logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Els sindicats USTEC, Comissions Obreres i CGT han anunciat el seu suport a la vaga convocada pel pròxim 24 d'octubre en el sector de l'educació. Els sindicats protesten contra la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, la llei d'educació de Catalunya i les retallades que s'apliquen des de fa 3 anys. La jornada d'aturada afecta tant l'educació pública com la concertada i estan cridats a participar-hi des de les guarderies i escoles de primària fins a instituts, universitats i centres d'educació especial.
La variant de l'aldea de la Nacional 340 ja és una realitat després de dècades de reivindicacions. La variant de la Nacional 340 ha estat inaugurada aquest dijous per la ministra de Foment, Anna Pastor. La via reduirà el pas de 17.000 vehicles diaris pel centre del municipi. Foment ha invertit prop de 41 milions d'euros en el nou traçat d'uns 8,3 quilòmetres de carretera.
Des de l'Aldea Pastora ha tornat a descartar la instal·lació d'un peatge o l'ampliació de concessions a les autopistes per finançar l'autovia A27. Foment invertirà l'any que ve 15 milions d'euros per al tram Valls-Morell de l'A27. Coneguem ara la previsió del temps. Servei Meteorològic de Catalunya, Dolors Ballar. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda. La situació meteorològica de cara a les properes hores es mantindrà en un temps insegur en general, amb núvols abundants i també amb ruixats. Ruixats que de manera dispersa avui afectaran qualsevol indret del país i que de cara a demà tendiran a guanyar extensió. Puntualment aquests ruixats podran ser d'intensitat forta avui al sud del territori i de cara a demà en general. Però demà a partir de mitja tarda esperem que les precipitacions ja tendeixin a minva d'oest a est.
En conjunt, doncs, demà les temperatures seran més baixes. Ara mateix tenim 27 graus al Vendrell, 24 a Vilassada, Maria Roses i 20 a Montanyola. Això és tot de moment des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esperm, 98.1. Ràdio d'Esperm, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts un dia més a la Penya del Morro, el programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Per la llum, saluda Jordi Domena. I des de les fins la seta al vespre. Bona tarda, jo veig el programa.
Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi, perquè, atenció, amics i amigues, ja podem dir a aquesta hora de la tarda que ja s'ha confirmat, aquest dilluns, dia 7 d'octubre, sobre el vial de Mas Lluís. Quina emoció, eh? Mira, pell de gallina, llagrimeta, jo no m'ho crec, jo no m'ho crec, fins que no ho vegi, no m'ho crec.
En fi, en parlarem d'aquí uns moments amb la Carme Berdoi, que està acabant de recollir tota la informació. Ha passat l'alcalde avui per la ràdio i ens explicarà com ha anat tot plegat. A més a més, també avui al programa tindrem la Clàudia Barberà, el seu espai telegramadora. Clàudia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda.
que avui tu preguntes sobre els ports senglars de Collserola. Un tema fascinant. Que si tu ho haguessis sabut, que això sobre el vial ja el dilluns... Home, no heu informat a Ràdio d'Esvern, és la meva font d'informació, no estava. Perdona, perdona, perdona. És que ha sigut molt... Ha sigut com de cop i volta...
Llavors no tinc temps de mobilitzar-me. Aquí la corresponsal no ho pot fer el tot. No, clar, clar, anem tots de bòlit avui. En fi, dilluns sobre el vial, i tu avui parlaràs però... D'on tema molt més interessant, de ports senglars. Poca broma, poca broma, que els ports senglars estan... És una amenaça, eh? Jo no vull dir res, però la gent de Sant Jus està preocupada.
Està molt preocupada, molt preocupada amb tota la informació que avui també recull i porta Clàudia Barberà. A més a més, també avui al programa tindrem amb nosaltres la Núria Oriol i les seves notícies positives. A més a més, també avui, Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I inaugurem un nou espai amb ofertes de feina per gent de Sant Just, eh?
i que les agafem... Buscant i que podem trobar. Exacte, del punt d'informació del que és el de joves. I a la segona hora, llibres amb l'Arnau Cònsol i avui tot un món de moda amb la Mireia Redondo, com cada dijous, que parlarà del Eat Girls Eye Bloggers, més influents del moment. No sé què vol dir, però molt puntat el guió. Ho descobrirem, sí, a la segona part de La penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Però abans de tot això, com sempre, repassem els trending topics. Avui el més comentat a la xarxa entre els temes, bueno, trending topics, les tendències que es parlen al moment, Catalunya, per exemple, també en relació amb el tema del Japó i del PSOE. Torna a ser trending topic, ara per la tercera via catalana.
I és que el president del govern, Mariano Rajoy, assegura desconeixer en què consisteix la tercera via i, bé, de fet, em sembla que no ho sap ningú, això, i defen l'unitat de l'Estat. Sobre el mateix tema, la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, perdó, qüestiona a Zapatero per haver-se compromès a acceptar qualsevol estatut de Catalunya en aquella ja mítica frase «apoyaré cualquier estatuto que salga del Parlamento catalán». Ojo, que la Susana Díaz és del PSOE, també, per tant, són el mateix partit. En fi, Cristina, una mica de llum tot plegat.
Doncs Mariano Rajoy assegura que desconeix allò que s'està denominant com a tercera via catalana. Aquesta ha estat la resposta donada a la roda de premsa des de Tòquio, quan una vegada més se li ha preguntat pel procés sobiranista i en concret per les tesis que aposten per la tercera via, com és el cas del líder del PSC, Pere Navarro, i el d'Unió, Josep Antóni Durrani Lleida.
Tot i el seu desconeixement, el que sí que ha recalcat és que està a favor d'una Espanya unida i que ara a tot el món es tendeixen a projectes d'unió de manera que cada vegada hi ha menys fronteres i aquesta és la seva aposta. Un altre tema pel qual Catalunya és avui trending topic han estat les afirmacions fetes per la presidenta Andalusia Susana Díaz, aquest matí a l'esmorzar Informatiu Nueva Economia Forum, on també estaven presents el secretari general del partit, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro.
Díaz ha assegurat que no fou un encert que l'expresident del govern, Lluís Rodríguez Zapatero, es comprometés a acceptar qualsevol text de l'Estatut provinent de Catalunya durant la campanya electoral del 2004, que és el que feia referència abans. Ha anat ràpid, aquesta reflexió. Ha anat molt ràpid per part del PSOE.
Com tampoc també ha dit que no ha estat cap en cert l'iniciativa anticatalanista feta pel PP recollint firmes contra l'Estatut. Tot i les tardades comeses, Díaz insta a reconduir la situació i desmuntar la trama del dret a decidir. Davant d'aquestes declaracions, ha destacat també Jordi que la vicesecretària general socialista, Elena Valenciano, ha assegurat que comparteix al 100% el discurs de Díaz, tot i que ha afegit que ara no és hora de mirar enrere i ens toca ocupar-ne...
del que està succeint ara mateix. Sí que ha dit coses, no? Què has agafat? Tot el discurs que ha dit? No, el més destacat. L'únic que ha destacat, això sí, a centrar-nos en el diàleg. Cosa que critica València, no, el govern de Rajoy, que no ho fa i ha decidit, en aquest cas, rentar-se les mans i mirar una altra banda quan sí que tenen part de responsabilitat. Per exemple, tuits que han fet aquest tema, trending topic, Vicent Pertal, que diu, bufetada de Rajoy a Durán i a Navarro. Diu, què és això de la tercera via? Què us pensàveu, eh?
La Carme Pineda també diu, doncs la veritat és que no ha estat cap encert. Susana Díaz, responsabilitat a Zapatero del separatisme de Catalunya. I després, Chakson, que diu, no us cans escriure tants putos tuits sobre Catalunya i Espanya, heu arribat a un límit de cancinitat extrema. En fi, un tuit una mica barruet, eh? Barruet... Opinions de tot. Sí, de tot tipus.
En fi, 5 i 12 de la tarda. Diu al xat de radiodesverb.com. Home, mira, pot ser que el que estan veient els meus ulls sigui veritat o no? Sergi Pont. Des dels Estats Units.
Diu, ostres, sabíeu que si mires la penya del morro per la webcam dels Estats Units els anuncis de la webcam són americans? No ho sabien, Sergi!
Bé, en fi, Sergi, que ens estàs escoltant des de Nova York, ja l'hem acomiadat l'altre dia, no sabia ja que ens trobaria d'anar a faltar tan ràpidament, va marxar ahir i avui ja ha arribat als Estats Units. Què t'anava a dir, Sergi? No vagis, no et lesionis ara, que els hospitals públics es veu que tot està en col·lapse als Estats Units, per tant, espera't una estona. En fi, passem a les notícies de Sant Just. Atenció, perquè avui és un dia històric, Sergi pot estar a Nova York i també, a més a més...
Hem sabut que dilluns obre el vial de Mas Lluís. Sí, senyor, sí, senyor. Mira, mira, quina emoció.
Llagrimeta! Perdona, jo estic... Mira, mira, de veritat, que em surt el cor, que no sé això... Jo fins que no ho vegi, fins que no vagi jo amb la meva bicicleta dels gunis de la festa major, no sabré si això és veritat o no. En fi, avui l'alcalde ha anunciat que aquest dilluns, 7 d'octubre, s'obrirà el vial de Masllui. Carme, estàs nerviosa?
Nerviosa no és la paraula, però... Sí que tinc ganes, jo dilluns passaré per allà, que abans de venir a la ràdio, al matí, però jo passaré abans que tu. Bueno, qui serà el primer? A quina hora passes? A quina hora obren? Qui l'obrirà? L'obren? Ara ho expliquem, ara ho expliquem. Tinc nerviós, perquè clar, aquest era l'alcalde, rotllo, Barack Obama, no? Això no està concretat. Ah, no? Amb tots els guardes palles al costat i fent, doncs, a poc a poc, l'alcalde baixant. Jo me li deixo el cotxe saludant a la gent de Masllui, la gent de Masllui dient, ja era hora, ja era hora!
Doncs, com deies, aquest matí... De fet, aquest migdia ha estat curiós perquè s'ha anunciat a través de l'informatiu migdia. Ah, sí? Home, en Ràdio d'Esvern donant la informació... Ha canviat de format, tot plegat, exacte. I a la 1 en punt... Perdó, què vol dir això? Doncs que normalment a la 1 en punt hi ha un informatiu amb un ordre de notícies i tot plegat. I avui, com a...
Cosa excepcional. Passat molt fan jo de l'informatiu migdia amb l'Andrea Bueno, amb totes les notícies de Sant Just, i avui que no hi hagi un informatiu. Sí, és interessant, però està donant un altre format. És a dir, s'ha entrat a l'informatiu, entrevistan a l'alcalde. Format d'entrevista? 10 minuts de format d'entrevista. Perdona, això és tipus com quan el president Mas va a la TV3... No, però a TV3 sí que de vegades fan entrevistes dins de l'informatiu, eh? És a dir, sí que algun cop s'ha vist. Ha sigut una mica la línia de TV3, hem seguit avui a Ràdio d'Esberra, no? I a Ràdio Barcelona també es fa.
A Ràdio Barcelona també fa. I aquest format canvia permanentment ja? Demà no vindrà. No, no, no. Però Joan Daniel vindrà demà a l'informatiu. Joan Bassa Ganyes. Cada dia vindrà una persona diferent ara o ha sigut ara?
Ha estat excepcional. En principi, les entrevistes continuaran sent al Just a la Fusta i a la Penya del Morro, no?, els programes. Sí, sí, sí. Ja està, ho dic perquè ho pregunto a la Cristina, i la respondo. Ah, val, val, val. Clar, clar, clar. L'Andrea tenia un telèfon vermell, com l'Urdaci, aquí, a la taula, i l'ha trucat. No, però ha estat bé haver-ho fet així. Perdona. Perquè, de fet... Va, sí, parlem del tema. Sí. Va, sí, vinga, va, anem al tema que la gent... Ahir vam parlar d'aquesta història, no?, i vam fer bromes una mica... Perdona, vas fer broma a tu? Vas fer broma a tu? Eh...
I vam explicar, sense fer bromes, que s'estava pendent del tema de la recepció de l'obra, que això depenia de la Junta de propietaris dels que urbanitzen aquests carrers, llavors que un cop s'entregava s'havia de fer un decret, explicava l'alcalde.
i llavors havien de fer la revisió els tècnics municipals, llavors avui, quan s'ha acabat aquesta reunió i s'ha decidit tot, l'alcalde per això ha estat amb aquest format d'urgència, que ha vingut a la una al migdia. No, però a mi m'agrada, fa com aquesta sensació d'última hora, però no ho dic negatiu. No, no, no, clar, que ho he explicat... El que vull dir és que ha vingut directament i ha anunciat això. Home, cosa que agraïm, tu, perquè la gent ho estava esperant. Anem a escoltar què és el que ha dit l'alcalde, per exemple, sobre el vial, aquesta lluita de més de dos anys.
Però ha estat una lluita constant, una lluita constant que va començar el gener del 2008, quan la Junta de Compensació en aquell moment comunica amb aquest cas l'alcalde o tot l'Ajuntament que no es desenvoluparà el barri del Mas Lluïc. I per tant nosaltres des d'aquell moment vam prendre la decisió de lluitar, treballar, de convèncer, d'arribar a acords, d'avançar diners, que vam avançar molts diners inicialment perquè aquestes obres comencessin, no?
Bravo! Mas Lluís! Mas Lluís! Mas Lluís! Perdona, em quedo sol el crit aquest de Mas Lluís o què? No us fa il·lusió a vosaltres? Sí, molt a mi, sí. Però us crideu Mas Lluís amb mi, no? Mas Lluís! Mas Lluís! En fi, es nota, no sou solidaris amb la gent que viu a l'extre de ràdio de Sant Just. I sí que ho som.
En tot cas, l'alcalde estava molt satisfet de poder anunciar aquesta notícia. També ha remarcat la lentitud de la Junta que els ha fet patir fins a l'últim moment. Sí. Anunciar-la en general, no ha rellat espert. No, no, ja ho sé. Com que reies. No, perquè estic rient perquè el Sergi, aquí a la webcam, diu això del vial, diu això és una broma o no, diu és un repte d'aquells del Jordi. No, no, és la veritat. No, és la veritat, és la veritat. Dilluns obren el vial. I s'obre a partir de les 8 del matí. S'obre a partir de les 8 del matí, eh?
