Tècnica de reconstrucció mamària que permet extreure el tumor i reconstruir el pit completament en una sola operació. Aquest nou sistema minimitza les conseqüències d'una intervenció quirúrgica per càncer de pit. Els opositors ucraïnesos segueixen al carrer sense intenció de desllotjar els edificis públics. El president Yanukovic té una malaltia respiratòria, segons apunta un comunicat de presidència.
Pedro Cota Ramírez cessa com a director del Mundo i el Consell de l'Editor del Diari, nomena com a substitut el fins ara número 2, Casimiro García Abadillo. Catalunya Informació. Esports. El Barça espera arribar a les semifinals de Copa després de classificar-se i derrotant el Llevant. Serà la Reial Societat o el Racing de Santander. L'altra semifinal la disputaran el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid.
El judici sobre l'acció de responsabilitat presentada per la Junta Actual del Barça contra la de Joan Laporta se celebrarà a partir del 15 de setembre d'aquest any. Es reclama a la Junta de Laporta 47 milions d'euros. I avui s'ha conegut el recorregut de la volta ciclista a Catalunya 2014. Les etapes de muntanya més destacades seran consecutives de Banyoles a la Molina i d'Alp a Vallter 2000. Pel que fa el temps d'ara de Celcerer, ennubulades al nord que volen deixar algun ruixat, les temperatures seran baixes al vespre.
Bona tarda, passen dos minuts de les cinc. Els estudiants que vulguin fer magisteri en una universitat catalana a partir del curs 2015-2016 hauran de superar de manera obligatòria una prova d'accés específica. La decisió s'ha pres avui en una reunió del Consell Interuniversitari on hi havia els rectors de totes les universitats catalanes. En aquesta trobada també s'ha acordat que el curs vinent, 2014-2015, ja s'exigirà a aquests estudiants que treguin com a mínim una mitjana de cinc entre els exàmens de castellà i de català de la selectivitat.
Tot plegats en marca dins l'estratègia de millora de la formació inicial del professorat, que, entre altres coses, vol garantir un bon domini de les competències lingüístiques al moment d'entrar a la carrera. La prova d'accés, que s'implantarà d'aquí a un parell de cursos, valorarà també altres coneixements, habilitats i competències que els experts considerin imprescindibles per poder arribar a ser un bon mestre. Catalunya Informació.
El president del Santander, Emili Botín, urgeix a la privatització d'una part de banca i alerta més que les conseqüències de la crisi trigaran a esvair-se. Ho ha dit a la presentació dels resultats anuals de l'entitat on s'ha mostrat contrari també a la independència de Catalunya.
El banquer creu que ja és hora que l'Estat vengui una participació de banca i fins i tot s'ha ofert al govern espanyol a col·locar accions de la nacionalitzada entre grans inversors. Sobre la crisi aconsella prudència perquè les seqüeles diu tardaran a desaparèixer. I preguntant pel procés sobiranista, Botín aplaudeix els partits que el rebutgen. Hay que partir de la base que Cataluña y España unidas pues tiene mucha más fuerza que si ocurriera una operación como la que se plantea en algún momento.
Y lo que estoy muy contento es que los dos grandes partidos nacionales están los dos en la misma línea. Declaracions en la presentació de resultats de l'any passat en que el Santander va guanyar 4.400 milions, gairebé el doble que l'exercici anterior. Més dimissions de membres del PSC al territori. En aquest cas es tracta de l'alcalde de Navar, Clas Alvages, que abandona el partit per discapàncies amb la línia de la elecció socialista. Llorenç Ferrer, que ha estat militant del PSC des de l'any 77, diu que deixa el partit per coherència i amb dolor.
Ràdio Despert, sintonitzes. Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Moltes gràcies, moltes gràcies per escoltar-nos. Avui, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda.
Hola, què tal, Jordi? Bona tarda! Veig que ja ets sense de punt per preparar la informació s'enjusten, que no? Efectivament, així és. Estic acabant d'últimar els detalls en la redacció de Ràdio d'Esverb. Mira com corro per la redacció. Ai, quin estil que tinc!
Bé, gràcies, Carme. A més a més, també, avui al programa parlarem de com fer coses amb la Clàudia Barberà, a l'espai WikiHow. I també tindrem les notícies positives de la Núria Oriol. Intentarem parlar amb la Maria Salvany, del cabaret artístic, que l'organitza al cau de Sant Just, com ja sabeu. I estan buscant actuacions. Ojo, artistes santjustencs que us estan buscant. I també avui tindrem el consultori de la Sucia Mort i els llibres de l'Arnau Consul. Bona tarda i benvinguts.
A la penya del morro. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Abans de tot això, com sempre, comencem parlant del tema més destacat d'avui a Twitter, Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, perquè avui el tema més destacat i que la gent n'ha parlat més a Twitter ha sigut Pedro Jota, perquè el periodista espanyol ha formalitzat aquest matí la seva dimissió al capdavant del diari El Mundo després de 25 anys i votant com a substitut el vicedirector Casimiro García Abadillo.
Sí, ho ha comunicat aquest matí en el marc del Consell d'Administració d'Unitat Editorial, on també sembla que s'ha acordat per unanimitat que el fins ara vicedirector Casimiro García Albadillo serà el seu substitut. Almenys així ens ho ha fet saber el propi García Albadillo a través d'una piulada on explicava que el Consell d'Unitat Editorial l'acabava de denomenar director del Mundo per unanimitat amb el vot per ell molt valuós de Pedro J. Ramírez.
Una pilota que, per cert, ha estat esborrada una mitja hora més tard, però el que no s'ha modificat ni a hores d'ara és la presentació que apareix al seu perfil, el de García Badillo, on es presenta com a director del Mundo i càrrec que també apareix en el compte de Pedro J. Aquest missatge ha estat el que podríem dir al primer anunci, almenys oficial, del que podria haver fet el rotatiu sobre el canvi de la directiva tuitica de forma no directa,
Pedro J. també ha fet a primeres hores d'aquest matí una piola d'agraïnt el suport rebut i una altra on explicava com se sentia. Això sí, sense fer cap tipus d'alució directa a aquest canvi de directiva. Una mica més tard, clar, estaria una altra piola de feta segons Europa pres pel periodista en resposta a un tuitaire que afirmava haver comprat l'últim exemplar avui de la seva direcció i ell responia en aquest cas que l'últim seria diumenge.
Bé, Pedro J. Ramírez diu a Twitter, si pregunteu com em sento, contesto, made weak by time and fate, but strong in will to strive to say, to find and not do ya. Aquest home per què parla en anglès quan la gent no sap anglès? Això ja ho sap tothom.
Per promocionar, no?, el traductor del diari El Mundo, potser. Deu ser això, deu ser això. En fi, la tradució és debilitats pel temps i el destí, però amb la força de la voluntat per lluitar, per cercar, trobar i no cedir. Qui ho va dir això? Ell? No ho sé, no ho sé a qui feia referència a la situació. És una frase històrica d'algú. Einstein?
Un altre comentari ens el fa el periodista Jiménez Los Santos, que diu, la sortida de Pedro J. Ramírez del Mundo és el triomf dels poders factics. Sarsuela, Moncloa, govern i oposició. Molt bé, i ja per acabar, Quico Ràfols, que diu Pedro J. de la conspiració de l'11M a la del 28G, víctima i butxí. Sí, heroi, ni parlar-ne. En fi, gràcies, Cristina. De res. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Per cert, Carme, abans de parlar de les notícies de Sant Just, deixa'm comentar que avui és el penúltim dia per participar al sorteig d'un menú per dues persones al restaurant El Mirador de Sant Just d'Esvern. Només cal que ens truqueu al 933723661, 933723661, entre ara i les 7 de la tarda.
Bé, jo estic preocupat perquè hi ha una oient que ha trucat. Ha trucat ja com dos dies i no l'hem pogut atendre. No l'hem pogut entendre com és degut. És a dir, passar-la en directe, agafar les seves dades perquè participi al sorteig de demà. Per tant, aquesta és una crida directament a aquesta oient que ha trucat ja un paet de vegades i que no ha pogut passar...
Perquè o teníem una entrevista a l'Andrea Ros, del Teatre Lliure, l'actriu que està fent un enemic del poble, o ahir també parlàvem amb el Marc Rius, de Sant Feliu. A vegades fem poques entrevistes últimament. Justament ha hagut de trucar en aquests dos moments. Com es diu l'oient? Ho sabem, això? No ho recordo. Susana, pot ser? No ho sabem, no ho sabem.
En fi, sisplau, Susana, o com et diguis, truca, que avui sí que jo et comprometo a parar, encara que hi fem una entrevista, a qui sigui, per atendre't. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Si voleu participar al sorteig d'un menú per dues persones al restaurant amb miradores. Senjus, que farem demà. Ojo, perquè hi ha poca gent, ja només, em sembla, 7 persones les que de moment hi participen. Per tant, teniu possibilitats. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I ara sí, passem a l'actualitat. Senjus, tenc.
Parlarem del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. A més a més, també les obres de Jordi Vila que es presenten demà al celler de Can Ginestar. Però abans de tot això, Carme, ens ocupem de la consulta per la independència i el dret a decidir. També la reforma de l'administració local, que són alguns dels temes puntals que centraran avui al ple del mes de gener de l'Ajuntament de Sant Just d'Esverda.
Serà a través de tres mocions que presenten els partits que formen el govern municipal. A més, també es debatran qüestions d'estalvi energètic al nostre municipi. I Carme Berdoi, que no sé si anirà al ple d'avui, té més informació de tot plegat.
Doncs sí, exacte. Com deies, una de les mocions la presenta l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre. Segons la moció, aquesta consulta permetrà decidir de manera lliure i democràtica el futur de Catalunya. I l'altra moció sobre el dret a decidir la presenta, en aquest cas, Junts per Sant Just,
per demanar l'adesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Baix Llobregat, que es va constituir el 18 de desembre passat i que es va aprovar l'adesió del manifest al pacte nacional pel dret a decidir, al qual el consistori s'havia adherit al mes de setembre. És una mica complicat, eh?, tot això a vegades de les adhesions, però en tot cas és el que es debatrà avui en aquest ple municipal. Vinc a adherir-se, vinc a adherir-se coses.
Després també hi ha una altra moció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, és una llei aprovada pel Congrés, n'hem parlat moltes vegades, i que ha entrat en vigor les últimes setmanes, que afectarà greument les competències municipals emprensant l'estabilitat pressupostària i els objectius de dèficit. A banda d'aquestes mocions, del ple de mes de gener també tractarà altres qüestions, com ara, que es fixarà un 5% l'objectiu de reducció del consum energètic per l'any 2014,
els serveis municipals de Sant Just i el ple es fa avui a les 7, a la sala de sessions de l'Ajuntament. Tothom qui vulgui pot anar, no?, de forma gratuïta, no se n'ha pagat res. Perdona. No m'escoltaria, no. Home, home, que evidentment, evidentment, però és que no sé si t'has assabentat d'un rumor que va sortir l'altre dia sobre que la carretera de les Aigües... Ho he llegit avui. Sí, s'havien de pagar dos euros. Però això... Ara parlem, ara parlem, un moment, perquè tenim una trucada per participar al sorteig. Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb Sergio. Sergio... A veure, Sergio què més? Sergio Castro. Sergio Castro. A veure, Sergio Castro González. Escolta, tu treballes a un local al carrer de la Creu? Sí. Vale, ja sé qui et. Hola, Sergio, què tal? Hola, bé, i tu? Bé, molt bé. Doncs mira, com t'has assabentat dels sortets que fem d'un sopar per dues persones o dinar al Mirador de Sant Just? Al Facebook. Ah, molt bé, que ens segueixen al Facebook.
Bueno, no, però... Ah, no, va. Com? Un company, sí. Un company, sí. Eh, això ja... Escolta, on treballes? Què treballes? Una empresa o què fas? Sí, treballo en una empresa d'aquí de Sant Lluís, que es diu en Antena. I què feu? Què feu? Ens dediquem a programació d'Android i pàgines web. Programació d'Android, què vol dir això? Feu robots o coses així? Bueno, fem aplicacions per mòbil... Sí...
Streaming per ràdio... Ah, molt bé, molt interessant. Una festa, no, és això, cada dia? Digues? No em fan ni cas. Deu ser una festa, això. Ah, no, no. L'empresa aquesta, dic, deu ser una festa. Gràcies, Sergio. T'apuntem, et tens el número 8. Demà fem el sorteig. Si guanyes... Moltes gràcies. Que vagi bé, merci. Adéu, bona tarda. Adéu, adéu.
Que maco el Sergio, eh? Doncs ja hi participa. Si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Ja tenim 8 participants. Per cert, el que comentàvem fa un moment, i és que, com hem comentat, han sortit diferents notícies i rumors dient que la carretera de les Aigües, a partir d'aquest dilluns 3 de febrer, seria de pagament.
