Fiebre.
Ma, ma, ma...
Suave, suave.
No, no, no, no.
Bona nit.
Fins demà!
No, no, no.
Fins demà!
Bona tarda, són les 5, us parlem al Versàs i Marta Patricio. El conseller de Salut... Li assegura que la prioritat del govern és mantenir la qualitat dels serveis sanitaris de proximitat i no construir nous hospitals. Hem prioritzat els equipaments de proximitat a les persones, on s'integrin més serveis...
que no els centres sanitaris, que de moment tenim resolt la situació amb els centres sanitaris actuals que tenim, quan rebeixen centres sanitaris hospitalaris. Per tant, això no vol dir que no es facin més centres hospitalaris, però de moment la prioritat és aquest tipus de centres i la prioritat és mantenir tota la qualitat dels serveis sanitaris de risc, de les patologies greus i de l'atenció convencional al màxim possible. Ruiz ho ha dit durant la inauguració del nou CAP a Sant Cugat del Vallès, on ha indicat que el departament també revisarà
si els projectes per edificar l'hospital Vicenç Farré de Rubí i l'Ernest Lluc de Cerdanyola es basen en una demanda ciutadana i unes necessitats reals. La Unió Europea augmenta la pressió sobre el règim de Síria i incrementa les sancions sobre l'entorn de Baixar a l'Assad. Europa també ha aprovat per seguir els pirates somalis, no només per mar, sinó també per terra. Brussel·les, Raquel Correa, bona tarda. Bona tarda. La llista negra en què fins ara hi figurava ja el líder sirià s'hi han afegit avui fins a 12 persones més del clan de l'Assad
entre els quals hi ha la seva mare i la seva dona. A tots ells se'ls congelaran els actius que tinguin a Europa i no hi podran viatjar. L'objectiu, castigar el règim de l'Assad per demostrar-li que s'està quedant sol. Els 27 també han decidit endurir la lluita contra els pirates a les costes de Somàlia, una lluita que ara permetrà
atacar-ne les bases directament. José Manuel García Margallo és el ministre espanyol d'Exteriors. Si es posible destruir las bases logísticas, los barcos de ataque sin matar piratas, pues estará mejor. Pero vamos, entiendo que cuando decimos no producir víctimas civiles son víctimas civiles inocentes, no víctimas combatientes. García Margallo contradiu així el seu col·lega de defensa, que ahir assegurava que no s'atacarien pirates. Amb tot, ha dit, l'última paraula la té morenés. Com Ràdio Brussel·les.
Els gestors públics que falsegin o ocultin dades comptables com ara el dèficit es podran enfrontar a 10 anys d'inhabilitació. Això preveu l'avantprojecte de llei de transparència aprovat avui pel Consell de Ministres. El text també pretén que els sous dels gestors locals siguin fixats pels pressupostos generals de l'Estat.
Es vol evitar d'aquesta manera que un alcalde cobri més que el president del govern. L'alcalde de Rasquera assegura que el projecte de plantar marihuana al poble no perilla, tot i la detenció ahir, d'una de les responsables de l'associació que promou la plantació. Bernat Pallissa creu que la detenció no és casual.
mentre que des del Departament d'Interior defensen que les investigacions fa més d'un any que van començar. Coneguem ara la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Cap de setmana, el primer de la primavera, que serà molt agradable arreu de Catalunya, tot i que a primera hora del matí ens hauran d'abrigar perquè farà fred. En canvi, de dia, les màximes se situaran entre els 17 i els 21 graus. Ambient molt agradable. Sol durant tot el cap de setmana, però amb una excepció. Demà dissabte a la costa tindrem alguns núvols. La resta del país pràcticament no arribaran i els vents seran humits. Bufaran de mar cap a terra i, per tant, a la costa,
l'ambient serà humit i amb la presència d'aquestes nubulades. De cara a la setmana que ve no hi haurà canvis importants en la situació meteorològica. L'eurodiputat ecossocialista Raül Romeva alerta en una novel·la La sobreexplotació pesquera. Es titula Sayonara sushi i pretén acostar a través de la literatura les problemàtiques polítiques actuals. La ficció permet trencar una barrera emocional que necessitem trencar, també socialment, que és aproximar la política a...
diguem, a tota mena de punts. La novel·la se centra en la corrupció mercantil i política, però també posa en relleu l'espoli d'espècies marines, l'exhauriment dels recursos naturals i els riscos del periodisme d'investigació.
Bona tarda, es parla David Amador. El comitè de competició de la Federació Espanyola de Futbol ha decidit sancionar amb dos partits el defensa del Real Madrid PP i amb un l'entrenador de l'equip blanc Jose Mourinho, i també el migcampista Mesut Ozil, tots ells expulsats durant el partit de Lliga a Vilareal. El defensa Sergio Ramos, que va veure la vermella per doble Grogan, ha estat sancionat per un defecte de forma en la primera targeta, mentre el segon entrenador madridista, Ruiz Farias,
ha estat suspès en dos partits. El comitè, d'altra banda, ha arxivat la denúncia a Gerard Piqué per les crítiques del defensa al col·legiat Velasco Carballo. Mentrestant, el Barça, sense Alves i Adrià, no en juga demà, al camp del Mallorca, a les 6 de la tarda, on buscarà situar-se només tres punts del Real Madrid. Escoltem el tècnic blaugrant a Pep Guardiola. Nos despistaremos. Tengo fe, porque durante este tiempo, en la situación... en muchos partidos éramos a 13...
En ciclisme s'ha acabat fa només uns segons la cinquena etapa de la Volta a Catalunya de 207 quilòmetres entre Escó i Manresa. Victòria de Julián Simón en aquesta cinquena etapa. El suís Miquel Albacini manté el liderat. Com Ràdio. Notícies.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, a ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts a la penya del morro, el programa de les tardes de ràdio.
Avui, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buen... Buen... Buen... Buen... Andrea, bona tarda. Bona tarda, què tal? Què tal? No, què? Res, que estic cansat, tinc son, sí. Badallo. Bona de l'amnistia. Sí, molt, molt, molt. En fi, avui el programa, com deia, a més a més, també tindrem el cinema amb el Jordi Roca. Avui, 23 de març del 2012, és divendres, per tant, es renova la cartellera barcelonina.
Parlarem de videojocs, eh? Amb l'Àngel Cornejo a la seva secció habitual, l'antiagenda de l'Heli Capdevila, què no hem de fer aquest cap de setmana, i les coses importants de la vida amb el senyor Benito. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa, amics i amiguetes. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Vinga, va, comencem amb les notícies de Sant Lluís. Vinga.
Què tal, Andrea? Bona tarda. Molt bé, bona tarda. A veure, què ens portes avui? Doncs parlem de subvencions. Una desena de famílies de Sant Just que cobren la renda mínima d'inserció podran beneficiar-se d'una subvenció per al consum d'aigua a partir de l'estiu. L'Ajuntament de Sant Just i Aigües de Barcelona signaran un conveni de compromís social que permetrà subvencionar el consum d'aigua d'aquestes famílies, que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona són en total 11.400, aproximadament.
L'ajut s'adreça a les famílies que perceben entre 106 i 642 euros al mes i que consumeixen més de 100 litres d'aigua per evitar ni dia. Aquesta mesura serà efectiva durant un any i no es descarta allargar-la més. Igual que l'Ajuntament de Sant Just, els ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona també signaran aquest conveni amb la companyia Aigües de Barcelona. I això és a Cornellà, no?
El què? Ah, la companyia. Sí. Allà hi ha el museu. Allà hi ha el museu, no? No és a la torre, allà, a les Glòries? No, tu també pensaves que era això? No m'ho crec. De debò? Andrea, no. On està Aigües de Barcelona? Aigües de Barcelona, al museu, em sembla que allà està al Prat o a Cornellà, no ho sé. És Cornellà, allò. És Cornellà, doncs està allà. A Barcelona hi ha...
Agbar és on està la seu d'Aigües de Barcelona? Sí, sí, sí. I aleshores la Torre Agbar? La Torre Agbar és una torre que ha comprat Aigües de Barcelona, AGB, AR, Agbar, Aigües de Barcelona, però que allà no... És una torre que lloguen, tenen algunes oficines i tot plaga. És a la torre.
Sí, sí, sí. Home, André, no ho sabia. No ho sabia, jo tampoc. Sí, deig a ser sincer. Però mira, per això, cada dia, avui em sembla que és l'últim, no? Estem posant un anunci. Jo em pensava que era de Torracpart. Vau anar l'anunci, això? A veure.
Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües, coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. On està? On està? Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar. A on? I el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Però on és això? Museu Agbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro per recuperar els tramballs. Més informació, museudelesaigües.com.
Aigua de Barcelona, que no... Amb les persones. Així és el museu. Però és allà, la inauguració i tot això. Que fort, Andrea, que fort, eh? No pateixis, perquè jo també pensava que estava a Torre Agbar. Ves parlar l'altre dia amb la Carme i diu, escolta, on està això allà a la Torre Agbar? No, a les Glòries. I diu, no, que això està a Cornellà. Ja m'estranyava a mi que fessin publicitat d'un acte que passava a Barcelona, saps?
Clar, ara hi equadra tot, no, Andrea? Però és que no sé si m'estic explicant bé. A veure, ui, ui, ui. Jo estic molt espès avui, eh? També t'ho dic. No, que és possible que la seu d'Aigües de Barcelona estigui a Cornellà. Jo sé que Cornellà està al museu de les aigües. Però la seu no està a Cornellà, segur que no. Però l'activitat que has comentat està a Cornellà, no?
Jo estic parlant de la companyia d'Aigües de Barcelona. Ah, hòstia, quin merder que hem fet, quin merder hem fet en poc això. En fi, escolta. Jo vull saber on és la seu de la companyia, no el museu. Ah, doncs si fem una crida als nostres estimats oients, que som molt voluntariosos, moltes vegades ja en responen coses. Avui la pregunta, Andrea, quina és la que formulem a la gent? On està la seu de la companyia?
De l'empresa Aigües de Barcelona. Vinga. A Cornellà o a les Glòries o... Vés a saber. Sí, sí. Que alguns ho diguin. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1.
Vinga, Andrea, per on continuem? Doncs parlant d'independència i d'entitats que volen promoure la independència de Catalunya, aquest vespre es presenta oficialment l'Assemblea Nacional Catalana al Bas Llobregat. Serà en un acte públic a Can Massallera, Sant Boi, a les 8 del vespre. L'Assemblea Nacional Catalana es va constituir oficialment el 10 de març en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi, però fa prop d'un any que diversos municipis treballen en l'àmbit local per tirar endavant aquest projecte, com ara aquí Sant Just, l'entitat Sant Just per la independència.
A l'Assemblea Nacional Catalana neix arran de la iniciativa de les consultes ciutadanes per la independència i l'objectiu principal que es marca és fer un referèndum vinculant l'any 2014, però també intentar convèncer la gent que no és partidària de la independència o dels indecisos que la independència és positiva per Catalunya. Però això és ja, no? Fer un referèndum al 2014? Dos anys. Sí, és l'objectiu. I per això les entitats locals, les accions locals d'aquesta Assemblea Nacional Catalana treballen per això, a cada municipi,
I aquesta tarda, aquest vespre, es presenta a l'Assemblea Nacional Catalana al Bas Llobregat. Serà a les 8 a Can Massallera, a Sant Boi, al carrer Mallorca, número 30, per si arribeu a temps, i el presentarà Jaume Marfany, del Consell Permanent de l'Assemblea, i comptarà amb les intervencions de l'actriu Montserrat Carulla i de Carme Forcadell i Pere Pugès, del Secretariat Nacional de l'Assemblea. I la presentació d'aquest acte acabarà amb l'actuació de Marcel Casellas.
Sóc l'Ana Elisarant i envio molts petons, molta sort per el que feu, la penya del morro, que trobo que és un nom fantàstic. Gràcies. I aquestes coses només ens ho les podem inventar, els catalans, no? Sí, només els catalans.
Bàsicament perquè la penya del morro en un altre idioma potser no significa res, no? En fi, gràcies, eh? La gran actriu del teatre català analitzaran saludant-nos. Andrea, sí, tenim algunes salutacions de gent, eh? Em fan gràcies sempre. Com que no vens mai, avui les poso perquè... Les conec. Ah, les conèixet, eh? Sí, em deixo caure per aquí. Hola, amigos, aquí Luis Tosar, y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la penya del morro.
Ei, mala madre. Lluís Tassar, sí senyor. És igual, en fi, jo estaria tota l'estona posant salutacions i no faria res més al programa, però no cal. Andrea... Si pots omplir dues hores... Podríem omplir dues hores, sobretot amb algunes salutacions que ens ha deixat algun famós. De la Llull, per exemple. Ui, no, no, n'hi ha un que supera a totes, que és Juan Rabonet. Saps qui és? Home.
Una salutació per la gent de la penya del Morro, de Ràdio Esvern, sóc el Juan Rabonet, suposo que no sabeu qui sóc, clar, ja fa temps. Jo, el Caiga d'abans, el del Fuentes, estava el Fuentes, l'acturo Valls i l'altre. Doncs jo l'altre, aquell. El que abans va fer aquí Correbola, aquell. El que també va fer allò de l'Intermedio, aquell. Doncs aquell. Que ara estic al Tetreneu, fent teatre, aquí a Gràcia. Sí, divendres i dissabtes, a les 10 de la nit, sí, mira que hem anat això per fer l'oprovo. Una salutació a la gent de Ràdio Esvern.
Llarga. Llarga. Poc original, també, al principi. Sí. Perquè la seva descripció que ha fet d'ell, l'Alcaiga i tal, que hi havia el Fuentes, l'Arturo Valls i l'altre, és la seva descripció al Twitter. Exacte. Ah, vols dir que ell al Twitter posa això com a comentari? Sí. Ah, sí? Com a descripció. I ho aprofita ell per... El d'Alcaiga. Hi havia el Fuentes, hi havia l'Arturo Valls i l'altre que era ell. Oh, molt bé.
