Festival Internacional de Música de Cambrils, Josep Martín. Guerra ha anunciat aquests concerts des de Madrid on ha recollit un disc d'or per les vendes al seu últim treball Todo tiene su hora durant tota la seva carrera i gràcies a èxits com Ojalá que lluga café, Juan Luis Guerra ha venut més de dos milions de discos a tot l'estat.
Esports, Audal Serra. Avui doble compromís del Barça amb futbol i amb bàsquet. Amb futbol els blauranes juguen l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions al camp del París Sant Germen. I amb bàsquet comença també el playoff de quarts de final de l'Eurolliga. L'equip de Xai Pasqual rep a partir de les 7 l'Olimpia Cosa al Palau Blaurana. Catalunya Ràdio us aferirà la transmissió d'aquest partit de bàsquet a partir de 3 quarts de 7 i a 3 quarts de 8 enllaçarem amb la transmissió del futbol.
Gijón serà la seu de la final a 4 de la Copa del Rey d'Envol, segons ha anunciat avui la Sobal. Es jugarà els dies 6 i 7 de juny i la disputaran entre altres el Barça i el Freikin Granollers. En tenis el Masters 1000 de Monte Carlo, Tomi Robredo ja és a vuitens de final després de guanyar per un doble 6 a 1 Marcel Granollers. Novak Djokovic ha estat triat avui millor esportista de l'any als Premis Laureus que s'han entregat a Xangai. En aquesta categoria també hi estava nomirant Marc Márquez que l'any passat va guanyar el Premi Revelació. Aquest any aquesta categoria
ha estat pel pilot de Fórmula 1, Daniel Ricciardo. Fins aquí, les notícies. Ràdio Tosfeld 98.1 Ràdio Tosfeld 98.1 Ràdio Tosfeld 98.1 5 i 5 de tarda.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Ràdio Tosfer
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Què tal? Molt bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluta Jordi Domènech. És d'ara i fins la set del vespre. Aquest és el programa 1611 de la penya del morro. Moltes gràcies. Gràcies.
Avui al programa parlarem de les notícies recent just amb l'Andrea Bueno, dels serveis informatius. Andrea, què tal, bona tarda? Hola, bona tarda, què tal? Molt bona tarda. A més a més també al Twitter i al Facebook del programa amb la Cristina Vargas. Cristina, què tal, com estem? Bona tarda, què tal? Bona tarda, molt bé, aquí fem programa. I avui, a més a més, també tindrem...
La Clara Narvion de la revista Time Out, que ens explicarà algunes activitats a la ciutat amb un especial Sant Jordi, que comentarem d'aquí una estona. Sant Jordi és la setmana que ve, però la gent que té ganes ja que sigui ja, demana Sant Jordi. Libre de roses... Encara falta, encara falta. A més a més, també tindrem l'Albert Capapell de l'Espai d'Educació Carina, l'Eric Pomar a les aplicacions mòbils, i acabarem avui, en principi, no sabem si, perquè estem pendents d'entrevistar
El gran Àngels Gonyalons. O sigui que no sabem si tindrem el programa avui. Hem tingut un petit problema a l'hora de fer l'entrevista que en principi era gravar les quarts de cinc de la tarda. Saps quan truques a l'actriu que està al camerino i no hi ha cobertura?
I diu, som l'entrevista igual, però que no hi ha cobertura. S'ha de sentir perfecte, no? Sí, s'ha de sentir perfecte, perfecte. I s'ha de sentir tan perfecte que no l'hem pogut fer. Però bueno, no passa res. Sí, a l'Àngel Cunyaló ens li perdonem tot, que és molt maca i que està molt bé. Molt bé. Hem quedat bé ara, eh? Sí, sí, segur. Molt bé. El tren dint el pic del dia d'avui el tenim aquí
Amb la Cristina, el més comentat de Twitter.
Que pregunta, estem com el dia? Què passa? És que estem com el dia o la cançó està caient. Parla per tu, parla per tu. M'ha sonat ara molt fluixa. Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara,
Què passa? Jo t'he trobat una de les millors cançons que hem fet mai cantades al programa. Això vol dir que gravarem el CD, finalment? No, no t'agraverem una cosa amb l'altra. O sigui, Cristina, vol dir que tu tens un mal dia, però no vol dir que la pressa tinguem. Ah, val, m'acabo d'entrar, gràcies. Home, dos preguntes. Tens un mal dia? No, he dit, estem com el dia en general. O estem com el dia o sóc jo que... O la cançó està de caient. Cristina, ets tu, ets tu, ja està.
En fi, solucionat aquests petits incidents, és que avui la Cristina, sí, l'hem de perdonar, perquè he anat molt atabalada tot el dia. Hi ha hagut molts trending tòpics avui. Per exemple, Pedro Sánchez, pel seu error en la votació d'ahir al Parlament sobre la llei de l'avortament, que es va equivocar, el líder del PSOE. Sí, com a tal. Va votar que sí, no? Que la volia provar. Molt bé.
També ho ha estat Mas Paloma per l'enfonsament del Pasquer Rus, que portava 1.400 tones de fuel. Això ha passat en les últimes hores. A veure si llegiu més les notícies. També, per exemple, avui ha sigut tenint dòpic l'ero de Coca-Cola. Un altre tema que vaig llegir desinformació. Mireu el codi text, que ja està tot. El Tribunal Suprem l'ha anul·lat. I el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, que va ser interromput l'altre dia...
però ho deia, no, fa una estona, en plena roda de premsa per un activista. Això també ho trobareu al teletext, tot això està allà. Anem, però, a destacar un altre trending topic, tots aquells no ens interessen, i també és la notícia del dia, en aquest cas, més propera a nosaltres, com és el Moianès. Un aplaudiment pel Moianès. Sí, sí.
Sabia que no podíeu viure sense saber-ho i sense aquesta nova comarca aprovada pel Parlament de Catalunya. Tenim nova comarca a Catalunya. Molt bé.
A partir d'ara, sí, hi ha un carrer a Barcelona que està molt a prop de la Gran Via, al barri de Sants, que és el carrer Mollanès, justament. És veritat o no, això? Sí, és veritat. I ara jo crec que l'han de fer vinguda, ara, però bueno. Segur que a hores d'ara hi ha una festalla muntada espectacular. Segur, estan en traietes tapant les ampolles de cava. Apa, quina alegria, que ja són comorques.
Que no, que sou carrer, gaire. Anem a centrar-nos, Cristina, perquè el ple del Parlament ha aprovat aquest projecte de llei per crear la ja sussidita comarca Moianès. Sí, el ple del Parlament ha aprovat el projecte de llei per crear la comarca del Moianès amb 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions, tot i que en aquest cas només es necessitaven la meitat més un dels vots dels parlamentaris.
Tramitada, doncs, la iniciativa per lectura única, és a dir, sense que els grups poguessin presentar esmenes a la totalitat, aquest és el pas definitiu per reconèixer el mollanès administrativament com a comarca. Seria la número 42 a Catalunya i també, doncs, és el primer cop que en 27 anys se'n constitueix una nova després del Pla de l'Estany, l'Alta Ribagorça i el...
pla d'Urgell. La nova comarca, doncs, estarà integrada per 10 municipis, entre els quals hi haurà la capital, el Mollà, i comptarà amb 13.000 habitants. El Consell Comarcal del Mollanès es podrà constituir després de les seleccions del 24 de març. Bueno, primera conclusió, hi ha més habitants de Sant Just que el Mollanès.
Això d'entrada, eh? Això ja d'entrada. Ara, a partir d'aquí, doncs s'haurà de veure, no? A veure la... Ja vols dir que se'ns jo sigui comarca, també? Per exemple, podíem fer el Sant Justès. El Sant Justès. El Desvernès. Sí. Ah, mira, m'agrada more el Desvernès. Ai, sí, jo vull ser Desvernès. Bé, atenció perquè quedi la gent es lluita sobre aquesta qüestió. Per exemple, un usuari que es diu Catalunya947...
Diu, sembla que tindrem una altra etapa a fer. El Mollanès ja és una realitat amb l'etiqueta Territori Català. El Pau Ibars. No m'acaba d'agradar que canviï la forma del vetllers oriental, però és una qüestió d'història i voluntat. Enhorabona, Mollanès.
I German Wings... Perdó, German Wings? Què diu aquest home? Ah, perquè es diu així. Es diu Pep Jordana, però s'ha posat com a nickname, no? Ah, el nickname s'ha posat German Wings. Sí, amb una cara trista. Amb una emoticona que plora. Bé, a vegades, quasi bé, no cal... Perquè ell segur que vol fer un homenatge, però clar, vist així, m'ha sonat malament. Bé, en Moianès, Nova Comarca, diu ara sí que ja anem directes a la independència. Aquest és el punt d'inflexió que ens faltava, sí.
Molt d'acord, molt d'acord. Ho veig, ho veig. Bé, les notícies del des Berners, va.
Passa per aquí, oh yeah. Bé, la Vagoneta, acull demà una xerrada informativa sobre el casal d'estiu que es farà aquest hivern. No, aquest estiu, a l'Escola Montserrat. Atenció perquè també parlem del nucli de la Festa Major que ja ha obert la convocatòria del tercer concurs de cartells de la Festa Major 2015. Però abans de tot això hem de parlar de política. Política.
perquè ja tenim una nova notícia de precampanya electoral a les eleccions del 24 de maig d'aquest 2015, que ja s'apropen.
Sí, atenció, perquè estem ja ultimant les accions que farem des de la penya del morro de cara a les eleccions del mes de maig. Ja anirem informant les coses que farem a mesura que passin els dies, però ja un cop passi Sant Jordi, que faltaran quatre setmanes per les eleccions, la penya del morro ja comença a fer la precalentura electoral.
Serà així? Vinga, l'entura electoral? Sí, sí. Ah, m'agrada, està bé. Ens calentarem. Molt, molt, molt. Perquè tenim unes coses que la gent des de casa haureu de participar si voleu guanyar, per exemple, un sopar per dues persones en un restaurant molt xulo de Sant Just. Sí, sí, sí. A mi no m'agraden, eh, aquests concursos, ja ho he de dir, eh? Aquestes calentures... Et dic una cosa, et dic una cosa. Podrà participar tothom qui vulgui, podrà participar, sigui col·laborador o no del programa. Ah, sí.
Sí. En sèrio, home. No m'ho crec. Què t'ha passat, Jordi? No, no, jo no. La direcció de la penya del morro. La direcció li ha passat a la direcció de la penya del morro? No sé, s'ha durat algun cop al cap tots junts quan baixem per la casa. Això és cert o no? És una broma. No, és veritat. És que després algú que ens diu que no, no, no, no. Després canviarà, d'aquí dos dies no se'n recorda i la direcció canvia. No, és veritat. Andrea, per exemple, tu podràs participar, si vols. En sèrio. Cristina, tu també podràs participar, si vols. Que bé. Home, hi participaré. Clar, participeu, participeu. Aquí, l'únic que no pot participar és el presentador del programa. Claro.
Però bueno, ja ho heu acceptat. Ho heu acceptat i he acatat les ordres que venen de dalt. Parla en la direcció del programa, Jordi. Jo crec que els començaries, eh? No, no, em fa molta pa. Són molt mala gent. La gent que està dalt sempre acostuma a tenir una cosa en comú, que són... mala gent.
Molt bé, molt bé. Què s'haurà de fer per això, per participar? Trucar, trucar al telèfon de ràdio. Bé, nosaltres no cal que truqueu, ja esteu aquí. Ah, va, és que per això deia, nosaltres com ho fem? Bé, escolta, va, anem a interessar-nos per aquest acte participatiu de Movem Sant Just.
Sí, serà aquest dissabte a Can Ginestà. L'objectiu serà perfilar el programa per les municipals del mes de maig. Això vol dir que no el tenen acabat, no? No. El grup és una fórmula d'entesa de progrés municipal que lideren Lluís Monfort, home, Lluís Monfort. Sí. Anteriorment he aconseguit com a Lluís Monfort, d'Iniciativa per Catalunya, i Lluís Fosalva, anteriorment conegut com Lluís Fosalva, el de Fosalva. Del nucli, dels Premis Convio. Sí, del CAU, per exemple. Sí.
Bueno, en fi, Andrea, explica'ns una miqueta què és això del Movem Sant Just i cap a on el movem, que això és el més important. Doncs és una candidatura de progrés que aplica Militants d'Iniciativa per Catalunya Verge i persones d'altres grups o plataformes de debat no afiliades a cap partit polític. Van anunciar fa unes setmanes que es presentarien als comissis i que recollirien el treball que ha fet els darrers mesos l'Assemblea de Guanyem Sant Just, que en aquest cas el mes de març ja va anunciar que no concorreria a les municipals.
