Bagú, Clara Jordán.
Hola, bona tarda. L'alcalde de Bagú confia que aquestes mesures,
la senyalització terrestre i la reclamatació que han demanat
permetin regular millor les visites a Cesnegres
i fomentar a més aquesta activitat com a producte turístic.
Joan Loureiro reconeix que la situació actual és caòtica.
En el moment en què no hi ha aquesta vigilància,
que això és el 80% de les vegades,
hi entren barques, tiren l'àncora,
s'han enganxat alguns pescadors furtius, etcètera,
però són molt pocs.
Clara Jordán, Catalunya Ràdio, Bagú.
Esports, Oriol Montner.
Bona tarda. L'antic president de la Federació Russa d'Atletisme
ha anunciat que presentarà recurs al TAS per netejar el seu nom.
L'Agència Mundial Antidopatge l'hauria marcat com un dels inductors
el dopatge d'estat instaurat a l'atletisme rus.
L'agència sospesa el laboratori Antidopatge de Moscou,
acusat de tapar els positius dels seus atletes.
A França, Mathieu Balbuena s'ha constituït en part civil
en el procés obert del subsets xantatge
de que va ser víctima amb un vídeo sexual.
El jugador compareixerà aquesta setmana davant del jutge.
L'emissora Europe 1 publica la transcripció de la conversa
entre Benzema i un amic seu sobre el xantatge.
Benzema hauria dit que havia avisat el seu company a la selecció,
Balbuena, del que li podia passar si no pagava
i li hauria assegurat que si pagava no hi hauria més còpies del vídeo sexual.
El Barça ha perd fins a 12 jugadors pels compromisos de seleccions
i el Madrid han perd 8.
Els flancs, per cert, estan pendents de l'abast de la lesió a l'espatlla de Sergio Ramos
amb qui s'especula que podria jugar al clàssic infiltrat
i després passar pel quiròfan.
Els jugadors espanyols, entre els quals hi ha 5 veugranes i 2 madridistes,
aquesta tarda fan el primer entrenament de cara al partit
que disputen divendres contra Anglaterra a Alacant.
L'exentrenador del Barça, Beu, Sebio Sacristant,
l'han presentat avui com a nou entrenador de la Reial Societat
i avui en futbol sala, anada de les semifinals de Copa aquest vespre
a l'espatlla entre el Barça i el Palma.
Fins aquí les notícies.
A l'escoltes, ràdio d'Esperm, sintonitzes, ràdio d'Esperm,
a ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esperm, 98.1.
i l'espatlla d'Esperm, ràdio d'Esperm,
i l'espatlla d'Esperm, ràdio d'Esperm,
i l'espatlla d'Esperm, ràdio d'Esperm.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Un programa realitzat per l'espatlla d'Esperm, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu?
Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm.
Jordi Domènech, des d'Ara i fins de set del vespre, avui programa número 1724 de la penya del morro.
Gràcies per escoltar-nos una tarda més i per ser a l'altra banda de la ràdio.
Avui parlarem de les notícies de Sant Just amb la Cristina Bargas.
Gràcies, Cristina, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Molt bé, avui al programa, a més a més, també parlarem del novembre literari, que hi ha molts actes aquests dies,
i avui parlarem amb la Carme Berdoi, que és la moderadora de la taula rodona que tindrà lloc Comunicar Literatura.
Si la literatura ven o no, avui en parlarem amb ella dins d'aquests actes del novembre literari de Sant Just.
A més, també tindrem l'Anna Rovira a l'espai de Carretera i Manta.
Anna, mira, segui l'Anna. Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Carretera i Manta, Carretera i Manta.
Avui on anem, a Carretera i Manta, Anna?
Avui anem bastant lluny, eh?
On?
Avui no ens quedem per Europa, anem a Sidney.
Oh!
M'encanta Austràlia.
A més a més, no ha estat mai, però m'encanta.
A més a més, també, avui al programa parlarem de televisió amb el David Avila
i tindrem l'Alba González amb el seu nou espai de psicologia.
Tot això avui a la penya del morro, però comencem, com sempre, amb les notícies de Sant Just.
La campanya Canvi de Marxa arriba demà al nostre municipi
per conscienciar els joves riscos, els joves, perdó, dels riscos de la carretera.
A més a més, també parlarem del banc de sang i teixits que torna aquest dissabte a Sant Just
per impulsar una nova campanya de donació de sang.
Però abans hem de parlar justament d'aquest acte que comentàvem fa un moment,
del novembre literari, comunicar literatura.
La literatura, ben, aquest serà un dels temes que tractaran avui,
en aquesta taula rodona que hi haurà aquest vespre, serà justament últim per aquí,
a l'Ateneu, a la sala cinquantenari, a partir de dos quarts d'avui, no, Cristina?
Correcte, sí, i com has dit, doncs, Carme Berdoi, de Ràdio dels Verdes,
serà la moderadora d'aquesta taula rodona.
De fet, com a participants, tenim a Joan Josep Izer, que és crític literari,
Pilar Argudó, directora del programa Punt del Llibre de Ràdio Barcelona,
Òscar López, que és director del programa Pagina 2 de Televisió Espanyola,
i Irene Pujadas, que és creadora del web literari Els de Dalt.
Ah, sí, la Irene Pujadas, nostra estimada i benvolguda Irene,
que durant alguns anys, no sé si encara continua col·laborant en el programa,
però s'enjustenca de pro de tota la vida, que també l'hem intentat localitzar,
no l'hem trobat, però vaja, ho intentarem d'aquí una estona per parlar amb ella
i per saber bé sobre aquest blog d'alsdedalt.com,
que, com diem, és un també dels blogs que han tradut en força últimament
sobre el tema de literatura, no?
Sí, doncs, justament, doncs, amb tots aquests participants,
doncs, aquesta tarda, com dius, al dos quarts de vuit del vespre,
a la sala del 50 de l'Ateneu, hi haurà aquesta taula rodona
on es parlaran temes com, per exemple, tu deies, Jordi,
existeix la literatura, la crítica literària, els mitjans de comunicació,
fan pressions les editorials per publicar literatura en els mitjans?
Preguntes com aquestes, doncs, són les que es debatran aquesta tarda
a dos quarts de vuit del vespre a la sala del 50 de l'Ateneu
i, doncs, bueno, caldrà apropar-s'hi, no?, en el marc del novembre literari
aquesta activitat per conèixer una mica més sobre el tema
de mitjans de comunicació versus literatura.
L'altre dia en parlàvem amb l'Arnau Consul, justament aquí al programa,
ell deia que ja troba a faltar aquelles crítiques dolentes a llibres,
que últimament sembla ser que tots els llibres tenen,
bueno, tenen els seus cronistes, tenen la seva crònica,
però no és allò d'aquell zasca que potser hi havia fa uns anys
en el món editorial i en la literatura.
Bé, bona torre rodona, té bona pinta,
d'aquí una estona en parlarem una mica més amb algun dels seus protagonistes.
I cal recordar també, però, que hi ha més actes en el novembre literari,
perquè ja hem passat als principals, serien la tertúlia de l'escriptor Carles Prada
sobre les cita vides de Casper Suar,
també es va fer aquest diumenge passat, recordem,
el tast de posia i via amb Leia Carbonell i Francesc Jalón,
i avui, doncs, aquesta taula rodona,
però continuaran els altes, el dimarts, dia 17, per exemple,
a dos quarts de vuit de la tarda,
doncs, l'escriptora Carles Santos parlarà també del seu llibre
Desit de Xocolata, i a més a més hi haurà un dia
dedicat a l'Ulisiada per als més petits
i a l'espectacle Ulises amb el cor País meu.
Per tant, hi ha més altes d'aquí a finals de novembre,
en el mar de novembre literari,
avui sí que ens centrem en aquesta taula rodona,
però tothom que es miri la programació,
perquè Déu n'hi do la d'activitats que n'hi ha.
Efectivament, la podeu trobar a santjust.cat.
Bé, atenció, perquè la campanya Canvi de marxa
arriba demà a Sant Lluís
per conscienciar els joves dels riscos de la carretera.
Sí, justament, és una campanya que promou
la Fundació Mutual de Conductors
i el Servei Català de Trànsit
per conscienciar els joves d'entre 14 i 18 anys
sobre la necessitat de conduir amb precaució
i de ser conscients dels riscos de la carretera, precisament.
Mitjançant, doncs, una representació teatral
que combina, en aquest cas, actors professionals
i també testimonis reals, com seran
un bomber, un mosso d'esquadra, un metge
del Servei d'Emergències Mèdiques,
un noi que, en aquest cas, doncs, ha sofert un accident de trànsit
i un pare, una mare que ha perdut un fill
en aquestes circumstàncies, doncs, es pretén
sensibilitzar els joves d'aquests perills
de començar a conduir motociclomotors,
en aquest cas, no?, per l'edat que tenen.
Per tant, doncs, demà els alumnes
de quart d'ESO i primer i segon de batxillerat
de l'Institut, juntament amb altres convidats
del Servei Català de Trànsit
i Mossos d'Esquadra de la Comissaria,
en aquest cas, de Sant Feliu de Llobregat,
d'entre d'altres, doncs, participaran d'aquesta activitat educativa
que es farà tres quarts de dotze
i fins a la una del migdia
a la sala municipal de la Taneu.
Jo recordo que quan anava a l'Institut de Sant Jus
també vaig rebre el...
Bé, això ens ha passat a tots, no, Anna?
Tu també, suposo, Cristina.
Quan anava a l'Institut, rebíem aquelles xerrades.
Jo vaig rebre aquí a Sant Jus
un testimoni de l'Institut Hoffman.
No, l'Institut Hoffman no, sí?
Podria ser, eh?
Sí, es diu així, no?
És que ara me'n recordo, crec que està a la Meridiana,
que atén sobretot a persones que han tingut accidents
de trànsit i que han quedat, doncs...
En cadira de rodes, sí.
Exacte, o amb mobilitat molt reduïda
i va venir a explicar-nos justament el seu cas
que ens va impactar a tots de veure en primera persona
què és el que li havia passat.
I el que li havia passat és una altra cosa
que, doncs, després de sortir una nit
i agafar la moto a altres dades de la matinada
plovia, va relliscar
i em sembla que no sé si s'ho va fer sol
o va acabar, doncs, topant amb un altre cotxe
i es va quedar paralític
i venia a explicar-ho amb la cadira de rodes
i això va ser molt impactant quan estàvem a l'institut.
Per tant, això...
Per aquí va la cosa, eh?
De fet, en principi hi haurà una obra,
comença amb una obra de dues noies
parlen l'una amb l'altra per telèfon,
simulant que una de les dues ha tingut un accident
de motocicleta, sempre en un ambient de nit,
com deies d'aquest cas, no?
I a més a més, però, s'aniran intercalant
doncs aquests testimonis del noi
o els pares que han perdut el fill
i explicant una mica l'experiència viscuda
en relació a tot aquest tema.
On serà això?
A la sala...
A la sala...
Serà...
Ah, perdó, a l'Ateneu,
a la sala municipal de l'Ateneu.
A l'Ateneu, eh?
Sí.
A quina hora?
Comença a tres quarts de dotze
i acabarà a la una.
Del migdia?
Sí.
Per tant, és per alumnes de l'institut,
se suposa que hi van allà, no?
Sí, correcte.
Molt bé.
Home, segur va anar-hi,
doncs mira, també pot anar a treure el nas
i que segur que no li diuen que no.
Canviem de qüestió?
Parlem ara del Banc de Sang
i Teixits
que torna aquest dissabte a Sant Just.
Sí, amics, una vegada més
torna per impulsar una nova campanya
de donació de sang
en el marc del novembre
Més per la Salut.
Cristina, la música de Dràcula
sempre acabaré a la gent
del Banc de Sang i Teixits de Catalunya.
No cal posar-se així, però,
perquè, de fet,
les reserves de sang...
És sang, eh?
Sí, però, de fet,
les reserves de sang...
No estem parlant d'una altra cosa.
Estem parlant de sang
i qui millor que els vampirs
per ambientar la qüestió.
Sí, que vindran aquest dissabte
no són vampirs,
però, si no, són metges.
Són persones molt maques.
Professionals, especialistes.
Un aplaudiment per les persones
que ven aquest dissabte
no són vampirs,
però venen a agafar la nostra sang, també.
Això sí.
Per una bona causa.
Això també, sí.
Perquè, de fet,
com dèiem,
les reserves de sang a Catalunya
ara per ara
es troben en un nivell normal.
Tot i això sí que és cert
que cada dia
però es necessiten
més de mil donacions
per tal de garantir
que tothom
tingui aquesta sang
quan la necessiti,
ja sigui o bé
per intervencions quirúrgiques,
per tractaments oncològics,
per transplantaments
o fins i tot
en cas d'accident greu,
com parlem amb abans.
En aquest cas,
de secar el procés
de donació de sang
és molt senzill.
A més a més,
dura aproximadament
uns 20 minuts
en els quals
has d'omplir un formulari,
dones sang
i acabes amb el refrigeri
que et donen a posteriori.
per donar...
Què és el refrigeri,
perdona?
Un bocata o alguna cosa
serà,
no ho sé ara.
No ho sabem.
Però normalment
són bocabits
o xips,
patates.
Entre pa,
potser et tires molt...
Abans donaven, no?
Entre pa?
Potser estàs tirant
molt amunt,
jo crec que no.
Un suc de taronja
d'aquells així
de 30 mil·lilitres
i cap a casa.
També acostumen
a donar palitos de pa.
Palitos de pa?
Sí, saps?
Sí, sí, sí.
Bueno, jo no he donat mai,
però ma mare que en dona
diu que a vegades li donen.
Doncs fa molts anys
jo soc conscient
de persones que han donat
perquè jo no puc donar,
però sí que a la gent
li donaven entrepans i...
Estic parlant de...
Quan ho han canviat el temps.
Una qualitat, eh?
O sigui, si donen entrepà...
Home, si donessin entrepans
potser aniria més gent.
Aniria més gent.
A donar sang, sí.
