M'agrada molt.
És molt jazz club.
Ara escolta's ràdio d'esvent, sintonitza's ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'esvent, 48.1, ràdio d'esvent.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esverm, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món a través de ràdiodesverm.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, senyors, i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Us saluda Jordi Domènech, una tarda més. Moltes gràcies per escoltar-nos. Avui, 27 de febrer del 2014, des de les 7 del vespre, això és la penya del morro.
Bona tarda i gràcies per acompanyar-nos. Com sempre, avui començarem parlant de les notícies de Sent Just amb la Carme Verdo i Carme Bonatardà. Hola, Bonatardà. Ens portaràs l'última hora sobre l'atac a la senyera de la Penya del Moro, que ahir, després de molts mesos de tranquil·litat, van intentar tirar a terra el pal de la bandera després de robar un cargol i una peça de ferro de la base. A més a més, en fi, la persona que ha canviat el màstil aquest matí s'ha trobat amb les rodes punjades del cotxe. Ara ho explicarem tot plegat,
A més a més, avui al programa parlarem amb el Sergi Pond, des de Nova York, ens explicarà si és complicat o no trobar feina a la capital dels gratacels. També avui entrevistarem el Marc Romera, que aquest dissabte estarà al Tardavins i de poesia de l'Ateneu de Sant Just. Tindrem l'Arnau Cònsul per parlar de llibres, la Susi Amor i avui a l'espai de comerç local parlarem amb la gent de la joieria Puig-Alzina del carrer Bona Vista de Sant Just.
Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro. Un programa amb més morro que penya. Oi, de més penya que morro.
Però abans de tot això, com sempre, comencem posant-nos el dia del que passa a Twitter, el més comentat en aquesta xarxa social. Avui ha sigut Trending Topic, Toni Moreno, la presentadora del programa Entre Todos de Televisió Espanyola. Saps per què, Carme? Per què? Perquè el PSOE ha demanat aquest dijous a la Comissió de Control de Ràdio i Televisió Espanyola la immediata retirada d'Entre Todos, el programa de les tardes
La decisió s'ha produït després que el passat dimarts la presentadora, que és la Toni Moreno, animés una víctima de maltractaments a reconciliar-se amb la seva ex parella o bé a guardar silenci. Va dir textualment
Home, bastant fort.
Disculpen si me expresé mal y no estuve afortunada. Simplemente quería decir que no me gusta que se hable de los malos tratos sin que sean denunciados, por el compromiso que tengo con ellos como mujer.
I què diu la gent de Twitter sobre aquest tema? Per exemple, Lucía Chibarría diu que Toni Moreno cobra 175.000 euros per temporada. 1.400 euros diaris que paguem entre tots. O Lara Granya que diu que prefereix suportar a Ordaz i a la televisió pública espanyola que l'ignorant i la vergonyosa Toni Moreno. O Gerard TC que diu que Toni Moreno i Mariló Montero les femen de televisió espanyola. En fi, passem a l'actualitat Sant Justenca. La feina del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Espanya.
Entrem en matèria a les notícies de Sant Just parlarem del 80% dels alumnes de segon cicladeso i de batxillerat de l'institut que fan vaga avui per protestar contra l'Alomse. A més a més també tindrem un parell d'activitats d'agenda aquest vespre com el ple municipal o l'exposició express. Però abans de tot això ens ocupem segurament del tema del dia i és que hi ha hagut un nou atac a la senyera de la Penya del Moro aquí a Sant Just d'Esdam.
Ahir al matí van intentar tirar a terra el pal de la bandera, el màstil, després de robar un cargol i una peça de ferro de la base. Per això no la van tombar, no, Carme? De fet, Carme?
No va passar com altres vegades, és a dir des de la ràdio que es veu la senyera, no és que desaparegui, sinó que van intentar tirar a terra, van robar un cargol i una peça de ferro de la base, llavors membres de la secció local de l'Assemblea ja l'han tornat a posar a dret, per això avui es veu, per tant sobretot que no caigui i que no faci mal a ningú.
La senyera recordem que ha estat trobada tres cops des que es va penjar al setembre del 2012, ara el que hem robat són aquests elements que la sostenen, algú va robar ahir aquest cargol de la base i aquesta peça de ferro la conseqüència principal va ser que la senyera va quedar com en suspensió amb el pal inclinat cap al pont i per això alguns enjustencs van avisar ahir a membres de l'NC que passava alguna cosa normal amb la senyera, la gent està molt al cas. De fet hi ha un comentari una vegada de la senyera, es veu des de molts punts de Sant Just i llavors on aniran tots la controlem. Hi ha molta gent que està a l'aguai i mira la senyera, ja forma part del paisatge urbà.
I per això vam pujar alguns membres de l'ANC per mirar d'arreglar-lo després d'haver informat també l'Ajuntament i la policia local. Ara s'ha de refet tota aquesta base de la bandera per tal de tornar-la a col·locar d'una manera segura. Des de Sant Just per la Independència tenen clar que no prescindiran de la bandera tot i que hi hagi gent que no la respecti. I l'Assemblea, aquest matí hem parlat amb la Montse Molinero de la secció local de l'ANC, de Sant Just per la Independència,
Li he dit que denunciaria avui aquest fet als Mossos d'Esquadra, igual també que l'atac que ha patit un cotxe dels membres de l'Assemblea aquesta nit. Atenció perquè això ja està prenent una altra caire una mica més greu. Sí, aquesta nit algú ha punxat dues de les rodes del vehicle enmig del carrer Bona Vista d'una persona que ahir va pujar justament a arreglar això. O sigui, la persona que va pujar a arreglar el màstil aquest matí s'ha trobat amb les rodes punxades.
Clar, és a dir, en principi no podríem relacionar directament els fets, nosaltres no. Perdona, no, però a mi això em fa sospitar. Exacte, per això que no es pot parlar que hi hagi una relació directa, es podria quadrar una mica, però bé, en tot cas... De fet, si no et dic malentès, aquesta persona va pujar ahir amb el seu cotxe a la senyera. Sí, el cotxe que ahir hi havia arreglant el màstil.
L'NSA sospita que tots dos fets estan relacionats i per això ho denunciarà els Mossos, cosa que pot donar més pistes de qui hauria d'arreglar tot plegat. Escoltem Montse Molinero, presidenta de l'NSA Sant Just. Amb una roda tenia set punxades i amb una altra quatre. Un acte més de vandalisme. Just un cotxe que ahir puja a la penya del Moro, que avui apareix d'aquesta manera, l'únic cotxe amb rodes punxades en tot el carrer Bonavista, és que n'hi ha...
Quatre cotxes punxats amb la roda. Doncs mira, uns gran perros que han passat i s'han dedicat a punxar rodes. Però que només sigui aquest cotxe amb tot el que reben a vista és molt casual, eh?
En fi, doncs aquest és l'acte que ha passat arreu de tot això. Per cert, amb la senyera, que ara està bé i està amb el màstil, no és la primera vegada que... No, no. L'han robat tres vegades. L'han robat tres vegades i, de fet, aquesta és la primera que han intentat tirar el màstil, perquè fins ara el que havien fet era agafar la del senyera. El drap. El drap.
Home, Carme, com parla de així? Es diu drap? Com parla de així? Es diu drap de la senyora de Catalunya. Home, un respecte Carme, per la senyora. No és un drap, no és una tela. És... la senyora. Bé, en fi, doncs queda dit. Per cert, que a partir d'ara, l'ANC m'imagino que el que vol és que continuï tal i com està, no? I esperar que no torni a passar res. Perquè, clar, és que cada dos per tres estem iguals, cada dos per tres tenim problemes
en aquest sentit, no? Nosaltres el que no farem és deixar de tenir la senyera perquè una colla de numerosos no som capaços de respectar els drets fonamentals de la democràcia. Està afectada Montse Molineró, eh?
Estava malalta. Ens ha demanat disculpes perquè tenia aquesta veu. L'hem entrevistat altres vegades aquí a la ràdio per alguns fets semblants i aquesta vegada sembla que és la que li ha afectat més. No, estava malalta.
En fi, canviem de qüestió o alguna cosa més Carme, si algú sap alguna cosa. Bé, ells diuen que està denunciat o denunciaran als Mossos, per tant doncs ells estan al cas i que des de l'Ajnéssia no sospiten de ningú en principi que pugui tenir intenció davant d'aquests actes vandàlics. Bé, doncs veurem a veure què passa els següents dies o mesos o no. Estem atents. En fi, 5 i 13, canviem de tema.
Bé, parlem de la vaga que s'ha convocat avui en el camp estudiantil per protestar contra la LOMSE. El 80% dels alumnes de segon cicle d'ESU i de batxillerat de l'institut han fet vaga. És una protesta convocada pels estudiants de secundària i també d'Universitat de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
A l'Institut de Sant Just tots els alumnes de Quardesso i Primer de Batxillerat han fet vaga, això són 167 nois i noies. De Tercer de So també han faltat avui 71 joves de 112 i de segon de Batxillerat hi ha hagut menys seguiment, més genitualment perquè l'activitat està més a prop, i han faltat 30 de 53. El motiu de la vaga és protestar contra aquesta anomenada llei verd, la llei orgànica de millor de la qualitat educativa, així com es diu oficialment,
que es convoca justament aquesta vaga l'endemà que el Parlament aprovés portar la norma al Tribunal Constitucional. Al llarg d'avui hi ha hagut diferents protestes a diferents ciutats catalanes, per exemple aquest matí s'han convocat manifestacions davant de l'edifici de la borsa i a la Plaça Universitat i a la tarda es farà a la Plaça Espanya de Barcelona. Bé, doncs queda dit. Estàs bé, Carme? Què et passa? Sí, tinc mal de caixa l'altre cop.
Què et passa? Tens mal de queixals? Sí, em fa mal. Quan parlo molta estona sí. No pren res? Em pren ibuprofeno. Ah, molt bé. Què et sembla? Ibuprofè. Ibuprofè es diu així. Em sembla bé. Em sembla que si la cosa funciona, queda 8 hores. Sí, però no ho faig agrair. És automedicació. No, no, no. He anat a la dentista. Has anat a la dentista. Pots continuar amb la segona notícia per això o no? Sí.
Per què hem de parlar de dues activitats més per aquest vespre a la set a celebrar el ple municipal del mes de febrer a política local? Per tant, Carme, quins són els temes que hi ha previstos avui?
Avui s'aprovarà de forma definitiva la fusió de les empreses municipals ProMunça i ProExa. L'any passat recordem que ProMunça va absorbir ProExa i després d'aprovar-se de forma inicial en plens anteriors ara el plenari ha de donar el vist i plau definitiu a l'empresa única. La sessió també escollirà el jutge o jutgessa de pau de Sant Just i el corresponent substitut i un dels temes més destacats de la sessió serà el rebutge a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més els grups de PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just
presenten una emoció conjunta en defensa dels drets de les dones. I a la part final del ple... Dius que us presenta la persona que s'encarrega de la figura del jutge de pau. Sí, un cop sabiguem quina persona és. Què fa el jutge de pau?
Mira, ara m'enganxes una mica així, directament, però en principi fa de mediador, no?, en diferents conflictes que no requereixen... Potser sí. No ho sabem, ara ho investigarem.
parlarem aviat d'aquí són aquests jutges de pau. Demà suposo que l'Andrea us ho explicarà amb més detall. A la part final del ple de febrer, com sempre, també s'obre el torn de precs i preguntes per part de regidors i regidores i públic assistent i tot plegat comença a les 7 de la tarda d'aquí un parell d'hores. De fet és un ple que amb tot el respecte és d'aquells que no estan al top ni top 3 de l'any. Està ximitxurriu. Normalet, home, ja fos a punts. Un ple...
que tampoc no s'aprova amb pressupostos, parlen coses. I una altra activitat d'agenda també que marquem avui. A dos quarts d'avui s'inaugura l'exposició express de Quim Déu retrats a l'espai de lliure creació Carme Malaret al carrer Bona Vista.