Bé, doncs bé, Juan Rabonet, gràcies. En fi, va, acabem amb l'última notícia de Sant Just, tu diràs, Andrea. Doncs parlem de llengües i de l'escola Montserrat... L'escola Montserrat, que va mostrar ahir a una quinzena de directors i directores europeus. No, treu, treu, no, no, treu, treu-la, treu-la. No componguem. Que parla d'idiomes, que parla d'idiomes. Doncs van ensenyar a una quinzena de directors europeus el seu projecte plurilingüe. Epa, aquests 15 directors van triomfar, el projecte plurilingüe.
Total. Des de fa uns tres anys, el centre ensenya als alumnes de sisè de primària les relacions i les transferències que hi ha entre les llengües romàniques. És el programa Euromania.
del qual l'Escola Montserrat és un referent al Bars Llobregat i a Catalunya. Euromania! No, no, no. Ahir els directors i directores van poder conèixer com s'està treballant a l'Escola Montserrat aquest projecte i a més també han visitat aquesta setmana dos centres més on es desenvolupa l'euromania, l'Institut Montserrat de Barcelona i l'Escola Sant Ignasi Serria.
Doncs Andrea, moltes gràcies per aquesta informació. No te'n vagis encara perquè hem de repassar què va passar a Sant Just d'Esvern tal dia com avui fa un i tres anys. Ah, sí, el dos? No, és que fa dos anys va passar.
Bé, ens remuntem al 23 de març del 2011. Hi havia una sola notícia, allà trista, abandonada, enmig dels informatius... No, informatius no, però enmig de les notícies de RadioEsverb.com, que deia l'AMPA de l'Institut de Sant Just havia organitzat una conferència per demà que donava algunes claus per educar a l'adolescència. Hi ha alguns que encara les necessitem, aquestes claus. Ens remuntem ara...
El 23 de març del 2009, per això. Això ja és remember, remember. Sí, total, ha plogut. Home, si posem aquesta cançó per comentar coses de fa un any, per comentar coses de fa 3 anys, potser hauríem de posar una altra cançó, no? Vinga.
23 de març del 2009, ja estem situats en l'ambient musical. Diu el Sant Justenc, Pol Marín s'havia proclamat campió d'Espanya d'esquais en la categoria de menors d'11 anys, per variar sempre el Club Camelic amb la seva escola d'esquais triomfant arreu.
Arreu i a Tarragona, eh?, els dos pobles. El casal de joves de Sant Lluís acollia una sèrie d'actes que tenien com a objectiu principal informar sobre les drogodependències.
Si hay en tu boca, amor, amor. Aquesta cançó la poses perquè és antiga o per... Sí, sí, clar, perquè no té res a veure, eh, en principi, amb el que comentem. Home, tenim més, és la gran vella Dorita, un aplaudiment per ella, no? Tenim més, eh? La penya del morro.
Hola, soy la bella Dorita. Una salutación a la Peña del Morro. Lo escucho cada tarde mientras me maquillo. Le ha comprado...
Bé, gràcies. Sí, gràcies per la situació de Belladorita. Un personatge que m'agrada molt, eh? Que no el traguem... Que no ho comenci a fer personatges, jo. Sí, clar, és un punt, ja, que dius, bueno, fes personatges, no?, si ho fa tothom. Clar, avui dia, qualsevol programa de ràdio que no tingui un home fent de dona, no és un programa que es pregui. A veure, atenció, perquè aquesta notícia Martorell acollirà fa dos anys, eh? No, fa tres, perdó, el dos mil... El dos mil nove! Escolta, podria llegir-les la Belladorita, no, les notícies? Vinga, va, va. Belladorita!
Hola! Què passa? Hola! Escolti una cosa, vostè podria llegir les notícies? Claro que podria leerlas sin ningún problema!
Bé, aquesta es una... M'agrada, eh? M'agrada l'esquerque de aquesta dona. Muchas gracias.
La siguiente noticia dice, el equipo pastoral, la obrera y la diócesis de San Feliu, no se entiende nada.
Sí, velladurita, descansi. Gràcies, ja l'acabullo la notícia. Diu l'equip de pastoral obrera de la diòcesi de Sant Feliu organitzava divendres una taula rodona amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica. Ja està, no pot fer més. No cal, no cal, ja pot marxar. Gràcies, aplaudim per la velladurita. Vinga, guapa, guapa.
En fi, escolta, estem fatal, eh, a la penya del morro. Sí, mira, bueno, fan els col·laboradors que hi ha, no? Sí, sí, sí, clar, clar, clar. Sí, sí, clar, els col·laboradors, els col·laboradors que hi ha. Benvis, Andrea, m'agrada el teu estil.
5 i 20 de la tarda. Andrea, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de Ràdio d'Esvern a la web, radiodesvern.com. La mare està fresquibilis, fresquibilis, fresquibilis. Estem una mica com el Molineu dels anys 20 avui al programa, eh? Sí, home, perquè diguem-ne. Sí, torna a la revista i se'n va el bolletí, eh? Seria una mica el titular. També ja sabeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre, amb totes les informacions...
de Sant Just. Andrea, moltes gràcies, bona tarda. Que vagi bé, bona tarda. Nosaltres posem una mica d'ordre, escoltem un parell d'anuncis de publicitat, jo també em prengo una fila, i d'aquí uns moments amb el Jordi Roca i el cinema. Fins ara.
Fins demà!
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem.
Museu Agbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones.
5 i 23 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro i tot seguit parlem de cinema amb el Jordi Roca.
Què tal, Jordi? Bona tarda. Bona tarda. Bona hora. Com estàs? Molt bé. Sí, no? Sí. Estic molt content, avui. Per què? Què passa? Perquè estic acompanyat. Ah, sí. D'aquí estaré acompanyat? Home, del de la secció de videojocs. Home, una de les millors seccions de la penya del món. Del de la secció de videojocs, eh? No, que sí que es diu Àngel. Sí.
Sí, a veure, Àngel, bona tarda. Bona tarda. Home, moment històric. Moment històric, mític. És que em tapa la planta, tu. Sí, millor, perquè també, pel que s'ha de veure, no... Sí, oi? Però vaja, no, apropa-te una mica més, el Jordi. Feu lloc, si voleu, va. Sí, clar. Però sí, ja sap que aquí pot vindre tothom. Aquesta secció és de tothom. Sí, és del poble, eh? Clar, el poble ja no. Doncs, Àngel, tu saps alguna cosa de videojocs? Ai, de videojocs, perdó. De videojocs, molt. Saps alguna cosa?
No. Tranquil, perquè el Jordi Roca tampoc. Amb aquesta broma comencem l'espai. Jordi, a veure, quina poca gràcia que tens. Però poca, eh? Ui, ui, ui, ui, aquí estic veient un complot contra el presentador, eh? Col·laboradors contra el presentador. Per cert, sabeu que hi ha una costellada de Ràdio d'Esvern?
No, Ricardo. Però això és una broma, és veritat? No, és veritat. No, no, no, està per aquí. Si no hi anirà ningú. Ah, sí, és veritat. 14 d'abril. 14 d'abril tinc un concert.
Però és al migdia. És dissabte. Però com que no veniu? Un dissabte més. I a sobre s'ha de pagar... Home, pels col·laboradors és gratis, no? I tant. El nostre sou, no? Que us ho escondin. S'ha de pagar, nois. Jo no ho sento. És així. És així. I és que com no em pagueu gaire, heu que treballar el dissabte.
El tema està en què parlem de cinema. Comencem ja amb les primeres notícies. La primera estrena de la setmana. Parlem de Todos los días de mi vida. Tenim el tràiler que podem... Esperem que sí, eh? Sí, home, sí. Que podem escoltar a continuació. Vinga. Mitjof.
Pero si no te gusta... ¿Quieres apagarla? ¿Ets tú cantant, Jordi, no? Sí, sí, sí. Por favor, para. La vida son momentos impactantes. Pero ¿y si un día no lograras recordar ninguno? Paige, estás en un hospital. Tuviste un accidente. ¿Te duele algo? Me duele la cabeza, doctor.
No se acuerda de mí. Su memoria irá mejorando con el tiempo. ¡Sorpresa! Te echamos de menos. Vuelvo a una vida que no reconozco. Hay mucho que asimilar. Lo conseguiremos juntos. Buenos días. ¿Qué? Llama antes. Es la costumbre. Lo siento.
Lo último que recuerdo es que me iba a casar con Jeremy. Hola. Hola. Perdona, este es... Jeremy, ¿cuánto tiempo? Debo conseguir que mi mujer se enamore de mí otra vez. Quiero salir contigo. Hola.
Home, que bonic. Sí, és el gran drama romàntic d'aquesta setmana. No facis veure que t'emociones, perquè no t'agrada gens aquesta pel·lícula i no l'aniràs a veure. Home, Àngel, tu què opines? Jo és que m'estic veient que és la típica pastelada de pel·lícula que la teva nòvia diu...
I tu dius, no, per favor. Molt malament, hem de canviar aquesta concepció de l'home, has de ser més sensible i anar-la a veure. Però jo dic, jo comento, eh? Jo em passo tot el dia treballant, amargat, i quan vaig al cine m'agrada veure algo animat. No vull ligar-me a plorar. No, clar, però en el cine hi ha de tot, també. Hi ha comèdies, que en parlem després, però també hi ha d'haver-hi drames. Jordi, t'ha sortit el tiro per la colada? Sí, sí, jo veig que en aquest sentit no m'estan recolzant, però bueno, amb tu el canto tampoc passa res, perquè ja sabia que...
que no em recolzaries... Tu pots això més. De què va aquesta pel·lícula? Aviam, com molt bé heu sentit en el tràiler, és una parella feliç, que s'acaba de casar, i que, com van cantant amb el cotxe, tenen un accident. Doncs ella arran de l'accident perd la memòria. I no recorda absolutament res, ni que està casada, ni el seu marit. Em recorda, perdó, la pel·lícula, a propòsit de Henry, que no sé si l'heu vist, del Harrison Ford, final dels 80...
On és un home de... És que tu és molt gran. Clar, és que no hi ha nascut encara. Enorme. I llavors hi ha un home que és com un tiburó d'un peix de cordó d'aquests de business, de negocis, de Nova York, o no sé d'on és,
que també és com té molta mala llet, és una mala persona, té xanxullos, té molta pasta, tracta tothom molt malament, rep un tret de bala, perquè quan va comprar una cosa a una benzinera quan de nit està tancat és igual, i perd tota la memòria i a partir de llavors es torna bona persona. Bueno, en aquest cas no és ni que es torni bona ni mala persona, no, vull dir, no té res a veure, però simplement sí que perd la memòria.
Seria més proper, potser, a la pel·lícula, també comèdia romàntica, 50 primeres cites de la Drew Barrymore, en què també és una noia que perd la memòria cada dia i que el nòvio l'ha de reconquistar cada dia. En aquest cas, el problema afegit que tindrà el marit de la dona és que a sobre només recorda que estava enamorada de l'exnòvio i, a més a més, apareixerà l'exnòvio. Llavors, no tan sols recuperar-la,
sinó lluitar amb l'exnovi. Drama romàntic, eh? Per la gent que vulgui l'era d'aquest tipus de cinema, ja ho sabeu, eh? La pel·lícula, tots els dies de mi vida. Protagonitzat per la Rachel McAdams, que és la protagonista del diari de Noah, molt guapa, no saps qui és, no? Perquè no l'has vist. Molt bé.
No, no, no, anys de dues qui és? No, no, no, Jordi, Jordi, avui t'has fet... No, és que jo soc molt dolent amb això, eh? Cria cuervos que te van a sacar. Això no és culpa d'ell, eh? El diari de no és una pel·lícula que ha vist molta gent, eh? I l'actriu, a veure, no és superconeguda en els Nicole Kidman, però està bé. I el protagonista masculí és el Charing Tatum, que està de moda ara mateix i que és normal si no el coneixeu. Passem a la següent pel·li? Sí. Redemption? Sí. Vinga, escoltem el tràiler i després opinem.
¿Qué pasa? Hola. Hola. ¿Quieres entrar? Bueno, dale. He conocido a gente que la puta vida son torones. Siempre estáis igual. Me tenéis harto. No tienes ni idea de qué es pasar las putas. ¿Qué cojones os reís? Anoche recé por ti. Dios te ama. ¿Qué sabrá Dios?
Es un perro precioso. He pasado por la tienda y no estabas. T'estàs dormint, Ángel? No, que a mi no em deixes ni tacos. Siento lo de ayer, todo lo que dije. Te he visto. Sí, ell diu en paraules d'insult, això no per censura prèvia. Això és del departament de Jordi Roca. Jordi, sí.
Estan demanant explicacions des d'una altra secció. No, clar, jo la meva secció es fa el que es pot. T'ho has d'editar per la teva, eh? Sí, clar. Jo sempre fico el pip aquest, no? Sí, sí, sí. Saps què passa? Que el Jordi, com que s'hores dijous a la nit, no es prepara la meva secció, no s'escolta els tràilers, llavors no censura com ho ha de fer. Aquest és el problema. No es llegeix ni la meva. No es llegeix la de ningú. No et dic una cosa. Bueno, té alguns preferits, eh? No, no. Ui, ui, ui, ui, ui. Hombre, congo.
Veig que aquí es demana crit un programa especial de tots els col·laboradors a la part del morro aquí. Però jo de tu estaria ben lluny, eh? Sí, jo també. No, anava a dir que primer... A veure, Àngel, tu primer. Tu m'avies els guions a partir de 3 de matinada que de dijous. D'aquesta hora no baixa, això d'entrada.
Gràcies. Tu, Jordi, el mateix dia. No, avui sí. No, avui no, avui sí. Sempre el mateix dia. Sempre no, perdona. No hi ha polèmica. La pel·lícula en aquest cas sí que és un drama pur i dur d'aquells que et fan plorar a llàgrima viva. La pel·lícula es titula Redemption i coneixerem la història d'un home allà gran que es diu Josep, que després de... No ho conec. Ja no ho coneix ningú, si no vas a veure la pel·lícula. Ah, val, val, val. Molt bé.
