El nombre de l'opositor és morts en mans de les forces de la Generalitat Ucraïna. S'opena les descentenes segons d'anuncia un diputat de l'oposició. El Ministeri de l'Interior d'Informament Estant, Carmoni Costants, manté a retinguts prop de 70 policies.
El president de Tormàs nega que la creació d'aquest humanisme sigui un nou pols a l'estat espanyol. La infanta Cristina va respondre de 600 vegades en frases, no ho sé o no me'n recordo, d'un interrogatori que li va fer jutge del cas 9, dissabte 8 de febrer. La infanta insisteix que ell espirava els nens i que els contes familiars els deixava pel seu marit i llet de febrer. El ministro de l'Interior revela que la bona civil va ajudar a sortir de l'ECO 23 immigrants el dia de la presídia Ceuta
Gràcies.
També que els manifestants mantenen retinguts prop de 70 policies. Els ministres de Catalunya, Alemanya, França i Colònia s'han realit ja amb el president del país i el Covid ara s'han pregut amb l'oposició. Conhecció amb els enviats especials perquè pugui informació aquí en suport.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro!
Què tal? Bona tarda, amics i amigues, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos Parla i us saluda Jordi Domènech i és d'ara i fins a les set del vespre. Això és La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. I atenció, Carme, perdó, bona tarda. Bona tarda. En aquells moments amb les notícies de Sant Just. Deixem dir que saludo també la Cristina Vargas, com sempre al Twitter i al Facebook. Cristina, bona tarda. Bona tarda, ja vinc del programa. També tenim la Suciamor. Suciamor, bona tarda.
Hola, carinyo. Hola, carinyo. A punt de presentar ja... Bé, el consultor sentimental ja el tenim quasi bé, però deixeu-me dir que avui és un dia quasi bé històric perquè després d'una setmana torna a funcionar la webcam de Radio d'Esvern.com. Què passa que em veig una mica fos.
No passa res, ja ho anirem solucionant. Ets un perfil, eh? Sí, per fi, per fi. Soc una persona fosca, eh? Això es reflecteix, no, Susi? Exacte. Doncs, efectivament, amb aquest bon rotllo comencem el programa d'avui, que com hem començat tindrem les notícies amb la Carme. A més a més, també avui tindrem la Vall d'Avers amb la Gina Toses, que ens farà un repàs de les coses que hi ha a la publicació mensual de...
Aquesta revista del nostre municipi. També tindrem avui una nova secció que anirem fent, depenent de com, que és cases de luxe de Sant Just d'Esvern. Cases d'alt standing que es venen per més d'un i dos milions d'euros que les tenim aquí a la vora. Nosaltres, la penya del morro. Els dilluns.
Avui tenim l'Associamor. L'Associamor, és veritat. Tu quin horoscop ets? Digue'm. Quin horoscop ets, tu, Associamor? Tauro, soc Tussuda Tussuda. L'heu de fer amb mi també, per això reclamo. La gent ho vol, la gent ho vol. Bé, doncs ja ho parem, ja ho parem.
A més, també avui al programa tindrem la secció de comerç local el Diego Marcos de la llibreria Resenya, també tindrem l'Arnau Cònsol per parlar de llibres, com cada setmana, i acabarem avui amb la Susi, amb Mor, amb els vostres consells, bé, amb els seus consells, per vosaltres, si teniu algun dubte sentimental, cal que ens l'envieu a lapenyadelmorro.gmail.com Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro.
Però, com sempre, abans de tot això, comencem repassant el tema més comentat a Twitter, Cristina. Avui ha sigut Trending Tòpic, tots amb el president. Aquesta etiqueta que la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Izona Passola, va seguir a Twitter arran de la denúncia aquest dimecres del sindicat Manos Límpies contra Artur Mas pels delictes de prevaricació, desobediència, l'autoritat judicial, rebel·lió i sedició.
El sindicat Menors Límpies ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una querella contra el president de la Generalitat Artur Mas. El considera, entre altres motius, com un intent de desmembrament d'Espanya. La resolució aprovada al Parlament el 27 de setembre, on es declara que Catalunya havia d'iniciar una nova etapa basada en el dret a decidir i que ha d'avançar cap a més estructures d'estat. Un altre dels motius en els quals el sindicat
basada en la querella és la creació del Consell Assessor per la Transició Nacional. Davant aquest fet, on Manos Límpia es posa de manifest la vulneració de la Constitució Espanyola per part del president català, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català i Sona Passola ahir al vespre va decidir manifestar-se contra aquesta querella del sindicat seguint l'etiqueta Tots amb el president. Una tendència que està trending topic des d'ahir al vespre i fins a bones hores d'aquest matí, Jordi.
Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Isona Passola, avui estem tots amb el president del meu país, trending aquest vespre contra la carella de Manos Límpies, una cara de l'extrema dreta.
El comentari següent és el del president de la Generalitat, Artur Mas, que ha volgut respondre a Isona Passola a través del compte del seu cap de premsa, Joan Maria Piqué, i diu gràcies a Isona Passola i a tots els que em doneu suport. Ara, actitud positiva i a mira endavant amb el hashtag presidentmas. I la mateixa Isona Passola que diu, aclareixo, ahir no vaig iniciar tots amb el president, simplement vaig seguir-ho convençuda. Per cert, trending topic a la segona hora, Cristina? Whatsapp. Ah, Whatsapp, trending topic? Bé, doncs aquest és per la compra de Facebook, potser. Evidentment.
Obrim la carpeta de les notícies de Sant Just i ho fem amb la Carme. Parlarem de les retallades en sanitat que s'entraran en una tertúlia de Malataneu, també de Can Meli, que prepara un munt de campionats pels propers mesos, però abans comentem que les taxes de la deixalleria municipal per les petites empreses i els comerços de Sant Just ha augmentat.
De fet, és un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'Ània Metropolitana. Carme. Sí que estan pujats els costos que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la deixilleria. Recordem que aquest és un servei municipal que gestiona des de fa anys l'empresa social Solidança, que tracta qüestions mediambientals a l'hora que treballa per la inserció laboral de persones en risc d'exclusió.
Ara s'ha renovat el contracte amb Solidança, amb aquest augment de les taxes per les petites empreses i comerços. Els ajuntaments presten el servei de deixlleria a través d'un conveni, a més a més, amb l'àrea metropolitana de Barcelona, l'AMB, juntament amb el detractament dels materials que s'hi aporten. És un servei públic gratuït per les persones que fan servir el seu vehicle particular per portar-hi residus, però té un cost pels comerciants i petits industrials que paguen una taxa depenent del tipus de residu. El rebuig és la fracció més cara i ara s'apuja aquesta taxa.
Bé, doncs afecta, per tant, molts comerços i molts negocis d'aquí de Sant Just. Preguntarem si, per exemple, la llibreria Resenya, que el tenim a la segona hora, perdona, dins de la secció Comerç Local, a la penya del morro, si els afecta o no.
Bé, clar, però no sé si llencen molt, o sigui, no és un tipus d'empresa que crec que generia molt residu, una llibreria. Una llibreria, què? Justament. Paper? Paper no. No crec que llencin llibres a la llaria, no? Perdó, en més d'un llibre jo agafaria i tal com entres, i el veus allà, el llençaries. En fi, ja ho comentarem. Passem ara a la següent notícia, parlem de sanitat.
A cor obert. Mítica sèrie, mítica sèrie. En fi, les retallades en sanitat. Diu que s'entraran en una tertúlia demà a l'Ateneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg, conduirà la xerrada sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política.
La crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda del país i per això, segons Andreu Segura, l'estat de benestar que s'ha anat construint durant dècades ara està en perill. Tot i això, Segura apunta que aquest estat de benestar té alguns defectes que s'han de corregir i que la crisi pot servir per fer-ho. Com he explicat els últims anys, s'ha fet un consum sanitari poc apropiat.
i la vida quotidiana s'ha medicalitzat en excés i això vol dir que en molts casos les persones arribaven massa fàcilment a medicaments per resoldre els seus problemes. Creu que això amb la crisi també ha fet que aquesta situació s'hagi agreujat.
I llavors creu que la gent que té ansietat o nervis derivats arran de la crisi, més que medicaments, el que necessita són recursos per tirar endavant i no sentir-se exclosos de la societat. D'altra banda, també és conscient que hi ha qüestions de la vida quotidiana en les quals l'esclasse política atorga més importància i, per tot plegat, aposta per utilitzar més adequadament el sistema sanitari i ser més cautelosos a l'hora de fer-ho. En parlat, tot plegat es farà una tertúlia demà divendres a les 8 a la Sala Piquet de l'Ateneu, que organitza la secció de cultura de l'Ateneu.
Parlem ara de Can Melik, Club Esportiu.
Bé, atenció perquè Can Mèl·lic prepara un munt de campionats per als propers mesos. Un dels més destacats serà un torneig de pádel solitari que destinarà a tots els... Solitari. Ai, perdó, ell solitari. Oh, perdó. Un pádel solitari sí que difícil. M'ha agradat, m'ha agradat. Perdona, com és una mena de frunto, un frunto és un pádel solitari i en aquest cas també serà solidari. Seria un bon torneig, seria innovador. És clar, és que jo no entenc per què no es fa...
No et defensis, no et defensis, que has fotut aquí la poda. Bueno, escolta, què passa? Que tu no t'equivoques nunca? Social amor, eh? Jo mai, Jordi. Ah, val, val, val. Bé, com dèiem, un pàdel solidari, que no sabem si serà solitari, en principi no, anirà per parelles, que destinarà tots els fons recollits de la Fundació Turet, dedicada a la investigació de la síndrome de Turet, que és aquell síndrome que desenvolveix tant la gent que la pateix que insulta de forma espontània i sense previ avís.
Doncs que en Meli qui participarà o col·laborarà d'alguna manera a investigar sobre aquesta malaltia amb aquest torneig que comentes ara, un campionat que es farà del 7 a l'11 d'abril a les instal·lacions del club per recaptar fons justament per aquesta Fundació Toret que investiga aquest trastorn neurològic que provoca aquests tics motors i vocals crònics a qui el pateix.
A més a més, d'aquest coordoneig hi ha més coses. Per exemple, el cap de setmana passat es va fer un campionat de Catalunya de segona categoria d'esquash amb bona participació i després també pel que fa al tenis, el club s'ha proclamat recentment campió de Catalunya de més de 45 anys en la categoria...
d'argent, cosa que ha fet que s'ascendeixi a la categoria d'or, i l'esquaj i el softracket, també són dos esports clau en l'activitat de Can Mèl·lic, i al maig el club organitzarà un campionat juvenil d'esquaj i un altre d'absolut i vaterans de softracket, que et molesta la cançó. Estava parlant de softracket i s'endia aquest senyor i llavors em feia riure. És molt maca.
Ah, no parlen, però és el tenis, m'agrada el tenis, clar. Qui és aquest senyor? No ho sé, no ho sé. Busquem-lo, eh? La posaven sempre com a espuma al matí, quan parlaven d'esports, eh? Ah, sí? Sí, amb 80 ràdio, sempre posaven la cansa. Doncs, alemanys, per si algú s'ha confós amb aquest senyor, campionat juvenil d'esquash. Canvia, canvia, canvia la cansa. Un altre d'absolut i veterans de soft racket i, a més a més, aquest any, el Camp Mellick. Camp Mellick. Camp Mellick.
celebra el seu 50 aniversari, el 16 de juny, de fet. I anirem parlant de si fan més activitats i, a més a més, a l'octubre inaugura les seves noves instal·lacions. Què dius ara? Doncs enhorabona per Can Meli, que celebra 50 anys d'enguany. Un aplaudiment per ells.
Un quart de sis de la tarda. Per cert, Carme, abans que marxis, veig que aquí a Can Ginestar hi ha unes obres des de fa uns dies. Vam fer notícia. Sí, ja ho sé. El que passa és que ara ja ens afecta l'escala directament que dona pas... Bé, que és l'escala que tenim just davant de Ràdio d'Esberna a Can Ginestar. Veig que hi ha dos operaris que estan ara comentant la jugada.
Què és el que fan concretament? Això ho sabem? Arreglen l'escala, no? Quan acabaran, per exemple, d'arreglar-ho? Ara ja no tenim tanta gent que passi per davant de la ràdio perquè no es pot passar per aquí, no? Ara no tinc apuntat si hi ha un període de finalització. Si el trobo ara, t'ho diré.
Home, escolta, sortir aquí i preguntar-li a la Irene. Jo no sortiré. No surts tu? Ah, sí, bé, us surto. Vols sortir tu, Cristina? Fem una cosa, però t'has de portar el mòbil, eh, per això, Cristina? Clar, és per fer connexió. S'ha de fer connexió, una connexió. Me'n vaig, me'n vaig. Espera't.
Un moment. Llavors jo em quedo. Què? Llavors jo em quedo. A què? A comentar-ho. Clar, clar. A veure, Cristina, el teu telèfon... Espera que ara truquem. Molt temps, Jordi. Sí, que el tinc. Que vols et truco jo, eh? No, no cal. Et truquem i surts a fora a preguntar una mica a veure què fan aquests homes i... Home. A mi aquest matí quan he sortit m'han curiosit molt la manera en com ho fan, perquè trobo que és com molt artesanal. Sí, i perdona, n'hi ha un que està mirant...
I l'altre està fent això. La Cristina, que se'n va cap allà, anem a investigar, no, més que res, perquè, home, ja que hi ha obres davant... Mira, com que tinc el seu ordinador, l'hi agafo i vaig a mirar quan vam fer una notícia a veure si hi havia data prevista. Molt bé, Susi Amor, tu què fas?
Jo estic veient la Cristina com s'està apropant els paletes en qüestió. Està a punt d'arribar. Ha agafat el telèfon la Cristina o no? Home, suposo que sí. Atenció, està preguntant. Està preguntant amb ells. Estan parats, no? Home, han parat, han parat de cop. Però s'han sorprès fins i tot. Arriba la Cristina. Atenció. No piquem al tòpic. S'ha arronsat d'espatlles. Val, sí, espera't que ara... Em sembla que ja la podem tenir al telèfon. Cristina, ens sents bé?
Sí, perfecte, Jordi. Ah, val, molt bé. Doncs, a veure, no sé, que tu mateixa, a veure, la comunicació en directe, què estàs fent? Doncs, vinga, ens trobem aquí ara mateix amb els operaris, que estem a les escales aquestes, i ens agradaria saber, doncs, en aquest moment, vosaltres, que esteu per anar a mateixer-lo. Ara. A veure. Ara li passa el telèfon. Hola. Hola, bona tarda. Dígame. Amb qui parlem, sisplau?
