A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Gràcies, gràcies. Què tal com esteu? Molt bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Sí, aquest qui us parla i us saluda, Jordi Domènech, des d'ara i fins a les set. Això és La Penya del Morro.
Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme B-T, que es diu al Twitter. Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Avui estem com molt estiuencs, no? Això tu, no ho sé. No, perdona, amb el sol que fa al carrer. Però jo trobo que...
Avui fa fred. Què dius, Carme? Com va fer fred? Amb el sol que fa... S'ha tapat el sol un moment, al migdia. Que no me'n vagi jo aquest cap de setmana a la Costa Brava, Carme, i agafi un balé o una cosa d'aquestes i comenci a navegar per allà. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight, tonight, tonight.
A mi aquest temps m'inspira a fer això, per això el Billy the Vision and the Dancers, eh? Cada vegada que arriba el bon temps. Però si anaven a Formentera amb aquesta cançó. Doncs anem a Formentera, anem-hi!
En fi, també comento a l'audiència que si algú vol venir a mi per no anar sol... No, ho he dit per què, eh? M'allem a l'ambient. Ah, sí? Sí, fa l'autostop i la gent puja al cotxe. Ah, com a l'anunci d'Estrelladam? Sí, és real. Doncs ja ho faré. Si veieu alguna persona amb l'autostop, agafeu-la, sóc jo.
En fi, a més a més, també avui al programa parlarem amb el pallasso Àngelo. Però per què rius? Escolta, Carme, no t'ho permeto, això, eh? No et permeto que riguis de l'Àngelo, que és un professional com la copa d'un pi. És pallasso, la seva professió. Treballa al circ Sabata, que ha arribat a Sant Junts. Està molt bé, m'ha fet que ara sí que feris l'entrevista i ja està. Home, però és una persona normal i corrent, eh? Jo ho sé, però normalment tractes continguts més juvenils i això.
Perdona, però està bé. M'has parlat tan juvenil, està molt bé. No, però si el circ és per tots els públics, és per tota la família. Què et penses, que serà una entrevista de l'estil... Naniaro, tenim l'Àngelo al telèfon. Hola, Àngelo, Naniaro. No, Carme, no és la primera vegada que entrevistem algú, algun pallasso, la penya del morro, per exemple. I gent del circ també. Sí, Marcel Gros, que vam entrevistar aquí, un pallasso...
Tortell-Poltrón encara no, però ja arribarà algun dia, i gent del circ, acaba d'acabar algú del circ, la penya del morro, s'encarrega, s'encarrega la penya, tot arriba, eh?, cap a la penya del morro, no sé què passa, Jordi, per què no et fas tu una entrevista? Jo dic, bueno, que m'envisa a mi encara, de què, eh? En fi, també, a més a més, avui, sí, te treu amb la música, ja, aquesta, del circ. Avui també, a més a més, al programa parlarem amb l'Albert Capapé i el nostre educador caní particular, avui parlarem...
dels collars, Carme. Una cosa que t'interessa especialment pel dia que tinguis gos, perquè els collars són molt importants. La setmana passada amb la Roser, que són els nostres, juntament amb l'Albert, els nostres dos educadors canins, parlàvem de la corretja i avui parlem del collar. La setmana que ve parlarem de les pusses. Anem de gran a petit. A més, també a la segona hora, el Martí Figueres amb els festivals. Avui el Martí Figueres estarà amb nosaltres en directe, sí senyora.
Sempre. I, a més a més, també el programa tindrem el David Pedrós amb els esports extrems. Per tant, un aplaudiment per tota la gent que vindrà a fer la penya del morro. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Vinga, va, comencem amb les... Vinga, ens va, eh? Comencem amb les notícies de Sant Joost.
Perdoi. Doncs comencem parlant del Dia Internacional de la Dona, que se celebra avui. Ah, sí, moltes felicitats! Moltes felicitats, Carme! Què tal? Com ho celebres, tu? Té una tertulia aquest matí. I com ha anat?
i membres del Consell de la Dona, també la regidora de Polítiques de Gènere, l'Ajuntament. A casa teva? Aquí la ràdio. Ah, la ràdio, el Just a la Fusta. Clar, clar. I la professora de l'Institut, que potser també has tingut. Maria Cinta Montagut? Maria Isabel Pijo. No, és que potser era Maria Cinta, no ho sé. I ara és professora de l'Institut, la Maria Cinta. Ja, es va jubilar fa uns anys. Per això. Molt bé. I la Isabel Pijo encara continua? Sí, sí. Molt bé. Doncs hem fet aquesta tertúlia. I com ha anat?
Molt bé, s'han parlat de diferents temes. Per exemple, et deia que han vingut dues de les seves integrants del Consell Municipal de les Dones. I s'ha parlat d'això. Una de les seves integrants ha explicat que sí que considera que s'ha avançat molt en la igualtat entre sexes, però encara queda molt camí per fer. També des de la regidora de Polítiques de General Consistori, Gina Pol, també creu que la crisi pot fer retrocedir els avançaments que s'havien fet en aquest àmbit, cosa que s'ha d'evitar.
I bé, diguem que s'han tractat diferents qüestions, també d'una banda qüestions que s'havien assolit fins ara i que per tant, el que et deia, cal no fer passos enrere i també camins per continuar avançant. Per exemple, en aquest sentit s'ha parlat de la coeducació, que a l'Institut es treballa molt aquest aspecte.
a través de cursos i tallers amb els adolescents. A més a més, dediquen, com tot el mes de març, a fer diferents actes vinculats a tot aquest tema. Tot de noies? No, tot, de nois i nois. De la igualtat... De fet, he explicat, per exemple, Isabel Pijuan, que ella és tutora d'un treball d'ara cerca d'un alumne noi, que tracta d'un tema així, vull dir que va més enllà de tot plegat, i també intenten trencar des de l'Institut de Mastereotips que la societat té assumits com la idea de l'amor romàntic, que...
vinculat amb el tema de la dependència dels membres d'una parella. És a dir, la idea aquesta que un príncep et rescata, etcètera, etcètera. I què? I això no és veritat, Carme? Que un príncep et rescata? No. No sé, tu rescates princeses? Jo sí, jo sempre, sempre que puc. En aquest sentit... Deixa'm llançar un missatge a l'audiència. Tu, princesa, que m'escoltes ara. Avui vols que et rescati? No.
Per un m'ho dic preu, això sí, eh? No, no, no, no el fotem, perquè tampoc no està l'economia per anar. Però si vols que rescati un príncep... A més, pensa que jo dic Jordi. Vull dir que... És clar, ets una mica al perfil, no? Soc Sant Jordi, nena. En fi, i diu que tot això és mentida, no? Val, o sigui que no em feu cas. Doncs, a més, en aquest sentit, l'Institut, l'Associació de Veïns,
i la Federació d'Associacions de Veïns del Baix Llegat han organitzat... Veïns i veïnes, perdona, eh? Avui hauríem de dir veïns i veïnes, eh? 28 de març, una conferència sobre la prevenció de la violència de gènere a l'adolescència. Això ja per a finals de març. I deixa'm dir-te més ràpidament, estic fent molt llarg aquest tema... No, no, no, però és que està bé perquè... Està bé. No, no, no, t'ho dic, jo crec que s'ha de parlar...
Perquè, ai, el dia de la dona, saps? De fet, jo moltes vegades pensem, home, cal tot això? Doncs mira, sí que cal, sí que cal, perquè la veritat és que encara avui en dia ja amb el tema laboral, sobretot, sobretot amb el tema laboral, moltes vegades amb el tema dels sous, que no estan equiparats, i al cap i a la fi, a mi em sembla tan bàsic, de forma personal, que si un home o una dona...
poden fer la mateixa feina perquè no han de cobrar el mateix. Com passa, a més a més, en la majoria de classes, o sigui, en sous bases, perquè una manera en general passa, però sí que passa menys en persones de més responsabilitat. Clar, exacte, exacte. Són dades d'aquestes que apareixen normalment en dies com avui. Avui ens sembla que és el diari Ara, per exemple, feia una equiparació de sous que deia que el directiu d'una empresa pot cobrar 65.000 euros anualment, mentre que una dona per la mateixa feina de mitjana...
Són 51.400, per tant, uns 14.000 menys. I coses que es fan a Sant Just avui, en aquest sentit. Està bé perquè en el moment de crisi que estem passant i tot... Se n'en sous. Un aplaudiment pels directius de tot arreu. Sí, està molt bé. Anuals, eh? Anuals, anuals. Anuals.
Home, és que si fos ja mensual cobraria més que el pacient del govern. Jo sé que quan veig tantes xifres ja no ho sé calcular, eh? Ja. Vull dir, tu diuen 60.000 i saps ràpidament quan és el mes, jo no. Sí, 60.000 al mes? No, 60.000 euros anuals i calcular-ho ràpidament quan és el mes. Són 5.000, 5.000 euros al mes. Sí? Clar. 5 per 12, 60, Carme. Molt bé. Vinga. Doncs, Sant Jus. Va, ho diu amb una altra. Cores de Sant Jus, que et deia. Ah, sí, coses de Sant Jus, vinga. Pensa grem més, eh? Més 60.000.
Doncs avui a les 8 del vespre al Casal de Joves es fa la inauguració d'una exposició, en vas parlar dimarts també amb el Sergi Arrada del Casal, que és l'exposició Dona a vot i participació sociopolítica Barcelona al primer terç del segle XX per comemorar una mica que fa 80 anys només que les dones tenen aquest dret a vot. També es projectarà un vídeo de Margarida Miró repassant la seva vida. Jo tampoc, però en va parlar el Sergi que explicava que
Una dona que havia hagut de fugir, em sembla, a França. És veritat, que rondava la vuitantena d'anys. També Isabel Estrany, que viu a Sant Just des del 71, explicarà la seva història. I Gina Pol, regidora de polítiques de gènere, serà l'encarregada de cloure aquest acte. I tot plegat al casal no s'acaba aquí, perquè demà a partir de quarts de set... A quina hora això? Perdona, a les vuit, eh? A les vuit, avui el casal de joves. Sí, i demà a partir de dos quarts de set de la tarda, també al casal, hi haurà classes de defensa personal amb la gent del taekwondo Sant Just.
Una masterclass de salsa amb Martín León. I una mostra dels tallers de teatre social i teles que han preparat per l'equació. Més s'acabarà tot plegat amb una batucada.
del grup de percussió del Drac de Sant Just i d'altra banda... I la Dragona, la Dragona, per un dia, no? Podríem fer-ho, això? Com a idea, jo llenço. Llavors, el Drac de Sant Just, que la maquillin i li posin una mica així com els llavis i rímel i... No, o què? A veure si els agrada la idea. I d'altra banda, també tamà el vespre es fa el tradicional sopar a l'Hotel City Park de Sant Just pel Dia de la Dona, organitzat pel Consell Municipal de les Dones.
Que només hi poden anar dones, no? No ho sabem encara. L'alcalde hi va. Sembla. Per tant, em sembla que no és així. Llavors, segur que no, perquè si va l'alcalde... Però que l'altre dia vam dir... L'altre dia vam dir que era per homes i dones i em van corregir, llavors no tinc al final, no he contrastat la informació. No passa res. Demà t'ho dic. Molt bé. Jo diria que és per tots.
Però aiguaament ja no hi pots anar perquè s'hagin de comprar tiquets amb anticipació. Ah, d'acord. Què aplaudeix la gent? La cançó. Ah, la cançó, val. Hi ha aquests aplaudiments espontanis al programa, a vegades, i no sé què aplaudeixen, eh? Que la gent m'ho diu, escolta, hi ha molts aplaudiments. I jo dic, ah, sí? Li posa un aplaudiment per vosaltres, va, que us aplaudiu. Vinga. Just to be.
