pendent de ser retirats aquests. I en el cas de Tarragona, els problemes més destacables estan al Nacional 340, on hi ha retencions des de Bellvei fins al Vendrell, amb un 30-12 quilòmetres a l'antitud, i dos quilòmetres més a Tarragona, amb dos en sentit Barcelona. La resta de vies, la circulació de moment és còmoda. Molt bona tarda. Catalunya aplicarà la llei verd sense que perjudiquin ni els centres ni les assignatures que es volen fer desaparèixer. Ho ha anunciat la consellera d'ensenyament, Irene Rigau. Reus Digital, Joan Mar Salvat.
La consellera Rigau ha dit que es buscaran fórmules perquè aquells articles de l'ALONCE discrepants de la llei catalana i que s'hagin de catar per imperatiu legal no perjudiquin el sistema educatiu català. Rigau ha citat com a exemples que les famílies seguiran tenint veu en els projectes educatius dels centres, s'evitarà que les assignatures de música i plàstica desapareguin de primària i es garantiran els plans de formació per aquells alumnes que suspenguin l'ESO. Irene Rigau, consellera d'ensenyament.
Poguer anar desenvolupant aquells aspectes que per imperatiu legal s'han d'aplicar, fent-ho de manera que s'assemblin més al que ens havíem proposat en la llei d'educació de Catalunya i que doni alhora la seguretat jurídica als centres que necessiten. Pel que fa als reptes europeus per millorar l'educació, la consellera s'ha marcat com a principal objectiu que 85% d'estudiants obtinguin el graduat escolar, com ja ha passat aquest curs per tal de seguir estudiant després. Rigau ha destacat que si no es cuida l'ensenyament obligatori no es podrà formar bé per donar feina.
Un incendi crema des de minuts després de les 3 de la tarda una zona de camps de Conreu al barri del Sacà de Sant Pere de Lleida. Els bombers han activat 8 dotacions terrestres i un helicòpter bombarder. De moment el foc crema vegetació i no ha afectat les zones habitades més properes ni les masies de la zona que han estat protegides pels efectius d'emergències. De moment es desconeixen les causes del foc. La ciutat de Manresa, el Bages, ha acollit aquest matí el tas dels Premis Binari. Es tracta d'uns guardons que distingeixen els millors vins de Catalunya. Canal Tarronja Central, Francesc Serrat, bona tarda.
Bona tarda. Els Premis Binari, creats per distingir els millors vins de Catalunya, preparen la seva segona edició amb una novetat important. I és que s'ha arribat a acords amb cinc denominacions d'origen catalanes perquè acullin els tastos a cegues dels vins que tenen sota la seva ampara. I aquest dilluns ha estat el torn de la D.O. Pla de Bages. Juntament amb aquesta denominació, les D.O. Catalunya, D.O. Penedès, D.O. Cava i D.O. Terra Alta també acullen tastos dels seus vins.
Al Bages, l'equip de testadors ha ocupat un espai de l'escola d'hoteleria Juviat de Manresa, on durant el matí han puntuat a Cegues totes les referències presentades sota la denominació d'origen pla de Bages. Ho explica Joan Nabot, director dels Premis Binari. Hem decidit que des que els vins són un producte de territori, són un producte que es classifica justament pel seu origen, doncs venir al seu origen a tastar-los.
Hi ha 10 tastadors, són entre sommellers, anòlegs i premsa especialitzada, que tastaran la trentena de vins aproximadament. El 2013 tots els tastos es van fer a Barcelona, però enguany s'ha volgut ampliar l'àrea de tast arreu de Catalunya. La regidora del PSC a Girona, Glòria Plana, es presentarà a les primàries per ser la pròxima alcaldable socialista a la ciutat. S'hi presentarà com a representant del moviment crític Avancem i competirà amb Sílvia Paneque. Avui és el darrer dia per presentar candidatura.
La tarda amb Marina Romero.
Molt bona tarda i gràcies per seguir escoltant la vostra ràdio local des d'on expliquem la realitat més propera. Us parlem del nostre territori, d'aquest país tan divers i també tan ric culturalment.
Ja sabeu que aquí a la tarda no ens agrada estar quiets i que ens encanta voltar pel país per descobrir històries més que interessants. Avui, en aquest dilluns 9 de juny, estem recollint alguns bons moments de la tarda i, per exemple, ara reescoltarem la història dels escuts de pany d'Arenys de Mar. Un projecte interessant que el que fa és estudiar els escuts de pany austriacistes i borbònics de 1714. I més tard, recuperarem també l'entrevista compartida que vam fer amb Marc Coll el passat mes d'abril.
Tot això passarà fins al punt de les 6 de la tarda, com sempre, aquí, a la vostra ràdio local.
Els que sigueu fidels oients del programa, segurament recordareu aquest moment. En francès, la flor d'Elis en diuen la belle fleur, però com que nosaltres anàvem als anglesos, la vam badejar amb la beotifleur. I avui dia, a algú li sona la paraula botifleur? És l'aranyenc d'adopció Ramon Verdaguer, que a finals de gener ens explicava l'origen de la paraula botifleur, amb les imatges que es poden veure als panys de les cases aranyenques.
Doncs bé, avui tornem a Arenys, perquè fa pocs mesos que l'arxiu històric ha començat un inventari fotogràfic dels escuts de panys, que encara formen part, de fet, avui en dia, de l'ornamentació d'algunes cases d'aquesta població. Carlota Tangarelli, bona tarda des de Ràdio Arenys. Bona tarda. Les cases d'Arenys encara tenen motius borbònics, ostracistes i d'altres simbologies, fins i tot.
Sí, encara és molt comú trobar als panys d'arenys una àguila bicèfala amb tres floretes, símbol austriacista, o la flor de lis burbònica. Símbols que podrem veure a partir d'ara en aquest estudi, capitanejat pel fotògraf David Castanyeda, amb la col·laboració...
del dissenyador Aitor Samperer que du per títol escuts de pany en format de llibre i CD i que diu molt sobre la història del nostre poble. Per parlar-ne ens acompanyen aquí als estudis en David Castanyera i també l'Aitor Samperer. Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts. Per qui no ho sàpiga, què són aquests panys d'arenys amb aquests símbols? Què són? Bé, són les plaques que hi ha en els panys de les portes amb unes característiques singulars
Un, tindríem dues característiques principals, que una mica el projecte parteix d'aquí. Un seria un àguila bicèfala, partidaris als Àustries, i l'altre representaria la flor d'Elis, partidaris als Borbons. Llavors serien aquests dos simbolismes més característics. N'hi ha diversos, de diversos tipus, però el nostre projecte parteix d'aquests dos símbols. La base és aquest, l'inventari d'aquests.
I què volia dir tenir un pany amb escut austriacista o burbònic? Què representava? Bueno, representa una miqueta que tu, l'amo de la casa, era partidari, doncs, de... Diguem que era com la publicitat, no?, la publicitat política de l'època, com quan ara entres i diu aquí viu un del Barça, no?, i aquella rajola tan maca, doncs en l'època tenien la manera de simbolitzar de qui eren partidaris ells,
era d'aquesta manera fent-la el seu escut de pany, que no només eren els escuts, sinó que també hi havia els tiradors, que també simbolitzaven. I de quin tipus n'abunden més aquí a Arenys? Bé, així dit, perquè els oients els facin una idea, ara seria complicat, perquè s'hauria de veure. Bé, jo aquí li estic ensenyant un dossier. Un catàleg replet de fotografies d'aquests panys. Exacte. Quants n'hi ha en total?
En total, a Quirens, n'hem documentat 66. 66 pares? Sí, sí, exacte. I el que, diguéssim, per simbologia, suposo que m'ho volies dir, quin és el que n'hi ha més, seria els burbònics. Burbònics? Sí, sí. Són més conservadors, a Quirens.
Tot i això, clar, arribar a una conclusió final de quants n'hi havien és complicat perquè s'han tirat moltes cases a terra. Clar. És difícil. Doncs escolteu-me, David Aitor, mira, ara fem cara de sorpresa aquí als estudis de Cogat.cat perquè precisament la persona que escoltàvem, el Ramon Verdaguer, ens explicava que Aranys de Mar era potser el poble més revolucionari de l'estat espanyol i ens deia que bàsicament era ostracista.
Sí, a veure, nosaltres, sobretot això, que quedi una mica clar, que el nostre projecte és inventariar aquests elements ornamentals a les portes. No entrarem a si n'hi ha més de partidaris els burbònics o els ostracistes, o fins i tot si la simbologia que trobem i que estem documentant vol dir això que estem dient ara. No feu la recollida, no feu la llimba. Exacte.
És un patrimoni que creiem que s'ha de preservar i ens inclinem amb això. A partir d'aquí, un cop a fer l'inventari, podria ser que arribéssim a una conclusió. Podria ser que pels diferents models que hi ha els poguéssim classificar per tipologies. A partir d'aquí, com ara s'ha fet amb rajoles o els plats, aquests típics plats catalans que hi ha, la ceràmica catalana, això mateix...
Puguem arribar a una conclusió, però és complicat. I us han arribat històries, no sé, recollint, fent aquesta recollida, aquestes fotografies, sí, pel fet que aquestes cases estiguessin marcades una mica, de quin bandolera, de quin no. Això devia suposar molts enfrontaments. Imagino que els veïns deuen tenir anècdotes, o no? Bé, més que anècdotes dels veïns, clar, parlem de l'any 1700 o abans. Sí, però bé, no, aquelles històries que arriben gràcies a la comissió oral.
Una que és molt divertida, que ens hem trobat a algunes cases, és que hi havia gent que agafava l'escut burbònic o ostracista, i encara semblava que estaven més enfadats o volien reivindicar més a qui pertanyien a ells, que els posaven però els posaven de cap per baix. És a dir, una miqueta era, no?, agafaven el burbònic i el giraven, i llavors el deixaven així. Sí, aquí ara ens tenim dos casos, i és un pany d'estil burbònic, diríem,
i n'hem documentat, diria, dos o tres, i estan girats. Què vol dir que estigui girat? Que el que hi havia a casa anàvem contra esborron i els girava? O bé ja entrarem...
simplement perquè el mecanisme de la porta comportava que el pany estigui girat. Clar, també pot ser. Per això hem de ser molt prudents a l'hora de dir si aquest pany és borbònic i els que vinguin allà eren, per dir-los, els borbons, o el contrari, o la part ostracista. La nostra tasca és simplement inventariar el que hi ha i a partir d'aquí, com el cas d'Arenys ja s'ha fet,
que es pugui incloure en el pla de protecció del patrimoni. Sí, una mica la idea és el que diu el David. Nosaltres el que estem fent és fotografiar per catalogar i en un futur poder protegir aquests panys. Però, com molt bé diem, ell és fotògraf, jo dissenyador, vull dir que nosaltres no som historiadors. Nosaltres el que volem és posar al servei dels historiadors un material perquè ells el dia de demà puguin arribar a dir, mira, Arenys de Mar, 66, Canet, no ho sé, 30 posem-ne, ara és un dia. Clar.
Un recull de dades que després es poden estudiar, no?, i interpretar. Estem fent el treball de camp. Més que res, també ho expliquem això, perquè hi ha molta gent, no?, que diu, no, esclar, és que això ja ho van fer. Bueno, sí, a veure, en el seu moment, l'avi Pons...
i sobretot els Joan Pons, van fer uns articles on s'explicava d'on naixia la simbologia. I ells s'hi van datar i van posar les adreces d'alguns llocs d'hereig. Però a nosaltres és diferent el que estem fent. Ells ens donen aquesta informació i d'aquí us enteneix el projecte d'Escut de Pany, que és anem casa per casa, porta per porta, carrer per carrer, anem mirant què hi ha, què queda encara.
Un treball de canvi extensiu, eh? Molt, molt extensiu. I tot plegat prendrà forma de llibre i també de CD. Sí. Llavors la idea és que aquests inventaris nosaltres els estem presentant als diferents ajuntaments. És l'exemple d'Arenys de Mar, que li va agradar el projecte i va apostar per nosaltres.
Llavors nosaltres presentem aquest material en format de llibre amb CD, precisament pel que diem, perquè estigui al servei del ciutadà, perquè pugui consultar-lo en el moment que desitgi. Com pots veure, una miqueta nosaltres el que fem és una imatge, però darrere de la imatge també el que fem és una documentació gràfica, i també posem una miqueta quin tipus d'element és, on està situat, el registre catastral de la casa, quina és la descripció de la façana.
I altres elements que també acompanyen a la porta. No només és allò que passem un dia pel carrer i fem quatre fotos. Vull dir que és un treball... Sí, fem un treball bastant acurat explicant els diferents panys, com són. I els aranyans en són conscients d'aquesta simbologia? Els propietaris d'aquestes cases ho saben, no? Perquè, clar, diem que això fa molt de temps, no?