Què li passa? Que és viudo i arreu d'enviudar, torna al col·lic, comença a viure al carrer, etc. I aleshores una catòlica, una noia bastant propera a la fe, intentarà readreçar-lo. El problema és quan ell descobrirà que ella té molts més problemes dels que realment aparenta. Això passa molt. Moltes persones que semblen aparentment molt alegres i que en el fons al darrere...
amagant molts més problemes que altres que tot el dia es queixen. Com l'Àngel Cornejo, per exemple. Sí, sí. Què et passa, Àngel? Què et passa, Àngel? Estic deprimit. Sí, però per què? Però si no ho sembla. No, ¿verdad? No, sembla que aquí ho menys amb una alegria i amb energia despert tota la setmana, que estàs tranquil i relaxant. És que la setmana que ve començo a fer dieta. Ah, sí? Però per què? Si no et fa falta fer dieta. Sí, que fa falta, sí. Bueno, per engordar, perquè una altra cosa... No, ens surten els carn. No, això no ho pots permetre, eh? A més, això no ho permet, això. La dieta? Sí.
Bueno, les crispetes me les menjaré al cine, tu. Eh, eh, veïnes, anem a la següent... Sí, espera, que els protagonistes, que estan molt i molt bé, ho fan molt bé, no són coneguts, són el Peter Mulan i l'Olivia Coleman, que realment estan fantàstics, estan molt ben aconseguits. Vinga, passem al següent tràiler de la pel·lícula Extraterrestre. No hi ha gent en la que hi ha estat. Mantengan la calma i permanecen els hogares hasta que se posin una unidad del servicio de emergencias.
Hola. Ángel. ¿Esto qué conmigo es? Sembrar los miedos en más de un refugio. En más de un refugio. A ver, que no quiero leer. Yo antes me meto esto por el culo. Estamos emitiendo.
L'Àngela està indignadíssima amb el vocabulari d'aquesta reacció. És espanyola, totalment, aquesta pel·lícula. Sí, és la del Nacho Vigalondo, que resta aquesta setmana. Sí, la protagonista és la Michelle Jenner i també hi participen el Carlos Areces i el Raúl Timas. És una comèdia, una comèdia per riure a l'argument. Per ser una comèdia espanyola no acaba d'estar malament. És la història de Julio i Julia, dos persones que una home i una dona, que es troben una nit a una discoteca, se'n van a casa d'ella i el dia següent...
Es desperten, com qualsevol altre, sense recordar absolutament res del que ha passat. El problema és que el Julio s'enamora de la Júlia i la Júlia no s'enamora del Julio. La gràcia de tot això o el surrealisme... A mi això de fer la gràcia que es diguin igual masculí o femení no m'agrada, però és l'enginy espanyol. Aleshores, la gràcia o el surrealisme de la pel·lícula és que hi haurà un òfni a fora que els impedirà que surtin de casa.
I hauran de conviure amb altres personatges. Home, Nacho Vigalonde, una mica, que inicia un nou gènere, o no nou, però com a mínim el síndrome espanyol, que és el de ciència-ficció-comèdia. Comèdia, sí, exactament. Home, en aquest punt se li ha de donar un vot de confiança perquè trobo que sí que és més original que les típiques comèdies de sempre. Vinga, passem a la següent pel·lícula, que es titula... Extrany Hotel Merigold, que també és una comèdia. Tinc un sueño a visitar.
Crear un hogar para los ancianos tan maravilloso que simplemente se nieguen a morir. Este hombre ha muerto. Eso es el infierno. Me llamo Norman. Estás tremenda. ¿Cómo dices? Ay, señor. ¿Nos has visto? Somos un puñado de fósiles y rusos pateando por ahí como si fuéramos unos estudiantes de fin de curso. Chócala. Lo siento. No sé por qué he hecho eso. No lo había hecho jamás.
És una americanada d'aquestes, no? Què diu si és anglesa? La luz, los colores, los olores... En fi, podríem dir que és la comèdia de la setmana, o no? Sí, és la gran comèdia anglesa d'aquesta setmana, més amb un repart, bueno, absolutamente genial, com és la Judy Denys.
La Maggie Smith, que segurament molts la recordareu per ser la protagonista de la sèrie d'Autonàvia, o també sortit a Harry Potter, bueno, a moltes sèries. Harry Potter. Sí, i també el protagonista de Slumdog Millionaire, també participa en aquesta pel·lícula. Shalim Malai. També sortia a la sèrie d'Esquins.
Sí, això ja no ho sé, ja no arribo tant a la sèrie, però seria... Ah, molt bé, Àngel, has aportat una dada. Sí, és una sèrie de drogues i festes i... No, no, està bé. No, no, no, està molt bé. Després de 15 minuts gairebé la secció, la primera dada de l'Àngel. Bueno, ell almenys n'hi aporta una, que tu després d'una temporada no has aportat cap. Escolta, escolta, però sí... Sí, sí, sí, sí que aporto coses. Bueno, bromes que no fan gràcia. Un dia vaig a portar un croissant per Bernard. A mi no me l'has portat mai. Ja no t'he portat mai, no? No, a mi tampoc. No.
Bé, aviam, ràpidament, de què ve la història? Una comèdia, em diu que no, Jordi? No, que sí, que sí. Una comèdia anglesa que està molt ben aconseguida, no tan sols perquè penso que s'ha agafat actors consagrats i no utilitzen o recorren a la típica figura d'home, dona, guapo, jove i de moda, i això està molt bé, no, com tu, no. I la història és que, bueno, decideixen anar a passar el reste de la seva vida, perquè, clar, ja estan jubilats, a la Índia, i llavors aquí la gràcia estarà en el xoc de cultures entre uns i altres. I abans de passar... Moltes gràcies.
Sí, no, farà molta gràcia, tu no tens sentit de l'humor, però bueno, no passa res. Abans de passar al següent trailer, que també és una comèdia, recomanar a tothom, home, Blancanieves, que ho vegi la càmera aquí. Però què fas? Home, és que ja saps que la Julia Roberts a mi m'agrada molt, la Princess of America, fantàstica, la pel·lícula no és gaire bona, però home, només fa anar a veure amb ella. Jo tenia entrada gaire, però no la preestrena. Home, molt malament. És que era fins a Sant Cugat, tu.
Bueno, però s'ha de fer unes poques. S'ha de fomentar el cinema, home. Si em poso un videojoc segur que haguessis anat. Home, depèn del joc, eh. Home, si el protagonista Júlia Roberts, si està allà, potser sí, no? En fi, aquesta és la pel·lícula de la setmana. No, però, un moment, perdona. Aviam, què passa? Has marcat dues o tres coses, no? No, no, aviam, per un cantó hem parlat de l'extrany hotel Merigold, que és una comèdia...
anglesa, i per l'altra us he promocionat ara així breument, perquè ja saps que m'agrada molt la Julia Roberts, la pel·lícula que estrena avui, que és Blancanieves. No, no tenim trailer. No, perquè tenim la foto. Però no tenim ressenya. No tenim ressenya. Tothom sap de què va Blancanieves, no fa falta. O sigui, no s'ha currat. No, tu no saps de què va Blancanieves.
Jo no me'n recordo. Home, pues és la història. Espejito, espejito, dime quién es el más bonito. Clar, si es diu així, es diu. Blancanieves, espejito, espejito, la pel·lícula. I els enanitos, qui? Els enanitos, no sé com es diu, però tothom els coneix, perquè aquí hi ha la foto i són els que sempre fan de enanitos, o sigui, sempre són els mateixos. Jo conec la versió eròtica del Blancanieves i l'he dit...
Bueno, això ho deixes per problema de les totes de la nit, no? Passem a la següent pel·lícula, Blanca Nieves, lògicament Julia Roberts, ja queda dit. La següent pel·lícula és la de... Sí, Alemanya. Benvenido a Alemanya. Ah, benvenido a Alemanya. Venga, vamos senyora. No estás atento.
En Alemania hace mucho frío. Toma, los he hecho yo misma. Tengo buena pinta que esta pelea, Maradans. Los alemanias comen cerdos y personas. ¿En serio? ¿Se comen a la gente? Os llevaré a todos a Alemania. Alemania. Bienvenido a Alemania. Esto sí que es raro. Esto es exactamente como en casa. ¡Una rata gigante! ¡Aquí hay ratas gigantes! Y este es nuestro propio baño. ¿Y qué clase de silla rana es esa? Familia
40 anys després. Bé, és la pel·lícula familiar de la setmana sense cap mena de dubte, no? No. Ah, no? No. És que tu opines amb una lleugeresa només escoltant el tràiler, que no és familiar. És una comèdia dramàtica, eh? Ojo. No l'ha escoltat. Molt dramàtic. Molt. És la setmana Alemanya, no? Amb la Merkel i tot allà. Sí, sí. Oh!
A mi em sona una mica allò, Bienvenidos al Sur o Bienvenidos al Norte, les grans pel·lícules franceses de l'any passat i fa un parell d'anys, em sembla, que anaven una sèrie de gent al sud o al nord de França. En aquest cas, és Alemanya, aquesta pel·lícula, directament? Sí, és Alemanya, dius? Sí, és una producció alemanya. No, és una producció turca. De què va? De què va? Ens narra dos moments de la vida diferents del nostre personatge, que es diu Hussein Yilmaz,
Primer quan emigra amb tota la seva família de Turquia a Alemanya i després, al cap de 40 anys, quan torna ell, es compra una casa ja sent benestant i obliga tota la seva família a tornar amb ell. A partir d'aquí es destapen tota una sèrie de problemes que, òbviament, no direm ara, perquè els heu de descobrir a les sales. Per cert, acabem de rebre un tuit a la teva secció. Jordi, estàs nerviós perquè és el primer tuit que reds a la teva secció? Aviam, que, bueno, de penes, veus, Dorent? Diu la Marina.
Diu, l'Àngel s'ha passat al cine, diu, mal vamos, perquè no té ni idea. Que no es posi amb el convidat, eh? Cuidado. Àngel, si vols replicar a la Marina... No, que vingui la Marina, aviam si en sapta. Que truqui. No, no, no, molt friqui. Oh! Mal rellita. Bé, doncs és molt friqui, segur que li agrada l'espai de videojocs que farem d'aquí una estona. Abans, però, Jordi, tenim alguna estrena més de cinema? Sí, volia comentar una altra cosa...
abans de passar molt ràpidament a les notícies, i és que avui també s'estrena una pel·lícula documental, que és el primer llarg metratge del Carlos Canyeque, que es titula Mis queridísimos. Per què rius? Per res, va, tira, tira. Canyeque. Sí, sí, fa risa, Canyete, fa risa.
Sí, jo no m'entès, no passa res. Mis querísimos intelectuales del placer y el dolor. És un documental reportatge que intenta tractar des del punt de vista de 10 intel·lectuals espanyols sobre temes com la vida, la mort, el suïcidi, el sexe, l'orgasme, etc. I està molt bé, eh? Vull dir, no us penseu que és una d'aquelles coses... Estava fent les meves peures, he sentit orgasme i sexe i m'he girat. Què deies? Què parlaves? No, de res.
Aleshores, això, que no és gens farragós, com pot semblar, i que està molt bé perquè et fa reflexionar sobre moltes coses, així que aprofiteu-la i neu a veure. Així que llegeixo el teu guió, com sempre. Així que animeu-vos i acosteu-vos al cinema. Jo també soc fan de Júlia Roberts i si no estudio més, suspenderé l'examen sorpresa aquest cap de setmana. I ara, després de repassar la cartellera, us expliquem les últimes notícies...
De l'univers cinematogràfic. A veure com fos l'examen sorpresa. És el que anava a dir, Àngel, jo li faré un examen sorpresa per veure si està atent a la secció. També li podries fer tu a la teva, eh? No, però sé que s'ho prendrà. Però per deixar-lo en evidència. Podríem fer la setmana de l'examen sorpresa dels col·laboradors. Això estaria molt bona idea. Tu pensa que el trimestre, o sigui, en el calendari escolar, el trimestre s'acaba per Setmana Santa. Ah, sí? I la secció de setmana només li queda un dia. Escolta, la setmana que ve enviaré un mail a tots els col·laboradors dient que preparin examen sorpresa pel Jordi Domènech. I si suspens?
Doncs qui tregui més pitjor nota presenta el programa fins al juny. Cobrant, cobrant, cobrant. Us sorprendríeu molt tots els col·laboradors del que us escolto. En fi... Bueno, ja ho veurem. Jo faré l'examen segur. Jordi, què deies que feia, mare, que no heu sentit?
Va, passem a les notícies. Comencem parlant de DreamWorks, la productora és Steven Spielberg, perquè ja ha anunciat quins seran els títols que estrenaran aquest any. Exactament, van una mica tard, perquè ja estem quasi a l'abril i presentar les pel·lícules d'aquest any, però bueno.
Nunca és tard. En aquest cas, la presentació va ser a Los Angeles i a Nova York i aquest any es presentarà a Madagascar 3, que a mi Madagascar és una pel·lícula que m'agrada bastant. Es titularà, ja sé que a tu no t'agrada, però jo la trobo divertida. Què passa? No, res. Està bé, està bé. Està bé, està bé, revinguda. D'acord, d'acord. És que a tu no t'agrada cap tipus de pel·lícula, vull dir...
És negatiu total, si no vas mai al cine... Home, aquesta tarda amb el porno dos vegades ha saltat, eh? Sí, bueno, el cinema és l'únic. El cinema X... Sí, corremos un estúpido velo, vinga. Un estúpido velo que veia aquell. Bueno, es titula això, Madagascar 3, De marxa por Europa, i on s'estrenarà aquí a Catalunya el 3 d'agost, i ens tornarem a retrobar posant personatges com Àlex Allao, Melman la girafa o Gloria l'hipopòtam. I l'altre títol, que sí, ja sé que no t'interessa gens, però molta gent sí.
I l'altre títol de Dream Wars és El origen de los guardianes, que està basat en una sèrie de llibres de William Joyce. Jessica Biel tanca l'elenc del biòpic d'Alfred Hitchcock.
