Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Music is something that's really a part of the way of life here. It's something that everyone kind of takes for granted that it's here and it's going to be around and it means something to different aspects of your life. And it's not something that people get into with the idea that, hey, I'm going to play music so that I can become famous and make a lot of money.
Bona tarda, són les 5, us parlem, Albert Garcia i Laura Álvarez. Els pressupostos de l'Estat són durs, desagradables i incòmodes, però l'alternativa era molt pitjor. Així s'ha expressat el president del govern central, Mariano Rajoy, l'endemà de la presentació dels comptes al Congrés dels Diputats. Rajoy assegura que no espera cap ajuda del PSOE.
I alerta també que Espanya s'enfronta a una situació, diu, d'extrema dificultat. Espanya se enfrenta en estos momentos a una situación económica d'extrema dificultat. Insisto, d'extrema dificultat. Y quien no lo quiera entender así, se está engañando y lo que es peor, porque quien quiera que se engañe a sí mismo, está engañando a los españoles.
Precisament Convergència i Unió ja ha dit que no donarà suport a aquests pressupostos si el govern central no es compromet a pagar el seu deute amb Catalunya. Ho ha dit a Com Ràdio el portaveu del govern, Francesc Oms. També ha dit que confia en poder reconduir la situació durant el tràmit parlamentari. Jo no dic que ha de votar exactament el grup de Convergència i Unió, però ja s'entenia perfectament que si això no canviava...
Evidentment, no hi podríem estar-hi d'acord. Qui no estar-hi d'acord, doncs no hi pots donar suport. Què li vull subratllar és això, que el judici que fem sobre aquests pressupostos és que, evidentment, no ens agraden i no ens agraden gens. Però que l'obligació d'un govern, si té possibilitat de fer-ho, és intentar canviar les coses que no agraden.
La presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, assegura que el govern central garantirà la liquiditat de Catalunya i demana comprensió al govern de la Generalitat. Segons ha dit la líder popular a l'agència Europa Press, no es pot demanar al govern central els recursos que no té i que no li han deixat. El Banc Central Europeu mantindrà els tipus d'interès a l'1% a la zona euro, una decisió que es justifica pels problemes de liquiditat que travessen alguns països europeus. Per la seva part, el president del BCE, Mario Draghi, ha recordat els governs, fent especial menció a Espanyà,
que els mercats financers esperen reformes. La política monetària comuna se centra en mantenir l'estabilitat dels preus a mitjà termini per tota la zona euro. Depèn dels polítics de cada país impulsar les iniciatives de cada país que suporten la competitivitat de les seves economies.
Els mercats han castigat la borsa espanyola un dia després que el govern central presentés els pressupostos més restrictius. A mitja hora pel seu tancament, l'Ibex 35 es manté amb pèrdues de l'1,7%, mentre la prima de risc es dispara per sobre dels 386 punts. El conductor d'una furgoneta mort aquesta tarda en un accident de trànsit a la Nacional 2 a l'altura de Cils, a Girona. El vehicle que conduïa ha xocat contra un camió encara per causes que es desconeixen. Veiem, però...
Com afecta aquest accident a la circulació general en aquesta via? Servei català de trànsit, Marta Carbó, bona tarda. Bona tarda, doncs a aquesta hora tenim constància de dues incidències de la demarcació de Girona. Comencem destacant que continua tallada la Nacional 2 el seu pas per Cils. Estan desviament senyalitzats per l'interior de la població. Tot i així hi ha retencions en dos sentits de la marxa. Aquest accident entre un camió i una furgoneta ha fet una víctima mortal. Per altra banda, complicacions també a l'autopista P7 en un tram de dos quilòmetres de Sant Gregori.
Hi ha un carrer tallat en sentit frança per unes obres. De moment això és tot, és el servei que tràve de trànsit. Bona tarda. Fem ara un cop d'ull a la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda. Bona tarda, Albert. Doncs una previsió que a hores d'ara ens porta a parlar de precipitacions que afecten sobretot comarques del Trineu de Lleida, comarca del Bages, Osona, punts també del Bargada, del Solsonès i també cap a la comarca de l'Alpa, Nadesi, punts de l'Anoi. Al llarg de les properes hores es manté la nuvolositat entrevariable i abundant
i encara el risc de pluja de qualsevol intret del país. La mateixa situació de cara a demà amb clarienes. Estones es podran entreveure el sol, sobretot cap a la costa brava, però la resta de Catalunya els núvols seran abundants i podran donar ruixatge en qualsevol moment del dia. Divendres es manté la mateixa situació i el temps comença a millorar a partir del cap de setmana.
Bona tarda, us parla David Amador. Avui ha parlat per a Com Ràdio el mític jugador del Milan, José Altafini, que comparteix rècord golejador amb Leo Messi amb 14 gols en una mateixa temporada a la Copa d'Europa. Altafini ha valorat el Barça i el Real Madrid màxims favorits per endur-se la Champions d'aquest any.
Yo espero que no encuentre el Real Madrid. ¿Cómo, cómo? Espero que no encuentre el Real Madrid porque yo soy muy esportivo. Soy admirador del fútbol verdadero y Barcelona juega un fútbol verdadero. Espero que no venga eliminado.
El Tafini creu que Ibrahimovic no té gens de raó quan diu que entén les queixes del tècnic del Reial Madrid, Jose Mourinho, sobre ajudes dels col·legiats cap als blaugranes. D'altra banda, el Barça ha aplicat a Marc Moniesa la clàusula de renovació del seu contracte fins al juny del 2013 i ja en fitxa del primer equip.
Aquesta nit el Barça coneixerà el seu rival a semis de la Champions. Els blaugranars s'enfrontaran al vencedor del Chelsea, Benfica. Els anglesos tenen el 0-1 de renda de la nada. El Bayern de Munic, també classificat, es trobarà a semis si no hi ha un daltabaix amb el Real Madrid. Els blancs reben aquest vespre l'apoll de Nicosia amb la renda del 0-3 a Xipra.
Escolta el ràdio d'Esbert, sintonitza el ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Hola, què tal? Com esteu?
Bona tarda, amigues... Oh, un crit. Bona tarda, amigues, benvinguts a la Penya del Morro, el programa de les tardes de Ràdio d'Esverc. I us per rellot, saludem Jordi, Domènech, des d'hora i fins les 7 del vespre. Hola!
Sí, és que la gent ja té ganes d'agafar les vacances de Setmana Santa, eh? I el pont, i el divendres, i tot plegat. Com, per exemple, la Carme Berdoi, que la podeu seguir al Twitter amb Carme Bt. Bt de pont, ja, Carme. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Un aplaudiment per la Carme. Gràcies. T'has tallat el cabell, avui? Sí. A què has de gut, això? Mira, m'havia cansat. Com? M'havia cansat de la mica ben llarg. Sí, a veure, perdoneu, iniciem una nova secció avui al programa, que és...
Coses de noies. A veure, Carme, quan les noies us talleu, o, per exemple, tu portes rínxols, normalment, tens el cabell arrissat, m'hi vaig fixar en un dia, i avui veig que el portes llis. Però això és perquè vas a la pèl·lo, llavors i t'ho fan així, eh? Ah, t'ho fan així, però això no dura sempre. No, això demà passat ja està. Demà passat ja està? Sí. I val la pena pagar 40 euros per això? Però és que no pago diners per fer-m'ho llis. O sigui, pago el mateix perquè m'ho facin així o perquè m'ho facin arrissat. Per què pagaries diners?
I tu? He preguntat jo. I no he pagat 40 euros. Quan has pagat? No vull dir. Ah, 35. No. Ho acabaràs dient si continuo així. 5 i 7 de la tarda. Avui tenim moltes coses a la penya del morro. Mira, deixa aquesta sintonia que a vegades la posem per començar fent un programa de tarda. Avui ens visitarà el regidor de joventut Lluís Monfort, que ja no és tan jove.
A més a més, també tindrem a l'Aranja Sánchez i l'Anna Rovira. Aquestes sí que són unes cries.
Ens faran la secció del calaix de cultura com cada setmana. I a la segona hora, l'Oriol Jiménez, que aquest ja és igual, tot això de l'edat, Carme, no sé si ho has vist, però l'Oriol té un nou programa que tu pres la cara i et diu l'edat que tens. Ah, sí? T'agradaria molt. No t'ho ha passat? No t'ho ha passat. Ens ho explicarà segurament a la segona hora del programa parlant de noves tecnologies, mòbils, Android, tablets i tot plegat. Això és la penya del morro. Bona tarda.
Per l'apenya del morro, la situació més morro que es pugui fer, des d'aquí, des dels Gaudí, soc el Roger Coma i espero que us vagi tot molt bé. Ei, guapo, guapo, tio bueno! Que el Roger Coma està a punt d'estrenar la sèrie Gran Nord, que ja hem comentat alguna vegada aquí, i em sembla que després de Setmana Santa ja arriba a Televisió de Catalunya. Vindrà el programa? Jo espero que sí, però no ho sé, no t'ho puc confirmar. Estàs movent?
Ja fa mesos que ho estem movent. És que, Carme, no t'explico tota la meva vida. Ja ho veig, eh? Ni tu tampoc la teva. Clar, quid pro quo, claríssim.
En fi, va, comencem repassant notícies de Sant Just. Per cert, d'aquí a una estona, com he dit molt a la balà, pertinirem al regidor de joventut, Lluís Monfort. Si algú vol fer alguna pregunta sobre alguna cosa, hi ha les línies obertes del programa per tothom, lògicament i com sempre. Al telèfon 933723661, 933723661, pregunteu-li el que vulgueu al nostre regidor de joventut i educació de Sant Just d'Esvern. Vinga, Carme, amb quina notícia comencem avui?
Doncs comencem parlant una mica de Setmana Santa. A banda de les activitats que es fan, diem les que no es fan, també, perquè s'han suspès coses. D'una banda, ahir vau comentar que es va suspendre la sortida a la bolera prevista per aquest matí. És veritat. Oh, quina hàstima. Perquè no s'hi havia apuntat prou gent, que és el mateix que ha passat, amb el cas d'una sortida que organitzava la Casa Regional d'Extremadura. Què passa? Què passa? Què passa?
Sí, hi ha un viatge, o havia muntat un viatge que sortia demà dijous per anar a Extremadura, Cabeça la Vaca i Fuentes de León. Ai, sí, que és bonic tot allò. Però s'ha suspès també per malca d'inscripcions. Però què passa aquí? Per què sospeden totes les activitats? Totes tampoc, perquè, de fet, el casal, la primavera, el casal continua funcionant, no? Fins dijous al vespre. Però, en general, les sortides se fan mandra a la gent, eh, crec? Pot ser, pot ser, perquè és més temps, inversió, no sé. Fa pal, vas amb gent que no coneixes... Clar, no sé. Si a la penya del mor organitzéssim una sortida, tu creus que...
Creus que la gent vindria o no? No. Per què no? I tu no t'apuntaries, Carme? Jo sí. Per exemple, un dia anem a visitar... Doncs anem tu i jo! Anem! No, estem organitzant una sortida a la penya del Moro quan el Manel faci una d'aquestes coses que fa ell el primer diumenge de cada mes. El dia 14. No podem. No podem.
Bueno, sí, perquè venim aquí a l'hora de dinar a les dues. A les dues encara estan allà.
No, però és que és un moment, això. Mira, jo t'ho programo. De 11 a 1 a la penya del Moro i a la 1 venim aquí. Fem-ho! Fem-ho! Clar, és que ho pensem fer, eh? Jo vaig, jo vaig! I així estem tot el matí junts i després ja dinem i acabem d'hòsties a les 4 de tarda. Tu d'apuntaries, Carme, jo crec que sí. Doncs vinga, va, tothom qui vulgui, el 14 d'abril a les 11 del matí quedem aquí a la ràdio per anar a la penya del Moro. Fem l'anticadada.
Escolta, és qui surt la penya del Moro, saps què vol dir? I és gràtid la sortida. En fi, Carme, alguna cosa més sobre aquestes punts d'agenda? No, ja està. Bueno, sí, sí, recordar això, que a la tarda també els joves poden gaudir d'un espai per patinadors ubicat a la sala d'utopia i d'un espai exterior per jugar a futbol i badminton i que veig que a la tarda tenen més sort, no? Perquè tant ahir com avui, al matí ha plogut i a la tarda, doncs, ha parat. I això aquests dies, eh? Aquests dies de Setmana Santa. Tins demà, dijous. Ja s'acaba.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Per cert, demano un aplaudiment per l'única persona que ens està veient a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com. Gràcies per seguir-nos. Ah, no, mira, ara ha pujat una altra. Basta perquè ho digui, perquè la gent pugi, no? Ah, doncs, mireu, ara no ens escolta ningú ni ens veu ningú per ràdio d'Esvern.com. A veure si la gent puja, saps? L'audiència. A veure? No, no puja ningú...