Concretament, les informacions diuen que costaria dos euros. Tothom que hi circuli, tothom que hi vagi, calculen que hi ha unes 500-700 persones que hi van diàriament i que s'arriba al miler de persones al cap de setmana a fer tot tipus de...
que hi vagi menys gent, m'imagino, no? Per limitar una mica l'ús. La carretera des Aigües té un cost d'un milió d'euros l'any, segons l'Ajuntament de Barcelona, de manteniment. Llavors això, aquestes són les bases una mica del rumor. Per tant, és un rumor que tenia una lògica però, però, però, però, però... No és veritat. Això és mentida. Per tant, va sortir l'altre dia algú d'Ajuntament de Barcelona dient que no, que no s'havia de pagar i que tot això... I el propi part de Colxarola també. El propi part de Colxarola avui ho ha desmentit
O sigui que, finalment, no s'ha de pagar per anar al part de les aigües. Bravo, bravo! Ah, perdona, jo ja patia, perquè, clar, tots sabeu que jo vaig quedar cada dia a fer... Què ho diu això? Jogging? Sí, fas això? No, footing. Però jo, poca broma, hi ha molta gent al part de les aigües, o sigui, no pot ser footing. I anat a passejar algun cop. Sí, a passejar pots, però a córrer no, perquè hi ha tanta gent que no pot ser més a dos metres de forma ràpida. Ai, perdó, ho sento, perdó, perdó.
En fi, què he de dir? Va, continuem amb més notícies de Sant Just. Carme, si et sembla, parlem del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. Sí, sí, és una cosa capaç de Sant Just i és internacional, heu sentit bé. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna.
tots els filtres de nocturnitat del mòbil a tope. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició perquè la inscripció costarà 25 euros, de fet, 10 euros més que l'any passat. Això no és un rumor, això és veritat, Carme.
Sí, un any més l'agrupació fotogràfica Sant Just, la Unió de Botigues Comerciants i els resultadors del mercat organitzen aquest concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament. Cada participant podrà presentar fins a quatre obres per secció, per tant, 12 fotografies com a màxim. I aquest concurs augmenta cada any el nombre de participants. L'any passat, per exemple, es van presentar 1.086 fotos de 31 països diferents i de 125 fotògrafs diferents. Diverses federacions fotogràfiques patrocinen el concurs, entre elles la Federació Internacional de l'Art Fotogràfic... Ah, mira...
la Confederació Espanyola de Fotografia i la Federació Catalana. Tot plegat fa que el concurs s'enjusten, com ti cada edició també amb més prestigi que l'anterior. Aquest any, com deies, augmenta aquest preu, són 25 euros, aquest any que els fotògrafs els han de presentar per presentar les seves fotos i independentment de si es presenta una categoria o si presenten la foto a 12, sempre has de pagar 25.
I l'enviament es fa només a través d'internet. Ja tens per fer-ho entre l'1 de febrer, que és aquest dissabte, i el dia 30 d'abril. Hi trobareu tota la informació i les bases del concurs al web de l'agrupació fotogràfica a efsanjust.com. Després, també, com sempre, s'exposen les finalistes, etc. Pots repetir, sisplau, quan és l'eutació econòmica dels guanyadors?
que rep un guanyador. Crec que no ho he dit, no? No, per això, per això. Ah, per si de cas, per si no ho havies dit o ho havies dit al final. Ah, sí que ho he dit. No, no ho he dit. No ho sé, tu sabràs. Aquest any és una mica diferent. No sé si recordeu que l'any passat hi havia un premi, un sol premi de 1.000 euros, i prou. Doncs aquest any es reparteix una mica. Hi ha un primer premi de 400 euros i també una insígnia especial de la FIEP, que pot semblar la tonteria, però això és una cosa que dóna prestigi, que si vols treballar... Sí, sí, i tant.
I després hi ha 45 medalles. D'aquestes medalles, les d'or, rep cadascuna 200 euros, també. Per tant, doncs, està repartit un premi de 400 i 3 més de 200. Bé, gràcies per aquesta informació. 5 i 18, continuem parlant de coses de Sant Just. Per acabar, parlem una mica de cultura. Cultura. Espanya del morro.
S'ajustar creativitat. Sí, amics, les obres de Jordi Vila Rufes, qui és Jordi Vila Rufes, ara ho sabreu, es presenten demà al celler de Can Ginestar. És una exposició que es diu Retaules d'ahir i d'avui. M'agrada molt el títol. Recull una petita mostra de la trajectòria d'un dels retaulistes catalans, com el retaulista de Melín, que era alemany, perdoneu,
més destacats dels últims temps, que va morir ara fa 3 anys. Carme Berdoi té més informació de tot plegat. Exacte, aquesta retrospectiva pretén fer-li també un homenatge pòstum. Jordi Vilarrufes va tenir un paper molt important en l'art contemporani català i Retaules d'ahir i d'avui mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa, amb un domini absolut i transgressor de la tècnica. L'exposició és una petita mostra de la seva obra, de les seves eines, del seu procés creatiu i també d'un antic ofici
adaptat a l'actualitat. Durant molt temps, Jordi Villarrufer es va interessar per temàtiques realistes, després per elements com la lluna o el sol, i finalment ja es va aprofundir en l'estil abstracte. L'exposició sinacura de Mativendres a les 7 de la tarda al celler de Can Genestà i es podrà visitar fins al dia 16 de març.
Hi hauré pica-pica a la inauguració? No em consta. No ens consta? Doncs estem fent mala propaganda. Per què? Normalment hi ha pica-pica, no? No, una copeta de cava. Aquí el senyor? Sí. Depèn, no ho sé. No m'has dit pica-pica, no m'has dit una copa de cava. Bé, pica-pica, copa de cava, va ser una mica el mateix. Que sàpiga no, però no t'ho sé assegurar. Com podríem assegurar-nos d'això? Trucar. Trucar? A Can Ginestà. A Can Ginestà, truquem. Truquem a Can Ginestà? Va.
Jo aquest matí he preguntat a la Georgina Avila, que és una de les filles de l'artista, a veure si què es faria a la inauguració. Ara, ara, ara. I ella ha dit que hi hauria uns parlaments... Sí, però no... No m'ha concretat amb el tema Cava. És important, eh? Perdona, vull dir... A veure, Clàudia Barberà, cap de... cap de càterings d'esdeveniments de la penya del Mor. Bona tarda.
Cap de catering vol dir que no el portes, sinó que hi vaig a provar-lo, no? Exacte, exacte, exacte. Vol dir que tu ets una experta en aquest tipus d'esdeveniments, no? Home, jo crec que és un incentiu principal. Després pots anar i et pot interessar o no, però l'incentiu ja hi és, ja hi ets. Per tant, és important saber si n'hi ha. Que, de fet, és el detall, encara que sigui, res, un ganchitos... No. No? És cortesa.
No s'acostuma a veure, no? Uns ganchitos en inauguracions. Bé, algú té el telèfon de Can Ginestà, perdoneu, eh? És que estem intentant aconseguir-lo i veig que... Jo el tinc a fora. A fora, eh? És fàcil, no? 9-3... Ah, sí, què? Tu el tens? El saps de memòria? 4... Ah, doncs digue-lo. No, no, no me'l sé tot. Ah, vale, vale. Si algú el sap, per favor... Tu surt a internet? Casa de cultura, Can Ginestà... El Carles el té. I un problema amb la xarxa...
Hi ha un problema amb la xarxa, no podem... Ah, mira, jo el tinc, el tinc. Sí? A veure, digues, digues, Clàudia, gràcies, eh? Sí, en directe, pam, per tothom. Escolta, és que enginestat és una cosa pública, no és de ningú privat. Digues, digues. No, 3, 480, 95, 64. Ha fet que el digui jo, eh? La Clàudia no s'atrevita a dir-lo ella, per si de cas hi ha alguna cosa. La pregunta era, és aquest? Estem trucant. Sí, començant 480. Potser n'hi ha una altra, però... Gràcies. Què diu? Gràcies.
Què diu? Però era un contestador? No, per dir-ho que t'esperis, no. Si ets l'extensió, marqui-la. No, és que no la sabem. L'extensió de... En Genestà, bona tarda. Hola, bona tarda. Mira, sóc el Jordi, d'aquí de la ràdio. Què tal, com estem? Bé, molt bé. Mira, és que tenim un dubte, perquè estàvem comentant la notícia sobre l'inauguració demà dels retaules d'ahir i d'avui. Sí. I no sabem si hi haurà càtering o una mica de pica-pica per la inauguració. Això ho saps, tu?
Doncs crec que les filles de l'artista porten algú de cava, però... Et porten algú de cava. Perdona, això ja és alguna cosa. Doncs res, només és això. Com et dius, perdona? Marta. Ah, sí, home, Marta. Tot bé que engin està, per això? Sí. Sí? Ara que arriba el fred, han d'arreglar la porta aquella, que és un tema que tu estàs aquí sempre a la recepció passant fred o no?
Sí, sempre. Sempre, molt bé. Marta, gràcies, eh? De res. Au, que vagi bé. Adéu. Adéu, adéu. Va, tarda, va, tarda. No li has dit que era en directe. Què? No li has dit que era en directe. Però ja ho sap, no? Saps què has de fer una altra setmana? Demanar-li que canti. Aquesta noia canta molt bé. Ah, sí? L'any passat ens cantava, nosaltres. Ah, doncs haver-ho dit, Clàvia, haver-ho dit. Semlava una mica així, pobra noia. Amb un altre dia la truques? Què, tornem a trucar? No, ja està. No cal molestar-la més.
Bueno, ja haurà cava. Ja haurà cava, per qui vulgui saber-ho. O sigui que ja ho sabeu. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícia, edició vespre. I a partir d'allà mateix a radiodesvern.com. Fem una pausa per la publicitat, però abans, Clàudia, avui de què parlaràs?
de com fer que tu triomfis en una cita al cine. Perdona? Tu necessites triomfar en una cita al cine i ets amb les claus. Jordi, el tema cine... Jo... Ho hem parlat, no? Era una de les teves... Era l'única bassa. Però tu què fas? La típica maniobra així, estirant l'obra... Bé, ara t'ho explico. Jo t'ho explico més coses.
Portes els propòsits d'any nou. Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Iagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Iagonal. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5 i 27. Som-hi amb Wikihau. Com fer coses.
Clàudia Barberà. M'encanta aquesta careta que tall. Bé, com fer coses amb Clàudia Barberà? Bé, no amb tu, sinó que tu ens ensenyes com fer coses, no? Sí, com fer coses amb mi seria bastant... Què? Diferent. Diferent. Deixeu-me'n diferent. Bé, aquesta setmana... Estic sola avui. Sí, no passa res. No et preocupis. No, però estic jo, que no et serveixo. Hi ha un vidre al mig. Hi ha un vidre. Bé, això millor per tu. Millor per mi. Perquè si en algun moment vull venir...
No puc, ja en vidre. En fi, Clàudia, després d'ensenyar-nos com ser princeses Disney fa un paell de setmanes, avui ens portes com triomfar i com lligar el cinema. Exacte. Perquè és important que existeixi una web on t'expliqui tall per tall com actua en cada moment, perquè imagina't que en algun moment de la teva vida no saps com actuar. És necessari tenir una web o consultar-ho. Jo crec que sí, eh? De fet, diuen tècniques per lligar el cinema concretament, no?
Sí, és com... Exactament, l'article es titula Com obtenir una primera cita éxitos en el cine i remarca para chicos. Ah, bé, ho interessa. Això només ho poden llegir nois, jo ho explico per tothom, perquè alguna noia veu actuar així. Tu no pots, tu no ho llegeixes, perquè si alguna vegada et passa això amb algun noi, ja sabrà... El tindré calat, bé, no pensaré, s'ho ha estudiat. S'ho ha estudiat, com a mínim s'ho ha currat.
S'ho ha currat, t'han anat a mirar els consells. Exacte. I, bueno, jo intento donar consells per crear l'èxit. Bueno, no sé tu què fas al cine quan vas a una cita. Què fas? Quan vaig a una cita al cinema... Tu explica'm-ho, jo et dic si ho fas bé o no ho fas bé. És bàsic escollir una pel·lícula... L'escolls tu, la pel·lícula? No, no, no. Perquè això ja seria un primer error, eh? No, que ella estigui d'acord, que ella estigui d'acord. Primera, què diuen és? Clar.
La pel·lícula l'elige ella. Així la tienes contenta. Jo normalment dono 3 o 4 opcions perquè així poden triar. Així poden triar les dones que puguen triar. No entre tot perquè no en saben però una mica així guiades 3 o 4 sí que ho sabran fer. Llavors després primera fila sempre. Primera fila? Sí, primera fila perquè llavors
Malament, malament. No, no, no, estàs tan a prop que llavors la pel·lícula ja no t'interès i llavors ja estàs per altres coses. Això ja és tècnica massa directa, això ja és el toc Jordi Domènech, podríem dir. No, cadascú, com si més a prop millor. La meva pregunta és, abans d'anar al cinema, tu com et vesteixes? Com em vesteixo jo? Sí, sí. Això no m'hi miro gaire, eh? Doncs malament, perquè aquí diuen, luce lo mejor que puedas, y sobre todo comenta como luce ella.
O sigui, és molt important que el primer que li diguis abans de la pel·li que hagis d'escollir... Hola, estàs molt guapa! Exacte, però no et saps d'acord així dir-li... Això et fa prima, saps? És la típica posada de pota que hi ha quan boia tota la merda i hi ha... No, no, no, som de ficar la pota, o sigui, normal, no? Escolta, aquest modelet que t'has posat, aquest tanga... Aquest tanga te'l trauria jo... No, no, no, cuidado, cuidado, perquè potser anem massa directes aquí i, you know...
