Sintonitza el ràdio d'esperc La ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio d'esperc Durant el 8.1 Ràdio d'esperc
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
La pella del morro, un programa amb més morro que pell. Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa número 1522, o 27, no ho sé, de la pella del morro. Estem allà, estem allà. En fi, avui al programa saludem, com sempre, l'Andrea Bueno, de les notícies de Sant Just. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bombo.
A més a més també tenim... Pensava que no diries res, ja. La sorpresa sempre ha de ser un punt fort a la vida. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bé, avui al programa, a més a més, també tindrem l'Oriol Jiménez, que ens parlarà de noves tecnologies, per exemple, una aplicació per seguir Santa Claus.
I el pare Noel, on està exactament? Es diu Santa Tracker 2014. Que tu pots seguir per GPS on està. Saps com els avions? I ja has sortit? Sí, sí, sí. En fi, ens ho explicarà d'aquí una estona. A més té dos minijocs nous. En fi, ja en parlarem. També tindrem l'Àngel Cornejo parlant de videojocs. I a la segona hora...
a la televisió amb el David Avila amb talls dels protagonistes dels ondes de la setmana passada. Escoltarem perquè va parlar amb molta gent convidada que hi va ser. A més a més també tindrem el senyor Benito a l'escola important de la vida i com cada dimarts acabarem amb el món absurd d'internet del Jordi Roca. Però abans de tot això anem cap al trending topic de la primera hora.
I és que, Cristina, avui un dels temes més comentats a Twitter ha sigut batalla, campal, ultras, fora els ultras, Riazor Blues, també Tino Fernández, Frente Atlético o Gil Marín. Perquè, com acabem d'escoltar el bolletí de Catalunya Informació, una de les primeres mesures del Club Atlético de Madrid ha sigut fer fora els ultras del Frente Atlético. Finalment, clubs i institucions del futbol sembla que comencen a reaccionar davant la mort del seguidor radical del Depor diumenge al matí.
Sí, no sé si cal comentar-ho, però ho farem de totes maneres. El Frente Atlético serà expulsat del club com a penya oficial de l'entitat. Així ho ha anunciat el club en un comunicat que ha penjat a la seva pàgina web i ho fa després de rebre l'acte policial on s'identifiquen fins a 15 seguidors de l'Atlètic, 7 en principi que no eren socis de l'entitat i altres 7 socis abonats i un de no abonat, que en aquest cas ja han estat expulsats i no tindran la possibilitat de tornar a l'entitat.
a ser socis. D'altra banda, però, el Depor, després d'una reunió d'unes quatre hores aproximades, el president del club, Tino Fernández, també ha volgut anunciar, però, en aquest cas, la clausura provisional i simbòlica de la grada on s'ubiquen els Riathor Blues per als dos segons partits, i ha afegit que hi haurà una manifestació multitudinària per aquest dissabte, quan es juga el partit dins de l'estadi per un euro per demanar el no a la violència. Que, per cert, és una clausura provisional i simbòlica durant dos partits només a radicals del...
Sí, un serà durant aquesta setmana, que juguen, i l'altre serà dissabte. Opinia personal, eh? No m'ha acabat de convencer gent d'aquesta mesura, perquè o els fas fora o no. Però això, aquestes mitges tintes, jo crec que no porten enlloc. En fi, ahir ho parlàvem a l'altre poble esportiva del programa.
Per cert, què ha passat amb els detinguts, Cristina? Doncs aquestes 21 persones que van ser detenides han passat 48 hores entre reixes i han passat a disposició judicial. La policia, però, en aquest cas, no creu que entre ells es trobi el responsable de la mort del seguidor gallec. A més a més, se'ls estribueix delictes de desobedència, resistència i atemptat contra els agents de seguretat.
Bé, què diu la gent a Twitter sobre tota aquesta qüestió? Per exemple, Pablo Salvago diu que Gilmarin anunciar l'expulsió del Frente Atlético és un pas. El següent és fer-ho. I jo fins que no ho vegi... Un altre comentari. Ens el fa el Víctor Romoscoso. Diu, moltes llacunes en el comunicat de Tino Fernández. La primera, per què no admiteix preguntes? Els socis i accionistes volem respostes.
I per acabar la Vanessa Díaz que diu la batalla campal va ser vergonyosa però és que es va usar com a excusa per atacar el món del futbol i el que ens encanta el futbol és encara pitjor. En fi, gràcies Cristina. De res. Anem cap a l'espai més divertit del programa Les Notícies de Sant Just. Les Notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno Sí per estar ben informat de tot el cap
Basta per aquí. Parlarem del casal de... Que estàs menjant pastís? No, parlarem del casal de joves de Sant Lluís que programa un nou curs intensiu de monitors de lleure fins a final de mes.
A més a més, també parlarem dels pastorets de Sant Just, que ja tenen data de representació, però abans de tot això, comencem parlant del cim de Can Ginestar, que és un espai que queda al primer pis, a la planta baixa, entre el bar i l'entrada de la biblioteca, però d'alguna forma, l'entrada principal, l'estíbul de Can Ginestar. Doncs fins al 5 de gener acull la mostra La Rambla fa 100 anys.
És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla. Perdó, no podem posar una música més de Rambla? Una mica de... Ara, ara, d'anar passejant, sí. Ara és una xorreria, ara camines una mica més. Ara agafes un bus. Mira, la caixa al Montilla.
Bé, és l'exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla de Sant Just, un dels carrers principals del nostre benvolgut i estimat i admirat municipi. L'organitza l'Arxiu Municipal de Sant Just amb la col·laboració del Centre d'Estudis. Andrea Bueno, que no té cotxe ni té moto i que sempre va caminant fins a casa seva des de la ràdio passant per la Rambla de Sant Just, amb un globus a la mà, té més informació de tot plegat.
L'1 de gener de 1914 es va començar a urbanitzar la Rambla de Sant Just i el seu entorn a iniciativa de diversos propietaris locals. Jordi Amigó, que és l'arxivet municipal, ha explicat que aquests propietaris van acordar amb l'Ajuntament a urbanitzar aquell sector a través de...
d'un document. L'exposició a la Rambla fa cent anys compta amb imatges i documents que demostren els canvis que ha experimentat aquest carrer. De fet, hi ha una fotografia que ho il·lustra molt bé, on hi apareixen. Apropa-la el micròfon, així tots els oients la podran veure. Ah, perfecte. És molt bonica. Es veuen clarament unes nenes el dia de la seva primera comunió allà a la Rambla, l'any, atenció, 1913. Això que es diu, abans tot això eren camps.
Doncs això, és així. En el cas de la Rambla dels Injustes, és veritat. Era un camí de carros, segons ha explicat. No hi havia carreteres, no hi havia asfalt, no hi havia vencions, ni cases, ni a la Montilla. O sigui, estava tot... No hi havia ni a la Montilla. No hi havia ni a la Montilla. Però hi havia animals. La seva família estava... Però hi havia animals o no?
Sí, sí. La foto aquella és molt maca, la foto de la comunió és molt maca. Aquesta és la primera fotografia de l'exposició de 100 anys a la Rambla de Sant Just. És una de les més destacades. I també hi apareixen fotografies del 1973, on apareixen imatges de solars encara sense urbanitzar allà a la Rambla de Sant Just.
Cent anys després, el municipi ha dedicat moltes entitats a aquesta celebració. Per exemple, l'1 d'agost de 2014, d'aquest any, el centre d'estudis li va dedicar la passejada poètica de Festa Major. I es va descobrir una placa commemorativa al Parador, feta per l'artista Carme Malaret. De fet, el Parador estarà de celebració també l'any que ve, i és que el 16 de juny de 2015 farà 50 anys. Què dius ara, el Parador? El Parador, sent jo...
El nostre parador. El nostre, el nostre. Tantes nits allà, esperant l'autobús, que no arribava mai. I arribant també de Barcelona, amb unes condicions extremes, a les 3, 4, 5 de la matinada, a la nostra adolescència, que a qui no li ha passat això? A qui no li ha passat això? A qui no li ha passat això? Abans era una biblioteca. El què? El parador, hi havia una biblioteca i un quiosc, un bar... Un cinema abans, també.
El cinema esperador. El cinema esperador, sí. A mi no sona que m'ho estic inventant, eh? Jo no ho he sentit avui, però probablement sí. Doncs aquesta exposició a la Rambla fa cent anys també està formada pel llibret que recull diversos escrits de Sant Justencs amb una explicada en vivències allà a la Rambla, les seves vivències, i es pot visitar fins al dia 5 de gener al Centre d'Interpretació del municipi, al cim de Can Ginestà.
Clar, i segurament en aquest llibre es recullen moltes dades, entre elles la persona que més estona vas d'esperar en un autobús, no?, en els últims 10 anys, que van ser 2 hores 35 minuts. Un aplaudiment per aquesta persona, que va estar al parador, un problema que hauret d'explicar sobre el transport públic, que era el parador, no? Sí, amb els cartells d'aquells informatius que... Sí, clar.
Real, 100%, donen la informació que si et diu 5 minuts, triga 5 minuts. És que ni 4 ni 1. I quan passa 5 minuts, posa que trigaràs 6 minuts encara d'arribar. Això també ha passat. Però no t'ha mentit. És que potser el cartell anuncia que d'aquí 5 minuts canviarem el cartell a 6 minuts. Sí.
Bé, doncs queda dit i felicitat a tots els santjustencs. Orgull. Orgull de ramble. Orgull de poble de Sant Just. Bé, dit això, passem a una altra qüestió. Parlem del Casal de Joves, que programa un nou curs d'intensiu de monitor de lleure a final de mes. Bé, doncs ara i per començar, farem un poc de camp i ens posarem tots enrullant i cantarem mans a les mans i bona nit, bons germans, a gust d'on que un bon son, la seva pau dolça de ball i pel món. Bona nit, germans, bona nit. Jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya.
El casal de joves! Sí, amics, perquè s'impartirà el divendres i dissabtes del 20 de desembre al 17 de gener. I hi ha descomptes, atenció, per a joves injustents i aturat. Andrea Bueno, que té el carnet de monitor, de lleure, el de manipulació d'aliments i el blockbuster de casa seva té més informació de tot plegat.
Doncs aquest curs d'intensió de monitor de lleure l'organitza el Casal de Joves i l'Escola Lliure al Sol per preparar els alumnes perdent a mitja activitats pensades per a nens i joves. El curs de monitor de lleure o monitora de lleure té una durada total de 310 hores, s'estructura en dues etapes, la lectiva i la pràctica. L'etapa lectiva són 150 hores amb 100 hores de formació presencial i 50 de formació a distància i la pràctica són 160 hores amb pràctiques formatives en l'àmbit de l'educació en el lleure, infantil i juvenil.