Vam parlar l'altre dia però recordem que és avui l'inauguració del quart de vuit del vespre. Aquest espai està al carrer Bona Vista número 105 i el dissenyador Quim Déu mostrarà aquesta exposició per un projecte que va començar fa més d'un any relacionat també sobre el disseny de mobiliari. És la mostra retrats a partir d'imatges que ha fet de diferents peces relacionades amb el mobiliari, amb els retrats i tota aquesta qüestió. Es tanca diumenge l'exposició, només hi ha temps des d'avui fins diumenge
En tot cas, avui serà el dissenyador Quim Déu, per tant, una bona oportunitat per descobrir-ho amb el propi autor.
Em sento molt sola avui. Ni la Cristina ni l'Associamor. Ni cap col·laborador que vingui a les 5 i 20. Estic molt... Estic com buida. T'has dutxat avui per això? Sí. Jo no sé què passa, vols dir jo? Jo com una esbandada al programa. I jo per això avui iniciarem una nova secció, que no sé si tindrà exit o no, que es diu Els ullents diuen coses.
Animem a trucar al telèfon de la ràdio que és el 933723661. Torno a dir perquè m'he equivocat al final. 933723661. Només el telèfon, no diré d'esperança perquè tampoc no solucionarem res, però si teniu alguna inquietud i la voleu compartir amb nosaltres, podeu fer-ho al telèfon de la ràdio. 933723661. I així ens assabentem una mica dels problemes que teniu.
perquè hi ha molta gent que està caficada i a la nit no pot dormir, per exemple, o té inquietuds, compartiu-les i ja veureu com us sentireu molt millor. Una mica amb el programa aquell de, com es diu, parlar por hablar. M'agrada molt aquesta música. A mi també. Doncs fem un...
D'aquí un moment farem una mena de parlar per parlar a la tarda. És diferent l'horari, però vaja, tanqueu els ulls. I us imagineu que esteu a la nit. I jo només recordo que ara mateix teniu tota la informació que vulgueu a ràdiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre, amb la Carme Verdeu. Carme, bona tarda. Que vagi bé, bona tarda. Mira, escolta, em diuen que tenim una trucada. Ah, sí? Ara la tenim, ara la tenim.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja sabeu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Ara escolta Estradiu d'Esper, sintonitza Estradiu d'Esper, la ràdio de Sant Juny.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 22 de la tarda. Continuem en directe, estimats uients, al programa de les tardes de la ràdio. Gràcies per escoltar-nos a través del 98.ufm, la ràdio convencional de tota la vida, i també a través de la webcam, això és més modern, més nou, a la pàgina web de radiodesvern.com. Puja a música.
Bé, com hem comandat fa una estona i avui la Carme deu estar més sol que la una, Jordi té tota la raó del món, però això no és impediment per fer programa i de fet hem demanat la vostra col·laboració, estimats uients, per no deixar-me aquí penjat com un pernil i hem fet això que els uients truquin i comparteixin amb nosaltres una mica les seves inquietuds. Encara podeu fer-ho. 933723661.
Anem amb la primera trucada, que sembla que no, però ha tingut una resposta i ràpida dels milers d'oïents del programa. Hola, bona tarda. Hola. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb el Joan. Home, Joan, no podem dir que no és el Joan. No és la primera vegada que et truques a la ràdio, no, Joan?
No, vaig trucar un cop per participar en concurs però no em veu d'això. Perquè ja t'ho vam dir, que tu eres menor d'edat i que per tant no podies participar. De totes formes t'agraïm que hagis trucat, hagis respost a la... M'ha obligat la meva mare eh. Ah sí? Sí. Per què t'ha obligat? Perquè tinc un dubte i ella no sap què fer i m'ha dit que truqui aquí. Va, doncs Joan som totuïdes. De fet has trucat al millor lloc que podies trucar per qualsevol dubte. O sigui que t'escoltem amb atenció.
I que faig bric i ja està? Sí, sí, ara et tocaria d'explicar una mica per què truques i per què... Pues, perquè vas anar a la Rua de Sant Just. Vas anar a la Rua de Sant Just? Sí. Ah, molt bé el carnastal que t'ha estat passant. I vaig perdre. Et vas perdre?
No, no, la meva disfressa no m'agrada. Ah, vas perdre, o sigui que tu vas presentar el concurs de disfresses i no vas guanyar. Sí, i llavors vull anar a la Desenfaliu i guanyar. Vols anar al carnastal de Desenfaliu, a la rua que sembla que és demà, que surt a la tarda, i guanyar, no? Llavors, quin és el dubte?
Ja no sé de què disfressar-me. Perquè vaig anar disfressada de senyor potato. Si, perdona, ets del Joan no? I vas anar disfressada de senyor potato. De senyora potato, disfressada de senyora potato. De senyora potato, val. I ara... De senyora eh? De senyora, si si. El Dani Martínez va anar de senyor potato. Tu anaves de senyora no? Si. I llavors, no se, en que vols que t'ajudi? Pots perquè, mira, tinc 3 idees. A veure digues, t'escoltem.
De nòria. Una nòria? Sí. Complicat de fer de nòria. Però no sé com fer. No, clar, aquest és el tema, perquè pensa que una nòria... No sé, i si fas un dibuix, un dibuix d'una nòria i et portes enganxat al carter darrere? No. No, perquè he de guanyar Jordi. Has de guanyar, és veritat, és veritat. Vale, què més? Una vaca escocesa. Una vaca escocesa? Sí. Ah, com són les vaces escoceses?
Tenen com s'arregui coses a la cara. Ja, com molta pèl no? És veritat, que veus alguna fotografia? Són molt divertides. Ah bueno, doncs això pot ser molt divertíssim. Escolta, això pots fer-ho això? Per exemple, agafes tot d'una alfombra d'una estora de casa, per exemple una catifa i te la poses a sobre, per exemple? Però jo no tinc cap catifa de collons de vaca. Ah bueno, això ja és un altre tema. I la tercera, de...
De Flamingo. De Flamingo? Si. Però de l'equip de futbol? De Brasil? No, de Flamenco. Ah, com un ballador, com el típic ball... No, l'animal. Ah, l'animal. Ah, de Flamenc, de Flamenc. Si. Ah, val. I per anglès és Flamingo. Si, clar, tu saps molt l'anglès no? Si, ja ho se. Que vas al col·le anglès també? No, vaig al Montseny. I no fan anglès al Montseny?
Sí, però no és un codi anglès. De Montseny. De Montseny, sí. I que... t'ha fet gràcia ara Joan? Sí. Ara t'ha fet gràcia. Escolta, i quin curs fas al Montseny? El que em toca. Que quin és? Tercer de primària. Tercer de primària? Sí. Molt bé, i t'agrada el Montseny, t'agrada l'escola?
Sí. Molt bé, molt bé. Escolta, doncs no sé, m'hi has dit Nòria... Però vull que em donis idees, saps? Per ser trucat. Doncs per exemple pots anar de girassol, per exemple. No, que no, que vull anar d'aquest, un d'aquests tres. Ah, un d'aquests tres. Home, a priori el més complicat és el de la Nòria. Jo la Nòria el descartaria. Després has dit que vols anar de flamenc. Tens coses roses per anar?
Sí, m'he comprat perquè la humana és una botiga. A part de tu vas a la humana, vas a la primària i vas a la humana a comprar?
Amb la mama. Amb la teva mare, d'acord. I avui està tot a un euro. Avui està tot a un euro? I demà? I demà la humana està tot a un euro? Sí. Que fan... Què ha passat? No sé, ma mare em va dir que canviaven tota la roba i llavors estava a un euro, sí. Ah, molt bé. Doncs escolta, va bé saber-ho. I a quina humana has anat? Per curiositat, perquè aquí a Sant Just no hi ha humana.
No, n'hi ha un al carrer... és que no sé com es diu. Travassera Gràcia? Si. Travassera, Travassera Gràcia n'hi ha un, és veritat. N'hi ha un al Pro... Promeja, no... Provença. Sí. Provença, eh. Molt bé. Bueno, escolta... Hi ha molts a Barcelona, n'hi ha molts. He anat a 4. Has anat a 4 a buscar coses? Si. Ai, has trobat el que volies o no?
Sí. Ah, molt bé, molt bé. Escolta, Joan, hem d'acomiadar la... Però no m'ha servit de res, perquè... Sí home, però si ja... Escolta, jo no sé per què truques, si ja tens clar que tu vols anar del flamenc... No, perquè he cobert coses de totes les colors. Ah, val, val, val, d'acord. Home, va cap a l'1 és difícil. Jo voto pel flamenc eh. Agafes unes mitges de color rosa, una mena de... Hi ha algú de Sant Feliu aquí.
No, aquí no hi ha. Bé, està la Carme. Pregunta-li a la Carme si crec que si vaig de flamenc guanyaré. Ja, però és que està a la redacció ara. No sé si... Pregunta-li, mai em deixes fer rara al ràdio. No, però és que jo què vols que facis? Vols que ara ja surti a fora i preguntar-li?
Bueno, espera un moment. Arnau, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Pots fer un favor? A mi m'agrada molt un llibre, Arnau, que ha sortit ara, que m'ha comprat la meva mala cantiu. És d'un tal Víctor, i tants dibuixos molt xulos. Víctor Osorio.
Bé, el nom em sona, el llibre diria que no em coneix, no el conec. I es diu les coses... és molt xulo. Bueno, tu deia... Un moment. Però necessitaríem el títol. És que no me'n recordo, però els dibuixos són molt xulos. Bueno. Coses que no saps. Coses que no saps? Sí. Bueno, és un títol... un títol atractiu, no? Perquè és allò de dir, bueno, les que no saps, doncs si obres el títol, el llibre, el millor, acabes sabent-les, no?
Tu saps per què els camaleons es canvien de color? Per què no els vegin? Perdoneu, perdoneu un moment. És que avui com que estava més penjat que un pernil, al programa he obert telèfons. Allà us truca qualsevol persona que vulgui. Escolta, però és interessant, dius. Per què els camaleons canvien de color? Jo li dic. Per què no els vegin? I ell em diu que no. Doncs espera, espera un moment.
Ara hem barrejat una qüestió. El Joan ens ho ha demanat.
Carme, bona tarda. Bona tarda. Però a la Rua de Carnaval, no? A la Rua de demà, esclar. Una cosa és la Rua de demà i l'altra és... No serà la festa de la Mola. No serà la festa de la Mola perquè... És petit, no? No, és petit, esclar. Quants anys té, Joan? No ho sé. Joan, quant anys tens? 8 i mig. 8 i mig. Fa tercera primària a l'escola Montseny, que ens ha explicat abans.
Home, ja comences a ser gran eh. Sí, però la festa és per una jove de 18 anys. Ah, no allavors. Però bueno no, la rua sí, la rua que es fa. A més hi ha moltes comparses. Vull dir, ja no es pot apuntar a la rua per participar. Clar, no pots participar en joc. És que no pots participar en joc. Joan, em sap greu però... Pots anar, pots passejar-se. Pots anar a mirar una mica. Joan, ja t'hem resolt el dubte pel qual trucaves, que és que no sabia què anava disfressat. És que no pots anar disfressat de res perquè no pots participar. Perquè ja està tot acabat i inscrit. No, però pots passar per allà.
No pots participar al concurs, no pots guanyar cap premi. Eh Joan? Què? Que t'has enfadat? Sí. Sempre acabes enfadat quan truques. Quina culpa tenim nosaltres d'això? Espera't un moment. Per què els camaleles ens canvien de color? Què t'he dit que et compris el llibre si vols saber? No, el que cal és que em donis aquesta resposta i si em convents em compraré el llibre.
Doncs perquè quan estaven repartint els colors dels animals, ell estava com que té un ull tuerto, m'estava mirant per ell i no va poder triar. I em va quedar sense color, però els animals li van donar tot una mica del seu. Ah, és maco. No sé si aplaudeu o no.