Bé, hi ha un altre acte sobre el Dia Internacional de la Dona. Passem a una altra cosa? Sí, passem a una altra cosa. Doncs vinga, Carme, per on continuem? Doncs un recordatori, perquè ahir vam parlar, no sé si recordes, que s'ha obert un casal pels nens i nenes per Setmana Santa, organitzat per l'Ajuntament. Doncs ahir s'obria aquest període d'inscripcions i...
es va fer ahir de 5 a 7, i l'altre únic dia en què es poden fer inscripcions és demà. Per tant, doncs, sapigueu que, si ho esteu sentint, feu-vos un lloc per l'agenda per demà, entre 5 i 7 de la tarda. S'han de fer aquestes inscripcions a l'Escola Barcelona Municipal Marrex, que és on es farà aquest casal, del 2 al 5 d'abril, per nens i nenes entre 3 i 10 anys, i els preus van dels 49 i els 99 euros, en funció també de l'horari de si et quedes a dinar o no. És un casal.
que gestionarà els serveis d'Esplai de la Fundació Catalana de l'Esplai i que el centre d'interès que triaran és a partir dels planetes, estels, univers, i a partir d'aquí han organitzat diferents tallers i jocs i també un berenar. Podeu demanar més informació trucant al telèfon al 3474-7465. T'ha agradat? Molt. Perquè deixa silenci. Perquè m'agrada molt.
Perquè a vegades penso, quan es donen telèfons a les ràdios, o es donen dues vegades, o per què donar-los, no? No, perquè la gent no va ràpid. Vols que el donen? Sí, home, ja que hem donat, va. 9, 3, 4, 7, 4, 7, 4, 6, 5. Ja està. Ja l'he dit dos cops. Si no, llegiu a la web. Oh! Oh! Oh, oh, oh, oh!
En fi, acabem amb una última informació de Sant Just d'Esvern d'avui mateix. Carme, tu diràs... És una activitat per demà, eh, per això? Sí, d'avui mateix per demà. També per anar fent agenda. Sí, sí, sí. Perquè hi ha coses, doncs organitzem-nos. Vinga. És la propera conferència de les CES sobre l'aigua com a font de riquesa. Què passa? Que se centrarà en l'aigua com a força industrial a Banyoles dels Molins Drapers a les Fargues.
Hola, bona tarda des de Banyoles. En aquests moments l'aigua brolla i de moment aquesta és la informació que tenim. Canvia i corto. L'historiador... Un aplaudiment per aquesta connexió en directe que hem fet entre l'aigua de Banyoles. Un excel molt de Banyoles, la persona que la feia. Molt, molt, molt, molt, molt. Estat bé, m'ha agradat això, eh? L'historiador Garau Palmada.
Era ell amb qui hem fet això? Podem tornar a connectar, perdoneu, ja sé que estem fora del guió ara, però no sé si els recursos tècnics de Ràdio d'Esvern no permetran. Podem tornar a connectar amb Banyola? Efectivament, soc jo, la persona que parà demà a la conferència. Endavant, companys. Digues, Carme, què vols saber?
Doncs... què són els molins drapers? Els molins de què? Perdones, que hi ha tanta aigua que no t'escolto bé. Els molins drapers. Els molins de? Drapers. Els molins drapers són uns molins que fèiem a Banyoles fa molts i molts anys, on la gent agafava els draps que li sobraven de la cuina, els posaven a sobre el molí i feien el que podien.
Si tens qualsevol dubte, demà a la CEAS em podràs escoltar. Perdó, és que no sento bé. Hola, hi ha algú? Ja ho tindríem, eh, aquesta connexió. Ah, d'acord, doncs diguem-ho perquè això és ràdio, si no m'ho dius jo no m'ho s'avento. Gràcies, bona tarda, continuo aquí, fem pipí.
Gràcies per aquesta connexió. Carme, quan tenim amb viatges fora has de donar una mica... Sí, pensava que tu també donaries resposta. És que m'ha sobtat tant que no sabia com respondre-li. Jo és que he marxat un moment. No em renyis. No, no, si no renyo, Carme. Què passa que, pobre home, el teníem allà, com es diu? Galau Palmata. I no era ell, perquè ell sí que ens ha explicat que eren els Molins Trapers, que t'ho explico per si ho vols saber. Tu i tota l'audiència... Vale, vale, per saber-ho. Que és que...
que es feien servir els molins drapès, per treballar la llana, per poder comercialitzar-la com a teixit. O sigui que això que han dit els draps que serveixen de la cuina... No, bé, bé. Doncs era una de les indústries més actives, també, a Banyoles. Bé, es parlarà d'això, de les fargues, del paper de l'aigua, també, a la comarca del Pla de l'Espany, molt important. Molt interessant. I serà demà, això, a les 8 del vespre, al local de les Cees de la Taneu, i a més, diumenge, com és habitual, es fa una conferència que tingui una mica de relació amb aquest tema...
I es visitarà la sèquia de Manresa, al Bages, diumenge. Si voleu anar-hi, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça cs.santjust arroba gmail.com cs.santjust arroba gmail.com Tal dia com avui, 8 de març, què devia passar, Sant Just Fonany?
Doncs efectivament, era el dia internacional de la dona també l'any passat, eh? Cores del calendari, Azteca i Maya, que fa que tot coincideixi. I ja celebrava la vagoneta. Hosti, la vagoneta. A veure, diu... No, fa't broma. La vagoneta participava aquests dies al Festival de Literatura... Encara està oberta, eh? I tant, infantil i juvenil.
Aquests dies no participa, em sembla. És veritat, em sembla que no participa. No fem broma. El Servei Local de Català fa un any també tornava a convocar una nova edició del concurs de prosa i poesia en català, curiosament, per a no professionals que es fa cada any per Sant Jordi.
Carme, ja està obert, fa dies. Ja està obert, ja el fa dies ho vam comentar. També, a més a més, atenció, perquè és de fa dos anys, de fet, és una efemèride d'avui, fa tres anys. Clar, tres? Dos, dos. Fa dos? De què fa tres? Clar, de la nevada que hi va haver el 8 de març del 2010, efectivament, fa dos anys.
I es va fer notícia d'això, l'any passat. Fa un any va haver aquesta nevada. Avui TV3 ha obert amb això. També ha obert amb això, no? Ah, el temps. Sí que anaven escassos de notícies. Igualment. Nosaltres no n'hem parlat, de fet, al matí, amb el temps. De fet, hi havia un arxiu històric de Ràdio d'Esvern.
que no sé on està, però que algun dia el trobarem, on hi ha un resum de les trucades, de la desena de trucades que hi va haver a la ràdio ajudant a la gent que s'havia quedat parada sense benzina a la ronda de dalt. No rigueu perquè és veritat. I també deia, aquesta notícia fa un any, la població de Sant Just ha crescut 3.200 persones
En 20 anys, eh? Atenció a aquesta dada demogràfica, anava a dir de demagògica, no. Home, diu molt, eh? Diu molt, eh? Diu molt de... 3.000 en 20 anys? 3.000 en 20 anys, sí, això és molt. Home, pensa que són 15.000 habitants? No, home, tenien com... Home, proporcionalment... Però pensant que altres pobles han crescut més, no? Proporcionalment? O sigui, que quasi bé és un terç, eh? Quasi bé és un 25%, potser. En fi... Mira't, si vols, mira la notícia, però jo em sembla que es destacava que no era... que era un creixement bastant sostingut. Sí, bueno, ja... Et fa mandra'm.
No, no, però és que... Queda't amb el titular, queda't. Sí, sí, sí, en fi. Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé. Ja sabeu que a partir de les 7 teniu el Sant Just Notícias, edició vespre, i ara mateix tota la informació de Sant Just a radiodesvern.com. Carme, fins ara. Adeu, bona tarda. Perquè, bona tarda, nosaltres entrevistem l'Àngelo, el pallasso del Cic Zapata, que està aquí al costat de l'Estrata, Sant Just Esvern. Fins ara. Adeu.
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1 Ràdio Despert, 98.1 Ràdio Despert, 98.1
a Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012.
Trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació a web www.promunsa.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Ràdio Tasper 98.1 Ràdio Tasper 98.1
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
5 i 28 de la tarda, en aquests moments, continuem en directe, gràcies, moltes gràcies per aquests aplaudiments espontanis, continuem en directe a la Penya del Morro. Mireu, us vull parlar ara d'una activitat que podeu fer, és familiar i fins al diumenge, aquí a Sant Jus d'Esvern, al costat de l'esclat, a la carretera reial, perquè s'ha instal·lat el circ d'Àlex Sabata amb l'espectacle...
d'entre els núvols. I per parlar-nos de tot plegat tenim l'Àngelo, que és un dels pallassos del circ. Àngelo, què tal? Bona tarda, bones tardes. Hola, bones tardes. Què tal? Muy bien, muy bien.
Bueno, a punto de empezar, ¿no? Porque creo que dentro de una hora empezáis la primera sesión. Sí, sí, ahora mismo estaba empezando a abrir la casa del maquillaje y empezar a maquillarme. Bueno, ¿podemos hacer la entrevista? ¿O te queréis ir maquillando mientras haces la entrevista? No, no, estoy haciendo las dos cosas. Hago la entrevista y me maquillo al mismo tiempo. ¿Están haciendo las dos cosas? Sí, sí.
Bueno, pero esto es como una metáfora del circo, ¿no? Porque en el circo uno tiene que hacer muchas cosas a la vez, ¿no? Que hay mucho trabajo, muchas cosas siempre. Ah, hay bastante trabajo. Cuando no estamos en la pista, pues estamos fuera de la pista arreglando lo que sea, camiones, los aparatos de la pista, lo que sea. Siempre hay trabajo. ¿Cómo es un día en la vida en el circo? ¿Qué es lo que tú haces cuando te levantas por la mañana? No sé si duermes en el mismo circo. Cuéntanos un poco cómo es el día a día.
Sí, los artistas del circo siempre tienen su caravana. Pues el normal de un día despertar por la mañana, la primera cosa, ¿quién tiene animales? Es tratar de los animales, en mi caso sí que tengo. Y entonces tratar de los animalitos, desayunar y enseguida ver lo que hay para hacer, arreglar alguna cosa. Luego vamos a comer, preparar las cosas para el próximo espectáculo y siempre haciendo algo, sea dentro de la caravana o fuera.
Siempre hay algo para arreglar. Siempre hay trabajo, ¿no? Sí, siempre hay trabajo. Y cuando no hay trabajo, pues hacer trajes para trabajar, sea de payaso, sea para otro tipo de número, pues hacer trajes. Porque ¿cuántas personas trabajáis en el circo de Alex Zabata? Pues ahora mismo somos como unas 15, creo yo.
Y en estos tiempos, ya que estamos hablando de trabajo, ¿habéis notado con el contexto económico, la crisis y todo esto, pues os ha afectado en el circo también? Sí, sí, bastante, porque cuando hay problemas económicos la primera cosa que la gente corta enseguida es la diversión, salir.
Y entonces el circo es como para divertirse, entonces ahí se ha notado enseguida. Bueno, de hecho, vosotros lleváis bastante tiempo, ¿no?, en Cataluña y haciendo giras. Sí, sí, el circo Alex Zavata está instalado en España hace muchos años, pero creo que aquí en Cataluña está hace tres años. Y porque tú, Ángelo, eres uno, no sé si hay más payasos o el payaso,
Sí, hay dos payasos, pero digamos que yo soy el payaso principal, lo que sale más veces. Tenemos otro payaso que sale solo una vez. ¿Por qué tiene que substituirme? Porque yo en la primera parte soy payaso y en la segunda parte me transformo en Michael Jackson. ¿Qué dices ahora? Sí. Pues es como un circo muy moderno, ¿no? Sí, muy moderno. Tentamos mezclar los números tradicionales con números más modernos y presentarlos de una forma más moderna.
porque la gente necesita ver cosas diferentes. Claro, ¿el circo clásico ya se está dejando un poco de lado ya? Cada vez hay más como esto, como vosotros, el payaso del Augusto y todo eso, ¿ya no se hace? Sí, sí, todavía se hace, pero se hace de otra forma. Se hace de otra forma. Y ya como, por ejemplo, hacía mi abuelo,
pues la gente es que ya no le interesa. Le gusta ver cosas nuevas. De hecho, bueno, tú, Ángelo, eres creo que italiano, ¿no? No, es una mezcla. Yo soy hijo de portugueses
Mi madre es portugués, pero ha sido criado siempre en España y yo me he criado en Italia. Por eso es una gran mezcla. Sí, bueno, de hecho hay una gran familia, ¿no? Siempre se comenta que el circo es una gran familia. Tu abuelo ya se dedicaba a esto y no sé si tienes hijos y también se van a dedicar. Sí, normalmente siempre va de generación en generación. Yo hace como tres años he estado pesquisando mi familia y he conseguido llegar que mi familia en el circo viene desde el 1880.