És que tenim una webcam, eh? Si la gent no ho sap, ara ja ho sap. I podreu veure la Carme com a Alicien amb el seu nou pentinat, que només durarà dos dies. Ara estem a punt de donar una notícia molt interessant. Què dius, ara? Jo faria que l'audiència vingués més. I una d'aquestes que t'agraden, a més a més, a tot. És així, del mundillo cinematogràfic. A veure, digues el titular. Dóna el titular. Gravació d'un rodatge, Sant Just. Mira, veus com t'agrada? Sí.
Què roda, Anna Sant Just? Doncs serà escenari del rodatge de la pel·lícula Geni, de Marc Coll. La gravació es farà dilluns 16 d'abril, a les 12 de migdia, i es farà a l'interior de l'església, on es recrearà la celebració d'una comunió.
A banda dels actors principals de la pel·lícula, també prendran part del rodatge 80 extras, molts d'ells veïns de Sant Just. La pel·lícula de la jove directora Marcoll, que és la que va fer 3 dies amb la família. Sí, senyora. És una producció de nou d'Escandalofilms, la productora de l'SCAC. El llarg ametratge presenta la història de superació de la protagonista després de batir un greu accident de cotxe.
Bé, la penya del morro ha pogut accedir de forma, doncs, bueno, amb mètodes il·legals, ja us ho dic ara, perquè la veritat sempre s'anar per davant del guió del que es gravarà a l'església de Sant Just d'Esbert. Geni, estic en la pel·lícula. Geni, no? Vale. Quin dia és això? 16 d'abril a les 12. Dilluns a les 12 del migdia. Germans, estem convocats aquí...
Per l'enterrament de... No, és una comunió. Per la comunió... Perdó, és que se m'ha trasparat el guió d'una altra pel·lícula i d'una altra missa. Estem congregats... Baixa la música, Òscar! Estem congregats aquí, germans, per la comunió de la Geni, que va morir en un accident de trànsit. I després d'això...
Passarem... tres dies amb la família.
Una cosa, una mica patillero, que és que... Ja t'ho dic ara... Molt ràpid. Sí, ràpid i patillero, ja està. No cal donar-li més voltes. En fi, si voleu anar d'extres, encara la gent es pot apuntar? No sé encara com va el tema dels extras. Ho confirmarem, perquè hem sabut això que va al migdia i hem de parlar encara amb els de la productora, però ho mourem ben aviat. Molt bé, mou-me això. M'agrada molt la frase. Mou-me això. Sí, està bé. De títol de llibre i de coses aquestes que fas tu. Sí, sí.
Mou-me això. I quin era l'altre? No, va agradar a tu l'altre, que era la de... El que ens espera. L'altre dia de l'entrevista, a l'alcalde li vaig dir que el títol està molt ben trobat, que ho havíem pensat. Ah, molt bé, Carme, fer la pilota, arribaràs lluny. No vaig fer la pilota, no vaig fer la pilota, no va triar ell el títol. Però vam comentar que era un títol encertat. Home, d'aquí uns 5 minuts ve el regidor Lluís Montfort d'Educació. Potser també li hauria de fer la pilota, jo. Jo no li vaig fer la pilota, l'alcalde. Què li dic? Que té uns rínxols molt bonics...
En fi, vindrà per parlar del pla nacional de Sant Just de joventut pels propers 4 anys. Si ha hagut alguna pregunta o vol parlar directament amb el regidor, només cal que ens truqui al telèfon de la ràdio, que és el 933723661. Lluís Manfort, regidor d'Educació i Joventut. O si el voleu saludar perquè el coneixeu, també ho podeu fer. O perquè us deu un DVD o alguna cosa que li vau deixar fa temps. 933723661.
Oh, què passa ara? Ah, que parlem de l'última notícia, no, Carme? Sí, parlem del Centre d'Estudis Injustencs. Veus, tot és misteriós. Que ja prepara la 17a miscel·lània, aquesta presentació, que es farà el dia 20 d'abril, divendres 20 d'abril, d'aquí 15 dies. Sí, senyora. I els temes d'aquest any són un estudi sobre el sanatori de Sant Just. Visca! Una història d'amor i desamor, en principi, és el títol d'aquest estudi que ha fet Pep Quintana. Sí. Un descobriment referent a la creu del padró. Visca! A càrrec de Julio Ochoa.
Ochoa. Un treball sobre la primera guerra carlina al municipi. Visca també. Molt bé. Un treball de la tiromologia del poble de Sant Just d'Esvern. Molt bé. Sí, he canviat el so perquè està tan cançant de l'altre. Busquem una altra més aviat. Però agradable, no? Sí.
El torno a dir? No, no cal. Dic una altra. I una aproximació a la Masia de Can Meli, que aquest últim ja va guanyar el Premi de Travells de Recerca Jove d'àmbit local. A veure, què passa? Qui està portant la màquina de sons avui? Un ximpanzé o què? Sí, no? Molt bé, doncs aquestes són les coses del... Mira, aquí el tenim.
Gràcies. Doncs són les coses de la miscel·lània, dels centres d'estudis, que la miscel·lània, per qui no ho sàpiga, doncs són aquelles coses, una mica barrejat, varietat. En lloc de ser monogràfic, és una miscel·lània. Podem dir revista i varietats, però no, en diuen miscel·lània dels centres d'estudis. Es marca la paraula miscel·lània. Hi ha un programa de tele que es deia miscel·lània. Ah, sí? O hi ha una secció. Ah, de malalts de tele, de malalts de tele, que parlava de coses... Allà vaig depèn de qui volia dir la paraula. Llavors, Carme, com la tele és cultura, i després vas fent entrevistes a l'APM i dius que no, no és cultura.
En fi, què anava a dir? No, és que tinc un problema tècnic, eh? Important, eh? Aquest portàtil va molt lent. La lentitud. Va molt lent, no? Oi que sí? Fa un parell de dies que va molt lent. Algú l'ha provat de reiniciar? No. No sé, dic jo. No, jo no. A veure si podem reiniciar, sisplau. No, perquè és que la cosa... Potser ho podem demanar, eh, aquí fora, i jo no ho he demanat.
Però tampoc costa tant. No cal demanar cada vegada al tècnic, no? De qualsevol cosa. Gràcies, l'ordinador valent. Jo no sé arreglar-lo. És veritat. Carme, moltes gràcies. Això no ho he demanat, tampoc. No, no cal que pateixis. No cal que pateixis, dona. Ja sabeu que teniu tota la informació de Sant Just a radiodesverd.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Adéu-siau. I d'aquí uns moments al programa Lluís Monfort, regidor d'Educació i Joventut, a la Penya del Morro. Fins ara.
There's a man going round taking names And he decides who to free and who to blame Everybody won't be treated all the same There'll be a golden ladder reaching down When the man comes around
The hairs on your arm will stand up At the terror in each sip and in each sup Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers
One hundred million angels singing Multitudes are marching to the big kettle drum Voices calling, voices crying Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come
No shalom, no shalom.
Bona nit. Bona nit.
Whoever is filthy, let him be filthy still Listen to the words long written down When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers One hundred million angels singing Multitudes are marching to the big kettle drum
Sous-titrage ST' 501
El gran Johnny Caix amb el tema The Man Comes Around. 5 i 22 de la tarda continuem en directe a la penya del morro a Ràdio d'Esvern. I a l'estudi de Ràdio d'Esvern tenim amb nosaltres el regidor de Joventut i Educació, Lluís Bonfort. Lluís, bona tarda. Hola, bona tarda. Tarda, Johnny Caix, en general? O no el coneixes? Home, sí que el conec. Diguéssim que...
A més altres coses, tot i que és perfecte aquest programa. Està molt bé. No, no, no, escolta, que es puja lliure d'opinar el que vulgui. No, no, està molt bé. Aquí a tant ens posem, eh? Com a mínim és músic. Sí, sí, sí. Exacte, exacte, exacte. En fi, avui tenim el regidor de joventut i d'educació, Lluís Montfort, aquí amb nosaltres.
Perquè tenim un parell de temes oberts sobre la taula que en volem parlar. D'una banda, el Pla Municipal de Joventut, que es va aprovar la setmana passada, en l'últim ple que hi va haver dijous a l'Ajuntament, i també tot el tema de les preinscripcions escolars de les escoles de Sant Just, com són Canigó, Montseny i Montserrat, que també ha acabat, i sabeu una mica quines són les línies que s'obriran a cada una i tot plegat.
Lluís, comencem pel Pla Municipal de Joventut, et sembla? Sí, perfecte. Doncs és un pla que, segons sembla, té com a objectiu marcar les polítiques necessàries per atendre les demandes del jovent. L'última vegada que vam parlar, de fet, tu i jo t'acabaves de reunir amb algunes entitats juvenils al Casal de Joves, ara això ja està aprovat. Quines són aquestes polítiques necessàries per atendre les demandes del jovent? Bé, tot plegat és una miqueta més senzill, eh? Sí. En el fons és...
posar un document en ordre què és el que volem fer aquests quatre anys, on volem arribar, quins són els col·lectius i les polítiques que creiem que són prioritàries i a partir d'aquí anar treballant i desenvolupant aquest pla. Aquest pla té diversos eixos, un és el de la participació, l'altre és el de 12-18 anys, hi ha un altre pla sobre oci i cultura i un altre eix important que és l'eix de l'emancipació, que és aquell
tant la formació com l'habitatge com l'ocupació crec que són elements essencials en el moment en què estem vivint doncs comencem pel primer, amb el tema de participació juvenil com està la cosa actualment i què és el que està previst
perquè la gent participi més o no dins els propers anys. Bàsicament el que intentarem serà, per una banda, donar continuïtat a la feina que estem fent des del Consell de Joventut, que ens ha funcionat molt bé aquests darrers anys, millorar aquesta feina perquè teníem un col·lectiu que no s'hi ha acabat d'integrar en aquest Consell de Joventut, especialment...
els nanos de 16 a 18 anys de l'Institut, que tenen una estructura de delegats o delegades de classe, i que és important que s'hi puguin incorporar al Consell de Joventut, cosa que no hi era. I això dels nois de l'Institut, 16 a 18 anys, primer, segon de batxillerat, va amb l'edat, perquè és una cosa que és recurrent, no? No ho sé, crec que és una cosa de culpa nostra, per no haver-se estirat. Hi ha molts que estan integrats amb entitats del poble, especialment el Cau i l'Esplai, en aquesta franja d'edat,
i que d'alguna manera no hem sabut estirar. I crec que són els futurs membres de les entitats juvenils d'aquí un parell d'anys. Per tant, és important no només esperar que vinguin o que s'interessin, sinó cridar-los. I de veritat és que
sí que hi ha espais en els que sí que participen. Llavors creiem que és important enriquir el Consell de Joventut amb la seva presència. I com alguna proposta concreta de cara a aquests nois de 16 i 18 anys? Sí, bàsicament és intentar fomentar una figura d'un corresponsal, un delegat pel Consell de Joventut i que pugui, per una banda, portar les inquietuds dels nanos de l'institut i d'altres centres que estiguin organitzats
al Consell de Joventut i al Casal de Joves, i al contrari, des del Consell de Joventut i des del Casal de Joves, comentar als seus companys de classe amb hores de tutoria què és el que s'està fent, què és el que s'està movent, i com poden dinamitzar també coses en el Casal, etcètera, que de fet ha de ser el seu espai...
un dels espais de referència. I amb el tema d'oci i cultura, per exemple, què està previst en aquest pla? En la part d'oci i cultura, crec que hem fet ja un pas important aquests últims 4 anys, s'han desenvolupat elements com la festa major,
Hem intentat, i encara ho estem treballant, de recuperar les festes de tardor. Hem tirat endavant iniciatives creatives en relació a les exposicions d'aquí del Segui de Can Ginestà, que volem que regularment s'hi presentin en la comissió que es cull projectes fets per gent jove de Sant Just, intentar fomentar alguns intercanvis amb els pobles del costat i també donar l'impuls definitiu a aquests espais, que ja són una realitat, que són els espais creatius d'aquí de Proexa,
que bàsicament van en una franja de gent que ja té un projecte creatiu consolidat i que els tindran un cop de mà perquè fa ser el salt de la semiprofessionalització o la professionalització, en definitiva. Aquí al programa n'hem parlat amb alguns d'aquests nois i noies que tenen diferents empreses artístiques, de vídeo, productores, una mica de tot plegat, i la majoria coincidien en comentar que el temps que se'ls dona en aquest lloguer era poc,
per començar amb l'àmbit professional i donar aquesta empenta en el món de l'empresa. Sí, està fet expressament. És un espai de... És com un... Bé, és un viver, de fet, no? Entenem-ho. El viver és aquell espai de temperatura controlada, de condicions climàtiques controlades, perquè pugui arrelar una miqueta la planta i, quan es converteix en planter, poder trasplantar-se en altres espais que també tenim aquí a Sant Jús. Hi ha espais que han quedat lliures de Promunça, que són espais petitets,
amb uns preus també protegits, i que volem estimular que no s'hi quedi gent, sinó que hi hagi la màxima rotació possible per donar també l'oportunitat a gent que ara no va poder entrar i que en un període d'anys podrà entrar. Hem d'acabar de regular amb ells
com serà el mecanisme aquest de poder entrar i sortir, és important que aquests espais tinguin una rotació, perquè realment són per això, per donar temps. I nosaltres el que fem en aquests espais és donar dos anys en aquests projectes.
