This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech, el burro delante. Per què no espante? Des d'ara i fins la seta al vespre, això és la penya del morro. Benvingut al programa. Com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just. Avui, per cert, és l'últim dia de la Carme Verdó. Carme, bona tarda. Bona tarda. Oh, que és l'últim dia que... Espera, posa música de pena, perquè, Carme, és l'últim dia que estaràs amb nosaltres a les tardes
Fent les notícies de Sant Just, no? Sí. Com et trobes? Com et sents? Bé. Tanques una etapa? Sí, és estrany. A la vida tots en etapes. Home, està llarga aquesta, eh? Està llargueta, està llargueta. Quants anys portes a les tardes fent les notícies? Doncs fa sis anys ja. Fa sis anys i avui és l'últim dia. Què sents en aquests moments?
No ho sé, no s'hauria de finir, no m'ho he preparat. No t'has preparat? No. Jo pensava que vinries amb un discurs, amb un... Sí, estaria bé, no? No sé, un algú. Unes paraules. Unes paraules, no? No te'n lliuraràs. Quan acabis l'espai... Bé, ha estat molt bé, no? Quan acabis l'espai, esperem que tinguis unes paraules a l'audiència. A l'audiència, eh? Vale, vinga, vinga.
I hi ha més a més també avui el programa, com sempre, el Training Topic amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, què tal? Molt bé, que ja sabeu que porta el Facebook i el Twitter del programa, que va molt bé, no? Ara m'han dit, eh? Sí, la webcam i el post i tot. No, això va bé. El problema és que hi ha una página que és la que utilitzem per posar...
el link per anar al podcast, que la gent ho pugui escoltar en directe i al moment ho puguin recuperar també posteriorment, que no ens permet poder publicar aquest link. Oh, què dius ara? Llavors què? No, de moment estem posant la webcam i intentarem durant tot el programa a veure si en algun moment funciona i podem posar el link...
Els serveis tècnics, el que es diu en aquests casos, està treballant... Estamos trabajando en ello, ¿no? Sí. Vale, vale, vale, d'acord. En hores. Sí, avui, a més a més al programa, tenim una entrevista pendent amb el David Castillo, que és l'autor de Barcelona ja no existeix i també cap de cultura del suplement del diari Avui, que juntament amb l'Arnau Consul farem la secció...
de llibres. També tindrem l'Anna Rovira a l'espai de carretera reial, que avui entrevistarem el Rafa Cano, que és un dels impulsors d'aquest mercat de l'Androamina que hi ha aquest cap de setmana a Sant Feliu de Llobregat. I a la segona hora, com cada dimecres, connectarem amb el casal de Jodobes. Allà ens tindrà l'Alejandro Jiménez, perquè el Sergi Rada està de viatge.
I també... Dos setmanes, no? Dos setmanes, diu, sí. Oh, mira, la gent viu bé. I també tindrem la Roser Ars i la Educació Canina i la Paula Carreras amb els tuits d'Espluga, Sant Feliu i Sant Just. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com un morro.
Vinga, menem cap al trending topic. Ha sigut el més comentat avui a Twitter. Francis Montesinos ha sigut trending topic perquè aquí és aquest home. Doncs aquest home és un dissenyador valencià que ha quedat en llibertat però imputat per un delicte d'abusos a menors. Cristina, posa'ns el dia. Què ha passat?
Sí, el jutjat de primera instància de Llíria ha deixat en llibertat amb càrrecs el dissenyador Francis Montesinos després de prendre la declaració. Se li imputa dos suposats abusos sexuals a dos menors que el van denunciar. La Guàrdia Civil el va detenir ahir i va escorpullar el seu domicili en busca de proves que corroboressin aquesta denúncia. Després d'una nit a les dependències policials, el dissenyador ha passat a disposició judicial quedant en llibertat provisional i amb la prohibició d'acostar-se a les suposades víctimes. El jutjat de primera instància ha obert diligències contra el dissenyador...
i ha decretat el secret de sumari de la causa. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, torn, diu, si és veritat això de Francis Montesinos, hauria d'estar tancat de per vida, perdoneu, i amb els ous tallats, he dit. Un altre comentari, és el Metal Chaser, diu, no, si al final Francis Montesinos serà qui estava darrere del catàleg de banyadors de nenes de Carrefour. En fi, i la R de secret, diu, Francis Montesinos agafant el baix del pantaló del vestit de comunió del teu fill. En fi, sí, tema desagradable, molt desagradable aquest.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Enfilem ja la recta cap a les notícies de Sant Just. Parlarem de la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats, que acull Sant Just aquesta setmana, i també de l'espai lliure a creació de Carme Malaret, que presenta aquesta setmana una nova mostra d'Express amb l'exposició RACON.ERC.
Però abans de tot això parlem de l'atur. Ja sabeu que estem a començaments de mes i com sol passar en aquestes dates ja apareixen les llistes de l'atur. Nova davallada important de l'atur a Sant Jus. Segons el Ministeri de Treball 44 persones van trobar feina el mes passat al municipi. Per tant, una bona notícia i ara n'hi ha 642 apuntades a les llistes d'ocupació. És un dels descensos més pronunciats
Dels últims tres anys, la tendència a la baixa està generalitzada a la resta del territori. Per tant, després de molts mesos, sembla que podem donar una mica de bones notícies pel que fa referència a la feina, no, Carme? Sí, de fet, recordem que fa un parell de mesos ja es va produir un descens destacat de l'atur de 36 persones aquí a Sant Just.
I al maig la tendència a la baixa que hi ha hagut a Sant Jus, que com deies ha estat de 44 persones, per tant una baixada important, ha estat també comuna al conjunt del Baix Llebregat i al conjunt de Catalunya. De fet, a la comarca hi ha 65.300 persones inscrites a les oficines d'ocupació, 1.750 menys que d'abril passat, i unes 4.200 menys comparades amb el mateix període de l'any passat. A Catalunya, de fet, la docosa ocupació també ha baixat en prop de 20.000 persones,
i està a la comunitat de l'Estat on s'ha reduït més l'atur registrat aquest mes de maig. Recordem que el Ministeri de Treball publica aquestes dades a principis de cada mes, però cal recordar també que aquestes xifres d'atur registrat no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o bé que ja han esgotat el subsidi.
Bé, doncs aquestes són les dades. 44 persones han trobat feina el mes passat a Sant Just d'Esbert. Bé, canviem de qüestió i parlem de la memòria de les ciutats. Sant Just acull aquesta setmana la primera trobada d'aquesta xarxa temàtica, on participen una dotzena de ciutats a tot l'estat. Demà i divendres es treballarà el paper de les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. No, Carme?
Perdona, què estàs apuntant? Estàs fent el discurs? No. Serà improvisat. Serà improvisat? Veiem el discurs. És una trobada que es farà demà dijous i divendres per treballar el paper que exerceixen les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Forma part de la red estatal de Ciutades Educadores, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys i l'objectiu d'aquesta xarxa és treballar
El paper de les ciutats a través de grups de treball i analitzar com actuen en temes molt variats. La Calibera Sant Just és la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats i lidera aquest projecte coordinant una dotzena de ciutats catalanes i d'arreu de l'estat espanyol. De fet, demà a la tarda es presentaran experiències locals en l'àmbit de la recuperació de la memòria històrica amb la col·laboració d'entitats com el Centre d'Estat i Sant Justencs i l'Arxiu.
I també, per exemple, hi participaran el guitarrista Francesc Cardona, l'artista i veïna de Sant Just Soledat Sants, o la sommelier del celler de Can Mata, Esprit Goldstein. L'Esperniu, eh? Esprit Goldstein. La xerrada temàtica sobre memòria històrica comptarà amb l'assessorament científic del grup C-PAP de la Universitat Autònoma de Barcelona i la doctora Laia Coma, veïna i especialista en didàctica del patrimoni.
Laia Coma plantejarà divendres un cas pràctic sobre el refugi antiaéri de Sant Just. Aquest projecte hi participen altres ciutats, com dèiem, com Sant Adrià del Besòs, Sant Felí del Llobregat, Granollers, Alcalà de Guadaira, Baracaldo, Ibi, Màlaga, Orihuela, Ribes Bací a Madrid, Santiago de Compostela i Saragossa.
Aquestes ciutats també exposaran la manera que tenen de treballar la memòria històrica i el patrimoni cultural, un projecte on treballen transversalment les àrees d'educació i cultura de l'Ajuntament. I podeu seguir també els tallers d'aquesta iniciativa a través del seu Twitter, que és Refe Memoria Ciudades. Molt bé, doncs queda dit. Passem ara a parlar d'art. D'art. Sí. D'art. Exposicions. Cultura. Sant Just. Espai de lliure creació Carme Mallaret.
Sí, efectivament, companys. L'espai de lliure creació Carme Malalet, que està situat al carrer Bonavista, molt a prop d'on hi ha el cau de Sant Lluís, de moment presenta aquesta setmana una nova mostra express. És l'exposició Recompon Air. No, ho has de pronunciar a la castellana. Ah, Recompon Air. Sí, és més fàcil. Recompon Air, no? Sí. Perquè hi ha guillons que separen les coses. De la Santostenga, Laura Baringo. Baringo.
amb obres fetes amb vena de guix. Només es podrà visitar durant tres dies, no, Carme? Per això és una mostra express. S'inaugura demà, dos quarts de vuit del vespre, està encara dissabte a les dues del migdia. L'artista es defineix com a escultora, macatista i dissenyadora d'exposicions i ara presenta aquesta mostra a partir d'obres elaborades, principalment, com deies, amb vena de guix, que és el seu material per dilecte i que en aquest cas el combina amb materials més rígids i pesats.
per l'artista el guix és un material que mostra la fragilitat i alhora també la capacitat guaridora. Laura Baringo presenta en aquesta exposició un conjunt d'obres formades per peces de ceràmica trencades a consciència prèviament per després recompondre-les i per tant donar-los un altre sentit. És el primer cop que l'artista S'enjustenca exposa aquí al municipi i la inauguració serà demà a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de llibre creació Carme Malaret que és el carrer Bonavista número 105.
Ara sí, ha arribat un dels moments més esperats del dia d'avui al programa perquè Carme Verdó ja ho havia anunciat per activa i per passiva, s'acomiada de la penya del morro. Estem tristos? Estem buits? Qui omplirà després de tants anys?
Home, l'Andrea, bueno, la d'aquesta resposta és fàcil Calla, que me n'ho diguis, perquè volia que hi cregueu un misteri Ja ho sé, que ja és l'Andrea Però aquests buits Aquest buit que ens deixes, Carme A les tardes, tantes, tantes i tantes tardes Aquí a la ràdio Moltes tardes, eh? Moltes tardes, quantes tardes l'hem compartit Al costat d'aquesta planta de l'estudi número 1 Que és com de plàstic, no? No és mort mai I al costat d'aquests vidres bruts Perquè no es poden netejar per dins Perquè està com insinoritzat
En fi, Carme, deixo... Un plaer, no? No, no ho sé, tu sabràs. Per mi sí. Tu sabràs, treu la música de pena. Però no pots dir la música de... Clar, perquè... Ens sent disforestals. Clar. Carme. Jordi. Digue'ns coses. Res, que ha estat un plaer, no? Tots aquests anys, ens ho hem passat bé, hem rigut.
Depèn del dia, però és veritat. Home, és que són molts dies. Són molts dies. Però en general la tònica una mica ha estat de passar-s'ho bé, no? La tònica és la tònica del programa, eh? Que és passar-nos bé. Exacte. Treure a ferro les coses, no? La tònica de la vida, exacte. Exacte. Explicar les coses amb un to més distès. Sí, haig de dir... M'ha agradat. Puc fer jo valoració o no de la teva estada pel programa? Sí, vinga.
No, que vas començar com una mica així com tancada, Carme. Ah, sí? Sí, sense fer molta broma. Vull dir, es coneixia que la Carme era la més borde de la ràdio. Sí, clar, per alguna cosa... No saps fer a córrer. No, clar, per alguna cosa era. I era, per exemple, perquè no seguia el joc, no seguia les bromes.
M'he après, no, amb els anys? Home, clar, pensa que vaig començar a fer això amb 21 anys, no? Amb 21 anys, clar, molt jove. L'experiència. Sí, l'experiència ho donen molts. Que joves, eh? Sí, sí, sí. Érem bastant plens de pos, eh? En fi, Carme Verdeu, ha sigut un plaer, sempre que vulguis, alguna vegada t'enyores. Un segon dia torno. Torno a la tarda, ni que sigui, a llegir una notícia. Home, però també la podries trucar algun dia.