Ya son muchas generaciones y intentamos siempre pasar a los hijos, pero hay casos en que no les interesa el circo, pues siguen los estudios y tienen un empleo, digamos, normal, que no sea el circo. ¿Y alguna vez tú te has planteado dejar el circo y, no sé, ser abogado, por ejemplo? Sí, en 2005 he dejado el circo, pero no fue durante mucho tiempo, fue durante dos meses. Tenía un trabajo normal, bebía una casa...
pero ya ha pasado mes, ya por la noche me ponía haciendo los trajes y me ha durado dos meses. He tenido que volver al circo porque el bichito siempre está ahí dentro. Bueno, y cuéntanos un poco cuál es esta pasión tan grande por el circo, que tuviste que volver y no aguantaste fuera de este ámbito. Sí, es tanta cosa, porque el circo es una vida dura, pero también es una vida muy bonita, muy preciosa. Es viajar...
Conocer gente diferente, conocer países diferentes, culturas diferentes. Y no sé, los aplausos, el estar en la pista, es todo, es todo. Claro. Y supongo también la risa, ¿no? Los aplausos de los niños, ver felices a tanta gente también. Sí, sí. Yo, por ejemplo, soy el payaso que antes de entrar el público al circo, pues estoy delante del circo animando a los niños y eso.
Y ver que los niños cuando ya estén dentro del circo empiezan a llamar el nombre del payaso y el payaso está dentro del camerino, pues esperando para salir, pues es una sensación espectacular. Claro, esto no se puede cambiar por nada, ¿no? No, no. Tengo... Es decir, hay casos en que compañeros han dejado el circo porque no era una vida que le gustara. Pero la mayoría de los casos no. Es de generación en generación y...
y dejar esto, imaginarme vivir fuera del circo, que es imposible. Estem parlant amb l'Àngelo, que és un dels pallassos del circ Àlex Sabata, que, com ho heu comentat al començament, s'ha instal·lat a la carretera reial, al costat de l'esclat. La funció d'avui i de demà és a dos quarts de set de la tarda. Aquest dissabte i diumenge fan sessions dobles, dissabte a les cinc i a dos quarts de vuit,
i diumenge a dos quarts d'una del migdia i a les cinc de la tarda. Explica-nos un poc de què va aquest espectacle d'Entre els núvols, entre les nubes, que l'havéis titulat. Entre les nubes és una xica que va fent un viatge, l'espectacle. És una xica que va fent un viatge i per cada país. Què passa? Que la xica que fa el viatge és la meva dona, que també fa un munt de coses.
Y entonces va viajando, cada país que llega pues suena o el saxo o la trompeta o también suena el serrucho que es un instrumento muy raro pero sí que hace música con un serrucho y entonces cada país que llega toca una música tradicional de ese país y luego viene un número que tradicionalmente nació en ese país. Y entonces es como si fuera un viaje
Bueno, de hecho, esto también ha cambiado, ¿no? Porque hace muchos años no había una dramaturgia o un guión que uniera todos los números y ahora cada vez más pasa esto, ¿no? Antes eran como números sueltos y ahora hay como una historia. Sí, exactamente. Hoy en día hacemos una historia...
En la época de mis padres y mis abuelos, no, tenía el presentador y anunciaba el nombre del artista, hacía su número y salía. Y de ese número saltaban para otro. Y hoy en día no. Hoy en día se intenta llevar mejor así con una historia, llevando los números. Es lo que le estaba diciendo, es mezclar el tradicional con el moderno.
¿Y por qué crees que ha pasado esto? ¿Porque la gente se ha cansado de ver números así independientes? ¿O por qué crees que ha ido derivando hacia aquí todo? Sí, sí, la gente, digamos que la gente ya estaba un poquito cansada de ir centrar al circo y ver los números, porque sí, hay muchos artistas y artistas muy buenos, pero digamos que en cada circo siempre tienen tres o cuatro números que son iguales al circo que he estado anteriormente.
Y entonces la gente, pues, digamos que se cansó un poquito de ver siempre la misma cosa. Por eso intentamos modernizar el circo para que no se pierda, porque es la arte más antigua del mundo, el circo, y entonces para que no se pierda intentamos montar así el espectáculo. Y la respuesta sí que es buena. Mismo con la crisis se nota un poquito, pero la respuesta de la gente es muy buena. Bueno, es aquello de renovarse o morir, ¿no?
¿Cómo? Renovarse o morir, esa frase. Exactamente, sería dar dos opciones, renovarse o morir. Y eso no íbamos a dejar que pasara, morir el circo, y entonces hemos tenido que renovar. Bueno, de hecho, en el circo se viven unas emociones muy fuertes, ¿no? Que normalmente en otros espectáculos no se dan, como el teatro o el cine, porque lo estás viendo. No sé si tenéis números de equilibristas, por ejemplo, o qué números tenéis.
Tenemos números de equilibrisas, tenemos una niña con ocho años que hace un número de altura en pelas precioso que es quien interpreta el papel de campanilla. Tenemos números muy arriesgados de vez en cuando. Hay un susto, hay veces que puede pasar un accidente porque el circo no es como grabar una peli que cuando falla algo pues cortan y hacen otra toma.
El circo está ahí, real, y si sucede algo, pues muchas veces hay accidentes, emociones, lágrimas, pero también hay mucha risa, mucha alegría. Por cierto, una pregunta. No sé si has estado en el Cirque du Soleil, que ha venido, por ejemplo, con corteo ahora mismo en Barcelona. Sí, sí. ¿Y qué te parece? Pues es así. El Cirque du Soleil tiene un espectáculo precioso, todo sea de números,
Sea de luces, sea de sonido, es un espectáculo precioso. Pero le falta lo que nosotros llamamos el circo tradicional. Hay fantasías y el espectáculo es precioso, me encanta, es circo y cuando es circo me encanta. Pero le falta un poquito del tradicional. Y nosotros, los circos que no sean tan internacionales como Soleil, pues intentamos mantener un poquito de la tradición.
¿Os ha dañado el Cirque du Soleil a vosotros? No, no, para nada, para nada. La gente empezó, creo que hasta venir más al circo, como hacemos las historias del circo con los números, pues creo que la gente...
va a haber el Soleil, pero también viene a haber los circos que están, digamos, nacionales. Porque el Circo Alex Sabata es como si ya fuera un circo de España, porque se encuentra aquí, creo que hace como 20 años. Sí, sí, sí, la verdad es que sí. Bueno, de hecho, lo que ha hecho el Circo del Soleil es un poco una gran empresa, ¿no? Lo ha capitalizado todo, ¿verdad? Es como un gran holding, una gran multinacional que ha huido bastante de lo tradicional, de lo un poco...
El hecho de estar en familia, ¿no? Sí, sí, escapa un poquito al tradicional, porque yo tengo compañeros míos que trabajan en varias compañías del Circo de Soleil y están ahí visitando, ellos mismos dicen, bueno, es un mundo precioso, el espectáculo precioso, nos gusta mucho, pero...
No falta esa cosita de la familia, que después de la función se juntan todos. Ahí no, ahí todo el mundo después va al hotel, o sea, duermen en hoteles los artistas. Claro, es un poco diferente, ¿no? Sí, sí, es mucho diferente. Cuando termina el espectáculo van al hotel y en el circo, bueno, que viaja después de un pueblo con sus caravanas, es diferente. Termina la función, pues cada uno va a cenar a su caravana...
Pero luego se juntan todos en una caravana o en otra a tomar el café, charlando un poco. Los niños se juntan también para ponerse jugando la play. Claro, la diferencia a lo mejor es que vosotros os sentís en casa y a lo mejor los artistas que están en el Cirque du Soleil trabajando no se sienten en casa. Eso es, eso es. Por lo que he hablado con mis compañeros que están trabajando en tres de las compañías, eso es lo que les falta.
que la familia como que se sintieran en casa. Sí, sí, sí, muy bien. Bueno, pues, oye, Ángelo, te agradezco mucho. ¿Te has acabado de maquillar ya o no? Sí, solo me falta ya la peluca y vestirme. La peluca te falta ya, bueno, pues... Por cierto, ¿cómo es tu maquillaje? ¿Cómo te maquillas? Bueno, el maquillaje del payaso ya no es como los maquillajes antiguos que pintaban casi la cara toda. No. No, es una base en la cara. ¿De color blanco? Sí.
No, no, no. El color es moreno, pero moreno oscuro. Luego los ojos de negro porque yo soy un payaso de blanco y negro. Y entonces es un poco de pintura blanca en la boca, los ojos de negro y mi nariz muy roja. Y luego la peluca que es rubia.
Y luego la segunda parte es sacar, durante el intermedio, sacar todo el maquillaje del payaso y volver a maquillarme de Michael Jackson, que es sexy, que tarda un poquito más. Tarda un poquito, de un nido, eh. Bueno, pues te agradezco mucho que, nada, unos minutos antes de empezar el espectáculo...
Nos hayas dedicado el tiempo aquí en Radio Desvern, en la Panyada del Morro, para hablar del circo Alex Zapata, que us recordo que estará fins aquest diumenge aquí a l'esclat, al costat de l'esclat, a la carretera reial de Sant Just. I si voleu assistir-hi, els preus estan entre els 6 i els 10 euros, i també... Bueno, hay diferentes promociones también, ¿no?, creo?
Sí, hay diferentes promociones. Tenemos entradas a la venta en atrapado.com y aquí en el circo creo que también en la tabela de precios sí que hay promociones para familias, para niños acompañados por el adulto, pero también depende del día en que vienen a hacer el espectáculo. Bé, doncs és una opció, una bona opció, jo penso, pel cap de setmana familiar al Cirque Alex Tapata, amb aquest espectacle d'entre els núvols.
que han vingut a Sant Jus aquests quatre dies. En fi, no te queremos molestar més. Àngelo, muchas gracias, que vaya bien y que tengáis un buen estreno en Sant Jus. Buenas tardes. Muchas gracias y esperamos aquí bastante público. Que vaya bien, buenas tardes. Adiós, gracias.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
3.45 de la tarda i d'aquí uns moments parlem amb l'Albert Capapé i el nostre educador de gossos particular de la penya del morro. Avui sobre els collars. Si teniu gos, us interessarà. I si no, també, perquè mai ha estat més saber coses de la vida. Frente al estadio ya cantaba esos temas Primeras filas vuestra obsesión Decíais que el John Boy era moreal Algo ambiguo y de infancia gris
Sinceramente yo lo detestaba hasta morir. La luz se desmayó. ¿Con cuál vas a empezar? A ti te daba igual.
Bona nit.
De aquellas masas era el gran insecto, tiene poderes tiergas de adecir. Creo que lleva media vida huyendo, quizás le pasa lo mismo que a mí. Había expandido su emisión global desde Lima hasta Reykjavik.
Sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir. Mirado universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal.
Fins demà!
Fins demà!
Recte final d'aquesta primera hora de la penya del morro. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern i com us comentava fa uns moments, a continuació parlem amb l'Albert Capapé i el nostre educador caní particular i que ja el tenim al telèfon. Albert, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Què tal? Ui, et sento una mica a baix, eh? Bona tarda, Albert. Hola, bona tarda. Ara sí, ara sí, ara sí. Sí, sí, sí. En fi, avui volíem parlar dels diferents tipus de collar que podem utilitzar pels nostres gos, no? Sí. N'hi ha molts i de molts tipus, que potser segurament a molta gent sorprendrà la quantitat de diferents tipus de collar que hi ha. No sé per on vols començar. Mira, jo començaria simplificant-ho en dos grups de collar.
