This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
En directe, des de Can Ginestar, comença la Penya del Morro, número 1922.
Què tal? Bona tarda, família. Avui al programa parlarem del segell de qualitat nacional que li han donat a l'escola Montserrat de Sant Just.
A més, el Roger Cónsul, des de Tamboret, ens parlarà del nou musical de D'Acoll de Gomes, Caramux.
I l'Anna Llevaria, la nostra coach particular, ens explicarà de com és important la nostra autoestima.
I el recorç solidari, la Sofia Quirós, ens parlarà de què és la paràlisi cerebral.
Andrea, bona tarda. Bona tarda.
Man Romero, què tal? Com esteu? Hola, bona tarda.
Avui, l'edat del dia és que l'escarbat, l'escarbat, aquest animaló tan bonic, pot viure nou dies sense el seu cap abans de morir.
És cert? És cert.
Si net estar ho hagués sabut, potser s'hauria fet escarbat.
Bé, bona tarda i benvingut al programa.
Pulles o no?
Com i tal?
Hola.
Hola, tarda.
Bé, anem a les notícies de Sant Just perquè l'Escola Montserrat, com dèiem, obté el segell de qualitat nacional.
It's winning pel projecte My Country, Your Country.
It's a recognition for these projects.
No, fem en català perquè no tothom té aquest segell de qualitat, val?
És un reconeixement per aquest projecte col·laboratiu que va a l'escola a...
Què?
Que va a fer.
Que va a fer.
Qui ho ha escrit, això?
Jo.
A la calle.
No, no és broma.
Que va a fer l'escola amb un centre polonès per conèixer noves cultures i treballar a l'anglès i també les noves tecnologies.
News Technologies.
Exacte, sí. Es treballava en temes socials i culturals de forma cooperativa.
Itwinning és la comunitat d'escoles més gran d'Europa i ofereix una plataforma per treballar en xarxa.
aquest segell de qualitat nacional que ha obtingut l'escola Montserrat avala els mèrits al centre en el marc d'aquest projecte.
My Country, Your Country és un projecte que té un triple objectiu.
Perdona, com has dit?
És un projecte que té un triple objectiu.
No, no, no. El projecte, com es diu?
My Country, Your Country.
Està bé, és que està bé.
No, no, està bé, fa bé.
Hi ha qualitat, hi ha qualitat.
Hi participava, també.
És un projecte que té aquest triple objectiu, que és treballar les cultures en diferents països, potenciar la llengua anglesa i millorar la competència digital dels alumnes.
Segons la coordinadora del projecte, la Mireia Muñoz, els alumnes han aconseguit aquests objectius.
I per treballar els costums i la cultura dels seus països, l'escola Montserrat i el centre polonès han fet intercanvis de cartes i han fet també jocs
i altres treballs a través dels quals parlaven d'ells mateixos i de les seves cultures.
I, per exemple, els alumnes sanjustencs van explicar ampliament tradicions com el Nadal, la Pasqua o el Sant Jordi.
El projecte va acabar amb una conversa a través d'escaip entre les dues escoles, on els alumnes polonesos van cantar una cançó en polac
i els catalans els van ensenyar diferents embarbussaments en català i en castellà.
Segur que van fer aquella de 16 jutgers d'un jutjat, menjan 16 d'un penjat.
Molt bé, Jordi. Gràcies.
Doncs, quan s'acaba el projecte, els centres envien el Servei Nacional d'E-Twinning, tota la documentació i els temes que s'han treballat
i aquest temps avalua la feina feta i per obtenir el segell el projecte d'haver aconseguit l'excel·lència en diferents àrees
com són la innovació pedagògica, la comunicació, interacció i col·laboració entre les escoles i l'ús de la tecnologia.
Molt bé, un aplaudiment per l'escola Montserrat, que ens fa molta emoció.
Home, és un moment memorable.
Sempre s'aconsegueixen una literatura.
Exacte, exacte.
D'aquí el nostre reconeixement i el nostre aplaudiment i suport a aquesta escola del nostre municipi
que ens posa molt i molt contents que heu tinguut el segell de qualitat nacional e-twinning
pel projecte My Country, Your Fancy.
Que dius, és que no havia escoltat mai que hi existia això.
Bé, doncs existeix i passa i a Sant Just ho tenim.
Dit això, passem més informacions que el dia.
I altres municipis no.
Clar, no.
Aquí hi va la idea.
Sant Just sempre som els millors.
Un espai chill-out.
Fonsers.
I activitats familiars.
Són algunes novetats a la nit de Sant Just al carrer d'aquest any.
Ole.
Ole.
Una mica de Ràdio Terotaxi, Jordi, va.
Dona i empresa, en lliure aquesta jornada que se celebra per segona vegada.
No, atenció, perquè tindrà lloc el 22 d'octubre, el que abans deia la Shopping Night.
I ara també se li pot dir així, no?
No.
L'any de Sant Just al carrer.
L'altre dia ens van dir que no, que no, que la gent de l'Ajuntament, o no sé qui,
bueno, no sé qui, no vull posar en un frega.
Doncs canviar en la notícia sencera.
No passa res.
No, però jo soc partidari de dir-li Shopping Night.
Home, ara estan molt de moda els anglicismes.
Per això, per això, per això.
Bé, doncs Shopping Night o la nit de Sant Just al carrer,
o aquell dia que obren les parades fins a les 12 de la nit.
Andrea, què passarà en un any?
Més tard, fins i tot.
Sí, a la una.
Sí, és una iniciativa de Dona i Empresa
que mantindrà oberts molts comerços en horari nocturn
i que programarà activitats per tots els públics en diferents espais del poble.
Les activitats seran de set de la tarda a una de la matinada
i tindran el punt neuràlgic a la plaça Malaret.
A banda de l'obertura de les botigues fins tard,
a la plaça Malaret s'instal·laran dos espais diferenciats
on es faran actuacions i activitats diverses
i un d'ells és aquest espai que comentaves, el Chill Out.
Sí, senyor.
Una de les novetats del Shopping Night d'enguany.
També hi haurà un escenari més gran
on es faran espectacles de més envergadura.
D'altra banda, les emprenedores de Dona i Empresa
han preparat diverses tapes i degustacions,
com ara menjar hindú, plats vegans,
fideguada, refrescos i vins,
a més d'un peculiar gintònic rosa.
Oh, que bo!
Sí, sí.
Que bé, no?
I els nens i nenes també tindran el seu espai,
per això s'han programat activitats per tota la família,
hi haurà concerts i exhibicions de ball
i, com dèiem, la nit de Sant Justà al carrer
tindrà lloc el proper 22 d'octubre
i també comptarà amb un espai de fotografia
per fer retrats familiars.
Hosti, quin canvi, no?
Sí, ens parlem ara d'una ruta
que es farà aquest dissabte pel poble
per commemorar el 78è aniversari
del bombardeig de Sant Just durant la Guerra Civil.
És una activitat gratuïta.
Andrea, bueno, si la volem fer,
què és el que hem de fer?
Doncs simplement presentar-nos el dissabte
a les 10 del matí a la plaça Maragall.
No cal fer inscripció prèvia,
és una activitat gratuïta.
Molt bé, no?
Viuen al límit.
I si es presenten 3.000 persones...
Bé, doncs 3.000 persones
que aprendran coses molt interessants.
Sí, això sí.
De Sant Just, això sí.
Bé, perquè perdent un megàfon.
També.
Bé, el Júlio Ochoa té la veu potent.
El centre d'estudis
comemorarà aquest 78è aniversari del bombardeig
amb un itinerari guiat aquest dissabte.
Ochoa conduirà aquesta ruta
pels punts afectats per l'ataca aèria
al poble durant la Guerra Civil
i explicarà les conseqüències del bombardeig
que es va produir a Sant Just
justament el 8 d'octubre de l'any 38.
Per tant, dissabte mateix farà aquests 78 anys.
També es farà la presentació
d'una filmació sobre el refugi antiairí de Sant Just.
Com dèiem, és una activitat gratuïta.
Es farà dissabte,
arrencarà a les 10 del matí
des de la plaça de Maragall
i demà, doncs, podrem conèixer més coses
amb el Júlio Ochoa.
El Júlio Ochoa és el Pep Cruz de Sant Just.
És aquell home, no?
Sí.
Bé, físicament, vol dir, clar.
Sí, sí, sí.
És aquell home, en general.
Sí, és aquell home que s'assembla a Pep Cruz.
Que està molt guiós.
No ho dic jo, i sap molt de Sant Just, eh?
Les persones que són més del municipi.
No és que ho digui jo,
ho diu la Ciutadania.
I la Maria Quintana,
també ho va donar a dir ahir al Tost a la Fosca.
La Maria Quintana és la Ciutadania,
ella mateixa.
També sap moltes coses, Maria.
Atenció, perquè hem de passar ara
al tema dels esportius,
Marc Romero,
per haver de fer el tot i poder ser-hi,
perquè Sant Just comença a preparar-se
per acollir l'Special Olympics,
un esdeveniment esportiu
per a esportistes
amb discapacitats intel·lectuals.
Quan serà, això?
Doncs serà el 14 de maig de 2017,
quan Sant Just acollirà
tres proves diferents al bàsquet.
Tots com es pot ser-hi o no?
Sí, i tant.
Quan toca.
Et potser em fa riure
quan jo estic en les notícies.
Baja.
Bé, és igual.
Potser-te gir, us plau?
Va, perdona, perdona.
Bàsquet, ciclisme i tenis.
L'Especial Olympics té per un objectiu
integrar persones amb discapacitats intel·lectuals
a través de l'esport
i l'edició que acollirà Sant Just l'any que ve.
Predeu comptar amb més de 600 esportistes
arreu de tot l'estat.
A Sant Just les faran...
Ja m'heu obviat.
A Sant Just les faran proves de bàsquet,
ciclisme i trenis,
tres pràctiques esportives
en tres espais diferents,
com són el Pavelló de la Bona Aigua,
el Parc Ciclista
i el Melik Sport Club,
la regidora d'esports,
que resumada Serrano,
ahir en va parlar.
L'Especial Olympics també s'inclou
en el llistat d'activitats esportives solidàries
que es realitzen a Sant Just.
De fet, Serrano ahir va destacar
que l'Ajuntament vol potenciar
l'activitat de la pràctica esportiva,
però sobretot la idea de ciutat inclusiva.
Tot i que encara queda més de mitjany
perquè arribi la data de l'esdeveniment,
l'Ajuntament ja està treballant
en la sensibilització dels ciutadans i ciutadanes.
La regidora també va explicar ahir
que s'està treballant amb les escoles
perquè els alumnes s'apuntin a trencar barreres.
L'Especial Olympics compta amb una fundació
on es pot fer una donació
per a persones amb discapacitats intel·lectuals.
Per a més informació podeu consultar
al web www.specialolímpics.org.
I és que ahir al programa d'esports de la casa,
el Juguem a Casa,
va venir la regidora d'esports,
que ha resumat a Serrano.
Entre altres qüestions,
va dir que hi haurien millores al camp de futbol
i també a l'escola Montserrat,
que són alguns dels objectius
de la regidoria d'esports de Sant Just.
Sí, perquè com d'elles,
ahir ho va explicar,
abans de final d'any
hi haurà la millora de les pistes
de l'escola Montseny,
i que un cop acabi la temporada de futbol
s'iniciaran les millores previstes
al camp municipal,
com ara col·locar la gespa nova
i també fer un camp de futbol set.
Aquestes són algunes millores
en clau esportiva
que es faran a Sant Just
els propers mesos
i tot plegat va venir
perquè ahir l'alla flotat,
esportador del Partit Demòcrata
català de Sant Just,
reivindicava des de la justa la fusta
una solució per a la saturació
dels equipaments esportius del poble,
com ara de la bona aigua.
que resumà de Serrano
va assegurar que s'està treballant
per solucionar aquests problemes.
Ai, bé, doncs...
No res, res.
No, no res, res.
Bé, fins aquí les notícies de Sant Just.
Moltes gràcies, Andrea i Marc.
Que vagi bé.
Ja teniu més informació
ara mateix a ràdiodesuert.com
i a partir de les 7
el Sant Just Notícies edició vespre.
Demà parlem del Club d'Hipicassol Solet,
d'algunes coses.
