Els enjutgats de primera instància van ordenar durant el 2012 més de 25.400 desnonaments a Catalunya, segons dades fetes públiques avui pel Consell General del Poder Judicial. Amb aquestes dades, Catalunya es va convertir de llarg en la comunitat amb el nombre més elevat de desnonaments, en concret amb el 25% del total de desnonaments acordats a l'Estat. La xifra, però, inclou altres tipus d'immobles, com ara locals o finques.
En el total de l'estat, si es fa una comparativa entre els anys de crisi, entre el 2008 i el 2012, i els 5 anys anteriors, del 2003 al 2007, s'ha produït un increment de les execucions hipotecàries iniciades d'un 368%.
Bona tarda, us parla David Amador. S'ha acabat la cinquena etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, de 156 quilòmetres disputada entre Rial, pel Pallar Subirà i Lleida. Victòria avui a l'esprint de François Paguisian. L'irlandès ha fincat a Girona, d'en Martín referma el seu liderat a la General. Avui ha tret 4 segons a Joaquim Rodríguez, que ocupa la segona posició a 14 segons de liderat. Nairo Quintana és tercer a la General a 42 segons de Martín.
Wiggins, quart a 46. D'altra banda, Cristiano Salerno, amb 109 punts, ja s'ha assegurat de manera matemàtica el triomfa a la muntanya. I en hockey patins es disputen dos partits de la 22a jornada de Lliga. A partir de les 9 de la nit, Reus Deportiu Blanes i Club Patí Vilanova-Barça, la Lliga Femenina, duel també a les 9 entre el Vigues i Riells i el Vilanova. Notícies en xarxa.
ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, Ràdio 8.1, Ràdio d'Esbert, Ràdio 8.1, Ràdio d'Esbert.
en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro
Bona tarda, Sant Just. Què tal, com esteu? Bon divendres. Benvingut al programa de les tardes de la Ràdio d'Esvern. Us per la Ràdio Salut de Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda.
Bé, saludem l'equip habitual del programa amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Cristina. Bona tarda, que en aquest moment repassarem els trending topics. A més a més també tindrem l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Verdoy, que, atenció, encara no ha pregut. Com serà la Carme? Què ha passat?
M'ha enviat un whatsapp fa una estona dient, arribo justa. No, ara ja és, arribes tard. Bé, sí, sí, segur, segur que està de camí. A més a més, també avui al programa parlarem amb el Jordi Roca, perquè avui hi ha estrenes de cinema, com cada divendres, i amb ell avui farem diferents trailers, allò que fa ell, les estrenes i tot plegat. A més a més, també tindrem avui història del cinema, com el cinema va arribar...
a Catalunya, eh?, a començaments del segle XX. I a la segona hora, les coses importants de la vida amb el senyor Benito, que el senyor Benito avui farà la vagància i perquè la gent és vaga de mena. I també tindrem la Riera, l'antia gent d'Ambricap de Vila, que parlarem de la processó dels Dolors de Basalú. Tot això avui, a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Comencem repassant els trending topics. Atenció, perquè avui president Mas ha sigut trending topic a Twitter. Cristina, com és això? Què ha passat? És greu o no? Perquè a vegades ser trending topic ja ho diem que... potser no és el millor que pot passar a la vida, depèn de com. Perquè el president de Catalunya, Artur Mas, ha sigut avui trending topic. Doncs es veu que li han fet una entrevista al món a RAC1, on ha fet unes declaracions on ha dit, entre altres coses...
que proposava Esquerra i el Partit Socialista entrar per formar un govern de coalició i transversal. A més, Jordi ha comentat que li agradaria tenir una data pel referèndum i ha afirmat que continuen negociant amb l'Estat perquè alleugeri el nivell de dèficit.
Els tuiteeres, comentaris que han fet. Doncs tenim l'Helena, en principi, que ha dit sempre hem apostat pel diàleg i està bé això, però diàleg no vol dir xantatge. Caurem un altre cop en el xantatge per part d'Espanya? Li pregunta directament a Convergència i Unió i al seu Twitter oficial.
Clar, m'imagino que és de l'opinió que ja no es pot negociar, que hi ha prou diàleg aquí tot plegat. I avui quan el president ha dit, no, és que diàleg ha cobert negociant, la gent... Ah, estem intentant encara parlar i tal. Clar, tota aquesta campanya de tenim pressa, hi ha prou de negociar. Bé, doncs això ha sigut Trending Tòpic, i a més a més també avui ha sigut Trending Tòpic, Dia Mundial de l'Aigua. Per què serà? Què significa?
El dia és un dia mundial diferent, no? T'has fixat? Sí, més o menys. A més, molta gent al Twitter ha comentat justament això, que celebrant el dia mundial de l'aigua, uns comentaven que no fa falta passar per la dutxa, uns altres que diuen, tengo otro decreto pendiente, el dia mundial de la canya. Suposo que la canya de la cervesa. Ah, clar, segurament. Home, però és que no hi hagi un dia mundial de la canya, el que passa que dubto que sigui impulsat per...
Què ho fa això? Unicef, no? No, Unicef també. Havia penjat Twitter a l'Hospitalia Mundial de l'Aigua comentant que hi ha molts països i molts menys que necessiten... Gràcies, Cristina. Repassem ara l'actualitat Sant Justenca. Home, Carme Berdoi, ja has arribat. Bona tarda. Bona tarda.
Molt de trànsit, oi? Sant Jus Solidari i l'Institut Català de la Retina aconsegueixen portar assistència oftalmològica a l'Hospital de Camoapa, que és el poble nicaragüense germana d'en Sant Jus. De fet, ahir ja vam apuntar algunes pinzellades sobre aquest tema, però avui ho ampliem una mica més.
Fins ara, els seus habitants havien de fer molts quilòmetres per anar a un altre hospital. A més a més, també Sant Just Solidari, una de les ONGs més importants que tenim a Sant Just, esquiva com pot les retallades, Carme. Doncs sí, és aquest projecte que comentàvem ahir i que l'entitat Sant Justenca tirarà endavant aquest 2013, el poble nicarauengua germanat amb Sant Just. Gràcies a l'acord entre Sant Just Solidari i l'Institut Català de la Retina. És aquesta la manera que han aconseguit per fer arribar aquesta...
aquest centre per tractar els problemes de visió, una novetat a Camoapa, i a més a més també un altre dels reptes d'aquest any, és un projecte nou a una escola de nenes i de noies a Calcuta, i es preveu que aquests projectes comencin a donar els seus fruits aquest any 2013. De tota manera, hi ha també un altre projecte que l'entitat estava impulsant, ho comentàvem ahir, ho vam destacar, que ara trontolla per les retallades en generalitat, que era un programa de millora de la capacitat productiva
de petites i mitjanes empreses de camperols i cooperatives. L'Agència Catalana de Cooperació finalment no té el finançament de la Generalitat per aquest projecte, per tant, Sant Just Solidari el tira endavant, però, clar, amb més pressupost per part d'aquesta entitat Sant Justenca i, per tant, a un ritme més lent. Bé, doncs queda dit. Si algú vol una mica més d'informació, a radiodesvern.com també podrà escoltar una mica més a fons l'entrevista d'entrada, que està penjada, per exemple, o, si no, talls de la notícia. Aneu a Notícies del Més i allà ho trobeu.
Per cert, que parlant de... Bé, no és parlant de res, però és que hi ha hagut una mica de rebombari ara amb el Twitter de la penya del morro. Ah, sí? Sí, tres o quatre tuits seguits de gent mencionant la penya del morro. Què ha passat? Mira, el David Hàbil, el nostre col·laborador que fa la televisió dels dilluns, ha posat un concursant de Gran Hermano 14 està relacionat amb Sant Just. Qui i per què? El dilluns a la penya del morro, allò que fa ell, eh?
posa Twitter els ganxos i després mai parla del que diu, perquè clar, això és notícia avui, però dilluns ja no. I atenció perquè, per exemple, Aitor López ha mencionat a Néstor Ribes, bueno, Aitor López ja ha conegut per tots el president dels Dimonis Apagallums de Cama Blanca de Sant Just, ha posat, estan a prop, mencionant a Néstor Ribes, vull dir, ojo, i atenció perquè David Pedrós, excol·laborador de la penya amb el morro que feia... Ah, sí, esporro extrems. Sí, efectivament.
Què deu fer ara? Deu estar-li mal allà, no?, alguna cosa. Doncs des d'allà ha posat, quina desil·lusió, jo pensant que a Sant Just encara teníem un nivell de cultura alt, parlant de Gran Hermano 14, i el David Avila acaba de rematar fa un minut la feina, dient, ningú ha dit que no el tinguéssim. D'acord.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Essència. Relax. Tranquilitat. Benestar personal.
Efectivament, el centre Essència de Sant Just d'Esvern, que és un centre una mica per trobar-se un mateix, que a vegades la gent va allà i tampoc s'acaba de trobar, però no és culpa del centre. Tu ja has anat? No, per això no em trobo mai. Oferirà a partir de l'abril un curs de grafologia. Ja s'ha obert el període de matrícula i combinarà aspectes teòrics i pràctics sobre la mateixa. El curs costa 65 euros i li impartirà un gabinet especialitzat, concretament el gabinet de Grafostudium.
Sí, i el curs combinarà aspectes teòrics i pràctics perquè la textografologia és una tècnica científica que analitza la personalitat de les persones a través de l'estudi de la seva escriptura, una tècnica que s'utilitza
En diferents àmbits, però sobretot en selecció de personal. Comentava aquest matí el vicepresident de la Societat Espanyola de Grafologia. Podem escoltar-lo? Si sentim, doncs, si et sembla... Espera, però crec que seria més interessant escoltar una altra cosa. Primer, això, ha dit que... Perquè de petit ho fèiem, això, eh? Deies, ah, no, tu si t'haixes a sobre tu mateix vol dir que et negues. Si l'afirmes cap amunt, ets positiu.
Clar, ell ha dit que ja serveix per selecció de personal, i el cas Barfenes, que és el que hem vist més recentment, per analitzar la veracitat d'automaticitat de donar les lletres i el plegat, i diu que, clar, de la nostra lletra, perquè també li hem preguntat, diuen que la lletra G té a veure amb la sexualitat, no sé què... Ah, sí? La lletra G? Però si no tenim G, és que...
La nostra firma no tenim G, per exemple. No, però ell no és només la firma, és tot el que escrius. Llavors ell diu que igualment tot s'ha d'interpretar com un tot i que no es pot dir. O sigui, sí que és veritat que té a veure, però que no pots dir si faig la G així, sóc així o la A. Però sí que ha dit que la manera com inclinem la lletra, que això també ho hem sentit moltes vegades, sí que indica trets personals. El podem sentir, és Germán Velda. Molt bé, qui és l'1, el 2 o el 3?
Perdó. Aquesta interpretació té molt a veure amb el tema de les sentiments i els afectes. La persona que inclina cap a la dreta normalment és una persona afectiva. La persona que és criu inclinat cap a l'esquerra tendria a reprimir una mica aquests sentiments. I la persona que fa vertical normalment és una persona controlada respecte als seus sentiments.
Tu què fas? Jo faig vertical. Jo també. Tu fas vertical també? Ah, molt bé. Però, perdó un moment, perdó, eh? Vertical com seria, concretament? O sigui, que no tinc línies cap allà i em fa més així ni cap allà. No, jo faig molt centrar tot, molt bé i tal. I sense... Perquè vaig portar molts anys per una pauta. Sí, però això és igual. Això és igual. Home, perdona, no és igual, perquè jo vaig aprendre a fer les línies rectes. Et fixaves en una veu i recorda...
Potser no el tens tan controlat, perquè no l'has sentit tantes vegades, però el portaveu del PP Sant Just, que és Òscar Gil, s'assembla molt la seva veu. Ah, però si troba un tall d'Òscar Gil... Sí, el trobaràs fàcilment. Jo crec que sí. Mentre el busquem, alguna cosa més sobre aquest tema? Que el que no canvia tant és l'assignatura, perquè la lletra pot canviar al llarg dels anys, però que l'assignatura sí que és com un recull superficial de les característiques de la nostra personalitat.
Aquest taller de grafologia es fa de l'abril. Què fas? No ho sé, no sé dir les lletres. De l'abril al juliol, perquè vinc accelerada. Perdó.
Cada dimarts de 7 a 2 quarts de 9 del vespre i costa 65 euros. Estarà al Centrescència. Perfecte. Dit això, que ens interessa més, saber si realment la veu assemblant o no. Escoltem el president de l'Associació de Grafologia d'Espanya. Té aquesta veu? Que és un acte legal, és un acte jurídic i, a més a més, canvia molt a poc a poc. No canvia tan fàcilment com... Perfecte, perfecte, un aplaudiment.
Ara anem a escoltar la veu del portaveu del Partit Popular a Sant Josep, l'Òscar Gil. No crec que depengui de les institucions, i un ajuntament és una institució. Crec que és un problema dels partits. Si tu li preguntes a l'any... Una mica sí, eh? Una mica sí. La celebració de l'Aneria Bueno. Molt bé. Escoltant. Molt bé, eh? Que s'ha ria que no m'ho he inventat jo. Molt bé, quina bona companya. Comentem ja una última notícia, perquè aquest diumenge se celebrarà diumenge de Rams a la plaça Jacint Verdaguer.
