Veuen inconstitucional l'impost que en un altre context el mateix tribunal va validar dels dipòsits bancaris. Veuen inconstitucional qualsevol actuació que es faci en l'àmbit educatiu i especialment si va relacionat amb la llengua. Un dia declararan que és inconstitucional respirar amb català. És que estan a punt de fer el ridícul més gran del segle aquesta gent. Ens ha afegit que aquesta suspensió tindrà conseqüències negatives per l'economia catalana.
El govern català ha posat en marxa una campanya per augmentar la participació i la corresponsabilitat de les famílies en l'educació dels infants. La campanya forma part d'un pla per a la reducció del fracàs escolar. La consellera d'ensenyament, Irene Rigaú, ha animat els pares i mares a participar en les eleccions als consells escolars i a fomentar els bons hàbits en els fills. Que ens vinguin ben esborsats, ben arreglats i ben descansats.
pilars perquè les escoles puguin treballar bé. Aquesta sí que és una condició bàsica. Allà on hi ha aquest diàleg de garantir bons hàbits, coneixement del projecte educatiu del centre, interès per la vida escolar de cada dia, respecte pel professorat, aquella petició que sempre hem fet, si un pare discrepa del director o del professorat d'un centre que no parli malament davant dels fills.
La Generalitat ha creat una aplicació informàtica dirigida als prop de 5.000 centres d'ensenyament per valorar la participació de les famílies. Aquesta aplicació s'assuma al web Família i Escola que va entrar en servei al curs passat. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça de futbol se l'ha jugat aquest vespre, partit únic als quarts de final de la Copa del Rey. Els de Marc Carmona s'enfronten al Carnicer Torrejón, a partit de dos quarts de nou al pavalló madrileny Jorge Garbajos. A l'equip laurana s'arabaixa Igor, que en té per 6 setmanes, després de patir un trencament parcial del lligament lateral extern del genoll esquerre. Contra el Carnicer, tampoc hi serà Wilder, també lesionat. Per tant, Roger Serrano i Eric Martel
seran els seus substituts. En futbol, l'ex porter colombià René Higuita ha allogat en declaracions a la xarxa el joc del Barça de Tito Vilanova. Diu Higuita més que en cap cas, en cas que Víctor Valdés vulgui dir no renovi pel Barça, qui més sortiria perdent seria ell i no pas el club. Esperemos de que no sea el Barça, sino que tal vez perdería a Víctor, porque lo que se puede ganar en un equipo como el Barça podría superar todos los récords.
I l'Espanyol, de la seva banda, prepara el pròxim partit de Lliga divendres contra el Mallorca. Cornellà al Prat ho fa ja amb el primer fitxatge del Mercat d'hivern, el vulgar Martín Petroff, que ha signat fins al final de temporada. Petroff fa avui 34 anys. Notícies en xarxa. Ara escolta l'estadi un esbel
Sintonitzes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just, durante 8.1. Ràdio d'Esper, durante 8.1. Ràdio d'Esper, durante 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Molt bona tarda Sant Just, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esverno. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Home, moltes gràcies per aquests aplaudiments espontanis de la gent que ens visita avui a l'estudi número 1 de la ràdio Carme Verdoi. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. D'on ve la gent avui al programa?
De Viladrau. Bonica població. Avui repassarem la qualitat d'en Justenca amb tu. També tindrem amb nosaltres la nostra coach particular del programa, la Núria Oriol. Avui parlarem d'economia amb ella. Com frenar l'austoritat segons l'FMI?
Com? Com? No entenc la secció. Com frenar l'austeritat. Però feia una secció d'economia avui. Avui parlarem entre altres coses d'economia, perquè la Núria Oriol ja sap que és la nostra coach en particular i parlem de coses. M'agrada molt aquesta secció. A mi també, perquè ens dona coses positives malgrat sempre que obrim els diaris o mirem la televisió. És un desastre tot plegat.
En fi, a més a més, avui al programa repassarem les bandes sonores nominades als Òscars, amb la Clara Aguilar i la seva secció, i a la segona hora connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just. Tindrem el cara a cara entre el Dani i el Joan, que avui... saps què debaten? No. Avui debaten què és millor, diumenge de Sant Antoni Abat, que va ser aquest diumenge passat, a Sant Just, o diumenge de Rams.
No rigueu perquè és un debat seriós. Per tu què és millor? Per mi diumenge de rams. Jo sempre he sigut més de palma que d'animals. I acabarem el programa amb coses paranormals amb la Cristina Vargas i la seva col·laboració més que especial. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Sabies Jordi que menjar un bol de crispetes aquí val a menjar una peça de fruita? Per això vaig veure l'altre dia molta gent menjant pomes al cinema.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Carme, veig que t'ha fet gràcia la brometa aquesta, la cometa, eh? Sí. Fa gràcia, fa gràcia. A va, comencem amb les notícies de Sant Just.
Per cert que abans d'entrar en matèria també saludem a totes les persones que ens estiguin veient a través de la webcam de radiodesvern.com o escoltant el cotxe, el 98.1 FM o escoltant-nos en general. Gràcies per fer-ho. És el podcast de Ràdio Desvern, una de les poques ràdios locals. Jo crec que és l'única... Ara treu una mica de pit, no?
És veritat, hi ha altres ràdios que ho tenen. Una de les poques ràdios locals. Pionera. Pionera, emprenedor, que es porta molt això. Som emprenedors, som guais i agafa pastes.
Atenció Carme, comencem com dèiem les notícies de Sant Just perquè aquesta setmana és setmana de votacions pel consell escolar dels centres de Sant Just d'Esber. Què vol dir això? Doncs ara us explicarà la Carme. Aquest matí s'han fet les eleccions a l'escola Madre Sacramento, una de les de Sant Just, per triar els alumnes representants i ahir a l'institut. Demà i dijous es faran a la resta dels centres Sant Just Tengs i les votacions renovaran la meitat dels membres del màxim òrgan escolar
És una convocatòria que es fa cada dos anys i, a més, hi ha un termini màxim de temps que vota estant a persona dins del Consell Escolar. Com deies, és el màxim òrgan de decisió col·lectiu i compta amb representació del professorat, de pares i mares, de personal d'administració i de l'Ajuntament. Els Consells Escolars han de tenir un terç de representació de les famílies, que serien sis persones, un terç també de mestres, que també són sis persones més,
un representant de l'Ajuntament i un altre del personal d'administració i serveis de l'escola. En el cas del centre de secundària, els alumnes també hi tenen representació. Cada centre, a més, estableix junts horaris concrets per anar a votar, una informació que ja s'ha comunicat prèviament, i la majoria de la part de l'escola té sent just, però es queixen.
de la baixa participació a l'hora d'anar a votar dels pares i mares. Què passa, que no van a votar els pares i mares de Sant Just? A Canigó, per exemple, no superen mai, almenys fins ara, perquè a Canigó es fan demà, les votacions, el 20% de participació. Home, és molt baixa. A Madrid Sacramento és difícil que passin del 30%.
A l'escola Montseny en principi no tenen tant aquest problema i busquen fórmules també per facilitar aquestes votacions, però per exemple a l'institut també ens han comentat que només havien votat 11 persones de totes les que poden anar a votar. És una part molt, molt, molt petita. Per què la gent no va a votar? Fa mandra, jo ho entenc. Alguna vegada algú que ens està escoltant ha votat en algun òrgan d'aquests importants col·lectius de la seva escola o el seu institut? Jo, per exemple, no.
Sí que has votat. Tu t'ho inventis, quan anaves a l'institut devies votar, no? Home, jo votava el delegat de classe, que moltes vegades era a mi mateix. Perquè jo em presentava per ser delegat de classe. Què passa? Jo que vaig ser delegada, Jordi? Doncs per això estem aquí. I la Cristina tu també és segur, no, Cristina? No. Ah, no? Llavors, Cristina, ja pots marxar del programa. De totes formes, vull trencar una llança a favor del delegat de classe. Aquelles persones que lluiten per tu i que no es valoren prou. Endavant, Carmen, més informació.
Aquest Consell Escolars no és un òrgan que no té cap funció sinó que en té unes quantes i que justament és triar les sortides que fa el centre, també intervenir a l'hora de pensar en qüestions pressupostàries, com es divideixen i tot plegat es reuneixen com a mínim un cop per trimestre.
i per tant doncs val la pena que tothom qui pugui s'acosti al seu centre particular i voti doncs i faci saber el seu vot, no? Que faci saber el seu vot? Que vols que publiqui a Twitter? Per exemple, he votat Joan Domínguez.
No volia dir això. Ja tenim això Carme, no? Que per cert, intentarem parlar, per saber una mica més, el programa d'aquí uns dies. Posa una mica d'emoció al tema. Amb un alumne, amb un alumne de l'institut de Sant Just, per saber com està l'institut en general. O Madre Sacramento. O Madre Sacramento, no la sabem. Per cert, Carme, escolta això. Em vas, on vas? Ens de vidre? Albert. Oh, pot de cigrons. Albert vas, cordons. I tu també.
Amb vas de perfum, patapum. Us comença a fer ràbia aquest anunci? Però no ets cap amb vas, i si no ets amb vas, tu... O pel contrari us anima com el Gangnam Style. És una mica el Gangnam Style, d'aquí una setmana s'hi utilitzaran versions de tot plegat de la gent de Viladrau, per exemple. Ja existeixen. El Colònia van fer una, el Cracòvia ahir van fer una altra.
Demà amb Gels, que a més a més estan de gira ara presentant el seu nou disc i que tenen una web i podeu trobar més informació. S'aparà bé la nostra responsabilitat, Generalitat de Catalunya, amb el finançament de Covidrio. Bé, doncs tot això per parlar del punt net del mercat ambulant de Sant Just que regala compost a canvi de residus. La parada s'instal·la cada dimecres a la plaça Camoapa, Carme Verdoi.
Des d'aquest mes de gener, la paradeta d'aquest mercat reverteix bossetes de compost de la deixalleria municipal a totes les persones que portin oli de cuiner usat, roba o petits aparells elèctrics i electrònics per reciclar. El punt net treballa amb aquests tipus de residus, reutilitzant-los o reparant-los, i també recullen, d'altra banda, a la deixalleria municipal, a la mini deixalleria del mercat, a la deixalleria mòbil, que passa pels barris de Sant Just l'últim dissabte de mes, i als contenidors específics.
instal·lats als equipaments. Quins beneficis podem obtenir a canvi? De què? Home, ha de tenir el compost aquest a casa. No, no, o sigui, tu portes això. O sigui, és un intercanvi. Tu portes l'oli i et donen... I què et donen, què et donen? Compost. Bueno, per això, i quins beneficis et dona el compost? Doncs serveix per fer moltes coses, ho hem explicat alguna vegada a l'hora de reciclar, no?
No m'ho sé de memòria. No t'ho saps. Per les plantes, Cristina. Sí. Per la gent que té plantes. Tu no tens plantes? Jo no tinc ni una planta. Ni un trist cactus a l'entrada. Doncs donant molta vida a les plantes. Sí, sobretot al cactus.
Per cert, l'Eli Capdevila que ens agrada com tothom, que escrigui el xat de ràdio d'Esvern i ens comenti coses, diu jo vaig estar al consell escolar del col·lei de l'institut, molt gafapastes. Veus? Ve la nostra teoria d'avui, que la gent que està al consell vol ser moderna i guai. No és veritat. Jo volia ser-ho. Ah, la gent d'alumnes pensaries pare i tot això.
Un quart de sis de la tarda, d'aquí uns moments parlarem amb la Núria Oriol, avui a la secció de coaching de l'actualitat, com hem comentat, com frenar l'... és una paraula que em costa molt aquesta, austeritat segons l'FMI, i a més a més també parlarem d'altres coses com, per exemple, que s'ha trobat l'estel més antic de l'univers.
Fins al moment. Tot això serà amb la Núria Oriol a la nostra secció de Couching. Però abans una última notícia d'actualitat Sant Justenca, perquè aquesta tarda, avui, dimarts 15 de gener, hi ha una nova campanya de donació de sang a Sant Just d'Esbern.
El banc de sang i teixits, molt bé, la música d'acord obert. Atenció perquè el banc de sang i teixits tornarà a instal·lar-se al Casal de Joves per seguir recaptant sang ara que, després de Nadal, és molt necessària. De fet, fa un quart d'hora que ja està obert i teniu temps fins les 9 del vespre. D'aquí una estona nosaltres, en la connexió setmanal amb el Casal de Joves, també intentarem conèixer... No podíeu parlar amb algú?