Yo soy Carlos. Carlos, què tal? Buona tarda. Estem aquí al costat, a la ràdio, o sigui, just de bar. Estem fent el programa en directe i com que heu vist que estàveu treballant teníem alguns dubtes, a veure si ens podíeu ajudar. Perdoneu que ens molestem, eh? Teníeu molta feina? De momento vamos trabajando. No nos podemos... No hay para tirar cohetes, vamos, como tiene el dicho, pero vamos trabajando. Vale, perquè ara mateix què és el que estan fent concretament?
Bueno, concretamente estamos reformando lo que son las escaleras de acceso a la radio, digamos, y también estar. Sí, sí. La policía local y también estar. Vale. Y luego el rellano de arriba también lo haremos todo nuevo. Home, això... Para que se vea todo uniforme, con el mismo material, y se vea mejor acabado todo. I, escolta'm, Carles, em sabries dir quants graons hi ha, me'ls has comptat? ¿Cuántos graones? Sí. Pues...
De cada lado hay dieciocho. Dieciocho. Perfecte, és important saber-ho. Gràcies. I sabrem quan... Perquè, clar, molta gent s'acabarà que us pregunta, no? I quan s'acabarà? Això se sap quan s'acabarà o no hi ha termini? Esto en principio está previsto para un mes de trabajo. Un mes de feina, eh? Un mes, un mes...
Una setmana més, a veure, no és algo exacte. Perdoneu? Les xiques us diuen moltes coses boniques.
Ah, eso sí. ¿Ah, sí? Sí, sí. Hay muchas aquí, mira. ¿Sí? Cada una, pero bueno, ahí nos defendemos como podíamos. Muy bien, vale, pues pásame con Cristina, que es la chica que está pidiendo paso todo el rato. Sí, pásale el teléfono, por favor. Carlos, muchas gracias, ¿eh? Muy amable. A ustedes, buenas tardes. Adiós, buenas tardes. Ya está, ya está. Buenas tardes. Digan, Cristina. Buenas tardes.
Doncs mira, estem també amb un altre dels operaris, en aquest cas es diu com tu, es dius Jordi. Ah, molt bé. I m'estava comentant ara mateix, doncs que les obres d'aquestes escales en concret s'acabarien el dimecres de la setmana vinent. Ah, ens han dit un mes i mig. Eh? No, perquè estàs en projecte. No, en projecte hi farien tot el projecte, no en aquest cas, tot el conjunt de les escales. Escolta, no et facis mal, Cristina, perdó, no et facis mal, perquè veig que estàs aquí en mitja obra i no portes ni casc ni res. No, no pateixis. De totes maneres, ens agradaria saber, amb el Jordi que estem ara aquí parlant,
Si seria necessari, doncs, utilitzar alguna eina de protecció, en aquest cas, per fer aquest tipus de treball. Però no en porten. I tu no fa falta res. Ni cades, ni ulleres, ni res. No fa falta res. Estic ficant ara els graons, les noves, i el material de granit, diguem, de pedra. Totes, totes, com totes, de la baix.
però de baix, doncs, fins a dimecres, el dissous. Dimecres i junts. Fins al dissous estarà tancat. Fins i junts estarà tancat. I una setmana encara? No podem passar per aquí nosaltres. No, a vegades no es canvien.
de les escales. Ja està. Jordi, no sé si voler preguntar alguna cosa més dels operaris. Jo crec que hi ha més preguntes. Ho hem preguntat tot ja, no? Van de color blau, els operaris, perquè és l'última dada que ens faltava. Sí, i ens han dit que no necessita tanta feina per treballar, perquè són simplement les escales.
Doncs escolta, felicitats per la nostra part i que moltes gràcies i que em sap greu haver-los molestat aquells dos o tres minuts que hem estat al programa i que bona feina, que gràcies. Fins ara, Jordi. Que vagi bé. Adéu.
La penya del mor, comenta en directe, a quatre petres. Està bé, això? Sí, està molt bé. Veig que, a més, s'ha de construir, després d'aquestes escades, una llosa per recollir les aigües fluvials. És a dir, que encara estarem ben bé entretinguts fins a mitjans de març.
Fins a mitjans de març. Cada setmana podríem fer la secció de les obres. I anar connectant, per exemple. A més, diu que es lliga posant els glaons. Això és fantàstic, no? Jo pensava que normalment era al revés. Qui posava els glaons era qui tirava la canya, no? Per cert, tanqueu la porta. Ara és que és la Cristina, que va haver-hi la porta, que ara torna. Aquina carapa quan entra?
Diu l'Hermes al xat de radioesvern.com que avui torna a anar, per cert, la webcam diu l'audiència d'avis observa obres està augmentant vertiginosament. Correcte. A més, perdona, des de la webcam no sé si s'aprecia al fons de tot, perquè clar, això és en línia regna, just a l'entrada de la ràdio, com estan els homes treballant. En fi, que també els he fet molta gràcia, no, Cristina, que els hi deixem molestar?
No, no m'han dit res, home, no, al contrari, sí, m'han agraït que els menys ens preocupem per la seva feina, en aquest cas, no? Clar que sí, molt bé. Escolta, Cristina, un aplaudiment per la Cristina també, que ha sortit a fora, eh? Hi ha hagut un problema, eh?, de comunicació, perquè els estava fent amb el telèfon com si fos de micròfon i me'l triguien tota l'estona de la mà, però, bueno, en aquest cas ens han respost molt bé a totes les preguntes que els hem fet i molt amables han estat.
Per cert, l'Hermes diu que es veu moviment, que sí que es veu moviment al darrere de tot la webcam. És que per això la webcam no anava aquests dies, perquè han tallat un cable sense voler. És mentida. En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just, ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé, gràcies. Bona tarda.
5 i 23, fem re, una petita pausa per la publicitat, i encara hem de parlar de les cases luxoses, lux... luxoses, lux... luxoses, de les cases luxoses que hi ha a Sant Just, de més d'un milió i dos milions d'euros, eh? Estan aquí a pocs metres. Això és per somiar, eh, Jordi? Ara, d'aquí una estona somiarem tots junts, i també connectarem amb la Vall d'Avers, que ens explicaran quines són les notícies que hi ha aquest mes a la revista mensual de Sant Just. Fins ara mateix, a la penya del morro, vamos!
Fins demà!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Connecta't al català.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Ràdio Tesfem 98.1
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Cin minuts ja arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Moro, a Ràdio d'Esvern. Gràcies per escoltar-nos i, com cada mes, connectem amb la redacció de la Vall d'Avers, revista mensual del nostre municipi. I allà hi tenim la Gina Toses. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda.
Bona tarda, Gina. Explica'ns què és el que teniu preparada aquest mes de febrer, mig febrer, mig març, que és quan arriba la Vall d'Avers a Sant Just. D'entrada, la portada, veiem que està dedicada a Nostra Senyora de Lourdes, aquesta residència gestionada per monges amb el titular 50 anys d'amor i dedicació als avis.
Sí, exacte. És que fa 50 anys que vam posar la primera pedra d'aquesta residència i creiem que, bé, com que són bastant tímides, és a dir, jo crec que no obren molt les portes al poble i moltes vegades molta gent es pregunta, bé, les monges què fan allà dins, no? I teníem ganes una mica d'entrar i d'obrir les portes i que la gent conegués la tasca que fan
Que realment és molt venerable, perquè és una residència per avisar amb pocs recursos. La veritat és que és una residència que està situada just al vell mig de Sant Just, al començament o al final, depenent com es miri del carrer Bona Vista, però vaja, al costat del mercat, etcètera, etcètera. I no sé si vosaltres heu preguntat, si algú vol ingressar a la residència, què és el que ha de fer, per exemple?
Bé, trucar-los, això primer, i després també elles miren una mica la jubilació de les persones que entren, que no superi els mil euros, em sembla que era alguna cosa així, que siguin realment jubilacions molt petites. Igualment ara em sembla que hi ha unes deu persones en llista d'espera,
i segurament aquesta llista d'espera anirà creixent en els pròxims anys perquè recordem que la piràmide de població ara mateix és invertida i els grups de més de 50-60 anys d'aquí un temps seran moltíssima gent la que s'haurà d'atendre i s'haurà de donar servei
Exacte, exacte. I llavors, entrevistant a la superiora, em deia que li servia molt de greu perquè realment no poden abastar més i que de vegades la llista d'espera és més gran, no? Però bé, tot i així, la gent que hi és i que hi va, almenys se'n pot beneficiar. Encara hi és la monja Sort Felicidad?
Doncs era, no ho sé, jo hi coneix la sort Maria i la sort Esperança. La sort Esperança és la superiora, la Felicitat no sé si era superiora també. No, em sembla que no, em sembla que no, però era una monja que jo, ara portaré aquí una anècdota personal, però quan vaig fer l'estada a l'empresa, l'estada a l'empresa a batxillerat, la vaig fer a la residència Nostra Senyora de Lourdes.
Sí, dos setmanes vivint intensament tot el que passa allà dins i ajudant el que feien ells, no? I elles el que fan, que és ajudar els avis, els preparaven el menjar, els preparaven tot dins els serveis socials.
I llavors vaig estar dues setmanes. I tinc un especial apreci a Sol Felicidad, que és la monja que ens va atendre a la Montse Sospedra, a l'Alberto Martínez i a un servidor, que érem els tres alumnes de l'institut, que fèiem primer de batxillerat, entre primer i segon de batxillerat a l'estiu, i vam estar dues setmanes allà veient com funcionaven, com treballaven, i la veritat és que, clar, tenen molta dedicació, no?, perquè estan contínuament ajudant i, vaja, preparant... Clar, perquè hi ha graus i graus també de...
de persones que estan residint al centre, no? Clar, hi ha la part de la infermeria, no?, que són persones que realment es valen molt poc per elles mateixes i són feines delicades i bé, vull dir que no... que és bastant lluable. En total, quantes persones hi treballen, no?, s'hi dediquen? Em sembla que estaven...
No sé si eren 15... Espera un moment, és que ho tinc aquí en el reportatge, no m'ho sé ara de memòria. A veure...
De totes maneres, suposo que seran menys les persones que els residents, en aquest cas. Mira, avui n'hi ha 155 persones, que em sembla que estan allà... 155 persones, sí. Mira, jo acabo de completar... Hi ha 10 germanes i 37 treballadors. 37 treballadors, eh? Sí, clar, ella em comentava que cada vegada hi ha més treballadors i menys germanes, perquè la renovació...
de monges és molt difícil. De fet, a Espanya no hi ha renovació. Totes les novícies que hi havia són de Sud-amèrica o Centroamèrica. Bé, doncs aquest és... Susi, vols preguntar alguna cosa? Sí, una pregunta. L'edat del resident és important o no és un requisit que s'hagi de tenir en compte?
L'edat del resident jo crec que és a partir dels 65 anys. És a partir dels 65. Però no ho vaig preguntar. Jo suposo que com en totes residències d'avis i de gent gran. Que vols anar cap allà, Susi? No, però jo em preocupo per la meva gent gran. Ah, d'acord, d'acord. En fi, no, no, però més a banda, fan una feina que s'ha de reconeixer també com tota la gent que treballa en residències, eh? Donar el carinyo i el suport que moltes famílies, pel que sigui, no poden donar
a la gent gran i als seus avis i per això van a les residències i supleixen una mica aquesta funció social que la seva família, pel que sigui, no pot donar-li. En fi, més coses a la Vall d'Avers. A veure, Gina, què més teniu? Doncs mira, també volia ressaltar una entrevista que li va fer la Clara Aguilar a l'Arnau Garrofell, saxofonista d'aquí de Sant Just.
que segurament en heu parlat, no? Sí, bé, va venir el programa, va venir l'Arnau Garrofer, just abans d'aquestes nits de jazz de l'Ateneu, que va omplir amb cert èxit, justament amb el seu quartet, no?, amb el Garrofer Esquartet.
Sí, exacte. Jo volia ressaltar això, que és l'entrevista bastant en profunditat que ha fet la Clara i com l'Arnau una mica desmitificava aquesta idea del músic bucòlic i que deia que és difícil a vegades mostrar-li a la gent quina és la seva feina. O s'imagina un tio...
amb trajo tocant a una orquestra o un músic bohemi tocant als bars, no?, quan ell en realitat diu que hi ha molta feina al darrere, que el tema de la inspiració i la creació requereix una metodologia, requereix feina i tot això, no? Molt bé, i acabem parlant d'esports, que és el que heu comentat a la Vall d'Avers, sobretot com està ara mateix la situació en qüestió de futbol
Aquí hi ha Sant Just, no?, perquè el titular del Cebas Elias diu confrontacions al futbol Sant Justenc entre els dos clubs del municipi, l'Atlètic Sant Just i el Futbol Club Sant Just. Sí, sí. Bé, és una història llarga, no?, que ja ve del 2010, de fet, perquè aquí el Cebas ho ha fet molt bé, ha fet una cronologia, no?, de com ha anat succeint els...
cada enfrontament, cada acció, cada moviment que han fet els clubs, no? Sí, sí, s'ha currat una cronologia, eh?, que es pot veure i que està molt bé, que comença el 30 de gener del 2010, quan hi ha eleccions a la presidència del Futbol Club Sant Just i Jordi Rubio, on és el guanyador, davant la candidatura alternativa de Pep Palacios, per dos boig de diferència. Després continua al març del 2010 que la candidatura perdedora de les eleccions comandada per Pep Palacios funda l'Atlètic Sant Just, eh?
i, per tant, funda un altre club de futbol al nostre municipi. Continua el mes de maig d'aquell any, el 2010, es trenca el preacord per la fusió del Futbol Club Sant Just i l'Atlètic per discrepàncies en la composició de la Junta Directiva i, en fi, continua aquell any amb la primera temporada de convivència entre el Sant Just i l'Atlètic a les instal·lacions del camp de futbol,
s'allarga el 2011 amb l'atenció per organitzar el campus d'estiu, continua el 2012, perquè l'Atlètic organitza el seu primer campus d'estiu i el 2013, l'any passat, fins i tot es va crear la figura del mediador entre els dos clubs i ara mateix la regidoria d'esports s'ha hagut de posar enmig davant la impossibilitat d'arribar a un acord per la repartició dels horaris al camp de futbol. Per tant, una cronologia que amb els últims
Quatre anys del que ha passat queda superclar amb aquestes cinc línies de com va anar la situació i també es veu que està lluny de trobar-hi una solució, no? Sí, sí. No, i a més a més, en aquest recompte que acabes de fer tu, també s'ha d'afegir el fet que cap dels dos clubs ara està complint una normativa que és que el 70% dels jugadors han de residir a Sant Jús o han de ser estudiants del poble.
