món, però hem de demostrar respecte al poble d'Escòcia. Després de firmar l'acord per la consulta amb el primer ministre escocès Alex Salmond, Cameron ha recordat que els escocessos van donar majoria absoluta al partit independentista de l'SNP a les senterreres eleccions.
Els Mossos d'Esquadra recomanen especialment als menors desconfiar dels desconeguts en els xats d'internet tenir contrassenyes complexes i no compartir-les amb ningú. Ho ha explicat l'inspector Josep Domènech, arran la detenció d'un pedòfil de 28 anys que ha setjat presumptament 50 nens. Que mai donin les seves contrassenyes, que siguin contrassenyes difícils, que no siguin fàcils. Molts dels menors utilitzen el nom de la mascota, el nom del seu pare, el nom de la seva mare, l'edat de naixement, que siguin més complicades.
que estigui tot supervisat per un adult, el seu contingut, marcar el temps de converses amb els xats, se pot fer un llistat de les persones de confiança. L'home es guanyava la confiança dels nens a través de la videocònsola Xbox Online fins que els demanava que li ensenyessin els genitals o es masturbessin. Si s'hi negaven, els amenaçaven penjar el material obtingut fins llavors. Ja havia estat detingut fa quatre anys per fets similars. Els pares d'un nen d'11 anys de Lleida van denunciar els fets en saber que el seu fill havia estat víctima d'aquest individu.
Nou empreses de la comarca de la Selva han demanat la companyia elèctrica Andesa perquè encara no els ha indemnitzat pels danys soferts durant els talls de subministrament de la Nevada de l'any 2010. Els empresaris són del sector de l'alimentació i la restauració i reclamen més de 40.000 euros a l'elèctrica.
Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Al Barça s'ha dit Andreu Fontàs al Mallorca. El defensa ha assegurat que se'n va per tenir minuts i també perquè al Mallorca li han demostrat que creuen en ell. Qui fou company de Fontàs al Barça, Oriol Romeu, ara jugador del Chelsea, ha dit a la xarxa que està segur que el central triomfarà a Mallorca.
Andreu és un grandíssim jugador, pot jugar tant de central com de mig, té una gran sortida de pilota, té molta qualitat, té molt de futbol. Jo trobo que suma una mica de tot, de pilota i defensivament, i és un jugador, per mi, que té molt de nivell.
A l'Espanyol, el vicepresident del club, Sergio Olivero, ha decidit iniciar una ronda de consultes entre els diferents sectors de l'espanyolisme abans de decidir si es presenta o no a les eleccions a la presidència del club. A segona divisió B, el nàstic de Tarragona ha destituït el tècnic Kiko Ramírez, el seu substitut és Javi Salamero. I avui la selecció catalana de Corvold s'enfrontarà a la Xina en partit del Mundial Sub-23. El partit comença a les 8 del vespre. Notícies en xarxa
. . . . . . .
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts a les tardes de Ràdio d'Esvernos. Per la lluit saludar Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és, la penya del morro. Bona tarda, moltes gràcies a tots.
Avui parlarem de l'actualitat santjustenca, el programa, amb la Carme Verdoi, com cada dia. Carme, bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè ens hem assabentat que aquest dissabte ve a tocar a Sant Just d'Esvern Miquel del Roig. Ui, no hi ha gaire acció. Parar-ho bé, parar-ho bé. He de marxar un moment, eh?
Ho dic que, si vols, retardem per un minut i torno a entrar i tornem a dir hola. Però què vol dir? La música, perquè tinc una cosa a la impressora. Ah, doncs vés, vés, vés, que jo vull escoltar mi cantar el roig. Música
Bé, a més a més també avui el programa, sí, ara la Carme ha marxat i s'han portat alguns papers, però no patiu, perquè aquí no passa res. D'aquí uns moments parlarem amb el Manel Ripoll, que ens explicarà qüestions interessants sobre història de Sant Lluís. A més a més també tindrem el David Hàbila parlant de tele. El Miquel del Roig el podem escoltar ja o no? Ara, ara, ara, home!
Fins demà!
No parava de cantar. I és que dins els actes del correllengua que hi ha aquest cap de setmana a Sant Just d'Esvern, entre ells hi destaca l'actuació de Miquel del Roig aquest dissabte a la nit aquí a Sant Just. Que no sé si alguna vegada heu estat a algun dels seus concerts. Em sembla que fa dues o tres setmanes va estar a la festa major d'Esplugues, al parc de les tres Esplugues, i ja fa molt de temps que va fent concerts per tot Catalunya, i és ell amb una guitarra i va animant...
enganxant cançó enrere cançó a tota la gent que hi ha congregada. Per exemple, també canta Càntics Colés i del Barça. Això és a les festes de Sants. Llu, llu, llu, llu, llu. Fútbol club Barcelona. Llu, llu, llu.
I tota la gent allà com a boja. És una persona que les cançons que fa Carme, no sé si el coneix el Miquel del Roig. No gaire. Molt crític i últimament s'ha posat de moda, sempre parla de personatges de l'actualitat, molta ironia, molt de sarcasme i per exemple ho ha fet en els últims mesos parlant del rei també.
¿Qué culpa tiene el elefante que está tranquilo en Botsuana? ¿Qué culpa tiene el elefante que está tranquilo en Botsuana? Y viene un hijo de puta y le mete una bala y lo manda pa' Barajas.
Bé, doncs aquestes són les cançons, lletres, sí, una mica crítiques, no? Un valor infantil, ara, a veure si ens podem contenir, Miquel. Un elefante se va a l'esperada. Oh, morrería. Fueron a llamar al rey de España.
En fin, aquesta és la lletra. Un elefante se balanceaba sobre la tela de una araña y como veien que no se caía, fueron a avisar al rey de España.
A més a més, també avui parlarem amb el Sergi Arrada, el programa, que per cert, el Miquel del Roig l'entrevistem demà aquí al programa. I avui, però, també tindrem el Sergi Arrada parlant de Sitges i la tertúria esportiva amb el Rafa Cano, el Sergi Pont, l'Edu Pérez i el Xavi Corman. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. Comencem amb l'actualitat Sant Justenca. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Carme, avui hem de començar amb una mala notícia i és que ha mort en Pere Pedrosa i Pruna als 83 anys i, de fet, per això aquesta tarda estava tot tan ple i no hi havia aparcament per cotxes aquí al centre de Sant Just perquè, si no tinc malentès, s'ha oficiat una missa a les 4 de la tarda a l'església Sant Just i Pastor. Exacte, ha estat l'enterrament de Pere Pedrosa que va ser l'hereu de la masia de Can Pedrosa, un edifici
amb orígens del segle XV, després de la mort del seu pare, que havia estat alcalde després de la guerra. Pere Pedrosa i Pruna havia format part de la candidatura de Centristes de Catalunya, Unión de Centro Democrático, a les primeres eleccions democràtiques, i l'any 79, de fet, va sortir escollit passant a formar part, com a regidor, i va formar part de l'equip del govern que presidia en Toni Malaret. De fet, durant el seu mandat es va traslladar a la biblioteca situada al Parador fins a la Casa de Cultura de Can Ginestà,
i Pere Badrú es va promoure i va participar en la recuperació de la festa de Sant Antoni Abad i en especial dels Tres Toms, on sempre intentava participar. També va impulsar la restauració de la façana i de la resta de la Masia i a partir de l'any 2000 va arrenjar part de la Masia per situar-hi una col·lecció d'eines del camp que ha estat visitada per molts escolars, adults i també voluntaris de Colcerola i avui aquestes peces es troben perfectament inventades gràcies a les explicacions
que ell va proporcionar l'equip dirigit pel Centre d'Estudis Sant Justencs, i de fet és aquesta col·lecció, que a vegades expliquem, aquesta col·lecció d'eines de la Masiat de Can Pedrosa, que es pot consultar també a nivell virtual. Doncs ha tingut una llarga vida Pere Pedrosa, que ha mort avui amb 83 anys. Ahir. Ahir. En fi, doncs una forta abraçada a la família.
Per cert, Carme, et noto amb una veu així una mica no gaire sana. No és d'això, eh? Què t'ha passat? Que és de constipada, d'una banda, i de l'altra... Bueno, i ja està, ja dient... Eren festes de tardor, no? A on? A Sant Feliu de Llobregat. Ah! Però... No, no cal, Carme, no cal. No, però deixem d'anar el matís.
No cal que digui res més, ja ho sabem. És perquè hi ha molta pòlvora, i la pòlvora és doenta per la veu. No és per sons d'alcohol que has posat, t'ho dic en sèrio. Mira que havia escoltat excuses a la meva vida. Jo cada any dic aquesta, pots recuperar-ho. Però com aquesta, com la pòlvora, no l'havia escoltat mai. Havia escoltat, doncs no, és que estic refredat, és que és un cop de vent a la gola... La pòlvora... Mesclar pòlvora amb alcohol.
No, barrejar pòlvora, potser no dormir moltes hores, pluja, que també hi ha hagut, i una mica d'alcohol també, però sobretot és dormir poc i pòlvora. Molt poquet, molt poquet, molt poquet. En fi, Carme, ja és que saps què passa, que m'havia oblidat que era festa de tardor, i normalment per aquestes dates sí que és veritat que hi ha un dilluns que arribes amb la veu tocada, però no patiu, perquè d'aquí uns dies ja et posaràs bé. Potser cap al gener o al febrer,
Hi ha gent que veu alcohol i no es queda fònica. Ah, no? Per què no? Doncs perquè no estan en pòlvora. Perquè no estan... La pòlvora, veig que és el tema que es porta aquest any. El tema de la pòlvora es porta molt. Doncs ja ho sabeu. Escolta, a cremar pòlvola. Pòlvola. Pòlvola. Parlem ara de Kevin Serres. Qui és Kevin Serres? Ara...
Alerta! Ara descobrireu qui és. Anem parlant alguns cops, eh? Sí, però per molta gent, potser és la primera vegada que l'escolta. Estem parlant de l'atleta del Club Atletisme Sant Just, que ha fet doplet de plates al Campionat de Catalunya de la promoció 2012. Escolta, molt bé, no? Sí. Jo crec que l'havíem d'aplaudir o alguna cosa per l'estil. Un aplaudiment, sí senyor. Kevin Serres.
Bicampió, no, bissegon classificat en aquests campionats de Catalunya de promoció. Això m'inquieta, què vol dir que siguin de promoció? Doncs que et promouen cap a un altre campionat, no? Promouen cap a un, sí. Ja, ja, vale, vale. Sí, no, ara diu que molt. Llavors, què ha passat? Que ha aconseguit dues medalles de plata. Exacte, aquest cap de setmana està en la tercera jornada del torneig.
en les categories de 200 metres tanques i també en salt de longitud. Ha fet els 220 metres tanques en un temps de 32,9 segons i ha aconseguit saltar una distància de 5,09 metres en el salt de longitud. Aquestes no són les primeres medalles de l'atleta d'aquesta temporada. Al setembre vam parlar que havia aconseguit l'or en els 150 metres llisos, una de les seves especialitats, i dissabte que ve
el Kevin Serres tindrà una nova oportunitat per posar a prova la seva velocitat en la prova de 80 metres llisos que es farà a Manresa, que de fet la letra té el rècord de la temporada en aquesta modalitat. Doncs un aplaudiment, sí, home, i tant. Li desirem tota la sort del món i també...
El club d'atletisme Sant Just, que amb aquest atleta Kevin Serres certifica aquesta bona feina que han fet des del club ja fa molts anys, perquè recordem que fa 5 anys, per exemple, no hi havia club d'atletisme aquí a Sant Just, que no entrenen a Sant Just. Han de marxar, primer estaven a l'escola, al col·legi alemany, i ara estan a Sant Feliu, compartint pavelló, em sembla, amb altres entitats esportives d'aquests municipis.
Ara, que també et dic una cosa, comparat amb el salt que ahir va fer Fèlix Baum... Gartner? Gartner? Fluixet. Vas veure-ho, Carme, o no? No. Estaves en pólvora.
En parlarem abastament a la segona hora. No, amb ell no, perquè es veu que... No ha començat la entrevista? Té un jet lag, des de 36 quilòmetres fins a la Terra. És fort, eh? Baixem 5 minuts, que va més ràpid que l'Ateneu de Sant Just. Si t'has fixat, si alguna vegada has fet els càlculs,
l'Ateneu de Sant Just no va tan ràpid. O sigui, l'Ateneu de Sant Just quan està l'ascensor, perdó, volia dir l'ascensor de l'Ateneu. Ah, l'està entenent. Sí, sí, jo tampoc. No m'ha faltat el tema ascensor. O sigui, va més ràpid baixant que l'ascensor de l'Ateneu, del primer pis al segon pis. És fort, sí. O sigui, tu poses... És que no l'he agafat mai, l'ascensor, eh? A l'hora, tu poses a l'hora el senyor Felix Baumgartner, a 38 quilòmetres d'altura, i...
pitges l'ascensor que està a la planta 1 de la Taneu, et puja a dalt, i quan tu baixes, quan entres l'ascensor, a punt d'arribar a la planta 1, Félix Baumgartner ja ha arribat a terra.