Doncs sí, en aquest biopic que dirigirà Satya Gervasi, que es versarà en el llibre de Stephen Rebello... És català, aquest noi? No. Ens explicarà les dificultats que va trobar Hitchcock per tirar endavant una de les seves grans pel·lícules, com és Psicosis, ja que Hollywood no la volia financiar perquè no confiava gaire en el projecte. Una de les grans pel·lícules del cinema. Home, sens dubte.
Aleshores, els protagonistes, que ja estan confirmats, són qui farà de Hitchcock, que és l'Anthony Hopkins. També hi participarà la Helen Mirren, sí que saps qui és, no? Sí, la reina d'Anglaterra. Molt bé. La Scarlett Johansson. Scarlett Johansson, sí. Scarlett Johansson.
I, finalment, la Jessica Mill. Ho veus? Com en sap, l'Àngel, de cinema. Sí, sí, és que ara en Joe Hanson, jo també, eh? I que ja està. Carmen Electra. Atenció, perquè es preparen ja noves zombie walks, això t'agradarà tu, a Madrid i Barcelona, Jordi. Doncs sí, perquè la setmana que ve s'estrena Rec 3,
I aleshores es prepararan dos zombie walks. Aleshores, a Madrid i a Barcelona. Apunteu molt ràpidament. Què passa? No, que ho apunteu, la data i tot. Mira, un boli. No m'apunteu. Igual, igual, igual. Bueno, demà mòria, vinga. El dilluns 26 a Madrid, les 200 primeres persones que arriben vestides de nòvies o nubis zombies tindran entrada gratis per la primera al Cine Capitol i aquí a Barcelona serà a la plaça Espanya el proper dimecres. Que, per cert, si voleu que us maquillin, podeu anar...
a l'Airbar, a Poblenou, que està al carrer Pere 4-6-è, que allà us maquillaran de franc i després podeu anar fins a Plaza Espanya per aconseguir aquesta entrada. El dia abans de la vaga, general. Sí, exactament. Mira, aquí una palma. Una banca de zombis. Per cert, diu que molt, eh? Thomas Thorne participarà en dos nous films, que no sabem ni qui és, però té feina. Sí, a més, és normal que Thomas Thorne no sàpigues qui és, perquè acaba d'estrenar la seva primera pel·lícula la setmana passada, te n'hauries de recordar,
que és el nen protagonista de la pel·lícula tan fort i tan cerca. I ara, arran d'això, diu que vol continuar amb la seva carrera cinematogràfica i ha signat per dos títols més, que un és Spice Warriors i l'altre, Joe's Mountain. Per cert, em salta una notícia, perquè no tenim prou temps, però... Bueno, te les pot salta totes, eh? No, ja ho sé, però Parc Juràssic s'apunta a la moda del 3D. Ah, com que t'agrada, no? Aleshores aquesta la deixes, no? Sí. Aquesta és l'Àngel, també. Fia, que ens vam trobar, ja. Ens vam trobar el fenòmeno de Parc Juràssic. És veritat. Veus com veig al cinema?
Jordi? Només vas a les preestrenes i m'agradaria saber per quin motiu. Però bé, escolta, perquè soc una persona VIP. Bé, simplement que s'estrena d'entres.
Ah, ja està, és això. No, home. Què més vols? En fi, Jordi, gràcies. Àngel, què t'ha semblat l'associació del Jordi? Ah, molt guai. Sí, no? No tinc ni idea, però guai. Està molt bé, no? Jordi, què t'ha semblat que vinguis l'Àngel? Molt bé, pot tornar quan vulgui, eh? I qualsevol altre col·laborador que vinguin aquí. I tu et pots quedar, si vols, eh? Sí, vols quedar-te a la sessió de videojocs? Sí, jo sí que de videojocs no en tinc ni idea. Queda't, queda't, queda't, que ara se l'ha divertit. Sí, queda't perquè, sí, home.
Passem a la secció de videojocs, així, eh? Tal com sona... Però ens hem de canviar de joc. Ah, ooooh! El canvi de joc, de joc, de joc, canvi de joc, clar, com que és una secció de videojocs... En fi, 5.47, acabem la penya al morro amb els videojocs de l'Àngel Cordejo. Sí.
Àngel, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com estàs? Molt bé, com de temps. Sí, sí, sí. Avui, per cert, l'Àngel no ve sol, deixo-me comentar-ho, estimat Juyens, perquè ha vingut amb un convidat per l'especial. Qui has vingut avui? Avui amb el senyor Jordi. Qui és? Un gran programador de videojocs. Ah, sí? Sí. Ah, ostres, Jordi Roca, gran programador. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Quin és l'últim joc en el qual has estat treballant?
Amb una nova Barça del Tetris. La música que sona. En fi, Àngel, ara parlarem, Jordi, de com has programat aquest joc, però abans parlem una mica de les novetats de la setmana. Abans de tot, que volia jugar abans d'entrar a l'estudi, però no m'ho he deixat, un joc que ha sortit nou, va sortir ahir, que sé que a tu t'agradarà molt, Jordi, i segur que no te l'has descarregat, ni ho saps, que és el nou Angry Birds.
Ah, me n'han parlat. Me n'ha parlat l'Oriol Jiménez fa una estona, el nou Angry Birds, que es pot trobar també per mòbil, no? Sí, per Android, per iPhone, Mac, iPad, PC i ja està. I què tal? Bueno, he jugat dues pantalles només. Es diu Angry Birds Space. Sí, és veritat. Està a l'espai, llavors... Juges amb la gravetat. Exacte. De moment, dues pantalles que he jugat, que no és gaire, però ha tingut molt bona pinta. Ah, sí? Sí. M'ha dat quatre ports.
M'encantat. Sí, perquè continuem el mateix, eh? O sigui, hi ha engrivets a tope en el sentit de disparar ocellets... Bueno, ocellets, ocellets... Són pajarracos, no? Pajarracos. Hi ha algun diferent o tots són els de sempre? No, no, hi ha nous, n'hi ha nous. Ho he pogut veure a la imatge? Hi ha un que, per exemple, té com un rotllo, unes gafes de cíborg i coses així rares. No sé si tira de lasses pels ulls o alguna cosa, però té molt bona pinta. Molt bé. Doncs ja ho sabeu, eh? Tota la gent que li agradi el tema de... Jordi, tu tens smartphone o alguna cosa per l'estil? No, no, no.
Però sé quin joc és perquè tothom hi està molt enganxat. Val, val, d'acord. Doncs ja ens el baixarem. Jo m'he baixat. T'has baixat ja, no? Vale. Bueno, en fi, Setmana de Zombi, aquesta setmana? Sí, Setmana de Zombi. Mira que és veritat. Sí, perquè s'acaba Walking Dead, no? Sí, sí. Bueno, i es va acabar, eh? Es va acabar allà. Es va acabar diumenge. He vist el primer capítol de la segona temporada i encara no ho s'ha vist.
No, doncs sí, sí, es va acabar diumenge a la nit a Estats Units i la veritat és que va anar molt bé. A mi em va agradar molt com va acabar tot plegat. Però hi ha el cuidado, eh? No, no, no, no dic res, no dic res. Però clar, jo no sé si és per celebrar o no aquest final de segona temporada a Estats Units de The Walking Dead, la sèrie de zombies que està triomfant ara mateix, o és pura casualitat, però aquesta setmana, Àngel, arriba Resident Evil Operation Raccoon City.
Sí, no sé si tens una mica d'idea del que és Raccoon City. No... No, perquè no has jugat tanta vida el Resident Evil, oi? Això el Jordi, el Jordi t'ho s'haurà de dir, això. Saps el que és Raccoon City? No, no, tampoc. Bueno, Raccoon City és la ciutat on tenia lloc el segon joc de la saga, que va sortir per PlayStation 1.
Llavors l'han tornat a agafar per fer aquest joc. Aquest joc realment no té res a veure amb la història de Resident Evil. És a dir, va acabar al 5, s'ha de sortir un 6, però aquest està entremig i no explica res de la història. Simplement és una mena de joc on trobarem dues bandes a la ciutat que es barallen per la conquista de la ciutat. Per tant, és un joc d'aquests així, tipus plataforma... És un joc de matar l'altra banda. Què passa? Que per mig hi ha zombis.
Bàsicament, no? O sigui, és una mica el que el públic està demanant ara mateix. És com un Grand Theft Auto, per entendre... No, perquè et faig una idea. Últimament, cada cop la gent es venen més videojocs. Cada cop hi ha gent que més juga a videojocs. Sí. Què vol dir? Que cada cop hi ha gent més tonta que juga a videojocs. Ja. Saps què passa? Em fa risa perquè el Jordi Roque és que jo crec que no ha jugat mai a cap videojoc a la seva vida. Home. Perdona, jo el Grand Theft Auto he jugat moltes vegades. Eh, veus? Ah.
Et veig poc implicat, eh, Jordi, amb la secció? Bueno, perquè és la seva secció, ell és l'expert, no l'interromperé. Va, va, va, va, d'acord, d'acord. Si m'experto, jo. Sí, sí, sí. I, per tant, tu has jugat ja el nou regent de Pilar? No, la veritat és que no. No. És que no em crida gens. No et crida gens l'atenció, no? No em crida gens l'atenció. Home, doncs ara està molt de mal el joc de zombis, eh? Sí, sí, sí, per això. Jo crec que per això et deia que és una mica el que la gent demanava, no? Zombis, poca història i molta sang. És el que té. No té més misteri, no? No té res. Bueno, doncs passem a un altre joc o
O sigui, tampoc no llegeixes guions, tu. Sí. No, és una de les altres, com dius tu, Àngel, bèsties pardes, que arriben aquesta setmana. Té el nom de Ninja Gaiden 3. Això és molt pardo, és molt pardo. Això, home, és mític, eh, aquesta saga, Ninja Gaiden. Jo me'n recordo. Ah, saps quina saga és? Jo me'n recordo. Oh, my God. Sí. Que feien així, no?
Això és el Street Fighter. Un moment, deixa'm arreglar-ho explicant que jo quan era petit tenia la Game Gear, la primera consola en color que va sortir portàtil al mercat. En 3D. Pico, no, perquè les piles que xupava això... Ningú s'ho podia permetre. No, però les piles no. No.
A veure una cosa, no era pijo, senzillament que... Sí, nena mimava de casa. Sí, va, que va. La consola va fer així. Veus? Un pringat. Bàsicament, això sí. Això ja m'agrada més. Per això ser pringat que pijo, mira, què et dic. Doncs la història està en què? Ninja Gaiden, que anaven amb cartutxos i gastava molta pila, evidentment, va ser un dels primers jocs que vaig tenir. Sí, però una de les coses que té la saga és ties amb pits molt grossos.
En aquell temps ja t'havien ties amb pits grossos al joc? No, jo no vaig arribar a aquesta pantalla. Com a anècdota, a la PlayStation 3 va sortir Ninja Gaiden 2, que era una reversió de la versió d'Xbox,
que si utilitzaves el sensor de moviment del mando, a les escenes on sortien noies, els pits li votaven. Ah, sí, està molt bé, no? Està molt bé. Sí, sí, sí, sí. I que no paraves de passar d'aquella pantalla, no? Sí, estàs tot el dia... Va, vinga, va, vinga, va, parlem de Ninja Gaiden 3. Esclar, jo quan he parlat era en 2D, era així com rotllo plataforma... Bueno, traient... Traient una mica el tema dels pits, no?, i de les noies. Una de les coses que sempre ha caracteritzat la saga és la dificultat. Ah, sí.
És molt difícil, és així. És la veritat, és molt difícil. Jo no tinc la paciència de passar-me mai el joc. Home, doncs si no t'has passat tu, que ets un gamer, ja em diures tu. Per això. Sí, sí, o sigui, imagina't. Tinc molta paciència i molta manya per jugar-hi.
És increïblement difícil i en aquesta tercera entrega va ser diferent. Torna a ser el més difícil que hi ha al món. La saga de Ninja Gaiden, com a curiositat, va ser creada, això t'ho dic de memòria, per l'home que va portar al món dos jocs de lluita, com són la saga Death or Alive. Saps què una saga és, no? No. També és una saga amb noies que els hi boten els pits. Ah, sí? Sí, aquest home té un problema amb... Sí, no, no, però si l'estudi és... Aquest home realment estava molt sortit, el van fotre fora de l'estudi, i es va juntar amb l'altre gran sortit que hi havia al Japó,
I ara estan fent un joc encara, un joc que és d'una noia, bueno, és una animadora, amb una motosierra, que talla zombis. Ah, bueno. Aquest sí que han donat a la gent el que volien. Una tia bona matant zombis. Quan va arribar el tema Tomb Raider i tot això, també eren el mateix, no? Buscaven una noia així guapa, voluptuosa, ampulosa... No, Jordi, tu no què opines? Sí, sí, sí. Ah, vale, vale, vale. No? Sí, sí, totalment. Vinga, passem al següent videojoc de la setmana.
Bueno, va ser de la setmana passada, eh? Setmana passada, perdó. Aquesta cançota era d'Àngel. Efectivament, és un videojoc esportiu on Leo Messi està a la portada. A la portada, en gran. Parlem del FIFA Street, el nou joc on les regles estan escrites al carrer. Bueno, tot i hi ha que dir-ho, no?
un joc on fas el que vols. O el que vols, depenent d'on juguis, depenent de la ciutat. Cada ciutat té les seves regles. Cadascú juga al carrer com vol, perquè no hi ha regles. Llavors, el joc compta de diversos nivells, que és una ciutat diferent d'Europa, inclús també d'Estats Units, i cada cop abans de començar la partida sabrem quines regles tenim. A veure, la regla sempre és la mateixa cop i a la fi, que és...