Hi ha diferents preus disponibles, com deies, el preu general són 220 euros, però hi ha descomptes per joves enjustencs i joves aturats. El curs s'impartirà al Casal de Joves i al Centre Cívic Salvador Espriu els divendres i dissabtes del 20 de desembre fins al 17 de gener i els horaris són divendres de 4 a 8 i dissabtes de 10 a 2 i de 4 a 8, però es poden veure alterats de totes les festes de Nadal. Per a més informació i per fer les inscripcions us heu d'adreçar al web www.escolaelsol.org i a través d'allà podreu fer les inscripcions pel curs.
M'agrada allò més incoherent, d'acord? Doncs vinga, a veure si ho feu bé i ara el vostre amic es diu Ramon, ni al riu, ni a la muntanya. Jo tinc un amic que... M'agrada que s'agrada molt. Ah, sí? Però per això del Uri Geller i los cucharas... El meu amic a la muntanya. Aquesta cançó no és nova d'ara, eh? No, la poses a vegades quan parlem de les seves. Sí, perquè és una mica... a la muntanya. Ara que no m'estrallo si esteu fins una colla de feixistes.
Jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya on te vaig. Bueno, aquesta és la cançó. T'agrada. T'ho he escoltat sencera perquè t'agrada dir. I ara canviem de qüestió i continuem parlant de coses que passen a Sant Just. Parlem dels pastorets, que ja els tenim aquí. Sí.
Veus de la parròquia. Sembla una mica el programa de l'Església de Sant Just i Pastors. Sant Just i Pastoret, en aquest cas, perquè parlem dels pastorets de Sant Just, que ja tenen data de representació. Pujaran a sobre de l'escenari els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre. Els pastorets de Sant Just es consoliden al municipi i un cop més amb el text
De fet, cada vegada menys, perquè van agafant les referències del text original. És teu, del Pep Albanell, Andrea Bueno, que no participa tampoc aquest any als Pastorets. Però a tu sí. Té més informació de tot plegat. Sí, però ara estem parlant d'Andrea Bueno. Jo no participo. La sala del cinquantanari de la Taneu acollirà les representacions dels Pastorets de Sant Just Anguany, en lloc de la sala municipal, com s'havia fet fins aleshores. Estarem allà tots més petits i enxubats, no?
Més familiar, més caliu. Ah, més familiar. Es diu així. Més caliu. En dic jo. L'obra es basa en el text és teu, de Pepa Llanell. Perdona, aquesta frase me l'apunto, perquè si alguna vegada ve algú a casa meva i va dir, tens un pis petit, dic, no? Tinc un pis amb més caliu. Saps? Vaja merda de pis, no? Tots abraçats. Amb caliu. Amb caliu. Això m'agrada molt. Com les patates. Amb caliu.
Doncs l'obra es basa en el text és teu, de Pep Albanell, és el tercer cop que representa Sant Just, però cada any incorporen novetats per donar-li un altre to a l'obra, un altre to a Sant Just i també per aportar qüestions vinculades amb l'actualitat. Sí, perquè a la gent es fa gràcia que surtin, per exemple, els grocs o els blaus...
i els àngels siguin d'un color... Van dir que el que volien fer, no sé si ho faran aquesta any, no tinc ni idea, però van dir que volien fer que el color que guanyava la festa major, que, per exemple, ha guanyat el groc, aquest any passa tu fora! Bé, doncs, per exemple, no sé, farien alguna referència, per exemple, els àngels siguin grocs, per exemple. L'any que guanyi els blaus, per exemple, que això no passarà mai, els àngels... Quina esperit, Jordi, per favor! Això és així, vull dir, cadascú que sàpiga i sigui conscient d'on està, jo soc molt conscient.
Vull dir, les inconscients són vosaltres, que sou blaves i us penseu que ho reçarem. Optimistes. Llavors, per exemple, si guanya els blaus un any, que això ja és sense ficció, llavors ho faran que els àngels siguin blaus, per exemple. Està bé. Són dades que veig donant aquí al programa. Molt bé. Gratis. Molt bé. Doncs gratis també hi participen totes aquestes persones que... Ah, no cobrem? No, diria que no, no. Ah, jo pensava que cobravem alguna cosa. Si no hagués participat, jo també. Ah, oh. No, és que no, no puc.
Doncs aquest any hi ha prop d'una vuitantena de persones involucrades en l'obra, Déu-n'hi-do, 48 actors, prop d'una cincuantena. I els pastorets de Sant Jus, com deies, es podran veure els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les vuit del vespre, a la sala del cinquantanari. Les entrades es podran comprar de forma anticipada a la Secretaria de la Taneu, a la Can Saladeria Fossa, a l'Adelmercat Municipal, i a la papereria L'Escrivà, a l'Illa Gualdem.
Pastoreig de Sant Just. Estrena 19 de desembre. 21, 22 i 23. Dissabte, no. Això és així. Ho he vist al cartell, no? Divendres, diumenge, dilluns i dimarts.
La programació nunca antes jamás contada. No sé per què, això... El dia 20 hi ha la passegera de poètica... No, hi ha la vetllada poètica del centre d'estudis. Vols dir que el centre d'estudis ha fet un lobby, ha fet pressió, allò que fan ells. No, és que no ho podem fer més a dos actes de Sant Just. Que després resulta que és mentida, que després hi ha 50 actes a l'hora i aquí no passa mai res. Però vaja, potser sí, no ho sé, Andrea. No podis amb poca meva paraula. No, no, no, és una hipòtesi meva. Després em trobo Maria Quintana i fa por, aquella dona. Home.
Bé, en fi, anem a la qüestió, que això, un pastoreig de Sant Lluís, s'estrena d'on la sembra. En fi, alguna cosa més de les notícies de Sant Lluís? Doncs ho podríem deixar aquí, si vols. Més o menys hem explicat tot el que havíem d'explicar. Deixa'm recordar que teniu més informació. Avui, mira, m'agafa veu de l'Ultana Institucional. Més informació a radiodesvern.com i a partir de les 7, al Sant Lluís Notícies Edició Vespre.
I fins aquí l'espai amb més humor de la penya del morro. Les notícies de Sant Just. Amb Andrea Buenoc. Sí. Les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Buenocí. Per estar ben informat de tot el camp.
Fem una pausa per la publicitat i tornem tot seguit amb Oriol Jiménez i l'Àngel Cornejo parlant de videojocs i de noves tecnologies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bona tarda. Bona tarda.
Això Google no ho havia fet ja. No ho sé. Sí, sí, és de Google. Ah, però l'any passat ho va fer. Home, però aquesta és l'any 2014. Ah, d'acord. Ah, és nova d'aquest any. Home, aquest any l'han renovat i a més s'han afegit dos minijocs que l'any passat ja tenia tres. Per exemple, ara mateix no està el Palo Noel. Home, suposo que ara està treballant a full. Està al Pol Nord. Al Pol Nord treballant. Home, aquestes dades són les més dures de l'any per ell. A la Pònia.
De fet, el Palau no li passa al revés que a nosaltres, no? Que ha estat 11 mesos de vacances i un mes treballant. Escolta, llavors aquesta aplicació... I cobra? Clar, amb amor. Amb amor i rialles dels nens i nenes del món. I els impostos, no t'ho has fixat? I això alimenta molt, eh? Mira com està, si no. Sí, i vasolina pels renos, també. Sí? Sí. Jo pensava que eren elèctrics.
No, no, no, es posa per aquí darrere. Escolta, Oriol, anem a la qüestió, perquè aquesta aplicació te la pots baixar per Android només. Sí, sí. O per iPhone. No, no, no, els iPhones no n'estan ben bons, no tindran regals. Oh, que dolent que ets, Oriol. Però això és discriminació, eh? Totalment. Com funciona aquesta aplicació? Bueno, doncs és com quan segueixes un paquet que et ve a casa, doncs home, ara segueixes el Pare Noel, que també et porta paquets. Però mai arriba el paquet. Però té un número de seguiment, o no? No, no, no, perquè només hi ha un Pare Noel.
hi ha diversos paguets, no? el teu hauria de portar com funciona això? què està passant? sabem que el paranormal arriba més o menys a les 12 aleshores el paranormal el que fa no és tonto no, no arriba fins que no estàs dormint, no? bueno, depèn s'espera com la seva petja
que estiguis dormit i llavors... Vale, doncs posem la una o les dues que ja hauries d'estar dormint. D'acord, llavors què passa? Aleshores, home, doncs ell segueix el sol, llavors ell surt del Pol Nord. Ah, val. Els primers que els entrega són els d'Austràlia. És com un vampir, no pot penar el sol, no? Bueno, està a la línia, està a la línia. Ah, està bé, està bé.
I... Bueno, de fet, va just... Quasi a la llum, però sense arribar, no? Llavors tu aquí veus el mapa del món i vas veient per on està. Ah, doncs. Quan l'esperes a casa, doncs dius, hòstia, bueno, encara va parar a vostè, però està a punt. I abans de que arribi, doncs hauries d'anar a dormir. Doncs que guapo, doncs escoltes una aplicació molt xula, sobretot per, clar, per la canalla, per la família, no? Per exemple, mirar la nit de Nadal, doncs això, si esteu en família, dieu, mireu a on està el Pere Noel, treu l'aplicació i quedes amb tothom. Sí, i quan s'apropa, vas d'anar a dormir. Sí.
Exacte. És a dir, quan vulguis que se'n vagin a dormir... No pots posar una alarma, perquè quan s'està apropant anar a dormir... No crec. Mira, però ho pots proposar per la mena. Sí, però això és com una mena d'arma de doble fil, perquè tu imagina que estàs ensenyant als nens, el pla no el vindrà cap a les dues, falta una hora, clar, jo no puc dormir, o sigui, mi diuen que és l'hora exacta, perquè una de les gràcies, clar, és que tanta tecnologia potser no és bona, perquè una de les gràcies és no saber...
a quina hora exacta arriba. Que tu després és el dia següent i ves tots els regals de sobre. En canvi, si és l'hora exacta que arriba, a l'igual jo dormo. Ara estava pensant, els nens també tenen tecnologia. Jo ara, si fos nen, posaria una GoPro allà al arbre. Per veure quan arriba, si fa, si es menja les galetes. Si hi ha un nen que posa una GoPro, jo t'asseguro que veu el Pare Noel. Perquè segur, perquè els Pare Noel són molt llestos també. Llavors segur que apareix algú allà...
amb els regals, perquè clar, és així. L'aplicació també diu si no vindrà el Parà Noel. Si has sigut dolent... Ah. No? Tu tindrà l'opció... No ho sé si jo començaves de menys. No? No ho sé. Home, Google ho sap, si és tan bon o no. Google té moltes dades, eh? Google té moltes dades nostres sobre, per exemple, no sé, si han sigut bons o dolents. Sé el que hiciste l'últim verano. Clar, sí, sí. Si has gastat més de la targeta, del necessari, per exemple, que això Google...
on t'has mogut si t'has mogut en llocs de mala mort per exemple a les nits Google ho pot saber perfectament i pot dir-te que aquest any Santa Claus no t'arriba a casa aquesta és la primera aplicació que comentem que és Santa Tracker 2014 disponible per Google Play i per tots els dispositius Android si ho voleu ja us la podeu descarregar
Bé, més coses. Justament, parlant de Google Play, atenció perquè, sí, i de diners, començarà Google Play a recaudar l'IVA de les aplicacions a partir de l'1 de gener. Fins ara aquest IVA anava directament als programadors. Bé, clar, l'IVA el recaudes, no el cobra ni el programador ni el Google. Bé, tu després l'has de pagar a Isenda, que en estat, no? Sí, però quina diferència hi ha pels usuaris, que és el que ens importa?