Una història maca. Escolta, per què no vas de camaleó? Clar, ves de camaleó demà al Carnestoltes, Joan. Per si no compres coses de camaleó. És igual. Per si fa un moment que he anat a la humana, que avui tot ha estat per un euro i demà també, i que has comprat tot de coses de colors, doncs tota la roba... Clar, jo no m'he comprat res aquest any. T'enganxes tot de colors diferents i vas de camaleó i segur que pots passar desapercebut i pots entrar, perquè no et veurà ningú, a la festa de carnaval de la mula, per exemple.
Bravo Jordi per la idea. Gràcies. Ja saps de què aniràs o no? Què? Ja saps de què aniràs? Jo no ho sé encara.
Gràcies al Joan per haver trucat, jo sí que s'ha enfadat, no li ha agradat. Carme, moltes gràcies per entrar, que vagi bé, bona tarda. Nosaltres connectem amb Nova York.
Com que cada setmana allà hi tenim el Sergi Pons, que ens envia la seva crònica. Arnau, tu no has escoltat mai la crònica des de Nova York del Sergi? Des d'aquí a l'Escudino, des de casa, sí. A veure què ens explica avui. Sergi Pons, bona tarda. Hola, Jordi, bon dia. Bon dia. Doncs mira, amb aquesta not que tinc d'acabat de llevar, que m'he acabat de llevar ara mateix, avui us explicaré una mica el que s'ha de fer per buscar feina, per intentar trobar-ne aquí als Estats Units, ja que, com em vas dir, hi ha molts uients que estan interessats
venia aquí a complir el seu somni americà, entre cometres, no? Sí, senyor, com tu, com tu, Sergi. Va, que no era així? Bueno, en principi jo crec que no. No passa res, doncs. Bé, doncs el que deia, el somni americà. Sí. Diuen que els Estats Units és un país que dona moltes oportunitats, però quines són aquestes oportunitats? Bé, molta gent ve als Estats Units a intentar desenvolupar-se professionalment, i jo us ho intentaré explicar des del meu punt de vista cada vegada més experimentat, i és que, si una cosa estic aprenent,
aprenent, perdó, és a buscar feina i a no trobar-ne. Com en qualsevol lloc del món, mínimament actualitzat al segle XXI, una de les fonts més habituals de recerca de feina és internet, lògicament, tant habitual com sovint estèril, i és que si de cada 200 currículums canvies et responen una o dues vegades, ja pots donar per satisfet. Ja pots dir que tens dues carreres, cinc màsters, que parles vuit llengües o que has treballat de papa de romes, que és igual, el 99% de les vegades,
El teu currículum probablement passarà directament a engreixar la paperera. En aquest cas, com que estem parlant d'ordinadors, la paperera de reciclatge de Windows. De totes maneres, cercar per internet és una forma entretinguda de passar estones. Això sí que no us ho negaré. Monster.com i Craigslist.org són dues de les pàgines web més utilitzades per a aquesta finalitat. Monster està orientada a professionals qualificats, mentre que Craigslist
no és més que una web d'enuncis precificats on les ofertes de feina comparteixen espai amb la venda de roba de segona mà, per exemple, d'aparells electrònics o fins i tot comparteix espai amb l'apartat de contactes, que en tot seguit és un dels més correguts pels americans. Les feines que s'ofereixen són molt diverses des de les més típiques que heu vist en moltes pel·lícules com ara passejar gossos, tallar la gespa o fregar plats,
Fins a altres més específiques com ara tapador de forats de la carretera, per exemple. Què vol dir això? Doncs són els que reben un plant amb asfalt, els forats que s'han generat després d'un hivern molt dur i amb molta neu, i a causa de les màquines que passen amb aquesta pala per treure neu, doncs les carreteres han quedat plenes de forats que rebenten les rodes de tots els cotxes i de tots els conductors. Una altra manera de trobar feina.
Doncs com us podeu imaginar és anar directament a les empreses, als negocis, presentar-te i donar el currículum. Els americans són molt educats, sempre posen molt bona cara, et diuen que moltes gràcies i que quan tinguin una posició disponible seràs el primer en saber-ho. Ara, normalment, abans de sortir ja veus que m'han agafat el teu currículum i l'han guardat sense pràcticament mirar-lo o l'han llançat sense mirar-lo. Excepte en el cas, això sí que tinguis algun amic o conegut,
Com a tot arreu, vaja. Això fins ara molt americà no ho veig. Això està tot arreu a l'ordre del dia. Una altra via de recerca de feines són les empreses de col·locació. Res de nou, vaja. Com també a casa nostra. Les feines que ofereces són les més dures, normalment, i les pitjors remunerades. El que no vol fer ningú, doncs és el que t'ofereix una empresa de col·locació. Hi ha feines, per exemple, de Cambre,
amb menys de la meitat del sou mínim o fins i tot no et paguen només et paguen les propines, que aquí són més bones, és veritat, però que només et paguen en propines déu-n'hi-do. Són pràcticament, jo diria que és l'explotació del segle XXI. Així doncs, com veieu, les coses no són fàcils del tot pels nouvinguts, especialment si no tenen permís legal per treballar als Estats Units, cosa que fa baixar en picat els sous i les condicions laborals de les oportunitats que t'ofereixen.
Ara, això sí, l'esperança de tothom arriba... L'esperança de tothom, com dic, és arribar mica en mica a anar progressant. És com la religió cristiana, per exemple, el patiment terrenal, s'alimenta amb l'esperança d'anar al cel algun dia. Doncs aquí, als Estats Units, és més o menys el mateix, la terra de les oportunitats, on treballar dur algun dia et pot portar a unes millors condicions, tenir més diners,
I en definitiva, el que veu tothom a viure millor. I molts ho aconsegueixen. Per tant, si algú vol venir aquí a provar, que sàpiga que al principi serà difícil, però que oportunitats per en sortir-se n'hi ha. Acabem amb un missatge positiu des de la connexió
El Sergi Pont, que amb molt entusiasme no se'l veia, busca feina a Nova York.
Jo crec que sí, o de cobrar més les propines, per exemple. Jo crec que encara no he treballat, però també és allà i no he donat un pal a l'aigua. Això és que anava amb bossa, no? Va preparat, va preparat. Home, si acabeu de llevar, dius d'acord que lligui una altra hora, però escolta, són 6 de diferència, són les 11, eh? Són les 11, Sergi, espavilem una mica. Escolta, fem una pausa per la publicitat.
I després, Arnau, si et sembla, parlem amb el Marc Romera, que no sé si coneixes. Justament avui es posa la venda al llibre amb el que va guanyar al desembre el premi de Carles Riba de poesia. El més important de les lletres catalanes és el que fa la poesia. I aquest dissabte el seu autor, que és el Marc, estarà al TAS de Vinz i de poesia de l'Ateneu de Sant Just. Efectivament. Que casualment, casualment, organitzes tu, Arnau. I l'Astrid del C, i l'Ateneu... Som tot un grup, som Casabéu, Noneger. Quanta gent n'ho feu?
3. Ara truquem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Ràdio d'Esper,
Bona tarda!
A punt d'arribar a tres quarts de sis de la tarda continuem en directe el programa i com hem comentat avui es posa a la venda el llibre amb el que va guanyar el desembre el premi Carles Riba de poesia escrit pel Marc Romera, la nosa i aquest dissabte, per cert, estarà juntament amb la Silvi Roscovich al TAS de vins i poesia de l'Ateneu de Sant Just. Tenim el Marc, el telèfon Marc, bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda, gràcies. Enhorabona pel premi, abans de res, enhorabona també per la sortida del llibre, que després de la presentació d'ahir avui ja està al carrer. Però abans de tot això, per conèixer't una mica, Arnau, explica'ns qui és el Marc Romera.
El Marc Romera és un personatge interessant, ni que sigui, perquè hi ha la quantitat de coses que número, i direu, tot això no és a la persona? Doncs sí. És poeta, com ha quedat dit, i abans de la NOSA havia publicat sis volums, si els tinc comptats, però a banda ha publicat una novel·la, Mala Vida i un parell de reculls de contes. Es guanya la vida, malgrat totes aquestes publicacions, es guanya la vida com a professió de llengua i literatura,
A més a més fa d'editor a la Breu Edicions, n'hem parlat sovint aquí, més d'una vegada hem tingut l'Ester, que és la seva sòcia, col·lega, i a banda és algú que ha fet crítica literària, ha fet crònica esportiva en vers.
ha recull d'una manera satírica i si ho tinc ben entès fins i tot s'ha dedicat al món de la restauració. Ha intentat un parell de restaurants, posant-hi projectes artistics... En fi, un munt de coses que jo no sé mai... I recitador sovint, eh? No és que vingui aquí a Sant Just a inaugurar-se com a recitador o rapsoda, sinó que és una cosa que fa habitualment. Escolta, Marc, quan escoltes tot aquest currículum, per un altre, que és per l'Arnau, què et passa pel cap? Que soc molt vell. I esclar, el que el tens no passa amb va, no?
Vas fent coses sense adonar-te'n i arriba un moment que tens una edat i mires enrere i has perdut el temps fent coses que potser no faries mai més però que t'han servit per anar-te situant. Per exemple, què no faries mai més, pregunto? Ni boig muntar qualsevol negoci de restauració. Vaig sortir escaldat del primer i encara me n'hi vaig fer.
Fica'm una altra i encara em vaig sortir pitjor. I el negoci de la poesia és millor? Bueno, el negoci de la poesia és un oxymoron. Si cal t'expliquem jo voldria dir cimeron, però... No cal. Una contradicció en ella mateixa, no? La poesia és fantàstica, per si mateixa no necessita haver-hi acompanyada de cap ambició pecuniària, perquè...
Ni ara, ni mai. És pecunyària de l'ànima, per entendre'ns-ho. Aquest, la nosa, ara no et preguntaré què hi trobarem, la gent ja el llegirà o en tot cas el sentirà dissabte, però quin marc trobem? Des de genolls de fum fins a la nosa, què ha canviat? L'estil, la puresa, els temes? Jo crec que hi ha una evolució en la llengua pròpia.
i també en la poètica, evidentment, ben etsotant més crític cada vegada, amb una voluntat de desafiar l'actor, de fer-lo actiu en això que és el llegir. Jo crec que els primers llibres aquests que citaves de Genoll de Fum o La Madre són llibres que s'entenen en una primera lectura, que no tenen gaire dificultat, i ara, doncs,
El que escric demana una certa complicitat amb el lector, amb el text, que s'hi trenqui una mica les banyes. No que busqui el significat que jo li vull donar, però sí que es creï si més no ell el significat que li pot aportar això. O que s'hi enfronti tampoc amb una voluntat d'entendre-ho racionalment, sinó deixant-se impactar estèticament de la mateixa manera que s'hi deixaria impactar per una peça musical.
o per una obra plàstica abstracta o post avantguardevista. I aquest dissabte, amb la Silvi Rodkovic, què fareu? Què teniu preparat a l'Ateneu de Sent Just? Doncs tenim preparat fer un... No sé, ella llegirà poemes del seu últim llibre, que em sembla que és un dels esdeveniments més importants. L'aparició de la Silvi Rodkovic per mi és una aparició d'una veu poètica
Ara mateix no es pot dir que única perquè hi ha un petit nucli de poetes que tiren cap aquí. Són els postmoderns i són els primers poetes que parteixen d'unes estètiques que no venen de la tradició poètica, ni molt menys de la tradició poètica catalana, sinó que provenen de coses tan disparts com la música clàssica contemporània, l'art,
l'art contemporani, l'art visual contemporani, o els manga i els còmics i la música pop, que això és la primera vegada que jo crec que apareix en una sèrie de poetes que la seva poètica està dominada per això. Jo hi posaré el contrapunt més clàssic, llavors farem com un recital contrapuntuat de la supermodernitat amb el...
amb el bueta que encara estem fluït per arriba, per fos i per fer la teia i tota aquesta gent. I alguna vegada heu fet o heu estat en algun recital d'aquest tipus amb tas de vins i el si tant? Jo particularment no, perquè com que surto molt poc, doncs...
El recitan evidentment no ho he fet. Aquest és diferent. En principi Arnau, el que hi haurà dissabte és que l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata d'aquí de Sant Just proposar vins diferents i tastar-los mentre es van escoltant els poemes com el reciten.