Fica gol a l'altra porteria. Sí, perdona, podria ser com una mena de FIFA o Pro, per entendre'ns, però sense un estadi, una gest. Exacte, però, per exemple, que fes una idea, ja en poden haver estadis, o, bueno, estadis, camps, on hi hagi un fora, però hi ha camps que potser no hi ha fora, que és tancat i pots rebotar la pilota quan xutes, que això et pot ajudar a fer regats. Has jugat tu o no? Sí, vaig jugar a la demo, bueno, no he jugat a la versió final, vaig jugar a la demo i la veritat és que em va encantar. Mira que jo no sóc de jocs de futbol i em va agradar moltíssim, és molt addictiu. Té molt bona pinta, eh? I a més hi ha un... A la gent que va reservar el joc els hi van donar un cò
per poder descarregar la pantalla de plaça Catalunya d'aquí a Barcelona. Com, com, com? La gent que va reservar el joc venia un còdic per descarregar la plaça Catalunya de Barcelona per poder jugar-hi. A la plaça Catalunya d'aquí a Barcelona. O sigui, que algú amatia per descarregar el joc i tu havies donat la plaça Catalunya a descarregar-te'l. No t'interesta res, eh?
Suspendrà l'examen. Sí, sí. A veure, un codi. Un codi per descarregar. No tinc internet. No tinc ni idea. Un codi que és una xifra, no? És un codi que es posa a la consola i pots descarregar alguna cosa. Doncs podries descarregar la pipa.
Ah, de la plaça Catalunya de Barcelona. I jugar allà amb els acampats a la indignada. Exacte. Ja ho entenc, ja ho entenc. En fi, doncs sí, el FIFA Street, que ja ha arribat a les botigues, el podem trobar per Xbox, Play 3, imagino, PC... No, Play 3, Xbox. Per cert, qui l'ha fet? Alguns del Pro o del FIFA o no? És de la gent del FIFA. Si es diu FIFA Street, la gent del FIFA diu... Gràcies, gràcies. De res.
En fi, i per últim, potser poc conegut, però no per això menys important, Kit Icarus torna després de 21 anys des del seu últim joc a Super Nintendo, no? Sí, 20 anys de Super Nintendo i uns 26, em sembla, des del seu primer joc a la primera Nintendo. No teniu ni idea de qui és, no? No. Tu tampoc, Jordi. Què he llegit? És que no me'n recordo. Kit Icarus. Kit Icarus, no. Una idea, no? Kit Icarus. És un joc, a veure, és un tio rotllo vestidor de cupido.
Té bona pinta. Sí, sí, sí. De moment m'agrada. És una espècie de joc on tu anaves per... Antigament, quan era molt antic, era el típic joc de plataformes i tiraves fletxes. Però no enamoraves la gent. Puc dir una cosa o no? Em recorda molt la Wonder Boy. Un joc de la Game Gear, també, justament, que anaves... I anaves també amb unes fletxes i disparaves i tal. S'enamorava la gent i tot? No, no s'enamorava. Era tu com una pedra. Bé, aquest cop l'han canviat molt el joc
I és un joc sobre rails. Sabeu què és un joc sobre rails? No teniu ni idea. Sí, home, aquí al tram baix n'hi ha molts. Els jocs de rails són els típics jocs de recreativa. Gràcies. Silenci, silenci.
Sí? Ja? Prou? Les animadores prou? Fora? Sí, sí, sí. Fora, majoreig fora. Vale, els jocs sobre rai són els típics jocs de les recreatives. És a dir, un joc on tu tens una pistola o tens qualsevol cosa i el joc es mou sol i tu l'únic que has de fer és disparar o l'acció, vale? Llavors aquest joc és així, tu portes l'Icarus, vale? Portes el noi i es va movent per la pantalla tot ràpidament, tu només el pots moure d'esquerra a dreta, davant a baix i anar disparant i matant.
Dius, quina tonteria i quina poca gràcia. Doncs no, té molta gràcia. És addictiu, és molt llarg, que normalment aquests jocs solen ser molt curts. Depèn de la durada del raïl, no?
Si agafes la línia 3, és curta, no? No, en sèrio, depèn del que dius, si el rail dura 4 quilòmetres o... No li xafis al joc, que si diu que és interessant i ell és expert, serà perquè ho és. No li xafes al joc, només li estic dient que ja ho entenc jo. I que està molt bé, no? Una cosa interessant és que amb el joc, i a més que està fotent negoci tot el món, amb el joc venen 6 cartes de realitat augmentada. Sabeu el que és la realitat augmentada. No? Cinema 3D, tio.
Bé, en realitat augmentada és quan agafes una càmera que té potència 3D, bé, o ja no fa falta que tingui potència 3D, simplement el que fa aquesta carta és poder fer que sorti el personatge o el que hi ha a la carta com si fos la vida real, no? O sigui, sortir d'aquí a la taula. Llavors existeixen 360 cartes per aquest joc, amb el joc venen 6...
Aquestes cartes al moment no estan a la venda, només les poden aconseguir amb la revista oficial de Nintendo. Hòstia. Bé, queda un paquet amb sis cartes i la gent està resant amb la revista. Segurament el mes que ve serà la revista més venguda només per la merda de les cartes. Hòstia, que bo, eh? Sí. Ja tens la tuya, ja? En tinc un tres mazos, ja m'he comprat la revista. Epa. No, t'ho juro, eh? Sí, no? Sí. De fet, si l'apropes aquí a la webcam de radiodesbert.com, també surt la realitat augmentada, eh? Sí, sí.
Posa la cara, a veure què passa. La meva, no? Àngel, moltíssimes gràcies, una setmana més. Jordi Roca, que vagi bé fins la setmana que ve. M'agrada l'experiment aquest, eh? No sé, vosaltres, però jo m'ho he passat molt bé. Sí, oi? Sí, merci als dos, de debò. Que vagi bé. Adéu. Adéu. I nosaltres tots seguint el tema en Com Ràdio i la setmana... No és que digui la setmana que ve, després del bolletí. Més penya del morro. Fins ara. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patrició. El Ministeri de Sanitat creu que el projecte de plantació de marihuana aprovat per l'Ajuntament de Rasquera, la Ribera d'Ebre, no podria obtenir en cap cas l'autorització de l'Agència Espanyola del Medicament. El Ministeri afegeix que les seves normes...
estableixen que tota la producció s'ha de destinar únicament a la confecció de medicaments i en cap cas hi pot haver excedents, venda o consum. Sanitat recorda que hi ha empreses a Catalunya que es dediquen a aquest tipus de cultiu i ho fan seguint escrupulosament aquestes normes i també sota el control directe de la producció per part de les autoritats. A tot això l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, assegura que el projecte de plantar marihuana al poble no perilla, tot i la detenció, i d'una de les responsables de l'associació que promou aquesta plantació.
Bernat Pallissa creu que la detenció no és casual, però des del Departament d'Interior defensen que les investigacions fa més d'un any que es van començar. Els gestors públics que falsegin o ocultin dades comptables com ara el dèficit es podran enfrontar a 10 anys d'inhabilitació. Així ho preveu l'avantprojecte de llei de transparència aprovat avui pel Consell de Ministres. El text també pretén que els sous dels gestors locals
siguin fixats pels pressupostos generals de l'Estat. Es vol evitar d'aquesta manera que un alcalde cobri més que el president del govern. Fa més de sis hores que sindicats i ministeri de Foment negocien els serveis mínims per la vaga general del 29 de març en el transport i les comunicacions. La primera proposta del govern central, que oferia uns serveis mínims molt superiors als de l'última vaga de l'any 2010,
ha estat rebuixada per comissions obreres i la UGT. Mentrestant a Catalunya, el govern donarà a conèixer el decret de serveis mínims la setmana vinent. Si ve a Catalunya, l'any 2002, patronals, governs i sindicats van pactar un acord per a futures vagues. Ara hi ha discrepàncies. La Generalitat té temps.
Fins a 48 hores abans de la vaga per decretar els serveis mínims. Les associacions de pares i mares de Cambrils han creat una taula de treball per a l'educació amb l'objectiu de modificar els pressupostos de l'Ajuntament. Uns comptes que enguany retallen les ajudes a les ampes. Ràdio Cambrils, Joan Castell, bona tarda. Bona tarda. Les associacions de pares i mares de Cambrils presentaran un esmena als pressupostos de l'Ajuntament del 20 de març on demanaran la recuperació del projecte educatiu de ciutat i la fusió de les residuries d'educació i cultura.
serà a través de la taula de treball per l'educació de Cambrils, una nova plataforma creada ahir a la tarda i que properament es formalitzarà.
Laura Moreno és secretària de l'AMPA, Maria Dolors Medina. No estem d'acord amb la supressió al 100% de totes les ajudes de l'AMPA, que són 29.000 euros aproximadament, jo tampoc sé exactament els números, d'un pressupost que s'ha aprovat de moltíssims milions. I llavors una mica escoltar tot aquell que vulgui dir la seva per ficar-ho tot en un paper i veure l'educació i a veure què podem treballar conjuntament. La taula de treball per l'educació de Cambrils es tornarà a reunir avui a la tarda. Ràdio Cambrils per Acom Ràdio.
Els casos de tuberculosi a Barcelona han experimentat un lleuger descens l'últim any, tot i la crisi econòmica. La tuberculosi va experimentar un lleuger repunt el 2010, però el 2011 ha assolit una de les taxes més baixes mai registrades. Ara bé, el cap del Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Joan Cailà, ha assenyalat el següent. La davallada que estem observant no seria, diguem, la ideal. La ideal seria del 10% cada any
L'últim any hem observat una davallada del 5%. Fa dos anys hi va haver un petit increment, també al voltant del 5%. En aquell moment el que vam veure és que influïa gent que venia de països asiàtics, que seguien venint, però també un augment en gent autòctona. El 2011 s'han detectat uns 390 casos a Barcelona, un 1,6% menys que l'any anterior. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. El comitè de competició de la Federació Espanyola de Futbol ha decidit sancionar amb dos partits el defensa del Real Madrid PP i amb un l'entrenador de l'equip blanc, Jose Mourinho, i també el migcampista Mesut Ozil, tots ells expulsats durant el partit de Lliga a Vilareal. El defensa Sergio Ramos, que va veure la vermella per doble groga, no ha estat sancionat per un defecte de forma en la primera targeta, mentre l'entrenador ajudant madridista Ruiz Farias ha estat suspès amb dos partits.
D'altra banda, el comitè ha arxivat l'expedient oberta Gerard Piqué per les crítiques del defensa del Barça al col·legiat Velasco Carballo. Dani Alves espera el partit de demà a Mallorca per la doble groga que va veure contra el Granada. Tampoc l'espanyolista Héctor Moreno jugarà contra el Malagà per acumulació de targetes. Mentrestant, el Barça, sense Alves i Adriano, recordem jugar demà al camp del Mallorca a les 6 de la tarda, on buscarà situar-se només 3 punts del Real Madrid. Els blancs rebran també demà a les 8 del vespre.
La Reial Societat Guardiola ha convocat per al partit de demà els jugadors del filial Tello, Bartra, Montoya i Moniesa. Martín Montoya apunta a l'11 titular. I el ciclista francès Julián Simona guanya la cinquena etapa de la Volta a Catalunya. Final a Manresa. El suís Miquel Albacini ha tornat a salvar l'hidrat una jornada més. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5, us parla Andrea. Una desena de famílies de Sant Just que cobren la renda mínima d'inserció podran beneficiar-se d'una subvenció per al consum d'aigua a partir de l'estiu. L'Ajuntament de Sant Just i Aigües de Barcelona signaran un conveni de compromís social que permetrà subvencionar el consum d'aigua d'aquestes famílies.
Igual que el consistori Sant Justenc, també signaran l'acord la resta de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta zona hi ha 11.400 famílies que es troben en aquesta situació. L'ajut permet estalviar uns 140 euros anuals de mitjana i s'adreça a les famílies que perceben entre 106 i 642 euros al mes i que consumeixen menys de 100 litres per evitar ni dia. Aquesta mesura serà efectiva durant un any i no es descarta allargar-la.
El comitè d'empresa de l'Ajuntament de Sant Just dona suport a la vaga general del proper 29 de març. El comitè va registrar ahir al Consistori una escrita adhesió a la protesta que exigeix al govern la retirada de la reforma laboral, que diuen no servirà per crear ocupació i que facilita i abarateix l'acomiadament. També proposen al Consistori que destini l'equivalent del total de les deduccions de la nòmina del personal que faci vaga a la partida del pressupost municipal que es destina a ajuts d'emergència de serveis socials.
En aquest sentit, a més, el comitè convida tot el personal que no pugui exercir el seu dret a vaga que aportin l'equivalent a la remuneració d'un dia de treball alguns dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats com ara Sant Jus Solidari. I acabem destacant que diumenge la CEAS participarà de la novena diada Verdaguer Excursionista, que vol recordar la figura del poeta excursionista mossèn Cinto Verdaguer. És una trobada que es va iniciar l'any 2004
que compta amb diferents recorreguts que comencen a diversos punts a Barcelona i que acaben a Vila Joana, on tindrà lloc als actes commemoratius. Per la diada d'enguany hi ha tres itineraris previstos. El primer itinerari té com a punt de trobada a l'estació de Rodalies de plaça Catalunya, a un quart de vuit del matí. El segon recorregut començarà a dos quarts de deu a l'estació superior del funicular de Vallvidrera i el tercer sortirà una hora més tard des d'aquest mateix punt, a dos quarts d'onze del matí.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies ha dit jovespre a partir de les 7. Fins aleshores, molt bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Què tal? Bona tarda, com esteu? 6 i 12, benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Hem començat amb el tema de Florence, and the machines, amb la cançó Shake It Out. En aquesta segona hora del programa parlarem amb el senyor Benito de les coses importants de la vida. A més, també repassarem la Riera. Vinga, ens va, a veure com ens ve tot.
I també parlem amb l'Eli Capdevila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda. De fet, ja tenim l'Eli al telèfon. Eli, bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda. Un dubte molt tonto, molt tonto, molt tonto que tinc ara i és que en català que l'has de dir saludem l'Eli Capdevila, no? No l'Eli Capdevila.
No, l'Eli, l'Eli. L'Eli, ah, com el gas. A veure, no, posem-nos seriosos, anem a recomanar coses... Però si ets de Barcelona pots dir l'Eli, eh? Ah, sí, clar, perquè si ets de Barcelona pots passar el català pel forro. Sí, és veritat, això ho sap tothom, ho sap tothom. Comencem l'antia agenda del cap de setmana parlant de la festa del mondongo.