Per això hi ha molta gent o no. Alguna persona responsable. Algú que ja hagi donat sang. Ho intentarem tot això, però, Carme, hi ha més informació sobre donar sang. Una notícia que repetim al programa i a la ràdio, quatre vegades l'any.
Sí, però sempre diem coses diferents. Ah, sí? No feu un copiarpec ara l'estiu de l'informatiu? No, m'encanta trobar coses diferents. Perdó, hi ha moltes ràdios que això ho fan, hi ha moltes redactores d'informatius que agafen. No, Cristina? No. No, eh? Ja, ja. Què has de dir tu? Què has de dir? Què has de dir a la professió? A veure, banc de sang, Carme. Doncs... Espera, és que m'he perdut. Et volia donar una dada important. Estàs buscant coses que no hagis dit i no pots... Sí, ja l'he trobat. Que...
Tu ja has dit que és molt important el que es faci ara perquè donen la dalt baixant les reserves. Sí, concretament he dit que... Doncs ho dic perquè les campanyes de donació de sang, com les que es fan a Sant Just, cada tres mesos, són molt necessàries justament perquè s'actua directament al territori.
i facilita que molts donants que són fidels puguin anar-hi d'una manera molt fàcil, més enllà de si es va a un hospital o a la marató d'aquest cap de setmana
També important que una sola donació ajuda a treure'ls malalts. Aquesta vegada no te l'havies donat. No me l'havies donat mai. Sempre alguna cosa nova. La dona que sap coses de l'actualitat Sant Just tenca. Carme, moltes gràcies. A partir de les 7, els Sant Just Notícies, edició vespre, i ara tota la informació que vulgueu a radiodesver.com. Bona tarda, Carme.
A més a més també, d'aquí uns moments, amb la Núria Oriol parlarem d'altres teves, com per exemple, Joan Amat, que és doctor Andret, amb 87 anys, i Dotopen, una plataforma d'APP, una aplicació, amb 5 milions de seguidors, amb un català com a soci. I, a més a més, amb la Núria Oriol, d'aquí uns moments, després de la publicitat. No marxeu, una frase que fa ràbia però que es diu molt.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol.
Des de Top BB & Kits enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver.
Caram, moltes gràcies per aquestes salutacions del comerç local de Sant Just, que per cert, parlant de coses locals i de comerços, Cristina, estem a punt a punt a punt de tancar un concurs, un sorteig, més ben dit, que ja explicarem la setmana o els propers dies al programa, on es podrà arribar a guanyar un sopar per dues persones a la tasca dels rifenys de Sant Just.
Ja explicarem què és el que ha de fer la gent si voleu guanyar aquest sopar per dues persones gratis. Bé, això serà d'aquí uns dies, però abans d'això, com cada dimarts tenim amb nosaltres la nostra coaching particular al programa, la Núria Oriol. Everybody always looks on the prize
Núria, bona tarda. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots.
La consolació és que estem a l'hivern. És que és veritat, tens tota la raó, Núria. No, jo estic totalment d'acord amb tu, perquè què hem de fer? Estem a l'hivern, no voldrem estar amb màniga curta, oi Núria? Home, estona, potser... Que t'ha agafat un atac de riure ara? Sí, sí. Està molt bé, no? Perquè diu tot un positiu i jo ja n'estava pensant que havia perdut la informació que guardaven un pendrive i...
És un missatge que no valia la pena.
M'encanta Núria Oriol. Jo sóc molt fan de tu Núria. Si tots ens ho prenguéssim com Núria, el món aniria molt millor. De totes formes avui parlem d'algunes coses serioses o no.
perquè a vegades també és per agafar i fer-se un tip de riure, per exemple, les declaracions sobre com frenar una mica l'austeritat segons el fons monetari internacional i el banc central europeu. Tu dius que tenen una doble lectura, a veure, què és el que han dit? Clar, per qui s'han dit que no sabien que aquestes mesures tant d'austeritat a tant d'austeritat
conduirien a un nivell, o sigui que no s'acabés d'aturar la inflexió i a sobre que s'incrementés tant el nombre de persones a l'atur. Per tant, ells que potenciaven i promovien les retallades a tots els governs del sud d'Europa, sobretot que són els més afectats per la crisi, ara diuen que no es pensaven que això pogués provocar tanta misèria, per dir-ho clarament. Sí, per dir-ho clarament. I aleshores demanen
que s'afluixi una mica, que es doni més temps per poder, doncs, o retornar els diners, o s'anejar els bancs, etcètera, etcètera. Clar, per un cantó dius, ja era hora que s'adonguessin del que se n'adona la majoria dels mortals, que ens n'adonem, però és veritat també el que deies a la doble lectura. O sigui, per un cantó, això pot ser un reconeixement, i aquest reconeixement portarà en breu, perquè la macroeconomia no es va llogar tan ràpid com ens agradaria,
doncs en qüestió d'uns mesos que es noti que comença a haver-hi una mica més d'injecció de diners, de liquidesa, de cara als mercats. M'imagino que encara anirà més a les empreses que no tant als particulars i que es donin nous terminitzats per retornar el deute. Això pot ser una lectura. L'altra lectura que en casos com aquest també s'ha de tenir present és veure si després d'aquestes declaracions
No es fa res del que ells han proposat, d'això que s'incrementin els marges, que hi hagi una mica més de liquidesa, i només serveix...
perquè s'insisteixi més en polítiques de retallades i tal, i és una tàctica de poli bueno, poli malo. Ja, ja, ja, perquè de fet diuen una cosa, després diuen una altra, però clar, van canviant com que canvia la jaqueta, no? És com curiós també tot plegat, però no ens hem de fiar mai de l'FMI i el banc central. De l'FDI no ho sé, no l'he conegut, de l'FMI.
Comadada, comadada, no? Comadada és veritat que no són tan fiables, perquè a Radira poden existir les pressions de les agències de qualificació i després pensem que també podria haver-hi una certa pressió sobre la senyora Árngel Amérkel. És a dir, una vegada ja vam explicar que
era molt interessant que Europa es mantingués unit amb el tema de l'euro per facilitar una mica la relació de l'Obama, que si que hi ha l'euro, doncs l'Obama tenia tots els números per ja no ser relegit. Perquè hi havia una certa relació amb la desestructures i desestabilització d'Europa en què se'l fes caure perquè hi havia estat un gran defensor de moltes de les mesures d'activació de l'economia, etcètera, etcètera. I perquè
a darrere del candidat republicà hi havia ja de manera molt propera membres d'aquestes agències de qualificació que ens van posant males notes a tots els països, no? Doncs no seria estrany que ara una mica li tornessin la patata calenta a la senyora Merkel i ara comencessin a fer una certa pressió perquè ella tingui unes certes ensopegades de cara a les eleccions que ha d'afrontar aquest any. Ah, que la Merkel està de campanya llavors.
Sí, ja estarà aquest any, diguem-ne, de campanya permanent fins al setembre. Doncs aquestes mogudes de començament d'any ja poden ser com a l'efecte domino. A veure on acaben el mes de setembre. Txing. Bé, doncs ja ho veurem, sí. Txing, txant, perquè ara entrem a l'òrbita planetària, l'òrbita de les estrelles i l'òrbita del més enllà. Perquè jo d'economia jo veig que si breu millor,
S'ha trobat l'estel més antic de l'univers. A mi m'agrada molt tot això.
Aquest robot que van enviar ara fa uns besos a Mart i la segueixo a Twitter i a Instagram, les fotos que va enviant. Per tant, a mi tot això de l'univers m'interessa molt i aquest és el més antic que s'ha trobat. On està, què podem explicar i com és que ens ho comentes, Núria? Ho comento primer, perquè jo crec que, com tu, soc una enamorada del cel, de debò, i aleshores qualsevol descobriment en aquest sentit em fascina.
O sigui, em té meravellada de les capacitats i de les possibilitats que l'univers té en si, no? I de tant misteri que encara hi ha per resoldre. Sí, i aquella frase també, aquella que fa... No som res.
No? Sí, també. És veritat, t'adones que som ni una milècima part d'apols. Apols d'estels. Clar, comparat amb tot el que hi ha i el que es mou, som ínfins. Per tant, això també és una filosofia de vida. Tots els problemes que puguem tenir no són tan importants realment. Núria, parlem d'aquest estel tan antic. Què passa aquí? A veure, primer que és un descobriment de la ciència aleshores.
és una manera de comunicar, de compartir amb els nostres ullents que les recerques i les investigacions són molt i molt importants, que ja ho sé que ho saben, però una mica com compartir un fruit d'una investigació tangible. Aquest estel està a 186 anys lluny de la Terra, és a dir, que, a pesar de tot, no està tan lluny, o sigui, com podria semblar-nos. I a més a més, es va crear
Segurament en els primers 600 milions d'anys després del Big Bang, el famós Big Bang. A veure, jo també he de confessar que amb tantes dades jo em perdo eh. No, doncs no ens perdem, només dic que és meravellós descobrir el que creuen que és l'Estel més antic fins ara, fins al moment,
que s'han donat de marge d'error perquè vegi com va l'univers. Els nostres marges d'error, diguem-ne, és allò de dir, home, potser t'ho dic més o menys, un més amunt, un més avall... Més un, més dos. Doncs ells és...
700 milions d'anys s'han tornat de marxa. Home, molt bé. Esclar que sí. Perdona Núria, jo així també faig previsions. I jo també. Mira, jo aquest any o els propers 60 seré feliç. Fantàstic, exacte si. Ja està, ja t'he fet això. Amb aquestes previsions ho podrien haver descobert molt abans, no? No, no.
O sigui, saps què passa? Que el Hubble no ha pogut agafar bé la foto fins fa molt poc. És per això. I perquè ara arriba el Hubble també a la foto. El Hubble continua sent el satèl·lit més lluny que continua orbitant cap a la zona obscura. Exacte, ui, que emocionant. Sí, sí, t'imagines que el Hubble?
Quin fred. En fi, doncs Núria, aquesta és una de les informacions que ens comentes i també vols parlar sobre Joan Amat, que és doctor en dret amb 87 anys. És això. Mira, ja sé que confueixen també circumstàncies en què, diguem, la segona meitat de la seva vida ha estat una vida més marcada per una continuïtat en la feina, actitud, activitat vital
És a dir, una certa estabilitat en aquest sentit, però clar, 87 anys mostra que hi ha il·lusió, que hi ha voluntat, que hi ha perseverança, que hi ha esforç, que hi ha memòria, i no només va voler curser dret perquè li feien molta il·lusió i no ho havia pogut fer en el seu moment, i llicenciar-se, sinó que s'ha doctorat i s'ha doctorat
Ja m'agradaria arribar a aquesta edat amb aquesta brillantor i lucidesa que segur ha de tenir el primer alumne amb Joan Amat i ara ja, doctor Andrés, amb 87 anys, que ens imaginem, hauria de començar la carrera fa uns anys, amb vuitanta i pocs potser, i ara ja s'ha doctorat també aquella classe a la universitat,
amb tots els alumnes joves 18, 19 anys i un home de pocs anys. També molt curiosa aquesta casa. Molt curiosa i a més a més imagina't si li feien preguntes des de la seva experiència però ell també veu els joves i diu que per ell ha estat una experiència fascinant. Imagina tot el que està aquests anys anar fent camí amb gent jove que ha acabat amb vint-i pocs la carrera i que alguns s'hauran també doctorat com ell.
O sigui, és una experiència fascinant que ja sé que moltes persones poden no compartir com il·lusió la vida, però el detall és, ostres, mantenir allò que dèiem una mica a la sessió del dia passat, eh? O sigui, mantenir viva la il·lusió, la capacitat d'encuriosir-se, la capacitat de recomançar.
I per això he triat la notícia perquè m'ha semblat molt maca. De fet, ahir vaig veure un vídeo que vaig pensar en tu. És un d'aquells vídeos inspiradors per pensar que t'ajuden a somiar i a més a més anar una mica més enlluny de la teva zona de confort que se sol dir.
i arriscar-se una mica la vida. És un vídeo que s'ha fet aquí, porta ja més de un milió, cent mil visites, que l'estic mirant ara mateix, dura set minuts i mig, i el podeu trobar al YouTube, si poseu Teatreves a Sonyarka, Cristina, el podem penjar al Facebook de la Penya del Murro, perquè la gent el vegi, i entra... El vídeo, mira, comença així, si et sembla, escoltem uns segons, perquè ja veuràs que està tot molt relacionat.
