Ja sóc a casa. Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbul? Al restaurant Tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, ampollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. Al Rincón d'Estanbul també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador jaima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem al Rincón d'Estanbul. Al carrer Salvador Espriu, número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692-81-1132 i també a Facebook, Rincón d'Estanbul.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones d'alta el web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 bis de Sant Just d'Esbert.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de bac. Ara també oferint servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Reval de la Creu, número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats en cara a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o ceps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justes Bern. Restaurant Café de l'Ateneu.
El resum de l'any a Ràdio d'Esverna. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar la CEAS. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pertem seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just.
L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestà, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
La pella del morro, un programa amb més morro que pelles.
Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts a la Pella del Morro. Us parla i us saluda Jordi Domènech, que t'estan fins a les 7 del vespre. Andrea, bueno, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda.
Avui, dilluns 29 de desembre del 2014, teniu un programa una mica especial, perquè estem en plans de ressaca del 25 i del 26. Com va anar el cap de setmana i les festes? Molt bé, ens ha anat tranquil·letats. Sí, en principi a tothom li ha anat prou bé. Sí, a tu també, no? Sí, sí, sí.
Avui al programa rebrem unes convidades il·lustres, unes artistes que estan ara mateix en la cresta de l'Ola, que són les Glòries d'aquell moment. Amb l'Oriol Puig-Tauler a la secció de teatre parlarem amb elles de l'espectacle que vam fer ahir dels seus cinc anys a dalt dels escenaris al Tantarantana. A més a més també tindrem a la segona hora Història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Entrevistarem gent dels Pastorets de Sant Just que ens explicaran com ha anat aquesta tercera edició i amb els canvis que hi ha hagut
aquest any de sala, perquè ja no es va fer com les altres dues edicions a la Sala Grande de Taneu, sinó a la Sala de Dalt, i en lloc de 3-4 dies a Sant Jus, ho va empatar molt, o sigui que en parlarem, i acabarem parlant també de més teatre amb l'Oriol Puig Toble. Tot això avui... Ai, el Sergi Pont, que ens visitarà, també, en algun moment del programa. I Tartuli Esbordia, no?
Avui... Fem vacances. Com que cap sabà tampoc no hi ha hagut lliga, no hi ha hagut res, doncs hem fet vacances. Per això vull dir que és un programa una mica especial, ja cap d'any i pre de tot, ja. Vinga, anem cap a les notícies de Sant Just. Andrea, que, com ja sabeu, és l'espai amb més humor del programa. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Buenos Aires, per estar ben informat de tot el cap.
Bé, tenim algunes coses sobre la taula. Per exemple, en marxa el concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Maslluí. A més a més, també parlarem de l'artista Jordi Rucosa, que passejarà demà les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Lluís. D'aquí un moment t'explicarem on i quan...
si els voleu anar a veure. Però abans de tot això, parlem de documentals, perquè l'últim documental del mes del 2014 s'emet avui a l'Ateneu de Sant Just i mostrarà el món de la banca des del punt de vista d'un exalcàrrec financer.
Es tracta del documental Master of the Universe, Confessions d'un Banquer, la història de Ryan Bosch, una història de poder i ambició. Andrea Bueno, que també té la mateixa ambició i quasi el mateix poder que Ryan Bosch, té més informació de tot això.
Doncs Rainer Bosch és una ex al càrrec financer alemany, experta en banca d'inversions, i explica què significa treballar la primera línia de la banca financera. És un documental que recull les seves emocions, motivacions i prediccions, mentre revela un univers paral·lel de pressions i d'ingressos desorbitats.
Confessions d'un banquer va més enllà del funcionament del món de les finances i de la borsa i de la banca. També és una història de poder i ambició, com deies. I està dirigit per alemany Marc Bauder i ha estat reconegut en diversos festivals internacionals. El més recent ha estat justament aquest mes de desembre, ja que ha guanyat l'European Film Academy, el millor documental. Ah, o sigui que val la pena. A quina hora és això, dius, avui? No.
Doncs a les 8 del vespre, a la sala del cinquantanari de l'Ateneu, es podrà veure en versió original en alemany i anglès, subtitulada en català, i com sempre, cada mes, l'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 euros per als socis i sòcies de l'Ateneu. Bé, com dius, la història explica la vida de Rainer Bosch, un exalcàrrec financer, i m'imagino que posa una mica els pels de punta, no?, de les coses i dels testimonis que pot arribar a explicar aquest home.
Exacte, sí, de fet, la Martina Rogers de Paral·lel 40, la productora que ens acosta cada mes al documental del mes, ha explicat que perquè ens fem una idea, Rainer Bosch en el primer dia va començar a treballar a la banca quan tenia 18 anys i en el primer dia va començar a treballar allà com a trader, com a agent bursàtil, va guanyar els mateixos diners, va guanyar més diners fins i tot que tots els estalvis que va aconseguir recaptar el seu pare al llarg de la seva vida.
Què dius ara? En el primer dia de feina amb 18 anys. Perquè en som una idea més o menys per on va el tema. És per flipar. En fi, doncs, què és el que s'amaga dins d'aquestes accions bursàries, la borsa, el càrrec financer per damunt dels bancs, en fi, el poder del diner, no? El diner mou el món i lògicament també totes les coses brutes que hi ha darrere, que són
moltes, malauradament, es pot veure en aquesta història en Master of the Universe, Confessions d'un banquer, avui a les 8 del vespre a la Taneu de Sant Jus. L'últim documental de l'any, per cert. L'últim documental del mes i de l'any, també, no? Bé, parlem ara, caminem de qüestió, parlem del concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluís.
Un concurs molt on. Sí, és el segon concurs que organitza l'entitat i aquest any el tema és Sant Just d'Esvern, molt per viure, molt per descobrir. Oh, yeah. Sí, oh, yeah, fuck yeah. Dimecres s'acaba el termini per participar-hi. Per tant, només teniu el que queda de la tarda, demà i ja tot el 31. Ah, no, al matí, potser, no? Perquè, bueno, ara no explicarà, Andrea, que sap bé d'això, quin és el termini màxim.
El dia 31 s'han d'enviar per correu electrònic, per tant... Ah, va, fins que la nit pots enviar-ho, no? Sí, però a partir de la nit m'imagino que ja tothom estarà sopant i aquestes coses. No ho sabem, fins que són la primera campanada es poden enviar aquestes fotografies en aquest concurs organitzat per l'Associació de Veïns de Masllui. Què hem de ser, fotografies de Masllui, només?
No, fotografies... El tema és Sant Just d'Esvern, molt per viure, molt per descobrir. A partir d'aquí, idees a tope. És un concurs obert a tothom, no només a veïns de Maslluí. Cada participant pot presentar totes les fotos que vulgui. Un color, blanquinegre...
M'agrada, no hi ha restriccions, no és com altres concurs de fotografia que ja t'avorreixes només llegint ja les bases, que si has de ser d'un tamany especial, que si has de ser tu com a fotògraf d'un tamany especial. No, la fotografia, la fotografia. No, no, clar, home, potser sí, potser diuen, no, no, és que baixets no poden participar. Bé, un curs també de merda, no?
Però, de totes maneres, s'envia i ja està. I els premis quins són? Doncs hi ha, de fet, dues categories diferents. Una és la categoria general i l'altra és la categoria d'associats. Per tant, els socis que paguen per formar part de l'associació de veïns a Masllui. Per la general es formarà un jurat de 5 persones conformat per membres de l'associació de veïns a Masllui i de l'agrupació fotogràfica Sant Just. I els premis també es distribueixen en funció de la categoria. Els premis són vals de 20, 30 i 50 euros...
per comprar diferents establiments i botigues, escrits a la Unió de Botigues i Comerciants de Sant Just. A la categoria general hi haurà tres premis diferents, que és un diploma i un obsequi, un d'aquests vals, i a la d'associats un primer i únic premi, un diploma i un altre obsequi. Dimecres és l'últim dia per enviar les fotos a l'adreça de correu concurs arroba maslleuissantjust.org
Sí, pots-ho repetir, que és tan fàcil que només tu el que tornes a dir. Concurs, arroba, que és allà amb aquella rodoneta per fora. Ah, no sabia. Mas Lluís Sant Just. Mas Lluís Sant Just. Aquí un dilema de sempre. Mas Lluís en mac o sense ac? Sense ac. Sense ac. Mas Lluís... I sense accent, òbviament. Mas Lluís Sant Just. Sant Just. Fun Org.
i trobareu les bases completes a terminis i aquestes coses al web masluissanjust.wordpress.com Escolta, Masluissanjust, perdó, els premis són bàsicament bals d'escompte, no? I un diploma. Bals d'escompte, 20, 30 o 50 euros per canviar qualsevol comerç. Està molt bé, que està molt bé. Jo prefereixo el bals d'escompte que el diploma. Si no, d'escollir, eh? Home...
Però ja et reconeix com a fotògraf que ha guanyat. És la primera edició, no? La segona edició. La segona edició, eh? I el jurat per què està format? Doncs són un jurat de cinc persones que formen part d'am. Són membres de l'Associació de Veïns amb el Lluís Sant Just i també membres de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just. Ah. Per tant, experts totals en el tema. Experts en la matèria, val. I hi ha alguna pista que hagin donat, per exemple, si una fotografia que els agrada més... Perquè clar, depèn del jurat, no? Clar, és que... Pot ser una mica pal.
Jo trobo que és un tema molt ampli, però si recordes, Sant Just desver molt per viure molt per descobrir és una campanya que vam ja agafar uns mesos l'Ajuntament de Sant Just, diria que abans de l'estiu, per potenciar tots els equipaments, entitats que hi ha al barri i posar en valor tots els atractius i totes les oportunitats que hi ha a Sant Just. A partir d'aquí...
Tu és lliure de fer la foto que vulgués. Totes les fotografies que tinc panjades a Instagram durant tots aquests últims mesos, les agafaré i les enviaré. Que estiguin fetes a Sant Just. No, no, clar, les fotografies d'Instagram fetes a Sant Just, hi ha unes postes de sol des de Can Gina, està maquíssimes, després també hi ha algunes de l'edifici de Can Gina. Estàs donant idees, molt bé? Sí, per exemple. Plagiaran. Què? Que et plagiaran. Tu pots tenir la idea, però després s'ha de realitzar la cosa. Clar.
En fi, anem ja cap a l'última qüestió de les notícies de Sant Just. Parlem d'art. Concretament de l'artista Jordi Rocosa, que passejarà demà, demà dimarts, les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Just d'Esvern. Això serà molt bonic. Sí.
Perquè anirem passejant pel carrer i veurem totes cultures mòbils que, com el seu papi nom indica, són mòbils i passejaran pel carrer. Pels carrers. Gràcies. Una bona explicació. Ara ens ha quedat a tots molt bé. Estic despert i que no m'ha passat de factura la ressaca d'aquestes festes.
Es tracta d'una acció performàtica. De performance. Ho torno a dir. Performàtica. Molt bé. Que l'artista prepara amb l'espai de lliure creació de Carme Malaret per acabar aquest 2014. Andrea, bueno, sisplau, explica'ns on, com i quan estaran aquestes escultures.
Doncs va, la cita de demà és a les 7, a l'espai de lliure creació de Carme Malaret, a les 7 de la tarda al carrer Bonavista 105, que és allà on està l'espai. Allà es presentarà aquest acte que porta per títol Excèntrics Plàstics, també és difícil de pronunciar això, com per formàtica, i consisteix en passejar les escultures mòbils de Rocosa pels carrers de Sant Just perquè interactuïn amb la gent i amb l'entorn. M'imagino que serà passejar amb aquestes escultures i a veure com...
com reacciona la gent, com les rep, m'imagino, i parlaran amb l'artista. Les escultures sortiran des d'allà, des de l'espai de lliure creació a les 7 de la tarda, després hi tornaran quan s'acabi aquest passeig, i els assistents podran veure com l'artista interactua amb aquestes obres i com jugar amb elles. Són molt grans, perquè jo m'imagino obres grosses.
Jo he vist el flyer allà, el líptic de la mostra. Diria que he vist una escultura que és tipus tamany carretilla. Sí. Doncs un tipus així. Ah. M'imagino que poden ser una cosa així. No sé si seran molt grans, vaja, perquè si les ha de portar totes ell... En fi, tot això demà... Vinga, ho sabem, eh? Tot això demà a Sant Just, a quina hora? A les 7 de la tarda, l'espai de lliure creació, al carrer una vista 105. Comença allà i fan com una rua. Ah.
M'imagino que serà això. Sí, sí. Demà, de tota manera, parlarem amb el Jordi Rocosa perquè ens expliqui més cosetes. Ah, val. I si voleu conèixer l'artista o si voleu conèixer més detalls d'aquest acte de demà, podeu visitar el web jordirrocosa.com i també el web carmamalaret.blogspot.com A mi tampoc m'ha passat res a les festes. Oh, alegria! A mi tant, sempre.
Ai, sí, és que avui és com dilluns raro, no? Sí. Dilluns hi ha gent que estava de festa, hi ha gent que no... Jo avui he proposat, podríem marxar, és clar. Nosaltres estem aquí corrent, estem aquí... Com l'Oriol Puig, que d'aquí uns moments... També. Sí, ens vindrà a explicar, perquè hem lligat a la secció de teatre avui amb unes convidats molt especials, que a més ens l'estimen molt, que són les Glòries, que ara estan triomfant, bé, de forma espectacular, a tot arreu, a l'escena teatral catalana, en fi, no ens explicaran...