Sí, ella fa una primera fins i tot exposició del vi. A vegades, no sé quin és en aquesta ocasió el sentit, però sé que el vi és un que es diu charelo vermell, i que és vermell malgrat que ve del charelo, que és un raïm que tothom coneix com un raïm blanc, però sembla que és una elaboració especial d'una varietat curiosa del Penedes, un vi bastant nou,
jove, que fa un any o dos només que es fa, i que a ella li ve molt de gust. I entenc que, d'una més del costat de la modernitat que ella ha intuït amb la Sylvia Rotkovich, de provar una cosa nova. En tot cas, finalment, és ella que proposa un vi, ella que l'expliqui. A la gent li agrada molt, fins i tot, aquesta explicació del principi, de quin gust, de quines olors, de com s'ha de veure, i després un pacient.
Com que tenim una idea, està bé que algú ens l'expliqui. Això agrada molt el públic. Jo sé que és un reclam. La poesia, a mi m'encanta. Jo aniria a un recital de poesia sense vi. Però no saps mai la gent a què ve. En tot cas, de moment van venint. Em sap greu, Marc. No, i ara. És el que dius tu. Qualsevol reclam és vàlid. És fantàstic.
I en general després la gent surt contenta no pel vi, sinó pels vins que veiem. El Marc també podrà tastar els vins, per exemple? Si després recita bé, sí esclar. Si s'ha d'entrar en cano. Jo crec que ho podem fer compatible. Per cert, la Nosa va guanyar a desembre el premi Carles Ribada de poesia. No sé si et queda lluny, et queda a prop, ho has paït, això ho arribes a paït algun dia? Bé, jo intento que em quedi a prop, perquè aquestes coses
tan positives és bo no oblidar-les. Intento que sempre hi haguem un regust a la boca. Però suposo que anirà passant el temps, d'aquí un any hi haurà un altre guanyador. Sí, però és el premi de poesia, ara ho deia, més important a Catalunya de les lletres catalanes. Sí. De fet, just quan el vaig guanyar em va enviar un missatge d'aquests el mòbil del Xavier Bosch, del periodista, i em va felicitar que es guanyava el Champions. I aleshores em vaig adonar una mica de la importància que tenia.
No és el premi més vendut, però és el que té més prestigi.
me llena de orgullo y satisfacción. T'ha canviat la vida en algun sentit o no? Sí, i ara vaig amb un xofer i som una mansió. No, però que reconeixement, aquest prestigi. ¿Dotes que més gent et coneix, per exemple? Jo no et dic que et demanin autògraf pel carrer, perquè m'imagino que no, però... El Sant Jordi. El Sant Jordi, no. El Sant Jordi et tocarà firmar, no sé si és la primera vegada, crec que no, però clar, deixa-te... Però els poetes, de totes formes... Sí, això de firmar, no... De fet, nosaltres com a ditors,
Sembla una parada que fa un parell d'anys, aquell programa que feien, l'hora del lector, em sembla que era, va testiguar que era l'única parada de Barcelona a escull de teua poesia. Per tant, els cuetes tenim un espai molt petit, no només a Lleida Sant Jordi, sinó sempre. I sempre acaba signant un llibre perquè ve una tieta que no l'havia comprat abans, o un ex-alumna, o...
o coses d'aquestes, de la seva gràcia. Jo suposo, ho espero o desitjo o m'agradaria que el fet que sigui el Carles Riba porti a que algú altre, que no sigui d'un àmbit així aconegut, s'atreveixi a complir el llibre, perquè el problema de la poesia és que la gent la ignora perquè no s'atreveix, i això és un problema que parteix de la base, és a dir, de l'ensenyament de la literatura,
Va bé que repeteixis això, que la poesia no és que sigui la germana petita o desconeguda, sinó que pràcticament és ignorada, perquè és clar, és que a Sant Just estem molt mal acostumats. Nosaltres ens trobem al mercat del Joan Margarit, tothom el salude, tothom va als seus recidals i penses, home, la poesia, doncs escolta, forma barra de la vida quotidiana, no?
Margarit és un fenomen. És dels rars poetes que ha tingut un èxit amb el Miquel Martipol, del que és l'actualitat. És una excepció i tot i que les excepcions confirmen la regla, la poesia segueix sent la gran desconeguda i ho segueix sent per por. El gran problema de la poesia és que la gent s'hi vol enfrontar o s'hi voldria enfrontar per entendre-la d'una manera racional.
I la poesia per tenir un altre àmbit que la narrativa i totes aquestes coses. La poesia està més a prop d'això del que deia abans, de la música, de la dansa contemporània, de la pintura del Miró o del Kandinsky o de qui sigui. És una cosa que sí que pot tenir una explicació racional, però que per gaudir-ne no és necessari assolir-la. Hi ha prou amb l'impact estètic que et provoca.
I si la gent s'atrevís a enfrontar-se d'aquesta manera, sense poder entendre que volen dir aquestes paraules, aleshores la gent patiria la por a la poesia, i la por a deixar d'ignorar-la, doncs hi ha un petit pas. És que la poesia és una disciplina artística, no? I com a tot disciplina artística, quan et poses davant és una mica el que sents, no? Perquè moltes vegades intentes entendre-ho de forma racional o al perquè, i no t'ho donaran, no? Més des de l'emoció, des de l'estómac. És molt difícil, és molt difícil,
en la major part dels poetes. Hi ha altres poetes, com els que citàveu ara, el Martí Pol, el Margarit, que fan una poesia més prosaica, més narrativa, més explicant coses que les entens. Però hi ha un altre tipus de poesia que realment és molt difícil poder saber exactament què volia dir el poeta. Llavors, és el lector. La poesia el que fa és implicar el lector en el fet creatiu, i que sigui el lector el que colgui el poema, el que li doni el seu significat,
que pots un significat relacional o simplement un significat emocional o sensible. La poesia també entra pels sentits, molt més que per la ràtio. I tu com a professor de llengua i literatura d'adolescents, què? De cara a entrar-hi en la poesia... Avui hem fet vaga molts, per cert.
Sí, molts han fet vaga i uns altres han preparat el carnescolta, que és de mà. Són aquelles vagues que tots van fer quan érem adolescents. Ara tenen moltes raons per fer-la. Jo sempre els dic que haurien d'estar en vaga permanent. Però no para escacallar-me allò de la feina ni molt menys, però penso que van perdent els valors, la gent ja no lluita per res. Jo penso que l'ensenyament està absolutament destruït i que l'única manera d'arreglar-lo és
acabant l'estudi del tot i començant de zero. I començant de zero no a partir de les idees dels polítics i dels moderns pedagogs, sinó fent-hi participar tota la comunitat educativa, sobretot els professors, els alumnes que s'hi vulguin implicar, alguns pedagogs no visionaris, però bàsicament gent que té l'experiència constant d'enfrontar-se a les aules.
quan l'ensenyament es vol arreglar des dels despatxos cada cop s'empitjora. I una de les parts més afectades a tot això són les humanitats. Per tant, l'ensenyança de la literatura i per tant l'educació estètica de l'home i per tant la possibilitat de poder tenir una població lectora amb una visió crítica i amb una capacitat per afrontar-se a desafiaments com el de llegir un poema.
En part, la nosa és aquest refús del qual estàs parlant? Absolutament. La nosa és parlar d'una manera que faci nosa de tot allò que em fa nosa. És a dir, rebre la nosa que em fa una sèrie de coses que em creen rebuig i parlar-ne d'una manera que jo sé que en una societat que es regeix per la doble moral, per la hipocresia i que valora extremament l'estupidesa, doncs parlar de certes coses i de certa manera fa nosa.
Estem parlant amb el Marc Romera, que com hem comentat, guanyador de l'últim premi Carles Riba de Poesia, el més important de Catalunya, que aquest dissabte serà aquí a Sant Just, a l'Ateneu, al TAS de Vinç, justament amb l'Street Ghosting, del Seriat Can Matda, i recitant amb la Silvi Roscovitz. Que també toca el piano. També toca el piano. Per cert, això a quina hora serà, Arnau?
A les 7 de la tarda. A la sala del cinquantenari, o sigui a la gran. Esperem molta gent. Doncs Marc, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé i el dissabte estarem allà a veure què ens ofereix el recital poètic i el tast de vi. Que vagi molt bé. Igualment, gràcies. Adéu.
Un minut i mig i connectem amb Catalunya Informació per escoltar les notícies de... Que no sabies que connectàvem amb Catalunya Informació?
Jo sempre espero que surti la Carme. No, no, no. Catalunya Informació, el bulletí és de les 6 i de les 5, i aleshores en punt, quan hi tenim Catalunya Informació, que també podem connectar abans, dius, per aquelles proves de 6, podem connectar ara. A veure, què fan? Presionen al rival només perdre la pilota i no li afavoraixen els partits. Ah, fan esports, no?, últims minuts. Sí, estan. A veure, del bulletí.
M'agrada veure aquestes informatius a Catalunya Ràdio.
no li pot rebaixar la ficha. Aquest l'hi està molt posat. És un tall del president de l'Espanyol. A la Lliga Europa avui hi ha tornada. No ho aconseguirem. Jo no ho aconseguiré mai, però vaja, m'hi esforço.
Però això no són els micros? Digue-li al Carles si et canvia el micro i que te'n posi un, que tinguis aquesta veu. Fem una pausa per escoltar el Bullesí de les 6 i tornem d'aquí una estona a la segona hora de La Peña del Morro. Fins ara mateix, Arnau, que parlarem de llibres i de coses.
Catalunya Informació En punt són les 6 i puntualment ens informem pel que fa al trànsit endavant.
Tenim diversos trams de lentitud ara mateix, una a la C17 a Lliçà de Vall, en sentit sud, també n'hi ha a la C58 a Montcada, en sentit sud, i a la Ronda del Litoral a Canturis, en sentit Trinitat i a Sant Adriè i Prima, en sentit Llobregat. El tram del Servei Català de Trànsit informa d'un vehicle incendiat que talla la nacional 340 de Tarragona, en sentit Barcelona i genera mig quilòmetre de terratencions.
Rècord de visitants al Mobile World Congress. Hi han passat 85.000 visitants, xifra que representa un 18% més que l'any passat. A Fira de Barcelona n'estan molt satisfets i garanteixen la continuïtat del congrés d'emprenedors que s'ha fet a la Fira de Montjuïc. L'expresident del govern espanyol, Felipe González, defereix el dret a decidir com una febrada. L'expresident socialista és partidari que la Unió Europea tingui un sistema per castigar territoris, com ara Catalunya, que fan viu xantatge amb l'idea de separar-se.
Això el dia en el qual el Congrés dels Diputats tomba totes les propostes favorables a la celebració de la consulta a Catalunya amb la majoria absoluta del PP. Els socialistes catalans s'abstenen i voten amb el PSOE per una reforma federal de la Constitució. En canvi, el Parlament torna a aprovar una iniciativa que reclama el referèndum amb una majoria que ha superat dels dos terços de la cambra. Nou diputats del PP hi voten a favor per equivocació.
El Parlament de Crimea, l'única república autònoma ucrainesa, ha convocat un referèndum sobre l'ampliació de la seva autonomia pel 25 de maig. Precisament el dia 25 de maig estan convocades les pròximes eleccions presidencials anticipades d'Ucraïna.
El Fons Bonetari Internacional enviarà una emissió a Ucraïna per valorar la situació financera del país, les noves autoritats provisionals. Andrà un set que el govern del Deposat Yanukovych va espoliar les arques públiques i va enviar 70.000 milions d'euros a paradisos fiscals. El Congrés dona llum verda a la limitació de la justícia universal proposada pel govern de Mariano Rajoy, que s'ha tramitat amb urgència, ara només falta el tràmit del Senat.
