se juga a Moscou. D'aquí a tres quarts d'hora la pista del CSK Papa Nicolau es baixa d'última hora. En Humboldt avui s'ha fet el sorteig de la Copa Sobal. Que es disputarà a Barcelona el Palau Blaugrana el 21 i 22 d'aquest mes.
L'acord amb la pregunta i la data de la consulta serà una pregunta amb dos apartats. Vol que Catalunya esdevingui un estat i, en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent. Aquest és l'acord tancat entre els partits a favor de la consulta, Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa i la CUP. La consulta es farà el 9 de novembre de l'any que ve. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que la fórmula amb una primera pregunta i una segona pregunta en la mateixa papereta permet sumar. Artur Mas ha reptat l'estat espanyol a acceptar la consulta.
Ara ens cal un estat que esperem que sigui d'arrel profundament democràtica, un estat atent a aquest clam de la societat catalana, un estat espanyol atent a aquesta majoria parlamentària i política tan sòlida, un estat atent a un poble que vol decidir el seu futur, un estat atent a un poble que vol votar i que vol votar amb llibertat i de manera absolutament pacífica i absolutament democràtica.
Más ha comparegut al Palau de la Jana, realitat acompanyat pels partits polítics favorables a la consulta i que han acordat la data i la pregunta. El president d'Esquerra en Republicana, Oriol Junqueras, ha assegurat que no és la pregunta que desitjaven, però sí la que volen. El líder d'iniciativa, Joan Herrera, ha destacat que és una pregunta clara i inclusiva i des de la CUP s'ha lamentat que sigui una doble pregunta i no una uníboca.
Des del món local, diferents alcaldes catalans han valorat la data i la pregunta. El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, s'ha mostrat satisfet per la data i la pregunta en declaracions a la xarxa. Tranquilitat, perquè el poble català sabrà ser intel·ligent i sabrà decidir quin és el millor futur pel país i que la resta, sigui el que sigui, sigui quin sigui el resultat, la resta la catalana. Per tant, orgull, satisfacció i tranquil·litat.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Ranyer, també s'ha felicitat en declaracions a la xarxa per l'acord. Els ciutadans que d'alguna forma estan inscrits en aquests idearis polítics d'algun partit que avui no estava aquí acabaran sentint-se molt còmodes en aquest procés. Des del govern central ja s'ha avançat que la consulta no es podrà fer.
Reus, el Baix Camp ha fet un pas endavant per optar a ser la capital de la cultura catalana del 2017. La candidatura se sotmetrà a votació aquest mateix divendres, sensació plenària, i confia a obtenir el suport unànim de tots els grups municipals. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bona tarda.
Bona tarda. L'alcalde Carles Pellicer ha comunicat la decisió avui a la Junta de Portaveus, que de manera unívoca ha mostrat el seu suport a la candidatura. La capital cultural s'atorga des del 2004 i té per objectiu ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes. Pellicer ha destacat el pes cultural d'arreus tant en el seu entorn més proper com en el conjunt de Catalunya.
Jo crec que el projecte de Set de Reus és molt potent a nivell de capitalitat cultural i, per tant, el que posarem és tota aquesta força que tenim com a ciutat a nivell cultural a l'abast. Tot el que és teatre, la força de la dansa, la força del trapeci, la força de la memoria imatge, la força del cos, tot això va convergint en l'àmbit de la cultura catalana i de la capitalitat. Un dels objectius per presentar candidatura el 2017 és que coincideixen el temps amb l'organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona.
I coneguem ara la previsió del temps amb el Servei Meteorològic de Catalunya. Manuel Alvarez, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Les boires continuen afectant a bona part de l'oest de la depressió central i també a punts de la Vall de l'Ebre. I esperem que ja no es dissipin en el que queda de jornada. La resta del territori, l'ambient, és asserenat en conjunt. Només al llarg d'aquesta tarda i nit arribaran alguns núvols al Ciprim.
per nord del territori, que en principi seran poc importants. Les temperatures en general han pujat, tret, això sí, de punts de Ponent i de la Vall de l'Ebre, on debut a la boira han quedat 10 graus per sota dels valors que tenien ahir. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa
98.1 Ràdio 2.1 Ràdio 2.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, estem junts. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Ens parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és, efectivament, la penya del morro. Bona tarda. Benvinguts al programa. Gràcies. Gràcies, gràcies.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme, bona tarda. Bona tarda. Ja tenim reaccions polítiques locals a la data de la consulta. Ah, no, encara no. Encara no. No sabem què diuen els diferents grups polítics de l'Ajuntament de Sant Just. Segur que en les properes hores els serveis informatius es posaran mans a... Com has dit això? A l'obra. No en manos a l'obra per saber-ho. De tota manera, en aquest cas concret... Què passa? O en altres casos, quan és així parlamentari, normalment...
acostuma a correspondre's amb el que ha dit el partit general, no? Clar, clar, clar. Potser hi ha algun cas tipus PSC que potser pot ser més interessant, no? Però vull dir... M'interessa molt. En refereixo que la resta en general jo crec que podríem fer una aposta avui de què ens diran demà si és que hi parlem. És veritat, és veritat. I PSC potser, almenys aquí a Sant Just, pot ser una mica diferent el que ha dit d'aquest matí per a Navarro amb el que es digui des d'aquí. Bé, doncs veurem a veure la grup local del PSC què opina de tot plegat
A més a més, també, avui al programa tindrem la Clàudia Barberà amb el seu espai mític, la centraleta. Clàudia, bona tarda. Avui la gravadora, no?, per tots els nassos. Avui, què has preguntat als enjustencs? Avui, sí, l'edifici que estan tirant, enderroquant ara mateix. Sí, perquè sempre són temes polèmics, eh? El del carrer de Montserrat. Carrer Creu. Carrer Creu amb carrer Ateneu. Si l'edifici, què?
Sí, està bé que l'enderroquin. Ah, va, va, va, la pregunta concreta, eh? Hauries que preguntes, si les obres fan soroll o no fan soroll? No, em pensava que era una doble pregunta. Bé, avui també al programa parlarem de notícies positives amb la Núria Oriol, tindrem a la segona hora el Sergi Pondes de Nova York, els llibres d'Arnau Cònsul i la Mireia Enredondo de Tot un món de moda. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Abans de tot això, però comencem repassant els 30 tòpics d'aquesta primera hora. De fet, Cristina, bona tarda. Bona tarda. No t'escoltem bé? Bona tarda, Cristina. Bona tarda, ara. Ara sí, veus? Què em deies, Cristina? Què em deies?
Res, que podries fer tu les tres primeres línies, si volies, en comptes del titular que havia posat. Sí, doncs jo ho farem, perquè avui la pregunta i Catalunya ha sigut el tema més comentat a Twitter, i ja coneixem la data de la consulta. Serà, com diem, el dia 9 de novembre, i amb una pregunta doble. Després d'intenses negociacions i complint el mandat que establia que hi havia d'haver acord abans del 2014, els partits favorables del dret a decidir han estat capaços de pactar la data i també la pregunta, Cristina. Sí, la pregunta de la consulta serà, doncs, vol que Catalunya esdevingui un estat amb majúscules 11 detallat al president català
I en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent? Per tant, una doble pregunta que només admet com a resposta sí o no i així ens ho ha fet saber aquest matí des del Palau de la Generalitat el president català Artur Mas acompanyat pels dirigents i asseguren que l'acord ha estat efectuat de manera ràpida i discreta afegint que permet d'aquesta manera cobrir els dos objectius de la consulta. D'una banda que sigui majoritària i per tant inclusiva i per l'altra que sigui clara amb una data concreta. Bé, tu dius que de fet només admet una resposta però n'admet dues.
Bé, clar, només una resposta. O poses sí o no. No hi ha més. Sí, però vull dir, en dues preguntes, no? Sí, però només en dues respostes per cada pregunta. Clar, però la segona només accedeixes en el cas que posis sí a la primera. Però, per exemple, tu pots fer sí-sí, si no, i no... No hi ha prou. No, s'ha acabat ja, eh? Per tant, tres respostes, no? Tres respostes... Hi ha moltes variables aquí, és matemàtica pura. En fi, pel que fa a la data, Cristina...
Doncs pel que fa a la data, el president de la Generalitat ha explicat que serà finalment el 9 de novembre de 2014 perquè entre tots han cregut que és la data més adient per assegurar l'èxit d'aquest procés democràtic. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Ricarda, que diu Iniciativa i Unió, que no van donar suport a la via catalana, han acabat marcant el to de la pregunta.
Un altre comentari ens el fa la Marina i diu, vam fer història amb aquella cadena humana, estem fent història cada dia i farem història el 9 de novembre, independència. Que passarà aquesta data, 9 de novembre, em sembla que farà 25 anys justos de l'enderrocament del mur de Berlín, el 9 de novembre del 2014. I hi ha una cançó dedicada al 9 de novembre. Ah, sí? Quina...
La del Ramito de Violetas, no la coneixeu? Què? La del Ramito de Violetas, la història, no la coneixeu? Perdona, una... Ja ho veus, busca-la ràpida, l'estat i fai. És una cançó, és una història molt coneguda. Jo crec que es diu Ramito de Violetas o no sé com es deu dir. 9 de noviembre. Llavors explica una història... És coneguda, eh? Jo crec que algun cop haureu de sentir la història. Això és... Aquesta cançó es diu 9 de noviembre.
Com que de 9 de novembre li portaven flors, no sé què, llavors la dona, que sempre aspira el 9 de novembre perquè li portin un remet de violetes, total, perquè es pensa que és una amant secret, qui li porta és el seu marit que està al costat veient com la dona és feliç quan regeix. No faré spoiler, que escoltarem.
I l'any passat, des de... Jo crec que no és aquesta, la cançó. No, no, és que això és una versió, et sembla, instrumental. Des de Flors Loreto, l'any passat que ens vam portar un remit de violeta, justament el 9 de novembre, perquè es van avançar a la pregunta. Carme, aquesta cançó que escoltàvem de fons és de Pablo Mendoza, es diu 9 de novembre, no hi ha lletra, per tant, jo crec que l'altre has de cantar tu, Carme. Home, per demostrar-nos una mica... No, perquè ella ho feia, era una dona que ho feia una veu molt fineta i molt aguda. Tu tens una veu molt fineta. Jo tinc una veu més de control, eh?
Què dius? Ah, sí? Sí. Com aquesta? Això és més de control, també. En fi... L'altre dia vaig posar aquest home a una festa. Violetes? Un ramí de violetes. Un ramí de violetes. Mira, Manzanita té una versió. Manzanita té una versió d'aquest tema, que ja l'han fet pensant en la consulta, ja. O sigui, avançant-se ja a tot. Manzanita... A veure què diu...
Crec que el símbol de la consulta ha de ser un remitador i violetes. Jo crec que sí. La gent que vaig a votar ha d'anar a tothom. Ah, sí, home, i tant. Superfamosa. Home, aquesta és la cançó de la consulta catalana.
Perdona, Polònia ja està trigant a fer una versió d'un videoclip, Artur Mas. Home, doncs és una bona idea. I tant. Proposem a gent de Polònia que coneixes. Bueno, tu coneixes gent de Polònia, tu. Sí. Ah, doncs proposeu. Crec que és Cecília el nom. Cecília? Sí, senyora.
El qui? L'autora, la que canta original. Ah, la cantant original. Pues a veure, anem a la cantant original. Ah, dit perquè era mare. Aquesta és la Cecilia. Segur que ho heu sentit d'acun cop. Sí, jo la manzanita em sona més que aquesta, eh? Ja t'ho dic ara. Aquesta és més com d'escafeinada. Aquesta és més ja de...
De les 4 de la tarda, eh? Que parla de Junqueras. El Durán. El Durán i Junqueras. Mira, el Durán i Junqueras. Mira.
Mira, pues sí. Recibe cartas de un extraño. La famosa carta que va enviar, ¿no? Rajoy, ¿no? Rajoy es un extraño. Poesía. Poesía. Iniciativa, iniciativa. Poesía. Alegria.
¿Quién la escribía versos? Dime quién era. ¿Quién la mandaba flores por primavera? Junqueras a más, ¿no? Le pregunta. ¿Y más? ¡Ara, ara, ara! ¡Oh! ¡Oh! ¡Oh!
Aquest clàssic no és una revisió en català o alguna cosa, ja, una remera de violetes. Bé, Carme, gràcies per aquest apunt. Comencem, però, les notícies de Sant Just parlant d'altres temes.
Comencem parlant de política local. Ja sabeu que tenim sobre la taula la llei de reforma de l'administració local, aquella famosa llei que els pobles o municipis de menys de 20.000 habitants perdran competències quan entri en vigor apuntada des del govern central. Els treballadors públics de Sant Lluís han protestat avui contra aquesta reforma. Sindicats i federacions de municipis han convocat una protesta simultània aquest migdia a les portes dels ajuntaments catalans per rebutjar la llei que limita les competències dels governs locals.
Exacte. El govern espanyol preveu donar llum verda d'aquí pocs dies a aquesta norma, que limitarà les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions. Una llei que, com deies, és especialment dura pels municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, on els àmbits en què tindran competència quedarien reduïts, si es tindran davant tal com està prevista, en clavegram, enllumenat, cementiri, mercat municipal i poc més.
Per Pinyà, l'alcalde de Sant Just ha explicat també alguns altres àmbits i, en tot cas, sobretot un dels més destacats i més criticats és el de serveis socials. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Just assegura que l'atenció que donaran des d'altres administracions segurament serà correcta per defensar el paper dels professionals de Sant Just que coneixen les situacions de cada família. De fet, tenim l'acció de l'alcalde... Sí, avui l'Andrea ha apujat a la concentració i ha parlat amb ell. Bé, doncs escolta'm-ho.