Aquesta és la careta, que és de Linknowation. Ja comença el vídeo. Esta es tu línea de vida. Ahora estás en el presente. Has dejado atrás tu pasado y por delante está tu futuro. Si te preguntas a ti mismo cómo quieres que sea tu futuro, es fácil que tu respuesta sea, no lo sé, no tengo ni idea. Lo que sé es lo que no quiero que me ocurra. Lo normal es que sepas decir lo que te gusta y lo que no te gusta de tu presente. Y si te paras a pensarlo,
¿Te des cuenta también de lo que te gustó y de lo que no te gustó de tu pasado? Sin embargo, es más que probable que la incógnita sobre lo que deseas para tu futuro permanezca.
En general, desde pequeños nos enseñan multitud de conocimientos, pero no nos enseñan a confiar en nosotros mismos. Creer en ti y tener claro lo que quieres puede ser tildado por muchos de prepotencia. Bé, aquest és el primer minut del vídeo, dura set, ja us ho comento, i de fet està molt bé perquè a més a més també es veu una mà que va dibuixant tot el que va explicant.
sobre el futur, el passat, les coses que pots arribar a fer, aquesta zona de confort que dèiem, i arriscar-se una mica la vida. I aquest aprenentatge continuat i sense cap mena de dubte, ja penso que el senyor Joan Amat és un exemple de seguir en aquest sentit, que en 80 anys es pot estudiar una carrera. Exacte. Seguint les seves il·lusions, seguint.
el que li fa il·lusió, de com vol que sigui el seu futur. I ara ja l'ha complet. Però ara ja, ella ha afirmat que es busca altres reptes, eh? Clar, home. Que l'il·lusioni. O sigui, fixa't que assolir el que ens il·lusiona ha de ser, o seria molt positiu viure-ho com un nou punt de partida. Perquè hi ha gent que quan ho assoleix diu, i ara què? És veritat. I és un moment de, també com de dubte, no? I no sé per on tirar perquè ho havia desitjat tant i ho he aconseguit.
doncs sempre, ja des del moment que et poses en marxa per treballar perquè acompli aquell somi, saber, o sigui, posar en marxa també la saviesa que acompli aquell somi només ha de ser un nou punt de partida, no en la teva estació de terme. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Amb la Núria Oriol, com que de setmana fent coaching a l'actualitat i també una mica nosaltres mateixos amb aquesta excusa i parlant de notícies positives que n'hi ha si es busquen, el que passa que moltes vegades no la sabem veure o la quantitat d'inputs negatius que arriben pertot arreu als mitjans.
els diaris, a la tele, a les ràdios, ens fan estar en un estat negatiu constantment. De totes formes, una última notícia per acabar, perquè Dot Open és una plataforma d'APP, què vols dir? És una aplicació de mòbil? O sigui, per aplicacions de mòbil, per trobada tant d'empreses com de...
de proveïdors d'aplicacions de mòbils. Això és molt interessant perquè a més a més Busca té cinc milions de seguidors i hi ha un català com a soci. Explica'ns què és això de dotopen. Doncs això, la plataforma. Hi ha un català fundador i és d'àmbit internacional. Però la idea va néixer que es va veure que sovint algunes aplicacions que es posaven, s'incorporaven als mòbils, màxim, assolien com unes deu descàrregues.
en fase de prova perquè no suscitaven interès o no responien a necessitats reals. Aleshores, se'ls va ocórrer crear un lloc de trobada, el punt de trobada, que és la seva plataforma, en la qual, per exemple, empreses, entitats, organismes, poden explicar què necessiten, què creuen que seria útil, i aleshores, programadors d'APP, doncs, els proposen una resposta. L'APP, per la gent que no ho sap, són les aplicacions del mòbil. Exacte, gràcies.
No, perquè pot ser algú que no ho sap i ja està. Clar. Doncs... Per tant, Núria, és una mena d'intercanvi? És una mena d'intercanvi el que passa que està concebut com a negoci. És una empresa tot open. Hi ha gent que fa aplicacions, no? Sí, però concebut com a negoci perquè, per exemple, des de l'any 2010 també s'organitzen la PP Circus i que això significa una trobada internacional
que intenten fer-lo coincidir sempre amb el Mobile Congress de Barcelona. Ah, molt bé, molt bé. I, per cert, hi tornarà aquest any, no? Sí. Deu estar a punt ja, no és el febrer o el març? Sí, el febrer comença.
Sí, sí, és un dels espais que hem d'estar orgullosos, perquè és una de les fires més importants sobre aquest tema del món, per no dir la que més, sobre mòbils i noves tecnologies, que això és un món que està canviant constantment. Per cert, Núria, abans de marxar, deixa'm preguntar-te una cosa.
Sí, posem música de somnis. Perquè l'altre dia el senyor Benito, que saps que és un col·laborador habitual dels divendres, ens ho va explicar aquí en directe, que diu que sí, la col·laboradora que teniu de coaching, la Núria Oriol, dic si home, què passa a la Núria? I diu que sap llegir i interpretar els somnis.
Vull dir que sap interpretar els somnis, ja vam posar la maquinària i en marxa de la penya del morro i vam preguntar a alguna gent de la redacció a veure quins somnis ha tingut i un dels més interessants ha sigut el de la Cristina i jo et llenço un repte, Núria, a veure si saps o què diries de les interpretacions dels somnis de la Cristina que pobra està una mica no angoixada però sí, és curiós el món dels somnis i tot plegat perquè comencem pel començament, tu saps interpretar els somnis, Núria?
Com? Si sé interpretar. Una mica sí que ho he estudiat eh. Ara mira que el senyor Benito anava dient uf falsa interpreta com si... Sí, però ja el coneixes el senyor Benito també. Exacte, és veritat, el conec, el conec. Està en el seu univers, en el seu món. Anem al tema, anem a fer aquesta prova. Si la cosa funciona, la gent s'anima i ens vol explicar els seus somnis.
ens ho pot enviar per mail a lapenyadalmorro.gmail.com i nosaltres li passem a la Núria o no. Ja veurem què fem. Comencem per aquesta primera prova. Cristina, què has somiat? Què t'inquieta? Explica'ns. Doncs és una mica estrany i lògic i jo no ho entenc ben bé. Jo us ho explico i ja veure que em dieu. Doncs mira, resulta que estava a casa
En principi era tot normal, estava amb el meu pare, tan tranquils parlant, i de sobte va aparèixer una serp cascabell. Una serp? Sí. Estàvem allà i el meu pare fent la broma va intentar agafar-la per la cua, la va començar a donar voltes i voltes i voltes i al final li va agafar pel cap. Amb tot això que jo estava veient que la tenia més o menys agafada i se li escapa. Se li escapa la serp? Sí, de la mà.
la part del cap. És a dir, clar, la serp es va veure lliure i què va fer? Doncs mossegar-li. L'hi va mossegar. Suposo que sabeu que aquest tipus de serps tenen un verí que o vas directament a l'hospital o estàs una mica fotut. Tu això ja ho sabies, no? Sí, clar, clar. Evidentment, evidentment. Bueno, a partir d'aquí la serp se'n va anar. Jo vaig estar amb mon pare, evidentment, per mirar com estava i tot això.
i ens vam adonar que començava a posar ous per tota la casa. Què dius ara? Sí. La serp començava a posar ous per tota la casa. Per tota la casa. És a dir que en uns mesos la casa estaria plena d'aquest tipus de serp. Però tu no vas veure com van néixer les serps noves, no? No home, això no. Ja no. Em vaig despertar. Et vas despertar aquí ja horribilada. Sí, perquè ja suposo que no ho volia veure. Que fort. Fins i tot, recordo que al somni vaig pensar marxiu de casa. Me'n vaig. El teu pare com està per això?
No, el meu pare bé. Bé, doncs aquest és el primer somni. A veure, Núria, com ho veuràs? Vull trencar una llança a favor de la Núria, perquè ella no sabia ni quin somni era. És un atracament amarmada, perquè ha sigut just abans d'entrar que li deia, escolta Núria, potser fem això. I mira, aquí estem. En fi, Núria, tu com ho veus? Què diries d'això? A veure,
Hi ha moltes maneres d'interpretar somnis. Jo faig la que vaig aprendre i que considero que és vàlida. Cristina, què parlaves? El gos té alguna cosa a dir. Què parlaves amb el teu pare? No me'n recordo. Era agradable? No era agradable? Sí, normal. Una situació de casa normal. Estàvem tranquils i de sobte vam veure la serp.
La serp. Escolta, amb què associaries la serp? Vés a dir en paraules que et vinguin, així, espontànies. No et pensis gaire? La serp cascabell. Picada, verí, mossegada, malaltia, mort... No ho sé. Què més? O sigui, això respecte a com animal que és, perfecte. Però ho podries associar d'una manera més simbòlica?
associar-ho amb persones, amb experiències, fets, feina, casa, no sé, paisatge? Ho associaria potser a aquelles persones que...
que tenen una mica mala llet, no? Però a casa no hi ha ningú que ho pugui relacionar així d'aquesta manera. No, tranquil·la. No anava ara a dir, ja ho tenim, el teu pare... No, no va per aquí precisament. D'acord. És que ben bé no sabríem com relacionar-ho. És a dir, no... Mira, a veure... He tingut una serp a les meves mans i l'he tocat i no m'ha fet cap cosa.
Normal. Era la teva mascota? No, era del meu cosí. D'acord. La mascota del teu cosí? Sí. Que inquietant tot plegat. El Jordi pujant la seva veua no? És en directe la meva veu. Com ho veuries Núria? Alguna cosa a dir? Si no, no. Sí, sí. Anem a veure. La xerpa és un animal molt poderós.
o sigui, fins i tot no, sinó que molt poderós i, sobretot, en la literatura oriental, té un paper molt potent associat a la creativitat, associat a l'impuls vital, associat a l'agressivitat i al coneixement. Aleshores, aquí es veuria com que podria ser com una... o bé agressivitat o un coneixement que es considera perillós.
en l'àmbit familiar perquè esteu a casa. És una estructura molt viscuda de casa, molt d'idees, emocions, pensaments que compartiu tots plegats, i hi ha alguna cosa en el somni que està mostrant que... a tu t'inquieta. Tu trobes que això pot ser amenaçador per aquesta...
i que la teva relació amb el pare, encara que sigui de manera simbòlica, podria ser significar que dones un pas en una direcció en què creus que el teu pare podria no estar-hi d'acord o molt diferent de la visió del teu pare.
Pensem que en un somni nosaltres som tots els personatges. Per això dic que la manera d'interpretar-lo depèn de cada escola. Cristina, veus alguna cosa que dius que potser sí que la Núria va per aquí? No, però sí que podria ser que de vegades, jo i el meu pare, amb la diferència d'edat, sempre passa.
doncs que un pensa d'una mateixa cosa té un punt de vista i un altre un altre. Amb això sí que aniré amb compte una mica a l'hora d'actuar a veure que no hi hagi algun conflicte. No és tant anar amb compte, sinó que tu ho vius d'una manera diferent, no? No, no, no. Mira, tal com tu ho has expressat tu, perquè nosaltres som molt més sàpigs del que creiem, tu mateixa acabes d'interpretar el somni. En el sol, el teu subconscient et deia, vis amb compte
amb com t'estàs expressant en determinades coses amb el teu pare, perquè això pot fer-li mal, pot denyar aquesta relació. I a més a més, l'inquietant és que si s'inicia aniran posant sous, és a dir, començarà a haver-hi una reproducció cadena en aquest sentit. Però, a veure,
que tot és molt positiu. La qüestió és que aquest vis en compte no vol dir que s'hagi de sentir por. Ets tu que tu estàs dient perquè valores molt la relació amb el teu pare. Clar. Clar. I valorant-la molt tu mateixa et vols frenar. Tal vegada es vol frenar-te perquè tu veus el tema i dius sí. No val la pena decidir tenir raó si ha de comportar malestar entre nosaltres.
I aquesta és la gran saviesa teva que dius jo continuo sent jo fent la meva vida i el meu camí però vull mantenir bé la relació amb el pare. I una altra... Jo ho sé jo també.
No passa res. Més o menys he entès el missatge. Sí, ja ho he entès Núria, no pateixis. Sí, ho he entès, ja. Gràcies, meu dia. Mira, el Sergi Pont diu de nou retallades a la pell del morro. Sí, retallades de temps.
perquè és que tenim la Clara que està esperant per fer la secció de les bandes sonores. Clar que sí, clar que sí. Jordi diu el govern de Convergència se't rifen. En fi, Núria, moltes gràcies. Si voleu enviar el vostre somni i que la Núria l'interpreti, ja li querem més temps, perquè vaig que això va per llarg. Home, jo farem un dia més ben preparat, Núria. Lapenyadelmorro.gmail.com. Núria Oriol, moltes gràcies, fin de setmana que ve. Gràcies a vosaltres. Bona tarda.