Clàudia, no t'animis perquè tu hagués de fer la contra. I llavors què passa? Que tu arribes al cine i s'ha d'obrir una porta. Aquí té detalls tan importants com... Imagina't el nivell de detall que t'arriba a donar perquè triomfes al cinema que et diu abre la puerta perquè ella entré primero. És algo lindo per la chica. Estaràs una muy buena impresión. O no, saps? Però et diu que ho facis. A aquesta porta li falta una mica d'oli.
Ja també t'ho dic, perquè depèn de quin cine baix és important, no? Per exemple, el cine baix, no, però el cine baix fa més soroll. Un cine modern, per exemple, no? Vaix original, eh? Vaix original, fa més de cultes, sí, queda bé, sí, són coses importants. Què fas un cop s'acaba la pel·lícula, tu? Què fas un cop s'acaba la pel·lícula? Bueno, doncs ja depèn de... Bueno, què vols fer? No, malament. Lo important que has de fer és, al final de la pel·lícula, dir algun comentari inteligente de esta.
Ah, com per exemple, m'agrada molt la banda sonora. La fotografia està bé. Ah, ja. El guió està bé. Aquestes coses que semblen cultes, que tampoc ho volen dir molts, però tu les deixes anar allà a veure què passa. La llum de la fotografia de la pel·lícula ha estat molt interessant perquè li dona aquesta ambigüitat tan interessant al personatge principal. I ja està, tu deixes anar i la noia fa...
En sap de cine ja faig el que vulgui. Fugint dels tòpics, no? Exacte, fugint dels tòpics. Val, val, val. Què més? I segons això, després ja, luego, si eso, puedes invitarla a tomar un café o chocolate caliente para seguir conversando. Ah, molt interessant, eh? Perquè si no és un café o chocolate caliente, no pots seguir conversant. No, un gin tònic és massa... Massa precipitat, no? Massa precipitat.
Bueno, i segons això ja triunfaràs la noia que et vingui de bosc. Ah, ja està, ja? Sí, bueno, hi havia més atalls com... Recoger el pelo... Perdona, perdona, recoger el pelo, això és perillós, això, eh? És semblant recoger el pelo i et veig a tu agafant-li la noia, saps? I posant-li bé la cua. És com tienes el pelo mal, xata. Dutxate. No, saps? Posava una altra cosa, com per exemple...
Si ves que no presta mucha atención a la película, ya la tienes en el bote. Potser no, potser li està agradant la película, saps, pobre noia, això no és detonant de res. Clar, no ho sabem, no ho sabem. Bueno, jo t'imprimiré això i t'ho posaré aquí, passa un cas. Sí, però per favor, passa-m'ho, passa-m'ho el més avió possible. Ara t'envio. Bé, aquesta ha sigut la primera wiki How the Weeks. Sí, el cómo hacer triomfar en el cine. Tenim una altra? Sí. A veure, quina és?
Com espia? Ah, m'interessa aquesta. És important, no només el que estic explicant, sinó que es vegi en les fotografies. Perquè jo recomano que es vegi, perquè com si diguéssim el que ho presenta, això... A la pàgina web de Wikihau, eh? Sí, mira, jo ho poso així a la pàgina web, a la webcam, si algú vol mirar-ho.
Val, val, sí, sí. Es tracta d'un home de procedència xinesa que es fa fotos amb una samarata així com si li haguessin regalat amb la promoció d'un xampú, és a dir, lletja, una samarata lletja, de color blava, així, una mica d'estanyida, i es va fer amb fotos de com os piari, us ho explico, és molt senzill. A veure, això m'interessa. Ho dic perquè a vegades, a veure, no és per res, però tot alguna vegada, qui més qui menys ha seguit alguna altra persona pel carrer a veure on va.
Però jo us diré com es fa, típica cosa que fas un dia a la tarda. Quan surti d'aquí dic què vaig a fer. Segueixo el Carles, no, està a la ràdio, ja la tinc seguit. Aquesta dona que acaba de baixar del bus, ara la parla del parador, a veure on va. No té res a fer a la tarda. La vaig assustar una mica, no t'acord.
Si no t'entres a fer un dia està bé. Perdona, en principi no l'has de fer cap mena d'insurt. No ho has d'assustar perquè ara et donaré les claus per no fer-ho. No, però perquè també has d'estar en distància. Precabit. Precabit de català, això com es diu. Precabit és la paraula correcta del dia d'avui. Sí, sí. Tu, paraula correcta, explica què s'ha de fer.
Vale, és molt fàcil. Primer et diu, íntegra-te con los alrededores, viste como ella, como ellos, perdó. I continua per dir-te, si estàs siguiendo alguien, trata de que no te vean, i nota important que ell, a la foto que il·lustra aquesta cosa, nota que no te vean, està amagat darrere un cotxe amb cara de susto, com, ah, estic amagat. És a dir, que el primer que has de fer és anar com per darrere els cotxes i integrar-te en l'espai. Per exemple, Sant Just, quina manera seria integrar-te con los alrededores? Doncs...
Depèn del barri, depèn del barri. Si te'n vas per el vell soleig, potser hauràs d'anar bé... Ullers de sol... Ullers de sol, metges el cabell rossos... Ja, ja, ja. Aquest tipus de coses així. Ja, ja, ja. Vull dir, aquí com una mena de llar-seia sobre els ombros... Per exemple, si vols com brodar un cavallet així a la samarreta que portis, potser quedes millor en el barri. Per exemple, per exemple... No sé, tot depèn d'on estiguis, eh? Portar un cotxe d'alta gamma, que això també... Sí, però bueno, és un detallet, eh? Vull dir que si no...
Si no tens el cotxe al de gama no passa res. Potser sospiten. És depèn. Per exemple, Sant Jus has d'estudiar bé els barris perquè no a tot arreu és el mateix. Si vas al Walden, per exemple, portar una samarreta marró com el totxo del Walden. Exacte. O verde i vas per dins. I vas per dins, què? Que hi ha molta vegetació. Molta, molta. No, és justorquesa el Walden. A mi m'agrada molt el Walden perquè el Walden sembla... Hi ha molta gent però no veus mai ningú. I tens un jardinet.
Depèn de quina platja. Depèn, eh? Depèn, depèn. Hi ha allò de Walden, que allò és un desert i que no hi ha... No hi ha vegetació ni hi ha res. No hi ha vegetació ni hi ha res, però vaja, digues, digues. Total, que et diu, si creus que serà fàcil reconocerte manipula tu apariencia. Ah. I aquí et poso un exemple, per exemple, estem amb el xino, que teníem abans, amb el de sa mare te hablava, que es posen unes ulleres. Ah. Clarament, jo ja no sé qui és, estic confusa, i amb això ja ho canvies tota l'apariència. Clar, clar, clar. No de sol, eh? Unes ulleres d'aquestes de vista. Ah, unes Google Glass, per exemple. Ah.
No és Google Class i ho tens tot solucionat, no et cal gaire més. Sí, sí, sí. Bueno, doncs això. I, sobretot, has de tenir clara una cosa, que has de pretender hacer coses que no siguen espiar. Ah. O sigui, el que has de fer veure és que no estàs espiant. És un consell molt bo per si vols espiar. No, no, no, jo passava per aquí, si et diu alguna cosa. No, no, no estic espiant, no estic espiant, eh? Això és el típic que ja la cagues. Què estàs fent? No, no, no, re, re, re, re. Bueno.
Bé, coses que són així. Però, sobretot, i això és l'últim consell que et donen, et diu, bueno, antes de que espies a alguien, asegúrate porque lo estás haciendo. Després has explicat el decàleg del bon espiador. Potser no cal que vagis perseguint la gent, eh, Marrano? Potser amb una cabardina, si no, això no ho posen lloc. Això no ho posen lloc. Bé, en fi, tots aquests són els consells de com fer coses amb la Clàudia Barberà.
Avui hem sabut, per una banda, què fer per lligar el cine en una primera cita, cosa que ens ha anat molt bé, i després ara com seguir algú. Està molt bé, Clàudia, perquè aquesta secció treu la pitjor part de nosaltres. És per si algun dia ho voleu fer-ho, que ho sapigueu com fer-ho. Que no et segueixin ara quan sortís de la ràdio, eh? No, perquè ara ja sé com ho fan.
Molt bé. Però ens ho llegiràs. Clàudia Barberà, moltes gràcies. De res. Què et passa? Estàs bé o no? Sí, sí. Està mirant les fotos del xinor. Ah, tu la teva, eh? Clar, aquí la gràcia d'això és que tot això es pot trobar a Wikihau, no? Exacte. Que és l'ancircopèdia de Wikipedia de com fer les coses. Això, doncs, si voleu veure les fotografies, com seguir algú pel carrer. Ho busqueu i trobareu les fotos.
En fi, Claudia, moltes gràcies, que la setmana que ve. Que la setmana que ve. Adéu, bona tarda. 5 i 30, fem una trucada, tenim? Espera, Claudia, on te'n vagis? Que tenim una trucada per participar al sorteig d'un menú per dues persones. El mirador sent just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Sóc la Gina del futur.
A veure, és la Gina Hàster, que ja vas participar l'altre dia i que... Trucava per dir que no m'havia tocat el sorteig. Ho vaig veure. I aquest pas no et tocarà. En fi, escolta, no, no, em sap greu, però, Gina, és que només pots participar una vegada, eh? Ho sento molt, a veure... No he vist que en el futur la ratlla s'extingirà. A veure.
És que necessiteu més gent que truqui M'estàs dient que tu ets la Gina Haster que vas trucar l'altre dia No soc la Gina Haster, soc el futur És la Gina Haster del futur Bé, o sigui, és Tu estàs trucant ara des del 2000 què, per exemple
He viatjat en el temps! Que sí, que sí, que ho hem entès. I al futur tothom parla així? Com fent grans discursos? Sí! Bé, escolta, que no cola. Clàudia, tu com ho veus? Jo m'ho crec, eh? Ah, sí?
Sempre que truco està la Clàudia. És veritat, és veritat. No vinguis tant, Clàudia, si de cas, eh? Escolta una cosa. Gràcies, ja no en vaig, eh? No, no, és broma, és broma. Què passa que, clar, això no té cap mena de base ni científica ni teòrica. Per què? Saps el contrari, jo m'ho crec. Fes-me preguntes! A veure, què passarà amb Sant Jú? Qui va fer el pregó de la festa major del 2014, Sant Jú? Per exemple...
Jordi Domènech, com sempre! No, això no pot ser. Qui farà de speaker dels cas del 2014? Aquesta sí que ens interessa. Ningú! Ningú, se sabran suspers perquè l'última van anar molt bé. Escolta, Gina, gràcies per trucar, però és que no pot ser. Gina, el futur, vull dir que no té cap sentit. Que estàs amb gent? Estàs amb gent o no?
Ah, bueno, doncs escolta, home, si vol participar... Trucaran, trucaran, ho he vist a la foto. Bueno, va, escolta, Gina, gràcies, demà fem els sorteig. Avui he tornat a trucar a l'altra persona, en total ja són vuit les persones. Uau, és quasi la més... Adeu. Adeu, adeu, que vagi bé, que vagi bé. Adeu. És quasi el concurs que truca més gent.
No, no, no. L'altre cop, 20. No, no, perdona, 27 l'altre cop. L'altre cop, 27. En fi, ja ho sabeu. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Mira, l'Hermès, que és el nou seguidor que tenim a la penya del morro aquesta setmana, cosa que ens fa molta il·lusió, diu...
Certo, certo. Ah, sí? Vols que t'ho porti un dia? Clar. Hermes, ja t'ho dic ara, perquè Hermes és arquitecte, ha de fer un espai, vine un dia, sobre les construccions fantàstiques de Calatrava. Jo això ho voto perquè la gent no ho sàpiga. En fi, tenim una altra trucada. Una altra trucada? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau?
Home, Júlia Viladot. Un aplaudiment per la Júlia Viladot. Júlia, que truques pel sorteig d'un sopar per dues persones. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Doncs escolta, tens el número 8, no? 9. Ah, el 9, el 9. Tens el número 9. I pregunta, vas ser tu que vas trucar allà a la ràdio? No. Doncs encara no sabem qui és la persona misteriosa. Escolta, des d'on truques? No.
Ah, mira, que he acusat a la ràdio. I què estàs fent a Can Gionestam? Estic prenent una sarvajeta. Ah, molt bé, molt bé. A dins o fora? Perquè fora fa fred, ara. A dins, eh? Molt bé, molt bé, d'acord. Doncs escolta, Júlia, gràcies per trucar i tens el número 9. Demà fem el sorteig. Si és la guanyadora, et truquem, d'acord? Molt bé. Moltes gràcies. No, a tu, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda.
Jordi, no pregunta, com es fa el sorteig? Què? Com es fa el sorteig? El sorteig... M'ho he explicat mil vegades, eh, Clàudia? Estàs atenta, eh? Explica-ho, explica-ho, explica-ho. Mira, tinc aquí un paper amb tots els participants apuntats. Per tant, has retallat cada paper amb el nom de cadascun, es fan, de moment, doncs, nou paperets...