Insalat a la plaça Joan Coromines de Barcelona, al costat del MACBA, el mural que l'artista nord-americà Keith Haring va pintar avui fa 25 anys. És un mural de 30 metres de llargada, calcat de l'original, que alerta dels perills de l'acida, malaltia que va acabar amb la vida de Haring quan només tenia 31 anys. Catalunya Informació. Títols d'esports. A l'Eurulla de Bàsquet a les 7 hi ha un Efe's Barça, avui comença la Copa d'Uke i Patins a Lleida, a partir d'un quart de 8 amb els partits de Quarts, Vultregar, Reus i després Liceu Vendrell.
El blaugrana Cesc Fàbreg es diu que el vestidor ha obert els ulls després de perdre a Noeta, el president de l'Espanyol diu que no se li pot rebaixar el sou a Sergio García. I previsió, aquesta tarda les clarianes es guanyaran terreny per ponent desapareixerà el risc de pluja i les nevades perdran força als Pirineus. Lendament se n'anirà reforçant el vent de Mastral, que bufarà intens a les últimes hores al sud del país i zones altes dels Pirineus, ambient de ple hivern.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passant 3 minuts de les 6.
No ho ataca la senyera de la Penya del Moro. Ahir al matí van intentar tirar a terra el pal de la bandera després de robar un cargol i una peça de ferro de la base. Membres de la secció local de l'ANC ja l'han tornat a posar a dreta per tal que no caigui i faci mal a ningú. La senyera recordem que ha estat robada ja tres cops des que es va penjar el setembre del 2012.
i que ara han estat els elements que la sostenen. Algú va robar ahir un cargol de la base, del pal de la bandera, i una peça de ferro. La principal conseqüència va ser que la senyera va quedar en suspensió amb el pal inclinat cap al pont. Alguns enjustencs van avisar ahir a membres de l'ANAC que passava alguna cosa normal amb la senyera i van pujar per mirar d'arreglar-ho després d'informar a l'Ajuntament i la policia local. Ara s'ha de refer tota la base de la bandera per tal de tornar a col·locar-la d'una manera segura.
El ple municipal de febrer aprova avui de forma definitiva la fusió de les empreses municipals Proexa i Proexa. L'any passat Proexa va absorbir Proexa i després d'aprovar-se de forma inicial en plens anteriors ara el plenaria de donar el visti plau definitiu a l'empresa única. En la sessió també escollirà el jutge o jutgessa de pau de Sant Just i el corresponent substitut.
Un dels temes més destacats de la sessió serà el rebuig a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més, els grups del PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una emoció conjunta en defensa dels drets de les dones. A la part final del ple, com sempre, s'obrirà el torn de precs i preguntes i la sessió serà a partir d'aquí una hora, a les 7.00. És oberta a tothom i podeu consultar l'ordre de l'IA completa a la seua electrònica del web municipal sanjust.cat.
I acabem explicant-vos que els retrats del dissenyador Quim Déu es podran veure a partir d'aquesta tarda i fins diumenge a l'espai de lliure creació Carme Malaret. És una exposició que s'anomena Express perquè només es podrà veure durant tres dies a l'espai del carrer Bona Vista. El dissenyador Quim Déu mostrarà amb aquesta exhibició un projecte que va iniciar fa més d'un any quan va rebre un premi d'investigació sobre mobiliari que va donar lloc a la creació d'aquesta mostra. S'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre
Ja està encara diumenge. A més, Quim Déu, el dissenyador, també estarà present durant la inauguració per debatre sobre l'art i sobre la seva obra. L'Espai de Lliure Creació Carme Malaret està al carrer Bona Vista número 105. I de moment això és tot. Més informació a les 7 del Sant Just Notícies d'Edició Vespre.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara amb útils. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està complint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar cosificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Ara escolta Estàdio d'Espanyol, sintonitza Estàdio d'Espanyol, la ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'Espanyol, 48.1. Ràdio d'Espanyol, 48.1.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
És en Moples, per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Així és, què tal? 6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora del programa.
Moltes gràcies.
D'aquí una estona tindrem a la Susi Amor, la nostra consultora sentimental particular que ens donarà alguns consells sobre l'amor que vosaltres estimats ullents ens heu enviat a lapenyadalmorro.gmail.com A més també parlarem en aquesta segona hora del programa amb la joieria Puig Alsina d'aquí de Sant Just d'Esver del carrer Bona Vista que ens explicaran dins l'espai de comerç local com els hi va però abans de tot això ja tenim el Arnau Consul que avui ha fet doplet
a primera hora i segona en la seva habitual secció de llibres a la Penya del Morro. Bernal, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Ara plau, Bernal. Molt bé.
Què estàs fullejant? Alguns escrits que deuen ser de Bernat d'Escolot, potser de Jaume I... No, és una cosa una mica més prosaica. Aquests dies són d'una banda apassionants i de l'altra... Per què apassionants? No sé si... Per què? Reiteratius o fins i tot... Cancins? Sí. Fàtigosos. Comencem pel que els apassionants il·lusionen. Bàsicament, aquests dies són els dies en què
A la setmana que ve, estem preparant Sant Jordi. Falta dos mesos.
De literatura catalana, també castellana, i que és un no parar. Comences cada dia, veus el llibre, obres el diari i et presentes 3 novetats. I de sobte el més tonto està fent una novel·la o un llibre de poesia. La poesia ja s'ha vist, crec, amb la conversa que vam tenir amb el Marc Romera, que no és per qualsevol.
i aleshores, clar, els llibres de més venuts cada dia canviem, perquè cada dia hi ha llibres nous, a més per triar... I si estàs a les llistes dels mailings de les editorials, aquests llibres, aquests llibres es treuen fons, perquè cada dia... Per això, jo m'havia portat una llista i clar, és que ja ha quedat desactualitzada, però mentrestant he obert el mòbil, me n'han arribat 6 més i dius, bueno, prou, per tant he dit, mira, anem a parlar si de cas dels...
No dels destacats, perquè no els he pogut llegir.
Una novetat a tenir molt en compte, la NOSA, Premi Carles Riba. Doncs escolta, un altre premi que es va donar aquell dia va ser el Mercè Rodoreda, que és el de narrativa, o sigui, el de contes. El va guanyar una autora que val molt la pena tenir en compte, n'hem parlat algun cop aquí, però fa temps, perquè ara feia temps que no et veia a casa, que és Neus Cañelles.
és un llibre que es diu Mai no sé què fer fora de casa. Un títol curiós, eh? Un títol d'aquests que amaga i dius, carai, aquí què hi deu haver? Doncs, bé, Neus Canlleres és mallorquina i, bé, confessa que aquest és un llibre bastant autobiogràfic, eh?, que no hi ha codis, que no hi ha res que hem de desxifrar, sinó que realment el que explica i aquest Mai no sé què fer fora de casa és bastant la sensació que té ella
quan no escriu d'alguna manera, ella és escriptora de raça, l'argument, diu, és la vida, i la vida no t'argument. Clar, la vida la vas escrivint, bueno, doncs amb el que et trobes, i en canvi, quan una es posa a escriure, tu pots decidir, com a allò que en diu un déu ex màquina, què passa, tu pots decidir, aniré per aquí, aniré per allà, si no em convenç, tiro endarrere, prova un altre camí, la vida no. La vida et passa, i si t'agrada bé, i si no,
Sí, esclar, és que t'aguantes, no va dir, no? I aleshores crec que és un llibre que val molt la pena ni que sigui perquè una novel·la anterior que jo li vaig llegir, La Lé del Búfal, a l'hivern, era realment una meravella. I parlava justament això, de la vida d'una poetessa Jean Rys i com tenia aquest mateix problema, no? La duplicitat que moltes vegades tenen els...
o els problemes que tenen amb la vida fora de les pàgines els propis escriptors. Una cosa és quan vius dintre una ficció i quan surts és una mica com l'Albatros aquell, el poema de l'Albatros que diu que lo magnífics que son son ocells preciosos cuando volen aquellas ales tal y cuando aterren son absolutamente patosos porque las ales no les saben
on posar, una mica en plan gavina, però multiplicat per 12. Doncs bé, mai no sé què fer fora de casa, publique proa, l'autor dels Neus Canielles és el premi Mercè Rodoré de 2013, i de debò, crec que és un llibre a tenir molt en compte.
Per cert, parlant d'aquests mails que comandàvem fa un moment, que va rebent d'editorials d'aquell programa, també hem rebut un altre, justament de l'Abreu Edicions, que també tot queda a casa amb el Marc Romera, perquè el Marc Romera, dius que... i participa, no?, a l'Abreu Edicions. És soci. De fet, una pregunta, passa, i clar, hi ha hagut un moment que ens hem posat realment com molt, no diré seriosos, seriosos, però sí transcendents, després que hem parlat de la realitat i tal, i m'ha quedat per fer-li la pregunta de dir, bueno, escolta, clar, tu ets...
sòcia de l'Abreu, fins ara tota la poesia l'has publicat a l'Abreu, que el premi que l'arriba, que és el que es vendrà més, el publicaràs en un altre lloc. Això li hauria d'haver preguntat. Tens raó. El que passa que l'Abreu Edicions, per exemple, presenta dues noves editorials, com són els poemaris Aprendre, del Felip Costaglioli, o Noves Impressions d'Àfrica, de Raymond Russell, amb la tradició del Jordi Vintró, que a partir de la setmana que ve ja es podran trobar a les llibreries, com de fet molts llibres, no?
que ara mateix i molts títols estan sortint al mercat. Que curiós, per exemple, el Gaspar Nández, no? Home, Gaspar Nández. Quan treu novel·la? Un mes i mig abans a Sant Jordi, no? La terapeuta. Ahir parlàvem al TN migdia, no sé si val la pena, per tant, parlar. En tot cas, això, la terapeuta. Problema d'algú que pren molts tranquimacins i coses d'aquestes, i coses d'anar al psicòleg, que la psicòleg és una psicòleg, una, eh, vull dir. I què passarà?
Ah, punts suspensius. Que s'acabaran d'ullant. No, no puc dir, no puc pas dir-ho. Home, Gaspar Hernández viu molt del seu univers personal amb l'ofici de viure... Tu una mica és això, també. És una mica de còlxing de peu, t'ho dic com vulguis. Vols dir que li ha passat això, potser? Ha fet còlxing? No, jo no. No ho sabem. De tot aquest món que ell ha anat tocant, suposo, els antidepressius, no perquè ell... Vull dir que no ho sé, la seva vida privada, però és evident que...
Arriba un moment que en un programa, com el que ell fa, no l'he sentit gaire vegades, però deu haver parlat de la depressió... Allà ho toquen tot. I que si és millor el Tranquimacín o unes herbetes... Home, ells diran que herbetes, segurament. Però, en canvi, la novel·la la fa de Tranquimacín. Per donar el contrapunt.
Per cert, Arnau, deixa'm dir que en tot aquest novetat s'hi suma una vegada més el general prim d'Arnau Cònsol. Sí, de fet, de fet jo anava a parlar... No, ja m'ho penso, abans que vagi a parlar ja t'ho dic jo. Jo no ho he fet en directe. Enric Alpen ha tret una novel·la. Ah, sí? Plats d'aquestes dius, conya, aquest ara també escriu novel·les. Historiador, historiador. Perquè és un historiador, un divulgador magnífic de la història.
I, pum, justament sobre la batalla de Batràs i Tetuant, qui és l'heroi de la batalla de Batràs i Tetuant? I anava a dir, escolta, de debò, no perdeu temps, aneu a la biografia, i si us agrada el personatge, a la dona dius, coi, ara vull saber més de Tetuant que monobèlin. Però primer la biografia, que és important, no?
Arnau, que és el llibre que has escrit tu, al Generalprime, que per cert, anava a dir, has fet una tornada de mitjans, m'ho ha semblat a mi.
Sí, sí, sí. El Martí Ginonell molt sorprenentment em va parlar en termes realment lleuables. El Martí Ginonell li agradava molt la història. Sí, sí, és cert. I a part de tot això també... Avui sembla que em parla en el Reus Digital també. Ahir vaig anar a Reus a presentar el llibre i avui a Reus Digital. Estàs fent una tornada important ara. A més a més vas anar a l'Oracle, em sembla, no?