Per tant, un respecte per aquesta home que en parlarem, com diga bastament, d'on ha sortit i que ha fet a part d'aquest rècord a la segona hora a la Tartulla Esportiva. I acabem aquest repàs per l'actualitat Sant Justenca parlant del documental del mes que avui torna a Sant Just. El documental del mes!
I és que tres anys més tard que es deixés de fer, aquesta nit es podrà veure Pura Vida, el documental d'aquest mes d'octubre a Sant Just d'Esvern, Carme. Sí, la projecció es farà a l'Ateneu, igual que es feia abans. Recordem que Sant Just va ser un dels primers llocs en acollir les projeccions del documental del mes i a l'Ateneu es projectava cada mes un documental que portava la productora Paral·lel 40.
El cicle es va acabar a baromutius econòmics a finals del 2008, avui es reprèn i es fa amb aquest pura vida de Pablo Iraburu i Miguel Chomolina, que mostra l'emissió de rescat de l'alpinista navarrès Iñaki Ochoa, que no es va començar a trobar malament ascendint a l'Anna Purna a l'Himalaya, una pel·lícula, un documental que s'ha presentat aquest any al Festival Internacional de Cinema sense bestiar, amb molt bona acollida tant per part del públic com de la crítica. I a Sant Just es pot veure avui, a dos quarts de nou del vespre,
A la sala del cinquantenari de l'Ateneu el preu de l'entrada és de 3 euros pels socis i socis de l'Ateneu i de 5 pels que no ho són.
Per tant, avui, a dos quarts de nou, perdona, has dit que valia pels no socis? Cinc. Cinc euros pels no socis. Aquest documental, que, com ha comentat la Carme també, és el que se'ls va posar als futbolistes i jugadors del Barça fa un temps per motivar-los amb Pep Guardiola al capdavant. En fi, pura vida el documental avui que retorna a Sant Lluís d'Esverda.
5 i 20 de la tarda. Tenim aquí ja el Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Espera, Manel, que no... Com és que no podem escoltar? Manel, bona tarda. Hola. Ara, ara, ara, ara. Bona tarda. Bona tarda.
Aniràs al documental del mes avui, Manel? El documental del mes avui no, però jo, com que tinc influència, ja l'he vist. Ah, ja l'has vist tu? Sí, m'han passat la còpia. Clar, és que tu com que tens allà... Tinc contactes. Tens clau d'entrada gratuïta i fes el que vulguis a l'arxiu municipal, no?
Doncs ja has vist tots els documentals del mes de tots els anys que fa que fan. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més notícies ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Nosaltres ens quedem amb el Manel perquè anem a repassar un episodi més de la història de Sant Just d'Esvern. Carme, bona tarda. Bona tarda.
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1 Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
I ja tenim amb nosaltres el nostre arqueòleg particular de Sant Just d'Esvern, tot de llibres sobre la taula, que ara l'està remenant, alguns treuen pols, perquè clar, són molt antics. Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa, un aplaudiment pel Manel, sí senyor.
Perquè ja sabeu que en aquest espai anem desglossant la història de Sant Just capítol a capítol i setmana rere setmana des de l'any passat. Avui, Manel, volem parlar del nombre d'habitants de Sant Just d'Esvern, perquè actualment em sembla que la xifra està a vore dels 16.000. Entre 16 i 17.000, sí, arribant gairebé els 17.000 ja. Però no sempre ha sigut així, no? Ni molt menys. Sant Just d'Esvern, de fet, ara podríem dir que és el moment, potser, que té més habitants de la seva història. Segurament, sí. Sense cap mena de dubte.
però Sant Lluís d'Esvern va començar amb molt poca gent i anirem desglossant una mica tots aquests habitants i per què han anat creixent també, a un ritme lent algunes vegades, a un ritme una mica més accelerat, sobretot en els últims anys, amb el maleu.
Doncs bé, el tema que tractem avui, com has comentat, és això de com ha anat a evolucionar el nombre d'habitants i hem comentat aquí en algun programa que...
Sant Just d'Esvern, tot i que probablement és anterior, les primeres dades que en tenim, al principi eren d'un document que s'havia trobat de l'any 986, del testament de Musso Moció, en què sortia escrit l'església de Sant Justin Berce, d'acord? Llavors per això es van celebrar l'any 87 tot el tema del mil·lenari, fer el parc del mil·lenari i tot això. Posteriorment es va descobrir un altre document que ja donava dades, apareixia el topònim Birce,
...ja l'any 1965... ...per tant es va enredar una mica... ...la primera dada que teníem de Sant Just... ...i per tant ja des d'aquesta època... ...hi havia gent vivint... ...a les nostres contrades... ...englobant el que seria la zona de l'Església... ...i doncs anirem desgranant nosaltres... ...des de les primeres dades que hem obtingut... ...a veure quanta gent hi havia a aquests principis... ...i doncs amb diferents programes... ...anirem arribant fins ara, fins al segle XX. Contrades, eh? Quina paraula més bonica, Manel. Comencem per les primeres dades...
que un cop més em sembla que cal donar les gràcies a mossèn Antonino Tenes.
i la seva obra mestra, que per molts és la font de la història moderna i contemporània de Sant Just, que és Notes històriques de Sant Just d'Esvern, un llibre on recopilava molts fets històrics que havia anat recollint de veïns i d'altres documents, i gràcies a ella també tenim les dades demogràfiques de Sant Just d'Esvern, no? Doncs sí, exactament. D'aquí agafem les primeres dades que en traiem juntament amb els fogatges,
Perquè la gent en tingui una mica d'idea, avui en dia el que coneixem són els censos que es fan cada 10 anys i el padró continu que ens va dient l'evolució d'habitants en una població. Però això no sempre ha estat així. Antigament, sobretot a l'edat mitjana, es feien els fogatges. El nom fogatge ve del mot primitiu foc, que és el que hi havia a cada llar o a cada masia on hi vivia una família.
Llavors, els fogatges es van realitzar en aquella època perquè el senyor feudal conegués quanta gent hi havia en una zona, en una contrada, i, per tant, els pogués cobrar els impostos per les terres que posseïen. Per tant, les primeres dades les tenim arrel d'aquests documents on eren com una mena de rebuig, podríem dir, i, fins i tot, els llibres on s'anotava qui pagava i qui no. És a dir, que la gent que no pagava, al principi, no està...
No, o sigui, el que es feia és llistar tota la gent que hi havia per llavors poder-los passar el rebut, com si hi haguéssim. Llavors allà estava llistat tota la gent que habitava en aquella població o en aquella zona durant aquell any. Que això era més o menys al segle XIV, no? Sí, les primeres dades que nosaltres barallarem avui són del segle XIV, 1300, unes coses així. Per tant, i se sap quanta gent hi havia al 1300?
Per exemple, les primeres dades que tenim, que són una taula que hem pogut extreure, tenim que l'any 1358 hi havia 49 focs a Sant Just d'Esvern. És a dir, hi havia 49 masies o 49 cases. 49 famílies, potser. Sí, exactament. Llavors, hem estat preguntant i hem preguntat a una noia que es diu Núria del Centre d'Estudis Demogràfics perquè ens comentés un foc quantes persones són. I es veu que pels càlculs que s'han fet
cada un d'aquests focs s'ha de multiplicar per 4 o per 5 en funció de l'època. Per tant, hi vivien 4 o 5 persones en cada una de les cases. En cada una d'aquestes cases, que són els fogatges, que eren el que diem aquests impostos, cada foc, cada foc de la masia, d'alguna forma que s'ensenia, representava aquell grup i aquell element familiar, d'unitat familiar. Correcte.
Llavors, per exemple, perquè ens fem una idea, el 1358, d'aquests 49 focs que hem comentat, això vindria a ser més o menys 245 habitants, d'acord? Llavors, la dada més antiga que tenim, perquè en aquesta taula de fogatges...
Comença aquí, el 1358, que és el primer que s'entenen dades de Sant Just d'Esvern. La primera dada que tenim és del 1304, una mica anterior a aquest primer fogatge, i ho tenim gràcies al que hem comentat a la lliure de mossèn Antonino, perquè ell va anar recopilant. O sigui, cada mossèn feia com el seu propi diari i explicava els fets més importants que passaven mentre ell estava allà.
I un dels fets importants i que sempre en deixaven constància era quan hi havia una visita pastoral i venia o bé un anunciat del bisbe o el mateix bisbe venia a visitar la parròquia. Quan això passava, el mossèn anotava que en aquella visita pastoral la quantitat de focs o la quantitat d'habitants que hi havia en aquell moment a les contrades de la seva església era de tants habitants.
L'any 1358, per tant, 49 focs. El 1365, 70, 51. Continuem repassant. El 1378, 46 focs. Veiem que, per tant, aquí el 1497, 29 focs. Baixa considerablement. El 1515, 24. El 53, 49.
i el 1687, és a dir, gairebé 200 anys més tard, la població, des d'aquestes primeres dades fins al 1587...
200 anys més tard, com dèiem, de la primera, que era del 1358, la població baixa a la meitat. Se sap per què? Ara, quan arribem al final, farem un petit resum dels motius que vam poder induir a tot això, perquè sí que és veritat que dels focs que has dit tu, o dels habitants, tenim aquests 245 habitants al 1358, i en canvi arribem al 1587...
i en tenim gairebé la meitat, 115. Què ha passat aquí, la pesta bubònica? Estem a l'època de la Baixa Edat Mitjana, i per tant hi ha molts problemes demogràfics, hi ha molts problemes d'alimentació, hi ha molts problemes d'epidèmies en aquestes èpoques, i per tota la informació que nosaltres hem pogut extreure, ens comenten
que el que simplement es va anar aconseguint era anar mantenint un petit creixement vegetatiu que seria de les famílies que hi havia
que anaven desenvolupant-se i creixent, i que aquesta baixada considerable és, sobretot pel tema d'epidèmies, pel tema que en aquelles èpoques d'escollides van ser molt pitjors que en altres èpoques, i també perquè durant aquest període hi van haver alguns setges a la ciutat de Barcelona i, per tant, la població es va escampar,
degut a aquestes incursions que hi havia hagut, van provocar que la població es disseminés i durant un cert període de temps deixés de poder-se recomptar en aquests fogatges.
Bé, tot aquest recompte d'habitants a Sant Lluís, que avui ens estem dedicant a saber quanta gent i en quin temps hi ha hagut persones vivint aquí, el que actualment anomenem Sant Lluís d'Esvern, i hem començat per aquestes 245 poquetes, 115 al 1587, encara menys.
Però els següents segles, a partir del segle XVI i XVII, la cosa com va anar, Manel? Perquè ja hem vist que les primeres dades, a Sant Just, molta festa no era. No, era molt diferent del que coneixem avui en dia. A veure, tampoc no és que avui en dia sigui una festa... Contínua. Contínua, no? Però l'aglomeració que hi ha de gent, comparada amb les 16.000 persones que viuen a Sant Just avui, amb les 115 que hi havia al 1587...
i a més m'imagino que estaven repartides no en un sant just com el coneixem ara, en un nucli urbà, sinó que, com bé comentes tu, en diferents masies que ja vam tractar aquí en el seu dia l'any passat. Correcte, aquestes diferents masies, totes elles estaven a l'entorn del que seria la parròquia, i doncs era molt diferent de l'ho d'avui en dia. Per exemple, per tenir una idea d'aquesta evolució,
Doncs, el 1650, que són dades que tenim ja del següent segle i per veure una mica l'evolució, es comenta que hi havia 33 cases i, per tant, 168 ànimes. És a dir, s'havia crescut una mica, però no molt més. I és pel que estem comentant, perquè el creixement que hi havia, bàsicament, era un creixement vegetatiu. És a dir, un creixement d'anar tenint fills i anar creixent aquest nucli de gent que hi havia al principi, anar creixent...
sense rebre immigració o rebre altres fluxos de població que pogués créixer aquesta quantitat d'habitants d'una forma diferent. Hem de comentar que, així com hem tingut totes aquestes dades contínues entre el 1300 i el 1500, que ens han emportat a aquesta evolució i poder veure aquest creixement i decreixement de població entre un fogatge i l'altre,
Durant el segle XVII va ser molt complicat poder fer fogatges. De fet, se'n va intentar un al 1626 i no es va poder fer i no serà fins al 1701 que se n'aconsegueix fer un de nou. Això és degut a que durant aquest segle, igual que hem comentat que entre el 1400 i 1500 hi va haver tota una sèrie de setges a la ciutat de Barcelona...