Quin nervis! Jo a les 7.59 estaré allà. Dilluns a les 8 del matí s'obre aquest vial, per tant, ja podrà circular els cotxes amunt i a dalt tots els dies d'any. Sí, sí, sí, que és el que té, obré un carrer. És que estem emocionats, perquè no sabem què passarà. Tants anys parlant del vial i finalment passa. També ha parlat que la lentitud de la Junta dels Proletari els ha fet patir fins a l'últim moment i llavors, en canvi, ha volgut agrair també als tècnics municipals que han revisat la documentació en molt poc temps, segons ha dit. Per tant, ha agraït aquesta feina d'urgència.
I una bona notícia que també va lligada amb una altra bona notícia, que és que ja fa dies que vam dir que possiblement l'ELA10 arribaria abans de finals d'any. Sí, senyor, sí, senyor. Doncs també hi ha data ja per quan arribi l'ELA10, que serà el dia 1 de desembre. L'1 de desembre, escolta, això és un aparat de bones notícies per la gent de Macriuí.
Tants anys esperant. Tanta incertesa. Tots aquests veïns que deien que per anar al nostre barri, que és de Sant Just, hem de passar per Esplugues i després fer una volta per Cornellà. Tot el que seria Molins d'Arrell, passar per Sant Feliu i finalment arribar a casa seva. També tota la gent que amb el transport públic es queixava. Finalment, després de dos anys, ja tenim aquí el vial de Mas Lluís.
Què farem ara? Quin és el proper objectiu? Hauríem de fer un programa? El post-vial, per exemple? No ho sabem. A Ràdio Esvern estem ja preparant tot el contingut de cara a la setmana que ve. Això ho faria a TV3, no? Espacials.
Demà faria TV3. Sí, hauríem d'anar allà. Aniria allà a fer el programa. És que tu, perdona, Carme, jo crec que tu hauries d'anar... Dilluns. El dilluns, el dilluns. A l'entrada del vial allà a TV3. Clar, per què no fas això? Ves a fer el programa des d'allà a l'entrada. Doncs estaria bé. I anar parant els cotxes. Sí, pregunten coses. Un moment, jo si ho fas, jo vinc.
Et prometo. Doncs vinga, fem-ho. Fem-ho, fem-ho. A què? A què? Fem-ho. Dilluns, estudiant especial de Ràdio d'Esvern. Una cadira, dos cadires, una taula, quatre fustes, dos micròfons.
I els veïns de Maslluí, que estarà a 8, perquè ningú sabrà què obre. Perquè és un dilluns, no, més que arreu. Jo et dic una cosa, jo al servei del poble sempre. Llavors, si a mi se'm demana d'anar a les 8 del matí a fer un programa, a les 8 no cal. Cuidem-ne a les 11. Estàs tirant enrere, eh, Jordi? I per què no fem la penya del morro? Que ja passarà més gent i a la tarda. Fem-la. Fem-la. Fem-la. Fem-la. Fem-la. Fem-la bé. Fem-la bé. Que em quedi trucar?
Potser el director de la ràdio. El director de la ràdio? Truca en directe. Truquem ara al director de la ràdio? A mi em sembla bé, eh? A mi? Jo... Mira, he de trucar. Mira. Estic trucant al director de la ràdio. Però, de totes maneres, jo et dic una cosa. Si es fa un programa especial per un vial, per una altra cosa més important, què es farà? És que és molt important, aquest vial. Sí, i tant. Home, és això que sentíem ara. Es porta cinc anys demanant que s'acabi...
Aquesta hora comunica el centre de Sant Just amb aquest nou barri. Hola, bona tarda. Aquí és l'Ajuntament. Sí. Que em podries passar amb el director de la ràdio de Sant Just, el lector Soriol, sisplau. Ah, bé. Espera un segon. Sí, un segon. Gràcies. Escolta't tu. De part? Del Jordi, de la ràdio. Un segon.
Escolta, jo, si et fa un programa especial des del Vial, jo el faig, eh? O sigui, jo, mira, començo a trucar ja a la gent de producció, tots els guionistes. Clàudia, gravadora, cap al Vial. A mi m'hi fas anar, no, també? Dilluns. Estan trucant en directe a l'Ajuntament de Sant Jus, que és on hi ha l'espai del director de la ràdio, és l'Hector Soriol. Mira què se'n tenia a posar en l'Ajuntament. Què és això? Això és el temps de Repsol, no? Ara que... Va...
Es posa nerviós, aquesta ciutat. Escolta, em diuen que fa uns 20 minuts que ha marxat. Ha marxat? No està aquí? No, a l'Ajuntament no. Què tal per l'Ajuntament avui? Com esteu? Bé, per què?
Com que han obert, han dit que obriran el vial el dilluns. No sé si hi ha hagut aquí gent celebrant amb ampolles de cava per l'Ajuntament o alguna cosa per l'estil. No, no. Tot normal. Molt normal. Molt normal. Moltes gràcies per atendre'ns. Que vagi bé.
Ho hem intentat. Jo ja no puc fer més reforços ja, ara mateix, però vaja, ja segueix amb aquell programa, podem trucar o alguna cosa, no? En fi, molt contents per això. Alguna cosa més, Carme, s'ha de tot plegat? Home, dues bones notícies, no? Sí, molt bones notícies. Passem a altres informacions de Sant Just.
Ràpidament, dissabte comença la temporada de caça. La primera jornada serà de caça major, és a dir, una batuda de porcs anglars, que avui la Clàudia ens explicarà què opina la gent sobre els porcs anglars que arriben al nostre municipi.
A més a més, també el president de la societat de caçadors, de fet, ha denunciat la massificació de sanglars a Collserola. Justament, Clàudia, perdona un moment que ara t'interpel·li a l'espai de les notícies, però tu avui, la secció que farem d'aquí uns moments, has preguntat a la gent de Sant Just què opina sobre els ports sanglars que baixin aquí, no? Exacte, i com s'ha d'afrontar la situació. I en general, què et diu la gent? La gent té por. Té por, falsa.
En fi, també s'establiran 15 dies per la caça menor, que ja vam dir, que hi ha todons i conills, i cucs. I torts. I torts, gent. I també una altra cosa que ara explicarem, molt curiosa. Torts que són animals que tenen el cap així com inclou de l'esquerra. I la becada. I la becada. Ara explicarem què és. Perquè això que deies, en tot cas el president de la societat de caçadors, Jaume Teixer, i que aquesta massificació de sanglars a Collserola provoca molts anys a l'agricultura i han de fer també de vegades intervencions especials, més enllà de l'època de caça, que comença ara
i dura fins al març aproximadament, i aquestes batudes, per tant, diu que són importants per controlar també la població de senglars. També assegura el president de la societat de caçadors que aquesta massificació es deu al control estricte de la caça que hi ha per part de l'Ajuntament de Barcelona al seu àmbit, i també perquè els senglars es mouen sense cap restricció de la muntanya a les ciutats. Per això considera que seria beneficiós que hi hagués una delimitació que tanqués els senglars a la muntanya i on només hi haguessin determinades zones de pas. Com Jurassic Park.
No, ell parlava del parc de Don Llana, que diu que funciona així. Ah, sí? Molt bé. Per controlar el nombre de port sanglès organitzen aquestes batudes, se compten amb desenes de caçadors, entre una trentena i una seixantena, i amb gossos de caça. Ah, molt bé. I durant els dies de caça major s'assenyalitzen i es tancen els camins de les zones on es fa la batuda, que dura de vuit a tres, i es recomana a tothom que respecti els senyals, evidentment, i que no traspassi cap barrera. I d'altra banda, durant la caça menor, només es permet la caçera...
amb unes captures màximes, d'acord amb una normativa específica, l'hem preguntat si era perillós i ens ha dit que no, perquè és molt diferent també el tipus de... Molt, molt, molt, molt diferent. El tipus d'armes que es fan servir. Sí, és igual, però són armes, és violència. Mira què passa. És casa. Clar, és casa. Per cert, aquesta notícia al Facebook de la Rode d'Esvern l'hem penjada i una persona ha posat cap prehistòric. Hi ha hagut com una mica de debat i... Sí? Sí, sí. Molt bé. He semblat que la casa era... Casa... Casa i toros, eh? És el tema a partir d'ara que hem parlat. En fi...
5 i 24. És molt tard, eh? Sí, sí, avui és tardíssim, però perquè és un dia especial, que ens hem allargat amb el tema Mas Lluís. Vols que fem l'última? Si no, no la fem, eh? Sí. Doncs atenció, perquè Proexa obre un concurs per accedir al lloguer compartit d'una oficina al Mas Lluís, justament al barri de Moda de Sant Just. L'objectiu de l'Empresa Municipal de Promoció Econòmica és oferir una ubicació on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials a un preu asseguible i a partir de dilluns més a prop de Sant Just.
requereix un mínim d'empreses que estiguin interessades en compartir oficina i poder tirar endavant aquesta idea. I el local se situa al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, que és al costat de l'espai Mas Lluí. Les sol·licituds per participar-hi s'han de presentar a Promunça, que això és la carretera real número 106.
al Walden, de no del matí a dues del migdia. I trobareu més informació al webproexa.cat. Molt bé, doncs, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de tot el que està passant i, a més a més, també podeu escoltar l'entrevista sencera a l'alcalde sobre l'obertura d'aquest carrer que unirà més lluï per fi ja amb el Polígon, amb la ITV i, per tant, hi ha una línia recta amb Sant Jus a partir de dilluns a la pàgina web de radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Jus Notícies Edició Vespre. Carme, bona tarda, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
I nosaltres, sense més dilació, passem ja a l'espai de la gravadora.
Bé, com ja hem comentat, avui, Clàudia, comencem amb el recull de notícies enjustenques de la setmana i les notícies comentades per la gent de peu, que dius tu, eh? Exacte, la gent al carrer, a veure què opines, saps? Llavors, total, aquesta notícia des que va sortir a la Fon d'Informació Oficial, que és Ràdio d'Esvern, va sortir temporada que s'inaugura ja, la gent té por i no sap què fer. Llavors hi he sortit amb la gravadora i li he preguntat a la gent...
Davant de què estem? Això és el que diu la gent. A veure, anem a escoltar els reis de Saint-Just sobre el tema de la casa aquesta que comentàvem fa un moment amb la Carme.
Si podem escoltar-ho? No podem escoltar, eh? Espera un moment que tenim un problema tècnic. Perquè això, Clàudia, què vas als matins, no? Vaig en el moment... Avui he anat al migdia. Avui he anat al migdia a preguntar-li la gent del parador. La gent que està a punt de fer el sal a... Ah, molt bé. És clau, sempre són parades d'autobusos. Sí, sí. Això es concentra la gent i on sé què està esperant. Per tant, no pot fugir de mi. Quan li dic... Escolti'm, una pregunta... I això que passa amb el carrer i et dius... No tinc pressa. No, no, no tinc pressa. I se m'han caminant superlents.
Fa molta gràcia. No, no, aquí sé que no tenen pressa, perquè estan esperant el bus. Per tant, tenen el moment de respondre sobre sanglars, que és el tema més apassionant i que segurament els ve més de gust. Tothom et respon o hi ha algú que es nega i no vol? No, hi ha gent que fa com una acció en anglès i diu que no és de sang just, perquè jo ho tinc vist. Ja ho teniu, eh? No crec que anem omplint més temps. Foginem preguntes interessants, Jordi, a veure si algú s'ha negat o no vol. Home, però esclar, la Clàudia ja ha estat molt curtida amb això ja, per això ja va als punts d'interès i no hi ha persona que se li escapi per agafar-se.
Com per exemple aquesta primera sobre els ports senglars que baixen de Collserola per passejar-se pels nostres municipis. Doncs el que opino del port senglar de Collserola és que està molt estès la... És una plaga el que hi ha, eh? Perquè hi ha molt... Vull dir, jo penso que n'hi ha hagut control de les femelles i llavors el port senglar es reprudeix molt fàcilment amb moltes... molts cadellers, molts porquets i que realment el que estava sangrament la gent...
No han entès el que és un animal que té que ser lliure i en llibertat, i els hi donen menjar, i és un animal que... Una bèstia que s'ha acostumat a l'ésser humà, i llavors passa a la ciutat, els podem veure a Sarrià, els podem veure a Sant Just, els podem veure a qualsevol part de Barcelona, perquè s'han acostumat a menjar a escombreries i no tenen por la gent ja.
Aquest home... És un tema delicat, ens està posant en alerta. Aquest home sabia molt del que parlava, eh? Home, és un home expert. Jo crec que la gent de Sant Jurs d'aquí poc seran biòlegs experts sense passar per la universitat. Fa uns mesos, poca broma, que es va trobar una família de sanglars sencera baixant per l'Avinguda Indústria, es va mobilitzar... Davant de passeig. Sí senyora, la policia local, a més a més també la protecció civil, en fi, Sant Jurs d'Esvern, i a més arriba
D'aquí a poc hi haurà més gent passejant per Sant Jus de Senglars que no de persones. Segurament, ja. És que no és molt difícil. De porc i de senyor se'n ve de mena. Què diu el Sergi al xat de RadioSberg.com? Diu... Tenim préssec. Ah, pel tema del vial, potser, o no? Diu, perdoneu per fer... Diu, que viures Mohamed Jordi. Ah, diu, perdoneu per fer bromes copiades no del programa de ràdio. Home, no. Aquí el Sergi, tu. L'hi perdonem. Sí, ves a la teva, ves a la teva. En fi, o sigui, per tant, què dius que... La gent té...
Està com a l'alerta, saps? En plan, què passarà quan ens invadeixin Sant Just? Però jo he preguntat en plan, i quines són les causes? En plan, fes-te l'expert i digue'm què creus que ha ocasionat aquesta baixada dels senglars a Sant Just? I això és el que ens ha respost d'un home. Los animales bajan porque a lo mejor pues igual están quitando, yo que sé, su medio ambiente o...
o estan, jo que sé, talando árboles donde ellos se pueden alimentar o algo. He posat música de gent experta, que és la que m'ha semblat de gent experta. Potser no és l'encertada, però... Sí, sí, sí, està molt bé, perquè aquest home, perquè hem tallat, però sinó el tall, imagino que continua com 10-15 minuts explicant els possibles perqués, no? No, exacte, he dit, per què creus? S'ha posat en una postura molt intel·lectual, que potser no en tenia ni idea, però només per la postura jo me l'he cregut, llavors m'anava explicant, no, bueno, talen los árboles, entonces, claro... A veure, tu no m'has escoltat l'home, perquè... Sí, és... Los animales bajan, porque a lo mejor, pues...