O tota la política d'habitatge, és a dir, que digui, solti, pel fet de no tenir 20.000 habitants, vostè no pot fer política d'habitatge. Bé, per què? Qui ho diu això? Si la fas bé, tens recursos i pots fer-ho, per què no li dons aquest recurs a una persona que no pot accedir a un habitatge privat? Per exemple, una altra competència, el tema de l'habitatge.
Exacte, hi havia bastant ambient, com has pogut sentir, davant de l'Ajuntament aquest matí. Una convocatòria, de fet, que s'ha fet conjuntament, organitzada a nivell de Catalunya, per la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis i els sindicats UGT i Comissions Obreres a moltes localitats catalanes.
Bé, doncs queda dit. Continuem parlant de més coses de Sant Just. D'aquí uns moments la Clàudia ens ampliarà què opina la gent sobre l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. Però abans comentar que els operaris ja treballen ara per desmuntar la coberta de l'antic edifici de Correus i preveuen acabar justament avui dijous. Durant aquesta jornada no es preveuen talls de trànsit als carrers afectats. Carme Verdoi, com està la situació ara mateix?
Ara mateix exactament no ho sé el cas. Per què posem música de terror? Ja, no ho sé. Perquè es derrueix alguna cosa. Demà es fa l'enderrock, eh? Avui s'han fet aquests talls que comentes ara. Demà és l'enderrock. De l'edifici de Correus.
i del gimnàs. No, perdó. A veure, situem-nos, sisplau, Carme, perquè la gent està pendent ara de què s'enderroca demà. A veure, avui desmunten la coberta de l'antic edifici de Correus, que s'acaba avui, i llavors demà s'enderroca el gimnàs.
Amb la gent a dins fent fútils. I llavors, del 8 al 13 de gener és el calendari establert en què es demolirà l'antiga escola i el gimnàs. Llavors sí que per seguretat l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles a carreta neu, però encara falta perquè això és el gener.
I també es calcula que per això... Ho estic explicant molt malament, eh? Sí, a veure, un moment, posem una mica d'or de tot plegat. Ens hem quedat amb la biblioteca. On som? No, vols començar la notícia? Sí, jo crec que sí. Fem una mica més divertida. Vinga. No té per què ser dolent un enderrocament. No, no, no. Sí, és per una plaça pública. Clar, segueix l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Teneu. Els operaris treballen ara per desmuntar la coberta de l'antic edifici de Correus i preveuen acabar avui.
Durant aquesta jornada no es preveu ventall a trànsit als carrers s'ha afectat. Ai que bé, oi Carme?
Sí, els carrers afectats estan oberts al trànsit i demà serà una altra empresa la que farà l'enderrocament. Aquests treballs d'enderroc del gimnàs s'han d'acabar demà i al gener, del 8 al 13, en principis, demorirà la diga escola i el gimnàs. Es calcula per això que tots aquests treballs d'enderrocament dels edificis s'acabaran a mitjans de febrer. Amb aquest enderroc continua aquest projecte de barri centre que proveu crear un espai públic obert i que des de l'abril compta ja amb l'equipament de les escoles.
Bé, aquesta és la versió simpàtica que hem fet de la notícia. N'hi ha la dolenta, que no hem de sortir. Però no pateixis, perquè d'aquí uns moments tenim la Clàudia Barberà, que suposo que tirarà més per la dolenta, perquè ha copsat... És obvi, no? Perquè has copsat les opinions dels veïns. D'aquí uns moments ens ho expliques, després de la publicitat. Carme, moltes gràcies. No...
Queda una notícia. Ah, queda una notícia. Jo ja t'estava ventilant. No ho veig. Perdó, perdó, perdó, perdó. Doncs va, repassem que una quarantena de fotografies s'han presentat al primer concurs de fotografia de Mas Lluís. Sí, senyors, Mas Lluís és un faller, eh? Jo crec que faran una consulta també al 9 de novembre si volen que Mas Lluís sigui un barri independent i, si en cas que sí, si volen un estat o no. Atenció, perquè hi ha 10 persones que han participat al certamen...
No, no té per què ser dolent. Vull dir, si avui estem mirant les notícies amb músiques, podríem dir que no estan mal. De fet, amb imatges sobre el nou barri Sant Justenc. El veredicte del jurat es coneixerà el proper 19 de desembre. I es poden veure les imatges, per això, amb eslleuissanjust.org, es poden consultar aquestes 40 imatges que s'han presentat.
que perdona, són totes d'edificis de protecció oficial, no? A veure, hi ha més coses que d'edificis. Hi ha també, doncs, està coset de la muntanya. Ah, val. Hi ha algunes d'edificis, però, per exemple, n'hi ha de la nevada, n'hi ha de postes de sol, n'hi ha algunes que m'han agradat. Sí, el Mas Lluís, escolta, té una diversitat de fotogràfica impressionant.
Hi ha tres premis a les tres millors imatges que rebran vals de regal per comprar comerços adscrits a la Unió de Botigues i Comercians de Sant Just. I després hi ha una categoria que és on voten els associats de l'entitat veïnal. El jurat de la categoria general està format per tres socis de l'Associació de Veïns de Maslluí i dos de l'agrupació fotogràfica de Sant Just. I les imatges, com deien, ja es poden consultar a aquest web, estan obertes a tothom.
I els premis es lliuran el dia 19 de desembre, dijous de la setmana que ve, en el marc del berenar de Nadal de l'Associació de Veïns de l'Espai Masllui, que és al carrer Rosa de Luxemburg. Que també hi ha només 10 persones o no ho sabem? Serà dijous de la setmana que ve. Carme, gràcies.
Més informació de Sant Just ara mateix, a partir de les 7, hi ha el Sant Just Notícia d'edició Vesprà i també a ràdio 2B.com, tot això. Carme, que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. Tornem ara mateix amb la Clàudia Barberà i el seu espai de la gravadora. Avui Clàudia ha sortit a preguntar als Sant Justens i Sant Justenques què opinen sobre aquest enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu al barri centre de Sant Just. Un titular, Clàudia, la gent està contenta, no està contenta? Hem parlat poc.
Han parlat poc. Per què han parlat poc? No es volia mullar. Jo dic que han parlat poc. Tenen poc repressàlies? Tenen poc. Jo no dic res, jo no dic res. En aquests moments, a la penya del borro, oi? Què confinarà la gent de Sant Just? Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet
Les millors cards a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i cards a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Fins demà!
5 i 24 de tarda, anem ja a l'espai de la gravadora. Amb Clàudia Barberà. Clàudia, hola, Barberà. Hola, Jardín. Bé, efectivament, parlem d'aquest enderrocament de l'antic edifici de Correus, on, de fet, també hi havia l'escola d'adults i el gimnàs de l'escola Maragall, que se'n van a terra, com hem pogut saber aquests dies. Però vull que m'ambientis, posa l'àudio que t'he passat.
Ah, ja directament, ja? Sí, sí, sí, és que és de fons Ah, vale Els camions, no? No, no, sí, sí, no, això és real, eh? Això ha sigut avui a la una al migdia Ah, això és avui, això és real? Sí, sí, sí, sí És ràdio verité, no saps? És trist, eh? S'està acabant aquí Perdó, això també és real, eh? Són un grup de violinistes Però hi eren, hi eren, hi eren Un quartet, quartet de corda A l'estil titànic Efectivament
Des del Resenya. Estava dins del Resenya, no? Sí. És un dia trist, avui. Què era, la gent que anava al gimnàs, no? Sí, plorava perquè ja no podien fer més esport. Per un dia que anava no podien fer... Pobrets, pobrets. En fet, sí. Ja fa dies que se'n parla... Dies no, fa setmanes i mesos. Fa molt temps que se'n parla d'això de si obres sí, obres no, si sí... Bé, ara ja no hi ha marxa enrere. Eh, mai més ben dit, eh?
Els veïns de la zona no sabem que opinen molt, perquè no han volgut parlar, però sabem que... No, no volien parlar molt, però jo sé que fa un temps, abans de l'estiu, precisament, un grup de sants justencs violents... Bé, violents no, però... Què dius ara? Violents no, però és que si no li poses com a injectius així, les notícies són molt avorrides. Per tant, un grup de radicals... Un grup de radicals sants justencs van...
manifestar-se i van cremar contenidors per dir que no volien que s'enderroqués aquest edifici. No, no, de manifestants violents i tot això és mentida, ja ho saps. Els senguis són molt pacífics, és tot com molt avorridors. Però sí que és veritat que hi hauré un grup de persones que es van oposar a aquest enderrocament i de fet podem dir, tenim l'honor d'haver sigut una mica l'epicentre a tot plegat.
Perquè Manel Ripoll, sí, col·laborador de l'Arxiu Municipal i també del programa, el seu espai Història de Sant Just, va agafar-se com a bandera personal, tot això, i va convidar, entre altres, l'Arxiu Municipal, el regidor de Cultura, també l'alcalde Josep Perpinyà, a que passessin pel programa i a donar explicacions. A donar explicacions de per què... Per què estaven enderrocant allò. L'Arxiu... Però l'Arxiu Històric... Com ha de ser? Com ha de ser? Que no el tanquin? Que no el tanquin? Que facin el que vulguin, però que ens expliquin què passa.
Què passa aquí? L'Arxiu Històric, per això, com ja sabeu, no va donar com a explicacions ni ens va posicionar ni a favor ni en contra. La seva primera dama, la senyora Maria Quintana. No, per moment, a veure, a moment. Maria Quintana no és l'Arxiu Històric, és del Centre d'Estudis Sant Justencs. Això, Centre d'Estudis Sant Justencs. Maria Quintana, primera dama, la vicepresidenta. Com, jo rebo talls d'aquest programa, de la ràdio, vam escoltar, va dir, aquí ni xitxen ni limonàs, una mica com els iniciativa, eh?
Què opinen els centres d'estudis amb la veu de Maria Quintana? Nosaltres en vam parlar un dia de junta, van dir que nosaltres no faríem cap acció. Nosaltres no hi entràvem. Pilotes fora. És el que es coneix com Pilotes fora. Llavors, qui defensa això? Qui defensa els interessos del Sant Justenc?
Bé, els interessos són interessos, depèn. Bé, la veu, la veu d'aquests radicals sants justencs que no volen que s'enderroquin. Ah, val, val, clar, qui ho fa? Doncs a mi m'agrada com rescatar coses, jo ara em remuntaré molt enllà. Ah, sí? No sé si recordes un programa bonic, simpàtic. De quina època estan parlant?
de fa un any, aquí a Ràdio Esvern. Que seia Canjiquipugui. Hombre, Canjiquipugui. Sí, els feien uns nois entranyables. No els conec gaire. No em sona, eh? No, no. No, no. No, Canjiquipugui, bo que estava bé. Quin nom més raro. Sí, la gent, quines idees que té. Doncs, en un programa...
va haver-hi una persona en concret que va defensar moltíssim que allò no es podia enderrocar. I jo l'he nominat la veu del poble. La veu del poble? Sí, perquè en aquell moment aquesta persona va recollir diverses punts a vista i els va juntar tots i va fer com un decàleg dels arguments de per què no sabien enderrocar això.
El problema és quines millores volen fer servir, perquè clar, tu m'estàs argumentant que volen fer parts, volen fer coses d'aquestes, però és que recordem-ho que on hi havia els tallers de música, aquella casa tan entrenyable, on de fet és històrica perquè han passat entitats com les Plai abans, per exemple, a llarg et recordo que després de enderrocar-la el que hi va són places de pàrquing.
Hi ha por, perquè hi ha precedents aquí, hi ha precedents que les cases històriques del poble després no es fan parcs, com s'han dit, es fan places de pàrquing. Clar, perquè hi ha diferència, potser no ho entenem bé. En lloc de dir parcs públics són pàrquings públics. Exacte. És una cosa que es diu així com una mica baix, que la gent no ho entén. Llavors ho diuen així, hi ha un precedent, saps? Ara ja no som tontos, ara ja ens han derrocat a baix i la gent té por.
Bueno, no ho sabem, no ho sabem. Bueno, jo ho defenso. Aquest era Immanuel López, no? Bueno, sí, l'au del poble. L'au del poble. Avui l'au del poble. Val, d'acord, d'acord, d'acord. Molt bé. Sí, sí, sí. Però llavors, no és només que tinguin por, saps? Els veïns de què hi es farà aquí, sinó també volen alguna cosa. O sigui, no és només això, sinó què hi volen ells allà. Ah, què hi volen? O què no volen que passi. Val. Saps?
Que hi hagi una mica de caliu i de saber estar, i no aquest... Bueno, anem a fer aquí un parque enmig, un pegote, un joc juvenil, que no me n'acuento, que sobreconnecti amb l'antiga pista del Montserrat, i si faci allà, bueno, no sé, una cosa, lletja, de ciment... Perquè ja ens coneixem, les coses acaben, eh?
Oh! Les coses acaben així. Acaben així, eh? Perquè aquest és el joc juvenívols, un parc, sí, però està ballat. Està ballat, no, allà la comunicació no flueix. Està ballat, però els parcs juvenívols, aquell parc que hi ha al costat del Caprabo, no?
Exacte, exacte, veig que coneixes aquí la geografia de Sanchez Tenka. No, oi, perquè situa la gent si no ho sap. Aquell parc que dius tu, que està ballat, és precisament perquè si la pilota s'escapa de la gent que juga a futbol, que hi ha dues porteries, no hagi... Aquell parc, quan jo era adolescent, és a dir, fa uns anys, no tants, però fa uns anys, allà hi feia por, eh? Allà adonaven...