El grup és una fórmula d'entesa de progrés, com deies, que lideren Lluís Manfort i Just for Salva. I dissabte al matí movem, organitza un acte obert i popular al bar de Can Ginestà, que està molt de moda això, fer actes d'aquest tipus al bar. Sí, perquè, perdona, ahir no ho va fer Sergi Seguí d'Esquerra Republicana? Exacte, al vespre. Què passa? Ara Can Ginestà serà una mica l'epicentre neuràlgic de la xerrada amb els veïns i ciutadans de Sant Just per part dels partits polítics.
Sí, és un bon lloc, no? Potser allà a la terrassa, consumeixen, fan poble. Millor que, per exemple, l'antena del Canigó, que fa com més palpuja allà. Sí, una mica. La penya del Moro, per exemple, també fa una mica de mandra pujar allà. Vés tu, ves tu. Doncs la idea és fer aquest acte obert amb les persones responsables de Moem Sant Just per compartir, discutir i acabar de perfilar el programa electoral. Tenen algunes idees, però s'accepten propostes.
Es poden fer aportacions i la idea és comentar-les i decidir si s'inclouen al programa. Entre altres temes es parlarà d'educació, d'habitatge, de benestar, cultura, mediambient i urbanisme, que són a grans trets els prons programàtics més destacats a un programa electoral. Això serà aquest dissabte? A quina hora, Andrea? A les 10 del matí al bar de Canji. A les 10 del matí al bar de Canji. Per esmorzar. No és hora del vermuta encara. No, però són xurros amb xocolata. Bé, fan xurros a Canji. Si és que en Benleto, no ho sé. No ho sé.
Bé, parlem ara del casal d'estiu organitzat per Patim Patam. Patum. La Vagoneta acull demà una xerrada informativa sobre aquest casal d'estiu que es farà a l'escola Montserrat. El gestiona l'associació Patim Patam i comptarà amb 6 setmanes d'activitats per a nens i nenes. A més a més, la gent i els nens i nenes podran apuntar amb la setmana que vulguin i els donin la gana, no? I així, d'aquesta manera, es munten les seves pròpies casals, a ser just.
Els capgrossos de Sant Just, atenció, seran els protagonistes, perquè no vol dir això que siguin els monitors els capgrossos de Sant Just, sinó que seran els protagonistes en les sis setmanes que hi ha, no? Sí, aquest casal substituirà el que organitzaven les empes de les escoles de Sant Just. Aquest casal d'estiu es farà del 22 de juny al 31 de juliol i del 31 d'agost al 10 de setembre. Per tant, també abarcarà la primera quinzena de setembre.
L'objectiu del casal és fer activitats amb un rerefons educatiu sobre l'entorn a l'hora que es mantenen les idees i els valors del cau i de l'esplai. Els capgrossos establiran el centre d'interès de les activitats que es facin cada setmana. Cada setmana es tractarà un capgros diferent. Els horaris són força flexibles i compten amb servei d'acollida al matí, al migdia i a la tarda, a més de la possibilitat de contractar servei de menjador. Els preus són setmanals i varien en funció de l'horari que els pares i mares triïn pels seus fills i filles. Oscil·len, això sí,
entre el 58 i el 105 euros. Per tot plegat, les inscripcions es poden fer de forma alterna, no cal que els nens i nenes assisteixin cada setmana o totes les setmanes seguides, les inscripcions es podran fer a través d'internet o presencialment a la vagoneta durant el mes de maig i juny, encara no s'han establert les dates, i a les reunions informatives. La de demà tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a la vagoneta i també podeu consultar la seva pàgina web, allà trobareu tota la informació, que és www.patimpatam.cat.
Vinga tots! Alegria, que és festa major. Ha sigut just! Alegria, ens sabem la botada.
Bé, encara falta per la festa major. Per cert, confirmat, ningú sap la segon vers de tornada. Però vaja, no passa res de la cançó mítica de la Trinca. El nucli ha obert la convocatòria del tercer concurs de cartells de la festa major de Sant Just 2015.
Avui matem el capó. Que no matem el cabró, ojo, eh? Home, podria ser, algú podria dir, escolta, doncs mira, aprofitem ja i aquell va dir que no em cau bé, però el rajo i l'enterro viu. Però el tema està en què l'objectiu és... No és aquest objectiu, vale? No. És triar el cartell que representarà la festa gran del nostre municipi aquest estiu entre tots els participants. La data límit és el dia 22 d'abril. Alegria! Per tot la son de les orelles
A veure què diu la cançó. Ah, mira, epa!
Ara! Justi, pastor. Oh, molt bona, molt bona. Bé, atenció perquè Andrea ja... Tornem-hi, eh? Vinga, va!
Bé, atenció perquè, com deia amb Andrea, aquest dimecres que ve és l'últim dia d'aquí en set per presentar el projecte de cartell que el nucli cada any fa. I per Sant Jordi sabrem qui és el guanyador, no?
Sí, de fet, el dia 27 d'abril és el dia que celebrem a qui ha estat el guanyador. Santa Montserrat. Ah, sí? Sí. Molt bé, doncs, el concurs és obert a tothom, això sí, el cartell cal incloure les frases següents, com sempre, Festa Major 2015, Sant Just d'Esvern i del 30 de juliol al 6 d'agost. El tema és lliure, però també ha d'haver-hi algun motiu neutre, blau i groc que faci referència a la picabaralla entre blaus i grocs, que caracteritja la festa major del nostre poble. Que fort.
Sí, a banda del reconeixement del poble, el premi per al guanyador del concurs serà un sopar per a dues persones valorat en 75 euros. Què dius ara? A on? A un establiment de Sant Jost. Sorpresa. Un sopar? Clar, quin establiment? Home, si t'ho posen al... Un restaurant, una entrada, no? Ah, d'acord. Si posen, per exemple, al fotògraf...
El mirador... Clar, un establiment que passin sopar, no? Perquè no serà... Una papereria. Jo crec que no serà... No, la llibreria ressenya. No serà sopar i estelleria ballar. No, no ho crec. Què menges? Palla i canyes de bambú d'aquestes dels estells. En fi, doncs ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen. Ai, una punt, una punt més. Breu, breu. Sí, perdona. Doncs això... Vols música per la punt o no? Recordar, bueno, recordar dades pràctiques.
La puntbreu. Amb Andrea Buenor. Sí. Adelante con el apunte. Doncs, només recordar que la data límit del lliurament dels cartells és el dia 22. S'han d'entregar el casal de joves i al web del nucli trobareu les bases completes i les condicions per participar del concurs, perquè sempre hi ha unes condicions concretes. El web és festesantjust.blogspot.com.
Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just ara mateix a radiodesbem.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre i fins d'aquí aquest espai que ens omple de satisfacció, d'orgull i d'alegria. Amb l'Andrea, bueno, oh sí, les notícies de Sant Just, que no es noti que estic allargant perquè quadri amb la cançó el moment de Popella, màxim d'esplendor i àlgid d'aquesta cançó que està sonant ara mateix.
Fins demà!
T'ha quedat superbé, Jordi. M'he emocionat. Molt natural, molt natural. Escolta, nosaltres hem de fer una pausa per la publicitat, però abans hem de... Oh, hi ha algú que diu, bien, perquè així pot anar al lavabo. De totes maneres, ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiosur.com i a partir de les 7 del Sant Jus Notícies edició Vespre. Fins aquí l'espai d'humor del programa.
Les notícies de Sant Jus, amb l'Andrea a Buenos Aires, per estar ben informat de tot el camp. Passa per aquí, oh yeah!
A veus de la parròquia Els reptes del Papa Francesc
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal? Com estàs? Com estàs? Doncs mira, avui la veritat és que estic contentíssima. Ah, sí? Que bé. Perquè sí, perquè arriba Sant Jordi i m'emociona amb aquestes coses. Ai, sí. Mira, ara ho deia amb el programa. Jo crec que la gent ja té ganes que sigui de massa Sant Jordi. O sigui, tenim...
Sí, sí, sí, estem tots iguals, no? És un dia que ens agrada molt i volem que arribi ja. Estem com malalts, estem com malalts. Mira, estem tan malalts que no haureu esperat ni la setmana que ve per fer un especial, no? I, de fet, la revista que surt avui als quioscs i el divendres amb el periòdico ja heu preparat una mena d'especial d'activitats a la ciutat per dijous que ve, que és Sant Jordi.
Doncs exacte, ens hem avançat d'una setmana i jo també m'he volgut avançar a Ràdio d'Esvern perquè així anem amb una mica de temps i ens podem planificar. Que si no, arribes al temps de sobre, no sabem on anar, no sabem què fer. Tot és l'última hora, t'atabales amb tanta gent, al centre de Barcelona, milers de persones i dius cap a on vaig. Per això, Clara, avui ens fas una guia més o menys ràpida de quines coses podem fer per Sant Jordi a la ciutat de Barcelona.
Doncs sí, perquè a més en moltes ocasions les activitats són gratuïtes i a les dades van les penes a andar-se-les. Per exemple, el dia de Sant Jordi podrem visitar l'Ajuntament de Barcelona, que és una cosa que molta gent no ha vist, que molta gent no ha tingut l'oportunitat d'entrar a l'Ajuntament, i podrem visitar l'Escala d'Honor, la Galeria Gòtica, el Saló de Cent i un munt de llocs de l'Ajuntament, de 10 del matí a 8 del vespre. Molt bé. Escolta, no hi ha una sala d'actes que es diu Sant Jordi a l'Ajuntament de Barcelona, o m'ho estic inventant?
Salud de Sant Jordi, jo n'hi he estat mai, no t'ho s'hauria de dir. Salud de Sant Jordi, o és de la Generalitat potser? Potser és de la Generalitat, no? És el número del davant del president Sant Jaume. Més llocs, si voleu que ho fan portes obertes i que podreu visitar-los gratuïtament.
Sí, molt bé. Podreu visitar, per exemple, la Tano Barcelonès, que està aquí al carrer Moyà, que és un lloc molt xulo, i que tenen un ascensor, que jo crec que és dels primers ascensors de Barcelona, que és una passada. Sí, és molt guapo, perquè a més és com una d'aquelles cases d'abans, no?, palauets, que entres i hi ha com una gana de claustre, a més tenen la biblioteca, hi ha una cafeteria a dalt, el primer pis, per prendre una cosa molt xula. Sí, i la biblioteca és una passada, tot és fet de fusta, molt guai. Sí, senyora, molt xulo, i per tant, obren també portes al dia de Sant Jordi.
Exacte, i també hi haurà portes per al lli de Sant Jordi, al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Si teniu curiositat per veure'n, també hi podeu anar. I tot gratuït.
De fet, quina relació hi ha? Perquè, clar, dius, bueno, l'Ajuntament, ho entenc més o menys, el dia de Sant Jordi, no?, i important i tal, després també l'Ateneu Barcelonès, clar, braçol de la literatura catalana, han passat molts per allà. Però el Museu d'Arqueologia, amb Sant Jordi? Jo saps què passa, que al Museu d'Arqueologia els hi deu passar com a mi, que ens emocionem per Sant Jordi, i al Museu d'Arqueologia, que ens emocionem per Sant Jordi, i al Museu d'Arqueologia, que ens emocionem per Sant Jordi, i al Museu d'Arqueologia, que ens emocionem per Sant Jordi, i al Museu d'Arqueologia, que ens emocionem per Sant Jordi, i al Museu d'Arqueologia, que ens emocionem per Sant
Què podeu venir a veure i a treballar una mica amb nosaltres? Bueno, mira, això ho podreu fer, ho vendria més d'una persona, més d'una i més de dos vindria a veure-vos. Sí, perquè si veneu us podem fer tuits, eh, a veure què passa a la ciutat. No, però plantegeu-vos-ho, podria ser guai, això. Durant un dia, doncs portes obertes del Time Out i... Fiquem que la gent ens miri com treballem. Per exemple...
agobiat. No, no esteu agobiat, per això el tema m'han dit que teniu quasi bé un spa allà. Jo m'ofereixo, eh, per anar... No, tot el dia pico espardos. Per això, per això m'han dit, si no hi ha ningú mai a la redacció, sempre esteu provant les tapes de Barcelona i les braves. Per qui anava, jo? Que jo m'ofereixo anar amb el noi aquest que fa tastar les tafes. El Ricard, el Ricard. Vull fer avui perquè
Perdoneu, que ho faig només un altre, perquè veieu les coses que ens passen? Avui justament al Ricard Martín li han enviat un parell de paquets de crispies, que no són de la marca de cereals aquests per l'esmorzar. Sí. Que no són de la marca crispies, són una marca així com molona, que no sé ni com es diu, i li han enviat perquè provéssim els crispies. Escolta, molt bé, no? O sigui, no són d'aquest llocs, són uns crispies nous. Són uns altres, són uns altres. I com es diuen aquests? Doncs és que no ho sé, que els tenim allà de la cuineta. Estaven bons o no, com a mínim?