De totes maneres,
a tothom qui vulgui
pot donar sang,
això sí,
les persones que tinguin
entre 18 i 65 anys
i que pesin
més de 50 quilos
o 50 quilos.
Els homes, de fet,
poden fer-ho 4 cops a l'any
i les donen 3
i això sí,
s'ha de remarcar
i és important
perquè entre donació i donació
han de passar
com a mínim dos mesos.
De fet,
des del banc de sang
demanen que ningú pensi
que no pot donar sang
perquè tothom,
de fet,
ho pot fer, no?
És a dir,
gent que tingui
determinades malalties
també pot donar sang
excepte
els que es punxen insulina,
que aquests no.
De totes maneres,
la campanya de donació
de sang a Sant Just
tindrà lloc dissabte
de dos quarts de 10
a dues del migdia
al Casal de Joves.
Per tant,
tothom qui vulgui
que s'apropi allà
i mira mai se sap.
Si al migdia et diu
que sí que pots donar,
doncs podràs donar sang.
Adelante, comandante.
Bé,
moltes gràcies, Cristina.
Ja sabeu
que podeu trobar més informació
de les coses
que passen a Sant Just.
Ara mateix a
ràdiodesdart.com
i a partir de les 7
als Sant Just Notícies
edició vespre.
De vegades farem una pausa
per la publicitat
i tot seguit
a la Penya del Morro
parlem amb l'Anna Rovira.
de menys cap a quina ciutat, Anna?
Sidney.
Tu hi has estat?
Sí.
Oh, quina ràbia.
Dos cops, eh?
Ara m'ho expliques.
Ràdio Tosfem
48.1
Ràdio Tosfem
48.1
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història,
un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Ràdio Tosfem
98.1
Ràdio Tosfem
98.1
The Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Sperm Radio.
They talk about
all the important things
in life,
as good news,
good people
and good writing.
From 5 to 7
every afternoon,
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand
nothing,
but don't worry,
the radio show
is in Catalan.
La penya del morro
cada tarda
de 5 a 7
a Ràdio Desperts.
Doncs efectivament
aquí estem
amb l'Anna Rubina.
Anna, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Tot bé, Sant Feliu
de Llobregat?
Molt bé, molt bé.
Alguna cosa
a destacar?
No.
Bueno, sé que
aquesta setmana
va ser
l'aniversari
de la Mula,
si vols destacar això.
Ah, és veritat.
Com va anar?
Molt bé,
va ser molt divertit.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Es van celebrar
els 20 anys
d'aquesta entitat
mítica
on tots sou...
Tu no faràs part?
Jo no soc mulera.
Tots són noies
i que porten
la Mula,
una de les bèsties
de foc
de la capital
de la comarca.
I què tal?
Com va anar?
Perquè van celebrar
un aniversari especial
amb una gincana
perquè es feia molt...
Sí, va tornar la gincana.
Va tornar, va tornar la gincana.
Va, una cosa així...
Bé, no...
Molt divertit.
Sí?
Molt divertit.
Tu vas passar bé?
Sí.
Vas acabar bé?
Jo és que era voluntària,
no participava així
a la gincana,
però vaig acabar bé,
vaig acabar bé.
Quina me.
No, home, no.
No, home, no,
perquè, home,
millor participar, no?
Bòsicament, bueno,
la gincana
per emborratxar-se ràpid
i fer...
I si no,
també et podies emborratxar, eh?
També, també, també.
Però, bueno,
les cinc anes d'aquestes de poble
ja sabem per què són.
Sí, sí, sí.
No les descobrirem ara.
De totes maneres,
Anna,
avui no t'hem portat
per parlar de...
De la mula.
No.
Sinó de...
Sí, d'ahir.
Exacte.
Saps qui són d'Austràlia?
A veure, sorprèn-me.
Ei, sí, d'i, sí.
Ah, és veritat?
No ho sabia, eh?
No, m'ho havien dit,
però no m'han dit.
Ei, sí, d'i, sí.
Són d'Austràlia.
Bé, avui parlarem sobre una ciutat
que a l'estiu ja vam parlar una mica,
però que no vam tenir l'oportunitat...
Vam parlar més d'Austràlia en general
i ara avui parla més de Sydney.
Ah, exacte.
Avui anem a l'altra punta del món
perquè parlarem sobre la ciutat australiana,
d'Australiana...
No australiana,
de Sydney.
Hòstia, australiana.
Sona com a un continent desaparegut, no?
Una mica.
Com a aquelles pel·lícules que fan avui en dia.
Bé, en fi, Sydney,
per què és coneguda, sobretot?
A veure, sobretot per la seva òpera.
Ah.
No?
És d'aquell edifici blanc
que sembla que sigui
com una espècie de veles de vaixell
o alguna cosa així rara.
Sí, és l'edifici més...
Mític d'Austràlia, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, és que no tenen gaire cosa més.
Home, si no n'he estat, tu com ho saps?
No, perquè d'imatge...
Ah, el lloc típic.
París, Torrefeu.
Barcelona, Sagrada Família.
Sydney, Òpera House.
Doncs, si aneu allà, entreu a vegetar-la perquè no és com les típiques òperes o liceus europeus.
No té a veure perquè és molt nou, per dir-ho d'alguna manera.
I per dintre és tot com molt modern, molt de fusta i és molt... és diferent.
Un pèl diferent.
Ni més maco ni més lleig, però és diferent.
Llavors...
Perdona, veig que no et va agradar gaire.
No, no és que no em va agradar, sinó que...
A veure, tu quan penses una òpera, en què penses?
Com t'imagines una òpera?
Amb el Liceu.
Exacte, doncs no té res a veure.
La escala de Milano.
Clar.
No sé.
La de Viena.
La de Viena.
Doncs no té res a veure.
L'editori Barrades, de l'Hospitalet.
És un edifici super nou.
Bueno, super nou no, segurament ja té 100 anys, potser.
Però...
Sí?
Potser sí, eh?
T'ho estàs inventant, no?
No, no, no, busca-ho.
Ara buscaré.
Jo crec que és a inicis del segle XX.
Però, clar, per dintre no és gens com les típiques òperes europees,
sinó que és tot molt nou, molt senzill,
comparat amb una òpera europea.
Llavors, seguim.
Marxem de l'Òpera i anem a un altre lloc?
Ah, on anem?
Anem caminant per la zona del port, tranquil·lament.
Anem caminant.
Potser música d'anar caminant per la zona del port.
Això, del port.
I del porc.
Perquè des de l'Òpera es pot anar caminant fins al...
també el típic pont de Sydney i t'imagines l'Òpera i el pont al fons.
Sí, és que no hi ha res més.
Exacte, no hi ha res més, no?
Doncs sí que hi ha més coses.
Sí.
Doncs pots anar caminant fins al pont, que es diu el Harbour Bridge.
Què?
Perdó, Harbour Bridge.
Harbour Bridge.
Harbour Bridge.
Harbour Bridge.
Harbour és port.
El pont del port.
És pont.
No sé, en Matagana.
No, no, no.
Que, de fet, he llegit...
Com li posem?
Com li posem?
Harbour Bridge.
El pont del port.
De fet, he llegit que va ser el primer pont amb l'arc més llarg del món.
Ah.
Això he llegit.
Perdona, trobem un moment a l'Òpera de Sydney.
D'acord, a veure, quin any és?
Perquè està a la nova Gales del Sud, a Austràlia.
És un dels edificis més famosos i incentius del segle XX.
Declarat el 2007 Patrimoni de la Humanitat, va ser dissenyat per l'arquitecte danès,
Jorn Hudson, l'any 1957.
Doncs ho he inventat.
C'est 50 anys.
No, no, no, no, és que en té menys encara, perquè va ser inaugurat, o sigui, va ser dissenyat
el 57, però va ser inaugurat el 20 d'octubre del 1973.
Per tant, fail important.
Imagina't si és nou.
Clar, per això mateix, ja m'ha assenyat a mi.
Diu, a l'edifici es realitzen obres de teatre, ballet, opera...
Ah, si no me digues, Wikipedia, gràcies.
És la seu de la companyia Opera Australia, la companyia teatre de Sydney i l'Orquestra Sinfònica
de Sydney.
Bé, és una mica l'auditori d'allà.
Sí, i de diferents sales, eh, per això.
Sí, ja ho veig.
És veritat que...
Tu vas entrar a dins, per això?
Sí, el primer cop que vaig anar a dins, sí, però era... era bastant petita.
Bé, bastant petita no, era petita i no me'n recordo gaire.
Però sé que ens vam fer un tour per dintre i era tot com molt de fusta.
Sí, és que estic veient imatges i la veritat és com una mena d'auditori, però més...
A l'Ovest ja rococó, no?
Té una pinta, per entendre'ns, així com un rotllo de fusta.
Sí.
I a dins hi ha 5 sales, 5 teatres, 5 estudis d'assaig, 2 sales principals, 4 restaurants, 6 bars...
Sí, sí.
I moltes tendes de...
Allà els bars no falten.
Sí, això és el més important. I moltes tendes de souvenirs.
El que sí que a mi em va sobtar molt quan m'hi vaig acostar per fora, o sigui, la part blanca...
Tu com t'imagines què és?
Què és? Què t'imagines què és?
Jo? Com la pintura de la xapa del cart de la ràdio.
No és pintura, són rajoles.
Ah, són rajoles?
Són rajoles, a mi m'has d'aprendre molt, això.
Però són com les de Calatrava, que cauen al cap d'un any d'estar fetes?
Bueno, encara hi són aquestes, eh?
Ah, perdona, aguanten més.
Bueno, en fi, està al pont...
El pont, el Harbour Bridge.
El Harbour Bridge.
Correcte.
Què tal, el Harbour Bridge?
Doncs, a veure, està pensat pels cotxes.
És un pont que va de punt...
O sigui, la bahia de Sydney travessa el riu, que arriba fins al mar, no?
Sí.
Llavors, està pensat principalment pels cotxes, però això no vol dir que no hi puguis passar caminant.
De fet, hi ha dues maneres de passar caminant pel pont.
Si li vols dir a una de les dues caminar.
A veure, la més normal és pel carreró habilitat, que hi ha per les persones, que ja està acostat a la carretera dels cotxes.
Correcte, el seu pont i haver habilitat un carril per persones.
Un carril per persones, està bé passar per allà, és un detall.
Però llavors, l'altra opció és pujar per l'arc que forma la sutura de ferro del pont.
Però això és com un tur, ja has de pagar, perquè t'han de posar un arnès, unes cordes...
Llavors, puges per dalt, que és l'arc que està construït al pont.
Correcte, correcte.
I des d'allà, doncs, veus més coses, suposo.
I no sé si pots arribar a passar a l'altra banda.
Crec que arribes al mig i llavors tornes un altre cop a baix.
Jo no ho he fet, eh?
Però deu ser xulo.
Molt bé, doncs aquestes són algunes de les cosetes que es pot fer al costat de l'Opera House,
que hi ha al Harbour Bridge.
S'ha de pagar per això?
Per passar el pont, no.
Ah, vale.
Per pujar a dalt amb l'arnès i la corda, sí.
Ah, mica.
Llavors, no marxem gaire a llum del Harbour Bridge,
perquè a una de les puntes del pont...
O sigui, el que estaríem és el centre de Sidney.
Hi ha el barri de The Rocks.
Ah, The Rocks.
The Rocks of the Fire.
Què és The Rocks?
És com el barri, el Raval d'allà o què?
És el barri més antic de Sidney.
Ah, mira, no n'hem desencanviat.
I és curiós de veure perquè està bastant a prop del centre, com t'he dit, de la ciutat
i està ple de... que la ciutat... o sigui, el que és el centre de la ciutat està ple de gratacels.
Però, en canvi, aquest barri... et pot fer pensar que estàs al centre de Londres,
en un barri de Londres, així, amb casetes, com a molt de dos pisos són...
i són totes fetes del mateix material, aquella típica rajola vermella,
on estan totes les coses fetes d'aquest material i és xulo.
I un cop a la setmana fan... crec que és un cop a la setmana, potser ho fan més.
Hi ha un market hippie, allà, i que venen coses bastant xules, bastant curioses.
És molt guai.
I podríem dir que per la nit és un barri amb bastant ambient alternatí.
No t'imagines la típica discoteca? No.
És com més de pubs, més coses d'aquestes.
Per anar a prendre un gintoni, aquestes coses.
Ah, molt bé.
Doncs aquest és el barri de Rocks.
A mi m'agrada molt el barri.
A Sydney, sí, ja ho veig.
Bé, continuem amb més coses de la ciutat australiana
i anem, per exemple, a la típica platja de Sydney, perquè Sydney té platges.
Sí, bé, hem de marxar del centre, per això, de la ciutat,
i la famosa Bondi Beach.
Et sona, Jordi?
No.
No et sona?
No, Bondi Beach, no, sincerament.
Doncs és bastant famosa, eh?
Ja.
Perquè sempre està prenent a surfistes, sigui l'època que sigui,
hivern, estiu, és igual, és igual.
Llavors, si no vols banyar-te o fa fred o el que sigui,
igualment jo et recomano anar, perquè és una zona bastant maca,
per passejar per allà, també hi ha bastant de hippie.
Però això m'agrada, no?
Però...
I si camines fins a una de les cantonades de la platja,
que a veure, la platja no és que sigui enorme,
com la Barcelona, que no ho veus al final,
sinó que veus perfectament on s'acaba i on comença.
I doncs vas a una de les puntes de Bondi Beach
i crec que és un club de natació, no t'ho puc assegurar.
Que té una piscina, si tu des de fora ho veus,
puges per unes escales que hi ha unes roques,
i llavors veus aquesta piscina que està just al costat del mar,
que diria que la piscina inclús està feta de la mateixa roca de la platja.
Bé, la platja és de sorna, però hi ha les roques que et delimiten la platja.
I crec que l'aigua de la piscina és aigua del mar,
que va entrant.
Ah, molt bé.
És una mica...
I és xulo, deu ser xulo ballar-se allà, perquè clar, veus el mar just a sota.
