de l'any anterior. El conseller d'Economia, Andreu Mascolé, s'ha mostrat satisfet, però ha advertit que caldrà fer més esforços. Inclus si mantingués l'objectiu d'aquest any fos el mateix, no el mateix objectiu, sinó que fos el dèficit realitzat el 2012, malauradament encara correspondria fer un esforç molt considerable.
Les comunitats autònomes que han superat l'objectiu de dèficit marcat pel govern espanyol són cinc, amb el país Valencià i Murcia al capdavant. A Extremadura és la que ha presentat els millors resultats. L'alcalde de Lleida, Angel Ros, ha dit que cata però no converteix la decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar l'ordenança de la capital del Segrià en què es prohibia l'ús del bel integral als espais municipals.
S'ha de acatar encara que no la comparteixo. Per mi la simbologia del bel islàmic és d'una desigualtat home-dona. No era tant un element que atentava la convivència sinó que atentava la desigualtat. I per tant lamento aquest posicionament del Tribunal Suprem contrari al que havia aprovat ja el Tribunal Superior de Justícia a Catalunya.
L'alcalde ha indicat que la decisió del Suprem no es pot recórrer, però sí que es pot legislar des del Parlament de Catalunya. Però a vege del temps, servei meteorològic de Catalunya, Jordi Mateo, bona tarda. Bona tarda. Doncs durant aquestes properes hores continuarem amb el temporal d'Allevant que ja ens ha començat a afectar. Això ens deixarà precipitacions a molts punts de Catalunya, però en especial a la meitat és del país i també a la resta del litoral i del prelitoral. Atenció, perquè aquestes precipitacions poden ser d'intensitat forta
i fins i tot deixar quantitats extremadament abundants. Més de 100 litres per metre quadrat en 24 hores, sobretot al sud del país. Aquest temporal de llevant també ens deixarà ratxes de vent fortes a molts punts i atenció també a l'alteració marítima, que serà notable. Monades que poden superar els 4 metres d'alçada.
El temporal es mantindrà fins a mitja tarda de demà. A partir del final de demà divendres hem d'esperar que la situació tendeixi a millorar. I això és tot de moment del Servei Meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. Avui comença la Copa del Rey d'Okej Patins a Oviedo Astúries amb la presència de 7 equips catalans de 8 participants. A les 7 es disputa el primer partit de quarts entre el Lleida i Aliceo, revelació de la lliga contra el líder. A les 9, Reus Vic.
En bàsquet, el Barça rep el Quim Quirús a tres quarts de nou del vespre en la novena jornada del Top 16 de l'Euro League. Els blaugrana són els líders de grup, però els de Moscou són els únics que han sobrat l'equip de Xavi Pascual en aquesta fase de la competició. En futbol, l'Espanyol prepara el partit de diumenge a casa contra el Valladolid. Avui no s'ha entrenat el defensa Juan Forlín perquè té la grip. De cara a l'enfrontament contra els de Puzela, el teni Javier Aguirre recupera Guacaso, Kiko Casilla, Javi López, Simao i Héctor Moreno.
serà en baixa raó el veient al·lesionat i estuani sancionat.
Ràdio d'esbet, 98.1. Ràdio d'esbet, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu? Us sent just? Plovent molt, eh? Que sí? Treu un moment aquesta simultània. Sí, anem al tema perquè està plovent. Canviem ja directament el contingut i el que teníem previst pel programa.
Bé, efectivament està plovent a Sant Just i, clar, aquí aquest és un problema viu i hem de connectar amb el Servei Meteorològic de Ràdio Desberg, que també coincideix amb el Servei Nacional de Meteorologia de Sant Just. Allà hi tenim desplaçat el Carles Hernández. Carles, bona tarda! Hola! Hola! Ets tu, eh? Escolta, seguirà plovent o no avui? Què estàs fent ara? Estàs trucant al Servei Meteorològic?
Estic tocant la parella del servei meteorològic. A veure, quants litres per metre quadrat ja portem a Sant Just? El vent ve del Llevant? Què passa? 9 litres quadrats? No, 9 litres quadrats. És més que tot l'any, no? Home, Carme Verduy, bona tarda, què tal? Bona tarda. 9 litres per metre quadrat és més que tot l'any? De què portem d'any?
2013? No, l'any 2012, si et sembla. La setmana passada estàvem amb 24, posnavada 36 i amb el que portem ara 46, gairebé 10 litres que han caigut aquestes últimes hores. Fins quan plourà, Carles? La pregunta que es fa a la gent. La gent està cansat que plogui. Porta una hora i ja no volem que plogui més. Imagina't que estigues plogent dissabte i diumenge amb un dia així. No, Sant Pere s'ho ha muntat bastant bé aquesta vegada. Jo suposo que és per la celebració que el papa plega.
i ha agafat dijous i divendres. Són els àngels que ploren, no? M'hi deien de petit. Són els àngels que ploren, perquè ha plegat el pare. Hi ha una cançó que es diu així. Però no és el tema. Carles, perdona, volíem tallar. Els coloms ploren també una de dins, de l'any 85. Bé, ho veiem dispers. Carles, que et preguntava fins quan durarà la broma.
Doncs la broma durarà fins demà al migdia, aproximadament. A primera hora de la tarda ja s'obrirà muntes clarianes, quedarà alguna precipitació pels privilegiats que se'n puguin anar cap a la costa gironina, però ja al vespre de divendres ja la cosa quedarà oblidada. Aquesta depressió s'anirà cap al Mediterrani i passarem a un cap de setmana on farà solet, on les temperatures a les zones centrals del dia seran molt agradables i de nit farà fresqueta, que és el que toca per primer de març.
Però hi ha uns quants avisos que hem de tenir una mica en compte de cara a les properes 12-24 hores, i és un avis per vent al Baixo Bregat, aquest vent de llevant que bufa amb cops bastant forts. Hem arribat a algun cop de gairebé 50 km per hora, 65 a l'Observatori Fabra, o sigui que si pugen cap a la penya del Moro encara podria fer una miqueta més de vent.
També hi ha un altre avis que poden caure a 20 litres en tan sols mitja hora, això és molta precipitació, amb molt de cop i volta, o sigui que si anem pel carrer fot ben i a sobre ens cau aquesta precipitació en 20 minuts. És igual per aigües i les botes d'aigua vermelles, perquè no farem res. Per cert, nevarà avui? Perquè hi ha gent que ho ha comentat això. Sí, hi ha gent que vol fer la migdiada. Parlàvem que hi havia una bolva de neu per sants, però no, sí que ens ho han comentat, però realment ha sigut un miratge. No crec que hagi caigut neu perquè les temperatures són altes, tenim 7 o 8 graus, el que passa és que hi ha molta sensació de fred.
L'avís, l'avís.
doncs recollir la màxima intensitat, que ja estarem tots a casa tapadets amb la manteta i no passarà res. Molt bé, doncs escolta, Carles, moltes gràcies per aquesta previsió, ja ho tenim més clar per les següents hores, o sigui que... Jo només penso en el cap de setmana que facis el dia. Sí, a mi m'és igual, avui i demà, ja veus tu, cada setmana és l'important. Molt bé, doncs escolta, Carles, moltes gràcies, que vagi bé, adeu, adeu, adeu, adeu.
Per cert, avui és d'aquests dies d'escoltar músiques de pluja. Ja sabeu que quan plou demanem als ulls o a la gent quina cançó us agradaria escoltar avui. Jo proposo aquesta. Ah, que molt bé, no està ni connectat al dispositiu des que reprodueim la cançó. Que bé que ho has dit, això. Sí, per l'edil portàtil, que és com més cotre.
S'ha parat, s'ha parat. De debò, quan les coses no tenen bona pinta, ja es veu, això és la pluja. En fi, podem posar-ho al Facebook per això, Cristina, si et sembla. Quina és la cançó en dia com avui de pluja que us agradaria escoltar a la Penya del Morro?
Bé, dit això, avui al programa repassarem moltes coses. L'actualitat s'enjusta en cada uns moments. A més a més també tindrem la Júlia Atmella i les seves amigues. Avui amb la Irene Morales, que és dibuixant. També tindrem Educació Canina amb la Roser Arcs. Avui ens parlarà dels gossos considerats potencialment perillosos. I a partir de la segona hora, atenció, perquè parlarem amb una de les veus mítiques del panorama televisiu actual,
Fa just 16 anys que acaben de celebrar el seu aniversari del concurs de Saber i Ganar, que fan televisió espanyola a Sant Cugat. I avui parlarem amb el Juanjo Cardenal, que té aquella vela de... Hola, Juanjo Cardenal. A veure si té aquesta veu o no. Ho descobrirem a la segona hora i a més a més també tindrem l'Arnau Cònsul amb els llibres. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts.
Bé, com sempre, passant l'actualitat Sant Justenca, parlant de política local, perquè avui hi ha ple a l'Ajuntament de Sant Just i el Partit Socialista Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció en defensa de l'autonomia local. El document també fa referència a les competències de la Generalitat en matèria local, tot plegat arran de l'avantprojecte del govern espanyol sobre la reforma de les administracions locals i el ple, com sempre, es farà avui a les 7 del vespre, Carme.
Sí, de fet l'alcalde de Sant Just, Lluís Berbinyà, a l'última entrevista que vam fer aquí a la ràdio, deia que desconfiava d'aquesta reforma que vol tirar endavant el govern espanyol. Entre altres mesures, la memprojecta preveu limitar competències als ajuntaments i retallar el sou d'alcaldes i regidors en municipis amb menys de 20.000 habitants, com el cas, per tant, de Sant Just. Ara es debatrà aquesta moció, també l'altra moció per la reivindicació de Dret a Vot de regidors electes en cas de baixa, per maternitat o malaltia greu,
i abans de les motions també altres punts de l'hora del dia com una sol·licitud cap a la gestió i execució de zones verdes a municipis com Sant Just i l'última part de la sessió es dedicarà al torn de precs i preguntes per part de regidors i públic.
Per tant, avui un ple normal, normalet. No s'espera gran activitat ni tan poc grans aprovacions o propostes. L'únic al·licient, no, però un dels al·licients, és anar a veure Carme Verduy, que avui anirà com a corresponsal al ple de l'Ajuntament de Sant Just. No, Carme? Sí. Perquè si algú et vol veure i vol posar cara a la veu, doncs que vagi. I estàs per allà amb la gravadora i tot plegat. També hi haurà el Marc. Quin Marc?
Mar Pérez Arnau. No parla tant a la ràdio, però és tècnic de so. Tenir de so de 60 i més o veus a la parròquia. O tot un munt de moda, o condensor de flusos. Pati Zindi.
Demà és l'últim dia per votar el cartell del dia de la dona al Casal de Joves de Sant Just. El cartell guanyador del concurs serà la imatge de les activitats que organitzarà l'equipament. I precisament demà arrenca un altre concurs, el concurs internacional de fotografia. Comencem parlant aquest del cartell del dia de la dona, Carme?
Sí, s'han presentat 37 cartells fets per joves d'entre 12 i 18 anys per commemorar aquest dia a l'equipament i ja es poden veure al Facebook del Casal de Joves. Fins demà hi ha temps per votar el que més us agradi i la imatge guanyadora decidirà per aquesta votació popular d'amics i amigues del Facebook del Casal, que són uns 3.000, i guanyarà la que tingui més clics de m'agrada. El veredicte es publicarà demà mateix, juliuns de la setmana que ve, al Facebook del Casal de Joves, i el cartell guanyador rebrà com a premi
Un tiquet regal de 60 euros perquè està a la llibreria Paparria Pabacus. I també poder tenir l'oportunitat de veure el seu disseny estampat per tots els llocs on s'enganxi aquest cartell del Casal de Joves. De fet, ens estem posant al Facebook per mirar quin és el cartell que té més magrades.
L'últim dia, dimarts... Jo encara no he votat. N'hi havia un que tenia 40 clics. Aquí també la gent el que fa és enviar els seus contactes a tothom que posi m'agrada per sortir guanyador. En fi, parlem ara de l'altre concurs que també... De fet, arrenca demà el concurs internacional de fotografia, Carme. Sí, hi ha temps des de demà i fins al 20 de maig per presentar diferents imatges respecte tres temes diferents o una que vulguis, però vull dir que tens l'opció
de presentar fins a quatre imatges per categoria. Hi ha monocrom, color o esports per tenir tres categories i cadascú pot presentar com a molt quatre imatges per categoria. Llavors ja és la quarta edició i en aquest cas aquest any aquest concurs entra ja en un circuit internacional de Federació d'Entitats Fotogràfiques cosa que també li dona més prestigi al concurs i sobre per tant de nou participants darrere del món. Les fotos s'han d'enviar per internet
i hi ha una quota de 15 euros per participar-hi. Bé, continua guanyant el cartell que l'altre dia comentàvem i que va primer, que és un cartell molt... amb moltes llumetes, molt... bueno, groc, lila, pseudònim Cherokee.