Just quan s'anava a fer aquest nou fogatge, el 1626, hi va tornar haver un setge molt fort a la ciutat de Barcelona i va provocar que tots els mecanismes que s'havien d'emprar per poder fer aquest fogatge no es pogués fer. Així mateix, un fogatge paral·lel que a vegades feia el bisbat, perquè també havia de cobrar...
els seus impostos i els seus delmes no ens hagi arribat avui en dia i ens trobem que de l'edat aquesta de 1650 amb 168 ànimes passem 50 anys després al 1701 amb les mateixes 33 cases i 176 persones és a dir que és aquest creixement només d'anar tenint fills i els fills que aguantaven i anaven vivint i anava creixent aquesta població però molt a poc a poc i sempre diríem el mateix nucli de persones o el mateix nucli d'habitants
Bé, la veritat és que estic veient les dades i tampoc no és que creixi gaire molt, no? S'han just al segle XVII o segle XVIII, per exemple? No, la veritat és que les coses durant aquests anys que sobretot tractarem avui en aquesta primera sessió, les dades es mantindran sempre entre les 150-250, alguna vegada pot ser que a 300 persones, però no.
ens mantindrem en aquests números. Ja posteriorment, i això serà sobretot a la segona meitat del segle XX, veurem un creixement molt alt, perquè ara no tinc les dades aquí davant, però crec recordar que a principis de segle, el 1900,
Com a molt, com a molt, hi havia entorn d'unes 3.000 persones. Estem parlant que el creixement fort que hi haurà serà a partir dels anys 50, anys 60, que és quan ja anirem comentant i anirem veient aquest creixement que sofreix el nostre poble. O sigui que en un segle, podríem dir uns 100 anys, es multiplica per 5 el nombre d'habitants, perquè si n'hi havia 3.000 a començament del segle XX,
i ara, o fa 10 anys, n'hi havia uns 14.000 o 15.000, ara arribant ja, sobrepassant els 16.000, vol dir que amb 100 anys, evidentment, Sant Just, però no només Sant Just, també, segurament, totes les poblacions del territori català i no només d'aquí, sinó que a tota Europa, segurament,
doncs era un fet comú que m'ha crescut de forma increïble i bàrbara en els últims anys la població que estem ocupant la Terra. Al cap i a la fi això és geografia, demografia... Això ho estudiàvem a l'institut, no? Sí, fèiem alguns. Jo vaig fer amb la fita aquí a l'Institut de Sant Just d'Esvern
I això són ciències humanístiques. Ciències socials. Ciències socials, demografia, població, no? Les piràmides aquelles. La població que es feien. Sí, sí, sí. En fi, quins records, Manel, que m'has fet venir. Que eren molt divertides, fer les piràmides demogràfiques amb el full de quadrets. Una cosa apassionant.
Doncs quins records. En fi, avui estem parlant de la gent que ahir habitava Sant Just d'Esverdu dels últims segles i, Manel, on ens hem quedat? Perquè estem donant també moltes dades, però una mica d'ordre. Fiquem una mica d'ordre. Doncs ens hem quedat repassant aquests anys, entre el 1358, aquestes primeres 49 cases que teníem i la dada curiosa és que aquesta dada de 49 cases, com hem anat veient, no creix, sinó que es perd i no es tornarà a recuperar això fins al 1749.
És a dir, que durant tota la baixa edat mitjana es va notar molt en el nostre poble, en la nostra zona, que les penúries que passava aquella gent i les epidèmies que va sofrir la falta d'aliment en moltes ocasions. Les famílies, perquè això ens ha pogut arribar, sobretot amb dos fogatges que hem aconseguit obtenir-ne les dades, el del 1515,
i el 1553 es veu que, bàsicament, les famílies que hi havia i que provocaven aquest petit creixement vegetatiu i que anava augmentant a poc a poc la...
La població, moltes d'elles encara ens sonaran avui en dia. Per exemple, tenim les branques de la família Campreciós, la família Carbonell, la família Campmany, Oliveres, Solanes i Jalabert. Tot aquests ja pagaven ja, no?, els seus impostos en aquella època. Des de temps inmemorials. Home, de fet, aquestes famílies són prou conegudes aquí a Sant Just, no? Sí, moltes d'elles encara concernen el nom de la masia o de les seves propietats que...
que ells tenien. I el tema és bàsicament això, aquest creixement vegetatiu que hi anava bé, que provocava que alguns mesos hi hagués més gent, alguns mesos menys. Perdona aquest tallir, però és que va bé, perquè mira, com que estem parlant ara de les masies i d'algunes famílies i tot plegat, comentar, ja ho hem fet al començament, però tornarem a enviar una forta abraçada als amics i familiars de Pere Pedrosa, que va morir ahir, als 83 anys,
i que aquesta tarda hi ha hagut l'enterrament aquí a la cerimònia oficiosa de missa aquí a l'església, i que, com hem comentat, Pere Pedrosa va ser l'impulsor de la col·lecció Can Pedrosa, precisament també una d'aquestes masies històriques de Sant Just d'Esvern, i a més a més també va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Just. De fet, d'aquesta masia que comentes tu, alguna vegada quan he anat jo a l'arxiu,
hi ha un plec de notes molt interessant perquè estan totes elles fotografiades i explicades i per tant un dia quan haguem acabat això o un mes endavant podrem portar i explicar com una mica tot el que hi ha en aquell que és un museu etnogràfic
que explica totes les eines que feien servir els masovers i que feien servir per allaurar la terra des de principis de segle fins a l'actualitat. Home, podríem dedicar un programa a parlar de la feina i de la tasca que havia fet Pere Pedrosa, no? Sí, sí, això aniré a veure l'Arxivell i preguntaré, perquè ell sempre m'ha explicat i m'ha ensenyat aquest llibre amb tota la informació que van anar recolectant i la van museïtzar tota per tenir-la documentada i ho tenen allà guardat. En fi...
5 i 38 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i avui a la secció d'Història de Sant Just parlant d'aquests habitants i d'aquesta demografia, com ha anat variant al llarg de la història. Manel, tenim 5 minuts més. Com ho veus tu? Podem parlar d'algun altre tema? Farem un petit resum o una última pinzellada en la que comentarem...
Ja, de les últimes dades que havíem estat parlant, del 1650 a 1700, que són les últimes dades que tenim... D'aquest primer capítol, perquè la setmana que ve farem un segon capítol a partir del segle XVIII. Exactament, continuarem i suposo que farem un tercer i últim, ja dedicant-lo al segle XX, que és on tindrem més matèria i és on extraurem més dades. Però, si més, no és sempre curiós veure la gent que hi havia en un principi.
perquè la gent vegi que no sempre a Sant Just ha estat el que és avui en dia. Comentar que a l'època aquesta del segle XVII fins al 1621 hi va haver una fase molt lenta de creixement en què la població era gairebé la mateixa que hem comentat aquestes 150 persones. Hi va haver un creixement progressiu del 1631 al 1639...
provocat sobretot per la intensificació de naixements, i en aquest creixement hi van haver com petites batzegades que anaven provocant aquests petits augments de població, i va tornar a ser això entre 1658 i 1669,
I finalment, entre el 1679 i 1687, eren aquests petits impulsos que provocaven que hi haguessin més naixements que no les morts que es documentaven i que tot això és una de les coses que s'ha aconseguit guardar a l'arxiu perruquial de Sant Just d'Esvern i tenen des del 1300 gairebé
tots els naixements, tots els mateixos que es feien i totes les defuncions. Això ho tenen allà i per això s'han pogut extreure totes aquestes dades. I això, ara mateix, aquests documents històrics sobre Sant Jus i aquests naixements i defuncions que estaven ben documentats per l'Església en aquell moment, es poden trobar a l'arxiu municipal o estan a l'arxiu de l'Església? Estan a l'arxiu de l'Església.
Tu els has vist? Es poden tocar? Perquè són documents de fa cinc segles, no? Jo personalment no l'he vist, però el sacristà d'allà, el Josep Maria Romagosa, algunes vegades li he preguntat i sempre m'ha comentat que sí, que sí, que allà ho tenen tot guardat i tenen tant el llibre de batejos com d'enterraments, des del número 1 fins a l'actual. O sigui, es tenen tots des que es va començar a recopilar aquestes dades. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Però te'ls deixen veure o no?
Si ho demanes, te'ls deixen veure. Sí que pot ser allà, que no et deixa veure ningú. No, no, sí, sí, estan allà. De fet, molta gent del centre d'estudis, quan ha fet estudis i ha fet treballs de demografia, ha anat allà a consultar les fonts primàries. Manel, ho hem de deixar aquí, que ja tenim el David Avila per parlar-nos de la tele al telèfon i ho tornem a recuperar sobre tots els habitants de la història de Sant Just. Dilluns que ve, moltes gràcies i bona setmana. Adéu, bona tarda.
Hola, Peña del Moro, soc l'Alessandro i quan voleu jo estic aquí. Una salutació. Adéu.
Fins demà!
Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i m'agradaria dir-vos a tots que vingueu algun dia per aquí a Bristol a aprendre anglès i com diem nosaltres enjoy English, enjoy Bristol. Oh, thank you very much Bristol from St. John's and Houston.
Quina bona idea, aquesta, que ens saludin gent dels comerços injustenys. M'agrada molt, eh? I agrair també l'Anna, que està cada matí al Just a la Fusta, que quan surt al carrer aconsegueix aquestes salutacions. 5 i 43 de la tarda.
Parlem de televisió amb l'únic irrepetible home que està enganxat a la tele i sempre va de públic a tots els programes que pot, David Ávila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com estàs? Bé, molt bé. Escolta, puc fer un regal a l'Audiència de la Penya del Morro? Sí, què passa? Un regal meu, a títol personal meu. A veure, para, para el programa. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Només tres per la gravació d'aquest dimecres de Tocara Més Suena.
Quin pedazo regal, David! Escolta, que van molt... Hi ha dues mil i pico persones d'anillista a l'espera i jo regalo aquestes entrades. Ah, sí? O sigui, doncs, per anar a veure, tu cara me suena. Me suena. El dimecres, aquí a Sant Jús, al polígon industrial. Ah, i a quina hora és això?
Això és a la tarda. A la tarda, a la tarda. Doncs fem una cosa, si algú vol anar, què fem? Ho posem... Vols que ho posem al Facebook? Sí, ho posem al Facebook, sí. O si no, que ens enviï un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com lapenyadelmorro arroba gmail.com Però si no, mira, ara mateix jo ho estic posant al Facebook, a veure si algú ho veu i ja... No sé, ja li direm que ens contactem vosaltres. Et sembla bé, David, o no? Sí, sí, sí. Dic que només hi ha tres.
Tres places, eh? Doncs ja ho posarem bé. Per si algú vol anar de públic, escolta, el Tocara Més Suena, que és un programa que es grava aquí a Sant Just Desver, presentat pel Manel Fuentes, i el David té sempre contacte directe. Eh, David?
Vull dir que he volgut fer com un tabit regal. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, gràcies. Avanço que si no és molta feina per tu, a mi he portat regalets com aquest. Ah, no, i tant, em sembla molt bé. Escolta, home, si algú hi vol anar, vull dir, al cap de la fi, això està allà al costat, a Sant Just d'Esvern. I per la gent que no ha vist mai com es fa un programa en directe, no és en directe? No, no és en directe, no és en directe.
Però per veure com es fa un programa des de dins, home, és una bona experiència, jo penso. Sempre tenim la tele allà, que la veiem, des de fora, com a espectadors, però veure també des d'espectadors, des de dins, com es fa un programa, és una experiència que a mi personalment sempre m'ha cridat l'atenció. De totes formes... Sí, que és un programa divertit. L'única condició que hi poso és que hem de ser majors de 16 anys.
Ah, val, d'acord. Molt bé, doncs ja què deia. En fi, David, va, parlem de tele, va. Comencem la secció parlant de la nova etapa de l'Espai Terra amb un nou decorat i, a més a més, també amb un concurs, no? El programa de TV3, Espai Terra, aquest vespre, estrena un nou plató i un nou concurs, com ben bé has dit.
Amb el nom del Joc de Catalunya, l'Espai proposarà que els espectadors, a través de la web, responguin els enigmes que plantejarà el reporter Jordi Aguilera, que seran relacionats amb la natura i el territori. M'agrada molt a mi el Jordi Aguilera. És aquell que fa allò del bloc d'internet. Sí. El cap de setmana el tenen a migdia del diumenge i sempre s'ocupa de les notícies i de la informació de noves tecnologies, de ciència. M'agrada Jordi Aguilera.
Doncs mira, a partir d'ara el podràs veure cada tarda aquí a l'Espai Terra.
Més, és, bueno, dir-vos que aquest espai que no havíem durant un any i pico que portem aquí parlant de tele, a la penya del morro, no havíem parlat mai d'aquest espai, l'espai terra. Ah, molt bé, David, perquè sempre estàs parlant de tocar-me suena, quien quiere casarse con mi hijo, ahora caigo. Bueno, sí, però vaig portant, vaig tractant programes nous, eh? Ah, sí, cosa que m'agrada molt, ja ho saps. Que has rebut pressions des de Twitter?