Això s'afegeix en aquesta amenaça última de la regidoria. Diu, a més a més, si no compliu el pacte dels horaris i a sobre no compliu el 70% dels jugadors residents de Sant Just,
i l'any que ve ja no jugueu, ja no hi haurà, ja no tindreu espai. De fet, fins i tot, se'm va fer ressò a la Vanguardia amb una carta d'un lector, que era d'aquí de Sant Just, on comentava què estava passant, i fins i tot amb la resposta del regidor d'Esports, Víctor Murillo, d'aquí de l'Ajuntament, on deia que aquesta mesura és una cosa que ja estava firmada per moltes entitats del municipi, per rebre les subvencions, que em sembla que la majoria han de ser de gent d'aquí de...
de Sant Just. En fi, és una mesura dràstica, s'ha hagut d'anar fins a aquest punt per fer-recapacitar els dos clubs, m'imagino, que això és una mica la situació com està ara. Sí, sí, exacte. A més, el Morello es queixa que és el dolent de la pel·lícula, d'alguna manera, se'l veu com que ha d'agafar aquesta posició severa i que no se sent còmode, però li toca fer-ho d'alguna manera.
Després també l'Atlètic el que deia, el Miquel Ángel Parejo, el vicepresident del club que ha entrevistat el Sebas, deia que ell no és conscient d'aquest acord que han signat totes les entitats.
Hi ha una mica, bueno, això, disputes... Jo és que ho veig una mica com una niçaga de política, no? Total. Sí, sí, és veritat, eh? És que el futbol ho genera, això, eh? Home, perdona, et podria donar per una sèrie d'aquestes, saps? Dos clubs en municipi de 15.000 habitants, enfotats entre ells, no? Una cosa així. En fi, veurem a veure què és el que passa en els propers mesos i els pròxims moviments, que sempre que hi ha alguna cosa ho seguim a la Vall d'Avers i també que hi ha la ràdio.
Gina, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Alguna cosa més que vulguis comentar de Valdevers? No, res, que disfrutin del fotoreportatge de les monges, que l'hem fet amb molt de carinyo. Perfecte, doncs sí, ja faré una còpia i me la penjaré a l'habitació. Gràcies, Gina, que vagi bé, bona tarda. Vinga, una abraçada, adeu.
5 i 37 de la tarda, epa! Aquesta musea és com de, ei, què fas, que encara estàs dormint? Però clar, som a 5 i 37 de la tarda, no és un problema despertador aquest. De fet, teníem pendent una qüestió avui, i és que ja fa dies que amb la Cristina hem parlat de les cases aquestes, Susi Amor. Tu no vius aquí a Sant Just. No, però m'han dit que hi ha unes cases espectaculars, no? Unes cases increïbles, i per això avui inaugurem l'espai... Cases de luxe de Sant Just d'Esvern.
Aquelles sèries dels anys 70, dinastia. Home, això és dinastia? No, això és Falcon Crest. Falcon Crest, que també tenien una menció enorme. En fi, avui repassarem tres cases que estan a la venda i que es poden trobar a la pàgina web d'engelambolkers.com, que és una de les webs d'immobiliàries d'alt standing més importants d'Europa. Sí, perquè està a tot arreu, eh, Jordi? Sí, jo diria quasi bé del món.
Resulta que aquí a Sant Just tenim la sort de tenir moltes cases al llibre de disposició de la gent. Comencem per, si et sembla, una casa, Cristina, que el títol és Exclusiva Casa a Sant Just d'Esvern i que, atenció, perquè si algú està interessat, ja d'entrada s'han de tenir disponibles 1.600.000 euros per adquirir-la. Descriu-nos una mica com és aquesta casa, Cristina.
Comença a dir que és una casa unifamiliar, en aquest cas, per totes aquelles persones que estiguin enamorades, vulguin anar a viure juntes, per començar a estar prou bé, en aquest cas. Vosaltres dos podríeu fer un pensament. Demà mateix. A més, els diners no són un problema per nosaltres.
Home, ni l'espai, perquè té ni menys ni menys que 670 metres quadrats i construïts aproximadament uns 420 metres quadrats. Per tant, aquí teniu casa per, bueno, convidar amics, amistats, família... Per què en faig tanta casa? Clar, això...
No tens sol en tant de l'espai? No, Jordi. Sol? Jo em compro una girafa. Mira, de totes maneres podries comprar-te el que vulguis perquè tens tres plantes. La casa està distribuïda en tres plantes. En la primera podríem dir que tindríem el saló menjador que dona accés al jardí, també hi apareixeria la cuina, el safareig i un lavabut de cortesia. És aquest el típic lavabut quan entres a una casa. De cortesia, eh?
quan entres a la casa és de tenir el lavabo, quan vingui algun convidat, si té alguna necessitat que pugui anar-hi, en aquest cas. O sigui, l'estàs fent un favor dient-li, vés a pissar, no? Exacte, no. I també és un lavabo perquè no em molesti amb les seves olors el teu lavabo, per exemple. Sí, perquè, a més, posteriorment passaríem ja a la primera planta, en aquest cas teníem quatre habitacions, la principal seria una suite molt espaiosa,
i amb molta llum i molta claretat que li entraria. A més a més, tindria un enorme vestidor dins de la mateixa habitació. Sí, home, perdona, és que per aquest preu, si no tens vestidor, ja paga i vamonos. Aquesta seria la vostra, no? La vostra habitació, en principi. De totes maneres, si teniu algun convidat... Em sembla bé, Jordi, que tingui vestidor a l'habitació carinyo. A veure, m'agradaria aclarir que la Susi Amor i jo no som parella i tampoc no tenim cap intenció d'anar a viure enlloc i tenim una relació bàsicament professional. Vint aquí a la ràdio...
i marxes, vull que tampoc no anem a fer copes. Una cosa és que no ho vulguis manifestar aquí al davant de tothom, però tots sabem aquí a la ràdio que el Jordi i jo... Això ho percebo, eh? Tenim una relació, tenim una relació. Susi, això ja t'ho vaig dir, a més no em facis tornar-ho a dir ara amb antena, que el que va passar... Va passar, ja està, no cal donar... Què vols dir, que va passar el tren? Què? Va passar el tren? El tren? Mira, ara et posarem un efecte de so... Mira, escolta... Com un tren...
El tren ja va passar. Com canvies de tema? El tren va passar i llavors a la vida si un tren passa no pots quedar-te mirant com se'n va el tren. El que has de fer és mirar cap a l'altra banda, esperar el següent o baixar de l'andana i anar a buscar una altra opció. I mirar enrere és l'altra opció també.
Mira enrere, sí. Jordi, és que m'estàs fent mal. De totes maneres, en aquest cas, si vosaltres esteu enfadats per qualsevol motiu i voleu no dormir junts en aquesta meravellosa suite, el que podeu fer és anar-vos a alguna de les altres tres habitacions que té la primera planta d'aquesta casa unifamiliar.
en aquest cas no tindríeu necessitat de trobar-vos i a més a més teniu dos valls a la primera planta. Perdona, perdona, és que vivint aquí si t'enfades amb els teus fills o t'enfades o tu vols un moment sol pots trobar-lo tranquil·lament perquè ho veig jugar, ha fet i amagar o es tanques allò mateix i no ho trobes. Sí, sí, hi ha opcions, hi ha opcions. Aquesta casa de 420 metres quadrats diu on és de Sant Just concretament o no?
No, no s'especifica, home, només faltaria. Perquè s'imagina que ha de ser per Camp Meli i allà a sobre, no? Sí, són les d'aquest tipus. De totes maneres, a la mateixa pàgina, pel preu que hem dit, només apareix aquesta i, per tant, tothom que estigui interessat a veure-la pot trucar a Aigua de Mulquers, quedar amb la persona que s'encarregui i, doncs, mira, anar a donar un cop d'ull. Poca broma, que jo conec gent que això ho fa per hobby. Anar a mirar a cases. No té cap manera de intenció d'anar a comprar la casa, però, com que té el matí lliure, per exemple, doncs va a veure... A veure, com és?
aquesta casa, no?, per exemple, vull dir que això es fa. I escolta'm, inclou d'anar a fer feines d'aquesta casa, perquè amb aquest preu podria ser totalment raonable, no? No, no, ja les despeses van a part, no?, jardiner i tot això, en fi, a més a més, té garatge, no?, em sembla? Sí, té un pàrquing que no està a la planta, en aquest cas, del soterrani, perquè té una altra planta que disposa, en aquest cas, d'una habitació de servei amb bany integrat i una sala polivalent, en aquest cas la podria utilitzar per a sala de jocs o el que vulgueu, i
i en aquest cas el pàrquing seria a un nivell fora del carrer, tindria una capacitat per a dos vehicles, en aquest cas suposo que també l'estàs situada per a una zona més o menys privilegiada, tindríeu al voltant alguna zona per poder aparcar un altre cotxe. M'agrada perquè ens parles directament a nosaltres, podreu...
Ens està venent la casa quan jo, Cristina, no tinc els diners ni tampoc tinc la intenció de marxar a viure amb la Susi d'aquí poc ni d'aquí lluny. Deixem-ho parlant després. Em preguntaves per la ubicació, Jordi, i deixa'm aclarir-te que aquesta està a uns 5 minuts al centre del poble. Per tant, potser no està tan a la zona de Camp Mèl·lic. Perdona, però aquí diu que, a més a més, està situant un entorn molt natural com és el parc de Collserola.
Això ja és inequívoc, està aquí a sobre el Camp Mèl·lic. No, té a veure, la muntanya de damunt també és Sant Jús, aquesta per d'aquí, Jordi. Diu, a cinc minuts del centre del poble i per descomptat a escoles internacionals, que és el que a mi m'interessaria, posar-lo allà dalt. Casa de disseny, amb tota mena de detalls, impecable per entrar a viure. I, a més a més, diu que té vistes clares i que sobre tot el Baix Llobregat, vistes sobre tot el Baix Llobregat. En fi, passem a la següent, si us sembla, perquè avui repassarem tres cases...
La primera d'un milió 600.000 euros. La segona, que és la que ve ara, de dos milions 600.000 euros. Ah, no, dos milions 100.000 euros, perdó. Aquesta pica una mica més, eh? Pica més, però no et vindrà de mig milió d'euros tampoc. No, no, no. Per cert, l'última que comentarem encara és més cara, eh? És la més cara de totes.
Però aquestes cases, perdona, són de primera mà? No. Són noves? No. Pensa que potser algun jugador del Barça ja ha viscut allà, eh? És possible, és possible. En aquest cas, en aquestes tres, que tinc entès cap ni una, eh? Però, de totes maneres, abans de començar amb aquesta segona, deixa'm dir-te que a mi personalment m'agraden més les fotografies de la primera que no d'aquesta, que en aquest cas és més cara. Però, bueno, comencem. A dos milions cent mil euros, per qui els tingui i vulgui, en aquest cas, una casa. Ara vinc, ara vinc, ara vinc, ara vinc a vostat.
És una casa unifamiliar, l'any de construcció és el 1993 i, bueno, destacar que està en un dels millors barris de Sant Jus, o almenys això diuen. Potser és això, no?, el que fa pujar el preu. A pocs passos del centre comercial.
Ah, centre comercial? Sant Jus no hi ha. Bé, el que aneu a la vista. Sí, el centre Sant Jus, en aquest cas, no? Sí, també de les línies de transport i així també de les escoles internacionals. Per tant, ja ens podem fer una idea més o menys cap a on està, no? Jo, sobretot. No sé si ens fem una idea d'on està, però sí a qui va dirigit, no? Potser segurament és gent que treballa fora i que ha de venir aquí, per exemple, durant uns anys a viure, per exemple, no? Perquè no parlem de dir escoles internacionals, escoles internacionals.
En fi, entrem en matèria. Comencem per la primera planta. A la planta, la que es diu de carrer, podem trobar una cuina office amb entrada de servei, fins i tot en aquest cas, com preguntes abans, o si, amor, sí que podries tenir alguna persona que t'ajudés a casa, i a més a més no entraria per la porta principal, sinó que tindria la seva pròpia entrada per un costat i entraria directament a la cuina. No cal que la vegis. Això és fort, eh? No, perdona, però això és el més normal, és molt cuqui.
A més a més, com totes les cases de luxe, en aquest cas tindria un lavabo de cortesia, una habitació per a la planxa... Per un moment, per un moment, per un moment... És molt important, tu t'enrius, eh, Jordi? No, no m'enri, però és que m'enri del terme que utilitzem, aquesta expressió de lavabo de cortesia, o sigui, un lavabo més perquè és pel servei, per exemple...
No, pel servei no, pels convidats. Clar, perquè tu no l'utilitzes. Quan vés a casa teva, vas als lavabos que està a la planta primera, que és on estan les habitacions. Perdona, jo tinc una cosa. Jo estic al menjador o estic a la cuina, perquè si em vull un lavabo i jo ets de pujar a casa meva, a la segona planta, quan tinc un lavabo al costat, que és el de cortesia?
El de cortesia és pels invitats i tu tens el teu propi lavabo, que és el mateix que el meu, que és la nostra habitació. És que no utilitzaràs el mateix lavabo que altres persones que convidés a casa. Amb aquests diners, no, Jordi, home. I el teu ha de ser d'or, fins i tot. Però què dic? El lavabo d'or. Pensa que la teva butxaca altera el teu modus vivendi. O sigui, si un dia tens molts quartos, pixaràs en un altre lloc. És així, no? Jo p'ho feixo seguir sent pobra com ara, eh? Però vaja, més coses de la casa aquesta que diu gran ubicació i de recent construcció...
Continuem a la mateixa planta, la primera, és a dir, també en podem trobar una habitació... No, no, no, una habitació per la planxa, un saló menjador amb dos ambients diferents, és a dir, per una banda trobaríem el que seria el saló i per l'altra ja la zona més de menjador, i en aquest cas també podríem trobar un gran dormitori,
biblioteca, despatx, cadascú això depèn de com el vulguis decorar. Podries fer-la servir aquesta habitació com a dormitori o bé posar-te una mini biblioteca o un despatx de feina o qualsevol altra cosa. I l'habitació aquesta que és
de la planxa, això t'ho has inventat tu o ho posa aquí? No, no, ho posa aquí, ho posa aquí. I a més a més, deixa'm dir-te una altra cosa i és que resulta, pel que diuen, doncs que aquesta habitació de... De la planxa? No, no, de la planxa no, és una altra diferent, que pot servir com un dormitori suplatori per convidats també, o un despatx, una biblioteca, el que vulguis fer-te allà. Sí, una habitació de cortesia. Sí, doncs aquesta també té lavabo de cortesia. Clar.