Bueno, també. No teniu res a fer-te o alguna cosa. Sí, et trucarem. Farem una nova secció, que és què està fent la Carme en aquests moments. I llavors te n'anirem trucant, potser, de tant en tant. Exacte, que no hi hagi buits. Molt bé, doncs. Bé, jo us faré visita, si no. Que vagi bé. Avui, per tant, fas l'últim informatiu. Sí, a les 7. A les 7. Per tant, també un dia històric de l'informatiu. Faràs una... No ho havia pensat, eh? Ai, és que no estic pensant en la transcendència de tot plegat.
Carme, recordo que Ramon Pellicer, quan va haver-hi el canvi dels informatius... Què va fer? Va dir com, ha estat un plaer, gràcies per tot. Me'n vaig al cap de setmana, clar, ell ho va solucionar així. Bueno, però jo estic als matins. Ah, me'n vaig de la ràdio. Ah, tu te'n vas a... Ah, estàs als matins encara, Carme? Sí. Fent allust a la fusta? Sí. Ah, bueno, home. Doncs escolta, ja tindrem per Carme Verdot per estona, també, cada matí. Cada matí. Vale.
Doncs ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesver.com i a partir de les 7 al Sant Jurs Notícies edició vespre. Carme, que t'hem vist una bona tarda. Igualment. Adéu, adéu, adéu. I nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Anna Rovira a l'espai de carretera reial avui entrevistant el Rafa Canó. Fins ara mateix a la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desver.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
I una setmana més a la Penya del Morro. És hora de parlar dels altres límits de Sant Just.
A l'espai de Carretera Reial amb l'Anna Rovira. Anna, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Benvinguda al programa una setmana més. Un aplaudiment per l'Anna, no?
Bé, avui, de fet, anem cap a Sant Feliu perquè durant aquest cap de setmana es fa el primer mercat d'intercanvi i de segona l'Andròmina, no, Anna? De segona mà. De segona mà, de segona mà. Clar, clar, la primera i segona mà, de segona mà. Aquest dissabte, 12 del matí a 9 de la nit, al pati de l'Ateneu, hi haurà aquest mercat que estarà acompanyat amb actuacions musicals, DJs en directe, animació pels més petits, intercanvi de cromos i vermuts, tapes, en fi, entre moltes altres coses, no, Anna?
Exacte, i per parlar sobre això, doncs, sobre aquest mercat, tenim el nostre conegut de la ràdio, ja, el Rafa Cano. Rafa Cano? És que és una herida que tinc clado, eh? Rafa Cano, bona tarda.
Hombre, perdona, tu no ets del perico de la tertúria esportiva? Sí, i tant, i tant, hi ha molta honra, eh? Sí, no, no, això ja... De ser de la tertúria esportiva i ser perico, també, clar. Sí, sí, clar, les dues coses, i a més a més, avui estàs per presentar-nos a aquest mercat, com diem, l'Andròmina, mercat d'intercanvi de primera i de segona mà, que hi ha aquest dissabte a Sant Feliu. Quants esteu organitzant aquest tinglado?
Quant fa, dius? No, quanta gent? Quanta gent està darrere? Ah, bueno, mira, en un principi comento com va començar el tema Jo et preguntaré una cosa i tu contesta el que vulguis Com que es perico Som en total quatre parelles que estem... Quatre col·legues amb les seves parelles I quan va començar tot això?
Això va començar a una sobretaula parlant que tenim moltes coses a casa i acumulem moltes més, els trasters... Els pongos, no? Els pongos! Sí, al fons del calàs i coses d'aquestes... Per què hi ha tanta merda a les nostres cases? Heu arribat a alguna conclusió? Per què guardem coses que fa anys que les tenim i no les utilitzem?
Jo crec que ens dona pena perquè tenim com un lligam sentimental amb aquestes coses i no podem... Desprendre'ns, no? I a part perquè també ens ha costat una pasta. Sí, també, però és que tenim molta merdeta a casa, eh? Tenim molta merdeta. I llavors, una opció per donar-li sortida és aquest mercat d'intercanvi. Clar, aquest mercat d'intercanvi el que intenta no només donar sortida a aquestes coses que tenim a casa, sinó donar l'oportunitat a gent que no pot accedir-hi
segons quins productes per qüestions bastant clares econòmiques i també per altres qüestions d'establiment perquè hi ha molta gent que pot accedir però tenen una visió diferent i no només van a comprar els establiments sinó que prefereixen reutilitzar coses que estan pràcticament noves és intercanvi o també es poden comprar coses?
No, no, sí, sí, el principal és l'afagònomà i després ja l'opció d'intercanviar, que és una mica més complicada, però bueno, l'opció la tenim.
de poder venir allà al mercat i intentar intercanviar amb els paradistes o amb gent que vingui particulars i intercanviar les seves coses. Per tant, en principi, és un mercat que hi ha de tot, però bàsicament segona mà hi haurà i es poden vendre i comprar a preus molt més econòmics, evidentment, del que es troba al mercat. Ja teniu molta gent apuntada, quantes paradetes hi haurà?
Doncs mira, l'espai total o l'aforament total són 49 parades que són de dos per dos cada parada. Escolta, això són moltes parades, no? Moltes inscripcions. Heu hagut de dir que no? De moment tenim la meitat de les inscripcions ja solides i ens queda aquesta recta final, que és aquesta setmana, a veure quina repercussió té.
i si podem tenir més paradistes. Encara que jo personalment amb la meitat que tenim ja considero un èxit total total i no només per això sinó per totes les col·laboracions que vull agrair però molt perquè sent totalment desinteressades i amb ganes i fent les coses amb molt d'amor que és com s'han de fer les coses.
Bueno, no sé, he d'agrair molt a l'Ateneu, al grup dels quatre que estem, entre ells són un dels socis de l'Ateneu, a la Cintia, a l'Esteban, a Xevi, a Anna, a la meva dona també, a Susana, a Bali, a tots, a tots. Després el grup aquest de Dynamization, que són els que faran l'animació infantil, faran una obra de teatre a primera hora
que serà la volta al món d'en 80 dies, de 12 a 1 a Saraneis allà. A les 12 del migdia, eh? Tot això al pati de l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, eh? Al pati de l'Ateneu, exactament, que és on està actualment la terrassa del bar de l'Ateneu, on fan dinars, sopars i uns vermuts impressionants, i uns sopars després amb gintònics també espectaculars.
Aquell cap de setmana van fer un assadazo, perquè ho porten uns centins, i també, bueno, és com estar a casa. Que és el carrer Vidal i Ribas, número 23, de Sant Feliu de Ibarregat. Al costat, molt a prop, molt a prop del tren de... De Sant Feliu. De Sant Feliu. Per aquesta idea els hi has proposat tu a la Taneu, o ells se'n van assabentar i van venir a buscar-te? No, no. El ideari de tot això soc jo.
Sóc el que va, bueno, ja dic, amb una conversa d'amics vam parlar, vam parlar de, bueno, és que és una conversa retòrica. Llavors vaig dir, pues espera, hi haurà algú que es mogui, no? Perquè si ens mogui ningú i només parlem, pues aquí no passa res. Llavors vaig dir, pues mira, amb tots els contactes que tinc, i un d'ells és la gent de Bataneu, anem a fer-ho, anem a proposar-ho.
I, bueno, la idea em va encantar molt, i, bueno, es vam posar a moure tot l'engranatge. Perquè, clar, vosaltres no cobreu res d'aquí, no? No traieu beneficiar-se. Bueno, a veure, en un principi anava a ser totalment gratuït. Els paradistes anaven allà sense pagar res. El que passa és que li treu una mica de seriositat al tema. Llavors ens hem posat un preu simbòlic per paradista...
per parada, diguem, per espai, que seran 10 euros. A l'espai mínim són dos per dos, però si no ho omplim, si no arribem als 49, que jo crec que serà impossible o no probable,
és igual, no pagaran més del que s'hi ocupen més. Pagaran per l'espai que ocupen, no? Sí. Ho fem així perquè si no ja saps el que passa, sempre passa el mateix. Quan és gratuït, sí, sí, jo m'apunto, jo m'apunto i després no. Per cert, vosaltres, tu també faràs parada o no?
Sí, tant, jo faré parada. I ja has començat a mirar per casa, que és el que tens? Sí, tio. Què has trobat? Això m'interessa. Per portar quatre parades, escolta. Ja, ja, però això és una mica el que ens passa a tots, eh? A veure, Rafa, perquè tu què tens a casa que portaràs al mercat de segon demà? Mira, què tinc? Des d'arroba, moltíssima.
Com tinc dos fills, tinc mogollem de joguines, carritos de nen... S'han deixat els fills? Eh? S'han deixat amb... Les joguines... Això és un drama, eh? Això és un drama. Per cuidar el tema de les joguines, jo a l'Ugo li vaig dir que si volia muntar parada a ell. I em va dir que sí, i està molt bé, perquè, clar, vulguis o no, a ell el fas participar d'una cosa que és bonica... També ho valora.
és revelar, entre cometes, les seves joguines. I saben qui les tindrà, també, no? Clar, amb aquests diners petitons que agafarà, jo què sé, els comprarà, ell té la il·lusió de comprar-se una tablet.
el tio segurament, perquè està fent l'estalvi per això, segurament ho ficarà a l'estalvi per fer-se aquest regal amb ell. Després, jo crec que també auguro que totes les màquines aquestes d'electrodomèstics en petit format que hi ha a la cuina, tipus de teletienda, perquè ens entenguem, eh? El termomic... Tot això també crec que n'hi haurà bastant, no?, de sortida, o no?
Clar, jo, per exemple, l'altre dia em vaig trobar tres tàpers, que estan totalment nous, que són d'aquests de posar líquids, que tenen obertura aquesta per treure els líquids després i tal, i els posaré també, i tinc homenatge de l'hogar, no?, que es diu, no?, doncs tinc un mogollon de coses, i que sí, també, tot té cabuda, inclús, si vols, si vols,
Coses més grans, per exemple, que no puguis transportar al mercat, pots col·locar al cartell, jo què sé, ben cotxe o moto, o a la dona o a la família.
També ens ha sorprès el tema... Bé, això és una mica més heavy, però vaja. Hi ha gent per tot, hi ha gent per tot. També ens ha sorprès el tema dels cromos. Hi ha gent que encara intercanvia cromos? Però qui intercanvia més cromos? Els grans o els petits? O sigui, els nens grans o els nens petits? A veure, jo he anat a Malugo, al mercat de Sant Antoni, a intercanviar els cromos i tant estan els nens com estan els pares.
Però quin tipus de cromos s'intercanvien? Els nous nous, suposo que no. Des dels Invisibles, jo què sé, a la Hello Kitty, tot el que sigui cromo, i després ja, si vas a tirar de més grans, ja no t'ho sabria dir, perquè jo no controlo, perquè he anat només a la zona dels nens. La peça més rara que tu portes, o que sàpigues que algú portarà, per exemple, d'aquestes parelles d'amics que dieu, ho saps? O no heu parlat?
Així de tema de programa? Sí, sí, sí. Ostres. No sé. És raro, raro que sigui. Una arpa, saps? No sé. Ostres, no, no. La veritat és que ara mateix no... La veritat és que de moment és tot bastant normal, el que passa aquí.
Quan estiguem allà ja veurem... Home, amb el tema aquest dels mercats d'intercanvi de primera mà, segona mà, hi ha hagut com una mena de boom, no?, també, els últims anys. Però retro, todo retro. No, però aquí hi ha... No, no, pel tema econòmic, jo crec. Ah, clar, clar. Perquè aquí a Sant Just, per exemple, em sembla que ja fa 3 o 4 anys...
que es fa cada sis mesos o cada any aproximadament. Les que Sant Lluís sempre va abans, oi, Jordi? Sant Lluís sempre innovant. Un mercat d'intercanvi... No, no, però només d'intercanvi, eh? O sigui, no es poden comprar ni vendre productes, només s'intercanvien els productes per altres. O sigui, tu vas amb una samarreta i veus una altra samarreta que t'agrada, per exemple, i parles amb el propietari i dius, mira, te la canvio per aquesta. O no, o tu per aconseguir, per exemple, una aspiradora, m'ho invento, i tens, per exemple, una pilota de futbol, potser has de canviar la pilota de futbol per una altra cosa...
que després... Truequés, han de donar-se un truequés. Però que no és el cas, eh? Bé, que també podria donar-se, perquè també hi ha una part d'intercanvi en aquest primer mercat de primera mà i segona mà d'intercanvi, que es diu l'Andròmina, i que hi haurà aquest dissabte a Sant Feliu, al pati de la Taneucà. Jo el que et volia preguntar-te és que hi ha hagut com una mena de bum, no? Amb aquest tipus de mercats últimament.
Sí, a veure, jo no sabia que hi havia tant de boom, perquè quan em vaig posar a investigar, la veritat és que no tenia ni idea, i vam visitar diversos mercats de Barcelona, que ja porten bastants anys d'història, i vam parlar amb els organitzadors d'aquests mercats per saber per on estàvem movent-nos.