Nosaltres fem una pausa per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments
amb el Roger Cònsul
i al teatre ens parlarà
d'Escaramuix,
la nova de Dagoll de Gom.
Fins ara mateix a l'Apanyol del Morro.
A l'escoltes ràdio d'Esbert
sintonitzes ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
i joia la séria
i joia la séria
i joia la séria
i joia la séria
i joia la séria
de laesa
i joia la séria
per la obligatura
i joia lai
i joia lai
i joia l'escoltú
i joia lai
i joia lai
i joia e
i joia lai
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Primer van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, 98.1 FM.
Ara escoltes, ràdio d'Esvern.
Sintonitzes, ràdio d'Esvern.
La ràdio de Sant Just.
98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
i ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Teatro.
Lo tuyo es puro teatro.
Què m'agrada?
Endavant que t'agradi.
Recorda una història d'amor.
Teva o...?
No va faltar anys teva i meva.
Ah, sí.
És l'antiga sintonia de teatre aquesta.
Però que teniu una nova?
No, no en tenim cap.
Ah, val, val, val.
Què fem, llavors?
Aquesta, deixa-la.
Aquesta, deixa-la.
Sí.
Camp.
Teatro.
De l'aula de teatre, de teatro,
de l'Ateneu de Sant Just, Tamboret.
El Roger, cònsul.
Roger, bona tarda.
Bona tarda.
Ens visiten, ens visiten cada setmana
per explicar-nos com està la qüestió teatral
de la cartellera barcelonina.
I la veritat és que aquesta setmana
ens portes un païs de cosetes molt interessant.
D'aquí uns moments parlarem de perruques maquillades.
Perruques i màscares.
Màscares.
Perruques i màscares.
Sí, de les dones sòvies de Molière.
Però abans hem de parlar de la nova estrena
de Goll de Gómez,
que va tenir lloc divendres passat.
Exactament, exactament.
Vam parlant de Scaramuix.
Ai, ai, ai.
Ai que arriba, ai que arriba el forro.
El forro d'aquest...
Sí, és l'has vist, eh?
És justament això.
El forro català o la UB de Vendetta, també català.
Exacte, o català o francès,
perquè ja veurem que és una màscara francesa
i que ara està situada a la Revolució Francesa.
Però és això, un justicier emmascarat.
Sí.
I aquí, doncs, ho tindrem.
Serà el gran èxit.
A veure, jo, tu, Jordi,
quants mesos creus que durarà això?
O anys?
Jo crec que estarà, com a mínim,
sí, dos trimestres.
Dos trimestres.
Sí.
O sigui que igual cap al mes de maig o així
podrem dir que s'acaba a Scaramuix.
La temporada, potser.
La temporada.
Ja acabarà.
Ja acabarà.
I podria ser també que d'aquí a dos o tres anys,
tal com fan amb Maricel,
que l'han fet quatre o cinc vegades,
no, tres o quatre vegades,
l'anessin repetint, tu creus o què?
No tant, eh?
No tant.
Perquè Maricel és un clàssic nostrat.
Maricel és el gran fonament...
És un mite nostre.
És un mite nostre.
És Àngel Quimarà.
...musical de Goy de Gom català.
I van tenir moltes reposicions.
Van anar al Teatre Nacional de Catalunya.
I tant, tens raó.
Imagina't.
En canvi, jo Scaramuix no la veig,
tot i que sigui original també de Goy de Gom,
perquè hi ha les lletres del Bozzo
i la música del Guinovar i tal.
Exactament.
Però no...
És que Maricel és molt Maricel.
Jo crec que és una producció 100% de Goy de Gom,
o sigui, d'èxit assegurat,
on han volgut apostar molt fort,
molt més fort que altres produccions
que la mateixa companyia ha fet,
i ara recordo de Flor de nit o Boscos Andins,
que van ser grans produccions,
però em sembla que no tenen aquesta espectacularitat
i sobretot per una cosa,
perquè Scaramuix va dirigida a tots els públics.
És un, tal com diu el Bozzo el programa de mà,
és un retorn a aquelles tardes de diumenge,
després de dinar,
quan feien pel·lícules de l'Herold Flynn,
quan feien Scaramuix de l'Steward Granger,
quan feien la rosa azul, per exemple,
o vés a saber el què, no?
M'agrada molt a mi.
O, per exemple, el forro que parlàvem abans,
el tulipà negre, no la rosa azul,
el tulipà negre, correcte, correcte.
I pel·lícules de capa i espasa.
Per tant, molta acció, molta esgrima,
musical, màscares, brillantor,
té tots els ingredients de Goy de Gom,
té tots els ingredients per ser un gran èxit.
Però, i aquí està la cosa,
que et deia que parlàvem ara tu i jo,
clar, Maricel és un mite fins i tot català.
És una obra d'Àngel Guimarà,
és cristians contra àrabs,
és la nostra història,
la història de Catalunya,
i en canvi aquí Scaramuix
està situada a l'any 1789,
en plena o just a punt de començar
la Revolució Francesa,
i per tant en plena revolta burgesa
contra la aristocràcia
i contra els rics,
que només fan la seva política,
d'acord?
I per tant parla de rebel·lió.
El que sí que és cert,
és que, i això m'agradaria parlar-ne ara,
al principi,
és que tot fullejant el diari aquest diumenge,
i no mirava pel·lícules de capa i espasa,
vaig agafar sense voler l'ara
i em vaig trobar un article
de l'Ignasi Aragai,
que normalment publica a les seccions de diàleg,
on hi posava
Scaramuix, Puigdemont.
Com?
Scaramuix, Puigdemont.
Apareix del no-res
de forma inesperada
per burlar-se
del noble
i del crelat.
Es passa juganera
la cara enmascarada
i un posat
de patxeta d'escarat.
Es presenta als balaus,
s'esmunt dins de les festes,
com que va dir...
I va en la banda.
I va en la banda, aquest d'aquí.
I sentíem abans Toni Vinyals,
i aquesta és l'Anna Sant Martín,
que capitanitzen,
ara que estem parlant de capitans,
i Scaramuix i màscares,
capitanitzen ni més ni menys
aquesta gran producció,
18 actors sobre escena.
Està aviat d'estar dit, això, eh?
18 actors sobre escena.
Scaramuix, Scaramuix, Scaramuix.
Scaramuix.
Bé, doncs això es pot veure
al teatre pictòria.
I estàvem parlant de la crítica aquesta, no?
Més que una crítica,
jo suposo que l'Ignasi Aragai
va veure Scaramuix
i va dir, home,
va ell, camí de cap a casa,
va reflexionar una mica
per què Scaramuix ara.
Home, per què de goll de gom,
per què en Bozzó
ens pica l'ullet constantment,
i aquesta és l'actualitat de l'obra,
amb el procés
i amb la política espanyola
i catalana d'avui en dia.
Què està fent la societat catalana
si no una rebel·lió?
Què està fent la societat del 15M,
Podemos i companyia,
si no una rebel·lió contra qui?
Contra la burgesia d'ara
o contra l'aristocràcia d'ara
que és la classe política.
I d'això ens parla aquesta obra.
Ens parla d'algú
que es revolta
contra l'aristocràcia,
que mana i fa i desfà
amb els seus interessos,
que és senzillament
la classe política.
Només acabo
amb això de l'Ignasi Aragai
ara mateix.
Al principi parlaves,
perquè parlo al mig de memòria,
de la reina Maria Antonieta.
Qui és la reina Maria Antonieta?
Aquella que la Revolució Francesa
li va tallar al cap.
una de les frases
que se li recorda més
a la reina Maria Antonieta
és dir
Ah, el poble no té pa?
Doncs que mengin pastissos.
I ara què estaria dient
el ministre Montoro?
Ah, retallem les subvencions
al tercer sector?
Doncs que mengin pastissos.
De fet,
jo vaig tenir l'oportunitat
d'anar-la a veure
divendres
al Teatre Victoria
i què?
I què?
Hi havia moltíssima gent.
Sí,
em va agradar molt.
Ara,
vaig trobar que...
A veure,
vam entrar al Teatre les 9,
no és difícil,
les quarts de la matinada,
eh?
Però et vas a dormir o no?
No,
no em vaig a dormir.
No em vaig a dormir.
No em vaig a dormir.
Això vull dir que ha durat
dues hores i mitja.
Sí, sí.
Sí, sí.
I en Maricel era molt llarg
i aquest tipus de coses.
Ja que compres una entrada
que et val molts diners,
fan aquestes llargues produccions,
suposo.
Em va agradar també
l'escenografia,
molt xula,
molt ben aprofitada,
molt ben dissenyada,
perquè a més baixen
com dos mòduls
de la dreta i a l'esquerra
de l'escenari
que recreen
diferents espais
i a més a més
també m'agrada molt
tot l'homenatge
que es fa
a la comèdia de l'art.
Clar.
Perquè Escaramuix
originalment,
a veure,
no les vello res,
és un dels personatges
que està treballant
en una companyia
de teatre,
a la companyia
que acabem...
Des Italiens.
Sí,
per aquí i per allà
i hi ha un moment,
que per mi és un dels moments
més divertits de l'obra,
que recreen
l'espectacle
que fan
els propis...
De fet,
és d'argument.
Vull dir,
dins d'aquest context
de revolució social
de la guerra
de la revolució francesa,
doncs hi ha una companyia
que està assagiant
una obra
que representaran
ni més ni menys
que Versalles,
en el casament
d'un marquès.
Per tant,
entenc que l'escenografia
tot d'una ha de representar
els baixos fons de París,
però tot d'una ha de representar
un palau
com Versalles,
no?
I això és el que deies tu
de la màscara.
Aquesta companyia
des Italiens,
que és la companyia
protagonista,
em sembla que és la primera cançó
que sona
a l'obra,
és com
estan assajant
aquesta funció
que han de fer
per aquesta boda.
I amb aquesta obra,
atenció,
perquè hi ha
un dels protagonistes
de l'obra,
que és en René,
que és un penques,
no?,
que es guanya la vida
fent d'actor
per aquí i per allà,
que està enamorat
de la Camila
i que porta
una màscara
dins d'aquesta obra
de la comèdia de l'arte
que ells han de representar.
Escaramuix en si
ja és una màscara
de la comèdia de l'arte,
no de l'obra en si,
sinó de la història
del teatre francès.
Escaramuix
i la comèdia de l'arte
amb l'èxit tan gran
que va tenir Francesc
era un personatge,
va passar de ser
aquell espadatxí
fanferró
que es feia
al Fort Atchon,
però en canvi
tenia por d'una rata
que era el capità
fanferró,
no?,
el capità
que té molts noms
i que a França
quan li van posar
aquell deix poètic
també perquè escriu
cartes i tot plegat,
que va desembocar
el Cirano de Bergerac,
atenció,
el Cirano de Bergerac
seria un Escaramuix
sense màscara,
doncs esdevé
la màscara típica francesa
d'un espadatxí
com és Escaramuix.
Bé,
doncs ja ho sabeu,
si voleu anar-hi
durant uns quants dies
la podreu anar
a veure
al Teatre Victoria
de Barcelona
i per cert
que ells estan genials,
els actors,
li van la banda,
està brutal
i espectacular,
també el Toni Vinyals
que és el protagonista
i fa d'Escaramuix,
fan moltes lluites d'esgrima
amb espases
i estan molt ben aconseguides.
Saps per què?
O sigui,
saps per què estan tan bé,
suposo?
Doncs perquè ja treballat
ni més ni menys
que el gran especialista espanyol
a nivell espanyol
d'esgrima,
que és un tal
Jesús Esperanza
i que senzillament
està a darrere
de moltes de les pel·lícules
d'espases
que hi ha a darrere
del cinema espanyol.
Es nota,
es nota perquè realment
hi ha un treball darrere,
quan ja treballa es veu,
clar.
Però aquest Jesús Esperanza,
a més a més,
era un espadatxí
que feia esgrima,
que havia anat
als Jocs Olímpics,
es va quedar sense medalla
i quan se li va acabar
la carrera d'espadatxí
i d'esportiva,
com si diguéssim,
es va descobrir
i es va formar
amb l'esgrima artística.
Però després també
hi ha molta lluita
que no va amb esgrima,
segons he estat llegint,
que ho va dirigit
això al Quique Inchausti.