Aigua salada i tal, no?
Sí, sí, sí.
Però us feu com una mena de balneari termal o què?
No, jo crec que no és.
És a dir, té les dimensions de la piscina.
Només és curiositat.
Bé, hi ha alguna cosa més ja de...
A veure, sí, us recomanaré una altra cosa.
De la platja.
A mi no m'ac...
Ah, de la platja.
No, no, pregunto, eh.
Bueno, és que, si jo recordo els...
O sigui, que hi havia...
Estava ple de surfistes, però...
De los surfistes.
I fins i tot...
És una mica com la platja de los Ángeles, no?
Una mica o què?
De Santa Bárbara, m'ho imagino així.
Doncs segurament, eh?
No he estat mai allà.
Jo tampoc, jo tampoc.
Però, o sigui, des de lluny tu veus tots els caps per allà.
Clar.
Sí, sí.
Clar, clar, clar.
I el que sí que és curiós, o sigui, hi ha un cartell a una xentada de platja
que diu, bueno, cuida de no sé què, no sé què, no sé què, no sé què,
i cuida de conèixer bronis.
Ah.
Bueno, però...
Però estava allà, sí.
Pot passar que hi hagi algun tauró que vingui a menjar-te la cama.
Però, bueno, no passa res.
No, no, que va, que va.
Cap problema.
Bé, tema zoològics.
A veure.
N'hi ha Sidney?
N'hi ha un a Sidney.
I jo no soc molt de recomanes zoològics, però aquest és molt guai.
Ah, sí?
Sí, és molt guai.
Per què?
Ara t'explicaré per què.
Perquè, a veure, tornem al centre de la ciutat, d'acord?
Sí.
El zoològic no està al centre de la ciutat, per dir-ho d'alguna manera, però...
Està bé.
Si tu estàs al centre de la ciutat, has d'agafar un ferri per anar a l'altra banda de la bahia
per anar al zoològic.
Que només per això ja és guai.
Perquè ja fa anar al recorregut, ja.
Clar.
Ah.
O sigui, el ferri és el ferri normal.
Un tren o un...
És el típic...
O sigui, el ferri que va d'una banda a l'altra, cada 15 minuts deu passar un ferri.
Et poses a la coberta del ferri sense el vent a la cara, per exemple.
Sí.
No, una mica per aquí.
I llavors, el zoo està bastant ben muntat i està molt ben pensat pels nens.
A part d'això, està en una ubicació que té unes vistes superxules del centre de Sidney.
Clar, des de l'altra banda de la bahia veus l'aigua i el centre de Sidney.
I la posta de sol des d'allà és superxula perquè, clar, veus tot el pont, l'òpera, i tot amb el sol marxant és molt maco.
Oh, que bonic, no?
Sí, sí, sí, és...
O sigui, a mi crec que m'agrada més les vistes que no, en si els animals allà pobres tancats.
Ja.
Però, a part, o sigui, pels nens hi ha com animals en dimensiones gigantes de joguina, allà, bueno, pels carrers del zoo, i pots anar fent fotos i és bastant guai.
Crec que t'estàs adormint una mica, Jordi.
No, perdona, no m'estic adormint, per res, per res del món, t'estic escoltant molt atentament.
Bé, hi ha alguna cosa més?
A veure.
I per què, clar, ara hauríem d'anar acabant la secció, fas allò, un remate final d'aquest que fas tu?
Sí, faig un remate final. A veure, a part de tots aquests llocs, com sempre dic, passegeu pel centre, perdeu-vos...
Hi ha un monorail, que és molt guai, jo el vaig agafar i és molt divertit.
Vull dir, no fa res, fa una volta pel centre i tornes, però...
Tu com vas anar, en família, o...?
Jo, el primer cop, sí, el segon, vaig anar sola.
Vas anar sola?
Sí, vaig anar a estudiar anglès, i...
Ah, quant de temps vas anar?
No, un mes.
Un mes.
Però jo tenia família, per tant, dormíem molts tius, però jo me n'anava sola al centre Sidney.
Encantem família a Sidney?
Sí, sí, sí.
O sigui que si jo vaig i dic, mira, sóc a mi de la Rovira, o qualsevol persona que no estigui escoltant ara mateix,
digui, mira, és que, Anna Rovira...
Ho podeu intentar.
Es podeu intentar, eh?
Ho podeu intentar.
Molt bé, molt bé. Anna, sempre amb la simpatia natural i nata de la família Rovira,
que us atendrà i us farà un bon te d'arribada a Sidney.
Alguna cosa més, per acabar?
També dir-vos, hi ha Chinatown.
Home!
Doncs el centre de Sidney, el mateix centre, tu vas a dir, Chinatown, entres a Chinatown.
Sí, però, de fet...
Hi ha jardins xinesos, també, allà al costat, que són bastant grans.
Chinatown, sempre hi ha un Chinatown a totes les ciutats del món.
Sí, sí, sí.
O sigui, això és un clàssic que demostra que els xinesos...
Tants d'arreu.
Són els amus del món.
Sí.
També aneu...
Us recomano anar al jardí botànic allà al costat de l'Opera House.
És enorme.
I també hi ha molt bones vistes, perquè veu l'Opera de tota la bahia.
I hi ha molts repenats als arbres allà.
Ah, allò de Colom se n'han repenats.
I són enormes, són enormes.
I, si voleu, aneu fins a la catedral i entreu.
És molt típic allà, les barraques barres de presó que tenien antigament.
Perquè, clar, antigament, Austràlia era com la presó del Regne Unit.
i, doncs, enviaven allà els presos i encara, avui dia, queda en alguna barraca, barra museu, ara, que pots entrar i t'expliquen coses i convivien.
És curiós.
Quin bon rotllo, no?, que t'enviin a una presó a l'altra banda del món.
Mira, que m'acostumen els britànics.
Molt, molt, molt, molt, ja, ja es veu que sí.
En fi, Ana, gràcies, que vagi bé i que tinguis una bona setmana.
No, deixem una pausa per la publicitat i d'aquí un moment parlem amb la Carme Verdoll,
que serà la moderadora del debat que hi haurà aquesta tarda, d'aquí una estona, a dos quarts de vuit,
a la sala cinquantenària de l'Ateneu, dins el novembre literari,
i comunicar literatura amb molts crítics i molta gent dels mitjans de comunicació
que parlen de llibres i de literatura.
Ana, que vagi bé, adéu-seu.
La feina del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
La feina del morro, cada tarda de 5 gardens.
Durant la 8.1
Radio Cosfer
Durant la 8.1
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Cinejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts, de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Ràdio Tosfer
98.1
Ràdio Tosfer
98.1
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Efectivament, 22 minuts i arrem al punt de la 6 de la tarda.
Això què vol dir?
Que són les 5 i 38.
I continuem en directe a Ràdio d'Esvern, a la penya del morro.
Com hem comentat fa un moment, estem molt contents perquè aquest novembre a Sant Jus se celebra un munt d'activitats,
i de conferències de tertúlies relacionades amb els llibres i la literatura.
És ja la cinquena edició del novembre literari i justament avui d'aquí un parell d'hores a la sala cinquantenari de l'Ateneu,
que és una de les sales, la sala que hi ha a dalt a l'Ateneu de Sant Jus,
i hi haurà a la taula rodona Comunicar Literatura amb la participació d'alguns crítics literaris o periodistes del mitjà que saben molt de tot això.
I tot això perquè moderat amb la Carme Berdoi, que és la nostra companya, amiga i bellíssima persona que fa el programa Just a la Fusta al matí,
i que la tenim al telèfon. Carme, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, Carme. Bona tarda.
Avui m'entrevistes tu, demà t'entrevisto jo, i bueno, anem fent una mica la sinergia de ràdio d'Esvern.
Què tal? Què fas tu a les tardes, ara? Ara ja no fas... Què fas a les tardes, tu, ara?
Que... Que... Que... Que... Que... Que... Que dius, ara?
Home, clar.
On treballes? Aquestes ràdios en feliu? O ràdios turistes plugues?
No, no. A una altra mitjà.
A una altra mitjà? Però podem saber-ho o no?
No cal, no?
Ah, però no.
Tenim la competència, ara.
Aquí la... Però és una ràdio. És una... Si és que ràdio és competència.
No, no és cap ràdio.
Què és? Què és? Va, mare...
No em truques per això, Jordi.
Ja ho sé, però és que ara, com que t'estàvem parlant, dic...
Mira, ara mateix n'estic preparant la tertúlia.
Estàs preparant la tertúlia? Això és el que volia saber.
Perquè d'aquí una estona, com diem, tindràs el Joan Josep Izern, que és un crític literari molt important.
Després també la Pilar Argudó, que és directora del programa Punt Llibre de Ràdio Barcelona,
emissora de Gana de Catalunya, de la cadena SER,
i també l'Òscar López, director del programa Pàgina 2 de Televisió Espanyola,
que és aquell noi que és com una mica el Woody Allen català, que li dic jo,
que és així com petitet, no?, amb ulleretes i tal.
I després la nostra benvolguda, estimada i també bellíssima persona, Irene Pujades,
que és Sant Justenca i una de les creadores del blog alsadalt.com.
I tot això ha moderat per tu.
Què t'estàs preparant, Carme?
Explica'ns, perquè tu últimament t'estàs especialitzant en moderar debats, no?
Ja vas fer el de les eleccions, i ara...
És veritat, és veritat.
I ara, bueno...
Però és un altre estil, aquest. En principi, les funcions seran una mica diferents, no?
Què faràs?
Penso.
Bé, jo en principi sí que em moderaré i posaré uns temes sobre la taula, no?
I llavors, si veus que algú parla molt i un altre no parla, doncs pots anar donant paraules.
Però la idea és que parlin, sobretot ells, i que jo tingui poques feines.
Això és el que sempre diuen els moderadors.
Sí, això està molt bé.
Llavors, com que m'estic socialitzant, com dius, en això, i jo també, doncs, què diu la gent en aquest cas?
Sí, però aquí ells no venen a demanar el vot, cosa que, com a mínim, tranquil·litza,
i la ment segur que serà més tranquil i més relaxat.
Jo tens alguna pregunta preparada? Segur que sí.
Si no, jo te la faig directament.
Per exemple, tu creus que la literatura avui dia ven menys que abans o no?
En la premsa i en la comunicació i en general.
Vols que et contesti o vols que et diguis si fa bé la pregunta?
No, no, no, vull que em contestis tu.
Però jo no ho sé, perquè jo no sóc experta com aquestes persones que venen.
Bueno, però tu t'experta com a, no sé, per exemple, directora i presentadora d'un magasin diari d'un matinal de ràdio.
I llavors per això t'ho pregunto, no? Tu què opines? Què opines de com està el llibre?
Queren més ara que abans? O com està...
Sí.
Home, en principi tot el que és cultural ara es ven menys que abans, se suposa,
perquè també estan canviant, se suposen, les maneres de consumir,
i no vol dir que no es llegeixi menys, sinó que potser es ven menys.
Vull dir que potser l'interès, jo crec, tant per la literatura com per la cultura existeix,
tot i que també en mitjans com TV3, no?, que és un dels que tenim més a la base,
hem vist com també ha anat desapareixent molt, no?, sobre les llibres.
Llavors, clar, això no és el que no sabem, i a veure si avui ens ho pladeixen,
si és culpa de programació, etcètera, etcètera, o si jo veiem que al públic no li interessa.
Home, l'any passat...
Que al públic li interessa.
Clar, per exemple, l'any passat es va encarregar de cop l'Ànima, amb el Toni Puntí,
un periodista cultural veteraníssim de Catalunya, el cinema 33, el punt llibre,
em sembla que també ja fa un temps.
Uns quants, sí, sí, sí.
Clar, què està passant, no?
Sí, el saló de lectura, vull dir que això ja fa més temps, eh?
Sí, correcte. Què està passant?
A més a més, també ara ens hem assabentat que el cabaret elèctric,
que t'hi fa M, que suposava que li ha de ser també l'emissora així més cultural de la Corpo,
en un punt va deixar de ser i tenir la seva freqüència i només va passar a emetre per internet.
Ara ens hem assabentat que fins i tot han retallat i han unit aquestes píndoles
que gravaven radiofòniques per emetre-les per podcast i el cabaret elèctric.
Després de no sé quants anys també en emissió l'han desfet i l'han unit a un altre programa
i ho han tot com desestructurat.
Què està passant amb la cultura i els mitjans de comunicació, Carme?
Tu això tens alguna idea o què?
Ah, s'ha de contestar, què està passant?
No ho sé, jo crec que suposo que, com que és un moment en què s'han hagut de fer moltes retallades,
et suposo, etcètera, etcètera, i imagino que també és on és més fàcil de retallar,
perquè també s'ha vist en altres moments com el tema de l'IVA cultural,
que és un dels que està més alt, etcètera, etcètera.
Però bé, en tot cas, jo crec que tampoc no es tracta només de posar-se com dramàtics i victimistes,
sinó que seria una mica, i ara la gent que ve avui, per exemple, està molt activa en mitjans de comunicació,
en un programa només de llibres a la ràdio, o a la tele, en el cas de la 2, també aquest bloc tan actiu dels onges de tiberg,
o els de dalt, que la Irene és una de les fàcils d'estima,
i crec que serà una mica la gràcia de portar gent que ho manté, no?,
això que no estem tan habituats a veure-ho i saber, doncs, quin és el secret de poder-ho mantenir.
Mira...
Potser, doncs, els altres no l'han sabut trobar.
Correcte. De fet, la Irene Pujadas, per mi, és molt interessant,
la seva opinió i la seva visió, perquè em sembla que serà la més jove de totes,
i també una mica això que està pujant...
Bé, el que està pujant, el que estem veient, no?,
que tu has comentat abans una cosa molt interessant i molt important,
que és la manera del consumidor d'usar la cultura,
i està canviant el consumidor en aquest sentit,
i potser, per exemple, el que ara, bé, el que ara ja fa uns anys i que sabíem, no?,
el tema internet, les plataformes, com funcionen, com anaven,
i, per exemple, ella és la creadora d'un dels blocs, que és elsdedalt.com.