Per tant, també és interessant que gent que no ha pogut entrar pugui incorporar-se. I un altre tema que també has comandat sobre aquest pla municipal de joventut, que es va aprovar, recordem la setmana passada, a l'últim ple de l'Ajuntament de Sant Just, és un tema que preocupa molts joves, que és el tema de l'emancipació. Marxar de casa, independitzar-se, tenir un habitatge propi.
Mira, mai ha sigut fàcil i aquest pla, malauradament, no podem donar cap solució màgica perquè la gent s'emancipi. Aquesta és la veritat, no? Però sí que el que podem fer és que, des del punt de vista de les polítiques de joventut, està al màxim connectat amb els serveis que s'ofereixen en relació a aquests tres pilars de l'emancipació, que són la formació com a una eina d'emancipació,
l'habitatge, l'accés a un habitatge, i per altra banda l'ocupació. En temes d'ocupació, el casal de joves, tothom que estigui connectat en el Facebook o en el Twitter, veu que...
periòdicament estem connectats a webs d'ofertes de feina. Em sembla que en Sergi també vas entrevistar en relació al NetVives, aquella eina que podies trobar feina. Sí, que es va inventar el Sergi, del Casal de Joves, em sembla, i que era per trobar feina justament a internet i tot plegat de forma fàcil i còmoda i accessible. En Sergi va fer una feina molt bona adaptant una eina que ja existia per unes finalitats de les quals segurament no...
no estava pensat. Que per cert ens han arribat veus, ja que t'ho comento, que hi ha hagut ajuntaments i municipis que no estan tan lluny que n'han fet un plagi directe traient tota la referència a la feina que es va fer en aquest cas del casal de Joves de Sant Just. No sé si tu vols opinar sobre aquest tema. Sí, jo crec que a en Sergi li passa com a grans estrelles del rock and roll, que trenquen primer, són trencadors i llavors hi ha, durant 25 anys, hi ha tributs i revivals i homenatges, no?
En realitat que en Sergi ha fet una feina excel·lent, tan excel·lent que molts ajuntaments ho han volgut tirar endavant. Segurament hauríem pogut enllaçar el nostre, el que passa és que
La fi sí com s'ha, no? Sí. De totes maneres, jo crec que en Sergi hauria d'estar molt i molt content per haver donat el clau d'una manera tan diàfana i tan perfecta. Sí, però realment la reflexió que jo faig és que s'ha de tenir molt de morro, no? Per agafar una idea d'un altre ajuntament. Sí, la penya té molt de morro. Sí, la penya té molt de morro en general, és veritat, no? Agafes la mateixa idea, borres totes les referències i t'adjudiques el projecte com si fos teu i propi.
Bé, però dic que en Sergi que s'ha d'aprendre com a Leonardo da Vinci de Sant Just, no? Perquè això a l'Ajuntament de Sant Just no passa, no? Això que sigui al revés, d'agafar altres projectes i fer-los seus. És probable que passi menys. Però no descartes que no passi. Jo crec que si copies per alguna mica de classe, doncs ho està ben fet.
Ah, val, o sigui, és el titular, eh? Si comies en classe... Com era allò? Per què se li diu plagi quan és un homenatge, no? Exactament. En fi... Tribut. Sí, sí, sí. Per cert, ja per acabar el tema del pla municipal, abans de passar a les preinscripcions escolars i tot plegat, el tema aquest també important, no?, que es vol donar èmfasi, és els joves entre 12 i 18 anys. Sí, crec que és una part del jovent de Sant Just...
que per edat no pot estar integrat dintre d'una entitat, i per tant no entra dintre d'aquesta dinàmica tan forta que tenim aquí a Sant Just en relació amb les entitats.
Per tant, creiem que... i que al mateix temps observem que no són usuaris del Casal de Joves massivament. Per tant, el repte que ens hem proposat és que el Casal de Joves vagi captant iniciatives que es puguin dur a terme en el Casal, en la seva infraestructura. De fet, hi ha molta gent que a través dels books musicals ja hi va d'aquesta edat. Però segurament hi ha moltes més coses a fer, moltes més coses que la gent de 12, 18 anys reclama i demana...
Llavors es tractaria d'estar atents, ser permeables a aquestes demandes i mirar com ho podem fer a través del casal i a través d'altres indrets, no? És com la pedrera de les entitats juvenis, s'ha de treballar, s'ha de treballar. Farem la masia del Barça, la farem al casal de joves. Ah, molt bé, no? Sí, sí. Home, el Barça, que per cert, fa poc ho veieu, saps, no?, quan venia aquí a jugar a Sant Just contra l'Atlètic, eh? Sí, sí, sí, sí.
Per cert, i ara sí que acabo amb el tema, és que si no el temps ens tira de sobre perquè allà 37 venen les noies del Calaix de Cultura. Una enquesta que es vol fer per internet pels joves, què és això? Bé, un cop hem aprovat les grans línies, els objectius del pla, hem de començar a treballar per desenvolupar-lo. Per tant, necessitem fer una sèrie de preguntes, una sèrie de... de tenir controlades una sèrie de coses per poder començar a treballar, no?, a desenvolupar aquest pla...
I per tant farem tres enquestes, una pels nois i noies de 12 a 15 anys, una de 16 a 25 i l'altra de majors de 26 anys. I de què aniran aquestes enquestes? Bé, doncs cada un d'aquests col·lectius té coses diferents, no? A la 12 a 15 se li pregunta molt si és usuari del casal, si han participat en alguns tallers, què és el que li agradaria fer, què és el que proposa, si li agradaria que lleguessin una sèrie d'activitats que ara no hi són, etcètera, etcètera, no?
De 16 a 25 va molt més lligat amb iniciatives que ja tenen endavant, com ho estan utilitzant, què els agradaria tenir en el municipi en relació a les seves necessitats.
i pensa que a les 16-25 anys és el moment en què et consolides la teva formació, i és l'etapa preemancipatòria, en general. Per tant, són enquestes, sí, però són, clar, perquè potser triguen 15 anys o 20, no?, a marxar de casa més, però vaja, són enquestes, veig que, per veure una mica l'estat de la qüestió i què pensen. I a més, enllà de les enquestes treballarem amb col·lectius concrets, amb les entitats juvenils, amb nens de 12 a 18 anys en el casal de joves...
etcètera, anirem fent contactes puntuals per anar obtenint informació, impressions que ens hagin de desenvolupar aquest pla que estarà autoritzat també per al
per al Consell de Joventut en el seu desplegament i avaluació. Bé, i fins aquí Lluís Manfort, regidor de Joventut. I ara tenim el Lluís Manfort, regidor d'Educació. Hola, bona tarda. Bona tarda. Mira, tenim un païll de minuts per parlar sobre les prescripcions escolars. El termini va acabar el passat divendres. Es van presentar 124 sol·licituds per P3, una quinzena menys que l'any passat.
D'aquestes, estem parlant de P3, per tant dels més petits, 50 són per Canigó, 28 per Montseny i 28 preinscripcions per Montserrat. Al Canigó s'han obert dues línies, per tant tenim dues classes de 25 nens cada una, i al Montseny i Montserrat hi ha una línia oberta de moment per cada una, i no sé si amb aquests tres nens, que en principi amb les dades que tenim s'obren,
de cada línia, s'obrirà una altra, tant a l'escola Montseny o Montserrat, o com està previst després de les inscripcions aquesta cosa? Sí, nosaltres el que hem sortit és una oferta de dues línies de P3 a l'escola Montserrat. Per tant, ara com ara, d'aquestes dues línies, d'aquestes 50 places de l'escola Montserrat, hi ha hagut 28 sol·licituds en primera opció. Llavors, el que hem de fer, just quan tornem de Semana de Santa i tothom estigui ja en el seu lloc,
doncs ràpidament veure quin ha sigut a nivell de Sant Just i a nivell de segones opcions com s'han distribuït. A diferència d'altres anys que no teníem
la línia oberta i vam haver de córrer i patir potser excessivament. Aquest any hem fet una postura més previsora. El que passa és que hem vist que no l'hem omplert. Era una possibilitat que nosaltres realment contemplàvem clarament. I pel que s'ha vist, si no haguéssim negociat aquesta segona línia prèviament en l'oferta, ens haguéssim passat de molt en la demanda. Per tant,
una miqueta seguint en aquesta línia que volem que tothom que demani escola pública a Sant Jús pugui tenir escola pública a Sant Jús, en aquest cas l'hem encertat. Quin és el problema? És que són molt baixes tant en el Montserrat. Per tant, hem de mirar com es concreten els propers dies. Una solució possible seria, per exemple, agafar i posar a l'escola Montseny o Montserrat 31 o 33 nens i dividir-los entre dues classes, per exemple?
Bé, amb les dades que tenim seria una possibilitat, no? El que passa és que, clar, ara falta veure quanta gent ha demanat amb segona opció l'escola de Montserrat, no només de Sant Jus, sinó que sabem que, a més a més, els pobles del voltant a vegades demanen amb segona opció centres que saben que són de qualitat, com els que tenim aquí a Sant Jus, l'escola de Montserrat ho és, i que si no entren en un lloc entren en un altre. Quan es concreti això, i tinguem les dades sobre la taula, podrem ser aquestes més explícits. Simplement traslladar la tranquil·litat
que hem planificat una miqueta amb la voluntat que ningú es quedés exclòs de l'Escola Pública de Sant Just, cosa que això ja ho hem aconseguit. Tu pots assegurar-ho, no? Sí, sí, sí. I ara hem de mirar com els números es van concretant i es van fent. Una cosa que ara no podrem dir en un primer moment, però que tant en un punt tinguem alguna informació...
la farem pública a través dels mitjans que tenim. Molt bé, doncs, Lluís, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Que tinguis una bona setmana santa, no sé on vas, però que gaudeixis. Bueno, me'n vaig a una destinació molt glamurosa, eh? Me'n vaig al... Salou? Al càmping. Al càmping, però de Salou o no? No, no, al muntany, al muntany. Molt bé, doncs que tinguis uns bons dies. Gràcies, Lluís, que vagi bé, bona tarda. Molt bé, gràcies a vosaltres.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desveu. Dimecres, i com cada setmana a la penya del morro, repassem la cultura de Dalaveix, el nostre calaix de cultura.
Anna Rovira. Aranxa Sánchez. Recordeu aquests dos noms perquè us ensenyaran coses.
Bona tarda, noies. Bona tarda. Hola. Hello, good afternoon. Hey. Welcome. Thank you so much. Yeah. How are you? Fine, fine. You? Very good. Did you... Did you... Were you in the United States of America? Isn't it? Isn't it? Deixau, es igual. Pero vas a Estados Unidos, ¿no? Sí. Sí.
El tot més yanqui possible al programa, ara ja veieu que hem decorat tot com així... Mandaretes. Sí, quadribarrades d'aquestes als Estats Units. Jo tinc un barret de copa d'aquests... We need you! Jo vaig vestir de cheerleader, anava a jugar de bàsquet... Ah, molt bé, no? Sí. Està molt bé. I sí, Aranja, què tal per als Estats Units? Molt bé, molt bé. Va estar a Califòrnia, no?, dues setmanes, i acabes d'arribar ara fa poc.