Macarena també va en primera posició. Quan va als primers. Quants m'agrada ser Macarena? 35. Em sembla que ja són més. També 35. Hi ha un empat tècnic. El tercer porta 29.
29 porta el tercer. Per tant, la cosa està d'allà. Qui és el tercer? Ho sabem? Doncs ara m'acompanyo a dir una mica que n'hi ha tants que... No passa res. Si algú vol veure-ho, al Facebook del Casal de Joves ho podrà trobar.
I parlem ara de Cerdanes perquè l'Agrupació Cerdanista de Sant Just acaba aquest diumenge el 27è Corset d'Ensenyament de Cerdanes.
Ho farà d'una manera molt especial perquè vindrà l'actuació de la banda Copla Col·legi Santa Maria de Planes i això serà el parador. Carme, avui ha passat per telèfon la seva presidenta, Teresa Coix, al justar la fusta i ha explicat més coses sobre aquest acte que hi haurà diumenge al matí.
Doncs exacte, és la clausura d'aquest curset, d'aquest 27 curset que es fa cada any des de principis de gener i fins a aquest primer cap de setmana de març, s'ha fet cada tarda de dissabte i han participat 17 persones. El curset diu que ha anat una mica millor que l'any passat. Molt bé, ens enlagrem. Han fet una valoració positiva però només 3 eren nens, que això és el que sap una mica de greu, que greuen que...
que val la pena que altra gent o que han d'aconseguir a traure més públic infantil. Per això, el que hem volgut fer és aquest diumenge convidar aquesta cobla infantil de blanes, que no ballen sardanes, però toquen la sardana, que la gent ballarà. I, per tant, creuen que és una manera diferent de traure gent que pugui acostar-se aquest diumenge al parador per veure com toquen. Serà a les 12.
Hi ha hagut algun tall reivindicatiu avui o alguna cosa? Ah, sí? Hi ha hagut un tall reivindicatiu. Més col·laboració entre entitats a l'hora de fer actes per Sant Just. Bé, ha anat una mica millor que l'any passat. No, aquest no és. No, aquest no és. Treu-lo, treu-lo, treu-lo. Com es diu entitats? Com es diu entitats? Val. Que les entitats fessin més teixit associatiu, que ens uníssim més unes amb les altres.
No perquè tu portis els gegants, no perquè tu tinguis una escola de música, que hem d'intentar entre tots fer més pinya. Està bé, eh? Suposo que en parlareu ampliament la setmana que ve. Rajada de la presidenta de l'agrupació de sardenistes de Sant Just. No, és broma, però vaja, està bé, perquè s'ha de fer xarxa, avui més que mai. En fi, Carme.
Moltíssimes gràcies per aquesta informació, ja sabeu que tenim més informació a ràdio.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre, que tinguis una bona tarda a casa.
Per cert, abans de parlar de dibuix amb la Irene Morales, que és una de les amigues de Júlia Esmella, com que cada setmana la Júlia ens porta una de les seves amigues per parlar de coses, repassem els trending tòpics del dia d'avui, Cristina, perquè a Twitter, com sempre, una mica marca l'actualitat, la tendència del que es parla més, que no vol dir que sigui el més important, però com a mínim el que es parla més. Avui què destaquem de Twitter? Doncs podríem començar destacant pel acomiadament de Benet 16, el Papa,
perquè ha sigut aquest matí que després de 8 anys d'apuntificat ha fet l'acomiadament al Vaticà. Ha anegut gran nombre de Twitter respecte a aquest tema, sobretot de mitjans de comunicació, gent comentant sobre aquest acomiadament.
I bueno, dir bàsicament que ha promès obediència i respecte incondicional al seu successor. Així com a notícia principal. Està bé que ho hagi dit, perquè imagina que surt el nou papa i ell diu... No m'agrada. No m'agrada, em rebel·lo, em pixo amb el nou papa. Com feria Rubianès, doncs no és el cas. I l'altre gran tema, Jordi, que m'ha cridat bastant l'atenció, és que un dels trending topics que ha estat avui a Barcelona, sobretot més comentat, ha estat el debat del gran hermano d'ahir a la nit. Què dius ara?
No puc comentar-te moltes coses perquè jo no ho veig, però mirant alguns Twitter es veu que antics concursants de Gran Hermano comentaven coses sobre el debat, com que Ivan sortiria nominat amb el percentatge més alt,
o que hi ha hagut el primer Dredonin, etcètera. Molt interessant i molt cultural. Moltes gràcies, Cristina. D'aquí una estona repassarem altres Trending Topics. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments la Júlia Atmella i després amb la Roser Arts parlarem avui dels gossos considerats potencialment perillosos. Això promets, fins ara. Ràdio Tespè, 98.1. Ràdio Tespè,
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club.
T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB & Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
Moltes gràcies d'aquesta salutació en 5 i 23 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro de ràdio d'Esvern i tot seguit la secció Els amics de Júliet Mella. Ole, ole, it's showtime.
Doncs ja tenim aquí la Júlia. Júlia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hi ha un delay, no? És com allò quan els reporters estan fent una connexió a Nova York, també satèl·lit, que hi ha com un delay. De fet, és la pluja. Estem com una mica tontos tots avui. És normal. Cairebé caiem per aquesta catifa d'aigua que hi ha aquí a les escales de fora. Ah, sí? Com és això? La cascada, no? Que caia aquí a les escales mítiques de Can Girastà com que on plou. Això no és impossible. És molt bonic. Perdona, és molt bonic i molt... Cairebé ens matem, però no.
Això t'anava a dir? És que això és molt perillós, eh? Aquestes són escales, aquí. Mira, ara puja una noia que puja amb el paraigua. A veure si cau.
No, no cau. No, ho dic perquè és que és molt perillós. Però va caminant així en plan... Sí, en plan de poc a poc i tal, perquè més d'una vegada... Bé, això... Hi he pujat l'índex de mortalitat quan plou a les cales de Can Giresta. Vaja, Júlia, avui el teu espai, que és la secció de les amigues de Júlia Emella. Què portes avui, Júlia? Els amics de Mem. Sí, amics i amigues de Júlia Emella.
Te'n recordes la setmana passada, que vam parlar amb la Irene també, que les seves nenes els feien dibuixos i coses així. Ja vaig dir que jo et faria un dibuix, que era molt bonic. Ja has portat? No. Moltes gràcies. No, però, però, t'he portat la dibuixant.
Oh, molt bé. Estarà el dibuix aquí ara. Exacte. I a qui li farà el dibuix? Per tu Jordi. Per tu. Oh, quina il·lusió. Moltes gràcies. Hola Irene. Què tal? El meu programa. Bona tarda.
Irene, que em sents? No em sents. Ui, que tenim un problema ja? Ara, ara. Irene, bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs... Segur la pluja. Sí, sí. No sé què passa, però tècnicament abans també hem defallat el portàtil.
Vols dir que la pluja o és alguna cosa maligna que teniu per aquí? Un esperitx, un esperitx, un esperitx. Hi ha guteres també. Han tornat. Me'n recordo un dia que hi havia guteres que... Encara hi ha o no? Però on? Aquí no? Aquí, aquí. No, aquí a la ràdio no. Aquí no hi ha hagut mai hagut... Aquí no. No sé, a algun lloc hi havia guteres. Això devia ser a Ràdio Sant Feliu. Escolta, anem al tema que ens interessa perquè avui has portat efectivament a la Irene Morales que farà un dibuix en directe, no?
Abans hem de dir que no dibuixa per hobby, sí que dibuixa per hobby, però també ho fa per estudiar, perquè és estudiant de batxillerat artístic a l'Escola Olor de Sant Felida i Obregat i es dedica a això, estudiar dibuixa.
Sí. M'agrada perquè cada setmana portes una professió diferent i això està molt bé perquè hi ha molta gent que està batxillerat i no sap què fer, per exemple, en el futur. I així també ajudem una mica a donar-los més idees. Els joves que ens escoltin a saber què podem fer. I avui descobrirem una mica aquesta vessant més artística o aquesta professió que és la de dibuixant i que, a més a més, té moltes aplicacions, no? Sí. Jo volia preguntar-li en primer lloc per què va escollir, com fem sempre el perquè, aquesta modalitat artística.
Bueno, és una cosa que em va cridar l'atenció perquè sempre em deien ui dibuixes molt bé, no sé què i vaig estar pensant quines coses em donaven bé i és una cosa que m'ha donat bé i a part també m'agrada molt. I llavors, quant fa que t'agrada dibuixar? És a dir, des de sempre, des de petita dibuixaves allò a les parets de cas en plan... La mare ens renyava o t'amagaves o no dibuixaves perquè et feia vergonya o sí que...
No, em va començar a agradar el primer de l'ESO que ja em va aixecar més amb el dibuix. Però de petita els dibuixos que feies eren bons també o...? Bueno, s'intentava. Era la típica patata, no? Jo tinc unes obres pictòriques, ja no perquè no vinc en aquell pis, però em vivia quan tenia 8 o 9 anys al costat del llit tot ple de dibuixos. Dibuixos únics o dibuixos patates?
Era patates. Patates amb braços. Però des d'aquí també fem una crida als pares. S'ha de recordar amb mi que els seus fills pinten a la paret, que els deixin pintar i que s'actueixin lliurement. Després tindran partits artistes. Clar que sí. Quatre dies pintant la paret i posant-li paper i després el nen arriba i fa això.
No, però es pot deixar una paret només. Hi ha habitacions que ja deixen una paret. Hi ha habitacions que és una pizarra, no? Com la paret. El Liquea segur que ho trobem, que és molt modern tot allà. Armaris per pintar. Hi ha un tipus de paper per forrar les parets que és especial per pintar sobre. Com és un paret perquè pugui pintar els nens de sobre, però està bé.
Continuant amb el ritme que anàvem, què t'agradaria estudiar quan acabessis el batxillerat? Jo volia dedicar-me al disseny interiors. És una carrera de disseny i després
Són uns anys estudiant disseny en general i després uns altres. Com una especialització en disseny. I després més interiorisme. Això és molt interessant perquè hi ha molta gent que sap més o menys ordenar, organitzar la seva casa ben dissenyada i és un desastre. Per exemple, Irene, jo sé que no ho havíem preparat però la predisposició de l'estudi de la ràdio...
Com a disseny d'interior, com veuràs molt a vostè, tampoc no hi ha grans coses, però com definiries què canviaries del locutori 1 de ràdio d'Esvern? No ho sé, així mirant el simple vista.
La planta, mira cap a la planta. Jo que sí eh. La planta aquesta, tu veuràs que és normal això. Vaig a enfocar-la a la webcam de radiasver.com perquè, escolta, això treu molta visibilitat. Sí, és una mica gran. Jo la posaria a l'altre costat. Perquè hi ha més espai de paret, oi? Sí. Jo li secaria flors igualment. Sí, però és que... Floreta. Però és que a l'altra banda, clar, hi ha l'aire condicionat. I els endolls. I els endolls, això no... Bueno, es pot tallar, no? Una mica la planta i deixar-la més baixa. Podar-la o alguna cosa. Una mica més.
Home, jo crec que si algun jardiner que ens estigui escoltant... Mira, no, la Júlia, la setmana vinent, que porti un jardiner de professió. Una amiga jardinereta. Passi un bon assaig aquí, home. Perdona, però és que, per exemple, aquí tenim uns càctus que no sé si... No és de plàstic, Jordi, això? No, no, que és de veritat. Que curre! Són reals, són càctus, així, molt xulos. Jordi, et vaig sentir que et porto una planteta. Sí, clar, per exemple, càctus per decorar, no, no? Irene, tu com ho veus? Tu ets especialista aquí en el tema.