I a més ens fa il·lusió perquè nosaltres les vam veure néixer, les Glòries. Les vam entrevistar fa anys. En fi, ja sabeu que si voleu més informació... Alguna cosa més, Andrea, sobre tot això? Doncs no, que seguirem informant. Ah, sí? Als colletens horaris, als Sánchez Notícies a deixo vespre... Ja saps què faràs per cap d'any? Una pregunta també tòpica i típica, eh, aquests dies. Bé, jo marxo al poble. Ah, sí? I tant. Sí, marxo al poble. Marxo al poble, però vaja...
Tindrem el resum de l'any aquí a Sant Just, per exemple. Ah, sí, és veritat. A Ràdio d'Esverda, matí a la tarda. Escolta, que he escoltat un anunci molt xul o no? Sí, en primícia més, perquè no sabia més encara. Ah, no? Ah, mira, el resum de l'any. A Ràdio d'Esverda. 6.260 persones van participar a Sant Just del 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar a la CIA. La unitat d'intervenció... Això és del resum de l'any del 34, llavors, no?
per l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's ha presentat un projecte a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys, això és l'esum del 2014. Heu fet un poti, perquè el resum... És que no podem posar el resum d'aquest dimecres perquè serà en directe, rigorós directe. O sigui que tot això és d'altres anys.
Estava aquí al 64 fent el resum de l'any. Perdona per haver dubtat. Si voleu veure informació, a ràdio.com. Ara mateix és la que vulgueu sobre Sant Jus. I a partir de les 7, al Sant Jus Notícies, adició vespre amb l'Andrea Bueno. I fins aquí l'espai d'humor del programa. Les notícies de Sant Jus amb l'Andrea Bueno. Sí, que ets tu. Està ben informat de tot el camp.
Passa per aquí, oh yeah. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments tinc unes ganes boges d'entrevistar a les Glòries Camereteres. Fins ara mateix. Fins ara. A la penya del morro. Ai, quins merges.
Hola, ja sóc a casa.
Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbul? Al restaurant Tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, ampollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. Al Rincón d'Estanbul també ofereixen amanides i kebaps vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador jaima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem al Rincón d'Estanbul. Al carrer Salvador Espriu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692-81-1132 i també a fer 1132 i també a fer...
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones d'alta el web xaviavillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bona Vista 87 Bis de Sant Just d'Esbert.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoterapia i consulta de flors de bac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Reval de la Creu, número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o ceps. També trobareu unes boníssimes pizzes artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justes Bern. Restaurant Café de l'Ateneu.
A l'escoltes l'Àdio d'Esbert, sintonitzes l'Àdio d'Esbert, a l'Àdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
La pell del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Cami cap a dos quarts de sis de la tarda, ja tenim l'Oriol Puigtauler, avui a l'estudi número un de la ràdio, Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta tu, això és tenir-te aquí, és com un regal, no? Estic molt ben acompanyat. Ja ho sé, ja ho sé. Bé, secció de teatre, com cada dilluns el programa, i efectivament avui hem dit que faríem un programa una mica especial, perquè estem així com de ressaca.
de les festes, de Nadal i tal. I avui el programa... És que jo estic molt emocionat, eh? És que és un dia molt, molt especial. Jo estic emocionat perquè avui al programa entrevistem dues grans artistes que jo crec que podríem dir, sense poc equivocar-nos, que estan en el millor moment de la seva carrera.
indubtablement. Home, van celebrar el seu cinquè aniversari amb un espectacle especial i creat per l'ocasió en un teatre de Barcelona. I a més, jo també haig de confessar que estic molt content perquè nosaltres, aquí a la penya del morro, les vam veure néixer una mica, no? I ara és com una mica, ja ara que som famosos, ara que ja estan ja a la cresta de la ola, és un honor i un plaer rebre avui a la penya del morro les glòries! Les glòries cabrecheres! Ho farem tot!
Bona tarda. Buenas noches. Sí, buenas noches, porque venimos un poquito de empalme de ayer. No hemos dormido aún. ¿El catalán lo enteneu? Sí, sí, y también el parlem, lo que pasa que, bueno, millor en castellano. Como estigueu más cómodos. Yo hablaré en castellano también, porque las glorias son muchas glorias y se expresan mejor en la lengua de Cervantes y de Dinamorgan. Sí, a nosotros nos adaptamos. Somos muy adaptables. Pues bueno.
Bueno, ayer vivimos una noche mágica, una noche mítica, diría yo. Sí, sí, sí. En uno de los mejores teatros de Barcelona. El Tantarantana. Vosotras empezáis del metro...
Sí, correcto. Pasáis por los sótanos más lúgreves de Barcelona. Sí. Luego a los bares. Sí. A las casas particulares. También. En centros de yoga habéis actuado también. Sí, sí. Incluso en un mítico teatro con unas aspas que giran, que hablaremos de ello más tarde. Molinao. Justo ayer actuáis en el Tantarantana. ¿No sentís un poco de vértigo al repasar vuestra meteórica carrera? Sí.
Bueno, a ver, vértigo, vértigo, digamos que hemos hecho un poquito lo que hemos podido, pero ya se sabe que eso es como un tobogán, tú bajas y te dejas llevar ahí y te caes donde puedas, ¿no? Y en esta trayectoria maravillosa, esta carrera descendente que hemos tenido, pues hemos estado en, bueno, sótanos, bares, como tú muy bien has dicho, y luego hemos llegado al molino, que es poca broma. Puc fer preguntes també d'aquestes així, tipus, quin és el secret de l'èxit?
Pues no decaer y no deprimirte, porque claro, una semana antes, cuando estabas actuando en un centro de yoga con un foco de fotógrafo que se apaga cada vez que el fotógrafo lanza una foto, que no tienes equipo de música y tienes que traerlo de tu casa, pues ahí te puedes hundir. Pero nosotras, como ya estamos muy hechas a todo... Aquí se demuestra donde una es una estrella, un artista.
Porque una vez que te has cambiado en la cocina de un bar, te puedo asegurar que tú puedes ir a cualquier sitio actual. A cualquier sitio. A cualquier sitio. Lo de ayer en un camerino fue un regalo de Navidad, prácticamente. Sí, sí. Camerino con sus lucecitas en el espejo y todo. Sí, todo, todo, todo. Y su lavabo particular. Y su lavabo limpio. Y teníamos ducha. Limpio. Ducha y todo. ¿Tú sabes lo que es ducharte después de un show? Eso no lo habíamos experimentado nunca. Nunca.
És la primera vegada que tenia un camerino quan actueu? Perquè és que hi ha molts rumors que a mi m'agradaria que ja comencéssim una mica anar de cada barraca per la gent que no us conegui el tema de Glòries. Com vau començar les Glòries? Com us vau conèixer? Perquè hi ha diferents històries. Hi ha una història que, bueno, no ho sé, jo he escoltat, que vau estar amb les vedets, no ho sé, em sembla, del màgic Andreu. Sí, de l'Ange Casachou. Hi ha altres històries. Com va començar tot això, no?, aquesta història i quina és la certa, no?
La certa es la que contamos ayer. Bueno, sí, se podría decir que sí. Bueno, la mía más bien, porque en realidad empezamos en el show, en el Ángel Casa Show. Bueno, en el Magic Andreu también, ¿eh? Es que íbamos cambiando de un programa a otro. En TV3. Empezamos siendo BD de TV3. BD de TV3 es Bo Cuneixa, ¿no? Sí, ahí coincidimos.
Una estaba aquí, arriba, la otra. Sí, había mucho desnivel, pero eso es lo que vinisteis ayer al show, pues supongo que ya lo pudisteis comprobar, ¿no? Los dos niveles que hay claramente definidos. Sí, una está arriba y otra está abajo. Sí, pero bueno, aún así, pues bueno, hay que ayudarse, ¿eh?
I també, bueno... Perquè en els vostres espectacles, què hi ha? Si hi ha algú que us vingui a veure, què trobarà, no? Doncs no sabem què dir-te, la veritat. Doncs mira, és que, com cada show, cambia. Ah, sí? Sí. Els shows són molt libres, eh? Nosaltres lo preparem, lo ensayem, encara que la gent no se lo crea. Lo que passa és que després té vida propria. Entonces, lo que ayer salió...
És que no se sabe por qué salió. O sea, tampoco lo sabemos muy bien ni nosotras mismas, ¿sabes? Es una cosa que tú creas el show y luego el show pues va de bocao y se va donde quiera ir, ¿eh? Porque es libre, es libre. Claro, es un ente vivo. Si me permeteu la meva visió de crític i teòric i acadèmic del teatre... Aquesta és el núvol, tu, ¿no?
S'ha escrit al núvol i soc investigador teatral. Això sí, és veritat. No, trobo que les Glòries fan molt bé una mena de metallenguatge, de metateatre, perquè elles estan al mateix temps interpretant, però a fora. A dins i a fora, a dins i a fora. És com aquest joc molt brechtià, no?, del teatre èpic, de l'anti Stanislavski. Això ja vindria del mateix Molino, no?, la vedet que baixa les escales, que parla amb el públic, que integra el que passa, però...
Elles mateixes també tenen un punt d'autoparòdia, d'autorepresentació, aquests flashbacks, flash forwards. És una mena, una espècie de metallenguatge, no? Això com ho veuríeu? Bueno, no hemos entendido nada lo que has dicho, pero... Sí, yo, lo del tema brechano, ¿no? El que és el fefrándum, efect, l'efecte aquest d'alineació, de distanciació, jo crec que això ho domineu molt bé, no?
¿Os habían hecho alguna vez una crítica así? No, hombre. Nos habían comparado con Travesti, con Mamarracha, pero con Bertolt Brecht es la primera vez. Sí, la verdad que sí. Nos ha desconcertado un poquito, pero me gusta. Me gusta que tenga esta visión de nosotras mismas. Bueno, el artista hace el arte y luego el teórico...
¿De dónde se acaba este muchacho? No, perquè és molt maco aquest noy, eh? Sí, el Puigtaulé, no sé si el coneix... Bueno, potser no els coneixeu, però jo és crític... No els coneixien personalment. Ja m'ho penso, és crític teatral, escriu a una publicació digital, que és el Núbul... ¿Tienes Facebook? També tinc Facebook. Pues ya tenemos la pelota. Es que la capitana se mueve mucho por el Facebook. Ya tenemos la pelota. Sí, viven en Facebook. Soy community manager. Ah, sí? Claro, a ver si no de qué...
De su Facebook, de su propio Facebook. De mío y de la Gloria. ¿Quién es la línia editorial de Facebook que seguiu? Básicamente insultar a los fans, a los cuatro que tenemos. ¿Això no es muy agressivo? No, les encanta. Les va la caña. Sí, sí. Los que vinieron ayer tenían una gana de que rajáramos de ellos. Nombrarme, nombrarme. He de dir una cosa, també, que ahir al Tantarantana, un dels teatres més emblemàtics a Barcelona, repeteixo,
Hi havia el bo i millor de la dramatúrgia, la direcció i l'escena catalana. Per dir alguns noms a l'atzar. És que va ser com una festa del teatre. Va ser una gran festa del teatre, una gran nit del teatre. Molt millor que els Premis Butaca, molt millor que Catalunya Aixecalcaló. Només per dir un reguitzell de noms.
Jordi Praticoll, Marc Artigau, Marc Rosic, Isaia Esfanlo, Oriol Guinart, Elena Tornero, Vanessa Segura, Mireia Gubianes, Malcio Casals. És a dir, hi havia el boi millor de l'escena catalana. Tothom ha embadalit davant l'art de les Glòries. És que les Glòries tenen aquest talent de saber parlar a l'obrer, a la senyora de fer feines i també a l'intel·lectual o a l'artista. Com ho feu, això? Com ho aconsegueu?
Bueno, es que eso, o sea, hablándole un poquito como seres humanos que son, porque, a ver, no hay que menospreciar si una persona es carpintero o si es panadero. Tú puedes enseñar limpiezas intelectuales. Es que eso no tiene nada que ver. O sea, eso, mira, ayer noche vino mi madre de Cuenca y estuvo encantada, ¿me entiendes lo que te quiero decir? O sea, esto va como va. Porque la filosofía de la vida... ¿De las glorias? Sí. ¿Quién sería...?
Pues hacer lo que nos sale un poco. No vamos a decir nada porque estamos en horario infantil. Es aquello que dice, mira, estoy deprimida, pues me monto un bolo. Tengo un problema en casa, pues me monto un bolo. ¿Así? Sí, claro. Funcionó como una terapia, pues, ¿eh? Sí, totalmente. ¿Así? O sea, nosotros cuando hacíamos, porque nosotros hacíamos bolos en el metro,
Tal cual era. Nena, ¿qué hacemos este fin de año que nadie nos invita a su fiesta ni nada más? Vámonos ahí, nos cogemos la escalera de BD, la ponemos ahí en el pasillo del metro, sube y baja, sube y baja. Maravilloso. Bueno, esto muestra un poco la necesidad.
del artista para crear, ¿no? Para hacer arte. Vosotras no podéis parar de crear. No podemos. No podemos. Es que yo... Pero yo... Es que creamos en sueños, ¿eh? En sueños incluso. O en sueños. Si nos levantamos por la mañana y lo primero que hacemos es enviarnos WhatsApp. Mira, se me ha ocurrido esto. Sí, pues está muy bien. Es un torrente. Luego tenemos una cosa muy buena que es que no tenemos filtro. Entonces todos lo damos por bueno. Todo, todo, todo, todo. Y así se hacen de largo los shows. Se nos hacen muy largo. No ya descartes, Mari.