Igual es están quitando, yo que sé, su medio ambiente o están, yo que sé, calando árboles donde ellos se pueden alimentar o algo, ¿eh? L'están quitando su medio ambiente. Sí, o los árboles que se pueden alimentar, perquè tots sabem que els borts anglos menyen fusta, ¿eh? Exacte, exacte, exacte. Però clar, si tu preguntes a la gent coses, la gent, moltes vegades, no sap, però davant d'un micròfon... Però inventa, inventa, és més important ser, tenir imaginació que tenir intel·ligència, per tant... Molt d'acord, molt d'acord.
Endavant. Llavors, he pensat, a veure, potser no... ens estem creient que és un fenomen només d'aquí Sant Jús, saps? Que potser només aquí a Sant Jús ens creiem especials, que colxarola, el senglar... Llavors m'he trobat una dona que feia pinta de ser de fora. Ah, sí? Sí. Bé, ho he sapigut després que era de fora, però la pinta potser la tenia. Alemanya? No, no, de... Gallega. Però bueno, de fora. Gallega. Llavors l'he preguntat. Hi ha un senglars més enllà i m'ha resposta això. A veure, escoltem el que ha dit aquesta dona, el parador, eh? Sí, sí.
Para ambientar la música. Bueno, que yo soy de Galicia, de un pueblo de Galicia, sí que conozco los jabalíes. Y, desde luego, últimamente están haciendo muchos destrozos en la agricultura. Y a mí me gustan mucho los animales, no tengo nada en contra que los maten, aunque no me gusta mucho que los maten, pero sí es necesario. Por ejemplo, los jabalíes hacen mucho daño en la agricultura.
Bueno, ens ha quedat clar que era gallega per la música, i perquè no es decideix... I perquè ho ha dit, que sou gallega. Ah, ho ha dit. I una altra de les coses que ens fa saber que és gallega és que quizás sí, quizás no, quizás són malos, quizás està bien que els maten, quizás no. Això de dubtar és molt típic galleg. Sense voler caure tòpics, eh? No, no, tòpics? Jo estic parlant de tòpics. No, no, no, no, per res del món. Tòpics, no t'hi dius. Què va, què va. Doncs això, però...
Llavors penso, a veure, ja sabem per què baixen. Estem alertats. Sabem que també hi ha una Galícia. Bueno, trobem una solució. Aquí totes posar problemes. Al servei del municipi, sempre. Al servei del municipi. Jo m'he preguntat i dic, a veure, sabem que baixen tots. Però què hem de fer a partir d'ara? Llavors he trobat aquesta solució. A veure, què diu aquesta dona? Solució és la vida que les dones es fan les coses. Com? Perdó. Tornem a posar. Tornem a posar, perquè és que s'hauria parat tot el trànsit de Sant Jus, que n'hi ha poc, però a veure...
Si Lucía sabía que la gente antes fue más cosas.
La solució, diu, seria que la gent els adoptés com a mascota. Exacte. Perdona, doncs no vas desencaminar d'aquesta psicofonia que hem escoltat, perquè hi ha molta gent que té porcs d'aquests espins. Per què? Però el problema de tenir un porc senglar és que si tens aquesta mascota no pots tenir cap altra. Més que res perquè si t'olora a un altre animal es posen agressius. Perquè tinc una amic que té un porc senglar a casa, té una casa amb jardí i terrenys,
Com la porca misèria. I a banda d'això té un porc senglar i un porc normal, i quan olora el porc al porc senglar, doncs es posa agressiu. Escolta, no és problema, perquè hi ha molta gent que només vol partiflar amb una mascota i en té prou. Està de moda sortir a la tele com no hem de tenir senjou, saps? Clar, exacte, està bé. El que passa és que això sí, si voleu adoptar-la, seguiu la recuperació de Cristina i només adopteu una misèria, que és la mascota...
de la sèrie, del Joel Juan. I us volia preguntar, abans d'acabar, si heu tingut alguna experiència en ports senglars per aquí Sant Just. No. No estaves al dia de Can Ginestar, que va aparèixer un senglar, van aparèixer els policies tots armats. A quina hora, això? A la tarda, un dia a la tarda.
Van aparèixer els policies armats com patrulla especial a Sant Jus d'Esvern, es mobilitza tota la policia. Policia. Exacte, segurament anaven a un walkie-talkies. Rifanyo, rifanyo, rifanyo. Van aparèixer tots a Can Ginestar mentre la gent feia una cervesa tranquil·lament. Què dius?
el port senglall al mig i el van a batre d'un tret i la gent va començar a cridar assassins, assassins no em puc creure això va passar una tarda i aquí no ens vam assabentar va passar i durant una setmana només es parlava dels assassins, assassins quan vam acabar un port senglall davant de nens innocents a Can Ginestat perdona, però potser què va passar un dissabte o un diumenge? perquè aquí al programa ens haguéssim assabentat que això està blindat però tan blindat no està això no te'n recordes tu? no ho recordo, hi havia molta gent a Can Ginestat per tant és probable que sigui un cap de setmana
Ostres, què fem? Truquem a la policia local ara per preguntar... Com van matar el por senglars de Sant Just? No, no cal, no cal, no cal. Ai, pobres. Jo sabia, això, que fa uns mesos potser eren els mateixos, eh? Que és una família que va... Que volta per aquí, van desapareixent membres. Van desapareixent membres de la família. Per tant, vols enviar un missatge a la policia de Sant Just? Sí, que no matin por senglars davant de nens, que després es traumen i...
i no és bonic pel poble. Fins aquí el missatge de Clàdia Barberà. Avui, per la policia local de Sant Just. La setmana que ve, qui serà? Promoció econòmica? No sabem. Segurament.
Ai, mira, diu el Sergi, diu, a porca migèria tenien un porc senglar aviat manita, sí, és el que estàvem dient ara. Diu, per la tele feia gràcia, però semblava fastigós. El teu amic, que té un porquet a casa, també diu que és fastigós? No, no, un porquet no, un porc senglar gran, Jordi. Gran i a banda un porc.
Sí, sí, gran, gran. Però, perdó, què viu allà, Colcerola, Valvidera? No, no viu ni a Sant Jús. Des de fora viu al molt extra ràdi de Barcelona i té una casa i té allà terreny i el terreny té una part cercada pel Port Sanglei i una altra part pel porc.
On viu a Granollers o...? No ho sé, Jordi, ara exactament no ho sé. Ah, val, val, no ho saps, no ho saps. Però has estat a casa seva, tu. Eh? Has estat a casa seva. No, però he vist les fotos del port i de tot. Home, no, a mi m'hauria agradat anar a veure el port senglar. Home, si aquí... Li que em fa una mica de cosa tocar-lo, però... Una mica un zoo, eh? Sí, sí. No, perquè el podríem haver trucat a ell com a expert de port senglars. Què hem de fer si ens trobem un justament aquests propers dies pel municipi? Tot i que no esperem, perquè, com hem informat la Carme fa un moment, aquest dissabte comença la temporada de caça.
La primera jornada serà de caça major, és a dir, batuda de porc sanglars. Per tant, aquest dissabte, si aneu per Collserola, aneu amb compte per on us fiqueu. El president de la societat de caçadors, de fet, ha denunciat la massificació de sanglars a Collserola, clar, que ha de dir ell, que n'hi ha molts, i també s'establiran 15 dies per la caça menor, que ja vam dir que eren conills...
I cucs. I cucs i torts. Són animals que van amb el cap inclinat. Ara, Jordi, que deies això de com comportar-se davant d'un port senglar i ara que la Clàudia també havia preguntat algun aneg, d'alguna cosa així, jo sí que em vaig trobar a un port senglar fa uns anys per casa meva, aquí a Sant Just, i, bueno, eren les dues de la matinada, estava al balcó, mira, que no podia dormir, i vaig sortir al balcó, i estava allà, i vaig veure que pel carrer...
de lluny venia, doncs, un port senglar. Ah. Clar, no ho vaig veure bé fins que es va provar una mica, no? Però tu estaves a casa de Santa i Sàlvia. Sí, clar, clar. A mi no em passava res. Però hi havia un veí que estava al carrer, que estava traient unes maletes del cotxe i no sé què feia. A les dues de la matinada? Sí, sí, es veu que sí. Quin ambient, no? Escolta, quin ambient hi ha? En quin barri vius de Sant Just?
Aquí dalt, damunt de Can Mèl·lic. A quin ambient hi ha? La plana ve els solets, no? A les dues de la matinada, que riu tant tu... A veure, que era un carrer, tampoc, Jordi. De la Rambla. Doncs això, i ma mare, que estava amb mi i tal, que estàvem parlant, li diu, senyor, senyor, veí, veí, que hi ha un porcent... I l'home gira i diu, uah, no passa res.
I va continuar tan tranquil, el port senglar va passar del llarg i res. Ja està? Aquesta és l'anècdota. Molt bé. No, no, no, no, molt bé. Molt bé, molt bé. Però que si tu no li fas cas, el port senglar no fa res. És a dir, passa de tu, Jordi. És la moradina que hi ha darrere. Clar, si li fas alguna cosa és probable que t'ataqui, però si no, no passa res. Està molt bé. I respecte a les batudes, deixa'm dir una coseta molt ràpida. Escolta, veig que ets molt expert, eh? Sí, en port senglar, sí. Sí, sí, sí, sí.
Doncs jo un cap de setmana vaig veure a una entrada d'un camí de Collserola uns caçadors, en principi, que anaven vestits de militar, així, amb unes escopetes. No, perdó, que no siguin de la policia militar o de l'exèrcit, que fan maniobres i que s'ha dit moltes vegades que estan per aquí, per Collserola, corren per aquí, Collserola, tot el que és més lluït en la zona de Sant Feliu, se'ls ha vist algunes vegades. Crec que no, perquè portaven coses que semblaven animals morts.
també ho poden ser clar, podria ser, o sigui que et vas trobar uns caçadors, no? sí, res, i això, que van molt per allà i que és una mica perillós jo trobo bé, a veure, tampoc no alarmem a la població, és a dir, tot això està controlat no, però els dies de casa millor no anar-hi, no? a mi no m'ho veuràs, ja t'ho dic ara, aquest dissabte hi ha 15 dies per casa menor que jo tampoc no hi seré
Em sembla que són, és que no tinc aquí la informació sencera, però són 5 o 6 dissabtes d'aquesta tardor que hi ha aquesta temporada de caça, que comença aquest dissabte per la part que ens toca, la part oest de Colcerola, que toca amb Sant Just.
En fi, 5.40 de la tarda. Acabem aquí l'espai de la gravadora. Clàudia Barberà, moltíssimes gràcies. Una setmana més a vosaltres. Per acostar-nos a l'opinió dels Sant Justenc i Sant Justenques. La setmana que ve, jo crec, m'has llogut, eh?
A no ser que a l'últim moment tinguem una notícia bomba que paralitzi la rotativa. L'informatiu i Ràdio d'Esvern i les notícies de Sant Just, però si no, jo t'acosto amb el cotxe. O vinc amb vosaltres a fer el programa especial que m'he de fer, no? Sí, segur, segur, dilluns segur. No, no, dilluns farem un programa especial. Però Jordi, ho hauràs de preguntar abans o no?
Ah, ja ho dones per fer. Per telèfon. Si no, mira, amb quatre efectes de so. Aquí ja sabeu que ens agrada molt tot el tema dels efectes. Diem que estem a... Però no ho diguis, ara que... Ja, ja. Es trenca l'encant. Es trenca l'encant, no? De fet, estava pensant que ara mateix, si volguéssim, podríem fer-lo, o sigui, podríem traslladar-nos a Mas Lluï. Bona tarda, benvinguts al programa especial en directe des del carrer de Mas Lluï, que s'ha obert avui...
Com algú acabi d'encendre ara mateix la ràdio i es pensi que és així i vagi a provar amb el cotxe. Mira, el Sergi diu, bueno, me'n vaig a donar un vol per Manhattan. Molt bé, Sergi, disfruta. Que vagi bé. Ei, nosaltres també estem a Manhattan. Que ens envia alguna foto, no? Sí, sí, sí, ens podem enviar una foto a través del Twitter de Penya del Morro. En fi, Clàudia, gràcies, que vagi bé i nosaltres... Una setmana que ve. Una setmana que ve. Fem una petita passada per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Núria Oriol per parlar de notícies positives. Nosaltres, quan donem...
Aquí hi ha en Marc Lluís. Veu quin temps que hi ha, tu?
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, que un dia el meu germà ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i pum, un mort i l'altre quasi. I jo
Vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al Centre de Llaneria Verge saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
5 i 44 de la tarda, és hora de parlar de notícies positives amb la Núria Oriol. Everybody, always nobody.
Núria, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hola. I vosaltres? Mira, molt contents i molt bé perquè ara fa un moment ens hem assabentat que aquest dilluns, que és una mica l'emotiv avui de tothom comentant a Sant Just, eh? Com es diu això? El cascarrillo del municipi, que aquest dilluns obren el carrer i que fins ara s'aparava Mas Lluí.
del polígon industrial de Sant Just, que et poso ràpidament en antecedents, ja fa bastant de temps, perquè quasi bé fa dos anys que s'havia d'haver obert,
i finalment farà que Sant Jús estigui una mica més compactat i no s'hagi de passar per Sant Feliu per anar a un barri de Sant Jús, perquè l'orografia i la geografia de Sant Jús és així de xula i de guapa. Me n'alegro moltíssim, de debò. I tant, i tant. Pels veïns, sobretot. Molt bé, enhorabona. Clar, gràcies. Pels veïns, pels veïns de Mas Lluís, sobretot, i la gent que té amics allà i que a vegades va a sopar, que també és un clàssic.
Escolta, de què hem de parlar de notícies positives? Perquè, per exemple, Solar Impuls és un avió mogut exclusivament per energia solar, en parlarem ara, i a més a més també parlarem de com buidar-nos per sempre estar aprenent. Allò que vam deixar una mica penjat la setmana passada...