No, no, no, han venut algunes. Ah, val, val, val, d'acord, d'acord. Bueno, van dir-vos que aquest espai es va seranar el 2009 i que l'any 2011 es va portar un premi Iris de l'Acadèmia Espanyola de la Televisió per la seva tasca divulgativa i que, escolta, és un programa que la gent no el té gaire en compte, però, escolta, i té una molt bona audiència, eh? Vull dir que fa...
Fa unes bones xifres abans del TN vespre. Molt bé. Digue-te una cosa. Què passa? Vas veure i canviar això? Sí, que ho vaig veure. Ai, ai, ai. Sí que ho vaig veure, sí que ho vaig veure. Escolta, jo al Twitter meu ja vaig avançar una mica, que hi hauria una concursant de Vic a mig d'enragost,
Sí, jo ho vaig veure perquè tenia un parell de reptes. El primer era saber si conservaven o quantes coses conservaven del format original Jersey Shore i que ens han estat taladrant a la MTV tant durant els últims mesos. I haig de confessar que és exactament igual. O sigui, és clavat fins i tot, et diria que les històries que els hi passen als nois.
Són les mateixes que la de la MTV, o molts semblants. I després també vaig veure, ahir, al Gandia Short, que és com una mena d'hombres y mujeres y viceversa, però el que no passa al plató. O sigui, tot allò que diuen de, no, és que jo estuve en la discoteca esta y tú te estuviste con otra y al final no te vi... Tot això és el que passa a Gandia Short, no?
D'acord, doncs tot el que no heu pogut veure, si voleu, us ho explico. Ah, veig, és que ens trobem amb una de les concursants. Sí. La concursant Code, de Vic. Que és amiga teva, no? Ens coneixem des de crempepiguit. Perquè els seus pares treballen amb el meu, vull dir, ella tenen un bar a Tostó, i ella hi ha treballat molts anys, i també hi passava moltes tardes, i tot plegat. Mhm.
Doncs dir-vos que aquesta noia, bueno, sí que és veritat que volia abandonar el concurs, i va trucar al seu pare perquè no vingués a buscar i tot. Una redactora els va dir als seus pares, si la noia marxa haureu de pagar 12.000 euros.
12.000 euros d'indemnització per trencar el contracte. Per trencar el contracte. O sigui que estaven una mica com també lligats els nois i les noies. Estaven una mica lligats. Ja, però a veure, David, si estan a Gandia Short és perquè els hi donen la gana, també, no? Sí, sí, sí. Aquesta noia, el seu somni era ser famosa. I punt. I punt. Vull dir que... Home, ho ha aconseguit una estona. Bueno, sí, sí, sí, però jo crec que això passa factura, eh? Però bueno, escolta, Gandia Short...
triplicat l'audiència de la cadena. Un altre com a 8 i un 5,2 a Catalunya. Caram, Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí. Vull dir que tota aquella gent que sempre diu que és que a la tele no fan res de bo i que no sé què... Hi havia tantes alternatives ahir per veure i doncs mira, doncs es va triplicar l'audiència de la MTV. Va posar el mapa a la MTV aquest programa una mica. Sí, sí, en fi, la MTV que, escolta, fan de tot, menys música...
i videoclips que és una mica el que em pensava que jo quan van dir MTV arribarà a Espanya i la podrem veure doncs posaran tot el dia música i videoclips que bé com Raxen 5 doncs no fan de tot menys menys això en fi alguna cosa més sobre Gandia Short? doncs bueno dir-vos que la setmana que ve que queden uns quants capítols que el que anirà passant vull dir que no ens creem pas que no ens van quedar curts i que el CAC ha demanat i això sí que serà notícia
que es faci un boicot publicitari en aquest programa, per denigrar la imatge tant de la dona com de l'home. Mira, David, jo penso que aquests programes s'han de prendre com un programa d'aquests de ficció, un dramàtic d'aquests, en lloc de la Riera, o hi ha gent que veu aquestes coses.
Vols que et digui una cosa? Sí. Jo, i t'ho dic de bo, i mai no m'he amagat de seguir alguns tipus de programes i alguns altres no, i un dia farem un debat amb una oient molt especial, però jo ahir me'n vaig anar a dormir trist. Te'n vas anar a dormir trist ahir? Sí, me'n vaig anar a dormir ahir trist per... Per tota la imatge que es donava i per... Saps? Quan no coneixes les persones... De gandir això? Sí. Ai, David. Ets una persona sensible.
Sí, una mica, una mica. Però trist, per què? Perquè coneixies a la core i tu veies que la seva imatge no és com és ella, o què? No, la imatge és com és ella, sí, però el que em patia pels pares. Ah, pels pares. Perquè el pare ho està passant malament. Ai... Puc parlar amb el pare de la core, de Gandia Short? Ja l'hi demanaré, ja l'hi demanaré.
El que tinc és proper és el meu, de pare, i no ho està passant malament, està bé, està bé el meu pare. El teu pare està bé? Està bé, el meu pare està bé. Que no es preocupi tant el pare, que si la seva filla ja és major de 18 anys, no? Sí, però vulguis que no, no és plat de bon gust veure un fill fent aquestes coses. Perdona, depèn de les persones, perquè jo he vist cada mare i cada pare, bueno, sobretot mare, quien quiere que se sea con mi hijo, i t'asseguro que depèn de la persona, al contrari, potencia que faci jo, no?
En aquest cas, conec els pares, vull dir-ho. Ja, bueno. A mi no em fan pena. No, perquè no els conec. No, però et dic els pares. Els pares, com que no els conec, jo els conegués, em farien pena.
Bé, continua la guerra televisiva de la nit dels dilluns avui perquè de moment guanya TV3 aquí a Catalunya i em sembla que quasi bé cada dia TV3 em porta a l'audiència a Catalunya i a nivell estatal els dilluns continuen sent de Telecinco aquesta nit tenim a Televisió Espanyola la sèrie històrica Isabel i també a Telecinco la que s'avecina que des de la setmana passada lidera els dilluns David
Doncs miren, ja fa un parell de setmanes que es va posar aquesta guerra de programes els dilluns de la nit. Mira, per començar, a la primera, això que té, no?, que hi haurà la sèrie històrica Isabel, amb producció catalana, amb actors catalans, com el Jordi Díaz, el Ramon Malaula o el Pablo Berqui, i que la primera setmana va perdre un multa quota de pantalla, però ara s'ha estabilitat com la segona opció amb un 18% d'oriència. Mhm.
A Telecinco hi podrem veure una nova entrega de la sèrie La que s'avecina, aquesta nit amb l'aparició de l'actriu Paz Padilla, que la gent no se'n recorda, però la Paz Padilla és actriu. De moment està funcionant molt bé, és líder d'audiència i fa un 27% de xer. Aquesta sèrie era una producció de José Luis Moreno, pregut els seus deutes, que no podia pagar els actors, Mediacet ha hagut de fer-se càrrec de la producció d'aquesta sèrie d'humor.
I, d'entrada, intentarà buscar el seu públic amb tocar a més suena la tercera entrega d'aquest programa musical, on podem veure famosos com Maria del Monte, interpretar temes de Maria Dolores Paradera, Arturo Valls, cantant Soy jo, o el Rocco, la cantant Rocco, interpretant un tema de Justin Bieber. Per cert, l'Anna Simón, que la tenim per allà, què farà aquesta noia?
L'Anna Simón, t'ho diré ara mateix, si vols. No cal, no cal, no cal. Escolta, qui fa avui el... perquè avui hi ha el convidat de l'Albert Hom. Sí, sí, sí. Qui hi ha de convidat? Doncs mira, aquesta nit l'Albert Hom tindrà a la cantant del barri de Sants, Núria Feliu. Núria Feliu? Sí. Home!
El meu xicot vestint és tan original. En vida, Núria Feliu, eh? Que no ets igual. Bravo. I crido l'atenció. Bravo. Per contemplar-lo, surt tothom sempre a portar. Que és del barri de Sants, com bé dius, juntament amb el màgic Andreu, eh? Ah, no ho sabia, no ho sabia. I jo també soc de Sants. Som el... Així estem, el nivell, eh? Oh, que solta. El carrer, no sé com diu, el carrer més llarg de... No sé què, de botigues. El carrer més llarg comercial d'Europa.
Allò que fan Sants, Sants, Correr de Sants... No ho he despecat per fer la pilota, però escolta, me n'alegro. Ho arribo a saber i despeco més al barri de Sants. No, no cal, no cal. El que passa és que la Núria Feliu em fa molta propaganda i promoció perquè, entre altres coses, els geganters de Sants, perdó, tenen un gegant fet a imatge i semblança de la Núria Feliu. A mi m'han dit que se'l va demanar ella, que ha de fer aquest gegant. Ja, és que no, mestre. És que la Núria Feliu és...
És molt peculiar, no? Jo no la conec, personalment, però és molt peculiar, aquesta dona. Una mica. David, se t'acaba l'espai de l'atelet. Porta-te.
dir-vos que l'Albertova aquesta nit podrem veure com va a la perruqueria amb la Núria Saliu. Ah, molt bé. Com portarà la seva geganta. O s'ho pren junts mentre ella li explica quin ha estat el gran amor de la seva vida.
Bé, doncs tot això, Núria Feliu, que com sempre el convidat té un avantatge o un inconvenient, depèn de com es miri, i és que depèn molt de la persona a qui li fan el seguiment el cap de setmana, perquè si a tu no t'agrada el convidat que hi ha aquell, o més a mi l'anfitrió que hi ha aquell cap de setmana, doncs baixa, no? Tot i que no sé com va d'audiència aquesta tercera temporada. Està restant en audiència, tot i la mega...
programació que hi ha a les altres canals, l'Albert Om, continua recent. Sembla passada amb la Neus Català, també va ser líder d'audiència. Bé, i atenció, perquè aquest dijous, després de dos anys, arriba Senyores Q a Neus.
Produïda per la productora catalana de Toni Soler, Paco Escribano, minoria absoluta, arriba després de dos anys, pot ser això? Sí, sí, sí, dos anys, dos anys ja que es va gravar aquesta sèrie. Potser una mica més i tot de dos anys. Va ser el fenomen aquest de Facebook, de senyores que queden per en bar, senyores que fan...
Com aquestes, per les tardes... Ara ja queda una mica com obsolet, no, això? Sí, ja sé, ningú... És més, fins i tot el Facebook està quedant una mica obsolet. I, bueno, ells busquen aquest programa i participaran actors com el Carlos Latre, el David Fernández, el Jordi Ríos, i diguem que la ràdio també està per promocionar els amics
com el David Moreno, que també hi participarà. Bé, tot això ja està gravat i es podrem veure aquest dijous en estrena a Neus. A Neus. Què? En aquest dijous podrem veure la nova temporada del Barco i el divendres s'estrena la nova temporada de El Club de la Comèdia amb Eva H. A l'Àfex.
Per cert, que Notícies Ràpides, el Canal 33 ha estrenat un nou programa, recentment, a les nit de divendres, titulat Amb Filosofia i amb l'Emili Manzano. Hem de posar. Sí. En parlem amb més calma la setmana que ve i dir-vos que, parlant del 33, que ha retirat el programa Bestiari Ilustrat fins al 2013. L'ha retirat del tot? L'ha retirat del tot. Demà no hi haurà Bestiari. Oh! Pel cas Jair Domínguez...
Pel cas del Jair Domínguez, que recordem que es veia el Jair com... Mira, tenim el Jair amb una pistola. Eh, Jair, què tal? Bona tarda. Bé, doncs, curiós, curiós, eh? Ja en parlarem amb calma. Això quant s'ha sabut que han posat? Ara mateix. Ara mateix? Ara mateix s'ha sabut. Fa una estoneta, fa una hora i pico, ha sortit ja publicat a la premsa i tot plegat. Molt bé. No, és que hem d'acabar, David. Són les 6.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat que algunes reaccions del govern espanyol vers Catalunya no es corresponen a les d'un estat plenament democràtic i pacífic.
També és cert que algunes reaccions de l'estat espanyol en aquest moment, dic algunes, no són precisament les que correspondrien a un estat de tarnar plenament democràtic i plenament pacífic, però jo espero que en una Espanya que és democràtica des de fa més de 30 anys, que té una Constitució des de fa més de 30 anys, que està integrada a la Unió Europea, les coses puguin parlar amb tota la naturalitat
i amb tota la cordialitat amb què s'han d'enfocar aquests processos. Després d'assistir a l'oferena floral a la tomba del president Lluís Companys, afusellat avui fa 72 anys pel règim franquista Artur Mas, ha afegit que si finalment el govern central no autoritza una consulta, el procés s'haurà d'internacionalitzar i portar fins a Brussel·les.
