Sí, per això t'ho dic, a fer el final de la penya del morro, final de temporada. Ja aniré, ja aniré. Vale, vale, d'acord, ja està, només això. No em perdo, com que no m'invites mai. Sí, home, sí, ja veuràs, ja veuràs que tu passaràs bé. Bueno, doncs, ràpidament, no?, que suposo que tens pressa. Sí, tinc un minut. Vale, doncs aquest dissabte a la tarda a partir de les 7.
El grup Histeric Xiva, que va començar aquí en els Bucs d'Assaig, que ha tocat a festes de tardor perquè va ser un dels guanyadors del concurs de l'any passat de grups... Que l'hem entrevistat alguna vegada també a la Panyola del Morro... Exacte. Doncs es separen per motius d'estudis. Un se'n va a estudiar a Londres, un altre a Berlín, no sé què tal, i es separen. I fan un concert de comiat amb amics...
per acomiadar-se del Casal i de Sant Lluís. A quina hora serà això? Aquest dissabte a la tarda de 7 a 9. Imagino que serà gratuït, no? Sí, sí, sí. Es farà mig dintre, mig fora. Ah, ostres. Es farà la porta corredissa oberta, l'escenari mirant cap a la gespa, la gent estarà fora i ells tocaran a dintre. Ah, molt bé. I molesti la llum del sol. Que xulo, molt bé. Doncs histèric, Siva, que ja parlarem amb... A veure si podem parlar amb alguns d'ells...
aquesta setmana aquí a la ràdio, perquè ens expliqui, home, com els hi ha anat, perquè un grup una mica així com, no diré, però històric, dels Bucs, del Casal de Joves, han actuat en molts llocs també, no? Sí, han tocat en moltes Bucsessions, a festa de tarda, ja et dic, perquè van ser uns dels guanyadors del concurs de grups, i per això que han estat sempre molt ficats aquí en el Casal de Joves,
i es volen acomiadar, doncs bé, no? Que guai! I després aniran pujant amics d'altres grups i col·legues a l'escenari i aniran fent...
com una mena de jam session entre amics, que pot sortir de tot aquí. Home, doncs té molt bona pinta, eh? Això serà aquest dissabte, a partir de les 7 del vespre, al Casal de Joves de Sant Just, a l'aire lliure, que concerts a l'estiu balen, o sigui, molen, molen i estan molt bé, a l'aire lliure. Sergi, algun altre...? Tu, per exemple, et prefereixes un concert a l'aire lliure com si anem a l'aire lliure, no? Fasca! Bueno...
En aquest cas, com a excepció, sí. Com a excepció, sí. No, no, no, no castigaré més. Alguna cosa més? No, no, que t'estimo molt. Molt bé. Que no vinguis mai. Ja, Sergi, jo també, jo també, eh? Però aquest divendres vine, que ens ho passarem bé. Porta canxitos, d'acord? Bueno, jo portaré ganes de...
De menjar. La gent espera que hi haurà menjar i jo no portaré res. Bé, doncs alguna cosa farem. Vinga, Sergi, moltes gràcies. Una abraçada. Merci.
El casal de joves, que amb el Sergi Arrada i també amb l'Alejandro i la Montse, durant tot l'any hem estat connectant cada dimarts a la penya del morro perquè ens expliquin quines són les novetats que hi ha en aquell equipament de Sant Just d'Esverro. Fem una pausa i tornem ara mateix amb el... Com es diu això? Com es diu? Amb el... Amb la secció contenidor.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Muchachada Nui. Nui! Oh!
Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a l'última hora. L'última hora ja fa estona, que estem a la segona part de la penya del morro, recte final del programa d'avui. I com ja sabeu que dimarts, fa unes setmanes, fem la secció contenidor a la penya del morro.
Saludo a Sergi Pont. Bona tarda, Sergi. Bona tarda. No, no, no, no, no, no, no, no. També tenim... Secció continguda, eh, no contenidor. Ah, val, val, val. I també tenim a Rafa Canó. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Què faig? Que no estàs gravant amb el mòbil? No, estic fent fotos perquè avui és l'últim dia de la... És veritat, és veritat. ...de la secció. Que ja vull fer celebrar-ho. Sí. Avui també he vingut.
