Fins demà!
Smooth Jazz Club.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona tarda, són les 5. Us parlem al Bersas i Marta Patricio. Comissions obreres i l'OGT escalfen motors per la vaga general de dijous. Avui, en un acte a Bilbao, els secretaris generals dels sindicats han demanat al govern central aprofitar la vaga per negociar i corregir
La reforma laboral. Escoltem el líder de la UGT, Candido Méndez, i el de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Tocho. El abaratamiento y el recorte de salarios y de derechos es el remedio contra el paro. No. Eso es apostar porque España no salga del agujero, no salga del apoyadero. Con estas medidas que no van a resolver ni la crisis económica ni la crisis de empleo, se están incubando ya las condiciones para la siguiente crisis cuando todavía no hemos salido de esta.
Els líders sindicals creuen que dijous es plasmarà al carrer. L'amplíssim suport diuen que té la vaga i, per tant, el rebut social també unànima de la reforma laboral. Els pressupostos del govern central retallaran la despesa dels ministeris un 15% de mitjana. Així ho ha anunciat el president Mariano Rajoy, que tot i això ha descartat de moment a pujar l'IVA i acomiadar funcionaris. El que sí que s'encareix, en canvi, és el rebut de la llum que pujarà entre un 5 i un 7% a partir d'aquest diumenge.
Aquest increment s'aplicarà a la tarifa elèctrica d'últim recurs, és a dir, la que tenen la majoria de llars. La pujada també es repartirà entre els operadors del sector elèctric i en comptes públics per evitar que els consumidors vegin pujar la tarifa un 40%. Els delictes a les jolleries catalanes han baixat per primer cop des de fa 5 anys. Tot i això, encara pateixen 5 atracaments a la setmana. Després que el 2010 els atracaments a jolleries
van tocar sostre, l'any passat van patir-ne un 12% menys. El president del Col·legi de Juillers de Catalunya, Francesc Fallos, s'ha mostrat satisfet del descens. Cal dir que les xifres de sinel·listeritat segueixen sent insostenibles. I és la mitjana encara, és de 5 atacs per setmana.
Estem contents per la tendència, perquè és una tendència marcada, un 12% no al mercat, però estem insatisfets perquè estem en bons nivells de sinistralitat que afecten molt a les nostres empreses. Els delictes més habituals han estat les estafes i els furs, i els robatoris en força s'han reduït un 41%. Per zones han baixat a Barcelona i Rodalies i han pujat a Tarragona.
La construcció de la nova plaça de les Glòries de Barcelona generarà un impacte econòmic de més de 800 milions d'euros en més de 4.000 llocs de treball directes i més de 7.000 d'indirectes. El president del grup municipal d'unitat per Barcelona, Jordi Portavella,
ha donat a conèixer l'estudi i ha assegurat que s'està davant d'una gran transformació de la ciutat. Per tant, estem davant d'una gran transformació de la ciutat de Barcelona. Potser no amb extensió, però en canvi sí que quan impacte econòmic i quan capacitat de generar una economia basada en el coneixement de la ciutat de Barcelona sí que és molt important.
Aquesta tarda els grups municipals es reuneixen per parlar de la reforma de la plaça de les Glòries. Coneguem ara la previsió del temps per les pròximes hores. Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. El sol s'ha imposat avui arreu del país i ho continuarà fent també de cara als propers dies. Amb un ambient força agradable, primaveral, temperatures molt suaus al centre del dia, però nits encara bastant fresques o fredes, fins i tot amb alguna feble glaçada a les valls del Pirineu.
El temps de cara a les properes hores ens indica la presència d'aquests núvols a les comarques del Pirineu. Són núvols d'evolució i també de cara demà dimecres esperen una jornada com la d'avui amb sol a la tarda núvols al Pirineu i temperatures sense canvis importants. El temps no canviarà ni dijous ni divendres i dissabte augmentarà més la núvolositat a les comarques del sud del país per esperar ja un diumenge amb més núvols i probablement també amb alguns ruixats dispersos.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça Riga el pot certificar avui a Rússia la classificació per a la final a 4 de l'Eurolliga. Els de Xavi Pasqual juguen a la pista de l'Unix Casan a les 6 de la tarda d'aquí menys d'una hora. Escoltem el tècnic barcelonista. Tenim 3 oportunitats per guanyar una, ens ho hem de mirar així, però el proper és el més important de tots plegats. Cada vegada, quan tens una situació com aquesta, progressivament cada vegada és més difícil guanyar.
la tercera victòria. El primer partit és el més, en teoria, amb el que ells tenen més pressió per jugar i amb el que nosaltres hem de ser capaços de jugar millor per aconseguir la victòria. Si fos necessari un quart partit es disputaria dijous. El Barça domina la sèrie contra l'Únix Casan per dues victòries a zero. En futbol, el Barça Pep Guardiola entrena d'aquí a una hora a Milà a San Siro. Demà s'enfronta al conjunt italià a l'anada de quarts de final de la Lliga de Campions de Futbol.
També a quarts, el Reial Madrid juga aquest vespre al camp de l'Apoel de Nicosia a tres quarts de nou. Com Ràdio. Notícies.
Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Hola, hola.
Què tal, com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és La Penya del Morro.
Salutacions cordials a la gent que n'està veient a través de radiodesverm.com i la webcam que tenim instal·lada al control número 1. I salutacions normals per Carme Verdoy. Carme, bona tarda. Bona tarda. Què és millor, cordial o normal? Cordial.
Ai, què ets per l'ofesa, ara? Es per l'ofesa perquè és molt orgullosa la Carme, ho sabeu. En fi, avui parlarem de notícies de Sant Just. Quines tenim així d'entrada, Carme, com a titular? Parlem d'un ple amb 23 punts a l'ordre del dia. Què dius, ara? No, de debò? Sí, sí, sí. I també parlarem de la vaga, com afectarà diferents punts de Sant Just i de la campanya de tats que munta l'organització de veïns de recollida de tats.
Què és més important? La vaga? El ple de l'Ajuntament del dijous amb quasi 30 punts? O la recollida de taps? Podeu votar a lapenyadelmorro.gmail.com A veure, jo, sense cap mena de dubte, ja ho saps, els taps. Els taps, per mi, són el més important a hores d'ara. Per tant, començarem amb aquesta notícia, Carme, i després ja anirem a tot el que seria la vaga. Vaga. Mira, quan...
Quan parlem de la vaga del dijous sona aquesta música, vaga. Vaga. Bé, en fi, en parlem d'això d'aquí una estona, però abans repassem el sumari del programa, que és el que tenim preparat aquesta tarda per vosaltres. Sí, sí, tu que ens escoltes, estimat oyent, des de l'altra banda de la radio.
Sí, perquè avui ens vindrà a visitar el Lluís Camí... No! Del Cas Fontsanta. Ja sabeu que ell és terapeuta familiar. El Cas Fontsanta és el servei de prevenció de drogues de la mancomunitat de quatre municipis del Baix Llo. I, a més a més, també avui ens visitaran el Pau Marcos i el Martí Ramírez, que m'acaba d'enviar un WhatsApp al Pau Marcos. Dime el grup que faran. I el grup que faran és... Níquel Boc. Com? Níquel Boc.
Qui és? Miquel Boc. No ho sé, Carme, és un grup, és que no els conec jo. Si el fan, serà per alguna cosa. És emergent. Com? Emergent. És emergent, sí, quan es diu així. És que emergent no sona tan malament com jove, no? Exacte. En fi, doncs en parlarem d'ells avui amb el Pau Marcós i Martí Ramírez. A més a més, també avui al programa...
És que... No et veig ja, eh, Jordi? No em veus ja, no? Clar, canviant l'hora. Millor perquè... Vaig a fer això de la cortina, eh? Ah, però un moment que t'enfoco. Un moment, que és el primer dia que ho fem, això. Espera, para de màquines, para de màquines. Vaig a enfocar la webcam de radiodesverb.com a tot el que seria la cortina i en aquests moments el Carme Berdoi està baixant tot el que seria la cortina de radiodesverb perquè entra el sol.
que ve per aquesta banda, si algú ho vol mirar, a radiodesvern.com. S'està baixant, efectivament va baixant la cortina, a poc a poc. Carme Verdoy està a punt d'aconseguir-ho. Queden pocs centímetres per arribar al fons de tot. Sembla que hi ha una planta que ho està impedint, però finalment se'n surt de l'escomesa i Carme sí, ho aconsegueix! Ha aconseguit! La Carme ha pogut baixar la cortina i ara en veu millor...
Veig millor, però crec que cada any passa el mateix, que és que en realitat és la porta de darrere també el que fa molt efecte. Ara almenys et veig els ulls. Hauríem de comprar una tela de 20 metres per 20 per tapar la gran porta de Ràdio d'Esvern
perquè no faci reflexa. Clar, és que hi ha tants vidres aquí a la ràdio. Fai que porti samarretes llampants, en aquests casos, perquè així sé on dirigir la mirada. Doncs ho faré, eh, ho faré, molt bé. Vinga, Carme, perfecte. Allà et veig millor, posa't allà. Sí, ara ho faré, sí. Agafo el micròfon i em poso allà, no? Sí, arriba, eh, mou. I com mou que... I amb què tiro els efectes i tot això? Amb la tita? Tampoc hi arribaria. Què?
I tu què saps? Dona. Comencem amb les notícies de Sant Lluís, la més important del dia. Vols començar amb els taps? Sí, és la dels taps. Sense cap mena de dubte. Atenció, perquè l'associació de veïns està preparant, no? No, ja fa temps, que ho fa 4 anys. Però ha centralitzat el punt on es poden portar els taps de plàstic. Qui ho organitza, això?
l'Associació de Veïns. I fa anys que ja tenen, o fa mesos, diguem, una campanya per recollir taps de plàstic que estan malalts. El president de l'Associació de Veïns per això no volia renovar, perquè, clar, a casa seva ja no s'hi pot entrar. Obres la porta o qualsevol armari i apareixen 50.000 taps. En el marc de la seva campanya de recollida de taps amb motius ecològics i socials, l'entitat ha decidit que només se'n puguin portar tots al mateix lloc, que és el Centre Civil Jo Maragall.
Perquè així es facilita la seva recollida, l'emmagatzematge i el posterior transport. De fet, des de fa temps que tenen alguns problemes de logística, entre altres motius perquè no disposen d'un local prou gran on guardar els taps. I, per tant, d'aquesta manera ara es farà així. Tots s'han de portar directament al centre CEB Joomaragall i recordar que és una iniciativa solidària i ecologista. Ecologista, perquè aquests taps es reutilitzen i solidària perquè els diners que s'aconsegueixen un cop es porten al...
Aquest magatzem, doncs, es paguen uns diners i aquests diners es destinen a qüestions de caire social. Molt bé. Abans, també, recollien aquests taps a la llarga residència Nostra Senyora de Lourdes. Per tant, ara allà ja no. Oh! Al centre Sevilla Maragall. En fi, doncs, aquesta és la notícia més important del dia. Passem a la segona, que és el tema de la vaga.
El pueblo, burlido, jamás será vencido.
Bé, sí, potser no entenc aquest signe de la CNT, ja us ho dic ara. En fi, Carme, què passa amb la vaga i com afectarà Sant Just? Doncs, aquell matí s'ha conegut quins serveis funcionaran, els serveis mínims del consistori, durant la jornada de vaga general, convocada per protestar per la reforma laboral imposada... Ah, mira, ara sí, ara sí.
Carme? Doncs això, per protestar per la reforma elaborada. El comitè conjunt d'empresa de l'Ajuntament dona suport a la vaga perquè considera que la reforma laboral és injusta, que no crea ocupació, que abarateix l'acomiadament i que desfà el model de serveis públics aconseguit mica en mica des de l'inici de la democràcia. Per això l'Ajuntament hi haurà serveis mínims.
Per tant, igualment, a l'Ajuntament i a les serveis mínims, a la centraleta atendrà una persona i a l'oficina d'això està integrada una altra. Fins ara que eren quatre persones les que estaven atendent a centraleta. No sé quantes n'hi ha. Una? No. Crec que sí, la que està a baixar recepció, no? Jo diria...
I a l'oficina d'això està integrada, llavors, els altres taulells què són? Són, sí, és la... És l'OJI, allò. És l'OJI, és l'OJI. Allà n'hi haurà una altra, també. Allà sí que hi ha cinc o sis persones, normalment, entrenada d'esquerra, i llavors n'hi haurà una. A serveis socials també hi haurà un treballador o treballadora i també a secretaria, intervenció i treseroria.
A més a més, el comitè també convida els empleats públics a sumar-se als piglets informatius que es faran durant tot el dia. I al matí, de fet, entre 9 i 10 del matí també convoquen un esmorzar baguista, ho han anomenat així. Ah, molt bé. Llavors el que volen demanar és que entre 9 i 10 del matí la gent es concentri a la plaça Verdaguer. Llavors el que ens explicava aquest matí Ferran Rueda, que és president del comitè conjunt d'empresa de l'Ajuntament, és que no calia ser esmorzar...
Beguista, vine a les 9 del matí, amb un entrepà i un xoriço, com els polítics que ens governen a tots.
Una proposta de cançó perquè cantin aquest matí. Pots anar a dir, si vols. Perquè deien això, que no calia ser treballador de l'Ajuntament per anar-hi, sinó que era una proposta oberta. Què anava a dir? Si vas sense entrepà, pots agafar un entrepà d'algú altre? Home, sí, no, perquè som... No m'hem preguntat. Home, sí, perquè, escolta, jo aniré allà i diré, doneu-me un entrepà, perquè... El pueblo unido jamás será vencido.