El primer ministre escosès, Alex Salmon, creu que no li correspon interferir en el procés català afegint que cap país és una rèplica d'Escòcia però que segueix amb molt interès la situació a casa nostra. Ho ha dit després de signar amb el primer ministre britànic David Cameron l'acord que permetrà a Escòcia celebrar un referèndum d'independència a la tardot del 2014.
Penso que els polítics no hem de dir allò que la gent de Catalunya hauria de fer o no hauria de fer. I igualment, en el sentit contrari pel que fa a Escòcia, no podem seguir la rèplica exacta d'altres països.
Estem tots molt interessats en el que passa amb altres processos, però tenim la prevenció de no interferir en la política d'altres països. De la seva banda, el primer ministre britànic David Cameron ha recordat que no es pot mantenir un poble dins d'un país en contra de la seva voluntat. La secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha assegurat avui que el govern espanyol usarà tots els mitjans legals al seu abast perquè la llei es compleixi a Catalunya.
Cuando hoy el señor Mas está hablando de ir a instituciones comunitarias o europeas, parece que ya está presumiendo que lo que quiere hacer es ilegal, pero que no tengo la menor duda de que el gobierno de España adoptará las decisiones legales que estén a su alcance, todas y cada una de ellas, para impedir que se practique ninguna actuación ilegal.
Segons Cospedal, un projecte d'independència de cap manera garanteix la recuperació de Catalunya, si no tot el contrari. Segons la número 2 del PP, Mas només vol tapar el seu fracàs en la gestió al front de la Generalitat. Previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Ambient assolellat avui arreu de Catalunya i de cara a les properes hores continuarà lluint el sol tret del vessant d'or del Pirineu. Atenció a la tramuntània i el Mastral, que continuaran sent molt forts fins demà a mig matí a la costa Bravi, també a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona.
Avui ja s'han sobrepassat els 100 km per hora, però demà aquest vent desapareixerà del tot a partir de mitja i al llarg de la tarda. Demà al matí farà més fred, de dia pujaran les temperatures, però l'ambient serà molt assolellat. També farà sol dimecres, però en canvi a partir dijous el temps tornarà a canviar amb més núvols i probablement amb precipitacions.
L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, les asseguradores i les famílies de les víctimes del túnel de bèisbol que es va esfondrar el gener del 2009 han pactat una pena de dos anys de presó pels tres acusats i 2,2 milions d'euros d'indemnització. En total, pels familiars dels quatre nens morts i els nou ferits. Després de diverses setmanes de negociació, l'Ajuntament s'ha vingut a pagar uns 500.000 euros mentre que la resta ho assumeixen les assegurances.
Nou empreses de la comarca de la Selva han demanat, a la companyia elèctrica Endesa l'han demanat perquè encara no els ha indemnitzat pels danys soferts durant els talls de subministrament de la nevada de l'any 2010. Els empresaris són del sector de l'alimentació i la restauració i reclamen més de 40.000 euros a l'elèctrica perquè van estar entre dos i sis dies sense subministrament i després de dos anys no han aconseguit un acord amb ells.
Bona tarda, us parla David Amador. El nàstic de Tarragona ha presentat Javi Salamero com a nou entrenador de l'equip després de la destitució de Kiko Ramírez a causa dels mals resultats. L'equip gran a la segona B ocupa zona de descens amb 7 punts en 8 jornades. Salamero, fins ara director esportiu del Llagostera, s'ha mostrat optimista.
Tothom m'ha tillat com una persona amb flor, en el sentit que normalment sempre assoleixo els reptes que se m'han encomanat. La veritat és que, tot i les similituds que pot haver entre el Girona i el Nàstic en aquest sentit, crec que aquesta entitat té unes peculiaritats i uns trets identificatius que res és comparable. I la selecció catalana a Corvold s'enfrontarà avui a la Xina-Taypey en partit del Mundial Sub-23. L'enfrontament començarà a les 8 del vespre.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
El Sant Justenc, Pere Pedrosa i Pruna, va morir ahir a l'edat de 83 anys. Va morir a migdia a l'Hospital de Sant Joan d'Espí, Moïsès Brogi. L'enterrament s'ha fet aquesta tarda a l'església del Sant Just i Pastor. Pere Pedrosa va ser l'hereu de la Masia de Can Pedrosa, un edifici del segle XV després de la mort del seu pare, que va ser alcalde de Sant Just després de la guerra. A més a més, Pedrosa va formar part també de Centristes de Catalunya i Unión de Centro Democrático a les primeres eleccions municipals l'any 1979. I va ser regidor de l'equip de govern presidit per Antoni Malaret,
del 79 fins al 83. A més, va ser promotor de la recuperació de la festa de Sant Antoni Abad i, sobretot, dels Tres Toms. D'altra banda, va impulsar la restauració de la façana de Campedrosa i, a partir de l'any 2000, va arrenjar part de la masia per situar-hi una col·lecció d'eines del camp i d'estris domèstics que tota la família ha anat conservant i mantenint a la seva masia Sant Just. Una col·lecció que va rebre un premi de reconeixement cultural l'any 2007 en la categoria de Cultura Popular.
Avui torna el documental del mes a Sant Just, prop de tres anys després de l'última projecció a municipi. Aquest mes es reprenen les sessions, aquest cop amb el passi del documental Pura Vida. La projecció es farà a l'Ateneu, igual que es feia abans. En aquest cas, avui es veurà aquest documental de Pablo Iraburu i Miguel Chomolina, que mostra l'emissió de rescat de l'alpinista navarrès Iñaki Ocho, quan es va començar a trobar malament ascendint l'Anapurna a l'Himalaia. La pel·lícula s'ha presentat aquest any al Festival Internacional de Cinema de Sense Bastià, amb bona acollida per part del públic i de la crítica
I a Sant Just es podrà veure aquest vespre a dos quarts de nou a la sala del 50 d'anari de la Taneu. El preu és de 3 euros per socis i de 5 pels que no ho són. I acabem amb aquest butllet explicant-vos que avui fa 3 anys que Ràdio d'Esvern té Facebook. Va sorgir exactament el 15 d'octubre del 2009 amb la voluntat de difondre algunes de les activitats i notícies de Sant Just i com un mitjà
a través del qual els santjustencs, santjustenques, fessin arribar les seves inquietuds i opinions sobre les coses que passen al municipi. Ara la Ràdio d'Esvern compta amb un total de 2.928 amics i amigues, la majoria de Sant Just, però també alguns de fora del poble, i cada dia s'hi pengen dues de les notícies més destacades de la jornada, que es poden consultar a través també del web de la ràdio, www.radiodesvern.com. A més del Facebook general, molts programes de la ràdio també tenen perfil propi
Aquesta xarxa social, com ara la penya del morro, Canjiqui Pugui i el Rentapeus. A més de Facebook, Ràdio Desben també és a Twitter, on ja ha superat els 600 seguidors. A través d'aquesta xarxa social podeu mantenir-vos informats de totes les notícies que redacten els serveis informatius de la ràdio, que cada mes reben 12.000 clics. Ràdio Desben completa la seva transformació a la xarxa amb un servei de podcast que permet escoltar tota la programació de la ràdio que es vulgui a qualsevol hora.
I de moment això és tot. Més informació a les 7 dels Sengers Notícies, edició vespre.
Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-ho expressament, és l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció, cremen fort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja n'és comestible, això ja són els versers. Mantenint la compostura, recosint els descosits, teníem les noves guies per no ser uns desagraïts. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé i no perdre l'esperança de ser amics dels iranès. Però seguim trencant-nos fem-ho sense fer-ho expressament
És l'erònia simbiosa i algun dia n'aprendrem.
Molt bonica, molt bonica la cançó de Pau Baller, amic del cirerer. Sis i deu de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Mutxachada Nui! Nui! Aquest cap de setmana ha acabat la 36a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. I d'enviat especial durant tots aquests quasi 15 dies de festival hem tingut el Sergi Arrada que avui ha tornat ja a la seva feina habitual al Casal de Joves de Sant Jus. Sergi, bona tarda!
Bona tarda, Sergi Arrada. Què tal? Molt bé, com estàs? Molt bé, molt bé, ja aquí aterrat. Estàs cansat o no? No, estic força bé. A veure, el cervell, jo crec que les neurones, encara estan assimilant informació, però físicament estic bé. Quantes pel·lícules has acabat veient al final d'aquest any?
He fet rècord. Què dius ara? 62. 62 pel·lícules, bravo! Bravo! Més que l'any passat, que vas veure 59 i que, entre altres coses, per això també et van convidar al programa de l'any passat amb el Jaume Figueres i l'Àles Gorina des de l'Hotel Malial dissabte a la nit. Però, escolta, Sergi... Aquest any no ha pogut ser. Què ha passat?
Què passa, Jaume Figueres, que no convides, i Álex Gorina, que no convideu el Sergi Arrada? Suposo que cada any fer el mateix tampoc té molt sentit, i que ja tenien les seves accions preparades, els seus convidats, i no ha pogut ser.
Hola, sóc el Jaume Figueres, jo faig una petició. Que no tuitegeu tant. Farem el que vulguem. Jo soc l'Àlex Gorina i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema. Es cau millor l'Àlex Gorina a partir d'avui.
Sí, la Lluís Bonina que veu viure a una cova, no? No té Twitter ni telecom mòbil ni res, diu. Sí, exacte. I miraculosament sempre fa els programes, no? I quan la gent el necessites... Aquest estiu vaig conèixer un dels tècnics que porta la mòbil de RAC1, que és el Dani Punti Prats, i em va dir que ell tampoc no tenia mòbil ni res, i jo li vaig dir, home, però si algun dia algú vol contactar amb tu, què? Diu, no, diu jo, o sempre o estic a casa o estic venint cap a la feina.
I jo vaig pensar, home, quina vida... Més interessant. Més plena, no? No, no, però a part, el Dani, que ens l'estimem molt. En fi, per això, aquest hi-hi-ha-ha no ens farà treure el fet que no et convidessin aquest any, Sergi. Però vaja, no sé si trenquem relacions ja amb Jaume Figueres, que va estar aquí al programa, o no? És que el Jaume el vaig veure un segon de passada,
no vam parlar i el Gorina també el vaig veure a dos segons en qui vas parlar? vaig parlar amb l'equip tècnic i els guionistes que em van dir que no sabien encara ja vam parlar la setmana passada
que no ho descartaven del tot, però que, bueno, que no sabien. Bueno, de totes formes, tampoc no ens encallem aquí, perquè el Festival de Cinema de Sitges ha donat molt de sí. El Sergi ha vist 61 pel·lícules, sense que... Perdó! Perdó!
Sense cap mena de dubte podem dir que és la persona que més pel·lícules ha vist al festival durant aquests dies. Segur, eh?, a més. De totes formes, amb què et quedes del festival aquest any? Quin resum fem així, a grosso modo, titulars, Sergi? A grosso modo jo crec que està a un nivell...
menor que l'any passat de qualitat l'any passat jo crec que la selecció de pel·lícules va estar molt més encertada i tot i que a priori semblava que aquest any ho anava a petar i bueno a veure hi ha hagut pel·lícules molt interessants però després hi ha hagut moltes decepcions repassem alguns guanyadors per exemple Holy Motors Holy Motors ha reçat en els premis s'han portat 4 premis el premi de millor pel·lícula el premi de millor director
També es va endur a meitat del festival el meliés de plata a la millor pel·lícula europea presentada al festival, o sigui que l'any vinent concursarà per veure si guanya el meliés d'or, i també va guanyar el...
el premi de la crítica del Festival de Cinema. O sigui, els premis dels importants. Holly Motors, la gran guanyadora del festival, no pas com a Canes, em sembla, que allà no va rebre bones crítiques. El públic estava molt dividit, no?, també. Sí, aquí també va dividir públic i crítica, però, bueno, a Can semblava com supersegur que estaria en el Palmarès, finalment no va estar. A Sitges sí, a Sitges ho han portat a gravar bé tot,
i té distribució assegurada a Espanya de la mala vèrtida. Aquesta pel·lícula, Holy Motors, que s'han portat tants premis a Sitges, l'argument és un home que va amb una limusina d'un lloc a un altre de ciutat. Sí, es va recórrer París en una limusina i va interpretant diferents personatges. Ell es disfressa, es maquilla i tal, i va interpretant diferents personatges per tot París. És una pel·lícula friqui?
És una pel·lícula molt friki, però és una pel·lícula que agrada. És una pel·lícula molt maca, és molt divertida també. A tu et va agradar? La recomanes? Sí, sí, sí, jo la recomano. Clar, és una pel·lícula d'aquestes que s'ha de recomanar una mica amb vista i saber a qui se la recomanes. Perquè hi ha gent que, com que és una pel·lícula una mica especial, tampoc agradarà a tothom. No és en plan, ves a veure Malí, que segur que t'agrada, o ves a veure lo impossible, que t'agradarà segur.