La Setmana Santa Roquera arrancarà. És que he fet la música. Arrancarà aquell dia. Per què he posat aquesta música? Perquè no t'he passat els titulars amb antelació i no t'ho has preparat. Ah, val, val. O sigui que ara superbeu. No, no, d'acord. Comeixo el càstig. Va bé, va bé, saber-ho. No, no, no, però dic una cosa. Torneu a fer-ho bé. Diumenge se celebrarà diumenge de rams a la plaça Verdaguer.
La Setmana Santa arrencarà aquell dia per commemorar l'entrada de Jesucrist a Jerusalem.
com cada any es ganaran les palmes i els palmons a dos quarts d'una del migdia. Carme, tens més informació, no te la quedis per tu. No, doncs per celebrar el triomf de Jesús amb l'entrada a Jerusalem. El triomf de Jesús? Amb l'entrada a Jerusalem. Ah, val, val. O sigui, el que es comemora és aquell dia, no?, que va entrar a Jerusalem. El triomf de Jesús. Sí, el que passa quatre dies més tard va anar a la creu. El que passa és que aquest diumenge, el diumenge de Rams, doncs és que es celebra és això. Llavors...
utilitzaven branques i plantes. Sí senyora, sí senyora. Una mica que trobàvem per allà els matons... Això el senyor Benito s'hauria... Ha anat evolucionant amb els anys fins a arribar als nostres dies en què es fan les tradicionals palmes i palmons. També hi ha branques d'olivera o... Ara no recordo quin altre tipus de planta hi ha. Cactus? No, no. No us en recordeu? Lloré, no? Lloré, lloré. Lloré demà. Diumenge, dos quarts d'una del migdia a la plaça barra d'aquesta benedicció de palmes i palmons.
que donarà el tret de sortir de la Setmana Santa, que és la celebració més important per a la religió cristiana, juntament amb el Nadal, que de fet és la culminació del que va començar el Nadal amb el naixement de Jesús.
A mi de la Palma, quan era petita, el que m'agradava més, no sé si estàveu d'acord amb mi, els sugus i una mica els carvers. Els xutxers, sí. No, jo tenia un llasi prou. No, hi havia algunes que tenien penjat. La meva no. És que això és que t'havies portat malament. No. Les famílies que es portaven bé teníem tot de sugus i piruletes i coses així. Eh, que és molt...
Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que tenim més informació ara mateix a radiodesvert.com i a partir de les 7 al Sant Lluís Notícies Edició Vestre. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de cinema amb el Jordi Roca i les estrenes d'avui. Fins ara mateix a La Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvert.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també.
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març.
Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Són Jaume Salon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria Verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! 5 i 22 de la tarda parlem de cinema.
Amb Jordi... Ves a fer, ves a fer el que eraves a fer, Jordi, ves a fer-ho, ves a fer-ho, ves a fer-ho. Jordi... Roca! Jordi, bona tarda, el mateix programa. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Atenció, perquè avui hi ha diferents estrenes, com per exemple Dejos, Los Cruts,
Una bala en la cabeza, bon rotllo, por la cara o incompatibles. Sí, molt variat. Molt variat, eh? Comencem parlant de hosts, que vindria a ser Lost, no? En català. Sí, sí, sí. Escoltem el tràiler, ja us dic ara, que és un film de ciència de ficció romàntic dirigit per Andrew Nicole. Què pregunteu? Qui és Andrew Nicole? Doncs el director, vale? Sus emociones son fuertes.
Si su voluntad ha sobrevivido junto con sus recuerdos, podría resistirse desde dentro. No es humana. Dejaremos de ser humanos. Le echo de menos todo de ella.
Bé, aquesta és l'una de les pel·lícules de la setmana, no? Com a mínim pel que fa a propaganda, marketing i... Sí, home, a més, i tot, no? Sí, jo crec que és molt esperada sobretot per un públic més adolescent però que jo animo tothom a veure-la
És una nova trilogia de l'estil de Crepúsculo perquè l'autora de les novel·les és la mateixa, que és la Stephanie Meyer. Exactament. Aleshores, en aquest cas, també ens narra una història d'amor impossible, és a dir, les bases de la pel·lícula són exactament les mateixes que Crepúsculo, un triangle amorós,
Quasi bé impossible i amb un escenari de ciència-ficció, de màgia, etc. Sí, de fet, ens ha quedat clar, el tràiler que hi ha uns humans que són humans i uns altres que no ho són. Què són, homes llop o vampirs? No, perquè això ja és crepusculor. No, clar, això ja és crepusculor. En aquest cas, la Terra ha patit una invasió i tots els cossos, per això es titula l'hosta, tots els cossos han estat invadits per extraterrestres. Menys...
Dos persones, d'entre d'altres n'hi ha més, però els dos personatges principals que són la noia i el noi. I per què no es poden enamorar si precisament ells no estan infectats? Perquè què passa? Que just quan el noi descobreix que hi ha una noia en el món que encara és humana, rapten a la noia i la converteixen. Ah, el típic. És que també t'enamores de qui no pots tenir. Sempre ha passat el mateix a la vida. Exactament. El futur també va per aquí, eh? Sí, home, l'amor sempre estarà present. El passat està present i també el futur, com no pots estar d'una altra manera.
El que li passarà a l'hoste d'aquesta noia és que es trobarà amb un fet que no s'havia trobat mai abans, que aposta i és que la noia no deixarà perdre el control del seu cos. Veurem a partir d'aquí...
Què passa? Això em recorda un capítol de Futurama, que hi havia... Tu veus Futurama? Sí, no els he vist tots, eh? Cristina, tu has d'haver la sèrie, que és aquella del creador dels Simpsons, Matt Groening, que està al futur amb el Fry, Bender! Sí, sí. I llavors hi ha un capítol on hi ha com una mena de la babosa que t'arriba al cap i que és una babosa alienígena i que arriba a controlar tots els humans de la Terra. Doncs ve a ser el mateix. Sí, és un capítol de Futurama, però en sèrio, no? Sí. Molt bé.
Bé, passem a la següent pel·lícula. Canviem radicalment de tema perquè avui Dreamworks ens presenta la seva nova perla. Es tracta de Los Croods. Escoltem el trailer. Soy Gai. Y este es Correa. Cocina, conversa, navega... Y también me sujeta el pantalón. Hay que marcharse de aquí. El mundo se acaba. ¿Qué? Todo lo que tenemos bajo los pies desaparecerá. Yo lo llamo... El fin.
Que és una pel·lícula d'animació? Sí, i tant. A tu sempre t'agraden les pel·lícules d'animació, eh? Sí.
¡Una cueva! ¡Todo el mundo dentro! ¡Esta cueva tiene lengua! ¡Alucinante! ¿Qué es eso? Fuego. ¡Me está muriendo! ¡Despístale entre esa hierba alta y seca!
És la pel·lícula familiar de la setmana, no podem dir? Sí, pels petits, però també pels adults com tu, Jordi. I també pels joves com jo. Perdona, què vol dir? Aquesta apreciació. Home, tu ja estàs de la quarantena. Jo soc adult, tot jove, no? Bé, bé, que ets un bé. De la cartellera d'avui em quedaria amb aquesta pel·lícula, tot i que sigui d'animació. Sí, perquè és molt animada, molt divertida. Perdona, el ser d'animació és molt animada. Bé, eh...
Això que et deia, que és molt divertida, molt entretinguda, està molt ben feta i crec que DreamWorks ha encertat bastant en aquesta història que ens narra com la primera família que va existir al món, que no és a Danieva, és una altra, són los crots, veuen com de cop i volta la seva rutina es trenca perquè ells viuen en una cova, etcètera, i descobreixen un nou món. A part d'aquí comença una aventura...
que, de veritat, jo crec que és molt divertida i que ningú us deixi enganyar perquè siguin dibuixos, perquè pot estar molt bé, i jo crec que hi podeu anar i veure. Els personatges que són de l'estil, per exemple, Monster S.A., ho dic per situar-los una mica, eh?, de Factoria Dreamworks. Sí, bueno, tirant cap a aquesta línia, però no exactament, eh? A veure, o tires cap a aquesta línia... No, és a dir, a veure, Jordi, tendeixen a...
Bé, passem a la següent pel·lícula que també es estrena avui, és un nou film d'acció de Walter Hill i es titula Una bala en la cabeza o Miedete. Me diste tu palabra, deja ese trabajo. Es la última vez, no haré esto nunca más. Taylor Kwan, policía de Washington. Ya decía que olías a pole. No me interesa un matón a sueldo de usar y tirar. Quiero a los que se cargaron a tu compañero.
Acabo de hacerlo.
Oku, que està protagonitzada per Sylvester Stallone. Sí, és una pel·lícula d'acció, una sèrie B, que bé, tot i que per mi l'argument és típic i prototípic i es repeteix, però crec que per tots aquells amants de les pel·lícules d'acció i de sèrie B està molt bé, és una bona aposta, és solvent salvar els mobles Sylvester Stallone en aquesta pel·lícula i ens narra la història d'un mató a sou, que és el cas d'Estalone, i un policia.
que es veuen obligats a col·laborar en un cas qualsevol. No t'enrotlles gaire més, això vol dir que... És que la pel·lícula... No, no, no t'agrada la pel·lícula. No, no, a veure, no. O sigui, la pel·lícula, ja et dic, jo crec que està molt bé perquè salva els mobles com a pel·lícula d'acció. Realment, de l'argument no es pot dir res més perquè té molta acció i molta violència més que un argument. Jo no dic res més perquè a mi és un gènere que no m'agrada, però això no vol dir... Ah, molt periodista. No, no, però jo ho dic, això no vol dir que tots aquells amants d'aquest estil la vagin a veure sense cap problema. T'estic dient que és una pel·lícula que, tot i que l'argument és t
un bueno i un malo que se tienen que juntar, doncs crec que salva els mobles i que està bé. De fet, Sylvester Stallone deu estar gran adet, ja, no? En aquesta pel·lícula, que va amb caminador i fa les escenes d'acció... No, el Photoshop fa miracle. Ah, Photoshop i aquestes qüestions. Bé, atenció, següent pel·lícula, la comèdia romàntica de setmana, o no romàntica? No, no romàntica. És una comèdia, eh? La protagonitza Jason Bateman, i és por la cara. Eres diabólica. Gracias.
No es un cumplido. Lo sé. Te ha atropellado un coche. Es que no eres humana. El truco está en relajar las piernas. Lo leí en Wikipedia. ¿Qué tal un poco de música? Tú te anadan a estas bromas del tráiler. Siempre lo digo. Porque te imaginas el tráiler, ¿no? ¿Estás bien?
Que diu, de los productores de TED, no? Sí, i després també, ja has dit com es diu aquella, la de... Com acabar con tu jefe? Ah, és veritat, és veritat, eh? Va per aquí, eh? Comèdia americana. A veure, jo reia perquè, com tu dius, he vist el tràiler abans i, a veure, tampoc és que sigui una escena superingeniosa, però em fa gràcia veure la dona aquesta com canta totes les cançons que li va posant...
L'argument és una mica complicat, eh? A veure? Sí, tot i ser una comèdia, és una mica enrebaçat l'argument. A veure. Vaja a posar música d'entendre-ho tot. A veure, eh? Vinga, a poc a poc, eh? Concentrem-nos a poc a poc, això, a poc a poc. Sí, a veure, tenim el Jason Bateman, que és el protagonista. Vale. Sí, és un home que té una vida normal, sí, amb una esposa. Val. Sí, una feina. Molt bé. És molt adintrat. Sí, d'acord. I aleshores un dia qualsevol va posar benzina al seu cotxe. Ah, el típic.
Clar, el que fa tothom. Què passa? Que la targeta li surt de negada. Ui, mal rotllo. Aleshores, clar, diu, home, jo soc récdic, tinc molta pasta, com és que passa això? I, a més a més, de camí al banc per reclamar a veure què ha passat amb els seus diners, el deté la policia. Home, ja anem malament, eh? Aquí està passant alguna cosa. És allò que és desaixecat amb el peu esquerre, aquest dia. Sí, i aleshores què passa? Doncs que la policia descobreix que li han usurpat la identitat. Oh!
Bé, ja comença, aquesta és la comèdia, no? Aquest és el punt de partida. Perquè, a més a més, el còmic de l'assumpte és que no és una màfia o alguna cosa molt perillós, sinó que és una dona, amb tots els respectes, bastant graciosa, bastant... Ja m'enteneu, no? La vam veure, no? Està passant a prop, no? Del sud dels Estats Units, més concretament de Miami, que s'ha dedicat a gastar-se tots els diners
d'aquest home. Per què? Ah, però no es coneixen, no es coneixen. No, no, no. Però què passa? Que la dona aquesta ha descobert que els dos tenen el mateix nom i els mateixos cognoms. Què dius, ara? Clar, i a partir d'aquí per això falsifica totes les seves targetes de crèdit i s'ho gasta tot en compres. Però com es diuen? Perquè, clar... Sandy, els dos es diuen Sandy. Ah, i Sandy és nom de noi i de noia. Sí, i tant. Clar, aleshores què passa? Que, a més a més, la policia de l'estat del protagonista no vol ajudar-lo perquè diu que no tenen diners per fer-ho a trobar aquesta dona, que és molt difícil. I on ell comença aquesta cerca...
per anar a buscar aquesta dona i dir-li que, sisplau, deixi d'utilitzar el seu nom i les seves targetes d'aquest. I és aquí on comença la comèdia amb escenes bastant extravagants que de ben segur que ens faran riure. La recomanen aquesta pel·lícula? Sí, és entretinguda. A qui la recomanes?