No s'han de cuidar tant. Aquesta és la gràcia, no s'han de regar cada dia. En general, a part d'aquesta planta, com ho valores? Està bé. Això vol dir que no t'ha agradat gaire. Alguns coixins, un sofà aquí... Sí, una piscina de boles posarem. Ai, sí! Què et penses, que estiguem als espatxos de Google o què? Continuem coneixent més coses de la Irene. Parlant d'això, ens ha dit que vol estudiar disseny interior
I jo volia saber si t'agrada algun altre tipus d'art, és que no sabia com dir-ho això, no? De tipus d'art, d'alguna cosa com ball, teatre, música, can, alguna cosa més. Sí, bueno, ara mateix estic fent ball, folklore, amb la Júlia. Ah, molt bé, molt bé. Anem juntes. A l'Esbarra d'en Saira. I amb l'Anna, amb l'Anna també. A Sant Feliu. Sí. Molt bé. Amb l'Anna Rovira també. I bueno, també m'agrada molt, bueno, m'agrada la música,
I el cant, no? I el cant. Ai, ens podria cantar alguna cosa, Jordi? No, no. Home, si s'anima... Ja fa el dibuix, pobret. No l'apartem més, no l'apartem més. No, però jo me'n recordo, una excursió molt divertida, també, un dia així... Crec que no plovia, o sí que plovia? Plovia o no plovia? No ho sé, però va ser una excursió per... Fem que plovia, fem que plovia. Fem que plovia, sí. Una excursió així, plovent, no? Per mig a Sant Feliu, buscant una acadèmia perquè la Irene pogués cantar, no era? O per... Ah, sí. Te'n recordes?
Us ho heu passat bé vosaltres? Sí. Si vosaltres us ho heu passat bé, endavant. Jo també li volia preguntar quines formes artístiques de dibuix que comentàvem al començament, que hi ha moltes opcions i moltes aplicacions. A tu t'agrada més. Aquarela, carbó, pintura... A mi el que més m'agrada és l'acrílic.
per l'aplicació dels colors, així més vius. Per la gent que no estem ja tan avasat del tema, què és l'acrílic? L'acrílic és una pintura humida que es queda com en plàstica. Ja buscaré... Estàs assimilant, no? Similant consens. Clar, és interessant tot això. És com una mica...
Com si fos amb un coma, no? Sí. Però és diferent, no, de l'oli? Sí, és molt diferent, és més ràpid i és millor. Perquè quina diferència hi ha? L'oli és menys brillant o més? No, l'oli queda millor però tarda més a la casa.
Però queda com més pintura real, no? L'oli que no pas l'acrilic o l'aquarela. L'aquarela també és molt d'anglès, no? Els típics nens que comencen a pintar a l'escola i fan pintures amb el pincet. I has provat, per exemple, amb dibuixar amb cafè? Molta gent que això es porta molt de moda. No, això no ho he provat encara.
Aquí hi ha la cafetera de ràdio, tots els cafès que sobren, ja guardarem els sobres.
Te'n recordes de l'enquesta que vam començar la setmana passada? Estàs fent com unes coses també per tu, no? Sí. I mira, avui porto oli. Ah, molt bé, molt bé. Si no te'n deixava igual, Júlia. Que no passa res, home. Veus que simpàtica és que en Jordi, si no em fot la bronca de res. Jo? Perdona, no? Vinga, l'enquesta de la gent. L'enquesta ràpida. Quin és el teu hobby? El meu hobby és dibuixar. Clar, molt bé. Molt bé, Júlia. Estàs bé? Ja ho sap. Tira, tira.
Creus que hi ha molta gent al món que li agrada dibuixar? Sí.
Escolta, aquestes preguntes les penses tu, Júlia? Sí! Però estan bé per una enquesta, home. Has de tenir una classificació dels gustos de cada persona que ve. Després, si creuen que dels mateixos gustos quanta gent poden haver-hi, que els agrada també el món. És possible que algú pensi que no hi ha cap persona més al món que comparteixi el gust. Clar, potser et creus que ets un marginat o alguna cosa. Està bé, està bé.
Reinserció social, no? Aquesta pregunta, m'agrada. Vinga, continuem. Llavors, en un ranking de hobbies, en quina posició creus que estaria el teu? En percentatge de preferència de la gent, quina posició creus? Jo crec que... De l'obalt 100, més o menys. 3, així. A veure, ja comencem amb els problemes del percentatge.
La resposta podria ser, hi ha un 30% de la població que li agrada dibuixar o quin percentatge creus? Una cosa així. Aquestes preguntes tan... Doncs mira, ara fas tu, no? És que no sé com plantejar-ho. No, sí, això. Qui creus que li agrada el dibuix, per exemple, en tant percentatge de la població?
Jo crec que un 70%. Un 70%, està bé. Jo dibuixo fatal per això. Diu que t'agradi, no si ho fas bé o no. És veritat. De fet, què aconselleries a la gent que pensi que m'agradaria dibuixar? Què podria fer? Com començar tot plegat? Atestar aquest món? Jo dic que és...
de posar-hi empeny, de practicar totes les hores i... i provar coses bogues. Jo recordo que abans calcava. Hi havia un plantí... Això no val, no? Jordi, t'estic imaginant davant d'una finestra, amb el cristall i els dos papers i un darrere l'altre pintant. La llengua xepola. Clar, quan jo era petit, un parell d'anys, hi havia... Com es diu això? Les plantilles de Son Goku.
que podies fer i calcar els dibuixos, el son Goku, el ràdix, el vegeta, el cor petit, el son Gohan, també la família sencera, i bueno, aquelles fulles de calc anaven, bueno, la gent matava per aconseguir aquestes fulles. Això avui dia ja no passa, no? No. No tant. Crec que no. Avui hi ha Photoshop ja, i deixa't estar. Ara s'imprimeixen els nens, eh, no els nens, sí. Ah, sí?
Jo crec que s'ha perdut un nom, és el dibuix. Si vols dibuixar un dibuix, no. Però si vols pintar un dibuix, en comptes de dibuixar-lo tu com fèiem abans, s'imprimeixen d'internet i venga, el pinten i ja està. I si no el pinten per ordinador. Per tant, s'ha deixat una mica de banda el fet de començar a elaborar el dibuix i fer-ho tu mateix, no? I ara ja es passa més directament cap a la pintura. Perquè pintar-ho si ho tens ordinador. Ara allò que deien de pintar les parets és imprimir i enganxar les parets.
S'ha perdut ja una mica l'ofici artesanalment pintar. I a què creieu que és degut, els ordinadors bàsicament? Sí, a tecnologia. Molt bé, doncs escolta, no sé si voleu afegir alguna cosa més. Sí, volíem que fes el dibuix.
Jo vull dir una cosa. Sabries dibuixar a partir d'alguna ratlla que et pogués fer la Júlia o alguna persona? Fer un dibuix arran d'aquesta... Ai Jordi, que fa molta gent que ho fa. A mi em fa molta gràcia veure això. És una prova, pobra noia. Si home, perquè jo et conec, tu vas amb mala intenció i vols fer un dibuix així, com una ratlla. No, home. No, fa dues línies i ja està. I que faci alguna cosa de la imaginació que li pugui aparar. No sé, alguna cosa que li faci pel cap amb aquestes dues línies.
Júlia, tu i Irene, si vosaltres sou... Les accions teves, Júlia? No, que jo li he dit que el que dibuixés, no? Pobre. Clar, no canviem. A veure, llavors què hem de fer? Això és ràdio, vull dir que... Tu pida't quiet. Però... A veure una cosa. Està dibuixant, efectivament, que no és la primera vegada que mentre estem parlant amb algú ens fa un dibuix. Ah, no? No. Ara us farà gràcia, això.
Però sí, perquè quan vam entrevistar l'Andreu Buenafuente...
que va venir aquí fa un parell d'anys, una cosa així, quan acabava la seva etapa a la Sexta, mentre jo l'estava fent l'entrevista, ell anava pintant i dibuixant un gargot, un full, i dic, què està fent aquest home? I quan acaba, em diu, escolta, Déu té, Déu té! Despertor! I dic, ostres, a veure? Sí, sí, era un dibuix que em va fer mentre jo l'estava fent l'entrevista.
Què era el primer dibuix que et regalava en Jordi? Un entrevistat sí, no? Un entrevistat sí, però no era el primer que em regalaven. La veritat és que vaig pensar que potser l'entrevista s'havia avorrit una mica, però clar, si estava allà. Estava dibuixat mentre jo l'anava entrevistant, no sé com ho vaig veure. Potser sí, una mica que t'hauria avorrit. En fi, fem una cosa Júlia, si et sembla bé. Nosaltres continuem amb el programa
I la Irene, bueno, és que vaig aquí prenent les seves. Irene, tot bé, no tu? Sí, sí. Tens el cap ja definit? La Júlia, que no ho veig jo. Sí, té un cap. Jordi, no sé si ets tu. Està quedant molt bé. Està quedant molt bé. Em fa molta il·lusió, em fa molta il·lusió, em fa molta il·lusió. Fem una cosa, una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments continuem el programa amb l'Educació Canina, que us convido a que us quedeu ja, si voleu, mentre acabes el dibuixi tot plegat. Us sembla bé? Sí, sí. Fins ara.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara amb útils. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic. Està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar classificat a perdida.
Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7.30 a 8. Ràdio T'Esper, 98.1 Ràdio T'Esper, 98.1
Camí cap a tres quarts de sis de la tarda en directe a la penya del morro de ràdio d'Esvern, la Irene que continua fent el seu dibuix. I tenim també la Júlia. Va bé el dibuix, no? Hòstia, és que... Escolta, té molt bona pinta, eh? Està quedant molt bé, eh? Oh, quina il·lusió, em fa molta il·lusió. Bé, continuem amb el programa perquè a continuació, com cada dijous, acabem aquesta primera hora parlant de gossos a la nostra educació canina.
I avui saludem la Roser Arcs, que ja la tenim al telèfon esperant. Roser, bona tarda. Bona tarda a tothom. Bona tarda. Bona tarda Roser. Avui som colla, eh, per comentar coses, o sigui que... Sí, sí, sí, que de fet avui parlem d'un tema una mica... bueno, paliegut, no?, per dir-ho d'alguna forma. Sí, que són els gossos considerats potencialment perillosos.
Correcte. A veure, perquè jo ja m'estic cagant. Què vol dir això, Roser? Per això t'he fet la segona aclaració que hi ha. S'ha d'aclarir que aquest tipus de gossos no deixen de ser això. Gossos. I que tot el que hem anat parlant durant aquest temps, sobre comportament, sobre educació, sobre tracte i interacció amb ells, és exactament igual. Qui decideix si un gos és considerat potencialment perillós o no? Això va en funció de la raça?
És una mica complicat, el tema, perquè les lleis les fa el govern, però és autonòmic. Cada comunitat autònoma té les seves pròpies diferències. Per exemple, a Catalunya, un dels trets és que són molt més restrictius, encara. Les corretes han de ser encara més curtes i tot és una miqueta més difícil.
Què és un gos considerat potencialment perillós? Quines races més o menys? Mira, hi ha tres paràmetres que regeixen o que diuen que és un gos perillós, potencialment perillós. Una és la raça, com ho heu d'haver dit, i a raça n'hi ha moltes. Jo te n'he posat aquí unes quantes que són de les més conegudes, com l'American Stafford, el Bull Terrier, el Pitbull, el Rockbiler, el Dogo de Grudeos, la Kitaino, que per la vostra informació us he de dir que és el gos del Siembretolado,
Em sembla que n'has parlat algun dia, el sempre atolado, el gos que espera a l'estació, el professor que arriba. Sí, sí, el Hachiko. És un gos de presa, està considerat potencialment perillós.
No, perquè és la seva història tan bonica, acompanyant el Fidel, el mestre i tal. Una de les coses que m'agrada a aquesta pel·lícula, que trenca mites, molt, que sobre els gossos trenca. Clar, té una estàtua i una figura al centre de Tòquio, avanerada per tothom, amb un reconeixement. Per tant, el tema de la raça és important, després que hem de tenir en compte per saber si un gos és perillós o no.
Aviam, el creuament d'aquestes rasses també està considerat perillós, com era els paràmetres que t'he posat per aquí, el tema dels enquilos, un perímetre toràstic contundent, el cap voluminós, la musculatura, una mandíbula i una boca fortes i profundes.
Això seria el primer paràmetre. El segon paràmetre són gossos que tinguin comportaments agressius o que hagin mossegat persones o animals i aquesta agressió hagi estat notificada o es pugui demostrar.