Sí, i ja es comentava això, que hi ha hagut un aflorament de moltíssims mercats degut a la crisi i també una mica a la modernitat, perquè això, vulguis o no, és modern. Es porten a la segona mà i la gent guapa a Barcelona...
Ja han marcat molt xulos a Barcelona que, bueno, veus allà, és un espectacle.
Eivissa es queda lletxa i tot. De la gent guapa que allà hi ha, perquè posen DJ, música en directe... Clar, és diferent. Un altre rotllo, no? El Pati del Roure i el Pati de Teneu potser no... Clar, no sé, tenen càmeres d'aquestes, les Polaroid... Clar, és diferent. I Ullera Raiva, aquestes coses. Però bueno, per algun lloc s'ha de començar, tu. Sí, sí. Perquè una cosa, tota la gent que s'ha apuntat, són postres individuals o gent que ja viu d'això i sap de què va la cosa?
No, tot és particular, de particular a particular. Una persona només és una artesana que fa uns bolsos i posarà aquesta petita artesania allà. Però ja l'he dit jo que serà només això. O sigui, el que volem nosaltres és que no sigui un mercat d'artesania perquè ja està, ja estan somiatruites per això. Llavors,
que principalment és que si ell ho vol posar així amb un petit trosset, d'acord, però que la resta és segona mà i intercanvi. O sigui que no, que només serà això. Seran entre particulars i part particulars. Ja sigui agrupant-se, perquè hi ha molta gent que m'ha preguntat que clar, és que només jo tinc poques coses.
El que has de fer és fer ressò amb el teu volcán, amb el teu entorn, i a veure si us agrupeu 4 o 5, que també és més xulo perquè així us podeu fer torns a la parada, i passeu un dia, no sé, interessant. Ara què dius això dels torns? L'hora de dinar i haver-hi descans o què?
Sí, sí, a l'hora ja hi haurà dinar, no sé exactament ara mateix què farem, però farem algun dinar, si sí, per part de l'Ateneu farem alguna cosa. Bé, ho hem de seguir perquè no tenim més temps, de totes formes recordem-ho, que hi ha aquest primer mercat d'intercanvi de primera i segona mà, que es dirà l'Andròmina... Sí, i dono el mail, per si en un cas algú vol adreçar-se a nosaltres, vol muntar parada o vol preguntar o informació...
Mira, és l'andròmina marcat, com sona, amb L, l'andròmina marcat arroba gmail punt com. I el telèfon que és el meu personal, si en un cas volen enviar-me whatsapps o trucar-me directament. O felicitar-te per l'any que ho fes a l'espanyol.
Sí, exacte, o parlava a l'espanyol. Sí, sí, tot, tot. O lligada amb mi. També, sí, bueno. Bona quantitat. No, és que m'estan escoltant segur. Ja, ja, ja. Gràcies a tots. Clar, tu vés d'un altre telèfon aquí en directe. A veure, no, ja el dono jo. 699 424 950, eh? Ara!
Me'l sem a memòria perquè jo, els telèfons de la gent guai, me la quebro aquí al cap. Rafa, moltes gràcies, que vegi bé. A vosaltres. Anna i Jordi, gràcies. Et veiem dilluns, que ve a la tertúlia, eh? Adéu. Adéu. Doncs Anna, et veiem la setmana que ve, gràcies per venir i que tinguis una bona setmana a la capital de la comarca Sant Feliu de Llobregat, eh? Gràcies. Adéu.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe i també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat. Podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Despert.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda. Ei, què tal? Com estem, amics? Benvinguts a la Ràdio de la Tarda. És una música aquesta com de ràdio d'antiga, no? La música? La gramola? Sí, una mica dels anys 60. En fi, Arnau Cònsol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda com estem, que normalment veig del dijous. És clar que respiro, eh? Sí, no em veus.
Vinc d'aquesta ciutat que no... A mi m'ha semblat que existia, però el llibre aquest ha fet molt clar. Hi ha gent que diu que no. En fi, la setmana passada ens va quedar pendent una xerrada amb el David Castillo, que és l'autor de Barcelona no existeix, que ja vam comentar l'altre dia i que, a més a més, també és cap de cultura del suplement de cultura del diari Avui. El tenim al telèfon. David, bona tarda. Hola, bona tarda, company. Hola, què tal, company? Com estàs? Mira, molt bé, per aquí. Cap a Tarragona. Cap a Tarragona? Aquest és el tren?
Sí, el tren, sí, sí. A quina alçada, David? Doncs ara ha sortit de Sants. Ha sortit de Sants? Sí, sí. Vaja, falta tot el recorregut encara, eh? Tenim una estona per parlar. Home, Sants es pot linkar bé el tema, eh? Sí, no? Sí, sí, sí. L'altre dia ja vam fer una mica el link, no?, amb el que va passar amb Can Vies, amb els Antisistema i amb Barcelona no existeix, que tu, Arnau, deies que hi havia com una mena de paral·lelisme en algun moment concret.
D'alguna manera, i això en tot cas, David, bona tarda. Crec que val la pena destacar, abans d'entrar, en la matèria del llibre, que David és novel·lista, té un bon nombre de novel·les publicades, ha guanyat el Premi Creixells, ha guanyat el Premi Sant Jordi, i és un dels pocs autors, David Casillo, que abans del Sant Jordi ha guanyat també el Premi Carles Rivas. Calla, calla, calla. David?
L'hem perdut. L'hem perdut, eh? Som a la ida, eh? L'Arnau l'ha dit hola, que m'havia estrenyat dir que el fet que l'Arnau l'havia dit hola i no l'ha contestat. L'Arnau ha seguit molt emocional, però... Escolta, aquesta entrevista què passa? La setmana passada no vam... No agrada que Barcelona no existeixi. Això vol dir que hi ha algú de l'Ajuntament, per exemple. A veure si a l'autom no existeix. A veure si hi ha algú de l'Ajuntament... Li hem sentit la veu. No vulgui...
Si diu que sigui l'autor. No, l'autor existeix. I has vist la cara? No, l'autor existeix. El que potser jo estimo és amb l'Arnau, eh? Que potser aquí hi ha alguna cosa, una mà negra, que algú vol que Barcelona continuï existint. Cosa lògica i també. Què fem? Tornem a trucar? Tornem a trucar. Va, podem posar la música dels anys 60? Anem cap a... Integriol i tot, eh? Què? Podria ser uns 20, fins i tot, eh? Sí, pot ser, pot ser. És una mica com Charleston, no?
Ara, amb la presentació aquesta que estàs fent, Arnau, justament he entès quan el David ens ha dit col·legues, perquè crec que també, a banda de novel·lista, és periodista, si no m'equivoco. Sí, sí, és periodista cultural. És, jo diria, no el primer, evidentment, però deu ser el director del suplement de cultura d'avui des de fa anys i panys.
Per tant, és algú que ha demostrat la seva solvència com a director del suplement. I a més a més, en les seves novel·les, tot sovint els protagonistes són periodistes o ho han estat o tenen alguna relació amb aquest món. Per exemple, el protagonista aquest, Barcelona, no existeix. Espera que això ja l'hi pots dir perquè em recupera la trucada. David, bona tarda. Hola, bona tarda.
Bona tarda, el tenim aquí un altre cop. A veure si pot contestar alguna pregunta el David a Ràdio d'Esvern. De fet, el que estava preguntant és si tenies comptat quants novel·listes, guanyadors del Premi Sant Jordi, han guanyat també el Premi Carles Riba. No sou gaires. Sí, el Miquel de Palol i l'Olga Xirena, que s'assembla. I ja s'ha acabat.
Bueno, mira, un club de tres. Un club privilegiat, no? Sí, sí, ja reunim amb el...
Creixells, aleshores ja es redomeix a dos. Aquest a l'olga al Sirinax li devia faltar, no? Sí, perquè a tu, clar, el tema dels premis, com ho portes? Perquè, clar, per una banda, com que al ser cap del suplement de cultura del diari avui donen notícia, no?, vulguis o no, els premis literaris, però, clar, per l'altra, molts autors diuen, no, els premis no en van gaire. Tu què estàs en una... Quina tessitura trobes?
A mi tampoc no em van gaire, el que passa que de vegades no et queda més remei perquè si no no et publiquen. Doncs és una bona resposta. T'invitaria una reflexió, però jo demano, sisplau, ja que aconseguim connexió, després una setmana d'intentar-ho. Bé, que entrem a Barcelona, no existeix un títol provocador d'entrada, eh, David? Sí, sí, sí. David? No, no m'ho crec. David?
Està allà, està allà. No m'ho crec. Oh, s'ha tornat allà. Ha dit que està del tren, no? Sí, està del tren. Cap a Tarragona. De totes maneres, és ben normal que si te'n vas cap a Tarragona perquè ho he patit diverses vegades i és que se tallin la comunicació. Només sortir de Barcelona i ja n'hi ha, et comento, per la banda de Sitges i cap allà. Mira que portem anys fent entrevistes a les tardes i, mira, una vegada és normal que passi. Inclús dues. Inclús dues.
Però és que ja anem ja cap a la tercera semana. Aquesta és una entrevista que algú, jo, cada vegada tinc més clar. Però és que, a més a més, ho veus, eh? He aconseguit una primera resposta. Sí, breu, breu. I a la que he tornat a treure el títol... Sí. O sigui, Barcelona no existeix.
Parlem de la novel·la, si no tornem a dir-ho. Jo faria això, eh? Tornem a trucar, va, torna a posar la música dels anys 20, que hem quedat, eh? Charleston, eh? Vinga, anem a tornar a trucar al David Castillo. A mi em fa una mica de por, eh, ja, fer aquesta entrevista. Home, perdona. Ah, que aquí, res, tranquil·la. Tu, agafa, tu toca fusta, saps? Toca la taula de l'estudi número 1. Sí, no sé si serveix, eh, de molt, toca fusta, però... Bueno, però com a mínim estàs detingut i no es torna. Clar. Clar.
En aquest cas, el llibre de quan és? És un llibre nou, un llibre que s'ha publicat ara, no sé si 2014 o ara. Escolta, aprofitem-lo abans que es torni a tallar. David, hola, ja ho hem dit, entrevista amb la Ida. Com que es tornarà a tallar unes quantes vegades, ja ens fem la idea. I llavors, Arnau, fem-li la pregunta ràpidament. La pregunta directa.
Per què aquesta Barcelona futurista? Per què de sobte, tu que més aviat en les novel·les has tendit a mirar un passat proper, a recordar el periodisme o fins i tot certes ideologies que potser s'han anat perdent als anys 60, als anys 70, fins i tot als 80, ara de sobte tires endavant i mires una Barcelona futura, però no gaire futura. Bueno, està ambientat el 2050 la novel·la i hi ha moltes coses que són semblants.
De fet, nosaltres pensem que canvia molt la cosa, però som les mateixes bestioles que fa cinc segles, o de vegades et sents més pròxim a Horaci que no pas a un narrador contemporani. D'entrada, per anar agafant forma, el que fas és un homenatge a una de les grans novel·les sobre Barcelona, Vida Privada. Sí.
Sí, sí, el primer paràgraf em sentia una mica en deute amb Josep Maria de Sagarra i vaig fer aquest paràgraf inicial com a homenatge després de les cites inicials a William Gibson i després el poema del Pere Marcilla que dona títol a la novel·la. Sí que sé que hi ha uns homenatges explícits.
Fins i tot la primera festa que el protagonista va parar pot recordar d'alguna manera aquestes festes de gent i classe alta que es viuen a vida privada. Sí, també una mica més passada de voltes, diríem. Bastant més, clar. Però són bromes d'aquestes d'una novel·la que em va divertir escriure-la i que espero que els lectors també els diverteixin
poder-la llegir. Home, la veritat és que és realment corprenedor i, a banda, apassionant, perquè et fa avançar pàgines i pàgines, reconeixer certs elements d'aquesta Barcelona que tu presentes, o d'aquesta ciutat futura que no és tan llunyana, on els protagonistes, que som gent gran, recorden un passat del qual parlen, com ara nosaltres podem parlar del franquisme, no?
És aquesta la idea? Parlar del present com si en parlessin gent del futur? Bé, el que volia fer era una novel·la alegòrica a l'estil de les novel·les del James Ballard que tingués diferents elements aventures, ciència-ficció tota la història del llitanisme que hi ha dintre la cosa de la màgia els diferents elements que m'han cridat l'atenció en determinats moments us volia fondre
dintre de la trama, amb els personatges i tot plegat. També l'homenatge a l'amor del noi del sucre, que pràcticament és la mateixa mort que va patir el personatge de la seva única novel·la i que va ser profètic perquè així el van matar ell. El van enfossellar, com sabeu, al carrer Cadena, cantona de Sant Rafael.