No, pocas veces. Todo va para el show, ¿no? El día que hagamos el show de los descartes... Bueno. Bueno, es que hay números que estaban descartados. Los retales. Los retales. No sé, el otro día yo veía un documental del Paco de Lucía salvando las distancias. Paco de Lucía. Paco de Lucía. Ah, sí.
Y él decía que había veces que se ponía a crear y decía, madre mía, que he creado, qué cosa más bonita. Y se levantaba a la mañana siguiente y decía, pero menuda mierda es lo que hice anoche. Y digo, pues en la gloria nos pasa eso, pero no lo descartamos, ¿sabes? Ah, pero el feo igualmente, ¿no? Sí, sí, sí. Porque, claro, un amigo nos preguntó un día, ¿pero vosotros no hacéis antes que venga gente a veros? Uy, no. Previas. No, porque si nos dicen que está mal, ¿qué hacemos? Perdona, chufan el tricicla.
El tricicle es veu que agafen... Abans, eh? En el seu moment agafaven diferents públics i miraven el timing, per exemple, tot de... Això m'ho he explicat, eh? Tot de mestresses de casa, per exemple. A veure quan riuen. I llavors miraven, però al minut 10. Al minut 10 i tal. Després, per exemple, tot de... Poca feina. Que complicat. Això és com a Hollywood, els passis aquests que fan abans de l'estrena. Anaven ja a buscar el riure i el gas perquè cada minut i tal hi hagi algú com a mínim que rigui. No, después de oír esto creo que ya podemos definirlo como genia.
i punquis ahir va sortir molt el concepte punquis la Mireia Gobiana és actriu, programadora que us va convidar literalment ella us defineix com a punquis pobreta, però no és culpa suya perquè és que com sabéis todos fuimos vetadas en un teatro emblemático también de esta ciudad por un humor punquis entonces ella se quedó con eso
Claro, y dice, a ver, de punky, o sea, el show punky punky no es. No. No, quizás un poquito nuestra actitud, pero es que ni eso, ¿no? Es que ni eso, es más bien, me dice barrué, vulgar, sí, eso sí, pero punky... No. Bueno, definamos punky. Antisistema, puché. Antisistema.
transgressor, iconoclasta no, és que jo jo me definiria, o sea, a ver, jo me identifico más si no es dicen travesti, que es un espectáculo de travesti más que de un espectáculo punk heu tratat un tema ara que ja sé que hi ha molt bon rotllo aquí i tal però, bueno, entra una mica també al blog polèmic Oriol, no podem estar a veure, que ens gusteix molt les Glòries, que som molt fans aquí, però fa un moment has comentat, Glòria Capitana, perdona
No, que s'han vetat en algun teatre. Bueno, vetat, vetat. Ai, ai, ai. Bloc vetadas. ¿Sabes què passa? Bloc vetadas. Bloc polèmic, no? O sigui, quin teatre, no sé, què podeu explicar, què us han dit... ¿Teniu representants, vosaltres? No, no, nos representamos a nosotras mismas. Así nos va. Què podeu explicar, què no us podeu explicar i quin teatre, no? Ens agradaria saber una mica...
Como la historia en sí tampoco la sabemos... Es que no conocemos lo que va a venir siendo la verdad auténtica. Nosotras tenemos sospechas. Sospechas, pero no lo sabemos. Entonces, claro, decirlo así, de esta manera... Pero es un teatro de Barcelona. Con aspas que giran.
Sí, que giran, que giran. Las par rojas. Sí, que en un momento dejaron de girar, pero luego volvieron a girar. ¿Y nosotras? ¿Viene un dinero desde Rusia con amor? Sí. Con mucho amor. No nos metamos en ese jardín, qué peligroso. Fem una cosa, no diemos el nombre del teatre. No. No cal.
No nos metamos en ese molino, no. No cal, no cal dir-ho, eh. Y yo os pregunto qué pasó. Porque, claro, es porque si las Glorias... Home, yo os veía molt en aquest teatre. Nosotras también, pero se ve que ha cambiado la dinámica. Y dicen que el humor este... Nuestro. Nuestro ya no pega, porque ahora hacen más bailes sensuales y cosas de esas. Claro, nosotras lo que va a venir siendo enseñar cachas y así, ¿no? Porque ya no tenemos una edad como...
Ya tuvimos nuestro momento, a la Rigola, que ya enseñábamos. Ya enseñábamos en algunos shows privados, muy privados, pero... Muy privados. Muy privados. Pero, claro, ahí, no sé, se rumorea, bueno, parece ser que, bueno, ciertas vedetes igual tampoco estaban... Yo creo, mi visión es que estuvimos estupendas. Yo también. Y esto nos gustó. Pero no podemos decir más porque no sabemos más. ¿Y ha molta enveja entre las vedetes? Pues no es que nos conocemos muchas, tampoco. Bueno, en persona, tampoco.
¿Cuántas veces hay en Barcelona? Ahora hay pocas, hoy en día hay pocas. Yo creo que vuestro lenguaje asusta. Asusta por transgresor, por... Sobre todo. Porque vas un poco más allá, siempre un poco más allá, ¿no? Siempre un poco más allá. Siempre un paso más. Bueno, hay que arriesgar, ¿no? Un poquito. Rompéis, rompéis etiquetas. Y quiere carnaza la gente, a ver. Si vienes a un espectáculo de la gloria, sabes que vas a recibir, o sea...
Y también yo como historiador del teatro y de las artes escénicas, tengo que decir que a lo largo de vuestra dilatada, ya dilatada, dilatadísima carrera, se os ha comparado con las más grandes. Desde Tortola Valencia y La Bella Dorita del Paralelo, Amparo Moreno, Lita Claver la Maña...
O la misma Norma Duval y Lina Morgan. Norma estupenda. ¿Cuáles son vuestros referentes, vuestros ídolos? ¿Qué imágenes tenéis en vuestro altar particular? Pues mira, basándonos en el altar que montamos cada show, montamos un altarcito en escena. Ah, sí, que ya como la tableta, un tonto de fotografías, ¿no? Sí, pues ahí si te fijas está Nuria Feliu. Nuestras tres ídolas, Nuria Feliu, Paloma San Basilio y Margarita Sirgo, que nos acompaña en Ectoplasma en todos los shows.
Porque ayer estaba Margarita. Yo hablé con Margarita. ¿Ah, sí? Sí, sí, sí. Margarita, digo, Marga, te vas a venir. La encontré por ahí que estaba en otra. Digo, ¿vas a venir o qué? Me dice, pues voy a ir. Digo, que te vas a reír, tontorrona. Y me dice, es que sé que me voy a reír, por eso voy. Y vino, y vino.
Se sale del Romea pa venirnos a ver. Si hi ha també la teoria que és un fantasma que està al Romea. Però ella de vegades en quan passa. No només va al Romea a veure l'obra. A veure, jo te lo cuento de veritat. Sí, sí.
que viene, que ella viene, y que ayer me lo comentó, que iba a venir, que se iba a reír, y estaba muy divertida, con muchas ganas. Y siempre nos dice, si la cosa va mal, yo me aparezco ahí, y me marco un Lorca, y os salgo el show. Siempre está ahí como comodín. Una Bernarda Alba, una... Jo em pensava que només estava el Romer, i ara va a altres teatres també. Jordi, perdó, és que has de pensar que el Romer està fent una cosa amb la Bola Herrera i l'Alterio, que sembla la llengua de Tanduras Corega. Ah, clar.
Els dos amb una ortodoncia. I jo crec que la Margarita, pobra, ha sortit de tant en tant a futbol. ¿Quieres ser un glorio? Me encantaría. Tú también das con un palo. Ese cartel de la Herrera con esos dientes y el alterio padre también con esos dientes es como, bueno, ¿qué estáis anunciando? Apareció el anuncio de lotería del año pasado, Musalat Cavaller, Rafael y... Te vamos a contratar para el Improrraja. Es que he estado preparando un show que se llama Improrraja. Ah, sí? Improrraja. Nos sentamos en una silla y la gente dice el nombre... Al Teatre Neu.
No, que no. No, no, pregunto, eh? Perquè altres neus porten moltes coses d'aquestes. Monòlogos de la vagina, monòlogos del cítoris, monòlogos de... No, no, no. No, no som monologuistas. Ah, no? No, no estamos... No, vamos por libre. No, por libre. Y entonces lo del improraja lo inventamos nosotras. Llavors, dieu un nom, per exemple. No, que la gente lo diga. Y nosotros rajamos. És que la gent va molt, això, també. Això va molt bé, eh? Perquè jo m'havia preparat. Ja estamos. Ara és el tema...
Sí, això molt radiofònic, que no és un test, aquí no fem testos, són més moderns. Sí, no, jo us diré una sèrie de noms, de grans figures, del teatre, de l'art, de l'arte, no? Hablaré castellano, perquè ja que hablamos todos castellano, no sé si me permitís. Bueno, ja sé que vosaltres habláis varias lengües, però... Sí, muchas. Lo podemos hacer en inglés, en alemán, en italiano, en portugués, incluso... En portugués. En portugués, pues podemos falar en portugués. No, hablaremos en castellano. Y yo os digo el nombre de una persona y vosotros, vosotras...
Una palabra. Una palabra. Vosotros, vosotras. No somos travestis. Un sustantivo. Somos chica, eh. Tiene que ser picadito. Venga, muy picadito. A ver, empezamos. Venga. Núria Espert. Uy, intensa. Maravillosa. María Rosa Sardà. Rosa María. Rosa María Sardà. Rosa María, eh. Rosa María Sardà. Boníssima. Fumadora. Marujita Diez. Un mito. Ojitos. Liza Minnelli.
Maravillosa. Mi otro yo. Nina. Mira, voz ensamblada. Es que no puedo decir otra cosa. Esos rizos peligrosos. Barbara Streisand. Es una diosa. Nuestra ídola. Merchemar. Maja. Maja, pero... Correcta. Correcta, sí. Amparo Ribelles. El clavo. El clavo. Una película maravillosa.
Paloma San Basilio. Maja, no. Lo siguiente. Amable, simpática, estupenda, ídola. Sí, operada, pero bien. Àngels Buñalons. Ui, Àngels Buñalons. Mítica, flodenica. Mítica i pionera. Mídia Miscla.
Uy, con chiscla. Chiscla. Silvia Bell. Uy, la fe. Estupenda. Verdades como puños. Ayer dijo una cosa, por cierto. ¿Qué le di? Bueno, la capitana, la señora capitana aquí citó a la gran, a enorme Silvia Bell. Sí. Que dice, el público es el enemigo. Y tiene toda la razón. ¿Estáis de acuerdo con eso? Totalmente. Bueno.
Molt bé. Ja està. Aquí termina els nombres. El test de casa d'aquí, ja? Sí. No hi ha coses de política ni coses, no? Ah, no. No tocamos. Ja hicimos el xiste político ayer. ¿Cuál era el xiste político? Al principio, lo de los recortes de los bomberos. Sí, abans eren bomberos, ara ja no. ¿Qué ha passat? Pues que no se han recortado.
Que nos han echado, básicamente. Del costa de bombes. Sí, porque han habido recortes y, bueno, un poquito la gente más torpona y así, pues nos han recortado. Y también como vedete estamos subiendo, pues tampoco teníamos... Hemos tenido que elegir un poquito. Es que también, o sea, en esta vida tienes que al final elegir. Entre apagar incendios y provocarlo, pues ahí estamos. No me miréis así, capitana. Ay, perdón.
Es que te veo ahí. Estás muy guapo, Jordi. Sí, sí, gracias. ¿Cuánto te ha costado ese jersey? No, ese jersey, el de ahí 3 euros. 3 euros. 3 euros. De Wallapop, eh. De Wallapop. Usao. Usao. Usao. Muy usao, muy usao. Pero muy usao. Escolta, no, ya per anar acabant, a mí me haría... Bueno, sí, home, que voleu estar aquí tardar. Ara estamos en calor. Si queréis, nos quedamos, eh. Ah, pues sí. Es que el tema Facebook.
Perquè abans hem passat una mica així com de refilada i allà el tema Facebook, escolta, allò hi ha moltes coses. Per exemple, tema, heu penjat uns vídeos. Sí, unos cuantos. Que feu càstings a diferents... Estrellas. Sí, dramaturs, no? No sé si... Directors. Directors. Andrices. També... Heu escollit hi algun o no? Per això la gent s'ho pregunta, eh? És que... És que està molt complicat. Mira, mira. Clara Segura no s'insistia molt. Clara Segura s'enjustenca, eh?
La que no nos venía muy bien preparada, que como Clara asegura que venía estupendamente preparada, pues la que no tenía vicios...
Institut, Institut del Teatre, mucha TV3, mucha TV3. La que no, mucho funcionariado, ahí lo has dado, mucho funcionariado de TV3, mucha riera. La Emma, ¿no? Sí, Emma, Emma, ¿no? Una interpretación molt natural, ¿no?, que diuen ells, ¿no? Bueno, a ver... No, lo dic yo, ¿eh? Eso es lo que diuen. A ver, si ellos se creen que en la vida la gente habla así, pues, oye, adelante, pero en realidad es que no... Claro, y luego encima... Bailan, cantan y lo hacen bien y dicen...