Vinga, companys i companyes, sindicalistes tots, doneu-me un entrepà, perquè hem de fer front a la crisi. I així esmorzaré una mica de gorra. Pel que fa a la resta de serveis municipals, també ho anirem explicant demà, però de moment el que sabem és que les escoles de Sant Just obriran dijous, s'han de garantir els serveis mínims al centre, però en alguns casos no es pot garantir que l'activitat l'activa es faci amb normalitat. Per exemple...
Serveis mínims. A l'escola de Barcelona Municipal Marrecs n'hi haurà de dos quarts de nou del matí a dos del migdia i de tres a cinc de la tarda. Si diu que aquell dia es dirà en lloc de Marrecs, Marrec. No. Com? Ah, no es pot garantir que hi hagi servei de cuina ni educadors de suport al migdia, en funció de si fan vaga o no. L'escola Montserrat i la concertada Madre Sacramento també obriran, però, com dèiem, no se sap si podran oferir els serveis habituals.
Això dependrà, d'entre altres coses, de com i quan arribin els treballadors i treballadores, també de si vénen en transport públic, perquè recordem que hi ha serveis mínims, entre dos quarts de set i dos quarts de deu, ho dic de memòria, però em sembla que és així, passarà un de cada tres autobusos i un de cada tres metres del que és habitual. Vols dir que notarem la diferència? Perquè ja triga molt, moltes vegades. Un de cada tres és poc, és un terç. I després també, a partir de dos quarts de deu i fins la cinc n'hi haurà transport públic. És a dir que...
que serà una mica més complicat, segons com si s'entra més tard d'aquesta hora anar a la feina. Sant Just no és que es criteri per un... A veure què dius. Què passa, que no puc dir coses? Sí, sí, digue-les. No, però vull dir... La gent va amb cotxe a treballar a Sant Just. No tenim metro, no tenim metro. No, però hi ha el just metro. Hi ha el 157, el 63. És veritat. Potser algú va a Sant Feliu a buscar el tren. Pel que fa a l'Institut de Sant Just, uns 8 professors faran vaga, d'un total de 50...
I a l'escola Montseny, aquest migdia, havien d'acabar-ho de matisar, per tant, ja ho actualitzarem al llarg de la tarda. Una pregunta. Aquest dijous és el ple de l'Ajuntament de Sant Just. Coincideix amb la vaga. Exactament. La pregunta és, els piquets informatius es convertiran en piquets destructius i no deixaran entrar la gent.
A què vagi a treballar? No, eh? El que ha explicat aquest matí Ferran Roeta, que és president del Comitè Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament, és que el que es va demanar des del comitè era que el govern ajornés o avancés el ple, com s'ha fet en altres municipis, però finalment l'únic que s'ha fet és retardar mitja hora a l'inici de la sessió. Explicava que és perquè alguns regidors de l'oposició no hi estaven d'acord, llavors el que es fa és, en lloc de començar a les 7, començarà a 2, quart a 8 del vespre, perquè qui vulgui tingui un temps...
perquè és a les 6, la manifestació de Barcelona, d'anar a aquesta marxa. És veritat, perquè a més segur que tothom qui no va treballar va a la manifestació, tots, tots, tots. Parlem del ple de dijous? No en digui encara, però si fas vaga igualment et treuen el sou, vull dir que...
És a dir, que no és que... En cas d'institut... Per ser coherent, hauries d'anar. Sí, sí, però en cas d'un institut, o sigui, que té efecte igual, perquè si tu no hi vas i igualment et treuen el sou, estàs fent vaga. És veritat, en fi. Clar, per mal que mal, vam menjar a la platja, que és el que faria jo. No, no, no, estigui animant a fer això, eh? Jo sí, jo sí. En fi, Carme, una cosa. Sí? Parlem del ple de dijous, que té molts punts. Molts punts.
Atenció, qui és aquesta persona que saluda la penya del morro? Per la penya del morro, la situació més morro que es pugui fer des d'aquí, des dels Gaudí, sóc el Roger Coma i espero que us vagi tot molt bé. Home, per què ho diu? Per què ho diu? Que bonic. M'agrada molt Roger Coma, també. Ja ho sé, a més d'aquí a poc es trena sèrie, allò Gran Nord. Ah, és veritat. Dos Mossos d'Esquadra, ell i la Inaclutet,
Ell i l'Aina Clutet que es veu que estan a un poble inventat, al Pallars Sobirà, que és l'única comarca de Catalunya on no hi havia hagut una telenovel·la de TV3. I estaran allà i són dos Mossos d'Esquadra que els acaben de traslladar una mica. Doctor en Alaska, Mossos en el Sobirà. Això seria una mica el tema.
Vinga, va, amb la música de Benny Hill, perquè clar, són molts punts, i és una mica els regidors i l'alcalde el que faran, no?, aquest dijous, ràpid, ràpid, de prissa, de prissa, perquè tenen molts punts. Carme, de què es tractaran l'últim ple del mes de març a l'Ajuntament? Doncs es debatrà l'aprovació del Pla Municipal de Joventut de l'Ajuntament de Sant Just pels anys 2012 i 2015. Que en vam parlar aquí al programa, perquè el Lluís Bonfort es va reunir amb gent jove i gent del nucli Entitats Juvenils, el Casal de Joves ara potser farà 3 o 4 setmanes.
Exactament. Un altre tema destacat de l'ordre del dia és l'aprovació inicial de la modificació del reglament de funcionament intern del Consell Municipal de Solidaritat i Immigració de Sant Just. També es tractarà l'aprovació del conveni de col·laboració entre el Departament d'Interior de la Generalitat i el Consistori per l'adesió de l'Ajuntament a la xarxa de rescat de radiocomunicacions d'emergències i seguretat de Catalunya,
Més coses. Nou mocions, que normalment a cada ple més o menys n'hi ha un parell, tres, una, potser cap, l'anterior ple recordo que era molt curt. En aquest cas n'hi ha nou. Repassem una mica els temes que es tracten. Una en contra de la reforma laboral i a favor del diàleg social, una altra en defensa dels drets de les dones i sobre retribucions de càrrecs electes i de lliure designació. També hi ha dues mocions,
relacionades amb l'impost de béns immobles, una contra l'increment de l'IBI i una altra per demanar a l'equip de govern la modificació de l'IBI per aquest any. La resta d'emocions són sobre les quotes del Polisportiu de la Bonaigua per traslladar a la deixalleria
sobre la reducció dels sous de l'alcalde i regidors i regidores de govern i sobre l'empresa municipal Promunça. Però es reduiran el sou o no? S'ho es porta a una moció. Què vol dir? Ho presenten, no? En aquest cas, aquesta concreta de la reducció dels sous l'ha presentat un partit, Via Democràtica, llavors ells la presenten, l'expliquen, es planteja i els 17 regidors del ple han de decidir si la tiran endavant o no la tiran endavant. Bé, jo dic una cosa, crec que Via Democràtica ho té negra per tirar endavant aquesta moció.
Després d'aquests punts s'obrirà també, atenció, clar, el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i del públic assistent i serà dijous a partir de dos quarts de vuit del vespre a la sala de sessions del Consistori, que sempre m'ho preguntes i avui jo crec que serà un ple bastant interessant. El del dijous, per la vaga i tot això, no? No, només per la vaga, pel tema del Consell de Joventut, el preu interessant.
Tot el tema de l'Ibi també pot ser interessant, doncs, el que surti, el que es debati. Jo sempre que vaig a viatge, doncs això m'interessa molt, el tema de l'Ibi, perquè sempre que vaig a viatge vaig a un hotel d'aquest tipus. Sí, és veritat, a França n'hi ha molts. Està que volen posar un hotel a l'Ibi aquí, Sant Just, o què? N'hi ha una a Molins de Rei. Ah, sí? I a Cormallà. Hotel Libis!
Molt bé, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 tota la informació als Enjust Notícies Edició Vespre. Carme, bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu.
D'aquí uns moments, Lluís Camino, del cas Font Santa. Mentrestant, Antonia Font amb Calgari 88. Bonica història. Classificats per ser final de patinatge artístic. No tot era físic ni mental, també era sentimental. Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya. A la Olimpíada, divern del Tenedat,
Abans de sortir, tu vas dir, te casaries amb jo, i vaig contestar, avui mos casam, cigonya amb cigonya.
En sincrònia i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de llouret allà. T'ha farsa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta, agafa energia i teixec només amb una mà.
Fem una jura d'estàtua final mirant-te'n sòtil rient i a l'anat ballar amb aquesta melodia moderna
A una vista de gel de Calgari 88. Ja sona la cançó per megafonia. Atlantis is calling S.O.S. for love.
Es locutor se repassa entre Rússia, va treure un 9,5. Es favorits eren suets i tenien just un 9,75. Aixecen ses taules i tots mos posen un 10.
Vens cap a jo, m'abrasses i plores, i m'atropitges un peu, li demanam un jutge de pista. Si mos voltes a ell, és en directe i au televisi.
Balla amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88.
Atlantis i Escoli, S o es per l'op. Ballar amb aquesta melodia moderna. A una pista de gel de Caldari 88. Ja sona la tensió per meiafonia. Atlantis i Escoli, S o es per l'op.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Porfa, lloy, que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton.
Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que em digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbeln i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, si vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbem. Camí de dos quarts de 6 de la tarda, teniu amb nosaltres, com sempre, un plaer que ens visiti. Lluís Camino, bona tarda. Gràcies, gràcies. Lluís! Lluís!
Bé, avui el Lluís ja sabeu que ell és terapeuta familiar del servei de prevenció del cas Font Santa, que encomuna quatre municipis del Baix Llobregats. Entre ells donen servei a Sant Just d'Esvern, com no podia ser d'altra forma, i avui el Lluís ens vol parlar una mica de l'alcohol, no?
Perquè has tingut una experiència una mica mística mentre dinaves aquí a Centjust o què? Estava en un ibèric, un penerat ibèric. Sí, a tu et cuides, eh, també. Amb una Coca-Cola, que no vull fer propaganda. Ja, ja, ja. I, ostres, he començat a parlar amb la persona que estava allà encarregada al bar, que em deia que feia 25 anys que estava treballant en bars. Ah, sí? Sí, en bars. I m'ha explicat que... Era aquí dalt?
M'ha dit que no digui el lloc, jo dic que és de Sant Just, un lloc d'un bar de Sant Just. Però és l'Edo de Canji o no? No, aquell d'Edo de Canji que no. Ah, vale, vale. Llavors m'explicava que, bueno, que fa 25 anys la gent va via treballant, és a dir, que hi havia unes barreixes, que hi havia unes barreixes perquè era una beguda que era típica i ara ja no... I fumaven, no?
fumant tabac, bevien el carajillo, i que ara s'ha fixat, gent de la construcció, taxistes, el que sigui, empleats en general, que uns anys cap aquí ja la gent veu el sortir de la feina. Per tant, estàvem valorant mútuament que hi havia hagut un abans, que hi havia més consciència, que anar a la feina abans era normal beure alcohol i que ara la gent bevia el sortir. Home, les campanyes d'en Mossos d'Esquadra també jo crec que ha ajudat. Moltes vegades a les tres, a dos quarts de quatre, quatre de la tarda...
en moments molt concrets o en, com es diu això, estacions a les autopistes i tot això, àrees de servei, quan els transportistes i professionals del sector m'acabaven de dinar i es veu que molts donaven molt positiu, eh? Vull dir que, entre el carejillo, les dues altres cerveses que pots anar-te prenent i deus compte de tu, clar, això va sumant. Després hem estat parlant d'això, que ahir també, d'alguna manera, em deia que, bueno...
que té germans que són camioners i que són treballadors del transport públic. I deia que s'havia adonat que podia donar positiu, un germà havia begut per la nit, fins a les 4, s'havia anat a dormir a les 4 de la nit begut, i el dia següent, al agafar el camió, li havia donat positiu, inclús. Ostres! I que això feia que encara els que són, això que et dius tu, els transportistes i professionals de transport, que tinguin molt més en compte tot això, no?
I sí, és una pena perquè hi ha un tema de límits, un tema preventiu, si la llei no posa les coses al seu lloc,
ja pots anar fent prevenció, educació, consciència i no sabres de res. Quasi sempre tots aprenem així, deixem de aparcar en el lloc no adequat quan es foten la multa. De fet, això és un debat que moltes vegades, un debat recurrent, que la gent, quan, per exemple, surten cada any de la Conselleria d'Interior les dades de morts, per exemple, per accident, d'alcoholèmia, etcètera, etcètera, no? I es va reduint enrere d'any.
Això és degut a la consciència de la gent o que hi ha més controls i saben que les multes són fortes i que fins i tot pots anar a la presó si condueixes bevent? Això ho hem discutit molt als seminaris que fem i les jornades que fem les especialistes en prevenció de drogues i hem arribat a una conclusió i em sembla que tots estem amb el mateix. Per poder fer prevenció i educació ha d'haver-hi primer uns límits i una estructura.