El tema de...
Molt recomanable, eh?
Sí, el tema d'internet també és una altra via, no?,
per consumir i per explorar.
Hem de deixar ja de fer ràdio i passar-nos ja directament a fer blocs, Carme?
Jo crec que no.
El que passa és que moltes vegades fan un complement, no?,
tu saps que moltes vegades no només arribes a la gent a través de la ràdio
quan et senten a casa seva o al cotxe o el que sigui,
sinó que potser algú llegeix el teu Facebook el que has fet avui, no?,
i dius, ostres, doncs, mira, m'ha fet el Jordi.
I llavors s'hi arriba, però, clar, són coses que es complementen,
però la ràdio en si o la tele desapareix, desapareix, crec que no, no?,
que tenen força, no?, i poder parlar de llibres a la ràdio
i crec que encara interessa molta gent i, si es fa bé,
es pot sumar més lectors.
Home, aquí és el que procurem, perquè nosaltres cada setmana,
tant al matí com a la tarda, tenim una secció de llibres,
vull dir, amb la gent del grup de l'escola d'escriptura
de l'Ateneu de Sant Lluís, amb la Silvana i l'Arnau,
per tant, aquest reducte com a mínim, com a mínim, l'intentem, l'intentem conservar.
El que passa que, amb això que deia d'internet l'altre dia,
ho comentava, precisament, amb una persona,
dèiem, ostres, és que ens hem de fer youtubers tots, avui en dia.
Si vols arribar a algú, t'has de fer youtuber.
Si no ets youtuber, avui no ets ningú.
Home, és veritat, però el que passa és que, clar,
tampoc no tothom té el talent de poder-se comunicar a través de vídeos,
vull dir que sí que és veritat que potser algú és brillant sent un blog
o fent ràdio i llavors, no sé, han de trobar, suposo, un camí adequat, no?
Clar, cada mitjà té una mica la seva peculiaritat
i el bo és saber les eines.
Bueno, ho dic jo, eh?
Perquè, home, si no saps les eines ja del teu propi mitjà...
Es faig que sento jo el debat, m'agrada això, eh?
Bueno, què vols que fem, si no?
No, no, no, molt bé.
Clar, escolta, és que comunicar literatura,
és la tabla rodona que hi haurà avui a dos quarts de vuit a l'Ateneu de Sant Jus,
però nosaltres estem fent el debat, el nostre debat, el debat nostre.
Ho dic perquè, per exemple, un altre tema important,
vindrà la Pilar Argudo, que és directora del programa Punt Llibre
de Ràdio Barcelona de la Cadena CER,
que em sembla que és un programa que porta...
Punt de llibre.
Perdona?
Punt de llibre.
Ah, Punt de llibre, doncs està m'ha posat aquí, eh?, el programa de mà.
Doncs el Punt de Llibre, que és un dels programes també, no?,
que em sembla que porta ja molts anys a la Cadena CER i a Ràdio Barcelona,
també explicarà com anirà tot això.
I el Josep, Joan Josep Isern, crític literari.
També hi ha una altra reflexió que m'agradaria fer-te, Carme,
que és, avui en dia, amb el tema dels llibres i amb el tema de les crítiques literàries,
tinc la sensació que hi ha més massatge i més sabor que no pas una altra cosa.
I si no agrada, anem cap a la crònica.
Ho dic perquè...
Els temes que hem plantejat per posar-ho sobre la taula
i que crec que s'ha de ser interessant veure què diu cadascú
és aquest, no?, el de que som un país petit, no?, segurament.
Sí.
I això també fa, doncs, que potser tothom els conegui més
i hi hagi més, bé, més amics o més enemics,
però que estigui més fàcil de crear-los.
I llavors la sensació una mica és que, de vegades,
la crítica de la literatura que tenim a prop,
la crítica negativa no la trobem, no?,
i si no t'agrada, simplement en silenci.
I llavors què passa amb aquest tema?
Hi ha un tabú amb això?
Es pot trencar?
Hi ha una llei no escrita?
Com funciona?
I crec que serà interessant veure què en pensa cadascú
perquè també són estils diferents, segurament,
i generacions diferents, cosa que...
Per exemple, Joan Josep Ixern, quan fa una crítica negativa,
ell ho diu, que no li agrada aquest llibre?
O ho camufla d'alguna manera perquè sent aquella compassió per l'autor, no?,
pobra, que ja no es menja ni un rosco i a sobre...
O perquè potser se'l troba després i li diu, escolta, què saps?
Exacte, exacte, perquè després es troben tots el dia de Sant Jordi
i dius, bueno, tu jo no et parlo.
Però, clar, també aquest, hòstia, pobre autor que ja pren pocs llibres,
només li falta una crítica negativa per acabar d'enfonsar-lo del tot, no?
Per tant, també els crítics que intenten conservar la seva parcel·la
dins d'aquesta professió i aquest món difícil,
que és el món de la literatura i dels llibres,
i tot això és el que es parlarà avui al novembre literari
en aquesta especial taula rodona a la sala cinquantanari
de l'Ateneu de Sant Just, moderada per la Carme Berdoi.
Carme, tu dius que ara nosaltres estàvem fent com una mena d'escalfament
d'escalfament de la tertúlia una mica, però clar, si heu de parlar d'això.
Has anat a alguns dels actes del novembre literari?
Em dius que...
Mira, he de dir que encara no aquest any, eh?
Jo tampoc he anat a cap, eh?
Però n'hi ha un munt, de fet, avui aquest dissabte hi ha dia del clàssic,
i no ens referim al Barça, sinó que és l'Odissea explicada pels petits
a l'hora del conte a les 12 del migdia amb el Roger Cònsul
a la plaça d'Antoni Malaret i Amigó, que és la plaça de Malaret,
aquesta nova plaça que hi ha al centre de Sant Just,
i no sé si tens la sensació, però com que a Sant Just s'estan fent moltes més cores que abans,
ara canvio de tema, eh? Però m'agrada per això.
S'estan fent com moltes cores, no, a Sant Just?
Vull dir, la gent...
Sí, jo tinc aquesta sensació, però no sé si la perdó o què, eh?
Però sí que la veritat que des que hem tornat al setembre no passa allò de dir
ara estem un període més apagat, sinó que no, no,
estem molt a tope.
Que si el shopping night, que si aquest cap de setmana hi ha hagut els cars,
que ara hi ha el novembre literari amb molts actes, un parell com a mínim,
cada setmana.
Després també hi ha hagut les festes de tardor.
Vull dir que hi ha un moviment a Sant Just que potser fa uns anys no hi havia,
i tu que també estàs tractant l'autalitat del municipi cada dia al matí,
no sé si has trobat alguna explicació perquè ara, o ara, o vaja, a Sant Just hi ha aquest moviment,
i fa uns anys potser ens semblava que era més difícil trobar coses, no, de les quals parlar?
Sí, sí que és veritat, i sobretot exacte que són moviments diferents, no, vull dir,
així com hi ha també el de festa major, que n'hem parlat moltes vegades,
que es mou molt per un públic més jove,
el novembre literari i tot el que l'envolta,
perquè no és només el novembre, sinó tota aquesta durant l'any, no,
de recitar els dies, etcètera,
és un altre tipus de públic,
després el que va passar en aquesta festa de tardor, no,
la nit aquesta comercial,
sí que és veritat que ja, no sé, potser està despertant Sant Just, Jordi?
Jo no sé si està despertant o no,
però també tinc la sensació que la gent,
això vol dir que per mi la gent demana coses,
la gent està viva,
la gent en el fons li agrada la gresca,
no sé si té a veure alguna cosa amb el tema de la crisi,
que la gent ja no surten a fora i ja no fa aquells caps de setmana
o allò que se'n va tres dies a fora i tal,
i llavors queda una mica més en capella i en reclusió aquí a Sant Just,
però, veja, que la gent demana, demana,
la gent vol coses i ara hi ha una exposició
i ara hi ha un no sé què i també respon,
això també és molt interessant, no?
I tant, profitem-ho, no, en realitat,
suposo que també una mica el fet que hi hagi més coses
fa que n'hi hagi més, no?
És aquest efecte de vegades que...
No sé quin nom és l'efecte,
però que vol dir que si hi ha altra cosa,
l'efecte en surt en sí i això ho va fent el poble.
L'efecte multiplicador d'activitats,
que es diu socialment parlant.
Dimarts que ve hi ha més novembre literari,
perquè hi ha una tertúlia amb l'escriptora Caré Santos
sobre el seu llibre de dit de xocolata,
després dimecres que ve també n'hi ha un altre,
a una hora del conte,
i dimarts 24 de novembre,
marxem ja cap final de mes,
també hi ha un altre club de lectura de novel·la negra
amb el mític Paco Camarasa,
de novel·la negra de Barcelona,
i acabarem el divendres de 27 de novembre
amb un tast de poesia i via amb el Marius Samperi,
i en fi, un munt d'activitats...
I t'has deixat allò del Roger Cònsol, no?
No, jo ho he dit, aquest di...
Ah, perdó, perdó.
Demà parlem amb ell, demà l'entrevistem.
Ah, demà l'entrevisteu al matí.
El Roger Cònsol, que hi ha a l'hora del conte,
aquest dissabte, l'Ulicíada,
que és l'Odissea explicada per petits,
i després a les 8,
a la sala cinquantanera de Taneu,
tot això aquest dissabte, eh?
L'espectacle Ulisses amb el cor País meu,
que també expliquen de forma especial
l'Odissea i tal.
Bé, en fi, escolta, Carme, molt bé.
No sé si tens alguna cosa més a dir.
Què?
Vindrà-do, què? Avui?
No, avui no puc...
Home, no puc venir...
Ah, bueno, no puc venir.
Podria...
Podria venir...
No, és que no puc venir avui.
No puc venir...
Per què?
Perquè tu vas...
A veure, Carme, tu vas venir als cars
a veure com baixava el car de la ràdio?
Sí, ja, tens una...
No, vas venir excusa.
Vas venir o no?
No, no, tens una...
No, perquè...
Aquí, donde las nales tomen.
Jordi Domènech, perdona, però no olvida.
No, total, per lo que vam fer, millor no, millor m'ha vingut.
Però vaja, en fi,
això serà avui a dos quarts de vuit del vespre,
a la sala cinquantanera de la Taneu.
Espero que et vagi molt i molt bé.
Has demanat alguna cosa especial?
Un camerino amb aigua mineral francesa
per la teva mascota...
Exacte.
O alguna...
No, no, pensa que no,
perquè jo no soc convidada.
Soc com la...
La plebs, una mica.
Ets la?
La plebs.
Què ets?
El poble.
Què vol dir la plebs?
No ho entenc ara.
La plebe.
Ah, la pleba.
Ah, la pleb.
La pleb.
Quan s'és literada, una...
Escolta,
amb les paraules...
Estàs explicada amb el tema important.
Escolta,
com vas vestida?
Això és important, eh?
Mira, doncs justament ara
és el que vaig a fer.
Què?
Bé, vull dir...
Vas vestir-te?
Que estàs nua?
No.
Ah.
No, però vaig avançar a veure si...
Segurament anirem una camisa,
uns texants,
i un formaleta, eh?
Ah, vale, vale.
No sé què li ha d'atenció, no?
Depèn,
perquè jo conec alguna moderadora
que dius,
bueno, xata,
tapa't una mica
perquè potser tu no ets
la protagonista de la història.
Ah, exacte.
Perquè hi ha presentadors
i presentadores d'actes
que un dia s'hauria de fer mirar una mica, eh?
Però, bueno,
depèn de quin lloc
també li diuen, eh?
Diu, posa't una mica així
perquè l'acte serà una merda,
però tu...
Ja, això és veritat.
Però tu llueixes.
Què recomanes, doncs?
Jo et recomano...
Home, home,
una cosa fina, eh?
No?
Què?
Faldilla i mitges, no?
O què?
Això a tu t'agrada?
Crec que faré pantalons,
en cel·lule.
Ah, faràs pantalons, dius?
Bueno...
Crec que sí.
Està bé, està bé, està bé.
Bueno, ara em fas dubtar.
Ara m'ho pensaré.
Pensa tu, pensa tu,
però...
Home, pantalons és elegant,
és elegant pantalons,
però faldilla a mi m'agrada més...
Es cau més, eh?
A mi m'agrada més faldilla
i mitges,
aquelles mitges que tens així
de color...
Sí,
les mitges que no són transparents, eh?
Són així com més negres i tal,
i una...
i un vestidet...
No crec que estàs molt ficat en el tema,
clar,
tu vas a presentar actes,
no?
Sí,
jo sempre intento evitar la faldilla,
és una cosa que...
Perquè a mi no em queda bé,
ojo,
però jo sempre tiro la traje.
Els nois ho tenim més fàcil en aquest sentit,
eh?
Tirem de traje i...
i americana i camisa blanca,
i vinga.
És veritat, eh?
És veritat.
I pots presentar qualsevol acte,
queda bé.
Llavors, si és informal,
et poses uns texans,
si és una cosa,
un esdeveniment esportiu,
o alguna cosa,
ja hi vas amb ambes i tal.
En canvi,
si és una cosa una mica més...
més sèria...
Molt bé,
ho tens molt estudiat,
veig, eh?
Home,
que no,
jo com tu també tinc altres feines,
a les tardes,
a vegades,
i llavors,
clar,
això s'ha d'estudiar.
En canvi,
el tema noia,
per exemple,
a mi m'agrada marcar la,
veus,
la feminitat.
La feminitat, eh?
Sí,
que algú podria dir,
hosti,
és que uns pantalons és femení.
Sí,
però una faldilla és més femenina encara,
perquè un noi...
Bueno,
mira,
potser em posaré faldilla,
Jordi, eh?
Bueno,
no,
fes el que vulguis,
però...
Ara ho decidiré.
Ara vaig a veure i tinc dues o tres opcions.
Sí,
que truco...
Una inclò faldilla.
Si no saps què posar-te,
truca al Pep Quintana,
Carme.