¿Por qué em dius això? Total, o sigui que actriu de moment no hi ha una tercera gloria. No, y además la tercera gloria siempre será, aunque ayer rajamos de ella lo más grande, pero siempre será nuestra patiño. Luego vinieron, cuando se fue, vinieron muchas argentinas. ¿Qué pasó con la patiño? ¿Qué pasó con ella? Argentina.
Le hicimos un favor y, a ver, la denunciamos para que la deportaran y así, pues le pagaron el billete de avión. Pero está muy bien ahora, ¿eh? Sí, sí. Está muy bien ella, ¿eh? Sí, sí, está muy bien. Esos bolos... Así o tía. Ah, sí. Felicidades, Patiño. Solterona también. Hombre. Bueno, solterona... A jugar por la lista que ya tienes. Vale.
Tema actriu Ja veiem que no hi haurà una tercera O heu fet càsting i no heu trobat Tema director O dramaturg Tema càsting Quins són els perfils que us han vingut A donar-vos Ui, bueno
a proposar-vos coses. Nos vino Alex Rigola, que estuvo, nos encantó su mètodo, porque era en plan, oye, nosotros hacemos y si no llegamos pedimos perdón por Facebook, que dice, oye, eso nos encantó, y de hecho lo vamos a aplicar esta noche, vamos a pedir perdón. Es un gran sistema.
Luego nos vino Albert. Sí, Albert Espinosa también nos vino. ¿Qué digo Albert Espinosa? Bueno, que quería hacer lo mismo de siempre y dijimos que no. Quería que nos rapáramos. Y tampoco nos veíamos ahí. Ah, pulsera, pulsera. No nos veíamos. La perruca no. Sí, sí. Es que era algo que pedía él. Y dijimos que no. Le hemos rechazado.
Ja, ja. Bueno, algun altre així... Luego vinieron unos profesores argentinos. Argentinos, muchos. Home, és que la Argentina és molt important i fa... Bueno, ara potser ha anat una mica baixeta, però fa uns anys estava molt en auge, no? Sí, però nos pedía mucho dinero y muy pocas horas. Ah, ja. Es que no nos fundía. Ah, no? No nos fundía. Demana molta pasta, no? Sí, por muy poquitas horas. Dices que, claro, nuestro asesoramiento, que si el billete, que si... Bueno.
Era un curs, també, no? Era un cursito para reciclar, no? Clar, clar, clar. Però mira, ¿sabes qué? Vamos a seguir igual que siempre. Vosaltres no fan mai cap curs, perquè això molts actors ho fan. Sí. Fan cursos, no sé, a la beca... Nosotros propusimos un curso. Aprendre amb els pitjors. Aprendre amb els pitjors. No, no, no. O sigui, no impartirlo vosaltres. ¿Cómo que no? Oye, podríamos hacerlo perfectamente. Que també podríeu fer-ho. A tomarlo. Anar a reciclar-vos com a... No sé què estàs insinuando. No, pregunto, pregunto.
Bueno, es que ya es total, si es que podemos dar clases nosotras, o sea, tenemos ya nuestra universidad en la vida, y eso lo decimos siempre. Después de lo de ayer, o sea, llenar un teatro con eso, ¿para qué vamos a reciclarlo? Tantarantana, ni més ni més. Tantarantana, es que se me llena la boca. Ho veieu, això? O sigui, ho veieu realment, no sé, arribar a sortir aquest cim, les glòries, quan vau començar cantant al metro, fa cinc anys, o no?
Fa 10, fa 10. Bueno, és que, claro, hace 10 años, quiero decir, 10 años conseguir esto, o sea, ha sido tiempo, y ha sido tiempo para hacernos la idea, eh. Somos lenta, somos lenta, pero... 10 anys per fer una funció tant tant tant. Una, porque ya está. Bueno, porque claro, de momento no tenemos más oferta. Igual el año que viene estamos en el UASC, yo qué sé. Ah, heu parlat amb algú del UASC Teatre? No, no, no, pero bueno... Estamos ahí con Marta Carbonell, a ver...
Ah, bueno, d'acord, no, si no llegeixo... ¿Qué hace, Oriol? ¿Está haciendo... ¿Está haciendo papelito? No, volia demanar una cosa, ja que tenim aquí dues grans intèrprets. No vamos a cantar, eh? No, cantar, no, ja sé que a aquestes hores del matí vosaltres us acabeu d'allà.
De nada, que me he levantado. Sí, deixa'm explicar el que ha passat, perquè és que, si no, la gent no entendrà res. Perquè és que l'Oriol em passa una nota, que és el primer dia que ve a la ràdio, em passa una nota interna amb un full que cap al darrere està imprès. Ah, clar. Un folio reciclado, eh? I no es veu res. Sí, ara ja ho veig, que sí. Oriol, demana, demana el que vulgui. Soy muy gloria, pues esta ràdio, eh? Sí, bona. Home, perdona, és com molt la cubana, això, molt la cubana. Us han entrevistat en alguna altra ràdio, vosaltres, o no?
No. Som l'única ràdio que ha apostat per vosaltres. Sí, la primera i l'única. No n'hem de preocupar una mica. A mi m'agradaria, aprofitant que esteu aquí, cantar no us demanarem que canteu perquè sabem que heu de preparar la veu, heu de fer... Però hi dos dels moments més aclamats de l'espectacle, el xou de la Flòria. Aquells dos flashbacks, aquells dos moments que expliqueu les vostres versions de com us veu conèixer en l'Àngels Casas Show o en la veu de Màgic Andreu.
Jo us diria, potser podríeu fer una mica de radioteatre, un breu fragment d'un dels dos, perquè jo crec que és un to, és un registre molt radiofònic, també com molt de pel·lícula, de melodrama, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ulgacir, d'Ul
Finito, suave. Vale. Sí, tipo cine. ¿Tipo cine? ¿Para ejemplo? Menos, menos. No. Esto es demasiado Disney. Demasiado Disney. Más violines y trompetas. Es igual. Déjalo. Más melodrama. Más suavecito. Más cine de Hollywood 40. Sí, aquello.
Sí, me gusta esta, sí, esta me gusta. Hazme caso. Quédate siempre en la tercera fila. No, pero yo he nacido para esto, para cantar, bailar y actuar. No, no te dejes cegar por los aplausos, por los focos, por los oropeles.
Pero, capitana, si a usted le regalan joyas y pieles y mantecaos. ¿Y para qué quiero yo eso? Si cuando llego a casa se me cae encima. Porque estoy sola, sola, sin el amor de un hombre. ¿De un hombre? Y lo dejamos aquí. ¡Oh, bravo!
Historia del teatro de la radio. Ha quedado bonico, bonico. Es que cuando impostamos la voz, qué bien nos queda. Me han dicho que tenemos una voz preciosa. De doblaje. Esto es arte. Me den mucha Cazalla. ¿Cazalla? Yo soy madre de Resoli. Sí, por cierto, ¿cómo estás lo tuyo?
De lo mío? De lo tuyo. Bien, mira, agüita, agüita pa'los peces. Ah, sí, vale, vale. No, perquè també ja, jo tampoc no ara, no ho sé aquí ara, a l'abocat del diablo, però bueno. ¿Cómo eres? No, a veure, que jo també... Esto se desvela todo. No, però fas la funció una mica de preguntar... De capullo. Lo que la gent vol, no. Escolta, però què vol dir de capullo?
A ver, ¿qué va a decir? ¿Estoy mirando el tiempo? Digo, a ver. No, no, si ya está. Escolta, que hem de marxar amb el rotllo, ara. Es que no, siempre que venimos aquí. No sé, us convidem. Som l'únic mitjà que aposta per vosaltres. Eso no sé, verdad. Hem estat allà. I ara jo marxo amb la sensació que esteu a dir-ho. És que les Glòries són imprevisibles. Però no te preocupes. Sí, és que tenemos la... Somos muy ciclotímiques. Muy ciclotímiques.
Sí, ciclotímica. Sí, el invierno nos afecta. Estamos muy afectadas. Pero, oye, nosotras si te tenemos que regalar un jersey de tres euros del Wallaport, nosotras te lo regalamos. Y a ti, Julio, el otro. O una caja de mantecao, sí. Ah, bueno, sí. Home, aquí hem portat coses avui, eh? Sí, pero dice que no comamos porque como hay micro. ¿Por qué no? O que hace ruido, dice. He portat Ferrero Rocher, perquè ja que són... Y unas delote, ¿qué tal? Dues grans dames del Teatre Català. Escolta, doncs ja està. Aquí l'Espert i la... Sí, no, ara farem fotografia i després la estanyarem al Facebook.
A vosaltres, moltíssimes gràcies per haver vingut. A vosaltres, moltíssimes gràcies, de veritat. I ara què? Doncs ara... És que és el que té, hem arribat ja també a nostre punt. A vivir de esto en el Facebook uns 12 meses. Oye, cuando nos entrevistaron en el periódico...
Hace dos años y todavía vivimos de eso Es verdad Lo comentáis, sí, sí Es que no som l'únic mitjà que heu vingut Bueno, pero También nos hicieron una entrevista muy maja en el Benzina Benzina, gran revista que va a desaparèixer Sí, salió de las glórias y... Gran revista No la conec aquesta, que era una revista Fa uns 7 o 8 anys, eh O quantos anys fa la benzina? Benzineres, era? Era una revista cultural Perdó, perdó El senyor Marcos Ordóñez i tot, però van tancar
Ah, no ho sabia, no ho sabia. I no pensat, per exemple, no sé, a la revista Virus o alguna cosa... No, que te vamos a engañar. No lo habíamos pensado. Pensamos poco. I Timeout, per exemple... Uy, y como patatas bravas, igual no ponen en el ranking. Jo m'agradaria, per acabar, aprofitant la vostra experiència, la vostra gràcia, la vostra màgia...
que us adrecessiu a les més joves, les que ara comencen, gent que surt de l'Institut del Teatre, de la Nancy Tonyón, del Col·legi del Teatre, fins i tot del Timbal. Mira, què els hi recomanaríeu, què els hi diríeu, quins consells podeu aportar a la gent que ara vol ser una estrella?
A ver, pues yo lo que les diría sobre todo que no se dejen cegar por el sueño, por lo que es, o sea, la imagen de lo que es ser un artista y una vedete. Que no se dejen llevar solamente por eso, que se lo piensen muy bien, porque esta vida es dura, es trabajo, trabajo, trabajo, estar pendiente del teléfono siempre y eso es duro, eso es duro y hay que estar preparado.
Les recomendaría que estudiaran una carrera también. Una alternativa también. Noies, moltes gràcies per haver vingut. A vosaltres. Estamos en Google. Al Facebook, ¿no? Ah, sí, tenemos un Facebook maravilloso.
Las glorias cabareteras. Sí. ¿Sabes qué pasa? Que en esta entrevista pasa la vida como a las pantaglas. No saben cómo acabarlo. No saben cómo acabarlo. Pero eso es maravilloso. Eso quiere decir que esto está vivo. Claro. Tú no te fíes de la gente que sabe acabar las cosas. No te fíes. Ah, mejor no acabar. Mejor no saber. Un buen final. No te fíes de la gente que sabe acabar las cosas. Me ha agradado.
Bueno, Oriol, ens veiem més tard, eh? Ens veiem més tard. Bueno, gràcies. Gràcies. Nosaltres fem una posa per la publicitat i després col·lectem amb les notícies de la SES. Fins ara mateix a la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern
Hola, ja sóc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbul? Al restaurant Tur del carrer Salvador Espriu? Exacte, fan kebabs molt variats, ampollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. Al Rincón d'Estanbul també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador jaima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem al Rincón d'Estanbul. Al carrer Salvador Espriu, número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692-81-1132 i també a Facebook, Rincón d'Estanbul.
Bona tarda, són les 6.
trànsit. Amb cues a tota la ronda litoral, des del Bonpastó han estat allà de la sortida fins a Cantoni, sentit Trinitat. També a cues a la ronda de dalt, a Valòdrum, sentit Trinitat, a la P7 i a la B30, a Barberan, sentit Sud i a la C58, a Badia i Montcada, sentit Barcelona. I a cues a la 2, a Sant Joan d'Espí, a Sant Paliu de Llobregat, sentit Barcelona i encara entrant de densitat amb alguna retenció a la C32, a Mataró, sentit Nord.
El Fons Monetari Internacional suspèn les ajudes a Grècia fins a la formació d'un nou govern. Avui el primer ministre grec ha anunciat l'avançament dels comissis per d'aquí a un mes. La Comissió Europea insta Grècia a comprometre's amb el full de ruta econòmic marcat per Brussel·les. S'eleva 7 el nombre de morts per l'incendi ahir del ferri Norman Atlantic que feia la ruta entre Grècia i Itàlia. Ja s'ha acabat el rescat dels prop de 500 passatgers i el govern italià ha obert una investigació criminal per aclarir les causes del sinistre.
Amb la caiguda de la nit s'ha suspès la recerca de l'avió Dair Asia que va desaparèixer ahir quan volava entre Java i Singapur. L'ampli dispositiu desplegat al mar de Java no ha trobat fins ara cap resta de l'aparell. La hipòtesi més probable és que l'avió va caure al mar.