Ja, estem en bondes, estem en bondes de xocolata, que sempre ve de gust. Clar, molt bé, molt bé. Així a la ràdio no ens envien aquestes coses. No, i així es treballa millor, eh? Tot i que, perdona, deixa'm dir que aquest matí, ja que he anat, he tingut l'oportunitat d'anar just a la fusta amb la Carme Berdoi, que ha vingut l'Astrid Goldstream, com cada dimecres, a fer un tas de vins, i a més a més també hi havia l'Albert Macià, president de l'Ateneu de Sant Jús, que ha portat un xuris de Taradell, un xuris de Taradell. Home, i com són aquests de rotlles, que sempre es foten uns esmorzar ben bons?
Sí, mira, perquè també són una mica com Time Out, eh? Són una mica Time Out, aquesta gent. Sí, aprenen una mica de lo bo de per aquí i per allà. A la tarda a vegades tenim palmeres, no, Jordi? Sí, el que s'obre del matí. El que s'obre del matí a vegades deriva cap a la tarda, però bueno. Escolta, Clara, alguna cosa més de Sant Jordi de cara a la setmana que ve? Sí, sí, m'ho expliqui més coses, que està molt emocionant. A veure. Canviem una tarda tard i ens passem al món de la música. Ah, sí? Perquè l'ha fabricat Damm, que és allà que redus allò a la banda de tot.
i fan un munt de concerts i presentacions de llibres com, per exemple, el del David Carabell, de Mishima, que presenta nou disc, nou llibre. És d'aquesta generació de músics que també escriu? En aquest cas és una recopilació de les lletres de Mishima i després hi ha una segona part del llibre que les comenta, que comenta com va sortir la història, de què parla, en plan Koti, que ens agrada. Ah, està guat.
No, sí, això m'agrada. Escolta, com és el cantant d'Antònia Font, el Joan Miquel Oliver? Ui, el Joan Miquel Oliver, el vaig veure ahí tu. Ah, que com està? Dona-li records. Sí, com està? És que presenta disc, sí que presenta disc. Ah, presenta disc? És que no havia escrit un llibre, també, de molt... Sí, havia escrit diversos llibres, ara l'últim, que ara no em facis recordar.
i just ahir va sortir a la venda el seu nou treball, que es diu Pegasus, i que està molt guai. Ah, molt bé. Escolta, no, aquí si tothom va es posar a escriure coses, perquè mira, avui també m'ha sabentat que la Núria Gago, l'actriu, diu que ha publicat el seu deboliterari també, quan tornem a casa. Ah, mira. Sí, o sigui que, escolta, actrius, músics, actors, cantants, tothom... Bé, bé. Sí, sí, sí. Bé, espera. Va, doncs això m'ha quedat que havia d'explicar, perquè la vam...
Fan això que us deia, que hi ha un munt de concerts, per exemple, de concerts de Blau Mood, d'excitements, quart primera, Anna Roig, mi capità, Guillem Roca, Joan Rovira, i un munt d'activitats que comencen a les 12 i que són gratuïtes, també. Ah, hòstia, estarà molt buit, segurament, no? Sí, uns d'altres a la casa.
El que passa és que la fàbrica Estrella de Dan té un petit inconvenient, que queda una mica allunyat del centre, de Barcelona, i llavors... Sí, hi ha el metro que tancats, que és línia Lila, que tampoc la línia Lila 1 no sap molt bé cap on va, però... Cap als suburbis, però clar, és una cosa una mica... Així com la Moritz, no? La té allà, la té més a prop, està més al centre. Ah, vol dir que us expliqui què farà la Moritz, que t'agrada molt de coses. Ah, sí, clar. Ho he vist, no? Sí, home, sí.
La Moritz ha centrat en... hi ha un munt d'autors que van assignar, autors bastant modernets tots, com per exemple la Liona, que ha fet un llibre d'il·lustracions amb l'Enric Pardo, que és
Més coses, per exemple, el Jordi Bianchuto, que és un periodista musical molt famós, que també presenta el seu llibre 501 cançons catalanes que has d'escoltar. Ben Brux, que és l'autor de l'Olito, que ens va publicar en Equibux, Miguel Noguera, la Paula Bonet també presenta el seu llibre, el Martí Gironell, el primer heroi, el Víctor Sunyol, el Fermín Mugrufa, el Jaume Sisa, etcètera, etcètera. Un munt de...
Escolta, però Déu-n'hi-do, eh?, el món de la música, com fan aquest mix amb la literatura. Escolta, la setmana que ve, com diem, és Sant Jordi, i amb la Clara, del Time Out, estem repassant algunes de les qüestions que també dediquen aquesta setmana a la revista, com per exemple un article de llibres imprescindibles, no, Clara? Doncs sí, perquè a vegades un no sap exactament què regalar, i és cert, hi ha tants llibres que molts cops és difícil triar, i n'hem seleccionat 8 una mica per tots els gustos. Masterchef, no?, segur que heu triat.
No, no. El de la Belén Esteban, no? Què dius ara? Ha tret un llibre de la Belén Esteban? Ah, bueno, si voleu treure, sí. Ha tret un llibre, que jo crec que no estava llegint ni ella. No, perdona, et faries creus, perquè jo l'any passat vaig estar per Plaça Catalunya i per Corte Inglés i tal, i estava la Belén Esteban firmant llibres l'any passat. I la cua més llarga, no? Sí, home, evidentment, tothom allà...
De fet, va ser trending topic l'any passat. Una cosa que jo no hauria pensat mai que... Però perquè no sé qui li va regalar un llibre. Ella li va regalar el seu. Alfred Bosch d'Esquerra Republicana. Li va regalar el seu perquè els van posar un al costat de l'altre que firmen llibres. Explica'ns quins llibres hem de tenir en compte de cara a la setmana que ve. Us hem dit queixo un parell de ràpids. El primer que recomanem és un que es titula Puja a casa, del Jordi Nobca.
que és un dels periodistes de cultura de l'ara que ja havia presentat un llibre fa com 3 anys que deia el talent i ara s'embarca en aquesta nova aventura que és un llibre de relats jo no el conè personalment però té pinta de tenir un sexapil xulo
Ai que si. Ai que si. Ai que si. Ai que si. Ulleres que es porta així tan calladeta, mono. Mira, jo et dic una cosa, jo és que a més no l'he vist mai, però mai, eh? Però per les coses que ha escrit, per les coses que hem parlat ahir al programa, a les llibres amb l'Arnau Consol i tal, sempre em pensava que aquest tio era... un fucker. Bueno, perdó, perdó, perdó. Perdó.
Perdó, perdó. Jo et diria, si la cosa m'ha canviat molt, que té parelles de fa molt. Ja, bueno, per xafar que érem la seva parella. Té líbido, té líbido. Bueno, en fi... Vinga, doncs aquest llibre de relats curtets, per si algú no és especialment fan de la literatura, però aquest és una cosa molt fàcil de passar, molt divertida i molt Jordi Nobka. Molt bé. Per tant, Jordi Nobka me l'apunto. Quin altre autor hem de tenir present?
Un altre autor que heu de tenir present és un llibre que es titula, atenció, Apocalipsis. Ah, sí, ja vam parlar l'altre dia. Sí, és el de l'Albert Serra, que li fan la crònica dels diaris. Són set as i set us, que les vam comptar l'altre dia. Molt bé, doncs aquest d'en Jaume Pont, que va poder assistir al rodat de història de la meva mort de l'Albert Serra i explica una mica els intringulis d'aquest...
doncs aquesta gravació que em sembla que va ser, van tenir abans tants pitotes, que té pinta de ser molt divertit. Sí, van anar amb l'avió, van anar a rodar a Alemanya, em sembla, i tal. I un altre últim llibre d'aquests 8 que us recomaneu? I un últim llibre és La senyoreta Keaton, de la Teresa Colom, i la Teresa Colom no sé si la coneixeu, però és una de les poetesses...
més rellevants que hi ha a Catalunya, i en aquest cas fa el seu primer llibre de prosa. Molt bé. Aquestes són algunes de les recomanacions que des de la revista Time Out, en un article molt bonic i molt maco, amb ganes de ser en Jordi, ens fan arribar aquesta setmana. Clara, que vagi molt bé, cuida't molt, i ens retrobem la setmana que ve. Molt bé. Molt bona tarda. Gràcies. Adéu.
5 i 42 de la tarda i ja tenim aquí amb vosaltres la Montse Ferrar de l'Espai Essència. Què tal Montse, com estem? Bé, bona tarda. Em consta que hi ha gent que s'ha interessat pel tema que vam començar a parlar la setmana passada en aquest espai.
que era sobre la mort. Per tant, fem una posa per la publicitat i avui continuem parlant sobre la mort. Justament, per cert, el diumenge, al 30 Minuts, va fer un programa, que no sé si ho veu veure, sobre els suïcidis, que evidentment és una altra part tabú de la nostra societat i que també toca...
el tema de la mort i avui, d'aquí una estona, parlem una mica més sobre el dol i quins són els processos que, més o menys, seguim les persones quan mor algú proper. Fins ara.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Bé, doncs ja estem en aquest espai d'essència per descobrir-nos una mica més a nosaltres mateixos, com cada setmana amb la Montse Ferraz. Aquí hem saludat fa un moment, davant de la publicitat. Montse, què tal? Bona tarda. Benvinguda al programa, una setmana més. Com dèiem, avui volem continuar parlant justament de la mort. Recordo que la setmana passada...
Vam treure algunes conclusions, podríem dir. Bueno, conclusions, no sé, reflexions. Reflexions, com per exemple que el tema de la mort és molt íntim, cadascú el porta a la seva manera, per exemple, va ser una de les coses que vam comentar.
Que és privat, molt personal. Que és privat, que és molt personal, que cadascú ho interioritza i exterioritza també de la millor manera que pot i que sap. I avui no sé cap a on vols anar, Montseny.
No, jo avui volia parlar perquè va haver-hi alguna persona que em va dir, no?, i una persona que havia perdut algú proper i tal, i llavors va sortir el tema del dol, que és com enfoquem el dol. Llavors, per aquí potser podríem anar una mica amb nosaltres, no? Per tant, el dol, evidentment, en termes psicològics, és aquest procés, no?,
que hi ha un cop ha mort aquesta persona estimada, fins que en principi es pot dir que es pot arribar a superar o no, perquè això també depèn de la persona...
En fi, no és una cosa matemàtica. El que passa és que el dol, nosaltres directament l'associem a la persona que se'ns ha mort. Però hi ha altres dols, perquè sempre que hi ha una pèrdua, sempre s'ha de parlar d'un dol. Podríem parlar de processos de divorci, que requereixen un dol.
Podrien passar de persones que deixen el seu país enrere i comencen en un altre lloc. Podrien parlar de nanos que canvien de ciutats perquè els pares tenen una feina, etcètera, i deixen els amics enrere. Tot això requereixen processos de dol. Clar, que és una mica la no presència d'allò que ha estat lligat fins a un cert moment.
Hi ha un canvi brutal a la nostra vida que et marca un abans i un després. El que passa és que nosaltres vivim en un món en què ens dediquem majoritàriament a tapar tot allò que ens fa mal i tot ho enterrem sota unes tonelades de formigó i allà ho amaguem, però el dolor segueix estant allà i no estem acostumats a mirar-nos-el.
La proposta que sempre fem des d'aquí és mirar les coses als ulls, per donar-los l'expressió, la sortida, la importància que té, i després, a partir d'aquí, viure d'una manera saludable tot allò que hagi de passar. Perquè moltes vegades ens trobem que, per exemple, davant el cas d'una persona que s'ha mort, ens trobem moltes vegades dient a la gent «ai, sí, però ja et passarà, això d'aquí uns dies farem vida normal».
com si no hagués passat res i en realitat ha passat una cosa molt important i aquesta cosa tan important que ha passat requereix el seu temps però de fet en aquest cas no sé si m'equivoco però crec que molts psicòlegs o persones que intenten ajudar en tot això del tema del dol recomanen a una persona quan pateix una pèrdua d'aquestes que intenti recuperar la normalitat el més aviat possible el més aviat possible què vol dir el més aviat possible?
És a dir, jo pel que entenc és que tot i dintre del dol que pot durar més o menys, depenent de la persona, doncs tan aviat com es vegi amb forces de continuar amb la seva rutina, doncs que la reprengui tan aviat com pugui. Exacte, però hi ha d'haver-hi un procés previ, no? Abans de...