Està tancat Jordi, que no ho veus, està tot allà Això no potencia la bona comunicació Et posaven contra una cantonada i d'allà, a veure qui sortia Però què dieu? Aquí l'adolació de Sant Just ten que no és tan fàcil Com sembla, no és tot la bona aigua i els ports municipals M'estàs dintre que els parcs juvenils són com els broms de Sant Just
Una mica. Ara que han borrat els grafitis, no tant. Però tornen a pintar-se. Els grafitis és el que feia por, no? Els grafitis... És el que incitava a la violència. Però no només volen que hi hagi com caliu i que es conservi aquí l'ambient del poble, del barri antic. Volen una altra cosa.
com si diguéssim la cantonada, l'angle recte que fan els carrers, estem demanant de conservar-lo, perquè es conservi la imatge del poble i no es destrueixi que des del centre del poble vegis el mar, com si diguéssim, saps? Exacte. Bé, aquest, a veure, aquest, el tema està, això està molt mal documentat, ja d'entrada, no? Deixa'm dir-ho, aquesta persona, que és la veu del poble, segons tu... Exacte.
Està mal documentada perquè, de fet, allà, no és perquè sí que es volia la gent que defensava no enderrocar aquella part de l'edifici, sinó perquè hi havia una cenefa, que era una cenefa històrica, una cenefa que datava de fa molts anys, no sé quants, però molts anys, però s'ha descobert que és una cenefa que amb molt valor, en veritat, no té. Que la fumarà fiquera. No, no.
Es pensava que era com una cenefe superguai, modernista, de l'època i tal, original. I era una còpia, una còpia que n'hi ha d'aquestes cenefes milers, centenars de milers, per dir, milions, en moltes cantonades de Catalunya. Quina frustració, no? Sí, i llavors, clar, davant d'això, a terra. A terra. Si no és original...
A terra. Això són paraules textuals, eh? Del Berpinyà? No, d'algú que passava per allà en algun moment... Ah, vale, vale. De locura i bogeria. Vale, vale. Llavors, què volen allà? Què és el que s'ha de fer en aquella zona? Ah, bé, doncs, escoltem... Un moment, és que, clar, jo vaig de cul, eh, avui, amb els talls... Un edifici que no té cap mena de cervell per fer un parc... Home, com que no té cap mena de cervell? No, perquè està... Hi ha una memòria històrica gravada a les parets. I aquest, a la que regalàs així amb un sentiament només per fer-hi un parc...
És a dir, no és només qüestió de fer-hi un parc, sinó que es posava sobre la taula el tema de la memòria històrica. Sí, senyora. Però si, l'escenefa aquesta no té molt valor, però potser sí que té valor Sant Justenc. Clar. Ah, m'estàs parlant d'un valor emocional. Del poble. Però, escolta, això es pot calcular en diners? No. No, es pot calcular en un parc. Doncs escolta, fora, fora.
Escolta, l'emoció es pot calcular amb diners? No. Doncs no interessa. Llavors fem un parc, fem un parc de ciment, tirem-ho tot a terra. Clar que sí. Aquesta és la idea, va per aquí la cosa. I l'últim que et porto ja són les prediccions que en aquell moment, que això era el maig... Fa un any, eh? Fa un any no, fa quasi, bueno, mig any, una mica més. Es feien, en aquell moment, del que passaria.
faran com els jocs juvenívols. I jo al joc juvenívols hi veig quatre xipreers així malposats i poca cosa més.
Quina intensitat, no?, en el discurs. Sí, sí, sí, era intens. Era molt cremada, eh? Zona verda, zona verda... Zona, no, perdona, depèn de quina la passi, zona obscura. Sí, zona obscura i zona grisa, perquè allò és molt gris. Un moment, no ho sabem, quan ho facin ja podrem criticar abans, però mirem, a veure què fan, no? Anem a mirar, anem a mirar. Jo aniré gravant les obres, els sorolls que facin. Cada setmana ves portant el so i l'edifici, que no sé si... Podem tornar a escoltar? Això és d'aquest matí, eh? Sí, sí, a la una. Silenci.
Pip! Aquest pip és un camió que tira marxa enrere. Sí, de fet, portava moltes... Sí, sí. Unes coses negres tapades. Molt bé, doncs, escolta, el camió que estan derrocant a l'edifici del barri Centre. Un aplaudiment per ell. Gràcies.
Tot això va a terra! Cridava un mentrestant, no? Tots fora, tots fora, que facin coses noves. Tots fora, molt bé. Doncs escolta, Clàudia, moltes gràcies per haver vingut al programa i que tinguis una bona tarda. Igualment. Per cert, no sé si ho has rebut, però t'hem enviat un missatge perquè el dia 24... Bueno, sí, és ja, Jordi. Sí. Ah, no podem anunciar-ho, no? Ah, no ho sé. No podem anunciar, encara? Ho fem sorpresa o no? Cibel, Papa Noel. Què? Papa Noel.
És possible, és possible que vingui... Ah, per cert, per cert, he parlat del Pare Noveli d'aquí ve. No t'hem preguntat res sobre el Guillem? Però perquè no ens hem vist, no ens hem vist, deu estar ocupat. S'ha refredat, no? Com el fred que ha fet últimament. És un tema que s'ha refredat, per això el dimarts 24 veiem un programa especial al Morro. No, perquè... Ho podem dir o no?
Què? Jo ho diria. Consulta amb la direcció, Jordi, al programa i si de cas. A veure què em diu la direcció. Sí, sí, endavant. Jo crec que sí, que podem dir-ho. Atenció, perquè el proper 24, mira, amb camions i tot inclòs, farem un programa especial de Nadal a la penya del morro. Au!
on estàs convidada com a col·laboradora a brindar amb cava i també a menjar torrons. Farem la versió de la penya del morro de l'anunci ja està aquí la Navidad. Seràs la Montserrat Cavaller? Sí, evidentment. Tu saps el Rafael. Sí, ojalà. Clàudia, moltes gràcies, que vagi bé i bona tarda. Bona tarda. Que se va acabar. Adéu. Adéu.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
5 i 37 de la tarda. Abans de passar a la Núria Oriol i a les notícies positives, Cristina, repassem algunes de les ofertes de feina que hem trobat al bloc d'informació juvenil del Casal de Joves de Sant Just. Ja sabeu que vam penjant regularment ofertes de feina en diferents àmbits i ens podeu seguir a través del Facebook i del Twitter. Comencem amb una oferta de feina justament aquí a Sant Just. Es busca un fisioterapeuta. Clàudia, veig que estàs aquí al programa. Pren nota per si t'interessa... Home, i tant. A veure, fisioterapeuta...
Doncs, en concret, un centre d'estètica d'aquí de Sant Just necessita un o una fisioterapeuta i osteòpata. Els interessats poden enviar el seu currículum a través de l'adreça electrònica cesanz arroba uic.es També, atenció al client Sant Just, una oferta de feina.
Sí, és una empresa Sant Just d'Esbert que necessita una persona amb un nivell alt parlat i escrit d'alemany per al contacte amb clients d'alemanya, justament. Ah, doncs aquí en trobarà bastants, eh, Sant Just? Segur, home. A més es fan fer les jornades aquestes per l'alemanya i coses d'aquestes. Doncs en aquest cas s'ofereix una mitja jornada i es valorarà també, a més a més, tenir un nivell natiu d'alemany i experiència en vendes in-house. Els interessats, doncs l'adreça és info arroba cumsa.com. També es busca un auxiliar administratiu en una empresa de Sant Just.
Sí, es requereix un auxiliar o auxiliar administratiu o administrativa amb experiència prèvia. L'horari seria de 9 a 12 del migdia, amb un sou de 533 euros i 40 cèntims. I per aquí, qui vulgui oferir-se per aquesta oferta, només ha d'anar al Servei d'Ocupació i Innovació o trucar al telèfon 93 475 66 36. També més ofertes de feina, un mosso de magatzem aquí a Sant Just.
Sí, necessita una persona com a mosso d'amagatzem amb una experiència mínima d'un any en treballs similars. L'horari seria de 8 del matí fins a les 5 de la tarda amb un sou de 1.325 euros. Per més informació també qui vulgui s'ha d'adreçar al Servi d'Ocupació i Innovació o a l'adreça electrònica ocupació.innovació.cat. Atenció, una oferta de feina per a professor o professora d'Història de l'Art també a Sant Just, que és per a l'Institut.
No especificen. No, en aquest cas demanen un professor o professora llicenciat o llicenciada en Història de l'Art per treballar a Sant Just d'Esbert per les tardes. L'horari seria de 6 de la tarda a dos quarts de vuit del vespre amb un benefici de 22 euros bruts per hora.
Bé, més ofertes de feina. Per exemple, ara ja marxem a Barcelona. Agents financers. Empresa asseguradora selecciona agents financers exclusius. Sí, s'ofereixen associar-s'hi amb una relació mercantil, un projecte a carrera dels 5 anys vista amb ajudes per a la construcció de carteres i formació continuada i projecció assegurada. El correu seria encast.mafre.com Bé, més ofertes de feina. Un altre agent d'assegurances, però, aquesta vegada.
Sí, és una companyia d'assegurança situada al barri de les Corts de Barcelona. Necessita, en aquest cas, emprenedors per promocionar productes del sector d'assegurances. Els requisits que demana és una persona d'entre 25 i 35 anys, preferiblement amb estudis universitaris, amb un caràcter emprenedor, talent comercial...
i experiència comercial mínima d'un any. També els interessa aconseguir, en aquest cas, una independència econòmica. Els ofereixen, en aquest cas, un producte de primer nivell, formació a càrrec de l'empresa, un pla de carrera professional, salari fix, més incentius i la possibilitat de creixement constant. Les persones que estiguin interessades en aquesta oferta poden atreçar-se a la següent direcció de correu, que és agentepersonalsseguros.gmail.com
També una altra immobiliària. Bé, una immobiliària, perdó, busca una persona per ensenyar pisos a Barcelona. Sí, demanant disponibilitat i principi plat d'una motocicleta, bona presència, formació professional superior dins del camp del comerç, el mínim principi plat del català i l'anglès, i per això ofereixen un sou fix a banda de les comissions, un contracte de sis mesos i després que poden ampliar-lo fins a indefinit, i l'horari seria de dilluns a divendres i caps de setmana lliures.
L'adreça de correu electrònic 0100gp arroba gmail.com Bé, m'han curiosit, eh, que de requisit demanen una motocicleta. Sí, per moure's i desplaçar-se. Per Barcelona. Molt bé, Cristina. Més fàcil, no, que per Carla, que no em passa un cotxe? Sí, això segur. Cristina, moltes gràcies. De res. I fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Núria Oriol i les notícies positives. Fins ara mateix a la penya del morro.
Ràdio Casper Durant 8.1 Ràdio Casper Durant 8.1
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carts a la brasa, vacíos entre cots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87. Música
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Ràdio Tastel 98.1 Ràdio Tastel
I ara és hora, a la penya del morro, de les notícies positives de la setmana.
Bé, ja tenim la de Núria Oriol al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Com estem quan sona aquesta música? La veritat és que... No ho diem, eh? Però a mi, què vols que et digui? M'alegra ja. M'alegra la cara, em posa un somriure i la veritat és que és un plaer saludar-te com cada setmana. Avui, notícies positives. La setmana passada ens vam deixar algunes, si no tinc mal entès. Un parell, no? Una o dues. I avui... Avui...
Avui la rescatem, eh? Perquè al final, no sé si vam comentar allò de la flora catalana de la Viquipèdia. No, va començar tot sent una broma. Allò que deies, ui, això és important. Dic, home, sí que és important. I al final, escolta, no vam parlar de realment la notícia. Per tant, avui tenim una segona oportunitat.
Com sempre, a la vida. A la vida sempre hi ha segones oportunitats. No començaré a enrotllar-me sobre les segones oportunitats, perquè si no, no farem el tema, perquè podríem fer-ho, eh? L'ampliar de la Viquipèdia de la Flora Catalana. A veure, explica'ns en què consisteix i per què has triat aquesta notícia com a positiva. Mira, sobretot la trio com a positiva perquè el Miquel Mallol ha dedicat molts esforços a poder fer una compilació de tota la Flora Catalana, no? I a més a més
ho ha fet amb molta paciència, amb molta cura, en català també, perquè la puguem conèixer i investigar a fons si en tenim ganes. I aleshores, a més a més, s'ha traslladat a l'Alconflent per inventariar ja tota la flora del nord dels Pirineus i així acabar-la de fer ben complerta. Déu-n'hi-do, quin treball!
És que és una feinada de xinus, queda molt mal dit, eh? Aquesta expressió és una feinada científica molt acurada i que ara ja la tenim a la nostra disposició en obert, perquè no cal que puguem fer recerques més difícils, més complexes o fins i tot encriptades, sinó que la tenim en obert a la Wikipèdia.
Wikipedia. Wikipedia, perdó. No, no, no, no passa res, però és que a mi una vegada em van corregir i llavors vaig dir sí, la Wikipedia, i m'ha dit no, Wikipedia, i llavors mira, des de llavors ara sempre em surt. Per tant, una bona notícia, com també la descoberta de la partícula que crea resistència del melanoma als fàrmacs.
Clar, perquè fixa't, és haver donat... Tots són petits passos quan ens referim al tema de la medicina, però que cada vegada ens porten més lluny. Per exemple, en aquest cas, haver descobert aquest punt és fonamental, perquè és aquella partícula que s'està resistint...
Doncs precisament els fàrmacs que poden guarir el càncer. Tenint l'aïllada, tenint la descoberta, tenint la... Doncs allò concretada, doncs es pot actuar directament sobre ella, específicament per ella, i que els fàrmacs siguin moltíssim més efectius. Van directe... Poden fer la seva feina amb moltíssima més... amb moltíssima més rapidesa. I, clar, això també és molt important, és a dir...
poquet a poquet, una mica com la vida, quan intentem introduir canvis més positius, encara que sembli que és molt poc o que invertim temps o que els resultats no som els que esperàvem de sobte, però mira, passen uns mesos i tenim una bona notícia sobre el nostre ADN.