Això és un canvi de legislació europea que es fa. Google fins ara no era el responsable de recaudar l'IVA, sinó que ho feien els programadors, però els programadors potser no ho feien, sobretot si tenien pocs beneficis. O sigui, no parlem del Candy Crush, perquè el Candy Crush segur que paga l'IVA, i qualsevol joc d'aquests grans segur que paga l'IVA, a l'ASPAL i tots aquests segur que no hi ha problema, però en aquestes aplicacions més petites on ho feia un programador i tot, segurament no es pagava IVA, perquè era molt baix, perquè el programador potser no tenia una empresa...
I ara, sigui com sigui, cada aplicació tindrà IVA. Això vol dir que haurem de pagar més per les aplicacions? No hauria de ser així, perquè en teoria tots els programadors hauríem d'estar pagant l'IVA ja, vull dir per llei, però jo crec que s'ha anat segur a aquesta situació. Hi haurà aplicacions, sobretot les més petites, que segurament pujaran d'IVA, perquè si no pujaran de preu, perdona.
Perquè si no ho fan, el que passarà és que el programador veurà una baixada en els ingressos, el 21% en aquest cas. I una pregunta, en el cas de les aplicacions, potser és absurdada la pregunta, però en el cas de les aplicacions gratuïtes... No passa res. I tot això de l'IVA com... El 21% de 0 és 0.
Ja, però em refereixo a això. Ells tenen una cosa a l'hora d'elaborar una aplicació, de distribuir-la i de més, no? La situació que s'han fet gratuïta és gratuïta. De cara a l'usuari, però de cara a ells, ells sí que han de pagar un IVA.
No, perquè no teniu benefici. Segurament hauran de pagar l'IVA que cobrin dels anuncis, per exemple. Aquí per això és el que anava a dir. Home, tu pots posar una aplicació gratuïta com el Candy Crush, que jo me la vaig descarregar. L'altra és fer cobrar, però no té res a veure. No, però...
Però és que jo no pregunto ara per part de l'usuari, pregunto per part dels programadors. En aquest cas, a banda que tenen un cos, el fet d'elaborar-la tal i qual, ells la posen com a gratuïta, com el cas de Candy Crush, té molt d'èxit, tal i qual. Et foten anuncis enmig de cada partida o de cada episodi, tal i qual, d'aquests anuncis ells tenen un benefici. D'això hauran de pagar-lo. Aquest IVA també el posa Google, però aquest ja el posava Google, és diferent.
Una altra cosa és que els beneficis tu, com qualsevol empresa o persona, després has de pagar l'IRP i tot això, però això ja s'havia de fer. En realitat no hauria de canviar res, el que vull dir, perquè no ha canviat res. Però com hi ha programadors que segurament no estaven pagant IVA i ara s'encargarà Google de recaudar-lo, segurament pujarà el preu d'algunes aplicacions.
I pot ser que alguna que sigui gratuïta ara passi a... Això no. Bé, caminant de qüestió, parlem ara d'història de la computació, parlem història dels ordinadors, una subsecció que no hem fet mai, però que inaugurem avui, que és... Els ordinadors tenen un passat.
Bé, atenció perquè hi ha estudis, hi ha científics que han descobert una cosa molt important respecte als ordinadors. Vull dir que avui no estem a 28 de desembre encara, o sigui, no és per tant una notícia dels sants innocents. Senzillament és que hi ha noves investigacions que daten l'ordinador més vell de la història. Quin any diríeu, per exemple, Cristina, Àngel?
És que ho anava a dir. Àngel, quin mi dius tu? L'ordinador més antic. Aquest té constància. 1.900... 1.900? Més baix de 1.900? Sí, l'ordinador. Pensa que en la Segona Guerra Mundial ja hi havia zapatòfonos. Jo t'he donat una pista. Doncs atenció. És el 205 abans de Crist. Què dius?
I, per tant, Jesucrist no va tenir res d'hora. A veure, és un dispositiu... Oriol, explica'ns-ho, perquè, clar, aquí... No em deixis amb pilotes, eh? Aquí la confusió va segons la definició que posem amb l'ordinador. Aquí pensem en xips, en transistors, en relés, una mica més antic.
tot aquest ordinador molt més modern. Vull dir, òbviament, no sé quina data, però començaríem a dir mils segles alts. Sí, sí. Fuervos de guerra, per exemple, la pel·lícula d'Anazio Broderick. Això seria un ordinador elèctric. Ah, val, val, val. Que vam corrent. Exacte. Però sí que, dins de la definició d'ordinador, ara no existeix cap altre ordinador, però bueno,
dins de... De fet, podríem fer ordinadors orgànics en el futur i continuaríem a ser ordinadors, però, bueno, tornant al passat, hi ha ordinadors mecànics, també. O sigui, màquines fetes per calcular... Coses. Per calcular coses o simular coses. Això és el que definiríem com un ordinador. O guardar informació dins d'una màquina, tot això també a l'abacus. Doncs, bueno...
Aleshores, ja es sabia que els grecs tenien màquines d'aquest tipus i ara un nou estudi ho data fins i tot 50-100 anys més antic del que es pensava que és l'any 205 abans de Cris. De fet, s'ha dit que és un dispositiu que modelava l'univers conegut del moment?
O sigui, poca volume. Exacte, era un dispositiu que... O sigui, era com una manera de plasmar les estrelles del qual les coneixien en una màquina i poder fer operacions astronòmiques, en aquest cas, amb aquesta màquina, que d'altra manera no podien fer. Clar, de fet, confirma això, teories que Arquímedes podrien haver fet servir dispositius d'aquest tipus per predir els eclipsis de l'època. Exacte, perquè es sabia que podien predir els eclipsis, els grecs,
però no els quadrava perquè en principi per prendre un eclipsi necessitava trigonometria, que en aquell moment els grecs no tenien, se suposa, no quadrava el tot, i una de les teories era que aquestes màquines ja conegudes s'havien coincidit en data amb els grecs,
i que havien fet servir màquines d'aquestes per poder fer càlculs aritmètics i no trigonomètrics per calcular els equips. Llavors això acabaria de quadrar amb dates que seria possible. He tingut una cosa a veure amb els ovnis, per exemple. Van arribar al 200 abans de Cris i van deixar, per exemple, un maquinària... Un iPad. Un iPad, que en aquell moment, doncs clar, era... La bateria va durar 12 hores, però va donar molt de... Va donar un reddit que, bueno, es va aixecar l'imperi grec...
Bé, en fi, doncs veus una historieta curiosa, eh? Aquesta, el primer ordinador. Ah, no és primer ordinador, però és una... Bé, tu, per què ho dius tu? Màquina, una màquina, una màquina que feia coses. Un àvac, no? Potser era un àvac. Bé, però... Un àvac planetari. Depèn de la definició de l'ordinador que hem fet. Tu com defineixes ordinador? Bé, ho has fet fer una estona, tu. Com? Solta'm el podcast.
És una màquina per fer càlculs i per endreçar La màquina que em permet connectar-me al Facebook Per mi, és la meva definició Àngel, tu quina definició tens d'ordinador? No estava escoltant T'ho vull estar escoltant gaire, no? Sí, no, perquè abans de mi tampoc m'ha escoltat Estàs esperant que arribi el teu espai i estic a casa Estic calentant la cadira
Perfecte, doncs vinga, tarjeta groga I deixem virus per l'estudi No, no són virus, és que està perfecte, he arribat aquí i m'ha començat a dormir com una tactil·lèrgia brutal Perquè falta la planta Escolta una cosa, és que falta una planta aquí Doncs potser és això, no ho sé No ho sé, però què et passa? Està super bé i has tingut entrar Tens un mocador o algú? No, en tinc un, però has tingut entrar aquí i començar a... A rajar el nas Però, brutal Però, escolta, és que tu més estàs situat a la zona on estava la planta Jo hem comentat abans el programa I no està la planta Està fora, l'han tret fora Però per què? Perquè no li dona la llum Perquè diu que és una planta que està morint
Sí, a veure... Ja, però ara m'estic morint jo. Bueno, ho sento, Àngel. Un dels dos a sobreviure. Sí, donar a ella. Sí, sí, el pas que anem, sí, eh? De dues formes, sí, és curiós, perquè tu has vingut aquí sense res, però vaja, hi ha una planta aquí a l'estudi que la dona de... la companya de la neteja l'ha treta fora i ara, bé, ens hem quedat aquí en un espai important. Pat, què passa? Ah, és el jardiner. Ah, és el jardiner. Ah, és el jardiner.
Escolta, alguna qüestió més sobre això, Oriol? No, no. Què vas a fer? Què vas a parlar? A explicar-ho de la planta. Va explicar-ho de la planta? Home. A veure, tampoc no que acabarem el programa per això. S'ha de parar el programa per això. Sí? A veure, espera't. Cap de gent de l'artineria de la ràdio es veu. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Què ha passat amb la planta que hi havia aquí? Mira, has vist com està l'Àngel o no? Que està tot rejant el nas.
Això és de la calefacció que han engegat allà fora, que estem a 30 graus. L'Andrea ja està bé. Pels familiars que l'estiguin escoltant, l'Andrea ja està bé. Tenia fred. Què passa amb la planta? La planta fa bastants dies que l'encarregada d'aquesta casa, que estigui tot net, ens va criticar amb dient que l'estem matant. Si us apropeu algun dia a la planta i veniu a la ràdio, veureu que està tot ple de brots nous. Està preciosa, saps? Està molt maca, però...
Hi ha gent que diu que l'estem matant. I per tal de no sentir la gent que deia que l'estem matant, dic, la posarem millor que tingui llum, perquè... Ja, però no podíem parlar amb algú de, no sé, de jardineries... No, vam parlar amb els jardiners i vam dir, podeu-la tota, que la gent com a mínim pugui sentar-s'hi per aquí i pugui estar... Ah, i qui la poda? Ho dic perquè això potser hauríem de començar a decidir.