Se'n roncen, es piquen... Se'n roncen, eh? Es dobleguen, se'n roncen, es piquen dins d'un got de plàstic i hi haurà una mà innocent, se suposa. El Carles. Seré venir tu, potser? Ja veurem qui serà, ja veurem.
que serà l'encarregada de treure el guanyador, en aquest cas. I ha de ser una d'aquestes nou persones. De totes maneres, nosaltres ensenyem, Jordi, sempre ho hem fet, com fiquem tots els paperets, com hi ha nou papers, en aquest cas, fins ara, i com es treu el paper del guanyador i s'ensenya a la càmera el nom del guanyador. Espera un moment, perquè tenim una altra trucada. Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Jordi. Jordi, què més? Jordi Huerta. Jordi Huerta. Molt bé. Des d'on es truques, Jordi?
Jo des de Can Ginestà. La veu del concurs i ara tothom vol trucar. Ah, tothom truca des de Can Ginestà. Ara tenim l'audiència, està allà concentrada, al bar de Can Ginestà, que està aquí a quatre metres de la ràdio. Tens alguna cosa a veure amb la Júlia Viladot, que acaba de trucar de Can Ginestà, també? Ah, no, no la conec de res. Ah, no la conecs de res, eh? No. Ah, va, va, va. Sentia que et trucaven i he dit, mira, vas te'n trucar. Ah, doncs deu estar a la taula del costat. Això t'anava a dir. Escolta, Jordi, d'on ets tu, per això?
Jo d'Esplugues. D'on? D'Esplugues. D'Esplugues de Llobregat. És que la gent d'Esplugues no pot participar. Ah, no? Doncs molt bé. Aquesta norma te l'acabes d'inventar, jo. Què? Bueno, no sé, és que veig que hi ha molta gent i hem de fer... Però si no és el primer, Jordi, d'Esplugues, que he trucat, home. No, que és broma, que és... Que és broma, Jordi, que és broma, home. Escolta, has venut alguna vegada al restaurant del Mirador de Sant Just? No. No? No, no. És que és clar, eh? Ara...
Pròximament segur que sí, perquè com em tocarà... Una seguretat. Demà fem el sorteig. Aquesta és l'energia, eh? Sí, sí, potser ve del futur, també. No és del futur, eh, potser. Demà fem el sorteig i ja ho sabràs, d'acord, Jordi? Vale, perfecte. Amb què anirà, si et toca? Jo sóc una mica xafardé. No ho sé, amb una tal Gina Haskell.
Ah, molt bé, doncs està bé perquè va participar l'altre dia, sí, i llavors si li toca a ella... Bé, és una altra forma de participar aquesta, eh? Truca amb parella. Clar, trucant amb parelles... O amb el Terebo. No sé si el nòvio tindrà molt de gelos, no ho sé. Bé, en fi, això ja són problemes ja. Però no passa res, són amics, si poden anar-hi, no? Ah, sí, sí. En fi, Jordi, moltes gràcies per trucar. Demà ho sabrem, d'acord?
Va bé, a tu. Ui, adeu. A tu. Què dius? Què dius? Pots ficar una cançó de cumpleanys per a la Júlia, per dedicar-li? Quina Júlia? Quina Júlia? Júlia Viladot. Ah, però si no... La que sempre es cau amb els cards, aquella... Sí, home, però escolta, va, una, escolta...
Felicitats, felicitats. Gràcies, Jordi, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu.
En fi, ja són deu les persones que han participat al sorteig d'un sopar o dinar, un menú per dos, al restaurant El Mirador de Sant Lluís. En fi, gràcies, Clàudia, per venir avui al programa. Fem una pausa per la publicitat i truquem d'aquí uns moments a la Núria Oriol a l'espai de Notícies Positives de la Penya del Morro. I felicitats a la Júlia Mirador. Felicitats. Clàudia, que vagi bé. Bona tarda. Adéu.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire purt. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ràdio Tespel 98.9
Bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Sònia Olivella. Sònia Olivella, molt bé. Tens el número 11 pel sorteig d'aquest menú de dues persones al restaurant del Mirador de Sant Jús. Ah, per feita, per feita, el número 11. Demà fem el sorteig. Des d'on truques, Sònia? Truco des de Can Gina, està. Bueno, tu, escolta, després de Can Gina està, avui està reunit. Aquí tens una secretària que fa molt bona publicitat. Sí, ja ho veig, ja ho veig. En fi, doncs res, quedes apuntada. Tens el número 11. Gràcies, Sònia.
Sònia? Un patinet per tots els que esteu allà. Ai, gràcies, gràcies. Ah, sí? Escolta el programa? Sí. A veure, va, a veure, quina secció t'anarà més? Bueno, una mica en general, tot. Ja, va, sí, sí, ja veig que l'escoltes molt. Gràcies, que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu, adéu. En fi, ara sí, va, passem a l'espai de notícies positives.
I ja tenim el telèfon a la Núria Oriol. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Des d'on truques, Núria? Que truques pel sorteig, també? Sí, també. Jo tinc el número 12. Em sap greu, però els col·laboradors del programa no poden participar al sortet.
Ha trucat d'incògnit? Sí. Vinga a veure si toca. I llavors va dir, diu, ah, hi ha una secció de les que més m'agrada? Sí. Diu, és... Les notícies positives, no? Clar que sí. Va ser aquesta persona, va ser ella, d'incògnit. Perdona.
Sí, senyor. Això és coetxo, preveditació, alevocia, nocturnitat. De tot, de tot. Escolta, és que si no ens donem suport nosaltres, clar, qui ens donarà suport? Aquesta és una mica la idea que transmetem. Avui, a l'espai de notícies positives, Núria, parlem de diferents qüestions, però comencem parlant de nanotecnologia.
Perquè la nanotecnologia, que ja ho heu dit moltes vegades, això és el futur, eh? O sigui, tot allò ben petit i arribaran on no arriben els nostres dits, ens permetrà mantenir l'olor i la suavitat a la roba amb l'ús dels suavitzants. Oju, fins on no em pot arribar tota aquesta qüestió. Mira, la veritat és que la notícia en si t'hi diràs, home, no és que sembli tan, tan important...
és important en la mesura que s'està tornant quotidià tot el que és la nanotecnologia. El que tu dius, marcarà molt el nostre futur, doncs el trobarem molt associat a la vida quotidiana i té unes aplicacions pràctiques, aquesta potser és més simpàtica, per dir-ho, o és més casual, però tindrà unes aplicacions a la vida quotidiana que ens facilitaran molt la vida, que ens faran avançar i altres vegades, en concret,
ho hem anat comentant, no? Sembla que és el futur de la medicina, en què ja no parlarem d'un transplantament d'òrgans com d'una regeneració del propi òrgan, o dels ossos, o tal. I en aquest cas resulta que un equip d'investigadors d'aquí, o sigui, jo sempre que puc, amb un de la investigació, arrossego cap a casa, perquè sí...
resulta que han trobat aquesta aplicació. Ah, molt bé. És a dir, que tu posaràs el suavitzant que ja té aquestes partícules introduïdes, o sigui, ara no es troba al mercat, però el podrem trobar i llavors resulta que l'olor del suavitzant
i la suavitat durarà tot el cicle en què portem aquella peça de roba fins a la propera rentada, per dir-ho clarament. No com passa a vegades que ara el treu es fa bona olor i al cap d'un moment ja gairebé s'ha apagat. Una notícia positiva, perquè normalment sempre l'ús de la nanotecnologia l'hem relacionat amb la medicina i diu que la medicina és important, sí, però també és important fer bona olor.
Doncs, relacionant medicina i escombrant una mica cap a casa, que és el que acostuma a fer a Núria, suposo, Núria, que hauràs escoltat aquesta notícia que s'ha dit avui, que és que l'Hospital de Vallvitge fa per primer cop una reconstrucció integral de la mama en la mateixa operació d'extirpació del tumor. Absolutament, sí. I com la valores? La valoro molt bé. O sigui, fixa't que amb pocs recursos el que som capaços de fer, i ho trobo fascinant, sobretot per aquell detall,
que expliquen que si en aquest cas una dona, no?, perquè és una de les mames, doncs ja està molt afectada pel fet que li han trobat el càncer, que s'ha hagut de sotmetre a la quimio, que probablement ha perdut el cabell, etcètera, que no hagi d'estar després, un cop feta l'operació, esperant mesos per sotmetre's a una nova operació. Ho trobo espectacular, però no l'he agafada com a notícia positiva pensant...
Dic, vosaltres ja haureu parlat d'ella. De fet, avui ha sigut la notícia que ha obert, per exemple, el tenen a migdia. És fantàstica, és fantàstica, molt i molt bé. És un avenç molt gran i després, mira, ens permet també una mirada de pensar que la innovació en la cirurgia reparadora no només es realitza pels tractaments estètiques, sinó precisament...
Són metges especialitzats en cirurgia estètica, però que la investigació també es fa amb la renovadora i la restauradora. Per cert, canviant de tema, una altra notícia positiva. Diu que Microsoft, en el seu nou centre de dades a Wyoming, als Estats Units, gestiona la seva pròpia energia, que de fet ho fa a través del matar i a través de cèl·lules combustibles de 300 quilowatts de potència. Mhm.
A veure, per què he pensat que era positiva? Perquè és el seu centre nou, o sigui, l'ha construït de zero i ja l'ha volgut construir com un edifici intel·ligent que a més s'auto-vestís d'energia i a vestir-se d'energia però amb un sistema d'equilibri de la mateixa, és a dir, allò tan típic que les parets, els vidres, els espais, tot està pensat perquè minimitzin les diferències
entre la temperatura interior i exterior. És a dir, minimitzin l'esforç que s'ha de fer per mantenir amb temperatura de confort l'interior a pesar dels canvis de temperatura de l'exterior. I llavors ho he trobat maco, no? Positiu, perquè diu que les emissions de CO2 d'un edifici com aquest es redueixen en un 50%. Home, no, no, molt interessant, i tant. I això anés aplicant.
sempre que es pogués, no? Amb molts edificis, amb molts edificis, clar, comencem a entrar en un procés de tenir molta cura del medi ambient i a vigilar, precisament, i a no només posar l'accent en que són els cotxes o són, per exemple, els avions, les indústries les que estan contaminant o matent molt CO2, sinó traspassar la mirada als edificis
el seu consum d'energia i aleshores donar-hi una solució que és favorable al medi ambient. I ho he trobat important en aquest sentit. Bé, doncs queda dit. I per acabar les notícies positives, he comentat que José Feijó és el primer diabètic a fer l'Everest i a més a més han superat les proves per ser astronauta de la NASA. Sí. Mira, és que la seva història, seré breu, però la seva història és que com a persona diabètica
que és, precisament, li van dir oblida't de fer esforços de llarga durada i ja sé que t'agrada molt l'esport i tal, però te n'has d'oblidar. Doncs resulta que ell va dir, diu, això és el que diuen, però tinc segur que puc trobar un mètode que m'ajudi a mi a continuar amb la meva passió i vocació. I efectivament va trobar...
l'equilibri entre com entrenar-se, com nutrir-se, com controlar la diabetis, i aleshores ell va fer l'Everest. No només va fer l'Everest, sinó que ara mateix es dedica i ajuda persones diabètiques com ell que puguin fer experiències d'alta muntanya, ensenyant-nos la seva metodologia. Quina gran autosuperació, en aquest sentit. Molta autosuperació. I tant. I finalment,
a sobre va dir, i em presento les proves de l'Anna, perquè esclar, quan van veure que era diabètic, van posar la cara de vostè està descartat d'entrada i va dir, no,
Llegeixi també què més posa el currículum, que ja he fet l'Everest, etcètera, etcètera. I va superar les proves de l'Anna. Sí, senyor. En fi, doncs jo us ho feia tot un exemple. Per cert, la setmana passada, Núria, en aquest espai, on també aprofitem per parlar una mica sobre coaching i tot plegat, perquè ja sabeu que la Núria és coacher i que us pot ajudar a aconseguir els vostres objectius,
Si voleu una cita amb ella, per exemple, només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres us farem d'enllaç i us posem en contacte amb la Núria. La setmana passada vam començar parlant sobre com gestionar millor l'estrès, no? Sí, exacte. I volia continuar una mica marcant algunes pautes, no? Per exemple, una de les tècniques que també és més coneguda és allò de que
No ens amoïnem per allò que no podem controlar. Ara posaré un exemple senzill, però n'hi ha de més complicat. Hi ha persones que es poden arribar a enfadar molt o alterar molt
El fet que un dia sigui de sol si elles el volien amb núvol o a l'inrevés. Que plogui quan elles haguessin volgut que fes sol. I això les altera. Bàsicament quan passen coses que no controlem o que no volem, no? Sí, però fins i tot d'aquest estil. I llavors de dir, escolta, però què està a les teves mans? Guiar el temps. Ja no perdis energia en posar, en alterar-te...
amb aquestes coses, amb aquestes. O fins i tot, per exemple, et trobes en un embús de trànsit, no? I ara no anem a entrar, que haguessis pogut programar la ruta alternativa, perquè entrar en els retrets tampoc és una bona solució, però gestionar l'estrès és, d'acord, estàs aquí, doncs què pots fer quan estàs aquí? I és més aviat dir, aplico tècniques que em serveixin per relaxar-me, per...
gestionar el temps d'una altra manera, amb un embús precisament, moltes persones perden els estrets, i ja aleshores és quan dius, home, practica la respiració profunda, aprofita per escoltar música que t'agradi, aprofita fins i tot perquè si pots fer una trucada amb el mans lliures, que creus que és un moment en què et pot permetre tenir una xerradeta distesa, però que estàs allà i que no et bellugues, la pots fer i llavors veure...
canviar-ho en positiu, no? Canviar una mica la situació en positiu de molt bé. Això és el que passa, però què puc fer per minimitzar el danys i, sobretot, minimitzar que m'afecti, que m'alteri tant, m'alteri amb la...
l'energia, l'enfoc d'energia, i llavors resulta que em senti més cansat o més nerviós, senzillament per això. Bé, doncs ho tindrem en compte, és important, que hi ha coses que no controlem nosaltres i que ens hem d'adaptar també a les coses del nostre voltant. En fi, que som responsables de les coses que nosaltres podem fer i controlar i de les decisions que prenem, però que n'hi ha d'altres que per molt que ens hi fiquem o ens preocupen, no tenim res a veure.