Clar, clar que sí. Tot és lavabo de cortesia. Per no moure. No, no, entres al lavabo i hi ha un lavabo de cortesia que és al lavabo. A la mateixa planta, Jordi, continuem perquè sortint des del saló, també des de la cuina, ho hem dit abans, pots veure un preciós jardí amb piscina i un porc amb... Un cotxe? Un porc? Vé amb la casa, pel preu. Un porxo de grans dimensions, en aquest cas, que disposa de barbacoa i una petita cuina d'estiu. Ah, una petita cuina.
Està bé, mira, mira, escolta, doncs jo no ho trobo malament. No, ens ho podríem plantejar, no? Clar, sí. Estàs posant números. Sí, sí, sí, fem números. Si de cas passem a la planta superior perquè trobem un quadrat dur... Perdona, aquí hi posa planta nit. Sí. A mi m'agrada això. Planta nit. Això és molt bo, eh? Planta nit? Clar, planta nit. Per dormir. Perquè és a la planta... A partir de les set ja... Vinga, anem cap a la planta nit, saps? Perquè ja és arribar a la nit i llavors ja és una cosa on està... Llavors la planta de dia és la 1, no? Diguem-ne. Ah, que bonic. La planta nit és la de baix. A veure, aquí trobem a la planta de nit, Cristina...
Doncs trobem quatre dormitores dobles, un tipus suït seria amb armaris emputrats que t'incorpora a cada habitació i una zona de joc cúmul. Això per qui tingui nens podrà utilitzar aquesta zona total perquè els nens puguin jugar en aquest espai. Alguna cosa més d'aquesta casa? Perquè ja m'estic atabalant ja amb tantes coses. Jo ja estic perduda, ja no sé quin tipus estic. Damunt d'aquesta planta de nit que t'agrada tant Jordi té una bordilla...
I allà es veu que hi ha un dormitori doble, també tipus suite, perfecte pel que parlàvem abans, per convidar alguna persona amb més de caràcter personal. I la guardilla és la golfe, no? Sí, ho hauríem de dir així. No ho hem dit, però la parcel·la té, em sembla que 800 metres quadrats, no sé, 600...
El terreny són 800 metres quadrats. De totes maneres, la superfície construïda aproximadament són 636 metres quadrats i habitables serien 550 metres quadrats. Té un pàrquing i, a més a més, té 6 banys, que són aquests... Clar, te'ns ven de cortesia, al final tot això ho fumes. Ascensor també, molt important, per si hi ha alguna persona gran que en aquest cas no tingui molta mobilitat, doncs pugui utilitzar l'ascensor. O sigui un vago com jo. Per exemple. Passem a l'última casa.
Ja per acabar-nos enfonsant la misèria moral en la que estem avui surmetent els nostres oients, comparant les millors cases, dues millors, algunes de cases de l'estànding i de luxe que es venen a Sant Just i que es pot trobar a la pàgina web aquesta que comentem, com es diu la pàgina web? Àngels amb volquers. Àngels amb volquers, que és una mica el que jo necessito després que tot això perquè em cago a sobre. Volquers de cortés i dalt.
Comentem ara la casa de disseny amb vistes excepcionals. Aquesta és la casa més cara que comentarem avui, que està disponible. I la més espectacular i de tot. Són 3.300.000 euros que val aquesta casa. Són 1.200 metres quadrats de parcel·la.
Mil, o sigui, més d'una hectàrea de parcel·la, eh? Més d'una hectàrea de parcel·la i més de mil metres quadrats que són de superfície total i habitable. Construïda i habitable. Bueno, en fi, atenció perquè, entre altres coses, ara la Cristina ens explicarà un detall, però tenen un jacuzzi, una sauna... Aquí hi ha la bo de cortesia i aquí és curt, ja, perquè...
Què vols fer una bo de cortesia, quan tens tot això? També ascensor, piscina, un gimnàs... En fi, aquesta és una exclusiva casa minimalista que també està situada a una zona residencial aquí a Sant Just, no? Sí, en aquest cas sí que ens podríem ja decantar una mica més cap a la zona que deies al principi, Jordi. Destacar que l'any de la construcció d'aquesta casa és de les més recents, seria el 2008, i en aquest cas es troba, com ben has dit, a 10 minuts de Barcelona. Per tant, està aquí molt a prop.
Destaca coses d'aquesta casa, doncs... No, perdona, totes les cases que comentem estan a Sant Just, eh? Totes? Oh, i tant, clar. No, no, però em refereixo que aquesta, a diferència de les altres, que estaven potser a 5 minuts al centre del poble, aquesta està una mica més apartada. Aquesta està una mica més lluny. En aquest cas, doncs... Un 4x4, perquè si no tens un 4x4... No, no és necessari, home. Home, perdona, no ho dic, encara que... De totes maneres, si tens aquesta casa, tens un 4x4 i tens... Un 8x8, sí. Sí, sí, sí. Perdoneu, però, a Sant Just hi ha cases normals?
Per gent normal. Aquesta, no, no, és la típica imatge que té la gent que no viu a Sant Jus, que és que la gent a Sant Jus, tothom vivi manques així. I no és així. Hi ha una persona que no, que no, una persona. N'hi ha moltes, Jordi. N'hi ha moltes, al barri centre la gent, per exemple, no coneix. Però aquestes cases estan aquí en un lloc privilegiat, com és Sant Jus, que és un poble molt tranquil i que és un poble-poble que està a 5 minuts de Barcelona. I a més, aquí, amb la tranquil·litat de la vall i amb aquestes cases...
que durant el seu moment es van poder construir. Però vaja, no m'enrotllo més parlant de Sant Just. I Cristina, anem ja a la casa, perquè aquesta casa hi ha una música especial, ja, per escoltar-te i saber com és. Comencem, si de cas, per la planta principal, on podem trobar un ampli saló menjador. En aquest cas també hi hauria la cuina. La cuina. Perdó. La cuina. La cuina. La cuina. No, no, perdona, és una cuina. I en aquest cas també trobaríem els dormitoris.
La part superior de la casa disposa d'equipament d'oci, en aquest cas seria l'espa, que has comentat abans, i el gimnàs, que incorporaria sauna i jacuzzi, a més d'un bar, un minibar en aquest cas, i pista d'esquash i piscina climatitzada. El minibar està en el gimnàs?
Estar al jacuig del minibar. Suposo que al costat, de totes maneres, com és ben sabut per tothom, quan portes un got te'l pots endur on sigui, no? Per tant, pots estar al gimnàs, a la sauna, al jacuig, on sigui, però anem a alguna cosa. I si tens servei, doncs li demanes el servei que et torni al jacuig. Perdona.
Si tens una casa així, tu pots fer el que et doni la gana, pots pixar-te el jacuzzi. Però tenir un bar dins un gimnàs, que és un lloc per fer salut, no està dins del gimnàs. En tota la planta tenen el bar, els gimnàs, la pista d'esquatch, el jacuzzi, repartit en diferents maneres, però no està dins. Potser en realitat és el meu subconscient que el que desitges és tenir un bar dins del gimnàs. Això és un altre tema, és un altre qüestió, eh?
De totes formes, aquesta casa, atenció, perquè deixa'm comentar que el seu exquisit disseny de puresa de formes amb grans parets de cristall fan d'aquesta propietat tot un luxe arquitectònic amb meravelloses vistes al Parc Nacional de Collserola. Una peça única que gaudeix de gran privacitat i que compta amb tot tipus de detalls per gaudir de la casa durant tot l'any, evidentment.
Detalls d'aquesta mena, Jordi, perquè és que a més a més està tota la casa domotitzada. Per tant, és un estalvi d'energia personal increïble. Susi, veig que et mires amb una cara domotitzada i no saps què és. No he sentit bé, robotitzada. Una casa domòtica. És el futur, és el futur de les cares. La nevera et diu si li faltan ous o no.
per exemple. O a partir de les 7 del vespre la calefacció puja de forma automàtica. O que a determinada hora les cortines baixin, empugin i totes aquestes coses. Disculpeu-me gent de Sant Just, d'Esvern, perquè jo no soc d'aquí. No, no, és que ja es nota. No, no, perdona, ara ens hem posat molt escrivits, però en aquest programa només podria entrar gent que tinguéssim cases així. Sí, clar, home. Jo primer, jo primer. Bé, bé, bé.
És una casa que costa 3.300.000 euros. Acaba per dins ja dient que té 4 dormitoris i 5 lavabos, en aquest cas, i per si no era poc, que ja tenia piscina disponible, climatitzada, sauna, jacuzzi, pistes quash, dins de la casa. Anem a la part exterior, en aquest cas, perquè, a més a més, té instal·lacions com tipus una bodega, una zona chill-out, amb barbacoa,
i l'ascensor, que va per fora de la casa i et puja per l'interior. És a dir, l'ascensor està fora de la casa, que pots agafar-lo des de fora i et puja cap a les plantes interiors. Com un petit tramvia a casa, no? Sí, com l'ascensor de cristal de Willy Wonka. Doncs fins aquí l'espai de cases de luxe i dalt d'estàndim, de Sant Jus d'Esvern. Avui, tres cases que no ens comprarem mai a la vida. Com a mínim, parlo per mi. Espera, Jordi, espera.
O potser sí, Jordi. Per què? Això mai se sap. Mai se sap, mai se sap. En fi, 4 minuts i arrem al punt de les 6 de la tarda. Què passa? Ah, tornem a les cases? No, espera un moment. T'has posat nerviós parlant del nostre futur, eh? No, del nostre futur ni res. Portem 15 minuts o no sé quanta estona. Somiant.
parlant d'aquestes cases que, malauradament, no podrem tenir mai, crec. Perdona, Cristina, només amb aquesta cara, però és veritat. Això és fer dentetes. Jo n'espero tenir algun dia alguna d'aquestes. I no ho dic de broma, eh?
S'ha fet un silenci, una pausa dramàtica aquí. Perquè a mi se m'ha passat una cosa pel cap. Quina? Com se'n diu allò de la pigmalió? Ah, un breguetazo. Un breguetazo. Un breguetazo. Home, perdona, és una altra opció d'aconseguir aquestes cases, eh? Perquè per aconseguir 3 milions d'euros... Si és un noi jove, guapo, encara. Si ha de ser un home ja de determinada edat i... Segons quin aspecte, llavors no.
Tenim la sort de tenir aquí la Susi Amor, que després farà la seva secció del consultori sentimental, però que, Susi, tu ens pots explicar que moltes vegades, quan veiem noies així entre 20 i 25 anys, que van al costat de grans magnats o grans multimilionaris a la Fórmula 1, per exemple, com és el cas del senyor Briatore, que últimament, en els últims anys, se l'ha vist sempre amb joves, noies i guapes. Aquí podríem dir que hi ha un amor...
Un amor pur, no? Amb això seria un clar braguetazo. Bé, la porta cara és un calzoncillazo, no? El que passa és que la dona, en el fons, busca a l'home la protecció, la protecció dels seus futurs fills. I on hi ha quarto, al final acaba bé amb protecció. Aleshores, això pot acabar... Una dona ha de ser suficientment...
autodidacta, autònoma, independent, com per saber si ella mateixa poder arribar a tenir una casa d'aquest estil i poder arribar a tenir una bona feina, en aquest cas, que li permeti poder treure els seus fills endavant i donar-li aquesta protecció de la qual parlaves. No té per què, no té per què. És perquè sou dones independents i tal, però hi ha moltes persones i moltes dones que...
El que volen és una estabilitat i ja tenir crius i ja començar... Clar, i estar tot el dia al gimnàs, amunt i avall, aquí i allà. Per exemple. Dormir amb el braguetat. Home, realment aquesta vida suposo que ha de ser molt plaentera, no? Ha d'estar prou bé, no? Molt de plaer. No crec que s'avorreixi en aquest cas perquè amb tants diners pots arribar a fer tantes, tantes coses. Ara. Però suposo que... Però el buit existencial que has de tenir... Ara, ara. Atenció. Perdona, és que els diners...
No fan la felicitat. No, però ajuden molt. No, no. No la fan, però ajuden molt, eh? Ajuden molt, ajuden molt, ajuden molt. De totes maneres, això se soluciona que una d'aquestes dones se'n vagi un parell duretes a treballar en alguna cosa per estar ocupada i ja, no? S'ha solventat una mica el problema. Si vols, Cristina, podem plantejar un experiment aquí? Ah. Fas un braguetazo. Ah, va. Aleshores, penses aquí a la ràdio i ens portes l'experiència. Bona idea.
jo en aquest cas no estic molt preparada per parlar això de l'amor per tant jo sí que li llenço aquest reto com acaba d'enviar l'associamor i ja que tu Jordi li has donat una mica de carbàs en aquest cas doncs que ella al ser una experta que es busqui un home no es aneu llançant reptes aquí l'una a l'altra que se'n voleu dues dones i tu un home gelós jo només volia dir que hi ha una altra opció que se m'està acudint
Que és, aquí a Cap Mèl·lic, aquí a sobre, que és on hi ha moltes cases d'aquestes així xules, i també, no només aquí, eh, la part de per sobre de la Mallola, per exemple. Ah, sí, allà mateix, sí. Quan hi ha festes, tipus de Sant Joan o festes de Cap d'Any, sempre hi ha festes allà, als jardins i a les cases. És colar-se a les festes i conèixer el fill del propietari de la casa, per exemple, eh? I anar a buscar-ho. I taler. Ah, ah.
Bona tarda, són les 6.
La Unió Europea acorda sancions contra Ucraïna. Els ministres d'Afers estrangers volen prohibir visats i congelar actius. Els responsables de la violència al país descarten per ara l'embargament d'armes. Mentrestant, els morts d'avui a Kiev poden superar la seixantena, una xifra encara incerta, però és el pitjor dia des que va començar el conflicte.
La infanta Cristina va respondre unes 500 vegades amb frases com no ho sé i no me'n recordo durant l'interrogatori que li va fer el jutge del Casnos el dissabte 8 de febrer. L'infanta insisteix que ell es cuidava dels nens i que els comptes familiars els deixava pel seu home.