Qui porta la planta? Un jardiner professional. Ah, no l'hem de fer nosaltres? No, nosaltres no. A mi em molaria. Ho fa un pro. Ho fa un pro. És agafar les fulles que són de color marró i tallar-les i ja està. No, aquestes cauen soles. A més aquest tipus de planta que estem parlant, que és un ficus,
Qualsevol dels brots que talleu podeu tornar-los a plantar amb una mica de sorra i amb un test, això per casa teva, ara que és nova. Sí, perdona, és que m'agrada molt el nou espai que estem fent ara, que és la jardineria. No, però si vols, cada dimarts mou una planta i així tenim espai. Ah, doncs sí, està bé, perquè... Quina planta vols que mou una planta? Per exemple, aquesta d'aquí de l'entrada, que és com un bambú, jo sempre he preguntat, què és això? Perquè hi ha gent que... Aquesta planta... Però hi ha alguna que és de plàstic, una planta?
No hi ha cap planta. El que passa és que aquí és espectacular. La gent agafa així com unes sinusitis, però com a mínim les plantes no les fan molt grans aquí. Aquesta d'aquí que estàs parlant, un dels brots és de l'any 87, de quan vam inaugurar les segones instal·lacions de ràdio d'Esbarra. Que curiós. La 87? No, ho vaig néixer jo ja. Ah, mira, doncs aquella planta... Podríem plantar al costat. I a l'oebera per què no plantem aquí la ràdio? Jo tinc molta cançó. A veure, anem a demanar coses. Oriol, tu què demanes? Alguna planta així en especial?
No, no en conec. Doncs plantarem Maria per l'Oriol. També aloe vera, un bonsai, i tu, Àngel, tu què vols? Jo més Maria. Tu més marihuana. Doncs gràcies. I res, que vagi bé la jardineria. Ja ho seguim amb el programa. Gràcies. Jardineria domèstica, amb Carles Hernández. Bé, en fi, benvinguts d'arribar al punt de la seta de la tarda. Continuem amb el programa. Per cert, Àngel, Cristina, tinc una pregunta per vosaltres. Oi?
Vosaltres esteu contents amb la foto de passió que teniu al Facebook? Sí Tu Cristina? És que no recordo quina tinc
És que fa molt de temps que no el canvio. Ja, però sí que entres al Facebook tant en tant, no? Sí, però no em miro a mi. Bueno, però la teva fotografia la tens allà, Cristina. Que no, que entro des del mòbil, no surt. És igual. No sé per què pregunto coses, Cristina. Sí, el tema està en què hi ha una nova enquesta que diu que és de l'American Academy of Facial Plastic and Recovery Surgery, que vindria a ser l'acadèmia americana...
de plàstic facial i de cirurgia que recobre la cara. Vull dir que... Amb molt diners, eh, allà, poca broma. No, que és estètica. Bàsicament, germostètica. Doncs atenció, perquè diu que un de cada tres encastats del sector han notat un increment de pacients preocupats per la seva imatge a les xarxes socials.
I això ha fet que superin i s'incrementin les operacions en diferents apartats, no, Oriol? Exacte, sí, és això, és això. Però que es veuen malament en les fotos o a la vida real? En les fotos. En les fotos de perfil de WhatsApp. A veure, a veure, calla, stop, stop. L'efecte selfie.
Si tu, en una foto, no et veus bé, no pots canviar la foto. Vull dir, si et veus malament a la foto, però quan et mires al mirall et veus bé, és cosa de la foto que no està ben feta. No, home, però és com si et miressis més vegades al mirall. Clar, el Facebook és l'ànima de les persones. O sigui, és l'introspecció feta de malitat. Bueno, canviant de tema. Si tu no et veus... Si tu ets lleig, perquè ets lleig, i ets... Eres feo. Sí. Eres feo. Sí. Doncs posa un dius animat, no? Ja.
No sé, un missatge de l'elenc, una cosa, no sé. Gatitos, gatitos. Sempre agrada, sempre agrada els gatitos. Una posta de sol, també, per exemple, no? En fi, diferents qüestions, però clar, el tema no és aquest. El tema és que la gent no li agrada la seva fotografia a Facebook i llavors què diu? En lloc de fer... A m'upero. M'upero la cara, en lloc de posar una foto del meu gos. Rinoplàstic.
Exacte. De fet, s'ha augmentat un 10% les rinoplàsties. Sí, home. Respecte a l'any passat. És el nas, la rinoplàstia. Sí, perquè jo crec que és una cosa molt característica de la cara i per això suposo que la gent és del que més s'acostuma a fer, no? Un 7%. Perdona, m'està dient que un 10% dels emis que tenim al Facebook s'han canviat el nas. No, home, ha augmentat un 10%. Ha augmentat, val, perdó. Confortades. Perdó, perdó.
Ja estava mirant a veure qui... S'ha augmentat un 10% al nas. Exacte. 10 amics s'han augmentat un 10% al nas. Perfecte. Busca'ls en el pit. És fàcil. Després també, per exemple, transplantament de cabell. Un 7% ha augmentat, també. Persones que queren calves o parcialment calves. Home, espero que sí, perquè si no...
Home, no, perdona, bueno. Hi ha molta gent que es fa transplantament de cabell i no es calba, eh? I té molt de cabell i l'únic que vol augmentar el volum i per això... No parleu tots alhora i això no s'entén. Què dius, Cristina? No, cal preguntar això de persones calbes o per si hi ha menys calbes, perquè no tothom que es fa un transplantament de cabell és necessàriament calb.
I depèn d'on t'agafes el tros d'altres coses de part del cos. Ai, per favor. Però és veritat, Cristina, això passa. T'agafes altres parts del cos a vegades. I t'ho poses al cap, no? Bé, doncs sí. O al bigoti. Tens el cul com un mandril després. Bé, escolta, per exemple, també cirurgia per pelles. Ojo, aquesta és important, eh?
Sí, un 6% augmentat la cirurgia de parpelles. Jo conec gent que s'ho ha fet, eh, cirurgia de parpelles. Arriba a una certa edat, que això és bastant, no diré normal, però augmenta bastant. A partir dels 50 anys, la gent agafa les parpelles i com que li queden així com una mica amb bosses... Bueno, és una aparició molt fàcil, eh? És xic-xic i ja està. Sí, xic-xic. Jo no dic que sigui fàcil. Oh, quin mal, per l'amor de Déu. Amb el nas, saps com ho fan? T'estalvies moltes arrugues.
Bueno, en fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió, Oriol? No, no, no. I de pits? De pits no parlem? No, perquè és la cara. Els pits és algú que no mor mai, vull dir... Bueno, a Facebook hi ha algunes noies d'aquestes que s'acostumen a fer fotos així, o de cul... Sí, es veu més pit que cara. Sí, sí, sí. Bueno, anem cap a l'espai... Però com aquestes ja agraden, no? Anem cap a l'espai dels videojocs amb l'Àngel Cornejo.
Bé, parlarem de Sony, que tornarà fins a 50 dòlars dels primers compradors de la PlayStation Vita als Estats Units. A més, també ha retirat l'anunci de la doctora PlayStation, ara sabrem per què. Parlarem dels Amiibo, que si no sabeu qui són, descobrirem les noves figures de Nintendo. I també Amiibo a tope, no? Sí, era Amiibo a sacó. Quiero ser tu mejor Amiibo.
Jo primer vaig pensar, eh, caminava per aquí. Després vaig adonar que era el nom de tot el món i vaig dir no. Atenció perquè Ubisoft es desculpa davant tots els compradors d'Assassins Creed Unity, que ho vam comentar la setmana passada, que havia hagut molts errors i molts bugs, com se sol dir, i promet compensacions als primers jugadors. Els primers jugadors que què?
que van comprar el joc. Ah, que van comprar el joc, eh? Com ja sabem, fa un paell de setmanes va sortir a la venda a Science Creed Unity, la nova entrega de la saga a la nova generació, on els jugadors es van trobar amb més errors que alegries, no, Angel? Sí. Els primers jugadors, perquè són els que es van menjant els errors. Lògicament, el joc porta ja tres continguts descarregables per arreglar el joc, o sigui, per dir-hi, tres parches, on aquests tres continguts han arreglat més de 300 errors. Però quins primers? Quina quantitat de primers? Perquè, clar, tu pots estar a la cua dels primers...
els primers 8 dies que tenia els primers dies. Tots els que van... Vale. Tins de l'actualització, no? Sí, sí, exacte. No vol dir que si tu l'haguessis comprat a les 5 de la tarda i el de les 10, doncs... Vull dir, tota la gent que es va menjar els arròs tindrà compensació. D'una manera o d'altra tindrà... No, no compensació econòmica. Encara que no està res gens malament. La gent que va comprar el joc normal, va comprar el joc, va arribar a casa i va jugar...
Aquests els compensaran amb un contingut descarregable, una expansió del joc que potser costi uns 10 euros, coses així, sueltes, i els hi regalaran. Hi ha uns altres jugadors que van comprar el joc i a més un passe de temporada. Passe de temporada és un... tu pagues no a més 30 euros per una espècie de Season Pass, que és un passe de temporada, i amb això et dona accés a tots els continguts descarregables, que possiblement si els compresis separats et costarien 50 euros, i a més t'agurres uns 20, uns 15-20 euros compren aquest passe de temporada.
A tots aquests jugadors ja els venia incluït el contingut que regalaran els altres usuaris. Aleshores, a Ubisoft, a tota aquesta gent que va comprar tant al joc com al passió de temporada, els regalen un joc complet. És a dir, un joc com Far Cry 4, com l'antic Assassin's Creed, Watch Dogs, The Crew... Jocs que han sortit, per exemple, aquesta setmana mateix o la setmana passada, jocs que valen 70 euros a les tendes, els regalen completament de forma digital.
Trobo que s'enrotllen molt, no?, els d'Ubisoft. Vull dir que és estrany veure una companyia de videojocs que no només respongui d'aquesta manera als errors i amb aquests tres parches que es poden descarregar per solucionar aquests més de 300 problemes que presentava el joc d'Assassin's Creed Unity inicialment, sinó que a sobre et regala videojocs.
Sí, està bé que faci això, és una bona acció, però també hem de pensar que realment tu pagas 70 euros per un joc. Com pots pagar 70 euros per una cosa que no funciona? És que... Sí, que té rol. Ni 70 ni 10, eh? No, exacte. A més estem parlant d'un joc que és una insígnia. És la insígnia de la companyia. I trobo molt poc els 10 euros del primer grup, eh? Que has comentat. Sí, és una mica estrany, no? Perquè els altres regalant-li un joc valorat en 70 i aquests primers en 10 euros, mira...