Imagino que sí, depèn de la persona, també suposo. És a dir, potser alguna persona, tot i que estigui enmig del dol o a principis del dol, es pot veure amb forces o pot voler continuar amb la seva vida, tot i que és una mica el que dius, Montse, que a vegades fem com si no ha passat res, és una mica com amagar-ho per intentar fer-te fort i continuar... Mira, això que estàs dient és molt interessant, perquè ara mateix ho acabes de plasmar-ho, intentar fer-se fort. Clar.
Això acabes de dir tu. Intentar fer-se fort. Això és nociu. Perquè no és acceptar la realitat, no?, en el fons? Això és nociu. Perquè aquí, en aquests casos, intentar fer-se fort tu no estàs aguantant per fortalesa. Estàs aguantant per tensió. Llavors, quan la tensió s'afluixa, tu caus. Això no és la fortalesa. La fortalesa et vindrà de després. La fortalesa et vindrà de la vulnerabilitat. De primer, reconèixer i acceptar com són les coses...
Jo aquí explico després, si tenim un moment, d'una doctora que ha parlat de les 6 R's, que és totes les etapes que s'haurien de seguir per arribar a reconduir la teva vida de nou, però has de passar per uns processos, perquè si no, fer-se'l fort no porta enlloc.
Clar, de fet, a més, fer-se el fort té aquest component de cap a la gent, no? Sempre cap a fora, cap a exterior, no cap a l'interior. Bueno, no, i cap a un mateix també, perquè el que fa mal és el propi mal. Clar, seria una mica tapar el mal que tu tens, no?, amb el que et trobes i el que sents i fer-lo com una mica enrere i dir-te, bueno, no passa res, m'ha passat això...
Però jo tinc força per continuar i ara anar-me'n a treballar i somriure a la gent, tot i que no en tingui ganes, i intentar, doncs, això, una mica continuar. Sí, però adonar-se'n, adonar-se'n del propi dolor una mica, el que t'explicava. Jo l'altre dia li explicava a la Cristina una experiència que vaig tenir meva pròpia que a mi em va sobtar i em va deixar feta caldo per uns instants, no? Hi havia una circumstància propera a la meva vida que m'angoixava per un tema d'un cotxe que m'havien de venir a recollir i no venien,
no una persona molt propera a mi, i de cop i volta m'adono que, punyeta, que el que li hagi passat a aquesta persona en realitat m'és ben igual. Que el que realment em fa mal és el mal que jo tindré si a aquesta persona li he passat alguna cosa. Exacte. Entens? Arran d'aquest comentari, no sé si te'n recordes Montse, però jo et vaig comentar el tema que a mi personalment no m'agrada que em diguin t'acompanyo en el sentiment.
que em fa molta ràbia, perquè trobo que jo no t'acompanyo a tu en el sentiment. Saps? Ho sento, però realment a mi tant me fa. Ho estàs patint tu, ho patiràs tu, i, bueno, sí, em pot saber més greu o menys, però jo no t'acompanyo. Perquè cada un sent el dolor que sent. Sí, però, de fet, quan les persones diuen t'acompanyo en el sentiment... És un formalisme, sí. No en saben més, no? No en sabem més. No en sabem més. No en sabem més. Clar, perquè també en un moment així tan delicat, què li pots dir, no? Jo dic ho sento.
A una persona? Sí, però vull dir que... Perquè sí que ho sento, però no l'acompanyo. A vegades ni cal això. A vegades amb una abraçada o una encaixada de mans o una mirada és més que suficient el que transmets, no? Sí, però és veritat que hi ha molts moments que ens posem molt nerviosos davant de la mort o davant d'un familiar...
que se li acaba de morir el pare, la mare, el germà, una persona tan propera. Com hem d'actuar? Què hem de fer? Però jo crec que, en el fons, tots ho fem. El millor que sabem, el millor que podem. Això està clar, amb la bona voluntat. Jo no crec que mai ningú ho faci amb mala intenció. Però aquí no estem per jutjar les bones voluntats. Les voluntats, pobrets de nosaltres, cadascú ho fem com podem.
es tracta de mirar de gestionar allò que succeeix perquè després la vida torni a ser saludable perquè hi ha moltes maneres de morir i no és el mateix una mort sobtada que l'accident de l'avió de l'altre dia que un suïcidi com dèiem ara que esperar la mort d'una persona que està ja en un procés d'enfermetat o en un procés de bellesa no és el mateix
L'impacte final és allò que dèiem l'altre dia, el mai més és el mai més per tothom. Però l'impacte i el cúmul de sentiments i emocions que afloren no són iguals. Per tant, el dol tampoc el podem afrontar igual. I a més a més, cadascú, com dius tu, l'afronta a la seva manera i tan bonament com sabem. Potser alguna persona no comença...
sentir realment el que li està passant i connectar-se, per dir-ho d'alguna forma, amb ell mateix, un cop ha perdut aquesta persona determinada, fins al cap d'unes setmanes, o al cap d'uns mesos, o depèn... Els mesos no, normalment el mai més és quan has tancat la porta i tot allò s'ha quedat, per exemple. Quan te n'adones realment que aquella persona...
no hi és. Exacte. De fet, ja vam parlar la setmana passada sobre aquest sentiment d'abuïdor que genera la mort al nostre voltant. De totes maneres, com que avui volies comentar aquests passos, la doctora Cobles-Ross, que és aquesta doctora que més o menys va comentar i fragmentar aquests set passos que més o menys totes les persones fem quan fem el dol.
Ella va estudiar i va veure que hi havia una sèrie d'etapes ordenades, i que d'alguna manera no estrictament ordenades, però que normalment aquestes etapes es produeixen en totes les persones. Són totes comunes independentment del tipus de dol que pateixi la persona. Sí, i potser no estan cronològicament ordenades, però sí que hi ha un ordre que en algun moment tothom les passa per aquí.
Comencem per la primera, si et sembla. Diu reconèixer la pèrdua i admetre la mort. Aquí parlaríem, això va una mica més enllà de la Kubler-Ross, sinó que són disciples que han sortit d'ella. Això és el que se'n diu la 6R, que això ho va escriure una psicòloga en tenatologia que es diu Teres Randol. Ah, sí, perdó, m'he avançat jo, m'he confós. Però és igual, no importa, perquè és la mateixa línia.
Reconeixer la pèrdua i admetre la mort. Això és el primer. D'entrada, hem de reconèixer que la mort existeix i que allò s'ha produït. No la podem negar, no podem negar l'evidència que a vegades el dolor no pot ser o a vegades que hi ha gent que diuen ostres, estàs al costat d'una persona i aquella persona se n'està anant i no acaba d'anar-se, perquè és
Els familiars de les víctimes de l'accident aèri, per exemple, recomanaven als psicòlegs que anessin quan es fa anar a veure els... No sé com dir el nom tècnic, però el reconeixement dels cadàvers, perquè d'aquesta manera això també ajuda la família a veure que això és veritat, que ha passat, perquè sempre hi ha una última esperança de dir que com que jo no ho he vist... El cervell ens enganya molt, també, no?
El dol més, un dels dol, el dol jo diria més dolorós i pel que tinc entès, és el dol de les persones desaparecudes sense cos. On ha anat? O les persones que han segrestat i aquella persona no ha tornat mai més a casa. Exacte, perquè és que no pots veure realment el cos i dius, ostres, aquesta sensació encara és més terrible perquè sempre et guardaràs una petita esperança de pensar que aquella persona no ha mort del tot.
I hem perdut els rituals de dol. I això hi ha psicòlegs que diuen que la persona que queda ha de tenir un lloc on t'anar a venerar, no? Els cementiris o els... Sí, de tant en tant. Clar, per fer un record, no? Mira, Cristina, perquè et veig amb aquesta cara... No, no, he posat la cara perquè estava pensant ara i recordar-me, no sé si us en recordeu, del cas de Marta del Castillo.
que de fet els pares fa una setmana o així encara continuaven amb temes de judici, on està el cos de la nena, perquè no el troben, no se sap ben bé què va passar perquè els nois que en principi estaven acusats de tot el que va succeir i no acabaven d'aclarir-ho.
suposo que aquests pares porten molts anys. No sé si hauran pogut fer aquest dol o... Clar, arriba un moment que la cosa es torna malaltissa. I a part que també... Atenció, eh? No, i a part que també una cosa... Aquí al programa, abans que vinguessis, Cristina, fa uns anys, fèiem una secció amb psicòlegs d'aquí del Cas Font Santa. I un dia, justament, parlàvem dels dols, de les pèrdues, de l'amor, etcètera, etcètera, i comentaven que...
les morts no es poden comparar d'una manera o d'una amb l'altra. Però realment, per exemple, la pèrdua d'un fill o d'una filla és una cosa que ja és antinatural i que és una cosa...
realment forta, però que en general fa de mal comparar si és pitjor o millor una cosa, perquè cadascú, com que ho viu a la seva manera... No, però parlava dels processos, de fet, és a dir, el procés no hi ha, suposo que no hi ha un termini de 3 mesos a 6, perquè cada persona ho viu com pot o com ho viu, però... A part de reconèixer la pèrdua i admetre la mort, que és potser el primer pas, n'hi ha un altre...
que és el de reaccionar davant d'aquesta separació. Permetre's allò que passa, identificar, sentir, expressar, enfadar-te, no amagar les coses. Com que potser no tindrem molt de temps de plantejar de tot, jo el que vull dir és que serveixen moltes vegades d'ajut els grups de dol que hi ha. Hi ha alguns llocs que es fan els grups d'autoajuda que funcionen a l'estil dels alcohòlics anònims per grups.
I això funciona. En aquests grups funciona molt perquè jo penso que allà un és molt lliure d'expressar-se com és i tenir la consciència. I si tu estàs trist, estàs trist. I no passa res. Si estàs enfadat perquè s'ha mort aquesta persona, estàs enfadat i no passa res. Si tens ira amb el món o tens odi, no passa res. És normal. Som éssers humans amb els nostres sentiments. I et permets dir-ho. Clar.
Perquè moltes vegades quan la pèrdua està a la família, un no vol parlar del propi dolor a la família, perquè llavors això s'encomana. Però allà estàs amb persones que han passat el mateix que tu i que estan vivint més o menys. I moltes vegades el que fan és unir grups de casos semblants. És a dir, jo vaig estar connectada amb gent d'una associació a Barcelona, hi havia, per exemple, la gent, pares que havien perdut fills per suïcidi.
gent que havia perdut el marit però també s'ha d'anar alerta que això ha de durar un temps perquè hem d'anar passant per les etapes i les 6 R per no quedar-nos allà tot el dia remenant la cosa perquè hem de connectar amb el bolletí de Catalunya Ràdio però vaja, que jo crec que és molt important la consciència la consciència de saber com està cadascun amb ell mateix i si està enfadat, pot estar enfadat i no intentar posar-hi terra a sobre o amagar-ho
Però vaja, aquesta és la meva humil opinió. De totes maneres, Montse, quan vulguis podem parlar d'aquests temes. D'aquests temes. Jo, quan vulgueu, perquè això és un tema molt llarg. Hem de connectar amb Catalunya Ràdio. Fins la setmana que ve, Montse. Adéu, adéu. Bona tarda, us informa Montse Quadreny.
El Moianès serà Nova Comarca i Moian serà la capital, Judit Perpinyà. Són 10 municipis del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental que es constituiran com la 42a comarca de Catalunya després que avui el Parlament n'ha aprovat la creació amb el suport de tots els partits llevat del PP i de Ciutadans. Anunciava el resultat de la votació la presidenta de la Cambra, Núria de Gisperta.
El projecte de llei de creació de la comarca del Moianès ha estat aprovat per 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions. Els populars s'han abstingut i Ciutadans hi ha votat en contra amb l'argument que més estructures administratives no són garantia de millors serveis públics. La creació de la nova comarca arriba tres setmanes després que més d'un 80% dels habitants d'aquesta zona s'hi mostressin a favor en una consulta popular.
El nou Consell Comarcal del Moianès es constituirà després de les eleccions municipals del 24 de maig. Notícies breu, Jordi Canal. El president de l'Assemblea Nacional de França proposa que el vot sigui obligatori. El socialista Claude Bartolom ha fet arribar la proposta al president de la República, François Hollande. Considera que seria una bona manera de reforçar el compromís dels ciutadans a la República.
Enceses totes les alarmes per l'enfonsament en aigües de Gran Canària, d'un pesquer carregat amb 1.400 tones de combustible. El capità marítim Pedro Madero s'ha assegurat que ja es veuen taques a l'aigua, però ha justificat d'aquesta manera haver remolcat el vaixell mar endins.