Sí, fa molt poc. Encara tinc jet lag. Ah, sí. Amb l'excusa aquesta, el mes d'agost, no? Sí. Com el canvi d'hora de la setmana passada. Home, són 9 hores de canvi. 9 hores de canvi, eh? Sí, de canvi horari. Què és el que més t'ha agradat, i acabarem ja amb aquest espai, de Califòrnia? Home, és que he estat a Califòrnia. A Nevada, a Utah i a Arizona. Quina ràbia que fas. Però molta, no t'ho pots ni arribar a ni imaginar.
El que t'agrada més? És que no puc dir una cosa només, però em va agradar molt el Gran Canyón i el Golden Gate. Oh yeah! En fi, avui què tenim al Calaix de Cultura, noies? Doncs aquesta setmana portem una comèdia musical de la Madalana, sota el nom de Som una noció. Després veurem Rei i Senyor, un drama en el TNC. L'Anna ens porta a l'expo del Titanic i per acabar l'agenda de concerts.
Vinga, va, comencem parlant per aquesta obra de teatre musical Som una noció. A veure, què és això de Som una noció? Estem parlant d'una obra de teatre musical que parla sobre els mil anys d'història de Catalunya en clau d'humor. Explica passatges de la nostra història però sempre fent picades d'ullet a l'actualitat i els seus problemes. L'espectacle es fa veure al Club Capitol a la sala Pepe Rubianes fins al 6 de maig. Pepe Rubianes, nene!
I, escolta, quins personatges surten a l'obra? Perquè, clar, són de tota l'època catalana, no? Podem veure personatges com Guisea el Pilos, Carles l'Alcalp, Jaume I el Conqueridor, Sarallonga, Roca Guinarda... I ara comencen les paròdies amb Rafael Skywalker Casanova...
La timbanera del Bruc, Darth Vader, Felip V i el senyor Esteve. I hi ha alguna mena de dramatúrgia, hi ha alguna cosa que aquí, tot plegat o què? Sí, durant tot l'espectacle ens estan acompanyant dos monjos de Montserrat que ens han fet les transicions d'escena a escena amb cançons tradicionals i no tan tradicionals perquè tots les podem reconèixer.
Bé, de fet podríem dir que l'obra és una comèdia, no? És una comèdia en tota regla, de fet. És molt Monty Python, l'obra. Serveix perquè els propis catalans ens riguem de nosaltres mateixos des de l'època de Grifel Pilos fins a l'origen de les... O sigui, l'època de Grifel Pilos i les quatre barres, a l'inici, fins la mort del dictador Franco i l'inici de la democràcia.
passant pels moments més destacats de la història catalana, com per exemple la Guerra de 1714, on lluiten la princesa Laia i Rafael Skywalker Casanovas. Ah, molt bé, no? Sí, sí.
Molt català i molt fidel a la història de Catalunya. Contra qui lluiten? Darth Vader Felip V. Aquí diuen, soc el teu pare. El que m'estranya és que Mourinho no surti com a Darth Vader. Com a Cracòvia de dilluns. Com va anar? Us va agradar? Jo no veig veure-us. Jo ja no veig Cracòvia. A mi sí que m'agrada. Boicot a...
No em pots anar al partit de la TV3, me'n fan. Em prenyo. En fi, sí. Seguim el tema. La tantorna esportiva va ser ahir, eh? Ja, ja, però és que encara tenia lletllac. L'excusa, ara. Bueno, en fi, Anna... Bueno, seguim amb més contes que passen allà a l'obra. També apareixen els Almogàvers, però aquest cop van en un creuer. No van allà fent les seves coses de lluita que anaven fent pel Mediterrani, sinó van en un creuer...
I també no deixen passar el tema del concert econòmic, perquè parlen que algun espanyol s'escapa amb diners de la caixa. Oh! Oh! O sigui que així faròdien situacions històriques, però parlant de manera actual. I qui són els actors que les representen? Mira, els dos monjos estan representats per Xevi Capdevila i Oriol Pidalcerra. Pidalcerra. Pidalcerra. Pidalcerra. Sí, sí, tota la vida. Claro. I els dos actors que representen tots els personatges són Mariona Blanc i Òscar...
Perquè a la vegada és l'autor de l'obra, Òscar Obrezo, i està dirigida per Jordi Puntí. I quant va l'entrada? L'entrada va entre els 20 i 25 euros i, bueno, recordem que ho fan al Club Capitol a la sala Pepe Rubianes. Doncs queda dintesa amb una noció i us sabeu de què va l'obra. Una mica més d'info, si voleu anar-hi, a la sala Pepe Rubianes del Club Capitol.
Vinga, i ara marxem a una altra data de Barcelona, en aquest cas públic, perquè parlem del Teatre Nacional de Catalunya, que es vesteix d'època per representar rei i senyor. Aranxa, de què va aquesta obra? Doncs l'obra situa la trama principal a la casa d'una família noble a principis de segle XX i tracta el conflicte que hi ha entre en Déu Reixac, un ric poderós terratinent, i Remei, la seva filla, que gosa de desafiar l'autoritat paterna, quan el seu pare l'obliga a trencar la relació amb el seu enamorat
ja que el seu pare pensa que el futur de la seva família pot estar en perill si la seva filla es casa amb l'home equivocat.
Un drama en tota regla. Familiar. Teatre Nacional de Catalunya. Reí senyor. Qui ha dirigit l'obra? Doncs l'obra s'ha fet sota la direcció de Toni Cassares. Home, el Toni Cassares, que ha estat a la Sala B, que ha estat durant molts anys dirigint-la, i ara, doncs mira, m'ha tingut l'oportunitat de fer-ho al Teatre Nacional de Catalunya. I de qui és el text? El text original és de Josep Pagès Pou i la dramaturgia la porta Pere Riera. I els actors?
Els actors que donen vida als personatges són Enric Archibau, Jep Barceló, Miquel Bonet, Roser Camí, Pep Cruz, Sara Espígol, Borja Espinosa...
Quimet Pla, Carles Romero i Lluís Soler. Complirà tot l'escenari, tanta gent. Home, es nota que és el nacional, eh? Sí. Però fa la gran, suposo, no? No, està la petita. Està la petita, està la petita, no? I de què va... Bueno, què és el que es pot veure, la temàtica en general, una mica? Doncs sobre la sala hi podem veure amor, abús de poder, impotència, ràbia, venjança... I lluita entre un pare i la seva filla per aconseguir allò que volen. Per defensar els seus principis, les seves terres, el poder o el seu estimat.
Cada part té coses a defensar, ara cal veure fins a quin punt estan diputats de lluita. Els espectadors en el primer acte sentiran com quan eren petits i els pares els obligaven a anar a classe de reforç per la tarda o quan a l'escola feies aquella classe que t'anudiaves. Però tot canvia en el segon acte quan la sensació és totalment diferent i sembla que un cop d'aire fresc passi per la sala del teatre.
Rey y Sanyo és una obra pràctica més coneguda pel públic de Barcelona, ja que l'última vegada que es va representar va ser el 1918 al Teatre Romea. Ah, jo... Sí, és veritat, jo no vaig poder anar aquell dia. Estaves amb jet lag, segur. Sí, un jet lag etern, no? Sí. No he nascut encara. Fins quan es pot veure l'obra? Fins al 29 d'abril, a la sala petita, al TNC, la durada és de dues hores, és en català, i el preu de les entrades va entre 10 i 26 euros.
Jack! Jack! Jack! Jack! Jack! Jack! Jack! Jack! Jack! Bueno, en fi, sí, he estat una recreació molt esporàdica de Titanic de James Cameron. James Cameron. Ara la tornen a fer, no?, en 3D. Si Celine Dion t'escoltés...
Estaria mort d'allà. Està a Las Vegas, ara. Ah, sí? Sí. Veus com ho sap? Per això has dit el comentari. Clar. En fi. Anem a parlar de Titanic i d'una exposició que es titula Titanic d'Exhibitions.
I és que es va enfonsar tal dia com el 15 d'abril fa 100 anys, no, Anna? Sí, ja m'ha xafat l'entrada que anava a fer. Ah, perquè... Vols que torna a fer una altra o no? No, no, és igual. Tornem darrere del temps. Tornem darrere del temps. Jet lag. Tornem d'altra cançó d'aquestes de Titanic. No hi ha més, només de dir aquesta. No, n'hi ha més, n'hi ha més. Ah, versions, és la mateixa per una altra versió. Ningú ho sabia. Va, va, comencem un altre cop, vinga.
Avui l'Anna ens porta a una exposició, i a que no sabeu de què, del Titanic. Un vaixell que es va enfonsar la... Ah, no, no. I corra, que garra, m'ha dit lloc el tio. Anna, Anna, què ens portes avui? És igual, el Titanic. Titanic d'exhibition, no? Sí, sí. S'ha matat en el nom, eh? Sí, sí, molt. Anna, digue, llegeix tot el començament, que m'agrada molt el que posa.
No, ara no vull llegir-ho perquè ja no té cap sentit. Oh, ara es posa... Quin orgull que teniu les dones. Manirà a Estats Units a treballar. Aquí no és professional. Bueno, anem a seguir com a mi doni la gana. Molt bé, Anna, tu manes. El titani que s'ha enfonsat a la matinada del 15 d'abril del 1912. Sí, això ho he dit abans. A les aigües de l'Atlàntic Nord, vols callar? Després de xocar contra... Contra aquell va xocar. Un Isabel. Ah, molt bé. I van morir 1.495 persones amb ells.
I això vol dir que la setmana que ve farà cent anys d'aquest desastre. Que fort. No, no, no ho sabia. De fet, no sé res. Jo ho lleixo i ho lleixo. Només ets l'indió i ja està. Lleges, llogarà de llegir. Exacte. El proper dia posaré guions. Bueno, va. I clar, i de què va aquesta exposició i on es fa, què és el més important? L'exposició està al Museu Marítim de Barcelona fins al 30 de setembre.
i ja l'han visitat milions de persones arreu del món. L'exposició és capaç de transportar al passat els seus visitants per conèixer com va ser la curta vida a bord del vaixell des que es va construir fins a les seves restes, que es troben a 4 quilòmetres de profunditat sota l'oceà. La veritat és que és un encerre del Museu Marítim. No sé qui és el mèrit, però se'ls ha d'aplaudir, jo crec, perquè és una exposició... Un aplauso, que deia... Un aplauso.
Perquè aquesta exposició realment jo no l'he vista, però pinta molt interessant. Com dius tu, ha estat en moltes ciutats i és casualitat o no, però justament quan fa 100 anys l'exposició està a Barcelona, no? És a dir que enhorabona a la gent del Museu Marítim per aquesta exposició Titanic The Exhibition. Què és el que es mostra? Trobem 200 objectes reals que van passar pel Titanic com la llista completa dels passatgers aprovada i certificada per la White Star Line, sigui la companyia del Titanic,
Un tros de carbó de dos quilos de la sala de màquines número un, que era la que va estar funcionant fins a l'últim moment. Molt bé, molt interessant, el tros de carbó aquest. El tros de carbó és el més important de la... No, i a més tu creus el tecnic, ah, sí, sí, vale, vale. Dues cartes del primer oficial del vaixell, William Murdoch,
Pestes de la vaixella, la llista dels cossos recuperats... Perdona, preguntes-ho potser, però hi ha el retrat de la Rose allò mig nua amb només... Però això és una llegenda urbana, o és només la pel·lícula, o això què és? Així jo crec que James Cabano s'ha levantat la forro. O sigui, volia posar una actriu nua i la vaig posar ella. Ah, vale, vale. Jo crec, tampoc és tan penjoi, crec. És veritat, és veritat. Així que... També trobem llibres, fotografies o sabates, entre moltes altres coses.
També es poden veure recreacions de les estances interiors, com alguns camerots i passadissos, i fins i tot es poden descobrir algunes històries explicades en primera persona que et fan entendre la magnitud de la tragèdia.
Bé, on es pot veure per anèrgima vegada ja aquesta exposició? Al Museu Marítim de Barcelona. Molt bé. Per un preu que van des del 1,25 fins al 2,50 euros. Què, euros? Ah, molt bé, no? Sí, sí. Milions d'euros. I t'entra una autoguia. Ah, que guai. Sí, sí, que va explicant. Sí, m'agrada molt això. I fins quan podem veure aquesta exposició? El tren fa a setembre. Uau! Uau! Uau! Soy el rei del mundo! I'm the king of the world! Uau! Uau!