La Fiscalia Anticorrupció demana penes de presó i multes milionàries per als principals acusats del cas peratòria de corrupció urbanística a Catalunya. Concretament per a l'exconseller d'Economia Macial Avedra i per a l'exsecretari de Presidència Lluís Panafeta demana gairebé 7 anys de presó i multes que sumen 24 milions d'euros i penes de 6 anys a presó per a l'exalcalde socialista.
Nova reunió entre el president Artur Mas, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras i responsables de l'ANC, Òmnium i l'AMI per avançar en un acord sobre les plebiscitàries. Va ser dissabte al Palau de la Generalitat en la més estricta discreció. Ho ha confirmat el conseller portaveu, Francesc Homs, que s'ha mostrat esperançat d'arribar a un acord. La venda del llibre electrònic s'estanca, ho indiquen les xifres dels últims mesos, que revelen que la facturació total del mercat del llibre electrònic no arriba al 5%.
I el govern espanyol intervé en la investigació dels bombardejos de l'aviació italiana sobre Barcelona durant la Guerra Civil davant l'obstrucció de les autoritats italianes. Segons han avançat fonts judicials a Catalunya Informació, ara se'ls ha requerit a través del Ministeri de Justícia. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça sabrà demà la resolució del tas. L'equip tornarà als entrenaments també demà. L'Espanyol Entrenament aquesta tarda. Eric Bertran entra definitivament a la llista de la Costa d'Ibori per la Copa d'Àfrica.
En basquet, triple empat a la segona posició de la Lliga Endesa entre la Peña, el Barça i el Madrid. L'unicaja de Màlaga lidera la classificació en solitari. Demà juguen Obradoiro-Barça, Sevilla-La Bruixa d'Ormanresa i València-Fiat Joventut. I aquesta tarda, Marc Coma i Laia Sanz viatgen cap a l'Argentina, on el 4 de gener comença el Dakar 2015. I tot a punt per la Barcelona World Race. Dimecres 16, regatistes començaran una prova que els tindrà 3 mesos a alta mar.
Les pròximes hores el cel continuarà serell i el vent de moderat a fort al nord del país. Demà tornarà a ser un dia assolellat i ventós al nord i les temperatures seran similars a les d'avui. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. El documental del mes de desembre mostrarà el món de la banca des del punt de vista d'un exalcàrrec financer. Es tracta de Master of the Universe, Confessions d'un Banquer. El documental acosta a l'expectador la història de Rainer Bosch, un exalcàrrec financer alemany expert en banca d'inversions, i explica què significa treballar la primera línia de la banca financera. És un documental que recull les seves emocions, motivacions i prediccions, mentre revela un univers paral·lel de pressions i d'ingressos desorbitats.
Aquest documental va més enllà del funcionament del món de les finances i la borsa. També és una història de poder i ambició. El documental del mes de desembre està dirigit per alemany Marc Bauder i es podrà veure avui a les 8 a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. L'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 per als socis de l'Ateneu.
Més coses, dimecres s'acaba el termini per participar del concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluí. És el segon concurs que organitza l'entitat i aquest any el tema és Sant Just d'Esvern, molt per viure, molt per descobrir. És un concurs obert a tothom i cada participant pot presentar totes les fotos que vulgui.
Hi ha dues categories diferents, la general i la d'associats. Els premis són vals de 20, 30 i 50 euros per comprar a diferents establiments adscrits a l'Aubic. Dimecres és l'últim dia per enviar les fotos a l'adreça de correu concurs arroba maslleuissanjos.org. Trobareu més informació al web maslleuissanjos.wordpress.com.
I acabem recordant-vos que l'artista Jordi Rocosa passejarà demà les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Just. Es tracta d'una acció performàtica que l'artista prepara conjuntament amb l'Espai de Lliure Creació Carme Manaret per acabar aquest 2014. Demà a les 7 es presentarà aquest acte que porta per títol Excèntrics Plastics i consisteix a passejar les escultures mòbils de Rocosa pels carrers de Sant Just perquè interactuin amb la gent i amb l'entorn. Les escultures sortiran de l'Espai de Lliure Creació demà a les 7 de la tarda.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies d'edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar la CEAS. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pertem seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just.
L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestar, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Hola, ja sóc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbul? Al restaurant Tur del carrer Salvador Espriu? Exacte, fan kebabs molt variats, ampollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si en ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. Al Rincón d'Estanbul també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador Jaima per sopar en un entorn en més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem al Rincón d'Estanbul. Al carrer Salvador Espriu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincón d'Estanbul.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones d'alta el web xaviavillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bona Vista 87 Bis de Sant Just d'Esverg.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoterapia i consulta de flors de bac. Ara també oferint servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu, número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del morró. Bé, ja han marxat les glòries, eh?
Recuperem una mica la normalitat del programa. D'aquí una estona ens visitarà el Sergi Pont, que avui la secció esportiva farà un resum d'una cosa que no s'ha fet mai, tampoc, per aquestes dates, de com ha anat l'any esportivament parlant. A més a més, encara, l'Oriol Puigtauler, de teatre, ens ha de passar a parlar d'algunes qüestions, com, per exemple, el Hamlet de la sala Atrium, que es pot veure també durant aquests dies, o de la nova revista Virus, que ha aparegut.
Però abans de tot això ja tenim el Manel Ripoll a punt ja a l'estudi número 1 de la ràdio per parlar-nos una setmana més de la història de Sant Just.
Bona tarda!
De la primera hora, de la teva secció, que normalment va els dilluns una estona abans a les Glòries. Però vaja, escolta, ja estem en matèria. Fa uns dies ja comencem a parlar del Sant Just durant el 1714, aprofitant, com ja sabeu, el tricentenari d'aquesta data a Catalunya i en la celebració...
d'aquesta derrota de la ciutat de Barcelona l'11 de setembre de fa 300 anys. Com era Sant Just en aquella època? Qui eren una mica els habitants? Quants n'hi havia? A què es dedicaven? Com es deien? Són algunes de les qüestions que hem anat tractant durant aquests dies al programa. I, Manel, avui parlarem dels oficis de l'època. Exacte. Amb què treballaven els diferents Sant Justencs que vivien aquí, no?
Exacte, sí, aquesta seria una mica la idea de per on comença avui. Recordem que una setmana passada ens vam quedar parlant del tema de la natalitat i la mortalitat, vam estar-ne parlant, i ara hauríem de començar una mica per veure de qui eren sobretot les terres, no? Aquí el que ja ho havíem comentat en temporades anteriors...
que les terres eren propietat del que era conegut com la Pialmoina, que era la part administrativa, podríem dir, dels canonges de la Catedral de Barcelona, i aquestes terres estaven arrendades a diferents pagesos que hi havia a la zona de Sant Just d'Esvern.
Tot i així, hi havia algunes famílies injustenques que tenien terrenys de la seva propietat. O sigui, la gran majoria eren terrenys de la Pialmoina, que eren els propietaris, i que ho arrendaven a diferents persones, que comentarem a continuació. Tot i així, com he dit, hi ha una sèrie de nobles que tenien les seves pròpies terres, com per exemple la família Claresvalls, hi havia els germans Lluís i Jeroni, que tenien totes les terres que estaven al voltant de Can Claresvalls,
Teníem els amos de la Torre Blanca, que teníem en Josep Duasi, teníem també la gent de Can Marlès, encapçalada per Josep Marlès i Massanes, que també era noble i propietari de Terres, i també els amos de Can Sagrera i Can Baró, que també configuraven aquesta trip social de nobles del Sant Just dels Entorns del 1714.
Bé, aquestes són algunes de les famílies, no?, que hi havia en aquella època. Exacte. Per on continuem? Perquè, clar, hi ha molts prismes. Clar, clar, clar, clar. Llavors, a veure, hauríem de tenir en compte que jo us he comentat el tema dels nobles, d'acord? Ara bé, com us he dit, la gran majoria de terrenys eren de la piel moina i aquesta piel moina el que feia era allugar-los o arrendar-los a diferents persones, d'acord?
que en la seva gran majoria eren pagesos, mesobers o jornalers, d'acord? Hi havia aquestes tres distincions, d'acord? I que la majoria d'aquests noms, molts d'ells ens sonaran a noms d'avui en dia, de Sant Justens, que encara conceben aquests cognoms, però que a l'època del que estem parlant, entorn al segle XVIII, eren nouvinguts. Era gent que havia vingut de fora i s'havia vingut a Sant Just a guanyar-se la vida com a pages, com a mesobers o com a jornaler.
Per exemple, com a pagesos, teníem els Biosca, els Campreciós, els Carbonell, els Cortés, els Fatjó, els Gelabert, els Cuscoll, els Modulell, Olivera, Pedrosa, tots cognoms que ens sonarien, diríem, santjustenys de tota l'època, sí, però nouvinguts a l'època. Per exemple, també hi havia un altre ofici en aquesta època, que era el Cal Sabater, no?
Exacte, sí. El sabater, per exemple, era tota una sèrie d'oficis que hi havia a l'època, o sigui, contrastant-ho amb els que treballaven la terra, hi havia tota una sèrie de gent que ja no treballava la terra i que es dedicava a altres oficis. Teníem el sabater, teníem un espardanyer que es dedicava només al tema d'espardenyes, teníem uns hortelans que, en vez de tenir una gran extensió de terreny com podien fer els pagesos, treballaven el que seria com avui en dia els horts urbans,
treballava tot el tema d'hortalisses teníem també un moler però amb bo de fer moles per fer el gra normalment hi havia un una persona que es dedicava per ofici hi havia un negociant que era de Ripoll hi havia un poller que es dedicava a criar pollastres en el cas del sabater hi havia un sabater vell que ja rebia aquest nom
i se li deia així perquè havia estat aquí amb anterioritat al sabater que has comentat tu i aquest, el curiós és que era d'origen italià i així com totes les coses que hem comentat n'hi havia una persona o en el cas del sabater dues en el tema de sastres n'hi havia fins a tres i és que la gent acostumava a reutilitzar molt la roba que tenia perquè normalment podien tenir
un traje per tota la vida o un vestit de mudà per tota la vida i, per tant, de tant en tant, anaven al sastre que els hi ha xamples o que els hi ha arreglés per l'ocasió que es queia. També hi havia, no sé si ho has comentat, un poller. Exacte, sí, que es dedicava a fer pollastres, exacte. Un sabater vell, que era italian. Que era italian i els sastres, exacte. Per cert, que també era molt extens, a Sant Jus, el tema de les criades i minyones. Exacte. Però això estem parlant del 1714. Sí, sí, sí. I no és...
que fos una cosa elitista o una cosa que només podien tenir... Clar, perquè potser ja fa 300 anys... Ja es portava el tema, no? Es portava maneres, no? No, no, o sigui, jo us he comentat abans, al començar el programa, que hi havia una sèrie de nobles, d'acord? Que tenien els seus terrenys i tenien les seves possessions, però qui tenia aquestes criades o aquestes minyones eren els pagesos, els mesobers o els jornalers que habitaven aquestes masies...
i a Sant Just no les tenim detallades però sí que la població veïna esplugues de Llobregat quan el mossèn de l'època feia el recompte de la gent que hi havia sempre comptava els habitants i les minyones de torn les deixava anotades com a coletilla final i per tant tenim aquesta idea d'aquest personatge que ja dic no era una cosa elitista sinó una cosa del dia a dia i que era ben habitual en totes les masies de les contrades
Deixem que presenti el ja conegut per tot, Sergi Pont. Sergi, què tal? Bona tarda. Un moment, que no tens el micròfon obert. Ara, Sergi Pont. I vols pronunciar el meu nom? Tu mateix, tu mateix. Escolta, avui has vingut una mica a la secció d'història perquè l'altre dia em comentaves que t'agradaria aprendre una mica més la història de Sant Just, no? Que estàs una mica fluixet.
Sí, sí, és l'assignatura potser que cogeix. Doncs mira, avui, ja fa uns dies, estem parlant de com era Sant Just fa 300 anys i ara estàvem repassant una mica els oficis. Per cert, Manel, que hi havia també la rectoria, un punt important, no? Exacte. Fa 300 anys de Sant Just. Abans d'entrar en el tema de la rectoria, com a diferents tipologies de personatges de Sant Just, d'acord? Hem parlat dels nobles, dels pagesmes, joves i diferents oficis. Sí, els minyones, no? Exacte. Hi havia un apartat, no?, que estaven descrits com a pobres, passabolants o captaires. Ah.
D'acord? I el curiós és que... Vol dir que això es fa considerar com una professió? Com un ofici, bueno, era la qualificació que tenien. Cap d'ells era de Sant Just, d'acord? N'hi havia un que era originari de Guisona, un altre que era de Girona, i un altre que era de Gramunt, que tenia la pell roja, no? Quan es feia referència al captaire va passar a volar amb pell roig.
Tot això s'ha trobat en les pintures, no? Sí, en documents de l'època que descrivien les diferents persones que vivien a Sant Just. Molts documents d'aquests passaven per la rectoria, no? Per no dir quasi bé tots. La gran majoria. És a dir, que el mossèn, el rector, el capellà en aquella època era l'encarregat de posar per escrit tot el que passava. Exacte. I justament, Jacín Bernada. Exacte. Podem parlar ja d'un Sant Justenc il·lustre, no? Jacín Bernada.