Molt bé, Roger,
canviem de qüestió,
si et sembla,
perquè hem de parlar
ara de perruques,
com dèiem?
De més Molière,
de més Comèdia de l'Arte,
de més Teatre Clàssic,
de més Comèdia Clàssica,
perquè és que la Muj
al fons és una comèdia musical.
I ens traslladem
del paral·lel,
entrem cap a dintre
Ciutat Vella,
podem passar pel carrer
Gran de la Rambla,
pel carrer 9 de la Rambla,
fins ara n'hi va
a aquelles Galeries Maldà,
que hi ha un cinema
que ja sé que és la secció
de teatre i no és la de cinema,
però sí que us agrada,
sou amants del cinema
i voleu pagar poc,
podeu pagar una entrada
i veure quatre sessions.
Estar-s'hi des de
quarts de 4 de la tarda
fins a quarts de 10 de la nit
amb uns ulls
que s'atacaven
posant com a televisions
i al costat
del Cines Maldà,
a dintre
de les Galeries Maldà,
hi ha l'antic
Cercle Maldà
o Círculo Maldà,
ara dit el Maldà.
Les dones sàvies de Molière
que es pot veure
des d'aquesta setmana
fins a principis de novembre
i que, efectivament,
doncs és una de les apostes
a la temporada del Maldà.
Exacte,
és una de les apostes
de la temporada
però que comença
volent ser
el que en literatura
se'n diu un long seller
perquè s'estaran
un mes,
de moment,
un mes,
de moment,
i no agafen dissabtes,
divendres,
o sigui,
no agafen cap de setmana,
s'estan de dilluns
a dijous.
Atenció,
el Maldà
de dilluns a dijous
i m'ha agradat molt
perquè
han apostat fort,
el Maldà
sempre està apostant fort.
Aquest petit teatre
d'unes 50 places
sempre té coses
que cal
mirar-se-les
amb bons ulls.
D'allà va sortir,
de Nadal,
per exemple,
que tornaran a repetir
com a tercer any
i que va guanyar
l'any passat
espectacle
de petit format
del Butaca.
De les Butacas,
em sembla, sí.
Un Butaca
espectacle de petit format,
vull dir que
d'allà va sortir
del Maldà.
Exacte,
doncs aquí
tornem a agafar
Les Dones Sàvies,
un Molière,
comèdia clàssica,
Molière es va formar
també amb la comèdia d'art
que parlava Mare,
amb màscares,
comèdia francesa,
a més a més,
també com Escaramuix
com parlava Mare,
però,
atenció,
perquè el senyor
Lluís Hansen,
dramaturg
i director
d'aquesta...
Lluís Hansen
ha adaptat
Les Dones Sàvies
de Molière
per dos actors.
Dos actors,
sí, sí,
ho has sentit bé.
Dos actors.
Les Dones Sàvies,
que és una comèdia
típica de Molière,
que sortien 8,
10, 12,
amb la seva companyia,
Molière sempre feia
el paper protagonista
i en aquest cas
parlava dintre d'un saló,
la gent es pensava
que el món,
l'alta societat
que es criticava
Molière,
pensava que tot el món
girava
i el sol
i la lluna
i les estrelles
i la política
girava en torn
d'aquell saló
on passa l'obra.
Les Dones Sàvies,
doncs,
com dèiem,
tindré,
ara jo no ho he anat
a buscar,
però 8,
10,
12 personatges,
sobretot per criticar
aquest afany de saber
i aquest intel·lectual
que creu,
que sap molt
i en el fons
és un estúpid
i un arrogant
i això és el que critica
Molière.
Doncs bé,
aquestes Dones Sàvies
que també surten
criticades a l'obra,
són les Dones Sàvies
que es pensen
que se ve molt
dins el seu saló,
el representen
dos actors.
Tots els personatges
el representen
dos actors
i això és el que jo vull
valorar
d'aquest joc
interproductiu
que trenca
les convencions
del Teatre de Molière,
vull dir,
aquestes coses
que a Barcelona
es veuen
bastant poc,
o sigui,
dos actors
fent trasvestiment,
fent fragolisme,
o sigui,
canviant constantment
de personatge,
d'acord,
amb aquesta versió
de Les Dones Sàvies
del Lluís Hansen.
Que ells són
l'Alricard Ferrer
i l'Enric Cambrà.
Exacte,
i que a més a més
ens han dit
que avui no hi podien ser
però que tard o d'hora,
tard o d'hora
tindrem en aquest plató.
Perfecte.
Amb alguna entrevista o així,
penseu que s'estan
un mes
que van començar
aquest dilluns passat
el dia 3
i teniu un mes
per anar a veure
al Maldà
Les Dones Sàvies
de Molière.
Per cert,
que la setmana que ve
camíem de qüestió,
entrevistarem aquí
al programa
a l'Amarília
Sant Pere,
que és la directora
de l'obra
que es pot veure
a la Bequet,
la nova Bequet
del Poblenou de Barcelona.
I que en van parlar
al primer programa
de la temporada
que hi havia
de secció teatral
fa tots els programes.
Exacte,
o sigui que la setmana que ve
parlarem amb ella.
Roger,
una de les autores
més trencadores
del teatre contemporani català.
Sí, sí, sí.
Per cert,
abans que marxin,
abans que marxin,
a Tamboret,
aquí a l'Ateneu de Sant Just,
ja heu començat el curs, no?
Hem començat el curs
i tothom n'està
molt content.
Teniu el Joan Faneca,
que és el ex-Volras,
dic ex-Volras,
perquè Volras ja
es va dissoldre fa uns anys.
Es va dissoldre lamentablement.
Però vaja,
que durant molts anys
ha estat pels escenaris
de tot Catalunya
i de tot el món.
El Joan Sagalés
i el Joan Faneca.
Sempre el que intentarem
a Tamboret
és intentar agafar
professionals
com la Copa d'un Pi,
que es diu en castellà,
però que tinguin
alguna cosa a veure
amb Sant Just.
No sé,
Jordi Domènech,
Clara Segura,
Joan Faneca.
Joan Faneca,
Ferran Ranyer,
Jordi Domènech.
És de Sant Just.
I...
Calla, calla.
Estava pensant
que va començar
la setmana passada, no?
Tamboret.
Sí.
No, va començar
aquest dilluns passat,
ahir.
Ahir va començar.
I què tal?
Com ha anat?
portem ja,
estem sobre límit.
El límit per començar
a fer un curs
eren sis persones,
estem a set persones,
el curs encara resta obert,
sé que a més a més
hi ha dues o tres persones
bastant interessades,
segons em van dir,
però si intentarà
els primers dies
sempre deixar portes obertes,
les coses costen de començar,
Tamboret és una escola nova,
i a més a més
també va començar
el curs per joves,
i si aquí hi ha
algun jove mínimament
interessat en teatre,
que vulgui fer teatre
a l'Ateneu,
a partir de 14 anys,
a partir de tercer d'ESO,
diguem-ne així,
d'acord, 14-15 anys,
també, perquè ha començat
i som quatre,
el curs seguirà
durant tot l'any,
farem petites obretes,
perquè tinc la intenció
de no fer gaire
ni teoria ni pràctica,
o sigui,
gaires llocs
sinó anar a practicar
teatre sobre l'escena,
i que tothom està benvingut,
portes obertes a l'Ateneu,
portes obertes
per fer teatre a Sant Just.
Rosia, moltes gràcies.
Moltes de res.
Que vagi molt bé,
ens retrobem dimarts que ve,
cuida't molt,
i nosaltres fem una pausa
per la publicitat,
i ara mateix,
d'aquí uns moments,
tenim l'Anna Llevaria,
la nostra coach,
que des d'Essència,
avui ens parlarà
de com és important
tenir una bona autoestima.
Fins ara mateix al programa.
Fins ara.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Primer, van ser les zones,
98.1 FM,
després, internet,
radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp,
610-777-015.
Ràdio d'Esvern,
cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern,
98.1.
Ara escoldes,
Ràdio d'Esvern,
sintonitzes,
Ràdio d'Esvern,
la Ràdio de Sant Lluís,
99.1.
20 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda.
Continuem en directe al programa
des de radiodesvern.com.
Ens podeu escoltar també
o a través de les aplicacions d'Android
i d'iPhone
o el 98.1 FM,
com ja és tradicional.
D'aquí uns moments parlarem
amb l'Anna Llevaria
de l'Espai Essència,
de l'Autoestima,
però abans deixeu-me recordar-vos
que si voleu contactar amb nosaltres
per qualsevol qüestió
teniu el mail
de lapenyadelmorro
arroba gmail.com
o el telèfon del directe
per si voleu preguntar-li
qualsevol cosa a l'Anna,
per exemple,
que és el 93-372-29-01.
93-372-29-01.
Anna, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Benvinguda al programa
una setmana més,
com ja sabeu,
des de l'espai Essència de Sant Lluís,
al barri sud,
on fan molts tallers
de creixement personal,
terapèutic,
de tot tipus,
i l'Anna és una de les coachs
que hi treballa
i, a més a més,
també té el seu projecte personal
i la seva empresa,
anava a dir,
que és
actorevolucion.com.
Avui dèiem que
voldríem parlar
de l'autoestima, no?
Sí, sí,
perquè és un tema
que ha sortit
a les altres xerrades
que hem fet
i sempre és una cosa
que a la gent
li agrada parlar-ne,
problemetes que hi ha
darrere
sempre de l'autoestima
i és interessant.
Què és l'autoestima?
L'autoestima
és la percepció
que tens de tu mateix,
és la autoavaluació
que fas
de la teva personalitat,
del teu caràcter,
també del teu físic,
una miqueta
com t'avalues.
Moltes vegades
ja diem
què és ser feliç, no?
Ser feliç, per exemple,
és estar bé amb un mateix
sense dependre dels altres.
És a dir,
estimar-se, no?
Amb un mateix
sense esperar
que els altres t'estimin
per estar bé.
Exactament.
Això és la teoria
que, dit en paraula,
és molt bonic, eh?
És molt bonic
però és possible, eh?
L'autoestima
és estimar-se,
és valorar-se,
és creure en un mateix,
és confiar,
és estar segur.
I, clar,
tu,
a la teva feina
t'has trobat
que moltes vegades
el que hi ha
darrere d'aquestes inseguretats
o aquestes pors
és un problema d'autoestima.
Exacte.
Com et vaig parlar
l'altra vegada, no?
En un procés de coaching
que estàs en un procés
de canvi,
de transformació,
et poden una miqueta
t'embalajar els teus pilars,
la gent et pot mirar
en plan raro,
assenyalar-te,
aleshores aquí
la teva seguretat,
la teva autoconfiança,
pot una miqueta
veure's en perill.
Aleshores,
en el procés de coaching
treballem molt això.
També d'altres circumstàncies
de la vida,
doncs,
un cas molt,
molt típic
seria un cas de desamor.
De cop i volta
t'abandonen,
ja no t'estimen
i jo,
ostres,
la persona que m'estima
que estava al meu cantó
ja no m'estima
i això
és una situació
que fa baixar molt
la teva autoestima.
Clar,
de fet,
aquest és un altre tema,
no?
El no.
Quan ens diuen que no,
les coses que nosaltres demanem
i el que volem,
com gestionem
aquest no?
Això pot ser un drama,
una mica?
Clar,
és que a més,
sobretot,
t'estan rebutjant
i quan te sents rebutjat
no et sents estimat
i aleshores aquí,
encara que tu tinguis
una bona valoració
de tu mateix,
en aquestes circumstàncies
és complicat
apujar als ànims.
I per què ens importa tant
el que diguin els altres?
Doncs perquè tenim necessitat,
tots els humans tenim
una necessitat bàsica,
primordial,
que és sentir-nos estimats.
Quan no ens sentim estimats
i valorats,
aleshores,
perdem noremus.
és així.
És així?
Sí, sí.
La necessitat que tenim
de ser estimats.
Clar,
i es pot controlar
aquesta necessitat
o ens acompanyarà
fins al dia que morim?
No,
clar que ho pots treballar,
t'has de treballar tu mateix
i per sobre de tot
estimar-te tu mateix,
valorar-te
i que el dels altres,
doncs mira,
li hem de donar
la importància relativa.