No, aquesta té el seu tipus de públic, però a la gent que li heredi l'agradarà molt.
Per cert, que també va ser premiada la filla de David Lynch, la Jennifer Lynch, que jo no sé què passa al Festival de Sitges, però escolta, els fills dels grans directors de cine, com el Duncan, també fa tres anys, em sembla, o quatre, que també el van premiar, no? El Duncan era el fill de... Duncan Jones és el fill de David Bowie. Això, el fill de David Bowie, no? Els fills de gent famosa es veu que tenen una predilició amb Sitges o què passa?
Doncs sí, semblava... Fa uns anys va guanyar Jennifer Lynch amb Sir Williams, fa menys anys va guanyar Duncan Jones amb Moon, i semblava que aquest any potser guanyaria Brandon Cronenberg, el fill de David Cronenberg, amb Antiviral, que finalment s'han portat tan sols el Premi Citizen Kane, el millor director Nobel, i el premi del jurat jove, del carnet jove, del premi de millor pel·lícula. La Jennifer Lynch, doncs, mira, és...
és inexplicable. O sigui, el d'un canjons en munt, la pel·lícula estava molt bé, Antiviral està molt bé, Chain, que era la pel·lícula que presentava Jenny Fairley, doncs ho sento molt, però no. No, eh?
De fet, Sir Williams, que està millor que Shane, la crítica va xiular quan li van donar el premi. Oh, van xiular allà els espectadors, l'auditori i tot. Sí, sí, amb l'anterior pel·lícula, que era millor que aquesta, la crítica ja va xiular quan li van donar el premi. Però és que aquesta vegada ha sigut vergonyós. Però bé, li han donat la menció especial del jurat, que diuràs per què. Però bé, li han donat la menció especial del jurat,
I el premi al millor actor, protagonista, que és l'únic ressenyable que té la pel·lícula, però tampoc fa una interpretació d'aquestes que diguis, uau. Estem repassant amb el Sergi el bo i millor que ha donat de si a aquesta última edició del Festival de Cinema de Sitges. Avui ja, amb la ressaca, el Sergi, després de haver vist aquestes 61 pel·lícules... 62! Oh, 62!
És que jo sempre dic 61 perquè em practiquis, diguis 62, ja va, 62. No poses ni una, eh? Però si n'hi ha una que et vas dormir. En fi, tot això és el que ha donat Sitges. Alguna contracrònica, Sergi, així que hagis notat al festival aquest any? O sempre más de lo mismo, les estrelles per allà, els jardins de la piscina del Melià, tothom amb acreditació? Bueno, aquest any ha estat una mica...
hem hagut de madrugar més la premsa acreditada de Sitges perquè d'altres amb l'acreditació nosaltres tenim accés a totes les projeccions que fan durant el matí i algunes de la tarda i per anar a les del vespre i a les de la matinada i tot això hem de demanar invitacions invitacions que tan sols pots demanar 3 invitacions per dia d'altres anys
Per demanar aquestes invitacions havies de fer una cua que obria, no sé si era a les 3 i mitja de la tarda o a les 4 de la tarda, i tothom anava allà fent cua i es colava i hi havia mogollons de follons per demanar les invitacions. Aquest any ho hem volgut renovar tot una miqueta i feia mitjançant la web del Festival de Sitges. I a les 7 de la matinada obrien el període de sol·licitud d'invitacions. Total, que tota la premsa s'aixecava a les 7.05...
Per donar-se l'alta i sol·licitar les pel·lícules. Per tant, si ho entenc bé, la gent a les pel·lícules, a la nit i tal, la premsa, us posàveu l'alarma a l'hotel on estàveu, o al lloc on estàveu dormint, a les 7 menys 10, us aixecàveu, enseníeu l'ordinador allò amb mig zombis, perquè esteu a sitges, i, de fet, després posàveu la data i les entrades que volíeu i tornaveu a dormir.
Exacte. Molt bé, bravo! I com tots els anys la programació hi ha masses pel·lícules, hi ha pel·lícules que estan en seccions on no hi havien de ser.
i, no sé, coses molt estranyes. Molt bé. Però, a part d'això, l'organització bé, com sempre... L'organització bé. L'any vinent no sé com s'ho faran perquè sembla ser que els retallaran el 60% de la subvenció que reben. Per tant, les tisorades i les retallades que també arriben al Festival de Cinema. Què fareu? Potser hi ha la meitat d'acreditacions. Home...
Perquè Cantó no crec que sigui la retallada, a part s'ha d'acuntar que el festival també té molta part, que és molts diners que tenen per part privada. La subvenció, el total de la subvenció, que rebien tres subvencions diferents, una de la Generalitat, una altra de Sitges i una altra de Brussel·les o tal, ocupava tan sols el 40% del total. La resta era mitjançant... doncs...
diners privats i d'empreses que volien esponsoritzar una mica el festival, i també suposo que dels diners que reben amb les entrades, amb la venda d'entrades. Home, estic pensant que podríem fer un curtmetratge protagonitzat pels milers de persones que van cada any a Sitges, és el públic que està a les diferents sales, al Retiro, a Brigadun, a l'Auditori, i de cop de volta s'assabenten que hi ha aquestes retallades...
I es converteixen, no sabem com encara, perquè el guió s'està mirant, en zombis. I llavors tots aquests zombis surten de Sitges, saps com la Zombie Walk, però zombis de veritat, i van als despatxos dels polítics que retallen. I se'ls comencen a menjar tots.
No sé com ho veus de cara per presentar aquest guió i gravar-lo i fer-lo l'any que ve a una de les sales de Sitges. Clar, pot ser l'anunci que surti abans de cada projecció de la palta. Ah, és el trailer aquell que fan, no?
Sí, sempre fan un espot, no? Si ho fas en 50 segons o en un minut, pot ser l'espot al festival de Sitges de l'any vinent. És veritat, home, doncs mira, no és una tonteria. És una gran tonteria. Sergi, moltes gràcies. A tu. Que vagi molt bé i enhorabona un any més per haver anat a Sitges. Gràcies també a... Gràcies a vosaltres per donar-me l'oportunitat, donar-te un any més. Ara, ara, ara. Esperem que l'any vinent...
torneu a confiar en mi i la meva capacitat de veure pel·lícules. Pensa que va molt sol·licitat, aquest lloc, eh, Sergi? I jo estic molt sol·licitat, també. No, no, jo, Ràdio d'Esvern. Ja veurem. Jo, Ràdio d'Esvern, a mort. Com la Belén Esteve amb el seu fill, no? Que sàpigues que hi ha programes de Ràdio d'Esvern que se m'estan driftant, eh? Què dius, ara? Sí, cinema sense condicions, m'han demanat a veure si puc anar demà. Ah?
a parlar ja en directe, que ja parlem un cop al mes. Molt bé. Via telèfon, eh? Molt bé, molt bé. I un altre programa, que ara no recordo com es diu. Babilònia, potser? Els de la Casa de los Horrores, que no sé quin programa fan. Ah, sí, home, no, no, el condensador de fluxo.
Aquest també volia anar a veure si anava un dijous al programa. Ui, ui, soc Sergi Arrada i estic molt sol·licitat. Ah, ah, o sigui, no jugueu amb foc, eh? Uh, Sergi, escolta, t'has vingut amb un ara, eh? Eh, clar, tu vas vacilar, jo te vacilo. Has vingut molt pujant. Sí, però aquests programes no tenen acreditació per Sitges.
I l'únic que té és la penya del marro. Només donen nom per mitjà. I la penya del marro té l'exclusiva. Bueno. Bueno. Sergi, moltes gràcies per tot. I descansa. Bona tarda, Sergi. Adéu.
Hola, Sant Alfons és maco el Sergi Arrada. 6 i 25 de la tarda, d'aquí uns moments a la penya del Morro parlem de la tardulla esportiva, de com ha anat el cap de setmana, el meu temps per aquí al guió de bàsquet, a més a més també parlarem de la parada de seleccions de futbol i de Félix Baumgartner, Motors, Formula 1, tot això d'aquí uns moments a la penya del Morro. Fins ara mateix.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Found a girl and you're married now I heard that your dreams came true Guess she gave you things I didn't give to you
Fins demà!
Never mind, I'll find someone like you I wish nothing but the best of you
Don't forget me, I think I remember you saying Sometimes it lasts and lasts, but sometimes it hurts instead Sometimes it lasts and lasts, but sometimes it hurts instead
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Never mind, I'll find someone like you I wish nothing but the best for you too Don't forget me, I beg I'll remember you say Sometimes it lasts in love But sometimes it hurts instead
Quina veu més bonica, Adel, que ens acompanya amb aquest tema, som-ho en la Llu, algú com tu, a la penya del morro.
Xavi Corman, bona tarda. Bona tarda. T'agrada aquest tema d'Adel? El coneixies? Sí, però no seria el meu fort, eh? No t'agrada gaire. Molt bé. Sergi Pont, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu què? T'agrada el tema aquest de l'Adel? Doncs què vols que et digui? No m'ha acabat de... Tampoc t'agrada, eh? Edu Rodríguez, ets l'únic que... Bona tarda. Bona tarda, Edu. Tu què et sembla aquest tema?
No em desagrada del tot. Però prefereixo altres estils de música. No, no, no, ja està. La primera frase és la que valia. Dos quarts de set de la tarda. Comencem ara mateix la tartulla esportiva de la penya del morro. No, no, no, no.
Parlarem, mai més ben dit, del salt estratosfèric ahir de Félix Baumgartner. L'Edu s'ha preparat tota una sèrie de dades de qui era aquest home. A més a més, el Sergi Pont va fer una tesi sobre caigudes a més de 35.000 metres. Correcte. Ja ens en parlarà d'aquí uns moments. Parlarem també de futbol, el proper rival del Barça, de la Lliga ACB.
De motos, Fórmula 1 També vaig fer una tesi de Fórmula 1 Tu fas tesi de tot, no? Sempre és el senyor Benito, eh? És un home que salta tot Comencem parlant per aquest home, Félix Baumgartner Que fins fa dos dies no coneixia ningú Encara diré més, fins fa... potser... No, la semana passada ja va fer un intent, no? Però fa 14 hores... No va poder saltar per culpa del vent
Va ser com un boom a Twitter, Teledeporte va duplicar la seva audiència, va ser increïble com tothom estava pendent, d'un salt des de l'estratosfera, és a dir, des de 35... 9.000 metres, no, concretament, Edu? Sí, 39 quilòmetres. 39, eh? 30... 39. 39.
Edu, clar, quan ja estava d'Estatusfera, deia, com li donava la gana als números, no?, aquest home, el Félix Baumgartner. Jo tinc un dubte, sorgit també d'aquesta tesi que vaig fer sobre les caigudes lliures, i és que aquest home havia fet dos intents que es va cagar, no?, al final, i no els va poder fer, no va saltar. No, la setmana passada, no és que l'entres caqueta, és que el que li va passar, com diu l'Edu, és que per les situacions climatològiques...
Clar, perquè ell està allà dalt, a 35 quilòmetres. Quan va obrir la porta va dir, hòstia, fa fred, torno a tancar. Va tancar la porta i va tornar cap a dins. Edu, què és el que ha passat? Un moment, que no havia fet la meva pregunta encara. Aquest home va fer dos intents i es va fer caqueta o va fer vent o el que... Tu posa els alfamismes que vulguis, però no va saltar. No va saltar. I pràcticament no se'n va parlar gaire, tampoc.
Sí que es va sentir a dir, però en canvi ahir va ser un boom en el moment en què estava posant. Com és? Que ja ho sabíem, que aquesta vegada saltaria de veritat. Jo tinc la resposta i és que aquí hi ha diferents coses. Si voleu dir la vostra podeu fer-ho, eh? No era en directe. Però jo dic, no, no, sí que era en directe, però precisament per això, perquè anava molt bé l'hora.
Era un diumenge a la tarda, ningú fa res els diumenges a la tarda, a no ser que sigui de Sant Feliu i estigui celebrant, o de ressaca, com ha sigut aquest cap de setmana, però a part d'això, la gent... I a més, no hi havia lliga. No hi havia lliga, o sigui, faltava una sèrie de coses que no hi havia al cap de setmana, i a més, la gent estava tranquil·la a casa, anava mirant i tal. I després, que els anteriors salts que s'havien de fer es van anular,
Sembla que va ser el dimecres, les dues de la matinada, o no sé quina hora, però era molt tard a la nit. I per tant, ahir, aquí com a mínim, al nostre país, es donava la circumstància que ens va agafar una hora oportuna i normal. Si hagués realment aquest home la setmana passada saltat i hagués aconseguit el rècord que ara ens explicarà l'Edu i tot plegat, jo penso que sí que hagués sigut notícia com ha sigut avui i ahir a la nit als informatius.