Si a partir que la llei poses límits i l'estructura, allò ens podem fer prevenció d'educació. Si només fem prevenció d'educació no funciona. Si només fem un tema de repressiu pot funcionar més, però tampoc hi ha un canvi de mentalitat. Per tant, han d'anar les dues parts lligades. És com uns pares, no? Què fan els pares? Els pares posen límits amb amor...
que és l'estructura, però al mateix temps també estan educant. Són les dues coses. Si només eduquen i pensen que només parlant amb els seus fills faran els canvis, no, els seus fills fan els canvis a partir del que veuen que fan els seus pares, la imitació, i també quan els pares els diuen no, això no, no. No argumentat, però hi ha algú que ha de decidir no, perquè si deixes que ell prengui la decisió, depèn del que tingui, no té capacitat de raonament com per fer o no fer, no?
Per tant, tant a nivell social com a nivell educatiu amb els pares i els col·legis, han d'anar les dues mans, la mà dreta i la mà esquerra, diríem els límits, els límits argumentats, no autoritaris, sinó d'autoritat.
juntament amb l'educació i el diàleg i la comprensió i l'ampliació de consciència. I tot això arrel d'aquesta conversa que has mantingut tu amb aquest bon home... Però espera, el barman aquest encara m'ha donat més informació i dius, mira, això m'estàs donant tema per la ràdio, no? Ah, sí? M'emporta el periòdico d'avui i em diu, mira, què et sembla això? I em diu, un mundial sincopes i diu, la FIFA necessita que Brasil autorice la venda d'alcohol per no perder patrocinios millonarios. És a dir...
S'estan plantejant aixecar la llei que puguin veure dintre de l'estadi. Perquè a Brasil està prohibit veure dintre els estadis. Es veu que sí, també. I, de fet, crec que a molts estadis de Sud-amèrica i a molts països també passa, perquè allà, bé, les imatges típiques...
De partits parats, bengales, violència extrema, etcètera, etcètera. I, per tant, aixequen pel tema el conèixer. Perquè qui en paga, manda. Si les empreses alcoholeres fan la propaganda i retiren el patrocini, es queden sense diners. És un problema, això, d'interessos...
trobats i conflictuats. Però vaja, sí, sí. És com allò d'aquí a Catalunya i Madrid, allò d'aquest americà que porta això dels jocs. L'Eurovegas. L'Eurovegas aquest, la mateixa història, no? Sí, clar. Són llocs de treball, però alhora es veu que això serà una marranada paisatgística important, no? Però és el de sempre, no? Jo, malauradament, crec que és una batalla perduda aquesta, perquè com que els diners mouen el món,
jo crec que on hi ha allò, podrà ser d'un diner, podrà ser caballeros d'un diner, doncs una mica és això, i crec que Brasil acabarà aixecant la llei aquesta, i tot això també extrapolable al que està passant amb el tema de les drogues, com el tabac o l'alcohol al nostre país, que les taxes que han de pagar són espectaculars, però el govern les manté precisament per això, perquè els impostos en tabac generen uns ingressos pel govern...
Increïbles, no? Si no donessin tants diners, segurament estaria prohibit, no? El tabac i tot això, no? És un repte, això, no? Ara l'OMS ha fet com un gran projecte, a quatre anys, que parla de com disminuir els efectes nocius de l'alcohol a tot el món. I parlant de fer tot un treball intergovernmental amb les institucions, etcètera. I parlar també de tenir en compte les empreses alcoholeres, les empreses del tabac,
que fan negoci amb això, de com es pot fer alguna cosa que es pugui compartir el tema dels límits, el tema de l'educació, i al mateix temps que no es crea una guerra entre les empreses que, des dels que estan cultivant fins als que venen i viuen d'aquest negoci, de quina manera es podia buscar estratègies en què no entressin en conflicte uns amb els altres. Les empreses alcoholeres, de fet,
Jo sé que hi ha una fundació que es diu Alcohol i Sociedat i que fan prevenció en els instituts. Empreses d'alcoholeres espirituoses. Espirituosa significa graduació altíssima, no? A mi m'agradaria que aquestes empreses donguessin els diners a la Diputació, a la Generalitat o als Estaments Públics que fan prevenció, més que ho fessin ells directament, no? Que si pensen que es pot ajudar en aquest tema, ens donguessin els diners directament als tècnics, els tècnics, vull dir... Sí, sí, als professionals...
i no siguin ells directament, perquè si no també entenc que hi ha un conflicte d'interessos, i a vegades el tema del consum responsable, que volen fomentar moltes vegades amb els joves, és una cosa contradictòria totalment. Potser necessiten una tercera persona des de fora que reguli això, que no siguin ells mateixos que decideixen el que està bé o no.
Exacte. Quan realment... Els ho volen vendre. La seva feina és legítim vendre alcohol. Correcte, és la seva empresa. Però i que el tema de publicitat utilitzin la paraula responsable i tot això, tot el que vulguis, però per almenys, si realment volen fer una tasca ecossocial, que no ho poso en dubte, aquest interès en principi solidari, seria això, que aquests diners els poguessin donar a les entitats públiques i que les entitats públiques
a partir de l'OMS i el que diuen els estaments del Pla Nacional de Drogues, de Subdireccions Generales de Dependències de Generalitat, les línies de prevenció es poguessin donar tots aquests diners que falten moltes vegades als tècnics que han de lluitar amb tota la publicitat i les campanyes superfortes de disseny i de molta qualitat que tenen les apreses alcoholeres i les de tabac
que no tenim els tècnics de prevenció. És com l'habitivoliat. Poca cosa pots fer quan hi ha aquesta diferència de força. Bé, Lluís, ho hem de deixar aquí. Abans de marxar vull dir una cosa públicament i que l'escoltis tu. Lluís, ets un gran professional. Gràcies. T'ho dic molt sincerament, però ets una persona excel·lent, excepcional i és un plaer que estiguis amb nosaltres avui i saps que t'estimen molt.
Gràcies, jo també t'estimo, Jordi. Que vagi molt bé, Lluís. Bona tarda. Bona tarda. A punt d'arribar a les 5.40, d'aquí uns moments el Pau Marcos i el Martí Ramírez a la penya del Morro parlar-nos d'un grup que no és un nom estrany, però d'aquí uns moments ja veureu que us agradarà. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Ah, per cert, ja és primavera, ho sabíeu o no?
Buenos días desde Barcelona. El sol brilla con fuerza. La gente cada vez con menos ropa y más colores se mira por la calle. La primavera ha llegado a la ciudad. De la fe y las flores azules. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papá. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papá.
Bona nit.
La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papá. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Fins demà!
Dios, ¿cómo está el patio divino de la muerte? Esto ya se ha desmadrado y no hay nadie que lo frene. Es un desajuste, déjala entrar insolentemente. Fuerte es más salvaje que los Alpes. Soy una tómbola, soy una canga, soy un desmarque perfecto por la banda.
Esa recompensa la respuesta de la encuesta simplemente son los bonos, ella la partida extra y mi mente salva el día, el relleno de la oliva, Barcelona estás tan guapa aunque huelas a cloaca, eres mi corazón, a 170 tronando, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga,
De la fe y las flores azules. La primavera ya ha llegado a la ciudad. I sabeu qui ha arribat ja? La penya del morro? Sí? No? Ah? Uh... Perfecto, pobre. De la fe. De la fe. Doncs que ha arribat el programa, no som ni més ni menys que... Pau Marcos, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
I Martí Ramírez, good afternoon. Good afternoon. Buenas tardes. Cada setmana ens expliquen la vida i misèries d'un grup de música de la història i avui no serà menys i parlem de... De Nickelback. Nickelback. Els qurec. Els qurecs.
Doncs avui parlarem sobre Nickelback, que és un dels grups que s'està convertint en un dels clàssics de la música rock a nivell mundial. Nickelback és un grup canadenc de música rock, com ja he dit, que es va formar el 1995 i que va ser fundada per Chad Kroeger, Mike Kroeger, Ryan Peake,
És que no sabem anglès, però a Canadà, com que parlen una de les xarxes, no ho controlem, eh? És veritat. Però estem a estudiar, eh? Exacte. I Brandon Kroeger. Molt bé, que aquí, diguem, a Vispat, hi ha tres que són germans, eh? Exacte. Els germans Kroeger... Bueno, poden ser cosins, també, no? Ah, poden ser cosins, és veritat, eh? Poden ser cosins, va estirar, això. Però el proper dia, el compliment. Bueno, seguim.
Nickelback és un dels grups canadencs més exitosos, venent més de 55 milions de còpies en tot el món. Dona-li-do. Sí, no està malament. Home, comptant que és fundat el 95 i que ja va entrar quasi a l'internet, està força bé, perquè aquí va vendre 55 milions de còpies. Exacte. A un euro per 10 són 55 milions d'euros, eh? Poca broma, eh? Poca broma, eh? Que me'ls donin a mi. Epa!
A més, dins de la dècada del 2000 està molt ben situant, no? Sí, sí, està en la posició número 11, a la onzena, de vendes musicals de la dècada del 2000 i també ostenta el segon lloc en vendes de grups estrangers als Estats Units després dels Beatles, que estan en primer lloc.
Vull dir que tenen el seu èxit, eh? Això de grups estrangers és una mica relatiu, eh? Perquè són de Canadà, o sigui, tampoc són tan estrangers, però, clar, com que aquí als Estats Units els agrada molt això de les llistes... Clar, però jo no sé si dia es refereix... Clar, grups estrangers, sí. Són veïns, va. Doncs mira, seguits dels Beatles, eh? Quin nivell. El nom del grup... Bueno, farem així una petita anècdota. Nickelback. Sí, correcte. El nom del grup prové de la paraula níquel, que significa moneda. Níquelado.
Sí, podria ser. Esto está niquelado, nene. Sí, això sí. Un dit. No un dit de mà, sinó un dit de...
De dit. Un dit de dit, eh? Sí. Una dit, una nit. Una dit, això. Sí, sí. Avui, no sé si és la primavera o què, però estem com... És que ens has posat la cançó lenta de la primavera. Ah, sí? La primavera trompetera. A més que ens hem llevat molt d'hora avui. Sí, ben d'hora, ben d'hora. Perquè ho diu el guardiola, no? No, perquè ens ho ha dit un profe que havíem d'anar ben d'hora, ben d'hora. I ha anat bé la signatura o no?
Bueno, és que no era per una assignatura, era per un treball i després no hem tingut classe. Ens publiquen un treball. Ah, sí? A on? A una revista acadèmica. Sí, de la Generalitat. Què dius? Molt bé, no. Bueno, no davantem res, eh? L'hem de presentar i ens l'hem d'acceptar, Martí.
El Martí ja es veu cobrant aquesta gent i no ens parlant un dolor. És que més els hi val que ens el publiquin després de tot el que ens estàs fent. Sí, sí. Ens han enganyat com a tots dos. Però sou els únics dos de periodisme de Vallaterra que ho feu. No, no, som cinc. Som cinc, no? Però estem sofrint els cinc, o sigui, estem patint, estem patint. Bueno, però això és perquè valeu. Però això després és currículum, eh? Sí, això després tot va al currículum. Tot va al currículum. Tot va al currículum. També posarem el premi que ell ja l'han passat. Exacte. És que tenim un premi... Sí, sí, sí, poseu-lo. Està posat, en la greta. Sí, sí. Diu el Ragobu, diu, poseu Somday.
Arribarà, va. Comencem a repassar una mica tota la història dels Níquel Bac. Em deixes acabar un moment l'anècdota? Sí, home, sí. Perfecte. Ens hem quedat amb Níquel Bac. De com venia el nom del grup Níquel Bac. Níquel, que és moneda, i és un terme que Mike Krueger utilitzava per tornar al canvi quan treballava a l'Starbucks. Llavors, ell deia, here's your Níquel Bac, que vol dir aquí està su moneda de canvi. Ah, i al final de tant repetir-ho se li ha quedat el nom. Has vist?
Vinga, va, tots aquí repassem com van ser els seus orígens en el món musical. El primer llançament de Nickelback va ser l'any 96 amb un EP de 7 cançons titulat Hesher. Doncs sí, i avui en dia aquest EP s'ha convertit en una joia pels col·leccionistes musicals perquè, clar, en els inicis tothom sap que no es fan grans tirades dels discos i segurament van força buscats.
Aquest mateix any, el 96, el grup va gravar el seu primer àlbum complet, àlbum d'estudi. Han anat crap i dos anys més tard, el 98, la banda caradenca va gravar el segon disc, The State. O sigui, tenien bastant de productivitat, cada dos anys més o menys han anat traient un disc, ja ho veurem. Aquest The State va sortir a la llum l'any 2000, dos anys més tard, el 98.
I amb aquest nou treball va arribar l'acord de contracte amb la companyia musical EMI i Rod Roner Records, que avui en dia encara segueix vigent, o sigui, segueixen gravant amb la mateixa gent quasi des dels seus inicis, que no està malament. No, doni-do.
Ara potser dic una tonteria, segurament, però és una mica rotllo així com fopero, rockero, rotllo oasis, no? Sí, és un estil així, rock, que li agradarà a tothom. O sigui, és un rock que tu li poses a algú que li agrada al pop o li agrada a l'arembita. Sí, home, no està mal, eh? I així tothom pot dir que li agrada al rock. I com l'heu descobert vosaltres? Perquè jo no en tenia ni idea que existia en Nickelback. Bueno, jo...