Jo el ficaria a l'altura de mossèn Antonín, la gent no l'ha conegut però estaria a l'altura d'aquest personatge històric. Era el representant de la Pialmoina, aquesta institució reglada per l'Església, que també era l'autoritat religiosa del poble, que per l'època no era poc això.
No, no, era més important que el batlle. Era, com hem comentat, el representant de la Pialmoina. La Pialmoina tenia el 90% dels terrenys de Sant Just i, per tant, s'encarregava d'administrar tots aquests terrenys i era la veu amb els canonges de la catedral. Feia també de notari, testamentari, escrivà...
Exacte, ho feia tot, era una mica home de tot. El tenir la potestat de saber escriure i saber llegir, doncs podia desenvolupar totes aquestes tasques que acabes de comentar. Bé, tot i que alguna vegada tu ja t'has queixat que a l'hora d'escriure, per exemple, alguns documents, el motiu...
una mica escuet. Les descripcions no li anaven bé. No eren el seu fort, no. Ja ho vam comentar a setmanes anteriors, que quan descrivia el motiu pel qual havia mort algun Sant Justenc, si era mort per la malaltia, ficava mort per la malaltia i no anava més enllà. És Jacint Bernadà, eh? Aquest Sant Justenc, que jo, sincerament, és la primera vegada que l'escolto. Sergi, tu l'havies escoltat alguna vegada? No. Jacint Bernadà, et sona? Doncs era el rector del 1714. No l'havia escoltat mai, però ahir vaig estar la penya del Moro, que hi ha unes restes idèriques. Sí, i què?
Bueno, doncs res, eh? Com agrada, no? No feia fred, ahir, allà dalt? Una miqueta, vaig veure, a més a més, quan ja se'n va el sol. Però molt bonic, eh? La veritat, hi havia estat moltes vegades ja, però aquesta vegada també m'agrada. Molt bé. Bé, doncs escolta, alguna qüestió més, Manel? Perquè, clar, jo no sé si, per exemple, el Jacint Bernadà sabem alguna cosa de la seva història.
El més curiós d'ell, o la dada per la qual es pot considerar una persona rellevant o important, és la quantitat de temps que va estar-se a la parròquia, ni més ni menys que 44 anys va estar al front de la parròquia del Sant Justi Pastor, i per tant, quan un mossèn ja havia aconseguit aquest estatus, havia estat tant de temps a la parròquia, de la mateixa manera que es va fer amb mossèn Antonino,
va sol·licitar o va demanar permís per poder ser enterrat a la tomba que hi ha just a l'inici de l'altar de la parròquia del Sant Justi Pastor va sol·licitar la possibilitat de ser enterrat allà i se li va concidir aquest tema.
De fet, hi va estar 44 anys a la parròquia. Per això va aconseguir tenir aquest dret. I el més interessant, una cosa lluable que va fer construir durant els 44 anys que va estar aquí, entre 1705 i 1710, va elaborar un retable, el retable de Santa Maria, que era el que presidia l'altamajor de la parròquia del Sant Just i Pastor.
Bé, doncs, repassant aquesta història de Sant Just fa 300 anys com era. Per cert, hi ha altres qüestions. Per exemple, el comú o la universitat. Sí. Amb aquests noms no entendríem massa bé què és. No, d'això estem parlant. Sergi, avui estàs una cosa com de Conillet d'Indies, eh? Com a Sant Justen, il·lustre que ets també tu. Gràcies. Si tu diem, el 1114, a Sant Just hi havia el comú o la universitat. Tu què t'imagines o què creus d'això estem parlant?
Home, doncs que Sant Just, aquesta època va ser una localitat molt important de la zona i va tenir una universitat, suposo. Doncs em sap greu, però... No! No! És una altra manera d'anomenar l'Ajuntament. Exacte. L'Ajuntament, ah!
En aquella època es deia el comú, el consistori, es deia el comú o la universitat. No, Manel? Jo em vaig graduar allà, de fet. Doncs rebia aquest nom perquè la formaven o tenien la possibilitat de formar-la tot el diferent univers, tot l'univers de diferents sanjustencs que vivien al poble.
Era un estament o era una organització totalment democràtica i es feia per sorteig. No és com avui en dia que hi ha eleccions, sinó que s'agafava una bossa un cop l'any o quan el batllec decidia que ja havia complert la seva tasca.
es ficaven unes boles amb tots els cognoms de tots els barons de cada una de les famílies senjustenques, es ficava dins una bossa, es ficava la malla dintre, remenava i es treia el nom d'un senjustenc. Per tant, tothom podia ser batlle o jurat, que el jurat seria el que eren els regidors avui en dia.
Però, clar, llavors, això, quines garanties? Hi havia boles calentes? Hi havia boles calentes o boles fredes, no ho sé. Era motrequeño, el que estava allà. Hi havia boles a la ràdio, a la universitat? No, en aquella època no hi havia ràdio. Es reunien tots, perquè anaven tots els enjustencs, es reunien tots a l'Ajuntament i feien aquests sorteig. Clar, però això, home, és molt injust, no? Perquè, realment, si surt una persona a print d'entrada que no vol, per exemple, no li veu de gust, ha de petxugar. I després, si surt algú, per exemple, que és un maldestre o la gent no el vol directament...
per això la gran majoria dels batlles i jurats que hi van haver durant aquest període de temps la majoria de temps duraven com a molt un any al cap d'un any ja ho deixaven estar i deixaven entrar una altra persona menys algun cas que s'hi va estar dos o tres anys
Hi havia una altra opció, d'acord, perquè poguessin proclamar batlla, que era que ho fessin per aclamació. O sigui, si tota la gent començava a dir el nom d'una persona, d'acord, i la gent el anava repetint, el anava repetint, el anava repetint... Si, per exemple, Jordi Domènech... I es començava a dir... Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi!
I llavors, per aclamació, aquesta persona era proclamada balla sense que haguessin de fer el tema de les bales. Ah, molt bé. O sigui que el tema de les bales era quan ningú volia, no? Exacte. Si no es feia per aclamació, llavors es podia fer el sistema que era el més habitual. Bé, de fet, durant aquest període, perquè recordeu que estem repassant com era Sant Just durant el 1614, 1716, aquests primers anys de la derrota de Barcelona després de l'11 de setembre,
hi havia un batlle gairebé cada any, no? Sí, és el que hem estat comentant. I a partir del decret de Nova Planta es va canviar el sistema. A partir del 1716 el tema de les boles desapareix i llavors el que es fa és que la Pia Almoina parla amb el mossèn de la parròquia i diu, escolta, qui podria fer-ho bé això de fer de batlle? I proposaven tal persona. Llavors la Pia Almoina donava el vistiplau, es presentava la corona, el representant de la corona, que en aquella època era Patinyo,
O sigui, li sembla bé aquest nom? Deien, sí, endavant. I es donava el visti blau perquè tal persona pogués ser al batllar... Patiño? Sí, és així. De fet, Patiño era un dels mandamars, no?, de l'exèrcit burbònic. Un cop guanya Felip V la guerra de successió... A mi de Treceda, probablement. No ho sabem, no ho sabem. El Treceda dels partorets, no?
Bé, en fi, Manel, ho hem de deixar aquí, avui no tenim més temps, però la setmana que ve no hi ha programa, perquè és 5, i farem el programa especial de Reis a la ràdio, durant les 5 i les 7 de la tarda, i encara ens queda parlar de l'hostal. Exacte, el que avui dia diem Hostal Vell. És un altre lloc simbòlic de Sant Jus el 1714, o també quan valien el cost de la vida... Exacte.
Que és el que més menjaven. Econòmic, eh? Encara ens falta veure tot això, però això serà en edicions properes. Són les 6 i 27. Manel, moltes gràcies. Que vagi molt bé. Manel, si vols marxa, marxa.
Però ara tenim el Sergi... Si vols quedar-te quedat. Sí, no, ho dic perquè tenim el Sergi Pons. Sergi, tu demanes de fer calmarades que di, no?, una mica? Sí, sí. Perquè, tot seguit, farem una mini tertúlia esportiva avui, de guàrdia, una tertúlia esportiva de guàrdia, repassant el bo i el no tan bo d'aquest 2014 esportivament parlant. Doncs sí. Sí. No, no, hi ha una pausa, hi ha una pausa. Hi ha pausa. Pausa, eh?
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro.
Visen nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bé, sí, tenim el micròfon obert, eh? Ah, sí? Fantàstic. A veure, Sergi, parlem del millor i del pitjor d'aquest any. Podem començar pels protagonistes, positius o negatius? Comencem pels... A veure, què dona més suc? Els negatius, no? Comencem pels positius, no? Va, va, va. Doncs va, anem cap als positius, perquè aquest any, per exemple, doncs hem marcat tendència a Alemanya. Per què? Per què?
Alemanya, sí. No, no, Alemanya no. Alemanya. Ah, Alemanya. Sí, home. Doncs jo crec que perquè va guanyar el Mundial, no? Sí, senyor, sí, senyor. Alemanya, jo crec que va arrasar. No sé si l'anem... Va fer un repàs a la resta de seleccions, sí, sí. Sobretot va partir contra Brasil. Va ser increïble, sí, sí.
Després, per exemple, també... Un moment, un moment, d'Alemanya, volia comentar, molts jugadors destacats, a la final va marcar Mari Gotze, però un dels seus jugadors és candidat a la pilota d'or, que com deia el Manel, el Manu, no, és que anava a fer el joc del Manu Ripoll, deia que el Manu Neuer.
Escolta, veig que t'has sentit bé, no? La pausa No, no, la pausa també Però en general el Nadal, el Sant Esteve, Sergi Veig com m'he inspirat Feia dies que no venia, només em crideu quan no hi ha ningú No, només crideu quan tu vols venir, Sergi Jo t'hauria de dir que cada tarda tindria Continuem amb altres protagonistes de l'any A part d'allò, com deia Manuel Neuer
que és candidat a la pilota d'or. Si la guanya, seria el segon porter que guanya la pilota d'or. Correcte. I bé, potser no és el jugador més mediàtic, estan Cristiano i Messi entre els candidats, també, però no sé. Per mi, els esportius és el que s'ho mereix. El problema amb la pilota d'or és que des que hi entren a votar el seleccionador i el capità de cada selecció...
es difumina molt més perquè, clar, la gent vota el mediàtic que coneixen i no potser el que ha fet més mèrits esportius. Si només fos com abans que es feia en France Futbol, quan ho va guanyar Canavar o aquesta gent, segurament qui s'ho emportaria seria el que ha col·laborat a guanyar el Mundial, però avui en dia és... Crec que també Neuer podrà arrossegar d'alguna manera els vots dels que creuen que ha de ser un a Alemanya el que ha de guanyar el pilotador. Si, per exemple, els candidats fossin Cristiano Ronaldo...
Neuer i Svansteiger, per dir-li alguna cosa, llavors estaria convençut que guanya Cristiano Ronaldo. Bé, més protagonistes, per exemple, el Xolo Simeone i l'Atleti de Madrid. Per què? Home, el Xolo Simeone jo crec que ha marcat tendència a la Lliga i ha portat l'Atleti de Madrid a guanyar el títol després de molts i molts anys, trencant, a més a més, l'hegemonia del Barça i del Madrid des de l'any, crec que era 96. Des d'aquell any era jugador? Des d'aquell any era jugador, sí. I, a més a més, ho ha fet amb un estil propi a...
Diríem que no molt atrevit esportivament, però sí amb molt sacrifici, amb un equip molt organitzat, que va molt bé en el xoc aèric. I després també amb una empatia del públic, ha sabut crear una marca, un segell també per l'Atletico de Madrid, no? Sí, sí, igual que va ser Pep Guardiola el líder del Gran Barça, jo crec que Simeone és el gran líder indiscutible d'aquest Atleti de Madrid, que té gran jugador. Exacte.
Vull dir, té grans jugadors i l'any passat va gaudir de la presència de Diego Costa, però... Escolta, anem avançant una mica perquè si no tindrem temps, perquè d'aquí es comença a venir l'Oriol Puigtauler a parlar-nos d'un parell d'obres de teatre i en principi també intentarem parlar, que això no sé si vindran o no, unes noies que han estat treballant al McDonald's de Sant Just. Però llavors quant temps tenim per aquí?
Què és això, 10 minuts? Ja t'ho he fet. Home, no, t'ho has canviat aquí. No, si t'ho has dit davant. Però 10 minuts des que ha començat o a partir d'ara? Què? 10 minuts des que ha començat o a partir d'ara? No, 10 minuts des que ha començat o a partir d'ara? Sergi, pensava que havíem quedat així, però també tenim... Aquí, no sé si és un error, però has posat el Real Madrid com a protagonista positiu d'aquest any.
Home, positiu pels que són madridistes, sí, no? Feia molts anys que ho perseguien, això. Han guanyat la dècima. Però en Tino crec que ja pot morir tranquil amb la seva dècima. I a veure, s'ha de dir que el Real Madrid, ara mateix, doncs, gaudeix d'una superioritat. Sí, té un estatus que... Sobta la Lliga Espanyola que... És difícil de... Bueno, acabant de guanyar el Mundialet de Clubs, no? No sé faltaríssim nada más, no? Sí, però bueno, el Mundialet aquest, això és una petxanga. Ja, ja, ja.