De fet,
tu,
a la teva vagina web,
torrevolucion.com,
per detectar
si tenim una autoestima baixa o no,
perquè, clar,
aquí hi entrem
en moltes coses
de la nostra façana,
la nostra imatge,
però com som nosaltres
per dins, no?
Que moltes vegades
no té res a veure.
Penses, mira,
aquesta persona
deu tenir una autoestima
increïble
i potser rasques una mica,
no?
et deus haver trobat tu
amb la feina
i penses,
home,
doncs potser no.
Doncs potser no,
moltes vegades
sí que són com
corazes,
no?
O màscares
que ens posem,
però mira,
és veritat,
a la web
tinc algunes preguntes,
per exemple,
li doni importància
més a les coses
que faig malament
que a les coses
que faig bé?
Això
seria un senyal
de, ostres,
ojo amb la meva autoestima.
Centrar-nos
en les coses negatives
més que potser
en les positives
que ens passen
a la nostra vida.
Exacte,
és que tu t'ho faig malament
i sobretot
el generalitzar.
Quan ja generalitzes
ja és el pitjor
perquè és que soc
un patata,
ho faig tot malament,
és que res em surt bé.
No, ojo,
et pot haver sortit
una cosa malament,
et pots haver equivocat,
però no vol dir
que tu siguis dolent,
siguis un patata,
no valguis per res,
no generalitzis.
Intenta veure
les coses positives.
Clar,
i també la culpa,
aquí dintre una mica,
nosaltres mateixos
som massa estrictes potser.
Som massa estrictes,
ens estem tot el dia
autocriticant,
autoavaluant,
escolta,
ens hem de donar
una miqueta de marge.
Sí,
no sé qui va dir
algun dia que
ens agrada
com autoflagelar-nos
fins i tot
a nosaltres mateixos,
que és
una cosa que
tampoc no ha sigut
tan dramàtica,
escolta,
ha passat això,
ens hem equivocat,
i què,
quin problema hi ha,
però estem allà
amb el fuet
tot el dia donant-nos.
No, parem,
ens centrem
en la rumiació,
la rumiació és
estar anclat en el passat,
ai,
per què he fet això,
ai,
per què he dit l'altre,
i ja veus tu,
i si li hagués dit això
i l'altre.
No guanyem res,
estar anclats en el passat,
l'únic que ens provoca
és pensaments negatius
i sentiments
encara més negatius,
sentiments de frustració,
de tristesa,
per què?
Perquè tu no pots
canviar el passat.
Aleshores,
és que no té sentit,
estàs en un bucle
que no et deixa avançar.
De fet,
el passat no es pot canviar
perquè hi ha passat,
el futur no sabem què serà,
perquè encara no ha vingut,
per tant,
només tenim una opció,
no?
El present.
De fet,
per tant,
donar més importància
a les coses
que fem malament,
a les que fem bé,
això ja és un símptoma,
hi ha altres claus?
D'altres,
mira,
jo m'agrada molt dir això,
quan fem bé les coses,
sempre diem,
ah, clar,
això ha sigut sort,
o no,
ha sigut de casualitat,
o ha sigut gràcies
a no sé qui.
No,
aviam un moment,
has fet algú ben fet,
valora tu,
he fet això bé,
he sigut bo amb això,
escolta,
posa en prèmio
i m'ho valoro,
m'ho reconec,
però sempre tendim
a quan fem alguna cosa bé
o ens surt bé,
que és tot,
bueno,
casualitat,
en canvi,
quan ho fas malament,
ets tu el patata.
Clar,
aquí,
de fet,
és una responsabilitat
mal entesa,
perquè tots som responsables
de les coses que fem
a la nostra vida
i nosaltres
ens hem de,
hauríem de portar,
no?,
una mica allò,
les regnes,
les regnes del nostre destí
i de les coses que fem,
no?,
i per tant ser conscients
del que fem
i deixem de fer,
però clar,
si totes les coses dolentes
que et passen
són compatibles
i les bones
són dels altres,
això no...
Això és un senyal
que tu no t'estàs valorant prou,
escolta,
jo he fet alguna cosa bé fet
i ho he fet jo
i em responsabilitzo
de lo bo
i de lo dolent,
clar que sí.
Després,
una altra cosa,
per exemple,
que t'importin molt
les opinions dels altres,
que t'importin massa,
que no diguis
les teves opinions
potser perquè,
ai no,
és que opino diferent
i ara em sento
portar la contrària.
Bueno,
no passa res,
al final una persona segura,
amb una bona autoestima
i autoconfiança
pot pensar diferent
i és una manera
de comunicar-se
de forma assertiva.
És a dir,
tu tens la teva opinió,
no vol dir que
no te saque nadie
de tus trece,
vol dir que tu escoltes,
que acceptes
i toleres
i respectes
les opinions dels altres,
però que tu tens
la teva pròpia opinió
i d'aquí
no t'han de moure.
De vegades
passa sovint
que nosaltres tenim
una opinió
o potser no tenim formada,
que això també
és una altra qüestió
i ens diuen
el que pensen
sobre un tema
a una altra persona
i diem
ah sí, sí,
és això
o una altra
i ens anem enganxant
una mica
al carro
que va passant
per davant, no?
Sí,
i moltes vegades
és això,
és falta de seguretat
o que et fa por
potser opinar diferent
que els altres,
no passa res,
tu tens la teva pròpia opinió.
Aleshores,
treballant aquesta autoestima
pots dir
no, no,
jo penso això
i no passa res,
dic al contrari.
És que aquesta frase
és molt important
que cadascú,
que totes les opinions
són vàlides
i cadascú té la seva
i tu tens la teva
i jo tinc la meva
però això no vol dir
ni que tu tinguis raó
ni que jo tinguis raó
potser veiem el mateix tema
des de punts de vista diferents
però no passa res, no?
No passa res,
no passa res,
el cas és que això
les persones
que no confien prou
en si mateixes
es pensen
que l'opinió dels altres
realment
són superiors
que van per sobre
i ells com se senten inferiors
acaten tot el que els a més
els diuen.
Bé,
arribat a aquest punt
perquè segur
s'ha fet aquestes preguntes
en algun moment
de la seva vida
o ara mateix
dona aquest punt
per reflexionar,
segurament
molts pensarán
home,
doncs potser sí
que dono més importància
al que diuen els altres
o
crec que tinc
l'autoestima
una mica baixa
i em deixo arrossegar
de forma fàcil
pels elements externs
per dir-ho d'alguna forma
i em pregunto
com podria augmentar
la meva autoestima.
Tu tens algunes claus
per donar-nos, Anna?
Mira,
et diré quatre claus.
D'acord?
La primera és
començar per l'acceptació.
Accepta
les teves limitacions
i els teus recursos.
És a dir,
tu tens
unes limitacions físiques,
mentals
i de context,
és a dir,
t'ha passat el que t'ha passat a la vida,
que no ho has escollit tu,
situacions determinades
i un cop acceptis
la realitat
que és el que hi ha,
no tiraràs endavant.
Situacions determinades?
Aquí ja entrem ja
en el tema
de la nostra infància,
com ens han criat
els nostres pares
o, per exemple...
El teu entorn
o d'algun aconteixement,
és a dir,
doncs mira el que dèiem abans,
un desamor,
m'han deixat.
Bé,
doncs accepta
aquesta situació,
accepta que t'han deixat.
Si tu et quedes
enclat
en el no,
no vull acceptar,
no vull acceptar
les meves limitacions,
d'aquí no tirarem endavant.
perquè et quedaràs
tot el rato rumiant
amb aquella cosa
que no fas bé,
amb aquella cosa
que t'ha sortit malament,
no tirarem endavant.
O és que a mi m'agradaria
ser alt
i fer metre 90
i tenir uns pectorals
molt grossos
i els ulls blaus,
però clar,
no els tinc,
llavors què?
Aquest és el problema,
mira,
els ulls blaus
et pots posar lentilles,
pectorals pots anar al gimnàs,
sí que podem desenvolupar...
Puc tenir...
el que veig d'arròs.
No,
però dic,
vull dir que
són les limitacions,
no?,
que és acceptar una mica
les coses,
perquè hi ha coses
que depenen de nosaltres
però hi ha coses
que no depenen de nosaltres.
Totalment.
Fins que no acceptes
allò que no depèn de tu
i que és el que hi ha,
no tirarem endavant.
Llavors,
si t'ancles
amb les coses dolentes,
autoestima baja.
Perquè moltes vegades
posem més energia
i més atenció
amb les coses
que no depenen
de nosaltres
que amb les coses
que realment
depenen de nosaltres,
no?
I això també
és un factor
a tenir en compte.
Totalment.
Això és,
precisament,
és el que treballem
en un procés de coaching,
és a dir,
què està en les teves mans
que tu puguis canviar
i que puguis millorar
i el que no,
accepta-ho
a partir d'endavant.
La clau de tota transformació
és l'acceptació.
Acceptació
seria igual a consciència,
també?
També.
Prendre consciència.
Quins recursos tens,
quins recursos pots desenvolupar
i quins ja has arribat
al teu límit.
Molt bé.
Per tant,
algunes claus
per augmentar l'autoestima.
La primera,
l'acceptació.
Correcte.
La segona?
La segona,
jo poso,
valora les teves coses bones,
les teves virtuts.
Jo,
amb els meus clients,
els dic,
fes-me una llista
de les teves virtuts
i dels teus defectes.
Bé,
la dels defectes
és eterna,
eterna.
Sempre és molt més llarga,
no?
Bé,
molt més,
no?
O sigui,
pot ser 10 vegades més llarga
perquè la de virtuts
se'm queden en 3
i en prou feines.
Aleshores,
això no pot ser.
És a dir,
el que passa,
que la gent ens costa
perquè,
amagat darrere
d'una humilitat,
no?
De,
bueno,
és que jo soc humil,
perfecte,
està molt bé,
que no siguis narcisista
ni egocentrista,
però a partir d'aquí,
valora.
si tu tens una cosa bona
i tu ets bo en fent alguna cosa,
per què no pots alardejar d'això?
Per què no pots reconèixer-ho?
I dir,
però si jo soc bueno,
en tal.
Per tant,
saber les virtuts
que un té,
això és molt important.
saber-les i saber-te donar
un copet a l'esquena
i dir,
pues sí,
jo soc bo amb això
i no em fa vergonya
dir-ho als quatre vents,
clar que sí.
De fet,
també,
bueno,
aquí jo sé tu moltes frases
que he anat escoltant a la vida,
però no sé de qui són,
però vaja.
Algú va dir també algun dia
que és important
o que com a mínim
hem de treballar
de les coses
que siguin fàcils
per nosaltres.
Què se't dóna fàcil?
Doncs qualsevol cosa.
Doncs d'això,
treballar d'això.
Bueno,
jo soc més de,
no només que et sigui fàcil,
encara que tu hagis de currar,
però que et motivi,
que t'agradi,
que t'ompli.
Per tant,
la primera era l'acceptació
per augmentar la nostra autoestima.
Ara...
Valoració de les virtuts,
la número dos.
Exacte.
I la número tres?
Número tres,
comparar-se.
Aleshores,
jo sempre dic
comparar-te en clau positiva,
és a dir,
trobar un exemple,
un ídol,
una persona a la que seguir,
que sigui referent teu,
per intentar copiar,
que et motivi,
que diguis,
jo és que aquesta persona
amb,
no sé,
com es diu això,
amb...
Bueno,
és un...
amb motiva,
amb motiva
a seguir els meus somnis,
els meus reptes,
perquè jo vull arribar a ser
com aquella persona.
és un ídol per mi,
no?
Exacte.
Aleshores,
perfecte.
Quan ens comparem
amb clau negativa,
surten les enveges,
surten els celos,
no?
I això és terrible.
Terrible per què?
Perquè una altra vegada
ens centrem en totes les nostres coses negatives
i això fa baixar la nostra autoestima.
I segurament potser ens pot ajudar a pensar
que no som ni la primera ni l'última persona al món
amb tants milers de milions
que han passat per la Terra
que li passi el que ens està passant a nosaltres.
Clar.
I efectivament,
sí,
som milers de persones,
és a dir,
situacions igual,
clar,
que els hi ha passat a tothom
i de pitjors encara.
I això també
t'ajuda,
no?,
una mica
potser a
desmitificar
i
desagraujar,
desdramatitzar
el que et pugui passar.