Sí, hi ha propietaris que sí que ho saben. De totes maneres, abans de continuar, voldria agrair a tots els veïns que m'estan deixant i fotografiant, ens estan deixant documentant aquests elements, perquè moltes vegades les portes estan obertes, i jo sí que ho tenim clar, no farem mai una foto sense demanar permís si les portes del carrer estan obertes, perquè com porta, com pots veure, que les estiguin tancades i segueixen un patró.
els veïns, hi ha veïns que ho saben. Sí, això és borbònic, ho sé, perquè m'ho havia dit, no sé, el meu avi, o en el cas d'Arenys, en Pons ja m'havia parlat, i hi ha d'altres que queden sorpresos. Que em diuen, què dius ara? Ostres, i aquest que tinc a la porta, què és? És borbònic. Ostres, no fotis! Clar, es queden una mica així, però llavors li comences a explicar, que no vol dir que el que vivia ja potser era per treure els borbons. Potser és un símbol que es va plongant el temps, perquè sí que trobem cases amb llindes del segle XIX,
campanyes burbònics i ostracistes. Què vol dir? Que el simbolisme es va convertir en una moda, es va seguir fent i es va perdre l'origen. Què vol dir? Que les portes d'antiques cases velles es van reutilitzar a les cases del segle XIX. Per això que no volem entrar en aquest camp
perquè ens perdríem, eh? Una mica... Però és que eren sorpresos, eh? Els veïns... I, a més, t'inviten, eh? Perquè jo... Seran casos que et deixen entrar a casa seva, cases espectaculars, i t'ensenyen i t'expliquen. No passa sempre, eh? Perquè això no acabaríem mai. Però sí que és fantàstic, no?, aquest contacte humà que hi ha darrere d'això, eh? No només ens quedem amb...
No és la façana, és l'interior. L'interior és espectacular. Hi ha veïns que consellen la clau i et porten la clau. La clau original del mecanisme. No dic original de l'escut de panya, sinó del mecanisme de dintre.
i que encara funciona. Això és important. Estem molt agraïts, sobretot als veïns, que ens deixen... Sobretot aquells veïns que obren les portes i li conviden a pastetes de te. Pobre, que a vegades no ha berenat, no ha esmorzat. Això també va bé. Sí, sí, un treball agraït dur. No negarem que no sigui dur, però... Tu té la seva part agraïda. Sí, sí, sí.
Hi ha carrers com, per exemple, el carrer de l'Església, o el carrer de la Torre, el carrer Ample, o el carrer de la Parera, que és on en trobem més. Això vol dir que són els més antics? Els que s'han conservat més... És el nucli, és el nucli antic. Clar. Sí, Parera no seria un dels carrers que n'hi ha més, sinó seria el carrer de la Torre i Església. Són els dos carrers potents d'erenys. Parera, en tenim constància, després...
Podem encetar la secció dels panys desapareguts, hi ha marques a les portes, i això també ho documentem, perquè és un símbol que ha desaparegut i està marcat, i això és important a l'hora d'inventariar els que hi ha i els que hi havia.
Això és important. A partir d'aquí, quan el treball estigui totalment finalitzat, sabrem... Moltes ja no, perquè s'han perdut, les portes s'han llançat i ja no es pot recuperar. I peces molt importants que hem trobat a les afores. Una cosa és treballar el nucli, el poble, però després a les afores hem trobat peces impressionants. També hi ha. Peces que són guapes. Sí, sí, sí. Al catàleg podem dir que ja estan llestits?
En el cas d'Arenys? En el cas d'Arenys ja tenen la documentació, ja tenen les imatges i aquí d'Arenys ja està acabat. Podria ser que ens sortissin més, seria estrany, perquè sempre ha passat tot el poble de la Baix i podria ser que sortís, és possible, i és un treball que no es tanca, si surt s'afegeix, evidentment. En el cas d'Arenys ja està i ara ens hem expandit, ens estem expandint a tot el Maresme. On no ho voleu dur a terme, també?
Bueno, hem començat a Aranysamunt, Aranysamunt han acceptat el projecte i l'estem ja... ja ha començat, ja ha començat i l'estem donant a terme i ara ens estem, doncs, cap a Canet, a Caldes Estrac i estem proposant, eh? N'estem expandint, però no va a la mateixa velocitat la documentació d'aquests elements que l'aprovació del projecte de l'Ajuntament. Però nosaltres seguim perquè no ens podem estar en cas perquè ens diguin que sí, perquè és un treball molt llarg i...
I si diuen que sí, ja estarà fet.
Bàsicament que l'estem finançant nosaltres ara mateix. Aquesta seria la conclusió d'això. Vull dir, nosaltres, en el cas d'Arenys, molt bé, va ser reconegut, però en els altres pobles estem encara treballant i és el que diu el David. Mentre ells s'ho van pensant, nosaltres continuem fent la feina, perquè a més és una tasca bastant complicada porta a porta. Clar, no, no, però... Bueno, Arenys damunt sí que... Sí, damunt el projecte els ha encantat i n'estan sortint més dels que es pensaven, per exemple.
En el cas del que ja heu acabat, que és el d'Arenys, ja el podem consultar? Ja el podem mirar, tafanejar, entre cometes? Sí, sí, es pot consultar a l'arxiu. De fet, volia dir que la idea original de d'octerm aquest treball prové de Luc Palau, de l'arxiver, i ell és qui pensa que s'hauria de fer, estaria molt bé saber-ne quants n'hi ha d'Arenys, i a partir d'aquí nosaltres...
agafem aquesta idea i la materialitzem en un projecte i el presentem a l'Ajuntament. L'Ajuntament aprova aquest projecte i es tira endavant. A quants ajuntaments voleu arribar? A tots. A tots els del país, eh? A tots. Cal la implicació de l'administració també per fer possible aquest catàleg. M'han dit també que voleu fer un petit concurs. Concurs? Concurs... Bé, es deia, pels feixos sí que havíem dit alguna cosa de...
de regalar, però no sé si... Ara no ho recordo. Jo diria que pel Facebook sí que... Alguna cosa volíem fer. El que està clar, que és el que estàvem dient, que la financiació l'estem posant de la nostra butxaca. Llavors el que estem fent, estem creant elements o coses... Ara, per exemple, per Sant Jordi tindrem uns pòsters que els vendrem amb l'ajuda d'algunes de les llibreries del poble.
que això ens ajudarà a finançar el projecte. Possiblement sí que vam parlar de fer algun concurs, el que passa que el dia a dia...
Ens té saturats. Per tant, de moment, re de re, no hem dit res. De moment no hi ha concurs, de moment no. Vés endavant... Estaria bé, imagino, implicar una mica la ciutadania. Escolta, potser podríeu descobrir molts d'aquests panys que desconeixeu. És molt divertit, perquè a través del Facebook sí que han contactat gent de les Terres de l'Ebre o d'altres llocs que ens conviden a anar al seu poble. Escolteu, que és que nosaltres aquí en tenim tants de burbònics. Clar...
Tornem a lo mateix, com ara què? Agafem el cotxe i baixem fins a les Terres de l'Ebre a fer-ho. Però sí que, clar, si arribem a aconseguir un bon finançament i podem, ho farem. Una miqueta que deies, no? Fins on t'acotarem? Ara, en principi, volem treballar el Maresme, tancarem bé el Maresme i llavors, nosaltres ambiciosos ho som molt, eh?
Després ja creixerem, ja anirem. Diríeu que el Maresme és la comarca un mes en poden trobar o no? Fa molt difícil de dir. Sí que hi havia constància que es deia que era la lina de costa, però s'estan trobant a pobles d'interior també, inclús amb masies que estan al mig del Mont Negre. Això sí que es pot dir. Clar, aquest és un treball que o aconsegueu implicar a tot el país o difícilment podreu arribar a tot arreu, no? Per això que deies, que us arriba la informació que no sé quina masia de l'interior
Sí, si es vol, si algú claquia ara, seria l'implicació de l'administració central. És la veritat, algú que diu, ostres, que vostès per aquest projecte, són elements que no tenim documentats, caldria fer-ho, que no ho estan fent, impliquem més gent perquè això és molt gran, seria l'ideal. Aprofitant el tricentenari. De fet, haig de dir que l'idea, òbviament, neix l'any passat, l'estiu de l'any passat,
L'excusa és tricentenari, perquè estem en aquesta època, però sí que no està encara el tricentenari, perquè és impossible. No vol dir que arribar al 2015 no té cap interès, sí. Té un interès perquè és un patrimoni. Ens hem de centrar en el que és això, és un patrimoni que no està protegit.
Aleshores, una mica, clar, això se'n anirà, si tira endavant, se'n anirà molt més enllà del centenari. Això és com el dia que vam descobrir que en Púries hi havia restes romanes i encara estan allà amb el pinzellet. Podem dir que nosaltres som els del pinzellet i que anem porta a porta i segurament estarem jubilats i encara anirem amb el pinzellet. El pinzellet, no és broma, l'anècdota és que a vegades em toca trobar el pinzellet perquè hi ha nascuts que estan ple de pols
I fotogràficament, doncs, dona una brillant to que molesta molt i ja has de passar el pinzellet. David, Aitor, imagino que vosaltres avui en dia ja camineu i us fixeu només en els panys, no? Aneu buscant, no? Avisem a totes les àvies que no passin pels passos de desembre, perquè a vegades el David quan va conduint va amb el cap girat, no va conduint. No, però des del cotxe, bueno, clar, depèn de quin carrer sí, clar.
Però sí que ja anem pel carrer i els anem identificant. Com que aquest és un projecte que està viu, David Gastanyera i Torçampera, en tornarem a parlar sempre que tingueu novetats. I ja esteu creant algun mail o algun punt de trobada per tota aquesta informació que us està arribant? N'heu de saber que analitzar i gestionar, que això pot créixer molt. Sí, sí, sí. Bé, tenim la pàgina al Facebook i al Twitter, que és escut de pany.
i tothom que vulgui estar convidat a participar i a donar-nos tota la informació que recollim. Per tant, el que he dit de mail, això ja existeix, és a dir, Facebook, escuts de pany, aquí us poden fer arribar tot el material, que de fet ja ho estan fent, com comenteu al cas de les terres de l'Ebreu d'aquesta casa interior. I el correu electrònic també és escutdepany.com Mira que és fàcil, escutdepany.com
David, Aitor, moltíssimes gràcies avui per ser els estudis de Ràdio Arenys. Seguirem en contacte, eh? A vosaltres. Gràcies, Carlota. Gràcies, fins ara.
Ens apropem al punt de dos quarts de sis. De seguida tindrem temps per recuperar l'entrevista compartida a la cineasta Marc Coll. Però si voleu estar ben atents sempre a tot el que vivim des de la tarda, ja sabeu que estem ben actius a les xarxes socials. Ens podeu seguir a Twitter al perfil la barra baixa tarda, a facebook.com barra la tarda en xarxa i encara més perquè tenim una pàgina web on podeu recuperar tots els continguts emesos d'aquest programa. Quina és aquesta pàgina web? Més que senzilla.
Laxarxa.com barra la tarda. Repetim. Laxarxa.com barra la tarda. Petita pausa i aquí tornem.
La xarxa de comunicació local. Tens plans per aquest estiu? Abans de marxar, organitza una activitat solidària. Vagis on vagis. Siguis on siguis. Col·labora amb el Banc dels Aliments. Aquest estiu la fam no fa vacances.
El Cercle Virtuós, l'espai d'economia a la xarxa de comunicació local. El petit comerç català confia consolidar la tendència en la recuperació i continua com a primera empresa catalana en termes d'ocupació. Són dades de l'informe de comerç català que elabora la Confederació de Comerç de Catalunya. El secretari general de la Confederació, Miguel Ángel Fraile, destaca com es resitua el sector.
El comerç està com la situació general del país. Està en una situació de canvi, de convulsió. La crisi del consum i de confiança ha produït lògicament efectes sobre l'actitud comercial. La bombolla immobiliària també es va veure reflectida amb la bombolla comercial. I ara, després de 4 o 5 anys de recessió i crisi, el comerç s'ha resituat. Hem perdut molts llocs de treball, s'han tancat moltes botigues, però també hem expressat la nostra resistència i la nostra sostenibilitat.
Des de la Confederació de Comerç de Catalunya s'apunta a una propera recuperació en vendes. Dóna la sensació que el 2014, especialment el segon semestre, pot haver-hi una llejera recuperació de les vendes en general perquè la taxa d'atur i les dades de nivell de confiança estan millorant a nivell macro i esperem que arribi a nivell micro, a nivell de la butxaca dels consumidors.
Per ser competitiu, el petit comerç ha d'estaldir en tendències i formació. A municipis com Platja d'Aro, al Baix Empordà, professionals en gestió comercial assessoren els botiguers en l'atenció al client. Comerciants com Cati Garcia observen els resultats. Una de les sessions es tractava el no. Com fem servir els no en les converses diàries, quan ens relacionem amb els altres. Jo, per exemple, l'endemà, quan estava treballant, va venir una senyora i em va demanar revisió, em va demanar revisar-se la vista.
Clar, li vaig dir, no pot ser en aquest moment perquè està ocupat el gabinet, però tendeixes de seguida a fer servir el nou i en aquell moment vaig adonar que podien haver-ho fet servir. El petit comerç continua actualitzant-se davant els nous requeriments de consum i per a recuperar el client perdut pel descent del consum. És un reportatge fet amb el suport de Molins TV i de TV Costa Brava.
La realitat més propera. Els accents més diversos. Les històries més personals. La tarda amb Marina Romero.
L'entrevista compartida.