Fins aquí la reflexió. Sí, jo crec que a les sales de cinema els hi va anar bastant malament, perquè també diumenge a la tarda molta gent aprofita per anar al cinema, el típic tens la tarda morta, què faig? Vaig al cine. Hi havia gent que volia anar a veure Lo Impossible, que era que et sonar mitjagant, i per què hem d'anar a veure això? Si tenim un home, de veritat, està saltant des de dues hores i mitja allà esperant, eh? No sé si us va passar el mateix, que dius, bueno, va, i quan arriba allà dalt, l'home, no sé si ho veu veureu,
Va estar com 10 minuts que dius salta ja i no saltava Va estar tocant botons perquè ja hi ha un procés que es té que fer primer abans de tot No no hi ha un procés que perdona que tampoc està i em dius bueno he's obrint la porta i saltar Ja em diràs tu perdona quin procés No és tan fàcil, no és tan fàcil Això és marketing pur eh
Clar, perquè exacte, tothom allà pendent de Red Bull. I les intentones jo estic segur que també. Va crear una oreola i unes expectatives, perquè el dia que es tirés tothom estigués pendent d'ell. Clar, perquè tu Jordi, quan vens a la ràdio un cotxe, quan arribes aquí a Parques, quanta estona trigues en sortir per la porta? Jo, en moltes maneres, surto de la porta abans de parar el cotxe.
O sigui que jo no m'ho penso dos segons, no? Com aquest home. En fi, Vettel, que ahir va guanyar també de Red Bull, també tot és una campanya, no? Perquè justament ahir, el dia que es fa el tema del Red Bull Estratos, que és aquest home de tirant-se, Red Bull també guanya. En fi, Edu, tu quines dades tens sobre el tema? Bé, jo tinc aquest home de 43 anys, austriac, va voler saltar des de l'estatus frega per batir una sèrie de rècords. Volia batir 3-4 rècords, que era superar la barrera del so
superar la distància més llarga, l'altura més llarga i la caigura lliure més llarga de la història. Sense ajuda mecanitzada, no? Sense ajuda. Va aconseguir batre el record de l'altura i de la distància, tenint en compte que va pujar fins als 39 quilòmetres, tenint en compte que inicialment només volia pujar fins als 36 i mig. Clar, aquesta també és una altra. Sí, va arribar als 36 i mig i quan la gent esperava que saltés...
Clar, es van quedar com allà, com parats, perquè tothom vam dir, però què fa aquest home? Ara continua. Jo vaig pensar per un moment, clar, tothom estava... A veure, no ens enganyem, també hi havia un morbo afegit, que és que tothom estava esperant... La nata. A veure si li passava alguna cosa.
Sí. Ara aquí tots fem, no, no, perquè és un rècord i és un salt i no sé què. Però tothom estava esperant a veure si a aquest home li passava, es quedava inconscient o li agafava un atac de cor. No ens enganyem. Sí. Hi havia apostes pels xats a veure si aquest home l'apalmava o no. Si no li passava, vull dir, si es quedava inconscient, em sembla que portava com una...
Com una droga... Sí, sí, sí, sí. Que l'injectaven automàticament... És veritat, és veritat. Es tornaven inconscient. Oxigen i coses d'aquestes. I d'altra banda, suposo que el paracaiguda se li hauria obert automàticament. Segur. Vull dir, no haurien vist aquella clàssica imatge de dibuixos animats... Caient, no? Caient i xocant contra terra, fent un forat... Sí. I llavors després...
Aixecant-se tranquil·lament? Clar, tot això és el que no va passar, perquè clar, tothom també... Ara quan sortirà, que obres la porta i serà a 35 quilòmetres de la Terra, i si rellisques?
i caos, sense voler, però és clar, algú que va treure les cames i aquest home estava a una altura considerable, eh? No estem parlant de deixar-me anar a Walden. Em va recordar una mica els salts de trampolí, també, dels Jocs Olímpics. Saps el que fiquen els peus mig dintre del trampolí i mig fora. I llavors salten. Que fort.
Edu, més dades tens aquest home? Doncs res de dir que d'aquests quatre records va batre el record de la barrera del so ja que va arribar fins a estar 1.340 km per hora de velocitat en els primers 40 segons va batre el de distància i altitud, com he dit va pujar fins als 39 km
Però es va quedar sense batre el record de caiguda lliure, ell esperava arribar a 5 minuts i mig, però el record el té en 4 minuts 39 un nord-americà, encara no me'n recordo el nom, i ell va fer 4 minuts 15 segons. I tenim una exclusiva, Jordi. Què dius ara, exclusiva? Sí, sí. Què passa? Diuen que va trencar la barrera del sol...
I nosaltres tenim aquí el que se sent quan trenques la barrera del so. Si us plau, posa'm... Què vols que et posi? Què se sent quan es trenca la barrera del so? Quan es trenca la barrera del so... Va improvisar, home. Dona un moment. Ara m'has agafat una mica fred, però jo crec que se sent això.
T'ha agradat, Sergi? Sí, està bé. Per fer-ho improvisat, la pròxima vegada apunta'm al guió, ¿vale? Vale, vale, vale.
Bé, amb la música del Caribe, que sembla un programa d'aquests de Colt TV de la nit, però no, estem a la tertúlia esportiva. Alguna cosa més sobre Félix Baumgartner? N'hem parlat bastament, clar, com que no hi ha hagut lliga aquest cap de setmana, hem fet un tema central. No va caure al balcó de casa meva, al final.
Parlem de futbol, perquè no hi ha hagut Lliga, com sabeu, però el Barça sí que té un proper rival, i és que aquest cap de setmana s'enfronta contra el següent equip, el Deportivo. Què sabem del Deportivo? A veure, ja comencem en situació, cap de setmana, Lliga, que no serà molt lluny...
A més, demà juguen diferents seleccions. Espanya contra França. Correcte. A les 9 de la nit. Sí, senyor. La faran per la televisió aquesta vegada? Sí, per la una. Però l'altre dia, el divendres de la nit, no van fer el partit d'Espanya? No, perquè demanaven massa calés. I ningú va... No, perquè estan obligats a intentar contratar el partit, però no estan obligats a contratar-lo.
És curiós que el dia de l'Hispanitat jugui a la seleució espanyola i no l'oferessin per la terra. Però una pregunta. Ara que parles també d'un tema una mica polític, ara que som gairebé independents... Sí, molt, molt. Amb Espanya o amb França? Sí, sí.
Molt, molt. Som tan independents, molt, molt. És que jo ja pago els impostos ja a la Generalitat, ja. Ah, sí? No tan independents que som. Sí, molt, molt. Llavors, amb qui hem d'anar? Em respons a aquesta pregunta? Jo crec que la resposta és que cadascú vagi amb qui li doni la gana. Ah, sí? Clar. O sigui, igual que abans, no? Exacte. No canvia res. Som tan independents com igual que abans, com dius.
Just tu, Sergi. En fi, el proper rival del Barça, aquest dissabte, el Deportivo. Un equip que va començar guanyant el seu primer partit de la Lliga 2-0 contra el Sassuna. Des d'aleshores han cadenat tres empats seguits i en les últimes tres jornades ha perdut, o sigui que va de bé a pitjor.
Només té 6 punts a la Lliga, aposta pel futbol de possessió i ofensiu, però té gravíssimes i algunes defensives, concedeix moltes ocasions al rival. És un equip que si el pressiones molt a dalt, és un equip que s'ofega fàcilment, té moltes pèrdues de pilotes, intentaran buscar constantment la qualitat individual de Riqui o Valerón,
i amb l'ajuda del públic intentar tindre alguna ocasió de la que puguin marcar algun gol i posar en problemes al Barça a priori és un partit que el Barça hauria de tindre si fa un gol a l'inici hauria de tindre fàcil és un equip molt poc futbol el Deportivo i normalment a la Lliga quan les coses li van malament
Sol utilitzar una defensa de 3, cosa que pràcticament descartaria contra el Barça perquè li cauria una col·legiada. Per tant, tu que has fet aquest anàlisi tan exhaustiu, un aplaudiment per l'anàlisi de l'Edu Rodríguez. Què l'has fet a la Wikipedia?
No, no, no. La Wikipedia es deportiva Barcelona 2012-2013. La secció del propero rival. No, no, no, la veritat, eh? Molt bé. Tu, Edu, per tant, creus, després d'haver fet aquesta anàlisi i perquè hem sentit que a priori és un equip fàcil. Sí, però és fàcil. Jo crec que el Barça, en condicions normals, hauria de guanyar bé el partit.
sobretot si marca un gol a l'inici del partit però tornen de seleccions Messi ve de jugar a Sud-amèrica ve de partits de classificació pel Mundial vindrà amb molta segurament amb sobrecarga de jugar amb Argentina i cansat i mai se sap després de partits de seleccions són partits difícils però a priori el Barça hauria d'aconseguir guanyar els 3 punts és un malo per obrir és un malo per obrir de fet ho ha dit Villa en aquestes declaracions que sentim ara
Sergi, no tenim declaracions. No, però que... Escolta, aquesta setmana li has fotut bé, eh? T'ho has passat bé aquesta setmana a Sant Feliu, no? No, no vaig a Sant Feliu. Ah, no, a Sant Feliu, eh? Molt bé, molt bé. Per cert, que ara que parlàvem de... Escolta, Sergi, un altre dia porta tu les declaracions i me les passes, vale? Però sí que ha parlat, eh, Villa? I ha dit que està impàcil per tornar a jugar però que haurà d'intentar ser una mica més pacient per esperar que li arribi aquest moment. Mm-hm.
Ara que parlàvem de Messi, per cert, creieu que ja s'ha consolidat la selecció argentina com ha de ser? El que esperaven molts fa un temps fem la que porta. Ara podem parlar d'una ratxa de 4 o 5 partits on Messi, no diré que és decisiu, però és una peça fonamental de l'equip argentí. Jo crec que el Barça s'ha consolidat, Messi...
El Barça és una peça ja... No, no, no. El Barça ja ho sabem que sí. Jo penso d'Argentina. I Argentina, jo crec que també és un jugador consolidat. El que passa és que si la selecció argentina en general no carbura, doncs tampoc pots esperar que Messi sol tregui les castelles del foc cada dia. Un dia te les pot treure, dos encara, però cada dia no te les treurà. Messi ha estat a les últims partits, doncs veurem si potser és que això és un signe
que l'Albi Cereste en conjunt també està millorant. Xavi, i tu com ho veus tot plegat? Segueixes Messi? Sí, home, s'ha dit moltes vegades que la diferència és els acompanyants que té el Barça i els acompanyants que té amb la selecció argentina. Messi, jo crec que el Barça sí que ja està plenament consolidat i jo crec que amb la selecció argentina...
és una qüestió molt important per ell de prestigi propi i crec que cada cop va més i crec que sí, està ja pràcticament consolidat de fet va guanyar aquest cap de setmana l'únic partit que va fer 3 a 0 va guanyar 3 a 0 amb dos gols de Messi i un d'ells que li va ensenyar el seu vell amic Ronaldinho un gol que jo també vaig marcar un dia al pati de l'escola va ser molt maco però el de Messi va ser més maco
Sí. Jo volia llançar una pregunta també a l'aire. Sí. És si creieu que... No, Sergi, tu fer el que vulguis. No, és si creieu que Messi pot arribar a ser considerat el millor jugador del món sense guanyar un Mundial. És una pregunta que no s'ha fet mai, però la torno a fer perquè aquí no l'hem fet mai. No, no, no s'han omplert tintes els diaris i articles sobre... És d'ara, no? És nova d'ara. Bueno, si et sembla, podem passar de respondre-la, Sergi. Home, no? A mi m'agradaria saber...
Què pensa l'Edo, per exemple?
A veure, jo crec que Messi ha fet moltes coses i molt ben fetes per ser ja considerat... Jo no he vist els altres jugadors, soc molt jove, però jo crec que per allà ser considerat el millor jugador de la història. Un jugador com Messi difícilment el tornaràs a veure amb molt de temps, difícilment. No crec que sigui just valorar la capacitat futbolística d'un jugador per als títols que té. És important que guanyi títols, és veritat. Si ets bon jugador ajudaràs el teu equip a guanyar títols.