Passen uns altres mesos i tenim una altra notícia sobre com s'enllaçen diverses partícules o es passen la informació a les neurones. I passen més mesos i es troba la partícula que és resistent als fàrmacs en el terme del melanòman. I, per tant, aquest tipus de càncer ja té moltes possibilitats.
de curar-se amb un percentatge però altíssim, altíssim. I tant, que bé, que bé. Quina bona notícia. I tant, molt bona notícia en aquestes... al camp de la investigació, que moltes vegades sí que ocupa, quan hi ha una cosa molt important realment, la primera plana als mitjans, però hi ha petites investigacions que aconsegueixen que les grans investigacions i els grans avenços de la ciència per curar aquestes malalties tan nefastes
siguin possibles. I això, aquesta és una d'elles. Per cert, que parlem un moment de l'estructura del bussó de Higgs, que és l'anomenada partícula de Déu, perquè s'ha aprofundit en aquesta estructura i també és una bona notícia. Sí, és que el fet que fins ara la física quàntica, és a dir, els físics quàntics, parleixin una mica del bussó de Higgs com el bussó de Déu, com dient-li, és com la...
la darrera frontera, i assemblem estar trec aquí, la darrera frontera a partir de la qual no trobem ja cap altra partícula de la matèria visible que puguem nosaltres demostrar que existeix. I llavors, clar, ells li van posar aquest nom de la partícula de Déu en el sentit de dir, i si aquesta és la partícula que ja inicia amb la seva intel·ligència, amb la seva programació, amb la seva força, doncs
tota la cohesió de la matèria, que al final dona lloc, doncs, quan hi ha són àtoms i saps protons i neutrons i tal, que adopti diverses formes, la cadira, la taula, el televisor, les persones, també, els cotxes, etcètera, no les plantes. Llavors, ells van dir, sembla que intuïm que hi ha aquesta partícula. I una mica la resta de físics, amb molt rigor científic, jo ho respecto, van ser una mica escèptics, van dir, home,
potser us ha semblat captar aquesta partícula, perquè és molt difícil de captar. O sigui, era com... Sí, sabem que no us ho esteu inventant, però no teniu tantes proves. I aquesta vegada s'ha aconseguit. És a dir, hem dit, no només hem aconseguit captar que sí que efectivament el bussó de Higgs existeix, sinó que ara ja podem dir que és com el...
És que ho tinc apuntat en castell. El maó, ara ho he dit bé. El maó de la matèria visible que dona pas als quarks, als electrons... És a dir, que per adquirir la massa, ells han pogut trobar la partícula, que és un camp de força, que permet que la massa s'ordeni ordenadament. És a dir, es cohesioni ordenadament. I, per tant, ara sí que tenen clar que...
Hem arribat a una última frontera de descobrir la més petita, més petita, més petita de les partícules de la matèria visible i, clar, la gran esperança dels científics és si ara...
poguéssim arribar a descobrir la partícula de la matèria o de l'energia invisible... Bueno, que ells ja estan flipant, per dir-ho. Sí, a veure, una cosa. Jo t'he de dir que de física no hi entenc gens, però és una bona notícia, no? Que s'has dient o no? Tio, és bona, és bona. Doncs vinga. Perquè saps què està dient? Que d'alguna manera, quan...
O sigui, ja sé que ara és ser un paral·lelisme molt bèstia, però que quan hi ha intencionalitat hi ha força. Quan hi ha força hi ha intel·ligència i hi ha cohesió. I a partir d'aquí, doncs mira, ens en podem anar caminant cap a un de pensaments positius, respiració per relaxar-nos, l'efecte dels colors sobre la nostra vida...
Tot això va tenir un sentit, encara que evidentment tu dius, home, perquè es noti, potser a vegades s'hauria d'incrementar la potència, no? Que jo què sé, que si estiguéssim sota una llum daurada, aquesta llum daurada tingués moltíssima potència per sentir-nos que ens relaxa més, que ens concentrem millor i tal. Però que la nostra aportació en aquest camp, com a éssers humans, és a dir, posar intencionalitat en aquest tipus de coses,
ara comença a ser demostrable de dir, no, no, clar, si hi ha intencionalitat, hi ha una cohesió, hi ha una moguda de l'energia, amb ordre, esclar, o amb desordre a vegades també, perquè som desendreçats, però... I comença a ser molt interessant per la neurociència o la psicosciència,
o pel món dels somnis, o pel món de la simbologia, o pel món dels dos hemisferis general... No, per tot el món, per tot... Clar, per tot el món! Visca el bosó d'aquí i la partícula de neu! Iuhu! Clar...
Escolta, si tu dius que és positiu, és positiu. A més, amb aquesta música de Star Trek que està sonant de tot... És que està, ja estem a l'última frontera. Nosaltres parlem de la força i ja semblem que siguem a la guerra de les galàxies. Bueno, perdona, ara què diu això de la guerra de les galàxies? Espera un moment. Espera un moment, para un moment la màquina. Siente la fuerza, no? Sí, sí, jo soy tu padre.
Això espanta molt. Núria, un moment, perquè és que avui hem de parlar de recuperar la il·lusió segona part. Segona part. I a mi quan em ve al cap la il·lusió, i estàvem aquí amb el tema de... Et ve l'Estar World.
Sí, senyor! A veure...
Doncs mira, aquesta música també la incorporem a la secció de notícies positives i avui per parlar d'aquesta segona part de com recuperar la il·lusió. Perquè moltes vegades a la vida, ho comentàvem la setmana passada, és com difícil, quan caus, tornar a recuperar-se, tornar-se a aixecar. Guardiola deia que quan perdia un partit no hi havia altre que aixecar-se, descansar, això és molt important, descansar, recuperar forces i ja pensar en el següent partit. Guardiola també un altre savi d'aquestes frases.
Sí, no, no, però és que té tota la raó. I el món de l'esport ens dona molts exemples molt assolibles, molt assequibles i fàcils de comprendre d'aquestes actituds positives, no? I de tornar a il·lusionar-se i a recomençar.
És veritat. Encara que jo pensava avui orientar-ho en un altre sentit, eh? Ah, a veure, quin sentit vols posar-ho tu? Doncs avui, que per recuperar la il·lusió, potser a vegades no ens ho hem plantejant, no? Perquè diem, ai, coses que voldria aconseguir o valorar coses de la nostra pròpia vida, jo que dèiem l'agraïment, i això, valorar, donar les gràcies i dir, ostres, això...
és significatiu, vull dir, no és, o sigui, hi ha gent que pensa, tinc una colla d'amics molt macos, ala, ole, i dius, doncs, té molt valor, perquè hi ha gent que no sap construir bones amistats, té relacions que diríem que són incomplertes, o que no permeten tenir una confiança molt gran, o, jo què sé, gaudeixo molt anant exposicions de pintura, doncs, és fantàstic,
Perquè resulta que hi ha gent que veu un quadre i diu, a mi no em diu res. I tu tens la capacitat de gaudir amb la pintura, amb l'expressió plàstica, artística i plàstica. Qui diu això seria el teatre, el cinema, el balet... O sigui, mil coses que una persona pot dir, a mi m'encanten. I dius, doncs...
Dóna les gràcies perquè hi ha gent que no té aquesta capacitat de gaudir. O gaudim l'esport i no la té, eh? Clar, clar, clar. Per tant, també trobar aquesta capacitat de disfrutar de les coses, valorar-les, disfrutar-les... I il·lusionar-te. De fet, aquella frase, no?, el que ha parat d'il·lusionat com un nen, no? O sigui, com si... Aquella il·lusió que vas perdent al llarg de la vida i a mesura que passen els anys recuperar aquest nen una mica que portem a dins, que moltes vegades el tenim... Aquest nen no és que el tinguem abandonat,
sinó que l'hem matat ja, directament. Sí, sí. Però Jordi, aleshores la persona, si l'ha matat realment... És molt trist arribar-lo a matar. Una cosa és tenir-lo mitjofegat i ser raconat. Però ja matar-lo... Tu pensa que ja està molt de moda tot el tema de zombies i llavors sempre pot tornar el nen. El nen torna ja en moda de zombie per recuperar la il·lusió.
Penso, però amb això vull dir que hi ha molta gent que, escolta, aquest nen no sembla que sigui mai, no? Això és veritat. Sempre està com enfadada, sempre està malhumorada, sempre es queixa de tot, està negatiu. Sí, home, relaxem-nos una mica. Sí, i a més a més que seria bo dir-li, juga una mica, recupera el sentit de l'humor, que clar, potser és la típica persona que li dius això i encara s'enfada més, però en canvi és saníssim, saníssim i sobretot ja quan...
Per exemple, pots utilitzar el sentit de l'humor o el joc a la feina, això també és seníssim. Però per recuperar la il·lusió, jo el que avui plantejava era, doncs sí, ja hem començat a valorar coses que potser considerem molt normals o agraïm coses que considerem normals de la nostra vida, que avui ens preguntéssim quins són els nostres èxits i de què ens sentim orgullosos. Molt bé. Perquè, clar, sovint...
anem perdent la il·lusió, com tu molt bé dius, perquè hi ha decepcions, o hi ha errors, o hi ha fracassos, o hi ha, no sé, que no, les coses no estan anant de la manera que desitjàvem. Qui diu les coses, les relacions, la feina, la salut, el que sigui, però jo faria també com si capaços de crear, i cada dia, o sigui, no un dia, no per cap d'any, sinó cada dia, doncs,
una petita reflexió de les coses que fem molt bé o que han resultat un èxit a la nostra vida i que diem, ostres carai, és que em sento orgullós, no? Clar, però, Núria, quan perds la il·lusió per alguna cosa, valorar això és una mica complicat, no?
Sí, de fet, Núria, ens quedem amb aquesta reflexió final de la Cristina, perquè no tenim més temps. És que és una mica complicat. Sí, sí, però per la setmana que ve, deures, eh? Les tècniques. Les tècniques. Perquè, escolta, una cosa, tu t'has fet per un tema, dos, tres, però encara queden moltes coses. Ni que sigui del teu passat que han estat molt bones, o que tu ho has fet molt bé, fins i tot si et sents decebut per una cosa de la feina i tu en el passat has fet coses...
Molt bones de la feina. Acerra't a això. Molt bé. Al que val. Núria. I somriu. Ho hem deixat aquí. Jo t'acomiado somrient, com sempre. D'acord. Que vagi molt bé. Bona tarda. Gràcies. Gràcies a tots. Adéu. Connectem amb la xarxa i tornem ara mateix després de les notícies. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sàs. La consulta es farà el 9 de novembre del 2014 amb una doble pregunta. Vol que Catalunya esdevingui un estat? I en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent? El ministre Gallardón ha garantit que la consulta no es farà i el PSOE adverteix que més porta Catalunya a un carrer sense sortida. Els ajuntaments escenifiquen arreu del país el seu rebuig contra la reforma local del Partit Popular.
Esports Mireia Belmonte guanya la medalla d'or als 200 metres. Papallona. Ho ha aconseguit a l'europeu a piscina curta de Dinamarca. El Barça de bàsquet juga aquesta hora a la pista del CSK de Moscou. I de moment el primer quart empat a 15.
Vol que Catalunya esdevingui un estat i, en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent? Aquestes dues preguntes formaran part de la consulta que avui han pactat Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i la CUP i que es farà finalment el 9 de novembre del 2014.
Així ho ha anunciat el president Artur Mas en una conferència al Palau de la Generalitat, acompanyat dels líders d'Esquerra, Iniciativa i la CUP. Segons Artur Mas, la pregunta és inclusiva, majoritària i clara. El president ha agraït l'actitud dels partits a favor de la consulta. Agrair públicament l'esperit de col·laboració que he trobat en aquests dos dies d'intències i discretes negociacions. Esperit de col·laboració...
generositat en els plantejaments i sentit de país. Satisfacció en dels partits que han signat aquest acord. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha assegurat que no és la pregunta que desitjaven, però sí la que volen. El líder d'Iniciativa, Joan Herrera, ha destacat que és una pregunta clara i inclusiva i des de la CUP s'ha lamentat que sigui una doble pregunta. En contra d'aquest acord ja s'han expressat populars socialistes i també ciutadans. El portaveu de Ciutadans, Jordi Canyes, ha assegurat que la doble pregunta és per evitar problemes interns entre els partits favorables a la consulta.
Incorporando una pregunta que es una mera estupidez. ¿Quiere usted que Cataluña sea un estado? Es que Cataluña ya es un estado. Es parte del estado español. Y ha conseguido guardar el círculo porque una pregunta clara, exclusiva y excluyente, pero clara, hubiera significado un problema interno muy serio. Des del Govern Central s'ha recordat que la consulta és inconstitucional i el PSOE ha advertit Artur Mas que situa Catalunya en un carreró sense sortida.
També alcaldes consultats per aquesta millora per la xarxa han expressat també la seva opinió. És el cas de Fèlix Alonso, l'alcalde d'Altafulla. I Consol Cantenys és l'alcaldessa de Vilafant. Per mi és positiu, jo crec que el positiu és que s'arribi a fer el referèndum i per tant que es consulti a la gent.
I el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, també ha expressat la seva satisfacció per l'acord.
Més encara de l'àmbit municipal, alcaldes, grups municipals, sindicats i treballadors públics s'han concentrat aquest migdia a les portes de pràcticament tots els ajuntaments del país per rebutjar la reforma de l'administració local que prepara el govern de Mariano Rajoy. Demanen que no s'apliqui a Catalunya perquè posen perill, diuen, el model de serveis de proximitat actual. Josep Fèlix Ballesteros és l'alcalde de Tarragona.