I llavors el punt és, doncs, davant d'això, què puc fer per sentir-me millor, no? Núria, sí, ho hem de deixar aquí avui, sí. I tornem la setmana que ve, que vagi bé. I tornem. Que vagi bé a tots, gràcies, eh? Adéu. Catalunya Informació. En punts són les 6.
L'Hospital de Bellvitge estrena una nova tècnica de reconstrucció mamària que permet extreure el tumor i reconstruir el pit completament en una sola operació. Aquest nou sistema minimitza les conseqüències d'una intervenció quirúrgica pel càncer de pit.
El Partit Popular avala l'informe de la FAES, laboratori d'idees dels populars, que acusa els independentistes d'inventar-se la història, falsejar la realitat i amagar les conseqüències d'una Catalunya independent. La secretària general del PP, Maria Delors de Cospedal, afirma que en essència és el mateix que defensa el subpartit i el govern de l'Estat. Els principals multireincidents han baixat de Barcelona i els delites han baixat un 5% el 2013. Ho recull el balanç anual de la Seguretat a Barcelona, que també constata un petit descens dels homicidis.
La patronal del joc privat de Catalunya reclama que tots els casinos i centres recreatius tinguin els mateixos avantatges que el macrocomplex d'oci BSN Wall. Catalunya Informació. Ja hi ha horaris confirmats per les semifinals de Copa. El partit del Barça serà el dimecres, dia 5 de febrer, i el dimecres, dia 12, els dos a partir de les 10 de la nit. De fet, els blaugranes esperen ara rival per al partit que avui a les 9 jugaran el Racing i la Reial Societat. Els jugadors cantebrers amenacen de fer vaga i no jugar si no dimitix el Consell d'Administració.
A partir del 15 de setembre és quan se farà el judici sobre l'acció de responsabilitat presentada per l'actual Junta del Barça contra la de Joan Laporta. A la Junta de l'expresident Blaugrana se li reclamen 47 milions d'euros.
Són les 6 i 2 minuts. La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia demana la imputació de la diputada del PSC, Montserrat Capdevila, pel pagament de viatges personals amb la targeta de crèdit del Parlament. La investigació ha arribat al TSJC, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com una peça separada del cas Mercuri, segons la jutja de Sabadell.
En la investigació per esbrinar si l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va fer viatges a Madrid a càrrec de la Federació Catalana de Municipis, es va comprovar que entre maig i setembre del 2012 Bustos viatjava acompanyat de l'exregidora de Sabadell i diputada socialista Montserrat Capdevila.
Segons la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Sabadell, és un fet d'aparença delictiva que la diputada socialista fes servir la tarjeta de crèdit del Parlament per pagar desperts personals. La jutja creu que es podria tractar d'un delicte de malversació de diners públics que ha d'investigar el tribunal per la condició de forada que té la diputada socialista. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 3 minuts. La consulta per la independència i el dret a decidir la reforma de l'administració local són el tema de les mocions que es debatran al ple del mes de gener a l'Ajuntament de Sant Just. Una de les mocions la presenta l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta
del 9 de novembre. L'altra moció la presenta Junts per Sant Just per demanar l'adesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Bas Llobregat. I per últim, l'equip de govern presenta una altra moció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A banda d'aquestes mocions, el ple també tractarà altres qüestions. Una de les més destacades és que es fixarà en un 5% l'objectiu de reducció del consum energètic per l'any 2014 als serveis municipals de Sant Just.
El PES avui comença d'aquí una hora a la sala de sessions a l'Ajuntament.
La ciència i el disseny s'uniran aquest divendres en un diàleg creatiu a l'Espai de Lliure Creació, Carme Malaret. L'Espai l'organitza periòdicament unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Aquest divendres, demà, el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Giral parlaran de maquetes i realitats. L'objectiu d'aquests diàlegs creatius és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com poden ser la ciència i el disseny. La idea és, a més, obrir un debat amb el públic assistent.
Els convidats d'aquest divendres seran Quim Déu, dissenyador, i Ernest Giral, científic i Premi Nacional de Química 2011. A tots dos conversaran sobre maquetes i realitats a partir de la idea del disseny des dels seus camps de treball i experimentació. Tot plegat començarà a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret, que és el carrer Bona Vista, número 105, i és obert a tothom.
I acabem amb aquest bollet explicant-vos que les obres d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufes, es presenten demà al celler de Can Genestà. L'exposició Retaules d'ahir i d'avui recull una petita mostra de la seva obra, les seves eines i el seu procés creatiu. Vilarrufes va morir fa 3 anys, als 86 anys, i aquesta retrospectiva pretén retre-li un homenatge pòstum. Jordi Vilarrufes va tenir un paper molt important en l'art contemporani català. Retaules d'ahir i d'avui mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys. Des de la seva etapa més inicial,
fins a la seva maduresa amb un domini absolut i transgressió de la tècnica. L'exposició és una petita mostra de les seves eines, del seu procés creatiu i d'un antico edifici adaptat a l'actualitat. Durant molt temps es va interessar per temàtiques realistes i representava elements com la lluna, el sol o figures humanes i al final de la seva carrera, en canvi, va aprofundir en l'estil abstracte. L'exposició s'inaugura demà divendres a les 7 de la tarda al celler de Can Genestà i es podrà visitar fins al dia 16 de març.
I de moment això és tot, més informació a les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig cercar tenir menys culpa, però jo no conduïa. No va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Doncs efectivament aquí estem, benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona parlarem... Gràcies, gràcies. D'aquí una estona parlarem amb la Susi Amor, ja sabeu que és la nostra, diguem-ne, doctora especialista, justament això, en l'amor, la nostra consultora sentimental. Si voleu fer arribar qualsevol dubte sobre l'amor, però no la música de la Susi Amor...
Si voleu fer arribar qualsevol dubte sobre coses que us passin a la vostra vida sentimental, només cal que feu a través del Facebook de La Penya del Morro o del mail, lapenyadelmorro.gmail.com Escriveu la carta adreçada a la Sociamor. Ella us atendrà amb tots els problemes que tingueu. Avui la tindrem al telèfon, la Sociamor. Sí, no podrà estar amb nosaltres, però ens arribarà igualment la seva veu càlida. Jo tinc una teoria, que és que la Sociamor, que té aquesta veu com així, el telèfon encara serà com més nostàlgic i més...
Avui parles de llibres, no, Arnau?
Sí, sí, sí, normalment ja és aquest el tema, però avui mira especialment en Porto dos, que he relacionat aquelles coses que fa la ment, són dues novel·les que no tenen res a veure, però jo hi he trobat una connexió, doncs he pensat que ja tu fem-ne una mateixa entrega, un mateix lliurement. Doncs ara, quin misteri, tu, ara ens ho expliques.
i a més a més també avui al programa intentarem parlar amb Esports Sant Just dins la secció de comerç local amb la Laura que ens ha dit no sé si us podrà atendre perquè clar està sola a la botiga llavors la trucarem d'aquí una estona a veure si ens pot atendre i ens pot explicar com els hi val negoci dins la secció de comerç local que fem al programa parlem ara però del trending topic de la segona hora
Bé, avui ha sigut el més comentat a Twitter, també Fèlix Grande, Cristina, perquè el polifacètic escriptor ha mort als 75 anys a Madrid a causa d'un càncer de pàncreas. Sí, el poeta, narrador, assajista i flamencòleg Fèlix Grande ha mort a tan sols 4 dies de complir els 77 anys a causa d'un càncer de pàncreas.
Ha estat considerat com un dels renovadors de la poesia i expert en flamenc, que va rebre, entre altres, el Premi Eugeni d'Ors per la novel·la Cortà en les Calles, el 1965. El 1978 va rebre també el Premi Nacional de Poesia per les Rovellites, d'Euració Martín, i el 1980, en memòria del flamenco, el Premi Nacional de Flamencologia,
A més a més, també de rebre el Premi Nacional de les Lletres el 2004. Les seves restes mortals ara es troben al madrileny tenatori de Sant Isidro, a l'espera de ser traslladat de Manato Mellloso, on serà definitivament enterrat. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, a Jorge López, Félix Grande, ens deixa una gran veritat. Ser escriptor és fàcil, només cal ser tímid i tenir un avi.
Un altre comentari és el del Raül Quinto, que diu, amor, Félix Grande, quina ratxa se'ns moren tots els poetes. I Antonio Lucas, que diu, ni un dia si en poesia, aquest era el hashtag, sempre vam ser més joves que avui, mai tan junts. Firmat Félix Grande, és un dels versos dels seus poemes. En fi, doncs queda dit, passem ara a l'espai, o continuem amb l'espai de llibres de Penyalmorro.
Perquè avui, Arnau, ens portes un paell de llibres que tenen una cosa en comú, tot i que a priori podria no semblar-ho. Sí, és un llibre d'un autor francès, d'una banda, i un altre d'un autor valencià, de naixement, de sueca, catalano parlant i literatura catalana. Per tant, un parla de Rússia, l'altre parla d'una anècdota personal que li passa a l'autor.
Què tenen a veure? Doncs justament va per aquest costat de l'anècdota personal, eh? Podria dir, vas a tan fets reals. Jo, home, però això de tan fets reals és com el 50 o el 75% dels llibres que s'escriuen, no? Sí. No, la gràcia és que l'autor entra a formar part de la trama. Alguns potser podran recordar soldats de Salamina, no? Que el narrador anava recordant que havia conegut un avi, que li havia explicat una història i que l'anava perseguint, no?
Però allò també era una mena de ficció. Aquí, en canvi, no. Aquí es basa en dues coses reals. Una és una biografia, però una biografia en la qual és molt especial, que s'hi explica, i arribarem, serà el segon que parlem, Limonov, de Manuel Carrer. I l'altra és una anècdota que li passa al propi autor Manuel Baixauli, autor valencià, nascut a Sueca, que es va fer molt conegut ara fa...
4 o 5 anys, amb una novel·la que es diu L'home manuscrit. Si et sembla, Jordi, no sé si tens a punt un tall que té passat que els pot trobar a la pàgina de Vilaweb, a l'apartat, a lletres de Vilaweb, al sub-site, s'hauria de dir això, al sub-web, a la sub...
el blog de lletres aquest vídeo concretament escoltarem Manel Baixauli que llegeix al principi de la seva novel·la que es diu La cinquena planta i que en el fons el que està fent és narrar una cosa que li va passar
Molt bé, molt bonic. Ara em diu Sorry, el reproductor de la web, em diu Sorry, there was an issue with the playback. More sorry, I feel. Més ho sento jo. En fi, millor, Arnau, si vols... Passarem directament.
directament a explicar una mica l'anècdota, eh? Sí, espera un moment, espera un moment, perquè sempre falla la tecnologia. Al moment que ha de funcionar, sempre hi ha un... hi ha passat alguna cosa. Què, fem un sound intent? Sí, fem un sound intent. Bé, jo he fet actualitzar, que això sempre és un clàssic, eh? Això va bé. Actualitzes la pàgina web. Mentrestant, a veure, la cinquena planta, és una novel·la.
que es publica a Proa, i que, diguéssim, com la descriu Manuel Baixauli? Diu, em passa una cosa molt curiosa amb la cinquena planta, i és que és un llibre del qual tinc la impressió que no l'he escrit, sinó que m'ha succeït. Perdona, és això ja, eh? L'hem recuperat. The issue has been recuperated. Bé, ara escoltem el vídeo. Ja he passat el nou.
Només havien passat dos mesos, però quan ve superar, exhaust, fent-te aturades per reprendre l'alè, els tres pisos sense ascensor i entrar a casa, es va sentir com que torna d'un exili. Pel matí havia rebut l'alta i havia eixit recolzant-se en una crossa de sanatori. Esquelètic, demacrat, fet un exèmo. Viu.