Home, per a tots aquells que vulguin passar a abadir-se una mica dels seus problemes, riure i no pensar ni reflexionar en res. És tothom al món general. Tothom vol abadir-se els seus problemes i riure una mica. Per cert, que l'actriu que ho fa bastant bé és la Melissa McCarthy. Ah, no la coneixia. No, doncs si veus la pel·lícula, a partir d'ara la coneixeràs. Passem ara a una altra pel·lícula que també s'estrena avui, arriba des de França, és una comèdia també i es diu Incompatibles. Incompatibles.
Me vas a hundir en la mierda. Mírate, apestas a poli por los cuatro costados. No corres peligro. Este es mi barrio, pasos desapercibidos. Señor agente. ¿Qué dices? Eres madero, ¿no? Circulando que aquí no hay ningún poli. Ah, ah, circulando. Brigada criminal de París. Siempre he sido muy buena en el terreno. Mierda.
No puede ser. Es la mujer de Jean-Éric Chaligny, el jefe de los jefes. ¿Es que no veis la tele? Dije que ningún civil por aquí. Venga, fuera de aquí. Informé del asesinato esta mañana. Ah, de acuerdo. Seguro que eres el mejor por día de tu barrio, pero esto es París. Nuestra colaboración termina aquí. Señora comisaria, siempre he defendido la cercanía de ambos servicios. Tú eres un puto pelota.
Sí, doncs sí, no? És com dos polis rebeldes, però a París. I feta per francesos, no? No. Em sembla molt greu, però no. Em sembla molt bé perquè sempre intentes trobar semblances, però en aquest cas, ni per casualitat. És que jo penso que estic escoltant el tràiler, no he vist les imatges ni les seqüències. A veure, el protagonista, si jo et dic Omar C, saps qui és? Com? Omar C. S-Y. Bueno, Y, com diu ara la RAE.
Omar, sí. No, sí. Es diu ye, ara? La Y ja s'ha de dir ye? No ho sabies? En castellà? L'última modificació de la RAE diu que la Y ara es diu ye. I en castellà com ho dèiem abans? Y? Y. Pues ahora se llama la ye. I en català... Soy va con ye. Però... En català continua sent y, no? Sí, suposo. En català és y i en castellà és ye. Si el Diego no ha dit el contrari, continua sent... Ye, ye, ye. Ye, ye, ye. Bé, si jo et dic això, Omar Sá, i sabeu qui és... No...
No? Ningú el coneix? El nom no us sona? No. Home, és l'actor d'Intocable, el negre, que va guanyar la pel·lícula l'any passat als Òscars i que torna a protagonitzar una comèdia, en aquest cas, francesa. Ens parla de dos policies, un que és el típic policia d'un barri marginal, que és com el xerive així una mica maricà, el jefe del seu barri que es coneix... Perdona, és que no volia tallar, però tallaré. Com es diu la pel·lícula? Com es diu la pel·lícula?
d'aquest home que va fer l'any passat Intocables és que ahir estava buscant i ara no trobava vaig anar al Palau de la Música Catalana un dia a la vida a veure l'autor de la música i la banda sonora d'aquesta pel·lícula
Ah, sí? Sí. Molt xulo, molt recomanable, eh? Saps què passa? És que l'estic buscant i no l'acabo de trobar i em fa... Doncs deixa'm explicar l'argument de la pel·lícula i si la trobes el llences després, et sembla? Sí, molt bé, molt bé. Perfecte. Gràcies. Ah, caldria, que és Ludovico Einaudi. Ara jo ho trobo. Ah, és que si no ho escrius bé... Vale, vale, vale. Digues, digues, digues. Ah, sí, vale. Doncs això, a la Marçai es posa la pell d'un policia d'un barri marginal, d'un subúrbi de
de París, que haurà de col·laborar amb un policia acostumat a tractar amb les altres esferes per resoldre un crim en comú d'una eduquesa que, estranyament, ha anat a parar en aquest suburbi de París. Aleshores, la gràcia estarà a la comèdia, que jo crec, sincerament, que no té gens de gràcia, és veure la relació entre aquests dos policies i les seves dues maneres de fer. Personalment, no té cap gràcia. Ara, pot ser que a algú li agradi.
Aquest és Ludovico Einaudi, autor de moltes bandes sonores. I haig de dir, Jordi, encara que t'estic rient... M'estic rient. Sí, que t'estic rient, que rius. M'estic emocionant. Doncs molta emoció ahir, eh? M'agrada molt. No coneixia aquest compositor i la veritat és que increïble, eh? L'orquestra amb les coses, els xelos... En fi, em vaig enamorar d'aquest home, em sembla.
Jo recomano, que a més també és com per relaxar-se, saps? Per estar bé. Vull dir, molt del centre essència de Sant Just. Ludovico Einaudi. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Vostè... Toma primavera. Això és energia, eh? Vostè coneixia Ludovico Einaudi?
Sí, sí, sí, però ara... No, no, no, sí, però ara sí, fàgim... És aquest home, és aquest home que escoltem de fons, és el compositor, és un pianista espectacular. Sí, sí, sí. Aquí era perquè no hi ha piano en aquest tema, però és a l'estil Michael Nyman... Li anava a dir, eh, té un piano que sembla una mica un violí, però bueno... No, Michael, no, toques piano, que se l'he d'expliquer tot...
En fi, abans que ens adormim tots, jo recomano aquesta cançó i aquest tema i aquest autor, sobretot, per moment de relació. Allò és que estic estressat. Escolta una mica Ludovico Inaudi i calma't, xavalín. Inaudi, què vol dir? Com a un cotxe? Sí, sí. Bé, continuem parlant de pel·lícules que també s'estrenen avui. En aquest cas també tenim La cocinera del presidente, no, Jordi? Sí, és una altra comèdia francesa que avui s'estrena a les cartelleres. Ja veus que avui la cosa va de comèdies i no hi ha cap drama, cosa estranya.
una setmana normal, perquè sempre hi ha entre dos i tres drames, i avui, en canvi, s'estrenen tres comèdies. Té a veure alguna cosa que estiguem ja a la primavera, per exemple, i els drames van cap a l'hivern i a la primavera ja tot són comèdies, o és una tonteria el que he dit? És una tonteria absoluta. Però escolta'm el tràiler, escolta'm el tràiler. Dos tarritos de poigràs i que le den a l'ambientista. Le causan molestias últimamente a mí también. Todo este trabajo tiene un cost... Pues es demasiado. Si no le gusto...
Usted a mí tampoco. Le estaría hablando de cocina durante horas. Me pregunto si no sería mejor que dedicarme a la política. La cocinera del presidente, una altra comèdia francesa. Com hem comentat, en aquest cas tracta d'un film inspirat en la història real de la cuinera privada del president François Mitterrand. No? Sí, bueno.
Clar, és inspirada, que ningú es pensi que és un biopeí, que tot el que passa és exactament real, perquè es pot donar confusió, més que res perquè és una comèdia i hi ha molts elements que són imaginatius i creatius del propi director de la pel·lícula. Quan diu inspirada vol dir sorbida per la nariz...
Bé, vol dir que ells han agafat la història i a partir d'aquí han tret les seves pròpies conclusions del que va passar Això està passant molt últimament amb el cinema que fan vides de gent famosa de la història en general i des de diferents punts de vista Sí, home, jo diria que en aquest cas el que tu dius més aviat és un biopic exactament, és a dir, basat en la biografia d'algun personatge famós però en aquest cas no, és inspirat i s'ha de deixar
clar que no pugui portar confusió. Bé, la història és aquesta, una gran cuinera de França que treballa a París, al restaurant Perigrot, que és molt famós, i no es creu que d'un dia per l'altre el president de la República el cridi perquè sigui la xef particular de l'Eliseu. A partir d'aquí ell haurà de vèncer molts obstacles, integrar-se en l'equip de cuina i també tractar mà a mà amb el president. Molt bé, fins aquí la d'estrenes de cinema del dia d'avui. Gràcies, Jordi. Molt bé.
Que per cert, avui hi ha premis o hi ha coses o no? No, o sigui, no tenim festivals de senyora. Ah, si no tenim premis.
El senyor Benito encara no ha rebut el seu premi. Ah, no? No, no, no ha rebut el seu premi. El tinc al cotxe, el tinc al cotxe. Ah, el tinc al cotxe. El senyor Benito va guanyar pels Premis Gaudí. Exacte, exacte, clar. No ho sabem, que no hi era aquí. Encara té sort. Caram, caram, caram. De la porra que van fer dels Premis Gaudí, la vostè va encertar. Vaig encertar una. Ara, dic una cosa. La Maria Molins. Vam guanyar tots, eh? La Maria Molins me la vaig guanyar.
La va guanyar, la Maria Molina. Aquella nit se la va guanyar, no? Li va dir Patrapiropos i se la va portar al sac. Bé, parlem ara de notícies de Hollywood, perquè calli... És mare, deu fer mare, ja. Susan... És veritat, és veritat. Va sortir embarassada. Ah, sí. No ha sigut ningú d'aquí, no? No. Que sapigueu. Susan Sarandon, Àvia Atami. És la nova pel·lícula de l'actriu nord-americana. Àvia?
Sí, farà d'àvia, es tracta. Home, ja té edat, eh? Tot i que, perdona, aquí no hi ha accent i per un moment he pensat que havia a Tami, saps? No, no, és que a Tami. Avia portaria, però bé, no passa res. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Fem-ho fora, fem-ho fora. No, aviar. Aviar. Sí, sí, però ho buscaré el dia, eh? Sí, sí, seré el dia. I en castellà també, en castellà catalana. És una expressió tardana, eh, senyor Benito? Vull dir que ja no s'utilitza. Allò de l'hi aviaria... L'hi aviaria ho... T'hi avio. En fi, va, si us ensagaran, doncs, sí, que és aviar a la pel·lícula, la nova pel·lícula que ja s'ha preparat, s'ha preparat Tami. Doncs sí, es tracta d'una comèdia que centrarà en una dona que després de, bé, com sempre passa a Hollywood, no, que després de perdre la seva feina i descobrir que el seu marit
És infidel, iniciarà un viatge per carretera junt a la seva alcohòlica malparlada i diabètica àvia, que en aquest cas és la que interpreta la Susanne Sarandon. I també acaben saltant pel precipici. Probablement, s'haurà de veure. No sabem, no sabem. Per cert, que l'actriu... Perdona, si no seria Telma i Tami. Clar, clar. Per cert, que l'actriu protagonista, la que fa d'aquesta dona que li passa de tot, és la Melissa McCarthy, que hem parlat abans, que justament avui estrena pel·lícula.
I és més, no tan sols és la protagonista, sinó que junt al seu marit dirigeix la pel·lícula i també junt al seu marit ha escrit el guió de la pel·lícula. Ens trobem una vegada més en aquest fenomen. Quatre sous, eh? Sí, sí. Últimament, si t'hi fixes, estem parlant de moltes pel·lícules que el director és el mateix que el protagonista, el guionista ho fa tot. D'aquí dos dies serà també l'il·luminador. Més notícies de Hollywood, perquè el guionista David S. Goyer, que no sé si ha guanyat algun Goyer alguna vegada o no,
Tornarà a posar-se darrere les càmeres, eh? Què passa, no t'ha agradat? A la gent li agrada que t'ho he dit. Jordi! Jordi! Va, tontos, va, tontos. A veure, Jordi, anem al tema. Qui és ese Goyer? Sí, és un guionista bastant conegut, va fer El hombre de acero, no sé si us sona la pel·lícula, o si no, com a director, és el director de La semilla del mal.
que heu vist, de por. Del diable no, del mal. De semilla del mal. No, bé. És notícia avui, per mi, innecessària, una vegada més. No, no, però s'ha de dir, perquè se s'entrenarà, clar, s'ha de recalcar. La palla, és que a mi un dia em van dir, no, la palla a la ràdio fora.
No, no és palla. Simplement recalquem que és innecessari el projecte que aquest home farà, que és un remei del conte de Monte Cristo una vegada més. Mare meva. Però no s'ha fet mai. Remíten-se a Ràdio Televisió Espanyola. De què va el conte de Monte Cristo? Si cada vegada canviessin la història estaria bé, però clar, sempre és la mateixa. Bé, més cosetes. Perdoni, a TV1 també la fan cada estiu protagonitzada pel Gerard Depardieu. Home...
Cada estiu i dura. Gran actor, sobretot. Amb el terme gran. Atenció, Ben Affleck.
continuarà com a director en el seu nou projecte. Per tant, Benaflec, el titular típic i topi seria li agrada la direcció. Bé, a la gent li agrada. No, és que vostè té aquí el seu fortesà, que és el senyor Benito, que li riu totes les gràcies, però la resta no ens en fa. Jordi, per favor.