El PSOE i Esquerra Unida demanen formalment al Congrés la creació d'una comissió d'investigació per aclarir què va passar el dia 6 a la costa de Ceuta, on van morir 15 immigrants. Això el mateix dia que la majoria absoluta del PP i l'abstència del PSOE i UPyD ha rebutjat al Congrés la petició de dimissió del ministre Fernández Viat.
El Fons Monetari Internacional Alerta compta els principals desafiaments de l'economia espanyola és la falta de crèdit a les empreses. En l'últim informe sobre el rescat bancari, l'organisme afirma que caldran més retallades i que l'atura es mantindrà molt alt durant un llarg període de temps. La final de Copa entre el Barça i el Madrid es jugarà el dimecres 16 d'abril, a dos quarts de deu de la nit a l'estadi de Mestalla, València. Cada equip disposarà de 19.350 entrades.
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruta ha imputat el Futbol Club Barcelona per un presumpte delicte fiscal en el fetxatge del davanter brasilet Neymar. Cal que fa el temps l'arribada d'un nou front reactivarà les precipitacions al Pirineu de cara al vespre i la nit s'esperen nevades amb una cota que pot començar cap als 1.800 metres.
Comencem amb aquesta última hora. Anem cap a Brussel·les perquè la Unió Europea hauria acordat sancions contra Ucraïna. Jaume Masdeu, bona tarda. Hola, bona tarda. Efectivament, Europa ha acordat les sancions contra els dirigents d'Ucraïna. Es tracta de la prohibició d'entrar a territori europeu i de la congelació dels vents que hi tinguin. En canvi, no s'ha aprovat l'embargament d'armes que s'havia plantejat la ministra italiana Emma Bonino. Ha confirmat l'acord.
Una decisió política que, de manera ràpida, les pròximes hores o els pròxims dies s'ha de portar a la pràctica. De moment no s'ha especificat les persones a qui afectarien les sancions. És un acord del Consell de Ministres de l'Unió Europea que han estat en contacte amb els tres ministres que tenen desplaçats a Kiev els representants d'Alemanya, de França i de Polònia. Gràcies, Jaume, per aquesta última hora. Bona tarda. Molt bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, passant 3 minuts a les 6. Aumenten les taxes de la deixalleria municipal per petites empreses i comerços. És un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona i aquest any han apujat els costos que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la deixalleria. La deixalleria és un servei municipal que gestiona des de fa anys...
L'empresa Social Solidança, que tracta qüestions mediambientals al mateix temps que treballa per la inserció laboral de persones amb risc d'exclusió. Els ajuntaments presten el servei de deixlleria a través d'un conveni amb l'AMB. És un servei públic gratuït per a les persones que fan servir el seu vehicle particular per portar residus, però té un cost pels comerciants i petits industrials que paguen una taxa depenent del tipus de residu. El rebuig és la fracció més cara.
Les retallades en sanitat s'entrenen en una tertúlia demà a l'Ateneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administraci Sanitària de Catalunya, conduirà aquesta tertúlia sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que aplica la classe política. La crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda al país i per això, segons Andreu Segura, l'estat del benestar que s'ha anat construint durant dècades ara està en perill. De tot plegat, se'n parlarà demà al vespre. A partir de les 8, a la sala Piquet de l'Ateneu, en una tertúlia que organitza la secció de cultura de l'entitat,
Fins demà!
I acabem amb aquest butlletí parlant de Carnestoltes perquè la festa de Carnestoltes a Sant Just es consolida any rere any. Les comparses escolars juguen un pavé molt important en aquest èxit perquè són les que més participants presenten al concurs de disfresses. Dissabte se celebra Carnestoltes a Sant Just amb un increment de participants en relació a l'any passat. 536 persones competiran al concurs dissabte on es triaran les disfresses més originals de Sant Just. Per categories s'hi han inscrit 4 grups, 4 individuals,
dos comparses i tres comparses escolars, i dels 536 participants, més de 430 formen part de comparses escolars. A la part contrària, trobem el jovent del municipi. Segons Sergi Segui, els joves de 18 a 25 anys, aproximadament, no acostumen a participar al concurs. La festa de carnestaltes a Sant Jus serà dissabte, el concurs començarà a les 5 de la tarda a la part Joan Maragall, que és quan els concursants han de desfiar davant del jurat
I després, el rei Carnastoltes farà el pregó, un discurs elaborat per la comparsa guanyadora del concurs de l'any passat, que eren les estrelles de Sant Jus. Tot seguit començarà la rua amb l'acompanyament del grup de percussió van d'Andarà fins a la plaça Camoapa. La festa s'acabarà allà amb un ball i amb el lliurement de premis a les disfresses guanyadores. I de moment això és tot. Més informació a les set, als Sant Jus Notícies, edició vespre.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del morro o del morro? A Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Què tal, com esteu? Sis i deu. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona, amb la Susi Amor i el seu consultori sentimental del programa, resolent els dubtes dels nostres oients, he dit a vosaltres que ens escolteu i que ens podeu enviar a través del mail lapenyadelmorro arroba gmail.com. I a més a més també tindrem l'Arnau Cònsol per parlar de llibres a la seva secció. Arnau, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, d'aquí una estona. I a més a més, avui farem com un mix, perquè tindrem d'aquí uns moments el Diego Marcos, que és el responsable de la llibreria Resenya, dins la nostra secció de comerç local que cada jous fem al programa. Però abans de tot això, com sempre, repassem el trending topic de la segona hora.
Ja ho hem comentat abans, avui també ha sigut i de fet durant tota la nit d'ahir va ser el més comentat a Twitter, WhatsApp i Zuckerberg i també Facebook, perquè la companyia Facebook ha anunciat que ha arribat a un acord definitiu per comprar l'empresa de missatgeria instantània per una quantitat de 19.000 milions de dòlars, uns 14.000 milions d'euros, Cristina.
Sí, l'operació en principi està formada per dues parts i es realitzarà mitjançant un primer pagament de 16.000 milions de dòlars, dels quals 4.000 milions seran en efectiu i 12.000 milions més seran en accions de Facebook. L'acord també preveu un segon pagament adicional de 3.000 milions de dòlars en accions especials per als fundadors i treballadors, en aquest cas, de l'empresa WhatsApp, que s'entregaran al llarg d'un període de 4 anys, un cop hagi estat tancada aquesta operació.
és la major adquisició feta en 10 anys per l'empresa Facebook, segons el seu fundador Marc Zuckerberg, que assegura que WhatsApp està a camí de connectar mil milions de persones. Una altra de les coses que ha dit Zuckerberg és que amb aquesta nova aliança es permetrà un món més obert i connectat. D'aquesta manera, segons Zuckerberg i el fundador de l'aplicació WhatsApp, Jan Koum, els serveis continuaran treballant de manera independent i compromesos en el cas de WhatsApp a continuar amb la seva política de no introduir publicitat.
Què diu la gent a Twitter? Per exemple, tecnologia al dia Google hauria ofert 10.000 milions de dòlars a WhatsApp i finalment no se l'han portat. Un altre comentari és el Pasco que diu fa una hora que no llegeixo cap tuit sobre com de tonto ha estat Zuckerberg pagant 16.000 milions de dòlars per WhatsApp costant només 0,89 centis. Ah, està bé, eh, com vulguem dir. A nosaltres ens costa res i a ell...
I el doctor Joan de Gràcia diu que un altre motiu per passar-te a Telegram Zuckerberg aixeca el seu impèdi social amb la còmpara de WhatsApp. En fi, gràcies, Cristina. 6 i 12, passem ara a l'espai del comerç local.
I com hem dit fa un moment, avui en aquest espai tenim el responsable de la llibreria Resenya, que està al centre de Sant Just, situada al carrer de la Creu número 54. Diego Marcos, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, un aplaudiment pel Diego. Gràcies per atendre'ns al programa. Entrem en matèria. Quants anys fa que la llibreria Resenya esteu al carrer de la Creu i vaja, venent llibres aquí a Sant Just?
Bueno, jo fa 16 anys. La llibreria em sembla que porta des de l'any 75 o algo així. Per tant, la llibreria porta ja més de 30-40 anys, no? Sí, sí, serien 40, pràcticament, sí. I tu, com es diu això, es va traspassar el negoci? Sí, sí, sí. Sí, em vaig assabentar que ho tenien en traspàs, vaig venir, vaig negociar i vaig decidir continuar amb el negoci.
Ha canviat molt el negoci de com era fa 20 anys o 16, quan tu el vas agafar ara? A veure, jo quan el vaig agafar, a mi la sensació era que s'havia desviat una mica del tema llibreria. I he intentat redreçar-ho i que tornés a ser una mica la llibreria de referència de Sant Just. Clar, perquè abans es portava molt el tema de papereria, per exemple, no? Sí, papereria, i recordo que ho vaig agafar, que era de cara a la campanya de Nadal, i hi havia...
Totes aquestes coses que ara trobem a les botigues dels xinos, que diem de funcions i boles de Nadal i coses així, hi havia molta cosa d'aquella i no hi havia tant de llibre. I vaig intentar això, redreçar-ho. Jo el que volia era una llibreria, diguem. Clar, hi havia material d'oficina i ara el que es ven sobretot són llibres. Bàsicament és el llibre, sí. Què s'hi pot trobar?
Qualsevol llibre? Qualsevol tipus de llibres? A veure, ja coneixeu el que són les dimensions de la llibreria. Llavors, intento que hi hagi una mica de tot. El que no hi és, és tot, per suposat. El que passa és que avui en dia les xarxes de distribució són bastant ràpides. Depèn de les editorials, n'hi ha que en 48 hores tens el llibre que demanes, n'hi ha que trigar més, però sí, podem trobar, si no hi és a la llibreria, podem trobar qualsevol llibre.
Intento que hi hagi una mica de representació, que el ventall estiguin tocades totes les tecles, diguem. Per tant, pel que acabes de dir, entenc que qualsevol persona que vulgui un determinat llibre, que en aquest cas no estigui, ho pot demanar, no? El pot, sí. I per quines vies serien? Anant en persona o hi ha algun correu? Bé, jo tinc un correu que és ressenya54.com, que m'ho poden fer per correu, però bàsicament això m'ho fan o via telefònica,
o venen a la llibreria i em diuen quin llibre és el que els interessa. I tu, Diego, que portes tants anys aquí al carrer de la Creu amb la llibreria Resenya, donant llibres a la gent de Sant Just i també, sobretot, als alumnes de l'Institut, no? Però jo recordo que tenia un professor, Miquel Colomer, català, que ell sempre deia, aquests llibres, aneu a la Resenya, aneu a la Resenya. Això encara passa avui en dia o no?
A veure, els professors de l'institut intenten o mencionen que vinguin aquí a buscar els llibres, perquè tenen com a referència la llibreria de Sant Lluís. El que passa és que fa uns anys es va fer, diguem, quasi amb l'exclusiva del llibre de text, la llibreria Esplugues, i llavors jo suposo que hi ha molts alumnes que es desvien cap allà,
també tenen tractes amb lampes, jo he intentat posar-me en contacte amb l'ampa de l'institut, bàsicament enviant correus electrònics i de més, mai he rebut cap resposta, però bueno, intento ser la llibreria també de referència de les lectures de l'institut, com a mínim de les lectures, també de llibre de text, si pot ser.
I en aquest cas, perdó, en aquest cas, a banda dels joves i nois que estan en època d'estudi i tot això, quin és el públic? És a dir, quin és el perfil de gent que acostuma a entrar a la biblioteca?
A la llibreria. Sí, ai, perdó, sí, a la llibreria. A la biblioteca també. Sí, amb molta gent. A vegades passa això, no? Que entra la gent a fullejar un llibre, està tota la tarda i després no se'l compra. Això et passa també o no? Sí, sí, sí. Et posa nerviós, això? Hi ha vegades que un està temptat de fer comentari que això no és una llibreria. Però, bueno, per discreció, des de allò que et calles, que mirin. A mi m'agrada que la gent, si no tens decidit el llibre que vols,
i vens a fullejar, doncs està bé. Acostumo a intentar tenir bona música ambiental i està bé que la gent pugui disposar de mitja horeta o així per triar el llibre, remenar, mirar...
I així... Mitja hora, màxim, veig, eh? I ja, quan ja comences a mitja hora, ja baixes la música, no? Comences a picar, a picar una mica el taulell, o què, no? Home, perquè hi ha gent que té molta barra. En fi, deixem que saludi també l'Arnau Consul, que no sé si coneixes,
que el tenim aquí, que ell fa habitualment la secció de llibres, que avui també ens prepararà els dijous i demà, que ja tenim el Diego, deixem també saludar l'Arnau. I suposo que et vols fer la pregunta de si el seu llibre, que ha sortit ja a les llibreries... El general El Prim. El general El Prim. No, no, no, dic que la volies fer tu, aquesta pregunta. No, no, ja l'has fet. Ja, ja, clar. A veure, el llibre... Jo ja sé que l'Arnau és molt discret en aquests temes.
Sí, ui, perdona, aquí el programa no, eh? O sigui, que no es discreta el Jordi aleshores, no? No, no. Escolta, no, Diego, bromes a la banda, hi ha el general Prim d'Arnau Cònsol a la llibreria? No, no el tinc, sincerament, m'acabeu d'enxampar. Vaig veure en una, bueno, perquè és una editorial molt petita, que és la Mansarda, em sembla que és l'editorial que el treu,
Llavors, amb la mansarda no tenim en cap distribuïtor el servei de novetats, però, vaja, et puc assegurar que la setmana que veig... No, perquè l'Arnau té públic aquí a Sant Just, sobretot. Femení, bàsicament a Sant Just. Femení i masculí de tot, eh? A veure, això que em deieu abans, quin tipus de gent entra a la llibreria i tal, jo us anava a fer una resposta, i ara me l'heu donat, no? Sobretot públic femení.
Les dones llegeixen més, això ja se sap. Llegeixen moltíssim més. No només aquí, tot arreu. Sí, sí, sí. Llegeixen bastant més. I d'entre quina franja d'edat seria més o menys? O de totes? No, això no es pot determinar. Va més lligat amb que tinguin un cert poder adquisitiu. M'explico. Que tinguin uns ingressos que els permeti
a elles, perquè hi ha molta gent jove que ja sabeu quina és la situació, que potser no els permet accedir als llibres o tenen altres prioritats. Clar, perquè el llibre més car que tens a la llibreria, per exemple, quin és? L'Abans de Sant Just. L'Abans de Sant Just? Sí. Que és una col·lecció que va fer el Centre d'Estudis Sant Justencs, em sembla, no? Sí. Sobre la història del nostre municipi i quant val?