El periódico parla de la novel·la del print del Calpena.
Tu toques més ràdio i tele, veig que la premsa no acaba de fer res. De moment no acabo. He mirat els llibres més venuts, però fa una setmana. Vols que parli amb el cap de secció de cultura de l'Ara o alguna cosa? Bueno, amb el cap de secció de cultura de la ràdio d'Esvern. Quan és la presentació? La setmana que ve.
Ahir em van fer un arreus, la setmana que ve la farem a Barcelona, al Lliberia de la Impossible, el dia 6 de març. El 6 de març, dijous que ve, és dijous. A quina hora? Jo diria que és a dos quarts de vuit. A dos quarts de vuit, al Lliberia de la Impossible, que és al carrer Provença, cantonada Manrique Granados,
Doncs allí. Escolta, doncs ja... Bueno, digue-li al Cap de Cultura que enviï una unitat mòbil i una connexió. No, farem un programa especial, si et sembla, des d'allà. Bueno, què? Si fos el Joan Margadit l'hi faríeu, no? Doncs ja està. Jo soc amic del Joan. Tu ets amic del Joan Margadit, home, llavors en podem parlar, en podem parlar, en podem parlar, Arnau. Bé, tens més novetats així que arriben properament o ja en tenim prou? Jo he anat a mirar la llista dels més venuts i, clar, m'hi trobo l'altra, que no és novetat, però en el fons també hi ha...
M'hi trobo quan em deien Xampany, que ja fa unes setmanetes que ha anat sortint. Em pensava que en trobaria més, però jo suposo que encara tardaran una setmaneta a arribar a la llista de més venuts. En fi, Arnau, moltes gràcies per haver passat el programa. Una setmana més, que vagi molt bé. I la setmana que ve m'imagino que no vindràs al programa perquè tens la teva presentació del llibre.
Abans puc venir, si vols, o truques. O truquem per saber si estàs nerviós o alguna cosa per l'estil. Vindrà el Xavier Gracet, també, la presentació. I un professor d'història contemporània, la Pompeu Fabra.
Bé, tot això la setmana que ve ja hi haurà més detalls i ja farem alguna entrevista o alguna cosa, Arnau. Com si no haguéssim parlat prou ja. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant amb la gent de la joieria Puig Alzina de Sant Just d'Esvern fins a la secció de Comerç Local, fins ara mateix a l'Apella del Morro. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
La ràdio d'Esper, si tu n'ets, la ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio d'Esper, 48.1. Ràdio d'Esper, 48.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzzo Culturama. Check me wherever you go and I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Dilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Ràdio Tester, 98.1. Ràdio Tester, 98.1.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Sí, sí, 25 de la tarda, una setmana més. Parlem del comerç local a Sant Just d'Esbern.
I aquesta setmana ho fem amb la gent de la joieria Puig-Alzina al carrer Bona Vista número 67 i tenim un de la joieria que és l'Enric Puig-Alzina. Enric, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, gràcies per atendre'ns. Abans de res, quants anys fa que esteu a Sant Just d'Esvern, al centre, al carrer Bona Vista número 67 concretament? 31. 31 anys. I com va començar el negoci? Tu estàs des del començament?
Ui, el negoci va començar amb una botiga que va obrir el meu avi el 1917, però a Cervera. I després et van mudar aquí a Sant Just de Dueixo? Bueno no, vivíem aquí a Sant Just i aleshores em van muntar una aquí.
El 1917. Per tant, tota la vida amb les joies i tradició familiar al 100%, no? Sí, sí, ja amb tres generacions. Tu ets l'última generació que també s'encarrega de portar al negoci. Tu tenies clar, per exemple, des del començament de tot entrar a formar part del que era la joieria o no?
Això ha d'haver amb el camí de la vida de les persones. Cadascú va parar al lloc on li toca. Parlem de la joieria. Quin tipus de joies veneu? Tot tipus. Modernes, clàssiques. Tot el que es faci amb or o argent té cabut aquí. Quin és el producte que té més sortida? Bé, èpoques.
Ara mateix, per exemple, què és el que porta més, o no sé, amb aquesta última campanya de Nadal, què és el que més heu venut? Rellotges, potser. Rellotges. Sí. Alguna en especial? Econòmics. Com ha estat l'economia, és el que més consumeix la gent. De fet, la peça més cara que teniu a la joieria, no sé si la tens present i saps quina és. Bé, n'hi ha unes quantes.
Però no n'hi ha cap de cara. Són elevades de preu, però no són cares. De quant estem parlant, aproximadament? 6.000-7.000 euros. 6.000-7.000 euros. I què són? Cullerets o...? Sí, o brasilets amb brillants. I la més econòmica que es pot trobar?
3 euros potser. 3 euros? Sí, 2 o 3 euros. Que també, m'imagino, són braçalets. Unes arrecadetes de plata o una polsareta molt fineta. Aquestes que valen 7.000 euros, com són? Què és el que tenen perquè costin aquest preu? Estan plenes de diamants. N'hi ha molts.
i aleshores puja diners. Com funciona una jugeria? Teniu uns distribuïdors? Teniu uns catàlegs? Perquè jo, per exemple, t'he de confessar que no tinc ni idea del món de les joies i m'agradaria que m'expliquessis una mica com funciona aquest món, aquesta professió. Mira, hi ha molts dissenyadors o si tu tens una idea, un dibuix, jo vull això, es fabrica, no hi ha cap problema.
L'avantatge és que una joia és com una escultura. O sigui que pot venir algú amb una idea, us fa un esbós i vosaltres us posa en contacte amb el dissenyador i fa la joia a mida. Exacte. Això és el més agraït d'aquest gremi. I feu moltes joies a mida aquí a la joieria Puig d'Alzina? Totes les que ens demanen. Més o menys quantes són al mes? Al mes. O a la setmana. És que la joieria és molt diferent.
Potser una setmana et venen tres, com potser després de tres mesos que no et ve ningú. Per cert, aquí a Sant Just el que més veneu són rellotges. Ara més o menys. Clar, ara. Normalment sempre ha sigut molt més la joieria que la rellotgeria. Però en temps de crisi hi ha rellotges molt econòmics. Des de 15, 20 euros, 30 euros.
i això és un regal que a tothom hi arriba. De fet, tu has notat, quants anys fa que estàs a la jugeria? 30. 30, des del començament estàs tu. I durant aquests 30 anys m'imagino que el negoci ha anat evolucionant, no? Sí, sí, va canviant. A més a més, aquí a Sant Just, el nivell adquisitiu s'acostuma a dir que és molt alt. Vosaltres això també ho heu notat? Bueno,
Jo crec que és normal. Té la fama que sí, que és molt alt, però jo no ho crec. Jo crec més que és normal. I amb què ha canviat el negoci de 30 anys cap ara? És que ha canviat. Canvia molt. L'any passat aquest any canvia i l'any que ve ja haurà canviat segur també. El problema són els hàbits de la gent. El que canvien són els hàbits de la gent.
No el negoci. El negoci continua sent el mateix. És un negoci familiar que dedica a la venda de joieria i rellotgeria. Això no canvia. El que canvia és la gent. Ara hi ha menys gent que té feina i els sous són més baixos. Aleshores la despesa és més baixa en joieria. És una cosa prescindible la joieria. No és un producte que tinguis que comprar per força per viure.
No és un aliment. Per cert, alguna vegada, perquè amb el tema de joieries malauradament quan surten a les notícies és perquè hi ha hagut algun robatori o ha passat alguna cosa d'aquest estil. Heu patit alguna incidència d'aquest tipus aquí a Sant Just amb els 31 anys que ja porteu? Sí, sí. Cada any desapareixen coses. I teniu, m'imagino, doncs no sé, un equip de seguretat especial o...? Sí, sí, tenim totes les mesures que...
que marca la llei. I alguna vegada heu recuperat el que us han tret? No. I l'últim robatori que vau tenir? L'últim robatori? Quan fem balanç t'ho diré. Ah, o sigui que ara no. Perquè això ho descobreixes. Quan fas balanç dius mira, falta aquest, aquest i aquest.
Per això és de tot el comerç. No només especial de les jolleries. En general passa. Estem parlant amb l'Enric Puig Alzina de la jolleria del carrer Bonavista 67. Avui en aquest espai de comerç local intentant aproximar-nos una mica més en aquesta jolleria. Com veus el futur?
Com el veig? Negre. És que per les teves paraules Enric no et veig gaire positiu. No, és que l'economia està parada. Normalment si agafes cotxe i vas cap a Barcelona veus que no hi ha trànsit i arribes sense cap problema. Ha estat tot parat.
I heu intentat fer algunes innovacions amb el negoci per intentar captar nous clients, per exemple? Sí, a través de la Unió de Botiguers hem intentat fer mil campanyes. Però és que és molt complicat. El comerç aquí a Sant Just és molt complicat de sempre.
A sobre, en temps de crisis encara es complica més. Clar, quina és la vostra relació amb la UIC, la Unió de Botiguers i Comercions d'aquí de Sant Just? Molt bona, molt bona. Us ajuden? Sí, clar, en formes part. Com a botiguer d'aquí de Sant Just en formes part. El que passa és que clar, amb el pressupost que tenim és molt petit. No es pot fer gaire cosa.
Per exemple, ara es va fer el Carnestol des de Sant Just amb la col·laboració de l'UBIC, de la Unió de Botigues i Comerciants. La campanya de Nadal em sembla que es sorteja un premi, que és un viatge. T'ho veu vosaltres? Tu imagina't, si són 50 botigues associades i paguem 100 euros, tens 5.000 euros per fer la campanya. Però és per fer totes les campanyes de tot l'any. Clar, el pressupost és mínim.
i la Cavalgata de Reis i tot. Però, clar, hi ha un pressupost molt petit per fer moltes coses i intentar participar en tot.
Enric, no et veig gaire positiu. La penya del morro sempre esteu de conya. Som informals, però si podem fer alguna cosa per ajudar-vos, estan a les nostres mans.
Per exemple, heu provat de fer descomptes o algun tipus d'ofertes a la vostra botiga? Per exemple es porta molt a fer ofertes a través de webs que fan ofertes. Tipus l'ets bonus o coses així. El que passa és que en el meu sector per exemple estàs molt lligat per les marques. Les marques no et deixen posar
un rellotge a la venda si no és a través de la seva pàgina, que després et readreçarà a la teva web. Clar, però és molt difícil per la gent que ho vulgui adquirir, per exemple. Sí, sí, sí. I aleshores hi ha un buit legal allà. Què vols dir que hi ha un buit legal? Que no està ben aclarit tot. Jo, per exemple, signo amb totes les cases que jo els compro rellotges, signo contractes que no els vendré per internet.
Tu no pots vendre per internet, per exemple? No. A la teoria, no. Això, evidentment, dificulta a l'hora de fer negocis, no? Perquè tu veus altres sectors que, per exemple, tenen una presència a internet o a les xarxes important, i que és publicitat al cap i a la fi, i amb el tema de les joieries veig que no està més tancada. Jo, per exemple, tinc un relotge que jo el tinc en stock. Jo el puc oferir, però no puc fer-hi una foto pròpia.
Haig d'adreçar-ho a la marca.
que llavors ell t'ensenyarà el rellotge i després ja et retornarà a la teva pàgina. I llavors sí que pots fer la venda. De fet, no fa xerir tant les coses el consumidor d'aquesta manera. En fi, Enric, t'agraeixo que ens hagis atès. Escolta, si et podem animar d'alguna manera. Veig que has fet menció al programa. Havies sentit a parlar de la penya del morro? Sí, sí i tant. Però com és això? Puc preguntar-t'ho?
Mira, vaig gravar una placa que us van donar a la festa major. Home, perdona. La vas gravar tu? La vaig gravar jo. Moltes gràcies. Moltes gràcies. El que passa és que esteu al 98,1.
Hi ha alguna emissora més poderosa que us tapa bastant. Perdona, però m'estàs dient que no a vegades tenim interferències? Sí. Alguna emissora que és ràdio teletaxi, no? No, no ho sé. Ah, però la ràdio teletaxi està al costat, eh? És 97.7.