Bé, doncs, després d'haver repassat una mica Titanic, una pel·lícula, que és la meva pel·lícula capçalera, no cal dir-ho. Sí, no m'esperava, això. Me la poso cada nit 3 o 4 vegades, són 12 hores, i la resta, doncs, Vic, la meva vida. Parlem de concerts a continuació, perquè, doncs, és el que... És el que toca una mica. És el que toca, ja. No, no, vull dir... Parlem de concerts normal, eh? Sí, sí, sí, exacte, normal. I'm back, I'm back. He's back. Tommy, United States of America.
Al final que no ho hem entès. És igual, he pujat la música. He pujat la música. Jo, perquè no saps anglès. En fi, demà dijous, dia 5 d'abril, a la nit, a la sala Polo, tenim aquí, escoltem de fons, Dom Dom Girls. Són una banda de quatre noies de Los Ángeles, formada el 2009... Avui tot és d'Alai, no? Sí, als Estats Units. Més o menys. Formada el 2009 amb un estil noise pop,
Tenen dos treballs de mercat i les dietes de les seves cançons tracten sobrefets de la vida de Didi, que és la líder del grup. Puc dir una cosa? Sí, home. Jo crec que la gent s'inventa etiquetes de música. Nois Pop, què és? Nois Pop és com soroll, però que al final acaba sonant com a pop. Sí, mira. Sí, sí, són etiquetes raras. Aquí per dir qualsevol cosa, tot és el mateix. És per dir, no faig pop, faig Nois Pop. Es que la cuela, si no... Claro.
Alguna cosa més sobre aquestes dones? Doncs al concert podem escoltar temes com Long Hair, Dream Away Life, Pay For Me o Bank Girl. Les entrades estan per 16 euros. Bé, demà la nit també. Xavier Coll, qui escoltem de fons, amb Montserrat Gascón, arriba al Palau de la Música. Aquest guitarrista presenta el concert amb una guitarra barroca, espanyola i romàntica, una viola i una trioba.
Va néixer a Barcelona, on va estudiar de la mà de Josep Maria Olmos, al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha tocat escenaris d'Anglaterra, Suïssa, Rússia, Romania, Estats Units i Egipte. Les entrades estan per 15 euros. Misteri. Què està passant aquí? És una cançó que dintre set segons d'arts, però que fa por. Ah, no, calla, que són els afònics, que toquen a la sala l'UTK. Com por, diu.
Raül Palau, Marc Aiza, Camilo Pérez i Gianni... A veure com digui aquest cognom, eh? Sianame... Sí, molt bé. Formen aquesta banda que presenta el seu segon treball d'estudi sota el nom de Plexes Solars. Diuen que han inventat un nou estil, el pop neardental. Uns altres. Uns altres que s'inventen paraules. Que no és més res que a la búsqueda sempre constant de nous sons. Les entrades estan per 8,40. Sí.
Bueno, en fi, també la nit del 6 d'abril, és a dir, demà passat, divendres, a la sala de res matàs, arriba Fèlix de Housecut, no? Sí. Fèlix de House? Què? Res, res, res, igual. Que malo! Que malo! Nascut a Chicago fa 40 anys, Fèlix Starling Jr. és un DJ productor de House,
i d'Electroclash. Clar, clar, clar, clar, clar. Un altre que t'inventa amb paraules. Electroclash, clash, clash, clash. Es va formar... Volta amb ritme, nena. Idiot. Va formar part de la segona generació del Chicago House. El seu nom es deu al dibuix del gat Félix. Té 8 àlbums al mercat i al concert es podran escoltar temes com Lidl Blue, Temptation, We All Wanna Be Primes, Thugman o Rocket Rider, entre altres. Les entrades estan per 12 euros.
Whenever you're around, you always bring me pride at you. Just take me up and down. En fi, la mateixa nit, aquest divendres, Tubman i DJ es punxen a la sala row 14. Steven i David són dos germans de Brussel·les que van formar part del grup Slow Wax. Els germans de Willy fan en cada sessió un repàs a la història de la música i per aquesta raó...
van trigar tant a tenir un disc propi que va veure la llum al final del 2000. Aquest any estaran els Monegro Festival i el Música Land Festival de Madrid. Les entrades estan per 20 euros. Bé, passem ara dissabte 7 d'abril, en plena Setmana Santa. Nineta Angolfish actua en el Continental Bar del carrer de la Providència, número 30.
Que són amics teus? No, Nina Thomas i Cesc Mallor, on van parar aquest duet de Barcelona que té aires de country, blues i folk. Life in a Bullfish va ser el seu àlbum de debut i el concert presenta Words from a Deep Down, que és el seu nou disc, on podem trobar temes com Don't Bailau, Shade on You, Or Wake Up Call o Gave Guy. L'entrada és gratuïta.
La mateixa nit tenim a la sala jamborí a Thayas. Sobre la sàmborí podem veure Alex Thayas, que és la veu i la guitarra, Albert Greenlight, a la guitarra, David Summers, teclats, Steve Desward, al baix, i Roberto Olori, a la bateria. Tot i que la veu del grup ha tret 3 discos en solitari, la banda presenta el seu primer treball amb el nom de Guitar Shock. 12 temes on es barreja blues, rock, funk, amb pinzellades de psicodèlia. Les entrades estan per 10 euros.
La nit del 8 d'abri d'aquest diumenge tenim en directe Peter Robbins, que escoltem de fons, transatlantic quartet amb Miquel Pluc a la sala Jambori de Barcelona. Peter va néixer als Estats Units, és tenor i toca el saxo. A Barcelona no estarà sol, ja que amb ell estaran Michael Pluc, Simon Jeremy i Tommy Crane, que estaran encarregats de portar a la sala Jambori un tros del jazz més rock de Brooklyn.
Les entrades estan per Déu-Bros. Bé, atenció perquè el dilluns, dia 9 d'abril, a la sala Res Matàs, però actuen Black Breath. Venen des de Washington, on es van formar el 2006, amb un so hard metal i trans metal. Tenen tres àlbums, Razoro to Opium, Heavy Breathing i aquest últim que es diu Sentence to Life, on es troben temes com The Flame, On Off-Fresh,
Mother FC o Domet. Les entrades estan per 16 euros. El dimarts 10 d'abril, l'aniversari del meu germà, a la sala... Com a dada, eh? Interessant per tots. A la sala Sidecar, tenim el directe de The Legendary. Sempre fa la mateixa broma. És que hi ha gent que li diu Sidecar. Sidecar. Els guiris. Els guiris ens escolten molt, sí. Aquesta banda de Nashville ha creat el...
que és una barreja de rock du, blues, punk, swing i country. I passa un rock per allà al mig. Sí. Perdona, jo conec molta gent que fa música rock, eh, també. És una nova etiqueta. Fora bromes. Porten des del 1998 i junts amb sis treballs dins de la seva discografia. A concert podem escoltar temes com
No Such Things, Sugar Baby, Hunger Down o Bottom Road, entre d'altres. Les entrades estan per 15 euros. Bé, i acabem amb la Cristina Rosenbinch, que actua a la Salut de Gas dimecres d'aquí una setmana que ve 11 d'abril. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem amb Laura Alvarez i Marta Patrició. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Racudé, ha criticat que els pressupostos generals de l'Estat retallin un 45% la dotació en infraestructures a Catalunya. Finalment es destinaran 1.400 milions d'euros.
i queden fora infraestructures com el desdoblament de la Nacional 2, l'arribada del tren a l'aeroport del Prat o l'accés ferroviari al port de Barcelona. Per això, Racudé ha acusat el govern de Rajoy que estigui, diu, més pendent de l'AVE que d'infraestructures primordials per Catalunya. Continua l'Estat, en aquest cas el govern popular, com abans el govern socialista, invertint culs de sac d'alta velocitat i, en canvi, descuidant el que són les obres fonamentals, en el nostre cas,
pels ciutadans i per l'economia del nostre país. I aquí puc posar damunt de la taula temes tan candents com és la Nacional 2 a Girona o com és la inversió en rodalies i en regionals de ferrocarril.
Des de Madrid, però, s'assegura que els pressupostos en infraestructures a Catalunya es retallen un 14% i no un 45%, com critica la Generalitat. Mentrestant, i encara sobre pressupostos, el líder del Partit Popular, l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha justificat els diners que els comptes generals de l'Estat preveuen per la ciutat. Segons Fernández Díaz, són uns comptes obligats per l'herència diu del tripartiti de Zapatero. Són els pressupostos obligats.
Obligats per anteriors audiències del tripartit i del govern Zapatero i obligats davant la greu situació de crisi econòmica i d'atur que obliguen el govern d'Espanya a aprovar uns pressupostos perquè hi hagi una veritable oportunitat perquè aquí a un temps, quan més aviat i amb la màxima força possible millor, es pugui sortir de la crisi.
Fernández Díaz ha assegurat també que els comptes preveuen 132 milions d'euros pel port de Barcelona i 70 per la Sagrera. El govern municipal, però, ha tillat aquests comptes d'inacceptables i decebedors. Els mercats castiguen per segon dia consecutiu la borsa espanyola, tot i que els pressupostos presentats pel govern central siguin els més restrictius de la democràcia espanyola. L'IBEX 35 ha tancat la jornada novament amb pèrdues, aquest cop del 2,1%. A més, la prima de risc.
és a dir, la desconfiança dels mercats en l'economia espanyola es dispara per sobre dels 390 punts. D'aquesta manera, el selectiu espanyol s'anota al nivell més baix des de setembre de l'any passat. El Banc Central Europeu mantindrà els tipus d'interès a l'1% a les 1 euro, una decisió que es justifica pels problemes de liquiditat.
que travessen alguns països europeus. El seu president, Mario Draghi, creu que els mercats financers estan ara esperant, diu, que alguns països apliquin les reformes que s'han aprovat. D'aquesta manera ha fet menció indirecta a Espanya i a la seva reforma laboral. El servei de teleassistència de la Diputació de Girona compta ja amb més de 4.500 usuaris i té previst arribar als gairebé 5.800 a finals d'aquest any.
També es preveu que els Mossos d'Esquadra puguin custodiar les claus de les persones que viuen soles als municipis on no hi ha policia local. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. El servei de teleassistència domiciliària de la Diputació de Girona ha inclòs entre els seus serveis la custòdia de claus i ja hi ha una dotzena de municipis on la policia local guarda les claus dels domicilis dels usuaris per fer-les servir en cas de necessitat i evitar que els bombers hagin d'esbutzar les portes. El vicepresident de la Diputació, Xavier Soi, ha avançat que es vol fer un pas més.
Establir converses amb els Mossos d'Esquadra per veure si això es pogués fer a nivell comarcal als llocs on hi ha policia local. N'hem començat a parlar, les coses sembla que es podran aconseguir, però aquesta és, diguem-ne, una etapa més que volem tirar endavant. Per aquest any també es vol potenciar la coordinació entre el servei de teleassistència i els serveis sanitaris. A més, es vol incrementar el número d'usuaris en 1.400 i intentar evitar les llistes d'espera, com Ràdio Girona.
Bona tarda, us parla David Amador. Aquesta nit el Barça coneixerà el seu rival a les semifinals de la Champions. Els blaugranes s'enfrontaran al vencedor del Chelsea-Banfic. Els anglesos tenen el 0-1 de renda de l'anada a quarts. El Barça, recordem, va eliminar ahir el Milan. A més, el davanter barcelonista Leo Messi va igualar amb 14 gols el rècord de José Altafini de la temporada 62-63.
L'exjugador ítalo-brasile del Milan ha dit a Com Ràdio que Messi és millor que Maradona, però encara no es troba a l'alçada de Pelé. De la seva banda, el Bayern de Munic, també classificat per a semis, es trobarà, si no hi ha un d'alta-baix, amb el Real Madrid. Els blancs reben, també aquest vespre, l'apoll de Nicosia amb la renda del 0 a 3 a Xipra. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6 i 5.
L'atur baixa en 26 persones el mes de març a Sant Just. En total ara hi ha 688 persones sense feina, segons dades del Ministeri de Treball. Malgrat la baixada encara són prop una vintena més que l'any passat. Feia 5 mesos que les dades de desocupació no eren positives al municipi. A Catalunya també hi ha hagut una petita millora. En aquest cas feia 8 mesos que no s'invertia aquesta tònica negativa. En canvi, al Baix de Bregat l'atur continua pujant i ha augmentat en 300 persones. Ja n'hi ha més de 69.400.