150 euros. 150 euros, eh? És com una gran enciclopèdia a Sant Just, també, no? Sí. I el llibre més econòmic? Ui, ara no et sabria dir, deu ser algun de Butxaca, d'aquests que surten per 6 euros o... Bueno, ara hi ha unes promocions, sí, que surten a 5,95, en Butxaca. I de l'últim mes, quin és el llibre que ha tingut més sortida i s'ha venut més? Els últims mesos, vaja. Doncs últimament em deixes
A veure, possiblement sigui la Isabel Allende. Isabel Allende. A més a més, curiosament, Isabel Allende mai s'havia publicat en català. I aquest llibre ha sortit en les dues edicions, en català i en castellà.
Aquí l'Arnau preguntava si més que la Rosals, no? La Marta Rojals. La Marta Rojals. L'altra, com una novel·la que tothom està comprant. A veure, aquí hem de comentar una cosa, que és que el llibre de la Marta Rojals porta un parell de setmanes a la venda. I la gent deva sortir pels reis. I ja té tota una difusió feta, un...
un d'allò de boca a orella que s'ha fet i de gent que ve a buscar-lo directament. Estem parlant amb el Diego Marcos, que és el responsable de la llibreria Resenya, que està al carrer de la Creu número 54, vaja, l'única llibreria de Sant Just, potser, no? Sí. I que ara mateix, imagino que... Sí, perquè t'hem trucat a la llibreria, estàs allà, no tens ningú, no, ara? Sí, tinc un parell de noies. Ah, què estan esperant?
No, no, no, anem fent, anem fent. Ells em va ensenyalar amb el dit i jo... Ah, vale, vale, vale. A més, a més, només parlen anglès. Ah, només parlen anglès? Sí. I com he de dir això? Doncs mira, doncs... Però què desconeixes? És que Sant Lluís és un poble molt internacional. Sí, per tant, tens llibres d'altres idiomes, a part de català i castellà, veig? Sí, sí, sí, que n'hi ha. El que passa és que, bueno, estan agafant material de papereria, bàsicament. Ah, llibretes i coses així, no? Sí. Ok, ok.
I hi ha com dos tipus de públic, no? El que sempre ve a buscar el llibre que està com més de moda o el que s'està comercialitzant més en aquell moment i el típic si verita la literatura. Sí, sí. Et trobes en els dos casos, en aquest cas? D'aquests n'hi ha pocs, sincerament. A veure, el món editorial realment, el món editorial, a part de tot el romanticisme que li volem posar, és allò, és
Busca el benefici. Llavors el benefici ha d'anar amb les supervendes, i les supervendes són els bestsellers. És això clarament. Després hi ha el lector que és més selectiu i que sí que ve que és el que de vegades ve i es passa els seus 20 minuts, mitja hora, i moltes vegades no surt amb un llibre només a sota del braç, sinó que surt amb més d'un llibre a sota del braç, no?
Però, si no, bàsicament és allò, és el bestseller. El llibre del moment, no? Per dir-ho d'alguna manera. Perdona? El llibre del moment, per dir-ho d'alguna manera. Diego, no et volem molestar més, però ja per acabar volia preguntar-te com a negoci una llibreria. Avui en dia, com està la situació? Ho dic perquè, per exemple, a Barcelona n'hem vist com n'han tancat algunes d'històriques. Aquí, a la llibreria de ressenya, com ho porteu?
fatal. Però ara amb aquesta plaça que se t'obrirà davant, vols dir que la cosa no pot... Jo confio en que sí. A mi a més tinc unes idees de cara a intentar transformar en cafè-llibreria, ho vaig estar parlant amb l'alcalde, a veure si ens podem ser d'acord també amb la normativa, perquè la normativa que sigueixen per posar un parell de tauletes aquí i una cafetera
hauria de condicionar això com si fos un bar i, sincerament, em sembla excessiu. I Sant Just, de cara a inversions d'aquest tipus, és un poble molt incert. Molt reaci, també. Llavors, clar, segons les modificacions que hagi de fer, m'ho pensaré.
Bé, home, doncs mira, ara aquí, quan ho has dit, ens hem fet unes midades de l'estolge perquè hem de dir, ostres, quina bona idea. L'idea li sembla bona a tothom. L'alcalde ja em va dir que era una idea estupenda. Falta que ho posin en condicions. El que passa és això, que ens hem de posar d'acord i tirar-ho endavant. I una altra, a veure, la plaça, sí, en dues setmanes havíem de tirar tot.
Portem dos mesos i mig i aquesta setmana, per exemple, no han vingut a treballar cap dia.
Estem parlant, perquè la igreja no ho sàpiga, de les obres que hi ha a l'antiga escola Montserrat, just al costat del nou equipament de les escoles, al centre del municipi, just al carrer de la Creu, que, com diem, per una banda hi ha l'Ateneu i per l'altra hi ha l'espai de la llibreria Resenya, per entendre's, no?, i tot allò. No t'avisen sobre les obres, ni et van dient res, a tu? No, no, no, només els cartellets que hi ha...
que van posant a les façanes. Per cert, parlant de cartellets, no sé si estem parlant de cartellets, entrant pel Nou Món, la sortida de TV3, he vist un cartell, que l'han posat avui, o ahir, perquè no ho havia fixat, que posa que Sant Just d'Esvern és un municipi on tot està registrat amb ADN.
Sí, jo aquest cartell l'he vist venint d'esplugues caminant. Ah, venint d'esplugues també és, eh? Sí, sí. Diu que tots els objectes que hi ha a Sant Just, diu que estan classificats amb un material d'ADN, que se sap on estan, bàsicament és perquè la gent no ho robi. Sí. I m'ha sorprès això. Sí, bueno, és que jo fa ja un temps vaig veure aquí al carrer de la Creu
Saps, on queda el forat aquest on va un arbre, que acostumava a ser un quadrat, posaven unes tapes metàl·liques. Doncs aquestes tapes metàl·liques han desaparegut totalment. Què dius ara? Sí, sí. Podeu passar i comprovar-ho. Però que algú les ha robat? Sí, jo diria que sí, que algú les ha robat.
Bé, segur que l'has vist. Ens truqui, no? Sí, que truqui. Ens truqui al programa o alguna cosa. En fi, Diego, t'agraïm molt la paciència. Encara estan aquí les dues noies angleses.
Sí, encara. Aquestes estan tot a la tarda, eh? Ja ho vaig a venir. No, no, no, ja estem... Ah, ja estem liquidant, eh? A quant puja la factura, el ticket? Ui, poquet, poquet. Bueno, bueno. Mica, mica, tu. Són cartolines, pegament, tisores... Ui, això que són. Coses per fer manualitat, pots imaginar. 60 cèntims, la cartolina, no? I les tisores... Escolta, que hem d'assistir a un negoci en directe. A un negoci en directe, sí, senyor. Diego Marcos, de la llibreria recent, a carrer de la Creu 54, aquí Centius, l'única de Centius. Moltes gràcies per atendre'ns. Que vagi bé i bona tarda.
Gràcies a vosaltres, adeu. Adéu, adéu, adéu.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. I a ritme de Charleston, continuem el programa. Oh, i a Susi Amor, que està fent uns passos sobre la taula. Susi, sisplau, baixa una mica. Ah, sí, perdona, perdona. Atenció, perquè, com sempre, cada dijous tenim amb nosaltres l'Arnau per parlar-nos de llibres que... El General Prim. Què? El General Prim. Home, no, però cada setmana ens parles del General Prim.
Té una vida apassionant, eh? Sí, si vols, vols que li diguem els 3 minuts de rigor al llibre que has escrit i que la setmana que ve... No, d'aquí un païs de setmanes... No, avui no, perquè ara ja he fet la cunya, abans has tret tu el tema sense que jo t'hagués dit res. Hi ha la presentació, no? Per això?
Sí, però això serà més cap a l'abril, allò per Sant Jordi, per fer calaix. Ah, no és el 6 de març la presentació? No sé per què em sembla. La farem, el 6 de març la farem a Barcelona. Ah, perdó. Però si vols parlem-ne, eh? No, ja en parlarem. Com a l'impossible, carrer Provença, Manrique de Nados... Ja en parlarem, ja en parlarem. Vinga, avui què ens portes, Arnau? Perquè no tinc guia o no tinc res jo? Doncs mira, el primer de tot és dir que l'1 de març, o sigui, abans d'aquesta presentació que tothom espera, l'1 de març també tothom espera el primer recital...
de poesia i vi, el primer tast poètic amb vins del 2014. Sí senyor, sí senyor. Obrim la temporada...
Vindrà ni més ni menys que Marc Romera, l'últim guanyador del premi Carles Riva, o sigui, el gran premi del poesia català, diguéssim, el més important. Doncs serà Sant Jus, recitarà el seu poema. Vindrà també la Silvia Rotkovic. Això, perdona, serà l'Ateneu de Sant Jus, no? Serà l'Ateneu. Ho farem a la sala gran, perquè, a més a més... A la sala gran? Sí, a la sala del cinquantenari, eh? Ah, val, val. La gran... La gran de dalt. La gran de dalt, diguéssim. La mitjana. Va, fem-ho així.
Però clar, perquè hi ha un piano de cua i la poetessa que acompanya, la Silvia Rotkovic, toca el piano i ella toca i recita. Per tant, tindrem un xarel o vermell, però això us ho explicarà l'Astri del que vingui. Un xarel normalment són blancs, aquest no és rosat, no és negre, és vermell, m'ha dit. No el conec, no diré res més.
Tenim el guanyador del Premi Carles Riba i tenim a banda una poetessa que tocarà el piano. Jo, de debò, vull dir, és que no... No sé si val la pena perdre-s'ho. Dir més, no? Però no anirem parlant, perquè insistiré. La semà que ve parlarem del PRIM i parlarem un altre cop del recital. Això és el dissabte 1 de març. Dissabte 1 de març, a les 7 de la tarda. Un recital de poètic amb tas de vins. Escolta, dius, no, és que no m'era la...
La poesia no m'agrada, però veus a veure mi. Mira que a mi no m'agrada, penses d'escoltar-vos-hi. No, és que vi poesia... Bueno, escolta, tens... Prova-ho. Piano. És que amb el piano, és que és molt raro ja, no? I si notarà res, ja no s'ha sortit de casa. En fi, avui... Avui a banda us porto un llibre que és excepcional. Ja sé, cada setmana porta un llibre excepcional. Home, cada setmana porta un llibre excepcional. Bueno, doncs no, aquest ho és més.
A veure, molts de vosaltres recordareu Incendis, l'obra de teatre de Wajdimulahat. Una cosa així. Wajdimulahat.
Aproximadament, Mouat, ho acceptem, sí. Incendis, una obra que feien el Romero, el Romea i la Clara Segura, excepcional, que tothom sortia amb un nus a la panxa, perquè es veu que era... Bueno, es veu, era absolutament... I la pel·lícula també, eh? I realment, la segona, tot i saber el que passava, encara et va sortir un nus més...
Més gros, eh? Per la 29, Oriol Gros. I bé, doncs aquest, Wajdi Muawad, autor de teatre, que té tot un... com un... Tres obres de teatre que són del mateix tema, la Guerra de l'Iben i tot plegat. Wajdi Muawad. Muawad. Doncs va decidir que també volia aprovar la novel·la i ha escrit una novel·la que es diu Ànima.
I també és tan tràgica i dramàtica com la dels incendis... És pitjor. O litoral, litoral també, és una altra de les obres. Doncs la traducció d'Anna Casasses ho porten en una editorial petita d'aquestes que potser no hi ha ressenya, perquè jo ens està escoltant de Debo, edicions del Periscopi, amb una visió preciosa, ànima... Però clar, que d'entrada un no s'ho creu, perquè...
Jo us ho explicaré jo. T'entrada on es troba que la primera part es diu, en llatí, aquestes coses les té aquest senyor, ànima bé, bèstia vera. Us tradueixen bèstia vera, bèsties de veritat. Bèstia veritat. Bèstia veritat. Primer capítol...
Feli Silvestris Catus Cartusianorum. Ara ja m'ha fotut. Passer Domesticus. Tres pàgines amb llatí? Quatre pàgines, ja? Són els títols dels capítols. Ah, només els títols. Arribes a un que és Canis Lupus Familiaris. Això, Canis Lupus, Canis Lupus. Us llegiré un tros, a veure si us dona una pista.
Dret al costat de la carretera mirava passar els cotxes. No feia cap gest per convidar-ne a parar ni a agafar-lo, tal com nosaltres de vegades hem fet durant els nostres peribles, que hem carregat viatgers, desconeguts, els hem portat d'un lloc a un altre.
Ell s'estava amb les mans a les butxaques, amb un peu a cada banda de la línia que marcava el límit negre de l'asfalt, invisible, vestit de fosc. Els cotxes li passaven molt arrani. El veien a l'últim moment i bruscament havien de canviar de trajectòria per evitar-lo. He bordat. Qui és aquest boig? Ha dit el meu amo. El vidre a la finestra del meu costat ha baixat i ha aprofitat per tot el cap i un cop més he bordat.
Felis canis lupus familiaris. És un gos qui parla, no? Quan de sobte el capítol següent es diu Columba Líbia i diu els lladrut del gos ho han esquinçat tot. Sí, tots alhora obeint el clam de la prudència ens hem deixat caure per les parets del present avall per deixar les estàtues i les enfractuositats del campanar on n'hi hem.
Obrint les ales hem llançat els nostres coses al buit. Sí, hem volat ple oest per damunt de la cruïlla cap als edificis del davant de l'església i després rectificant la corba en direcció nord hem passat de llarg de l'edifici en construcció del costat de l'hospital. Hem aterrat el granit nevat de la font.
No digues, perdona. Columba Líbia. Columba Líbia. Columba, bé, és fàcil en català, no? Una columna? No. Un colom. Ah, un colom, perdó. Què tenim? El primer es deia Felis Silvestris Catus. Sí. Doncs cada capítol està narrat per un animal diferent, que veu l'acció que va passant. Ah. Ara, més enllà de la broma... Sí.
Imaginem-nos que tot el que ens està explicant no ens ho explica un narrador, sinó que el narrador és aquesta ànima que va passant d'animal a animal, i tu narres del punt de vista d'un animal, que sempre hi ha algun animal al costat d'alguna acció. I els narradors són els diferents animals. I les 200 pàgines del llibre és així? Les 200 no, les 427. I llavors cada capítol què dura?