No, no, si no, té raó. Té, un caramelet, tingui. Va, Jordi Roca, parlem de Ben Affleck, que vols ser director, no? Ah, no és que volguis ser director, és que té una companyia. És que ja ho és. No, bueno, sí, clar, home, s'hi va guanyar l'Òscar per Argo, no, com a director. Estava força bé, Argo. Sí, no, estava bastant bé. Aleshores, això ha decidit abandonar una mica aquesta faceta d'actor i passar-se a la direcció, tenint en compte que té una productora, junts al Matt Damon, que ha adquirit els drets d'una novel·la, que això ho estan fent molt ara, també,
d'adquirir drets de novel·les que s'han de publicar en els pròxims mesos i, alhora, estrenar la novel·la i la pel·lícula. En aquest cas, l'Àflic es posarà a dirigir aquest film que ens explica l'estat d'excepció que va patir Boston durant la Guerra de la Independència dels Estats Units. Molt bé, tot això els va dir l'important batalla de Bunker Hill l'any 75, és aquesta? Sí, exactament. Ja m'ho pensava. Home, està bé, perquè justament aquesta batalla la van perdre els colons...
contra els ditànics. Els colons que eren els defensors de colons que van descobrir Amèrica. Els natius d'Altamèrica. Ah, d'acord. Bé, passem a la següent pel·lícula, que també en parlem, Six Years, protagonitzada per l'actor Hugh Jackman, que en aquesta pel·lícula perdrà l'amor de la seva vida. Per tant, un drama romàntic. Sí, és un drama que han intentat comprar moltes productores de Hollywood, des de la Warner Bros. fins a la Pixar, però finalment serà la Paramount,
la que s'ha emportat el gat a l'aigua i ha contractat el Jackman per protagonitzar aquesta nova comedia romàntica. El film, que encara no té ni director ni guionista, ho dic per si us hi voleu presentar com a candidats, ens explica... Té el telèfon? Sí, ara te'l passaré, senyor Benito. És conferència a Los Ángeles, eh? Puc trucar des de l'aquí, a la ràdio? Sí, sí. Ara es deuen d'estar llevant, no? S'està despertant i pam, i els agafes. Els agafes així amb el peu canviat.
Bé, Jordi, alguna cosa més sobre el no projecte de film? Sí, la pel·lícula ens narrarà la història de Jack Fisher, qui observa com la Natalie, que és la seva esposa, la mort de la seva vida, es casa amb tot, amb un altre. És a dir, un drama. Què passa? Que 6 anys més tard, el tot es mor. I on ell va a l'enterrament...
per intentar reconquistar-la, però es trobarà en que l'amor de la seva vida ha canviat per complet. Bé, i acabem amb una última notícia. Senyor Benito. S'ha fet addicte a una substància no recomanada. Senyor Benito, senyor Benito, escolti una mica més. La vida és important, escolta. Atenció, perquè avui...
Avui torna l'èxit del Fenòmene, eh, Jordi? Sí, no ho hem dit mai, aquí encara a la secció de cinema, no ha de marar aquest tema. Clar, i està molt bé, perquè, a més a més, és tot un èxit, més que les vegades he tingut 60.000 espectadors. Clar que sí, recordem que el Fenòmene és un festival que fins ara es feia al cinema a Urgell, i s'ha fet durant dues temporades, on cada dos o tres mesos es passaven pel·lícules dels anys 80 i algunes dels anys 90. I alguna dels 70. I alguna dels 70, també, però que són les típiques pel·lícules que vam començar a veure tots al cinema...
i que, per exemple, la meva generació les avisa a la tele, com, per exemple, podria ser ET o Regres al Futuro, doncs tot això veureu. I per un molt greu, per ser. Sí, està molt bé. Per tant, avui torna al Palau de Congressos de Catalunya. Sí, avui a les 8 del vespre, o sigui que el senyor Benito té temps d'anar-hi, al Palau de Congressos de Catalunya. Teniu una cita, en aquest cas, amb Sylvester Stallone i amb el Schwarzenegger, que es podrà veure una altra vegada a les pel·lícules Màximo Riesgo, del 93,
i Mentires arriesgades de James Cameron del 94. Bueno... 10 minuts, arrem al punt de les 6 de la tarda. I ja sabeu que des de fa un parell de setmanes rematem els divendres aquesta primera hora parlant de cinema amb la Cristina, perquè tu estàs investigant, setmana a setmana ens ho portes al programa.
La història del cinema. Vam quedar-nos amb l'invent del cinematògraf dels germans Lumière a finals del segle XX, concretament el 1896, i avui descobrirem com el cinema va arribar a Catalunya i a Barcelona. Comencem a ser de cas per Espanya, primer. Com va arribar a Espanya el cinematògraf? Doncs va arribar el 1896, que quan el van presentar en societat, concretament a Madrid...
i van portar una pel·lícula que estava composada per imatges tant de Barcelona com de Madrid, com d'escenes militars i taurines. Molt bé, molt bé. No devia ser d'altra manera, no? El cinema per la Porta Gran, eh? Espanya, escenes militars i taurines. Amb això està tot dit, ja. Què vols dir, amb això, no?
Doncs a partir d'aquell moment es van començar a filmar altres escenes típiques fins a l'octubre d'aquell any, que es van rodar durant tot el temps, fins que es va fer la primera pel·lícula que tenia en Londra, Salida de la missa de 12 del Pilar de Zaragoza. Home, una pel·lícula apassionant, amb un argument també innovador, que hi ha gent sortint de la iglesia, no? Com peinetes, i mantillas. El Torico es veia més gran al cinema, no?
Ah, és veritat. Perdó, perdó. Que encara no deuen haver-hi les dues bombes que estan enganxades a la columna del Pilar. Vostès no han anat mai, el Pilar? La basílica del Pilar? Jo faig el bon del Pilar, però no han anat mai. A 100 columnes hi ha unes bombes enganxades que són de la Guerra Civil i que van caure en el Pilar i no van esclatar. Llavors van dir, això és...
Milagro de la filàrica. I les tenen allà conservades. Com si fos dos bosses d'ous. Hauríem de mirar la pel·lícula, Jordi, a veure si apareix també això. No, perquè és abans de la Guerra Civil. És el 1900, de fet. I a Barcelona, a partir del 1900, ja van començar... Digues, digues, Jordi, perdona. Van començar a sorgir els cineastes, no?, a partir del 1900? Sí, sí. Sí, així va ser. També les sales de cinema i les productores. Podem destacar, si de cas, una sala en concret, que és la sala Diorama, o la productora Films Barcelona,
Perdó, amb l'original també, eh? Diu, fem una productora de cinema, com la posem? On està? A Barcelona. Doncs Films Barcelona. És la primera productora de la història del cinema a Catalunya, no? I aquí hi ha la tradicció de Barcelona en el cinema. Clar. Aquestes van ser justament algunes d'elles, no? Concretament les primeres, també es va obrir...
El 1906 a la Casa Pater, que era una casa on enregistraven gran quantitat de material, de pel·lícules, que tenien continguts de temes històrics, drames romàntics, melodrames... Ja havia variat una miqueta més el que seria el contingut d'aquí. Deixem una mica davant de la cosa taurina i passem a alguna cosa més elaborada. A partir d'aquí, de mica en mica, també al cinema es van anar incorporant els actors teatrals...
de la cartellera barcelonina de l'època. No sé si Margarida Xirgo va participar en algun curtmetratge. Arribada a la Barceloneta, per exemple. Sortida del Liceu per Margarida. Es van produir justament aquest fet, Jordi. És a dir, molts actors teatrals van passar a fer aquest tipus de pel·lícules al cinema.
A més a més, es van començar a fer pel·lícules fantàstiques amb maquetes, que van ser una de les primeres coses, i també, bueno, trucs cinematogràfics que es van començar a utilitzar en el cinema. I algun nom que puguem destacar d'aquests començaments del cinema a Catalunya? Senyor Benito, el sap? Podíem dir, un aragonès es deia Segundo Chomón, podíem dir a Barcelona... No, d'un català. Fructuós i a l'aver. Aquí el tenim. I a Madrid, les produccions Benito Perojo.
Com ho sap, eh? Perquè és família seva. Sí, era el diet, era el diet. Comencem pel cineasta pioner a Catalunya, Fructuós Jalaber. Qui era aquest bon home? Doncs era un cineasta, inventor i dissenyador dels primers estudis de rodatge a Espanya. Va ser considerat com el fundador de la cinematografia catalana i espanyola. Va realitzar el 1987 un film argumental que va rebre el nom de... Perdona, perdona, el 1987? Sí. Ah, val, d'acord. Sí, sí.
que va rebre el nom de Rinya en un cafè. El coneix? És que està en la data 1900 o 1800? 1987 és fa 20 anys, eh? No, no, 1800. 1800? Jo no va veure la guerra civil. 1897 devia ser. Clar, a mi també m'ha despistat, no, Cristina? Sí, ha estat un error meu. I de què anava aquesta pel·lícula?
Doncs té el nom de Rinya en un cafè i, bueno, es tractava, era una trama argumental, no?, de diverses persones que es trobaven en un cafè, bueno, el que seria avui una cafeteria, alguna cosa així, no?, més o menys de l'època, en aquell cas, i que, bueno, tenien un conflicte entre ells. Es malallaven, no?, perquè, home, pot ser un antecedent de Sálvame, no?, llunyana. Sí, sí, sí. Aquí comença... Oh, francés el nombre. Els realities, aquí comencen els realities. Exactament. I, a partir d'aquí, què és el que va passar?
Doncs a partir d'aquí es van començar a fer aquestes típiques pel·lícules on la trama era una mica més elaborada, es van començar a introduir les pel·lícules de ficció amb els exhibidors de pel·lícules que van formar l'empresa Diorama, és a dir, els productors, per una banda teníem els productors i per altra els exhibidors.
que aquesta figura dels exhibidors encara no estava molt fixada, per dir-ho d'alguna manera, en el món del cinema, però que posteriorment va aparèixer i que juntament van fer aquesta empresa. A la mateixa època van sorgir també altres firmes com Hispano Films, Siris Film, és a dir, es van començar a produir grans productores que van començar cada vegada a tenir...
més ganes de produir noves pel·lícules, més èxits, tot això una miqueta. De fet, això va provocar, m'imagino, també, gràcies als exhibidors, que comencessin a augmentar les sales a Barcelona, i hi hagués ja un increscendo, i no només hi hagués aquella primera sala, que has dit que es deia, diorama, has dit? Sí, el diorama. Molt bé.
Sí, això, tal com tu dius, Jordi, també van incrementar el nombre de sales per exhibir-les i tal. Com estàvem parlant fa un moment, això dels exhibidors del paper i tal, a banda que van créixer també les productores i les sales, va aparèixer el paper de l'exhibidor, no tot i que, bueno, no està molt determinat en un principi, però posteriorment sí que es va fixar més el seu paper en concret...
L'exhibidor és la persona que s'exhibeix, no? Una mica... No, seria com el distribuïdor. No és l'exhibicionista. No és l'exhibicionista, no. És la persona que diu, mira, aquesta pel·lícula està bé, la projectaré a veure qui la vol. No és com el comercial del cinema. Sí, una mica seria això, seria el distribuïdor. En aquest cas, eren les persones que s'encarregaven, doncs, de llogar o vendre les còpies, perquè en aquell moment, doncs, no... És a dir, no es...
No es projectaven, ni les repartien, ni res d'això. És a dir, només es podien o llogar o intercanviar. Clar, només hi havia una còpia, potser, no? Clar, clar. La gent que volia veure Rinya en el cafè només podia anar a un cinema. A un cop. Jo estava pensant que aquesta pel·lícula de Rinya en el cafè és una pel·lícula que tampoc potser no tenia gaire argument, no tenia gaire història, no? Que era posar senzillament una càmera en un cafè i ja està. Llavors hi havia una Rinya, no? Potser?
¿Con cámara café? Sí, sí, sí.
Doncs concretament va ser això, Jordi. Els exhibidors, com deien, eren persones que podrien ser els farians de l'època, que anaven viatjant de lloc en lloc i el que feien eren portar la còpia de la pel·lícula i o bé la llogaven o la intercambien per una altra entre les persones. És a dir, eren els intercanvis aquests, d'aquesta manera tu podies arribar a veure diferents tipus de pel·lícules. Oh, el cinema ha arribat, no? I llavors tothom, oh, al costat, què passa al cinema? Els exhibidors, no?, a l'època.
Justament el que tu comentaves abans, arran d'aquesta figura va ser quan van començar a aparèixer aquestes sales de projeccions. Van arribar a superar fins i tot aquí a Barcelona el nombre de teatres que hi havia. És a dir, va tenir molt d'èxit. I segur que la gent deia allò de el teatre desapareixerà, desapareixerà el teatre. Amb el cinema no ho inventa.
del segle XX. I al final no. Quan arribi la tele, el teatre desapareixerà. Encara hi ha teatre. Hi ha una sala de Barcelona que es veu que encara hi ha actors. Encara fan, no? Encara fan actors. Això, bueno, acabi, acabi. Avui acabarem amb com va arribar aquí a Catalunya al cinema i la setmana que ve farem Hollywood, eh, Cristina?
Perfecte, de totes maneres, com ja teníem aquí a Catalunya aquestes sales, aquestes productores, ja estava tot una mica ja prou engegat i enfilat cap a que fos un èxit això del cinema i les noves pel·lícules, evidentment no van trigant arribar els problemes, no? I el que es va crear aquí a Catalunya va ser el Sindicat de Cinematografistes de Catalunya. Ah, sempre tocant la pera.