El coneixia per una cançó que es diu Rockstar, que està per saber, i després les altres més o menys les conec. Bé, ja arribarà el moment de parlar de Rockstar. Continuem, però amb els seus inicis, per on anàvem? Ens havíem quedat amb el seu segon treball, The State, que va ser el seu primer disc d'hora a Canadà.
i als Estats Units, i el 2008 va ser certificat disc de platí, o sigui, des del 2000 al 2008 s'ha seguit venent aquest disc, que no està malament. Déu-n'hi-do, no? Sí, sí. Seguim. L'èxit comercial de Nickelback... No en dormim, no en dormim. No, no, això és un non-stop. Sí, sí, sí, no parem, no parem. L'èxit comercial de Nickelback es va consolidar durant el període 2001 a 2008. L'any 2001 van llançar l'àlbum Silver Side Up, el qual es va catapultar ja cap a la fama
i es van consolidar en el món musical. El senzill, How You Remind Me, va ser un èxit total, assolint el número 1 de les llistes musicals americanes i canadenques. També va arribar a ser el senzill número 1 de l'any 2002 en la cartellera Billboard Hot Send,
I el grup també va treure altres dos senzills que van arribar a assolir els números 1 de les principals llistes musicals als Estats Units com Too Bad o Never Again. Repassant avui la història d'aquest grup canadenc Nickelback, l'any 2003 van publicar el seu quart àlbum The Long Road.
Doncs sí, que destacant les cançons com Someday, Feeling Way to Damn God o Figure It You're Out, que van estar les primeres posicions de les llistes de rock. O sigui, veiem que des del segon, tercer disc, tots els singles dels seus discos aconseguien unes bones posicions a les llistes. Unes llistes que algun dia haurem d'investigar com es fan, eh? Sí, és veritat. Sempre en parlem, però haurem de començar a investigar. Qui les fa?
Mira, el Ragobu, que ens demanava el xat de radiodesverb.com fa uns minuts. Som d'ell. Aquí la tens, Rabogu, per tu. Ah, no, Ragobu. Rebogu, no. Ragobu. I pots dir Raül, també. Ah, Raül, vale, Raül, sí. Rabogu. No, això fora, eh? Això fora. Això no, això no.
En fi, aquell àlbum va ser tot un èxit, no, Martín? Sí, sí, va ser un èxit total. Eh, Pau? Sí, sí, també va ser un èxit per mi. No, doncs sí, va ser un èxit. I el seu cinquè àlbum d'estudi, aquest estàvem parlant del quart, on sonava Somebody, el cinquè va ser All The Right Reasons, que va deixar cinc senzills que van arribar a l'U.S. Hot 100, seria...
Hot 100. US Hot 100. Molt bé, Martí, l'apunt internacional. El Raül ha comentat a l'estat del Facebook, diu, avui un grup que conec. Anem millorant. Pots proposar, eh? Podem proposar perquè després estem al Martí i ja direm, quin grup fem? L'audiència es pot pronunciar aviam. Jo no vull dir que la setmana passada des de la direcció se'ns va proposar Rafael Agarrà. Per què no? Per què no recordar? És veritat, jo no me'n recordava.
Què passa amb Rafael Acarrà? Ja no la farem? Que fa més estiu, no?
T'agrada l'excusa? Però abans que acabe la temporada la farem, m'ho he de prometre Prometem a la direcció de la penya del morro Prometem portar Rafal de Carrà Però què canta la Rafal de Carrà? Què canta? El que li donin Perdona, no, no, és que anava a posar alguna cosa però avui no és el dia Avui és el dia de Niquel M'explota mi corazón, home Ah, vale, és aquesta? Rumor és rumor, eh? Per a baixar al sur Per a venir al sur Per a venir al sur Per a venir al sur
No, home, no, no t'adalantis. Tot arribarà. Avui, Miquel Bach, el Raül, un grup que coneix, pobre, no li donem mita amb la secció amb la Rafaela. Per on estàvem? Per als cinc senzills que van arribar, cinc senzills del cinquè àlbum que van arribar al US Hot 100, que van ser Photographs, Saving Me, Faraway, If Everyone Cared i Rockstar, que és la que hem escoltat abans, i que van estar rondant les primeres posicions, totes elles, aquests cinc temes. Aquest disc va vendre més de 7 milions de còpies només als Estats Units,
I és probable que la popularitat de Nickelback s'accentués i traspassés fronteres ja a partir d'aquí. O sigui, si ja ho estaven petant als Estats Units i a Amèrica, a Nord-Amèrica en general, doncs aquí ja van venir cap a el que ens diuen el viejo continente, que són nosaltres que estem aquí. I van començar, van fer de, sobretot perquè van fer de taloners, de Bon Jovi, a la gira europea Half-Life Day Tour 2006. I això els va fer coneguts perquè, clar, Bon Jovi és un altre grup que hem de parlar,
perquè no hem fet bon jovi. És veritat, però quan el fem? Doncs mira, un altre que queda puntat. Jo tenim dos. A la llista. Doncs podeu seguir, ara que veiem que tothom està hiperactiu proposant-nos grups, doncs podeu seguir.
Continuarem, llavors. Sí, sí, sí. Podem seguir nosaltres, també. Portem un ritme trepidant. Això és com la carrusel deportiva. Mira que veníem dormits, però ens estem despertant, eh, poc a poc. Sí, sí. És un ritme... Estem tots... Jo ja no us diré res perquè no m'ho he fet pesat, però, nenes, espapilem, eh? Va, va, vinga, va. Connectem. Connectem-nos con la cartuja. Vinga, va, carrusel deportivo. Vols que fem carrusel o no? A mi m'engraeix que és ràpid, eh?
En directe, des de la Penya del Morro, repassant els èxits de Nickelback. Ens trobem a quin any, Martí, en aquests moments? El 2008. El 2008, efectivament. Quan, de cop i volta, el següent àlbum del Conjunt Canadien es va publicar aquell any amb el nom de Dark Horse. Correcte, Martí? Exactament. Doncs vinga, Martí, endavant amb la informació de Dark Horse. Doncs tornem a la situació normal. Ah, sí?
Tornem? Home, no, estava guai, amb carrosser, a mi m'agrada, eh? Bé, quan sigui, quan sigui, quan sigui un moment ja faig... Vale, vale, vale, jo vull carrosser, eh? Vale, guai. Doncs en un inici s'esperava que el primer senzill d'aquest nou disc fos If Today Was Your Last Day, però finalment va ser la cançó Gotta Be Somebody en el seu lloc.
Amb tot, va ser el segon senzill d'aquest disc, titulat Something in your mouth, el que va obtenir millors posicions a les llistes d'èxits i el que va confirmar definitivament Nickelback com a grup estrella de la música rock internacional. Des del 2008 fins al 2011, el grup es va dedicar a promocionar la seva música amb diferents gires i actuacions en grans festivals per tot el món, deixant aparcada per un temps la vessant més compositora del grup.
Atenció, salta la notícia, perquè el setembre del 2010, Chad Horeger va anunciar en una entrevista una cosa. El cantant d'aquest grup que estem repassant aquí al... Què va anunciar, Pou? Què va anunciar?
Bé, coneixem en Pau Marcos. Pau, on et trobes ara mateix? Doncs em trobo a les afores dels estudis de la revista Billboard, on el cantant Chuck Corger de Nickelback acaba d'anunciar... Estem al 2010, per si no estàvem situats. Per tant, una mica de Regres al Futuro, també, no? Sí, Regres al Futuro. Molt bé, escoltem els cotxes des de Nova York. Els cotxes amb gasolina, però no hi havia dies, no hi havia el 2010.
Correcte. I què és el que va passar en aquells moments, el 2010? Doncs va anunciar que tornaven a l'estudi, tornaven a gravar, preparant nou disc Níquel Bac el 2010. Nou disc, nou disc, nou, nou, nou, nou, nou, nou, nou, nou disc, nou disc de Níquel Bac! Níquel Bac!
Bueno, això seria una mica si ho fos una secció amb estil carusel, eh? Tardes de dissabte a Ràdio d'Esbert. És una verja d'Efectivament, també, no? Home, sí. Efectivament. No ha vingut el Canut, aquí? Sí. Ah, pensava. Sí, viu a Sant Just. Ja ho sé, que viu a Sant Just. A quina llibreria et penses que compra? Epa! Llibreria Resenya, una llibreria on pots trobar de tots.
Escolta, a veure si podeu fer públic aquí, a la penya del morro. Patrocineu la penya del morro? Patrocineu la penya del morro? No, home, no. Patrocineu la ressenya. Podem gravar un anunci a dos veus? Sí, sí. Más enya. Bueno, en fi, i què va passar? Ah, això, que va tornar, no? Sí, van anunciar que tornaven a l'estudi per gravar nou disc. El febrer de 2011 va començar aquesta gravació del que seria el setè disc, crec que és.
Here and Now, del qual vam publicar el primer senzill a través d'iTunes al setembre del 2011. O sigui, van tardar... Això què significa? Què vol dir, això? No, això vol dir que falten dos minuts. Això és la campana, no? Molt bé. Doncs, mentre des de l'estudi ens anuncia que falten dos minuts, diem que les primeres cançons d'aquest Here and Now van ser When We Stand Together i Bottoms Up, i van ser les primeres en sortir a la venda...
perquè el disc només va sortir, ara ens ho comentarà el Martí al novembre, però la productora es va cuidar que no es filtrés a YouTube les cançons i només es podien escoltar o a la web oficial o descarregar. O sigui, això van estar censurant vídeos. Estaven mirant i censurant vídeos.
I ja per acabar, perquè clar, estem al 2010 parlant de... Bé, estem al 2012 ara, però vull dir que ens situem lògicament al 2010. Estem aquí un grup que ens aguanta fins ara, home. Exacte, com a mínim... Tots se'ns dissolen abans, eh? Exacte, acabem-lo. L'acabem. Sí, per acabar... Perfecte, doncs ara què? El darrer disc que ha comentat el Pau es va publicar de manera completa el novembre de 2011 situant-se directament en la segona posició de la llista Billboard
Hot 200, ara. 200. I venent al voltant de 250.000 còpies en la seva primera setmana de venda. Que no està gens malament, perquè aquí ja s'ho podia descarregar tot. Aquí estem en l'època d'internet, que la gent ja no compra discos. Aquest ha estat el darrer èxit de Nickelback, que recentment va sortir com a banda triomfadora dels Grammys 2012.
Recollint els premis a millor grup i a millor àlbum rock de l'any. I es demostra així que el grup canadenc es troba en el punt àlgid de la seva carrera i de moment no sembla que vulguin parar, ja que els seus discos mantenen el seu so característic des que van començar el 1995. Però saben innovar una mica per seguir captant els fans. Exacte, s'han adaptat.
Doncs amb Nickelback acabem aquesta primera hora del programa. Moltes gràcies, Martí i Pau, com sempre. La setmana que ve, em sembla que és la primera d'abril, per tant, haurem de fer notícies musicals de l'any. Pot ser, Pau. Vinga, pot ser, pot ser. Que vagi bé, bona tarda. Fins la setmana que ve. Adéu. Tornem després de les notícies de les 6. Fins ara, a la penya del morro. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patrició. Els pressupostos de l'Estat, que s'aprovaran divendres, destinaran una partida a les obres de l'estació de la B de la Sagrera a Barcelona. Tot i això, la ministra de Foment no ha especificat ni calendari ni tampoc diners. Senat Albert López, bona tarda. Bona tarda, assegurarà la ministra de Foment que els pressupostos generals de l'Estat, que divendres aprovarà el govern, inclouran una partida perquè l'estació de la Sagrera sigui una realitat.
Ara bé, Anna Pastor no posa calendari. Que el presupuesto general del Estado, ese que el gobierno socialista dejó sin hacer y que se llevará al Consejo de Ministros del Viernes, tendrá el compromiso que tiene este gobierno para que esta estación, que va a ser motor económico, desde luego en toda su área de influencia, sea una realidad. La ministra diu que la Sagrera forma part del corredor del Madrid terreny que, assegura, tindrà els diners necessaris que els anteriors governs no li han donat. Com Ràdio Senat?
Els pressupostos del govern central retallaran la despesa dels ministeris un 15% de mitjana. Així ho ha anunciat el president Mariano Rajoy que, tot i això, ha descartat de moment apujar l'IVA i acomiadar funcionaris.
El que sí que s'encareix és el rebut de la llum, que pujarà entre un 5 i un 7% a partir d'aquest diumenge. El PSC carrega contra el pla d'ocupació dels funcionaris que avui ha aprovat el govern català. Laia Bonet és la portaveu adjunta dels socialistes al Parlament. És un pla que no demostra d'altra manera que allò que ja sabíem, que el govern està improvisant contínuament en matèria de funció pública i si ho fa el govern és perquè ho fa la vicepresidenta Joan Ortega, que és la responsable d'aquesta matèria.
Un pla, en definitiva, improvisat, un pla imposat, és un mal pla per definició. Entre d'altres coses, el pla inclou reduccions del 15% dels salaris i la jornada dels interins. La Guàrdia Civil va comissar ahir més de mig milió d'euros en efectiu a la duana de la Farga de Moles, a l'Alt Urgell. És la incautació més gran dels últims anys en aquest punt fronterer amb Andorra. Lleida Marta Serret, bona tarda.
Bona tarda. L'operació més gran contra el blanquets de capital dels últims anys a la duana de la Farga de Moles va tenir lloc ahir al migdia, quan un veí de Madrid de 76 anys va intentar entrar a Espanya amb més de 515.000 euros en efectiu procedents d'Andorra.