Pistes del tau pel lideratge. Però, abans de tot això, una bona notícia que tu has trobat a la premsa internacional, la primera trucada entre Estats Units i l'Iran després de 34 anys. Per què és una bona notícia, aquesta? A veure, és una bona notícia amb prudència, perquè els resultats, no sabem quins acabaran sempre, imagineu-vos, a l'escenari, 34 anys, clar, fins i tot per la gent que no té 34 anys, però per la gent que ja en té més, no?,
que aquests dos països trenquessin les relacions internacionals, que hagin estat involucrats en moltes tensions a l'Orient Mitjà, que hagin pres partit en bàndols diferents en diverses guerres que han tingut lloc en aquella zona, etcètera. Doncs la veritat és que tots els caps de...
d'estat, hagin fet aquesta trucada, és un filet mai tan ben literal d'esperança. De fet, és molt important, i això ja enllaça una mica també amb el coaching i tot plegat, el tema de la comunicació, no? És un primer pas de comunicar-se, ja. És a dir, quan després vam voler fer una mica de resum de com havia anat la conversa, no fèiem volar coets cap dels dos, però clar, es van dirigir la paraula, suposo que van dir haurem de fer l'esforç
de confiar en part... Una mica, no? Una mica l'una en l'altra. I devrien començar a posar les bases de què significava confiar i per on podrien anar els trets. Clar, de fet, és com una mica també quan una persona, pel que sigui, et baralles o et distàncies o, no sé, divorci, separacions, o amb ambistats i tal, que a vegades...
la distància també dol, no?, i la distància fa mal. Però tu alhora potser dius, és que jo no em dono la gana de trucar a aquesta persona, o dir-li res, no? Però és també, clar, han hagut de passar 34 anys, imagina't, entre Estats Units i Iran, perquè es truquin. O sigui, amb molts presidents, sobretot als Estats Units, perquè és per elecció...
que no dic que irà, no sigui per a l'acció, però ja sabeu tot el que va passar amb l'Aliat a la Homeini, que va ser una imposició també. Doncs ha hagut d'haver-hi un perfil de presidents determinats dels que sí, dels que diuen, doncs ara faig una trucada. Tot el que t'ho explicava, Jordi, és veritat. A vegades vull dir, no vull fer-la, i amb aquest no vull, o total, perquè ens tornarem a discutir, clar, amb aquesta actitud realment,
la comunicació continua tancada, és fer la trucada amb una actitud de començarem a dialogar, ens començarem a escoltar, per intentar veure quines són les teves raons, tu veure quines són les meves, i a partir d'aquí, veure si a partir de les raons mútues i els valors mútus, doncs podem començar...
A construir un camí, en el seu cas, és un camí més clar cap a la pau. Molt bé. Passem a la següent notícia positiva del dia, també, que és aerodinàmiques, no? Com és això, aerotecnologia, avions. Sí, és que jo no en sé gaire, però el Solar Impulse és un avió mogut exclusivament per energia solar.
que deu tenir 50.000 milions de plaques, no?, perquè per moure un avió es necessita molta energia. Es necessita molta energia, tens tota la raó, eh? Però pensa que estem parlant d'un avió que pesa uns 1.600 quilos amb quatre motors d'èlice, els quals giren a 400 revolucions per minut. Llavors?
Més que estar ple de plaques solars, com tu te l'imagines, pensa en un conjunt de bateries que han emmagatzemat l'energia, que no s'està utilitzant pel fet que s'estan bellugant les èlises, i fins i tot pot arribar a volar de nit amb aquesta càrrega de reserva.
que és veritat que és l'energia solar captada pels seus panells, que els té distribuïts en 63 metres de la seva construcció, però que a més a més s'hi suma l'autonomia que li dona l'energia eòlica. Això que ho han fet els americans, com tots.
Home, com tot, també... Escolta que sovint nosaltres traiem arreglis, descobriments, que s'han fet a casa nostra, eh? És veritat, és veritat, és veritat. Però bé, si en aquest cas... Però sí, no? I a més a més, fixa't, diu que... No sé si us en recordareu, fa 3 anys, doncs va creuar el Canal de la Mànega per fer la prova i per saber que, home, doncs sí, podria ser possible, però és que ara ha fet que ha anat des de San Francisco a Nova York
Ah, home, escolta, està prou. Ha millorat, eh? Sí, sí, està bé, està bé. Vols dir que tu algun dia això ho veurem nosaltres? És a dir, que l'energia solar sigui ja el motor, mai més ben dit, no només dels avions, sinó també de totes les coses que funcionen electròniques i elèctriques? Oi, mira, ho veurem segur. Ara, a quina velocitat, no ho sé, hi ha grups que s'organitzen per fer més pressió...
perquè es vagi més de pressa, perquè és que tenim la tecnologia, eh? La tecnologia per als cotxes elèctrics, les motos elèctriques, per les cases intel·ligents però amb energies alternatives. Ara estava llegint, perquè continuava pensant com podries acabar d'ampliar aquesta visió positiva de les energies alternatives. He trobat una notícia molt maca en què, de fet, també ja existeix, que es du a la pràctica...
Esclar que sempre és en matèria de prova, però ja existeix el vehicle que es carrega a mesura que està en moviment. La seva bateria es carrega... Sí, senyor. Molt interessant, això, perquè d'aquesta manera no cal que hagis de parar cada vegada que vulguis carregar. Sí, senyor. O sigui, tenim uns avenços tècnics i científics boníssims i bé que estan xocant molt frontalment amb els interessos de les empreses
Clar, de benzina, de petroli, etc. Les d'energia més tradicional, però que és la que causa molta bruta. Clar, embruta molt el planeta i no només l'embruta, sinó que l'espanta, perquè tot això que passa...
molt a prop de casa nostra. Ai, ai, ai, ai. Sí, sí, perquè és que, escolta, tenim la gent de Tarragona que està en alerta màxima, eh? Absolutament. De fa quatre dies, a les nits, i de tant en tant, senten com aquests petits terratremus, no? Perquè estan situats a l'escala 4,1 de Richter, vull dir que poca broma. I en canvi, vull dir, ja et dic, he xucat contra els interessos d'aquestes empreses, empreses que realment
amb un coaching estratègic, allò que dèiem, podrien anar-se plantejant fer les inversions en les empreses renovables i sembla que moltes d'elles s'entesten en no fer-ho. Vull dir, per poder elles mateixes fer el salt i no desaparèixer com a negoci, tu ja m'entens, eh? Ah, no, no, sembla que de moment aquest plantejament no es fa i l'únic que es fa és retrasar al màxim la implantació de les alternatives
i voler continuar perpetuant les no renovables i que causen aquests problemes. Però veure-ho, mira, ho de l'avió, que donarà la volta al món, ho veurem l'any 2015. I ho d'aquest vehicle, sabrem que quan circula s'autogenera. En pocs mesos hem de tenir notícies d'això. Núria, parlant de l'avió, el projecte és originari dels Estats Units,
Doncs diria que hi han col·laborat diverses universitats i empreses d'arreu del món, però diria que pot ser que en principi sí que sigui d'Estats Units. És que jo també n'estava buscant a la Jordi Informació i tal per aportar també més coses. I he trobat aquí un Solar Impuls també que diu que el projecte estava ubicat principalment a Suïssa,
que pot arribar a agafar una velocitat màxima d'uns 80 km per hora i que en principi no seria per passatgers ni mercaderies, sinó per missatges. Ah, bé. Per tant, no sé si és el mateix que la Núria o potser és un altre projecte diferent. Home, trobo que un avió per anar a 80 km per hora és poc un avió. Deu ser un altre Solar Impuls, Impuls o BIS o 2.0. No, però per la descripció era el mateix que la Núria. Has entrat a la pàgina web solarimpuls.com?
Sí, ho acabo de fer. Aquesta, no? Doncs aleshores t'ho dic Jordi perquè la Cristina té raó.
No, em sembla molt bé. Per cert, l'últim tema... A 80, diu, és molt poc, però és que és molt prim, eh? És un avió que és molt fi, molt prim, però... No sabia que anava a 80 quilòmetres per hora. Jo pensava... Màxima, eh? Màxima. A 75 ja pateix. Núria, perdona, eh? Jordi, ho acabo de veure, si que és el mateix avió, suposo que potser en un primer moment sí que s'havia començat el projecte, o havíem parlat de fer-ho a Suïssa...
Però després sí que és cert que també per la quida que s'havia portat als Estats Units... Un avió de dos pams, deu ser, no? Un avió... Oh, oh, ara el Jordi ja comença, no? Hem parlat de 1.600 quilos, Jordi. Ah, ja, ja, ja. Hem parlat de 63... 4 motors, 4 motorets, 4 motorets. Sí, sí, sí. Deli, és veritat. Ja, ja, ja.
Atenció perquè passem ara a una última qüestió que volíem comentar just abans d'acabar. I és això de per sempre estar aprenent. En l'últim espai amb la Núria sempre parlem una mica així de coses una mica més generals a la vida, del coaching. Ja sabeu que ella ho és i em voleu una mica...
o anar a una sessió amb ella, només cal que ens envieu un mail a lapenyabelmorro arroba gmail.com i nosaltres posem en contacte amb ella perquè us ajudi a aconseguir els vostres objectius, que això en principi és el que fan els coachers. Atenció, perquè la setmana passada parlàvem del Tao i d'aquestes pistes per ser líders en la nostra vida. I avui vols explicar-nos com buidar-nos, que és on ens vam quedar la setmana passada,
per sempre estar aprenent i no estar, doncs, cansats. I no parlo d'un dia o dos dies, sinó parlo d'en general a la vida, no? Mirant una mica, com si agaféssim una lupa i anéssim cap a dalt, doncs les èpoques diferents que tots anem patint. Com podem estar, com podem buidar-nos per estar relaxats i bé i per aprendre després? Mira, a veure, hi ha moltíssims mètodes. Clar, si t'agafes el daltau, et...
et demana, et proposa, treballar molt amb el silenci, que seria, a veure, ara amb la metodologia que ensenya el mindfulness, que seria concentra't la teva ment en l'acció. Aleshores, aquí ara s'està ensenyant molt el mindfulness, que és una meditació activa, perquè hi ha persones que els costa això de fer un quart d'hora, observar la respiració...
sense bellugar-se, però sí que és veritat que quan la nostra... O sigui, nosaltres posem atenció en la respiració i, per exemple, si fins i tot ho necessitem, doncs posem l'atenció en moviments lents del nostre cos, posem l'atenció en una música que estiguem escoltant que hauria de ser que ens convidi a la serenitat o ens faciliti la serenitat. Si posem l'atenció, la mirada...
amb el llum d'una espelma o d'unes espelmes. És a dir, si unim atenció, més respiració tranquil·la, més implicar alguns dels nostres sentits amb calma, resulta que aquesta estona podem adonar-nos que algun pensament pot voler creuar el nostre cap, la nostra ment, no? Però llavors nosaltres, com que
l'atenció la tenim posada en una altra direcció, el deixem passar. Aquest deixar passar es pot anar convertint en un hàbit i és una manera, una de les moltes maneres que hi ha d'anar-se buidant. De fet, és veritat que hi ha persones que dediquen la major part de les hores de vigília a meditar, però que són coneguts com yoguis, però molta gent que es compromet en aquest autobuidatge...
decideix que fa meditació, fa mindfulness o posa l'atenció diferent dels seus pensaments, és a dir, de donar-li voltes al cap i a les històries, doncs una estona al matí i una altra estona al vespre. Perquè és el fet d'anar insistint que et vas habituant, és el fet que anem repetint que al final ens acostumem a viure d'una manera diferent. I és d'aquesta manera...
en què quan veiem que si hi ha un pensament que ens estorba o una emoció que ens estorba, que amb la respiració, concentrar-nos molt amb la respiració, la deixem marxar o el deixem marxar, és aquell moment en què un dia potser ens donen una mala notícia per telèfon o per mail o tenim un petit disgust amb alguna persona que estiguem parlant i podem treballar aquell pensament o aquella emoció
amb la mateixa tècnica de respiro i deixo anar. Núria, ho hem de deixar aquí perquè hem de connectar amb la xarxa i escoltar les notícies de les 6, però vaja, jo m'he apuntat això, eh? Mindfulness, perquè ja ho buscaré, a veure quins són els exercicis.
que expliquen, entre ells, per exemple, mirar atentament una vela durant uns minuts. Això, fer-ho al matí i fer-ho a l'altre. Sobretot, recorda't de respirar, eh, Jordi? Sí. M'ho he apuntat. Mira atentament un espelma. No, i respirar. I no respira, i llavors, Jordi! No, no, i amb els ulls... I se'n va d'aquí al cel. I amb els ulls oberts, també, eh? Exacte. En fi, fem aquesta pausa i tornem ara, fins ara. Gràcies, Núria. Adéu. A vosaltres. Són les 6.
Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sàs. El ministre d'Indústria assegura que la situació a les zones afectades pels sismes no és preocupant. Espanya i Rússia busquen desencallar el conveni sobre les adopcions a Rússia. Fa setmanes que els processos estan bloquejats i això afecta més de 200 famílies catalanes.
El desmantellament de la presó model de Barcelona s'iniciarà l'any 2015. Vicenç Villatoro deixa la direcció de l'Institut Ramon Llull. Esports al bordils d'en Vol perd Esteve Ferrer per una llarga temporada. Avui s'ha confirmat que el jugador té trencats els lligaments creuats i estarà sis mesos de baixa. El Barça de bàsquet marxa aquesta hora cap a Vitoria per jugar la Supercopa.
D'aquí mitja hora ha de començar una reunió entre la Generalitat i els alcaldes de la zona afectada pels terratrèmols relacionats amb la planta de gas submarí castor. I el conseller d'Interior Ramon Espadaler ha denunciat una opacitat ha dit intolerable per part de l'empresa i del govern central en relació amb els terratrèmols que estan afectant les terres de l'Ebre. Aquesta mateixa tarda el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha assegurat que la situació a les zones afectades no és preocupant.
En estos momentos podemos decir que el plan de emergencias está a nivel cero porque en opinión de los técnicos la situación no es una situación preocupante. Sori ha assegurat que el magatzem Castor estarà aturat mentre no hi hagi garanties totals de seguretat per als ciutadans. El president del projecte Castor ha reconegut que s'esperaven sismes a la zona però no de la magnitud dels que s'estan registrant aquests dies.
Els governs espanyol i rus intenten desencallar en una reunió aquesta tarda el conveni sobre les adopcions a Rússia. Fa setmanes que els processos estan bloquejats i això afecta més de 200 famílies catalanes. De fet, segons s'ha pogut saber la xarxa de comunicació local, les adopcions internacionals s'han reduït pràcticament a la meitat aquest any a Catalunya.
L'elevat cost econòmic, el temps del procés i els canvis en la legislació dels països expliquen un descens molt significatiu. Núria Canal, directora de l'Institut Català d'Adopcions i Acolliment, han declaracions a la xarxa. Molts espais d'origen de molts nens catalans estan fent canvis legislatius, estan canviant criteris, estan adaptant, estan millorant tot el que és el seu sistema de protecció a la infància. Això què vol dir? Doncs que cada vegada més estan potenciant tot el que és la seva pròpia adopció nacional, el seu pròpia acolliment...
I cada vegada més l'adopció internacional és una mesura extraordinària de protecció.