Les bandes sonores de Clara Aguilar.
Bona tarda Clara. Bona tarda Jordi. No, no riguis, perquè és una entrada amb aquesta música així com de ràdio vintage. Sí, molt noventanyera, no sé com dir-ho. Sí, ràdio de modè. Per cert, presento la Cristina, Cristina Clara. Igualment. Com cada setmana la Clara Aguilar ens porta les bandes sonores que més li agraden, però aquest any és la primera secció del 2013 i comencem amb un especial, no Clara?
Doncs si es pensa, ja que comencem any, estrenem amb les cinc nominacions que sabem des d'ahir, els Òscars, que repassarem Maria Nelly, repassarem d'Anna, Thomas Newman, John Williams i Alexander Desplat. I farem una mena de trajectòria de les bandes sonores que es disputaran l'Òscar a la millor banda sonora. Bé, comencem? Comencem.
La primera pel·lícula, Skyfall, l'última de James Bond, que també opta entre les altres nominacions, a millor banda sonora el seu compositor és Thomas Newman. De fet, Thomas Montgomery Newman, qui és aquest compositor? Compositor nord-americà, que de fet prové d'una família del món de la música en relació amb el cinema. El seu pare, Alfred Newman, també s'edificava, el seu tiet, Lionel Newman, el seu germà i el seu cosí. És a dir, ve d'una llarga saga
d'experienciar en el món de la música. I les bandes sonores que fa, són totes com la que estem escoltant, que ja s'adacua a una pel·lícula d'acció de ritme tràpid, com la de James Bond? Això va començar als anys vuitanta, i les primeres bandes sonores que feia eren una mica semblants a aquesta de Skyfall, l'última pel·lícula per la qual està anomenada. Eren molt més electròniques, ho vam veure també a la pel·lícula The Rapture, el 1991,
però després, amb el temps, les seves bandes sonores han anat alternant una mica amb el que veiem molt sovint aquí a la Penya del Morro, amb un so més de banda sinfònica, amb sons més tradicionals, però que això és una mica... Clar, si parlem d'Skyfall, doncs aquí trobem, com sentim, de fons, més sentissadors, tecles, coses electròniques, sobretot, Jordi. Oh, quins nervis! Acció, clar, és que les pel·lícules d'acció tenen aquesta sonoritat, que sempre són...
A poques d'aquestes de relaxar-te del que dius tu que t'estires i t'ho poses de fons, no. I atenció perquè segurament és una de les bandes sonores o CDs com a mínim més prolífiques, perquè hi ha 30 tracks. Déu-n'hi-do. Són bastants. En fi, queda repassada aquesta primera Skyfall de gens bons. Per cert, Thomas Newman, què ens pot sonar de la seva carrera musical?
Pel·lícules com per exemple els anys 90, Tomacats Verts Fregits... Home, un clàssic! Del 91, em sembla, l'amèrica in beauty, que també s'assembla una mica a aquesta banda sonora, que a mi m'agrada molt. És de... Sí, l'amèrica in beauty. Que serveix molt sempre per fer programes de ràdio, que són aquelles bandes sonores molt instrumentals, però que tenen molt de ritme, no? És veritat, és veritat. De fet, l'amèrica in beauty, un clàssic, la banda sonora coneguda per a tots.
I també deixem que digui dos punts més, pel·lícula buscant Don Nemo. Ha fet de tots els tipus. I de Wall-E també. I a més no tenen res a veure amb les unes... amb les altres coses que diu molt a favor seu, no? Mira, això és American Beauty. Un clàssic, també. Jo me la poso per llegir, a vegades.
Ja comencem a escoltar les primeres notes de fons de la següent banda sonora que també ha estat nominada als Òscars del 2013, la pel·lícula Argo, el compositor Alexander de Splatt o de Platt. De Platt, sí, de Splatt, jo dic de Splatt. D'acord. Què ha dit aquest compositor? Doncs està nominat per la pel·lícula Argo del Ben Affleet, que és una pel·lícula que situa l'any 79, tota la revolució d'Iran, etc.
I ell és un compositor francès, destacat sobretot al que és la indústria cinematogràfica del seu país, i que va començar amb el piano, amb la trompeta, amb la flauta, i després va estudiar música clàssica al Conservatori de París. I com comença, de plat, com va començar la seva història?
Això passa molt a molts comunitats europeus que comencen a estudiar a les capitals d'on provenen i després se'n van a treballar a la gran ciutat pels estudis cinematogràfics, llavors amb la música, com és a Los Angeles. Allà comencen a tenir contacte amb la gent amb els peixos del sector, etc. etc. Ha tingut alguns premis o nominacions? Doncs recentment li van donar al César per la pel·lícula De la tir, mi corazón separado, l'he hagut de traduir, perquè si no, les pel·lícules franceses costen molt de pronunciar. De la tir, me'n cor.
I després un globus d'or per la pel·lícula El vel pintat i nominat, això sí, no va aconseguir l'Òscar, però per la reina el 2006.
Sí, es banda sonora ja com d'Òscar, eh? Això ja... Sí? T'ho postes per Desplat? No ho sé, però... Què et diu el teu instint? No ho sé, però estic intentant... Clar, només portem dues, però estic intentant buscar a veure què és el que pot lligar, una banda sonora i una altra. De totes formes, aquesta és d'Argo i ha treballat amb moltes històries, també al Desplat, m'imagino. Recentment, segurament, Jordi, us pot sonar també per la pel·lícula El árbol de la vida,
Va ser una pel·lícula que s'esperava molt. És aquella que la gent marxava a la meitat de la pel·lícula, no? I que tornaven els diners si la gent no aguantava. Que era molt d'anassol geogràfic, però que amb l'edat Pi també, amb l'amor de la vida. Uns plànols molt bonics, però que ningú en tenia res. Sí, exacte. Del Terence Malick, això. Sí senyora. Després, Harry Potter. Ah, Harry Potter. De Denzy Hallows, per dos. L'heu vist d'algú? No, no.
I després, Les idòs de març, que és una gran pel·lícula de fa dos anys, diria, que del George Clooney, amb l'estimat Ryan Gosling. Com t'agrada, no? Veus? Està bé perquè ha estat la Cristina que em pot ajudar a comentar els actors d'algunes pel·lícules que parlem aquí. No, Cristina, no simuleu perquè les noies bevegeu quan escolteu... Com es diu aquest noi? Ryan Gosling. Ryan no sé què.
Bé, passem a la tercera en discòrdia. Avui repassarem quatre, per cert, d'aquestes pel·lícules nominades. La tercera, que també competeix a millor banda sonora, la vida de Pi, en anglès Life of Pi. I escoltem aquest tema que a mi, personalment, m'encanta perquè ens transporta com una mena de món màgic. Sembla que estiguem allà al Buriburi, anteriorment conegut com l'Aeromàgic.
del Parc d'Atraccions del TV d'avui. Aquest tema es diu Piscine Molitor Patel i el compositor de Life of P és Michael Dana. Clara, qui és Michael Dana? On és aquest home? És un compositor de cinema canadenc, que ve del món del clàssic, com la gran majoria de compositors, però cosa que això ja se li nota molt en algunes de les seves obres. Per què és considerat un dels pioners
en el món de la composició, doncs per la seva combinació, sovint, entre estils, diguéssim, menys occidentals, més amb instruments, potser més exòtics, amb un minimalisme més orquestral, d'orquestra sinfònica, o a vegades també més electrònic. Aquesta reputació l'ha portat a treballar amb directors molt, molt aclamats, doncs com James Mangold, Billy Ray, Joel Schumacher, etcètera, etcètera.
La vida de Pi, una pel·lícula que jo no he vist, perquè a mi, sincerament, em fan molta mandra, però he tingut moltes nominacions als Òscars, o sigui que poca broma... I la crítica és bastant bona. Sí, això diuen... Què passa, que al cartell ja surt un tigre dins d'una barca i dius... Sí, perquè és la vida d'un jove indú que se'n va de viatge de l'Índia a Canadà i, bueno, totes les històries que li vam passar. Ah, que curiós. I el Michael Dan es canadenc, no?, el compositor, fixa't. Sí, sí, sí. Ah, oh!
Sí que té com una aire endu, eh? Clar, clar, clar. En fi, per cert, el Michael Dana ha composat altres pel·lícules també, no? Ha fet la banda sonora d'altres pel·lícules. Altres pel·lícules super, super conegudes com Little Miss Sunshine, home, que tothom s'ha agradat moltíssim. I tant. O Days of Summer, que en castellà es diu Dias de verano, que és una pel·lícula així molt índic, com també una mica Little Miss Sunshine.
però també, a part d'aquest tipus de pel·lícules, n'ha fet d'altres estils, com Moneyball, que és del 2011, amb el Brad Pitt. Molt bé, doncs ja queda arxivada. I l'última banda sonora, perquè la setmana que ve deixem la pel·lícula Lincoln i John Williams per fer un especial, John Williams, que em sembla que ja té prou de 90 anys i continua composant, sobretot per Steven Spielberg, l'última pel·lícula que comentem i que també està anomenada la seva banda sonora als Òscars, aquesta,
de Dario Marianelli. Quina pel·lícula és? És la d'Anna Karenina. Ah, Anna Karenina, un clàssic. Sí, jo he dit Karenina, és Karenina. Jo crec que sí, que Karenina, tot seguit, no? Un clàssic de la literatura russa. És Dostoyevski, si no m'equivoco? L'Evstostoi, no? Ah, Tolstoi, és veritat, és Tolstoi. Sí, sí. Tens noms, eh? Sí. Em van fallar la memòria quan anava a Batxillerat. En fi, clar, què he de dir d'Anna Karenina i la seva banda sonora?
és de Dario Marianelli, que també és molt destacat en el món de la composició, en el cinema, en pel·lícules com Expiació o també l'Orgull i Prejució de la Jenna Austen, en aquella pel·lícula amb la Keira d'època del segle XIX.
Són obres més clàssiques, que potser s'assemblaria una mica a la pel·lícula per la qual està nominada, però també ha fet coses molt diferents, ha fet Uwe de Vendetta. Ah, sí? Sí, i que és una banda sonora que posa més d'acció, més no sé què, més estranya, més d'atmòsfera, diferent a aquesta que estem sentint. I a tu que t'agrada repassar les biografies dels compositors de les bandes sonores, perquè són casos especials, no? Els que componen les bandes sonores per a les pel·lícules, a aquest home què és el que ha fet?
Va néixer a Pisa, però va estudiar piano i composició a Florencia. Més endavant es trasllada a Londres per estudiar música a la National Film and Television School. I després ja se'n va a donar voltes pel món, a acabar d'estudiar. Però quan comença la seva trajectòria com a compositor, la comença pel món del teatre de la dansa.
i no serà fins al 1994, que fa el primer salt a la gran pantalla, que treballa al costat del director irlandès, Paddy Breitsnacht.
Perquè veieu que a la Palla del Murro també tenim un temps per relaxar-nos. Quan ve la Clara és com que el temps es para i entrem al ritme de les bandes sonores, que és tot un món per descansar també. Doncs Clara, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres. I la setmana que ve fem un especial de John Williams, que ha estat dominat també als Òscars, per la banda sonora de Lincoln, de Steven Spielberg, perquè és un dels grans compositors. Es farà difícil, eh, per això, perquè ha fet tantes pel·lícules i té tanta extrajectòria que... Sí, home, Superman, Indiana Jones... Vosaltres de Steven Spielberg... En fi, la setmana que ve, especial, John Williams. Clara, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Gràcies a vosaltres, bona tarda.
I, tot seguit, connectem amb la xarxa Cristina Vargas. Ara connectem, d'acord? D'acord, Jordi. Perquè la gent després digui que està gravat. Mira, no, no, cinc segons i entrem en directe a la xarxa. Mira, Pitus, ves directe que això no hi ha res. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra l'euro per recepta que s'aplica a Catalunya i l'ha suspès cautelarment. El Tribunal ha deixat sense efecte durant cinc mesos termini que es pot anar prorrogant. Des del govern català ja s'ha anunciat que es pensa recórrer una decisió que el portaveu Francesc Combs valorava d'aquesta manera. Declaració sobre la sobirania.
que encara no s'ha aprovat per part del Parlament. Ja la veu inconstitucional abans que neixi. Veu inconstitucional l'euro per recepta. Veu inconstitucional l'impost en un altre context, el mateix tribunal va validar dels dipòsits bancaris. Veu inconstitucional qualsevol actuació que es faci en l'àmbit educatiu i especialment si va relacionat amb la llengua. Un dia declararan que és inconstitucional respirar amb català. És que estan a punt de fer el ridícul més gran del segle aquesta gent.