Exacte,
aquell refrán que diu
mal de todos
consola de muchos,
no?
Sí, exacte,
consola de tots,
de tontos.
De tontos,
i hi ha l'última clau
per poder pujar a l'autoestima?
Bé,
estimar-te per damunt de tot.
És a dir,
tu has de tenir una cosa clara.
Per més enamorat que estiguis de la teva parella,
per més que estimis els teus amics,
els teus familiars,
per més que vulguis mantenir la teva feina,
per damunt de tot
està la teva dignitat i el teu honor.
Aleshores,
la vara de medir
de com els altres
et respectaran
i et valoraran,
la poses tu.
com jo em valoro a mi,
serà com els altres
em valoraran a mi.
Per tant,
un mateix,
si respecta un mateix,
els altres també el respectaran.
Exactament.
Aquesta seria una mica...
Quan tu tens l'autoestima baixa,
els altres,
això són energies,
això es nota
i al final,
depèn de com,
algunes relacions de treball,
algunes relacions personals,
se té sovint a la xeva,
que dic jo.
Molt bé.
Doncs, Anna,
moltes gràcies per venir al programa
una setmana més
perquè tu sí que es puges l'autoestima a tots.
com vens aquí
i escoltar-te
és un plaer,
o sigui que la setmana que ve
ens veurem
amb altres qüestions.
Ja sabeu que també teniu la pàgina
astorevolucion.com
i d'aquí unes setmanes
hi ha el curs
sobre la veu a Essència.
Exactament,
serà els dijous de novembre
pel dematí.
Perfecte.
Anna,
que vegi bé,
bona tarda.
Gràcies.
Tota nit,
connectem
amb Catalunya Ràdio
i tornem després
a la segona hora
del programa.
Fins ara mateix
a l'Empenyar el Morro.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sintonitza l'àdio d'esperc
L'arriba de Sant Just
No l'acabem per tu
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
InformatiuComarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils
GPS i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
A l'escoltes ràdio d'Esvern
Sintonitzes ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Lluç
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Catalunya ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Montse Quadreny
Rússia ha desplegat nous sistemes de defensa antiaèria a Tartus
La seva gran base militar en territori sirià i l'única que té a la Mediterrània
És el primer cop que ho fa des de l'inici de la guerra en aquell país
I oficialment és per protegir l'abast de Maria Alba Gelaber
Poc abans el secretari d'Estat nord-americà John Kerry havia assegurat en un discurs a Brussel·les que el seu país manté la voluntat d'aconseguir un acord de pau per Síria
Però al mateix temps criticava en aquests termes Rússia i el règim sirià
El règim sirià i Rússia sembla que han rebutjat la diplomàcia en la seva cursa per obtenir una victòria militar sobre els cossos trencats, els hospitals bombardejats i els nens traumatitzats en aquesta terra que pateix des de fa tant
La gent que es pren la pau de manera seriosa es comporta de manera diferent de com Rússia s'està comportant
A Alep, al nord de Síria, continuen els combats amb bombardejos massius sobre instal·lacions civils, hospitals inclosos que han provocat la indignació dels països occidentals
Notícies breus, Joan Garcia
El primer ministre d'Hongria, Víctor Orban, presentarà a dilluns al Parlament una esmena de la Constitució per prohibir el reassentament col·lectiu de refugiats al país
Es preveu que el text es voti al novembre
El govern manté el desafiament a Brussel·les i vol legislar contra el sistema de repartiment de migrants de la Unió Europea
malgrat que el referèndum de diumenge no és vàlid perquè la participació no va arribar al mínim exigit per llei
El primer ministre, però, s'agafa el fet que la immensa majoria dels qui hi van votar ho va fer en contra de l'acollida de migrants
Ple al Congrés dels Diputats, hores d'ara, Pedro Sánchez, exsecretari general del PSOE, no s'ha acostat a la cambra baixa
Aquest matí tampoc ha assistit a la reunió del grup on la majoria de diputats socialistes s'han mostrat contraris a unes terceres eleccions
Madrid, Àngels Lafuente
Bona tarda
Tot i no assistir a la reunió del grup César Luena sí que ocupa el seu escó de diputat
i abans d'entrar al ple ha fet aquesta reflexió als militants socialistes
El futuro del Partido Socialista siempre lo van a decidir los militantes
Por eso les pido, aprovecho también para pedirles perdón casi de una manera colectiva
y que, bueno, que traten de mantener la calma y la seriedad
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid
Els advocats dels afectats per l'explosió de Premià
admeten que hi haurà moltes dificultats per cobrar les indemnitzacions
sobretot si es demostra que va ser provocada
Premià de Mar, Miquel Jarque
Bona tarda al Col·legi d'Advocats de Mataró
que ofereix aquests dies un servei d'assistència jurídica urgent
A les 39 famílies s'ha adverteix que s'estan trobant amb propietaris amb cobertures molt baixes
A banda d'això, els pèrits hauran de determinar si l'explosió va ser un accident o va ser provocada
En aquest últim cas, encara no se sap si els propietaris del pis on hi va haver l'explosió tenien una assegurança
Julio Naveira, de Gada al Col·legi de Mataró, adverteix
Si no és un accident, sinó que és causa imputable al propietari de la vivenda
En aquest cas, la responsabilitat es queda amb aquesta persona, els seus cereus i amb la companya d'assegurança
Miquel Jarque, Catalunya, Ràdio Premià de Mar
Desmantellada a les comarques de Girona, una de les xarxes més importants d'introducció de droga a Europa per carretera
El balanç és de 6 tones i mitja de xix i la quantitat més gran d'aquesta droga confiscada fins ara
Girona, Isabel Joanola
Bona tarda
El cap de la policia espanyola a Girona, Francisco Pamplona, destaca la importància de l'operació
Estan pasando con una facilidad tremenda desde los países africanos o norteafricanos
por toda la península ibérica y llegan hasta países de Europa
Hi ha 4 detinguts, fins ara totes les quantitats importants de haixís que s'havien interceptat a les comarques de Girona
havien arribat per mar però no per carretera
Isabel Joanola, Catalunya, Ràdio Girona
Unes travesses de fusta mal apilades a les vies del metro van provocar la nit de divendres passat
desperfectes a diversos vagons dels trens que circulaven per la línia 5 Joan Garcia
Aquest material s'havia deixat al costat de les vies entre les estacions de Maracall i Congrés i el pas dels convois
el va desplaçar de manera que les travesses anaven impactant a cada metro que passava
Tema B assegura que en cap moment hi va haver perill per la circulació
en canvi David Quintero del sindicat CGT no ho veu igual
Si en un d'aquests moviments una travessa es fica sobre el raïl
i la mala fortuna que passa una roda per sobre
la conseqüència directa és un descarrilament
Ara Tema B està fent la valoració dels desperfectes
que van volmetre la part baixa d'alguns metres
per reclamar a l'empresa responsable de les obres
També reforçarà les inspeccions i els controls
dos treballs que s'estan fent per renovar 700 metres de via
en aquest punt de la línia 5 per evitar vibracions
L'exlaugrana Xavi Hernández ha declarat que el Barça de Guardiola
és únic i irrepetible i que com a aquest equip no n'hi ha hagut cap altre
La plantilla del Barça ha fet avui un primer entrenament en família
completat amb jugadors del filial
Durant l'entrenament han rebut la visita del seu excompany Pedro Rodríguez
ara al Chelsea
TV3 presenta aquesta tarda el documental marcats per Tamudo
que s'estrena diumenge
També es presenta avui la 52ª edició del Ral i Catalunya Costa d'Aurada
que es disputa la setmana que ve a la demarcació de Tarragona
La tenista russa Maria Xaràpova
sancionada per dopatge
podrà tornar a competir a l'abril del 2017
El tas li ha reduït de sanció
de 25 a 15 mesos
Més esports a partir de les 7 al tot costa
Fins aquí les notícies
Tot seguit les notícies de Sant Just
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts
Us parla Andrea Bueno
L'atur ha baixat a Sant Just en 19 persones al setembre
Ara hi ha 579 persones apuntades a les llistes d'ocupació
Al Bas Llobregat també s'ha reduït l'atur el mes passat
trencant la tendència de Catalunya i del conjunt de l'estat espanyol
on ha augmentat
19 persones van trobar feina el mes passat a Sant Just
i al Bas Llobregat 115
arribant ara als 41.165 aturats
El municipi es trenca per tant la tendència a l'alça de l'atur
que va créixer en 36 persones a l'estiu
L'escola Montserrat obté el segell de qualitat nacional i twinning 2016
pel seu projecte My Country, Your Country
Es tracta d'un reconeixement que ha rebut el centre
pel projecte col·laboratiu que va fer amb un centre de Polònia el curs passat
on es treballaven temes socials i culturals de forma cooperativa
Aquest segell que ha obtingut l'escola Montserrat
avala els mèrits del centre en el marc d'aquest projecte
que tenia un triple objectiu
treballar les cultures de diferents països
potenciar la llengua anglesa
i millorar la competència digital dels alumnes
I un apunt cultural
l'escriptor Sebastià Portell presentarà dijous a Sant Just el seu darrer llibre
El jove mallorquí parlarà del dia que va morir David Bowie a Cal Llibreter
un llibre que poc té a veure amb el cantant americà mort aquest any
El dia que va morir David Bowie ha estat editat per la Breu Edicions
i l'acte de dijous comptarà amb l'editora Esther Andorrà
i també amb l'autor Sebastià Portell
Tot plegat tindrà lloc dijous a Cal Llibreter a dos quarts de vuit del vespre
I això és tot de moment
La informació local tornarà en menys d'una hora
més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7
Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local
al web de la ràdio ràdio d'Esvern.com
Bona tarda
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de vuit a nou del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana
Aquest dimarts
A les 10 del vespre
La música coral més de mil anys d'història
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana
Aquest dimarts
A les 10 del vespre
La música coral més de mil anys d'història
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després internet
ràdio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
Més a prop teu
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Informatiu
Comarcal
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara
La informació del Baix Llobregat
Al teu ordinador o dispositiu mob
Informatiu
Informatiu
Comarcal
Comarcal
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius
Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya
Ara escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just, durante 8.1, ràdio despert, durante 8.1, ràdio despert, durante 8.1, ràdio despert, durante 8.1.
6 i 12 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro, des d'ara i fins les 7.
Continuem en directe al 98.1 FM, també ho podeu fer a través de ràdio despert.com o a través de l'aplicació amb Android i iPhone.
I durant aquesta segona hora parlarem amb la Sofía Quirós de què és la paràlisi cerebral. Sofía, què tal? Bona tarda.
Molt bé, bona tarda.
I a més a més també tindrem l'Humbert Blanco amb l'espai de les noves tecnologies. Què tal, l'Humbert?
Bona tarda.
Hola, bona tarda als dos.
Comencem amb l'Humbert perquè hem de parlar sobre una qüestió molt interessant, que és la colonització de Mart.
És a dir, aquest planeta veí a la Terra que sembla ser que cada vegada som més a prop de poder fer viatges turístics, gairebé diria, no?
Doncs sí, mira, just fa una setmana ens va sorprendre un dels emprenedors més famosos que sonen més aquests dies.
Parlem d'Elon Musk, el creador de Tesla, el creador de les famoses empreses SpaceX.
I és per això que l'altre dia vam presentar el seu pla, el seu pla mestre per portar-nos al planeta vermell.
Un pla que ens prometen que abaratiríem molt el preu. Parlem fins i tot de 100.000 dòlars, o sigui, un preu per començar una nova vida, tal, no sé, realment molt, molt, molt barato.
Creiem que és el futur i sí, doncs jo ho veiem possible.
De fet, hi ha una data, ja, em sembla.
Sí, tenim una data. Parlem concretament del 2022.
Bé, ens parlaven d'una nau, d'una nau especial que promet que portarà fins a 100 persones per viatge i és un d'aquests factors que ajudaran a fer més assequible el preu i que una nova vida la pugui començar tothom.
I això, hi ha un pla, imagino, que ja estarà programat.
Sí, mira, la cosa parteix al plantejament que un dia la vida en aquest planeta deixarà d'existir o ens extingirem com a espècie.
Perdona, com a plantejament, bon rotllo. El que passa és que això passarà d'aquí milers d'any, segurament, i nosaltres no ho viurem.