No,
ho dic perquè...
Ai,
sí,
sí,
avui hi ha hagut debat,
eh?
A la ràdio.
Ella et pot assessorar,
pot assessorar sobre les noies Florero
i categories Florero de la Cursada de Casa.
Hosti,
que fort,
què ha passat?
Què t'ha dit?
Com ha anat això?
Perquè he sentit així com...
Heu sentit de rasquis?
Bueno,
n'hem tingut discrepàncies.
Sí.
avui,
a la tarda o lia i...
Una mica Raola i Cuní
a Ròdio d'Esvern.
A veure,
que...
Exacte.
Perquè ell què deia?
Pep Quintana,
mític ja per l'altra banda?
No,
ell ha explicat la seva opinió,
no?
Perquè a més a més noia que ell...
Ho he explicat,
que el seu criteri d'aquest i això,
però jo li dic que em semblava un comentari
una mica masclista.
Sí.
De dir que les noies del dia dels cars
m'anaven a lluir.
Oh!
Però què diu?
Però què diu?
Les del públic, eh?
Ah!
Ah,
les del...
No la categoria femenina.
No,
no.
Ah,
les del públic.
I anaven...
Què vol dir que anaven a lluir?
Doncs això,
a lluir bona vestimenta,
no sé què,
i llavors,
doncs...
A veure,
ojo amb aquest tema...
A veure,
home,
clar que no,
perquè cadascú ve com li dóna la gana als llocs.
Ojo amb aquest tema,
perquè és un tema delicat
i aquí estem fent broma,
però jo no estic dient...
Bé,
és igual,
no vull lligar temes...
No entris en el tema exactament.
Però...
Mira,
eh...
Bé,
és igual.
No,
mira,
ho diré...
No té res a veure,
però no estic dient que Pep Quintana sigui així,
eh?
O sigui,
ja per endavant.
Però justament,
aquests dies a França s'està parlant molt
sobre una qüestió,
és a París concretament,
l'assetjament sexual
que reben algunes dones
al transport públic
de la capital francesa.
Imagina't.
I llavors,
clar,
jo no sé...
No,
per això que...
Clar,
és un tema delicat,
que cadascú va com vol
i si ve algú
i el sobrenat bé et diu
que van a provocar
perquè què?
Perquè feia...
No, no, no,
o sigui,
era un comentari positiu.
En principi ell tampoc no volia...
Ah, positiu.
Que no,
que era...
No,
que anaven maques
i tot això,
però clar,
m'ha semblat com una mica
fora de context.
Una mica fora de tot.
Però hem tingut
una diferència pública.
Home,
a veure,
també t'has de dir una cosa.
Feia sol,
aquest diu,
menja,
i també sempre s'agraeix,
que potser Bé Quintana
no ho ha sabut explicar bé,
però sempre s'agraeix una mica de...
Tant per homes i per dones,
eh?
Que així el sexe és indefinit.
Exacte,
l'arregla-ho.
Què?
No,
però s'agraeix una mica un tirantet,
un...
Sí,
Jordi.
Això s'agraeix,
s'agraeix,
però bueno,
en fi,
tot Quintana...
Ah, sí.
Malo.
Bueno, Carme,
ja et deixem perquè no et volem molestar més.
No, no,
que bé l'estí,
exacte.
Clar,
basteix-te,
basteix-te,
posa't guapa,
com Barcelona a la seva època,
i que vagi molt bé la tertúlia avui,
a dos quarts de vuit del vespre,
a la sala cinquantenària de l'Ateneu,
comunicar literatura
amb el Joan Josep Izen,
la Pilar Argudo,
l'Òscar López,
la Irene Pujadas
i amb la moderadora única,
inconfusible,
bellíssima,
Carme Berdoi.
Carme,
que vagi bé, eh?
Bona tarda.
Bona tarda.
Adeu,
un petó,
adeu.
I nosaltres,
tot seguit,
que connectem amb el Bulletí
de la 6 de Catalunya Ràdio,
tornem a la segona hora
amb el David Hàbil a la televisió,
l'Alba González,
parlar-nos de psicologia
i alguna cosa més o no
a la segona hora
de la Penya del Morro.
Fins ara.
Catalunya Ràdio,
les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sebrià.
Sense sorpreses,
la CUP ha anunciat
el seu vot negatiu
a la investidura d'Artur Mas.
Antonio Baños creu
que el candidat a la Generalitat
no ha deixat clar
que vol superar
l'estat de les autonomies.
Parlament,
Victoria Vilaplana.
Bona tarda,
estrena de Baños
com a president del grup
parlamentari a l'hemicicle,
de moment,
tot i que no ha anunciat
quin seria el seu candidat
a presidir el govern,
recordem que aposta
per Raül Romeva,
el dirigent de la CUP,
sí que ha argumentat
el no a Mas.
Del discurs que va fer ahir,
la CUP crida constituent,
no va poder treure
l'entrellat
de quina mena
de govern tindríem,
si autonomista
o clarament
de nova
i inequívoca
feixó republicana.
és cert que el candidat
en el seu discurs
va desglossar
una sèrie de lleis
que pensava desplegar
però va saltar
de manera flagrant
per sobre de qüestions
absolutament fonamentals.
Va parlar,
és cert,
de mesures de transparència
però en cap cas
va explicar
aixecar les catifes
que han amagat
en 35 anys d'autonomisme
una corrupció
que entenem estructural.
Segons Baños,
el procés
no és producte
de la corrupció
sinó el contrari,
és el que treu
a la llum
els casos de corrupció.
Victòria Vilaplana,
Catalunya,
Ràdio Parlament.
I mentrestant
el president
del govern espanyol,
Mariano Rajoy,
el cap de l'oposició,
Pedro Sánchez,
estan reunits
a la Moncloa
per parlar precisament
de la resolució
que es va aprovar
i al Parlament
per iniciar
el procés
independentista.
Rajoy ha sortit
a rebre Sánchez
a les escales
de la Moncloa,
ja sabeu
que allò
dels símbols
i les imatges
i tot allò
que l'envolta
i té una transcendència
en aquests casos.
Madrid,
el barc a la trava.
Bona tarda,
Rajoy espera
a Pedro Sánchez
a les escales
del Palau
de la Moncloa,
gestos de complicitat
entre els dos dirigents.
El líder del PSOE
ofereix al president espanyol
tot el seu suport
en la presentació
del recurs
d'inconstitucionalitat
a la moció
apropada pel Parlament.
Avui Rajoy i Sánchez
volen deixar de banda
possibles discrepàncies
com ara
si és necessària
la reforma
de la Constitució
i pretenen
oferir imatge
d'unitat
de dret
i la Constitució.
Albert Cladrava,
Catalunya Ràdio Madrid.
I, metrestant,
el líder de Podem,
Pablo Iglesias
ha qualificat
aquest recurs
que presentarà
el govern espanyol
al constitucional
de matusser,
miop i covard
i que repeteix
els errors del passat.
Madrid també,
Àngels Lazuente.
Bona tarda.
Pablo Iglesias
ho té clar.
La solució
al problema de Catalunya
passa pel diàleg
i la política.
Creo que la solución
no es prohibir.
Creo que la solución
no es decir
que la ley
está por encima
de la democracia.
Creo que en este país
hace falta
actitud estadista
y comprender
que Cataluña
es esencial
para entender España
y que eso implica
abrir un diálogo
y buscar
fórmulas políticas
que sirvan
para armar
un encaje.
Àngels Lazuente,
Catalunya Ràdio Madrid.
Noticias Breus,
Montse Quadreny.
Aun San Suu Kyi,
líder de l'oposició
a Birmania,
declara que el futur
president no tindrà
autoritat i que serà
ella qui prengui
les decisions de govern.
Tot i que sembla
que la Premi Nobel
de la Pau guanyarà
les eleccions,
no podrà ser presidenta
perquè no li permet
la Constitució
birmana.
La Lliga Nacional
per la Democràcia,
partit de Suu Kyi,
ha guanyat de moment
78 de 88
escons adjudicats.
al Parlament
té un total
de 440 diputats.
Un equip d'investigadors
de l'Hospital Vall d'Hebron
desenvolupa
una nova manera
de conèixer
les característiques
d'un tumor cerebral
sense necessitat
de fer una biòpsia.
Quan la nova tècnica
es comenci a utilitzar,
es podrà saber,
per exemple,
si un tumor cerebral
és benigne o maligne
sense que calgui
fer una biòpsia
del cervell,
és a dir,
aquesta tècnica
molt agressiva
que significa
haver d'obrir
en certa mesura
el cervell.
Els investigadors,
l'equip d'investigació
ha descobert
que el líquid
cefalorraquidi
es pot obtenir
a través d'una punció
lumbar
i aporta
la mateixa informació.
L'Ajuntament de Barcelona
destinarà
475.000 euros
a reduir
les desigualtats
de salut
entre els barris.
El consistori
respon així
a l'últim informe
que constatava
les desigualtats
en aspectes
com l'esperança
de vida.
La inversió
reforçarà
el programa
Salut als barris
impulsat
per l'Ajuntament
el 2005
i les tendrà
a barris
com el Carmel
o la Trindet Vella
on fins ara
no s'aplicava.
França
restablirà
els controls
a les seves fronteres
durant un mes
per la celebració
de la cimera
sobre el canvi climàtic
de París.
El per tu és
Mònica Roca.
Bona tarda.
França
controlarà
totes les entrades
de vehicles
al país
durant un mes.
Serà
a partir del 13 de novembre.
José Anchevalier
prefecte
dels Pirineus Orientals
explica els motius
de la decisió
del govern francès.
Hi ha un article
del tractat
de Schengen
que ens permet
la no admissió
de persones
sospitoses
de provocar
alderulls
i serien
retornades
a Espanya.
Els controls
s'intensificaran
entre els dies
8 i 12 de desembre
i els dies
25 i 29
del mateix mes.
Per aquest operatiu
França mobilitzarà
uns mil agents
entre gendarmes
i policia de duanes.
Des de la cimera
de la OTAN
de l'any 2009
que el govern francès
no aplicava
una restricció similar.
Mònica Roca
Catalunya Ràdio
Alpertús
Esports
Oriol Moner
Bona tarda
el Kremlin
respon a les acusacions
de dopatge
de l'Agència Mundial
Antidopatge
diu que no tenen fonament
l'Agència ja ha fet efectiva
la suspensió
del laboratori de Moscou
que tenia la llicència
per fer les proves oficials.
La Federació Internacional
d'Atletisme
és qui té ara
la potestat
de fer efectiva
la suspensió
que podria afectar
la participació
dels russos
als Jocs Olímpics
de Rio
de l'any vinent.
Divendres es reuneix
per videoconferència
al Consell
de la Federació
Internacional
d'Atletisme
per abordar
la qüestió.
Pausa de competicions
de Lliga
arran dels compromisos
de seleccions
internacionals
el Barça
perd fins a 12 jugadors
i el Madrid
en perd 8
els blancs
per cert
pendents
de l'abast
de la lesió
a l'espatlla
de Sergio Ramos
s'especula
que podria jugar
al Clàssic
infiltrat
i després
passar pel Quirafon
els jugadors
a la selecció
espanyola
aquesta tarda
fan el primer
entrenament
de cara al partit
que disputen
divendres
contra Anglaterra
l'exentrenador
del Barça
Eusebio Sacristán
l'han presentat
avui com a nou
entrenador
de la Reial Societat
avui en Futbol Sala
anada de les semifinals
de Copa
aquest vespre
a les 9
entre el Barça
al Palma
i el secretari
general de la UEFA
Geni Infantino
diu que es retirarà
de la cursa
per presidir la FIFA
si finalment
Michel Platini
president suspès
de la UEFA
és autoritzat
a presentar-s'hi
a les 7
i tornem
al Catalunya Vespre
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
són les 6 i 6 minuts
us parla Cristina Vargas
els equipaments públics
de Sant Just
redueixen
un 2,3%
el seu consum energètic
en els primers
9 mesos
del 2015
respecte a l'any anterior
Continua obert
fins al 16 de novembre
el concurs
del Casal de Joves
d'Amico Cruz
contra la violència
de gènere
és un concurs
obert a joves
de 12 a 18 anys
que comemora
el Dia Internacional
contra la violència
vers les dones
que se celebra
el 25 de novembre
per tenir més informació
us podreu adreçar
al web
del Casal de Joves
casaldejoves.com
I també podeu participar
fins a mitjans de novembre
a apuntar-vos
en aquest cas
al viatge
que organitza
l'associació
de Sant Just
d'Esbert
Horpamneca
Remix
farà esperal
del 4 al 8 de desembre
i tothom
qui vulgui
pot posar-se en contacte
amb l'entitat
Sant Justenca
al telèfon
687-91-3390
o a través
del correu electrònic
julia.durant
arrobaissajfincas.com
I fins aquí
la informació local
nosaltres tornem
amb menys d'honora
al Sant Just Notícies
edició vespre
fins ara
A l'escoltes
l'àdio d'Esbert
Sintonitzes
l'àdio d'Esbert
la ràdio
de Sant Just
981-1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
i presentat
i presentat
un father
i presentat
per la
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12.
Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona amb l'Alba González i la seva nova secció al programa parlant de periodisme especialitzat en psicologia.
A veurem què ens sorprèn l'Alba.
A més a més també tindrem d'aquí uns moments a l'Aroa Carmona, com cada setmana parlant-nos dels seus viatges voluntaris de training cursos i d'altres intercanvis europeus amb els joves de Sant Just d'Esvern.
i el David Hàbila, que ja el tenim al telèfon, per parlar de televisió.
David Hàbila, bona tarda.
Bona tarda, Gerrit.
Hombre, què tal? Com estàs? Com va la vida?
Molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, que avui no ha pogut venir fins a Sant Just perquè, escolta, comença a ser tret una mica.
Fa una mica de rasqueta, estàs a Torelló, m'imagino que encara em fa més rasca a Torelló que no pas aquí a Sant Just.
Bé, durant el dia s'està bé, eh? Avui fins i tot hem pogut anar amb màniga curta...