La Roser va parlar la setmana passada una miqueta de la corretja, de com hauria de ser la corretja i tal. Avui parlarem una miqueta de com hauria de ser un collar o un ernest, en tot cas. Jo li diria en dos grans grups, per dir-ho d'alguna manera, entre molestos pel gol... Com? Els que molesten el gol i els que no, eh? Exacte. Per dir-ho així, d'una manera molt per sobre. M'estàs dient que hi ha collars que molesten els gossos?
Doncs sí, i et diria més, et diria que tu pots anar a un, no diré la marca comercial, però a un centre comercial esportiu, molt gran, que hi ha tot arreu. És de color blau? Exacte, és de color blau i tant. I tu vas a un lloc d'aquestos i et venen collars elèctrics i collars de pinxos. Ah, collars de pinxos i elèctrics? Exacte. Ostres, i quina funció per què s'utilitzen?
Doncs ben bé, jo encara no ho entenc, no sé la finalitat que tenen, però vindrien a ser, dels collars podríem dir que són eines, sigui per ensinistrar, ja sigui per educar o per el que sigui, però no deixen de ser eines. I el fet que si ho manegues millor o pitjor, és el que li farà més mal o menys al gos. Però quan parlem d'un collar d'impulsos o un collar elèctric, podríem estar parlant com d'una pistola, la pistola en si no fa cap mal,
però depèn de quines mans pot fer molt de mal. Clar, clar, home, imagina't, no? Perquè clar, el gos lògicament pateix cada vegada que rep una descàrrega d'aquestes, clar. Clar, i hi ha una cosa molt curiosa, d'acord? Hi ha molta gent que utilitza i recomana aquesta sèrie de collars i ells mateixos es contradiuen, d'acord? Perquè tenen molt clar el fet que el gos apren per associació. Pel servei del gos es mou per associacions directes.
Llavors es contradiuen perquè si tu li dones una descàrrega a un gos per corregir-ho, que és el que fan ells per corregir un comportament, realment el que està aconseguint és que aquest gos associï aquesta descàrrega o aquest mal que li fa el coll amb el collet de pinxos amb qualsevol cosa que li envolta en aquell moment. No està pensant en això és el que m'ha fet malament i això és el que no he de repetir. El servei no funciona d'aquesta manera. El servei simplement nota una descàrrega al coll o una sèrie de pinxos que li fan malament
I el gos mou el cap i pot veure nens, pot veure cotxes, pot veure tatú, pot veure moltes coses. I pot associar el dolor a veure saber què, no? Exacte, és realment perillós. Perquè després et trobes amb gossos que ve un propietari i dient no sé per què el meu gos ara no pot veure nens al parc. O anem passejant i estira les motos.
Moltes vegades ve d'aquesta base. Una mala pràctica utilitzant aquests collars que fan patir el gos i lògicament tu recomanes, m'imagino, que aquests collars re de re. No, no, exacte. Aquests collars... Mira, jo una de les coses que m'ha proposat una educadora...
molt bona i d'allà a Castelló, quan estava aquella visita que vaig estar a Vinerós... Ah, sí senyor, anem seguint, eh? És veritat, home, és que m'explica als nostres oients que un dia l'Albert el vam trucar i tornava, estava per les carreteres de València i ens explicava que anava a fer una visita a una senyora que tenia un gos, no? Sí, exacte, tenia una gosseta amb problemes. Aquesta noia, l'educadora, aconsella una cosa que jo, des que m'ho ha dit, també ho faig, que és quan arriba una persona, un propietari, amb aquest tipus de collar,
el primer que li faig és dir, trenca'm el collar davant meu, que jo el vegi, i jo et regalo un altre, regalo un Ernest.
que és el que jo recomano pel gos, però el fet de trencar el collar ja també fa que trenquis una miqueta amb aquesta ideologia. O que se'l posi ell, el collar, per exemple. Sí, però això és molt recomanable, però també et pots trobar en una situació incòmoda. No, faig broma, faig broma, però el que tu recomanes, llavors, és un ernest? Exacte. Jo, a veure, collars també hi ha de tot tipus, hi ha collars de cuir, hi ha collars de pell, hi ha collars de tot. Però per mi l'ideal és un ernest perquè va agafat per molts més llocs que no només el coll. Clar.
I diem que, lògicament, pateix menys l'animal, no? Exacte. Perquè, de fet, l'Ernest passa per sota el ventre, per les potes... Aquí pel pit, pel ventre, i per l'esquena hi ha el pit, també. Llavors, qualsevol estrabada que faci el gos, o qualsevol moviment que pugui tensar la corretja, es reparteix tota aquesta tensió en el cos. No només es centra en el coll,
que això també pot desembocar amb problemes de tràquia, amb problemes de coll i amb seriosos problemes de salut amb el gos. Clar, suposo que... És una pràctica molt extesa, aquesta, la de portar collars amb pinxos o amb descàrregues elèctriques? Molt més del que m'agradaria, t'ho dic sincerament, i molt comú, eh? Ah, sí? Sí, a qualsevol parc et pots trobar, a qualsevol pipicant o a qualsevol parc que deixin estar gossos sueltos, et pots trobar molts. Clar, i llavors potser la gent es pensa que d'aquesta manera el gos...
creurà més, serà més obedient, i quan es porti malament, doncs... És una manera de corregir-lo. El fet és que ho aconsegueixen, entre cometes, podem dir. Ah, sí? Perquè aconsegueixen fer entendre el gos que quan porta aquest collar no pot fer res. No pot ni tan sols ensumar el terra o estirar una miqueta de la corretja, no pot fer res. Perquè tot li repercuteix en dolor. Clar, clar, clar, és veritat. Llavors sí que tenen la màscara de pensar que porten aquest collar pel carrer, el gos no tiba de la corretja, no estiren altres gossos...
Però el problema ve quan no tenen aquest collar o quan estan sueltos i no li pots fer l'espremada. Per tant, des d'aquí aconsellem que si algú té un collar d'aquests que se'n desfaci ràpidament perquè algú d'aquesta manera no patirà i que es compri un collar d'aquests que dius tu amb Ernest. Aquest és basicament el tema. Molt bé. Doncs Albert, no sé si vols afegir alguna cosa més, però em sembla que prou clar.
Sí, bueno, si ja pot haver de prou clar, jo ja sempre dic que si no està el meu correu electrònic o el de la Roser o el del programa vostre. Sí, i tant, ja sabeu que podeu fer arribar, estimats oients, les vostres consultes o, si voleu una mica més d'atenció, l'Albert, sense cap mena de problema, us posem en contacte amb ells
a lapenyadelmorro arroba gmail.com, lapenyadelmorro arroba gmail.com, aquest és el nostre correu electrònic, on podeu fer, vaja, no sé si és alguna consulta, o us trobem en contacte directament amb ells, amb la Rosa i l'Albert, que són els nostres educadors canins a la penya del morro. Doncs, Albert, moltíssimes gràcies, i res, que vagi molt bé la setmana. Molt bé, igualment, Jordi. Vinga, bona tarda. Bona tarda.
5 i 55 de la tarda, ja recta finalíssima, ja, de la penya del morro. A punt de connectar amb Comradiu, a les 6, abans una mica de música, aquest tema, God help the girl, i a la segona hora... Bueno, a la segona hora... Ara us explico el que hi ha a la segona hora.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
És xula, aquesta cançó, eh? God help the girl, es diu. Home, avui com que és el Dia Internacional de la Dona, podríem posar totes cançons femenines. No sé, eh? Dic jo, potser això no va enlloc, tu.
No el dient de resoldre la dona, la idea. Per cert, us agradaria escoltar alguna cançó a la penya del morro? Doncs només cal que ens truqueu al 93-372-3661, al telèfon de la ràdio, vaja. 93-372-3661. I demaneu la cançó que us doni la gana. I nosaltres us la posarem, si ens dona la gana, també.
No, no, és broma, ho reposarem segur. En fi, d'aquí uns moments connectem en Com Ràdio i a la segona hora ens espera el Martí Figueres amb el seu espai dels festivals. A quin festival hauran anat aquesta setmana? No ho sabem, ho sabrem d'aquí uns minuts. I a més a més també tindrem el David Pedrós amb la seva secció d'Esports Extrems. Feu-me cas perquè a la segona hora ens ho passarem molt bé.
Som l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbel i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu.
Hello, hello, això és un saludo per la penya del morro de la ràdio d'Esvern. Estem aquí a la nit als Gaudí, soc la Cristina Brondo, una mica congeladeta perquè el glamour i el frío no se lleven muy bien, però aquí estem, a dar-lo todo pel cinema català. Un patronet molt fort per tots. Hola, soy Isidia Argollaín, saludo a la penya del morro, mucha suerte, mucho trabajo y buen 2012.
Ai, moltes gràcies, que ens agraden aquestes salutacions. En fi, tornem després d'escoltar la Com. Fins ara mateix... Veus? Els pitus. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patricio. Satisfacció del govern català per la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'ús del català com a llengua vehicular a les escoles.
La consellera d'Educació, Irene Rigau, considera que la sentència avala el model d'immersió lingüístic. Barcelona, Unitat Mòbil de Com Ràdio, Raül Quadrador i Pere Sanz, bona tarda. Bona tarda. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, considera que la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avala la llei de l'ensenyament de Catalunya aprovada pel Parlament el 2009. Per la consellera, el model d'immersió lingüística queda preservat
i es garanteix que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. La consellera ha remarcat que la resolució és una victòria del Parlament. Se li reconeix la validesa del model. Per tant, entenem que es reconeix la validesa del model i que es garanteix amb ella els drets dels alumnes de Catalunya. I, per tant, és una victòria del Parlament de Catalunya, que les seves lleis són...
i, per tant, és un acte de sobirania del Parlament, en aquest sentit, del país. La consellera ha recordat que la llei d'ensenyament de Catalunya no preveu que el castellà sigui vehicular a l'ensenyament, però sí marca que, si els pares ho sol·liciten, els alumnes puguin rebre una atenció individualitzada en castellà durant el segon cicle de primària. Com ràdio, Barcelona. També el PSC ha valorat la sentència. Els socialistes han acusat el PP de voler crear una doble xarxa educativa a Catalunya. Parlament, David Navarro, bona tarda.
Bona tarda. Els socialistes consideren que la sentència garanteix el model lingüístic actual i, a la vegada, els drets dels ciutadans que volen l'escolarització en castellà dels seus fills. El portaveu d'Educació del PSC, Daniel Font, ha criticat l'actitud d'alguns partits.
Ens sembla detectar en les declaracions i en les actituds del Partit Popular, a propòsit d'aquest episodi, més aviat l'intent de treballar en la línia de la creació d'una doble xarxa escolar i de la discriminació en base a les llengües maternes de les persones, que no pas a la voluntat d'assegurar un sistema lingüístic efectiu que permeti el coneixement de les dues llengües plenament. Per aquesta raó, FON ha demanat al president Artur Mas que es pronunciï sobre l'actuació dels populars, com radiu per al Parlament de Catalunya.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, assegura que el recurs al Consell de Garanties Estatutàries de la llei d'acompanyament ha suposat la pèrdua de 8 milions d'euros, un diners que el govern hagués ingressat en concepte de l'euro per recepta. Parlament, Sandra Valent, bona tarda. Bona tarda, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha assegurat que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries demostra que el govern català és seriós i no fa frivolitats. Dit això, el conseller ha lamentat el retard d'un mes
en l'aplicació de l'euro per recepta que ha comportat esperar aquest dictamen i la pèrdua d'ingressos que això suposa per la Generalitat. D'aplicar una cosa fa unes quantes setmanes, un mes abans, aplicar-la un menys menys, evidentment això del retard comporta un perjudici pels ingressos de la Generalitat i l'aplicació d'aquests ingressos, òbviament, amb l'atenció sanitària de les persones.
L'Europa Recepta és previst que es posi en marxa el mes de juny. Com ràdio, Parlament. L'Ajuntament de Palafrugell complirà una sentència judicial i penjarà en els propers dies la bandera espanyola a la façana de la Casa Consistorial. La sentència respon a un requeriment de la subdelegació del govern de Girona. Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. L'Ajuntament de Palafrugell va rebre la setmana passada la sentència del jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona, que estimava el recurs presentat per la subdelegació del govern,
requerint al consistori que col·loqui la bandera espanyola a la façana. L'alcalde Juli Fernández ha dit que no els queda cap més remei que aquetar la sentència.