Homs ha afegit que aquesta suspensió tindrà conseqüències negatives per l'economia catalana. De moment, però, la Generalitat ha confirmat a la xarxa que no han rebut cap notificació oficial del Constitucional per suspendre l'euro per recepta. El director de Protecció Civil, Manuel Pardo, ha anunciat que els més de mil nens i nenes de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Riva Orsa, que avui no han pogut anar a classe a causa de la neu, el més probable és que demà tampoc puguin fer-ho.
El que hem d'assegurar primer és la seguretat de tots els estudiants, en aquest cas, perquè puguin anar a l'escola, que el viatge d'anar i tornar de si és segur. No, en aquest cas, demà és normal que si les condicions segueixen igual, doncs no hi puguin anar.
En aquests moments continuen activades les alertes del Plan Eucat i Ayucat per la nevada intensa que ha caigut i cau al Pirineu. El perill d'allaus és màxim a la Vall d'Aran, Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. La Federació Rousenca, d'agrupacions de Carnaval, està estudiant si retira el polèmic cartell de Carnaval arran de l'enrenou generat, ja que la fotografia podria haver estat estreta d'una pàgina pornogràfica. El consistori, la majoria dels grups polítics municipals,
Han demanat la seva retirada en reus. Ma Rovira, bona tarda.
Ara bé, tenen previst reunir-se aquesta tarda per esbrinar si la fotografia utilitzada és legal i no s'ha obtingut d'una pàgina pornogràfica. En el cas que ho fos, el president de la FRAC, Pere Torellols, ha afirmat que retiraran el cartell, ja que tenen un pla B políticament més correcte. I si realment el cartell no reuneix les condicions que nosaltres veiem correctes, tenim un apartat dins les bases del concurs, per poder-ho eliminar. Llavors, eliminaríem aquest i hi posaríem el calà cada segon.
Una cosa és seguretat. Si el podem defensar, tirarem endavant el cartell. Ara, si no el podem defensar legalment, no ens empecarem amb un barco de canya. El cartell és una dona nua amb inscripció sobre el pitjor estímul carnaval de Reus. Per la qual cosa, l'Ajuntament i grups de l'oposició com el PSC i la CUP han demanat que es retiri el cartell i l'han qualificat de provocador i sexista i que no s'adacua ni a representar a la ciutat.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha confirmat que el govern català recorrerà davant del Constitucional el decret de retallades en educació del ministre Abert, considera que enveja competències sobre la jornada electiva del personal docent i el termini per la substitució transitòria del professorat. Era tan evident que era una invasió competencial que en el debat de les mesures previstes de conciliació hi pogués haver una modificació. Ahir a la tarda, a tres quarts de set, va arribar l'última posició
que ens feia el Ministeri d'Administracions Públiques, però nosaltres continuem en el tràmit de denúncia davant del Tribunal Constitucional. El decret també augmenta les ràtios d'alumnes per aula, però aquest punt no ha estat recorregut per la Generalitat.
Bona tarda, us parla David Amador. Al centre d'Esport Sabadell ha arribat a un acord amb el Vila Real per la sessió de l'altre a l'esquerra del filial Tonyo García. Tonyo acaba de renovar amb el Club Groguet i l'entitat de Castelló vol que agafi més experiència a la categoria de plata.
Però no hay que descartar a ningún equipo, ya dije el otro día que es una cuestión de matemáticas.
es capaz de ganar todos los partidos de la segunda vuelta y nosotros podríamos perder esa diferencia de puntos porque es que pueden pasar muchísimas cosas. D'altra banda, el 27 de febrer la selecció catalana UEFA s'enfrontarà a Irlanda. Segons ha informat la Federació Catalana, el partit es disputarà a Dublín el 27 de febrer, com dèiem, a dos quarts de vuit del vespre. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquesta setmana es fan les votacions als Consells Escolars dels centres de Sant Just, un procés que servirà per renovar la meitat dels membres d'aquests òrgans, una convocatòria que es fa cada dos anys. Avui es fan les eleccions a l'Escola de Madres Sacramento, demà dimecres.
a l'escola Canigó i Montserrat, i dijous a Montseny i al centre Pilota. Ahir es van fer a l'institut. El consell escolar és el màxim òrgan de decisió col·lectiu i compta amb representació de professorat, pares i mares, personal d'administració i de l'Ajuntament. A més, també en els casos del centre secundària, que és a Sant Just, de Madrid Sacramento i l'institut, els alumnes també hi tenen representació. Cada centre escolar estableix els seus horaris per anar a votar, però una informació que ja n'han comunicat prèviament, però la major part de les escoles de Sant Just
es queixen de la baixa participació a l'hora de anul·lar les famílies. A Canigó, per exemple, no superen el 20% de participació i a Madrid i Sacramento també és difícil que passin del 30%. A partir d'aquí s'haurà de fer la Constitució definitiva del Consell Escolar, que molt tard serà divendres de la setmana que ve, dia 25 de gener. Recordem que els Consells Escolars es reuneixen com a mínim un cop per trimestre i també representen els seus centres al Consell Escolar municipal.
Des de fa una hora, ja instal·lada la caravana del banc de sang i teixits al Casal de Joves per la donació de sang que es fa avui al nostre municipi. Les donacions, a més de gener, són molt importants perquè durant el Nadal, com passen qualsevol període de descans, les reserves baixen considerablement i la demanda de sang no s'atura. Per això, aquest cap de setmana també s'ha dut a terme a Barcelona en la primera marató de donants de sang 2.0 durant la qual s'han fet 2.737 donacions.
La campanya d'avui serà fins les 9 del vespre. Podeu col·laborar-hi amb donacions. Teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos. Cal tenir en compte que entre donació i donació ha de passar com a mínim 3 mesos.
I acabem aquest bilatí recordant-vos que demà dimecres el Casal de Joves i el Ciller de Carmata organitzen el primer tas de cerveses, la primera sessió de degustacions que faran aquest 2013. Es farà una part teòrica per explicar les formes d'elaboració de les cerveses i com sorgeix la cultura de la cervesa. I també s'estaran quatre tipus de cerveses artesanes diferents. El tas costa 8 euros i s'han de fer inscripcions anticipades al Casal de Joves.
a dos quarts de nou del vespre i serà demà dimecres. Per assistir-hi és imprescindible ser major de edat. D'altra banda, al febrer es farà una degustació de vins i al març una altra de formatges. També costaran vuit euros. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 del Senyors Notícies d'Edició Vespre.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. En bas, un bas. Ets de plàstic, el groc. Carall, tu ets de metal, el groc ja val. Oh, prig de llet. El groc bas i fet.
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs i si no ets cap envàs tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al rock no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs al rock no hi aniràs. Si no ets un envàs.
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Avui al programa d'aquí uns moments parlarem amb el Dani Martínez i el Joan Chiri Vella que fan primer, no, segon deso a l'institut de Sant Just d'Esbern amb el seu cara a cara particular avui. Què és millor, diumenge de rams a Sant Just o, no, no riguis, o el diumenge de Sant Antoniabat que vam tenir fa dos dies aquí al nostre municipi amb tots els animals. D'aquí una estona ho sabrem i a més a més també tindrem notícies i paranormals, no, Cristina?
Aquest programa està agafant una aire de quarto milenio però que ja m'agrada perquè tot són misteris. Avui parlaràs del casino de la rebassada per exemple o de les corbes del garraf que també són molt misterioses. Però abans tot això, per cert, saludar el Sergi.
Ara mateix me'n vaig cap al casal de joves que allà hi tenim com cada dimarts el Sergi Arrada.
Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes quasi poques clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz.
Bona tarda! Sergi, què tal? El Sergi està dient el de l'envas o l'envas. Jo pensava que estaves parlant de mi. No. Jo estava pensant el mateix. No, el Sergi pot. Jo estava pensant el mateix. Però això aquí què fa? Què passa? No t'agrada l'anunci de l'envas o l'envas? Res. Res? No t'agrada res? No, perquè està a fer veure allà perquè deixin vins diners.
O sigui no té sentit aquest anunci. O sigui ja rajada només començar. L'anunci d'on vas on vas no té sentit. Si el plàstic va al groc i els costa més diners reciclar, que si es vegin els diners en reciclar. Té tota la raó eh. De fet, ara que parlem del tema, iniciativa per Catalunya Verge, d'alguna cosa no, però això saben un munt sobre el reciclatge i tot plegat. Han dit que retiren l'anunci a l'Agencia Catalana de Residus, ràpidament, perquè a part de confondre més la població,
Que confon molt perquè dius que què hem de fer si no? Aixem d'anar a la deixalleria d'aquí Sant Just, que la tenim al costat davant de la bona aigua, quasi que no anem, que ens quedem a casa o no reciclem, que pot crear també l'efecte contrari. En fi, polèmica al voltant de l'envas o envas que no queda aliena al Casal de Joves de Sant Just, com veiem amb el Sergi Arrada present. Vosaltres recicleu el Casal de Joves? Sí, reciclem plàstic i, bueno, llaga unes i tal i paper.
I teniu cristalls de morano com a l'anunci o no? No. No recicleu cristalls de...
Clar, si no teniu no recicla. En fi, va Sergi, entrem en matèria perquè avui tenim algunes coses a comentar. D'entrada que des de les 5, és a dir fa una hora i quart, al Casal de Joves de Sant Just ha arribat la caravana de la mort, no, de la sang, exacte. Ah, tu ets dels meus, sí senyor. La caravana dels vampirs. Perquè si voleu donar sang podeu fer-ho des d'ara fins les 9 del vespre just davant del Casal de Joves. Com està anant la tarda?
Doncs ha començat bastant fort, ja cua des que hem obert, de fet abans d'obrir ja hi havia gent, encara hi ha cua i està anant molt bé. Jo suposo que la campanya aquesta que han fet de sensibilització perquè Catalunya estava quedant sense sang i tal,
ha funcionat força bé perquè aquí déu-n'hi-do. De fet, els de la caravana de donació de sang, que és un tràiler, una mena de camió on entres a dins i tot plegat, venen a Sant Just 3-4 vegades l'any, una part trimestre, i tu que tens experiència en això, perquè els veus cada vegada que venen, et diries que hi ha més gent que altres vegades? De professionals són els mateixos. Si hi ha una persona... No, no de professionals, de gent que va a donar sang. T'ho diré al final.
Hi ha vegades que comença molt fort i després afluixa, d'altres vegades que sembla que no estan venint tants però que són constants i acaben sent més...
De moment, tota l'estona és constant, hi ha cua tota l'estona i no sé si estarà fins a les 9. Si continua igual, batim el rècord. Si algú vol anar ara mateix, què és el que s'hi trobarà? Quin és el procediment més concret? Quanta estona està esperant? Què passa?
Bé, quan arribes et donen una fitxa que has d'omplir amb les dades personals i una sèrie de preguntes per veure si pots donar sang o no, si has patit algun tipus de patitis o has tingut relacions sexuals sense preservatius amb gent que ja ha tingut una patitis o si has tingut donacions o coses així. Tot de preguntes que serveixen alhora.
et fa una entrevista, una metgessa i allà mirant la fitxa, el que és un plaer i el que no, et va preguntar amb cosetes. Hi ha un control a graus teus, no? D'aquí et diuen si ets apte o no apte. Si ets apte et poses a la cua i dones sang i si no, doncs mira, has de seguir provant-ne i milers de premis. Clar, he de seguir provant-lo la pròxima vegada. I la cua quanta estona ha d'esperar la gent?
Doncs, a veure, no triguen molt perquè hi ha 4 persones estrellant sang. El millor d'alguna persona sí que si li dona una baixada d'atenció, per lo que sigui, és que és una estona més tombada, però que el millor, no sé, com a molt esperes 10 minuts. I escolta, el Sergi pregunta que les enfermeres què tal?
Que ho vagi i ho comprovi. Que ho vagi... Què dius? Ja hem vingut de millors. Home, però quin comentari és aquest Sergi? No li segueixis el joc. Jo m'estic pensant de donar sang però primer vull saber què tal estan les infermeres. Ara anava a dir una guarrada. No ho diguis. Però bueno. No ho diguis, perquè m'imagino que també hi ha infermers, no? Parlem una mica amb la Cristina o què? Home... Clar. Hi ha un conductor.