Hi ha alguna que ho estapa molt? N'hi ha una que ho estapa més encara? Hauré de parlar amb el cap tècnic de la ràdio o amb algú. T'agraeixo que ens ho facis arribar, Enric. Gràcies per la placa. M'ha fet molta il·lusió.
Sabeu que vau ser vosaltres. Una placa molt xula, molt ben posada. Pel pregó que vam fer ja fa un parell d'anys. Molt bé, doncs intentarem fer més pregons i guanyar més premis per veure si anem fent plaques. Molt bé. Gràcies Enric. Que vagi bé, bona tarda. Adeu, bona tarda.
6 i 38 de la tarda, veus quina sorpresa? No esperàvem això. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments, ja recte final del programa, amb la Susi Amor. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi, no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Ilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Ràdio t'espera, durante 8.1. Ràdio t'espera,
20 minuts arribem al punt de les 7 de la tarda. És hora, quines ganes ja tenia, d'arribar al consultori sentimental de Susi Amor. Avui no podem gaudir de la seva presència en persona, però la tenim al telèfon. Susi Amor, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Susi, molt bé. Mira, avui és d'aquests dies que no t'has de faltar la persona, saps?
que la trobes a faltar. Sí, la trobes a faltar. Això passa amb l'amor. Basta que estàs amb una persona dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos, alguns fins i tot anys i anys, i se'n va pel que sigui, perquè ho deixeu, o jo què sé, que se'n va uns dies, i trobes a faltar. És l'enyorança que també forma part de l'amor, no? Exacte. I mira, justament Jordi, avui volia parlar d'un tema molt relacionat.
Justament el que estàs comentant, el tema de la dependència, el tema de l'afecció amb la parella. El tema de la? Afecció, allà diem-ne apego. L'enganxament amb la parella. Exacte, si volem dir d'una manera més vulga, l'enganxament. Perdona, l'enganxament, hi ha gent que està enganxada terriblement. I fins i tot passa molt que tu ho deixes amb una persona i continues enganxada a aquella persona, que això encara és pitjor.
Són patrons de comportament que són totalment equívocs. És un patró que agafes com a bici. Com a forma de vida, no? Un dinamisme d'estar enganxat i qualsevol excusa és bona per dir alguna cosa, per exemple. Exacte. I no ha de ser perquè ser veritat que s'hagués estant enamorada d'aquella persona.
Primer de tot jo et voldria disculpar per no haver pogut venir aquí amb vosaltres avui, perquè he tingut un petit incident a l'últim moment. Un pacient que m'ha trucat, que ha tingut un atac d'angoixa, una qüestió amorosa... Que l'ha deixat la dona o alguna cosa?
Bueno, com a secret professional, doncs ho hauràs d'entendre que no puc explicar. Ara això sí, Jordi, si vols després quedem, fem una sorpresa i t'ho explico. Ja saps que la nostra relació és purament professional. Jo et trobo a faltar avui de forma professional. Home, ho has dit, que em trobaràs a faltar. Sí, però de cap altra manera. De forma que vinguis aquí, ens en companyia durant l'estona. Bàsicament és això, l'enganxament, no?, que dèiem. Exacte, l'enganxament. Apego, afecció.
Sí, és tenir la necessitat que l'altre et faci cas, una mica. El tema és que per tradició ens han fet pensar que una relació d'amor ha d'estar infectada d'addicció. És bonic, no? Estic addicta d'aquesta persona. Però l'addicció és una cosa dolenta en principi, no? Exacte, però ens han fet creure tradicionalment
que una relació està totalment arrelada a l'altre. I això és totalment insa. Això és insa, m'agrada. Exacte. M'agrada aquests termes que estem parlant avui. Toxicitat, sa, una relació sana o una relació tòxica. Exacte. I el problema és quan no te'n dónes compte que estàs tu afavorint una relació tòxica. Clar, clar. I com ho podem saber si estem afavorint una relació tòxica amb nosaltres mateixos?
Primer volia comentar que si tu et regales d'aquesta manera, si tu tens aquesta dependència amb aquesta persona, tu poc a poc vas regalant la teva essència irracionalment. O sigui que la teva identitat com a ésser acaba desapareixent perquè tu el que fas és focalitzar-ho tot cap a aquella persona. Vendre una mica el dimoni, no? Tot?
Totalment. El problema és que tu no n'ets conscient i et penses que allò és amor. Hi ha un tipus de persona, hi ha un perfil de persona que és la que acostuma a desenvolupar aquest tipus de patrons. A veure com és? Si són persones que no suporten el patiment. Està clar que tot individu en aquest món ha de passar pel patiment, perquè és una cosa que ja hi és a la vida. Inherent a l'ésser humà, no? Exacte. El que passa és que hi ha gent
que té una capacitat més forta per suportar el patiment, per suportar els problemes, en canvi hi ha gent que això no ho pot suportar i es bloqueja. Primer de tot no suportar el patiment, però a l'altra banda no suportar la frustració i un sentiment de perfeccionament i una frustració... La pol fracassa. En qualsevol moment del dia pots tenir una frustració. Anar a buscar un croissant de xocolata que no n'hi hagi i tu senties la frustració perquè no ho has aconseguit. Un drama, un drama i no ho aixeques cap durant la resta del dia.
Exacte, exacte. I la tercera seria la il·lusió a la permanència. Els tres requisits d'una persona que acostuma tendia a buscar aquesta dependència, aquesta afecció. I d'això se'm diu que és una persona que és immadura emocionalment. Ah, bé, m'ho apunto. Jo vaig prenent nota tot això. Sí? Segon dia em passa a saber-ho jo. Ai, mira, tinc una il·lusió permanent. Això no pot ser, no?
Clar, tu imagina't que acabo de fotre tot aquest rotllo i tu Jordi dius, ostres, jo soc aquest perfil. Jo soc aquest perfil, clar. Llavors què, què he de fer llavors? Clar, clar, aleshores, clar, tu imagina't, aquest tipus de persones, que potser ets tu... Potser soc jo. Què passa? Que com que volen evitar la frustració, volen evitar el patiment, el que busquen és un plaer constant. Aleshores, aquest plaer, com el busquen? Doncs el busquen amb la relació amorosa que tenen.
Sí, però això fixa't la contradicció que té. Perquè com que busquen aquest pla amb aquesta persona, aquesta persona genera uns roles, uns hàbits molt inadequats. Pot ser que es torni gelosa, es torni controladora, es torni obsessiva.
Tu, aquest plaer que busques amb aquesta persona, això comporta que estiguis controlant, que tinguis por que et deixi, que tinguis por que et deixi estimar, que tinguis por que et deixi enviar a algú altre... És que, perdona, és que la por fa molt mal, clar. Tornes a entrar en un sofriment, en un patiment. Això és una roda, això és una roda i un peix que no segueix la cua. No a les relacions tòxiques. No a les relacions tòxiques, fora. Però clar, problemes quan tu estàs dins d'això i no te'n dones compte. Clar, si tu necessites ajuda,
és una especialista perquè t'ajudi i primer has de ser tu que te'n donis compte. Clar, això és veritat, perquè així d'aquesta manera podràs ajudar-te. La Susia Morro us pot ajudar també, podeu escriure si voleu a lapenyadalmorro.com i ella us donarà alguns consells com un parell d'ullents que avui ens hem fet arribar les seves cartes. No sé, vols afegir alguna cosa més o ja passem a les cartes dels ullents? Bueno, simplement dir que la gent que potser se sent una mica identificada amb aquesta descripció que he fet
que facin una petita visualització dels mateixos i si veuen realment que hi ha alguna cosa que es pugui assimilar a això, doncs que prenguin mesures. L'amor no ha de ser tòxic, per definició. I l'amor sal va molt més la pena que no pares aquest amor dependent, perquè inclús m'atreviria a dir que tu què fas aquí,
regalar la clau de la teva autoestima a l'altre. Això no pot ser perquè depèn d'una persona per estar bé o malament. Hòstia Jordi em fas molt de la mort tu. Jo em sé molt perquè he patit molt. Ai cobrissa. Ara feia pena però no té per què. Escolta, anem al tema que és més interessant que les nostres coses. Diu molt bona Susi, sóc l'Anna.
La setmana passada ja em vaig posar en contacte amb tu. Et vaig comentar que segueixo sent verge, tot i la meva edat madura, i que això em comporta certs problemes amb la meva actual relació. Com et vaig comentar, ell en té 30 i no m'atreveixo a dir-l'hi. Doncs bé, la situació ha prosperat, però negativament. Susi, tu em vas aconsellar que fora sincera amb ell i que li digués la veritat. No m'he atrevit a dir-l'hi i he seguit rebonjant-lo al llit per por al fracàs. Puc un incís?
Vull recordar que aquesta veient, l'Anna ens va explicar la setmana passada que ella és molt més gran que la seva parella. I que era més o menys verge, que no ho havia fet mai i que tenia por de decebre'l al llit. Diu que ell s'ha frustrat i m'ha deixat perquè es pensa que no és suficient per mi.
Estic destrossada i a la vegada bloquejada. L'estimo i no el vull perdre. Què faig Susi? Aquest cop et prometo que et faré cas. Ostres, ostres, ostres, pobra Anna. Sí, això és malament allí. Sí, sí, sí. Aviam, jo li recomanaria a l'Anna que fos valenta, que fos valenta i que aquesta...
Aquesta actitud que té d'avergonyir-se d'una veritat, que no ha de fer una cosa traumàtica, que s'atreveixi i que li digui. Perquè si ell realment l'ha deixat per això és que ell n'està, de l'Ana. El que li recomano, que és el mateix que li vaig dir la setmana passada, és que ara no té res a perdre, perquè aquest noi l'ha deixat, que truqui, que quedi i que li digui. Mira, a mi em passa això.
Tindrà unes ganes d'abraçar-la. Aquí el problema està que ella no ha seguit el teu consell, bàsicament. Perquè tu li vas dir que digués la veritat. I ella diu que a la carta no m'he atrevit a dir-li i ha seguit rebutjant-lo al llit per por al fracàs. Clar, ell què s'ha pensat? Doncs que no era suficient potser o que no volia. I s'ha sentit refusat el noi. Però clar, no ha dit la veritat. Hauria d'expressar més els seus sentiments, no? Exacte. Que sigui valenta. A més ara ja no té res a perdre. Per tant...
Jo crec que tot va al seu favor. Molt bé. Que l'hi diguin. Molt bé, molt bé, molt bé. Perquè conclusió important. Està molt bé expressar els teus sentiments. Exacte. Bàsicament perquè, perdona, que insisteixi en aquest tema, però no... quan tu et poses els teus sentiments no et poden contradir. És que això és el que sento. És que això és el que em passa. No et pots dir que no et passa això. Perdona, tu no pots dir-me que no em passa perquè m'està passant a mi. Exacte. A més és una manera de...
de demostrar qui ets realment. I això també li dona pistes a l'altre de veure si vull estar amb tu o no. Perquè així no seria una ficció. És una relació no real, sinó una relació fictícia. Anem a la següent carta que he pregut avui.
Diu hola, soc el Jordi de Sant Just. Ets tu? No, tinc 18 anys, no soc jo. I estic increïblement enamorat. El problema és d'aquí ho estic. Estic enamorat de la meva professora de filosofia. Vaig amb una motivació a l'escola desproporcionadament exagerada i quan la sento parlar de Kant, de Descartes, de Hume, etc. amb aquella passió veig clarament que és la dona de la meva vida.
Visc en un caos emocional. Si escolto el meu cor, sé que és ella, la meva dona. Però si ho miro racionalment, sé que no pot esdevenir res a aquesta relació. Què faig, Susi? Des que la conec, em sento més viu que mai. Però, atentament, Jordi, de l'Institut de Sant Just.
Ostres, ostres, jo crec que tots hem passat per aquesta etapa d'enamorar d'un professor. El clàssic que és relació alumne-profe, profe-alumne. Però això jo no crec que sigui fruit de l'amor, sinó que és fruit d'una idealització. Aleshores és qüestió de saber-ho separar, saber distingir una cosa de l'altra.