Les sentències, quan es produeixen per lleis, per als jutges són lleis. Per tant, el no compliment implicaria un acte de responsabilitat per part del govern. Per tant, entenem que és el que les hem decisat i complim. La bandera es col·locarà en els propers dies, quan arribi el suport que han encarregat. L'Ajuntament de Palafrugell va rebutjar el 31 de gener una moció presentada pel grup de Plataforma per Catalunya reclamant precisament que es pengés aquesta bandera. Com Ràdio Girona. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. El davanter del Barça, Leo Messi, continua rebent elogis després de fer ahir cinc gols a l'Evercus. En una mostra és l'exblaurana Zaldúa, que va fer també cinc gols amb el Barça a Europa per a la Copa de Fires. L'escoltem a Comradio.
per el partit d'ahir. Jo porto 3 o 4 anys que ja l'he vist i per a mi és el millor jugador que he vist en la meva vida. I això que jo he vist al Di Stefano, al Pelé, a Maradona, al Cruyff, ningú com aquest, aquesta facilitat que té per a marcar els gols, jo que estava allà i que sé com difícil que era, aquest tio ho fa fàcil tot. Jo n'he vist una cosa igual.
A l'Espanyol, el defensa Jordi Amat assegurà que està preparat per ser titular diumenge contra el Rayo, davant la lesió de Raül Rodríguez. I a Embasca, jornada 23 de la Lliga CB, aquesta nit a partir de les 9, Barça-Banca Cívica de Sevilla. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Sant Just comemora el Dia Internacional de la Dona amb activitats al Casal de Joves i el tradicional sopar de dones. Aquesta tarda s'estrenarà una exposició al Casal i demà divendres
Es faran exhibicions d'alguns dels tallers de l'equipament. El tret de sortida es fa avui a les 8 del vespre al Casal de Joves amb la inauguració de l'exposició Dona, vot i participació sociopolítica a Barcelona en el primer terç del segle XX. Demà a partir de dos quarts de set de la tarda es faran classes de defensa personal amb la gent del Taekwondo Sant Just, una masterclass de salsa amb Martín León i una mostra dels tallers de teatre social i de teles. D'altra banda, demà a les 9 del vespre
se celebrarà el Nacional Sopar de Dones de l'Hotel City Park Sant Just, organitzat pel Consell Municipal de les Dones. Demà és l'últim dia per inscriure els nens i nenes d'entre 3 i 10 anys al casal de primavera, que es farà del 2 al 5 d'abril durant les vacances de Setmana Santa. S'hauran de fer demà, de 5 a 7 de la tarda, a l'Escola Barcelona Municipal Marrex, que és on tindrà lloc el casal. Els preus varien en funció de l'horari, de si s'inclou el servei de menjador...
però van dels 49 als 99 euros. Ho gestionarà serveis d'Esplai de la Fundació Catalana de l'Esplai i com a metodologia de treball utilitzant el centre d'interès, un fil conductor a partir del qual s'estructuren les activitats. En aquest cas, el centre d'interès seran els planetes, els estels i l'univers i a partir d'aquí hi ha organitzats diversos tallers i jocs i també un berenar. Podeu demanar més informació trucant al telèfon 934747465.
I acabem aquest butllet explicant-vos que fins avui es poden comprar encara els tiquets per assistir a la Calçotada d'Esquerra, que es fa aquest diumenge. Pels adults costen 15 euros i pels nens i nenes costen 10. I es pot fer trucant al telèfon 696 956135. Tot plegat començarà cap al migdia al Casal de Joves i el convidat d'aquesta Calçotada per la independència d'aquest any és Miquel Sallarès. S'espera que hi hagi prop d'uns centenars de senjustencs a la Calçotada
que es farà a l'exterior del casal de joves. Després del dinar, el convidat de l'acte d'enguany, Miquel Cellarés, com dèiem, farà uns parlaments sobre la situació actual del nacionalisme català. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre.
Ramon ha sigut soci amb dreta saient des dels cinc anys. I l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel. Han passat per les cors al Camp Nou, han comprat una tele en color.
Han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors. Gelats a la Rambla i quan ella es despistava, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noses d'or.
Un tren dia de tarda els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord en Ramon van amb taxicost en un ronyó. Però record de petons i mirades en un embalat de canet de mar, els colts d'en Cobala, piro musicals.
Matins a l'església, molcadors al camp i quan duien els nens que ja s'han fet grans. Una lluna de mel vora el mar i el nostre senyor li demana que se l'enduï ella primer.
que ja es queda ell passant els dies més tristos. A mi m'agrada molt aquesta cançó. Ara que amb suavitat l'aprèn de la seva petita mà, les preguntes filla també està pensant. El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat.
Estúpida Erika amb el Lluís Bòria al capdavant, que per cert van estar aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, no sé si l'any passat o fa un parell d'anys. En fi, amb el Martí Figueres, que, ostres, que solitatge de vida. Martí Figueres, estàs aquí, bona tarda. Hola, què tal? Què et passa? A veure si dic, i també va venir la Núria Soler a aquesta temporada del programa. Núria Soler, bona tarda.
Saps? Perquè dic, a veure si hi vegin noms i si hi va apareixent. En fi, en aquesta segona... Si dius Núria Soler, potser podria aparèixer amb el Mohamed Jordi. O el seu fill. Que tindrà aviat. Està embarassada. Ho has vist o no? Sí. Bé, o filla. En fi, ja ho sabeu, aquesta segona hora del programa parlarem d'esports extrems amb el David Padrós, el nostre Ironman particular. Fa triatlons, jo sé que està una mica loco. David, si m'estàs escoltant,
Sé que sí, allò que fas que t'agafes la bicicleta i comences a fer 500 quilòmetres de cop. En fi, d'aquí una estona vindrà. Però abans tenim... Vindrà amb bicicleta? Aquesta és la pregunta que ens fem tots. Jo, no ho sé, espero que si ve amb bicicleta m'hagi escançat abans.
I epa! Sí i tot jo de la tarda, com cada setmana quan sona aquesta sintonia. Ara sí, eh? Ara sí que ja comença a venir el bon temps, el sol. I aquesta sintonia ve degut d'escoltar-la una mica de salsa amb el Martí Figueres, perquè la vida és... La vida és un festín.
Porti Figueres, bona tarda de nou. Hola, què tal? La vida és un festival sobretot per tu, perquè cada setmana te'n vas a un i ens el comentes aquí al programa, no? Nosaltres fem, ah, que guai. Avui, Martí, què ens portes? Doncs avui ens hem anat una mica més lluny del que acostumo a anar. Ah, s'ha anat a, no sé, a Los Monegros, per exemple.
Mira, no t'enginyes massa, eh? Ah, és cert? Més o menys, més o menys. On has anat? Hem visitat comarques aquesta setmana, sí. Ah, però comarques d'on? A veure... De Hobbiton. Jo és que crec que s'ha d'intentar, a vegades, de tant en quant, fugir del centralisme. Ah. Així que el dissabte passat vaig deixar-me caure a Lleida. Què dius, ara? Sí. Te'n vas anar cap a Lleida, eh? Sí, mira, és que... Ah, home, tu tens una setestima a Lleida perquè tu vas estar treballant un temps allà. Ah, no.
Sí o no? Ja me'n recordo ja Ser Lleida, Ser Lleida era? No, era una altra cosa Una gent que ara estan patint una mica Diari de la Mañana Ah, és veritat, Diari de la Mañana, no me'n recordava Tu no estàs al Diari de la Mañana? Sí I què? Gran escola, gran escola Què feu al diari per la tarda, no?
Una broma fàcil i subada, però s'havia de fer, o no. O no calia. En fi, el diari de la mañana, és veritat, i has anat a veure amics i coneguts i coses així, o no? Sobretot el que vaig anar va ser com... És la meva feina, per això em paguen aquí. Festival de la mañana. Que et paguen, Martí? Deu ser l'únic col·laborador de la ràdio. Ja t'ho dic ara. Perdoneu, sí? És veritat? Bueno, ja parlarem. No tornis a dir més, això. Vale, vale, perdó.
deia que a Lleida, sí. Per mi és com... Crec que sempre és la capital oblidada, no? Perquè ja... Crec que es fan coses molt xules. Molt, molt, molt. Per exemple... Jordi. Per exemple, a Lleida, qui es fa? Jordi, aquesta ràdio s'escolta per a l'internet i ho poden escoltar a Lleida, també. Ara no em surt res. A veure, digues tu. A veure si quedaràs malament amb la gent de Lleida. No, sí, home, que a Lleida hi ha la seu vella. La seu vella. A part de la mitjana. Que no és el mateix que la vella seu, eh?
Ostres, estàs, estàs... No, no ho sé, és que no ho sé, Martín, no ho sé. Jo a Lleida... Però mira, una de les coses... Jo no he estat mai a Lleida, jo. Jordi. T'ho digueu de bo. Però això ha d'anar-hi. Ja, ja, ja. I has passat, segur, almenys. A veure, que... Hauràs d'anar a Saragossa. No, et dic una cosa. Si hi ha algun oient que hagi anat a Lleida, que ens truqui. Si no ens truca, vol dir que ningú ha anat a Lleida.
Què et sembla? Estàs fent molts pocs amics amb Lleida. No, no, però vull dir 9-3-3-7-2-3-6-6-1, el telèfon de ràdio. Si ha anat a Lleida, truqueu-nos 9-3-3-7-2-3-6-6-1 i n'expliqueu què us agrada de Lleida, per exemple. Està molt bé. Que ha fet aquesta broma que fem-nos nova, ja la va fer el Toni Solé al sense títol, que se'm va anar... Ell sí que es va creant amistats. En fi, i què has anat a fer a Lleida? Doncs he anat a veure un festival. Ah, clar, quin festival...
Doncs hem anat a veure l'Animac, que és la mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya, que enguany arribava a la setzena edició. Bé, de fet, l'Animac és un festival on jo tinc entès que s'hi projecten pel·lícules d'animació, però també de tot tipus. Exacte, l'Animac és una mostra de cinema d'animació, és a dir, es mostra pel·lícules, que poden ser llar-metratges, cor-metratges, videoclips, anuncis, tots fets amb tècniques d'animació...
Un cinema on les imatges són produïdes una per una mitjançant dibuixos, models, objectes i altres múltiples tècniques, de forma que, al projectar-se consecutivament, es produeix la il·lusió de moviment. Aquesta és la definició de Wikipedia, tu. Sí, sí, sí. Com diria Guardiola de PM, te l'has preparada, aquesta. Molt bé, Martí, ens ha quedat molt clar. Per cert, tu sempre parles amb gent, no?, directors de festivals i tot això. Aquesta vegada no serà menys. No, no, no. Aquesta vegada vam parlar amb la Carolina López,
que és la que s'encarregada per primer cop de la direcció de l'Animac. I aquesta dona, però, ja té un senyor currículum, que sigui la seva primera edició de l'Animac, té un bastant currículum a les espatlles, per exemple, portant un festival de cinema experimental, com és l'Eccèntric, el CCCB, i moltes altres activitats relacionades amb el món de l'art i del cinema. Així, la Carolina ha volgut mantenir aquest any també l'esperit de la mostra, però intentant potenciar nous aspectes, com per exemple...
però que és una cosa que a mi m'interessa moltíssim, que és mostrar pel·lícules d'animació que normalment no circulen pels àmbits normals, ja no els comercials, que són difícils de veure. I sobretot aquest any també m'ha apostat molt per la qualitat de projecció. O sigui que jo soc una defensora també de l'experiència cinematogràfica i que sigui el millor possible.