Ah, sí?
Escolta, ja, a veurem si arriba una mica talitant que tinguem de poder...
No, no, no, calla, calla, que la gent que som fredulica no ens agrada l'hivern, no, ben lluny l'hivern.
Ens agrada això, l'estiuet de Sant Martí. Estiuet de Sant Martí, all the year, all time, hauria de ser.
Escolta, que la setmana passada entrevistàvem amb en David Berbeguer.
Sí, senyor, jo també estava aquí.
Sí, també hi ha.
Sí.
Doncs mira, tinc una notícia que adonar-vos.
Ah, a veure, què dius?
El David Berbeguer comparteix repartiment amb una nova sèrie que ell...
Amb la Clara Segura.
Sí, amb la Clara Segura i amb el Miquel Fernández.
Miquel Fernández.
Miquel Fernández, que, si no, qui no el situï, era en Batea Petit, de la Riera, el germà petit d'en Batea.
Ah.
El que va fer amb el...
Que era pederasta?
Era pederasta?
No.
No, no, no, que era en Mauri.
Ara en Mauri.
Jo t'ho estic dient, en Batea Petit, el germà del jefe de l'estat d'en Batea.
Doncs mira, Miquel Fernández està preparant també...
Hi ha gent que no li falta la feina.
Hi ha gent que comença i no para.
Que està preparant una TVMovie per TV3 que es diu Laia.
I la prepara amb en Roger Casamajor i tot un seguit de repartiment.
Una TVMovie que demà es fa la presentació per la premsa.
I la setmana que ve us portaré talls de veu...
Home, molt bé.
És de Diagonal?
No, és una sèrie de la productora brutal mèdia.
És una productora que fa programes com Opera en Texans, o El Quís d'Òpera, o El Foraster.
Molt bé. Escolta, entrem en matèria perquè hem de parlar d'algunes qüestions que tenim sobre la taula pel tema de la televisió.
Per cert que ahir, totes les televisions de l'estat, connectant amb el Parlament de Catalunya,
es va fer un rècord d'assistència i de periodistes acreditats al Parlament
i també connexions en directe, entrevistes...
Allò semblava un plató viu de periodisme i de comunicació.
M'imagino que a la gent això li va interessar, no?
Van respondre bé les audiències o no?
A Catalunya hi ha tant els programes com Els Matins, com els PDN, com el programa de la tarda, el divendres,
fins i tot el tema vespre, van augmentar les seves audiències.
També el programa del matí va fer també una bona xifra.
És a dir, escolta, la independència funciona.
Ja et vaig dir jo que el programa divendres, la primera temporada, no va funcionar
i, com que aquell estiu va néixer la primera manifestació de la diada,
que n'hi van haver-hi quatre, i a partir de llavors es va començar a desenvolupar tot,
des que es va dir que anar a la política, la primera hora, funciona molt i molt bé,
cosa que la primera temporada els va costar molt.
I a la resta de l'Estat hi ha hagut interès o no pel seguiment de la declaració d'esconnexió de ruptura
des del Parlament de Catalunya?
Sí, també?
Ahir l'intermèdio va fer un 13%,
i dir que, escolta, el tema de la política catalana està interès en moltíssim
i aviam a veure què passarà els pròxims dies.
Jo crec, tinc l'intuïció,
per dir, jo us tindrem fumar tablant.
Fumar tablant?
Per això, o sigui, que vols dir que Mas serà president dijous, no?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Molt bé.
Fas amb intuïcions meves,
que jo comento amb companys periodistes...
Ja.
Què vols que et fixem com a analista polític, al programa?
No, no, no, no.
Bé, escolta, aquí tothom es mou per la secció,
que va mirant una altra secció,
i jo a la secció de tele...
Correcte.
...apullo els bonis.
Sí senyor, sí senyor, sí senyor.
Ja fas bé, ja fas bé, David.
Aquí ens hem de buscar totes garrofes,
perquè si no, a la mínima...
Pam.
Per cert, que...
Escolta'm.
No, no, escolta'm.
Escolta'm tu a mi, escolta'm tu a mi.
No, calla un moment primícies,
que anem a parlar-te,
perquè A3 Media diu que prepara un canal de sèries.
Sí, es dirà...
Es dirà...
Es dirà...
Es dirà A3 Sèries,
molt original.
Ah, molt bé.
Aquest canal es podrà veure
del primer trimestre
abans de la primera.
No hi ha data de sortida.
Però,
aquest canal es dedicarà 24 hores
a metres sèries de la cadena,
cosa que el fa pensar...
Per això han comprat tanta cosa catalana últimament, potser.
per això que també necessiten comprar continguts
i que algunes de les sèries que podrien anar,
un, que fegava-les, podrien anar aquí
i que, escolta'm,
en aquest nou canal no patirien tant la pressió de les audiències
que posar-les en un prime time de la sexta o d'en cada altra.
Per tant, és possible que Citas i Marlí
vagin directament al canal d'A3 Sèries.
Jo crec que sí, eh?
Que podria...
A veure, potser a Marlí fan la...
que es riscaran o tal.
Però,
a la que no funcioni,
a aquest canal de tele.
Sí, cap a aquest canal, eh?
Una mica canal de contenidor.
Però això va en detriment,
perdona, David, que et talli,
però això va en detriment d'altres canals, no?
Com, per exemple, Omega o Neox,
o Nova, o alguna cosa.
Bueno, no, en aquest canal,
aquest canal d'altres sèries,
el que es prendrà serà una miqueta
com el que fa de Factoria de Ficció,
de Telecinco,
i de Mediaset.
Doncs, en aquest canal,
t'ho vas veure des de les sèries d'avis...
Sí, però vull dir que hauran de demanar
la llicència a una nova
o eliminen un dels que ja tenen?
No, no, no, no, no, no.
Ja us ho explico.
El govern ha aconseguit llicències de televisió
a 3 Media,
a Mediaset,
al Real Madrid Televisió,
a Telefònica,
i crec que també alguna
al Corte Inglés.
Val, per tant,
un d'aquests nous canals
són els que ha adquirit
a 3 Media,
va destinat
a 3 sèries.
Per cert,
que has dit que
Real Madrid tindrà televisió,
per tant,
veurem Real Madrid Televisió
en obert,
a la TDT?
Sí, sí, sí,
i per tot l'estat.
I una altra de les llicències
que han sigut
concedides a 3 de televisió.
A 3 de televisió,
també,
a tot l'estat,
però vaja,
a 3 de televisió
jo la veig a la TDT,
a casa meva.
Sí,
però que se'ls concediran
més llicències
i se'ls...
Una miqueta és,
abans de marxar del govern,
en cas de que marxin,
donem un copet de mà...
Això es diu
pelotazo televisiu.
I després,
també,
el Corte Inglés,
què faran?
Un canal de la tienda
en caixa,
tot el dia,
del Corte Inglés,
o què?
Suposo,
suposo,
que com a veure...
Quina mandra de canals,
de veritat,
eh?
Això,
per fer això,
que no ho facin canals,
perquè si hem de fer
Real Madrid Televisió,
3D1B
i el Corte Inglés,
no sé,
noi...
Te recordes que ens van dir
la televisió en del futuro?
Sí,
i el primer que es va començar
a emetre
en reposicions de bonança,
de...
Això,
perdona,
això és el futur?
El futur és això,
Real Madrid Televisió
a tot l'estat,
això és el futur.
Bueno,
no sé si m'agrada gaire el futur,
no sé si m'agrada gaire.
Jo tinc...
Jo tinc l'impressió
i us sento
que la televisió
va per un camí
i que ja la gent
ja en va per un altre
i que vosaltres
sou un canal de sèries
però per la gent
ja les...
No anirem a buscar
les sèries en aquest canal,
sinó que la gent
ja se les va buscar
per internet.
Però això ja és un altre debat
que ja és molt antic
però que pot passar.
Per cert...
Què?
Tinc una primícia.
Què dius ara?
Primícia?
De què?
Sabeu que una primícia
i no ha sortit a mi lloc.
En aquest cas...
A veure,
un moment,
perdona,
fem-ho bé,
fem-ho bé.
Primícia
amb David Tàvila.
Endavant.
Cracòvia.
Cracòvia.
Cracòvia.
Sí.
Colaborarà molt aviat,
molt aviat,
molt aviat.
250 programes.
Oh!
Amb convidats,
faran una gran festa
amb personatges del futbol.
Oh!
Faran un especial molt xulo.
Hi haurà...
Especials de Nadal
del Cracòvia
i del Polònia.
Tot junts alhora.
O sigui,
minoria absoluta
farà el cap d'any
de TV3.
Bé,
s'han preparat
algun especial
per cap d'any.
Sí,
no serà
tota la nit
del cap d'any,
però pot ser
que sigui
com un especial
del Polònia
i per aquelles dates
també tindrem
un especial
del Cracòvia.
Molt bé,
escolta,
primícia
a la penya
del morro
de David Tàvila.
Un aplaudiment per ell,
just clar.
No, no,
calla, calla,
que estem fent un aplaudiment.
No hi ha res
com està ben informat.
Escolta,
ha vist els bunis.
Els bunis.
Aviam,
sí,
jo ja porto,
jo en aquest últim mes
he portat dues primícies.
Ara.
És que s'està vivint.
Ja els hi diré,
ja els hi diré
que ven el divendres
el Dani i el Joan.
Escolta,
de moment...
És broma,
que és broma
que me'ls estimo molt
i de fet
els estic escoltant allà
i aprenent
en una llibreteta
tot el que puc millorar.
Sí, sí,
una cosa
espectacular.
Bueno,
com a mínim t'agraeixo
que tu no parlis
de Gran Hermano,
David,
és un punt a favor teu.
Escolta...
Una cosa,
amb això de Gran Hermano...
Què passa?
Què passa?
Mira,
ja no volia...
Escolta,
no, no, no,
ara ensenyem.
Des de fa un any
i escaig,
nosaltres sempre parlàvem
de tot,
però abans decidim
que Gran Hermano
ja tenia
poc publicitat
i que moltes vegades
de parlar,
en tot cas,
que sigui alguna cosa
noticiable,
de no parlar-ne
perquè ja tenia
prou placaformes
i que s'havien de donar
a altres programes
i últimament
també estem donant...
Molt bé,
molt bé,
David,
molt bé,
molt bé,
David Avila,
molt bé.
Des d'aquí
tot el nostre suport.
Vinga,
parlem d'altres qüestions.
Una altra cosa.
No,
altres coses no.
Molt aviat,
molt aviat,
molt aviat,
molt aviat,
tindrem al programa
una cantant i actriu...
Què dius ara?
Que ha treballat molt,
molt,
molt a Sant Just
i la fama,
gran part,
l'estat nacional,
l'ha arribat aquí a Sant Just.
Però és molt famosa o no?
Molt famosa.
Va dir que...
Va dir que...
Va dir que...
Va dir que...
Va dir que...
Va dir que...
Va dir això?
Qui diu això?
No, pregunto.
Diu que sempre cumplo...
Sempre cumplo lo que...
Si me decís que...
Si us he dicho que voy,
vendré.
No,
no és aquesta.
No és aquesta,
ja veig que no,
ja veig que no.
Bueno,
escolta,
bueno,
escolta...
Sí, sí,
també,
també,
també...
No,
un moment,
ho explico.
Qui tu estàs referint?
Sí.
Lolita.
Lolita.
Ho ha dit el programa,
l'havíem entrevistat per telèfon
i com que està aquí
a tocar a més suena
venint cada setmana
a Sant Jus
a gravar el polígon
el seu programa
va dir
no,
pues ya vendré
porque estamos aquí al lado
i tal
i bueno,
pues ho va dir ella
i després a mi em van dir
per una altra vegada
per una altra banda
que la Lolita
sempre que tu li dius
va a venir
i ella et diu
pues vendré
ella compleix la paraula
però clar...
Sí,
jo el que estic mirant és
no és fàcil
de poder mirar
de portar-la
l'última setmana
Molt bé,
eh?
Però hi ha un petit problema
Ai,
què passa?
Que és que
l'última setmana
cap dels dies
que ella pot venir
és un dimarts
Ah,
si hem de gravar el programa
gravem el programa,
eh?
un altre dia
vull dir,
jo per la Lolita
que sigui
Podria,
podria,
això ho estem fent
en la producció en directe
es podria gravar
un dia
per l'entrevista
Sí,
home sí,
la Lolita sí
o
emetre l'entrevista
un divendres
que és quan
acabarà a tocar
amb la suena
També,
també
Bueno,
en fi,
sí,
ja ho haurem de parlar
Escolta,
David,
hem d'acabar
Calla,
que hem d'acabar
Calla,
calla,
que hem d'acabar
d'aquí cinc minuts
i hem de
tenir un altre tema
Per exemple,
diu que la Sexta
estrena avui
Constructora la Fuga
Què és això?
Mira,
sabeu que les vegades
que ha vingut el Manyà
o l'Envista
i ha intentat arreglar
alguna cosa
i ha intentat ajudar
alguns
o ha de ser pitjor
Ah,
bueno,
això no
A partir d'ara
Mar?
No,
no,
no,
que anava a dir
que un manetes
sempre és necessari
i va molt bé a casa
perquè si et penja un quadre
et soluciona alguna cosa
dels ploms
o de la bombeta
o del que sigui
Però sí que és veritat
que hi ha
bé,
gent de la construcció
que fan
el que bonament poden
malgrat els anys d'experència
que tenen
i jo,
per exemple,
jo he vist
amb els meus propis ulls
a casa dels meus tiets
un paleta
que li va venir
a moure
una paret
de res,
uns 50 centímetres
per guanyar una mica
d'espai al menjador
i la paret
o sigui,
torta
és poc
o sigui,
una paret
que tenia un angle
de vuitat
o sigui,
pujava en sec
cap amunt
recte
i ja cap al
metre,
metre i mig
o sigui,
girava cap a l'esquerra
i feia com una cosa
una cosa rara
clar,
nosaltres teníem
a la família
teníem diferents teories
aquest home potser
havia,
no sé,
havia fet un carajillo
o alguna cosa
abans,
saps?
sí,
però bueno,
això és el que farà
avui
la sexta
constructora
de la fuga?