Ah, el conductor. O sigui que està ple de noies, no? I si algú es cau, qui l'agafa a les noies?
que si algú es cau per una baixada de tensió o el que sigui, qui l'agafa? Perquè una noia... S'han donat casos de gent que fa veure que li agafa una hipotèmia per tirar-se a sobre dels braços de les infermeres. Atenció perquè diu l'Eli com les del pòster del carnaval de Reus. Ah, no l'he vist jo, el pòster. Que la gent en parla és allò que no sabem què és, no? No, no l'he vist. Ni m'havia entrat.
Jo tampoc, però si vols ens ho poses al xat i així ho busquem.
Digue't que sí i ja està. Clar que sí, home, clar que sí. Doncs escolta Sergi, aquest és un tema que hem acabat com sempre amb la nostra ment perversa, perquè em dius tu, un acte bonic que et dona sang, i el Sergi preguntant al del xat si les infermeres estan bones o no. Aquest és una qüestió. I després una altra que a mi m'agrada molt és que demà hi ha una cata de cerveses. Sí senyor!
A quina hora és? A les 7. Jo acabo el programa justament a aquella hora i a part demà tinc feina aquí a la ràdio i després jugo al Barça. Bueno, però això és una hora i mitja. A quina hora jugues al Barça? Em sembla que a quarta de deu, m'han dit. 9 i 4. Mira, si a les 8 i mitja estàs fora. Home, podríem anar... però si arribem a les 7 i mitja encara val o no?
Tu com que ja treballes una mica begut, tu ja aquí véns amb la primera birra i ja te l'has tast. Que gràcies, sí. I ja te reenganxes a la segona. Mira, perdona un moment, perdona un moment. Sí, te queda como muy buena fuente. Com? Sí, sí. No, perquè és que... Sí, sí, sí, oi, oi, oi, què passa, què passa? Escolta, no, volia dir-te que l'Heli ens ha penjat i aquí n'és el cartell i ja l'acabem de veure. Totaumquimradiodesert.com, no el penjarem al Facebook, ja t'ho dic ara,
Però el carnaval... És picantó o què? Home que és picantó. Mira, surt una noia... A veure, amb els pits a l'aire. Surt una noia amb els pits a l'aire. Molt sexy. A carnaval, a carnaval tot s'hi val. Sí, clar. El slogan és treu pit i endavant. Molt bona eslògana. Molt bona.
Del 7 al 13 del 2012. Sí, sí, i de fet hi ha hagut polèmica perquè diu que són uns pits polèmics pel carnaval de l'altre. Presenta la diversitat del públic que participa a la festa i demana la retirada. O sigui, el propi alcalde demana la retirada. Pel seu contingut sexista. Sí, imagina't, la CUP creu que la... I l'home on està?
No ho sé. Haurien de fer un cartell on hi hagués un home també, no? Provocador i transgassó que ha de caracteritzar la celebració del carnaval però troba que el contingut sexista del cartell no s'adecua ni representa la diversitat del públic que hi va. En fi, curiós tot plegat que a més és arreu d'on és la nostra col·laboradora Núria Salvador des que ha arribat a la penya del morro que no estigui darrere ella de tot això.
Si algú vol veure el cartell que ja és notícia a tot arreu, que busqui Carnaval de Reus, Google o alguna cosa per l'estil, o si no el xat, com ha fet la Eli, que ens ho ha posat, merci Eli. Diu alguna cosa més? Diu, rumore, rumore. Diu, sí, sí, han dit que el traurien. Ja el trauran. Passem a una altra qüestió, que és la que estàvem parlant fa un moment, sobre la cata de serveis que hi haurà demà. A partir de les 7 i organitzat pel celler de Can Mata.
Sí, l'Astrid es diu. Sí, Astrid Goldstein.
que té nom de compositora de bandes sonores. La coneixes tu? Home, i tant. De fet, el ràdio d'Esvern és una bona amiga perquè fa la secció de vins al matí al programa Justa la Fusta amb la Carme Verdoi. I l'altre dia va fer una cata de vins aquí al nostre programa La Penya del Morro a la tertúlia esportiva. Vull dir que... Sí, una mica la coneixem, Sergi. Ah, anda. Sí, que la coneixes tu. No, no, personalment. Doncs demà ja la veuràs. Una noia molt maca, ja veuràs.
Sí, i a més sempre està molt activa Twitter i ens escolta a vegades. Alguna cosa a comentar? Per exemple, val 8 euros? Sí, es tastaran 6 cerveses diferents. La gran majoria són de producció artesanal, d'alta fermentació, sense filtres i tal. Després, per comparar, es tastaran cerveses de producció industrial, no sé de quina marca.
I al final diu que també ficarà la Garnatxabíer, que suposo que també serà artesana. Garnatxabíer Amigó? Ah, doncs té bona pinta, no? Sí. Perdona, és que estava rient ara d'una cosa. Perquè l'Eli ens ha posat ara uns altres cartells que no són tan sexistes.
i la veritat és que tenen un estil diferent, diferent de l'oficial. Ja han començat a aparèixer les primeres bromes sobre el cartell del Carnestoltes de Reus i es veuen altres cossos diferents, com per exemple un home molt i molt pelut amb una mica de panxeta o fins i tot, en fi, envaloreu vosaltres mateixos si voleu. Tot això està al xat de radeodesert.com, Eli, gràcies una vegada més. Estan parlant sobre el que hi ha demà al Casal de Joves, aquestes cerveses,
A partir de les set i fins a dos quarts de nou. Exacte. Cal inscripció prèvia, les inscripcions... Sí, si us plau. Ah. Sí, si us plau. Perquè porto dos setmanes des que vaig ficar l'event del Facebook perseguint la gent perquè hi ha molta gent interessada, hi ha molta gent que vindrà demà però si no venen aquí a formalitzar l'inscripció. Si no, que vindran demà dient eh, t'has de cervesa? I no pot ser. Quanta gent hi ha apuntada ja?
Inscrit oficialment? Sí. Cap. Ahir m'han trucat. Sí, sí, sí, que no puc, perdona, que no sé què, apunten tres jo i no sé què. Ah, no hi he... Sí, verbalment hi ha molts, però oficialment cap. Per què la gent, Sergi, és tan poc sèria? Doncs no ho sé, no ho sé. Vols que fiquem aquí marro? No. Doncs Sergi... Hi ha tres regidors que vindran demà
Sergi, m'estàs dient que hi ha regidors que usen el seu poder públic?
per dir que demà hi seran que hi hagi un tema més. Sí, això és curiós perquè no sempre hi ha regidors els actes que es fan al Casal de Joves. Perquè no sempre hi ha cervesa. Per això t'anava a dir... És que aquest acte porta cua, perquè jo ja he començat a escoltar alguns rumors i alguns comentaris de que al Casal de Joves no es pot vendre alcohol ni es pot donar a cap festa, en canvi fan un taller on hi ha una beguda alcohòlica. Sí, bueno, no es pot vendre alcohol, això no és cert, perquè sí que sempre hi ha cervesa a qualsevol alta del Casal.
I això serà un tas de cerveses. Què vols dir amb això? Doncs que no és cert el que farien la gent. Ah, o sigui que es pot vendre alcohol al cas del de Joves? Es pot beure cerveses. Però vendre, dic vendre. Sí, a les festes es venen cerveses. Ah, sí? No n'has vingut a cap?
No, no, és que ara que ho dius no hi caic. O sigui, jo tenia la idea que al Casal no es podia vendre l'alcohol, però a la cervesa sí. No es pot vendre l'alcohol de graduació. No es pot vendre l'alcohol de graduació. És un equipament municipal enfocada als joves. No hi ha un servei de bar aquí cada dia i no tenim aquesta llicència. Aleshores, el que sí que es fa en els actes del Casal nocturns
doncs sempre hi ha cervesa. No, t'agraeixo que ho matitzis perquè ja he començat a escoltar-ho jo, eh, per algú. No, i que també hi ha una gran diferència en vendre alcohol a una festa que la intenció és emborratxar-se o intenció o no intenció, no, però bueno, que quan veus una festa és amb un motiu i un taller, una activitat de tast és un altre molt diferent. El més vinent farem un tast de vins i tampoc l'idea és emborratxar-se.
Home, però una mica toquats. Sí, sí, tens raó. De fet, mira, l'Hèlicap de Vil et donava suport quan parlava sobre la impresentabilitat de la gent. Diu, treu el látigo, Sergi.
No, a mi em costa poc. Jo ho veig. I després diu el Tokopillano, que no sabem qui és, que és un nou usuari al xat de Ràdio Desvern. Tokopillano, benvingut al xat. Sergi el Cancionero.
El cancionero. Pregunta. És una frase que jo, una pregunta que tampoc acabo d'entendre gaire. De cançons. El cancionero, de les cançons. No, jo ara estic flipant. Aquesta és una paraula que feia servir quan jo anava a l'esplai. Ah. El cancionero. Ah, que no hagis trobat aquí un amic que fa temps que no veus. Ah, doncs mira. Però a quin esplai anaves tu, Sergi? Uf, a l'esplai La Piña.
Viva debajo del mar o què? Sí, está ahí con esponja y tal. Que bonic, doncs escolta, quin retrobament. Sergi, a que no t'esperaves aquesta sorpresa? M'has etiquetat amb alguna cosa ara. Com? M'has etiquetat ara amb això que feu de vegades en plan... Ah, Cristina, hem etiquetat el Sergi Arrada, la penya del morro, el Facebook?
Ho hem intentat, però és que no en surt com a amic. Com que no surt com a amic? Al Casal de Joves sí que hi és, ficant i etiquetat, però al Sergi no. Sí, a la ràdio d'Esverno a la pinya del morro sí. Sí, doncs ja ho veurem, mirem-ho bé això. De totes formes el tocopilano diu pinche paquete. No entenc res. És ell o no? És ell o no? És que no sé qui és. Bueno, no ho sé, un amic de l'Splay que deies pinche paquete.
No ho sé, però això fa molt... Si és algú de l'Splay, fa molt de temps.
Però molt. Escolta, toco pillano. Identifica-te, per favor. En fi, Sergi, ho hem de deixar aquí perquè ara venen el Dani i el Joan. Les coses queixen que si trec estona em pregunten de quant dura la meva secció. No, escolta, jo als col·laboradors no vull que es baralleu entre vosaltres. Si hi ha qualsevol cosa, diu que sempre és responsabilitat de la Cristina. Ah, clar. Sí, està molt bé això. Per cert, que l'El Capdevila diu que la intenció no és agafar un pet, però sí anar un pèl tocat. Ah, molt bé.
El Sergi diu, crec que no us esteu assabentant de què va la pel·lícula. Diu, epic fail. Diu, treu això d'acompanyar-me. En fi, jo no entenc res. És que les noves tecnologies han marxat. Avui no ho entenc. En fi Sergi, moltíssimes gràcies, una setmana més i que vagi molt bé. Bona tarda.
I tot seguit a la penya del morro... El cara a cara... entre el Dani i el Joan!
Ja sabeu que el Dani Martínez i el Joan Chirivella estan i fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esbern. Cada setmana ens visiten i ens proposen un parell de temes a priori contraposats per debatre entre ells. A més, les activitats de cara als topers dies de Sant Just d'Esbern. Dani, bona tarda. Bona tarda. Gràcies per l'entrada, verguanquista.
Moltes gràcies, perquè ha sigut una entrada molt glamurosa. T'ha agradat o no? Sí. Home, una entrada al nivell que us mereixeu. Sí, esclar. Joan, bona tarda. Bona tarda. Quant de temps, eh? I tu? Mira, bé, aquí, fent el programa, com sempre, de fet, trobant a faltar, també. Gràcies. Que bonic. Bé, avui, què ens porteu, nois? Guantem un cara a cara especial, perquè més o menys especial no és normal com els dels dies anteriors. Sí.
que tampoc va ser normal, perquè vam fer especial Christmas i tot. Doncs avui portem el cara a cara de Sant Antoni Abat, contra el dia dels rams, diumenge de rams. Perdona, què vol dir això? Que un defensarà Sant Antoni Abat, que va ser fa dos dies aquí a Sant Just... Ahir, ahir. Ahir, el dia 13. Bueno, sí, sí, exacte, diumenge. I un altre defensarà diumenge de rams. Sí, correcte. I quin diumenge és millor a Sant Just, no?