Havia decidit emprar només una crossa. Havia fet proves al llarg del passadís i havia perdut la porta. En pocs dies, de la immobilitat al llit havia passat a la cadira de rodes. De la cadira de rodes als caminadors. Dels caminadors a les dues crosses. De les dues crosses a només una. Abans de pujar al taxi, bé, s'havia girat i havia contemplat absort l'antic edifici.
I tornaria. Fins transcorreguts 5 anys no sabrem el nivell de recuperació, havia dit el Neurole. Al cap d'un any, però, ja es veu si la cosa rutlla. Bé hauria volgut que algú amb autoritat científica li explicara per què havia viscut allò, que li revelara quina lògica interna o externa al seu organisme ho havia causat, que li demostrara que per a tot hi ha una explicació.
els doctors que ell havia interrogat, però feien ulls de casa buida. I tornaria a sanatori? Mentre mirava aquell rectangle enorme ple de finestres on apareixien i desapareixien figuretes humanes, bé no havia pensat en la seva salvació ni en la vida nova que l'esperava. S'havia preguntat només, per enèsima volta, què podia haver-hi dins la cinquena i última planta,
perquè la tenien tancada a pany i forrellat, amb despersianes quasi del tot abaixades. I això havia seguit promiant dins del taxi que l'allunyava per la carretera descendent, plena de revolts, mentre sanatori, mimbava i es perdia rere els pils.
Un misteri. Què hi ha en aquesta cinquena planta? Què hi ha en aquesta cinquena planta? Això és el que no podem explicar, perquè evidentment és el que es diu a la novel·la. Però què li ha passat a aquest home, diríem, no? Era el bòscul d'aquest tall, perquè és la veu de l'autor, Manuel Baixauli. Són les primeres línies de la novel·la?
Jo diria que sí. Si no, les primeres és el segon paràgraf. Comença pel final, la novel·la? És quan li donen l'alta, que se'n va amb el taxi, i ara, a partir d'aquí, explica tot el que li ha passat... D'alguna manera. ...en aquell sanatori. En aquest sanatori, en aquesta cinquena planta del sanatori. O sigui, fins i tot és per què acaba amb aquest sanatori. I la cosa és...
Insisteixo, Manuel Baixauli, del qual sentíem aquesta novel·la, de la qual, o sigui, sentíem la veu llegint aquesta novel·la, de la qual diu, tinc la impressió que no l'he escrit, sinó que m'ha passat, perquè efectivament és una cosa que li passa a ell. Ell, al febrer del 2005, acaba d'escriure la novel·la L'home manuscrit, ha tingut, no l'ha publicat encara, però la gent li diu que està bé, que l'envien uns quants editors i tot plegat, no?,
I ell content, perquè és una novel·la que li havia tocat la moral, li havia fet barrejar molt... És una novel·la complexa, és una novel·la que va tenir molt èxit, gairebé que els editors no saben per què, perquè és una novel·la difícil de llegir, però en canvi se'n van fer com 4 o 5 edicions. Doncs ell decideix de dir, tu me'n vaig al cine, que fa temps que no surto de casa. Mentre veia la pel·lícula, de sobte nota un formigueig als dits, que comença pels peus, després cap a les mans, se'n va a casa...
i l'endemà no podia caminar. Els cinc dies s'havia convertit en una pedra, completament paralitzat,
L'havien hagut de portar a l'hospital, ple de tubes, cables, imagineu-vos tot el que li passa. Això és el que li va passar a ell, no? Amb ell li passa i és una cosa que té el nom, allò que ella diu, l'allò, que sortim aquest... Doncs es diu Síndrome de Guillem Barré. Mira, ara t'explicaré una curiositat. Endavant, home. Jo saps que he fet algunes coses com a actor.
i vaig participar en un capítol d'Hospital Central la mítica sèrie de Telecinco i hi havia 7 o 8 escenes i el meu personatge tenia el síndrome de Guillem Barré i justament explicava que les cames se li havien paralitzat i que és un síndrome que això existeix i que de cop i volta les cames no responen i estàs fent coses i caus a terra i que la recuperació és lenta
però que finalment la majoria de gent i de pacients acaben sortint el que passa que tenen una... fins que no saben què és Guillem Barré els metges estan fent tot de proves perquè vens a saber què tens doncs una mica aquesta és la teva novel·la vull dir que pot ser útil no només a tu sinó a tota aquella altra gent que ja fos perquè vegués aquest capítol quan tu sorties però et pots servir per saber doncs això
Ja sé que et vas informar molt del que era. En aquest cas, l'autor està 42 dies, que per ell són 42 infinits dies, que no es pot moure, no saben què li passa, li fan això que tu dius, un munt de proves i després se'n va a un sanatori. Després està de recuperar i està en aquesta cinquena planta on de sobte dius, bueno, sí, és que tot això és una novel·la.
Però poca broma, és que això m'ha passat, no sé per què, no m'havia passat mai, els neuròlegs no s'acaben de posar d'acord per què m'ha tocat, per què no, si es diu síndrome de Guillem Barré, però què? Però no hi ha una explicació, no hi ha una explicació i cada cop i volta et fallen parts del cos, sobretot les cames, això és el més comú. En aquest cas sembla que queda com una pedra, tot menja el cap, i està lúcid fins a l'últim moment. Doncs aquesta és la cinquena planta.
I, en fi, tot s'ha dit. Poc després ja es va començar a recuperar i el premi, si és que se n'hi pot dir premi, aquests 42 dies infinits d'estar durat i, evidentment, tota la recuperació posterior, que entenc que va ser força més llarga, doncs és que un editor, en aquest cas a Proa, li va dir, escolta, aquesta novel·la m'agrada, la publicarem. La cinquena planta.
No, no, l'anterior. L'home manuscrit. I aleshores, bueno, es converteix de sobte en un escriptor d'èxit dintre el que és el món literari català. Un autor que no havia publicat res, un llibre de contes, si no recordo, perquè no havia passat sense pena ni glòria, i bueno, doncs guanya 3 o 4 premis, com ha considerat l'any 2009 el millor llibre, el 2008 potser.
la millor novel·la en català, un escriptor que es considera avantguardista, que tothom el reconeix com de dir, bueno, la literatura catalana ha trobat de sobte algú que, vaja, que renovarà això de la lletra. Després ha publicat alguna altra cosa i aquesta és la tercera que surt després de l'home manuscrit, sent ja considerat per força algú de dir, bueno, aquest és d'aquells autors que es té en compte. I que si el públic molt en general dius, home, però no és el Monzó, no és el Cabré... No, però dintre el món de la crítica, dintre qualsevol persona que...
entre una mica blocs de lletres, de llibres, de literatura catalana, el trobarà com un dels autors nous a tenir molt en compte. I aquí el que fa és explicar un anècdota, si se n'hi pot dir anècdota, un capítol de la seva vida realment... Home, té una entrevista molt interessant, el Manuel Baixauli, perquè durant aquests 42 dies, per exemple, què se li va passar pel cap? Què és el que pensava? Jo crec que això és exactament la novel·la.
Bé, doncs ho tindrem en compte, eh? Manuel Baixauli amb la cinquena planta de Proa. Molt bé, doncs queda comentat. Arnau, tens alguna cosa més? Doncs tenia Limonov, d'Eduard Carrer. Què té de cert?
Aquest llibre, doncs, quan un agafa aquest, veu a la portada un tio que fa cara de xapero i tot plegat, i diuen, bueno, això ha guanyat el premi, el prix de prix del 2011, el premi Renaudó, premi de la llengua francesa, un llibre absolutament... I Limonov, no en sona res, sembla un nom de... Limonov... No, rus, potser, no? L'ús rus i algú que, mira, ha fet una broma, no? Ja.
La primera frase de la novel·la, en aquest cas sí que és la primera, diu Limonov no és un personatge de ficció, existe i jo lo conozco. I resulta que un va començant a passar pàgines i si no fos perquè ha llegit el pròleg i el pròleg queda molt clar que el personatge no només...
sinó que realment, ho diu, busca-ho a la wikipèdia, i jo ho vaig fer, vaig anar a la wikipèdia, i efectivament hi ha una pàgina d'un senyor que es diu Eduard Limonov, que és un russo-francès que va escriure alguna sèrie de llibres de poemes, el considero un autor així, una mica d'elits francès, però que un dia va desaparèixer, va tornar al seu país...
I aleshores, bé, aquí ve una mica l'aventura. I és quan algú que el tenien, com per un autor mínim, un senyor, bueno, homosexual, però també li anava una mica allò de l'altre costat, drogadict, allò... Bueno, una mica, no diríem la crem de la crem, no? Una mica un perla de literatura francesa. Doncs un dia desapareix, i dius, bueno, ja ho feia això, ja se'l veia, aquest home un dia desapareixeria. I quan aquest...
Autor, Emmanuel Carrer, de sobte és convidat, perquè és un autor prou conegut a França, Emmanuel Carrer, un autor nascut a París l'any 57, ha publicat ja una sèrie de llibres, doncs és convidat a un simposi d'aquests que fan d'escriptors, n'hi havia de russos, n'hi havia de l'Europa de l'Est, i de sobte veu anar penomb i dius, hòstia, jo diria que aquest és el Limonov.
Va i parla i de sobte diu, d'acord, si ets tu t'explicaré la meva història, però tens tres dies, aquest, aquest i aquest, o quatre, no recordo quants són. Va a veure'l i llavors li explica la història. I és algú que viu en primera persona el que és la caiguda del KGB, la desintegració de la URSS i del KGB,
els problemes a Txetxènia, la instal·lació de les màfies a Rússia, i té com a enemic personal un senyor que es diu Vladimir Putin. Bueno, però ja ha hagut oli, aquest home... No, el que et ve dir al llibre és al revés, és a dir, ojo amb el Putin. Sí, sí.
Perquè són amics i enemics d'aquests que es van... I diu el Putin, de tant en tant, és capaç d'entendre algú i fins i tot si a algú se li posa pel davant pot arribar a parlar-hi i potser el desterre a Rússia. Diu no, l'altre li hagués tirat... Limonov li hagués tirat dos o tres del cap.
Bé, atenció perquè hem trobat... Atenció, no passa res, però és difícil. Hem trobat la biografia d'Edward Limonov a la Wikipedia. Diu que va néixer el 22 de febrer de 1943. És un ciutadà francès d'origen rus, escriptor dissident i dirigent polític del nacionalbolxevisme a Rússia i fundador i líder de l'il·legalitzat partit nacionalbolxevic que té com a objectiu...
Construir un estat amb més justícia social, preferiblement compensant a totes les regions poblades per eslaus. S'autodefineix com a nacionalista moderat, socialista de línia dura i activista dels drets constitucionals. Freqüentment perseguit, arrestat per la policia russa, demandat i condemnat per infraccions menors per organitzar protestes de caràcter polític.
recentment s'ha reafirmat en la lluita del dret a la reunió pacífica, que ho diu l'article 61 de la Constitució de la Federació Russa, i en protesta també contra una llei que limita l'exercici de l'esmentat dret, únicament esdeveniments aprovats amb anterioritat per les autoritats locals. Per tant, un dissident, un resistent, no?, de l'actual... Un contra Putin, però clar, algú que, com que havia estat al KGB, amb Putin havien sigut amics.
I sí, clar, els enèmics de Putin després apareixen intoxicats amb no sé quina mena d'isòtop a Londres i tal, però aquest no, eh? Aquest aguanta. Aquest aguanta. I clar, dius, home, però aquest era dels bolxevics, aquest és, ojo, eh? Que els bolxevics eren Lenin, eren Stalin, vull dir poca broma amb els bolxevics, i per tant és una lluita de poders, és a dir, el Putin és el que s'ha fet famós, aquest que és a l'ombra, és el que a França tenen per un poeta que un dia va deixar d'escriure i se'n va anar,
I aleshores, de sobte, Manuel Carrer rep la gràcia de, ja que se l'ha trobat, diu, d'acord, deixarà que expliquis la meva vida. I ara alguns de vosaltres diuen, home, però si la vida ja la puc llegir a la Viquipèdia o què va fer el Jordi. No, no, no. Aquesta és la part oficial que surt a la Viquipèdia. Són quasi 400 pàgines. No el podreu deixar. No diré res més.
Doncs Arnau, amb aquest llibre, Limonov, ho deixem avui també nosaltres, que vagi molt bé, i si vols quedar-te a l'espai de Suciamor, tu mateix, avui ja tindrem el telèfon. Via l'ipatronat, sisplau. Ja, ja li enviaré quatre petonets. Arnau, que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
6 i 32 de la tarda és l'hora de l'amor i de les relacions. No riguis, no? A la penya del marró.
I com ja sabeu, des de ja fa uns dies, comptem amb la presència de la Susi Amor per solucionar totes les qüestions que preocupen els nostres oients. Susi Amor, bona tarda. Bona tarda, carinyo. Com estàs? Molt bé. La cosa és saludar-la. Per què? Home, com esteu ja aquí des d'un principi en plan íntim.
No, no, no, plan íntim no. Ostres, em pensava que avui estaríem sols, Jordi. No, però escolta, si la Cristina... Bueno, a partir de setmana que ve, és veritat, ja no vindran els dijous, això és veritat. Únicament, per això, els dijous. Sí, només els dijous, però no pateixis. És que et molesta la Cristina? No, no, en absolut, Cristina, que sàpigues que t'aprecio molt, però el que passa és que...