Imagineix un futur, a més a més, amb molts elements que poden recordar un passat de Barcelona, no només el present, sinó el fet que hi hagi unes milícies que polulen, un cert desordre que podria recordar l'any 36. Sí, però la descripció és del segle XVIII i XIX. I després els bars són els del barri xino de l'època esplendorosa de començament del segle XX.
l'apugeu del Paral·lel i tot això, i després l'esclat del gran anarquisme, les bandes de la patronal, del sindicat lliure, tot això és una mica el que intentava recrear. Una Barcelona on l'anarquisme que tan present ha estat en la història de la ciutat triomfa? Bé, és un anarquisme molt sui generis, passat per la plastilina i
i tota aquesta idealització de la cultura que fan els rebels de la novel·la. Però té un punt naïf, també.
I posats a intentar fer l'enllaç que ja vam intentar la setmana passada, no sé si ens en vam sortir després nosaltres sols amb els nostres oients. Ara, ara, ara. Canvies aquesta petita revolta, o petita, gran, en tot cas no sé com la valores tu, pot entendre's com una de les coses que surten darrere fons de la novel·la que han causat el present de la novel·la? O com ho veus?
La ciutat era la rosa de foc. Això ha estat una provocació dels que estaven negociant amb aquests nois i diríem que ha esclatat i és estrany que no hagués esclatat abans perquè realment la situació és complicada i la gent que intenta fer coses al marge de vegades ha de suportar les arbitrarietats
de la piqueta, de les excavadores, de l'abús dels poders municipals. Sí, anava a dir que estàvem parlant amb el David Castillo, l'autor de Barcelona no existeix i, com hem comentat, també cap del suplement de cultura del diari avui, a veure, jo t'ho pregunto de saco, com veus la cultura del nostre país avui en dia, David? Bueno, la veig que tinc molta empenta, veig creadors molt interessants
Ara mateix estic amb el Jordi Notka i amb el Sergi Pons Cudina, anant a una tertúlia. Crec que hi ha molt bons elements en tots els àmbits, el teatre, la novel·la, els poetes. Quants anys fa que tu ets el cap del suplement cultural diari avui? 25 o 26.
25 o 26 anys. Per tant, un quart de segle que tu has anat veient des d'una posició privilegiada, podríem dir, com és la premsa escrita, el que ha anat succeint a Catalunya durant aquests últims 25 anys en clau cultural. Ha evolucionat molt? En quin punt estem? Sí, ha evolucionat molt i a la vegada és el mateix de sempre. Explica'm-ho ja. Bueno, quan vaig arribar estaven vius...
Doncs gran part de les grans figures col·laboraven allà, el Pere Caldés, el Víctor Alba, el Colau i Fabra, el Joan Triadó, el Isidor Consul mateix, tios molt preparats. Ara potser no tenim un perfil tan intel·lectual, però hi ha molta quantitat de gent que escriu i que ho fa molt bé, que estan molt desinhibits i que dona molta quantitat i que són exportables, traduïbles.
tot i que estem en un gueto. La crítica s'ha oblidat del seu paper crític en el sentit negatiu? Parlo en concret de llibres en català, de literatura catalana. Trobo a faltar, segons com, crítics punyents que diguin home, senyors, hi ha autors que estan tenint molta prèdica però francament la novel·la és un xurro.
Bé, tot això són opinions de cadascú. Hi ha alguns que sí que ho fan, però normalment entren dintre de les títols i això. Ara jo crec que el que és difícil realment és triar la grau de la palla i per mi el nivell és immillorable, com mai. Doncs llavors aplaudim-ho.
Un últim, crec que no ens queda massa temps, perquè aviat sonaran les 6, o si més no els senyals horaris. Has canviat d'editorial sense canviar de grup? Has passat de pro a Empúries? No, perquè Empúries s'ha desplegat el lluc, també. I aleshores em va dir, bueno, vam arribar a l'acord de publicar aquí, jo volia algun petit canvi. I ja va saber canviar mínimament, però...
No és ni canviar d'habitació, perquè són els mateixos que amb el Andreu o el Xavier Garfarot. Posant-hi una coberta diferent o unes sigles diferents, però evidentment és la mateixa casa. No tempte passar a editorials petites, més aventureres...
David? Ai, ja sabia jo que l'havíem perdut. David? No, és que la pregunta era primer. Ah, no, estaré aquí. Ah, perdona, perdona, pensava que t'havíem perdut. Estic passant per algun dels túnelers del Garraf, eh? Sí, ara estic a punt d'entrar al Garraf. Sí, bueno, doncs ja, mira, serà l'última pregunta. No, jo preguntava, li volia dir si no el temptava anar a editorials més petites, potser més de combat, però potser és una pregunta que s'hauria d'ampliar i és més aviat anar a dir. Aquesta floritura de tantes editorials...
No creus que n'hi ha un gra massa o ja està bé? Bé, aquesta és la resposta. Jo crec que és concisa, és metafòrica també una mica del que està passant amb les petites editorials catalanes, com per exemple la Breu Edicions, que ara no ens podem atendre ja més tard, perquè no donen l'abast de tants llibres que reben.
En fi, ho hem de deixar aquí perquè, home, no tornem a trucar, eh? Ara ja el David, per dos minuts... T'agraïm, però, des d'aquí, la paciència que he tingut. Gràcies, eh? Bueno, nosaltres també hem tingut paciència, eh? Per això, perquè, clar... La paciència és mutua. La paciència és mutua. Sí, senyor. 50-50, no? 50-50. En fi, Arnau, moltes gràcies. Demà no vens, no? Llavors, atueixo, perquè ja has fet avui el cupo. Avui, sí. Ja.
De fet, jo demà també hauré d'agafar un tren en direcció sud. Ah, sí? Sí. Cap on vaig? Fins a Vilafranca. Ah, que tens una presentació del General Prim, no? No, no, no. Oh, quina cagada. Ah, ah, ah, ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah, ah. Ah
Per què no tornes a venir? Sí, home, sí. Què tal, bona rebuda? Bueno, primer era de Reus. Home, poca broma, eh? Era una taula rodona, hi havia dos catedràtics de la Complotència de Madrid. Home, poca broma. Et quadres, i si encara estaves poc quadrat, l'últim senyor que em van presentar, anava vestit de civil, i era un senyor que era, no vaig apuntar-me el nom, em sap greu,
general de l'exèrcit espanyol, ex-cap de l'estat major. Vamos! Hombre! A mi, perdona, en una... Perdona. Sí, aquesta xapeta que veu aquí, és no votar normal en un país normal. Me la trec, eh? Jo no he fet la mili, eh? Escolta, vaig dir, saps què? No embolinguis. No, en una setmana, també, molt bonica, no? Monàrquicament parlant, del cap de l'estat... Sí, de fet, el senyor Esmenorquí va mig parlar en català, estic parlant del general. Sí, sí.
i havia publicat una biografia de Prim o certs aspectes militars de la vida de Prim. Ah, està bé. Veu parlar del que està passant a Catalunya actualment? No, però sí que li van preguntar, evidentment, sobre aquest relleu. Tots coneixien molt bé la figura del príncep. El blanc Lloá el van glossar de dient... Potser una de les coses més interessants i que la gent no sap és que el príncep sap història i que ha assumit els errors de la dinastia borbònica i diu que ell ho tentarà canviar...
Jo us vaig voler intentar fer una gracieta acudit, dient, doncs bé, igual que Prim va fer fora els borbons i va portar una nova dinastia, Amadeu de Saboia, que no va tenir temps de fer res, perquè quan va arribar just havien matat a Prim, i ell se'n va cansar, dic, bueno, ell era un rei que havia de regenerar la monarquia espanyola, tant de bo Felip VI sigui, doncs, això, el rei regenerador. En té una oportunitat, el país demana canvis. Em van saltar la jugular, eh?
Sí, sí, molt bé. Tu ves fent amics, Arnau, ves fent amics. Càger. Catalunya Informació. Ara són les 6.
Actualitzem primer de tot les dades del trànsit. Equip viari endavant. El Servei Català Trànsit informa de 3 quilòmetres de l'Antitud. Ara mateix a la C58, a Montcadre, aixec en sentit sud. Un quilòmetre de cues en els dos sentits, encara per un accident a la Nacional 340, a Vinyoret del Penedès, en pas alternatiu. A la B10, a Cantones, en sentit Trinitat, també trànsit molt dens. Un quilòmetre de cues ara a l'A2, a Esparreguera, en sentit Barcelona, per un accident que talla un carril. I també informa d'un quilòmetre de cues a la B30, a Barbera, en sentit sud.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, demana a Convergència i Unió que no faci política petita en al·lusió a la decisió dels nacionalistes catalans d'abstenir-se la votació de la successió a la corona de Felip VI com a nou rei d'Espanya. El dirigent de Convergència, Josep Rull, argumenta que serà una abstenció per simbolitzar la desconexió amb l'estat espanyol.
Avui, això que s'ha fet el primer discurs des de Navarra, del príncep Pelip, 15 dies abans de convertir-se en el nou rei, es compromet a treballar amb totes les seves forces per servir una Espanya unida i diversa. Acord polític al Parlament per regular a partir del novembre les corrides turístiques que es fan a les Terres de l'Ebre, sense mort de l'animal. Al setembre es van suspendre per ordre judicial perquè contravenien la prohibició de les corrides de toros a Catalunya.
A Catalunya hi ha 150.000 ludòpates i 3 de cada 10 són joves que juguen a través d'internet segons l'Associació Catalana d'Addiccions Socials. Aquesta associació denuncia que el govern espanyol vol que a les escurabutxaques online no hi hagi cap mena de límit pels jugadors.
Polèmica per l'heró temporal presentat per Panrico a Santa Perpètua de Mogoda per la direcció és una mostra de bona voluntat per desengallar el conflicte. Els treballadors acorden no fer-ne cas i la Generalitat critica que s'hagi decidit fora de la taula de negociacions.
El president dels Estats Units rebuig a l'agressió de Rússia a Ucraïna i reitera que mai acceptaran l'anecció de Crimea. Barack Obama referma el suport als aliats del centre i és d'Europa durant la comemoració a Varsovia dels 25 anys de les primeres eleccions parcialment lliures de Polònia.
Catalunya Informació. Esports. S'ha repressat la competició en Roland Garros amb partits dels quals de final. Ara mateix Andrea Petkovic ha classificat per les semifinals després de superar la italiana Sara Errani. En 2-7, un doble 6-2 segueix encara en joc el partit entre Svetlana Kuznetsova i Simona Halep. La romanesa s'ha imposat per 6-2 en el primer set i ara mateix empaten a 1 en el segon.
Joan Francesc Ferrer Rubi l'han presentat este migdia com a nou entrenador del Valladolid les dues pròximes temporades. D'altra banda, l'Atlètic de Madrid i el Getafe han arribat a una cor pel traspàs del porter de 30 anys, Miquel Àngel Mollà per les tres pròximes temporades. Pendent, de moment això sí, el reconeixement mèdic i l'afirma. I el Barça de bàsquet viatja avui cap a València, on demà arrenca la semifinal de l'ACB en la Fonteta de Sant Lluís. Catalunya Ràdio transmetrà tots els partits de la sèrie.
Al temps, les properes hores, les nubolades creixeran amb força a l'interior de les comarques de Girona i de Barcelona, on podran caure arroixats localment amb tempesta i calamarsa. Fora d'aquests sectors, tot i alguns nubols poc importants, es mantindrà l'ambient assolellat i càlid. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, passant 3 minuts de les 6.
Sant Just acull aquesta setmana a la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats, on participen una dotzena de ciutats de l'Estat. És una trobada que es farà demà, dijous i divendres, per treballar el paper que exerceixen les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni. Forma part de la Rete Setat de Ciutades Educadores, de la qual Sant Just és membre des de fa 20 anys. L'objectiu d'aquestes xarxes és treballar el paper de les ciutats a través de grups de treball i analitzar com actuen en temes molt variats. La Calidera Sant Just és la primera trobada
de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats. Demà a la tarda es presentaran experiències locals en l'àmbit de la recuperació de la memòria històrica amb la col·laboració d'entitats com el Centre d'Estoixen Justencs i l'Arxiu Municipal. El projecte també hi participa en ciutats com Sant Adrià del Besòs, Sant Feliu del Llobregat, Granollers, Alcaladeu Adaira, Baracaldo, Ibi, Màlaga, Orihuela, Ribes-Vací a Madrid, Santiago de Compostera i Saragossa.
El poder de la màfia central a la conferència del periodista Vicenç Lozano, a aquesta hora que en gent està. Lozano és expert en qüestions vinculades amb la màfia i serà el convidat de l'Aula d'Extensió Universitària per la gent gran al Baix Llobrecat que organitza aquesta xerrada. Vicenç Lozano parla...