Bé, per exemple, també aquí veig a la llista de protagonistes positius, esportivament parlant, d'aquest 2014, a Cristiano Ronaldo. Home, Cristiano Ronaldo. Cristiano Ronaldo, doncs la veritat és que per una vegada, des que és el rei a Madrid, ha pogut robar-li protagonisme a Leo Messi, jo crec, i l'ha deixat una mica a l'ombra. I això també és el que volia el crac portugués. Per tant, Florentino Pérez i Cristiano Ronaldo, les forces del mal...
han aconseguit imposar-se aquesta temporada al Barcelona per molt que ens faci mal ametre-ho ha estat així i sort encara que l'Atleti de Madrid ha guanyat la Lliga que si l'arriba a guanyar el Real Madrid ja hauria sigut un triplete després per exemple no pot faltar la llista del millor i bo del 2014 Messi per exemple per què Messi aquest any? encara que el Barça no hagi anat de la millor manera possible Messi ha batut rècords com el de màxim golejador a la història de la Lliga o màxim golejador a la Champions també
i crec que això és un punt a favor per dir que Messi ha estat el millor jugador de l'any. Almenys podem dir que ha estat un any bo per Messi, encara que en el col·lectiu... Perdona, ha superat molts rècords, entre ells, per exemple, gols a la Lliga i a la Champions, màxim golejador en aquestes les competicions de moment. Per exemple, els més protagonistes del Barça d'aquest any, que ens quedem amb coses bones, Luis Enrique.
Sí, Luis Enrique, ara mateix hi haurà qui el discuteix, però està clar que a nivell personal per ell és un bon any, perquè que t'ofereixin la banqueta del Barça per un home que ha estat culer, anava a dir tota la vida, però no, perquè va començar com a merengue, però és un culer, culer.
que li ofereixin la banqueta al Barça i poder portar el primer equip és un honor. Bé, vaig emblar més coses. Ja per acabar, Rosberg, també. Sí, no m'agrada gaire la forma 1, no comento gaire, normalment, però com que a l'Edu Rodríguez li agrada molt... Perdona, tu fas com el Marc Romero, el no col·laborador que fa la música els dimarts, que és l'esforç de la secció, això, no? Sí. S'està fent l'esforç de secció, portar aquí el Rosberg com a protagonista positiu. Sí, per parlar una mica d'alguna cosa que no sigui futbol... Ja, ja.
doncs el Nico Rosberg ha guanyat el Mundial de Fórmula 1 i ha deixat fora a Vettel i a Ferrari que està plumadament, després ho veurem els protagonistes negatius però bé, està clar que si guanyes un Mundial de Fórmula 1 ha de ser un bon any Sergi, després és ja, perquè anem cap als protagonistes negatius fins aquí els positius, anem als negatius
D'aquest 2014. Comencem parlant de Falcao. Doncs sí, Falcao, protagonista negatiu, no per culpa seva, pobre, sinó perquè es va lesionar quan era la gran estrella de la selecció de Colòmbia, que tot i així ha fet un bon mundial, ha arribat a quarts de final, molt bon resultat històric per Colòmbia, però està clar que van trobar falta...
El que havia de ser la seva estrella, ara mateix ja no sé en quin punt es troba Falcao, però en aquells moments havia de ser l'estrella de Colòmbia. En fi, per tant, queda allà. Mala sort, mala pata. Mala pata. Bé, després, per exemple, Fernando Alonso, un altre dels protagonistes negatius. Fernando Alonso. No acostumo a parlar gaire de Fórmula 1, no és una cosa que m'agrada gaire. No ho sabia, eh? Això és nou, oi? Sí. No ho ha dit, aquesta Falca no l'ha fet servir. Sergi, em recordes al Marc Romero, el nou programa d'altimar de música? Sí, que fa l'esforç de la secció.
Ah, doncs mira Acabo de tenir com un déjà vu Ah, sí? Sí, sí Doncs el meu esforç de secció per Fernando Alonso Abans parlàvem de la cara de la moneda Rosberg, ara de la creu Alonso Que no ha acabat de donar el rendiment esperat No sé si és culpa seva o és culpa de Ferrari Perquè això ja ve de fa molts anys I ell s'ha anat caçant de Ferrari Habitual amb Fernando Alonso Ja no és el que
li costa una mica lluny dels millors res a fer això ja ho hem vist en fi veure què és el que fa partit d'ara perquè ara estarà amb Mercedes amb McLaren Onda o una cosa així diria que ha anat a parar amb un altre equip menys potencial més coses per exemple l'associació espanyola l'NBA no hi ha hagut positiu a l'NBA
La NBA, home, l'Ebron James, que és la gran estrella d'aquesta lliga i que va guanyar la temporada 2013, doncs s'ha quedat sense anella aquesta vegada i han guanyat els Spurs, que també s'ho merecien. Han guanyat aquesta NBA imposant-se a Miami...
Jordi, estigues atent que ja he acabat amb això També tenim, per exemple, la selecció espanyola de futbol Va ser un drama, no va passar de la primera fase Un drama, fracàs estrapitós de la selecció espanyola Per què això? Doncs perquè no va passar ni de la primera fase Un equip que havia guanyat el Mundial Vens a defensar el Mundial i te'n vas a la primera Fracàs estrapitós Selecció brasil·lera per el futbol també en el costat negatiu En el costat negatiu, perquè va perdre 7 a 1 El fracàs per excel·lència, Jordi
El fracàs per excel·lència jo diria que era un fracàs anunciat d'alguna manera, perquè ja vèiem a venir que aquesta selecció a Brasil no xutava... Ni volent, ni volent. En el sentit figurat de la paraula, i que no... I que no tiraria endavant, i... Home, va arribar fins als semifinals, cosa que no està malament. Sí, sí, perquè va anar tirant i semblava que anava com creixent, anava guanyant força, però...
amb Alemanya es va demostrar. Jo crec que més d'un brasiler hauria preferit que Brasil caigués a quarts de final per 1-0 contra Colòmbia que arribar a semifinals i haver de patir aquest segon maracanazo humiliació a mans d'Alemanya. Més coses negatives esportivament parlant d'aquest 2014, per exemple la selecció espanyola de bàsquet.
Sí, la secció espanyola de bàsquet, és la segona secció espanyola que apareix a la secció dels negatius. Que has fet tu, eh? Sí. Va arribar a quarts de final del Mundial de Bàsquet, però era una de les següents, a més a més un Mundial que jugaven a casa, per dir a Madrid. Havia de ser un mano a mano amb els Estats Units, que ho havien preparat perquè arribessin a la final. Davant de França, eh? Els va eliminar. També una mica per...
jo diria la soberbia dels espanyols que es veien ja finalistes i mira dos protagonistes més negatius i ja haurem acabat aquest repàs d'aquest 2014 a veure si seré jo no, no, no el primer és Tata Martino Tata Martino, home i tant per què l'has posat en aquesta llista?
Tata Martino, perquè no va triomfar el Barça va tenir la seva oportunitat va estar a punt de guanyar moltes coses i al final no va guanyar res perquè va arribar a la final de la Copa Era un senyor, eh? Però els senyors com Bobby Robson no acostumen Molta gent li ha criticat també que no ha sabut negociar amb l'entorn és a dir, no ha sabut sortir-se'n en un entorn com el del Barça que és molt i molt complicat per una entrenadora
Bé, i ja per acabar tenim l'últim personatge negatiu d'aquest 2014 que hem deixat al món de l'esport, que és Pistorius. Sí, home, Pistorius... No per temes esportius, no? Negatiu per temes extraesportius, però està clar que havia d'entrar en aquesta llista. Bé...
crec que per la gent que hagi seguit el seu cas, que va assassinar a la seva nòvia. Correcte, sa companya sentimental, res a dir, no? Doncs crec que ja no, ja no fa falta res més. I ha estat jutjat per això, també. Escolta, Manel, què et sembla aquesta valoració esportiva de l'any amb la llista de personatges? No, no, molt completa, jo crec que ha quedat perfecta. Si hi hagués el pericol d'aquí es queixaria, potser, però és que l'Espanyol no fa mai ni res bé ni res malament, per tant...
Bé, escolta, doncs Sergi, moltes gràcies. No marxis. No, no, jo em quedo. No marxis perquè encara hem de fer un parell de coses més. En aquesta recta final del programa... Avui fem un programa especial, eh? De la pell del Morro, de la Tartulla Esportiva. En aquells moments vindrà l'Oriol Puig Tauler a fer-nos una pinzellada ràpidament d'un parell d'obres. Però abans, mireu, no sé si us en recordeu perquè no sé si ho has escoltat el programa. Deixa'm endevinar de què parlarem. Aquell dia... De les palles dels cars.
No. Perquè ha vingut algú de les Plimes. No, no, no. Mira, no sé si us recordeu, però feia unes setmanes es va obrir el nou McDonald's. Jo pensava que anàvem a parar del Burger King, que hi ha al Pont des Pluges. No, no, no. A Sánchez va arribar a haver-hi un nou... Bé, de fet, hi ha un nou McDonald's. No sé si no fa ni un mes i mig, no? Dos mesos que han obert. I és per això que nosaltres vam entrevistar en el seu moment a una noia que estava treballant allà, que era...
la Daniela Jaumot, per saber com li havia anat aquell primer dia, perquè ens curiosia molt que hi hagués justament un restaurant d'aquesta cadena de menjar ràpid al nostre municipi. Daniela Jaumot, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguts al programa, em fa molta il·lusió que siguis d'aquí. Escolta, tu al McDonald's ara ja no hi treballes, no? No, no, no. Ja no hi treballes. Per tant, podem dir que has treballat un mes al McDonald's?
Un mes i mig. Un mes i mig, eh? I és una cosa que tenim en comú tu i jo, perquè jo també vaig estar treballant un mes al McDonald's. Què tal el McDonald's d'aquí de Sant Lluís? Quina valoració, no sé, quina experiència fas després d'haver passat durant aquestes setmanes allà?
M'ho he passat bé, la veritat és que sí, he estat a gust. Ja no hi treballes, això? No passa res, no hi treballo. Ah, va, va, però per què no hi treballes? Bueno, perquè han seleccionat uns quants i ens han fet fora, però perquè érem molts, vull dir. Éreu molts? Sí, això diuen. Com és un McDonald's per dins, eh? Perquè ja tenim aquí com a curiositat. Bueno, en aquest cas la cuina està a dalt,
Hi ha la part de les begudes i dels gelats i dels cafès, després hi ha les patates i després hi ha la caixa. Te l'imaginaves així? Sí, m'ho imaginava així. Sí, més o menys així. Menys això de la cuina que estigués a dalt, l'altre sí.
És molt net, aquest McDonald's, la veritat és que sí. De fet, el tema està en que hi ha molts restaurants d'aquests tipus de cadena ràpida i tal, que com que tenen aquesta mala fama, per dir-ho d'alguna forma, jo crec que tenen encara més inspectors de sanitat, estan més a sobre... Sí, està bastant a sobre el tema, eh? Està molt a sobre, no? Sí, perquè he sentit, sí. El Ronald, què tal? L'has conegut?
Va estar un dia. Ronald McDonald? Jo no estava. Va venir un pallasso. Jo no estava. I no sabem què va passar. Vaig veure alguna foto al whatsapp. I parla català Ronald McDonald? No ho sé. Però sí que estava bastant un dia.
Bueno, en fi, escolta, Daniela, no, només volíem fer aquesta pincellada, eh? No sé si algú vol preguntar alguna cosa més, perquè a mi em feia curiositat, eh? Jo vull saber si ve molta gent, si venia més al principi per la curiositat, o si s'havia venint gent, l'última època que has estat. Jo crec que... Jo era al principi més. Al principi hi havia molta gent al McDonald's. Sí. Ara, és que el McDonald's d'aquí és això, les hores puntes és... El cap de setmana, sobretot, és molta gent, però entre setmana, les hores puntes... Jo que estava els dijous...
Quines són les hores que hi havia més gent? Els divendres, la nit. Sí, la nit dels divendres. I el dissabte, les dues. Dissabte, el mitja. I el menja igual, les dues o així. Però vaja, entre setmana no hi ha gaire gent, diguem-ho, no? No hi ha tanta gent com al començament? No, però ara he sentit que el Nadal sí que hi ha hagut gent, s'ha animat bastant. I quina és l'hamburguesa que més gent demana?
La Big Mac. Per el que diuen, sí. I per el que he vist, així. Con doble de queso? Sí. Les que estan molt bones són les irresistibles. Que són noves. Estan molt bones. No les he provat. No les he provat. Tu has menjat moltes hamburgueses? Sí, sí. Depèn de les hores que feies tenies...
productes per menjar i per exemple els usuaris i clients del McDonald's aquí a Sant Lluís són de Sant Lluís la majoria és la pregunta que anava a fer tu els has reconegut hem saludat molt t'han vingut a veure molts amics sí potser massa i tot sí sí però no ho creguis eh
No. Tampoc. No he identificat molta gent de Sant Just, sinó gent d'altres zones, Sant Feliu, això tampoc no pot saber-ho, no? És que heu sentit molta gent... Digues, digues. Jo, la gent que he vist, que coneixia, és poca realment, no? Amics, algun dia una família, Sant Just, però no com a client tothom, Sant Just no.
És que jo he sentit bastanta gent que deia, home han obert un McDonald's, hem d'anar per veure com és el McDonald's i jo penso, home, doncs... Com tot, no? Com tot, exacte. No, no, s'està molt a gust. És molt modern, és molt modern. Com tot, no, no, Daniela? No, està... Ah, no ho sé. És més modern i jo està més tranquil, està bé. I hi ha uns iPads, o m'ho sembla a mi?