Estem davant d'un intent d'atemptar contra l'autonomia municipal consagrada en l'Estatut de Catalunya i en la Constitució i estem davant d'un intent, com ja s'ha dit, de privatitzar escandalosament serveis.
L'objectiu de la reforma local és incentivar la fusió d'ajuntaments, reduir els serveis que presten els petits municipis i traspassar-los a organismes supramunicipals. La Creu Roja de Cornellà torna a engegar la campanya Cap Nen Sense Joguina. Durant tot el mes es recolliran joguines en bon estat per garantir que cap infant de la ciutat es quedi sense regals la nit de reis. Anem cap al Baix Lliuregat, Ràdio Cornellà, Verònica Tomico, bona tarda.
Els ciutadans que vulguin col·laborar amb la iniciativa poden fer les donacions a la seu de la Creu Roja o al Mercat de Sentit de Fons. Precisament aquest mercat ha habilitat dues parades on es recullen i es canalitzen les joguines fins al gener. Vicenç Tambles, el president de l'Associació de Comerciens del Mercat de Sentit de Fons. Tenim dues parades disponibles perquè la gent que estigui interessada pugui dipositar en elles les joguines, també siguin noves com de bon ús,
per aprofitar-les de caure als tres llars dels nens que no tenen aquesta possibilitat de poder tenir joguina. El requisit principal és que les joguines estiguin en bon estat. Per tant, poden ser noves o antigues que ja no fem servir. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5.
Una de seixantena de treballadors públics han protestat aquest matí contra la llei de la reforma de l'administració local, sindicats i federacions de municipis. Han convocat aquesta protesta simultàniament a les portes dels ajuntaments catalans. El govern espanyol preveu d'anar a llum verda d'aquí pocs dies de la norma que limitarà les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions. Una llei que és especialment dura per municipis de menys de 20.000 habitants, com el cas de Sant Just, on els àmbits en què tindran competència quedaran molt reduïts.
La reforma s'ha estat elaborant durant tot l'any i compta amb el rebuig de l'oposició en ple. Per expressar aquest rebuig, avui s'ha convocat aquesta concentració al migdia a les portes de l'Ajuntament, una protesta que s'organitza conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis i els sindicats UGT i Comissions Obreres a moltes altres localitats.
Cepa Alnus, ecologistes de Catalunya, proposarà aquest vespre una reconversió ecològica del sistema econòmic mundial. Serà en una xerrada de debat que es farà al Centre Cívic Sabadós Priu, que tindrà com a objectiu proposar alternatives al capitalisme. La idea és plantejar aquestes alternatives al sistema econòmic imparant arreu del món i alhora mantenir la societat del benestar. Conduirà aquesta activitat, donarà que Ferras, i a més a més també col·laborarà al procés constituent. Tot plegat començarà a l'assaig del vespre al Centre Cívic Sabadós Priu.
I acabem aquest butlletí explicant-vos que aquest dissabte el Banc d'Aliments de Càritas organitza una recollida d'aliments davant del mercat i diversos supermercats de municipi durant tot el matí de dissabte. D'altra banda, continua en marxa també la campanya solidària de les escoles. Els alumnes encara poden portar aliments de primera necessitat els punts de recollida de menjar al centre. Les escoles
Madre Sacramento, Canigó, Montseny i Montserrat i col·laboren igual que l'Institut i l'Escola Bressol Municipal Marrex. Càritas i Creu Roja i la Fundació Banc d'Aliments se n'encarregaran i el repartiran a les persones que més els necessiten. De fet, la campanya s'acaba aviat. De fet, Càritas i Creu Roja el recullen aquest divendres, demà, i el Banc d'Aliments ho fa dijous de la setmana que ve, l'IA 19. I de moment això és tot. Més informació a les 7.
Ara escoltes l'àdio d'Esbel, sintonitzes l'àdio d'Esbel, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbel, 98.1. Ràdio d'Esbel, 98.1. Ràdio d'Esbel, 98.1.
L'Avella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esquerra. Efectivament, aquí estem. Benvinguts a la segona hora del programa d'avui dijous. D'aquí una estona tindrem a la Mireia Redondo, que ens explicarà quins llibres de totunmondemoda.com podem regalar per aquestes festes. A més a més, també l'Arnau Cònsol i el Sergi Pont des de Nova York. Abans de tot això, però com sempre, comencem repassant els trending topics de la segona hora.
I és que avui Catalunya torna a ser, com hem comentat ja a la primera hora, el tema més comentat a Twitter per un altre motiu, però perquè juntament amb Simposi de l'Odi o Vergonya han estat els temes més comentats a Twitter. El discutit Simposi Espanya contra Catalunya, que de fet comença avui, una mirada històrica 1714-2014, ha començat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, Cristina.
Sí, aquest matí ha començat el fòrum científic que, segons els organitzadors, pretén demostrar a partir de documents històrics i objectius que l'estat espanyol des de la caiguda de Barcelona davant les tropes de Felip V l'11 de setembre de 1714 ha exercit accions repressives contra Catalunya. La inauguració de l'acta ha començat amb la intervenció del conseller portaveu, Francesc Homs, assegurant que el que pretén el simposi és només oferir arguments per discutir-los i contrastar-los, sabent que no hi ha una veritat a més de recordar l'efecte que tenen els catalans cap a Espanya.
Entre els altres participants d'aquesta primera jornada també ha intervengut l'historiador Jaume Sobraqués, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que ha defensat l'ànima inversió per part de partits i règims polítics que hi ha hagut cap a Catalunya al llarg de la història, a més d'assumir la responsabilitat del títol i del contingut del seu impòsit, desvinculant-lo així del govern català.
Una primera jornada, per tant, que ha comptat també amb la presència d'una vintena de persones, entre elles membres del moviment cívic d'Espanya i catalans, concentrades a les portes de la SEU de l'Institut d'Estudis Catalans per expressar els seus rebuig cap a aquest fòrum que consideren itillant de partidista i amb falta de rigor. Bé, veiem què diu la gent a Twitter. Per exemple, el Rubén Parra, a dia d'avui a Catalunya només tenim desgovern i corrupció que s'intenta ocultar amb coses com el simposio de odio i vergüenza.
Un altre comentari és l'Eduardo Rubio, que ens comenta, una de dues, o l'assumpte de Catalunya se'ls ha anat de les mans, o és que les previsions d'independència són massa optimistes. O l'Albert Ramírez, que diu, no reconeixer la confrontació entre Espanya i Catalunya al llarg de la història, és incultura, senyors, simposio de odio i vergüenza. Aquest era el hashtag. Gràcies, Cristina. De res.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Disseny mobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Continuem a la penya del morro. Vinga, va, anem cap a Nova York.
I allà, com cada setmana, Cristina, ja sabem que tenim el Sergi Pont, desplaçat com a corresponsal. Sí, en certa manera, però no especialment, perquè el Sergi va marchar cap allà a buscar-se la vida. A la ciutat dels grans de cel, fa un parell de mesos que hi viu, i ens va explicar les coses que està passant. No sé si podem connectar amb ell. Hola, Sergi, bona tarda. Hola.
Hola Jordi, hola Sant Jus, què tal, com esteu? Tot bé? Bé, molt bé, molt bé. Doncs mira, avui parlaré del barcelonisme a Nova York. El primer dia que vaig fer aquesta secció, no sé si us en recordareu, que vaig parlar una mica de l'afició pel futbol, que aquí no és un esport prioritari, diríem. Està per darrere del futbol americà, del bàsquet, del béisbol, o fins i tot del hockey sobre gel, però que és un esport que sí que està creixent molt en aficionats, i de fet Leo Messi...
és un dels principals ídols dels joves americans. Doncs bé, avui parlaré d'una travessant del soccer, i és l'afició pel Barça que hi ha aquí a Nova York. El Barça té una penya a Nova York, que se situa en un bar que es diu Smithfield, que està al carrer 28 de Manhattan, entre la setena i la vuitena vinguda, i que acull
doncs aquest baracull la seu de la penya barcelonista i és el nucli principal de les activitats que dura a terme la penya. Diríem que les activitats, l'activitat més rutinària és la de veure els partits allà i ser un punt de trobada per tots aquells aficionats del Barça que viuen a Nova York o fins i tot en estats del voltant com New Jersey, Connecticut, Pennsylvania o New England, que viuen allà o que passen per Nova York i volen veure el Barça, doncs tenen
aquest punt de trobada en el bar Smithfield del Midtown de Manhattan. La penya es va fundar l'any 2001 i des d'aleshores no ha parat de créixer en nombre de socis. La penya està formada per culers d'arreu del món. Molts tenen vincres amb Barcelona d'algun tipus, ja sigui familiar o que hi han viscut o que són de Barcelona, però ni molt menys els socis d'aquesta penya són tots catalans, al contrari.
arrives allà i veus gent pràcticament dels cinc continents amb la samarreta del Barça animant a l'equip. Realment, anar a aquest bar és pràcticament com trobar-se com a casa, inclús et pots demanar una estrella d'am. Què dius ara? Tenen aquesta deferència els del bar, aquesta visió de negoci, també podríem dir, tenen cerveses d'arreu i una d'elles és l'estrella d'am.
Perquè us feu una idea, quan arribes a aquest bar, no és un bar tot del Barça, sinó que és un bar on s'hi fan partits de futbol de lligues europees, generalment. També fan algun partit de futbol americà, però bàsicament lligues europees. I és molt curiós arribar un cap de setmana perquè estàs allà i estan fent partits de diversos equips a la vegada.
Per exemple, del Manchester United, és un dels equips que té més seguidors, del Bayern de Múnich, del Celtic de Glasgow, del Borussia Dortmund, també té molts espectadors, i és curiós aquesta imatge de veure com grups de persones, tots amb la samarreta del seu equip, davant de la televisió en fan el seu partit i veient-lo. Val a dir que el Barça normalment és el que ocupa més televisions. Pràcticament la meitat de les televisions fan partits del Barça i l'altra meitat fa partits d'altres equips.
També he de dir que el Real Madrid no té tants seguidors com el Barça, ni molt menys, ni com podria semblar, inclús. Vaig veure un partit també del Real Madrid en aquest bar i es podien comptar amb els dits d'unes mans els seguidors del Real Madrid. Això fa uns anys no era així i aquest va ser un dels motius pels quals es va fundar la penya barcelonista. Escolta'm ara el Jordi Esteve, que és el president de la penya barcelonista i un dels fundadors,
com va explicar el mitjà oficial de la Lliga BBVA el motiu pel qual
es va a fundar aquesta peña. El hecho de montar la peña del Barça nació hacia el 2002, cuando era la época de los galácticos en el Real Madrid y todo era Real Madrid, Real Madrid. Entonces, a un grupo de culés sufridores en ese momento se nos ocurrió que teníamos que hacer algo para intentar que al menos Nueva York fuera culé. Aquí estamos, diez años después, con un éxito bastante importante.
A banda del que comentava dels partits, que és l'activitat principal de la penya, aquest grup personista també munta altres activitats. De fet, aquest cap de setmana és la festa de Nadal de la penya i s'organitza com un dinar de Germanó després del partit Barça-Vilarreal que juga aquest cap de setmana. Un dinar perquè, com ja podreu intuir, aquí els partits són a hores poc habituals. Són a hores...
bones, perquè és al matí, al migdia, a primera hora de la tarda, però realment no estem habituats a veure partits de futbol a aquestes hores. Per tant, aquest cap de setmana veurem el partit i dinarem plegats a la penya barcelonista. Molt bé. També la penya organitza partits de futbol, té un equip de futbol en el qual he de dir que he jugat alguns partits. Ah, sí? La samarreta de l'equip de futbol és la de la senyera. Home. Per tant, hi ha vocació aquí també de
portar els colors de Catalunya a Nova York i fer-los conèixer als Estats Units. I bé, doncs tampoc diríem que l'equip és tan bo com el primer equip del Barça, però bé, anem fent. La penya també ha rebut visites il·lustres. Els presidents, Sandra Rossell, l'actual, i Joan Laporta, quan era president, han visitat tots dos aquesta penya barcelonista, que és una de les més grans que hi ha arreu del món.
També Xavier Salamartín, el directiu del Barça, que com sabeu és professor a la Universitat de Colúmbia, Nova York, també és un visitant habitual de la penya barcelonista, que com veieu té bastant d'èxit i està creixent cada vegada més. I bé, més o menys és això que us volia explicar avui de la penya barcelonista. Us enviaré també alguna foto perquè...
per donar prova que realment soc de la penya barcelonista de Nova York, que soc soci. Us enviarem una foto perquè us ho cregueu. I res, jo us deixo perquè avui està anavant i ara mateix he de sortir de casa, he d'agafar el cotxe i està tot cobert de neu. Així que hauré d'utilitzar 5 o 10 minutets per treure la neu del cotxe. Coses que té aquesta ciutat de Nova York. Doncs vinga, una abraçada. Ens veiem. Parlem la setmana que veig. Adéu. Adéu, adéu.
Sergi Pont des de Nova York. Escolta, cada vegada anem sabent més coses. Ara ja no demana quina tallada de calçotets té. Ja n'espavila. Home, se suposa que ja porta un temps. Ja ho sap, per això t'ho dic. Ja comença a habituar-se a viure sol. I el nou continent nord-americà.
i també sabem que porta cotxe. Jo no m'ho pensava, que portés cotxe, o que juga a futbol. Això ja pot ser més comprensible, perquè hi ha algun, el Sergi Pont, futbolista ja confés i conegut per tots. En fi, el Sergi, que continua a Nova York, veiem que està bé. Per tant, família, no patiu. Sergi, està bé, està bé, està bé.