Els treballadors sempre ajuntant-se, eh? Apa, fotre-ho a l'invent. Doncs justament el que es tractava era de defensar els treballadors i empresaris d'aquest món, d'aquest en principi, i també destacar, Jordi, que durant els primers anys del cinema, justament el que tu deies, això que la gent deia que s'acabaria el teatre, no sé què, doncs justament no és que diguessin que s'acabaria el teatre, però sí que en concret els eclesiàstics, els polítics i els intel·lectuals
Doncs veien el cinema com amb una mica de por i el rebutjaven una mica. I encara ho veuen. Els eclegiàstics sobretot, no? Molt bé, Cristina, moltíssimes gràcies. Fantàstica aquesta versió. Aquesta història, vaja, en aquest capítol de la història del cinema, com va arribar a Catalunya. La setmana que ve, com va arribar i com va néixer Hollywood. Jordi Roca, gràcies, que vagi molt bé. Bona setmana. Adeu. Connectem tots aquí.
Amb la xarxa, m'he parat el mateix el micròfon. I la segona tarda feina del morro. Fins ara. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Sònia Kerri i Ramon Company. Tranquil·litat aquesta hora a les carretenes catalanes en la primera jornada de l'operació sortida en motiu de la Setmana Santa. Servei Català de Trànsit, Elena López. Bona tarda.
Des del Servei Català de Trànsit, aquesta hora se circula amb tranquil·litat a les carreteres i a topistes catalanes, tot i que hi ha alguns punts amb retencions, sobretot vies properes a Barcelona, com la C58, a Badia del Vallès, en direcció Suto, la B30, a Barberà del Vallès, en sentit Tarragona. A la 2 veiem per càmeres d'intensitat a l'altura d'Esparreguera, a causa de l'averia d'un camió que obliga a tallar un carril en direcció a Barcelona. I per últim, recordar-vos que la Nacional 230 es dona pas alternatiu
a l'altura de Viella a causa d'uns despremiments. Això és tot. Molt bona tarda. Per cert, Canguany, hi ha dues novetats. Una és que no es prohibirà el pas de camions per l'AP7 entre la Jonquera, l'Alta Empordà i Riu de Llots de la Selva per evitar que hagin de passar per la Nacional 2 i que el carril Busbau s'utilitzarà indeferentment d'entrada o de sortida de Barcelona segons les necessitats, fins i tot per vehicles amb menys de dos ocupants.
Els afectats per les participacions preferents de Catalunya Banc podran rebre una part de la seva inversió en efectiu. El Consell de Ministres ha aprovat que el Fons de Garantia de Dipòsits aporti liquiditat per als afectats de preferents de l'entitat i també de l'altra nacionalitzada Nova Caixa Galícia. D'aquesta manera, els estalviadors afectats tindran una sortida a la pèrdua de valor que serà finançada pel conjunt dels bancs espanyols
segons ha anunciat el ministre d'Economia, Luis de Guintos. En definitivas cuentas, lo que estamos haciendo es pedir a los bancos
que una cantidad adicional de dinero a través de esta derrama extraordinaria para que efectivamente doten de recursos al Fondo de Garantía de Depósitos para que el Fondo de Garantía de Depósitos pueda, tras una valoración de mercado, hacer líquidas o dotar de liquidez a estas participaciones preferentes que de algún modo se han convertido ya en acciones.
Al llarg d'aquesta tarda se sabrà quina serà la quitança, és a dir, la part de la inversió que perdran els estalviadors. La vicepresidenta del govern central, Soraya Sainz de Santa Maria, ha agraït la disposició del govern de la Generalitat al diàleg amb l'Estat i ha promès que el seu govern aprofitarà aquesta oportunitat tot i que ha demanat a Convergència que reflexioni sobre el seu acord amb Esquerra Republicana. Si ambas partes tienen voluntad de diálogo, todo lo que sea diálogo salga en positivo para los ciudadanos catalanes, bienvenido sea.
Sobre el estado de salud del pacto Convergencia Unió-Esquerra, pues yo sí que hago una reflexión y creo que los pactos marcan las prioridades y yo espero que en esa fijación de prioridades pues haya una reflexión sobre la necesidad que tenemos de trabajar todos juntos. Pel que fa a la flexibilització del dèficit, Santa Maria ha advertit a l'executiu català que mantingui l'esforç de reducció de la despesa i compleixi la llei.
Els jutjats de primera instància van ordenar durant el 2012 més de 25.400 desnonaments a Catalunya. Això segons dades del Consell General del Poder Judicial. Catalunya es va convertir de llarg en la comunitat amb el nombre més elevat de desnonaments, en concret amb el 25% del total acordats a l'Estat. La xifra, però, inclou altres tipus d'immobles com locals i finques.
En el total de l'Estat, si es fa una comparativa entre els anys de crisi, entre el 2008 i el 2012 i els 5 anys anteriors, del 2003 i el 2007, s'ha produït un increment de les execucions hipotecàries iniciades d'un 368%.
Bona tarda, us parla David Amador. S'ha disputat la cinquena etapa de la Volta Ciclista a Catalunya de 156 quilòmetres, disputada entre Rialp, com dèiem, el Pallar Sobirà, i Lleida. Victòria avui a l'esprint de François Paguisian. L'irlandès afincat a Girona, Adam Martin, referma el seu liderat a la General. Avui ha tret 4 segons a Joaquim Purito Rodríguez, que ocupa la segona posició a 14 segons del liderat. Escoltem, Adam Martin en declaracions a Televisió de Catalunya.
Un dia molt especial perquè ha fet la segona de la carrera dos temps abans però mai ha portat la millor de l'idea. És com la carrera de la meva casa aquí. Visc aquí soc una mica catalana. És molt important per jo però després de l'etapa d'aquí estic una mica cansat aquí. És una etapa difícil però no.
En bascada en Lliga, l'Eport, 23ena jornada a partir de les 9, Força Lleida, Barça, el Barris Nori, Logroño, River, Andorra, els del Principat són els líders de la categoria. I en vol lligar Sobal, 23ena jornada, 3 quarts de 9, Calla Aragó, Granoller, 5è contra 6è. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. La població estrangera disminueix a Sant Just un 7,4% el 2012. En concret, són 157 persones menys que l'any anterior. La tendència a la baixa és comuna a tota la comarca, que ha perdut població estrangera per segon any consecutiu. Tot i això, la mitjana de la Baix Llobregat és més baixa, d'un 3%, perquè també hi ha municipis com Molins de Reis o Sant Feliu de Llobregat
on hi han arribat més persones estrangeres en aquest 2012. Tot i aquesta pèrdua, a Sant Just la població estrangera representa un 12,3% del total d'empadronats dels censos del municipi. Pel que fa a les nacionalitats, la majoritària continua sent Alemanya. De fet, de les 1.958 persones estrangeres que viuen al municipi, una de cada quatre és Alemanya. Per darrere, a França, que representa un 11%, i a Itàlia, un 7%. Després continuen Regne Unit i Romania, Països Baixos i Marroc, que representen però ja menys d'un 3% en cada cas. Una situació ben diferent
de la resta de la comarca, una nacionalitat estrangera majoritària, sobretot Marroc, Romania i Equador. Diumenge, se celebra diumenge de Rams a la plaça Verdaguer. La Setmana Santa arrencarà aquest diumenge d'aquí dos dies per comemorar l'entrada de Jesucrista a Jerusalem. Com cada any, es maneiran les palmes i els palmons. La Setmana Santa és la celebració més important per la religió cristiana juntament amb el Nadal,
I segons el mossèn de Sant Jus, Joaquim Rius és la culminació del que va començar el Nadal amb el naixement de Jesús. Aquest diumenge hi ha la celebració del diumenge de Rams i les activitats continuaran a partir de dijous amb el dijous sant i altres actes fins a arribar a la Pasqua el dissabte a la nit.
I acabem aquest butllet explicant-vos que aquest vespre hi ha nova observació de la Lluna a càrrec del grup d'astronomia d'Esvern. Més més, és molt probable que també es pugui veure el cometa Pan-Stars, que es pot veure aquests dies passant a prop de la Terra. A banda d'aquest cometa es farà una observació lunar, aprofitant el seu quart creixent. També es podrà veure un dels seus cràters i el planeta Júpiter. L'observació astronòmica es farà a l'observatori que l'Europació té al Centre Social del Milenari avui a les 8 del vespre, d'aquí un parell d'hores.
I, de moment, això és tot. Més informació a partir de les 7 als Senyos Notícies, edició vespre. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües?
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Nits d'electrònica ara és... Beats. Beats. Molt més que nits d'electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits electrònica, ara és... Beats. Beats. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al Centre de Gereneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí una estona tindrem a Elie Capdevila per parlar de l'antiagenda. A més a més, també parlarem de la Riera amb la Carme Verda i el senyor Benito. I parlarem de les coses importants a la vida. Avui sobre el tema de la vagància en general. Allò de fer el vago amb el senyor Benito. I aquí no hi ha hagut tant. Ara, ara, ara, ara.
I també tindrem amb nosaltres, bé, com sempre, la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Per repassar alguns trending topics de la xarxa, com per exemple, què ha sigut trending topic a les últimes hores a Twitter? Gurtel. Gurtel.
Sí, perquè es veu que la Fiscalia... Encara continua arrossegant-se el cas Gürtel. Oh, quina mandra. A veure què passa. Sí, perquè es veu que la Fiscalia Anticorrupció ha trobat connexions entre el cas Gürtel i la comptabilitat del Partit Popular. Corai! Sorpresa! No n'ho imaginàvem! Que espavilador! Oh! Paren la rotativa! I què diuen els tuitaires? Comentaris. Diuen...
Bueno, la gent... Amb els acudits, no? I els noms. Sí, està sobrevalorat, eh? A vegades Twitter, vull dir que també... Algún tuit més que vulguis destacar sobre el tema del Gürtel que s'ha descobert o s'ha anunciat avui.
Doncs, bueno, podem destacar una altra, en aquest cas, Pepo Jiménez, que diu... Bé, la gent a Twitter que aprofita per expressar les seves opinions de forma lliure com ha de ser. I també avui ha sigut un tòpic TDT, que és la televisió digital terrestre. Exacte. Què passa, que desapareix ja o què?
No, no desapareix, però desapareix en alguns canals. Després del Consell de Ministres d'avui, el govern ha demanat executar la sentència que fa uns dies va dictar al Tribunal Suprem, on es declaraven no valides les concessions de les llicències de TTT que va otorgar l'anterior govern de Zapatero, el 2010 concretament crec que era,
I, per tant, hi ha sis canals de TDT que hauran de desapareixer. La Sexta desapareix, no? O què? No crec que la Sexta... No, però suposo que seran... Sí, InterEconomia. Sí, 13TV i alguna més d'aquestes. Es plogues televisió, esperem que no, no? La que tenim més a prop, no ho sabem.
Molt bé, Cristina, moltes gràcies. Atenció perquè, senyor Benito, estem a 22 de març i ja és primavera. Ja és primavera.
I què vol dir això? Que ja arriben les festes majors. Vol dir que ja... Ara ja hi som, eh? Sí, aquells embalats de nit. Farem el recorregut de les músiques de les festes majors, com cada any? Sí, sí. Aquesta és molt bona, aquesta de la parola. La m'ha escoltat o no vostè? No, no. Miquel del Roig. M'ha sorprès, eh? Home, vostè és més d'una altra època. Però bueno, aquesta manté la tradició, eh? Sí, no, anava a dir que...
Búi, búi, on va parar? I més enllà, eh? Buscando en el baúl de los recuerdos. I una mica més enllà, també, eh? Cualquier tiempo pasado nos parece mejor. Volver la vista atrás es nuevo a veces.
Un moment, un moment, si no ens engresquem, no ens engresquem, perquè això d'aquí una estona... Quina marxa, no? Porteu el cop? Home, ja és primavera i ja és divendres, vamos! Home, senyor Benito, avui festa grossa a la paloma... Home, que per cert m'han dit que la torno a obrir.
Què em diu ara? Tornen a obrir la Paloma? I sentit veus que torna a obrir la Paloma. Què diu ara? Doncs home, un aplaudiment, que torna la Paloma a una de les sales de ball mítiques de Barcelona. I ja que està amb aquesta tecitura de música... Un aplaudiment per la Paloma. Home, fem-ho bé. Bravo! La Paloma, la Paloma. Paloma, la Paloma. La Paloma, la Paloma. Vale, Àlex, prou.
Bé, ja li deia, ja que estem amb aquesta tessitura d'aquestes músiques d'aquests temps, posi'm un momentet. M'he cansat ara ballant, eh? Sí, què vol, què vol? Desuís una mica i tornem-hi, eh? Tornem-hi, tornem-hi! La paloma, la paloma!
Jo diria com a homenatge un gran músic que ens ha deixat, que és el Tony Ronald. Posi'm el Help, per favor. Help, ajuda-me. Help, de dutxa. Help, ajuda-me. Saps qui era, no, el Tony Ronald? Sí, que era el germà del...
Sí, sí, sí. Del pallasso de McDonald's, eh? A veure, help, ajuda-me, Toni Ronald, aquí la tenim. Vinga, un homenatge, ja que ens va... La canta, no? Però escolta, que es pensa que serà, no? Sí, jo, sí, home, clar, segona veu. Segona veu, senyor Benito. Que es pensa que això és el Cocotilo Club, un programa de tema 80 ràdio... No, hi havia un que era El Disco Solicitador, i encara hi havia un altre que era més xulo, de programa que es deia De España para los Españoles. Ah, molt bé.
Llavors, el programa consistia en que vostè tenia un familiar d'Alemanya, evidentment emigrat treballant allà, i vostè... La història es repeteix. Es repeteix, eh? Es repeteix. O sigui, que ara el fill d'algú que està treballant a Alemanya li pot trucar i dir, miri, per fulanet de tal que està d'un cel d'or, putejat com una mona, m'agradaria que li posés, doncs no sé, blanca i radiante va la nòvia, posi-li si està de nòvia.