M'agrada, que és una festa important d'Àfrica, o què? Home, el mondongo a mi m'ha agradat molt, perquè dic, ostres... Home, si estigués aquí... Què diu el mondongo? Què diu el mondongo, no? Si estigués aquí el Peper Rubián és diria allò de mandingui, mandongo, mandongo, que de relativa, mandingui, mandongo. Clar. Però bé que no hi és lamentablement per nosaltres, només ho podem recordar. A veure, la festa del mondongo, estimats oients, es fa...
a Cornudella de Montsant, la bonica població situada a la comarca del Priorat. Sí, aquest diumenge 25 de març, al Parc Nou, tiquets per dinar, preu 8 euros, les places són limitades. No aneu molts que es trobarà sense Mondongo. Sí, a veure, tu creus que era el Mondongo o ho explico jo?
No, tira, tira. De totes maneres, no és una cosa específica de cor novella, eh? És una cosa que fa en general el priorat. No, heu de perdre el guió ara mateix, eh? Doncs ja t'explico, llavors el que és. Gràcies, Eli. Té a veure amb el tema de la festa de la matança del porc, eh?
Sí, sí, sí. És un dinar. I el mondongo, en qüestió, és un plat de trossets de carn sofregit, rotllo cansalada, careta, eh? Tot el que, diguem-ne, ha anat sobrant després de fer totes les llangonisses... Sí, de dieta, tot. Això, tot, tot, molt bé pel cos. Això, acompanyat amb uns bunyolets de vent, estupendo. Sí, mira, ens acaba d'arribar un tuit, el Quim, diu... Sí, a mi m'agrada molt l'actriu Vicenta Mondongo.
A veure una cosa, no és el mateix, eh? Ja t'ho dic ara, Quim. Perdona, Eli, perdona. No, no, no, fas bé de dir-ho perquè també m'he pensat. Em penso que hi havia una actriu que... Sí, però és la Vicenta Endongo. Però no he gossat, no he gossat, no he gossat. Sí, ja ho ha fet el nostre oient, el Quim, saps? Perquè jo no faria aquesta broma mai, l'ha fet un oient.
Et dic, sempre hi ha algú més valent. Sí, per això. Que s'atreveix amb tot. Sempre hi ha algú que s'atreveix amb tot. Jo no, ah, jo no. Jo dic que no té límits. Com el Quim. Diu, soc el Quim del Walden. Gràcies, Quim. Ja parlarem, com ho ha dit ell. En fi, la festa del mondongo. I el mondongo, més a més de la cancel·lada, la careta, porta-llom, llangonissa, botifarra... Bueno, nois, us podeu posar les botes aquí.
Sí, sí, sí. Diu, acompanyat de fassols, a més del llom, jo he trobat el guió, eh? Llonganissa i botifarra a la brasa. Oh, mondongo! Mondongo! Mondongo! Mondongo! M'agrada molt, té bona pinta, eh? Això és, com dèiem, la bonica població de Curnodella al Priorat. És que també la població ha agradat molt, per si hi ha, eh? Ja et dic que hi ha diversos llocs on menjar mondongo, però enlloc com a Curnodella.
Vinga, passem a la segona activitat de la setmana o l'antiagenda d'aquest dissabteu i diumenge, la Fira de les 40 Hores de Ripoll. Que se celebra tot just a entrada la primavera, eh? Té els seus orígens en l'època medieval i els senyors feudals concedien als pagesos en aquesta època de l'any, mira així, eren bones persones, 40 hores per reunir-se al poble i anar a adorar el Santíssim, eh? Sí senyor, això, gràcies, gràcies als cavalleros feudales, eh?
Gràcies, encara és així, això, eh? Sí, sí, sí, no, l'altre dia repassàvem... Perdona, l'altre dia repassàvem el Manuel Ripoll a la nostra secció Meetings, allà, dels dilluns, Història de Sant Just, parlàvem dels segles XIII i XIV, i sobre l'edat feudal i tot això, i els tributs que havien de pagar les masies que estaven al que actualment és el Baix Llobregat, la zona de Sant Just d'Esvern, ara...
sobretot, perquè en aquell moment no sabien ni com es deien pobres, i molts eren el 20%, el 25% de la seva collita, dues gallines per Nadal i coses així, que no dista molt del... El canvi... El canvi ara, amb l'euro, exacte, no dista molt del que es paga ara, perquè ja paguem això, el 18% de l'IVA, etcètera, etcètera. És una mica això, eh? O sigui que mires amb el temps i tant, potser no hem evolucionat. La història es repeteix. Sí, sí, sí.
Revolució, amics meus. Queda dit, queda dit. Per cert, Eli, deixa'm saludar una persona que va entrar aquí a l'estudi i que ves coneixes bé i que des de fa unes setmanes ve els divendres amb nosaltres, no? Que és el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, Eli. Bona tarda, bona tarda. Espero que ens trobi bé, com sempre, saludable.
Sempre, sempre. Ja està, senyor Benito, mantinguis la calma, l'hem deixat entrar, però la mínima tarjeta groga i fora. A veure, Eli, parlem de la fira de les 40 hores de Ripoll. Què és això? Doncs és una fira d'aquestes multisectoriales que posen tot el que tenen al carrer.
Però a mi m'ha agradat especialment l'atenció el tema del gin tònic, i és que tenen una obsessió absoluta pel gin tònic. Home, és que està molt de moda ara, eh? No ets ningú si no prens gin tònics a les nits. No, no, no, i a més a més aquí a Ripoll ho tenen claríssim, i a la fila de les 40 hores més encara, perquè no només fan trobades, cursos i degustacions de gin tònic,
sinó que això ho pots fer no només un dia, sinó tots els dies que dura la fira. Per vosaltres, quin és el millor gintònic de tots? Eli, per exemple, pregunto. A mi m'ho preguntes, això? Jo no sóc experta en el tema gintònic. I senyor Manito, vostè què diu? Bé, el millor gintònic és gilebre tònica.
Una dosi és ben mesurada. És aviat més ginebra que tònica. Gimlet. Gimlet és ginebra? Sí, el gimlet és ginebra amb llima. Això va molt bé perquè enllaça amb la segona part de la meva intervenció. Després, d'aquí una esfera. De què parlarà, ja que estic aquí? Parlarem de les begudes espirituoses. Home!
Per favor. De fet, clar, queda bé, eh? El Ripoll fa molt fred a l'hivern, eh? També és normal que quan arriben la primavera s'engresquen... Això anava a dir, com ja, Daniel, a l'hivern, diguem-ne, eh? Però diuen, bueno, doncs venga, a ritme de gintònic. Clar, tot això, com dèiem, ve de l'època feudal i diu que aprofitaven la vinentesa, no? Com anava això? Explica'ns-ho, a veure.
A l'època feudal, com anava això? A l'època feudal anava més amb el tema dels espirituosos, potser, eh? Sí, no? Sí, sí, sí. No, perquè és que tenia el text aquí davant... Ara, el que està clar és que havia de durar 40 hores. Sí, home, clar. Més no podien suportar això. No, ni menys tampoc, eh? Era una cosa... I més era poc. Sí. I més de 40 hores és un excés. Diu que aprofitaven la benentesa per fer fira, eh? I també per presentar un sociador dels seus fills i filles en edat de casar-se. Veus? Això durant l'època feudal de la Ripoll.
La tradició s'havia perdut, però es va recuperar i a poc a poc se n'ha anat consolidant, aquesta tradició, dins del calendari de Fires de Catalunya, on destaca, a més, per ser una de les poques de les comarques gironines, que continuessin una fira multisectorial. Em pensava que ho faries gairebé sense respirar, eh? Bueno... Hem d'aquí d'agafar una a la nala, però... Escolta, Eli, tu que saps de tot de les fires del món, què vol dir multisectorial?
Bueno, acabando de ser, d'haver-hi aliments, hay tractores, també pots trobar, jo que sé, gossos i peixos, i pots trobar... Sí, de tot, de tot un poquito. Els nens...
Sí, ara. Veus també això? Sí, als nens els agrada molt aquestes fires, no? Sempre xalen. Llavors al costat hi ha, per exemple, aquests que et venen piscines, oi? Gromassaje, eh? Ah. Per exemple, eh? Al costat el concessionari de cotxes, que et venen cotxes. Del poble, no? Una mica... Sí, sí, sí, és això. Multisectorial, multisector, eh? De diferents sectors i tot plegat. En fi, a Ripoll aquest cap de setmana tenen festa grossa.
Vols comentar alguna cosa més de Ripoll o no? Perquè d'informació en tenim un pou, eh? Que per cert, si la podeu... No cal, però la podeu... I vull dir més informació que la busqui al Google. No, que la busqui al teu blog, que per això l'escriu tu. Que és elisendacapdevila.wordpress.com Au!
Sí? Sí. Doncs elisendacapdevila.wordpress.com totes aquestes activitats que estem repassant. Un aplaudiment per l'Eli, que s'ho curra. Sí, i les penja al blog, les penja al seu blog aquestes activitats que estem parlant ara, eh? Perquè està bé, tu, així la gent no ho sap. Sí.
En fi, no sé si hi ha alguna cosa més per comentar. Només voldria comentar que entre les trobades que hi ha aquesta setmana, que n'hi ha moltes, de trobades de coses, de gent, de professionals, m'agradaria destacar la trobada de dones trabucaires,
Oh, senyor Benito. Això deu ser fantàstic. Com diu un amic meu... Quin trabuco portes? A veure un moment. Com diu un amic meu, no es posi pelíndrum. I després, Eli, què era això de la dona de trabuco? Això és a Santa Coloma de Gramenet. No fa molts anys que hi ha dones trabucaires. Perquè era una cosa d'homes, això.
I ara han entrat fort al sector i fan una trobada aquí. Tenen una web i tot, eh? No vull bromes fàcils, eh? De que si venen amb camió i tot això. No, eh? No, no, no. No, no t'ho dic ara. Però què són? Dones de totes les edats o com va? Suposo que sí. Clar.
Clar, clar, clar. Dones en trabuc, aquí està la cosa. Ei! Sí, mira, el Quim... No, no, eh! Cuidao! El Quim del Walden ens acaba d'enviar un tuit ara mateix que diu, sí, al voltant del Camp Nou, a alguna hora de la nit també hi ha dones en trabuc. També, no? Una cosa, no. No m'agraden aquests comentaris, Quim. O sigui que ja es pots anar retirant. Com són els oients, eh, Eli? Ja ho veus.
Sí, fatal. Nivell, nivell, nou, nivell, nivell. Sí, nivell, nivell. En fi, Eli, moltíssimes gràcies una setmana més, que tinguis, sí, un bon cap de setmana, que jo crec que tens per triar, eh? Agafa el trabuc-ho i te'n vas cap a... O la trobada d'artistes, que també una trobada d'artistes, eh? Ah, sí? Amb trabuc-ho inclòs, també?
No, aquests van amb les arpes. Ah, van amb els pinzets. Amb les arpes? Sí, que són més perillosos. Eli, jo avui faig broma perquè ja estic fatal, eh? De final de divendres i tot. Vaja, que t'estimo molt. Que vagi bé, bona tarda. Bon cap de setmana. Adéu.
6 i 23 de la tarda. Si alguna vegada esteu tristos, esteu amoïnats o us preocupa alguna cosa, tranquils. Sempre s'ha de mirar el cantó positiu de la vida.
I si no, mireu el senyor Benito. Un home de mitjana edat, amb bigot i pèl canós, camisa oscura i fent el mondongo. I ànima blanca. I ànima blanca, sí, senyor. Bé, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de la Riera i de les begudes espirituoses. Fins ara. Ràdio Taspèm 98.1 Ràdio Taspèm
Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües al centre de Cornellà a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació museudelesaigües.com Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Anselm Claver, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant El Niú. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jus d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, lloy que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostienton d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton.
Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbem i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Benito. No nota alguna cosa diferent a la secció de la Riera avui? Sí, que em falta la carta. Sí, home, molt bona aquesta. No hi ha pensat jo, és veritat. Una qüestió espaial, eh? No nota una altra cosa diferent? Ara no hi caig. Escolta, escolta la música, escolta la música.
Potser que no és de la Riera. Això no és de Riera. És del cor de la ciutat. És del cor de la ciutat. L'hi han colat. L'hi han colat. Senyor Benito, l'hi han colat. Els meus records per la meva gran amiga, Maritxell Llaner, que era la Remei del cor de la ciutat. Ah, que és de Sants, aquesta noia. Sí, és de Sants. Que he d'explicar alguna cosa més. No. Ah, d'acord, d'acord. Aquesta és la música de la Riera.
Ah, us l'hem colat, eh, també, oients? Us l'hem colat, eh? És que jo crec que les escolto en el llib. Ja, ja, ja. En fi, què ha passat a la Riera aquests últims dies, senyor Benito? Que la cosa està, sembla, bastant interessant. Està bastant interessant. Bé, com tots els divendres és el dia de les descobertes i de les confessions... Per això fem aquesta secció avui. I totes les setmanes van preparant, no? Sí, sí.
caure en el divendres... La pregunta és, cal fer de dilluns de jous? Potser només fent divendres... Jo, de fet, li confesso que durant tota la setmana no l'he vista. He tingut afers que m'han allunyat de la televisió, del meu sofà.
I no he pogut veure-la. Però avui sí, avui l'he vista. Molt bé. I... i bueno, ha estat força interessant. Ah, sí? Ja vull dir que ha sigut coses allò de... Bé, es descobreixen coses, d'anar amb les cara coses. Sempre les coses es descobreixen, no de forma directa, sinó per, com dirien en el tegemaneje financiero, por sociedad interpuesta. Clar. O sigui, m'atreveix d'una altra...
Una de les coses que s'ha descobert, el xicotet aquell que està a la sala, que primer era pallissador de gent, saps? Aquell nano que anava fotent... Arriava, arriava. Arriava, arriava la gent. Ah, caram. Una con, també, que ho fa, això, tant tant. Sí, sí. Doncs aquell nano que anava fotent pallisses a la gent per ordre del Claudi i altres. Home, se'clarirà molt dolent, eh?