Però bueno, també és veritat que almenys han donat la cara i fan alguna cosa. Hi ha altres companyies que jocs més petits, a vegades, ja sigui perquè l'estudi que l'ha fet el joc no ha pogut econòmicament, s'han menjat els mocs. Bueno, canviem de qüestió. No, parlant de Ubisoft. Ah, què? Que vols rajar? No, rajar no, rajar no. He vist una cosa molt divertida, el Far Cry 4. Una segona manera de passar-se el joc. No ho puc explicar. Quin joc és aquest? El Far Cry 4. No ho conec, no ho conec.
és el 4 el 4 ja porta el 4 si voleu obrir un línies de telèfon ve a conèixer aquest joc home no serà molta gent segur no sé que entre ell jo de què va aquest joc jo el conec no sé va com de guerrilla és el 3 el 4 no ho sé el 3 eren com un grup de joves que anava a una illa com comandos joves joves perdó
American Pie, joves, en edat de juerga. Una illa paradísica d'aquestes que està enmig deserta i sols, arribava allà amb un vaixell i es trobaven que allò estava ple de guerrilles i d'hòsties i començant a matar-los. Per la Maria? No sé si era per la Maria, per els pits... M'has recordat la pel·li de l'isla de Leonardo DiCaprio.
Ah, no ho sé. Però aquí hi havia Maria? No ho sé. A la Bey, sí, per això dic que, com hi havia també guerrilles i això, dic, potser era orientada a la pel·lícula. És en primera persona o en tercera persona al joc? Primera. En primera persona, eh? Sí. Llavors, a partir d'aquí, què? Hi ha una nova manera de passar-te aquest joc? Sí, o sigui, bueno, sí, puc explicar-la, no? O sigui, xafo els cinc primers minuts del joc. No és un spoiler. Mentre no fes els últims cinc... Fa quant que ha sortit?
Sí, doncs jo crec que han trigat una setmana els fans en enterrar-se que al principi tu et reuneixes com un senyor de la guerra, i estàs allà dinant o alguna cosa, i hi ha un moment en què estàs parlant, em sembla que la situació, jo ja te dic no ho he jugat, però més o menys és així, em sembla que la situació és que tu estàs una mica incòmoda, no saps si va de bona, si no va de bona aquest senyor, vull dir, tu estàs una mica a l'expectativa.
Total, que rep una trucada al senyor de la guerra i diu, escolta, queda't aquí un moment que vaig a fer unes coses. I se'm va torturar un altre tio i tu et quedes sol a l'habitació. Llavors, en aquell moment, tothom el que fa és marxar de l'habitació. I llavors comencen les aventures. Comença el joc i trigaràs no sé quantes hores a empassar-te el bar. Però si esperes, perquè t'ha dit que esperis, tu esperes sense fer res i després de set minuts el tio torna.
Feu les paus i el joc s'acaba. Escolta, tu, està molt bé. Seran 10 euros, no? Vinga, vamos. Però això és que alguna persona ha esperat els 7 minuts per veure... Home, però qui espera 100 minuts? No, no, Cristina, et dic una cosa. Si t'acabes de comprar un joc i tu no t'esperes 7 minuts a dins la cabana quan t'acabes de comprar el joc perquè vols és jugar...
El que fa és potser se'n va anar al lavabo o alguna cosa. Ah, jo també tinc una cosa. Començar un joc perquè has anat al lavabo li va donar una pretona a l'home. Lamentable. Però la putada és quan tornes i et diu ja t'has passat el joc. Bueno, uns 70 euros ben gastats. Mentre estava al lavabo.
Com es diu aquest joc? Parc 3 i 4. Després pots guardar la partida, no? Quan tornes un altre cop. En fi, caminem de qüestió.
Parlem de Sony, que tornarà fins a 50 dòlars els primers compradors de la PlayStation Vita als Estats Units. Però què és això? Què està passant? Regalen els diners. Què passa, home? Aquí per què no ho fan? A mi no em regalen res. Els hi van anar amb el Black Friday, no? No, aquesta notícia era l'abans del Black Friday. Sony ha decidit acceptar les acusacions de publicitat enganyosa de la Federal Trade Commission dels Estats Units, que va dir que era el CAC d'allà, no? Sí.
i compensar els compradors inicials de la consola PS Vita. Bé, les acusacions venien per un anunci de televisió. Sí, a l'anunci de televisió podíem veure... Bueno, una de les primeres característiques que es van anunciar per la PlayStation Vita era que podíem utilitzar la màquina com comandament de la PlayStation 3. I, a més de comandament, podíem veure el que s'estava emitint a la pantalla, a la pantalla petiteta de la consola. Una mica el que fa la Wii U. És a dir, el que jo estic veient a la tele gran, ho puc veure a la tele petita,
i així una altra persona ha pogut utilitzar la tele per veure les seves coses això va ser mentira era una de les prestacions de la Playstation Vita per Playstation 3 i només va arribar a dos o tres jocs que no va funcionar bé no van aconseguir fer-ho funcionar amb una Playstation 3 perfectament
I aleshores mai va arribar a bon port. Què va passar? Que l'anunci de televisió es veia a una persona jugant a Killzone 3. La companyia que va fer Killzone 3, que tenia que actualitzar el joc per posar aquesta característica dintre de la Playstation Vita, veient que era una rotunda merda, mai va fer aquesta actualització i mai va arribar a bon port.
Vaja, llavors En aquest cas, per la Playstation 4 sí que funciona i funciona bastant bé Però per la Playstation 3, que era amb el que ells ho venien no ho van aconseguir I en el cas que hagués funcionat amb aquest joc? Possiblement no es tingués aquest callat Però ja sap com són els Estats Units amb el tema de les demandes i això i bueno, han caigut Però no només és això Hi ha la doctora Playstation aquí A part la demanda també ve perquè a l'anunci es veia una persona anant pel carrer jugant online
Mentida, mentida. Tranquil, que no ens enganyin. La Playstation Vita té dues versions. La version que només té wifi, és a dir, només et pots connectar a internet mediant un punt d'accés, o la version 3G, és a dir, tu pots posar una targeta de telèfon que tingui internet i connectar-te per on vulguis. Què passava? Que quan tu tenies 3G només podies utilitzar aquestes funcions online del Twitter, del Facebook, etc. No podies jugar online, l'online només era per wifi.
greu error, perquè si pas pel carrer, a no ser que vagis robant el wifi de les cases, no pots jugar online, cosa que també es podia veure a l'anunci i pel qual també han demanat. Aleshores, el que faran és tornar 25 dòlars en efectiu, si ho reclames, o 50 dòlars en jocs. Mentida res de mentida, ja ho veieu. De dues maneres, Sony, no ha tingut només aquest problema aquesta setmana. Parlem ara de la doctora PlayStation.
Sí, perquè encara que els Estats Units es distancia de la PlayStation, la Vita, i la Play 3, que no va funcionar, la Play 4 sí que funciona en alguns llocs i a més ho fa prou bé. Sí, el que ja hem parlat. Sí. La cosa és... Sí, però no t'entens gaire.
La cosa és que per promocionar aquesta opció que no havia funcionat de la Playstation 3, Sony va treure un vídeo per YouTube per promocionar l'opció de l'ús de distància amb la Playstation Vita dintre de la Playstation 4. Què va passar? Que aquest anunci sortia una mica de to, vale? Perquè què dius ara? Era una mica la doctora mort del Sony? Sí, imagina't, doctora Playstation, vale? El primer que treures és una doctora molt dotada.
La doctora... Amb pits grans. Amb tot gran. El nas. S'havíeu parat el nas. Soc la doctora PlayStation. Una tia molt bona que es deia dir la doctora PlayStation que començava a parlar-te era com si la tinguessis davant i començava a parlar i començava a dir coses com quantes vegades ho fa? Quantes vegades ho fa al dia? El què? Lo hace en su habitación? Bajo las sábanas? Mmm...
¿Tiene miedo de hacerlo demasiado? ¿Demasiado a menudo? Tot això, ¿vale? Què passava? Que, lògicament, volia incitar a que ho estava fent a jugar, ¿no? A jugar amb la seva PlayStation 4 des de la seva PlayStation Vita. Clar, però... Àngel, Àngel, quantes vegades ho fas, tu? Jo set al dia. Al dia. Uh, que fort.
I així anava fent, no? I així anava fent. Què va passar? Lògicament s'ha anat a cagar. Ja, ja. Doncs escolta, ja que ha comentat, tenim 5 minuts abans d'acabar la secció i aquesta primera hora de programa de penya del morro i continuem parlant d'un tema que són els amiibo. A veure, parlem dels amiibo.
Què coi són els Amigo? Els Amigo són unes figures. Unes figures? Unes figures. Són figuretes, d'acord? Són les noves figures de Nintendo amb un xip que permeten interactuar amb el joc i que poden guardar informació igual que les figures, que això ja n'hem parlat algunes vegades, que són les Skylanders, que són les pioneres, o les Disney Infinite. Això vol dir que tu pots anar amb la consola portàtil, no?, i veure les figuretes en realitat virtual, o no és això? No, això és la raïda augmentada que no tens res a veure. No tens res a veure, vale. Me'n vaig a fer una volta, adeu.
i que tampoc augmentar i virtual no era el mateix oi? no els Skylanders són una cosa que tenen un portal aleshores tu aquesta figura la poses davant el portal el portal està conat a la teva consola i aquesta figura que t'has posat del portal surt de dintre el joc i és la que utilitzes tot el que tu puges de nivell queda guardat de la figura i encara que te la portis a casa d'un altre amic pots seguir jugant amb el nivell que tens a la figura perquè ho entengui
Si en el joc dels Pokémon jo poso una cosa d'aquestes de figura, que té la forma de figura amb la base, i tu, quan dollo allà, puc jugar amb aquella figura, no? És a dir, com que s'intrigueix el joc. Encara que no siguin en casa de Pokémon, sortiria aquí Pokémon, d'acord? Nintendo també ha fet la seva, ha tret aquestes figures, que tenen el xip aquest NFC, no sé què vol dir, suposo que l'on ho sabrà.
