern o de l'oposició. Que realment cadascú defensava les seves idees... Isaura. Que realment cadascú defensava les seves idees...
Amb respecte es pot anar a tot arreu. Jo d'aquella època vaig treure moltes amistats. Jo també ho penso que era molt diferent d'ara, tot aquest entramat del començament. Però després ens vam entendre molt bé, perquè jo recordo que vam votar els pressupostos.
Em sembla que tots, però nosaltres segur. Sí, sí. Perquè sempre pactàvem primer què havíem de fer. I això de pactar era de sentir que un permís. Tot això feia que els pactes es fessin i el pressupost considerés que havia de ser això. I va ser això? Al cap de dos anys i mig va haver-hi canvi d'alcalde. Una qüestió d'empresa. Se'n va aprofitar, en certa manera, la convergència que va posar al seu cap de llista, que era el menys votat. Aquell any el pressupost el van fer l'oposició. Us ho dic així, està clar. El pressupost el va fer l'oposició i el govern el va acceptar, tal qual.
Avui, aquelles primeres eleccions municipals democràtiques i aquests primers ajuntaments democràtics van ser per Sant Just també molt importants pel que fa a la paritat i és que Isaura Martínez va ser la primera dona regidora de l'Ajuntament de Sant Just. Ho ha recordat l'arxivier municipal Jordi Amico. Isaura, que va ser la primera dona regidora però de la història del municipi. Perquè és que no hi havia hagut mai
ni a la República, ni, evidentment, amb el franquisme tampoc. Vostè és la primera dona regidora que va entrar a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, perquè penso que ni a l'oposició, tot eren homes... Avui, doncs, fa 35 anys del retorn del dret a vot i de la democràcia arreu del país a nivell municipal i el dia 19 d'abril en farà 35 del restaliment dels governs locals democràtics.
Més coses, l'atur baixa en 39 persones el mes de març a Sant Just. És la primera davallada de l'atur al municipi en els tres mesos que portem d'any i la més important de com a mínim els últims tres anys. Ara la xifra de desocupats a Sant Just arriba als 777. L'última davallada important de l'atur a Sant Just va ser el desembre de l'any passat, quan va caure en 35 persones, i el novembre del 2010, quan 33 van trobar feina a Sant Just. Ara hi ha 39 desocupats menys que el mes de febrer al nostre municipi.
Sant Just Notícies.
La unitat d'intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. El nou servei s'ha posat en marxa l'últim mes i complementa la feina de la brigada municipal per donar una resposta més àgil a les incidències. A més de fer el manteniment preventiu de tots els elements dels carrers, com ara el manteniment dels vials, la reparació de paviment o de senyals de trànsit, entre d'altres qüestions, aquest 2014 està previst millorar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres, més de 1.000 de paviment d'asfalt i més de 60 metres.