Qui ha vingut? El Hugo Cano. Hola. Hola, què tal? Com va tot? Hugo, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Hugo. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Ja estem tots, avui últim dia de la secció continguda de contenidor, que molta gent dirà, oh, quina pena, jo dic, bien, saps? Avui, què porteu, què tenim? Sergi Pont, va, què has preparat? Sergi, què has preparat? Doncs mira, he preparat un tema que ha preparat avui el diari Ara, per tant, ja era...
Era pre... O sigui, com ho diuen, això amb el menjar? Vale, vale, un moment, no pateixis. Precuinat, precuinat. Exacte, precuinat. Ara t'escoltarà. Això es fa molt. T'han ajudat els companys del diari Ara, no? Sí, sí. Els companys del diari Ara els vaig demanar quin tema volia i l'han fet, l'han posat inclús en portada. Què dius ara? I ara jo aprofito, doncs, amb aquesta feineta que m'han fet, doncs, per reproduir-la aquí a Ràdio d'Esvern, ja que no hi ha probablement tanta gent que ha de ser aquest diari, doncs,
a través de radiosbem, podem donar-li més difusió. Perdona, poca broma, però el diari ara em sembla que és un dels diaris que ha tingut més auge els últims mesos, no? Vull dir que... Bueno, no ho sé, eh? Dic jo, dic jo. Bueno, en fi, el Rafa Cano, que com sempre avui es parlarà d'algun refrang, alguna frase feta catalana. Porto quatre, però segurament que diré una perquè no em deixeu més. Depèn, depèn, depèn. A veure, fem una cosa. Anem a triar la frase. Faig el recull de totes les frases fetes que he preparat avui. Va, va.
La primera. Més val tard que mai. Més val tard que mai? Però això té una explicació científica? Sí. La segona. Té un conte petit. La segona. Ser l'últim pet de l'orga. Ser l'últim pet de l'orga. També té una explicació. I qui tot ho vol, tot ho perd.
I després, cabres i lleons i ovelles fan males parelles. Jo és que no s'ha dit mai aquest refranç. Aquest el que els inventa, Rafa. Jo prefereixo la primera, eh? Més raltar que mai. Tot i que no sé si serem capaços d'entendre el significat. Ja ho veurem, ja ho veurem. Intentaré explicar-m'ho bé. Però abans de tot això, m'agradaria comentar-vos una notícia que he llegit... M'ha sorprès una mica...
És pre-cuinada, també? No, no, no és pre-cuinada, és autèntica, d'acord? Sabeu qui és aquest, que és una de fons? Espera. Hugo, saps qui és, tu? Ah, sí, el noi aquest. No, ella escolta el que té la samarreta, nen.
I què portes? The Rolling Stones. Els Rolling Stones tornen. En fent 50 anys. Ah, sí, és veritat. Mira, tots grans de la música, parlem d'un altre gran de la música, que és Justin Bieber, que és aquest que escoltem. Ah, gran, sí, gran. Perquè l'altre dia...
L'altre dia va sortir una dona que va fer una denúncia insòlita i és que va demanar a Justin Bieber perquè en un concert que l'artista, per dir-ho d'alguna forma, va donar el 14 de juliol del 2010, fa dos anys, a Portland, als Estats Units... Es va quedar descalça. No, diu que aquesta dona el va demanar perquè creu que l'artista canadenc és el responsable per la pèrdua de l'audició que va patir després d'assistir al concert.
Quina veu. El nom de la demandant era Stacy Wilson-Bets i va relatar que la sordesa, un català parcial que pateix, es va generar després dels grits de les fans. Grits? Perdó, els grits. És que siguin directament del francès. Els grits de les fans de Bieber, que ella va definir com una bomba de so. I això, que et sembla que deixés la notícia.