No, però en aquest cas no, eh? Ens han demanat help, ajuda me. A help, ajuda me. Ah, vale, sí, és veritat. S'adiu molt, eh? S'adiu molt amb els que estan fora violents.
Escolta, senyor Benito, per què demana aquesta cançó? Perquè el senyor Tony Ronald va traspassar fa pocs dies. Ah, és veritat, és veritat. Per això era un homenatge al Tony Ronald, gran músic. D'acord, d'acord, d'acord.
Sembla un karaoke, això, ara. Senyor Benito aquí cantant fent la segona veu. De memòria, eh, karaoke, de memòria. Una cosa, també, estimat joient, si algú de vosaltres que ens estigui escoltant vol una cançó, disco sol·licitado, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. De Sant Jús para los despermenys. Efectivament, de Sant Jús para el mundo. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Feu com el senyor Benito, que ni cor ni parellós ha demanat Help, Ayúdame. Ayúdame esta noche.
Aquesta cançó és rara, eh? Perquè hi ha pujades i baixades. Escolti, senyor Benito, vingui cap aquí. Vingui cap aquí. Vingui cap aquí. Vingui cap aquí. Perquè vostè cada setmana té un tema que s'ha treballat, que ha investigat, i aquesta setmana ha volgut parlar de la vagància. La vagància. És a dir, la gent que és vaga una mica nova. No, no, no. No la gent vaga. La vagància és una cosa que li arriba a les persones. Com un estat. Amb un moment donat i dius, mira, avui, re de re.
Però quan els hi arriba no es converteixen... En vagos temporals. Però són vagos temporals. No parlem dels vagos, sinó de l'estat de la vagància. L'estat, aquell estat anímic, de vagància, aquell estat corporal, físic... Mira, avui... Tot a l'esquena, saps? Quin profit en podem treure, escolti, de la vagància? Anem al tema? Quin profit? De fet, què és la vagància? Això m'ho acaba d'explicar a vostè. No, no, no.
La vacància són aquelles ganes de no fer res, però es té que donar una condició concreta. És que hi hagi un sofà. A part que hi hagi un sofà, és que no tens ganes de fer res perquè hi ha una cosa important que has de fer. Llavors, aquella vacància té doble sentit. És més sentit, és més vacància. És allò que dius, mira, m'hauria de posar a estudiar perquè tinc un examen
Ara que vénen els parcials de setmana. Però mira, saps què? Ai! És important tenir una tasca en ment. El prèvi a la tasca abans de fer-la entra a la vacància. M'hauria de posar escriure al Quijote i, hòstia, saps què? Uf!
i una mandra. Hauria de tenir un fill. Hauria de tenir un fill. Clar, la vida, no? Ah, un fill, un fill. Hauria de tenir un fill. No, no, un fill, un fill. Sí, sí, un fill. O plantar un arbre, no? O escriure un llibre. És molt llarg, eh? No, no, no, li dic una cosa. És que si no, abans d'arribar a estudiar un llibre de veritat o... Plantar un fill de veritat. Plantar un fill de veritat.
O escriure un arbre. Tot això és la vacància, no? Tot és vacància. Ara imaginis-t'ho. Tenir un fill vol dir que has de sortir a buscar una senyora. Jo, en el meu cas, hauria de buscar una senyora. Sí, sí, escolti. Bueno, convènce-la. Això ja és difícil. No ens interessa. I la mandra. Clar, ja té la mandra ja abans de buscar-la. Quin profit en podem treure de la vacància?
Quin profit? Bé, podem tindre el profit allò del plaer de no fer res, eh? De que el cos s'ordeni, de que la ment s'alliberi. Llavors puguem fer... Re. Re. O sigui, el profit... Què podem treure? O sigui, la pregunta és, què podem treure? La resposta és re. De la vacància no se'n treu re. No, es treu un profit que és un estat animal. El cos et queda com un senyor, eh? Home, descans. Un descans, eh?
Però, bueno, sempre queda aquell petit remordiment que dius, haguessis tingut que fer, eh? Posa't a estudiar ja d'una volta vegada, eh? Comença a escriure la novel·la. I, escolti, la vacància és bona? O sigui, la vacància és bona? Sí. Sempre ha dit, eh, Jordi? Sempre. La vacància és bona. De moment, clar...
Hi ha l'altre estat que diguéssim, bueno, és una persona ja amb vagància permanent i d'un cop i volta tens una recaiguda i fas alguna cosa. Això és un altre sistema diferent. La persona que és activa i de cop i volta s'atura i diu que és vaga. Com podem... Sí, sí, m'agrada això d'anar fent preguntes perquè jo estic molt interessat en aquest tema. Com podem saber que estem immersos en la vagància? És a dir, que ens ha atacat la vagància... Ah, ens ha atacat la vagància. Bé, és difícil perquè fins i tot l'ament es posa vaga
mandrosa, diguéssim, i no hi ha cap estímulo. No hi ha cap estímulo. El símptoma de com diu, mira, ara si sento vagància, és que estàs impedit fins i tot d'aixecar-se d'aquell sofà on estem. Saps allò que està veient? Ara perquè ja m'endu distància, eh? Però si no és allò que dius, tindria que canviar el grau d'odio, li vaig aixecar quin rotllo que m'estiguen passant.
Però ni m'aixeco, tu, saps? Aquí, aquí, alerta. Estem en vagància allà, aquí, eh? Ja estem en vagància. A més, el to de veu de la vagància. Sempre és una miqueta, allò que diu... Escolta, hi ha gent que, és que ara que ho diu, hi ha gent que sempre està com en la vagància, no? Que no ha sortit mai de la vagància. No ha sortit mai de la vagància. Va néixer la vagància. Sí, jo crec que sí, jo crec que sí. Que fort. Que, de fet, aquesta és la segona pregunta que volia fer-li. La vagància sempre ha existit a la història de la humanitat? Sempre. Sempre, eh? Sempre.
Hi ha algun... Sempre hi ha hagut... O sigui, l'ésser humà és vago d'entrada, de naixença. O sigui, el vago no es fa on és, neix sempre. Neix. Ja nascem vago. El que passa és que hi ha algun tio despistat que li donen per fer coses, aquesta que li diguéssim hiperactius. I ja només que faci una cosa i dius, hòstia, quin tio més hiperactiu, mare meva. Clar.
S'aixequen i dius... Escolta, i vago en català... No és correcte. No, per l'adonada diem vago perquè té més... És que... Ah, perdoni, li fa baguesa anar a buscar el diccionari per a veure com és vago en català, no? No, en català vago és vaga. Ah, vaga. Amb B final. Vague. Vague. Vague. Vague. Vague. Vague. Vague. Vague.
En català diem fer el vago, perquè el vago té un significat més ampli, la semàntica de la paraula vago abarca més coses. El que en castellà diríem, la versió en castellana és tirar-se a la bartola.
O sigui que si alguna persona diu me voy a tirar a Bartola... Ah, això mateix, Bartola Baja que tenemos permiso. D'acord, d'acord. Escolti una cosa, per cert, no anem avançant una mica amb la vagància? Anem avançant una mica amb la vagància. Em costa una mica, ja li haig de dir. Em costa avançar.
És que es fica amb el paper, no?, a l'hora d'explicar-ho el senyor Benito i, per tant, està entrant en la vagància, ja. Ja tiro jo avui, no es preocupi, perquè la vagància ja associada a la primavera, ja que ara comentàvem que ahir, bueno, i el dimecres ja vam entrar en aquesta nova estació fantàstica de l'any, per molt, la preferida? La preferida, eh? Quan comença?
ja neixen les coses, venim de l'aliment... Sulta l'aliment, aquestes coses. Sí, surt la... No, no, no, no, anava fent una broma molt tonta. Que no va ser jove, vostè? No, jo sempre he sigut jove. No he sortit a la vacància. No he sortit.
No traspassar la pubertat. Com podem associar la vacància a la primavera? Bé, la primavera... És molt dit aquesta sensació. Ai, tinc astènia primaveral. Astènia primaveral. No abstèmia. L'abstèmia és de no beure. I l'astènia és de no fer res. I, clar, per què? Perquè venim...
No hem d'oblidar que nosaltres som animals, eh? Som animals racionals, alguns. Sí, alguns. No tots, no tots. I llavors què passa? Que venim de l'hivern, i a l'hivern què hem fet? A l'hivern hem hivernat, com aquell que diu. Hi ha poques espècies... I es fa més al vago, no?
No, a l'hivern, teòricament, si hem hivernat, vol dir que hem dormit. Ens n'hem passat dormint, tot l'hivern. Home, però no som com els animals aquests que hivernen, nosaltres tampoc exactament, no? Això ho trobo molt a faltar. Jo diria que va ser un desviament a l'evolució de l'home, que no ens hauria decidit amb la hivernació. Hi ha coses que hem perdut bones, i aquesta hivernació era una de les elles. I què té a veure això amb l'estènia? Llavors, clar, ara vostè faci, tornem i fem un símil, diu...
Vostè cada matí, quan es lleva, què li passa?
que no té ganes de fotre res. És allò que obres els ulls, desperezar-se, comences... Tot i que siguin l'una del migdia. No cal que sigui l'una. Com l'os quan surt de la cor. Aquests reportatges de National Geographic. Què fa l'os? Estic escenificant pels que ens poden veure. Milers de persones. I sentir, que també l'he sentit. I llavors una mica et grates l'anguna...
vas cap a la nevera, obres, segons com hagi sigut la nit abans, doncs, prens molta aigua, eh? No, no, sí, ja n'ho he entès. No cal que t'hi digui, no cal que t'hi digui. En convido se acuesta con agua se desayuna. Llavors, vas deambulant, i no tens ganes de fer res. Això és similar a les estacions de l'any. Perdoni una cosa... L'hivern és la nit...
I la primavera comença... I és veritat que hi ha molta gent que a la primavera, per exemple, com a excusa per no treballar, diu, és que tio, abstèmia. Ah, clar. Astènia. Astènia, perdó. Això també pot ser, no? Sí, sí, sí. A partir d'ara, fins ja el 21 de juny, que entre l'estiu... No, ben bé fins a la castanyada. Ah, fins a la castanyada. Sí, sí, pot tenir astènia a vostè, eh? Sí, sí, sí. O sigui, al setembre pot tenir abstènia... Bueno, perquè després ja ve l'astènia tardoral. Ah.
Ara entrem a l'estènia primaveral. Després vindrà l'estènia estival, que amb tanta cosa no es pot fer fer, i després vindrà ja l'estènia tardural, que ja et prepara per anar a dormir, que és l'hivern. Fixi's vostè com les estacions de l'any es corresponen amb les hores del dia.
Escolte, vostè és un jeta, senyor Benito. No, no, jo sóc un filòsof, com els altres. De la vagància. Escolte, ràpidament, perquè tenim tres minuts abans d'acabar, la vagància al llarg de la història. Al llarg de la història. Això que li agradava a vostè. I hem dit que, sempre, la Bíblia, ens ho deixa clar, ja va ser a l'inici de la vagància. O sigui, Déu ens va deixar en un paradís, dit Eden, i aquí ho teniu tot, no cal que foteu res, eh?
I va anar la poca solta de l'Eva, eh? I es va menjar aquella puma. La puma. Es va menjar la puma i ho va menjar tot a prendre pel... Bueno, eh? Per d'allò. Llavors, a partir d'aquí, clar, va venir Déu, es va emprenyar i va dir, escolta, mira, a partir d'ara et guanyaràs el pa amb la suor del front. Del teu front, eh? Una altra cosa positiva, no? Que hem perdut, també. Clar, clar, això el positiu. Vostè s'imagina, allà a l'Eden...
Per culpa de qui? De la poma. De la poma, eh? Que li va donar la serp, que era el dimoni en forma de serp, a la Eva. Incauta Eva. Oh! En fi, i llavors, això ha anat avançant una mica. Vol callar? Però d'on treu això? Però què diu? Però què diu? Però aquesta diu?
No, que no ho havies sentit, això. No. Vinga, va. Què diu? D'on era això? És que m'agrada això. Com que has dit menjar de rams, potser ho recito a la plaça Jacint Verdaguer quan hi hagi. Això és de la passió. Ah, és de la passió? Home, doncs ara és un moment, no? Sí. Va, doncs reciti. Vols recitar una mica? No. Sí, sí, sí. No, ara no. Ara no vol. Ara no vol. Ara no vol. Ara no vol. Ara no vol. Doncs jo no faig programa.
Fins que no recitis. Va, recitis una mica, que m'ha agradat això. No, però si m'ho he inventat, això. Doncs torni a inventar, que fem una mica de teatre, va, que és la passió, va, fem la passió. Ara, perquè em talla, vostè em talla. Calli, fem la passió, va, fem una mica de passió. Jo qui sou, jo me'n vaig cagar. Pujo al teatre de la penya del morro. Vostè qui és? Vostè ajuda, això, home. Oh...
Jo soc Judas i què estic? Jo estic... Espera un moment, donem quatre inputs. A veure, quatre inputs. Jo soc Judas i estic al monte de los olivos, per exemple, menjant pipes, pot ser? Menjant pipes. I llavors què? I llavors, clar, y estaba Jesús en el huerto de olivo y digo huerto porque estaba de esparda.