I el que fan és interactuar amb el joc Guardant el nivell, guardant tota la història I la veritat és que ja estan aquí, són molt boniques, són de Nintendo Oh, bravo, bravo I ja estan aquí No entens encara què siguis, però bueno, bravo El present ja porto una Gràcies Que de fet, atenció perquè no tots som flors i violes pels amibos Home, sí, al moment tots són bones notícies Però perdona, hi ha hagut amibos defectuosos Però has dit, a veure, has dit el final del titular? Que s'ha venut per 2.500 dòlars
Estem bojos, eh? A veure, un comprador amb molta sort, segons l'Àngel, va veure en una botiga una figura de Samus, que és un dels amibos. Samus, l'amibo. A veure. Que és una mica estrany, eh? A veure, el tio troba a una tenda i troba una figura que li costa 13 dòlars i la ven per ibé per 2.500 dòlars.
margen de beneficio és brutal el tonto qui és? qui ha pagat? no, el tonto no la cosa és sabia que estava no sabia que estava defectuosa us explico Samus, el personatge qui és? què fa? Samus és un cazarrecompenses que és un rotllo futurista amb una armadura el personatge una mà la porta normal i l'altra mà és el cañó
llavors la figura és a la mà dreta el cañó i a la mà esquerra la mà normal i aquest home es va trobar la figura on tenia el canó el tenia les dues mans era un error i havien fabricat la mateixa part d'un cantó que de l'altre aquest famous és brutal però algú altre en el món té un famous amb dues mans normals i és una merda
I aquest també el podran veure. Aquest encara no l'han trobat. Però la cosa és que hi ha un tio que el va comprar a una botiga, el va posar a eBay i només a les primeres 24 hores ja portava 1.000 dòlars a la subhasta. I al final s'ha tancat la subhasta per 2.500 dòlars. Però és que hem de ser trencar els amigos a partir d'ara o com va? No, és un tio de coleccionista, ja està. Un ha perdut 2.500 dòlars i l'altre ha guanyat 2.500 dòlars. Però el pots utilitzar o no?
Sí, clar, però no l'utilitzaran mai perquè no l'obriran mai del seu envoltori original. Bueno, perquè... Si no per el valor. I si l'obrís... De col·leccionista, friquis, clar. Bueno, però si algú el compra que no és col·leccionista i el posa, surt amb els dos braços amb els canons o no? No, perquè això el xif és igual per tot. Ah, vale. Et demano, sisplau, que la setmana que ve portes un Amibo. Sí. Trae un Amibo a la cena. Un Amibo a vostres vides. Amibo invisible farem aquí també. Escolta, per cert, que hi ha l'Amibo de Samus. Sí, segueix. Serveix de bitllet al metro de Moscú.
Sí, això, no sé si és veritat o no, hi ha un vídeo, però no ho podem veure si és veritat. Segons diuen uns nois d'allà a Moscú, han agafat l'amibo, han posat el personatge a la màquina per passar la barrera i s'obre. No pot ser, home. Hi ha un vídeo, hi ha un vídeo que es va... Sí que pot ser, sí que pot ser. Es poden la figura, o sigui, t'ho imagina't, a més d'anar amb bitllet que entra, són d'aquests bitllets que... El tram baix també valdria això, porta'n la setmana que ve el teu amibo i vinc amb el tram baix. Farem una història.
Àngel Córnic, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. I Oriol Jiménez, fins i març. Que vagi molt bé. Nosaltres fem una pausa per escoltar les notícies de les 6 amb Catalunya Informació. I a la segona hora, la televisió amb el David Avila i el món absurd del Jordi Roca. Fins ara mateix. Catalunya Informació
Són les 6. I anem en primer lloc a l'equip viari per saber com va el trànsit. Endavant.
Doncs ara mateix amb cues a la ronda litoral, a l'altura de Barceloneta i carrer Badajoz, en sentit Llobregat, i a zona franca, Cantunis i Rambla de Guipúscoa, en sentit Trinitat. A la ronda de dalt, problemes ara a l'altura de Pedralba, en sentit Trinitat. Cues a la P7 a Barberà i Santa Barpetua, en sentit sud, i a la B30 a Barberà, en sentit sud, i a Sant Cugat, en sentit nord.
Cuesta també la C58 a Sant Quirce, Sabadell i Montcà de sentit sud. 3 quilòmetres de lentitud i aturades a la C17 a Lliçà de Vall i Parets en sentit Barcelona. Segueix a 27 quilòmetres de trànsit molt lent per inundacions a la GB baixa 62-16 a Sant Pere a Pescador en sentit Castelló d'Empories i tallades encara per inundacions la GB baixa 62-26 a Garrigàs i la GP 51-29 a Vilafant.
La Generalitat confia aconseguir 2.500 milions de la negociació amb l'Estat i de la venda d'actius per quadrar els pressupostos del 2015. El conseller d'Economia, Andreu Mas Colell, ha portat aquest matí els comptes al Parlament i ha apel·lat a la responsabilitat dels grups perquè es puguin aprovar la primera setmana de febrer.
Esquerra aposta perquè es prorroguin els pressupostos de l'any passat i es convoquin eleccions al Parlament. Els republicans consideren que els comptes que avui ha presentat el govern depenen excessivament del govern espanyol.
Optimisme del govern per la baixada del nombre d'aturats de 5.500 persones al novembre a Catalunya. En canvi, els sindicats avisen que aquesta reducció no es correspon amb la creació de llocs de treball. Ara a Catalunya hi ha 582.000 parats que busquen feina a través dels serveis públics d'ocupació.
Crisi de govern a Israel. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, anuncia que dissoldrà el Parlament i convocarà eleccions anticipades. A més, ha expulsat del govern dos ministres díscols, els de Finances i Justícia, molt crítics amb el projecte per proclamar a Israel com a estat jueu.
L'OTAN disposarà el 2015 d'una força d'intervenció ràpida als països de l'est Europa. Es tracta d'un petit contingent que s'articula per fer front a la crisi amb Rússia. Aquesta força d'intervenció ràpida estarà a ple rendiment el 2016.
L'artista barceloní Ignasi Avellí guanya el Premi Joan Miró dotat amb 70.000 euros pel seu qüestionament incessant dels límits de la pintura. La Fundació Miró dedicarà a Avellí una exposició monogràfica el 2016.
L'ètic de Madrid expulse frente al d'ètico com a penya del club. Entre els detinguts per la mort d'un seguidor radical del Deportivo hi ha socis matalassers que també han estat expulsats de l'entitat. El club madrileny prohibirà l'exhibició de pancartes o elements distintius d'aquest grup. El deport tancarà la grada del Riathor Blues pels dos pròxims partits.
I avui a les 8 l'Espanyol debuté a la Copa al Camp de l'Alavés. També avui Madrid-Cornellà, partits que podreu seguir en transmissió a Catalunya Ràdio. Demà amb més partits de Copa amb presència catalana, Hospitalet Atlètic de Madrid, Sevilla-Sabadell i Oscar-Barça. El tècnic blaugrana, Luis Enrique, reconeix que jugaran els menys habituals.
Cel clar aquesta nit i temperatures fredes amb glaçades febles en punts de l'interior i més intenses al Pirineu i Prepirineu. Ben moderat de mestral al sud de les comarques de Tarragona i tramuntana forta al nord de l'Alt Empordà. Demà, a part de boires i fred matiner, s'espera sol a l'interior i al nord, però vindran núvols i ruixats per la costa central. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'atur es manté a Sant Just el mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Al municipi les dades de desocupació es mantenen, però han baixat a la comarca, a Catalunya i en el conjunt de l'estat espanyol, segons dades del Ministeri de Treball. Al Bas Llobregat la xifra d'aturats ha baixat en novembre, situant el nombre de desocupats en 63.320, això és 1.100 persones menys que el mes anterior.
A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats i al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000. Cal recordar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri cada mes no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi.
Més coses, el cim de Can Ginestà de Cull fins al 5 de gener, la mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just. L'organitza l'Arxiu Municipal amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs. L'1 de gener de 1914 es va començar a urbanitzar la Rambla i el seu entorn a iniciativa de diversos propietaris locals.
També hi ha fotografies del 1973 on apareixen imatges de solars encara sense urbanitzar. Cent anys després, el municipi ha dedicat moltes activitats a aquesta celebració i, per exemple, l'1 d'agost de 2014, el centre d'estudis li va dedicar la passejada poètica de festa major. L'exposició es pot visitar fins al dia 5 de gener, com dèiem, al cim de Can Ginestar.
I un apunt més, les escoles de Sant Just organitzen campanyes solidàries de recollida d'aliments. En concret, fins al 12 de desembre, les escoles Montseny Canigó, l'escola Bressol i l'Institut recullen productes de primera necessitat per a les famílies amb dificultats econòmiques. En concret, les famílies que vulguin col·laborar poden donar oli d'oliva, llaunes, llet semidescremada i també productes higiènics com sabó de bany i pastilles de sabó per rentar la roba.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Ibar. Està marxant pel pujador de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més i treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Bé, d'aquí una estona parlarem amb el David Tàvila de televisió, a més a més també tindrem amb nosaltres el senyor Benito per telèfon, això sí, per parlar-nos de coses importants a la vida, i acabarem amb el món absurd d'internet del Jordi Roca. Abans de tot això, però Cristina, anem cap al trending tòpic de la segona hora.
Perquè avui un dels temes més comentats també a Twitter ha sigut Pastora Soler. La cantant ha anunciat que deixa el món de la música degut al pànic escènic que pateix. Sí, sí, tal i com ho escoltes. En aquest cas, doncs, Pastora Soler ha estat la persona encarregada de fer aquest anunci. Ho ha fet a través de la seva pàgina de Facebook penjant un comunicat on la cantant explica que des del passat 8 de març, quan es va desmallar
enmig de l'escenari va començar a partir aquest pànic estènic que diu i assegura que ha intentat superar de totes les maneres i fins i tot per arribar a creure que ho havia superat. Però ahir el seu concert a Malaga va tornar a perdre les forces i fins i tot li va afectar aquesta vegada a la gola.
Després de tot això, la Sabellana ha decidit posar així punt ja per als 20 anys de carrera musical fins a recuperar la confiança en si mateixa. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, la mateixa pastora Soler diu Us parlo des d'un cor trencat de dolor, d'impotència i amb aquesta angoixa que he sentit i sento que trigaré.
Per cert, Cristina, deixa'm preguntar-te una cosa, abans de continuar llegint els tuits de la gent sobre aquesta qüestió. Hi ha més casos de famosos, no?, que pateixen aquest pànic? Sí, no és l'única. Precisament, una d'elles és Barbara Streisand, que, per exemple, va oblidar la lletra... Barbara Streisand? Sí, va oblidar fa molts anys la lletra d'una cançó enmig d'una actuació i va haver d'esperar fins i tot a 27 anys per tornar a pujar-se a un escenari. També altres casos són Adele, Robbie Williams, Marc Anthony i fins i tot Alejandro Santos.
que més d'una vegada ho ha reconegut. Déu-n'hi-do, no? Que estrany i que curiós, perquè suposa que haurien d'estar acostumats a parlar i a cantar davant de tanta gent. Acostumen a dir que són persones que són molt perfeccionistes i molt exigents i per això els pot arribar a passar aquest pànic escènic. Què diu, per exemple, el Rostomeji de Twitter?
diu, aquí va el meu intent de posar una mica de llum per a la gran Pastor Solella. Juntava una fotografia, en aquest cas, amb un cartell il·luminat, on posa, la vida no passa, perquè a la vida s'està. Molt bé. I el Manuel Carrasco, també, cantant, de present triomfo, diu, bonica, molta força i molt de carinyo, estem amb tu, sense presses i pren-te el temps necessari. T'estimem. En fi, anem cap a la tele amb el David Avila.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
Desen nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Un quart de set de la tarda, ja tenim el David Hàbil al telèfon. David, què tal? Com estem? Molt bé, molt bé. Bona tarda. Què, què, què? Bona tarda, què passa?