La nostra convidada de l'entrevista compartida d'avui va triomfar en el món del cinema amb només 28 anys. Porta el segell de la factoria SCAC i assegura que si pogués fer les pel·lícules a la postproducció, és a dir, sola, ella seria feliç. Li agrada apropar-se al públic amb honestedat i assegura que el cinema és una expressió cultural que ens ajuda a ser més dinàmics, a reflexionar i a representar-nos. Diu que si tot està meditat no passa res i per tant no hi ha màgia.
... ... ... ... ...
Marc Coll va néixer a Barcelona l'any 1981 i va estudiar al Liceu Francès. Als 18 anys va entrar a l'ESCAC, a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, on es va graduar en l'especialitat de direcció. Com a projecte a final de carrera va realitzar el curtmetratge L'última Polaroid, que va ser seleccionat en diferents festivals espanyols i internacionals. El cinema de Marc Coll se centra en les relacions humanes, en un retrat fidel a la vida de família o de parella, amb la voluntat de ser sincera amb l'espectador.
L'any 2009, amb la seva primera pel·lícula, Tres dies amb la família, va sorprendre el sector amb una joventut envejable. Va obtenir el Goya a la millor direcció novell, els Premis Gaudí a la millor pel·lícula i la millor direcció, i als festivals de Màlaga va rebre el Bizagna de plata a la millor direcció.
I encara va tenir temps per recollir la navaja de Buñuel a la pel·lícula Revelació de l'any. L'any 2013 va arribar la seva segona pel·lícula, que la confirmava com un dels nous talents de la cinematografia catalana. Ara mateix combina la feina de directora i guionista amb la de docent a l'escola que li va donar les ales per volar, l'ESCAC.
Marc Oll, com estàs? Bona tarda. Bona tarda. A ritme de combi ens has fet començar? Sí. Escolta'm, quins gustos musicals, eh? Bueno... Originals, no? Sí, més que res he triat cançons que... No sé, que em vinguessin d'algú a sentir aquesta tarda, potser.
Estàs molt enfeinada i necessites allò relaxar-te. Una mica de cúmbia, no? Aquesta és la cançó que acaba la meva segona pel·lícula. És la cançó dels crèdits i m'agrada molt. La més la vam trobar així una mica per casualitat al YouTube amb la muntadora i la vam trobar per l'escena final, que és una mica misteriosa, enganxava molt.
Què és això de que tu series més feliç fent la pel·lícula sola a la part de postproducció? No, bueno, això són coses que es diuen. Coses que es diuen, ara en parlarem. Però, no, té a veure, bueno, doncs que a la sala de postproducció tens el control absolut de tot el que fas, no? I en canvi, quan estàs rodant...
Sempre tens lloc pels imprevistos, per les coses que no pots controlar, l'atzar, i d'altra banda és veritat que són les coses que fan que la pel·lícula sigui bona, tota aquesta espècie de lloc de l'atzar i que passen coses al set i que t'has de ser flexible i que has de poder incorporar-les i que és el que fa segurament que una pel·lícula a vegades tingui vida.
Però també fa que un estigui nerviós, no? I en canvi, doncs, a post-por tot és molt tranquil, fas l'horari que vols, si vols treballar per la tarda, treballes per la tarda, fins la nit, i si en canvi et va millor treballar, no? Vull dir que... Tens més llibertat. Tens molta més llibertat i estàs més tranquil i no tens el càrrec un equip de 40 persones que t'estan demanant tot el dia coses, no?
Què tal ho portes, això de gestionar, per exemple, un equip de 40 persones? Ho porto bé perquè la gent s'autogestiona, evidentment, i perquè jo normalment treballo amb els meus amics, per tant, és més com un equip de... Un treball en equip, no? Exacte. D'aquests que fèiem ja a la universitat i que, per tant, ja hi estem acostumats, sí.
si escollim els bons, els que volem que treballin amb nosaltres. Sí, que a més són, ja et dic, la gent amb la que acabo anant a fer les cerveses, o anant al cine amb ells, o compartint llibres, o amb altres amics, experiències, viatges, també són aquesta gent. Per tant, dintre de tot, ens ho passem bé, rodant.
Hi ha una cosa que crec que ajuda molt a entendre com és Marcoll, i és que amb l'èxit de 3 dies amb la família, tu explicaves que vas haver de començar a construir un discurs per les entrevistes, perquè tenies la sensació que no tenies res a dir, en realitat. Sí. No, em vaig adonar que tota la feina de promo, que passa després de la pel·lícula, és algú que pel que no et formen, no? Evidentment a l'escola et formen per fer pel·lícules i per...
per acabar-les, per atalonar-les si vols, per fi inclús la mescla si vols, però ja un cop passat això, et trobes en tot un món que és nou, que et sorprèn, que et passa per sobre, també és veritat, perquè és molt intens.
I també te n'adones que és un... Jo ara normalment dic que és el moment de reescriure una última vegada la pel·lícula, no? Com sabeu, la pel·lícula s'escriu... Tothom es pensa que la pel·lícula s'escriu en un guió, no? Però després del guió i el rodatge es torna a escriure la pel·lícula perquè hi ha coses que canvien, hi ha actors que canvien el text, hi ha localitzacions que cauen, no? Era el que et deia. Després es torna a escriure la pel·lícula en muntatge, no? Hi ha escenes que no apareixen mai més, escenes que els dones la volta, personatges que es transformen en una altra cosa, etcètera.
I llavors, en teoria, hi ha tres reescriptures, diguéssim, escritures, però també la part de la promo, per mi és una última reescriptura, perquè pots parlar de la pel·lícula i acabar d'enfocar l'espectador cap a les coses que vols que vegi, no?, dins la pel·lícula. Per tant, tu quan arribes a l'entrevista encara pots fins i tot tornar a enfocar aquest espectador? Exacte, encara pots dir-li, no, aquesta pel·lícula va d'això i d'això, i llavors ja aniran al cine amb una...
disposat a veure la pel·lícula d'una manera. I és veritat que hi ha gent que fa molt bé això, eh? I forma part de vendre la pel·lícula i és veritat que no té res a veure, la gent ho sap, anar al cine a veure una pel·lícula que has sentit molt a parlar, perquè tens unes expectatives determinades, o anar al cine a veure una pel·lícula, que és el que jo intento, perquè m'agrada molt, del que no has sentit res a parlar-ho. Per tant, tu ets de les que et deixes descobrir.
És impossible. A partir del moment on hi ha una campanya de promoció, per exemple, a les grans pel·lícules, ja per com està feta la campanya, ja per com està dissenyat el pòster, tu ja pots començar a fer una sèrie d'apostes sobre el que serà la pel·lícula. Però dintre del que cal, prefereixo anar sense haver sentit a parlar. L'èxit et va agafar molt jove?
Bueno, l'èxit és un concepte relatiu, també. Home, amb 28 anys, tot el que va passar amb Teresies amb la família, si allò no va ser èxit, què és èxit avui en dia dins del cinema català? No, és èxit, és èxit. És èxit perquè, sobretot l'èxit que em va agafar molt jove va ser la possibilitat de fer la pel·lícula, no?
Això sí que per mi era algo inesperat. Un cop et fiques a la roda de fer la pel·lícula, tens la idea de fer la millor pel·lícula del món i a més no és com una cosa inesperada totalment. Tu veus la pel·lícula, penses que pot anar bé. També és veritat que a vegades hi ha pel·lícules bones que lamentablement no tenen la repurgació que haurien de tenir perquè no surten en el moment adequat, perquè no tenen la visibilitat que haurien de tenir, etc. Però això és veritat que a mi em va ser tot molt favorable i em va anar rodat.
però quan un fa una pel·lícula confia molt en el projecte que té i confia que surti, que s'estreni i que m'agradi, etc. Però sí que la sorpresa va ser el moment on em van dir... Va, hem trobat diners per fer aquesta pel·lícula teva i la farem. Gràcies a qui?
Gràcies a... una mica a tota la gent de l'escola de cine que està vinculada a la productora, no?, als Candor of Films, que em coneixien, que confiaven en que podia fer una cosa que estigués bé, no?, arrel de la meva feina a l'escola, del meu curt, l'última por heroït, al que parlàvem. Sí.
i una mica també de vegades de la sort que dèiem abans de sortir en el moment precís en el lloc adequat, que és quan una escola que té una trajectòria decideix just en aquell moment més o menys començar a fer llarmetratges, vull dir, i llavors demana guions als alumnes que acaben de sortir de l'escola, una deies era allò, era jo,
I llavors, evidentment, si hagués sortit deu anys més tard, potser m'hagués trobat amb més competència o inclús ara ja no em fan de pel·lis. Vull dir, era una mica... És veritat que vaig sortir com una mica en el moment precís. Revisant articles, hi ha qui parlava de tu com la nena prodigi.
Tu has llegit molt, jo veig, eh? Veig molts papers a damunt de la taula i, no sé, és evident que és exagerat, no? Perquè, a més, que 28 anys no és una nena, no? D'entrada. Hi ha gent que sorprèn. Ets molt jove, és molt jove. No ets tan jove, no?
No ho sé, penso que tens... Però suposo que avui dia la joventut com que s'allarga tant, no? Sí, però jo veig molta gent al meu voltant molt activa que fan coses increïbles i des de fa temps. Vull dir que és una època on també es fan coses i normalment es fan... Mira, l'altre dia vaig veure un documental sobre la Salanitza...
i tot l'origen del Primavera Sound i del Sónar, que són dos festivals immensos, i la gent que ho va muntar, quan va començar, tenien 20 anys. I ara tenen festivals per tot el món. Tenen festivals per tot el món i no t'arriben a reconèixer ni el que arriben a facturar de la milionada que deu ser. Però no ens desviem. Anem cap als estudis del Prat Ràdio, que ens espera Lluís Rodríguez. Lluís, endavant.
Bona tarda, doncs jo volia preguntar-te, ja que parlaves precisament dels teus companys de l'ESCAC, si té relació l'accés de la dona al setè art amb el fet que en aquests dos llarmetreges que has fet veiem moltes dones, i a més per sota dels 30 anys, en els títols dels crèdits.
Sí, té relació, o sigui, gràcies a les meves pel·lícules de cop la dona ha irrompit... No, si creus que és important, o sigui, com veus, si l'accés és complicat o no per una dona en el món del cinema, i si també per això, una mica, veiem també moltes, moltes dones a les seves pel·lícules. Sí, a veure, la meva experiència, evidentment, ha sigut molt... O sigui, jo no he pogut fer les meves pel·lícules molt jove, amb la qual cosa això significa que no he tingut cap tipus de barrera, no?, en aquest sentit, per ser dona...
Però sí que és veritat que quan veus els números, les estadístiques, la quantitat de dones que hi ha, generalment, en càrrecs importants dins de les pel·lícules i concretament directors, és molt baixa. Llavors et fa pensar i et fa preguntar-te per què és.
el cas és que jo a l'hora de triar el meu equip més aviat penso en gent de confiança que no pas que siguin o no dones, vull dir, és una casualitat el que passa és que sí que té a veure segurament amb que la gent més de confiança meva probablement
siguin dones majoritàriament i llavors em fa pensar que probablement els directors homes quan treballen i busquen tècnics de confiança probablement també busquin homes i segurament també això té a veure amb la dificultat de la dona accedir a càrrecs importants dins de l'equip del cine com en general suposo que la resta de professions o etcètera
Fins demà!
Jacques Brel, per què? Jacques Brel, perquè el vaig sentir fa poc i em vaig recordar molt d'una caset que teníem els meus pares al cotxe. Una caset, eh? Ara potser les noves generacions no saben ni què és, no ens estan entenent. Era una cosa, una cinta, no?
I era una caseta de cançons franceses i les teníem, hi havia diversos cantants, Moustaki, Brel, Barberà i nosaltres la cantàvem perquè a més jo i el meu germà parlàvem francès perquè havíem anat a l'escola francesa o anàvem a l'escola francesa en aquell moment i forma part de la meva infància diguéssim.
Tornem a les pel·lícules i potser que parlem una mica més de l'última de Tots volem el millor per ella, perquè si en la primera tu miraves una mica cap enrere, en aquesta última has volgut mirar cap endavant. Per què aquest canvi?
En realitat no és un canvi, no és una decisió conscient en aquest sentit, sinó que volíem parlar d'un personatge que està en un moment molt crític perquè ha patit un reset, diguéssim, i ha de tornar a començar de zero sense saber ben bé ni qui és, i ens va semblar més interessant i més conflictiu si situàvem aquest personatge més a prop de la quarantena que de la trentena o dels vint i pico, perquè...
Doncs perquè tens més coses a perdre, no? Diguéssim, tot el que has construït fins als 40 no és el mateix. Als 30 ara pràcticament també estàs començant. Als 40 en canvi ja pots tenir una mica més a l'esquena, a la motxilla.
Però sí que és veritat que ens permetia jugar o projectar-nos una mica en aquella edat i pensar què és el que no ens agradaria que ens passés o què és el que ens agradaria que ens passés i com intentar imaginar quins són i projectar-nos...
en els problemes dels 40. Tu ets molt intuïtiva i les teves pel·lícules sempre parteixen d'alguna cosa que et preocupa o que et colpeja. Què t'ha preocupat per fer aquesta última pel·lícula? Quin ha estat el motor per fer néixer aquest projecte? Són coses molt inconscients que tenen a veure amb la teva visió de la vida i amb les coses que t'agraden o que no t'agraden. Jo veig de vegades al cine una forma com d'assenyalar algunes coses que trobo curioses o que no m'agraden o que trobo...
absurdes dins del nostre quotidià i llavors tenir aquest personatge que de cop té aquesta mirada totalment naïf i molt més directa i molt més de pell sobre les coses em permetia donar una visió del món potser doncs això, més russant l'absurd que s'adapta a vegades a la sensació que pots tenir tu en segons quines situacions on les convencions són massa rígides o massa presents.
Ets més ordenada o més caòtica treballant? Ho dic perquè em sembla que no segueixes cap mètode particular, oi? Soc bastant... Soc en general, jo crec que soc ordenada en el meu cap. Soc caòtica en el mètode de treball, primer perquè treballo amb gent caòtica.
I jo m'adapto. I després perquè proves, perquè no hi ha un me, perquè la creativitat no s'ordena, diguéssim. Llavors vas al revés, has de deixar espai perquè flueixin les idees i llavors no es tracta d'aixecar-te a les 8 del matí i s'entrar-te davant de l'ordinador perquè segurament no funcionarà, no? I en canvi és millor...
Anar provant maneres diferents i veure una mica per on et porta la pel·lícula. Perquè a més cada pel·lícula és diferent i cada pel·lícula requereix uns mètodes diferents, segurament. Hi haurà pel·lícules que s'han de desenvolupar d'una manera i unes altres d'una altra. Però en el meu cap, fora de la feina, crec que soc bastant organitzada. Escolta'm, on s'acostuma a rebre premis o no? No, sempre és fantàstic.
Bona tarda. Hola, bona tarda a totes dues. Bé, pregunta obligada des de Lleida Mar, que suposa per tu ser una de les premiades de la Mostra de Cinema Latinoamèrica de Catalunya, amb el Premi Jordi Daude a la creativitat del cinema català.
Doncs suposa un honor increïble, a més, és l'únic premi que he rebut que no té a veure amb una feina concreta, sinó que té a veure ja directament amb la creativitat i amb mi, i em sembla com...
Què vas pensar quan t'ho van dir? Vaig pensar que era per matur, però també vaig una alegria enorme i molta gratitud, és el que sents, però sí que és veritat que vaig pensar, ostres, i sobretot després de consultar una mica els que havien rebut aquest premi, vaig pensar, evidentment no estic a l'alçada de les obres d'aquests senyors i senyores que l'han rebut abans que jo,
Però bé, que ja et dic, eh? Felicitat també, evidentment. Com és la Marcoll docent, professora? No ho sé. No ho sé, ho t'ho dic perquè com a professora normalment tens una visió molt clara de com són els alumnes. Sí. Molt més clara del que un pensava com a alumna, no?
quan un es pensa que està resguardat generalment dins del mogolló i que no et veuen i quan la primera vegada que et poses a dalt i comences a donar classes t'adones que es veu tot, absolutament tot, cadascú, el que fa, si mires el mòbil, si parles la mà del costat, si ets més així o més aixà es percep ràpidament en dues classes.
I, en canvi, passa exactament el contrari, també. Quan ets alumne, tens una percepció, evidentment, molt clara del que és el teu professor, perquè tens la teva opinió, i, com a professor, és molt difícil saber, de vegades, si estàs... Bé, com a mínim, a mi em costa, encara. És veritat que veus classes on estan més desconcentrats i classes on estan més atents o moments on...
on sembla que absorbeixen alguna cosa, però jo estic molt desorientada. Però sí que t'ensenya molt, oi? Ha fet tot una classe? Sí, sí, sí. Jo ho estic disfrutant molt, és una experiència, és un repte, és una feina apassionant per mi, penso. Admiro molt a la gent en general que...
que se dedica a la docència i que és mestre i que se dedica plenament, no com jo, que vaig un cop a la setmana, sinó que dedica tota la seva vida i penso que és una feina que et nutreix també com a persona, que és molt satisfactòria i molt intensa també, no?
Va, anem cap a Ràdio Vilafant. Ivan Llerpes, endavant. Hola, Marc, bona tarda. Nosaltres voldríem saber, dins de l'Escola Superior de Cinema, que, com hem comentat, va desentrar als 18 anys i ara que neig docent, podríem dir que tenim bona salut d'estudiants actualment? És a dir, podem estar tranquils que continuarem tinguent bons professionals?
Sí, sí, sí. Molt directe. Sí. No, evidentment, sí. Què vols dir? Que si hi hagi algun geni per allà, la gent m'ho pregunta, això. Sí, no. Però és que no hi ha... Bueno, la idea mateixa de geni és totalment...
errònia, no? Penso, gent amb sensibilitat i intel·ligència n'hi ha, evidentment, a totes les classes, a totes les especialitats, i amb feina i amb perseverança i amb passió seran molt bons, però no hi ha algun...
que diguis, quin talent, quina visió, no? Però veurem noves marcolls, veurem nous sergis, nous marsals, no?, amb la pel·lícula d'animals, sí, eh? Sí, sí, evidentment, bueno, jo penso que sí, perquè a més ara penso que el cine és molt assequible, en el sentit que tu pots fer una pel·lícula amb relativa facilitat, per tant, només que et juntes amb els teus col·legues i que posis ganes i un més de les teves...
del teu agost que no fas què fer, quan tens 20 anys, sortiran pel·lícules, evidentment, i et sorprendran, perquè... Sí, sí. Això ens ho deia l'altre dia la Isona Passola, que realment dibuixava un panorama poc esperançador, però deia, sobretot, els joves cineastes, el meu consell és que rodin, que rodin, que avui dia els mitjans s'han abaratit molt, les càmeres, el material, que rodin, perquè quan les coses puguin anar millor, quan puguin tenir l'oportunitat...
els arribi una mica aquesta oportunitat i ells estiguin més que preparats. La sensació seria aquesta cursa de fons d'anar fent, d'anar fent quan arribi el moment, com per exemple a tu et vas arribar, aquell moment que deies que la casualitat s'alinea i ja hi ets.
No, i que a més no fa falta... No és anar fent per estar preparat i per estudiar, que també, que també es tracta d'aprendre, sinó que a més tu pots fer una pel·lícula amb res i que s'ha resultat que sigui una pel·lícula meravellosa. Vull dir que la qualitat d'una pel·lícula no depèn dels mitjans que hi posen, ni tan sols...
diguéssim, el comercial que sigui, tampoc depèn de la... o sigui, no te ven només dels mitjans, realment. Per tant, tu pots fer una pel·lícula amb res i ensenyar-la a la persona adequada i que aquesta pel·lícula ja t'obri totes les portes del món. I aquelles persones que a les portes ni així s'obren? S'han de dedicar a una altra cosa?
No, el cine no és només una feina que serveixi per guanyar-te la vida, vull dir que encara que no... Ho fas perquè vols, perquè t'agrada, perquè disfrutes també i ningú s'ha de dedicar a res més del que... Vull dir, el cine el tens a mà i sempre pots dedicar-hi un temps, no? Però l'ideal seria no d'aprendre, no?, de fer pel·lícules...
A mi m'encantaria la idea de tenir una font d'ingressos més estable i que no depengui del cine. Sempre ha sigut el meu objectiu, perquè no vull haver de fer pel·lícules per diners. Està bé que les pel·lícules em donin per viure, però el que no m'agradaria és haver de fer un projecte perquè no tinc diners i no tinc manera d'ingressar diners. Llavors sempre estic intentant...
veure això. Per exemple, la docència per mi és una base que tinc que em permet ser més independent en aquest sentit, creativament, més lliure. Va, una de les últimes preguntes te la farà des de Ràdio Montblanc el Joan López. Joan, endavant. Hola, bona tarda, Mar, bona tarda, Maria. Quan ens hem intentat documentar des de Montblanc per fer una pregunta a la Marcoll, el primer que ens hem adonat és que no és massa amiga de les xarxes socials. No existeix ni a Facebook ni a Twitter. No. Per què? Per què?
Soc lenta amb aquestes coses, eh? Segurament acabaré tenint, eh? No és una cosa radical d'una cosa... Vaig trigar bastant a tenir telèfon, vaig trigar bastant a tenir mail en el seu moment. Desconfio una mica del Facebook, la veritat. Entenc que és útil per...
per estar connectat amb alguna gent, sobretot si viatges o si estàs fora del teu país, potser... Però desconfio una mica de la idea de perfil virtual, no? I em sento una mica com un objecte, no? Jo sóc això i molt limitador, no m'agrada massa la idea. Però escolta'm, per promocionar pel·lícules deu ser fabulós, no? Aquestes xarxes socials o no?
Sí, nosaltres vam fer un Facebook de la pel·lícula i vam fer un Twitter de la pel·lícula i la Nora va fer un Twitter i tal, jo... Tampoc vaig pensar en un Twitter, però jo no hi ha res que vulgui dir públicament, diguéssim. No, i ja pots parlar a través de les pel·lícules, per tant no et fa falta, no? A més, no, però si va haver-hi aquesta discussió, no et pensis que va ser fàcil, em deia, estàs a fer un Twitter i jo...
Faré un Twitter ni boja, no? Perquè... Bueno, per això, no? Perquè no tinc cap necessitat de dir-li a la gent absolutament res, més enllà de... A través de... Com ho deies, que ets una mica conservadora, no? En aquest sentit? Sí, sí, sí, soc... Ho he adonat, soc potser de la part de l'astre, no? De la societat que fa que abansi més a prop a poc a poc. Però jo el que dic és que...
Aquest lastre que som nosaltres els últims a incorporar-nos a les coses i que desconfiem una mica i no ho veiem clar, doncs a vegades permet que, mira, si s'ha de donar mitja volta, ja estem nosaltres, estarem a la vanquàrdia a l'altra banda. Escolta, Mar, i ara què?
Ara què? Doncs ara estic bastant tranquil·la, estic començant un parell de coses, escrivint. Quan tingui clar quina de les projectes que són incipients vull tirar endavant, o sigui, estic amb dues o tres coses, doncs ja moure per veure com ho faig. O no escrius?
Escric a casa meva, però jo normalment dic que escriure no és una feina només d'ordinador i escriure, sinó que tu sempre tens la pel·lícula al cap sobre la que estàs treballant i qualsevol cosa que et passi al carrer ho incorpores ràpidament a la pel·lícula. Vull dir que estàs fent feina una mica en un calaix del teu cervell tot el dia. És drona aquesta feina? No, és absolutament... és un plaer. Sí? Sí.
El gran repte serà aquesta tercera pel·lícula o no? O els grans reptes tu ja els has superat? Cada pel·lícula espero que sigui un gran repte. Cada pel·lícula, no? És que la tercera serà un repte increïble i ojalà... El repte sempre és seguir tenint l'oportunitat de rodar, no? Marc Coll, amb aquest talent només et podem desitjar que segueixis tenint sort i que sempre et vinguin aquestes oportunitats per fer el que t'agrada, per escriure i per rodar. Moltes gràcies. Gràcies per tot.
Fins demà!
En pocs minuts ja arribem al punt de les 6 de la tarda d'aquest dilluns. Si voleu recuperar qualsevol cosa que us heu perdut, sabeu que teniu una pàgina web a la vostra disposició. És la pàgina web de la tarda, la pàgina web d'aquest programa. I té la següent adreça, laxarxa.com barra la tarda. Recordeu també que estem ben actius a les xarxes socials, que ens trobareu a Twitter, al perfil la barra baixa tarda, i a facebook.com barra la tarda en xarxa.
La xarxa de comunicació local. La Petum de Berga. Una festa que s'ha de veure i viure. Tijous 19 de juny a les 9 de la nit des de la plaça de Sant Pere gaudeix en directe de la Petum completa. Una de les festes més autèntiques, participatives i reconegudes de tot Catalunya. Viu la festa dels sentits i els sentiments a la teva televisió local.
Avui una proposta de caire esportiu, The Family Run, la cursa que se celebrarà el diumenge 15 de juny a partir de les 9 del matí a la muntanya màgica de Montjuïc i en la que participaran junts mares, pares o familiars amb els més petits.
És un esdeveniment que té com a objectiu promocionar la pràctica esportiva amb família i que pares i joves comparteixin el moment més emotiu d'una cursa, arribar junts a la línia de meta, que cadascun gaudeixi de fer esport al costat dels que més estima, així com fomentar hàbits i valors com la diversió, l'amistat, el respecte i una vida saludable.
S'han buscat distàncies no massa exigents, perquè qualsevol família hi pugui participar, amb circuits plans pels infants i poc exigents pels adults. L'edat mínima per inscriure es va en funció dels nens i nenes i va dels 4 als 14 anys, creant 4 categories per sexe. A més, i com a novetat d'enguany, els joves amb discapacitat i els menors de 4 anys també podran córrer i gaudir de la cursa.
Ho faran en cotxet, que guiarà el pare o la mare, i la distància serà la mateixa que el jove sense discapacitat. I en el cas que hi hagués alguna dificultat, s'adaptarien a les necessitats de cada nen. La recollida dels dorsals es farà al Caixa Fòrum el dissabte 14 de juny de 10 del matí a 8 del vespre i coincidirà amb diverses activitats infantils que ofereix aquesta entitat pels més petits. En trobareu més informació al web de familyrun.com.
Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parla Albert Garcia. Circulació complicada a diversos punts de la xarxa viària a l'operació tornada del pont de la Segona Pasqua. Es preveu que tornin a l'àrea de Barcelona més de 510.000 vehicles. Controlant l'incendi que s'ha declarat a un quart de quatre de la tarda al barri del Sacà de Sant Pere de Lleida. En esports, l'entrenador del Barça, Luis Enrique, ha operat aquest matí d'apendicitis aguda a la mútua de Terrassa.
El nàstic de Tarragona rebrà el Llagostera i el Leanés a l'Hospitalet en els partits d'anada de la tercera i última ronda per la sense segona A. Els partits d'anada es disputaran el 15 de juny i els ha tornat el 22. Llagostera i l'Hospitalet seran els anfitrions. Situació complicada a diverses carreteres i autopistes en aquesta operació tornada del pont de la segona Pasqua. Les retencions principals es concentren a la Nacional 340 al Vendrell, al Baix Penedès. Servei Català de Trànsit, Sílvia de la Moabrà, tarda.
Bona tarda des del Servei Català de Trànsit, situació viària complicada en aquest retorn ja de la segona Pasqua. Hem de parlar d'un accident a la 2, a Cervera, que ha obligat allà un carrer en l'encentit Barcelona. També hi ha una varia d'un vehicle a la Nacional 240 Montblanc, en aquest cas a Tarragona s'està fent pas alternatiu. I, a banda de tot això, hem de dir que a la demarcació de Barcelona hi ha problemes a l'AP7, a Barberà en sentit a sud, en concret un parell de quilòmetres. També hi ha problemes
A l'AV-20, a la ronda de dalt, on hi ha hagut un accident, i en el cas de l'AV-30, el lateral de la T7 a Cerdanyola cap a la C58. També retencions a la C17 a Granollers cap a Barcelona. En el cas de Tarragona, la retenció més important de la tarda, de moment, la tenim localitzada amb 15 quilòmetres entre Bellveí i el Vendrell. En sentit Barcelona, també punts a l'antitud en aquesta nacional, 340.
a la zona de Tarragona. La resta de vies del moment, tranquil·litat. Bona tarda. També hi ha diferents afectacions a Rodalia-Renfa. Els trens de la línia R16, que han sortit de Tortosa a les 15.33, amb final a l'estació de França de Barcelona, circulen amb mitja hora de retard derivada d'una incidència a les instal·lacions. A la R3, R4 i R1 pot haver-hi afectacions que superin els 30 minuts per una incidència que afecta el subministrament elèctric.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santibila, creu que el grup de Ciu a Madrid ha de tenir un lideratge fort i que vagi en sintonia amb el procés sobiranista. Vila considera lògic que Josep Antoni, Durant i Lleida es plantegi plegar i recorda que ja fa molts anys que es manté a la primera línia política.
és un aliat i un instrument necessari als diversos grups parlamentaris a Madrid. Ens convé molt que tinguem lideratges forts i, lògicament, perfectament alineats amb el projecte polític que lidera el president Mas. I aquest ha de ser l'argument rector a l'hora de decidir el nivell de complicitat que tenim.
L'incendi que s'ha declarat a primera hora de la tarda al barri del Sacà de Sant Pere de Lleida ja està controlat. Els bombers han donat el foc per controlat a les 5. El foc ha afectat una zona de camps de Conreu i ha cremat una superfície de dues hectàrees.
Tres hospitals de la demarcació de Tarragona incorporen una nova tècnica que millora el tractament del càncer de pulmó. Es tracta de l'Hospital Sant Joan de Reus, el Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa. Els tres centres han posat en marxa l'ecobrunscòpia, una tècnica que completa el diagnòstic del càncer de pulmó i permet explorar els bronquis i els ganglis com si es tractés d'una ecografia.
Els centres han constituït una xarxa assistencial per atendre els pacients de tota la demarcació i ja han atès els primers 39 casos. Els resultats definitius de la majoria de casos estan disponibles en un màxim de 8 dies. A més, els pacients s'estalvien al tracet dels centres hospitalaris de Barcelona. I ara la previsió del temps per les pròximes hores. Servei Meteorològic de Catalunya, Dolors Ballar. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Avui hem tingut una jornada amb més núvols, núvols més abundants durant el matí. De mica en mica aquesta tarda s'han anat trencant, però tot i així encara s'han mantingut força presents. Fins i tot en algun punt han arribat a deixar alguna gotellada. En conjunt, però, esperem que vagin a menys de cara a les properes hores.
i amb temperatures que avui de nou s'han enfilat a la majoria de sectors en aquells indrets on els núvols s'han mantingut més compactes, com és l'àrea del Pirineu i Prepirineu, on les temperatures han quedat una miqueta més baixes. De cara a demà es mantindrà el temps tranquil. Esperem que sigui en conjunt predominantment assolellat arreu del territori, amb alguns intervals de núvols alts i prims a l'oest del país, sobretot al terçut del territori. A la terra també podrà créixer alguna nubolada a l'àrea del Pirineu, que podrà descarregar algun ruixat de caràcter molt local.
al sector occidental. Com dèiem, les temperatures esperem que siguin una mica més baixes tant a primera hora de la jornada com també al centre del dia, però en general l'ambient serà calorós arreu del territori. Pel que fa al vent, esperem que al centre del dia bufi de component est i de component sud fluix en cops moderats. Això és tot de moment des del Servei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa
La tarda, en Marina Romero.
Com esteu? Molt bona tarda. Si sou dels qui avui esteu gaudint d'una jornada festiva, aprofiteu-la bé. Avui és dilluns 9 de juny, Pasqua, Granada o Segona Pasqua. I és per aquesta raó que avui és dia festiu en alguns municipis de Catalunya. I aquest també és el motiu pel qual avui la tarda és especial. Estem recuperant alguns moments destacats d'aquest programa. Així que us convidem a seguir escoltant-nos a través d'alguna de les emissores que fan possible aquest projecte radiofònic cada dia.
El que farem ara mateix és rescoltar la gravació que va poder fer l'Alba Martínez de Ràdio Sant Hilari amb un dels personatges televisius més de moda a casa nostra en l'actualitat. Ens referim a Quim Masferrer. També us explicarem una història rosa i dolça des de Ràdio Castellà, perquè d'allà, de Castellà del Vallès, és el creador del famós pastisset comercialitzat per la firma Bimbo, la Pantera Rosa. I acabarem la tarda amb música, amb bona gent.
que arriben del Penedès, són els ponys Sant Esprit. Tot això és el que passarà des d'ara i fins al punt de les 7, aquí, a la vostra ràdio.
Quan són les 6 i 7 minuts, marxem cap a la selva, cap a Arbúcies, per reivindicar l'orgull de ser de poble. Ho fem de la mà del foraster de Catalunya. Sí, sí, en Quim Masferrer, que avui ens descobreix els racons del seu poble, tot passejant amb la nostra companya de Ràdio Sant Hilari, Alba Martínez.
Avui, en Quim Masferrer deixa de ser el foraster per convertir-se en l'anfitrió. Ens trobem al seu poble, Arbúcies, i abans de començar el passeig, ja té molt clar a on ens dirigim. On em portes? Mira, estem a Arbúcies, segueix-me. Tu te'n refies de mi o no? I tant. Sí? És a dir, no et portaré en cap lloc de mala perdició. O sigui, estem al poble d'Arbúcies i ara mateix estem baixant al carrer Magnes i anem al carrer Sorrall. I ara passarem per sobre la riera d'Arbúcies, que és un dels llocs
Per mi, més pintores de tot el poble. A mi m'agraden molt els pobles que hi passen un riu pel mig. Mira, escolta això. Aquí tenim un saltant d'aigua i ara que ve l'estiu... Escolta'm, això és extraordinari. És com sentir el so del mar, que diuen que relaxa.
Doncs sentir el so d'una riera, els que no tenim mar, jo crec que també ens relaxa. Per això tinc un guia, com jo, perquè tu ets forastera avui, no? Exacte, avui jo soc la forastera i tu ets el vilatà que ens descobriràs aquest paratge, eh? Estem a punt d'arribar al carrer del Sorrall, que és un dels carrers mítics del poble, perquè és un carrer d'aquests de tota la vida, del centre d'Argúcies. No et porto a veure un paisatge, no, només et vull ensenyar una cosa, és una font.
una bomba d'aigua. Però resulta que és la font del bon humor. I aquesta és una aigua que, si estàs de mal humor, vens aquí, beus aigua, i el mal humor es converteix en bon humor. I, per tant, el foraster és un programa de bon rotllo, de bon humor, i el bon humor és molt important. Per tant, t'he portat a la font del bon humor. Tot foraster o forastera que ve busques ha de veure de l'aigua la font del bon humor. Hola, adéu. Acaba de passar una veïna. L'havia de saludar. Adéu, vagi bé.
Josep, vostè sempre ha begut aigua de la fonda del Bon Humor. I tant. I quants anys té? 97. 97 anys. Mira, escolta'm, ja ho veus. 97 anys bevent de l'aigua de la fonda del Bon Humor. I mira com està. I escolti'm, aquesta de la fonda del Bon Humor, vostè té bon humor? Marc, jo no tinc de viure així. Toma.
O sigui, 97 anys i amb aquest bon humor. Per què? Gràcies a l'aiga de la font del bon humor. I en aquest paratge amb gran significat per en Quim, i mentre saluda i conversa amb tots els veïns que passen pel carrer Sorrall, m'explica la seva estreta relació amb Arbúcies. Tot i ser de Sant Feliu de Buixalleu, ho dèiem, tens molta relació amb Arbúcies. Com comença aquest vincle amb aquest poble?
Sant Florio de Buixalleu està aquí només 10 quilòmetres, és un poble molt petit, que té 700 habitants, i a Sant Florio de Buixalleu no hi ha... abans, quan jo era petit, no hi havia ni escola, ni metge, ni res. Per tant, havies de venir a Arbúcies. Jo vaig estudiar aquí, 200 metres d'aquí, a l'escola Doctor Carulla, que hi vaig estudiar.
I per tant el meu vincle va ser aquest, és a dir, a l'escola d'Arbúcies quan era petit, quan havies d'anar al metge venies a Arbúcies i jo que jugava a futbol i m'agradava molt el futbol, jugava amb l'Arbúcies. Per tant, Arbúcies és el meu segon poble, però és que gairebé és el primer, com aquell qui diu, no fa molts anys que visc aquí. Director de teatre, guionista, presentador de televisió i ara el Foraster de Catalunya per excel·lència. Tens temps de tot?
Home, doncs, la veritat és que tinc molta feina ara, perquè el foraster n'està portant molta, i perquè també estic fent la gira de l'espectacle a temps, i, a veure, és com tot, tens pics de feina, hi ha vegades que tens menys feina i que dius, ostres, ara me'n faltaria més, i quan en tens molta diries, ostres, ara em una miqueta menys. Això és inherent a l'espècie humana, sempre ens queixem.
I ara et queixes perquè tens molta feina i no ho hauria de fer, perquè de la manera que estan les coses avui en dia, tenir molta feina i més a més del que t'agrada, que és el meu cas, és un autèntic luxe.
Clar, podríem dir que et trobes en un moment molt dolç de la teva carrera professional, eh? T'esperaves aquest èxit amb El Foraster? No sé, jo tinc una mania, o una manera de fer, no sé què és, que és que quan prepares una cosa, sigui el que sigui, teatre, televisió, un programa de ràdio, un llibre, el que sigui, sempre ho faig amb la intenció o amb les ganes que allò serà un èxit absolut. No sé, ho he fet sempre. És a dir, una obra de teatre, el que sigui. Quan tinc la primera idea dic, oh, això serà molt bo...
A mi personalment m'ajuda, m'ajuda a dir allò que tinc entre mans serà molt interessant i funcionarà molt bé. Després passa el que passa, pot ser que vagi bé o que no vagi bé. Doncs quan preparàvem el Forester dèiem, hòstia, això estarà molt bé, serà molt interessant. I la veritat és que això ens ajuda a preparar-ho, però jo crec que en el cas del Forester portàvem un parell o tres de programes gravats, per tant encara no estàvem en emissió, i teníem la sensació que l'estàvem fent grossa.
I bé, de moment la primera temporada va anar molt bé, Déu, passa un altre veí. És que això passa als pobles, has de saludar-te amb la gent. Això vas a Barcelona i ningú se saluda, i aquí n'hi saludem tot. I això és un costum molt sana, saludar i dir bon dia a la gent, carai.
Exactament, el programa pretén reivindicar la particularitat i l'essència familiar dels pobles que no superen els mil habitants. Creus que li falta protagonisme al món local, és a dir, al dia a dia de la nostra gent, els petits moments, els petits detalls? Mira, jo soc un poble petit, abans t'ho comentava, i a vegades...
Sortim a la televisió quan em passen desgràcies. Doncs que la notícia sigui que en aquell poble no hi ha hagut cap desgràcia, sinó que hi ha algú que ha anat allà i parla amb la seva gent. I la seva gent ens emociona, ens sorprèn, riem... Això és extraordinari. Per tant, el foraster pretenia una miqueta això, enaltir la vida de poble i d'acosta't als pobles, no perquè s'hi menja bé, no perquè tenen un paisatge, que també, si vols, o perquè tenen una església romànica sensacional, també, però acosta't i per la seva gent.
De fet, aquí a la comarca de la Selva has estat a Oso, ho veurem aquesta segona temporada. Com ho has viscut? Oh, bé, molt bé. A més a Oso, que està molt a propet d'aquí, que jo hi havia anat molt sovint, perquè jo ara faig de foraster amb càmeres, però de foraster ho he fet tota la vida. A mi m'encanta agafar la moto o el cotxe, tinc dos dies de festa, anar-me'n a un poble petit, arribar allà, parlar amb la seva gent...
allotjar-me a l'hostal si és que hi és, o la pensió, o el que sigui, i a partir d'aquí començar a fer amics i començar a entremar una xarxa de relacions amb aquell poble. Tot és una xarxa, estem tots connectats, encara que ens sembli que no, estic segur que tu i jo, si anéssim tirant enrere, trobaríem algun vincle.
Jo he estat als Montells, per exemple, i resulta que als Montells vaig entrevistar un heavy, en Borín Rojo, que resulta que un dels seus millors amics és un altre heavy que jo havia entrevistat a Espolla. És a dir, els Montells segurament és el poble més al sud que he fet, no, segurament no, és el poble més sureny que he fet,
I el que fem més al nord és Espolla. Per tant, entre els dos pobles de menys de 1.000 habitants, poca broma, hi ha dos heavies. Trobar heavies avui en dia és molt complicat. Ja et diré jo que els podríem comptar amb els dits de la mà. Doncs resulta que dos heavies de Catalunya...
Un, els Montells, l'altre, les Polles, són molt amics, jo els he entrevistat a tots dos. Tot està connectat. Estem connectats. Tot és xarxa, tot. I de vincles d'aquests n'hem trobat moltíssim. Quan això passa, doncs tens aquesta sensació de domini, no?, del territori, que som... Però aquestes connexions també estic segur que les trobem a nivell mundial. És a dir, perquè som persones. I jo crec que els temes que toca el foraster...
que algú que tu entrevistes en el foraster t'expliqui la mort del seu home és un tema universal, no és un tema català. No, això interessa Sud-amèrica, interessa Indonèsia, perquè som humans i tots tenim les mateixes necessitats i tots tenim les mateixes coses. I a Oso, en definitiva, li tinc un apreci perquè és el poble més a prop que he fet del foraster, no tinc res, mitja horeta d'aquí a Arbúcies,
perquè és de la comarca de la Selva, però és que, en definitiva, a Ozó he rebut el mateix que he rebut als Montells, Pere Mola, Salardú, Balianes, Alces, a tots els pobles on he estat, que és un poble encantat que per allà hi passi el foraster i que, en definitiva, jo el que rebo és l'orgull de ser de poble, que és una cosa que és molt interessant. Som els d'Ozó, això, hòstia...
Això passa molt, eh?, en els pobles. Molt, molt. És una cosa molt... un sentiment de nosaltres molt xulo. I és, en definitiva, el que pot passar a nivell de país, no? Sentiment de país. Doncs en un poble, que en definitiva, doncs un poble no és res més que un país petit, es nota això. I és una cosa que a mi m'agrada molt, l'orgull de ser d'aquell poble.
Tornem a parlar d'aquest municipi d'Arbúcies, que avui em descobreixes. Què t'aporta, Arbúcies, com a poble? Bé, Arbúcies, per una cosa tan senzilla com que és el poble que jo he crescut. I tinc aquest possessiu, és el meu poble. I això també m'ho he trobat molt jo fent de foraster. És a dir, oi que el meu poble és el més maco que has anat, diuen això.
Un poble com aquest tan maco segurament no ho havies vist enlloc, saps? Senzillament perquè és el seu, no? Doncs a mi em passa això. Aquí hi he crescut, hi he jugat a futbol, hi he estudiat, aquí hi tinc amics, i no és que sigui ni més ni menys maco que qualsevol altre, ni que tingui més atributs que qualsevol altre poble, senzillament pel fet de ser el meu ja fa que sigui especial, no? I llavors per això aquí a Arbúcies m'hi sento, perquè és casa meva, com a casa.
En Quim té molt clar que en aquesta professió tot són temporades. On et trobarem? Quins són els projectes de futur que tens? De moment, seguir treballant amb aquest projecte apassionant, perquè és apassionant que és el Foraster, seguir fent gira de l'espectacle Temps, que si tot va bé aquesta tardor farem temporada a Barcelona, al Teatre Barts, al setembre, i seguint treballant a la ràdio, amb la Xantal Llavina, el directe 4.0 a les tardes,
I aquests són els projectes. Hem fet el Dietari del Foraster, que per mi ha estat molt interessant. Hem treballat amb en Ramon Pardina, guionista del programa, un llibre en el qual...
Moltes de les coses que tu m'has preguntat avui i que no es veuen en els capítols estan plasmades en aquest llibre i per tant és un complement a aquest projecte que és el Foraster. I ja està, Déu-n'hi-do, molta feina, moments que en tens menys i gaudir del moment aquest i que a la gent sembla que li està agradant el que el Foraster li ensenya per la televisió. Quim Massarret, gràcies per deixar-nos descobrir avui el teu poble i una mica deixar-nos descobrir-te a tu. Gràcies.
Molt bé, escolta'm, no pots marxar fins a tornar a veure de la font del bon humor. Així és... Vine, vine, vine. Vine, vine. Prec la bomba. Vale, vale. Vinga, va.
Segur que molts de vosaltres l'heu tastat alguna vegada. Ens referim al pastisset Pantera Rosa, que l'empresa Bimbo va començar a comercialitzar a finals dels anys 60. Doncs l'artífax de la creació d'aquest peculiar pastisset és l'enginyer castellarenc Josep Pujol. Avui el sabies que el nostre company Jordi Rius, de Ràdio Castellà, ens explica com es va arribar a crear aquest dolç.
La pantera rossa, aquell pastisset de color rosa, vesperon, té relació amb castellà. El castellarenc Josep Pujol, que va treballar a la posada en marxa d'algunes plantes d'avecrem a Sud-amèrica, va fitxar per Bimbo el 1967. Químic especialista en alimentació, va entrar a la fàbrica com a superintendent a la fàbrica de granollers i després es va convertir en enginyer de panificació gràcies a la pròpia inversió que feia l'empresa.
Va estar escrit a l'àrea de recerca i desenvolupament de la planta i tenia com a missió presentar 3 nous productes cada mes. Es va establir que cada mes tenia que presentar 3 productes a una reunió que hi havia entre ventes, marketing, ventes, compres i investidura. Així van sortir en el mercat més de 100, en 30 anys. Jo vaig treballar 20 o 30 anys.
Una d'aquestes reunions va propiciar el naixement de la Pantera Rossa. A Pujol li calia anar a la reunió amb alguna cosa autènticament nova. I en un moment determinat es va donar la possibilitat de que ja en vaig fer un que es va dir Telebimbo, que era una espècie de bucanero, maniant de xocolata amb uns granillos de color. I només tenia aquest sol, que ja tinc la reunió, només en tinc aquest, he de fer un de ben, a veure, que sigui ben bèstia, per fer ressaltar el que jo volia.
Tenia ja cobertura blanca de Nestle, eh? Vaig agafar 6 bucaneros, vaig agafar cobertura blanca i la vaig tenir d'un colorant que vaig trobar per dalt, que n'hi vaig mirar quin era. Un colorant vermell, a veure, vermell, a veure, sí, agafa. I em vaig menjar 6. Van sortir 6 bucaneros de color de rosa. Els vaig embolicar, però 6 mal fotuts, eh? I dic, té, ens presentem allò amb el cap de Marc, que era un navarro. I dic, té, aquí el tens.
no diràs que no faig productes nous. I si sé que diu, home, i ara és hora que a la teva vida fotis el producte que jo necessito. La coincidència va fer que Bimbo acabés de comprar els drets de la sèrie La Pantera Rossa, que en aquells moments causava furor a la televisió, i Pujol va aportar el pastisset. El primer problema, però, va sorgir amb trobar el clorant adequat.
Aquell producte es va representar d'aquell color, perquè la primera cosa que em vaig trobar és, d'un colorant que sigui soluble amb grassa, de color vermell, i no n'hi ha cap.
Dic això, home, tots els somatges de bola que estan d'allò. Jo aquest, i ho està prohibit posar al dintre, perquè és cancerífer en mal grau. Només pot anar fora. Bueno, aquí van començar els problemes, eh? No n'hi ha cap. Després de donar-hi voltes i més voltes i fer moltíssimes proves per obtenir el clor desitjat i que es mantingués, Pujol va trobar la solució interactuant amb el sucre. Què passava? Que no em sortia la pantera rosa. Podria ser 500 quilos de mostres.
Ja em començava a desesperar. La pantera rosa és una cobertura. Què és una cobertura? Una cobertura és una suspensió. Jo feia una anàlisi així, mental. Si és una suspensió, si jo colorejo el suspens, tindré el sucre suspès amb mantega. Jo colorejaria el sucre, i el sucre ho porta humitat.
El colorant és soluble amb aigua. Ja en tens que vaig a cap a la fàbrica, a la planta, poso el sucre dintre la refinadora i foto dos litros d'aigua i el colorant, barrejo una mica, ui, que veuran que maco que és. Acabo perfecte i ja està. Només barrejant primer el sucre i el colorant, sense el greix, s'ha de estar soluble.
Però una vegada ja estava comercialitzat el producte, va aparèixer el segon problema. La cobertura rosa era sensible a la llum i, per tant, calia canviar en bolcall. Es va haver de canviar l'envoltura de seguida. Quan els primers va posar l'envoltura transparent, que avui ni se'ls tornaven blancs, desapareixien. Les va fer opacas. Si t'hi fixes, la mateixa rosa porta la cobertura opaca.
L'èxit del pastisset va ser total i amb el temps va ser el preferit pels infants, col·locant-se en el segon lloc de vendes de tot el grup a nivell mundial. La Pantera Rossa es feia a raó de 30.000 per hora. I normalment hi havia un turno i mig o dos turnos que feien el mateix. I a Madrid també hi havia el mateix. S'han fotut...
I va haver la sort que en aquells moments hi havia també, dintre en promoció, uns àlbums molt bons de Bimbo. Eren àlbums educatius molt bons, que tot això col·laborava. Jo havia vist mal d'acord com algun nano agafava un boni, el pelava, t'agafava el promoït i anava el fruit. I així va ser aquesta petita història de l'èxit de la pastisseria industrial contemporània. Però per Pujol, actualment jubilat però que encara manté contactes amb l'empresa, una de les seves millors fites és tenir a Bimbo un dels seus fills treballant-hi.
Avui volem posar l'accent en la cocapital del Vallès Occidental, un important ús de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarrils, seu d'un bisbat i de diverses escoles universitàries, un dels principals focus de la revolució industrial catalana i el primer lloc on es va jugar bàsquet en tot l'estat espanyol. Avui parlem de Terrassa.
Amb una població de més de 200.000 habitants, Terrassa comparteix cocapitalitat del Vallès Occidental amb Sabadell i els seus habitants són coneguts com a terrassencs i terrassenques. Aleshores, per què molts els coneixen com a agarencs?
Tot es remunta a l'època dels romans, que van fundar la ciutat al costat de l'antic poblat ibèric de Gosa, vora del torrent de Vallparadís, i li van posar el nom d'Ègara. Sí, sí, ho hem dit bé, eh? I és que sembla que el mot romani que es pronunciava esgrúixol, tot i que popularment ara es parla d'Ègara.
Segons l'historiador local Salvador Cardús, el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium Castellum, castell de terra. Aquest nom surt citat en un document del 844 de l'acord trencat de Carles alcalde, on se n'esmenta un altre de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes. A partir del segle X s'utilitza la forma terràquia que es catalanitza com a Terrassa i Terrassa.
Terrassa, mala raça, Sabadell, mala pell. Tot i que els terrassencs no tenen mal nom conegut, la seva enamistat amb l'altra capital ballesana és més que històrica i és que per entendre aquesta rivalitat cal remuntar-se fins al segle XIV. La nit de Nadal de l'any 1350, l'abaternau Ramon de Viure de Sant Cugat va ser assassinat dins l'església del monestir. El papa, que llavors estava a Vinyó, va proclamar una sentència d'excomunió deixant escrit. Gens terràquie et Sabadelli, gens inimica d'ell.
que ve a dir que la gent de Terrassa i de Sabadell és en amiga de Déu i és que es culpava com a criminals a Berenguer de Saltells i la seva banda de malfactors, gent de les dues viles. El poble, que no sabia llatí, va afegir el rodolí. Ara bé, hi ha una altra versió d'aquesta dita que explica Salvador Cardús, que diu que el refrany complet és... A Terrassa, mala raça, la meitat en són jueus. Es veu que a l'edat mitjana hi havia una comunitat jueva relativament important que es dedicava al comerç. I d'aquí la brometa popular...
I l'enamistat entre Terrassa i Sabadell no acaba aquí. I és que en època dels nostres avis hi havia una cançó que deia més o menys això. Carrascal, Carrascal, que bonita serenata. Les motxatges de Terrassa no saben fregar un plató, però les de Sabadell frieguen un o i rompen quatre.
Sigui com sigui, terrassencs, terrassenques, agerencs i agerenques poden lluir de ser uns bons minyons i de tenir una de les colles castelleres més consolidades de Catalunya, de tenir un gran patrimoni modernista, de ser la seu d'un important festival de jazz i, com no, de no tenir un, sinó dos gentilicis. Els accents més diversos, la realitat més propera. La tarda, amb Marina Romero.
La xarxa de comunicació local. L'última troballa de Jordi Llavina. El Consenento avui és un dels llibres de la temporada, una novel·la. De fet, una novel·la que ve de l'èxit de la novel·la anterior, de la primera novel·la que va publicar Marta Rojals. En aquell cas es titulava Primavera, Estiu, etcètera. La d'Ara, publicada per l'editorial La Magrana, es titula L'Altre.
Què és l'altre? L'altre és una crònica, podríem dir-ne despietada sobre el món actual, a partir d'una parella de personatges, en Nel i l'Anna, ells són parella en la vida real de la novel·la, que estan exposats a tots els impactes i a tot el...
la incertesa del món actual. Ella treballa com a dissenyora, bé que és llicenciada en Físiques, ell treballava en un diari però queda sense feina i tot això condiciona enormement la seva relació de parella i la seva relació amb el món. Hi ha un moment en què l'Anna
que de fet està intentant quedar embarassada d'en Nel, té una relació amb un noi força més jove. I tot plegat és un viatge també al passat, sobretot de l'Anna, que és el gran personatge d'aquesta novel·la, que ens ajuda a explicar una mica d'on vénen aquells nervis, d'on ve aquella construcció sobre fonaments tan poc sòlids. Bon llibre de Marta Rojals, en alguns casos jo hi objectaria pàgines excessivament fosques, potser, però em sembla un dels llibres sòlids d'aquesta temporada.
L'altra, Marta Rojals, Edicions La Magrana. L'última troballa de Jordi Llevina. Cada setmana al Cultura i a la teva televisió local. El secret de les paraules amb Sara Barrera.
Si volem mantenir una estança il·luminada sense fer servir ni llums elèctrics ni el telèfon mòbil, necessitarem segurament candeles o espelmes. Les espelmes estan formades per unes metges envoltades d'una substància que es consumeix lentament amb la flama. Aquesta substància pot ser la cera, provinent de les abelles, la glicerina o l'esperma de balena, una pasta extreta del crani i el dors de les balenes i anomenada així perquè té una viscositat semblant al semen.
Segons l'etimòleg Joan Cormines, el fet que al final del segle XIX moltes candeles hagin estat elaborades amb esperma ha estat la causa que s'anomenessin espelmes amb aquest petit canvi de consonants.
Es diu que la tradició de bufar espelmes quan celebrem un aniversari prové de l'època romana. Segons sembla, a Grècia hi havia el costum d'oferir dolços rodons a Artemisa, la deessa de la Lluna, en els quals es col·locaven espelmes, que els adeptes bufaven perquè el fum ascendís fins a la deessa i així arribessin les seves pregàries i peticions.
La tarda. En Marina Romero.
Són dels quarts de set i aquí a la tarda arriba ja el moment de gaudir de la bona música, de la música que es fa a casa nostra. I avui ens fixem en un grup que ve directament de l'Alpenadès, tot i tenint un francès, Maria Cusó. Bona tarda. Molt bona tarda. No us deixeu enganyar per aquest nom, perquè avui ens visiten uns vilàfranquins que han fet del pop folk la seva bandera a través d'unes composicions demarcades arreu els folk i una sonoritat, diuen, acústica. Prenen el nom d'una població de la regió de llengua del Grusselló i atenció al que us explicaré ara, que és verídic,
El 1951, aquesta població va patir una sèrie d'episodis al·lucinogens. Doncs molt bé, ells han agafat aquest nom, se l'han posat per bandera i són Ponsen Esprit. Arriben avui a la tarda disposats, com a mínim, a amolar aquell moment històric amb uns dolços vòmits que sonen així. I don't grumble for anything.
Pons en Esprit neix l'estiu de l'any 2011, quan Xavi Carreras, exmembre del grup Ether, es queda sense feina i comença a escriure cançons amb l'excusa de practicar anglès. Però la cosa va creixent i comença a compondre i gravar, i es posa en contacte
amb Miquel Higuera, guitarrista de Mossaranya. El 2012 s'incorporen al projecte Dos músics més amb una dilatada carrera en formacions de jazz i flamenc, Xavi Carbó i Marc Laguna, amb els quals es consolida la formació sota el nom Pons en Espírit i graven el seu primer EP durant el 2013 en un estudi improvisat en un pis de Vilafranca del Penedès amb l'ajuda d'Ignasi Canals.
Masteritzat als estudis Yves Rossell Mastering, que ha treballat amb artistes com Anímic, Pau Ellbé, La iaia, El petit de Caleril o Manel, Sweet Pucs, Beu la llum a finals del 2013. Es tracta d'un EP de sis cançons que naveguen entre el pop i el folk nord-americà amb influències de jazz i rock. Un treball proper i sense artificis. It's warning me that she hasn't fallen, but name is nobody here.
Són uns quants, dèiem, i avui els tenim aquí. Xavi Carreras, bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda. Miguel Liguera, què tal? Hola, bona tarda. Xavi Carbó, et tenim més lluny a tu? Bona tarda. Aquí, aquí el tenim. Ara el confunia amb l'Andreu Press, esclar. Hola, Andreu. Bona tarda. Com esteu?
Bé, molt bé, molt content d'estar aquí aquesta tarda amb vosaltres. Nosaltres acabem de fer referència al títol d'un disc que no ens hem equivocat, no hi ha hagut una mala traducció. Em podeu explicar per què aquest nom?
Bé, volíem agafar una miqueta aquesta bipolaritat que tenen les cançons amb les lletres, perquè sempre comentàvem això, que les cançons són així com molt dolces, molt tendres, molt...
Molt maques i les lletres són una miqueta més dures, una miqueta més fosques, una miqueta més críptiques, no? Llavors d'aquí aquesta bipolaritat dels dolços vòmits, no? O sigui, són coses que surten de dintre i que són una mica àcides però que alhora també tenen aquest punt dolç, aquest punt maco. Ha agradat o no aquest nom fins ara? Si ha agradat? Sí.
quan heu dit el nostre primer àlbum es diu així. Què? No hem tingut gaire els comentaris al respecte. La gent no sap massa anglès, pot ser? Potser és això. És una d'espantatges a vegades. Potser també és això. A més que, bueno, si tampoc ho entens, sona força bé. Sweet Pugues,
Sí, bueno, jo sí que he rebut un comentari, recordo que ens van dir, que punqui, que tampoc vindria a ser, que tampoc és el que volem, no és una actitud punk la que volem deixar entreveure, però sí que és una mica, una mica, no sé... Home, també la nostra intenció també era cridar l'atenció amb el nom, evidentment, i també teníem aquest punt de subversió en el moment de posar-ho, no?, de...
Això de voler cridar l'atenció i que es quedés. Clar. Què incorpora aquest disc? 6 cançons, 6 temes pop en base folk?
Això, mira, això al final, quan, clar, sobretot quan neixes com a grup i et demanen etiquetes. Clar, això sempre fa ràbia, eh? O no? Bueno, no sé si sempre fa ràbia, però el que sí que és molt difícil. I més quan tu estàs fent unes cançons...
I tu fas aquelles cançons i fas aquella música i no et planteja en cap moment si estàs fent pop, si estàs fent fol, si fas rock, si estàs fent jazz. No ens ho hem plantejat en cap moment. L'únic que, clar, quan ho tenim fet, la gent et diu, i què feu?
I t'has de posar més etiquetes. I hem posat aquestes perquè pensàvem que potser són les que més li van bé i més s'assimilen a potser el que estem fent ara mateix. Però el que hi ha, no ho sé, jo també soc del parer que la gent ho escolti, que la gent jutgi i la gent posi les etiquetes.
Després tornarem una miqueta al disc, però explica'm-nos una mica com neix la formació, perquè de fet, quan hem llegit el perfil, hem parlat de quatre membres i ara n'hem presentat a quatre diferents. Un que canvia, però els quatre no són els mateixos. El que passa és que el Marc Launa, que va ser el bateria que va començar amb nosaltres, que va gravar...
a l'EP el mes de setembre li va sortir l'oportunitat de marxar a Holanda a estudiar allà jazz i va ser una oportunitat molt important per ell llavors no la va poder refusar però ens va deixar el telèfon de l'Andreu
I nosaltres vam contactar amb ell, ja es coneixíem el Xavi, va ser tot bastant fluid i bastant fàcil, i ell ha fet tots els concerts que hem fet des que va marxar el Marc i des que existim com a Pons en Espírit els hem fet amb l'Andreu Presas. I per tant la valoració bona del canvi, ara que no ens sent? No sé si el Marc ens estarà sentint.
No, sí, molt bé, molt bé. Això vol dir, perdona, eh, Maria, que sou músics de formació, perquè, clar, no se'n va així com així un membre a estudiar a Holanda? Música, jazz, no heu dit?
Sí, sí, bueno, hi ha de tot, aquí hi ha de tot. Músics de formació, sobretot ara mateix tenim l'Andreu, que sí que està estudiant, al taller, és bateria, després tenim el Xavi, que també ha estudiat, i els que som menys de formació a l'hora de formació musical i tal som el Xavi i jo el Miquel.
Però sí, el Marc també s'estava formant i volia entrar a fer el superior i va fer les proves i el van cridar d'allà.
Bé, ens parlarem per ell. I en tema de lletres, dèiem que tot havia començat perquè volia aprendre anglès? Sí, jo em vaig quedar a l'atur i sabeu que la cosa està complicada, llavors necessitava una motivació extra per aprendre anglès i que millor que començar a escriure cançons en anglès, que és una cosa que no havia fet mai. I l'experiència positiva, em vaig sentir molt còmode des del principi i endavant. I vas deixar l'anglès i vas continuar amb la música?
Bueno, ara vaig continuar amb la música i amb l'anglès. No és incompatible, no? No ho és. No són dues coses incompatibles. Va, deixem de parlar una mica i descobrim la vostra música, us sembla? Endavant. Què ens tocareu? Doncs tocarem My Newest Disguise, que és el nostre primer single i que ben aviat gravarem un videoclip, ho avancem avui. Així que us deixem amb My Newest Disguise.
Avui Pons Sainz Sprit són els protagonistes de l'acústics de la tarda. I need to tell you now
Fins demà!
I need to tell, I need my tweets, I need to believe what I say. I need my voice, my words again, I need it, I need it, I need it.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
I need to escape without the skies. I need to go where I was born.
Fins demà!
Segur grup que canteu en anglès. Correcte. Per quin motiu? Si és que n'hi ha, eh?
Bueno, és una mica el que explicàvem abans, que jo volia practicar, van començar a sortir cançons en anglès i... I van sortir així. Sí, em vaig sentir còmoda, després li vaig passar amb el Miquel quan vam començar el projecte, li va semblar correcte i, bueno, mai s'ha plantejat... Sí, és que va ser tot molt fàcil i molt... Molt natural. Sí, molt natural, vull dir, ell em va portar les cançons, va dir, mira, estic fent això ara, a mi em va agradar i vam iniciar el projecte.
És fàcil, avui en dia, fer-se lloc en el mercat musical del país?
En aquest sentit, cantant en anglès és un avantatge, és un impediment? No representa res? Jo crec que no és fàcil ni cantant en anglès, ni en català, ni en castellà, ni en swahili. És complicadíssim. Possiblement, potser és una mica més difícil en anglès, però potser si cantéssim en català i féssim un estil de música, doncs, jo què sé, molt més estrany o que no agrada tant a les masses, doncs seria igual de difícil, no? Al final...
Jo crec que el que fa que sigui més fàcil és quan tu fas allò que sents i quan ho fas de veritat, no? És el que la gent al final et recompensa per això. Però això el tema de la internacionalitat us mola, perquè al principi comentàvem que el vostre nom, Pons en Esprit, nosaltres clar, ho estem dient aquí a la catalana o a l'espanyola o com sigui, té un altre accent que és el francès.
Sí, però ni nosaltres el sabem dir. Aquest nom, de fet, el vam posar arran del que abans has explicat tu. Expliqueu-ho bé, això, perquè jo he dit així per sobre, però és verídic que un poble es va despertar tothom al·lucinant. Sí, nosaltres vam descobrir la història i ens va semblar una història molt curiosa i que era molt poc coneguda.
i ens va interessar i a més a més la somnidot del nom ens va agradar i vam optar per posar aquest nom. Explica la història. És una mica el que t'ho explicaves, que a l'estiu del 1951 la població de Ponsa en Esprit es va despertar amb episodis al·lucinògens. La culpa d'això en una primera instància se li va donar al forner del poble pel tema de la...
Dien que hi havia un fong que havia contaminat el cereal amb el que es feia el pa.
Però hi ha una teoria conspiratòria que a nosaltres ens encanta dir-la pels llocs, que és que hi ha fons que diuen que el senyor Albert Hoffman, inventor de l'LCD, estava per la regió... De fet, diuen que tenia el seu laboratori prop de... Que va voler fer una prova, no? De Pons en Espírit, sí, i que enmig de la Guerra Freda podria ser que la CIA hagués estat experimentant amb l'LCD, tirant-lo a l'aigua per utilitzar-lo com a arma química.
I bé, hem trobat tota aquesta història curiosa i... Curiosa i poc coneguda, a més, perquè jo crec que, no sé, els fets són bastant rellevants i força curiosos i, bé, també és... Nosaltres diem que és un petit homenatge que fem a la població que tampoc no sabem, en aquesta població, com comporten el tema, si és tabú...
No, tenim el Xavi que ens insisteix molt en què hi anem, però hem de quadrar agendes. Ja ho dèieu, que no és fàcil fer-se aquest lloc dins del mercat. Nosaltres per això hem de dir que estem molt contents, estem molt contents de com estan en tot, perquè de fet hem fet una cosa que és estranya en un grup, que és que vam gravar i no havíem tocat mai en directe com a grup.
I Déu-n'hi-do, perquè aquests seran el novell i el deuer, potser? Por ahí, una desena de concerts s'han fet, més o menys. O sigui, que Déu-n'hi-do, que estem contents perquè també el format que portem ara és transportable, és fàcil d'adaptar espais i, bueno, estem contents.
Estem contentes de com està funcionant. També s'ha de dir que hem fet molta, molta feina per... que s'ha de pencar moltíssim. D'aquests bolos que truquen no n'ha sortit ni un. Ningú. Tots els hem treballat nosaltres. No deu ser una excepció, no?
Jo crec que no. Segur que no. I els amics que tenim, que tenen altres formacions i tal, la conversa típica és una mica això, parlar de lo dur que és el circuit, de lo difícil que està tot...
Ningú regala res, no? Doncs no. I en aquest món crec que menys encara. Va, abans que se'ns acabi ja el temps, fem una altra cançó, no? Endavant. Què farem? Farem Pes, que és una cançó d'amor que li vaig escriure a un videojoc. Ah, bé. Espero que no se m'enfali ningú. Esperem. Avui, acústics, en pont, San Esprit i la cançó Pes.
Fins demà!
Fins demà!
Oh, my friends, I'm to see you, Cal. Sometimes the thing that I belong with you
I will play the final round of matters And I'll die, show you my love Hey guys dear, four hours old And you say, please go if you can Come, come, let my friends open And be a champ of grassy acts
Come on, cabra, cabra now. Stop a smoking man, won't you lose again? Go for a pizza until you go. Tonight you cannot go to movies. Come on, cabra, let my friends so bad be your chance.
It's all new. It's all new.
Bona nit.
Bona nit.
Hem començat aquesta entrevista i ens heu avançat que esteu ja preparant videoclip. Més detalls necessitem.
Bé. Miquel, no et deixem beure ni aigua, eh? Sí. És que m'enforta el tema el Miquel i... Sí, estem treballant en un videoclip que serà precisament d'aquesta primera cançó que hem tocat. El gravarem a ja mida, també? Això no ho sé, no ho sabem. Tenim un equip de gent que ara mateix està treballant, estan encapçalats per una mena que es diu Laia Carrillo i un noi que es diu Marfón.
i estem treballant sobre això i bé, de fet d'aquí a poc ens hem de reunir i ens explicaran una mica quina és la idea que tenen i aviam com comencem a fer-ho. Per tant, tot ho deixeu en mans de la Laia i el Marc, eh? Sí, hem tingut ganes de deixar-ho en mans de professionals i a més som professionals i amics, també ho hem de dir. De fet, és la línia que hem mantingut amb quasi totes les coses que hem fet, sessió de fotos, disseny gràfic, pàgina web...
De fet també teníem ganes amb aquest projecte que fos una mica això, que fos més que un grup de música, que volíem obrir el projecte també a altra gent, a altres artistes, a altra gent que sap fer coses també, i donar-li l'oportunitat també de col·laborar amb nosaltres, de nosaltres col·laborar amb ells quan sigui necessari, quan ens ho demanin.
i fer aquest feedback i aquesta interrelació que també està bé per fer créixer tots els projectes en paral·lel i sumar forces i també ens hem mogut molt per amistats. Sí, bàsicament també perquè estem en una època en què diners no en tenim nosaltres, la gent tampoc no té gaires feines, llavors el que fem és intentar tornar aquesta economia del canvi, de transformar
a una pàgina web, si necessites alguna cosa, venim a tocar quan presentis un projecte o el que sigui, no? Buscant aquest intercanvi que deia el Miquel. I un llargadorada per quant? Bueno, aquest encara està... L'EP encara el tenim calentet. Hi ha ganes, hi ha ganes, però, bueno, com et deia, la cosa és difícil. De moment anem a veure quan podem estirar amb aquest EP, quants llocs podem anar a tocar... Total, que primer tindrem el videoclip. Sí, això segur. Home, segur. Això segur.
Xavi, Miguel, Xavi i Andreu, moltíssimes gràcies avui per participar aquí a la tarda. Us desitgem molta, molta sort amb el vostre grup. M'he deixat algú? No, eh? Quina ensurt amb les cares que fèieu. Gràcies per tot. Sort. Gràcies.
Amb la música dels Points en Esprit, nosaltres posem punt final a la tarda d'aquest dilluns festiu a molts punts del país. Ja ho sabeu, però demà al punt de les 4. Aquí tornarem, juntament amb les més de 20 emissores que cada dia fan possible que la tarda sigui protagonista a la vostra ràdio local. Ens retrobem demà, que acabeu de passar un molt bon dilluns.
Fins demà!
La xarxa de comunicació local
La Petum de Berga, una festa que s'ha de veure i viure. Tijous 19 de juny a les 9 de la nit des de la plaça de Sant Pere gaudeix en directe de la Petum completa, una de les festes més autèntiques, participatives i reconegudes de tot Catalunya. Viu la festa dels sentits i els sentiments a la teva televisió local.
El diccionari amagat de Miqui Puig, el Catçons. La recerca de la cançó perfecta ha sigut i serà sempre una de les obsessions de Joaquim Felipe, cosa que el lloc a que el fa gran, i sobretot tenien aquest humil diccionari amagat, un dels llocs d'honor. Una recerca que, com bé deia el gran Rodiframe d'actecàmeres, converteix en obsessió. Un, dos, tres i...
Ell deia que els autors es passen la vida cercant un número 1 i que un cop aconseguit es passen la resta de la seva carrera en busca d'un altre. Felipe havia engegat els canguros, ja revisitats aquí, però no havia sortit desencantat que no pas cansat, ja que en la seva recerca, en el seu prova-error es va inventar mil bandes. Va seguir intentant ajuntar lletra i música cap allà, cap a la cançó rodona.
I va passar, va passar que va fundar Els Fresones Rebeldes, un destartalat combo de pop que va aconseguir amb l'Amanecer un hit, un hit enorme. Perquè han passat ja més de 16 anys i encara has sentit la seva innocent introducció que un espera el compte enrere i que ja sap el que vindrà.
Vindran dos minuts i escalls de vibrant proclama juvenil, de pop naïf, de picar de mans, de cors heredats dels millors pop dels 60, d'una línia de baix trencamalucs i de molta felicitat. Avui en dia encara es balla, es demana i es canta amb aquell neguit de pensar que potser després quan s'acabi el món serà diferent.
I tots aquells detractors, tots aquells homes savis que solien riure-se, posant-hi noms que ells creien vergonyants, ara són calds i estan amargats, perquè no han cregut mai en el poder curatiu de les cançons pop. A l'Amanacer va ser la troballa perfecta del Felipe, motiu per tenir una entrada única i exclusiva al nostre diccionari. Però en volem més. Sisplau.
A l'amanecer de les persones rebel·les, 1997. Miqui Puig comparteix el diccionari amagat al Catsons. Ho pots veure cada setmana a la teva televisió local.
Bona tarda, us parla Albert Garcia. Operació tornada complicada a diversos punts de la xarxa viària. La Nacional 340 a Bellvei, al Baix Penedès, és el punt que concentra les majors retencions. Atropellat un paracaigudista en Púria Brava després de fer un aterratge d'emergència al mig del carrer. L'aeroport del Prat creix un 5,5% al maig i assoleix la xifra de 3.400.000 passatgers.
En esports, el nàstic de Tarragona rebrà el Llegosteda i el Leganés a l'Hospitalet en els partits d'anada de la tercera i última ronda per l'ascens a segona A. Els partits d'anada es disputaran el 15 de juny i els de tornada el 22 del mateix mes. L'atenció se centra aquesta hora en el trànsit. Continuen les cues quilomètriques a la Nacional 340 en sentit Barcelona i no és l'únic punt de la xarxa viària on hi ha dificultats per circular. Servei Català de Trànsit, Sílvia Delamo. Bona tarda.
Bona tarda des del Servei Català de Trànsit. Situació diària ja força complicada en aquest retorn de la segona Pasqua. A la demarcació de Barcelona hi ha forces retencions. Parlem, per exemple, de 3 quilòmetres a la T7 a Barberà, en sentit a sud. També problemes a la ronda de dalt en diversos trams. A la B30, al lateral de la T7 a Cerdanyol, en sentit sud. I a la C17 tenim problemes pràcticament de 7 quilòmetres entre Montmaló i Canovelles, però també Montcada, en sentit Trinitat.
En el cas de la C-33, la retenció entre Montcada en sentit Barcelona i un quilòmetre a Montcada per la C-58 per accedir al dos de la Trinitat. En el cas de la remarcació de Girona, amb problemes a la comarcal 260 de Figueres cap a l'enllaç amb la Nacional 2 i a la C-65, com és habitual, a Santa Cristina d'Aro en sentit llagústera. Pel que fa a Tarragona, hem de dir que hi ha una varia a la Nacional 2-40 a Montblanc, que obliga a fer pas alternatiu,
I a la nacional 340, la via més complicada, hi ha dos punts a l'antitud, una vell de 7 quilòmetres i una altra de 7 quilòmetres a Tarragona, amb dos en sentit Barcelona. Això és tot. Molt bona tarda.
Un paracaigudista ha hagut de fer un aterratge d'emergència al mig d'un carrer d'Empuria Brava i l'ha atropellat un cotxe. L'home, un noruec de 33 anys, s'havia allairat de l'aeroclub Biblos cap a les 11 del matí i quan ha estirat de l'anella el paracaigudes no se li ha obert. Per això ha hagut de desplegar el d'emergència per aterrar amb dificultats el vell mig d'un carrer. Quan ha tocat terra, un cotxe li ha passat per sobre de les cames. L'home ha patit politraumatismes i diverses fractures
i un helicòpter l'ha trasllat a l'Hospital Josep Trueta de Girona on ha ingressat en estat greu. Fons de l'hospital asseguren que no estem per la seva vida. L'aeroport del Prat de Barcelona ha crescut un 5,5% al maig en nombre de viatgers, en prop de 3.400.000 persones. En els primers 5 mesos de l'any, el Prat ha tingut 13.500.000 d'usuaris. Això és un 7% més que en el mateix període de l'any passat.
Avui s'obren les inscripcions per a les activitats d'estiu per a joves organitzades per l'Ajuntament de Girona. Entre les novetats, un servei d'ajuda per demanar beques o una aula d'estudi per als que hagin suspès alguna assignatura. Fem Girona, Sònia Tubert.
Les 60 propostes sumen cursos, tallers, jornades, xerrades informatives, concursos, torneig, concerts i mostres artístiques. Els centres cívics Santa Eugènia i els químics Espai Joves organitzaran setmanes temàtiques gratuïtes. Els químics també oferirà una novetat en formació que explica Edu Ortiz, un dels responsables de les oficines de joventut de l'Ajuntament de Girona.
Farem una aula d'estudi de suport a la gent que li hagin quedat assignatures pel setembre a estudiants de batxillerat de la ciutat de Girona. Hi trobareu un espai idoni preparat per l'estudi i amb el suport de voluntaris de l'universitat, novament, i de gent contractada que us farà un suport amb tot aquest tema d'estudis. L'estació Espai Jove oferirà tallers i cursos dirigits als joves que busquen feina, un servei d'ajut als que vulguin demanar beques o cinema a la fresca. Finalment, a l'espai Marfà s'han organitzat tardes de jocs de taules, xerrades i concursos.
L'equip de govern de Castelfullit de la Roca, La Garrotxa, portarà al ple d'aquest dimarts una proposta per adequar el sou de l'alcalde i del conjunt de regidors a la normativa vigent, arran de la investigació oberta per la Fiscalia per suposats delictes de prevaricació i malversació de diners públics. L'octubre passat, Siu va aprovar una mena de sobresou de 500 euros per a l'alcalde en concepte d'indemnització per complementar la pensió de jubilació.
Ara proposen invalidar aquest acord i fixar el mateix sou anual de 6.000 euros per a Moïsès Coromina, però ara en concepte d'assistència a plens i reunions. Denunciada una dona de la neteja de l'escola, mare de Déu dels Dolors, d'ús del ric a la selva per cremar el gimnàs, trencar ordinadors de l'escola i robar material del centre. En total, la policia li atribueix fins a sis delictes i faltes. La dona, que té 59 anys, va admetre davant dels agents que actuava per despit, ja que estava farta de les condicions laborals de la seva empresa.
Notícies en xarxa.