La delegada del govern, Imma Manso, ha explicat la importància d'aquesta quantitat en comparació amb el que s'acostuma interceptar en tot l'any. Amb aquesta incautació de diners, la Guàrdia Civil ha decomissat en 3 mesos pràcticament el 50% del total decomissat l'any 2011, que va ser 1.352.000 euros. L'home duia els diners amagats a la jaqueta i en una motxilla. Se li va aixecar acte per infracció de la llei de blanqueig de capital i va poder continuar el viatge amb 1.000 euros.
Com Ràdio Lleida. La Generalitat ha retallat enguany fins a un 70% el pressupost destinat a l'ajut al desenvolupament. No posa de relleu l'informe anual d'Intermont Oxfam. El seu director a Catalunya, Francesc Mateu, ha demanat al govern que no utilitzi la crisi per retallar-se. Evidentment que ens hem de preocupar des de casa. Només faltaria. Tenim absoluta responsabilitat del que passa a casa nostra. Però tenim també una part de responsabilitat important del que passa al món.
I aquesta quota de responsabilitat l'hi anomenem 0-100. I en aquesta quota ens estem empobrint amb valors i com a país si pensem que en un moment de crisi podem retallar aquest 0-100. Que com podeu veure estem parlant d'unes xifres que no alteren en absolut pel seu volum els percentatges de cap pressupost pràcticament. El pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació ha passat dels 49 milions d'euros el 2010 a 15 milions aquest any.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça de bàsquet juga a Rússia davant l'únic Casan. El tercer partit de la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga. El partit acaba de començar a dominar l'únic 5 punts.
a dos, i guanyant els blaugranes certificaran el pass i la Final Four de l'Eurolliga a Istanbul. Si fos necessari, un quart partit es disputaria dijous, també a Rússia, en el mateix horari de les 6 de la tarda. En futbol, el Barça s'entrena a Milà a l'estadi de San Siro, on demà s'enfronta el Milan l'anar a quarts de final de la Lliga de Campions. L'exblaugrana i exmilanista Demetrio Albertini ha dit a Com Ràdio que el Barça és el millor equip del món.
Un altre exjugador del Barça, Zlatan Ibrahimovic, ara davanter del Milan, ha assegurat que els rossoneri hauran de fer un partit perfecte si volen guanyar el Barça, a qui considera també el conjunt més fort del planeta.
Ibra, volíem dir, també creu que Messi és el número 1, vol que el Barça guanyi la Lliga Espanyola i s'ha mostrat orgullós del seu pas pel conjunt blaugrana. Sobre Guardiola no s'hi ha volgut pronunciar assegurant que el passat és passat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Bona tarda.
Dijous es dematrà l'aprovació del Pla Municipal de Joventut de l'Ajuntament de Sant Just pels anys 2012-2015 al Pla Municipal. La sessió començarà mitja hora més tard perquè tothom qui vulgui pugui assistir a la manifestació que es farà a Barcelona a les 6 de la tarda amb motiu de la paga general contra la reforma laboral. Un altre tema destacat de l'Ordolia és l'aprovació inicial de la modificació del reglament de funcionament intern del Consell Municipal de Solidaritat i Immigració de Sant Just. També es tractarà
l'aprovació del conveni de col·laboració entre el Departament d'Interior de la Generalitat i el consistori per l'adesió de l'Ajuntament a la xarxa de rescat de radiocomunicacions d'emergències i seguretat de Catalunya. A més a més, es debatran nou mocions en contra de la reforma laboral i a favor del diàleg social, en defensa dels drets de les dones i sobre retribucions de càrrecs electes i de lliure designació, i també dues mocions relacionades amb l'impost de béns immobles, una contra l'increment de l'IBI i una altra per demanar a l'equip de govern la modificació de l'IBI per aquest any. La resta
Són sobre les quotes del polisportiu de la Bona Aigua, per traslladar la deixlleria, sobre la reducció dels sous de l'alcalde i els regidors, i sobre l'empresa municipal Promunça. Més coses dijous hi haurà serveis mínims a l'Ajuntament de Sant Just. Aquest matí s'ha conegut quins serveis funcionaran al consistori durant la jornada de la vaga general, convocada per protestar per la reforma laboral. El Comitè Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament dona suport a la vaga,
perquè la considera injusta la reforma laboral, no crea ocupació, verteix l'acomiadament i desfa el model de serveis públics aconseguit des de l'inici de la democràcia. A l'Ajuntament hi haurà, per tant, serveis mínims. A la centraleta atendrà una persona i a l'oficina d'això està integrada una altra. A serveis socials també hi haurà un treballador o treballadora i també a secretaria, intervenció i traslladaria.
I acabem aquest butllet explicant-vos que l'Associació de Veïns de Sant Just ha centralitzat al punt on es poden portar taps de plàstic. En el marc de la seva campanya de recollida de taps amb motius ecològics i socials, l'entitat ha decidit que només se'n puguin portar al Centre Civil Jo Maragall per tal de facilitar la seva recollida, amagatzematge i posterior transport. De fet, des de fa temps que tenen problemes de logística, entre altres motius perquè no disposen d'un local on guardar els taps. Per tant, si voler col·laborar amb la campanya...
Amb aquesta iniciativa solidària i ecologista podeu portar aquests tarts només al Centre Civil Jo Maragall. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Sanyors Notícies, edició vespre.
Mira com desplega davant teu el seu encant, que bé coneix el seu medi silical, com s'hi adapta, com les fulles que s'agiten al vent entre canviant ver i placte.
Veus per això que ets aquí, o sigui que no tinguis por. Tira el braç, vejam, si l'agafes, vibrarà d'existència el teu punt, tanca el bé que s'escapa.
Agafa aire, respira fons, que no tot el que m'hi ha de ser tan dur, i sempre hauràs de ser tu qui segueix davant.
Sembla d'humilitat per una època que potser no has de conèixer. No esperis amb ànsia pollites que ningú et va prometre. Pren a gaudir, a veure com creix, a poc a poc la fulla i s'enfosqueix el verd. Que Déu si existeix, doni-li ments poder. La sentien donada, només un batell, l'iment poder.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Què tal? Bona tarda, com esteu? Continuem en directe a la Penya del Morro. Són les 6 i 11 i 30 segons en aquests moments. Connectem amb el casal de joves de Sant Just. Un home. Unes idees. Un color, el blau.
Unes clapes a la barba. Un examic de famosos del cinema. Sergi Arrada Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi, què tal? Com estàs? Doncs aquí, al que fa els dos joves. De Sant Just d'Esvern? Sí. Al barri sud? Al barri sud? Al costat de l'avingua d'Indústria? Al davant del cap? Davant del cap, correcte. Amb una gespa que ja està podrida? Sí.
No, que la van cuidant. Ah, qui la cuida? Doncs l'Ajuntament, suposo. L'alcalde? No, precisament. Els operadors tècnics? Bueno, hi ha jardiners. Tècnics? Són els operadors tècnics. Els tècnics, els jardiners. Bé, en fi, després d'aquesta tonteria que portem a sobre, que això que és la primavera, no? Perquè ja em diràs tu. La sang altera. Ai, la sang altera. I més coses que altera. La primavera.
Com ja sabeu que cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, perquè el Sergi, que està en aquell equipament amb l'aire condicionat, amb xancletes i bermudes i amb una barba de quatre dies, vivint la vida... O més. O més, és veritat, d'un de quatre anys o més, ens comunica, ens explica, quines són les coses que passen en aquest equipament juvenil del nostre municipi. Sergi, què és el que teniu preparat per aquests dies al casal de joves? Doncs la setmana vinent comença el casal de primavera,
Casals de primavera. El casal de joves, què? El casal. Sí, això altera molts. És veritat, de fet, ja ho comentàvem, els casals de primavera són els que tenen més afluència de l'any, no?, en aquest segon trimestre. Això esperem.
Quins són el... no sé, novetats, per exemple, a veure... Doncs mira, t'explico. Durant... perquè obrirem el casal, normalment, tancar el dilluns i el dimecres al matí. Doncs aquesta setmana serem oberts, vale? I de dilluns a dijous, al matí, doncs a una, farem un taller de coreografia de ball. Ah, molt bé. Val 15 euros, està enfocat, sobretot, doncs, a menors de 17 anys, que són les que necessiten ocupar-se una miqueta a la setmana santa. Sí...
I després, bé, més endavant faran l'exhibició, un període de setmanes després, faran l'exhibició davant de familiars amics i tal, del Baïc Anaprés. I quin ball serà, se sap? Ahir s'hi trepego o no? No, bé, no ho sé. A veure, el tallerista, que és el Cisco Romero, que...
De fet, ell balla a hip hop i competeix a campionats nacionals, no?, de hip hop i tal. Portarà, suposo, tres o quatre cançons mig preparades, que les acabaran de triar entre tothom, no?, i començaran a... Ell portarà ja com dos o tres cosetes preparades, no?, i acabaran de rodonir, no?, i de fer durant el taller.
Així que encara no puc dir la cançó perquè l'han d'acabar de triar. Però aquest és el tema, no? Sí, sí, serà una coreografia de ball, suposo una mica si Gijo Pera.
D'acord, doncs està bé, està bé, està bé. M'agrada aquest nou taller, el casal de joves, del casal de primavera, que el casal de primavera, per qui no ho sàpiga, és un casal especial d'uns pocs dies de la Setmana Santa, no? Exacte, sí, serà de dilluns a dijous, que fem aquesta activitat i fem més, que si en deixes t'ho explicaré ara tot seguit.
Tens els micròfons a la ràdio per tu, Sergi. Moltes gràcies, Jordi. Doncs el dimecres 4 al matí, durant tot el matí, farem una sortida a la Bolera, al bowling Pedralbes. La gent s'ha d'inscriure per avançar perquè les places són molt limitades. Val 6 euros l'excursió i inclou dues partides al bowling i l'esmorzar, que li donaran un danap, una aigua i un Frankfurt als nens.
Està bé perquè és econòmic, eh, tot plegat? A sis euros està molt bé. És el que et val una partida si vols tu tranquil·lament per la tarda. I què heu arribat? A un acord amb bowling pedralbes o no? Sí, sí, sí. Són preus especials que fan per casals i grups i tal. I tu faràs algun strike, Sergi? Jo faré més d'un. Faré dos seguits i tot. Com el gran Lebowski?
Sí, jo soc el que portava el bigoti, que li fotien la cançó de l'Hotel California en plan romero. Jesús, que te voy a poner la pistola por el culo hasta que haga clic, ¿no? Pues sí. És una mica això, ¿no? Mira, mira, mira. Sí, senyor, sí, senyor.
I ara apareix el Sergi, vestit amb el seu vestit de color lila, com el Jesús. I amb una xarxa d'aquestes al cabell, que feia el John... Sí, amb una requilla d'aquestes. John Torturro, no? Era? Sí, John Torturro, molt bé, molt bé. I llavors agafa la bola, treu la llengua, se l'apropa a la boca i fa allò... Fa com un lametazo. I ara així com en càmera lenta, allà al bowling Pedralbes...
Va cap endavant, tira cap enrere i llavors la bola comença a rodar. Sembla que vagi pel carril de la dreta i efectivament, es queda pel carril de la dreta i no fa res. Però ell, amb tota la persimònia del món, es gira com si hagués fet un strike, un xulo, alça el braç cap amunt i comença a ballar.
Sí senyor, una mica com el gran Lebowski, no? És el que fareu al casal de Joves quan aneu. Per cert, el Pau diu, s'hauria de fer un moment als del casal Alejandro. Diu, un moment, un monument, no? Deu dir, potser. Escolta, mira què et diuen al xat de Ràdio Esberto. Diu, s'hauria de fer un monument als del casal Alejandro, el Sergi i la Montse. Però no us ho creieu tampoc, eh? I qui diu això? El Pau, no sé quin Pau és. Identifica't, quin Pau ets?
Clar, és que és un xat, ja contestarà quan vulgui. Sergi, no, clar, estem aquí esperant la resposta. Ei, t'ha agradat aquest piropo que t'han tirat, eh? Molt. I això que has tirat el... Ja, ara que em va dir que el Tigueres no en retoteja res. Clar. Estava baix d'ànims. Sí, mira, diu que és el... Sí, és el Pau de la Jam Session. Ah, vale, vale, vale. Home, Pau, gràcies. Home, escolta. Pau, a veure quan véns un dia aquí o veniu a tocar una mica en directe a la penya del morro, no? O què? O què?
Diu Pau al Bornar. Ah, diu de la Tertulia d'Esports, tot seguit. Ah, és el Pau al Bornar. Ah, és el Pau al Bornar, home. Ah, sí. Pensava que era un oient, home. Bueno, el oient també. Sí, també és veritat, tots som oients. Sí, vinga. Per les tardes, a la Salutopia...
Estarà obert als patinadors, que l'any només poden als quatre setmanes quan no tenim activitats i tal. Totes les tardes tindran l'espai per patinar amb la rampa gegant que vam estrenar fa unes setmanes. I a l'exterior del casal tindrem unes porteries petites per fer partits de futbol i unes xarxes de badminton.
Molt bé, no? Sí. Sí, està molt bé això. Escolta, molt player ho veig tot plegat, eh? Bueno, aprofitar que encara no fa sol, però que encara no pega la solana que pega aquí a l'estiu, perquè aquí a l'estiu a la gespa no es pot fer res, perquè mors. Ja. No sé si ho has intentat algun cop. No, no, morir o anar a la gespa del casal? Algo a la gespa del casal. Escolta, ja ho hem parlat alguna vegada, però per què no poseu la primera platja sintètica a Sant Just?