Fem una pausa per la publicitat i aquí uns moments amb l'Arnau Cònsol. Parlem de llibres. Fins ara mateix, a la penya del morro. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de mena.
A l'escoltes l'àdio despert, sintonitzes l'àdio despert. A l'àdio de Sant Just, 98.1. Ràdio despert, 98.1. Ràdio despert.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 982.
Ràdio 2B 98.1 Ràdio 2B 98.1 I ara parlem de llibres.
Amb l'Arnau Consul, l'Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Molt bé. Avui parlarem del Cafè Barcelona, de Joan Carreras. Sí, no és com vulgui... Ho he d'explicar, això. Ja sé que em vaig parlar la setmana passada. Sí, però no la vam acabar del tot. No la vam acabar del tot. Hi ha gent que m'ha parat pel carrer. Escolta, aquell llibre que semblava tan bé... Explica-me'l una mica més. Jo em vaig quedar amb mala consciència, saps? Clar.
Doncs tranquil, perquè avui podràs estar millor quan acabi la secció, perquè en parlarem. I també de 14 de Jane Chenault. Sí, és un llibre molt curtet que m'he llegit aquesta setmana. No és que vagi de guai, dient, tu llegeixes un llibre per setmana? No, és 120 pàgines, lletre gran. Això en millora ho tens. És un llibre. I aleshores, com que ben a dalt la gent ha de tenir clar quins llibres, al revés, no quins llibres s'ha de comprar, sinó que s'han de comprar llibres, jo em vaig dient...
Ara cada setmana més, em diré, diguéssim. Ah, doncs està molt bé. Vinga, la recomanació de Caracaxia General. Comencem per Cafè Barcelona, de Joan Carreras. Fèiem uns quants apunts la setmana passada. En parlem una mica en profunditat. Comencem per l'autor. Qui és Joan Carreras? Joan Carreras. És autor, és barceloní, i és autor d'una novel·la que l'any passat, la d'envolada passant, vam parlar bastant, que se'n deia Carretera Secundària. Ah, i tant.
i a banda, doncs, en té d'altres, les oques van descalces, per exemple, de fer aquests de contes. Un altre es deia La Gran Nevada, Qui va matar el floquet de neu? Aquest és un altre títol de la seva col·lecció, com a autor. Però la veritat és que l'any passat, en carretera secundària, s'ho han quedat donar un petit salt. Allò de dir de sobte, va sortir a molts llocs, ell s'ha convertit, potser molta gent el pot conèixer pel Twitter, perquè és com a Jan Kim, firma Jan Kim, ell es diu...
Joan Joaquim, em penso, es firma Jan Quim, i jo conec molta gent i dic, ah, sí, però Jan Quim aquest, com? Jo el segueixo. Jo el segueixo i tal. Veus? És que és això. I té una pàgina molt activa, de Facebook també, i a banda, cadascuna de les seves novel·les, ell obre...
doncs no sé si un blogspot o un Twitter mateix o una pàgina de Facebook. Vull que està molt actiu a les xarxes socials i això també li ha donat un cert ressò, no? Jo crec que per això en part va donar alçada, a banda que la novel·la era bona, i aquesta jo crec que li passarà el mateix, perquè a més aquesta, bueno, ja ho podeu anar a buscar, eh? Busqueu el Facebook o és igual, poseu Cafè Barcelona Joan Carreras al Google mateix i us sortirà. Aquesta és una novel·la molt...
com dir-ho així, molt gràfica. Café Barcelona situat a Amsterdam. No queda clar si és de veritat o no. Sí a Amsterdam un cafè, és a dir, Café Barcelona, però en tot cas a la novel·la sí. I un arriba a pensar que realment...
que viatja a Holanda, perquè gràcies a aquesta novel·la, aquest país que des de Catalunya, sobretot últimament, ens mirem tant, no només pel Curif, pel futbol, sinó també de dir, què vol que sigui la Catalunya independent? Home, és l'Holanda del sud, no? Això quantes vegades ho hem sentit a dir. Doncs d'alguna manera aquest llibre hi entra, en això, i ens presenta des de cantants... Vols dir que si algun dia a Catalunya és independent hi haurà coffee shops, aquí?
O, en tot cas, el tema del coffee shop, hi ha un moment que parla d'aquells llocs on es fuma. És una anècdota. Però... I parla, també, vull dir que realment... De què va, aquesta novel·la? La novel·la és... En aquest Cafè Barcelona s'hi creuen un seguit de vides...
una de les quals és d'un català que va muntar aquest bar, mor abans de començar la novel·la, aleshores hi ha la seva dona, o la seva vídua, que és la Gretge, un nom molt holandès, Gretge, és allò que dius de seguida, dius holanda, no? I aleshores els seus dos fills, l'Annabel i l'Argent, com el Robben, però sense Robben, l'Argent. De fet es diu Camps, em penso, perquè clar, el pare és català, doncs...
I a partir d'aquí és sobretot la vida d'aquests tres personatges, d'un amant, d'un d'ells, i d'un personatge que és el Kenar, que no se sap ben bé qui és i que no cal desvetllar, i que és, bé, que pel final es veu d'on surt, no? I, home, és una novel·la, com deia, gràfica, és perquè de sobte comença, amb aquest narrador que no saps qui és, dient de l'Annabel...
Ah, pots llegir el començament de l'Anabel? Sí, sí, sí, és que crec que és molt bo l'Anabel, eh? A veure. L'Anabel és aquesta filla d'aquest, eh? Diu, tot el que ara tinc de l'Anabel són les fotos que em va regalar. Podria dir que són 5 imatges de guerra, però seria massa imprecís. I em descuidaria el detall important que els seus protagonistes són la mena de persones que tothom qualificaria d'herois, o com a mínim d'aquells que es neguen a acceptar la derrota.
I la Nabel aquesta... Clar, la Nabel val la pena perquè aquestes fotos, en el fons, acaben tenint la clau de tota la novel·la. La Nabel és un personatge important, del qual, evidentment, ja es veu en aquest principi, aquest narrador diu, amb aquesta Nabel... Això que només et queïn les fotos... Però, clar, no són fotos d'adivina un dia que passejàvem per un dels canals... Ah, no? Com són aquestes fotografies? No, no, no, clar, són 5 fotografies que es podrien dir que són de guerra, però en realitat són d'herois, i les descriu tot seguit. Són fotos que la majoria dels oients coneixeran. Per exemple, qui no ha vist algun cop...
la foto de la nena de la Guerra del Vietnam del Napalm. Sí senyor, sí senyor. Tu dius Guerra del Vietnam, la primera foto que et ve és una nena correnta, escullada, en blanc i negre. Aquesta és una de les cinc fotos. Correcte. Una altra, també molt coneguda... La plaça t'hi ha en ment? No, però hauria pogut ser-ho, perfectament. Aquell home davant d'aquells tanks, eh?
exacte, o podria ser la de la revolució dels clavells, no, tampoc però hi ha molt sovint i si no que hi entrin a la foto, a la pàgina aquesta de la novel·la que fa Barcelona i la veuran la famosa foto del monjo budista que es crema és una foto molt impactant, jo crec que de totes la més impactant de totes i era una protesta justament que té a veure amb l'ocupació del Vietnam i la prohibició del budisme a fer-lo del budisme ningú sabia ben bé què era més enllà del gordo somrient
Fins que aquest home, de sobte, es va immular en 60 una foto, no voldria dir brillant, però sí que realment és impossible. Però passa al Tibet, això? No, justament això passa al Vietnam. Ah, al Vietnam va ser. I després hi ha altres fotos. Per exemple, hi ha un presoner que mira Hitler. No Hitler, Himmler. Himmler. Himmler el mira, amb aquella mena de soberbia que podria tenir qualsevol nazi, a l'altra banda de la tanca hi ha un presoner que en comptes de baixar els ulls i de dir...
Faig veure que no el veig, perquè si no... No, no, li aguanta la mirada. I és una foto també com molt corporadora. Desafiant, no? Desafiant. Bé, doncs aquestes són les... I un parell de fotos més. Les fotos protagonistes. Exacte, i a partir d'aquí la història d'aquests personatges i d'aquestes fotos. N'hi ha prou. N'hi ha prou, ja. N'hi ha prou. Molt interessant, eh? Bé, doncs el llibre Cafè Barcelona. Cafè Barcelona. Un cafè que no sé si esteix situat a Amsterdam, de l'autor Joan Carreras. Una de les recomanacions per aquest Nadal. I passem a la següent.
Fins demà!
Parlem de 14, eh? Que, de fet, el títol a la portada és amb números, no amb lletres. Sí, sí, sí, i amb francès igual, eh? L'autor francès, Jean Cheneau, és 14, doncs 14. És un títol que als editors els agrada molt perquè no han hagut de traduir a tots els idiomes, perquè, clar, són dos números, 14 i ja està. No sé en xinès com s'ho panta, eh? L'autor és Jean Cheneau, eh? És francès.
És un autor francès, nascut a Orange, que no només és una companyia de mòbils, sinó també és una ciutat. És un dels grans escriptors francesos del moment. Ha guanyat tots els premis, des del Goncourt fins al Medici, fins al qualsevol premi francès que conegueu allò famós, l'ha guanyat segur, perquè és dels autors de més prestigi.
Per tant, tenim un autor, una bona garantia. 14, de què va? A veure, explica'ns perquè te l'acabes de llegir recentment, no? Sí, sí, sí. A més, a més, d'aquests que te'l coneixes... És molt primet, no? És molt primet. Té 122 pàgines. En 10 minuts. Te l'has llegit tu, no, Arnau? Val una miqueta més, eh? A més, quan he estat el cap de setmana sense fer res més que això, estava amb una caseta al Pirineu i feia freda fora, feia calor a dins... Oh, quina ràbia! Oh, quina ràbia! Llegeixo. Oh, que bé! Cullo, llegeixo i cuino. Que maco, aquest. Ets maco, eh? Sí, sí, sí. Mira't això que passa.
I llavors, 14, a veure... 14 té un doble significat. Un, la història passa l'any 14, però no el de l'any que ve, sinó el de fa 100 anys. El 1914. 1914, que per França és un any molt important. També, un 14 és important per ells. Sí, sí, sí. Què va passar el 1914? Doncs que els alemanys van decidir que avançaven cap al seu territori. Abans hi havia hagut un assassinat cap allà als Balcans i entre tots plegats van muntar la Primera Guerra Mundial.
Llavors, aquesta és una novel·la de guerra? Sí. Però així com l'altra tenia a veure amb la guerra que feia Barcelona, però no passava la guerra, eren uns personatges que... La novel·la passava Amsterdam, aquesta sí. Aquesta passa a les trinxeres, realment. Aquesta passa entre viadors. Aquesta passa entre soldats que viuen un poble perdut a prop de Nantes, o sigui, costa atlàntica, i de sobte un dia, any 14, els veus anar amb bicicleta, els cotxes de cavalls... Encara ens hem d'imaginar aquesta realitat que ja neix i no.
descriu molt bé, i que un dia els diuen, escolta, d'aquí tres dies us n'aneu a l'altre punt del país, en aquest cas a l'est, a la frontera ja amb Bèlgica, que en un lloc que es diu les Arrenes, que després serà la gran famosa i batalla de les Arrenes, i doncs allí, doncs a fer trinxera, cavar gas mostassa, mosquits, pollos... Una festa, una festa, eh? Sí, sí, però està bé aquest to que li donem per dir-nos, home, però si això parleu-ne amb més respecte, perquè la Primera Guerra Mundial...
va provocar tants i tants morts. Sí, però és que justament aquest deslaire d'una mena de narrador sorneguer, una mena de narrador que ho descriu tot tan real que penses, bueno, però se n'estan fotent, és cínic, què li passa? Bueno, pren aquesta distància.
I aquesta jo crec que és la gran cosa d'aquesta novel·la, aquest narrador que t'explica que se'n van a la guerra sense pràcticament dir guerra, vull dir, se'n van perquè els porta en un tren, el tren els deixa a cinc dies de camí i aleshores van caminant fins al front i van amb una motxilla que vés a 35 quilos, però no et diu 35 quilos, et comença a dir tot el que porten a la motxilla i de sobte tu et trobes allí realment al mig, és que al final acabes semblant que portes tu la motxilla.
Que de sobte comences a acabar i aleshores cau un obús i el del costat, cony, vaig veure com es tallava per la meitat i li anaven caient tots els òrgans, no?
Clar, com que el protagonista o un dels protagonistes és carnisser, és com que no li fa la cosa, però tu com a lector penses de la mare que el va... Clar, per tant, molt descriptiu, no? Molt descriptiu, però d'un to fins i tot amb allò que diuen de Victus, que va dir, escolta, sí, sí, 1714, la guerra, successió... Però les dramatitzem una mica, posem-hi aquell narrador divertit, no?, que era el protagonista, doncs aquest no és cap personatge que narra, és un narrador omniscient...
però hi entra amb aquesta voluntat de dir... A mi m'ha recordat, no sé si tens la música aquí, potser hi ajudaria. Recordeu Amélie? Sí, home. Aquella... Mira, te l'anava a posar, però he pensat, no, perquè sempre que parlem de coses franceses posem Amélie. No, no, en aquest cas...
Què? Si és una música, pot ser alegre, pot ser tristolla, també. També, també. I si recordeu, la pel·lícula comença amb un narrador que diu... En aquests moments hi ha 350 persones que fan l'amor, 200 que es moren, tal no sé què, en tot parís, no? Sí, sí, sí. És un narrador que va dient i que dius... Les coses que passen, no? La vida és així. Doncs amb aquest to de narrador de la...