Pero la situación elegida para mantener el barco a 15 millas de aquí, al sur de aquí, obedece a dos razones. Una, que nosotros queríamos de todas maneras salvar el barco y tenerlo abrigado para poder trabajar bien. Y otra, que si se hunde ahí no hay ningún peligro para las cosas. Ninguno.
Un caporal i un agent dels Mossos d'Esquadra identifiquen els 13 joves que estan a 100 jutjats pels aldorills de Can Vies, com algunes de les persones que van a pedregar els agents. Així ho ha dit el caporal en resposta a preguntes de la fiscal durant la segona sessió del judici. El tema del llançament, el que és a la línia policial, en algun moment o altre tots hi participen. Després, en el que és al carrer Guadiana, hi ha un número determinat d'aquests 14 que fan...
Només l'acció concreta de creuar el contenidor, però aquí no són tots qui participa. I qui són els que cremen el contenidor? No, els creuen, no cremen el contenidor. Detinguts dos menors per amenaçar i vexar-ne un altre a través d'internet. Són dos nois de Madrid i Granada que van fer servir una xarxa social per aconseguir fotografies íntimes de caràcter sexual de la víctima amenaçant-lo de mort. El menor víctima dels fets rep tractament psicològic a causa de l'estat d'ansietat que pateix.
Absolut, en l'acusat de violar una noia Cervera, donant la Kerlarre del 2013, l'Audiència de Lleida considera que l'home no va usar violència ni intimidació i que ella no va mostrar una oposició clara a l'acte sexual. Lleida, Josep Maria Parelló. Bona tarda. La sala considera creïble el relat de la noia quan explica que el noi la va penetrar.
un extrem que l'acusat va negar durant el judici. Els magistrats, però, consideren que del relat de la jove es desprèn que l'home de 30 anys no va usar la força ni la intimidació per aconseguir el seu objectiu. A més, considera que la noia va mantenir una actitud passiva i que no va mostrar una oposició clara a l'acte sexual.
El Festival Tarracoviva de Tarragona recupera el format de dues setmanes de durada. El certamen dedicat a la recreació històrica del món romà tindrà uns 400 actes. Tarragona, Ricard Boigues.
Bona tarda, en guany es farà del 4 al 17 de maig i se centrarà en el llegat d'August. El director del festival, Magí Seritjol, explica que s'estan preparant per l'oferta que es farà de cara al 2017. Anem fent, en 4 anys, arribar al 2017, amb una exposició potent sobre el món antic a l'època romana. Els organitzadors asseguran que el festival ja s'ha convertit en un referent internacional. Ricard Buigas, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Esports o dalt serra. El Barça de futbol i el de bascats s'estrenen avui als quarts de final de la Champions i l'Eurolliga respectivament. L'equip de futbol juga a partir de tres quarts de nou a París davant el Paris Saint-Germain, l'anada dels quarts de final, mentre que a les set el Barça rep el Palau Blauranà, l'Olympiagos, el primer partit del playoff per accedir a la Final Four.
Catalunya Ràdio us oferirà la transmissió de bàsquet a partir de tres quarts de set i a tres quarts de vuit enllaçarem amb la TDP, amb la transmissió del futbol. Avui també es juga al Porto Bayer de Munic de la Lliga de Campions de Futbol i a l'Eurolliga de Bàsquet al Madrid a Nadolu Efe Spilsen d'Istanbul. L'Espanyol continua perfilant la seva pretemporada 2015-2016.
després de fer oficial ahir que l'equip repetirà estaix a Garós, a la Vall d'Aran. El Club Blanquiblau treballa per tancar un altre estaix complementari que la primera plantilla faria l'estranger a Anglaterra amb prioritat. A més, a l'Espanyol tenen la intenció de jugar un o dos amistosos, tan bon punt acabi aquesta temporada i abans de marxar de vacances. Ja acabarem recordant que Gijón serà la seu de la final a 4 de la Copa del Rei d'Envol, segons ha anunciat avui la Sobal. Es jugarà els dies 6 i 7 de juny i hi participaran, entre d'altres, el Barça i el Freiking Granolles.
Tota l'actualitat del dia al Catalunya Vespre a partir de les 7, avui, en motiu del bàsquet i el futbol, a través de Catalunya Informació. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'escola Bressol Municipal Marrex farà demà al matí una jornada de portes obertes. És la primera de les sessions informatives que organitza per als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys. Són visitats informatives prèvies al període de preinscripció del primer cicle d'educació infantil que tindrà lloc del 4 al 15 de maig. La primera visita a l'escola Bressol Marrex serà demà dijous a quarts de 10 del matí i la segona dimarts a les 5 de la tarda.
Més qüestions? La vagoneta acollirà demà una xerrada informativa sobre el casal d'estiu que es farà a l'escola Montserrat aquest any. Aquest casal substituirà el que organitzaven les empes de les escoles de Sant Just. El gestiona l'associació Patim Patam i comptarà amb sis setmanes d'activitats per a nens i nenes. Aquest casal d'estiu es farà del 22 de juny al 31 de juliol i del 31 d'agost al 10 de setembre. Els capgrossos de Sant Just establiran el centre d'interès de les activitats cada setmana. La xerrada informativa tindrà lloc demà a dos quarts de vuit del vespre a la vagoneta.
I acabem recordant-vos que la inauguració de l'exposició Inva i Can Ginestà demà donarà el tret de sortida oficial als actes de Sant Jordi. Sant Jordi és una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarantena d'artistes que han fet les seves aportacions per decorar tots els espais de Can Ginestà, inclosa la façana i els arbres dels jardins. L'objectiu és demostrar que les parets no tenen per què ser barreres per la creativitat. La inauguració tindrà lloc demà a dos quarts de vuit del vespre als jardins i al celler de Can Ginestà.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz, 1 a 1.
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz el funk, el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth jazz club hi esperem
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes, ràdio d'Esperm. Sintonitzes, ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. Durant el veig per tu. Ràdio d'Esperm.
Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí uns moments encara estem pendents de si podrem contactar amb l'actriu Àngels Gunyalons o no, que està al Teatre Tivoli fent el Sisterac. També tindrem l'Eric Pomar a les aplicacions mòbils i amb la Verca Papey. Avui parlarem dels pipis dels gossos, tema interessant. Però abans de tot això, anem cap al trending topic de la segona hora.
Avui un dels temes més comentats a Twitter, Cristina, ha sigut Felip VI i Pablo Iglesias, perquè el rei ha visitat per primera vegada les institucions europees amb l'absència dels eurodiputats catalans, però amb un regal sorpresa per part de Pablo Iglesias. Què ha passat?
Ara ho expliquem. A falta, però, dels eurodiputats catalans de Convergència, Esquerra i Iniciativa i també d'Esquerra Unida i Bildu, el monarca ha saludat els de l'estat espanyol presents i també el líder de Podem, Pablo Iglesias, que, com has comentat abans, en aquest cas, però saltant-se el protocol, ha aprofitat l'encaixada de mans per regalar-li una edició de les quatre temporades de la sèrie Joc de Trons.
Sí, en aquest cas, doncs, Iglesias ha pensat que, com l'ha manifestat el monarcat, que creu que li agradarà la sèrie. De fet, Iglesias considera una bona manera d'entendre la situació política d'Espanya a través d'aquesta trilogia. I Pablo Iglesias, qui és un Lannister o un Stark?
No ho sabem. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, diu, un que diu puto fracassado, diu, Pablo Iglesias li regala un joc de trons a Felip Sisè i a Rúm Moreja que ja té preparat The Walking Dead per la senyoreta Rosa Díaz, per exemple, no? Sí, el Manuel Rocenasoto diu, si podem tenir poques possibilitats de tenir el meu vot amb aquestes vacilades irrespectuoses, ara són nuls.
També, per exemple, Josep Barberà diu això de Podem és una enganyifa i de les bones, temps al temps, aquests estan fets uns pinyols. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai d'Educació Canina.
Allà ja fa uns minuts que ens espera l'Albert, que a paper i per parlar avui, segons tinc entès, dels pipis dels gossos i gosses. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda a tothom. Hola, bona tarda. He vingut al programa una setmana més. Bé, atenció, perquè aquest és un tema que, de fet, em sembla que no hem tocat mai el programa, mira que portem ja anys aquí, eh? Sí. Però no hem parlat mai dels pipis i dels... Bé, esclar que tampoc, eh?, dels gossos. Són importants, Albert? Sí.
Doncs un dia podríem parlar també, potser, de les cacas. Ja ens ho mirarem, eh? Potser perquè els pipis ja donen molt de sí, perquè són molt importants i molt interessants de cara al que és el nostre company, perquè és un animal social i, tot i que sembli mentida, els pipis formen part de la seva socialitat, també, de la seva naturalesa social. Llavors, per això és un tema, potser les cacas les hauríem d'estudiar un dia i potser també trauríem més informació de la que ens pensem, eh?
Potser a nivell d'olors, per exemple, són coses que no ens plantegem nosaltres, perquè tenim un sentit d'olfacte molt més limitat, i la informació que reben ells a través de les olors
és molt important, i més encara quan estem parlant d'això, de pipis d'altres individus de la seva espècie. A través dels orins o dels excrements, en aquest cas, poden arribar a detectar de quin tipus de gos es tracta? No em refereixo ja a la raça, però si és un gos gran, petit... Probablement, sí, jo crec que sí. A veure, parlo des del meu punt de vista. En aquest cas, jo estic convençut que, si no ben més fan un retrat robot del que és aquell animal, saben moltes més coses necessàries
per quan ells hagin d'interactuar amb aquell animal. Per això ara en parlarem una mica, si voleu, perquè és el tema de quan fan aquestes que l'altre dia en parlàvem, que estiguen un minut potser ens sumant un pipi i a vegades inclús sembla que el vulguin llapar, aquestes cosetes se'ls han de permetre fins a cert punt perquè...
Ells estan rebent una informació molt important que nosaltres desconeixem per complet i com a mínim hauríem d'entrada de respectar aquella interacció. La funció dels pipis, les pixades, de gossos, només vulgarment, són importants la seva funció? Són, jo crec, molt importants. Dintre del seu entorn i de la seva socialitat és una part molt important.
perquè és una cosa molt fisiològica, i és una cosa que també té molt a veure amb la seva fisiologia interna i té molt a dir també del seu estat anímic en aquell moment, i a la vegada també dona una informació biològica cap als altres individus que d'una altra manera no la podríem donar, o als altres no la podríem rebre. I és informació moltes vegades, sovint és molt important, perquè és el que parlàvem abans. Ara avui parlarem d'aquests dos tipus de mercatges, que jo he posat entre cometes, diguéssim,
de dos grans grups de mercats o de fichades, que són dos tipus de fichades diferents, però que d'alguna manera tenen a veure amb el mateix. Ara en parlarem, perquè és el tema de la primera vegada. El primer grup que dic jo de fichades socials, per entendre'ns, són aquestes fichades que tenen a veure amb el seu entorn més immediat, diguéssim, en un passeig. Ells van passejant el nostre gos o la nostra gossa, van passejant tranquil·lament amb nosaltres, i de sobte...
es troba una situació que ella no preveia, o ell no preveia en aquell moment. Apareix un gos que no coneix, o d'entrada se'l troba més a prop, o un soroll d'una moto... Una situació que no s'esperava, un imprevist que poden passar, al llarg del passat poden passar molts. Fins i lògicament hi ha una necessitat de... Si allò t'ha causat un punt d'estrès, perquè allò és una situació incòmoda d'entrada, i si passa la moto i ja està, no passa res, però si és una situació tensa, com per exemple un gos nou que no conec,
i que m'està abordant. Tot i que no arribi a interaccionar, allò comporta un cert punt d'estrès que fisiològicament, si no permetem que el seu cos l'elimini, la funció natural d'aquesta pixada és precisament aquesta, relaxar-nos d'alguna manera abans o després d'una interacció d'aquest tipus. Si donem l'oportunitat moltes vegades al gos, sempre en parlem que són animals que tendeixen a prevenir aquests conflictes, aquestes situacions incòmodes.