Parlarà del poder que exerceix la màfia en països com Itàlia, bressol de molts grups mafiosos com la camorra napolitana. Lozano plantejarà més el paper que juga Espanya en el món de la màfia i és que, segons el periodista, l'estat és terra d'acollida de molts capos mafiosos que pretenen passar desapercebuts.
Ell parlarà de la màfia a través de les seves investigacions, anècdotes i entrevistes amb jutges i mafiosos empresonats. A més a més, de tot plegat se'n parlarà avui a partir de les seves diferents experiències, perquè recorda també que el jutge Falcone va estar assassinat abans de la màfia quan estaven a punt de gastar pels seus afers o negocis. De tot plegat se'n parlarà a partir d'aquest hora a les 6, a la sala l'isdor cònsul de Can Ginastà,
La sessió és gratuïta per sòcils i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària, costa 5 euros per la resta.
I acabem amb aquest butllet i explicant-vos que aquesta tarda a les set el Consell Municipal de les Dones de Sant Just triarà les delegades pel Congrés del Baix Llobregat. La decisió es prendrà en el plenari del Consell que tindrà lloc a les set de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament. El ple triarà les delegades que assistiran al quart Congrés de les Dones del Baix Llobregat que es farà el novembre a Gabà.
i l'objectiu del Congrés és fomentar una nova estratègia social de la participació de la dona en l'àmbit econòmic i social. L'ordre del dia també aprovarà noves incorporacions al Consell i farà el seguiment i avaluació de les accions dels últims mesos. Tot plegat serà d'aquí a una hora, a les 7 de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
I de moment això és tot, més informació a partir de les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Gràcies, gràcies per escoltar-nos una estona més. D'aquí uns moments connectarem amb el casal de joves de Sant Lluís, amb l'Alejandro, que ens expliqui com estan les novetats en aquest equipament juvenil del nostre municipi. També tindrem la Roser Arcs a l'Espai d'Educació Canina, que avui parlarem de comunicació en el món dels gossos i acabarem el programa, com cada dimecres, amb els tuits de Sant Lluís, Espluga i Sant Feliu de la Paula Carreras. Però abans d'entrar ja a la segona hora comencem amb el trending topic. Música
Perquè avui, Cristina, també ha sigut el més comentat de Twitter, Joan Van Ville, l'escriptor irlandès, ha guanyat el Premi Príncep d'Històries de les Lletres 2014, no? Sí, imposant-se justament a 24 candidats de 14 països i superant en les últimes votacions les candidatures de Aruki Marakami i Ian McEwan. L'irlandès ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Històries de les Lletres del 2014. Van Ville, considerat un renovador i un dels millors autors en llengua anglesa, ha agraït en assabentar-se al ser reconegut pel país de Cervantes...
i també ha preguntat a la seva editora per qui entregaria el premi a l'octubre, en aquest cas referint-se si seria el rei o el príncep. Premiat per la seva intel·ligència, profunda i original obra novel·lesca, i també pel seu altre jo, Benjamin Black. Bambil només espera que el premi se l'hagi donat ell mateix, i no en aquest cas al seu personatge, Benjamin Black, i també a tota la seva carrera, que dura ja més de mig segle, segons ens ha pogut confirmar i ens ha pogut explicar.
Què diu la gent a Twitter? Per exemple, José Tomás diu a qui li hauran donat el príncep Asturias, a John Banville o a Benjamin Black?
Un altre comentari. Ens el fa la Lara Ciscar i diu, John Bambi, el Premi Príncep d'Històries de les Lletres. També escriu novel·la negra com Benjamin Black, que recordem que Benjamin Black és el seu personatge més famós. Sí, senyora. I Atxolo, Atxotxo, Atxotxo, Atxotxo, diu, ho confesso, no he llegit res de John Bambi ni de Benjamin Black, ni sé si l'anomenen Bambo o Benja. En fi, sis i tot jo de la tarda, passem cap al Casal de Joves de Sant Just.
Un home. Unes idees. Un color, el blau. Una calva, el cap. Alejandro Jiménez. Hola, què tal? Bona tarda, Alejandro. Bona tarda. Què tal, com estem? Molt bé. En fi, parlem de les coses que hi ha al Casal de Joves durant aquests dies. Per on vols començar?
Sí, vinga. Veig que estem espessos no només aquí a la ràdio, o sigui, en general, avui hi ha una espessó, una espessó mundial, però no passa res. Potser podríem dir que avui és el dia mundial de l'espessó, que no de l'espessó, poca broma. A veure, Alejandro, sí. Com estem, no? Perdona, t'estic donant aquí temps, per què pensis un tema de començar la secció? Tu saps que jo sempre tinc temes. Sí, la saps llarga, tu, la saps llarga. A veure, per on comencem?
Aviam, primer, us diria... Bueno, hola, què tal a tothom? Hola, bona tarda. Alejandro, què tal? Avui costa d'arrencar-lo, eh, avui, però... Arrencar-lo, Carlos. Continuem amb les inscripcions del Casal d'Isteu, que la gent té temps fins al 20 de juny. Quin és el taller que més ben parat de moment està?
Per ara, el que tira més són les sortides. Sortides, eh? Sí. O sigui, també s'ha de dir que la gent aquest any està trigant una miqueta a fer les inscripcions i tal. Sí. Bueno, aquesta tarda en tingut tres, eh? Sí, rotllo a quanta gotes, però... Però sí, les sortides s'estan tirant bastant. O sigui, el típic, no?, el mític de l'ACERTAC, que qui ha vingut els altres anys... Un clàssic. Sí, ja els agrada.
Però clar, parc aquàtic, paintball i bosque urbà, doncs també tira bastant, saps? Bàsicament pel preu que l'oferim, però bueno. Què més? A recordar que el dimecres vinent tenim el curs d'agustació de vermuts. És veritat, que jo em volia apuntar, en fin d'aquí de la ràdio haurem d'enfanyar-nos perquè si no, no trobarem plaça.
saps com fer-ho, no? Sí, a través de la web delcasaldejoves.com Tio, ets un grac. Gràcies, gràcies. I una cosa que vaig estar pensant, ara que veig que tinc la web aquí al davant, recordes que em vas preguntar el tas de garnatges negres del món? Sí. Totes les garnatges eren negres? Eren negres? I què?
Aquí el friqui de l'Alejandro li va preguntar a l'Astrid i em va fer una explicació que em vaig quedar loco. Falluteu per preguntar-li a l'Astrid. El tema és que totes les garnatges són fosques, o sigui, són negres, però dins d'aquesta foscor hi ha com un ampli ventall de colors.
Em va explicar mil històries, uns sabors són més àcids, els altres més tal, però ens quedem amb això. Quan parles amb l'àstrit has de tenir el cap una mica clar, perquè és tanta informació que no dones. Per tant, són fosques però no negres. Són fosques. Bueno, però clar, com deia la meva àvia, són tostadites. Són tostadites, tostadites. Bueno, escolta, doncs ens enlegrem que hagim resoldre aquest dubte. Gràcies a Alejandro. Un aplaudiment per l'Alejandro. Que n'ha vingut al cap i dic, mira. Ara ja...
No, no, no. Ja pots anar tranquil·la. T'agraeixo perquè ja puc dormir ara, a les nits. Això tinguis clar. Gràcies. I després també comentar-vos que d'aquí prop, em sembla que és el dia 14, sí, el dia 14 és el dia de la música, que celebrem aquí al Casal de Joves, perquè cada any cau més raro el dia. Em sembla que és el dia oficial, crec que és el 20.
Ara t'enganyaries i... 20 de juny, eh? 20 de juny hi ha un món de la música, hi ha preparades ja algun tipus d'activitats? Sí, conjuntament amb l'entitat Músics de Sant Just oferiran uns concerts aquí a l'Esplanada del Casal. Molt bé. Em sembla que són 5 grups, els Disaster Jacks, Violets, The Mowers, Hungry Mama...
I Boira. És un festival una miqueta així com... Eclèctic, que es diu en aquests casos, no? Quan hi ha grups de música de diferents estils musicals, doncs, eh, però li que és eclèctic i tira milles. Això serà el dissabte 20 de juny. A partir de quina hora? Dissabte, no. Cau en 14.
Ah, perdona, perdona. Per això et deia, és que cada any, com amb la festa de Sant Joan. Sí, senyor. I tal, o sigui, cada any... Escolta, dilluns que ve és Pasqua, eh? Fem festa aquí a la radio també, que ho sapigueu, eh? Sí, mola molt, perquè normalment el dilluns aquest... Bueno, ja fa festa normalment o no? Ara estic una mica perdut. A Barcelona sí. A Barcelona sí, no? Vale.
Jo no faig festa cap dilluns i t'he de dir que me n'alegro moltíssim. Ja. Home, jo també, jo t'ho dic ara. Escolta, per tant, tenim el dissabte 14 de juny. A partir de quina hora tota aquesta mandanga al casal de joves? En principi, l'horari oficial comença a les 9.00.
Estan anant tota la tarda fent proves de so, o sigui, tothom que vulgui apropar-se a veure quin calibro era per la nit, a partir de les 6 suposo que comencen proves de so, fan una mèrie de duretes de so, i ja està.
Molt bé, doncs... Perfecte, molt bé, doncs ja ho tenim això. Alguna cosa més, Alejandra, des del casal de joves de Sant Just? Quina tarda teniu? Avui tenim una tarda una miqueta tonta, no? Sí, perquè què està passant? Què passa? No sé, estic mirant, m'han sortit les noies que fan tumba, les petites, i estan aquí com al dia, saps?
Ja, és que ha començat el dia com així, xulo, i s'ha anat apagant mica en mica, i ara hi ha com uns núvols pertot arreu, que no conviden a l'optimisme. No estem bé, eh? No estem bé, eh? No estem bé. Avui és un dia raro, raro, raro, raro. En fi, escolta, Alejandro, no em molestem més, que continuïs amb el teu dia espès. Nosaltres... No, nosaltres també. Faré una cosa que ara està de moda. Ara direm que aquesta és la meva secció, no?
Sí, sí, sí. Durant dues setmanes sí, no? Més o menys. Sí. Doncs avui et dico a la meva secció. Avui et diques? Ah, mira. Està molt de moda, això. Quin substituirà? Ningú. Et dico avui, però el dimecres vinent tornem-hi. Ara, val. Però programes la República Independent del Casal de Joves o no? Per exemple...
Casal d'enxobes. Casal d'enxobes, m'agrada molt. Escolta, tu, rei relletó, que em dius gràcies i que vagi molt bé, que tinguis una bona espessa tarda. Igualment. Una abraçada. Adéu.
Ai, sí, Cristina, què està passant avui, en general? Ha començat molt bé la cosa i, mica, mica, va treballant. És el dia, és el dia, Jordi. Ha començat molt bé el dia i jo, quan venia cap a la ràdio, t'ho dic de debò, eh? He pensat que... Què? Farem una posa per la publicitat, eh? No pateixis. Però què t'ha passat?
Està mirant el cel i he vist, per la banda de Sant Cugat, que venien cap a Sant Jus uns núvols negres, negres, i et veuràs després com la tarda girarà. Doncs mira, tens tota la roda. De moment no, encara. No del tot, per això almenys. Com a mínim, la senyera de la penya del Moro, des de la nostra posició, la veiem i anem de tant d'encomentant-la, està. Això ja és pal de paller de Sant Jus. Fem una pausa per la... Si està la senyera de la penya del Moro, ja... Està tot. Està tot, ja és...
la bandera. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments. A veure si la Rose Arcs ens anima una mica la tarda aquesta, que estem ara una mica xof, amb l'espai d'Educació Canina i avui parlant de comunicació en el món dels gossos. La comunicació canina. Hola, digue-me, guau, guau. Ara escoltes pràdio d'Esbert, sintonitzes pràdio d'Esbert, a l'àdio de Sant Just, llora de
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Veus de la parròquia
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5 i 23, 6 i 23, i ja estem al món de l'educació canina, amb la Roser Ars, que la tenim al telèfon. Roser, bona tarda, com estem?
Molt bona tarda. Hola, Roser, com va tot? Que tens una bona tarda avui. Sí, sí, sí, tranquil·leta, ara ja. M'ha costat, però... No, és que t'ho pregunto perquè fa un moment hem parlat amb la gent del casal de joves i estaven com una mica espessos. I llavors nosaltres hem notat que avui és veritat que estem com al dia, que anem una mica... Ha començat així, com a mínim aquí on estem a Sant Jus, estem amb sol i tal, i ara hi ha uns núvols, saps aquesta que et molesta? Aquí igual, eh?