Però jo crec que Messi ha fet suficientment coses per ser considerat el millor jugador de la història i encara només té 25 anys. Té molt per millorar i jo crec que amb 13-14 anys perfectament pot guanyar un Mundial amb Argentina. Jo penso que sí, eh? Jo estic d'acord, també. El Mundial d'Argentina caurà algun dia, segur. A veure, si Messi hagués nascut a Cabo Verde, jo crec que igualment seria el millor jugador del món.
independentment que la seva selecció és la que és, ell no pot fer més tampoc. Ja, però ell, vaja, l'Argentina és una selecció obsoleta. I, home, l'Argentina pot guanyar el Mundial? Sí, jo crec que sempre és una de les candidates. Igual que Brasil, o igual que Alemanya, o aquestes seleccions que sempre competeixen sent favorites. Però també és veritat que les carreres futbolístiques dels jugadors tenen la seva plenitud fins als 30 anys,
A partir dels 30, doncs, encara si és un crac, pot seguir rendint a gran nivell, però a partir d'aquí comença a créixer. I els Mundials són cada 4 anys. Vull dir, ara, 2014, Rio de Janeiro. 2018... Ai, Rio de Janeiro, Brasil. A Brasil. 2018 hi ha un altre Mundial. I ja no sabem com arribar el del 2022. Vull dir que es juga a les garrofes...
Sí, però dient això estàs dient que l'Argentina depèn de Messi per guanyar un Mundial. Argentina pot guanyar el Mundial de 2022. Ah, no, no. Jo estic dient perquè Messi guanyi un Mundial. Que sigui gràcies a Messi que guanyin un Mundial. Jo crec que és al revés. Tu estàs dient que Messi depèn d'Argentina per ser el millor jugador de la història. Que Messi... Jo crec que si guanyen el Mundial serà incontestablement el millor jugador de la història. En canvi, si no el guanya, doncs sempre se li retraurà.
Va ser que si ens voleu donar la vostra opinió sobre els temes que estem debatent avui a la campanya, podeu fer-ho trucant-nos al 93-372-3661, 93-372-3661, o al xat de radiodesverb.com. Bé, parlem ara d'un altre esport, canviem radicalment de tema, i és que tenim la Lliga ACB...
Tornem a les alçades. Sí, senyor. Tornem a l'estatusfera dels millors jugadors. Quasi, quasi, sí. No, perquè estan a la NBA, no, Xavier? Per això els millors jugadors. Això sí, també seria un debat difícil de... Negros bastant altos. Fals que t'NBA bàsicament... Què falta? Molt físic. Llavors és un altre nivell...
Però a nivell físic sobretot. A nivell tècnic jo crec que el basquet europeu ja no té res a envejar al basquet NBA. Que per cert, l'NBA tenen unes normes que a vegades fan el que els dona la gana, no? Amb el tema dels passos i sempre hi ha conflictes a les olimpiades. Tenen un altre tipus de normes. Sí, sobretot els passos de sortida. Ells poden fer dos, tres passos sense que els epitin violació. En canvi, el basquet europeu
abans de fer el segon pas ja has d'haver votat la pilota. I aquí, clar, treuen molt avantatge. Si no se'ls penalitza, treuen molt avantatge. Les passes de sortida. Correcte. Vinga, va, repassem el cap de setmana com ha anat en aquesta tercera jornada de la Lliga CB. El Barça va guanyar contra el camp Murcia, 87.
a 68, per tant, primera victòria a l'ACB del Barça. Sí, primera victòria a l'ACB, i que ha coincidit amb dues victòries més del Barça, la patxanga contra Dallas Mavericks del dilluns, i partit d'Eurolliga, em sembla que va ser dimecres, que van guanyar també contra el Palau Laurana, contra el Bamberg alemany, i ahir va ser la primera victòria a l'ACB, i en un partit que no va tenir massa història, el Barça a la mitjà per guanyava 42-25,
a la segona part va ser pràcticament un deixar fer el partit, un deixar acabar i no va tenir massa història. Els millors? Els millors van ser Marcelinho Huertas, el base brasilè del Barça, 14 punts, 7 assistències i Antetòmics, també 14 punts i 6 rebuts.
Dels altres dos equips catalans, comencem per Manresa, que va perdre contra... El Joventut, s'enfrontaven. Ah, s'enfrontaven? Sí, era el derbi català de la jornada. Derbi català, Joventut-Manresa, que va guanyar finalment el Joventut per una diferència notable, eh? 83 a 71. Sí, i Victòria de la Penya, que va tenir un protagonista inesperat amb el jugador nigerià Moses Ejambe, que va anotar 24 punts i va clavar 7 triples. El Manresa, aquest any, ens temem que...
després de perdre el seu tercer partit seguit, patirà bastant per mantenir la categoria. En canvi, la penya a casa s'està mostrant molt sòlid i està fent disfrutar els seus aficionats. Com tenim el Quesada? Com el tenim? Quesada, en aquesta ocasió, un ben un. Irregular, 13 punts. 13 puntets. És que era la gran esperança verd i negre d'aquesta temporada i de molta gent de la Lliga CB, també, eh?
Sí, era un fitxatge una mica... Podem dir que ha sigut un bluff, ja, després de dos jornades. No, jo crec que no. Està jugant el seu rol. Pot ser que un partit ho faci molt bé, un altre potser no ho farà tan bé. És el seu primer any a la Lliga i li està costant una mica adaptar-se, però és un bon jugador. Si no guanya el Mundial, em sap que no podrà ser considerat. És Dominicau, o sigui que... Ho té pelut. Ho té molt malament. En fi, per cert, sobre el Mario, Gesonju, vols dir alguna cosa?
És onja, sí. Mira, mentre hi havia algú que s'estava tirant des de l'estratosfera, el diumenge, jo vaig anar al Palau Laurana a veure el filial del Barça, el Barça B, i allà hi juga un jugador fitxat aquest any, un jugador croat de 17 anys, l'han fitxat aquesta temporada...
I va notar 26 punts i és una de les perles que té actualment el Barça de bàsquet. Mario Gesonger. Mario Gesonger, és croat. I jo aposto, apunteu-vos bé aquest nom, perquè jo crec que l'any que ve ja segurament tindrà fitxa del primer equip i en menys de 5 anys podria estar jugant a l'NBA. Ara que parles d'un jugador del plan T, oi que el Barça...
en el bàsquet no promociona gaire els jugadors del planter tant com en el futbol potser
Des de... Navarro, Gasol, fa molt de Navarro i de Gasol. L'últim podria ser Xavi Rabaseda, però no acaba de ser una referència. I Víctor Sada, sí que és veritat que es va formar al Barça, però va haver de passar per Girona, per altres equips, per acabar de consolidar-se la Lliga. Costa, no?, una mica. És veritat. Ara, de fet, el Barça el que està fent és fitxar jugadors estrangers, croats, servis...
Fins i tot hi ha diversos suecs a les seves categories inferiors per tal de, bé, directament fitxar els jugadors que destaquen d'altres països d'Europa i acabar-los de formar aquí. Diamants, no? Correcte. I un cas és el Mario Gessonja, aquest jugador que us he parlat avui, que és un alegre de dos metres, que és francament molt interessant amb un gran futur.
Jordi no vol parlar més de bàsquet. No, perquè ara hem de parlar de motor... A fons. Alguna cosa més, Xavi, o no? Tot bé, tot bé. Per la pregunta del Sergi. Fantàstic, aixos per la feina. I ara parlem de motor aquest cap de setmana. Motor!
Bé, ja sap que l'Edu Rodríguez és un fanàtic d'aquest camp i tu, Edu, també has mirat d'una manera com ha anat el campionat tant de motociclisme com de Fórmula 1, que això passa poques vegades l'any, que coincideixen amb dos campionats el mateix cap de setmana en dos curses, lògicament, en dos premis diferents. I què tria Edu Rodríguez?
Una mica perquè han aconseguit concidir els horaris de la jornada. Jo prefereixo la Fórmula 1. No m'agrada més. Més glamour, potser. Doncs comencem per les motos. És broma, és broma. Fórmula 1, Vettel s'ha situat ara primer del campionat, després de moltes setmanes amb l'edat d'Alonso.
Doncs sí, porta 3 victòries consecutives, a Singapur, a Japó i a Corea i a falta de 4 carreres porta 6 punts d'avantatge sobre el Fernando Alonso. Es nota molt que el Red Bull ha millorat molt en les últimes carreres, tenia pràcticament el Mundial tenia molt difícil 45 punts de Fernando.
Però el Ferrari no ha millorat res en les últimes carreres, el cotxe està estancat en les últimes set carreres, així és molt difícil guanyar un campionat. Alonso va intentar, a la seva manera, sense èxit,
treure-li la segona posició a Mark Webber, però no va poder. Cal dir que Webber aquest any ha estat fins a sis cops per davant de Fernando Alonso, mentre que Massa no ha estat en cap ocasió per davant de Vettel. Per tant, sabem, és una dada clara de qui és el número un de l'escuderia Ferrari, no?
Sí, però també Red Bull és millor que Ferrari. Sí, que el segon pilot de Red Bull ajuda molt més el primer pilot de Red Bull que no el segon pilot de Ferrari, el primer pilot de Ferrari. Avui deien que potser Vettel serà el company de Fernando Alonso. I per cert, ara que ja pràcticament som independents, hem de seguir anant amb Fernando Alonso o ara puc anar amb Vettel? Amb Vettel.
Això com vulguis. De la rosa. De la rosa, sí. Marc Janer i tots aquests pilots... No, no, no. Clar, és un tema. Si som independents, perdríem pilots de qualitat, clar. Sí. Però havíem d'anar amb Marc Janer... Clar.
Sí, sí, segur, segur. És que a tot què passa, que jo crec que a la gent que... Hi ha molta gent que li és igual també la nacionalitat, no? Moltes vegades, o no? Al principi... Vull dir que hi ha molta gent que a l'Alonso li té ràbia, però no perquè sigui d'Astúries...
o de cap altre lloc, sinó perquè és un noi que tampoc no ha mostrat gaire mà esquerra ni amb la premsa, ni amb els mitjans de comunicació, i té un coi molt gros, no? Clar, vulguis això, això no ajuda, no?, que simpatitzi. Per què hi ha tanta gent que no li cau bé a l'onso? Home, l'Edu porta un micròfon vermell, avui. No deixis el més.
Sí, jo normalment m'agrada com pilota Fernan D'Alonso, jo soc dels que estic amb Fernan D'Alonso, però segurament hi ha molta gent que no li agrada l'actitud de Fernan D'Alonso, que potser ha tingut molts problemes a vegades amb els companys, amb Hamilton va tindre molts problemes, va tindre baralles amb massa, i potser no té... Massa baralles, no?
potser no va tindre potser no té massa bona imatge de cara al públic i per això cau malament si cantaven allò de massa massa a si voce me mata com que és brasilenç en fi festival de l'humor aquests últims minuts a Tertúlia perquè Edu acabem parlant de motos
Doncs ens centrem inicialment a MotoGP. Una carrera que va sortir amb Pedrosa, Lorenzo i va sortir Lorenzo liderant davant de Pedrosa i Espís. Es van escapar els tres, però Espís, com sempre, es va caure a l'inici de la carrera una mica. Es van escapar Lorenzo amb Pedrosa, però a falta de 14 voltes Pedrosa el va passar amb bastanta facilitat. Per tant, va acabar guanyant Pedrosa? Sí, va ampliar el ritme i es va escapar i va guanyar.
I en la classificació general? Sí, Lorenzo es va conformar amb aquest segon lloc i en la classificació general té 28 punts més Lorenzo la qual cosa vol dir que en les tres carreres que queden Lorenzo pot quedar tercer en totes i Pedrosa guanyar-les totes i encara seria campió per un punt Doncs fins aquí la tertúlia d'avui agrair la presència del Xavi Corman al bàsquet Lévi Rodríguez amb el motor i el proper rival del Barça
I Sergi Pont, doncs per la teva regència. Amb la tesi doctoral. Sí, les teves semirrastes, Sergi. Em deixes dir una cosa? Sí, home. Perquè estem a punt d'acabar. Enviar-li una abraçada al Rafa des d'aquí. Mira, ho anava a fer. Ho anaves a dir. Sí, sí, sí, que el Rafa avui no ha pogut venir. Ja sabeu que és el nostre pericua estrella. Sí. I vaja, està passant per uns moments difícils. Una abraçada molt forta. És que l'espanyol, quan hem de sentir parlar molt de l'espanyol, ens toca la pera. Però quan no hi és, ho trobem a faltar. Ai, sí, Rafa, et volem ja. Et volem ja la setmana que ve per parlar...
Que vagi bé. Bona tarda.
El que s'espolsa la pena i continua.
Continua treballant aquell tòpic suat, la tragèdia dels pallassos que per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos. Que no fos cas que em veiessis trencat, suplicant-te de genolls una altra oportunitat. No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat. Així que no t'esperis sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintint sense virut. No tinc ningú que em salvi el cul i et morir.
He pres a viure sense tu, sóc un tintin sense miro, no tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. He pres a viure sense tu.
Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llamps i trons. Sóc un mareixut, en calma perpètua, sóc una pel·li porno que no ensenya ni una teta en un pur mort. Funcionant a ralentir, com paralitzat per la por de tornar a patir. Esperant el dia en què es canvi la tempesta i me n'adoni que he deixat de sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense viru.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dilluns 15 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició Vespra.