Moltes vegades, en anant sense correig, els bòsos fan molts pipis abans d'arribar a olorar-se, o fan un parell de pipis, o un pipi cada un. I és senzillament pel fet de necessitat de treure's aquests nervis, perquè amb l'orina hi ha hormones, el cos elimina hormones, com el cortisol, que és l'hormona de l'express, o algun tipus de neurotransmissor, que té més a veure amb l'activació. Llavors, el cos, en la fixada aquesta que diem, vosaltres probablement també, sense ser conscients,
en algun moment de la vostra vida, ja que us dediqueu a una feina tan... La fem. Al directe, no? Una cosa tan bona.
probablement hagi sentit d'aquests nervis abans d'entrar la primera vegada o abans d'entrar en una situació que no acabeu de controlar o d'eliminar del tot. Aquests nervis s'eliminen de manera natural, no tots, però una bona part l'eliminaríem si tenien una petita pixada abans d'entrar. Sí, perquè és més descansat. Això està científicament comprovat i si no, jo t'ho dic jo. Sí, de fet... Jo he parlat inclús amb amics que som músics que abans de fer un directe tenen aquests nervis també típics i molts tenen com un mini ritual que inconscientment
També bevem per eliminar, llavors els nervis previs fan que bevem molta aigua segurament perquè abans d'entrar hagin de fer una pixareta un mica així. Perdona, és el que tècnicament s'anomena com la pixera nerviosa, no? Exacte. Allò que abans d'entrar o de fer alguna cosa dius, hòstia, vaig anar al lavabo. I avui parlàvem, però, de dues pixades diferents, no? Sí, aquesta és un tipus, aquesta és una situació que a ells també se'ls planteja durant el dia, que és aquesta picada...
l'altre tipus de marcatge o la pixada social, que és això, no? Molts coneixem com el marcatge, aquest animal que ens imaginem que està sol en un terreny. Això ho escoltem moltes vegades, que marca territori, no? Sí, això sempre s'ha dit, no? És un animal que està limitant o està posant aquesta frontera del que és el seu territori. Bé, jo no ho consideraria així. De tota manera, no descarto la possibilitat que estiguin fent algun tipus de funció de marcatge, també, d'acord?
Però jo ho relaciono molt més amb el que jo he estat aquí. Com nosaltres, des de jovenet, també, vostè, fèiem a les taules dels instituts o a les arbres, a vegades, que deixàvem... Podríem estar parlant, inclús, jo què sé, de restes que porten milers d'anys a les parelles de les coves antigues, que són com petites mostres necessitats de dir-ho, aquí hi ha hagut vida i he passat jo.
doncs aquestes pixadetes de marcatge anirien una miqueta amb aquesta funció. Jo he anat a la muntanya i, per exemple, jo no crec que els nostres gossos vulguin fer-se els amos del món i pixen allà on van. Intenten fer pixadetes allà, sobretot si és un lloc nou que no coneixen, intenten deixar la seva olor relativament ràpid per sentir-se còmode. I un cop estan allà, si troben una olor relativament interessant, igual fan un pipí al costadet o a sobre, per indicar que jo he passat per aquí i he deixat el meu rastre.
Però no ho considero en absolut com un marcatge de dir aquest és el meu territori, no hi vull que ningú passi, perquè, de fet, es dona molt sovint que si van més d'un gos, en aquesta situació, para on hi fa pipi, perquè hi ha una olor interessant, després ve l'altra i li fa pipi a sobre, i si hi ha més, potser venguen i facin una minicadena. Perquè és com una... Això que deixem, la noteta de Fulanito ha passat per aquí i ha marcat aquesta olor interessant, no? Ara que està tan amola amb el...
Aquestes etiquetes del Google Earth, per exemple, i les fotografies que pengem, és una cosa similar. Sí, seria com el seu retrat, no?, que deixen allà d'aquí he estat jo i tal. Però, de totes maneres, tenen molta capacitat, trobo, per anar mixionant mica en mica i anar marcant diferents arbres. Ho dic personalment per prova... No, no, t'ho juro, eh? Però controla la bufeta. Ostres, però d'una manera que s'ho guarden per l'abra següent... I si després no hi ha més arbres? Com ho saben, això?
Forma part de la seva natura social, o sigui, podríem estar parlant en pla broma, però podríem dir-li que és una miqueta el seu Facebook més ancestral. Perdona? Ells ho porten fent, això, un milers d'anys, potser, i nosaltres no ens hem abandonat. És com una xarxa social de natura, no? Natural, clar, que a més forma part tot d'un complex, no? Perdona?
Clar, ara m'està venint una altra comparació, per exemple, és com allò, no ho sé, Albert estuvo aquí, no? I ho marca l'arbre, també, amb la navalla i tal, ells fan una mica el mateix, no? Bobby estuvo aquí. O sigui, aquell bosc que no s'han trobat mai, ha passat por ahí, ha deixat la seva olor, i la meva gosa, sense haver-lo vist, ha trobat la seva olor com un seu registre de memòria, no?, per entendre'ns, la primera trobada, segurament, sigui molt més còmode que si no s'haguessin vist ni olorant mai. Ah.
Per això és important. Aquest gos o aquesta gossa ha passat per aquí i comparteix com a mínim aquest mateix resultat i aquest mateix interès que he compartit jo. Per això és important llavors que nosaltres també en certa mesura deixem el nostre gos que olori una mica, no? Hem de permetre en molts sentits i en moltes situacions que a vegades a nosaltres pot ser que ens estigui fent angúnia. Però hem d'entendre que pot ser un lloc superinteressant per ells i l'estem traient segurament de la seva millor notícia del dia o de la notícia més interessant.
I fins a quin punt, com sabem fins a quin punt hem de permetre l'horar o no? És a dir, quan comencen a intentar llepar... Jo et dic una cosa, si tenim potser un quart d'hora per sortir a passejar, i el gos vol tirar-se 10 minuts durant una cosa, el passeig serà així. I jo soc molt partidari d'ells en aquesta vida social. D'una o altra manera, és tan important potser que una equip vegi gossos com que pugui ensumar aquest tipus d'entorns.
I sobretot quan estem parlant de bosos que ja tenen potser una inseguretat per el que sigui, per motius diferents, és molt més important que els permetem en aquest sentit olorar i treure a ells mateixos certes conclusions i certes habilitats també socials, perquè olorant també s'arriben a habilitats socials.
I a banda, en aquest cas, d'olorar els orins per fer que la primera trobada sigui més còmode, quins altres beneficis pot tenir el fet que nosaltres deixem que olorin tant els orins com els excrements? D'entrada, la relaxació de l'animal, perquè el fet d'olorar la cosa que sigui, que sigui un pipi, que sigui un paper o el que sigui, és utilitzar un sentit que indueix a la relaxació. D'entrada, ja és una situació...
També el mateix fet d'estar olorant permet que el gos estigui concentrat, per entendre'ns, no estigui prestand l'atenció a molts estímuls que té al voltant, que són completament antinatural, i si estigui centrant en una activitat molt més natural per ell, per la que està dissenyada. Llavors, és una cosa, jo sempre, per això et dic, jo som partidari, que si el gos no vol caminar només 15 metres perquè s'ha trobat la millor olor del dia i no vol moure d'allà i no tenim més temps, no cal que fem la volta que fem sempre. O sigui, jo...
Sempre faig prevaldre la seva capacitat de dir que si ell es volta d'aquí és perquè ha trobat una cosa fantàstica per ell. Ara, no el deixaré, per exemple, que rebosi en un clínic que hi ha algú que hi ha tirat a terra, però sí que fins i tot límits... Nosaltres hem d'entendre que vivim en un món i ells viuen en un món visual i ells en un món d'olor. Llavors, som més partidari d'això. No m'agrada veure un gos que passeja el 80% del temps amb el cap amunt.
mirant al fons o mirant la gent no és un pacient natural pel gos I en el cas que el gos solori al propi pis normalment això és un indici d'inseguretat no en el sentit d'inseguretat cap a altres gossos però sí d'inseguretat cap a ella potser perquè té algun tipus de malestar intern o perquè senzillament jo he conegut per exemple gosses que per algun trauma excessiu i molt fort
no ho han orinat fora durant molts anys. I al moment que han començat a fer pipi fora, l'ensumaven perquè no el reconeixien com a propi. Una mica de falta d'identitat, no? Espera, perquè tenim l'Aripomar, que ha de fer la secció d'aplicacions mòbils aquí uns moments, i ara, mentre estaves comentant, feia jo, jo, a mi em va passar. Què va passar, Eric? La meva gossa porta més d'un any sense pixar fora de casa. Què dius ara? Sí, sí, sí. I on pixa? A casa, al jardí. Al jardí? Sí, sí, no vol.
No, no, o sigui, fora, quan vas a passejar-la, o a vegades la treus a passejar o no? Mira, és més, sí, i tant, cada dia. Cada dia. Però és més, aquest any ens hem anat a vacances, fins a l'hora que vam emportar, i fins al tercer dia no va pixar. Què dius ara? Sí, tu i jo. Pot tenir retenció delígica. Sí, sí, sí. Una mica més i peta. En fi, moltes gràcies, Albert, una setmana més amb aquest tema. Moltes gràcies.
que si vols ja saps que pots ampliar quan vulguis i ja jo estic esperant el tema al dia de la caca Albert, moltes gràcies ja parlarem de Roser perquè potser és un tema que hauríem d'estudiar bé i a veure com es focarien mirem-ho bé exacte, perquè avui la gent potser que és més sensible han posat el clapés o alguna cosa Albert, gràcies, que vagi bé bona tarda adéu-siau
Bé, fem una pausa de no re i d'aquí uns moments les aplicacions mòbils amb Ler i Pomar. Fins ara mateix a la penya del morrum. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gracias a la vida Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Despert.
Camí cap a dos quarts de set de la tarda. Eric Pomar, què tal com estem? Bona tarda. Bona tarda. Com que cada setmana repassem diferents aplicacions mòbils, avui en comptes de portar una aplicació i un joc, eh?, abans de repassar les més descarregades tant a l'Apple Store per iOS com a Google Play per Android.
Tu que ens portes dues aplicacions relacionades amb la càmera. Està bé perquè aquí som una mica malalts d'Instagram, de penjar i retocar les fotografies i està mitja hora posant merdetes i efectes i tal. I avui ens portes un parell d'aplicacions. La primera és Photosphere. Exacte. A veure, amb aquesta aplicació què pots fer amb les tres fotografies que acabes de fer amb el mòbil, no?
Doncs sí, pots fer fotos en 360 graus. És a dir, com si fessis fotos a dins d'una esfera, diguem. Ah, val, perdona, però això tu has d'agafar el mòbil i fer... I anar-lo movent en forma de 360... Exacte. Perdona, això és com allò, com la panoràmica, no? Sí, del mòbil. De la càmera. Però bueno, no, perquè aquí et permet fer el terra, el sostre... Bueno, clar, espera, tu vas amb Android. Sí. Clar, tu deus tenir l'aplicació que és la càmera de Google o algú per l'estil, llavors això ja ho porta.
Ja, perquè tu què tens? Vas amb iPhone, no? Clar. No cal dir res més. Ja comencem, ja comencem. Si va amb iPhone, va amb iPhone. Jo què vull que faci? Bueno, però ens la descarreguem i prou ja la tenim. Ja veus tu quina tonteria. A més que funciona malament.
digue-ho Eric jo tinc una cosa el que passa que a l'iPhone no teniu per fer paisatges quan feu fotografies amb el mòbil panoràmica sí, però en aquest cas però només panoràmiques horitzontals no és a 360 graus i a més vertical no et deixa tampoc aquesta pots començar a fer una foto cada del sostre una de la cantonada una altra del terra i et demuntan tota la imatge d'estar guai
Però aquesta és mitja hora, no?, per fer tot el... Doncs sí, més amb aquesta aplicació que li costa, li costa l'estat. Potser el teu mòbil no és gaire bo. Però què li passa, que no acaba de funcionar? No ho sé, no acaba de detectar bé. Perdona, o sigui, si ho entenc bé, Eric, que no estàs recomanant una aplicació que és una xusta. O sigui...
l'aplicació està bé perquè ara us explicaré el per què i sobretot no la recomano molt per l'iPhone però per Android sí per Android sí que la recomano perquè l'hem provada i això a veure què pots fer amb aquesta aplicació doncs amb aquesta aplicació primer de tot és de Google aquesta aplicació perfecte hi ha garantia d'èxit exacte
és a dir que porta una integració amb tots els teus serveis per exemple que aquestes fotos només les podràs compartir de forma que tu puguis moure la foto i com si estiguessis allà només per al Google Plus però també les podràs veure des d'al·luminador a través de la web ara bé per què vull aquesta aplicació? sí
Per Android porta una funció molt interessant que porta la integració amb les Google Cardboard. No sé si saps el que és. Són unes ulleres de cartró de realitat augmentada.
Ah, Google Card? Cardboard. Sí, bueno, són unes ulleres de cartró que tu te les poses, et tapa completament i davant porta una ranura per posar el mòbil. Llavors el que fa el mòbil és dividir la pantalla en dos i clar, tu veus un ull a una banda i un ull a una altra. Llavors, clar, si la fas amb Android i això i el mòbil té una pantalla entre cometes més bona...