Estic desitjant tenir un moment a soles amb el Jordi i no hi ha manera. No pateixis. Dijous de la setmana vinent serà el primer i no l'únic. No ens precipitem, perquè potser l'Arnau, que fa l'associació de llibres, també està aquí amb nosaltres. No li direm que no entri. En fi, Gemma, Susi, amor, anem al tema que ens interessa, perquè avui... Sí, posa la música, que ja ens agrada molt, aquesta del consultori sentimental.
Avui, de què vols parlar? Perquè tenim un parell de cartes d'oients. Jo tinc un amic que ja cada setmana pregunta coses. Per on vols començar per això avui? Suciamor. Sí, mira, jo avui per introduir una mica el tema de l'amor m'agradaria fer un salt a la història i remuntar-nos a la mitologia grega. Ah, sí.
perquè crec que hi ha una qüestió que és interessant destacar per poder entendre que és realment l'amor. I quina és aquesta qüestió? Doncs jo t'explico. A l'època de la mitologia grega, què passava? Que un home posseguia dos sexes, el de l'home com el de la dona, l'ésser humà. O sigui, l'home estava representat per el sol i la dona per la terra.
Aleshores, què passava? Que aquesta fusió, què provocava? Que fossin arrogants i forts. Aleshores, això, evidentment, portava una preocupació pels déus. Ah, per tant, perdona, el fet de ser home i dona, alhora, clar, era el superésser humà, no? Exacte, era la perfecció. Clar, clar, clar. Aleshores, no fotia un puto cas dels déus. Era un problema pels déus. Els déus no podien suportar-ho, clar. No ho podien suportar perquè, aleshores, no...
no feien cas al que els deien, o sigui que no hi havia homes que sacrifiquessin pels déus. I al final què va passar? Deus el que va fer va decidir dividir-los.
Dividir-los en dos, aleshores, a partir d'aquí sorgeix la gran passió i l'amor, perquè els necessitaven, Jordi. Ah, ja ho entenc, o sigui que va dividir els éssers humans en dos sexes, no? Exacte. I per tant es van quedar meitats soles i perdudes per la Terra.
Exacte, buscant-se eternament. En el meu cas, per exemple, això ja està resolt perquè ja t'he trobat a tu. Sí, sí, clar, clar. Escolta, per cert, aquest no és el mite de plató? Això no ho explicava plató, això? Sí, exacte. El que passa és que plató ho destruïa bastant més. Jo ho he dit d'una manera molt més...
Sí, no, que la plató feia aquella, no?, omplia pàgines i pàgines per explicar això, que cadascú és una mitja taronja i que busca l'altra, per explicar una mica l'amor també d'aquesta mitologia grega. Exacte. Que bonic, que bonic, se ho sembla. Que bonic, eh? Sí. Però, clar, d'aquí també et pots arribar a plantejar moltes coses, no?, com, per exemple, l'amor és una necessitat, l'amor és egoista, per què em necessito a tu, Jordi? Clar. I per què em necessites tu a mi?
Jo no et dic mai que et necessiti. Aquesta és una altra qüestió, perquè a vegades això passa, eh? Tu dius, no, és que aquesta persona em necessita. I dius, perdona, vas molt equivocat, perquè no parlo de tu, eh? No parlo de tu, perquè les qüestions privades a mi no m'agrada treure's aquí al programa. Però això passa, no? O moltes vegades pensem, aquesta persona la necessito molt. Sense aquesta persona no puc viure, em moriria. Ojo, ojo amb el que estem dient, eh? Ojo.
Això és fort. I a vegades ens creem nosaltres mateixos la necessitat que volem estar amb aquesta persona i a vegades no la volem tant. Exacte. A vegades fem una ficció dels amors i el que realment és important és escoltar-te tu mateix i veure si realment tu necessites, si tu estimes aquella persona. Perquè a vegades simplement és una manera de suplir
una soledat. Una carencia, eh? Ah, exacte. Una carencia. És com ens entenem, eh? Tens experiència, tu, eh? No, no tinc experiència, és feeling, saps? Ah, amb mi. Bueno, no, en aquest moment, aquesta música, eh, de Love Story, arriba un punt ja, que s'hi posa...
De totes formes, Sociamor, com podem saber o no si el nostre amor és real i és autèntic? I no estem en una persona enganxada perquè sí i per cobrir les nostres carències, sinó perquè realment tenim una relació sana. La pregunta... Ojo pregunta, eh? Ara respon-la tu, Sociamor. Atenció, atenció. Jo crec que és una de les qüestions més difícils que un mateix es pot fer.
perquè assincerar-se amb un mateix i escoltar-se amb un mateix és una feina i un treball que crec que estarem fent durant tota la vida. Però també és una decisió d'un mateix, prendre aquesta decisió de dir jo em vull escoltar. Sí, perquè a vegades potser tenim ideals, ens pensem que el nostre amor ha de ser...
alt, moreno, ulls negres, locutor, actor, no? Tenim un ideal allà i potser això no és el que realment vols i estàs enamorat en el fons d'un peixet. A més, perdona, aquesta descripció que has fet té pinta que tu rasques una mica i no trobes res, també t'ho dic, és molt superficial. De totes formes, no sé si vols afegir alguna cosa més, Susi, abans de les qüestions dels oients...
Bueno, només voldria afegir que per mi tu ets l'home ideal. Vale, vale, anem a què diuen els oients.
A veure, ens escriu l'Anna Desplugues, té 30 anys. Deu... Hola, Sociamor, em dic Anna. Per cert, no ho he dit, però si hi ha hagut alguna pregunta o algun dubte relacionat amb el tema sentimental, pots fer-ho al consultori de la Sociamor posant-se en contacte amb el mail, com han fet aquestes persones, lapenyadelmorro arroba gmail.com, lapenyadelmorro arroba gmail.com, vinga, ja ho hem dit. Os podeu trucar també, podeu trucar, que passa, clar, ja no serà tan anònim, no serà tan anònim el programa.
Va, anem al tema. Atenció. Hola, Susi Amor. Em dic Ana. Hola. No, no soc jo, eh? Jo t'estic llegint el que diu l'Aulient. Mai et respon perquè tu ets tu. Estic preocupada perquè amb la meva parella no parem de discutir.
Portem un any vivint junts, la veritat és que d'amor no en falta, encara ens mirem amb bullets i tal, però les discussions domèstiques cada vegada van a més. Això significa que la relació està morint? Sempre teva, Anna Desplogues. Aviam, mira, sí...
Sí, sí, estem esperant la resposta que li dius a l'Anna. D'acord, d'acord. Mira, jo li diria a l'Anna que si em digués que és al revés, a vegades sí que hi hauria un problema. Si em digués que domèsticament no hi ha cap tipus de problema i que hi ha molt feeling, en canvi, no hi ha aquests ullets, aquestes miradetes de morra, aquí sí que hi hauria un problema. Però si realment m'estàs dient que només porteu un any i vint junts i...
i que hi ha aquestes miradetes i que hi ha problemes domèstics, això encara es pot solucionar. Però clar, diu que no paren de discutir, que està preocupada per això. Clar, el que passa és que les qüestions domèstiques són coses que a vegades són tan banals que tu creus que no val la pena discutir-les, com per exemple...
Jo no he fregat els plats i tu t'enfades amb mi. Aquestes coses dius, val la pena discutir, i no. I vas callant, vas callant, vas callant. Aleshores, què passa? Que vas acumulant una ràbia interna, que és el que provoca discussions que són probablement per altres qüestions. Aleshores, això és tan fàcil com pactar. Ah, pactar, eh? Exacte. Potser dius, això és una estupidesc, pactar qui frega els plats.
Però, en realitat, no és una tonteria, això. S'han de pactar aquestes qüestions domèstiques, tu què fas?
Jo què faig? Aleshores arribes a un... Bueno, no deixa de ser un negoci, una relació, també, no?, en aquestes qüestions. Ah, un contracte. Jo això ho he escoltat alguna vegada, no? És un contracte, en el fons, una... Clar. Sí, sí, no deixa de ser una simbiosi. Tu fas una cosa, jo en faig una altra, però si tu estàs tallant aquestes coses... Clar, i aquestes clàusules, no? S'ha de donar i rebre, no? Ah, molt bé. Exacte, perquè jo no sé què és tu el que tu necessites de mi, a la inversa, aleshores això s'ha de...
Ha d'haver una comunicació fluïda, en aquest cas, i això farà que tot entri dins...
unes aigües tranquil·les. Que tot vagi molt bé, molt bé. Bé, passem ara, veig que anem bé, a la següent oient. A veure, és el Jordi de Sant Just, té 27 anys. Diu, hola, no sé per on començar. Diu, la meva nòvia és una fiera al llit. Crec que té molta experiència. I això, per molt contradictori que sembli, em provoca inhibició.
Bé, en fi, què li podem dir al Jordi de Sant Just? Aviam, el tema del sexo, el tema del llit, moltes vegades ens pensem que si un mateix no és el que porta a la iniciativa és el que està perdut.
Però per què no donem la volta a això i fem-ne una lectura que és molt interessant, que és que tu et relaxes i que sigui l'altre el que porta les riendes. Ah, deixar fer, no? Exacte. Sempre hi ha com aquesta cosa de dir jo haig de controlar i per què no sé controlar l'altre i tu et relaxes. I poder aprendre inclús de l'altre, no?
Per una banda diria això i per l'altra també és que el sexe és una cosa instintiva i orgànica. Aleshores, deixa de pensar, deixa d'anar-li al cap i deixa que el cos faci i deixa t'endur. Aquest és un problema. No para de pensar durant el sexe, no? O no? O no és un problema? Com ho veus, Susi, amor? Pensar mentre estàs gaudint de l'amor jo crec que és un problema. És un problema, eh? És un problema important, sí.
Exacte, has de ser intuïtiu, no? T'has de deixar anar, exacte. Aleshores, segurament, aquí hi hauria una mena de simbiosi que dius qui és el que domina, no ho sé. No ho sabem, però és igual, no?
Exacte, és igual, però que et deixi anar, que no passa res, que si ella domina i té experiència, la sort que té. Exacte, exacte. Perquè a vegades et trobes... Bueno, no entrem en temes personals. Digues, Cristina. Ara que parlem del sexe, justament tinc una pregunta per l'Associamor, perquè ahir coneixíem que el diari ABC va publicar... És veritat, un article? Un article, sí, en aquest cas, sobre com evitar la masturbació.
De la Universitat de Navarra, és veritat. Era un article per evitar la masturbació. Entre altres coses, deia que, per exemple, posar filtres de contingut pornogràfic a internet... A l'ordinador... O posar l'ordinador en llocs comuns de la casa, com, per exemple, el menjador. O fins i tot no veure segons quines sèries de televisió. Tenir un grup de mixants, no? Per exemple, clar. I aquesta és la testa d'entrega, no? Abans havíem parlat del que era la masturbació i de determinades claus, no? De com evitar-la. En aquesta, directament, et deien...
doncs això, que com podies fer per tal de no fer-ho i que era una opció i que tu la podies escollir tot i que la gent consideri que és una cosa normal. Va ser un article de l'ABC, de la web de l'ABC. En aquest cas tu aconselles la masturbació? Sí, perquè jo crec que és molt important que un mateix coneixi el seu cos.
I aquesta és una bona manera de ser-ho, sí, sí. Jo aprofito i subscric el 100% de les paraules de Susi Amor, per comentar-ho. L'experta de la penya d'amor, no? L'experta de l'amor, de la penya d'amor també, d'amor. Susi, avui no tenim més temps, que per cert, com és que no has vingut avui al programa?
Estava venint cap a Sant Just i he tingut una emergència a l'últim moment. M'han trucat, una parella que tenia una crisi amorosa, i ara mateix els acabo d'atendre. Avui ha estat parlant sols perquè pactessin i tal. Ja una estona em tornaria a reunir amb ells, aviam com...
com a procedit. Perdona, que estàs al teu consultori? Mira, sempre tinc el meu consultori a Barcelona, el que passa és que avui la situació era tan límit que hi ha hagut de desplaçar-me jo. Ah, val, val, val. No, no, és que jo he estat al consultori de l'Associamor i la veritat és que m'agrada molt perquè té com unes parets acolxades de color rosa, tot és unes catifes així com granats, vull dir, hi ha cors, un rotllo Agatha Ruta de Prada pertot arreu, un ambient molt agradable al consultori de l'Associamor. En fi... Doncs, escolta,
amb Jordi, que sàpigues que hi ha novetats al consultari i estàs convidat com vulguis. Ah, doncs ja vull passar un dia aquest, que fa temps que no hi vaig. Susi, Susi Amor, moltes gràcies, que vagi bé. Moltíssimes gràcies, ha estat un plaer compartir aquest moment amb vosaltres. Molt bé, bona tarda, ens veiem la setmana que ve, eh? Vinga, gràcies. Adéu, un petó. Un petó, un petó. Un petó.