D'aquests dos, clar. Qui en diu menja d'aquests dos és millor. Doncs home, jo ja estic fissos perquè comenci el debat. Dani, quina posició defensaràs tu? Això millor que ens ho expliqui el Joan perquè té més manya. Doncs el Daniel defensarà el dia de Rams. Per què? Algú motiu especial?
perquè jo soc escolar a l'Església Sant Just i Sant Pastor. Tu ets escolar al dia d'ara? No, soc escolar els 365 dies de l'any. Tu ets escolaret? Sí, però no sempre hi vaig. Vaig els diumenges i les dissabtes. I la seva germana també. Ah, no ho sabia jo això. Que ets com a Montserrat però aquí a Sant Just, no? Sí. Però no, aquí no cantem. Aquí nosaltres ajudem el mossèn, ella canta. Ah, molt bé. No és el mateix. Ah, no ho sabia jo això. Un dia podríem fer un especial. És curiós perquè a mi
Em diuen moltes vegades mossèn. A tu et diuen mossèn? A l'institut sí. Perquè com que no tenen ni idea del escolar, si és sac cristal, escolar, jo què sé, em diuen mossèn. Quants amics tens o que coneixen? Quanta gent coneixes a l'institut?
de segon d'ESO, primer d'ESO que sigui escolar. Ell. Ningú més. Ningú més i a tercer i quart d'ESO tampoc. Ho dic perquè és una professió o un ofici, digue-li com vulguis, que ja fa molts anys... Però això li ve de família, perquè el seu pare també era escolar. És una tradició familiar, no? Sí. Tu es comptem per això?
Sí, jo ho faig perquè m'agrada, no perquè m'obliguin. Molt ben dit. I tu Joan, si ell defensa el diumenge de rams, tu defensaràs Sant Antoni Abat, que va ser aquest diumenge de passats. Molt bé, doncs nois, quan vulgueu comenceu el debat a veure per què cadascú defensa la seva posició. Per exemple, Dani, per què creus que és millor el diumenge de rams que el diumenge de Sant Antoni Abat, a Sant Just?
Abans de començar, et demanaria que em posessis una mica d'ambientillo. Ah, vols ambientillo? Call me, baby, si pot ser. Sí, home, mira. Que significa, pels ullets que t'estiguin escoltant, pots, potser, em truca. Bé, doncs ja tens l'ambientillo que dius tu. Sí, gràcies. Dani, per què creus que el diumenge de Rams és millor que el diumenge de Sant Antoni Abat?
Perquè al Lliumenge Rams surt molta gent al carrer amb les palmes, les xutxes penjades de les palmes, les palmes que ara s'està modernitzant molt de color blau i vermell del Barça. Això no és d'acord, perquè jo no soc del Barça i no vinguis aquí. Sí, però porten de moltes coses. Porten també del Barça aquelles de noia, perquè hi ha de noi i de noia. La palma i el palmó.
Palmo per als nois i Palma per a les noies. Jo crec que és molt maco que el mossèn allà es reuneixi amb tots els likes, i a part dels likes també que es reuneixi... Doncs aviam, jo crec que la gent a aquesta festa, el que més li importa són les palmes, eh, no el mossèn? No, ja ja ja, però el mossèn és el que ho dirigeix tot sense ell, no podria haver-hi ni palmes, ni mones, ni Sant Antoni Abad.
perquè sense mossent no hi ha Sant Antoni Abat. La gent lliga de Sant Antoni Abat són com els cavalls tirant caramels, no la xerra que els fa el mossent. També recordem que el diumenge de Rams també és més...
No sé, és més maco, és una mica més de germanó. Jo puc fer preguntes jo? Sí, sí, i tant. Quin dia creieu que hi ha més gent? El diumenge de Rams o Sant Antoni Abad? El diumenge de Rams perquè no només els likes, com he dit abans, que són la gent que creu en Déu, també surt a tots els infants de Sant Just. Bueno Dani, però Sant Antoni Abad recorda que també va moltíssima gent a l'institut.
Molta gent jove a recollir carmels i és una tradició que també agrada molt. Sembla que el nucli del Sant Antoni Bad sembla que només siguin els carmels. Tiren carmels, no vaig per agafar carmels. La gent que vol muntar cavall. Gent de Sant Just que té cavalls, jove al Pony Club o al Solet, munten a cavall. Però gent que vol, ve amb la seva palma al diumenge de Rams
i va néixer en la seva palma. Després la penja al balcó i estàs veient un any allà penjada i fa molt de goig. Home, jo el que sí que veig és que, per exemple, si no tens un animal a casa, un animal domèstic, Sant Antoni de Bat no té gaire sentit, no? Bueno, mira, això em sap molt de greu per donar-li vot al Joan, però sí que és veritat que aquest any, com que jo soc escola i he vist gent, he vist gent que portava
Muñecos, ninots. Ah, sí? Sí. Ah, perdó, també es pot fer això? No ho sé, jo diria que sí. Jo el que veig que ara cada any van venint més cavalls. Perquè fa uns anys no venien gaires i jo animo des d'aquí a la gent perquè l'any que ve portin més cavalls. Aquesta és la teva petició a la gent, no? Jo també veig que cada vegada ja...
No sé, la gent continua fent aquesta tradició que és sortir al diumenge de rams per venir a la palma. I no només surten al diumenge de rams, surten durant tota la setmana de pas, quan venen a l'església. Tu no saps la gent que se'ns hi junta a l'església? Però això és que són cristians, perquè també hi ha gent que no és cristià. No, però molta gent ve al diumenge de rams a la missa, perquè ve a la missa i després en palma amb la cerimònia de...
Jo crec que les dues coses són una mica relacionades amb l'església.
Per molt que discutim... Perdona, perdona, no és que estiguin relacionades, que són festivitats, aclassiàstiques. Una a Sant Antoni, l'altra diuen menja de rams. Sant Antoni Abat era patró dels animals. I diuen menja de rams, què celebra, tu aquest escolat? Home, doncs celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem. Sí senyor, que amb les palmes, no, el van rebre. Se'l retiraven a terra. I el van lleure. Molt bé, molt bé. En fi, doncs jo crec que avui hi ha hagut un empat. Bueno, jo diria que no.
Jo diria que he guanyat jo. Continuem amb el Joan i el Dani i abans de acabar repassem algunes de les activitats que us sembla bé pels propers dies i que podem fer aquí a Sant Just d'Esberg. Joan, per on comencem? Doncs mira, a mi m'agradaria tornar a dir ja sobre Sant Antoni Abat
Aquest dissabte es celebra el sopar tradicional com cada any. No ha acabat encara, no? No. I a part que Sant Antoni és 17 de gener. A Sant Just ho fan diumenge. A la Teneu. A la Teneu ho fan. És un sopar molt maco, però sobretot la gent que va és gent gran. Fan vals, fan orquestra, és molt xulo.
Després els hi donen de sopar i tot. Molt bé, molt bé. Tipo càrcel, no? Els hi donen de sopar. No, ja. I tothom qui vulgui anar, m'imagino que ha de fer una inscripció. Sí. El preu és gratuït, Joan? No. 30 euros per persona. Està bé. I jo... Ajudo a la junta també a poder celebrar aquesta activitat. Molt bé, felicitats. I què fas? Quina tasca fas?
Ajudar a muntar el sopar, a posar caramels als cavalls, coses així. I va anar bé el diumenge? Jo crec que va plorar perquè jo vaig anar i la pluja els hi va fastidiar bastant. No sé si es va poder fer el sorteig del pernil això, ja no ho sé. Felicitats a qui li hagi tocat. En fi, més activitats de cara al proper de Setmana de Sant Just. També recordem que aquesta setmana
Ha començat el curset de Cerdanes, com vam dir la setmana passada. Ha començat el curset de Cerdanes i m'han informat, perquè jo no vaig poder anar per assumptes familiars, m'han informat que aquest any ha vingut més gent que l'any passat. Ah, molt bé. Potser per la difusió... El Flaviol. Això que està sonant és el Flaviol. Star Wars, eh?
El Dani li canten les Cerdanes. He vist tantes pel·lícules que les confongui tot. Una mica és veritat, perquè aquesta és una banda sonora especial de Cerdanes, que sempre que parlem del tema la posem, que són els de la copla contemporània que fan versions de pel·lícules i bandes sonores mítiques de Hollywood, com per exemple aquesta, que són molt petits, però el que el viento se llevó, o aquesta que arriba ara, a veure?
És la mateixa, però ja t'entenem. Va anar molta gent, potser gràcies al corset aquest. Més gent que l'hem passat. Que tu vas comentar-ho per la ràdio, potser Dani? Potser, potser. Esperem, esperem. Jo també... Jo a lo millor ho vaig aprovar-ho, eh, però a mi més que res em fa una mica de vergonya. No, home, no, no te'n vas fer vergonya. És una dansa nostrada, de les millors danses que es fan i es desfan, que es diu. És que jo el que no entenc és que estan tan apullats...
que estan amb la independència, però li estan deixant les tradicions catalanes. Home, si tu estàs amb la independència, també has d'estar amb... Les tradicions catalanes. Les tradicions catalanes, com són Vegas Cerdanes. Jo això que dius, Dani, també ho trobo molt bé. Missatge d'anuncia, no? Vaig fer-li un missatge d'anuncia. Més coses de cara als propers dies de Sant Just. Bueno, doncs també jo ahir, com que estava ploment, vaig anar a Can Ginestà. Ah, molt bé.
Vaig veure una exposició molt xula que es diu Rifenyos, de Mar Vilallonga. Fins al 3 de febrer a Can Ginyesta.
d'aquells de... unes nines russes, però de Sant Just, allà surten en llocs de Sant Just, surten dels Diables de Sant Just... Ah, que guai! És molt divertit, a mi m'agrada molt, molt xulo. Home, a més és Sant Justenc 100%, vull dir que és Sant Justenc 100%. Vull dir que tota la gent que ens agrada Sant Just i participem de les coses que es fan i coneixem també les diferents entitats, ens agradarà aquesta exposició, segur. És molt xula, a mi m'agrada molt, jo us ho recomano. Ara, bueno, també dir que...
Fins aquesta setmana hi havia també l'exposició dels 50 anys de la nevada. Jo també us la recomano. No sé si ja serà d'anys o no. Jo l'he anat a veure i és molt divertida, em va agradar molt. Em sembla que justament s'ha canviat per aquesta, que dius de Rifenyos, Rifenyes i Rifenyots. No, no, perquè aquesta està... Rifenyos, Rifenyes i Rifenyots... El celler de Can Ginesa. Està entre l'espai del bar i l'entrada principal, no? Sí. Per alguna forma, és veritat.
Per cert, que també recordem que durant tota aquesta tarda s'està donant qui vulgui donar sang, hi ha un tràiler al casal de juliol, que queda dit. Per cert, ja per acabar comentant, és que tenim poc temps, alguns dels regals de Nadal, que vam fer una crida la setmana passada al Facebook, si algú havia rebut regals... Doncs mira, aquí el que els ha contestat,
Un dels organitzadors de la Festa Jova. I diu el següent. A mi aquest Nadal m'han portat unes previsions molt bones. Creiem que d'aquí uns mesos ja tindrem una altra Festa Jova. Segurament titulada Festa Jova els 80. La Festa Jova que organitzeu entre alguns de vosaltres... Hi haurà un espectacle molt divertit de l'Ava.
protagonitzat per tots nosaltres. Molt bé, molt bé. I serà dels anys 80, doncs. Que bo, no? I després ens diuen una anoteta. Esperem que als dàvils de la penya hi hagi debats i molta penya. Atentament, possiblement, la millor festa de Sant Just, la Festa Jove. Molt bé, molt bé.
Bé, doncs ja parlem de la festa dels votants. Ho hem de deixar aquí? Alguna cosa per acabar, Joan? Sí. No, mira, el que et volíem preguntar és què t'han portat a tu els reis. A mi què m'han portat? A mi m'han portat... Mira, m'han portat la baralla... Que la vaig prendre al Facebook, a més. La baralla dels... Com es diu això? La baralla catalana. Que són quatre pals. El pal dels rovellons. El pal de les barretines.
i el pal dels gegants i el pal de Sant Jordi. A la baralla de cartes. Sí, una baralla de cartes i de diferents pals. És curiós, és divertit. Per acabar el Joan, crec que ens ha de dir un altre dels regals que ens han portat aquí al CAC. Cara a cara. Joan, sisplau. Doncs a nosaltres ens han portat molts més programes especials
d'amor i sobretot ganes de posar el tema a la taula.