Et molesta com la vista, saps? En fi, Roser, avui hem dit que parlaríem de la comunicació canina. Desgranarem una mica més les senyals que fan servir els gossos per comunicar-se entre ells i amb nosaltres. Ho farem en dues parts, en principi, una mica avui, d'aquí un pare de setmanes quan tornem a parlar amb tu.
perquè, vaja, no sé per on vols començar. Dius que hi ha tres tipus de senyals, les senyals de calma, les senyals de perill i les respostes de por. Podríem repartir una miqueta el que és el seu llenguatge en intensitat, les menys intenses, les d'intensitat mitja, i les de màxima intensitat, i serien això. Doncs les primeres són les senyals de calma, les segones les de perill,
I la tercera, li diríem respostes de por. Són noms que sí que hi ha una referència, que és Turit Rugas, d'algun cop n'hem parlat, que és una educadora noruega, que és la primera persona que va parlar d'això, però al final se'ls pot dir com es vulgui, no? Però bé dir això. Avui parlarem de les primeres, les senyals de calma. Senyals de calma. Per tant, els gossos que tenen com una mena de llenguatge propi, i nosaltres també, això ens ajudarà a saber quan un gos està en calma o no?
Més que en calma què ens vol dir. Ah, què ens vol dir? Si ens parem a pensar un moment, potser amb l'Albert n'heu parlat també. Hi ha un exemple en el món humà que és molt típic i que d'alguna manera el que estem fent és fer fer fer aquest llenguatge que és universal, no només dels gossos. Jo et diria que els mamífers jo crec que els devem tenir tots. Quan entrem en un ascensor, per exemple, hi ha una persona que no coneixem,
el més fàcil és abaixar la mirada, no? Sí, senyora. Això ho fem inconscientment per no apujar la tensió del moment.
Avui en dia mirem el mòbil, eh? També. També. O rasques un paperet que hi ha la paret. Sí, jo em miro el mirall a vegades i penso, hòstia, que guapo que soc. Però bueno, això ja cadascú... Perquè ets un narcís, Jordi. Sí, soc un narcisist. Molt, molt, molt. Però jo ara em diré Narcís Domènec, com podria dir. Però sí que és veritat, no? Que clar, són, vaja, un tipus d'aquesta inseguretat o per no tenir aquest contacte visual amb l'altra persona, no?
És per un tema de... el gos està còmode amb una tensió moderada, que no sigui tens l'ambient, i sempre busca anar a parar en aquesta tensió moderada. Llavors, en base a això, és el que hem dit al principi, anem una miqueta més, però hem parlat de les senyals de calma, n'hem donat alguna, però avui us marcaré com a tres tipus de senyal de calma, si voleu les anomenem ja, una serien les de manteniment,
que les de manteniment serien senyals que fa el gos, i les he dividit així perquè a vegades la mateixa senyal, segons el moment i la intensitat en què la faci, està en un o en l'altre, per això no dic quines senyals són, ja anirem parlant i ara posarem situacions, les de manteniment són senyals on el gos ens està demanant que no pugi la intensitat del que està passant, però que ja li està bé, que no...
Això podria ser quan estem al sofà, per exemple, i el tenim allà estillat amb nosaltres, i l'estem roscant una miqueta, a vegades, no sé si fan com un xasquet amb la boca, com si fes una mastegada sense res, que això és una senyal que ells fan molt quan estan a gust i volen que tot segueixi igual.
El fan com una mastegada amb la boca, no sé com explicar-vos-ho. Un altre senyal podria ser... A vegades perpellegen, també. Perpellegen que sembla que t'estiguin guinyant l'ull. Sí, moltes... Sí, perdó. Exacte, però això també ho fan servir molt per mantenir l'atenció del moment. Mm-hm.
Ah, jo pensava que la gossa que tenia ho feia i dic, mira, té un do o alguna cosa especialista. No, això acostuma a passar, eh? Perquè a més li guinyava jo mateixa al meu ull, no? I dic, mira, ho fa després, ho fa després. Ah, li estàs tornant, li estàs tornant, això està molt bé, Cristina, perquè inconscientment d'alguna manera li estàs donant la mateixa senyal, no? Tranquil·la, tot va bé, a mi ja també m'està bé tot.
Com es fa ara. No, no, molt bé. Bueno, jo era amb la intenció que me'l guinyés una altra vegada, no? I al joc, però perquè no entenia encara aquesta senyalada. Probablement, si ho fas, ells te'l tornen, eh? Sí, sí, sí, no, no, per això. Perquè això de fer-me imasir del que fa el gos, és a dir, imitar i copiar els senyals que t'envia, això s'ha estudiat alguna vegada o què? Bueno, es fa, els entenen. De fet, s'adapten bastant. Al principi, segons com, hi ha algunes que són molt de gos, no? Ells fan...
Sí, tota l'estona s'estan comunicant. Sempre hi ha comunicació quan hi ha gossos. El que passa és que nosaltres no tenim el filtre per veure-la la majoria de vegades. Quantes més senyals coneixes del teu gos, o dels gossos en general, millor et pots comunicar i això també fa que a ell li arribi la informació que tu el tens en compte i que l'estàs d'alguna manera entenent. Per tant, que respondràs en conseqüència. I això també li dona una tranquil·litat i una seguretat al gos respecte a la situació que està vivint amb tu.
Quan parlem de senyals i d'això que contra més senyals coneixem del nostre gos més el coneixerem, ens referim també a tot tipus, no? És a dir, moviments, gestos, lladrucs, tot... Sí, però les que estem parlant avui, les senyals de calma són senyals molt petitones, són d'intensitat molt baixa. Això pot ser una... Hi ha una cosa que també fan molt, que seria el següent tipus de senyal de calma, que serien les de baixada. Les de baixada busquen una... disminuir la tensió d'una situació, val?
Per exemple, quan els toquem d'una persona que no la coneixen i de cop i volta, que hi ha molta gent que li agraden els gossis, tira de cop a tocar i toca més fort del conte o el que sigui, ells moltes vegades fan un parell de llapades al morro. Són molt sutils, però si coneixeu el vostre gossis i fixeu-les anireu trobant aquestes senyals.
que no és cap a les persones, cap als gossos, també seria de baixada, per exemple, és quan arribem en un pitiquen o en un parc i el deixem anar, i hi ha bastants gossos, hi ha una presentació així bastant col·lectiva, diguéssim, el més normal és que el gos que acaba d'arribar, que se li tiraran tots a sobre l'horar-lo, alguns millor, alguns pitjor, alguns seran més intensos, altres en sabran més i no entindran més la distància, però tots ho fan, una cosa que fan molt ells és quedar-se estàtics, completament,
Ells no estan fent res, en realitat és una senyal que no té una intensitat molt, molt forta, però és molt potent perquè el missatge que està donant és d'una inactivitat per part d'aquell gos i el que aconsegueix aquell gos és que a poc a poc tot aquell cúmul de gossos que s'han acostat vagin marxant, vagin marxant fins que arriba un punt que en queda un, en queden dos i ja es pot integrar i començar a córrer, fent una senyal de baixada també, busca rebaixar una miqueta la situació.
I rebaixa mitjançant, quedar-se aquí, no? Sí, sí, sí, es queda parat. O, si us hi fixeu, un altre que també és de baixada d'intensitat és quan es troben dos gossos molt clarament de cara, encara que sigui a la distància. Molt probablement nosaltres ens n'adonem quan estan més a prop, però això comença abans. Quan es troben dos gossos molt de cara i ells veuen clarament que s'han d'anar a trobar, moltes vegades...
si es paren o si no es paren comencen a fer el guinyo aquest que dèiem i a més a fer girades de cap, petitones girades de cap, petitones fixeu-vos-hi, això és molt fàcil de veure en una situació en què hi hagi més d'un gos molt fàcil de veure és una que fan servir molt entre ells i és per no mantenir també el contacte visual si tu estàs mirant tota l'estona a la sala, a la taula si estàs mirant tota l'estona els ulls a una persona la tensió va pujant, va pujant, va pujant
Llavors nosaltres també ho fem això molt de treure un momentet la mirada i tornar-la a lloc un altre cop. En aquest cas, Roser, jo no he vist mai els moviments de cap perquè no m'havia fixat i tampoc la picada d'ullet, no?, en aquest cas perquè normalment l'agosta va una mica avançada mica, no sé si potser hauria d'anar al costat, però això ja en parlarem si de cas un altre dia, però el que sí que he notat que fa és això d'aturar-se i a més a més s'ajupa a terra i no sé si és com... A mi em fa la sensació com que es rendés una mica, no?, l'altre gos i... No, no, no, d'alguna manera
Aviam, és el que deia al principi, les senyals de calma, la gent que estudiava a l'antiga escola et dirà que són senyals de submissió, però en realitat el gos que les està fent té una maduresa i un control de la situació enorme, per tant no és una submissió, és una manera de fer-li entendre al gos que ve, que allà ell no hi posarà un problema.
Que mantinguem una atenció moderada, que estigui tot tranquil i a poc a poc ja ens irem coneixent. Vindria a ser el senyal que està donant la teva gossa. Estem parlant avui amb la Rosiars a l'Espai d'Educació Canina. Alguns tipus de senyals de calma que transmeten els gossos per nosaltres també identificar que és una cosa tranquil·la, normal, que no passa res. És un hola, hola. Exacte. Inclús, a vegades, si els estem tocant, a nosaltres també passa, amb el millor...
No sé, sóc d'aquestes persones, hi ha gent més intensa i menys, no? Jo quan toco els acaricio a vegades, sobretot si tinc confiança, els hi fas un magreig i tot, no? Fas una acaricia bastant intensa. I els dos que són més sensibles, la llapadeta aquesta que et fan al nas te la poden fer per dir-te t'estàs passant una mica. No paris, però t'estàs passant, baixa una miqueta. Val?
Clar, perquè és molt important estar mirant-los realment per identificar aquestes coses. És el que dèiem, quan més senyals coneixes, que no té per què fer en quantitat de senyals, sinó en els moments en què te les fa, i ell és conscient que tu estàs entenent i respectant allò que t'està dient, això millora el vincle amb el gos una barbaritat, i això amb gossos que tenen problemes al carrer, per exemple, o...
o amb altres gossos, o amb persones, o amb coses que els fan por, tu estàs donant, si tu ets capaç, en un moment donat, de dir-li, no et preocupis, que vas amb mi, i jo no et ficaré en un merder, ja farem perquè tu estiguis còmode, jolín, millora aquell gos, però exponencialment en comparació amb un que no entén ningú què diu, no? Ara que parlo... Perdona, digues...
Ara que parlaves justament de l'observació i del fet de conèixer aquestes senyals del nostre gos, podria ser que el gos fes aquestes senyals i realment no tingués com una resposta? És a dir, poden fer les senyals sense tenir un significat, no?
Sí, em refereixo que potser el fet de picar l'ullet, que és aquest senyal de calma, de manteniment, que està bé i tal. És possible que en alguna situació la faci però sense tenir cap significat? Jo diria que no. Em dius un bagall. Un bagall, el bagall al Sant Servei, és una senyal bastant intensa també. És una senyal de les últimes que ens queden per parlar, que són de tall o de finalització. Un bagall està dient clarament que allò...
no està sent còmode. I és una manera molt fina i molt educada de dir-te, tio, m'estàs molestant. Entre ells també el fan servir. És una senyal que alhora és molt respectuosa, perquè no és gens agressiva, no? No és com un grunyit, que ja és com... és una mica més agressiu, més violent de cara al que té davant. I ells la fan servir molt. Per exemple, un gos adult, podeu veure aquesta situació amb un cadell. Un cadell que se li està pujant, li està moçant l'orella i estirant, li torna a pujar...
probablement aquell gos adult no li dirà ningú, aguantarà el que li deixen i farà un medall. Ara, respecte al que deies, un gos quan té son o té gana també pot medallar. Ara era la pregunta també, dir clar, en aquest cas també, si tenen segure... Però d'alguna manera també està dient alguna cosa, per això t'he dit que no, d'entrada, perquè sempre que un gos fa alguna cosa, no és com nosaltres, que parlem per parlar, m'entens? Sempre que fa alguna cosa, algú està passant en el seu entorn, encara que tu no siguis capaç de veure-ho.
saps? és això i en aquest cas suposo que caldrà veure també una mica conèixer el gos i veure també la situació en la que està en aquell moment per saber si en aquest cas del vadell no, per exemple representa el fet que té son o que hi ha alguna cosa que li està molestant realment exacte, clar, en aquest moment quan el gos adult està fent aquesta senyal d'alguna manera li està dient al cabell tranquil, ja està, no passa res va, això una miqueta que a vegades un cabell
és capaç d'entendre-ho, però en aquell moment no és capaç de veure-ho. Molt bé, Roser, alguna cosa més ja per anar acabant la sessió? Sí, mira, ja que m'ho dius, hi ha una frase que al principi te n'havia posat dues, n'hem dit una només, que és aquesta, que encara que no la veiem sempre hi ha comunicació, i l'altra, és que el gos és capaç d'adaptar aquesta comunicació, la intensitat comunicativa, a la lògica i a l'enteniment humans. Si un gos té un amo que és més duro de mollera...