Que bonic, no?, l'animació. És que jo sempre m'imagino, clar, coses guais i xules. És que amb animació es pot fer moltes coses, eh? Es van veure moltes, moltes coses, i com deia la Carolina López... Diferents formats. Diferents formats, amb molt bona qualitat d'imatge, perquè es va poder projectar en HD, en 35 mil·límetres, en digiveta...
amb múltiples formats que ampliaven i milloraven l'experiència visual per a l'espectador, que aquesta també és l'intenció, no? Caram, caram, caram. Per a més a més, la Carolina també ha volgut apuntar que aquesta edició ha comptat amb més conferències, amb presentacions i taules rodones que ha potenciat una mica els encontres entre artistes, creadors, com per exemple... Per exemple, sí. Com per exemple, dues eminències del cinema d'animació, que són, per una banda, Michael Rose,
productor de la casa Armand, que són els que han fet els dibuixos, entre altres dibuixos, els de Wallace en Gromi. Ah, sí, home, i tant. Molt xulos. Sí, sí, sí. O els de... va ser una granja de Chicken and Run. Chicken and Run, això anava dir. Molt xulo, també. I també Michael Rosa es va trobar amb el Manuel Cristóbal, que és un dels productors de més vista del nostre cinema d'animació.
Per què dic de més vista? Perquè és un dels noms que hi ha darrere el flamant Goya, el millor guió adaptat i millor pel·li d'animació, que és la pel·lícula Arrugues. Oh, Arrugues! Com ens agrada aquí Arrugues, eh? No sé si l'has vista, Martí. No he tingut el... Te la recomano moltíssim, eh? És una de les grans pel·lícules d'aquest 2011. Sí, sí. Passat i arrel dels Goya també l'han tornat a restrenar. Jo la recomano molt, eh? Perquè és un retrat exquisit.
de la tercera edat de la gent gran, de la bellesa, amb ve baixa, de com viuen a les residències i una mica també, no?, una mica com la societat tracta a la gent gran i és un retrat molt fidel i molt xul, està molt xula la pel·lícula.
Hi ha els dibuixos, l'animació, el guió, tot, tot. Una gran pel·li, encara que sigui amb animació, que aquesta frase ja és odiable, però és veritat. Absolutament, perquè es poden fer grans històries. De fet, aquí ho confirma el Goya el millor guió adaptat per una pel·lícula d'animació. Tenim més talls de protagonistes, no? Exacte. Com deia la trobada entre Michael Rossi i Manuel Cristóbal, la serveix per potenciar una mica el que era...
la idea d'unir talents i potenciar noves creacions. Fet, realment indispensable perquè la indústria de cinema de dimensió avanci. Trobo que també una mostra, un festival ha de créixer cap aquí, també cap a la indústria, que sigui un lligam perquè tots ens necessitem, o sigui, la indústria necessita el talent, i el talent necessita de la indústria per desenvolupar-se i per créixer, no?
De fet, la majoria dels actes, mira, si coneixem una mica més Lleida, passaven a la Llotja. A la Llotja, exacte, que és un edifici que és nou, té un parell d'anys. Hi ha com una mena d'auditori en públic, amb butaques... Exacte, sí, sí, té una forma molt icònica. Veus, coneixem coses de Lleida. Per cert, Martí, no ha trucat ningú, eh? No. Ja, que ho sàpigues.
Que l'altre que mai ningú igualment, eh? Però bueno, no passa res. És que la gent és tímida. Ja, ja, ja. L'estrena de l'animal com va anar? Va anar molt bé, va anar molt bé. Perquè va tenir de tot. Primer de tot, una de les millors pel·lícules d'animació de l'any, que era El gat del rabí, que es va estrenar allà. També es va escoltar amb la música dels Mishima, que van presentar un videoclip fet amb tècniques d'animació pel col·lectiu Nueve Ojos, un videoclip que es diu Vespres Verds,
i que forma part del seu últim àlbum, que ja estarà, no sé si un parell de setmanes, un mes, però en poc, molt poc temps, ja està a la venda el nou disc de Mishima. I també el primer dia ja es van fer diverses presentacions i taules redones, com les que va oferir el Mariscal, per Chico i Rita... Home, clar, i tant, i tant, i tant.
El Juanjo Saez, que és el creador de l'Arros Cubat. Sí. Així m'agrada molt allò. Arros Cubat. No sé què fan. El Manus de Topol. Sí, sí, sí. Quan de matí me'n vaig a la nena, nani, nani, nani, nani, nani, nani, nani. Arros Cubat. Ostres, a veure si la podem buscar. Bé, ara la buscarem que m'agrada molt.
I també, per exemple, també va aparèixer per allà el Joaquín Reyes, que és un dels creadors de Mutxacha de Nui, Museu Coconut... Bueno, i també allò d'aquell, no? Ai, Kuto Mohamuto. Exacte, per això l'animació, no? Home, i tant. És l'artífect de totes aquestes animacions que han fet els Mutxacha de Nui i tot plegat. Aquesta va ser la jornada inaugural, però jo només ho vaig ser dissabte. I allà, de totes maneres, vaig veure projectes molt interessants, molt, molt, molt xulos.
Com el projecte que va presentar el Mario Torrecillas, que és un dibuixant de còmic, que va tenir la bona pensada d'engegar un projecte anomenat Pequeños Dibujos Animados, conegut com a PDA. Ah, i què és això de PDA? Doncs ens ho expliquei ell mateix, no? Ens ho expliquei ell mateix, no? Com el seu nom indica, Pequeños Dibujos Animados, és un projecte nace en Barcelona...
Y se trata de dar vueltas por todo el mundo, haciendo películas con niños pequeños. Entonces, a partir de sus dibujos y de sus ideas, se compone, digamos, una pequeña película de diez minutos o cinco, donde ellos cuentan cómo es su país visto a través de sus ojos.
Que la música més bonica que has posat, eh? Sí, perquè com que parlem d'animació ja t'he comentat que em recordava molt la Tim Burton i tal, i això és del... Saps de quina pel·lícula és o no? Que s'ha de dir antes de la vida? No! No! És de la pel·lícula Eduard Manstisores. I tant! En català, eh? Edward Scissorhans en castellà. I en anglès, Eduardo Manostijeras. Que jo em sabia on ha acudit.
Porno. Ah, però no caldria, no? No cal, no cal. Eduardo Manos Pens Drive. Bé, abans ho comentàvem amb el Carles. Sí, sí, sí. En fi, això és la PDA, que té nom també. No, no, no cal. Ja està. La broma ja s'ha fet. Ah, sí? No, dic que té nom de dispositiu electrònic, ja l'has feta, no? La broma? La PDA, PDA... Sí, sí. Seguim. Aquest projecte, el PDA, Pequenos Dibujos Animados, és, sens dubte, un dels productes audiovisuals més ben fets
i més educatius que he vist. Aconsegueix obrir realment la mirada a nanos i adults en relació amb altres cultures. Què fa aquest projecte? Bueno, com deia, se'n van a l'Àfrica, se'n van a l'Àsia... Mira, saps el millor que podem fer? Sentir una mica els àudios i jo t'ho vaig explicant per sobre.
Això és la careta. Quina canalla. La careta. Així comença. A veure, aquest que escoltem és en Wilkins Bautista, que és el protagonista de Los niños de Batey, que és la primera historieta que es va projectar, on explica la vida dels nois haitians que viuen al Batey de Sant Luis, dins de Santo Domingo.
i llavors hi explica una mica, va ser les esperances, va ser la vida i tot. Aquest qui parla és un nen xinès que al curt d'Un nou conte xino explica com els nens xinesos, amb altres nens, parlen de les diferències culturals entre els europeus i els asiàtics d'una forma més directa i divertida. Després també es va projectar la dura realitat en un hospital de Córdoba
de nens que esperen una operació de transpalament de mèdula. Aquest que sentim és un dels doctors i com els nens també dibuixaven i intentaven passar la vida el millor possible, no? Després també vam veure, per exemple, un retrat de la societat d'Algèria, un retrat més aviat crític,
d'aquest país a través dels dibuixos i de les veus dels infants protagonistes. I, finalment, també es va projectar una història d'una nena que puja a una torre de Cracòvia, a Polònia, des d'on un trompetista anunciava cada hora amb el seu instrument per recordar la invasió dels mongols fa milers d'anys a Cracòvia. Una història aquesta també molt interessant. Molt xulo.
Molt xulo. El projecte en si, sincerament, si algú té opció de mirar-ho, suposo que això des de YouTube o des de la web, es poden mirar els curs, val la pena, perquè és molt educatiu. Què hauríem de buscar? PDA. Això sí que és, eh? Mal son abans de Nadal.
Bé, passaríem des de Navidad, jo tot el vídeo i passaríem des de Navidad. En fi, per cert, Mario Torrecillas és un dibuixant de còmic que va vendre els drets de la seva última obra publicada un director americà, un conte, que en breu rodarà el film aquí a Espanya i en el qual ell també és guionista. Exacte, la pel·li que es dirà El hijo i pel qual em va explicar el Mario, la veritat és que la pel·li pinta força bé, eh? S'haurà d'estar...
atents a aquesta pel·lícula, El hijo. Després vas anar a les 4 de tarda a una sessió on els protagonistes eren els més petits amb la secció de El petit animac. Exacte, El petit animac. Ahir es van projectar curs d'animació molt ben fets, amb molta imaginació, com per exemple els títols Pèsol Macat, La tortuga, Mútia o El conill de neu. Però sobretot em vull destacar dues peces. La primera que vull que se senti és aquesta.
Fins demà!
Què és això, Martí? Doncs això que s'escolt és la cançó... Perquè sembla, perdona, fent el decurs de la teva cosina petita. Més o menys. Ah, sí? Podria ser-ho, sí. És que el que s'escoltem és la cançó Autum del grup O'Cake and the Cookie. La teva memòria... Sí, sí, sí, és que em sona, em sona. Et sona, oi? Alguna cosa em sona, eh? Ho hem parlat aquí al programa, els and the cookies. T'explico. Si ho vam parlar amb ella i tot per telèfon, no? Ahà... Molt bé, que m'escoltes quan faig a les accions, Jordi, gràcies. Què? Què deies? Què deies?
No, res. Dic que el videoclip té certa gràcia precisament per això, perquè vull fer veure les coincidències que realment vivim en un país molt petit, no? Perquè Oki Kandekuki és el grup que la Núria Montaner va muntar amb una nena d'11 anys, que se diu Belitze, dins del projecte educatiu de Minimúsica, amb els quals vam parlar arrel del Festival de Reis sobre rumba. Recordes, oi? Sí, que me'n recordo, sí. Minimúsica. És veritat.
la seva web era minimusica.tv és veritat, una web que vingui molt xula pels més petits de la casa la gent que tingui fills i nens i nenes a casa doncs molt recomanable minimusica.tv En fi Martí tens alguna cosa més? Bueno, tenim vàries podem tirar una miqueta Sí, fem una mica més Tenim 20 i 35, vindrà el David Pedrós
Genial, amb la bici vindrà. No, ha vingut, però em sembla que no ha vingut amb la bici avui, eh? No, no, no, no. Va, ja ho veurem. En fi, abans comentava que en el petit animat volia destacar dues coses. Primer el videoclip d'Autumn, de Cake and the Cookie, i després em feia gràcia sobretot a parlar d'un fenomen literari que s'ha passat a la pantalla... Harry Potter? No, no, no. És una història que es va crear a principis d'aquest segle
una novel·la britànica, un conte britànic, que es diu El Grúfal. El Grúfal? Exacte. Probablement els més petits, o els pares, puguin tenir certa idea. Doncs es va fer un curt i es va projectar, i molt, molt, molt xulo, una producció anglesa per la BBC, amb veus d'Helena Bonham Carter. Home! Mira, lligat amb Tim Burton, també. Sí senyor, veus? Tot està lligat.
Tom Wilkinson, no sé, artistes britànics realment molt bons que posen veu en aquest conte. Sí. Molt, molt xulo. Tenim el tràiler a YouTube. Per favor. El que passa que triga molt a encarregar, eh, Martí? Doncs tirem milles. Potser no ho podem escoltar. Lo millor. Que qui vulgui que vegi el YouTube i el tràiler es farà una idea perquè és molt maco la història, la veritat. Follow the yellow brick road. Follow the yellow brick road. Follow the yellow brick road. Follow the yellow brick road. Follow the yellow brick road. Follow the yellow brick road.