Doncs us agraeixo molt que us heu passat una setmana més per la Penya del Morro. Espero que la setmana que ve també estigueu amb nosaltres per comentar més coses de Sant Just i des del vostre punt de vista. També, com a última coseta que dic jo, hi ha uns regals aquí que he vist a l'entrada que dels Reis Max, que uns nens els hi van portar i encara no han vingut a buscar-los. Del programa especial que van fer. Sí. Sí, sí. Si us plau, nois, que aquí teniu uns regals supermacos. Veniu-los a buscar. Molt bé, Dani, gràcies. Joan, que vagi bé, que la setmana que ve. Bona tarda. Adéu.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudorna número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, que tot vagi molt bé i que molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Gràcies una vegada més a la gent que ens saluden del comerç local de Sant Ju. 6 i 46 de la tarda continuem a la Penya del Morro. Cristina com estàs? Bé. I tu Jordi? Jo no havia cagat perquè ja sabeu que la Cristina és la nova incorporació, el nou fitxatge de la Penya del Morro aquest 2013. Ve cada tarda, m'acompanya, porta el Facebook, el Twitter i la producció del programa i de tant en tant hi ha un espai per fer secció
I ella treu el cap i diu coses. I sempre ens porten fenòmens paranormals. Sempre no. Sempre no. Hem fet altres coses, també. Però en majoria de vegades... Però en últimament sí. No sé què està passant per aquí. T'estàs especialitzant amb els fenòmens paranormals i estrany. I avui, Cristina,
Avui no parlarem de cos de Sant Just, tot i que sempre obrim la porta a que si hi ha algú que sap alguna llegenda urbana o algun fet especial o misteriós d'alguna part de Sant Just, com a la plaça Maragall o el mateix Casal de Joves.
Ens pot trucar al 933-372-3661. 933-372-3661. També hem fet la pregunta pel Facebook. Què hem preguntat? Que si coneixen alguna llegenda urbana. Ah, doncs que ens ho expliquin. Que ens ho expliquin, també. Diu l'helicap de Vil al xat, diu treu el cap com la nena de Ringu. A veure si sortirà per la pantalla, és veritat? A la webcam de radiodesbert.com. No mireu molt atentament.
perquè si no la Cristina, per cas, no n'arriba com riu, és un rura diabòlic. Pots sortir per la pantalla i fer això. Ets com la nena aquella de la pel·lícula que està de ritme japonesa. A més ja tens un rostre... Blanca, no? Amb el cabell fosc... Clar, i tens un rostre ja que no és que faci por, però que està... Quantes persones, Jordi, m'assembles ja des que sóc aquí? Cristina Stewart, de Grepúsculo, que és una ampolla.
No ens distraguem de la qüestió principal, perquè avui parlarem del casino de la rebassada. Exacte. De les corbes del garraf. O del càmping. La maldició del 9, diu el Tokopilano. Comencem per aquesta llegenda urbana, o no tan urbana, en aquest cas una mica més...
com es diu això? Rústica, perquè situem el casino de la Rabassada. Posem en antecedents els ullents, tu ja amplies la informació, perquè el 1899 es va construir a la serra de la Rabassada, que està a la carretera que va des de... pel Tividabo i tot plegat des de la Ronda de Dalt. Exacte. Doncs es va construir el 1899, és a dir fa ja 114 anys, un gran casino
hotel i parc d'atraccions, però que no va ser fins al 1911 que es va inaugurar. Al començament tot semblava normal, però el misteri d'aquest casino recau en una sala en concret, que s'anomena la sala dels suïcidis.
Doncs exactament, aquest era un espai tancat situat al soterrani de l'edifici per evitar que la resta de clients escoltessin cap mena de soroll o el que a dins del sala hi passava. També no tenia finestres i estava feta de rajoles que eren més fàcils de netejar la sang.
perquè evidentment en aquesta sala entraven només els perdedors de fortunes. Ah, com creu que sí, no? Tota la gent que perdia grans fortunes en una nit o en pocs segons entrava en aquesta sala? Bueno, no tota. Únicament els que estaven tan avergonyits i eren incapaços d'explicar-ho a la família. No tenien cap altra sortida, no? I el que feien evidentment era entrar en aquesta sala no per reflexionar, sinó per posar fi a la seva vida. Què dius ara? O sigui, era una sala...
Era per trobar la vida? El mateix casino? Sí, sí. Però això és un rumor? Situada al soterrani. Però això és veritat o no ho sabem? Bueno, s'ha de confirmar per nosaltres mateixos perquè encara no hem anat, Jordi. Ja m'acompanyaràs un dia com vam fer l'altre. No, aquí no m'hi veuràs. Sí, jo sola no hi he ni tingut. Jo tampoc. Això segur. Però hi ha moltes persones que han intentat entrar i que han vist els passadissos i tal i asseguren que és cert que aquesta sala
existeix i encara hi és. Doncs bueno, s'ha arribat a comentar fins i tot que aquests perdedors se suïcidaven a partir d'una pistola que els donaven els propis cambrers. Els propis cambrers? Però això sembla un gag del Tricicle, això. D'allò de tres estrelles hi ha un gag que el cambrer li dona les fitxes i després li dona una pistola. Doncs igual, mira, sí, sí, li donaven la pistola als propis cambrers.
A partir d'aquella època, i aquest rumor va començar a créixer, algunes persones, com nosaltres, no ens passa, es van sentir atretes pels misteris que encara amaga l'edifici. Han estat moltes les que ja l'han visitat i asseguran que es poden arribar a sentir fortes presències. Altres, en canvi, asseguran que es pot arribar a sentir una discussió on apareix la veu de dos homes i una nena. Què dius ara?
Es veu que hi ha diverses persones que han anat, han deixat gravadores per la nit perquè es veu que no es van quedar. Hi ha psicofonies, no? Sí, hi ha psicofonies. El casino de Rebaçada del Fet, en aquesta carretera, anant cap al Tibidabo, com comentem, es pot veure el casino. Si us hi fixeu, encara hi és. Avui en dia està molt abandonat, està ple de matolls i derres, però avui en dia encara hi està el casino i efectivament hi ha excursions paranormals, que la gent va i intenta passar la nit allà fins i tot.
Cal dir que si alguna persona té intenció d'anar és recomanable anar en grup i que vigilin on trepitgen. Més que res perquè està bastant enfonsat tot i no sigui que prenguin mal. Només faltava això, Cristina.
Bueno, en fi, 6.52 de la tarda. Què passa, ara? Bé, continuem en aquest espai que a mi ja em fa certa por. Per cert, també em fa por Toco Pijano, que és el nou convidat que tenim avui al xat de ràdio d'Esvern.
que parla com l'Alexis del Barça. Passem ara a la següent cosa.
monstruosa i que fa por. Bueno, aquesta ja és més coneguda, no? És més coneguda? Sí, jo crec que sí. Situem-nos a les corbes del Garraf, la mítica carretera que vas si ets pobre i no vols pagar el que costa, que és una pastà, gança, la C32 o C33, l'autopista Pau Casals, des de Castelldefels fins a Sitges. La història explica que una nit amb pluja fina i molta boira, molt abans que es construís l'autopista, que ara creua la muntanya,
En una successió de corbes molt tancades i perilloses, un home circulava amb el seu cotxe camí a casa seva per trobar-se amb la seva dona i les seves dues filles.
Sí, es veu que l'home va marxar fora a treballar i per tornar a casa va agafar aquesta carretera. Quan estava conduint, de sobte, en una de les corbes del camí, l'home va veure una dona rosa, demagrada i pàlida que estava fent autostop.
La jove portava un vestit mullat per la pluja, era de color blanc i estava atacat de fang i tot trencat. L'home en veure aquesta noia va decidir trepitjar el fre i apropar-la fins al poble més pròxim. Això va fer. Durant el trajecte... Perdona, sort de l'ambient sonor, perquè així no entendríem quan un apreta el fre que s'apreta del fre. Gràcies.
Durant el trajecte van estar conversant, com tothom fa, de coses gairebé sense importància, com està el temps... Perdona, això faràs tu? Quan coneixes una persona que... Clar, home, et creues amb alguna persona al sensor i què parles? Fa bon temps, no, avui, cosa d'aquestes... Mira, avui tinc a Garrina i no puc llegir del llit, no...
Doncs bueno, van estar parlant de coses sense importància, no? Però en un moment, quan s'apropaven a una de les corbes més tancades, la jove va demanar al conductor que reduís la velocitat i passés molt poc a poc. Per què? Per què, ja? Per què? Com, per què? Per què era perillosa? Ah, val, val. No parlem misteriós, de moment. Bueno, espera, Jordi, no t'avancis. És que m'estic molt nerviós. L'home, seguint les seves instruccions, va decidir, no? Doncs reduir la velocitat i, en arribar a la corba, va veure que si hi hagués
que si hagués anat una miqueta més ràpid amb el cotxe, doncs era molt probable que hagués quedat pel penya-segat. És a dir, la noia tenia molta raó en aquella corba. I va salvar-li la vida, evidentment. Perdona, hi ha uns penya-segats allà que tenen tota la raó del món i el garraf. S'ha d'encontrar que aquest no és una carretera fàcil.
Doncs en aquest punt de la història ja les versions comencen a ser una mica diferents. És a dir, uns diuen que l'home va agrair a la jove per continuar viu i a aquesta li va respondre que feia més de 25 anys que ella havia mort en aquesta corba on havien acabat de passar. Es veia venir. És que es veia venir, es veia venir. Jo no ho volia dir-ho, però es veia venir. Que a la dona aquesta li anava a dir, doncs jo aquí vaig morir i per això t'he avisat.
Evidentment després d'aquestes paraules la noia va desaparèixer. I l'única prova que va quedar era el celler en humit. El celler en humit? Perdona? Jordi! Mira eh! De veritat!
No pot ser això. El senyor no humit, però què vol dir humit? Perquè estava plovent. Ah, perquè plovia, d'acord. Treu la música. I portar el vestit humit. Treu la música, que estava plovent. Perdó. De veritat, eh, Jordi. Sí, jo soc molt malalt. Un temps al cap. Sí, fatal. Com acaba la història? Evidentment, la noia va desaparèixer i aquest home explica la història. Qui és aquest home?
Un de tants que asseguren haver viscut aquesta experiència a les corbes del Garrà. Uns altres diuen que la noia directament ni els va contestar ni res. És a dir, un cop van superar la corba aquesta va desaparèixer i prou. Ja veieu un misteri adojo per acabar avui la penya del morro. 3 minuts i arribem al punt de les 7 de la tarda.
I acabem el programa agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdó i l'actualitat Sant Justenca, la Núria Oriol, el coaching de l'actualitat, la Clara Aguilar a les bandes sonores, el Sergi Arrada des del Casal de Joves o al Caracara, amb el Dani Martínez i el Joan Chiri Vella, també la col·laboració virtual al xat de rádiodesbert.com amb el Sergi Leli i el Toko Pillano que diu, buenas tardes y que viva Chile.
I el Sergi diu jo també ho he pensat i a més a més em diu que està més a prop aquest nou inquili del xat del que ens pensem. I jo penso... A la redacció. No, que no sigui ell mateix, que s'ha avorrit i ha fet una conda nova. Que el Sergi és capaç d'això i més. I amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies per acabar el millor i el pitjor moment del programa per tu. Doncs el millor, el debat.
Perquè sí, ha estat molt divertit i podríem destacar això del CAC, no? Sí. No el Consell Audiovisual de Catalunya, sinó el cara a cara. El cara a cara, esclar. El nostre cara a cara. Si no és el tot, és el CAC. I el pitjor del programa? I el pitjor, doncs la lectura del somni, perquè no has deixat acabar la Núria. Ja, però és que ha entrat la Clara. M'he quedat intrigada, ara. La setmana que ve, no pateixis, que ja ho arreglarem. Gràcies, Cristina. Bona tarda. Bona tarda.
Ràdio t'espera, durant-te a 8.1
Ui, és el dia, tot un poble m'abrimen!
Ja n'és una de la història
la flama d'un sentiment. Un, dos, tres, sis! Viure sempre corrents, abaixant amb la llet rellevant contra el transport de sentit. Viure mandant i viva, la flama d'un sentiment. La flama d'un pobre moviment. Viure sempre corrents, abaixant amb la llet rellevant contra el transport de sentit. Viure mandant i viva, la flama d'un sentiment. La flama d'un pobre moviment.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimecres, dimarts 15 de gener. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.