Mira, hi ha un exemple molt clar. Quan tenen set i s'acaba l'aigua el pot, hi ha gossos que et venen a buscar perquè tu ja estàs receptiu i de seguida saps què vols, et falta alguna cosa i t'aixeques i ja et porten. Quan un gos té un amo més dur de mollera, el que agafarà moltes vegades és agafar el pot i posar-lo al mig del menjador i donar-lo amb la pota. Escolta'm, que s'acaba l'aigua. En aquest cas, és possible que els gossos entenguin millor la comunicació entre nosaltres que no pas nosaltres?
I tant, segur. No en tinc cap dubte d'això. Pensa que nosaltres ens posem moltes hores parlant i ells a aquestes hores que nosaltres parlem segueixen observant. Et diria que un gos et coneix molt millor que tu mateix segurament. I tant. El teu gos et coneix molt millor que tu mateix. Sap que necessites, que et falta, que has d'anar a fer ara perquè a aquella hora sempre ho fas o perquè...
quan et lleves amb aquesta cara i aquestes sensacions que li dones, és un dia que toca això, no? Ells ho saben, sí, sí. Molt bé, doncs, escolta, Roser, moltíssimes gràcies per haver-nos atès una setmana més. Ens retrobem d'aquí un parell per parlar d'altres senyals de perill, per exemple, o respostes de por en la comunicació canina. Molt bé, senyora. Molt bé i que tinguis una bona tarda. Gràcies per tot. Igualment. Adéu-siau. Adéu-siau.
I tot seguit passem cap als tuits de Sant Just, Sant Feliu i Esplugues amb la Paula Carrera, fins ara mateix. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Benvinguts, ja arribem al punt de set de la tarda i ja teníem nosaltres, com diem la Paula. Paula, què tal, com estem? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, benvinguda. Si et molesta el sol, ho dic perquè aquesta hora de la tarda és normal ja a l'estudi número 1 de la ràdio. Podem baixar la persiana, que sembla una mica... Bueno, molest, no? Bueno, però està bé que hi hagi sol. Sí, està bé. És una molèstia agradable.
amb la molèstia agradable. Bé, doncs amb la molèstia agradable enfilem ja la recta final del programa per parlar de diferents tuits que hi ha hagut als diferents pobles d'aquí al voltant. Comencem, lògicament, per nosaltres, com ha de ser a Sant Just d'Esvern. Podríem dir que el trending topic a la setmana dels tuitaires Sant Justencs ha sigut el rei i la república, no?
Sí, però no només dels Sant Justencs, sinó també de Sant Feliuencs, Espluguencs i de tot arreu. A tot arreu, ha sigut un clàssic, la gent ha dit la seva, i els Sant Justencs també. Comencem per l'Adrià Calvo, què diu? Diu, un centenar de persones concentrades a la plaça de l'Ajuntament de Sant Just en favor de la República Catalana. Això era el dilluns, que va ser quan va abdicar el rei, i va ser a dos quarts de nou del vespre. Es van concentrar, va posar una foto de molta gent i...
Em va cridar l'atenció que no hi havia banderes republicanes, sinó que hi havia estelades directament. Jo ja volem comentar així el programa, que la manifestació del dilluns que estaven convocades a diferents llocs de l'estat, aquí a Catalunya, clar, et prenen un altre caire, perquè la gent anava, molts, a reclamar la República Catalana, per exemple, amb la independència darrere de fons. D'altres, a Madrid, no, lògicament no, només la República. La gent que anava amb banderes, no, sí, republicanes, no, aquesta no és la nostra bandera, aquesta és l'espanyola, la republicana espanyola.
Hi havia un xoc aquí d'ideologies que hi ha una mica de conflicte. Home, si de cas, quan arribem a Sant Feliu, potser dic una cosa, eh?, respecte a aquest tema, no sé si dir-la ara o esperar-me, però... Digue-la, digue-la, què passa, Cristina? Que jo justament vaig passar per la concentració que es va fer davant de l'Ajuntament... No, d'Esplugues, perdó, d'Esplugues, del Llobregat, i jo vaig... Ara, estic dubtant, eh?, ara, per tot això que has dit, eh, Jordi, però jo juraria recordar que havia vist almenys una bandera republicana. Sí, he de dir que a les fotos de
N'hi havia alguna, tot i que no eren les majoritàries. A Sant Just no n'hi havia cap. A Sant Just no n'hi havia cap. Bé, més tuits. Per exemple, l'Alenar Airefres, què diu? Diu, recordeu que durant la Segona República Espanyola, l'únic ajuntament que va mantenir l'estelada al balcó fau el de Sant Just d'Esvern.
Una dada per recordar, eh? Sí, sí, sí. No sé si era... Em sembla que Daniel Cardona i Civit era l'alcalde aleshores i, vaja, un gran defensor de les llibertats nacionals i catalanes i que la seva implicació era evident amb l'estelada a l'Ajuntament de Sant Just durant la Segona República. Estem parlant dels anys 30, no? A començament dels anys 30. Sí.
Per exemple, més comentaris. Lluís Monfort, regidor d'Educació i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verde de l'Ajuntament de Sant Just, també s'ha fet ressò de tot això. Sí, diu, a Sant Just volem la Tercera República ja. I posava també una foto a la plaça de l'Ajuntament i en aquesta foto sortia com una noia feia una xerrada, m'imagino que... A la Tercera República. Bueno...
Llegia el manifest, em sembla, sobre els articles de la Constitució. Sí, segurament. El buit legal aquest que hi ha... No ho especificava, però segurament no ho hem participat. En fi, bé, continuem amb més coses. Per exemple, has dit Golstein, que es fa ressò d'una exposició al nostre municipi. Sí, diu, oh la la, exposició de fotos d'en Francesc Fàbriques fins al 30 de juny per les tardes a l'Ateneu de Sant Jús. I això, bueno, posava la foto del cartell i al cartell hi havia una frase de Martin Park, que és un fotògraf britànic de l'agència Magnum,
que deia que la ironia és l'única manera de tractar els temes seriosos. Llavors, això, la inauguració va ser el dissabte passat, a dos quarts de vuit, i això és una exposició que estarà fins al 30 de juny. Per tant, és un mes sencer que estarà a la sala Piquet de l'Ateneu de Sant Just, que, pels que vagin una mica despistats, l'Ateneu està al carrer Ateneu, com és lògic. Molt bé, molt bé. No, perquè a vegades dius... No, escolta, si o no, a vegades dius,
Però aquest és just, no? Aquest és just només. En general, no? Els Ateneus de Catalunya no són els carrers Ateneus. No, clar. Aquí, a veure, és que al carrer Ateneu molta cosa més no hi ha. Hi ha l'Ateneu i és com li has de posar, no? Al carrer Ateneu, clar. M'ha fet gràcia, eh? Més tuits. Per exemple, Súmate, eh? Aquesta, com es diu, entitat, no? Sí, com una associació. De castellanoparlants que defensen la independència de Catalunya.
Sí, doncs deien que l'agenda de la setmana passa pel Prat, Sant Just d'Esvern, Bèrdom, Nou Barris i Sant Feliu de Codines. I a Sant Just d'Esvern el que es farà és el dijous dia 5 de juny, o sigui demà, a dos quarts de set de la tarda, a l'esplanada del Casal de Joves hi haurà una xerrada sobre el dret a decidir amb Miguel Àngel Escobar, que és un sindicalista,
i en el CUC, que és la vicepresidenta de Sumater. Llavors, l'acte el presenta Càndida Nevado, que és l'expresidenta de la Casa d'Extremadura i presidenta també de l'Associació per la Gent Gran. Llavors es farà un pica-pica quan acabi l'acte. Menjar, que és important, no? Això per mi és bàsic, eh? Com en coneixeu? Bé, i acabem amb un altre tuit de la comissió de festes de Sant Just al nucli, no?
Sí, perquè diu que per motius aliens al nucli, demà, que és avui, farem l'última reunió de la Festa Major a les 7 de la tarda a la Vagoneta. Us hi esperem. Vull dir que encara teniu més o menys un quart d'hora per anar-hi. 15 minuts per anar-hi. Bé.
els tuits de Sant Just d'Esvern. Anem a repassar ara els tuits de Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca, per parlar precisament de l'abdicació del rei, com per exemple l'Isidre Bermúdez. Sí, diu l'alcalde aixecant la bandera republicana a Sant Feliu. Llavors posava una foto de l'alcalde, que és el Jordi Sant José d'iniciativa, i tenia una bandera republicana
que l'estava al Sant i l'estava fent volar, i a més també tenia una bandera republicana penjada, com si fos una capa. Una capa, eh? O sigui, banderes republicanes a Sant Feliu, sí. A Sant Jus no, però... El més republicà de tots, no? L'alcalde de Sant Feliu. Sí, això semblava. Home, anava disfressat ja de... No, però la veritat és que la foto... Republicament. Republicment. Republicment, sí, sí. No, la veritat és que la foto, a més a més de l'alcalde, es veia bastanta més gent amb banderes republicanes.
Més coses, per exemple, la joventut d'Esquerra Republicana de Sant Feliu. Sí, diu, a Catalunya no tenim rei i així ho reivindiquem des de Sant Feliu. I sortia una foto des de la plaça de la Vila, que estava plena d'estelades. Això sí que es van centrar més en agafar... Només el tema de les estelades, no? Sí, van enquadrar les estelades. Bé, però la quantitat hauria de ser significativa, no? Sí, sí, la veritat és que es veien bastantes. Bé, més cosetes, per exemple, Bernat Dausà.
Diu, amb els companys d'Esquerra Republicana de Sant Feliu, hem estat a la plaça de la Vila de Sant Feliu per demanar la Segona República. I adjuntava un link d'una foto d'Instagram, que també es veien moltes estelades i es veia tota la plaça de la Vila sencera. Molt maca. Bé, no només s'ha parlat de la República... Ai, de la República Grande. Bé, també, també, de l'abdicació del rei Joan Carles I, sinó que també a Sant Feliu s'ha parlat de diferents qüestions, com per exemple la llista d'aturats que hem conegut fa poc, no?
Sí, Fem Barri, que és una compte de Sant Feliu que es dedica a fomentar activitats del barri i tal. Diu, maig tanca Sant Feliu i els barris amb 41 aturats menys que abril i 309 menys que el maig del 2013. I adjuntava el link de la web de Gencat, de la Generalitat, que sortia tota la llista de municipis i dels aturats que tenien aquests municipis en els diferents anys, etc. O sigui que molt bé.
Per cert, aquest diumenge hi ha tot aquest moviment de Catalans Want to Vote imposat des dels castellers, diferents colles castelleres de Catalunya, i la de Sant Feliu també s'hi afegeix. Sí, l'Alba Ramon deia que els castellers de Sant Feliu també hi serem. Diu, a les 12, a la plaça de la Vila, a Sant Feliu. Llavors etiquetava Catalans Want to Vote, Human Towers, Democracy Castellers... Això és allò, aquesta iniciativa que s'ha dut a terme a diferents ciutats de tota Europa. Em sembla que a Lisboa, a Londres, no sé quines més, a Roma...
Es faran castellers per demostrar al món que Catalunya vol votar en el referèndum. I això serà el 8 de juny de 2014. O sigui, en què cau el 8 de juny? Doncs ara t'ho dic perquè... A vosaltres en quatre, això deu ser diumenge, potser. Doncs diumenge serà a la plaça de la Vila uns castellers a les 12 del migdia.
Molt bé. Més tuits. Atenció, el tuits filosòfic de la setmana, a Sant Feliu de Llobregat, ens el brinda Ramon Puiggros. Us en recordeu que... Aquest era l'obligatori, no? Exacte. Gràcies, gràcies. Aquest no mai falla. Llavors avui us he portat la parleta de la setmana. A veure, què diu? Que diu, fixa-t'hi bé, quasi sempre parla més un silenci que mil paraules esbojarrades. Silenci.
I té raó. Un silenci, eh? No dos, eh? Què vols dir dos? Que tampoc pot haver-hi molt de silenci, sinó potser també parlar per si sol més d'un silenci, no?
Un silenci incòmoda, aquí, per exemple. Un silenci parla més que mil paraules esbojarrates. Gràcies, Ramon Puiggrós, per il·luminar-los en el camí de la vida. Sembla l'ofici de viure, això. Bé, i el Carlos, ja acabem amb els tuits de Sant Feliu de Llobregat, què diu? Sí, diu, així canvien les bombetes dels fanals al meu poble. Em va fer molta gràcia perquè posava una foto d'Instagram que sortia gent canviant les bombetes però ho estaven fent fent un castell...