Bona tarda. Escolta, que sentia que deieu Soler i Pastora Soler no és català. Ah, no. No, Savillana. Savillana. Per això que deieu, tots l'heu catalanitzat pel cognom, i deieu Soler i és Soler. Ah, Soler, és veritat, jo heu dit Pastora Soler, com a suport al tothom. Tots dos heu dit Soler i Soler. Soler, Soler. Sí, sí, Soler. Escolta, tu, Soler. Tinc una sorpresa per tu. Ah, sí? Sí. I l'he posat abans de tot del guió...
Però com que sé que no tindrem temps, doncs te la dono ara. Escolta, un moment, d'aquí estem parlant, perquè hi ha molts talls avui, eh, David? Hi ha molts talls, però tots aquests talls que portaves avui són de gent que has parlat on has parlat?
Vam anar als premis Zoom de televisió i de cinema d'Igualada. Com que els ondes ja han passat i tot plegat, vam decidir portar talls que només els tindrem nosaltres, perquè com a premsa només hi vam anar nosaltres i la premsa vocal d'Igualada.
Què dius ara, sí? Sí, sí. Però hi havia poc... Clar, és que potser feia una mica de madre, no? No, un dissabte, plovent, com estava plovent. Ah, no, clar. Hòstia, un aplaudiment pel David Avila, no? Que va anar a Igualada. I a Igualada no va ser on va haver-hi tota la llevantada i d'a més?
Bueno, més aviat a la Costa Brava, eh? Però vaig a Girona, sobretot, eh? Però a Igualada em sembla que no. No, no, no, no. Va ploure molt, però no va ser... No va haver-hi cap afectació? O em confó encara? No, no, no. Bueno, escolta, i què has portat, a veure, David? Tinc un regal per tu. Ai, sí. Posem el tall número 14, en el que un company teu, actor... Sí, sí.
Li vam preguntar, escolta, i com és el nostre jefe? Com és? Com és? Què dius? I ens va dir... Què dius ara? Doncs una abraçada molt forta per tota la penya del morro i tots els oients i res, a veure si m'ho convideu un dia i vaig al patalat xerrar amb vosaltres, això sí, per una birra. Ah, hosti, per una birra, eh? No és l'Helena Hernández aquest?
Aquest, aquest, bueno, sí, era el tall número 13, perdó, perdó. Ah, vale, vale, l'ha d'haver dit jo. Posem a l'Alena Hernández, que saludó el programa, però li van preguntar això, com és el nostre esquec, com és, com és? I ell ens descriu això. El tall número 16? 13, 13. Ah, 13, vale, vale, d'acord. Escolta, per cert moment, deixem-hi una cosa, que l'Alena Hernández, per qui no el situï... Ara ell, demà no digui res, que ho dirà ell. Ah, ho dirà ell, vale, vale. És un desgraciat.
És un tio que m'ha caigut sempre molt bé, hem connectat sempre molt bé. Li vaig fotre una pallissa a Mar de Fons, la sèrie aquella. Jo feia a Sicari i li vaig fotre una pallissa. Com a anècdota, no? Però ens havíem conegut al Col·legi de Teatre, vam estudiar junts al Col·legi de Teatre a Barcelona i ens hem portat molt bé. És un tio collonut i un pató molt gran per tu, guapo, i a veure quan ens veiem. Oh, ai, quina emoció. No, tu més, tu més. Tu més guapo i tu més collonut. Sí, jo ve bien. Sí, què?
He de dir una cosa, que escolta, que t'estic mirant per la webcam i t'estàs posant vermell i tot. T'ha fet com il·lusió, eh? M'ha fet... Eh, sí, home, clar, això s'ha fet il·lusió, David. Que m'espies a la webcam, veig que sí, no? Home, i tant, i tant. Bueno, és que tinc un... Avui tinc molta calor, per cert, eh? Ho hauré de posar... No, no, no tinc broma. Hi ha com un aire acondicionat aquí, no sé què és, que fa com... fa bon calor. Bueno, escolta... Sí, sí, sí. Escuses d'un malalt que es pixa al llit i diu que suar.
Què diu, ara? Jo no em penso lluit, però sí que sou. No, escolta, l'Alenca és amic del programa, l'hem entrevistat alguna vegada i a més a més també el conec personalment i és un tio molt catxondo i molt maco, eh? I queda pendent que vingui un dia al programa amb una birra a canvi. Bueno, ja seran dos.
Escolta, David, què més? Deixa'm contextualitzar. L'Alan Hernández era un dels membres del jurat del festival Zoom de televisió. Mirarem un d'aquests dies, i si no pot ser ja de cara en dalt, que tenim un parell de decles en què ens explica els seus projectes. Comencem per un dels premiats d'honor. Va ser el Manel Fuentes. A veure, escoltem-lo. I ens explica una mica com se sent al rebre aquest premi.
Em mosqueja, no?, ja quan parlem de trajectòria, no, no, molt content. La veritat és que, a més a més, ser premiat per un festival que també valora molt l'entreteniment, o en aquest cas específicament la ficció, jo crec que està molt bé, feliç, perquè al final des de Cròniques o La Manche de Fuentes o El Caiga mateix,
Tu, que ara més suena, o ara amb l'Arturo, diguéssim que són formats que estem treballant, llavors, que ho valorin des d'aquest punt de vista i que també valorin una mica tots aquests formats, jo crec que està molt bé. Bé, Manuel Fuentes, que ha treballat molt aquí, és injust, eh? Ja ho ho diem, i a més va començar a Ràdio d'Esbert. En fi, vas parlar més amb el Manuel Fuentes, no, també? Sí, ens va explicar, ens van donar una primícia. Està preparant un projecte amb la gent dels problemes domèstics.
En aquest cas sí que estem treballant amb la gent de problemes domèstics per intentar donar més contingut a través de la xarxa. Amb ells estem fent a la xarxa dels pols domèstics a la mitjanit, a Catalunya Ràdio, però sí que tenim interès a buscar un punt específic de ficció i aquest és un format interessant i aquest és un festival interessant perquè també premien la Sant Jove tot aquest tipus de formats que jo crec que
que estan destinats a ser la gran cantera del que vindrà. Bé, doncs el Festival Zoom, que no sé si has explicat, però és un festival de sèries, és un festival de televisió, on, per exemple, també va haver-hi un showcase que es diu que és una mostra de pilotos de televisió, a més a més també, vaja, amb projeccions, amb moltes activitats, i que ho porta, entre altres, l'agenda Serializados, no?, que és el noi aquell de les sèries, que no me'n recordo, com es diu?
Estonia de la Torre, que està amb l'ARUS, no?, i també amb el grup Godó. Sí, sí, sí. Molt bé, amb qui més vas parlar, David? Passem ja al Manel Fuentes o, escolta, fa una valoració de l'edició de Tocar a Mesa.
De tocar a Mesuena Mini. Mini, sí. Jo crec que ens han humanitzat els concursants, que potser el Segur era més competitiu i el prensat de la Júria també s'ha vist el seu cantó més tendre. S'ha vist que les noies continuen marcar nivell fins i tot de peques. El format de gran es van guanyar les tres edicions noies i aquí també.
guanyant l'abril amb la qual cosa ja et dic content perquè és un format que l'hem fet més i que ens fa feliços a tots però també veient aquesta variada amb nens que té el seu punt. Per cert, David anava a dir que, bueno, en el Fuentes aquí parlant de Tocada de la Mésona Mini però vas parlar també amb una de les actrius de la sèrie del Crac, no? Amb la Diana Gómez. Qui és la Diana Gómez?
Doncs la Diana Gomez, el jove actriu, és molt guapa, és la que fa de Carla. Ah, sí, la que fa com l'actriu seductora, que ha triomfat a Hollywood, no? I l'altre dia tenia una escena de llit amb el Joel Joan.
Sí, i que sempre la fan despullar. Sempre la fan despullar, però ella és conscient d'això o no, ella? Sí, sí, sí. De fet, ella ens va explicar una mica què va sentir quan la van cridar per fer la sèrie i com se sent el participant en aquest projecte. Estic molt contenta d'haver participat en el projecte. Penso que és una sèrie que està molt ben feta ja des del primer moment. Jo, quan vaig llegir els guions, em feia molta gràcia i pensava que està tot superpensat.
Estic molt contenta, una, perquè m'han donat com l'oportunitat de fer un personatge, que en un principi és un dels personatges que mai m'han donat, i després perquè vam poder-ho treballar molt, i també perquè els directors, tant el Joel com l'Héctor, són súper meticulosos, i llavors jo quan anava a gravar tenia la sensació d'estar treballant en el set, i m'ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar moltíssim. Bé, el Crac, per cert, els dilluns a la nit, com va li manar i d'audiència?
Ostres, doncs ara no ho sé, mentre diria, si en deixes un segon, ara mateix t'ho dic. Mentrestant, la Carla, la Diana... Sí, no confonguis, no confonguis personatge i actriu, eh? Acostuma a passar, eh, molt? Sí, acostuma a passar. Que estava al lloc del jurat, també, aquesta noia, o no? No, no, no, t'ho explico. Aquesta noia és una actriu d'igualada. Sí, ah! I, precisament, prepara el tall número 7,
T'explico que aquesta actrius d'Igualada li van al seu poble, o a la ciutat, la va homenatzar, i deixa'm dir-te una cosa, va rebre el premi Cita Murt Igualada. Ostres, justament un dia abans que morís, no? Dos dies abans. Dos dies abans que morís la Cita aquest cap de setmana. En fi, quina coincidència. Mira, escoltem-la també, que justament parlava de rebre aquest premi, no? Sí, en el tall número 7 diu això de com se sent
al rebre un premi en el seu poble. Doncs posa el tall número 7, a veure. Estic molt emocionada, em fa molta il·lusió, perquè a més el Zoom, clar, és un festival que jo he vingut a presentar més diverses coses i que sempre que vinc és com que m'acompanya la família, els amics, és com una cosa com molt de casa. I de cop que et valorin a casa és molt bonic, és com molt màgic, estic molt contenta. Escolta, no estava la Lloi per allà? No, no hi era. Ahir el crac bastant.
Ahir el Crac va fer una bona xifra, va pujar una mica d'audiència, va fer un 12,5% d'audiència. 12,5, molt bé. Escolta, més coses, sí, David, perquè el temps ens tira a sobre, eh? Dir-vos una altra cosa de la Diana Gómez, li vam preguntar que, escolta, que la sèrie del Crac és com bastant estranya al principi, que la gent li va costar una mica d'acceptar. Quina valoració li ha, quins inputs li ha fet per arribar a la gent? Ens podem al tall número 6. Ah, val.