No,
la sexta
el que farà
és una visita
d'aquella gent
que els hi ha fet
les construccions
i que no han anat
massa bé
i intentar
arreglar-los
i coneixerem
la seva història
i veurem
el constructor
com arreglar
aquest tipus de coses.
Serà una miqueta
com la gent
de Pissadina
a la copina
que arregla
les cases
de l'aixell.
És una altra cosa.
Què?
Tema de dalt.
ja comencen a haver-hi
sonar alguns noms
per les campanades.
Ja?
Ja?
Ja té mena dalt
en portes?
Però què vols dir?
Que ja sabem
els presentadors
d'Antena 3,
de l'Urbio Espanyola,
TV3,
també ho sabem o no?
TV3.
El tema TV3
sonen
alguns noms
que aviam
que després
els confidencials
han
David Avila
et dic
que
havia
noms.
No,
és veritat.
Millor una vegada
han sortit.
Sí o no?
Sí,
tens raó.
Tens raó.
temprò.
A veure...
Els noms que sonen
per TV3
són
pot ser que sorti
algú de la Riera,
però
interessa
molt
algun actor
de Marlí.
Ah,
Marlí.
El tema
Marlí important,
no?
Perquè ahir a més
vam fer capítol,
m'imagino que van tornar
a fer bona audiència,
no?
A més hi havia una piscina,
hi havia la festa...
un 18,3.
Has vist que sempre
que em demanes
una audiència
que la tinc aquí...
Sí?
No, no, no.
A veure,
escolta,
és la teva feina.
Molt bé,
un 18,3.
Per tant,
bona audiència.
I estem buscant
algú de Marlí.
El Francesc Orella?
Francesc Orella,
potser?
No,
Francesc Orella no.
Seria algú del Jove.
El Cuevas?
El Cuevas mig espullat,
fent les campanades,
jo el veig.
Escolta,
no,
pobrec,
que si se'n va anar a Urbino
com amb la Maripau Guet
que li van tirar
bolers de neus.
Ah,
bueno,
si se'n va allà,
no,
però,
home,
vull dir que
si busquen un jove
amb força,
no?,
amb energia,
que renovi una mica...
Sí,
Maripau Guet ja...
Tema passat.
Bueno,
escolta...
Maripau Guet,
Maripau Guet,
que està a recua,
eh?
Està a recua
amb Maripau Guet ara?
Sí,
Sí,
sí,
Què fa,
Rocú?
Que està amb el besté?
Doncs,
participa amb un programa
del Dord de Margarit
que es diu
La Primera Pedra...
Sí?
I que està de col·laboradora
allà al cap de setmana?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
I de què parla,
de ball o ha canviat el rotllo?
Què porta ara Maripau?
És molt baixeta,
molt primeta,
i tant,
però jo l'ha de veure aquest actiu.
Sí,
David,
però jo no t'he preguntat
com és el Maripau,
t'he preguntat
què fa a la Primera Pedra.
Dic què fa i em diu
és molt baixeta, eh?
Sí,
això és com,
no t'ha passat mai
que quan fas un examen...
No tens la pregunta,
ah,
vale,
vale,
doncs digues no ho sé,
digues no ho sé,
ja està.
No,
però contestes la pregunta
però sense respondre.
Ja,
ja,
ja,
ja,
bueno,
allò que...
Diu,
jo colo el que sé
i ja si és que no
doncs ja hem posat notes.
Bueno,
doncs que no ho sabem,
que no sabem el que fa...
que no ho feies.
Tema de televisió...
Ai,
tema de campanades.
Ah,
tema de campanades.
Cristina Pedroche...
Un altre cop,
amb aquelles transparències?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Ah?
Sí,
però aquest cop,
sí,
però aquest cop les campanades
les fan des de Antena 3
i la 6.
A l'hora.
Sí,
que...
Digues,
digues.
A l'hora.
Sí,
sí,
sí,
les van aprendre totes dues.
A Tele 5,
encara no està decidit
qui les farà
i tot clarat,
però normalment sempre confien
en l'èxit de la temporada.
O sigui,
aquesta temporada
l'èxit,
clar,
tampoc el tenim a veure
qui les podria fer.
A mi el que m'estranya,
perdona,
perdona una cosa,
el que m'estranya
és que les campanades
d'Antena 3
no les faci
l'equip de trucar a Mésuena.
Això m'estranya a mi.
Bueno,
M'estranya.
Manuel Fentes o així.
Bueno,
el jurat,
l'atre,
Llàcer,
no sé,
una mena.
Però el Llàcer,
crec que...
el Llàcer,
no crec,
que estigui disposat a fer això.
Per què no?
L'atre potser sí,
però no.
De moment serà...
El Llàcer?
Per què no?
Perdona,
jo el Llàcer el veig molt allò.
Los cuartos!
Las doce!
La urga!
Vull dir,
jo el veig el Llàcer
fent una mica espectacle
de capdà.
Jo crec que a ell li agradaria,
però bueno,
no ho sabem.
Això, clar,
fins que no els...
Jo no sé,
que sóc el Llàcer jo.
No,
no ho sé.
En fi,
ja preguntarem.
ja ho fem aquí al plató i...
Ja ho preguntarem.
Escolta,
David,
ho hem de deixar aquí.
Moltes gràcies.
Això, home,
que vol estar aquí?
Que vol estar a alguna hora?
No,
encara tenim...
l'aerò a Carmona.
I les 15 pàgines de Guido que em falten?
No,
no,
però escolta,
mira,
aquestes 15 pàgines de Guido que et falten,
no serà la primera vegada.
Vinga,
fora.
I ja està,
cap a casa.
David Avila,
que vagi bé.
Bona tarda,
adeu-siau.
Ens trobem dimarts que ve.
Fem una pausa per la publicitat
i d'aquí uns moments
amb l'aerò a Carmona
parlem de diferents històries
com,
per exemple,
demà dimecres se reunió
al casal
amb els joves de teatre social
per parlar dels intercanvis.
Que mira,
m'acaba d'explicar
un...
un...
m'acaba d'enviar un guatge,
perdó,
la noa diu,
endavant Jordi,
truca'm.
Diu que no tinc molt de rato.
Ai, ai, ai.
Ara truco,
ara truco,
perquè diu que avui està fent un curs.
Ara m'ho explicarà.
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
Informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
quan el cinema es fa ràdio.
Ràdio Tosfet
98.1
ràdio Tosfet
La penya del morro,
cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Tosfet.
Dos minuts passant de 2 quarts de 7 de la tarda,
6.32.
Per tant,
en català,
Marua Carmona.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Avui el programa,
vinga,
picadete,
pim pam,
pim pam, pum.
A més,
dius que tampoc no tens gaire temps.
On estàs avui?
Lladra.
Què estàs fent?
Es pot explicar o no?
Què dius?
Que no t'entens?
Es pot explicar o no
on estàs avui?
Sí.
Què estàs fent?
Què estàs fent?
Estic fent un curs
sobre conflictologia
amb visió feminista,
refugiades,
amb GESA,
a la SCI
d'aquí de Barcelona.
Ah, molt interessant.
I què t'expliquen?
Sí.
Per cert,
és una organització
que també
podem incluir,
diguéssim,
en la nostra base
de dades
de recerca
d'IBS,
de camps de voluntariat,
etcètera.
Ah, molt bé.
Escolta,
i què t'expliquen aquí?
Aquí m'expliquen una mica
des de la contextualització,
què és la pau,
com s'entén la pau,
els processos de pau,
bla, bla, bla.
Sí.
amb com s'entén,
o sigui,
d'on ve tot aquest conflicte
dels refugiats,
les refugiades en aquest cas,
com les podem atendre.
Ah.
Amb això, Jordi,
ho estic fent.
Sí.
Una,
perquè a mi m'interessa.
Clar.
dos,
perquè el pròxim intercanvi
que estem planejant
des de l'Ajuntament,
o des del que dalt,
sí,
té força a veure
amb aquest tema.
Llavors,
contra més sàpiga,
més poder.
Ah,
molt bé.
Escolta,
perdona,
és un tema
a l'hora del dia,
les refugiades,
bueno,
refugiades i refugiades,
però concretament,
les dones,
no?,
que arriben
d'altres països
i busquen una mica
aquest aixopluc,
aquest acolliment
i també com des d'aquí
poder ajudar-les.
Molt bé,
em sembla molt interessant.
De totes maneres,
si vols,
un altre dia ja parlem
una mica més en profunditat,
perquè, clar,
també seràs enmig del curs,
tampoc no ho saps tot avui encara,
si has de plegar,
ens ho dius, eh,
també en algun moment,
perquè sabem que estàs fent una pausa,
cosa que t'agraïm
que ens hagis atès,
però jo volia parlar-te
d'una altra història,
perquè diria que demà
al Casal hi ha història, no?
Hi ha una reunió al Casal
amb els joves de teatre social
per parlar
de diferents intercanvis.
És la gent
que ja vau anar
a Islàndia
i ara
torneu a recuperar
una mica la marxa.
Què fareu?
Sí,
llavors farem reunió
amb tots els que
fan teatre social,
la majoria van marxar a Islàndia,
tenim alguns que no van marxar
i també
estan a la reunió
i a més a més
es sumen
els que van venir a Slovenia.
O sigui,
farem allà un mix
entre
els que han anat
d'intercanvi
i els que poden
anar d'intercanvi
en aquest any
pròxim, no?
Una mica
els viajeros
de Sant Just.
Ai, Jordi,
et perdo.
Tu em perds?
No, no,
jo t'escolto bé,
jo t'escolto bé.
Digues, digues.
Perfecte, perfecte.
Sí.
Doncs el tema és
que ens reunirem
demà
a les 4 a la tarda
al Casal de Geus
de Sant Just
amb tots ells
per una mica
explicar-los-hi també
com
era el tema
dels intercanvis, no?
Perquè a diferència
d'Islàndia
pel pròxim intercanvi
dividirem
aquest grup
amb
una mica
paradants, no?
De 16
cap amunt
i de 14
cap a 18.
Seran una mica
els dos grups
amb els que volem
treballar
per estar paradants.
Ja no serà tant
grup de teatre social.
Jordi,
saps?
Sí,
t'escolto,
t'estem escoltant
atentament.
Com no dius res?
No,
perquè t'estim escoltant,
home,
t'estim explicant coses
jo t'escolto.
Ah,
uuuh,
què ha passat?
No,
què vols dir?
Estàs guai avui,
no?
Que amable.
Però què vol dir?
Què vol dir?
Què vol dir estic guai o no?
Doncs escolta,
t'escolto
les coses que dius,
clar.
Que bé,
fantàstic.
Per això que
canviarem una mica
la manera de treballar
fins ara,
en comptes d'anar
tot el grup
de
teatre social unit,
doncs
dividirem una mica
parat.
Hola?
Ai,
no em diguis que ara sí
que l'hem perdut.
Hora?
Aroa?
Aroa?
Aroa?
Aroa?
Aroa?
Aroa?
Sí.
Ah,
que vinguin.
Val,
val,
que vinguin al casal de joves
demà a les 4
a tothom qui vulgui,
no?
Ah,
aroa.
Ui,
ui,
que estem perdent aroa.
Estem perdent
i ja no escutem res.
Sí,
un segonet.
Sí.
Que t'estàs movent?
M'estic movent
una mica
perquè no sé
parlar sense caminar,
però espera un moment,
eh?
Ah,
vale,
vale.
Saps què passa?
T'hem perdut un moment
de connexió.
Ara,
ara t'hem recuperat.
Ara,
ara t'hem recuperat.
Sí,
on estàs?
Que estàs
en algun passadís?
On estàs?
A Barcelona?
Sí,
estic just al carrer
del Carme.
Ah.
Entre Raval.
Sí,
sí,
sí.
Ah,
val,
val,
val.
I ara mateix
estic com un pati intern.
Mala cobertura,
sí.
És que són uns baixos
i llavors potser
per això marxem.
Carme.
Sí,
sí,
al carrer del Carme.
Bueno,
escolta,
Aroa,
total,
que demà,
a partir de les 4 de la tarda,
tothom qui vulgui,
el casal de joves,
info a tope
sobre el tema
de viatjar,
intercanvis,
voluntaris,
eh?
Vull dir,
tota aquesta història,
camps de voluntariat,
de llarga durada,
voluntariat local,
una mica de tot això,
no?
Una mica tot.
Una mica tot.
Sobretot intercanvis,
intercanvis que portarem
des del casal de joves.
Sobretot serà aquest el tema.
No serà molt llarg,
perquè a més a més
hi ha molts de joves
que tenen,
que fan tallers després,
no?
Com el taller d'animació,
tal,
tal,
tal.
No ens allargarem massa
perquè el que farem
és una mica
explicar com
estructurarem els intercambis
i després ja
a cadascú,
a cada grup
els citarem
per separat,
eh?
Que tenim més coses
de pensada.
Sí,
ja ho veig,
ja,
molt bé.
Doncs escolta,
Aroa,
no sé si vols afegir
alguna cosa més,
perquè tampoc no voldria aquí
interrompre't
i entretenir-te molt
amb aquest curs
que estàs fent
al carrer del Carme
de Barcelona.
Doncs si vols,
mira,
dic dues coses així
ràpides
de justament
l'organització
on estic
i si de cas,
el pròxim dimarts
en parlem més
en profunditat
d'aquesta organització
que a més
és una de les més antigues
en quant a cooperació
internacional.
Com es diu?
SCI.
Ah,
SCI.
SCI International
o SCI Catalunya
de diferents països.
Llavors,
el tema,
parlant així
de voluntariat europeu,
mirant la seva web
i parlant amb ella
he vist que hi ha
dos voluntats,
dos avisos
per fer,
bueno,
avisos,
Aroa,
per favor,
convocatòries,
per fer un servei
voluntari europeu,
d'acord?