Per això t'ho dic. Jo et veig allà també, eh? Avui fas una mica tots els papers. Després de la bolera, rotllo Sergi, Bucana, Rada, et poses allà i la Montse, que seria com la Pamela Anderson del casal, no? I l'Alejandro qui seria?
El otro. El otro, que no té nom. L'amic del Mitch Buchanan, que estava calvo, tenia bigoti. És veritat, aquell home de 50 anys, no? Bueno. Sí, és veritat, és l'Alejandro, tu.
Que bé que s'ho passen al casal de joves, eh? És que hi ha com una mena de microclima allà, que, clar, ells ja fan el que els hi dona la gana. En fi, i a més, el parc de dalt, que es diu parc Roquetes, eh? Poseu una cadira d'aquestes de la platja de sis o set metres d'altura i et poses allà, tu, i poseu un trampolí des del terrat d'allà fins abans. Claro. Sí, feu-ho, feu-ho, tontos. Sí. Sí, que ara l'Ajuntament té molts diners i segur que us diuen que sí. Bueno, eh...
Escolta, Sergi, alguna cosa més del Casal de Primavera? Doncs no, la setmana vinent farem connexió o no? Què és, dimarts? Sí, però és dia... Bueno, no sé si feu vacances de Setmana Santa o què feu. No, aquí no fem res. Vale, vale, doncs bueno, ja continuarem parlant a les hores el dia 3. Sí, el Pau diu, els del Casal no foten ni brot. Eh, és mentida, eh? Sí, primer, saps?
Ah, per cert, vols polèmica? Vols coses? Que si vull polèmica? Perdona, o sigui, has arribat al programa ideal. Polèmica. Polèmica amb Sergi Arrada. Notícia d'última hora. Què passa, Sergi? Te'n recordes la xerrada aquesta que vaig fer? Ah, sí? De sobre el Net Vive... Sí, és veritat. Com va anar el Sergi Arrada, per qui no ho sàpiga, com a tècnic de joventut, representant una mica Sant Jus d'Esvern i el casal de joves...
se'n va anar a fer una xerrada sobre les xarxes socials, no? No, no. A Sant Boi. A Sant Boi, no? Altres tècnics de cultura del Baix Llobregat. Tècnics, formadors, rengidors... I què? Hi ha polèmica? Per què? Què ha passat? Perquè, bueno, va tenir molt d'èxit, els va encantar a tothom l'eina que he fet per cercar feina. Però, però...
I, doncs, clar, l'idea era que tots els municipis la fessin servir, no?, una feina gratuïta i tal per tota la província de Barcelona. Sí. Doncs hi ha ajuntaments que prefereixen copiar-la per poder ficar el seu logo en lloc de fer servir la nostra...
I van dir, escolta, i a més, i cobrant a la gent, llavors? Eh? I cobrant o no? No, no, no, no, és per ficar el seu logo. Home, però escolta, això una mica cara dura, no? Bueno. Ja, i quins ajuntaments són? Doncs estan aquí i hi ha un parell ja que estan cercant com fer-ho. Però... del Baix Llobregat? Sí. N'hi ha un que comença per Sant?
No, eh? No, perquè després ja descartem Sant Joan d'Espí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Jurs d'Esverde. Aquestes estan descartats, ja. Vinga, anem. N'hi ha un que comença per... Eh? Sí! Oh! Oh! I n'hi ha un que comença per C?
No, no, del Baix Obregat només n'hi ha un. Només n'hi ha un, que comença a aparèixer. Oh! Bé, en fi, jo ja tinc una idea. Que és... Que és... Que és... Cervalló, no? Sí. Sí, va, va, ostres, tu. Mira, aquí posa en el xat, eh, que no sé si té a veure o no, però posa Pilarín Dimissió.
Sí, polèmica. Com us agrada? Jo crec que la senyal arriba fins allà. Ja, ja, sí, clar, perquè no tenen ràdio allà. Ho sabies o no? Sí, es va tancar fa anys. En fi, sí, Sergi, saps què passa? Que quan un producte és bo, enseguida hi ha gent que el vol copiar i vol fer coses. Però que sapigueu, estimats oients, que si alguna vegada veieu una cosa semblant...
De fet, podríem fer molta publicitat del que has fet, perquè quan la gent vegi, doncs, si algun dia passa, doncs, el mateix producte, però amb un altre logo, pensi, oh, han copiat el Sergi del casal de joves de Sant Jus d'Esvern! Fem això, eh? Fem aquí... Sortirà el budgetí, sortirà els diaris... Ah, molt bé. Home, escolta, doncs, si feu una notícia o alguna cosa, o, bueno, al Twitter de la Penya o el Morro, el Facebook també està a la vostra disposició, eh? Que us apliqueu. Ah, sí.
La primera entrevista que faré després de tot això la farem vosaltres. Sí, home, sí! Sí! L'exclusiva la teniu vosaltres. Va, Sergi, doncs quan vulguis en parlem del tema, ni que sigui per telèfon. És més, és que amb el que has dit, els informatius de Ràdio Esverda ja poden fer notícia per avui mateix. Home, era parlar d'això o d'un cal que ha pujat un arbre, no? Sí, era... No, que passen coses, també. Es veu que a Sant Just passen coses, eh? Diu que un pijo de Can Mèlix s'ha fet de...
Sant Just Solidari. Ah, és broma, és broma. No s'ha fet. Doncs, bueno, Sergi, ja saps, qualsevol cosa estem a la disposició. Moltes gràcies. Sí, home, i tant, el suport contra la pirateria d'idees, que és un... Estic fent molta mandra, eh?, tot aquest tema, a mi, perquè... Sí, perquè... Hòstia, a mi és la gent que...
que usurpa, que copia descaradament, saps? Vull dir, bueno, en fi, em fa molta madre tot això, no m'agrada. Sergi, alguna cosa més del casal? Doncs no, home, jo crec que per avui ja hem parlat tant, no? Sí, jo crec que també. Ara, l'entrevista aquesta, jo t'ho dic, eh? Quan tingui 5 minuts la fem tranquil·lament, eh? Bueno... Pensa tu, consulta-ho amb qui vulguis consultar i després la fem, si vols.
¿Vale? Venga, Marco. Venga, Marco, tú. Adiós.
En fi, quines coses que passen pel món. 6 i 25 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, fem una petita pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments la tertúlia esportiva, oh, que ens espera, amb el Pau alburnar, que és curiós, perquè té el do. Vine cap aquí, Pau, i està al xat, per favor, ja cap a la tertúlia, Rafa Cano, Sergi Pont, i avui amb un convidat il·lustre que va fer la marató entre els 8.000 participants que hi va haver diumenge passat a la marató de Barcelona. Tornem d'aquí uns moments després de la publicitat. Fins ara.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
98.1 Ràdio Cosbert 98.1 Bona tarda de nou, recte final de la Penya del Morró.
I com cada dimarts, ja ho sabeu, la tertúlia esportiva ens espera per acabar el programa. Avui som colla, com diu el Pere Arquilloé quan ens saluda, allò que fa, diu per la colla del morro, en lloc de la penya del morro. Avui som colla, efectivament, de la meva esquerra a la meva dreta... Rafa Canó, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb ulleres de sol, aquest barret. Avui som una mica com Reservoir Dogs. Ens hauríeu de veure amb americana, corbata, camisa blanca, tots...
Menys el Sergi Pón, que va amb xancletes i bermuda. Sergi Pón, bona tarda. Hola, bona tarda, ja arriba l'estiu. Sí, senyor. El hombre marrón. El hombre que le va caer un marrón. És diferent. I també l'últim, el més senyor de tots, el més home, el més xulo, amb jaqueta de pana i camí de quadres. I el més fort és que ell, així de veritat. Rapao el Burnà, bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Bona solellada, que és de sola, no? En fi... Bona solellada. Sí, sí, sí. Tenim moltes coses avui de tarda esportiva, o sigui que brillo, tenim l'Apunt, avui ens parlarà del Messi, també la cançó del Sergi Pont, ja un clàssic d'aquesta temporada.
Veurem si aguanta el clàssic. El clàssic. A més a més, també parlem una mica de l'espanyol. I avui tenim una entrevista amb una persona que va córrer ahir la Marató de Barcelona. Sí, un familiar meu que es diu Ramon Gómez, que és un tiet que té un any més que jo, 41, i el diumenge va fer... Però escolta, això no és un tot el xou, eh? Això no és un problema d'aquests de com el diari de Patricia, que teniu algun problema familiar? No, no, no, però bueno, que és per posar-vos en...
No, no, però si es tracta de buscar problemes... No, és igual. I, important, és un merengue d'aquests de crítics amb Madrid. Ah, sí? Doncs ens interessa molt. Podem connectar amb aquest tema, ja. Per això, per això, podem connectar a part d'aquest tema que ha fet, que en 4 hores 17 minuts ha fet una marató de 40 minuts. 40 quilòmetres, perdona. Ja en parlem d'aquí una estona, eh? Això serà per a final de la tertúlia. Comencem, però, amb l'apunt de... Pau Alborna.
Ja podem dir que Messi és el millor jugador de la història del Barça. Amb tan sols 24 anys ha superarat el rècord de 234 gols en partits oficials que fins ara ostentava César Rodríguez. Només li queden per superar els 369 gols que va marcar el Filipí Paulino Alcántara sumant partits amistosos. El Barça ha fet grans inversions per poder vestir blagoranes els millors jugadors del programa internacional durant tots els seus anys d'història. Allà estan cracs com Curit, Maradona, Ronaldo o Ronaldinho.
Però és curiós la dada que confirma que els tres màxims golejadors de la història del club han estat persones de les quals s'ha pagat un preu testimonial. César, Kubala i Messi. Més de 660 gols, gairebé gratuïts i amb estovalles de paper d'entremig. El que diferència Messi de la resta de killers és que els seus gols estan coincidint amb els títols més importants, conformant l'etapa més fructifera per les vitrines del museu. L'argentí és decisiu i ho demostra a cada partit.
ja sigui una final de la Champions o contra el Mallorca. Només podem aplaudir i sentir-nos afortunats de ser contemporanis de la seva era.
Doncs ja tens raó, ja, Paus. Realment el que està fent més és increïble, no? I com diu Guardiola, això no ho tornarem a veure mai nosaltres, no? Que un jugador del Barça estigui trencant tots aquests rècords i a més jugui d'aquesta manera amb una plasticitat. No ens cansarem mai de repetir-ho perquè ell no es cansa mai de tornar, no? Tampoc. Sí, sí. A partir rere partit a donar-ho tot i la veritat és que fa unes filigranes i, vaja, és un... Bueno, és que no... Això un dia que ho va dir, no? Diu, és que la gent de la premsa...
És qui hauria de definir Messi, però és que ja se'ls han acabat, no?, també. Messi, sí. Cristiano, no. És veritat, Messi, Cristian, no. És veritat, és veritat. Sergi, què què dir de Sergi? És increïble. És que, per mi, l'Adam és increïble. Bé, a part de que hagi superat tots aquests rècords amb només 24 anys...
És que, per exemple, aquesta lliga porta 35 gols. 35 gols. 35, que jo me'n recordo que... Una puta barbaritat. Sí, que quan va venir Romario... T'ho prometo perquè és Messi. Quan va venir Romario, diu... No, Ronaldo, perdó. Diu, prometo que faré 30 gols. I en aquell moment era com... Hosti, un tio que va promès, i a més el va fer, eh, el Ronaldo, 30 justos. No, però és que fins fa ben poc el rècord de gols en una lliga era en 38 d'Augú Sánchez. L'any passat ho va superar Cristiano. 41.
I aquest any van pel camí, tant Cristiano com Messi amb 35 gols. Ara bé, Cristiano 10 de penal d'aquests 35, Messi 3 de penal. També hi ha una dada molt curiosa, jo crec que és que l'èxit d'un es perdona l'altre. És veritat, perquè potser Cristiano Ronaldo l'any passat no hagués marcat tants gols si Messi no hagués existit. Està clar que són dos jugadors impressionants i que un estigui tan al nivell fa que l'altre també superi.
i estic segur que també els rècords en si mateix, com per exemple Messi amb aquests 234 gols de César Rodríguez, i també és veritat, això que dèiem a l'apunt de Polino Alcántara, que em porta 369, però és una època anterior a la de César, on no hi ha gaire registres, hi havia bastants partits amistosos, però potser sí que és veritat que el màximo legislador de la història potser seria...
encara que fossin amistosos, seria Paulino Alcántara. Clar, perquè també s'ha de reconèixer que ara juguen molts més partits que les hores. O sigui, potser abans les lligues tenien 12-14 equips, ara en tenen 20. Ara juguen en competicions europees molts més partits, Copa del Rey molts més partits. Clar, hi ha més possibilitats de marcar gols que no abans, clar. Sí, sí. Tenen més partits.
També s'ha dit tot, que el que té molt mèrit és que Messi, de fet, no és ni un golejador en essència. No es pot definir com un golejador en essència. César era un rematador.
Messi, me'n recordo perfectament aquells partits a les Corts com... Com diu el Pau, jo estic amb ell. Messi és molt més que un rematador. És un creador, és un rematador, és un passador, és un visionari, és un malemarista. L'únic que no ha fet és el gol de Xilena, encara.
Això sí que no... No sé si l'he vist cap. Que no sigui a una final del Mundial amb Argentina. Jo crec que està entrenant per això. Ara hi ha molts argentines... Aquests dies he estat seguint el diari Olé, que per cert, quan Messi va superar el record de César, van rebatejar la capçalera del diari amb culé. Molt provar-se. Però també vaig estar mirant per sota...