Jo crec que tampoc ho ha de prendre el Jordi com un divertimento, com un disfrute. Com un divertimento. Exacte. Però pot arribar a quedar amb ella, per exemple. O la professora o el professor, en aquest cas. Perquè n'hi ha molts, cap a què sigui, també s'ha de treure des de l'altra banda, des del món del...
De la que està de dalt. I tu? Doncs mira. Doncs podríem quedar. T'ensenyo una mica més aquest tema per si no t'ha quedat prou clar. Per exemple, aquí has d'anar com a alumne. Si no vas et suspèn. Clar, però primer jo de tot el que faria seria visualitzar-ho i fer una distinció. De dir això és amor o realment és una idealització.
Aquesta persona m'encanta perquè m'encanta la filosofia, i és com un referent en moltes coses a la meva vida. Primer, veure-ho així. En el cas, jo no li recomanaria pas que se l'infinueix. No. Absolut.
Ara, que de casos d'amor entre un professor i una alumna... Si no és la primera vegada que sento parlar d'alguna cosa d'aquest estil. Tothom més qui menys ha conegut algú. I a l'Institut de Sant Just no ho sé, no ho sé. Però potser sí, potser sí. Sí, sí, potser sí. Però normalment acostumen a fer idealitzacions. Que la cosa fructua, perfecte. Però, en tot cas, jo... millor que estudiïs filosofia, que aprenguis molt d'aquest referent,
Però l'amor, en aquest cas, jo crec que... Veus poc futur, no? Home, veig perillós, veig perillós. Què recomanes, que continuï d'aquesta manera i vivint-ho o que se n'oblidi ja? Bueno, que ho disfruti, el que deia al principi, un divertiment. Una persona de la qual tu veus que em pots aprendre molt, que s'ho prengui així.
perquè aquí també crec que el Jordi ens podria donar una mica més d'informació perquè sabem la seva posició. No sabem si la professora s'insinua, per exemple. No ho sabem. En fi, queda dit. Jordi, espero que hi esperis. Bona nit. Susi, ho hem de deixar aquí.
Ja, però és que, escolta, el programa s'està acabant, hem respost ja els dos uients que ens han escrit aquesta setmana a lapenyadalmorro.gmail.com, a mi només em queda recordar que si algú vol fer-ho, ho pot fer, i té el mail a la seva disposició, si ens vol trucar, també pot fer-ho, aquí a la ràdio, el que passa que ja perdrà una mica l'anonimat que dona el mail, perquè aquí, si alguna vegada hi ha algun uient que truca, o que ens envia un mail i diu que no vol que diem el seu nom, no el diem, per exemple.
I jo animo el Jordi a que ens doni una mica més de pistes de la seva situació. Ja podem ajudar una mica més. Sí, bueno, estarem atents. I l'Anna, desplugues també, a veure com acaba aquesta història. Ana, escriu-nos la setmana que ve, a veure com continua la cosa, i sigues sincera i obre't els teus sentiments, que no passa res.
Avui he llegit una frase que no sé on era, que tampoc no la recordo molt, però deia una cosa així com, el cor, te l'has de trencar moltes vegades perquè es pot reparar. Al cap i a la fi. I si no l'utilitzes, es patrifica. Que bonic, me la portaria aquesta Jordi. Molt bonica. En fi, Susi, amor, moltes gràcies, que vagi bé, que tinguis una setmana estupenda, ens veiem la setmana que ve. Gràcies, ha estat un plaer Jordi, moltíssimes gràcies a tots. Adéu, bona tarda.
Bona nit.
Bé, doncs amb aquest estat de malangia que és el que realment fa parlar, com es diu això, provoca parlar d'aquestes qüestions, acabem el programa d'avui. I ho fem, no és el que posi la sintonia del final, com sempre, avui ho farem amb aquesta sintonia que ja ho hem dit moltes vegades, que era de la de la Mula Francis,
Els més grans us en recordareu de la Mula Francis. Doncs agraïm tota la gent que ha fet possible l'apènyer del morro d'avui. La Carme Verdoi, amb la seva simpatia natural, innata, eh?, en l'espai de les notícies de Sent-Ju, espantablement per la Carme. També el Joan, que ens ha trucat, una gent que ha col·laborat al programa. No sabia ben bé quina disfressa utilitzar. Jo crec que després ha trucat... li ha quedat menys clar encara, però gràcies al Joan per haver-nos trucat.
El Sergi Pon, que busca l'amor a Nova York, però que tampoc no l'ha trobat, i busca feina també, ha explicat que és difícil des de Nova York.
També hem entrevistat el Marc Romera, poeta que va guanyar el Carles Riba, que clar, si un poeta no té amor, no té res, i ell té molt d'amor, també gràcies. I a la segona hora amb l'Arnau Cònsol parlant de llibres, de l'amor i de l'Arnau que no coneguem aquestes alçades. I també l'Enric Puig Alzina, de la joieria Puig Alzina de...
de Sant Just, que molt d'amor però no ho veia. Estava una mica avui fluixet. Estava amb els ànims baixos amb el sector i tal com està la cosa. I al final l'associamor. Que us ha parlat Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi molt bé. Au, bona nit.
Diu, t'espero, 98.1. Diu, t'espero, 98.1.
El 2 devia mordar quan ha sortit Teresa Rampell No ho admetràs però et veus en el mirall a l'ascensor i et trobes guapa Uns amics fan sonar el clac són des de l'altra banda del carrer Sob un motor accelerant sobre el pont de Vallcà
Que soni un rock'n'roll que baixin les parcianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. El barri dorm tranquil el dia que hagi arribat el dia gran.
La cara de l'entresa s'il·lumina quan un cotxe l'he de cara. L'he de cara. Uns macarres, un son.
i mentre arranca en el més juny, abans que se'l mengi la nit, admira'l junts i jure'nies que viu. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, resonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va apropenant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui d'amor per fi, retorna a la ciutat. Treina decidida entre villars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra ta.
desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments, és el ball dels teus malucs, el balanceig de les arrecades. I ja no importa entrar ni semblar lluny tots els desastres que hagis fet,
i passa una nit i feu les paus amb un brindis de cubates. I mentre et canten milers d'homes al món amb la meravella de passeig, somien a trobar una dona amb la teva cara.
de romper en uns minuts els videotips. I ara hi surt un periodista estressat pels teletips i no hi ha bunt, però juraries que diu que ve la mort, que ve la mort, que ve la mort, resonant com un incendi de timbals.
Bona tarda, passant dos minuts de les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Nou atac a la senyera de la Penya del Moro. Ahir al matí van intentar tirar terra al pal de la bandera després de robar un cargol i una peça de ferro de la base. Membres de la secció local de l'ANC ja van tornar de posadreta per tal que no caigui i faci mal a ningú.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però passem de seguida amb més titulars de la jornada. El 80% dels alumnes de segon cicle d'ESO i de Batxillerat de l'institut fan vaga avui per protestar contra la LOMC. És una protesta convocada pels estudiants de secundària i d'universitat a Catalunya, a Illes Balears i al País Valencià.
A l'informatiu parlarem de dues activitats per avui i demà. Aquest vespre s'inaugura l'exposició express de Quindeu, Retrats, i demà es podrà veure el nou documental del mes sobre la vida del polític suec Olof Palm. S'ajornarà una setmana al taller d'Or Turba del Casal de Joves. El curs començarà dijous de la setmana que ve, en comptes d'avui, per motius i incompatibilitat d'horaris amb el responsable del curs. Tot i això, el curs continuarà amb la mateixa franja horària.
Bona tarda, nou atac a la senyera de la penya del Moro. Ahir al matí van intentar tirar a terra el pal de la bandera després de robar un cargol i una peça de ferro de la base. Membres de la secció local de l'ANC ja l'han tornat a posar dreta perquè no caigui i així no faci mal a ningú. La senyera de la penya del Moro ha estat trobada tres cops des que es va penjar el setembre del 2012. Ara algú havia robat un cargol de la base del pal de la bandera i també una peça de ferro. La principal conseqüència
va ser que la senyera va quedar en suspensió amb el pal inclinat cap al pont. Montse Molinero, de l'ANC, ha donat més atalls al just a la fusta. Que l'havien començat a descargolar, en lloc de seguretat, diguem-ne, del pal, el que és el màstil, hi ha un equip de seguretat a la terra per la qual no cau, no? I llavors havien tret algun cargol d'aquests.
havien tret el passador que fa que el pal es balancegi, que és quan la canviem i aquestes coses. Per tant, el pal estava, diguem-ne, mig inclinat. No el van acabar de descargolar del tot.
Alguns senyors tencs van avisar ahir a membres de l'ANC que passava alguna cosa anormal. Amb la senyera hi van pujar-hi per mirar d'arreglar-ho després d'haver informat l'Ajuntament de Sant Just i la policia local. Ara s'ha de refet tota la base de la bandera per tal de tornar a col·locar-la d'una manera segura. Des de Sant Just per la independència tenen clar que no prescindiran de la bandera tot i que hi hagi gent que no la respecti. Sentim de nou Montse Molinero. Que l'havien d'esperar, que no tot se'n passa res.
El que és clar és que cada dos per tres estem igual, cada dos per tres tenim problemes en aquest sentit. Nosaltres el que no farem és deixar de tenir la senyera perquè una colla de numerosos no som capaços de respectar els drets fonamentals de democràcia.
La N.C. denunciarà el fet avui als Mossos d'Esquadra, igual que l'atac que ha patit un cotxe d'un dels membres de l'Assemblea. Aquesta nit, algú ha punxat dues de les rodes del vehicle enmig del carrer Bona Vista, i la N.C. sospita que tots els fets estan relacionats. Amb una roda tenia set punxades i amb una altra quatre. Un acte més de vandalisme. Just un cotxe que ahir puja a la penya del Moro, que avui apareix d'aquesta manera, l'únic cotxe amb rodes punxades en tot el carrer Bona Vista, és que n'hi ha...
4 cotxes punxats amb la roda. Doncs mira, uns gran perros que han passat i s'han dedicat a punxar rodes. Però que només sigui aquest cotxe amb tot el que reben a vista és molt casual. Des de l'ANC, Montse Molineró assegura que no baixen la Guàrdia davant d'aquest tipus de fets. Apunta que no sospiten de ningú que pugui tenir intenció de fer aquests actes vandàlics, però reconeix que existeixen col·lectius més propensos a cometre'ls.
El 80% dels alumnes de segon cicle d'ESO i de Batxillerat de l'institut han fet vaga avui per protestar contra l'OMSE, una protesta convocada pels estudiants de secundària i d'universitat a Catalunya, a Illes Balears i al País Valencià. A l'institut de Sant Just tots els alumnes de quart d'ESO i de primer de Batxillerat han fet vaga. Això són 167 nois i noies. A tercera d'ESO falten avui 71 joves de 112 i de segon de Batxillerat n'han faltat 30 de 53. El motiu de la vaga és protestar contra l'anomenada llei verd
la llei orgànica de millora de la qualitat adreugativa que es convoca justament l'endemà que el Parlament aprovés portar la norma al Tribunal Constitucional.
El ple municipal de febrer aprovarà avui de forma definitiva la fusió de les empreses municipals Proexa i Proexa. L'any passat Proexa va absorbir Proexa i després aprovar-se de forma inicial en plens anteriors. Ara el plenari ha de donar el vistiplau definitiu a l'empresa única. La sessió també escollirà el jutge o jutgessa de pau de Sant Just i el corresponent substitut, un dels temes més destacats de la sessió,
serà el rebutja de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més a més, els grups del PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció conjunta en defensa dels drets de les dones a la part final del ple. S'obrirà el torn de premsa i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent i l'assessió serà avui a partir de les 7 de la tarda. Voleu consultar alhora el dia complet a la seua electrònica del web municipal www.santjust.cat.
L'Ajuntament de Sant Just posarà en marxa dilluns una unitat