La pel·lícula Meli és el to d'aquest 14, que, he dit al principi, tenia dos significats. I és que aquesta és la 14a novel·la de Jan i Xenor. Jo suposo que... S'ha vist aquí una miqueta de dinar. Faig el meu 14. I a França, fer el meu 14 és com aquí, diríem... Agafa un cagarro i esmorza. Per exemple. No, no, no. Ho dic perquè... És una rosa... És una dita. Sí, sí, sí. No, però per un escriptor francès, és com un espanel que diu... Faig el meu Guerra Civil. Com el teu Guerra Civil? Ah. Bueno, sí, el meu llibre de Guerra Civil. Val, d'acord, d'acord. Una mica a França he de dir...
Faig el meu llibre de la Primera Guerra Mundial, no? O aquí, d'aquí un temps, que la gent dirà, faig el meu Guerra Successió. Per exemple, per exemple. Ja ara es comença a veure que... A veure quan fem el nostre programa de Guerra Successió, també. Doncs escolta'm, ja ho sé. Podríem fer-lo, eh, Arnau? L'11 de setembre, que no, perquè serà molt vist. No, estarà molt vist. Ho hauríem de fer un pèl abans. Jo crec que sí, el 10, el 10 de setembre, potser.
No, però ara ja ens arribarà, ja sabem que col·labores habitualment a la revista Sapiens i tot això. Sí, sí, sí. Ara més que abans, eh? Ah, sí? Tinc més temps i els veig als de la revista. Escuteu que jo no és per res, no és per necessitat de res, però si seguiu pagant, doncs clar, jo us puc fer més articles. I fas més articles o no? Me'n demanen més. Ah, que bé. Ara et vindrà molta feina amb el tema del 1714 o m'ho sembla a mi?
Bueno... Revista Sapiens... Perdona un moment. Una petició que jo crec que a més és històrica, que no sé si quan vam parlar amb l'editora de la revista, te'n recordes que has fet una connexió al Museu d'Història, em sembla que era de Barcelona, que estaves allà, li vam dir que hi havia una figura aquí a Sant Jus, la de Daniel Cardona i Civit, que era molt interessant rescatar-la i potser fa un dia un article en premsa. Home...
Buscaré que no estigui fet, però si no, li proposaré directament. Escolta, subvencionat per Ràdio d'Esvern, article... No cal subvencionar, perquè vam estar parlant en aquella xerrada telefònica en directe aquí al programa de quins personatges històrics hi havia a Sant Just, perquè vam dir, home, a Sant Just no parleu gaire, Sapiens.
I vam arribar a la conclusió que Daniel Cardona era un bon personatge per la història. Exactament, ho era Wes. I ho és, i que també és un bon personatge per dedicar-li algun article algun dia. I ell va dir, ah, sí, sí, d'acord. No sé si van agafar o no, perquè, clar, jo aquí diem coses i la gent després fa el que vol. Però jo li puc insistir, si no, eh? M'he d'agafar el compromís de... Recordes que Daniel Cardona... Perquè, home, és un personatge molt interessant. I que jo de vegades...
Fins i tot tinc la sensació que Sant Just se'l recorda poc, no? O sigui, sí, tenim una passa, tenim un carrer... Doncs apropitant que, si parla l'article, pot venir i en una de les seves seccions que ens parli aquí també, no? Sí, la Clàudia que vingui, que jo vinc... Home, a més, la família Cardona d'aquí Sant Just, que hi tenim molta estima i molt de presi, vull dir que, en fi... Arnau, moltes gràcies. No sé si volies afegir alguna cosa més. No, només allò, el breu resum d'aquesta novel·la 14 ambiental a la Primera Guerra Mundial i tot plegat. Cinc homes han partit de la guerra. Molt bé.
Una dona n'espera la tornada de dos. Falta saber si tornaran quan i en quin estat.
Ràdio Tosfer. Durant 8.1. Ràdio Tosfer.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de cap d'any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just.
I a continuació a la penya del morro, tot un món de moda amb la Mireia Redondo. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal com estem? Que no aplaudiu la Mireia? No, no.
Bé, directament des de la presentació del llibre El Mundo de los Llipepa, que ja vam fer la connexió la setmana passada, d'aquesta bloggera espanyola, la número 1. Ara ens explicaràs com va anar. A més, avui també parlarem de diferents llibres de moda, ja que hi som. De més bloggers. Sí, com el Duit Yourself Fashionista, o el de Blonde Salad, de la que hi era Ferrany. I també Dicionari, Sopars de Nadal, com anà vestit, que també la gent s'ho pregunta molt tot això. Això apunta-ho, eh?
Sí, sí, sí, això ja apunta bé, si no acabem avui, la setmana que ve ja fem un especial de com anà vestit els sopars de Nadal, d'empresa, familiars i tot plegat, que estem veient tot això, directament des de la pàgina web de la Mireia a totunmundemoda.com. Avui comencem parlant per la presentació del llibre del Mundo de Lovely Pepa, com va anar?
Doncs la veritat és que bona molt bé, és una noia té bastant de carisma i tot d'això. D'on és? És jove, és de Vigo. I és una noia molt petitona, molt esquifideta, perquè és molt primeta. Quan la veus en fotografies al blog, les fotos molts cops la perspectiva et fa semblar que és més alta o que potser és més corpulenta o el que sigui, i no realment és tot petita una ella, no sé, em va fer molta gràcia per això.
De fet, ella es diu Alexandra Pereira. Alexandra Pereira, sí. El blog es diu l'Obli Pepa. Pel seu gos, que es diu Pepa. Li van regalar el 2007. Un gos o una gossa? Una gosseta. Una gosseta. Seria Pepo. Pepo, sí, o Pepe. Pepo, seria l'Obli Pepo, exacte. I, de fet, la presentació va ser allà, no? Va ser el Corte Inglés del Portal de l'Àngel, a les 7 de la tarda del dijous passat, justament. Hi havia gent?
Hi havia bastanta gent al principi. Jo vaig arribar com a les 6 i 10 i estava sentadeta allà agafant el meu lloc, va concentrar gent, gent, la sala es va emplenar, va començar a fer cua per fora i, clar, ella va presentar el llibre bastant breument, però perquè tampoc no... Clar, el llibre en si és comprar-te'l, llegir-lo i la gràcia també era parlar amb ella, que te'l firmés...
Va fer un breu resum, també estava l'esponsor del llibre, sobretot que és Tous, que també patrocina l'Oblipepa. Llavors va parlar a la representant de Tous, va parlar a la representant de l'editorial. Perdona, et va tocar l'anell que hi havia? Tu en saps que no em vaig arribar a apuntar al concurs? Oh! És que estava molt plena, estava molt plena.
però si jo me'n recordo que ens vas explicar que hi havia un concurs d'un anell de tots no et pots arribar a imaginar la cua que es va formar quan va dir alguna pregunta la gent va fer un parell de res molt breu i clar, les nenes petites ja van anar superràpid per fer una cola per aquí i la gent no va fer cas i ja vas marxant tenien gana, clar, cada persona oi, que moltes felicidades pel bloc clar, tothom li volia dedicar 5-10 minuts i ella tampoc no tenia aquest temps per dedicar llavors va ser tan ràpid que va ser firmar la vaig felicitar, li vaig comentar també el programa de ràdio, li va fer molta il·lusió ah sí, molt bé
Home, clar, jo l'havia de dir, jo vaig dir que també faríem un post, i doncs res, una foto, que espero que algun dia publiqui el seu blog, una firma, i la vaig felicitar. Però ja et dic, clar, és que tenia molt poc temps, i l'espai que teníem era molt reduït, era una taula, i com una sala de conferències, però molt petit. De fet, la foto que ens vas enviar la setmana passada, ara la penjarem, ara la penjarem, sí, d'aquí uns moments, el Facebook del programa, on se't veu a tu amb la Lovely Pepa. Sí, molt maca.
Sí, molt guapa, molt guapa les dues. Bé, t'has llegit el llibre ja o no? Home, clar, sí, sí. Home, me'l vaig llegir abans d'anar perquè és obligatori. A part és un llibre que és bastant fàcil de llegir perquè té moltes imatges, òbviament, però és de moda. I no només imatges de fotografies del seu blog, explica molt breument la seva vida des que era petita, una mica de família, però res, li dedica a quatre pàgines.
I és com un llibre molt didàctic, molt fàcil de llegir, perquè et va explicant 4 o 5 idees de, per exemple, estil de vida, 4 o 5 idees que fan que ja tingui actitud positiva o que tingui ganes cada dia de fer el que li agrada. Exercicis, dieta, consells de bellesa, consells per viatjar... És un bon regal per a algú que li agrada la moda, com a tu? És un bon regal de Nadal. De Nadal, per això t'ho dic? Sí, sí, és un bon regal, sí, sí, totalment. Quant costa? De moda...
Doncs ara et diré que no me'n recordo, però no és gaire car. Normalment aquests llibres, de fet ja en tinc dos i ara vaig pel tercer, de la Chiara, que us parlaré, costen entre 11, 15, 18 màxim. Doncs perdona, per la portada i pel tipus de paper i també que hi ha fotografies en color... 570 pàgines, eh, el llibre. Pensava que podria ser una mica més car. No, no, no, està bé, és assequible, és un bon regal. Un altre llibre que també podria ser un bon regal de Nadal és el de Do It Yourself, fashionista, de la Geneva Van Der Zell.
No sé exactament com es pronuncia, però sí. No és de l'abisbal de l'Empordà, aquesta noia. No, no és de l'abisbal de l'Empordà. Viu a Hong Kong ara mateix, està instal·lada allà i, si no m'equivoco, és de Suïssa.
Però és que ha viatjat tant i ha estat a tants llocs que, com totes les bloggers que van viatjant per tot el món. I a diferència del llibre de l'Obli Pepa, aquest llibre no és tan personal com el de El Mundo de l'Obli Pepa, que ja t'està explicant que coneixeràs el món d'aquesta persona. El de Do It Yourself Fashionista és més un llibre de, bueno, ja ho diu el subtítol, 40 projectes per reinventar i actualitzar el teu guardarroba, el teu vestidor. I són, doncs, això, 40 tipus de Do It Yourself, que ja ho vam explicar, que és una tècnica exacta,
Són unes 40 tècniques per explicar-te com agafar una tela i com reconvertir-la i fer-te una capa per un vestit, o com afar unes sabates i donar-li una segona vida, enganxar-li unes xapes o posar-li una mica de purpurina, com crear-te un collar.
I no es basa només en les tècniques de cosir, enganxar i tallar. Clar, fa servir tècniques, per exemple, fa uns collars amb uns materials en silicona, molts cops amb pintures que no és fàcil de trobar tampoc. Fa servir molt la màquina de cosir, cosa que a mi, de moment, encara no se'n dona gaire bé. I bé, té de tot, des de sabates fins a accessoris, té moltes...
Molts detallets, no?, que t'ajuden potser no a fer exactament el que t'està fent ella, però a agafar idees per dir, mira, doncs jo tinc aquesta roba, aquesta peça o aquestes sabates que no me les poso, segur que d'aquí treus alguna idea. I també és un llibre que té unes 170 pàgines i amb moltes imatges, perquè, clar, tots són els passos de, passa un o no, agafar la roba i tallar, pas dos, agafar la tela i fer, doncs, vol dir l'escenefa, vol dir bus que vols, pas tres, cosir i enganxar, llavors, clar...
Tot són il·lustracions, imatges, passos bastant clars per aprendre-ho ràpid. L'únic que està en anglès.
però bueno jo això ho trobo positiu perquè així l'aprenentatge creix per dos costats per moda i per l'idioma de fet la moda normalment ja ho hem vist a la secció que està molt influenciat pel món anglosaxó o l'idioma l'anglès és universal l'anglès és l'idioma de la moda de fet, perquè amb el diccionari que d'aquests moments també repassarem avui en nous tres termes no sé si tens algun en anglès avui
Sí, sí que en tinc, mai fallen les paraules en anglès. Sempre, sempre estan allà. Doncs això, precisament, la Lobby Pepa en parla al llibre, que deia que al principi les seves fans o les seves lectores potser eren una mica reàcies al veure que ho ficava, que ho escrivia primer en anglès i després en espanyol, però ella també donava a entendre que és un món que a ella també li obren portes, que tancar-se potser escriu en espanyol, clar, fas que altres blogueres o altra gent que estigui, no sé, on vulguis d'altra punta del món, clar, entre el teu blog, veu les fotos, li agrada molt, però no entén el que estàs dient.
Llavors, clar, és necessari escriure en anglès un llibre, un blog, on sigui. I més si vols créixer, clar, global o tan és, encara que no tinguis aquest desig, però per fer-te arribar, per fer arribar la major gent.
Bé, un altre llibre que també pot ser un bon regal per a algú que li agradi la moda, aquest Nadal, és a The Blonde Salad, de Chiara Ferranyi. Aquest encara no l'he rebut, ni a serà el regal de Nadal. Per tant, tampoc no podem dir molta cosa sobre aquest llibre, però quan el revisi... Bé, he vist algunes pàgines, per això, perquè la Chiara, la seva pàgina, a TheBlondeSalad.com, ha fet un post, o hi ha un parell de posts, clar, també per patrocinar el seu llibre i ensenyar-lo, i ha penjat bastantes fotos del llibre obert.