Ja som en plena Setmana Santa i la parròquia del Sant Justi Pastor comemoren diversos actes religiosos. El diumenge ja es veuen el tret de sortida amb la tradicional celebració de diumenge de Rams i demà se celebra la missa de dijous sant. Enguany la parròquia ha volgut afegir a la litúrgia un sentit de resposta social. Per això la tradició de rentar els peus de Jesús de l'últim sopar
es convertirà en una crida a demanar la col·laboració de la gent en una campanya contra la fam. Una campanya que també s'ha mantingut durant tota la quaresma. A més a més, divendres es farà l'ofici de la Passió i el Via Crucis i dissabte tindrà lloc la solemne Vella Pasqual. I acabem amb aquest butlletí explicant-vos que les pastisseries de Sant Just estan en setmana d'activitat frenètica per la venda de les tradicionals mones de Pasqua
Tot i que el dia fort és sobretot dilluns, els clients ja han començat a fer els seus encàrrecs per no quedar-se sense les seves figures preferides. Les mones del Barça són les més demanades, com ja és habitual els últims anys, tot i que els protagonistes de dibuixos animats també tenen molt èxit entre la canalla. Per cert, que les figures de xocolata estan guanyant terreny davant dels clàssics ous de colors acompanyats d'un pastís. Els bunyols de Quaresma sí que continuen tenint bona acollida i s'han estat venent durant també tota la Setmana Santa.
I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
Fins demà!
I ben volgut, ni sospiteu, que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, encara vull sense remei tot.
Trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat, amagat en mentiguetes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor.
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena, no puc respirar. Ai, ben volgut que es trenci un dia, et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dia.
Fins demà! Fins demà!
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre, sort, per si un dia ens creguem.
Fins demà!
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantats. Si entre els matolls sortim tu i jo dient ell, aquí els senyors, estem esperant. Ai, com s'haguessin espantats, efectivament.
Feu lloc, feu lloc, que arriben... Bueno, marxen, de fet, els manels. Amb aquest tema benvolgut, una carta dirigida a l'exparella de l'actual parella de qui escriu la carta. No sé si m'he explicat bé. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desveu. Què tal? Bona tarda. Benvingut a la segona hora del programa. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Com esteu? Ai, moltes gràcies. Gràcies.
Brau!
És que són les grupis del programa, si no les controles, se't pugen el... Jepa. Jepa. Avui, d'aquí una estona, tindrem... Re, d'aquí re, perquè fem una posa per la publicitat, però després tindrem a l'Oriol Jiménez amb l'espai de les noves tecnologies, els androids, els tablets, i atenció a la notícia, eh? L'aplicació Instagram, només fins ara per Apple, aplicació de fer fotografies guais, xules i enrotllades, també es pot trobar a Android.
Des d'ahir l'aplicació d'Instagram també la podeu trobar a Android. Aquestes i més coses en parlarem amb l'Oriol i també connectarem amb l'Aitor López, el president de l'associació de dimonis de Sant Just d'Esvern, els apagallums de Cama Blanca, que justament d'aquí una setmana ja estan preparant-nos tot perquè vagi molt bé, cremaran, com diuen ells, en largot de dimonis. A Sant Just d'Esvern cremen coses...
petards i les seves històries la setmana que ve a Sant Just. D'aquí una estona parlem amb l'Aitor López. Repetida, petitíssima pausa perquè només tenim un anunci per la publicitat i tornem tot seguit a la penya del morro. Fins ara.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.com Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desbert.
Un quart de set en directe a la penya del morro de ràdio d'Esvern. Comencem per aquesta notícia, Oriol, l'aplicació de la setmana, sens dubte, per Android, Instagram. Bona tarda. Bona tarda. Tela marinera, eh? No ens ho esperàvem, això. Jo jo donava per impossible que algun dia Instagram passés a Android i la veritat és que no s'ha entrat molt bé la gent d'iPhone, em sembla. Pot ser?
Bueno, jo no ho sé, això. La connecta, aquesta gent. En fi, què podem dir d'aquesta aplicació? Potser una de les més utilitzades d'iPhone i exclusives, no?
Sí, fins ara havia estat exclusiva. Bueno, Instagram ja feia temps que deia que donaria el sale a Android. És una... Ara que ho comentes, no? És una cosa que jo mai he entès com els ha costat tant de temps, tenint tant d'èxit, no? Era com que jo tenia la sensació de... Hòstia, hem tingut tant èxit a l'iPhone i estan deixant passar una mica... Això no és que a Apple els volia retenir més del compte? Ara que per això et dic, ara ho dius així, és possible que o bé a Apple o bé juguessin amb una exclusivitat o bé, no ho sé, però clar, havien sortit 3 o 4 imitadors a Android però que tampoc acabaven de...
Sí, bueno, hi ha la retrocàmera, la vinyet, però no és el sistema aquest de penjar-les directament, no? Clar, i a més és com un Twitter, l'Instagram, tu segueixes la gent, que et passa les fotos i una mica ja havien fet la seva marca, llavors... Podem fer una foto ara? Perquè jo me la vaig baixar ahir, bueno, vaig saber, vaig a... a veure què és això, i em vaig baixar a Instagram, i ara, bé, aquí una estona farem una foto mentre fas programa...
Vale, i veurà el tuit de la penya del morro. La penya del morro, et sembla bé o què? Sí, sí. Vale, vale, ja està, ja està. Doncs no, de moment ha estat un èxit, un milió de descàrregues. I, bueno, es nota que és una primera vessió, eh? Per ser una mica crítics funciona bé. Què passa? No, però hi ha alguns errors. I de tant en quant et fa alguna... Per exemple? Alguna patadeta. Alguna cosa... A vegades es tanca sense més. Ah, sí? Ah, sí?
Sí, i bueno, hi ha algunes coses a polir, però no, està bé, està bé, està bé, home. Bueno, de fet, per qui no sàpiga, funciona igual que tu agafes l'aplicació, no?, d'Instagram, fas la fotografia, que és el que estic fent en aquests moments. Oriol, no et moguis. Sí, aquí fas la foto. Sí, te la faig així directament. Exacte, molt, Oriol, has quedat molt guapo. Llavors aquí podes guardar la fotografia i llavors et diu, vale, quina foto vols? Vale, llavors...
Selecciones una mica així amb el damal d'Instagram, fas ok, i llavors aquí ja arriba una mica el moment complicat després de la fotografia, que és decidir quin vols. Si vols normal, Amaro, Rice, Hudson, Sierra, Xpro, Lo-Fi, Early Bird, Sutro, Toaster, Brannan, Ingwell, Walden... Hi ha un que es diu Walden! Home, aquest era el nostre, no? Aquest era de ser just. A veure, Janssen Walden...
Molt bé, Oriol, ja ho tinc Walden. I ara què faig? No, ja està, no? Ara que continuar. Processando la imagen. Clar, però hauríem d'obrir una compte, potser de la penya del morro, no? Perquè això, si no, ara ho penjarà el meu Twitter personal. Bé, o retweetages. Sí. Ah, no, mira, diu quin usuari vols penjar-ho al Twitter. Home, això és fantàstic, eh? Doncs ja posem la penya del morro. La contrassenya, que és Josep Perpinyà, per si algú la vols, doncs ja ho tenim.
Doncs Oriol, després d'aquesta primera notícia impactant d'aplicacions de la jornada, repassem altres coses?
Sí, sabem que a Barcelona hi ha el Mare Nostrum, aquest ordinador tan potent que està al costat de l'OPC. I no només això, sinó que Barcelona també té el centre de supercomputació de Barcelona, que també seria una mica el centre europeu de supercomputació. Sí, senyor. Sí, que hi ha potència per aquesta banda. De fet, aquí tenim un ordinador que em sembla que té un giga de RAM més,
que aquest supercomputador que és el maret nostre, que està a Barcelona. De fet, sí, el tenim aquí. De fet, el podem... Engega-lo un moment. Aquest és el superordinador que tenim. T'agrada o no? Fa sumar restes com els altres, no? Una mica... Però és el superordinador de la penya del morro.
I què tal? Bé, què tal? Vull dir que ara hi haurà un nou supercomputador encara més gran? Sí, sí, sí. Bé, sempre van actualitzant els supercomputadors, no? I aquesta, una novetat important a nivell mundial, és que un superordinador, no?, diguem, d'aquests... Sempre són, en realitat, ordinadors normals, podríem dir, però molts. Milers d'ordinadors normals, en xarxa, programats per dividir una tasca en milers de petites tasques que fan... Multitasc. Exacte.
I aquest, la novetat seria que no serien ordinadors normals, sinó que fan servir el mateix processador que tenen els mòbils d'aquest any. O sigui, seria com un superordinador muntat de mòbils. Dit ràpid. A veure, Oriol, si ho entès bé, que són com 10.000 iPhones junts o alguna cosa per l'estat. No, l'iPhone no perquè està obsolet i és una merda.
És que em busca, Jordi. L'Oriol, és que cau ràpid, eh? No, el que jo volia preguntar és que són molts... O sigui, com molts mòbils junts, són? A veure, en el sentit que el processador que té... O sigui, òbviament no hi ha un mòbil allà connectat a una xarxa, però... I tampoc pots trucar, no? No són mòbils, pròpiament dits, però el processador que té...
Són els processos que porten els mòbils d'aquest any. Oriol, això de què serveix? La gràcia és... Molt bé, d'acord. Crec que sumaràs més ràpid que jo amb l'aplicació calculadora. Un tema és de... Per què serveix l'ordinador? El superordinador aquest es fa en simulacions científiques, s'analitzen cèl·lules, no sé, mil coses d'aquestes per analitzar moltes variables sobre el temps, també, meteorologia... I mira, no tinc en silenci, jo. Què t'ha sonat?
a l'Instagram. Diu que algú m'ha... Sí, sí, sí, segur que sí. Truquen. Algú va fer el telèfon. És el meu, perdona, és el meu. Oriol, jo som grandets, eh? Ja sabeu que aquí s'entra... Ah, però aquesta secció sí, eh? Ah, val, val, val. Sí, sí, sí, no, que és així. Bueno, perdona, aquesta secció se n'ha tot, ja, eh? Sí, se n'ha tot. Un telèfon de l'any 1932. Que algú l'agafi, sisplau. Venga.
Bé, Oriol, total, que per què serveix tanta supercomputadora? Sí, serveix per fer, sobretot, càlculs científics. I la novetat de per què es fan servir aquests processadors de mòbil, que són menys potents que un normal, però la contra és que consumeixen molt poca energia. Llavors seria el superordinador que, en principi, consumiria menys per unitat de càlcul. O sigui, tindria l'eficiència energètica més bona...
I, tal com està contemplat, si això va creixent, que tu pots connectar els mòbils, per dir-ho d'alguna manera, o sigui, tu pots connectar aquí les plaques i processors que vulguis, està contemplat que un dia també sigui el més potent del món.
O sigui, que en principi és una manera, una nova manera de construir un superordinador. Sí, i aquests mòbils on els han comprat? Els paquis? Ah, sí, sí. Una comanda especial. No, no, però són 4.000. Són 4.000? 4.000 mòbils? No són mòbils, eh? No, no, però són la placa base o el processador que utilitzen els smartphones. De fet, han comprat mòbils i els han desmuntat, han deixat la paga. No, no.
Han comprat només el processador i poca cosa més. De fet, diu que està basada, si volia, més encara de les tècniques, en el món basat en ARM. A veure què és el món en ARM? Anna Rosa Mintana. Sí, no, ARM és el llenguatge d'aquests processadors.
O sigui, és una mica el que tots els mòbils parlen en aquest llenguatge. És diferent del d'un ordinador normal. Montblanc, què és? És el nom de l'ordinador. Es diu així, eh? I NVIDIA Tegra 3? És la placa, pròpiament és el processador. És com si diguéssim un Intel Pentium 4. Doncs l'NVIDIA Tegra 3 és el seu... Veureu que hi ha molts mòbils que aquest any ja sonen NVIDIA Tegra 3. Ah, sí? Sí, són bons. Però NVIDIA Neurogràfics?
Sí, sí, sí, sí, també. Sí, sí, sí, està molt potent. Sí, sí, sí, està molt potent. Sí, fa enveja, eh? Sí. Mai, mai, mai. Mai s'havia fet.
Vinga, anem a un an d'aquestes notícies interessants, també de la jornada. Avui portes coses molt tècniques, eh? Per què? Sí, perquè aquí és Tim Cook, això d'entrada, i segon es converteix en el CEO, EO, amb la major aprovació dels seus empleats al món. Oriol, si us plau, pots parlar en idioma català, si us plau? Sí. No, Tim Cook és el nou CEO d'Apple. Oriol, què no has entès de la pregunta? Pots explicar-nos-ho en català, si us plau? El CEO és el... res, és el xif executiu.