És molt dolent, Pere Arquillué, un dels millors personatges per això. Això sí, i li treu per si. L'any passat vam entrevistar el Pere Arquillué en aquest programa, perquè hi havia arrel de guanyar el Premi Nacional de Teatre, que va guanyar l'any passat, i sí, és allò que donen premis, la gent no ho sap, però el Pere Arquillué el va guanyar per un monòleg que va fer a la Sala Beckett. De Beckett. De Beckett, em sembla que era. De Beckett. No era la Sala Beckett, sinó era de Beckett.
Ah, i no era Salavecet? Era la Villarroel, potser? No ho sé. És igual. En fi, i... Bueno, vam fer la reflexió que ell va començar amb personatges simpàtics i ara derivant cap a un costat oscur increïble, no? Quan estava allà, bueno, allò que va fer el comt Arnau, no? Va fer el primer, se suposa que era bo...
Després a la Lloy, que l'escoltà en fa un moment saludant el programa, a Laura, que era el company de feina advocat. Te'n recordes? Aquella sèrie de mitjans dels 90? No. I després, bueno, per qui llueix... A Mar de Fons, també. A Mar de Fons ja va ser el primer canvi que va ser dolent, eh? I després sí, a la Riera també.
Sí, en fi, i després la gran sèrie Zoo. I què feia del sou? Frena, frena, feia Zoo. No, no, va tenir poca audiència per ser la banca. Sí, la banca. Sí, sí, era una sèrie ambientada al western a Mollerussa, de l'any 1800, que era com un western. Com un western? Sí. Estaria bé això, eh? T'imagines fer un western català? Mollerussa. Mollerussa. Molts bandoleros. Sí, no? El 1880. I qui faria de piel roja?
Fermí Reixac, no? Vostè mateix. En fi, la Riera aquesta setmana... No, no, caca. Tenim l'última seqüència. Val la pena escoltar-la o què? Bueno, si vol. Sí, anem a veure si la podem escoltar. Sí. Sí, li he preguntat una cosa avui. És aquesta o no? Sí, sí. Què ha passat aquí? Perquè aquí veiem una noia... La filla... Del David Selvas. Del David Selvas i l'altre... I la dona del David Selvas. Ah, el defenses.
Fa quatre dies que no paraves de criticar. Què ha passat entre ells? El Claudi està pel mig, eh? És un personatge extracent. Però de què parles? De quina veritat? Què és? Això que li has preguntat al papa? I aquí ve el confesió. I què és? Si t'ho pregunto em jures que em diràs la veritat? Ai, si jo no em facis... Ai, és que no vull que em diguis una mentida. Què és? Si es pot saber. Et vas embolic amb el tiet Claudi, sí o no?
Una mare, la seva filla... Prefereixo saber-ho. Estic farta de veure que el papa i tu esteu malament i no saber per què. Aquesta separació ha estat horrorosa, molt pitjor que l'altra vegada. Oh, drama. Em sembla que em mereixo saber la vida.
Bueno, què, va? Ja sospitava que entre tu hi ha el Claudi. Quin ritme, quin ritme, no? Quina alegria, tu. Us ho vaig preguntar i m'ho vau negar i em veu fer una un psicòleg. És que n'estic farta que em digueu mentides. No me'n vas embolicar amb el tiet Claudi, sí o no? Ella què diu, què diu ella, què diu, què diu? Ara, un, dos i... Què diu? Sí.
Oh! Ei! Oh! Oh! Oh! I el que no s'ha sentit és la seva vida. Ah, veu què diu? Si pugués tornar enrere l'ho faria. Sí, clar, ara, ara. La marxa atràs. Sí, ara, ara, ara. Si pugués fer la marxa enrere. Si pugués fer la marxa enrere. Vull saber la veritat i la saps. Vull saber la veritat en veritat. Aquesta nena té un trauma important, eh? Potser no se l'hauria d'haver dit tragun dos. No, jo crec que no.
Mira com la Maria Pau pisem, que es nota que està afectada molt, molt. Has destrossat aquesta família i has destrossat el papa. Bueno, tot és alegria, felicitat. Alegria i felicitat al Maresme, eh? A Can Riera. Sí, senyor. En fi...
Ha faltat la segona pregunta que li fa la filla. No s'ha vist per antena, però tot i en dos anys, eh? Que la filla li pregunta, i quina postura vau fer? No, és veritat, això. No li pregunten. No li pregunten. I com va ser? Et va agradar, no? Dura més que el papa, no?
Deu prendre precaucions? Exacte, exacte. L'habitual durà conversa d'aquestes, no? Entre mare i filla, quan la mare s'ha picat el germà del seu marit. El fiet, el cunyat. El cunyat passa molt entre cunyats. Sí, això molt, molt, molt. És molt habitual. I el Claudi què? Qui diu de tot això? El Claudi... No, no ho sap res, d'això. Vull dir, li diu al seu germanet que... Bueno, li insulta i prou.
No té més misteri, no? No, és com... Queda una mica al marge, el Claudi, de tot això. Ell ja la va ficar i, apa, ja està. Ja no té més preocupació. Ja, ja, ja. I després l'altra revelació, que sabem, doncs és aquella que li deia el nano aquest, doncs ha descobert que la seva...
Noi, la seva nòvia, diguéssim, de la que està terrible, però terrible. Però qui és? Quin nano, quin nano? Aquest que està ara fent de cambrer a la Riera, que abans era un apallissador, que és el germà de la que està a la cuina, la Maribel, em sembla que es diu? Aquella noia que està, que és la subxef. Ah, la subxef, el germà de la subxef, que estava...
a les taules. S'havia enamorat terrible, terrible, terriblement. Saps aquelles coses que passen a l'amor un cop a la vida? Que trobes la dona del tio. S'havia enamorat d'una noia. Aquesta noia era mare de lloguer. Feia de mare de lloguer pel Batlló. Caram, el Batlló és l'altre dolent simpàtic, diguéssim. És el dolent simpàtic, eh? És el cachondo. Gai, diguéssim, homosexual. Cachondo, una miqueta així. I aquest li paga perquè tingui un fill per ell.
Clar, perquè dos gais de moment encara no poden tenir fills. No. Biològicament. Només el Dani De Vito i l'Arnold Schwarzenegger a la pel·lícula aquella júnior, que no sé si recorda, però és una ficció dramàtica. No com la Riera, que està basada en la realitat. Tot tot és veritat.
Llavors el nano aquest s'havien enamorat i no sé què, i sortien i festejaven i veien el món de color de rosa, totes aquestes coses. I l'altre dia va, pam, i avui s'entera que la seva nòvia, fiancé, digui-li el que vulgui... Fiambre. Fiambre, està embarassada. I ell no ho sabia, ell porta ja com 3 mesos sortint de relacions i no sospita res. Clar, ella li deia, no, és que tinc gasos. Clar, li diu, tens la panxa una miqueta així...
No, és que tinc gasos. Mira, mira, jo també tinc un gas. Ara. Que fa el ton, que fora de lloc. Ha quedat barrué. Que miquetes més fins. Bé, no, mira.
En totes maneres quedava roguer, tirant-se pets. Això és una màquina que fa pets. Vostè coneix el Leslie Nielsen, mític de Agarra-la com el Puedes. Vostè sap que anava amb una màquina de tirar pets sempre, no? Sí, anava amb un munt d'això i llavors es girava cap a l'esquerra i llavors anava amb la mà dreta i feia el so. Era un home molt divertit. Jo sé que ara està a punt de fer-se o s'ha fet una pel·lícula sobre l'epetoman. Sobre? L'epetoman. L'epetoman. L'epetoman era un home que es deia Pujol...
Aquí ve una anècdota molt graciosa, eh? Que es deia Pujol, que era d'origen català, vivia a França, i que feia un espectacle tirant sapets. Durant el dia era una persona normal, llavors feia un espectacle, ets el de Foli Berger, un d'aquests cabarets, i el seu espectacle era tirar sapets. I es deia el Petoman. No, és que no li dic res perquè ja no dic res. No, no, no és cert, eh? I ara estan fent una pel·lícula a Hollywood.
O hi ha algú que vol fer una pel·lícula d'això. L'Epetomà. L'Epetomà. Això és cert, eh? I l'espectacle que era... Principis de segle XX. L'espectacle que era una merda. No, no, no. L'altre sortia a l'escenari i doncs cantava la marcellesa amb peix... Bueno, ja està, ja està. No, no, no. No, no, li prometo. És de debò. Que no, que no ho sé de només. Li portaré la documentació. Home, no cal. Li portaré la documentació. I ara aquí ve l'anècdota graciosa. El senyor Salvador Dalí...
Dalí! Dalí! Quan li van presentar al senyor Pujol l'honorable ex-president de la Generalitat quan encara no era ex-honorable ni era president de la Generalitat era de banca catalana no, ni de banca catalana era un senyor Jordi Pujol que feia cosetes catalanista i la Catalunya li van presentar el Dalí i el Dalí
pensant-se que era aquell Pujol Petomen, per homenatjar-lo, se li va tirar tres pets al seu costat. Això és cert. Això està documentat, eh, senyor? No, no, no. Vinga l'extensió. No, no, no, sí, jo me'l crec, me'l crec. Senyor Benito, hem de deixar aquí la secció... No, no, no, és que això ja està en la secció de Petomà, eh? Sí, ja està. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb les coses espirituals que té vostè per aquí, eh?
Vinga, fin dada.
Donnez-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas Donnez-moi une limousine, j'en ferai quoi Offrez-moi du personnel, j'en ferai quoi Un manoir à Neuchâtel, ce n'est pas pour moi Offrez-moi la tour Eiffel, j'en ferai quoi
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le cœur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité
J'en ai marre de bonnes manières, c'est trop pour moi. Moi, je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis france, excusez-moi. Fini l'hypocrisie, moi, je me casse de là. J'en ai marre des langues de bois. Regardez-moi de toute manière, je ne vous en veux pas. Et je suis comme ça.
Fins demà!
Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité
Bona nit.
Fins demà!
Ella és francesa i es diu Z, A, Z. I a mi, cada vegada que l'escolto, m'enamora la seva veu, aquest accent, aquest tipus de música, aquest timbre, el tema que ens canta. Senyor Benito, li agrada o què?
Molt. M'agrada molt. M'ha transportat a uns llocs idílics. La primavera i aquesta noia. Et dona molta energia, et dona molt de positivisme, jo crec. Jo recomano molt el seu últim disc, que ja fa un parell d'anys, el 2010. Està triomfant arreu d'Europa. Aquelles últimes setmanes estava a Alemanya. No sé si tindrem la sort de veure-lo aquí, però jo vaig. Escolti aquest tema, vostè que en sap de música, a veure què li sembla. El tema es diu «Ebloui, pague la nuit»,
Vol dir enlluernada per la nit, no? Enlluernada per la nit, un cop de llum mortal. Això no sé què vol dir. Què li sembla? Ja m'hi trobo, eh? Ja que sí, ja m'hi trobo.
Allò, que està allà prenent el seu gintònic, a la barra del bar, mirant la noia que entra. I quan et deixaven fumar al bar, eh? Sí, senyor. La barra i el cigarro. Que bo, eh? M'agrada molt, eh? M'agrada molt. Segura m'ha de fer algun curtmetratge? Sí.
El farem així. Amb aquesta temàtica, sí. El farem així. Posarem aquesta cançó perquè, escolti, és increïble, eh? Ja el podem començar a fer ara, no? La barra i el cigarro. Jo qui soc? Soc al cambrer? I tu estàs allà sol, no? Això.
Bona tarda, senyor. Benito. Com va a tots? Tornem, tornem. Algunes dades. Jo soc un cambrer francès de Perpinyà, fa dos anys que ha vingut d'estudiar a Barcelona, i vostè és un home ja de mitja edat que està perdut i que de nit i no troba el seu amor. Fa nits que l'espera. No, però català, tot això, baixant a la Rambla a Madrid.
Jo sóc un noi de Perpinyà que ha vingut al Pastís. Al Pastís. Al Pastís, eh? No pot ser o no? És molt íntim, sí. Bueno, va, fem allò, eh? Jo sóc de Perpinyà, però vostès català, eh? Ah, jo sóc català. Clar, clar. O fem a Perpinyà. O fem a Perpinyà, els dos? Fem el català de Perpinyà. Doncs vinga, va. Allò que ja... Sí, envien així una mica de bar de la nit. Ah, oui. Amb aquesta noia, eh?
A la pista diríem que hi ha una parella ballant. Sí, estan tocant i m'agreixant una mica, ben agafats. Llavors jo estic com a la meva netejant alguns plats o alguna cosa de l'estil. Com va, senyor? Benito. Se va. Sí. Avui sembla que la nit no és gaire propícia per fer-ne roixi. Com cada nit.
No n'és propícia. Em posaràs un altre gintònic, per favor? Sí, clar. El gintònic que vulgui. Ara l'hi serveixo. Ah, no, perdó. Perdó, m'he equivocat d'afecte d'això. Si j'en he perdut la neta, sé mi què fa el pire.
Vaig a buscar aquí a la barra que està fumant. Ah, d'accord. No, vaig a buscar aquí a la barra que tinc tot de... que vol un gin tònic, com sempre. Ah, un gin tònic, bé, oui. D'accord, donc ja dirà... Com totes les soirs. Ja dirà por, oui, sí. Quan vostè vulgui parir.
Se va? Se va bien, d'acord. En fi, la vida ja no és el que era. Ja no és pas el que era, amic. Per cert, com és que ve vostè aquella nit aquí, mentre jo estic neteixant els plats? Cabron! Perquè va ser l'últim lloc que vaig veure el meu amor. Aquí ens vam acomiadar. I si em retorno al lloc, esperant que ella torni, posi'm una altra gent, Toni, que avui tinc set. Sí, ja ho heu... No, feia mesos que no parlava tant com avui.