Els comentaris em feia gràcia mirar dels argentins, a veure què opinaven de Messi, de tot això. Però hi havia molts, la majoria, que aplaudien, estaven molt orgullosos que aquest jugador estigués fent tot això que fos argentí, però també n'hi havia encara alguns de crítics i molts deien que fins que no guanyés un Mundial, que és el que bastanta gent diu també, ho ha dit Pelé i tal, no serà, no es podrà comparar amb la dona. Jo, perdoneu, tampoc estic tan d'acord.
No necessites guanyar el Mundial, tot i que sí que és molt important.
per poder igualar aquests registres, i a més amb la precocitat que ho està fent. En fi, no tenim més temps de parlar de Messi. Un altre gol li falta a Messi, però falta per sota la tanca defensiva. Jo vull fer un apunt. El de la mà i el té. El president de l'AFA fa quatre dies en un programa de ràdio va dir... Qui és la frase espanyola? No, de l'AFA. De l'AFA és d'Argentina. Va dir fa quatre dies que li encantaria... Sí, Rondona, exacte.
li encantaria perquè ha retirat aquest any, em sembla. Perquè ja ha pagat i tal. Que li encantaria poder tenir com d'entrenador el Guardiola, el Josep Guardiola. Li encantaria. El que passa que no tenen plata, diu. Bé, doncs fins aquí aquesta primera part de Tartulla. Parlem de Messi i ara passem a la secció més esperada de totes, que és la cançó de Sergi Pont. O no.
Vull dir, que potser no és la meres parada. Sí que passem, però. No hi entro. Va, Sergi, que avui, a més, tens un acompanyament de luxe amb la percussió, no? Sí. Podem provar la percussió? Avui ha vingut el Paul Burnà amb la seva bateria. A veure, tots, tots. Que toqui. Bé, tenim la percussió ja. Tenim també la guitarra afinada o no?
A veure, a pròbala, a pròbala. Fantàstic.
Ah, sí, la guitarreta. La veu. Rafa, fora d'estudi. En fi, Sergi, quina cançó ens portes avui? Wow, yeah, dels Entrener Font. Wow, yeah. M'agrada, és així com anglesa, no? Vaig pujar a l'escenari, eh? Sí, sí, puja a l'escenari. És que es canta molt millor l'escenari de peu i tot. Sí, puja, ja està pujant. Ja tenim també Pau, tu ja estàs als bombos a l'escenari. I tu aquí baix aplaudint, animant. Vale, Rafa, de claca. Quan vulguis, Sergi, tot teu.
Vale, ja va. Els 10 n'hi hem restat 4, que si culés som a 6. Encara queden 8 jornades, si en tu és un final feliç. Mourinho, per molt que no parlis, el Cangelo ja és evident. I compta amb la puel de Nicosia. Oh, yeah.
En Pepe insultant a parades, Ramós un cop més expulsat. Digues que et queixes, Cristiano, no saps ni el que estàs reclamant. Ozil, semblaves bon paio, però tu també t'han contagiat.
el tarannat xulo i faig senda del Real. Barça, ara és el moment de creure que podem, no es pot abandonar, la glòria és a tocar, hem de fer que el Camp Nou sigui ple com un ou, animar sense parar, seguir sent al costat del millor equip del món. Som-hi, Barça, collons!
Som-hi Barça, collons. Oh, bravo, bravo, Sergi, molt bé, eh? Bé, aquesta percussió bona, eh? Sergi... Dóna més ritme, no? Sí, sí, sí, està molt bé. Som els millors collons, no? És una mica el tema? Som-hi Barça, collons. Ah, som-hi Barça, som-hi Barça. Creieu que el Barça guanyarà la Lliga aquest any o no? Sí.
Com canvien les coses, eh? Com canvien les coses amb els últims dos programes, el Sergi i jo... Seria impressionant, eh? Se n'ha ajustat les coses. I del que parlàvem la setmana passada de Guardiola, que la tàctica aquesta de dir que no la guanyarem, no la guanyarem per treure pressió els jugadors i tot... Era psicològic, era una psicologia inversa. Home, està clar que si el Barça... Qui va dir psicologia inversa? Tu. Ah, sí? Ah, guai. Si el Barça guanya al Camp Nou...
es quedaria amb el gol a Veras a favor, el Madrid hauria de perdre un partit, i si perd aquest partit, i el Barça ho guanya tot,
La lliga és nostra. Jo tinc una data marcada al calendari, no sé la data exactament. Jo tinc l'altre 23 d'abril, que és el meu sant. Molt bé, molt felicitats. Felicitats, però no ve gaire el cas. El partit contra l'Ètica de Madrid. Va, no és el teu aniversari d'aquí a poc? Sí, demà. Demà és el teu aniversari. Demà, demà. Home, escolta, vinga, va, que entri Carmen de Mairena. Happy barri, vol dir. Happy barri, no sé què.
No soy nada, coño. Carmen de Mairena felicitant-te, eh, Pau? No te la esperaves, aquesta, eh? Un besitó, un besitó. Happy Barry, la puta soy yo. El cac, el cac. Això no es diu. En fi, Pau, felicitats, eh? Gràcies, però això no és un regal, és una putada. Què dius? Però quant ens fas? 25.
Ah, 25 a més. Amb motiu ha vingut Carmen de Mairet especialment a felicitar-te. En fi, el que dèiem del Barça... Tornem a l'actualitat. Hi ha molts tertulians que diuen que el Barça ho remuntaria. Ara tots, la majoria, ja ho deien. Molt, molt, molt. El pitonissó, Pito, aquest... Va dir que empataria. Ha dit empat i guanyarà el Barça amb gol a veraix. Home, és que si empaten, és que el Barça és que el gol a veraix. Jo tinc 97 punts. La data que jo deia és el partit contra l'èl·lètic de Madrid...
que porten, em sembla que 20 anys sense guanyar, però podria ser una ocasió perfecta, molt semblant a l'any del tamudazo, que el Barça, no és que ens tragués la lliga a l'espanyol, però el Barça la va perdre. No, la va perdre, no, la va treure l'espanyol. No, però el Barça, perquè va jugar malament, però va ser contra el rival de la ciutat i aquest any potser es poden canviar els papers. El colxonazo. El colxonazo o el que sigui.
Sí, sí, sí. O l'Espanyol encara té que visitar el camp del Barça. A veure si espavilem. Jo, en primer lloc, crec que el Barça no guanyarà la Lliga. Però també crec que la manera de guanyar-la és remuntar, si no l'última jornada, la penúltima. Perquè crec que si el Barça es posés per davant a falta de 3 o 4 jornades, llavors el Canguelo agafaria el pont aèri i vindria cap a Barcelona. Llavors ja ho veuríem, eh? Aquest any, Coutinyazo.
Realment, deia molt de Cangelo, quan estaven els papers canviats i deien que no hi ha Cangelo, i ara hem de reconèixer que sí que hi era llavors, i ara també hi ha l'inversa. És real. Jo et dic una cosa, jo quan el Madrid estava per darrere amb el Guardiola, jo no he tingut mai Cangelo, amb el Guardiola. No, no, no, jo ho deia en el moment i ho dic ara. Jo amb el Guardiola renovat no tenia Cangelo. Però a veure...
si tampoc passa res perquè aquesta lliga no la guanyi. No, no, home, evidentment que no passi res. Bé, veurem què passa. Ah, sí, el tema... Sí, sí, podem parlar-ne un moment. Acabem amb això del Barça? Sí, el que comentava un oient d'una altra ràdio, també...
O una FM, no? Sí, sí. A veure, perquè... Ràdio d'Espí. Després d'una FM... Ràdio d'Espí, de Ràdio d'Espí. Ah, sí, Ràdio d'Espí? Sí, Ràdio d'Espí era. Deia, comentava que, a veure, que no volia el Madrid a la final de la Champions perquè deia, és que si li guanyem al Madrid ja els podem morir, saps?
Perquè ja no tenies res a fer. Ja no hi ha més objectius. Ara, jo tinc una cosa. Una final de Champions-Barça-Madrid, jo, si passa això, des del moment que, entre les semis, que ja se sap que els dos van a la final, i la final, jo me'n vaig de Catalunya... Saps on pots anar, Jordi? Al monestir budista que hi ha allà al gavà. Que no vagi cap allà, eh? Perquè, o sigui, com a mínim, si em quedo aquí, ja et diré que a la tele no la posaré,
No compraré cap diari, no compraré cap ràdio, perquè és que vosaltres sabeu l'allau de bombardeig, que a part del que ja és TV3 i els mitjans catalans, que segur, i nosaltres mateixos també ho farem, no ens enganyem? O sigui, els de Madrid i amb la seva visió de com és la final, eh? No, però tots, eh?
Preparé molt d'esfribir la dosi per això, perquè pot ser una final d'infart. No, no, jo només parlo de les dues o tres setmanes prèvies. La final, jo estaria mort ja, la final. Jo no la vull, aquesta final, la veritat. Però tot apunta que, per part del Madrid, com a mínim, ho té bastant fàcil, perquè el quadre ara li té l'Apuel de Nicosia, que és l'equip revelació, i després li tocaria el guanyador de l'eliminatòria, em sembla que és Bayern de Múnich-Benfica,
No, Bayern de Múnich contra Marsella. Marsella, perdó. El Bayern de Múnich és l'equip més fort, però és bastant assequible pel Madrid. En canvi, el Barça té un quadre molt més fort. Recordem que demà partidàs a Milà contra el Barça. Un Milà que arriba en aquest partit amb bastantes baixes. Sobretot, la més important, que està confirmat l'anada i tornada d'aquests quarts de final, que serà Thiago Silva, el defensa central
Bastant animada l'equip, que sona bastant pel Barça, per cert, com a defensa amb un fitxatge, potser per l'any que ve, amb la legió de Vidal. També es diu que potser el Barça ja ha... Qui ho diu, qui ho diu?
Es diu a l'entorn, es diu que el Barça ha tancat el mitjatge de Jordi Alba. No ho sé, Jordi. Es diu que s'ha tancat el mitjatge de Jordi Alba, un català gran lateral del València, però bé, jo crec que demà, passi el que passi, hi ha un partidàs de futbol. Una pregunta d'aquest defensa. El porter aviat i canta, eh? I Thiago Silva. Aviat canta, demà, no? Aviat i canta i Thiago Silva. Ah, val. Podria fer una aposta, Jordi. Si hi ha la final de la Copa d'Europa, Barça-Madrid, aniré a veure...
Com es viu el monestir budista de Guerra? No, aniràs des d'aquí caminant... A veure la final allà. No, no, aniré allà un dia del programa... Caminant, caminant. Allà, al monestir budista, dient què tal com ho veu. Vindrem tu. Jo em quedaré fora. Per cert, ens acaba d'arribar un Twitter d'un oient, el Miquel del Walden, que pregunta sobre el Marsella, que fa un moment estàvem parlant d'aquest equip de Champions. Diu si el vestuari del Marsella s'utilitza en el sabó Marsella.
És una broma del calibre de Thiago Silva. Sí, en fi, Miquel, gràcies per la participació. A Marsella no fa un pudor, no? Sí, exacte. En fi, passem per una mica d'español o què? Bueno. Vale, està, no tenim espera. Bueno, que és broma.
Champions League, Champions League, Champions League. Bé, l'Espanyol... Podràs fer cançons tu cada dia. No, sí, però l'Espanyol ha fet els seus tres partits normals. Mira, amb el Racing, com està a sota, va guanyar. Perdona, que se comences ja justificant... No, no, em justifico, el futbol és així. No em justifico, el futbol és així. M'agrada molt aquesta frase.
Me la puc utilitzar, no? No, no em justifico. Cap problema. Jo, per exemple, si li foto els quernos a la meva nòvia, jo sí. Llavors jo diré, home, què has fet? Dic, és que la vida és així. És que la vida és així, el futbol és així. No m'estic justificant, no em justifico, la vida és així. No, no, no justifico, no justifico. És broma, és broma. A veure, és l'equip més jove, és un equip en construcció, què vols que et digui? Mira, l'altre dia amb el Betis, qui va salvar l'equip?
l'home Europa, que és Pandiani, o el del Pandiani. Va sortir i, ala, un golarro impressionant. I a l'últim minut, al 92, al minut 92. O sigui que cap problema per això. Jo crec que l'Espanyol ha fet els seus tres partits, el del Màlaga, com abans hem parlat, a fora de micro, va tenir una mica de bala sort. Jo crec que també baixa una mica els braços, perquè en quatre o cinc minuts...
Dos travesers, els dos gols... Ningú pot oblidar que el Málaga és un gran equip. Clar, per això. Està a part sobre de l'Espanyol. És veritat que era un enfrontament directe, que ara us deixa 7 punts de la Champions. Però el 3 de la UEFA, que és el nostre campionat. La Champions no és el nostre campionat. La Champions sí que ens donarà una mica de diners...
Per pagar l'estadi. Per pagar deutes. Sí, sí, no, no, perquè també som un club que estem bastant neteixats. La nota positiva és que els darrers partits Coutinho s'està entonant molt, està marcant, va fer un gulàs de falta a l'estil d'aquell de Ronaldinho contra el Werder Bremen, com recordava el César. Jo crec que és el millor jugador que ha passat per Espanyol els darrers 20 anys, com a mínim.