Hi ha un que és molt interessant
que és de la pròpia oficina
de la SCI,
però a Finlàndia.
i posa,
es busca candidat o candidata,
es diu
Volunteer for Better World
i és de l'1 de febrer
al 31 d'octubre,
i cal enviar el currículum
en anglès,
una carta de motivació,
a
kbbaixa t
arroba
kbbaixa t
film
film
punt
org.
igualment a la pàgina
de la SCI
Catalunya
ho podreu trobar,
d'acord?
I l'altre
IBI
que també és molt interessant
és per anar
a Palermo
un any
a l'agència
de cooperacions
sense frontières
i per participar
en un projecte
de desenvolupament
comunitari.
Llavors aquí
la carta
de motivació
i el currículum
en accés
s'ha d'enviar
a
longterm
arroba
sci
parra
cat.org
és a dir
a l'email
de l'organització
d'aquí
o bé
directament
jo
sóc de les que
sé que
a la cana
directament
als llocs
t'està a dir
moltes coses.
Doncs sí
perquè és molt millor
perdona
és molt millor
mirar els ulls
respirar
respirar amb la persona
i dir-li les coses
a la cara
escoltant la seva veu
sempre
sempre
Molt
molt
molt
que et poses tonta
no et poses tonta
no et poses tonta
No és que hi ha
acro ioga
d'aquests que em mola
Ah, i vols fer acro ioga ahir?
I què tal?
Bueno
Com va anar?
On el vas fer
l'acro ioga?
El vaig fer
a
Poble Sec
Ah
I què?
Poble Sec
a un
és que no té nom
saps?
Ja
És que són noms així
són locals clandestins
El carrer Salva
El carrer
Salva
Crec que portes
el carrer
Salva
I què?
Quants hores?
Em fa mal
Home
Et vas d'estar
en saber o no?
Vaig a descansar bé
però em vaig aixecar
el dia màxima
A més va ser molt gràcies
perquè vaig marxar allà
pensant
Jo, no m'he
m'he cansat
Sí, clar
Vaig aixecar el dia
següent
Igual
Escolta, perdona la indiscreció
Vas anar amb parella
o vas anar sola?
No, sola
vaig anar sola
Vas anar sola, eh?
Vale, exacte
Bueno, Aroa
que vagi molt bé
ens retrobem dimarts que ve
Entesos?
Vale, dimarts que ve
parlem més coses
i més profundament
de tot això del CCI
que hi ha coses molt interessants
De tot el que vulguis
profundament
sempre
Que vagi bé
Bona tarda
Adéu-siau
Adéu
Bona tarda
Adéu
Bona tarda
Mira, amb la tonteria
ja s'ha fet de nit
Ja estem en aquella época
de l'any
que comença el programa
a les 5 de la tarda
és a dir
que ara fa una mica de sol
i ja arribem a la recta final
i has d'agafar una rebaqueta
una...
un jersellet
pregut per febre
Fem una pausa de no re
i d'aquí uns moments
estrenem la nova secció
amb l'Alba González
Psicologia
mi el tinc per aquí apuntat
Periodisme especialitzat
en psicologia
De què parlarem?
Ah, no ho sé
És el primer dia
Avui, a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils
GPS
i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
Ràdio
Ràdio Tosfer
98.1
Ràdio Tosfer
98.1
Segueix La Penya del Morro
a Twitter i Facebook
A Twitter
La Penya del Morro
A Facebook
La Penya del Morro
Com veu
Som originals de mena
Tres quarts de set de la tarda
en directe a la Penya del Morro
de Ràdio d'Esvern
Alba González
Bona tarda
Hola
Boníssima tarda
Hola
Bona tarda
Alba
Com estàs?
Bé
Bé
Ja està bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Quina és la teva intenció
amb aquesta nova secció
al programa
Alba?
Bé
Bé
Bé
Bé
El que feia abans
jo crec que era
si més no
una mica així
dinàmic
i divertit
Sí
Llavors la intenció d'ara
doncs és
parlar de temes
interessants
i
Hola
Hola
M'escoltes?
Hola
Sí
T'escolto
T'escolto
Ara sí
Però és que
hi ha hagut un moment
que t'hem perdut
Perdona
Digues
I de què parlarem ara?
Què vols dir amb això de
periodisme especialitzat en psicologia?
Doncs mira
parlarem de temes
que creen controvèrsia
a la societat
des del punt de vista psicològic
Saps allò
típic que es porta molt
de les xarxes socials
penjar articles
de psicologia
que tracten temes
bastant absurds?
Sí
Sí
Bé
Bé
Bé
D'això
fer una mica
el coneixement psicològic
i de cara a la societat
tractar temes
que són interessants
i que són importants
Correcte
Saber una mica més
Per exemple
avui vols parlar
de com afecten
les xarxes socials
a les persones
amb fòbia social
Persones per tant
que podríem dir
que són tímides
que els costa relacionar-se
que directament
no els agrada
o ho passen malament
el contacte
amb tu
de tu a tu
i busquen aquest refugi
com diem
a Facebook
a Twitter
a Instagram
en fi
a tot arreu
menys a la vida real
per dir-ho d'alguna forma
Exacte
Sí
Sí
Sí
Perquè clar
sembla que les xarxes socials
puguin enfortir
l'autoestima
a les persones
que tenen dificultats
aquestes
com les que tu has dit
de relacions socials
perquè ofereixen un espai
per practicar
sense haver d'estar
doncs davant
de la persona real
i llavors
tenir per exemple
molts amics a Facebook
o molts idos
a Twitter
potser podria ajudar
aquesta gent
a sentir-se més acceptat
o que tinguin
menys sensació
de soledat
Clar
per tant
una mica
aquella idea
erroni i equivocada
que més likes
vol dir que
la gent
com que t'estima més
una mica
però no ha de tenir
el per què
no vol dir
igual t'estimo
tot i que
de forma simple
així ho sembla
que com més likes tingui
millor
perquè així
vol dir que
la gent
m'accepta més
m'aprova més
em vol més
Exacte
i ara
cada cop
a relacionar més
i sobretot
al Facebook
aquestes persones
el que fan
és parlar
amb molta gent
o així
així sembla
però clar
què passa
aquesta gent
pot ser gent
que existeix
de veritat
de la vida real
d'aquelles persones
que són més tímides
i tenen aquesta fòbia social
o pot ser gent
de xats
diferents
que mai els arribaran
a conèixer en realitat
i llavors
els psicòlegs
diuen
doncs que
només ajuden
aquestes persones
a les xarxes socials
quan
les relacions
les converses
que tenen
a les xarxes
són
són també
a la vida real
són converses
reals
amb gent
de la seva vida
quotidiana
per tant
això sí que és important
però parlar amb gent
que no coneixes
diguem que això
no ajuda
no?
és així?
Exacte
exacte
seria positiu
en el cas
que les persones
amb les qui parles
són gent real
de la seva vida
amics de veritat
amb les quals
doncs pot
millorar
diguéssim
la relació
la pot enfortir
fent servir
les xarxes socials
però encara no i sí
les que ens servien
gent
que no és gent
de la seva vida
que és gent real
gent de Madrid
d'una altra part del món
doncs
aquelles persones
no s'hi faran bé
el que passa
que clar
això
moltes vegades
clar
tema internet
tema facebook
quan tu m'hives un missatge
tema whatsapp
fins i tot
això també
pot afectar-nos
d'alguna manera
aquestes tipus
de relacions
per exemple
quan enviem un missatge
a algú
i doncs
no sé
si trigar a respondre'ns
o no
com està plantejat això
hi ha algú
que ho hagi estudiat
clar
mira
per exemple
el psicòleg
neurocientífic
John Caciopo
té un llibre
que pot fer això
i ell diu
que el cervell
d'una persona
habitativa
encara és més important
i s'agoritza
l'estat d'alerta
davant
de les amenaces
socials
què passa
que això
en internet
és encara pitjor
perquè si una persona
que té fòbia social
està tota l'estona
alerta
pendent
del que li pugui passar
aquest està murmurant
darrere meu
aquest està
que no li agrada
quan parlo
tot això a internet
encara es fa
més gran
és més gran
allò que dèiem
del que deies tu
perdona
fa un moment
que és la persona
amb una autoestima
una mica baixa
també dient
o pensant
què és el que dirà
la gent de mi
què és el que pensaran
què és el que faran
què és el que no faran
i això
això a internet
també s'aguditja
clar
és més gran
perquè tu imagina't
una persona
tu estàs parlant
amb algú
i de cop
triga a contestar-te
ostres
què ha passat
m'està criticant
i està pagant la foto
a una altra
per riure's de mi
i a veure el que li he dit
m'està emmarginant
què està passant
per ells
una mica la reacció
si estiguen a contestar
o si no et contesten
directament
doncs clar
això suposa
menys d'autoestima
encara
i que ells pensin
que tindran
menys d'oportunitats
encara
de ser més sociables
bé de fet això
clar
si no et contesten
i no diuen res
no saps què està pensant
l'altra persona
o què pots saber
i llavors
això també és important
però no només
a la vida
de Facebook
diguem
o a la vida de Twitter
o a les xarxes socials
sinó que a la vida
en general també
perquè és allò que dèiem
el no sabent
la no resposta
tu estàs esperant
que algú digui alguna cosa
i llavors no passa
allò que esperes
llavors ja
el cap
comença
a imaginar-se
tantes coses
que després no passen
que
clar
això és un drama
per a la persona
clar
i clar
això
a les xarxes
i a internet
tot això encara
és més gran
ara
el que he dit avant
això és
suposant
que aquella persona
tingui les xarxes socials
bastant
bastant
grans
diguéssim
amb força seguidors
amb molts amics
ara
si tampoc
aconsegueix
el que hem dit abans
és una persona
que té bastantes
connexions
i bastantes
a les xarxes
li fa bé o malament
per a mi
malament
però ara
imagina't que una persona
que té fòbia social
o que li costen
les relacions socials
encara
no té
ni tan sols
teus seguidors
entre cometes
no té massa
no té massa
seguidors
a Facebook
això encara és pitjor
perquè l'estat de la persona
encara
em pitjora més
pot generar
una ansietat
el fet de no tenir
tan seguidors
com aquella persona
o aquell amic
o aquell company
de l'institut
o de feina
o de la universitat
que té tan seguidors
i on es pregunta
com és que ell té més seguidors
que jo
llavors aquí ja entres ja
de forma inconscient
amb el
potser jo no val
que potser la gent
que no em reconeix
i entres ja
una mica
amb tota aquesta història
que té molt a veure
com deies tu
amb l'autoestima baixa
exacte
exacte
que Chepo
diu això
que aquestes persones
ara
diuen que
una persona
un company de classe
pot
pot donar la volta al món
amb tots els contactes
que té
amb els noms
i els contactes
que té
a Facebook
i ell té tres
només
llavors això
crea encara més
inseguretat
i un pensament
de bueno
mai aconseguiré
tenir més amics
exacte
total
sí
hi ha alguna conclusió
amb tot això
o no?
sí
sí
en definitiva
que les persones
amb fòbia social
doncs
poden assumir
un caràcter
més extrovertit
més convençador
i obert
durant un breu
període de temps
com és una
connexió online
sí
però
l'internet
té altres elements
que té la comunicació
interpersonal
de cara a cara
com per exemple
el llenguatge corporal
l'expressió
social
i clar
això fa
que puguin amagar
la seva verdadera personalitat
més introvertida
però clar
només
durant aquell
breu període de temps
llavors
internet
no és un amic
d'acord?
és a dir
clar
internet no és un amic
internet és una eina
a partir de la qual
doncs
pots ajudar
i desenvolupar
més facultats
per això
per tenir més relacions
i millorar-les
però no és aconsellable
per les persones
amb fòbia social
si no és tot
el contrari
doncs escolta
molt interessant realment
tota aquesta
qüestió
ens agradarà
continuar
escoltant-te
si vols
les següents setmanes
per anar parlant
de psicologia
o aquest periodisme
aquestes cròniques
que aniràs trobant
i que relacionen
directament
el comportament
de les persones
de l'èixer humà
davant d'aquestes
noves eines
que tenim
tots a l'abast
com per exemple
són internet
facebook
i també no caure
amb les addiccions
perquè moltes vegades
també tot això
té a veure
amb aquest buit
que podem arribar a tenir
nosaltres mateixos
com a persones
i llavors
anem a enganxar-nos
no dir el primer que trobem
però sí
el que tenim
al nostre abast
i és molt fàcil
l'està enganxat
al whatsapp
i veure
si t'ha respost
aquesta persona
no t'ha respost
i està patint
perquè no m'ha dit res
o està enganxat
a facebook
i ara he penjat
una foto
i només té
10 likes
i jo pensava
que tindria 40
i entrar amb
totes aquestes espirals
molt bé
doncs
Alba
digues
no
no res
això
que ja està
que hem acabat
la secció
sí senyora
ja hem acabat la secció
així és
que vagi bé
que tinguis una bona tarda
i ens retrobem
dimarts que ve
d'acord
sí dimarts que ens veiem
perfecte
porta
portaràs pastes
eh
t'esperem aquí en pastes
sí
vale vale
molt bé
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
bé
doncs ja acabem el programa
agraït a tota la gent
que ha fet possible
la penya del morro d'avui
que no està
poca
la Cristina Vargas
a les notícies de Sant Just
l'Anna Rovira
a l'espai de Carretera i Manta
també amb la Carme Verdoi
que hem parlat
d'aquesta sessió
que està a punt de començar
a tertúlia literària
a dos quarts de vuit
a la sala cincuantanària
de la Taneu de Sant Just
es rodinament per la Carme
el David David a la tele
a l'Aroa Carmona
el viatge voluntari
i ara al final
amb l'Ada González
tornem demà
a partir de les cinc de la tarda
un dia més
al programa de les tardes
de la Ràdio d'Esvern
la penya del morro
deixem ara amb l'informatiu
vespre
adeu-siau
la penya del morro
cada tarda de cinc a set
a Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
908.1
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Bona tarda, són les 7, us parla Cristina Bargàs.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.