Pel que he vist, doncs, s'assembla bastant el llibre de l'Ovilpepa, no per comparar, però vull dir, són llibres d'imatge, text, consells, com vestir per un event com aquest, com vestir per un event com aquell, com... Consells, sobretot de, doncs, això. De blonde salad, què vol dir? L'amanida rosa? L'amanida.
l'amanida rosa. Clar, sí. No, no, no, ve d'algun lloc especial? Bé, de fet, sí, crec que un dels primers posts que va fer en el blog ho explicava, perquè clar, hi és una noia rosa, no?, i a vegades causen el típic tòpic de dir noia rosa que ensenya roba, doncs no té res més que ensenyar. I ella deia, no, jo realment tinc, entre cometes, una amanida, no?, de més coses per ensenyar-vos què és.
doncs roba, pot ser estil de vida, pot ser una passió per viatjar, pot ser que m'encanten els tatuatges i també això, doncs si em porta onze, per exemple, vull dir, és com una espècie de combinació de moltes coses dins d'una amanida, i mira, The Blonde Salad li va com maneia el dit. Molt bé, doncs queden dit aquestes tres recomanacions, El Mundo de Lovely Peppa, Duit d'El Self Fashionista i The Blonde Salad, eh, són tres llibres que si teniu alguna persona a prop,
que li heu de fer un regal i li agrada la moda i no sabeu quin, doncs un d'aquests és una bona opció. Per cert, passem al diccionari. Va, tres paraules que avui descobrirem del món de la moda. Per quina comencem? Mira, doncs relacionat també amb el tema dels llibres, de les bloggers i de com funciona tot això, parlaré d'una paraula que es diu crew, que no és estrictament del món de la moda, perquè crew és tripulació. És equip, clar. Sí, equip, team, tripulació. Però en el món de la moda s'està utilitzant molt per referir-se a l'equip que hi ha darrere d'una blogger o darrere d'una itgirl o d'una noia que...
Tu tens un criu, també, no? Un què? Un nen petit, un criu. Jo? No, és broma. Dic que tens un criu. Ah, un criu. Un criu. Clar, evident, és criu de nen. Sí, per això, per això. No, jo encara no, però, bueno, qui sap? No, no, no parlo de nen, parlo d'un equip que porti... Sí, sí, sí, dic equip. Clar, a veure, qui sap si tot el món demà va començar a créixer, també. Clar, clar, per això t'ho dic. Llavors, que és gent que li porta el Twitter, gent que li porta el Facebook, gent que l'aconsella, no? Exacte. El criu.
Clar, darrere de cada blogger, la que més, té un equip molt més gran, la que... Això t'agradarà, la Bibiana Valbé, té un equip, li diu els mosqueters, una mica, la gent que porta l'agenda, l'aconsella...
És clar, és que pensa que darrere d'una foto o d'un post d'un bloc va molta feina, són moltes hores. També és un equip que, per exemple, la Chiara Ferranyi, és que es passa l'any volant, es passa l'any viatjant. Clar, ha d'haver un equip al darrere que aquest avió, aquest hotel, aquest trasllat, aquest shooting, amb aquesta noia et vindrà a buscar aquest... S'han de calcular i controlar moltes coses. Clar, una sola persona al principi, si les coses comencen a anar
se'n avalentonen i comencen a contactar amb tu grans marques, és difícil portar-ho. Mireia, a mi em fitxaràs-ho al teu criu. No, ho dic de veritat. No, no, no, si has viatjat pel món... No, home, clar. Jo la gent l'ha de portar i al Twitter sé fer-lo anar una mica. Bastant bé, no? Vale, doncs contarem-t'ho. Però, dins d'aquest equip, quines persones hi poden anar bé? Quines figures? Bàsic, bàsic, hi ha un fotògraf, un community manager, que és el que s'encarrega de les xarxes socials i difondre la informació. Això ho podries fer tu la funció perfectament. Sí, sí.
Després, doncs, clar, a part de fotògraf hi ha un dissenyador o un creatiu que, clar, de pensar, doncs... Home... A mi em cosa no més, eh? Ja t'ensenyarem. Ah, perfecte, que bé. Clar, perquè no només és pujar fotos o ensenyar-les, sinó, doncs, mira, aquesta... Si has de fer una campanya per aquesta marca i la marca vol que tu facis un vídeo i penjar-lo al blog, doncs, com pensar aquest vídeo? Clar, algú que també sigui, doncs, editor de vídeos, editor de... de photoshops, de...
Però no hi ha una persona que l'aconselli en el cas de la roba que s'ha de posar o que ha de portar o que ha d'escollir? Jo en el cas de la Chiara sé que hi ha una noia que molts cops no menciona, no sé... Fica el tag a l'Instagram, que és una noia que la sol no aconsella, sinó...
Per exemple, si té un event o un aconteixement, porta aquest vestit perquè si vas a l'aconteixement de, per exemple, Michael Kors, has de portar un vestit de Michael Kors. I clar, potser la qui ara no té temps d'anar de xòping, l'assessora... Ell ja li mira entre tota l'oferta i li porta, potser, per exemple, tres o quatre sabates.
Clar, al final... Exacte. Això em referia a dir que no s'anul·li del tot el criteri, perquè se suposa que arriben on són les ideals pel treball i per... Clar, la línia és molt fina. I clar, si quan arriben a dalt de tot deixen de ser...
és molt difícil també us comentava l'altre dia que la Lobly Peppa potser també perquè és més joveneta és del 88, té 25 anys ara comença a pujar una mica molt amunt però per exemple la Chiara ha pujat molt ràpid i volies o no, una mica jo fa anys que la segueixo i una mica sí que ha perdut l'essència però és que desgraciadament és inevitable perquè hi ha moltes marques que estan pagant perquè tu ensenys aquell bolso i en el fons és un negoci i llavors
T'agradi o no t'agradi el bolso? Potser això ho pots decidir abans de firmar amb la marca. Però, clar, depèn dels diners que hi hagi darrere, doncs això juga una mica... Vull dir que és una mica complicat. Jo puc arribar a entendre que és difícil. No vull tallar el rotllo, però és que hem d'acabar la secció aquí, perquè no tenim més temps. Encara ens queden pendents dues paraules més d'edicionari, que ho farem la setmana que ve, si et sembla, i també la setmana que ve, sobretot, parlarem dels sopars de Nadal, els dinars d'empresa, sopars de Nadal, amb la família, amb diferents àmbits...
Què porta, això és molt important. I què no porta. És molt important què no porta que què porta. Quasi, sí. Amb el tema de la moda. Cristina, ai, Cristina, perdona. Mireia, moltes gràcies. Ens retrobem la setmana que ve i nosaltres ja hem d'acabar el programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic?
Jo crec que Die Fashionista. És el llibre que la Mireia ens acaba de portar, justament perquè, a més d'una persona, Jordi, jo crec que l'aniria molt bé, aquest llibre. Començant per mi, eh? Home, però perquè parlar amb tu, no per res.
Bé, acabem el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible la feina del morro d'avui. La Carme Berdoi a la col·li de Sant Justenca, la Clàudia Barberà a l'espai de la centraleta, la Núria Oriol a les notícies positives, la Marta Domingo, l'actriu Sant Justenca, que a partir del gener farà un taller d'atraparadurs, l'Arnau Cònsol amb llibres i la Mireia Redondo de totunmondemoda.com i també amb la col·laboració més que especial de la Cristina Barrios. Cristina, gràcies. Fins demà. Fins demà, eh? Sobretot no faltis demà, eh? Vine al programa, eh? No pateixis, Jordi.
I que us ha parlat Jordi Domènech. Conéixem ara amb l'informatiu Vespa i la Carme Verdei al cap de l'an, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Sintonitzes Ràdio d'Esperm, la Ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esperm, Ràdio d'Esperm, Ràdio d'Esperm, Ràdio d'Esperm, Ràdio d'Esperm.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on apreu el marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Del alba el rosa, del drácula lo rojo, domingo la pici, domingo el reposo, del viento la brisa, tu cara tu sonrisa, despido tras la siesta tenderé la ropa, la ropa se seca, regaré las plantas, cortaré las hojas o las dejaré largas, me gañas en los ojos, entejas en remojo, me miras el trasero y lo meneo.
Julio en la onda, 5 de la tarde, leche con galletas, yo dentro del pijama, empieza la jornada, qué tal el partido, equipo ya marcado, casi siempre gana, bajo la manta, mi niña currucada, el sofá es como una balsa, el salón en la penumbra, alquilamos una peli, y acabamos en la cama.
Jugando a vaqueros y haciendo un poco el indio, pito, pito, gorgorito, que me voy, que ya me he ido, que ya he vuelto, que sí, que sí, que sí, que a tu lado como un crío, que a tu lado lo rizo, a tu lado la crema, a tu lado lo subo, lo elevo, lo asciendo, lo vuelo y lo planeo, pinando las nubes y pintando el cielo.
Hecho lo he hecho y dicho lo he dicho Prepararé la cena porque estaba escrito Porque estaba escrito, porque estaba escrito Verdurita buena, sí En un dos por tres o en un tres por cuatro Tu cara, tu retrato en mi corazón Guardado entre sedas como las estrellas Brillo a tu son Dale que si es natural, es bueno Y si es bueno, es natural que sí Es natural y es bueno Y si es bueno
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Els treballadors públics de Sant Joost han protestat avui contra la reforma de l'administració local. Sindicats i federacions de municipis han convocat una protesta simultània aquest migdia a les portes dels ajuntaments catalans per rebutjar la llei que limita les competències dels governs locals. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim però altres informacions destacades en titulars.
Continua l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu, els operaris treballant per desmuntar la coberta de l'antic edifici de Correus i avui no hi ha hagut talls de trànsit als carrers afectats. Demà es convoca la Comissió de Treball per elaborar el segon pla municipal de gènere. El grup de treball haurà persones representants de tots els serveis. La comissió compta amb el suport tècnic de la Diputació.
Una quarantena de fotos s'han presentat al primer concurs de fotografia de Maslluí. 10 persones han participat al certamen amb imatges sobre el nou barri Sant Justenc, el veredicte del jurat. Es coneixerà el proper 19 de novembre.
Bona tarda, una xantena de treballadors públics han protestat aquest matí contra la llei de reforma de l'administració local. Sindicats i federacions de municipis han convocat aquesta protesta simultàniament a les portes dels ajuntaments catalans. El govern espanyol preveu donar llum verda d'aquí pocs dies a la norma, que limitarà les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions. La llei és especialment dura pels municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just,
on els àmbits en què tindran competència quedaran reduïts en clavegaram, enllumenats, cementiri, mercat municipal i poc més. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha explicat altres àmbits, els quals afectarà també la reforma de l'administració local. Com pot ser l'educació de l'escola Bressol de Sant Just, doncs haurà de ser gestionada d'altra manera. La política d'habitatge es qüestiona, les polítiques d'ocupació es qüestionen que les puguis fer, perquè no em faig creus que l'escola Bressol, doncs,
tingui que ser gestionada d'aquesta manera per la Diputació de Barcelona, quan es dona el cas, per exemple, amb aquest exemple concret, que la Diputació també està en contra d'aquesta llei. La proximitat, segons Perpinyà, quedarà greument afectada pel que fa, per exemple, a serveis socials.
Ara una persona té una necessitat clara i ve a l'Ajuntament de Sant Just, parla amb els professionals de serveis socials, es mira com està aquesta necessitat, quina problemàtica té la família i s'apliquen els serveis i aquests ajuts que hi ha. Això no es farà així. Hauràs d'anar al Consell Comarcal, hauràs d'anar a altres administracions i per aquesta proximitat de conèixer la família, el cas particular, aquesta realitat que la coneixem en un municipi com el nostre, doncs serà adreçat a altres administracions...
Pervinya assegura que l'atenció que donaran des d'altres administracions possiblement serà correcta per defensa del paper dels professionals de Sant Just que coneixen les situacions de cada família. D'altra banda, la llei també afectarà les polítiques d'ocupació i a les d'habitatge. L'alcalde reputja que la norma no permeti als ajuntaments sanejats invertir en crear més llocs de feina.
O tota la política d'habitatge, és a dir, que digui, solti, pel fet de no tenir 20.000 habitants, vostè no pot fer política d'habitatge. Bé, per què? Qui ho diu això? Si la fas bé, tens recursos i pots fer-ho, per què no li dons aquest recurs a una persona que no pot accedir a un habitatge privat?
La reforma s'ha estat elaborada durant tot l'any i compta amb el rebuig de l'oposició en ple. D'altra banda, la Generalitat defensa que no es tirarà endavant perquè prevaldrà la llei de governs locals que està acabant d'enllestir. Per expressar el rebuig d'aquesta nova llei, s'ha convocat aquesta concentració a les portes de l'Ajuntament aquest migdia. La protesta s'organitza conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis i els sindicats UGT i Comissions Obreres a moltes localitats catalanes.
I l'equip de govern de Sant Just ja ha tancat el pressupost per l'any 2014. Ara es presentarà als partits de l'oposició, Convergència i Unió, Partit Popular i Via Democràtica i s'haurà d'aprovar el ple municipal de desembre, dijous de la setmana que ve. Sant Just Notícies. El portaveu del PSC a Sant Just, Joan Bassaganyes, avança cada partida que comptarà amb més diners serà la de serveis socials. Ho ha dit el Just a la Fusta.
A banda del que són les despeses vinculades a serveis bàsics, reculler d'escombraries, manteniment de l'enllumenat, neteja de la via pública, que tenen més pes dins el pressupost, la resta, la gran part del pastís, se l'emporta a serveis socials. Entenem que estem en un context en el qual hi ha molta gent que ho està passant malament i, per tant, ara toca prioritzar
Joan Bassaganyàs no ha entrat en detalls en com es distribuiran finalment els diners a les partides, perquè abans volen informar els partits de l'oposició, però sí que abans que el 2014 creixerà la inversió en via pública i equipaments. El que passa és que sí que és veritat que l'any que ve creixerà molt la inversió en millora, sobretot d'espais públics, però també d'equipaments. Jo crec que la resta...