És el jefe, el jefe, el jefazo. Ara, ara, ara, doncs parla. Parla en català ben parlat. El jefe, el jefe, en català, el jefe. És el cap de l'empresa, no? Ui, no t'entenc ara, jo. Què vols dir? No, que no és el peu, vull dir. I llavors el Tim Cook es converteix en el cap amb la major aprovació dels seus empleats del món. És a dir que, segons les dades, un 97% de satisfacció dels seus empleats. No només és actualment el més ben valorat del món, sinó que és un rècord.
O sigui, fins ara el rècord el tenia l'ex-CEO de Google, que ha aconseguit un 96. I Steve Jobs, abans de morir, tenia un 95. Això en tot cas... Abans de morir. I després de mort... No, això en tot cas cifres molt altes. Ens ho passem bé amb els tres carrillos aquí en aquesta secció, eh, Oriol? Sí, sí, i llavors, vaja, alguna... Bueno, la novetat una mica és...
Steve Jobs ha deixat l'empresa a un nivell molt alt. Ja fa uns mesos la deixa. Sí.
però a un nivell molt alt a nivell de màrqueting i de la seva figura. Llavors, Tim Cook ha d'agafar el relleu. I de moment, a nivell d'empleats, sembla que ho està aconseguint. Ara falta, que d'aquí uns mesos, quan algú digui Tim Cook, tu diguis, ui, què és Tim Cook? Ara ja ho sabem. Per tant, atenció, processeu a la vostra retina d'informació del cervell. Jo la tinc molt petita, segur que a vosaltres més grossa.
En general parlo i penseu que Tim Cook, a partir d'ara, el racioneu com el nou Steve Jobs, el nou cap d'Apple. I a més, com a opinió i com sembla que està... És opinió, això? Sí, és opinió. L'opinió d'Oriol Jiménez. Sembla que s'està moderant, o sigui, ja ha volgut entrar, ha volgut mostrar que no només entra per fer el que hauria fet Steve Jobs, ha fet canvis ja a l'empresa...
I jo crec que es muda ara una mica. Per exemple, una de les frases més famoses de Steve Jobs dels últims temps que va dir que... Que ho donin pel sac, Microsoft. Gairebé, no. Ah, no? No, però va dir que Android era un producte arrobat i que gastaria fins l'últim cèntim que té Apple al bany per acabar amb Android i encara que hagués de portar una càrrega nuclear. No és tan beligerant com ell, no? Perquè potser Steve Jobs, clar, com que ho va crear ell...
Ho sorprenia de forma molt personal, tot. Bueno, no ho va crear ell. Ah, no? No, estic que ho ven molt bé i ho ven ell, però no. Mira si ho va vendre bé, que jo em pensava que havia creat ell tot. En fi, doncs queda dit, eh? Tim Cook. Passem a una secció que a mi m'agrada molt, una subsecció de les noves tecnologies amb l'Oriol cada dimecres. Rumors.
I jo sola no m'hi sento segura, que és una mica el que segurament ha pensat Nokia, perquè els rumors apunten que Nokia i MS, que ja em diràs qui són, estan darrere de comprar BB, que no ho sé, ni BlackBerry... Va, vale, vale, vale.
Jordi. No, no ho feia això, Oriol. Som dos anys, eh? Ja, escolta, jo no... Si hagués de xifrar totes les inicials i sigles que m'has posat en aquesta secció, jo hauria d'eliminar altres informacions de la meva vida que, com comprendràs, les necessito per alimentar-me i respirar. Oriol, aquest rumor, que Microsoft darrere ha de comprar BlackBerry. És un rumor, sí.
De moment, últimament, no en sortem gaires, eh? Però en algun moment ho deixo, jo crec que... Sí, deixa anar, és igual. És gratis, és gratis. Potser m'invento algun rumor, també. Sí, perquè no, total, no aniria gaire diferent i seríem... Estaríem molt lluny de molts programes de ràdio que diuen coses i, com diu aquest, igual la QL, si no me la pela, no? Però vaja, que ho facin els altres no vol dir ho haguem de fer nosaltres, tampoc. Perquè agafem els millors rumors seleccionats. Sí, sí.
Per cert, ja que parlem de BlackBerry, estan preocupats en aquella zona del món on decideixen coses de BlackBerry, perquè, com tu saps, Oriol, des del 2006, per primera vegada, ha disminuït les vendes de BlackBerry, no? Sí, sí. I també fa una setmana o dos va sortir la notícia que a Canadà la BlackBerry ja no era el mòbil més venut, sinó iPhone. A casa seva també...
No, estan en caiguda, de moment. Sí, però és el mateix que va passar, ja ho hem comentat alguna vegada aquí, amb aquell mític, ja, un aplaudiment pel Nokia 5210, que vam tenir tots el primer mòbil, que jugàvem a la Serpiente, te'n recordes, tot això? Per cert, està la Serpiente, l'Android. L'Android està, no? El Play Store, però en simulador total. Veus un Nokia, en pantalla, i tens les tecles del Nokia. Ja me'l baixaré. Doncs, com comentava, una mica el que va passar, que per molta gent va ser el primer, com la BlackBerry, que ja ho hem comentat alguna vegada,
que ha estat per molts nois i noies el primer mòbil que han tingut, una BlackBerry, però, clar, aquesta gent ja comença a fer-se gran i segurament serà un altre mòbil que ocupi aquesta posició com a primer... Ja és una cosa sociològica, no? Com a primer mòbil que han tingut a la seva vida. De totes maneres, a Espanya BlackBerry té un oasi, eh? O sigui, no sé què tenim, però a Espanya ens agrada molt la BlackBerry... Que què tenim? Sí, no els hi va gens malament. Ja.
Aquí a Espanya, a més, sempre que diuen estadístiques, es posen per allà a Espanya. Com a Espanya, som el primer venedor de mòbils... Home, perdona, a tots els instituts de Catalunya està ple de blackberries. És així.
Oriol, moltes gràcies una setmana més per haver vingut al programa, que vagi, perquè sé que et costa molt, que has de venir d'allà molt lluny per fer-lo, que vagi molt i molt bé, que tinguis una bona Setmana Santa. On te'n vas per Setmana Santa, si te'n vas a algun lloc? Allà, d'on vinc. D'on vinc, no? Sí, ho has assenyalat bé. Però que t'hi vagis allà, a dins del Museu de la Ciència, no? Sí.
A veure una cosa. Què tal? Sóc el Jordi, d'aprendre el morro. Ara perquè no...
Per què no es pot escoltar, això, ara? No es pot escoltar? Que fort. En fi, escoltem una cançó. D'aquí uns moments parlarem amb l'Aitor López, que és dels apagallums de Cama Blanca, l'associació de dimonis de Sant Just d'Esvern, ja ho sabeu, perquè la setmana que ve tenen un bolo, tenen una sortida, com diuen ells, cremen, aquí a Sant Just. D'aquí uns moments parlem amb l'Aitor López. Fins ara.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jus d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, joi, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Bueno.
Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbem i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Hola, soc el Manel Lucas i vull saludar la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Ho he fet tants cops malament, ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal.
I el cotxe va, a poc a poc. El cotxe va, a poc a poc. El cotxe va, però jo, jo ja m'hi he estimat.
Fins demà! Fins demà!
Les ratlles del banyador, les ratlles del banyador són com tu i jo, cada un, cada un d'un color.
ens fem drogant tant en tant i ens droguem tant que al final ja no se'ns fa estrany.
per Nadal i un regal per Nadal i un regal per Nadal i ja ets normal i cantem tant malament i cantem tant
que al final ens queda normal.
Ells són la iaia i el tema declaració de principis. Directament des de l'àlbum Les ratlles del banyador. 6 i 36 de la tarda, continuem a la penya del morro i parlem amb els apagallums de Cama Blanca, els dimonis de Sant Just d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Amb la música del salt de plens de l'Apatum, sempre posem alguna de l'Apatum, eh?, quan parlem amb l'Aitor López, el president dels apagallums de Cama Blanca, els timonis de Sant Just, el tenim al telèfon, Aitor, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Molt bé, i tu? Bé, molt bé, mira, aquí a punt de fer el pont de Setmana Santa, eh?, tranquil·lament. Sí, sí, sí. Mira, avui podem parlar amb tu, cosa que t'agraïm que ens hagis atès, perquè d'aquí uns dies, concretament el 14 d'abril dissabte,
A les 9 de la nit, dins dels actes de la festa de Sant Jordi, que es fan a Sant Just, a la plaça Jacint Verdaguer, feu el llat tradicional, podem dir-ho així, corre a foc primer de l'any dels dimonis apagar llums a Cama Blanca, no? Sí, sí, sí. Bé, què és el que hi haurà per anar escafant motors? És que aquí som... T'hem trucat uns dies d'antelació, perquè som molt fans, aquí, dels dimonis. Ja, ja ho veig, ja ho veig, que som molt fans. Sí, per això, per saber com està la cosa, una mica. Hem fet, hem fet.
No, bé, a les 9 hi ha l'acte d'inici del Correfoc, tot això a les 8 i mitja hi ha la trobada de timbalers davant del mercat, per si algú es vol animar a escoltar-los, farà un recorregut fins a la plaça Jacin Verdaguer, i a les 9 començarà un espectacle que el dirigirem nosaltres als Dimoni, on serà un espectacle una mica de teatre amb foc i que donarà inici al Correfoc, serà com la presentació. De què anirà aquest espectacle?
Bé, hi haurà uns rituals i hi haurà uns tocs simbòlics que cridaran a un espectre que, bueno, ja anirem veient com surt. Home, fa una mica de por tot això, no? Bé, els dimonis sempre venen de l'infern, no? És veritat, és que ara ho estava pensant. Sou una mica, clar, sou dimonis, sou diabòlics, no?
Sí, sí. I què fareu? O sigui, si es pot saber una mica en detall, invoqueu en el Cerato o alguna cosa? No, ens invocarà a nosaltres un espectre de Collserola. Un espectre de Collserola que us invocarà a vosaltres? Sí, sí.
Ah, m'estic cagant una mica a sobre, i això serà a la plaça Jacint Verdaguer, com diem, el 17-14 a les 9 de la nit, que de fet, ja ho comentàvem abans d'entrar en directe, però que és la primera sortida, o la primera vegada que cremeu a Nargot de Dimonis aquest any 2012. Sí, sí, encara no hem cremat, vam fer unes formacions que són necessàries per poder cremar fa dos caps de setmana amb tota la colla,
Però no hem fet encara cap encesa. Aquestes formacions, és per la llei sobre focs, artifici, en espais públics, la nova llei de la Unió Europea? Sí, aquesta mateixa llei, la llei 18, de l'article 18 d'OCI. I heu hagut de canviar moltes coses comparat amb el que teníeu abans, per exemple?
No gaire, és més temes legals de papers i de formació de personal que a més que ens afecti a nosaltres en l'hora de cremar. Perquè jo recordo que quan va sortir aquesta llei va haver-hi una mica de rebombori, no?, amb això de Catalunya perquè es fa molta cosa en foc des de fa molts segles, no?, i és patrimoni cultural del nostre país.
Sí, gràcies a la lluita de les federacions de Diables i Dimonis i de Bestiari es va aconseguir que es fes com una excepció aquí a Catalunya i que es pogués cremar tranquil·lament. Per tant, diguem que Catalunya no afecta aquesta llei, no? Afecta... Hi ha com una sessió perquè amb aquesta formació es pugui cremar com es feia fins ara. I, per exemple, en aquesta formació què és el que heu après?
Bé, els caps de colla vam haver de fer una formació diferent, que la vam fer ja fa el 2011, al gener, i llavors aquests caps de setmana els caps de colla per formar la resta de la colla. I res, una mica de com està carregat la cartutxeria, com la no manipulació dels artefactes, una mica de... Coses bàsiques, de fet, no? Sí, també, com que feia poc que l'havíem fet, vam fer també una formació més ampliada a nosaltres de local i de colla.
Perquè quines són les normes de seguretat dels correfocs en general? Per la gent que ve a veure el correfocs, sobretot treballar de cotó i barret. Després no portar pirotècnia de casa perquè pot ser perillós.
i no demanar aigua al balcó, que és una cosa que aquí a Sant Jus no hi ha tradició, o sigui que tampoc hi ha problema. Però jo me'n recordo quan era petit, o fa molts anys, anava al correfort de la Mercè de Barcelona i arribàvem a un balcó, per exemple, i dèiem allò de no sigueu rates, que l'aigua va baratas, no sigueu rates. Això està prohibit fer-ho?