Avui és veritat que és un dia especial per vostè. Molt. Fa un mes que ja no la veu. Fa un mes que no me la veig. En fi, una mica, sí, el teatrillo de la Peña Morro, eh? Sobre la marxa. Bueno, ja tenim el fil, eh? La setmana que ve som un capítol. Això ja és posar-ho en escena, eh? Amb imatges. Sí, sí, sí. Mira, aquest tema també m'agrada molt.
Faltaria una mica el prefecte de policia. Ah, sí? Per ser una mica allò, tipus Casablanca, una cosa així. En fi, continua les aves de fons. Contéu en aquest bar imaginari.
És la mateixa, eh? És que és un disc molt bo, aquest, eh? Són 11 cançons que són boníssimes, eh? La d'allò, eh? La grulleria per una noia tintre aixins i ja, escolta, ja... Obres la cartera i obres tot. Home, això és un repàs molt assago que estem fent perquè faci una idea, aquest tema Port-Coton. Com us dic? Port-Coton. Port-Coton. No, perquè... Port-Coton.
Em sembla que és una parada a metro, en París, potser? O un barri de París, por Coton, potser? En fi, repassant la biografia de les As, ja ens perdonareu, oients, però divendres, que va en aquesta hora de la tarda. Sí, que em porta per uns camins. Va, tinc l'última. Jo estaria tota la tarda escoltant les As, però això no pot ser. No pot ser. Aquesta és l'última que li agradarà, ja veurà.
Gran i llarga, diu. Li agrada o no? Bon.
Aquí té un puntillo edipiable. I miri com ara fa el canvi la cançó i s'anima la cosa. Què és que tu fes?
Bé, en fi, jo és que feria totes coses. El cotxe la porto les as jo, eh? Amunt i avall el cotxe. Està molt bé, està molt bé. És un tema que porta llocs... Sí, m'agrada molt. Aquest canvi...
Té uns tocs, jo diria que una miqueta edipiafistes. Sí, home, clar, veu una mica de tot això, també, no? D'aquestes fonts, eh? Una veu del soul, així, greu, amb un punt trencadet. Sí, sí, sí. És tendre, però ja té un punt trencadet. Està molt bé. I després aquest canvi ens em porta a anar amb un guitarrista, que era francès, que es deia Jean-Jo Reinhardt. Home, Jean-Jo Reinhardt, home, sí, home. Regitant.
Sí, home, que no va fer bo diar en una pel·lícula seva. Sí, bueno, una pel·lícula... Amb el Sean Penn, no? Amb el Sean Penn. Sí, sí. Sí, surt un momentet, el Jean-Jo Reinhardt. Ah, però no. Un personatge, però el Sean Penn tota l'estona el va... el va idolatrant, diguéssim, eh? Sí. Home, mira, alguna cosa de Jean-Jo Reinhardt també tenim avui, eh? Estem fent una secció musical amb vostè, però m'agrada. Mira, mira.
Aquest no era ben... Bueno, ja s'anirà, s'anirà, eh? Cap allà. Ell era guitarra, no? Era guitarrista, no? I a més tenia tres dits de la mà esquerra, són soldats. És veritat. Perquè se'ls havia cremat un incendi. Esclar, estem parlant dels anys, què, 40, potser, no? No, abans, eh? Ah, sí? A l'any 30, potser. A l'any 30, potser. A l'any 30? Mira, mira. Això és ell, eh? Ell sol, ja amb la guitarra. Tinc, tinc, tinc.
Clar, és que la qualitat d'ara, quina diferència, eh? Sí, fixa't. La qualitat d'instruments. Sí, de sonoritat. Ves com té un aire... Sí, però aquí hi ha un contrabaix, em sembla, eh? Sí, home, guitarra contrabaix...
I va amb diverses guitares. En fi, Django Reinhard, un dels grans també de la música, que també recordem. Amb aquest ambient així de Django Reinhard, m'agrada també que comentem avui una mica el francès, perquè vostè volia parlar de les begudes espirituoses una mica, no? Sí, una miqueta, una miqueta. Farem la introducció, perquè clar, això deu ser amb el Yehudi Menuhin...
Aquí posa... Perquè té uns àlbums molt bons, el Yago Reinhardt amb el Yehudi Menuhin. Aquí no surt cap. Era un violinista. Aquí n'hi ha una. Una cançó que és de Chicago, que la vam fer junts. Té unes peces bastant considerables, els dos. La merda. La merda.
Aquí prenent un pastís. Viguda espirituosa. Viguda espirituosa. Una introducció, perquè estem a divendres, ja sap que la penya i tot això, els divendres ja es donen a la beguda, diguem-ho clarament, i més val anar una miqueta a lliçonets.
Què és una beguda espirituosa? No sé, diguem-ho vostè. Una beguda espirituosa, doncs, és una beguda que té, diguéssim, una certa quantitat d'alcohol. Ah, sí? Seria el d'extrem oposat, diguéssim, de l'aigua. L'aigua que és incolor, insabora, insípida, i hi ha algú que se la veu...
Doncs l'altre té gust, té sabor, i té una coseta que és la vidilla, l'esprit. Es diu espiritosa perquè té un component que és l'alcohol, i sap que l'alcohol en català es diu espirit de vi. Llavors això es diu l'oviguda espiritosa. I per què també es diu beguda espiritosa? Es diu perquè...
Obre l'esprit. Ah, sí. Obre l'esprit, la desinhibició... Sí, això anava a dir. De fet, existies aquí Lluís Camino, per exemple, que és el nostre terapeuta familiar, psicòleg, també, del Servei de Dependències del Casfons Santa, de la Mancomunitat del Baix Obregà. Això és un extrem.
Això són els que abusen de l'esperit de la laguna. Exacte, eh? Però ell diria això, que l'alcohol realment té aquest punt de desinhibició. Té un puntet de desinhibició. I llavors, que és mostrar una mica l'esperit de la persona. És a dir, que a vegades som nosaltres mateixos, no sé si més autèntics, però tenim un punt més, eh? Un punt cobre una altra dimensió, fixis, al llarg de la història. Per exemple, sempre hi ha hagut els dionisíacs.
Ah, sí. Que els dionisíacs, Dionís, qui era? El déu de les orgies. De les orgies. I a les orgies què hi havia? Hi havia vi. De fet, era una idea com el Baco, però en grec, no? Sí, Dionís i Baco són el mateix. Però un era el romà i l'altre el grec. Els romans què fan? Agafen la tradició grega i ho copien tot. Els romans eren una mica com els xinesos de l'època. Eren els xinesos. I per això, doncs, aquesta tradició dionisíaca...
Òrfica, de la cosa espiritual i tot això, sempre està relacionat amb aquestes substàncies, podríem dir-ne psicotròpiques, o substàncies que eleven una miqueta l'esperit. L'eleven del terra, aquest terra tan pedragós i pulsós en el que trepitgem cada dia. Fixi's que totes les cultures mediterrànies estan abocades al vi, fins i tot al cristianisme.
i gràcies al cristianisme. De fet, el primer que beu alcohol a l'església, qui és? Noé. Ah, Noé. Noé va ser el... Històricament, diuen a la Bíblia, que Noé és el... El descobrir del vi. Vostè li va fent, eh? Sí, jo vaig bé. Ja vaig escoltar el que va dir i vaig parlant. Sí, sí. Segons la tradició bíblica, Noé és el que descobreix el vi un cop ja havia...
aturat l'arca de Noé, etcètera, i descobreix el rei infermenta, fa vi, ell el veu, i agafa una epítima de cull, de nassos. Una pregunta, perquè ara que penso, Noé, quan estava a l'arca amb els animals, va agafar un màscol i una família de cada espècie,
I se'ls... Però no, no va fer res amb ells malament, que sapiguem, el Julio no posa res. És broma, eh? Si haguessin assat els guionistes de la Riera, ja sabrien més coses. Sí, però amb ganes. No, el que jo volia dir és que no va agafar cap dona, no? Sí. Ah, la seva dona va agafar. Va, la seva dona i els seus fills. És que no els tenia ara aquí, no els tenia marcats. I el seu fill, cap i jafet, amb les seves dones i els seus nets i tot això. Mira, s'anima la cosa. A veure...
Noé i la seva família se'n van de viatge. Ho tens tot? Zebres? Lloros? Van fer un... Diríem que van fer un creuer pel Mediterrani una mica més reaixit que el del Descatino. Del Concordio, no? Una mica més reaixit. Noé, ritorna a bordo. Ritorna, Noé. Els animals allà, anem mig ofegats i ell...
Bé, de fet, no sé si recorda la traïció bíblica, no és per saber si havia acabat el diluvi i les aigües havien baixat. El primer que va fer va ser enviar un corp.
Aquella mena d'au negre. I el corp, un cop fora de la nau, li va dir... Ja no ho va veure més. Què diu ara? A l'igual torno ja a informar. Home, és que el corp estava ja una mica empresonat. De fet, tots els animals... Jo dic una cosa, perquè en aquell moment no hi havia Greenpeace i protector d'animals. Però si en aquell moment hi ha un vaixell de Greenpeace, que és el Love, o el Rainbow...
El Rainbow Warrior. El Rainbow Warrior. Si el Rainbow Warrior està per allà, és que fa allò que els petroleres i tots aquells vaixells que estan al Japó caçen les balenes i tot allò, se'n va a l'Arc de Noés, posa davant i diu, tots aquests animals, vinga, ja els estem deixant, o si no, sabotegem la seva expedició. El primer va ser un corp, i després el corp no venia, i després va deixar anar un colom.
El colom blanc. El colom de la Pau. I el colom va tornar amb una branqueta d'olivera. I aquest és el símbol de la Pau. Perquè va tornar. Fixi's, eh? I en total, que ja havien arribat a...
Ja marxem. La punta del noé i ja està. I ja havien arribat, ja estaven a la terra. I fan la primera barema de raïm, no sé què. I el raïm fermenta, no és salveu, agafa un pet de considerable que es queda dintre de la seva tenda despullat. I el seu fill, jo diria que va ser Camp, que se n'enriu d'ell. Ah.
El veu i se n'enriu. El borratxo sempre fa gràcia. Sempre fan una mica de gracia. I els altres fills van entrar d'esquenes per no veure el seu pare borratxo i el van tapar amb una manta. Llavors el seu pare va protegir els dos fills d'aquest i va castigar a camp a ser servidor del seu germà. Caramba, està, Déu-n'hi-do, no? En fi, senyor Benito, deixi'm que per acomiadar li digui una cosa...
Vostè triomfarà. Relaxis. Escolti la música. Escolti la música. Aquesta és la música de coses. Aquesta música li agrada. A mi també m'ha agradat molt.
En fi, moltes gràcies, senyor Benito. Fins la setmana que ve. Agraït tota la gent que ha fet possible la penya del morro avui. L'Andrea, els informatius de les notícies de Sant Just, el Jordi Roc al cinema, l'Àngel Cornejo als videojocs, l'Èllica de Vila a l'Antiagenda i qui us ha parlat i us ha acompanyat Jordi Domènech. Tornem dilluns a partir de les 5. Que tingueu molt bon cap de setmana. Disfruteu de la vida i de tot plegat. Pegueu coses de marca com i que veguin coses de marca. Sí, home, això és lamentable.
Yeah, yeah, yeah Now I have to think I don't belong to you
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Una desena de famílies de Sant Just que cobren la renda mínima d'inserció podran beneficiar-se d'una subvenció per al consum d'aigua. Serà a partir de l'estiu. L'Ajuntament i Aigües de Barcelona signaran un conveni de compromís social que permetrà subvenció al consum d'aigua d'aquestes famílies.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició vespre d'avui divendres 23 de març. Resumim amb titulars altres informacions de la jornada.
El comitè d'empresa de l'Ajuntament de Sant Jus dona suport a la vaga general del 29 de març. Han registrat un escrit al Consistori reclamant que es retiri la reforma laboral i proposant dues mesures socials relacionades amb els treballadors que faran vaga. A les 8 d'aquesta tarda es presenta l'Assemblea Nacional Catalana al Baix Llobregat. Serà en un acte públic a Can Massallera, a Sant Boi. L'Assemblea Nacional Catalana es va constituir oficialment el 10 de març, però les seves accions locals treballen des de fa mesos.
I diumenge a la CEA es participarà de la novena diada Verdaguer Excursionista. Per recordar el poet excursionista mossèn Cinto Verdaguer. Es podran fer tres itineraris que començaran a diferents punts a Barcelona però que acabaran a Vilajoana. Bona tarda a una desena de famílies de Sant Just que cobren la renda mínima d'inserció podran beneficiar-se d'una subvenció per al consum d'aigua a partir de l'estiu.
L'Ajuntament de Sant Just i Aigües de Barcelona signaran un conveni de compromís social que permetrà subvencionar el consum d'aigua d'aquestes famílies. Igual que el consistori Sant Justenc, també signaran l'acord la resta de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta zona hi ha 11.400 famílies que es troben en aquesta situació. L'ajut permetrà estalviar uns 140 euros anuals de mitjana i s'adreça a les famílies que perceben entre 106 i 642 euros al mes i que consumeixen menys de 100 litres d'aigua per habitant i diar.
Aquesta mesura serà efectivada durant un any i no es descarta allargar-la. Pasen ara 3 minuts de les 7. El Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Just dona suport a la vaga general del proper 29 de març. El comitè va registrar ahir al consistori una escrita d'adhesió a la protesta que exigeix al govern...
la retirada de la reforma laboral, que diuen no servirà per crear ocupació i que facilita i aberateix l'acomiadament. A més, reclamen els serveis públics i les polítiques socials com a fonaments bàsics de l'estat del benestar. Sant Just Notícies. A banda d'aquestes demandes, també proposen a l'Ajuntament que destini l'equivalent del total de les deduccions de la nòmina del personal que faci vaga a la partida del pressupost municipal que es destina a ajuts d'emergència de serveis socials. En aquest sentit, a més, el comitè d'empresa convida a tot el personal que no pugui exercir el seu dret a vaga
que aportin l'equivalent a la remuneració d'un dia de feina a alguns dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats com ara Sant Just Solidari.