Interessant. Comtenida. Home, és curiós, no?, que una persona... Vaja, no sé, demà en dia un cantant... I a veure que sigui Justin Bieber, que sempre ha rebut moltes fístiques. Sí, però omplir una secció de coses curioses em sembla trist. Escolta, però això no et sembla bé. Hi ha molts espais... La ràdio viu de les notícies curioses, també. Clar, sí, sí. Molt bé, molt bé. La curiositat quina és? Que la ràdio viu de les notícies curioses...
i que tu fas ràdio i estàs en contra d'aquest gènere. Què proposes? Que fa reportatges del diari ara, no? Tu proposes? Sí. Proposa la ràdio d'imatges, amb imatges. Sí, la ràdio amb colors. La ràdio amb colors. La webcam de radiosberg.com. Escolta, doncs, jo trobo... Bueno, perdoneu que insisteixi amb el tema, però és que jo crec que és el millor debat que podem fer ara mateix. Sí, sí. És a dir, com una persona... O sigui, l'ha demandat, però atenció, amb més de 9 milions de dòlars. A més de la pèrdua d'adiució, Wilson Bates va assegurar que des del concert... Sant Just...
pateix. Sant Justin Bieber. Sí, no s'havia fet mai aquesta broma. Diu que, a part de la pèrdua d'audició, aquesta dona, des del concert, pateix tinnitus, depressió i problemes d'ansietat. És directament relacionat amb Justin Bieber. Només li faltava això. A mi m'agradaria dir una cosa que no sé si s'ha dit mai, que és que la justícia trobo que és molt tova en aquests casos. Aquesta senyora
està patint una sèrie de malalties derivades d'haver assistit al concert de Justin Bieber després d'haver pagat una bona morterada, una bona quantitat, perquè no són barats precisament els concerts d'aquest, deixa'm dir-li, marrec. Sí, petit. I bé, trobo que la justícia hauria de posar cartes en l'assumpte. Jo també ho crec. I no deixar en llibertat condicionada el Justin Bieber com està ara mateix. Si més no cap.
i una fiança. És que hi ha tota la raó del món. En Jordi ho saps per tràfic de tabac? Sí, senyor, en aquell cas per tràfic de pressió i problemes d'ancietat. L'acusació es basa en que per la demandant, els organitzadors del show i els responsables del so han de mantenir un nivell de so acord amb la salut dels assistents i que han de pagar pel deteriorament de la seva qualitat de vida des del concert. I això és veritat, eh? I el dany permanent irreparable a les seves orelles. Sí.
Vale, anem a deixar només 10 segons perquè estan pensant si Justin Bieber ara només posar-lo ens farà mal a les orelles o tindrem ansietat i depressió després d'escoltar-lo. Una mica diuen que no fa mal. Una mica no, no? No, perquè sí. A veure, sort que la cançó ja acaba. Si no, tindré que trucar al meu advocat.
Denunciaràs la penya del morro? Sí, a tu directament. Directament, no? Sí, sí, per posar-me aquesta... Música entre cometes. Sí, podem canviar, per favor? Venen uns parxes anti-música Justin Bieber per desenganxar-te? Sí, mira, ja el tenim aquí, va. Vinga, va, fora ja, fora. Sant Lluç a la padrinata de Justin Bieber.
Mira, tu ja segueixes amb el teu Sant Justin Bieber d'Esbert, però Sant Just ha tingut molts noms al llarg de la història. Per exemple, molta gent li diu Sant Houston. Sant Houston Rockets. Sant Houston Rockets, per exemple. O Sant Houston, tenim un problema, que això també, amb el temps que estem de crisi i les retallades i tot plegat,
L'altre dia els funcionaris ho deien això. Sant Houston. Tenim un problema. Sí. O Sant Just Duït, també. Exacte, és veritat. Sant Just Duït, eh? Sí, sí, sí. En canvi, d'Esvern és més difícil trobar paral·lelismes. Per exemple... La desvernada. Sí, home, però això és un problema de ràdio. No té gaire mèrit.
En fi, si a alguna persona se li ha hagut algun nom... De desvern. De desvern, que ens envia a lapenyadelmorro arroba gmail.com abans de divendres, que acabem el programa. En Jordi ja no para. O al Facebook, lapenyadelmorro, o al Twitter, arroba lapenyadelmorro. Com veus? Som original de mena. Va. En fi, Sergi, tu t'has provat aquí un treball d'investigació i t'has currat, eh? Doncs... Sí, sí, sí. La veritat és que sí, molt currat i...
I bé, ja que m'ho he currat, m'agradaria exposar aquest treball que he fet a la meva audiència. El tema del dia al diari Ara. El tema del dia de la seva secció Estiu. Diu l'èxit dels increïbles pantalons minvants. Quan semblava que ja no es podien escurçar gaire més, els shorts tornen i ho fan més diminuts que mai. L'increïble èxit dels pantalons minvants...
A veure, estem parlant del que algú i alguna s'enjustenca ja ha batejat com a taxetes, eh? Sí. Què vol dir taxetes? Exacte. O afanys. Calcetes amb taxants. Sí, senyor. O sigui, això que van... Amb butxaques. Sí, sí, que van amb uns taxants. O sigui, a veure una cosa, hi ha més cama que taxar. Jo no vull que tampoc aquesta conversa quedi molt trunya, perquè som tres tius parlant d'aquest tema i tampoc no sé com pot acabar quedant. Sergi, sisplau, il·lumina'ns.
Doncs bé, fa 36 anys, tot va començar fa 36 anys, quan Jodie Foster va commocionar als Estats Units amb la interpretació d'una prostituta adolescent a la pel·lícula Taxi Driver de Martin Scorsese. El seu personatge, Iris Isis Tensma, tenia 12 anys i vagava pels carrers de Nova York en plena canícula enfondada en uns minúsculs pantalons de color rosa.
Què és la canícula? Us preguntareu molts. Què és la canícula? Saps què és la canícula? És la calor i xafogó insuportable. És entre el 15 de juliol i el 15 d'agost. Ens ho va ensenyar l'altre dia l'il·lustre Carles Hernández i Rius a la seva secció de meteorologia de l'informatiu Migdia. Perdó, però què fas, Sergi? Ens va explicar què és la canícula. Estàs aprofitant... A més, estàs fent tot l'informatiu, ara, eh?
Ens va explicar què és la canícula. Ara, mira, utilitzes aquest tot, tu, a l'informatiu mitjà de Ràdio 2G? Efectivament. Sí, és curiós, no? Però ara us parlaré dels sorts a través de 5 icones. No cal, no cal, no cal. Pots canviar de to, Sergi, però... O sigui, no sé si us heu fixat, però últimament hi ha aquesta moda, que, Hugo, no sé si t'has fixat, les noies utilitzen això, que van amb els pantadors molt curtets. T'has fixat o no? No. Vale.
Bé, doncs el tema està en que s'ha posat com de moda. Llavors hi ha molta gent preocupada perquè diu que estan ensenyant massa cama. Sí. Sergi, hi ha cinc referents, no? Sí, hi ha cinc icones que han popularitzat, diríem, aquesta mena de pantalons o calcetes, o digue-li com vulguis. Calcetes, hem dit. Sí, que són Helen Hull Jacobs, no sé si es pronuncia així, que va ser la primera tenista a Lluís Shorts sobre la pista de tenis de Wimbledon en lloc de portar faldilla, per tant. Lluís Shorts...
Lluís Shorts. Lluís què? És la primera tenista que va a Lluís Shorts sobre la pista de tenis. Lluís Corta, Lluís Corta. Clar, clar. Va ser la primera... És transgressoso, perquè a Wimbledon ja sabeu que hi ha unes normes molt clares al respecte. Quina són, Jordi? Tot de blanc. Les normes de Wimbledon és que s'ha pagat per entrar? No, els tenistes. Com ha de baixar els tenis? Tot de blanc.
han de vestir tot de blanc. Efectivament. Correcte. Però va veure alguna vegada que no va ser així, no? Sinó que van vestir de negre o de verd o... No ho sé. Aquesta dada ara mateix no la tenim, però en canvi sí que tenim la dada... Perdona, vull portar una dada sobre aquest tema. Fa un parell d'anys totes les noies que participaven en la cursa de cars de coixinets, les fèmines, van baixar de vermell. Oh! I van fent la baixada... Molta gent deia que era la baixada de vermell. Sí, de les noies, en general. A la baixada... Molt bé.
El inquilino comunista. Doncs bé, si us sembla, seguim amb la meva secció. A mi no em sembla, però bueno, si vols. Doncs bé, Silvina Mangano va popularitzar els pantalons extra curts i les mitges estripades a la pel·lícula Arròs Amarg. Era eròtica, aquesta pel·lícula? Sembla que no. Arròs Cubat. No, perquè si no ja no portaria pantalons. Ben vista. Mary Kwan, la creadora de la mini faldilla, també és responsable de fer arribar la moda dels hot pants...
o mini-shorts al carrer. Hotpants o mini-shorts. Dos noms més per les taxetes. Daisy Duke, el personatge interpretat per la triu Catherine Baths, solia lluir uns mini-shorts texans tallats per ella mateixa. Sergi, què estàs fent? Què estàs parlant? Estic llegint el diari ara. Estic llegint el diari ara, no? Però mira, amb tota la pejora del món. Ara estàs llegint el diari.
Bé, el personatge interpretat per l'actriu Catherine Bath solia lluir uns minisorts taxans tallats per ella mateixa a la sèrie The Dukes of Hazard.
Des de llavors, aquest tipus de pantalons es coneixen popularment als Estats Units com a Daisy Dukes i Madonna. Un moment, un moment. Això està molt bé. Això està molt bé i és molt interessant, però la pregunta que hi ha sobre la taula és... Sergi, no busquis altres continguts, no busquis l'horòscop del diari ara. O sí, potser té més interès que això. Però jo el que et pregunto és per què s'ha posat de moda ara mateix això?
Perquè hi ha crisis. Perquè hi ha crisis. Ah, doncs que als salons li diuen els minisorts s'han convertit en la peça de roba estrella d'aquesta temporada. Fenomen, n'hi ha que es pregunten si aquesta roba accelera la sexualització prematura de les noies.
Bueno, en fi, però diu per què el diari ara? Això està molt bé, eh? Però diu per què? Per què passa això? Doncs sí, per què? Per un motiu molt evident. No t'inventis, si no estàs a llegir, ara. El taxar és un material car.
Aleshores, què fan les botigues per vendre igual però a un cos inferior? Doncs fer uns taxants més curts, lògicament. També ho es feia després de la Guerra Civil, els nens anaven sempre a l'escola amb pantalons curts i mitjons alts. Per què ho feien? Per fer els pantalons més curts.
Acaben menys. I d'aquí ve l'expressió genolls, petons curts, genolls pelats. Exacte. Deixeu, podríem buscar molts exemples. També l'èxit de les samarretes Imperi. Doncs per què? Per estalviar-se les mànigues. Més exemples. L'èxit del tanga, per exemple. Del triquini, el triquini també. L'èxit de les xandàlies. El triquini era en època de bonança.
Deixem-ho aquí, perquè ja no podem esprimar més això. Per cert, abans de passar als refanyes... De les brasileñes. Jo tinc un tema que segurament, bueno, no sé si us preocuparà o no, perquè Rafa i Hugo, no sé si alguna vegada heu anat a buscar pinyes al camp. Sí, tant. És el tema aquest de les pinyes? Correcte, correcte. Doncs aprofito per anar al lavabo. No, no, no, no. Què passa amb les pinyes?
Un pare i el seu fill multats amb 1.200 euros per recollir pinyes seques d'un parc. Rient, rient. Això és veritat? Ves preparant el tema. No podem agafar allà pinyes del parc. Això a la justícia és massa tova. 1.200 euros no és? Pels pinyons són molt cars o què? Ha parat a Zamora. L'Ajuntament de Zamora ha multat amb 1.215 euros a un pare i al seu fill per recollir pinyes seques del parc de León Felipe, ja que les pinyes són de l'Ajuntament, segons informa l'opinió de Zamora.
Els fets van tenir lloc a finals de novembre del 2011 quan dos policies municipals van denunciar el pare i el fill. Mira si són bones persones. Que van ser declarats culpables de furt pels jutjats de Zamora i condemnats a pagar 360 euros cadascun en concepte de multa. Un any d'unitació a l'Ajuntament de 495 euros i les costes del judici. En total i sumat fa la friolera de 1.215 euros.
El novembre es veu que els condemnats van demanar un ajornament i ha estat en aquest mes de juny quan han acabat de pagar les quantitats reclamades pel furt. De les pinyes seques que habitualment feien servir com a combustible per la caldera de casa seva. Esquerra Unida ha recordat que aquestes pinyes es solen recollir i llançar a les escombraries per la qual cosa resulta obvi que no es tracta de material valuós.
I ja per acabar... És que reunida perquè s'ha fotut. Home, perquè està l'Ajuntament i no està l'oposició. Consideren, diu que a més, que aquest cas hauria d'avergonyir a tots els regidors i convertir-se en el símbol de la manca de direcció baixa. Això és política, eh? Del propi govern. Sí, el dia de la pinya. Quan va ser la vista? La vista... Bueno, pues...
A veure... Va haver-hi judici? Sí, sí, sí, diu que sí. Són impostos indirectes. Sí, sí, sí. A més, és un judici ràpid, eh? No com el del millet. Això va ser el novembre del 2011 i ja està pagant. És que la justícia sap quins temes són els prioritaris i on s'ha de posar l'accent. I donar pinyes. Fer pinya, no? Fer pinya. Mare meva, com està el món? Misteris i refranys. Amb Rafa que no.
Avui, més val tard que mai. Hola, amics soñans. Hola, Rafa. Avui ens portes un refrany... Avui porto un refrany que, ja com has ben dit tu, molt bé, es diu més val tard que mai. Sí. Rafa, per què? Per què? Per què? D'on ve, això? Té una petita història. Aquesta famosa sentència té el seu origen en un filòsof de l'antiga Grècia. Ah?
Sócrates. No, Diógenes Laerci. Diógenes? Diógenes. Però si té un síndrome i tot, aquest home. Sí, sí, de Diógenes, sí. Per jo, per jo. Replegar amb tot. Sí, sí, sí. Replegar pinyes. Pinyes, sí, sí. Sí, sí.
S'ho has inflat. No pots fer tu mateix els comentaris. Has d'anar tirant milles. Has d'anar tirant millets. Que també replegava molt. Aquest tenia el síndrome de diogenes. Millets i monedes. Correcte. Aquest home ja vell va tenir uns desitjos irreprimibles d'estudiar música.
Algú proper a ell, quan va saber-ho, li va recordar al savi que ja era massa vell per enredar-se amb aquestes coses. I Diogenes, sense immutar-se, li va respondre amb aquesta frase proverbial. Més baltar que mai.
Oh, que bona, eh? He quedat bé amb la música i tot. En el moment del canvi de to. Molt bé, gràcies a aquest públic que avui ve des de... No ho sé. Mataró venia avui. Ho hem dit de primera hora. En fi... O s'ha agradat. Ara dic una cosa, una mica xorra, eh?
L'explicació, vull dir, tenies una altra, no? Sí, tinc l'altra. Aquest és més petit. Tinc quatre i era ser l'últim pet de l'orga. Qui tot ho vol, tot ho perd. Cabres, geons i ovelles fan males parelles.
Jo crec que el de cabres, lleons i ovelles pot ser interessant. Vaig a buscar-lo. Per saber si algú va fer aquesta... Per dir que són males parelles ho van haver de comprovar abans. Lleons, cabres i ovelles. Atenció, aquí... Un conte, també. Cabres, lleons i ovelles fan males parelles. El refrany cabres, lleons i ovelles fan males parelles pot ser fou inspirat per la faula d'Issop, que diu... La cabra...
La vaca i l'ovella faren companyia amb el feroç Jeó i, havent pres discorrent pels aspers muntanyes, velocíssim cèrvol en faren quatre parts i volent
Perdona, perdona, perdona. Un moment, un moment, un moment. Estava posat en catalàntic. Sí, sí, sí. A veure, tu, catalàntic, què diu? És que no ho entenc. La cabra, la vaca i l'ovella faran companyia amb el ferox. Perdona, diu la cabra, no cavalls. No, la cabra, la cabra. Cabra i l'ovella. Treu això, treu això. Home, t'has equivocat. Bè, bè, bè.
I ara és un lleó. Què fas? Un lleó. Ah, és un lleó. I l'ovella com fa? Penseu que t'avorries. Vale. Doncs cada vegada que digui cabres i ovelles, ve fer un sorollet. Vale, un moment. A mi això m'agrada molt, com radioteatre, com abans. A veure com ho fem, això. Jo què faig? La cabra... Béééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééé
Bééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééé
I havent pres... I havent pres discorrent... I havent pres discorrent per les aspres muntanyes amb un velocíssim cèrvol.
Un cèrbol. Hem de fer un cèrbol. És una màquina d'escriure. Vaig igual, tira, tira, Rafa, perquè, escolta... Enferen quatre parts i volem prendre cadascú la seva part i després de fer tres de la quarta digue el ferogeó la primera part és la meva, la segona part em pertany perquè soc més fort que vosaltres, la tercera...
em prevé per haver corregut amb major velocitat i fúria. A veure un moment, Rafa, una cosa, una cosa. És que és molt llarga. No, no, ja està, és un pàrraf més. Una línia d'aquest últim pàrraf, de penúltim, i un pàrraf més. De quatre ranglons. És que amb aquest català antic, no, amb aquest català antic, costa entendre. I qui em toqui la quarta tinguin pel seu capital enemic. Oh!
Però és que Rafa no s'entén, és molt antiga aquest català. Vol dir aquesta faula que l'home no deu fer companyia amb algú de major condició que la seva, perquè tota la càrrega es repenjarà sobre els seus dèbils muscles, mentre que el més fort, arrugant i soberg, s'endurà tota l'utilitat.
Amb aquest òrgan m'ha donat un mal rotllo de sermó. El musclo no s'ha atrevit a imitar-lo ningú, eh? El musclo, sí. Demà hi ha una cosa que no la diré, d'acord? Sergi, moltes gràcies per haver vingut. Gràcies per aquests riures inestimables durant aquesta temporada. Sí. Que vagi molt bé. Vindreu... És el que toca, no?, un programa d'humor. Sí, clar, clar, clar. Vindreu aquest divendres? Hi ha una pica-pica? Si el portes tu, sí.
Molt bé, doncs... No, no ho portaré, però...
Rafa, tu vindres aquest divendres a convidar-te a penyalmorro o no? No ho sé, perquè com estan canviant els torns Dependrà de si agafes recalfades Rafa, si no pots venir, que tinguis un bon estiu Igualment I si vens, doncs continuem al setembre Correcte Doncs escolta'm, gràcies per tot Que vagi bé, Rafa, gràcies a tu I Jordi, tu vindràs divendres? Segurament no
Segurament no. Ho deixo gravat i que vinguin els col·laboradors. Hugo, moltes gràcies, eh? Hugo, per venir. Hugo, gràcies per venir, Hugo. Gràcies per venir. Vol dir algo, vol dir algo. Espera, espera. Digues, digues. Lo d'Espanya-Itàlia. Lo que? Lo d'Espanya-Itàlia. Què passa, ara? Va a perdre... Espanya... Ai... Itàlia va a guanyar i va a perdre Itàlia. Ai...
Com, com? Aquí ens hem perdut. És català antic, això també. Hugo, qui va perdre? Itàlia va perdre? Sí. Contra qui? Contra Espanya? Sí. Però en quin esport? Futbol? Sí. Però quan, això? A l'Eurocopa? Sí. Però si va ser al revés? Si va guanyar Espanya a l'Eurocopa, Hugo. Et sembla que et passen malament les fonts, eh?
Li enganyo, li enganyo. Home, què dius? Pobre, escolta, això ho escoltarà el cac i dirà que els nens no s'utilitzen així. Sort que el seu pare està aquí. És el locutor més jove de Catalunya. Sí, ara sí. Molt més jove, encara. Ara sí, ara sí. En fi, Hugo, gràcies a tu també. Que tinguis bon estiu. Que tinguis bon estiu. Gràcies.
Bé, deixem aquí el programa... Ui, què passa? Gràcies per escoltar-nos. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda en un dia més a la Penya del Morro. I mira, deixem aquest tema que és una cançó de Vivaldi. Per acabar el programa una mica... Per disculpar aquesta última mitja hora de programa, la acabem amb Vivaldi. Vinga, bona tarda.
La pell del mor. Cada tarda de 5 a 7. La ràdio desperta. Millor que fer-ho l'hora de la migdiada.
Bona nit.
Bona tarda, són les set. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Ricardo Fill i l'Avi serà el pregoner de la Festa Majot 2012. L'arquitecte del Waldenset i veí de Sant Jús donarà el tret a sortir de les festes que començaran dijous 2 d'agost amb una jornada festiva a la plaça Bardaguer. Amb aquesta notícia obrim els Sant Jús Notícies edició vespre d'avui dimarts 17 de juliol. Tot seguit fem un repàs d'altres temes destacats en titulars.
Gràcies.