Bé, passem ara a una cosa totalment diferent, no? Que és el Divine, un estudi de dissenyadors, d'animadors, però d'animadors sobretot en 3D. Si vols, li preguntem directament a qui vaig parlar, que és el Carlos Pardo, què és Divine? A veure...
Bueno, hacemos un poco de mezcla de todo, trabajamos animación, animación 3D, tocamos un poco todos los palos, intentamos no cerrarnos a una sola cosa, entonces trabajamos todo tipo de animación y también incluso rodaje y todo tipo de cosas. Estamos muy enfocados a títulos de crédito, a spots publicitarios, pero también tocamos mucho trabajos nuestros muy personales,
I des d'aquest estudi, què és el que han fet, Martí? Doncs han fet moltes coses i sobretot ajudat per altres estudis, també altres professionals del disseny i de l'animació...
que han creat autèntiques vergueries com els anuncis pels Premis MTV M 2010 o els magnífics títols de crèdit de la peli Eva. No sé si has vist Eva. Doncs mira, no, la tinc pendent. Te la recomano. Els títols de crèdit els van fer Dibane i ella és la millor mostra, jo crec, per entendre el concepte i el toque de disseny de Dibane. Autèntiques vergueries, molt xulo. Escolta, no hi havia els de Cotoc, produccions, que són els que fan les animacions...
del Joc Box, aquest programa de TV3 amb l'Òscar Andreu, l'escalde del Mau, els germans Còrdoba, que són de Sant Just d'Esvern, per això t'ho pregunto. Doncs no. No hi era, eh? Vaja. No els vam veure. Que jo sapigués... Estan molt enfeinats, perquè tenen molta feina. No, no, no. Hi ha tanta cosa en aquest país que no poden una sola edició de l'Animac, no hi caben tots. Martí, i amb què acabem la secció? Jo, bueno, vull tornar una mica... Estem parlant de l'Animac.
i el vull fer una reflexió entorn a l'Animac i al cinema d'animació i de què serveix l'Animac segons el Carlos Pardo de Tivell i per què serveix? ens ho explica ell? sí la reflexió la feies tu? yo creo que cosas como el Animac es muy positivo en toda España ahora ya no quedan festivales de animación esto es el último se ha perdido existen festivales de animación fuera de Cataluña y fuera de España
Pero la animación siempre ha sido un poco secundaria, cuando precisamente nosotros le damos la misma importancia que al rodaje o al cine normal y corriente. Entonces el Festival Animal lo que hace es ayudar a potenciar todo ese mundo que existe aquí en España, que no consigue sacar la cabeza y que se están haciendo cosas muy interesantes. Y aparte acercar gente del extranjero aquí...
En fi, Martí, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies una setmana més per haver-hi del programa. Ah, tens salutacions, no? Sí, sí, sí. Ah, escoltem-ho un moment o què? Sí, tenim tres salutacions. Ah, tres salutacions. Les anomeno, perquè n'hi ha dos que no diuen qui són. Quins saluden? Tenim el senyor de l'arròs covat. Ah, què dius? El Juan Gosaet. Oh, que xulo! Sí, sí, sí. El Mario Terracías, de PDH, que ens fa un salut. I el mateix Carlos Pardo, que hem de sentir...
Tres artistes de casa nostra, l'animació. Que ja que parlem de Roscobat, que sàpies que el qui fa la veu és el Joan Dausà, que és un d'aquí, és un veí de Sant Feliu de Llobregat. I és el Joan Dausà i el dels tipus d'interès. Sí, brutal, jo mai i mai. Correcte. Estem enganxats. Molt bé. Valries de portar, aquest tio. Sí, sí, sí. Alguna vegada hem parlat amb ell per telèfon, eh? Ah, mira. Sí, perquè ell va ser, és l'speaker del Club Super3, quan fan allò del...
de les històries, de l'estadi olímpic i tot això, i amb l'Eric Pomar, que avui no ha pogut venir, vam parlar un dia sobre el Club Super3 i la Festa dels Súpers i tot això, i vam contactar amb ell perquè ens expliqués com a speaker, com organitzava allà 30.000 nens i tot plegat. És un crac, aquest home. En fi, les salutacions.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
I les doy las gracias por hacerme esta entrevista, m'ha encantat. A tu, a tu, a tu, a tu. A tu sempre... Mira. Hola, sóc el Xavi i sóc de Barcelona. Més concretament del barri de la Bernera, però ara mateix visc a Gràcia. Ja fa un temps vaig muntar un estudi de disseny gràfic i les coses em van força bé. Tenim una nòvia que m'estima. La feina em va de conya. Mira, disseny.
Suposo que ho sé. Que a mi la primera temporada em va agradar molt. La segona... Doncs, si us he de ser sincer, us diré que no. Ja en tinc 30 i tinc la sensació que se'm cova l'arròs. Vinga, tots a casa.
En fi, Martim, aquesta cançó que ve. Gràcies, fins la setmana que ve. De casa a la feina i de la feina a casa i la meva xicota sempre esperant que no em quedi comat com l'arròs comat que no em quedi comat com l'arròs
98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep en Salt Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu.
Vinga, va. Ui, vinga, va, deia. 6 i 38 de la tarda. No, no riguis ja, perquè ja comencem ja. Com que saps què pareu? Són les últimes accions ja de la setmana i del dia. Ah, bueno. És com allà que... Les tens ganes de... Sí. No, no, no. Tinc d'escoltar-te, David Padros. Oh.
Hola, què tal? Com estàs? Bé, aquí. T'ho he trobat a faltar, eh? Jo també, això t'ho he dit. La setmana passada faltava alguna cosa al programa. Era el David Pedrós. No, és veritat, que no vas venir... Va baixar l'audiència, no? Us van dir... Han picat, han picat. Volíeu tancar i tot. Han estat a punt de tancar la ràdio? Sí, ho sabia. Va venir la regidora de comunicació, Gina Pol, diu, escolta, què passa que no hi ha el David Pedrós? Què passa, exacte. Jo vaig dir, com que no cobra, saps?
I diu, ah, val, val, val. I llavors va dir, bueno, val, val. Aquí vaig estar bé, crec. I diu, ah, val, val, d'acord. Ai, segurament, sí que cobra. Bueno, el tema està en que, David, parlem una mica d'esports extrems, això que t'agrada a tu, i avui... Vinc de mala llet, eh, avui. Què dius, ara? Sí, sí, sí, avui...
Avui tot em surt malament. Què passa? Perquè, bueno, m'han robat legalment el cotxe. També? La grua. Legalment? Ah, ja, ja. Bueno, perdona, això vol dir que no el tenies ben estacionat. A veure, ho he mirat més d'un cop. No hi havia bado, no hi havia senyal de prohibit aparcar. El que passa que, segons han dit, sobressortia una mica i dificultava el pas dels cotxes. Els cotxes passaven perfectament.
T'has encarat amb el policia? No, perquè ja no hi era el cotxe. Si t'hagués vist, hauria sortit corrent. Segurament, segurament. Amb aquesta melena que portes... Ah, pensar que deies perquè no m'havia dutxat. No. No, no. Bueno, jo què sé, saps allò que dius dret al pataleu? És que et notes tan impotent. Però bueno, és això.
Ja està. Ja t'has desfogat? Sí. No, encara no, però... Què necessites? Mira, aquí tens un martell... Sí. I aquí tens uns vidres... És igual. Saps què m'ha costat el pàrquing? Què? 147 euros. 147 euros? Sí, sí, el pàrquing. La multa... No, la multa encara no, encara no l'he pagat. Treu el diput i 147 euros. Clar, perquè tu vas amb una limusina... Com més gran és... I el bus, que feia temps que no l'agafava, dos euros. Dos euros, no? És que, David, tu no sé en quin món vius.
No, perquè ho vaig amb visio o amb cotxe. Nosaltres vivim el món real. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desgarr. Vinga, ens va, parlem d'esports extrems avui, David. Saps de què vull parlar avui? No, per això t'ho pregunto. De motos, bicis i vaixells.
Avui et veig com una mica així, amb el tema del transport. No, no, ara sí, ara ja està, ja està. Ja ho he dit, ja m'he desfogat. No és l'Ajuntament de Sant Just, no, aquest, que va, tot el contrari. Em porto molt bé amb ells. És el de Barcelona. És l'Ajuntament de Barcelona, eh? Bueno, qualsevol cosa que et pugui ajudar... Menys diners, el que vulguis. Ah, doncs llavors ja no em pots ajudar. Ah, ho sento molt. En fi, avui vols parlar de què dius? Vaixells? Sí, bueno... Ah, per cert, l'última... No, un moment, un moment, no, no, David. No, sí, sí, sí, no, que és de vaixells. Aquesta...
És una notícia que, bueno, tinc aquí mirant el Twitter, ho he vist, i era... Tu te'n recordes de... Bueno, potser no havies ni nascut, tu, em sembla. Vacaciones en el mar, tens la cançó? No. Els records d'infància de David Pedrós.
A ver, una cosa. ¿Tú no habías visto vacaciones en el mar? Yo... ¿Por qué? ¿Por qué cosa? ¿El Capitán Stubin? No. ¿No? Yo soy más de los Capitanes que Tino, que es el que... Bueno, pues va por ahí el tema, ¿eh? Sí, sí. ¿Qué está, qué está? ¡Oh, qué grande! ¿Qué tal de tu vacaciones en el mar? Era el barco del amor. ¿Sí, señora? Sí. Bueno. Exciting! Exciting!
Saps com es deia realment el vaixell? Està en el xat, és que no tinc avui l'ordinador. No, és que avui millor, millor. Ja no hi ha ningú. Hem vist que estava jo i hem fotut tots al camp. És que el xat fa dies que, escolta, l'has de connectar 4 o 5 vegades a cada programa. Problemes tècnics. Anava a fer la pregunta com es deia el vaixell de vacances al mar.
Home, si algú ho sap, ens pot trucar. No, jo ho sé, si vols t'ho dir. Un moment, no, no, espera't, fem una mica d'emoció. 93372, el telèfon de la ràdio, 93372-3661. 93372-3661. Com es deia el vaixell de Vacaciones en el mar, si algú ho sap?
Doncs ens fa trucar. No és el barco de la mort, ja ho dic, eh? Ah, no és el barco de la mort? No, no es deia així. Em sembla que tenim una trucada. Ah, sí. La vols atendre tu o què? Va, en sèrio? Ah, sí, va, vinga. Va, tu tu mateix dies. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Bona tarda, què tal? Molt bé, jo et trucava perquè m'estava escoltant a la casa a la ràdio. Sí. I dic que el marco és... El vaixell. El vaixell es diu les golondrines. No, ho sento, no, no, no. No són el de vacaceres en el mar, no són les golondrines? No, no, no, no és aquest. Ah, bueno, realment... Em dic Marta, per si volies saber. Molt maco, molt maco aquest nom. Marta. Ai, tinc una mica allà. Ah, vale. Sí, a vegades m'ho diuen, hola?
Hola. Que no hi ha ningú. O sigui, truco a la ràdio i no em contestes. Hola, Marta, vinga. Apa, adeu.
Ha penjat. Ha penjat. David. David. Bueno, ara ja seriosament. No, no, seriosament t'ho dic jo. Si truca un oient... Que ja la conec, és veïna meva. Ah, veïna teva. I sempre està trucant a totes les ràdios. Està una mica sonant. Molt, molt, del tot. Què t'anava a dir? Aquest vaixell...
El van construir el 71, el 1971, a Alemanya. Com es diu, en veritat, el de Love. Va, ja el dic, no? He rebut moltes trucades, però cap ni una han acertat. Una. Es deia Pacific Princess. Ah, sí? Sí. I què té a veure amb això? I què té a veure amb tot això, ara m'hi diràs. Mira, com es deia, com el costa a Concòrdia, però diferentment, amb una altra situació, se'n va desguace ja.