Tu agafes i vas movent les cardboard amunt i avall, tu et vas movent sobre tu mateix i vas veient l'aplicació, la foto com si estiguessis allà. Ah, és molt millor. Perdona, has de tenir la Google Cardboard, no? Exacte, però que això val dos euros. Jo me n'he comprat per dos o tres euros. I on te l'has comprat? Per a l'Amazon. Per a l'Amazon, eh? Bé, bé, bé, està bé. Aquesta aplicació, a l'hora de veure la fotografia, farà servir el giroscopi. Exacte.
Perquè quan giris el mòbil podràs veure com si estiguessis allà mateix en el paisatge movent en realitat augmentada. Una altra aplicació que també ens portes avui de cara a potenciar les fotografies que fem amb el mòbil és iPixel Càmera. Doncs sí, una aplicació que aplica un efecte bastant estrany, sincerament, però a la vegada és bastant xulo, que és com si fos una mena de bola de vidre
la qual aquesta bola de vidre porta l'efecte aquest com les gopros de l'ull de peix, amb 180 graus, o sigui, del gran angular, i és a dir, tu veus, com si fos amb una mena de bola de vidre, la foto bé, però amb ull de peix, i al fons d'aquesta bola veus la foto normal, és a dir, sense efectes ni res, però invertida, és a dir, donar-li la volta. Ah, girada. Exacte. Capgirada.
Però la foto te la fa així? És a dir, apareixen dues parts de foto, una que ha llitat, una que està més o menys bé. Amb el gran angular. Però sí, veus? És com si fos una esfera de vidre. Que sembla més a vegades com una lupa, no? D'aquestes que em volia bastant... Com una lupa, per exemple, sí. També la pots servir com a lupa. Aquesta es diu Pixel Camera. Per cert, deixa'm recomanar, ja que estem amb això, puc recomanar jo. Jo recomano una que he descobert últimament, que es diu PixLR, que és també una aplicació que... Jo sé quina és, sé quina és.
A mi el que m'agrada no és pels filtres, perquè al cap i a la fi els filtres més o menys els pots trobar, però si no són... Perquè és com si tinguessis un petit Photoshop al mòbil i per retocar fotografies pots desenfocar diferents parts, pots augmentar el contrast, el color... Sí, per exemple, per a... Pots posar-li també diferents capes i el que és més interessant, que és com més pro, és que amb PixLR també pots fer diferents flirts, que es diu... Sí, va, perdó.
per a la tècnica de fotografia, però que és un flirt, és com una manera d'estell de llum, que les pots anar aplicant i n'hi ha moltíssimes, a banda de poder posar les teves pròpies frases amb lletres a sobre... Ah, que guai. Sí, sí, a sobre del... Ara tu dius aquesta per iPhone i per iPad, també recordo una que es diu...
Pixelmator. Pixelmator, eh? Aquesta sí que està molt bé. Doncs jo aprofito també, Jordi, m'assumo les teves recomanacions. Què recomanes? Bé, jo les tinc per iPhone, perquè jo tinc iPhone, evidentment, i clar, jo no sé com ha anirat per Android, però bé. Colorfree, que és una aplicació que et permet fer una fotografia i després una part de la fotografia, si et vols escollir a tu, doncs et pots colorejar.
Després una altra que és My Cartoon, que per exemple et fa com a tipus de dibuix animat o et fa com a pintura. D'aquesta també hi ha una altra similar que es diu Sketch Me. I després Color Effects, que seria similar a la de Color Free, que és d'aquestes, que tens tota la imatge en blanc i negre i permet destacar alguna part en color que ho selecciones i tu pinta o en el color real de la imatge o en altres colors que tu pots escollir.
Bé, doncs aquestes són les dues aplicacions que ens ha portat l'Eric i nosaltres que ens hem afegit, no?, aquí a la moda d'aplicacions de fotografia, que cada vegada hi ha més i cada vegada és més difícil escollir quina és la bona, perquè conec gent que agafa una aplicació, després la retoca amb una altra, després la comparteix... I passa la mateixa foto per quatre aplicacions. Ah, i al final ja només queda un píxel, perquè van perdent ja la qualitat i d'altres.
En fi, anem cap al rànquing de les més descarregades. Comencem per l'Apple Store, per dispositius amb vios. En cinquena posició trobem la més descarregada aquesta setmana, Smash Hits. Sí, és una que tu anaves per una mena de laberint, diguem, i t'anaven sortint vidres i els havies d'anar trencant amb boles d'alumini. Aquesta setmana passada ja estava també...
Sí, sí, aquesta torna a estar. En quarta posició, Candy Crush Saga. Normal. He de dir que vaig pel nivell 875. Però és que amplien cada vegada més. Adéu, Cristina, que vagi bé. He agafat la porta i ja puc sortir.
També en segona posició Candy Crush Soda. Sí, que jo vaig pel nivell 24. Del soda o del normal? No, del soda. Ah, val. Pel normal vaig pel 27. I en primera posició, la meva descarregada de l'Apple Store és Preguntados. Sí, que cal dir que ja me l'he avorrat. Ah, sí? Que ja l'he avorrit. Ah, sí.
L'has avorret i l'has avorrit. Exacte. Bé, doncs aquestes són les aplicacions més carregades d'iOS per iPhone i ara anem a saber quines són les més carregades per Google Play per dispositius amb Android. Comencem en la cinquena posició, Subway Surfers. Sí, la que tu vas per unes vies de tren...
El nen que corre, no?, que li feia pas feix, si no recordo. I ara anant per sobre, sí, per sobre dels trens i anar camillant de carril. Ah, sempre per sobre? Bueno, o per sobre, o entre les vies, o entre les... Ah, val. O saltant al justar, que no sé si hi ha barreres de trens, o no sé. En quarta posició, Clash of Clans. Sí, el que tu tens el teu... Sí, no, ja no, ja el tinc, eh, me'l vaig borrar. No el tens? No, perdó, jo no sé ni què és. Sí, és aquell que tens un poblat, no? Ah, i has d'anar atacant altres poblats i tal. En tercera posició, Candy Gray Soda.
Sí, ara anem de llestos nosaltres. Estem dient molt Candy Crush Soda i hi ha dues vegades a les dues top 5. Quin és el Candy Crush Soda? Home, és el de les bombolles, no? En lloc de baixar els carmels, pugen i baixen. Depèn, que no has jugat mai tu aquest. No, però és que més d'alguna vegada crec que hem dit que era el de les begudes, no?
Sí, bueno, sí. Perquè és com el gas de les begudes. Però és que hi ha carmels, també és igual. Ah, hi ha carmels? Clar, és el mateix. Quin cacao. L'has de provar, perquè els carmels no només baixen, sinó que pugen des de baix, depenent del nivell de líquid que hi hagi a dins del panell. Sí, sí, sí. Prou. Ai, t'agradarà. Sí, perquè m'enganxi, només em falta això. Bueno, ja ho veuràs. I en primera posició, preguntados. Sí. Que és el triviados, no? Escolta, anem cap a l'aplicació friqui de la setmana.
Fins demà!
Aquesta setmana ens portes una aplicació que a número està disponible per iPhone o iPad, és a dir, per dispositius iOS, que es diu Nothing. Sí. De què va aquesta aplicació? Val 0,79 euros. Lògicament, no me l'he comprada. Val. Però quan obres l'aplicació... Si no t'has comprat, com saps? Ara, ara. Perquè l'he vista, l'he vista per internet. Quan obres l'aplicació, et surt la paraula Nothing. En un fort negre i s'acabó. I ja està? Res més. Perdona, és com l'aplicació, una de les més xorres que he portat...
Sí, diria que és la més xorra. Bueno, juntament amb aquella, l'aplicació més cara de la història. 999. 999 euros, em sembla, o dòlars, i que era una mena que tu l'obries, també era un diamant. Però aquesta és més xorra encara, perquè es diu res i tu pagues 79 cèntims per tenir concretament res, que és la paraula que trobes...
Quan obres l'aplicació. Però et dic una cosa, això sembla una xurrada, però aquest tio ha fet la primera pel·la, eh? Sí, i tant, i tant. Sí, ara et dic una cosa, tu t'has carregat això sense saber-ho, dient, ai, a veure què és, a veure què és, tal. Tu descarregues, pagues per això, i després t'agafes, bueno, una mala llet... No es pot retornar? Sí, suposo que sí. Depèn de quines aplicacions hi ha, algunes que no, eh? No es permet. El què, retornar els diners? Sí. Com és això? Tot és el Google Play.
Com és això? El què? És a dir, tu compres una aplicació... És a dir, tu la compres, la proves i si no t'agrada te la retornen. Però la pots provar 4 dies? Sí, sí, sí. Jugues i t'ho retornen. Hi ha un límit, em sembla que... No, anà pel no. Anà pel no? No hi ha límit. O sigui, tu pots jugar un mes i després la tornes? Un mes no ho sé, però... Home, però no un límit, com tu dius, de 48 hores, però jo què sé, jo ho he fet amb aplicacions de dues setmanes o un mes, i depèn de l'aplicació t'ho tornen.
Per cert, recomano molt, ja que estem avui, ja estem en aplicacions. Sí, recomano l'aplicació Any.do, que no sé si la teniu. Ah, ja saps que la tinc. Sí, Any.do, que és un recordatori de notes que te les classifica amb avui, demà i properament, o algun dia. Són aquests quatre... Però et fa un avís o...?
No, tu ho poses i llavors pots generar un avís, pots generar una alarma o fins i tot pots posar i adjuntar fotografies, contactes, gravar missatges de veu. En fi, molt recomanable per gent que teniu moltes coses al cap i no us en recordeu mai. Això us pot avisar avui, demà, properament o algun dia. Algun dia, sí. Però te l'has baixat? Clar.
És que no li trobo molt de sentit. És que jo ara he començat molt a utilitzar això dels recordatoris del mòbil perquè sé que alguna cosa se m'oblidera algun dia d'aquests. Jo que no me'n recordo del que haig de fer d'aquí cinc minuts, a mi em va això de perles. En fi, Cristina i Eric, moltes gràcies. Ah, que no ens deixes recomanar nosaltres.
Que aneu a recomanar alguna cosa? Home, l'Eric jo crec que s'estava preparant alguna i jo tinc una altra. No, tu t'has de preparar alguna, Eric? No. Ah, jo tinc una. Ah, home. Aquest és l'altre tema, que tu volies recomanar alguna. Ai, bueno, Jordi, tu mira alguna, Eric, mentre estàs i recomanes també. No, no, no. Mira-los si fa venir la seva, tia. A veure, va, digues, Cristina. Bueno, jo crec que la coneixeu perquè és molt sonada. S'està anunciant per televisió i hi ha molta gent que ja la té descarregada. Gran Hermano VIP. No, Fiverr. Fiverr és una aplicació... Feverr.
Fever amb V baixa, és una aplicació de... Bueno, en aquest cas t'has de registrar, és necessari, poseu el correu electrònic o a través de Facebook i et posa, et genera, mira, és més o menys com els recordatoris, et genera les activitats o plans que n'hi ha a Barcelona per dies, avui, demà i més endavant.
endavant. Llavors hi ha plans gratuïts que et pots apuntar com, jo què sé, alguna discoteca o algunes coses així i després, a més a més, et donen la possibilitat d'obtenir cupons amb diners que se't descomptarien a l'hora de tu accedir a algun plan que costi, no sé, 10 euros o el que sigui, no?
per només entrar i registrar-te, crec que ja donen una quantitat, no sé si era un euro o una cosa així, i després, si comences a posar, doncs, el dia de Sant Valentí hi havia un que era Sant Valentí, si el posaves et donaven 5 euros gratuitament, llavors et pots accedir a alguna oferta d'aquestes, no?, com hi ha molts d'aquests que jo tinc, com, per exemple, a Brenar USA, no?, a l'estil USA, que costen 6 euros en 80, doncs, si tinc els 5 euros, em costaria 1 euro en 80, no?, al Brenar.
L'aplicació diu Fiverr. Fiverr, molt bé, molt bé. Bé, doncs escolta, Eric, moltes gràcies. Ens retrobem la setmana que ve. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments connectant amb el casal de joves. Haurà tornat el Sergi Herrada d'Islàndia?
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Un home. Unes idees. Un color al blau. Una bellíssima persona. Una barba.
Alejandro Jiménez, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Com ets? Bona tarda. Conequem amb el casal de Joves una setmana més. Ara ho preguntàvem, eh?, a línia tancada, el Sergi Arrada, que sembla ser que ha tornat d'Islàndia, no? Sí, van tornar ahir, però... Van tornar ahir i l'Aroa també, per tant. Molt bé, un aplaudiment. Ja els tenim aquí, ja els tenim aquí. Bravo. Bravo.