No, o simplement viurà massa gent a la Terra. Arribarà a un punt que la Terra no donarà més de si per poder alimentar, poder fer que tothom visqui bé.
Llavors, aquí apareix el plantejament, que us estava dient, de visitar i colonitzar altres planetes.
És una necessitat que com a espècie donem el pas, perquè si no ja et dic que ens extingirem o no podrem ser creixent.
Però això no serà ni avui ni la setmana que ve.
No, però d'aquí 100 anys potser sí.
D'aquí 100 anys?
Tu saps com està creixent la població?
Molt.
El d'estudis tiguen que d'aquí 100 anys ja haurem d'anar a viure a mar?
No, però potser seríem més còmodes visquent a mar i ens tindríem un comodín, com a humanitat que som.
Aquesta és la idea de l'Elon Musk, del senyor Musk, que...
Perdona, Sofía, tu què opines d'això?
Home, ens morirem, no? Arriba un dia que ens morirem tots.
Sí, això sí, però...
Sí, però no sé.
Jo apunto una mica més lluny.
Més optimista.
Sí.
D'aquí 100 anys encara podem ser tranquils a la terra, no?
Jo crec que sí.
No, però jo ho vull començar a fer ja.
Sapveu ja que tens ganes d'anar a mar.
T'has informat, per tant, perquè ja veig que tens ganes d'anar, com fer-ho per arribar a mar l'any 2022?
Estem parlant, atenció, d'aquí 6 anys.
És que realment és una borrada.
Ara mateix és impossible anar a mar.
No hi ha cap empresa ni cap agència governamental que hagi presentat el pla per poder anar a mar.
Ni cap autobús.
L'ELA12 no arriba.
Amb prou feines arriba a Sant Feliu.
Correcte.
I la gràcia és que podem anar-hi tots.
Com us estic dient, podem arribar a anar-hi tots.
Amb 3 anys ja prometen que començaran a enviar, un pen d'anys prometen que començaran a enviar naus per fer reconeixement i trobar aquifes o trobar coses per poder viure.
I la gràcia és que hi havien presentat projectes, hi havien presentat prototips a altres empreses o altres agències i no es podia tornar.
Afirmaven que no es podia tornar.
Doncs el senyor Musk, el creador d'aquest famós multimilionari, ha presentat i diu que podrem tornar, que és un gran punt.
Com ho farem?
Doncs, si no us sabeu, l'empresa SpaceX es caracteritza perquè vola baratir els preus per viatjar a l'espai exterior.
I per fer-ho es basen en dues coses.
La primera, com us he dit, que podrem muntar moltes persones.
I l'altra, que també ho fan amb coses tipus satèl·lits, és que tot és reutilitzable.
I d'aquesta manera, un avió val molts diners.
Nosaltres no ens podem permetre un avió per fer només un viatge.
Per tant, fem que l'avió l'utilitzi moltes persones i moltes persones a cop.
Doncs aquest concepte el vol emportar, com us he dit, a l'espai.
Doncs aquest coet és una veritable bèstia.
Amedeix 140 metres, 142 metres concretament.
O sigui, per fer-vos una idea, una escala així, és tipus una xamaneia i mitja de Walden.
És una bestialitat.
I, bueno, es va separant.
Primer vola, llavors es posa en òrbita, es posa a donar voltes al voltant de la Terra.
I un cop...
Una mica, perdona, és com Armageddon, no?
Sí, sí, sí.
Perquè estàs dient, em sembla, la pel·lícula de Bruce Willis.
Sí, però està aquí, està aquí al costat.
No sé, hi ha d'acèptics, però jo confio en aquest senyor,
perquè és realment un dels meus ídols en quant a multimilionaris es tracta.
Llavors, un cop es posa donar voltes, el problema és que necessita benzina per poder arribar a mar.
Llavors, surt una altra nau igual, que no porta passatgers, sinó que porta benzina.
Llavors, es posa al costat, llavors recarreguen la benzina per poder arribar a mar.
Llavors, van cap a mar, van cap a mar, 100 persones durant 3 mesos.
Aquí és curiós perquè ens han promès que hi hauria entreteniment a bord,
hi haurien restaurants, hi haurien pel·lícules, no sé, allà al Netflix, suposo.
Clar, perquè són 3 mesos.
100 persones allà dintre.
És gran, no?
És gran, són 50 metres.
I per tu, ja tenim Netflix i ja n'hi has prou, no?
Sí, Netflix, un restaurant i la gent que sigui simpàtica.
No cal tenir res més.
No, no, també està bé.
Llavors, al cap de 3 mesos...
Et conformes un poc, també, eh?
Sí, bueno, és un sacrifici que s'ha de fer per poder arribar a mar.
Per la humanitat, no?
Per la humanitat, exactament.
Clar, em sembla que, no sé si és aquest projecte ben bé,
perquè crec que no n'hi ha gaire, em sembla que és l'únic, no?
Hi ha dos, jo recordo dos.
Crec que hi ha aquest i que després hi ha un altre,
que és com un reality show.
Volíem fer un reality show que la gent pagués,
duent les teles per poder costejar el viatge a mar.
Però aquests no tornaven.
Ah, val.
I era petit, tot.
Això és una bèstia.
Això és autèntic, no?
Això és renivel.
Val, val, val.
Ho dic perquè em sembla que hi havia un català que es va apuntar.
Sí, sí, estava classificat.
És en aquest?
No, aquest és una empresa i aquí et deixen tornar.
I això no és cap reality show.
I aquest et deixa allà per viure...
I aquest és molt més barat perquè allà no utilitzaven res, com et deia,
aquí ho utilitzen tot.
Bueno, s'ha deixat explicant el viatge.
Estem anant per les estrelles, estem cap al horitzó, estem veient Mart i, bueno,
aterrem a Mart.
Oh, oh, oh, oh, que bonic.
I aquí pareix, bueno, ens colonitzem, descarreguem, comencem a muntar el nostre poble.
Ah, ho hem de fer nosaltres, clar.
Home, home, no sé si no crec que avui, però estem sols.
Perdona, en aquesta tripulació segurament hi haurà alguna persona que serà com el capità
o serà una mica el cap d'obra, no?
Sí, sí, suposo.
Perquè jo crec que sí.
O sigui, no ens tiraran allà nosaltres amb quatre tubs d'oralita,
sinó que hi haurà una persona que sabrà com funciona tot i on van els plànols de tot.
Sí, sí, sí.
Home, sona ciència-ficció, ja et dic, però és que són sis anys.
O sigui, que és molt sorprenent, no m'he sorprenent per això.
D'on m'agrada.
Tres mesos veient Netflix i un restaurant i arribes allà a Mart.
Molt bé, aterrem i llavors què passa?
Aterrem, comencem a muntar les coses i ens establim allà com a colònia permanent.
I aquí ara ve el punt que hem dit que volíem tornar,
però hi ha un problema molt gran, és que Mart és gran i no tenim suficient benzina com per tornar a la Terra.
Llavors què fem?
Què fem?
Doncs fabriquem la nostra pròpia benzina a Mart.
Ah, aquí està també la cosa.
Ah, molt bé.
Així no, no, no.
Però un moment, és que veient tot això, perquè clar, a més a més també hem de generar la nostra pròpia benzina,
crear la nostra benzinera especial, no?
No, la nostra destileria de petroli...
Ah, una destileria de petroli.
Home, clar, no trobes allà l'escola.
No, el petroli no, barregen gasos i fan coses allà especials química que no en tinc ni idea.
Ja, ja, ja.
I, bueno, barregen i llavors al cap de dos anys...
Però perdona, per què tornar?
Si ja pots fer art allà a viure, fer una...
Sí, però imagina't que volem tornar, no sé, de possibilitat de tornar-hi.
Ah, a més a més la nau ha de tornar per poder baratir els costos.
Ojo, aquí també s'ha d'anar amb compte.
Ah, i m'he oblidat, mentrestant tot ha aterrat a la terra, tot ha aterrat, eh?
O sigui, tot ha tornat i es torna a reutilitzar les vegades que faci falta.
Val.
Vale?
O sigui, per tant, et deixen allà...
Quan torna?
Sense nau?
No, no, la nau es queda allà perquè l'has ompliat la benzina.
Ah, val, val.
Així que no, no tornes.
Va, com que sí que tot torna...
No, no, tot torna amb tu al cap d'un temps.
Sí, exacte.
Quant de temps està previst que estiguis allà a Mart?
Pots estar el que vulguis, pots morir allà si vols, però tens la possibilitat de tornar al cap de dos anys.
És que et veig molt motivat, eh, Humbert?
Sí, mira, no em faria res, allò per l'est.
Quant val un viatge?
La gràcia és que, ja et dic, valia 100.000 dòlars, però abans que, aviam, és...
Una gràcia que et mors.
Home.
100.000 dòlars...
Com costa ara?
Quan?
Com costa, que eren 50.000 vegades més.
El cost hipotètic que l'aporta una persona a Mart, amb el model actual, seria 50.000 vegades més.
O sigui, 50.000 per...
100.000?
Per 100.000 dòlars?
Molt.
Molt.
Però estem parlant de milions...
Milions, en mils, que, gairebé.
Milers de milions de dòlars.
Correcte.
Sí, sí, sí.
Jo no n'hi diré a Mart, eh.
Jo crec que sí, una ràdio allà, no?
Sí.
Bueno, home, si ho pagués l'Ajuntament, això, sempre estem disposats a ser els primers conillets d'Índies de Sant Jús
per arribar a Mart, no, Humbert?
Jo m'ho fariré.
No sé si tenen els diners, però com a mínim ho pariré.
Total, que allà s'ha de crear, dius, una...
Una nova societat.
Una destileria?
Ah, sí, una...
O s'ha de juntar, crec que era...
S'havia d'agafar l'herogen i fer unes relacions químiques per convertir el...
Per robar, per poder tornar a terra, per convertir això en combustible.
Està tot pensat, no?
Està tot pensadíssim, tot pensadíssim.
Però hi haurà cinés, allà?
No ho sé, m'ho veu, o sigui, hi havia Netflix a la nau, suposo que pots entrar a nau i mirar el Netflix allà.
S'ha de fer alguna cosa, no? Un centre comercial...
Amb dos anys, no sé, amb una nau. Llavors la idea és que cada dos anys o menys vagin anant naus com si fossin trens.
Com a xurros.
Llavors, la pregunta que fem és, quan ja d'aquí, per exemple, el 2022 comencen a arribar humans a Mart a través d'aquest projecte,
llavors ja ho coloritzaran, doncs durant aquests tres mesos, a part de veure Netflix i restaurants,
si hi ha nois i noies i homes i dones solters, doncs fan altres coses, segurament.
Un espai difícil, eh? Allà tu flotant...
Home, ja et dic jo que se les empesqueran per fer-ho i llavors, clar, ja es reproduirà l'humanitat...
En tres mesos, pot ser que dona temps.
I llavors, quan arribin a Mart, no? Llavors hi haurà les primeres... La primera criatura nascuda a Mart, vull dir, tot això ja...
Ah, sí, que no podia... Vaig llegir que la primera criatura nascuda a Mart no podia tornar a Terra.
Clar, per què no? Perquè no té el paisat.
No, no, no, perquè es veu que la massa, els músculs o els ossos s'acostumen a una gravetat, llavors si els portes a l'altra gravetat, moren.
No estan preparats per una altra gravetat i moren.
Bé, doncs sí, com sigui, perquè jo...
S'han de quedar, els nens s'han de quedar a viure allà.
On vaig, llavors, els nens no podran veure mai la seva àvia, per exemple.
Que puja a la nau, ja veu què vols que hi faci.
Llavors, un cop allà, el que jo dic és que un cop allà a Mart es cloritzarà, començarà a naixaner, més naus, més persones, més humans, més recursos...
Llavors, llavors, hi haurà un moment que Mart passarà com la Terra.
Sí, volen plantar, espera, no t'ho perdis, volen plantar plantes i que tu les fes una atmosfera que puguis...
Tot molt modern.
Plantes, hivernacles, hem vist moltes pel·lícules, però hi haurà un moment que Mart passarà com la Terra, que estarà superpoplada.
i llavors què? Un altre planeta, no?
Doncs sí, mira. No m'atreveixo dir que no.
És la idea, la idea.
2060 tenim xifra, 2060 aproximen que hi haurà un milió de persones visquent al planeta vermell.
El 2060?
El 2060, un milió.
Mira, la meitat que a Barcelona.
No està mal, eh, per ser un altre planeta. És que està aquí al costat, durem encara, jo crec, no?
Hi ha dates de tot això?
Sí, mira, tant tenim.
Algú ha fet, per exemple, un calendari de què passarà els propers anys en aquests viatges especials?
Sí.
Perquè clar, això ja ho tenim a tocar, ja.
Correcte, l'empresa aquesta, a part de presentar aquesta nau que és enorme i tot modern, que tot a terra sol de peu,
o sigui, no sé si has vist vídeos, hi ha vídeos a internet de les naus més petites que tenen,
que el propulsor a terra sol...
No l'he vist, això on ho podem veure?
A Twitter, ara ho compartiré.
Val.
Vull veure el Twitter de l'Apanyalmorro.
Sí, home, doncs, mencione l'Apanyalmorro i farem un retuit, així ho podreu veure al Twitter.
Mira, tenim la data, sí, 2018.
A veure, 2018.
Aquí diuen que comencen a enviar un coet més petit, que li diuen al Red Dragon,
que començarà a investigar, a investigar Mart, què tenim aquí, aviam qui trobem.
I aviam si la NASA va enviant altres coses, i trobem alguna cuífer o coses així que podrien ser de vital importància.
El 2020 comencen a preparar la missió.
Com a mínim, dues càpsules, aquestes més petites, seran enviades a Mart directament a través d'uns coets nous que també van presentar per enviar altres coses.
El 2022, la tercera expedició sense tripulació, començaran a moure equipament més potent a Mart.
I el 2024, al setembre de 2016, la primera tripulació, amb la nau aquesta gran, es mourà i aterrarà, sortirà a terra en direcció al planeta Roig.
Bravo.
Bravo, senyor.
El 2024, al setembre...
Us hem lidat.
El 2024, al setembre, sí, doncs allà, ja estarem ja tots vivint a Mart, no?
Alguns, alguns.
Molt bé, doncs, Humbert, hi ha algun tipus de... per acabar, eh? No volia ser jo ara aquí l'advocat del diable, però d'obstacle?
Alguna cosa que realment impedeixi aquesta missió?
Molt.
O això ja serà així?
Com t'he dit, hi havia diversos obstacles. El primer tot era el dels nens, que t'he dit que no podrien tornar a la terra, els nens petits.
O sigui, era impossible que tornessin a la terra. Després hi ha altres obstacles, tipus el que hi ha molta radiació durant l'espai i no han acabat d'explicar com acabaran de barallar-se amb la radiació.
Després parlem que hi ha crítics que diuen que per aquests diners, per aquesta quantitat d'iners, és impossible que es faci tan barat, perquè és molt barat, o sigui, quan el va agarrar el preu és una bestialitat.
Diuen que està molt flipat aquest home, que aterri ja, mira, literalment aterri, però que no ho veuen viable.
Hi ha gent també que diuen que faltarà energia i faltarà recursos, l'aigua. L'aigua és una mica així sèptics, els sèptics diuen que estan esperant que la NASA digui que treballi un aquífer,
perquè mentrestant hi ha molt poca aigua a l'atmòsfera.
Perquè a partir d'un osmòtic.
S'acabarà, s'acabarà, hi ha poca, no?
La clau és treure aigua i energia a Mart.
Clar, si no ja, tot se'n va a norris.
No podem tornar a terra, no podem...
A veure, al principi...
L'aigua és clau.
Ja, però no s'ha descobert que hi hagi aigua a Mart.
Sí, s'ha descobert que hi hagi aigua.
Va sortir fa uns mesos que havien trobat, literalment, aigua, definitivament a Mart.
Ah, sí?
Han estat sòlids, però havien trobat aigua a Mart.
Sí, perquè està congelada, no?
Està congelada, exacte.
I està suposant que hi hagi un aquífer o coses així.
La Mars Curiosity la va descobrir.
Sí, sí, sí.
Després, bueno, hi ha res més d'això a part.
Hi ha altres planetes que diuen que tenen aigua segur, segur.
Hi ha un satèl·lit o Saturn, que està segur que hi ha aigua líquida, a més a més.
Després, tenim el problema que durant l'espai més profund no es poden comunicar, costa comunicar-se.
Llavors, hem d'intentar mirar com comunicar-se amb un altre cop o amb la Terra.
O sigui, costarà.
Bé, doncs són alguns dels...
Problemes.
Els problemes, no?
Jo confio, jo confio.
Que ho podem haver.
Confiem o no?
Bé, Sofía, com has vist?
Vens a Mart.
Després d'aquesta explicació, Sofía, com has vist tu?
Et vens?
A veure, jo no soc escèptica, però crec que em costaria una mica més que l'Humbert anar-me'n cap allà, eh?
Ja, ja ho veig, tu ets més d'aquí, no?
Sí.
Bé, doncs, Humbert, moltes gràcies.
A l'aventura.
Moltes gràcies, Humbert, que vagi molt i molt bé.
Ens retrobem la setmana que ve amb més coses de tecnologia.
Per cert, avui l'Èric no ha pogut venir.
No ha vingut, ànim, que ets un examen.
Ah, ets un examen.
Ànim, moltes ànims.
D'aquí n'enviem una abraçada i fes-t'ho dir força.
Que vagi bé, Humbert, gràcies.
Adéu, molt bona tarda.
Adéu, bona tarda.
Bé, nosaltres farem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments, Sofía, ens explicaràs què és la paràlisi cerebral
i, sobretot, què fa la Federació Catalana d'Entitats sobre aquesta malaltia a l'espai del racó solidari.
Fins ara mateix, a l'Apanyal Moro. Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
Twitter, Youtube, Instagram, i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio Despert, cada dia més a prop teu.
Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 99.1, Ràdio Despert, circuit, 99.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 99.1, Ràdio Despert, 99.1, Ràdio Despert.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana
Ràdio 2B, la ràdio de Sant Just, 98.1
Ràdio 2B, 98.1
Ràdio 2B, 98.1
6 i 32 de la tarda en directe des de la penya del morro de Ràdio d'Esvern
Humbert, has trobat alguna cosa més?
Perquè, a més a més, ara, perdona un moment
M'has comentat que Google estava fent en directe la presentació dels seus telèfons mòbils
Correcte, correcte
Ves-ho seguint perquè d'aquí uns moments em preguntarem si han presentat alguna cosa
I la nova versió del Nexus, que és el que s'espera
Però, mentrestant, nosaltres parlem amb la Sofia, el racó solidari
Que avui dius que ens vols presentar, com cada setmana, ens parles d'un tema
Que jo crec que són temes de malalties, científics, molt interessants
I que, a més a més, ens poden passar, no?
Podem conèixer sempre algú que li pugui passar
O, si no, és informació que tenim al nostre abast
Avui vols parlar de la Federació Catalana d'Entitats de Paral·lisi Cerebral
Doncs sí, em va semblar interessant perquè tinc una amiga
Que ara mateix, doncs, el germà està passant per alguna cosa així
I vaig pensar, doncs, no estava més que la gent sàpigui que hi ha solucions
I que es pot fer alguna cosa
Quan es va fundar aquesta federació?
Doncs, es va fundar el 2000
Llavors, des del 2008, el seu objectiu és millorar el benestar de les persones que tenen aquesta malaltia
I, bueno, entre altres discapacitats també
I volen integrar-los en l'ambient social, en la societat
Perquè és una mica difícil, no és igual que nosaltres
Clar, de fet, això t'anar a preguntar
Què és exactament la paràlisi?
Cerebral
Doncs, a veure, no cal ser molt científic
Ni tenir moltes llibres per entendre-ho
Però són un conjunt de trastorns del desenvolupament psicomotor
Llavors, són permanents i estan causats per una lesió al cervell
Pot estar produïda durant la gestació, al part o durant els tres primers anys de vida del nadó
Llavors, hi ha una sèrie de característiques distintives
Que cal saber que aquesta malaltia és permanent, o sigui, és per tota la vida
També que no augmenta ni disminueix
O sigui, les conseqüències poden canviar cap a millor o cap a pitjor
Però, saps, no hi ha... ni augmenta ni disminueix el mar
Llavors, també té efectes físics
O sigui, pot afectar la nostra postura o el nostre moviment
I els danys causats repercuteixen en el procés de la maduració del cervell
És a dir, en el desenvolupament del nen
Clar, el cervell és l'òrgan més important
Un dels que tenim més importants al nostre cos
I el que, a més a més, dona les ordres, processa tota la informació que ve de l'exterior
I fa, doncs, que tot flueixi com ha de fluir, no?
I és el que triga més a desenvolupar-se
És curiós
Sí
De fet, els objectius de l'associació, d'aquesta federació, quins són?
Doncs, el que volen és defensar la dignitat, els interessos i els drets de les persones que tenen aquesta malaltia
Per això, per aconseguir la seva integració social i laboral
Després, també volen assessorar els membres en els aspectes tècnics i legals relacionats amb les seves activitats
Les que poden fer
També volen promoure l'estudi, la informació i la difusió dels problemes
Que afecten aquesta gent amb aquesta malaltia, òbviament
Perquè volen que la gent, doncs, estigui conscienciada i, no sé
Que sigui algú que ens preocupi a tots
Clar, moltes vegades el que ens passa és que hi ha molt desconeixement, molta ignorància
Molt
Sobre aquestes malalties, paral·li cerebral, per exemple
Que fins que no et passa a tu
Clar, com m'afectarà? No ho sabem, no?
I realment, doncs, segur que quan et passa per primera vegada, ho coneixes algú, que li passi
Doncs, aquesta por i aquest desconeixement fa que no sàpigues ben bé
No saps com reaccionar
Clar, com va passar, no?
En canvi, doncs, aquesta federació el que fa també és divulgar, doncs, conscienciar també a la societat
Que això existeix i com actuar també davant, per exemple, d'una persona que té paral·lis cerebral
Exacte
I explica'ns una mica el projecte que du a terme aquesta federació, Sofía
Doncs, hi ha diferents projectes, d'acord? Llavors, un d'ells es diu Respir Familiar
Que va dirigit a les famílies de les persones amb aquesta malaltia
Adherides a la federació, òbviament, per tal que puguin disposar de períodes de temps necessaris
Per generar una dinàmica familiar normalitzada
O sigui, per evitar situacions d'estrès i incrementar l'autoestima de les persones amb paral·lisi cerebral
Perquè costa, és un procés d'adaptació, primer de tot
Després, també hi ha un programa de vacances que, bueno, vaig trucar perquè vaig dir
Això ho hem de...
Saber
Exacte, ens hem d'assegurar
I em van dir que estava molt bé i que era dins d'un ambient lectiu, familiar
Estava, no ho sé, estava molt bé, a la gent li agrada molt
Llavors, aquesta iniciativa, doncs, és per majors de 16 anys, d'acord?
I que ho deixen d'un any, bueno, de vacances accessibles
I d'un oci inclusiu adaptat a les seves necessitats, òbviament
Llavors, amb companyia de professionals qualificats, perquè puguin estar amb ells, atendre'ls
Clar, i també perquè els malalts de paral·lisi cerebral puguin sortir de casa, no?
Perquè potser el primer que un li ve al cap és que estigui a casa i que no es mogui, per exemple
I que, doncs, no surti
D'aquesta manera, doncs, poden tenir contacte, doncs, amb l'aire, amb la natura, amb l'exterior, no?
I és una bona forma, també, per augmentar-li la qualitat de vida
Sí, perquè sigui el més normal possible, per així dir-ho
Hi ha un conte accessible a tots els nens i nenes que es diu
Jo també vull ser artista
Sí, és molt interessant, és un projecte que consisteix en la creació d'un conte
Adaptat per qualsevol infant que tingui o no discapacitats
Llavors, perquè a més de la lectura que puguin realitzar a nivell individual
O sigui, es pot utilitzar com una eina educativa en els centres
A les escoles, a les biblioteques, que és també molt interessant
Llavors, estarà escrit en llengua catalana, castellana, francesa i anglesa
I també en braille, que és important, perquè potser tampoc hi pensem
I els infants que també tenen aquesta discapacitat, doncs, puguin també llegir-ho
Llavors, segons les necessitats dels nens
Estaran adaptades i podran integrar-se en el conte
Fent-lo així més accessible a tots els infants
I donant-los l'oportunitat de poder conèixer diferents sistemes de comunicació
I ja per acabar, avui estem descobrint aquesta Federació Catalana d'Entitats de Paràlisi Cerebral
Doncs que vetllen justament per defensar la dignitat, els interessos, els drets de les persones
En Paràlisi Cerebral, a part de coordinar, impulsar projectes com aquests
El tema del voluntariat també és important, no?
Perquè totes aquestes associacions que ens presentes cada setmana
Tenen una part de voluntariat important
Perquè, clar, no hi ha prou diners tampoc
Per el fet de la feina que es necessita
I potser el voluntariat és una de les parts més importants
Perquè el que et demanen és, doncs, gent amb ganes de fer
Amb ganes de passar-s'ho bé
De tenir, doncs, no sé
Ajudar aquesta gent, aquests infants
A que, no sé, apropar-se més al que faria un noi normal, no?
Llavors, això, demanen, doncs
Gent amb ganes de passar-s'ho bé
I això, alegria i, sobretot, actitud
I xerinola
Exacte
I, per acabar, quina pàgina web es poden adreçar per si algú vol més informació?
Doncs, es poden adreçar a la pàgina de fepccat.wordpress.com
Molt bé, doncs tot això és el que podeu descobrir i veure en aquesta pàgina
Sofía, moltes gràcies
De res, a vosaltres
20 minuts i les 7
Humbert, a veure, explica'ns, perquè estem els us posats en aquesta convenció de Google
Que està presentant els nous productes
En directe i ràpidament
Tenim un mòbil que es va filtrar ja
Veiem a primera vista que és bonic i molt minimatista
S'havia filtrat, com et dic, però ens estan sorprenent amb el software
Amb, per exemple, una intel·ligència artificial
Però, perdona, quin mòbil és aquest?
Es diuen ara, no es diuen Nexus, es diuen Pixel
Per el que estem veient aquí
Pixel?
Pixel, just ara
O sigui que Nexus ja desapareix del mercat?
No, del mercat, exacte
Vas anar a ser els Pixels
Però a partir d'ara, els mòbils de Google, en lloc de Nexus, es diuen Pixel
Exacte
I és la, com sabeu, els Nexus són els mòbils d'insígnia d'Android
I són un exemple a seguir per la resta de fabricants
Com es dic, els uns centrens s'han centrat molt en la realitat virtual
Tenen un nou assistent virtual
Un nou què?
Un nou assistent virtual
Un nou assistent virtual
És una Siri que té intel·ligència artificial
A més a més de ser una Siri que parla i tot
I té tot el poder de Google darrere
O sigui, té tota la informació que necessites
O sigui, podem mantenir conversions normals
Ens ho han ensenyat i molt interessant
Hem vist també que és una càmera espectacular
Diuen que és la millor càmera
I finalment, ara estem veient just ara
Clar, diuen, clar, ells que han de dir també
No l'hem vist
Però vull dir que quants megapíxels hi ha a la càmera?
Això ho sabem o no?
Sí, mira, justament ens han passat una foto
Hem trobat una foto
Tenim una apertura de dos
De dos de llum
I tenim 12,3 megapíxels
12,3?
Exacte
No està mal, eh?
No està mal
4 xigues de RAM
Un processador molt bo
Tot d'alumini
I és molt bé
Realment pinta molt bé
Molt bé
Després ens diuen, demà, m'acaba d'aparèixer
Carcasses infinitament personalitzables
Pot posar la foto que vulguis
Ells en surt fotos de Google
El que tu vulguis
Mapes, superxulo
Pinta molt bé, eh?
Molt bé
Tens bones sensacions
De moment sí
L'hem de provar
I hi ha comentaris a la xarxa
Sobre aquesta convenció de presentació
Just ara mateix al Twitter
Recordem, això també es fa a Califòrnia
Com tot el que es fa al món de...
Es fa a Califòrnia
Correcte
De noves tecnologies
Ho dic perquè allà, ara mateix
Deuen ser, doncs potser
Les, les que
Les 12 del migdia
O alguna cosa per l'estil, no?
Sí, sí, sí
Vull dir que deuen ser 6 hores o 7 hores menys
Ojo, cuidao
Que és car
649 dòlars
Tens dues versions
Una gran i una més petita
No sacrifica...
Home, més car que el Nexus habitual, no?
Sí, sí, sí
Per tant, això vol ser la competència...
No, però baixarà
Baixarà, baixarà, jo crec que baixa
Però això és la competència directa de l'iPhone?
Sí, sí, sí
El que pretén
Molt bé
I ara parlen de realitat virtual
No sabem res més
Ho deixem per aquí
Però també suposem que presentaran noves cosetes
I realment pinta molt bé tot
Molt bé, perfecte
Umber
No, anava a dir que a la...
Què fas?
Que tens presa?
Ah, no, no, no
Tens que...
Trenes els auriculars i no anava
Escolta un moment
No, no
Volia preguntar si a la xarxa estan dient alguna cosa
Hi ha comentaris
O en general
Sí, mira, la gent té...
Bueno, els Android, com sempre, tothom el vol
I en canvi la gent d'iPhone diu que, bueno, que és lleig i coses així
M'hauríem de preguntar a l'Èric
Ara no hi és
Però l'hauríem de preguntar
La propera setmana i preguntem a l'Èric
A veure què li sembla, no?
Que ell és un ferro infant d'Apple
Bé, en fi, doncs, Umber, gràcies
I, Sofia, que us vagin molt bé, eh?
Cuideu-vos-vos
La semana que ve
Adéu, bona tarda
Tres-cuarta
Set de la tarda
Recte final ja del programa
I atenció
Perquè avui hem sabut
Que una de les...
Perdó
El millor croissant de l'Estat
El podeu trobar a Barcelona
La pastisseria Canal
Guanya el concurs
El millor croissant
Artesà de Mantega
Que enguany arriba ja a la novena edició
El concurs
El millor croissant artesà de mantega d'Espanya
S'ha convertit en un esdeveniment popular
Que porta cues de gent a les portes de l'establiment cada any
Repa el guardó
Aquest matí
A l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona
S'ha celebrat la novena edició d'aquest concurs
Que ha guanyat la pastisseria Canal de Barcelona
Amb Toni Vera al capdavant
Que s'ha imposat a 42 pastissers més
Que havien presentat els seus cosants artesans
La pastisseria Canal
Amb establiments al carrer Montaner i a Calvet de Barcelona
Va néixer l'any 1970
I va introduir la innovació en la tradició
Elabora bruxeria i pastisseria clàssica i contemporània
I té servei de catering
Un jurat format per reconeguts professionals de la pastisseria
Entre els quals hi ha Lluís Costa
Que és el diretor del pastisser
Que va guanyar l'anterior edició
O també Antoni Ballard
De la pastisseria Triomf
O Francisco Moya
Responsable de pastisseria de Modern News Cuisine
Professor de Culinar Institute of America
Han valorat els cosants presentats
Tenint en compte els següents aspectes
El gust
L'alveolat
El fullat
El color
El format
I també l'acabat
El Campional organitza el gremi de pastisseria de Barcelona
Per incentivar i premiar
Els coneixements i habilitats dels pastissers artesans
En briuixeria
Entre els guanyadors d'edicions anteriors
Hi ha pastisseries com
Ballsolida Xocolatès
Oriol Balaguer
O Txiai
Sweet by Abraham Balaguer
O Turull o Hoffman
En fi
Doncs aquesta és una de les notícies més llegides
Del diari ara avui
El millor croissant de l'estat
Que el podeu trobar a Barcelona
I concretament a la pastisseria Canal
Fem una pausa per la publicitat
I tornem d'aquí uns moments
Amb la recta final del programa
Fins ara
Ara escoltes ràdio d'Esperm
Sintonitzes ràdio d'Esperm
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esperm
98.1
Ràdio d'Esperm
98.1
Aquest dimarts
A les 10 del vespre
La música coral
Més de mil anys d'història
Un programa realitzat
I presentat
Per Pep Quintana
Primer van ser les zones
98.1
FM
Després
Internet
Ràdio d'Esperm
L'hi vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
Per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esperm
Cada dia
Més a prop teu
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Informatiucomarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara
La informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Nius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit
Són provocats per l'ús de mòbils
GPS
I aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
A l'escoltes
Ràdio d'Esperm
Sintonitzes
Ràdio d'Esperm
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esperm
98.1
Ràdio d'Esperm
Ràdio d'Esperm
Ràdio d'Esperm
Ràdio d'Esperm
Efecte
Doncs ja anem acabant el programa.
Falten ja pels minuts,
en uns moments amb l'Andrea Bueno
als serveis informatius,
arribaran a Ràdio d'Esvern
i a nosaltres ens cal que dir adeu.
Oh, quina pena, quina llàstima.
No patiu perquè tornem de març.
Agrair tota la gent que ha fet possible
la penya del morro d'avui
amb l'Andrea Bueno
i el Marc Romero a les notícies de Senllors.
El Roger Cònsol
que ens ha parlat d'escaramolls.
A la secció de teatre,
a l'Anna Llevaria
que ens ha parlat de l'autoestima.
I a la segona hora ara amb l'Humbert Blancó
parlant d'aquests viatges a març
i amb la Sofía Quirós
de la Federació Catalana d'Entitats de Paràlisi Cerebral.
Us ha parlat també Jordi Domènec
complet, com sempre.
Tornem demà
a partir de les 5 de la tarda.
Adéu-siau.
Us hagueu de passar un bon dimarts.
A l'escoltes,
ràdio d'escaramolls.
Sintonitzes,
ràdio d'escaramolls.
A ràdio de Senllors.
Durant avui.
Un, ràdio d'escaramolls.
98.1
Un ràdio que es veu
Dura que avui
Un ràdio que es veu
O dos devia mordar
Quan ha sortit
Tres el rampell
No ho admetràs
Però et veus en el mirall
De l'ascensor i et trobes guapa
Uns amics fan sonar el clac
Són des de l'altra banda del carrer
Soc un motor accelerant
Sobre el pont la Vallcaca
Que soni un rock en roll
Que baixin les persianes
Tots els comerciants
Que hi hagi una conversa tonta
Sota una lluna clara
Al barri d'on tranquil
L'hagia arribat
El dia gran
La cara de l'endresa
S'il·lumina
S'il·lumina
Quan un cotxe ve de cara
Ve de cara
S'il·lumina
Uns macarres
Us saluden
Al semàfor
I somrius
I mentre arrenquen
El més xulo
Abans que se'l mengi la nit
Et mira els ulls
I juraries
Que diu
Que ve l'amor
Que ve l'amor
Que ve l'amor
Ressonant
Com un exèrcit de timbals
L'amor ja es va propagant
Com un incendi forestal
Tres de Rambella
Avui l'amor
Per fi
Retorna a la ciutat
Carina decidida
Entre billars
Tres de Rampell
Detecta els foresters
Mentre t'apropes
A la vostra taula
Desplaça tot el teu talent
Conscient de cadascun
Dels moviments
És el ball dels teus malucs
El balanceig
De les arracades
I ja no importa
Tant ni semblen
Tots els desastres
Que hagis fet
I passa un enemic
I feu les paus
Amb un brindis
De corbates
I mentre et cantem
Milers d'homes
El món
Amb la verdina
De passeig
Assumir en trobar una dona
Amb la teva cara
Amb la teva cara
A les teles
Interrompen uns minuts
Els videotuits
I ara hi ha solit un periodista
Estressat
Pels terrencits
I no hi ha hagut
I no hi ha hagut
I no hi ha hagut
Però jureries
Que diu
Que ve l'amor
Que ve l'amor
Que ve l'amor
Ressonant com un
Quins incendi
De timbals
L'amor
L'amor ja es va
Trompegant
Com un
Vinus
Tropical
Teresa
De l'amor
Avui l'amor
Per fi
I retorna
A la ciutat
L'amor
Retorna
Teresa
I ja diries
Que el comences
A notar
És a les mans
De la gent
És als joves
Quan ballen
I reconeixes
Una força
Antiga
I sense
Discussió
T'hi entregaràs
I furgaràs
Els seus racons
Per revelar
El poder
Que s'hi amaga