Ah, sí? Sí. Oh, quina pena, no? Sí. Es veu que ho va comprar una companyia que volia fer creuers pel Mediterrani. La companyia va cabrar, va anar a subhasta al vaixell. Va pel Mediterrani. Va pel Mediterrani. Va pel Mar. Hòstia, és bueno, tio. Escolta, en fi, que el desguace el nostre Pacific Princess, el barco de la mort. Però això què té a veure amb els esports extrems i la secció que volies parlar? Jo què sé, perquè em feia il·lusió explicar-ho.
Tu ets l'essència penya del morro total, eh, tu? No, el que passa és que dic, hòstia, segur que més d'un se'n recordarà des de la meva època, el barco de les morts. Una història trista i patètica, una mica, no? El vaixell que ens va donar tantes alegries, sobretot a la gent gran com tu. Però sense encallar-se contra unes pedres al costat d'una illa, eh? Cuida'm. O sigui, l'han tingut que al final... I mira que va fer creuers i creuers, aquell vaixell, eh? I va portar gent... Sí, sí, i tant, i tant.
Bé, doncs queda... Què ha dit? Passem a una altra cosa? Passem a la Operación Impala. D'acord?
I llavors em diràs, i això què és? Què és la tercera impala? Què és? Una redada de la Guàrdia Civil allà a l'aeroport per requisar animals dissecats exòtics? No! Es nota que feia una setmana que no venies, eh? T'hi porres amb molts temes. Sí. Operació en Impala. Impala. I ho dic exactament. Això va de motos. Impala, saps el que és? Sí, home, una moto. Una moto. Una montesa. Sí, sí, sí. Doncs fa 50 anys, ara aquest any es celebra el 50è aniversari,
que tres bojos d'aquests van anar amb, tres o quatre, van anar amb aquestes motos impales, prototips, una 175,
prototips d'aquestes motos, i per creuar tota l'Àfrica des de punta a punta. És a dir, des de Ciudad del Cabo fins a Túnez. En total, 20.000 quilòmetres. Amb aquestes motos. Ojo, ojo al lado, eh? Perdona, jo tinc amics... Això és el 62, eh? Tinc amics que la seva moto ha recorregut ja més de 200.000 quilòmetres...
i no han passat pel mecànic. O sigui, tu dic, perquè el seu llen està rajat... Però què vol dir? La seva moto, que és una Impala, vol dir? No. Ah, bueno. Però no han passat pel mecànic perquè no tenen calés, segurament. Correcte. Correcte. Bé, que t'arriba un petrifax. Molt bo, aquest petrifax. Sí. T'ha arribat un petrifax, no? Sí. Què et diu, el petrifax? Em diu que, bueno, entre... Allò, què? Dius, dius. Entre aquests motoristes... Sí.
Estava... Pipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipip
Través, travessa, aventura, ferocitat, i a part... Una cosa que jo mai faré, per exemple. Exacte, no el faries ni amb moto ni amb cotxe. Amb cotxe no. Amb aviós, sí. Tots aquests eren pilots i habituals de curses i de ral·lis. I després hi havia el Manel Maristany, que aquest és viu i coleando,
El Manel, sí, i aquest el paper que feia una mica de periodisme, de redactor per fer les fotos i també el reportatge. Perquè aquest senyor, no sé si estàs una mica enterat del tema de llibres que surten nous i tot això.
Home, a veure, al programa tenim els llibres del Morro, de la Penya. Ja, bueno, és que aquest, a veure, jo tampoc ho sabia. El Manel Maristanya aquest, l'últim que ha tret, és la infermera de Brunet, em sembla. Periodista, escriptor, i bueno, i van fer això, 20.000 quilòmetres, acompanyats d'un Land Rover,
perquè suposo que no hi havia benzineres com ara aquí la Repsol, cada dos quilòmetres. Que portava els bidons amb la benzina, no? Sí, a part que van enganxar una època de pluges, en aquell moment, i portaven els pneumàtics originals, o sigui, els llisos aquests, mig llisos i tot.
Home, són uns herois. I fa 50 anys, això, eh? Això d'això va 50 anys, els 62. Imagina't. És més. Aquestes motos... Perdona, aquest d'allí, però no hi havia ni GPS ni totes les noves tecnologies que avui dia et poden ajudar a situar-te. Ni la mecànica, suposo. Bueno, la mecànica ja es va demostrar. I, ojo, que eren motos prototips. Què vol dir això? Que acabaven de sortir de fàbrica...
I que l'estaven provant. I per fer la prova van dir, anem a fer 20.000 quilòmetres al voltant de l'Àfrica. Més d'un cotxe que surt ara, d'aquestes noves companyies xines, sobretot, xineses. Bueno, aquesta... Fà arribar un altre Petrifax. Un altre Fax? A veure.
Doncs com et comentava... Què diu el Petrifax? El Petrifax diu que aquestes motos... Saps on es feien? A on? A esplugues del Llobregat. A esplugues del Llobregat? És veritat, és veritat. Sí, la fàbrica estava a esplugues. És veritat. Hi ha bon rotllo, no? Entre Sant Just esplugues. Sí. Ah, vale. No hi ha aquestes rivalitats, allò Madrid, Barcelona... No, saps què passa? Jo, com soc Sant Just, tenc deducció, no sé si des del principi... O Sant Felic. Mira, aquest és de Sant Felic. O tal...
Terrassa i Sabadell, saps que hi ha una mina de rivalitat? Sí, ja. Allò que diuen Terrassa, Malarrassa, Sabadell, Malapé i tots dermatòlegs, no? Sí. No, aquí... Aquí què? No us porteu... Bueno, aquí la gent de Sant Feliu... Sou tots bons, aquí. La gent de Sant Feliu ens té una mica de ràbia. Ah, vale. Perquè, com que ells són capital de comarques, ens en mereixeu-vos-ho. Ah. Oh, oh.
Però me'ls esplugues bé, no? No, me'ls esplugues bé, bon rotllo. Però el Sant Feliu... Els de Sant Feliu són... Nosaltres som capitat de comarca i vosaltres no. Saps? Ho diuen una mica així. És un petit detall. Vols que parli amb ells algun dia? No, no cal. Tenim una entrevista pendent amb l'alcalde de Sant Feliu un dia, per cert. Però bueno, ja en parlarem.
En fi, i David, alguna cosa més sobre el tema aquest? Bueno, dir només que aquesta... No és cap publicitat, això de la Impala, però... No, no, no passa res. No, no, és només pel fet d'això, que va ser una erocitat anar amb aquestes motos i realment per un terreny que no era el seu, no? I que, a més, estàvem provant que era un prototip. Bueno, es veu que van tenir més d'una punxada, evidentment, i no sé si sabies el tema de la...
del sillín, de la impala, que es van... Com es diu? Que es van inspirar amb una guitarra. Ah, sí? Sí. La forma aquesta del sillín de la impala es va inspirar amb això, amb guitarra. Ah, sí? Sí, això ho posa aquí, eh? No ho he inventat jo. És curiós. Molt bé, doncs que deixem el tema d'impales... Sí, va, anem al de les bicis, que és el que a mi més m'agrada, no?
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert.
Per cert, aquest diumenge hi ha un eternal running, eh? Ah, sí? Sí, a castellà del Vallès o no sé... Doncs no ho sabia, veus? Sí, però es poden fer inscripcions encara, eh? Fins i tot el mateix dia de la prova. És que estic inscrit en una de 200. 200 què? De 200 quilòmetres.
Ah, una cursa de 200 quilòmetres? Bé, cursa no, és una travessa. Ah, una travessa d'aquestes que feu així per colçerola i això? No, no, per colçerola no, per Manresa. Per Manresa, molt bé. Amb bicicletes de carretera. Ja us ho deia jo, estimats oients, veieu el David què fa? Agafar la bici i se'n va fer 200 quilòmetres per les arrelats de Catalunya. En fi, està loco. Saps que realment no coneixia jo realment... Catalunya l'he començat a conèixer gràcies a la bicicleta, eh?
Sí, no, no, no, és impressionant, i veure els camins i les coses que realment, amb cotxes que ni m'havia imaginat ficar-me per allà mai. Clar, clar, clar. I a més que les gaudeixes més perquè vas més lent, evidentment. Has vist coses que nuestros ojos no creerien més allà d'Orión?
Com a Blade Runner o no? Bueno, a veure, no, que no creurien, no, però que no havia vist mai, això sí. Jo què sé, l'altre dia vaig passar per Vila Rodona amb la bici i veus el castell aquell, no? Que xulo, no? Sí, sí. Vale, vale, vale. I coses d'aquestes que... I bueno, a veure, jo t'ho deia això perquè ara començaré una sèrie de curses, bueno, no són curses, són més aviat sortides cicloturistes
Bé, cada cicloturista tenen poc, no? Perquè surten ja, però a pinyons Llavors la primera és aquest diumenge a Manresa El que passa que això ho faig perquè al maig al maig
Hi ha la Barcelona per Pinya Barcelona, que són 600. Osti, noi. Sí. El que passa que... Fes una cosa, David. Ves tirant, ja t'agafarem, eh? Bueno, et donen 40 hores de límit. Ah, bueno, pues ves tirar animalment, eh? Ves tirar animalment. I llavors què passa? Que has de fer una sèrie de proves abans de fer la de 600. Mínim has de fer una de 300, o sigui que també ja us explicaré la de 300. Aquesta de 200 és aquest diumenge, ja us l'explicaré també. Molt bé.
I... Sí, no sé, tens més coses o què? Perquè ja estem arribant al punt final. Ah, sí? Ja em fots fora? No, home, David, home, no de què seràs que avui més dispersió... Sí, sí, sí. Hem estat més parlant del barco de l'amor. Eh, que jo crec que era algú mític i s'havia de parlar d'això.
És com si a tu et diguessin que el cotxe del Michael Knight el foten al desguace. Què dius, ara? No, home, no, és broma. Ah, pal, no va dir mal. No, però és com... Veus com t'has quedat? Sí, clar. Allò que fan la competència, a RAC ho fan... Maite, maite.
Ah, i avui, i una altra cosa, és per acabar. Mira, encara tinc el sobre aquí perquè no he passat per casa, me l'he donat al porter. El Petrifax. És el Petrifax. Aquí tinc la medalla de la Paris-Brest-Paris. A veure, perquè no la treus. Ah, la vols veure? Sí, va, treu-la. És un moment molt radiofònic. La trec i la medalla també, no? Sí, treu la medalla. Hòstia, que xulo. Un moment, això ho ha de fer com Déu mana. Un moment, un moment. Para, para, para. A veure, posem una música d'aquestes així guais. Perquè això què és, això? La medalla de Paris-Brest? Quina posició?
No és posició, aquí posa el temps. Quan vas trigar? 84 hores. En directe. No és el meu rècord, eh? Silenci, home. En directe, a Ràdio d'Esvern, ara mateix, David Pedrós rep la medalla de la Paris-Brest durant... No, però tampoc no hi ha ningú. Durant 3 dies va estar amb bicicleta des de Paris-Brest, a Brest tornant...
Has vist que maca que és. Amb 80 i escaig d'hores, un aplaudiment per ells. És molt xula aquesta medalla. Sembla un obri d'aquest. Almenys mirar bé per les birres. Si tens alguna porta o alguna taula que et balla, te la poses també a la pota. També sembla d'aquestes del Dunot Disturb. No molesten. És molt xula. Doncs David, t'agraeixo molt que l'hagis portada. Així l'ensenyes. És igual. Digues que sí.
Sí, m'ha costat, però la tens aquí ja. David, que vagi molt bé. Moltes gràcies. A vosaltres. Fins la setmana que ve. I nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de La Penya del Morro. Que vagi molt i molt bé. Agraït tota la gent que ha fet possible el programa avui d'entrada a la Carme a les notícies. Després...
El Pallasso Àngelo, del Circe Pata, que està allà a la carretera reial, al costat de l'esclat. L'Albert Capapé i el nostre educador Caní. Què més? S'acaba la música? Ah, sí, també el Martí Figueres amb l'espai dels festivals i ara mateix el David Padrós amb els seus esports extrems. Tornem demà. Moltes gràcies. Que vagi molt i molt bé. Bona tarda.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. M'he volgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
Sous-titrage Société Radio-Canada
M'ho imagino, ho intento i t'asseguro que comprenc encara avui sense remei, tot trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre.