A l'hospital quan els Mossos d'Esquadra el van detenir. Coneguem la previsió del temps.
Per ara, el parelló a l'extrem sud del territori. El vent de ponent està bufant amb força a Tarragona, també a les comarques de Lleida, i es preveu que continuï bufant durant les pròximes jornades. Degut aquest vent que bufa amb força, s'estan creant núvols a sota vent que deixen algun ruixat esporàdic i molt feble. Precipitacions que són més continuades al basó nord del Pirineu,
on sí que esperem que arribin a superar-se els 20 litres per metre quadrat de fieta biela ja emporten 7 d'acumulats. De cara a demà, un dia de més sol amb, com dèiem, amb vent encara, amb alguns ruixats febles que es donaran al matí, després s'aniran restringint al nord-est i a l'extrem sud, però com dèiem, temperatures que seran més altes que no pas les d'avui. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa.
Bona tarda. Us parlarà David Amador. En futbol, Lluís Carreras, tècnic del Centre d'Esport Sabadell, ha comunicat que deixa la banqueta arrelat quina edat després de tres temporades. L'escoltem.
Jo tinc moltes ganes. Acabo de començar, no em puc parar aquí. Jo vull créixer, vull fer créixer els que estan amb mi. Vull millorar amb el món del futbol perquè crec que acabo de començar. Porto pràcticament 4 o 5 anys entrenant i això és molt poc. No diré que m'he desgastat. No m'he desgastat, què cony. Hem de seguir. I Erika Vidal ha anunciat que no continuarà al Barça la pròxima temporada perquè vol seguir jugant a futbol, recordant que al club no li ha ofert la renovació, però li reserva un càrrec quan pengi les botes.
Notícies en xarxa. Ara escolta, Estràdio Despert. Sintonitza, Estràdio Despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio Despert. 48.1.
Fiu-te'n! Fiu-te'n! Fiu-te'n!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Bona tarda Sant Just, què tal, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Benvinguts a la Penya del Mont-Rot, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Saludem l'equip habitual del programa al capdavant de la qualitat Sant Justenca, que repassarem d'aquí uns moments. Carme, perdó i torna.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Avui també al programa, a part de repassar els nostres cognoms i de tots els col·laboradors, tindrem la Júlia Atmella que en el seu desit de fer-nos arribar a la selectivitat a tots i també ajudar-la una mica perquè com molts joves de Catalunya té la selectivitat d'aquí res. A més a més també tindrem l'Albert Capapell a la secció d'educació que avui ens parlarà sobre com conviure amb un gos o una gossa sorda.
Sí, és especial, evidentment, i avui revisarem aquest tema. A la segona hora del programa rebrem l'agent del Cau, vindrà l'Helena Conesa, de la mà del Dani Martínez, el nostre guini de Sant Just. A més a més, també entrevistarem un grup que es diuen Promeses de Mart, que presenten el seu disc titulat El meu espai. Veurem com sonen, no ho sabem, i acabarem el programa amb l'Arnau Cònsul, avui amb la secció de llibres. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. I com sempre, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Què passa, Carme, volies que alguna cosa? Que no hem dit d'on ve la gent, avui? D'on ve la gent, ja. A veure, d'on ve la gent que ens acompanya a l'estudi número de la ràdio? Avui la gent ve de Als Prats de Rei. Als Prats de Rei, que és l'única comarca de...?
No ho saps? No ho saps? A poc de calab. A poc de calab. En fi, benvinguts a tots. Avui repassem Trendings Tòpics. Atenció perquè Merci a Vidal, que és Sant Justenc, ha sigut al Trendings Tòpics perquè trobes fort que hagi sigut al Trendings Tòpics o l'hagin fet fora del Barça. No, el tema. El tema, eh. Tot i que el dia de la trucada esportiva jo entraré a parlar d'això.
Avui ha estat la roda de premsa d'acomiadament del jugador després de 6 anys al Barça.
Comentaris d'acompany sobretot, Isak Cuenca.
i al Mar Bartra ha sigut un plaer compartir vestuari contigo, eres un ejemplo para todos dentro y fuera del campo. I si et sembla Jordi, doncs acabem destacant també un comentari, en aquest cas d'un periodista esportiu, Edu Polo, que diu que tota la plantilla assiste a la roda de premsa de despedida de Avidal. Mercè Avidal, el cartell que preside la sala.
A més a més, també ha continuat sent Trending Topic.
i les seves explicacions han estat que prescindir del futbolista és una decisió professional i que cal escollir camí i triar aquest ha estat complex. Això és el que ha comentat de Zubi i la gent també de Twitter ha opinat sobre aquesta decisió des de l'àrea tècnica del Barça.
Comentar irònic de l'Iñaki García. Zubik, ¿por qué se va a vi? Es muy complejo, no voy a entrar en lo técnico. Zubik, ¿qué hora es? Es muy complejo, no voy a entrar en lo técnico. És la frase que ha donat, no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Seguim amb un altre comentari, en aquest cas del curro, que diuen que dejen escapar a Valdez i Tiago i la manera de gestionar-lo de a Vidal és d'una inutilitat de Rossell i Zubi grandiosa. Dimissió ja. I acabem amb l'Anna Sagre, que diu, tranquil·lo Zubi, no hace falta que no os cuentes nada más. Ya habéis quedado retratados como la vergüenza de gente que sois.
Gràcies, Cristina. De la segona hora tindrem més Tenzin Tòpics. Repassem ara l'actualitat Sant Justenca i ho fem parlant de política local, perquè avui, últim dijous de mes, hi ha ple municipal i es plantejarà l'oferta de tres pisos socials amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió. És un dels 17 punts de l'ordre del dia de la sessió d'avui. També es debatrà el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcament
Del miledari, eh Carme? Què passa? No re, eh. Quantes coses? Fas una intonació... Home, 17 punts, no? He intentat fer una intonació d'informatiu. 324. Però està com canviant, això, una mica, o què? Els informatius intenten evitar ja el to d'informatiu. El to d'informatiu és molt pesat i molt pesat. Hi ha algunes ràdios que encara fan? Molt pesat, sí. A Catalunya Ràdio ho fan, per exemple?
Jo trobo que alguns periodistes encara tenen més aquest to. Potser els de l'antiga escola. L'amic de la Cristina. En tot cas, és un altre tema. L'has tret tu? No, perquè has posat un to que no era l'altre 4 perquè t'estava avorrint el titular.
A veure, Carme, no comencem ara aquí a enganxar-nos amb això? Hi ha moltes vegades que llegeixo això i tu continues no passa res. Avui has fet esment el tema. No mai fas, Cristina, mai fa aquest to al Jordi quan llegeix titulars. Normalment no. Hi ha un debat aquí ara sobre el to que jo utilitzo per fer els titulars.
Ha dit la Cristina que normalment no. Perdoneu, no sé, la gent a casa que opini també, si voleu. A veure, com hauria de llegir els titulars de l'actualitat Sant Justenca? Podem comentar-ho al Facebook, no, Jordi? Sí, podem comentar-ho al Facebook. Bé, en tot cas, a part d'aquests temes que has comentat, hi ha altres qüestions, per exemple, aquest canvi que has dit, aquest canvi de gestió del servei municipal de aparcament del Milanari, implicaria que l'Ajuntament, a través de l'empresa municipal, podria fer la gestió d'aquestes zones d'estacionament regulat.
ha petició de l'empresariat de la zona Sant Just Diagonal, els carrers d'aquest polígon es regularien amb zona verda. Zona verda, tots els carrers del polígon de Sant Just Diagonal, que és el que hi ha al costat del... no em vull equivocar... A l'altra cançó de la carretera, no? Del siti Sant Just, no? Davant de la benzinera TV3 i tal. Sí, exacte. Tota aquella zona. Bé, el pletament clau, la declaració institucional de l'Ajuntament de Sant Just contra la violència masclista,
Ara fa 4 anys que es va aprovar una moció que convoca aquests 5 minuts de silenci al mes que es fan cada últim dijous de mes a les 12 del migdia per rebutjar la violència masclista i ara a proposta del Consell Municipal de les Dones es demana que el ple d'avui es comprometi a altres iniciatives per continuar posant l'accent contra la violència masclista. A veure quines són aquestes iniciatives.
i finalment també es debatrà una moció que presenta el Partit Popular en relació a les dades econòmiques que publica el Consistori i, com sempre, torn de precs i preguntes. Una sessió que començarà a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament. Un ple que avui ve carregat de continguts i d'emocions que s'han d'aprovar, recomanable, avui. Si l'any hi ha tres plens on anar, avui és un dels tres, jo crec. Sí, avui serà interessant. Bé, parlem ara de Sant Just per la Independència.
No sé si m'acaba d'agradar gaire aquesta versió maquinera de l'himne dels segadors. No en tenim una altra. És més rock.
Més Jimi Hendrix, el primer era més Paco Pils. Atenció perquè, coincidint amb el ple d'avui, Sant Just per la Independència lliurarà aquest vespre a l'Ajuntament 800 assignatures a favor de pertànyer a l'Associació de Municipis per la Independència. Fan una crida a la ciutadania perquè es concentri amb estalades a les portes del consistori. Carme, he llegit el titular millor que abans al teu gust, diferent, més informatiu, més... Com ho veus? Ha estat bé.
Convoquen la gent a les portes de l'Ajuntament, tot i que al principi d'aquest acte va condicionat a la durada del ple municipal, i durant la sessió també membres de la secció local de l'ANC llegiran un manifest explicant tot aquest procés. Quin procés? Doncs aquest que hem anat comentant aquests dies i que ara tornem a repetir, que és que des de la secció local de l'ANC han decidit lliurar aquestes minatures
perquè s'han recollit quan es va proposar el ple pertanyent a l'AMI. El grup municipal de Cebu va presentar una moció al ple fa gairebé un any i mig o un any i tres mesos, que no va tirar endavant i sense just per la independència, és a dir, la secció local de l'ANC va intentar arribar al consens amb els partits abans de presentar cap moció al ple, perquè el que volien era evitar la moció si no s'havia de provar. La proposta no va prosperar però perquè no hi havia suport dels partits municipals
que són PSC, iniciativa, partit popular i via democràtica, no ho han donat suport a l'adesió de l'Ajuntament com a membre de l'AMI i en tot cas ells el que es vol avui mostrar és aquestes vuitcentes signatures per part de Sant Just que sí que volien que formés part
d'aquesta sucessió de municipis per la independència. La concentració està prevista a dos quarts de vuit del vespre davant de l'Ajuntament, tot i que en aquell moment hi haurà ple. Primer s'havia de fer un convocat a dos quarts de nou, però si el ple ja s'ha acabat, la gràcia o el que volen és fer coincidir una mica, que quan la gent marxi del ple es trobi aquesta concentració. Per tant, per això es convoca una mica d'anterioritat.
Bé, efectivament, aquí estem. Atenció, última notícia de la qualitat Sant Just, que repassem al començament del programa. Aquesta setmana Sant Just celebra la setmana sense fum. La iniciativa la coordina l'àrea bàsica de salut per conscienciar tothom els efectes perjudicials del tabac. Demà es fa una parada a l'institut.
i avui i demà s'ofereixen, no entenc la lletra, perfumadors al cap. Controls. Perdó, perdó, un què? Controls. Ah, controls. Controls de salut. Controls de salut. Perfumadors al cap, efectivament. I a més a més, atenció, perquè demà es faran espirometries i mesuraments, i mesuraran, perdó, el diòxid de carboni de dins el cos a tots els fumadors i fumadores que el desitgin. Això avui també, eh?
Pots trucar al cap i demanar cita per saber... Pots anar directament. De fet, si t'interessa anar-hi d'aquí una setmana, també pots fer-te aquestes proves. El que passa és que coincidint amb la setmana del tabac es concentren aquestes proves.
que aquestes espirometries s'adrecen a fumadors de més de 50 anys. Ha de passar tot aquest temps a veure com estan aquests controls que determinen quin és l'estat físic de cadascú. Espirometria ve de... T'espira o no? Exacte, llavors també té a veure amb el nivell cardíac que tens, per això s'espera a fer-les als 50 anys. En canvi, per fumadors de totes les edats, és a dir, el que es farà amb l'institut és, per exemple, mesurar el nivell de monòxid de carboni de tothom qui vulgui. Hi haurà també una paradeta de l'ambulatori a l'Institut de Sant Just en què s'oferiran
aquests controls, cosa que pot ser molt interessant. També s'estan fent aquesta demana a tallers a les escoles, on els nens i nenes són més conscients que els adolescents dels efectes prejudicials del tabac, o si més no, les dades demostren que l'adolescència es continua iniciant-se a fumar, el que sí que ha canviat, segons ha explicat aquest matí una infermera del CAP que està al darrere d'aquest projecte, és que el que està augmentant els últims anys és la gent que vol deixar de fumar.
Bé, doncs gràcies Carme. Ja sabeu que a partir de les 7 teniu més informació a partir del Sant Just Notícia d'Aixió Vespre i ara mateix a RadioDesvern.com. Carme, que vagi bé. Bona tarda. Totalment bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments tenim la Júlia Asmella que ens explicarà alguns consells i també repassarem algun examen de selectivitat de cara als propers dies que toquen els estudiants de Catalunya de 17 anys i 18 que han de fer la selectivitat. Estan nerviosos com la Júlia Asmella fins a aquells moments a la punya del Marroc.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de flujo.
El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esverns. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà. Ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, va, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro. Dizem nobles per la Penya del Morro o del Morro. La ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 5 i 21 de la tarda. I tenim amb nosaltres una setmana més a Ràdio Desvern i a La Peña del Morro la Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, perquè la Júlia ve a parlar-nos de la selectivitat.
Sí, amics, ja fa unes setmanes que la Júlia cada dia que passa et dorm un quart d'hora menys. Avui és a les 6 hores i 14 minuts, coig de cafè, injectat directament a l'avena, perquè la Júlia està nerviosa, com molts joves de Catalunya, perquè tenen la selectivitat d'aquí no res. Júlia, a mesura que passen els dies, estàs més nerviosa o menys nerviosa?
Ja no sé què dir-te, eh Sergi. Era una xifra nerviosa, una xifra relaxada o una xifra tranquil·la. Estic... Mira, per ajudar-te jo vaig quedar-te amb una missió, que era que ens expliquessis què s'havia preguntat en alguns exàmens.
de selectivitat de cursos anteriors. I per això, avui ens portes més mostres com l'examen de literatura castellana, el de filosofia o també alguns consells per a la selectivitat, no? Per tots els joves... El que deia, queden menys, encara. Clar, que estiguin 17, 18 anys, estiguin una mica cagats, com tu, tenir consells, no? Tranquil·la, que nosaltres t'ajudarem.
Gràcies. Sí, avui què ens portes? Júlia, què ens portes? Avui portem com has dit tu literatura castellana i filosofia. Molt bé, doncs comencem per literatura castellana. Cristina, estiguem atent nosaltres a veure si també... Sí, que aquestes són difícils. Ho sabem o no. Aquestes ja amb la wikipèdia... Aquestes són de la wikipèdia. Doncs mira, no descartobris l'any. A veure, primera pregunta, des de casa també podeu jugar per saber si esteu atents o no. No, per saber si esteu atents, no, per saber si coneixeu o si passaríeu la selectivitat avui en dia. Atenció, primera pregunta.
Primera pregunta, define conceptismo y culturanismo mencionando al menos un representante. Perdona, perdón, milenarismo va a llegar. El conceptismo va a llegar.
i el culteranisme. I el culteranisme? Però això què és? Que és un tipus de corrent literari? Són corrents del barroc literari al conceptisme, caracteritzat per la complicació del contingut de les poesies. En referències a la mitologia greco-llatina, jocs de paraules i d'enginy, metàfores complexes i neologismes que busquen impactar l'actor
per aquesta associació de temes en un principi enllunyats. Escolta, hi ha un nivell molt alt. I podem destacar com a personatge, que ens ha demanat un també, Francisco de Quevedo. Ah, sí? Perdona, Lope de Vega també, no? Sí, però sí. Diuen que també, però jo i la meva professora ho hem comentat aquest matí precisament,
Ella deia que no. Els de la simptomitat diuen que sí, però ella deia que no. Però què hem de fer cas? Els que hi han de valorar... Jo crec que sí, no? Els que hi han de valorar li heu de fer més cas. Bé, de fet, el conceptisme i el culturanisme, una corrent estadística de poesia del segle XVII. Tenim algun exemple de poema del segle XVII? Per entrar en matèria o no? Tenim, tenim. No, si no, busquem un poema d'Aquívedo. S'ha de buscar, sí, d'Aquívedo s'ha de buscar. Clar, clar, clar. Perquè s'ha de dir que allò bàsic de...
cultura bàsica, no?, és que el conceptisme li dona més importància a la forma que el... al contingut que la forma, que com es fa, i en canvi el culturanisme li dona més importància a com està fet que a lo que diu. A que quedi bonic, no?, bàsicament. Sí, que quedi bonic en comptes de lo que diu, igual no... tampoc li interessa gaire. Bé, tenim un poema de Quevedo que es diu... com es diu? A la mar. Podríem llegir... posem música de poema.
No m'he llegit, això és conceptisme, no? La voluntat de Dios, por grillos tienes, y escrita en la arena, ley te humilla. Semblo Pere Auliver, de 60 i més, eh? I por besar la llegas a la orilla, mar obediente a fuerza de baivenes,
En tu soberbia, mis matrimonios... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
És un punt de final, també ho deia. No, això ho dic jo perquè la gent estava dormint era perquè s'apliquessin quan havien d'aplaudir. En fi, aquesta és la primera prova que hem superat amb nota. Sí, aquesta sí, eh. Perquè ho teníem escrit tot. Perquè a mi em pregunten què és conceptisme, què és controversial, al igual, jo sé què significa. Bé, passem a la següent pregunta de literatura castellana. Atenció. Descriva estes tres formes poètiques cultes del siglo de oro.
El soneto, la lira i la silva. Bueno, i això després... Com, perdona? Definir-ho. Definir què és un sonet... Que és la lira i que és la silva. A veure, un sonet, jo no sé llegir-ne, però és un tipus de poema on hi ha quatre estrofes, quatre versos les primeres i tres versos la tercera i la quarta, i no sé si són... Com es diu allò? Que són 14 sílabes,
Més o menys pervers. Més o menys ara sí? Més o menys. Més o menys. I sense llegir-ho, eh? Dos quartetos, dos tercetos... Sí, sí, no, no. Ah, vale, vale. El que passa que la lira em perdo ja, que és una lira. La lira és de cinc versos, entre 7 i 11 sílabes respectivament,
I també hi ha de 6 versos, però no són molt comuns. I la Silva? No hi havia un jugador que deia Silva? Sí, és veritat. La Lira en postina, també. Aquí hi ha de tot. La Silva és una sèrie poètica que no té un nombre... Una què? Una sèrie poètica. Ah, una sèrie poètica. Que no té un nombre terminat de versos, amb el qual pots fer el que tu vulguis. I l'única condició és que els versos siguin...
i rimin a quants consonants. Tot això si t'ho preguntes no ho sabries.
Sí? Sabries o no? La Cristina, la Cristina el diu a l'exemple. Ah Cristina, tens una... No home, jo no ho sé. La Júlia és l'experta i qui s'ha d'explicar. A mi no em veu llegir poesia. Jo i la poesia estem barallades. Perdona Júlia, t'està ensenyant un poema, t'està salvant aquí la secció, t'està ensenyant un poema que ha buscat... Llegues. Que volem saber com llegeixes poesia. Això és una silva. És que em deixen les ulleres. És la selectivitat de la penya del morro.
Deixi poesia, ja hem dit que d'aquí ens fèiem... Ui, però en sèrio que no ho veig, eh? Com que no ho veus? Ens acostes, mou-te... Ara, ara sí. M'he hagut d'aficar aquí. Venga, va. És com un teleprompter, això, saps? M'he hagut d'aficar a zoom 100 aquest, perquè no ho veia. Va, poesia, venga. Para, para, para, para. Para-ho, para-ho, para-ho, Júlia. Com es diu el poema?
Sense nom. El sueño, el sueño.
Sí que jo. És el títol? Potser em preguntaves si podies començar dient el títol. Dic sí. És el títol. Va. Vinga. El sueño. El sueño no. A veure, para, para. Que sí, que es diu el sueño. Ah, no és el sueño, no. El sueño. Va, va, va. Canvia l'emoció, que m'agrada més una mica. Això és seu. Ara, vinga, va. Poesia a la paja del morro, per Júlia Tmella. Avui, el sueño. En tu divina escuela, loca i desnuda i sin extraño adorno, la verdad se revele
Ai, se revela paz derramando en torno. Al oscuro color de tu regazo, contenta y recogida como el ave en su nido, libre de ajeno lazo.
desnuda alienta la calle de veïda acurrucada en el recatado olvido lejos del mundo de la luz y el ruido lejos de su tumulto que poco a poco el alma nos agota en el rincón oculto en el que la fuente de la calma brota
De vegades, jo crec que són envergussaments. Què has entès, Júlia, d'aquest poema? Que era una silva.
Des de casa ja sabeu que podeu participar també. Si voleu que us fem una pregunta de selectivitat truqueu-nos al 933723661. 933723661. Bé, continuem amb l'examen d'editatura castellana. Alguna altra pregunta que vulguis fer d'aquesta matèria? Penso que no, ja deixem-ho per aquí. Home, jo preguntaria, quin era el fray Luis de León, per exemple?
No, això és pregunta. Una home molt... Maria Teresa de... De Calcuta. De Calcuta. No, com es deia? No, com es deia? Ostres, no sé com es deia. Maria Teresa de Jesús, no? Sí, algun home d'aquest tenia. M'ha agradat molt, allò. Però aquesta no s'estudia, aquesta pobra dona. Les coples de... Los sonetos, no? De las coplas de la muerte de su padre. Sí, aquest era... Ai, de qui era aquest? De Darth Vader, no? Yo soy... Yo soy tu padre. No, realment...
Ara he portat això que és poesia, però hi ha el Quijote, hi ha el Tormento, hi ha el Luciernagas, totes aquestes zones. Ah, sí, home, Tormento, Tormento. Escolta, deixem-ho això perquè és confesiu, tens tota la raó del món. I passem ara a la següent assignatura que comentarem.
La filosofia que també repassa a Batxillerat. Ostres! La filosofia i les preguntes que he portat són relatives, perquè en realitat el tema és que et fiquen un comentari de text o és a dir et fiquen un text i tu has de fer les cinc preguntes que et fiquen en base a aquest text. A mi m'agradava molt la filosofia, em recordo Nietzsche, per exemple.
L'home és un llop per l'home. Descartes, fium, no? I després els grecs m'agradaven molt també. Sócrates, potó, no? Aristòteles també, no? Aristòteles, sí senyora, sí senyora, al mig de la caverna. Jo ho passava molt bé, la fotografia, eh? No, la veritat és que... Era com així, com tan ateli, veig que... Sí, que... El problema de l'exèrcit de selectivitat és que...
És tan subjectiu, el de filosofia, que demà et podem ficar un 0 com un 10, segons el que llegeixin. A mi m'agrada molt el filòsof David Hume, que era anglès del cilat 18 em sembla, i que deia que el sol espongui cada nit no vol dir que l'endemà hagi de sortir.
Segur que és una frase molt bona. I que entrava en aquest corrent de dir que jo crec el que veig i el que no ho veig, doncs directament no m'ho crec. És a dir, per exemple, aquí darrere aquesta porta hi ha la redacció, no? No, no, no. O sigui, clar.
Tu la veus? Sí, perquè hi ha un vidre. Però si no hi hagués un vidre, com podries assegurar-me que darrere d'aquesta porta hi ha la redacció de la ràdio? No, no. És que no t'ho pots assegurar. Això m'agrada molt. I després m'agrada molt un altre, que no sé si el David Hume també, que deia que la Lluna...
que el sentit ens enganyen, que no hem de fer cas del sentit. Ni de la vista, ni de l'olor... Sí, ho diuen bastants. Perquè tu veus la lluna i dius, eh, que petita que és, que la veus així de petita, que t'hi cap entre dos dits. En el fons és mentida. L'ull t'està enganyant. Sí, sí. Ho diuen molts filosos. Sí, mira, Hume diu sempre negatiu o nunca positiu. Això sí, ho diu la Hélice de Villasca. Estic d'acord, però bueno, a mi m'agrada.
En fi, va, les preguntes de filosofia, que a mi m'agraden les preguntes. Les preguntes són, a veure si les saps respondre, eh? A veure. He portat Descartes, Plató i Stuart Mil. Descartes és el qui va dir... eh... pienso lo existo. Exactament. Escolta, jo no es parré, però... Podries tornar a fer-ho. A veure, a veure, anem a comprovar. Ui, ui, ui, a veure, a veure. Expliqueu, aquesta és la pregunta, l'última pregunta que et faran el comentari a text, que és com una opinió personal, vale?
I diu, expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent. Tinc bones raons per a pensar que, encara que potser no totes, la majoria de les coses que crec són verdaderes. Però això ve d'un comentari de text que no tenim. Això ho diu Descartes. No, això no sobre el comentari de text. Per això he agafat aquesta pregunta, perquè és la que no... Perdó, és que això és alta filosofia. Això ja és la teva opinió i dir
Les raons perquè sí i les raons perquè no. Primer hem de saber si estem d'acord amb aquesta frase i la frase diu... Tinc bones raons per pensar que, encara que no potser totes, la majoria de les coses que crec són verdaderes. Deixem un temps perquè els ullens també pensin.
Tinc bones raons per pensar que encara que potser no totes, la majoria de les coses que crec són vertederes. Home, són vertederes per tu mateix.
Atenció, he de dir una primera teoria. Cristina, t'escoltem. No, que sí que són vertaderes, però per un mateix, perquè cadascú té la seva... pensa que el que ell creu o veu o opina, doncs és la seva veritat. Però no vol dir que sigui la veritat de tothom. Per tant, per un mateix sí que és la seva veritat. La majoria de coses que pot arribar a pensar són vertaderes. Però això no vol dir que ho sigui.
És una mica com la relació. Tu creus que sí que està perquè tu l'has vist però no vol dir que tothom cregui que està perquè potser no l'ha vist. Aquí la pregunta està, les coses que cadascú creu són veritat? La resposta jo crec que sí, perquè si no ja no serien veritat.
Això no vol dir que sigui veritat per la resta de persones. Això també s'ha de dir. I amb això un 10. Un creu que té la veritat absoluta però potser no la té realment. Però depèn de tot del cristall amb el color que es mira a la vida. O no sé com era la frase aquella. La de Rosa. El filòsof Francesc Pujols el coneixeu?
Cristina, busquem-lo a Wikipèdia perquè l'Helicopt de Vila diu que és el més gran filòsof català mai vist a la història. Has dit que era francès, no? Què? Has dit que era francès, no? No, no, no. Francesc Pujols. No el Francesc Pujols. Francesc Pujols.
Francès. Què vol saber, Jordi? No, doncs això, qui era aquest home? Què va fer? Doncs era de Barcelona, va néixer l'11 d'agost de 1882 amb Arturell i va morir el 13 de febrer de 1962 i va ser escriptor i filòsof espanyol. Bueno, català. Sí, sí. Coses de la seva obra. Uf! Quina és la teoria? Quina és la teoria? Quina és la frase que va passar a la història?
Vull dir, per exemple, Sòcrates va dir, només sé que no sé res. No és que aquest no va dir una frase en concret. No, té un paràgraf però impressionant. Però no podem resumir, no hi ha la Wikipedia per a tontos? No sé, algun lloc on estigui resumida una frase o alguna cosa? No.
Mira si vols començo a dir-te però potser em talles. Comença a explicar coses i si veiem que no ja tallarem.
¡Tiempo!
Ves l'antarà Jordi? És impossible arròs-lo d'això. El filòsof com més s'entenguin millor. La gent diu que són els millors. És un filòsof que parlava sobre la religió. Ja farem un estudi que, perdoneu, així també a Vodafone no hem pogut fer-ho. Aquesta és la primera pregunta de Descartes. Tinc bones raons per pensar que les coses que crec són veritat.
I la segona pregunta, quina és? És de Plató. I diu, perquè una societat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d'acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor. A veure, torna, torna, torna-hi, que m'estava distraient perquè no, he llegit el comentari de l'Eli que pora d'aquí al xat i posa, Francesc Pujols va dir que els catalans
Pel sol fet de ser catalans anirem pel món i ho tindrem tot pagat. Ja et dic una cosa Jordi, de moment els catalans a Catalunya paguem més que no.
Estan sortint unes reflexions filosòfiques aquí que m'agraden, que m'agraden. Tornem a la pregunta. Recomanem el to de preguntes a l'activitat de filosofia. A casa podeu jugar també, recordem. És el trivia d'això. A veure si sabeu, si arriveu, podeu trucar-nos i contestar la pregunta junts. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Treballa en grup, així aprovarem abans.
I feu els exàmens en grup també? Mira, si els féssim en grup... Mira, jo dic una cosa, un consell. Fieu-ho cadascú de vosaltres mateixos, ara que estem filosòfics, perquè realment Jordi és la millor manera per aprovar i per fer les coses bé.
els exàmens, que espiï cadascú de si mateix i que respongui per si sol i que no dubti, perquè realment és molt possible que les seves respostes siguin les correctes i si espia per una altra persona, doncs la poc t'arriba a cagar, que és el que em va succeir a mi.
Diu perquè una societat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d'acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor. Què creieu?
Home, en certa part té raó, no? Sí, però és que l'habitat no és justa. Que l'habitat no és justa, des de mai. A veure, avui ha despertat la filòsofa Cristina Esteban Vargas. A veure, Cristina, explica'ns. Home, perdona Jordi, és que els vampirs vivim des de fa molts anys i tenim molta esferia. Ara!
D'aquí ve la cosa. La Cristina, estem desenvolupant una teoria els últims dies que està confirmada. Digue-l'hi tu, digue-l'hi. L'altre dia vam estar parlant una mica dels meus antecedents i els vaig descobrir aquí al Jordi, als ullents de la Pinya del Morro,
que tinguen de vanpassats que realment eren vampirs i venim del vampirisme nosaltres. Tu no has vist la noia de Crepúscula?
En fi, amb aquest comentari venia col·lació que la Cristina, per això s'ha fet tanta filosofia, perquè ella, com que portaria 400 anys a terra, ja ha anat agafant totes les teories de molta gent.
Fa 400 anys que tinc 27 anys. Júlia, com descifrem aquesta frase que ja m'havia perdut? Que la vida no és justa. Per tant, no pot existir una societat justa.
Però en el cas que cadascú, en el seu subconscient o on sigui, es vulgui fer una societat justa, hauria de ser això. Si cadascú es dediqués a la seva feina. Si cadascú es dediqués a la seva feina, que és el que estima, amb amor, el món seria un lloc molt millor.
També si fes la feina que li agrada. Si tothom treballés del que li agrada i estima... Si treballes del que li agrada i t'estima ho faràs bé. Hi ha una diferència perquè aquí parlar de les aptituds que té una persona i no vol dir que les aptituds que tinguis i que siguis bo per una cosa vol dir que sigui el que t'agradi. Diu que tu has de fer la feina que a tu se't doni bé.
Un altre filòsof que va dir una frase, lo que se te da bien no lo hagas gratis.
Això va dir el joker a la pel·lícula de Batman. Ah, si va anar a dormir. Perdona. M'estava esperant. Em ve un filòsof ara i em torna amb el joker. Vosaltres aquí, Júlia, la setmana que ve... La setmana que ve farem els consells i temes. Consells per la selectivitat, perquè ja faltarà una setmana. Falterà res, res, res. Ai, quins nervis, Júlia.
Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu. 3 quart de 6 de la tarda fem una petita pausa darrer darrer d'una gent que ens vol saludar i d'aquí uns moments amb l'Albert Capapell a la secció d'Educació Carina. Avui parlem de gossos sords. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veu? Som originals, també. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
disseny mobles per la Penya del Morro o del Moro de Ràdio Desvern per potenciar el comerç local i agrair-los aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Doncs efectivament, tres quarts de sis de la tarda, tenim al telèfon el nostre educador cani particular, juntament amb la Roser Arcs, l'Albert Capapell. Bona tarda, Albert.
Hola, bona tarda, què tal? Bona tarda. Hem vingut al programa una setmana més. Avui ens vols parlar de la convivència amb gossos sords. Atenció, no diré notícia, però moltes vegades no tenim en compte que hi ha gossos que també tenen discapacitats, com per exemple la sordesa, són secs, etcètera. Això és freqüent amb els gossos?
És en funció, una mica, també, de les races. Hi ha races que tenen més predisposició a néixer directament sord. També podem estar parlant, perquè quan un gos està gran, està molt gran, també té tendència a perdre visió i perdre vida. Però, en principi, el que em vull referir, perquè, sobretot, hem de pensar, hem de tenir al cap el que és un gos jove, amb cabell, sord.
M'imagino que la sordesa en els gossos molts ve provocada de naixement, no? Correcte. Per no dir la majoria. I clar, jo des de la meva ignorància això es detecta en una sèrie de proves que deuen fer els veterinaris i els especialistes. Ah, correcte. Ara et comentaré per això a nivell d'anècdota també i justament, perquè de regulació no ho acabes de dir,
Jo puc parlar d'aquest tema no com a nivell d'educació, sinó també com a nivell de convivència perquè jo conviï des de fa mesos amb una gosseta sorda. I llavors l'anècdota era aquí que jo vaig adoptar aquesta gossa ja sent adulta, va arribar a casa que ara tindrà 6 anys, veníem 5 i mig o 5 i poc, i me la van donar que no sabien que era sorda la gossa. Ah, i ho vas descobrir tu a casa teva. No, sí, tenien una patina.
Vaig agafar-la i vaig fer una prova digital.
definitivament la gossa és completament sorda. I no només això, sinó que és sorda de naixement. I com podem... Clar, i tota la vida s'havien pensat qui l'hagués tingut abans i tot, que potser escoltava, no? I com... Em pensa que fins i tot li van ensenyar, entre cometes, podem parlar d'una obediència bàsica. De lo que seria que li van ensenyar que s'assegués, a que tombés, a que donés les putetes, determinades coses que fan que realment ens hauríem de plantejar si la sordesa és una discapacitat
com a tal, perquè aquesta gossa va estar fent pràcticament cinc anys de la seva vida quotidiana i passava completament per una gossa ullent. Però com ho aprenia? A través de veure els gestos o alguna cosa? Correcte. És a dir, ells, sobretot els que neixen sords, tendeixen a ser molt més visuals del que seria un gos habitual, un gos de sort, un gos ullent. Llavors ells et fixen moltíssim en els nostres moviments.
Aquí hem de tenir en compte que ja no només estem parlant que la nostra veu amb molts gossos passa a ser un segon pla, inclús amb gossos oients, estic parlant, sinó que en aquest cas estem parlant que la nostra veu és completament inútil. L'únic que pot funcionar a nivell vibracional, si està molt, molt a prop, d'alguna manera pot arribar a sentir alguna cosa, no ho sé, però és molt més visual, és molt més l'actura dels nostres gestos, inclús dels nostres llavis.
Tu com vas descobrir-ho això? Perquè ho vas intuir amb l'ajuda, com dius tu d'un veterinari o no? No, jo com que tenia sospites que ella m'estava dient que la bossa era sorda, ella estava perdent uïda però que al principi ella sentia alguna cosa, vaig anar a seguir el veterinari de confiança, vam fer les proves habituals, que va estar mirant a l'orella una miqueta amb una llum, va fer-li una miqueta de soroll,
i va veure que no hi havia oïda i, de fet, vam arribar a la conclusió que va néixer sorda perquè no té cap tipus de daterior o, per dir-ho d'alguna manera, en el nervi, que és una borsa que, segurament, és completament blanca, és una bondop francesa completament blanca. I moltes vegades, això per això parlava de les races, perquè el pelatge i la raça va molt lligat a la sordesa, molt més del que podem arribar a pensar.
gossos tipus boxers, tipus dogos, tipus bulldogs, tipus d'àlmates... gossos que tenen patrons molt comuns, molt freqüents, i que quan veiem l'aquestes talques de palatges, tens al cap un dogo al gent blanc completament, és molt maco i és el gos idílic, però aquesta raça completament té el defecte d'aquest, per genètica,
un percentatge molt alt és sorda, igual que el d'Àlmata. Per tant, és possible que algun propietari del d'Àlmata o d'un bulldog francès ens estigui escoltant i es pensi que la seva gossa o gossa no és sorda i ho sigui. Què recomanes en aquests casos? Alguna prova que es pugui fer a casa ara mateix? A casa, el més habitual, és donar-te compte que ja no només, és que no ve quan acrides el que li dius.
És que quan està dormint no sent cap tipus de soroll. No és que descansin profundament, que també. Però és que realment no senten el soroll. Li poden tirar quan s'hi veuen que el gos està mirant cap a una altra banda. Si li tires un objecte, unes claus o unes monedes, molt a prop i el gos no fa cap moviment, ni se'ls tindran sols, no es giren les orelles ni fallo de moure-les una mica.
hem de començar a pensar que hauríem d'anar a la veterinària i que s'ho miressin bé. Quines races es dic que són propenses, ha de tenir sordesa, els bulldou francès, els dàlmates, n'hi ha algun altre? Els dogos, per exemple, són gossos que tenen patrons, diguéssim, no tant de físic, no tant de forma, perquè un dogo i un dàlmata i un bulldou francès són molt diferents a nivell de forma, però sí que tenen molts paral·lelismes en quant a genètica, pel pelatge, perquè precisament una de les coses que ha fet de l'ésser humà
amb el tema de les races, és que buscant determinats aspectes o determinades característiques, per dir-ho d'alguna manera, físiques, el gos, ha deixat de banda moltes coses a tenir en compte d'aquest tipus. El fet que sigui sort és merament anecdòtic perquè també comporta el fet que és de genètica, que es diu que és recessiva, hi ha gent recessiva, quan passa aquest tipus de situació.
comporta altres malalties, o sigui que realment podríem estar parlant d'enfermetats realitàries de raça, ja no de la família. Albert, un cop sabem ja que el nostre cos o cosa és sort, què podem fer per dirigir-nos a ells? Per començar a ser conscients que els nostres moviments són molt més importants del que ens pensem. Llavors, intentar mesurar quines conseqüències tenen els nostres moviments en la nostra relació amb ell.
és molt delicat a l'hora de tenir contacte amb ell, perquè ells no s'esperen, per exemple, si estan mirant cap a una altra banda, que els acariciïs a l'esquena. A ells es paten entre les bandes, ui, quin susto. No li passa res, però totes aquestes cosetes hem de pensar de fer-li la vida molt més previsible. Sempre que ens hagin de dirigir a ell o a ella, sempre venir de cara o fer-ne els visibles de cara a ell. Jo intento evitar, de fet, en tot aquest temps no he hagut d'utilitzar cap tipus de llum, que hi ha a vegades per cridar-li atenció,
És molt bàsic. Ells s'habituen des del minut 0 a conviure així.
de què és l'extre que ens aporta a nosaltres, en aquest sentit. Això, fer-nos més visibles de cara a ells. El fet de potser no tenir en compte aquest consell i no ser tan visibles per ell, pot fer que un gos sort pugui tenir actituds agressives? Jo no parlaria potser d'actituds agressives, però sí previsibles, d'alguna manera, que per a nosaltres. De fet, el problema és que venia d'aquesta bosseta que tinc jo, la vaig adoptar perquè la portaven també una protectora i la vaig passar per casa i la vaig agafar jo.
I segurament el problema és que en aquest sentit tenia de convivència, perquè hi ha una incomprensió, hi ha molta incomprensió en aquest sentit. Cap a les dues bandes, perquè ni el propietari pot empatitzar amb l'animal, ni l'animal sap realment què li està dient el propietari. Per dir-te una situació que es va donar a nivell de contradicció amb el domicili de la CORA, que és aquesta cosa que tinc jo... Com es deu, perdona? CORA? CORA. Ah, mira, gràcies. Amb cas.
Aquesta de la ca és una grafia sorda. Ah, molt bé, espera. Posa-l'hi altra. Vinga, molt bé. Això que et deia, l'agost, un dia abans que jo l'anés a buscar, va predir, d'alguna manera, anticipar el part de la seva propietària. Va fer una sèrie de comportaments molt exagerats durant tota la nit.
i el propietari, perquè era una parella jove, va haver de cridar-li l'atenció perquè callés i que la seva parella pogués descansar bé. I a la part de la fina de la matinada, va concorrent cap a l'hospital, que estava atrapat. La bossa segurament estava intentant avisar des dels dos de la nit que s'anessin preparant, perquè estava fent comportaments completament anòmals en ella. I arribava inclús a bordar. Hem de pensar que si tenim un gos que no borda molt,
Segurament, en aquest cas, sí que tenia molt a veure amb el fet que no borda perquè no se sent ella mateixa. Ni flora. De fet, jo volia preguntar-te, què podíem ensenyar a nosaltres a un animal sort? Doncs tot el que ens plantegem. Jo ho plantejava d'aquesta manera perquè...
Si som conscients, si ara mateix estem pensant que tenim un gos sort, no hem de pensar que tenim un gos discapacitat o un gos, no sé com dir-ho, minusvàlid. No m'agrada aquesta paraula, tampoc. Tenim un gos igual que qualsevol altre i li podem ensenyar el mateix que li podria ensenyar a fills o gent. L'únic que no haurem d'utilitzar la veu, ens estalviarem saliva en aquest sentit, i haurem de jugar molt més amb el nostre gos.
Clar, això que comentaves abans, sobretot, fer-nos visibles davant d'ell... Correcte. Les comunicacions gestuals... Només he de cridar-la. Quan la gossa està suelta, que és una de les coses que em van preguntar els superentraris propietaris, de com que la deixen a muntanya, jo no tinc cap problema amb deixar anar la gossa. Sóc conscient que no la puc cridar perquè vingui. Però és que tampoc tinc aquesta estetitat. Ella m'ha demostrat també des del primer minut, que ni s'ajunya a l'hospital com per allò que va demanar, no ocupar-me si jo en un moment
i em preocupo perquè l'he perdut a seguida per ell. Realment no és una... Ella ja fa tot el possible perquè jo em vagi de preocupar en aquest sentit. Per cert, t'he preguntat què podem ensenyar a un animal sort i després també què podem aprendre nosaltres d'un animal sort. Correcte, això és el que més m'interessa, perquè podem aprendre moltes coses d'un animal sort. Podem aprendre a tenir molta paciència de manera... perquè només aquest fet que comentava, de fer una cridada quan la cosa marxa i no el pots cridar,
Has de plantejar-te que realment no pots enfadar amb aquell gos, que no està venint perquè realment no t'està sentint. Llavors sí que ens hem de plantejar moltes coses a nivell de l'error estat meu, que li he deixat anar massa lluny i ara no puc anar darrere. Ens ensenya moltes coses perquè no li podem retreure el fet que no ens estan tenent, no ens està sentint.
És possible que un gos amb sordesa tingui la necessitat de tenir més atenció i més carinyo que no pas la resta de gossos? Més que el carinyo, més contacte físic. I per això és possible que el llepin més? És possible en aquest cas que el llepin més que altres gossos?
És possible que necessiti perquè... Jo l'experiència que he tingut amb aquesta és que necessita estar molt a prop de la gent, perquè també és una gossa molt jovenera, i no puc dir que tots els gossos sords en aquest sentit siguin iguals. Però sí que et deia, per exemple, el contacte, perquè és curiós que moltes persones amb les que he parlat, jo arreu de l'atroni és una gossa sorda, he parlat amb més propietaris i amics que eren gossos sords, i sí que me n'han dit que és com una espècie de necessitat natural de tenir un contacte fictic amb una persona o amb una altra, amb una cansa.
i suposo que té molt a veure amb la tranquil·litat de saber que mentre estigui en contacte jo estaria aquí i en el moment que no hi ha contacte em desperto. Albert, ja anem acabant perquè hem de connectar amb les 6, però abans inaugurem avui una secció que és els uients pregunten coses.
I tenim el Sergi Pau al xat de RadioLosBert.com que diu, què he de fer quan un gos em llepa? Diu, em fa bastanta ràbia això i no sé com evitar-ho. Jo no tinc gos, però els gossos dels altres sempre em llepen i no sé com fer-ho per evitar-ho. Què s'ha de fer perquè no em llepin? I després diu, m'és igual si són sords o no, fegeix al final. Sí, Albert, què li diem al Sergi?
Probablement el que hagi de fer és el contrari de la poesia que estan a fins ara. A més m'explico. Si... Perdona, és que coneixent el Sergi potser ho provoca ell. Bueno, jo això no ho puc valorar, no? Bueno, però això... Què li diries? Si donem joc, en aquest sentit, si caiem al seu joc de deixar-li les mans, treure-li, tornar a deixar-li i treure-li, és això, per ell és un joc, no l'estem eliminant, aquesta conducta. Per tant...
Que no sé qui tant juga ni el Sergi, potser, perquè el veuen i tenen ganes de jugar els gossos amb ells. Jo una opció que valoria molt seria, quan vegi un gos, posar-me les mans a la butaca perquè no vagi a llepar-me les mans, i si ve a la cara, o girar-li una miqueta perquè cregui que no m'agrada, o no reforçar-li de cap manera jugant. I si persisteix?
o bé crida el propietari i que tregui el col de sobre. Sentit comú, no? Una miqueta aniria per aquí. Molt bé, doncs escolta, Albert, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. Sí, records a la Roser, que és l'altra educadora canina, que una setmana a l'altre, els tenim cada dijous a la Penya del Morro per explicar-nos coses sobre el món dels gossos. Que vagi molt bé, Albert, bona setmana, gràcies.
Nosaltres connectem tot seguit amb la xarxa i a la segona hora del programa amb el Dani Martiner de l'Arnau Consul.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company, un magnat del joc de Macau que competeix en aquest sector amb el promotor d'Eurovegas Sheldon Adelson. El grup hotelé malià Ivalú Retel, un grup britànic promotor, entre d'altres, de l'Oulet de la Roca del Vallès, són els principals inversors de Barcelona World, el macrocomplex d'oci-joc.
que es construirà entre Salau i Vilaseca, a tocar de Port Aventura. Així ho han donat a conèixer, aquesta tarda, els impulsors del projecte, és a dir, la Generalitat i l'empresari Enrique Banyuelos. Des del govern català, el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha volgut deixar clar que no els han demanat canviar la llei del tabac.
Vull fer constar que Veremonte, l'empresa promotora, a la qual passaré ara a la veraula, no ens ha demanat ajustaments a la llei anti-tabac.
cosa que ens satisfà que aquest tema no estigui sobre la taula. Barcelona World preveu obrir el 2016 un cop edifiqui els complexos que el conformaran, l'empresa impulsora calcula que crearà 20.000 llocs de treball directes
i 20.000 d'indirectes i acollirà 10 milions de turistes anuals. A partir del curs vinent, el govern català separarà en grups els alumnes de primer deso que vagin més endarrerits a matemàtiques i llengües. Segons la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, estem parlant del 10% del total d'alumnes. Parlament, Albert García.
Bona tarda, el Departament d'Ensenyament implantarà a partir del curs 2013-2014 l'anomenat programa intensiu de millora. Es tracta de reforçar els ensenyaments de matemàtiques i llengua catalana i castellana als alumnes de primer deso amb dificultats d'aprenentatge en grups reduïts de 10 persones. La consellera Irene Rigau ha explicat que aquest pla forma part d'un conjunt de mesures amb la finalitat de reduir el fracàs escolar i nega que signifiqui una segregació dels alumnes. Si volem que es gradui el 85%, necessitem
que ningú quedi al marge. I per això reforcem, intensifiquem l'ús i el domini de les matèries instrumentals. Perquè si no dones aquest suport d'entrada al primer cicle de l'ESO, després és quan hi ha la segregació que ja no pot seguir a tercer i quart i et fan un itinerari personal. Enric ho ha explicat que la taxa d'abandonament escolar ha baixat del 33% al 24 en 8 anys i que l'objectiu és arribar al 15%
Segueixen declarant a aquesta hora, com a imputats, alguns dels membres de l'anterior equip de govern de Reus, al Baix Cam, acusats d'endevalar amb diner públic l'any 2008 l'empresa d'Investigació Alimentària Xirota. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bona tarda. Bona tarda. L'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha comparegut als jutjats de Reus poc abans de les 5 de la tarda. Pérez, acompanyat de l'advocat Tona Lluja, s'ha presentat tranquil i confiat.
El que van fer els meus companys del Consistori, i especialment els membres del Govern i jo mateix, va ser de tot legal. Esperem poder-ho demostrar. I amb l'ànim, amb tot l'ànim de col·laborar amb l'Administració de Justícia per la pronta resolució d'aquesta pèrdua. ¿Considera que aquest procés respon a un conflicte polític més que a un acte jurídic? Això deu ser criteri seu, jo no ho reservo. Però vaja...
Aquesta tarda també s'ha presentat al jutjats l'ecregidora de cultura, Ampar Pont, d'Esquerra Republicana. Recordem que els regidors de l'anterior govern tripartit de Reus porten declarant des d'aquest dimarts pel cas Xirota, una fe en què l'Ajuntament va avalar 3 milions d'euros a l'empresa de Capital Mix. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. Avui comencen les semifinals de la Lliga de Bàsquet. A partir de les 9 de la nit juguen el Real Madrid i el Caix Saragossa. El Barça rep demà el Palau al Gran Canari. El tècnic barcelonista Xavi Pascual avisa del perill Canari. Aquest primer partit a casa és un partit molt important per a vosaltres. Esperem que sigui un partit de semifinals amb tots els seus ingredients. Un Palau ple, un Palau a tope, un Palau que ens ajudi contra un rival que ens ha guanyat les dues vegades.
i que sabem que serà molt difícil jugar contra ells. En futbol, Erika Vidal ha anunciat que marxa del Barça en contra de la seva voluntat, tot i que ja està recuperat el trasplantament de fetge. El club no li ha ofert la renovació. Això sí, el barça li reserva un càrrec quan pengi les botes. A segona, Lluís Carreras, tècnic del Centre d'Esport Sabadell, ha comunicat que deixa la banqueta arlaquinada després de tres temporades.
El Llagostera, de segona B, ha anunciat el fitxatge de l'extrem dret del Vila Franca i SAC Maldonado, mentrestant el porter de l'Espanyol B, Edgar Badí, ha anunciat que abandona la disciplina del Club Blanc i Blau. Bona tarda, són les 6 i 5.
L'habitatge salen dels temes principals del ple d'aquest mes de maig, que es fa avui a les 7 del vespre. Es debatran una sèrie de punts vinculats amb l'habitatge social. En concret, sofriran tres pisos socials amb lloguer reduït per famílies en risc d'exclusió amb poc recursos. Aquests tres habitatges assumen els tres que ja es van adjudicar l'any passat. També es tractarà la modificació de l'ordenança d'ocupació de la via pública amb terrasses i vetlladors, el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió
del Servei Municipal d'Aparcament del Mil·lenari, un canvi que implicaria que l'Ajuntament, a través de l'empresa municipal, podria fer la gestió d'aquestes zones d'estacionament regulat. I a patició de l'empresariat de la zona Sant Just Diagonal, els carrers d'aquest polígon es regularien amb zona verda. Al ple també es farà la declaració institucional de l'Ajuntament de Sant Just contra la violència masclista i es debatrà una moció que presenta el PP en relació a la publicitat de les dades econòmiques del Consistori.
Com sempre, el ple s'acabarà amb el torn de precs i preguntes per part de regidors i del públic assistent i l'assessió començarà a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament. S'han just per la independència lliure avui a l'Ajuntament les 800 signatures que s'han recollit al municipi per formar part de l'AMI, l'Associació de Municipis de la Independència. Seran una concentració que es farà davant del consistori aquest vespre
Després del ple municipal. Des de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana han decidit lliurar aquestes minatures que s'han recollit quan es va proposar el ple pertànyer a l'AMIS. Sant Just per la Independència va intentar arribar al consens abans de presentar cap moció al ple per evitar debatre-la si no s'havia d'aprovar. La proposta, però, no va prosperar perquè no hi havia prou suport dels partits municipals, ja que la desió no va tirar endavant. En lloc seu, des de Sant Just per la Independència van voler rebaixar els plantejaments i per això van pensar
una alternativa que era presentar una moció a favor d'organitzar un referèndum fora de l'ami, com ja es va aprovar fa 3 anys per tirar endavant la consulta del 2010. Davant d'això, perquè tot plegat consti a l'arxiu municipal, Sant Just per l'independència vol lliurar aquest dijous, avui, les 80 signatures que s'han recollit al municipi. A més, també membres de l'entitat assistiran al ple municipal per donar a conèixer els propers actes que es preparen des de l'ANC.
I acabem el que vull explicar amb vos, que Oriol Junqueras, Ana Simo i Joan Tardà participaran aquest dissabte de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana que es farà a Sant Just, la secció local del partit, organitzat per aquest dissabte, una festa republicana al municipi, i a més també celebrarà el congrés ordinari de la Federació Comarcal del Basllbregat i l'hospitalet Junqueras, Simo i Tardà, assistiran a un vermut i un dinar amb els simpatitzants. La trobada comarcal començarà a les 10 del matí a la sala d'actes de la Vagoneta amb el congrés del partit
a nivell comarcal i a les 12 es preveu iniciar un debat sobre la Conferència Nacional amb els assistents. A la tarda, el centre neuràlgic dels actes de la festa serà el cas de les joves. A les dues es farà un dinar i un acte polític i es lliuraran els obsequis als nous militants del partit. El preu del dinar és de 10 euros i els tiquets per assistir-hi es poden comprar a la granja Carbonell.
I de moment això és tot més informació a les 7 del Senyors Notícies d'Edició Vespre. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. Restaurant El Milenari.
El condensador de fluxo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
cada matí de 10 a 1. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys.
Fins a la llaneria verds saludem la Penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, bon Nadal. 6 hores de la tarda benvinguts a la segona hora del programa.
L'Arnau Cònsol ja sabeu que és de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Senyus i col·laborador habitual de la revista Sapiens. Avui per parlar-nos de la història de la literatura catalana. La presentació que es va fer la setmana passada al Consell de Cent d'aquest llibre que són 6 o 7 volums de tota la història de la literatura catalana. Ens ho explicarà l'Arnau d'aquí una estona. A més a més també entrevistarem la Ruth Rodger, que és la veu del grup
promeses de mar i que han presentat el seu nou àlbum al meu espai. I a més a més també tindrem el Guni de Sant Just, el Dani, amb la Maria Bardegí i la Laura Pont del Cau. Però abans de tot plegat, repassem Trendings Tòpics, Cristina. Què tal? Bona tarda, Cristina. Bona tarda. Hola, tot bé o no?
Repassem Rendintopis, el més comentat avui a la xarxa, Decode, que és un festival que es fa concretament el 14 de setembre al campus de la Complutense, de la Universitat de Madrid, i avui ja s'han sabut els noms d'alguns artistes, com per exemple els escocesos Franz Ferdinand o els New Yorkins Vampire Weekend, que encapçalen aquesta tercera edició, i això avui ha sigut el més comentat
a Twitter. A més també actuarà en grups com el duet espanyol Amaral i els catalans Love of Lesbian. Aquest divendres es posaran a la venda les primeres 2.000 entrades a un cost de 39 amb 99 euros. Què és el que comenta la gent a Twitter, Cristina? Opinions de tots van costos. Comencem amb el Samuel, que diu, no me gusta el cartel de The Code. Muy índi. En el cas contrari, trobem el Nacho, que diu, Dios mío, ¿habéis visto el cartel de The Code? Yo quiero ver a Pulse. Alguien se compra la entrada ya, de ya, y viene conmigo, son 40 euros.
i acabem amb l'Alfredo que ens dóna la informació dient que el Low Cost Festival seria l'únic concert que faria aquest any i es veu que repeteix ara.
El festival fa la cosa avui a Twitter.
60 euros pels 4 dies. Què diu la gent a Twitter sobre aquest festival, l'Arena al Sound, que jo no l'he escoltat mai. Jo tampoc. Però veus, per això està Twitter, per descobrir coses noves. Què diu la gent en aquesta xarxa? El Nicolás fa un comentari relacionat amb la quantitat de gent que es troba i diu...
Seguim amb comentaris, igual que en el cas anterior, que diu el Miss Hype. Falten dos mesos d'Arena al Sound i Merasuda, a pesar de viure a 15 minutos de Burriana, que és on es fa el festival. I acabem amb l'Alexa, en aquest cas amb la seva alegria, que diu, què ganes de viure aquests moments inolvidables? La cuenta atrás empieza allà. Gràcies, Cristina. De res.
I ja tenim a l'estudi número 1 de la ràdio el Dani Martínez, que és un dels gunis de Sant Just, avui el Joan Sirivellas no el podem tenir, o quina pena, per aquesta fònic, no, em sembla? Sí, s'ha quedat a fònic, a fònic. Per així, d'aquesta manera, no t'ha canviat la veu. Alba Rufet, Alba Rufet. En fi, Dani, bona tarda, benvingut al programa. Bona tarda, gràcies. Avui qui ens portes? Avui porto
El cau, avui heu de convidar com sempre, porto el cau. A tot el cau. A tot el cau. A tot el cau. Els 45 membres del cau els porto aquí. A l'agrupació escolta Martin Luther King, estan tots? Bueno, però reduïdes en dos. Porto avui a Maria Bardegí i Laura Pont. Bona tarda noies. Bona tarda. Hola. Bona tarda, dos minuts a la penya del morro. No sé si alguna vegada havíeu estat al programa.
A la penya del morro no. A la penya del morro no, eh? No, jo tampoc. Com és això? Ens ha donat ja un deute històric amb aquestes dones del Cau. En fi, Dani, com és que les has portat? Doncs mira, les he portat per parlar una mica de les activitats d'aquest estiu i sobretot per les activitats del curs vinent, que ens expliquin una mica el que és el Cau i què està succeint en aquest temps. Però abans, com sempre,
Fem una petita cançó, no, Jordi? Ah, sí, quina és? Doncs la d'avui... Sí, perquè no m'ho has dit abans, eh, Dani. No m'ho has dit, però la busquem, la busquem ràpidament, no pateixis. Quina cançó vols, a veure? La cançó d'avui és Sense tu. Ah, dels polseres vermelles? Sí. Ah, molt bé.
I com és que la tries? Avui trigo aquesta cançó perquè en aquesta entrevista que farem avui també, a la pregunta cinquena noies, la del Joan Petit, parlarem també del nostre company Francisco Vizcaíno.
que va venir la setmana passada i que ens ha deixat un comentari al nostre mail. Perquè és el president de lo que és injust i va organitzar conjuntament amb moltíssima gent el fes de tornet Joan Petit contra el càncer infantil que es va fer aquest cap de setmana a la Bonaigua. Bé, doncs ja queda dit. Per on comencem per parlar amb les noies del Cau? Comencem amb quins càrrecs teniu al Cau?
Quins càrrecs, no? Perquè sempre hi ha el tesorer, el president, digueu-me quins càrrecs teniu. Bé, bueno, al CAO hi ha un equip de caps i amb aquest equip de caps hi ha l'equip d'agrupament que són uns quants càrrecs que són responsables pedagògics, el tesorer, els caps d'agrupament, el secretari... Bueno, i després hi ha altres comissions més tipus material o comunicació.
Sí, però això dins d'un grup o de tot el cau? Sí, tot el cau i els nens, els caps i les famílies. Llavors, aquí tenim els càrrecs, som els caps. Cada cap té dues identitats, no? Bueno, això que cada cap feu dues coses, no? Cap i tesorer o no, o m'equivoco?
O sigui, caps ho fem tots. Llavors pots portar una branca o pots tenir només un càrrec. Però el càrrec, cadascun té un de diferent. O pot ser que dues persones tinguin el mateix, com els responsables pedagògics, que són dos.
Tu, Dani, ets del CAU, tu? No, jo no, jo... És de l'Sply? És de l'Sply? No, però què et dius, home... Perdona, perdona, perdona, què passa? Home, que m'intoxico, eh? Però què vols quedar bé amb les convidades? Perquè quan potser portes algú de l'Sply també diries això? Home, mira, si t'he de ser sincer, com que ningú em contestava l'altre dia, ja tenia la web a l'ordinador de l'Sply i estava a punt d'apuntar-me el número, però vaig dir...
Continuo provant, continuo provant. I vaig continuar provant fins que us vaig trobar, sort. Com que som grocs, som d'aquestes maneres. Tot són blaus avui, no? I tant. Per cert, què volies preguntar-li Dani? Jo vaig seguint el guió, quines lleis, quines normes hi ha al cau? Quines lleis teniu al cau?
No es pot anar amb shorts o... ok, explica'm una mica. Això et preocupa no, tu Dani? Si no es pot anar amb shorts, és molt preocupant. Ja no t'apuntaràs si no es pot anar amb shorts? I amb camisa de quadres i corbatí, no? No, no. Bueno, te seguim les lleis escoltes. O sigui, no és només del nostre cau. O sigui, la ideologia escolta té un... bueno, té diferents...
i té uns ideals. No sé si et refereixes a això que has vist al web, que és la llei escolta, que té diferents punts.
Potser hi ha gent que s'ho sap de memòria, però no en sabem. Hem de dir que no ens en sabem de memòria. Home, no ho sabeu! Bueno, almenys hem dit la veritat tu. Ja. Home, ens podríem haver desviat... Perdona, segur que hi ha una llei que es diu la veritat, per tant... No, no hi és aquesta. No hi és a sobre. La gràcia és que les puguis reconèixer i que actuïs... Ens les apunten i sabríem dir quines són. Actuïs segons les lleis. O sigui, no és important saber-ho de memòria. El que és important és que si, per exemple, n'hi ha una que és...
defensem la natura i protegim la vida, doncs no és important saber-se la llei, sinó que actuïs d'aquesta manera, que defensis la natura i protegeixis la vida. No te'n pensem impregnats de la llei. Som la llei en persones, no? En podem dir algunes, però no...
Doncs t'hi aules. Aprendem a estimar i a jugar net. Som ciutadans del món. Bueno, hi ha algunes així. Perdona, això és un anunci, no? Somos un lugar elevado al mundo. Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món. Que les tens aquí? A veure, Cristina, les pots explicar? Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres. Aquesta seria la primera. Aprendem a ser útils i a fer servei. Som germans de tots i treballem per la pau. Posa una música així guai. No, mira.
Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món. Defensem la natura i protegim la vida, aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots. Som decidits i afrontem les dificultats sense por, estimem el treball i volem fer bé les coses i aprenem a estimar i a jugar net.
Quina pena que no tingui la cançó eh, perquè aquesta cançó m'encanta. Ja te la passarem. Ara ja està vist que som la llei en persona. Les lleis del cau. Bé Dani, què més pots preguntar? Què feu i quan i on ho feu tot això del cau? Perquè esclar, si no la gent com s'apunta i no sap on ho feu ni on es fa, no?
Normalment fem el cau normal de 5 a 7, aquí al carrer Bona Vista, i els dissabtes de 5 a 7. Hi ha una mena de frase que quan vas per allà dius, què facis a la tarda? No puc, tinc cau. És com mítica. Aquí al carrer Bona Vista, allò del graffiti on hi ha una valla. Dius, ho passeu bé? Com continua?
És com un whatsapp, però a lo viejo, no? És que no s'ho saben. O sigui, van cair a acceptar i no saben la frase. Bueno, nosaltres sempre diem no puc, tinc cau, però no la van pintar nosaltres. És una frase molt usual en les nostres vides. Ja, ja, no puc perquè tinc cau i tal, no? Clar, sí, clar. Bueno, i sempre... Sempre se la llegeix en aquest lloc d'aquí del carrer Bona Vista? O hi haurà canvis? No, sí, sí, hi ha canvis. De tant en tant fem les sortides de cap de setmana.
I després fem sortides com la de Nadal o el Pas de Branca, que és la inicial. I després la de Setmana Santa, que acostuma a ser una mica més llarga. I matinals. Matinals, que és l'excursió d'un dia sense quedar-nos a dormir. I després hi ha els campaments a l'estiu. Que us aneu a l'aquarium, no? He vist per la web que a vegades amb aquests matinals us aneu a l'aquarium, amb els nens o alguna cosa.
Sí, l'any passat vam anar a l'Aquarium, crec. Bueno, la nostra branca no. O potser anem a fer alguna excursió per Concerola o a fer alguna descoberta per algun altre lloc. Quines activitats o campaneus fareu per aquest estiu i per la Festa Major? Explica'ns una mica. Bé, pels campaments, que depèn de la branca. Si en general acostumeu a anar-nos a terrenys o fer rutes.
Sí, cada branca se'n va o per exemple dues branques juntes com castors i llops, que són les branques més petites que marxen junts i van a un campament... Que no sabeu a quin campament aneu? No, nosaltres sí, estem parlant dels més petits. Heu tingut una hora per preparar-vos-ho.
No, però que no saben on és el pati. Home, no es poden saber, no? Tota la programació de tots els grups, no? És molt complicat, perquè hi ha moltes persones. En realitat ens ho sabem, l'únic que no volem revelar és això. I nosaltres, per exemple, fem una ruta pel Pirineu, i després uns dies en un campament a Vaget, això amb els Rangers, que són de 12 a 14 anys, els pioners van a Portugal, en principi,
i aquest any no tenim trucs, que són els més grans, i clar, no farem campaments perquè no n'hi ha. Per què no hi són els més grans? Per algun motiu en concret? Perquè hi ha un 8. Tenim un 8 generacional. Haurien de ser els que tenen 18 anys, els que fan segon de la Txillerat, i no hi ha ningú d'aquesta edat al cau. Els últims vam ser els de l'any passat, 3 persones de l'any passat, que aquest any ja hem passat a caps, i per tant, no hi ha gent.
i fins d'aquí dos anys no n'hi haurà. Per cert, abans d'acabar, perquè no tenim gaire més temps, volia comentar una cosa, i és que tu, Laura, ets una... No, no, no, no. Ets una gran cantant. Això ho vam poder veure a l'últim Cavallet Artístic, que no sé si Dani, tu hi vas anar o... No, però ho vaig veure com ho muntaven. Ah, bueno. Vaig estar present... És el mateix, eh? Vaig estar present amb la muntatge, sí, allà amb el bar aquest.
Efectivament, ha d'esperar una mica la veu de la Laura Pont. Laura, jo ja faig un altre camí amb armada aquí en directe i et demano si ens podries cantar alguna cosa, no? Vinga, aplaudim una mica aquí, Anna. De fet, Laura, tenim aquí una sintonia que potser et sona, que és una versió karaoke de Hit the road. I llavors, no sé si...
Laura, t'animes o no? Va, quan tu vulguis. No mirem, va, no mirem, quan tu vulguis, Laura. Seràs per tu, eh, perquè jo sí que miraré. Un moment, a veure... Para, para, para un moment. Hi ha una bonica càmera allà, o sigui que... No pots nerviós, Dani. Dani, però no pots nerviós, no, Dani, per favor. Jo m'he tret les ulleres, quasi no veig. Dani, t'has dit a groga, ja t'ho dic ara, eh, per posar-te nerviós. I després, Laura, tornem a posar. Silenci. A veure.
No? Com ho deus?
És super greu! Bravo! M'ha encantat! M'has traicionat! És molt greu! A veure, busqueu una altra? Sí, una mica més aguda. Tampoc et passis ara. Aquest és el cop més que n'hi ha era...
Però també té pinta de ser bastant baix de tot, no? És més alt, no? És més alt. Com canta, mare meva!
No more, no more, no more, no more, hit road and never come back, no more. Ai, ai, és que estic... No, no m'encanta. Molt bé. Molt bé, a mi m'ha encantat. Mira, jo et poso de peu, un aplaudiment, sí senyora. Bravo, bravo, bravo. Quina veu, eh? Quina veu, la de Laura Poni. Escolta, Laura, no t'has pensat això, dedicar-te a fer alguna cosa?
o presentar-se al número 1 o alguna cosa d'aquestes. A partir de demà es farà molt famosa a tot l'estat, que és la Irma Ramos, que no sé si la coneixeu, té 21 anys, i demà apareix per primera vegada en el programa aquest del número 1. Si és que ha d'anar al Tuxi que valés, li podrien fer una mica d'escalfament. Mira, és que a mi m'agrada molt imitar a la meixe.
És que jo el positiu te l'ha de guanyar. Te l'ha de guanyar estar en el flot de la vida.
Ara puc llegir un petit comentari del Francisco. Em va enviar un missatge dient que en el parc, el divendres va ser un èxit perquè... A veure un moment Dani, un moment. Podríem imaginar una situació. El Francisco Vizcaíno, que és el president de Lokey i Sant Just, que va venir aquí la setmana passada i dius que t'ha enviat un mail agraint una mica la participació de tots els voluntaris i tots. Doncs llegeix si vols un parell o tres de...
de línies perquè veig que és un text llarg, no? Sí, però ho faré curt, no et preocupis. Doncs vinga, va Dani. El divendres diu que va ser un èxit i que va tenir moltíssima expectació. Diu que és molt difícil, no? Explicar amb poques paraules l'agraïment que té ell, el hockey Sant Just, per aquesta tretzena edició de la Festa Tornets. També diu que durant tot el dia, els 25 s'han fet més d'un centenar d'activitats de lleure.
per a nens i nenes de 48 partits de hockey, més de 300 serveis de dinars i berenars. I tot això amb la dificultat de moure nens entre 3 i 6 anys. En total s'han mobilitzat al voltant del complex esportiu de la Bonaigua més de mil persones amb l'objectiu de contribuir en la divulgació i la investigació del càncer infantil.
Hem estat un gran equip. Moltes gràcies, estic content. Doncs aquesta és la carta que Dani va fer enviar a tu i que em sembla que també l'han pujat al blog de l'OK i a tota la gent que va participar de forma voluntariosa amb aquesta tarjetna festa de Tornet Joan Petit, Nens amb càncer contra el càncer infantil. Doncs Dani, moltíssimes gràcies per venir.
Avui és la primera vegada que un convidat els dona un detall de la secció.
Oh, però què és? Explica-ho, perquè si no la gent no... És una bandera dels blaus. I què posa? L'he escrit jo baixar. I posa. El cau visca els blaus, posa.
i a ràdio d'Esvern. A ràdio d'Esvern. A ràdio d'Esvern, disc als Plaus, amb els guris de Sant Just. Daning i Joan. Aquestes situacions m'emocionen. Noies, digueu-li alguna cosa.
Ara la penjarem el caos. Moltíssimes gràcies Laura Pons i Maria Bardagí. Que vagi molt bé. Ens retrobem la setmana que ve. Estàs fet un galant. Jordi quina enveja que tens.
Qui té enveja aquí? Haig d'aprendre molt encara. En fi, nosaltres continuem a la Penya del Morro i d'aquí uns moments, amb una petita pausa, parlem amb la Rut, Rutger, que és la veu del grup Promeses de Mart i que acaben de treure un nou disc que es diu El meu espai. Fins ara mateix, a la Penya del Morro. Ràdio t'espera, 48.1 Ràdio t'espera, 48.1
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
El condensador de fluxor. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Ràdio Despert, 98.1 Ràdio Despert, 98.1
6 i 33 de la tarda, escolteu... Ostres, mira, m'acaba de passar una cosa d'aquelles que et vols morir, perquè et tenia... Nois, Cristina. Bona tarda. Hola, bona tarda. Arnau, bona tarda. Perdona un moment. Bona tarda. Bona tarda. M'acaba de passar una de aquelles coses que et vols morir, saps?, perquè tenia un arxiu d'àudio i una pista per escoltar. El que passa que no sé si la podrem escoltar. Ah, sí, perdoneu. Ara sí.
És la cançó Busco una llum del grup Promeses de Marc i del nou àlbum que acaben de treure al mercat, El meu espai, i tenim a la seva cantant al telèfon, que és la Ruth Rutzé. Ruth, bona tarda.
Hola, bona tarda i perdona per aquest començament tant de destross. Com diuen coses del directe. Gràcies per atendre'ns. Alguns sou de Molins de Rei, d'aquí de la comarca, del costat. Amb el Jordi Foraster, el Ferran Cardona també, el Raül Cabedo i el Daniel García, que sou promeses de mar. Per la gent que no us conegui, com us presenteu al gran públic vosaltres?
Bueno, com ens presentem. No ens agrada molt presentar-nos, ens agrada que la gent ens conegui escoltant-nos, veient-nos i que ho opinin, i que ens cataloguin com vulguin, però primer de tot som amics, som una banda d'amics de fa temps, que ens agrada el que fem, que som molt positius, molt enèrgics, que no seguim modes, que anem una mica al nostre rotllo, no? Com el nom del disc.
és important trobar l'espai del mateix i fer el que vol. Sí, la veritat és que no seguiu modes perquè ara la moda sembla que sigui difícil treure música o un disc al mercat i vosaltres ho heu fet. Ha costat molt treure el meu espai? A veure, realment no ha costat perquè ho hem fet amb moltes ganes, amb molta il·lusió. Hem comptat amb l'ajuda d'uns grandíssims productors, que són els germans Saltó i Oriol Jaume de la Porta dels Somnis.
i ens hem entès molt bé amb ells els temes que hem volgut, sense cap mena de restricció. Vull dir que ha portat temps, treball, perquè som meticulosos i ens agrada fer les coses bé, però molt fàcil. I tu Ruth, d'on surts? Has estudiat en algun lloc? Va ser nena prodigy en el seu dia i ara està traient-me aquí.
No, no, de produir res. El que passa és estudiar ben poc, perquè no m'hi he dedicat gaire, que hauria d'haver fet, la veritat, però està passant els anys i dius, ja ho faré, ja ho faré. He anat fent classes, cursos, consells intensius. Soc molt autodidacta, m'ha agradat molt sempre escoltar veus interessants, intentar fer el que feien.
practicant, realment practicant és com més s'aprèn. I com t'arriba l'oportunitat amb el Promeres de Mart? És perquè sou tots amics i coneguts o et venen a buscar o vas tu amb ells? No, som amics tots i el tema és que venien d'altres projectes, tres de la banda, el Jordi, el Ferran i el Raül venien de Dragon Slayer, que era un grup heavy que havia tret tres discos al mercat, que per circumstàncies ho van anar refredant i es van deixar de banda.
El Dani era un company també d'una banda de adolescents amb el Jordi, i amics des de petit, i jo era d'una altra banda també de Hedy, que no vam arribar a fer re allò important, però que ens coneixíem de l'ambient, dels concerts i festivals havíem compartit escenaris. I vaig ser una mica jo amb el Jordi per plantejar-nos un projecte junts. A mi m'agradava ell molt com a guitarra i li agradava jo com a veu,
trobats, aporregem alguna cosa amb la guitarra, improvisem... i així va començar tot. I us va ser complicat seguir escrivint les cançons? Perquè no sé si vosaltres mateixos sou qui potser composeu aquestes cançons, les produïu... Sí, som nosaltres. Jo soc qui fa les lletres. Normalment la idea... Primer comença el Jordi amb alguns riffs de guitarra, amb alguna melodia...
sobre això jo improviso una melodia de veu, després ho portem al local, la resta de membres, doncs, incorporen els programes de sorra i acabem de elaborar la idea de la cançó. I per últim jo faig la lletra d'allò que em va inspirar, d'allò que em passava al local, temes que surten. Ara mateix, de fet, esteu presentant aquest àlbum en diferents mitjans. Com va la promo? A veure, explica'ns.
Molt bé, la veritat és que aquí a Tope Tope fa un parell de dies, dimarts, acabem d'anar a cinc o sis nebis en el mateix dia, avui en tenim tres, comptant amb vosaltres, dilluns també en tenim més, dimarts en tenim tres o quatre. Home, molt bé, no? Us fan cas, no? Sí, sí, de moment la reuda és molt bona i nosaltres allà on ens convidem ja anem, perquè està clar que ho hem d'agrair, no?
amb la commoció. Perdona, heu estat a RQ o Catalunya Ràdio? No, encara no. Encara no eh, però ja arribarà. Encara no. Segurament no s'haurien d'encarar. I ara mateix el projecte com està? Teniu bolos d'aquí uns dies o unes setmanes? Sí, ara així de vista tenim el dia 5 de juny, tenim una pústica, ja el diré.
Ai, em surt ara el nom. La comarca, o t'ajudem, digues la comarca. A quins agrada molt jugar, a veure? Al cosat de Molins. Molins de Rei, que hi ha? Sant Feliu de Llobregat? No. No, a veure. Sant Vicenç. Sant Vicenç dels Horts? És el que es diu l'aliança... L'aliança de... I el nom del... I el nom del poble. Torrelles de Llobregat. Torrelles de Llobregat? No. No. Està tocant, tocant. Tocar a Torrelles, home, se'n va, oi?
Tocant molins. Que hi ha allà? Ballerana. Ballerana no? Ballerana està més amunt no? Com? Allà on hi ha la miniatura de Catalunya. Catalunya amb miniatura? Per allòs torrelles? No. A pallejar. A pallejar, ho hem trobat. A pallejar.
Vale, vale. No, no, no, no, home, escolta, ho hem trobat, el que importa és... No, a mi em sembla mal alguna cosa, em sembla mal. Sí, sí, perdona, a Pallas ja estareu d'aquí poc.
Sí, estem al 5 de juny a les 9. És un acústic amb petit format, perquè pràcticament serem tots nens de pertusió, el Raül no pot ser-hi. Però és molt xulo, l'avió acústic ens agrada molt. I després el dia 15, al de juny, que és un dissabte, estem amb el Miquel Abre amb un interès calbit. I això ja és... Sí, això són paraules majors, eh, paraules majors. Doncs escolta, alguna quatre sorpresa...
Molt bé, doncs ens ho apuntem 15 de juny a Molins de Rey. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que tingueu molta sort, que us vagi molt bé i promeses de mar. Ja ho comencem a recordar i us anirem seguint. Que vagi molt bé, bona tarda, gràcies, adeu.
Em torno a caure sense pressa, ser l'amor del meu test. Torno per dir-te com és jo,
Doncs aquest tema deia Busco una llum del disc El meu espai, de promeses de mar, que ens ha presentat la Ruth Rutger, que és la veu d'aquest grup, algun dels seus components, d'aquí de Molins de Rei. D'aquí al costat, perquè estem a Sant Just. I per cert, parlant de Sant Just d'Esbern, parlem una mica de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just.
I ho fem per lligar temes, perquè tenim nosaltres Arnau Cònsul, que és especialment de l'escola d'escriptura de Teneu. Fixa't quin tema més... amb calçador, eh? No, però molt bé, eh? Només aprofito per dir que l'escola d'escriptura de Teneu és groga. És groga. Ah, ui, ja... No, Claudi, perquè aquí jo sé que estic en territori hostil. No, home, és que, a veure, pensa que... La ràdio, el logo blau, l'escola...
L'escola d'escriptura és groga des de quan?
com més entitats es facin d'un color i es decideixin fer-se millor. Per tant, l'escola de ciptura és groga. Això ja és notícia. Potser ho veiem. Un dia vindrem a la bandera, perquè, clar, tens aquí tot el jove que ve amb la bandera i tal. I sort que això, bueno, clar, ara a internet es veu tot. I sort que és la ràdio i no s'ha vist. No, no, sí que es veu tot. I et dic una cosa. Grocs, aquest any, tremoleu.
Bé, tot això serà a la Festa Major de Sant Just, entre els grocs i els blaus, una disputa ja que comença a ser històrica, perquè clar, va passant els anys i continua, no? I per tant, aquest any, també, el començament de gos a la Festa Major de Sant Just. Algunes entitats són grogues i d'altres són blaves, i aquí a la ràdio som dels bons, que són dels blaus. Perquè allò que van, que l'allanus de l'una va condecorar, que era la divisió,
La División Azul. Oh, quin cop baix. Això és un cop baix. Ara estic pensant si Hitler tenia alguna creu d'aurada o groga, però sembla que no. En fi, va, parlem de llibres. La setmana passada, Arnau, et teníem a la presentació de la música de pirates del Caribe. Et teníem a la... Va ser emocionant.
Sí, perquè ara ens explicaràs del llibre Història de la literatura catalana uns quants volums que van des dels primers trobadors que utilitzaven el català o que aleshores, que després va arribar el català actual utilitzaven per expressar-se i que es va presentar aquest llibre, aquests volums de la història de la literatura catalana al Consell de Cent la setmana passada.
en presència de l'alcalde de Barcelona, que feia anfitrió, i, evidentment, qui tenia l'última paraula, que era el molt honorable president de la Generalitat. Com que va ser una entrevista molt apressada, em vaig quedar amb el mal sabor de boca d'haver informat malament els nostres oients, i considero, por tu, donar molta més importància i més relleu a aquesta obra, Història de la Literatura Catalana, que jo vaig dir, és la primera que es fa, ho vaig dir així sense pensar massa,
No, no és la primera que es fa. De fet és la quarta. I dius i per què una altra? Doncs perquè la primera es va fer cap allà als anys... No et veig gaire convençut. La setmana passada estàvem molt amb aquella guardia europea. La primera es va fer als anys 20. I aleshores, clar, ha plogut molt des de llavors. Era una història de literatura amb molta influència del segle XIX, la reneixença, el modernisme. Aleshores es va escriure en castellà.
Després se'n va fer un altre en ple franquisme, es va escriure en castellà també, i en el fons era com una reedició d'allò, i no portava gran cosa. La gran història de la literatura catalana s'escriu als anys 60, es fluïa cap als 70, és la que està en validesa fins avui, per entendre'ns, és la que es coneix com la de Moles Castellet Comes, o Comes Moles Castellet, no recordo mai l'ordre, i en tot cas és la del professor Joaquín Moles,
el professor Castellet, que és el director honorari del grup 62, l'Antoni Comas.
i que d'alguna manera ha sigut de la que hem begut tots els que hem estudiat literatura catalana a les escoles, als instituts i evidentment a la universitat. Era la gran obra. Crec que té 11 volums i d'allí van sortir tots els estudis. És l'obra canònica. Totes les literatures tenen obres d'aquestes.
És un nou estudi.
l'obra aquesta de Joaquim Moles, tot just anaven a l'escola o tot just estaven estudiant Batxillerat. I que ara són catedràtics universitaris i participen més de 60 catedràtics universitaris de totes les universitats catalanes, per tant, poca broma, ho coordina Alex Brock i d'alguna manera és un de dir bueno, tornem a posar-nos-hi i tornem a estudiar la literatura catalana a fons per arribar a noves conclusions, si és que s'ha d'arribar a noves conclusions.
Pregunta important, perquè noves conclusions n'han arribat moltes.
Aquella literatura s'acabava amb els anys 70, com vulguem dir. I ara, acabava dient, i ara despunta una nova generació, i era la de Quim Monzó, Joaquim Cabrer, Carme Riera, que eren els noms dels joves. Clar, aquesta nova arriba fins al 2010, i per tant el que apunta és els nous autors joves d'ara, n'apunta uns quants, ja m'he cabrat un capítol per si sol. I Quim Monzó també. Clar, s'ha d'actualitzar una mica aquests últims trenta anys que ha passat a l'edatura catalana. Ah, exactament.
A veure si és un moviment nou, si hi ha una nova generació, si cadascú va per lliure... Home, jo ja saps que no estic gaire ficat, però ara potser la fico la pota, perquè és lo típic. Però des de fora jo penso que ara es va una mica la gent més per lliure, no? És possible. No hi ha una generació de joves autors catalans, com ara has comentat tu, la generació del 70, que estan molt ben classificats, sabem qui són, Pàmies, Monzó...
Ara no, ara sembla que de tant en despunta algú però que no hi ha una certa continuïtat en les trajectòries dels joves autors que potser fan un llibre que sí que tira però falta com potser dos o tres que estiguin al mateix nivell que aquest primer. Caldrà veure en tot cas què en diuen quan arribin aquest buit de volum que és evidentment el que ocuparà aquesta nova edat.
aquesta nova literatura, de 1970 fins aquí. Perquè, s'ha de dir, he dit que hi hauríem un total de vuit volums, el total de tots els volums tindrà uns 4.500 pàgines d'estudi nou. Que això en una nit no t'ho llegeixes. I el que s'ha presentat ara només és el primer volum, que és, doncs això, ha anat mitjana. Des dels trobadors se'ns ha tirat lo blanc i us hi has marc, per entendre'ns, tothom més o menys s'hi situa, en Ramon Llull amb un capítol gros per si solet,
I perquè també tothom se situi dient d'acord, posaran tots els últims 30, 40 anys a la literatura. Però què més? Per exemple, segur que tots us sona, fins i tot si sou de ciències, que hi ha una època de literatura catalana i de la cultura que és la decadència.
La cadència. Sí o no? La decadència, no? Ve el reneixement, emocions marc, després et diuen tres segles de decadència, ningú escriu en català, i després ve la reneixença. Sí senyor, és veritat. Foco o molt, sona. Em sona, em sona. No, no, de fet, ara hi he caigut perquè clar, la reneixença és el reneixement, és tornar a néixer. Per què? Perquè hi havia tres segles que no hi havia res. Bueno, doncs això és mentida. Gràcies. No, no, jo solet he arribat a aquesta construcció. Doncs és una llàstima que tu ho sabis també, perquè la nova literatura, que és la que... Qui en dius?
El volum que no dic que serà ara aquesta nova literatura, estudiada de nou, és decadència res de res. Això de la decadència s'ho van inventar els de la reneixença per poder dir que eren nous. Ens ha fet molt mal com a literatura. Mai hem pogut dir que teníem una literatura del barroc, una literatura del segle XVIII.
El rector Vallfogona té una lideradura molt important.
i, per tant, segle XV, i, per tant, ausia smart, que tothom sap que és molt important, i, per tant, tirant lo blanc, que tothom sap que és molt important, i, escolta, després del barroc. I el barroc és tan important, potser no des del segle d'or, com la literatura que està agrada, però és molt important, hi ha molts autors. I després hi ha el segle XVIII, que potser no serà tan llustrós com el de França, però, escolta, també es feia literatura en català aquí, al segle XVIII, i val la pena parar-se en compte i treure's de sobre la llufa de dir
L'institut d'Estudis Catalans?
que se n'ha plegat cadascú amb la seva perspectiva, que tornen a valorar i es tornen a llegir els llibres, que en tot aquest temps, aquests 40 anys, evidentment han estat fent classes en universitats, han estat publicant en revistes especialitzades, han estat comparant amb altres literatures i han arribat a una sèrie de conclusions que ara se'ls ha dit, bueno, doncs totes aquestes conclusions que vosaltres heu arribat
que d'alguna manera creieu que heu superat els vostres mestres, que és finalment el que hem de fer als Eixeples, superar els mestres, és el que ara surt. És un pas important per a la nostra literatura. Jo crec que és un pas molt important. El fet de canviar tot aquest concepte que ara comentaves de la decadència, de la renaixença, clar, tot això jo ho trobo bàsic i és un pas important. No he vist cap notícia d'aquestes
A l'ara i a l'avui n'han sortit bastantes. En tot cas, se'n van fer ressò, van donar bastant allò de dir que és una nova història, l'haurem d'elegeix, perquè fins ara, d'alguna manera, de l'edat mitjana, sí que s'han aportat noves dades sobre Ramon Llull, sí que s'han descobert d'alguna manera, s'han aportat noves dades sobre alguns trobadors,
però no ha canviat gaire més de dir, bueno, hi ha uns trobadors, hi ha uns reis que escrivien cròniques, que alguns també ens els recordaríem, jaume I, Pere III, Ramon Montaner, i hi ha un Ramon Llull, però no hi ha grans descobertes, o grans canvis de paradigma, en tot cas, aportem dades noves. I la decadència ja té nom, aquella època? Doncs literatura moderna, i hi haurà una literatura del barroc, hi haurà una literatura de la il·lustració,
però haurem d'esperar el volum quart. Aquest tema ens interessa molt. Arnau, quan vagi sabent aquestes coses, sisplau. Ho haurem d'anar a dir. Per acabar, podríem comentar l'exposició que hi ha sobre Joana Raspall, que va obrir-se el passat 10 de maig aquí al costat, a Sant Feliu. I que els enjustents que no hi hagin anat tenen tres dies, quatre, perquè el diumenge, que serà dos de juny,
S'acaba. La tanquen. Jo crec que valdria la pena. Aquí l'hem comentat ja, quan la va inaugurar, l'hem comentat al programa a la secció de carretera reial, que és quan parlem de les coses que passen a Sant Feliu i esplugues. I, de fet, la Joana Raspall, que és l'escriptora que porta... que la biblioteca de Sant Feliu porta el seu nom i ha fet 100 anys, justament ara, i l'exposició, que no sé si l'has visitat tu, Arnau... I ha d'anar aquest cap de setmana. No, perquè jo tampoc hi he anat, per exemple. Tu, Cristina, hi has anat o no?
Sí, Jordi, clar. Ah, sí? Ah, mira, fantàstic. El Palau Falguera. Ah, i què? Què tal? Què ens expliques? No hi has anat? Home, home... Home, segur que és maquíssima. No menteixis. No menteixis, Cristina, que no... Mira, t'ho puc explicar perfectament, Jordi. Ah, sí? Perquè realment fa un recorregut per les aportacions de Joan Araspall en el que és la literatura infantil i juvenil. Ah, doncs sí, sí, sí. Hi ha moltíssims documents amb un valor, bueno, gegant, de gran qualitat,
i que la recomano a tothom. Ara sí, ara sí. Té raó, a mi. No, perquè pel que m'han dit hi ha, per exemple, cartes que la Jona Raspalla escrivia amb Carles Riba, l'any 54. Hi ha un article en una revista que es feia a Sant Feliu, que es deia Claró,
i que ja la feien l'any 1933, o sigui, temps de la república, de la segona república, i en que ella reivindicava que Sant Feliu havia de tenir una biblioteca. Mira, i acaba tenint-la i portant el seu nom, no? Vull dir que la Joana Raspall, que justament n'ha fet 100 anys, i que aquí al poble del costat, vaja, és quasi bé l'any, Joana Raspall, a Sant Feliu, l'han declarat així, li han fet molts homenatges, hi ha molts actes, i un d'ells és aquesta exposició. Recordem que és el Palau Falguera,
Demà divendres i dissabte l'obren de 6 a 8 de la tarda i el diumenge, que serà l'últim, obren els matins. De 11 a 2, aproximadament. Molt bé, Cristina, acabem el programa. El millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... El moment filosòpic de primera hora i el karaoke. El karaoke. La Laura Pons. A mi sí que això que sigui karaoke m'encanta. A mi també. Hauré de potenciar-ho més. Que cantem en directe gent que sàpiga com la Laura Pons, no com jo o com tu, per exemple.
Perdona, no m'has sentit cantar, Jordi. Ah, vols cantar alguna cosa? No, ara no. Perquè és massa temps. Ja, ja, ja. Efectivament. Gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdó i la actualitat d'en Justenca, la Júlia Atmella, ajudant-nos, bé, i ajudant la ella també, a preparar la selectivitat que molts joves de Catalunya la tenen ja d'aquí un parell de setmanes, avui amb les assignatures precisament de filosofia i literatura castellana. Hem vist que estem millor de filosofia que literatura castellana. No, no, no.
A més, també amb l'Albert Capapé, i agrair-li la seva secció d'educació canina, el Dani Martínez, que ha entrevistat la Maria Bardegil, la Laura Pón, del Cau de Sant Just, també la Ruth Rutger, de Promeres de Mar, aquest grup que hem descobert avui, i també amb l'Arnau Cònsul, a la secció de llibres. Arnau, moltes gràcies, i fins la setmana que ve.
I amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, que vagi bé. Que vagi bé. Fins demà. Bona tarda. Fins demà. Nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Per cert, recordeu que avui hi ha patum. Que vagi bé. Bona tarda. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus? Som originals de mena.
T'espero, 98.1. T'espero, 98.1. We are climbing, take a platter. We are climbing, take a platter.
I don't know what to do.
Oh, God! Oh, my God!
Just, just makes us stronger. Here we are proud.
Come on, horses! Let's go!
Bona tarda, comencem una nova edició d'avui dijous 30 de maig.
El ple municipal d'avui plantejarà l'oferta de tres pisos socials amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió a Sant Just. És un dels 17 punts de l'ordre del dia de la sessió d'avui que també demanarà el regnament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcament del mil·lenari. Amb aquesta notícia abrim l'edició avui resumint per altres informacions destacades en titulars.
Coincidint amb el ple d'avui, Sant Just per la Independència lliurarà aquest vespre a l'Ajuntament 800 signatures a favor de pertanyar a l'Associació de Municipis per la Independència. Fan una crida a la ciutadania perquè es concentri en bastelades a les portes del consistori. Aquesta setmana Sant Just celebra la setmana sense fum, la iniciativa la coordina en l'àrea bàsica de salut per consciència a tothom dels efectes perjudicials del tabac. Demà es fa una parada a l'institut i avui i demà s'ofereixen controls de salut per fumadors al cap.
I tots els nens i nenes que hagin sol·licitat plaça en una escola pública de Sant Just del curs que ve la tenen assegurada. Les escoles públiques i la consorta de Madrid Sacramento obriran les línies que havien previst a l'escola Barcelona Municipal. El grup de lectants i el donany han estat els més sol·licitats.