Aquestes agressions o comportaments perquè per exemple la història de mira aquest gos no havia fet mai res i de cop i volta se li creuen els cables i té un comportament molt agressiu i molt violent. Aquests canvis sobtats de comportament a què poden ser de gutros i tu saps? Moltes coses, depèn. Hi ha una part que és l'orgànica que podria ser alguna cosa neurològica o alguna malaltia que li provoqués dolor.
o poden ser temes de conducta. Si són temes de conducta, normalment estan molt relacionats amb l'estrès i amb la por. Sobretot amb la por. Bé, repassem una mica més en profunditat, si et sembla, com són els creuaments d'aquestes races que tenen característiques com, per exemple, superen els 20 quilos de pes, no? Exacte, això que dèiem, una mandíbula que sigui forta, la caixa toràfica, doncs contundent, que per exemple un boxer
És un cap molt gros i voluminós.
Bàsicament són gossos que es consideren de presa, boques d'aquestes que agafen i no deixen anar. De fet, estava pensant ara, per exemple, en la referència de grups més o menys radicals i fins i tot violents. Correcte, correcte. Que acostumen a utilitzar el simbolisme d'aquestes races, els seus emblemes, les seves banderes o els seus escuts. Això em porta a parlar del que tenia al final, però és que és així, no? Jo penso i...
I crec posar-hi de mal foc que la majoria d'educadors canins dirien que s'hauria de considerar un propietari, potencialment perillós, no pas un gos. És evident que són gossos que tenen una morfologia que dona per això. I molta gent et dirà que un instint. Jo crec que no és un instint.
Poden tenir una certa tendència a deixar anar l'ansietat per la boca, perquè tenen molta musculatura a la zona del coll, la mandíbula... Llavors l'ansietat sí que potser necessiten mastegar un pal o una joguina forta per descarregar l'ansietat, però més enllà d'això són gofos.
sí que tenen molta més potència de boca, però si tu els eduques i els ensenyes, el que dèiem fa unes seccions enrere en el tema de superar les etapes, el tema de la mandíbula, que un gos de dos o tres mesos sempre ha de poder treballar la mandíbula i se l'ha de deixar bastant a coses i trencar coses, si aquest gos supera bé aquesta etapa, no té per què. Escolta, pot ser que un gos sigui, en principi, que no sigui considerat potencialment perillós, però després
degut a l'ensenistrament, doncs el pugui ser... Sí, sí, mira, hi ha una primera premisa que és les races o creuaments d'aquestes races amb les característiques que hi ha. Una altra premisa que es pot considerar, també ho hem dit, que són els animals amb comportaments agressius, que hi hagi un estat notificat. I una tercera seria gossos preparats per a l'atac. Gossos que estan preparats per a la policia, per exemple, o de seguretat prima,
El primer grup, que són els de races o creuaments de races, la resta, tant aquests d'ensinistrats com els que hagin tingut comportaments agressius, si es pot acreditar que han passat uns cursos d'educació canina o un ensinistrament, i tu pots acreditar un veterinari de sociabilitat o un veterinari que tingui les credencials per acreditar això,
Se'ls treu la piqueta, ja no ho són. Què cal saber si tenim un gos considerat potencialment perillós o per exemple algú té un gos d'aquestes races que hem comentat, com l'American Staffordshire, el Bull Terrier, el Pitbull, un Rottweiler o un Doberman. Moltes coses han de saber. D'entrada, a nivell de paper, s'ha de tenir una llicència administrativa que l'ha de trucar a l'Ajuntament del municipi on visqui el gos.
Un certificat del registre conforme aquest senyor i aquest gos. S'ha de ser major de edat, que això no ho hem dit. A més, aquests gossos no poden passejar pel carrer amb nens. Han d'anar sempre amb una persona adulta. Amb algú major de edat, també.
es naix d'un certificat del veterinari, que confirmi que l'animal no presenta cap tipus de malaltia infecciosa o contagiosa. Tot això ho han de complir aquests requeriments, aquests requisits, aquestes races. Hem començat a col·laborar aquí conit amb una protectora, i n'hi ha molts, i comentàvem amb les noies, que ells no en treguen, ells tenen alguns, perquè molts, desgraciadament, com que els humans no són massa responsables amb aquest tema en general,
Van aparar molts a les gosseres d'aquest tipus de races. I deien que ells no entreguen cap gos sense que la persona que el vol porti tots aquests papers en regla abans d'agafar-lo. Home, doncs hi ha control sobre aquest tema, no? M'imagino també degut a precedents desafortunats i... Clar, jo penso per això que el gran problema és la desinformació, quan aquest tema...
Realment el que dèiem sempre, que la gent s'agafa un gos sense saber ben bé què és un gos. I clar, si aquest gos a sobre té una sèrie de característiques que poden fer perilloses o poden generar algun conflicte gros, ens trobem amb el que ens trobem. Per cert, també han de portar microchip, tots aquests animals? Sí, microchip. S'ha de tenir un certificat d'aptitud psicològica, com un test psicotècnic, que ha de passar a la persona, que és bastant absurd. Hauria de ser molt més seriós, aquest test. Què vols dir?
Doncs que és un test psicotècnic com el que ens feien al col·le, bàsicament. Vull dir que tampoc no et diu massa cosa de si una persona sap o no sap de gossos. Vols dir que a vegades s'hauria de ser més exigent amb qui compra o es queda amb aquestes races, perquè depèn de qui, si no hi toca només li falta això, no?
Home, és el que deies tu, que s'associa molt també a tribus urbanes, o a grups radicals, la imatge d'aquest tipus de gos, i jo n'he conegut molts, us en podria presentar moltíssims, els he vist jugar amb nens, i per terra, i els he vist que els xinxen i no diuen res. Que són gossos, no deixen de ser gossos. Sí que és veritat que tenen una eina molt forta a la boca, però...
però no deixen de ser gossos. I aquestes races, és obligatori quan passegen, que sempre estiguin subjectes a una corretja? Sí, hi ha d'haver sempre una corretja i s'ha de portar el morrió. Sempre, eh? Sempre, pel carrer. A part, és el que dèiem, a la resta d'Espanya, tens un màxim de dos metres per portar la corretja. Però molts ajuntaments de Catalunya demanen la corretja la més curta. Aquesta que va al gos, el cantó, clar, això, si heu estat pendents del que anàvem explicant tot aquest any,
una corretja curta no permet olorar, una corretja curta no permet interactuar amb altres gossos, una corretja curta no permet moltíssimes coses necessàries i bàsiques pel gos. Amb la qual cosa estem potenciant que encara hi hagi més problemes.
una mica de revisió de tota la normativa aquesta i posar-ho a lloc, no? Però clar, això ja no depèn de nosaltres, depèn dels governants. Per tant, si trobem un gos d'aquestes races pel carrer que ni porta corretja o no porta morrió i sigui corretja, és il·legal. És il·legal, això, és una multa. És il·legal, és il·legal. De totes maneres, jo tinc un... Un dels alumnes que tenim en el curs d'educació que estem fent té un deu argentí, d'acord? Un deu argentí que té un any i mig,
que deu fer, no ho sé, ben bé, metre a metre i poc dalt, o sigui, és un tros de gos. I el van parar. Fa poquet em explicava que el van parar la Guàrdia Urbana, perquè no portava el morrió, sempre el duen a sobre, però la dona se l'havia anat a comprar a la botiga d'enfront, i no hi era en aquell moment, i el portava ella, el morrió. I van començar a demanar-li les dades, els papers i tal, i qual, i pas qual. I mentre els policies volien posar-li la multa,
tot el barri que coneix aquell gos, les iaies, els nens, estaven tot... oi, però, però què li feu al Toni? Per què li feu això? Mira que és bon gos, i el gos l'apanta a tothom. Clar, hi ha casos i casos, evidentment. Si es fa una bona revisió de les lleis, i es tenen en compte una sèrie de coses importants realment per a l'educació del gos, tot aniria molt millor, perquè l'únic que fa
Tenir unes lleis tan estrictes i en certs punts tan absurdes, perquè en alguns punts són una mica absurdes de cara al que és l'educació canina, és crear pànic social i alerta. I privar aquestes necessitats del gos i a la llarga acabar provocant més conflictes dels que hi ha. Home, això t'anava a dir perquè de tant en tant surten notícies a la tele que, escolta, us fa ser rifar també. Sí, i n'hi ha molts que no són, potencialment perillosos, els que surten a la tele. Són altres races.
Avui estem parlant d'aquests gossos considerats potencialment perillosos i en les propietats privades, perquè hem parlat una mica de fora, a l'exterior, però a casa de la gent també hem de tenir un control especial o no? Si estan a fora, a l'exterior, es veu que sí. Tot el que són finques, cases de camp, parcel·les o terrasses, allò del compte amb el gos no serveix. Els animals han d'estar lligats,
i tot és acceptuant que aquestes finques disposin d'una superfície o tancaments adequats perquè les persones no puguin acostar-se al gos des de fora, però en principi si les portes són obertes o hi ha unes baranes que no són molt altes, el gos hauria d'estar lligat. I la multa quina és? Si no es compleix algun d'aquests requisits que hem dit?
Les multes van des de 150 euros per a lleus, faltes lleus, fins a 15.000 euros et poden cobrar per una infracció greu. Ostres, que hi ha una infracció greu que seria anar, per exemple, sense morrió al carrer? No, això crec que seria entre lleu i mig. No, una infracció greu, possiblement, seria una agressió. Una agressió, no?, a algú... Encara que no arribés a fer mal, el fet que algú us ataqués ja seria, crec, una falta greu, sí.
Com a conclusió, tot plegat, què ens expliques?
El gos sí que té l'arma, però el gos com a tal és un gos. I amb una bona educació i seguint uns paràmetres bàsics, com els que hem anat explicant durant totes les seccions, el gos creix sa i creix equilibrat i no és un gos que es vagi tirant. No pel fet que sigui una raça considerada potencialment perillosa, ha de ser un gos agressiu.
És més, l'any passat durant el 2012 es van enregistrar un munt de casos que van sortir a la televisió i mitjans de comunicació d'atacs de gossos i un alt percentatge d'ells no eren gossos potencialment perillosos.
Un dia podem ser sadístiques, si voleu, d'això que també en tinc, però la majoria d'atacs són gossos de família. Això diu molt sobre l'educació que se'ls està donant o el tracte que se'ls està donant a casa. Tu no li pegues. Entre germans sí, jugant, però tu no li pegues al teu germà o a ta mare, perquè hi ha un problema, hi ha un desequilibri. Doncs un gos és igual. Si ets família, ets família. Si es veu obligat a atacar la família, inclús els nens de la família,
conscients de les edats nostres també. Un gos és conscient que un nen és un nen. Per cert, que sempre ho diem, però si algú té la necessitat de parlar amb la Roser o vol l'experiència d'un educador canin, només cal que es posi en contacte amb la Penya del Morro, al nostre email, lapenyadelmorro.com i nosaltres ens posem en contacte amb la Roser o l'Albert, que són els nostres educadors canins, per qualsevol ajuda que puguin necessitar.
Per cert, Roser, que saps què passa? Abans de fer la secció d'educació canina, teníem aquí a la Irene i a la Júlia, que continuen aquí, noies? Tenen el dibuix, no? Sí, sí. Heu fet el dibuix ja o no? Sí, sí. Ai, quins nervis! Ai, Roser, quins nervis! A veure? A veure, a veure...
Escolta, el podem apropar a la webcam o no? Seria massa. La gent de radiodesbert.com pugui veure el dibuix. Que xulo, molt bé. Tinc els ulls molt negres jo eh.
Ara s'assembla bastant. De fet ha sigut amb retolador. Quina tècnica has utilitzat? He començat amb llapis, unes bosc i després ja he acabat fent amb retolador. Moltes gràcies per haver vingut al programa. Júlia, tu també. I la Roser, que la tenim al telèfon, la conviem i ens tornem a escoltar d'aquí un parell de setmana. Molt bé. Que vagi bé, bona tarda.
I nosaltres tots seguits connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícies generals i a la segona hora parlem amb Juanjo Cardenal. Us sona Juanjo Cardenal? És la veu mítica del programa Saber i Ganar de televisió espanyola amb Jordi Hurtado al capdavant i que just fa una setmana celebraven els 16 anys d'emissió en antena. Parlem tots seguits a la Penya del Morro. Fins ara.
Bona tarda, us parlem, Sònia Quere i Ramon Companys. Benet XVI ja ha abandonat el Vaticà i es troba a la residència de Castel Gandolfo, al sud de Roma, on hi viurà temporalment. Aquest ha estat el seu últim acte públic abans que s'obri el procés successor. A les 8 del vespre, Josef Ratzinger deixa de ser papa
i el Vaticà entrarà en seu bacan aquest matí. S'ha acomiadat del Col·legi Cardenalici prometent obediència incondicional al nou puntífex. Voleu que el Col·legi Cardenalici i el futura papa, el qual jo avui, avui prometo la meva incondicionada reverència i obediència.
A partir de demà, el Camerleng, Tartiscio Bertone serà l'encarregat de convocar per carta els 115 cardenals que participaran en el conclava en el que s'escollirà el nou puntífex. Els Mossos d'Esquadra han detingut 5 persones per danys i destrosses durant els incidents que hi ha hagut al centre de Barcelona durant la manifestació d'estudiants convocada a motiu de la vaga universitària. El moment de més tensió s'ha produït al carrer Napols, al costat de la Seu d'Unió Democràtica, on un grup de manifestants han llançat pedres i petards a la façana
i també els Mossos que custodiaven l'edifici. La manifestació d'estudiants i professors ha congregat unes 4.500 persones que protestaven per les retallades a les universitats. El Consell d'Estat creu que hi ha fonaments jurídics suficients per impugnar davant el Constitucional la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 23 de gener. La comissió permanent d'aquest organisme ha aprovat el dictamen que li va encarregar el govern espanyol
i aquesta tarda és previst que l'enviï a l'executiu perquè pugui presentar recursos d'inconstitucionalitat. L'informe de l'Organ Consultiu del Govern espanyol és preceptiu però no vinculant. El Congrés de Telefonia Mòbil ha tancat l'edició d'enguany amb 72.000 visitants, un 8% més que l'any passat, des de Fira de Barcelona, assegurem que el certament ha superat totes les expectatives i celebren el canvi d'obicació de plaça Espanya a Gran Via de l'Hospitalet. Barcelona, Sandra Valent, bona tarda.
Bona tarda, el director general de la Fira de Barcelona, Agustí Cordon, ha destacat que el recinte de Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat es consolidarà per a la propera edició del Mobile World Congress. Aquest trasllat al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona ha estat un trasllat extraordinari, que ha permès dues coses molt importants per a aquest esdeveniment. La primera és donar resposta a la capacitat de creixement que aquest sector a nivell mundial té.
i aquest recinte, comparat amb el que teníem al Montjuïc, s'ha donat a mascres aquesta resposta. I la segona és la complexitat de l'esdeveniment. Estem parlant d'un esdeveniment que segurament és el més complex del món, és un utilista tecnològic, de la producció, dels serveis que donem a les marques i també a la gent que ve a visitar-ho, i aquesta proposta del recinte de Gran Via de Fira ha estat no només molt ben rebutat, sinó que jo diria que hi ha una acceptació total
Agustí Cordon ha explicat que en la propera edició es farà una planificació diferent, més agosarada, i no es descarta que el recinte de la Fira de Plaça Espanya també aculli els deveniments paral·lels del Congrés de Mòbils. L'associació Watani ha valorat positivament la sentència del Tribunal Suprem que anula la prohibició de l'ús del bel integral en espais públics a Lleida. El president d'aquesta associació, Mouran Elbodoui, diu que és una decisió encertada pel bé de la convivència a la ciutat.
La justícia es probable para todo el colectivo musulmán en Lérida y también en Cataluña, en España y en Europa, porque es la primera experiencia a nivel europeo. Nosotros nunca hemos dudado de la justicia, y la justicia lo ha demostrado aplicando lo que viene en la Constitución española a nivel de libertades de las personas.
L'entitat ha emplaçat a l'Ajuntament de Lleida a corregir l'error que va cometre el 2010 diuen quan va aprovar l'ordenança i ha fet una crida a la resta d'ajuntaments perquè facin el mateix. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amadral Sabadell. Bàsquet de la Lliga Eva haurà de buscar un nou cos tècnic després de la marxa de l'entrenador Josep Maria Reventós, del seu segon Àlex Franco i del director esportiu Javi Cern, l'equipa més ajornat al seu partit contra el Wi-Fi Balears per al 5 d'abril. També amb basquet el Barça rep el Quim Quirús a tres quarts de nou del vespre, la novena jornada del Top 16 de l'Euroliga.
Els blaugranats són els líders de grup, però els de Moscou són els únics que ensobrarà l'equip de Xavi Pascual en aquesta fase. El pivot barcelonista Eres M. Lorbeck analitza el rival. Es muy completo, tiene de todo y son muy físicos. Siempre juegan muy sólidos, partidos muy sólidos y nunca se van de partido y saben de ganar partidos también y por esto este partido es aún más difícil.
I el bàsquet Manresa i Ferran Lavínia han arribat a un acord perquè el jugador segueixi a la capital del Valles d'aquí fins a final de temporada. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Els partits que formen l'equip de govern municipal presentaran aquest vespre una moció en defensa de l'autonomia local. PSC Iniciativa i Junts per Sant Just volen que es debati el ple d'aquest mes de febrer un document referent a l'autonomia local i al règim competencial local de la Generalitat.
Els grups presenten aquesta moció després de l'avantprojecte presentat al Consell de Ministres espanyol i de les administracions locals. De fet, l'alcalde de Sant Just, Julio Pinyar, a l'última entrevista a Rajoy d'Esberno, desconfiava d'aquesta reforma que vol tirar endavant el govern espanyol, que entre altres mesures preveu limitar competències als ajuntaments en municipis de menys de 20.000 habitants. L'última part de l'assessió es dedicarà al torn de precs i preguntes per part de regidors i públic assistent
i el ple municipal es farà avui a les 7 de la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Demà divendres sobra el període per presentar les fotografies al quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. Aquest any hi ha tres temes, monocrom, colors i esports. Es poden presentar quatre fotografies per cada temàtica, per tant cada participant
pot avortar 12 imatges. És un canvi respecte d'altres edicions en què només oferia un únic tema. El motiu d'aquesta novetat és que ara el concurs participa al circuit internacional de la FIAP. La Federació engloba centenars de concursos i associacions fotogràfiques a nivell internacional. A partir de demà divendres es poden començar a enviar les fotos vinculades amb aquestes temàtiques perquè entrin a concurs fins al 20 de maig. Un any més les imatges es poden presentar a través d'internet.
I acabem amb aquest bulletí amb un apunt pel cap de setmana. L'estudi Tutuguri prepara dos tallers relacionats amb l'Índia, un de massatge i un altre de dansa. El de massatge es farà dissabte matí i es tracta d'un taller de massatge i urbèdic shampi, una tècnica que es basa en la ciència anomenada iurbèda, que tracta la salut integral d'una manera més simple, prenent com a referència el nostre cap com a base del nostre sistema nerviós central. El taller es farà dissabte de 9 a 2. L'estudi Tutuguri costa 50 euros i inclou apunts
i olis essencials, i l'endemà, diumenge, es farà un altre taller d'una dansa tradicional del nord de l'Índia, que és la dansa Kataka. Aquest costarà 40 euros i serà de dos quarts de deu a dos quarts de dues del migdia. Per més informació podeu consultar el web de l'EstudiTuttoGuri, que és estudi-tutto-guri.blogs.com, o bé truca al 934-773-83009. I, de moment, això és tot. Més informació a les 7 del Senyors Notícies d'Edició Vespre.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Què tal amics del Rock and Roll? Benvinguts a la segona hora de la pena del morro 6 i 10 de la tarda en directe a ràdio d'Esver. D'aquí una estona tindrem amb nosaltres l'Arnau Consul per parlar de llibres i a més a més també entrevistarem el Juanjo Cardenal que és la veu de Saveri Ganar que estan d'enhorabona perquè celebren
el 15è aniversari. Per cert, Cristina, que avui també tenim estendins tòpics. Sí, ha canviat una mica la tendència. T'han afegit algunes coses. A mi m'ha sobtat una mica la tensió perquè suposo que amb tanta corrupció, sobres, etc. doncs s'ha afegit el hashtag bonhumor com?
Bon humor, com. I bueno, es podrien destacar un parell d'acudits que han penjat que fan gràcia, que diu, què fa un català si té fred? Doncs es posa al costat de l'estufa, i si té molt fred, l'encén.
A mi no m'ha fet gaire gràcia, però vaja... Bueno, està bé, és la conya aquesta, no?, dels garrepes. Mira, a veure si aquest t'agrada més. L'ha fet un català o no? Perquè si el fa un català em fa gràcia. I un altre que diu que caia pitjor que trobar-se un cuc en una poma.
Un cuc en una pompa? A trobar-se dos? No, trobar-se a mig. A trobar-se a mig? Home, vol dir Catalunya! Ai, de veritat! Ai, que infàstic! Bueno, en fi, una mica de bon humor. I alguna altra tradició que ha sigut l'última hora? Una altra és el hashtag formes d'esquivar un te quiero
formes d'esquivar un tequero? Sí, i aquí la gent penja una mica de tot, no? El que se li acut. Sí, perdona, m'agrada perquè hi ha hashtags que no tenen res a veure amb el que passa amb l'actualitat. Sí, no, no, apareix de tot. Sí, es generen hashtags i la gent s'apunta i s'anima. És el més comentat, que la majoria també té una cosa. Són xorrades, també, no? Sí, oi tant. Mira, en aquest cas podem destacar un que apareix la foto d'Hilènia de Gandiaxot. Gandiaxot, què passa? Sagerau.
Aquesta i una altra que per esquivar un te quiero es veu que es posaria la cançó lo tengo todo papi, lo tengo todo papi, tengo fly, tengo party, tengo pura sabrosura. Escolta, molt bé, ho has fet molt bé, això, amb un anàlisi reggaeton. Però no la cantaré, eh, Jordi? Ja m'ho has miscantat, ja ens l'hem intuït. En fi, Cristina, moltes gràcies, tot seguit al programa. Fem una entrevista. Ai, quins nervis!
Avui a la penya del Mont-Rot volem parlar d'un dels concursos històrics de la televisió. El passat 17 de febrer van celebrar 15 anys en AntenaCat. Tal i com estan les coses, això no és un èxit, és un miracle. S'amet cada migdia a la 2 i, evidentment, ja haureu descobert
que estem parlant de saber i ganar amb Jordi Hurtado al capdavant, però avui volem saludar, ja que fem ràdio i ens toca una mica més de prop, la veu on off del programa, que ja és un clàssic també de la tele en si mateixa, que és la veu de Juanjo Cardenal. Juanjo, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Juanjo, benvingut al programa. Abans de res, enhorabona per aquests 15 anys. Us esperàveu arribar a aquesta xifra o què?
Doncs la veritat és que no. La veritat és que no, perquè quan ja portàvem dos o tres anys, recordo que a la festa de Nadal el director deia... Bueno, nois, ja portem dos o tres anys, ja heu d'anar pensant que això no pot durar massa temps. El Sergi Xaf, no? El Sergi Xaf, sí. Perquè l'equip el manteniu des de fa 15 anys, més o menys?
L'equip és íntegrament el mateix. L'únic que ha canviat en el programa ha sigut realitzadors. Hem tingut quatre o cinc realitzadors. Però tot l'equip creatiu del programa és el mateix. Perquè tu com vas començar a saber-hi gannar? Hi havia un càsting on buscaven veus o com va anar la cosa? No, jo ja havia treballat amb el Silocionó Vengo.
amb el Sergi Xaf, jo havia treballat amb el Tiempo Soro, havia treballat amb el Sergi amb el 3x4, per tant d'alguna manera era una continuïtat de l'equip. I en aquests programes feies més o menys el mateix o tenies altres tasques? No, en el Si no se no vengo era exactament que allà et veu incordiant, que no sé si el recordeu perquè som molt joves. Jo no gaire.
El concursant feia unes proves d'habilitat i mentrestant hi havia una veu impertinent que li anava fent preguntes mentre tenia que fer altres proves. I amb el 3x4 i el Tiempo Zoro estava al darrere de les càmeres i no tenia una presència ni física ni de veu. Però a saber-hi ganar tan impertinent no ets, no? Com? A saber-hi ganar tan impertinent no ets.
No, no, el Sabri Ganarlo és un personatge impertinent, no, no, no, és un personatge normal que ha fet preguntes, el que passa que amb el Filoso Domingo sí que era impertinent, perquè el concursor estava fent una altra cosa mentre estàs fent preguntes, no? I la qüestió era on l'Estarlo.
La qüestió era que era Polestar o era distreure'ls ells. De fet... Ara no, ara no. Ara estan molt concentrats només escoltant l'anunciat de la pregunta. Clar, de fet, no sé si... a baix la veu simpàtica, eh? Em sembla que no, però el teu sentit de l'humor també el deixes anar tant, tant. No sé si la gent et reconeix pel carrer quan vas a comprar el pa o el súper. I bueno, ostres, aquesta bot me suena. Home, sí, alguna vegada m'ha passat, alguna vegada m'ha passat. Home, jo tinc una anècdota fantàstica que jo estava...
Esperant a la meva dona al Corte Inglés i un dependent del Corte Inglés, el veure en passant diu...
I perquè estava parlant amb alguna persona i ja va reconèixer la veu. Si alguna vegada m'ha passat això. M'ho sembla a mi o en català? No sembles a Juanjo Cardenal. És que canvia la veu. Una persona que parla en castellà, a diferència del català, canvia la veu bastant. És veritat. Això t'ho han comentat o no? No, això sí que no m'ho ha comentat ningú. En fi, és una cosa meva, no em facis cas. Escolta, com és un dia normal de gravació del Saber i Ganart?
Un dia normal de gravació de Saber i Ganar és a Xacar de Moldora. Els programes estan preparats perquè gravem diversos programes en un dia. En realitat, gravem el programa en dos dies consecutius. I gravem uns quants programes. Gravem entre 10 i 12 programes en dos dies. Aleshores, estem gravant des de les 9 del matí fins a les 10 de la nit.
I tu fas alguna cosa per cuidar-te la veu? Absolutament cap. No ho he fet mai.
No, ni unes pastilletes, ni mel amb llimon... No, no, ni pastilletes, ni dir que avui no em prendré un got de vi, ni avui si fa més fred o menys fred, no, no, no. Normalment porto una baraga al coll però la porto al plató perquè el plató amb l'aire condicionat fa fred i res més. M'imagino que fumar re de re, no?
Sóc un fumador d'aquests tontos que fumen només per la sopa. Et dic una cosa Jordi, les millors veus fumen, eh? Les grans veus, no? No sé, hi haurà alguna cosa allà amb el misteri? Perquè ha canviat molt tot el tema de les veus a nof, com funciona de fa 20 anys cap aquí, Juanjo? Tu això ho notes? No, jo penso que no, que això...
És que una veu en off depèn de... Home, un actor de dublatge és una veu en off, d'alguna manera, no? Per tant, un teleoperador o una teleoperadora és una veu en off. Jo penso que no, que no ha canviat en absolut. És una persona que físicament no es veu, però...
La veu és la mateixa. A més, ho juga. Sembla molt poc científic el que es posen els veus fumint, perquè m'imagino que hi haurà gent que fuma i gent que no fuma. Però a vegades passa. Aquest és de cuidar molt la veu. I com a Juanjo, no tant. Per cert, aquests dies estan fent uns programes especials amb els millors concursants de la història d'aquests 15 anys de Saber i Ganar. Hi ha algun concursant que li tingui o li tingueu un especial carinyo dels centenars que han passat? Sí, a molts. A molts.
Hi ha molts, perquè tinguis a compte que passem amb ells, amb els concursants bons, passem molts dies amb ells. I al passar molts dies amb ells, entre programa i programa, parlem i ens anem coneixent, a poc a poc. No som un programa d'aquells que l'equip està en una banda i els concursants estan en una sala, que no reuen només el moment just o tècnic del programa.
Aleshores parlem amb ell i tu què fas i tu a què et dediques. I normalment són gent molt interessant, gent preocupada per estudiar, gent interessada per llegir, gent interessada per investigar. Aleshores les converses són interessants i a poc a poc anem agafant, carinyo.
amb els personatges, amb els concursants, millor dit. Home, jo tinc la sensació que és un ambient molt familiar, perquè quan tornen allò els millors i tal, ja quasi ve de la família. I això que deies dels concursants, tu creus que saber-hi gannar és el concurs més difícil que hi ha ara mateix a la tele? Indulgablement.
A nivell de cultura? A nivell de cultura, sí, clar. A nivell de les preguntes... Comencem amb unes preguntes relativament fàcils. A més a més, donem un parell de propostes o de respostes possibles, però quan ja arriba la pregunta caliente i ja arriba el duelo, llavors som contagiada d'un cert nivell. Mai intentem que sigui un nivell que només ho pugui saber
un especialista en el tema. No demanem com es diu aquella apòfisi de la tíbia. Això no ho preguntem, sinó preguntes que es poden seure a nivell de batxillerat o de cultura general. Clar, tu has hagut d'aprendre... Però és difícil, és difícil, sí. Tu has hagut d'aprendre moltíssim, no, al programa? Bé, clar. Què vols que et digui? Que jo ja ho sabia tot abans. No, ni prova.
Indudablement que hi ha après moltíssim, perquè estic tot el dia llegint, estic tot el dia estudiant, estic tot el dia preparant temes amb un altre equip. Aleshores, indudablement que s'aprèn a més, és una frase del programa. Sempre s'aprèn de algo en saber i en ganar, diem sempre. És veritat, és veritat. Lògicament, després de tot un programa que s'han fet 70, 80 o 90 preguntes, dius, què hi ha après avui? Potser no has après 80 preguntes, indudablement, però sí que potser,
Mira, aquestes curioses, veus? Això que han dit, i sempre tenen alguna coseta. Perquè tu no et sabria respondre totes les preguntes que has fet durant aquests 15 anys?
No, seria un monstre. Afortunadament no. Afortunadament no soc capaç de respondre totes les preguntes. I per cert, l'equip de guió, com preparen les preguntes? Perquè com dius tu, són 80 cada dia, no són fàcils, a més m'imagino que s'intenten no repetir, que no hi ha ni una repetida durant els 15 anys. Com ho preparen l'equip de guionistes del concurs? És un grup de gent que es dedica a fer preguntes on aquest equip estigui bé.
i aleshores la gent té unes etapes del programa concretes per fer les preguntes. Es fan, es crea un banc de preguntes, i aleshores per cada pregunta després es fan conformant traient preguntes d'aquest banc. Tot això després passa per un sebas on es veu si és coherent el programa i després ja amb els programes que anem a gravar un dia concret
Tenim el dia abans una reunió per corregir, polir, canviar, treure. Aquesta no ens interessa, aquesta fora, aquesta no. Això no es pot fer, que és molt difícil. Fora, aquesta... Tenim quatre preguntes de cinema amb un mateix tema. Doncs vinga, fora, aquestes de cinema, etc. Es treballa força, força abans de començar el programa. Molta feina, sí. De fet, el format de concurs és un clàssic a les teles. Tota la vida hi ha hagut concursos. Tu mires altres concursos a la televisió actual?
Sí, esclar, és la meva professió. Home, jo veig el Passapalabra, que potser és el que més m'interessa, sobretot la part final. El Bosco, no? No m'interessa. Però els altres concursos a mi sí que m'agrada veure-los, almenys els primers dies que els fan, per veure què és el que està fent la competència. I què n'opines de concursos de l'estil d'Hora Kaigo o Quiro Usted es millonario? Perquè són una mica diferents de l'estil...
Sí, és que tot depèn del plantejament, quin és l'objectiu que tu busques amb el programa. Aleshores, un programa com l'Aquilla Caigo, el que pretén és fer riure, entretenir una mica molt més que no pas difondre cultura.
Hi ha el tipus de concursant que arriba, tampoc és un estudiant, normalment un universitari, o una gent que ha acabat la carrera fa poc temps, o una gent que ja és professional, de professions liberals... Són concursos que ja tenen uns altres objectius. I alguna vegada has sigut participant tu, no diria saber-hi ganar, però d'algun altre concurs?
No, jo no he participat mai a cap concurs. I no t'agradaria provar un dia, de l'altra banda, a saber-hi ganar, per exemple, o no? No, no tinc cap interès. No tinc cap interès perquè...
Perquè ara em diuen, hombre caray, que bé tio, ets jo el saviu, carai si que en saps. Imagina't el futur si dirien quina manera de fer el ridícul ara. Jo penso que no faria gaire el ridícul, però bueno, la veritat és que no m'ho he plantejat, no m'ho he plantejat mai. Es podria fer això com una especial.
Si em permets una petita correcció, són 16.
El 16 aniversari. Era el 15 que celebrava el 17 de febrer. Així ens hem sentit una mica més joves. Tenim saber-hi ganar per anys. Esperem.
Segur que sí. Ja és l'últim que ens falta, que ens treguin els American Art. En fi, Juanjo Cardenal, que vagi molt bé, moltíssimes gràcies i enhorabona a tot l'equip. Bona tarda. Fiqueu una abraçada. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudorna número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.
La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver.
A punt d'arribar a dos quarts de set de la tarda continuarem en directe al programa i d'aquí una estona tindrem l'Arnau Consul que l'acaba de trucar fa un moment i diu que està a l'esclat, que està venint cap aquí, per tant no patim. De totes formes Cristina Barries, què tal, bona tarda.
L'altre dia vaig entonar allà la meva culpa i vaig demanar-te perdó al públic. Per què? A mi? Sí, a tu. Perquè vaig errar amb el timing del programa i ens va quedar un minut per fer una secció que al principi havia d'anar una mica més. I aquesta secció era la d'esports extrems.
Permet amb Jordi que et digui una cosa, però no m'has de demanar disculpes per això. Per altres coses sí, però per això no. Avui sí que entrem una mica més a fons de l'Extreme Ironing, el Bob snorkeling, el hushing o, per exemple, el stacking, que tots acaben amb mi, ja ho veieu.
però són esports una mica estranys. L'altre dia parlàvem que al món hi ha esports molt estranys, com per exemple l'Extreme Ironing, que és un que a mínim crida l'atenció per la combinació de tasques. Què és l'Extreme Ironing? Sí, doncs com tu acabes de dir Jordi, es tracta de combinar diferents tasques. En principi seria combinar la pràctica d'un esport amb una tasca, podria ser domèstica, per dir alguna cosa. La més comú i d'això seria planxar.
La gent que acostuma a fer aquest tipus de pràctica seria o bé sota l'aigua damunt una vaca
A planxar sota l'aigua? Si amb la corrent no funciona. Seria suposo sense corrent i sense fer l'acció de planxar. Seria fer pràctiques aquestes esportives una mica insòlites.
Estranyes, per dir-ho d'alguna manera. La gent pot dir que és una cosa rara, però és un esport. Això va néixer a Anglaterra, no? Sí, va néixer a Leicester el 1997 i cal afegir que a Anglaterra es practica molt tant és així que el 2006 va haver-hi un equip que practica justament aquest tipus d'esport que va batre un rècord planxant a 126 metres de profunditat sota l'aigua.
Oh, 126 metres de profunditat. A vegades tonteries, algú deu pensar, però també té la seva gràcia. Que hauràs de provar. També totes aquelles dones i homes de la neteja que cauen en la monotonia ja coneixen també una bona pràctica per passar l'estona treballant a partir d'ara. Si algú ho vol, vinga amb la planxa un dia avall. Però aneu amb compte on ho practiqueu, no sigui que apreneu mal. No sé si amb el Butxakski
que és de fet l'esport nacional de l'Afganistan. Un pot prendre molt de mal o no? Sí. Sí, directament, no? Sí, és aconsellable practicar abans l'extrem ironing que no passa aquest.
perquè és un esport que es practica a diversos països de l'AC central i es tracta de dos equips de llanets que competeixen en un camp de dos quilòmetres de longitud amb l'objectiu de conduir un bosc. T'explico què és un bosc. És una cabra sense cap hipotes. És una cosa molt rara. Suposo que el cos de la cabra seria com un tipus de pilota d'aquí, més o menys. Perdona, però estem parlant aquí que es carreguen l'animal, no?
No, no, no, clar. No ho sé, si se'l carreguen per jugar Jordi o ha mort. No ho sé, no ho sé. En fi, aquest és l'esport nacional de l'Afganistan, el bousasqui. A més que la pagica és un joc molt violent, ja que no hi ha cap tipus de normes i acostuma haver-hi molts parits. No m'hi veuràs jugant, a mi, aquest joc. No, no, ja t'ho dic ara.
Bé, continuem amb una altra que no sé si serà tan especial com aquest, però es tracta del hashing. Què és el hashing? Doncs és una pràctica esportiva perfecta per practicar-la entre amics originària de Kuala Lumpur i es basa en combatre els efectes del cap de setmana corrent.
Però d'una manera que suposo que t'agradarà Jordi. De principi, aquí molta peculiaritat no té perquè tu vas al vespre aquí a Sant Jur i tothom està corrent, que està molt de moda. Però no ho fan d'aquesta manera, ara t'ho explico. Es tracta de fer un tipus de cursa entre amics amb la curiositat que els corredors al llarg del camí es troben diferents punts per veure begudes al qual cas.
Com es pot practicar? Aquí hi ha els correbars i tot allò que fan. Seria una cosa similar. En comptes d'una organització pots reunir-te amb uns amics, estipules un recorregut amb diferents punts.
que es podrien denominar checkpoints, que és on tu vas i prens l'alcohol. Però quants punts hi ha? Si n'hi ha 20 potser no acabes. Aquí està la gràcia, tu amb el 10 grups d'amics estipules els punts que vulguis. És a dir, tu estipules el tipus de recorregut que vols fer, per on passaràs, els bars on has de parar, i al final la meta, per dir-ho d'alguna manera, estaria en una discoteca, un pub o en algun lloc similar.
No, perquè jo conec algú d'aquí de la ràdio que si fes això estaria més estona amb els checkpoints. Va bé, que no fas corrent. Doncs bueno, és un esport que combina, com heu sentit, l'activitat física amb passar una bona estona compartint beguda i riure amb els amics. Qui vulgui que s'animi i ho practiqui, que després ens truqui i ens ho expliqui, no? A veure què tal, com acaben. Segur que sí. Si és que pot explicar-ho.
Atenció perquè això no és broma. Els corredors més ràpids són coneguts com Harts i la resta coneguts com Horns. Què vol dir això? Un és la Llebra i els altres són els perseguidors. El que va al cap de tota la cursa seria la Llebra.
i tota la resta dels amics que el persegueixen, que és qui han, en principi, de superar, serien els perseguidors i haurien d'intentar superar aquesta llebre per aconseguir guanyar. Però això és legal. Són quatre avis que s'ajunten i ja està, perquè no s'està estipulant.
Jo crec que això és d'alguna persona que no sabia què fer, com divertir-se i va dir miradons. No és com el que ens pot agradar més o menys, ho podem opinar sobre el bosasqui, aquest esport nacional d'Afganistan, que m'imagino que ja deu estar estipulat, és una tradició ja centenària, però aquesta no. No hi ha el govern de Kuala Lumpur que diu mireu, el dia 14 d'octubre farem el gran hashing.
No, a veure, en aquest cas no, però sí que hi ha molts indrets del món on sí que fan aquestes pràctiques esportives i alcohòliques. En fi, un esport que per tant convé en l'activitat física, en passar una bona estona compartint begudes i riures com dius. Després hi ha un altre, que aquest és també una mica curiós, que de fet és el boc snorkeling.
Sí, és de l'estil, de l'altre. Sí? Sí, perquè va per aquí d'això de dues persones que s'avorrien una mica i tal. Ara t'ho explico. Es veu que és un campionat molt comú a Gales, que es va començar a celebrar des del 1985.
va sorgir arran d'una nit de borratxera de dos homes que van decidir fer una competició al pantà. Aquestes coses per què passen al Regne Unit? Aquestes coses rares. Perquè potser veuen molt. Jo crec que els efectes de l'alcohol i tot plegat fa que comencin a innovar. Sí, que desveriguin molt. Innovar o es trobin en un llac de 110 metres de longitud, 6 de profunditat. I allà què és el que va passar aquella nit?
Doncs bueno, van començar a fer aquesta competició, arran d'aquí cada vegada més persones la van començar a conèixer, van començar a practicar-la i es tracta de nedar en aquest pantà, per dir-ho d'alguna manera, però com si fossis un gos. És a dir, no pots utilitzar ni els braços, el cap ha d'estar submergit,
portes un tubet per respirar i només pots moure els peus. Això és una pallassada i és el típic joc, perdona, que t'ho digui, de quatre copes de més que t'has fotut i ara farem en plan gossets.
Bé, això es diu... No, per allò es deu ser dog snorkeling, no? O boc snorkeling? Boc, boc snorkeling. Ah, boc snorkeling. És curiós. Bueno, això al Reina Unida. Més esports curiosos, Cristina? Tens per aquí o què? Sí, bueno, aquest serà més comú, no? I més conegut per tothom. La típica competició de menjar hot dogs. Menjar hot dogs. Aquesta sí, no, Jordi? L'has sentit o l'has hagut de veure alguna vegada? Què es fa a Nova York?
Sí, a Nova York i a molts llocs. Suposo que per aquí, per a Espanya, a algun lloc, segur que ho deuen fer. Home, aquí tenim altres tipus de concursos, menys de calçots, coses per l'estil. Sí, doncs el mateix, més nostrat. Seria la nostra competició de botifarrers, més o menys similar.
Doncs aquesta competició de menjar hot dogs es va començar a realitzar el 1916 quan quatre immigrants van decidir demostrar qui d'ells era el més americà competint menjant més hot dogs. Des de llavors és habitual que cada 4 de juliol es celebra Conn Island, aquesta competició. 4 de juliol que és el dia de la independència que celebren la festa nacional els americans, no? Exacte.
Doncs per competir només s'ha de tenir un bon estómac i ganes de menjar, evidentment. Però moltes, suposo, perquè per guanyar hauràs de menjar molts i molts hot dogs. Sí, suposo que sí. Per cert, l'Eli ens comenta al xat de ràdio d'Esvern. Diu que els caps de setmana a l'Ikea també... Els hot dogs? No, no, no. Ah, bueno, potser sí. Es venen hot dogs? Ah, també, també venen hot dogs. Jo pensava que ella proposava com que també és un esport nacional. Recorre a l'Ikea, no? Els passadissos. Exacte, no és fàcil, allò. És una mena de laberint, que riu tant tu del laberint d'Horta.
Doncs fora bromes Jordi, perquè això de la competició dels hot dogs cal dir que a partir del 1997 es va crear la International Federation of Competitive Feeding que és la Federació Internacional de Menjadors Competitius i està legalitzat aquesta competició. Perdona un moment, perdona un moment. M'estàs dient que hi ha un organisme que regula i que gestiona totes les normes d'aquestes competicions de menjar. I que donen els premis i que en registres guanyadors i sí, sí, s'encarrega de tot. I com dius que es diu?
International Federation of Competitive Eating. La Federació Internacional de Menjar Competitiu. Exacte. I no hi ha una delegació catalana o espanyola? Home, que sapiguem nosaltres no, tot i pot arribar a fer-se. Podríem fer-la aquí a Sant Just. Per cert que la Eli confirma la teva teoria hipòtesi, el que està desvariant soc jo. Veus pels hot dogs. Dico veus pels hot dogs, efectivament. I carn de rent també venen.
No, però està molt bona. Jo n'he menjat, està molt bona. És que per la Carso sóc una mica especial. Ja nota la carn de cavall, no? No. Doncs carn de renda amb una mica de gerds, així, de maduixa. Escolta, boníssim. Alguna cosa més es posa estrany? Ah, bueno, un mític, no? Home! Sí, que és el de la carrera de formatges.
que millor que després de fer una bona carrera de competició de menjar hot dogs, que fer una cursa darrere d'un formatge per perdre els quilos que hem pogut ingerir. A més Jordi, aquí nosaltres, em fa molta gràcia perquè tenim la pinya del morro i home, tenim una bona pendent que es podria tirar
Un formatge que baixés rotolant. La Penya del Morro vols dir? Clar, la Penya del Morro. I nosaltres, des de la Penya del Morro, podíem... També retransmetre-ho. És una opció, aquelles imatges típiques que ens venen també d'Anglaterra, que no em passa això. Sí, des de fa molts segles. Tren un formatge pendent avall, centenars de metres, i tot de gent que no està bé, està malalta.
Home, però es podria posar protecció perquè hi ha molta que acaba lesionada i amb ferides i una mica greu. D'això l'estomac lliure de l'alcohol que arriba a ingerir abans de tirar-se perquè si no, no és normal. I acabem parlant de l'estacking.
És una pràctica esportiva que va néixer a Califòrnia a principis dels 80 i consisteix en apilar gots de colors al més ràpid possible. Seria una competició en què et posen diferents gots de color i has de tenir molta habilitat amb les mans i els ulls per anar a apilar-los. Això és allò que a Youtube n'està ple de vídeos d'aquest estil. Segur que sí. Quines baixanades que fan al món mundial.
20 minuts i arribem al punt de les 7 de la tarda. Ja tenim amb nosaltres l'Arnau Consul de l'Institut Ramon Llull de la revista de sàpions i també de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Arnau, bona tarda. Bona tarda. No em miris així, que això és veritat, no?
O no? Sí, sí, sí, sí, hi ha gent que fa la generalitat pel món. No, i deies a mi el teu, el teu currículum extens. Per cert, fa temps que no parlem de la revista Sapiens. Fa temps que no parlem de la revista Sapiens. Has publicat algun article últimament o no?
A veure, últimament... Potser no, eh? Entenen un imatge pendent, allò nevera que en diuen. Ah, sí? Que això passa, no? A les revistes es guarden articles intemporals... I un dia o altre sí, perquè el que vaig fer l'últim és sobre...
El viatge de Darwin, amb el Beagle. El Beagle és el vaixell amb el qual va anar de Darwin i va fer la volta al món durant cinc anys. Que se'n va anar a les Galàpagos. Va anar a les Galàpagos, es va trobar que hi havia unes tortugues allà i dius, carai, no? Quin tros de tortugues i guanes que eren diferents. I a partir d'aquí va anar laborant la teoria de... Sí senyor, de l'evolució. Això. Que va estar-s'hi molt de temps a les Galàpagos, em sembla. Bueno, tu seràs millor que jo. Va estar cinc anys fent el viatge.
No és que s'estiguessin 5 anys embarcats, que aquesta és una altra cosa que jo pensava. Dic, carai, quin vaixell més lent, però bueno, clar, anàvem a vela, no? No, no, no, sinó que anàvem parant i a vegades es puguin estar 6 o 7 mesos a Argentina, per exemple, i a vegades a Argentina es veu que va estar un temps amb uns gauchos d'aquests i el van acompanyar per dins i va conèixer coses. A vegades se'n va anar a fer una excursió als Andes i va passar dels Andes des de Chile a Argentina, clar, i això... Un home solitari, també, no?, una mica Darwin, perquè a les Galàpagos molta festa no hi havia.
No, tot i que hi vivia gent, hi havia un governador anglès, les Galapagos són bastantes illes, i aleshores el capità de l'expedició, del vaixell, bàsicament, va decidir que per cartografiar-les bé, que aquesta era la idea, que uns quants, que dos o tres homes entressin a diferents illes. I ell li va tocar a una, no recordo ara quina, Sant Cristòfal, em pensava.
La lli va descobrir tot d'animals i hi va haver un senyor que vivia allà que li va dir jo podria saber si em posa quatre o cinc iguanes li podria dir per tal com són
Ah, de quina illa són? I aleshores ell va dir, eh, què vol dir amb això, que són diferents? Però si són gairebé iguals, no, són gairebé iguals, però si fixes són diferents. I a partir d'aquí... Un crac, no? Va anar pensant i... Un crac, un crac. Per cert, que fa un temps a la penya del morro vam parlar de les Galàpagos i justament a seu casualitat, eh, tenim un tall d'uns minuts. Ah, sí? Sí, que explica com es va originar les Galàpagos i tot plegat. Podem escoltar-ho? Les illes Galàpagos, saps?
són un arxipèleg que pertany a la república de l'Equador. Aquest arxipèleg està situat a l'oceà pacífic, a uns mil quilòmetres de la costa ecuatoriana. Està compost per trets de illes de naturalesa volcànica i multitud de petits illots. És famós per la seva riquesa zoològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques i per l'estat de caifeu
Charles Darwin. Les Galàpagos van ser declarades Parc Nacional el 1959, protegint el 97,5% de la superfície terrestre de l'arxipèleg.
Bé, doncs escolta, ja n'hi ha prou. Si algú en vol més que posi galapagos al YouTube i que ho vegi, no? Bueno, que compri sapiens aquí uns mesos. Que, per cert Jordi, al xat de la webcam, de la ràdio, l'Helicap de Vila opina el mateix que jo, que et canvia molt la veu. Com el Juanjo, eh? Com el Juanjo, sí senyor. Com el Juanjo. Oi que sí? Ella decideix que no, eh? Que fa uns anys, vol dir, o...? No. Quan fa un... Depèn del que es diguis fer o alguna cosa, o si canvies d'idioma, la veu d'una persona canvia molt.