Però, però, però, un moment, un moment, encara no traiem les ampolles de cava perquè el Sergi diu que està uns dies que encara no podrà anar al casal, no, Alexandre? Sí, l'hem donat dos dies de festa, el pobre.
Està granyes, després un viatge, a part del jet lag, que no sé si hi ha d'aquí a Islàndia, necessita descansar i fer uns tests. I va la jove, eh? Sí, el Sergi l'estem ja començant a conèixer, ja ve el Provero, ja de fa anys, i ara, després d'aquest viatge, encara l'hem calat del tot.
Això li diràs, no?, la setmana vinent? Home, evidentment, què li diré? Deixar confiança, eh? Que no li enviï el podcast del programa després quan acabi, perquè escolti... De record. Clar, de lo que estic dient. De dues maneres, l'Alejandro, que avui estem molt contents també de saludar-lo, de tenir-lo al programa, ens explicarà quines són les coses que hi ha previstes de cara als propers dies al casal de joves. Per on vols començar? Perquè ja tenim tela, no?, o què?
Sí, però em centraré directament en el tema que ens importa aquest cap de setmana, que és el cabaret artístic.
Hombre, és veritat, perdona, és veritat, el cavall d'artística, en principi, demà, ha de venir la Laura Pont, aquí al programa, a cantar-nos en directe. Sí, sí. Quina veu, què té? Allò que fa ella. Igual, eh, Jordi? Jo t'agradaria a tu, eh? Jo t'agradaria a ella, tenir una veu. No, a tot el cavall, no sabem si vindrà demà, però aquest dissabte hi ha cabaret artístic al casal, no?
Sí, el que passa és que variarà, o sigui, hi ha coses que han canviat, normalment era d'11 a 3 o 3 i mig de la matinada, aquesta edició la faran una miqueta més aviat. Més aviat, eh, més d'hora, molt bé, a quina hora començarà, per tant? Obrirem portes a dos quarts de nou. Dos quarts de nou, la gent ja podrà anar cap allà.
Sí, i començarà a les 9. Començarà a les 9, eh, el cabaret. Home, està bé perquè el cabaret, a més, és un acte ja, diria, clàssic, no?, del Carles de les Joves i de Sant Jús. Han anat passant per diferents mans i ara porten algunes noies i nois també del cau, no?, si no t'hi maneres o no. Sí, sí, va començar amb les Noctàmbules, que era l'entitat tot de noies. Perdó, has dit l'entitat tonta de noies? Tot.
de noies. El concepte, tontes i noies, no és compatible. Gràcies, Alejandro. Si ho he preguntat per aclarir-ho, ja està. Però què estaries pensant per entendre això, eh, Jordi?
Al revés sí que és compatible, eh? Ho acabem de demostrar. Els nois molt tontis, molt, molt tontis. I a més, ara que arriba... Alguns, per això, eh? Ara que arriba la calor i tot això, clar, ens posem encara més tontis. Alejandra, tontis, tontis, tontis, eh? Que veus alguna...
Perdona, que vas per l'autobús o per aquests llocs i hi ha més... No em facis dir, però... Jo ja no miro. Jo ja com soc parat o no. Aquestes coses no. Ah, hòstia, quina sort. Prenc nota, prenc nota.
Si els pares Jordi deixaràs a fer-ho. Sí, a l'igual, a l'igual. Segur, segur, no? Segur que els pares no, no, mai, mai. No ho fan, no ho fan. No miris aquell pare, que t'hi podes quedar ciego, com els rubianes. Bueno, escolta, tot el cabaret artístic serà aquest dissabte amb algunes novetats, com per exemple l'horari, que serà a partir de les quarts de nou, les portes obertes, ja a les nou començarà tot això. Faran una mitja part com sempre, que suposo que serà cap allà a les onze o així,
o no sé si dos quarts d'11 o 11, perquè encara no tinc el timing, però el tema és aquest. Suposo que acabarà molt més d'hora, o sigui, calculem que acabarà com a molt tard de les dues, alguna cosa així. Ho dic per la gent que ha arribat tard o que ha sortit de la feina a les 9, per exemple, o tal, que pensin que poden venir a la segona part, que encara veuran coses. Sé que hi ha...
participants com, o sigui, els mítics, com, per exemple, la Palmira, que fa... Hombre, sí, es conta, esclar. Vale, però no puc dir gaire més cosa perquè m'ho proveixen. Va, va, va, va, va, sorpresa. Home, però alguna partita... Escolta, hi haurà... Jo conto la meva, eh? Estic molt tonto, molt tonto, ja ho sabeu. Vindran les Kitties Cabaret...
Sí, et van agradar, eh? Què? Et van agradar, no? Clar, que em van agradar. I aquí no li agrada les Kitties, que bon dia. Doncs crec que aquesta vegada no perquè tenien un compromís. Oh, quina bajona. Però, bueno, que hi ha diverses coses més. Sí, home, sí, perdona, hi ha Laura Pont, la gran futura promesa de Sant Jus, que cantarà... Poca broma, eh? Ja ho veràs.
Sí, clar. Hauríem de fer un karaokeo algun dia. Sí, eh? Ho clavo molt. Ja vam fer furor. I he proposat el Jordi, però no vol. No, gràcies. Perquè ja vam fer furor i ja la meva reputació com a cantant ja va estar bastant destrossada. Amb el Sergi. Amb el Sergi Rada. Però amb l'Alejandro no l'has fet. No, però quan el Sergi s'aguantava i era normal i tal. Quan no era ballet. Però Jordi, tu penses que l'Alejandro és para. Pots guanyar. Gràcies. Molt bé.
Era per animar-lo, Alejandra, no t'ho prenguis. Sí, Alejandra, dius que aquí a la mínima... En fi, aquest dissabte, per tant, tenim el cabaret. Alguna cosa més sobre el cabaret per comentar o què? Doncs, en principi, no. S'ha de pagar entrada? Crec que no. Crec que no, eh? O sigui, ara, potser... No, crec que no. Mai s'ha
No, no, no. Jo també crec que no era per saber-ho. Escolta, camiem de qüestió. Parlem ara de més coses. Hi ha alguna cosa que tingueu preparada la setmana que ve? Per exemple, la setmana de Sant Jordi... Per cert, a mi m'agradaria destacar una cosa. Que al Facebook, si no recordo malament, de la Pinyalmorro, vam fer una connexió en directe amb el Dani Martínez quan va fer el tema de l'escalèstric. I crec que potser va ser una mica curt perquè va haver-hi alguna persona que va preguntar després que quan era i si encara durava...
Per tant, doncs, proposta pel casal que es faci un nou escalèstric o que s'allargui alguns dies més, no?, al campionat. Ja, ja, ja. Prenem nota. Clar, que a la gent li interessava molt el tema escalèstric. Ens vam posar un comentari de, ah, ja està, quina pena, no sé què. Només un dia, però vaja. És que normalment, o sigui, ho ofertem del rotllo, ho farem per dies com de Setmana Santa. O sigui, que la gent no té gaire... Bueno, el que no està fora no té gaire cosa a fer. Llavors, donem una opció lúdica de...
Però, bueno, prenem nota i... Clar. Una... Què he de dir? Escolta, et deies que... Què anaves a comentar ara, Alejandro? Mira, anava a comentar un parell de coses. Per la setmana vinent, bueno, com ja sabeu, el Cineclub Utopia va... Ai, sí, va desapareixer. Va traspassar. Però... El Casal assumeix la programació de cinema estable, llavors... Bravo! Bravo!
Hem canviat el format. Ja no és divendres a la nit, sinó que és dissabte a la tarda. Correcte. I el primer que farem serà aquest dissabte 25, amb la projecció, amb versió original subtitulada, com ja sabeu sempre, de Relatos Salvajes. Sí, però aquesta és castellana, no? Ah, però bueno... Ah, vale, vale, perdona. La de juny serà Interestelar i... Però aquesta, bueno, Relatos Salvajes, de Damian Zifra,
Sí, molt guapa aquesta pel·li, que no sé si l'heu vista, però jo us la recomano moltíssim. I, de fet, a quina hora és, Alejandro, el dissabte 25? A les 18.30. A les 18.30, eh, dissabte 25. I després podeu anar a la plaça Jacint Verdaguer, a l'Ajuntament, que fan l'espectacle del Correfoc. Que acabarà aquí també.
Que tot acaba al casal. Que no cremin la pantalla. Que els dimonis i diables i tal, que no cremin la pantalla del casal. Tanqueu la porta perquè la gent dels dimonis ja són molt... De fet, els hi posem com... Saps la cinta aquesta de l'Ajuntament? Sí, no cross, no cross line. Com del CSI però estil sexual.
Clar, Sant Jusso, Fiber, eh? Que tot això ja ens agrada molt. Bé, escolta, doncs queda dir, Rados Salvajes, ja la setmana que ve, el 25 d'abril, us ho apunteu a l'agenda, dos quarts de set, entrada Free Entrens. Free Entrens. Si algú vol veure el tràiler, tenim un jazz directe a casaldejoves.com, que surt allà, piqueu i ho veieu.
Una pel·li molt recomanable que tracta situacions límit de diferents personatges en la vida quotidiana. És una mica un dia d'ifúria de molta gent. I llavors està molt i molt bé. Alejandro, moltes gràcies, que vagi bé i ens trobem la setmana que ve. Un petó molt fort. Adéu.
6 i 54 de la tarda. Espera't, que avui... Que no acabem. Avui acomiada el programa un... Home, perdona, David Hàbila, bona tarda. Bona tarda, escolta. Perdona, què fas aquí? Què fas, David Hàbila? Però si tu vas els dimarts... No fotis. És un niu present, està tot arreu el David. David Hàbila, no t'esperaven, bona tarda. Doncs m'he equivocat, m'he equivocat. T'he equivocat? Que creia que érem dimarts avui.
No, tio, que avui som dimecres. És que m'ha dit la productora, no, espera't, espera't, espera't. Bueno, escolta, David, em sap greu perquè, a més, que estàs esperant per entrar al programa i, clar, a tota l'hora... No, no, no, tinc unes notícies bomba i unes exclusives. De què?
Uf, mira, de programes que saltaran a l'agraïlla, però tan bèstia. Però no tenim més temps avui, David. Però per què fa això? Per què li vas bé, Jordi? Home, ara em quedo amb les ganes. Escolta, haurem d'esperar a dimarts que ve, quan fa l'espai, el David Abel, ho sento molt. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic? No et deixis d'influenciar.
No, però és que a més, avui és com a Twitter realment. Hi ha hagut molts trending topics i al llarg del programa també hem començat per Desvernès, la nova comarca. Que volem crear, volem crear aquí. Evidentment, hem continuat per les 6 R's del Dol, que crec que ha estat molt interessant i pot ajudar moltes persones. Hem seguit per... Aquest que has fet tu, Jordi, que a la gent li agrada molt. El què? Que m'estàs invitant? Aquest que fas tu, vols?
I hem acabat... I hem acabat amb l'últim trending topic ja, que és aquesta intriga de televisió, perquè és que jo no em puc aguantar fins a dimarts. He vingut expressament. És tan bèstia. Però que no li deixis que faci això, ara que ho digui. Escolta, us dic una cosa als dos. Bé, hem d'acabar el programa. Bé, hem d'acabar el programa. Bé, hem d'acabar el programa. Bé, hem d'acabar el programa.
L'Albert Capapé i Educació Canina, l'Eripomara d'Aplicacions Mòbils, l'Alejandro Jiménez del Casal de Joves i, bueno, al David també li arribem una mica avui. Doncs mira, Cristina, es veu... David, calla, calla, David. Silenci. Cristina, gràcies. Fins demà. Que vagi bé, fins demà. Saps el... Silenci, silenci. I qui us ha parlat, Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Adéu-siau.
Fins demà! Fins demà!
Cap al vespre és quan estàs com a cansat i no saps el que fer i et quedes fixat i et trobes molt sol
del soroll s'esveeix i mires el carrer i no hi ha gaire gent. I canvien els os i tot sembla més mort i vols cridar ben fort
que no estàs fins als collons cap al vespre estàs trist i no saps on anar i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.
I t'encens un cigarro sense ganes de fumar-ho. I l'apagues aviat i tornes a aixecar. I de sobte tens por de sentir-te tan buit. I te'n vas cap al pap i no trobes ningú.
i sós fora al carrer, i comences a córrer, i el vent et va secant, el que sembla una llarga, i t'atures cansat, amb el nas ple de mucs, i t'empatxes de nit, i respires ben fort, fort,