I a part, hi havia, com es diu, ojeadores en català, o no sé, ulladors. Ulladors, que és la gent que fabrica olles. Olles, no? Escouters. Escouters. Olliscouts. Doncs hi havia un del Barça, que antiguament era un de l'espanyol, no me'n recordo el nom ara exactament.
Sortia al Mundo Deportivo. Un que era del Barça i de l'Espanyol. Pitch Alonso. No, no, no. Un ojeador que era de l'Espanyol i s'ha anat al Barça a mirar jugadors. Això és molt fort, no? És com si canvia d'empresa, se'n va la competència i s'emporta tots els arxius de la competència. Bé, el que és... Pot passar la demanda. La vida és així, no? No en justifico, eh? No, no, no. Saps que hi havia el Mini? Segur que hi havia el Mini l'altre dia.
André Villasboas. Què dius ara? El malo. Una cosa, Rafa s'ha acabat ja amb l'espanyol? Sí, ja està. Sabeu qui tenim al telèfon? Qui? Ramon Gómez. Ostres, qui és aquest? Un home que ja és d'admirar perquè fa un parell de dies va fer 42 quilòmetres. Què dius, per què? Per la Marató de Barcelona...
On hi van participar 20.000 personetes amb cames, orelles i braços. I que és la marató més multitudinària d'Espanya. Ramon Gómez, bona tarda. Sí, hola, buenas tardes. Què tal? Felicitats, enhorabona.
Moltes gràcies, moltes gràcies. Bueno, jo dic enhorabona perquè, clar, realment, quantos quilòmetres corrent, bueno, és d'envaig. Cansa. Sí, cansa, cansa, cansa. Sí, home, nosaltres ho sabem perquè cada setmana ve el David Pedrós, eh?, amb el nostre espai d'altres pors extrems, que ens han d'explicar aquestes coses, i la idea és que l'esforç és màxim. Bueno, et passo al refacar, no?, que us coneixeu una mica, em sembla. Sí, lo conozco bastante, sí, es mi sobrino.
Què passa, tio? Com estàs? Tinc un retorn. Jordi, tinc un retorn. Sí? Sí, bastant fort. Escolto molt fort jo. No, no, no. És igual, és igual. Escolta, Ramon, com és que et vas fer la marató? Pues mira, soy corredor, me gusta mucho el deporte, me dedico a correr desde hace muchos años y bueno, siempre había tenido la intención de acabar una maratón, porque el
Cuando haces una primera maratón, el único objetivo es poder llegar a la meta, poder hacer esa mítica distancia que hizo Filipe en su momento, que son los 42 kilómetros, y eso es un reto. Es veu que, en veritat, perdona que talli Ramon, no van ser 42, eh?
42, 196. Sí, però en veritat, això us ho explico a un que venim del programa, que en veritat van ser 38 o una cosa així, i a les Olimpiades del 1912, no em vull equivocar, de Londres, volien que la marató acabés just davant de Buckingham Palace i faltaven com dos o tres quilòmetres per arribar, i llavors van dir, bueno, pues allarguem-ho, i llavors tots ens pensem, sí, sí, tots ens pensem.
No trenquis la massa, de sort. Ah, vale, vale, perdó, perdó. Está bien, está bien, es un dato bueno. Perdó, perdó, perdó. Porque la maratón estaría mucho mejor si fueran los 38. Muchísimo mejor. Veus, claro, perquè aquests últims 3 o 4 quilòmetres, com els vas viure? Son mortales de necesidad. Acabas muy mal y cualquier metro que te recortasen ya sería buenísimo. O sea, 4 kilómetros no te lo puedes ni imaginar.
Porque la maratón de verdad empieza a partir del 33, 34, que es cuando te das cuenta que estás corriendo una maratón. Porque hasta el 30 es una distancia que más o menos lo has hecho anteriormente. Has hecho muchas medias maratones y los 30 kilómetros se llevan bien. Pero a partir de ese famoso muro, que es cuando todo el corredor empieza a caer, es cuando te das cuenta que estás corriendo una maratón.
Vale, y entonces lo sufres mucho. Cuatro kilómetros menos estaría muy bien, ¿eh? Mira, Ramón, et presento al Sergio Pond, periodista en rastas. Hola, Ramón. Sí. Mira, quería hacerte una pregunta, porque supongo que la maratón, aparte de un reto físico, también es un reto mental, ¿no? Y no sé si en algún momento de la maratón tú pensaste que no llegarías al final, o no, en todo momento tuviste clarísimo que ibas a terminarla.
Bueno, en realidad, sí, cuando físicamente ya no te acompaña, piensas en retirarte. Lo que pasa es que si mentalmente eres fuerte, es muy probable que acabes, aunque sea andando, pero acabar se acaba. Pero físicamente estás derrotado, ya no puedes más, las piernas te duelen muchísimo y evidentemente quieres parar. Y cuando ves a gente que para y que se retira, es porque ha parado, ya ha dejado de correr...
Empieza a andar y ya no puede ni andar. Entonces se retiran porque prácticamente no se pueden ni mover. Clar, perquè si pares ja no pots continuar, no? No pueden continuar. Hi havia ayer gente que se retira en el 35-36. Debe ser muy duro, no? Ver a alguien que se retira y tú seguir. Jo me retiraría con ellos només per solidaritat. En fi, Ramon, et presento el Pau, que és un home que porta jaqueta de pana. Pau, què vols preguntar-li?
Hola Ramon, primer de tot felicitats per haver acabat aquest primer marató. I després em volia preguntar que durant els darrers potser anys o així estem veient que hi ha una febre per córrer, no?, pels maratons també, però sobretot veus que a Barcelona, a Catalunya, suposo que també a altres llocs, però aquí sobretot... Quina pressa teniu, no?, és la pregunta. Veus llibres també com el d'Arcadi Alibés, gent així, no?, que potser té més pes mediàtic i veus que cada cop hi ha més gent que sedueix per aquest hobby, però...
de cada vegada més de corra, no? Sí, bueno, la gente que corre, todo el mundo nos preguntamos realmente por qué corremos, no? Y Arcadia Libé se lo pregunta en su libro y la gran mayoría de personas mediáticas que corren se lo preguntan. Los que somos muy amateurs corremos porque realmente enchufa, es una droga. Salir a correr los fines de semana, entre semana, acaba siendo una droga. Y luego las carreras,
Pues bueno, es una forma de comprobar cómo has entrenado, si lo has hecho bien, si lo has hecho mal, cada uno a su nivel. Porque cada uno tiene realmente su reto personal. No compites contra nadie, compites contra ti mismo. Tu tiempo, tu marca, acabar una maratón, hacer tus primeros 10. Entonces, realmente cada vez hay más afición, porque también es sencillo, es un deporte que lo puede practicar cualquier persona...
Te calzas unas bambas, un pantalón corto y a correr. No necesitas nada más. Ramon, una cosa, per un merengue com tu és fàcil, no? Este dato no debía salir hoy en la rádio. Ah, no? No, es veritat, que m'han passat aquí una targeta, diu Exmerengue, Ramon Gómez. Soy merengue pero estoy muy enfadado con el madridismo en general.
Estoy muy decepcionado con el equipo, con la institución, con el presidente. ¿Pero per qué? No te entendemos. Ramón, no te entendemos. ¿Por qué? Bueno, porque yo soy un merengue, pero soy muy aficionado al deporte. Y a mí me gusta un equipo que sabe ganar y un equipo que sepa perder también. Porque hay que saber perder. Y lo que está demostrando el Real Madrid con Mourinho, personalmente, es que no sabe perder. Y perder es muy importante en el deporte...
Y el Madrid ahora mismo está dando una imagen, para mí, ese es mi punto de vista, patética. Patética, pero ya no solo en España, sino que yo creo que a nivel europeo. Un equipo tiene que saber perder y no preguntarse por qué los árbitros no nos ayudan o por qué los árbitros nos quitan. Los árbitros no quitan nada, y menos a un equipo grande como pueda ser el Madrid o pueda ser el Barça. El árbitro está para lo que ve y si lo ve bien...
pues lo pita, y si no lo ve, pues no lo pita. Pero a un equipo grande que se queje de que el árbitro le está quitando me parece patético. Y esa visión que yo tengo me está haciendo que cada vez sea menos aficionado al Real Madrid. Ramon, en caos B.
No, no, un aplaudiment per Ramon. No, es nota, és un tio enrotllat i que sap el que és la vida. Un tio coerent. Un tio coerent. Ramon, no tenim més temps. Moltes gràcies per haver participat al programa. Que vagi molt bé i ens trobem al quilòmetre 38 de la següent marató.
El año que viene lo cambien y pongan 38 será un poquito más fácil. Ah, però ens quedarà a Buckingham Palace. Sí, és veritat. Ramon, gràcies. Una abraçada molt forta. Bona tarda. Un abrazo, tio. Adéu, Ramon. Adéu, adéu. Bé, doncs fins aquí la tertúlia d'avui. Pau, tenim tres apunts ràpids per acabar. Els apuntets, no? Els preus. Sí, molt ràpids. Primer en automobilisme. Felicita també Ferran D'Alonso per la victòria inesperada també a C-Pank.
potser amb un cotxe inferior que els McLaren o el de Sebastian Vettel, el Red Bull, però també ha demostrat que és un pilot amb garanties i que en situacions com per exemple la pluja treballa molt bé. Després també, molt important, la gran victòria, la lliçó d'en Vol del Barça,
contra el Montpellier, que havia de remuntar una renda de dos gols, però el Palau va tornar a ser talismà i va guanyar... Bé, això no ho sé, però bé, atenció, una diferència final de 16 gols. I l'Eurolliga de Playoffs del Barça, que també està que surt. I l'Eurolliga molt bé contra el Kazan. Sí, estan jugant ara, de fet. Sí, estan jugant ara, de moment anem 2-0 i tot apunta al primer... 2-0 a la emissora. Rafa, tanca tu el programa, a veure com l'acabem. Com l'acabem? A veure...
Chicos buscant chicos. Què dius? Sergi, tinc una pregunta per tu, ja per acabar, perquè a tu, em sembla, m'ha arribat, no sé on es veus, que tu seràs informatius a Ràdio Esverda aquí a poc, no? Doncs sí. I també faràs les notícies en castellà?
Rafa, Rafa Canó, gràcies. De res, a vosaltres. Sergi Pont, bona tarda. Adéu, guapo. Adéu. I Pau Albornà, vés a veure-me sovint, eh? Vinga. Avui es topa per tots. Adéu. Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
I wanna know, wanna know, wanna know
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts, 27 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Serveis mínims a l'Ajuntament de Sant Just el 29 de març. El Comitè Conjunt d'Empresa ha acceptat els serveis mínims per dijous, dia de la vaga general. Hi haurà piquets informatius des de primera hora i un esmorzar vaguista. Pel que fa a les escoles, totes obriran, però no poden garantir la normalitat total. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada.
Dijous, ple municipal. Començarà mitja hora més tard perquè tothom qui vulgui pugui anar a la manifestació de Barcelona amb motiu de la vaga general. Entre altres qüestions, s'aprovarà el Pla Municipal de Joventut de Sant Jus 2012-2015. L'associació de veïns de Sant Jus centralitza el punt on es poden portar taps de plàstic. En el marc de la seva campanya de recollida de taps amb motius ecològics i socials,
l'entitat ha decidit que només se'n puguin portar al centre Civi Jo Maragall. Nova campanya d'identificació i esterilització d'animals de companyia. Fins al 30 d'abril podeu identificar les vostres mascotes a dos centres veterinaris de Sant Just, l'Hospital Veterinari d'Esvern i el Centre Veterinari Collserola.
Bona tarda, avui s'han anunciat els serveis mínims que funcionaran a l'Ajuntament durant la jornada de vaga general. Els sindicats l'han convocat per dijous per protestar contra la reforma laboral que ha impulsat el govern espanyol i a la qual el Congrés dels Diputats ja ha donat llum verda. El Comitè Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament dona suport a la vaga de 24 hores perquè qualifica la reforma laboral d'injusta.
A més, consideren que no crea ocupació, abarateix l'acomiadament i desfà el model de serveis públics aconseguit mica en mica des de l'inici de la democràcia. Sant Just Notícies. Dijous, l'Ajuntament hi haurà serveis mínims. A la centraleta tindrà una persona i a l'oficina de gestió integrada una altra. A serveis socials també hi haurà un treballador o treballadora i també secretaria, intervenció i traslloria. A més a més, el comitè convida els empleats públics a somar-se als piquets informatius i a un esmorzar baguista. Ho explica Ferran Rueda, president del Comitè Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament.
convidar tots els treballadors de l'Ajuntament a participar amb els piquets informatius que iniciarem a primera hora del matí. I després hem convocat a tothom a fer un esmorzar, en diem un esmorzar vaguista davant de l'Ajuntament, al rentapeus, entre les 9 i les 10, per trobar-nos tots junts i recolzar les nostres reivindicacions. Rueda creu que les vagues generals poden fer canviar la idea dels governs perquè altres actes o manifestacions que s'han fet
no han donat resultats. S'han fet manifestacions, activitats denunciant aquesta reforma laboral, però no hi ha hagut manera. Convocar una vaga general és la forma que ens hem dotat amb la nostra democràcia, que totes les persones que treballem i les que no treballem podem dir-li al govern que per aquí no passem. Molta gent diu que amb això no s'aconsegueix res, però si ens fixem en tots els drets laborals i socials que s'han aconseguit, justament s'han aconseguit després d'aquestes manifestacions.