Sí que canvia, sí que canvia molt. No, és que fa una estona hem entrevistat el Juanjo Cardenal, que és la veu de Saber i Ganar. Ah, sí, i tant. Atenció, pregunta. Sí, bueno, això és al principi el que ens pensàvem que ens trobaríem nosaltres. Però hem trobat un home, bueno, una veu que no... Però parlant català estem acostumats a sentir-lo en castellà.
I el parlant català ha canviat una mica, no? Semblava... Sí, semblava que m'anava a dir que sóc Juanjo i jo... Però què dius ara? Tu no ets... No, perquè jo els actors, els de doblatge, fan molt també això. Ells tenen una prova normal i corrent i quan es posen, holà, què tal, com esteu? Clar, imposten una mica més. Potser el parlar amb nosaltres estava més distendit i no ha impostat tant la veu com el programa. Jo, si voleu, ara us llegiré un tros i la puc canviar.
Ah, mira. Em sembla molt bé. O això després, si voleu. No, de quin llibre i de quin fragment... Jo volia tenir un record pel senyor Stefan Hessel, no sé si n'havíeu parlat ja, es va morir ahir, a París, als 95 anys, tant de bo ja arribessin tots amb la seva lucidesa, i sobretot amb aquesta sorpresa, no? Ell, que va ser... bueno, un dels fenòmens l'any passat, perquè va treure un llibre que es deia Indic Neubos i que d'alguna manera va inspirar el moviment 15M i tants altres moviments a França,
Doncs bé, sembla que s'ha mort, però en tenia un alcalaix. Preparat perquè sortís quan allà es morís. Ah, un llibre pòstum? Un llibre pòstum que ell mateix havia dit, quan em mori, ho havia deixat suposar un notari, t'he dit, que surti aquest. O sigui, aquest és l'autèntic, de fet, no? Vull dir, perquè això, clar, tornava amb vida, com allò, els rapil·les de Canal Plus, no?, que arribaven a aquelles entrevistes... Allò és molt divertit, molt divertit, no? Però avui és bo. Divertit, no, és la paraula. Bueno, és divertit, però és molt curiós, perquè, clar, saps que allà... Una bona idea. Ho ametran un cop mort, no?
i llavors aquest home va escriure un llibre pensant que també els podria publicar i editar un cop s'hagués mort. I de què va el llibre? El llibre es diu No us rendiu, una miqueta és allò de dir seguim amb allò dels indignats, jo ara me'n vaig però vosaltres que us quedeu, gent que us heu indignat en part gràcies pel meu llibre, que us heu inspirat en les meves idees, que jo bàsicament les he posat tan bonic,
També soc jo els que l'he agafat de tots vosaltres, subterans del món. Doncs bé, doncs no us rendiu. Això sortirà a Destino i en fi.
És una mica també com la veu de la consciència del més enllà, no? A més, l'home aquest amb la seva trajectòria de l'indignèubus, i que també ha sigut referent en molts moviments com el 15M o les acampades a tot arreu, i aquests moviments socials que... Que havia sigut en baixador de França a l'ONU l'any 45, vull dir que fa anys que... Bé, doncs estarem atents. Quan sortirà el llibre, ho sabem, això? No tardarà gaire, suposo que ho publicarà a Destino, aquí, tant en castellà com suposo en català,
Jo suposo que intentaran treure'l abans de Sant Jordi, perquè ara que Sant comença a parlar... Vaja, no és tan ràpid fer un llibre, però jo suposo que, en aquest cas, correran tot el que sigui possible.
L'editorial ja tenia els drets comparats.
Per tant, d'aquí a Sant Jordi, home, com a mínim 15 dies, 3 setmanes de traducció, les tenen. Després posa-ho a impremta, després corretgejo i tal. Potser una mica just, no? Pots ser una mica just, però jo crec que correran tant com faci falta. De fet, Arnau, falten dos mesos per Sant Jordi, unes set setmanes. Aproximadament. Sí, ja comencen les tutorials a paquetar i a mirar-s'ho, ja. Bé, estem a la recta final, no? El llibre del Premi Sant Jordi d'en Guany, del Mario Serra,
que ja n'hem parlat, sobre aquest físic tetraplègic català, que no coneixia ningú. Tu estàs molt content també. Màrius Serra és periodista, escriptor... Bueno, famosos en croats, no?
És algú que juga amb l'esperança. Aquest llibre ja està sortit. Aquest ha sortit, diria, ja. I si no surt la setmana que ve, perquè en tot cas jo ja he vist per internet la coberta, com està el volum del llibre, per tant és un llibre que està a punt a punt a punt de sortir.
Vols que entrevistem el Mario Serra o no aquí al programa? Home, escolti. Podríem fer-ho. És un bon motiu, no? El teu espai, perquè el teu espai últimament... Està com una mica... No, no, no. Ah, en el sentit positiu. Clar, està en fire, no? Escolta, si cal entrevistar el... Home, home, per això t'ho dic jo. Mario Serra l'entrevistem, tu. Que bé vam tenir la Carlota l'altre dia, del que llegeixes, la directora de la institució de les artes catalanes... Escolta, m'agrada aquesta línia que està agafant la secció, Arnau. Molt bé, tu treballes molt.
I a part de tot això, més novetats o la lectura aquesta? Novetats no, però és la lectura que ens van posar al Club de Lectura de l'Ateneu de Sant Just, un llibre que havia llegit ja fa temps i que algun dels lectors l'havien fet perquè cap d'ells va tenir cap problema per dir si tornem-hi. És un llibre de l'any 1992 de Javier Marías, escriptor madrileny del Madrid, és d'aquests que fa de...
Un dels grans escriptors actuals en llengua castellana i aquest corazon tan blanco és no la seva primera novel·la, però sí probablement amb la que va obtenir el gran reconeixement. Ja es veia que era un gran escriptor, però aquest és el que d'alguna manera el va catapultar a la fama.
No tant a Espanya, que ara tenia com sobretot internacionalment. Doncs vols que posem una mica de música d'aquesta de lectura? Una música així d'entre romanticona i... A veure... Perfecte, perfecte. Però amb la veu que ens havíem dit...
No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era niña y no hacía mucho que había regresado de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baña, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola de su propio padre, que estaba en el comedor con parte de la familia y tres invitados.
Cuando siguió la detonación, unos cinco minutos después de que la niña hubiera abandonado la mesa, el padre no se levantó enseguida, sino que se quedó durante algunos segundos paralizado con la boca llena, sin atreverse a masticar ni a tragar, ni menos aún a devolver el bocado al plato. Y cuando por fin se alzó y corrió hacia el cuarto de baño,
Los que lo siguieron vieron como mientras descubría el cuerpo ensangrentado de su hija y se echaba las manos a la cabeza, iba pasando el bocado de carne de un lado a otro de la boca, sin saber todavía qué hacer con él. Oh! No anava en lecte, una mica, no? Això és el principi de la novel·la i crec que és inquietant, no? Si algú que s'acabe de casar...
El protagonista diu que són les nines i torna del viatge de boda, o en tot cas uns dies després de la boda, se'n va al bany i es dispara el cor. Amb aquesta descripció tan típica de Marías que recarregue molt les frases que és...
es treu la brusa, es treu els sostenidors, busca el cor i dispara. Jo allà, quan has començat a seguir tota la brusa, vaig pensar, ojo, que... Que agafa un to que t'agrada, Jordi. Ojo, que això s'anima, però després ja he vist quan diu d'apuntó con el arma al corazón, digo, ojo, que això ja... Hi ha un personatge, en tot cas, que suposo que seria bastant Jordi, en aquest sentit. Bastant Jordi? Què vols dir? Bueno, la descripció d'aquest personatge que se suposa que mira, perquè és el narrador, i que va recordant aquests fets,
Clar, hi ha un moment que va descrivint el cos i va dient... bé, i la gent apareixia allà al bany i mirava i... ràpidament, quasi sense adonar-se'n, mirava el pit esquerre. Clar... Uns segons, molt pocs, perquè clar, de seguida... Se te'n van els ulls. De seguida el que feia era despistar. Però inevitablement, primer de tot, miraves el pit que... bé, el que no estava destrossat, perquè l'altre era impossible de mirar.
¡Bravo! ¡Bravo! Recordem el títol i l'autor... Corazón tan blanco Javier Marías. La història, aquesta història que hem començat a explicar, la narre a algú que és el fill d'aquest pare, que ha vist com la seva filla es...
No van si no van si no van.
del club de la lectura, de l'ateneu de Sant Just. Quan teniu reunió? Quan s'ha de llegir? En un parell de setmanes. El dimarts no de la setmana que ve sinó de l'altre. Quantes pàgines són el llibre? Més llarguet, però es llegeix molt ràpid perquè té aquesta intriga d'unes 400, però això en una versió de butxaca, o sigui que una versió més normal no seria tan llarga. Per què heu escollit aquest llibre?
Jo en tinc un record molt bo d'aquest llibre, que el vaig llegir fa no sé, 12 o 13 anys, però aquest record tan bo és allò que passa de dir, sé que em va agradar molt, ara de què anava el llibre, quan jo no em sapia llegir-lo i no en tenia ni punyetera idea. Per cert, aquesta música que hem posat així com Solemna i tot, que acompanya molt bé l'escena i tot plegat, molt ben triada, per cert, repletament pel muntador musical del Dr. Orama, molt, molt. Molt bé, l'editor. Molt bé.
Però, el que jo volia preguntar-te és que, a l'hora de llegir, que això també podem començar un debat per un altre dia, quin tipus de música és adient o no, i depèn de quin ambient, i si estàs llegint, per exemple, una novel·la policiaca... Aquesta no ho era, doncs. No ho era. Però, en canvi, aquesta, home, té una part policiaca, perquè hi haurà una investigació d'aquest personatge sobre...
L'home, la dona, la filla... Per què es mata? Qui era el marit que ha fet que l'altre fos tan infeliç?
tal com es descriu jo crec que és justament molt adient aquesta música, Solemne... Jo diria que va a Roca, això que era, va, que era Handel o una cosa així. Sí, va per allà, va per allà prop. Jo crec que qualsevol d'aquestes com Pachelbel o alguna d'aquestes... En aquest cas ja anava bé, pel tipus jo crec d'escriptura. A mi passa que a vegades llegint segons què m'oambiento, si per exemple és el que diem,
Com una novel·la de publicitat, em poso música... Una mena de jazz negre. Bandes sonores de pel·lícules. També, també. I em poso Dark Knight, per exemple, del Caballor Oscuro, per exemple, d'aquestes de Batman. De fet, em pensava que em sorprendries amb alguna banda sonora, justament. Quan? Ara, quan t'he dit alguna música romàntica o així, però també cine negre, que em posaries...
Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no. Jo no.
L'hi donaria però no l'hi donaré avui perquè se l'ha endut ja un parell de setmanes per portar gent i per tota la feina. I avui se l'emporta la Júlia perquè t'has fet un dibuix que s'ha de penjar i s'ha d'ensenyar. Perdona, no, no, és que ja el tinc aquí. La gent que estigui a la webcam el podrà treure per si hi ha algú a la webcam.
Tenim 8 persones que ens estan veient ara. Vaig ensenyar el dibuix que m'ha fet la Juliana Morales, que és l'amiga de Juliana que ha vingut avui al programa. I t'ha fet un retrat així ràpid. Nosaltres que t'estem veient des d'aquí, el dibuix i tu Jordi,
Bueno, és bastant temblant, no? M'hauria de posar... Ara no sé, però qui ets tu, Anna, dels dos? M'hauria de posar així. Deu-n'hi-do. La veritat és que està molt ben fet, sobretot si te l'ha fet així, ràpid. Escolta, ja està. Sí, sí, sí, no està bé. És una mica...
Ara es mou la càmera, ara els nostres espectadors... No, els que arriben abans, és que nosaltres ens va una mica lent. Però ells ho veuen bé. Ja ha passat ja. Sóc analògic encara. Que vagi molt bé. Tornem demà a partir de les 5 de gràcia. Arnau, Cristina, que vagi molt bé. Bona tarda. Recem ara amb l'informatiu de les 7, els Enjust Notícies, edició vespre, amb la Carme Verduy. Que vagi bé. Adéu-siau.
Ara escoltes ràdio d'esvent. Sintonitzes ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esvent. Durant el 8.1. Ràdio d'esvent. Durant el 8.1.
I feel I've done my last favor So I say goodbye Goodbye, goodbye, goodbye, I know
We both have gone A long time being denied Instead of being favored Goodbye, goodbye, goodbye, goodbye Please don't ever let me do you wrong And never do me wrong
You know I'd like to dream in dreams and dreams.