Ai, la sucia, amor. El fet que no estigui, això també passa molt, eh? La trobes a faltar, eh? Quan es va a la parella, també, eh? Quan se'n va la parella fora... Saps què, Jordi? Em farà molta pena, eh? Perdre'm els dijous i la vostra... Tranquil·la. L'inici d'una bonica relació, no sabem de quin tipus. No s'inici de res, jo t'ho dic ara. Home, com que no? I que sigui d'amistat, no? No pateixis, perquè ja sé que a partir d'ara els dijous no podràs venir, Cristina, però tens el podcast de la penya del morro. Escoltar-ho per aquí.
Nosaltres fem una pausa per la publicitat. Tenim ja uns últims minuts de programa i d'aquí uns moments intentem parlar amb la gent d'Esports Sanjust. A veure si ens poden atendre. La Laura Castelló. La Laura Castelló.
Connecta't al català.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Doncs com hem comentat, exacte final del programa i finalment sí que podem parlar amb la Laura Castellón d'Esports Sant Just. Laura, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa. Des de la setmana passada hem iniciat aquesta nova secció per parlar amb els comerciants i amb el comerç local d'aquí de Sant Just d'Esvern i tu, Laura, portes la botiga Esports Sant Just.
Sí, exacte. A veure, on esteu? Informa'ns. Mira, estem a la plaça Campreciós, el número 2, és un local baix, al costat de l'Ajuntament. Bé, de fet, és una botiga, una tienda d'esports, quasi bé històrica, del centre de Sant Jus, no? Sí, el que li comentava la teva companya fa unes estones, que, lamentablement, estem liquidant per tancament. I quan esteu, bueno, prevelleu tancar el negoci?
Sí, suposem que pel mes de febrer, finals de febrer o així, haurem de tancar ja. I quin ha estat el motiu? Potser el lloguer? Bé, és una miqueta un comú de coses, no? La situació, la crisi que es nota molt, aquest últim any ha sigut bastant duret, a part les meves
circumstàncies personals, també han fet que al final hagi de prendre la decisió, que és dura, perquè portem molts anys aquí. Clar, quant anys porteu aquí a Sant Just? Doncs mira, jo crec que la botiga, amb els diferents amos que ha tingut, diferents nous, etcètera, etcètera, jo crec que deu portar més de 30 anys que deu estar la botiga aquí.
Més de 30 anys, o sigui, clar, moltíssima gent de Sant Just que ha passat a comprar tot tipus d'utensils d'esport, com per exemple, bambes o altres objectes. Quin és el que té més sortida? Potser el calçat. El calçat és una cosa que tira més. Ara, en aquests moments que hi ha molta...
molta dèria de córrer. Sí, això t'anava a dir, però com de moda, no? Ara tothom, si no corres, no? I sembla que no siguis una persona. Exacte. Doncs això, el running és una cosa que ara mateix surt bastant.
i sobretot calçata escolar per crios. De fet, com comentem, és una tenda aquesta, l'Esport Sant Jus, que fa ja molts anys que esteu aquí al municipi. Ara mateix, parlaves que estàveu en liquidació, com funciona la liquidació? És a dir, baixeu els preus de tot, hi ha un tant per cent, com us gestioneu?
Sí, exacte. La majoria de les coses tenen un 50% de descompte, tant siguin banyadors, jaquetes, complements, i amb el calçat també estem fent descomptes, també hi ha calçats del 50%. En principi, tot el que hi ha a la botiga ara mateix està rebaixat.
Clar, perquè això heu de demanar alguns permisos legals per dir, mira, és que fem liquidació, no és que fem competència deslleial amb altres botigues, per exemple, també d'esports, per baixar-ho fins al 50%, no és rebaixa, sinó que senzillament hem de treure'ns aquest estoc que tenim a sobre. No, si és liquidació per tancament, simplement fas neteja i llestos. La cosa és que facis rebaixes...
fora de temporada, que això sí que no està permès i que, bueno, has de seguir unes normes que no tothom segueix, però bueno. Però suposo que en aquest cas us obliguen, no?, a posar algun lletrero que posi liquidació o alguna cosa així per identificar-ho, perquè si no... Sí, exacte, està ben indicat i llestos, poses liquidació per tancament i fas els descomptes, no t'obliguen a fer els descomptes que ningú et diu, no?, tu fas els descomptes que vols.
El que s'interessa és treure abans millor, que els descomptes són més grans. Quan fa que esteu en liquidació? Doncs ara farà un parell de setmanes. I com ha anat? Veus que la gent s'apropa més i hi ha més sortida? Sí, hi ha bastant moviment. Les rebasses aquestes, clar. Què és el que us queda ara més o menys d'estoc a la tenda? Bé, hi ha una miqueta de tot. Sobretot tema natació, banyadors de piscina, tant d'home, nen, dona i nena...
alguna jaqueta d'esquí, calçat també queda alguna coseta, una miqueta de tot, encara queda...
Si us fa falta alguna cosa encara podeu treure el nas. Ara que és l'època d'esquiar, sobretot Jordi, la gent de Sant Jus que vulgui pot apropar si pot faltar alguna jaqueta o alguna cosa. No costa res anar cap allà i treure el cap. Em sap molt de greu la notícia sobre el tancament, però segur, com a més ens ho diu la Laura, que hi ha persones que han anat els últims dies a veure què és el que hi ha i a aprofitar aquestes rebaixes fins al 50% en molts productes.
En fi, Laura, no sé si saps què passarà després amb el local, es continuarà... Doncs no en tinc ni idea, la veritat és que no en tinc ni idea. No sé si es posarà un altre negoci o no. Home, esperem que es posi algun altre negoci, abans millor, no? Això de dinamitzar una miqueta el comerç de Sant Just, sempre és difícil. Home, perdó, a més és un lloc molt bo, no? És justament el centre, o no tant. Tu com ho veus després d'estar aquí? Bueno, és complicat, és complicat.
És complicat, sí, perquè a Sant Jus el que li falta és poder un centre més fort de comerç que la gent pugui estar passejant i mirant, etcètera, etcètera. Home, i al carrer Bona Vista, per exemple?
Sí, exacte, el carrer Bonavista és molt bo, que passa que les altres botigues que no estem al carrer Bonavista ho tenim una miqueta més difícil. Però dintre del que cap aquest local no està mal situat, no ens podem queixar. Doncs Laura, una abraçada molt forta, gràcies per haver-nos atès. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé aquesta recta final d'aquesta botiga mítica de Sant Just, que després de 30 anys ha de tancar. Que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
Gràcies.
Bé, doncs, amb els Esports Sant Just, amb el programa, Cristina, si la penya amb el morro tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Tòpic? Doncs amb els Esports Sant Just fent el Trending Tòpic avui. Ah, molt bé. Justament, doncs, mira, per aquesta dolenta notícia que ens ha donat la Laura, però que almenys així que l'ajudi a acabar aquesta recta final, com tu deies abans, Jordi, i que a veure si el comerç de Sant Just és de les darreres o poques vegades que succeixen aquest tipus de coses.
Molt bé, acabem el programa i ho fem repassant i agraïm tota la gent que ha fet possible a la penya amb el murro d'avui. La Carme Berdoi a la qualitat Sant Justenca. La Clàudia Barberà avui ensenyant-nos com lligar al cinema i com seguir una persona al carrer. A més a més també la Núria Oriol amb les notícies positives. Hem tingut la Laura Castellón de l'Esport Sant Just, intersecció del comerç local. I també a la Suci Amor, el seu consultori sentimental i l'Arnau Consul que ens ha visitat a la segona hora parlant-nos de llibres i aquests dos casos tan curiosos
protagonistes dels dos, la cinquena planta del Manuel Baixauli i Limono. En fi, que us ha parlat també Jordi Domènec, Cristina, ens veiem demà. Gràcies, gràcies per la col·laboració, més que especial al Twitter i al Facebook, i us deixem ara amb l'informatiu Vespre, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé, adéu-siau, bona tarda.
Fins demà!
Ramon ha sigut soci amb dret a saient des dels cinc anys i l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel han passat per les gorts al Camp Nou han comprat una tele amb color
Han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors. Gelats a la Rambla i quan ella es despistava, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noses d'or.
Un tren via de tarda els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord d'en Ramon van amb taxi costen un ronyó. Però record de petons i mirades en un embalat de canet de mar. Els cols d'en Cobala, Piro, musicals.
Matins a l'església, muntadors al camp i quan duien els nens que ja s'han fet grans. Una lluna de mel per al mar. I a Nostro Senyor li demana que se l'endugui a ella primer.
que ja es queda ell passant els dies més tristos. Ara que amb suavitat la pren de la seva petita mà, es pregunta si ella també està pensant. El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat.
Van a buscar els nets a l'escola. En Jordi i la jove treballen fins tard. La Cristina Doblin va marxar amb un pigat després d'un estiu plegat. Aquest Barça és de por i el Madrid punxa a Tenerife.
Galdini és d'Obama Calçots, que va per tothom. En Ramon és un fan del Puyal, d'en Xavi i la Norma d'Oval. I l'Antònia plora la mort a la guerra del seu germà gran.
Però recorda el desig i rialles en un embalat de canet de mar. Quin home, en Miguel i fons artificials. Estrelles de cine, gruixadors al parc i quan duien els nens que ja s'han fet grans. Una lluna de mel vora
I a nostre senyor li demana que s'endudi el seu home primer, que ja es queda ella passant els dies més tristos. Ara que amb suavitat l'aprens a l'àmbit de Sant Joan.
Bona tarda, ara passa un minut de les set. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
La consulta per la independència i el dret a decidir la reforma de l'administració local s'entraran al ple de gener a l'Ajuntament aquesta tarda. És a través de tres mocions que presenten els partits que formen el govern municipal. A més, també es debatran qüestions d'estalvi energètic en un ple que comença a aquesta hora a les 7. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim però altres informacions destacades en titulars.
Dessert arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna i el preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, que són 10 més que l'any passat.
Les obres de Jordi Vilarrufes es presenten demà al celler de Can Genestà, l'exposició Retaules d'ahir i d'avui recull una petita mostra de la trajectòria d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps que va morir ara fa tres anys. La ciència i el disseny s'uniran demà en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. És una de les converses que organitza l'espai entre dues persones sobre el món artístic. Aquest divendres amb el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Giral.
Bona tarda. La consulta per la independència, el dret a decidir i la reforma de l'administració local són el tema de les mocions que es debatran al ple del mes de gener a l'Ajuntament de Sant Just. Una d'aquestes mocions la presenta l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament
a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre, i és que, segons la moció, la consulta permetrà decidir de manera lliure i democràtica el futur de Catalunya. L'altra moció sobre el dret a decidir la presenta Junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Baix Llobrecat. Es va constituir el 18 de desembre passat i es va aprovar l'adhesió al manifest del Pacte Nacional pel dret a decidir, al qual el consistori s'havia adherit ja al mes de desembre.
Sant Just Notícies. I per últim, l'equip de govern presenta una altra moció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. És una llei aprovada pel Congrés i que ha entrat en vigor les últimes setmanes, que afectarà greument les competències municipals en parança en l'estabilitat pressupostària i els objectius de dèficit. A banda d'aquestes mocions,
El ple de gener també tractarà altres qüestions, com ara la de fixar un 5% l'objectiu de reducció de consum energètic per l'any 2014 als serveis municipals de Sant Just. El ple municipal comença aquesta hora, com dèiem, a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament i a la part final de la sessió s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i del públic.
Més coses dissabte arrenc el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna i el preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, que són 10 més que l'any passat. A partir del dia 1 de febrer es podran presentar les fotografies i ara temps fins al dia 30 d'abril per participar-hi.
Sant Just Notícies. Un any més, l'agrupació fotogràfica Sant Just, la Unió de Botigues i Comerciants i els assentadors del mercat municipal organitzen aquest concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament. Cada participant podrà presentar fins a quatre obres per secció, per tant, 12 fotografies com a màxim. El president de l'agrupació fotogràfica, Víctor Murillo, ha explicat al Just a la Fusta en què consisteixen les categories i el nivell de participació en cadascuna.
Monocrom vol dir amb un sol to. Pot ser un to cinc, un to sèpia, això és monocrom. No té que ser forçosament en blanc i negre. Qualsevol fotògraf té imatges al seu ordinador en blanc i negre i en color. El que complica molt és el tema específic. Efectualment, color té més participació, blanc i negre una mica menys, i el tema específic sempre té menys. Ha arribat a una mica menys més de la meitat que la resta.
El concurs internacional de fotografia de Sant Just augmenta cada any el nombre de participants. L'any passat es van presentar 1.086 fotos de 31 països diferents i de 125 fotògrafs diferents. Diverses federacions fotogràfiques patrocinen aquest concurs, entre elles la Federació Internacional de l'Art Fotogràfic, la FIAP, la Confederació Espanyola de Fotografia i la Federació Catalana. Tot plegat fa que el concurs Sant Justenc compti cada edició amb més prestigi que l'anterior. De totes les imatges rebudes,
El jurat farà una primera tria per seleccionar-ne a les millors, entre un 10 i un 12% del total, i a partir d'aquí cada federació atorga un punt a les millors fotos, i així tria el guanyador del Saló, que rebrà un premi de 400 euros i una insígnia especial de la FIAP Alpin Blau. Víctor Murillo detalla aquest procés.