El cas dels nous requisits imposats per Rússia per completar una adopció podria fer-lo caure del podi dels països on més adopcions es fan a Catalunya. Vicenç Villatoro deixa la direcció de l'Institut Ramon Llull per motius personals. I el fins ara director adjunt, Alex Susanna, el substituirà al capdavant de la institució. Villatoro va assumir la direcció de l'Institut el 31 de gener del 2011. Durant el seu mandat, la institució ha assentat la presència de la creativitat catalana a la Bienal d'Art de Venècia
i s'ha iniciat la presència d'un pavelló català a la Bienal d'Arquitectura el 2012.
El desmantellament de la presó model de Barcelona s'iniciarà finalment l'any 2015. El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha explicat al Parlament que l'objectiu és que els centres que l'han de substituir a la ciutat un de preventius i un altre d'obert estiguin llestos als anys 2016 i 2017. Gordó també ha reiterat la intenció de l'executiu de posar en funcionament la presó de Puig de les Basses de Figueres l'any vinent i la nova de Tarragona el 2015. El secretari d'Organització de Convergència, Josep Rull, ha assegurat que aplicarà fil per randa
El programa electoral de la Federació Nacionalista, és a dir, consulta i estat propi dins d'Europa. En declaracions a la xarxa, Rull ha advertit que les apostes com la tercera via no ajuden a la credibilitat del procés sobiranista. Dret a decidir i estat propi a Europa, en un any no es modifiquen, no es canvien. Des de Convergència serem intransigents a l'hora de fer complir el nostre compromís amb els ciutadans. Dret a decidir estat propi a Europa.
El secretari general d'Unió, Josep Maria Pellegrí, ha garantit que el seu partit complirà escrupolosament el programa electoral de Convergència i Unió i l'acord d'estabilitat amb Esquerra Republicana. La grossa de cap d'any de la Generalitat ja ha venut més de 6 milions d'euros i preveu repartir més de 10 milions en premis.
Els bitllets es poden adquirir en administracions de loteria i milers de comerços de tot el país. S'han posat en circulació 3 milions de bitllets a 5 euros cadascun. La Generalitat destinarà els beneficis a programes socials, ho ha explicat la directora general de Tributs i Jocs, Elsa Artadi. Calculem això, entre un 16 i un 20% que aniria cap a benestar. Això vol dir que si venem els 30 milions, aquest any doblaríem aproximadament l'aportació que es fa des de la Loteria de Catalunya al Departament de Benestar.
amb aquest sorteig que hem dit modest, però per nosaltres ja seria molt important perquè doblaríem els diners que podem enviar a Benestar. El sorteig se celebrarà el proper 31 de desembre. Bona tarda, són les 6 i 5.
Dilluns que ve 7 d'octubre s'obrirà el vial que connecta Mas Lluí amb el centre de Sant Just. Després de mesos d'espera, el veïnat d'aquest nou barri podrà circular per aquest carrer, que és la continuació de l'actual carrer Ponce de León, on hi ha situada l'ITB. Les obres d'aquest vial es van acabar el mes de setembre, però el procés d'obertura s'ha endarrerit uns dies fins que s'ha recepcionat l'obra i l'Ajuntament ara farà aquest decret, a partir del qual, a partir de dilluns a les 8 del matí, els cotxes ja podran circular amb normalitat per aquesta zona.
L'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà, ha recordat que han estat dos anys en què la Junta de Compensació, és a dir, han tingut una actitud molt passiva però que finalment ja s'ha pogut construir aquest vial que permet que la mobilitat per aquest barri sigui una realitat. Per cert que també ha confirmat que el dia 1 de desembre l'ELA10 arribarà ja al barri de Maslluí.
Proex ha obert un concurs per accedir al lloguer compartit d'una oficina a Mas Lluí. L'objectiu de l'empresa municipal de promoció econòmica és oferir una ubicació on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials a un preu assequible. Es requereix un mínim d'empreses que estiguin interessades en compartir oficina i poder tirar endavant la idea. El local se situa al carrer Rosso de Luxemburg, número 14. Al costat de l'espai Mas Lluí i les sol·licituds per participar del concurs per compartir oficina s'han de presentar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106,
Al Gualden, de 9 del matí a 2 de la migdia. Trobareu més informació al seu web, que és www.proexa.cat. I acabem aquest butllet explicant-vos que el proper 8 d'octubre farà 75 anys del bombardeig de Sant Just. Per comemorar aquesta data, el Centre d'Estudis Sant Justencs
ha organitzat una passejada dissabte que recorrerà als llocs on van caure les bombes al municipi i explicarà què va passar aquell dia. La conduirà Julio Ochoa, membre de l'entitat. La nit del 8 al 9 d'octubre de 1938, Sant Jús va ser bombardejat, va ser una ataca accidental perquè Sant Jús no era un objectiu estratègic, però van caure sis bombes entre la zona de l'avinguda Doctor Rivalta i Can Modulell. Per sort, no hi va haver víctimes mortals, però sí que hi va haver ferits. Dissabte al matí s'explicarà tot plegat a través d'un itinerari a peu per explicar les conseqüències
del bombardeig del 8 d'octubre de 1938. Sortirà una mica abans de les 10 des del Parc Maragall, Joan Maragall, i el recorregut s'acabarà a les escoles. I de moment això és tot. Més informació a les 7 als Sengues Notícies. Edició vespre.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduria el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. I jo?
Vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu.
Sí, sí, 11 de la tarda, funcionem en directe a Ràdio d'Esvern a l'APN Valmorro. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. D'aquí una estona estarà amb nosaltres la Mireia Redondo de Tot un món de moda, que avui ens explicarà què és això del Eat Girls e-Bloggers, eh?, influents del moment. Molt, molt interessant, que jo no tinc ni idea, ja ho he dit abans, però ens vindrà a explicar-ho. A més a més també tindrem l'Arnau Cónsul, que ja el tenim aquí a l'estudi número 1. Arnau, bona tarda. Què saludes a la webcam?
Saludava la webcam, però ara no la trobo. M'està enfocant a mi la webcam ara. Que avui ha hagut moguda aquesta setmana l'Institut Ramon Llull, perquè el Villatoro l'han destituït. En fi, parlarem de tot plegat d'aquí uns moments. I a més a més hem de repassar el trending topic. Però avui ja sabeu que la notícia del dia a Sant Just d'Esvern és que l'alcalde...
ha informat que aquest dilluns s'obrirà el vial que ja fa molts mesos, quasi bé dos anys, reclamen els veïns de Maslluí i que connectarà aquest barri amb Sant Just d'Esvern, amb el polígon, és a dir, amb la ITV i tot plegat. Per parlar-nos de tot això i per començar ja a saber les primeres reaccions, tenim al telèfon l'Helena Berdoi, que és una de les membres de l'Associació de Veïns de Maslluí. Helena, bona tarda.
Hola, bona tarda, Helena. Gràcies, benvinguda al programa. Un aplaudiment per l'Helena, de l'Associació de Veïns de Mas Lluís. T'agraïm que ens hagis atès, perquè avui ha sigut una mica tot així ràpid. Vosaltres, em sembla que teniu a dos quarts de vuit del vespre, si no tinc mal entès, una reunió amb l'Ajuntament on m'imagino que us informaran que aquest dilluns s'obre el vial, no? Sí.
Doncs informar-nos sobre això i parlem també d'altres coses i a veure, quatre coses d'informació que ens han de donar.
Us esperàveu que s'obris ara? Perquè, per exemple, ahir llegíem al vostre blog que l'obertura era prevista inicialment, podria ser inicialment per aquest dissabte, 5 d'octubre, finalment serà dilluns, en fi, no venia de 3 dies, no? No, vull dir que des d'Ajuntament ens hem de comentar que una possibilitat era el dia 5, però hem de confirmar
I al final, bueno, no ha sigut el dia 5, ha sigut el dia 7. No fins ara dos dies, però, bueno, estem molt contents. En què canviarà, tu creus, l'obertura d'aquest vial, d'aquest carrer que connectarà, com diem, Mas Lluí, amb el polígon industrial de Sant Just? Home, que, clar, fins aquí no hem de passar per els carrers de Sant Feliu per poder anar al nostre poble. Principalment és la idea que per això s'ha fet aquest vial. I, per tant, hi haurà tots els que vivim aquí, passarem pel nostre poble prop,
pel nostre propi poble, per poder anar al poble en si. I, a part, perquè molta gent d'aquí el barri Mas Lluí, de la zona de Sant Feliu, també l'aprofitarà per anar a Sant Jus, que li va directe i no ve de passar per la carretera, per exemple. Tu creus que vindrà... Hi haurà moviment en aquest carrer o la gent continuarà anant a Sant Feliu, perquè, de fet, és un barri que no oblidem, que queda bastant més a prop del centre de Sant Feliu que no del centre de Sant Jus, per exemple? Sí, jo crec...
Jo crec que hi haurà moviment perquè, vulguis o no, és cert que està a tocar tota... O sigui, aquí el nostre barri ens dona molt al Sant Feliu i, per tant, és molt més ràpid venir aquí a Sant Feliu que a Sant Just. Però ja que és el nostre poble i que sempre es pot potenciar el comerç local, doncs, què més que potenciar el nostre, el comerç local? Per tant, jo crec que hi haurà moviment...
i és a dir que ja funcionarà bé
Ens han comentat que l'obertura serà dilluns a les 8 del matí, però que en principi no hi ha cap acte previst d'inauguració, sinó que és possible que això es faci més endavant. Vosaltres estaríeu a favor, per exemple, de fer un acte, una festa inaugural, no sé, m'ho invento, algun dissabte al matí o alguna cosa en presència d'autoritats enjustenques, o no, organitzada per vosaltres, pels propis veïns, o això que s'obri ja i ja ho passem?
Bé, tampoc ens hem plantejat així, és a dir, no sé, jo crec que la l'EF era que s'obrís i tampoc ens hem plantejat res, però que si s'obre, que s'obri i si s'ha de fer alguna cosa, doncs ja farem alguna cosa, sigui nosaltres, sigui juntament amb l'Ajuntament o no ho sé, vull dir, no ens hem plantejat.
Aquesta és una lluita que ja porteu fa molts mesos als veïns, no només als veïns, l'Ajuntament també de Sant Just, perquè s'obri aquest carrer. Ara què? Perquè ara ja s'ha obert la vostra vida. Quin contingut s'omplirà a partir d'ara? Home, sort.
Ah, mira, sí, sí, s'obrirà de... Algú ho pot estar, eh? Un moment, eh? Que no... El que ha passat, que no s'hagi enfadat per la pregunta que li he fet. Li estaves posant el dir, eh? No, perdona, no estava fent la llaga ni res. Estava senzillament... Bueno, intentem recuperar, ara estem tornant a recuperar la trucada. En fi, que estan contents, eh? Que estan contents la gent de Mas Lluí i... Bueno, que tot va bé.
Passem als trending topics del dia, Cristina. Sí, recuperem-la d'aquí un moment i ara ho comentem. Cristina, passem als trending topics.
Bé, avui ha sigut trending topic Lampedusa, perquè almenys 94 persones van morir ahir com a conseqüència del naufragi d'una barcaça davant la costa d'aquesta illa italiana, al sud de Sicília, i en la que viatjaven uns 500 immigrants. Cristina. Sí, prop d'un centenar de persones van morir ahir en el naufragi d'una barcaça procedent de la costa del nord d'Àfrica. L'accident va succeir quan, després de moltes hores a alta mar, sense mantenir contacte amb les autoritats per ser rescatats,
Van encendre un foc per poder ser localitzats i va ser llavors quan l'embarcació es va incendiar i molts d'ells van decidir tirar-se al mar per intentar arribar nedant a l'illa. La Guàrdia Costera ha aconseguit recuperar fins a 93 cadàvers, tot i que ja tenen més cossos localitzats. No obstant, la xifra de víctimes encara pot augmentar perquè a terra ferma només hi ha unes 150 persones i unes 200 més es troben desaparegudes, segons han informat les autoritats.
Entre els supervivents del naufragi hi havia dos nens d'una trentena que hi viatjaven i una dona embarassada, a més d'una persona que podria ser el traficant que els traslladava i que ha estat ja detingut. L'alcaldessa de l'illa, Yusi Nikolini, ha manifestat la seva impotència per la tragèdia, a més de fer referència a les constants arribades d'embarcacions amb immigrants procedents principalment de la banya d'Àfrica.
I és que el nòfragi va succeir hores després que una altra embarcació amb 463 persones, en aquest cas també immigrants, doncs fos remolcada fins al port de l'illa. Tuits que han fet aquest tema trending topic avui, per exemple el de Javier Lacambre, que diu, puntífax dona amb el terme per referir-se a la carnisseria de Lampedusa, vergonya, no podem consentir tanta mort i desesperació.
La Raquel García diu Lampedusa em té horroritzada. Hem de fer una aposta per la Gran Àfrica, però a Àfrica. La cooperació i les missions són un fracàs. I ja per acabar, Xe Genètic diu avui gran aldarull pel naufragi a Lampedusa. El 2011, mentre destrossaven Líbia, la Marina Espanyola va deixar ofegar-se davant d'ells a desenes de persones. En fi, doncs un tuit recordant el que va passar.
6 i 18 de la tarda i em sembla que hem pogut recuperar la trucada amb l'Helena Berdoi, membre de l'associació de veïns de Masllui, que la tenim al telèfon. Helena, bona tarda de nou. Bona tarda. Bona tarda. Ja et tenim aquí. Ens has penjat perquè, com que t'he preguntat a partir d'ara què faríeu, t'has enfadat, no? No, no, no, s'ha penjat sol. S'ha penjat sol, d'acord.
No, fem la broma aquesta, no? A partir d'ara què faríeu per preguntar-te una mica a Mas Lluí no només hi ha el tema del vial, no? Que us preocupa? No, vull que això, no sé si has sentit alguna cosa que estava comentant. No, no, si vull fer la pregunta i penjar-se tot. Doncs res, comentava que la motiu d'aquí al barri sempre preguntava al vial, però bé, el que no ens volíem fer, o sigui, volem i voldrem fer...
és que hi hagi més de vida aquí al barri, perquè clar, com que vulguis o no, estem aquí dalt, per molt que hi hagi el vial, estem aquí sols. I això com està? Per exemple, creant un centre poliesportiu? Per exemple? Esteu contents amb aquesta decisió que es va denunciar l'altre dia al ple de l'Ajuntament de Sant Jus, on es farà un centre, un complex esportiu a Mas Lluí en els pròxims anys? Sí, molt contents. Esperem que sigui ben aviat, que no sigui tant com el vial.