Depèn, n'hi ha de més llargs que d'altres. Per exemple, el del Colom és molt breu, perquè clar, també el cap d'un Colom és breu. Exactament. I a més, va d'un camp a l'altre i ha perdut l'acció. Però clar, la primera acció... Bueno, si agafa un cargol... És algú que et va explicant, i que tu no acabes d'entendre, però al principi és el Feli Silvestre Iscatus, no en fas gaire cas. Veus que algú que narra que hi ha un cadàver, i que hi ha sang, i que ell es va passejant, i doncs, bueno, aquest que narra tan tranquil que hi ha un cadàver aquí, què?
Clar, al final acaba sabent que és un gat. El gat de la persona que ha mort. El següent arriba la policia i aleshores entra el gos del policia. Evidentment el gat ha fugit. És molt original, no? Aquesta forma de narrar aquesta història. Aquesta forma de narrar és excepcional perquè un s'acaba adonant que realment cada animal té una veu diferent. Hi ha vegades que l'animal és... Clar, al final hi ha un índex que va molt bé per dir, bueno, clar, amb llatista molt bé, tots sabem que...
Però va bé que algú t'ho tradueixis, no? I clar, ja des d'una boa constrictor, que narra, fins a un corp, fins a... Aquest em va fer molta gràcia. El típic gatet taronja... No gatet, perdó, el típic peixet taronja del... Ah, sí, el peix pallasso.
El taronja, eh? El taronja no és el més pallasso, però també és el més habitual. Va passant el narrador d'una a l'altra i mentrestant està explicant coses absolutament brutals que treuen les tripes allò per la boca i després les has de tornar a engolir. La veritat és que... Però t'ho fa d'una manera tan, tan suau que penses... No pot ser que m'estic explicant això. Hi ha un doble exercici aquí, no? Primer, el de pensar la història i després de pensar qui a l'acció està present d'animals, vull dir, per explicar-ho, no?
Exacte. I seria com una excusa per donar diferents punts de vista, no? Evidentment. I per explicar, suposo, des d'un punt de vista absolutament innocent, una cosa que és molt dramàtica. Però el que passa és que, de sobte, algú descobreix que la seva dona l'han assassinat
Arriba a casa seva, veu la seva dona assassinada i aleshores va, a poc a poc, passant de la justícia, intentant descobrir ell qui hi ha sigut i caien els carrerons del crim i tot plegat per venjar-se. És una història de venjança molt crua, situada en països del mig orient, després Salta Amèrica...
I, en fi, si en fan una pel·lícula hauran de posar-hi allò, no dos, tres rombos. Clar, i a part la pel·lícula no es plegarà un peix. Suposa que es perdrà el fet aquest de l'animal, però en tot cas, més enllà dels animals, que és una cosa graciosa, que un s'hi acostuma, al principi és estrany...
Però realment és un exercici d'estil boníssim. I tant. La novel·la és extraordinària. Però de debò, eh? Vull dir, incendis podia fer mal, però ningú sortia del teatre pensant de dir, ai, quin mal, sinó de dir quina gran obra de teatre he vist. Això fa mal. Doncs és exactament el mateix. Ànima. Déu haig dit Muawat. I hi ha algun animal que sigui més pervers que un altre?
Home, la boa constrictor deu-n'hi-do. Sí. Perquè hi ha un moment que la boa constrictor, a banda de narrar l'home que passa, una mica d'acció, va mirant, diu, i allí hi ha una cosa que m'interessa i es va movent, i el segon que passa és el gat, que sobte diu, aquella cosa que s'arrossegue no m'agrada gens. El gat ho té pel·lut, eh? I tens, de sobte, una escena de tensió, no només pel que t'està explicant, sinó perquè dius, merda, ara se'm menjarà el gat. Se l'empassarà, sí. No ho explicaré.
Oh, que guai. En fi, aquesta és la recomanació d'avui, eh? El llibre de, com dèiem per l'últim marquí, Wajdi Muawad, eh? Wajdi Muawad. Ànima, ànima. Tens alguna cosa més, Arnau, per comentar? Avui no. Val. Doncs deixem-ho aquí. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments tenim ja la Susi Amor preparada. Susi, has aguentat tot el programa, o sigui, tot el programa has vingut per aquest moment. Exacte. I per estar amb tu també. Va, que és d'aquí uns...
Serà el to de la secció avui, aquest? El de sempre, no? El de sempre, no? Fem una pausa per la publicitat i, per cert, si encara esteu a temps, si teniu algun problema sentimental, d'escriure'l a la webcam de radiodesbert.com, per exemple, o d'enviar-nos un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com. D'aquí els moments, acabem el programa amb el consultori sentimental de l'Associamor. Fins ara.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Sintonitzes l'àdio de Sant Just, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1.
6 i 40 de la tarda i és hora de parlar de sentiments el consultori sentimental de la Susi Amor Hola Susi, bona tarda
Bé, com ja sabeu, podeu escriure'ns al programa a lapenyadelmorro.gmail.com o també a la webcam de radiosbert.com. Fins i tot podeu trucar, el que passa que potser hi ha per veure l'anonimat que sempre interessa quan un pregunta sobre l'amor. Al 93-372-3661, 93-372-3661. Jo he escoltat aquesta música i em poso ja una mica tonto, eh? Ho vaig a confessar.
Amb aquesta música, jo et voldria demanar que... És que hi ha la Cristina i l'Arnau aquí, saps? Sí, què vols que marxin? És que em pensava que estaríem tu jo sols. Bàsicament, eh? No, però no podrà marxar. Vosaltres no ho fem, volia dir la Cristina i jo teniu el nostre... Ah, teniu el record de pensar. Ja, però... No, però escolta, Susi... Són igual vosaltres. Què passa? No podeu compartir una estona? No, ja m'encaix molt bé, General Prima. Vull dir, Arnal, perdona, però...
No, però no t'has de... A veure, una cosa, Susi, ells poden estar aquí i no passa res. Hi ha parelles que els agrada. Però si en algun moment m'esver-ho... Que es mirin... Parlarem, no ho sé. En fi, si estàs incòmode, ho sento molt, és el que hi ha, però... Clar, és que tu vols utilitzar aquest espai per estar sols amb mi, i això no és... És que ja t'ho he dit, Jordi, no...
En fi, va, comencem amb la secció. Per on vols començar avui, Susi? Avui voldria començar parlant de l'amor des d'un punt de vista científic. Ahà. Sí, no és que em vulgui... Científic. Sí, no és que vulgués matxar cap aç el que és el romanticisme, perquè jo soc pror romanticisme, com bé saps tu...
però voldria parlar des d'un punt de vista més biològic, més científic, més racional, per dir-ho d'alguna manera. Aviam, es veu que quan anem nosaltres a cercar una parella, és la típica pregunta, per què m'agrada un i no m'agrada l'altre? Per què m'agrada el Jordi, per exemple? Clar, això és una cosa que ni els científics es posen d'acord, no? De fet, no hi ha explicació per què agrada el Jordi.
Jo tinc clar, explica's, no, perquè m'agrada. Bueno, escolta, un moment, no entrem en aquest detall. Ho ha preguntat ella. Ella és una amant de la literatura. Està molt bé explicar un concepte a partir d'una història. Però era una pregunta retòrica, no? No, no. No t'ajuden, eh, Jordi? No m'ajudeu. Amor i ciència, no? Sí, exacte. Bé, doncs, el tema és que busquem la parella per les olors.
Aleshores jo el dia que et vaig olorar, Jordi, me'n vaig donar a compte que m'agradava. Però un moment, potser portava un perfum. No, no, però estem parlant de l'olor de la pell. Allò que dius, aquest té pell, aquesta pell m'enganxa. Perdona, per arribar a aquest punt has de tenir ja molta confiança en la persona, a no ser que li faci la primera cita, no? No, però és una cosa que es detecta.
Encara que nosaltres no som conscients de quina olor fa, els nostres... Ho percebem, ho percebem. Jo a vegades vaig al metro i penses... Hi ha gent que no... El metro és de mal lligar. És de mal lligar, el metro, eh? El metro és el tema, em recomano més la moto. Amb moto es lliga més, no?
a més amb la moto que tinc jo es lliga una cosa espectacular però més moto o cotxe? moto, moto a mi m'ha passat alguna vegada que jo arribes amb la moto vermell, el pas de cebre i llavors la persona o la noia en aquest cas que estava al costat es va girar amb la moto i em diu se t'ha lligut el paper
El de l'embolcall. No, no, no. No, no, no. Tu creus que ets aguantar aquestes coses? Llavors dic, quin paper? Llavors miro al meu voltant i em fa el de l'embolcall, bombó. Llavors dic, és una forma de lligar que potser el metro és diferent, no? És un sobrada, el Jordi, és que jo no sé per què m'agrada tant. Jordi, és que no sé per què m'agrades tant. Deu ser... Quin des del d'avant portes, Jordi, per dir-ho en sèrio?
accé. No, home no, accé no, accé no. Un que em faig jo a casa. Per atreure l'estona. Un que et fas tu a casa. Em faig a casa. Ui, això és una total, eh? No preguntaré. Me'l faig jo amb... No preguntaré fórmules. Perdona, ho faig amb unes essències molt naturals. Sí, sí. Tota recicla, tota recicla. Tota reutilitza, tota reutilitza. És el mateix gel, també, després de bany? Bueno. Atenció. Et puc dir bombonet a partir d'ara, ja que has explicat el de l'embolcà allí i tal? Bombonet domenac.
Bombonet Domènec, amor. Seguim amb això. Per què olorem? Perquè en realitat el que busquem és algú que tingui un sistema immunològic totalment diferent al nostre. Ah, sí? Sí, perquè el nostre objectiu al final és procrear. O sigui, que hi hagi una continuïtat de la nostra espècie. Aleshores, si jo tolero tu i detecto que el teu sistema immunològic és totalment al contrari del meu, quan ens ajuntem tindrem el fill perfecte.
Oh, i això ho saben les hormones, no?, i tot el que gestiona l'olfacte. Sí, abans va trucar a l'hormona i m'ho ha comentat, exacte, és això que vols dir? No, això és el que fan sempre les dones, després els homes fugen. Això dels fills... Això fa... Sí, sí, això fa... Això és molt femení, eh? Bueno, però en realitat l'home també vol procrear, el que passa que l'home és un cagadet... Jordi, Jordi, digue-li què vol l'home. No, l'home vol la part abans de procrear, eh? El tros abans de procrear.
Bé, escolta, no que hi ha tòpics, com sempre fem en aquesta secció, i vols comentar alguna cosa més sobre l'amor? Sí. Perquè si no passem mal als oients, eh? Va, anem ràpid, anem ràpid. Em voldré comentar l'hormona l'oxitocina, que aquesta és la que s'incentiva quan estàs enamorat, quan t'enamores d'allò que estàs alegre, motivat, feliç, que brilles, no? D'aquesta sensació, que és com la droga de la felicitat, no? Se'n diu...
Doncs això ho genera l'hormona anomenada oxitocina. I es veu que concretament, quan tens un orgasme, aquesta està allà, al tope, on faia. Inclús és més. Tu pots estar enamorat d'algú i aquesta oxitocina va treballant. Tots sabem que podem tenir relacions sexuals amb amor o relacions sexuals sense amor. Si no hi ha amor, hi ha menys oxitocina?
Aquí està el tema, aquí és on anava jo. Si tenim sexe però no hi ha mort, aquesta oxitocina t'enganxa tant que al final pots arribar a enamorar-te d'aquella persona. Atenció, això és molt important pels oients que estiguin penjats d'algú que tinguin el dubte de si l'altre només va pel tema. I mira més duradors d'oxitocina, això aniria molt bé.
I llavors això vol dir que el Jordi t'hauria d'aprovar per acabar d'anamorant-se de tu, no?, en aquest cas. No, és que el Jordi està enamorat de mi, perdona. No caiguem sempre amb el que és fàcil, eh?, del Jordi i tal. I llavors, perdona, eh?, però voldria acabar només dient, ostres, l'oxitocina, això és fantàstic, però té un temps límit, no?, és el nostre dubte que sempre... Ah, vol dir que tenim unes reserves concretes, doncs hi ha gent que ja has de gastar de totes. Home, és que si no et moris...
directament si estàs tot el rato amb l'oxitocina aquesta però el propi cos la regenera hi ha un màxim d'uns 3 anys és quan ve el declive de la relació que dius ja no m'agrada tant tu comences a trobar els defectes però si tens paciència i respecte cap a aquella persona et pot aparèixer
una altra hormona. L'oxitocina torna? L'oxitocina se'n va i ha fet aquest funcionament durant aquests 3 anys. L'oxitocina es va però ella es queda. L'amor se'n va però ella es queda. És una frase també històrica. Que ve, que ve. Velen...
les endorfines les endorfes les endorfes diríem que l'oxitocina és la passió aquesta que és foc i les endorfines vindria a ser com la tendresa l'apego per això està enganxat està enganxat algú però això és l'amor de veritat l'amor de veritat no, està enganxat
Em refereixo quan hi ha aquest respecte, quan ja coneixes l'altre. Un dia hem de parlar de l'enganxament. De l'enganxament, eh? Perquè molta gent a vegades està enganxada a una persona i no està enamorada ni res. Està enganxada. Bé, en fi, això ja és una altra... I no hi ha manera que les oxitocines aleshores en algun moment es barregin les endorfines? O sigui, no tornen?
És que gastes, gastes. No, són etapes diferents. No regeneren, no? No regeneren. Si vols oxitocina... La regeneres amb una altra persona. Exacte. Això és l'únic. És un tema delicat. Bé, escolta, anem als oients.
Tu ara què tens, cap a mi, oxitocina o endorfina? Jo ara tinc gana de llegir el que ens escriu l'Anna de Sant Just, per exemple, que ens diu... Hola, gent de la penya del morro, i en especial, hola, sociamor. Actualment em trobo en una situació una mica delicada i contradictòria. Jo tinc 50 anys i ara acabo de començar una relació amb un noi de 30.
El problema és que, tot i la meva edat, sóc verge, cosa que ell no es pot ni imaginar. Tinc moltes ganes d'anar amb ell al llit, però tinc por que el mite de la dona madura i expert del llit el pugui fer desenamorar. Susi, què puc fer per poder seguir endavant amb aquesta relació sense que això pugui esdevindre un problema greu? Sempre teva l'Anna de Sant Just. En fi, Susi, què comentem?
Aviam, per començar, Anna, tranquil·la, relaxa't, perquè no hi ha una edat concreta per desvirgar-se. No existeix. Tu, Jordi, quina edat? Què? Perdona. No, perdona, estem contestant a l'Anna, no em fiques a mi. És que et peca aquí. Ah, bé.
Aleshores, no hi ha una edat concreta. Aleshores, per les circumstàncies que fossin, si fins als 50 no has anat al llit amb ningú, no passa res. Treu-te aquest prejudici de sobre i el que sí que crec que hauries de fer és assincerar-te amb la teva parella actual, aquest noi de 30 anys, alliberar-te i explicar-li. Jo sempre soc partidari de la comunicació i de la veritat. Això ho neix.
I inclús m'atreviria a dir que aquest noi potser li pot donar un cert morbo, això d'esvirgar, que sempre s'ha dit que un home... Per tant, sinceritat davant de tot, no? Sinceritat i comunicació. Que no faci veure coses que no són. Això no ho facis. No ho facis. Molt bé. Passem a la següent.
Diu, hola, sóc l'Arnau, de Barcelona, i tinc 26 anys. No, ui, no, no, no. Estic en una relació i estic bojament enamorat. El tema és que el cos no em respon a l'hora de fer l'amor. Suposo que enteneu el que vull dir. En definitiva, veig que la gent està molt sexual. Aquesta setmana...
Amor, sexe, sexe, amor. En definitiva, que voldria donar-li el plaer a la meva parella, però quan arriba el moment, la cosa decau. Tinc algun problema físic, perquè si d'alguna cosa n'estic segur, és que n'estic molt enamorat.
En fi, què li diem a l'Arnau de Barcelona, 26 anys? Que no dóna la talla quan és el moment més íntim. El verb és de caure, eh? És de caure, eh? Sí, a més això té solucions, eh? Però a priori pot sonar un tema que és dur. És dur pels nois, no? Perdona, aquí no fem broma, eh? Un tema aquest, quan et passa, és fatal. Jo no ho tinc per experiència, m'ha explicat. Entrarem en detalls, eh?
Però acostuma a passar això quan realment l'altra persona t'agrada molt. O sigui, t'agrada tant que el teu cos no respon. O sigui, hi ha un bloqueig allà d'hormones i de connexions cerebrals que hi ha una discoordinació que fa que... Si alguna vegada em passa, jo ho diré això. És que m'agrades tant que no... Massa oxitocines? Sí, massa. Sí, sí, exactament. Sí, sí.
Però aleshores el que has de fer és prendre-te un temps, allà mateix, evidentment, respirar, connectar amb el teu centre, respirar. Bé, potser ja acaba de caure del tot, ja, una mica. Home, no, home, no. Respirar i relaxar-te, perquè és molt mental, això. Si ella t'estima, tindrà paciència, no? Sí, exacte. Ella pensa que també està desitjant solucionar-ho. Segur. Perquè ella amb silenci també ho està patint. I quin seria el centre on s'hauria de centrar?
Amb el centre vindria a ser aquí a sota, exacte, que d'això se'n diu el nostre segon cervell.
El nostre segon cervell, o depèn d'aquí, el primer. Depèn d'aquí, és el primer. En fi, són alguns dels consells de la Susi Amor. Si voleu, només cal que ens escriviu. Si voleu que ella us contesti i us respongui als vostres dubtes sentimentals, a lapenyadelmorro, arroba gmail.com, lapenyadelmorro, arroba gmail.com, o si no, al telèfon, tot i que avui ja no som a temps, 9-3-3-7-2-3-6-6. Susi Amor, moltes gràcies. Ha estat un plaer. Una segona més.
Bé, acabem el programa, Cristina, que per cert hem de donar-te de riure molt fort, no? Fa uns moments. Vols comentar la jugada? No cal, ja. No cal, eh? Va, acabem el programa, si la penya... No, però si vols et puc dir una cosa, que m'ha fet molta gràcia, perquè quan ha parlat d'això del centre, la Susi, ha fet així amb el puny, ha tancat el puny, no?, i ha fet com força i...
De debò ho estava explicant, no? Sí, sí, molt gràfic. Si és un gest que més d'un cop he vist fer, no especialment a senyora Teresa. No, no, però ho explicava sentint-ho molt. Que jo m'hi fico. És molt performàtic, no? Aquest gest és molt performàtic. Performàtic, perfecte. És molt performàtic, no? És un gest artístic. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic?
Sens dubte, webcam. Webcam. Després de tant que ja per qui funciona. I sembla que hem tingut molt bona acollida, no? Perquè en algun moment hem tingut 8 persones veient-nos. Sí, sí, sí. Ara mateix n'hi ha 5. Mira, déu-n'hi-do. En fi, acabem el programa i agraïm tota la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui, amb la Carme Berdoia de la qualitat Sant Justenca.
La Gina Toses de la Vall d'Haver explicat-nos les coses de revista d'aquest mes. També a la segona hora amb el Diego Marcos de la libreria Resenya, al carrer de Creu número 54, l'espai de comerç local. Amb l'Arnau Cònsul també hem parlat de llibres. Arnau, gràcies, que vagi bé. A vosaltres. Bona tarda. I també acometem a la Susi Amor del seu consultori sentimental. Susi, fes la setmana que ve. Gràcies, bonbonet. Adéu, bona tarda.
I amb la presència més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies, fins demà. Fins demà. Adéu, bona tarda. Mira, també agraïm l'Ernest, un dels oients que han descrit el xat de la ràdio, ara mateix diu, ja era hora, ue, veus, ser l'alegrat de la webcam. Acabem el programa. Gràcies. Tornem demà a partir de les 5. Us deixem ara amb l'informatiu vespre, un programa que, per cert, jo no em perdó mai. Que vagi bé. Adéu-siau.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de menys. La Penya del Morro
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Aumenten les taxes de la destelleria municipal per a les petites empreses i comerços. És un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana. A més, en clau mediambiental, les instal·lacions solars fotovolcàtiques de Sant Just incrementen la seva producció.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim prou amb més informacions destacades en titulars.
Les retallades en sanitat s'entraran en una tertúlia demà a l'Ateneu. Andreu Segura, metge epidemiòleg, conjurarà la xerrada sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades que explica la classe política. També parlarem del casal de joves, que farà dues activitats interessants la setmana que ve, d'una banda amb el servei de promoció econòmica, preparant una sessió per aprendre a fer un currículum en anglès i, de l'altra, un curs d'ort urbà.
Icamelic prepara un munt de campionats els propers mesos. Un dels més destacats seran torneig de pàdel solidari, que destinaran tots els fons recollits a la Fundació Toret dedicada a la investigació de la síndrome d'aquesta malaltia.
augmenten les taxes de la deixalleria municipal per les petites empreses i comerços. És un acord que forma part del conveni d'aquest servei entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana de Barcelona i aquest any han apujat els costos que hauran de pagar els petits empresaris que utilitzin la deixalleria.
Aquest servei és municipal i el gestiona des de fa anys l'empresa social Solidança, que tracta qüestions mediambientals, al mateix temps que treballa per la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. Ara s'ha renovat el contracte amb Solidança, amb aquest augment de les taxes per les petites empreses i comerços. Ho explica el Just a la Fusta, el Regidor de Medi Ambient, Pere Oriolz. Els usuaris que han de pagar, que són els industrials i els comercials.
Ja hem notat la diferència, que és que els preus s'han augmentat molt. No és una cosa nostra, és una cosa de l'àrea metropolitana. S'ha decidit traslladar els costos en part als usuaris. Hi ha hagut un increment de preus. Avui, la mesa de contratació ha decidit otorgar un altre cop a Solidança la gestió de la xalleria durant un o dos anys més. Solidança ens ajuda molt. L'objectiu és ajudar també, no només a que allà recullin les coses que no van als circuits habituals, sinó que se separin i que es reutilitzin
Els ajuntaments presten el servei de deixalleria a través d'un conveni amb l'AMB, juntament amb el de tractament dels materials que s'hi aporten. És un servei gratuït per a les persones que fan servir el seu vehicle particular per portar-hi residus, però com sentíem, té un cost per als comerciants i petits industrials que paguen una taxa depenent del tipus de residus. El rebuig és la fracció més cara i ara s'apuja aquesta taxa.
L'edifici de l'Ajuntament obté la qualificació D de certificació energètica. És la primera dependència municipal que disposa d'aquest certificat, a més, per l'Institut Català d'Energia de la Generalitat. Es tracta d'un document que descriu les característiques d'un edifici des del punt de vista del consum d'energia i d'emissions CO2. La qualificació de Sant Just és la D, emmarcada en una escala que va de la A, més eficiència, i la G, menys. Consumeix 248 quilowatts per metre quadrat l'any i fa unes emissions anuals, per tant, de 58 quilos
de CO2 per metre quadrat. L'etiqueta energètica està penjada al tablell d'informació del vestíbul de l'Ajuntament i està previst que tots els edificis municipals vagin tenint aquest certificat i n'informin a la ciutadania.
I les instal·lacions solars fotovoltaiques de Sant Just incrementen la seva producció durant el 2013. En concret, les 8 instal·lacions han generat més de 300.000 quilowatts d'energia solar, cosa que representa un augment d'un 7% en relació al 2012. Sant Just Notícies.
Aquests més de 300.000 quilowatts d'energia solar produïts representen també un 5% del consum que generen el conjunt d'instal·lacions municipals. Ho ha explicat Pere Oriol, regidor de Medi Ambient, el Just a la Fusta. Que representa aproximadament un 5% del consum del conjunt d'instal·lacions municipals, incluit l'enllumenat i incluit el gas, que a més aporta uns ingressos, en aquest cas a Promunsa, que és l'empresa que ho gestiona,
de prop de 80.000 euros que bàsicament es destinen en gran mesura a amortitzar els deutes per la construcció d'aquestes instal·lacions i encara hi ha un benefici. Aquesta xifra representa un augment d'energia de prop d'un 7% respecte al 2012 i d'un 60% respecte a la que es produïa ara fa 3 anys. Tot i això, Pere Oriols assegura que el municipi ara està estancat pel que fa de producció d'energia per les polítiques del Govern de la Generalitat. El Govern ha fet un canvi radical en la política energètica del país, ha fet
No sé si ha fet un canvi o s'ha marejat bàsicament el govern perquè ha fet coses molt rares. La qüestió és que ara no hi ha possibilitats de tirar endavant d'inmediat instal·lacions noves d'energia renovables. No és viable econòmicament ara mateix i per això ara estem estancats. Per cert, que la instal·lació fotovoltaica de l'escola Canigó és l'única que no gestiona Promunsa.
La recollida selectiva s'estanca a Sant Just. L'any passat es van separar només un 56% dels residus generats a municipi, una xifra que inclou els contenidors i la deixalleria. Segons el regidor de Medi Ambient, amb el sistema porta a porta, aquest percentatge milloraria. Pere Oriolz considera que el municipi està estancat des de fa uns quants anys pel que fa al nivell de recollida selectiva, que a més ha disminuït un 3% de mitjana el 2013. Ho ha dit el just de la fusta? Per mi el més inefectiu és l'estancament. No aconseguim incrementar, fins i tot hem reduït un 3%.
Però hem de tenir en compte que això inclou la deixaderia. La deixaderia és ben bé més de la meitat d'això. La deixaderia és una recollida selectiva, és cert, però no cal deixar de veure les diferències que hi ha de la recollida de la deixaderia a la recollida que fem en els contenidors.
El regidor de Medi Ambient assegura que els municipis que apliquen el sistema de recollida porta a porta augmenten la recollida selectiva fins a un 80 o 90%. La idea d'aplicar-lo a Sant Jus, però, segons Pere Oriol, és políticament inviable perquè Convergència i Unió no hi està d'acord.
políticament no és viable. Tot i que havíem fet un procés en el qual tothom estava d'acord, hi havia consens, Convergència de cop i volta va girar-se, va dir que no, tot i que la persona que ara és directora de l'Agència de Residors de Catalunya, que en aquells moments era el president de l'Associació de Municipis de Recollida Porta a Porta i que és de Convergència, tot i que aquesta persona va voler, inclús va venir aquí a Sant Just i ells no van voler parlar amb ella, la cosa ha quedat així...
El plantejament d'instaurar el sistema de recollida porta a porta, per tant, es descarta, de moment, perquè l'equip de govern vol que sigui una decisió consensuada amb tots els partits perquè implicaria un canvi d'hàbits important pels santjustencs. Sant Just Notícies.
El lleuger descens de la recollida selectiva es commuta pel que fa a la recollida de paper cartró, de matèria orgànica i de vidre, i en canvi s'incrementa lleugerament la d'envasos. Per matèries concretes ha baixat un 4,5% la recollida de cartró, el de vidre pràcticament no ha variat, i el d'envasos ha crescut un 1%. Pel que fa a la quantitat de residus al contenidor de rebuig, ha augmentat un 2,5%, i pel regidor de medi ambient, el repte segueix sent millorar la recollida de la matèria orgànica. Sentim de nou, Pere Oriols.
és un obstacle molt gran l'orgànica barrejada amb el rebuig fa que el rebuig sigui molt més difícil de separar, de tractar i no s'aprofita l'orgànica d'una forma correcta aquest és el repte principal
Aquest plantejament, com dèiem, d'altra banda, el regidor creu que el volum de generació de residus respecte a tot plegat abaixa per culpa de la crisi i reivindica que es faci alguna llei d'envasos que reguli la seva generació. La dada positiva és que creix l'ús de la deixalleria i s'han recollit un 9% més de residus, incluent també la deixalleria mòbil, que s'acosta un cop al mes als barris del municipi.
També cal destacar que el fort augment de recollida d'oli vegetal domèstic s'ha disparat fins a un 50% i hi ha recipients retornables que es recullen a diferents punts, com centres educatius, l'edifici Walden o el local de l'associació de veïns de Maslluí. D'altra banda, el punt net del mercat semanal, també gestionat per saludança, ha atès a prop de 1.700 persones.
Més qüestions, les retallades s'entraran de sanitat. Una tertúlia demà a l'Ateneu amb Andreu Segura, metge epidemiòleg de l'Administració Sanitària de Catalunya. Conduirà a ell aquesta tertúlia sobre com la crisi afecta el sistema de sanitat públic i com afecten les retallades de la classe política. La crisi ha fet augmentar les desigualtats socials i de renda al país i per això, segons Andreu Segura, l'estat del benestar que s'ha anat reconstruint
Durant dècades, ara està en perill. Tot i això, Segura apunta que aquest estat del benestar té alguns defectes que s'han de corregir i la crisi pot servir per fer-ho. Tal com explica Andreu Segura, al llarg dels últims anys s'ha fet un consum sanitari poc apropiat i la vida quotidiana s'ha medicalitzat en excés. Això vol dir que en molts casos les persones acudien amb massa facilitat als medicaments