Jo crec que al principi va descolocar una mica, que la gent no entenia molt bé què era allò, tampoc no estava acostumada, però crec que a poc a poc la gent, els seguidors, els que s'han quedat amb la sèrie, és una sèrie que agrada molt i que aporta moltes coses noves que fins ara no s'havien vist al TV3.
I en aquest sentit jo crec que és molt valenta i que en el fons és això, que aporta com temes nous, aporta, no sé, altres visions, un altre gènere que aquí no s'havia emès. Bé, doncs valoracions de l'actriu, la senyora Gómez, que ens parlava d'això del grac. Escolta, David, també vas parlar amb l'Emma Vilanasau.
Sí, una de les grans mítiques actrius de l'escena catalana. La Vilanassau, la Vilanassau. I què tal? Perquè la Vilanassau va rebre el Premi Honorífic a la trajectòria professional i també vas parlar amb ella, no? Vam parlar amb ella en exclusiva. Al principi s'havia de fer una roda de premsa, però fer una roda de premsa amb un periodista, tampoc no tenia cap sentit...
I tots els premiats ens van atendre. Molt bé. Doncs escoltem-la, no?, com agrair el premi que li donaven. Sí. He de dir que amb els premis tinc una relació una mica estranya, eh? No els entenc gaire i mai sé per què me'ls acaben de donar. Aquest especialment em fa il·lusió perquè jo he dedicat moltes hores i fins i tot anys de la meva vida a fer televisió, per tant.
que te la premiin quan sempre està considerada com la germana petita de tot, doncs home, està bé, no?, que la valorin tant com per crear-li un festival i et donin un premi, doncs és molt d'agraït. Escolta, per cert, que justament l'any que ve farà 20 anys de la primera emissió de Secrets de Família. Bueno, no l'any que ve, el pòrxim mes. Ah, bueno, el pòrxim, sí, els dos tenim raó. De totes maneres, anava a dir que l'Emma Vilanasau sortia, és aquest de Família?
Sí, sí, sí, sí. Ella tenia un paper molt petit, feia un paper d'una noia que es deia Laura, que s'enamorava del Narcís. Ah, sí, clar, em sona, em sona, em sona. Però dic una cosa, fins i tot ella no se'n recordava. Quan li vaig dir, escolta, tu vas aparèixer en dos serials, i em va dir, no, no, només en una, ni saga. I vaig dir, no, que també havia sortit a Secrets de Família. I no se'n recordava. Mira, imagina't. Quan jo vaig ser...
La Laura de Secrets, que després va venir l'Eulària de la Saga. Jo recordo que acabava de parir, tenia molt poques ganes de deixar el meu bé bé, però em va semblar una oportunitat per dir, bueno, torno al món laboral després d'un embaràs i un bar, doncs torna. I el paper de la Laura, que era especialment antipàtic per la gent, a mi m'agrada molt, perquè era una torre collons, vaig pensar...
amb aquests que estan aquí tan aposentats, doncs em va agradar. Escolta, per cert, la Emma Vilarassau estava pensant, no ha sortit mai una sèrie estatal, no, David? No, però no serà per ofertes, perquè li han ofert participar en una sèrie...
d'èxit, que va acabar-hi. Escolta'm-ho. Sí, em van cridar per a Isabel, però estava fent teatre. És que sempre em passa el mateix. Sí que em veig en sèries estatals i en sèries d'aquí també, sí que em veig. A mi la televisió m'agrada. Però així com jo quan feia Nissa que estava fent paraules encadonades al teatre, feia tot, ara ja no. Tinc una edat, m'agrada fer les coses ben fetes, totes ben fetes.
Bé, doncs l'Ema Belasau que explica, de feina aquesta senyora no li faltarà, i ja per acabar farà una obra amb la Mercè Sant Pietro, no? Sí, ella mateixa ens va explicar una mica, molt comprimida, en 30 segons,
com serà l'obra i per què li fa tanta il·lusió participar amb la Mercè Zampietra. Home, és la Fedra de Racín, ni més ni menys. És molt potent i estic molt contenta de treballar amb la Mercè, perquè ja feia temps que tenia ganes de treballar amb ella. Vam treballar a Nisaga.
Ens vam entendre molt bé i ho vaig disfrutar molt, però sempre em van quedar les ganes de tenir-la al teatre. I el projecte és meravellós, és arriscat, és envers, és recint. La gent diu que la Fedra és una obra sobre el desig de la dona, no? És veritat, no n'hi ha gaires d'obres que parlin del desig de la dona. Jo penso que és una obra sobre la culpa.
Doncs, David, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies una setmana més. No pares, últimament. Estàs cada setmana un serau. T'estàs movent en el mundo de l'eventismo, que diu un amic meu. I, en fi, estem en faig. Què? Que de mar, m'han convidat al rodatge d'una nova sèrie. Al rodatge d'una nova sèrie, eh? Que es diu Habitacions Tancades. Ah, i on la faran? A Vilafranca. Ah, i que és una sèrie que on la matran?
TV3 i Televisió Espanyola. És una minissèrie. Ah, molt bé. Doncs escolta, ja ens explicaràs què tal. Sobretot, abrigat, eh?, quan vagis pels llocs i menja bé, que ja et donen de menjar. Catering, eh? Aprofita. Es va menjar molt bé ahir. També he de dir que la Emma Vilarassau era molt, molt, molt tímida. Molt tímida, eh? Això vol dir que no volia parlar amb tu, no? No, no, no, no, no, no. S'ha vist l'entrevista fa com 10 minuts, parlant amb nosaltres. Molt bé.
I... David, et vas fer una foto amb ella o no? No em vaig... Saps què passa? Que la vaig veure tan tímida... No, ho dic de debò, eh? La vaig veure tan tímida... I amb el Manel Fuentes et vas fer una foto? Amb el Manel Fuentes... I amb l'Alain Hernández? Amb l'Alain Hernández no em vaig fer fotos aquell dia. Aquell dia no em vaig fer fotos. Però dic una cosa, amb el Manel Fuentes, em recordava la entrevista que li vam fer, vam estar parlant una bona estona i ens va convidar a un concert seu...
I em va donar el número de telèfon i em va dir, truca'm. Oh, David. Escolta, veig que ja te comences per Vilasol, eh? Molt bé, David. Això m'ha agradat molt. Perquè, clar, com que és de Ràdio d'Esvern, va tenir la deferència, no? Perquè ell sempre se'n recorda de la ràdio on va començar. Escolta, David, doncs m'alegro. La setmana que ve ja ens explicaràs com ha d'aquest rodatge. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies. I abriga't, que fa fred, eh? Vilafranca, demà?
Ah, doncs mira, sí, perquè ens han convocat molt d'hora, eh? A 3.11. Ah, bueno, tampoc no tant, tampoc no tant. David, que vagi bé, bona tarda. Vinga, bona tarda. Dos quarts de set, continuem a la penya del morro, fem una pausa de re i d'aquí uns moments amb el senyor Benito parlant de les coses importants de la vida. Fins ara mateix. Ràdio Taspèm 98.1 Ràdio Taspèm
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i posar-hi. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal, ja falta res, ja pel Nadal. Bé, 6 i 33 de la tarda. Abans de parlar amb el Jordi Roca, que ens està esperant, volem parlar de coses que realment importen a la vida. I ho fem cada setmana amb el senyor Benito, que ja el tenim al telèfon. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda, senyor Domènec. Bona tarda. Bona tarda, Cristina, també. Bona tarda, què tal? Bona tarda, bona tarda. Millor tenir-lo per telèfon que no tenir-lo.
Bé, això sí. A mi ja em fa greu, eh, no ser-hi present. Però segur que deu estar rodant alguna cosa amb Roman Polanski o amb algun altre director de fama internacional, no? Sí, bueno, estic aquí una mica amb tots els guions que m'han enviat. Estic aquí fent una tria, aviam, aquest sí, aquest no. Quin és el seu mètode per escollir un guió, senyor Benito? Mira, jo els tiro cap amunt, eh? Sí, sí.
Llavors, els que acaben de cara amunt dius, mira, aquest és el alma. Vostè té el síndrome de l'hostessa de l'un dels tres, no?, per escollir el guió.
Ara, ara, sí senyor. Ara, ara, sí, sí, sí, sí. M'he recordat, m'he recordat. Qui ho feia, això? Un sobre situ per aquí, no? O moltes cartes tiraven en munt. Potser no era un dels tres, eh? Potser era un altre programa. O el Paul Abbas, 15 euros milions, potser. No, i el Fili Prima, em sembla que ho feien. Ah, sí, una carta per aquí. Sí, amb el senyor Encarregat. És veritat, és veritat. I el Josep Maria Vax, que ja sabem que ens va morir la setmana passada, va deixar, va deixar. Tenia un bigoti que era fals, senyor Beníton, no com el seu.
No com el meu. El meu és autèntic. Crescut durant molt de temps. No tant, perquè de tant en tant se'l treu per fer coses. Però el pantina quan el té. Molt de tant en tant, eh? Vostè el cuida? El pantina o alguna cosa o no? Sí, el rega. El rega, eh? El rego amb whisky de marca, vi de criança. Això passa que ara no me'n recordo, que és el seu cas, però hi ha molts homes que tenen un bigoti, com vostè, gros, i que a la part del mig el tenen com de color ros.
Això és de beure cervesa o no? No, això és de fumar. Ah, això és de fumar, eh? Això és de fumar, és la nicotina. Val, val, val. Bé, avui parlem... Hi ha algú que s'hi escava i fins als calçotets també en tenen d'aquests... Ja, ja, ja. D'aquestes traces... Ja, escolta, i no sigui faltó, perquè portàvem un ritme molt bo. Molt bo, molt bo, no? Clar, molt bonic. És que m'ho posa en safata, vostè. Jo no li poso res en safata. Eh? Jo no li poso res en safata. Eh? Jo no li poso res en safata. Eh? Jo no li poso res en safata. Eh? Jo no li poso res en safata.
Palatira perquè jo es remati de cap i em llueixi. Com un Ronaldo qualsevol. Escolti, Ronaldo qualsevol, avui volem parlar, entrem en matèria, la música, dels companys de corda. Els companys de corda, vostè? Clar, clar, sí, sí. Bueno, jo sempre són coses alegòriques i les metàfores i el simbolisme, el paralisme i tot això, amb aquests grans moments que estem vivint en la nostra societat.
vostè ha d'estar agraït de viure aquests moments que estem vivint. Això són històrics. Llavors, fent aquest símil, hi ha qui fa un símil de la navegació, però aquest ja té una altra cosa, uns altres elements. Jo sempre faig un símil com és de cara a la muntanya. Llavors, una muntanya per conquerir un cim, per arribar al del cim, un equip,