No, però... Està perdent aquí l'agraditat per moments. Ara em farà recidar i se m'ha anat del cap. Jo volia fer una mica de teatre. Vinga, va, fem teatre. Soc Judes. Estic aquí estirat menjant algunes pipes. Germans, algú de vosaltres em trairà
Seré jo, senyor. No, però un moment, a veure, un moment, para, un moment. Agafa totes les veus. Sí, fa tot. Això ho vaig dir jo, no, clar. És igual, escolti, ja veig que sense guió... No, no, és que jo anava per un camí, vostè ara va... Ara, vinga, va, vinga, va. Anem-hi, fotem-hi canya, tu, va. Escolta una cosa. Què vol, que faci d'arrumar? La setmana que ve... De Pilatus, faré de Pilatus. La setmana que ve s'ho prepara bé, s'ho prepara bé. Ah, vol que fem una... Hi ha programa la setmana que ve? No, per això...
S'ho prepara bé i ja farem alguna cosa. Si vol, fem uns quadros de la passió, no? Avui en parlarem de la passió, justament, eh? Completament de la processó dels dolors de Bassalú, que és avui. Avui és el processó dels dolors de Bassalú a Girona. D'aquí uns moments ho farem amb la... Dolor de Bassalú fa rima, eh? Vostè volia poesia, però és los dolors de Bassalú. Escolta, vol anar allà al tema? Vol anar al gra? Alguna cosa més sobre... Bueno, estábamos con la perfida Eva que cogió la manzana tanto le a comer a Dan, veus?
Y en el momento que Eva mordió aquella manzana, detrás se apareció Dios. Eva, ¿qué has hecho? Te dije que no comieras de este árbol prohibido, que es el de la ciencia.
Està, fins aquí al teatre. Molt bé, bravo, senyor Benito. I mentrestant, què estava fotent a l'avant? On era? On era? Se l'estava apalant. La poma, la poma. Bé, doncs escolta, senyor Benito, gràcies. Ho deixem aquí. Això no em deixa acabar. No, senyor Benito, ho deixa aquí. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments s'incorpora la Carme, que parlarem de la Riera, que avui hi ha hagut molt de suc, per no dir una altra cosa. Fins ara. Suc a muller.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atreplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
Disseny mobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro. Soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 33 de la tarda. No ho sabíem, però Disseny Mobles ha tancat, que ens enviava una salutació justament ara. En fi...
Una abraçada. La gent deixa immobles, perquè clar, és una notícia que no ens agrada durar. 7 i 34 de tarda, parlem de la Riera. Carme, bona tarda. Bona tarda. Tengo porres a la tertúlia. Què hem de veure de la Riera? Perquè avui hi ha hagut un tema, no? Sí. No sé si la setmana que veia Riera. No sentim el senyor Benito. No, no, és que per el que ha de dir també...
Escolta, guapo. Llavors, igual, avui hem fet que passessin més coses. Sí, sí, però jo diria que fan festa, eh? Normalment canviant la programació i acostumant a fer festa. Faran, no sé... Polseres vermelles cada dia. Polseres vermelles. Anem cada dia davant tots a fer-ho cada dia. Sí, perquè abans feien sempre l'aló a ló.
Però no entenc per què no fan la Riera, si no hi ha una persona que l'hagi de fer, no? Bueno, perdoneu un moment, un moment. A veure, clar, tu pensa que a Catalunya... Mira, tu pensa, Carme, que a Catalunya... Deixi un moment. Aquest tema estàs tot sol. No, no, no. Vostè creu que als oients l'interessa? A l'oient li té que interessar tot el que hi ha. I punt.
Primera norma d'oient. Escolta una cosa, no ho fem mai, però ara avui escoltarem un resum dels capítols anteriors, que això sempre funciona i és com ràpid. A veure. Com ràpid o com ràpid? Què va passar? Ahir no ho vaig veure jo. Ah, sí, bueno, que trinquen... Hi havia un intent de violent, de violació. Trinquen a la... Aquell del barco. Ah, sí. Ho trinquen amb connivència amb...
El Juli, de Mar de Fons. Que han agafat Hans Zimmer per fer la banda sonora de la Riera, o què? Espero que et podreixis a la presó. Tens raó, que això que et va passar amb la Carlota va ser més sexe. Sexe pel sexe, no? Sexe per sexe. Perdonar-nos, perquè si no serà impossible. Molt ben dit, Albert. No serà cargullar, català independentista. Això demostra que dintre teu hi ha bondats.
Ja ho sé, per això, per això. El Ferran. Ah, segurament. No, amb el teu marit, nòvio.
Bé... Entre teu hi ha bondat. Sí. Hi ha tanta bondat que has tingut que donar el ronyó a ton pare. No t'hi cabia tot. A veure, quina seqüència voleu posar avui? Perquè hi ha moltes... Doncs podem fer una que és així com que... Quina fem? Va, tri. Bueno, tenim... Tenim... No, no, aquesta no. Tenim... Ah, bueno, tinc una coseta, però bueno. Hi ha el reemparellament de la Cristina i el... Cristina i Sergi. En los fogones. Els que retroben. Los fogones están que arden. No.
La Riera. O aquesta. Escolta'm la silenci. Doncs vinga. En Salva, en Carlos i després en Linda. No, no, però no he de res res amb tot això nostre, de veritat. És que si no els pressiono no trobaré mai el màxim d'ells mateixos. Aquest no és el teu estil. No. No, que ells ho feia. No, un moment, encara no. Per què no vols acceptar que això nostre t'ha deixat tocat?
Primer hem de reduir els cítrics. Un moment, para, un moment. Sempre faig el mateix, però... Clar, clar, o sigui, veiem que estem separats, però explica'm una cosa curiosa, que és que la Cristina estava liada amb el Sergi, eren nòvios, la vida...
Llavors va aparèixer el senyor del grup Batea, que és aquell senyor que hem dit que a més ho fa molt malament, i que no ens creguem la química. Vull dir, potser fa malament aquest paper, no dic que sigui mal actor, no dic això, però que la química entre la Cristina i el senyor Batea és bastant difícil d'entendre. Ell és una miqueta encarcaradot, eh? Ell és una mica... Total. Exacte. Que llavors ell deixa la seva dona, perquè eren abans, abans, deixa la seva dona i li diu Cristina, anem a viure junts.
Però vull dir, no estan liats ja. I ella li diu que sí. Vull dir, molt absurd. I deixa Sergi. No, no, no, eren amants, ara ja no. Ara ell ha deixat la dona, però ara ella està amb un altre i li diu no vam dir-ho junts. I ella es posa a plorar i li diu que sí. Estem en aquest punt. Reprenem el tema. Somos novios, nos queremos. La veritat és que estic fet una merda. Cada dia per aquí se'm fa tot molt més difícil.
però insisteixo que la Blanca d'aquesta tarda no hi té res a veure. Només és una conseqüència d'una feina mal feta. Últimament, no sé, tinc la sensació que l'equip està molt apalancat. Conscient o inconscientment...
Saben que Can Riera forma part del grup Batia i això... Fer pena a una ex és voler rotllo. A més, és penós, això. Que tot és suficient per un restaurant que forma part d'un mediagrup com el Mostra. I no ho penso permetre. Això és i ha de ser Can Riera. Ho vinc defensant des del primer dia. En creu el micro, eh? Se'n rotlla molt, no? Per dir què? A veure, a veure. És com parla de menjar, eh?
No, és la sensació que tinc. Com se'n rolla, tu? Posa música espessa. És que no sé què haig de fer. No sé si el problema són els cítrics deshidratats. Ara. El problema és la cocció de l'ànec. De l'ànec. De l'ànec. Tenien les proporcions de l'agar-agar. De l'agar. El cítric deshidratat. Hòstia, m'he d'apuntar a les proves perquè és que si no entraré en un bucle que no... Un bucle. Un buclar. Un bucle.
Què li passa? Silenci, silenci. Està malalta la música, eh? El problema és la gelea de menta. Batu de l'olla. Se'n menja el bosc dels cítrics. Clar, tio! Què és això? El petit xuxi, no? El petit xef. Tu creus que el problema és... Eh?
Què ha passat? S'ha fet un petó! S'ha fet un petó! Això que ara ell no ho entén, eh? No, aquí. I això? Està fent un ingredient. Se n'estava anant a viure amb l'altre, eh? Mai he deixat d'estar. I l'Enric? Què li passa? L'Enric passa a una persona molt important a la meva vida.
I vam tenir una història que no vam acabar. És de bufetar d'això, eh? Per això em... Com mareja aquesta dona. Em vaig posar tot aquest embolic i em vaig confondre. Una mica, eh? Vam estar amb ella en el passat. Em parlava de persones. Amorosa, amorosa, eh? Amorosament parlava, avui és un pava. Ara sí, ara no. Ara, ara, ara li diu coses. De finexta. M'agrada com t'apassiones. Sí, ara, ara, ara, ara, ara.
M'agrada el teu inconformisme, la teva creativitat. M'agrada fins i tot aquest caos que portes. Fan monòlegs, no? Primer ella fa cinc minuts i ara ella fa cinc minuts. Sóc un dia que se deixes posar, no? Que caos. Igual t'enmig d'una reunió ni és...
Això en teatre farien una part, no? D'una reunió, diu, eh? Sí, però escolti, aquesta escena és molt llarga. Les estan allargant molt, les escenes últimament. Molt, molt. Són molt llargas, eh? Mirem què li respon. A veure, però si li respon, perquè potser... S'ha adormit, no? No, no. Li fa un petó, també. Oh! Li fa un petó, que bonic, eh? Amor als fogons.
Bé, tot això, mentre estava una mica a lo Ferran Adrià intentant buscar un nou menú i tot plegat. La pregunta, vostè que coneix els guionistes de la Piela? Jo conec dialoguistes. Dialoguistes. Pregunti'ls-hi si és que agafen... A veure, conec, conec. Vull dir...
Com vostè, com jo. Ara no ens farem de menys. No els conec, estan a Twitter. Estan a Twitter. La meva pregunta que tenen allà, el llibre de cuina de l'Arguinyano i el de la Fernanda Adrià, i van arrencant pàgines i segons la pàgina que arrenquen no escriuen un guió. Per tot això, un gran xef, un gran xef, tu seràs. Petit xef!
Petit cert del sushi. Bueno, en fi, doncs ho deixem aquí, eh? Avui, moltíssimes gràcies. Bueno, sí, sí, ho deixem aquí. Que voleu dir alguna cosa més? Bueno, podríem estar... Volíem queixar-nos, no?, hem dit, del sexe. Ah, sí? La Carme té una reivindicació. A veure, què passa? Va, queixeu-vos mentre jo truco l'helicard de viola. Jo crec que hi ha massa sexe... Bastant, sí. Gratuït, gratuït. Sí, gratuït, eh? No perquè es vegi, eh? No ho he fet perquè no es veu, aquest sexe. Però que aquesta setmana hem vist en tres ocasions...
tres moments de trobada que un li diu a l'altre directament una noia que no coneix de res el Sergi ballar a la cuina és que la vida és així, a vegades estàs molt de temps sense fer sexe i una setmana ho fas quatre vegades no, no, però són diferents personatges vull dir que jo trobo que una mica però atenció no, no, no, no hi ha sexe, vull dir no es veu res, simplement que no sé, trobo que a mi em cansa
Sí, sí, perquè tampoc no és una... No porten cop, en general. Bueno, omple una miqueta, allò, pam... Però és pesat, te fuig la realitat. Temps! Només falta que demani sexe la... Temps? Marce Riera. No, l'altra...
L'àvia? Sí, l'àvia. L'he tancat el micròfon al senyor Benito perquè ja ho veus que no em feia cas. Perquè clar, jo he dit temps i he aprofitat el meu poder, que això no ho sé mai, és la primera vegada que ho faig a la història de la penya del morro, que és tancar el micròfon d'un col·laborador. Vaig a obrir el micròfon, senyor Benito. Si no es comporta, li tornaré a tancar. Senyor Benito va... M'ha tancat el micròfon. Ja es veia venir, t'han de tancar el micròfon i ja està, no passa res. Va, connectem ara mateix amb l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda.
Hola, què tal? Eli, bona tarda! Hola, bona tarda, Eli! Eli, bona tarda! Bé, cop de setmana, repassem el que no hem de fer... Eli, bona tarda! Vinga, fora. Repassem el que n'hem de fer, com cada setmana, amb l'Eli Capdevila, a l'espai de l'antiagenda, perquè, a més a més, aquest cap de setmana tenim algunes coses, com, per exemple, avui hi ha... Com és això? La processó dels dolors de Basalú, no?
Com va, això? Sí, com va, això? Perquè ja és amenaçant, i, per tant, vol dir que ja comencem a tenir... Bé, ja ho sabeu, això, vosaltres. Sí, sí. Volem tenir vida interior. Sí, sí, de fet, per exemple, on hem d'anar? Guia bàsica, per exemple, via Crucis de Sant Hilari a la Calma, no? Sí. Per una banda, jo vaig anar un any, i estava avui, també us recomano molt, i avui, però, Eli, ens vols parlar d'aquesta processó de basalú. Sí, sí. Jo he posat la de basalú avui, a veure, que arribeu just, eh, si heu d'anar, el que passa...
que m'ha fet molta gràcia, perquè entre totes les coses que té la processó de Besalú, que es veu que és espectacular, hi ha una cosa que són els arregladors. Els arregladors, que és com els del metro de tot, jo. Exacte, que seria tota la gent aquesta que controla la processó, que posa ordre als passos, que va mirant que tot vagi fluït, eh? I a mi això m'agrada molt, perquè clar, tu estàs allà meditant, com la saeta, pensant en la verja... De fet, el divendres de dolor i totes aquestes processons de dolor...
el que fan és rememorar o recordar o estan basades en el gran sofriment de la Mare de Déu mentre portaven el Crist cap al tema de... cap al calausa. Però aquí a Catalunya també hi ha processons on es fan mal els que estan a la processó?