Ja, va, potser això, no sé si algú t'haurà explicat si trigaran molt o no, o el terminis? Crec que no. Ara t'ho dic de memòria, tampoc, vull dir, no tinc present, però, bueno, com que avui ara anirà un ajuntament, suposo que...
Ja preguntarem. Home, doncs escolta, si ho pregunteu, demà o en els propers dies segur que la ràdio, el Just a la Fusta, els sabers informatius, el fet d'aquí a la penya del morro, ens assabentarem, que és el que heu parlat també avui en aquesta reunió. Per tota la gent que viu a Maslluí també, que poca broma, però sempre, ah, Maslluí, què passa això? Maslluí és un barri de recent creació a Sant Just i que quants habitants sou? Tampoc t'ho sé a la memòria, però crec que mínim...
Uns 400 o 500 veïns. 400 o 500 veïns. No està mal, no està mal. En fi, Helena, moltíssimes gràcies, enhorabona i a tots els veïns també de Masllui per aquesta notícia que hem sabut avui. Aquest dilluns s'obre el vial esperat ja per tots des de fa molt temps. Bona tarda i gràcies. Gràcies, bona tarda.
Que vagi bé, adeu-siau. 6 i 20 de la tarda, tenim aquí amb nosaltres l'Arnau Consul, que abans quan he dit que parlàvem d'en Masllui, tu m'has fet una cara que volguem dir sí, però no...
No és l'únic carrer on hi ha hagut obres, sinó que també tota la part del Dr. Rivalta, que ja portem dies parlant... No, el Dr. Rivalta, sí, ho han aixecat, ho volen aixecar tot, i, home, clar, jo vaig ser veí durant molt temps, i, esclar, sap greu, perquè a mi m'estan trencant la innocència, aquells anys de córrer pel parc... No sé què hi volen fer, però, francament, aquell parc que és una preciositat i...
Per què millores? Per què millores? No sé d'uns quants veïns que diuen que els hi va bé tal com està. Perquè, total, és perquè evitar riuades quan plou. En aquest país, de ploure, no sap ploure. Perdona, perdona. En aquest país, la pluja no sap ploure. No sap ploure. Avui està mig plovent, que això és una cosa que... Mig plovent, mig plovent. Quan plourà, quan no plourà? Que ha passat. La gent està preocupada, també, eh? No sé si us passa, però avui plourà aquesta nit? Demà plourà? Demà passat? No sabem.
Truquem al Carles, de la ràdio, que ens ho expliqui, que és el nostre meteorològic, ara el truqueu a parlar amb ell. Mentrestant, Arnau, deixa'm preguntar-te sobre l'Institut Ramon Llull, que avui hem sabut, ahir vam saber-ho, que la direcció ha cessat Vicenç Villatoro,
No ha sigut ben així. De fet, és ell que ha decidit plegar. Ell ha decidit que ja en té prou de ser director, que vol retirar-se a escriure i que aleshores cedia la direcció a qui volgués agafar-la. En aquest cas, el director es junta a fer un salt, com la típica...
Com la cançó a Banel, o com saps allò, saps la iguana que treu la llengua i plup, que s'ha mosquit? Doncs una mica ha anat per aquí. La direcció ha anat volant durant dos segons i plup! De sol, el director Jun ha dit, meu! Aquí diu, Vicente Villatoro deixa la direcció de l'Institut Ramon Llull per motius personatges.
Sí, per què vol escriure? El fins i ara director d'adjunt, Alex Susana, el substituirà al capdavant de la institució. Villatoro va assumir la direcció de l'institut el 31 de gener del 2011. Durant el seu mandat, la institució ha assentat la presència de creativitat catalana a la Bienal d'Art de Venècia, per exemple, i s'ha iniciat la presència d'un pavelló català a la Bienal d'Arquitectura. També durant la seva etapa, Barcelona està a la ciutat convidada a la Fira del Llibre de París i ha integrat a la seva estructura l'Ajuntament de Barcelona després de la sortida de les Illes d'Arquitectura.
Això és el que no està ben explicat. Jo he vist de diferents notes, de la Sena, Vila Web, algun diari, que ho haurien de canviar de cara a l'edició de demà. L'Ajuntament de Barcelona vol entrar, per entrar, ha cedit un dels seus locals més bonics, que és el Palau del Baró de Quatres, per entendre'ns, allà on hi havia el Museu de la Música, allà on fins fa quatre dies hi havia Casa Àsia, diagonal amb Pau Claris, pràcticament una casa modernista preciosa,
molt carregada, pel meu gust, la façana, però és d'aquelles on el bus turístic es para sempre, diu això, doncs, ho diria el baró de quadres, no? Bé, doncs, l'Institut té nova seu i, clar, doncs, de pagar un lloguer bastant car per uns baixos que estigaven allà al carrer Diputació al costat de Passeig de Gràcia, doncs, bueno, ara no pagarà lloguer. O potser, en tot cas, els acabarà pagant a l'Ajuntament de Barcelona o l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat li dirà, bueno, apunta-ho a la llista del DB, eh? Perquè això, últimament, em penso, la Generalitat ho fa bastant. Sí, va molt així.
En tot cas, no ha entrat encara a l'Institut Ramon Llull. Que la llista del DB, què és? Ah, el DB. DB tanto, no? Ah, exacte. Molt bé. Jordi, posa't un aplaudiment. Sí, sí, sí, gràcies. Perdó, perdó. No, no, per un moment he pensat que era una llista que jo desconeixia, perquè jo no conec. No és la dels DVDs. No, no, DB era com, no sé, Dani Basilea, saps? Un moment, tu. La llista del DB, no.
Clar, has dit DB de deure en català. Per cert, que tu fins ara també presentàvem dient que eres el taller de l'escola d'escriptura, perdó, d'aquí de l'Ateneu de Sant Just. Que és una idea, eh? Si voleu una extensió al barri de Mas Lluïc. Volem activitats. Bueno, home, li posem una escola d'escriptura i per allí fem circular escriptors, fem conferències... Clar, la gent sempre pensa en poliesportius. Home, això és molt fàcil.
I després també... Bueno, hi havia una frase, no sé si... Quina ràbia, és del Saramago d'aquí era, que diu... Yo siempre he visto que nos obligan a hacer deporte a todos. Diu, pero yo no he visto nunca que a un deportista le obligan a leer. Que no sé què venia jo, però mira, m'ha vingut al cap. L'has lligat aquí a Neurones. Sí, i he lligat a Neurones també a l'Institut Ramon Llull, perquè jo sempre et presentava a tu dient que tu eres de l'Institut Ramon Llull. Doncs ja no, ara em pots presentar com l'exalumne de l'Institut de la Bona Aigua. De la Bona Aigua, de Sant Lluís, no?
En fi, 6 i 28 de la tarda. No, perquè, a veure, abans, no sé, el mal director havia de prendre decisions, és evident, quan un arriba a prendre decisions i m'ha dit, tu, Arnau, veus aquella porta? I aleshores... Això és el que t'ha passat. Bueno, escolta, doncs, si necessites qualsevol cosa...
La resta és en la intimitat, eh? Ja, ja, ja. Però ja està, m'ha dit, m'ha ensenyat una porta i ja està. Que problema, no? Però tu allà què feies? Què feies? Fotocòpies allà? Sí, ja que feies, també. Però les cafès, també. Però les cafès, no? I de fet em passava els matins, doncs, llegint La Vanguardia. Sí, no feia res. El Marc Cailàs els dilluns. Ah.
Però els altres dies era l'Ara, l'avantguarda, l'Avui. És que s'assimula una mica, l'Ara i l'Avui, ell, el Ramon Llull, els dilluns. Home, ja procurava que no em vagessin. Deia que, pobre que tenim el Carles, fa mitja hores per anar al telèfon, per parlar-nos del temps, que la gent està preocupada, perquè avui he fet un dia tonto, ahir va fer calor, què està passant amb el temps? Això en mereix la secció de Carles Hernández, el nostre home del temps.
Però és acció fixa o...? No, no, no, és esporàdica avui i quan canvia el temps, que sempre està. Carles, bona tarda. Bona tarda, jo t'ho explico, Cristina. Quan no s'arriba a les 7 de la tarda amb prou contingut es fa no trucar... No és veritat, no és veritat. Perdona, no és veritat. I menys avui, que avui tenim el programa a tope amb tot el tema de Mas Lluïc. Fa un moment hem parlat amb la membra de l'associació d'Amany i tal. D'aquí un moment tenim la Mireia Redondo. L'Arnau encara no ha començat ni la seva secció. Carles, jo deia perquè fos fixa i fos una proposta.
Ah, vale. Així véns cada dia, bueno, un dia a les setmanes. Ja li vaig proposar jo, però va dir, no, tinc molta feina. Era molta feina. Sí, sí, molta feina. Ell té molta feina, el servei meteorògic de Ràdio d'Esvern. Una pregunta que et feies tu abans, Jordi, que et pots contestar tu mateix. Que és de bé. Et preguntaves quan estaria acabat l'equipament esportiu del Mas Lluís. Sí, sí. Vale, al mes de juny del 2015 hi ha eleccions. Ah, sí.
Ja hem vist a Nick Carles. Per tant, estàs dient, Sandro Carles Rey, que abans del juny 2015 hi haurà un complèix nou esportiu, ja, allà? Podria ser, podria ser. 400 vots. Què? 400 famílies. 400 famílies. 400 vots. 400 amics. Tampoc estan, no? No ens passem, encara ens fotran una moció de censura. Sí, sí, sí. És que tu tires l'esquell i després s'apagues la mà. Aquí tenim l'Arnau, que és lliure. Ets tu.
No, perdó, no. Llavors la gent ja ha fotut a l'imaginació. Ah, bueno, això és una altra cosa, clar. Escolta, aquest programa és obert. El que passa és que la gent no utilitza aquest canal. Però, bueno, i gratis. Però ja... Sí, molt. Al xat de radiodesvern.com, per exemple, la gent va escriure les seves coses, o al Facebook de la penya del morro, que ja tenim uns quants mi gustes a la notícia. A la notícia de l'estat?
Quina mala llet. Sí, és que la gent s'enjustenca. Lo del vial de Maslluí que s'obre aquest dilluns. Escolta, va, parlem del temps, que és per això que t'he convidat. Avui plourà, per exemple, i demà, i el cap de setmana, què? No. No què?
No, avui no plourà. Avui no plourà, vale. No, perquè el que està caient és, bueno, tret d'algun Sant Justin que he vist ploure molt a migdia, el que està caient és molt poca cosa. Si jo he vist quatre gotes, eh, quan he vingut aquí a la ràdio. És més que els núvols no tenen prou entitat com per donar precipitació, perquè tenen molt poc recorregut marítim i quan arriben a la costa deixen quatre gotetes. A més embruten, perquè sonen pipadors i porten fang, i et deixen al cotxe fet una birria amb quatre gotetes, però no arribarà a ploure avui. Potser aquesta nit cau alguna coseta més, però molt poca cosa.
Els mapes estan canviant en funció de com van arribar en els dies. Em diràs, clar, és molt fàcil fer això. Clar, és molt fàcil fer això. M'agrada que ho diguis, perquè la depressió que s'està formant i que ha de passar per sobre de Catalunya entre demà divendres i durant el cap de setmana quedarà les seves restes, no podem saber encara i no es pot precisar per on nassos passarà. Els mapes d'ara ens indiquen que hi haurà precipitacions importants i destacades a tot el que és l'interior de Catalunya. Sant Just potser quedaria una mica al marge, o sigui que demà divendres, no, el dematí núvol...
i a la tarda alguns mapes diuen que podria ploure i altres que no. Estem parlant de Sant Jus, eh? A gran part de Catalunya podria ploure i no. O sigui, com sempre, pot ser que plogui, pot ser que no. Perquè últimament, quan et truco... A gran part de Catalunya plourà i molt. Acceptes preguntes? Jo, per exemple, voldria saber si el dissabte plourà a Mollerussa. Bueno, escolta, això tampoc no és... Ah, no? Jo també li volia preguntar al dissabte a Milanova. Jordi, el que no pots fer és dir, acceptes preguntes, sí, i ara li dius que no.
A veure, va, Vilanova i Mollerussa. No plourà al matí, no plourà i a la tarda podria tenir alguna anul·lada, però no hi ha previsió que plogui. Cap de setmana, eh? Escolta, Carles, això ho fan a Catalunya Ràdio i a RACU també, eh? La gent envia preguntes pel cap de setmana. Si hi ha algú que vol fer preguntes, el Carles podria fer una secció al divendres.
Clar, amb el seu Benito, llavors la gent et pregunta coses i diu, què farà aquest cap de setmana? Que sobretot que m'interessa la gent. Això fa el Mauri. El Mauri? A Catalunya Ràdio fa. Mauri Ocat, no? Fa o algú així. Sí, que t'ho juro, que té una sensació que es diu... Meteo Mauri. Mete Mauri. Mete Mauri. T'ho juro que es diu... En cartellà sona lleig i tot. Mete Mauri, sí. Sí, Mete Carles, no li diguis. Mete Saca. En fi, i al cap de setmana... I al cap de setmana tenim més
números de que plogui que demà, pel que diuen els mapes avui, eh? O sigui, el dissabte a la tarda podria caure algun ruixat de Sant Jús i diumenge al matí, al matí, també podria caure algun ruixat, que això m'emprenya molt perquè hi ha la caminada popular de la ciutat una mica tocada. És veritat, els entrepans... Pot canviar molt la previsió del temps, eh? El que diuen sempre els meteoròlegs que no ho tenen clar...
Esperem que seguiu tots els pàrtires d'aquests meteorològics de les properes hores per anar a perfilar. Quin segueixes tu? I diumenge a la nit ho sabrem segur. Quin segueixes tu, per exemple? El del diari Ara? La noia de RAC1, per exemple? No, no, jo Francesc Mauri. Francesc Mauri, Tomàs Molina... No, jo segueixo els mapes d'un lloc alemany que es diu Bettersentrale. Què? Què?
Veter Central. Veter és meteorologia. És el pilot de Fórmula 1. El central de meteorologia d'Alemanya, que fan uns mapes molt xulos i normalment l'encerten bastant. Però si tu no ets alemany.
Bueno, però ho he après per les quatre paraules meteorològiques. Ja. A veure, els line, els nu... És mirar mapes, eh? No és llegir 200 línies de text. Solen, què vol dir? Perquè aquí el que fem, el Departament Nacional de Metrologia de Sant Jus, el que fem és interpretar els mapes, no llegir. Molt bé. Tu interpreta d'òpia, ja no es diu ell mateix. Carles, gràcies per la teva... De res. No, no he certificat res. Vinga, que vagi bé. Bona tarda. En tens prou?