Sí, perquè si la pòlvora es mulla, es mulla, explota i no crema com ha de cremar. Clar, o sigui, per tant, ara, deixem de fer-ho ja, no? Seria una mica el consell, perquè hi havia elements que s'animaven i tiraven aigua, saps? Sí, hi ha correfocs que ja estan dissenyats, hi ha moments que s'atura tot, es guarda tota la pòlvora en espais destinats i es fa una ruixada, i llavors es vege amb el correfoc, però només en aquests moments que estigui preparat en el correfoc concret.
De fet, em sembla que aquest serà la tercera vegada que feu aquest Correfoc conjunt, també amb el Rifenyo, eh?, el Drac de Sant Just. Sí, el Rifenyo diria que és el cinquè, ja, per això, perquè va començar dos anys abans, un any abans. Sí, ells van començar abans, però potser que veus la tercera vegada, ja, per tant, és una mica... El tercer aniversari, podríem dir, no?, que feu, o què? Sí, sí, és el tercer Correfoc aquí, tenim moltes ganes, perquè, bé, portem un temps ja preparant l'espectacle inicial, i després amb el Correfoc també volem fer una carretillada final abans de l'encesa. Què és una carretillada?
Bé, doncs a la plaça, quan arribem a la plaça del Casal de Joves, bueno, a la Gespa, amb les tres colles participants, o sigui nosaltres i les dues altres colles participants de Diables, tenir foc constant durant 5, 6, 7 minuts sense parar. Hòstia, això té bona pinta, és que està molt bé, és molt xulo. Quanta gent sou després de 3 anys els dimonis apagar llums de cama blanca sent just? Ara estem sobre els 25-30.
I estàs content, tu, per exemple, com a president, amb la gent que sou? Sí, sí, sí, molt content. O necessiteu més gent? No, sempre fa falta gent. Sempre estan convidats. I si algú vol apuntar-se als Dimonis a apagar llums de cama blanca, què és el que ha de fer? Doncs tenim un correu de contacte, o via Facebook, o, bé, no ho sé, el correu de contacte és dimonis.santjust.com. Mhm.
i al Facebook ara mateix no sé... Si poses dimonis a pagallums... A pagallums de Cama Blanca surten al Facebook. Estem parlant amb l'Aitor López, cap dels dimonis a pagallums de Cama Blanca de Sant Just, una persona malèfica. Perquè... què ha de tenir un bon dimoni? Jo què hi som? És una pregunta que... Jo, per exemple, sempre he volgut ser dimoni, però no m'he vist amb valor suficient.
Tenim bon dimoni, moltes ganes de cremar i poca cosa més, de festa i ja està. Moltes ganes de cremar, o sigui, en general? No, bueno, es pot cremar de tot, aquí ja depèn del que ens deixin cremar des de l'Ajuntament, després.
Per cert, ja que parlem de l'Ajuntament, vau demanar un local, em sembla, propi, per les circumstàncies econòmiques i tot plegat que hi ha ara a tot arreu, no ha arribat, no? No, sí, sí que ha arribat al final. Què dius ara, home? Però què dius?
Home, i tot! No ho sabem, això! No ho sabíem! Enhorabona! Sí, sí, al final ens vam aconseguir local, és al Centre Cívic Salvador Espriu, i estem molt contents amb el nou espai. Home, i tant que sí, i nosaltres sabem que heu lluitat una mica, perquè vau fer campanya fins i tot al Facebook, no?, als Dimornis sense sostre. Sí, sí, sí, va ser dia al Twitter i tal, però hi vam estar fent una mica, a veure si aconseguíem fer més pressió. I esteu contents, ara?
Sí, sí. I que de quan aneu al Salvador Espriu? Ara mateix hi som, per exemple, perquè ara com que hi ha tota la preparació del cor de foc i de més, doncs estem aquí en feina. Doncs mira, una bona notícia, me n'alibro molt, eh? Me n'alibro molt perquè teníeu aquesta batalla i estàveu allà, no?, a les dependències de la vagoneta i ara doncs us heu traslladat i segur que esteu més tranquils. Què us permet tenir un local propi, Aitor?
Sobretot amb el tema de creació de nou material, ja sigui de masses, de coses que la vagoneta no era el millor lloc i hi havia ni infants. Sí. Hi ha risc que exploti el centre de Salvatus Priu o no? No, no, no. No hi ha res de pirotècnia, no es pot quedar la pirotècnia aquí. I on la guardeu, la pirotècnia? No, la pirotècnia es consumeix tota cada correfoc.
O sigui, és la que demaneu a Correfoc mateix, no? El dissabte, en aquest cas, el 14, a les 9 de nit, doncs ja la tindreu quan sigui, i es consumeix tot en aquell moment i ja està, no? Sí. Perfecte. Doncs Aitor, gràcies per haver-nos atès. Estarem allà el dissabte 14 d'abril. Recordar el recorregut, que és l'Ana Verdaguer, Verge dels Dolors, cap al Parador, després cap al carrer Font i a cavall al Casal.
En els últims anys hi ha hagut bastanta gent participant o t'agradaria que fos molta més gent? Home, sempre agrada que vingui més gent. No estem descontents, creiem que per ser Sant Jus, creiem que hi ha una altra participació en el Corre de Foc cada any, però sempre la gent que vulgui s'ha convidat a venir.
Doncs Aitor, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi bé aquests preparatius, aquestes masses que esteu fent amb tota aquesta història. Pel dissabte 14 d'abril, a les 9 del vespre, a la plaça Jacint Verdaguer, en aquests actes de Sant Jordi, que ja comencem a recordar des del programa. Per cert, a dos quarts de 9, has comentat, mitja hora abans, davant del mercat municipal hi haurà una timbalada, no?, els timbalers? Sí, des del mercat fins a la plaça, trobar-nos allà.
Perquè aquests cimbalers qui són? Això vi organitzat des dels cimbalers del Drac i participaran les colles del Drac i les colles que vinguin convidades. Molt bé. Doncs Aitor, gràcies per haver-nos atès, que vagi bé i que tinguis una bona setmana santa. Disfruta. Igualment. Adéu, bona tarda. Adéu.
La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania.
Silenci, concentració, perquè aquest és el ball de l'àliga de l'apatum. Veiem com l'àliga, portada per un home, fa unes danses tranquilles, a poc a poc. Un pas endavant, un pas enrere...
I tota la gent, centenars de persones al seu voltant. Mira, mira, pell de gallina, eh? Pell de gallina, tio. I ara acaba aquest ball tradicional i l'àliga comença a moure's.
Bona nit!
Ai, quins nervis, que està a punt, a punt, a punt, a punt, d'arribar l'apatum. Bé, a punt no, eh? Ja falten uns dies. Aquí a la penya al morro som així de nerviosos, ja ens coneixeu. 10 minuts, arribem a punt de les 7 de la tarda, escoltant Montferançons, amb aquest tema Winter Winds. As the winter winds let her London with lonely heart,
Bona nit.
So let the memories be good for those who stay.
Oh, the shame that sent me off From the God that I once loved Was the same that sent me into your arms Oh, and pestilence is one When you are lost and I am gone
Fins demà!
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. La Penya del Morro
Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat Crispetes de blat
Bé, gràcies per aquesta... Bé, per aquesta cosa. No sabria descriure-la. Acabem el programa. Moltes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui. És a dir... Carme Berdoi, a les notícies. Lluís Manfort, regidor d'Educació i Joventut, que ha vingut a fer una entrevista. Anna Rovira i Aranxa Sánchez, amb l'espai del Calaix de Cultura.
Oriol Jiménez, de la segona hora, que ens ha explicat coses d'Android, d'iPhone i de BlackBerrys. I l'Hector López, president dels apagallums de Cama Blanca, amb qui hem conversat sobre la seva actuació que faran el dissabte 14 d'abril, d'aquí un parell de dissabtes. Com que és a Mena Santa ja ho anem recordant, saps? A la plaça Jacint Verdaguer, a Sant Jus d'Esvern.
I sobretot a tu, estimat oient que ens escoltes cada tarda anònim i desconegut. Un dia hauríem de fer, com allò que fan l'estàtua, el soldat desconegut, doncs hauríem de fer una cosa semblant a l'oient desconegut de la penya del morro. Gràcies per escoltar-nos, de veritat. Tornem demà a partir de les 5, últim programa, abans d'acabar la setmana demà. Uuuu! Uuuu!
Peña del morro Peña del morro Peña del morro Peña del morro Peña del morro A veure, perdoneu M'acaben de passar una nota Diu Jordi, demà hi ha programa Ah, vale
Pensava que feien festa. Bé, és igual, no passa res. Demà venim i fem el programa. Que vagi bé. Bona tarda. Els vianants s'hi aproximen, primer atònits, després expectants, que cada segon que passa té més nombres de ver-la pel mar.
I quan la porta finalment s'obre, la gent crida i comença a aplaudir. Tots dos saluden, es besen i ell li diu... Nena, ara ja som més que amics. Sona un orquestre i el plafon a negre i surten les lletres final. Recull la carpeta i els auriculars, s'abraça amb el tècnic i
Avui
Potser és l'últim oportú.
Tots dos es miren i el món s'atura.
marxa per l'ambigüitat i és que l'home n'hagués tingut prou amb un gest d'un somriure de complicitat que no arribarà mai perquè hi ha un guarda espatlles que paguen per això que li fot una empenta i que cau en rodó que queda estès a terra que es pensen que és boig oh my god oh my god oh my god
L'home que doble en Bruce Willis de fora al cinema sent la seva veu. Uns vianants intenten reanimar-lo, entre dos l'agafen i el posen de peu. L'home els diu que en Bruce Willis és un amic seu, però ningú no se'l creu.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimecres 4 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El Pla Municipal de Joventut se centrarà sobretot en la franja de 12-18 anys. Es vol posar èmfasi en aquest sector de la població i potenciar la participació. Altres línies de treball seran l'oci, la cultura i el pas cap a l'emancipació. Des de la Regidoria de Joventut es faran enquestes per saber què volen els joves. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada.
La segona opció de les famílies a l'hora de fer les preinscripcions escolars serà clau per determinar si hi haurà dues línies a l'escola Montserrat. Fins d'aquí 15 dies, però no se sabrà del cert quantes línies hi haurà a aquest centre AP3. Això sí, tots els nens i nenes tindran plaça assegurada en un centre públic del municipi. L'atur baixa a Sant Just per primer cop en 5 mesos. El mes de març hi va haver 26 persones menys apuntades a les llistes de desocupació.
Són dades que ahir va fer públic el Ministeri de Treball, que també indiquen que la treva a la baixa a Estat General a tot Catalunya. L'Església de Sant Jus serà escenari de la propera pel·lícula de Marcoll. El rodatge serà el 16 d'abril i comptarà amb una vuitantena d'extres, molts d'ells veïns del municipi. El llarg metratge es titula Geni i és una producció d'Escandalofilms.
Bona tarda. El Pla Municipal de Joventut 2012-2015 s'ha centrat en quatre eixos. Participació, joves de 12 a 18 anys, oci, cultura i emancipació. El projecte es va aprovar la setmana passada al Pla Municipal i serveix per marcar les polítiques prioritàries en joventut pels propers quatre anys. Sant Just Notícies. A més, aquest pla també és un document necessari a l'hora de demanar subvencions. Pel que fa a les línies d'actuació, es vol fer especial èmfasi en els joves de 12 a 18 anys. Per això esperarà atenció...
en què volen els adolescents d'aquesta edat a través del casal de joves i altres entitats. En aquest sentit, també es vol potenciar la relació amb els de l'últim tram d'aquest grup d'edat, joves de 16 a 18 anys,
perquè participin al Consell de Joventut, ho ha explicat el regidor de Joventut, Lluís Monfort. Comentar una figura d'un corresponsal, un delegat pel Consell de Joventut i que pugui, per una banda, portar les inquietuds dels nanos de l'institut i d'altres centres que estiguin organitzats al Consell de Joventut i al Casal de Joves, i al contrari, des del Consell de Joventut i des del Casal de Joves,
comentar als seus companys de classe amb hores de tutoria què és el que s'està fent, què és el que s'està movent i com poden dinamitzar, tenir coses en el casal, etcètera, que de fet ha de ser el seu espai. Pel que fa a l'oci i la cultura, es volen consolidar iniciatives que ja s'han començat, com les exposicions al celler i els espais creatius. Per aquests últims es continuarà amb la rotació cada dos anys perquè els puguin fer servir més joves artistes. I un cop s'han establert uns objectius, ara cal començar a donar forma a aquest projecte. Per això...
Es començaran a fer enquestes als joves enjustencs per poder desenvolupar les línies del pla