Sí, no? Aquí hi ha, també, esclar, de penitents, no? Penitents, per exemple. Bé, en fi, doncs avui la professora de Dolors a Basalú, que clar, Basalú és un poble medieval molt xulo, amb aquell pont, aquella... Fa com molta gràcia, no? De tots els armats i tota la gent així vestida a la Roma. Que jo mentre anava mirant fotos, anava mirant coses, em recordava, saps, els americans que fan aquella cosa de reconstruir les guerres, no sé què, i ens expressen tot, i em recordava una miqueta això. També ho fan aquí a Catalunya, eh?
Els romans, sobretot.
Batalles de romans, eh? Batalles de romans? A on fan això? Bueno, i el 1714 ho farem, no? L'any que ve, també? A Tarragona. Sí, sí, hi ha un grup bastant nombrós, i es troben, i recreen... És bastant curiós, però, bueno, seguim una altra cosa. De fet, si anem al blog de l'Elisenda Capdevila.wordpress.com, allà una de les fotografies sembla un frame de la pel·lícula d'Asterix, i no és broma, perquè està tot ple de romans, amb el pont de Basalu...
fa molta gràcia i que diuen portotatis a més participen nens fins i tot tota la família els arrengladors que controlen la processó i la processó per si algú vol saber-ho transcorre pels carrers i places del nucli antic no anirà per la comarcal o per la llera del riu també allà sota dolorsdebasalut.org si voleu una mica més d'informació i què s'hi pot menjar?
Doncs callos, callos màximos. Bé, canviem, home! Ha fet un xist, no? Sí, no, però és que ara he reaccionat de forma molt positiva perquè parlem d'una població que a mi em té robada el cor, que és Amer!
Amer, que per què m'agrada Amer? Ja sabeu, perquè és la manera de dir-ho. Amer, Amer, d'on ets d'Amer? És una població que està a la selva. El rever és Rema, com a data. La petita població d'Amer, aquest cap de setmana, dediquen tota la setmana als dolors. Molta alegria, Amer. Amer és estupendo, perquè no només dediquen el dia que toca, que seria avui, sinó que dediquen tota la setmana en aquesta processó dels dolors i ells tenen com devoció...
per tot el tema de Maria i dels dolors de Maria. Aleshores, doncs, és festa grossa allà. De fet, és festa, festa, tancant les botigues, els comerços, tot allà. Sí, sí, de fet, aquí diu que la petita població d'Amher dediquen tota la setmana als dolors, amb resos i misses a la capella dels dolors, situada a l'església parrúquial. Allà, les celebracions santes tenen dos moments especialment rellevants. Apunti, Benito, la processó del divendres dels dolors, que avui és festa. Aquesta, exacte.
Avui. I la processó de divendres sant, que també és festa. Que serà divendres finit. Efectivament, eh? I després hi ha els manalles, que no és allò, el fin del mundo, los manalles, no. És... Els armats, també. Els armats, que també són romans. Són romans, també. Sí, sí, sí. Aquí només falta la processó de verges, ja, bueno, ja hem acabat ja tot el...
I perquè l'Elia s'inscriu a Catalunya, perquè si sortís a Terol, tindríem ja la tamborada de Calanda i la ruta del tambor. I vaig anar un any... Però és brutal, allò, eh? Tremendo, tremendo. S'ha d'anar amb cutofluix, no?, una mica? Per les orelles. Acabes una mica serotat. Ja, ja, ja. Bueno, en fi, alguna cosa més sobre Amer?
Res, tenen una cosa curiosa, que és que canten el Mater Sabat, que es veu que és una cosa que només fan allà i que han recuperat aquesta tradició allà. És jueu, això. El Mater Sabat, la pel·lícula aquella del gran Lebowski, el gran actor John Goodman diu, oi és no sé què sabat. No gonada en sabat.
I llavors diu, però què dices, si tu no has judío? Diu, me da igual, però respeto los judíos. Diu, tienes que coger el cotxe, que no cojo el cotxe en sàbat. Jo a partir d'altre me ho faré. En sàbat, el dissabte, dius, tu sabes que los judíos? Això que diuen em va molt bé per la segona activitat, això de respectar les cultures. Sí, diumenge de Rams, no? Sí, això ja diumenge. Diumenge sí que ja podeu fer moltes coses, però jo a més he entrat el diumenge de Rams, que es va venir a la Palma, a mi la que em crida molt l'atenció, que és una que he viscut jo i que he viscut molt sovint, sempre aquest poc hi vaig,
és la benedicció de la Palma i la processó que es fa al barri del Raval de Barcelona. Hombre, allò de ser a trobada de cultures, no? Però tremendo, perquè entre els que ja estan aquí, que són molt devotos,
Los foráneos, i los que són muy foráneos, o sigui, tots els que van amb les càmeres per les Rambles, tots els turistes, que fa molta gràcia de veure, però és que per al Raval hi ha una gran comunitat urdu, paquistaní i demés, que clar, tot això és molt exòtic per ells, no? I també ho viuen d'una manera superespecial, és molt divertit de veure, eh? Quins carrers recorren? La Rambla, la Raval...
Sí, de fet surt de la plaça de Sant Agustí, que és on hi ha el convent de Sant Agustí, que això està tocat al Teatre Romea. Sí, senyora, allà al carrer Hospital, eh? Allà al carrer Hospital. I llavors va recorrent tota la Rambla. No sé per quin carrer puja, però em penso... No sé per quin...
per qui em creua, però va per davant del que ara és el Corte Inglés, que abans era Can Jorba. Mira, ho tinc aquí, ho tinc aquí. Ho vas apuntar per aquí. Arrenca la parròquia de Sant Agustí, que acaba allà també, comença allà a acabar. Llavors, durant tres hores, recorre el carrer Hospital, la Rambla, amunt i avall a la Rambla. Ojo els carteristes!
Sant Anna. Per Sant Anna, va. Per Sant Anna, fins a Portal de l'Àngel, al carrer Cucurulla i Portaferrissa. I torna una altra vegada per acabar a Sant Agustí. Diu que el seu pat, els més curiósos i turistes que visiten la ciutat, s'hi sumen o simplement es detenen a contemplar l'estampa. Una cosa que no cal ser tampoc un expert en teixer popular,
Perquè, clar, és evident, si tu vas per la Rambla i veus aquí unes segures... I veus los Santos, i tota la pesca, i... Sí, sí, sí. I, a més, tota la confraria aquesta, amb tots l'uniforme aquest, de cofrades, i tota la pesca. No van anar amb caputxa, eh? No hi ha...
encaputxat, però... Una pregunta, per què pares la dona, aquesta? Bueno, perdona, perquè és una de les coses que es pots veure. Mira, de fet, xips fixa és al fons, al fons desenfocat i on pas. Sí, sí, senyor, sí, senyor. És que no sé com es diu, que és un personatge mític de... De la rambla, de la ramblera, de la ramblera. Que és la xunga, no, la xunga, no. El del TV3, TV3. Sí, exacte, eh? Que és aquesta. Si voleu veure-ho, està al blog d'Elisenda Capdevila.wordpress.com I això és diumenge? Això és diumenge. Diumenge.
Dominga. Anirà o què, Benito? Sí, home, i tant. Molt bé, eh? Jo soc un afillat del Raval. Sí, sí, sí. De l'època del barri xino.
Bé, per qui ho vulgui saber, la comitiva, acapçalada per agents de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana, a cavall, i amb un uniforme de gran gala, no de gala, de gran gala. El de gran gala és el vermell, i el de gala és el blau. La comitiva manté sempre el mateix ordre, acòlits, amb creu perruquial i cereals. Alcohòlics? No, alcohòlics no, acòlits.
Alcohòlicos. Nens i nenes amb alba blanca i cingul blau, que jo de gran vull tenir un cingul blau també, uns portant les estacions del Via Crucis i la resta Palmes, Feligreses de Paisà, en Palmes, i finalment la Junta de Govern, que no sabem si és Xavier Trias, el panó de Germandat i el pas... No, clar, Junta de Govern...
Jo crec que durant les 3 hores no, que potser ballar una estoneta i a marxa venir la Palma a una altra banda. Això és molt important perquè la música la posarà l'Associació Musical Ciutat de Roses de Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat, poble veí. Opa!
Bé, doncs això serà aquest diumenge. Elia, si et sembla bé, acabem amb una altra activitat que també és diumenge. Com no podia ser, és el trending topic d'aquesta secció. Sempre passen coses a la capital d'Osona, Vic. Perquè aquest cap de setmana... Si és veritat, a Vic? Sí, sempre passen coses. Vic Cristal. Doncs hi ha el mercat del RAM, no? A Vic estan contents perquè sempre fan històries. Fan un fire, a Vic. Quan no fan un lipdat de la independència, fan un mercat del RAM.
A veure, què no t'hi ha? Passeu tot el tema de processions i històries aquestes. Teniu el mercat del RAM, que és bé relacionat amb tot el que queda el diumenge de RAM i tota la pesca, però que és fira multisectorial, que com sempre trobareu estupendos embutidos, meravellosos tats de tot el que vulgueu, formatges... Passa una moto.
Sí, noi, sí. Formatges, vins i d'a més. I, bueno, escolta, més simplement la punta gastronòmica de la setmana, eh? Sí, que a més a més han fet un vídeo, també. El podem escoltar? Sí, això l'han fet un espot. Ah, a veure si el podem escoltar, l'espot. No sé si té massa àudio, l'espot. Una ciutat plena d'història. Un mercat emblemàtic amb una contradició agrícola i remadera. En el preludi de Setmana Santa...
El bestiar, la gastronomia, les energies renovables i la maquinària agrícola en seran els protagonistes. Gaudeix del mercat del ram de Vic, del 22 al 24 de març. Oh! Ah, doncs mira, jo em vull comprar un ventilador d'aquells d'eòlics, eh? Ecològic. Ecològic, mira. D'aquest de 30 metres. Sí, d'aquest, de gran, gran, eh? Per donar pel sac als veïns. El alcohol, sí, sí, sí.
Per fer-te la pròpia energia, per fer-ne a la tele o alguna cosa. Clar, clar, clar. Doncs Eli, moltes gràcies per aquestes informacions. Que tinguis un bon cap de setmana, una bona setmana santa, perquè ja no pararem fins d'aquí. Hi ha dos divendres i que vagi tot molt bé. Estem molt bona setmana santa, eh? Igualment. Adéu-hi, adéu-hi. Adéu-hi. Adéu-hi. I nosaltres acabem el programa aquí.
El millor de la penya del morro d'avui, Cristina, per tu què ha sigut? Doncs avui l'estat de la vagància. M'ha agradat molt conèixer l'estat de la vagància. A mi també. Moltes gràcies. A veure si... Segon cafè pagat. Sí, a partir d'ara serà un estat que ens agradarà molt. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro, la Carme Verdo i l'actualitat Sant Justenca, si som jo, el Jordi Roca al cinema, també Sant Joanito, gràcies, eh?
Moltes gràcies. Sí, que avui sóc el demà que veig festa i podrem descansar. Una miqueta, no? Poder relaxar ja, no? I també a l'Eli Capdevila, l'antia agenda. Gràcies, Cristina, també, per la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa. Igualment, tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
When the man comes around
The hairs on your arm will stand up At the terror in each sip and in each sup Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers
Fins demà! Fins demà!
No shalom, no shalom. Then the father hen will call his chickens home.
The wise men will bow down before the throne and at his feet they'll cast their golden crowns when the man comes around. Whoever is unjust, let him be unjust still. Whoever is righteous, let him be righteous still. Whoever is filthy, let him be filthy still.
Listen to the words long written down When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers 100 million angels singing Multitudes are marching to the big kettle drum Voices calling, voices crying
The whirlwind is in the thorn tree. It's hard for thee to kick against the pricks.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui divendres 22 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Sant Just Solidari i l'Institut Català de la Retina aconsegueixen portar assistència oftalmològica a l'Hospital de Camoapa, al poble nicaragüenc, en germanat amb Sant Just. Fins ara els seus habitants havien de fer molts quilòmetres per anar a un altre hospital. A més, l'entitat esquiva, com pot, les retallades. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui. Resumim, però, ara altres informacions destacades en titulars.
Avui finalitza el període per inscripció escolar. Segons les provisions de l'Ajuntament, tots els nens i nenes de Pedres que demanin una plaça o una escola pública la tindran. Les llistes amb el parem es publicaran l'11 d'abril i l'endemà es farà el sorteig. El Centre Cència de Sant Just oferirà a partir de l'abril un curs de grafologia. Ja s'ha obert el període de matrícula i combinarà aspectes teòrics i pràctics sobre grafologia. El curs costa
65 euros li impartirà un gabinet especialitzat que és Grafo Studium. Diumenge celebrarà diumenge de Rams a la plaça Verdaguer.