No, massa i tot, massa i tot pel meu gust. Que vagi bé, adeu! Per cert, Arnau, que avui a la secció de llibres volies parlar-nos del llibre La casa gran de Nicole Krauss.
Efectivament, abans voldria tenir una petita menció per Tom Clancy, escriptor americà que es va morir ahir, autor de llibres com Joc de Patriotes, La caça de l'octubre vermell, per exemple, se n'han fet pel·lícules d'un i de l'altre. Som molt fan de la banda sonora jo de La caça d'octubre vermell, eh?
Ah, doncs mira, veus? Però hi ha un tercer llibre, en va fer molts més, però n'hi ha un que no s'ha traduït al català ni al castellà, el castellà entenc per què no es va traduir, el català crec que, dono una idea a algun editor que ens estigui escoltant, perquè és un llibre del 1998, o sigui, ja ha plogut des de llavors, que es diu Op Center Balance of Power. Ho diré millor, Op Center Balance of Power.
I Tom Clancy ja l'any 99 situa la trama de la seva novel·la a Espanya, en la qual imagina un rebrot de nacionalistes a Catalunya, al País Basc, Galícia i Andalusia. Què dius ara? I és el desmembrevent absolut d'Espanya, i ell diu que es basava...
a portar tot el que ell havia vist, o fins i tot viscut a Bosnia-Herzegovina, doncs bé, a portar-ho a la península espanyola. L'estat espanyol, que havia una mica de tapar, no?, i també espionatge contra espionatge, amb l'estil també una mica del plan. La gràcia és que el temps no li donen la raó, aquí els nacionalismes són pacífics, aquí serem independents per la força...
de la raó, bàsicament, per la força de les urnes, però això no és el que diu el llibre, però en tot cas pot tenir un cert interès. A més, ara que mor i tal, que normalment això passa, quan moren autors tan importants, es comença a reeditar tota la seva biografia i tots els seus llibres. El diari, per exemple, el diari Ara, com que fa aquestes coses... El problema d'aquest llibre és que, clar, com que no s'ha traduït, insisteixo, entenc que no sigui traduït el castellà,
però clar, en català podria tenir una certa gràcia però clar, el problema és que has de pagar la traducció no és el que agafes i dius no sé, tu dius Cristina, en dues tardes no, és molt car la Cristina et podria demanar sí, clar, però et podria demanar un preu no, no, no, tu aquí t'hauries de fer valer molt perquè és molt car pagar una traducció d'una novel·la que no sé quina quant val?
Quant val? Home, qui es paga tant la pàgina, eh? Ah, sí? Sí, sí, sí. Perdona, traduir la Bíblia deu ser una cosa caríssima. Sí, però això ho van deixar fets els monjos a partir del segle XII, llavors no hi ha royalties. Clar, és veritat. Dos pedres, certs. No, però llavors, i quant es cobra? Depèn de l'idioma, depèn de l'editorial. Depèn de l'idioma, evidentment. De búlgar és més difícil que... O sigui, més carca de l'anglès, sobretot perquè hi ha molt pocs traductors. De búlgar, no?
I d'anglès, teòricament és més barat, però, clar, també van buscats els bons traductors. Aleshores, hi ha gent que ho calcula tant el... Quant, quant, quant? Doncs podria ser 50 cèntims, eh? 50 cèntims. La pàgina. La pàgina. O els tants caràcters, els mil caràcters, per exemple. Comença, eh? Des pàgines, per 50 cèntims, això són...
Què? Mil euros? No. Home, són bastant més, diria, no? Deu mil euros? Home, no, deu mil no. Si dos pàgines és un euro, posem... He posat una tarifa que a lo millor no. Són cent euros, no? És que sóc de lletres, jo. Són cent euros.
Clar, però això és els caràcters, t'ha dit caràcters, no pàgines. En una pàgina ja estan més dels caràcters que tu dius. En una traducció important es poden pagar 5.000 euros. 5.000 euros? Ara, això ho volia saber jo. I quan es triga a fer? Es pot tardar a fer 4 o 5 mesos. Però si publica Planeta, diuen ho volem d'aquí a un mes i alhora es perds les nits.
És el que dic. En fi, mira, aquesta banda sonora que escoltem de fons és l'himne a l'Octobre Vermell, que és el nom que rebia el submarí que pilotava Sean Connery, em sembla. La pel·lícula, la pel·lícula, la pel·lícula. En fi, parlem de La Casa Gran, de Nicole Krauss, aquest llibre que tens a les mans i que veu els 5.000 euros, la seva traduccia, també.
En tot cas, hauríem de preguntar a l'Ernest Riera, que és qui ho ha traduït. De què va aquest llibre i per què alguns el recomanen? La Nicole Krauss, primer de tot, és una autora que fa ràbia, nascuda l'any 1974, per tant, només té dos anys que jo. Joveneta. Ha sigut finalista del Booker Prize, li han donat alguns dels premis més importants americans. Ella viu... És d'aquesta gent ben situada, sense ser molt, molt rica, però que té una caseta a Brooklyn. Això és un telèfon fa ràbia. Quina ràbia, quina ràbia. Si un busca per internet, veurà que és una noia bastant guapa.
Aquesta és la tercera novel·la, la primera se li va traduir a 35 llengües i escriu contes que apareixen al The New Yorkers, la revista literària més de renom de tot el país i per tant del món, a Esquire, a Best American Short Stories i en fi, d'entrada fa ràpid, però clar, després llegeixes la novel·la i dius a la tia i toca. De què va? Una noia així pigeta de Brooklyn o què?
D'entrada ho sembla, i que a més a més és escriptora, i que té un escriptori que ha heredat d'un antic amor, o d'una història poc clara, un escriptori molt antic, i que, bueno, aleshores t'explica com li va arribar aquest escriptori. Doncs una nit, ell s'havia separat, i de sobte un amic seu li diu, escolta, tu no tens mobles a casa perquè el teu marit se'ls ha endut tots, però tinc un amic que se'n vol anar a Jerusalem, perquè ell és jueu, i, bueno, diu que...
li va bé tenir un lloc com una deixallairia de nobles, no? Llavors, bueno, doncs li deixa, entre els quals hi ha aquest escriptori fantàstic, amb ella li va de conya, perquè és escriptora. Passen els anys s'assaventa d'aquest noi que havia anat a Jerusalem, en realitat, se'n va anar a Xile i ha desaparegut, és l'any 73, dictadura Pinochet, revolució...
I en fi, què passa? Doncs que al cap de 7 o 8 anys apareix una noia que es diu que és la filla d'aquest que va desaparèixer i li diu, no, aquest escriptori és meu. I així s'acaba la primera escena, la primera part. Una mica intriga també, no? No, no, hi ha tota la intriga del món. Després comença una segona part que és una mena de monòleg d'un pare i un fill jueus de Tel Aviv.
que no es porten massa bé o que des de petits han tingut problemes. Després n'hi ha una altra d'història que té a veure amb jueus que desapareixen als camps nazis. I després hi ha una quarta història que aparentment sembla que no tingui res a veure amb tot plegat i la gràcia és que la segona part reprens aquestes quatre històries i les van començant...
a creuar-se entre elles comencen a tenir sentit i al final tot plegat resulta d'una gran coherència i quatre històries que d'aparença només tenien en comú que hi va apareixer en aquest escriptori fabulós que té els d'escrius d'una fusta fosca que té més calaixos dels necessaris que amb algun encara s'hi guarda algun paper antic que la llegenda diu que l'havia fet servir l'orca altres diuen que no, que en realitat havia pertangut a Neruda doncs en fi, la història quadra
i és una història que acaba lligant tot el segle XX, que va pertanyent a diferents jueus, alguns dels quals saps que acaben a Auschwitz, algun dels quals saps que acaba perseguit i desaparegut per Pinochet, i, finalment, un escriptori que saps que surt de Jerusalem, que es passeja per mig d'Europa i que acaba a Nova York, probablement al barri de Brooklyn.
Escolta'm, sona molt aquesta història, com un violí també, no?, que corre a través de les èpoques. Recorda una miqueta això, confesso, tot i que és molt diferent per l'estructura i la manera d'escriure, la manera d'escriure de Nicole Krauss és molt lírica, és...
d'aquests que hi entres i o et pot pesar, o si hi entres i et deixes portar per les paraules, és com un torrent que no pots acabar de llegir-te'l i que vols més i més, i al final arribes al final i dius, home, sí, d'acord, m'enqueda de totes les històries, però segueix-me explicant coses.
Hi ha un moment que se't converteix la novel·la, que aparentment és normal, en un tros gòtic, perquè arriba en un palau perdut per Bèlgica, perquè van a veure un antiquari, i aquest antiquari els apareix, i saps la típica imatge d'un palau fosc i plou, i quan arriben, qui obre la porta, el protagonista d'aquella història diu, em sona molt, aquesta cara em sona molt, i de sobte li ve, diu, aquest home és igual que Himmler.
És misteriós. És una novel·la, francament, que val molt la pena. Són 300 pàgines. Us acabareu, us la polireu i en voldreu més. L'apuntem, eh? L'apuntem. La casa gran de Nicole Krauss.
Sense la, eh? És Casa Gran. Ah, Casa Gran, perdona. Casa Gran... Sí, sí, sí, sí. És tan fàcil com que... Que no sigui de Jordi Pujol, eh? La Casa Gran... Ho recorda al principi. Dius ara, aquí no en figaran el... Però, clar, dius Nicole Krauss, veus Casa Americana, i, de fet, és Grey House, segur que vol a l'anglès.
Arnau, ho hem de deixar aquí, que jo tenim la Mireia Redondo per parlar-nos de moda. Per favor, per favor. Hola, Mireia. Bona tarda, Mireia. Mireia, Arnau, que passem dels llibres a la moda. Això està molt bé, no? Perquè és una mica... L'Arnau es porta... Sugereixo que algun dia necessit algun llibre de moda o podem extreure la moda que portaven en aquella època. L'Arnau es porta una mica... Amb aquest, clar, ara hauria de buscar el fragment, però l'escriptora, una de les gràcies que té és que descriu molt bé
com vesteix la gent, a més a més de diferents èpoques. Això passa, potser. Depèn de l'estil, però en aquest cas la Nicole Krauss, que viu a Brooklyn, per tant, nova llorquina, que evidentment, com la Mireia ja crec que ho va dir la setmana passada fa dos, Nova York és una de les capitals de la moda, sens dubte,
joveneta, ja de l'any 74, i he dit que té molta gràcia... Deu tenir Twitter, deu tenir blogs... No, no, ho dic perquè avui hem parlat... No, no, però quan un la veu diu aquesta noia es preocupa, perquè pots dir que és una noia, no té 40 anys encara. Es preocupa per la moda, es preocupa pel vestí, i després això queda reflectit. Si fessin una pel·lícula, te l'imagines, no?, com seria la Cimenta. Sí, sí, sí. Seria com la Sex on New York, potser, o...?
Allò Sex and the City? Hi ha alguna escena de sexe? No, però parlo de roba, parlo de la moda, de la moda que porten les noies. Bueno, jo és que estic a l'any que m'has dit sexe i a l'any que m'has dit sexe. Tinc dues noies d'aquí al costat. Bueno, tranquil·litja, tranquil·litja. Amb la Mireia, avui parlarem d'itgirls i bloggers, les més influents del món. A veure, perquè això ho he dit al començament del programa i he dit que no tenia ni idea. Com que no? Què és itgirls?
Bé, ara t'ho explicaré. Ah, val, i les bloggers sí, que són les que escriuen a blogs d'internet. I altres coses que estan fent. I a més també tenim temps entre com funcionen o com estan evolucionant i com obrir un blog a les diferents plataformes. I avui parlarem de la Chiara Ferragni, que és una de les bloggers més importants del moment i que ens explicaràs com és que vas tenir l'oportunitat de conèixer-la. Una catícola.
En fi, va, comencem per això del Eat Girls i bloggers més influents del moment. Comencem-hi? Sí. No sé què és una Eat Girl. Eat Girl. Et sona? Eat Girl. Una noia d'Itàlia, potser? No. Som en iant d'Itàlia que són Eat Girls, però no va per aquí. Home, Eat és l'article que autoritzen els anglesos per denominar cosa. Aquello. Clar. Eat. Clar. És una manera de denominar una noia del moment. Ah. Per dir-li, doncs...
Literalment no es tradueix com a eat girl, com a aquesta noia, tot i que la traducció literal és així, però es fa servir el terme...
per parlar d'una noia del moment, per primera manera. Una noia que crea tendència i que està en el punt de mira, ja sigui de bloggers, de modistes, de tendències o per qualsevol cosa de moda, està en el punt de mira. Estava pensant com tu, per exemple. Tu ets una hit girl, també, perquè tens el teu blog totunmondemoda.com i crees tendència a Sant Just, com a mínim. Intentem. O sigui, que són persones que són influents. I aquestes noies quina característica tenen? És a dir...
Comencen a vestir-se de manera diferent o es posen coses trambòtiques o com va la cosa? O creen tendència perquè tenen un blog o dues o estan ficats dins del món de... Per exemple, tenen una línia d'arroba o fan un llançament d'una nova línia. És a dir, han d'estar primer dins del món de la moda, ja sigui com a blogger, com a costurera, ja sigui com a qualsevol tipus d'aquest rang. Però és molt diferent, no?, el món de les passarel·les? No, però està també a dins. Per exemple...
pot ser la filla d'un modista que no tingui bloc, però que també li agrada la moda, que com que té família o el seu pare directament, doncs és, per exemple, en Pori Armani, doncs clar, la nena, doncs, evidentment, agradarà, o segurament, la gràcia i una mica la roba del seu pare, llavors es convertiran en It Girl perquè és la filla, a part.
de l'Emporia Armada i es convertirà com un símbol, com una referència en la qual bloggers i altres noies o dissenyadors es fixaran en ella. Mira, tu t'has regut quan t'ho dic, però tu ets una headgirl, perquè tens el... No, si m'ho dis tu. Clar, home, ja et dic jo, ja estudiem aquí el programa, perquè tens el totunmondemoda.com i a la web, per exemple, tu què hi tens, a la teva web?
Home, clar, jo agafo de referència, per exemple, a la Chiara, la Chiara Ferran i aquesta noia italiana, que és una de les moltes bloggers que existeixen avui en dia. Ella és ara una de les més influents, però bé, agafo idees d'ella, que per exemple és una itgirl, d'una altra noia que es diu Andy, que té un altre blog que es diu Style Scrapbook, que també és una altra itgirl, però n'hi ha mils. Copies, bàsicament. Bueno, agafes idees, pots dir, mira, doncs començo a veure que la tendència entre tots els blogs europeus és de bambes amb texans i americana i un bolso petit, per exemple, resumint.
Llavors, agafes les tendències de les Eat Girls. I com funcionen? Com està evolucionant tot plegat? Perquè, clar, són moltes les persones, sobretot noies, em sembla, que estan pendents del que és el que diuen, del que és el que fan, per on va la tendència, per on va la moda.
Com evoluciona tot plegat? Són ara iguals que fa dos anys, per exemple? Clar, jo em vaig començar a aficionar, jo pròpiament dit, fa uns tres anys, quasi quatre. Llavors, clar, en aquell moment sí que internet, òbviament, ja estava a l'abast de tothom, però els blogs començaven a ser, doncs, alguna cosa a nivell personal que a una noia li agradava ensenyar com vestia o li agradava mostrar que podia combinar-se això i això i es feia fotos, les penjava, fotos de detalls o creava, doncs, per exemple...
tinc un bolso però l'he reutilitzat i faig un do it yourself i creo una altra peça amb el bolso llavors mica en mica van començar a obrir-se blocs clar des que l'obres que és a nivell per exemple local com per exemple tu Jordi en podies obrir un i comences a penjar fotos de com vas vestir normalment jo si faig això seria un it boy? segurament jo crec que una tendència horrorosa perquè si tu ho facis copió seria una mica lamentable però tothom tens el teu estil això la gent ho diu al principi d'algú però què fa?
Lady Gaga, i després la gent el segueix. Clar, ja el segueix, no? Això és un altre tema, eh? Sí, sí, sí, però bueno, clar, creen una tendència, encara que sigui minoritària i assenyalant molt, però és una tendència. Llavors, si jo vulguis ser un hitboy, per exemple, a què necessito? Una conta a Twitter, una conta a Facebook, un Instagram, un blog? Clar, bàsic, bàsic, t'has de crear un blog, un Wordpress o un blogspot, o si pots comprar el domini.com, això és bàsic. Llavors, a partir d'aquí, comences a...
a fer fotografies, a tenir una mica de... Fotografies de mi mateix. Clar, de tu mateix, vestit, amb detalls, o si vols, per exemple, les noies i moltes... Bueno, també podries... No, no, perdó, és que estava pensant que seria un gag molt bo per odiar, perquè segur que això ja existeix, no? Per odiar tot aquest món, o sigui, fer-ho com si tu ho fessis en sèrio, però vestit normal, com jo. O sigui, perquè, clar, la gràcia és... Bueno, però tu pensa que aquestes noies, quan obren el blog, són noies normals. Sí que són normals. És com si jo ara obro un blog, perquè tu m'estàs dient que, bueno, em semblo una mica itguel, però vull dir...
Sí, vull qualsevol persona l'obra i a partir d'aquí pots tenir més o menys sort o pots arribar a l'estrellat o com és el cas de la Chiara. Però al principi ja tenia alguna cosa diferent, no? Perquè si una persona que vesteix de forma convencional... Et diré que hi ha blocs de tot tipus. Ara mateix, si et poses a buscar a internet, blocs de noies espanyoles, de noies italianes, franceses, sudamericanes, qualsevol tipus, hi ha noies normals. És a dir, normals. No cal que siguin...
o que vagin vestides. No és necessari vestir com una passarela que potser de vegades porten un barret gegant o coses així. No, no, coses moltes. Per això, que són persones normals que tenen una mica de gust, que poden vestir bé i s'han combinat en colors com roba, o poden fer el que has dit abans, uns pantalons llargs, pedros curts o una cosa així. És que, de fet, hi ha moltes tendències que les han llançat les bloggers. De fet, hi ha unes bambes ara, que és d'una senyora que es diu Isabel Marant, que es van fent famoses a través d'aquesta noia, de la Chiara, que és la que té el blog de Blonsalat.com,
i aquesta nena va començar a portar les bambes, que són les bambes normals, però amb taló, que segur que les has vist, amb taló a dins, que no es veu, però té una mica d'alça.
I aquesta noia les ha ficat... Però fa temps que estan molt de moda ara aquestes. Sí, però aquesta noia les ha portat des de fa ja potser un any i pico. I clar, ara, el fer-se conèixer ella, el donar-se més a conèixer a nivell mundial, clar, darrere... La gent veu el que porta i... Exacte. Però abans, i et dic, quan comença a obrir un blog era normal. Hauríeu de veure... La cara de... No, no, la cara de l'Arnau i meva, que estem aquí com convidats. Com convidats a Pedra. Sóc que tinc un guió que vaig seguint.
Per exemple, Chiara Ferragni. Explica'ns una mica. Aquesta la coneixia jo, Jordi. Ah, sí? Tu la coneixes? Ojo, poca broma. Un nom que em sona. Has fet un llibre o alguna cosa? No, perquè de tant en tant llegeixo reportatges dels domicials i del plegat i no fa massa, crec que el del País o el del periòdico, parlava de les It Girls, que és la primera vegada que jo vaig pensar a dir...
Bueno, torno una tarda, acabava d'arribar el terme hipster i ara ja amb el que envia em parit guel, i posant dos o tres exemples. I del que em va quedar més era la Chiara Ferran. I tu l'has conegut, la Chiara Ferran? No en persona, però online, a través d'un... Us heu enviat algun missatge i tal? Bueno, ens vam conèixer a través d'Skype. Ah. Skype, però dins de Google, que té un altre nom. Sí, sí, sí. Bueno, van obrir un concurs, vaig guanyar i vaig tenir jo i quatre persones més. A veure, després dins que no ets una guel·la, o sigui, vas guanyar un concurs de què?
Per parlar amb ella. És a dir, ella feia... A veure, és que arregle de tot això, és el que et volia explicar abans, clar, està... Ella va començar sent una dona normal, que portava marques assequibles per la butxaca de qualsevol noia, i llavors comences a pujar de rangó, de rangó.
Et ve, per exemple, no sé, Gucci, et diu, mira, fes una campanya, perquè, clar, noia, doncs, també té planta, és guapa i també fa de model. Llavors, aquesta marca li paga perquè faci promoció d'aquesta. Després ve una altra, després ve una altra, després ve una altra i, clar... I acaba bastint roba que no és seguible per tothom. Exacte, ella en si és una marca. De fet, també ha llançat la seva pròpia línia de sabates, que es diu Kiarra Ferragni. Llavors, ella mateixa ja ha creat una empresa que es ven ella mateixa amb la roba
i amb la seva línia i amb tot. Clar, perquè aquesta noia deu tenir milers i milers, milions de seguidors. Mira, només per dir-te l'Instagram té un millor de... De followers. De seguidors. Però és una mica complicat, no?, perquè si tu et poses el que fan altres, és més fàcil. Pots crear tendència d'aquesta manera i has d'escollir tenir bon gust, no?, per dir-ho d'alguna manera, però en el moment en què...
Arriba a ser punt que ja té la seva pròpia línia de roba, ja ha de començar a tenir una mica d'imaginació o ha de tenir alguna cosa per ella mateixa poder dissenyar. Clar, ara tens un milió de seguidors, eh? Sí, però això ho ha aconseguit a molts anys. És a dir, d'aquí, tres anys enrere, una noia, ja t'hi que era en bloc, li mires els pòs que té el 2009...
i que costa molt arribar a dalt però quan estàs a dalt suposo que és molt fàcil baixa i ara comença a fer roba que no tant de bo no, no, no és de Sant Jus jo crec que el que és difícil és arribar perquè ara li plou a les ofertes ha fet també una campanya amb Superga vull dir, és una noia que realment ha pujat i s'ha disparat ha anat molt ràpid a l'estrellato per dir una manera mentre hi ha altres bloggers hi ha una noia espanyola que es diu Alexandra que també té un blog que es diu Lovely Pepper que anivei espanyol
està a l'alçada de la Chiara, però ho va fent els seus passets. L'Ovli Pepa. És important triar un nom, no?
Clar, a veure quin t'agrada més, de Blonsala o l'Ovli Pepa? De Blonsala. Sí, de Blonsala també, clar. L'Ovli Pepa... Bueno, t'explico per què. Perquè té un gos que es diu Pepa i mira. Ah, d'acord, no és que ja es digui Pepa. I de fet, aquesta noia també ha llançat una línia de sabates i un dels dibuixats que l'aigua de sabates és el seu gos. Està tot així una mica lligat. Però jo entenc que del, no sé, de Madrid a Navall...
l'ofli Pepa deu agradar a més a nivell internacional també pel Pepa no? pel l'ofli i fora bé doncs tot això és el que el món que amaga també una mica el món digital perquè la moda està a tot arreu com diem jo soc molt passat amb això però és que m'agrada molt tot un món de moda.com podeu veure les coses que penges quin és l'últim post que has penjat?
Vaig penjar un del diccionari. Mira, avui no t'he portat la paraula del diccionari. No, ja ho he vist. Allà en tenim uns 15 o 20. Si volen buscar el post de la Chiara Ferranyi, també explico el dia que la vaig conèixer i explico més o menys com va anar. Home, doncs explica'ns nosaltres també. Doncs això, darrere del concurs aquest estava Google. El concurs de què era la moda?
No, era de Google, és a dir, promocionava un hangout que es diu que és com una espècie d'Skype amb 5 persones a través de Google+, que és l'últim que s'ha llançat. Llavors Google, diguéssim, li pagava la Chiara perquè ella patrocina el Google i a través del sistema aquest del tipus d'Skype coneixés a 5 persones, llavors d'aquesta manera, dins de les oficines de Google, amb tot de fotos allà, ella va penjar un post dient he conegut a 5 followers meus a les oficines de Google, llavors fa una mica de publi de Google i a part deixa que gent que són seguidors d'ell's
tinguem l'oportunitat de conèixer-la. I jo, ja et dic, vaig concursar però pensant, bueno, mira, seré una entre un millor, perquè et dic que hi ha molta gent. I em va tocar, la vaig conèixer i, bueno, teníem un temps limitat cadascú per parlar amb ella i preguntar-li... 30 segons, no? No, no. No, teníem uns 5-10 minuts, però és que, clar, tots volíem parlar, de totes les contes del món. Vas fer alguna pregunta? Li parlàvem italià, els altres amb anglès. Vas fer alguna pregunta, tu?
Clar, home, jo vaig estar uns 7 o 8 minuts parlant amb ella. I què et va dir? Primer li vaig preguntar com havia aconseguit arribar on estava, perquè des de fora es veu una mica complicat i ella, no sé, la veus tan contenta, tan feliç, i sembla que li hagi anat tot tan bé que dius, no pot ser tot tan maco. Tampoc no em va explicar la veritat, suposo, però bueno. És Happy Flower? Perquè jo tinc una teoria que moltes vegades aquestes It Girls són molt...
Happy flower, no? Hi ha floreta... Home, jo ara veig una noia molt... Però molt treballadora, també, perquè és que no para. Tu vines cada dia al seu Instagram a les 8, 9, 10 del matí i està fent alguna cosa, i està penjant alguna cosa, i està en una passarel·la, o ja està viatjant a Hong Kong per fer un vídeo, per fer un photoshop... Però això ara, quan arriba aquest nivell... Clar, quan arriba aquest nivell, però, per exemple, l'Hopi Peppa també ho comença a fer.
També viatges i tot, però s'ho paguen elles de la seva butxaca? Clar, hi ha viatges que depèn de per quina empresa o quina marca estàs anant, t'ho paga. L'hotel, l'estada, els viatges amb cotxe, tot això ja entra dins del pack que la marca vulgui.
fer-te ja a partir de tot. Però clar, suposo que al principi tu t'has de pagar, no sé, el vol, entenc, o pagar-te uns mínims, i a partir d'aquí, clar, la marca també t'està pagant perquè facis fotos, o perquè tu facis publicitat del producte de cosmètica que t'han regalat, o... Escolta, jo anem fent apunts, eh, durant la secció. No, no, no, jo crec que amb tot el que has dit, jo crec que jo puc ser unit boi en pocs dies, ja.
Eh que sí? Mira, a més m'agrada la fotografia, així que si vols et faig jo les fotos. Ah, vale, perfecte. A més et falta obrir un punt. A l'esquerra és el bo. Hem d'acabar el programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic?
Doncs per repetir que ahir ja va ser l'obertura del vial, avui direm bones notícies, primer perquè sobre el vial finalment ja tenim data, i també per notícies que ens ha donat la Núria Oriol, com és el cas de la primera trucada després de 34 anys entre els Estats Units i l'Iran. És veritat, molt bones notícies, ja.
En fi, acabem el programa. Agrair tota la gent que ha fet possible. La Penya del Morro d'avui, la Carme Verdoi a l'actualitat Sant Justenca, la Clàudia Barberà a l'espai de la gravadora escoltant les opinions del Sant Justenc sobre els forts anglars que baixen al municipi, i també la Núria Oriol amb les seves notícies positives. A la segona hora, Arnau, gràcies. Fins dijous que ve, amb més llibres. Que vagi bé, bona setmana.
Moltes gràcies. I també a la Mireia Redondo. Mireia, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la setmana que ve, que vagi bé. I al Twitter i al Facebook del programa, la Cristina. Cristina, fins demà. Fins demà, adeu. Que vagi bé, bona tarda. Aquí us ha parlat Jordi Domènech. Us deixem ara amb l'informatiu Vespre i la Carme Verdoi al capdavant amb molta informació de Sant Jus i, sobretot, del vial que avui hem segut que obre aquest carrer que ho anirà al Mas Lluí amb el polígon industrial de Sant Jus. Tornem demà a partir de 5. Bona tarda, gràcies, adeu, adeu, adeu.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena.
El mar, el mar, el mar.
El mar, el mar, el mar. Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem a pala grega, esquiven passejants. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist. A la cala d'un costat torno una estona.
El mar, el mar. El mar, el mar. El mar, el mar.
Fins demà!
per aquí, i si malgrat la feina et trobem un matí, no em perdonaria mai, no podia sumir, no agafar-te amb la moto i agafar-te. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui, dijous, 3 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'obertura del vial de Mas Lluí ja té data el 7 d'octubre. Dilluns que ve, a partir de les 8 del matí, s'obrirà aquest carrer que comunica el nou barri de Sant Just amb el nucli urbà del municipi. Això també vermell que el transport públic pugui arribar-hi a partir de l'1 de desembre i circularà l'Ela 10. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui, resumim però altres informacions destacades en titulars...