Però com, gent? Un pilar? Sí, una colla castellera. Estaven fent un castell al voltant del fanal, canviant la bombeta. Sí, sí. Però era una broma o...? No, era veritat. Però què passa, que l'Ajuntament ara no té tècnics de llum i utilitza els castellers de Sant Feliu? Bé, jo crec que ara amb tot això de Catalans Wants to Vote, el món casteller s'ha animat i ara ja qualsevol cosa, vinga, un castell, aixequem un castell. Castellers want to change the lights. Bé.
Va, passem ja per acabar els tuits d'Esplugues de Llobregat. Com sempre, també es van fer ressò de tot el tema de l'abdicació del rei. Què deia, per exemple, la Isabel Almató, d'Esquerra Republicana d'Esplugues? Doncs el dilluns deia que avui a les vuit del vespre davant de l'Ajuntament d'Esplugues. Llavors adjuntava la foto del cartell oficial, diguéssim, d'Esquerra Republicana, que deia ara República Catalana. Avui a les vuit del vespre tothom davant dels ajuntaments. David Fornies.
deia concentrats per la República Catalana davant de l'Ajuntament d'Esplugues i et juntau una foto d'Instagram que es veia tota la plaça...
Es ve alguna vendria republicana o no? Sí. Vale, gràcies. Anna Bastard, per exemple, també se'n feia ressò. També deia, concentració esplugues, diu, els països catalans no tenim rei, al Baix no tenim rei. I també una foto adjuntava. I ja per acabar aquest tema, l'Esquerra Republicana esplugues de l'Ubregat. Sí, tuitejava que comença la lectura del manifest i etiquetava República Catalana i esplugues. I llavors sortia un espluguent llegint el manifest, els posant manifest.
Bé, i el Twitter diria que és la regidoria de joventut de l'Ajuntament d'Esplugues, que és Esplujova, que m'imagino que també estan molt vinculats a l'equipament juvenil d'Esplugues, dic jo, el casal de joves d'Esplugues, Esplujova, que parlava d'un taller d'hort urbà que sí que fan, Esplugues, no com a senjust.
No, no, no, perdona, perdona. Què? Això tampoc és del tot correcte, Jordi. Perdona, què m'estàs dient? El taller d'or Sant Just fins a l'últim que havíem parlat aquí. Sí, el programa. Amb l'Alejandro... Sí, sí, sí. I, a més, doncs, ens havien dit que en principi sí que es feia, però més tard. Ah.
Jo no vaig voler tornar a preguntar perquè tu em vas dir precisament, Cristina, fiquen el dit a la llaga. No, perdona, no he tornat per això. Aquest és un taller que a tu t'obsessiona, no sé per què, Cristina, del taller d'hort urbà. S'ha anat aplaçant perquè no hi havia inscripcions i sempre que surt el tema d'hort urbà, jo penso en tu, jo ara veig un tomàquet.
I penso en tu. Bé, va, més coses. No, que estàvem dient això, eh? Sí, l'Hort Urbà que sí que en fanis. Jo fa un parell de programes o tres, te'n recordes que vaig portar un tuit que deia, bueno, que anunciaven l'Hort Urbà es pluges. Sí. Però pensaves en mi també? No. Ah, vale, vale. Però ara penso, bueno, podries aprofitar. O t'has apuntat o no?
No, no, no, si era per curiositat, pel fet de saber si a què Sant Josep es fa. No, però més que res per la gent, el Jordi es reia de mi, però ho dic de debò. Perdona, jo no vingui a tu, eh? Perdona, jo no vingui a tu. Però tu et pensaves que ho deia per ficar llenya al foc i no, no és per això. No és amor, és ofició. Era per saber la gent, perquè la gent que vol fer-ho té curiositat i també té el dret a saber si es fa o no i on pot fer-ho.
Mira, i ara gràcies a la Paula ja sabem que poden anar a l'Hort Urbà. Esplugues es pot fer. Clar que sí. Cristina abanderada de la gent que vol fer Hort Urbà. Evidentment. Clar que sí, home, clar que sí. Demà t'ho anunciem. Doncs la gent que vulgui fer Hort Urbà s'ha d'afanyar perquè a Esplugues només queden dues places lliures pel taller d'Hort Urbà, o sigui, ha tingut bastant èxit, que serà el proper dijous. Llavors, serà... O sigui, el proper dijous vol dir demà.
però clar, això com que es tuitejava abans, doncs serà demà des de 3 quarts de 7 fins a 3 quarts de 9 a l'Espai Jogues Remolí Déu-n'hi-do però et donen la terra ara ho anava a dir tu has de portar 3 recipients o 3 testos o 3 el que sigui on vulguis plantar les plantes i ells et donen el que són les llavors de les plantes i la terra i l'adop i tot això t'ho donen ells
Bé, més cosetes, per exemple, Pilar Díez, l'alcaldessa d'Esplugues, també parlava a Twitter de coses. Sí, diu, mostra canvi ple de gom a gom, felicitats al comerç d'Esplugues. I posava una foto de paradetes plenes de gent, que es veu que hi havia molt bon ambient, feia molt sol, o sigui, molt bé, molt èxit. Molt xulo, molt xulo. I l'Albert Comella, ja per acabar el repàs de tuits d'Esplugues, què diu?
diu concert vermut de l'associació de veïns del centre d'esplugues i diu comença la segona part amb peces d'Isaac Albenis i Montserrat Viza al piano. Hi havia una foto de dues assistents que sortien, com la foto li feien a dues noies, i darrere es veia que hi havia molta gent, hi havia molt públic, hi havia moltes cadires posades a la plaça i tal. Bé, tenia molt bona pinta.
Bé, doncs fins aquí el repàs dels tutaires de la comarca. Començant pels de Sant Lluís, què hem dit a Twitter? Ho acabem d'escoltar, Cristina. Acabem el programa ja. Si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter? Per què què seria? És com si fos un només. És que no tinc una avui, Jordi. Ah, val, val, val.
Mira, jo us el dic... 15 dies no els tenim tot. Mira, doncs el primer que havia pensat, Carme Berdoi, perquè és la darrera tarda que està aquí, tot i que no se'n va, i perquè l'Speech l'ha fet al final o no? Bueno, l'ha fet una mica. Un mix, no? Un mix, un mix. Ho donem per a vos. Aquesta cançó la dediquem a la Carme Berdoi. Quina és?
Està ballant la Carme a la redacció de la ràdio. Mira com mou els braços. És la cançó de Rafaela Carrà, Adiós Amigo, Goodbye My Friend. Que no la coneixes, Cristina? No, no la coneixia. Escolta la lletra, perquè va molt bé per aquest moment de dir Carme, gràcies per haver passat per la penya del morro.
Adiós, amigo. Goodbye, my friend. Ciao, ciao, amigo. Adiós.
No sé si dir-ho, perquè em fa por que de cop i volta s'acabi el programa. A Barcelona existeix, no? Sí. L'has dit tu, Jordi, no ha passat res. Llavors passo al tercer. I què és? L'últim, jo crec que teneu. Perquè la Paula ha fet un apunt que m'ha fet molta gràcia. Perdona, però és que té raó. La teneu està al carrer. És que podries estar al carrer Major i no ho està. Té raó, Cristina.
Però m'ha fet molta gràcia. A més a més, també, perquè en un altre tuit hi havia una fotografia, no?, i ha fet un apunt de... Estaven llegint espluques, crec que era, no?, el suposat manifest. M'ha fet molta gràcia perquè ha dit suposat, perquè, clar, com ella no l'ha vist... No, no, molt bé, molt bé. No, bueno, tampoc sabia per tant que llegien, m'imagino que... Per això, clar, no has pogut confirmar-ho, doncs, tampoc podem.
Tres, escull. Acabem el programa aquí. Moltíssimes gràcies a tothom per fer possible la penya del murro d'avui, diners 4 de juny del 2014 amb la Carme Verdoin, el servei informatiu. Era broma, ja l'ho he oblidat. Vindran més a les tardes.
També l'Anna Rubir a l'Espai de Carretera Reial, l'Arnau Cònsul. Avui també parlar-nos i entrevistar-nos el David Castillo per la seva última novel·la, Barcelona no existeix. I també a la segona hora amb l'Alejandro Jiménez del Casal de Joves, la Rosears d'Educació Canina i amb la Paula Carreras viagint els tuits de la comarca. Paula, moltes gràcies. A vosaltres, adeu. Fins la setmana que ve. Com sempre al Twitter i al Facebook, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, adeu. Que vegi molt bé, cuida't molt. Adéu, adeu, adeu.
que us ha parlat Jordi Domena. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Deixem ara amb l'informatiu vespre tot seguit a Ràdio d'Esbert. Que vagi molt bé. Adéu-siau. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1
El dos devia mordar quan ha sortit. Tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall del sensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el claxon des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de
Que soni un rock en roll que baixin les persianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una d'una clara. Al barri d'on tranquil elie que hagi arribat el dia gran. La cara de l'endresa s'il·lumina quan un cotxe ve de casa.
arrenca en el més xulo abans que se'l mengi la nit et mira els ulls i juraries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor ressonant com un exèrcit de timbals l'amor ja es va propagant l'amunt incendi forestal tres arrenpent avui l'amor per fi
Fins demà!
Bona tarda, són les set de la vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Nova davallada important de l'atura Sant Just. Segons el Ministeri de Treball, 44 persones van trobar feina el mes passat al municipi i ara n'hi ha 642 d'apuntades a les llistes d'ocupació. És un dels descensos més pronunciats dels últims 3 anys i la tendència a la baixa ha estat comuna a la resta del territori.
Amb aquesta notícia obrim l'edici d'avui i resumim, però, altres informacions destacades en titulars de la jornada. Sant Just ha d'acull aquesta setmana en la primera trobada de la xarxa temàtica La memòria de les ciutats, on participen una dotzena de ciutats de l'Estat. Demà i divendres es treballarà el paper de les ciutats pel que fa a la recuperació de la memòria històrica i del patrimoni.
El Consell Municipal de les Dones de Sant Just triarà les delegades pel Congrés del Batllibregat. La decisió es prendrà en el plenari del Consell, que tindrà lloc aquesta tarda. També es farà el seguiment i avaluació de les accions dels últims mesos. I l'espai de lliure creació Carme Malaret presenta aquesta setmana una nova mostra express. És l'exposició Recomponer de la Sant Justenca Laura Baringo amb obres fetes amb vena de guix. Només es podrà visitar durant tres dies a partir de demà.
Bona tarda, l'atur registrat es redueixen 44 persones el mes de maig a Sant Just. En total ara n'hi ha 742 d'apuntades a les llistes d'ocupació. És la davallada més important de com a mínim els últims 3 anys. De fet, fa un parell de mesos ja es va produir un descens destacat de l'atur en 36 persones.
Sant Just Notícies. El mes de maig la tendència de la baixa de Sant Just ha estat comuna al conjunt del Baix Llobregat i a la resta de Catalunya. Ara a la comarca hi ha 65.300 persones inscrites a les oficines d'ocupació, 1.750 menys que l'abril passat i unes 4.200 menys que en el mateix període també de l'any passat.
A Catalunya la desocupació ha baixat en més de 19.500 persones i de fet és la comunitat de l'Estat on s'ha reduït més l'atur registrat aquest mes de maig. El Ministeri de Treball publica aquestes dades a principis de cada mes, de tota manera cal recordar que les xifres d'atur registrat no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi. Música
El ple municipal aprova la transferència de sostre de la vall de Sant Just al sector de Torreblanca. Aquesta proposta trasllada a aquest sector uns terrenys edificables previstos inicialment a la vall. Amb aquesta acció, aprovada únicament pels grups de l'equip de govern, es preserva la vall de Sant Just. Sant Just Notícies. L'any 2004 es va desenvolupar un conveni amb els propietaris de la vall de Sant Just per tal de no edificar-hi en el mar del Pla General Metropolità en l'àmbit de la vall. El regidor d'Urbanisme, Pere John Daniel, donava més detalls a l'últim ple municipal.
i arribar a un acord amb els propietaris perquè la edificabilitat que els pogués correspondre fos aplicada de manera parcial sota els criteris d'evitar l'edificació dels espais d'interès natural, que era la proposta primera, resoldre la situació dels habitatges que no estiguessin legalitzats, donar l'ús adequat a les masies de la zona i traslladar l'edificabilitat a altres llocs dins o fora d'aquest municipi, però sempre en l'entorn metropolità.
La modificació d'aquest pla general metropolità es va aprovar l'any 2006. Determina que el sostre residencial total és de 80.000 metres quadrats, dels quals més de 34.500 es concretaven en quatre sectors.