A les taules. I no com unes taules tàctils, oi? Que poden jugar els nens. Això ja a altres McDonald's... Allà sols són per jugar a les taules, eh? A altres McDonald's és això, també? Crec que no és el segon, crec. És el segon de l'estat, eh? I on informen totes les hamburgueses i tot això, en vez de ser el típic dibuix que hi ha o la típica fotografia, també és una pantalla tàctil. Sí, la Coca-Cola, per exemple...
La Coca-Cola té les burbujites. És interactiu. I poden anar canviant els diferents... Els hamburgers que hi ha van apareixent i desapareixent. Això és molt xulo. Potser sí que hauré d'anar algun dia, però jo sempre havia vist el McDonald's com un restaurant una mica per...
Al final és un menjar ràpid. El menjar ràpid és el mateix. Jo l'he vist molt per quan tens un quart d'hora i has de menjar alguna cosa, passes per un McDonald's i menges alguna cosa. No tant com sortir i dir, vinga, avui anirem a dinar al McDonald's. I el que estava molt bé, sobretot, que a mi també em va agradar molt el dia que hi vaig anar, era el fet que, suposo que potser ara que hi ha menys gent ja no ho poden fer, però que tu arribaves i et deien, sí, la cua l'ha de fer per aquí, esperis aquí amb aquest número que l'avisaran, hi havia tot un servei, sí,
Hi havia tot un servei que normalment no... Sí, són els essis, és perquè vagi més fluid tot. Exacte, això estava molt ben pensat i la gent que t'ajudava com fer la comanda... Sí, però no a tothom li agrada, eh? No a tothom li agrada. Hi ha gent que li agrada demanar. Demanar que li portin. Hi ha gent que no. No sé, sí que hi ha més servei, jo crec, al material de Sant Just. El client, saps? Més...
Sí, sí, aquest tracte que hi havia, que et anaven guiant i t'ajudaven. Després d'aquí, que amb el número aquest, ara li diran... Sempre he sentit comentaris de... Potser massa. Potser massa. Hi ha de tot. Funciona tot també des del punt de vista del treballador amb pantalles, màquines, no, suposo? Sí. O sigui, anant apuntant número... Sí.
i hi ha unes noies que van per la sala també que porten unes pantalletes i demanes allà el cafè i te'l porten. Te'l porten elles. El servei sí que està bé. Tu has sortit un moment i ens ha dit nou parlant. Per quedar-te a parlar amb l'Oriol Puigstebler, que ja el tenim aquí. Oriol, què tal? Bona tarda. T'apresento, la tenim a la Jaumot, l'Oriol. Hola.
El Manel Ripoll, que fa el seu història, el Sergi Pont, el col·laborador habitual de la tertúria esportiva, i l'Oriol Puigtaulé, que és el nou... Què? Dic, això sembla el camarote dels hermanos Marx. He començat aquí, el Manel Sol, i ara ja som tots. Vèiem passando, vèiem passando. I l'Oriol Puigtaulé, que és el col·laborador que fa la secció de teatre del programa.
o sigui que ara ja estem aquí tots presentats hem acabat amb una taula una mica clàntica avui el programa poc habitual dels dilluns però a mi em fa molta il·lusió juntar gent així que no es coneix entre ells a veure què passa sí, sí, sóc molt fan d'això tot allà, hem d'acabar el programa però Oriol, havíem promès a la nostra audiència que ja que avui de secció de teatre a veure, n'hem fet poqueta n'hem parlat poquet, bueno vull dir que...
Amb les Glòries hem estat mitja hora, eh? Sí, però vull dir que no hem parlat tampoc de coses que passen a l'escena de teatre. Bé, sí, pot que sí. Total, ens queda pendent el tema d'una nova revista que, i Daniela, no sé si coneixeu, que és una nova revista que es diu Virus. Virus, el virus. Acaba d'aparèixer, acaba de néixer, de fet és el número zero, per tant, no, no. És una revista teatral? És normal.
És una revista de teatre, però que de fet la fan les mateixes companyies, moltes companyies, encara bé, em sembla que són uns 50, companyies ara de teatre emergents, o joves, o no tan joves, o precaris, o low-cost, per tant, fa el que pot. I és una revista que el número zero va sortir gratis, amb la directa,
I en principi vindrà amb la directa i llavors hi ha la versió web, el virus.cat, molt fàcil, virus.cat, el virus.cat. I... Però s'ha de pagar o...? No, bueno, al virus.cat no es paga l'internet. I en paper, clar, si pagues la directa ja et ve gratis. Què és la directa?
Sí, és un setmanari, no? Un setmanari. Un setmanari, que em sembla que, no m'ho he equivocat, però David Fernández, l'actual candidat... Bueno, no, candidat, no. No, no, no, David Fernández de la CUP va estar allà treballant, perquè ell és periodista i va estar treballant. I, de fet, crec que va ser un també del... Bueno, va estar tenint la...
la seva seu a Sants, al barri de Santa Barcelona, i vam patir uns aldarulls també fa uns mesos, la nit dels contenidors de Cap Vies, per dir-ho d'alguna forma. A mi m'interessa això, el virus, però jo faig teatre, ho sabies? Tu fas teatre? Sí, els pastorets. Ah, mira, com el Jordi, jo també. L'Oriol també. L'Oriol escriuen a una publicació, a una revista digital, que es diu Núvol, que no sé si la coneixeu,
i allà l'altre dia en un article explicaves que els pastorets havien de sortir una mica a l'armari a Catalunya bueno que això ho deien els de la coordinadora de pastorets de Catalunya que abans cap actor català deia que havia fet pastorets però ara mica a mica ho diuen perquè de fet és una escola
Abans com quedava una mica com... He fet pastorets... Queda com mater, molt ranc, molt casolà, però de fet és una escola a cada poble i a cada ciutat de Catalunya no hi ha pastorets i barris. Sí, sí, ho sé, ho sé. Bé, escolta, llavors, el tema de la revista aquesta de virus, tu l'has fullejat? L'he fullejat en paper, l'he vist per internet i llavors el tema una mica de la revista i el nom al virus... Sí...
I el lema o l'eslògan és pandèmia i circ. En lloc de pan i circo, el que es deia abans dels romans, pandèmia i circ. I totes les seccions que tenen estan una mica relacionades amb aquesta cosa del virus, una secció que es diu ADN. Que és com reivindicativa de la professió o de la dignificació de la professió. És, això va sortir a través o a partir d'unes reunions que feien aquestes companyies des de l'abril. Sí.
Doncs una mica per unir-se, companyies com els Arcadia, l'Egnifuga, la Calòrica, la Padrina, Ruta 40, la Minimal, Sixtopat, el senyor Serrano, Prisamata... Una mica com en lloc de competir entre ells per unir-se, per poder aconseguir millors condicions amb les sales, per poder posar-se d'acord, per anar més com a la una. I aquesta revista és una plataforma per donar a conèixer a produccions que s'estan fent, però també per obrir debat...
I, bueno, de fet, ja m'ho van dir, el número zero és, com el seu nom he dit, el número zero. És una mica experimental, va? Trobar el seu lloc, però la cosa anirà cap aquí. A mesura que vagin a aparèixer més números, Oriol, també en podem anar parlant al programa. Escolta, Sergi, això que deies fa un moment ara dels pastorets, tu què hi has estat en aquesta edició? Tu hi has estat en altres edicions d'aquí a Sant Just? Ah, a la primera. Ah.
A la primera. No, perdó, a la segona, perquè la primera es va fer a ràdio, la segona, la primera diríem amb... És veritat, visual. Això, no sé si poques companyies de pastorets a Catalunya han començat fent els pastorets el primer any a la ràdio del poble.
No ho crec, no ho sé, no ho sé pas. Una mica fripi, no? Home, ràdio teatre es feia molt, anys 40, anys 50. És un gènere en si molt potent. Home, d'entrada, em sapia que ho van fer perquè no van tenir temps suficient com van poder tirar endavant una versió...
normal, definitiva dels pastorets, però allò va ser una mica el que va fer créixer el que avui són els pastorets. El germany, el virus. Sí, va ser una mica, exacte, el virus dels pastorets que mica en mica anà creixent i, home, crec que cada any es van enfortint a Sant Jus, cada vegada més actors i...
Si em permeteu, llegiu una cosa que surt a la revista, a l'editorial, tant en paper com a la versió digital. És una petita història molt breu, molt breu, i una mica explica el per què d'aquest nom. Diuen que dintre d'un gulac sibarià, aïllat al mig de les muntanyes nevades, una estranya malaltia va començar a atacar els presoners.
excepció dels artistes de la faràndula, detinguts per immorals. Aquests van descobrir que eren portadors dels anticossos necessaris per sobreviure, doncs que ja venien infectats des de casa. Van decidir fer un petit espectacle cada nit i és així com van curar la resta de presoners, ja que amb cada funció escampaven el virus que els donava la vida.
i expliquen que aquesta llegenda els hi va explicar un dia el gran autor, actor i director
Wadji Muawad, un dels grans noms de litoral, cels, incendis, i és una història molt maca i trobo que explica molt bé això del virus, doncs aquestes companyies, ja que estem infectats amb el virus del teatre, intentem infectar la resta, és un virus positiu. Escolta, que bonic, hi visc el teatre, no?, una mica, després d'aquesta... Sí, de Sant Jus s'ha infectat. Estic pasat amb els pastorets de fa 3 anys. Tu, Daniel, el tema pastorets no toques, no?
De moment no. No els has anat a veure cap de les edicions? No, no. No has anat mai. Fa com mandra, no? Deies la veritat, Daniela. Fa mandra anar a veure els pastorets?
No. El diari Ara, això és graciós, si ho heu vist, han fet com una enquesta, un concurs, digues quins són els millors pastorets de Catalunya. Clar, tothom diu els del seu poble, els del seu ciutat, evidentment. Tu què dius Sabadell, no? Jo dic la faràndula de Sabadell, evidentment, però és que ningú, qui es dedica a anar a veure pastorets per Catalunya? Estan guanyant els de Calaf, deixa'm dir, estan guanyant els de Calaf i els segons els de Sabadell. Però clar, és que la gent veu el seu lloc. Potser on voti més la gent.
d'altres maneres, per exemple, aquí hi ha molta gent que va a Desplugues, per exemple, Desplugues aquí no venen tant, per això, perquè ja es veia alguns enjustencs que participen allà, però són molt diferents els pastorets que hi ha ara, realment, comparat amb fa 20 anys que tots eren de Sagarra o del Ruballó, ara ja... Sagarra no, Sagarra no, Foc i Torres. Ah, i Sagarra no... Pitarra, ja és Pitarra o Foc i Torres, els que es fan més a Catalunya és Foc i Torres. Aquí a Sant Just fem els de Pep al Benell.
que no són ni un ni un altre el guionista? no, se'm sona, em sona molt va guanyar un premi el text aquest que es diu és teu, dels pastorets de Sant Jús va guanyar el premi de l'ESGAE, em sembla, el 2006 de l'ESGAE però per exemple, aquí a Sant Jús és així com alternatiu perquè ja ho hem explicat, que la Vaja Maria és una dona negra immigrant que no té on anar
És una crítica una mica al racisme, també. Sí, potser sí. No té res a veure amb els pastorets. No, però està bé, està bé. Esplugues, per exemple, aquest any sortia l'Arcàngel Sant Miquel, era un cowboy de l'oest. Esclar, perquè van fer l'Esplugue City. Els 50 anys d'Esplugue City. I l'any passat, per exemple, va sortir King Africa. Ah, Déu-n'hi-do. Són una mica uns pastorets una mica més comercials. Els saberells són més clàssics. Els saberells, els de la faràndola, són més clàssics.
i si hem volgut uns pastorets més tradicionals teníem el de Sant Feliu, capítol de la comarga que allà feien la pitarra amb el rovelló i el lluquet i tot això en fi, nois, hem d'acabar el programa ja mira que això ha anat ràpid molt bé, molt bé hem d'acabar el programa agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui
L'Andrea, bueno, els serveis informatius. L'Oriol Puigcaulé, avui, hores extres ja, eh? Sí, sí, sí. Ja m'ho pagues. També, home, les Glòries, eh?, que han passat pel programa. El Manel Ripolla, a l'Associació d'Història de Sant Lluís. Manel, moltes gràcies. Nosaltres. Fins aquí un parell de setmana. El Sergi Pont, també, que el col·laborador de guàrdia del programa. Sí. Havia vingut per 10 minuts i s'ha quedat tota l'hora. Exacte.
Bona tarda i que seguissis campanar el virus de la ràdio. I també a la Daniela Jaumot, que hi hem entrevistat pels sopars pel McDonald's de Sant Jus. Daniela, moltes gràcies. A tu. Que vagi bé. Gràcies per la Jordi Domènec. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Adéu-siau. Bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Hola, ja soc a casa.
Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbul? Al restaurant Tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, amb pollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. Al Rincón d'Estanbul també ofereixen amanides i kebaps vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador jaima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem al Rincón d'Estanbul. Al carrer Salvador Espriu, número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692-81-1132 i també a Facebook, Rincón d'Estanbul.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones d'alta el web xaviavillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 bis de Sant Just d'Esvern.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9-N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar les CES. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pertem seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just.
L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta.